EDUCACI FSICA EL VOLEIBOL NDEX

1- HISTRIA DEL VOLEIBOL................................................................................................ 2-4 1.1- Inicis del voleibol ................................................................................................................ 2 1.2- Expansi ............................................................................................................................. 2 1.3- El voleibol a Espanya i a Catalunya .................................................................................... 2 1.4- El vlei platja ................................................................................................................... 2-3 1.5- Competicions actuals ms importants ............................................................................ 3-4 2- FONAMENTS TCNICS.....................................................................................................4-7 2.1- Fonaments tcnics d'atac................................................................................................ 5-6 2.2- Fonaments tcnics de defensa........................................................................................ 6-7 3- LA TCTICA.........................................................................................................................7 3.1- Sistema ofensiu .................................................................................................................. 7 3.2- Sistema defensiu ............................................................................................................... 7 4- PREPARACI FSICA ESPECFICA........................................................................................ 8 5- REGLAMENT................................................................................................................. 8-12 5.1- El terreny de joc ................................................................................................................. 8 5.2- La xarxa, els suports, les tiges i la pilota ......................................................................... 8-9 5.3-Els equips ............................................................................................................................ 9 5.4- La indumentria ................................................................................................................. 9 5.5- El tanteig ....................................................................................................................... 9-10 5.6- El sorteig inicial, la posici dels jugadors i l'ordre de rotaci .......................................... 10 5.7- Substituci dels jugadors ................................................................................................. 10 5.8- Situacions de joc............................................................................................................... 10 5.9-Faltes de joc ms habituals .......................................................................................... 10-11 5.10- Temps morts demanats ................................................................................................. 11 5.11- Canvis de pista i temps de descans ................................................................................ 11 5.12- Equip arbitral, taula d'anotadors i gestos arbitrals ................................................... 11-12

EDUCACI FSICA EL VOLEIBOL

1- HISTORIA DEL VOLEIBOL. 1.1- Inicis del voleibol: El voleibol com a esport modern es va iniciar mitjanant un joc anomenat mintonette. Va nixer el 9 de febrer de 1895 als Estats Units (Holihoke, Massachusetts). L'inventor va ser Williams George Morgan, professor d'educaci fsica de l'escola YMCA, i volia fer un joc entre el tennis i el handbol. El joc consistia en que dos jugadors colpejaven una pilota de bsquet per sobre d'una xarxa de tennis situada a 1,98 metres del terra, i s'han anat modificant les regles fins les actuals. 1.2- Expansi: Grcies a les escoles YMCA, aquet joc es va expandir per altres pasos com el Canad, Filipines, Jap, Xina i Europa. Els primers campionats es van celebrar al 1922 a Estats Units. Al 1938 es juga el primer partit internacional entre Frana i Polnia. L'any 1946 s'inicia un congrs de constituci, la federaci internacional, que finalment queda constituda l'any segent (1947) a Pars. La formen 13 pasos diferents. A l'any 1948 es celebra el primer campionat d'Europa a Roma. I al 1949 es fa el primer campionat del mn a Praga. El voleibol passa a ser esport olmpic l'any 1964 a Jap (Tokio). 1.3- El voleibol a Espanya i a Catalunya: El voleibol inicia la seva prctica l'any 1920 a Espanya, tot practicant-se a les platges catalanes com a joc recreatiu. L'any 1925 s'editen les primeres regles del joc a la Escuela de Educacin Fsica de Toledo. Passada la guerra civil espanyola, l'any 1940 el voleibol mascul passa a dependre/a ser organitzat pel Frente de Juventudes, i el voleibol femen per la Seccin Femenina. L'any 1948 el voleibol passa a formar part de la Federaci Espanyola de Balonmano. A l'any 1950 es celebra el primer campionat d'Espanya i en aquest mateix any canvia de Federaci, tot dependent de la Federaci de Bsquet. L'any 1958 canvia de federaci i passa a la de Rugby. I finalment, el 26 de gener de 1960 es crea la Federaci Espanyola de Voleibol. 1.4- El vlei platja: s un esport que depn de la Federaci de Voleibol i s una modalitat olmpica. 2

No t un origen clar, per sembla que s'inicia la seva prctica a les platges de Califrnia. Tamb hi ha altres possibles llocs o indrets que semblen iniciadors d'aquest esport, com a les platges del Brasil i de Frana. La data d'inici s al voltant dels anys 40. La primera competici oficial va ser al campionat d'Europa l'any 1993, tres anys ms tard a Atlanta s un esport olmpic de demostraci (1996) i a l'any 1997 es celebra el primer Mundial. El vlei platja es practica a Espanya des del 1975 aproximadament. En aquests moments s'organitzen un seguit de probes arreu del mn que decideixen el circuit mundial. 1.5- Competicions actuals ms importants: Les competicions ms importants de voleibol les podrem en 4 apartats diferents: 1. COMPETICIONS INTERNACIONALS DE SELECCIONS. Sn les competicions internacionals ms importants per pasos. Els Jocs Olmpic l'any 1964. El voleibol tradicional es va jugar per primera vegada als Jocs Olmpics de Pars (1924) com un esport de demostraci, i pertany a les especialitats olmpiques des dels Jocs Olmpics de Tokio de 1964. Campionats mundials: s la mxima competici internacional de voleibol, i est organitzada per la Federaci Internacional de Voleibol (FIVB) cada quatre anys, des de 1949 el torneig mascul i des de 1952 el torneig femen. Copa del Mn: s una competici tant masculina (creada al 1965) com femenina (creada al 1973). Aquest torneig atorga places classificatries per els Jocs Olmpics. No s'ha de confondre amb el Campionat Mundial de Voleibol, mxima competici d'aquest esport juntament amb les Olimpades. Lliga Mundial de Voleibol s una competici anual masculina. Va ser creada al 1990 i enfronta a les millors seleccions del mn. s la competici de major durada organitzada per la FIVB i la que ms diners deixa. World Gran Prix. s una competici esportiva pels equips nacionals de voleibol femen, que actualment es celebra cada any i es organitzat des de 1993. Es considera la versi femenina de la Lliga Mundial de Voleibol. Copa Grans Campions (1993). Competici europea (primera edici el 1948). 2. COMPETICIONS EUROPEES DE CLUB. Lliga Europea (1960 masculina i 1961 femenina). Time Cup (copa d'equip): 1973. CEV (Confederaci Europea de Voleibol). Va ser fundada el 21 d'octubre de 1963 i t la seva seu actual a la ciutat de Luxemburg. s la organitzaci que es dedica a regular les normes del voleibol a Europa, aix com de celebrar peridicament competicions i esdeveniments. s una de les 6 organitzacions continentals que conformen la Federaci Internacional de Voleibol. Sper copa d'Europa (2003 masculina i 2002 en femenina). 3. COMPETICIONS ESPANYOLES DE CLUBS.

 Super Lliga Espanyola (anteriorment s'anomenava Lliga Nacional). Va ser creada el 1983 per la competici masculina i el 1989 per la competici femenina. Copa del Rei. s la segona competici espanyola en importncia, encara que s la ms antiga. S'inicia la temporada 1950-1951 en la categoria masculina i l'any 1960 la categoria femenina. Super Copa d'Espanya. La disputen el campi de la Super Lliga i el campi de la copa del rei: 2003 en categoria masculina i 2002 en categoria femenina. 4. COMPETICIONS VLEI PLATJA. Jocs Olmpics. La primera edici s als JJOO d'Atlanta de 1996. Campionats Mundials (1997). Circuit Mundial: 1989 mascul i 1992 femen. Campionats d'Europa: 1993 per mascul i 1994 per femen. Campionats d'Espanya: 1990 tant per categoria masculina com femenina. 2- FONAMENTS TCNICS. Els fonaments tcnics sn els gestos o moviments bsics o ms importants que serveixen per la prctica/tcnica de qualsevol esport. El conjunt de moviments o fonaments tcnics s'anomena tcnica. Al voleibol podem diferenciar els fonaments tcnics d'atac i els defensius.

2.1- Fonaments tcnics d'atac: Els fonaments tcnics d'atac sn els segents: 1. Posicions fonamentals. Com a qualsevol esport, el jugador alhora de practicar-lo s'ha de posar amb una posici determinada. En voleibol hi ha bsicament tres posicions fonamentals: Alta: quan el jugador est a punt de fer un bloqueig. s a dir, s una posici amb les cames gaireb estirades i a punt de saltar per bloquejar. Mitjana: s una posici amb les cames ms flexionades i amb el tronc lleugerament inclinat endavant. S'utilitza per recolzar a un company o esperar una passada (per rebre). Baixa: s una posici amb les cames ms flexionades encara, i s'utilitza per a defensar la pilota en cas de que l'altre equip faci una esmaixada. 2. Desplaaments. Els desplaaments en voleibol seran curts i rpids ja que la pista s de 9x9 metres. Hi ha diferents maneres de desplaar-se: Pas normal o simple: el jugador es desplaa la distncia d'un pas com. Pas afegit: el jugador es desplaa a una distncia major que la d'un pas com. Doble pas: el jugador es desplaa la distncia de dos passos. Salt: el jugador es desplaa mitjanant salts. Carrera: el jugador corre per desplaar-se. Batida: el jugador dna un passos i desprs salta. 3. El servei. s el punt de moviment inicial de cada jugada. Hi ha cinc tipus o classes de serveis, tres de front a la xarxa i dos de costat. Els serveis de front sn: Serveix de baix o de seguretat. Servei de tennis. Servei en salt o esmaixat. Els serveis de costat sn: Servei lateral o de costat. Servei de ganxo.

Tots els serveis poden ser realitzats en potencia o flotants. Els serveis flotants es realitzen de manera que la pilota porta efecte i aix tindr una trajectria variable o indefinida. Els serveis en potncia sn aquells en que la trajectria de la pilota s molt forta per tamb molt definida. 4. Tocs de dits o passada de dits. Un gran percentatge dels tocs de pilota en voleibol sn amb passada de dits i per tant, si un jugador no sap fer aquesta passada no pot jugar a voleibol (s fonamental). El toc de dits segons la trajectria de la pilota pot ser frontal endavant, frontal endarrere o lateral. Totes aquestes passades poden ser amb els peus a terra o en salt o suspensi. 5. Finta. s un gest d'engany consistent en fer veure que passes la pilota i tot seguit l'esmaixes, o a l'inrevs. Per tant, hi ha fintes d'esmaixades i de passades. 6. Esmaixada. s la jugada/fonament tcnic final de tot atac. Depenent de la trajectria de la pilota, la esmaixada pot ser: Esmaixada llarga: buscant la lnia de fons. Esmaixada curta: a prop de la ret. Esmaixada frontal: parallela a la lnia del davant. Esmaixada en diagonal: creuada. Aquests tipus d'esmaixades es poden combinar. 2.2- Fonaments tcnics defensius: Sn posicions fonamentals, amb desplaaments curts i rpids i amb recepci de m baixa o cop d'avantbraos. Hi ha diferents tipus: 1. Bloqueig: s una acci defensiva que consisteix en saltar a prop de la xarxa amb els braos amunt aixecats de manera que la pilota rebot. Per tant, s una jugada defensiva molt important en cas de que l'altre equip vulgui esmaixar, ja que aquests saltaran per impedir que la pilota passi al seu camp. El bloqueig pot ser, segons el nombre de participants, bloqueig individual, doble i collectiu (noms podr ser format per un mxim de 3 jugadors). Si aquest bloqueig s efectiu en terreny contrari s un bloqueig ofensiu. Si el toc de pilota es fa en el propi camp s un bloqueig defensiu. El bloqueig ofensiu es podr fer quan l'equip hagi fet els tres tocs. 2. Les caigudes: sn accions defensives que consisteixen en deixar-se caure a terra desprs d'un toc de dits. Hi ha dos tipus de caiguda en voleibol: caigudes d'esquena i laterals. Les dues es realitzen sempre que la pilota va ms avall de la cintura.

3. Les planxes: sn accions ultra defensives, que consisteixen en crrer molt rpid, llanarse per davant en salt per a tot seguit colpejar amb el dor de la m, per a tot seguit caure en planxa. Per tant, consisteix a salvar la pilota quan aquesta est molt lluny del jugadors i a punt de tocar a terra. 3- LA TCTICA. s el conjunt de desplaaments dels jugadors en el terreny de joc, aix com la interpellaci d'aquests a fi de d'assolir els objectius prviament marcats per l'entrenador o l'equip tcnic. La tctica es materialitza/porta a terme mitjanant els sistemes de joc. Posici dels jugadors en al terreny de joc: 1-Defensa dret. 2-Delanter dret. 3-Delanter centre. 4-Delanter esquerra. 5-Defensor esquerra. 6-Defensosr central.

3.1- Sistema ofensiu: El sistema de joc ofensiu ms clssic en voleibol s el 1:3:2.

3.2- Sistemes defensius: Els sistemes de joc defensius ms habituals sn: (3-2-1), (3-1-2), (2-2-2), (1-2-3), (2-1-3) i (3-3).

4- PREPARACI FSICA ESPECFICA. Tot jugador de voleibol com ms alt sigui millor (ms de la meitat d'un equip poden ser ms alts de 2 metres). Per ser un bon jugador de voleibol far falta treballar els segents aspectes fsics: resistncia orgnica general aerbica, flexibilitat general, rapidesa de moviments i velocitat de desplaament, fora per esmaixa i cames per saltar (tenir una gran potncia o fora explosiva del tren inferior o cames, i del tren superior o de braos i tamb del tronc). 5- REGLAMENT. 5.1- El terreny de joc: s una superfcie rectangular de 18 metres de llargada, per 9 metres d'amplada. En pistes cobertes no hi pot haver cap obstacle a un mnim de 7 metres.

5.2- Xarxes, suports, tiges i pilota. La xarxa est situada sobre la lnia central i fixada per un suport. Aquesta xarxa t unes dimensions de 9,50 metres, per un metre d'alada. La vora superior de la xarxa est folrada amb una cinta blanca.

La xarxa est formada per malles de 10 cm de quadrat. En els dos costats de la xarxa hi ha vinti-cinc centmetres de xarxa on hi ha fixada una cinta vertical. Per sobre daquestes cintes hi ha dues tiges de 80 centmetres de llargada que estan fixades a la xarxa. Aquestes tiges sn per marcar i indicar que totes les pilotes han de passar per entremig delles. La tija s la prolongaci de les lnies de banda per sobre de la xarxa. La pilota bona s la que passa per sobre de la xarxa i entre les tiges. Lalada de la xarxa varia segons la categoria i sexe dels jugadors. Lalada en categoria absoluta masculina de ms de 18 anys far uns 2,43 metres des de el terra. En categoria absoluta femenina s de 2,24 metres des del terra.

La pilota s esfrica, de cuir flexible, pot ser de diferents colors o d'un color uniforme, per sempre ha de ser un color clar. La circumferncia de la pilota s de 65 a 67 centmetres, i el seu pes s de 260 a 280 grams. 5.3- Els equips: Estan formats per un mxim de 12 jugadors i d'aquets noms poden jugar 6 (estan en pista noms la meitat). s a dir, que en total entre es dos equips hi hauran 12 jugadors en pista, 12 jugadors fora de la pista, 2 entrenadors i 1 rbitre. 5.4- La indumentria: s un uniforme on sn obligatoris els pantalons curts. Les sabates han de ser lleugeres i flexibles. Tots els jugadors estan uniformement vestits menys un que es diu libero, que va d'un color diferent (s el jugadors ms tcnic). Tots els jugadors han de portar un nmero a l'esquena i un altre al davant. Aquest nmero consta a l'acta del anotadors.

5.5- El tanteig: 9

En el voleibol cada jugada val un punt. Si un equip serveix i fa punt, continua servint; per quan lequip receptor guanya una jugada guanya un punt i t dret a servei. I els seus jugadors giren una posici en el sentit de les agulles del rellotge. Guanya un partit qui anota primer 3 sets, i per guanyar un set s'han d'anotar 25 punts amb un mnim de dos d'avantatge. En cas d'empat a 24, el joc continua fins aconseguir successivament un avantatge de dos. En cas d'empat a dos sets, el desempat decisiu es juga a 15 punts, i amb avantatge de dos tamb. En cada set es canvia de pista i a cinqu set es canvia de pista quan un equip arriba a 8 punts. 5.6- El sorteig inicial, la posici dels jugadors i l'ordre de rotaci: A l'inici del partit, l'rbitre far un sorteig amb els capitans pel servei o el terreny de joc. I el guanyador s el que escull camp o servei. En cada set els equips canvien de terreny o de camp. En el cinqu set, s realitzar un nou sorteig. L'inici: el delegat/entrenador de cada equip notifica a la taula l'equip inicial i la posici dels seus jugadors que es mantindran al llarg del set. En el partit es seguir l'ordre de rotaci en el sentit de les agulles del rellotge i la posici al terreny de joc. 5.7- Substituci dels jugadors: Cada equip pot realitzar un mxim de sis canvis/substitucions per set. Es poden canviar tots sis jugadors de cop. Quan un jugador s substitut i ha de tornar a entrar, noms ho podr fer en el lloc del que li ha substitut abans. 5.8- Situacions de joc: Es considera pilota en joc en el moment que la pilota ha estat colpejada. Els jugadors adopten diferents situacions de joc depenent de si el collocador a fet la senyal cap a la dreta o cap a l'esquerra. Tamb adopten diferents situacions quan l'altre equip est ofensiu o est a punt de realitzar un esmatx. La pilota est en fora de joc quan l'rbitre xiula. 5.9- Faltes de joc mes habituals: Faltes de posici: Lequip comet una falta de posici si un jugador no s a la seva posici correcta en el moment en qu el jugador que fa el servei copeja la pilota. Una falta de posici implica que: o Lequip s sancionat amb la prdua de la jugada. o Les posicions dels jugadors es rectifiquen. A les categories de minivolei, tot i que sha de complir lordre en quant al servei dels jugadors, les posicions sn lliures i per tant, no existeixen les faltes de posici. 1 0

Falta de rotaci: Es produeix una falta de rotaci quan el servei no sefectua segons lordre de rotaci. Lequip s sancionat amb la prdua de la jugada i lordre de rotaci dels jugadors es rectifica. Com a exemples de faltes de joc ms habituals tenim: o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o Un equip realitza ms de tres tocs de pilota. Pilota contra la xarxa. Dos tocs individuals consecutius (doble toc). Un jugador es recolza amb un company per toca la pilota. Tocar voluntriament la pilota amb el peu. Retenir la pilota. Pilota toca el terra. Pilota passa per sota de la xarxa. Pilota passa per fora de les tiges. Pilota toca el sostre o objectes fora del camp. Tocar la xarxa per part d'un jugador. Invasi. No mantenir l'ordre de rotaci. Bloquejar la pilota a l'espai contrari mentre l'equip adversari fa els tres tocs. No respectar l'ordre del servei. Esperar ms de cinc segons per servir la pilota desprs del xiulet arbitral. Colpeja la pilota abans de que surti de les mans en un servei. Fer pantalla per part d'un control del servidor. Bloquejar un servei. Bloquejar per part d'un segu. Esmaixar per part d'un segu. Tocar la pilota per sota de la cintura en un bloqueig.

5.10- Temps morts demanats: Cada equip t dret a demanar, mitjanant el seu entrenador, un mxim de 2 temps morts a cadascun dels sets del partit. Cada temps mort dura 20 segons. L'entrenador ha de dir-ho a la taula d'anotadors, perqu ells anotin quants temps morts han demanat. 5.11- Canvis de pista i temps de descans: L'equip canviar de pista a l'inici del segent set, tot tenint un descans de 3 minuts. En el cinqu i definitiu set es canvia de pista quant un primer equip arriba a 8 punts. 5.12- Equip arbitral, taula d'anotadors i gestos arbitrals: L'equip arbitral est format per un rbitre principal, un auxiliar, un anotador, un ajudant d'anotador i quatre jutges de lnia. 1 1

o Arbitratge. Controlen el partit 2 arbitres i poden haver tamb 2 jutges de lnia. I hi ha una taula anotadora que s' encarrega de fer l'acta del partit, anota les puntuacions, els canvis i els temps morts. Els arbitres han de portar un uniforme obligatori, normalment s groc i negre, per s pot donar el cas de que en un partit vagin de blanc i negre. o La taula danotadors s un taula, que est situada al costat del rbitre, que est pendent del partit per anotar les faltes de cada jugador, els punts de cada jugador i els punts dels dos equips. Quan per exemple un equip vol demanar temps mort a de demanar-lo en aquesta taula i aquesta ho far, tamb en la substituci dels jugadors ja que aquests han danotar tot.

Senyalitzaci arbitral: L'rbitre marca o fa unes senyalitzacions quan un equip fa falta o trepitja la lnia de fons en el servei o no ha passat entre les lnies o quan un jugador toca la xarxa, etc. Les senyals que fa sn: o o o o o o o o o o o 1 2 Autoritzaci amb el xiulet quan un jugador ha de fer un servei. Canvi de pista. Temps de descans (2 per set). Substituci dels jugadors. Conducta incorrecte. S'acaba el set de partit. Retenci o acompanyament de la pilota. Retraa el servei. Falta de rotaci. Doble toc. Quatre tocs per equip.

o o o o

Falta de xarxa (quan algun jugador toca la xarxa). Invasi. Falta doble. El jugador toca la pilota quan va fora.

1 3