TEMA 6: LESTRUCTURA DE LTOM.

SISTEMA PERIDIC
El coneixement de la composici interna de la matria ens pot ajudar a predir el seu comportament i per tant aprofitar millor les seues propietats i fer noves substncies amb propietats interessants. En aquest tema dependrem com es per dins la matria i quina es la millor classificaci dels elements qumics per tal de comprendre millor les seus propietats. 1 ANTECEDENTS DELS MODELS ATMICS Els primer documents sobre qumica han aparegut en escriptura cuneforme i en jeroglfics en les tombes egpcies. Des de l'antiguitat, els homes s'han preguntat de qu estan fetes les coses. El primer del que tenim notcies va ser un pensador grec, Tales de Milet, qui en el segle VII abans de Crist, va afirmar que tot estava constitut a partir d'aigua, que enrarint-se o solidificant-se formava totes les substncies conegudes. Amb posterioritat, altres pensadors grecs van suposar que la substncia primignia era una altra. Aix, Anaxmenes, en el segle VI a. C. creia que era l'aire i Herclit el foc. En el segle V, Empdocles va reunir les teories dels seus predecessors i va proposar no una, sin quatre substncies primordials, els quatre elements: Aire, aigua, terra i foc. La uni d'estos quatre elements, en distinta proporci, donava lloc a la vasta varietat de substncies distintes que es presenten en la naturalesa. Aristtil (s.IV A.C), va afegir a estos quatre elements un quint: el quint element, l'ter o quinta essncia, que formava les estrelles, mentre que els altres quatre formaven les substncies terrestres. Durant els segles VI a IV abans de Crist, en les ciutats gregues va sorgir una nova mentalitat, una nova forma de veure el mn no com quelcom controlat pels dus i em manejat al seu capritx, sin com una immensa mquina governada per una lleis fixes i immutables que l'home podia arribar a comprendre. Va ser aquest corrent de pensament la que va posar les bases de la matemtica i les cincies experimentals. Demcrit, un d'estos pensadors grecs, ms brillants del segle IV abans de Crist, es va interrogar sobre la divisibilitat de la matria. A simple vista les substncies sn contnues i es poden dividir. s possible dividir una substncia indefinidament? Demcrit pensava que no, que arribava un moment en qu s'obtenien unes partcules que no podien ser dividides ms; a eixes partcules les va denominar toms, que en grec significa indivisible. Cada element tenia un tom amb unes propietats i forma especfiques, diferents de les dels toms dels altres elements. No obstant aix, desprs de la mort d'Aristtil, grcies a les conquistes d'Alexandre el Gran, les seues idees es van propagar per tot el mn conegut, des d'Espanya, en occident, fins a l'ndia, en l'orient, i les idees de Demcrit, sense estar oblidades completament, van caure en dess durant ms de dos mil anys. La mescla de les teories d'Aristtil amb els coneixements prctics dels pobles conquistats van fer sorgir una nova idea: l'alqumia. Quan es fonien certes pedres amb carb, les pedres es convertien en metalls, al calfar arena i calcria es formava vidre i semblantment moltes substncies es transformaven en altres. Els alquimistes suposaven que ja que totes les substncies estaven formades pels quatre elements d Empdocles, es podria, a partir de qualsevol substncia, canviar la seua composici i convertir-la en or, el ms
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 1

valus dels metalls de l'antiguitat. Durant segles, els alquimistes van intentar trobar, evidentment en va, una substncia, la pedra filosofal, que transformava les substncies que tocava en or, i a la que atribuen propietats meravelloses i mgiques, com concedir la vida eterna. Les conquistes rabs del segle VII i VIII van posar en contacte a aquest poble amb les idees alquimistes, que van adoptar i van expandir pel mn, i quan Europa, desprs de la caiguda de l'imperi rom va caure en la incultura, van ser els rabs, grcies a les seues conquistes a Espanya i Itlia, els que van difondre en ella la cultura clssica. El ms important alquimista rab va ser Yabir (tamb conegut com Geber) funcionari d'Harn al-Raschid (el califa de Les mil i una nits) i del seu visir Jafar (desprs transformat en el conegut malvat de la pellcula de Disney). Geber va afegir dos nous elements a la llista: el mercuri i el sofre. La mescla d'ambds, en distintes proporcions, originava tots els metalls. Van ser els rabs els que van cridar a la pedra filosofal al-iksir i d'ac deriva la paraula elixir. Encara que els esforos dels alquimistes eren vans, el seu treball no ho fou. Van descobrir l'antimoni, el bismut, el zinc, els cids forts, les bases o lcalis (paraula que tamb deriva de l'rab), i centenars de compostos qumics. L'ltim gran alquimista, en el segle XVI, Theophrastus Bombastus Von Hohenheim, ms conegut com a Paracels, natural de sussa, va introduir un nou element, la sal. Robert Boyle, en el segle XVII, va rebutjar totes les idees dels elements alqumics i va definir els elements qumics com aquelles substncies que no podien ser descompostes en altres ms simples. Va ser la primera definici moderna i vlida d'element i el naixement d'una nova cincia: La Qumica. Durant els segles segents, els qumics, van oblidar les idees alquimistes i van aplicar el mtode cientfic. En aquest punt va ser molt important la aportaci en el segle XVIII de Antoine de Lavoisier introduint ls sistemtic de la balana al laboratori de qumica. D'eixa manera, van descobrir nous i importants principis qumics, les lleis que governeu les transformacions qumiques i els seus principis fonamentals. Al mateix temps, es descobrien nous elements qumics. Precisament per a explicar algunes d'estes lleis, les lleis ponderals, Dalton, en 1808 va proposar la primera teoria atmica moderna. Smbols qumics de Dalton. Dalton encara simbolitzava els elements mitjanant 2 EL MODEL ATMIC DE DALTON El model atmic de Dalton reprenia la idea que va pictogrames que recordaven lpoca de lalqumia, va ser el suec Jns Jacob Berzelius qui estren la notaci actual proposar el grec Demcrit el segle IV (A.C.) i es basava de nomenar als elements amb smbols fets amb lletres (N: nitrogen, Cu: coure, O. Oxigen...) en els segents principis: a) Els toms d'un mateix element son, indivisibles i indestructibles, tots iguals entre si en massa i propietats. b) Els toms d'elements diferents sn diferents en massa i propietats. c) La uni d'toms d'elements diferents dona lloc a la varietat de substncies conegudes d) La ruptura de les unions entre els toms per a formar noves unions s l'origen de les transformacions qumiques L'tom de Dalton va ser molt profits per a explicar les lleis de proporcionalitat en les reaccions qumiques i en la composici de les substncies. Per durant tot el segle XIX es descriviren i s'estudiaren diversos fenmens fsics que donaren a entendre que la matria
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 2

presentava una nova propietat que no es podia explicar mitjanant l'tom de Dalton: la crrega elctrica. Podem citar entre altres : La electricitat esttica La pila elctrica. El tub de raigs catdics L'electrlisi. La radioactivitat natural. 3 EL MODEL DE THOMSON El fsic angls John Joseph Thomson, analitzant els tubs de raig catdics va descobrir lelectr en 1897. A va ser la prova definitiva de que ltom havia de tenir una estructura interna. El primer model dtom amb electrons va ser proposat per el mateix Thomson en 1904. Segons aquest model ltom constaria de una massa positiva en el que estaven incrustats els electrons, com les panses dins d un pasts. La crrega positiva neutralitzaria la negativa dels electrons i deixa man era explicarem la neutralitat de ltom. 4 EL MODEL ATMIC NUCLEAR 4.1. L'EXPERIMENT DE LA LMINA D'OR EL fsic neozelands E. Rutherford (18711937) i els seus deixebles Geiger i Marsden van bombardejar una fina lmina d'or amb raigs alfa (partcules amb crrega positiva emeses per substncies radioactives). Si es confirmava el model de Thomson, que totes les partcules havien de travessar la lmina i els seus impactes shavien de recollir de manera uniforme darrere de la lmina. No va ser aix: algunes partcules eixien desviades o fins i tot rebotades en sentit contrari. Rutherford va concloure que l'tom reunia tota la massa i la crrega positiva en un punt diminut que va anomenar nucli, el qual estava envoltat per una distant capa d'electrons. 4.2. EL MODEL ATMIC NUCLEAR Daquestes conclusions va nixer el Model Atmic Nuclear de Rutherford. Les hiptesis d'aquest model d'tom sn: Ltom est constitut per un nucli central amb quasi tota la massa de l'tom, que cont partcules amb crrega positiva anomenades protons. En l'escora hi ha els electrons, amb una massa negligible amb relaci a la del nucli. Giren en rbites circulars concntriques entorn del nucli i la seua crrega negativa equilibra la positiva. La mida del nucli s molt menuda en comparaci de la mida de tot l'tom, i entre el nucli i l'escora hi ha un espai buit. Experiments posteriors van permetre comprovar que en la majoria dels nuclis hi havia altres partcules sense crrega elctrica denominades neutrons. Ara per poder caracteritzar
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 3

el nucli dun tom calia definir dos nmeros: 1. El nombre atmic representa el nombre de protons que hi ha en el nucli. Es representa amb la lletra Z. 2. El nombre mssic s la suma del nombre de protons i de neutrons del nucli. Es representa amb la lletra A. Els elements es representen: A ms: Un element qumic ve caracteritzat pel nmero Z, s a dir el nmero de protons del nucli. Per tant podem tindre nuclis del mateix element (igual Z) amb diferent nmero de neutrons (diferent massa i per tant diferent A). Aquests sn el que es denomina istops, per que ocupen el mateix (iso=igual) lloc (topos=lloc) en la taula peridica. La massa atmica sexpressa en Unitats de Massa Atmica (u) que es defineix com la 12ava part de la massa del istop de carboni 12 es a dir: Per a calcular la massa dun element que t diversos istops es fa una mitjana ponderada de la massa dels istops tenint en compte la seua abundncia relativa.

4.3. ESPECTRES ATMICS Quan parlem de radiaci la paraula espectre es refereix a un conjunt de radiaci que emet o absorbeix un cos. Per exemple espectre visible es refereix a totes les radiacions que composen la llum visible, en aquest cas com els podem veure podem dir que son els diferents colors que composen la llum visible. Quan es comunica energia (trmica, elctrica, etc.) als toms d'un element en estat gass, aquests emeten llum. Lespectre que emet, es a dir el conjunt de radiacions que emet, es com una empremta dactilar de lelement i sanomena espectre atmic de lelement. Aquesta emissi procedeix de moviments d'electrons en l'escora. Aix doncs, estudiant la llum emesa, es pot deduir la disposici dels electrons en l'escora. A1.- EXPERINCIA: Assaig a la flama Preparem dissolucions de sals diverses i comprovem el color que dona una gota de cada dissoluci a la flama usant un fil de nquel. Sal Color Clorur de Liti Clorur de Sodi Clorur de Potassi Clorur de Bari Sulfat de coure Lexperincia que hem fet s la base dels focs dartifici de colors. Si en cada cas la llum de lexperincia anterior la frem passar per un prisma i la projectrem en una pantalla obtindrem lespectre demissi de cada substncia com una distribuci de ratlles lluminoses de colors. Cada un dels espectres mostra un patr que s nic per a les substncies de cada mostra. Lespectre es com una empremta dactilar dels elements que composen cada mostra.
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 4

Desgraciadament ltom de Rutherford, que explica b els fenmens elctrics, no era suficient per explicar els espectres atmics i es va fer necessari refinar un poc mes la idea que es tenia de ltom. 4.4. LTOM DE BOHR I LESPECTRE DE LHIDROGEN L'any 1913, el fsic dans N. Bohr (1885-1962) va presentar un model atmic per a l'hidrogen que explicava l'estructura de l'escora electrnica i justificava l'espectre atmic d'aquest element. Es basava en tres postulats: L'electr gira entorn del nucli en rbites circulars d'energia fixa. Noms hi ha rbites en qu els electrons tenen valors d'energia determinats. Per aix, les rbites tamb s'anomenen nivells d'energia, designats amb la lletra n = 1, 2, 3, 4... Quan l'electr passa d'un nivell d'energia superior a un altre d'energia inferior, la diferncia d'energia s'emet com a llum. Ara per explicar els espectres podem recrrer al esquemes a i b. A) Si se subministra lenergia suficient a un electr, en forma de llum o calor, lelectr passa al que sanomena un estat excitat, s a dir a un estat denergia superior. B) Com que aquests estats sn inestables, rpidament torna a nivells inferiors i emet la diferncia denergia entre el nivell superior i el inferior en forma de llum. Com la diferncia denergia entre nivells s constant, el tipus de llum que semet sempre s la mateixa. El desenvolupament matemtic del model de Bohr explica de manera molt satisfactria les equacions experimentals obtingudes per a lespectre de lhidrogen durant eixa poca. 4.5. QUE NO EXPLICA EL MODEL DE BOHR A mesura que es van anar usant equips espectrals que toms monoelectrnics: Noms tenen tenien ms resoluci, algunes ratlles que semblaven senzilles un electr: eren en realitat doblets (dos ratlles juntes) o triplets (tres ratlles Ex: H, He+, Li+2 juntes). Aix, unit a la mala predicci que el model de Bohr feia toms polielectrnics: posseeixen ms dun electr: per a toms polielectrnics, va fer que es proposara un nou Ex: Prcticament tota la resta: enfocament per la descripci de ltom. Ex: 2He: Posseeix dos electrons: 5 EL MODEL ATMIC ACTUAL Ex: 3Li: Posseeix tres electrons 5.1. PRINCIPIS DE LA MECNICA CUNTICA El model modern, a ligual que el de Rutherford, considera el nucli format per protons i neutrons i tamb considera una estructura de capes per als electrons per ms complexa. El model actual es basa en la MECNICA CUNTICA que al seu torn es va basar en els segents fets: a) La hiptesi de Planck (1901) En 1901 el fsic alemany Max Planck va publicar un treball que sanomenava La dist ribuci de lenergia en lespectre visible. En aquest treball demostr que per a poder explicar la radiaci visible que emetia la matria quan es posava a una certa temperatura era necessari considerar que la llum estava formada per xicotes partcules, quantums, i que lenergia de cada quantum val E = h (equaci de Planck). On h es una constant anomenada constant de Planck (6,6210 -34 Js) i la freqncia. El model de Bohr ja va tenir en compte la hiptesi de Planck

Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 5

b) Explicaci de lefecte fotoelctric. (Albert Einstein, 1905) Temps arrere shavia observat que era possible arrancar electrons de la superfcie dun metall irradiant amb la llum apropiada. En el seu treball publicat en 1905 Einstein explicava per qu el fet darrancar electrons de la superfcie dun metall depenia de la freqncia (color) i no de la intensitat (quantitat de llum). Per explicar-ho va prendre m de lequaci de Planck i va suggerir que es necessitava una energia mnima per arrancar electrons dun tom. Com la energia, segons Planck, depn de la freqncia si no tenim una freqncia mnima no aconseguirem arrancar cap electr. c) Dualitat ona-corpuscle. (1924) En 1924 Louis De Broglie va proposar que qualsevol partcula amb massa i en moviment hauria de tenir associada una ona. Per tant el moviment duna partcula es podria explicar mitjanant una ona. Aquest comportament noms es pot observar a nivell atmic. Sha demostrat que protons, neutrons i electrons tenen comportament de ona. Aquestes consideracions tamb expliquen part de model de Bohr d) Principi dincertesa de Heisenberg (1927) Werner Heisenberg enunci el seu principi de la segent manera: No es pot conixer amb total precisi al mateix temps la posici i la velocitat de una partcula. El principi de Heisenberg es formula amb una equaci on apareix la constant de Planck, per tant noms es nota el seu efecte a nivell microscpic. 5.2. Lequaci dona De tots aquests principis es dedueix que la descripci de ltom ha de tenir en compte la naturalesa ondulatria de la matria (De Broglie). A ms ara no podem saber amb certesa on es troba lelectr (Heisenberg) per tant el nou model ens descriur probabilitats de trobar lelectr. Per suposat tamb haurem de tenir en compte que lenergia no pren valors qual sevol si no que t unitats mnimes (Planck) i que per a arrancar electrons dels toms es necessita una energia mnima que depn de cada substncia(Einstein) Amb tot a Erwin Schrdinger va obtenir una equaci que considera lelectr una ona vibrant al voltant del nucli. Aquesta equaci es coneix com lequaci dona. La soluci de lequaci dona dna a entendre que els electrons es troben al voltant de nucli en diversos nivells energtics (numerats des del 1 fins infinit), que al seu torn es troben desdoblats en altres subnivells, i que els electrons omplin primer els nivells amb el nmeros ms baixos. La manera en qu estan organitzats els electrons al voltant dun tom sanomena configuraci electrnica. 5.3. Nivells i subnivells (orbitals). Com hem dit els electrons en ltom es troben organitzats en nivells i subnivells. Aquests subnivells reben el nom dorbitals i es designen amb les lletres s, p, d i f. Ara la denominaci rbita no s apropiada per que el electr no segueix una trajectria predefinida al voltant de ltom. Un orbital estableix la probabilitat de trobar lelectr en un lloc de S INTERESSANT SABER lespai, aquest espai es pot representar. Les solucions de la equaci dona Les lletres que designen contemplen que en cada orbital noms caben dos electrons. A ms tamb els subnivells (s, p, d, f) procedeixen dels noms segons la soluci de lequaci d'ona. anglesos de les lnies Els subnivells s (orbitals s) apareixen a partir del nivell 1. En un espectrals que originen: sharp, principal, diffuse i orbital s caben 2 electrons. Els subnivells p (orbitals p) apareixen a partir del nivell 2, i van de fonamental. tres en tres. En total cabran 6 electrons.

Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 6

Els subnivells d (orbital d) apareixen a partir del nivell 3, van de 5 en 5, caben per tant 10 electrons. Els subnivell f (orbital f) apareix a partir del nivell 4, van de 7 en 7, per tant caben 14 electrons. Fixeu-se en les regularitats: Tipus dorbital A partir del nivell En grups de Electrons que caben s 1 1 2 p 2 3 6 d 3 5 10 f 4 7 14 Per tant En el nivell 1 noms apareix un subnivell (orbital) de tipus s (2 electrons) En el nivell 2 apareixen orbitals tipus s i p (2+6= 8 electrons en total) En el nivell 3 apareixen orbitals de tipus s, p i d (2+6+10=18 electrons en total) En el nivell 4 apareixen orbitals de tipus s, p, d i f (2+6+10+14= 32 electrons en total) 5.4. Configuraci electrnica La configuraci electrnica dun tom s la manera en qu estan organitzats els electrons en lescora de ltom. De la configuraci electrnica dun tom depenen, en gran mesura, les propietats qumiques de lelement. El criteri principal per saber com omplin els electrons els orbitals s lenergtic. Dins de cada nivell, l'energia dels orbitals (subnivells) creix en la seqncia s p d f Els electrons aniran a parar a lorbital lliure de menor energia disponible. Lordre denergia creixent s el que es mostra en la figura. Aquest diagrama es coneix com a principi de construcci, principi dAufbau o diagrama de Meller. La notaci 1s2 significa que hi ha dos electrons situats en el nivell1, subnivell s. Igualment, 2p5 significa que hi ha 5 electrons situats en el nivell 2, als orbitals p, en els quals caben un mxim de 6 electrons. La notaci 3d8 significa que hi ha 8 electrons situats en els orbitals d del 3, en el quals caben un mxim de 10 electrons. Usant la notaci descrita s possible representar la configuraci electrnica de un tom. Per a fer la configuraci electrnica cal recordar que en ltom neutre hi ha el mateix nombre de electrons que de protons i per tant el nmero delectrons de ltom neutre s igual al nmero Z. Exemples de configuracions electrniques: C (Z=6) : 1s2 2s2 2p4 : Cu (Z=29) : 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d8
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 7

6 EL SISTEMA PERIDIC O TAULA PERIDICA 6.1. HISTRIA La necessitat de classificar les substncies ve de molt antic, per si el que es volia era fer una classificaci dels elements primer era necessari trobar-los i mesurar les seues propietats. Des de lantiguitat fins al descobriment cientfic del fsfor en 1669, per part de Hennig Brand, noms es coneixien uns quants elements (Coure, Plata, Or, Plom, Estany, Mercuri, Ferro...). Des daleshores es descobriren poc a poc nous elements. En 1813 J. Berzelius ja establ una classificaci en metalls i no metalls. En 1869, quan Mendeleiev propos la seua taula. ja es coneixien 63 elements, la qual cosa ja permetia buscar semblances per a poder establir una classificaci sistemtica. En lany 1865 el qumic angls J. A. Newlands es dna compte que si es collocaven els elements coneguts fins lpoca en ordre creixent de masses atmiques, semblava que les propietats dels elements es repetia cada 8 elements, Ell anomen a la Llei de les octaves. Va aconseguir ordenar algunes files, per aleshores no es coneixien els gasos nobles i no es van trobar llocs per a elements acabats de descobrir. Altres cientfics proposaren altres classificacions mes o menys tils basades tamb en la repetici de propietats. Per el que ms xit va tenir fou el qumic rus Dimitri Mendeleiev (1834-1907) que en el 1869, va presentar una taula peridica on classificava els elements segons les masses atmiques creixents. Lxit de Mendeleiev esdevingu en qu, a ms de posar ordenades en vertical els elements amb propietats qumiques similars, va deixar espais buits per a elements no descoberts dels quals va fer prediccions de les propietats qu e desprs, quan sidentificaren aquest nous elements, resultaren certes. Noms falt que en 1911, Henry Gwyn Moseley proposara lordenaci dels elements pel nombre atmic Z creixent i que seguint aquest criteri, A. Werner i F. Paneth, ja amb quasi tots els elements descoberts, proposaren el 1952, la taula peridica actual, denominada taula peridica llarga.

6.2. Perodes i grups En la taula peridica definitiva les files sanomenen perodes i les columnes grups o famlies. En els perodes cada element t un prot ms que lanterior. En els grups cada element t una
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 8

capa ms que lanterior i tots tenen configuraci electrnica similar. Es per aix que tots elements dun grup tenen propietats qumics paregudes i els grups reben els n oms que shi illustren en la figura segent. GRUPS O FAMLIES 1 ALCALINO-TERRIS CARBONOIDES 3 PERODES 4 5 6 7 NITROGENOIDES GASOS NOBLES 2 ALCALINS HALGENS ANFGENS TERRIS

METALLS DE TRANSICI

METALLS DE TRANSICI INTERNA 6 7 LANTNIDS ACTNIDS

3. Metalls i no metalls Una de les primeres classificacions dels elements fou la separaci entre metalls i no metalls.

Des del punt de vista qumic el comportament metllic t a veure amb la tendncia a cedir electrons en la formaci denllaos. Des del punt de vista fsic els metalls solen t enir la brillantor metllica i la conductivitat elctrica i de la calor que no tenen els no metalls. Com els gasos nobles no solen formar compostos qumics no cedeixen, ni agafen electrons per tant no sn ni metalls ni no metalls. Finalment cal comentar sobre els semimetalls que tenen propietats intermdies entre metalls i no metalls. All que els fa ms interessants s que molts son semiconductors, per la qual cosa es gasten per fer circuits electrnics. 6.4. Interpretaci electrnica del sistema peridic El format modern de la taula peridica s un reflex de l'estructura electrnica dels elements que la formen. En efecte, cadascun dels blocs coincideix amb el subnivell de l'escora electrnica que va sent ocupat successivament pels electrons.
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 9

 Bloc s. Format pels elements dels grups 1 i 2. Es caracteritzen perqu sn metalls lleugers i la seua capa de valncia s del tipus ns1 o ns2. Bloc p. Comprn els elements dels grups 13 al 18. Aquests elements omplin els subnivells des de np1 fins a np6. Bloc d. Constitut pels elements dels grups 3 al 12. Sn els denominats metalls de transici. Bloc f. Denominats metalls de transici interna. Els elements situats en la mateixa fila formen un perode: cada element t en el nucli dels toms un prot ms que l'anterior, i si s neutre, un electr ms en l'escora. El nombre del perode s el mateix nombre (n) de l'ltim nivell electrnic que es va omplint. Els elements de propietats qumiques semblants es colloquen, segons la intuci de Mendeleiev, en un grup o columna. Es numeren de l'1 al 18 i s'admeten noms collectius per a alguns grups. El nombre del grup est relacionat estretament amb el nombre d'electrons de la capa de valncia (la ms externa) de l'tom. Elements s i d: el nombre d'electrons de la capa de valncia coincideix amb el nombre del grup. Elements p: el nombre d'electrons de la capa de valncia s'obt restant 10 del nombre del grup. Tots els elements d'un grup tenen el mateix nombre d'electrons en l'ltima capa. S'anomenen electrons de valncia i determinen el comportament qumic de l'element i les seues propietats. 6.5. Propietats peridiques Lestreta relaci que hi ha entre lestructura electrnica dels diferents elements i les seues propietats fsiques i qumiques implica que, igual que les seues configuracions varien peridicament, les diferents propietats del elements tamb varien peridicament al llarg de la taula, vegem algunes.
Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 10

6.5.1 Radi Atmic El radi atmic augmenta en baixar en un grup. El numero de capes augmenta i per tant els electrons externs es troben cada vegada mes lluny del nucli. Per exemple: en els elements alcalins el major volum correspon al Franci i el menor Liti. El radi atmic decreix en avanar en un perode. En afegir un prot ms al nucli la crrega nuclear augmenta i els electrons de valncia, que es troben tots en un mateix nivell, seran atrets amb ms fora. 6.5.2 Electronegativitat Lelectronegativitat s una propietat molt til quan considerem els electrons que enllacen els toms. Es defineix com la capacitat datracci que t un element sobre els electrons denlla. La propietat es mesura amb una unitats arbitrria. Per conveni sassigna el valor 4 a ltom ms electronegatiu (el Fluor) i desprs es calcula la resta delectronegativitats comparant els toms quan formen enlla. Lelectronegativitat disminueix amb la tendncia a cedir electrons. Per tant disminueix quan baixem en un grup i augmenta quan avancem en un perode. 6.5.3 Reactivitat La reactivitat qumica es la tendncia que t un element a reaccionar amb els altres. La reactivitat de metalls i no metalls s diferent. El metalls son ms reactius quan ms tendncia tinguen a perdre electrons. Per tant els metalls ms reactius son els que tenen menys electronegativitat i es troben davall i a lesquerra de la taula (Cs i Fr). Els no metalls ms reactius es troben just a lextrem oposat i corresponen als elements ms electronegatius (F i O).

Tema 6.Estructura atmica. Sistema peridic / 11