ADOPCI, ACOLLIMENT

FAMILIAR I ESCOLA
1
ndex
1. Introducci: adopci, acolliment i escola.
2. Adopci i escola:
Conceptes bsics sobre ladopci.
Factors relacionats amb els infants adoptats i les seves
caracterstiques:
Factors gentics.
Factors prenatals.
Factors postnatals.
La histria prvia de linfant adoptat: labandonament, la criana
patolgica i la institucionalitzaci.
Dificultats de vinculaci, dificultats cognitives i de comportament.
Suggeriments i propostes dactuaci dins lmbit educatiu en
relaci amb ladopci.
3. Acolliment i escola:
Qu entenem per acolliment familiar? Conceptes bsics.
La vinculaci afectiva en lacolliment familiar.
Factors relacionats amb els infants acollits: la histria prvia.
Factors relacionats amb els infants acollits: dificultats que poden
sorgir.
La comunitat educativa davant lacolliment:
Latenci individualitzada
Incloure les diferncies
La integraci a lescola
La informaci prvia
Bibliografia
2
Introducci: adopci, acolliment i
escola
El model educatiu catal sempre sha significat per una atenci a la
diversitat, amb la finalitat doferir respostes i programes educatius
adaptats i adequats als nous canvis socials. A Catalunya, el model
educatiu s el duna escola inclusiva, i aix ens permet, en aquests
moments, fer referncia a una realitat que es dna a les nostres
escoles i que s la presncia de nens i nenes acollits i adoptats.
Els infants i els adolescents acollits i adoptats avui a Catalunya,
haurien de ser atesos des de la seva singularitat i necessitats
especials. Al nostre pas, en lactualitat, hi ha al voltant de 15.000 nens
i nenes acollits i adoptats, tots ells amb les seves necessitats
emocionals, educatives i socials.
Aquest nombre prou significatiu dinfants, que progressivament shan
anat incorporant al sistema educatiu, ha suposat nous reptes i
laparici de factors que requereixen noves respostes des de lmbit
educatiu.
s per aix, que pensem que una guia escolar sobre ladopci i
lacolliment familiar pot ser til i pot facilitar una major comprensi de
les caracterstiques i de les necessitats daquests infants, i tamb
podria proporcionar eines als professionals i a les famlies adoptives i
acollidores per respondre adequadament a les peculiaritats daquests
nens i nenes i, daquesta manera, facilitar el seu desenvolupament
integral com a persones.
3
Els infants adoptats i acollits sn infants com els altres, per no podem
obviar que molts dells parteixen duna histria prvia a ladopci i a
lacolliment, plena de carncies, prdues i experincies traumtiques que
cal tenir molt presents, i que, dalguna manera, poden condicionar el seu
desenvolupament emocional i cognitiu. Les dificultats de vinculaci, els
canvis de referents constants, labandonament i la possible
institucionalitzaci daquests infants comporta la presncia daspectes
comportamentals i emocionals especials directament relacionats amb les
prdues i les mancances patides per ells durant els primers anys de vida.
Aquests aspectes especfics de linfant acollit i de ladoptat, especialment
tot all que t a veure amb la seva inseguretat en les relacions, les
dificultats de vinculaci, la desconfiana bsica i la baixa autoestima,
shan de tenir molt presents en totes les actuacions i programes socials i
educatius.
La guia pretn ser un instrument senzill i clar per als professionals de
lmbit educatiu per saber interpretar correctament algunes de les
dificultats i els comportaments que poden aparixer durant tot el procs
educatiu de linfant acollit o adoptat. Considerem que aquesta guia pot
ajudar a tenir un coneixement ms profund de les necessitats daquests
infants i orientar els professionals per cercar recursos i respostes
adequades a les necessitats.
Agram la collaboraci i la participaci dels diferents professionals del
mateix Institut Catal de lAcolliment i de lAdopci (ICAA) i de lmbit
educatiu que han intervingut en lelaboraci i lassessorament daquesta
guia.
4
ADOPCI I ESCOLA
5
Conceptes bsics sobre ladopci
Ladopci s un procs legal, social i psicolgic pel qual un
infant sintegrar en una famlia diferent daquella on ha
nascut.
Ladopci s una mesura de protecci per a linfant que es
troba en una situaci de desemparament i necessita una
altra famlia que li pugui donar, de forma definitiva i
estable, tot el que un infant necessita per crixer i
desenvolupar-se com a persona.
El procs dadopci inclou diferents aspectes: jurdic,
social, psicolgic i educatiu. Ladopci no sols s un
procs legal, ja que els vincles afectius entre linfant i la
famlia adoptiva van creixent i enfortint-se fins a la plena
integraci. Aquesta no es immediata, necessita temps i
exclusivitat per part dels pares.
Ladopci significa per a linfant un seguit de canvis
importants, ha de fer grans esforos emocionals per
adaptar-se al nou entorn, per sentir-se fill, per incorporar
normes, lmits i nous hbits culturals i socials. Tot aquest
procs dadaptaci requereix un entorn tranquil, emptic i
reparador de la seva angoixa i temors.
6
Conceptes bsics sobre ladopci
Ladopci com a canvi positiu per a linfant, per aquest
canvi no est exempt de dificultats i de neguit. Els pares
han de tenir una actitud emptica, dacceptaci i de
reconeixement del seu fill com a individu amb un passat i
unes vivncies anteriors.
El procs dadopci: ladopci legal i ladopci psicolgica.
Ladopci psicolgica s un procs a llarg termini, que no
s immediat i que els pares han danar construint a poc a
poc.
Parentalitat incondicional. Procs que ha doferir a linfant
una vinculaci segura, confiana plena i acceptaci. Els
pares adoptius han de poder propiciar un entorn segur i de
confiana.
Cal conixer les caracterstiques especfiques i les
necessitats dels infants adoptats: presncia de carncies
afectives, dificultats de vinculaci, dols encara per resoldre,
inseguretat, desconfiana bsica i baixa autoestima. Els
pares adoptius han de poder tolerar el patiment i el dolor
dels seus fills, reconixer-lo i poder-los ajudar a superar-lo.
7
Factors relacionats amb els infants
adoptats i les seves caracterstiques
Factors gentics
La famlia adoptiva haur dacceptar que:
1. Majoritriament es desconeixen els factors hereditaris del
seu fill.
2. Shaur dacceptar de forma incondicional la
imprevisibilitat que aquest desconeixement suposa
mdicament.
3. Shaur dacceptar i tolerar les diferncies que el seu fill
adoptat tindr en relaci amb ells. Adequaci de les
expectatives dels pares a aquest nivell.
4. Shaur dacceptar i tolerar el patiment i el dolor que
aquestes diferncies poden provocar en ladoptat. Sentir-
se diferent no s fcil per a linfant adoptat, pot ser un
factor ms dinseguretat.
8
Factors relacionats amb els infants
adoptats i les seves caracterstiques
Factors prenatals:
1. Possible consum de txics durant l'embars (alcohol
sndrome alcohlic fetal). Molts cops es desconeix
aquesta dada.
2. Manca de control mdic de lembars. Malalties de la
mare que poden influir en la gestaci (vriques, mentals...).
3. Malnutrici materna durant lembars.
4. Estat emocional de la mare (violncia familiar, rebuig de
lembars, manca de cura personal...).
Tots aquests factors poden afectar negativament el
desenvolupament cerebral del fetus
9
Factors relacionats amb els infants
adoptats i les seves caracterstiques
Factors postnatals:
1. Labandonament de linfant. Prdues reiterades de
persones significatives.
2. Criana patolgica: maltractament, negligncia greu...
3. Institucionalitzaci.
4. Prematuritat.
5. Desnutrici.
Factors que poden comportar en linfant adoptat
dificultats de vinculaci, cognitives i de
comportament.
10
Abandonament (prdues significatives): sentiment
dinseguretat en la vinculaci, por a un nou abandonament,
desconfiana bsica, sentiment de desvaloritzaci,
necessitat delaboraci de dols per les prdues
significatives ocorregudes.
Criana patolgica (maltractament, negligncia greu...):
1. Desatenci permanent de les necessitats emocionals
bsiques dels infants relacionades amb el benestar,
lestimulaci i lafecte.
2. Desatenci persistent de les necessitats fsiques bsiques
dels infants.
3. Canvis freqents de cuidadors primaris, cosa que impedeix
la formaci de vincles estables.
Institucionalitzaci (deprivaci sensorial i emocional): el
temps i el tipus dinstitucionalitzaci est directament
relacionat amb el desenvolupament neuronal de linfant,
per la manca dinteracci afectiva i destimulaci
primerenca. Aquesta deprivaci sensorial i emocional pot
comportar dificultats dintegraci sensorial, comportaments
adaptatius com una falsa autonomia i una falsa sociabilitat
daquest infants.
Histria prvia
11
Dificultats de vinculaci:
Linfant respon al cuidador amb una barreja dapropament,
evitaci i resistncia a ser consolat, o pot manifestar una
vigilncia freda i controladora.
Linfant adoptat pot presentar vincles difusos
caracteritzats per una sociabilitat indiscriminada amb
incapacitat acusada per manifestar vincles selectius
apropiats.
Dificultats cognitives i de llenguatge:
Rpida adquisici del llenguatge colloquial o familiar
(adaptatiu), per possible aparici de dificultats en
ladquisici del llenguatge cognitiu (acadmic).
Dficit cognitiu acumulatiu. Presenten majors dificultats en
atenci sostinguda, capacitat analtica, de planificaci,
presa de decisi i control dexecuci.
Dificultats de comportament:
Regulaci immadura de la conducta, impulsivitat, poca
tolerncia a la frustraci.
Dificultats ms importants que poden
presentar els infants adoptats
12
Estem parlant dinfants amb necessitats especials, moltes
vegades tamb educatives, que necessiten una atenci
individualitzada i dinfants que necessiten ms temps per
fer algunes de les tasques educatives prpies de la seva
edat:
Prioritzar, en primer lloc, la vinculaci i la integraci al nou
nucli familiar abans de lescolaritzaci.
Adequar les expectatives dels pares en relaci amb el seu
fill. Els pares tamb necessiten ms temps.
Si s possible, fer una integraci escolar progressiva,
dacord amb les necessitats de linfant adoptat.
En un inici, no proposar activitats extraescolars. Han de
gaudir despais de lleure amb els seus pares (vinculaci).
Els pares no han de fer de mestres a casa ni obsessionar-
se pel rendiment acadmic.
Lescola (tutor) ha destar informada de la condici
dadoptat de linfant i de les seves caracterstiques. Cal
una bona coordinaci pares - escola.
Suggeriments i propostes
13
Altres suggeriments i propostes
Molts infants adoptats presenten a larribada una agitaci
externa que t a veure amb un neguit o angoixa interna.
Cal donar temps i seguretat abans de fer un diagnstic.
Shan devitar les etiquetes.
Per a un infant adoptat, lescolaritzaci s un canvi que pot
agreujar la seva inquietud i les seves pors. Pot evocar de
nou sentiments dabandonament. Cal estar atents i
interpretar correctament els seus comportaments.
Cal tractar ladopci dins laula amb respecte, no proposar
activitats que el facin sentir diferent, estrany i/o excls. Cal
parlar de la diversitat familiar, tnica i cultural com un
enriquiment.
En el procs daprenentatge poden influir negativament
factors com:
La inseguretat, els records traumtics, la por a un
altre abandonament.
Sentir-se diferent, no integrat plenament en lentorn,
no sentir-se prou vlid (baixa autoestima).
Locultaci, el secret, no poder parlar dels seus
orgens, interfereix en la seva curiositat per aprendre,
inhibeix la capacitat d'incorporar nous coneixements...
Si no es pot reparar o gestionar correctament tot
lanterior, s quan apareix el neguit intern i pot
generar en laprenentatge: baixa motivaci, atenci
dispersa, poca capacitat de concentraci, dificultats
de memria...
14
Servei dAtenci
Postadoptiva
93 483 18 24
Suport des del primer
moment a linfant adoptat i a
la seva famlia. Orientaci i
assessorament als
professionals implicats
<www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/icaa>
(apartat postadopci)
15
Acolliment familiar i
escola
16
Lacolliment ofereix a linfant i a ladolescent que necessita
protecci de lAdministraci un entorn familiar en el qual pugui
desenvolupar-se amb seguretat i afecte, aprendre i integrar
nous models de relaci amb els altres i amb el mn.
Llei 14/ 2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la
infncia i ladolescncia
Article 125:
Les persones que reben un infant o un adolescent en
acolliment nexerceixen la guarda i tenen lobligaci de vetllar
per aquesta persona, tenir-la en llur companyia, alimentar-la,
educar-la i procurar-li una formaci integral, sota la supervisi
de lentitat competent, que ha de facilitar lajut i
lassessorament necessaris.
Qu entenem per acolliment familiar?
Conceptes bsics
17
Conceptes bsics
La durada de lacolliment:
Alguns infants poden conviure en una famlia dacollida
durant un temps, fins que els seus pares resolguin la seva
situaci i puguin exercir les funcions parentals. En aquest
cas, parlarem dun acolliment familiar simple.
Altres infants necessitaran un temps ms llarg per poder
reintegrar-se a la seva famlia dorigen, o b fer-se grans
en la seva famlia dacollida. En aquest cas, parlarem
dacolliment familiar permanent.
La relaci de linfant o ladolescent amb la seva famlia
dorigen:
Els infants tenen dret a tenir visites i fer sortides amb la
seva famlia dorigen. Abans diniciar-se lacolliment
familiar, sestableix el rgim de visites entre linfant i la
seva famlia, el lloc on es realitzaran i si aquestes han de
ser supervisades pels tcnics.
18
La vinculaci afectiva en lacolliment
familiar
La vinculaci afectiva entre linfant i la famlia acollidora
sanir construint progressivament i experimentar
diferents etapes que poden anar des de laproximaci
fins a lestabliment de reptes vers els adults.
El sentiment de lleialtat cap a la seva famlia dorigen
est present i cal atendrel, acompanyar linfant en la
construcci duna realitat en la qual ha dintegrar la
situaci viscuda anteriorment a lacolliment, lestimaci
vers els seus pares i lestimaci i la presncia i atenci
quotidiana que rep de la famlia acollidora.
A vegades, linfant pot actuar a travs de comportaments
doposici, rabioles, mentides, i amb agressivitat.
Aquestes demandes datenci sexpliquen per un procs
de transferncia que es produeix quan linfant copsa el
contrast entre les vivncies anteriors i els estmuls rebuts
a lactualitat i hauran de ser enteses com una demanda
dajut per a la seva reparaci interna.
19
Factors relacionats amb els infants
acollits: la histria prvia
Molts infants que conviuen en una famlia acollidora o que
necessiten aquest recurs familiar han viscut situacions
com:
Manca de vincles exclusius
Carncies fsiques i emocionals
Vivncies de vincles afectius inestables
Experincies de prdues i de ruptures
Manca destmuls adients
Possibles maltractaments
Quan els infants inicien la convivncia en la famlia
dacollida, fan un esfor dadaptaci a la nova realitat
familiar i social.
A vegades, linici de lacolliment coincideix amb un canvi
descola, la qual cosa comportar en linfant un esfor
dadaptaci.
Durant el procs dadaptaci familiar, social i escolar, es
poden observar regressions i conductes disharmniques,
amb moments semblants a un major nivell de maduresa i
daltres amb un nivell inferior de maduresa.
20
Factors relacionats amb els infants
acollits: dificultats que poden sorgir
La histria prvia a linici de lacolliment, les vivncies dels
infants i ladaptaci a la nova situaci poden generar
diferents conductes i actituds que influeixen en el procs
daprenentatge:
Dificultats en les habilitats socials per gestionar les
relacions amb els iguals.
Excessiva timidesa i dificultats per expressar-se.
Baixa autoestima personal.
Excessiva necessitat de ser valorat i estimat.
Sentiments dexclusi per part dels iguals.
Dificultats per controlar la necessitat de satisfer amb
immediatesa les seves necessitats i desigs.
Baixa tolerncia a la frustraci.
Dificultats per acceptar la crtica.
Actituds extremes davant situacions doloroses que
poden anar des de la hipersensibilitat a una gran
duresa.
Dificultat per interioritzar els lmits i les normes.
21
La comunitat educativa davant
lacolliment: elements a tenir en
compte
Hi ha infants que no han pogut desenvolupar de forma adient
aspectes importants per al seu creixement personal, com
poden ser la conducta exploratria, la seva autoestima.
Els infants augmenten la confiana en el marc de lescola i
en aquest espai poden expressar el seu malestar, evidenciant
el seu conflicte.
Lescola que atn aquestes expressions de linfant, genera
factors de protecci, genera factors de resilincia.
Alguns infants han viscut escolaritzacions tardanes i
reiterats canvis de domicili que han comportat canvis descola.
Hi ha infants acollits que han de sortir de lescola, durant
unes hores, de forma peridica, per mantenir visites amb la
seva famlia dorigen. Aquestes visites poden ser
supervisades tcnicament. La repercussi emocional que pot
tenir en linfant, tant abans com desprs de la visita, s
especfica per a cada infant.
s important atendre els infants en les diverses
manifestacions que presenten a lescola, en diferents espais,
com ara amb els companys i amb el mestre-tutor, al pati..., ja
que permetr ajudar-los a canalitzar la seva conducta.
22
La
La
comunitat
comunitat
educativa
educativa
davant
davant
l
l

acolliment
acolliment
:
:
l
l

atenci
atenci

individualitzada
individualitzada
Davant les situacions viscudes pels infants acollits i les
caracterstiques de lacolliment, lescola hauria de poder
oferir:
Actitud de flexibilitat i visi global de linfant per
comprendre la situaci de fragilitat de molts infants i facilitar
la seva adaptaci i cercar els recursos educatius adients.
Atenci personalitzada per atendre les dificultats dels
infants derivades de les seves carncies, tenint en compte el
nivell real i el seu procs daprenentatge.
Incorporar lacolliment familiar dins del treball sobre la
diversitat que es porta a terme dins laula.
23
Lescola inclusiva cerca els punts comuns i ajuda a
descobrir lenriquiment de les diferncies. Linfant acollit
necessita que lescola comprengui la seva situaci i lajudi a
integrar la seva realitat i a explorar les seves capacitats, com
tot infant.
Conixer i comprendre la realitat de lacolliment familiar
permetr incloure els infants i adolescents acollits i tamb
incloure altres realitats diferents com poden ser infants daltres
orgens, infants adoptats, formes diferents de famlia...
La visi que t la comunitat educativa de lacolliment pot
ajudar a construir la realitat de linfant i el reconeixement de la
famlia dacolliment en la seva tasca afectiva i educativa.
La comunitat educativa davant
lacolliment: incloure les diferncies
24
La comunitat educativa davant
lacolliment:
la integraci a lescola
La incorporaci al sistema educatiu dun infant que ha
viscut una situaci de desemparament, shaur de fer
tenint en compte les capacitats, les possibilitats, els punts
forts i les caracterstiques del seu procs de
desenvolupament i el seu ritme daprenentatge.
Per aix seria desitjable una avaluaci inicial dels diferents
nivells adquirits en les rees bsiques de
desenvolupament i dels aprenentatges bsics.
Aquesta avaluaci permetr, entre daltres actuacions,
assignar a linfant una plaa escolar al nivell educatiu que
sajusti al seu nivell maduratiu.
Cal tenir en compte els punts de partida daquests infants i
les experincies vitals que han viscut; cal evitar la
comparaci de levoluci de linfant amb levoluci de la
resta del grup, per s que cal valorar el progrs i
levoluci de linfant en relaci amb el seu propi estat
inicial.
25
La comunitat educativa davant
lacolliment: la integraci a lescola
Sempre que sigui possible, shaur de procurar la integraci
progressiva de linfant a lescola, i en collaboraci amb la
famlia acollidora i lescola.
En relaci amb la incorporaci de linfant a lescola, si
aquesta es produeix quan el calendari escolar ja sha
endegat, el mestre, amb collaboraci amb la famlia
acollidora, pot preparar els alumnes de laula i ajudar a la
incorporaci de linfant.
A lescola es donen, actualment, diverses formes de
famlies. Aquestes diferents realitats shan dincloure i tenir
presents en relaci amb la dinmica relacional i amb les
activitats proposades a laula i lescola.
Aix mateix, a lescola sincorporen infants dorgens
diversos, amb diversitat de cultures, de llenges, de
situacions familiars, amb histries vitals diferents i amb
necessitats emocionals i daprenentatge diverses.
Integrar la diversitat i incloure les diferncies s un repte
molt important per als professionals del mn escolar.
26
La comunitat educativa davant
lacolliment: la informaci prvia
s important que el tutor de laula estigui informat sobre
la situaci de linfant acollit, per poder ajudar-lo en el
desenvolupament dels seus aprenentatges, tant
instrumentals com socials i emocionals. Aquesta
informaci lajudar a comprendre les conductes de
linfant.
Alguns infants han viscut en un centre de protecci de
menors, alguns provenen de la seva famlia dorigen i
han passat a conviure en una famlia dacollida.
La convivncia en un centre residencial dacci
educativa (CRAE) genera dinmiques prpies diferents
de les que es donen en una famlia dacollida.
Quan linfant sincorpora a la famlia dacolliment, cal
que sestableixi una vinculaci familiar que el faci sentir
segur i confiat, abans diniciar el curs escolar, sobretot
si linfant encara no ha iniciat lescolaritzaci.
Abans diniciar el procs descolaritzaci, ser adient la
incorporaci progressiva de linfant a lescola i a laula.
Aix, assistir a laula a temps parcial, sense passar-hi la
jornada completa, seria una bona actuaci per donar
temps a linfant per adaptar-se a lescola i a laula.
27
Bibliografia sobre adopci i
acolliment familiar
ANGUERA, Teresa i MOYA, J osep. Problemes de
comportament en infants i adolescents a Catalunya:
trastorn per dficit datenci i trastorn de conducta,
necessitats educatives que genera. Barcelona:
Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya,
2008.
DOMENECH, A; PRATS, D, i GUASCH, T. La guia de
lacolliment familiar. Barcelona: Institut Catal de
lAcolliment i de lAdopci, Editorial Mediterrnia.
Barcelona. 2009.
GONZALO MARRODN, J . L. Todo nio viene con
un pan bajo el brazo? Gua para padres adoptivos con
hijos con trastorno del apego. Editorial Descle de
Brouwer. Bilbao. 2011.
GONZALO MARRODN, J . L. Gua para el apoyo
educativo de nios con trastorno de apego. Libros en
red. Bilbao.2009.
HARWOOD, Valerie. El diagnstico de los nios y
adolescentes problemticos: una crtica a los
discursos sobre los trastornos de la conducta. Ed.
Morata, Madrid. 2009.
INSTITUT CATAL de lACOLLIMENT i de
lADOPCI. Lacolliment de la Maria. Editorial
Mediterrnia. Barcelona. 2006.
INSTITUT CATAL de lACOLLIMENT i de
lADOPCI. La capsa dels records. Editorial
28
MIRABENT, V. i RICART, E. (comp.) Adopcin y vnculo
familiar. Crianza, escolaridad y adolescencia en la
adopcin. Fundaci Vidal i Barraquer. Ed. Paids.
Barcelona. 2005.
MUIZ AGUILAR, M. Cuando l@s ni@s no vienen de
Pars. Orientacin y recursos para la postadopcin.
Editorial Noufront. Valls. 2007.
PARRONDO, L (coord.). Adoptar, integrar y educar. Una
gua de orientacin para educadores y familias. IMMF.
Comunidad de Madrid. 2007.
RIVAS, E. La intervencin pedaggica en la adopcin.
Editorial Axac, Lugo.2008.
RYGAARD, N. P. El nio abandonado. Gua para el
tratamiento de los trastornos del apego. Ed. Gedisa.
Barcelona. 2008.
SAN ROMN, B. Adopcin y escuela. Gua para
educadores y familias. Beur Ediciones. Barcelona. 2007.
TORRAS de BE, E. La mejor guardera, tu casa.
Plataforma Editorial. Barcelona. 2010.
29
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/icaa.cat
30