SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 1. Ampliaci 1. La primera oraci s falsa perqu la funci vital s la nutrici, no lalimentaci. La segona oraci tamb s falsa, ja que totes les cllules tenen membrana cellular, les vegetals, a ms, presenten paret cellular. 2. Cicatritzaci duna ferida Reproducci Prendre nutrients de la sang Nutrici Respondre a un impuls nervis Relaci 3. Les estructures rgides que sobserven sn parets cellulars de cllules vegetals. 4. Els dos sn ssers vius unicellulars, per pertanyen a regnes diferents i, a diferncia dels paramecis, els bacteris no tenen membrana nuclear, i com a conseqncia tenen el material del nucli dispers al citoplasma. 5. nucli: dirigeix totes les activitats de la cllula. En els ssers pluricellulars presenta una membrana nuclear envoltant-lo. citoplasma: s un lquid viscs que cont els orgnuls i el nucli. membrana: si s la cellular s lembolcall extern de la cllula i si s la nuclear s lembolcall del nucli. Unitat 2. Ampliaci 1. Els animals amb temperatura interna constant sn els ocells i els mamfers. Els primers tenen com a allant trmic les plomes, i els segons, el pl i en algunes ocasions, el greix corporal. 2. Els rptils tenen les escates unides entre si, per aix es desprenen com una camisa en el cas de les serps, o com a fragments de pell en altres rptils. Els peixos en canvi no tenen les escates unides, per la qual cosa van caient una a una a mesura que daltres creixen baix. 3. a) Sn urpes, i els serveixen als ocells rapaos per a caar i traslladar les seues preses. b) Sn unes potes palmades, i els serveixen als ocells aqutics per a avanar ms fcilment en laigua. 4. a) Els peixos i els amfibis tenen fecundaci externa. b) Els rptils i els amfibis tenen la temperatura corporal dependent de la del medi. c) Els mamfers poden ser terrestres, aqutics o voladors. Unitat 3. Ampliaci 1. Un escull de coral s el resultat de lacumulaci de les closques de corals que van creixent sobre les restes de les generacions anteriors. Desprs de cents o milers danys, es formen acumulacions de diversos metres daltura i amplria. 2. Els cucs fan una mescla molt efica de les capes del sl, permetent aix que les substncies nutritives es troben a labast de les arrels de les plantes. 3. a) s un insecte, presenta simetria bilateral; b) s un equinoderm, presenta simetria radial; c) s un gastrpode, presenta simetria bilateral. 4. Comprovarem la correcci dels dibuixos. Els textos explicatius han dincloure les fases dou, larva i adult.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 4. Ampliaci 1. Els pugons xuplen la saba elaborada, que s molt rica en substncies nutritives com olis, vitamines i sucres. La saba bruta no s gens o quasi gens nutritiva. 2. El procs que es descriu en les illustracions s el de la pollinitzaci per insectes. Linsecte es posa en la flor buscant el seu aliment, el pollen es queda adherit al seu cos i ms tard ser transportat fins als pistils daltres flors pollinitzant-les. 3. La germinaci consisteix en la producci duna nova planta a partir duna llavor quan les condicions del medi sn les adequades. 4. Comprovarem la correcci del dibuix. Els sorus sn unes unflors situades en la cara inferior de les fulles de les falgueres, que poden veures a simple vista i que contenen les cllules reproductores daquestes plantes sense flors, que sn les espores. Unitat 5. Ampliaci 1. Si el sl s frtil podr haver-hi una major quantitat i varietat de plantes, que sn els productors i que sn tamb la primera baula de les cadenes alimentries. Al bosc temperat, per exemple, el sl s frtil i hi ha una gran varietat de vegetals, i per tant hi ha molts herbvors i carnvors, que formen una gran quantitat de cadenes alimentries diferents. En un desert clid, al contrari, en haver-hi molt pocs vegetals, no hi ha quasi herbvors i hi ha molt pocs carnvors. El resultat s que hi ha poques cadenes alimentries diferents. 2. Es tracta duna relaci interespecfica. 3. En el dibuix es representa una cadena alimentria, per les fletxes van al revs, perqu sempre han de representar s menjat per. Daltra banda el consumidor primari s el ratol, no lbila que s el consumidor secundari, ja que s un carnvor. 4. Als deserts clids els ssers vius presenten adaptacions per a suportar la falta daigua i les altes temperatures. Als deserts freds les adaptacions ms caracterstiques sn les que presenten els ssers vius per a suportar les baixes temperatures, com grosses capes de greix i pl.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 6. Ampliaci 1. Dins dun pneumtic cap molt daire, ja que en tractar-se dun gas pot disminuir el seu volum. No podrem fer el mateix amb laigua, ja que els lquids no modifiquen el seu volum, per la qual cosa no seria possible introduir ms aigua de la que realment cap en el volum del pneumtic. 2. Les roques sn mescles en estat slid. En moltes, com en el granit, es distingeixen els minerals a simple vista; es tracta per tant duna mescla heterognia. 3. Porta posada una mscara per a no inhalar la pols. Est usant el procediment de filtraci per a separar laire de les partcules de pols que cont. La mscara est actuant com a filtre. 4. La gasolina es pot oxidar, de fet s una oxidaci molt rpida que es produeix violentament. Es tracta dun canvi qumic, i en aquest cas rep el nom de combusti. 5. La biga de ferro no soxida perqu la pintura forma una capa sobre el ferro que impedeix el contacte daquest amb loxigen de laire. Unitat 7. Ampliaci 1. La roda 1 gira en el sentit de les agulles del rellotge, per tant, la roda 2 gira en sentit contrari. La roda 1 s ms xicoteta que la 2, per la qual cosa gira ms de pressa. Les rodes 2 i 3 estan unides per un engranatge de cadena, per aix giren en el mateix sentit, per la 2 gira un poc ms lentament que la 3 perqu s un poc ms gran. La roda que gira ms de pressa s l1, perqu s la ms xicoteta de totes. 2. Es tracta duna palanca de segon gnere, amb la resistncia (la piragua) situada entre la fora i el punt de suport. 3. Tisores. Mquina simple. Tren i mquina de cosir. Mquines compostes amb elements mecnics i electrnics. Televisi i telfon. Mquines compostes amb elements electrnics. Bicicleta. Mquina composta amb elements mecnics. Unitat 8. Ampliaci 1. 1 c; 2 b; 3 a; 4 d. 2. Comunicaci: telfon mbil i correu electrnic. Oci: cinema i videojocs. Indstria: pintures i plstics. Medicina: microcirurgia i endoscpia. 3. Publicitat: inciten a consumir determinats productes. Telenotcies, programes informatius: informen del que ocorre. Documentals: mostren i ensenyen diversos coneixements sobre la societat o la naturalesa. Entrevistes a poltics, metges, cientfics, socilegs, etc.; influeixen en lopini de les persones.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 9. Ampliaci 1. No s correcte, ja que no es tracta destreles sin de xicotets meteorits que en travessar latmosfera es cremen produint una estela de llum. 2. Perqu la lluna tarda prcticament el mateix temps a fer un gir al voltant de la Terra que sobre si mateixa. Aquest temps sn 28 dies. 3. Els avions comercials volen per damunt de la troposfera. Daquesta manera eviten els corrents ascendents i descendents que hi ha en aquesta zona i que formen les turbulncies. 4. Les coordenades geogrfiques del punt A sn: 60 E i 30 N. Les coordenades geogrfiques del punt B sn: 60 O i 30 S. Unitat 10. Ampliaci 1. Els moviments de linterior terrestre que originen els volcans sn els que fan les columnes de roca fosa que ascendeixen des de la base del mantell, on aquest es recolza en el nucli, transportant prou calor per a provocar la fusi de les roques de lescora. Aix es formen els magmes que travessen lescora fins a arribar a la superfcie i donar lloc als volcans. 2. Albert i Marisa han simulat el funcionament dun rierol, un agent geolgic que fa eficament els processos derosi (1), transport (2) i sedimentaci (3). 3. Roca sedimentria composta per sediments arenosa Roca plutnica refredament lent dun magma granit Roca volcnica refredament brusc dun magma pedra tosca Roca metamrfica no ha arribat a fondres marbre, pissarra, quarsita...

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 11. Ampliaci 1. El pla a mostra un relleu ms abrupte, ja que apareix una muntanya amb les lnies de nivell molt prximes. El pla b representa una zona plana amb un tur o tossal. 2. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 3. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. Unitat 12. Ampliaci 1. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 2. El grup dedat menys nombrs s el de les persones majors de 65 anys. En els tres grups dedat hi ha ms dones que hmens. Observant el grfic obtenim el total de la poblaci, que sn 4.200 persones. Si lextensi de la localitat s de 500 km2, la densitat de poblaci, ser de 8,4 habitants per quilmetre quadrat. 3. Per a saber si la poblaci ha augmentat o disminut, duna banda sumem els naixements (120) i el nombre de persones immigrants (90). La suma ens dna 210 persones. Daltra banda sumem les defuncions (175) i els emigrants (50). La suma ens dna 225 persones. En comparar les dues xifres veiem que la suma de les persones mortes i les que se nhan anat de la localitat s major que la xifra que sumen les persones immigrants i els naixements. Per tant la poblaci ha disminut. Unitat 13. Ampliaci 1. Els investigadors que estudien aquesta poca han de buscar restes en els jaciments arqueolgics. En aquests poden trobar dos tipus de vestigis que els ajuden a conixer com era la vida aleshores: restes materials, com els objectes que van utilitzar en la seua vida quotidiana: ferramentes, armes, pintures, etc. i restes humanes, com ossos i dents. 2. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne. 3. a) Aquesta illustraci mostra la vida en el paleoltic. Els errors sn la roda que pertany a ledat dels metalls i el vaixell de vela de lactualitat. b) Aquesta illustraci mostra la vida en lImperi rom. Els errors sn que el carrer est asfaltat en lloc de tindre una calada de pedra, i que s lhome lliure el que porta un carro mentre que lesclau parla amb una dona. Unitat 14. Ampliaci 1. Rei: Era la persona amb ms poder i sencarregava de governar. Nobles: Administraven les seues terres i anaven a la guerra. Clero: Es dedicaven a la religi i la cultura. Camperols: Treballaven les terres, tant les prpies, si les tenien, com les dels senyors. 2. Van introduir nous cultius com larrs o el safr. Tamb van desenvolupar nous sistemes de reg com les squies i la snia per a extraure aigua dels pous. 3. Comprovarem la resposta amb el llibre de lalumne.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Unitat 15. Ampliaci 1. A partir del descobriment de la mquina de vapor van sorgir la locomotora i el vaixell de vapor. 2. La illustraci a s del segle XIX shi veu un barri burgs amb carrers amples i edificis dhabitatges amplis. Els mitjans de transport que apareixen sn un tramvia elctric i un cotxe antic. Les persones porten barret i van vestits amb vestits i abrics. La illustraci b s del segle XX, shi veu un carrer duna gran ciutat moderna amb edificis grans i alts. Els mitjans de transport sn autobusos i cotxes moderns. Les persones visten camisetes, porten ulleres de sol i utilitzen telfon mbil. 3. Comprovarem amb el llibre de lalumne que el dibuix de la lnia del temps s correcte. Posteriorment comprovarem que shan situat b les dates segents: 1789. Inici de ledat contempornia; 1808. Comenament de la Guerra del Francs; 1939. Final de la Guerra Civil; 1978. Aprovaci de lactual Constituci espanyola; 1986. Entrada dEspanya a la Uni Europea.

CONEIXEMENT DEL MEDI 5e EP