Entre el 10 i el 16 de novembre de 2001 es va registrar en les Illes Balears un temporal de vent i onatge d'intensitat excepcional. Davant la magnitud dels efectes ocasionats sobre el litoral pel temporal, la Demarcacié de Costes de Balears (Direccié general de Costes, Ministeri de Medi ambient) va sollicitar al IMEDEA (CSIC-UIB) la realitzacié d'un “Estudi interdisciplinari i integral de les platges de Cala Sant Vicenc”. Uobjectiu general és estudiar I'evolucié espacial soferta per la platja emergida i submergida de Cala Sant Viceng com a conseqliéncia del temporal de novembre de 2001, analitzant de forma integrada les modificacions sofertes en la platja i la seva relacié amb l'ascens important ‘observat del nivell del mar. El resultat de la comparanca de la linia de costa entre diferents anys mostra una reculada clara de la linia de costa. En la seglent taula es mostra la reculada soferta en cadascuna de les cales. Cartografia (1989) _| Fotografia 2001 Cala Barques om 20m Cala Clara 35m 10m Cala Molins 3m 31m El fet que el fons de la cala sigui tan estret implica que els transports es vegin restringits en adreca perpendicular a la platja, pel que existelx una intensa variabilitat dels perfils de platia, incloent el limit de la platja seca. Les pérdues i guanys de superficie de platja seca han de, per tant, considerar-se com un fet normal. Cal tenir en compte que en la platja desemboquen torrents i canals de vessament que també modifiquen el balang sedimentari 1 afavorint 'elevada variabilitat dels perfils de platjaPer la seva orientacié al nord-est, Cala Sant Viceng esta exposada a temporals intensos de mar pals de la variabilitat natural d'aquestes platges. i vent que sén una de les causes prit Observadors locals de la zona afirmen que des de finals dels anys vultanta, s'ha produit una disminuci6 significativa de sorra en Cala Barques, havent-se procedit a dues regeneracions, tuna en 1991 j altra en 2002. L’estudi de FI MEDEA, fou realitzat entre mar¢ i desembre de 2004. Cala Barques és una platja de 73 m de longitud en la linia de costa i una amplaria mitja d'uns 35 m. El perfil de la platja es veu interromput per la preséncia de dues estructures rocoses (EI Galerot i La Llosa) que condicionen el seu ajustament morfo-dinamic i el transport de sediments. La resta dels fons de la badia son en general sorrencs i, a diferéncia d'altres zones de Mallorca de dinamica marina més moderada, no hi ha Posiddnia oceanica en la zona. Uanalisi de levolucié de la superficie de la platja seca de Cala Barques permet establir una superficie mitja de 3.218310 m2. Aixi mateix, mostra Iexisténcia d'una variabilitat interanual significativa, tal com és d'esperar en una cala oberta al NE en el Mediterrani occidental. ‘Aquesta intensa variabilitat es tradueix en variacions de la linia de costa que van arribar a ésser de fins a +3.6 m/any en el periode 1995-1997 i de -4.1 m/any en el periode 2002-2004 La regressi6 de la linia de costa actual respecte al seu valor mig és de -1142 m. Les dades revelen, a més, una tendéncia erosiva que pot estimar-se en aproximadament 3 metres cada 10 anys. Aquesta tendéncia no s'observa, no obstant aixd, en la propera Cala Molins. Els perfils topografics de la platja mostren una reculada en la linia de costa del marge oriental de la platja (6 m pel que fa a l'obtingut pel IMEDEA al gener de 2002), i una pérdua de volum de 6.1 m3/m (8.7m3/m sies considera també els primers metres de platja submergida).. La comparanca de perfils de la platja indica que part de la sorra perduda en la platja seca es podria trobar en una zona situada a I'exterior de La Llosa. Els estudis de circulacio i propagacié d'onatge realitzats mostren la importancia de Sa Llosa en el balang sedimentari de la platja. Aquesta estructura natural protegeix a la platja enfront de ‘temporals mitjos perd dificulta la reincorporacié del sediment des de l'exterior de la cala, on s'acumula, al capdavant de platja quan les condicions s6n favorables. A més, Sa Llosa modifica de forma significativa els patrons del transport de sediments en la cala. Es proposa un model conceptual de funcionament del sistema platja-torrent. En condicions de ‘temporal intermitges, les dues cales internes de la badia funcionarien amb independéncia i la variabilitat en les platges estaria regulada per les caracteristiques intrinseques de cadascuna de les cales amb temps de resposta distints en cada cas. En canvi, durant els temporals més intensos es podrien produir intercanvis de sediment entre les dues cales a través de la zona exterior de la badia. Aquests intercanvis podrien explicar les variacions a més llarg termini, amb periodes en els quals una de les platges acreciona a costade Valtra, encara que en abséncia de nous episodis excepcionals, aquests transports entre Tuna ialtra cala haurien de compensar-s. Es presenten distintes alternatives per a mitigar la pérdua de sediment prenent com punt de partida els resultats obtinguts en aquest estudi. Aquestes alternatives contemplen des de la no actuacié, a modificacions en la gestié de la platja, 0 la reposicié del sediment en aquesta fins a la seva restauracié a una superficie mitja historica, el que suposaria un increment de volum. d'uns 2.600m3. Altres alternatives serien la redistribucié del sediment actualment present en la platja seca d'acord amb el sediment disponible, o increment de la poténcia de sorra en la platja seca, mantenint no obstant aixd la superficie actual, el que requeriria d'un aport d'uns 700m3. En relacié a l'origen del sediment potencialment aportat, s'han analitzat tres possibilitats: transvasament des de la platja submergida, des de l'exterior de la badia o sediment procedent dialtres zones. Cal ser ben conscients que, degut tant a lorientacié nord-est i a la preséncia d'un torrent, questa platja es caracteritza per I'existencia d'una petita capa d’arena sobre el substrat rocés iuna variabilitat interanual significativa. Precisament a causa de aquesta important variabilitat interanual, no és possible garantir una superficie de platja constant en el temps. Aixd implica que en determinats anys es pot disposar d'una superficie de la platja que els usuaris qualificaran com optima perd en uns altres la situacié sera menys favorable. A la llum dels resultats exposats al llarg de les seccions previes, a continuacié es presenten diferents alternatives de gestié de la platja: Per no actuacié s'entén el manteniment de l'estat actual de la platja, deixant que la naturalesa continu amb els seus rit mes naturals. Atés que lestat actual de la platja no afecta a estructures habitables, que la perdua de sediment en la platja no obeeix a la construccié d'estructures que hagin alterat el batang sedimentari de la platja (ports, dics, etc.), la no-actuacié és una alternativa a considerar; si bé, no s'ha d'oblidar que la platja pateix un procés erosiu sostingut al tlarg del temps.