La Fatiga en Elements Mecànics, Jacint Bigordà

1 Consideracions introductries
1.1 Introducci. Tipus de tensi

En obtenir les caracterstiques d'un material relacionades amb el diagrama tensi-deformaci, la crrega s'aplica gradualment durant un temps suficient perqu la deformaci es desenvolupi. En condicions normals, la proveta s'assaja fins a la seva destrucci, de manera que les tensions s'apliquen, noms, una vegada. Aquestes sn les condicions conegudes amb el nom d'esttiques i es compleixen aproximadament en molts elements estructurals i en moltes peces de mquines. Hi ha, de tota manera, condicions en les quals la tensi fluctua entre certs valors. Per exemple, una fibra determinada de la superfcie d'un arbre en rotaci, sotms a crrega de flexi, experimenta una tensi de tracci i compressi a cada volta de l'arbre. Aquesta tensi fluctua entre una tensi mxima (Fmax) i una tensi mnima (Fmin), per tamb es pot caracteritzar per una tensi mitjana
Fm '
Fmax % Fmin 2
(1)
i una amplitud de tensi
Fa '
Fmax & Fmin 2
(2)
Alguns casos particulars, amb valors singulars de Fm i/o Fa , tenen denomina-
J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)
Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998. Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.
1 CONSIDERACIONS INTRODUCTRIES
1.1 INTRODUCCI. TIPUS DE TENSI
cions especfiques (Taula 1). Per exemple, un arbre d'un motor elctric que gira a 1.450 rpm movent una roda de dents rectes pot illustrar un cas de tensi alternativa originada per flexi rotativa; en canvi, si les dents de la roda estan inclinades es pot tenir el cas general de tensi fluctuant, per superposici de la tensi de tracci o b de compressi que apareix en aquest cas. Taula 1 Cas general: Tensi fluctuant
Fm '
Fmax % Fmin 2
F
Fa F max
Fa '
Fmax & Fmin 2
F min F m
Casos particulars Tensi esttica Fa = 0 Tensi pulsatria Fm = Fa

F
Tensi alternativa Fm = 0
F
Tipus de tensi
10

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.
1.1 INTRODUCCI. TIPUS DE TENSI
Quan la tensi s'ha repetit un nombre de vegades molt gran, es pot arribar a la fractura amb tensions molt ms baixes que el lmit de ruptura Rm i, fins i tot, que el lmit de fluncia Re. Aquest tipus de fractura s'anomena fractura per fatiga.
1.2 Mecanisme de la fatiga

La fallada per fatiga comena amb una petita esquerda. Aquesta esquerda inicial s tan petita que no es pot observar a simple vista. Apareix, normalment, en un punt de discontinutat del material, com ara un canvi de secci, un claveter o un forat. Altres punts en qu es pot iniciar la fractura per fatiga sn les marques de fbrica o d'inspecci, les esquerdes internes o les irregularitats dels procediments d'obtenci o de mecanitzaci de la pea. Una vegada s'ha iniciat l'esquerda, augmenta l'efecte de la concentraci de tensions i l'esquerda progressa ms rpidament. A mesura que l'rea encara no danyada es va fent ms petita, augmenta el valor de la tensi fins que l'rea residual es trenca de sobte. Un trencament per fatiga, per tant, est caracteritzat per dues rees diferents de fractura. La primera s l'originada pel desenvolupament progressiu de l'esquerda (denominada zona de fatiga) i la segona s deguda a la fractura sobtada (denominada zona instantnia). Aquesta ltima zona t un aspecte molt semblant al de la fractura d'un material frgil que s'hagi trencat per tracci. La fallada esttica de la pea d'una mquina va acompanyada, normalment, d'una deformaci apreciable. s a dir, les fallades esttiques sn visibles i avisen prviament. Per contra, les fallades per fatiga no avisen: sn sobtades i totals i, per tant, perilloses. Fer un projecte contra una fallada esttica s relativament senzill, perqu els casos sn, normalment, bastant ben coneguts. Per la fatiga s un fenomen molt ms complicat i noms parcialment ents. Duplicar o triplicar el coeficient de seguretat s una cosa que es pot fer sense dificultat, per aquesta no s una aproximaci correcta al problema, ats que, si b s cert que el projecte no fallar, s que s probable que resulti poc competitiu. S'imposa, per tant, una anlisi ms detallada de la qesti.

11
1.3 NATURALESA ESTADSTICA DE LA FATIGA
1.3 Naturalesa estadstica de la fatiga

Els resultats obtinguts d'una srie d'assaigs de fatiga presumiblement idntics tenen molta ms dispersi que els d'una srie similar d'assaigs esttics. Aix s aix, almenys, per dos motius. D'una banda, els resultats dels assaigs esttics sn relativament immunes a certes variacions, com ara les de l'acabat superficial, la dimensi de les provetes, els efectes no exagerats de concentraci de tensions, etc; aix no passa, malauradament, en els assaigs de fatiga. D'altra banda, encara que es faci un control absolut sobre totes les variables del fenomen, els resultats dels assaigs continuen presentant una dispersi inherent deguda a les variacions estadstiques de l'estructura cristallina intrnseca del material.
12

2 Assaigs de flexi rotativa amb provetes estndard
2.1 Mquines d'assaig de fatiga

Les dades per a l'estudi de la fatiga sn, bsicament, experimentals i aix ha fet que des del principi del coneixement del fenomen es penss en mquines especfiques per desenvolupar assaigs. Whler va ser qui, als voltants de 1860, va construir la primera mquina d'assaig de fatiga (Fig. 2.1). Aquesta mquina era del tipus de flexi rotativa, amb les provetes en volads, de manera que noms es tenia la tensi mxima a l'extrem encastat de la proveta.
Politja
Proveta
Proveta
Coixinets
Coixinets
Fig. 2.1 Mquina de fatiga de Whler

13
2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD
2.1 MQUINES D'ASSAIG DE FATIGA
Altres tipus de mquines d'assaig desenvolupen tensions de flexi alternatives, per sense rotaci. Unes altres, encara, poden aplicar tensions fluctuants simples )de flexi, tracci-compressi o torsi) i, fins i tot, tensions combinades (flexi amb torsi, etc.). No obstant aix, la mquina de fatiga ms universal s la mquina de Moore o mquina de la biga giratria (Fig. 2.2). En aquesta mquina la proveta est sotmesa a flexi pura (sense cisallament) i uniforme. La mecanitzaci de la proveta s molt acurada, desprs t lloc un poliment general i, finalment, es fa un poliment axial per evitar les ratlles circulars. El motor gira al voltant de les 1.450 rpm, per els resultats dels assaigs demostren que les variacions de velocitat entre 200 i 10.000 rpm no tenen influncia significativa.
Comptavoltes S R
Acoblament 250 R flexible Motor 7,6 C M
Fig. 2.2 Mquina de fatiga de Moore
2.2 Diagrama S-N. Lmit de fatiga

Per determinar la resistncia a la fatiga d'un material s necessari un nombre bastant elevat d'assaigs a causa de la mateixa naturalesa estadstica de la fatiga. L'estudi se centrar en els assaigs del tipus de biga giratria, que produeixen tensions perfectament alternatives sobre totes les fibres superficials d'una proveta estndard.
14

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA
L'assaig inicial es realitza amb una crrega constant, de tal manera que es produeix una tensi nominal, calculada per l'equaci
F '
Mc I
(1)
lleugerament inferior al lmit de ruptura Rm del material, i s'enregistra el nombre de revolucions que han estat necessries per arribar al trencament. El segon assaig s'efectua amb una tensi una mica inferior a la del primer. El procs es va continuant aix, successivament, i els resultats es representen en un diagrama S-N. La taula 2 illustra un conjunt tpic de dades. Taula 2 Tensi (N/mm2) S 340 311 294 280 267 258 250 240 234 230 Nombre de cicles N 15.000 24.000 36.000 80.000 177.000 162.000 301.000 290.000 361.000 643.000 Tensi (N/mm2) S 225 218 216 216 213 213 212 209 209 Nombre de cicles N 881.000 1.302.000 662.000 2,270.000 100.125.000 103.667.000 101.190.000* 101.176.000* 102.483.000*
Resultats de l'assaig de fatiga (proveta estndard d'un acer normalitzat, 120 BHN)
(*) La proveta no es va trencar
Aquestes dades es poden representar en coordenades lineals (Fig. 2.3), semilogartmiques (Fig. 2.4) i logartmiques (Fig. 2.5)1.
A causa de la naturalesa estadstica del fenomen de la fatiga, les corbes S-N sn un ajustament dels resultats dels assaigs, de tal manera que per sota seu queden el 50% de casos de supervivncia.

15
2 )2 Amplitud de tensi (N/mm )
400
300
No ha fallat
200
100
S' f
0 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Vida, N (cicles x

6 10 )
Fig. 2.3 Coordenades lineals
2 2 Amplitud de tensi (N/mm ) )
400
300
No ha fallat
200
100
S' f
0 103
4 10
5 10
6 10
7 10
8 10
Vida,
(log cicles)
Fig. 2.4 Coordenades semilogartmiques
16

Fig. 2.5 Coordenades logartmiques
Les coordenades lineals sn, bviament, inadequades, cosa per la qual les coordenades utilitzades sn les semilogartmiques i les logartmiques. Aquestes ltimes tenen l'avantatge que permeten representar les dades raonablement b mitjanant lnies rectes. La intersecci d'aquestes dues rectes s'anomena colze de la corba de fatiga. Aquest punt divideix el diagrama en dos sectors: el de la dreta (sector de vida infinita) i el de l'esquerra (sector de vida finita). L'ordenada del diagrama S-N s'anomena resistncia a la fatiga i correspon al nombre de cicles necessari per produir la fractura. El colze de la corba, a partir del qual el diagrama esdev horitzontal, es presenta solament en l'acer i els aliatges ferris en general, entre els 106 i 107 cicles. La tensi corresponent s'anomena lmit de fatiga, S'f. Els metalls i els aliatges no ferris no tenen prpiament lmit de fatiga. Els assaigs, tot i aix, es perllonguen fins a 108 o 5 @ 108 cicles en el cas de l'alumini, el magnesi i els seus aliatges. La resistncia a la fatiga corresponent s'anomena, en aquest cas, lmit convencional de fatiga. Els assaigs amb proveta d'acer han demostrat que, fins a un lmit de ruptura de 1.400 N/mm2, el lmit de fatiga se situa entre el 50% i el 60% de Rm. Per a acers d'alta resistncia (Rm > 1.400 N/mm2), el lmit de fatiga sembla estabilitzar-se al voltant de S'f = 700 N/mm2 (Fig. 2.6).

17
Fig. 2.6 Relaci entre el lmit de fatiga S'f i el lmit de ruptura Rm per a materials ferris
A la mateixa figura es pot veure que el lmit de fatiga de la fosa i de l'acer fos s una mica inferior al de l'acer del mateix lmit de ruptura, aproximadament
S f ' 0,4 Rm
(2)
L'alumini, el magnesi i els seus aliatges tenen lmits convencionals de fatiga entre el 30% i el 40% del lmit de ruptura, depenent de si el material s fos o forjat. Les anteriors dades es presenten resumides a la taula 3, que s'utilitzar a falta de dades ms precises.
18

Taula 3 S'f = 0,5 Rm (Rm # 1.400 N/mm2) Acer forjat S'f = 700 N/mm2 (Rm > 1.400 N/mm2) Acer fos S'f = 0,4 Rm
Fosa Alumini Magnesi Aliatges
S'f = 0,4 Rm
S'f = (0,3 0,4) Rm [N = 5 108]
Lmits de fatiga S'f de diversos materials (assaigs estndard)
2.3 Casos de vida finita. Construcci del diagrama S-N simplificat per a l'acer
Projectar les peces de les mquines per a una vida infinita ha estat usual, per en molt casos aix ha deixat de ser prctic per diverses raons. D'una banda, moltes peces mai no han de resistir ms d'unes desenes o d'uns centenars de milers de cicles en tota la seva vida. En altres casos )els avions, per exemple) es fa necessari projectar moltes peces a vida finita, perqu d'altra manera el projecte seria inviable. En general, fins a 103 cicles es considera el problema com un cas de sollicitacions esttiques. Es diuen, prpiament, casos de vida finita els compresos entre 103 i 106 cicles. La figura 2.7 representa una recopilaci de molts assaigs amb fallades dintre de l'interval de vida finita.

19
2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA...
2.3 VIDA FINITA. DIAGRAMA S-N SIMPLIFICAT PER A L'ACER
Fig. 2.7 Recopilaci d'un cert nombre d'assaigs de fatiga amb acer
Per a l'estudi dels casos de vida finita, a falta d'altres dades, es pot construir un diagrama S-N simplificat. En el cas de l'acer, aix es fa traant la recta que uneix les ordenades S = 0,9 Rm, a 103 cicles, i S = S'f , a 106 cicles, en un paper logartmic 2 x 3. Amb aquest es pot determinar immediatament la resistncia a la fatiga S'N que correspon a qualsevol vida finita desitjada (Fig. 2.8).
A
log 10 S' N
0,9 Rm
C
82.000 cicles
S'N B
S'f N
log
10
10 3
10 4
10 5
6 10
Fig. 2.8 Construcci simplificada del diagrama S-N per a l'acer
20

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA...
2.3 VIDA FINITA. DIAGRAMA S-N SIMPLIFICAT PER A L'ACER
El mtode grfic s d'aplicaci senzilla, per t l'inconvenient que el pendent de la lnia S-N s petit i s difcil obtenir resultats ajustats. Per aix, pot ser prctic transformar aquest mtode en un d'analtic de la manera segent: L'equaci de la lnia S-N s
log S N ' &m log N % b
(3)
on el pendent -m i l'ordenada b (per a N = 100 = 1) sn dos parmetres de fatiga. Com que, per a N = 103 cicles, S'N = 0,9 Rm, i per a N = 10 6 cicles, S'N = S'f, per substituci a l'equaci anterior podem trobar el valor dels parmetres de fatiga m i b, en funci de Rm i S'f.
m '
0,9 Rm 1 log ) 3 Sf
(4)
b ' log
(0,9 Rm ) Sf
)
Determinats aquests parmetres, la resistncia S'N que correspon a N s
SN '
10b Nm
(103 # N # 106 )
(5)
i alternativament, el nombre de cicles N que correspon a una resistncia S'N s
N ' (
10b
) SN
1 m
(103 # N # 106 )
(6)

21
3 Influncia de les condicions no estndard
El lmit de fatiga d'una pea concreta d'una mquina pot diferir molt del lmit de fatiga d'una proveta estndard en assaig de flexi rotativa (Fig. 2.2). Es poden trobar diverses condicions que facin variar aquest lmit, per aqu l'estudi es limitar a les quatre que, habitualment, es tenen ms en compte en fer els projectes de mquines: el tipus de crrega, la grandria, l'acabat superficial i la concentraci de tensions. Aquests efectes es tenen en compte mitjanant uns coeficients de modificaci, de manera que el lmit de fatiga d'una pea es pot representar per l'equaci
Sf ' kl k d k s
1 ) Sf Kf
(1)
on: Sf kl kd ks Kf S'f = = = = = = Lmit de fatiga de la pea Coeficient de tipus de crrega Coeficient de grandria Coeficient d'acabat superficial Coeficient de concentraci de tensions Lmit de fatiga de la proveta estndard (flexi rotativa)
Es dna per ents que la crrega s de tipus simple )flexi, tracci-compressi o torsi pures) i perfectament alternativa.

23
3 INFLUNCIA DE LES CONDICIONS NO ESTNDARD
3.1 EFECTE DEL TIPUS DE CRREGA
3.1 Efecte del tipus de crrega

Flexi rotativa i flexi alternativa (no rotativa) De les experincies efectuades sembla que es pot deduir que les provetes sotmeses a flexi alternativa no rotativa presenten un lmit de fatiga una mica ms alt que les sotmeses a flexi rotativa. Aix es pot atribuir al fet que els punts febles del material tenen certa probabilitat d'escapar-se de l'acci de les tensions ms elevades. No obstant aix, aquest efecte s inferior al 5% en els materials comercials d's corrent, cosa per la qual no es fa cap distinci entre els dos tipus de flexi. Aix doncs, kl = 1. Crregues axials (tracci-compressi) Pel fet que tant la flexi com la tracci-compressi produeixen un mateix tipus de tensi uniaxial, sembla, a primera vista, que els diagrames S-N haurien de ser idntics en ambds casos. En realitat, per, no s aix: les crregues axials fan disminuir el lmit de fatiga. Aix s'explica per la teoria del gradient de tensions, segons la qual a menys gradient, ms tensi efectiva i, per tant, kl en resulta ms petit1. El gradient de les crregues axials s ms petit (de fet, tericament nul) que el de les crregues de flexi, com es pot veure en els esquemes de la figura 3.1.
M (a)
(b)
Fig. 3.1 Gradients de tensi: a) flexi; b) tracci-compressi
S'entn per tensi efectiva mitjana en un punt la mitjana de totes les tensions en grans adjacents a aquest punt.
24

En aquests casos, a ms, la inevitable excentricitat de les crregues axials fa que hi hagi zones de tensi real superior a la calculada (pics de tensi). Els valors a prendre sn: kl = 0,9 kl = 0,6 0,85 (crregues perfectament centrades, tracci-compressi pures) (crregues indeterminadament descentrades; 0,7 de valor mitj)
S'ha observat, tamb, que, en els casos de les crregues axials, la resistncia a la fatiga a N = 103 cicles disminueix respecte a la de la flexi. Aqu s'ha de prendre SN (103 cicles) = 0,75 Rm. Torsi Les crregues de torsi impliquen el mateix gradient de tensi que les de flexi. A ms, les frmules que expressen les tensions nominals sn del mateix tipus en ambds casos,
F '
Mf C I
J '
Mt C I
(2)
encara que aquestes tensions puguin superar els respectius lmits de fluncia. La diferncia fonamental s que la flexi (com, tamb, la tracci-compressi) produeix tensions uniaxials, mentre que la torsi les produeix biaxials. Per tant, per predir les fallades per torsi a partir de resultats d'assaigs per flexi, es fa necessari utilitzar una teoria de fallada esttica. Per als materials dctils (el cas de l'acer), aquesta s la teoria de la mxima energia de distorsi. Aquesta hiptesi ha estat confirmada per les experincies de fatiga per torsi alternativa desenvolupades posteriorment. Aix doncs, es pren per a l'acer un kl = 0,58. Per a la fosa, en canvi, no s aplicable aquesta teoria. Els assaigs, encara que no molt abundants, han demostrat que, per a aquest material, val un kl = 0,8. La resistncia a 103 cicles se situa a S = 0,9 Rt m, essent Rm el lmit de ruptura
25
per cisallament. Suposant que no es tinguin dades, es pren: Rt m = 0,8 Rm per als materials ferris: acer, fosa Rt m = 0,7 Rm per als materials no ferris Resum Es pot veure un resum dels valors usuals de kl a la taula 4. Taula 4 Flexi (rotativa i no rotativa) Tracci-compressi kl = 1 kl = 0,9 Crrega perfectament centrada (sense flexi) kl = 0,6 - 0,85 Crrega descentrada kl = 0,58 (Acer) kl = 0,8 (Fosa)
Torsi
La resistncia de la proveta a 103 cicles i el lmit de fatiga de la proveta (a 106 cicles) es calculen d'acord amb el que s'ha dit. En el cas de l'acer (Taula 5), es t Taula 5 SN = S0 100 cicles Flexi Tracci-compressi Torsi Rm Rm 0,8 Rm SN = S103 103 cicles 0,9 Rm 0,75 Rm 0,9 (0,8 Rm) Sf 10 cicles
6
0,5 Rm 0,7 (0,5 Rm) 0,58 (0,5 Rm)
Com a illustraci, s'han representat a la figura 3.2 els diagrames S-N simplificats d'una proveta d'acer hipottic de Rm = 1.000 N/mm2 sotms als tres tipus de crrega.
26

S (N/mm2)
900 750 720
500 350 290
(a) (b) (c)
103
104
5 10
6 10
N (cicles)
Fig. 3.2 Diagrama S-N d'una proveta d'acer de Rm = 1000 N/mm2: a) flexi; b) tracci-compressi; c) torsi
3.2 Efecte de la grandria

Sota aquest efecte s'inclouen una srie de factors complexos, de difcil avaluaci (factors metallrgics deguts al procs de les peces petites, diferent del de les peces grans). No obstant aix, el veritable efecte de la dimensi es basa en la idea de la uni ms feble, que governa la resistncia a la fatiga. El concepte de gradient de tensi pot explicar, altra vegada, per qu un augment de dimetre implica, de manera general, una certa disminuci de kd. Segons les teories elementals de la flexi i de la torsi, el gradient de tensi en un punt d'una proveta de radi r s 1/r; per tant, a una grandria ms gran (r ms gran), un gradient ms petit i, com a conseqncia, un kd tamb ms petit (Fig. 3.3).
Fa
Tensi F a = Tensi F b Gradient a > Gradient b
Fb
Fig. 3.3 Teoria del gradient de tensi per explicar kd

27
3.2 EFECTE DE LA GRANDRIA
Els resultats experimentals concorden amb aquesta teoria, almenys qualitativament, per als casos de flexi i torsi; de la mateixa manera, tamb per a crregues axials kd = 1, ja que no hi ha, tericament, gradient de tensi. Aix s veritat fins a dimetres de 50 mm. Per a dimetres ms grans, el coeficient de grandria disminueix per a tot tipus de sollicitaci fins a estabilitzar-se en uns valors kd = 0,6 0,75, segons les investigacions recents. La divergncia de la teoria en el cas de les crregues axials en provetes grans (> 50 mm) s'atribueix a factors metallrgics inherents a les dimensions de la proveta, perqu s impossible obtenir una microstructura ben uniforme en peces de seccions grans. Es presenta un resum dels valors kd per a diferents dimetres i per a diferents tipus de crrega a la taula 6. Taula 6 Dimetre (mm) d d # 7,6 7,6 < d # 50 d > 50 Flexi, Tracci-compressi, Torsi kd 1 0,85 0,75
Valors de Kd per a diferents dimetres i tipus de crrega (acers Rm = 350 1150 N/mm2) Freqentment, les seccions que s'han d'estudiar no sn pas circulars. Aleshores, la prctica de prendre el dimetre equivalent (dimetre de la secci circular d'rea igual) s, en general, acceptable. De tota manera, sembla ms encertat procedir de la manera segent: en el cas d'una secci no circular sotmesa a flexi, la dimensi correspon a l'altura de la secci transversal, mesurada en la direcci perpendicular a l'eix del moment flexor; per a sollicitacions axials i de torsi, es considera que d s la dimensi ms petita de la secci transversal.
28

3.3 EFECTE DE L'ACABAT SUPERFICIAL
3.3 Efecte de l'acabat superficial

Desprs de moltes investigacions, s'ha pogut establir amb claredat que l'acabat superficial, almenys per a l'acer, t molta influncia sobre el lmit de fatiga. La millor compilaci de dades s la de la figura 3.4. Al grfic es pot veure que el lmit de fatiga per a les peces de forja laminades en calent i en brut no millora gaire quan s'augmenta la resistncia a la tracci. Tamb es pot veure que el guany que s'aconsegueix seleccionant acers amb el lmit de ruptura superior a 1400 N/mm2, encara que tinguin un acabat de rectificat, s mnim.
Fig. 3.4 Relaci entre el lmit de fatiga i l'acabat superficial en aliatges ferris

29
3.3 EFECTE DE L'ACABAT SUPERFICIAL
El grfic de la figura 3.5, que s el que s'utilitza per trobar ks, s'ha obtingut pel clcul a partir del de la figura 3.4. Encara que es refereix concretament a l'acer, s probable que pugui aplicar-se, tamb, a la fosa i a l'acer fos.
ks
1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1
Polit Rectificat
Mecanitzat o estirat en fred Laminat en calent
En brut de forja
0 500 700 900 1100 1300 1500 1700
Resistncia a la tracci,R m
(N/mm2 )
Fig. 3.5 Coeficients ks per a diversos acabats superficials Per al coeficient de superfcie per a l'alumini fos i forjat, el magnesi i altres materials no ferris, es pot prendre ks = 1, ja que el lmit de fatiga catalogat pels fabricants normalment inclou aquest coeficient de superfcie.
3.4 Concentraci de tensions

La concentraci de tensions t una importncia capital en el fenomen de la fatiga, perqu prcticament totes les fallades que es presenten en el servei dels elements de mquines comencen en punts de concentraci de tensions tals com ranures, vores de forats, filets, ratlles de mecanitzaci, marques d'inspecci, etc. En aquest context, anomenem entalles, d'una manera genrica, totes aquestes causes de concentraci de tensions. Com que d'entalles n'hi ha a tots els dissenys, la concentraci de tensions s'ha de considerar a tots els clculs de fatiga.
30
3.4 CONCENTRACI DE TENSIONS
Es defineix com coeficient de concentraci de tensions teric o geomtric, Kt, la relaci entre la tensi mxima en un punt i la nominal, tal com es calcula per a les frmules estndard de la resistncia de materials (Fig. 3.6). Ara b, s'ha demostrat que un mateix Kt produeix efectes diferents segons quines siguin les caracterstiques del material. Aix vol dir que Kt no serveix, per ell mateix, per explicar tot el fenomen de la concentraci de tensions en la fatiga.
A A'
Kt =
OA' OA
Fig. 3.6 Illustraci del concepte de Kt Aix ha portat a definir un altre concepte, el de coeficient de concentraci de tensions en la fatiga, Kf, que s la relaci entre el lmit de fatiga d'una proveta sense entalles i el lmit de fatiga d'una proveta idntica en tot per entallada, en assaigs equivalents. s indiferent usar aquest coeficient Kf per augmentar la tensi o per disminuir la resistncia, encara que normalment s'utilitza en aquest segon sentit. Com s'ha dit abans, la diferncia entre Kt i Kf s deguda al material i ve avaluada per l'anomenada sensibilitat a l'entalla, q. Aquest concepte s'expressa per la frmula
q '
Kf & 1 Kt & 1
(3)
i s una mesura del grau de correspondncia entre Kf i Kt, tenint en compte el material i el radi de l'entalla.

31
Normalment, q est comprs entre 0 i 1: Si q = 0, Kf = 1 Si q = 1, Kf = Kt El material s totalment insensible a l'entalla El material presenta una sensibilitat total a l'entalla
A la prctica, el que es fa s determinar, primerament, Kt segons la geometria de la pea. Desprs, una vegada especificat el material, es troba q. Kf es calcula, aleshores, per la frmula
K f ' 1 % q ( Kt & 1 )
(4)
La srie de grfics segent (Fig. 3.7 - 3.21) s la dels coeficients terics de concentraci de tensions Kt, on es pot trobar Kt per a diverses formes i tipus de sollicitaci.
3,0 2,8
w w w dd d d d
K K tt
2,6 2,4 2,4 2,2 2,2 2,0 0 0 0,1 0,2 0,2 0,3 0,3 0,4 0,4 0,5 0,5 0,6 0,6 0,7 0,7 0,8 0,8 0,1
d/w d/w
Fig. 3.7 Barra a tracci o compressi simple, amb un forat transversal. F0 = F/A, on A = (w - d)t i t s el gruix
32

3,0
d/h =
2,8 2,6 Kt 2,6 2,2 1,8 2,4 2,2 1,4 2,0 1,0 0
0,2 5 0,5 1,0 2,0
M
h
0,1
0,2
0,3
0,4 0,5 d/w
0,6
0,7
0,8
Fig. 3.8 Barra rectangular, amb un forat transversal, sotmesa a flexi. F0 = Mc/I, on I = (w - d)h3/12 Fig. 3.9 Barra rectangular, amb entalles, sotmesa a tracci o
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05

w/d = 3 1,5 1,2 1,1 1,05 w
r d
0,10 0,15 r/d r/d
0,20 0,25
0,30
compressi simple. F0 = F/A, on A = (w - d)t i t s el gruix

33
3,0 2,6 2,2 K t 1,8 1,4

1,02
w/d = 4 1,5 1,10 1,05
1,0
0,05
0,10 0,15 r/d
0,20 0,25
0,30
Fig. 3.10 Barra rectangular, amb entalles, sotmesa a flexi. F0 = Mc/I, on c = d/2 i I = td 3/12; t s el gruix
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05
D/ d=
dd
1,5 0
1,10 1,05
1,02
0,10 0,15 r/d r/d 0,20 0,25 0,30
Fig. 3.11 Barra rectangular, amb acords, sotmesa a tracci o a compressi simple. F0 = F/A, on A = dt i t s el gruix
34

3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05 0,10 0,15 r/d r/d
M
D D/d = 1,02 1,05
r dd
1,1 1,5 3
0,20 0,25 0,30 0,30
Fig. 3.12 Barra rectangular, amb acords, sotmesa a flexi. F0 = Mc/I, on c = d/2 i I = td 3/12; t s el gruix
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0

1,10 1,05 1,02 D/d = 1,50 D r d
0,05
0,10 0,15 r/d r/d
0,20 0,25 0,30 0,30
Fig. 3.13 Eix de secci circular, amb acord en el ressalt, sotms a tracci. F0 = F/A, on A = Bd 2/4

35
3,0 2,6 2,2 Kts 1,8 1,4 1,0 0 0,05
T
D D/d = 2 1,33 1,20 1,09
r dd
0,10 0,15 r/d r/d
0,20 0,25
0,30 0,30
Fig. 3.14 Eix de secci circular, amb acord en el ressalt, sotms a torsi. J0 = Tc/J, on c = d/2 i J = Bd 4/32
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05 0,10 0,15 r/d r/d
M
D D/d = 3 1,5 1,10 1,05 1,02
r dd
0,20 0,25 0,30 0,30
Fig. 3.15 Eix de secci circular, amb acord en el ressalt, sotms a flexi. F0 = Mc/I, on c = d/2 i I = Bd 4/64
36

4,0 3,6 K ts 3,2 2,8 0 0 0,05
T
D J B D = c 16 K ts,AA K ts,BB
T d
B A
dD 6 (aprox.)
0,10 0,15 0,20 r/d d/D
0,25 0,30
Fig. 3.16 Eix de secci circular, amb forat transversal, sotms a torsi
3,0 2,6
M
D
2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05 0,10 0,15 0,20 r/d d/D 0,25 0,30
Fig. 3.17 Eix de secci circular, amb forat transversal, sotms a flexi. F0 = M/I [(BD 3/32) - (dD 2/6)], aproximadament

37
11 9 7 Kt 5 3 1
h/ w =
w h d t
0, 35
h/w =
h/w 1,0
0, 50
0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 d/w
Fig. 3.18 Barra carregada a tracci mitjanant un passador a travs d'un forat. F0 = F/A2, on A = (w - d)t. Quan hi ha joc augmenta Kt d'un 35 a un 50%
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05

1,05 1,02 D
r d D/d = 1,50 1,15
0,10 0,15 r/d r/d
0,20 0,25
0,30
Fig. 3.19 Barra de secci circular, amb ranura anular, sotmesa a tracci. F0 = F/A, on A = Bd 2/4
38
3,0 2,6 2,2 Kt 1,8 1,4 1,0 0 0,05 0,10 0,15 r/d r/d
M
D
r d
D/d = 1,50 1,05 1,02
0,20 0,25 0,30 0,30
Fig. 3.20 Barra de secci circular, amb ranura anular, sotmesa a flexi. F0 = Mc/I, on c = d/2 i I = td 4/64
2,6
T
r D d
2,2 Kts 1,8 1,4 1,0 0 0,05

D/d = 1,50 1,05 1,02
0,10 0,15 r/d r/d
0,20 0,25 0,30 0,30
Fig. 3.21 Barra de secci circular, amb ranura anular, sotmesa a torsi. F0 = Tc/J, on c = d/2 i J = Bd 4/32

39
Per trobar q, s'han d'emprar els grfics 3.22 i 3.23 per a acers i aliatges d'alumini. Ambds grfics indiquen que, per a grans radis i materials d'elevada resistncia, q s'aproxima a 1, la qual cosa vol dir que, si hi ha cap dubte, es pot fer Kf = Kt i l'error coms ser sempre favorable a la seguretat.
Fig. 3.22 Sensibilitat a l'entalla (flexi, tracci-compressi)
Fig. 3.23 Sensibilitat a l'entalla (torsi)

40
Per a la fosa, q s molt petita. Aix, per a la fosa grisa de 140 N/mm2, Kf = 1. Per a foses de ms resistncia, q va creixent, per d'una manera molt ms moderada que en el cas de l'acer. Des d'un punt de vista conservador, es pren q = 0,2 per a totes les classes de fosa.
3.5 Vida finita: observacions sobre els coeficients de modificaci kd, ks i Kf

Fins no fa gaire, s'ha considerat que els coeficients ks, kd i Kf no s'havien d'aplicar per a 103 cicles. Pel que fa referncia a ks i kd, aquesta opini no ha canviat, per experiments recents han evidenciat que l'efecte de la concentraci de tensions s significatiu ja a 103 cicles, particularment entre materials metllics d'alta resistncia. Com a resum d'aquests assaigs, s'ha dibuixat una corba per determinar el coeficient Kf' a 103 cicles per a l'acer i l'alumini (Fig. 3.24).
Fig. 3.24 Severitat de K'f a 103 cicles

41
3.5 VIDA FINITA: COEFICIENTS kd, ks I Kf
El diagrama S-N d'una pea o element de mquina es traa, doncs, unint per una recta els punts corresponents a 103 i 106 cicles, calculats segons les frmules expressades en la taula 7.
Taula 7 Proveta (acer) 100 cicles SN = S0 Flexi Traccicompressi Torsi Rm Rm Rt m = 0,8 Rm 103 cicles SN = S103 0,9 Rm 0,75 Rm 0,9 Rt m = 0,9 0,8 Rm 106 cicles Sf S'f= 0,50 Rm kl = 1 Sf= 0,7 (0,50 Rm) kl = 0,7 Sf= 0,58 (0,50 Rm) kl = 0,58
Pea (acer) 103 cicles SN = S103

Flexi, Tracci-compressi, Torsi
106 cicles Sf kl kd ks 1/Kf S'f
1/K'f [S103 proveta]
Per a una vida de N cicles, es determina la resistncia a la fatiga SN amb l'ajut del diagrama S-N.
42

3.5 VIDA FINITA: COEFICIENTS kd, ks I Kf
Fallada: Sollicitaci = Resistncia
F ' SN
Seguretat:
J ' SN
(5)
Sollicitaci = Tensi admissible
F ' Fadm Fad ' SN CC CS
J ' Jadm Jad ' SN CC CS

(6)
3.6 Crregues de nivell variable: dany acumulat. Regla de Miner

En les condicions reals d'utilitzaci, rarament les peces estan sollicitades a un nivell constant de tensi. La representaci dels diversos nivells de tensi i dels cicles corresponents es fa segons unes corbes d'utilitzaci en les quals els diversos nivells de tensi es representen en ordre decreixent. Per al tractament posterior, aquestes corbes se simplifiquen segons uns histogrames d'utilitzaci. El tractament general del tema s complex i encara no est resolt del tot. Entre moltes altres coses, t importncia la seqncia d'aplicaci dels diversos nivells de tensi (que podria ser una seqncia de nivells creixents, de nivells decreixents i de nivells aleatoris). De tota manera, sense posar esment en totes aquestes dificultats, s'exposar una regla elemental, per que representa una aproximaci til en molts casos: s l'anomenada regla del dany acumulat lineal o regla de Miner (per haver estat enunciada per aquest investigador, l'any 1945).

43
3.6 CRREGUES DE NIVELL VARIABLE...
Donat un histograma de crregues-cicles, s'anomena dany corresponent al nivell Fi la relaci ni/Ni entre el nombre de cicles de nivell F i i la vida N ,i trobada en el grfic S-N, que correspon al mateix nivell Fi. L'histograma complet produeix un dany acumulat
i'K i'1
ni Ni
(7)
La qesti s, per, si la pea resisteix l'aplicaci de tot l'histograma de tensions. Aqu s on entra en joc l'enunciat de la regla de Miner: "Hi haur fallada quan el dany acumulat sigui igual a 1". s a dir,
j
K i '1
ni Ni
'
n1 N1
n2 N2
% ...
ni Ni
% ...
nK NK
'
(8)
Sovint, en lloc dels valors ni (i = 1, 2... K) es tenen els percentatges pi (i = 1, 2... K)
p i ' 100
j ni
ni
(9)
del nombre total de cicles per a cada nivell Fi. La predicci de la vida de la pea s
N '
100 P1 N1 % P2 N2 % ... % PK NK
'
100 K P i j i ' 1 Ni
(10)
44

4 Tensions fluctuants. Crregues simples
4.1 Diagrames de tipus Goodman. Flexi, traccicompressi (materials dctils)

Ja s'ha vist anteriorment (Sec. 1.1) que les tensions fluctuants es caracteritzen per dos parmetres, siguin Fm, Fa, o b Fmax, Fmin. Per a la representaci de diagrames de fatiga a vida constant, es tenen diverses possibilitats per escollir les coordenades. L'estudi es limitar, de moment, als casos de flexicompressi en materials dctils. Les coordenades ms utilitzades sn Fm, Fa. Si s'hi representa el resultat de molts assaigs, s'obt un nvol de punts tal com s'indica a la figura 4.1. S'ha intentat resumir aquests resultats traant diverses lnies; les ms corrents sn les segents: - Parbola de Gerber (Alemanya, 1894) - Recta de Goodman (Anglaterra, 1899) - Recta de Soderberg (Estats Units, 1930) Aquestes lnies apareixen dibuixades a la mateixa figura 4.1, per a valors de Fm > 0 (tracci). La recta de Goodman s, segurament, la ms utilitzada arreu i s'hi far referncia d'ara endavant.

45
4 TENSIONS FLUCTUANTS. CRREGUES SIMPLES
4.1 DIAGRAMES DE TIPUS GOODMAN. FLEXI...
Sf
Parbola de Gerber Recta de Goodman Recta de Soderberg
Re
Rm
Fm
Fig. 4.1 Lnies representatives dels resultats d'assaigs de fatiga La figura 4.2 representa un diagrama Fm, Fa complet. S'ha d'observar que el diagrama no s simtric, s a dir, que les Fm < 0 (compressi) no tenen influncia, fins a cert punt, sobre les Fa que causen les fallades. Aquest diagrama inclou, tamb, les rectes que representen les fallades esttiques per fluncia.
Re Sf
Re
Re
Rm
Fm
Fig. 4.2 Diagrama Fm, Fa complet. Crregues de flexi o de tracci-compressi. Materials dctils
46
4.1 DIAGRAMES DE TIPUS GOODMAN. FLEXI...
Una forma alternativa de representaci s la de la figura 4.3, que representa Fmax, Fmin en funci de Fm. Aquest s el diagrama modificat de Goodman (Goodman va proposar originriament la seva recta en un diagrama com aquest). El diagrama modificat de Goodman s el ms representatiu del fenomen, perqu cont tots els components de la tensi. No obstant aix, el diagrama Fm, Fa s molt ms prctic d'utilitzar.
Rm Re Fmax Sf 45 -Fm
O
Fmax Fm Fmin 0 1 Fmin -S

f
Rm
+Fm
45
- Re
Fig. 4.3 Diagrama modificat de Goodman. Crregues axials. Materials dctils

47
4.2 TORSI (MATERIALS DCTILS)
4.2 Torsi (materials dctils)

A diferncia de les tensions normals (tracci-compressi), les tensions tallants o tangencials positives i negatives sn idntiques en carcter i noms es distingeixen per convencions arbitrries de signe. Per tant, les tensions mitjanes sn sempre positives i noms es dibuixa la part dreta del diagrama Jm, Ja. Diversos investigadors han arribat a la conclusi que les tensions mitjanes no influeixen sobre les alternatives en els casos de provetes no entallades (Fig. 4.4).
Radi gran
te
Sf
R te
Jm
Fig. 4.4 Diagrama Jm, Ja. Assaigs de torsi. Provetes no entallades. Metalls dctils
No obstant aix, quan hi ha punts de concentraci de tensions, com s normalment el cas, l'estat de tensi en aquests punts ja no s el de la tensi tallant pura, i els resultats experimentals en provetes entallades indiquen que la tensi tallant mitjana fa decrixer la tensi alternativa permissible, de la mateixa manera que passa en el cas de les tensions normals (flexi, traccicompressi), (Fig. 4.5).
48

4.2 TORSI (MATERIALS DCTILS)
Rte
Rte
Rt m
Jm
Fig. 4.5 Diagrama Jm, Ja. Assaigs de torsi. Provetes entallades. Metalls dctils
4.3 Materials frgils

Els materials frgils, com s ara la fosa, presenten molta ms resistncia a la compressi que a la tracci. La implicaci d'aquest fet queda illustrada en el diagrama Fm, Fa de la fosa (Rm = 140 350 N/mm2) per a crregues axials (Fig. 4.6).
1,5 1,0
F a R m
0,5 0 -4,0 -3,5
Sf R m
= (0,4) (0,9) = 0,36 -1,5 -1,0 -0,5

Fm R
-3,0 -2,5 -2,0
0,5
1,0
Fig. 4.6 Diagrama Fm, Fa. Fosa de 140 a 350 N/mm2. Vida infinita. Crregues axials

49
4.3 MATERIALS FRGILS
En comparar aquest diagrama amb el corresponent a un material dctil (Fig. 4.2), sn evidents les diferncies segents: a) b) c) d) El criteri de fallada per fluncia no s aplicable; La resistncia esttica a la compressi s molt ms gran que la resistncia esttica a la tracci (relaci 4/1, aproximadament); La lnia lmit per a tensions mitjanes positives queda per sota de la recta de Goodman; Una tensi mitjana de compressi permet un gran increment de la tensi alternativa admissible.
El diagrama de la fosa per al cas de la flexi seria anleg al de la figura 4.6 (coeficient kl = 1, en lloc de kl = 0,9). Finalment, el diagrama Jm, Ja per a crregues de torsi, es pot estimar com s'illustra a la figura 4.7.
Sf : Lmit de fatiga per flexi 0,8 S f Rm : Lmit de ruptura a tracci
0,8 R m
Fig. 4.7 Diagrama Jm, Ja. Materials frgils
Jm
50

4.4 TRACTAMENT DE LA CONCENTRACI DE TENSIONS
4.4 Tractament de la concentraci de tensions

En el cas de les crregues fluctuants no hi ha acord sobre la manera ms correcta d'aplicar el coeficient de concentraci de tensions. El tractament teric d'aquest tema s extraordinriament complex i, de moment, es passar per alt. El mtode ms utilitzat s l'anomenat mtode de les tensions residuals, en el qual Kf s'aplica noms a les tensions alternatives. Un altre mtode, conceptualment ms rigors, s el mtode de la tensi mitjana nominal, segons el qual Kf s'aplica tant a les tensions mitjanes com a les alternatives, per desenvolupa un estudi complementari sobre les tensions residuals motivades per la fluncia local en els punts de concentraci de tensions. Aix fa que sigui d'aplicaci ms difcil i que no s'utilitzi tan correntment com l'altre mtode.
4.5 Consideracions sobre el coeficient de seguretat

El terme coeficient de seguretat s'aplica per indicar la relaci entre la resistncia estimada i la tensi calculada, i t una importncia fonamental en tot el procs de clcul i disseny, de tal manera que, com ms precisa s la determinaci de la resistncia i de la tensi, ms petit s el coeficient de seguretat requerit. En la prctica mecnica, els coeficients de seguretat estan normalment compresos entre 1,3 i 2, sempre i quan els clculs tinguin un mnim de precisi. Ara b, la interpretaci d'aquest concepte no est exempta d'ambigitat. Aix, en el cas del diagrama Fm, Fa, i sense la intenci de ser exhaustius, es poden donar quatre interpretacions diferents al coeficient de seguretat que correspon a un punt de treball (Fig. 4.8).

51
4.5 COEFICIENT DE SEGURETAT
Coeficient de seguretat: OR Cs = ON S
N
R4 R . 3 O 1 N 45 O2 O3
o
. . R2
}
. R1
Re
4 punts possibles de sobrecrrega
)F m Punt "nominal" Rm Fm
O 4
Fig. 4.8 Illustraci sobre el concepte coeficient de seguretat Ja que N est per sota de la recta de Goodman, l'estat de tensi correspon a un servei segur de l'element de qu es tracti. Ara b, la qesti s saber quin s el coeficient de seguretat. Segons quines siguin les condicions de la sobrecrrega, el punt N es desplaar seguint una o altra trajectria fins a arribar a la recta de Goodman. Els quatre punts R1, R2, R3 i R4 s'interpreten aix: R1 R2 R3 R4 La sobrecrrega afecta solament les tensions mitjanes La sobrecrrega afecta en la mateixa proporci la tensi mitjana i la tensi alternativa La sobrecrrega afecta en la mateixa quantitat la tensi mitjana i la tensi alternativa La sobrecrrega afecta solament la tensi alternativa
Com a resum, es pot dir que per interpretar correctament el coeficient de seguretat, s'ha de tenir en compte com es distribueixen les sobrecrregues entre les tensions mitjanes i les alternatives.
52
4.5 COEFICIENT DE SEGURETAT
Trobar expressions analtiques del coeficient de seguretat s immediat. Aix, per als quatre casos anteriors, el coeficient de seguretat t les expressions segents:
CS 1 '
O1 R1 O1 N
'
Rm (S N & Fa ) S N Fm
(1)
CS 2 '
O2 R2 O2 N
'
Rm S N Fm S N % Fa R m
(2)
CS 3 '
O3 R3 O3 N
'
S N (Rm & Fm % Fa ) Fa (Rm % SN )
(3)
CS 4 '
O4 R4 O4 N
'
S N (Rm & Fm ) R m Fa
(4)

53
5 Fatiga sota crregues combinades
5.1 Consideracions prvies

Fins aqu s'ha tractat exclusivament amb crregues simples (flexi sola, tracci-compressi sola i torsi sola). Ara es considerar el cas ms general de crregues combinades, s a dir, crregues que tenen components axials i tangencials (tracci o compressi, i cisallament o torsi). Abans d'entrar en matria, es far la hiptesi que totes les sollicitacions estan en fase, s a dir, que totes les components de la crrega arriben simultniament als seus valors mxims o pics. El cas en el qual hi hagi angles de fase (ja siguin ben determinats o b aleatoris), es reduir al cas de totes les crregues en fase, tot reconeixent que s'introdueix un cert error pel costat conservador. No hi ha, encara, un cos de doctrina coherent sobre els casos de fatiga sota crregues combinades; el que a continuaci s'exposa, per tant, s'ha de prendre com una situaci provisional de la qesti. Noms es prendran en consideraci els materials dctils, ja que sobre els materials frgils hi ha tan poca matria estudiada, que no s possible dir-ne prcticament res.

55
5.2 Tensions alternatives (materials dctils)

Del treball de diversos investigadors es poden treure les conseqncies que tot seguit s'expliquen. Si l'estat de les crregues combinades s tal que dna lloc a un estat de tensions biaxials alternatives Fa i Ja, es calcula una tensi alternativa de Von Mises
Fa '
Fa % 3Ja
(1)
Els coeficients de concentraci de tensions sn evidentment diferents per a Fa (flexi, tracci-compressi) que per a Ja (torsi). Per tant, aqu han de tenir la consideraci que augmenten la tensi (i no que rebaixen la resistncia), i la tensi alternativa de Von Mises s'expressa, ara, per
F) a '
(Kf F Fa )2 % 3 (Kf J Ja )2
(2)
A efectes de clcul, aquest valor F'a s'utilitza com una tensi alternativa de flexi i la condici de fallada s'expressa per
Fa $ S
(3)
on S s la resistncia a la fatiga de flexi alternativa, amb els seus coeficients kd, ks de modificaci, per sense els Kf F , Kf J , que es consideren inclosos dins F'a. Una interpretaci grfica d'aquesta teoria (que s una adaptaci a la fatiga de la teoria de la mxima energia de distorsi per a tensions esttiques) es pot veure a la figura 5.1, on la zona de seguretat est limitada per un quart d'ellipse.
56

5 FATIGA SOTA CRREGUES COMBINADES
5.2 TENSIONS ALTERNATIVES (MATERIALS DCTILS)
2 Equaci: ( KfF.F a ) + 3 ( KfJ.J a ) = S 2
0,58 S S : Resistncia a la fatiga (flexi)
KfF.F a Tensi normal
Fig. 5.1 Teoria de Von Mises aplicada a la fatiga sota crregues combinades (tensions alternatives)
5.3 Tensions fluctuants (materials dctils)

En aquest cas es defineixen: a) Tensi mitjana de Von Mises
Fm '
Fm % 3Jm
(4)
b) Tensi alternativa efectiva de Von Mises
F) a '
(Kf F Fa)2 % 3 ( Kf J Ja)2
(5)
on els nous parmetres Fm i Jm representen les tensions mitjanes normals i tangencials, respectivament.

57
5 FATIGA SOTA CRREGUES COMBINADES
5.3 TENSIONS FLUCTUANTS (MATERIALS DCTILS)
Aquests valors s'entren al diagrama de Goodman per al cas de flexi simple, on la recta de Goodman representa el lmit de fatiga sense considerar la concentraci de tensions. La tensi de Von Mises s essencialment positiva; per aix, els casos de tensi mitjana de compressi (en els quals la recta de Goodman s horitzontal) queden mal explicats per aquesta teoria. En aquestes circumstncies, el que es recomana fer s prendre com a tensi mitjana la tensi principal algebraicament ms gran de l'estat de tensi Fm i Jm, s a dir,
Fm '
Fm 2
Fm 2
)2 % Jm
(6)
Amb aquesta correcci els resultats obtinguts sn ms acceptables.
58


La Fatiga en Elements Mecànics, Jacint Bigordà

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Fatiga en Elements Mecànics, Jacint Bigordà

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1 Consideracions introductries

1.1 Introducci. Tipus de tensi

i una amplitud de tensi

Fmax & Fmin 2

Alguns casos particulars, amb valors singulars de Fm i/o Fa , tenen denomina-

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

1.1 INTRODUCCI. TIPUS DE TENSI

Fmax & Fmin 2

Casos particulars Tensi esttica Fa = 0 Tensi pulsatria Fm = Fa

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

1.1 INTRODUCCI. TIPUS DE TENSI

1.2 Mecanisme de la fatiga

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

1.3 NATURALESA ESTADSTICA DE LA FATIGA

1.3 Naturalesa estadstica de la fatiga

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 Assaigs de flexi rotativa amb provetes estndard

2.1 Mquines d'assaig de fatiga

Fig. 2.1 Mquina de fatiga de Whler

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.1 MQUINES D'ASSAIG DE FATIGA

Acoblament 250 R flexible Motor 7,6 C M

Fig. 2.2 Mquina de fatiga de Moore

2.2 Diagrama S-N. Lmit de fatiga

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA

2 )2 Amplitud de tensi (N/mm )

0 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Vida, N (cicles x

Fig. 2.3 Coordenades lineals

2 2 Amplitud de tensi (N/mm ) )

Fig. 2.4 Coordenades semilogartmiques

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA

Fig. 2.5 Coordenades logartmiques

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA AMB PROVETES ESTNDARD

2.2 DIAGRAMA S-N. LMIT DE FATIGA

Fosa Alumini Magnesi Aliatges

S'f = (0,3 0,4) Rm [N = 5 108]

Lmits de fatiga S'f de diversos materials (assaigs estndard)

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA...

2.3 VIDA FINITA. DIAGRAMA S-N SIMPLIFICAT PER A L'ACER

Fig. 2.8 Construcci simplificada del diagrama S-N per a l'acer

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

2 ASSAIGS DE FLEXI ROTATIVA...

2.3 VIDA FINITA. DIAGRAMA S-N SIMPLIFICAT PER A L'ACER

log S N ' &m log N % b

Determinats aquests parmetres, la resistncia S'N que correspon a N s

i alternativament, el nombre de cicles N que correspon a una resistncia S'N s

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

3 Influncia de les condicions no estndard

J. BIGORD i J. FENOLLOSA, La fatiga dels elements mecnics (Tem-UPC, 1992)

3 INFLUNCIA DE LES CONDICIONS NO ESTNDARD