Lestat

actual de lenergia elica

Jaume Morron i Estrad Gerent 3 de juliol de 2013

Parc elic Les Forques-2, Conca de Barber

 EolicCat s la veu de la indstria elica a Catalunya Lobby, comunicaci i promoci de lenergia elica per tal dassolir-ne una implantaci racional a Catalunya Fer realitat la planicaci formulada al Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012 2020 http://www.eoliccat.net

 Tecnlegs Promotors elics, dmbit global, estatal i local Entitats nanceres, i Petites i mitjanes empreses de lmbit econmic local catal (enginyeries, consultores, gabinets jurdics, ...)

Alemanya: capacitat disponible a lhivern, de 2012 a 2025 lelica terrestre passa de 28,6 (2012) a 51,8 GW (2025); lelica marina de 0,2 GW (2012) a 16,8 GW (2025)
250,0

Nuclear
200,0

Fuel-oil Biomassa Hidrulica Lignit Elica oshore Hulla Gas Elica onshore Solar 2015 2016 2020 2025

150,0

100,0

50,0

0,0

2012

Font: Scenario Outlook and Adequacy Forecast 2012 2030. ENTSOE Ten Year Network Development Plan 2012

Regne Unit: capacitat disponible a lhivern, de 2012 a 2025 lelica terrestre passa de 3,0 (2012) a 9,6 GW (2025); lelica marina de 1,4 GW (2012) a 26,9 GW (2025)
120,0 100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

Hidrulica Biomassa Elica oshore Elica onshore Fuel-Oil Gas Hulla Nuclear 2015 2016 2020 2025

2012

Font: Scenario Outlook and Adequacy Forecast 2012 2030. ENTSOE Ten Year Network Development Plan 2012

160,0 140,0 120,0 100,0 80,0

Frana: capacitat disponible a lhivern, de 2012 a 2025 lelica terrestre passa de 6,5 (2012) a 19,0 GW (2025); lelica marina de 0,0 GW (2012) a 4,0 GW (2025)
Hidrulica Biomassa Solar Elica oshore Elica onshore Fuel-Oil Gas Hulla Nuclear 2015 2016 2020 2025

60,0 40,0 20,0 0,0

2012

Font: Scenario Outlook and Adequacy Forecast 2012 2030. ENTSOE Ten Year Network Development Plan 2012

Espanya: capacitat disponible a lhivern, de 2012 a 2025 lelica terrestre passa de 21,5 (2012) a 37,5 GW (2025); lelica marina de 0,0 GW (2012) a 1,6 GW (2025)
140,0 120,0 100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

Fuel-Oil Mixtos Lignit Elica oshore Biomassa Hulla Nuclear Solar Hidrulica Elica onshore Gas 2015 2016 2020 2025

2012

Font: Scenario Outlook and Adequacy Forecast 2012 2030. ENTSOE Ten Year Network Development Plan 2012

Dinamarca: capacitat disponible a lhivern, de 2012 a 2025 lelica terrestre passa de 3,37 (2012) a 4,22 GW (2025); lelica marina de 0,94 GW (2012) a 3,59 GW (2025)
15,00

Hidrulica Biomassa Fuel-oil

12,00

9,00

Co-combusti Hulla Gas

6,00

3,00

Elica oshore Elica onshore 2015 2016 2020 2025

0,00

2012

Font: Scenario Outlook and Adequacy Forecast 2012 2030. ENTSOE Ten Year Network Development Plan 2012

 Alemanya + Regne Unit + Frana + Espanya + Dinamarca (en GW) Nuclear Lignit Hulla Gas Fuel-Oil Combustibles mixtos Elica terrestre Elica marina Solar Biomassa Hidrulica Nuclear Combustibles fssils Noves energies renovables Hidrulica

2012 Gener Juliol 19:00 11:00 93,16 93,16 25,50 25,50 73,26 73,26 100,85 101,05 18,53 17,73 2,22 2,22 63,01 65,01 2,57 2,67 31,50 34,70 7,70 7,80 59,02 59,02 93,16 93,16 220,47 219,87 104,77 110,17 59,02 59,02

2025 Variaci 2025-2012 Gener Juliol Gener Juliol 19:00 11:00 19:00 11:00 84,23 84,23 -8,93 -8,93 17,00 17,00 -8,50 -8,50 45,71 45,71 -27,55 -27,55 132,77 132,87 31,92 31,82 12,53 12,53 -6,00 -5,20 1,55 1,55 -0,67 -0,67 122,14 123,24 59,13 58,23 51,85 52,75 49,28 50,08 83,40 84,10 51,90 49,40 15,69 15,69 7,99 7,89 67,99 67,99 8,97 8,97 84,23 84,23 209,65 209,65 273,19 275,99 67,99 67,99 -8,93 -10,82 168,42 8,97 -8,93 -10,22 165,82 8,97

Cal situar al capdamunt de lagenda poltica, per la necessitat de garantir-ne el subministrament i per limpuls econmic i la creaci docupaci que genera
Lassumpci per part del PECAC 2012-2020 dels objectius de la UE en matria denergia i canvi climtic s un salt qualitatiu de gran transcendncia La paraula energia es cita 4 vegades al Pla de Govern 2013 2016 que ahir va presentar el President Mas: en tres indicadors i en lacci executiva nm. 138, de les 212 contemplades
Consum denergia elctrica per capit; Percentatge de les energies renovables en el consum nal denergia; Ecincia en ls de lenergia 138. Pla per a lassumpci de la gesti, el transport i la distribuci de lenergia i la gesti de laigua, i de les principals infraestructures logstiques que sn competncia de lEstat a Catalunya.

Ara la promoci de les energies renovables i lecincia energtica sn objectius estratgics i troncals de la Generalitat, per encara es troba a faltar que tots els nivells de lAdministraci estiguin impregnats dun sentit durgncia en materialitzar-lo

Dinamarca com exemple del cam a seguir

El febrer de 2011, el Govern publica Energistrategi 2050, que el Parlament ratica el mar de 2012 en lacord ms majoritari mai assolit

Independncia dels combustibles fssils lany 2050, sense recrrer a lenergia nuclear, que el Parlament va prohibir lany 1985

http://www.ens.dk/Documents/Netboghandel%20-%20publikationer/2011/Energy_Strategy_2050.pdf

Una nova indstria

Lenergia elica suposa una gran oportunitat de desenvolupament tecnolgic i industrial

Installacions dIDESA a Avils

Comparativa europea de retribuci nal a lenergia elica, 2013

Valors en /MWh Diferencial amb Espanya (%)

Romania Itlia Sussa Belgica Blgica** Polnia Pasos Baixos Regne Unit Austria Crocia Alemanya Grcia Frana Espanya* Dinamarca Irlanda Finlndia 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0

Romania Itlia Sussa Belgica*** Blgica** Polnia Pasos Baixos Regne Unit Austria Crocia Alemanya Grcia Frana Espanya* Dinamarca Irlanda Finlndia -20,00% 10,00% 40,00% 70,00% 100,00%

Font: Emerging Energy Research: Renewables Support Policies in Europe: 2013 Country Comparisons * Preu nal a Espanya el 2013: 81,25/MWh, segons lordre de peatges IET 221/2013 de 14 de febrer. IVPEL: 5,7/MWh ** Valonnia. *** Flandes

Per el subministrament dequips pel mercat espanyol sha redut a partir de lany 2009 i casi paralitzat en lactualitat per les mesures reguladores
MW ANUAL VARIACIN
5.000

RD 1614/2010 RD 1565/2010
120%

Ley 17/2007
4.000

RD-L 6/2009 RD-L2/2013 Ley 15/2012 RD-L 1/2012

100%

RD 661/2007 RD 436/2004 RD-L 7/2006

80%

3.000

RD-L 6/2000
2.000

60%

40% 1.000

20%

0
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

0%

AOS

Fuente: AEE

Lany 2012 lenergia elica va enregistrar el menor creixement de la seva histria

Reial Decret Llei 1/2012, de 27 de gener

Suspn els procediments de pre- assignaci de retribuci per a les noves installacions de producci denergia elctrica a partir de cogeneraci, fonts denergia renovables i residus Suprimeix els incentius econmics per a les noves installacions de producci denergia elctrica a partir de cogeneraci, fonts denergia renovables i residus

http://www.boe.es/boe/dias/2012/01/28/pdfs/BOE-A-2012-1310.pdf

X X X ?
Plantes tancades o que tenen previst tancar Plantes amb aturades temporals

? X X X

X X

X X

I una acceleraci en la destrucci docupaci en el sector

Ocupaci total
50.000

41.438
40.000

35.319

37.730

35.719 30.747 27.119

32.133
30.000

24.096 20.594

20.000

10.000

Lany 2012 es van perdre ms de 3.000 llocs de treball i des de laprovaci del RDL 2/2013 ns ara se nhan perdut ms de 2.100 directes (i sestima que uns 1.470 indirectes) i es preveu que la tendncia continu: 24 ocupacions/dia

Aportacions de lenergia elica a leconomia espanyola

Infraestructura de xarxa +586 M

15,8 % Cobertura demanda (2010)

Electricitat

Exportacions netes +5.097 M

7.232 M Primes
(2005-2010)

Al mes per llar

PIB Directe + 11.475 M

PIB Indirecte (arrossegament)

Importacions fssils evitafdes

+6.885 M

Emissions CO2 + 2.610 M Balana scal 648 M

7.657 M

Llocs de treball 36.408

Mitjana (2007-10)

Per cada euro que es destina a primes sen generen 3 per a leconomia

I+D+i 701 M

Altres benecis socials

Dades 2005-10

Prima equivalent a lenergia elica i reducci dimportacions de combustibles fssils i demissions de gasos dhivernacle (20052011)
4.000
Milions , constants base 2011

2.500
1.245

2.396 1.568 1.677 1.925

1.000

662 188 -657

936 194 231 246 264 292 276

-500

-898

-1.016

-1.167 -1.596 -1.988 -1.707

-2.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Prima equivalent

Importacions

Emissions

Font: AEE, Impacto Macroeconmico del Sector Elico en Espaa, Desembre 2012 (Dades de 2011)

Una rpida i extraordinria evoluci tecnolgica

3 parcs elics desmuntats i no substituts, amb 12 aerogeneradors i 0,725 MW de potncia, a lEmpord

0,725

Vilopriu Garriguella Roses

1 5 2 4 12

x 15 = 15 kW x 24 = 120 kW x 75 = 150 kW x 110 = 440 kW 725 kW

Dades a 12/6/2013

43 parcs elics en servei, amb 810 aerogeneradors i 1.272,32 MW de potncia

Parcs Terra Alta Anoia Conca de Barber Les Garrigues Baix Ebre Segri Ribera dEbre, Priorat Urgell, Conca de Barber Baix Camp Alt Camp 9 6 6 5 6 3 2 1 4 1 43

Aeros 148 119 84 87 159 44 25 33 101 10 810

Potncia (MW) 327,90 202,67 168,00 171,70 134,43 106,40 51,71 49,50 44,01 16,00 1.272,32

106,4 168,0 171,7 327,9 134,4

49,5 51,7 44,0

202,7 16,0

Dades a 12/6/2013

8 parcs, amb 89 aerogeneradors i una potncia de 224,17 MW, inscrits al registre de pre-assignaci, que han perdut la retribuci del RD 661/2007

Comarca

Aeros

Potncia unitria (MW)

Potncia total (MW)

15,0

99,17 30,0

Arram Coll de Som Auliver Solans Aligars Coll Vents Els Pesells La Tossa del Vent

Baix Ebre Les Garrigues Terra Alta

10 5 15 20 11 4 16 1 7 89

2,00 2,00 3,00 2,50 3,00 1,50 3,00 1,67 1,50

20,00 10,00 45,00 50,00 33,00 6,00 49,67 10,50 224,17

Dades a 12/6/2013

154 parcs, amb 914 aerogeneradors i una potncia conjunta de 1.980,01 MW, no inscrits al registre de pre-assignaci i en diferents estadis de tramitaci

370,59

367,70

389,57

Demarcacions

Parcs

Aeros

Potncia (MW)

427,20 444,95

Girona Tarragona Lleida Terres de l'Ebre Barcelona

25 28 29 36 36 154

177 176 183 176 202 914

370,59 427,20 367,70 444,95 389,57 1.980,01

Dades a 12/6/2013

22 parcs amb 250 aerogeneradors i una potncia conjunta de 768 MW en les set ZDP adjudicades per Resolucions de la DGEiM de 26/11/2010

180

99 186 60 90 120 33

ZDPs i Comarques Alt Empord Segarra i Conca de Barber Alt Peneds i Alt Camp Ribera dEbre i Baix Camp Segri i Ribera dEbre Terra Alta Anoia i Segarra

Adjudicatries GNFR/Alstom Wind GNFR/Alstom Wind Fersa/Aventalia Fersa/Aventalia Comsa-Emte/Gamesa GNFR/Alstom Wind FCC/Ros Roca

MW

180,00 186,00 33,00 120,00 60,00 90,00 99,00 768,00

Dades a 12/6/2013

3 parcs marins, amb un mxim de 12 aerogeneradors i 70,0 MW de potncia total, en tramitaci

Aeros

Potncia unitria (MW)

Potncia total (MW)

Fase 1A (xa) Fase 1B (xa) Fase 2 (otant)

2 2 8 12

5,00 5,00 6,25

10,00 10,00 50,00 70,00

70,0

Les potncies totals dels parcs sn mximes i les dels aerogeneradors indicatives

Dades a 12/6/2013

Evoluci de la capacitat de generaci elica a Catalunya (en MW) font: Catalunya: 1.272,32 MW
1.000

500

Evoluci de la capacitat de generaci elica a Catalunya (en MW) , ... i a Espanya font:
20.000

Catalunya: 1.272,32 MW
15.131

22.801 21.681 20.676

19.279 16.740

15.000
11.615

10.000

10.028 8.504 5.491

5.000
847 130 216 451 1.519 2.162 2.884

4.526

46

121

Vint anys dimplantaci elica a Espanya: Qui ha fet qu?

La demanda elctrica de Catalunya s el 18,5 % del total dEspanya, i creixent 49.485 50.000 (18,3%, lany 2011; 18,2%,lany 2010)
36.539 30.612 26.115 19.832 20.002 14.182 7.687 8.891 10.080 10.103 11.593

40.000

30.000

20.000

5.819 4.244 4.583 4.949 1.703

10.000

(en GWh, dades de 2012, REE)

Catalunya s la sisena comunitat autnoma en potncia elica installada

Castella i Lle Castella La Manxa Galicia Andalusia Arag Catalunya Pas Valenci Navarra Astries La Rioja Mrcia Pas Basc Canries Cantbria Balears 522,50 446,60 262,00 160,10 153,30 35,30 3,70 1.272,32 1.189,00 979,90 1.893,30 3.806,50 3.311,50 3.263,20 5.510,60

(dades en MW, a 1/1/2013. Font: AEE)

I tamb la setena comunitat autnoma en generaci elctrica a partir de lenergia elica

Castella La Manxa Galicia Castella i Lle Andalusia Arag Navarra Catalunya Pas Valenci La Rioja Astries Mrcia Canries Pas Basc Cantbria Balears

11.350 8.066 7.944 5.731 4.447 2.678 2.647 2.548 1.006 883 401 362 340 62 6

(dades en GWh, any 2012. Font: REE, El sistema elctrico espaol 2012)

Impacte de les mesures reguladores elctriques en el sector de les energies renovables (*) i en el sector convencional (**)
Norma RDL 14/2010 RDL 1614/2010 RD 1565/2010 RDL 1/2012 Llei 15/2012 Concepte Peatge a la generaci Reducci hores a la solar fotovoltaica Acord reducci temporal incentius a lelica Acord reducci temporal incentius a termosolar Energia reactiva Paralitzaci sector renovable (prdua despeses de desenvolupament, avals, ...) Impost sobre la generaci elctrica (7%) Cnon hidroelctric Supressi primes al consum de gas a termosolars Modicaci factor actualitzaci tarifes Eliminaci de lopci mercat + prima -1,387 -1.266 2010 2011 -35 -740 -51 -451 -110 2012 -38 -740 -65 -304 -119 sd 2013 -41 -740 -116 -136 -126 sd -800 -304 -256 -255 -225 -2.999 Total -115 -2.220 -232 -891 -355 sd -800 -304 -256 -255 -225 -5.653

RDL 2/2013 Total

(*) Inclosa la cogeneraci (**) Incls el transport

Les mesures reguladores que shan adoptat ns avui per tractar de corregir el dcit tarifari han minvat en 5.653 milions deuros els ingressos del sector de les energies renovables

Norma RDL 6/2009 RDL 14/2010

Concepte Derogaci minoraci drets de CO2 Acord amb empreses distribudores Peatge a la generaci Bo social Plans destalvi i ecincia energtica Ajuda al foment del carb autcton Augment dels pagaments per capacitat Reducci 10% pagaments per capacitat ITC 3127

2010 923 604

2011 1.057 -113 -270 500 332

2012 1.027 -113 -250 500 332 -84 -668 -46 310 -50 -100

2013

Total 3.007 604

-113 -150 -150 500 332 -668 310 -50 -100 -570 -270 -511 -74 74

-339 -150 -670 1.500 996 -84 -1.336 -46 620 -100 -200 -570 -270 -511 -74 74 2.451

RDL 134/2010 ITC 3127/2011 RDL 13/2012

Auto TS RDL 20/2012 Llei 15/2012

Finanament del bo social per part del sistema Reducci de la retribuci al transport Reducci clcul costos extrapeninsulars Impost sobre la generaci elctrica (7%) Cnon nuclear Cntims verds Modicaci IPC 1.527 1.506

RDL 2/2013 Total

Ordre peatges Incentiu a la distribuci 858

-1.440

Les mesures reguladores que shan adoptat ns avui per tractar de corregir el dcit tarifari han augmentat en 2.451 milions deuros els ingressos del sector elctric convencional

Costos totals del sistema 2012

(part liberalitzada + part regulada)

Incentius no EERR (cogeneraci, ) 7%

Altres 2%

Resta d'incentius a les EERR 11%

Costos d'energia 35%

Incentius a l'elica 5%

Costos extra- peninsulars 6%

TOTAL: 36.948 milions

Font: Liquidaci 14 CNE, OMIE

Pagament del dcit d'anys anteriors 9%

Xarxes 18%

Pagaments per capacitat Serveis 4% d'ajustament 3%

Els incentius a les energies renovables representen un 16% dels costos totals del sistema elctric; concretament, els incentius a lenergia elica noms suposen un 5% daquests costos totals, i a la resta de renovables un 11%.

Evoluci histrica del dcit tarifari elctric (1999 2012)

Milions (Ingressos i costos) Milions (Dcit tarifari)
Font: Liquidacions de la CNE

El dcit de tarifa es genera quan els ingressos regulats (principalment peatges daccs) no cobreixen la totalitat dels costos regulats. El sistema elctric ha generat un dcit de tarifa acumulat de 35.000 milions . Malgrat les recent mesures reguladores adoptades pel Govern central, lany 2012 el sistema elctric ha generat un dcit de 5.609 milions , el segon ms gran desprs del de 2008

Origen i evoluci del dcit tarifari elctric (2004 2012)

Milions

El gruix del dcit de tarifa elctric es va originar entre 2004 i 2008, en un perode en que els incentius a les energies renovables no eren signicatius i, ns i tot, algunes tecnologies, com la termosolar, encara no existien. Levoluci del dcit tarifari no es correlaciona necessriament amb levoluci incentius a les energies renovables.