EL SMBOL DE LA FE 1.

Mare de Jess [CEC, Compendi , 94-97]

Des de pe ts hem sen t parlar de la Mare de Du i ens hi hem adreat amb les oracions que ens han ensenyat. Ara hem de conixer-la millor i saber per qu s tan important en lEsglsia i en la nostra vida.

La Immaculada Concepci
LEsglsia ensenya que la Mare de Du s lnica criatura que ha nascut sense heretar el pecat original. Du li conced aquest privilegi des que fou concebuda perqu havia de ser la Mare del seu Fill. Una missi tan gran exigia una dignitat molt alta. Per aix Maria mai no va sen r la inclinaci al mal.

LAnunciaci
LEvangeli ens explica lencarnaci del Fill de Du. Lngel Gabriel, enviat per Du, va saludar la Verge amb aquestes paraules:
Du te guard, plena de la grcia del Senyor! Ell s amb tu.

Maria es va torbar per lngel con nu:

La Sagrada Famlia
Jess, Maria i Josep formen la Sagrada Famlia de Natzaret i s el model de totes les famlies cris anes.
Sant Josep era el pare de Jess? Creus que era important la missi de sant Josep?

No tinguis por, Maria. Du tha concedit la seva grcia. Tindrs un fill i li posars el nom de Jess. Ser gran i lanomenaran Fill de lAltssim.

Maria va entendre que Du lhavia escollit per ser la mare del Messies proms i va respondre:
Sc lesclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. (Lc 1, 28-38)

Jess fou concebut en el ventre de la Verge Maria de manera miraculosa, noms pel poder de lEsperit Sant, sense la collaboraci de cap home. Per Du va voler que sant Josep fes de pare de Jess en tot, encara que en realitat no ho fos.

2 Per quin mo u la Verge Maria fou preservada del pecat original? 2 Amb quines paraules lngel va saludar Maria? Saps qu signica plena de grcia? 2 Qu signica que Jess fou concebut per obra i grcia de lEsperit Sant?
Podeu fer lac vitat 116

1 :

de la pgina 120.

2. Mare de Du [CEC, Compendi , 95]

Jess, com a Du, s Fill del Pare celes al. Com a home, s Fill de Maria. Per com que s una nica Persona, la segona de la San ssima Trinitat, s prpiament Fill de Du. Per aix diem que Maria s realment la Mare de Du perqu s la mare de Jess, i Jess s Du. Desprs de les escenes de la infncia de Jess (el naixement, ladoraci dels pastors i dels mags, etc.), Maria surt molt poc als relats de l'Evangeli sobre la vida pblica del seu Fill.

Passi i mort
Per la trobem en el Calvari, al nal de la vida de Jess:
Vora la creu de Jess hi havia la seva mare, Maria, la muller de Cleofs, i Maria Magdalena. (Jn 19, 25)

Maria va pa r molt veient com torturaven i mataven el seu ll. Per ella, en lloc de resis r-se, va acceptar lliurement aquest pa ment. Va oferir a Du el dolor del seu Fill i el seu dolor per la salvaci de tota la humanitat. Per aix diem que Maria es coredemptora amb el seu Fill, que s el Redemptor.

Jess digu a la seva mare:

Dona, aqu tens el teu fill.

Desprs digu al deixeble:

Aqu tens la teva mare. (Jn 19, 26-27)

Tots els deixebles de Crist estvem representats en Joan, el deixeble es mat. Des de la Creu, Jess ens va donar la seva Mare perqu fos la nostra Mare.
Qu demanem a la Mare de Du a la segona part de lAvemaria?

2 Per qu podem dir que Maria s la Mare de Du? 2 Recordes qu va fer Maria a les noces de Can (Jn 2, 1-12)? 2 Per qu diem que Maria s coredemptora?
Podeu fer lac vitat

2 :

de la pgina 120. 117

EL SMBOL DE LA FE 3. Mare de lEsglsia [CEC, Compendi, 196-197]

A lEsglsia se lanomena el Cos ms c de Crist, en el sen t que totes les persones batejades estem unides a Crist i formem un Cos espiritual. Ell ns el cap i nosaltres en som els membres. LEsperit Sant s lamor que mant units tots els membres daquest Cos espiritual i els alimenta amb lEucaris a. Maria, mare del cap daquest Cos, tamb ho s de tots els seus membres. Per aix Maria rep el tol de Mare de lEsglsia.

Pentecosta
Maria va collaborar amb els seu Fill en la Redempci de la humanitat. I tamb era present en el comenament de lEsglsia: desprs de lAscensi de Jess al cel, Maria reun al seu voltant els deixebles:
T ots ells eren constants i unnimes en la pregria, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jess, i amb els germans dell. (Ac 1, 14)

Els apstols estaven aix, reunits al voltant de Maria, quan vingu sobre ells lEsperit Sant el dia de Pentecosta, i lEsglsia es va posar en marxa ns al dia davui i a la del mn. Maria s un model de fe i caritat per a tots els cris ans: ning com ella va creure en Du i el va es mar sobre totes les coses. Aquesta s una pregria molt an ga adreada a Maria: Sota el vostre mantell ens emparem Santa Mare de Du; escolteu les nostres pregries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneda.
Qu demanem a Maria en aquesta pregria? A quin ttol de la Verge fa referncia?

2 Qu signica lexpressi Cos ms c de Crist? 2 Per qu diem que Maria s la Mare de lEsglsia? 2 Com estava present Maria en les primeres passes de lEsglsia?
Podeu fer lac vitat 118

3 :

de la pgina 120.

4. El culte a la Mare de Du [CEC, Compendi, 198-199]]

Assumpci al cel
Com que Maria no tenia el pecat original, la mort no tenia poder sobre ella. Per aix, al nal de la seva vida, Du se lendugu al cel, en cos i nima. Juntament amb Jess, que s lnic mediador entre Du i els homes, Maria prega con nuament per nosaltres davant la San ssima Trinitat, com una mare que es preocupa pels seus lls, sobretot per la seva salvaci eterna. Per aix diem que s advocada, auxiliadora, socorredora i mitjancera.

imatge

Els misteris del Rosari.

Devoci a la Mare de Du
LEsglsia dedica a la Mare de Du diverses festes litrgiques, com ara la Maternitat divina, lAssumpci o la Immaculada Concepci. LEsglsia valora molt la pregria del Rosari, que s una contemplaci de la vida de Jess amb els ulls de Maria. LAvemaria, la Salve, lngelus o el Recordeu-vos sn les principals oracions marianes. El culte que donem a Maria es diu despecial veneraci: no podem adorar-la, perqu no s Du; per mereix una veneraci superior a la dels ngels i els sants. Amb tot aix, es fan realitat aquestes paraules de Maria:
Des dara totes les generacions em diran benaurada perqu el Totpoders obra meravelles en mi. (Lc 1, 48-49)

Mosaic de la Verge de Lourdes. Santuari de Lourdes (Frana).

Per tot arreu hi ha pe tes ermites o grans santuaris dedicats a la Mare de Du, com el Pilar, Montserrat, Covadonga, Guadalupe, Lourdes, F ma, etc. Sn llocs de trobada amb Crist a travs duna presncia especial de la seva Mare.
Coneixes ermites o santuaris dedicats a la Mare de Du? Digues qu hi has vist, si hi has estat.

2 Qu va passar amb la Mare de Du al nal de la seva vida a la terra? Per qu no li va passar el mateix que a les altres persones? 2 Quina s la missi de Maria en el cel? 2 Com es diu el culte que hem de donar a la Mare de Du?
Podeu fer lac vitat

4 :

de la pgina 120. 119