Avaluaci

Avaluaci inicial
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI
1. Comprovarem lagrupaci correcta en els quatre regnes: animals, plantes, fongs i organismes ms senzills o microorganismes. 2. a) El gorilla s un mamfer que respira mitjanant pulmons. b) Loroneta s una ocell que t bec, plomes i ales. c) La sargantana s un rptil amb el cos cobert descates. d) El trit s un amfibi que t la pell nua. e) La truita s un peix que respira mitjanant brnquies. 3. Vertebrats: vaca, sargantana, teulad i granota. Invertebrats: mosca, aranya, carranc i vespa. 4. Comprovarem la resposta amb el dibuix del llibre de lalumne. 5. s polar Desert fred Escorp Desert clid Roure Bosc temperat Guacamai Selva Truita Riu 6. Slid, lquid i gass. 7. Tricicle: composta. Tisores: simple. Ganivet: simple. Ordinador: composta. 8. Comprovarem les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. 9. a) Elevaci del terreny. Muntanya b) Part ms elevada duna muntanya. Cim c) Transporta aigua cap al mar. Riu 10. Un xiquet donze anys pertany al grup de poblaci - Passiva Les persones que viuen en un poble, sn poblaci - Rural s la poblaci que viu a les ciutats - Urbana El conjunt de les persones que treballen sn poblaci - Activa

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Els ssers vius

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. a) cllula vegetal; b) cllula animal. 2. Funci de Consisteix a Prendre de lentorn les substncies nutritives. Rebre informaci de lentorn i reaccionar davant daquesta. Originar altres ssers vius semblants a si mateixos. Aparells i sistemes implicats

Nutrici Relaci Reproducci

Aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor. rgans dels sentits, sistema nervis i aparell locomotor. Aparell reproductor

3. a) cllula; b) aparell; c) rgan; d) teixit. 4. Resposta tipus.

Regne dels animals: els ssers vius que pertanyen a aquest grup sn pluricellulars, salimenten daltres ssers vius i la majoria poden desplaar-se. Per exemple, lesquirol. Regne de les plantes: els ssers vius que pertanyen a aquest grup sn pluricellulars, fabriquen el seu propi aliment a partir dels nutrients del sl, aigua, aire i la llum del sol, i no poden desplaar-se per si mateixos. Per exemple, el roser. Regne fongs: salimenten de restes dssers vius i no poden desplaar-se. Per exemple, els llevats.
5. Taur: animal vertebrat. Escarabat: animal invertebrat. Falguera: planta sense flors. Taronger: planta amb flors. 6. Els tres pertanyen al regne dels fongs. Els llevats sn unicellulars, les floridures sn pluricellulars, formen hifes i es desenvolupen sobre matria en descomposici. Els bolets sn les estructures reproductores dalguns fongs pluricellulars. 7. Ameba - Cllula - sser viu unicellular Cllules musculars Teixit - Fer moviments Esquelet - Aparell - Funci de relaci Estmac - rgan - Funci de nutrici 8. Les dues primeres oracions sn falses, els enunciats correctes sn: Les cllules de les plantes solen ser poligonals. Les dels animals tenen forma variable. Els bacteris sn en general una miqueta ms xicotets que les cllules de plantes i animals. 9. Forma la coberta externa de la cllula - Membrana cellular Fan diferents funcions - Orgnuls Dirigeix lactivitat de la cllula - Nucli Cont els orgnuls - Citoplasma s la coberta rgida de la cllula vegetal - Paret cellular 10. Tant les amebes com els bacteris pertanyen al grup dels organismes ms senzills i sn unicellulars. No poden, per tant, presentar moltes cllules iguals que realitzen una funci.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Els animals vertebrats

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Subratllarem: Tenen columna vertebral i tenen cap, tronc i extremitats (excepte les serps). 2. Els vertebrats es classifiquen en mamfers, com el conill; ocells, com el voltor; peixos, com el rap; rptils, com la tortuga, i amfibis, com el capgrs. 3. Resposta tipus. Tenen el cos cobert de pl, respiren per pulmons i la temperatura del seu cos no depn de la de lexterior. 4. a) carnvor i terrestre b) herbvor i terrestre c) carnvor i aqutic d) carnvor i volador e) omnvor i terrestre f) omnvor i terrestre g) carnvor i terrestre h) herbvor i terrestre

5. Els remugants sn mamfers herbvors. La seua digesti consisteix en el fet que lanimal engul lherba sense mastegar i lacumula a la panxa. Els trossos ms grossos sn regurgitats a la boca, on sn mastegats novament i tornats a engolir, passant al reticle; dac, laliment passa al llibret i desprs, al quall, des don continua el seu cam cap a lintest prim. Sn animals remugants la vaca, lovella, la girafa o el bfal. 6. Tenen el cos cobert de plomes; tenen quatre extremitats: les anteriors sn ales, i les posteriors sn potes. Respiren per pulmons. La temperatura del seu cos s constant. Presenten fecundaci interna i sn ovpares, s a dir, es reprodueixen per ous. 7. Marcarem: Tenen brnquies. Sn ovpars. Presenten columna vertebral. Sn aqutics. Tenen escates. 8. La metamorfosi s un canvi que es produeix entre la fase de larva, en la qual rep el nom de capgrs, i la fase adulta. De lou naix el capgrs, que respira per brnquies i no t potes; posteriorment, el capgrs desenvolupa les potes i els pulmons i es transforma en un adult. La granota s un amfibi que presenta metamorfosi. 9. 1. Tenen bufeta natatria. 2. Sn vivpars. 3. Tenen ossos buits; Tenen sacs aeris. 4. Pateixen metamorfosi; La seua pell s nua i humida. 5. Alguns tenen potes i daltres no; Les escates velles es desprenen i formen la camisa. 10. Els rptils sassemblen als peixos en el fet que tenen el cos cobert descates i que la temperatura del seu cos s variable; sassemblen als amfibis en el fet que respiren per pulmons. Els vertebrats que tenen temperatura constant sn els mamfers i els ocells. Els vertebrats que tenen fecundaci interna sn els mamfers, els rptils i els ocells.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Els animals invertebrats

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. No tenen columna vertebral. Alguns tenen closca o conquilla, daltres el cos cobert per una pell dura i daltres no tenen protecci. Sn ovpars. 2. Marcarem: Molluscos, artrpodes, cucs, porfers, equinoderms i meduses, anemones i corals. 3. a) equinoderms; b) cucs; c) meduses, anemones i corals; d) artrpodes; e) molluscos. 4. Bivalves - Conquilla amb dues valves - Cltxina Gastrpodes - Ulls al final dels tentacles - Caragol Cefalpodes - Tentacles al voltant de la boca Polp 5. Tenen potes articulades, el cos dividit en unes quantes parts o segments i la seua pell est endurida. 6. a) arcnids; b) insectes; c) crustacis; d) miripodes. 7. Resposta tipus.

Insectes: escarabat i mosca. Arcnids: aranya i escorp. Crustacis: gamba i carranc. Miripodes: escolopendra i panderola.
8. 1. Molluscos. 2. Meduses. 3. Porfers. 9. Les meduses, les anemones i els corals sn animals aqutics, presenten simetria bilateral i viuen surant o fixos a les roques. El seu cos s bla, encara que alguns tenen una closca dura. 10. Resposta tipus. Sn molluscos comestibles: el polp (cefalpode), la cltxina (bivalve), el caragol (gastrpode) i la navalla (bivalve). Sn invertebrats parsits: la tnia i la sangonera (cucs).

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Les plantes
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Les plantes fabriquen el seu propi aliment a travs de la fotosntesi. Tenen arrel, amb la qual se subjecten al sl, tija que les mant dretes, i fulles, amb les quals es porta a terme la fotosntesi. No es desplacen. La majoria sn terrestres. 2. a) herba; b) arbre; c) arbust. Els arbres tenen la tija llenyosa i molts arriben a assolir grans alries. La tija sanomena tronc i daquest naixen les branques. Els arbustos tenen una tija llenyosa, encara que ms fina i flexible que la dels arbres. No tenen tronc i les branques naixen des del sl. Les herbes presenten una tija blana i flexible. La majoria creixen rpidament i sn anuals. 3. a) planta sense flors, espores; b) planta amb flors, vuls i grans de pollen; c) planta amb flors, vuls i grans de pollen; d) planta sense flors, espores. 4. Utilitzen aigua i sals minerals, que prenen del sl a travs de les arrels; gasos, que prenen de laire, i la llum del sol. 5. Aigua i sals minerals del sl - Saba bruta Vasos llenyosos Substncies nutritives - Saba elaborada Vasos liberians 6. s el procs pel qual les plantes fabriquen el seu propi aliment a partir de la saba bruta, del dixid de carboni de laire i de la llum del sol. En la fotosntesi interv la clorofilla, una substncia verda de les fulles que absorbeix la llum. 7. a) Llum del Sol; b) Saba bruta; c) Saba elaborada; d) Dixid de carboni de laire; e) Es desprn oxigen. 8. 1. Ptal. 2. Pistil. 3. Estam. 4. vul. 5. Spal. 9. El pistil - s lrgan reproductor femen - i cont els vuls. Els estams - sn lrgan reproductor mascul - i formen el pollen. Els spals - sn fulles xicotetes i verdes - que formen el calze. La corolla - est formada per fulles acolorides - anomenades ptals. 10. Desprs de la pollinitzaci es produeix la fecundaci, que s la uni dun vul i un gra de pollen. Desprs, el pistil augmenta de grandria i es converteix en el fruit. A linterior del fruit es troben les llavors. Quan les condicions sn adequades, les llavors germinen i originen una nova planta.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Els ecosistemes
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. En un ecosistema podem distingir tres components: el conjunt dssers vius que lhabiten; el medi fsic, que s el lloc en el qual habiten, i les relacions que sestableixen entre els ssers vius, i entre aquests i el medi fsic. 2. Els senglars que viuen en un bosc - formen una poblaci. Tots els ssers vius que viuen en aquest bosc - formen una comunitat. Tots els pins pinyoners del mn - formen una espcie. 3. Resposta tipus. En els ecosistemes terrestres influeixen les hores de llum, la quantitat de precipitacions al llarg de lany o laltura sobre el nivell del mar. En els ecosistemes aqutics influeixen la profunditat, la transparncia de laigua o la quantitat doxigen dissolt. 4. a) intraespecfica; b) interespecfica; c) interespecfica; d) interespecfica. 5. 2-4-1-3 6. Ecosistema natural: s aquell que no ha sigut modificat per les persones. Per exemple, la selva. Ecosistema humanitzat: s aquell que ha sigut originat per les persones. Per exemple, una devesa. 7. 1. Descomponedors. 2. Consumidor secundari. 3. Productor. 4. Consumidor primari. 8. Les temperatures sn altes de dia i baixes de nit; les precipitacions sn escasses i torrencials; hi ha herbes altes i alguns arbres dispersos. Lecosistema que es descriu s la sabana. 9. Ecosistema Deserts freds Deserts clids Temperatures Vegetaci Precipitacions Caracterstiques dels ssers vius

Molt baixes tot lany Molt altes de dia i baixes de nit

Molt escassa Molt escassa

Molt escasses, sempre en forma de neu Molt escasses

Gruixuda capa de greix davall de la pell Capaos de viure amb poca aigua

10. Resposta tipus. Accions perjudicials: incendis i dessecaci de llacunes i zones entollades. Accions beneficioses: protecci despcies animals i control dabocadors.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

1-5

Primer trimestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Semblances: les dues tenen citoplasma amb orgnuls i membrana cellular i nuclear. Diferncies: les cllules vegetals presenten paret cellular rgida que els dna la seua forma poligonal caracterstica. 2. Bacteri - Dos regnes per a organismes ms senzills - Ameba Rata penada - Regne dels animals - Dof Falguera - Regne dels vegetals - Pi Llevat - Regne dels fongs - Floridura 3. Reproducci Mamfers Ocells Peixos Rptils Amfibis Temperatura interna Cobertura externa de la pell Medi en el qual habiten

Vivpars, fecundaci interna Ovpars, fecundaci interna Ovpars, fecundaci externa Ovpars, fecundaci interna Ovpars, fecundaci externa

Constant Constant Variable Variable Variable

Pell Plomes Escates Escates unides entre si Pell nua

Terrestre, aeri i aqutic Terrestre, aeri i aqutic Aqutic Terrestre i aqutic Aqutic (cries) i terrestre (adults)

4. a) Peixos. b) Amfibis. c) Mamfers. d) Ocells. e) Rptils. 5. Resposta tipus.

Cefalpode: calamar. Artrpode miripode: panderola. Equinoderm: estrela de mar. Cuc: cuc de terra.
6.

Mollusc bivalve: clossa. Artrpode insecte: mosca. Porfer: esponja. Meduses i corals: medusa.

Caracterstiques Molluscos Artrpodes Cucs Porfers Equinoderms Meduses, anemones i corals 7. V, F, F, V, F. 8. Comprovarem la correcci de les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. 9. Planta conill linx bacteris descomponedors. 10. Ecosistema natural: desert del Shara, font de muntanya, sabana africana i selva amaznica. Ecosistema humanitzat: cultiu de blat i camp de vinyes.
CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Cos bla i musculs Pell endurida, potes articulades i cos dividit en segments Cos bla, allargat i amb anells Cos amb porus Simetria radial Aqutics

Avaluaci

La matria
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Les dues propietats generals de la matria sn la massa, que se sol mesurar en quilograms, i el volum, que se sol mesurar en litres. 2. Slids - Vidre - Conserven la forma i el volum. Lquids - Aigua - Conserven el volum per no la forma. Gasos - Dixid de carboni - No conserven la forma ni el volum. 3. Fusi Evaporaci Solidificaci Condensaci 4. Laigua amb sucre s una dissoluci, tamb anomenada mescla homognia. El sucre s el solut i laigua s el dissolvent. Podem obtindre de nou el sucre per mitj de levaporaci, per a fer-ho usem un recipient ample i deixem que laigua sevapore. 5. F, F, V, F. Laliatge s una mescla homognia de metalls. El trencament dun vidre s un canvi fsic irreversible. La combusti s una oxidaci molt rpida. 6. La massa no desapareix durant una combusti, sin que part daquesta sescapa en forma de gasos, com el dixid de carboni. 7. a) Composici. b) Oxidaci. c) Combusti. d) Fermentaci. 8. a) aigua: substncia pura; b) xocolate: mescla homognia; c) ensalada: mescla heterognia. 9. Resposta tipus. Iogurt, vi i pa. La fermentaci s un canvi qumic que ocorre en absncia doxigen. 10. a) 46 g del got + 105 g de llet + 22 g de cacau + 13 g de sucre = 186 g. 186 g del got amb la mescla dins 46 g del got = 140 g de mescla. b) S, es conserva la massa. 105 g de llet + 22 g de cacau + 13 g de sucre = 140 g de mescla.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Les mquines
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Una mquina s qualsevol aparell, dispositiu o conjunt delements acoblats que pot dur a terme una tasca o treball utilitzant energia. Les mquines simples estan formades per pocs elements o, fins i tot, per un noms. Les mquines compostes estan integrades per molts elements, que poden ser electrnics o mecnics. 2. Mquines simples: corriola, clau anglesa. Mquines compostes: tren elctric i batedora. 3. Resposta tipus. a) Bicicleta, molinet de caf manual, passapurs, filaberqu o grapadora; b) Videoconsola, televisi, telfon o agenda electrnica; c) Cotxe, tren elctric de joguet, batedora, llavadora o trepant. 4. a) Funciona amb energia mecnica humana. b) Funciona amb energia elctrica. c) Funciona amb energia qumica de les piles que es transforma en electricitat. d) Funciona amb energia elica. 5. a) Pla inclinat. s una rampa que serveix per a salvar un desnivell amb poc desfor. b) Tenalla. s una palanca (o dues palanques acoblades). Una palanca s una barra rgida que bascula sobre un punt de suport i permet fer fora per a vncer una resistncia. c) Corriola. s una roda que gira sobre un eix i que t un solc pel qual passa una corda. Serveix per a pujar o baixar objectes, per a canviar la direcci en qu sexerceix una fora. 6. 1 3 3 1 1 2

7. Palanca de primer gnere - Punt de suport - Entre la resistncia i la fora Palanca de segon gnere - Resistncia - Entre el punt de suport i la fora Palanca de tercer gnere - Fora - Entre el punt de suport i la resistncia 8. Assenyalarem la segona oraci. Ser ms fcil en b, perqu el bra de palanca s major. 9. Lelement 1 i la roda 2 formen un engranatge de roda dentada i cadena. Lelement 3 s una manovella. 10. El pedal duna bicicleta s una manovella que transmet el moviment. La manovella i els engranatges sn elements mecnics que transmeten el moviment en una mquina composta.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Els avanos tcnics

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. 1. cinematgraf, Germans Lumire. 2. telfon, Antonio Meucci. 3. mquina de vapor, James Watt. 4. pereta elctrica, Thomas A. Edison. 5. anestsia, Crawford Williamson. 2. La potabilitzaci s el procs a qu se sotmet laigua per a fer-la apta per al consum hum. De primer sarreplega laigua de rius i embassaments. A continuaci, es filtra diverses vegades. Desprs, es tracta amb substncies qumiques per a eliminar les impureses. Finalment, es desinfecta per a eliminar els microorganismes que poguera contindre. 3. Els nous mtodes de diagnstic han significat un gran avan en medicina. Les radiografies proporcionen imatges detallades dels ossos; les ecografies ofereixen imatges dels rgans interns i del fetus durant lembars; i les endoscpies permeten veure linterior dels vasos sanguinis i de les cavitats del cos. 4. En els segles XX i XXI, els transports de mercaderies i de persones shan fet ms rpids i segurs. En el cas dels transports per laigua, shan inventat vaixells amb sistemes de comunicaci potents; en els terrestres, destaca la invenci dels trens dalta velocitat, i en els aeris, shan desenvolupat avions ms rpids que el so. 5. Resposta tipus. Comunicaci escrita: carta, telegrama i fax. Comunicaci parlada: telefonia fixa i telefonia mbil. Comunicaci audiovisual: videoconferncia a travs dun ordinador, telefonia mbil amb cmera. 6. La telefonia mbil transmet la informaci sonora per mitj dones de rdio que viatgen per laire. La telefonia fixa lenvia per mitj dimpulsos elctrics que viatgen a travs de cables. 7. Resposta tipus. Els mitjans de comunicaci de masses ofereixen informaci i entreteniment a moltes persones. Mitjans escrits sn els diaris i les revistes; mitjans parlats, els programes de rdio, i mitjans audiovisuals, els programes de televisi. 8. Personal o de masses Xat Videoconferncia Telfon mbil Fax Revista Rdio Tipus de comunicaci

personal de masses personal personal de masses de masses

escrita audiovisual parlada escrita escrita parlada

9. Disseny - Dibuixar el projecte dun edifici. Control daltres mquines - Dirigir el funcionament dels semfors. Processament de textos - Compondre un escrit i les figures que lacompanyen. Comptabilitat - Dur els comptes duna empresa. Comunicacions - Enviar i rebre missatges de correu electrnic. Entreteniment - Reproduir msica i veure fotografies. Ensenyament - Usar un programa per a aprendre angls. 10. Resposta tipus. Hi ha tres tipus de xarxes informtiques: una xarxa local consta duns pocs ordinadors connectats entre si. Intranet s una xarxa formada per tots els ordinadors duna empresa, que pot tindre oficines en diferents llocs del mn. Els ordinadors estan connectats per mitj de lnies telefniques. Internet s una xarxa mundial a qu pot connectar-se qualsevol usuari que ho desitge. Actualment hi ha milions dusuaris connectats a Internet.
CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

El sistema solar i la Terra

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Planetes interiors: Sn rocosos i estan prxims al Sol. Sn de dimensions redudes; la Terra ns un. Planetes exteriors: Quasi tots sn gasosos i sn els ms llunyans al Sol. Sn de dimensions molt grans. 2. Planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Planetes exteriors: Jpiter, Saturn, Ur i Nept. 3. a) asteroides; b) meteorits; c) cometes. 4. a) Moviment de rotaci. s el gir que fa la Terra sobre el seu eix, com una trompa. Origina la successi del dia i la nit. b) Moviment de translaci. s el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. Origina les estacions. 5. Resposta tipus. Les capes de latmosfera ms prxima a la superfcie sn la troposfera i lestratosfera. A la troposfera es produeixen els nvols, la pluja i la neu. A lestratosfera hi ha una zona en qu abunda loz, anomenada capa doz. 6. La hidrosfera s la massa daigua que cobreix la Terra. Est formada pels oceans, que sn grans masses daigua salada; els rius, que sn corrents continus daigua; els llacs, que sn masses daigua dola; les aiges subterrnies, que es troben davall de la superfcie; les geleres i glaceres, que sn masses de gel; i els nvols, formats per diminutes gotes daigua. 7. Comprovarem les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. El sl es forma en lescora. 8. Comprovarem les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. Han de figurar els noms segents: meridi, meridi zero o de Greenwich, equador i parallel. 9. Globus terraqi i planisferi. 10. Latitud = 40 N. Longitud = 4 E.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

10

El relleu terrestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Comprovarem les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. Han de figurar: crter, con volcnic i magma. 2. Els sismes o terratrmols sn vibracions del terreny que es produeixen en linterior de lescora terrestre. Tenen lorigen en un punt anomenat focus ssmic. 3. Un sisme s una vibraci del terreny que sorigina en el focus ssmic. Els volcans expulsen lava, gasos i fragments de roques pel crter. El magma s una mescla de materials fosos i gasos. 4. Lerosi s el desgast de les roques. Tamb s el procs que origina les formes de modelatge del paisatge. El transport s el desplaament dels fragments de roca, arena i fang produts per lerosi. La sedimentaci s lacumulaci en la part baixa dels continents o al fons del mar dels materials que han sigut transportats. 5. a) vent; b) rius i rierols; c) onades; d) corrents marins; e) glaceres. 6. a) glacera; b) riu; c) onades. 7. Roca sedimentria - Formada per materials acumulats en el terreny. Roca magmtica - Formada per un refredament de roques foses. Roca metamrfica - No sarriba a fondre, per canvia daspecte. 8. Les roques magmtiques volcniques soriginen quan les roques foses del magma ixen a lexterior i es refreden bruscament. Les roques magmtiques plutniques soriginen quan el magma roman a linterior de lescora i all es refreda lentament. 9. Sedimentries: argila i guix. Magmtiques volcniques: basalt i pedra tosca. Magmtiques plutniques: granit i sienita. Metamrfiques: marbre i pissarra. Minerals: topazi i quars. 10. Els minerals sn substncies pures que poden trobar-se sols o formant part de les roques. Tenen aplicaci en construcci, joieria, etc.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

6-10
1.

Segon trimestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

fusi Slid solidificaci Lquid

evaporaci Gas condensaci

2. a) Fermentaci; b) Oxidaci; c) Combusti. 3. Tipus de mquina Trencanous Microones Mol de vent Forqueta Energia utilitzada

simple composta composta simple

mecnica elctrica elica mecnica

4. Comprovarem les respostes amb el dibuix del llibre de lalumne. Han de figurar: resistncia, punt de suport i fora. 5. Resposta tipus.

Als habitatges: aigua, electricitat. En medicina: ecografia, radiografia. En les comunicacions: telfon mbil, rdio. En els transports: cotxes, trens.
6. a) cinema, b) radiografia, c) electricitat, d) avi, e) telfon mbil, f) ordinador. 7. El moviment de rotaci s el que fa la Terra quan gira al voltant del seu eix. s el responsable dels dies i les nits. El moviment de translaci s el que fa la Terra quan gira al voltant del Sol. s el responsable de les estacions. La Lluna fa dos moviments: rotaci i translaci. En els dos tarda vint-i-huit dies. 8. Atmosfera - Estratosfera, Troposfera Hidrosfera - Glacera, Llac Geosfera - Escora, Nucli

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

6-10

Segon trimestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

9. Procs intern: volc i terratrmol Procs extern: riu, ones del mar, glacera i vent 10.

Minerals
Topazi Algeps

Roques sedimentries Roques magmtiques Roques metamrfiques

Argila Calcria Granit Basalt Pissarra Marbre

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

11
1.

Els paisatges de la Comunitat Valenciana

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Paisatges humanitzats localitats, activitats econmiques, vies de comunicaci

Paisatges naturals relleu, clima, rius, vegetaci, sl, fauna

2. Una muntanya s una elevaci del terreny. Diverses muntanyes juntes i alineades formen una serra. Una serralada s un conjunt de serres. Les planes sn grans extensions de terreny pla. Les valls sn zones enfonsades entre les muntanyes, per les quals discorren els rius. 3. Comprovarem les respostes amb el llibre de lalumne. 4. Comprovarem les respostes amb el llibre de lalumne. 5. 3. Laigua potable semmagatzema en depsits. 1. Laigua dels rius sacumula als embassaments. 4. Unes canonades duen laigua potable a les cases. 2. Uns tubs duen laigua fins a la potabilitzadora, on es tracta perqu es puga beure. 6. 1. Naixement. 2. Embassament. 3. Afluent. 4. Meandre. 5. Desembocadura. 6. Curs alt. 7. Curs mitj. 8. Curs baix. 7. El clima duna zona sn les caracterstiques de loratge que hi predominen al llarg de diversos anys. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 8. Comprovar la resposta amb el llibre de lalumne. 9. V, F, F. Els enunciats correctes sn: Les corbes de nivell sn lnies que uneixen els punts dun terreny que tenen la mateixa altitud. Si les corbes de nivell estan molt juntes, indiquen que el terreny t molta inclinaci. 10. Resposta tipus. Alguns paisatges shan declarat espais protegits per a mantindre la seua riquesa natural, ja que sn especialment valuosos per la seua vegetaci, la seua fauna o el seu relleu. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

12

La poblaci i les institucions de la Comunitat Valenciana

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Assumptes que organitza cada comunitat autnoma - Competncies autonmiques Estatut dautonomia - Llei ms important de la comunitat autnoma Eleccions autonmiques - Se celebren cada quatre anys Bandera, escut i himne - Smbols de la comunitat autnoma 2. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 3. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 4. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 5. 1.654 + 25 + 10 17 12 = 1.660 habitants. La seua poblaci va augmentar. 6. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 7. La densitat de poblaci dun territori s la relaci entre el nombre dhabitants daqueix territori i la seua superfcie mesurada en quilmetres quadrats. Territori A 2.795 : 43 = 65 hab./km2 Territori B 3.410 : 62 = 55 hab./km2 Per tant, cal pintar el territori A, que s el que t major densitat de poblaci. 8. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 9. Sanomena poblament concentrat aquell en qu els edificis estan els uns al costat dels altres, com per exemple a les ciutats. I en els poblaments dispersos, les cases i altres construccions estan separades les unes de les altres, com s freqent en les aldees o pobles. 10. Comprovarem les respostes amb el llibre de lalumne.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

13
1.

La prehistria i ledat antiga a la Comunitat Valenciana

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Paleoltic Forma de vida Habitaven en Formes daconseguir aliments Realitzacions artstiques i construccions

Neoltic

nmades coves caadors, recollectors pintures en coves

sedentaris poblats agricultors, ramaders dolmens

2. Ledat dels metalls es va iniciar fa aproximadament sis mil anys, quan els ssers humans van aprendre a treballar els metalls. De primer van utilitzar el coure. Temps desprs, van aprendre a mesclar metalls i van obtindre el bronze. Molt ms tard, van utilitzar el ferro per a fabricar les seues ferramentes. Tamb van usar lor i la plata per a fer adorns. En aquesta poca es van produir grans novetats, com la invenci de la roda, laladre, la vela i el comer. 3. F, V, F, V. Els enunciats correctes sn: La prehistria comena amb laparici dels ssers humans. La histria es divideix en ledat antiga, ledat mitjana, ledat moderna i ledat contempornia. 4. Han de figurar els esdeveniments en lordre segent: 2 1 3 4. 5. Comprovarem les respostes amb el llibre de lalumne. 6. a) societat; b) moneda; c) societat; d) urbanitzaci; e) idioma; f) urbanitzaci. 7. La cultura clssica s el conjunt de coneixements, creences i costums de grecs i romans. 8. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 9. El llat va ser la llengua comuna de tot lImperi rom. LImperi rom va dividir el seu territori en provncies, que estaven dirigides per un governador. 10. Resposta tipus. Perqu ens ajuden a conixer com era la vida en el passat. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

14
1. V, F, V, F.

Ledat mitjana i ledat moderna a la Comunitat Valenciana

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

LImperi rom va desaparixer per la invasi dels pobles germnics. Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo. 2. a) Als castells vivien els reis, els nobles i els cavallers. b) El grup social format per les persones pertanyents a lEsglsia era el clero. c) La majoria dels camperols no tenien terres prpies i treballaven les terres dels nobles o del clero. Vivien en cases xicotetes, en aldees envoltades de camps de cultiu. Havien de donar part de les seues collites als nobles i a lEsglsia. d) Els gremis eren associacions dartesans dun ofici. 3. Califa - Persona que ocupa el crrec amb ms poder Mesquita - Edifici religis dels musulmans Alcassaba - Fortalesa en qu vivia el califa All - Du nic dels musulmans Alcor - Llibre sagrat dels musulmans Mahoma - Profeta que va predicar lislam 4.

Noblesa

Clero

Camperols

castells, exrcit

monestirs, Esglsia

cultius, treballar

5. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 6. Ledat moderna va comenar el 1492 amb el descobriment dAmrica, i va acabar amb la Revoluci Francesa. Amrica va ser descoberta per Cristfor Colom durant el regnat dels Reis Catlics. 7. Monarquia absolutista: forma de govern en qu el rei acapara tot el poder i decideix sobre tots els assumptes de lEstat: impostos, justcia, etc. Poble pla: grup social format pels camperols, els artesans i els burgesos. 8. Rei - era la persona que acaparava tot el poder de lEstat. Nobles i clero - eren el grup social ms poders. Camperols, artesans i burgesos - eren el grup social ms pobre i nombrs i es dedicaven a lagricultura, al comer i als negocis. 9. a) El comer es va desenvolupar grcies al descobriment dAmrica. b) Els cultius procedents dAmrica van ser la crella, la tomaca i la dacsa. c) Els burgesos es dedicaven al comer, els negocis i altres professions. 10. 2. Carles III. 1. Felip II. 1. Carles I

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

15

Ledat contempornia a la Comunitat Valenciana

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Les monarquies absolutistes de ledat moderna van donar pas en molts pasos a sistemes parlamentaris, en els quals els governants sn triats pels ciutadans. 2. La revoluci industrial es va iniciar al Regne Unit a la fi del segle XVIII. Lescocs James Watt va inventar la mquina de vapor. Amb la revoluci industrial van sorgir les primeres fbriques i van ser desapareixent els tallers artesanals. 3. Perqu molts llauradors es van traslladar a les ciutats per a treballar a les fbriques, la qual cosa va provocar un creixement molt rpid de les ciutats. 4. Resposta tipus. Els obrers eren els treballadors de les fbriques. Els burgesos eren comerciants i amos de les fbriques, per la qual cosa la seua vida era ms cmoda i tenien majors possibilitats econmiques. 5. 1. El telfon va permetre la comunicaci a llargues distncies. 2. La pereta va servir per a illuminar carrers i llars. 4. La vacuna va millorar la protecci contra les malalties. 6. a) Es va produir perqu les tropes franceses van envair Espanya. b) Es va iniciar el 1808 i va acabar el 1814. c) La primera constituci espanyola es va aprovar el 1812, a Cadis. 7. Noms s falsa la primera, lenunciat correcte s: El 1931, la monarquia dAlfons XIII va ser substituda per una repblica. 8. La transici democrtica s el pas de la dictadura a una democrcia. Les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura es van celebrar el 1977. Lactual Constituci va ser aprovada pels espanyols el 1978. Espanya, des del 1986, forma part de la Uni Europea. 9. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 10. Segle XIX: Constituci de Cadis. Invenci de lautombil. Segle XX: Invenci dels ordinadors. Adhesi dEspanya a la Uni Europea.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

11-15

Tercer trimestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

1. Els paisatges humanitzats sn aquells que han sigut modificats per lactivitat humana. El relleu, el clima, el sl, la vegetaci, la fauna i els rius sn elements del paisatge. Les muntanyes sn elevacions del terreny. Diverses juntes formen una serra. 2. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 3. Edat Entre 0 i 19 anys Entre 20 i 64 anys Majors de 65 anys Hmens Dones

600 1.200 500

800 1.500 400

El grup dedat ms nombrs s el de les dones dentre 20 i 64 anys. El grup dedat ms escs s el de les dones majors de 65 anys. Els hmens menors de 64 anys sn aproximadament 600, dentre 0 i 19 anys, ms 1.200, dentre 20 i 64 anys, en total, 1.800. 4. 1. Instituci 2. Escut 3. Tradici 4. Estatut 5. Etapa Paleoltic Neoltic Edat dels metalls Caracterstica

nmades, ferramentes de pedra i os sedentaris, cermica ferro, roda

6. Marcarem: llat, denari, emperador, frum i calada. 7. 3 1 2 4

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

11-15
8. a) edat moderna. b) edat mitjana. c) edat mitjana. d) edat moderna

Tercer trimestre
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

9. 1789 - Comena la Revoluci Francesa. 1808 - Comena la Guerra del Francs. 1931 - Es proclama la segona Repblica. 1975 - Mor el general Franco. 10. El 1977 es van celebrar les primeres eleccions democrtiques desprs de la mort del general Franco. El 1978 es va aprovar la Constituci. Shi estableix la monarquia parlamentria com a forma de govern. Des del 1986, Espanya forma part de la Uni europea.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Avaluaci final
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI
1. Funci de nutrici: funci per la qual els ssers vius prenen les substncies que necessiten del medi. Els fongs salimenten de matria en descomposici. Funci de reproducci: funci per la qual els ssers vius tenen descendents semblants a si mateixos. Els ssos tenen descendents semblants a si mateixos. Funci de relaci: funci per la qual els ssers vius es relacionen amb el medi. Els gira-sols creixen buscant la llum del Sol. 2. Mamfers Ocells Peixos Rptils Amfibis

columna vertebral, terrestres, vivpars, fecundaci interna, temperatura constant

columna vertebral, terrestres, ovpars, fecundaci interna, temperatura constant

columna vertebral, ovpars, aqutics, fecundaci externa, temperatura variable

columna vertebral, terrestres ovpars, temperatura variable, fecundaci interna

columna vertebral, terrestres, metamorfosi, ovpars, fecundaci externa, temperatura variable

3. Els invertebrats no tenen columna vertebral. Sn animals ovpars, ja que naixen dous. Els bivalves tenen una conquilla amb dues valves. Els cefalpodes tenen tentacles al voltant de la boca; un exemple s el polp. 4. Plantes amb flors - Pollinitzaci, Estams, Llavors Plantes sense flors - Espores, Molsa, Falguera 5. Comprovarem el dibuix amb el llibre de lalumne. Les baules de la cadena alimentria han de ser: 1. Productor, 2. Consumidor primari, 3. Consumidor secundari i 4. Descomponedors. 6. a) fusi. b) gas. c) aliatge. d) combusti. e) qumics. 7. 1. pedal de tricicle 2. tenalles 3. torradora 4. corriola dun pou 8. Antonio Meucci: telfon Crawford Williamson: anestsia Edward Jenner: vacunes James Watt: mquina de vapor

9. Escriurem: rotaci, translaci, meridi zero i equador. I comprovarem amb el llibre de lalumne que shan assignat correctament. 10. V, F, F, F. Els enunciats correctes sn: Les roques es classifiquen en sedimentries, magmtiques i metamrfiques. Els rius i rierols formen valls fluvials. Les ones erosionen les roques i formen penya-segats. 11. Comprovarem les respostes amb el llibre de lalumne.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP

Avaluaci

Avaluaci final
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI
12. a) 1.768 + 20 35 + 28 = 1.778 habitants. b) 1.768 habitants/52 km2 = 34 habitants/km2. 13. Paleoltic - Els ssers humans vivien en coves. Els ssers humans eren nmades. Neoltic - Van construir dolmens. Aconseguien aliments mitjanant lagricultura i la ramaderia. 14. Societat cristiana en ledat mitjana Als castells vivien els nobles, els reis i els cavallers. Al-ndalus en ledat mitjana El califa s la persona que ocupava el crrec amb ms poder. Edat moderna Va comenar el 1492 amb el descobriment dAmrica.

15. 5. Es va aprovar lactual Constituci espanyola. 3. Va comenar la Guerra Civil espanyola. 2. Es va substituir la monarquia dAlfons XIII per una repblica. 4. Va comenar la dictadura del general Franco. 1. Va comenar la Guerra del Francs. 6. Espanya va entrar a formar part de la Uni Europea.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 EP