Tardes de Cinema A Vilanova

Tardes de cinema
Tardes de cinema
La Memria del Futur
collecci
La Memria del Futur 10. Tardes de cinema Primera edici mar de 2011 Projecte grfic-disseny Xavier Duran Esteva Correcci del text Francesc Carnicer Escriche Dels textos Judith Barbacil Mestres Coordinaci Regidoria del Pla de la Gent Gran De les imatges Fotografies dels/les protagonistes Daquesta edici (incloent-hi el disseny)2 Regidoria del Pla de la Gent Gran Ajuntament de Vilanova i la Geltr Casa Olivella Plaa de la Vila, 12 Tel. 938 140 000 http://www.vilanova.cat
Imprs Grfiques El Campanar Dipsit legal xxx
ndex
Presentaci Agraments TARDES DE CINEMA Introducci Cinema, el set art Els primers intents de fer cinema El cinema mut i els primers clssics Recordant el Cine Diana (1927-1957). Dolors Casaas De Vilanova a Hollywood Cinema dabans i de sempre. Antnia Ferrer Cinema i guerra. Nria Artigas Cinema del nostre record. Neus Figuerola 1936-1939. El parntesi de la Guerra Civil Cinema i postguerra Diumenges de cine. Dcada dels quaranta Entre dos amors: el cinema i el ball. Carme Salcedo Una collecci de cine. Taqui Marina Cartells i programes de cinema Somnis de cine. Dcada dels anys cinquanta 7 9 11 13 15 19 21 25 37 41 43 45 47 53 55 57 59 61 63
Quan les comparacions sn odioses Maria Llusa Jimnez El cinema de quan era jove. Teresa Quintas Cinema amateur Res de crispetes. Manoli lvarez Manifestacions a favor del cinema. Esther i Irene Daz Una vida de passions. Arcadi Ribera Els primers canvis. Dcada dels seixanta El Cine Club Vrtice. Joan Socias Un matrimoni de pellcula. Encarna Meseguer Acomodant al Bosc i al Principal. Benet Jasanada Cinema gratis. Pepita Boj El meu cine o b recordant el cinema. Slvia Cremades El cinema fora de Vilanova i la Geltr. Joana Cena The end La decadncia dels cinemes. Dcada dels anys setanta, vuitanta i noranta Notes Bibliografia
65 67 69 71 73 75 77 79 81 83 87 89 91 95 97 101 105
Presentaci
La Memria del Futur
Des de linici, la collecci La Memria del Futur parteix de largument que les persones grans sn portadores de vivncies i records de fets passats que cal preservar i transmetre als infants i joves. Enguany, amb la mateixa illusi de sempre, us presentem el 10 volum de la collecci, que porta per ttol Tardes de cinema. En aquestes planes trobareu les vivncies que reflecteixen la histria social envers un fet tan quotidi, al temps de lleure de molts vilanovins i vilanovines, com era anar al cinema. Parlar de cinema a la nostra ciutat s parlar, entre daltres, del Teatre Apollo, del Principal, del Crcol Catlic, del Cine Diana, del Kansas, del Villamar, del Bosc... Cal fer especial esment al Cine Club Vrtice, entitat que va desenvolupar un itinerari cinematogrfic que aport a la societat aires de renovaci i alenades de llibertat. Cal destacar tamb lafecci al cinema amateur, com s el cas del cineasta aficionat Francesc Roig Toqus i les projeccions que sorganitzaven al Foment Vilanov. En aquest llibre el cinema i la vida estan plenament lligats als moments histrics del nostre pas. s un reguitzell de records de la vida dels vilanovins i vilanovines, el clar reflex duna poca en la qual paraules com NO-DO, censura o ttols de pellcules com Bienvenido mr. Marshall del director Luis Garca Berlanga, estan carregades de contingut emocional. No puc concloure aquestes lnies sense manifestar el meu agrament pel treball fet des del taller dhistria local La histria a les nostres mans, integrat pel Grup de dones amb memria, que any rere any va recopilant els records de tota una generaci, el resultat del qual s aquest reeixit nou volum.
10. Tardes de cinema
8
Finalment, magradaria citar unes paraules del director, crtic i actor francs Franois Truffaut (1932-1984): La veritable lluita dels cineastes no s contra la crtica ni contra la indstria, sin contra la indiferncia del pblic. Aix, doncs, us convido a gaudir duna sessi inoblidable amb la lectura del llibre Tardes de cinema que, de ben segur, no us deixar indiferents.
Joan Ignasi Elena i Garcia Alcalde de Vilanova i la Geltr
Agraments
La Memria del Futur
La transmissi oral ha estat des de sempre la manera ms tradicional de conservar la memria collectiva dun poble. La collecci La Memria del Futur es fonamenta en les fonts de la tradici oral i, per tant, esdev una tasca de recuperaci dels testimonis personals que varen viure una poca i que, daltra forma, ja shaurien perdut. La utilitzaci daquests testimonis directes s una forma de conservar la memria collectiva. Aix, doncs, aquesta collecci sencarrega de recopilar aquest patrimoni cultural intangible que recull els valors duna cultura, dun poble, duna societat amb identitat prpia. Tardes de cinema s el 10 volum de la collecci La Memria del Futur. En aquest darrer volum es desenvolupa qu va significar el cinema per a molts vilanovins i vilanovines i quin impacte pot tenir a lhora de construir la nostra cultura. Hem pogut copsar com el cinema va provocar illusions i com va facilitar el coneixement de realitats diferents a la quotidiana. El mn del set art va apropar altres formes de viure i de pensar que van esdevenir una finestra oberta per a totes aquelles persones que vivien en una poca marcada per la censura i les privacions. Per tot plegat, s just agrair a tothom que ha fet possible la descoberta daquests espais i moments de la nostra histria. Als i les protagonistes del llibre: Antnia Ferrer, Nria Artigas, Neus Figuerola, Carme Salcedo, Taqui Marina, Maria Llusa Jimnez, Teresa Quintas, Manoli lvarez, Irene i Esther Daz, Arcadi Ribera, Joan Socias, Encarna Meseguer, Benet Jasanada, Pepita Boj, Slvia Cremades, Joana Cena i molt especialment a la Dolors Casaas que, malauradament, ja no hi s, per que va deixar escrits els seus records del cinema. Tamb volem agrair la valuosa tasca de totes les integrants del taller La histria a
10
les nostres mans, del Grup de dones amb memria, i especialment a: Rosa Avi, ngels Barbacil, Rosa Vidal, Slvia Cremades, Madrona Pascual, Teresa Andreu, Francesca Salvador, Maria Raspall. No ens podem oblidar dels vilanovins i vilanovines que de forma desinteressada tamb han fet que aquest volum sigui ms llut. Aix, doncs, el nostre agrament a: Josefina Vig, Francesc i Josep Jasanada, Josep Maria Jorba, Francesc Soler Casaas, Ramona Gallart, Josep Vera, Conxita Socias, Miquel Altadill, famlia Juncosa-Llorente, la Fundaci Casa dEmpara i lEscola Politcnica dEnginyeria de Vilanova i la Geltr. Finalment, no puc deixar de manifestar el meu agrament a la feina feta per totes les persones de lequip de treball que han desenvolupat la seva tasca amb professionalitat i amb illusi i que, no en dubteu, aconseguiran que aquest nou volum sigui del vostre grat. Deixeu-vos fascinar pels records de pellcula i esdeveniu espectadors de primera fila.
Mriam Espins i Riera Regidora de Plans dEquitat, Infncia, Adolescncia i Gent Gran
Tardes de cinema
11
Introducci
13
Dins del conjunt destudis del cinema nhi ha un que mereix especial atenci i que volem destacar: aquell que es centra en lanlisi de les relaciones entre aquest mitj expressiu i la histria social que lenvolta.
Fragment extret del prleg de lobra El pasado en imgenes. El desafo del cine a nuestra idea de la historia, de Robert A. Rosenstone.
La Memria del Futur
Aquest s lobjectiu que vol aconseguir Tardes de cinema, el des volum de la collecci de La Memria del Futur. Mitjanant lestudi del cinema, dels cinemes de la ciutat, de les dinmiques que es generaven al seu entorn i dels temps poltics que hi havia a cada dcada, es pretn teixir la histria social que envoltava el cinema en el nostre escenari de vida, Vilanova i la Geltr. Novament s la vida quotidiana la que centra el nostre estudi, ja que tota la collecci parteix daquesta premissa inicial. El dia a dia, els moments quotidians protagonitzats pels vilanovins i vilanovines al llarg dels anys tornen a ser en el nostre punt de mira. I en aquest des volum continuem amb la lnia iniciada amb el ttol anterior, Vols ballar? El temps doci, el temps de lleure, el temps de poder portar a terme altres activitats que trenquen amb les rutines diries tornen a ser els moments analitzats. En aquest cas, ens apropem al cinema perqu s el mitj que anir complementant els balls, el que sestablir en els mateixos espais on abans hi havia els teatres i el que substituir sarsueles i altres espectacles. s la consolidaci dels nous gustos i de les noves dinmiques sorgides dels grans canvis produts arran de la revoluci industrial i que, a casa nostra, com arreu on la industrialitzaci deix empremta, advertirem en limpuls de lesport i del cinema.
14
Laparici del cinema ha comportat un fet important pels estudis histrics, perqu aquestes noves fonts audiovisuals esdevenen una eina imprescindible a lhora dapropar-nos una mica ms a la comprensi de la nostra histria contempornia i, sobretot, del segle XX i XXI. Al mateix temps, es converteixen en un fet diferenciador respecte a la resta de segles. El present volum s fruit tamb de lesfor i de lenergia del grup dhistria local del taller La histria a les nostres mans. Grup de dones amb memria, i de nombrosos testimonis que ens han volgut ajudar en aquesta petita aproximaci al mn del cinema. Tardes de cinema, doncs, es centra en la quotidianitat vilanovina que es movia al voltant daquest nou entreteniment a les diverses dcades del segle XX, amb una petita visi dels ltims anys del segle XIX que ens servir per contextualitzar el que, popularment, coneixem com a set art. Tal i com hem esmentat, ha estat grcies a laportaci de testimoniatges, de la bibliografia cinfila i de la consulta de la historiografia local existent que hem pogut fer Tardes de cinema, el qual sanir construint, de mica en mica, per atorgar-nos un nova possibilitat de rescatar del passat pensaments i vivncies que poden engrandir els nostres coneixements i que valorem ms la nostra ciutat i la nostra gent gran. Finalment, amb aquest nom tan suggeridor i tan real desitgem que Tardes de cinema (tot i el ttol, cal dir que hi havia cinema a la nit i, popularment, al cinema se lanomenava cine) us doni a vosaltres, com a lectors i lectores, all que ja ha donat als testimonis: una preciosa excusa per posar una mica de cinema als records dun passat no tan lluny. Que comenci la sessi!
15
Cinema, el set art
17
Com ja hem assenyalat, lestudi del cinema es converteix en una eina fonamental per entendre la histria contempornia i la interrelaci que sestableix amb la societat. El cinema, doncs, s una nova font dinformaci directa que ens ajuda notablement en lestudi de la histria. Hem de recordar que la histria, per a la seva reconstrucci, es basa en les fonts. Aquestes poden ser primries o secundries, de tipus escrit, oral, visual, etc. mes totes elles ens possibiliten la confecci daquesta cincia tan inexacta i tan variable. Daqu la vlua del cinema; pel fet que ens ofereix la possibilitat dacostar-nos a perodes concrets i es converteix tamb, algunes vegades, en una font primria de lpoca. El fet de comenar a finals del segle XIX s necessari per parlar del naixement del cinema, que cal situar lany 1895, encara que el desenvolupament ple daquest nou art no succeir fins al segle XX. Cal recordar que el segle XIX s un perode de grans transformacions i en el qual es posen les bases de les estructures poltiques, econmiques i socials modernes. Gran part de les estructures actuals vigents, al marge de les evidents evolucions que shan produt amb el pas del temps, provenen daquestes grans transformacions. La irrupci de la indstria amb la nova organitzaci de la producci en fbriques forma la base dun nou sistema de relacions, anomenat capitalisme 1, i que ha perdurat fins als nostres dies. En un primer moment, aquest capitalisme incipient va rebre el nom de capitalisme liberal, perqu sense un marc poltic basat en la divisi de poders i en la llibertat econmica no hauria estat reeixit. Aquestes transformacions econmiques van anar, necessriament, lligades a determinats canvis poltics i socials.
La Memria del Futur
18
Pel que fa als aspectes ldics, que podem encabir en els aspectes socials, durant el segle XIX el teatre i el ball eren els espectacles ms freqents i que normalment compartien festivitats i espais. Amb larribada del cinema, aquest entreteniment s el que es fa lloc i el que, a poc a poc, sanir imposant. s, doncs, en el primer ter del segle XX quan es produeix la irrupci massiva de projeccions cinematogrfiques als espectacles i el retrocs simultani de les representacions teatrals. Aquesta realitat va esdevenir-se arreu i tamb a la nostra ciutat. Amb el pas del temps, la proporci de ms cinema que no pas teatre, en qu es podien incloure revistes de varietats, circ, drames, comdies, sarsueles i peres, sinclina clarament cap a la primera opci.
Plaza de la Constitucin, lany 1945. Avui plaa de la Vila. Primer espai on es van fer sessions de cinematgraf.
Els primers intents de fer cinema

Al llarg de la histria, un dels objectius que sha volgut aconseguir ha estat el de reflectir imatges i si podia ser en moviment, millor. Intents com ara les ombres, la cambra obscura del segle XVI, precedent de la fotografia, o la llanterna mgica 2 del segle XVII, precursora de les sessions del cinema, sn alguns dels molts exemples que hi trobem. Per si hi ha un invent cabdal al segle XIX s la fotografia. Per primera vegada era possible dimpressionar i de guardar una imatge del mn que ens envolta. Tot i aix, alguns fotgrafs no es van conformar amb les imatges fixes i van assajar amb la fotografia dobjectes en moviment fins a arribar al cinematgraf. A Vilanova el mn del cinema es far present de seguida i tamb mostrar els diferents aparells i tcniques que es van posar en marxa per provar la millor manera de passar imatges. Els antecedents vilanovins del cinema els trobem a la llanterna mgica, de la qual nhagu algunes exhibicions a la Vilanova de mitjan segle XIX. Tamb hi ha documentat que lany 1898 sinstall un cinematgraf a la plaa de la Constituci (avui de la Vila) del 28 doctubre a l1 de novembre. Seguit, al mateix mes, dun teatrophone als baixos de la Fonda Espanya de la mateixa plaa. Lheliocingraf (cinematgraf perfeccionat) de Francisco Taburet arrib el 16 de juliol de 1899. Per lautntic cinema va venir de la m duna mquina de projecci accionada per un grup electrogen, amb la qual es va presentar el primer llargmetratge a la ciutat. El lloc daquesta estrena va ser el Teatre Principal, al mes de mar de 1902. Un any desprs, el 19 de mar de 1903, sinaugurava al Teatre Artes 3 un cinematgraf, que es va estendre a primers dabril de 1905 a la sala de la societat La Cuyna, al Teatre Apollo, a mig octubre del mateix any, i al Jardn Espaol (Teatre Bosc) 4 el 1906. Amb lelectrificaci de la ciutat, lany 1907, el cinema es va consolidar, cosa que es pot comprovar amb ladaptaci en cinemes de moltes de les sales existents. Hem de recordar que lany 1908, Vilanova tenia 11.628 habitants i que hi havia deu sales a Vilanova i la Geltr:
19
La Memria del Futur
20
Apollo, Bosc, Artes, Principal, Uni Vilanovesa, Grcia Groga, Crcol Catlic, Orfe Vilanov, Centre Federal i Joventut Tradicional. I en aquests espais es va fer cinema regularment, sobretot a lApollo, el Bosc, lArtes (Diana), el Principal, el Catlic i lOrfe.
Lantic Casino Artesano a la Rambla. Ledifici fou construt el 1881.
El cinema mut i els primers clssics

El 28 de desembre de 1895 s la data oficial del naixement del cinema i el dia que els germans Lumire van mostrar, en sessi pblica, els seus films als espectadors del Salon Indien de Pars. Laparell amb qu ho aconseguiren van anomenar-lo cinematgraf. Dells ha arribat lancdota dun dels seus primers films, Larribada dun tren a lestaci de Ciotat, en qu lefecte duna locomotora que semblava sortir de la pantalla va fer pensar al pblic assistent que el tren sels tirava al damunt. Aquestes primeres pellcules es basaven en fets quotidians, sobre la vida laboral o b la familiar. Un altre salt qualitatiu important per aquests primers temps de cinema, va ser el que va donar Georges Mlis, autor de Viatge a la Lluna (1902). De Mlis es diu que potser va salvar el nou invent pel fet dintroduir la fantasia i la ficci a les imatges. Va ser grcies a aquest fet que linvent del cinema continu i es va crear una indstria que va comenar a estendres pel mn. Catalunya no en ser una excepci i el cinema catal i espanyol tindr un nom propi, Fructus Gelabert 5. Un altre nom emblemtic ser Segundo de Chomn 6, el qual segueix les passes de Mlis en el film Lhotel elctric (1905), on els trucatges que shi veuen es consideren com dels millors de lpoca.
21
La Memria del Futur
22
Tanmateix, la caracterstica principal dels inicis del cinema va ser la coneguda falta de so. Shavia aconseguit reflectir imatges en moviment, per encara no shavia aconseguit introduir-hi el so. Per aquest motiu, les pellcules eren subtitulades i hi havia petits grups musicals a les sales per fer-ne lacompanyament sonor. Mentrestant, els gneres sanaven perfeccionant i volien donar resposta tant als gustos populars com als ms benestants, perqu a tothom li interessava aquest nou espectacle. A tall dexemple, lany 1903, amb la cinta Assalt i robatori dun tren, Edwin Porter inaugurava el fams cinema de loest als Estats Units. Entre els diversos pasos on el cinema ja era una realitat, Itlia va ser un dels capdavanters en la concepci del cinema com a espectacle i les pellcules de grans reconstruccions histriques foren el millor mitj per fer-se amb el pblic. El ttol ms destacat va ser Cabria, dirigit per Giovanni Pastrone el 1913. Pel que fa al cinema espanyol, els primers anys del segle XX es caracteritzaren per tenir una forta dependncia de les productores estrangeres, sobretot de les franceses. A Barcelona comenaran a haver-hi empreses que, de mica en mica, saniran posicionant, com ara Hispano Films, Films Barcelona, Barcingrafo i Studio Films, les quals posaren la base de la indstria nacional i reflectiren, una vegada ms, lexistncia del binomi industrialitzaci i cinema. Daquesta poca tamb se nha de destacar el triomf del cinema cmic i linici de les pellcules daventures, encara que a Espanya els films que tenen ms xit sn els melodramtics. s la dcada en la qual Margarida Xirgu es converteix en estrella i el moment en qu destaquen els actors Enric Borrs, Joaquim Carrasco i el fundador de Barcingrafo, Adri Gual. Ja als anys vint, el cinema espanyol es veu influt per una dictadura, la de Primo de Rivera (1923-1930), que poc sensibilitzada amb el cinema no deixar lloc per a les sorpreses. Les adaptacions literries i teatrals sn la tnica general i lnic element a destacar s que comenaran a sortir els primers directors de renom, com ara Florin Rey 7, amb un destacat film anomenat La aldea maldita o el desafiament avantguardista de Luis Buuel 8 presentant a Pars, Un perro
23
andaluz. Mentrestant, el cinema a Vilanova, lany 1927, ja guanyava de manera clara les representacions teatrals. Per 175 dies de cinema, en van haver 19 de teatrals. Larribada del cinema confirma, per tant, una altra opci de lleure que comena a ocupar les distraccions dels vilanovins i les vilanovines i es converteix en loferta complementria als balls regulars de les temporades dhivern i destiu. Tot aprofitant aquest context cinematogrfic de lany 1927, us presentem les memries de Dolors Casaas, la taquillera del Cine Diana durant trenta anys i que ens han cedit els seus familiars. Us les hem transcrit senceres i desprs, al llarg del llibre, les anirem analitzant i recuperant per contextualitzar-les. Lopci de posar-les sense fragmentar lhem trobada encertada perqu, duna manera entenedora i rpida, la Dolors ens transporta a aquelles dcades passades i ens destaca els esdeveniments que la van marcar ms. Sn aquests fets, rescatats de la memria de la Dolors, els que ens permeten apropar-nos a les histries de cinema ms vilanovines.
La Memria del Futur
Rodolfo Valentino i Buster Keaton.
24
25
Dolors Casaas
Vilanova i la Geltr, 1910-1995
Recordant el Cine Diana (1927-1957)

La Memria del Futur
Una tarda de gener de 1989, en passar per la rambla Principal, em vaig aturar a mirar com el Cine Diana era engolit per la boca duna immensa excavadora. Mentre ho contemplava, els meus pensaments em van transportar a lany 1927, any en qu vaig anar a treballarhi de taquillera. Tenia disset anys i vaig estar treballant-hi trenta. Lempresa es deia Empresa Cinaes i el seu nom era Teatro Artesano. Lany 1914, el Teatro Artesano va ser arrendat per lempresari de la Monumental de Barcelona, el sr. Fbregas, amb el propsit de transformar el teatre en sal de cinema. Pass un temps i canvi dempresari. La nova empresa va sser la mateixa del Cine Diana de Barcelona. Aix va fer que li queds aquest renom, que el port fins a lany 1955. El Teatro Artesano constava duna planta baixa i dos pisos. La platea tenia 660 butaques. El primer pis tenia 500 butaques generals. En total, sumaven 1286 localitats. El teatre tenia un bon escenari i noms es dedicava a la projecci de pellcules, totes dels millors estudis. En el temps que el cinema era mut, els cines tenien un piano i un pianista, o un tercet que acompanyava la pellcula. Nosaltres tenem el Trio Palau. El seu pianista era el sr. Palau, mestre i compositor, que adaptava la msica a la pellcula i que tenia molta acceptaci.
26
rem nou treballadors: conserge, operador, taquillera, dos porters, dos acomodadors de platea i un al primer pis. Al segon pis, format per grades, hi havia un treballador anomenat Rameta, que tenia una canya molt llarga. Quan el lle de la Metro feia els tres brams, el galliner (sobrenom que el pblic li don) sesvalotava i tothom el seguia. El mateix passava amb les pellcules de cavalls, tothom feia patatrop amb els peus i la boca. Llavors era quan el Rameta donava cops amb la canya per fer callar el pblic. Tamb tenia un cntir de zenc duns quatre litres daigua per a quan el pblic tenia set. Els jornals dels treballadors eren: conserge 40 pessetes per setmana els altres cobraven per sessi, operador 7 pessetes, taquillera 5 pessetes i porters i acomodadors 2 pessetes. La moneda corrent era la plata i el coure. Els bitllets eren de paper i els ms corrents eren de 25, 50 i 100 pessetes. Els duros (cinc pessetes), les dues pessetes, la pesseta i els 50 cntims eren de plata. Els deu i cinc cntims eren de coure. Hi havia una molt bona imitaci dels duros, que els deien sevillanos, que es consideraven falsos. Jo havia danar amb compte a lhora dacceptar-los perqu lempresa no els volia. En el temps del cinema mut es projectaven pellcules molt bones. Hi havia bons estudis, bons directors i bons artistes. Els estudis que ms destacaven eren la Metro, la Paramount, la Fox i la UFA, un estudi alemany que amb el film Metrpolis va sorprendre els seus admiradors, els qual varen reconixer un valor impressionant a la pellcula. Tamb ho van fer amb La montaa sagrada, un himne damor a les grans solituds. De la Fox el Sptimo cielo, amb la parella Charles Farrell i Janet Gaynor, que eren veritables mestres del cinema mut. De la Metro tenem un bon repertori. Els que ms destacaven eren la parella Greta Garbo i John Gilbert, a la pellcula El demonio y la carne, considerada com una de les millors pellcules que varen interpretar. Ben-hur, protagonitzada per Ramon Novarro, era un film espectacular. De la Paramount recordo Gary Cooper, Wallace Beery, Pola Negri, Mary Pickford i molts daltres, tots molt admirats pel pblic.
27
No recordo la data exacta, per s que era lany 1928 quan es project la pellcula La puntaire 9. La van haver de repetir el dilluns, cosa gens habitual (). El temps an passant i la vida canviant, i el cinema mut va arribar a la seva fi. De les pellcules sincronitzades, tots recordarem ladmiraci que vrem tenir la primera vegada que vrem poder sentir el soroll dun vehicle, el cant dun ocell, la veu humana, la msica, etc. La pellcula Sombras blancas en los mares del sur 10 va ser una de les primeres i millors pellcules sincronitzades. La seva sincronitzaci perfectssima va acabar de fer ms bell aquest film admirable. Lany 1927, Al Jonson, interpret la primera pellcula sonora cantada i parlada amb el ttol dEl cantor de jazz. Lxit que va tenir aquesta pellcula es va veure multiplicat amb el primer film totalment parlat i que portava per ttol Luces de New York, de la Warner Bros. El 1928 larribada del cine sonor va ser la causa que molts artistes del cinema mut fracassessin. Tamb va ser una prdua de feina per a molts msics. Per al pblic, en canvi, va ser un gran aven. Un dels artistes ms recordats fou en Charlot 11 (). Les seves primeres pellcules eren curtes, dun o dos rotllos. Les pellcules que interpret entre lany 1914 i 1920 encara es projecten avui tal i com es varen filmar. Charlot capt ladmiraci de grans i petits. Lany 1921 realitz El chico; lany 1922, Da de pago i el 1925, La quimera del oro. La seva carrera cinematogrfica s inacabable. Era el desembre del 1930 quan es project la pellcula Cuatro de infantera, un dels films sonors que amb ms claredat ens present la duresa de la guerra. En aquest film hi havia escenes impressionants. () A partir del mes de setembre de lany 1931, cada dimecres a la nit i els dijous a la tarda hi havia seccions de represes i de grans estrenes. El seleccionador era el pintor Mart Torrents.
La Memria del Futur
28
El primer programa fou: Charlot y Chiquiln en el CirCo el gato periquito (lautntic dels dibuixos animats) periquito y las gallinas El gran film espectacular de la UFA: la montaa sagrada A partir dels anys 1932 i 1934 quasi totes les pellcules ja venien doblades al castell. El dies 7 i 8 de novembre de 1932 projectaven la pellcula parlada en castell Cuerpo y alma 12, del nostre compatrici Jos Comellas y Sugranyes. El seu nom artstic era Jos Alcntara, un vilanov de soca-rel que junt amb Miguel Ligero van ser dos actors que vam poder saludar al Teatre Artes. () Devia ser lany 1934 quan lEmpresa Cinaes sanava desfent dels seus locals. Lencarregat que venia cada setmana enviat per lempresa a recollir les liquidacions va ser el que arrend el Teatre Artes, el senyor Ziga. El Teatre no tenia bona acstica i moltes pellcules fracassaven perqu gaireb no sentenien. Pensaren a fer una petita reforma. Vingueren uns tcnics i acordaren folrar amb roba de sac, que es deia arpillera, les parets de la platea i el primer pis. Vaig portarhi la meva mquina de cosir i la senyora Antnia lesposa del sr. Ziga i jo, vrem cosir tota la tela. Canvirem les butaques i les que estaven en ms bon estat les vam installar al segon pis com a preferents. Als costats van quedar poques butaques generals. En aquesta reforma, la canya i el cntir tocaren la seva fi. Vrem installar tamb lavabos nous i part de la illuminaci. La sonoritat guany molt, quasi era perfecta. Projectvem bones pellcules i el pblic responia. Daquesta manera anava passant el temps. Hi ha una ancdota una mica cmica. La llum de platea sencenia des de la mateixa platea. Quan sacabava el rotllo de la pellcula o
29
es trencava la cinta, loperador deia a lajudant que ens aviss. Vam acordar de posar un timbre des de la mateixa cabina. De seguida es coment que era per avisar les parelles. Shi varen inventar acudits i un diari humorstic hi va fer la seva brometa. Recordo el dia 19 de juliol de 1936, hi projectvem la pellcula La Dolorosa. Era una pellcula que omplia tots els locals on es projectava. Lempresari no podia comprendre com, amb tanta gent per la Rambla, pocs eren els que entraven al cinema. La causa va sser que ja comenaven a haver-hi rumors de la sublevaci a la capital de la Repblica i daltres ciutats espanyoles. No van trigar a presentar-se un grup dactivistes de la CNT i van obligar a suspendre la sessi, amb gran sorpresa del pblic i de lempresari local. Semportaren la liquidaci. Des daquell dia tot va anar quedant requisat. Es va formar un sindicat de la indstria de lespectacle. La seu local era a la plaa dels cotxes nm. 6 (casa Ramona). Tots els treballadors van quedar al mateix lloc. Desprs dalgunes discussions sobre qu passava amb lempresari, van acordar de donar-li el crrec de programador. Els locals teatrals eren utilitzats molt sovint pels mtings i actes propagandstics de les diferents organitzacions poltiques i sindicals. La gent anava de bon principi, com de costum, al cinema. Moltes de les pellcules ja estaven contractades. Algun cop venien canviades i shavia de rectificar la cartellera, cosa que al pblic no li agradava, per entenien les circumstncies. Daquesta manera anrem tirant endavant, les portes del cine restaren obertes fins als ltims dies. No recordo gaire b si varen ser dues o tres les vegades que durant la projecci sonaren les sirenes dalarma i shagu de suspendre la sessi. El dia 25 de setembre del 1936 la Generalitat de Catalunya va prendre la iniciativa de crear paper moneda catal de 2.50, 5 i 10 pessetes, tot de curs legal al territori de Catalunya. Al maig de 1937 es posaren en circulaci els bitllets locals de lAjuntament de Vilanova, que portaven estampada la firma del president de finances i de linterventor.
La Memria del Futur
30
El Teatre Artes tenia uns porxos on estava installada la taquilla. En aquests porxos hi havia dues germanes anomenades les Felipes que venien cacauets, xufles i tramussos. Un altre venedor era un home que no tenia gaire salut i no podia treballar, el seu nom era Panxo. Els hiverns, principalment el dies de molt fred, ja gaireb no passava ning per la rambla desprs de les deu de la nit. Jo havia de ser a la taquilla fins que hagussim fet la mitja part. Sempre era al voltant de les onze. Per mi els venedors eren uns amics que durant aquestes hores em feien companyia. Pel Nadal de 1938 el Teatre Artes ja no va obrir les portes. Eren uns dies de molta angoixa, no sabem el que podia passar. El dia 21 de gener de 1939, a les set de la tarda, entraren les tropes de Franco. Vilanova comen un altre perode de la seva histria. Quan les coses van continuar el seu curs, lempresari, el senyor Ziga (comprenc que es devia sentir humiliat a lhaver estat tractat com un treballador ms) va ser recompensat amb el pagament per part de la Junta dEspectacles de les factures que tenia pendents des que havia fet les obres. El cine no tenia cap bar, la gent havia de sortir al carrer i era una molstia pel porter. Quan es va posar en marxa el vestbul, nhi installaren un que el varen arrendar a Ramon Olivella i Antoni Ruiz. A partir de 1940, les pellcules ja venien censurades. Quan arribaven havem danar a lAjuntament a presentar el certificat de la censura. Cada dia anava ms gent al cinema. Com que no hi havia res ms, tothom cap al cine! Es projectaven tres pellcules. La primera era la ms senzilla, la segona era la que el pblic anomenava la bona i lultima era una de cmica. A partir daquesta data es va suprimir la cmica pel noticiario nacional NO-DO 13. Les pellcules que ms dominaven la programaci eren les espanyoles de Carmen Sevilla, Mara Flix, Imperio Argentina, Lola Flores i Estrellita Castro i de galans, com Fernando Fernn Gmez, Jorge Negrete, Jos Mjica, Alfredo Mayo, Jos Nieto i daltres, tots bons artistes.
31
La pellcula Pena, penita pena va ser una de les millors, on va triomfar la Lola Flores. De lImperio Argentina les pellcules Nobleza baturra i Morena clara, amb el Miguel Ligero, van ser un dels xits ms grans daquell temps. De lAlfredo Mayo la pellcula Sin novedad en el Alczar va portar espectadors dels voltants de Vilanova i la van haver de repetir. Tenem un altaveu que transmetia les canons i la msica al porxo del cinema, fet que animava el pblic. Durant lany 1939 i 1940 ens trobrem que no hi havia canvi de cinquanta cntims i havem dutilitzar els segells de correus que anaven enganxats en un cartronet, cosa que dificultava tornar el canvi. Les tres taquilleres del moment vrem acordar de tornar el canvi amb caramels. Vaig anar a cal Foraster, que era un majorista, i em venia uns paquets pels quals em cobrava vint-i-cinc cntims i jo els tornava pel canvi de cinquanta. En el poc temps que va durar no va anar malament. A partir de lany 1940 comenaren a crrer els cinc cntims i els deu cntims i lany 1944, les rbies. De mica en mica, sanava retirant el paper per les monedes, cosa que em va lliurar de remenar tant de paperam brut i tacat doli. Fins i tot, un cop, des de dins del calaix, uns parsits em van venir a saludar. El cine anava numerat i de les 660 butaques, 400 estaven abonades. Els dijous ja venia localitats a casa. El germ de lempresari, el senyor Emilio, venia al vespre a recollir la liquidaci. Era lpoca daurada del cinema. Molts diumenges a la tarda hi havia gaireb un centenar despectadors drets als passadissos. El preu del cine era de 3 pessetes amb cinquanta cntims i lapujaren a cinc pessetes. Hi va haver una protesta. () Tamb havem de donar, junt amb les localitats, unes xapes que valien trenta cntims i que eren pels albergs de la Seccin Femenina.
Quan es comprava una entrada per a un espectacle, shavia de complementar amb ladquisi dun emblema de cartr que calia lluir al trau de la solapa. Cessi famlia Jorba Cremades. 10. Tardes de cinema
La Memria del Futur
32
No ho recordo gaire b, per devia ser a finals de 1949 quan vrem comenar la sessi contnua, de les quatre de la tarda a les dotze de la nit. Hi havia gent que portava la carmanyola amb el berenar, el sopar i la beguda. Quan ja havien vist tota la sessi es quedaven adormits i lacomodador els despertava donant-los un copet a lespatlla i dient-los ja hem acabat. A partir de 1949 aparegueren nous directors i nous artistes, molts dells de gran qualitat i lany 1950 van impressionar les pellcules i artistes italians. Del dia 17 al 23 de mar de 1952 presentrem la superproducci ms gran de tots els temps: Lo que el viento se llev. Tot Vilanova pass pel Teatre Artes. El Teatre Artes, fent com sempre els millors programes, omplia el local. Fins que al 1955, per segona vegada, tanc les portes per fer noves reformes. Canvi les butaques, posaren unes preferncies entapissades al primer pis, canviaren les cortines, donaren un toc ms modern a la boca de lescenari. A ms pintaren, canviaren la imatge i el nom del cine i li van posar el renom que tants anys havia portat: Cine Diana. El dijous primer de setembre de 1955, el Cine Diana tornava a obrir les portes, sent el capdavanter amb els millors programes. Al Teatre Artes, per, tamb shavien celebrat balls i altres actes. Per Carnaval, la societat Uni Vilanovesa, el diumenge, el dilluns i el dimarts de carnaval celebrava el Ball de les Dues Hores. El diumenge, a les deu de la nit, es feia un esplndid ball de disfresses amb valuosos premis. Els preus eren: invitaci 3 pessetes i llotja 25 pessetes. El dimarts a les deu de la nit extraordinari Ball de Mantons. El preu dinvitaci era de 2 pessetes i la llotja de 20 pessetes. Totes les recaptacions daquests balls eren a benefici de lHospital. En el Ball de Mantons de lany 1934 hi ha una ancdota que sempre he recordat. En aquells balls, a causa de la seva importncia, venia gent de fora
33
a lluir els seus mantons. Els peus senfonsaven amb el gruix de confeti i les serpentines anaven duna llotja a laltra. Tot eren rialles i alegria. Enmig daquesta gatzara hi havia una parella, Maria Blanca Ramrez Foradada i el seu proms Antonio Montan Vilanova. Ella se nadon que no portava lanell de promesa, un brillant que estava valorat en nou-cents duros, daquells de plata. La recerca fou rpida. No recordo la recompensa que varen prometre, per all era buscar una agulla en un paller. El ball sacab i, a poc a poc, el local es va anar buidant. Noms hi quedaven els treballadors i uns quants coneguts quan ens posrem a buscar el brillant. No era cosa fcil. Estvem cansats de remenar entre tant de paperam i rem plens de pols quan, finalment, va aparixer lanell. La nostra satisfacci va ser poder-lo entregar a la feli parella. El dia 13 de desembre, dia de Santa Llcia, era la diada de les modistes que tot el dia feien xerinola amb els estudiants i omplien la Rambla amb les seves rialles i els seus originals barrets. A la nit, al Teatre Artes, shi celebrava un llut ball amb dues orquestres. Els focus multicolors omplien la sala amb un arc de sant Mart. Talment semblava que acariciaven les parelles. Sempre hi havia premis i un any es va rifar una mquina de cosir. En acabar el ball tothom tenia el gest cansat; les manetes del rellotge marcaven les tres de la matinada. No recordo la data de quan es va celebrar un ball continu de 24 hores. El premi era en metllic i la taquilla rest oberta durant tota lestona que dur el ball. Vingueren parelles de molt lluny. La parella guanyadora era de Vilanova. El local estava ple de gom a gom. El lliurement del premi va ser un moment molt emocionant, entre crits i felicitacions als guanyadors. Devia ser lany 1940 quan es celebr un ball per a commemorar la victria de lexrcit franquista. El ball va ser molt llut. Hi havia tota la plana major, tant dels militars com dels paisans. Dur fins a les quatre de la matinada.
La Memria del Futur
34
Lany 1948, a les deu de la nit del dia de Sant Antoni, es celebr un gran ball amenitzat per lorquestra del Vendrell. Es varen rifar dos porcs, un de gros i un de petit per a la cria. Recordo els partits de billar amb la participaci dels millors jugadors dEspanya, entre ells el barcelon Domingo. Tamb shi celebraven mtings de tota classe de partits. El gran mting que es celebr va ser per les eleccions de 1936 i varen venir laviador Franco (lheroi del Plus Ultra), Rada (Plus Ultra), el capit Cediels (sosllevat a Jaca) i ladvocat Barriobero, que encantava els oients. Lany 1957 vaig caure malalta duna grip molt forta. Feia trenta anys que estava a taquilla. El meu marit i el meu fill em varen obligar a deixar-la. Va ser un cop molt fort per a mi, aquella taquilla era part de la meva vida. En aquests anys que hi vaig estar vaig veure passar tres generacions: els pares que venien amb els seus fills i aquests, ja grans, tamb amb els seus fills. A ms, havia arreglat algun festeig, un dels quals, en casar-se la parella, em va portar una bosseta de confits. A la vida tot t un final i jo ja he arribat al final dels meus records de taquillera.
35
Amb aquestes memries la Dolors Casaas ens ha apropat a multitud daspectes, alguns dells ja assenyalats. Potser un dels que ha quedat ms clar, amb ms exemples, s el de la simultanetat de balls i pellcules en els primers teatres i en els ms tard, cinemes amb opci a teatre. Altres fets que ens ha contrastat han estat el mateix desenvolupament de la indstria cinematogrfica i els esdeveniments histrics ms destacats, com ara els temps de guerra, motiu pel qual continuarem amb lanlisi cronolgica de les caracterstiques del cinema a casa nostra.
La Memria del Futur
Arribats els anys trenta, amb tota la convulsi poltica originada per la proclamaci de la Segona Repblica, el 14 dabril de 1931, el cinema del pas viur un gran canvi. Lany 1932 sinauguren els estudis Orphea a Barcelona, convertint-se en els primers estudis sonors que es construeixen a Espanya i que fan de la ciutat comtal la capital del cinema del pas. Pel que fa a les pellcules, surten a escena els films populistes que es contraposen als punts de vista innovadors de Buuel, tal i com es reflecteix en el documental sobre las Hurdes. s tamb en aquest moment quan molts artistes espanyols marxen cap a Hollywood, com s el cas del vilanov Josep Comella Sugranyes (Jos Alcntara) que ens ha esmentat Dolors Casaas a les seves memries i de qui hem recuperat la seva biografia.
36
Lactor vilanov Josep Comella i Sugranyes, de nom artstic Jos Alcntara.
De Vilanova a Hollywood
Josep Comella i Sugranyes va nixer a Vilanova i la Geltr el 29 de setembre de 1904 i va morir a la Repblica Argentina, en una data desconeguda. Actor teatral i cinematogrfic, era fill de Ramon Comella Jov, barber o perruquer i de Gertrudis Sugranyes Giralt, filla del pintor Josep Sugranyes Florit. Dedicat al teatre, form part de diverses companyies de teatre en castell, entre les quals la de Mara Guerrero, on destac com a galant jove. Sollicitat pel cinema, es despla a Hollywood 14, on va treballar al costat de primeres figures. Protagonista de diversos films, entre els quals Hay que casar al principe, Mam, cuerpo y alma i molts daltres. Quan el 1931 torn a Europa, era un artista reconegut de la productora cinematogrfica Fox; usava el nom artstic de Jos Alcntara. En el curs daquest viatge va estar a Vilanova [un esdeveniment assenyalat per Dolors Casaas]. La revista Prisma li va dedicar un breu reportatge. El 1949 retorn a Espanya procedent de la Repblica Argentina, on shavia casat. Va actuar a Madrid, al teatre Espaol, amb la companyia de Pepita Serrador, de la qual era primer actor. A lArgentina tamb havia intervingut en diverses pellcules de cine.
Biografia extreta del Diccionari Biogrfic de Vilanova i la Geltr de Francesc X. Puig Rovira.
37
La Memria del Futur
Un element com que trobarem reflectit a la majoria de testimoniatges de Tardes de cinema s la clara preferncia que hi havia cap al cinema nord-americ, sobretot, i leuropeu (francs i itali) abans que lespanyol, que no agradava gaire o gens. Hem de recordar, seguint el nostre estudi, que el sonor va arribar ms tard a Espanya i que es va fer molt cinema folklric, amb tots els tipismes andalusos, i
38
rarament daltres indrets, com ara Madrid o Arag. Va ser aquest mateix cinema folklric, protagonitzat per les actrius i els actors que ens ha esmentat la Dolors en les seves memries, que va ser anomenat espanyolades. Conchita Piquer, Estrellita Castro i Imperio Argentina van ser el trio dartistes que van marcar la dcada dels anys trenta i alguns dels seus ttols van traspassar les fronteres. De les tres, potser, Imperio Argentina 15 s la que es va considerar lestrella indiscutible del musical espanyol. Ms endavant sorgiren Juanita Reina, Lola Flores, Carmen Sevilla, Paquita Rico i Maruja Daz. Menci a part mereix Sara Montiel, que va portar a terme una carrera cinematogrfica prou destacada a Hollywood. Pel que fa a les pellcules nord-americanes, les coses anaven per altres camins. Van ser en aquests anys trenta, que comencen amb la Gran Depressi originada de la crisi del 1929 i que acaben amb lesclat de la Segona Guerra Mundial, que sorgeixen i simposen els anomenats grans estudis, on les estrelles, els guionistes o els directors estaven lligats amb rgids contractes. Tots els estudis van desenvolupar estils propis. La Metro Golden Mayer (MGM o Metro) es va especialitzar en films espectaculars; la Warner Bros. en pellcules de gngsters, en les revistes musicals i en les pellcules dpoca de lErrol Flyn; la Paramount es va dedicar a les pellcules damor; la Columbia va explotar a Frank Capra primer gran clssic de la comdia americana amb pellcules tan conegudes com Qu bello es vivir!, i la Universal es va decantar cap al cinema terrorfic desprs de ser lestudi que va denunciar amb fermesa la cruesa de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Quant als intrprets, actors com Clark Gable i Claudette Colbert protagonitzen el fams film Sucedi una noche, on Gable es treu la camisa en una escena i mostra el tors nu, aix va fer minvar la venda de samarretes, segons la llegenda. La Metro comenava amb les grans superproduccions, com ara El mago de Oz de Judy Garland, la Margarita Gaultier de Greta Grabo, el gran xit de lany 1939, any de lestrena de Lo que el viento se llev, tamb coneguda des que TV3 la programa peridicament com All que el vent sendugu 16, de Clark Gable i Vivien Leigh. La pellcula no va arribar a Vilanova fins a lany 1952 i ha estat considerada durant
39
moltes dcades com la pellcula ms taquillera de la histria, substituint El nacimiento de una nacin de Griffith.
La Memria del Futur
40
Tot seguint amb els aspectes histrics ms remarcables de les memries de Dolors Casaas, ara posarem lmfasi en els anys anteriors a la Guerra Civil, per continuar amb una anlisi ms profunda dels anomenats temps de guerra. Per fer aquest exercici de retorn a la nostra histria, utilitzarem novament els testimonis, alhora que hem conservat els ttols en castell dels films. Tamb ho hem fet des de linici perqu s aix com els recordem ms fcilment i els reconeixem dins del nostre ideari collectiu, alhora que reflecteixen la realitat existent abans i ara: la llengua castellana sempre ha predominat al cinema.
41
Antnia Ferrer
Vilanova i la Geltr, 1921
Cinema dabans i de sempre

La Memria del Futur
Era abans de la guerra i tenia vuit o nou anys quan vaig comenar a anar al cine amb el meu avi, anvem al Teatre Apollo. Primer feien una pellcula i desprs variets. Desprs va esclatar la guerra, per la qual cosa va quedar tot paralitzat i no recordo haver anat al cine. Per passat aquest perode, hi vaig tornar. Hi anava amb la meva amiga i anvem al Cine Bosc. Recordo que en aquella poca feien Cumbres borrascosas, Qu verde era mi valle i Tiempos modernos de Charles Chaplin, que era i s una pellcula molt divertida. Lany 1946 vaig conixer el que ms tard va ser el meu marit. En lpoca del festeig tamb anvem al cinema. Actualment, encara miro pellcules amb la meva besnta, que va nixer el mateix dia que jo, per amb una diferncia de 80 anys.
42
43
Nria Artigas
Cinema i guerra
La Memria del Futur
En temps de guerra feien cinema a lApollo, jo vivia davant i sempre hi anava. Feien dues pellcules i a la mitja part la gent sortia al jard a fer un tomb, perqu aquells jardins eren molt bonics. Quan tocava el timbre tornaven a entrar i comenaven la segona pellcula. En feien dues i desprs encara nhi posaven una altra de ms curta, que era la de riure. Molts dies feien la pellcula i desprs les variets o la revista, amb decorats molt bonics.
Interior de lApollo.
44
Davant el Psit de Pescadors, lany 1940.
45
Neus Figuerola
Cinema del nostre record

La Memria del Futur
Anava al cinema del Psit de Pescadors. Lentrada, durant els tres anys de guerra, costava 40 cntims. Hi feien pellcules subtitulades den Charlot, de cowboys, de pirates i cinema cmic, bsicament. A lacabar la guerra vaig anar al Diana i al Bosc, tots dos a la rambla Principal. Hi vaig anar quan ja era ms gran, ja feien pellcules amb so. Magradaven les pellcules duna actriu que llavors era molt famosa, es deia Diana Durbin, encara que no recordo el ttol de cap pellcula seva. Aquesta actriu era molt guapa i tenia molt dxit entre el pblic mascul, per aix moltes noies joves de lpoca nimitaven el pentinat. Les pellcules dramtiques em feien plorar i eren les que magradaven ms. Ms tard, el cinema va anar avanant i cada vegada es feien millors pellcules i hi anvem sempre que podem. Quan em vaig casar hi anava amb el meu marit, ja que tamb li agradava.
46
47
1936-1939. El parntesi de la Guerra Civil
48
49
La Guerra Civil va ser un parntesi que va marcar un abans i un desprs de la nostra histria i ho hem volgut reflectir en aquesta segona part de Tardes de cinema. Tal i com ens han indicat totes les testimonis, abans de la guerra hi havia cinema, amb variets incloses, i durant la guerra tamb. La Neus Figuerola ens incorpora el Psit de Pescadors com a espai de cinema abans de la guerra. Per tant, podem afirmar que cinema, ball i Carnaval disposen a Vilanova duna continutat inslita, tal i com es reflecteix en aquesta crnica extreta de lobra Vilanova, 1936-1939. El Govern Municipal i altres aspectes: El caire ms ordenat de la vida ciutadana es nota en aspectes com les activitats culturals i esportives, els espectacles, etc. () Els teatres del Bosc i Artes funcionen amb normalitat, b que collectivitzats pel Sindicat nic dEspectacles Pblics. Hi ha sessions regulars de cinema i peridiques de teatre, tant professional com daficionats. Alguns dels festivals de varits o atltic-esportius que sanuncien de tant en tant tenen una finalitat benfica en favor de les vctimes del feixisme, pels combatents del front, pels refugiats, pels hospitals de sang. Segon els cens de poblaci, Vilanova tenia, el 1936, 16871 habitants. Des de 1922 havia experimentat un increment apreciable, aproximadament del 20% a causa principalment de la immigraci. El demgraf Josep A. Vandells considera, el 1935, que Vilanova s una de les poblacions catalanes on el component migratori s ms apreciable. Aquell corrent migratori que a Barcelona havia estat notable, havia tingut repercussi a Vilanova, com en altres poblacions prximes a la capital del Principat.
La Memria del Futur
50
Vilanova era una poblaci industrial. Aquest sector econmic era el que donava ocupaci a la proporci ms elevada dels habitants de la vila. La major part dindstries shavien creat a la segona meitat del segle XIX. El dia 18 de juliol a la tarda, a lemissora de Rdio Vilanova shavien rebut trucades telefniques de Rdio Barcelona i daltres emissores i tamb del palau de la Generalitat, posant en gurdia sobre possibles instruccions tcniques o informatives. (...) A Barcelona, la revolta dalgunes guarnicions va comenar la matinada del 19, diumenge. (...) La rdio informava puntualment dels fets i els vilanovins no sapartaven de laparell. De Barcelona no arribaven els trens; per tant, no van arribar els diaris. Es van suprimir les conferncies telefniques, llavors poc utilitzades. La rdio era lnic mitj que facilitava les notcies. Com hem dit era diumenge. (...) A la tarda, el partit de futbol del torneig de la Lliga Catalana que estava previst no es va celebrar, ja que lequip contrari (AC Lleida) no es va presentar. Tampoc les sardanes anunciades a la rambla. Al cinema Diana (renom encara de lArtes), un dels que funcionaven llavors a Vilanova, estava programada la pellcula La Dolorosa, atractiva per al pblic. Quan la gent feia cua per adquirir les entrades es van presentar uns grups dactivistes de la CNT i van obligar a suspendre la sessi, amb gran sorpresa de tothom, tamb de lempresari del local. A la nit estava anunciat al teatre Apollo la comdia lleugera LAmlia, lAmlia i lEmlia, de Llus Elies, a crrec de la companyia del teatre Novetats de Barcelona, a la qual ja varen avisar que no es presents. Al capvespre del mateix diumenge, la rdio donava des de Barcelona lallocuci del general Goded, cap de la revolta militar que proclamava la rendici dels insurrectes.
Puig Rovira, Francesc X. Vilanova 1936-1939. El Govern Municipal i altres aspectes. Institut dEstudis Penedesencs, 1994.
51
Per el cop destat havia dividit Espanya en dues zones i comenava la Guerra Civil i tal com assenyalvem a Vols Ballar?: Els moments doci en temps de guerra a Vilanova i la Geltr varen existir. No deixaren de funcionar ni el Teatre Bosc, ni el Teatre Artes ni tampoc el Teatro Apolo. Tots tres foren collectivitzats en els primers moments de lesclat de la guerra. El Sindicat nic dEspectacles era lassociaci que en tenia cura. Hi havia sessions limitades de cinema, normalment concentrades en els dies festius i viglies. Als seus locals socials les societats recreatives i culturals organitzaven balls, encara que noms en dates assenyalades. Algunes entitats organitzaven a vegades teatre daficionats. Lactivitat musical de concerts fou escassa. Lesport tamb hi va ser present, sobretot els partits de futbol i algunes curses ciclistes. (...) Mitjanant lobservaci del Butllet del Comit de Defensa Local 17 hem pogut anar trobant algunes daquestes convocatries esmentades. (...) El 23 de novembre de 1938, per exemple, trobem la preparaci cap a la campanya dhivern al Teatro Artesano. Extraordinaria sEsin cinEmatogrfica organizada agrupacin dE mujErEs librEs dE VillanuEVa y gEltr
La Memria del Futur
por la
y dEdicada a adquirir ropas dE abrigo para ayudar a la campaa dE inViErno.
El 12 de gener de 1939 encara es programava a les 9.30 h i al Teatre Artes una sessi extraordinria de cinema a favor de la campanya dhivern. El dia 14 de gener sacaba el butllet i el 21 de gener entraven les tropes del cos dexrcit marroqu a la ciutat, comandades pel general Yage i siniciava un nou perode, la dictadura del general Franco.
Vols Ballar?. Volum 9, collecci La Memria del Futur
52
53
Cinema i postguerra
54
Diumenges de cine. Dcada dels quaranta
55
Lhem titulada Diumenges de cine perqu era un dels nics entreteniments existents que podies gaudir un diumenge a la tarda. La dcada dels anys quaranta comena amb la difcil postguerra, per el cinema ser una eina devasi. El cinema es converteix en lespectacle popular per excellncia i servia perqu els espectadors oblidessin les seves misries i es confiessin a impossibles. Tamb va ser utilitzat perqu el rgim franquista pogus difondre totes les seves bases poltiques i ideolgiques per tal dadoctrinar la societat del moment. Per aquest motiu les pellcules espanyoles eren anuncis positius del rgim i, com ms ho feien, ms protegides quedaven amb subvencions i premis. Aquells anys sn tamb els de lestraperlo i els de les llicncies dimportaci. Els films estrangers que no agradaven per qestions poltiques o socials eren prohibits. Pellcules nordamericanes destacades daquells anys van ser, sense cap dubte, les emblemtiques Gilda i Casablanca. De la primera cal dir que va ser considerada un escndol, encara que en limaginari popular, en general, va agradar molt perqu es veia un dona dexcepcional bellesa (Rita Hayworth) ballant sensualment mentre es treia un guant i el llenava fet que donava a entendre que havia seguit traient-se peces de roba i tamb es veia la bufetada de Glenn Ford. A Casablanca, el film del memorable torna-la a tocar Sam i dngrid Bergman, es va amagar que el personatge de Humphrey Bogart pertanyia a les Brigades Internacionals. Amb levoluci de la Segona Guerra Mundial aquesta visi va anar canviant. Per si hi va haver una gran i autntica estrella en aquella poca, aquesta va ser la censura. El rgim franquista va imposar un control estricte de totes les activitats culturals, dels mitjans de comunicaci i de la premsa, i tamb dels costums de la ciutadania. Tots els guions de les pellcules, de les obres teatrals, de les novelles i dels llibres de poesia, i tamb dels articles periodstics, passaven per una comissi
La Memria del Futur
56
de censors que es pronunciaven sobre si lobra era correcta o no. Tot all que poss en dubte la validesa del rgim poltic, la moral catlica i els costums tradicionals espanyols eren motiu de censura. A Vilanova i la Geltr, com a la resta del pas, els dies, mesos i anys anaven passant amb les incomoditats i precarietats prpies dels temps de postguerra. Sortosament, per, la gent jove dins de les dificultats va trobar petits moments per lesbarjo i les rialles que no amagaven els temps en el qual vivien.
57
Carme Salcedo
Entre dos amors: el cinema i el ball

La Memria del Futur
Tenia catorze anys la primera vegada que vaig anar al cinema i em vaig estrenar al cine Apollo. Hi vaig anar amb una amiga i hi vaig continuar anant cada setmana. La sessi era a les 17h i feien dues pellcules que costaven 1.50 pessetes; la mare me nacostumava a donar tres, per per a tota la setmana. Ja ms gran, anava a cosir i amb les companyes de cosir era amb qui anava al cinema. A lApollo sempre feien pellcules ms senzilles, de riure, que no pas al cine Bosque (en aquells anys se lanomenava aix). La sessi acabava a les vuit i marxvem cap a casa. Ms endavant, la mare ja em va donar quatre pessetes i vam deixar danar a lApollo. En aquella poca anvem al Diana desprs de fer un tomb per la Rambla. Al cine noms hi anvem el cap de setmana, entre mig de setmana noms nhi havia els dijous i els dies que eren festius. I fets els disset anys va ser quan vaig haver de compaginar les meves dues aficions preferides: veure pellcules i anar a ballar. Ja en lpoca que anvem al Diana, quan acabava la sessi (de cinc a vuit), sortia corrents i me nanava a la Sala, on encara podia ballar dos o tres balls perqu ja tenia uns balladors que mesperaven. A la Sala mestava fins a les nou i me nanava cap a casa perqu la mare
58
no em deixava ms estona, i menys sortir a ballar de nit. Lentrada a la Sala em costava 1.25 pessetes i, de vegades, havia de demanar ms diners a la mare per poder fer les dues coses. Anar al cinema i ballar noms ho feia els diumenges. Per jo volia fer les dues coses perqu magradava molt veure pellcules, per tamb magradava molt ballar i sha de pensar que era ms fcil veure els nois i parlar-hi al ball que no pas al cinema. En canvi, el meu germ no anava a ballar i quan acabava la sessi dun cinema, passava a un altre. Al cine vaig continuar anant de casada i sempre mhan agradat les pellcules de por. Amb el temps, vam tenir televisor, un dels primers del carrer per una oportunitat que sens va presentar. Casa nostra s que es va convertir en un cine, perqu sempre era plena de vens que no tenien aparell i que venien a veure la televisi a casa. Daquests temps de cine i balls que us he explicat en tinc una collecci de programes fora extensa que he guardat i que ara t el meu nt. Els programes els donaven al carrer i anaven b per recordar i saber ms coses de les pellcules que anvem a veure. Jo en tinc de tan emblemtics com ara Lo que el viento se llev, Gilda o Rebeca.
59
Taqui Marina
Madrid, 1931
Una collecci de cine

La Memria del Futur
De petita anava molt sovint al cinema, ja que el meu tiet tirava pellcules. A vegades les veia dues vegades, perqu hi anava de franc. El cine anava numerat i hi havia acomodadors; el cinema tamb era un lloc de fer parelles. Els dissabtes feien les pellcules a les tres de la tarda i els diumenges a les 16.30 h i laltre passi a les 21.30 h. Al cinema Bosc hi havia un senyor que amb bicicleta les portava al Principal i del Diana les portava a lApollo. A la mitja part del cine, un senyor que anava amb un cistell venia tramussos, cacauets, regalssia, pegadola, xufles, xiclets i pipes no, perqu encara no nhi havia. A lpoca de Franco hi havia el NO-DO i a mitja pellcula la paraven i tocaven el Cara el sol 18. Hi havia un senyor que vigilava perqu ens havem de posar drets i estirar el bra, li deien el alma de Jos Antonio. Al Bosc tamb feien revistes i teatre. Un any, per santa Brbara, quan manava Franco i els militars, varen fer una revista, Desprs van fer una festa en qu no hi va faltar de res. El que va sobrar sho van emportar els treballadors, que llavors passaven penries. Els divendres hi havia uns senyors que donaven programes de cine i aix en vaig comenar la collecci.
60
La Taqui, quan anomena el seu tiet, es refereix al seu pare adoptiu, ja que amb sis anys va haver de deixar la famlia de Madrid per culpa dels bombardejos i va ser acollida per una famlia de Vilanova, de la qual ja no sen va separar. Aquest fet no va ser anecdtic, perqu en temps de guerra molts nens i nenes es van refugiar a Catalunya i a Vilanova. La Taqui i la Carme ens han apropat als seus records dinfantesa i joventut, ens han descrit el rgim i les seves aficions una de les quals s comuna: els programes.
Cartells i programes de cinema

Si hi ha un element que ha donat molt de si, i que encara es troba guardat a moltes cases com a record, s el programa de m de les pellcules que sanaven a veure. Semblava que guardar el programa era guardar les sensacions, les emocions i les idealitzacions que shavien generat amb la visi daquell film. El rostre daquell actor o actriu, la importncia de la pellcula o les ganes de conservar i colleccionar sn noms alguns del motius de la llarga vida que van tenir els programes i del perqu ens han arribat fins a lactualitat. Els programes de m a Espanya sinicien lany 1912 i sallarguen fins a comenaments de la dcada dels anys setanta. Tal com hem anat esmentant repetidament, una vegada ms, el teatre s lantecedent ms immediat i es pot afirmar que el programa de m de cinema es troba estretament lligat a la tradici dels programes de teatre. s daqu que nagafa lessncia. Tanmateix, si hi ha un origen directe, aquest s el que sestableix amb el clssic cartell perqu fora vegades es tracta, directament, duna reducci. I si ens endinsssim en el mn del cartellisme, segurament podrem comentar tants aspectes que ens allunyarem del que s el cartell cinematogrfic, perqu a casa nostra lart del cartellisme t noms illustres, com ara el de Ramon Casas. Tornant al cartell de cinema, cal dir que aquest tamb va tenir noms propis a casa nostra i ms enll de les nostres fronteres, com ara el dAdrien Barrere, a qui es considera lautor del primer cartell de cinema de la histria. Pel que fa als programes van rebre altres noms i tamb sels coneixia com a fulletons o prospectes. La mxima esplendor va coincidir amb les poques daurades del cinema ms comercial de les dcades dels anys 40, 50 i 60. La seva desaparici va anar lligada a la mateixa decadncia en qu va entrar el cinema, ja a la dcada dels seixanta, i
61
La Memria del Futur
62
la seva fi va arribar a la dels setanta. El motiu fou la televisi, aquest nou mitj que sinstalla definitivament a les cases i que fa replantejar el qu del cinema i el cap a on ha danar. Si parlem de la seva esttica i fem una mica dhistria, els primers es portaren a terme a la dcada dels anys vint i es caracteritzaven per no tenir gaire color. Acostumaven a ser verdosos, blavosos o de color spia i incorporaven la informaci que duran sempre: ttol de la pellcula amb el nom del director, els actors i les actrius principals i, generalment, la productora i la distribudora. El salt qualitatiu i quantitatiu del programa vindr amb larribada del cinema sonor i la seva imatge tamb canviar, es va tornar ms atractiva i es va centrar moltes vegades en els rostres dels actors i les actrius del film. La forma tamb comenar a canviar i trobarem programes que seran dptics, trptics, desplegables, en vertical, mbils o circulars, entre daltres. El que s s clar que amb anvers i revers, els programes de m i els cartells es converteixen en bons testimonis de les pellcules de lpoca i generen una nova prctica: el colleccionisme. Prctica de la qual no se nescapen els vilanovins i vilanovines ms cinfils. A Vilanova lencarregada dimprimir els programes de m van ser les Grficas Villanovesas.
Somnis de cine. Dcada dels anys cinquanta

Una finestra oberta al mn. s aix com molts i moltes heu definit el cinema daquella dcada. Generalment, quan obres una finestra s perqu es ventili lhabitaci on ets. La finestra del cinema tamb tenia aquesta finalitat, airejar la ment i no haver de pensar que la realitat que ens envoltava no sassemblava gens a la que viem a les pellcules, sobretot a les nord-americanes.
63
La Memria del Futur
Arribats, doncs, a la dcada dels cinquanta, el cinema continuava com la principal activitat doci. La televisi encara no existia a les cases del pas i el cotxe continuava sent un privilegi de molt pocs, circumstncia que provocava que el cinema fos el gran espectacle al qual podien accedir les classes populars de manera regular. El cinema nord-americ era el preferit a casa nostra, tot i que en aquesta dcada vivia grans transformacions pel que fa als grans estudis, canvis que aqu es desconeixien totalment. A Espanya, fer un cinema de qualitat o diferent als gustos del rgim continuava sent molt difcil. No obstant aix, directors com Juan Antonio Bardem amb Muerte de un ciclista (1955) i Calle Mayor (1956) i Luis Garca Berlanga amb Bienvenido mr. Marshall van posar a prova els lmits de la censura, pressionant els estaments oficials amb aquets grans xits. Aquests directors, amb les seves obres, es van mostrar com a lluitadors per una llibertat dexpressi que ni existia ni arribava. Un exemple evident de les accions daquesta censura en un film conegut i emblemtic va ser el canvi de relacions que es va fer amb el doblatge de Mogambo, on es va amagar ladulteri de Grace Kelly amb Clark Gable, a qui van presentar com a germ, amb la qual cosa la relaci passava a ser incestuosa. Daquest perode tamb destaca un conflicte dinteressos que va provocar que durant un cert temps les pellcules nord-americanes no es poguessin veure a Espanya, fet que va afavorir notablement el cinema itali, que va comenar a agradar fora amb les seves histries i els seus actors
64
i actrius. Va ser el moment del descobriment de Gina Lollobrigida, Sophia Loren, Vittorio Gassman o Marcello Mastroniani. I encara que no es poguessin veure aqu, pellcules nord-americanes destacades del perode foren De aqu a la eternidad (1953), amb el fams pet a la sorra entre Dbora Kerr i Burt Lancaster, La ley del silencio (1954) de ladmirat Marlon Brando i lentranyable La reina de frica, de John Huston com a director.
En aquests anys les faanes del cinemes eren molt lludes i els cartells i/o els quartets (per exemple, a la nostra Rambla) havien de ser molt cridaners per atraure els espectadors. El taller La histria a les nostres mans. Grup de dones amb memria recorda que a la plaa de les Neus, a la faana de lesglsia de sant Antoni, hi penjaven un cartell amb tota la programaci, la qual anava valorada amb unes creuetes que indicaven si la pellcula era apta o no. I s en aquest moment que tornem a recuperar testimonis per reflectir les vivncies de lpoca.
65
Maria Llusa Jimnez

Quan les comparacions sn odioses

La Memria del Futur
Recordo amb enyorana els anys de la meva adolescncia, quan anar al cinema era la nostra distracci potser lnica junt amb el ball que tenem en els dies festius. Tamb cal dir que per nosaltres suposava una finestra dall que succea arreu del mn. Per les pellcules que projectaven vrem descobrir que les dones fumaven, conduen cotxes i vestien pantalons; a les cases hi havia aparells elctrics, com neveres, mquines de rentar, televisors, etc. que facilitaven la vida i que nosaltres no vrem gaudir fins als anys 60 o 70. Grcies a les pellcules, tamb vrem saber que a les noies de la meva edat llavors 14 o 15 anys el xicot de torn les anava a buscar a casa seva per anar a ballar fins a mitjanit. Nosaltres havem danar amb la mare, amb una vena o la tia, i que popularment era anomenada carabina. A ms a ms, aquests noviets que viem a les pellcules i, que sempre eren molt macos, acostumaven a conduir cotxe. En canvi, aqu, els nostres nois, per no tots, tenien bicicleta. A les pellcules de loest, els indis sempre eren els dolents, els cowboys els mataven sense compassi i nosaltres els aplaudem, tot pensant que fiem el correcte. Larribada del cinema itali fou ms proper a nosaltres ells tamb patien una postguerra i van deixar ttols com Ladrn de bicicletas
66
i Dos mujeres dirigits per Vittorio de Sica, dels anys 1948 i 1964 respectivament. Jo no els he oblidat mai, pels seus arguments tan dramtics. En Vittorio de Sica va dirigir altres films ms divertits, com ara Pan, amor y fantasa i Pan, amor i celos, interpretades per Gina Lollobrigida, Sophia Loren, Marcello Mastroniani o Alberto Sordi, entre daltres.
El cinemes Bosque, el Diana, el Teatro Apolo i, ms tard, el Principal ens oferien en sessi de tarda i nit dues pellcules, juntament amb el NO-DO, que no faltava mai per poder admirar les tonyines que el dictador pescava i els pantans que inaugurava. El cinema era la millor forma de diversi que hi havia en aquells anys i cal dir que desitjvem que arribs el diumenge per comprar lentrada i gaudir davant de la pantalla dels films de lpoca. Finalment, us deixo un petit recordatori. Permeteu-me, doncs, esmentar una dita popular que mha semblat molt adient adaptar-la, si ms no, com un rodol: Tant si plou com si neva, les tardes de diumenge cap al cinema.
67
Teresa Quintas
El cinema de quan era jove

La Memria del Futur
Els meus records del cinema sn ja des de molt petita perqu la meva via Lola i jo anvem cada diumenge al Cine Diana. Lvia tenia dues entrades numerades a dalt, al segon pis. Tamb recordo que a lhora de comprar les entrades havies de pagar un cup o impost, de cartr, en forma descut de les diverses provncies espanyoles. Ja ms gran, els diumenges, en sortir de doctrina, anvem a la parrquia de la Geltr a veure pellcules de loest o cmiques, i tamb espanyoles. Quan es veia el noi i la noia fent-se un pet, es tallava la pellcula i desprs duna estona, tornava a comenar. Les meves amigues i jo ens ho passvem dall ms b. Tamb havem anat al cinema dels Escolapis i al cinema de mossn Llus, que era a la rambla Principal, a un local que posteriorment es va dir Les Amriques i que ara s el Telepizza. De jove, tamb anava molt al cinema. Hi havia el Diana i el Cine Bosque. Lentrada del Bosque era pel jard, ja que a la faana de la Rambla hi havia el Caf de la Maria. A dins del cinema, a les parets, hi havia pintures del pintor Torrents, molt boniques. Anys ms tard, a lestiu, es va fer un cinema a laire lliure que es deia Kansas, (a lactual carrer Tetuan). Alguns anys desprs es va construir el Cine Villamar, als jardins del Diana o Coro.
68
Tamb recordo que a Vilanova i la Geltr hi havia molta afici al cinema amateur. Cada any, per la Fira de Novembre, al Foment Vilanov es feien projeccions de pellcules de molts temes i la majoria eren premiades; es filmava en 8 mm, sper 8 mm i 16 mm. Els meus records del cinema sn molt bonics, perqu era la distracci de molts diumenges i dies de festa.
Des del taller La histria a les nostres mans. Grup de dones amb memria, sha explicat que mossn Llus es posava davant del projector quan sortien escenes que creia que no eren adequades per a la mainada, s a dir, quan sortia algun pet.
Cinema amateur
69
Tamb cal assenyalar la importncia que va tenir en el seu moment el cinema amateur, del qual hi ha bons representants a la nostra ciutat. Actualment, a lArxiu Comarcal hi ha fora films daficionats que han estat ordenats i regravats amb suport digital. Un cineasta amateur conegut per tothom va ser Francesc Roig Toqus. Per aquesta tradici de cinema amateur es remunta a principis de segle tal i com ens ho indica Albert Virella i Bloda: No sabem qui seria el realitzador del primer film dambientaci local presentat el 10 de mar de 1906 al Principal. El titulava El Carnaval de Villanueva i constava de dues parts. La primera Las comparsas en la plaza (no diu quina, per pensem que la de les Cols) i la segona Escenas del Vidalot. Film que deu haver desaparegut fa molt de temps sense deixar rastre i que seria per a tothom un impagable celluloide ranci. Posteriorment, i de molt de tant en tant, havem vist rodar a Vilanova algunes escenes de pellcula, per en larc dels records del passat shi troba lhaver existit ni ms ni menys que una productora de films locals. Geltr Films, agrupaci artstica adherida a lOrfe Vilanov que possea per tot capital una mquina de filmar Ernemann i que present alguns documentals a les nostres pantalles. () laventura de Geltr Films no fou massa duradora ().
Virella i Bloda, Albert. Pretrit Imperfet. Vilanova 1900-1931. Articles publicats a Setmanari de Vilanova i la Geltr, 1996.
La Memria del Futur
70
71
Manoli lvarez
Mrida, 1942
Res de crispetes
La Memria del Futur
Davant del cinema Bosc hi havia una petita parada de llaminadures on tenien uns caramels minsculs de colors que valien cinc cntims cadascun. Tamb hi havia cacauets, tramussos, regalssia, pegadola, xiclets, capsetes de pastilles juanola i cigrons torrats. Es servien en paperines de paper de diari i, de vegades, no en podem comprar perqu ens donaven els diners justos per anar al cine. Tot i aix, ens conformvem perqu rem conscients de les limitacions econmiques que es vivien en aquells temps. El cinema era per a la nostra generaci la capsa dels somnis i crec que aprecivem ms la bellesa dels actors i de les actrius que no pas la qualitat artstica. Tampoc no crec que tothom fos capa desbrinar el missatge amagat dalgunes pellcules, com ara les de Buuel o les de Berlanga, missatges intelligents que tractaven desquivar la censura de la dictadura. Per b o per mal sn temps passats i, afortunadament, ja superats.
72
Tal i com indica la Manoli i altres testimonis, el cinema era el mirall de la joventut i de la societat de lpoca. Els actors i les actrius eren imitats. Durant moltes dcades, els pentinats i algunes peces de roba van passar de la pantalla al carrer. Aix, doncs, les Gildes eren les sabates de tal alt, lligades i descobertes que havia portat la Rita Hayworth; el coll Perkins venia de Psicosis; els cabells es portaven ondulats com la Ingrid Bergman o b tapant un ull, a lestil de la Veronica Lake. LAudrey Hepburn tamb va marcar estil amb els seus models de Givenchy i els ros de la Marilyn Monroe agradava, per amb aix noms shi atrevien les ms agosarades. Per si ha hagut una pea que ha fet fortuna i que ha passat de generaci en generaci ha estat la jaqueta o Rebeca 19, pea que va agafar el nom de la pellcula, perqu la protagonista la porta durant tot el film. Per tant, el binomi moda i cine ha estat tamb una relaci duradora i necessria per ambds, tal i com ho demostren aquests exemples.
I un esdeveniment que va crear sorpresa per lpoca, i eficcia, va ser el que ens expliquen lEsther i la Irene i que, posteriorment, tamb llegirem en el testimoni de la Slvia Cremades.
73
Esther Daz Irene Daz
Vilanova i la Geltr, 1940 Vilanova i la Geltr, 1942
Manifestacions a favor del cinema

La Memria del Futur
Als anys cinquanta es va fer una vaga de cinemes perqu les entrades, que estaven a cinc pessetes, es van apujar a set pessetes. A causa daquest augment del preu, els estudiants es van manifestar en contra de la pujada. En aquella poca, lescola de prits industrials es trobava a les installacions on era, fins fa ben poc, lInem, davant de la plaa de lAjuntament. Grcies a les accions dels estudiants les entrades van tornar a valer cinc pessetes. Les manifestacions es van fer a la Rambla, davant dels cines i a qui volia entrar el ruixaven amb tinta i el tacaven. Tamb van arribar a llenar les anomenades bombes ftides.
74
Un altre testimoni important s el de lArcadi Ribera, que ens donar una visi del cinema des de dins, grcies a la seva feina doperador.
Faana del Cinema Bosc. Fotografia cedida per la famlia Juncosa.
75
Arcadi Ribera
Una vida de passions

La Memria del Futur
Vaig nixer el 10 de desembre de lany 1928 al carrer de sant Antoni. Sc fill del Laureano Ribera i la Margarita Boix. rem tres germans. Em vaig casar amb la Maria Teresa Sendrs i vam tenir tres fills i una bessonada fallida: lArcadi, el Sergi i lEsther. Amb la Maria Teresa vam festejar cinc anys i ens vam casar a lesglsia de Mar. Hem estat molt felios i vam arribar a celebrar les noces de plata i les dor. La meva primera feina va ser de viatjant de comestibles al Rius Roig. Sortia de collegi i me nanava cap all. Jo em guanyava la vida entre el Bosc i la Pirelli. A la Pirelli rectificava fileres de diamants. La diferncia amb els brillants s que aquest darrer no t impureses i el diamant t defectes. Per la meva gran passi i, alhora, segona professi era fer doperador de cinema. Les pellcules venien de Barcelona. Feien dos programes a la setmana de dues pellcules cada programa: la nit de dissabte i la tarda de diumenge. La gent anava a buscar el dissabte les entrades pel diumenge. Recordo els cines que hi havia llavors a Vilanova i la Geltr. El Kansas a laire lliure, el cinema Bosc, el Diana, lApollo i el Teatre Principal. Aquest ltim s on vaig aprendre i el meu mestre va ser el sr. Lus del Barrio. Recordo que el pintor Torrents va pintar el sostre del cinema Bosc estirat en una bastida.
76
Lafici em venia de molt petit, tenia una mquina de cinema a casa, recordo que la llum era dun quinqu de petroli. Passava pellcules de 35 mm. Aquelles pellcules es trencaven i shavien darreglar i fer bobines. De gran he arribat a tenir tres projectors de 9.5 mm, 8 mm i un de sper 8. Al cine Apollo hi havia unes escales per pujar a la cabina de projecci i jo em posava justament all. El meu inters tenia a veure amb les projeccions, no amb el film. Fins al punt que, quan arribava a casa, la meva dona em preguntava quina pellcula feien i no li sabia dir. Recordo quan lApollo es va cremar. Uns individus van encendre foc per escalfar-se i van provocar un incendi. Per poder projectar una pellcula necessitaves el perms de loperador de Barcelona i desprs a cada llauna posaven les seqncies que havien tallat. Eren bestieses, all que censuraven: beso en la boca en primer plano, vestuario escaso, expresin dspota, etc. Quan les pellcules venien molt censurades hi havia molts empalmes, es notaven i la gent es queixava. Un altre record que em ve al cap s que quan sacabava la pellcula posaven un clix amb el Franco i tothom dret amb les mans enlaire. Tothom saixecava perqu no sabien si hi havia vigilants vestits de carrer. Una altra cosa que mai no faltava era el disc setmanal del NO-DO. Hi havia un aparell especial per sincronitzar la imatge i el so, aix era feina de laboratori. Els ajudants doperador erem el Joan Alb i jo mateix. En acabat, quan es feia teatre en comptes de cinema, hi havia els tramoistes per preparar els decorats, i els apuntadors. Vaig plegar del cinema quan van fer la reforma de les sales petites.
Entrevista extreta de La revista de la casa. Nm. 2. Fundaci Casa dEmpara. Desembre 2010
Els primers canvis. Dcada dels seixanta
77
La Memria del Futur
poca de canvis. Aix es pot descriure aquesta dcada. Encara que la censura continuava existint, laparici de nous directors va provocar que es tractessin temes que abans no havien estat mostrats pel cinema espanyol. Aquest canvi tamb fou possible pels inicis doberturisme que va iniciar el llavors ministre dInformacin y Turismo, Manuel Fraga. Aquests nous directors foren Carlos Saura, Vicente Aranda i Jaime Camino. Ttols del cinema espanyol destacats de lpoca foren Plcido (1961) i El verdugo (1963), de Berlanga, que va demostrar que la censura no podia amb tot i que reflectia que a Espanya encara existia aquest ofici, el botx del garrot vil. Viridiana (1961), de Buuel, va aconseguir el reconeixement extern de la Palma dor de Canes i que va provocar que el film no es veis a Espanya fins a lany 1977. Fora daqu el musical West Side Story (1961) adaptava la tragdia de Romeu i Julieta i fou un gran xit. Altres ttols de lpoca foren Psicosis (1960), de Hitchcock; El apartamento (1960), de Billy Wilder; la llarga Doctor Zhivago (1965); lescandalosa El graduado (1967), amb lactor Dustin Hoffman i 2001. Una odisea del espacio, dStanley Kubrick i de nacionalitat nord-americana. A itlia, Fellini amb Fellini, ocho y medio (1963) i Visconti amb El Gatopardo (1963) feien les pellcules ms representatives. El projector de cinematografia Marn (Barcelona, 1960) apareixia a escena. Era un aparell que estava muntat damunt dun cavallet amb rodes i que es va utilitzar fora a les projeccions en locals no estables, com ara les escoles. Per la censura continuava i cada vegada hi havia un pblic ms nombrs que exigia veure una altra tipologia de pellcules. Aquests nous interessos ja shavien despertat a final de la dcada dels cinquanta, per s a la dcada dels seixanta en qu es veuen reflectits amb un nou fenomen: el cineclubisme.
78
Per comprendre quina s la causa de lxit dels cineclubs a lestat espanyol a partir de la segona meitat dels anys cinquanta i principis dels seixanta, sha de retrocedir fins al final de la Guerra Civil i la victria dels nacionals. Ens trobem a lany 1955. Ja fa un temps que al collegi de les Escoles Pies, els diumenges a la tarda, es fan sessions de cinema a crrec dels pares escolapis a fi que els alumnes del collegi tinguin un lloc per passar la tarda. (...) La sessi inaugural, el dimecres dial 4 de juliol de 1956 a les 22.30 hores, amb una xerrada sobre El lenguaje cinematogrfico a crrec de Fernando Lzaro, i seguidament, la projecci de la pellcula Oro en barras, del director angls Charles Chrichton.
Extret del llibre de Joan Socias Guasch, Cine Club Vrtice. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2009.
Llavors encara no era el Cine Club Vrtice, per havia nascut oficialment el cineclubisme a Vilanova i la Geltr. Vindrien altres sessions, per no va ser fins als programes de m del mes de maig de 1958 en qu apareix per primera vegada el nom de Cine Club Vrtice de les Escoles Pies.
79
Joan Socias
Cubelles, 1923
El Cine Club Vrtice

La Memria del Futur
Haver participat al Cine Club Vrtice la qualifico com una experincia nica i fantstica. Potser mhi vaig posar massa i em va saber molt de greu que sacabs. Recordo quan rem a lOrfe i que, un cop sacabava la sessi, baixvem al carrer on les tertlies encara seguien i els vens senfadaven. Era lpoca en qu el cineclub anava b. El cineclubisme a Espanya va acabar quan va desaparixer la censura. Van arribar a haver-nhi uns 170, aproximadament. Les pellcules que viem venien de cinemes dambaixades, per exemple lalemanya, la italiana o la francesa, que ens arribaven sense censura. El cinecublisme tamb va oferir un bon retrat de lpoca, condicionada per la censura, i el va impulsar gent ben formada. Em sembla recordar que el primer va ser creat a Sevilla. Del final del Cine Club Vrtice, encara en recordo les dues ltimes sessions. A la de la tarda hi van venir dues senyores que sempre venien; a la de la nit ja no hi va venir ning. All vaig veure clar que tot shavia acabat. Deixava enrere una etapa de molta feina i de molta dedicaci cap a la meva principal afici, ja que em va comportar anar a lestaci a recollir les pellcules i a tornar-les. Encara tinc tots els papers, que ara els guarda el meu nt. Tamb vam cedir documentaci a larxiu.
80
Crec que avui seria impensable endegar un projecte com el del Cine Club Vrtice per la mateixa ra que assenyalava abans: com no existeix la censura, perd la ra de ser. La famlia va portar molt b la meva afici i, primer amb els fills i desprs amb els nts, tamb anrem a veure algunes pellcules. I no men penedeixo gens de lexperincia.
Carnet de scia del Cine Club Vrtice de Slvia Cremades.
81
Encarna Meseguer
Un matrimoni de pellcula
La Memria del Futur
Jo vaig nixer al carrer de sant Mag i de petita ens anava b anar a lApollo, on ja anava abans de la guerra i ens posvem al galliner. Normalment hi anava amb la meva germana, que era uns quants anys ms gran que jo. En temps de guerra, el Joan s que va anar al cinema, anava tant al Diana com al Bosc. Jo no ho recordo. El Joan mha explicat que les aventures que veia a les pellcules desprs les reprodua a casa. Es pot dir que des de petits hem estat relacionats amb el cinema. Jo, de joveneta, moltes vegades vaig triar anar a ballar, ms que no pas anar al cinema. Les pellcules espanyoles no ens agradaven perqu eren com teatre filmat i quan parlaven no sentenien gaire. Tot sha de dir, alguna despanyola s que ens va agradar, per en van ser molt poques. Ja de casats anvem al Bosc, a la sessi de nit, i quan podem. Tamb ens vam acostumar a anar a les estrenes que es feien a Barcelona. I noms em queda dir que vaig portar b lafici del Joan i la seva dedicaci al Cine Club Vrtice.
82
Tots hem estat espectadors de cinema, per pocs som els que hi hem treballat. Si en un primer moment hem tingut els testimonis de la Dolors Casaas, taquillera, i de lArcadi Ribera, operador, ara gaudim del testimoni de lacomodador Benet Jasanada Benitu.
Imatge de la platea del Bosc. Una sala destinada tan a la projecci de pellcules com a la representaci teatral. Fotografia cedida per la famlia Juncosa.
Assegut en un primer pla veiem el sr. Antoni Juncosa, tot dinant amb els treballadors del Cinema Bosc. Fotografia cedida per Benet Jasanada.
83
Benet Jasanada, Benitu

Tarragona, 1922
Acomodant al Bosc i al Principal

La Memria del Futur
Lany 1931 vaig arribar a Vilanova. De famlia originria de la Franja i ferroviria, les diferents destinacions van fer que visqus una certa mobilitat fins que la famlia es va installar definitivament a Vilanova i la Geltr, on ms tard vaig entrar als tallers a treballar. Jo era fuster. Durant la setmana, al mat, treballava als tallers de la Renfe i a la tarda anava a treballar a la fusteria Olria. La meva relaci amb el cinema va comenar una mica per casualitat. El meu sogre ja treballava al cinema Bosc i shi havien de fer algunes remodelacions. Eren els primers anys de la dcada dels cinquanta. Les obres van afectar lescenari i moures per les encavallades era complicat. Vaig ser cridat per fer la feina i vaig quedar-me de tramoista, ms tard em vaig convertir en acomodador del cine del Principal. Aquesta nova feina la feia els caps de setmana, perqu no vaig deixar els tallers i la fusteria. Recordo el pintor Torrents que va pintar la decoraci del sostre sobre arpillera i a terra, desprs, des duna bastida, van anar enganxant les diferents pintures al sostre. Per mi hi havia tres tipus diferents despectadors. Hi havia els de la sessi contnua, la del diumenge a la tarda. Aquesta sessi era plena de canalla que els pares collocaven per estar una estona tranquils i que deixava el cine cobert de closques de cacaus i daltres deixalles de llaminadures. La ra era que a la mitja part de la sessi la gent podia sortir a comprar el que volguessin als cacahueros. El meu ger10. Tardes de cinema
84
m tamb es va dedicar a vendre, en aquest cas pastes, i anava a percentatge amb les confiteries. El segon tipus despectadors era el del diumenge a la nit. Era la sessi del cinema tranquil, sense canalla. Era lhora dels matrimonis, com ara el Joan Socias i la seva dona, dels que els agradava el cinema i si feien una pellcula bona, no se la volien perdre. Lescenari del cine canviava, era ms seris. I el tercer tipus despectadors eren les parelles. No els importava quina pellcula fessin. El 90% sinstallaven a les ltimes files o a la part alta del Bosc per aprofitar la foscor i conixer-se millor. Jo no els deia res. Amb el sr. Antoni Juncosa, que nera el propietari, hi vaig estar treballant molt b, tant al Bosc com al Principal. El Principal era propietat de lHospital i a la dcada dels quaranta no era un cinema. Quan el sr. Juncosa el va arrendar, es va estrenar com a cinema amb la pellcula Los ltimos de Filipinas. Les caixes amb les pellcules eren portades en bicicleta pel sr. Casas, del Bosc al Principal i a linversa.
85
Cal fer un petit apunt, tot esmentant que la famlia Juncosa ha estat des de sempre unida al mn del cinema; ja en els inicis amb la creaci del Teatre Bosc a lantiga sala de ball del Jardn Espaol, lany 1906. Ms endavant, i desprs de passar per diferents arrendataris, la famlia Juncosa torna a regentar de nou el negoci lany 1932. Des de llavors aquest equipament es va adequar a les necessitats dels nous temps i el pblic va gaudir sempre de les novetats cinematogrfiques del moment. Finalment, mencionar que lany 2010 va morir Josep Maria Juncosa i Freixa, el darrer empresari de cinema. Actualment, i recuperat per lAjuntament de Vilanova i la Geltr, el Bosc Cinema Municipal permet a Vilanova i la Geltr tornar a gaudir dun cinema al centre de la ciutat.
La Memria del Futur
Imatge de la desapareguda sala gran del Cinema Bosc. Fotografia cedida per la famlia Juncosa.
Josep Maria Juncosa i Freixa (1962-2010).
86
Un element important que ens ha assenyalat de seguida el Benet era que el tercer tipus despectadors que tenia al cinema eren les parelles. Lpoca no donava gaire marge per als moments ntims i un lloc fosc es podia convertir en lespai perfecte per anar a fer gastet, s a dir, arrambar una mica i festejar. Queda clar que linters per la pellcula quedava en segon terme. A les ltimes files es comenta que hi havia doble espectacle: la pellcula i laltra pellcula. Era lanomenada fila dels mancos. Aquesta expressi la deien ms els nois. Malgrat tot, per evitar arrambaments no desitjats hi havia lanomenada tctica de lagulla. La noia portava una agulla i punxava lhome que intentava tocar-la una miqueta: no tant, nois. Afortunadament es tractava de fets puntuals. Tamb cal afegir que en aquestes dcades els cinemes estaven sempre molt plens i que quan entraven al cinema les noies ja coneixien els nois que arrambaven: sempre eren els mateixos. Amb el testimoni del Benet tamb es reflecteix un fenomen tpic de lpoca: les dobles i les triples feines que shavien de fer per arribar a finals de mes. I la Pepita tamb ens explicar que va tenir una relaci especial amb el cinema perqu el seu marit va entrar a treballar de porter al cinema Villamar, que estava darrera del Diana, a lantic Coro.
87
Pepita Boj
Cinema gratis
La Memria del Futur
Al Diana va passar de porter a acomodador, tirar pellcules i vendre entrades. Es deia Francesc Mir, i jo vaig poder veure moltes pellcules perqu em deixava entrar de franc, per aix vaig poder veure grans pellcules i moltes estrenes. Jo no vaig anar al cine fins que no vaig ser ms gran, perqu els de casa no mhi deixaven anar i ho vaig fer quan vaig comenar a festejar amb el Francesc. Un cop casats jo hi vaig continuar anant. El Francesc hi va treballar quasi dinou anys, fins que van tancar el cine. Per la feina del meu marit vaig tenir un munt de cartells, entrades, programes, etc. Tamb va treballar al Kansas, que era dels mateixos amos, els Ziga, i que encara tenen un cinema a Reus.
88
El testimoni de la Slvia Cremades ens ajudar novament a fer un reps de les diferents dcades que hem tractat i ens ampliar les vivncies de la dels seixanta.
89
Slvia Cremades
El meu cine o b recordant el cinema

La Memria del Futur
Lafici al cinema em ve de petita. Devia tenir entre sis i set anys. Millusionava quan ens endiumenjvem com deia lvia per anar a corre-cuita amb la tieta al Teatro Apolo. El teatre estava situat a la rambla dels Josepets, tenia forma de circ i entre general i platea subicaven els nostres seients habituals. Sen deien circulars i les cadires estaven soltes dins un sector, de manera que les podies distribuir al teu gust. Havem despavilar-nos per ocupar la primera fila daquest recinte tpic. Viem pellcules de Fu Manch, Tarzn de los monos, Los hermanos Marx, Frankenstein, Buster Keaton, Charlot, El butso i el prim, etc. Sovint es trencava la cinta i mentre lempalmaven havem daguantar una forta repicada de peus provinent de la mainada que ocupava els bancs de fusta esglaonats. Era un aldarull eixordador semblant al que fan les gallines esvalotades. Inesperadament tallaven la projecci i tobligaven a cantar el Cara al sol amb el bra alat. Feien el NO-DO (Noticiario Documental de Informacin Nacional) i dues pellcules. A ladolescncia ja hi anava amb les meves amigues. A lentrada ens esperaven els nois i, dins del cine, siem en files separades. Un ciclista portava els rotllos dins dun sarr, tant si plovia com si nevava, des de lApollo al Diana i viceversa. Un altre els portava des
90
del Bosque al Principal, com tamb a linrevs. Quan el cinema es va apujar dues pessetes va succeir un fet inusual a lpoca. En senyal de protesta, els estudiants tacaven dissimuladament amb tinta xinesa aquells que compraven entrades. A ms a ms, els tiraven boles ftides. Hi va haver una manifestaci observada de prop per la gurdia civil, amb una pancarta en la qual deia: cinco s, siete no. Simultniament el meu home i jo viem anunciada en el cartell del Principal la pellcula de guerra Situacin desesperada, protagonitzada per Richard Widmark, vaja, ni fet expressament, comentvem. El rebuig tenia molt a veure amb el fet que no hi hagus calefacci a cap cinema i laugment es va considerar fora de lloc, per no dir una altra cosa. A partir daqu, se nhi va posar. Els dijous feien sessi contnua. Per mi representava una finestra oberta al mn des don veia pellcules dautntica pobresa fins a pellcules americanes amb tot tipus de luxe. Els films espanyols, en general, no magradaven. Directors espanyols, com ara Buuel, feien bones pellcules. Tanmateix nosaltres, en aquell temps, ni sabem que existien, daix ja se nencarregava prou b la censura. En aquesta poca de dificultats, el cinema era tot un esdeveniment social i es formaven llargues cues a les taquilles. Sovint els talonaris estaven esgotats quan tarribava el torn, per amb una modesta gratificaci, a vegades, obtenies lentrada desitjada. Vaig gaudir de deb com a scia del Cine Club Vrtice. Es projectaven pellcules dart i assaig, moltes en versi original subtitulada. Un film que va despertar debat, per ser procliu a moltes interpretacions, va ser El ao pasado en Marienbad (1961) dAlain Resnais. Finalment, la Joana ens facilita un testimoniatge de les dcades dels anys quaranta fins a lactualitat, que ens ajudar a tancar aquest volum de Tardes de cinema, mostrant-nos que el cine fou present arreu amb les mateixes caracterstiques i com a smbol de tota una poca.
91
Joana Cena
Barcelona, 1943. Viu a Vilanova i la Geltr des de lany 2000
El cinema fora de Vilanova i la Geltr

La Memria del Futur
La meva afici al cinema, que continua intacta fins a dia davui, va comenar ben aviat. De ben petita, estiuejava cada any amb la famlia a Sant Pol de Mar i recordo, perfectament, una figura molt especial: el Botifer. Jo devia tenir quatre o cinc anys i el recordo posant una pellcula muda a la plaa del poble. Ell mateix hi posava el so i la plaa somplia. La visita del Botifer noms durava uns dies perqu era itinerant; ell i la seva famlia vivien en un carro i era la seva manera de desplaar-se. Cadasc baixava els coixins i les cadires. Evidentment, en aquella poca ja existia el cinema sonor, per aquelles pellcules mudes del Botifer, amb la seva particular banda sonora, eren del tot entranyables i a la canalla ens agradaven molt. Daquella poca, segurament, va nixer la meva atracci cap al cinema. Ja a Barcelona, a casa hi havia el costum danar al cinema dues o tres vegades a la setmana, sempre que ens portssim b, ja que era una mena de premi. Al costat de casa hi havia el cinema Gayarre, que era un cine del barri de Sants i que sel podia considerar com el tpic cinema de barri. Hi anvem quan sortem de lescola i viem les dues pellcules que hi havia. La mare marxava, ens deixava, i desprs ens portava el berenar. rem tres germans els qui anvem al cine, perqu el quart era massa petit. Les pellcules eren dindis i cowboys. Aquestes pellcules eren molt divertides perqu, passs el que passs, tothom anava sempre ben
92
pentinat. Tamb recordo la temporada dels musicals. Hem de pensar que en aquells anys, a finals dels quaranta i comenaments dels cinquanta, poques cases tenien televisi i, a ms a ms, a casa va arribar tard. Em vaig anar fent gran i vaig complementar el fet de mirar pellcules amb la lectura duna revista que encara s al quiosc: Fotogramas. Tenia una setmanada i tot ho estalviava per tenir diners pel cinema i subornar el meu germ perqu macompanys. Daquells anys recordo el NO-DO, que no magradava gens, i les Imgenes de actualidad, que era com una crnica social, per que s que magradava. I amb divuit, dinou, vint i ms anys, lobjectiu danar a veure pellcules va anar canviant i noms volia veure els meus dols, independentment de la vlua de la pellcula. Magradaven moltssim Paul Newman encara s el meu actor preferit, Tony Curtis o Rock Hudson. Tamb era un premi si sortia el Cary Grant, i ms si ho feia, per exemple, amb la Ingrid Bergman. Ja a la dcada dels setanta, continuava anant al cinema i vaig comenar amb les pellcules franceses i italianes. Les espanyoles no macabaven datreure i les meves preferides continuaven sent les nord-americanes. En aquella poca hi anava quan acabava de la feina i el cinema Pelayo, el Rex (a la Gran Via), lAribau o lExcelsior eren els meus preferits. No s quantes vegades vaig anar a veure la Barbara Streisant a Yentl! Amb larribada del vdeo, no vaig deixar danar al cinema, per he de reconixer que ja no hi vaig anar tant perqu era molt fcil anar al vdeoclub i fer tardes de cinema a casa. Daquells anys recordo tamb el tancament dalguns cinemes. La paradoxa amb la meva relaci amb el cinema va venir quan em vaig traslladar a Vilanova i la Geltr. Per no desplaar-me als afores vaig deixar danar-hi. Ara, amb la reobertura del Bosc, hi he tornat a anar.
93
Com a ancdota, volia acabar comentant que en els ltims anys mhe aficionat molt a les pellcules de Pixar, de les quals no men perdo ni una. Em meravellen aquests films.
La Memria del Futur
94
95
The end
96
La decadncia dels cinemes. Dcada dels anys setanta, vuitanta i noranta

La mort de Franco, la transici i la democrcia sn els fets que ens permeten iniciar la descripci de la dcada dels setanta. Un cop mort el dictador, el cinema espanyol va viure lanomenada poca del destape, que va generar mites ertics efmers. Va ser un perode marcat per les comdies de dubtosa qualitat, per que atreien fora al pblic pels anys de repressi viscuts.
97
La Memria del Futur
La fi del rgim tamb va permetre larribada de ttols que mai abans shavien pogut veure perqu la censura els havia prohibit. Pellcules emblemtiques daquesta poca que impactaren al pblic per una ra o altra foren: Tiburn; La naranja mecnica (1971), dStanley Kubrick; Cabaret (1972), amb lactriu Liza Minnelli; La guerra de las galaxias (1976), de George Lucas i El padrino (1972), amb lactor Al Pacino. A Europa escandalitzava El ltimo tango en Pars (1972), una coproducci italofrancesa. Per el cinema daquells anys no passava precisament pel seu millor moment. Aquest fet saccentuar amb el pas del temps i sacabar fent pals de forma evident a lactualitat. La ra daquesta prdua de preeminncia en els moments doci t una explicaci: laparici i la consolidaci de la televisi, la qual ja hem esmentat a Tardes de cinema. Tant a casa nostra com a lmbit mundial, la televisi simposa com lelement ldic, cmode i barat que tothom t al seu abast. Aquesta hegemonia comena als anys cinquanta ms enll de les nostres fronteres, i va arribar aqu a la dcada dels seixanta i setanta. En un primer moment, aquest nou mitj tamb va passar moments dindefinici. El salt qualitatiu el va viure amb larribada del color. Abans, per, daquesta important fita, cal recordar que la televisi no va ser present a Barcelona i Madrid fins a finals dels anys cinquanta i que no s fins a lany 1956 20 que sestableix un servei regular demissions, que no arribar a tot el territori. En aquells moments noms la Gran Bretanya i els Estats Units tenien emissions regulars.
98
Les primeres emissions a Espanya es van fer en temps de guerra i van ser tcnics alemanys qui les portaren a terme i qui les mostraren a Francisco Franco. Les definitives no es van fer fins al 28 doctubre de 1956. Daquella data es recorda que els programes inaugurals van comenar a les 20.30 h amb la retransmissi duna missa, uns discursos oficials, lexhibici de dues entregues del NO-DO, a ms a ms dun reportatge i lactuaci dels Coros y Danzas falangistas. Aquestes emissions noms es van poder veure a Madrid. Tanmateix, tenir un aparell de televisi a casa era un luxe que molts pocs es podien permetre. Limpacte que va tenir des del primer moment va ser molt gran, perqu lanomenada petita pantalla, en contraposici a la gran pantalla del cinema, proporcionava entreteniment sense sortir de casa i, per tant, la va situar com una de les primeres opcions doci. Una altra assignatura pendent va ser la fabricaci de televisors, que a casa nostra no va comenar fins a lany 1959. Aquest fet va provocar que els aparells fossin dimportaci i que el cost fos superior i inassolible per a la majoria de les famlies espanyoles, les quals noms hi van poder accedir quan es van comenar a abaratir i quan es van poder pagar a terminis. La seva implantaci va ser ms nombrosa als espais urbans i industrialitzats, amb una quantitat ms alta daparells de televisi que a les zones rurals, aix va provocar desequilibris ben palesos. A ms, hem de tenir en compte el fenomen del venatge, que ja hem reflectit en algun dels nostres testimonis: els vens i parents anaven a casa dels qui tenien televisor i aix feia que les emissions arribessin a ms espectadors dels que realment reflectien les estadstiques per nombre daparells. En aquests casos, els bars (sobretot rurals) tamb van tenir un paper important, per la gran quantitat de gent que shi concentrava. Dels anys seixanta tamb ens han arribat els resultats dunes enquestes oficials en qu es preguntava pels bns que ms es desitjaven tenir. El fet de tenir aigua calenta, nevera elctrica, rdio, rentadora o mquina de cosir era prioritari davant de tenir televisor. Per, un cop aconseguits aquests bns, el televisor va ser laparell que indiscutiblement totes les llars havien de tenir o que, encara, han de tenir.
99
Tot seguint amb la televisi, de la dcada dels anys seixanta i setanta ens arriben els records dels dos canals que tenia Televisi Espanyola: TV1 i lUHF. Aix provocava que tothom mirs els mateixos programes i que tinguessin, i tinguin encara, un gran pes a la memria collectiva. Els anys vuitanta van ser els de les grans transformacions, amb laparici dels canals autonmics. Qui no recorda avui les primeres emissions de TV3?. I els anys noranta els de laparici dels canals privats, acabant amb lhegemonia de TVE i diversificant loferta, fet que motivar, per primera vegada, que no tothom parls dels mateixos programes.
La Memria del Futur
I si retornem al cinema, la dcada dels vuitanta a Espanya s la dAlmodvar, la del triomf dE.T. i la de laparici del videoclub, el qual imposa una nova forma de consumir cine a casa. Els cinemes cada vegada es buiden ms i a la dcada dels noranta en van desaparixer molts. Una tarda de gener de 1989, en passar per la rambla Principal, em vaig aturar a mirar com el Cine Diana era engolit per la boca duna immensa excavadora. dolors casaas Com tots i totes b sabem i recordarem, els cinemes a la dcada dels vuitanta van viure una davallada important despectadors per lacceptaci massiva del vdeo. Aquest fet va provocar que moltes sales de cinema tanquessin (cas del Diana i Villamar) o es transformessin (cas del Bosc, en multisales). Actualment, el mn del cinema es troba de nou en el punt de mira pel seu futur incert. Si, com ja hem anat assenyalant, el cinema ha viscut multitud de transformacions al llarg de la seva histria, i les ha anat superant, sembla que les dificultats que es presenten ara, amb les descrregues o laposta pels nous formats (3D), poden respondre a la qesti de linici: tindr continutat el cinema o no en tindr? Afortunadament, lobjectiu per a nosaltres de Tardes de cinema no s el de respondre aquesta pregunta difcil i ser el temps el que portar la resposta exacta.
100
Actualment, a Vilanova i la Geltr, gaudim dels cinemes Lauren Garraf i del Bosc Cinema Municipal, obert de nou. La ciutat tamb disposa del Teatre Principal i shan passat documentals a Nepolis. A lestiu, el cinema a la fresca s present per la Festa Major. Quant als anomenats videoclubs, gaireb han desaparegut de la ciutat; en deuen quedar mitja dotzena i les pellcules les trobem penjades a la xarxa. Pel que fa al nostre llegat cinematogrfic, i si parlem dactors i actrius, les notcies sn prou bones, perqu tenim un actor reconegut internacionalment, en Sergi Lpez, i daltres figures amb dilatades i destacades carreres en el mn del cinema. Ha estat amb aquests breus apunts, i amb la puntualitzaci que el llibre que teniu a les mans no pretn ser un recull exhaustiu de la histria del cinema a Vilanova i la Geltr perqu ni lobjectiu ni lespai ens ho permeten, que posem fi a la sessi Tardes de cinema i que els diem: Esperem que els hagi agradat!
Notes
1
101
Des dels seus orgens, el sistema econmic capitalista es basa en la propietat privada dels mitjans de producci, en la recerca del mxim benefici i en lacumulaci de capital. La producci sadrea a un mercat de lliure de competncia, regit per la llei doferta i demanda, reguladora, alhora, de leconomia.
La llanterna mgica va ser la precursora de les sessions de cinema, en projectar imatges sobre una superfcie plana. Per tal de fer-les arribar a tots els indrets, els firaires viatjaven amb les seves llanternes deixant bocabadats als espectadors, sobretot quan feien servir enginyosos dispositius mecnics destinats a manipular o fer girar vidres circulars, que feien moure les imatges. Ledifici fou arrendat per diferents empresaris del cinema entre 1914 i 1936. La poblaci shi referia indistintament com Cinema Diana o Teatre Artes. Va ser el primer cinema estable de Vilanova i la Geltr. La Uni Vilanovesa, popularment Coro, sotsarrend la resta de dependncies durant el mateix perode. Des del 24 juliol del 2009 lAjuntament de Vilanova i la Geltr administra el cinema Bosc.
La Memria del Futur
Fructus Gelabert. Director de la primera pellcula espanyola amb argument, Ria en un tren, de lany 1897. Va utilitzar una cmera que ell mateix havia construt agafant les idees del cinematgraf dels germans Lumire, ja que va assistir a les sessions que havien fet aquests pioners. Segundo de Chomn. Pioner del cinema espanyol junt a Gelabert. Va ser contractat per les empreses cinematogrfiques ms importants de lepoca, les quals eren franceses i italianes.
Florin Rey. La aldea maldita es considera una obra mestra de letapa muda del cinema espanyol. Florin Rey era el pseudnim dAntonio Martnez del Castillo i fou el director ms destacat dels anys de la Repblica. Luis Buuel. Considerat un dels ms importants i originals directors de la histria del cinema. La Puntaire. ltima pellcula de Fructus Gelabert. Va ser el seu darrer film, que va haver de conviure amb lentrada del cinema sonor.
10 Sombras Blancas en los Mares de Sur (1928). Dirigida per W.S. Van Dike i Robert OFlaherty. Film que denuncia lagressi els pobles dels mars del sud generada per la colonitzaci europea . Va ser una pellcula que va destacar per lexcepcional fotografia. 11 Charles Chaplin dorigen angls, s considerat com el cmic ms clebre de la histria. La seva dura infantesa va marcar la seva trajectria cinematogrfica i es va adaptar molt b del mut al sonor.
102
12
Cuerpo y alma. Melodrama bllic estrenat al cinema Kusaal de Barcelona lany 1931. Dirigit per David Howard i produt per la Fox, s el film on podem veure lactor vilanov Jos Alcntara.
NO-DO. Els anys de la guerra sn els de lestrena dels Noticiarios, nom amb qu es coneixia en un primer moment el NO-DO. A partir de 1942 ja va tenir el format ms conegut de Noticiarios i Documentales. Lobjectiu era informar de la cinematografia nacional i de reflectir, per part del rgim franquista, una visi determinada dEspanya en contraposici a la resta del mn. Juntament amb el NO-DO tamb hi havia la part de les Imgenes. La seva exhibici es feia a les sales de cinema i la seva projecci era obligatria abans de la pellcula que shavia anat a veure. Aquesta norma es va allargar fins a lany 1976 i es va fer voluntari fins al 1981.
13
Hollywood neix de lanomenada guerra de les patents. Veient que esdev un gran espectacle popular, el factor negoci entra en acci. Per tal de monopolitzar el mercat cinematogrfic i acabar amb els seus competidors, Edison envia els seus advocats contra els explotadors daparells cinematogrfics. Es tracta de la guerra de les patents (18971906) que, desprs duna poca de processos, clausures de sales, confiscaci daparells i moments de violncia, dna la victria a Edison. Aix afect negativament als productors independents, els quals, per fugir de linventor i negociant, marxen a laltra banda del pas, a Califrnia, on funden Hollywood. Aqu aixecaran les grans productores que faran la histria del cinema nord-americ.
14 15
Va treballar per a la Paramaount i enmig de la guerra civil, quan ella ja vivia a lHavana, va rebre un telegrama des dAlemanya per a que treballs per a la poderosa UFA, dominada en aquell moment per Goebbels, ministre de propaganda del Tercer Reich i fou rebuda per Adolf Hitler. All va rodar Carmen de Triana i ha servit, posteriorment, de font dinspiraci en un pellcula de 1998 titulada La nia de tus ojos, on es volia reflectir les ancdotes dels cineastes espanyols amb lAlemanya nazi.
16
Lo que el viento se llev va estar mesos a les cartelleres espanyoles i grups de falangistes els atacaren perqu estaven en desacord per les grans despeses que va comportar la seva realitzaci i per les agosarades escenes de passi que hi sortien. Comit de Defensa Local. La formaci dels Comits s immediata a la sufocaci de la sublevaci militar. El dia 20 de juliol, a Barcelona, amb laquiescncia del President de la Generalitat, Llus Companys, es form el Comit Central de Milcies Antifeixistes, compost per representants de les forces poltiques i sindicals que estaven contra la rebelli. De forma semblant i parallela, els dies segents, a totes les ciutats i pobles de Catalunya es constituren els comits locals, amb la participaci de les forces revolucionries existents a la localitat. PUIG ROVIRA, Francesc Xavier. Vilanova 1936-1939. El govern municipal i altres aspectes. Institut dEstudis Penedesencs, 1994.
17
18 Cara al Sol . Himne de la Falange Espanyola de las JONS i compost per Jos Antonio Primo de Rivera. Desprs de la Guerrra Civil va ser un dels himnes oficials del franquisme.
103
19
Ttol original: Rebecca, dirigida per Alfred Hitchcoch i estrenada lany 1940. Interpretada per Laurence Olivier, Joan Fontaine, George Sanders, Nigel Bruce i Judith Anderson. Tracta duna jove (mrs. De Winter, Joan Fontaine) que arriba a una gran mansi isolada anomenada Manderley, desprs de casar-se amb Maxim de Winter (Laurence Olivier). Quan arriba a la mansi es troba els criats, els quals estan encapalats per la majordoma (Judith Anderson) i que li seran hostils. A la gran casa encara hi s present el record de Rebecca, lanterior mrs. De Winter, que va morir en estranyes circumstncies.
20
Les primeres notcies que es tenen de proves televisives a Espanya es remunten als anys de la II Repblica, moment en el qual tamb es va analitzar la televisi com a nou mitj. Com a exemple daquests anys trenta cal destacar el fet que a Madrid, lany 1933, va sorgir la revista Radio Televisin. Aquesta publicaci va durar ben poc, per s una mostra anecdtica i sorprenent de lexistncia duna revista que analitzava la televisi quan les emissions regulars encara no existien enlloc.
La Memria del Futur
104
Bibliografia
105
All que linvent ens dugu. Un segle de pellcula. Avui. Barcelona, 26 de mar de 1995. BARBACIL MESTRES, Judith i VICENS PUIG, Joan Anton. Vols ballar? La Memria del Futur. Ajuntament de Vilanova, 2010. Butllet Comit Defensa local. Vilanova i la Geltr. Volums 1, 2, 3, 4 i 5. El Cep i la Nansa Edicions i Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 1998.
La Memria del Futur
CANALIS, Xavier. Crnica de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltr. Lhora del Garraf. Vilanova i la Geltr, 2000 CAPARRS LERA, Jose M. Historia crtica del cine espanyol (Desde 1997 hasta hoy). Ariel Historia. Barcelona, 1999. Cine. Cien aos de cine en Espaa. La Vanguardia. Barcelona, 12 maig 1996. CUATRECASAS, Blanca. Una histria de pellcula. Revista 08800. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 1999. Diversos autors. Trenes de papel. Ed. Risco S.L. Madrid, 2009. LLE ALB, Anna. LAbans. Vilanova i la Geltr. Recull Grfic 1873-1965. Efads. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2000. PUIG ROVIRA, Francesc X. Vilanova 1936-1939. El Govern Municipal i altres aspectes. Institut dEstudis Penedesencs, 1994. PUIG ROVIRA, Francesc X. Diccionari Biogrfic de Vilanova i la Geltr. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2003. La revista de la casa. nm 2. Fundaci Casa dEmpara. Desembre 2010. ROSENSTONE, Robert A. El pasado en imgenes. El desafo del cine a nuestra idea de la historia. Ariel Historia. Barcelona, 1997. SOCIAS GUASCH, Joan. Cine Club Vrtice. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2009. VIRELLA I BLODA, Albert. Pretrit Imperfet. Vilanova 1900-1931. Articles publicats a Setmanari de Vilanova i la Geltr, 1996.
La Memria del Futur
1. Famlia i guerra 2. Lesport, histria i records... 3. Sobreviure 4. El pa de cada dia 5. Dabans i dara: jocs, joguines i canons 6. Fes-men cinc cntims... 7. Els nostres records descola 8. Viatges de la memria: entre fum i carb 9. Vols ballar? 10. Tardes de cinema
collecci

Tardes de Cinema A Vilanova

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tardes de Cinema A Vilanova

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tardes de cinema

Imprs Grfiques El Campanar Dipsit legal xxx

La Memria del Futur

Joan Ignasi Elena i Garcia Alcalde de Vilanova i la Geltr

La Memria del Futur

La Memria del Futur

Cinema, el set art

La Memria del Futur

Els primers intents de fer cinema

La Memria del Futur

Lantic Casino Artesano a la Rambla. Ledifici fou construt el 1881.

El cinema mut i els primers clssics

La Memria del Futur

10. Tardes de cinema

La Memria del Futur

Rodolfo Valentino i Buster Keaton.

10. Tardes de cinema

Vilanova i la Geltr, 1910-1995

Recordant el Cine Diana (1927-1957)

La Memria del Futur

La Memria del Futur

La Memria del Futur

La Memria del Futur

La Memria del Futur

10. Tardes de cinema

Lactor vilanov Josep Comella i Sugranyes, de nom artstic Jos Alcntara.

La Memria del Futur

La Memria del Futur

10. Tardes de cinema

Cinema dabans i de sempre

10. Tardes de cinema

10. Tardes de cinema

Davant el Psit de Pescadors, lany 1940.

Cinema del nostre record

10. Tardes de cinema

1936-1939. El parntesi de la Guerra Civil

La Memria del Futur

La Memria del Futur

y dEdicada a adquirir ropas dE abrigo para ayudar a la campaa dE inViErno.

Diumenges de cine. Dcada dels quaranta

La Memria del Futur

Entre dos amors: el cinema i el ball

Una collecci de cine

Cartells i programes de cinema

La Memria del Futur

Somnis de cine. Dcada dels anys cinquanta

La Memria del Futur

Maria Llusa Jimnez

Quan les comparacions sn odioses

El cinema de quan era jove

La Memria del Futur

10. Tardes de cinema

10. Tardes de cinema

Esther Daz Irene Daz

Vilanova i la Geltr, 1940 Vilanova i la Geltr, 1942

Manifestacions a favor del cinema

10. Tardes de cinema

Faana del Cinema Bosc. Fotografia cedida per la famlia Juncosa.

Una vida de passions

Els primers canvis. Dcada dels seixanta

La Memria del Futur

El Cine Club Vrtice

10. Tardes de cinema