> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Setembre 2013 nm.

nm. 153 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 153 Setembre 2013

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

2 Editorial

Setembre de 2013

> ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

EDITORIAL

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

En defensa dunes pensions pbliques, dignes i suficients

A
l mateix nivell de responsabilitat i transcendncia cal emmarcar la reforma del sistema pblic de pensions que ens vol fer empassar, si no ho impedim, lactual govern miserable del PP. Desprs de la reforma de les pensions pactada pel PSOE, CCOO i UGT per la que es retardava ledat de jubilaci als 67 anys i es redua el dret a la pensi pblica, des de fa diversos mesos el govern ha engegat tot el seu poder meditic per a convncer-nos que la pensi no s un dret, que el sistema pblic de pensions no s sostenible, que com cada vegada vivim ms anys i cada vegada hi ha menys persones treballant i cotitzant, ens volen fer creure, en la seva bona lgica economicista i mercantilista que no es poden pagar les pensions. Ens diuen que no pot ser daltra manera, que no hi ha diners per a totes i tots, que cal baixar la quantia de les pensions, que cal reduir el nombre de persones que tenen dret de cobrar la pensi, que cal reduir el nombre danys que estaras cobrant la pensi, que la quantia de la pensi ser en funci de les expectatives de vida, ens diuen que cal augmentar ledat de jubilaci als 70 anys... tamb ens diuen que la pensi pblica no s un dret sin un privilegi i que el millor s fer-se un pla privat de pensions per a completar la petita pensi pblica que hgim generat. El circ, el teatre, la funci, ja ha comenat i com poble noms ens que-

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528

da veure passivament lespectacle Ja van sortir els experts amb un informe en el que plantegen una reforma del sistema pblic de pensions per ser insostenible. bviament, els experts no mosseguen la m de qui els dna per a mejar i regalen loda a les grans empreses i bancs que els van contractar per a fer linforme. Recordem que en informes anteriors sobre sostenibilitat de sistema no en van encertar ni una. Aviat parlar el Pacte de Toledo i tornar amb ms del mateix, desprs vindr el que dictamini el Consell de

Ministres i finalment, amb la majoria del PP, en el Congrs saprovar el que la casta de privilegiats que governen i gestionen aquest pas, vulguin. Tot el que ens estan explicant sn mentides. El sistema de la Seguretat Social sempre ha produt supervit pel que no fa falta reformar lactual sistema. Si volen fer-ho s per a ensenyorir-se del fons de reserva i eliminar el dret a la pensi. La pensi pblica, el mateix que leducaci, la sanitat, les cures, les prestacions socials, per a la CGT, sn un dret, un

dret innegociable i les poltiques que sapliquin seran totes per a garantir aquests drets. Per tant, la CGT proposa repartir el treball, reduir la jornada laboral a 30 hores per a treballar totes i tots, reduir ledat de jubilaci als 60 anys perqu pugui treballar la joventut, proposa repartir la riquesa augmentant les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social i garantint els ingressos suficients com perqu totes i tots puguem viure en una societat de justcia social. La CGT seguir defensant aquests drets en el carrer.

Com qui sega espigues dor, quan conv seguem cadenes Els Segadors, dEmili Guanyavents
Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Bernat Muniesa, Artur Sard, Alba Caellas, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@ cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www. revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

>> Agurrelg

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Setembre de 2013

Tema del mes 3 Una reflexi sobre els moviments contra lausteritat a Grcia, des de la perspectiva dels processos dautogesti o presa directa per part de la poblaci de serveis mdics, places, menjadors, mercats o centres socials.

TEMA DEL MES

Desprs de Sintagma
Eva Garca i Beatriz Garca Observatorio Metropolitano de Madrid

Experincies dautogesti i autoorganitzaci davant la crisi a Grcia

Larquitecte, professor de la Universitat Tcnica Nacional dAtenes i activista grec Stavros Stavrides parla sobre espais comuns i experincies dautogesti urbana en la Grcia posterior a locupaci de la plaa Sintagma dAtenes.
No s causalitat que tant la part ms estalinista del Partit Comunista com la part ms combativa dels anarquistes soposessin al procs-experincia de Sintagma en nom de la lluita contra la burgesia (com forma dacusaci). Al contrari, Sintagma va demostrar que si tots eren considerats igualis tot el mn era capa de participar en un procs collectiu. Crec que lesperit de Sintagma, el seu llegat, es pot veure en aquelles iniciatives en que cap part del moviment apareix com el lder. Aquestes experincies basades en lhoritzontalitat han assolit connectar molt ms amb la gent que aquelles altres ms basades en una idea davantguarda.

Locupaci de la plaa de Sintagma no era simplement una forma collectiva de manifestar-se ni de fer demandes. Ms enll, era una forma de reclamar les nostres prpies vides i de proposar una manera diferent de compondre la vida social. Larquitecte i professor de la Universitat Tcnica Nacional dAtenes Stavros Stavrides va visitar Madrid el passat mes de maig per a donar una srie de xerrades sobre els moviments contra lausteritat a Grcia, des de la perspectiva dels processos dautogesti o presa directa per part de la poblaci de serveis mdics, places, menjadors, mercats o centres socials. Per les experincies viscudes a Europa aquestes experincies estan molt lligades a la reivindicaci dun nou tipus de democrcia i de construcci de les nostres vides, va assegurar Stavrides en la seva xerrada del centre social madrileny Patio Maravillas, de la qual reprodum una transcripci seguida del torn de preguntes.

El fer produeix all com

vincle amb lautogesti. En aquest perode de crisi a Grcia, a Atenes, ens enfrontem a greus problemes que tenen a veure amb la supervivncia del dia a dia. Han sorgit nous agents que tracten de socrrer als ms necessitats, com ONG i associacions filantrpiques. Aquesta forma diniciatives reprodueixen les formes del poder: clientelisme i poder directe. En laltre costat, tenim el llegat de Sintagma que sn iniciatives que tracten tamb dajudar en relaci a les necessitats per que tenen a veure amb la participaci i la co-implicaci en aquesta ajuda. Com exemple: un centre social va ser creat en el centre dAtenes, en Yografu. En aquesta zona lAjuntament dAtenes tamb tenia un centre que oferia menjars diaris per a les persones sense llar. Amb la crisi, lAjuntament no tenia diners per al seu manteniment i el centre i la intervenci es van anar abandonant. La gent assistida va recrrer en aquest moment al centre social. Aquest va ser creat sobre propietat municipal en un petita cafeteria que es va ocupar per a fer un centre social i cultural en el mateix barri dintre de lesperit de Sintagma. La gent del centre social li va dir als sense sostre que no podrien ajudar-los tret que ells mateixos participessin en accions que produssin ajuda, tant per a ells com per a uns altres: en el cas de saber cuinar, unir-se a lequip de cuina per a cuinar per a vosaltres i els altres. s un petit exemple de lesperit de Sintagma, on destaca lautoorganitzaci i lautoajuda (ajuda mtua) a travs de projectes collaboratius. ni), lacci poltica s bsicament una acci que desclasifica als subjectes. Crec que la gent que estava involucrada en iniciatives es reinventa social i polticament a travs daquestes accions. Per exemple, hi ha un gran nombre de centres mdics a la ciutat dAtenes on els professionals involucrats desenvolupen lactivitat mdica, on no estan reproduint el paper tradicional del metge perqu estan constantment reinventant la relaci amb el pacient. Lajuda que aqu sintercanvia s de tipus neutral, no lligada al mercat ni a lobtenci de benefici, tampoc tenen en la majoria dels casos cap ajuda pblica, estan basats purament en la solidaritat. Totes aquestes experincies desenvolupades sota el paraigua de Sintagma tenen a veure amb la democrcia duna manera molt particular. Desprs de Sintagma, i segur en relaci tamb amb les experincies viscudes a ciutats de lestat espanyol, democrcia no significava noms una forma de participaci i de prendre decisions. Desprs de Sintagma la democrcia es va convertir en un problema de creaci, coordinaci i prctica. El sentit de la democrcia va canviar a Sintagma, va ser reinventat perqu la gent es va trobar, uns als altres com iguals, i van haver dactuar en coordinaci sense que hi hagus cap centre. Podem dir que aquestes iniciatives tenen com caracterstica en com locupaci de la democrcia com forma de coordinaci i creaci a travs diniciatives collectives. Democrcia en altres paraules s compartir entre iguals en una situaci en que aquesta igualtat s la precondici. Aquestes iniciatives en lesperit de Sintagma que intenten combatre els efectes de la crisi no es caracteritzen noms per un tipus de procediment sin tamb per un tipus de producte. Si estem dacord en que els productes es produeixen a travs de relacions socials, i que per aquests podem entendre tant els bns fsics tangibles com els serveis i relacions socials, podem arribar a lacord que van sorgir nous productes resultat daquestes noves formes de collaboraci, s a dir, bns comuns que estan produts mitjanant el fer (en) com (commoning). Per exemple: hi ha moltes cuines collectives en la ciutat, algunes connectades amb collectius anarquistes o desquerra, altres amb associacions de vens, per en cap delles es produeix noms menjar, sin noves formes de collaboraci, relaci i hbits que produeixen en la gent un nou enteniment de quines sn les situacions en les quals ells viuen. Tamb s el cas de les xarxes dintercanvi desenvolupades a travs de tot el pas, on la gent pot intercanviar bns i serveis sense un intercanvi monetari. De manera similar al cas dArgentina i altres casos, sabem que en les crisis la gent desenvolupa xarxes a travs de les quals es pot trobar el que es necessita o intercanviar sense necessitat de posseir diners. En aquest cas no s el mercat el qual estableix el preu que tenen les coses si no que es produeix una reevaluaci social del valor dels productes i serveis. Un altre exemple sn els collectius de treball, on sentn que el problema del treball, en un context dalt atur, no s ja un problema individual sin collectiu. Hi ha nombrosos exemples de petits cafs i botigues gestionats per collectius, sense cap, on sn els propis treballadors qui es reparteixen el benefici i avaluen el servei que estan donant en funci de diferents criteris davaluaci. Tenim altres dos exemples indicatius

Suport mutu sobre les runes de lEstat-deute

Aquest perode ha creat una nova manera de produir subjectes poltics. Que no sn simplement subjectes dacci i reivindicaci, sin de proposici i creaci. Aquests subjectes, que ni tan sols eren conscients daix, han creat noves formes dautoorganitzaci i dautoajuda enmig duna crisi econmica i poltica molt greu. La primera caracterstica dels moviments i iniciatives que van sorgir a partir de la plaa de Sintagma era precisament el seu

Democrcia
Aquests subjectes poltics no sn susceptibles de ser classificats de la mateixa manera que ho eren abans de Sintagma. Seguint la idea de Jacques Rancire (filsof francs contempora-

Sense avantguarda
Durant i desprs de Sintagma la idea davantguarda va ser posada a prova.

4 Tema del mes

Setembre de 2013

Desprs de Sintagma
dantigues empreses que han estat abandonades i els treballadors les han recuperat: la primera s una indstria mitjana de materials de construcci a Tessalnica, i la segona un gran peridic en la ciutat que est sent produt pels propis treballadors. Aquests espais tenen per necessitat uns lmits que no sn tancats, que sn porosos. s un gran ensenyament de la plaa de Sintagma, que lespai pblic no s quell que s obert si no el que est contnuament obert. Al contrari del tipus de procediment mitjanant el qual la policia va intentar delimitar lespai de la plaa com un espai fitat de rebelli o la mateixa estratgia dels que acusaven a aquest espai de asocial, acusant-lo com enclavament dillegalitat. La lli que ofereix Sintagma s si aquest tipus despai s el camp de prova dun nou tipus de vida social. Aquests han de ser espais intermedis, llindars, que no pertanyen a ning i que pertanyen a tot el mn. Aquest s el llegat, una gran quantitat dexperincies i iniciatives que sestan intentant fer funcionar i que eren desconegudes. No s fcil, i ens fora a transcendir a nosaltres mateixos en algunes ocasions. Per s important per a aconseguir un futur millor demancipaci.

La poltica no est en un altre lloc

Estem en un moment en que la poltica no es defineix merament com una acci que s indistinta, separada de qualsevol altra acci. Perqu solidaritat, democrcia, i coresponsabilitat no estan considerats com elements ideolgics solament. Desprs de Sintagma la democrcia i la solidaritat formen part duna lluita diria per a redefinir el que significa una vida digna. Molta de la gent involucrada ara no estava involucrada abans en poltica en sentit tradicional, encara que entenguem per poltica tamb una prctica antihegemnica i anticapitalista. Aquest entendre la poltica com una cosa que travessa tots els nivells de la vida diria s una redefinici de la poltica. En aquest tipus de poltica la gent est convidada a jutjar la vida que estan vivint i tamb a somiar quin s un altre tipus possible de vida.

Entrevistem a Stavros Stavrides

- Una preocupaci entorn del com surt de la definici del que s de tots i no s de ning, perqu deixa fora la coresponsabilitat en la gesti dels processos. Aquesta s sens dubte una caracterstica de lespai pblic. Els espais comuns com els centres socials es construeixen entorn de les comunitats, diverses, poroses, inclusives, que sobren i tanquen, per que sn necessries, perqu tractar els bns comuns sense la qesti de la comunitat no es correspon tant amb la realitat. Potser el futur dels espais comuns passa per reconixer tant els recursos i les comunitats ms enll de lobvi, i de la relaci delles entre si. En la definici despai pblic com com, la idea de que pot pertnyer a tots i a ning alhora deixa fora el problema de les comunitats. Hi ha dues grans lnies en la teoria sobre espais comuns, una en relaci a aquesta forma demancipaci social, i laltra els espais comuns com una forma de producci de recursos que sostenen a una comunitat especfica. Crec que

Espais intermedis
Aquesta repolititzaci del quotidi produeix un nou tipus despai pblic creat pel fer com-comunalitzaci. Aquest tipus despai no s un tipus despai que lautoritat regula, no s un espai donat sota certes preposicions, condicions i regles. s un tipus despai pblic que es produeix a travs de la gent que est reinventant el fer coses en com. Llavors, pblic no s el que pertany a lEstat o a qualsevol tipus dinstituci pblica, sin que s lespai que la gent produeix al crear la seva prpia vida i els bns que sn necessaris per a ella. Aquest tipus despai (cuines comunitries, centres socials mdics, centres socials de la producci deducaci, cultura) s sempre un espai que ha de romandre obert a la negociaci, no s un espai tancat. Haurem de parlar dell com espai com perqu ja no s ms lespai pblic tal com ho entenem.

la nostra resposta s la de defensar els comuns com lopci que defensa comunitats sempre en procs. No comunitats estables, perqu les comunitats que es reprodueixen a si mateixes no estan necessriament en un procs demancipaci sin immerses en un procs de repetici que s en essncia de carcter conservador. A travs del procs del fer com i les renegociacions constants les comunitats es redefineixen a si mateixes i emergeixen en aquesta redefinici que s que seria emancipatria. Durant i desprs de Sintagma van haver denfrontar-se al problema de com treballaven juntes en processos de collaboraci comunitats que tenien identitats molt distintes. Algunes vegades aix ha creat una nova forma de comunitats que sempre afectava a les identitats prvies. Si considerem les comunitats no com tancades i estables sin obertes i en procs continu delaboraci podem obtenir una soluci a la consideraci dels comuns com processos demancipaci. En termes didentitat poltica, desprs de desembre de 2008 i de Sintagma, collectius desquerra, extrema esquerra i anarquistes collaboraven, la qual cosa era impensable cinc anys abans. - Respecte de lestratgia policial de reduir Sintagma a un enclavament,

creus que daqu es pot deduir una estratgia general de govern que consistiria a reduir qualsevol punt disruptiu (la ciutat en si) a un enclavament espacial? Sobre si els enclavaments responen a una estratgia particular o general de dominaci, crec que es tracta de la segona. Vivim en una ciutat denclavaments, en una situaci en la qual es produeix una separaci social i un control daquestes formes de separaci. En contra daquesta experincia, que no s simplement la dels apartheids o la gran segregaci de les megalpolis llatinoamericanes, podem actuar en els espais on sintenten produir processos de comparana social i poltica. En termes de llenguatge espacial aix significa obertura i porositat. En llenguatge ms estrictament poltic s inclusivitat. En el llenguatge de Sintagma equival a estem a tot arreu i no som ning. O com es va dir en el 15M, venim de cap lloc, ning ens esperava. Tot aix expressa el mateix, un tipus dobertura radical que pretn lluitar contra els processos de enclavitzaci, un terme que existeix en angls i que es refereix a les agressives formes de separaci social i espacial. Com fan els espais dautogesti per a resistir aquesta tendncia a la enclavitzaci? Sobre leficcia daquests dispositius, deixats com elements de contenci (exemple de la bigsociety dAnglaterra, lestratgia de deixar a la ciutat que assumeixi els problemes dexclusi). Els estem fent el treball? En realitat no, perqu dintre daquestes experincies es generen

valors antagnics, dexpansi del com. Per el perill est latent. Com lluitar contra aquests processos? Com suggeriment, crec que hem de trobar i crear espais oberts, espais-llindar, aix com les experincies socials que es creen en aquests espais llindar, i a travs daix anar en contra de la ciutat dels enclavaments, produint des de baix i de manera heterognia i impredictible aquesta ciutat de llindars. Sintagma seria un prototip daquesta ciutat de llindars, perqu s la prova que la dialctica de descentralitzacirecentralitzaci pot succeir en lespai pblic. Va ser creada a travs duna xarxa de microplaces i collectius, que no reemplaava la necessitat duna assemblea general a travs de la qual aquestes iniciatives podien compartir una idea o base comuna. Crec fermament que el procs de creaci duna ciutat de llindars des de baix s un procs de metstasi. - En aquest context de crisi, dimpossibles, hi ha una srie de necessitats bsiques insatisfetes tant per a la burgesia com per a les classes populars. Creus que aquesta situaci es perllongar en el futur? Sobre la creixent similitud entre classes burgeses i la classe treballadora, entre les classes mitges-altes i baixes, i si aix ha produt un desclassament, no estic segur de si aquests processos estan produint igualtat entre elles, per s un tipus distint de relaci entre elles. Sense entrar en el fons de la discussi terica daquesta qesti, crec que la definici marxista de que les classes es defineixen per la seva

Setembre de 2013

Tema del mes 5

Desprs de Sintagma
relaci amb les maneres de producci no s suficient, ja que hi ha un problema en la composici daquestes en les quals cadascuna fantasia amb el seu rol en la societat i la seva relaci amb la manera que volen dirigir les seves vides. El que vull dir s que quan les classes mitges perden el seu treball o fins i tot les seves perspectives de desenvolupament social no necessriament es converteixen en anticapitalistes o comprenen o tenen conscincia de quin s el seu paper dintre de lestructura de la societat en la qual participen. El mateix passa amb la classe treballadora en la prdua dels seus treballs, que tampoc els fa ms proclius a un enteniment de la qesti anticapitalista i el que aix suposa. Al mateix temps, la possibilitat de comparar la teva situaci actual amb un passat recent est plena de possibilitats perqu et fa pensar que realment les coses poden canviar. - A Amrica Llatina hi ha una gran riquesa de prctiques autogestionries de autoconstrucci en els barris, per no saconsegueix canviar lestat de les coses. Per exemple, lespai pblic a Mxic est segrestat No crec que sigui del tot cert, perqu de fet estem veient grans canvis poltics a Llatinoamrica (com a Bolvia o a Equador) basats en formes de solidaritat quotidiana on pot estar el propi Mxic. Segueixo pensant que els zapatistes signifiquen un gran canvi poltic que ha produt canvis globals. Per no hem de suposar que una proliferaci de moviments pressuposa la capacitat de coordinar-se i de fer canvis qualitatius en lestructura global. Crec que estem veient a Grcia el lmit daquest tipus dexperincies en relaci amb la capacitat de sobreviure de la gent. Com sabem les societats no se suciden, aix que anem a veure qu succeeix. Ning esperava la revoluci a Tunisia ni Egipte, ni els indignats grecs ni Wall Street. Estem en un perode de grans canvis des de baix. - En la resta dEuropa hi ha preocupaci sobre les notcies que arriben dels neonazis dAlba Daurada, sobre si ells tamb estan construint comunitats i els perills que suposa No s tan complicat. Alba Daurada s un moviment nazi, feixista i racista, que propugna la superioritat duna raa, que en aquest cas no s la grega sin la blanca, dinspiraci alemanya. La seva estructura ideolgica poltica s bastant naf, aquest no s el seu perill, sin lassenyalament que fan dels immigrants en la responsabilitat de tot el que estan sofrint els grecs. Desgraciadament aix conven a una part de la gent, que busca una explicaci senzilla a la destrucci de la seva prpia vida. Tot el que fa Alba Daurada en termes de solidaritat t a veure amb aquesta idea. Ajuden als pobres, o fan certes coses aix considerades, sempre que aquests siguin grecs. Hem de desmitificar aquest perfil solidari. En la majoria dels casos sn solidaritats de xarxes quasi mafioses, s a dir, nosaltres et protegirem sempre que ens donis el teu vot i ens acceptis com els lders poltics duna certa zona afectada per la crisi. Alba Daurada provex dun cert tipus dajuda a canvi dun xantatge poltic a la gent. No crec que hi hagi un perill real que Alba Daurada distorsioni el sentit veritable de la solidaritat. Crec que essencialment produeix un comportament racista i xenfob en certes parts de la poblaci, i aix s com s utilitzat per lEstat i el establishment a fi dimposar major agressi i repressi per part de la policia. Un altre aspecte important que potser no s fcil dentendre per als que no sabeu tant de la histria de la guerra civil a Grcia, encara que es pot imaginar, s que Alba Daurada s utilitzat com una palanca per a produir una important fractura en la societat grega. Acusant al creixent moviment desquerres que est definitivament relacionat amb Syriza com antisocials, antigrecs i antieuropeus. Intenten forar aquesta divisi usant a Alba Daurada com ariet que trenca en dues la societat, encara que no crec que assoleixin fer-lo. - Mirar al passat recent com font dinspiraci, s lnica cosa que ens pot donar el passat? No ens pot donar raons de per qu estem avui aix i seguim fracassant? Tamb ens interessa la relaci dexperincies que existien abans de Sintagma com experincies del procom. Em sorprn que es digui que la comunitat anarquista va rebutjar en primer moment lexperincia de Sintagma, quina s la situaci ara? Sobre el passat i les correspondncies i el passat com forma dinspiraci. No solament busquem els xits sin que tamb hem daprendre dels fracassos del passat, no valent-nos solament dexemples per s de casos que no hem de repetir. Permeteu-me que insisteixi en la importncia de comparabilitat entre passat i present i diferents situacions daquest moment, afegint el problema de la traducci. Traducci no significa simplement veure el que s diferent i comparar, sin tamb veure el que es pot convertir en com i comparar. Les diferncies amb les experincies de Exarquia prvies a Sintagma, s que ara les experincies no es limiten a collectius anarquistes o dextrema esquerra. Per fi ens hem lliurat daquesta idea de barri lliure que s Exarquia. Aix era part destar empressonats en un enclavament alternatiu. Ara som testimonis dexperincies de trets similars per tota Grcia. Aix va comenar desprs de desembre de 2008 (amb lassassinat dun jove per part de la policia durant una manifestaci) que va provocar manifestacions en llocs on no les havia hagut durant cinquanta o seixanta anys. Aquestes iniciatives estan ara molt ms integrades en la societat i connectades a les prctiques quotidianes, molt ms que fa sis o set anys. s fcil de veure aix amb el nombre diniciatives que han proliferat, com el cas de Bolos. Una ciutat que va tenir sempre un moviment desquerres i un fort sindicalisme que ara t processos i iniciatives connectades amb diferents parts de la societat. - Com es convoquen les mobilitzacions ms generals, com sorgeixen? La coordinaci s estable o puntual? No hi ha una gran coordinaci, no la va haver durant el temps de la plaa de Sintagma, com sabem que no la va haver en les altres Sintagmes desenvolupades en altres llocs. De tant en tant hem de separar-nos i pensar sobre aquesta qesti, si s una cosa que hem dimposar o s una cosa que hem desperar que passi en diferents ritmes i nivells. Perqu potser si intentem el primer potser obtinguem just el contrari, un subjecte que imposa acci sobre aquest estrat heterogeni. No estic per descomptat en contra de la coordinaci, per s que hem de tenir en compte i tractar de generar artefactes que ens ajudin a comprendre com el moviment no t sempre les mateixes metes, no sempre es focalitza en el mateix lloc ni amb les mateixes necessitats, per que aquesta multiplicitat tamb pot aconseguir efectes importants. - Sobre la qesti de la democrcia. Sest reinventant la democrcia en els carrers, Per simaginen noves formes de democrcia a nivell ms ampli? De transformaci del sistema de partits i del sistema de representaci? Sobre democrcia la idea predominant a Sintagma era la democrcia directa, en igual relaci amb les experincies similars en altres parts del mn. Va haver-hi una gran assemblea que va pretendre treballar precisament aquesta qesti de democrcia directa, democrcia essencial, a la qual vaig ser convidat amb altres persones a fer una intervenci. A part del fet que aquesta va ser una de les experincies ms importants de la meva vida, aquesta discussi girava entorn de com solucionar el problema de la representaci. Hi havia gent de lopini que locupaci de la plaa havia de servir com esper per a demanar canvis en la legislaci, per la major part era sobre la qesti que eren ells els que prenien les decisions i no els que estaven dalt en el Parlament. La idea de democrcia sha desenvolupat a travs de totes aquestes experincies que he estat citant, i dun major escepticisme cap a la classe poltica, encara ms desprs de les decisions que han estat prenent en els ltims temps. Per tampoc cal oblidar que una gran part de la societat creu que hi ha un moviment desquerres institucionals darrere de Syriza que pot fer canvis reals i obrir noves possibilitats en les condicions socials i que aix ha provocat un nou naixement de la confiana en la democrcia participativa i en la capacitat dels partits poltics de canviar efectivament coses. Aquestes dues coses passen alhora. * Article publicat a la revista Diagonal.

6 Treball - Economia

Setembre de 2013 CGT considera inajornable una mobilitzaci sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer duna forma continuada, un canvi de rumb en la poltica econmica i social

TREBALL - ECONOMIA

Davant laprovaci del Reial Decret 11/2013

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT

n ple estiu, amb total tradoria, el Govern, la Patronal, la Uni Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, han estat orquestrant una simfonia fnebre per a la classe treballadora a base dordres, decrets, propostes, estratgies... que, camuflats entre molt soroll meditic, sona de forma harmnica a mort i defunci dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els collectius socials ms empobrits. Les ltimes dades de la EPA i de lINEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupaci indefinida i crear ocupaci precria, a temps parcial, i sense drets. Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrria, discrecional, que pretn convertir el dret a una pensi pblica digna en un negoci. El cas Brcenas representa la degradaci del sistema democrtic representatiu i comena a ser digerit per lopini pblica, per a aix, est bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar. Mentrestant, el FMI, la UE i la prpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perqu tornem a lesclavitud,

a treballar pel menjar. Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en lltim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina lajustament de la soga que est asfixiant a les i els treballadors. En aquest sentit, dissabte passat 3 dagost el Butllet Oficial de lEstat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matria de contractaci a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments dacomiadaments collectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball. Daquesta manera, a partir de laplicaci del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotitzaci exigits per a tenir accs a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, daquesta manera, aquest tipus de contractaci, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractaci a temps complet. A part daquesta mesura, com diem obligada, sestableix la suspensi del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que sabsentin del pas per un perode superior a 15 dies. Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTOs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits daportaci de documents

per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociaci ms controlat, on sestableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments collectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades. Aquests canvis sn una reacci del govern a les sentncies judicials que

han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments collectius per incompliments negociadors i suposen lensima facilitaci de lacomiadament, fent, una vegada ms, que la destrucci de llocs de treball sigui una mesura cada vegada ms assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la

crisi-estafa. Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilitzaci sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer duna forma continuada, un canvi de rumb en la poltica econmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intrprets per a una nova simfonia.

Reforma salarial
Esther Comas Advocada laboralista del Collectiu Ronda

alaris ms baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos duna reforma laboral que sens va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivaci. Mai es va intentar crear ocupaci, com tampoc alleujar el suposat excs de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector dassalariats als quals impdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest mbit va ser mitjanant lextensi generalitzada de la precarietat, democratitzant radicalment la desprotecci. Salaris ms baixos i menys treballadors. Aquest s lalfa i lomega de la reforma laboral, idntic al de lempresa anteriorment en els espeternecs finals de la seva gesti per lexecutiu socialista. Lestadstica revela lextraordinria

eficcia de les mesures adoptades. Efectivament, hi ha menys treballadors. Molts menys. I els sous sn, tal com es desitjava, ms baixos. Molt ms baixos. I encara ms baixa, si s possible, la renda disponible, ja que als nostres salaris minvants hi hem dafegir lincrement de la nostra renda que destinem a cobrir les desercions de lEstat en matria de prestacions i protecci social. Com hem arribat a aquesta situaci? Ho apuntvem al principi. La reforma laboral ha estat el principal instrument per conduir-nos a aquesta situaci de prdua generalitzada de poder adquisitiu dels assalariats amb lobjectiu, illusori i esquiu, dincrementar la competitivitat de leconomia i, amb aix, el volum de les nostres exportacions. Els nostres salaris disminueixen perqu les empreses disposen de renovats instruments per des vin cular-se de les condicions (salarials, per tamb dordenaci general del treball -jornada, horaris) fixades en els convenis sectorials. s a dir, per traslladar la negociaci des daquest mbit, on les organitzacions sindicals tenen ms capacitat negociadora, a lmbit de la mateixa empresa, la immensa majoria pimes on la presncia sindical s menor -si no inexistent- i la

negociaci es desenvolupa en un cos a cos condicionat per la familiaritat i la proximitat. Fins i tot en els casos en qu no es dna aquest desarrelament respecte al conveni, la reforma laboral tamb ha previst la manera damplificar la capacitat de lempresari per recrrer a les denominades clusules de desvinculaci. O el que s el mateix, queda habilitat per ignorar el que es va pactar argumentant la disminuci dels ingressos o la concurrncia de perspectives econmiques negatives, tinguin relaci o no amb els salaris dels seus treballadors. En altres ocasions, la pressi salarial adquireix el to de la simple amenaa. s habitual presentar davant la plantilla lesglaiadora disjuntiva de triar entre reducci salarial o acomiadaments. Els casos sn nombrosos i alguns de ben coneguts, pensin per exemple a la Nissan. En ocasions, lamenaa no se sustenta sobre la necessitat de reduir plantilla, sin que sutilitza com una oportunitat daconseguir rebaixar els seus

costos salarials. Amb latur en xifres de mxims histrics i qualsevol perspectiva de millora velada per les evidncies que ens assalten, s obvi el poder dissuasori daquestes amenaces. No s difcil imaginar-se com acaben molts daquests processos mal anomenats negociadors. La coerci tamb sabat sobre els convenis nous. Hi ha moltes empreses que pressionen els seus treballadors perqu recolzin nous i regressius convenis esgrimint la limitaci a un nic any del perode dultraactivitat dels convenis expirats. Els diuen que transcorregut aquest any, i si no hi ha conveni collectiu sectorial a qu acollir-se, quedaran sota el mnim mantell protector de lEstatut dels Treballadors, i perdran les condicions salarials i laborals que recolls

lextint conveni. Una amenaa efectiva, per descs fonament jurdic. Difcilment els tribunals permetran aquesta taula rasa de drets. Per sense oposici, aprofitant el temor dels assalariats, de moment aconsegueixen el seu anhel de precarietat i rebaixa salarial. Davant daquesta situaci, els treballadors han de mostrar renovada unitat i fermesa per no ser, en exclusiva, els pagadors i garants daquesta devaluaci interna pavimentada sobre el seu patiment. Desgraciadament, hem de reprendre lluites als centres de treball i als jutjats que criem superades. Alar la veu en lexigncia de salaris dignes i protecci davant larbitrarietat perqu spiguen que no tolerarem que aquesta crisi sigui noms la nostra.

Setembre de 2013

Treball - Economia 7

Devalua lEstatut dels Treballadors, Sancions en lOrdre Social, i tractament dEROs entre daltres coses
Redacci

Reial decret 11/2013 de 2 dagost: Reforma laboral encoberta

l Reial decret 11/2013 de 2 dagost s una Reforma laboral encoberta que modificat lEstatut dels Treballadors, Sancions en lOrdre Social, i tractament dERO entre altres. Un dissabte 3 dagost 2013 el govern ha dinamitat lEstatut dels Treballadors, amb la publicaci en el BOE dun nou Decret Llei. El govern del Partit Popular imposa una modificaci legal per Reial Decret de la legislaci laboral, en ple mes dagost. Els retocs a la reforma laboral ja han comenat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica tamb diversos articles de lEstatut dels Treballadors la redacci actual dels quals era fruit de la reforma laboral. El Reial decret-llei 11/2013, de 2 dagost, que sota el ttol per a la protecci dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en lordre econmic i social, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de lEstatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicci social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual saprova el Reglament dels procediments dacomiadament collectiu i de suspensi de contractes i reducci de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28). El citat RDL tamb modifica, en matria docupaci, atur i protecci social, la Llei General de la Seguretat Social (disposici addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei dOcupaci (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de lordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agncies de collocaci (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 dabril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 dagost, de protecci

per atur (art. 28). El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma refora les Comissions negociadores en detriment dels Comit dEmpresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comit de Centre en els perodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. Tamb limita les demandes individuals dacomiadament collectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO. Els canvis introduts sn limitats, per en la seva majoria tenen un denominador com: faciliten els expedients de regulaci docupaci (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandria de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociaci encara que hi hagi diversos cen-

tres de treball, seximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nullitat i sentorpeixen les reclamacions a travs de demandes individuals. El Govern considera tot un xit la reforma laboral de 2012 malgrat que shagin perdut un mili de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores tcniques en els ERO per a evitar la litigiositat i la saturaci dels rgans jurisdiccionals de lordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurdica, diuen. El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogrfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haur una nica taula negociadora, amb el que desapa-

reix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A ms, es preveu que la comissi negociadora estigui integrada per un mxim de 13 membres en representaci de cada part. En la nova norma sestableix que encara que la comissi dels treballadors ha de quedar constituda abans de linici del perode de consultes, la seva falta de constituci no impedeix ni lobertura ni el transcurs de les consultes. Lempresa haur de comunicar de manera fefaent als treballadors que realitzar un ERO. Des de llavors, es dna un termini de set dies per a constituir aquesta comissi (ampliable a 15 en alguns supsits), moment a partir del qual comena a comptar el termini del perode de consultes. Les multinacionals estrangeres tamb ho tindran ms fcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan lacomiadament collectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup

es restringeix als casos que la societat dominant tingui el seu domicili a Espanya. Aix mateix, el decret llei canvia la regulaci processal dels acomiadaments collectius i restringeix les possibles causes de nullitat dels ERO (que comporta la reincorporaci dels treballadors als seus llocs) nicament als casos que no shagi realitzat el perode de consultes, lliurat la documentaci requerida i complerts els altres trmits del procediment o shagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats pbliques. Aix, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstncies econmiques), per no podran ser declarats nuls si lempresa compleix els trmits. Aquesta norma no tindr efectes retroactius sobre ERO ja realitzats. Es limita, tamb sense carcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments collectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentncia en la demanda collectiva com lacord de conciliaci judicial. Per aix, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles qestions de carcter individual que no hagin estat objecte de la demanda collectiva. La sentncia ferma o lacord en conciliaci judicial amb lempresa, posaria el punt final a les reclamacions jurdiques sobre les condicions de lacomiadament collectiu. Es reconeix expressament a la sentncia ferma o a lacord de conciliaci judicial del procs collectiu leficcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i sestableix que el termini de caducitat per a la impugnaci individual comenar a computar des de la fermesa de la sentncia dictada en el procs collectiu o, si escau, des de la conciliaci judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions desprs dacords collectius.

La teva empresa dInformtica et matxaca?: Organitzat!

Coordinadora dInformtica de CGT http://www.cgtinformatica.org/

a degeneraci de les condicions laborals i lincrement de la inseguretat, explotaci i abusos en el sector de la consultoria o informtica s sobradamente conegut per a qualsevol treballador amb una mica dexperincia. El menyspreu per la dignitat i vida personal de cada treballador s directament proporcional a la fortalesa amb que es sent la subcontrata, multinacio-

nal o el cap directe de torn. Exemples abunden: pressi per a realitzaci dhores gratis, absorcions illegals de salari, clusules abusives en contracte, amenaces dacomiadaments o represlies, salaris congelats o gaireb, acomiadaments sistemtics i continus, i un llarg etctera Davant aquestes situacions lempresa compta amb el foment de lindividualisme i lallament per a evitar que els treballadors i treballadores comparteixin els seus problemes i es presentin a les portes de la Direcci amb una fulla de reivindicacions i una actitud decidida. Les empreses saben

que si la plantilla dna aquest pas, la veda lliure sels acaba. Durant bastants anys va estar ests en el sector la prctica del job hoping, resumida en estic fart daquesta empresa que em matxaca, jo no he dempassar-me les seves injustcies. Em deixo anar a una altra. I qu passava en aquesta altra? Gaireb exactament el mateix. I desprs dun altre salt, o un altre acomiadament, la nova era igual o pitjor. Es pot un jubilar sent ingenu i esperar que la segent sigui la bona o rpidament tadnes que totes sn iguals. Qu podem fer llavors si no ens agra-

da treballar en un entorn on no som tractats com humans sin com recursos? Plantar cara. A totes les empreses on lacci dels treballadors s ms forta, la prepotncia de les empreses s menor i les condicions milloren. Per contra, el lament o cinisme jo s que passo de tot no fa ms que facilitar la barra lliure a gerents i directius amb lnic escrpol del benefici. Sempre els primers passos sn els ms difcils, per aix mai shan de donar sols i sempre amb el suport de companys i companyes que ja van passar abans pel mateix. Una empresa on els treballadors i treballadores pre-

nen les decisions ells mateixos, amb lajuda solidria daltres treballadors del sector, sense lligaments amb el sindicalisme institucional i pactista s una empresa on els que ens ataquen retrocedeixen i on la plantilla es fa respectar. Vols iniciar aquest cam en el teu centre de treball i no saps com fer-lo? Aix s el ms senzill de tot, a travs del nostre web http://www.cgtinformatica.org/ contactans i texpliquem com. Si tens algun dubte legal o laboral tamb pots fer-nos-lo arribar. Ens volen individualistes i resignats: hem dunir-nos i actuar.

8 Treball - Economia

Setembre de 2013

Ofensiva contra les pensions

lex Tisminetzky

a darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de mar de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat s sostenible lany 2027, desprs de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos desprs, lexecutiu espanyol encarregava un nou informe a experts imparcials per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta ser una rebaixa de les pensions, que afectar tant les noves com les velles pensions. Plouen reformes laborals i les tempestes a la Seguretat Social cada vegada sn ms violentes. Durant els darrers dos anys, primer Jos Luis Rodrguez Zapatero i posteriorment Mariano Rajoy han legislat dues grans rebaixes de la jubilaci i han proms als mercats que rebaixarien les pensions un 20%, en matries tan sensibles com el subsidi de les persones ms grans de 52 anys (ara 55 anys) o la rebaixa de les quanties de la prestaci datur. A lEstat espanyol, doncs, les pensions -amb unes xifres descndol- sn devaluades dia rere dia. Abans i tot de les darreres reformes, les dades fredes del Ministeri de Treball deixaven constncia que la pensi mitjana catalana era de noms 885 euros mensuals (650 en el cas de les dones) i que tres de cada quatre no arribaven als mil euros. Les comparatives amb Europa no deixen lloc al dubte, ja que lEstat espanyol destina noms un 10% del seu PIB a les pensions, molt per sota del 13% de mitjana de la resta destats de la UE. Tot i que no hi ha debat sobre la precarietat i la feblesa de les pensions a lEstat espanyol, sha generat una escalada normativa i meditica amb la voluntat de reduir el que ja es troba sota mnims.

cret 5/2013 de 15 de mar va accelerar radicalment les reformes iniciades per Zapatero augmentant ledat per poderse jubilar anticipadament a 63 anys si es prov dun ERO i a 65 anys per a la jubilaci voluntria, sempre que es tingui la xifra -gens menyspreable- de 35 anys cotitzats. Si no s aix, la resta de treballadores es jubilaran amb 67 anys.

Pressi de la troica
Pocs dies desprs que saprovs la reforma de Rajoy, la troica (FMI, Banc Central Europeu i Uni Europea) va imposar un calendari de mesures nou i concret a lEstat espanyol, on sinclou la reforma de la Seguretat Social a finals de 2013. Tot i que el govern espanyol shavia proposat la data de 2027 per analitzar si els canvis eren viables, noms unes setmanes desprs va organitzar un grup dexperts imparcials que, en el temps rcord dun mes, va poder analitzar si el nou sistema de clcul de les pensions -que noms feia dos mesos que estava en vigor- era sostenible Vuit de les dotze persones expertes que presentaves pblicament aquest informe el mes de juny passat treballen directament per a bancs i companyies asseguradores, que -curiosament- sn les ms interessades en les rebaixes de les pensions pbliques i a fer que la poblaci es vegi obligada a contractar pensions privades. Les conclusions de les expertes (les vuit persones proposades per la banca i la proposada per CCOO, que tamb va avalar linforme) sn tan radicals com previsibles: el sistema s insostenible i caldr treballar ms anys per percebre prestacions encara ms baixes.Les mesures principals es basen a augmentar ledat de jubilaci als 70 anys, evitar al mxim les jubilacions anticipades i establir un nou clcul de la prestaci final basat en una mitjana de tota la vida laboral, fet que, estadsticament, rebaixar encara ms les prestacions finals. Linforme dels experts proposats pel govern espanyol va coincidir amb altres informes, com el que van elaborar el BBVA i la patronal espanyola dassegurances, on gaireb el mateix grup dexperts van arribar a les conclusions que interessaven a la banca i les asseguradores.

sobre la taula la possibilitat de retallar les pensions existents i no noms les que shan de reconixer en un futur. Una nova idea que, fins ara, ni shavien atrevit a plantejar. Concretament, linforme proposa anullar la revaloritzaci de les pensions a partir de lIPC (fet que mantenia el poder adquisitiu de les pensionistes) substituint-lo per un nou clcul, que dependr de levoluci econmica general i que, en poques de crisi com lactual, pot significar una rebaixa real de les pensions. A la prctica, el nou clcul -tan complex com indesxifrable- anir devaluant, any rere any, els minsos ingressos de moltes pensionistes, que perdran poder adquisitiu i, de facto, percebran una pensi ms baixa.

liberalisme a la caixa de les pensions.

Breu histria dun desmantellament

Com una gota malaia. Com un degoteig continu de mesures en una nica direcci, els diferents governs espanyols posteriors al franquisme han anat promulgant lleis que han dificultat laccs a les prestacions i nhan redut les quanties. Unes retallades que, aquests darrers dos anys, shan accelerat. La gran afectada s, ser i ha estat la jubilaci. Noms cal recordar que lany 1980 es podia accedir a la prestaci contributiva havent cotitzat noms 8 anys, un lmit que va augmentar a 10 anys el 1980, a 12,5 anys el 1997 i que, actualment, se situa als 15 anys. Milers de treballadores -sobretot dones, persones precries i immigrants- shan quedat pel cam pel fet de no arribar al temps mnim de cotitzaci i shan vist abocades a les prriques prestacions no contributives (PNC). Tamb cal recordar que lany 1985 la quantia a percebre per la jubilaci es calculava fent la mitjana dels dos millors anys dels darrers deu (que triava el treballador); desprs van passar a ser la mitjana dels darrers vuit anys i, a poc a poc, va arribar a deu anys i quinze anys, fins arribar als 25 anys actuals.

Alhora es proposa eliminar les bonificacions dels contractes a determinats collectius de treballadores; amb les darreres reformes laborals han augmentat els casos en que els empresaris cotitzen menys, i fins i tot prcticament no cotitzen, quan contracten determinats collectius, cada vegada ms amplis. Contractes a joves, dones i persones ms grans de 45 anys compten amb reducci de cotitzaci amb unes finalitats no gaire clares. Tamb sha proposat augmentar els topalls mxims de cotitzaci; actualment no es poden cotitzar ms de 3400 euros mensuals. Aix doncs, les assalariades amb sous ms alts que perceben sumes superiors no cotitzen realment pel que cobren i, per tant, deixen dingressar a la caixa de la Seguretat Social. Per exemple, un alt crrec que cobra 10.000 euros mensuals noms cotitza una tercera part del seu salari, fet que suposa que entrin menys diners a la caixa de la Seguretat Social. Finalment, tamb s possible transferir diners pblics provinents dels impostos a la Seguretat Social, de la mateixa manera que hi ha partides que es destinen a al famlia reial o a armament, entre daltres.

La lluita per la revaloritzaci de les pensions de 2012

Les administratives de lINSS del carrer Numncia de Barcelona no creien el que veien. Les pensionistes, que fins aquell dia aguantaven mil i una rebaixes sense alar la veu, comenaven a organitzar-se. La imatge pagava la pena. Un centenar llarg de pensionistes de Sants feien cua el passat 22 de maig a les oficines de la Seguretat Social, reclamant collectivament la revaloritzaci de les seves prriques pensions, enmig duna agitada campanya venal impulsada pel moviment 15M de Sants i el Collectiu Ronda, que ha generat xerrades als casals de gent gran, les associacions venals i les parrquies, a ms de taules informatives als mercats i centenars de cartells pel barri. La reclamaci judicial s molt simple. El darrer Reial Decret de no revaloritzaci de les pensions de 2012 segons lIPC es va aprovar el novembre de 2012, amb efectes retroactius onze mesos abans, des del gener de 2012. Les quanties reclamades van -en funci de cada pensi- dels 125 als 400 euros en total. Es calcula que, noms a Barcelona, prop de 2000 persones han interposat aquestes reclamacions. Les pensionistes, amb lajuda del 15M i del Collectiu Ronda, van organitzar una concentraci dun centenar de persones durant un dels primers judicis, el 17 de juny al jutjat social nmero 33 de Barcelona. Davant de Magistratura, les pensionistes van deixar constncia que sest creant un nou agent social amb la voluntat daturar les retallades de les pensions, fet que marcar lagenda poltica, social i meditica dels propers anys. * lex Tisminetzky s advocat laboralista del Collectiu Ronda. Article publicat al nm. 323 del setmanari Directa.

Interessos empresarials i bancaris

Darrere daquesta onada de retallades, hi trobem les empreses -interessades a pagar cada cop menys en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social- i els bancs i les companyies asseguradores, disposades a entrar a gestionar els milions deuros de la caixa de les pensions. Lempresariat ha pressionat i pressiona per poder acollir-se a les cada vegada ms nombroses excepcions que permeten pagar menys (o fins i tot no pagar) cotitzacions per les seves treballadores i treballadors, que s una manera indirecta de rebaixar el salari. La patronal espanyola es proposa reduir al mnim els costos salarials de les empleades i aix inclou les cotitzacions. Per la seva part, la banca espanyola t un gran inters que el govern privatitzi un mbit que gestiona milions deuros, uns diners que servirien per invertir a la borsa i augmentar els beneficis de les grans entitats financeres. La gran perdedora de la nova aposta, per, ser la majoria de la poblaci, treballadors que, fins ara, han vist garantits -encara que de manera precria- els seus ingressos en cas dinvalidesa, accident o edat avanada i que, amb el nou model, es trobaran sense protecci social. Les dones i les persones precries sense els anys de cotitzaci requerits, els treballadors i treballadores acomiadades als 50 anys sense possibilitat de jubilarse fins als 67 o les pensionistes amb pensions de menys de 600 euros conformaran les mil i una cares de les vctimes daquest nou assalt del neo-

Bienni fatdic
Lestiu de 2011, en un context de fortes pressions dels mercats i una prima de risc desbocada, el llavors president del govern espanyol, Zapatero, va dur a terme una de les retallades de les pensions ms importants dels darrers 30 anys, amb el suport de les cpules de CCOO i UGT. La llei 27/2011 es fonamenta en la regla dobligar a la poblaci espanyola a treballar ms anys, jubilar-se ms tard i percebre pensions un 20% ms baixes. El partit socialista, amb el suport dels sindicats oficials, va augmentar ledat de jubilaci de 65 a 67 anys de manera transitria fins al 2027. Alhora, noms es podrien jubilar anticipadament als 61 anys els treballadors i treballadores acomiadades a causa dun ERO, fet que augmenta ledat de jubilaci anticipada voluntria fins als 63 anys. Finalment, la llei va acabar damanir el cop radical als i les pensionistes amb unes condicions gaireb impossibles per a la jubilaci parcial i una igualaci a la baixa de la jubilaci mnima amb les pensions no contributives, actualment de 347 euros mensuals. Per mesos desprs darribar al govern, el nou president Rajoy no va retornar ledat de jubilaci als 65 anys, com havia proms durant la campanya electoral. Ben al contrari, el Reial De-

Sense alternatives?
De la lectura dels informes dels experts i de les lleis del govern espanyol, sen podria desprendre que cal retallar, si no volem caure a labisme de la fallida del sistema de pensions. Per els estudis ms imparcials no noms han negat les previsions catastrofistes, sin que moltes veus expertes tamb han proposat mesures alternatives per augmentar la caixa de la Seguretat Social i consolidar la sostenibilitat del sistema. Lnic inconvenient daquestes mesures s que, tot i beneficiar la gran majoria, no augmenta els beneficis de la minoria ms rica. Una de les propostes principals s laugment del control del treball a leconomia submergida, ja que la manca dinspectores de treball i les prctiques illegals de gran part de lempresariat fa que prop del 20% de les persones treballadores no cotitzin, treballin sense contracte o cobrin una part en negre, fet que suposa defraudar quantitats milionries a la Seguretat Social.

Rebaixa de les pensions existents

Com a novetat, les expertes posen

Setembre de 2013

Treball - Economia 9

De la negociaci a la imposici
El final de la ultraactivitat dels convenis collectius
Vidal Aragons Advocat laboralista del Collectiu Ronda

n les ltimes setmanes, una qesti de carcter tecnicojurdic com s la ultraactivitat dels convenis collectius sha convertit en element de discussi quotidiana entre membres de les diferents associacions empresarials i representants sindicals. La norma i, ms concretament, la decisi de no mantenir el principi de vigncia prorrogada dels convenis collectius estava pensada per traslladar la mxima pressi als representants dels treballadors i enfortir encara ms si aix s possible la posici patronal en la negociaci dels convenis. Daquesta manera, es pretn que les empreses puguin obtenir una reducci de costos pel mer fet denrocar-se en les seves postures i no arribar a un acord. Per una altra part, resulta intolerable que alguns daquells a qui correspon la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores hagin estat els primers propagadors del discurs de la por, augurant un horitz en qu lEstatut dels Treballadors i el salari

mnim interprofessional passarien a ser el nou marc regulador sense ms alternativa que lacceptaci de nous convenis en pitjors condicions. No pot ser aquest el posicionament de qui els correspon defensar els interessos de classe. Sin que, seria ms rigors i adequat interpretar jurdicament que aquells que gaudien dun conveni incorporen el seu contingut amb fora vinculant als seus contractes individuals: el que es denomina la contractualitzaci del conveni. Ms enll de la qesti de la prdua de ultractivitat de les normes pactades, lltima contrarreforma laboral dissenya un futur de les relacions laborals collectives que o b s respost per un veritable sindicalisme de confrontaci o es convertir en un procs salvatge de pauperitzaci social. La regulaci de la negociaci collectiva inclosa en lEstatut dels Treballadors de 1980 -fase final de la transici- va sostreure la centralidtat del procs de negociaci de lmbit de lempresa i la va situar en el marc ms general del sector, sense pretendre generar superiors drets ni reforar visions de classe. Lobjecte era fer desaparixer el que en aquell moment era una realitat de fortalesa la-

boral en lmbit dempresa i que responia a dinmiques de participaci de la classe treballadora mitjanant assemblees, emfatitzant una altra realitat on el protagonisme es trasllada a una representaci sindical separada del dia a dia dels centres de treball. En el 2013, en una inversi del trnsit previ, es pretn desplaar la negociaci a lempresa, on ja no existeixen de manera generalitzada dinmiques de participaci assembleria sin que la negociaci resulta totalment desigual en detriment dels interessos de la part social. La realitat anterior no pot entendres sense la preferncia aplicativa del conveni collectiu dempresa sobre

Lltima contrarreforma laboral dissenya un futur de les relacions laborals collectives que o b s respost per un veritable sindicalisme de confrontaci o es convertir en un procs salvatge de pauperitzaci social

el conveni de sector, lefecte del qual ser un desinters clar i paulat cap a la negociaci en lmbit sectorial, dificultant en lactual moment una possible expressi de classe de la part social i la consecuci de garanties duns mnims acceptables en els diferents sectors. En definitiva, afeblir als sindicats com organitzacions fortes i representatives a lhora de negociar i potenciar lhabitual xantatge del cos a cos negocial en lmbit dempresa. En una realitat de crisi, es donar un efecte domino en el qual la signatura per part duna mercantil dun conveni dempresa que empitjori les condicions contemplades en el conveni dmbit superior obligar a les societats competidores a de-

gradar al seu torn les seves prpies condicions laborals, una cosa solament evitable per un sindicalisme combatiu. Si aix, per si mateix, no fos suficientment preocupant per a la societat del futur, altres novetats com la possibilitat dinaplicaci del conveni collectiu incorporades per la llei 3/2012 agreugen encara ms la realitat i, de facto, fan desaparixer la negociaci collectiva com a tal. Ara, la part patronal tamb trobar la possibilitat i les facilitats que es requereixin per a no aplicar all pactat. Finalment, el potencial laudo obligatori per falta dacord en les normes pactades ens situa davant un model de negociaci collectiva ms prxim al que es desenvolupava en la dictadura franquista que al posterior desenvolupament de la matria durant els ltims 33 anys. s indubtable que hi ha qui pretn transformar el dileg social en monleg empresarial i lacord entre parts, en la decisi dun tercer que mai pot ser neutre. En definitiva, el trnsit forat des de la negociaci collectiva a la imposici de condicions individuals resulta la mxima expressi del trencament del gran contracte social.

L ALTRA REALITAT

Reflexionant en veu alta

Pepe Berlanga

l prxim mes doctubre la CGT celebrarem a A Corunya el nostre Congrs ordinari, mxim rgan de decisi de la nostra confederaci i on, els diferents Sindicats que configurem aquesta organitzaci, precisarem fonamentalment les lnies dactuaci ms immediata. Els Congressos es convoquen cada quatre anys, aquest ser el diset des daquell primer que es va efectuar entre el 8 i el 10 de setembre de 1911, en el sal de Belles Arts de Barcelona i on es va personificar la nostra configuraci com una transcendental fora obrera, aglutinant a delegats de diverses localitats espanyoles que representaven a uns 30.000 afiliats. Histricament els Congressos han jugat un paper significatiu, principalment com eina per a revitalitzar el nostre moviment, no obstant aix, sembla que en els ltims processos ni vam valorar suficientment aquesta trobada ni ho dotem del caire que es mereix, s a dir, amb excessiva reiteraci donem voltes sobre els mateixos temes i ens perdem, fent lefecte que ens trobem en un bucle del com no podem sortir. Ens trobem en un moment poltic, social i sindical molt delicat, no obstant aix incorrem fins a la sacietat en donar-li voltes i voltes a arribar a la necessria simbiosi entre el social i el sindical, sense acabar dentendre que no per molt teorizar trobarem la soluci, aquesta problemtica noms t sortida desprs duna prctica constant dambdues activitats, la resta s

noms aix, marejar la perdiu. Una altra de les constants diatribes versa sobre si volem afiliaci o militncia, obviant que sense la primera difcilment arribarem a la segona i que a aquesta ltima noms sarriba si la situaci organitzativa s de calma i eduquem en positiu plantejant alternatives concretes. Hem de resoldre duna vegada per sempre aquest nefast i innecessari debat sobre subvencions i alliberaments expressions no molt encertades i despectives que no recullen la nostra realitat. El Sindicat rep uns certs ingressos pel nombre de representants obtinguts en les eleccions sindicals, aquesta quantitat acordem destinar-la a activitats formatives i jurdiques, a ms de les que es puguin obtenir directament de les empreses pel mateix motiu, si alg pensa que aquesta circumstncia ha condicionat la nostra activitat sindical s que no ens coneix. Daltra banda, el que convinguem que afiliats i afiliades acumulin hores sindicals per al desenvolupament de la seva activitat sindical hauria destimular-nos, molt esfor ha requerit dels nostres re-

presentants arribar a aquesta situaci i, no ens enganyem, no s del tot una panacea, en tot cas establim mecanismes per a evitar que ning saprofiti a nivell personal, mantenir aquesta llauna s posar en dubte la moralitat dels nostres representants. Resulta esgotadora la insistncia dalguns a revisar constantment els Estatuts, aquesta circumstncia hauria de reservar-se per a moments concrets i desprs dun perode de prova suficient que visualitzs les possibles deficincies, per tanta obstinaci

fatiga. Recordem que la legalitzaci destatuts que presentem el 7 de maig de 1977 nicament constava de 15 articles i 1 Disposici Addicional, no obstant aix, cada vegada amb major insistncia pretenem regular tot i el que no compleixi a la guillotina amb ell o ella. Haurem de comenar a plantejar-nos si aix s indispensable, si no seria ms convenient recollir el general en cadascun dels mbits i conforme anem baixant concretar, aix s, recollint els mnims parmetres organitzatius que

ens articulen i els drets i obligacions de lafiliaci. Concretant, desprs de 90 ponncies presentades i 290 pgines que anhelem debatre a loctubre, ens exigeix una profunda responsabilitat cap a la nostra base afiliativa, confiem no caure en posicions gens constructives i no tornar a repetir aquesta mascarada gens anarcosindicalista de reprovar ponncies, cal reconixer lesfor de qui han presentat alternatives i, encara que no compartim les seves propostes, cal agrair-los el treball realitzat.

10 Treball - Economia

Setembre de 2013

Davant els insaciables: Devaluaci dels costos laborals i la pobresa

Collectiu IOE

mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Els autors, del collectiu IOE, que publica el Barmetre Social dEspanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital. El nefast FMI sha despenjat amb la recomanaci que el Govern espanyol ha daprofundir la reforma laboral. El ministre dIndstria va afirmar que aquesta s un senyal molt clar per a aprofundir el procs reformista, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducci del dficit pblic (del 9,5% al 6,9%). Per, qu succeeix amb la gran majoria de persones que depenem dun salari o el seu substitut en forma de prestacions per a sobreviure? Vegem a on ens est conduint el reformisme governamental.

Encara en volen ms
Aquests xits, no obstant aix, minen la demanda global i, amb aix, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per qu llavors aquesta obstinaci a destruir ocupaci, retallar els drets socials i portar a la crisi a una mplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segurament per la defensa dinteressos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Per tamb, i potser fonamentalment, perqu fins a ara no salbiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest rgim es basa en la recerca contnua de guany, el capital s sempre valor que es valoritza: no hi ha inversi sense perspectiva de guany. La crisi no es deu a una escassesa de capital encara que aix ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals, el que falta sn oportunitats dinversi rendible. I aix s el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per ms. Seguiran insistint en el seu reformisme radical. Intentant esprmer-nos al mxim. Fins que els parem els peus.

La senda reformista
Entre 2007, ltim any del cicle econmic expansiu, i 2011 la desigualtat dingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart pas amb major desigualtat de la Uni Europea, desprs de Letnia, Bulgria i Portugal, per davant de Grcia o Romania (en 2007 ocupava lonz lloc en el rnquing). Parallelament, la poblaci que est per sota de la lnia de pobresa es va incrementar un 7,7% passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del pas i Espanya es va situar en el segon lloc del rnquing europeu, noms superada per Romania: 920.000 persones van passar en noms quatre anys a engrossir la franja de nous pobres. bviament, lenorme increment de latur t molt a veure amb aquesta situaci: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment noms la meitat rep alguna prestaci per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a lany anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals. Per la situaci dels assalariats que conserven la seva ocupaci no s molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflaci, sha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupaci no s una protecci contra la pobresa: Espanya s el tercer pas europeu (desprs de Romania i Grcia) amb major percentatge dassalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupaci temporal (13,5%). El rcord, en plena expansi de les campanyes en pro de lemprenedoria, correspon als autnoms depenents (40%). Tot aix a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total. Per tant, la senda reformista est assolint xits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferncia dels

La CGT valora la EPA del 2n trimestre

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT

l drama de latur i locupaci precria continua. LEPA del 2n trimestre de 2013 no fa sin reflectir estadsticament, la greu agressi del capital i els seus representants poltics, al mn del treball, a travs de la Reforma Laboral. LEnquesta de Poblaci Activa (EPA) del segon trimestre de 2013 ens ofereix la dada que sha redut latur en 225.200 persones, amb el que la taxa datur sha rebaixat en 0,9 punts, passant al 26,26% de la poblaci activa i quedant la xifra en 5.977.500 persones parades. Aquesta dada sobre la reducci de latur, no significa que locupaci shagi incrementat en aquesta xifra. Locupaci en aquest segon trimestre, sha comportat de manera molt similar al segon trimestre de 2011, havent estat lincrement de noms 149.000 persones, augmentant la taxa docupaci entre el primer trimestre i el segon

del 2013 un 0,90%, trobant-nos amb 16.783.800 persones ocupades. Aix, si b locupaci ha augmenta en el sector privat, en aquest segon trimestre, en 151.600 persones, locupaci pblica sha redut en 2.600 persones.Si veiem levoluci de la taxa docupaci en termes anuals, s a dir, de juny 2012 a juny 2013, aquesta ha disminut en un -3,64%, s a dir locupaci sha redut en 633.500 persones en lltim any.

On sha creat ocupaci i quin tipus docupaci?

Locupaci creada s fonamentalment estacional, s a dir, no s ocupaci estructural. Augmenta locupaci en el sector Serveis en 154.800 persones (turisme, hostaleria, fonamentalment) i el sector Agricultura en 37.500, mentre que es destrueix ocupaci en la Construcci amb 26.500 i en la Indstria amb 16.000.

Locupaci creada en assalariats/ des puja en 111.900, situant el total dassalariats/des en 13.724.500 i el veritablement preocupant s que els assalariats amb contracte indefinit disminuxen en 50.400 i per contra laugment dassalariats/as amb contracte temporal sincrementen en 162.200. I ms dramtic encara, aquesta ocupaci assalariat creat amb contracte temporal, s a ms una ocupaci a temps parcial. Laugment de locupaci sent cert -solament 0,9 punts en el segon trimestre-, no mostra sin el que els empresaris (capital) i els seus representants poltics actuals (PP), pretenien amb la Reforma Laboral: destruir ocupacions amb condicions de treball i salarials dignes i crear ocupaci amb condicions de treball precries i salaris de supervivncia. Aix s el que mostra la EPA. No existeix canvi de tendncia, si per aquesta entenem, recuperar el dret al treball i el dret a locupaci digna i amb drets. Si existeix evoluci positiva de les ocupacions i dels costos

del treball, que els empresaris i els seus representants poltics, han constitut amb les seves lleis reaccionries, injustes i contra-reformes laborals: el treball ja el tracten com mera mercaderia dusar i llenar i les ocupacions, com costos variables, els quals han de ser reduts fins a extrems de supervivncia.

Per a la CGT, noms hi ha una sortida: el repartiment del treball i repartiment de la riquesa. Reduir la jornada laboral i reduir ledat de jubilaci per a crear ms ocupaci i que pugui treballar la joventut. Augmentar la fiscalitat a les empreses i les grans fortunes per a mantenir drets i serveis pblics, socials, universals i de qualitat.

Setembre de 2013

Treball - Economia 11

Sindicalisme i repartiment del treball

Chema Berro

ortem sis anys de crisis, sis anys de poltiques econmiques, primer expansives i desprs recessives, sis anys dacatar els dictats dels poders i sabers econmics, sis anys de promeses de futur i cada vegada la nostra situaci s pitjor: els serveis i garanties bsiques en progressiva deterioraci; dintre dun paulat empobriment la pobresa severa creix, a luna que les desigualtats sincrementen. Som, doncs, no solament una societat ms pobra, tamb ms injusta. Latur s una de les conseqncies ms greus daquesta crisi, significa manca de recursos i tamb dhoritz. Ve sent un dels principals factors dincrement de les desigualtats, una espcie de barrera entre lestar dins o el quedar fora. Normalment, en les nostres societats, latur generat en poques de recessi era reabsorbit en poques de recuperaci econmica. Per la situaci actual s distinta. Duna banda, hi ha bon nombre de pasos que sestan incorporant al desenvolupament productiu. Per una altra, el desenvolupament tecnolgic permet increments de producci amb menor treball hum. Finalment, lactual crisi t un fort component ecolgic que fa inviable (i no desitjable) el creixement sense fi del duet producci/consum Si ajornar la soluci de latur a la sortida de la crisi s de per si mateix terriblement injust i insolidari, en lactual situaci significa ajornar-la per a sempre. Ja mai latur ser reabsorbit per cap fase dexpansi econmica. La seva nica soluci s el repartiment de locupaci i, alhora, s lnica via possible a lexigncia daltres repartiments tamb necessaris. I no obstant aix les solucions que ens proposen van en la direcci contrria: hores extres, increments de jornada, endarreriment de la jubilaci, la qual cosa est dintre de la lgica del capitalisme ms agressiu: el seu objectiu s lincrement incessant del benefici sense cap preocupaci social, i per a aix latur ajuda ms que molesta. Resulten ms incomprensibles les raons per les quals el sindicalisme no advoca pel repartiment de locupaci o ho fa amb tan escassa convicci. Basta repassar les raons esgrimides per a convocar les ltimes vagues generals per a veure que el problema de desocupats i desocupades queda perdut entre moltes altres demandes, totes dignes, per cap tan apressant. Tot sembla indicar que el sindicalisme est excessivament atrapat pel muntatge que del sindicalisme ha fet el sistema, en uns casos per la seva dependncia de subvencions i, en tots, per una espcie de clientelisme cap a qui estan treballant, que sn els que atorguen representativitat institucional i poder sindical a travs de les eleccions sindicals. Potser canviarien les coses si les persones en situaci datur poguessin tenir el nombre de representants sindicals que proporcionalment els correspondrien. Mentrestant el sindicalisme roman atrapat en linterior de les empreses i per les dinmiques que en elles planteja la patronal. Per aquesta no opci

per acabar amb latur -des de ja, sense fiar-lo a futur- i pel repartiment del treball com nica forma daconseguir-lo no s solament un acte dinsolidaritat sin tamb un acte de ceguesa que va sumint al sindicalisme en una creixent incapacitaci. Amb unes xifres datur en permanent

lenorme taxa datur i les desigualtats internes a la majoria social que genera, s la condici idnia per a incrementar la seva capacitat de dominaci, i aquesta situaci pot manipular-la al seu benefici. La no aposta sindical contra latur, el que qui treballem no siguem capaos dafrontar-lo deixa un enorme

El nostre repartiment del treball no pot quedar-se en un repartiment internalitzat que deixi al marge el repartiment de la riquesa
increment, fer sindicalisme a linterior de les empreses resulta poc menys que impossible. Tota la negociaci collectiva actual s una negociaci a la baixa, en la qual les organitzacions sindicals no assoleixen, per ms que algunes ho intentin, defensar les condicions laborals i salarials dels treballadors en actiu. Difcilment podr ser duna altra manera mentre la patronal tingui en la seva m lamenaa de latur, el permanent xantatge dels milions de persones aturades en cada vegada pitjor situaci, obligades a acceptar qualsevol ocupaci en qualsevol condici. Sense abordar el problema de latur, tamb la defensa de les situacions laborals i salarials dels treballadors en actiu es fa ms difcil. Per al capital marge de maniobra a la patronal. Com ja ho propugna el seu president, la seva soluci seran els minitreballs, treballs ultraprecaris, parcials i en condicions absolutament retrocedides. Si fins ara el tenir o no tenir treball venia sent la barrera de separaci entre lestar dins, el tenir accs a la cobertura de les necessitats bsiques, i el quedar fora, sense capacitat per a poder cobrir-les, amb els minitreballs que ens planegen i que ja estan experimentats en altres pasos, el tenir ocupaci no garantir unes condicions de vida mnimes, mantindr les desigualtats internes en les quals pugui seguir exercint-se el xantatge del capital, traslladant a linterior del treball la barrera de separaci que fins ara exercia latur, tot aix a favor dels

increments del benefici del capital. O repartim nosaltres el treball, com cam cap a una recuperaci del repartiment de la riquesa, o ho repartiran ells incrementant els seus beneficis. El nostre repartiment del treball no pot quedar-se en un repartiment internalitzat que deixi al marge el repartiment de la riquesa i lincrement del percentatge sobre el PIB dels salaris directes i indirectes. La disminuci drstica de jornada com forma de generaci de locupaci equivalent no ha de repercutir en una disminuci salarial similar, sin que alguna cosa haurien daportar els beneficis empresarials; el quant daquesta aportaci dependr de la capacitat de pressi que siguem capaces de recuperar en aquest

impuls de repartiment. Tampoc les possibles disminucions de salaris individuals derivades daquest repartiment haurien de distribuir-se digual manera per a tots els salaris, sin que haurien de suposar una retallada important dels ventalls salarials, de manera que no disminueixin els salaris ms baixos. La proposta del repartiment del treball no pot convertir-se en una espcie desbandida excessivament complaent o poc enfrontada a lactual sistema. Tot el contrari, latur ve sent un greu fre a la capacitat de pressi obrera, capacitat que ha de recuperar-se des de les propostes de repartiment. Per no solament ha de recuperar capacitat de pressi tamb haur de canviar les formes dexercir-la.El sindicalisme centrat en la reivindicaci a travs de la negociaci collectiva dempresa est molt lligat a un capitalisme en expansi, a qui va enfortir adherint a ell als treballadors per mitj de la seva inclusi en el model de desenvolupament. Avui no sembla possible una oposici al sistema que no sigui, alhora, oposici al model de desenvolupament, a lincrement incessant de la producci i el consum i de la competitivitat, viscuda desquena i encara en contra de qualsevol tipus de solidaritat internacional. El model de desenvolupament i el sistema capitalista que ho genera sn una i la mateixa cosa i no sembla possible oposar-se al segon sense oposici al primer. Per loposici al model de desenvolupament no pot reduir-se a la reivindicaci dinteressos, ha dancorar-se tamb en altres preses de postura ms implicatives, en les quals els interessos a defensar canvin dorientaci, de major aposta, de preses de postura prpies de les quals emanin un altre tipus de reivindicacions i altres formes de confrontaci per a impulsar-les. s segur que la frmula del repartiment del treball no ser la soluci a tots els mals socials, i que haur de ser complementada per altres mesures com el dret a una renda bsica individual i suficient, per, existeix una altra soluci per a acabar amb latur? La veritat s que amb una taxa datur alta com lactual, amb la fractura que ella introdueix a linterior de la societat i dels treballadors, amb el plus de capacitat de dominaci i de possibilitats de manipulaci que li atorga a la patronal, tot el sindicalisme, tant el de pacte com el de confrontaci, tenen el seu espai francament redut. * Chema Berro s militant de la CGT de Pamplona. Article publicat al nm. 268 del Rojo y Negro.

12 Treball - Economia

Setembre de 2013

1a Marxa per leducaci pblica

Assemblea Groga http://www.assembleagroga.info/

a 1a Marxa per lEducaci Pblica es va iniciar a Ribes de Freser el 24 dagost i va acabar a Barcelona el dia 31, per a reclamar una educaci pblica sense retallades, en catal, inclusiva, democrtica, laica i per al poble, amb un grup de marxaires fluctuant entre els 100 i 200 participants diaris. Al llarg del recorregut i durant larribada a Barcelona es van portar a terme nombroses activitats i accions, a les que van participar centenars de persones. El mn de leducaci es troba immers en un procs de fragmentaci sense precedents. Aix doncs, som testimonis de la creixent i implacable precaritzaci, mercantilitzaci i privatitzaci de leducaci pblica, i conseqentment, de la desintegraci del sistema educatiu pblic en el qual es vertebra. Aquest procs t repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la poblaci, la classifica determinant uns lmits que exclouen a les classes treballadores, s a dir, a la majoria de la societat. No podem oblidar que el sistema edu-

catiu que coneixem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, s la resposta a una necessitat collectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar leducaci. Fruit de la lluita i de lesfor unitari de famlies, professorat, joves i infants, vrem orientar els nostres centres educatius cap al dileg, la creaci de coneixement crtic i la gesti i participaci democrtiques. Ara per, amb les darreres reformes legislatives en matria educativa estem patint la prdua de tots els drets que tants anys i esforos ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que leducaci ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, est sent substitut per lideal dinstrucci del neoliberalisme. Leducaci ja no est al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educaci, ara sen diu ensenyament, i lensenyament est al servei de loligarquia i els mercats financers. El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la poblaci. Aquests ferotges atacs es fan efectius a travs de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonmic i central: la LEC (Llei dEducaci de Catalunya), la LOMCE

(Ley Orgnica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalizacin del gasto pblico en el mbito educativo, i la seva repercussi en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matria deducaci estan desmantellant el sistema deducaci pblic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen. La privatitzaci del Primer Cicle dEducaci Infantil i de totes les etapes educatives no obligatries; laugment de les rtios fins a un 20%, la desaparici dels rgans de govern collegiats; la centralitzaci educativa, les escoles pendents de construcci, les obres de les escoles que shan aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les lnies i escoles de primria que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressi dajudes per llibres de text i menjadors, la imposici ideolgica a les aules (tractament de les llenges prpies i de la religi, desaparici de matries i rees de coneixement que impliquen reflexi crtica sobre la realitat); el paper amb qu es releguen matries com la plstica i la msica, tant importants pel desenvolupament i educaci dels alumnes; laugment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funci docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalitzaci del finanament privat als centres pblics i la desviaci de fons pblics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalitzaci del finanament a centres que segreguin per sexe; laugment desorbitat de les taxes dels Cicles

Formatius i dels Graus i Msters universitaris i que impliquen la negaci de laccs a leducaci superior de les classes treballadores; la precaritzaci i els constants acomiadaments dels treballadors/es de lmbit de leducaci, etc., dinamiten leducaci democrtica i donen pas a leducaci precaritzada i mercantilitzada neoliberal. Nosaltres, -famlies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educaci on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educaci on la collaboraci i la participaci de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bsics, una educaci que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educaci laica, lliure, universal, inclusiva, en catal, i que garanteixi lemancipaci i el desenvolupament integral de totes

les persones. Una educaci que prioritzi la cooperaci i el suport mutu per poder construir un mn nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin. Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per lEducaci comena una nova etapa en la lluita per lEducaci Pblica que no saturar fins a veure aconseguits els nostres propsits, ja que tenim la convicci que per a construir una nova societat leducaci s el principal cam. Aix doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a leducaci que volem. En defensa per una educaci pblica i de qualitat, des de bressol a universitat. #EducacioEnMarxa

La direcci de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials
David Bou

urant els darrers sis mesos, la direcci de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada

membres de la plantilla de conductors i conductores dautobusos. Dos daquests processos es van iniciar arran de la denncia de lempresa contra alguns treballadors amb una trajectria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secci sindical i el darrer tenia el

seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra lempresa. Tot i les sentncies i els recursos judicials perduts, la direcci no desisteix i sost la seva estratgia. Actualment, mant oberts almenys set processos per sancions contra treballadors i con-

tra els comits de vaga que van convocar les aturades laborals de lany 2012.

Contra els sindicalistes

El primer cas que TMB va perdre als tribula ses remunta a una denncia per un suposat delicte de revelaci de secrets contra Saturnino Mercader i Josep Gargant, destacats membres de la CGT i el comit dempresa durant la popularment coneguda vaga pels dos dies. TMB va presentar la denncia, sense suport de la fiscalia, i el jutge va absoldre els sindicalistes perqu va considerar que no sacreditava qui havia difs unes cintes que revelaven converses de crrecs de lempresa amb un treballador durant uns fets que van ocrrer el juliol de 2008. El mes de febrer, el jutjat laboral nmero 20 de Barcelona va decretar la nullitat de lacomiadament del treballador Andreu de Cabo, que havia estat delegat de la CGT, va dictaminar que era contrari a la legalitat i va for-

ar TMB a readmetrel. Lafer es va iniciar quan la direcci de lempresa va acusar aquest tcnic de comunicacions dhaver filtrat unes gravacions on es demostrava lassetjament sexual a una noia de lempresa per part de crrecs intermedis. Tot i que lempresa ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC), del Cabo va tornar al seu lloc de treball desprs de deu mesos de lluita per la seva readmissi. Finalment el TSJC ha ratificat la nullitat de lacomiadament.

Comits de vaga a judici

La direcci de TMB va tornar a fracassar en lintent de desacreditar la lluita de les treballadores dautobusos en perdre el judici que es va celebrar el passat mes de febrer contra el comit de vaga format per la COS, lACTUB, Bescanvi Sindical, la CGT i treballadores sense afiliaci sindical, on demanaven que es declaressin illegals les aturades convocades loctubre i el

Setembre de 2013
novembre de 2012 contra la retallada salarial i la repressi sindical. Malgrat la sentncia judicial que va declarar que les aturades eren legals, TMB ha decidit tirar endavant el procs contra laltre comit de vaga que va convocar les protestes, on sagrupaven els sindicats ACTUB, CGT i PSA. Es preveu la celebraci del judici el proper 25 de setembre al jutjat social nmero 26 de Barcelona. Tanmateix, fonts sindicals han confirmat la possibilitat que lempresa endarrereixi el judici, a lespera que el TSJC resolgui el recurs que han presentat contra la sentncia favorable al comit de vaga de la COS.

Treball - Economia 13

Fins al Suprem
El Tribunal Suprem va confirmar, el mes de mar passat, la sentncia del TSJC que condemnava a TMB a pagar 894.837 euros a 672 conductors en concepte de danys i perjudicis per haver-los privat del temps de lentrep de quinze minuts entre el 2006 i el 2008. Amb aquest darrer pas, es tanqun gaireb sis anys de procs, ja que TMB ha esgotat totes les instncies a les quals podia recrrer per evitar el pagament daquestes indemnitzacions. El veredicte obliga TMB a pagar els

diners a les 672 treballadores denunciants -membres de CGT, ACTUB, PSA, COS i Bescanvi Sindical- i no a la totalitat de la plantilla, fet que exclou els treballadors afiliats a CCOO, UGT i SIT, que no van voler participar de la denncia collectiva. Paradoxalment, TMB ha signat un acord amb aquests sindicats per destinar aproximadament dos milions deuros al pagament de les indemnitzacions a la resta de la plantilla, tot i no tenir lobligaci legal de fer-ho. * Article publicat al nmero 322 del setmanari Directa.

QUI PAGA MANA

Trenta-un
Emili Cortavitarte Carral

Nou sindicats de la sanitat catalana demanen suprimir les patronals de la sanitat concertada
Redacci

ls sindicats de la sanitat catalana MC, CGT, USAE, SATSE, IAC, CLCSC, USOC, SSC, FAPIC van fer pblic el 24 de juliol un manifest en qu proposen suprimir les tres patronals de la sanitat concertada, per passar a negociar els convenis directament amb qui paga, la Generalitat. No lhan signat CCOO ni UGT, que van donar suport a una renegociaci del conveni, desprs avortada pel vot dels treballadors, que incloa una retallada del 5% del sou.

talanes, la Uni Catalana dHospitals UCH, que va presidir lactual conseller de Salut, Boi Ruiz, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i lAssociaci Catalana dEntitats de Salut (ACES), noms causen malbaratament de recursos i reducci de leficincia del sistema, i remarquen que els treballadors daquest sector no estan disposats a continuar finanant les empreses amb les seves retribucions, i encara menys els salaris dels intermediaris i els seus assessors, a ms de denunciar que, en parallel a les retallades pressupostries al departament que, en la sanitat concer-

Els sindicats defensen que el pressupost sanitari pblic no es pot desviar cap a organitzacions com les patronals, que no tenen incidncia directa en el servei assistencial
El manifest arribava desprs que el 7 de juliol decaigus el conveni collectiu dels 50.000 treballadors de la Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica (XHUP), i com a resposta a la intenci de les patronals de negociar no pas un nou conveni per a tota la xarxa, sin convenis dempresa, centre per centre. Els sindicats que signen el manifest denuncien que les tres patronals catada, sexpressen en la reducci de les tarifes i de la contractaci, tamb sest produint un augment absolutament injustificable del nombre dintermediaris. Els sindicats defensen que el pressupost sanitari pblic no es pot desviar cap a organitzacions com les patronals, que no tenen incidncia directa en el servei assistencial. Per aquest motiu, demanen que la sanitat con-

certada es deslliuri dels intermediaris que xuclen recursos econmics. Tamb precisen que el pes de les retallades en el sector lestan patint exclusivament els treballadors, a ms dels pacients, que sn els que estan pagant els plats trencats de la crisi, i consideren que no han de contribuir al manteniment de la innecessria superestructura de consorcis, entitats, patronals, provedors, gerents i assessors creada al voltant de la sanitat concertada. El Govern de la Generalitat, amb lexcusa de millorar la gesti i el finanament del model sanitari catal, tantes vegades lloat per la seva excellncia i insuperable relaci cost-benefici, poc a poc lest descapitalitzant. Lany 2012, segons dades del propi Departament de Salut, la despesa sanitria per persona fos de 1150.18 , molt per sota dels 1297.45 /persona de 2010, molt per sota dels 1296 /persona de la mitjana estatal de 2012 i a un abisme dels 1674 /persona que el mateix any es van gastar a la Comunitat dExtremadura. I lluny de concentrar aquesta despesa en recursos assistencials, la posa en mans de tres patronals (CSSC, ACES i UCH) augmentant de forma absolutament injustificable el nombre dintermediaris pels quals aquests recursos passen abans darribar al servei assistencial, i reduint leficincia del sistema. En aquest escenari i davant les retallades de contractaci i de tarifes del

et aqu que el nombre daturats apuntats a les llistes oficials han disminut en trenta-un, en agost respecte del mes anterior. No sembla un nombre massa elevat, menys si parlem dun Estat amb tanta desocupaci com lespanyol. No arriba ni a un per provncia, ni a dos per comunitat autnoma. Com sexplica tant desplegament meditic? La secretaria general del partit en el Govern central va donar la xifra un dia abans que ho fes formalment la ministra de Treball. Opinadors, tertulians i predicadors dels mitjans periodstics afins al Govern Rajoy i al PP van anunciar dies abans un canvi substancial en latur. La resta de ministres han parlat de brots verds, canvi de dinmica... El govern central t poques alegries que embutxacar-se (crisi econmica, atur, corrupci, retallades...) Davant daquest panorama sha canviat lestratgia (ja sha repetit prou all qu hem viscut per sobre de les nos-

tres possibilitats) i ara es tracta de generar notcies positives: ms turistes que ens visiten, ms exportacions que importacions, trenta-un aturats menys a les llistes... (us podeu imaginar quina ser la reacci si Madrid s la seu olmpica del 2020!) Totes aquestes notcies sn fcilment desmuntables, per anem a la que ens ocupa: el nombre total daturats comptats oficialment, en el mes dagost, s de 4.698.634. Xifra que pujar quan tinguem els resultats de lenquesta de poblaci activa (EPA) que acostuma a sumar gaireb un mili de persones ms. El nombre de cotitzants a la Seguretat Social ha caigut en 99.069 persones. Dels 1.043.116 nous contractes registrats aquest any, 980.712 sn temporals. Per, el que s ms greu, noms el 64,54% dels aturats i aturades oficials cobra alguna prestaci. La qual cosa suposa que quasi dos milions de persones oficialment desocupades no la cobren. A ms, la mitjana de la prestaci ha minvat en un any en 41,8 euros. Per qu no fan triomfalisme amb aquestes dades?

CatSalut, les patronals-gestores, no troben altres frmules que no siguin traslladar aquestes retallades als recursos assistencials i a les nmines dels treballadors de la xarxa concertada (XHUP). En aquest punt rau el fracs de les negociacions per a la renovaci del conveni de la XHUP, ja que els treballadors daquest sector no estan disposats a continuar finanant les empreses amb les seves retribucions, i encara menys els salaris dels intermediaris i els seus assessors. Mentrestant, el Departament de Salut, no noms obvia lesgotament daquest model dintermediaris i de fragmentaci del finanament entre grups dempreses, fundacions i similars, sin que pretn que els centres que depenen directament de lICS segueixin aquest mateix model, que sha demostrat com un fracs a conseqncia de la incompetncia dels seus gestors. Per tot aix, les organitzacions signants insten al Govern de la Generalitat a: 1. Suprimir tots els ens gestors (patronals sanitries) que comporten una prdua de recursos malbaratats en in-

termediaris. 2. Articular els mecanismes legals per tal que els treballadors de la XHUP negocin les seves condicions laborals directament amb la Generalitat de Catalunya. 3. Proporcionar provisionalment un marc legal estable per als treballadors de la XHUP, mitjanant el manteniment del darrer conveni collectiu vigent. 4. Mantenir i paulatinament incrementar els pressupostos que es destinen a Salut, tenint en compte linfrafinanament que estem patint els darrers anys. No es pot pretendre mantenir lactual sistema amb un dels pitjors finanaments de lEstat espanyol. 5. Restablir tots els serveis reduts o tancats en aquests darrers anys. 6. Evitar la precaritzaci de les condicions laborals dels professionals del Servei Catal de la Salut i restituir all que sels hi ha retallat de forma injusta. 7. Aturar el fraccionament i conversi de lICS en entitats similars a les de la XHUP.

14 Treball - Economia

Setembre de 2013

Notcies sindicals
Tres joves del Baix Peneds encausats per la vaga general del 29M de 2012
El 29 de mar de 2012, en Pere, en David i en Jaume, tres vens del Vendrell, van anar a Barcelona a participar de la manifestaci convocada en el marc de la jornada de Vaga General. Van acabar detinguts com altres desenes de manifestants i finalment encausats. El Ministeri Fiscal, lAjuntament de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya, actuant totes com acusaci, demanen per cada un dells fins a 6 anys i mig de pres i ms de 8.700 euros en concepte de multa. En suport dels tres joves sest portant a terme una campanya de suport i solidaritat. Ms informaci a http://3delvendrellabsolucio.blogspot. com.es/ ms donen la cara per tota la plantilla. El judici estava previst pel 25 de setembre al Jutjat Social n26 de Barcelona.

LEstat Espanyol s el 7 amb sous ms baixos i el 4art amb els beneficis del capital ms alts de la UE
Durant el quart trimestre de 2012, per primera vegada des que es van comenar a guardar les dades el 1980, la suma dels beneficis empresarials va superar la dels salaris dels espanyols. Al tancament del primer trimestre de 2013, si els sous dels assalariats equivalien a 44,7% la riquesa generada en un any al pas (PIB), lexcedent brut dexplotaci (els beneficis), arribava ja al 46,3% del PIB. Una primera lectura daquestes dades s senzilla: la desigualtat creix a gran velocitat des que va comenar la crisi econmica. No noms la distncia entre els que ms tenen i els que menys s ms gran cada dia, sin que cada vegada menys guanyen ms, i ms guanyen menys. Espanya est juntament amb Grcia, Eslovquia, Irlanda, Itlia, Malta i Xipre, entre els pasos amb les rendes salarials ms baixes. I tamb al costat de Grcia, Eslovquia, Irlanda, i Itlia entre els que els beneficis empresarials sn ms grans. Si els salaris espanyols estan 3,7 punts per sota de la mitjana europea, els beneficis estan 6,8 punts per sobre. A Sucia, Dinamarca, Finlndia, Frana, Regne Unit, Blgica i Alemanya, el pes mitj de la remuneraci dels assalariats en el PIB supera en prop de vint punts al dels beneficis. Semblant caiguda en els sous dels espanyols en tan breu termini, s possiblement el major canvi experimentat per leconomia espanyola com a conseqncia de la llarga crisi, i est directament relacionada amb el brutal descens del consum experimentat. I s, sobretot, un indicador del greu deteriorament duna economia que sencamina cap a la pobresa i no cap a la riquesa i el desenvolupament.

Banc Santander: Acord laboral de fusi. Comencen els acomiadaments

El Banc Santander va decidir a finals de juny acomiadar 300 treballadors/ es, amb la vergonyosa collaboraci dun conglomerat sindical format per CCOO-UGT-FITC-SEB, amb els que el Banc va pactar un Acord Laboral de Fusi, en el qu shi incloia un Expedient dAcomiadament Collectiu (ERO), que podria afectar tants empleats com lempresa vulgus, un acord perqu el Banc pugus fer una srie dacomiadaments selectius, en base duna llista, confeccionada des de feia temps. El grup Santander, amb ms de 35.000 Milions deuros de beneficis en els darrers 5 anys, no hauria pogut justificar i aplicar un ERO daquestes caracterstiques sense la complicitat i el pacte de silenci del conglomerat sindical. CGT va rebutjar la signatura duns acords que incloen aquest ERO i va convocar mobilitzacions per a denunciar davant lopini pblica la irresponsabilitat social del Grup Santander.

tenim en compte que entre les matries transportades un gran nombre delles corresponen a matries perilloses. En un entorn liberalitzat i el 31 de juliol amb un rea de Mercaderies segregada de lempresa matriu Renfe Operadora, es pretenen signar convenis de collaboraci que en la prctica suposaran que del possible increment en el transport de mercaderies per ferrocarril es beneficin altres empreses pbliques ferroviries dEuropa, posant en safata daltres pasos el sistema de transport de mercaderies construt i mantingut amb diners pblics, altres frmules que engega aquest govern per a pagar el deute contret amb lestafa del rescat bancari. Aquest s el futur que el Ministeri de Foment est preparant per al Sector Ferroviari, en Mercaderies i en la resta de lempresa amb la liberalitzaci de lrea de Viatgers, la reestructuraci i tancament de Tallers i la posada a la disposici dempreses privades, a mdic preu, de lnies i material que pertany al conjunt de la ciutadania.

barats els treballadors ms cars fent efectiva una rebaixa salarial a tot el sector i obligant a totes les empreses a adequar els salaris a la baixa per a poder ser competitives.

Des del 2007 shan destrut 567.000 llocs de treball a Catalunya

La construcci ha perdut ms de la meitat de locupaci (227.816 llocs de treball, un 57,5%), seguida de la indstria, amb la desaparici de 171.318 llocs de treball, que suposen un 28% del total. Lestiu del 2007, el que va donar el tret de sortida a una de les crisis econmiques ms ferotges, a Catalunya hi havia 3.363.531 llocs de treball, sumant els inscrits en el Rgim General de la Seguretat Social i els del Rgim dAutnoms. El juny daquest any, la xifra shavia redut fins als 2.812.072 llocs de treball, cosa que significa que pel cam sha perdut gaireb un 17% de locupaci. Malgrat que lagricultura t poc pes en el conjunt de leconomia, com a sector ha perdut un 24,5% dels llocs de treball, s a dir, 10.667. Percentualment els serveis noms perden un 6,8% de locupaci, per en nombre absolut limpacte sobre el conjunt de leconomia s molt important, ja que suposa la destrucci de 157.298 llocs de treball.

CCOO, UGT i USO signen una rebaixa salarial del 25% a SABA Aparcaments
El Comit dempresa de SABA, format per CCOO, UGT i USO, va signar un Pacte molt regressiu per als treballadors que augmenta la desigualtat, la injustcia i la discriminaci a lintroduir una quarta escala salarial a la plantilla daparcaments ja que amb la mateixa categoria i funcions existeixen unes diferncies salarials de 800 euros nets. El Comit ha exercit una poltica sindical entreguista als interessos de lempresa que afecta directament als treballadors ms desprotegits, als ms joves, als que entrin a treballar a lempresa. Aquesta poltica ens est portant a una continua prdua de drets laborals; salarials, de condicions de treball, en resum, a la precaritzaci de les condicions de treball, tot aix a canvi dun plat de llenties, els retrassos salarials del 2012 que ja eren nostres per Conveni. La nova categoria de 14000 euros bruts a lany s una rebaixa salarial dun 25% que ser traslladada al Conveni Sectorial de Catalunya, a partir daquest moment les empreses comenaran a substituir per treballadors

El Comit de Vaga dACTUB, CGT i PSA a TMB a judici el 25 de setembre

Al igual que amb el Comit de vaga de la COS, que ja va ser jutjat al gener i sentenciat com a vaga legal el passat mes de mar, al setembre sn lACTUB, CGT i PSA qui seran jutjats per les vagues i aturades a TMB de lany 2012 La Direcci de TMB va denunciar al desembre passat les vagues i aturades del 2012 contra la retallada salarial i la repressi sindical, intentant illegalitzar-les, portant a judici els dos Comits de vaga que seguien les decisions preses en Assemblea General dels treballadors dautobusos de TMB. La Direcci continua amb la mateixa poltica patronal intentant intimidar als treballadors i treballadores que

Mercaderies de RENFE en venda al millor postor

A lEstat espanyol la poltica seguida pels successius governs per al ferrocarril, i ms concretament, per al transport de mercaderies, ha estat la de laband, passant en els ltims anys de transportar un 4% aproximadament del total de les mercaderies que es traslladen en el pas a un escs 2%, molt per sota del tant per cent transportat per la mitjana de la UE que se situa en el 16% i molt per sota daltres ferrocarrils, com lalemany, que transporta al voltant del 18% del total de les mercaderies que mou. Una poltica daband perfectament planificada: sense inversions en millora dinfraestructures i connexions amb altres mitjans de transport i sense potenciar aquest mitj en detriment de la carretera, on aquest tipus de transport est saturat, amb el consegent perill per a usuaris i poblaci en general, si

Unipost porta a terme noves rebaixes salarials per atura un ERO per acomiadar 500 treballadors
El passat 4 de juny Unipost SA, empresa del sector postal dedicada al repartiment de correspondncia amb ms de 50 centres en tot lEstat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que incloia un ERO dextinci que afectava a 500 treballadors/es, a ms duna rebaixa salarial dun 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014. Des de lany 2010 els treballadors/es dUnipost han sofert les conseqncies de la que, des de CGT, creiem ha

estat una mala gesti de la Direcci de lempresa que ha aplicat mesures tals com ERO dextinci de contracte, reduccions de jornada, i des del 24 de desembre de 2012 un ERTO de suspensions, a ms dacomiadaments objectius, congelacions i rebaixes salarials, fraccionament de pagues, retard en el cobrament de nmines, incompliments de conveni... Des de la secci sindical estatal de CGT-Unipost es van posicionar en contra dels acomiadaments i de la rebaixa salarial. El perode de negociaci que va durar ms de mes i mig, ja que el perode de consultes es va prorrogar diverses vegades, va acabar sense acord. La rebaixa salarial va quedar llavors en mans de la Comissi Consultiva Nacional de Convenis Collectius que va delegar en un rbitre i el seu laude es va conixer el 31 de juliol, autoritzant a lEmpresa a reduir les percepcions salarials (salari base, plus de zona, antiguitat, plus despecialista) dels treballadors/as en un 10% des del 31 de juliol de 2013 fins al 30 dabril de 2014.mentre que la decisi de portar a terme acomiadaments requeia sobre la Direcci de lempresa. Finalment lEmpresa ha decidit desestimar de moment la seva pretensi de fer acomiadaments, tot i que deixa clar voler dur-los a terme en els propers mesos, obrint-se abans dacabar lany un nou procs, i mentrestant seguir aplicant fins al 31 de desembre de 2013 lERTO de suspensions que va comenar a aplicar el 24 de desembre de 2012. CGT va impugnar tant la decisi de rebaixa salarial de la CCNCC com la decisi de lEmpresa de rebaixar els complements personals, tot i que sabem que la lluita no est noms en els tribunals sin en el carrer. La propera tardor es preveu molt calenta, a ms el 31 desembre 2013 ven lactual conveni i que lempresa pretn carregarse, per CGT presentar batalla en defensa dels llocs de treball i dunes condicions de treball dignes.

Mobilitzcions a Autobusos de TMB contra lacomiadament dun treballador

La plantilla dautobusos de TMB va

Setembre de 2013

Treball - Economia 15

secundar massivament la vaga l11 de juliol convocada per Actub, CGT, CCOO, PSA, SIT i UGT, i ms dun miler es van ajuntar a les Cotxeres de Sants en assemblea, per la readmissi del company Bonilla, acomiadat per repellir lagressi dun passatger. Lassemblea va decidir anar a la vaga la setmana del 22 al 26 de juliol en aturades de dues hores per torn, per finalment la convocatria es va ajornar fins el 12 de setembre en que es va convocar una aturada de 11h a 16h. i a partir del dia 13, aturades de manera indefinida de dues hores per torn, que per falta de seguiment es van desconvocar el dia 17.

nombre inferior de 120 treballadors. La Direcci del Club t una estratgia de professionalitzar el collectiu i al mateix temps externalitza tot reduint costos econmics. Com exemple lexternalitzaci dels serveis de porters i aparcacotxes, realitzats des de la inauguraci de lestadi fins al moment per treballadors propis del Club. El Comit Fixos Discontinus Futbol Club Barcelona es manifesta en total desacord amb aquesta poltica empresarial i daquesta junta directiva amb aquestes retallades drstiques humanes.

CGT guanya el conflicte collectiu a lHospital Clnic sobre el pagament dels plusos en perode de vacances
Fins ara lHospital Clnic de Barcelona, quan els treballadors estaven de vacances, sestalviava pagar els plusos de tarda i plusos de diumenge. La sentncia que hem guanyat deixa clar que el fet destar de vacances no ha de penalitzar al treballador, i per tant ha de cobrar el que normalment cobrara, com si estigus treballant. La sentncia s aplicable noms en dies de vacances i dna dret a reclamar endarreriments del 2012 sobre aquests conceptes (mitjanant reclamacions individuals).

conveni collectiu vigent, per ja no va poder secundar la convocatria dels dies 8 i 15 de juliol, ja que els dos sindicats majoritaris del sector a lEstat espanyol (CCOO i USO) van signar el 6 de juliol un acord de pau social amb lempresa de manera unilateral on desconvocaven la vaga i obrien un perode de negociacions. Lacord unilateral deixava fora dos dels principals sindicats representants a Barcelona (UGT i CGT), que denuncien que deixa encara ms indefensa la capacitat de la plantilla de participar en el procs.

desconvocar les Vagues en el Sector Ferroviari previstes pels dies 31 de juliol i 14 i 30 dagost, entenent que en aquell moment de dolor era necessari prioritzar latenci a les vctimes i els eus familiars. CGT va considerar que aquesta desconvocatria era un acte necessari de responsabilitat, per si les coses no canvien caldr convocar de nou aturades en defensa dels llocs de treball dels ferroviaris i contra la imminent liberalitzaci del ferrocarril, les supressions de trens de mitja distncia, el tancament de lnies i la fragmentaci dADIF en dues empreses diferents i RENFE en quatre.

Escola Llibertria dEstiu de la CGT a Ruesta: Construint lAutogesti

Un any ms la CGT, a nivell de tot lEstat espanyol, va fer la seva Escola Llibertria dEstiu a Ruesta, un espai de trobada i discussi, daprenentatge i esplai, en el qual totes i tots podem aportar les nostres experincies i sabers per a enriquir-nos mtuament. Aquest any, entre el 4 i el 7 de juliol, el tema central de lEscola dEstiu de la CGT va ser Construint lAutogesti. Una oportunitat de reflexionar sobre alternatives, creades per nosaltres, a la situaci que poltics i capitalistes ens estan fent viure, per construir realitats on tots i totes participem. Xerrades, tallers, convivncies amb companys de tot lEstat, activitats ldico-culturals, .... van omplir el programa. Enfront de la situaci destafa/crisi que patim no podem romandre de braos plegats i esperar que el capitalisme o lEstat ens donin solucions vlides, hem de passar a lacci i construir les nostres prpies alternatives: pel repartiment del treball i la riquesa.

ERO de suspensi de contractes fraudulent a Ficosa Electronics

La Direcci del grup FICOSA va aprovar el passat mes de juny un ERO de suspensi de contractes a Ficosa Electronics, afectant a 216 treballadors del departament de EMS (Electronic Manufacturing Sistems) dun total de 347 de plantilla., mentre subcontractava empreses per a realitzar les tasques del personal afectat, executava borsa dhores en positiu, sollicitava la realitzaci dhores extres i demanava canvis en els perodes vacacionals per a plantar cara als compromisos productius que havien allegat eren insuficients per a oferir crrega de treball al personal afectat. Des de la Secci Sindical de la CGT a Ficosa Electronics Viladecavalls (antiga SONY) el 28 de juny es va interposar demanda judicial davant el jutjat social de Terrassa al considerar tenir els suficients arguments i proves per a evidenciar la naturalesa fraudulenta daquest Expedient de Suspensi de Contractes, ja que lempresa intenta traslladar els costos salarials a la resta de la societat. Cal dir que FICOSA s una empresa que ha rebut histricament injeccions de capital pblic provinent dels impostos de la ciutadania catalana i que sha aprofitat de les seves amistatss elitistes en lmbit poltic per a beneficiar-se de polotassos com la requalificaci dels seus terrenys a Rub i ladquisici per 1 dels actius de SONY.

Expedient de Regulaci Temporal LAudincia Nacional falla dOcupaci a Seat contra AENA Seat comenava a aplicar l1 de setembre un expedient de regulaci tem- per discriminar poral docupaci (ERTO) que suposa als treballadors la suspensi de feina de 211 empleats cada dia de manera rotatria durant temporals
el mes de setembre. Segons el pacte signat amb el comit dempresa, excepte la CGT, la xifra augmentar progressivament fins a un mxim de 427 afectats diaris al mes de desembre. CCOO i UGT van acceptar lERO mentre CGT el rebutjava i presentava un contrainforme. El passat 29 de juliol va sortir la sentncia de lAudincia Nacional sobre trasllats forosos en el Grup III daeroports (Bilbao, Fuerteventura, Girona, Eivissa, Lanzarote, Menorca, Santiago, Sevilla, Tenerife Nord i Valncia). CGT - Aena sollicitava en la demanda: es declari contrari a dret i nul lacord per a la mobilitat forosa dels treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representaci del Grup dempreses Aena i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissi de Desenvolupament i Seguiment de lAcord del Pla de Viabilitat dAena de 19 dabril de 2013. La sentncia diu Que estimem parcialment la demanda de conflicte collectiu interposada per CGT i declarem nulla la clusula que atorga prioritat de permanncia als treballadors fixos del Grup AENA, en lAcord per a la mobilitat forosa de treballadors dels centres de treball del Grup III. Hem anunciat recurs i entenem, pel costum dAENA darribar a lltima instncia, que aquesta tamb recorrer. Les demandes individuals, per tant, quedaran paralitzades fins que la sentncia sigui definitiva. Considerem vergonys el reiterat abs que fa lempresa amb els treballadors temporals: contractes precaris, disponibilitat absoluta amb amenaa de sortir de la borsa, acomiadaments improcedents en el recent ERO dels interins impropis... Al problema de la temporalitat cal donar-hi soluci. No pot ser que centenars de companys duguin 6 o 7 anys treballant amb menys drets i amb lamenaa perptua de lacomiadament. La soluci a aix ha de ser matria preferent en qualsevol negociaci. CGT ha sollicitat la nullitat completa de lAcord de mobilitat forosa.

El TSJC ratifica la nullitat de lacomiadament dAndreu de Cabo a TMB

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ha desestimat el recurs de suplicaci que la Direcci dautobusos de TMB va interposar contra la sentncia dictada pel Jutjat social 20 de Barcelona en la qual es decretava que lacomiadament del treballador era nul. Es tracta dun altre cop que sofreix la Direcci de TMB, que ja porta malgastats ms de 25.000 en intentar acomiadar el nostre company com a represlia per la seva actuaci sindical. En aquesta sentncia el TSJC remarca les males maneres en lactuaci de la Direcci de TMB, torna a deixar molt clar que la realitat provada s molt diferent a linforme de lempresa i decreta que existeixen indicis clars que lactuaci de lempresa TMB s motivada per lactivitat sindical del company, que va ser delegat de la CGT i que un cop finalitzada la seva responsabilitat com a tal va continuar amb la seva tasca de denncia.

Contra els acomiadaments i impagaments a lAuditorium de Palma

La CGT Balears es va concentrar el 19 de juliol davant de lAuditorium de Palma en protesta pels lacomiadaments i els reiterats impagaments patits pels treballadors per part duna Direcci caciquil i prepotent, que el passat febrer acomiadava diversos treballadors. Ara fa servir el xantatge, liquidant peridicament una part de les quantitats que deu als treballadors per noms a aquells que no van presentar demanda judicial i van acceptar la proposta danar cobrant poc a poc, mentre no paga res als que van presentar demanda com a eina de pressi perqu la retirin.

La temporada 2013-2014 els porters del Camp Nou i aparcament seran treballadors aliens al Club
El Ftbol Club Barcelona va presentar una llista de treballadors, corresponents a la categoria I de porters, que serien subrogats per Randstand Out Service com a primera opci o acomiadats amb una indemnitzaci pactada. En les tres ltimes temporades shan anat concatenant accions laborals contra el collectiu de fixos discontinus. En la primera temporada es va obligar a jubilar a 25 treballadors del Club. En la segona temporada es va externalitzar tota lacomodaci al Camp Nou, Palau Blaugrana i Miniestadi, aproximadament 100 treballadors. Acompanyat de mobilitat funcional, dacomiadaments i baixes incentivades. El cost salarial del collectiu fa tres temporades era de 1,5 milions deuros. I era un nombre superior als 400 treballadors del Club. En lactualitat shan redut fins a noms quedar empleats fixos discontinus en vestidors de les tres installacions esmentades, taquilles, pista de gel i els comandaments intermedis al Camp Nou. Sent un

El Banc de Sabadell proposa un ERO CCOO i USO per a 400/500 desconvoquen persones a unilateralment la Catalunya i Arag vaga a Swissport
El Banc de Sabadell va citar a la representaci legal de la plantilla el 24 de juliol, per tal diniciar negociacions prvies al procediment de regulaci docupaci, motivat per la incorporaci de la plantilla de Caixa Peneds, parlant dun excedent de plantilla de 400/500 persones. En parallel comunicaven una possible modificaci substancial de condicions laborals. Des de CGT es va manifestar el nostre rebuig a la contnua destrucci docupaci que es viu en el banc, emmarcada en la reconversi del sector financer, i en parallel a les contnues prolongacions de la nostra jornada de treball. Situaci que, de no produir-se, evitaria lexcedent de plantilla anunciat i encara haurien daugmentar la plantilla existent. CGT va fer una crida a la convocatria de mobilitzacions contra leliminaci de llocs de treball.

La plantilla de Swissport, la segona empresa de serveis de terra de lAeroport del Prat, va secundar tres dies de vaga entre el 28 de juny i l1 de juliol perqu lempresa compls el

Davant el greu accident de Santiago, CGT va desconvocar les vagues del sector ferroviari
Davant el greu accident ferroviari succet el 24 de juliol a Santiago de Compostella, la CGT va decidir

16 LEntrevista

Parlem
fessional triomfador. Eren temps de professionals i no de treballadors, dautoexplotaci, de neollengua interioritzada, dindividualisme rampant. La major agressivitat de les empreses i el fet de poder mostrar un sindicalisme horitzontal que li planta cara est permetent, pas a pas, girar la truita. La gent est farta i, de moment, veu alternativa a un sindicalisme de comits aburgesats, que pot anar tirant per sense generar illusi. - Majoritriament els professionals informtics teniu perfils que, tradicionalment, sassocien als dels professionals laborals. En canvi, vosaltres us descriviu a vosaltres mateixos com a classe obrera. Ens ho expliqueu? scar: Les empreses ens hi ajuden. Difcilment pots sentir-te un professional liberal quan et paguen una merda a fi de mes o perceps que sers el segent a anar al carrer, quan et pressionen a fer hores gratis, quan et retallen condicions laborals. La pressi dels clients baixa per la cadena de subcontractaci fins a tots els treballadors. La majoria de les plantilles estan inquietes, lndex de satisfacci general s baixssim, es busquen respostes i aix s el que estem intentant oferir. Lempitjorament est fent ms senzill que cada vegada ms persones sadonin que estan en el bndol dels treballadors. Contra actituds nihilistes de lestil tot s una merda o la ultracompetitivitat perqu no et toqui a tu, lalternativa que intentem estendre s ajudar a fer prendre conscincia del que ets com a collectiu, de la teva fora i actuar immediatament desprs. - Quin s el grau de conscincia (de classe) dels vostres companys/es de feina? Matthias: No fa gaire, linformtic tpic tenia un cert sentiment de superioritat. Pensava que no tenia res a veure amb la classe treballadora, que, dalguna forma, era un privilegiat. Per tant, no volia sentir a parlar de drets laborals ni rs daix, perqu era cosa daltres, dels treballadors, per no pas dels informtics. Encara que en els ltims anys el sector ha canviat fora, i es veu cada vegada ms gent indignada amb les seves pssimes condicions de treball, la conscincia de classe s prou baixa. Nosaltres li diem el factor Padefo (PAso DE FOllones). s a dir, una persona que no vol problemes, que prefereix aguantar la merda diria o b queixar-se molt, per no fer res a lhora dactuar. - Tant a la CGT com en altres espais sindicals combatius i moviments socials sentim a parlar cada

Setembre de 2013

scar i Mathias, membres de la C

Conscienciem el sector de les T

Ermengol Gassiot

Per a molts de nosaltres va ser arran del Congrs de Mlaga, el juny del 2009, quan vam comenar a sentir parlar dels informtics/ques de la CGT. Dels companys i companyes que treballen al sector de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC). Tres anys ms tard som molts els que hem sentit a parlar de lluites sindicals a algunes grans empreses de la informtica, aix com de la Coordinadora dInformtica de la CGT. Ara pot semblar obvi dir que els informtics tamb sn classe obrera, per fa uns anys no ho era tant. Per una banda, des del sindicalisme no coneixem gaire la seva realitat i, possiblement, molts de nosaltres no coneixem cap informtic i molt menys les seves lluites. Per laltra, molts informtics es veien a si mateixos com a individus creatius, ms aviat emprenedors molt allunyats duna classe obrera estigmatitzada en determinats sectors professionals. La Coordinadora dInformtica de la CGT t una bona part de responsabilitat en aquest canvi de percepcions. Tenim loportunitat dentrevistar-ne dos dels seus membres, lscar i el Mathias. Lun treballa en una gran empresa, Hewlett Packard. Laltre, quan t feina, ho fa en petites empreses. Ambds han participat activament de la creaci dun sindicalisme de lluita i assembleari en el sector de la informtica i no volem desaprofitar loportunitat de parlar-hi. - Els darrers mesos hem sentit a parlar de conflictes laborals i vagues en el sector informtic. Per a molts, aquestes lluites ens han ensenyat una cosa que desconeixem: una imatge ben allunyada de la que generalment tenim dels informtics. A nivell laboral, quina s la realitat del vostre sector? scar: Estem vivint una clara tendncia cap a una major combativitat i conscienciaci del treballador/a informtic. No sabem on s lestaci final per totes les senyals apunten que el moviment tot just comena. A tall dexemple, hi ha hagut 6 convocatries de vaga indefinida en 6 mesos, 3 delles realitzades amb un seguiment molt alt. En dues ocasions les empreses van recular per por a les conseqncies. Fins fa poc en el sector predominava lindividualisme i una certa elititzaci. Fer sindicalisme era molt difcil, ja que el ver corporativista ho contaminava tot. El fet de ser un sector nou i amb gent jove va fer fcil vendrens el paradigma del pro-

vegada ms de la Coordinadora dInformtica de CGT. Mirant la nostra organitzaci, veig que no es tracta de cap sindicat de CGT ni secci sindical formal. Ens podeu explicar una mica qu s aix de la Coordinadora? Matthias: La part histrica de com va nixer la Coordinadora, la deixo per lscar, que ho va viure de primera persona. scar: B, com diem, fer sindicalisme era molt dur fa uns anys en aquest sector. Les principals empreses informtiques estan organitzades com a patronal del sector de consultores, amb conveni collectiu propi, etc. Aix seria el que es pot entendre com el sector de la informtica. Per hi ha companys i companyes que pateixen problemtiques comunes en empreses daltres sectors. Per organitzar les lluites comunes i estrnyer llaos vam considerar necessari fer aquesta coordinaci, proposta que va ser recolzada en el passat congrs confederal de Mlaga. A linici, fa 4 o 5 anys, rem 3 informtics afiliats a CGT a Barcelona. Actualment som ms dun centenar, aproximadament els mateixos a Saragossa i uns 300 a Madrid. Vam optar per una estratgia dacci directa i militncia molt activista, ja que eren trets comuns en molts de nosaltres i tamb una forma de superar linconvenient de la nostra feblesa. Grcies a aquests exemples i a la poltica comunicativa daquestes accions creiem que s fora evident que ara mateix estem portant la iniciativa sindical al sector TIC, que hi ha un reconeixement fora ests del que estem fent i que esperem que es consolidi amb una major implantaci

a totes les empreses. A nivell social tamb ens impliquem fora i aix ens ha fet coneguts en altres mbits de lluita. - Aquest any des de la Coordinadora heu promogut i difs les vagues indefinides dempreses grans com CapGemini, Alten i Hewlett Packard. Com van transcrrer aquestes vagues? Quin balan en feu? Matthias: Primer de tot he de dir que penso que en la situaci actual, una vaga parcial o dun dia no serveix per aturar les agressions que patim. Amb la nova reforma laboral, els terminis per a negociar retallades han passat de mesos a 15 dies. Aix ha fet que les respostes per part dels treballadors shagin de fer de forma urgent i contundent. Crec que amb aix es pot explicar perqu shan produt en els ltims anys tantes vagues en un sector que fins fa poc no era gaire combatiu. No hem tingut una presncia forta en totes les empreses on es shan impulsat vagues indefinides. Moltes vegades han sigut els treballadors mateixos que han forat els sindicats institucionalitzats a convocar-les, com va passar en el cas de Cap Gemini. Des de la Coordinadora vam intentar donar tot el nostre suport a aquesta decisi valenta i contundent dels treballadors i vam organitzar actes de solidaritat davant lempresa i els clients per pujar la moral dels vaguistes i pressionar a favor dells. Al final, lempresa va decidir de retirar les retallades que volia fer poques hores abans de comenar la vaga. La por a les multes derivades per lincompliment de prestaci de servei als clients o b la prdua de

contractes va fer que preferissin no aplicar les retallades i evitar, aix, la vaga. En el cas dAlten, va ser el mateix comit dempresa que va decidir danar a la vaga indefinida. Des de la Coordinadora vam donar suport amb concentracions a Madrid, Barcelona i Valladolid. scar: La vaga indefinida dHP ha estat la culminaci daquests processos de mobilitzaci. Va ser una vaga potentssima amb seguiments del 9095% del total dels 2.400 treballadors/ es durant una setmana. La vaga va fer caure o va provocar problemes greus als principals sistemes informtics de moltes de les primeres multinacionals del pas, i aix vam impedir que operessin amb normalitat. La contundncia dels piquets massius cada dia davant les portes, les manifestacions, els talls de trnsit, les sales buides, els neumtics cremant... tot va ser impressionant. Esperem que sigui el paradigma pel sector de lexemple a seguir. Lempresa va retirar la retallada salarial tot i que va mantenir algunes mesures dempitjorament de condicions laborals. Recomanem fer un cop dull a la web www.cgtinformatica.org per veure ms detalls o el vdeo resum que vam fer. A HP, per, del que estem ms satisfets s dhaver enviat tot el poder de decisi sobre la vaga a les assemblees de treballadors. Cada dia es marcaven tant els tempos de les accions com del que era acceptable o no. Creiem que aix va ser determinant per impedir un acord de mal menor per part daltres sindicats. - Hi ha molts informtics que no treballeu a grans empreses o a grans installacions sin que ho feu

m amb...
des de casa i sovint amb contractes molt precaris, si s que en teniu. En situacions aix, quina proposta dorganitzaci i de lluita teniu? Matthias: El sindicalisme clssic, que tamb s el majoritari a la nostra organitzaci, es basa en les seccions sindicals. A travs delles, els treballadors i treballadores simpliquen en la lluita. En el sector de la informtica et trobes molt sovint treballant a una empresa petita que moltes vegades est subcontractada per una de ms gran. Aix complica la creaci de seccions sindicals, perqu moltes vegades ets lnic afiliat a la teva empresa. El model clssic del sindicalisme no t resposta a aquesta situaci. En canvi la Coordinadora s. A la Coordinadora hi participem tots com a afiliats, amb secci o sense. El seu funcionament s assembleari, amb assemblees cada mes. Aix fa que el treballador d una empresa petita on est allat, tingui un teixit organitzatiu per lluitar pels seus drets. Les assemblees les fem entre setmana per la tarda, perqu tots els interessats hi puguin participar encara que no tinguin hores sindicals. A ms fem servir de manera extensiva el correu electrnic, que ens serveix per a coordinar les nostres accions diriament, ja que molts no tenim hores sindicals. Un dels casos on aquest model va demostrar que s vlid, va ser el meu. Vaig treballar a una empresa petita de 10 persones on tenem molts problemes amb el propietari per temes com les vacances i la participaci en vagues generals, entre altres coses. Lacci sindical per pressionar el propietari la va organitzar lassemblea de la Coordinadora de Barcelona i hi va participar gent de diferents seccions dinformtica i altres companys de CGT i gent del moviments socials. En altres casos, on no tenim prou fora per muntar accions sindicals dins de lempresa, el que fem s buscar un punt extern, on puguem pressionar lempresa. En el cas de les consultores sn els clients, que poden ser bancs, empreses pbliques, hospitals o botigues de grans empreses de telecomunicaci (com per exemple el cas de Yoigo). A banda, la nostra acci sindical va ms enll de les empreses on estem presents o on hi tenim afiliats. Estem intentant conscienciar al sector i intervenir all on hi hagi lluites. Per aix fem servir sobre tot internet i twitter. La resposta est sent molt bona, i la gent veu, quin sindicat es mou en el sector. - Com valoreu el suport que heu rebut de moviments socials en les vostres lluites? Matthias: La relaci entre moviments socials i el sindicalisme combatiu en general es complicada. Les formes organitzatives i de fer moltes vegades son molt diferents, cosa que fa, que no sentenguin fcilment. De totes formes sempre hem intentat estar connectats amb els moviments socials i construir formes de suport mutu. Es a dir, intentem ajudar als moviments socials quan podem, ja sigui participant en campanyes per internet o anar en grup a manifestacions. Diria que tenim una bona relaci amb els moviments socials. Dells hem rebut recolzament sobretot en accions grans que hem organitzat, com per exemple la manifestaci de sector del 30 de juny de lany passat i els piquets de la vaga general o de les vagues dHP. Sha de dir que moltes accions que fem son o b a primera hora del mati o en horari de feina, cosa que fa que la majoria dels activistes dels moviments socials no hi poden participar. - I ls de les xarxes socials? scar: Les xarxes socials han arribat per quedar-se. Quant ms temps triguem a entendre-ho, ms temps deixarem destar all on cada vegada ms gent parla i sinforma. Nosaltres vam entrar-hi molt dhora, amb un estil agressiu, combatiu i lluny dels estndards que moltes vegades fan que la comunicaci sindical sigui bastant avorrida i endogmica. Vam concebre les xarxes socials com un punt clau estratgic: Necessitvem fer arribar el missatge del que fem i el que som de forma massiva per tal que no queds neutralitzat pels mitjans o sindicalisme institucional. Actualment som el 5 perfil sindical de tot lestat en nombre de seguidors. El nostre perfil de sector a Twitter (@Informatica_CGT) el segueix 7000 persones (us animem a sumar-vos-hi), gaireb 10 vegades ms que el seu equivalent de CCOO. Les xarxes socials (no noms twitter) contribueixen a intentar mitigar lallament dels treballadors en empreses cada vegada ms fragmentades o amb contractes precaris, a propagar els teus missatges amb fora. Tamb es poden fer servir com a eina datac efica contra aspectes tant importants per a les empreses com ara la seva imatge. Ha arribat un punt en que, tot i que seguim parlant amb els mitjans tradicionals, ja no ens importa gaire que ens facin cas: els nostres articles tenen milers de lectures, la difusi per xarxes socials s molt potent...Els mitjans massius poden ignorar-nos, per segurament hi ha pocs informtics a lestat que no spiguen qu ha passat a Capgemini o HP. Ls agressiu de les xarxes i la difusi de les nostres accions ha generat tamb un cert corrent de simpatia, que ens pot fer caure en el perill de quedar com una espcie de superherois castigadors dempreses o patronals dolentssimes. Nosaltres en diem La sndrome de El Equipo A. Una empresa texplota? Truca a la Coordinadora dinformtica de la CGT i la faran patir. Intentem evitar aix amb continus missatges contra la delegaci en la resoluci dels nostres problemes com a treballadors i treballadores. En definitiva, animem a la resta de lorganitzaci a seguir dedicant una part de les energies a lmbit de les xarxes socials. - Creieu que la vostra experincia pot contribuir a renovar i a actualitzar una organitzaci sindical com la CGT i fer que treballadors/ es joves i precaris la puguin veure com una eina de lluita efectiva? Matthias: La qesti organitzativa sha de mirar sector per sector. Ara b, veient el teixit econmic de lEstat espanyol, on la majoria de les empreses son PYMES, pensem que el model de sindicalisme basat en seccions sindicals com a nica eina de lluita no t gaire sentit. Veient tamb la precaritzaci de molts sectors, no noms de linformtica, on la gent es queda pocs mesos en una mateixa empresa, fa que pensi que sha de ampliar el model de sindicalisme. Hem de crear estructures semblants a la Coordinadora, que es basa en lafiliat del sector, on els membres de lassemblea sectorial sajuden uns als altres. scar: S, ms que fer de forma immediata 40 canvis organitzatius , el que sha de fer s canviar la mentalitat general, obrir el focus en la mirada i fer petits canvis concrets i reals. Les empreses cada vegada sn ms petites i descentralitzades, moltes neixen i moren rpidament. La precarietat ja s norma. Si ens conformem en mirar les nostres seccions sindicals bandera com a referncia, em temo que assistirem a la nostra prpia decadncia o, com a mnim, a la consolidaci dun sindicalisme que continuar sent la resposta en els centres grans que encara existeixin, per que seguir sense sentir-se proper en el treballador allat o microagrupat. Nosaltres pensem en el sector informtic com una empresa, en la Coordinadora com la seva secci sindical estatal. Ests sol? No importa, vine a la teva assemblea i participa. Evidentment hem de seguir creant seccions sindicals dempresa doncs s en la relaci propera on sestableixen millors lligams. Ara b, quan el capitalisme canvia i es reorganitza en formes productives i laborals diferents, o trobem la forma de donar-li resposta o acabarem com leri que reacciona com ha fet sempre, mostrant les punxes. Per el perill ara ha canviat i es presenta en forma de roda de cotxe...

Setembre de 2013

Laboral - Economia 17

Coordinadora dInformtica de CGT

TIC i intervenim on hi ha lluites

>> LES FRASES...
A linici, fa 4 o 5 anys, rem 3 informtics afiliats a CGT a Barcelona. Actualment som ms dun centenar, aproximadament els mateixos a Saragossa i uns 300 a Madrid En el teixit econmic de lEstat espanyol, on la majoria de les empreses son PYMES, el model de sindicalisme basat en seccions sindicals com a nica eina de lluita no t gaire sentit Quan el capitalisme canvia i es reorganitza en formes productives i laborals diferents, cal trobar noves formes de donar-li resposta

18 Sense fronteres

Setembre de 2013 Milions dssers humans estan immersos en processos de lluita davant la injustcia social i ambiental generada pel sistema, defensant els territoris, les llavors, laigua, els boscos, lalimentaci, la biodiversitat, la salut, la cultura, etc.

SENSE FRONTERES

Impunitat SA
Eines de reflexi sobre els sper drets i els sper poders del capital
Observatori del Deute en la Globalitzaci (ODG) i Transnational Institute (TNI) han editat linforme Impunitat SA, emprs en el marc de la Campanya Desmantellem el poder corporatiu i posem fi a la impunitat!, t lobjectiu de brindar, mitjanant tres estudis de cas, eines de reflexi sobre els sper drets i sper poders de les empreses transnacionals. Quaranta anys desprs que Salvador Allende denuncis al poder corporatiu davant lAssemblea de les Nacions Unides, en tot el planeta, treballant de forma coordinada o parallela, de mltiples maneres, i en un gran nombre de sectors, milions dssers humans estan immersos en processos de lluita davant la injustcia social i ambiental generada pel sistema. Defensen els territoris, les llavors, laigua, els boscos, lalimentaci, la biodiversitat, la salut, la cultura, etc., de lagressi de les empreses transnacionals, que expandeixen el seu poder mitjanant lacumulaci per desposesin. Linforme, coordinat per Mnica Vargas (ODG) i Brid Brennan (Economic Justice Programme TNI),

inclou textos de Jess Carrin, Olivier Chantry, Fernando Fernndez, Delphine Ortega, Albert Sales, Mnica Vargas. Registra els abusos i violacions dels drets laborals fonamentals que es produeixen quotidianament en les fbriques de peces de vestir del Marroc, destacant la responsabilitat de la transnacional espanyola Inditex. Evidencia una situaci similar a Nicaragua, assenyalant el paper de Pescanova. I en ambds casos ressalta com tot aix ocorre en el marc dels Acords dAssociaci imposats per la Uni Europea (UE) , en un context en el qual la Lex Mercatoria i la protecci dels interessos corporatius segueixen prevalent sobre els ssers humans. Per linforme tamb es concentra en el metabolisme social europeu, examinant les conseqncies de la dependncia substancial de la UE de cara a matries primeres creixentment estratgiques i situades en els pasos empobrits. Mitjanant els casos de lexplotaci de zinc a Bolvia, carb a Colmbia i cobalt en la Repblica Democrtica del Congo, soja i canya de sucre a Argentina i Brasil

sillustren els nefasts impactes de Glencore i sanalitza fins a quin punt els acords comercials asseguren la impunitat de les grans corporacions. Tamb sassenyala la participaci daquesta empresa en lespeculaci financera sobre les matries primeres. Impunitat SA proposa alhora una mirada sobre les venes fsiques de la liberalitzaci comercial, considerant els avanos dels megaprojectes dinfraestructures a Amrica del Sud (IIRSA-COSIPLAN), ressaltant el cas de la responsabilitat pblica (mitjanant el Banc Europeu dInversions BEI) i privada europea en construcci de les megainfraestructures i en la seva financiaritzaci. Es dedica un apartat especial al cas de les megarepreses amazniques que es construxen sobre el Riu Madera, amb la participaci del Banc Santander, GDF-Suez, Abengoa, Voith, Siemens i altres empreses europees Us podeu descarregar linforme complet de 80 pgines en pdf al web de lODG http://www.odg.cat/ on tamb us el podeu descarregar per captols.

Egipte: menys democrcia, menys revoluci, menys lacisme

Santiago Alba Rico

Lautor, arabista i expert en Orient Prxim, analitza la marxa enrere en la revoluci egpcia, lescenari poltic i social desprs del recent cop destat de lexrcit egipci i a qui beneficia. Acceptant el principi que el procs desencadenat al gener de 2011 en tot el mn rab requereix una llarga durada (i el de que sempre hi ha temps en la Histria), hem datenir-nos a algun criteri que permeti saber quan hem guanyat o quan hem estat derrotats o, almenys, quan progressem o quan sofrim un revs. Que la Histria no es detingui pot resultar consolador, per no hauria dinduir la illusi que sempre progressa cap a millor; per altra banda, que un poble semblant al que va enderrocar a Moubarak hagi enderrocat ara a Mursi no ha de fer creure que tot derrocament, amb independncia de lobjectiu i dels mitjans, s una revoluci. El cop destat contra els Germans Musulmans (GGMM) sinscriu en un marc de convulsions revolucionari per no per aix s necessriament revolucionari. Franco cal recordar-lo quan es compleixen 77 anys del glorioso alzamiento nacional va avortar un incipient procs revolucionari a Espanya amb un cop militar. Tamb Pinochet. Ms enll de la paradoxa que un mn dominat per les noves tecnologies produeixi ms mobilitzacions fsi-

ques que mai (a Egipte, a Turquia, a Madrid, a Brasil), hi ha efectes que podem reconixer com molt antics i experincies que podem recordar com ja viscudes. Anomenem-lo o no pel seu nom, el cop destat de Al-Sisi noms es podria justificar per tres motius. El primer s que fos bo per a la democrcia. Alguns pensem que aquesta mica de democrcia formal conquistada a Egipte des de les places el 2011 significava una ruptura simblica i cultural decisiva a lhora dobrir desplaaments interns ms radicals en tota la regi. s difcil entendre de quina manera les mesures clssiques de tot pronunciament militar contra un Govern civil electe desaparici de dirigents, detencions indiscriminades, tancament de mitjans de comunicaci, assassinat de manifestants pot ajudar a democratitzar Egipte. Fins i tot si la pragmtica cpula dels GGMM ceds a les pressions dEE UU i es resigns a la seva derrota, a partir dara qualsevol convocatria electoral futura resultar tan increble com les de Mubarak. La legitimitat de les masses, arbitrriament decidida pels militars, deslegitima per a sempre el joc democrtic. Un Estat dexcepci revolucionari sense revoluci, gestionat per un Exrcit reaccionari, sinstalla com nou marc institucional duna societat profundament desestabilitzada i dividida. El cop militar es podria justificar tamb amb la pretensi que, democrtic o no, t com el de Nasser en 1952

un vessant progressista revolucionari. Crec que basten les reaccions dArbia Saudita, EE UU i Israel, aix com la composici del nou Govern (format a parts iguals de tecncrates i fulul de la dictadura) per a descartar com gaireb pattica aquesta pretensi. Ms encara: els que saferren al fons multitudinari de la intervenci militar per a parlar duna segona onada revolucionria, obliden que tots els efectes que ha generat sn ms aviat inquietants.

Els beneficiats del cop

De la precipitada i irregular caiguda del model turc-qatar dels GGMM noms es beneficien els vells exrcits i els vells dictadors, en el Golf, a Jordnia, al Marroc i a Israel. s difcil negar que, entre ells, Bachar Al-Assad ha sortit tamb reforat en tots els sentits, com ho demostren els nous dubtes occidentals sobre lajuda militar als rebels (Anglaterra ha anunciat ja que no els armar, assegurant que el rgim siri durar molts anys) i lanunci duna possible represa de relacions diplomtiques entre Sria i Egipte. La solidaritat entre pobles deixa el seu lloc a la solidaritat entre exrcits. El model dels GGMM queda fora de joc en favor de Al-Sisi i Al-Assad; EE UU i les potncies occidentals, que poden donar suport sense escrpols a bandits i criminals, no donen suport mai a per-

dedors.Finalment, i en ntima relaci amb el punt anterior, podrem justificar el cop a partir daquesta instintiva islamofbia que comparteixen tantes vegades la dreta i lesquerra: almenys ens hem lliurat duns fantics religiosos. Fins i tot si no fos cert com he insistit tantes vegades que la via dictatorial contra lislamisme no ha aconseguit fins ara sin reforar les dictadures i alimentar els islamismes, un dels efectes ms paradoxals i ms trists del cop de Al-Sisi s que, lluny de desislamitzar el Govern, el desplaa ms a la dreta, com revela ja la posici dels salafistaes i els nous articles introduts en la Constituci pel president plenipotenciari Adli Mansour. Lensulsiada precipitada i irregular del model turc-qatar dels GGMM deixa el seu lloc al model de la ultradreta sala-

fista dArbia Saudita i els Emirats, que han donat suport al cop concedint al nou Govern un regal de 12.000 milions de dlars. Com a conseqncia del cop, i si arriba a evitar-se la confrontaci civil, tant les institucions com loposici islamista veuran radicalitzat el seu islamisme. El cop s una tornada enrere en tots els sentits: menys democrcia, menys canvis estructurals, menys lacisme. s cert: la histria no es det i els pobles no han dit lltima paraula. Per si al gener de 2011 van ser els pobles qui la van prendre dels seus enemics (la paraula), al juny de 2013 han estat els seus enemics qui lhan rebut dells com regal. * Santiago Alba Rico, s escriptor i arabista. Article publicat a la revista Diagonal.

Setembre de 2013

Sense fronteres 19

Una agricultura sense pagesos

Esther Vivas

a Uni Europea sembla que no parar fins que acabi amb la petita pagesia. Aix es desprn de la reforma de la Poltica Agrcola Comunitria (PAC) aprovada el passat mes de juny a Brusselles. Unes mesures que beneficien, un cop ms, als grans terratinents i a la agroindstria, en detriment daquells que treballen i cuiden de la terra. Una sola dada: malgrat que a lEstat espanyol noms 350 mil persones estan donades dalta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui sn, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no sn pagesos per s reben aquests diners? Linforme Una Poltica Agraria Comn para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta dempreses de lagroindstria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestl, Campofro, Mercadona, la Casa dAlba, per ano-

menar tan sols els principals beneficiaris. Aix s. Amb la nova PAC, ni aeroports ni ferrocarrils ni camps de golf rebran ms ajudes agrries. Imagino que el robatori, o desviament de fons, resultava massa escandals. Altres amics dArias Caete, en canvi, continuaran rebent importants subvencions. A destacar, la seva dona, Micaela Domecq, terratinent andalusa i propietria dels Cellers Domecq. Com afirma el sindicat agrari COAG, en la seva valoraci i anlisi de la reforma de PAC, es corre el risc de desmantellar un sector, lagrari, estratgic per a la nostra economia. Una prctica que no s nova, per que amb les actuals mesures no fa sin aguditzarse. Avui, menys del 5% de la poblaci activa a lEstat espanyol treballa en lagricultura, i una part molt significativa sn persones grans. Un fet que, segons els estndards actuals, s smbol de progrs i modernitat. Potser, haurem de comenar a preguntar-nos amb quins parmetres es defineixen aquests dos conceptes. Lagricultura pagesa s una prctica

en extinci. Anualment, milers de finques tanquen les seves portes. Sobreviure al camp i treballar la terra no s tasca fcil. I s que qui ms surt perdent en lactual model de producci, distribuci i consum daliments sn, precisament, aquells que produeixen el menjar. La renda agrria se situava lany 2007, segons la COAG, en un 65% de la renda general. El seu empobriment s clar. Avancem cap a una agricultura sense pagesos. I, si aquests desapareixen, en mans de qui queda la nostra alimentaci? Crec que la resposta s clara: en mans dun grapat dempreses de lagroindstria i la distribuci que controlen cadascun dels esglaons de la cadena alimentria, des de les llavors fins al producte final. Cargill, Monsanto, Syngenta, Dupont, Procter & Gamble, Nestl, Kraft, Mercadona, Eroski, Carrefour, Alcampo, El Corte Ingls sn els que, finalment, ens donen de menjar. I, aix ens van les coses. * Esther Vivas s activista social, investigadora en moviments socials i poltiques agrcoles i alimentries.

UE: protegir a lespeculador i marginar a qui ens alimenten

Daniel Lpez i Tom Kucharz

a reforma de la Poltica Agrria Comuna (PAC) aprovada el passat 26 de juny per la Uni Europea i defensada pel govern espanyol, est feta a mesura dels grans terratinents i multinacionals. En el s del Parlament Europeu i de la Comissi Europea, aix com en el Consell Europeu, que porten des de lany 2011 negociant la nova PAC, han pesat ms les propostes legislatives de lagroindustria, del sector financer, de les empreses agroqumiques i biotecnolgiques i la gran distribuci. En canvi no han recollit les propostes dorganitzacions de petits agricultors, ecologistes i consumidors. La PAC, que semporta el 40% del total del pressupost comunitari, aposta i

agreuja una poltica que ha provocat que en els ltims 10 anys desaparegus prop del 30% de locupaci agrria europea. No dna suport una agricultura que generi aliments segurs i de qualitat, ni fixa poblaci en el mitj rural, ni garanteix rendes dignes per a agricultors, ni preus justs per a consumidors. A ms, agreuja la crisi ambiental (canvi climtic, prdua de biodiversitat, desertificaci, deforestaci, etc.) que provoca lagricultura industrial. Tamb perllonga aquelles poltiques internacionals que estan causant fam i desnutrici en molts pasos del mn. Ecologistes en Acci qestiona que la nova PAC sigui ms sostenible, com argumenten el ministre dagricultura, alimentaci i medi ambient, Miguel ries Caete, i les institucions europees. No sadverteix

voluntat poltica per a posar remei als greus problemes derosi, sobreexplotaci i contaminaci de laigua i prdua de biodiversitat que posen en perill la capacitat de produir aliments. El 30% destinat als pagaments directes queda profundament descafenat. La partida destinada a objectius ambientals deixa fora qestions com la introducci de lleguminosa autctona en les rotacions, aix com els pagaments directes a mplies superfcies dels agrosistemes mediterranis, que no entren en les estretes definicions de pastures permanents, aix com les mesures de suport a la ramaderia extensiva. Tampoc dna suport als sistemes agraris dAlt Valor Natural, que podrien haver tingut un important paper en el suport de la ramaderia extensiva i lagricultura ecolgica. La reforma no condiciona els pagaments directes

al compliment de poltiques bsiques de la UE, com la Directiva Marc dAigua o normatives relatives a ls de plaguicides. A lapostar per la mecanitzaci, els monocultius i ls de agrotxics (fertilitzants i fitosanitaris) sest deteriorant lestat de la biodiversitat, dels recursos naturals i de laigua que est causant canvi irreversibles en els nostres ecosistemes. Al seu torn, els acords presos a Brusselles deixen fora a un gran nombre de qestions de gran impacte social en el sistema agroalimentari. Lanomenat Pilar 1 (80% del pressupost total en 2012, destinat als pagaments directes) dna suport una major intensificaci de lagricultura, la qual cosa genera una major dependncia i endeutament de les explotacions, la reducci i la precaritzaci de locupaci agrria, i majors danys ambientals. Per a ms la PAC preveu que un ampli marge del Pilar 2 (desenvolupament rural) podria ser transferible al Pilar 1 si lEstat membre ho justifica. Tot aix prepara noves onades dxode rural. Una cosa que podria afectar especialment als pasos de lEst dEuropa que encara tenien un alt grau docupaci en lagricultura.

Una poltica agrria sense agricultors

Amb la nova PAC, que previsiblement romandr en vigor set anys, es perd loportunitat de defensar als petits agricultors com principals destinataris de les ajudes, oblidant que sn aquests els que realment generen ocupaci i mantenen el mitj rural viu. Se segueix la senda sucida dels ltims 50 anys: una poltica agrria sense agricultors.

La PAC mant els pagaments per hectrea, que donen suport principalment- a qui posseeix la terra i no a qui la treballa. No hi ha topall per a les subvencions, el que potencia la transferncia de fons a les explotacions ms insostenibles i els grans propietaris de la terra a Europa. La quantia del pagament per a les petites explotacions, aix com el programa de suport per a petits agricultors -amb un fort potencial per a generar ocupaci en el mitj rural- queden com propostes opcionals. A ms, leliminaci de mesures de control dels mercats i la proposta de finanament dassegurances privades afavorir la volatilitat dels preus i lespeculaci financera amb els aliments. La seva aposta per les relacions contractuals entre producci primria i indstria de transformaci asseu bases slides per a una major financiaritzaci dels aliments, el que augmentar els preus dels aliments i lendeutament del sector agrari beneficiant als bancs i empreses dassegurances, i empobrint al petit agricultor. En definitiva, la UE i el Govern espanyol segueixen apostant per una agricultura industrial i globalitzada, que arrasa amb el territori rural europeu i el daltres continents, impulsant la concentraci de les produccions i la subordinaci de la producci primria a la agroindstria i la distribuci comercial. Aix s injust per als petits agricultors i per als consumidors europeus, per sobretot per als pasos del Sud, que es continuaran veient inundats per productes agraris a preus per sota del cost de producci real. * Daniel Lpez i Tom Kucharz sn coordinadors de lrea de Agroecologa i Sobirania dEcologistes en Acci.

20 Social

Setembre de 2013
Les centrals nuclears sn innecessries, per el seu tancament tan sols ser possible si hi ha una voluntat poltica que reculli la demanda social majoritria de tancar-les i deixar enrere lera nuclear

SOCIAL

Obra social de la PAH

a PAH anuncia que seguir ocupant habitatges buits i presenta un manual per a ocupar vivendes en mans dentitats financeres. Evitar desnonaments ja no s suficient per a la Plataforma dAfectats per la Hipoteca davant el drama de lhabitatge a lEstat espanyol. Per aix va presentar el passat mes de juliol la seva Obra Social, que consistir a ocupar habitatges buits per allotjar a famlies que shan quedat al carrer. En la roda de premsa de presentaci daquesta iniciativa el passat 9 de juliol, els portaveus de la PAH van denunciar que Espanya s el pas de la Uni Europea amb major nombre dhabitatges buits, tres milions, i al mateix temps el que est desnonant a ms famlies. Per aix un dels lemes de la PAH: nosaltres no rescatem bancs, rescatem a persones. LObra Social de la PAH sha presentat com una alternativa al drama de lhabitatge, per no com una soluci. Des de la Plataforma insisteixen que seguiran pressionant a les institucions perqu ofereixin habitatges buits en rgim de lloguer social. El Sareb disposa noms a Catalunya de 8.000 habitatges buits. LObra Social de la PAH ja porta temps aplicant-se a Catalunya, on ms de 600 persones han estat reallotjades per la PAH, i recentment tamb sha iniciat a Navarra. La idea s exportar lestratgia a la resta de lEstat. Des de la PAH defensen la necessitat demprendre aquestes accions davant la gravetat de la crisi. Segons tenen quantificat, el 80% de les persones que acudeixen a demanar-los ajuda no tenen on quedar-se si els desallotgen. De moment shan recuperat a Catalunya 12 edificis que es trobaven buits i shan ofert a famlies sense habitatge. Lestratgia consisteix a pressionar a les entitats bancries propietries dels immobles perqu acceptin oferir un lloguer social als inquilins. Ara com ara ja ho han aconseguit en un edifici de Terrassa, per continuen treballant perqu altres entitats ban-

Ocupar habitatges buits per allotjar a famlies que shan quedat al carrer
nal, regional, estatal i autonmic, aix com de les modificacions normatives dels ltims anys en la matria i les respostes des de les institucions i la societat civil. La major quantitat denquestes pertany a Catalunya, ja que tamb compta amb el major nombre dexecucions hipotecries -no s casualitat que hi nasqus la Plataforma-. Les enquestes mostren que la combativitat de la PAH t situacions molt complicades al darrere. Mentre es confirma que la immensa majoria de persones que deixen de pagar la hipoteca ho fan per problemes econmics sobrevinguts -amb latur com a causa principal dimpagament-, es desmunten alguns mites, com ara que les persones migrades sn les ms afectades -el 82% sn nascudes a lEstat espanyol- o que es tracta de persones amb escassa formaci -es constata que el 83% tenen estudis secundaris o universitaris. Lestudi mostra que les persones afectades per la hipoteca ho sn pel seu habitatge habitual i nic, i que estan en una situaci econmica molt precria o dalt risc dexclusi social (25,7%). Respecte els bancs, es constata que BBVA i Bankia sn les entitats que ms execucions hipotecries tenen en marxa, seguides del Santander i Catalunya Caixa. Mentre entitats com Bankia o Catalunya Caixa, nacionalitzades amb diners pblics, continuen fent llanaments, les activistes de la PAH, amb un 77% dafectades patint ansietat i destinant ms de la meitat dels seus ingressos al pagament de la hipoteca, continuen lluitant per la defensa del dret a lhabitatge. Les seves demandes, encapalades per la daci en pagament (50,4%) i el lloguer social (43,9%) difcilment es veuran resoltes per les darreres mesures del govern de Rajoy. El 60,8% de les persones que han respost lenquesta noms han pagat entre un 0% i un 20% del preu de la hipoteca, amb la corresponent impossibilitat dassumir el deute desprs del desnonament. Queda palesa tamb la inviabilitat dels refinanaments de les hipoteques, aposta del govern i les entitats bancries, que condemnen les famlies a un deute etern.

cries acceptin la mateixa soluci. Amb la voluntat de reafirmar-se en la mxima de S, es pot, des de la PAH van informar que a lEstat espanyol ja sn 160 els nuclis organitzats dactivistes que lluiten contra les execucions hipotecries i els desnonaments. I s per aix que fan una crida a tothom per apropar-shi i buscar solucions collectives, una estratgia que ens fa ms fortes davant la voracitat de la banca i la passivitat dels governs. Amb xifres dinicis de juliol, des de la PAH shavien paralitzat 725 desnonaments i reallotjat 626 persones, la majoria delles als 13 edificis recuperats fins ara.

Vdeo: La PAH presenta un manual per a ocupar vivendes en mans dentitats financeres
Basat en el fams format desenvolupat per Aleix Saln a Espaistn, en

el vdeo De la bombolla a lObra Social la PAH fa un recorregut histric en el qual expliquen les causes de la crisi del ma, la campanya que porten a terme i com fer front als desnonaments. En un vdeo de vuit minuts repassen els 6 anys transcorreguts des de lesclat de la bombolla immobiliria fins a lactualitat i assenyalen locupaci dimmobles abandonats per la banca com una de les poques vies que els queda per fer efectiu el dret a lhabitatge. Han elaborat tamb un manual de 25 pgines per facilitar lentrada a edificis i la seva recuperaci per a persones i famlies en perill de quedar-se sense sostre. En el vdeo es repassa el moment de les vaques grasses, quan primer, des del govern de Zapatero, es parlava de les entitats financeres espanyoles com les ms slides dEuropa i, desprs, des del govern de Rajoy sassenyalava que la sortida de la crisi noms era qesti de voluntat poltica. Els fets, per, parlen per s sols. I s grcies al rescat amb diners pblics dentitats bancries privades que els banquers shan embutxacat milions deuros, mentre la gran majoria de la poblaci sha vist afecta-

da per les execucions hipotecries i lestafa de les preferents. Desprs daix, i malgrat la presentaci duna ILP pel dret a lhabitatge que podria haver obert una porta desperana per a tothom, el PP va votar No i va criminalitzar la PAH, una entitat que compta amb el suport dun 80% de la poblaci segons les enquestes.

Informe amb dades indites dafectades per les hipoteques

El setembre ha de sortir a la llum el primer informe realitzat per la PAH i lObservatori DESC. 11.651 enquestes realitzades durant dos anys dibuixaran el perfil dafectats per la hipoteca i el comportament de les entitats bancries. Labsncia de dades s un dels majors obstacles amb qu es troba la Plataforma dAfectats per la Hipoteca, ja que fins ara ni ladministraci ni, per descomptat, les entitats financeres han proporcionat informaci sobre el drama hipotecari a lEstat espanyol. El rigor de linforme, amb lanlisi de dades de primera m, es complementa amb un exhaustiu recull del marc jurdic del dret a lhabitatge a nivell internacio-

Setembre de 2013

Social 21

Segon informe sobre lestat de les nuclears a Catalunya

Tanquem les Nuclears

anquem Les Nuclears 100% Renovables, mostra el greu perill que suposen les centrals nuclears de Catalunya en un informe acumulatiu de problemes. El segon informe sobre lestat de les nuclears a Catalunya amb visualitzaci de problemes es basa en un recull de 7 anys de dades (doctubre 2005 a desembre 2012) del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) es mostra el procs de deteriorament dels reactors amb un total de 221 problemes de funcionament. Les zones ms degradades pels problemes de funcionament dAsc I, Asc II i Vandells II sn justament les ms complexes, delicades i perilloses: ledifici de control (61 problemes, un 29,8% del total), ledifici de contenci (50 problemes, un 24,4%) i ledifici de combustible (23 problemes, un 11,2%). Entre les causes, destaquen els problemes deguts a activacions falses, o per mecanismes que haurien de funcionar i no funcionen, amb un impressionant 59,3% (121 problemes consignats del total de 221). Tamb sn molt importants el 4,9% de problemes que es caracteritzen com de deficincies de muntatge o de disseny, quelcom difcil dentendre en centrals que porten funcionant ms de 25 anys i, encara ms increble, els 18 casos (8,8 %) dels problemes causats per incompliment de les Especificacions Tcniques de Funcionament (ETF), un aspecte que qualsevol persona consideraria elemental en uns mecanismes de la perillositat dels reactors nuclears. Lanlisi ordenat de les avaries i problemes acumulats mostra unes installacions industrials envellides. La conclusi s que els tres reactors nuclears en funcionament a Catalunya estan molt deteriorats com a resultat del pas del temps i de les prpies limitacions de la tecnologia nuclear, el que unit a les histries de complicitats i negligncies que shan posat de manifest en cada problema molt greu que sha descobert, demostra que la poblaci de Catalunya i dels territoris limtrofs est sotmesa a un elevat perill, que fa prioritari i urgent a curt termini un pla de tancament ordenat dAsc I, Asc II i Vandells II. Linforme es complementa amb una presentaci en la web, on es pot veure la distribuci temporal dels problemes dAsc I , Asc II , i Vandells II, i el detall de cada estructura dels reactors. Al marge de tota la falsa mstica tecnolgica que els envolta, els reactors nuclears sn tractats com a qualsevol altre mecanisme ds continuat. El total de problemes de funcionament que han tingut les nuclears de Catalunya entre finals de setembre del 2005 i el 31 de desembre del 2012 ha estat de 72 problemes de funcionament dAsc 1, 87 dAsc 2, i 62 de Vandells 2. Shan situat els problemes a 8 ubicacions: ledifici auxiliar, ledifici de combustible, ledifici de contenci, ledifici de control (amb especial

menci a la sala de control), ledifici diesel, ledifici de penetracions de la turbina, i ledifici de salvaguarda. Sha afegit la denominaci sense determinar lloc concret, per als 45 problemes dels que el CSN no menciona el lloc on shan donat. Shan identificat 16 mecanismes o processos molt afectats: lalternador,

causes ms freqents inclouen fallides, falses senyals dalerta i falses arrencades, que representen ms del 53%. Destaquen 9 incompliments de les Especificacions Tcniques de Funcionament, i 2 causes qualificades pel CSN com deficincies de mtodes de disseny o deficincia de muntatge. A ASC II, els dos edificis claus del

El total de problemes de funcionament que han tingut les nuclears de Catalunya entre finals de setembre del 2005 i el 31 de desembre del 2012 ha estat de 72 dAsc 1, 87 dAsc 2, i 62 de Vandells 2.
les barres alimentaci, les bombes, els conductes elctrics, el circuit primari, els detector de gasos txics, els detectors de radiaci, els equips de seguretat, lestructura de ledifici, els generador diesel, els generadors de vapor, els ordinadors, el pressionador, els sistemes de refrigeraci, el segellat, i les vlvules. Tamb shi ha hagut dafegir la categoria sense identificar mecanisme, per classificar els 26 problemes dels que el CSN informa sense indicar quin mecanisme concret resulta afectat. Shan determinat 10 causes de problemes: les alarmes reals de radiaci, les aturades no programades, les deficincies en mtodes de disseny, les deficincies de muntatge, els errors dactuaci, la fallida en un mecanisme, les falses arrancades, les falses senyals dalerta, el incendi, i els incompliments de les Especificacions Tcniques de Funcionament (ETF) per part de la direcci de la central. Linforme evidencia que la cultura de la seguretat t importants mancances, b per manca de voluntat dabordar problemes estructurals, o b per deixadesa en el funcionament quotidi. En lanlisi reactor per reactor, ASC I acumula 36 dels problemes, gaireb la meitat, en ledifici de contenci i ledifici de control. Les 39 reactor, ledifici de control i ledifici de contenci, sumen 54 problemes (un 59,4%), destacant les falses alarmes (35 que afecten als detectors de gasos i radiaci), i diversos problemes estructurals particularment inquietants dels que no existeix informaci o seguiment posterior. Tamb s important que no es donin dades

del mecanisme ni del lloc exacte en 6 casos de fallides, i que 4 dels incompliments de les ETF afectin a vlvules, encara que tan sols en un cas sindiqui el lloc: a ledifici de contenci. Finalment, a VANDELLS II, s de remarcar que en la majoria dels 62 problemes (21 casos que representen el 35% del total) no sindica el lloc concret a on shi han donat. Gaireb la meitat del total, 32 problemes, afecten a ledifici de control i ledifici de contenci. Dels 11 problemes relacionats amb les vlvules, 6 no tenen ubicaci definida, i 2 afecten a mecanismes de ledifici de contenci. Durant lany 2006 es donen 4 aturades no programades, en cap delles no sidentifica el mecanisme exacte que les ha provocat. De fet, dels 9 problemes en els que no sidentifica el mecanisme, 3 impliquen laturada automtica del reactor. Hi ha 5 casos de fallides en les que no sidentifica ni el lloc ni el mecanisme exacte que falla, amb la paradoxa de que una afecta a un in-

compliment de les ETF. Lanlisi permet extreure 8 caracterstiques comunes als tres reactors: a) que la majoria de problemes afecten a les seves estructures ms importants: ledifici de contenci i ledifici de control, amb especial incidncia en la sala de control; b) que hi ha una elevada quantitat de problemes en que les informacions del CSN no especifiquen el lloc en que es produeixen; c) que els mecanismes ms afectats sn els detectors de radiaci i de gasos txics seguits per les vlvules; d) que shi dna tamb un important nombre de casos en que no sidentifica el mecanisme afectat; e) que la causa ms repetida de problemes s la falsa senyal dalerta per contaminaci radioactiva o per gasos, seguida per la fallida de funcionament de mecanismes; f) que existeix un elevat percentatge de problemes que soriginen per incompliments de les Especificacions Tcniques de Funcionament (ETF), deixant en evidncia falsos tpics sobre el rigor i la seguretat nuclears; g) que resulta inexplicable que aquest incompliment de les ETF no porti aparellades fortes sancions econmiques i immediates als propietaris dels reactors; i h) que resulta significatiu que en centrals que porten funcionant ms de 25 anys apareguin 11 problemes que es consideren causats per deficincies de disseny o de muntatge. Tanquem Les Nuclears 100%Renovables reivindica la necessitat i la urgncia de promoure un pla de tancament urgent i ordenat dels tres reactors nuclears. Considerem que el tancament s viable de manera immediata, i que existeix experincia de com abordar els aspectes laborals i de gesti dels residus aparellats. Les centrals nuclears sn innecessries, per el seu tancament tan sols ser possible si hi ha una voluntat poltica que reculli la demanda social majoritria de tancar-les i deixar enrere lera nuclear. Visualitzaci grfica de linforme a: http://www.tanquemlesnuclears.org/ nuccivil/nuccivilcat/centralscatalunyaseguiment.html

22 Social

Setembre de 2013

Mnica absoluci!
Secretaria dacci social CGT-Catalunya i Federaci Local de CGT Terrassa

Solidaritat i mobilitzaci contra la repressi als moviments socials de Terrassa

tat civil. Un cop el Jutjat 3 de Terrassa va finalitzar la instrucci el gener del 2013, el procs es va traslladar a lAudincia Provincial de Barcelona, que finalment va fixar la data de judici pel 4 de juliol de 2013. Aquest s un nou judici contra les lluites socials de Terrassa. A ms de la tortura, hem daturar la impunitat policial que a Terrassa i arreu es ceba amb els activistes de les lluites socials i amb collectius en situaci de vulnerabilitat com els i les immigrants. Per aix des de la CGT de Terrassa es va fer una crida a la solidaritat activa contra la repressi i els abusos policials, en primer lloc signant, tant individualment com collectivament la petici per la dissoluci dels GIE i labsoluci de la Mnica, en la que shan recollit unes 1500 firmes de suport individuals i una trentena dadhesions dentitats i organitzacions socials, associacions de vens i venes, formacions poltiques, etc. Tamb es van realitzar una vintena de xerrades al Barcelons, Valls Occidental i Bages. A nivell de mobilitzacions es va fer el 22 de juny a Terrassa una manifestaci de 200 persones per labsoluci de la Mnica i la dissoluci dels GIE, el 27 de juny una concentraci de 80 persones al ple municipal de lAjuntament de Terrassa, i el 4 de juliol, dia en que estava previst linici del judici, una concentraci de 60 persones a lAudincia Provincial de Barcelona. Volem denunciar pblicament el comportament del GIE i la policia municipal de Terrassa en el judici, on van intentar provocar a les persones solidries concentrades. Minuts abans de lhora prevista per linici de judici, va aparixer un grup dunes 15 persones amb texans i samarretes

a Mnica, membre de Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa (espai del qual forma part de manera estable la CGT de Terrassa) i daltres collectius de la ciutat com Acci Autnoma i el Kasalet, va ser aturada a nit del 12 de maig del 2007 per dos vehicles dels Grups dIntervenci Especial (GIE) de la Policia Municipal de Terrassa quan sortia del Kasalet. Llavors va ser identificada violentament i posteriorment agredida i detinguda per dos agents per, suposadament, resistir-shi. Per labs de poder no va acabar aqu, la Mnica va demanar assistncia mdica degut a la agressi i va ser conduda a Urgncies on va ser vctima duna nova agressi dels mateixos policies dins del propi hospital. Finalment va ser traslladada a comissaria, don va sortir el mat segent en llibertat amb crrecs, acusada dhaver agredit ella als policies que la van detenir i apallissar. Es dona el cas que els mateixos agents implicats han estat recentment imputats tamb per agredir i lesionar a 9 persones. Arran dels fets, dos policies municipals de Terrassa han estat finalment acusats dun delicte de tortures i, subsidiriament, dun delicte contra la integritat moral i duna falta de lesions pels quals es demanava inicialment 2 anys de pres, 12 anys dinhabilitaci i 4500 de responsabilitat civil. La torna s que, a la vegada, la Mnica ha estat acusada dun delicte datemptat a lautoritat i de lesions pels quals li demanen inicialment una suma de 2,8 anys de pres i 1800 de responsabili-

negres, amb ulleres de sol, gorres de visera i alguns, a ms, amb bragues per tapar-se la cara. Es van collocar a lentrada de la porta principal del Palau de Justcia, es van quadrar amb actitud desafiant i provocadora cap a la concentraci i un dells es va posar a gravar amb una cmera. Aquests personatges eren policies locals de Terrassa fora de servei, que en les samarretes negres duien les sigles del GIE i que havien vingut a acompanyar als policies 153 i 272 que anaven a ser jutjats per tortures. Davant daquesta provocaci les persones concentrades es van posar a denunciar amb crits la situaci que sestava donant i es van fer diverses fotos per deixar constncia de lactitud provocadora dels poli-

cies fora de servei. Com ha denunciat la campanya Mnica Absoluci, GIE dissoluci! des de bon principi, aquest cos de la Policia Municipal de Terrassa sha caracteritzat per la seva prepotncia, actitud provocadora i macarrisme, i al judici van tornar a demostrar clarament el seu tarann. Aquesta actitud a part de perjudicar la imatge ja malmesa de la Policia Municipal, tamb serveix per demostrar que tot el que ha denunciat la campanya sobre el comportament del GIE s tan cert que ni ells mateixos se namaguen. El judici es va realitzar amb relativa normalitat, primer va declarar la Mnica i desprs els policies 153 i 272. A

continuaci van declarar els testimonis: 5 policies per part de la defensa del GIE i un testimoni presencial per part de la defensa de Mnica. Tamb van declarar com a testimonis una metgessa i el metge forense dels jutjats. Desprs de la declaraci de tots els testimonis, va ser el torn dels advocats i el fiscal per comenar a exposar les seves conclusions finals. En aquest moment per, el jutge va suspendre la sessi, degut a que eren dos quarts de quatre de la tarda, i va quedar aplaada fins el dilluns 22 de juliol, per finalment va ser ajornat fins el 10 de setembre, i tornat a ajornar fins el 7 doctubre. Ms informaci a http://sat-terrassa.cat/

Per laturada immediata de ls de lherbicida glifosat als jardins de Barcelona

CUP Barcelona Som lo que Sembrem CGT Parcs i Jardins

omunicat conjunt de la CUPBarcelona, Som lo que Sembrem i CGT de Parcs i Jardins per exigir laturada immediata de ls de glifosat en jardineria a Barcelona. l glifosat s el principi actiu ms utilitzat als herbicides, despectre ampli i no selectiu, principalment comercialitzat per lempresa Monsanto amb el nom Roundup per tamb present en daltres herbicides. Sutilitza de manera freqent en agricultura i jardineria, inclosa la nostra ciutat. Per mltiples estudis cientfics han demostrat que la toxicitat del glifosat ha estat infravalorada per les normatives legals i que, a ms a ms, les concentracions ambientals habituals daquests herbicides poden afectar negativament els organismes vius. Davant el risc que ls daquests productes pot provocar sobre la salut humana, com poden ser parts prematurs, efectes cancergens, problemes renals i problemes hormonals entre daltres

C E

efectes perjudicials s indispensable aplicar el principi de precauci recomanat en tota prctica cientfica. A ms de mostrar tot el suport i adhesi a la iniciativa contra ls del glifosat duta a terme per Som lo que sembrem, demanem a lAjuntament de Barcelona: - Que doni resposta a totes les preguntes i instncies formulades tant per lentitat Som lo que sembrem com per qualsevol persona o altre entitat referents a laplicaci del glifosat. Ho exigim segons larticle 45 de la Constituci espanyola, el conveni dAarhus, la llei 27/2006 que transcriu i recull les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE, per les quals es regula el dret a la informaci, a la participaci pblica i a laccs a la justcia en matria de medi ambient. - Que lAjuntament de Barcelona prohibeixi de manera definitiva ls del glifosat, del qual es t evidncies cientfiques dafectaci sobre la salut, tant en els treballs de manteniment de la jardineria, com de la neteja viria o de qualsevol altre servei, que sexecuti directament o mitjanant concessi pblica. Instem a buscar alternatives no

nocives per la ciutadania. - Que estableixi un protocol de senyalitzaci i davs per a les persones amb problemes de salut derivats de la sensibilitat a productes qumics quan sutilitzin aquests productes en qualsevol servei pblic de la ciutat de Barcelona. Demanem que, tot i que existeixi una llista dafectats, sapliquin el ms aviat possible aquests protocols, de compliment obligat per la nova legislaci europea. - Que inici els treballs necessaris per a la transici el ms rpid possible cap a una jardineria mantinguda dissenyada i gestionada pblicament, amb criteris de qualitat, sostenible, evitant ls de productes qumics, les podes agressives, lexcs en el consum daigua, ls despcies no adaptades al medi, el nefast disseny de zones de jard que generen problemes sobrevinguts o manteniments excessius, etc. Tot i que actualment hi hagi un debat sobre la utilitzaci daquest producte qumic, en gran part tergiversat per la indstria agroalimentria transnacional que ha de defensar les vendes, no podem obviar el risc del glifosat, fonamentat per estudis cientfics, sobre la salut hu-

mana realitzats en universitats franceses i daltres llocs dEuropa.No acceptem limmobilisme irresponsable per part de les administracions competents davant

qualsevol agressi a la salut de la poblaci i, per aix, instem a lAjuntament de Barcelona a actuar amb celeritat i fermesa contra ls del glifosat a la nostra ciutat.

Setembre de 2013

Social 23

La tarjeta T-10, el ttol ms utilitzat per la ciutadania, sha encarit 4,20 des de 2002
David Bou Setmanari Directa

TMB retalla el servei per mant els privilegis dels directius

Multiplicitat de crrecs
Actualment, les 7834 treballadores i treballadors de TMB estan patint congelacions i retallades salarials, mentre es mantenen 603 crrecs de lequip directiu fora de conveni i amb sous, nivells i privilegis que continuen sent totalment opacs i inaccessibles per als treballadors i les seccions sindicals, tot i que s pblica. Malgrat les dificultats, els darrers anys han transcendit dades com la xifra de 230.000 euros en dietes que es van repartir lany 2010 entre les trenta membres del consell dadministraci de la companyia. De la mateixa manera, fonts sindicals denuncien que, segons clculs que es duen a terme de manera orientativa arran del desconeixement exacte de les xifres, el 7% que representen els crrecs directius de la companyia sobre la totalitat de la plantilla es reparteix el 15% de la massa salarial de TMB. Joaquim Forn ocupa els crrecs de president, conseller i apoderat de Transports Metropolitans de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA i, alhora, s vicepresident i conseller de lAgncia de Comunicaci Local SA i conseller de les societats annimes Mercats de Provements de Barcelona, Barcelona Regional Agncia Metropolitana de Desenvolupament Urbanstic i dInfraestructures i Barcelona de Serveis Municipals, de

Contra la repressi de les llibertats sexuals

Secretaria de la Dona del Comit Confederal de la CGT

Formada per les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s el principal operador de transport pblic de Catalunya i dna servei als onze municipis de lrea Metropolitana de Barcelona. Amb larribada de Convergncia i Uni al consistori de la ciutat de Barcelona ara fa dos anys, el conseller nacional de CDC Joaquim Forn va ser nomenat nou president daquesta societat limitada en substituci de la socialista Assumpta Escarp, per el PSC continua mantenint una quota de poder important dins lestructura directiva amb el manteniment de la vicepresidncia executiva en mans de Ddac Pestaa. Alguns sindicats denuncien la continutat respecte a lanterior govern en la poltica daugmentar tarifes i la manca de dileg amb la plantilla de treballadors, tot i que Xavier Trias i Joaquim Forn van criticar durament lactuaci de lanterior batlle del PSC, Jordi Hereu, mentre es trobaven a loposici. s per aix que les treballadores i les usuries de TMB continuen posant en entredit el compliment efectiu de la funci social que la companyia pblica fa gala de tenir entre els seus objectius: Oferir un servei pblic accessible per a tothom.

la qual tamb s vicepresident. A ms, Forn s el primer tinent dalcalde de lAjuntament de Barcelona per CiU, portaveu del govern municipal i president de la Junta de Portaveus, crrecs que compagina amb la direcci de lrea de Presidncia, Rgim Interior Seguretat i Mobilitat de lAjuntament de Barcelona, la vicepresidncia de lInstitut Municipal dHisenda de Barcelona i la posici de vocal a lInstitut Municipal Fundaci Van der Rhe. Aquesta multiplicitat de crrecs s habitual a la cpula directiva de TMB, que es va reestructurar el passat mes de gener. Els canvis van suposar la supressi de la Direcci General de Serveis Corporatius i larticulaci de la nova direcci mitjanant una direcci executiva, dues direccions generals i la creaci duna subdirecci general. Una reorganitzaci que va implicar el creixement de crrecs a la direcci de TMB i lascens de la directora de recursos humans i responsable de negociar les retallades amb els sindicats del comit dempresa, Marta Labata, a la direcci de lrea Operativa de Bus.

Augment tarifari

Durant lany 2012, TMB va suprimir quatre lnies dautobusos i la circulaci dels busos de barri els diumenges i els dies festius. Aquestes mesures han anat acompanyades duna reducci progressiva de totes les lnies, fet que ha repercutit en la freqncia de pas dels autobusos, que ja acumulaven un total de 6,1% de reducci dhores de circulaci entre els anys 2007 i 2010. Aquestes dades contrasten amb laugment continuat de les tarifes per a les usuries. Prenent com a referncia el ttol de transport ms utilitzat per la ciutadania, la T-10 duna zona, que suposa el 70% dels abonaments venuts anualment per TMB, veiem que sha encarit quatre euros amb vint cntims des de lentrada de leuro (lany 2002) i desprs del darrer augment de preus de l1 de gener daquest any, que va comportar una pujada del bitllet senzill d1,45 euros a 2 euros en un any. Daltra banda, el passat mes de maig, TMB ha posat en circulaci tres autobusos hbrids i biarticulats que shan adquirit per 800.000 euros cadascun, tot i que la flota dautobusos ja comptava amb 1072 vehicles que cobreixen amb escreix el servei ofert a lrea Metropolitana.

Prohibit ser mare fora de la norma

Secretaria Gnere CGT Catalunya i Dones Llibertries

a Secretaria de Gnere i el col. lectiu Dones Llibertries de CGT Catalunya manifestem el nostre rebuig a la mesura de restricci del dret de les dones a ser mares que vol imposar la ministra del PP espanyol Ana Mato. El PP vol imposar la seva particular creuada ultradretana contra les lli-

bertats sexuals i reproductives de les dones. Han comenat amb les dones lesbianes i dones soles sense parella heterosexual, denegant el dret a la reproducci assistida que fins ara era un servei que ofertava la sanitat pblica. Si no aturem aquesta retallada, dem sern les dones que viuen en parelles de fet, dem passat les dones no casades per lesglsia catlica. Aquesta mesura s profundament autoritria, nega el dret a les dones de decidir envers el seu cos, i ser lEstat

qui decidir amb qui has de ser mare. Es profundament fonamentalista catlica, ja que imposa a les dones criteris moralistes per sobre del dret a ser mare. Es profundament antiigualitria, ja que el dret a la reproducci assistida a la sanitat pblica s un dret aconseguit per a totes les dones. Es profundament classista, ja que no evitar que les dones que tinguin recursos econmics suficients puguin ser mares per inseminaci artificial. Aquesta mesura restrictiva de drets

reproductius per les dones, respon a linters del PP de defensa de la familia patriarcal, alhora que el sistema capitalista continua la seva ofensiva per obligar les dones a tornar a casa per treballar gratis, augmentant daquesta manera els beneficis del sistema dominant. Igualment, denunciem la poltica del govern de CIU a Catalunya que no admet la fecundaci in vitro a dones sense un diagnstic dinfertilitat. Defensem el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

a CGT entn que la llibertat de les persones passa per triar lliurement la seva maternitat o paternitat i la seva orientaci sexual. En un estat que es diu de dret, ens preguntem qui t aquests drets. Les persones dissidents sexualment del Partit Patriarcal, i en particular les dones seguim sofrint la violncia masclista i heterosexista institucional cada dia. Lltim atac directe, la recent denegaci formal per part del govern del PP al dret a la reproducci assistida a totes aquelles dones que no vagin acompanyades al tractament duna parella masculina estable (sn necessaris almenys 12 mesos dintents reiterats amb el mateix home). Amb aquesta mesura, el govern del PP vulnera directament larticle 14 de la Constituci i supedita, novament, laccs a drets per part de les dones a la companyia dun home. Imposa models de famlies heteropatriarcals i discrimina a qui conformen famlies diverses. Aix amb lagreujant que fa tot just unes setmanes el Tribunal Superior de Justcia dAstries havia dictat sentncia a favor duna parella de dones lesbianes a les quals el Govern del Principat va denegar la continuaci del tractament de fertilitat una vegada iniciat, per les mateixes raons que ara argumenta el PP. En un cas de clara lesbofbia institucional, i havent sentenciat el TSJA que hi ha hagut discriminaci i que es vulnera larticle 14 de la Constituci, el Govern del PP no noms ha desot a les mltiples entitats i associacions que li han fet arribar els seus arguments perqu no imposs la mesura, sin que realitza una acte deliberat de desobedincia cap al TSJA. Mxim quan aquest, en la prpia sentncia, dictamina que interposar demanda cap a qui la incompleixi. Aix mostra el seu respecte cap a les institucions de justcia aquest govern. Aix no escolta deliberadament als agents socials. I aix malversa recursos econmics i humans en ficarse en plets per aferrar-se a les seves ms interioritzades fbies i imposar els seus models de vida, sexualitat i famlia. I no oblidem lavantprojecte de Llei de Corresponsabilitat Parental, la custdia compartida imposada pel jutjat: fins i tot encara que els progenitors no vulguin, si el jutge o jutgessa ho considera convenient, tenen dret a imposar-la. Una altra atrocitat ms, sense respectar els acords entre les persones afectades. Des de CGT condemnem el terrorisme destat que el PP ens est imposant: repressi, repressi i ms repressi. Per sortir al carrer pacficament, per exigir els nostres drets constitucionals, per demanar que a les dones sens tracti igual que als homes. No oblidem mai que els avanos es van aconseguir lluitant. Seguim amb aix.

24 Dinamita de cervell

Setembre de 2013

DINAMITA DE CERVELL

Autonomia, nacionalisme i CNT

Resoluci del II Congrs de la CNT (ara CGT) de Catalunya. Barcelona, 9 - 10 de novembre 1985.
El concepte de naci
Un dels termes utilitzats amb ms polmica dins de la Confederaci ha estat el de naci. Aquesta paraula ha definit fins ara, per als militants de la CNT, tot el territori poltic de lEstat espanyol. Aix ens trobem amb la prpia CNT dEspanya, de la Confederacin nacional del Trabajo, amb el corresponent Comit nacional (ara Comit Confederal) i els seus Plenos nacionales. Sha identificat aix a la naci amb els seus lmits fronterers, que no culturals: Confederacin regional, Pleno regional, etc. Aquesta lexicologia deriva dels plantejaments geogrfics desenvolupats per lEliseu Reclus, que tan profundament calaren dins lassociacionisme obrer del segle XIX. Ens troben, doncs, com en altres qestions, amb qu aquests plantejaments no han estat desenvolupats des de llavors i han entrat en franca caducitat. Dissortadament aquests termes van ser ells mateixos utilitzats pel rgim franquista enemic de les llibertats catalanes. No s destranyar, doncs, que molta gent, aix vist, miri amb desconfiana una CNT que es reconstrua el 1976 adoptant concepcions similars. La CNT reconeix ara que cal parlar amb propietat de Catalunya com duna naci, o sigui, dun poble amb una terra. Una terra, una llengua i una cultura prpies que t com a mbit un territori fsic: Catalunya. Aix mateix reconeix que els altres territoris de llengua catalana formen part tamb daquesta comunitat cultural comuna, per la qual cosa tractar de coordinarse amb la CNT daquests indrets per contribuir a que lorganitzaci en ple reconegui aquest fet.

Introducci
Noms la renovaci del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigncia dunes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT aquesta renovaci ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrnic; en la CNT de Catalunya aquest desbloqueig ha de significar la clarificaci sense embuts de lanomenat problema nacional que suposi la identificaci de lorganitzaci amb aquesta terra damunt de la qual vivim i ens defineix culturalment. Tradicionalment lorganitzaci ha arrossegat una constant postura de rebuig vers la identitat nacional de Catalunya. Aquest tic de rebuig estava basat en motius de complexos, molts dels quals obeen a posicions equvoques, simplistes o que malcomprenien una realitat quotidiana. Entre aquests sha de assenyalar la concepci decimonnica dun federalisme que es forma anys abans de la renaixena catalana i que, per tant, no es posiciona davant della; la identificaci del nacionalisme, de tot nacionalisme, amb posicions reaccionries per les quals aquest era noms un instrument per manipular la conscincia social del poble i per reforar les institucions de lestat centralista o autonmic; identificaci que es refora amb laparici dels feixismes en les primeres dcades daquest segle; la identificaci errniament per lorganitzaci, del nacionalisme amb la burgesia; i tamb, perqu no dir-ho, al desig de diferenciaci amb laltra esquerra, la poltica, que s defensa el fet nacional catal, posici adoptada entre els sectors ms esclertics de lorganitzaci basant-se en el seu anticomunisme visceral i prioritari. Aix el repte de la CNT a Catalunya ser afrontar la seva acci sindical i social, per aix noms saconseguir arrelant-se al mateix temps en el teixit social daquest pas, per aix la necessitat de reconciliar-nos amb la histria daquest poble, del nostre poble, sabent que llavors les nostres idees obtindran un eco ms definit i comprensible per a la resta de la societat catalana.

zador i despersonificador, sin en una ideologia que respecti els diferents elements que formen els homes i dones de tot el mn. Noms aix podem exercir un veritable federalisme, s a dir, diversos diferents que es posen dacord, no per ser homogenis, sin per ser diferents en llibertat.

Autodeterminaci i sobirania popular La normalitzaci La llibertat dels pobles sobt per la lingstica
consecuci duna autntica sobirania, on els pobles i ciutadans que els componen puguin decidir sobre el seu propi dest. s evident que a Catalunya cap Estatut dAutonomia satisfar de cap manera les necessitats emancipadores de molts catalans; lautonomia catalana genera dobles i fins i tot triples burocrcies, bloqueja diversos sectors pels conflictes de competncies, a vegades fins i tot per quatre bandes (Govern Central, Generalitat, Diputacions i Ajuntaments), i mant en el poder un aparell incapa de dotar al pas del dinamisme socio-cultural que sempre va tenir. La CNT per tot aix reconeix que el poble catal mereix exercir lliurement

el seu dret a lautodeterminaci. Autodeterminaci que entenem com la capacitat per decidir lliurement el seu futur, amb independncia de qualsevol estructura estatal imposada per la fora, tan interna com externa. Llibertat de cada poble per a decidir per s mateix i sense altres pressupostos que els de la seva prpia voluntat i sense altres condicionaments ni imposicions.

tota discriminaci per ra dorigen.

Acci directa de la CNT davant la qesti nacional

Lluitar contra qualsevol tipus dopressi i repressi nacional. Respecte i desenvolupament dels usos, costums, llengua i cultura catalanes. Potenciar el desenvolupament i aprofitament dels recursos econmics propis del nostre poble, impedint lespoli daquests i respectant lecosistema. Fomentar el recolament mutu, la igualtat i comprensi entre tots els pobles. sser solidaris amb tot moviment per lautodeterminaci dels pobles. Adaptar lestructura de la CNT a aquestes proposicions. * Aquesta resoluci va ser adoptada en el 2n Congrs de la CNT de Catalunya, realitzat a Barcelona el 9 i 10 de novembre de 1985, lorganitzaci que a partir de 1989 passaria a denominar-se CGT de Catalunya.

Internacionalisme i federalisme
Per a poder autotitular-nos con a internacionalistes hem danalitzar el significat daquesta paraula i comprendre que aquesta voluntat internacionalista no ha de consistir en un tot globalit-

Recuperant-se desprs de dcades de persecuci, la llengua catalana ha de tornar a la categoria de llengua prpia dels catalans. Aix noms s possible mitjanant un procs de normalitzaci lingstica que faciliti el seu s pblic i ensenyament educatiu, la integraci paulatina dels immigrants i la seva equiparaci com a llengua de cultura en el mn. La CNT pot contribuir en aquest procs facilitant el seu s en el mitj orgnic i participant en campanyes entre treballadors i treballadores, sobretot dorigen castellanoparlant. Aix mateix ha de protegir el dret de qualsevol a expressar-se sense coaccions en la llengua escollida, sigui aquesta la que sigui, evitant

Actes dhomenatge als Maquis

Redacci

l Maquis va ser un moviment de resistncia armada al franquisme, amb molts dels seus components vinculats a lanarquisme. Oblidats i menystinguts per la historiografia oficial, sn molts els actes de carcter popular que sorganitzen arreu del territori. Entre els ltims que shan realitzat destaquem:

III Homenatge Popular als Maquis a Cerdanyola El dissabte 29 de juny va tenir lloc la marxa per Collserola, una marxa comentada per conixer lexistncia del grup de maquis llibertaris format per Josep Llus Faceras, Csar Saborit i Antoni Franquesa, que va actuar a Cerdanyola del Valls lany 1950. Lacte, coorganitzat pels collectius Mala Herba i Mai Ms!, era tamb un

memorial per Antoni Franquesa, membre del grup assassinat per la Gurdia Civil arrel de lacci que van dur a terme a la vila de Cerdanyola. XVI Marxa dhomenatge als Maquis de lAlt Llobregat i Cardener El 10 i 11 dagost, coincidint amb el 50 aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila es va fer la XVI Marxa dels Maquis de lAlt

Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa), una caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perell (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys. Es va finalitzar amb dinar solidari en favor de la revista El Psol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila. Homenatge al Guerriller anarquista

Facerias El divendres 30 dagost a la Plaa de las Madres de Mayo de Barcelona, es va fer com cada any i molta assistncia de gent, lhomenatge al Guerriller anarquista Facerias, al lloc on els sicaris de lEstat el van assassinar el 30 dagost de lany 1957, a lencreuament dels carrers Passeig de Verdum i Carrer Doctor Pi i Molist, prop de lestaci de Metro Llucmajor.

Setembre de 2013

Dinamita de cervell 25

Dret a decidir: Per lautodeterminaci i lautogesti

Secretariat Permanent CGT Catalunya

otes les persones hem nascut per a ser lliures. Donat que totes les persones vivim en societat, aquesta aspiraci a la llibertat individual es torna tamb en un dret a la llibertat collectiva. Daqu que tota collectivitat que es reconegui com a tal, com a grup, com a poble, com a naci i, evidentment, com a classe, tingui el dret inalienable a decidir el seu futur. I aquest Onze de Setembre previsiblement el poble de Catalunya sortirem novament al carrer per a reclamar quelcom que s obvi i lgic: el dret a ser lliures com a poble i poder decidir tots els aspectes del nostre futur. Aquest Onze de Setembre viurem mltiples convocatries per a sortir al carrer a reclamar el dret a decidir. Al respecte, volem recordar que la CGT no volem que decidir es limiti a escollir si els acomiadaments massius shan de dir ERO i no ERE. A la CGT no volem decidir si qui governar per decret estar a Brusselles, Madrid o Barcelona.

A la CGT no volem que una Catalunya independent sigui com la dara, on hi hagi 873.000 persones desocupades, amb un 50% dels i les joves aturades, abocades a emigrar per trobar feina, amb desenes de milers de nens i nenes amb malnutrici infantil. No volem un pas on cada dia es retallin ms les condicions laborals, i se suprimeixin a cop de decret i retallada els drets aconseguits amb molts anys de lluites socials i laborals, mentre ladministraci pblica transfereix milers i milers de milions deuros a la banca en concepte dajudes i dinteressos del deute. Rebutgem tamb que es persegueixi la dissidncia mentre sencobreixen els maltractaments policials, i a les presons, i referma la impunitat dels poderosos, allargant processos com els casos Palau, Camarga, Noos, Ferrovial, Pretria, Mercuri, etc. Des de la CGT de Catalunya reivindiquem aquest dret, com a part dun procs demancipaci personal i social que a ms de garantir-nos la capacitat dautodeterminar-nos i autogestionar-nos en tot, ha de generar una pauta de conducta on decidir

sempre, i sobre tots els aspectes de la nostra vida, sigui habitual. Reclamem lexercici del dret a lautodeterminaci i lautogesti, collectiva i individual, sense condicions ni amenaces, un dret a decidir real i sense lmits. Volem poder decidir el nostre futur, practicar lautodeterminaci constant i lautogesti de la nostra vida. I volem exercir aquest dret per decidir el nostre model econmic, poltic, personal i social. Que ens permeti decidir en quina llengua volem parlar i expressar-nos, per que tamb ens permeti decidir quin model econmic volem. Que ens permeti decidir rescatar persones i no bancs, prioritzar el dret daccs i s dels habitatges a lespeculaci amb cases buides. Que ens permeti anar ms enll dun altre Estat com els que ja coneixem, superar la rutina de les eleccions cada quatre anys, dels professionals de la poltica espectacle, ja sigui amb seu a Brusselles, Madrid o Barcelona, on la majoria no decidim prcticament res. Volem decidir el dret a un habitatge

digne a uns serveis pblics universals i de qualitat. Volem poder decidir el model productiu i les relacions laborals, sobre els sistemes de producci de riquesa i els seu repartiment. Decidir tamb s poder-ho fer sobre els nostres propis cossos, sobre el tipus dalimentaci lliure de transgnics, sobre loci, les poltiques culturals i els drets socials. Per tot aix, molts i moltes de nosaltres aquest Onze de Setembre sortirem al carrer. Ho farem en diverses vies, formes i en diversos indrets.

Compartirem, no obstant, una voluntat comuna. Lautodeterminaci que reclamarem, com a part del poble catal, no acaba en el fet de decidir quina relaci volem tenir amb lEstat Espanyol. Va ms enll. Sencara cap a la construcci dun futur lliure, solidari i sense explotaci capitalista ni cap tipus dopressi estatal. Hem nascut per a ser lliures, i ho volem ser. * Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya per a l11 de Setembre de 2013

La marca espanyola
Xavier Dez

res fronts neguitegen la casta que t el poder efectiu de lEstat. Lacci directa dels ciutadans, lindependentisme catal creixent i el procs de memria histrica sorgit des de la societat civil. Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republic. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme sho van endur tot i avui els smbols, imposats a punta de pistola durant la transici, han resultat ser els duns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragdia del franquisme. Ara per ara, noms es veuen agitar banderes espanyoles, o b en manifestacions esportives en expressions dall que Michael Billig denomina nacionalisme banal, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricci de drets individuals o collectius (contra lavortament, els casaments gais o lautonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposici, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipoltiques o sectorials, la bandera republicana com altres smbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifriques, sn les que es deixen veure damunt duna ciutadania transversal, plural, i cada vegada ms emprenyada amb lordre vigent. Tot plegat evidencia que la imatge oficial de la naci constitucional requereix els serveis dun psicoanalista durgncia. La imatge que el poder pretn projectar de lestat, en un exercici descassa imaginaci publicitria, ve a recollir-se sota la marca Espanya. Tanmateix, el relat, cuinat a cpia de

tpics rancis, turisme, toros, processons, futbol i paelles, no conven (ni sembla que pretengui seduir) la majoria de la ciutadania espanyola, ans al contrari. La idea dEspanya que es pretn vendre a lestranger s cada vegada ms contestada des de linterior, no noms per aquells que consideren que la seva referncia nacional s la catalana o la basca, sin per persones cmodes amb una identitat espanyola. Per a un contingent creixent de ciutadans, lEspanya oficial representa una actualitzaci dels mites i principis del franquisme, dominada per la mateixa elit caciquista, blindada durant la transici, i creixentment contestada des de tots els fronts per aquells que, des de diverses perspectives, vam sser maltractats per la dictadura i ens estan robant les poques coses que havem recuperat al llarg duna frgil i inconsistent democrcia. Des de fa una dcada sha produt una transformaci profunda en la mentalitat collectiva de la ciutadania de lEstat que les conseqncies asimtriques de la crisi econmica no fan ms que accelerar. Hi ha tres fronts oberts que neguitegen la casta extractiva que sost les regnes del poder efectiu de lEstat, i que susciten respostes irracionals per part del govern: les tctiques dacci directa duns ciutadans embrionriament organitzats (les ocupacions de latifundis i confiscacions daliments a Andalusia, lactuaci de la PAH, marees multicolors en defensa dels serveis pblics o contra lestafa bancria); el creixent i hegemnic independentisme catal, que pot acabar per trencar el mandat franquista de mantenir la unitat de lestat, i el procs de memria histrica sorgit des de la societat civil i en contra del poder institucional. El primer qestiona la primacia de la clas-

se dirigent i la representativitat dels grups que van pactar la transici; el segon ataca la visi imperial i exclusivista de la naci unitria; el tercer deslegitima sense complexos el fonament del poder actual. Els propietaris de lEstat, sense capacitat de donar resposta satisfactria i des de la inseguretat existencial que els caracteritza, no saben oferir cap altra resposta que la repressi, lexabrupte i ls de tots els mecanismes de lEstat per ofegar tota contestaci social. Espanya s un estat europeu perifric caracteritzat per una precria modernitat, un passat trbol i violent propi de potncies colonials decadents i poc capa dacceptar els desafiaments democrtics. Les seves institucions profundes i classes dirigents expressen una certa bipolaritat consistent a alternar una profunda depressi paralitzant (com lactual immobilisme escenificat

per Rajoy i Rubalcaba) amb un exhibicionisme egocntric fins al ridcul (la caricatura del qual seria lEspaa va bien, dAznar). No s un fenomen exclusiu. En aquest sentit, Espanya comparteix semblants circumstncies i capteniments amb altres societats europees perifriques com ara Rssia i Turquia, autoritries, porugues, poc tolerants amb el pluralisme i la dissidncia, dificultats emptiques i incapacitat de resoldre les crisis de manera intelligent. En aquesta deriva perillosa i autodestructiva, les elits hispniques que hegemonitzen els mecanismes de poder reals, sabedores de la seva obsolescncia i prescindibilitat, persisteixen en una actitud dirracionalitat i enfrontament, en espais on la tragdia potencial es barreja amb el ridcul. Iniciatives com per exemple les de la Lapao, la invenci dorgens ibrics

del valenci, lencaparrament del no reconeixement de Kosova, el vet a les iniciatives judicials contra els crims de la dictadura o els nens robats i lordre expressa de vetar laccs als investigadors de documents oficials del regne de ms de cinc-cents anys dantiguitat noms expressa una sensaci de pnic per part daquells que han considerat Espanya com el seu cortijo particular. De tot plegat, la marca Espanya, en aquesta deriva involutiva, guiada pels hereus poltics del franquisme organitzats mitjanant el Partit Popular, sembla destinada a illustrar la llegenda negra (histricament ben fonamentada) dun regne espanyol inquisitorial, autocrtic i inestable, un malalt doccident que, a mesura que la histria saccentua, ms evidencia la seva descomposici. * Xavier Dez s historiador.

26 Dinamita de cervell

Setembre de 2013

Els beneficis de la corrupci

Benjam Bastida Seminari dEconomia Crtica Taifa

n els ltims temps no han parat de sortir a flotaci diferents casos de corrupci econmica. La primera impressi s que es tracta noms de la punta dun iceberg. Recordant Arqumedes, podem dir que surten a flotaci perqu sn prou voluminosos i perqu a les profunditats hi ha moltssima ms corrupci, que s la que provoca lempenta cap amunt. Podem preguntar-nos si s positiu o negatiu, en el cam de la transformaci social, el fet de posar en evidncia els casos de corrupci. Es a dir, la denncia de la corrupci pot considerar-se una eina transformadora? La resposta immediata s que aquesta denncia i els processos judicials -si arriben a existir- sn elements positius de transformaci del sistema. No obstant aix, si falta una anlisi lcida, pot desviar lorientaci duna estratgia que pretn ser transformadora. Considerar que el sistema deconomia social de mercat (mercat i suposada sensibilitat social) es veu sotms a crisis peridiques o que la situaci econmica i social sest deteriorant a causa de lactuaci dagents corruptes i oportunistes, que aprofiten en benefici propi esquerdes legals, institucionals o administratives, implica assumir, en conseqncia, que si saconsegus denunciar les corrupcions existents, condemnar els corruptes i eliminar els buits legals

que permeten la corrupci, el sistema econmic no es deterioraria i assoliria el benestar per a tothom. Per, on s la lnia que separa la corrupci de la no corrupci? Qui la traa, aquesta lnia? Nhi ha prou amb una estratgia de correcci de lnies com, per exemple, potenciar una llei de transparncia? La corrupci no prov de desajustos ni distorsions de leconomia de mercat capitalista, sin que s el resultat natural del seu funcionament. Fins i tot es pot pensar que la corrupci es troba a larrel, als fonaments de leconomia de mercat. Expressat en termes terics podem dir que, duna banda, una part important (potser la totalitat) de lacumulaci primitiva, tant des de la perspectiva temporal com des de lestructural, es realitza mitjanant la corrupci. Daltra banda, la corrupci compleix la funci de redistribuci dels guanys entre els agents del capital ja que la distribuci primera est lluny de ser acceptada indiscutiblement per tothom. s a dir, la corrupci posa de manifest la lluita intraclasse per apropiar-se dels guanys derivats de lexplotaci de la fora de treball. Quan els representants del capital no arriben al consens (gaireb mai hi arriben) aquesta lluita deriva cap a acords parcials per establir formalment unes regles de joc (certa legislaci mercantil, noves institucions). En aquest procs de la formalitzaci de les regles de joc no est absenta la necessitat de legitimar el sistema davant la resistncia de la majoria de

la poblaci, establint, per exemple, sistemes de fiscalitat o redistribuci formal en benefici de sectors ms amplis de poblaci. En aquest context, s possible que alguns agents del capital aprofitin debilitats i buits legals o administratius per apropiar-se de parts de guany. Sn corruptes? Des del punt de vista dels qui han forjat aquelles institucions o regulacions, per ser qualificats com corruptes hauran de ser imputats i sotmesos a processos de resultat incert.

Resumint, els actuals casos de corrupci condueixen a dues conclusions: La primera: el terme corrupci i la qualificaci negativa dels seus continguts sn conceptes molt relatius perqu depenen dunes normes, lleis i institucions establertes en una societat dividida. Des daquesta perspectiva podrem parlar de corrupcions legals o legalitzades. Un esfor per aproximar les lnies vermelles de la corrupci a un nou sistema de valors seria transformador.

La segona: Lltima causa del deteriorament econmic i social no es troba precisament en els corruptes (que tamb hi contribueixen) sin en un sistema que en si mateix genera incentius per a la corrupci i que salimenta della. Al capdavall, els regals, els diners i la resta dactius financers o reals, utilitzats per corrompre, procedeixen de lapropiaci o despossessi de lexcedent, s a dir, de lexplotaci de la fora de treball per part del Capital.

El creixement de les desigualtats de rendes: causes i conseqncies

Vicen Navarro

Aquest article assenyala les causes i les conseqncies de lenorme creixement de les desigualtats de rendes en els pasos perifrics de lEurozona (i molt especialment a Espanya). Una caracterstica dels temps presents en lEurozona s el creixement de les desigualtats en la distribuci de les rendes en la majoria de pasos que constitueixen aquesta uni monetria. Diversos informes shan publicat recentment que detallen i mos-

tren aquest creixement, que tamb ha passat en un gran nombre de pasos delevat nivell de desenvolupament econmic. En aquest creixement de les desigualtats, els fenmens ms accentuats han estat: 1. lenorme creixement de les rendes del capital a costa del de les rendes del treball; 2. dintre de les rendes del capital, el gran creixement de les rendes derivades de les activitats financeres a costa de les rendes derivades de la inversi en activitats de leconomia productiva. Les primeres han crescut molt ms rpidament que les segones.

>> Contraanunci

I, 3. dintre de les rendes del treball, els elevats salaris dels gestors del capital (i especialment dels gestors del capital financer) i de personal altament especialitzat han crescut molt ms rpidament que la majoria de salaris i molt en particular que els baixos salaris. Aquest diferencial entre els salaris ha anat en sentit contrari al creixement dels receptors dels salaris. s a dir, els treballadors i empleats amb salari baix han augmentat, en nombre, molt ms rpidament que els empleats amb salaris alts. Aix ha accentuat encara ms el ventall salarial i la desigualtat dels salaris daquells pasos. Aquesta situaci ha estat particularment accentuada en els pasos PIGS (Portugal, Irlanda, Grcia i Espanya), tamb anoments pasos perifrics de lEurozona. Espanya s avui un dels pasos ms desiguals de lEurozona, amb salaris ms baixos, duna banda, i remuneraci ms alta als alts dirigents, per laltre. Una de les causes daquesta situaci s lenorme poder poltic que t el capital financer i lorganitzaci de la gran patronal, juntament amb la seva gran influncia sobre els mitjans de comunicaci de major difusi, la qual cosa explica lescassa visibilitat meditica daquests fets. Avui, els mitjans estan emfatitzant (a travs dels seus editorials i pgines dopini) la necessitat de baixar encara ms els salaris mitjans i baixos a fi daugmentar la competitivitat de leconomia espanyola.

En aquesta mfasi, soblida, signora o soculta quins altres factors i preus de producci (a ms dels salaris) contribueixen a definir el cost del producte. Entre ells destaquen els beneficis del capital (de les grans empreses) que estan entre els ms alts de lEurozona i que han donat motiu que fins i tot el Banc Central Europeu assenyals que eren excessius Aquestes poltiques de devaluaci dels salaris estan incrementant les desigualtats a Espanya, empitjorant encara ms la situaci econmica. El descens de les rendes del treball, molt accentuat a Espanya, on, per primera vegada durant el perode democrtic, 1978-2013, les rendes del treball -que en els pasos de lEurozona en terme mitj representen un percentatge del total de rendes

superior al de les rendes del capitalhan estat sobrepassades per les rendes del capital, contribueix al gran dficit de la demanda domstica, una de les causes de la recessi, mentre que el creixement de les rendes del capital sobre el total de les rendes, en una situaci descassa rendibilitat en leconomia productiva resultat de la baixa demanda domstica, estimula les inversions especulatives. Aquesta s la situaci a Espanya, de la qual tot just es parla en els mitjans de major difusi. * Vicen Navarro ha estat Catedrtic dEconomia Aplicada en la Universitat de Barcelona. Actualment s Catedrtic de Cincies Poltiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Setembre de 2013

Dinamita de cervell 27

La taula de Porrera

Entrem en substncia
Artur Sard

ls companys del Catalunya em proposen que enceti una columna sobre drogues en aquesta publicaci. Jo, a bodes em convides, accepto encantat. Per, que s el que pot interessar daquest ampli tema als lectors del Catalunya? Un company em regala un suggeriment: podries dedicar un article a una droga, un altre dia a una altra, i aix S, sembla el ms lgic. Sembla el ms lgic excepte pel fet que qualsevol xavalet de 14 anys amb accs a Internet pot accedir en qualsevol moment a dades que potser ara mateix jo ni recordo o que directament mai mhan arribat. A part que el Catalunya no s una revista cientfica ni un magazine de curiositats. A ms, una de les moltes coses que he aprs en aquests 20 anys treballant de psicoterapeuta en un servei de drogodependncies s que no cal posseir un coneixement exhaustiu sobre les substncies psicoactives i la seva qumica perqu les terpies funcionin. s molt ms til conixer les persones i el funcionament de les relacions humanes. Hi ha una part qumica, s clar. Per quan noms s qesti de qumica, laddicci es pot curar fcilment, per-

qu hi ha medicacions adequades i molts metges que les saben fer servir. El que sol costar ms de guarir s el que es coneix com addicci psicolgica, que, daltra banda, per a mi, noms s una manera de parlar, perqu hi ha tantes addiccions psicolgiques diferents com toxicmans, gaireb. En realitat, la poblaci toxicmana a la que estem atenent en dispositius especialitzats est formada per un heterodox conjunt de persones que pateixen trastorns mentals, conflictes personals o exclusions socials diverses i que noms tenen en com que una de les vries manifestacions del seu malestar s ls irresponsable de tal o qual droga. Per el discurs del poder, en posar la droga en primer pla, dona a entendre que tota la resta de mals en sn conseqncia i aix, com de passada, oculta un bon grapat dinjustcies socials o canalitza part de la indignaci popular vers batalletes estrils. El que passa amb el tema de les drogues s que sha polititzat, ja fa molts anys. I sha polititzat daquella perfecta manera en que el poder ens sap colar les seves mentires de vegades: desposseint-lo de la seva vessant poltica i presentant-lo com una qesti tcnica, objectiva, mpliament consensuada i sobre la que no hi ha res

a discutir. Us sona? Amb la poltica econmica han volgut fer el mateix. s una actitud molt neoliberal: no som poltics, som tcnics; no discutim, postulem! Al cap i a la fi, com ms ens preocupem de la salut, millor, no? I com menys coses prenguem, ms salut, no? Hi ha consens sobre aix? Sembla que bastant. No obstant, aquest discurs saludable i beatfic sobre que no necessitem prendre res per estar be perqu normal sest millor, s relativament recent en la histria de la humanitat: els primers abstinencialistes no els trobem fins a finals del segle XIX, tot i que sempre hi ha hagut substncies prohibides tant com hi ha hagut substncies promogudes. I no sol ser cert ni que no prenguem res (qui ms qui menys o fa un caf o pren un remei dherboristeria per lansietat,...) ni que aix estiguem normals (no existeix una normalitat estable: els estmuls i les emocions a les que estem sotmesos al llarg del dia ens porten a diferents estats mentals, ni que no prenguem res). Ni tampoc podem pensar que aquest desig de modificar el propi estat de conscincia a voluntat, aquesta curiositat per viure noves experincies subjectives, sigui quelcom antinatu-

ral ni ali a la naturalesa humana. Tot el contrari, els nens petis espontniament juguen de vegades a marejar-se rodant sobre s mateixos noms per poder experimentar sensacions diferents. I en totes les cultures humanes de totes les poques shan utilitzat drogues diverses amb finalitats ldiques, teraputiques o espirituals; i en les ms primitives o senzilles, les tres funcions alhora. Ara be, lestil consumista dutilitzar les drogues que caracteritza la nostra poca est perfectament adaptat als interessos del poder i te una funci alienant similar a la TV o les grans competicions esportives. Un consum de drogues orientat al coneixement,

per contra, podria ser perills pel poder, en tant en quant podria obrir les ments a noves perspectives i fer-les menys suggestionables al seu discurs. Aix, doncs, qu s el que cal destacar? Hi pot haver un discurs poltic i revolucionari sobre les drogues psicoactives, la seva importncia i significat, el seu s ms apropiat, les condicions daccs, els riscos i les oportunitats? Es pot construir un discurs que reivindiqui el nostre dret a les drogues tal i com reivindiquem el nostre dret a la informaci, a la cultura, a un mn habitable o al pa nostre de cada dia? Seguirem informant.

SALUT I ANARQUISMES

Verdi
Bernat Muniesa

a uns pocs mesos es va commemorar el bicentenari del naixement de Richard Wagner. Ara, a loctubre, es conmemorar el de Giuseppe Verdi. Ambds, els grans operistes del segle XIX. Verdi va neixer a Roncale, el 1813 i va morir a Mil, el 1901, el mateix any que tamb moria el filsof alemany Friedrich Nietzsche. Va estudiar msica amb el mestre Fernando Provesi i va actuar dorganista en una esglsia de Mil. Curiosament, qui hauria de ser el gran operista romntic del segle XIX, no va ser adms en el Conservatori de Mil i, com hem assenyalat, fou alumne de professors musicals. De fet, Verdi va neixer en la Itlia ocupada per lImperi Austriac i, per tant, visqu les lluites del poble itali per conquerir la independncia. De tal manera que els revolucionaris pintaven pels carrers dItalia la paraula VERDI. La V volia dir Vittorio. La E, Emanuelle. La R, rei. La I, Itlia. Doncs Vittorio Emanuelle era laspirant a ser el rei duna Itlia independent, fet que finalmente es conseguiria. Malgrat aix, Verdi no era monrquic, sino republicanista, i encara que aquell rei el va fer senador, mai va exercr com a tal. Verdi fou, en cert sentit, un anarquista implcit. A la vida privada no tingu sort: la seva companya, Margherita Barezzi, i dos fills, moriren prematurament. Aquestes desgrcies limpulsaren a dedicar-se quasi abso-

lutament a la msica i especialment a lpera, sent el gran representant del romanticisme musical a Itlia, destacant sobre Donnizetti, Bellini i daltres autors notabilssims. La seva trilogia s la culminaci daquell corrent romntic que enva Europa: Rigoletto, La traviatta i Il trovatore. La primera fou vctima de la censura i el protagonista, que era el rei Lluis XIV de Frana el va tenir que trastocar pel Duc de Mantua. De fet, Rigoletto era un personatge duna mena de melodrama de Victor Hugo, dit El rei es diverteix. Quan lpera fou estrenada a Pars, Verdi i Victor Hugo es trobaren al teatre de lpera i, indignat, Victor Hugo li va dir: Jo els vaig donar la vida i t els has matat. Evidentment, no li va agradar lpera. Aleshores, Verdi li va contestar: Em sembla que no. Penso que els he donat la immortalitat. I, en efecte, en el pas dels anys El rei es diverteix ha quedat oblidat. I Rigoletto es representa encara a tots els centres operstics del mn, des de Buenos Aires a Tokio. Molts anys desprs, Igor Stravinsky, gran criticde Wagner, va dir en una conferncia a lAteneu Barcelons que A la donna mobile, del Rigoletto de Verdi, hi ha ms inspiraci i sensualitat que en tota la Tetralogia wagneriana. Aix va soliviantar a la gran burguesa catalana, propietaria alehores de lAteneu i del Liceu, doncs eren fundadors de lAssociaci Wagneriana de Barcelona, perqu se sentien germnics. Per, resulta que, curiosament, ls peres de Verdi, con-

cretament Rigoletto, Il trovatore i La traviatta, sn les ms representades en el Liceu. s a dir, aquella gran burgesia es deia wagneriana, per anava a veure i escoltar lobra verdiana. De fet, altres obres de Verdi sn extraordinries: Aida, que va inaugurar lobertura del Canal de Suez; Don Carlo, sobre la llegenda negra espanyola (un fill mort de Felip II); Ernani o Hernani, un heroi mitolgic basc; La forza del destino, fonamnentada en un drama de lespanyol Garca Gutirrez; Un ballo in maschera, censurada perque atacava a la monarquiaVers al final, Verdi va fer una obra magistral: Othello, basada en un drama de Shakespeare, per qui Verdi sentia una gran admiraci, la qual necessita un gran tenor i ha estat immortalitzada per litali Mario del Monaco. Com llibretista li va ajudar Arrigo Boito, autor desprs de lpera Mefistfele. No es pot oblidar ni Macbeth ni especialment Nabucco, el fams cor de la qual, Va pensiero, fou lhimne dels revolucionaris italians contra lImperi Austriac. Finalment, la darrera pera fou Falstaff, basada en lobra de Shakespeare, on Verdi va donar ms fora a la orquestraci sobre les veus, seguint una mica el wagnerianisme. Poc abans de morir, Verdi va estrenar el seu Requiem, una pea memorable que el Vatic va excomulgar, considerant que era sensualista. El 1901, Verdi mor a Mil. Abans va fundar, amb els seus diners, la Casa Verdi, una residncia per msics pobres i vells.

28 Dinamita de cervell

Setembre de 2013

El far

Panait Istrati 1) La formaci dun escriptor rebel

Ferran Aisa

anait Istrati (Brila, 1884-Bucarest, 1935), era fill duna rentadora de roba romanesa i dun contrabandista grec al que mai no va conixer. Per la situaci familiar de penria va haver de treballar des de molt jove en tota mena de feines. La seva conscienciaci poltica el van portar cap els moviments esquerrans i aviat escrivia articles i contes per peridics socialistes romanesos. Panait Istrati es trasllada a Constanza on troba feina al port en condicions de brutal explotaci. Ser en aquesta ciutat on comenar la seva militncia sindical dins del Sindicat dEstibadors de tendncia anarcosindicalista. En el local del sindicat es prohibeix les begudes alcohliques i tan sols es permet el caf. A la paret de la secretaria pengen les fotografies de Bakunin i Kropotkin. En una visita de lalcalde i del cap de la policia al local, Istrati justifica la presncia dels dos anarquistes dient: Senyors, vagi una cosa per laltra. A baix tenim el rei de Romania i aqu aquest dos, prncep un, comte laltre.

Ja veuen que no estem renyits amb la reialesa ni amb laristocrcia. El sindicat va comenar a publicar el peridic quinzenal La Emancipacin Obrera, un dels articles dIstrati porta per ttol 1 de Maig. El febrer de 1910 el Sindicat dEstibadors inaugura una escola gratuta per als fills dels treballadors del port. A ms crearen una biblioteca amb sala de lectura i de conferncies i tamb un grup teatral. Panait Istrati era promotor daquest projectes amb la idea que la cultura s lelement principal per a lemancipaci de la classe obrera. El combat contra lalcoholisme va ser una altra de les lluites sordes de Panait, doncs va xocar amb el gremi de les tavernes i amb els amants de laiguardent. Aquell mateix any el sindicat va convocar una vaga general, Panait Istrati va ser lencarregat de redactar el manifest contra la burgesia. El document va ser denunciat pel jutge qualificant-lo dincitaci a la rebelli. Istrati i altres companys del sindicat van ser detinguts i tancats a la pres. Al sortir de la pres va deixar la ciutat de Constanza i la lluita sindical per dedicar a viatjar per ampliar els seus coneixements per

ciutats com Estambul, Constantinopla, Beirut, El Caire, Damasc, Atenes... Convertit en rodamn va dun lloc a laltre i fins i tot s tancat a la pres a Turquia per no poder pagar la fonda. DAlexandria va embarcar cap a Marsella... A la ciutat francesa acudeix al Caf de la Cloche on hi van poetes, bohemis, periodistes i anarquistes. Panait Istrati escriur articles per peridics com LAnarchie. A Marsella entra en contacte no solament amb francesos, sin tamb amb obrers italians i espanyols de signe anarquista, amb els quals intercanvien experincies i lectures: Bakunin, Kropotkin, Malatesta, Malato, Grave, Pi i Margall, etc. I es mal guanya la vida anant cada mat al port a veure si els encarregats lagafen per fer una jornada. Al caf de Marsella coneixer a Marie Lavigne, orinda de Bziers i filla dun important vinater provenal. La seva relaci es va trencar quan novament el romans va voler fugir cap a un altre lloc. Grcies a lajuda de Marie i dels seus amics didees de LAnarchie va aconseguir diners per pagar-se el passatge del vaixell que sortia cap Npols. A Itlia va arribar el mes de febrer de

1914 i hi va recrrer les principals ciutats: Roma, Florencia, Pisa... La seva estada a Itlia va coincidir amb linici de la guerra mundial. Istrati va participar en les manifestacions de protesta contra la guerra que es van fer a Npols. Tamb era a Itlia quan a Rssia va esclatar la Revoluci el 1917 i quan els bolxevics van prendre el poder. El final de la guerra el va sorprendre a Gnova on treballa en unes drassanes com pintor de vaixells. A finals de maig de 1919 sortir via Mil cap a Ginebra, no sense abans haver de suplicat el passaport romans

sa: Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Gorki, Turgeniev, Txekov, Zola, France, Hugo, Maupasant, Rolland...

al consolat de Gnova. Istrati shavia dhaver presentat a les autoritat romaneses durant la guerra i no ho havia fet. Afligit duna tuberculosi viur una temporada a un sanatori de Lausana. Al sanatori coneixer a lescriptor jueu Jsue Jhuda que influenciar la seva carrera literria en llengua francesa. Istrati aprofita les llargues hores de tranquillitat per parlar de literatura i devorar llibres: Rousseau, Diderot i sobretot la literatura russa i la france-

Gibraltar, Brcenas, Millet...

Jordi F. Fernndez Figueras

quest estiu hem assistit a un espectacle meditic que tot i fer pudor de naftalina ha donat bons fruits a qui lha endegat. Es tracta com tots us imagineu del culebrot de Gibraltar. Si lobjectiu del PP era distreurens del cas Brcenas, ho ha aconseguit. El cas s que mha sorprs que tanta gent simpatitzi amb Gibraltar. Com si la colnia britnica fos una mena de Shangri-la, quan sembla que s el cau dun bon grapat de contrabandistes, delinqents financers i agressors mediambientals. Sobta que fins i tot shagin tornat sensibles a aix de les cues que pateixen

els gibraltarenys algunes persones de les que titllen de progres antiquats els qui denuncien el mateix tracte als treballadors palestins quan creuen controls fronterers de lEstat dIsrael. Tamb resulta xocant la credulitat de les persones que han rebut amb simpatia que el primer ministre de lEstat Britnic (altrament conegut com Regne Unit...) hagi defensat el dret a lautodeterminaci del gibraltarenys. Caldria que recordessin els quatrecents anys docupaci, colonitzaci i finalment segregaci dels sis comtats del nord dIrlanda per part dels britnics. s fcil ser geners quan es t tot ben collat. Un dels solidaris amb Gibraltar ha estat Alfred Bosch, qui es va manifestar preocupat perqu els llanitos pateixin

bullying no deu conixer la paraula assetjament? per part de lEstat Espanyol. La veritat s que no em va agradar la seva actitud, la celeritat amb qu va manifestar la seva preocupaci pels 30.000 gibraltarenys em sembla que no lhavia mostrat pels 50.000 nens malnodrits de Catalunya. Per, en fi, no em feu gaire cas, deu ser que el seu posat histrinic em resulta desagradable, potser si les mateixes declaracions les hagus fet Joan Tard, un paio que es veu tot sanot, no mhauria irritat. La veritat s que li vaig agafar mania a Bosch quan va fer una mica despectacle amb unes manifestacions en angls presumint que a Catalunya mai ms no hi haurien curses de braus quan a la fora

havia de saber que a moltes contrades catalanes del Montsi a lEmpord, passant per la Garrotxa i el Bages se celebren festes taurines on es maltracten braus per divertir nadius i forasters, amb el vist-i-plau legal o lull gros de la Generalitat. B, perdoneu-me si sense adonarmen mhe allunyat molt del tema. Estava parlant de Gibraltar i volia remarcar que, tingui molta, poca o gens de ra el govern de lEstat Espanyol, gaireb tothom considera que aquest conflicte ha servit de cortina de fum per desviar latenci de la greu corrupci de qu han gaudit alts dirigents del PP i de passada per aixecar una onada de sentiment patrioter, que tants bons resultats electorals dna sempre. Ja ho sabeu, oi?, s all que va dir Samuel

Johnson: El patriotisme s lltim recurs de la gentussa. Per cert, si el PP ha utilitzat Gibraltar per distreurens del cas Brcenas, qu est utilitzant CiU per fer-nos negligir el cas Millet? I qui diu Millet, pot afegir Xavier Crespo, Josep Prat, Jordi Pujol (fill), Oriol Pujol... Perqu mig pas no est en peu de guerra contra aquesta corrupci? Tenir tots els grans mitjans de comunicaci nacionals ben controlats ajuda, ja se sap: silentium media, silentium dei. I tamb hi fa molt saber infondre por, perqu fa por el risc de ser qualificat per laltre mig pas si un mostra certa insistncia a criticar CiU denemic de Catalunya i incls als llistats ignominiosos dels perroflautes, desafectes i botiflers.

>> La recepta

Escabetx de mussola (*)

Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients:
1 kg de mussola (*) 1 ceba grossa 1 pastanaga carxofes llimona

julivert alls llorer farina 1 tasseta de vinagre 1tasseta de i blanc oli sal pebre bo pebre bord dol

Elaboraci: Feim tallades el peix, salpebram, enfarinam i el fregim. El treim i li llevam lexcs doli, el collocam dins una greixonera i posam per damunt rodanxes ben fines de llimona. Dins el mateix oli on hem fregit el peix (el colarem si la farina ha deixat grums) hi sofregim uns quants alls,

la ceba tallada en juliana fineta, les carxofes netes i tallades a grells, la pastanaga a lmines rodones i finetes, el julivert i tres o quatre fulles de llorer. Deixam que es faci a foc lent i salpebram. Tot seguit comenam a afegir-hi laigua, el vi i el vinagre. Ho deixam coure a poc foc durant un poc ms dun quart dhora i ho

treim del foc. En ser fred ho abocam per damunt el peix i la verdura, que han de quedar tapats de lquid. Lescabetxo s molt millor si es deixa reposar i es menja el dia segent. (*) A ms de la mussola es pot fer escabetxo de gat, rajada i altres peixos com el jarret, sorell, melva, molls, llampuga, etc..

Setembre de 2013

Dinamita de cervell 29

Una mirada crtica des del cinema

La parada dels monstres

Joan Canyelles Amengual

(Freaks. Tod Browning, 1932) En un circ en el qual una de les atraccions s lexhibici de persones amb diferents deformacions i mutilacions (una dona sense braos, un esquelet hum, unes siameses...), Cleo (Olga Blancanova) s una bella trapezista de qui el nan Hans (Harry Earles) est perdudament enamorat. Ella es deixa estimar encara que al principi, li fa bromes humiliants. Cleo mant una amagada relaci amb Hrcules (Henry Victor) que en el circ exibeix la seva fora descomunal (la seva massa muscular es inversament proporcional a la seva massa cerebral). Quan sadonen que Hans ha heredat una fortuna, Cleo accepta casar-se amb ell planejant amb Hector el seu lent assassinat per a desprs quedarse amb els seus diners. Frieda (Daisy Earles) observa amb tristesa els esdeveniments. Encara lestima i li dol que Cleo saprofiti dell. Finalment, els i les companyes monstres de Hans, assabentats de les intencions de Cleo i Hrcules impediran que es pugui consumar el crim i els infringiran una terrible venjana: ell ser castrat i ella convertida en una dona gallina i exhibida al circ com la ms horripilant de les deformacions humanes. Tod Browning va abandonar la seva cmoda i burgesa llar familiar a la surenya localitat de Louisville (Kentucky) quan noms tenia 16 anys per enrolar-se a una companyia de circ, sembla que seguint a la ballarina de qui es va enamorar. En qualsevol cas la fascinaci per lespectacle li venia de lluny. En distintes companyies va desenvolupar les ms diferents tasques: pallasso, contorsionista, presentador de persones amb malformacions, espec-

Fitxa tcnica
Dr: Tod Browning; G: Willis Goldbeck i Leon Gordon sobre el relat Spurs de Clarenc A. Todd Robins; Ft: Merrit B. Gerstard, Paul C. Vogel i Oliver Marsh; Pr: Irvin Thalber per a Metro Goldwin Mayer; Mt: Basil Wrangell; Int: Wallace Ford, Leila Hyams, Olga Blancanova, Roscoe Ates, Henry Victor...

tacles de mgia. Evidentment aquesta etapa li va servir per desprs plasmar amb molt encert i credibilitat tot aquest ambient a les seves pellicules que transcorrien en els circs. Lany 1914 es va introduir en el mn del cinema participant o protagonitzant una cinquantena de pellcules. La seva vida va canviar quan va conixer a David Ward Griffit, de qui va ser ajudant de direcci a la monumental Intolerncia (Intolerance, 1916), fallit intent del director per netejar la seva imatge desprs de rodar una de les pellcules ms racistes i impresentables de la histria del cinema, autntica i indissimulada apologia del Ku-Klus-Klan: El naixament duna naci (The bird of a Nation, 1914-1915). Film que (sap greu reconixer-ho) inaugura el llenguatge cinematogrfic i amplia decididament les possibilitats artstiques del cinema. Browning debuta com a director lany 1917 amb Jim Bludso a la qual segueixen una srie de pellcules sembla que irregulars i no especialment interessants. (August M. Torres dixit). Els seus primers xits arriben amb la fructfera collaboraci que va establir amb Lon Chaney (lhome de les mil cares), excellent actor, que va fer de la seva transformaci fsica una senya didentitat. El trio fantstic (The Unholy Three, 1925); Maldat encoberta(The Black Bird, 1926), La sang mana (The road to Mandalay), Urpes humanes (The Unknown, 1927) i Els pantans de Zanzibar (West of Zanzibar, 1928), sn alguns exemples daquestes pellcules on comena a evidenciar un personal estil i una notable coherncia temtica. Algunes delles ja es desenvolupen al mn del circ o les barraques de fira. Lany 1931, inaugura el mtic cicle de cinema de terror de la Universal amb Dracula, que t una immensa repercussi i converteix a Bela Lugosi en una estrella (bastant limitada i fuga, per altra banda). No s ni de bon tros la millor versi de les moltes que shan fet sobre la novella de Bram Stoker, la de Murnau o la Fisher, per exemple, la superen amb escreix, per t prou elements interessants de posada en escena, i de creaci datmosferes ombrvoles i tenebroses que mitiguen bastant els seus aspectes ms teatrals. Cinc anys ms tard roda Ninots infernals (The Devil doll), la seva darrera obra mestre, on narra la histria dun banquer a qui els seus socis robaren i enviaren a la pres. Aconsegueix escapar amb un cientfic que amb els seus experiments redueix a les persones a la mida de ninots. A traves daquests ninots, consumar la seva venjana disfressat duna bondadosa anciana que ven aquestes joguines per poder viure. Aconseguir netejar el seu nom i recuperar lamor de la seva filla. Tod Browning s un dels directors ms personals i enigmtics de la histria del cinema. Aficionat a lespiritisme i la mgia negra, de vida sentimental per moments tempestuosa i amb problemes dalcoholisme, la seva vida seria digna dun prometedor gui cinematogrfic. Com passa sovint, durants molts danys va romandre oblidat pel pblic i la crtica, fins que lany 1962 a la Mostra de Venecia, es va projec-

tar una retrospectiva del cinema nordameric dels primers anys 30. A partir de llavors es va reconixer el seu talent i per al manco, una part de la crtica, el valor de la seva obra no sha aturat de crixer. La parada dels monstres s probablement la ms irrepetible de totes les pellcules irrepetibles de la histria del cinema. I segurament la ms inslita anomalia al si de la Metro Goldwing Mayer, productora conservadora per excellncia i gens inclinada a dur a terme projectes arriscats i molt manco subversius. En realitat aquesta pellcula va ser lintent per part de Irving Thalberg, un dels caps de producci de la Metro, de superar el cinema de terror que el mateix Browning havia iniciat a la Universal uns anys abans amb Drcula. Thalberg (que va inspirar la novella de Scot Firtgerald El darrer magnat) era un brillant productor fams per les seves tisorades a les pellcules que considerava massa llargues o agosarades. Per en aquest cas concret sha de reconixer que va ser la seva insistncia i perseverana, vencent les reticncies de la productora, la que va aconseguir que la pellcula es pogus dur a terme. La preestrena de La parada dels monstres va ser un complet desastre de crtica i pblic. Aix va provocar que Thalber fes tornar la pellcula a la sala de muntatge, escursant-la prcticament mitja hora i eliminant les escenes considerades ms escabroses. Per els intents de suavitzar lobra de Browning no van servir de res. La gent no va voler entendre la proposta que el director els oferia i les prdues econmiques van ser quantioses. La parada dels monstres s una imprescindible obra mestra i una de les ms lcides, transparents i honestes pellcules que shan fet sobre la diferncia i la solidaritat. Duna estranya i pertorbadora bellesa, s tamb intensa i profundament humana. De difana posada en escena, amb pocs moviments de cmara que gaireb sempre sn un acostament als personatges que sestan filmant, Browning deixa ben clara des del principi, la seva solidaritat amb els i les que la societat considera monstres i el seu menyspreu per la monstruositat moral i tica de les persones considerades normals.

La pellcula comena quan un home presenta al pblic a la dona gallina i explica que abans era una dona bellssima. A continuaci comena un llarg flashback que ens conta tota la histria. La primera escena daquest flashback es prou aclaridora sobre les intencions de Browning. Veim a Hans al costat de Frieda. Ell contempla encisat a Cleo sobre el trapezi. Moments desprs, ella, conscient de la fascinaci que provoca sobre Hans, deixa caure la seva capa. Sollcit, Hans la recolleix i ella li ofereix la seva esquena per a que li coloqui sense acotar-se, deixant-la fora de labast de les petites mans del nan. Hans li demana que no lhumilli com ho fan els altres i ella sacota i li diu que no tenia cap intenci de ferir-lo. Per uns moments hem vist el circ. Prcticament no el tornarem a veure. Browning filma tota la pellcula entre les barraques i els carros, fora de la carpa. s aquest un dels seus grans encerts. La cmera segueix la vida quotidiana de les persones diferents amb absoluta naturalitat. Crec que es pot dir que la pellcula est feta des del seu punt de vista. Parlar de les escenes que mereixen ser recordades de La parada dels monstres s una tasca complicada i probablement condemnada (al manco en el meu cas) a no saber explicar-les amb tota la seva dimensi. Per sense dubte el sopar de noces en el qual els i les companyes de Hans accepten a Cleo com a una delles i la repugnncia que aix li provoca a la trapezista, i la penltima escena, la de la venjana sn pavorosament memorables i impossibles doblidar. Lltima seqncia, la de la reconciliaci entre Hans i Frieda (que a Browning no li agradava gens) a la mansi dell, es un fallit final feli que intenta, sense aconseguir-ho dulcificar una mica tot el que hem vist. Producci contra lorde regular de la naturalesa, Persona o cosa molt lletja, Persona molt cruel o perversa. Aquestes definicions sn les que trobarem al diccionari si cerquem la paraula monstre. Per a mi, una qesti prvia al comentari daquesta pellcula, era si es podia acceptar aquesta paraula per asenyalar a les persones a les qui la naturalesa les ha donat un aspecte diferent. Les connotacions negatives del vocable em fan pensar que no. No

s que vulgui ser polticament correcte. Senzillament no crec que les malformacions fsiques converteixin a les persones que les pateixen en monstres. Per altra banda, el llenguatge, les paraules, poden tenir interpretacions i usos molt diferents. Per alguns i algunes, Emilio Botn es un monstre de les finances. Per per a mi, (i sups que per a moltes de vosaltres) s senzillament un monstre social. Molta gent pensa (amb ra) que Messi s un monstre. Per per altra banda, a mi al pati del collegi, els meus companys em deien que era un monstre del ftbol, i evidentment no lloaven la meva depurada tcnica, ni el meu joc aeri, ni la meva habilitat a lhora de llanar les faltes. De fet, lnic gol que vaig fer a la meva etapa destudiant va ser de rebot. El meu xut es perdia per la banda, per va ensopegar amb el clatell dun company i es va introduir a la porteria. Porteria que per cert era buida, perqu el porter, conscient de labsoluta manca de perill que suposava que la pilota fos als meus peus, havia anat a beure aigua. Els capitalistes ens diuen radicals a les que combatem aquest sistema injust insolidari i inhum, per el seu fanatisme no s ms petit que la nostra utopia. I bona part dels que ens diuen utpics i somiatruites perqu pensem que algun dia serem capaos de construir un mn millor, son catlics que no sadonen de qu pensar que desprs daquesta vida hi ha una altra, s la ms gran de les utopies. Quan un membre dETA, pegava dos tirs a un Gurdia Civil, era terrorisme; en canvi quan un home matava a la dona que considerava que era seva, era un assassinat. Ara s violncia de gnere. Encara no he sentit a ning (o gaireb ning) parlar de terrorisme masclista, i molt manco dintroduir aquesta figura al Codi Penal. Ja s que tot aix no t cap relaci (o molt poca), amb la pellcula que hem comentat, per una cosa mha duit a laltre i no he pogut (ms ben dit no he volgut) evitar escriure aquestes paraules. Per acabar, i tornant a La parada dels monstres, els i les que no lhgiu vista; no deixeu de veure-la si en teniu locasi, estic gaireb segur de que no us deixar indiferents. Salut i anarquia!

30 Dinamita de cervell

Setembre de 2013

De llibres i lectura

Reeditades les memries de guerrilla i pres del maqui Joan Busquets

Lola de Bellesguard Setmanari Directa

El senzill. Guerrilla i pres dun maqui Joan Busquets Verges Edita Centre dEstudis Josep Ester Borrs, Collecci: re-cordis 1, 2013. Segona edici, ampliada i corregida (revisi a crrec dHeura Maral, cobertes a crrec dOriol Segon i coordinaci de Josep Cara). Lany 2008 el llibre del Joan Busquets: El Senzill, guerrilla i pres dun maqui va publicar-se per primera vegada en catal en una edici a cura del Centre dEstudis Josep Ester Borrs de Berga(CEJEB). Abans, el relat del Senzill shavia fet pblic en angls i ms tard en castell, el 1998. El llibre del Joan s un tros de memria, de la nostra memria ms crua. Un dels pocs testimonis vius dunes lluites que avui ens semblen, malauradament, de cincia ficci. El CEJEB ha reeditat de nou la lluita daquest maqui amb una versi revi-

sada i ampliada. La reedici del llibre va ser el pretext per poder gaudir una altra vegada de la companyia del Joan, que actualment viu a Normandia. Des dall segueix amb la lluita pel reconeixement de tots aquells que van lluitar per lanarquia enmig de la dictadura. A les memries que ens acosten a la figura del Joan hi trobareu una narraci que parteix amb la infncia de lautor en una Barcelona en guerra i la posterior derrota que el condemna a viure en un atmosfera opressiva. s aqu, a la postguerra embrionria, quan el Joan entra en contacte per primer cop amb les idees llibertries, quan la gana de llibertat lencamina cap a un primer intent frustrat per creuar la frontera amb Frana, quan entra a pres... I quan, finalment, el Joan desembarca al pas ve i sobreviu a la manera de limmigrant, de lexiliat. s aix com ben aviat la seva determinaci i la militncia a les Joventuts Llibertries li fan agafar les armes. A partir daqu, els fets se succeeixen de forma rpida, sense massa temps per aturar-se en una dinmica de lluita i revolta constant. El Joan contacta

amb el Massana i s amb el maqui bergued amb qui fa la primera travessa de Frana cap a Catalunya. Durant un any, els viatges a linterior amb el grup del Massana seran freqents. Tamb ho seran els sabotatges i daltres accions guerrilleres fins el 1949, quan tot sacaba amb la gran caiguda i una pila danarquistes catalans sn detinguts en un degoteig de fracassos que els portaran a la mort o a les presons franquistes. Al Joan el cacen a la seva ciutat, extenuat i sense sortida. El rgim el porta a la Model i rpidament s condemnat a mort. Per, a lltim moment, li commuten la pena capital per vint anys a les presons feixistes. Fins el 1969 no sortir en llibertat, vint anys on haur passat per un bon nombre de presons i on ens relata la prdua de companys, la lluita carcerria, els intents de fuga, la repressi, la divisi entre els presos.. I un cop en llibertat, ms. Ms lluita, malgrat la vexaci constant per ser un ex-pres poltic i lexili de nou cap a Frana. Fins avui, ms lluita, dia a dia des del petit despatx duna caseta perduda de Normandia. Ms lluita fins al final daquesta histria.

>> Diccionari militant

Estat
Agustn Guillamn

Estat, en la societat capitalista, converteix la sobirania en un monopoli: lEstat s lnic poder poltic dun determinat territori. LEstat t el monopoli del poder poltic, i en conseqncia pretn el monopoli de la violncia, la definici de legalitat i ladministraci de la justcia. Qualsevol desafiament a aquest monopoli de la violncia es considera com a delinqncia, i atempta contra les lleis i lordre capitalistes, i per tant s perseguit, castigat i aniquilat. En la societat feudal les relacions socials estaven basades en la dependncia personal i el privilegi. En la societat capitalista les relacions socials noms poden donar-se entre individus jurdicament lliures i iguals. Aquesta llibertat i igualtat jurdiques (que no de propietat) sn indispensables per a la formaci i existncia dun proletariat que proveeixi de m dobra barata als nous empresaris fabrils. Lobrer ha de ser lliure, tamb lliure de tota propietat, per poder estar disponible i preparat per llogar-se per un salari a lamo de la fbrica. Ha de ser lliure i mancar de tota dependncia de la

terra que llaurava, i de tot suport o propietat, per ser expulsat per la gana, la pauperitzaci i la misria cap a les noves concentracions industrials on pugui vendre lnica mercaderia que posseeix: els seus braos i la seva intelligncia, s a dir, la seva fora de treball. LEstat monopolitza el poder, la violncia i les relacions poltiques entre els individus. En el sistema de producci capitalista el capital no s noms els diners, o les fbriques, o les maquinries, el capital s tamb una relaci social de producci, i precisament la que es dna entre els proletaris, venedors de la seva fora de treball per un salari, i els capitalistes, compradors de la mercaderia fora de treball. LEstat sorgeix des de la contradicci existent entre la illusi de defensar linters general i la defensa real dels interessos de classe de la burgesia. La ra de ser de lEstat no s altra que garantir la reproducci de les relacions socials de producci capitalistes. LEstat, per aquesta mateixa ra, s incapa de superar la contradicci existent entre la defensa de linters general (i histric) de la societat (i de lespcie humana), que

en teoria afirma defensar, i els interessos immediats del capital i la seva reproducci, que en la prctica sn el seu objectiu prioritari i exclusiu. LEstat no pot confessar la seva incapacitat per enfrontar-se als interessos immediats de reproducci del capital, ni a la seva permanent necessitat dimpulsar el cicle de valoritzaci, la qual cosa suposa esgotar els recursos naturals, contaminar el planeta fins a nivells sucides, hipotecar lavenir de les futures generacions i posar en perill la continutat de lespcie humana. No obstant aix, lEstat, cosificat en les seves institucions, s la mscara de la societat, amb aparena duna fora externa moguda per una racionalitat superior, que encarna un ordre just al que serveix com a rbitre neutral. Aquesta conversi de lEstat en un fetitxe (dol, du o amulet) PERMET que les relacions socials de producci capitalistes sorgeixin com a simples relacions econmiques, no coactives, al mateix temps que DESAPAREIX el carcter opressiu de les institucions estatals. Al mercat, treballador i empresari apareixen com a individus lliures, que realitzen un intercanvi purament econmic: el treballador ven la seva fora de tre-

ball a canvi dun salari. En aquest intercanvi lliure, noms econmic, ha desaparegut tota coacci, i lEstat no ha intervingut per a res: no est, ha desaparegut. s com du: s a tot arreu per no sel veu enlloc. En cas de crisi lEstat capitalista revela immediatament que s abans Estat capitalista que Estat nacional, de pobles o ciutadans. El component coactiu de lEstat, lligat a la dominaci de classe, s lESSNCIA FONAMENTAL daquest, que apareix difana quan consens social i legitimaci estatal sn sacrificats a

laltar de la submissi del proletariat a lexplotaci del capital. Burocrcia, exrcit i policia sn cuirassa i llana lEstat contra el seu poble, aix s, contra el poble del qual s propietari, dol i dictador. LEstat s lORGANITZACI del domini poltic, de la coacci permanent i de lexplotaci econmica del proletariat pel capital. El proletariat ha de destruir lEstat perqu aquest s lorganitzaci poltica de lexplotaci econmica del treball assalariat. La destrucci de lEstat s linici duna revoluci proletria.

Setembre de 2013

Dinamita de cervell 31

Llibres
Hiptesis democracia
Quince tesis para la revolucin anunciada
la revisi de les revolucions de 1848, la Comuna de Pars, els Maig del 68, la Transici espanyola i els governs progressistes llatinoamericans. A partir daquests materials proposa una nica tasca: rescatar la paraula democrcia. Tal sembla ser avui el contingut mnim del programa poltic que han anunciat el 15M i els moviments indignats de la resta dEuropa. Lactual crisi, i, sobretot, la fase en la qual estem de crisi institucional, la crisi del rgim, sha dentendre amb una nica paraula que pot ser desbandada. Aix vol dir fragmentaci completa del bloc de poder i baralla entre els diferents segments, entre els diferents sectors de les elits, davant una situaci en la qual no hi ha una intelligncia collectiva, estratgica, que sigui capa de pensar en termes de recuperaci de la legitimitat. Llegit aix, hem dentendre una doble clau: la primera s que aquesta crisi s impensable sense el 15M, moviment que trenca els llargs consensos que shavien establert des de la Transici. Aquesta crisi de representaci era llarga, per el que fa el 15M s treure-la a la llum en termes poltics, o sigui, trencar definitivament el que fins a aquest moment era una carcassa que, encara que feble i podrida per dintre, se sostenia. La segona s que aquesta crisi institucional, que obre el 15M i que est recolzada en una crisi econmica completa, saccentua a causa de la prpia inrcia del rgim. s una situaci en la qual cadascuna de les diferents faccions que componen la classe poltica i els mitjans de comunicaci opera prcticament pel seu compte: IU amb posicions electoralistes, la cpula del PSOE jugant a una sort de normalitzaci en un futur, el PP a punt de trencar-se, El Mundo cavalcant sobre la crisi del PP, etc. Loligarquia s incapa de mantenir la seva capacitat de tancar files i que aix no surti a la llum. Qu s el que ens permet pensar? Que aquesta crisi institucional lhem de llegir com una victria o com un resultat del 15M i del cicle de moviments obert, i per tant no solament com una degeneraci del rgim. El repte que sens planteja s com convertir aquesta crisi institucional en el terreny poltic duna radicalitzaci democrtica i s aqu on els interrogants sn enormes. Entrevista a Emmanuel Rodrguez, membre de lObservatori Metropolit i autor del llibre Hipotesis Democracia: Aquesta crisi institucional lhem de llegir com una victria del 15M - El llibre planteja la possibilitat duna revoluci, quins sn aquestes possibilitats obertes? El primer s entendre que hem fet caricatura de les velles tradicions desquerra, que sn plurals, amb moltes heterodxies, amb una diversitat increble. Per aix tamb som tan poc inclinats a parlar de revoluci, perqu la identifiquem amb la revoluci socialista, comunista, etc. No obstant aix en el segle XIX fins i tot part del XX es parlava de revolucions, revolucions democrtiques, que indicaven la insolvncia dun determinat rgim, duna organitzaci del poder i de lorganitzaci social, i per tant una necessria substituci daquest rgim i de les classes dirigents que ho sostenien. El que ens hem de plantejar ara no s que sigui una opci ideolgica, sin que s una opci obligada perqu no hi ha cap possibilitat dinterlocuci amb els poders instituts, no hi ha cap possibilitat de reforma. Aquesta s la novetat. Revoluci s un canvi de rgim en el qual el 1% que ara dirigeix permeti a aquest 99% tenir una quota de poder moltssim major de la que t ara. - En aquest sentit com semmarcarien els brots verds de leconomia, als quals es va aferrar-se el PSOE i ara shi aferra el PP. Sn crebles? Evidentment, cada partit poltic aposta lestabilitzaci a que hi hagi una mnima recuperaci econmica. Europa s lnic agent econmic que t capacitat daixecar la demanda i llavors generar creixement econmic. Podem dir que aquesta situaci no es donar en els prxims cinc anys i, potser, tampoc en la prxima dcada. El que anem a veure sn miratges de recuperaci. La crisi econmica s estructural i est determinada per les prpies contradiccions del capitalisme financer europeu, que s lelecci entre fomentar el creixement econmic i permetre un augment de la despesa pblica generalitzat; i, daltra banda, la necessitat dels grans agents financers de solucionar els seus propis forats bancaris. A loptar per la segona, simpedeix tot creixement i sapliquen poltiques de estrangulament, dextorsi, dexpropiaci social, de desposesi massiva, datac als serveis pblics, de govern dels creditors, que no obstant aix mantenen la situaci econmica totalment tona. Podem deduir dues coses: la primera s que la capacitat duna recuperaci, duna sortida per dalt a la crisi est clarament limitada i en segon, que lnica soluci viable a mitj termini solament pot passar per processos de mobilitzaci des de baix que trenquin lestructura de lEstat, i per tant provoquin una democratitzaci no solament dels estats sin de la prpia UE. - Planteges el tema de lescala europea com una prioritat. Espanya, i per tant Catalunya, Euskal Herria, etc., sn simplement provncies dintre dun continent ja unificat en termes econmics, per tamb poltics, que s la UE. La democrcia o el socialisme ja no sn possibles en un sol pas. Hem de pensar en una escala que sigui al mateix temps Estat, perqu a dia davui sn els principals agents de les poltiques de reestructuraci per tant, les possibles palanques de desobedincia, per a possibles impagaments del deute, per exemple i lescala europea, que s on han de repercutir aquests processos de democratitzaci que es produiran a escala dEstat. La qesti s com es contagia el que ha succet a Grcia i el que ha succet o el que pugui succeir en lEstat espanyol amb el que vagi a succeir a Frana i a Alemanya, on shauria de confirmar aquesta revoluci democrtica a escala europea. - El llibre planteja el problema del poder poltic i de la presa del poder. El llibre s una discussi que es projecta en diverses direccions, per que t un tronc nic que pot ser la recuperaci de la paraula democrcia. Una que recuperi el sentit del terme que s el de la igualtat en la participaci a tots els nivells del poder explcit, i amb aix em refereixo a tots els nivells de lEstat i tamb a lestructura social i la distribuci de la riquesa. La proposta seria pensar que laccs al poder de lEstat pot suposar la seva democratitzaci i la seva dissoluci. Un doble moviment que, duna banda, s de reapropiaci daquests poders, i per un altre, de dissoluci i de repartiment social dels mateixos. Un moviment que caldr pensar tant terica com prcticament.

DES CARTES MAUDITES

Pas petit, democrcia gran

Carlus Jov i Buxeda

Emmanuel Rodrguez Lpez Traficantes de sueos, 2013, 370 pg. Fernn Chalmeta, revista Diagonal Hipotesis democracia s un llibre oport, en una situaci econmica insostenible i una profunda crisi de legitimitat, ara que es demana un canvi de Govern. Com entendre la corrupci? Com s la crisi del rgim del 78? Cal seguir esperant una recuperaci econmica que mai arribar? Podem seguir confiant en una classe poltica manifestament incapa de la ms mnima autonomia respecte a la dictadura dels mercats? Ens serveix encara la Constituci espanyola? I lactual Uni Europea? La presumpci daquest llibre s que parlar avui de revoluci no respon a una opci ideolgica radical. La destituci de les actuals oligarquies i del rgim poltic que les sustenta sha tornat imprescindible, almenys si es vol enfrontar la progressiva degradaci institucional, la guerra declarada pel poder financer o impedir una indesitjable sortida nacional-populista. Amb una sorpresiva barreja destils (analtic, histric, pamfletari), lautor alterna la crtica de leconomia poltica amb

>> Revistes

a uns dies discutia a Twitter amb un noi madrileny sobre la qesti de la independncia. La seva postura, prou freqent a lesquerra, s que no hem de donar suport a la creaci de noves fronteres ni divisions. La meva pregunta fou si creia ms convenient apostar per un nic govern mundial o si senzillament ens conformvem amb les divisions i fronteres actuals. Tal com mesperava, la seva resposta fou apostem pel primer, s a dir, per un nic govern o estat mundial. Mesperava aquesta resposta perqu, com ja havia comentat fa temps enrere en aquesta mateixa columna, existeix entre la nostra esquerra la tendncia a pensar que la unitat s millor que la separaci, com si la unitat fos, de per si, positiva, i la divisi negativa. Fins al punt del ridcul, s clar, perqu per poc que hom shi pari a pensar, un sol i nic govern mundial seria lanttesi de la democrcia i el smmum de loligarquia. A no ser, s clar, que aquest poder estigus fraccionat, repartit, descentralitzat... dividit. Jo fa temps que sc de lopini que els pasos petits sn ms aptes per a la democrcia que els grans i amples. I quan dic ms aptes vull dir que hi ha ms possibilitat de democrcia (si us plau, remarco que dic possibilitat de). Per una pura i simple qesti de proximitat, de matemtica bsica si es vol: 150 persones representantne a sis milions no s el mateix que 200 representant-ne a 50 milions. I ms enll dels nombres, s una qesti geogrfica de proximitat entre els centres de decisi i lentorn. s una qesti de percepci ms clara i fidel de qu pensa i com es sent la gent que tenvolta. I fixeu-vos que en tot moment estic parlant des de la democrcia representativa. Imaginem, doncs, si ens ho plantegem des de la nostra democrcia, la directa, la que es fa de baix cap a dalt, la del cara a cara on tothom ha de poder dir-hi la seva. Per mi la qesti de la independncia de Catalunya, els Pasos Catalans, o de Mrcia (si sescau), t molt sentit des daquesta perspectiva. (Evidentment, en el nostre cas particular tamb hi ha el greuge cultural i lingstic) De fet, lideal de lanarquisme clssic era el de petites comunes federades entre si per lintercanvi de productes i accions conjuntes. No estic pas descobrint la sopa dall...

DIAGONAL Revista quinzenal dactualitat crtica, reflexi, debat i cultura, http://www. diagonalperiodico.net/

METRO DE PAPER Butllet de la Secci Sindical de CGT al Metro de Barcelona, http://www.cgtmetro.org

DIRECTA Setmanari de comunicaci, reflexi, crtica i informaci en catal, http:// www.directa.cat

DIPUTACI A LAIRE Butllet de la Secci Sindical de CGT a la Diputaci de Barcelona, http:// www.cgtbarcelona.org/cgtdiba/

>> AL TINTER
Gerard Coll-Planas, socileg
LES PARAULES SN PUNYS

El gnere el dibuixem amb les nostres accions

> LA FRASE...

Vida
Jordi Mart Font

El control del gnere continua sent un tema central en el nostre sistema social, poltic i econmic

obre la vida i la mort, sobre viures i morirs. Vius i morts. Sobre tot el que comporta notar com fluex la sang per les venes o tot el que comporta no notar-ho i que tamb passi.

Una vena s un vas sanguini que porta la sang cap al cor.

I sobretot, que passi la sang, perqu si no passa s clar que no hi ha vida i si no hi ha vida, ni sang ni venes, aleshores ja podem plegar. Els morts no parlen, ni llegeixen i si ho esteu fent ara mateix s precissment perqu sou i esteu vius i flueix sang per on ha de fluir i us arriba al cor, i aquest batega, i fa que el cos sencer existeixi i visqui. Per la vida s molt ms, s estrena, felicitat, alegria, amor i satisfacci. No podem deixar que quatre amargadors ens la facin complicada, impossible, miserable, pobra i terrible.

El gnere, tal i com est regulat actualment, ens danya a tots

Josep Estivill

Una vena s un vas sanguini que porta la sang cap al cor.

Unitats de Transtorns dIdentitat de Gnere que hi ha a diversos hospitals pblics, com el Clnic. La persona que vol obtenir el certificat ha destarse durant uns dos anys passant tests psicolgics, entrevistes... fins que la psiquiatra i la psicloga valorin si s veritablement trans. Aquest procs ha estat criticat per diverses raons: perqu els criteris per dictaminar si una persona s trans sn profundament sexistes, perqu aquests professionals entenen loperaci de reassignaci sexual com lobjectiu de tota persona trans sense explorar altres opcions, i perqu la suposada relaci teraputica queda enterbolida pel paper de jutge que acaben jugant els professionals. Per acabar-ho dadobar, el criteri dels dos anys dhormonaci ha estat criticat perqu a la prctica sol implicar lesterilitzaci qumica. Lestabliment daquests criteris per un mer canvi de nom ens mostren que el control del gnere continua sent un tema central en el nostre sistema social, poltic i econmic. - Per qu els professionals de la salut pblica (metges, psiclegs, psiquiatres...) sn tan lents a despatologitzar lhomosexualitat o la transsexualitat. En el cas de lhomosexualitat, oficialment est despatologitzada des del 1990. Tot i aix, de tant en tant sentim casos de psiclegs i psiquiatres que continuen aplicant terpies per tractar de reconduir lorientaci sexual. I a ms, el trastorn didentitat de gnere en la infncia sutilitza obertament per tractar de reconduir el comportament de nens massa femenins i nenes massa masculines que es considera que sn potencialment gais i lesbianes. En el cas de la transsexualitat, cal aclarir que larrel del problema no sn els professionals sin el mandat que reben per part de lEstat: controlar que tota persona que es considera trans reprodueix el gnere normatiu corporalment i a nivell de comportament. - Com s que encara es donen tants casos dhomofbia? Com combatrela? Lhomofbia lhem dentendre en el marc de les violncies que suposa la imposici del gnere normatiu en els nostres cossos i en les nostres subjectivitats. La violncia de gnere lhem explicat duna forma molt restringida: incloent noms les agressions i assassinats de dones per part dhomes que eren la seva parella o exparella. Aquests casos sn molt greus per ens cal mirar el fenomen des duna perspectiva ms mplia, cal entendre quina relaci tenen aquestes agressions amb el tractament que reben les persones trans a la consulta psiquitrica, amb titllar de puta a una noia sexualment activa, amb la vergonya que fa que un nen efeminat no satreveixi a dir als seus pares que els seus companys lassetgen... Lesquerra anticapitalista critica les desfilades pride de lorgull gai perqu les considera una apologia al consumisme i pel seu carcter frvol. Quina s la teva postura? A Barcelona conflueixen dos tipus de manifestacions el dia 28 de juny, el dia internacional de lalliberament LGTB: una de reivindicativa que se celebra des de lany 1977 i el Pride, que s una desfilada amb un carcter ms festiu i en la que participen carrosses de locals comercials de lambient. Des del sector que tradicionalment ha organitzat la reivindicativa shan formulat crtiques, que comparteixo, al Pride: lassociaci entre lluita i interessos comercials em sembla problemtica, la publicitat que elaboren reprodueix uns ideals de cossos excloents, etc. Per em sembla que, a part de criticar-la, hem de ser autocrtics i reflexionar perqu la majoria de gent dedats i classes socials diferents- decideix anar al Pride: en qu hem fallat a lhora de transmetre el nostre discurs? Massa sovint, en comptes de fer autocrtica acabem reproduint la idea segons la qual hi ha una elit de militants illuminades en contraposici a una massa idiotitzada que noms aspira a anar de festa. - Quina importncia dones a ls del llenguatge no sexista? El llenguatge no s mai neutre sin que transmet valors, per tant, s una dimensi que hem de treballar en les nostres lluites. Per a vegades correm el perill doblidar que noms canviant el llenguatge no transformem la realitat. Que shagi ests ls de tots i totes pot contribuir, de fet, a maquillar la persistncia del sexisme. - En quin sentit la lluita contra el sexisme hauria dimplicar a totes persones? El gnere, tal i com est regulat actualment, no noms perjudica a les dones o als grups exclosos, sin que ens danya a tots i a cadasc de nosaltres. Perqu escindeix la nostra forma de ser, limitant les nostres caracterstiques a les assignades a homes o a dones. Perqu lobligatorietat de cenyir-nos als models mascul o femen limita la nostra singularitat i complexitat com a individus nics. Perqu limita el nostre desig que, sense les pressions socials, es podria expandir reconeixent com a desitjables les persones al marge de si sn dones o homes. Perqu al naturalitzar la nostra identitat i el nostre desig, no ens permet fer-nos responsables de la nostra forma de ser ni repensar les relacions que mantenim amb els altres. De ning ms que de nosaltres depn la tria entre una forma de vida, entre un model dexistncia, i laltre. No som esclaus de ning a no ser que ens hi sentim o que actuem com a tals. I no necessitem perms de ning per ser o esdevenir lliures. Per aix no en demanem. Per sabem clarament que en la majoria dels que ens acompanyen aquest sentiment no hi s. Nhi ha daltres de ben diferents.

s doctor en Sociologia per la Universitat Autnoma de Barcelona i professor a la Universitat de Vic. Ha publicat els llibres Dibuixant el gnere (Edicions 96, 2013), La carne y la metfora. Una reflexin sobre el cuerpo en la teora queer (Egales, 2012) i La voluntad y el deseo. La construccin social del gnero y la sexualidad (Egales, 2010). Amb en Miquel Miss ha editat El gnero desordenado. Crtica en torno a la patologizacin de la transexualidad (Egales, 2010). - Ets coautor (juntament amb la illustradora Maria Vidal) del llibre Dibuixant el gnere, una guia molt planera que desmunta fora tpics sobre el determinisme biolgic en la construcci social dels gneres i la sexualitat. Amb el llibre volem mostrar que el gnere el dibuixem cada dia: quan ens vestim, en mourens, en relacionarnos amb els altres, en la forma de mirar-nos, de parlar-nos, dacostar-nos... La masculinitat i la feminitat les fem cada dia amb les nostres accions. Per tant, som responsables de les diferncies, desigualtats i violncies que es generen en un marc sexista. - Pel que fa al fet transsexual, el govern de Zapatero va promulgar-ne una llei al 2007 que tenia uns components poc coneguts per molt perversos; quins sn? Aquesta llei estableix que una persona trans que es vulgui canviar la identitat legal i, de retruc, el nom, ha de presentar dos certificats: un de transtorn mental i un altre conforme sha estat hormonant durant dos anys. El certificat de transtorn mental sobt en les

Una vena s un vas sanguini que porta la sang cap al cor.

Munts de cossos esdevenen res ms que por i submissi. Es pleguen a les normes i indicacions dels qui manen, des que sn petits, quan just aixequen els ulls del terra. Una plantofada, un carxot, una empenta... qualsevol agressi s suficient per fer que la mirada continu cap a baix, submissa, callada, esporuguida. I desprs del cop, ve el recop. I la mirada es mant caiguda. No satreveix a mirar als ulls lagressor i aquest esdev amo i senyor.

Una vena s un vas sanguini que porta la sang cap al cor.

Sense poder decidir-ho tot ens comportem com a menors dedat amb les regles clares: no hi ha possibilitata de vida, si de cas queda esperar la mort. A poc a poc, sense pressa, per la mort. I, per tant, no cal que us esforceu per viure perqu de vida no en tindreu mai ms. Tot el contrari. Cam, cam, de la mort... si no us rebelleu. Rebelleu-vos!