GRUP DE TREBALL SOBRE LA GESTI DEL CASTELL EN EL MARC D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT*

Les llenges (i el castell) en la Catalunya independent. Document de treball

(27/10/2012)

Raons de ser d'un full de ruta per a la gesti de les llenges en la Catalunya independent 1. En el marc poltic d'un Estat catal, la gesti de totes les llenges que es parlen a Catalunya passar a ser competncia exclusiva del seu Govern. 2. A l'hora de dissenyar la poltica lingstica de Catalunya, cal que els nostres responsables poltics prenguin conscincia que, si b el nostre marc social haur variat probablement molt poc, el marc poltic ser, pel que fa a la gesti lingstica, molt diferent: En un estat propi, les administracions de Catalunya i de la Vall d'Aran tindran competncies per a gestionar no noms el catal i l'arans, sin totes les llenges que es parlin de manera estable al pas (ara com ara, prop de tres-centes). La o les poltiques lingstiques que s'hauran de desenvolupar seran molt ms complexes i d'un abast tan ampli com ho s tota poltica lingstica d'Estat, que afecta a poltiques exteriors i interiors de qualsevol camp relacionat amb el Govern i l'Administraci. A banda d'establir l'estatus poltic de les llenges i si cal d'estandarditzar-les, la poltica lingstica implica intervenir en molts diversos aspectes de l'ensenyament, la cultura, l'economia, la indstria, la comunicaci internacional, la comunicaci ciutadana, els mitjans de comunicaci, els serveis de l'Administraci al ciutad, la recerca + innovaci + desenvolupament, els afers exteriors, etc. 3. Cal, doncs, adonar-nos que, si actuem com a Estat que serem, no podem de cap manera limitarnos a reproduir all que coneixem, el bi o trilingisme al qual estem obligats com a comunitat autnoma subordinada a un Estat i a una determinada identitat d'Estat: la de la naci espanyola, que no s pas la nostra. Si hem de fer un nou pas, fem-lo d'acord amb el nostre propi tarann i la nostra prpia realitat. 1

4. Un cop assumim que som un Estat i no una comunitat autnoma, que hem de gestionar un grau important de diversitat amb nous recursos i nous conceptes a la m, i que per fer-ho tenim plens poder i un ampli camp d'actuaci, caldr plantejar-se quin model de poltica lingstica vol aplicar l'Administraci del nou Estat (tot esmerant-se en trobar solucions innovadores, si cal), com s'haur de concretar, i quin tracte i atenci han de rebre cadascuna de les llenges amb presncia social duradora en el territori. 5. Al parer del nostre grup de treball, en el cam cap a la plena sobirania de Catalunya, s primordial que s'estableixi un debat on la ciutadania, les entitats civils, el mn poltic i aquells especialistes que poden oferir orientacions fonamentades, es plantegin quines sn les seves prioritats pel que fa a l'espai atorgat a cadascuna de les llenges amb comunitats estables a Catalunya, i quin model de referncia o quin model de nova planta respon de manera viable a aquestes prioritats. 6. Pel que fa a la llengua castellana (juntament amb el catal, la principal llengua d'identitat i s social), el nostre grup de treball vol posar a disposici del pas els seus coneixements, anlisis crtiques i reflexions sobre la manera com s'ha representat, instrumentalitzat i gestionat la llengua castellana fins ara principalment en i des d'Espanya, i comunicar a la societat les propostes alternatives de conceptualitzaci i gesti d'aquesta llengua que considerem ms adients i beneficioses per a tots els ciutadans d'una Catalunya que gaudeixi de plenes atribucions poltiques. 7. A fi i efecte d'eixamplar la nostra proposta, ens estem constituint en associaci on hi tindran cabuda aportacions d'especialistes catalans i d'arreu del mn que comparteixen els nostres objectius i el tarann de les nostres propostes, i en farem una comunicaci pblica i conjunta.

Principis, advertiments i propostes de gesti (particularment adreades al castell) PRINCIPIS 1. Partim de la base que el poble de Catalunya, independentment de la seva llengua d'origen, d'identitat o d's preferent, t una demostrada voluntat de manteniment i desenvolupament del que el seu marc estatutari ha considerat fins ara com a llenges prpies (catal i arans-occit), i, en aquest sentit, que cap de les propostes que puguin sorgir del nostre grup (ms endavant, associaci) 2

no ha d'atemptar de cap manera contra aquesta voluntat. 2. Considerem, a ms, que un marc de plena sobirania pot esdevenir una oportunitat nica per garantir un futur de plena vitalitat a l'arans i el catal, donada la situaci d'amenaa o desavantatge que ambdues llenges seguiran patint en altres territoris poltics. En aquest sentit, encoratgem a la ciutadania catalana i als seus representants poltics a donar prioritat absoluta a aquest objectiu en els drets, deures i garanties que s'atorguin als parlants de cada llengua. 3. Partim del principi d'equitat de les llenges, segons el qual cap llengua s, per les seves qualitats intrnseques, superior a les altres, i totes tenen, en circumstncies idnies, el mateix potencial de desenvolupament. 4. Partim igualment de la convicci que, en el nostre model de societat occidental i democrtica, cal intervenir polticament per tal d'organitzar un entorn de diversitat lingstica i que, donada la situaci de desavantatge del catal i l'arans i el desig de protegir-los i promoure'ls com a patrimoni propi, aquesta intervenci pot implicar certs graus de renncia a determinats drets lingstics (renncies que poden fer-se progressivament) per part de diversos sectors de la ciutadania; particularment per part dels parlants de les llenges arribades de fora de Catalunya, com a conseqncia d'un important flux immigratori, i establertes en el pas en divers grau d'extensi pel manteniment de la transmissi intergeneracional o tamb per una poltica d'imposici anterior al procs de secessi, que, d'altra banda, tenen plenament garantida la seva supervivncia al mn. Seria, per exemple, el cas de la comunitat castellanoparlant (que, val a dir, habitualment t tamb el catal com a llengua segona). Entenem, per, que les renncies que se'n facin han de ser conseqncia d'una decisi presa conscientment, desprs d'un procs de debat i reflexi, i ha d'estar guiada per la generositat i l'adhesi a la voluntat de mantenir el patrimoni lingstic ms frgil i ms clarament identificador de Catalunya, el catal i l'arans, la pervivncia dels quals ha costat grans sacrificis a molta gent. 5. Som partidaris, doncs, d'un model de gesti de les llenges jerarquitzat, on no es produeixi competncia entre comunitats lingstiques per ocupar els mateixos espais. Altrament, hi ha una elevada probabilitat de litigi i conflicte, i l'experincia demostra que, en situacions de conflicte, la llengua que t al darrere un fort mercat lingstic (s a dir, extensi demogrfica + valor sociocultural + valor econmic) s la que desplaa l'altra. Aix doncs, seria un error collocar en igualtat de condicions tres llenges amb mercats internacionals tan dispars i capacitat de 3

competncia tan desigual com el catal, l'arans i el castell. El nostre desig s cercar una convivncia harmnica i mtuament enriquidora entre les diverses llenges amb presncia a l'Estat catal, que defugi aquestes situacions de conflicte i amenaa. Quan pot ser gestionada ntegrament, la poltica lingstica s un camp amb un abast prou ampli perqu totes les llenges d'un territori trobin l'espai adequat que els permeti obtenir reconeixement i garanties d's, sense que hi hagi raons per al conflicte entre llurs comunitats de parlants, que, d'altra banda, no seran pas comunitats monolinges tancades. 6. Partint del principi que el mutu coneixement afavoreix actituds de respecte, som partidaris d'un model de gesti de les llenges que promogui el plurilingisme i una conscincia de la realitat cultural i lingsticament diversa i dinmica que ens envolta. 7. No obstant, considerem que per garantir una convivncia de certa harmonia entre les diverses comunitats lingstiques no n'hi ha prou d'atribuir espais i estatus legals diferenciats a cadascuna ni de promoure el mutu coneixement. Cal anar ms enll i desactivar les ideologies, estratgies i discursos habitualment lligats a les llenges expansives (com ara el castell), que, al llarg del temps, han promogut poltiques de submissi, minoritzaci o fins i tot d'anihilaci de les llenges, cultures i identitats dels seus territoris d'expansi (en el cas de Catalunya, de les seves llenges prpies). Pel que fa a la llengua castellana, la seva histria de convivncia amb el catal i l'arans ens demostra que, tant des de les posicions del nacionalisme espanyol com des de les del panhispanisme (versi post-imperial del nacionalisme espanyol), el castell s'ha conceptualitzat i es conceptualitza com una llengua intrnsecament superior i ms idnia que cap altra per convertir-se b en la llengua nica de l'Estat espanyol, b (si tal fita no s'ha pogut assolir) en la llengua hegemnica (comuna) tant a Espanya com als antics territoris d'ultramar de l'antiga Monarquia Hispnica. Prenent com a referncia el recorregut de les nacions americanes independents, cal prendre conscincia que cap independncia posar els catalans (parlin la llengua que parlin) a recer d'aquesta tradicional conceptualitzaci i instrumentalitzaci supremacista, hegemonista i uniformadora del castell, ni de les seves ofensives, amb prou capacitat per traspassar fronteres, com s'ha fet pals a l'Amrica Llatina en el perode post-colonial. I en aquest punt val la pena fer un petit apunt histric, del qual es podem extreure diverses llions tils. Si b a Catalunya s prou conegut el contingut ideolgic i les estratgies desenvolupades pel nacionalisme espanyol per tal de garantir l'hegemonia del castell, no ho s tant la seva versi internacional: el panhispanisme. El panhispanisme (o hispanoamericanisme en la seva versi ms 4

suau) no s ms que el moviment i la ideologia pannacionalistes que sorgiren a Espanya entre mitjans i finals del segle XIX, amb l'objecte de, en un primer moment, restablir les relacions diplomtiques i comercials entre Espanya i les seves antigues colnies americanes i, progressivament, de recuperar l'ascendent de l'antiga metrpoli sobre les noves nacions americanes, estatus que permetria a Espanya millorar les seves posicions en l'ordre mundial. Aquesta ideologia instrumentalitz la llengua espanyola i el concepte d'hispanitat com a smbols centrals d'una pretesa comunitat espiritual transatlntica que (segons es postulava) establia vincles permanents entre els seus parlants espanyols i americans. L'assumpci per part de les elits criolles llatinoamericanes d'aquest imaginari i de les seves realitzacions havia de permetre oferir al mn la imatge d'un bloc unitari amb un fort ascendent del pas matriu (la Mare Ptria, Espanya). Internament, dins de la prpia Espanya, el panhispanisme va reforar les idees supremacistes lligades al castell i el desig d'uniformar el pas. En l'aspecte poltic-lingstic, una de les campanyes ms precoces del moviment panhispanista va ser la creaci d'una xarxa d'acadmies llatinoamericanes majoritriament subordinades a la Real Academia Espaola. Mitjanant aquesta estructura jerrquica, la RAE (un organisme oficialitat l'any 1714, que des d'aleshores ha tingut un paper fonamental en les poltiques assimilacionistes i castellanitzadores de l'Estat espanyol), va mantenir en les seves mans la capacitat efectiva de desenvolupar el model oficial de llengua castellana/espanyola arreu del mn, marginant-ne tradicionalment la majoria de variants lingstiques espanyoles i totes les americanes. Modernament, el moviment panhispanista ha sofert una revifalla i una reconceptualitzaci pensada per afavorir la trans-nacionalitzaci de grans empreses espanyoles (i catalanes!) en Amrica Llatina i per fer efectiu un bloc poltic-cultural similar a la Commonwealth: la Comunidad Iberoamericana de Naciones, en competncia amb altres integracions regionals (de diferent caire) desenvolupades en el si de l'Amrica Llatina luso i hispanoparlant (ALBA, Mercosur, Unasur...), que alhora dons a Espanya un paper clau de pont entre la Uni Europea i Amrica Llatina. Per aplanar l'arribada i acceptaci en terres americanes d'aquestes forces econmiques (que, en la prpia Espanya, han rebut sovint el nom de nova flota imperial) i revestir de bones intencions la poltica exterior espanyola per a Llatinoamrica es va mobilitzar la Real Academia Espaola, l'nica estructura poltica d'abast hispanoameric que ha resistit el pas del temps i que ha mantingut vives les representacions del principal element simblic de l'imaginari panhispnic: la llengua castellana. Des d'inicis dels anys noranta, i independentment del color del partit en el Govern, la poltica lingstica i cultural espanyola per al castell (la interior i l'exterior) s una poltica d'Estat, estretament lligada a les poltiques exteriors europea i americana, i al comer i la imatge exterior d'Espanya (productes vinculats a la llengua, i creaci d'una imatge-pas, la Marca Espaa, tamb fonamentada en la 5

llengua espanyola, que opaca altres realitat nacionals, lingstiques i culturals de l'Estat). Prova d'aix la tenim, per exemple, en el paper promotor del Manifiesto por la Lengua Comn que molts acadmics de l'Espanyola van tenir; o en la constituci, l'any 1993, de la Fundacin pro RAE, destinada a millorar l'estat financer de la RAE i a potenciar-la com a pal de paller mundial de la planificaci del castell. En aquest moment de crisi econmica i com a fruit del malestar per les poltiques econmiques extractives practicades per Espanya en l'Amrica Llatina, que inclouen l'explotaci gaireb en exclusiva del rendiment econmic de lidioma espanyol (tecnologies de la llengua i la comunicaci, ensenyament com a segona llengua o llengua estrangera, mitjans de comunicaci, indstria editorial, etc.), s'estan produint atacs i expressions de rebuig a l'hegemonia d'Espanya en matria de poltica lingstica i poltica cultural, especialment des d'Argentina, Brasil i Mxic. Hores, dara, la RAE i les prctiques empresarials i comercials espanyoles a l'Amrica Llatina de les entitats que la co-financien es perceben o sn interpretables en clau d'hegemonisme i espoliaci, fins al punt que a pasos com lArgentina hi ha grups emergents del mn acadmic, institucional i cultural que reclamen exercir la seva sobirania idiomtica. En conseqncia, fem els segents: ADVERTIMENTS I PROPOSTES DE GESTI DEL CASTELL 1. Ats tot el que fins aqu hem exposat: Creiem que cal blindar legalment les llenges prpies, i mantenir l'alerta davant les possibles andanades de l'espanyolisme (amb presncia a Catalunya), que, com va fer a Amrica, de nou instrumentalitzar la llengua castellana i la seva comunitat de parlants per mantenir la seva influncia dins de Catalunya. Recomanem al Govern de la Catalunya sobirana i a la societat catalana que restin amatents a tot intent d'Espanya d'ingerncia en la gesti interior catalana (no noms de les llenges), des d'una ideologia pan-nacionalista espanyola com la que hem descrit, que trobar en l'unionisme catal un agent efectiu. Considerem que a la Catalunya sobirana li conv establir relacions diplomtiques i d'intercanvi amb Amrica Llatina en clau ben diferent a com s'ha fet fins ara des d'una ptica espanyola, la qual cosa implica tamb fer atenci i donar valor a les seves diverses llenges, i, pel que fa al castell, tamb a les seves identitats lingstiques diferenciades. Donat el fet que, d'entre les llenges vingudes de fora del territori catal, la llengua castellana s 6

la que t ms ampli s social, un historial ms llarg de relaci amb el catal i l'arans, ms arrelament en l'estima dels ciutadans, i una evident utilitat en les relacions exteriors amb Amrica Llatina i en el desenvolupament de certs sectors econmics, creiem que s necessari que se'n promogui un encaix conseqent en la gesti lingstica de la Catalunya independent; encaix que no exigeix en absolut donar un estatus doficialitat al castell i que ha de tenir com a premissa no esdevenir mai una amenaa per a la vitalitat i el desenvolupament del catal ni l'arans. De fet, creiem que, per garantir l's normalitzat i preferent de les llenges prpies de Catalunya, el castell no ha d'esdevenir de cap manera oficial, com no ho ha de ser tampoc cap altra llengua d'immigraci. En primer lloc, perqu, si el castell deixa de tenir lhistric component dimposici legal, tal vegada es podr aconseguir que els catalano-parlants perdin la por al castell com a llengua potencialment substitutria del catal (i encara ms de larans). En segon lloc, perqu, donada la conflictiva idea del terme oficialitat que el rgim jurdic espanyol ha ests, lestatus doficialitat per al castell mantindria oberta la porta perqu l'unionisme i l'espanyolisme seguissin nodrint lactual disputa despais pblics al catal, limitant-ne, per tant, la seva recuperaci. En tercer lloc, perqu atorgar-li un estatus d'oficialitat suposaria menystenir totes les altres comunitats lingstiques d'immigraci establertes al pas. I en darrer lloc, perqu la continutat del castell quedar prou garantida pels valors geoestratgic i de mercat que aquesta llengua ha adquirit com a fruit de la seva expansi. Latenci de lAdministraci als parlants de castell que no tinguin prou competncia en catal o arans pot quedar igualment garantida mitjanant un periode doficialitat transitria i restringida. 2. En aquest sentit, proposem als representants del Parlament catal i al futur Govern de la Catalunya sobirana: Que no accepti mai com a autoritat lingstica per al castell una entitat forana, monopolstica i histricament hostil al catal i l'arans com s la Real Academia Espaola. Que el castell tingui una presncia destacada en l'ensenyament pblic, des del cicle inicial, oferint, per, a l'alumne una visi molt eixamplada de la seva diversitat. Que des de l'Administraci i l'escola, es promogui l'acceptaci entre la poblaci de la idea que el castell s, avui dia, un fet americ, ats que el 90 % dels castellanoparlants pertanyen a aquest continent econmicament emergent, i es faci entendre que la gran diversitat d'aquesta llengua i la seva multiplicitat d'identitats, usos i mercats requereix: transmetre, en el seu ensenyament pblic, el seu grau de diversitat, 7

 i, assumint la tendncia a una regulaci pluricntrica del castell (de moment, no oficial per s de facto), integrar en els diversos graus de l'ensenyament pblic i encara ms en les capacitacions professionals el coneixement progressiu dels diversos registres d'aquesta llengua i dels estndards (internacional [que no s pas l'acadmic] i regionals) d's ms freqent. Que, des de l'Administraci, es promogui l'estudi de l'evoluci del castell en territori catal (ara desenvolupat fonamentalment per especialistes catalans i alemanys), i el cultiu i coneixement de les seves formes privatives, per tal d'enriquir la llengua amb aportacions prpies. Que, en el benents que Catalunya haur d'emprar el castell (en tot el seu abast) en l'ensenyament, les comunicacions internacionals, les indstries culturals, la diplomcia i el comer exterior, l'Administraci catalana recolzi la contribuci de la nostra comunitat d'especialistes en el desenvolupament d'equipaments lingstics per al castell, fomentant la collaboraci amb altres comunitats d'especialistes i entitats de diversos pasos dedicats a l'estudi, la descripci i la planificaci del castell, sempre que aquesta collaboraci es faci en condicions d'equitat. Que, des de l'Administraci, i en collaboraci amb entitats d'I+R+D, es fomenti el desenvolupament propi de tecnologies de la llengua i recursos per al castell.

Desitgem fermament que aquestes propostes contribueixin a crear les condicions perqu en la Catalunya independent es pugui entendre, viure i emprar el castell des d'una conceptualitzaci completament renovada i des de la desactivaci de les poltiques ofensives que fins ara han caracteritzat la seva gesti. I estem convenuts que aquest plantejaments s'adiran molt ms al tarann de la majoria dels catalans (independentment de la seva llengua d'origen o s principal) que no pas els que tradicionalment ens han vingut imposats i se'ns ha inoculat des de l'espanyolisme. Montserrat Alberte Montserrat, Juan Carlos Moreno Cabrera, Silvia Senz Bueno
* El Grup de Treball sobre la Gesti del Castell en el Marc d'una Catalunya Independent est constitut per Montserrat Alberte, Juan Carlos Moreno i Silvia Senz. Juan Carlos Moreno s catedrtic de Lingstica General en la Universidad Autnoma de Madrid i autor prolfic. Tot i estar especialitzat en lingstica terica, des de fa anys tamb t com a objectiu combatre certs mites, actituds i ideologies entorn a les llenges (particularment el supremacisme, l'hegemonisme i l'uniformisme) fent servir els coneixements de la lingstica moderna. Sn prou conegudes les seves obres La dignidad e igualdad de las lenguas (Alianza, 2000); De Babel a Pentecosts: manifiesto plurilingista (Horsori, 2006), i El nacionalismo lingstico

[espaol]. Una ideologa destructiva (Pennsula, 2008). Montserrat Alberte s filloga (hispanista), especialitzada en lingstica computacional. Professionalment s lexicgrafa i t una empresa de serveis lingstics i editorials. Silvia Senz s filloga (hispanista), especialitzada en edici. Ha treballat sempre en el mn editorial, on ara es dedica fonamentalment a la formaci d'editors, traductors i correctors, i a la teoritzaci sobre l'estil i la normalitzaci en els mitjans escrits. Des de fa anys, les especialitats i camps professionals de la Montse Alberte i la Silvia Senz les han abocat a dedicar-se tamb a l'estudi crtic dels estndards del castell, dels seus equipaments lingstics i del seu corpus normatiu (en el cas de la Montse, particularment de la lexicografia, la terminologia i els recursos tecnolgics); i, per extensi, de les poltiques, ideologies, planificacions i mercats que envolten aquesta llengua. La collaboraci entre tots tres va comenar quan el Juan Carlos Moreno va participar en l'equip autoral (16 autors) del llibre El dardo en la Academia (Melusina, 2011) que la Montse Alberte i la Silvia Senz co-dirigien i on tamb tenen diversos captols escrits. Aquest llibre s, hores d'ara, l'anlisi crtic ms complet i exhaustiu que existeix sobre les ideologies, les poltiques, les geoestratgies, les economies, les estructures de poltica lingstica, i les planificacions i regulacions del castell.