VIDA CRISTIANA

1. Les virtuts
Les virtuts
Totes les bones obres i virtuts tenen la seva arrel en una daquestes set: Virtuts teologals: Fe Esperana Caritat Virtuts cardinals: Prudncia Jus cia Fortalesa Temprana
[CEC, Compendi 377-388]

Virtut i vici
Si una persona repeteix sovint un mateix acte, bo o dolent, acaba tenint un costum o un hbit, que li fa ms fcil con nuar fent-lo. A qui est acostumat a llevar-se cada dia a la seva hora no li costa gaire llevar-se puntual lendem, i aquell que sha acostumat a dir men des, les diu molt fcilment. Aquest hbit o facilitat, si s bo, sanomena virtut*, i si s dolent, sanomena vici*.

Millors persones
Tenir virtuts ens fa ser millors. Per exemple, si la Marta sempre ajuda els altres, diem que s generosa (t la virtut de la generositat). Com ms virtuts nguem i ms arrelades, serem millors persones i ens assemblarem ms a Jess, que s el model de totes les virtuts. Per portar-se sempre b no s gens fcil, oi que no? Tots naixem amb dicultats per fer el b, perqu la voluntat de tota lespcie humana va quedar ferida amb aquell primer pecat, que ens explica el llibre del Gnesi, ten recordes? Per tant, per prac car la virtut hem desforar-nos, hem de lluitar contra nosaltres mateixos. Per aix diem que la vida cris ana s una lluita a favor de la virtut i en contra del pecat. Per aquesta lluita necessitem l'ajuda de Du, que ens dna mitjanant la seva grcia.

2 Explica qu s una virtut i qu s un vici. 2 Respecte a aquest tema, per qu s tan important conixer b la vida de Jess? 2 Per qu diem que la vida cris ana s una lluita o combat? Comptem amb alguna ajuda?
Podeu fer lac vitat 34

1 :

de la pgina 41.

2. El pecat [CEC, Compendi 391-400]

Llibertat i responsabilitat
Un pecat* s una ofensa a Du. Per, com es pot ofendre Du, si no el veiem? Senzillament desobeint-lo, incomplint els seus manaments. Per aix un pecat s una desobedincia voluntria a la Llei de Du. Recorda que Du ens ha donat la Llei perqu, en complir-la, siguem felios. Per aix desobeir Du, a ms dofendrel a ell que ens es ma innitament, s un mal per a la persona que ho fa, ja que posa un obstacle a la seva felicitat. Un pecat pot ser de pensament (desitjar una cosa dolenta, encara que no es faci), de paraula (dir una cosa que ofn Du o els altres), dobra (fer una cosa dolenta) o domissi (no fer una cosa bona). Perqu sigui pecat, a ms del fet en si mateix, shan de produir aquestes dues condicions: Consen ment*: voler-ho fer lliurement. Advertncia*: saber que all est malament.

La temptaci
s la incitaci a cometre un pecat que sens presenta duna manera agradable. El dimoni s lautor de les temptacions, per mai no serem temptats per sobre de les nostres forces.

Tipus de pecats
Els pecats mortals ens separen completament de Du i lnima perd la vida de la grcia que va comenar en el Bap sme. Un pecat s mortal quan s una falta greu amb plena advertncia i consen ment. Els pecats venials no ens separen completament de Du, per debiliten la nostra amistat amb ell. Un pecat s venial quan s una falta lleu, o una falta greu, sense plena advertncia o sense consen ment.

Els pecats capitals

Tots els pecats i vicis tenen la seva arrel en un daquests set: Suprbia Avarcia Luxria Ira Gola Enveja Peresa

2 Per qu s una ofensa a Du desobeir la seva voluntat? 2 s el mateix un pecat que una temptaci? 2 Quines tres condicions shan de donar perqu una acci sigui un pecat? 2 Memoritza els pecats capitals, i les virtuts teologals i cardinals.
Podeu fer lac vitat

2 :

de la pgina 41. 35

VIDA CRISTIANA
3. La grcia de Du [CEC, Compendi 422-428]
Du ens salva del pecat La San ssima Trinitat
Recorda el misteri central de la fe cris ana: Du Pare, Du Fill i Du Esperit Sant no sn tres dus, sin que sn el mateix i nic Du. Recorda que tots naixem amb la voluntat debilitada de resultes del pecat original. Per aix tendim fcilment a la mandra, lenveja, legoisme, la men da... Sabem que est malament, per ens deixem portar. Per aix Du Pare va enviar el seu Fill per alliberar-nos de lesclavatge del pecat. Efec vament, Jess, el Fill de Du fet home, va morir a la creu i va ressuscitar per a la nostra Salvaci. Per si ens va salvar, com s que con nuem tenint males inclinacions i segueix exis nt el pecat al mn? Jess ens va aconseguir el remei per poder vncer el mal en nosaltres, per sempre que nosaltres vulguem rebre el seu ajut.

Du ens dna la seva grcia

Quan rebem el Bap sme, Du Esperit Sant comena a habitar en la nostra nima. Aquesta presncia de Du en nosaltres s el que anomenem grcia de Du*. Daquesta manera, des de dins, lEsperit Sant ens va fent cada dia millors i ens dna la fora necessria per vncer el mal. Si ens esforcem una mica per portar-nos b, Du ens fa molt millors del que serem capaos noms amb la nostra fora; per aix lanomenem tamb grcia san cant perqu ens san ca. A ms de la grcia san cant, Du tamb ens concedeix grcies actuals per ajudar-nos en una necessitat concreta, com superar una dicultat, vncer una temptaci o prendre la decisi correcta.

2 Per qu ens deixem portar pel pecat sabent que est malament? 2 Qui va decidir salvar-nos del pecat? Qui ens va salvar? Qui ens san ca? 2 Amb el que has llegit, qu vol dir que Jess ens ha salvat?
Podeu fer lac vitat 36

3 :

de la pgina 41.

4. Els mitjans de la grcia

La vida sobrenatural
LEsperit Sant ens fa nixer a una nova vida: la vida de lls de Du. Si pel naixement naixem a la vida natural, pel Bap sme naixem a la vida sobrenatural*. Si pel naixement som ssers humans, pel Bapsme som fets lls de Du. Encara que aquesta nova vida de la grcia no es pot veure, es nota externament de moltes maneres. Com que s vida, ha de crixer, per tamb es pot debilitar amb els pecats venials, o arribar a morir, amb el pecat mortal.

La vida de la grcia
Aquests sn els mitjans per conservar i enfor r la vida de la grcia (per Du tamb pot donar la seva grcia com vulgui): Els sagraments: cada vegada que rebem un dels sagraments que Jess ha donat a lEsglsia, la vida sobrenatural creix en nosaltres, especialment quan rebem lEucaris a. Els set sagraments sn: Bapsme, Conrmaci, Eucaris a, Reconciliaci, Unci dels malalts, Orde sacerdotal i Matrimoni. Loraci: Du ja sap el que necessitem, per vol que li demanem amb insistncia la seva ajuda. La pregria conada aconsegueix la grcia de Du, per a nosaltres o per a altres persones. Les bones obres: si Du veu el nostre esfor per seguir els seus manaments i prac car les virtuts, ens ajuda encara ms i la vida sobrenatural es fa cada vegada ms robusta. La vida sobrenatural no sacaba amb la mort natural; dura eternament al cel. Per a una persona cris ana, la vida en aquest mn s noms linici de lautn ca Vida.
Pel Bap sme som lls de Du.

La missi de lEsglsia
Jess va fundar lEsglsia precisament per fer arribar la Salvaci de Jess a tot el mn. Ho fa anunciant lEvangeli i fent arribar la grcia per mitj dels sagraments. Tamb amb loraci i el bon exemple dels altres cris ans, els de la terra i els del cel.

2 Quan sinicia la vida de la grcia? 2 Quin s el sagrament ms important per augmentar la grcia de Du? 2 Explica breument quina s la funci principal de lEsglsia
Podeu fer les ac vitats

4 : 5 :
i

de la pgina 41. 37