Dossier Hta Cont 25 1, 2013-2014

CFA Singuerln 2013-2014
PROVA DACCS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS
HISTRIA CONTEMPORNIA
PRIMERA PART : EL DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME AL SEGLE XIX
Composici en grisos, de M. Bofarull
Josep-Manel Alarc
jmalarco@gmail.com https://sites.google.com/site/jmalarco/ https://sites.google.com/site/historiacontemporaniapau25/
1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX
Histria Contempornia 1 part - Proves dAccs a la Universitat per a majors de 25 anys Josep-Manel Alarc
1.1 El progrs en lagricultura, la indstria, els transports i les comunicacions LA REVOLUCI INDUSTRIAL. TRANSFORMACIONS ECONMIQUES, SOCIALS I CULTURALS EN EL SEGLE XIX
3 1. Demografia: una poblaci en augment La poblaci de lAntic Rgim Abans del s. XVIII el nombre dhabitants no va augmentar pas gaire. La ra s ben senzilla. A causa de la tcnica rudimentria i lescassetat dadobs, els recursos que provenien de la terra i del treball de la pagesia tenien un lmit de producci que no es podia sobrepassar. Quan augmentava la poblaci, a partir dun determinat nombre de gent, els aliments esdevenien ms escassos i, tot seguit, la fam i el desnodriment feien acte de presncia i, per tant, la poblaci disminua. El canvi de tendncia Al llarg del s. XVIII i durant el segle segent per, aquesta situaci va canviar. La poblaci va comenar a augmentar i la productivitat agrria va crixer considerablement. Amb larribada del maquinisme i de lenergia de vapor aplicada a la indstria, les persones, per primer cop a la histria, van poder sobrepassar el lmit de la producci daliments i crixer en nombre. La historiografia sexplica aquest fenomen pel fet que al llarg de lEdat Contempornia, va morir menys gent que abans i, en canvi, va continuar naixent el mateix nombre de persones. En el s. XVIII hi va haver moltes menys epidmies que abans, tot i que no se sap ben b per qu. Consolidaci i conseqncies del creixement Ms endavant, ja al llarg del s. XIX, la millora de la higiene i els progressos en medicina com la vacuna de la verola- van incidir molt en la disminuci de la mortaldad. Aquest augment de la poblaci, juntament amb les transformacions del camp, va estimular la demanada de productes; s a dir, les ganes de comprar coses. En els pasos on aquest estmul va coincidir amb lexistncia de capitals, innovacions tcniques i esperit dempresa shi va desencadenar el procs dindustrialitzaci. El primer pas on aix va passar va ser Anglaterra durant el s. XVIII. Evoluci de la poblaci europea 120 136 200 1700 1750 1800 1750 22 6,1 0,87 9,3 1800 26,9 10,5 0,9 10,6
Milions habitants Anys Lloc / anys Frana Anglaterra Catalunya Espanya
265 1850 1850 35,6 27,4 1,5 15,2
430 1900 1900 38,4 40,4 1,9 18,5
2. Les innovacions al camp A partir del segon ter del s. XVIII es va produir un canvi en lagricultura: laugment de la producci. Daqu ve que els pagesos i els propietaris de terres obtinguessin un excedent o sobrant prou important perqu daltres persones poguessin treballar a la indstria naixent.
Aquest canvi en la producci va ser possible, bsicament, per la introducci de noves tcniques de conreu. Aquestes innovacions van consistir principalment en: laparici de sembradores tirades per cavalls; en la selecci danimals i de noves races de bestiar; i en una nova selecci de conreus que elimin el guaret. Durant les edats Mitjana i Moderna les terres shavien de deixar descansar perqu sesgotaven. Durant el s. XVIII saconsegu una rotaci que no esgotava els sls: una any gra; laltre naps; el tercer, ordi; i el quart, farratges (prat artificial per al bestiar). Tamb satorga fora importncia a la introducci de noves espcies vegetals procedents sobretot dAmrica, com ara la patata. La seva extensi en la dieta dels grups populars constitua un exemple de les millores de la nutrici i, per tant, duna resistncia ms gran a les malalties i a la mort. Percentatge de la gent treballadora dedicada al cap a Frana Anys 1851 1861 1866 1901 % 64 50 49 43 Producci de blat a Frana em milions de quintars mtrics Anys 1850 1870 1876 1895 51 76 75 92 Superfcie conreada en milers dhectrees 1850 1870 1885 5991 6924 6880 Rendiment per hectrea en quintars mtrics 1860 1870 1895 11,4 10,9 13,2
Anys
1905 6510
Anys
1907 15,8
3. El gran comer Tot i que ja venia dels anys abans, al llarg del s. XVIII els ports comercials de la faana atlntica en especial Burdeus, Nantes, Amsterdam i, per damunt de tots, Londreses caracteritzaren per una gran prosperitat. Esclaus africans, segle XIX Sexportaven productes manufacturats eines i teixits- i simportaven productes tropicals com ara el sucre, el caf, el rom, el tabac i el cot en brut.
A ms, es va desenvolupar tamb un intens comer desclaus negres que, des de les costes occidentals dfrica, eren embarcats cap el continent americ, on eren venuts per treballar a les plantacions de cot. Amb tots aquests intercanvis sobtingueren grans capitals, els quals van constituir un estmul ms per al consum i, per tant, per a la industrialitzaci.
4. La primera Revoluci Industrial Laugment de persones, lincrement de producci del camp i lexistncia de capitals derivats dels comer sn algunes de las causes que incideixen de ple sobre el fenomen histric de la primera industrialitzaci. Concepte Amb el nom de Revoluci Industrial es designa el procs a travs del qual, mitjanant una nova font Paisatge industrial denergia diferent de lanimal, la humana o lelica, la calor es transforma en treball mecnic i saplica al funcionament duna mquina, aconseguint per primer cop produir objectes en gran quantitat. Es tracta duna autntica revoluci que arriba fins avui i que no es refereix noms a canvis tcnics de producci, sin que t conseqncies mltiples i ho capgira tot: la manera i el lloc de viure, les tcniques del transport, les societats i les formes de pensar. Cronologia La primera fase de la Revoluci Industrial perode en el qual la font denergia principal va ser el carb- abasta des dels volts del 1770 fins aproximadament el 1880. A partir daquesta darrera data hi ha una nova expansi industrial que es caracteritza per ls de lelectricitat i el petroli com a fonts denergia. Tanmateix per, el vapor encara t molta importncia avui: tant a les centrals trmiques clssiques com a les centrals nuclears s el vehicle per obtenir el moviment de la turbina i, per tant, del corrent elctric. 5. Geografia de la primera fase de la Revoluci Industrial La Primera Revoluci Industrial va ser un fenomen exclusivament europeu en el qual destaca com a pioner el paper representat per Anglaterra. Fou all, durant la segona meitat del s. XVIII, on es va obrir les portes de lera industrial: la mquina de vapor de James Watt, millorada a partir dels 1769, en constitueix el smbol mxim.
La resta dEuropa va seguir lexemple angls amb retard: Frana, els Pasos Baixos, el Piemont i ms tard, Rssia i Espanya. Aix doncs, es pot dir que la primera fase de la Revoluci Industrial es va estendre per les zones adjacents del mar del Nord i lAtlntic. Lespai mediterrani sindustrialitza ms tard. En general, i especialment en els primers temps, les indstries es van concentrar a la vora de les antigues mines de carb, ja que aix abaratien lobtenci de la font denergia, ats que el carb es feia servir per escalfar laigua i obtenir-ne el vapor. Les dues primeres indstries on es va aplicar el vapor com a fora mecnica van ser la txtil en especial la del cot- i la siderrgica.
6. El txtil En angls, take-off designa un punt d'enlairament irreversible. s el moment precs en qu el tren d'aterratge d'una aeronau deixa de tocar el terra. En la indstria, un take-off s un sector que inicia una transformaci de manera imparable. El primer take-off fou el txtil, concretament en el subsector del cot. La importncia del cot deriva de la seva capacitat de generaci d'excedent econmic que fa possible ben aviat l'autofinanament. El txtil britnic aleshores obtenia beneficis del 30 al 50% en primera lnia de distribuci, i excepcionalment del 150 %. Avui aquest marge de guany s menor del 5 %. Doncs, d'aquest excedent econmic sort una gran capacitat de finanament per a introduir innovacions tecnolgiques. El sector del cot s el mirall perfecte per veure com actua la revoluci cientificotecnolgica projectada a la indstria. El cot tamb s un sector industrial que potencia el mercat al mxim. Primer va integrar un mercat metropolit i, desprs, quan aquest mercat va estar saturat, permet l'exportaci a gran escala. Al mateix temps, el Regne Unit va forjar un vast imperi colonial. El cotoner s un sector que potencia el mercat, perqu els productes de cot sn de primera necessitat i de consum de masses. El cot va esdevenir un producte relativament barat i assequible i que procura bns que fins i tot tenen avantatges higinics o sanitaris. L's de la roba interior es va estendre a tota la poblaci. El mercat es va abocar al cot i el sector va crixer vertiginosament.
En el sector cotoner es donen dues operacions separades: la fabricaci de filats de cot, generalment una feina d'homes, i l'elaboraci de teixits de cot amb els filats, tradicionalment feina de dones. Tant en l'una operaci com en l'altra els progressos tcnics van ser immensos. Pel que fa a la fabricaci de filats, la llanadora de volant de John Kay va substituir el teler manual, fet que va multiplicar el volum de producci i la taxa de productivitat. Pel que fa a l'elaboraci de teixits de cot aparegueren les jenny, anomenades aix a causa del malnom de les operries dels filats. La spinning jenny de Hargreaves (1764) tenia vuit fusos i la mule jenny de S. Cromton (1779) va arribar a tenir 2.000 fusos simultanis. El 1768 Arkwraight va aplicar la water frame a les filoses, i ms tard s'hi va aplicar l'energia de vapor. El 1785 va aparixer el teler mecnic d'Edmund Cartwright, i ms tard el teler de vapor de Jacquard. Tots aquests progressos van fer baixar el nombre de les plantilles de treballadors. El creixement del sector cotoner va ser tan rpid que arrib un moment que no va poder ms. Aleshores, la siderrgia n'agaf el relleu.
7. La siderrgia La siderrgia usa el carb com a font d'energia calorfica per convertir el mineral de ferro en primera matria industrial. A l'edat moderna es van fer els primers forns de fosa del ferro. Per aquest ferro es contaminava a la forja amb el contacte amb el carb. Al segle XVIII, la farga catalana millor molt el ferro industrial. Per encara no n'hi havia prou. Fonedors gallesos com A. Darby van millorar la farga i van aconseguir d'eliminar els sulfurs del carb que contaminaven el ferro industrial. Van obtenir el carb de coc o hulla destillada.
9 Per el ferro encara es malmetia i s'havia de depurar. Dos enginyers industrials anglesos gaireb se'n van sortir. Henry Cort i Peter Ontons inventaren els procediments de laminatge i pudelaci. Introduren dins l'alt forn un sistema de batement per fer desaparixer l'escria del ferro, amb la qual cosa obtingueren un ferro amb baix contingut de carboni. El 1856, els enginyers J. Nielson, suec, i H. Bessemer, angls, van obtenir l'acer. Van collocar dins l'alt forn un potent corrent d'aire, mogut amb la fora del vapor, per treure les impureses del ferro i donar ms fortalesa al material resultant. Ms endavant, Siemens injectaria aquest corrent d'aire amb energia elctrica.
8. La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers El ferrocarril A les mines angleses ja feia temps que existien vagonetes sobre carrils tirades per persones o cavalls amb la finalitat de transportar el mineral. Lorigen del ferrocarril precisament sha de buscar en la idea dels propietaris de les mines de substituir la tracci animal o humana per una mquina moguda pel vapor. El primer assaig dun ferrocarril de vapor es deu a Richard Trevithick, que ho va provar en una mina de Galles. El seu perfeccionament es degu a George Stephenson, considerat lautntic creador de la locomotora. El primer viatge de passatgers amb ferrocarril es va efectuar el 1825 a Anglaterra, en el trajecte entre Stockton a Darlington. Al principi del s. XIX la construcci de lnies frries va ser fora limitada. A partir del 1847 per, sobserva una embranzida notable a la Gran Bretanya i a Alemanya, les principals ciutats van quedar unides per vies frries sobre les quals sassolien els 60 km/h. El ferrocarril era molt ms rpid i cmode que les diligncies antigues (8/9 km/h). Conseqncies El desenvolupament del ferrocarril va provocar una forta demanda de ferro, fusta, vidres i altres materials usats per a la fabricaci de vagons, carrils, rodes, etc. Les comunicacions rpides tamb van representar canvis en el camp, ja que zones
10 allunyades es podien especialitzar en els productes que millor rendien, venent-los lluny o comprant el que necessitaven en altres llocs. Vaixells de vapor Al mateix temps que sesdevenia tot aix, tamb es va aplicar la mquina de vapor als vaixells. El 1807 Robwrt Fulton ho va realitzar en vaixells que anaven pel riu Hudson, als EUA. Ms endavant, la fusta del casc va ser substituda pel ferro i lacer, amb la qual cosa tamb sestimul la indstria siderrgica. Els grans centres de comer mundial foren Londres, Anvers, Hamburg i Rotterdam. Les innovacions que feien els viatges cada vegada ms curts i lobertura dels istmes de Corint, Suez i Panam contriburen al desenvolupament del comer intercontinentals mitjanant el trfic martim.
11
COMPARACI CONDICIONS DE VIDA DEL PROLETARIAT
12
RESUM DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL Concepte: la Revoluci Industrial s el pas dun sistema tradicional i manual de produir objectes a un sistema industrial amb mquines i una gran producci. Comprn un seguit de rpids canvis industrials, demogrfics, agraris, financers, socials i poltics interrelacionats. Cronologia: com que va aparixer a Anglaterra es pren aquest pas com a model. Es dna entre el 1750 i el 1850, dividint-se en 2 perodes: 1r 1750-1825, apareix la indstria txtil amb el cot de primera matria; i 2n 18251850, sorgeix el ferrocarril, essent les primeres matries el ferro i el carb. Revoluci demogrfica, o rpid augment de la poblaci degut a la millora de lalimentaci. Juntament amb la mecanitzaci del treball fa que milions de pagesos estiguin a latur. Comporta dos grans fets: 1r m dobra barata; i 2n pujada continua de preus. Laugment demogrfic va incrementar la demanda de productes agraris, per havien dues grans dificultats per augmentar la producci, solucionades a partir de la... Revoluci agrria, amb 2 problemes i solucions: 1r. la propietat de la terra, des de feia segles es conreava amb el sistema dopenfields (camps oberts) on tot era ds com. Es passar a un sistema denclosures (camps tancats) on es privatitzen les terres, augmentant alhora les diferncies socials entre la gent del camp; i 2n lendarreriment de les tcniques agrries se solucion amb nous mtodes de conreu com la desaparici del guaret i la rotaci, millores en les emes i tils i un canvi dactitud dels pagesos que passen a un sistema comercial i de multicultius. Revoluci Industrial, el canvi ms important s laparici de la fbrica, nova installaci que substitueix progressivament els tallers artesanals. Combina 4 factors: lr una gran concentraci dobrers; 2n moltes mquines modernes (reemplacen les emes); 3r nous sistemes denergia; i 4t una nova divisi del treball (lhabilitat substitueix la fora). Revoluci comercial: abandonament del sistema de comer tradicional amb un mercat local i proteccionista (tallers artesanals) i adopci dun comer internacional o lliurecanvista; s a dir, capitalista. Financiaci: s fa amb capital provinent de lautofinanciaci sorgida dels grans marges de benefici; del capital-estalvi de pagesos enriquits durant la Revoluci Agrcola; del capital provinent de colnies; i la banca.
13 Revoluci dels transports. En carreteres, ports i sobretot en canals, aquests recolliren la inversi de grans capitals. En el transport martim es passa de la vela al vapor: el 1819 el vaixell Savannah creu lAtlntic. El ferrocarril es desenvolupa en tres vessants: 1 tcnica, Stephenson i els seu fill Robert en sn els inventors, a partir del 1823 hi ha el disseny definitiu de les primeres locomotores, el 1825 el primer tren miner i el 1830 el primer de passatgers. 2 financera, concentra gran capital al donar grans beneficis; i 3 industrial, desenvolupa la indstria siderrgica. A ms, especialitza les regions al trencar el mercat local o regional de lAntic Rgim, produint lespecialitzaci daquest 1 facilitant els intercanvis interiors 1 exteriors. Conseqncies socials: de 2 tipus, 1. Es passa duna societat tradicional amb una majoria camperola i una minoria rica, propietria de terres, formada per nobles i clergues (Antic Rgim); a una societat industrial constituda per obrers sobre-explotats i empresaris capitalistes. Neix la societat de classes sobre lheretatqe de lestamental; i 2. la resposta obrera o ludisme (rebuig de mquines, fbriques i empresaris, de caire violent), el sindicalisme i el socialisme (primer moviment poltic del qu es dot la classe obrera per ocupar el poder). El maquinisme produeix atur. De 800.000 obrers en telers el 1800, en resten 200.000 el 1834. Entre el 1811 i el 1818 els obrers sorganitzen per destruir les mquines, causant estralls en la indstria del gnere de punt dAnglaterra del N. i de lE. Fenomen tpicament angls s estengu a la resta dEuropa. Vers el 1818 es desintegr canalitzantse el descontentament social cap el radicalisme poltic. Conseqncies ideolgiques: apareix el liberalisme econmic (A. Smith, D. Ricardo) basat en la llibertat, lindividualisme, la competncia, lestalvi i la supressi dels gremis. LEstat ha de reduir les seves competncies, garantir aquests drets i finanar serveis i grans obres pbliques. De la manufactura a la fbrica: sistema domstic neix per a camperols pels qui no s suficient lagricultura, coordinats amb un grup de comerciants que els hi encarregaven feina i els hi aportaven primeres matries, recollint-lis el producte fet. Es donar una especialitzaci en bona part daquests pagesos i llurs terres seran ocupades per propietaris que els hi donaran un rendiment ms alt. La indstria cotonera anglesa ser la suma de multitud doperaris manuals marginals o filadors domstics. El factory system implica la concentraci de tot el procs txtil en un sol local, millorantse la productivitat, la qualitat i el preu dels productes grcies ais perfeccionaments tcnics. El vapor. De les formes primitives denergia (humana, animal, hidrulica i elica) es passa al vapor, aplicat a una mquina per J. Watt el 1769 que la va fabricar i comercialitzar amb lindustrial Boulton. El 1800 ja funcionaven 500 mquines de vapor. Mecanitzaci de la indstria txtil: la primera innovaci fou la llanadora volant de J. Kay aplicada al teler manual, produint un desfasament entre la superior eficcia del teixidor sobre el tradicional filador, corregit aquest amb 3
14 invents: la spining jenny, la water frame i la mule jenny entre el 1760 i el 1779. Aquesta darrera mquina usava ja el vapor, va suposar la fi del domestic system i el desenvolupament fabril. En el camp del teixit apareixer el 1785 el teler mecnic de Cartwright, reequilibrant els dos processos el el 1815 sintrodueixen els telers mecnics o self-acting lligats a la fbrica. Revoluci urbana: lorganitzaci del treball amb grans fbriques prximes a on es produeix la fora motriu (mines, aigua abundant...) obliga a la concentraci demogrfica, facilitada per laparici del ferrocarril. El paisatge es transforma i apareixen els habitatges obrers prop de les grans zones fabrils (ciutat industrial). Es millora labastament daigua i el clavegueram per raons higiniques i a iniciativa dels pobladors dels barris elegants, no tant per millorar les condicions del proletariat com per no veures afectats per la infecci (lleis del 1846 i 1848, normativa de les cases de lloguer, prohibici dhabitar soterranis, installaci de banys i rentadors pblics, control de clavegueram, drenatge i pavimentaci, etc.). Sorgeixen per a la construcci rpida dhabitatges obrers el totxo, el ciment i el ferro.
La siderrgia. Ls del ferro saplica inicialment a la mineria del carb per a lextracci, el drenatge, la seguretat i el transport per mitj de rails. El ferro colat va substituir el forjat i Bessemer (1856) va inventar un convertidor per a la producci massiva i econ6mica dacer.
15
1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics, socials i culturals
Declaraci dels drets de lhome

La Declaraci dels drets de lhome i del ciutad adoptada per lAssemblea Nacional francesa el 1789 fou una de les fites ms constructives de la Revoluci Francesa i un modelo per a documents similars a tot el mn. Basada en diversos textos reunits ms tard als Estats Units com la Declaraci de Drets i en el pensament poltic contemporani, garantitzava la protecci legal del ciutad contra el poder de lestat. Aquesta llista dels seus articles data de 1793.
16
1.
Els nacionalismes europeus
1.1. El nacionalisme. Conceptes i tendncies El nacionalisme s la doctrina que considera a la naci com a finalitat suprema a la qual cal subordinar els interessos individuals, de classe i de grup. A la prctica tot nacionalisme encobreix interessos de classe. A Europa, el concepte de naci es va formant des de la Baixa Edat Mitjana per no es fa efica fins la revoluci industrial. La ideologia nacionalista sorgeix de la revoluci francesa i de lexpansionisme napolenic. El nacionalisme es fonamenta en el concepte de sobirania nacional. Ele factors que incideixen en ell sn el com espai geogrfic, la mateixa llengua, els costums, la tradici... Mazzini (18051872) combin. nacionalisme amb liberalisme democrtic. Arriba a creure en una Europa unida a partir de les nacions. Heguel (17701831) creu que la comunitat nacional s un tot unitari, en el qual els individus no tenen drets sin mitjanant lEstat. La naci es forma amb la lluita i oposici daltres pasos.
1.2. Definici de conceptes claus Naci El concepte qualla quan la dinmica del desenvolupament econmic que condueix a la revoluci industrial necessita dun mercat unificat i sense duanes que englobi els territoris lingsticament i cultural homogenis, fen desaparixer leconomia tancada feudal. Ja Herder havia llenat la idea de volkstum o poblenaci, com comunitat histrica ms real, i de vegades, oposada a lestat, que pot ser una creaci artificial. Nacionalitat Suposa unes peculiaritats de tipus social i cultural, per que no arriba a constituir un estat independent. Estat s un conjunt dinstitucions poltiques, jurdiques i administratives que tenen jurisdicci sobre la poblaci dun territori delimitat per unes fronteres. Lestat modern sorgeix a Europa en el segle XVI com a conseqncia de la concentraci de poders a mans dels reis que du a les monarquies absolutes.
17
Naci-Estat Les seves fronteres abarquen a un poble o naci concrets. Lintent de construir un estat a cada naci sol ser de la burgesia; aix, es reserva el seu propi mercat interior. Estats plurinacionals Llurs fronteres a sestenen sobre diversos pobles o nacions, com lantiga Uni Sovitica o el mateix cas dEspanya. Nacions dividides per dos estats Com el cas de lantiga R.D. Alemanya i la R. F. Alemanya o la mateixa Catalunya, entre Espanya i Frana. Lestat presenta formes diverses segons els pasos, per mant una constant: la tendncia. daquells grups socials que el dominen a estar per damunt de la comunitat que tericament representen.
1.3
El nacionalisme burgs del segle XIX Liberalisme
Ideolgicament els antecedents sn en el segle XVIII, Locke, opositor de labsolutisme, demana un govern representatiu de la voluntat de la majoria, igualtat davant la llei i un dret natural racionalista. Reelaborat per Montesquieu (LEsperit de les lleis), demana una monarquia constitucional amb divisi de poders; la .seva influncia s molt clara a la Constituci6 dels EUA de 1787 i la. francesa de 1791. J.J. Rousseau (El contracte social), diu que en una societat democrtica; els governants s6n els delegats del poble i han de cercar el b com de la justcia. Els objectius del liberalisme sn: a) llibertats personals, de conscincia, religi i impremta. Igualtat jurdica, no econmica ni cultural; b) divisi de poders; c) dret a la participaci poltica, mitjanant el Parlament: promulgador de lleis i controlador del govern. Dret de vot; i d) llibertat econmica, no al control de 1Estat: Laissez faire, laissez passer. El liberalisme triomfa primer a Gran Bretanya i desprs a Europa, coincidint amb la industrialitzaci i lempenta capita1ista.
18
Romanticisme Va ser el primer gran moviment cultural europeu del segle XIX. Els seus orgens, dabans de 1815, s6n una clara reacci conservadora contra els principis i lesttica revolucionaris. El romanticisme reaccionari, s va expressar a Alemanya, afirmant loriginalitat de cadascuna de les nacionalitats dabans de la unificaci6; aix corn de la seva histria i llurs institucions, front les pretensions universalistes de la revoluci6. Daquesta manera el romanticisme de 1815-1830, coincidint amb la Restauraci6, era clarament conservador i contribu culturalment al restabliment de 1Antic Rgim. No obstant, evolucion. aviat i esdevingu un moviment de caire liberal i revolucionari burgs que va acabar imposant-se al pensament conservador. Nacionalisme Els pressupsits ideolgics que informen la idea nacional moderna s6n: a) b) c) lautonomia com expressi6 de llibertat; la sobirania. nacional; i una concepci romntica del poble.
Diferents tendncies nacionalistes (liberal-conservadora, liberal-progressista). Liberalconservadora o doctrinarisme Agrupa els sectors ms conservadors de la burgesia amb els estaments privilegiats de lAntic Rgim. La Constituci ser atorgada, no feta pel Parlament; aix, ser Carta o Estatut. Limita el dret de vot: sufragi censatari. La Corona t privilegis en matria legislativa. Hi ha una forta entesa amb lEsglsia. Liberalprogressista o democrcia Igualitria, defensa la sobirania popular, el sufragi universal, el repartiment ms just de la riquesa i tendeix a suprimir la lluita de classes.
2. LEuropa de la Restauraci El segle XIX sinicia amb una crisi generalitzada, resultat de la descomposici6 de lAntic Rgim, els canvis de la. revoluci francesa i lpoca napolenica. La burgesia ser la protagonista durant la. primera meitat de segle, enarborar els principis de la revoluci francesa. Desprs evo1ucionar cap a formes ms moderades, davant del naixement del moviment obren, decebut aquest del liberalisme. Per un altre cant, les campanyes napoleniques revifaran el sentiment nacionalista dels pobles. Derrotat Napole, les potncies guanyadores intentaran paralitzar el devenir histric,
19 tornant les coses a la situaci anterior a la revoluci.
2.1 El Congrs de Viena (1814-1815) Reuni per a reorganitzar territorialment Europa i repartir les zones dinfluncia. Les decisions es prenen en el Consell dels Cinc. Format per Gran Bretanya, ustria, Prssia i Rssia; a les quals safegir Frana desprs de la tornada dels borbons. Lartfex s el prncep Metternich, austrac que vol consolidar lhegemonia dels habsburg i crear una aliana contra el nacionalisme i el liberalisme.
2.2 La remodelaci del mapa europeu: estats plurinacionals i nacions multiestatals La reorganitzaci del mapa europeu que havia desbaratat Napole va ser igualment un dels grans objectius dels reunits a Viena. Aix, es van reordenar les fronteres europees, sense tenir en compte les aspiracions nacionals de molts pobles.
20
Modificacions ms remarcables Frana, torna a les fronteres de 1792 i sempre sospitosa de ser ferment revolucionari, va ser encerclada per un cord de petits estats, amb la funci de frenar qua1sevul1a ofensiva d aquest pas. Gran Bretanya, primera potncia martima, controla llocs estratgics: Gibraltar, Malta, Ceilan. Sannexionar. Hannover, regne possible plataforma dactuaci continental. Rssia, primera potncia continental, controla un ampli territori. Incorpora Finlndia i gran part de Polnia, esdevenint una naci multiestatal. ustria, sassegura lhegemonia a Itlia, annexionantse la Llombardia, el Vneto i la costa de Dalmcia, es converteix en un estat plurinacional.
3. Els moviments liberalnacionalistes 3.1 Les revolucions de 1820:. la independncia de Grcia Les revolucions de 1820 van ser la primera gran resposta al sistema de la Restauraci. Es van centrar fonamentalment a les pennsules mediterrnies, encara que tamb van ser presenta a Rssia (la desembrista) i a. Amrica Llatina, a on reeixir lemancipaci colonial. Tamb triomf la revoluci portuguesa, cas gaireb nic dassoliment dobjectius liberals. Totes van tenir com a com denominador el fet de que la participaci de les masses va ser fora reduda. Tamb cal assenyalar que la Constituci espanyola de 1812 esdevingu un model a imitar. La independncia de Grcia A partir de 1814 i sota influncia liberal nacionalista, els emigrats grecs promouen la fundaci, tant a linterior com a lexterior, dels nuclis Philiki Hetairia, fonamentals del moviment independentista antiturc. Amb el recolzament dels fanariotes, grecs de Constantinoble i de lEsglsia ortodoxa sorganitzen els aixecaments populars. El 1820 hi ha la rebelli antiturca del baj Ali de Jamira, els independentistes saprofiten i inicien la guerra dalliberament grega que sestendr de 1821 a 1829. El gener de 1822 es dna el Congrs dEpidaure:
La matana de Scio, dE. Delacroix
21 declaraci dindependncia grega i proclamaci duna constituci dernocrtica. Recolzada pels filohellens europeus, la nova Assemblea atorga la presidncia a Maurocordato. Lord Byron i altres voluntaris suneixen a Ginebra per combatre per la independncia grega. Els turcs amenacen per la seva part amb ofegar la lluita amb la matana de Scio. El mar de 1823, Gran Bretanya accepta la formaci duna naci grega independent quatre anys ms tard es dna el Tractat de Londres: Gran Bretanya, Frana i Rssia, partidries de la independncia, decideixen intervenir en el conflicte: el mateix any, un estol aliat destrueix la flota turcoegpcia a Navarjno. El comte Capodistria s anomenat regent de Grcia. Finalment el 1832 Ot I de Wittelshach rep la corona grega.
3.2 Les revolucions de 1830: la independncia de Blgica i la revolta de Polnia La segona onada revo1ucionria afect tot Europa occidental i sestengu de 1829 a 1839. Va significar la derrota definitiva del poder aristocrtic i lenfonsament del sistema de la Restauraci. La independncia de Blgica La formaci del sentiment nacional belga va suavitzar les diferncies entre valons (liberals) i flamencs (clericals), tamb va haver contactes entre el clergat catlic molt influent i els sectors liberals, per tal dunir esforos per a aconseguir la. independncia. A lagost de 1830 el conflicte esclat. a Brusselles i esdevingu aviat guerra dalliberament. Els belgues van arraconar els holandesos al nord proclamaren la independncia sota la forma duna monarquia constitucional de caire liberal. Tot fou possible en part pel suport francs i la no intervenci britnica, que es beneficiava dun debilitament holands que significava menys competncia martima. El 1839, Holanda va reconixer la nova naci. La revolta de Polnia Polnia viu durant aquesta anys un veritable progrs econmic sota el ministre dhisenda Lubecki. Parallelament es multipliquen les ingerncies russes en la Constituci. El tsar intenta emprar tropes poloneses contra els revolucionaris francesos i belgues, la qual cosa provoca el 1830 la insurrecci de Varsvia, el gran duc rus Constant fuig i el prncep Czartoryskij forma un govern nacional i el Parlament destitueix la dinastia russa. Malgrat que la causa polonesa aixeca un gran entusiasme popular a Europa, cap govern dna ajut concret als rebels. Polnia acaba esdevenint una provncia russa el 1832 desprs de dues derrotes polaques i la conquesta de Varsvia. Milers de polonesos fugen a lestranger, constituint-se a Pars el centre de la gran
22 emigraci. Els exiliats es divideixen en blancs o aristcrates i rojos o revolucionaris.
3.3 Les revolucions de 1848 De major amplitud que les de 1830, de carcter literal, nacional i democrtic. Participen diferents classes socials, des del proletariat fina la burgesia industrial i financera. Frana Esclata la revoluci el febrer de 1848, causes: a) crisi econmica. Males collites de 1846 i 1847, que produeixen un considerable augment del preu del pa. Crisi a la indstria txti1 i crisi financera. generalitzada. Com a conseqncia hi ha una forta desconfiana en el govern i fora atur obrer; b) errors diplomtics: la burgesia refusa la irresponsable poltica exterior del rei que produeix enemistat amb Gran Bretanya; c) crisi social: enriquiment de la burgesia degut a la sobreexplotaci del proletariat, mala qualitat de vida, manca dhigiene, sous de misria... Aix no fa. possible el sorgiment dun moviment reformista, sin de postures radicals i violentes, i d) constitucionalisme, noms votaven 200.000 persones en un pas de 35 milions dhabitants. Guizot, ministre de linterior rebutja tota reforma. constitucional i la intransigncia del govern obliga a crear un front doposici: legitimistes, bonapartistes, republicans i socialistes. Esclata la revoluci i el rei fuig. Hom proclama la repblica liberal amb un govern de moderats liberals (Lamartine) i demcrates o republicans radicals (Louis Blanc). Es formen Tallers Nacionals per a solucionar el problema de latur, es vota el sufragi universal, labolici de lesclavitud a colnies, la llibertat de premsa i la supressi de la pena de mort. La influncia socialista. s palesa amb la llibertat de vaga, el dret al treball i la imitaci de la jornada de treball a 10 hores. La situaci es radicalitza i a les poques setmanes 145 clubs poltics i 171 peridics exigeixen ms reformes. A labril hi ha eleccions i lesquerra queda mal parada, sobretot al camp. El govern, dirigit per Lamartine, inicia un gir cap a la dreta: es prepara la dissoluci dels Tallers Nacionals i selabora un projecte per a allunyar els ferroviaris de Pars, mitjanant la construcci de xarxes viries; aquesta obrers eren els ms combatius. Aix provoc laixecament de Pars, reprimit brutalment per Cavaignac: 10.000 morts, 4.000 deportats i 11.000 detinguts. Al desembre guanya les eleccions a lAssemblea Legislativa el Partit de lOrdre. Llus Bonaparte, nebot de Napole s nomenat president.
23
Al maig de 1350 se suprimeix el sufragi universal. Amb la promesa demaggica de restablir-lo, Llus Bonaparte, que fracassa al no aconseguir la reforma de la Constituci, dissol lAssemblea i es declarat emperador amb el recolzament de la burgesia: comena el Segon Imperi.
L Imperi austro-hongars Les forces revolucionries sn els estudiants, els obrers, la petita burgesia i la milcia de Viena. Tamb les lluites nacionalistes de txecs, italians i hongaresos. Els demcrates de Viena guanyen al trobar-se lexrcit dispers, lluitant contra les insurreccions de les nacions oprimides de lImperi. Malgrat aix, aquella no voldran accedir a les pretensions daquestes. Rssia ajudar ustria i es restablir labsolutisme. Lnica conquesta revolucionria no abolida ser. lalliberament del camperolat de la servitud feudal.
Itlia Els objectius revolucionaris sn la unitat nacional i les llibertats constitucionals. Llombardia i el Vneto, sota domini austrac, saixequen, aprofitant la rebelli de Viena. Els altres estats italians acudeixen al seu ajut, per al veure els seus propis territoris revolucionats, tornen, caient de nou aquests pasos en lrbita austraca.. Els nacionalistes radicals que havien proclamat repbliques independents a Vencia, Toscana i Roma, sn derrotats. Sanullen totes les constitucions italianes, per pressions dustria, llevat la del Piemont, que mantindr una monarquia liberal, essent un focus datracci pels exiliats italians. Conclusi El cicle revolucionari de 1843 es tanca el 1850 amb laparici del moviment obren i la
24 burgesia, conscient del perill, es tornar ms conservadora.
4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia
4.1 Les arrels del nacionalisme alemany 4.1.1 El nacionalisme liberalconservador: el Volkgeist
Entre 1830 i 1860 els corrents liberals van cedir front les reivindicacions nacionalistes, que trobaren llurs arrels en els elements tradicionals i conservadors del pas; fins a lextrem que el principi de sobirania nacional va quedar apartat a un segon terme. La unificaci nacional alemanya es far per prnceps mitjanant els prnceps: s el resultat lgic dels pressupsits ideolgics del filsof Herder. El romanticisme proporcionar, al costat de lidealisme filosfic, una plataforma conceptual i cultural fonamental. 4.1.2 El paper del romanticisme Un corrent de pensament alemany considera la nacionalitat com quelcom inconscient i involuntari. En essncia sn la llengua materna i les tradicions populars els trets
25 caracterstics duna nacionalitat: la llengua materna s lnica que saprn involuntriament, inconscientment. Aquesta teoria fou elaborada par Herder, que noms aplicava a nacions culturals; els seus successors, en canvi, pretenien la identificaci estatnaci, basada en la llengua. El pensarnent nacionalista. alemany t la seva formulaci ms adient en lobra de Fichte Discursos a la naci alemanya, publicats entre 1807 i 1808 per animar els prussians en llur lluita contra Napole. El nacionalisme de Fichte s tpicament germnic, xenofvic i autrquic. Est convenut de que la raa alemanya posseeix una superioritat sobre la resta dels pobles. El seu pensament es complerta amb el sentiment antisemita i la idea de crear un estat unificat alemany. Sel considera un clar antecedent del pangermanisme.
4.1.3 El pangermanisme s una ideologia i moviment orientats a reagrupar sota la mateixa autoritat poltica els pobles dorigen germnic. Va ser fruit duna reacci contra determinats principia de la revoluci francesa i del sistema napolenic implantat a Alemanya. Al principi tenia un carcter filosfic i religis, exaltant duna manera mstica la predestinaci dAlemanya al govern del mn (Arndt, Jahn, Fichte). Afavorit pel rpid creixement de la poblaci alemanya i la valoritzaci del pas, es convert amb F. List, en una. poltica dexpansi econmica.
4.2. La unificaci alemanya 4.2.1 Lestructura de la Confederaci Germnica El Congrs de Viena va tornar el domini dustria sobre les terres alemanyes, substituint la Confederaci del Rin par la Confederaci6 Germnica. A aquesta hi ha dues tendncies abans de la revoluci de 1848: a) conservadores, representades per les grans potncies alemanyes: ustria i Prssia, que malgrat ser oposades tenien la base com en la ideologia de la Restauraci; i b) progressistes: cercles destudiants i intellectuals, sobretot a les assemblees parlamentries dels estats meridionals d Alemanya. La Confederaci Germnica estava formada per 38 estats independents amb un sol organisme com: una Dieta, que es reunia a Frankfurt, formada pels representants dels diferents governs, sota presidncia dustria. Per sense poder de decisi, noms tenia carcter deliberatiu.
26 4.2.2 Els inicis de la industrialitzaci. El Zollverein Desprs de 1865, leconomia i societat dels diferents estats alemanys va evolucionar molt lentament, afavorint la continutat de lordre restaurat. Mentre al camp subsistien certs vestigis del rgim senyorial, les activitats comercials i industrials es veien obstaculitzades. El Zollverein s la uni duanera i econmica dels estats alemanys, duta a terme sota la direcci de Prssia a partir de 1818, a la qual safegiren successivament diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg el 1888) i que prepar. la unitat poltica dAlemanya. ustria entrebanc aquesta uni econmica; tement, com de fet va passar, que aquesta, propugnada per Prssia, comportaria lhegemonia daquest regne sobre Alemanya. El Zollverein transforma Alemanya, ja a la darreria del segle XIX, en la primera potncia industrial de lEuropa continental. El gran propagandista daquesta unitat duanera fou Friedrich List. Leconomia alemanya de principi del segle XIX es caracteritza tamb per lexpansi del ferrocarril i la revoluci industrial que la segu, afavorida per lexistncia de sufici ents recursos naturals i un esperit empresarial que introdu les innovacions britniques i les de la resta del continent en les seves prpies indstries. Lexpansi ferroviria es du a terme amb gran rapidesa. El ferrocarril representa un paper impulsor en la industrialitzaci alemanya i afavor el desenvolupament de la idea nacional. La fase de major creixement se situa entre 1850 i 1870. Lactitud de lestat s fonamental en aquest aspecte: el govern prussi havia demostrat un gran inters en el foment de les indstries extractives i siderrgiques des del segle XVIII. La gran beneficiaria de tot s la regi del Rhur, la seva producci de carb passa de 6 milions de tones el 1850 a 26 milions el 1870, el doble de la producci francesa. Laparici de noves formes dorganitzaci econmica. com el cartell, desenvolupades entre 1870 i 1914; la florida de les noves societats metallrgiques; laparici de la qumica pesant (BASF, Bayer, etc.); i el desenvolupament dun sistema bancari similar al francs, colloquen la conca del Rhur al capdavant de lAlemanya unificada el 1871.
4.2.3 Les classes socials i el nacionalisme Amb la revoluci industrial, els estats alemanys es configuren com una societat de classes; de les quals, la burgesia principalment simplica de ple en el procs nacionalista. El liberalisme burgs tenia un programa basat en la petici de reformes que garantissin la participaci burgesa en el poder mitjanant cartes constitucionals. Desprs del fracs de la revoluci del 48, aquest grup renov. les caves aspiracions unitries donant-lis un carcter conservador i propugnant el lideratge de Prssia en el moviment unificador.
27
La burgesia alemanya, conscient dels obstacles que suposava la divisi poltica alemanya per al desenvolupament econmic, denuncia les causes de lendarreriment industrialitzador i proposa els remeis per a aquesta situaci.
4.2.4 Les revolucions del 48. La Dieta de Frankfurt La crisi econmica del 18461347 afect Alemanya. en un doble vessant: crisi de subsistncies i crisi despeculaci.. A partir de febrer, les revoltes es van generalitzar per tota la Confederaci i a arreu, els governants es veieren obligats a acceptar gabinets constitucionals i a abolir la feudalitat. Els ideals liberals i nacionalistes s uniren i selabor un manifest a Heidelberg, fent una crida per a la formaci dun parlament que aplegus els representants elegits per sufragi universal de tota la Confederaci, substituint lantiga Dieta. Aix, el 13 de maig de 1848 es form. la Dieta de Frankfurt, assemblea que va constituir el primer govern, que malgrat no tenir cap poder, va ser un frum didees i accions, moltes vegades oposades, de com assolir la unitat. El mar de 1849 la Dieta de Frankfurt va proclamar una constituci que feia compatible un sistema parlamentari amb el manteniment del rgim imperial. Es va oferir la corona el rei de Prssia que la va rebutjar, perqu provenia duns parlamentaris lliberals escollits per sufragi universal i aix era incompatible amb la seva dignitat imperial. La reacci antiliberal no es va fer esperar: dissol la Dieta. Parallelament lesmentada crisi econmica desencaden, tanmateix el descontentament i desenvolupament de loposici. La negativa reial a la concessi de reformes constitucionals desvetll el radicalisme (creaci de la Lliga dels Comunistes el 1847) i men vers el moviment revolucionari del 48. El desenvolupament de les tendncies demcrates i socialistes durant la revoluci espant la burgesia que, mitjanant una entesa amb el rei de Prssia restabl un rgim constitucional en aparena, per reaccionari en el fons. La burgesia esdevingus llavors allada de lordre monrquic i aristocrtic. Daltra banda, la Dieta de Frankfurt fracass. par la seva manca de vinculaci amb les masses i per las seves divisions internes respecte dues qestions: la del sistema poltic i la dels lmits del futur estat alemany. Respecte a aquesta darrera qtesti6 havia dues posicions: a) els defensors de la Gran Alemanya que volien incloure en el Reich a tot lImperi Austrac; i b) els partidaris de la Petita Alemanya, que desitjaven integrar nicament les regions alemanyes daquell Imperi. Aquesta fou la posici6 amb ms seguidors sobretot desprs de la dura repressi6 amb que va se sufocada la revolta liberal de Viena.
28 4.2.5 Bismarck i el procs dunificaci Otto von Bismarck (18151898), descendent de laristocrcia terratinent prussiana (junkers), va ser un monrquic que menyspreava el liberalisme poltic i el constitucionalisme parlamentari. La seva poltica estava dirigida a lengrandiment de Prssia i la seva idea de naci alemanya, indiferent par a ell, representava el mode dassegurar la prepotncia prussiana. La forma en que va dur a terme la unificaci revoluci des damunt i la polmica de si planific aquesta i les tres guerres que la van fer possible, t explicaci a travs del que sha anomenat Realpolitik. Per a Bismarck, les accions diplomtiques no tenien que ser regides per preceptes tics i morals. Lnica justificaci era que feien servei als interessos de lestat.
El militarisme prussi Larribada al poder de Bismarck (1862) precipit els esdeveniments: mentre intentava acabar la polmica austroprussiana mitjanant la negociaci, dos generals organitzaven lexrcit ms poders dEuropa.. El pla de Bismarck excloure ustria de la futura Alemanya es materialitz en tres guerres: a) la dels Ducats (1864), tenia com objectiu aparent impedir que el rei de Dinamarca sannexions els ducats de Schleswig, Holstein i Lanenburg; per aquesta ra, Prssia i ustria planejaren el conflicte. Desprs de la guerra, Prssia sannexion. el Schleswig i ustria lHolstein; b) guerra contra ustria (1866). La preocupaci de Bismarck (elecci del Reichstag par sufragi universal) i el refs dustria motiv. el segon conflicte. La majoria dels estats es van posar al costat dustria. dhuc a Prssia, noms alguns militars i aristcrates recolzaren a Bismarck, que va haver d enfrontar-se al rei, als conservadors, als liberals i als mitjans econmics. Lhbi1 poltica de Bismarck dallar ustria (pacte amb Napole III, sota promeses de compensacions territorials i aliana amb Itlia) deix ustria sola amb la major part dels estats alemanys. La superioritat de lexrcit prussi (batalla de SadowaKniggrtz) resolgu duna vegada el problema de la unitat. La Pau de Praga (agost de 1366) establ: 1) lexclusi dustria de la futura Alemanya; 2) la dissoluci de la Confederaci Germnica creada el 1815; i 3) la llibertat de Prssia per organitzar sota el seu control els estats situats al Nord del riu Main, la qual cosa condu a la creaci del Nordentscher Bund (Confederaci de lAlemanya del Nord) amb el Reichstag escollit par sufragi universal i el rei de Prssia com a President; i
29 c) guerra francoprussiana (1870). La candidatura dun Hohenzollern a la corona espanyola, desprs del destronament dIsabel II, provoc loposici de Frana. La retirada de lesmentada candidatura fou seguida de lexigncia francesa de que Alemanya no torns a presentarla. La resposta del monarca alemany (telegrama dEms, 13 de juliol de 1870) que Bismarck alter de manera ofensiva cap a Frana al donar-lo a conixer a la premsa, va tenir lefecte desitjat: la declaraci6 de guerra per part de Frana. Per, el problema de fons era el particularisme dels estats Quadre que representa les negociacions de pau a lacabament de la alemanys del sud i guerra franco-prussiana, entre representants dambdues potncies, el recolzament de en presncia dOtto von Bismarck (a la dreta, assegut) Napole III a aquests; el que va ser emprat per Bismarck com aglutinant de la idea nacional alemanya, bastint un sentiment nacionalista antifrancs. Lexrcit francs va ser derrotat a Sedan. El 4 de setembre, davant la notcia de la derrota i detenci de lemperador, hom proclama la III Repblica francesa, acabant el Segon Imperi.
4.2.6 El naixement del II Reich El 1871 es proclama el II Reich alemany, en nom dels prnceps, Llus II de Baviera, el 13 de gener, anomena a Guillem I kiser d Alemanya. Alemanya s una Confederaci de 25 Estats, sota lhegemonia prussiana, que es fixa en el model de la Confederaci del Nord. El poder central controla les forces armades, les duanes, el comer i les comunicacions. Els Estats federats aporten ajuda financera, sn autnoms quan ladministraci, justcia i cultura. Lrgan suprem s el Consell federal (Bundesrat), el seu president s el rei de Prssia que mana els exrcits i nomena el canceller del Reich, responsable nicament davant lemperador.
30
31
4.3. La unificaci italiana La reivindicaci de Mazzini duna Itlia lliure del domini estranger, unificada i liberal va ser recollida per Camillo Cavour, primer ministre del regne de Sardenya-Piemont a partir del 1852, liberal, monrquic i conservador. Sardenya-Piemont es consolidava com a regne constitucional i com a pas industrialitzat. Des de 1848, aspirava tamb a ser centre duna Itlia unificada, per era un regne massa petit en una Europa dominada per unes quants grans potncies. Lhabilitat diplomtica de Cavour, que va maniobrar entre Frana i ustria i va saber aprofitar la lluita dels republicans italians liderats per Garibaldi, va aconseguir que, amb lexcepci del Vatic, tots els territoris italians sanessin incorporant a una Itlia unificada sota la corona dels Savoia, que ca completar el seu mapa el 1870.
32
La Itlia de la unificaci
33
RESUM DELS NACIONALISME EUROPEUS LEuropa de la Restauraci. El 1815 Napole s derrotat. Les potncies guanyadores, Gran Bretanya, Rssia, Prssia i lImperi Austro-Hongars es reuneixen al Congrs de Viena per reordenar el mapa europeu seguint 3 principis bsics: legitimitat, equilibri interpotncies i intervenci militar per garantir els dos anteriors. La geografia continental saltera profundament: Rssia, Prssia i lImperi Austro-Hongars sexpansionen, aquest darrer i la Confederaci Germnica substitueixen 1 Imperi Germnic (entitat dorigen medieval), i Frana amb la tornada borbnica sintegra en el conjunt, que a ms es dota dun organisme militaragressiu: la Santa Aliana (nica i desgraciada intervenci a Espanya). Oposici al sistema de la Restauraci: dna origen a dos fenmens, el liberalisme (fins el 1848) i el nacionalisme (segona meitat s. XIX). Hom tamb relaciona el romanticisme que malgrat tenir un caire netament reaccionari al principi, evoluciona vers postures ms progressistes, relacionantse amb el nacionalisme, essent en essncia, un moviment intellectual partidari del retorn als orgens histrics. Liberalisme, es basa en lindividualisme, la llibertat, la igualtat jurdica (no econmica ni cultural), la competncia, la propietat privada dels mitjans de producci i la no intervenci de lEstat en la vida socioeconmica. Estableix la divisi de poders i llur independncia mtua com a garant front a la imposici dalgun sobre els altres. Tendncies: 1 liberalisme poltic o liberalisme; i 2 liberalisme econmic o capitalisme. Nacionalisme s el desig duna comunitat (pas, tnia, nacionalitat histrica, poble, etc.) de separar-se o unir-se, segons el cas, a daltres comunitats. Tendncies: 1 liberalconservador o doctrinari (de tipus alemany): la Naci s un organisme independent de la voluntat dels individus; i 2 liberalprogressista o democrtic (de tipus francs): la Naci queda definida per la voluntat lliurement expressada dels individus. Revolucions liberals. Van haver-hi 3 grans onades: 1 Revolucions de la dcada del 1820: van afectar Espanya1 les seves colnies, Portugal1 Itlia Grcia i, de forma secundria, Rssia. Sn revolucions urbanes i minoritries, enfronten noblesa i clero amb lalta i mitjana burgesia. Aquesta darrera reivindica la implantaci dun rgim liberal i en alguns casos hi afe geix exigncies nacionalistes. Es fan per mitj organitzacions secretes i pronunciaments, estructurant-se a nivell europeu. Els resultats sn la independncia de lAmrica Llatina i de Grcia; 2 Revolucions de la dcada del 1830: van afectar lEuropa occidental i central, sobretot Frana i Blgica . Continuen sent urbanes per ara ms majoritries a lafegir-se el poble menut ciutad i el proletariat. Les reivindicacions sn liberals i dhuc nacionalistes en el cas irlands, polons i belga. Lexili esdev important i sorganitza com element doposici. Llurs causes sn dues grans crisis, una industrial i altra agrcola. Els resultats sn la implantaci de rgims liberals a Frana, Espanya, Portugal i Sussa; la independncia de Blgica; i laprovaci dels drets dels catlics a Gran Bretanya. En canvi, a Polnia, Itlia i Alemanya fracassen; i 3 Revolucions del 1848: afectaren tota Europa, llevat de Gran Bretanya i
34 Holanda. Les ms intenses van ser a Frana, Alemanya i a 1 Imperi Austrohongars. Intervenen tots els grups socials. Apareixen organitzacions obreres i universitries, la premsa moderna i diferents grups poltics com els liberalsconservadors (monrquics constitucionals), liberals demcrates (republicans), socialistes (reformes socials) i nacionalistes. Les causes sn 3 grans crisis: agrcola, industrial i financera. Com a conseqncia daquestes revolucions es generalitza a Europa el liberalisme conservador. Conclusi: a la tardor del 1849 les revolucions del 48 ja havien estat dominades arreu. De llurs fites noms rest labolici dels drets feudals i una certa liberalitzaci poltica. El 1850 apareix el moviment obren i al burgesia, conscient del perill, esdevindr definitivament conservadora. El nacionalisme germnic i la unificaci dAlemanya: el nacionalisme alemany ha estat fonamental, no tan sols com a eix vertebrador de lrea centreuropea, sin tamb ha servit com a model a daltres nacionalismes i va tenir relaci directa amb lesclat de la I i II Guerres Mundials i llurs postguerres. Orgens ideolgics: el nacionalisme liberal-conservador alemany diu que la Naci s independent de la voluntat dels individus; s a dir, es basa en caracterstiques alienes a les persones. El Volkgeist (esperit del poble) s el conjunt de caracterstiques especfiques de la naci alemanya. El romanticisme, de primera meitat del XIX s un moviment intellectual i cultural propi que fa diferents estudis amb lobjectiu de crear una conscincia prpia de Naci. Filsofs com Herder i Fichte cercaran diferncies en les tradicions medievals alemanyes per refermar el nacionalisme. El pangermanisme s una caracterstica prpia, s la voluntat dintegrar en un mateix Estat tots els territoris de parla alemanya. Antecedents:
1. El Congrs de Viena (1815) s el punt de partida, es va passar de cent i escaig Estats independents dintre dAlemanya a noms 38; 2. La Confederaci Germnica s una entitat simblica (no s un Estat) que reuneix els pasos de llengua germnica i que va servir de nexe duni entre els diferents pobles. Tenia un parlament com, la Dieta, que es reunia peridicament pera sense cap poder especfic. Els dos paisos ins importants eren Prssia i ustria; i 3. El Zollverein (uni duanera) o mena de mercat com, fou la unificaci econmica que supos la creaci duna frontera nica amb aranzels comuns i lliure circulaci de productes. Va estendre la uni a la legislaci econmica dels estats de la Confederaci i va afavorir la rpida industrialitzaci dAlemanya. El seu teric fou E. List. Sociolgicament, terratinents, burgesia i camperols per diferents motius-, eren partidaris de la unificaci; ans el contrari del proletariat. La via democrtica a la unificaci. El 1848 sestabl a Frankfurt la Dieta, un nou parlament per crear una Constituci Democrtica per a la nova Alemanya unificada i on eren representades distintes sensibilitats: 1 la dels nacionalistes-conservadors: partidaris dunificar Alemanya a partir de la monarquia prussiana;
35 2 la dels demcrates-naciona1istes: partidaris duna democrcia parlamentria amb sufragi universal. Aquests es dividien en: a) els que propugnaven la Gran Alemanya, incloent ustria; i 3 els qui ho feien amb la Petita Alemanya, excloent-hi aquell Imperi i guanyadors a la fi. El 1849 saprova una Constituci, per6 el rebuig de lemperador de Prssia de convertirse en el dAlemanya signific la dissoluci de la Dieta i el fracs de la via democrtica. La unificaci: noms restava la possibilitat de fer-la a partir de Prssia. Aquest procs lencapala el canceller Bismarck que va tenir lhabilitat dunir els interessos poltics amb els econmics, a partir de tres grans dates: 1 1864, guerra contra Dinamarca, Bismarck desitj un enfrontament amb un enemic exterior per crear en els alemanys una conscincia de nacionalitat; 2 1866, guerra tamb de Prssia contra ustria. Enfrontades per aconseguir la primacia de lEstat alemany, guanyant-la primera. Com a conseqncia hom cre la Confederaci de lAlemanya del Nord, don van quedar exclosos ustria els Estats meridionals; i 3 1870, guerra de Prssia contra Frana, provocada per aquesta, va tenir com a conseqncia el desvetllament dels sentiments nacionalistes dels Estats del Sud alemanys. Conclusi: el 1871 es va proclamar a Versalles un nou Imperi Alemany unificat i federal, el II Reich, constitut per la Confederaci dAlemanya del Nord, els Estats del Sud alemany, lAlscia i la Lorena.
36
1.3 El pensament i lacci revolucionaris: socialisme i anarquisme
El quart estat de Pelliza de Volpedo
37
1. La condici obrera en els inicis de la industrialitzaci Industrialitzaci i naixement del proletariat El desenvolupament del capitalisme dugu laparici del proletariat. Les transformacions econmiques durant els segles XVIXVIII, que culminaren amb la Revoluci Industrial, i imposaren la decadncia de lartes, la despossesi6 a una part dels camperols de llur terra, i amb aix, la separaci dels productors de llurs mitjans de producci, crearen una classe de proletaris que no podien. subsistir ms que venent llur fora de treball als propietaris del capital, la qual cosa va permetre a aquests apropiar-se de la plus-vlua generada per aquella. Daltra banda, la concurrncia capitalista, mitjanant la proletaritzaci6 dels petits propietaris, ampli. la base de reclutament daquesta nova classe.
Condicions de vida i treball de la c1asse obrera La prolongaci de la jornada de treball i laugment forat de la productivitat amb lobjectiu dobtenir majors guanys el que Marx anomenar plus-vlua; ls abusiu del treball de dones i nens; la manca de seguretat en el treball i en el salari i la carncia de legislaci que protegs els obrers; la situaci de misria moral (analfabetisme, delinqncia) i fsica (condicions dhabitatge, salut) ; aquestes eren les notes que definien la situaci de la classe obrera als inicis de la industrialitzaci. Les condicions dhabitatge dels obrers eren motivades pel procs migratori produt, com a conseqncia de la industrialitzaci, de les zones rurals a les ciutats, en les quals sinstallaven les fbriques. Aquesta situaci guardava estreta relaci amb el nivell moral, com denominaven els contemporanis, del proletariat i amb la seva manca deducaci.
2. La I Internacional (AIT) Antecedents: els moviments ludistes La por als efectes que la mecanitzaci produa (atur i competncia) va donar lloc a moviments mecanoclastes, amb precedents ja en el segle XVIII. La reacci ludista tenia dos objectius: loposar-se a la introducci6 de maquinria., sobretot la que permetia estalviar treball, i a. lensems, pressionar sobre els patrons per obtenir determinades reivindicacions i, en aquestes casos, es dirigien tamb contra les primeres matries, els productes acabats o la propietat privada dels patrons. En el moviment ludita destaquen, segons Thompson, el seu alt grau dorganitzaci i el seu carcter de moviment insurreccional que va estar proper a objectius revolucionaris de ms alta. volada. s a partir de 1811 quan arriba al moment de mxim apogeu, a Nottingham , donant lloc a una legislaci que castigava la destrucci de mquines amb la pena de mort. Owen i el cooperativisme
38 Robert Owen a partir de 1830 impuls el cooperativisme, mitjanant els cooperative congress i dels labour exchanges. El 1823 havia fundat el National equitable labour exchange, centre de cornpravenda, a travs de labour notes (bitllets pagats a canvi de mercaderies taxades segons el temps de treball invertit en elles) dels productes de les cooperatives. El 1834 fund la Grand national consolidated trades union, partint dels incipients sindicats existents, que pretenien ser a la vegada un sindicat reivindicatiu, una cooperativa a escala nacional i una organitzaci poltica que hauria de substituir a lestat mitjanant una vaga general pacfica. Malgrat ladhesi de centenars de milers de treballadors, les dissidncies internes i la repressi van acabar amb ella el 1835.
El cartisme britnic El proletariat va comenar a considerar que reduir les seves accions a reivindicacions econmiques no el duria massa lluny. Per aix es va tornar a centrar latenci sobre el tema del dret al sufragi universal. El 1835 William Lovett cre la Londoner Working Mens Association, constituda. par respectables artesans. Ell i Francis Place redactaren dos anys ms tard la Peoples Carter, document bsic en la histria del moviment obrer angls i que d6na nom a aquesta nova fase. La Petici dels cartistes de Birmingham de 1833 juntament amb la Carta del Poble arribaren a ser segons Cole el crit general de guerra dels reformadors radicals. El programa cartista es redua a qestions poltiques, malgrat que en els seus sis punts hi eren presents indirectament motius econmics. Els homes que redactaren la Carta o Petici eren socialistes partidaris del cooperativisme. Per primera vegada sunia la democrcia poltica i la social. La crisi econmica i latur massiu de 18311843 donaren un gran impuls al moviment cartista. Per des dels seus inicis sorgiren dues tendncies: la moderada (Lovett i Owen) o Moral Force Party, que incideix ms en les qestions econmiques (cooperatives de consum) i propugna una coalici amb la burgesia industrial i de caire liberal; i la radical o Physical Force Party (OConnor, OBrien), favorable als mtings i a la vaga violenta. La llei de 1847, que limitava la jornada laboral a 10 hores, va ser el resultat de la darrera acci6 del cartisme. Aquest fracs, parallel al de la revoluci6 de l848, don com a resultat levoluci posterior de lobrerisme angls: la seva uni a certs sectors de la classe mitjana per obtenir les seves reivindicacions i el seu carcter purament laboral, marginant els aspectes ideolgics i els plantejaments revolucionari s (Trade Unions).
Els inicis del sindicalisme: les Trade Union Com a pas pioner de la industrialitzaci s lgic trobar a Anglaterra el primer moviment obrer organitzat de lpoca moderna, essent la seva expressi6 els sindicats o Trade Unjon que en lnies generales sn associacions de treballadors locals o de fbriques, articulades per oficis, que intenten aconseguir millors condicions de treball i augment dels salaris, mitjanant contractes collectius sobre horaris, sous i protecci6 del treball.
39
Per aquesta creixent febre organitzativa del proletariat, ser reprimida aviat pel poder mitjanant la llei aprovada al Parlament eh 17 de juny de 1799, per la qual es prohibeix qualsevulla forma de coalici. Per, desprs del moviment ludita, el 1822 grcies a lacci dun sastre anomenat Francis Place, saconsegueix del Parlament la formaci duna comissi que estudi les condiciones de treball, es vota la llibertat de coalici. Lany 1825, malgrat les pressions dels patrons, saprova el dret dassociaci, mig segle abans daconseguir-ho Frana. Desprs de les experincies d0wen i el moviment cartista, a partir de 1848 el sindicalisme britnic esdevindr. cap postures ms moderades, desentenent-se en principi de tota ideologia.. Entre 1851 i 1875 es desenvolupen els sindicats per oficis, integrant-se sense traumes excessius al sistema. capitalista, el qual ja no sintentar canviar per cap mitj radical. A partir de llavors, cal remarcar: a) el seu carcter reivindicatiu merament economicista; b) el seu anticomunisme (amb lexcepci de lentusiasme bolxevic desprs de la revoluci a Rssia); i c) el seu pactisme en excs claudicant.
2.1. La I Internacional Fundaci de lAlT. Grups que la composaven. Estructura de lorganitzaci La idea de solidaritat internacional o internacionalisme apareix entre els sindicalistes anglesos, com a conseqncia de la prctica. patronal de contractar a obrers del continent durant les vagues. Aix, va ser palesa la necessitat dun organisme estructurador de lesmentada solidaritat i el 1864 a Londres, els representants de les Trade Union es reuneixen amb delegats de sindicats francesos, belgues i exiliats de diversos pasos, entre els quals cal remarcar Marx, que par la seva capacitat dialctica ser lencarregat de la redacci de la crida inaugural o prembul als Estatuts de lAssociaci6 Internacional de Treballadors o Primera internacional. Considerant que lemancipaci dels treballadors ha de ser obra. dells mateixos. Que llurs esforos per aconseguir lemancipaci no han de ser font de nous privilegis, sin establir per a tots els mateixos drets i deures. Que el sotmetiment del treballador al capital s la font de tota servitud: poltica, moral, material. Que, per aquesta ra, lemancipaci econmica dels treballadors s el gran objectiu, al qual cal sigui subordinat tot moviment poltic... (Fragment inicial del Prembu1 als Estatuts de la I Internacional) Internacional fou el nom que adoptaren al llarg dels segles XIX i XX, diferents organitzacions supraestatals de la classe treballadora i dels seus grups poltics i sindicals.
40
La I Internacional (1864) amb el nom dAssociaci Internacional de Treballadors (AlT) va ser fundada a Londres, adoptant majoritriament les idees de Marx. Els seus estatuts contemplaven la creaci de federacions locals que integraven societats o sindicats obrers i nacionals, destats. Dirigides per consells o comits locals i regionals, i per un consell general de la Internacional. LAIT estava. integrada per elements de diverses tendncies socialistes, anarquistes i sindicalistes. La I Internacional celebr diversos congressos: Ginebra (1866); Lausana (1867), ingrs de Bakunin; Brusselles (l868) i Basilea (1869). Es pronuncia contra lexistncia dexrcits permanents i per la collectivitzaci dels mitjans de produoci6. La guerra francoprussiana interromp parcialment les seves activitats. Desprs de lexpulsi dels anarquistes, la I Internacional original -existia ja una danarquista- va celebrar un congrs a Ginebra el 1873, trasllad la seva seu a Nova York i es dissolgu desprs del Congrs de Filadlfia el l876. Lenfrontament Marx-Bakunin La presncia. de Bakunin en el si de la Internacional plantejava greus problemes al Consell General, dominat pels seguidors de Marx. Les directrius de la lnia marxista seran les triomfadores. A la Conferncia de Londres (1870) Marx combat amb duresa Bakunin; i dos anys ms tard, a La Haia, els partidaris daquest foren expulsats. Els anarquistes llavors crearen una nova Internacional, collectivista i apoliticista; independent i rival de lanterior que consideraven autoritria per obra de Marx i els seus seguidors. Els anarquistes es reuniren en els congressos de Ginebra (1873), Berna (1876) i Gant (1877).
Karl Marx
Mikhail Bakunin
41
La desfeta de la Comuna de Pars i la desaparici de la Internacional La guerra francoprussiana va donar lloc a vives reaccions entre els socialistes alemanys i francesos. Va fracassar la proposta internacionalista que propugnava que els obrers de tota dos bndols no havien de combatre entre ells, ja que era una guerra entre burgesos, i la majoria dels obrers van alinear-se al costat de llurs governants. La derrota de Sedan, la. proclamaci6 de la Repblica i el setge de Pars per les tropes prussianes van far tmer a Marx una revoluci prematura. Aquesta, efectivament, es produ. El 18 de mar, amb el govern de Thiers a Versalles i el triomf dels monrquics a les eleccions de febrer, es dna a la ciutat de Paris una insurrecci6, obra de la Gurdia Nacional. El 26 de mar el poble parisenc es cridat per a lelecci del consell municipal de la ciutat. El triomf inesperat dels revolucionaris dna al consell el nom de Commune de Pars. Entre aquesta i el Govern installat a Versalles sobre un abisme insalvable. Els principis de la Comuna sn: a) La seva vinculaci histrica a la Repblica de 1793, reflecteix el jacobinisme dels seus membres; b)la concepci duna autonomia comunal i una federaci, de clara inf1uncia proudhoniana; i c) les seves concepcions econmiques i socials, reunia en una sola m el poder legislatiu i lexecutiu. La Internacional no va tenir un paper important en el desenvolupament de la Comuna. No hi ha reformes socialistes de fons. Per, la burgesia no perdonar lactitud dels communards. El 21 de maig de 1871, a dos mesos de la seva proclamaci, lexrcit francs alliberat per Bismarck ataca la ciutat i desprs duna setmana dintensos i sagnants enfrontaments, les tropes governamentals conqueriren la ciutat. La repressi arrib a nivells insospitats, en total es calcula que la Comuna caus cent mil vctimes entre morts, deportats i empresonats. Conclusi La Comuna, que fou seguida amb inters per lAIT per no animada directament, va merixer que Marx escrivs la. seva obra La guerra civil a Frana, en la qual mostra la Comuna com avantguarda duna nova societat. Segons ell, limportant es que va aportar el model dorganitzaci poltica transitria equivalent a la seva idea de dictadura del proletariat. Les conseqncies de la Comuna per a la Internacional arribaren amb la repressi6. Desapareix la secci6 francesa. Els governs europeus (Espanya, Alemanya, Dinamarca, Imperi austro hongars) declaren illegal lorganitzaci6, a la qual conside ren responsable dels esdeveniments parisencs. La I Internacional va desaparixer per la seva deficient organitzaci per les seves divisions. Tamb perqu no va saber captar a les masses. La seva inf1uncia, doncs, fou
42 molt reduda. Per grcies a ella es va donar el reconeixement del moviment sindical i la missi dels partits obrers en la vida poltica.
3. El pensament socialista
3.1. Els socialistes utpics Trets definidors del moviment Els socialistes utpics sn hereus de la tradici illustrada i de la filosofia radical de la revoluci francesa. Parteixen de la preocupaci per les condicions de vida a que sn sotmesos els obrers durant la Revoluci Industrial, per creure que cal una reforma general de la societat, segons una nova jerarquia de valors ms humanitzada. A tots els uneixen les segents proposicions essencials: a) la substituci de la propietat privada dels mitjans de producci per formes de propietat collectiva; b) la defensa de la llibertat, la democrcia i la sobirania popular; c) la necessitat de reformes per millorar la situaci del proletariat, mitjanant la intenci de lestat, la protecci de dones i nens, lassistncia sanitria, etc.; i d) lexistncia de la lluita social com un fet inevitable.
Alguns autors representatius: Saint-Simon, Fourier, 0wen
SaintSimon (17601825) propugna el recolzament a les classes ms nombroses i humils el major b per al major nombre, la igualtat doportunitats, aix com un ordre basat en leficcia i el rendiment a cadascun segons les seves capacitats i les seves obres en el marc duna economia planificada dirigida per les classes ms preparades, per a Saint Simon, les industrials. Fourier (17791837) parla duna nova moral que substitueixi les lleis per lactuaci espontnia dels instints innatament bons de la persona. Amb aix sestablir lharmonia social, en la qual, les persones treballaran solidriament; sense criats ni exrcits, substituintse el matrimoni per lamor lliure. Imagina unes unitats de producci o falanges que treballen en falansteris en complerta harmonia i cooperaci, sense competitivitat. Simultniament sorganitzar un sistema de seguretats socials treball, malaltia, etc. dacord amb el principi de solidaritat. Robert Owen (17711853) demana una transformaci del carcter hum mitjanant lensenyament. A la seva fbrica. de New Lanarck edific escoles i habitatges i obr botigues barates. Defn la necessitat de la plena ocupaci i dun salan alt, que al crear capacitat adquisitiva estimula el creixement econmic.
43
Conclusi Malgrat el seu utopisrne i el fracs de les experincies fetes per aquesta mena de socialisme, la seva influncia s important en el sindicalisme socialista i en el moviment cooperativista.
3.2. El marxisme
Les bases fi1osfiques: el materialisme dialctic La dialctica hegeliana Fa referncia. a la filosofia clssica alemanya, sobretot el pensament dHegel. La dialctica s antagonisme, contradicci, conflicte. Arrenca de Demcrit i Heraclit. Desprs dun perode dobscuritat a lEdat Mitjana, sarriba a Kant (la filosofia de les coses en si) i a Hegel (les coses sn les coses en si mateixes i el seu contrari), nucli bsic del pensament dialctic. Lacci genera una reacci. Hegel va ser el primer d utilitzar la dialctica en la histria: el dret s la font de tot poder, s la base fonamental de la moral. I la moral genera institucions, de les quals, la. ms important s la famlia. La societat s el resultat de lagregaci de famlies. Aquesta per regular-se es dota de lEstat. La histria. de lestat s la de la. societat. Per a Hegel, la histria s la lluita entre els estats, s determinista, la. seva filosofia s lexaltaci de lestat. La dialctica marxista Marx explica cadascun daquests conceptes d una manera radicalment diferent. Introdueix la relativitat en la histria. La cadena marxiana dialctica consisteix en que no hi ha subjecte sense objecte; en abstracte, el subjecte s lindividu i lobjecte s la natura. La contradicci es resol mitjanant el treball. Amb aquest es genera la societat. Lelement bsic daquesta s el procs productiu. Aquest fa ocupar a les persones diferents posicions, o una dominant o una. dominada o subordinada. La posici en el procs productiu determinar lactitud social; i aquesta, quan es generalitza conforma la psicologia social. Quan els elements que conformen una psicologia social es doten dinstitucions, apareix la. ideologia social. Segons el lloc en el. procs productiu hi haur ideologies conservadores o progressistes. Aix, apareixen les policies, els exrcits o el partit poltic, el sindicat, etc. Marx es decid a aplicar la dialctica a la societat desprs dobservar les grans convulsions del segle XIX, de les quals la culminant va ser la de 1848. Per a Marx la dialctica s la lluita de classes. Els antagonismes socials en la histria no sempre se solucionen duna forma pura. A 1Edat Mitjana, la contradicci entre serfs i feudals no es resol en un dells, sin en la burgesia. En contradicci aquesta tamb amb la noblesa, origina el capitalisme. Per a Marx la. dialctica s creativa. La tesi i lanttesi donen lloc a una sntesi, ella mateixa convertida en tesi, i aix successivament.
44 El materialisme histric La interpretaci materialista de la histria t la seva millor expressi en lobra Crtica de leconomia poltica (1859). A aquesta sexposa la teoria materialista de la interpretaci histrica, que s la. clau de tot el sistema marxista. Segons Marx: a) en la histria de la societat humana es dna. una relaci dialctica o de tensi entre la base econmica (mode de producci) i la ideologia polticojurdica (superestructura); b) la tensi apareix de la diferent manera dapropiament dels excedents, per part dels grups socials que intervenen en la producci (senyors i camperols en el feudalisme; capitalistes i obrers en la societat industrial) ; i c) un canvi en leconomia provoca un canvi en les relacions de producci, en lestructura de lestat i en les relacions socials. Aix obre un perode revolucionari que enfronta a les noves forces emergents amb lantic mode de producci.
Anlisi i crtica del capitalisme Marx estudi el capitalisme sota dos punts de vista: 1. Sistema de producci econmic (mode de producci) destacant: a) mercaderia; b) llei del valor; i c) plusvlua. 2. Etapa histrica transitria; hiptesi: a) concentraci capitalista o llei dacumulaci i b) de la misria creixent. En el seu estudi passa del particular al general, utilitza el mtode inductiu, el cientfic per excellncia, usa les fonts de leconomia clssica anglesa (Smith, Ricardo, Bentham). 1 a) Mercaderia Element fonamental de leconomia capitalista. El producte que permet al capitalista anar al mercat. Cada mercaderia t: -un valor de canvi, i -un valor ds (de leconomia clssica). A ms, cerca un factor indit, present a qualsevulla mercaderia: -el treball (gran caracterstica com de les mercaderies). Fa referncia. al treball com esfor hum. 1 b) Llei del valor Elaborada per Ricardo i Smith. Segons aquest darrer s la llei de lintercanvi entre equivalents, s una identitat. La trobada de capitalistes en el mercat s un fet fsico material que equival a una igualtat. Reflecteix sobretot una esfera jurdica digualtat social. Marx assenyal que hi ha una mercaderia que no compleix la condici de la igualtat, el treball o fora de treball. Aquesta s lnica propietat del proletari, la seva nica mercaderia. El proletariat es troba sotms a lestat de necessitat, la seva mercaderia no es
45 pot guardar com la capitalista, i li cal per subsistir. 1 c) Plus-vlua Eix central del capitalisme s la part de treball no pagat, aquell que no s necessari al treballador. Aix permet a Marx crear la primera dicotomia: burgesos (que sapropien de la plusvlua) i proletaris (que la produeixen). Tipus de plus-vlua: -absoluta., ampliaci de lhorari de treball; i -relativa, apareix quan la classe obrera aconsegueix la jornada de 8 hores. Llavors sintensifica par part del capital el ritme de treball, apareixent la plusvlua relativa. La plusvlua noms la generen els treballadors industrials. La plusvlua apareix a tota societat basada en la productivitat. En el capitalisme se lapropia la burgesia. En el socialisme, lestat, que decideix la seva utilitzaci.
2 a) Acumulaci creixent de capital Tendncia a la concentraci de capital. Les empreses ms fortes sn cada vegada ms hegemniques (Marx, 1879). Avui. sassisteix a una concentraci de la productivitat, vies: 1. Una gran empresa absorbeix per diferents camins a daltres empreses. 2. Formaci de monopolis.
2 b) Misria creixent La burgesia s cada vegada ms poderosa mentre que el proletariat s cada vegada ms pobre.
La construcci del socialisme El Manifest comunista Escrit poc abans desclatar la revoluci de 1848, publicat par la Lliga comunista alemanya, amb poca difusi inicial. Com a declaraci de principis estableix que la histria s la histria de la lluita de classes. En levoluci de la burgesia, aques ta ha creat els instruments que la destruiran i la classe social que ho far: el proletariat. En el segle XIX noms el proletariat s una classe revolucionria. La burgesia lluita contra els governants de lAntic Rgim del seu pas i contra les altres burgesies internacionals. La revoluci ha de ser nacional, desprs internacional. Punts:
46 1. Les lluites de classe sn la clau par a comprendre la histria; 2. Lestat s la instituci de la classe dominant; 3. La natura expansiva del capitalisme es basa en el desenvolupament progressiu de les forces de producci i la necessitat de mercats; 4. Les crisis peridiques noms es dominen amb la destrucci dels instruments de producci; 5. El proletariat ha estat creat com una mercaderia; 6. El proletariat t una tendncia creixent a la pauperitzaci; i 7. Hi ha un contrast entre el proletariat i els grups rebels anteriors. Paper dels comunistes en la revoluci El PC no s oposat a la recta de partits obrers, s el que millor comprn el devenir histric. El seu paper s organitzar el proletariat can a la revoluci. Programa dacci en la revoluci:
1. Expropiaci de la propietat territorial, s de la renda par a les despeses de lestat; 2. Fort impost progressiu; 3. Abolici de lherncia; 4. Centralitzaci del crdit; 5. Centralitzaci dels transports; 6. Multiplicaci de les empreses fabrils de lestat; 7. Obligaci de treballar; 8. Desaparici global del contrast ciutatcamp; 9. Ensenyament pblic i gratut; i 10. Desaparici de lestat.
La revoluci Espontnia, els antagonismes interns del capitalisme, al no deixar de crixer, arribaran a esclatar tard o dhora. Armes de la revoluci: el sentiment de classe, lacci sindical i lactivitat dels partits.
47
Primera fase: dictadura del proletariat, liquidaci de les antigues classes; procs insurreccional violent, destrucci de lestat burgs; rgim collectivista; progrs tcnic; industrialitzaci intensa. Segona fase: comunisme, extinci de lestat proletari; societat sense classes; comuna; administraci autnoma; cooperativisme i planificaci econmica; reconciliaci ciutatcamp; supressi de la divisi del treball.
3.3. Lanarquisme
Aspectes terics del pensament anarquista Tot poder poltic s innecessari i nociu, propugna. lanarquisme la substituci de les relacions de dominaci establertes mitjanant lestat par una col.laboraci6 lliure entre individus i grups. Apareix amb la revoluci6 francesa defenent, front la dictadura jacobina, la propietat collectiva i rebutjant les idees de Rousseau de que la voluntat general t dret a imposarse a es minories i als individus. Aix, els seus antecedents es confonen amb els del liberalisme i socialisme. Per a Max Stirner han d e ser eliminades tota organitzaci poltica, tan burgesa com socialista, i totes les institucions mitjanant la lluita individual.
Alguns autors representatius: les arrels proudhonianes, Bakunin, Kropotkin, Tolstoi, Godwin i Proudhon representen laspecte pacifista de lanarquisme que demana el canvi mitjanant les organitzacions dajuda. mtua; doncs per a Proudhon: la llibertat no necessita de la vio1ncia per reivindicar els seus drets. Proudhon (l809-1865) va ser el primer danomenar-se ell mateix anarquista i qui, per primera vegada, neg qualsevulla forma estatalista de govern. Malgrat que aparentment la seva primera obra Qu s la propietat? (1840) diu que la propietat s un robatori, frmula que va produir gran escndol, Proudhon no condemna totalment la propietat sin els seus abusos capitalistes. Demana la seva. substituci6 per la propietat individual dins duna federaci6 agroindustrial. Aquesta idea va ser la seva major aportaci6 a lanarquisme. Per a Proudhon, per que funcioni la societat en llibertat, lestat ha de desaparixer i ser reemplaat per dues noves formes dorganitzaci: la federaci i el mutualisme. Proudhon va donar el nom danarquisme a la seva, doctrina sobre lestat i la propietat. Les seves idees van tenir una gran influncia entre 1840 i 1871, per desprs de la derrota de la Comuna de Pars, el mutualisme i el federalisme proudhonians van ser substituts pel sindicalisme revolucionari i els partits obrers nacionals. Proudhon va ser molt criticat per Marx que lacus de paradoxal i va respondre a la seva obra Filosofia de la misria amb un volum titulat significativament Misria de la
48 filosofia. Bakunin en el manuscrit titulat La Comuna de Pars i la noci dEstat destaca les idees ms importants de lanarquisme i del seu programa revolucionari en contraposici a les concepcions de Marx. Per a Bakunin els objectius del socialisme revolucionari eren: leliminaci total de lestat com instrument dopressi la reorganitzaci de la societat sobre la base propugnada par Proudhon; es a dir, el federalisme i el mutualisme; labolici de la propietat privada i de lherncia; i lestabliment del control directe de la indstria i de lagricultura pels obrers. Bakunin, convenut dun perode de destrucci6 que faci possible el posterior assentament duna nova societat, propugna latac sistemtic, malgrat que sense un pla coherent, a tot poder constitut, i especialment a les institucions burgeses Estat, Esglsia, exrcit mitjanant lacci directa. Kropotkin accepta la violncia revolucionria, perqu s lnic cam possible par a que la revoluci triomfi i acabi amb totes les violncies. Kropotkin elaborar en Lajuda mtua, factor devoluci (1902) , tot un programa. social basat en la cooperaci, demanant un comunisme llibertari. Conclusi La majoria dels terics anarquistes, des de Godwin fins a Bakunin, prenen com a punt de partida, la constataci de lendarreriment moral de la societat, demostrat par lexistncia de guerres, pobresa, explotaci, crims, etc. concluint que tot es deu a lexistncia. de poders coercitius.
49 RESUM DEL MOVIMENT OBRER 1. Trade Union: durant la l meitat del s. XIX les organitzacions obreres estaven prohibides. El ludisme fou la inicial reacci del proletariat contra lexplotaci que patia per part de la burgesia industrial. Robert Owen, socialista utpic britnic, fund les primeres cooperatives 1 sindicats (Trade Union o TU) per millorar les pssimes condicions de vida i de treball de la classe obrera. 2. El cartisme: lany 1834 es va crear a Anglaterra el primer sindicat dmbit nacional, Grand National TU, amb lobjectiu de poder negociar des duna posici de fora amb els empresaris. La seva gran acceptaci provoc una dura reacci de lEstat i de la patronal, i finalment, el 1838 va ser prohibit. Sorg llavors un nou moviment, el cartisme (People Charter), amb lobjectiu de convertir en lleis les demandes dels obrers, ampliant el dret de vot. El 1860 es torn a crear la Grand National TU i progressivament saprov a la Gran Bretanya una legislaci econmica i poltica que reconeixia els drets dels treballadors. 3. La I Internacional. El rpid creixement industrial dels anys 50 comport laugment del nombre dobrers i, per tant, de llurs organitzacions. El 1864 es fund a Londres la 1! Internacional o Associaci Internacional de Treballadors (ATT) amb lobjectiu de coordinar el moviment obrer dels diferents estats europeus. Hi destacaven 3 grups: 1.les TU britniques, mantenidores de la infrastructura de lorganitzaci; 2. els obrers francesos, anarquistes; i 3. els refugiats poltics alemanys i italians. Llur programa demanava el reconeixement legal dels sindicats, la reducci de la jornada laboral i el dret a la vaga. Dins la I Internacional havia un enfrontament ideolgic i personal entre Marx i Bakunin 1 llurs respectives tendncies: a) marxistes, influents als pasos ms industrialitzats: defensaven els partits poltics obrers una concepci centralitzada de lorganitzaci; i b) anarquistes (seguidors de Bakunln), influents als pasos rurals: propugnaven la no intervenci dels obrers en la poltica i la llibertat dacci dels pasos membres. 4. La Comuna de Pars (1871). Insurrecci revolucionaria proletria contra el govern republic francs de Thiers, precipitat pel desarmament de la gurdia nacional parisenca, venut per lexrcit que aplic una forta repressi. Fou una de les causes de lautodissoluci de la I Internacional (1876), juntament amb la seva illegalitzaci, la crisi econmica internacional dels 70 i, el ms important: lexpulsi dels anarquistes de lorganitzaci (1872). 5. Els socialistes utpics, de primera meitat del XIX, grup molt heterogeni de pensadors amb alguns trets comuns per com: llurs teories eren idealistes, o s, irrealitzables; donaven importncia a qiiestions tiques; volien que els canvis socials es fessin pacficament; van intentar dur a la prctica llurs teories -que, en general, van fracassar-; i eren molt influts per la religi cristiana. Els ms representatius foren: Saint-Simon (govern de la classe productiva), Fourier (falanges i falansteris, precedents de la seguretat social), Robert Owen (primers sindicats 1 cooperatives), Louis Blanc (tallers socials) i Etienne Cabet (la comuna Icria). La denominaci de socialistes utpics fou de E. Engels, estructurador amb K. Marx del socialisme cientfic o marxisme durant la segona meitat del segle XIX. Juntament amb lanarquisme, el marxisme, substitu el socialisme utpic em la praxi terica del moviment obrer.
50
6. El marxisme, praxi cientificofilosfica elaborada per K. Marx i E. Engels, amb les aportacions de llurs seguidors (Lenin, Trotskij, Mao), fonamentada en el materialisme histric o sociologia del desenvolupament de la humanitat, basada en la successi de diferents tipus de societats: comunisme primitiu, mode de producci asitic, esclavatge, feudalisme, capitalisme, socialisme... i comunisme (aquest encara per venir car pressuposa la desaparici de lEstat). La continutat daquestes formes histriques s el resultat de la lluita entre els rics opressors i els pobres oprimits (a partir de la Revoluci Industrial entre classe burgesa i classe treballadora). Segons Marx, el capitalisme es basa en lexplotaci duna majoria (proletariat) per una minoria (capitalistes burgesos: beneficiaris de la plus-vlua) i en la propietat privada dels mitjans de producci. El socialisme s la fase histrica que ha de substituir lindividualisme capitalista (materialisme mecanicista) 1 que propugna la supressi de les classes socials, la collectivitzaci de la propietat 1 dels mitjans de producci, i el govern del proletariat. El comunisme s letapa final on desapareixeria totalment la propietat privada dels mitjans de producci i, per tant, la lluita de classes i llurs mateixes, dhuc lEstat i qualsevulla forma dexplotaci de la persona per la persona.
7. Lanarquisme, teoria i prxi hereva de la Illustraci del s. XVIII que propugna labolici de lEstat i de les institucions de poder, la supressi de la propietat privada i la creaci duna nova societat basada en la llibertat individual i lliure collaboraci entre els individus. Els pensadors ms significatius van ser P.J. Proudhon, defensor de la petita propietat privada i definidor de lanarquisme i del mutualisme; M. Bakunin, principal activista i organitzador del moviment i P. Kropotkin, representant de lala ins radical, partidria de la total collectivitzaci o comunisme llibertari. Les experincies ms interessants de la praxi anarquista es desenvoluparen al llarg de la Guerra Civil espanyola (1936-39).
51
1.4
El mn sota el domini dEuropa: labast i les conseqncies del colonialisme
52
1. Colonialisme i Imperialisme Al mateix temps que es desenvolupa la Segona Revoluci Industrial, existeix un procs d'expansi de les societats europees cap a la resta del mn. Aquest fenomen t arrels demogrfiques -la revoluci demogrfica crea un excedent de poblaci que comporta fortes migracions intercontinentals-, econmiques -la necessitat d'exportar capitals i mercaderies excedents, i de controlar les fonts de matries primeres- i finalment, arrels poltiques i ideolgiques -consideracions estratgiques entre estats i la "missi" civilitzadora d'Europa. Aquesta expansi extraeuropea permet qualificar la conjuntura histrica del darrer ter del segle XIX i els principis del XX com l'etapa inicial de l'imperialisme o "era dels imperialismes". L'expansi colonial n's, sens dubte, la conseqncia ms important. Malgrat que el fenomen imperialista s bsicament europeu, a la darreria del segle XIX apareixen dues noves potncies extraeuropees que participen del mateix fenomen: els Estats Units i el Jap.
2. El concepte d'imperialisme Les tesis marxistes La formidable expansi de les economies europees vers l'exterior, i les conseqncies poltiques d'aquest fet -l'expansi colonial- provoquen aviat un seguit de reflexions teriques sobre les causes i els mecanismes d'aquests fenmens. Sn pensadors marxistes, com Hilferding (El capital financer, 1919), Lenin (L'imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917) o Bukharin (L'economia mundial i l'imperialisme, 1929), els qui reflexionen sobre la relaci entre els canvis qualitatius en l'estructura del capital i l'expansi exterior. Per a tots ells, l'arrel de l'imperialisme es troba en l'hegemonia establerta pel capital financer. La influncia dels monopolis porta els estats a una poltica proteccionista, i tamb a l'expansionisme territorial. Ambds elements resultaven complementaris, tant per protegir el propi mercat de la competncia exterior, com per aconseguir nous mercats, evitant la sobreproducci i mantenint aix la rendibilitat dels capitals. L'anlisi marxista considera tamb que no n'hi ha prou amb la necessitat de nous mercats per explicar l'expansi exterior. L'exportaci de capitals per mantenir els beneficis i, consegentment, el control poltic de grans espais territorials, per tal de protegir les inversions, esdev una altra de les causes fonamentals de l'imperialisme. Finalment, cal considerar un altre factor explicatiu, la recerca i control de matries primeres per tal de poder rebaixar el seu cost i augmentar els beneficis. Per tant, les tesis marxistes centren el concepte d'imperialisme -considerat com un nou estadi del capitalisme- en les transformacions de l'estructura del capital. Per tant, les motivacions econmiques permeten explicar l'aparici de l'imperialisme.
53
Les tesis liberals Les explicacions liberals de l'imperialisme es caracteritzen per no establir una relaci de causalitat entre el desenvolupament del sistema capitalista i l'imperialisme. Per a aquest corrent de pensament, els factors definidors de l'imperialisme sn molt diversos i en general hom utilitza aquesta expressi per referir-se exclusivament a l'expansi colonial. Tanmateix, podem agrupar les explicacions segons el tipus de factor que consideren dominant. Per a alguns, l'element clau s l'estructura social i les seves contradiccions. Hobson (L'imperialisme, 1902) pensa que s el desigual repartiment de la riquesa en els pasos desenvolupats la causa de l'imperialisme. La feblesa del mercat interior subconsum de les masses- comporta un excedent de capitals, sense collocaci rendible, que necessiten una sortida exterior. Per a l'historiador britnic G. Barraclough (Una introducci a la histria contempornia, 1964) sn les mutacions provocades per la industrialitzaci l'origen de l'expansi exterior. Les classes dominants, davant la contestaci social, veuen en l'imperialisme la manera de canalitzar el malestar social i evitar les amenaces a l'ordre social existent. Des d'una perspectiva diferent, i en clara polmica amb les tesis marxistes, Shumpeter, poc desprs de la guerra de 1914-1918, opina que el capitalisme no s el responsable de l'imperialisme, sin que aquest s el producte de la supervivncia d'estructures socials heretades del passat, especialment de l'poca de les monarquies absolutes, extraordinriament agressives. Per a les explicacions poltiques de l'imperialisme, s l'enfrontament entre les grans potncies europees, esperonat pels nacionalismes, la causa de l'expansi colonial a la fi del segle XIX. Per a historiadors com D.K. Fieldhouse sn els esdeveniments del 1870, la unitat alemanya, que alteren l'equilibri europeu mantingut fins aleshores, els que porten a l'expansi exterior. La precarietat de l'equilibri en el centre -Europa- porta cap a la perifria els enfrontaments. Un cop llanades a la conquesta colonial, les potncies europees entrarien per raons estratgiques en una dinmica de control de nous territoris totalment imparable. L'exaltaci nacionalista hauria estimulat aquesta cursa.
3. Causes del fet colonial Les causes que van provocar lexpansi territorial dEuropa i la formaci dels imperis colonials van ser de diversa tipolologia: La pressi demogrfica. La generalitzaci de la industrialitzaci a Europa, que exigia grans quantitats de primeres matries que les colnies podrien subministrar a baix cost. La necessitat de trobar nous mercats on introduir la producci industrial que creixia sense aturador. El desplegament dels transports i els mitjan de comunicaci tamb possibilit la penetraci en territoris fins aleshores allats i els seu posterior i immediat control.
54 Linters estratgic, ja que les potncies colonitzadores i en expansi necessitaven establir bases navals per protegir llurs rutes, emmagatzemar el combustible pels vaixells o b controlar determinats enclavaments duna indiscutible vlua estratgica, com per exemple lestret de Gibraltar o el cap de Bona Esperana. En aquesta direcci sha dentendre lafany que dipositaren europeus i americans en la construcci els canals de Suez i de Panam. Linters que lexploraci de noves terres suscit entre exploradors i missioners. Aquests darrers, en concret, al costat de serveis sanitaris i econmics bsics, van contribuir fora a lextensi dels costums i codis morals dels europeus entre la poblaci indgena.
4. Tipus de colnies Cada potncia colonitzadora, anomenada metrpoli, va implantar diferents models dexplotaci econmica: Colnies de poblament: aplicades per limperi Britnic al Canad, Sud-frica, Austrlia i Nova Zelanda, i per limperi Francs a Algria i les Antilles. Consistien en lestabliment de grans contingents de poblaci europea com a colons camperols en granges, desplaant la poblaci indgena o fent-la servir de m dobra barata . Colnies dexplotaci: consistents en lexplotaci dels recursos naturals per part de grans companyies comercials, militars i funcionaris. Es van establir a lndia i lfrica negra en forma de plantaci i explotaci minera. Rgim de concessions: obtenci davantatges comercials i econmics per als colonitzadors, per sense ocupar el territori. s el cas de la Xina i la llibertat de comer amb alguns ports, construcci del ferrocarril i concessions de mines.
5. Els determinants extraeuropeus El mateix Fieldhouse i altres historiadors consideren que hi ha una visi excessivament eurocntrica de l'imperialisme. L'expansi colonial no ha estat pas ni organitzada ni planificada, sin que seria la resposta a les creixents dificultats que tindrien els europeus per mantenir de manera informal -sense control militar- l'hegemonia en mplies zones del planeta. El desenvolupament a gran escala, a partir de la dcada de 1880, del control directe d'mplies zones, i en particular el gran moviment de partici i colonitzaci d'frica, s'explicarien essencialment per la contestaci -rebellions, aixecaments, etc...- dels pobles perifrics. En el cas afric serien les rebellions del Transvaal (1877) i la crisi egpcia (1879-1882) les causes de l'intervencionisme europeu.
55 6. Les conseqncies de l'imperialisme: l'expansi colonial Malgrat que diversos estats europeus disposaven de colnies des del segle XVI, s a partir de la dcada de 1870 quan s'inicia el gran moviment d'expansi europea que donar lloc al repartiment d'frica i a la constituci dels imperis colonials contemporanis. Gran Bretanya La primera onada expansiva afect fonamentalment la Gran Bretanya i Frana. La Gran Bretanya actu en dos fronts, les fronteres de l'ndia (protectorat del Balutxistan, 1879, i l'expansi birmana, 1885) i Egipte (1882), per tal de reforar el seu control sobre la ruta de l'ndia (canal de Suez).
Limperi britnic (to gris) Frana Frana s'esfor per consolidar les seves possessions al nord d'frica (protectorat sobre
Imperi francs (to gris clar)
56 Tunsia, 1881) i a Indoxina (protectorats sobre Annam i Tonquin, 1883).
Altres potncies colonials La segona onada afecta els principals estats europeus que actuen en el continent afric. La colonitzaci africana t generalment el seu origen en les campanyes d'exploraci, les empreses missioneres i l'acci directa de companyies privades. La Conferncia de Berln (1884-1885), convocada per Bismarck, defineix l'inters dels governs europeus per la colonitzaci. Malgrat que en el seu origen la Conferncia cercava noms un consens sobre l'actuaci a la zona del Congo del rei de Blgica, Leopold II, que respects els interessos comercials dels altres pasos, ben aviat va definir les condicions necessries per a l'ocupaci del territori afric. Retrospectivament, la Conferncia apareix com el punt de partida del repartiment d'frica. A principis del segle XX, tret d'Etipia i de Libria, el conjunt del territori afric era sota domini europeu. Frana controlava gran part del Magrib, l'frica occidental i Madagascar, aix com part de l'frica equatorial. Les possessions britniques s'articulaven al voltant de l'eix el Caire-El Cap, amb el control d'Egipte, el Sudan, Uganda, Kenya, Rhodsia i Sud-frica. A l'frica occidental disposava de colnies disperses, Nigria, Ghana, Sierra Leone i Gmbia. Alemanya tenia colnies a l'frica oriental (Tanganyika), sud-occidental (Nambia), al Camerun i al Togo. Blgica possea per herncia de Leopold II, un ampli territori al centre de l'frica (Congo), i Portugal mantenia les seves colnies d'Angola, Moambic i Guinea. Finalment, Itlia ocupava Lbia, Eritrea i Somlia.
7. Les conseqncies de l'imperialisme: les lluites interimperialistes Els repartiments colonials agreujaren la ja tradicional rivalitat entre les grans potncies. Es produren crisis poltiques que portaren Europa a les portes de la guerra, com les de Fashoda (Sudan, 1898) -entre Frana i la Gran Bretanya-, o les del Marroc entre Frana i Alemanya el 1905 i el 1911. Hi ha tamb conflictes bllics, plantejats fonamentalment pels nous imperialismes extraeuropeus (guerra de les Antilles entre els Estats Units i l'Estat espanyol el 1898, o la guerra russojaponesa del 1905 pel control de Manxria). Sens dubte, la gran guerra de 1914-1918 participar tamb d'aquestes rivalitats.
8. Les justificacions de l'imperialisme Per a les poblacions europees, la conquesta es justifica per si mateixa. La subjecci dels pobles d'ultramar, que es tenen per "salvatges" o inferiors, s considerada com a normal. Les classes dirigents difonen el missatge de desigualtat racial. Les teories de Darwin sn emprades en aquest sentit. Els anglesos hi afegeixen el messianisme religis, "la raa imperial" predestinada per Du a conquerir el mn. La civilitzaci europea, jutjada per tothom com a superior, ha d'estendre's entre els indgenes, aquest s el deure del colonitzador.
57 El nacionalisme hi juga un paper fonamental. La conquesta refora el prestigi i la puixana de la metrpoli, al mateix temps que el sentiment nacional refora la cohesi social davant del nacionalisme ve, considerat enemic. Socialment, les conquestes ajuden a superar tamb la conflictivitat social des del moment que permeten traslladar a les colnies una part important de l'explotaci que patien els obrers europeus.
9. L'impacte per als colonitzats El domini europeu comportar la destrucci de les estructures socioeconmiques, poltiques i ideolgiques dels colonitzats. La penetraci de les relacions capitalistes de producci destruir les seves economies i el teixit social que sustentaven, imposant-ne de noves, caracteritzades per la dependncia respecte a la metrpoli. Igualment, la imposici lingstica i religiosa ajudar a destruir les arrels tradicionals i en canvi implantar els valors i les formes de pensar dels colonitzadors.
El colonialisme a sia
58
RESUM DEL COLONIALISME Concepte. Hom coneix com imperialisme la fase histrica del capitalisme, dmbit mundial que comprn el perode des del 1875 fins el 1914, durant el qual els pasos occidentals i el Jap estengueren llur domini econmic, poltic, militar i cultural sobre la resta del mn. El colonialisme s una forma dimperialisme caracteritzada per la dependncia poltica dun territori la colnia respecte dun pas colonitzador o metrpoli, del qual es troba allunyat geogrficament. Factors afavoridors de limperialisme. Van ser en all principal 4: lr la pressi demogrfica. Com a conseqncia de la Revoluci Industrial la poblaci creix molt 1 milions de persones han demigrar fora dEuropa a la recerca de millors condicions de vida i de treball; 2n politicoideolgics. Sintenta per mitj lemigraci i el prestigi nacionalista que comporta ocupar terres estranyes, evitar conflictes socials a les metrpolis. Tamb sargumenta lextensi del cristianisme i/o la democrcia; 3r econmics, relacionats amb el desenvolupament de la II Revoluci Industrial, puix les innovacions tecnolgiques comportaven noves necessitats: primeres matries indites i/o insuficients a Europa, consumidors per als nous productes i llocs on invertir els capitals excedentaris; i 4t noves fonts denergia (petroli, gas) i nous mitjans de transport (autos, avions, vaixells, amb motor diesel), fan llur aparici, facilitant la mobilitat de les persones i, per tant, lemigraci. Formaci duna colnia. Passava per 3 fases: 1 la conquesta, fcil per la superioritat militar dels colonitzadors, sovint precedits per exploradors i missioners; 2 organitzaci dels territoris dominats, sota distints models institucionals: companyies privilegiades, colnies dexplotaci, protectorats, colnies de poblament, etc.; i 3 explotaci econmica, centrada en la mineria 1 el sector agrari (plantacions tropicals, ramaderia). Els imperis colonials Els dos ms extensos van ser els del Regne Unit i el de Frana, grcies a la tradici colonial daquests pasos des del s. XVI. En el cas britnic cal subratllar una motivaci econmica, car fou pioner de la Revoluci Industrial. A ins possea la supremacia militar deguda als seus estols lexrcit especficament colonial. El Regne Unit va controlar principalment lndia i hinterland defensiu, Egipte, la major part dfrica Oriental, Sud-frica, Nigria i altres territoris del golf de Guinea, Canad, Austrlia 1 Nova Zelanda. Frana domin el Magrib, la zona ms extensa del desert del Shara, Madagascar, Indoxina i nombroses illes del Pacfic i de les Antilles. Altres imperis colonials foren els dAlemanya (Camerun, Tanganica, frica Sud-Occidental i illes a Oceania), Itlia (Lbia, Somlia i Eritrea), Holanda (lactual Indonsia), Portugal (Angola, Moambic, GuineaBissau, Cap Verd,
59 Macau i Timor Oriental), Blgica (Congo Belga) i Espanya (Nord del Marroc, Ifni, Rio de Oro i Rio MuniFernando Po). Els EUA van estendre llur influncia al Pacfic i les Antilles, Jap al Pacfic i al continent asitic i Rssia va continuar la seva tradicional expansi pel Caucas, sia Central i sia Oriental. Conseqncies sobre els pobles colonitzats. Van ser en general negatives. Quant al sistema econmic, els territoris van passar duna economia de subsistncia a una altra de dependncia de la metrpoli. Respecte el comportament poblacional, shavien caracteritzat per una demografia tradicional de creixement limitat degut a unes taxes de natalitat 1 mortalitat molt altes; per, quan els europeus van introduir els avenos mdics (vacuna sobretot) es va produir un gran creixement demogrfic, ja que va baixar la mortalitat per no la natalitat. A la fi, la presncia europea va trencar lequilibri social i cultural de les colnies amb la introducci duna cultura diferent, loccidental, i una nova religi, el cristianisme. En lmbit social, els imperialistes van crear una elit indgena occidentalitzada, aliena tant a aquests com als indgenes, si b emprada com a lligam entre ambds. Valoraci del colonialisme imperialista. Les interpretacions a favor i en contra depenen de les diferents ideologies. A favor shi manifest en general lopini pblica europea, a causa, sobretot, dels grans beneficis econmics resultants. En contra, shi van pronunciar principalment lanarquisme i el socialisme de la II Internacional.
60
NDEX
1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX ..... 1 1.1 El progrs en lagricultura, la indstria, els transports i les comunicacions..... 2 1. Demografia: una poblaci en augment.....3 2. Les innovacions al camp..... 3 3. El gran comer..... 4 4. La primera Revoluci Industrial..... 5 5. Geografia de la primera fase de la Revoluci Industrial..... 5 6. El txtil..... 7 7. La siderrgia..... 8 8. La revoluci dels transports: ferroviaris i naviliers..... 9 RESUM DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL..... 12 1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics, socials i culturals..... 15 1. Els nacionalismes europeus..... 16 1.1. El nacionalisme. Conceptes i tendncies..... 16 1.2. Definici de conceptes claus.... 16 1.3 El nacionalisme burgs del segle XIX..... 17 2. LEuropa de la Restauraci..... 18 2.1 El Congrs de Viena (1814-1815)..... 19 2.2 La remodelaci del mapa europeu: estats plurinacionals i nacions multiestatals..... 19 3. Els moviments liberalnacionalistes.... 20 3.1 Les revolucions de 1820:. la independncia de Grcia.....20 3.2 Les revolucions de 1830: la independncia de Blgica i la revolta de Polnia..... 21 3.3 Les revolucions de 1848..... 22 4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia..... 24 4.1 Les arrels del nacionalisme alemany..... 24 4.1.1 El nacionalisme liberalconservador: el Volkgeist..... 24 4.1.2 El paper del romanticisme..... 24 4.1.3 El pangermanisme..... 25 4.2. La unificaci alemanya..... 25 4.2.1 Lestructura de la Confederaci Germnica..... 25 4.2.2 Els inicis de la industrialitzaci. El Zollverein..... 26 4.2.3 Les classes socials i el nacionalisme..... 26 4.2.4 Les revolucions del 48. La Dieta de Frankfurt..... 27 4.2.5 Bismarck i el procs dunificaci..... 28 4.2.6 El naixement del II Reich..... 29 4.3. La unificaci italiana..... 31 RESUM DELS NACIONALISME EUROPEUS..... 33 1.3 El pensament i lacci revolucionaris: socialisme i anarquisme..... 36 1. La condici obrera en els inicis de la industrialitzaci..... 37 2. La I Internacional (AIT)..... 37 2.1. La I Internacional..... 39 3. El pensament socialista..... 42 3.1. Els socialistes utpics..... 42 3.2. El marxisme..... 43
61 3.3. Lanarquisme..... 47 RESUM DEL MOVIMENT OBRER ..... 49 1.4 El mn sota el domini dEuropa: labast i les conseqncies del colonialisme. 51 1. Colonialisme i Imperialisme..... 52 2. El concepte d'imperialisme..... 52 3. Causes del fet colonial..... 53 4. Tipus de colnies..... 54 5. Els determinants extraeuropeus..... 54 6. Les conseqncies de l'imperialisme: l'expansi colonial..... 55 7. Les conseqncies de l'imperialisme: les lluites interimperialistes..... 56 8. Les justificacions de l'imperialisme..... 56 9. L'impacte per als colonitzats..... 57 RESUM DEL COLONIALISME..... 58

Dossier Hta Cont 25 1, 2013-2014

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Hta Cont 25 1, 2013-2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerln 2013-2014

PROVA DACCS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 ANYS

Composici en grisos, de M. Bofarull

1. El desenvolupament del capitalisme al segle XIX

Milions habitants Anys Lloc / anys Frana Anglaterra Catalunya Espanya

265 1850 1850 35,6 27,4 1,5 15,2

430 1900 1900 38,4 40,4 1,9 18,5

COMPARACI CONDICIONS DE VIDA DEL PROLETARIAT

1.2 Laven del liberalisme: els canvis poltics, socials i culturals

Declaraci dels drets de lhome

Els nacionalismes europeus

El nacionalisme burgs del segle XIX Liberalisme

19 tornant les coses a la situaci anterior a la revoluci.

La matana de Scio, dE. Delacroix

22 emigraci. Els exiliats es divideixen en blancs o aristcrates i rojos o revolucionaris.

24 burgesia, conscient del perill, es tornar ms conservadora.

4. Els nacionalismes: les unificacions dAlemanya i dItlia

1.3 El pensament i lacci revolucionaris: socialisme i anarquisme

El quart estat de Pelliza de Volpedo

Alguns autors representatius: Saint-Simon, Fourier, 0wen

El mn sota el domini dEuropa: labast i les conseqncies del colonialisme

Imperi francs (to gris clar)

56 Tunsia, 1881) i a Indoxina (protectorats sobre Annam i Tonquin, 1883).

You might also like