VIDA CRISTIANA

1. El b i el mal
El b i el mal sics
Tots estem dacord que un incendi, un terratrmol o una malal a sn un mal sic, que perjudica les persones i els seus bns. En canvi considerem un b sic la salut, el benestar, disposar dels diners necessaris per a les nostres necessitats, etc.

El b i el mal morals
Salvar la vida duna altra persona, fer companyia a alg malalt o, senzillament, ser responsable a la feina, ho considerem un b moral. En canvi, quan parlem malament duna persona, no respectem els pares, men m o robem, sabem que estem fent accions que sn un mal moral. Tots podem fer actes bons i actes dolents. Quan fem el b, nosaltres mateixos en sor m beneciats, perqu ens fa millors com a persones, ens perfecciona. En canvi, fer el mal ens perjudica, ens fa pitjors persones. A ms, xat que les accions bones agraden, mentre que el mal es veu com una cosa desagradable. Per aix una persona generosa o alegre sempre s millor que una persona egoista o amargada.

La malal a s un mal sic. Latenci i la cura dels malalts, un b moral.

La moral
La moral* s el coneixement del b i del mal, que ens ensenya qu sha de fer perqu s bo i qu sha devitar perqu s dolent. Per aix la primera norma de la moral s fer el b i evitar el mal. Conixer la moral s imprescindible per ser feli i fer felios els altres.

Si planteu un arbre bo, dna bon fruit; i si el planteu dolent, dna un fruit dolent; perqu larbre es coneix pel fruit.
(Mt 12,33)

2 Entre tots poseu ms exemples de b i de mal, sics i morals. ens ensenya la moral? Per quines raons et sembla que s important 2 Qu aquest coneixement? compara una persona amb un arbre. El fruit de larbre sn els prssecs, 2 Jess les pomes... Quins sn els fruits duna persona bona?
Podeu fer lac vitat 22

1 :

de la pgina 27.

2. La llibertat [CEC, Compendi 363-369]

Llibertat i responsabilitat
Les persones, a diferncia dels animals, som ssers lliures. Podem dir: Vull fer aix, que est b, o tamb: No vull fer-ho. Quan hem de fer els deures o ajudar a casa podem fer-ho o no. s a dir, podem fer el b i evitar el mal, i al revs. Els animals, en canvi, no poden decidir com comportar-se, perqu actuen sempre per ins nt. La llibertat* s un dels regals ms importants que Du ens ha fet en crear-nos. Imaginat que a un nen lobliguen a robar en una bo ga. Ell no vol fer-ho, per lobliguen; per tant no s responsable daquella acci i no sel pot culpar. Si en canvi ho fa perqu vol, sense que ning lobligui, aleshores s responsable. Quan actuem lliurement, som responsables* dels nostres actes. Aix vol dir que per les bones accions tenim un mrit i per les males accions una culpa.

La voluntat
Moltes vegades hem decidit fer una cosa bona, per desprs no ho hem fet. Qu ha passat? Que no tenem prou voluntat. La voluntat* s la fora que ens permet fer el b que desitgem i evitar el mal que no desitgem. La fora de voluntat ens ajuda a ser ms lliures, perqu ens permet fer all que realment volem.
Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: Fill, vs avui a treballar a la vinya. Ell li va respondre: No hi vull anar. Per desprs sen pened i va anar-hi. Aquell home an a trobar el segon i li digu el mateix. Ell va respondre: De seguida, senyor. Per no hi va anar. Quin daquests dos va fer la voluntat del pare? (Mt 21, 2831)

aquesta frase: Els animals semblen ms lliures per no ho sn; 2 Explica les persones no semblen tan lliures per ho sn. 2 Com creus que es pot entrenar la voluntat? Posa alguns exemples dexercicis que pugui fer un noi o una noia de la teva edat per enfor r la voluntat. 2 Respon a la pregunta que fa Jess al nal de la parbola. Qu ens ensenya Jess?

Podeu fer lac vitat

2 :

de la pgina 27. 23

VIDA CRISTIANA
3. La llei moral [CEC, Compendi 415-421]
No sempre s fcil dis ngir el que est b del que est malament. A vegades un bolet pot tenir molt bon aspecte i, en canvi, ser mortalment verins. Els cris ans tenim la gran sort de tenir una llei moral* o una norma que ens indica clarament all que s bo i all que no ens conv. Du mateix ens ho ha ensenyat de diverses maneres: x La llei natural. En crear-nos, Du ens ha donat com una mena dins nt que ens permet dis ngir el b del mal. No cal que ens diguin que matar est malament per saber que est malament, oi? Ho sabem perqu tots ho portem a dins, com gravat al cor. Per aix sanomena llei natural. x Els deu Manaments. Per resulta que sovint no sabem dis ngir amb certesa el que est b del que est malament. Per aix Du va donar a Moiss els deu Manaments, ten recordes? Sn deu frases molt clares que resumeixen la llei natural perqu no en nguem cap dubte. x La llei evanglica: Jess va ensenyar que els deu manaments els havia de complir tothom, per els seus deixebles havien daspirar a ser encara millors. Lensenyament moral de Jess, resumit en el doble manament de lamor, en la regla dor i en les Benaurances, s el millor cam per fer el b.

La regla dor
Feu als altres tot all que voleu que ells us facin.
(Mt 7,12)

El doble Manament de lamor

Estima el Senyor, el teu Du, amb tot el cor, amb tota lnima i amb tot el pensament. Aquest manament s el ms gran i el primer. El segon s semblant: Estima els altres com a tu mateix. (Mt 22, 37-39)

2 Quina relaci hi ha entre la llei moral natural i els deu Manaments? 2 Recorda quins sn els deu Manaments. Si no en recordes algun, els pots trobar a la pgina 50. 2 Memoritza el doble Manament de lamor. Aquestes paraules de Jess sn un resum de tot el que hem
dit en aquesta pgina. Podeu fer les ac vitats 24

3 : 4 :
i

de la pgina 27.

4. La conscincia

(CEC, Compendi 363-369)

Com ja sabem, hi ha unes lleis o principis morals que ens indiquen clarament el b i el mal, i som lliures de seguir-los o no. Quan hem dajudar a casa i ens resis m, sen m una mena de veu interior que ens diu: Va, fes-ho, has dobeir. Si hem estat temptats a no dir la veritat, aquella mateixa veu ens ha dit: Has de dir sempre la veritat. Aquesta veu interior que ens diu si el que fem est b o malament s el que anomenem conscincia*, que tamb parla desprs dhaver actuat: Aix no ho hauries dhaver fet o has fet b. Sempre hem de fer cas a la conscincia, perqu s la veu de Du en la nostra in mitat. Per s molt important que la nostra conscincia conegui a fons la Llei de Du. Si no la coneix podria equivocar-se en moltes decisions i no podrem ser felios de deb. LEsglsia ens ensenya a conixer la Llei de Du i la vida de Jess; s a dir, ens ensenya les instruccions per dur una vida bona. Daquesta manera compleix lencrrec de Jess: Una bona conscincia ens fa sen r felios.

Aneu a tots els pobles..., ensenyant-los a guardar tot all que us he manat. (Mt 28, 1920)

El fabricant dun electrodoms c s qui coneix millor el funcionament de laparell i, per tant, s qui ens indica com u litzar-lo. Qui coneix millor el funcionament de lsser hum s el seu Creador. Per aix, seguir les seves instruccions s la manera ms segura de ser felios de deb.

2 Qu creus que passaria si la gent no fes cas de la seva conscincia moral? sn les instruccions que ha de conixer la conscincia? Qui ens les 2 Quines ensenya? En nom de qui ho fa? 2 Per qu s important per a la conscincia conixer molt b la Llei de Du?
25