6 Lectures 1eso

Foment de la lectura
Amb aquest ttol hem arreplegat sis ttols de lectures recomanades de la literatura clssica i contempornia juvenil. Amb aquests ttols, el professorat podr elaborar un pla de treball a fi de fomentar lhbit lector entre lalumnat de Secundria. La temtica dels llibres s variada, de la mateixa manera que el nivell de dificultat, amb la intenci de respondre als interessos dels joves i als objectius marcats en lassignatura de Valenci: llengua i literatura. Aquest pla pretn no noms desenvolupar la competncia lectora, sin tamb aconseguir objectius com aquests: Augmentar linters de lalumnat per la lectura. Ampliar el lxic i el coneixement de la llengua. Estimular la capacitat creativa de lalumnat. Contribuir a la millora de lescriptura. Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal. Fomentar una actitud reflexiva i crtica. Fomentar ls de la biblioteca per a laprenentatge. Per a efectuar un seguiment del pla de lectura sincorpora una guia amb nombroses activitats que permetran que lalumnat reflexione sobre el contingut i la forma del llibre.
LHORROR DE DUNWICH
AUTOR: H. P. Lovecraft EDITORIAL: Tabarca
LOBRA Dunwich, un poble allat entre muntanyes, s testimoni del naixement duna criatura. Els vens pensen que s fruit de les relacions incestuoses entre la mare, Lavnia Watheley i el Vell Watheley, pare de Lavnia. s una famlia estranya que desperta la por entre la gent del poble perqu tenen fama de bruixots i de mantindre lligams amb el dimoni. El xiquet comena a crixer i a desenvolupar-se intellectualment de manera anmala, alhora que una srie de fets extraordinaris comencen a succeir. El final, sorprenent, ens desvetlar lhorror de Dunwich. Obra en la qual el real i lirreal es barregen creant un clima dinseguretat en el lector, el qual es plantejar on es troba el lmit dall normal, del b i del mal, del racional i de lirracional.
LAUTOR HOWARD PHILLIPS LOVECRAFT va nixer a Providence, Rhode Island, USA, el 20 dagost de 1890. Son pare, Winfield Scott Lovecraft era un viatjant de comer que als 39 anys va mostrar smptomes de pertorbaci mental deguda a la sfilis. La influncia de son pare el condu a conixer les tradicions de mgia, astronomia i astrologia. Sa mare, Sarah Susan Phillips va morir el 1921 desprs de caure en una crisi psquica irreversible. La infantesa de Lovecraft va ser solitria i retreta. Desprs de la mort de sa mare, i a conseqncia de lexhauriment de la fortuna familiar, es va veure obligat a treballar com a crtic i revisor dobres, i com a escriptor darticles signats per daltres. Es cas amb Sonia Greene el 1920, per dos anys ms tard se separaren a conseqncia dels problemes econmics. Desprs de la separaci, Lovecraft sinstall a la residncia materna, on va comenar a escriure lobra per la qual s recordat: Els mites de Cthulhu. Durant els ltims cinc anys de la seua vida, H. P. Lovecraft va accentuar la seua tendncia a la introversi, tot i que va mantindre, mitjanant la correspondncia, un gran contacte amb uns altres escriptors de lpoca. Va morir el 15 de mar de 1937.
34
GRUPO ANAYA, S.A. Valenci: llengua i literatura 1r ESO. Material fotocopiable autoritzat.
H. P. Lovecraft Lhorror de Dunwich

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................
1 2
Qu s Dunwich? Localitza en el Captol I algunes frases que informen sobre aquests aspectes. La seua situaci. El terreny. Zones forestals. Cases. Ambient que shi respira.
Explica quins fets ocorren en les dates segents. 1692. 1747. Segon diumenge de febrer, dia de la Candelera, 1913. 1928. En quins captols has pogut localitzar tota aquesta informaci referida al temps? Emplena una graella com aquesta. Basat en les descripcions que es realitzen en els captols II i III. Trets fsics Vell Watheley Trets psicolgics
4 5
Lavnia Whateley Wilbur Whateley
6 7 8 9 10
Explica quins canvis es produxen en Wilbur a mesura que creix. Quina s la dria constructora que li agafa al Vell Watherley just abans de nixer Wilbur? Quin fet relacionat amb el bestiar i la famlia Whaterley crida latenci de la gent del poble? Qu sn els enganyapastors? Quina s la seua missi? Sempre es complix all que es proposen? Posan exemples. Qu sn els Antics? En quin moment apareixen per primera vegada en la histria?
35
H. P. Lovecraft Lhorror de Dunwich

11 12 13 14 15 16 17 18 19
Qui s Yog-Sothoth? Quan apareix per primera vegada el seu nom? Quan es descobrix finalment qui s i qu pretn? Quin problema t Wilbur Watherley que loblig a eixir de Dunwich? Per qu el doctor Armitage decidix investigar sobre la vida de Wilbur? Pensa que realment el pare de Wilbur pot ser el Vell Watherley? Com mor Wilbur? Quin aspecte fsic daquest personatge ens revela la seua mort? En llegir el doctor Armitage els papers de Wilbur, qu fa? Qu s realment lhorror? Explica les seues caracterstiques. Realitza algun acte que perjudique la gent del poble? En quin moment de la histria sexplica totalment qui o qu s? Qui s el narrador? Emplena una graella com la segent i obtindrs lestructura de la narraci. Captols Introducci Presentaci dels personatges, de lespai, situaci temporal, plantejament de la histria. Desenvolupament Problemes que es deriven de la situaci inicial (projecte de la famlia Watherley). Desenlla Fets que es realitzen per a resoldre el problema i soluci final
20 21 22
Has pensat en alguna ocasi que potser hi haja una civilitzaci a la Terra per que visca en una altra dimensi? Explica tot all que thages imaginat. Quin de tots els personatges que intervenen en la histria tha semblat el ms interessant? I el menys? Per qu? Creus que pot haver-hi un altre tipus dhorror que puga acabar amb la humanitat? Escriu una histria en qu aquest horror siga el protagonista.
36
EL GUARDI DE LANELL
AUTOR: Vicent Pascual EDITORIAL: Tabarca
LOBRA Ferran s un adolescent nascut i criat a Barcelona. Desprs de la mort de son pare, professor dHistria de la universitat, es planteja continuar amb les investigacions iniciades per aquest que queden inacabades com una mena dhomenatge a la seua memria. Aquestes investigacions se centren en lestranya desaparici dun anell al s. VII esdevinguda a Simat i a Benifair, dos pobles de la Valldigna, don s originria la famlia de Ferran i on es traslladar per a poder dur a terme el seu propsit. Una obra en la qual es valora el passat histric com un element que configura la prpia identitat arrelada en un poble i a unes tradicions, a ms de lamor i lamistat com a elements necessaris en la vida de lsser hum.
LAUTOR VICENT PASCUAL I GRANELL va nixer el 1944 a Silla. De menut va ser emigrant amb sos pares a Frana i Alemanya i finalment es va establir a la Valldigna, on ha trancorregut la prctica totalitat de la seua vida. s professor dEducaci Primria. Durant molts anys es dedic a la docncia a lescola i als cursos de Lingstica Valenciana i la seua Didctica de lICE. El 1983 dirig lelaboraci de la programaci de llengua a preescolar i EGB de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. s coautor dels llibres Penyagolosa I i Penyagolosa II. Treball com a director pedaggic de lEditorial Gregal fins a la seua desaparici. Actualment s director de la collecci Tabarca Juvenil de lEditorial Tabarca. Professional de lensenyament, ha dedicat moltes hores a lestudi de la llengua; per li agrada, de tant en tant, escriure alguna histria que li permeta reviure, amb tota intensitat, el mn dels adolescents. s conegut com a autor dexitoses novelles juvenils, com ara, El guardi de lanell (1984), Lltim guerrer (1986) i Lenigma del medall (1996).
37
Vicent Pascual El guardi de lanell

1 2 3
Busca informaci en una enciclopdia sobre Benifair i Simat. Dibuixa un mapa de la Comunitat Valenciana i situa-hi la vall de la Valldigna. Explica quin paper tenen en la histria els espais segents: mesquita de Xara quiya carrer Al-Sa castell de la Reina Mora la Talaia del Vigilant
Basant-te en la informaci arreplegada en lenciclopdia sobre Benifair i Simat, existixen realment la mesquita de Xara, el Castell de la Reina Mora i la Talaia del Vigilant? Quin succs histric sesdev el 1609? Com afecta a la histria lexpulsi dels moriscos? Qu s lanell? Qu s el guardi de lAnell? Explica qui sn i quin paper realitzen en la histria els personatges segents: Ali ben Yusuf Muhammad abd Allah Joan Pelegr
5 6 7 8 9
10 11 12
En quin moment Ferran veu per primera vegada Anna? Quina impressi rep? Quina relaci inicien a mesura que passa el temps? Quin esdeveniment familiar condiciona la vida i la preparaci intellectual de Ferran? De quina manera? Classifica aquests personatges en principals i secundaris. Ferran, Anna, Pep, Conxa, loncle Llus, Salva, Carme, Toni, tia Teresa.
38
Vicent Pascual El guardi de lanell

13
Analitza els trets fsics i psicolgics daquests personatges. Trets fsics Anna Ferran Trets psicolgics
14 15 16 17 18
Qui s el protagonista de la histria? I lantagonista? Quin treball encomana loncle Llus a la colla damics? Quins resultats se nobtenen? Explica lestratgia que utilitza Ferran per a comprovar qui s realment el Guardi de lAnell. De qui es tracta? Qu ocorre finalment? Qui conta la histria? Emplena la graella segent i obtindrs lestructura daquesta histria. Captols Introducci (Presentaci dels personatges, de lespai, situaci temporal, plantejament dun misteri que cal resoldre) Desenvolupament (Procs de resoluci del misteri) Desenlla (Moment en qu es descobrix la clau per resoldre el misteri. Soluci final)
19 20
Penses que la histria que sens conta podria ser possible? Per qu? Hi ha alguna llegenda referida a algun lloc del teu poble o de la teua ciutat que et resulte interessant? Pregunta a les persones de ms edat que ten relaten alguna i explica-la.
39
EL FANTASMA DELS CANTERVILLE
AUTOR: Oscar Wilde EDITORIAL: Bromera
LOBRA El senyor Otis i la seua famlia compren lheretat de la famlia Canterville: una casa amb fantasma incls. Sir Simon de Canterville, fantasma de la mansi, comena a manifestar-se amb aparicions freqents que, en la majoria de les ocasions, esdevenen fracassos a causa, sobretot, de les actuacions dels bessons de la famlia. Ser la jove Virgnia qui ajude el fantasma a aconseguir la seua redempci, i daquesta manera troba una mort justa. Relat dintriga on el significat de la vida, la mort, i lamor queden fortament palesos. De segur que no tavorrixes llegint-lo!
LAUTOR OSCAR WILDE, escriptor irlands en llengua anglesa, va nixer a Dubln el 1854 i va morir a Pars el 1900. Estudi al Trinity College de Dubln a Oxford. Fervent partidari de la teoria de lart per lart, esdevingu un dels mxims representants de lesteticisme. El 1888 public el volum de contes The happy prince (El prncep feli), al qual seguiren el recull de contes Lord Arthur Savilles crime (El crim de Lord Arthur Saville) i A house of pomegranates, i diversos assaigs, tots del 1891. Aquest mateix any public tamb la seua nica novella, The picture of Dorian Gray (El retrat de Dorian Gray), obra violentament criticada per immoral, per que tingu una gran repercussi en la literatura europea. Els tres anys segents Wilde assol el cim de la seua glria. El 1895 Wilde fou acusat dhomosexualitat pel marqus de Queensberry. Arrunat i sense prestigi, fou condemnat a dos anys de pres. En eixir de la pres, emigr a Frana. Poc abans de morir es convert al catolicisme. El 1905 es public la seua carta pstuma, De profundis.
40
Oscar Wilde El fantasma dels Canterville

Unix amb fletxes cada personatge amb la caracterstica que correspon. El senyor Hiram B. Otis s molt conegut des de fa tres segles Lord Canterville t 4 fills La tia-via de Canterville assassin la seua dona, Lady Eleanore El fantasma s la casera de la casa La senyora Otis s la duquessa viuda de Bolton Els fills dels Otis compra lheretat de Canterville Chase Senyora Umney s un home dhonor molt puntimirat Sir Simon de Canterville sn Washington, Virgnia i els bessons Relaciona aquests noms amb els objectes segents. Desprs indica qui els utilitza i per a qu. Campi detergent Model de Pinkerton llevataps Rising Sun lubricant Un personatge del llibre s un diplomtic; de qui es tracta? Explica qu significa el terme diplomtic? Coneixes uns altres crrecs semblants? Escriu-ne alguns. Lobra est narrada en primera persona o en tercera persona? El fantasma s qualificat amb diversos apellatius o malnoms, com ara Gibeon lEscarransit, el sangonera de Bexly Moor, Rubn el Roig, el beb estrangulat. Coneixes alguns malnoms de la teua famlia o damics o coneguts del teu poble o ciutat? Al llibre apareixen termes francesos, com ara rle, secondes noces, debut. Buscan el significat en un diccionari de francs i escriu-ne lequivalent en valenci. De qui era la taca de sang que hi havia a la llar de la casa? A qu es deu el canvi de color de la taca de sang de la biblioteca? Qui socupa de fer-ho? Quantes aparicions fa el fantasma? Indica si aquests enunciats sn vertaders o falsos: El fantasma, ja cansat, soblida de mantindre la taca en el seu estat. El fantasma havia daparixer al corredor una vegada per setmana. El fantasma havia de farfollar unes paraules des de la gran finestra del mirador el segon i el quart dimecres de cada mes. El fantasma se sent indignat perqu la famlia continua molestant-lo. Els bessons li posen poals daigua davall de les portes. Els bessons li posen fils pel corredor. El fantasma, indignat, abandona la casa.
3 4 5
6 7 8 9 10
41
Oscar Wilde El fantasma dels Canterville

11 12 13 14 15
Busca la descripci que es fa del fantasma en la novella i copia-la en el quadern. Com imagines tu el fantasma? Coneixes el nom dalgun altre llibre o pellcula on apareguen fantasmes? Escriu-ne el nom. El fantasma apareix al castell dels Canterville. Coneixes el nom dalgun castell fams? Escriu-ne el nom en el quadern. Explica com els bessons dOtis sencarreguen despantar el fantasma. Digues, almenys, tres coses que tu hagueres fet per a fer-ho. Explica la profecia que apareix a la finestra de la biblioteca. Quan una xica rossa puga aconseguir una oraci dels llavis del pecador, quan lametller estril florisca, i una criatura plore, aleshores estar tota la casa tranquilla i la pau vindr a Canterville.
16 17 18 19
Per qu desapareix Virgnia? Virgnia, quan apareix, ho fa amb un cofret a la m. Quin nera el contingut? Podem situar lobra en un pas concret, Anglaterra, conegut perqu hi ha molts castells. Has visitat alguna vegada un castell? Com era? A lobra apareixen ttols nobiliaris (duquessa, marquesa, etc.) i frmules de tractament, com ara sir, lady, etc., que reflectixen una societat determinada. Penses que els ttols nobiliaris i aquestes frmules de tractament tenen sentit en la nostra societat actual? Qu hagueres fet tu si la teua famlia comprara una casa sabent que es troba encantada i, ms encara, que t un fantasma? Amb qui es casa Virgnia? Qu apareix a la lpida de Sir Simon? Quina s la resposta que dna Virgnia al seu jove marit quan li pregunta el que li va ocrrer quan va veure el fantasma?
20 21 22 23
42
EL DIABLE DE LA BOTELLA
AUTOR: Robert Louis-Stevenson EDITORIAL: Bromera
LOBRA Keawe, el jove protagonista de la histria, en un viatge que realitza a San Francisco, entra en contacte amb una botella que cont un diable, el qual concedix tots els desitjos que se li demanen, excepte allargar la vida. Aquesta botella es pot vendre, per sols si es paga una quantitat de diners inferior a la que sha pagat en la seua venda anterior. Si el propietari mor, la seua nima es condemna a linfern. Keawe la compra, i el desig de posseir una casa preciosa es complix. Rpidament, es desf de la botella. Un dia coneix Kokua i ambds senamoren. Per laparici de la lepra condicionar Keawe perqu torne a recuperar la botella per a poder curar-se i aix casar-se. A partir daquest moment la sensaci dangoixa dominar el personatge protagonista, sentiment que compartir el lector a mesura que lacci progresse. Una obra en la qual es valorar la lleialtat i la fidelitat en la relaci amorosa per damunt de legoisme, sentiments que faran que la soluci arribe de la manera ms imprevista.
LAUTOR ROBERT LOUIS STEVENSON va nixer lany 1850 a la ciutat dEdimburg, fill nic del matrimoni format per Thomas Stevenson i Margaret Isabella Balfour. La seua famlia pertanyia a la classe burgesa, estament amb una rigorosa concepci del treball personal, la moral i les prctiques religioses. De menut, Robert L. Stevenson va patir la tuberculosi, malaltia que loblig a romandre al llit llargues temporades i que laboc a la lectura. Es va habituar als autors grecs i llatins, va llegir els relats de pirates de Johnston i les obres de Dumas (pare), Defoe, Swift, Goldsmith i Walter Scott, influncies que queden ben paleses en les histries daventures que va escriure. Entre les seues obres podem destacar Segrestat, El Senyor de Ballantrae, LIlla del Tresor, La Fletxa Negra, El cas misteris del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, El diable de la botella i Lilla de les veus. El 3 de desembre del 1894, als 43 anys, Stevenson va morir de sobte a Upolu, Samoa, a causa duna hemorrgia cerebral.
43
Robert Louis Stevenson El diable de la botella

1 2 3
Digues, dels personatges segents, quins sn els principals i quins els secundaris: Keawe, Lopaka, advocat amic de Lopaka, diable, jove haole de Beritania Street, Kokua, contramestre. Classifica els personatges segents en protagonistes i antagonistes: Keawe, diable, Kokua. Tria aquelles caracterstiques que podrien definir com s Keawe fsicament i psicolgica. Jove, mentider, geners, egoista, ben paregut, bondads, vell, lleig, sincer, lleial, tafaner, estafador, borratxo. Tria aquelles caracterstiques que podrien definir com s Kokua fsicament i psicolgica. Lletja, egoista, avara, envejosa, generosa, bondadosa, vella, jove, fidel, infidel, mentidera, responsable, irresponsable, bonica. Keawe, protagonista de la histria, realitza una srie de viatges que el situen en espais distints. Relaciona, amb fletxes, cada viatge amb el lloc corresponent. 1r viatge Kailua 2n viatge Honolulu 3r viatge San Francisco 4t viatge Kona 5 viatge Tahit 6 viatge Retorn a Hawaii Cada un dels llocs que el protagonista visita est lligat a una situaci personal diferent. Ompli el quadre segent amb la resposta adequada. Kailua Honolulu San Francisco Kona Tahit retorn a Hawaii Acci Compra la botella Es realitza el 1r desig Coneix Kokua Intenta tornar a comprar la botella Matrimoni amb Kokua Intenta vendre de nou la botella Lloc
7 8 9
Basant-te en els mitjans de transport utilitzats pels personatges, podries situar la histria en una poca determinada? Explica quines caracterstiques t la botella i a qui li la compra Keawe per primera vegada. Per quants diners havia comprat el senyor de San Francisco la botella? Per quant havia de vendre-la com a mxim?
44
Robert Louis Stevenson El diable de la botella

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
Per quants diners compra realment la botella Keawe? Penses que realitza una bona operaci? Quin s el primer desig de Keawe? Es realitza? Explica el procs. Explica com el personatge protagonista es desprn de la botella per primera vegada. Quin problema de salut es presenta a Keawe quan coneix Kokua i els dos senamoren? Qu fa per solucionar-lo? Digues quins sn els indicis que guien el protagonista fins a arribar a la botella i quin s el preu que ha de pagar per recuperar-la. Descriu els canvis de comportament de Keawe ja casat amb Kokua. En contar la histria a la seua esposa, quina soluci troba aquesta? Com es comporta el matrimoni quan sinstalla a Tahit? Quina reacci desperten els protagonistes entre els habitants de Tahit? Davant la impossibilitat de vendre la botella, quina determinaci pren Kokua per amor? Explica qu fa. Qu ocorre finalment? Ordena les accions i completa el quadre segent amb la resposta adequada. Keawe descobrix el sacrifici de Kokua. Intenta fer el mateix i troba la soluci en el contramestre. Aquest, en negar-se a vendre-li la botella, soluciona els problemes de la parella. Realitza el 1r viatge i entra en contacte amb el diable de la botella. Compra aquest objecte i demana el primer desig. Es complix el desig, coneix Kokua i senamoren. Volen casar-se, per Keawe descobrix que t la lepra. Per a curar-se, torna a comprar la botella. Es casen. La seua relaci empitjora per la preocupaci que t Keawe per la seua condemna. Kokua descobrix el secret. Intenten trobar una soluci al problema. Ella compra la botella sense que el seu marit se nadone. Acci Introducci Nus Desenlla Captols
22 23 24
Qu opines sobre el personatge que es queda finalment la botella? Podria situar-se aquesta histria en lpoca actual? Raona la resposta. Qu faries tu amb la botella? Escriu una breu histria en la qual tu actues de protagonista.
45
LILLA A LA DERIVA
AUTOR: Teresa Broseta EDITORIAL: Bromera
OBRA Lriba s una illa que t la peculiaritat de trobarse a la deriva, de viatjar per tota la Mediterrnia. Hi viu Pere, un jove que dedica el seu temps a lestudi dels moviments de lilla. El seu mn s una habitaci plena de papers i de frmules mitjanant els quals intenta calcular quan i on tocar terra lilla. El motiu daquesta dria s lamor que professa a Marina, una jove que va conixer quinze anys arrere quan lilla arrib a la Vila Joiosa. Es van haver de separar quan Lriba comen a moures de nou, i des daleshores Pere intenta esbrinar a travs de lestudi quan pot ser que torne a retrobar Marina. En adonar-se que els seus ltims clculs han sigut erronis, es dna per venut, per Ximo, un xiquet que tamb viu a lilla i que es considera un gran amic de Pere, intentar ajudarlo perqu recupere Marina. Aix, ajudat pels pares de Ximo, Pau i Nela, i uns coloms ben ensenyats, Pere aconseguir els seus propsits.
LAUTORA TERESA BROSETA va nixer a Valncia, lHorta, lany 1963. Ha destacat com a autora de narracions, teatre i poesia per a infants. Lany 2001 guany el premi Carmesina per lobra La botiga del Carme i posteriorment ha publicat, entre altres, els llibres segents: Operaci Tarrubi, Lestiu dels pirates i Lilla a la deriva, amb la qual va quedar finalista del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 2003. Amb lobra Les costureres del mn, va guanyar el Premi Vicent Silvestre de Narrativa Infantil 2004. Lany 2007 va guanyar el premi de Teatre Infantil Xaro Vidal per lobra No puges a landana, el premi Vila de les Alqueries per La bruixa refredada. Lany 2008 aconsegu el premi el Ciutat de Sagunt per Ayrin de les Alcusses. Recentment ha publicat Lescarabat de Khalili (2010) i On samaga la son? (2011).
46
Teresa Broseta Lilla a la deriva

Ordena aquests pargrafs i classificals com a introducci, nus i desenlla. a) Arriba el dia que el colom elegit per a dur a terme la gesta s enviat perqu trobe Marina i li faa arribar una nota de Pere on diu que continua estimant-la i li pregunta si aquest amor s correspost. Lespera s llarga perqu el viatge del colom s difcil, per finalment aquest retorna amb la resposta de Marina. No sols continua estimant Pere sin que, a ms, ha intentat en els ltims anys imaginar els punts on podia arribar lilla per a poder trobar-shi. A partir daquest moment continuaran en contacte fins que poden organitzar el retrobament. b) Pere aconseguix desxifrar el misteri de lilla i saber el lloc en qu es trobar amb Marina. Finalment, Lriba arriba al lloc previst per Pere i tot acaba feliment. c) Pere sadona que els clculs que ha realitzat sobre quan i on arribar a terra Lriba, lilla a la deriva on viu, sn erronis i se sent trist i deprimit. Ximo intenta que supere la crisi i el convida a sa casa. Hi troben Nela i Pau, els pares de Ximo. Pere conta la seua histria damor amb Marina i Ximo, Pau i Nela intentaran ajudar-lo utilitzant els coloms de Pau, ben ensenyats, perqu facen de missatgers entre Pere i Marina.
2 3 4 5
A partir de lordenaci de lestructura, fes el resum de la histria. Qui conta la histria? Torna a llegir linici del captol IV. Hi ha algun canvi de narrador? Per qu penses que ocorre aix? Qui s Pere? Descriu-lo fsicament i psicolgica segons el que diu el narrador o el que fa. Quins personatges lajuden? Explica les caracterstiques de lilla. Quins avantatges i quins inconvenients t segons els seus habitants? En la novella hi ha dues versions que expliquen per qu Lriba s una illa a la deriva. Quines sn? Els defensors de cada una daquestes dues teories estaven dacord en algun punt? A partir de la versi valenciana i tenint en compte el seu parallelisme amb lAlbufera, dedux la forma que hauria de tindre lilla i fes-ne un dibuix. Busca en Internet, en una enciclopdia o en llibres especialitzats la teoria de la deriva dels continents. Explica-la i digues si pot tindre alguna relaci amb la histria que acabes de llegir. Com es coneixen Pere i Marina? Conta la seua histria damor i explica la dificultat amb qu es troben per a poder retrobar-se.
6 7
8 9
10
47
Teresa Broseta Lilla a la deriva

11 12
Qu s un colombaire? Esbrina si en la teua localitat hi ha alguna associaci de colombaires i informat sobre les activitats que solen realitzar. Pau, el pare de Ximo, relata com es va fer colombaire i les dificultats que hagu de superar per poder dur a terme la seua afici pel fet de trobar-se en una illa a la deriva. Explica-les i digues com aconseguix vncer-les. Com ajuden els coloms a Pere en la seua histria damor? Relata les dificultats que va superar el colom per a trobar Marina. Quin missatge porta el colom quan torna a lilla? Una vegada rep Pere el missatge de Marina, com intenta comunicar-se novament amb ella? Ho aconseguix? Compara el temps que transcorre utilitzant el mitj de comunicaci del colom i el de correus. Una altra manera de comunicar-se que utilitzen els habitants de lilla en els moments de perill s el que ells anomenen el Dispositu dAlerta Immediata. En qu consistix? Al llarg del llibre es descriuen com s el dia a dia de lilla, en qu treballen, quins costums i celebracions tenen Digues si trobes diferncies o similituds respecte als nostres costums. Els espais que se citen en la histria, sn reals, ficticis o imaginaris? Alguns dels llocs que se citen en lobra sn la Vila Joiosa, Corf, Siracusa, Gela, Algria, Egipte, Igumenitsa, Marroc, Itlia, Frana, Tuncia, Lbia. En un mapa de la Mediterrnia, marcals i anota quins pasos recorre Marina per a trobar Pere. Qu s el que ms recorda Pere de la Vila Joiosa? Busca informaci sobre aquesta localitat i compara-la amb la descripci que oferix el llibre. Com arriba a descobrir Pere on es pot retrobar amb Marina? Quina olor indica la proximitat de la Vila? Opini personal sobre el llibre que has llegit.
13 14 15 16 17 18
19
20 21
22 23 24 25
48
LEX & CIA. DELINQENTS
AUTOR: Jess Corts EDITORIAL: Bromera
LOBRA lex i la seua colla damics, Vctor, Laura i Gus, tenen una agncia de detectius. Un dia shi presenta Nerea, coneguda de Laura i Vctor, amb la intenci de demanar-los ajuda en un cas de robatori. Pretn recuperar una medalla que era un record del seu rebesavi. Lhavien furtada del coll de sa mare en un atracament que havien patit al carrer. A partir dalgunes dades que dna Laura, lex organitza la seua recerca. Shi emboliquen amb delinqents juvenils, amb caps grossos del crim organitzat, sn objecte de persecucions perilloses que estan a punt dacabar amb les seues vides. Sempre, per, aconseguixen salvar-sen, b perqu sn ajudats per Nic, un amic que coneix molt b els ambients de delinqncia, b per lenginy dlex. Al final, cada u acaba al lloc que li correspon.
LAUTOR JESS CORTS va nixer a Torrent, lHorta de Valncia, lany 1962. Ha guanyat els premis literaris Ciutat dAlzira-Bancaixa de narrativa juvenil, 1997 amb No em pots dir adu i el Ciutat dAlzira Vicent Silvestre de narrativa infantil, 1999 amb Lull de la mmia. Llibres que ha publicat: Plom, ms que plom! (1993), El somni de Fran (1995), lex & Cia. Detectius (1997), No em pots dir adu (1998), La mansi del terror (1998), Roses negres per a Kosovo (2001) i lex & Cia. Delinqents (2003).
49
Jess Corts lex & Cia. Delinqents

Ordena correctament aquestes seqncies i classifica-les en introducci, nus i desenlla. a) Quan estan a punt de ser executats pels mafiosos, interv la policia. Aquesta havia estat seguint les accions de Dillinguer i el seu grup. La informaci que li falta, a la policia, s completada per lex. Finalment, recuperen la medalla i tot torna a la normalitat. b) Nerea es presenta en lagncia de detectius acompanyada de Vctor i Laura. Vol contractar els serveis dlex & Cia. per a recuperar la medalla que fou robada del coll de sa mare perqu s un record de famlia molt estimat. Ella acompanyava sa mare en el moment del robatori, per la qual cosa pot descriure els atracadors i recorda un nom, Dillinger. c) Una vegada acceptat el cas, lex es posa en marxa. A partir de la informaci que arreplega de les pgines de successos dels diaris, sap que hi ha un barri anomenat el Bronx on solen reunir-se els delinqents per a fer negocis. Shi acosten i pregunten pel tal Dillinger. A els fa implicar-se en un embolic del qual se nescapen grcies a la intervenci de Nic. En lintent de recuperar la medalla, i grcies a la intervenci de Vctor, van als mercats de diumenge on sol haver-hi venda de mercaderia robada. Shi troben amb els lladres de la medalla i lex contacta amb ells. Pretn fer-se passar per un delinqent que vol fer-hi negocis. Per diverses circumstncies, les coses es compliquen i lex amb aquests dos lladregots estan a punt de ser assassinats per uns mafiosos. Aconseguixen escaparsen i lex demana ajuda a Nic perqu amague al llarg duna setmana aquests dos delinqents. Quan tornen a reunir-se, els nostres amics tenen un pla per a introduir-se en lamagatall dels dos brivalls i recuperar la medalla, sn capturats pels mafiosos que han estat seguint-los. Els porten a unes grans naus industrials.
2 3 4 5 6 7
Basant-te en les accions esmentades en lactivitat anterior, amplia-les amb els fets ms importants i fes el resum. Classifica aquests personatges en protagonistes i antagonistes: lex, Gus, Laura, Dillinger, Brut, Vctor, Pina, Nic. Descriu fsicament i psicolgica Pina, Brut i Dillinger. Explica quina funci t cada un dels personatges protagonistes en lagncia i com s. Com s la relaci entre lex i Gus? En la histria apareixen dos personatges anomenats Sonny i Nino. Els classificaries com a protagonistes o com a antagonistes? Sn els seus vertaders noms? Qui els els posa? Per qu? Per a qui treballen Nino i Sonny? Quina relaci tenen amb Dillinger?
8
50
Jess Corts lex & Cia. Delinqents

9 10 11
Qui s Sant Eliot Ness? Qui li posa aquest nom? Per qu? Com s loficina de detectius on es reunixen els personatges? De qui s? lex s un enamorat de les novelles policaques. En la pgina 10 sen citen uns quants ttols. Esbrina, buscant en una enciclopdia o en Internet, qui les va escriure, si sn considerades obres clssiques i digues quines caracterstiques tenen aquest tipus de novelles. A quina ciutat transcorre lacci de la novella? Un dels llocs on sadrecen els protagonistes s el Bronx. s el nom vertader? Per qu sel coneix aix? Qu s realment el Bronx? Descriu lambient dels dos mercats per on passegen els nostres amics buscant soluci al seu problema. Sn mercats reals o fruit de la fantasia de lautor? Com es coneixen lex, el Pina i Brut? En quina situaci es veuen involucrats tan bon punt es coneixen? Per qu? Com se nescapen? Per qu Brut i Pina tenen un amagatall? Com pretn lex introduir-shi? Explica les intervencions de Nic en la histria. Com capturen Sonny i Nino els nostres amics? On els porten? Quins negocis amaga aquest lloc? Com troba la policia Dillinger? Qu hi t a veure Vctor? Explica el tracte entre lex i Sant Eliot Ness. Segons lex, sn importants Pina i Brut dins del mn de la delinqncia? Quina s la teua opini al respecte? En quina persona es narra la histria? Quin punt de vista es mant, intern o extern? Opini personal sobre el llibre.
12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
51

6 Lectures 1eso

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

6 Lectures 1eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Foment de la lectura

AUTOR: H. P. Lovecraft EDITORIAL: Tabarca

H. P. Lovecraft Lhorror de Dunwich

Lavnia Whateley Wilbur Whateley

H. P. Lovecraft Lhorror de Dunwich

AUTOR: Vicent Pascual EDITORIAL: Tabarca

Vicent Pascual El guardi de lanell

Vicent Pascual El guardi de lanell

EL FANTASMA DELS CANTERVILLE

AUTOR: Oscar Wilde EDITORIAL: Bromera

Oscar Wilde El fantasma dels Canterville

Oscar Wilde El fantasma dels Canterville

AUTOR: Robert Louis-Stevenson EDITORIAL: Bromera

Robert Louis Stevenson El diable de la botella

Robert Louis Stevenson El diable de la botella

AUTOR: Teresa Broseta EDITORIAL: Bromera

Teresa Broseta Lilla a la deriva

Teresa Broseta Lilla a la deriva

LEX & CIA. DELINQENTS

AUTOR: Jess Corts EDITORIAL: Bromera

Jess Corts lex & Cia. Delinqents

Jess Corts lex & Cia. Delinqents

You might also like