UNA POLTICA SENSE POLTICS

PROPOSTES PER UNA DEMOCRCIA AVANADA O INTEGRAL A LA CATALUNYA INDEPENDENT Germ PELAYO* Setembre 2013

Introducci El ttol daquest article pot semblar provocador per no en t pas la intenci. No t cap altre propsit que el de respondre a lactual crisi de la democrcia. Tothom critica la immoralitat i la inoperncia de la classe poltica per s ms difcil trobar alternatives de soca-rel. La tesi central daquest treball s senzilla: la millor, i potser fins i tot lni ca manera, de solucionar el problema s atacar les seves causes, tot proposant un conjunt de mesures per una poltica sense professionals de la poltica. s possible una poltica sense poltics? Nosaltres creiem que s i amb aquest article convidem a la societat a debat. Aquestes mesures estan pensades per operar en lescenari duna futura Catalunya independent, per amb variacions poden servir per qualsevol altre pas o societat. Potser no s realista creure que el nostre pas, la independncia del qual sespera daqu un o pocs anys, adoptar el sistema poltic descrit aqu o res de semblant, per malgrat tot locasi de parlar-ne s immillorable, en el context de la necessitat dun debat sobre el model dEstat independent per construir. La corrupci s estructural a la poltica, especialment a les altes esferes. Les darreres revoltes a Brasil, Turquia, Bulgria, Romania, Lban... mostren que s un problema dabast mundial en el marc de les democrcies liberals, si b tamb existeix amplament en rgims autoritaris com per exemple el xins. En el primer cas, que s el que ens ocupa, si un partit aspira seriosament a guanyar unes eleccions, les regles permeten (per manca de control i transparncia) accedir a diners privats per tenir una ampla presncia pblica. Altres partits honestos que no segueixen el mateix joc, i que generalment sn partits amb un nombre petit de votants, molt difcilment guanyaran cap elecci ni tindran una presncia pblica destacable. Passades les eleccions els partits rendeixen comptes en prioritat als seus finanadors i molt rarament als seus votants o al poble en general. Ni els pobres ni les generacions futures no financen els partits , per tant a lhora de la veritat, ms enll de les promeses electorals dalguns partits, els seus interessos no compten. En nom de qui actuen els parlamentaris? Quin s el sentit de la representativitat i els mitjans pel seu control? la dependncia financera dels Estats fa que els governs, encara que hagin estat triats pel poble, segueixen el dictat dels bancs i de les institucions internacionals, que representen els poders fctics de les finances mundials en el segle XXI i lobjectiu de les quals s la destrucci del mercat laboral i la privatitzaci i destrucci dels serveis de benestar que algunes regions del mn hem gaudit fins ara (educaci, salut, pensions, transports, etc.) tot portant a un sucidi social a mig termini. La democrcia afronta el desafiament d'una greu crisi multifactica que afecta la civilitzaci moderna en tots els vessants : econmic, social , cultural , poltic , ecolgic o psicolgic , entre d'altres , i que engloba problemes dispars per interrelacionats , com el caos financer mundial i la falta de legitimitat de les classes poltiques dels Estats . L'acumulaci de poder internacional econmic i financer repercuteix en un desmantellament de l'Estat de benestar i dels drets cvics i poltics , fins i tot en pasos en qu aquests sn forts i inamovibles fins fa ben poc . Com a part d'aquest procs , la democrcia , en altre temps un aspecte fonamental de la governana de moltes societats , corre el risc d'esdevenir un element residual .

Per tot aix , aquesta democrcia deslegitimada i en crisi no durar molt de temps en el seu estat actual , sin que noms pot transformar-se o morir . La seva mort pot esdevenir per imitaci , extensi i consolidaci dalguns rgims semiautoritaris o autoritaris les societats dels quals s'han modernitzat plenament , especialment a sia . En canvi , la seva transformaci implica afrontar almenys tres reptes: el desafiament de la participaci , el desafiament de la inclusi i el desafiament de l'escala . En primer lloc , es tracta de transformar el rgim representatiu actual en una democrcia evolutiva que respongui a les necessitats socials i al desenvolupament d'una major i millor participaci ciutadana . Aquesta democrcia hauria dincloure, en segon lloc , a tots els sectors de la societat : fbriques , escoles , comeros , mitjans , consumidors , multinacionals . Finalment la democrcia s'hauria d'estendre a totes les escales del territori , del local al mundial , i ser capa d'articular-les de manera comprensiva i efica . 1 El conjunt de mesures de larticle present vol ser una resposta al primer daquests reptes: la genuna participaci i deliberaci ciutadana, enteses com lelement que ha de cimentar una democrcia avanada o integral.

Les propostes innecessries i les propostes insuficients sobre la reforma electoral i poltica Front a la crisis de la poltica, en el cas que ens ocupa a Catalunya, els partits poltics i altres entitats han proposat diverses solucions de regeneraci entre les quals aqu citarem dues dinnecessries i dues dinsuficients. Nhi ha daltres per pensem que aquestes quatre sintetitzen b les diferents possibilitats de regeneraci del sistema sense qestionar-lo. Les innecessries al nostre entendre sn la reorganitzaci del sistema de recompte dels vots i les llistes obertes. Les insuficients sn el desenvolupament duna llei per a la transparncia i la rendici de comptes, i la revitalitzaci de lestructura de poders amb la seva ampliaci i la restituci de la seva independncia. La nostra tesi s que en qualsevol cas cap daquestes mesures s suficient per resoldre el problema de la crisi de la democrcia, que s ms profund i requereix una reorganitzaci radical de lorganitzaci poltica, en el marc duna transformaci sistmica. El doble vot segons territori i poblaci, la primera de les solucions en debat, seria un canvi fruit del consens entre els partits que volen una circumscripci nica i els que defensen lequilibri entre territoris. Considerem que aquesta es una operaci superficial i inefectiva en el sentit que, independentment de la legitimitat dels valors en que es pugui sustentar cadascuna de les opcions que formen part del consens, aix com del valor destablir aquest consens en s mateix , el resultat prctic seria un o diversos canvis en la correlaci de forces dels partits, sense un qestionament o millora de la naturalesa daquests partits ni dels problemes de la corrupci poltica ni de lexistncia de poders fctics locals i mundials, ms enll de les prpies institucions europees en el cas catal, que sn els que realment decideixen el marge dactuaci de les poltiques pbliques i sobre els quals la capacitat dinfluncia ciutadana , ja sigui organitzada per territoris, individualment o daltres formes, s avui dia nulla o molt petita. Les llistes obertes sn una altra de les solucions-miratge que concentren latenci de molts ciutadans i ciutadanes honestos que desitgen la millora democrtica. Per les llistes obertes ja existeixen al menys parcialment, per exemple, al Senat espanyol que malgrat tot s conegut per ser un refugi de corruptes provinents daltres administracions. s un sistema que funcionaria en la circumstncia en que conegussim b lhistorial i sobretot les intencions de totes i cadascuna de les persones candidates, per aix passa molt rarament pel que fa a lhistorial i s totalment imprevisible pel que fa a les intencions. En realitat, en el millor dels casos la major part de la

ciutadania est informada de la mala gesti dalgun personatge poltic que governa o ha governat en el passat, i lexistncia de les llistes obertes esdev til per castigar aquests candidats dolents o corruptes sense perjudicar llurs partits, per no poden assegurar que governi desprs no cometi els mateixos errors, faltes o crims o fins i tot daltres pitjors. Per tant, enlloc de resoldre el problema noms el perpetuen. Una llei per la transparncia i la rendici de comptes, en tercer lloc, que sapliqus de manera efectiva, seria una soluci necessria per insuficient. Podria ajudar a reduir la possibilitat dincidncia de casos de corrupci, prevaricaci i altres abusos de poder per part dels nous governants, per no eradicaria larrel del problema, qu s el fet que lobjectiu de servir el seu poble, els poltics professionals el desenvolupen en parallel a lobjectiu de, ja no noms guanyar-se la vida, el ms folgadament possible en molts casos, sin tamb la dexpandir el seu poder personal, el del seu partit, i sovint tamb exercir una defensa acrtica del statu quo que representa el sistema poltic del que forma part, tot ignorant o oposant-se a una necessria millora permanent de la democrcia, que hauria de ser vista com un dret ciutad per que s contrria a la permanncia dels privilegis dels que governen. Incrementar la transparncia i la rendici de comptes dificultaria les prctiques de molts poltics tendents a voler satisfer els seus propis interessos, per no leliminaria i amb el temps i una certa relaxaci de les normes, perdria eficcia i intensitat. Ampliaci del nombre de poders i restituci de llur independncia. Ms enll del sufragi universal, dos dels principis histrics constituents de la democrcia representativa moderna han estat el repartiment dels poders i els sistemes bicamerals. Per sovint, la histria ha convertit el desitjat equilibri entre els tres poders en un domini real de lexecutiu mitjanant la xarxa dinfluncia del partit governant. Al seu torn els senats o cambres altes han jugat tamb histricament el rol de filtres conservadors en favor del statu quo, tot desvirtuant o bloquejant lleis emanades dels congressos, contrries als interessos de les elits. Si lobjectiu de la distribuci de poders com del bicameralisme, era pluralitzar la poltica mitjanant lequilibri entre institucions independents, la histria est farcida dexemples de manca dindependncia dels poders que han amagat relacions de fora no transparents. Actualment, una proposta que circula en els debats ciutadans, s la de lampliaci de poders a altres esferes avui dia fonamentals per a la poltica com lanomenat quart poder comunicatiu i daltres com el sistema educatiu. A ms a ms, laplicaci de la transparncia i la rendici de comptes a les institucions dels vells i nous poders ajudaria a aconseguir llur independncia real, tal com Montesquieu la va imaginar fa ms de dos segles i mig, i en el cas dels nous sectors contribuir a llur democratitzaci. Per si lequilibri de poders entre institucions es considerava un aspecte fonamental, almenys en teoria, per a la bona salut de les democrcies liberals en el segle XX i abans, una democrcia avanada que sadapti a les necessitats de les societats complexes del segle XXI no pot conformar-se amb cercar la pluralitat entre blocs institucionals, ja que el temps ha demostrat fins quin punt els poders fctics impregnen tots i cadascun daquests amb el seu clientelisme. La suma daquestes propostes no solucionaria al nostre entendre, el problema de fons que constitueixen la crisi de la democrcia. Concretament, en primer lloc, la prdua de poder de les institucions poltiques en una societat mundialitzada on els mercats i els poders fctics que hi sn al darrera sn els que realment prenen les decisions, i en segon lloc la perpetuaci voluntria de classes poltiques servils daquest sistema que teatralitzen, amb el suport dels mitjans prosistmics, debats estrils sobre temes poltics menors mentre obeeixen els mercats i sacrifiquen el benestar del poble tot intentant fer-nos creure en una mena de TINA2 poltica, on la democrcia (s a dir la democrcia liberal moderna, tamb anomenada poliarquia) s el pitjor

sistema possible a excepci dels dems en la famosa expressi de Churchill , la qual potser tenia ra de ser quan la va pronunciar, en un lluny 1947, per no el 2013.

La possibilitat i la necessitat duna poltica sense poltics. Les classes poltiques que ens governen diuen representar aquesta democrcia, que s lnica possible segons elles. Per no ho s en realitat. Hi ha alternatives al representativisme liberal i aquestes sn viables, ms enll de moltes experincies locals succedes, a escala duna societat de masses duns quants milions dhabitants. Laugment del nivell cultural de la poblaci en els darrers 30 a 50 anys i larribada de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci permeten que avui hom pugui parlar de la possibilitat duna governabilitat sense classes poltiques privilegiades. Aquesta alternativa va ms enll de mesures irrellevants o insuficients com les mencionades anteriorment, que resulten de falses pistes i que permeten que els poltics i els poders fctics darrere, mantinguin els seus privilegis mentre el poble de la nova Catalunya independent continu polticament enganyat durant al menys una nova generaci (uns 30 anys ms), tal com ha estat el cas amb el rgim sortit de lanomenada transici democrtica espanyola. Hom parla de molts serveis i beneficis socials que Catalunya gaudiria en recuperar els diners que actualment es queda Espanya, per ning no explica quines garanties hi ha de que tots aquests diners es destinin realment per cobrir les necessitats del benestar del poble com a legtim destinatari, ms enll duna idea vaga segons la qual la proximitat geogrfica dun govern a Barcelona permetr un millor control ciutad dels recursos pblics. s un bon argument si hom aspira noms a la independncia poltica dEspanya, per s un argument pobre i una oportunitat perduda si enlloc duna nova provncia dun planeta liberal, volem crear una societat justa i lliure capa de produir els beneficis substancials que la poblaci necessita i capa daportar el seu gra de sorra per un mn millor. Si el problema principal de la poltica s la perpetutat dels privilegis i dels abusos duna classe de mandataris i funcionaris que serveixen un capitalisme salvatge mundial, aleshores una democrcia sense professionals de la poltica i amb la mateixa ciutadania defensant els seus propis interessos per frenar les elits, seria la millor alternativa a la crisi de les institucions. Hem anomenat lescenari resultant de laplicaci daquestes propostes de democrcia avanada o democrcia integral tot donant prioritat a explicar el contingut de les propostes i sense entrar, de moment, en el debat sobre quin nom li escau millor, debat que deixem per una propera ocasi.

Els desafiaments de la democrcia avanada o integral Lobjectiu s fer operatiu una governabilitat que realment representi el govern del poble. Aix implica un enorme desafiament no noms poltic sin tamb civilitzacional en primer lloc i logstic tamb, entre daltres aspectes. Es tracta de generalitzar eines de participaci ciutadana fins ara experimentades a escala local i fragmentada, i fer-ho de manera que lexercici de presa de decisions de la ciutadania mitjanant aquests processos esdevingui laspecte essencial o troncal del sistema al mateix temps que el ciutad o ciutadana comuns esdevenen els protagonistes centrals de la poltica.

En primer lloc cal emmarcar aquest canvi dins del desafiament duna transici integral que afecta el conjunt de la cultura i la societat capitalistes: posar en marxa un sistema poltic orientat a lempoderament i lalliberament de les persones contribueix a qestionar i desenvolupar esforos per superar una economia, una cultura i un marc civilitzacional que ensenyen lobedincia, la resignaci, la submissi i la passivitat . El canvi poltic pot tenir conseqncies sobre el conjunt del paradigma capitalista i comportar la recerca duna altra economia enlloc del capitalisme financer o altres formes de capitalisme; una altra relaci amb la biosfera enlloc de lextractivisme i la producci incontrolada de residus i polluci; una altra relaci amb nosaltres mateixos enlloc de lutilitarisme, la mercantilitzaci i el consumerisme; altres relacions home dona enlloc del patriarcat, etc. La repercussi a llarg terme s la superaci del capitalisme com a paradigma dominant i polticament la democratitzaci daltres esferes socials com leconomia i les relacions amb la biosfera. Per linrevs tamb s veritat: els avenos en cadascun daquests canvis necessaris, tindrien conseqncies positives sobre el procs de transformaci poltica. No entrarem en debats estrils dous i gallines sobre quin daquests canvis s prioritari o ms important, car en un context de crisi multidimensional tots ells estan interrelacionats. Dit aix, la intenci daquest article s de tractar noms la qesti de la transformaci poltica per una voluntat dacotaci temtica, sense treure importncia a aquests altres camps de la societat com leconomia, el medi ambient, leducaci, etc. en el marc duna necessria transici nacional i mundial cap a alguna mena de post-capitalisme que satisfaci les necessitats humanes i en el qual els pobles manin per sobre dels mercats i els poders fctics. El segon desafiament s de tipus logstic. Ms enll de lexistncia o no de voluntat poltica per una transici cap a una democrcia avanada, el desafiament organitzatiu pot comportar un escull aparentment insalvable. Com intensificar radicalment el grau de democrcia duna societat de masses com ara Catalunya, i donar veu de manera permanent a 7,5 milions dhabitants?, com aconseguir combinar la circulaci permanent de la veu ciutadana de baix a dalt, tot convertint-la en mandat exclusiu, amb la necessitat de fer funcionar efica i rpidament un aparell dEstat i un sistema pblic moderns? Val a dir que les anomenades democrcies representatives varen ser solucions de governabilitat corresponent al llarg duna perode histric, lera contempornia, amb una determinada tecnologia de les comunicacions, i que el fet dhaver deixat en rere aquest perode histric es fa pals en la inadaptaci de lEstat i la seva crisi, i comporta la possibilitat, que esdev necessitat i clam social, de mudar cap a altres solucions, laplicaci de les quals implicar ia un aprofundiment cam duna democrcia avanada, ms legtima car ms adaptada a les necessitats del temps que vivim. La grandria duna societat com la catalana i la complexitat inherent a llur governabilitat, fa imperatiu imaginar una organitzaci logstica en el circuit de presa de decisions i en el cicle de vida daquestes decisions, que siguin radicalment diferents de la que operen en les democrcies representatives. En aquest sentit, dos aspectes necessiten ser repensats radicalment: els actors participants en cadascuna de les etapes del cicle de vida de les poltiques i la circulaci del mandat entre els actors. El cicle de vida de les poltiques pbliques es pot dividir en tres grans etapes: 3 1) Concepci i debat de la proposta 2) Elaboraci, aprovaci i aplicaci de la llei 3) Seguiment i avaluaci de la implementaci i eventual sanci dels responsables.

Lactivitat poltica de moltes democrcies liberals entre les quals la catalana, es concentra en la segona etapa i concerneix marginalment la primera, mitjanant les iniciatives legislatives populars, i la tercera. Una democrcia avanada estendria el seu funcionament al llarg de les tres etapes tot centrant llur acci en el debat ciutad sobre les propostes i tamb en lavaluaci dels resultats. Quant a la circulaci del mandat, aquesta es desenvolupa de dalt a baix i noms es compensa amb un insuficient i manipulat sufragi universal, inefica pel que fa a la redistribuci de poder ja que els partits amb ms recursos per guanyar les eleccions sn aquells que mantenen ms aliances dinteressos amb els poders fctics i aquests sn suficientment slids com per corrompre o apartar de la carrera electoral qualsevol fora aspirant a governar, nova o vella, que no savingui als seus interessos. En conclusi, el desafiament fonamental duna democrcia avanada s el dassolir un repartiment ms equilibrat entre actors de les diferents parts del cicle i una circulaci del mandat de baix a dalt que faci efectiva lexpressi govern del poble.

Les propostes per una democrcia avanada o integral Es tracta de posar a labast ciutad una diversitat de mitjans dorganitzaci, la suma i equilibri de les quals facilitar lexpressi de la prpia diversitat i complexitat duna societat com la catalana o tamb de qualsevol altra unitat del territori: democrcia directa, deliberativa, amb crrecs triats per sorteig, subsidiarietat integral i revocaci immediata dels corruptes. Amb un perode constituent participatiu per definir entre totes i tots el model de societat i dEstat : Democrcia directa Consultes ciutadanes gaireb setmanals (com a Sussa) per a totes les qestions importants sense cap excepci, malgrat que la participaci pugui ser baixa en un primer moment, car aix no s indicatiu de fracs del nou sistema com debades ha estat apuntat, sin de falta de rodatge. Democrcia deliberativa Consells Ciutadans (com els jurats populars) triats per sorteig per deliberar amb ms temps sobre projectes ms precisos proposats pel parlament o per la mateixa ciutadania.4 Parlament i Govern triats per sorteig - (com a lAtenes clssica) cada 2-3 anys entre llistes de persones independents (sense representar a cap partit) que han passat prviament una prova de qualificaci especfica (sense lmits en el nombre de persones candidates acceptades) per exercir cadascun dels crrecs.5 Subsidiarietat integral (fer efectiu el govern de baix a dalt) 1) Els consells ciutadans deliberen respectant, complint i donant forma a les decisions de les consultes o referndums. 2) Els parlamentaris noms tradueixen en lleis el mandat dels consells ciutadans i el dels referndums. 3) El govern noms executa el mandat de les lleis i no t capacitat de proposar lleis (o t una capacitat limitada per llei a un mnim percentatge o a situacions demergncia) Perode constituent (Com a Islndia) Elaboraci participativa de la constituci catalana, en la qual hom espera incloure punts per refundar el sistema econmic i financer i reconstruir una societat del benestar. Revocaci immediata De tot crrec (incls el futur president de la Repblica) imputat en qualsevol cas de corrupci o abs, i suspensi temporal de tot crrec demandat. Establir una lnia

de judicis rpids per tots els abusos de la funci pblica. Eliminaci integral de la impunitat de qualsevol responsable poltic.

1. Estendre i generalitzar la democrcia directa El millor govern del poble s aquell en el que tot el poble participa. La democrcia directa s avui tcnicament possible tant per via presencial com electrnica a escala dun pas desenvolupat de 7,5 milions dhabitants com Catalunya i de territoris ms grans. Una democrcia integral o avanada precisa, entre altres eines, la convocatria de consultes ciutadanes gaireb setmanals (com a Sussa) per a totes les qestions importants sense excepcions. Malgrat que la participaci pugui ser baixa en un primer moment, aix no s indicatiu de fracs, sin duna banda, duna falta de rodatge del nou sistema per duna altra, de la impossibilitat tcnica de que tota la ciutadania pugui participar en decisions relatives a tots els afers. La decisi sobre totes les orientacions fonamentals en economia, poltica, societat, medi ambient, etc. relacionades amb una comunitat humana que habita un territori com ara un estat sobir, ha de estar directament en mans de tot el poble. Independentment del fet que la implicaci en una votaci sigui baixa, el principi de la democrcia s que la veu i el vot de cada persona compta, per donat que no tothom pot participar en la deliberaci de tots els afers que afecten el funcionament duna comunitat de gran escala com un estat sobir, la participaci comuna universalitzada es pot reduir a la decisi sobre les tries ms fonamentals. Quines sn aquestes? A Sussa, el sistema de democrcia semi-directa determina que si b el poder legislatiu est en mans del Parlament, la ciutadania pren decisions fonamentals mitjanant els referndums, les iniciatives constitucionals i les iniciatives cantonals. Els referndums concerneixen totes les reformes constitucionals i les iniciatives ciutadanes per revocar algunes lleis o parlamentries per restablir-les. La prctica daquest sistema ha mostrat malgrat tot les seves limitacions: si b una part important de les iniciatives proposades ho han estat per una societat civil molt activa favorable a una transformaci per una societat ms justa i sostenible, el conjunt de votants no ha seguit el joc i una bona part de les iniciatives (ms del 90%) dels darrers anys han estat rebutjades. Aix demostra, al menys en el cas sus, que la democrcia directa mitjanant referndum a partir de la sola iniciativa ciutadana i en el marc dun sistema parlamentari liberal, no s suficient per millorar una societat. A ms a ms si els referndums afecten tan sols els canvis constitucionals, s possible que el conjunt de la poblaci no tingui capacitat de decisi per via directa sobre alguns temes determinats. A Catalunya, lobjectiu daquesta proposta s aplicar la democrcia directa pels temes o competncies considerades fonamentals, mitjanant ls generalitzat de referndums: a) Els temes que considerarem fonamentals sn tots els que afecten els articles de la constituci per tamb daltres. Els temes fonamentals no constitucionals sn identificats ja sigui per la mateixa societat en un referndum qualificat de mltiples respostes al principi de cada mandat, ja sigui pel Parlament. Els temes no fonamentals sn deliberats en els Consells Ciutadans (veure lapartat sobre democrcia deliberativa) b) Els referndums semmarquen en un sistema ms ampli o integral que combina models diferents (la democrcia deliberativa i una democrcia representativa de tipus tcnic, a ms de la democrcia directa). Aquest sistema hbrid hauria de substituir lactual parlamentarisme de partits.

c) Semmarquen tamb en la possibilitat duna democrcia econmica, s a dir dun procs de qestionament i arribat el cas de transformaci del capitalisme cap a un nou model econmic lliure (no planificat) i segur (no precaritzador) per a totes i tots i no per a uns pocs, al mateix temps que sostenible. Per instrumentalitzar aquesta proposta, cal crear un model per a la celebraci generalitzada de referndums en el marc del sistema de democrcia integral descrit. La democrcia directa mitjanant referndum afectar les competncies segents: Laprovaci per separat de tots i cadascun dels articles de la nova constituci catalana. Lelaboraci prvia dels articles es faria mitjanant un procs constituent (veure lapartat sobre el procs constituent) ms llarg i meticuls de consells ciutadans cadascun dels quals deliberaria sobre un o varis articles. La reforma de qualsevol article duna constituci ja aprovada, a proposta de la prpia ciutadania mitjanant iniciatives que reuneixin 50000 signatures en 6 mesos. La reforma de qualsevol tema considerat fonamental encara que no disposi darticle a la constituci, a iniciativa de la ciutadania mitjanant una iniciativa legislativa, o a iniciativa del Parlament Tota altra temtica proposta per una iniciativa legislativa, s a dir que reuneixi 50000 signatures en 6 mesos.

No sestabliria un lmit mnim de participaci per cap dels temes dels referndums ja que es defensa la perspectiva de que una participaci baixa no representa un fracs de la democrcia directa sin un esgla relatiu en levoluci cap a una implicaci creixent o estable de tota la ciutadania en les decisions del pas o del territori. Altres mesures, especialment deducaci ciutadana, hauran de reforar o facilitar aquesta evoluci. No hi ha estudis sobre el cost estimat dun sistema de referndums a Catalunya. En un primer clcul aproximatiu es podria posar una xifra de lentorn de 5 milions deuros per referndum. En un sistema de vot trimestral de quatre celebracions a lany, cada celebraci recolliria un nombr e de preguntes variable en funci de les iniciatives populars aparegudes i de la capacitat propositiva del Parlament durant el mateix perode. Aix donaria lloc a un cost total inicial de 20 milions deuros lany els quals sanirien reduint progressivament amb ls de la votaci electrnica.

2. Utilitzar la democrcia deliberativa per a la resta de decisions de la funci legislativa Lelement caracterstic del que hem anomenat democrcia deliberativa en aquest article sn els Consells Ciutadans (CC). Aquests prenen la resta de decisions de la funci legislativa no assignades en el sistema de referndums. s a dir que creen les lleis amb assistncia dels membres del Parlament. Els CC sn grups reduts i aleatoris de ciutadanes i ciutadans que es reuneixen durant un perode duns pocs dies per emetre una opini sobre un tema o una decisi particular, desprs dhaver estudiat en profunditat totes proves i arguments presentats per actors diversos implicats en el procs que porta a aquesta decisi, ja siguin institucions pbliques, associacions, xarxes ciutadanes o representants dinteressos particulars. Els referndums, de la mateixa manera que les eleccions parlamentaries o governamentals de les democrcies liberals, sn instruments que anullen la possibilitat dun debat raonat, informat o enriquit en una societat de massa, necessaris en general per conduir decisions encertades de

governana. Els votants trien una opci dun referndum, o un candidat o llista electoral sense , en un gran nombre de casos, haver reflexionat adequadament la seva tria, i molt sovint influenciats per la propaganda electoral que simplifica els arguments, escenifica la vida personal dels candidats i descobreix les prctiques corruptes sense, malgrat aix, portar a una reflexi de fons sobre la corrupci i al mateix temps desviant latenci sobre els debats socials. Les democrcies modernes atorgaren als parlaments la funci de representaci de lgora o espai de deliberaci com, smbol a petita escala dun debat que no pot tenir lloc entre milions de persones. Per la soluci a un problema en cre un altre que s la partitocrcia, s a dir, una concentraci del poder en mans dels aparells de partit, els parlamentaris, els governs i els seus assessors. La partitocrcia i la poltica espectacle maten la veritable democrcia i expulsen el debat poltic de la societat mentre que a linterior dels parlaments s installa una agenda de treball determinada per la producci legislativa del propi govern, per lorientaci gaireb sempre moderada i sistmica dels partits majoritaris i pel predomini de la disciplina de vot. La deliberaci poltica precisa dun temps llarg i una deliberaci a petita escala, actualment incompatible amb els Estats moderns que precisen un ritme rpid en una presa de decisions que afecta una gran escala del territori o una gran poblaci. El primer desafiament i objectiu s, en conseqncia, organitzar lestructura logstica que ha de permetre el funcionament permanent daquest procs de presa de decisions deliberati va. Les propostes de llei sobre les quals els CC deliberen, apareixerien com a iniciativa de la mateixa ciutadania (amb una iniciativa de 50000 signatures en 6 mesos), o dels membres del Parlament, que coordinen lagenda temtica i cobreixen els temes no proposats por la ciutadania. Daquesta manera, saconsegueix reinstallar el debat poltic de temes i continguts en el conjunt de la societat i sexpulsa la poltica com a espectacle. Les persones participants sn les que responen positivament a una invitaci a participar entre un grup ms ampli escollit a latzar a partir del cens general, seguint uns criteris proporcionals dedat, sexe, professi i altres parmetres. Per exercir la seva funci aquestes persones obtenen lexempci laboral durant el perode de 2-4 dies que dura cadascun daquests consells, i sn remunerats adequadament, amb un mnim corresponent al salari oficial propi dun titular de llicenciatura universitria de cincies humanes, i amb un salari superior en els casos de les persones que cobrin ms. Els actors que aporten la informaci han de representar en el seu conjunt tot larc dopinions relacionades amb el tema en qesti, des dels que hi sn favorables a un canvi, els que hi sn contraris, o els que presenten una de vries opcions possibles si s el cas. Equips de funcionaris formats adequadament sencarreguen dorganitzar la logstica del procs de celebraci de cada consell. Des de fa alguns decennis molts CC han anat desenvolupant-se puntualment en diferents parts del mn sota noms i variants diferents, de manera que hom disposa o pot disposar duna base de dades dexperincies suficientment ampla que ha dajudar a inspirar una bona tria a lhora de decidir altres detalls sobre laplicaci daquestes iniciatives. Tamb cal explorar i considerar la possibilitat de desenvolupar en parallel altres iniciatives de democrcia deliberativa amb formats diferents dels CC com ara els pressupostos participatius. Malgrat aix no existeix cap experincia duna aplicaci sistemtica al conjunt de lmbit de la funci legislativa dun Estat o ni tan sols a una part daquest (per exemple a lrea temtica que podria correspondre a lmbit dimplementaci dun ministeri). Es tracta dun desafiament que incrementa la complexitat de la funci legislativa dels parlaments tradicionals per que malgrat tot, amb una logstica adequada pot portar-se a terme sense problemes majors.

El cost anual de la implementaci daquest sistema es pot calcular, en una primera aproximaci, a Catalunya, entorn dels 6 milions deuros anuals. Aquest clcul resulta de la multiplicaci del nombre de lleis aprovades en mitjana anual al Parlament de Catalunya, en torn a les 30, i el cost mitj de les conferncies de ciutadans, si sentn que es celebraria una per llei, i que es calcula entorn dels 200000 euros6 de mitjana.

3. Membres del Parlament i del Govern triats per sorteig Substituir la poltica professional per una de ciutadana implica disminuir o desintegrar en els organismes ms importants de la governana del pas, el risc, sempre probable des dun punt de vista sociolgic, dacumulaci i abs de poder, contraris a la prctica democrtica. La tria per sorteig daquests crrecs es faria cada 2 o 3 anys entre llistes de persones que es presentarien sense representar cap partit o afiliaci ideolgica. Duna primera llista oberta a tothom sense lmit de nombre, sen faria un examen daptituds i coneixement generals i de prctica i coneixement especfic segons el crrec a cobrir. Entre els aprovats (sense que calgui recrrer a numerus clausus), sen faria els sortejos definitius per cobrir cadascuna de les places ( diputats, president i secretari del Parlament), ministres dels diferents rams i altres crrecs adjunts de categoria poltica. Les persones escollides rebrien una formaci especfica intensiva dun mes, en equip, abans dexercir. A diferncia dels actuals parlaments i governs representatius, la seva funci seria de fer complir el mandat expressat permanentment per la ciutadania. Els governs i en menor mesura els parlaments sn, en els rgims representatius propis de les societats de masses contempornies, espais de concentraci i debades abs de poder, fruit dunes regles de joc que els donen massa llibertat de decisi en detriment del desenvolupament duna veritable transparncia, rendici de comptes i control ciutadans. Un dels factors que afavoreixen la tendncia a lactual acumulaci de poder poltic s lestratgia que consisteix a barrejar, confondre i fer confondre els interessos de la comunitat amb els propis interessos de perpetuaci, consolidaci i reforament en i del poder dels mandataris, amb conseqncies debades desastroses per lestabilitat democrtica i indirectament econmica i social del pas que governen. Per aix, cal reinstallar el debat de continguts sobre les poltiques reals en el centre de la vida poltica catalana, i expulsar la poltica espectacle de la partitocrcia. Els diversos arguments i propostes entorn dels temes que preocupen la societat com ara latur, leducaci, la sanitat , els preus del mercat, els transports, etc. haurien docupar tot lespai de debat pblic amb lajut duns mitjans de comunicaci que no personifiquin la poltica i que no prioritzin laudincia a la qualitat del debat, i dun sistema educatiu i una ciutadania que reaprendria a valorar i exigir aquesta qualitat informativa. Grcies a la limitaci del mandat per diverses vies (limitaci de temps, eliminaci de la classe poltica professional i sujecci (amb dret de proposici) al mandat imperatiu emanat dels sistemes de democrcia directa i deliberativa) saconsegueix una enorme limitaci de les oportunitats dacumular poder, dabusar de la prerrogativa dels crrecs electes i de crear xarxes de clientelisme que donen lloc a la corrupci estructural. Per acabar, es dona loportunitat a persones no professionals dexercir funcions importants de responsabilitat nacional per un temps limitat, assistides adequadament en termes de logstica i informaci per cossos de secretaris i altres membres de ladministraci pblica, similars als que ja avui dia exerceixen la seva funci de suport als poltics professionals.

Aquestes sn algunes de les caracterstiques instrumentals daquesta proposta : - Les legislatures tindran una duraci a determinar entre 2 i 3 anys. Els crrecs a triar seran ministres i diputats del Parlament. La coordinaci del Consell de Ministres i la presidncia i altres crrecs coordinadors dels Parlament, sexerciran per perodes rotatoris de sis mesos per persones triades per sorteig entre els ministres i diputats del Parlament respectivament. Aquesta rotaci donaria lloc a un total, per legislatura, de 4 a 6 coordinadors successius del Consell de Ministres i 4 a 6 presidents i altres crrecs coordinadors del Parlament. - El sorteig dels crrecs esmentats tindria lloc noms un cop per legislatura, entre una llista oberta de persones no afiliades a cap partit poltic. Els partits poltics deixarien de ser blocs rivals en lluita per la consecuci del poder i es convertirien en associacions per a lafiliaci ideolgica o duna causa determinada, s a dir grups de pressi sense una funci legal poltica especfica en el marc del nou sistema democrtic, per sense perdre necessriament la seva capacitat de vertebrar idees i discursos. - Daquesta primera llista oberta a la inscripci de tothom sense lmit en el nombre de persones candidates, sen faria un examen daptituds i coneixement de cincia i cultura general i de prctica i coneixement especfic segons el crrec a cobrir, per exemple de temes de salut, tecnologia sanitria i sistemes sanitaris per a cobrir el crrec de Ministre de Sanitat. El nombre daprovats per passar a la fase segent no estaria sotms a cap numerus clausus sin que dependria nicament dels coneixements i habilitats de cadascun dels candidats. - Entre els aprovats sen faria els sortejos definitius per cobrir cadascuna de les places (parlamentaris, President i Secretari del Parlament), ministres dels diferents rams i altres crrecs adjunts de categoria poltica. Les persones escollides rebrien una formaci especfica intensiva dun mes, en equip, abans dexercir. Per a les persones no escollides en el sorteig, haver aprovat lexamen constaria com un plus de prestigi en el seu currculum de prestigi, que podria ser requerit fins i tot per exercir altres crrecs en les esferes pblica o privada. - Les dues funcions ms importants del Parlament serien a) proposar lleis fins a cobrir tots els aspectes que, al parer del propi Parlament, cobreixin o complimentin els temes no proposats amb anterioritat per la prpia ciutadania en referndums, i enviar-les als Consells Ciutadans per deliberaci b) ratificar la traducci en llei de les resolucions dels mateixos CC i collaborar amb alguns dells en la formulaci daquestes lleis qu an sigui necessari. El Consell de Ministres veuria la seva funci restringida a la implementaci de les lleis emanades del treball conjunt del Parlament i els Consells Ciutadans, tot perdent la capacitat de proposar lleis, a lexcepci de situacions excepcionals a determinar com per exemple una situaci de guerra. - Els salaris dels Parlamentaris i dels membres del Govern estarien fixats per llei i no serien en cap cas superiors als establerts per conveni per una funci pblica o privada que requereix una titulaci de llicenciatura universitria, malgrat que bviament aquesta no sigui requerida per exercir aquests crrecs. Una reducci de les despeses extraordinries i una eliminaci de molts dels privilegis actuals serien tamb aspectes imperatius.

4. Subsidiarietat integral Aquest circuit de presa de decisions pretn fer efectiu a la prctica un govern de baix a dalt en una societat complexa. En ell : 1) Els consells ciutadans deliberen respectant, complint i donant forma a les decisions de les consultes o referndums. 2) Els parlamentaris noms tradueixen en lleis el mandat dels consells ciutadans i el dels referndums. 3) El govern noms executa el mandat de les lleis i no t capacitat de proposar lleis (o t una capacitat limitada per llei a un mnim percentatge o a situacions demergncia) El futur aparell dEstat catal necessitar prendre decisions de manera rpida perqu ladministraci no pateixi bloquejos ni retards en el seu funcionament quotidi. La soluci ms prctica, per no necessriament la ms efectiva polticament a mitj o llarg termini, s la vertical, s a dir un sistema de presa de decisions com lactual en el que les ordres es generen en els centres de poder ms importants i es distribueixen avall vers centres de poder secundaris o de nivells inferiors fins al conjunt de la poblaci. Aquestes formes verticals o jerrquiques de governana fomenten el dirigisme i la subordinaci i dilueixen la riquesa del dileg i del consens democrtic, per duna altra banda, el procs que permetria desenvolupar adequadament aquest dileg avui dia insuficient, faria ms lenta la presa de decisions. El sufragi universal, pea central duna democrcia simblica, ha estat integrat i magnificat per tal de diluir la resposta ciutadana a la imposici del poder de les elits. Es tracta dun nic acte de votar uns partits gaireb sempre predeterminats pel propi sistema, un cop cada quatre o cinc anys. Lengany daquest mecanisme sevidencia quan legislatura rere legislatura i independentment del color del partit en el poder, les politiques que responen als interessos dels ms poderosos, simposen i frenen el normal desenvolupament de poltiques socials que responen als interessos de les majories de classe pobre o mitjana. Aquest fenomen, prou com durant el segle XX, s`ha ests i generalitzat amb la mundialitzaci i la imposici planetria de lagenda liberal i les seves poltiques antisocials. A nivell operatiu tenim doncs una democrcia simblica al bell mig duna societat, una economia, i en conseqncia fins i tot en certa manera una cultura dominant, verticalitzades. Entre els estudiosos hom parla duna demarquia, en la que el govern dels ms forts est falsament compensat per certes llibertats i drets per a la resta. Com a alternativa, lobjectiu fonamental dun sistema de subsidiarietat integral s fer efectiu un govern de baix a dalt, en el qual totes les decisions sn resultat directe de diferents processos de participaci ciutadana, i aplicar aquest sistema de govern a una comunitat poltica que compta amb uns quants milions dhabitants i funciona com una societat moderna i complexa en la que cal pre ndre decisions de manera rpida perqu el sistema pblic no pateixi bloquejos ni retards en el seu funcionament quotidi. La qesti que cal respondre s si, tot combinant ls de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci amb processos de deliberaci i vot, i aquests processos en una arquitectura poltica raonable, la inevitable ralentitzaci operativa subseqent, fruit de la posta en marxa del nou sistema, seria suportable pel funcionament del sistema poltic i administratiu. En qualsevol cas, en aquesta proposta lesmentat circuit de presa de decisions de baix a dalt es composaria dels elements segents (veure les figures 1 i 2):

Figura 1. Subsidiarietat integral (mandat de baix a dalt on la ciutadania posa les idees i les persones)

Figura 2. Sistema actual (la ciutadania t un protagonisme marginal i la poltica professional sautoperpetua des de les elits)

1) Els consells ciutadans deliberen respectant, complint i donant forma a les decisions dels referndums : Els referndums cobreixen un ventall competencial molt ample, que hom pot anomenar els temes fonamentals (veure ms amunt) i que pel seu origen sn de tres tipus: a) tots els articles de la constituci, b) totes les iniciatives populars per a referndum, i c) altres temes complementaris decidits pel Parlament, sovint amb la intenci de cobrir rees temtiques i pressupostries oblidades dels anteriors. A continuaci, els Consells Ciutadans donen forma legal als resultats dels referndums, (excepte en el cas del procs constituent en el qual la tasca dels CC precedeix el vot directe, com veurem), ja que sencarreguen delaborar cadascun dels articles de la nova constituci. Daquesta forma la iniciativa dels CC no part de zero sin que enllaa amb la base resolutiva ciutadana com a esgla intermedi daquest procs de baix a dalt. El resultat de la tasca dels CC no ha de ser contrari en esperit a la resoluci referendria. Tot resultat considerat contrari pot sser impugnat per un nombre de ciutadanes i ciutadans a determinar. 2) Els parlamentaris noms tradueixen en lleis el mandat dels consells ciutadans i el dels referndums, i proposen temes complementaris per a ser votats en referndum. El valor dgora o plaa de discussi pblica del Parlament desapareix i s trasllada a la societat sencera mitjanant les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, que conjuntament amb un major protagonisme duna educaci ciutadana renovada profundament, a les escoles i als mitjans, permetr una transici cap a la polititzaci, en un sentit positiu, de la societat. El Parlament esdev un organisme de representants electes en el qual sn ms importants els treballs en comits membre que les sessions plenries es reserven noms per a

actes concrets com la ratificaci duna nova constituci, la presentaci dun nou govern i el seguiment i avaluaci de les tasques del govern i de les prpies comissions parlamentries. 3) El govern noms executa el mandat de les lleis i no t capacitat de proposar lleis (o t una capacitat limitada a situacions demergncia com un estat de guerra). El significat del carcter executor i aplicador del govern pren la seva mxima expressi. El govern ja no mana, sin que obeeix al poble en el sentit ms literal del concepte, en situar-se al darrer esgla daquesta pirmide de la subsidiarietat integral. En aquest sentit no hi ha un Cap de Govern sin un crrec rotatori cada 6 mesos, de Coordinador del Consell de Ministres. Tampoc hi ha un Cap dEstat ni tan sols simblic. La representaci simblica de lestat pot establir -se tamb de manera rotatria, o recaure en el ministre dAfers Exteriors. Tcnicament la funci principal dels ministres esdev la que ara tenen els diferents secretaris ministerials. Es tracta de posar la burocrcia al servei de les decisions del poble.

5. Perode constituent Es tracta de posar en marxa un temps per a le laboraci participativa de la constituci catalana en la qual hom espera incloure punts per refundar el sistema econmic i financer i reconstruir una societat del benestar. Lelaboraci de la Constituci ha de ser un procs participatiu que impliqui la ciutadania. Aquest procs es pot organitzar en diverses fases mitjanant la implicaci de grups temtics, de funcionament similar als consells ciutadans ja mencionats. Tot seguint lexemple islands o potser leventual proposta organitzativa que el moviment Procs Constituent a Catalunya pugui adoptar. La conseqncia ms destacable daix s que totes les propostes que formen part daquest model serien discutides, modificades, completades o substitudes per daltres, com a resultat de la prpia deliberaci ciutadana. Per tant la consecuci del model exposat aqu depn enterament del procs constituent com punt darrencada del procs, i lexposici daquest conjunt de mesures ho s noms a ttol dorientaci sobre la seva implementaci entesa com un escenari possible.

6. Seguiment ciutad i revocaci immediata o integral Cal establir mesures per una transparncia i rendici de comptes efectiva, lxit de les quals estaria mpliament garantit en el marc duna deprofessionalitzaci de la poltica, mentre seria insuficient en el marc de la poltica actual, com hem explicat ms amunt. Aquestes mesures serien la suspensi temporal per sense dilaci de tot crrec (incls la del Coordinador del Consell de Ministres, o la del President de la Repblica catalana si shi establs aquest crrec) imputat en qualsevol cas de corrupci o abs de les seves funcions, i la suspensi definitiva i immediata en el cas de tot crrec la culpabilitat del qual ha estat provada. Altres dues mesures serien establir una lnia de judicis rpids per tots els abusos de la funci pblica, i leliminaci integral de la impunitat de qualsevol responsable poltic. Les fases de seguiment i sanci eventual dels crrecs poltics per causes relacionades amb labs de llur exercici com corrupci o prevaricaci, complementarien el procs de

democratitzaci del conjunt del cicle de vida de lactual poltica del pas , tot complementant les altres etapes apuntades en el sistema de subsidiarietat integral. Cal establir: - Una transparncia estricta de les activitats poltiques mitjanant ls de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, especialment la filmaci de totes les trobades i reunions i les pgines web per la publicaci daquests vdeos i dinformes relacionats amb totes i cadascuna de les activitats, reunions i altres processos de presa de decisions, incls el detall de tota la comptabilitat pblica fins el darrer cntim. - Un control ciutad previ de ls dels diners pblics mitjanant el desenvolupament de pressupostos participatius a les institucions o territoris on la ciutadania vulgui establir-los. Una llei de rgim de compatibilitat i articulacions entre els mandats dels referndums, de les resolucions dels CC i dels dits pressupostos participatius. - Una suspensi temporal duna persona en el crrec, en cas duna imputaci o sospita fundada relacionada amb els abusos i crims mencionats, i una supressi definitiva daplicaci immediata a ms a ms de la sanci penal i econmica corresponents, en cas de confirmaci de qualsevol daquests abusos i crims. - Establir una lnia de judicis rpids per tots els abusos de la funci pblica i eliminar integralment la impunitat de qualsevol responsable poltic.

Uns darrers apunts La persona que escriu aquest article no s un poltic professional ni tampoc un politleg o un especialista en dret o en administraci pblica. Larticle pot contenir generalitzacions i vaguetats i pot sser criticat per la forma en qu est escrit, per la visi i les propostes que cont sn legtimes i segons el seu parer, realitzables. Malauradament les persones ms preparades per desenvolupar un model dEstat basat en propostes com les que es presenten aqu, sn els especialistes i els professionals, que coneixen de primera m el funcionament intern del govern i de ladministraci, s a dir aquells que per raons corporatives estan menys interessats en fer-ho. Per donada la gravetat de la crisi poltica i econmica, pot passar que tard o dhora el poble debati, construeixi i apliqui un model de democrcia avanada o integral de totes formes, tot passant per sobre de totes les falses precaucions i interessos establerts. Larticle pot ser tamb criticat des de la perspectiva dels que consideren que la crisi s abans qu res econmica i que all que cal transformar sn les institucions i els actors econmics. Reiterem el que ja sha mencionat abans: la crisi no s nicament econmica sin que s multidimensional, la transformaci de leconomia s imprescindible i potser hauria de ser un pas previ a la transformaci de la poltica o potser no. Es podria haver encetat un debat sobre la responsabilitat social corporativa, sobre com generalitzar el comer just, sobre la democratitzaci de les empreses, sobre una renda bsica universal, sobre salaris mnims i mxims, sobre la refundaci de la Uni Europea o de les institucions financeres internacionals, sobre com restituir un treball digne per a tothom, sobre unes finances i un sistema monetari just i transparent, sobre el deute, sobre els paradisos fiscals... es tracta de problemes, experincies i propostes imprescindibles per a una mutaci del sistema qu

mereixen sser estudiades, i de fet ja ho sn, per persones coneixedores de cadascun daquests temes i per daltres que aporten idees innovadores. Per acabar, qu en farem dels poltics, en un model de democrcia avanada? Encara que no ho sembli, no estarien obligats a ingressar a latur. La seva experincia seria molt necessria en lorganitzaci i assistncia logstica i intellectual als parlamentaris i governants no professionals, als participants en els CC i a la preparaci de les campanyes pels referndums. Per la seva feina seria retribuda adequadament a la categoria i qualitat del seu servei i de la seva formaci segons un barem similar per a daltres professionals, sense privilegis, comissions o diners en negre per un poder que haurien perdut en benefici del poble.

* Germ Pelayo s assagista en temes de poltica i societat, gestor de continguts en lnia i llicenciat en Geografia per la UB. Ex-viatger reconvertit en emigrant, impulsor del moviment Respolis els anys 2006-08. Contacte: germap@gmail.com
1

Pelayo, Germ; Democracia, a Equipo del Foro por una nueva Gobernanza Mundial; Diccionario del Poder Mundial, Ed. Aun Creemos en los Sueos i Monde Diplomatique, Santiago de Xile, 2013 2 There Is Not Alternative, expressi amb la qual Margaret Tatcher va voler significar, als anys 1990, una pretesa impossibilitat daplicar models econmics de recanvi al capitalisme. 3 Pelayo, Germ; Lmits i reptes pendents de la participaci ciutadana: Les experincies dels darrers anys (2000-2007), Papers dInnovaci Social, nm. 98, abril 2009 4 Syntomer, Yves; Le pouvoir au peuple. Jurys citoyens, tirage au sort et dmocratie participative, La Dcouverte, Paris, 2007 5 Hansen, M. H; La Dmocratie athnienne l'poque de Dmosthne, Les Belles Lettres, coll. Histoire , 2003 6 Alain Caill, Quelle dmocratie voulons-nous ? Pices pour un dbat, La Dcouverte, 2006; p. 41, citat a la viquipdia francesa Confrences de citoyens http://fr.wikipedia.org/wiki/Conf%C3%A9rences_de_citoyens