Business Angel: persona que aporta els seus propis diners a empreses no cotitzades , els promotors de loes quals

no son familiars o amics. Aquest diner que aporten es considera diner intellegint, ja que no tan sola aporten finanament sino que donen suport els emprenedors comparting amb ells contactes, experiencies en el sector, etc. Els Business Angel quan inverteixen en les fases inicials dempreses contribueixen a omplir el forat de finanament que abans era ocupat per les empreses de capital risc. Els Business Angel son una figura dimpuls a lactivitat, emprenedoria, l innovaci i la generaci de llocs de treball. Capital risc (venture capital): activitat financera consistent en la presa de participacions temporal i minoritaria a PIMEs en proces de desenvolupament, a portant valor afegit en forma de suport gerencial, amb lobjectiu dobtenir algun benefici de lxit de les mateixes. Capital financer: quantitat de diners associada a un momento determinat de temps. Operaci financera: intercambi no simultani, entre dues persones fisiques o juridiques, de capitals o bens economics,m amb la condici de que sigui financerament equivalent lo rebut a lo entregat en el punt que es pren com a referencia. Inversi: t lloc quan les disponibilitats son superior als recursos necersaris. En una inversi el subjecte actiu participa en el projecte economic assumint o compartint la titularitat. Laportaci no ha de ser necessariament financera. La rentabilitat no est sotmesa a les lleis del mercat del diner. Invertir consisteix a renunciar a unes disponibilitats liquides certes i segures avui, per unes disponibilitats liquides incertes en el futur. finanament: t lloc quan les disponibilitts son inferiors als recursos necessaris. El subjecte pssiu no participa en el projecte economic. Es limita a ubministrar la liquiditat a canvi del preu pactat, el tipus dinters. El preu del diner est sotms a les condicions dequilibri dins del mercat del diner, on intervenen mediadors com la banca. Capitalitzar consisteix a calcula el valor dun capital financer equivalent dun capital present en un momento futur, o dun capital passat en el present. Actualitzar consistex a calcular el valor dun capital financer equivalent dun capital futur en el present, o dun capital present en un momento passat. Tipus de rgims financers: 1. Inters simple venut: remuneraci constant en tot el termini, la devoluci tan del principal com dels interessos al final del periode, tan sols el principal produeix interessos. El factor financer: (1+i*t) 2. Inters simple anticipat: remuneraci constant en tot el termini, la devoluci del principal es produciex al final mentre que els interessos sbonen al principi del mateix. tan sols el principal produeix interessos. El factor financer: 1/(1-i*t) 3. Inters compost: remuneraci a tant constant en tot el termini, devoluci del principal i dels interessos al final del periode, els interessos es devengan al final de cada periode i sacumulen al principal. El factor financer: (1+i)^n

Rendes financeres: conjunt de capitals financers equidistants en el temps: existencia de varis capitals financers a diversos moments del temps; els venciments equidistants (capitals vencen amb igual periodicitat). Una Renda model: constant, anual, venuda, inmediata, temporal i valorada a un tipus dinters compost. Descompte defectes: una entitat financera pot anticipar al client limport del crdit no venut, instrumentalitzat amb efectes mercantils. Les entitats bancaries realitzaen el cobrament dels efectes. Lempresa que presenta els efectes sanomena 2cedente mentre que el pagador final s el librado. A ms, la quantitat que es presenta a descomptar s el nominal per el liquid percebut s lefectiu. Efectiu s el resultat de descomptar del nominal els interessos i comisions que asplica el banc. loperaci de descompte es realitza salvo buen fin, la qual cosa ens indica que en cas que el librado no pagui, la devoluci es carrega al compte del cedente amb les despeses correspoenents. No hi ha transmissi dels crdits dels cedent. Els costos son: despeses de formalitzaci, despeses financeres (intersssos per anticipaci, commsissions, impagats) i compensacions. Plissa de crdit: intrument molt til per a professionals, comercials i empreses. Sinstrumentalitzen mitjanant comptes corrents, permeten un saldo negatiu fins a un limit com a resultat de lactivitat operativa de lempresa. Sautoritzen per un limit i per un termini curt de temps evitant que la renovaci automtica ports a un descobert permanent. Lobjectiu s la cobertura de lnecessitats temporals ja que si la necessitat s permanent , millor rec`rrer a altres frmules. Interessos (deutor, creditor, de mora o dexedit); despeses i comissions (sobre saldo no disposat i per cancelaci anticipada); i despeses de formalitzaci (interevenmci del fedatari public i comissio destudi i alta). Prsctec hipotecari: lentitat financera concedeix un prstex garantit amb un b immoble: compra lo local, nau, etc. Limport del prstiec aconstuma a ser entre el 70-80% del valor pericial de limmoble. Hi ha qui ofereix el 100%. Les quotes resultats han de permetre al prestatari la seva devoluci, per aix les entitats financeres limiten el maxim a endeutar.se en relaci als ingressos fixes (40%). El termini acostuma a ser dentre 30 i 35 anys. Tot i que alguns de 20 anys. En quant al tipus dinters, lentitat bancaria ofereix dues modalitats dhipoteques: tipus inters fixe i variable. Les dinters fixa m,antenen el mateix tipus dinteres durant tota la vida del prstic, independentment de levolucio dels tipos dinters. El termini mxim s dentre 12 i 15 anys. Els prstics hipotecaris de tipus dinteres variable: els tipus dinteres incials tan sols es mantenen durant els primers 6-12 mesos. Desrps sapplica un index de referecia al que se li aplica un diferencial. Els sistemes damortitzaci: poden ser de quota constant, capital constant, capital creixent, etc. El sistema francs damortitzaci s el ms usat. Aquests consisteix en amortitzar el prstec de forma progressiva, disminuint la quota dinters a lanar amortitzant el capital pendent. Les despeses: previes a la formalitzaci, propies de la formalitzaci, derivats de lescritura de la hipoteca i si en el mateix moment es realitza la compra-venda de limmoble. Leasing: es tracta duna opperaci per la qual mitjaant un contracte, larrendador confereix a larrendatari el dret a lus i possessi de determinats bns a canvi dun pagament peridir. Al final del contracte, larrendatari t lopci de comprar el b, firmar un nou contracte o tornar

el b. El leasing permetn a les empreses disposar de bens sense la necessitat defectuar el desembolsament de ladquisici.A ms, loperaci es practica amb caracter irrevocable fins el final de loperaci. Al final larrendatari pot comprar el b pel valor residual. totes les deseopese de manteniment van a crrec de larrendatari. Els avbantatges son: facilita el 100% del finanament, no precisa el desembolsament de quantitats inicials, tractament fiscal favorable que permet dedirse del cost dels bns duna forma ms rpida que amb altres metodes damortitzaci. El cash-flow que gener ala inversi permet el seu finanament. Facilita la sustitutcio dquip, immobles, etc; i es trcata dun instrument molt util per a professioinals, comercials o petites emprese que tenen ms dificil el acces al finanament.