Plat, La Repblica.

VII

Full: 1/20

PLAT LA REPBLICA, Llibre VII (514a 541b)

I

1.- Al.legoria de la caverna [514a] Desprs da - vaig dir (parla Scrates) -, compara lescena segent amb lestat en qu es troba la nostra natura respecte a leducaci o la seua mancana. Imagina una vivenda subterrnia en forma de caverna, amb una llarga entrada oberta a la llum que sestn per tota lamplria de la cova, i uns homes que hi sn des de nens, lligats de peus i coll de manera [b] que no es puguen moure ni veure altra cosa que el que tenen davant, perqu les lligadures no els deixen girar el cap. Darrere dells hi ha la llum dun foc que crema ms lluny i ms alt, i, entre el foc i els encadenats, un cam ms elevat al llarg del qual sha construt un petit mur semblant a les mampares que salcen entre els titellaires i el pblic, per damunt de les quals mostren aquells les seues meravelles. - Ja ho veig va dir (Glauc). - [c] B. Representat ara que, tot al llarg del mur, hi ha uns homes que transporten tota [515a] classe dobjectes que sobrexen de la paret i figures dhomes o animals fetes de pedra i de fusta i tota classe dobjectes fabricats. Entre estos portadors nhi haur, naturalment, uns que aniran parlant i altres que callaran. - Quina escena ms estranya em descrius va dir i quins estranys presoners! - Semblants a nosaltres vaig dir ; primer de tot, qu creus que han vist els presoners dells mateixos o dels seus companys sin lombra projectada pel foc sobre el fons de la caverna? - [b] Com prodrien digu si sels ha obligat durant tota la vida a mantenir immbil el cap? - I no passaria el mateix respecte als objectes transportats? - s clar. - I si pogueren parlar entre ells, no es referirien a les ombres de les coses transportades? - Necessriament. - I si el fons de la pres tingus eco, cada vegada que parls algun dels portadors, no penses que creurien que s lombra que passa la que parla? - S, per Zeus! va dir. - [c] Aleshores no hi ha dubte vaig dir que res no tindran per real sin les ombres dels objectes fabricats. - Efectivament. - Considera ara vaig dir el que passaria si foren alliberats de les seues cadenes i guarits de la ignorncia, i, dacord amb la seua natura1, els succera el segent: si un dells fra deslligat i obligat a alar-se de sobte i a girar el coll i a caminar i mirar cap a la llum i en fer tot a sentira dolor i enlluernat no pogus distingir ni tan sols els objectes, les ombres dels quals abans veia, qu creus que li respondria a alg que li digus que abans no veia ms que foteses [d] i qu s ara quan es troba ms a prop de la realitat i amb la cara girada cap als objectes reals?, i si li fra mostrant els objectes que passen i obligant-lo a contestar a les seues preguntes sobre cadascun dells, no creus que romandria perplex i que li semblaria ms real all que abans veia que a que ara li mostraven? - Molt ms digu.

Lestada a la caverna s antinatural. Leixida, el retorn a la prpia natura. 1

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 2/20

II - I si lobligaren a fixar la mirada en la mateixa llum, no creus que li doldrien el ulls i [e] que fugiria tornant cap als objectes ombrvols que pot contemplar i consideraria que sn ms clars que aquells que li mostren? - Aix s digu. - I si se lendugueren dall a la fora vaig dir obligant-lo a recrrer laspra i abrupta pujada i no el deixaren abans dhaver-lo arrossegat fins a la llum del sol, no creus que sofriria i [516a] sindignaria per ser arrossegat i que una volta arribat a la llum en tindria els ulls tan plens que no seria capa de veure ni tan sols una de les coses que anomenem reals? - No, no en seria capa va dir - almenys de moment. - Necessitaria acostumar-shi, crec jo, per a poder veure les coses de dalt. El que veuria ms fcilment seria, primer de tot, les ombres; desprs les imatges del homes i daltres objectes reflectits en les aiges i, ms tard, els objectes mateixos. A continuaci li resultaria ms fcil contemplar de nit les coses del cel i el mateix cel, fixant la mirada en la llum del estels i de la [b] lluna, que veure de dia el sol i la seua llum. - Efectivament - I finalment, crec jo, seria el sol, i ja no les seues imatges reflectides en les aiges ni en altre lloc ali a ell, sin el mateix sol en el seu propi domini i tal com s en ell mateix, el que estaria en condicions de mirar i contemplar. - Necessriament digu. - I desprs deduiria que s el sol el que produeix les estacions i els anys i governa tot el [c] que hi ha a la regi visible i que s, en certa manera, la causa de totes les coses que es veuen. - s evident va dir que desprs dall acabaria deduint a. - Aleshores, quan recordara la seua anterior vivenda i la cincia dall i els seus antics companys de pres, no creus que es consideraria feli per haver canviat i que es compadiria dells? - Efectivament. - I si hi hagus hagut entre ells alguns honors o lloances o recompenses que es concedien els uns als altres per saber distingir amb precisi les ombres que passaven i que, en recordar [d]millor quines solien passar davant o darrere o amb les altres, eren ms capaos que ning de preveure el que havia de succeir, creus que (lalliberat) tindria nostlgia destes coses o enveja dels que gaudien desta classe dhonors i poders o que li passaria el que diu Homer, que preferiria clarament treballar la terra al servei de qualsevol altre home sense patrimoni2 o patir qualsevol altre dest abans que viure en aquell mn dopinions infundades ()? - s el que crec va dir : preferiria qualsevol altre dest abans que aquella vida. - Ara considera el segent digu - , si (lalliberat) retornara all baix i ocupara el mateix seient, no creus que se li omplirien els ulls de tenebres en apartar-los de sobte de la llum del sol? - Certament va dir. - I si hagus de competir de nou amb els que shavien quedat all encadenats, opinant [517a] sobre les ombres que, en no tindre els ulls encara acostumats, veuria amb dificultat i li caldria molt de temps per a acostumar-shi no faria riure i dirien dell que, per haver anat a dalt, t els ulls fets malb i que no paga la pena intentar pujar a eixe lloc? I no matarien, si trobaren la manera dagafar-lo i matar-lo, qui intentara deslligar-los i fer-los pujar? - s clar digu.

Odissea, XI 489-90. Paraules dAquiles en lHades. Plat suggereix que la caverna s com la regi dels morts (Hades).
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 3/20

III - Doncs b vaig dir - , cal aplicar esta imatge, tota sencera, oh amic Glauc!, al que hem [b] dit abans; compara la regi revelada per la vista amb la vivenda pres, i la llum del foc que hi ha amb la potncia del sol. I respecte a lascenci al mn de dalt i la contemplaci de les coses que hi sn, si les compares amb lascensi de lnima fins al mn intel.ligible no errars, segons jo ho veig, perqu s el que tu desitges conixer; tot i que noms un du sabria si s cert. Heus ac el que a mi em sembla i tal com mho sembla: en el mn intel.ligible, la idea del b s [c] lltim que es veu, i amb esfor, per una vegada percebuda, sha de concloure que ella s la causa de tot all just i bell que hi ha en totes les coses; que mentre en el mn visible ha engendrat la llum i el seu sobir3, en lintel.ligible s ella la sobirana i productora de la veritat i el coneixement (), i que s necessari que la veja aquell que vulga procedir amb saviesa tant en la vida privada com en la pblica. - Tamb jo hi estic dacord va dir , en la mesura que ho puc entendre. - Doncs b vaig dir dnam tamb la ra en a altre: no s sorprenent que els que han arribat a este punt no vulguen ocupar-se en assumptes humans; ans b, les seues nimes [d]tendisquen a romandre sempre en les altures?; i s natural, crec jo, que aix siga, si ho comparem amb la imatge de la que em parlat. - s natural, en efecte va dir. - I aleshores vaig dir - , et sorprn que en passar un home de les visions divines a les misries humanes es mostre feixuc i completament ridcul quan, veent encara malament i no trobant-se encara prou adaptat a les tenebres que lenvolten, es veu obligat a discutir, en els tribunals o en qualsevol altre lloc, a propsit de les ombres dall just o de les figures de les que [e] sn reflex, i a polemitzar sobre com interpreten estes coses aquells que mai han vist la justcia en si? - No s gens estrany digu. - [518a] Ans b vaig dir qualsevol persona raonable ha de recordar que hi ha dues maneres i dues causes per les quals els ulls sofusquen: en passar de la llum a la tenebra i en passar de la tenebra a la llum. I quan sadone que el mateix passa amb les nimes, no sen riur com un ximple quan en veja alguna que, per estar ofuscada, s incapa de discernir els objectes, sin que es preguntar si es tracta que, en vindre duna vida ms lluminosa, est encegada per la falta [b] de costum, o si, en passar de la ignorncia a una major lluminositat, est enlluernada per un excs de llum; i aleshores tindr per feli lnima que viu i es condueix daquella manera, mentre que compadir esta altra; i si es vol burlar della, el seu riure ser menys ridcul que si es burlara de lnima que descendeix de la llum. - s molt raonable el que dius digu.

IV 2.- Leducaci i el govern dels filsofs - s necessari, per tant vaig dir -, si tot a s veritat, que considerem el segent: que [c] leducaci no consisteix en all que alguns pretenen4. En efecte, diuen, segons crec, que ells inculquen la cincia en l`nima que no la t, com si infongueren la vista a uns ulls cecs. - En efecte, s el que diuen va dir. - Per el que demostra el nostre discurs vaig dir s que esta facultat que hi ha en lnima de cadasc aix com lrgan amb qu cadasc aprn, han de girar-se, allunyant-se amb tota lnima de tot all sotms a lesdevenir de la mateixa manera que lull s incapa de girarse cap a la llum, deixant la tenebra, sin amb el cos sencer fins que es trobe en [d]condicions dafrontar la visi del ser i dall ms brillant del ser, que s all que anomenem b, no s aix?

3 4

El sol s fill del B (Repblica VI 506e) Els sofistes. 3

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 4/20

- S. - Es tracta, per tant, de lart de descobrir de quina manera ms fcil i efica es pot aconseguir este canvi dorientaci, no per a infondre visi a lrgan, sin perqu, tenint-la ja, corregisca la posici que no li permet mirar en la direcci correcta. - s el que sembla digu. - Aleshores, les altres virtuts, les anomenades virtuts de lnima, segurament [e]sassemblen bastant a les del cos perqu, tot i que no existeixen en un principi, sn produdes ms tard pel costum i lexercici - , per la de la saviesa () sembla pertnyer a quelcom ms div que mai no perd la seua potncia i que, segons el lloc cap a on mire, pot [519a]resultar til i avantatjs o, pel contrari, intil i nociu. O no tadones amb quina agudesa percep lnima malvada daquells que sn dolents per intel.ligents, i amb quina penetraci discerneix all que mira, perqu no t mala vista i est al servei de la maldat, de manera que, com ms aguda siga la seua mirada, ms grans seran els mals que puga cometre? -s veritat va dir. - Doncs b vaig dir -, si al malvat li hagueren esporgat i extirpat des de nen eixa [b]espcie dexcrescncies de plom prpies de lesdevenir que, adherides per la gola i altres plaers i apetncies semblants, mantenen l`nima mirant cap avall; si lliure delles girs la mirada cap a la veritat, tamb lnima daquells mateixos homes la veuria amb la ms gran penetraci, tal i com ara veu el que est mirant. - s natural digu. - Aleshores vaig dir - , no s natural i es dedueix del que hem dit, que ni els no educats [c] ni els desconeixedors de la veritat no seran mai aptes per governar la ciutat, ni tampoc aquells als quals es permeta passar tota la vida estudiant? Els uns, perqu no tenen en la vida cap objectiu concret cap al qual orientar tot el que fan en la seua vida privada i pblica i els altres perqu, sentint-se transportats a les illes dels benaurats, difcilment socuparan de les qestions prctiques. - s veritat va dir. - Per tant vaig dir -, nosaltres, els fundadors, tenim la tasca dobligar les millors [d]natures a arribar a lestudi que abans hem dit que era el ms excels, a contemplar el b i realitzar aquella ascensi; i una volta que, desprs dhaver pujat, hi hagen gaudit duna visi suficient, no permetre el que ara sels permet. - El qu? - Que shi queden vaig dir i no vulguen baixar de nou amb els presoners, ni participar dels seus treballs i els seus honors, tot i que estos tinguen poc valor. - Per aleshores va dir -, els perjudicarem fent-los viure pitjor tot i ser capaos de viure millor?

V - [e] Tornes a oblidar, estimat vaig dir que a la llei no li interessa gens que hi haja en la polis una classe que gaudisca duna felicitat particular, sin que sesfora que tota la polis siga feli procurant lharmonia entre els ciutadans tant amb la persuasi com amb la fora, fent [520a] que uns i altres sintercanvien els beneficis que cadascun pot oferir a la comunitat, i si educa homes daquelles caracterstiques no ho fa per a permetrels que cadasc es gire cap a on vulga, sin per a usar-los amb lobjectiu de conjuntar la polis. - s veritat digu me nhavia oblidat. - Doncs fixat-hi ara, Glauc vaig dir -, que tampoc no perjudiquem els filsofs que es formen entre nosaltres, perqu s de justcia obligar-los que tinguen cura dels altres i els [b]protegisquen. En efecte, els explicarem que s natural que els que en les altres ciutats sn com ells no participen dels treballs de la comunitat perqu shan educat ells sols, a despit dels seus governs i que quan un es forma sol i no deu a ning la seua educaci, s just que tampoc no es preocupe per reintregrar a ning el que li ha costat. Per a vosaltres (els direm) vos hem [c]engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la polis, en qualitat de caps i reis, com en un rusc dabelles, millor i ms completament educats que aquells i ms capaos de
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 5/20

participar en tots dos aspectes (la poltica i la filosofia). Cal, per tant, que baixeu, cadascun quan li corresponga, a la vivenda del altres i que vos habitueu a veure en la foscor. Una vegada habituats, hi veureu molt millor que els dall i coneixereu cadascuna de les imatges i de qu sn imatges, perqu hi haureu vist la veritat sobre all bell, all just i all bo. I aix la nostra i vostra polis viur a la llum del dia i no en somnis, que s com viuen ara la majoria de ciutats per culpa dels que [d] disputen per ombres vanes o lluiten pel poder com si fos quelcom important. Per la veritat s, crec jo, la segent: la polis en qu menys delerosos de governar estan els que ho han de fer, ser, sens dubte, la que visca millor i ms lliure de conflictes; i la que tinga governants con no cal viur com no cal. - En efecte digu. - Creus, aleshores, que ens desobeiran els nostres pupils quan escolten a i que es negaran a compartir per torn els treballs de la comunitat, mentre viuen el temps restant tots plegats en el mn de la puresa? - [e] Impossible va dir -, perqu sn homes justos als quals ordenarem coses justes. Per no hi ha dubte que cadascun anir al govern com quelcom inevitable, al contrari dels que ara governen en les diferents ciutats. - [521a] Aix s, company vaig dir jo -. Si trobes la manera de proporcionar als que han de manar una vida millor que la del governant, s possible que arribes a tindre una ciutat ben governada, perqu ser lnica en la qual manen els autnticament rics, els que no ho sn en or, sin en all que sha de tenir en abundncia per a ser feli: una vida bona i sensata. Tot el contrari passar all on els que fan poltica sn pidolaires i famolencs de bns personals que hi acudeixen per a aconseguir beneficis. Perqu quan el poder es converteix en objecte de lluita, la mateixa guerra domstica i intestina els perd tant a ells com a la resta de la polis. - s veritat digu. - [b] Per coneixes vaig dir una altra vida que menyspree els crrecs poltics, si no s la del veritable filsof? - No, per Zeus! va dir. - Ara b, no s convenient que es dirigisquen al poder en qualitat damants, perqu si ho fan, lluitaran amb els altres pretesos amants. - Com no? - Aleshores, quins altres obligars a dedicar-se a la guarda de la ciutat sin aquells que, a ms de ser els ms entesos en all que serveix per a regir millor la polis, valoren altres honors i duguen una vida millor que la del poltic? - A cap altre va dir.

VI 3.- Les cincies preparatries - [c] Vols que, a continuaci, examinem de quina manera es formaran eixes persones i com sels portar fins a la llum, tal i com, segons es conta, ascendiren alguns des de lHades fins als dus? - Com no ho hauria de voler? digu. - Per a no s, em sembla, com tirar una moneda a cara o creu, sin dun girar-se lnima des dun cert dia nocturn fins al dia veritable; una ascensi cap al ser que considerarem lautntica filosofia. - En efecte. - [d] No caldr investigar primer quin dels ensenyaments t un tal poder? - s clar. - Doncs b, quina podr ser, oh Glauc, la disciplina que atraga lnima des del que sesdev fins als que s? Per mentre parle, recorde el que diem abans que els (governants) calia que foren en la seua joventut atletes guerrers. - Aix vam dir, en efecte. - Per tant, s necessari que la disciplina que cerquem tinga, a ms da, all.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 6/20

- Qu? - No ser intil per als guerrers. - s clar digu - , aix ha de ser, si s possible. - [e] Ara b, abans5 els educrem per mitj de la gimnstica i la msica. - Aix s digu. - Per la gimnstica safanya entorn dall que naix i mor, ja que presideix el creixement i la decadncia del cos. - Aix sembla. - Aleshores no s esta la disciplina que cerquem. - [522a] No, no ho s pas. - Potser ho siga la msica tal i com la vrem descriure al comenament6? - Per aquella va dir no era, si ho recordes, ms que una contrapartida de la gimnstica i educava els guardians pels costums: els procurava mitjanant lharmonia una bona proporci, per no cincia (); i, per mitj del ritme, una bona cadncia; i en all referent a les narracions, fabuloses o verdiques, presentava alguns altres trets semblants. Per no hi havia cap ensenyament que ens poguera dur on tu pretens. - [b] Mho recordes amb precisi vaig dir -; en efecte, no oferia res semblant. I aleshores, div Glauc, quina podria ser esta disciplina? Perqu en relaci a les arts, la nostra opini crec que era7 considerar-les totes vulgars. - s cert, per quina altra disciplina ens queda ja, a banda de la msica, la gimnstica i les arts? - Doncs vaig dir si no podem trobar-ne cap entre estes, prenguem-ne aleshores una de les que sapliquen a totes. - Quina? - [c] Per exemple, all tan general que fan servir totes les arts, els raonaments i les cincies; all que s necessari que tots aprenguen en primer lloc. - Qu s aix? - Aix tan simple vaig dir de conixer lu i el dos i el tres; en una paraula, el que jo anomene nombre i clcul. O no s cert que tot art i tot coneixement es veuen obligats a participar daix? - Molt cert va dir. - No ho fa tamb la cincia militar? vaig dir. - Li resulta completament necessari va dir. - [d] En efecte vaig dir -, s un general completament ridcul lAgammnon que Palamedes ens presenta una i altra vegada en les tragdies; doncs, segons Palamedes, fou ell mateix qui, per haver inventat els nombres, va assignar els llocs dacampada a lexrcit davant Troia i va comptar les naus i tota la resta i fa la impressi que abans dell no shagus comptat res i com si Agammnon no poguera dir, per no saber comptar, ni tan sols quants peus tenia. Aleshores, quina classe de general penses que fou? - Estrany, certament va dir -, si aix fos veritat.

VII - [e] Considerarem, doncs vaig continuar com un altre coneixement necessari per a un home de guerra el de calcular i comptar? - Ms que per a cap altre digu per al que vulga entendre alguna cosa, per poc que siga, dorganitzaci, o millor dit, si vol ser una persona. - Doncs b vaig dir tens deste coneixement el mateix concepte que jo? - Quin?

5 6

Repblica II 376 Rep. III 410c 7 Rep. VI 495d

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 7/20

- [523a] Es podria tractar dun dels que busquem, aquells que condueixen de manera natural cap a la intuci intel.lectual (); tanmateix ning no la utilitza correctament, a pesar de ser perfectament apte per a atraure cap a lessncia. - Qu hi vols dir? va preguntar. - Intentar explicar-te el que a mi em sembla vaig dir . Vs examinant amb mi les coses que anir classificant com a aptes o no aptes per a dur-nos cap a on volem i afirma o nega, perqu vegem ms clarament si s com jo ho pense. - Ensenyam va dir. - Dacord, vaig dir tensenye, si ho vols comprendre, que, entre els objectes de la [b]sensaci nhi ha que no conviden a la intel.ligncia a examinar-los, per ser ja suficientment jutjats pels sentits; i altres, en canvi, que la conviden insistentment a examinar-los, perqu els sentits no generen res acceptable. - s evident va dir que et refereixes a les coses que es veuen de lluny i a les pintures amb ombres8. - No has ents b el que et dic. - Aleshores, qu vols dir? - Els objectes que no conviden a la intel.ligncia vaig dir sn tots aquells que no [c]produeixen al temps dues sensacions contradictries. Els que la conviden sn el que les produeixen, i tant si sn impressionats de prop como de lluny, els sentits no indiquen que lobjecte siga ms b a que el contrari. Per ho entendrs millor amb lexemple segent. Heus ac el que podrem anomenar tres dits: el menovell, lanular i del del cor. - Exacte. - Fixat que nestic parlant com de quelcom vist de prop. Ara observa, respecte daix, el segent. - Qu? - [d] Cadascun dells es mostra igualment com un dit, i en este punt no importa que sel veja en mig o en un extrem, blanc o negre, gros o prim o de qualsevol altra manera semblant. Perqu en tot a lnima de la majoria no es veu obligada a preguntar a la intel.ligncia qu cosa siga un dit, ja que en cap cas la vista no li ha indicat que el dit siga al mateix temps el contrari dun dit. - No, en efecte digu. - [e] De manera que s natural vaig dir que una cosa aix no cride ni desperte lenteniment. - s natural. - I qu? La dimensi gran o menuda dels dits, la distingeix suficientement la vista? Li interessa molt el que un dells estiga en mig o en un extrem? Li passa el mateix al tacte respecte a all gros i prim o all tou i dur? I els altres sentits, no sn tamb insuficients per a [524a] mostrar-nos este tipus de qualitats? O s de la manera segent com actua cada sentit, veent-se obligat a encarregar-se tamb dall tou el sentit que sha encarregat dall dur i comunicar lnima que percep la mateixa cosa alhora com a tova i com a dura? - Desta manera digu. - Doncs b vaig dir no s fors que en eixos casos lnima es pregunte amb perplexitat qu s el que entn la sensaci per dur si de la mateixa cosa diu tamb que s tova i qu entn per lleuger i pesat si anomene lleuger all que s pesat i pesat all que s lleuger? - [b] Efectivament digu heus ac unes comunicacions estranyes per a lnima i que cal investigar. - s natural, doncs vaig dir que lnima reclame lajuda del clcul i la intel.ligncia i intente investigar amb ells si sn una o dues les coses anunciades en cada cas. - Com no? - Per si sn dues coses, no apareixer cadascuna com a distinta de laltra? - S.

Amb perspectiva. 7

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 8/20

- Ara b, si cadascuna s una i totes dues sn dues, (lnima) les [c]concebr com a separades, perqu si no estigueren separades no les concebria com a dues sin com a una. - B. - Aix doncs, la vista tamb veia, tal com diem, all gran i all menut, per no separat sin confs. - S. - I per a esclarir esta confusi, la intel.ligncia sha vist obligada a veure all gran i all menut no confs, sin separat, al contrari que la vista. - Cert. - Doncs b, no s este lorigen de la pregunta sobre la grandesa i la petitesa? - [d] Sens dubte. - I de la mateixa manera anomenem una cosa intel.ligible i a altra diferent visible. - Exacte.

VIII Aritmtica - Doncs b, aix s el que jo volia dir quan afirmava abans que hi ha coses que estimulen la intel.ligncia i altres que no i definia com a provocadores les que arriben als sentits en companyia de les oposades i com a no provocadores de la intel.ligncia les que no. - Ara ho entenc va dir i hi estic dacord. - I qu? El nombre i la unitat a quina de les dues pertanyen? - No ho s. - Doncs jutja pel que acabem de dir. Si la unitat s vista o percebuda per qualsevol [e]altre sentit en si mateixa i de manera suficient, no ser de les coses que atrauen cap a lessncia, tal com diem del dit; per si hi ha sempre quelcom contrari que siga vist al mateix temps que la unitat, de manera que parega tant la unitat como el contrari, aleshores caldr alg que hi decidisca, i lnima es veur forada a dubtar i a investigar engegant dins della el [525a]pensament i preguntar-se qu s la unitat en si; i desta manera laprehensi de la unitat ser un dels camins que condueixen i fan girar-se cap a la contemplaci del ser. - Certament digu s el que passa en la contemplaci de la unitat, perqu veem la mateixa cosa com a unitat i com a infinita multiplicitat. - Doncs si s aix el que passa amb la unitat vaig dir jo - , no deu passar el mateix amb la resta del nombres? - Com no? - Ara b, tot lart del clcul i laritmtica tenen per objecte el nombre. - En efecte. - [b] I aix resulten aptes per a conduir a la veritat. - S, extraordinriament aptes. - Aleshores pareixen ser de les disciplines que cerquem. En efecte, el coneixement daquestes coses s indispensable al guerrer per a la tctica, i al filsof per la necessitat darribar a lessncia que emergeix de les aiges de lesdevenir, sense el qual mai no arribar a ser capa de calcular (raonar). - Aix s digu. - Ara b, s el cas que el nostre guardi s guerrer i filsof. - Com no? - Aleshores, oh Glauc!, cladria implantar per llei esta disciplina i intentar persuadir els [c] que vagen a participar en les ms altes funcions de la ciutat perqu sapropen a lart del clcul i shi apliquen no duna manera superficial, sin fins que arriben a contemplar la naturalesa dels nombres amb la sola ajuda de la intel.ligncia i no exercitant-lo amb vistes a les vendes i compres com els comerciants i marxantons, sin per a la guerra i perqu lnima puga amb facilitat girar-se des de lesdevenir fins a la veritat i lessncia.

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 9/20

- Molt ben dit va contestar. - I heus ac vaig dir que, en parlar ara de la disciplina relativa al nombres, [d]madono tamb com ns esta de subtil i com de beneficiosa en molts aspectes per al que perseguim, sempre que es practique per al coneixement i no per al comer. - Per qu? va preguntar. - Perqu, com hem dit, eleva lnima molt amunt i lobliga a discrrer sobre els nombres en si, no permetent en cap cas que ning discutisca amb ella adduint nombres dotats de [e] cossos visibles o tangibles. Ja saps, crec jo, que els que saben destes coses sen riuen del que, en una discussi, intenta dividir la unitat en si i no li ho permeten; ans b, si tu la divideixes, ells la multipliquen, perqu temen que la unitat no aparega com a tal sin com una multiplicitat de parts. - Gran veritat la que dius. - [526a] Qu creus, doncs, oh Glauc? Si alg els preguntara: Admirables amics, quins sn eixos nombres sobre els quals discorreu en els quals la unitat s tal i com suposeu, s a dir, cadascuna perfectament igual a qualsevol altra sense la ms petita diferncia i sense estar constituda de parts?; qu creus que hi respondrien? - Crec que dirien que parlaven de coses a les quals noms sarriba per lintel.lecte i que no poden ser manejades de cap altra manera. - [b] Veus, estimat vaig dir com esta disciplina pareix ser realment necessria, ja que obliga lnima a usar la intel.ligncia per a atnyer la veritat en si? - En efecte digu s que ho fa. - I qu? Has advertit que aquells als quals la natura ha fet hbils calculadors han estat dotats tamb de capacitat per a comprendre totes o quasi totes les cincies, i que si els esperits lents sn educats i exercitats en esta disciplina, en trauen della, si no altre profit, almenys fer-se ms aguts que abans? - Aix s va dir. - [c] I, segons crec, et resultaria difcil trobar cap disciplina que coste ms treball al qui lestudia i practica (que esta). - En efecte. - Per tot aix, es tracta duna disciplina que no sha dabandonar i amb la qual shan deducar els ms dotats - Dacord digu. IX Geometria plana - Aleshores vaig dir ja tenim la primera disciplina. Per hi ha una que va a continuaci i hem de considerar si ens conv. - De qu es tracta? va preguntar Parles de la geometria? - Aix mateix vaig dir. - [d] Doncs en el que t a veure amb les coses de la guerra va dir -, s evident que ens interessa. Perqu en el que es refereix als campaments i les posicions, les concentracions i els desplegaments de tropes i totes les altres maniobres que, en les batalles o en les marxes, executen els exrcits, una mateixa persona procedir de manera diferent segons que siga gemetra o que no ho siga. - Tanmateix vaig dir per a eixes coses seria suficient una petita part de la geometria i [e] el clcul. I precisament s la seua part ms important i ms avanada la que hem dexaminar per a veure si tendeix a all que diem, a fer que es contemple ms fcilment la idea de b. I tendeixen a este f, diem, totes les coses que obliguen lnima a girar-se cap a aquell lloc en qu es troba all ms feli del ser, all que en qualsevol cas cal veure. - Dius b assent. - De manera que si ens obliga a contemplar lessncia, ens convindr; i si lesdevenir, no ens convindr. - s el que diem, en efecte.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 10/20

- [527a] Aleshores vaig dir el que spiga alguna cosa de geometria, per poc que siga, no ens discutir que esta cincia s el contrari del que diuen els que la practiquen. - Com? va dir. - En efecte, el seu llenguatge s molt ridcul i forat, perqu parlen com si estigueren actuant i com si totes les seues explicacions les feren amb vista a la prctica; a ms fan servir tota classe de termes ampul.losos com quadrar, aplicar i addicionar; tanmateix, tota esta [b]disciplina s, crec jo, de les que es conreen amb vista al coneixement. - s clar digu. - Haurem de convindre tamb a? - El qu? - Que s conreada amb vista al coneixement dall que sempre s, per no dall que naix i mor en algun moment. - s fcil convindre-hi va dir perqu la geometria s coneixement del que sempre s. - Aleshores, noble amic, atraur lnima cap a la veritat i formar ments filosfiques que dirigisquen cap amunt all que ara tornem indegudament cap avall. - S, i en gran mesura va dir. - [c] Doncs b vaig replicar caldr prescriure als de la teua Calpolis9 que no sallunyen en absolut de la geometria que, a ms, t alguns avantages accessoris. - Quins? - Els que tu vas citar respecte a la guerra i el fet que ens facilita laccs a totes les altres disciplines; de fet hi ha una gran diferncia entre els que saben geomeria i els que no. - S, per Zeus!, una diferncia total. - Posem doncs la geometria com segon estudi per als joves? - Posem-la.

X [El parany de lAstronomia] - [d] I ara? Establim com a tercera disciplina lastronomia? O no hi ests dacord? - S, per cert digu -, perqu en poder reconixer b els temps del mes i de lany no noms s til per al llaurador i el navegant sin tamb per a lestratega militar. - Em fas grcia vaig dir perqu pareixes tmer la plebs, no vage a creure que prescrius coses intils. Tanmateix, no s gens menyspreable, tot i que resulte difcil de creure, el [e] fet que amb esta disciplina s purificat i revifat lrgan de lnima de cadasc quan est corromput i encegat per les altres ocupacions, un rgan que, per ser lnic amb el qual es contempla la veritat, s ms digne de ser conservat que deu mil ulls. Ara b, els que mantenen esta opini jutjaran que parles correctament; per els que no sadonen destes coses, pensaran que les teues paraules no valen res, perqu no veuen cap utilitat en uns estudis desta classe. [528a] Fixat des dara en qui parles; si amb els uns o amb els altres o si no parles ni amb uns ni amb altres sin que s a tu mateix a qui dirigeixes els teus arguments, encara que no tha de saber greu que alg en traga profit. - Aix s el que preferisc va dir -: parlar, preguntar i respondre sobretot en el meu profit. - Aleshores vaig dir torna cap arrere, perqu ens hem equivocat quan, fa un moment, vrem triar el que segueix a la geometria. - Com s aix? digu.

Ciutat perfecta. 10

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 11/20

Geometria tridimensional - Desprs de les superfcies vaig dir prengurem un slid ja en moviment sense [b]haver-lo considerat abans en ell mateix. Per all correcte s prendre la tercera dimensi inmediatament desprs de la segona. Es tracta, segons crec, del desenvolupament dels cubs i dall referent a la profunditat. - Aix s va dir -. Per s una altra qesti, oh Scrates, que encara no pareix estar resolta. - I aix per dues raons vaig dir jo -, primer perqu, en no haver cap ciutat que els valore degudament, estos estudis, ja difcils de per si, no sn objecte dinvestigaci; en segon lloc, perqu els investigadors necessiten dun director sense el qual serien incapaos de descobrir res; per este director, per una banda, s difcil que existisca i per laltra, encara que existira, en les [c]condicions actuals no lobeirien, per insolncia, els que estan dotats per a estes investigacions. Per si fos tota la polis la que, honorant degudament esta qesti, ajudara el director en la seua tasca, aquells obeirien i, en investigar-se estes qestions amb constncia i energia es manifestaria la seua autntica naturalesa; perqu, fins i tot ara quan sn menyspreades per la majoria i obstaculitzades per investigadors que no comprenen la seua [d]veritable utilitat, es desenvolupen, a pesar dels obstacles, grcies al seu encant i no s sorprenent que isquen a la llum. - En efecte va dir el seu encant s extraordinari. Per explicam ms clarament el que em deies abans. Parlaves de la geometria com a estudi de les superfcies. - Correcte vaig dir. - A continuaci situares lastronomia, per desprs te nhas tornat arrere. - s que volia crrer massa i he acabat anant ms lent. Desprs de la geometria ve lestudi del desenvolupament en profunditat, per, como no ha produt sin investigacions ridcules, el vaig passar per alt i desprs de la geometria vaig parlar de lastronomia, s a dir, del [e]moviment en profunditat. - Ja ho entenc digu. Astronomia - Doncs b vaig dir -, posem lastronomia com a quarta disciplina, donant per suposat que la disciplina que ara hem oms ser una realitat quan la polis sen vulga ocupar. - s natural digu ell -. Per com fa un moment em reprenies, oh Scrates!, per fer un [529a] elogi vulgar de lastronomia, ara la tractar des del teu punt de vista. En efecte, em sembla evident per a tots que obliga lnima a mirar cap amunt i la du des de les coses dac fins a les dall. - Potser vaig contestar siga evident per a tots per no pas per a mi. Perqu jo no crec el mateix. - Doncs qu creus? digu. - Que tal i com ara la tracten els que volen dur-nos cap a la filosofia, el que fa s que mirem cap avall. - Com dius? digu. - Que em sembla que ets massa geners vaig dir en la teua idea sobre la disciplina [b] referent a all de dalt. Imaginat un home que ala el cap per a mirar la decoraci dun sostre i observara alguna cosa; pareix que creus que este home contempla amb la intel.ligncia i no amb els ulls. Potser jutges tu b i jo siga un ximple, per no puc creure que hi haja un altre estudi que faa que lnima mire cap amunt que no siga el que socupa del ser i dall invisible; perqu mentre siga quelcom sensible el que intente conixer, tant si ho mira cap amunt bocabadat com si mira cap avall amb la boca tancada, afirme que no saprn res, perqu sobre estes coses no hi [c] ha cincia i lnima desta persona no mirar cap amunt, sin cap avall, encara que estudie nadant cap per amunt en la terra o en la mar.

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

11

Plat, La Repblica.VII

Full: 12/20

XI - Ho tinc ben merescut va dir amb ra em renys. Per de quina manera distinta a la usual shavia destudiar lastronomia perqu fos til al nostre propsit? - De la manera segent vaig dir -: sha de pensar, en efecte, que els ornaments [d]multicolors que guarneixen el cel sn all ms bell i perfecte en el seu gnere; per, en estar fets de matria visible desmereixen en molt de les seues contrapartides veritables, s a dir, dels moviments ajustats a un nombre precs i que descriuen en lespai totes les figures essencials, moviments amb qu es mouen una en relaci amb laltra, movent alhora all que hi s contingut, la rapidesa en si i la lentitud en si; moviments perceptibles per la intel.ligncia (), per no per la vista. No ho creus aix? - No puc creure altra cosa va dir. - Doncs b vaig dir , cal que ens servim deste artstic cel com dun exemple que ens facilite la comprensi daquelles coses, tal i com si ens hagurem trobat amb uns dibuixos [e]exquisidament traats i treballats per m de Ddal10 o dalgun altre artista o pintor. En efecte, mimagine que qualsevol ents en geometria, en veurels, reconeixeria que no hi ha res ms perfecte en execuci, per consideraria absurd posar-shi a estudiar-los amb serietat per a trobar [530a] all la veritat sobre all idntic o all doble o qualsevol altra proporci. - Seria absurd va dir. - Doncs b vaig continuar a qui siga realment astrnom, no li passar el mateix quan observe el moviment dels astres? Considerar, en efecte, que lartfex11 del cel ha reunit, en ell i en el que hi ha, la bellesa ms excelsa que s possible reunir en eixes obres; per quant a la [b] proporci de la nit i el dia, i destos respecte al mes i del mes respecte a lany i dels altres astres relacionats entre ells i amb aquells12, no creus que tindr per un excntric a qui afirme que estes coses ocorren sempre de la mateixa manera i que, tot i que tenen cossos i sn visibles, no varien mai el ms mnim i intente per tots els mitjans cercar la veritat sobre ells? - Eixa s la meua opini, ara que ho dius. - Aleshores vaig dir practicarem lastronomia de la mateixa manera que la [c]geometria, fent servir problemes i deixarem les coses del cel, si s que volem, mitjanant un tracte veritable amb lastronomia, tornar til en compte dintil all que dintel.ligent hi ha per natura en lnima. - Veritablement digu imposes una tasca molt ms complexa que la que ara realitzen els astrnoms. - I tamb pense, que si hem de ser tils com a legisladors, el mateix haurem de fer en altres aspectes. Per pots recordar-me alguna altra disciplina adequada?

XII La msica - No puc va dir , almenys de moment. - [d] Doncs el moviment no es presenta duna forma sin de moltes i un savi ens les podria anomenar totes; per fins i tot nosaltres en podem trobar dues. - Quines? - A ms de la que he dit nhi ha un altra que es correspon amb ella vaig dir. - Quina s?

10 11

Mitologia: arquitecte de la cort de Minos, en Creta, on constru el laberint. El demirg del Timeu. 12 El sol i la lluna, representats pel dia, la nit, el mes i lany.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

12

Plat, La Repblica.VII

Full: 13/20

- Pareix vaig dir que aix com els ulls estan ajustats a lastronomia, de la mateixa manera loda ho est al moviment harmnic i que estes dues disciplines sn com germanes, segons diuen els pitagrics, amb els quals, oh Glauc!, tamb estem dacord nosaltres. O b opinem un altra cosa? - Hi estem dacord. - [e] Doncs b vaig dir com la tasca s rdua, ens informarem de qu diuen aquells sobre estes coses i potser sobre unes altres, per sense apartar-nos nosaltres del nostre principi. - Quin? - Que els nostres deixebles no emprenguen un estudi incomplet que no els porte en tot cas cap a on cal, com diem abans a propsit de lastronomia. O no saps que tamb fan el [531a]mateix amb lharmonia? En efecte, es dediquen a mesurar un amb laltre els acords i sons escoltats, i aix es prenen, com els astrnoms, un treball intil. - S, pels dus va dir i tamb ridcul, perqu parlen de no s quins petits intervals i drecen les orelles com per a captar els sorolls del ve; i uns diuen que la seua oda s capa de distingir un so que s el ms petit interval que pot haver-hi i que ha de servir com a unitat de mesura, mentre que altres sostenen que les cordes ja han produt este so; en tot cas, uns i altres [b] prefereixen les orelles a la intel.ligncia. - Per tu et refereixes vaig dir a eixa bona gent que fan la guerra amb les cordes i les torturen retorcent-les amb les clavilles. En f, deixar eixa imatge, que sallargaria massa si parlara de com colpegen les cordes amb el plectre i les acusen i elles neguen desafiant el seu botx, perqu no parlava deixa gent sin daquells als que diem abans que anvem a consultar [c] sobre lharmonia13, perqu fan el mateix que quan socupen de lastronomia. En efecte, cerquen nombres en els acords percebuts per loda per no es remunten als problemes i investiguen quins nombres sn harmnics i quins no i per qu ho sn uns i altres. - La tasca de qu parles digu s prpia dun geni. - Per s til vaig dir per a la recerca dall bell i bo, tot i que intil per al que ho practica amb altres fins. - s natural digu.

XIII

4.- La dialctica - [d] I jo crec - vaig dir respecte a lestudi deixes coses que hem enumerat, que si ens du a descobrir la comunitat i parentiu existent entre unes i altres i la naturalesa del vincle que les uneix, ens portar a alguns dels fins que perseguim i el nostre quefer no ser intil; per en cas contrari ho ser. - El mateix pense jo va dir per s un treball ingent el que pretens, Scrates. - De qu parles, del preludi o dun altra cosa? O no sabem que tot a no s sin el [e]preludi de la melodia que sha daprendre?, perqu no crec que els experts en estes coses et pareguen dialctics? - No, per Zeus! va dir , excepte un petit nombre daquells amb qui mhe trobat. - Aleshores vaig dir , els que no sn capaos de donar ra de res o de rebren, creus que mai sabran quelcom del que s necessari saber? - Tampoc ho crec digu. - [532a] Aleshores, oh Glauc! vaig dir no s esta la melodia mateixa que la dialctica executa?, la qual, tot i ser intel.ligible, s imitada per la facultat de la vista de la qual diem14 que intentava mirar primer els animals i desprs als mateixos astres i per f el mateix sol. Igualment, quan un es val de la dialctica per a intentar dirigir-se, amb ajuda de la ra () i sense intervenci dels sentits, cap a all que s cada cosa en si i no hi desisteix fins
13 14

Glauc ha ents que es tractava dels msics emprics, per Scrates parlava dels pitagrics. 516a. 13

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 14/20

arribar [b] a all que s el b en si amb la sola ajuda de la intel.ligncia, aleshores accedeix al terme mateix de lintel.ligible, de la mateixa manera que (el presoner) arrib al terme del visible. - Exactament digu. - I qu?, no s este viatge el que anomenes dialctica? - Com no? - I alliberar-se de les cadenes vaig dir jo i girar-se de les ombres cap a les imatges i el foc i ascendir des de la cova fins al lloc il.luminat pel sol i no poder mirar-hi encara els [c]animals ni les plantes ni la llum solar, sin noms els divins reflexos que es veuen en les aiges i les ombres dels ssers reals, tot i que ja no ombres dimatges projectades per una altra llum que, comparada amb la del sol, s tamb una imatge; heus ac leficcia de les cincies que hem enumerat, les quals eleven la millor part de lnima cap a la contemplaci del millor dels ssers, de la mateixa manera que abans alava la part ms perspica del cos a la contemplaci [d] del ms llumins que hi ha en el mn material i visible. - Per la meua part digu aix ho admet; tanmateix em sembla molt difcil dadmetre per tamb molt difcil de rebutjar. De tota manera, com que estes coses no seran tractades noms avui, sin que haurem de tornar-hi moltes altres vegades, podem suposar que sn tal i com sha dit i anem ara a la melodia en si i estudiem-la tal i com hem fet amb el [e]preludi. Digues doncs quina s la naturalesa de la facultat dialctica i en quines espcies es divideix i quins sn els seus camins; perqu pareix ser que estos sn els que ens duran, per fi, al lloc on podrem descansar del viatge ja acabat. - [533a] Per no sers capa de seguir-me, estimat Glauc vaig dir i no per falta de bona voluntat per la meua part; perqu aleshores contemplaries, no pas la imatge del que diem sin la veritat en si, o, almenys, el que jo entenc per tal. Ser aix o no ho ser, que sobre aix no val la pena discutir; per el que s sha de mantindre s que hi ha alguna cosa semblant que s necessari veure. No s aix? - Com no! - No s veritat que la facultat dialctica s lnica que ho pot mostrar al coneixedor de (les disciplines) que abans hem enumerat i que no s possible arribar-hi per cap altre mitj? - Tamb cal mantindre aix digu. - [b] Almenys aix ning no ens ho discutir: no hi ha un altre mtode per a intentar, en tot cas i respecte a cada cosa en si, aprehendre el que s cadascuna. Perqu totes les altres arts versen o sobre les opinions i desitjos dels homes o sobre el que naix i s fabricat, o b es dediquen per complet a la cura de les coses nascudes i fabricades. Pel que fa a les altres, aquelles de les quals diem que aprehenien quelcom dall que s, s a dir, la geometria i les que [c]segueixen, ja es veu que noms somien amb el que s, per seran incapaces de veure-ho en estat de viglia mentre que, fent servir hiptesis, les deixen intactes per no poder donar-ne compte. En efecte, quan el principi s el que un no sap i la conclusi i els enunciats intermedis estan entreteixits amb el que un no sap, quina possibilitat hi ha que una tal concatenaci puga convertir-se en cincia? - Cap ni una digu. XIV - Aleshores el mtode dialctic, vaig dir, s lnic que, anul.lant les hiptesis, segueix el [d] cam fins al principi mateix, on es fa fort; i l'ull de l'nima, submergit dins d'un fang ali, latrau amb dolor i leleva, servint-se, com dauxiliars en aquesta tasca, de les arts que hem tractat, les quals, encara que, seguint el costum, les hem anomenades moltes vegades cincies (), han de menester un altre nom que designe quelcom ms difan que l'opini () per ms fosc que no la cincia; en algun moment nhem dit intel.ligncia (), per no em sembla correcte discutir per una qesti de noms quan tenim davant nostre una recerca tan important. - [e] No, en efecte va dir. - Nhi haur prou amb usar el nom que ms clarament expresse la condici de la cosa. - Nhi haur prou digu.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

14

Plat, La Repblica.VII

Full: 15/20

- [534a] Bastar doncs vaig dir anomenar, igual que abans, la primera part cincia (), la segona intel.ligncia (), la tercera creena () i la quarta conjectura (); i estes dues ltimes opini () i les dues primeres intel.lecci ()15. Lopini es refereix a lesdevenir i la intel.lecci al ser; i el que s el ser en relaci a lesdevenir ho s la intel.lecci en relaci amb lopini; i el que s la intel.lecci respecte a lopini ho s la cincia respecte a la creena i la intel.ligncia respecte a la conjectura. En quant a la correspondncia dall a qu estes coses es refereixen i la divisi en dos de cadascun dels segments, all opinable i all intel.ligible, deixem-ho, Glauc, perqu no ens aboque a una discussi ms llarga que lanterior. - [b] Per la meua part, i en la mesura que puc seguir-te, estic dacord en tot. - I anomenes dialctic qui adquireix noci de lessncia de cada cosa? I qui no ns capa, no dirs que t tanta menys noci dalguna cosa com ms incapa siga de donar ra daix tant a ell mateix com als altres? - Com no vaig a dir-ho? - Doncs el mateix passa amb el b. Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de [c] b separant-la de totes les altres, ni dobrir-se pas, com en una batalla, a travs de totes les dificultats, esforant-se per fonamentar les proves no en laparena sin en lessncia i no sap arribar al terme de les dificultats amb largumentaci intacta, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altre b sin que, fins i tot en el cas que assolisca alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia16; i que en el seu pas per esta vida no fa ms que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertar en aquest mn perqu anir directament lHades per a [d] dormir el son ms profund? - S, per Zeus! - va exclamar dir tot aix i amb totes les meues forces. - Aleshores, si algun dia has deducar en la realitat eixos fills imaginaris que ara cries i eduques en la teoria, no els permetrs, crec jo, que siguen governants de la polis i dirigisquen els assumptes ms importants mentre estiguen privats de ra, com a lnies irracionals. - No, en efecte digu. - Els prescriurs, doncs, que es dediquen particularment a aquella disciplina que els faa capaos de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible? - [e] Els ho prescriur va dir -, per dacord amb tu. - I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt com a cim dels nostres ensenyaments i que no hi ha res ms que puga amb justcia ficar-se per damunt della i que ja hem acabat el que es refereix als ensenyaments? - [535a] S que ho crec va dir.

Plat no s uniforme en la terminologia; tanmateix sembla ms exacta la de Repblica VI 510 (la lnia dividida; tamb en altres dilegs com en Timeu 52a): Eikasia i Pistis sn la Doxa (coneixement sensible), mentre que Dianoia i Noesis sn la Episteme (la cincia, el coneixement intel.ligible). Per altra banda, Noesis significa intuci intel.lectual, una facultat o experincia ms enll del raonament, mentre que Dianoia s la intel.ligncia discursiva. 16 Ara contraposa, com pareix ms correcte, doxa a episteme.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

15

15

Plat, La Repblica.VII

Full: 16/20

XV 5.- El sistema educatiu Qualitats i virtuts del filsof - Doncs b vaig dir ara has de designar a qui hem densenyar i de quina manera. - Evident digu. - Recordes la primera elecci de governants i quins eren els que trirem?17 - Com no! digu. - Doncs b, precisament aquells sn els que hem de triar: hem de preferir els ms ferms [b] i ms valents i, en la mesura del possible, els ms bells. A ms sels ha de buscar no noms generosos i seriosos, sin tamb amb facultats adients per a esta educaci. - I quines sn estes? - s necessari, bon amic meu vaig dir -, que tinguen iniciativa per a lestudi i no els resulte difcil aprendre. Perqu les nimes defalleixen molt ms en els estudis ardus que en els exercicis gimnstics, perqu es tracta duna fatiga caracterstica diferent a la del cos. - s cert digu. - [c] Cal buscar persones amb bona memria, infatigables i treballadores. Si no fos aix no consentirien en realitzar, a ms dels treballs corporals, un semblant aprenentatge i exercici. - Ning no ho faria va dir tret que gaudira de tota classe de talents. - En efecte, lerror que ara es comet vaig dir i el descrdit consegent per a la filosofia prov, com abans diem18, del fet que els que se li acosten no en sn dignes, perqu no se li deurien apropar els bastards sin noms els fills legtims19. - Com? digu. - [d] En primer lloc - vaig dir - el que se li aprope no ha de ser coix en el seu amor al treball, s a dir, estimar-sel per a la meitat de les coses i no per a laltra meitat. s el que passa quan un estima la gimnstica i la cacera i li agrada fer tota classe dexercicis fsics i, en canvi, no sestima aprendre, ni escoltar, ni investigar sin que odia tota esta classe de treballs. Tamb s coix el que estima el treball en sentit completament oposat. - Gran veritat s la que dius va contestar. - [e] Doncs b vaig dir no considerarem igualment com una nima contrafeta respecte a la veritat aquella que, odiant la mentida voluntaria i suportant-la amb dificultat i indignant-se molt quant altres menteixen, tanmateix accepta tranquil.lament la involuntria i no es disgusta quan alguna vegada es sorpresa en delicte dignorncia, ans b, shi rebolca como un porc en ella? - s clar digu. - [536a] Tamb respecte a la temperana vaig dir i al valor i a la magnanimitat i a les altres parts de la virtut, s menester tindre cura per a distingir el bastard del fill legtim. Perqu quan un particular o una polis no saben discernir en este punt, acaben per utilitzar de forma inconscient coixos i bastards ja com a amics, en un cas, ja com a governants en laltre. - Efectivament, s el que hi passa. - [b] Aix doncs vaig dir hem de tenir molta cura en tot aix; perqu si sn homes ben disposats de cos i nima els que eduquem aplicant-los a tan importants disciplines i exercicis, la mateixa justcia res no ens podr retraure i salvarem la ciutat i el sistema poltic; per si els que sapliquen a aix sn duna altra mena passar tot el contari i cobrirem la filosofia dun ridcul encara ms gran. - Seria certament vergonys va dir. - Per complet vaig dir -, per em sembla que tamb ara em succeeix quelcom risible. - Qu? digu.

17 18

Repblica III 412b. Repblica VI 495c. 19 Bastard ilegtim o, per extensi, corromput noble / pur.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

16

Plat, La Repblica.VII

Full: 17/20

- [c] Mhe oblidat que estvem jugant i he parlat amb massa vehemncia; per s que mentre parlvem he mirat la filosofia i en veure-la tan indignament afrontada mhe indignat i enfurismat amb els culpables posant massa seriositat en el que he dit. - No, per Zeus! va exclamar -, no s eixa lopini del que tescolta. - Pero s de qui parla vaig dir - . En tot cas no hem doblidar que si en la primera [d]elecci trivem ancians, en esta segona no podrem fer-ho; perqu no sha de creure Sol quan diu que un s capa daprendre moltes coses quan envelleix, ja que abans podr un vell crrer que no aprendre i sn propis dels joves tots els treballs grans i mltiples.

XVI Principis educatius / etapes educatives: 10 20 anys - De manera que pel que respecta al clcul i la geometria i tota la instrucci preliminar que ha de precedir a la dialctica sels haur de posar davant quan siguen nens, per no usant un sistema que els obligue a aprendre per la fora. - Per qu? - [e] Perqu no hi ha cap disciplina que lhome lliure dega aprendre per mitj de lesclavitud. En efecte, si b els treballs corporals no deterioren ms el cos pel fet de fer-los obligatriament, tanmateix lnima no conserva cap coneixement introdut en ella per la fora. - Cert digu. - [537a] Aleshores, no eduques els nens per la fora vaig dir -, que seduquen jugant i aix podrs conixer millor per a qu est dotat cadascun dells. - s natural el que dius va respondre. - Doncs b, recordes que vrem dir20 que els xiquets els haurem de dur tamb a la guerra en qualitat despectadors muntats a cavall i que era menester apropar-los-hi, sempre que no hi hagus perill, i fer que, com els cadells, tastaren la sang? - Ho recorde digu. - Doncs b vaig dir -, el que demostre ser ms hbil sempre en tots estos treballs, estudis i perills, se lha dincloure en un grup selecte. - [b] A quina edat? va dir. - En acabant el perode de gimnstica obligatria que, tant si dura dos o tres anys21, els impedeix dedicar-se a una altra cosa; perqu el cansament i la son sn enemics de lestudi. A ms, una de les proves, i no pas la menor, ser com es comporte cadasc en els exercicis gimnstics. - Com no? va dir. 20 30 anys - I desprs deste perode vaig dir jo els elegits dentre els que facen vint anys [c]obtindran ms grans honors que els altres i els coneixements adquirits desordenadament durant leducaci infantil caldr donar-los-els sistematitzats en una visi de conjunt de les relacions que hi ha entre les distintes disciplines i entre cadascuna i la naturalesa del ser. - Certament digu ; s lnic coneixement que es mant ferm en aquells en qui sendinsa. - A ms vaig dir -, s el que millor prova si una naturalesa s dialctica o no. Perqu el que t visi de conjunt s dialctic; per el que no, no ho s. - Aix mateix pense digu.
20 21

Repblica V 467c El servei militar a Atenes era des dels 18 als 20 anys. 17

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 18/20

30 35 anys - [d] Aleshores ser necessari que ho tingues en compte vaig dir jo i que als que, a ms de sobrepassar tots el altres, es mostren ferms en laprenentatge i ferms en la guerra i en les altres activitats, a estos els separars de nou dentre els elegits, aix que facen trenta anys, per a fer-los objecte dhonors encara ms grans i investigar, provant-los per mitj del poder dialctic, qui s capa dencaminar-se cap al mateix ser en companyia de la veritat i sense ajuda de la vista ni del altres sentits. Per heus ac, amic meu, una tasca que requereix grans precaucions. - Per qu? pregunt. - [e] No tadones que s molt gran el mal que afecta ara la dialctica? - Quin? va dir. - Em sembla vaig dir que est infestada de perversitat. - En efecte digu. - Et sorprens del que els passa (als aprenents) vaig dir - i no els disculpes? - Per quina ra? va dir. - [538a] s com si un suposat fill vaig dir que shagus criat entre grans riqueses, al si duna famlia nombrosa i important i envoltat de multitud daduladors, en fer-se home sassabentara que no era fill daquells que deien ser els seus pares, per no poguera trobar els que realment lhavien engendrat. Pots endevinar en quina disposici es trobaria respecte als aduladors i als suposats pares abans i desprs de conixer la mentida? O prefereixes escoltar el que jo imagine? - Ho preferisc digu.

XVII - Doncs b, supose vaig dir que, durant el temps que desconeguera la veritat, [b]honoraria ms el pare i la mare i els altres suposats parents que els aduladors i ms es preocuparia que no els faltara de res i de no ofendrels de paraula o dobra i menys els desobeiria en les coses importants. - s natural digu. - Ara b, una vegada assabentat del que passava, els seus lligams de respecte i atenci es relaxarien en relaci amb els pares i es reforarien respecte als aduladors; obeiria estos ms que [c] aquells, i en endavant acomodaria la seua vida a la conducta del aduladors, amb els quals conviuria obertament; i, de no estar dotat dun natural molt bo, no es preocuparia ms del prets pare ni dels suposats parents. - S, succeiria tal com dius va dir per que t a veure esta imatge amb els que estudien dialctica. - Per exemple, aix: tenim desde nens, crec jo, uns principis sobre all just i all bell en els quals ens hem educat, i els obem i els respectem com als nostres pares. - Aix s. - [d] Per tamb hi ha, en contraposici a estos, altres principis que prometen plaers i adulen la nostra nima i intenten atraure-la cap a ells, sense convncer, no obstant, als que tinguen un mnim de mesura; perqu stos honoren i obeeixen aquells altres principis paterns. - Aix s. - I qu vaig dir jo Si a un home aix disposat li v una Interrogaci22 i li pregunta qu s all bell i, en respondre ell el que ha sentit dir al legislador, lArgumentaci li refuta i el confuta mil vegades i de mil maneres i el du a pensar que all no s ms honrs que deshonrs, i [e] que passa el mateix amb all just i all bo i totes les altres coses que respectava abans, qu creus que faria ell respecte a honorar-les i obeir-les? - Que ni les honoraria ni les obeiria de la mateixa manera.

22

Interrogaci personificada, com desprs lArgumentaci. Comena una diatriba contra els sofistes. 18

Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

Plat, La Repblica.VII

Full: 19/20

- [539a] Doncs b vaig dir , quan ja no les considere respectables ni afins a la seua nima, per tampoc haja trobat la veritat, no s versemblant que adopte el gnere de vida dels aduladors? - S - digu. - Aleshores vaig dir , dobeir les lleis passar a transgredir-les. - Per fora. - No s, doncs, natural el que els passa als que es dediquen a la dialctica i, com deia abans, no sn dignes de disculpa? - I de compassi digu. - Doncs b, perqu els teus homes de trenta anys no meresquen esta compassi, no haurem de procedir amb la mxima precauci en el seu contacte amb la dialctica? - Efectivament va dir. - I no s una gran precauci que no tasten la dialctica quan encara siguen joves? [b] Perqu deus haver observat que, quan els adolescents han tastat per primera vegada els arguments, sen serveixen com dun joc, els usen sempre per a contradir i, a imitaci de qui els confonen, ells, al seu torn, refuten daltres i gaudeixen com a cadells estirant i mossegant verbalment a qui sels apropa. - S, gaudeixen sobre manera digu. - I quan ja han refutat molts i han sofert tamb moltes refutacions, cauen rpidament en la [c] incredulitat de tot all en qu abans creien i, aleshores, desacrediten davant els altres, no noms a ells mateixos, sin tamb tot el que es refereix a la filosofia. - Molt cert digu. - En canvi vaig dir jo un adult no voldr acompanyar-los en eixa bogeria, i imitar ms b els que volen discutir per a investigar la veritat que a qui per divertir-se fa un joc de la contradicci; i daquesta manera, no noms es comportar ell amb mesura sin que convertir la [d] seua ocupaci de menyspreable en respectable. - Exactament digu. - I no hem dit tot a per precauci, que els que participen en la dialctica siguen de naturalesa prudent i ferma, de manera que no es puga dedicar-shi el primer nouvingut inepte? - s cert digu. XVIII 35 50: el retorn a la caverna - Hi bastar, per tant, que cadasc es dedique a lestudi de la dialctica de manera assdua i intensa, sense fer res ms, sin practicant amb el mateix deler que els exercicis gimnstics durant el doble nombre danys que abans? - [e] Sn sis va dir o quatre els anys que dius? - Tant s vaig dir , posem-ne cinc. Perqu desprs da, els haurs de fer baixar de nou a la caverna, i obligar-los a exercir el crrecs militars i tots els propis dels joves, per tal que en experincia no siguen inferiors a ning. I en estos crrecs estaran a prova per a veure si [540a] sn capaos de mantindres ferms quan sels arrossegue en totes direccions o si es deixaran arrossegar. - I quant de temps fixes per a aix? 50 anys: governantes i governants de la polis - Quinze anys vaig respondre -. I arribats als cinquanta anys23, als que hagen sobreviscut i destacat sempre i per tots els conceptes en la prctica i en lestudi, sels ha de conduir fins a la fi i obligar-los que, elevant lull de lnima, miren de front all que ens dna llum a tots; i, en veure el b en si, es serviran dell com a model la resta de la seua vida, mentre
No s una edat capriciosa, en algunes ciutats gregues shavia de tindre un mnim de 50 anys per a ser magistrat.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch
23

19

Plat, La Repblica.VII

Full: 20/20

[b] governen, cadascun quan li pertoque, tant a la polis com als particulars i a ells mateixos; perqu, tot i que dediquen la major part del temps a la filosofia, hauran de carregar, quan els arribe la tanda, amb el pes dels assumptes poltics i governar un darrere laltre pel b de la ciutat i tenint aquesta tasca no tant com quelcom honorable sin com ineludible. I aix, desprs dhaver format cada generaci altres homes com ells als quals deixaran com a successors seus en la guarda de la polis, se naniran a viure a les illes dels benaurats, i la polis els dedicar [c]monuments commemoratius i sacrificis pblics, honorant-los com a divinitats, si la Ptia ho permet24 o, si no, com a mortals felios i excel.lents. - Que bells que sn, oh Scrates digu -, els governants que com un escultor has modelat. - I les governantes, Glauc vaig dir -, perqu no cregues que tot el que he dit es referia ms als homes que a aquelles dentre les dones que estiguen suficientment dotades. - s just digu , perqu vam establir que tot havia de ser igual i com entre elles i els homes25. - [d] I qu? vaig dir -, reconeixes que no sn vanes quimeres les coses que hem dit sobre la polis i el seu govern, sin que, tot i que difcils, es poden realitzar, encara que noms de la manera que ho hem exposat, s a dir, quan hi haja en la polis un o diversos governants26 que, com a veritables filsofs, menyspreen els honors actuals considerant-los indignes de la menor estima i tinguen pel contrari en la ms gran consideraci el cam recte amb els honors que en provenen, i, el que s ms gran i necessari, all just, que serviran i fomentaran quan governen la polis? - Com? va dir. - Enviaran al camp vaig dir tots els majors de 10 anys que hi haja en la polis i, [541a] fent-se crrec dels seus fills, els sostrauran dels actuals costums practicats tamb pels seus pares, per a educar-los dacord amb els costums i les lleis que hem descrit abans. No s este el procediment ms rpid i simple per a establir el sistema que exposvem, de manera que la polis siga feli i el poble reba els ms grans beneficis? - [b] S, i molt digu. Em sembla, Scrates, que has parlat molt b de com es realitzar, si s que alguna vegada es du a la prctica. - I no hem dit ja vaig preguntar massa paraules sobre esta polis i sobre lhome que li correspon? Perqu tamb est clar, segons crec, com hauria de ser este home. - Est clar digu -. I respecte al que preguntes, crec que a ja sha acabat.

==================

24 25

s lautoritat religiosa de loracle de Delfos (temple dApol.lo). Repblica V 451c. 26 Monarquia o Aristocrcia.
Traducci: Xavier Renau. Revisi: Vicent Pitarch

20