www.uoc.

edu/idp

ARTICLE

La participaci electrnica: estat de la qesti i aproximaci a la seva classificaci*

Rosa Borge Bravo

Resum
En aquest article es presenta una anlisi de la situaci de la participaci poltica electrnica en lactualitat, principalment a Catalunya i a Espanya. Sn molt nombroses les experincies daquest tipus que estan sorgint arreu, fruit tant de la iniciativa privada com de la pblica: vot electrnic, debats, frums i consultes per Internet, plataformes municipals pel desenvolupament de la participaci, parlaments oberts, webs dels partits on es creen canals de comunicaci amb els ciutadans, etc. En un intent dordenar aquesta varietat dexperincies, desenvoluparem un sistema classificatori, tot seguint lescala dArnstein sobre nivells de participaci, per a posteriorment descriure en detall les iniciatives de vot electrnic i les formes de participaci poltica electrnica basades en Internet. Finalment, savaluaran les noves iniciatives de participaci electrnica respecte al model de democrcia al qual contribueixen o reforcen. La conclusi s que malgrat la varietat i el nombre dexperincies, la gran part pertanyen als nivells dinformaci i comunicaci, i resten per tant dins dels lmits establerts pel model de la democrcia representativa. Amb tot, hi ha experincies, sobretot en lmbit local, amb voluntat de superar aquest model i que constitueixen canals per a la deliberaci i la participaci en la presa de decisions.

Abstract
This article consists of an analysis of the current condition of electronic political participation focusing mainly on Catalonia and Spain. There are various experiences of this type that are emerging all around, arising from private and public initiatives: electronic voting, discussions, forums and consultations in the Internet, local platforms for the development of participation, open parliaments, parties' web pages where channels of communication with the citizens can be created, etc. In an attempt to order these various experiences, we will develop a classification system, following Arnstein scale about levels of participation, in order to describe in detail the different existing initiatives of electronic voting and the methods of political participation based on the Internet. Finally, we will evaluate the new initiatives of electronic participation in relation to the model of democracy to which they contribute or that they strengthen. The conclusion is that, even if the main part of the various experiences belong to the information and communication levels, and rest within the established limits of the representative democracy model, there are some experiences, mainly at the local level, which are trying to go beyond this and constitute channels for deliberation and participation in the decision-making process.

Paraules clau
participaci poltica, participaci electrnica, vot electrnic, Internet, democrcia representativa, democrcia participativa, informaci, comunicaci, deliberaci

Keywords
political participation, electronic participation, electronic vote, Internet, representative democracy, participative democracy, information, communication, deliberation

Tema
Democrcia i administraci electrnica

Topic
Democracy and electronic administration

.............
* Una primera versi d'aquest article es va presentar en les II Jornades InfoDIEZ Nuevas tecnologas como herramientas en las Administraciones Pblicas, organitzades per la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Saragossa el 17 de mar de 2004. Tamb s'ha presentat aquest treball en el Taller de Sociologia del Departament de Sociologia i Anlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona (1 de desembre de 2004) i en el Seminari dels Estudis de Dret i Cincies Poltiques de la UOC (18 de juny de 2004). S'agraeixen als assistents els comentaris rebuts.

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Revista dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC

1

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 Ttol original: La participacin electrnica: estado de la cuestin y aproximacin a su clasificacin

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

Aquest article s un intent dordenar i aclarir el divers panorama de les experincies de participaci poltica electrnica. Hi ha molts estudis sobre participaci electrnica, normalment referits a casos concrets, i ja comencem a disposar de moltes dades, encara que disperses. Resulta necessria una reflexi ms global per a aconseguir crear marcs generals que ordenin la qesti i que a ms tinguin una base emprica slida. En conseqncia, aquest article mostrar les iniciatives de participaci poltica electrnica ms importants, principalment les que es produeixen a Espanya i Catalunya i que es desenvolupen en el marc institucional poltic. Presentar una srie desquemes classificatoris per poder comparar-les i valorar-les. Daquesta manera, finalment, es podr comenar a avaluar la seva contribuci al model de democrcia representativa o a un estil ms participatiu de democrcia. Els apartats de larticle sn els segents: 1. La crisi de la democrcia representativa i la irrupci de les TIC. 2. Els diferents nivells de la participaci poltica. 3. Les experincies de participaci electrnica. 4. Valoraci de les diferents iniciatives de participaci electrnica: nivells de participaci i models de democrcia dels actors i institucions en ls de les TIC.

emprant per a establir, millorar o ampliar els canals de participaci poltica, de comunicaci i dinformaci als ciutadans. Sha de tenir present que s clara la insatisfacci dels ciutadans amb el funcionament del sistema de democrcia representativa, i que Internet s un instrument que podria ajudar en lextensi i millora dels canals de comunicaci i participaci dels ciutadans i, en aquest sentit, podria contribuir dalguna manera a palliar la crisi de legitimitat que pateixen els nostres actors i institucions poltiques.1 Daltra banda, Internet sestn duna manera molt rpida en lmbit personal i quotidi, en el mercat, en les relacions socials, en lorganitzaci de collectius i moviments i fins i tot per a la provisi de serveis i trmits en ladministraci pblica. No obstant aix, els desenvolupaments dInternet amb vista a la participaci en les institucions poltiques representatives i en la mateixa administraci no estan avanant a la mateixa velocitat. s a dir, no sest produint per part dels poders pblics un desplegament sistemtic de les formes de participaci electrnica i les experincies se solen donar principalment en lmbit local, sn limitades en el temps i moltes sn iniciatives privades i dorganitzacions de ciutadans. Sembla evident que els poders pblics no estan gaire disposats a implementar mecanismes electrnics de participaci. En canvi, els mitjans electrnics sn bastant utilitzats fora de les institucions poltiques per a afavorir lorganitzaci i participaci entre els mateixos ciutadans, i entre collectius i organitzacions diverses de la societat civil. El potencial ms gran dels mitjans electrnics de participaci sembla estar en mans dels ciutadans i les seves organitzacions, que al seu torn poden pressionar i

1. La crisi de la democrcia representativa i la irrupci de les TIC

En les ltimes dcades les noves tecnologies de la informaci i comunicaci, especialment Internet, sestan .............

1. Sn nombrosos els indicadors que mostren un declivi de la capacitat dels sistemes poltics democrtics per a mantenir entre els ciutadans la convicci que les institucions poltiques existents mereixen acceptaci i suport (Lipset, 1992). Entre els indicadors que mostren des dels anys 60 una certa crisi del sistema de democrcia representativa podem fer esment a: la creixent desconfiana cap a les principals institucions poltiques, els poltics i els partits; la caiguda de lafiliaci partidista i sindical; el declivi de la participaci electoral; i laugment de la desafecci envers els assumptes poltics (Putnam, 2003; Kaase and Newton, 1995, Dalton and Watenberg, 2000).

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 2

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

influenciar els governants, tal com sha demostrat en diverses ocasions (Castells, 1998; Rheingold, 2004). Per exemple, les mobilitzacions organitzades per mbils i Internet i tamb la informaci distribuda per Internet van aconseguir derrocar el rgim dEstrada a les Filipines i influir en els resultats electorals en les ltimes eleccions a Corea del Sud i a Espanya. Un altre exemple s la utilitzaci dInternet i els mbils per a organitzar-se, comunicarse, debatre i anunciar convocatries per part de moviments alternatius com pot ser el moviment antiglobalitzaci. Per tant, el diferent s de les TIC per part de les institucions poltiques i per part de la societat civil crec que ens ha de fer reflexionar sobre la diferent lgica dels actors collectius en ls de les TIC. En general, els partits, els parlaments, els governs i fins i tot ladministraci busquen reforar la democrcia representativa, per no ampliar els canals de participaci. Al contrari, un sector important dels moviments socials, dorganitzacions i associacions de la societat civil sinclinen ms cap a un altre model de democrcia, evidentment ms participatiu. Tot i aix, hi ha iniciatives importants de participaci electrnica liderades pels poders pblics a Catalunya, a Espanya, i a altres pasos democrtics. En aquest article, descriurem i analitzarem aquestes iniciatives, en concret, les referides al vot electrnic, a les plataformes i webs que serveixen de base perqu els ciutadans puguin debatre i informar-se sobre assumptes poltics o contactar amb els seus representants, i a les diverses experincies de participaci electrnica que estan propiciant els ajuntaments.

nica s tota activitat voluntria dels ciutadans encaminada a influenciar en la selecci dels governants o en la presa de decisions pbliques (Verba, Schlozman i Brady, 1995), que es canalitza o es produeix per mitj de mitjans electrnics o telemtics. Tanmateix, aquesta definici s a dir, la participaci en lelecci de les autoritats i en la presa de decisions correspondria al nivell mxim de participaci. En realitat hi ha altres nivells de participaci que representen menys implicaci per part del ciutad i menys impacte directe en les eleccions o en les decisions poltiques, com poden ser la informaci i la comunicaci, per que sn nivells necessaris perqu es produeixi la participaci del nivell superior. Per tant, a lhora de valorar o classificar les diferents experincies electrniques de participaci resulta til la idea de lescala de participaci (Arnstein, 1971), que consisteix en cinc nivells de participaci que van de menys a ms:
Figura 1. Lescala de la participaci

1. Informaci 2. Comunicaci 3. Consulta 4. Deliberaci 5. Participaci en decisions i eleccions

2. Els diferents nivells de la participaci poltica

Abans de comenar a descriure aquestes experincies, primer hem dexplicar qu entenem per participaci electrnica. Podem considerar que participaci electr-

Amb el recurs a lescala de participaci podem ordenar i comparar les diferents iniciatives de participaci electrnica. Aix, a continuaci presento un quadre en qu es defineix el contingut i els elements caracterstiques ms habituals de cada nivell de participaci electrnica. Les experincies de participaci electrnica que descriurem a continuaci poden ser avaluades segons els

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 3

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

nivells de participaci que permeten. Per exemple, la majoria dels webs dels partits o dels ajuntaments noms pretenen oferir ms informaci al ciutad, per en canvi, instruments com Democrcia.web o Candidato.Net estableixen canals de comunicaci amb el ciutad i plataformes municipals com Consensus pretenen desenvolupar els nivells superiors de la participaci com la deliberaci.
Quadre 1. Nivells de participaci i caracterstiques Nivells de participaci Caracterstiques
Divulgaci dinformaci per mitj dels webs i dels correus electrniques. Elements informatius: documents diversos, enllaos web, comunicats, convocatries, anuncis, avisos, notcies, etc. Relaci i contactes de manera bidireccional pel correu electrnic i despais de comunicaci habilitats en els webs. Elements comunicatius: preguntes, suggeriments, demandes, queixes, comentaris, cartes, organitzaci de convocatries i reunions, etc. Formes que fan servir els governs, administracions, i organitzacions diverses per a saber les opinions dels ciutadans o dels seus membres. Elements consultius: referndums, enquestes, sondejos, etc. Processos dexamen, avaluaci, reflexi, debat i discussi sobre les decisions, opcions i valors que impregnen qualsevol tema o problema sociopoltic. Elements deliberatius: frums, xats, espais de debat, etc. Participaci en eleccions: vot electrnic. Participaci en una activitat orientada a la presa de decisions, s a dir, el resultat final s vinculant per a les autoritats: referndums o enquestes vinculants, debats o frums vinculants, recollida de signatures per a iniciatives legislatives o per a iniciar consultes ciutadanes als ajuntaments, etc.

nica que es basen en Internet. Sn dos tipus dactivitats molt diferents quant al seu grau dinnovaci en el disseny de mecanismes participatius. El vot electrnic seria simplement emprar un nou canal per a desenvolupar la tradicional funci delecci dels representants, mentre que les noves experincies de participaci poltica via Internet sn innovacions participatives significatives, encara que no afecten molts ciutadans. 3.1. El vot electrnic En lactualitat, coexisteixen dos sistemes de vot electrnic: els sistemes presencials i els remots. Els sistemes presencials sn els que es desenvolupen de manera molt similar al vot que denominem tradicional, perqu els ciutadans es desplacen a un collegi electoral per votar in situ. Al contrari, el sistema remot es basa en una xarxa de comunicaci que permet enviar el vot des del lloc on s el votant fins a una urna digital remota. El sistema de votaci remot no sutilitza actualment en cap pas per a eleccions a gran escala que comprenguin tot el territori, encara que diversos pasos han fet proves pilot en aquest sentit i pensen en aquesta possibilitat per a un futur proper (per exemple, el Regne Unit i els Estats Units). En canvi, els sistemes presencials sempren ja per a tot el territori en pasos com Blgica, Holanda, les Filipines, el Brasil i lndia. A continuaci explicarem breument cada un daquests sistemes. Els principals sistemes presencials emprats tant a Espanya com en altres pasos democrtics sn dos: la pantalla tctil amb targeta magntica, i lurna digital amb papereta electrnica. El procediment de votaci amb la pantalla tctil es desenvolupa de manera senzilla en uns quants passos: lelector entra al collegi electoral i sidentifica amb el seu document didentitat tradicional, i en aquest moment

Informaci

Comunicaci

Consulta

Deliberaci

Participaci en decisions i eleccions

Font: elaboraci prpia a partir de linforme de la FUNDACI BOFILL (2004). La participaci ciutadana a travs de les noves tecnologies. Estratgies per a la utilitzaci de Consensus. Finestra Oberta. Nm. 42.

3. Les experincies de participaci electrnica

Les experincies de participaci electrnica les podem dividir en dos grans blocs: els sistemes de vot electrnic i les diverses formes de participaci electr-

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 4

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

rep una targeta electrnica amb banda magntica. Desprs es dirigeix a una cabina o a lapartat on sigui la pantalla tctil, que no est connectada a cap tipus de xarxa, i en la qual introdueix la targeta i, una vegada introduda, pot seleccionar lopci electoral que vol votar. El sentit del vot queda emmagatzemat a la memria de laparell i lelector noms ha de tornar la targeta de banda magntica al president de la mesa o al tcnic encarregat. Vegeu un exemple de pantalla tctil i les instruccions de vot a elmundo.es.[www1] Aquest sistema de vot presencial per pantalla tctil ha estat experimentat en diverses proves pilot, no vinculants, en pasos com el Regne Unit, lArgentina, Frana i en cinc pobles de Catalunya en les passades eleccions autonmiques del 2003. De manera vinculant, sutilitza en diversos estats de Nord-amrica des de fa ja diverses convocatries electorals. Respecte al procediment de lurna digital i les paperetes electrniques, podem afirmar que s el que ms sassembla a les votacions tradicionals. Les paperetes electrniques, tenen un dispositiu que facilita la seva lectura automtica una vegada que sha introdut a lurna, substitueixen les paperetes tradicionals. Aquesta urna t un lector a lembocadura que identifica la candidatura i fa el recompte. La informaci queda emmagatzemada a la memria i es transmet per una xarxa de comunicacions a on correspongui (Junta Electoral, Centre de Totalitzaci de les Dades, etc.). Vegeu en el mateix web un exemple durna electrnica i les instruccions per a votar.[www1] A Euskadi shan fet ja diverses eleccions mitjanant aquest mtode en qu han participat diversos milers de votants: les eleccions a rector de la Universitat del Pas Basc i a president de lAthletic de Bilbao. A Catalunya .............

tamb sha emprat aquest sistema de manera no vinculant en la prova pilot portada a terme durant les eleccions autonmiques del 2003 en cinc petits municipis. Quant als sistemes de votaci remota, el principal sistema remot consisteix en lenviament del vot per Internet, encara que cada vegada ms sestan emprant tamb les intranets. En el cas deleccions poltiques, normalment sutilitza Internet i la identificaci del votant sefectua amb tres procediments: amb una credencial enviada per ladministraci que inclou un PIN o codi per a votar; amb la certificaci electrnica expedida per ladministraci o organismes autoritzats; o amb una combinaci de tots dos (PIN i certificaci electrnica). Una vegada que sha votat, el sistema emet un rebut de votaci que confirma lemissi i emmagatzemament del vot. En el web comentat anteriorment tamb es mostra el procediment del vot remot.[www1] Aquest sistema, juntament amb lurna electrnica i la pantalla tctil, es va experimentar tamb en les ltimes eleccions autonmiques catalanes (2003). Mentre que, com hem dit, el sistema de pantalla tctil i el durna electrnica es van utilitzar en cinc pobles petits, el sistema de vot remot va ser la possibilitat oferta als electors catalans residents a Mxic, lArgentina, els Estats Units, Blgica i Xile. A la resta dEspanya el vot per Internet tamb sha experimentat en les eleccions municipals del 2003 a El Hoyo de los Pinares (vila) i a Jun (Granada) i en les eleccions generals del 2004 a Zamora, Toro (Zamora), Pol (Lugo) i a Jun una altra vegada. El municipi de Jun ha realitzat continuadament des del final dels noranta votacions electrniques per Internet i tamb mitjanant missatges SMS.

[www1]: http://www.elmundo.es/elmundo/2003/graficos/nov/s2/voto_electronico.html

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 5

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

Quant a institucions que a Espanya emprin el vot remot habitualment per a les seves eleccions internes, sha de destacar la UOC, la cooperativa La Virtual (entitat associada a aquesta universitat) i la Gurdia Civil. Aquestes organitzacions van fer servir la seva intranet per a aix. A la UOC les eleccions sindicals i les eleccions a diferents comissions representatives dels collectius de la Universitat (alumnes, Estudis, campus) es realitzen mitjanant votacions electrniques utilitzant la intranet prpia de la UOC i els ordinadors personals dels membres de la comunitat universitria. El volum delectors, depenent del tipus de convocatria, pot arribar a desenes de milers de persones, fins a trenta-cinc mil. A la Gurdia Civil shan celebrat ja dos processos electorals (2002, 2004) per a seleccionar els membres del consell assessor de personal, que s linstrument de participaci dels gurdies civils en determinades decisions del cos. El cens de gurdies civils ascendeix a vuitanta mil persones, de manera que aquestes votacions electrniques sn les ms grans que shan donat en una organitzaci a Espanya. Per a realitzar la votaci va ser necessari installar dos-cents cinquanta ordinadors en les comandncies repartides per tot Espanya. Per tant, a Espanya noms hi ha dues organitzacions que utilitzen el sistema remot de votaci electrnica de manera habitual (UOC i Gurdia Civil) i dues que habitualment empren les urnes electrniques (UPV i Athletic de Bilbao). Respecte a les eleccions poltiques, el sistema de votaci electrnica (tant si s remot com presencial), solament sha desenvolupat en petits municipis i sempre amb carcter experimental i mai en substituci de la votaci tradicional. A Espanya, la Llei orgnica del rgim electoral de lany 1985, que regula els processos electorals, no esmenta la possibilitat del voto electrnic, per la qual cosa qualsevol votaci .............

electrnica en eleccions poltiques no s vlida. Noms a Euskadi hi ha legislaci electoral que inclou la possibilitat demprar el vot electrnic en les seves diferents accepcions en les eleccions al Parlament basc. El Govern basc est preparant el terreny perqu les prximes eleccions autonmiques dabril del 2005 es puguin realitzar amb sistemes de votaci electrnica. A lEstat espanyol aquesta situaci tamb pot canviar, ja que el Govern socialista espanyol ha anunciat la seva intenci doferir als ciutadans la possibilitat del vot remot per Internet per a la convocatria el febrer del 2005 del referndum sobre la Constituci europea. Per a aix seria necessari modificar la Llei orgnica2 i, per tant, tenir el suport daltres grups parlamentaris. Davant aquesta situaci despera i davant les comptades experincies que shan donat a Espanya, hi ha altres pasos com els EUA, Veneuela, les Filipinas i lndia que solen emprar el sistema de votacions electrniques i tenen una legislaci sobre aquest tema. Per els pasos que utilitzen ms avui en dia aquest sistema sn Blgica i el Brasil. Blgica ha estat el pas pioner en ls del vot electrnic, per s al Brasil on s considerat per llei el sistema habitual i sutilitza ja a escala nacional i per a tot tipus deleccions. A Sussa sha aprovat recentment la possibilitat demetre el vot per Internet tant per a les eleccions com per als referndums. En pasos com el Brasil o lndia, aquests sistemes de votaci respecte als tradicionals poden tenir ms avantatges sociopoltiques. Per exemple, ajuda a votar els analfabets, que al Brasil sn un 20% de la poblaci, perqu es mostren les imatges dels candidats a la pantalla. A ms, en ser possible un trasllat fcil de lurna electrnica o de la pantalla

2. De fet, el Govern tamb vol canviar la Llei electoral per permetre tamb les campanyes oficials que tenen per objectiu propiciar la participaci electoral i perqu les campanyes dels referndums es financin amb diners pblics.

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 6

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

Argentina

2,75% 3,4% 3,75% 3,51% 2,93% 3,14% (730) 28,79% 1,5% 9,71% 31,28% 33,69% 20,63% (4.794) 23.234

Canyelles Creixell Torres de Segre La Fatarella Llers Total

33,59% 49,7% 46,39% 60,04% 51,62% 46,5% (1.592) 63,12% 63,42 70,97% 70,77% 68,9% 66,8% (2.286) 3.424

En pasos amb democrcies consolidades, els avantatges tcnics sn molt ms clars que altres avantatges de tipus sociolgic o poltic. Entre els avantatges tcnics, sha de destacar que permet leliminaci del recompte manual del nombre de vots, ja que lescrutini el realitzen les mquines de manera instantnia o senvia per una xarxa de comunicaci tancada o per Internet a les juntes o tribunals electorals. Per tant, es redueix enormement el temps descrutini, que pot arribar a ser bastant llarg en els casos de sistema electoral amb llistes obertes com succeeix a Blgica. Per no noms s una qesti del temps descrutini, sin tamb del nombre de tcnics, interventors i ciutadans que han de treballar durant tot el dia de les eleccions i les hores de dedicaci dels quals es reduirien drsticament o no serien necessries amb el sistema de votacions electrniques. Daltra banda, a ms de la reducci en despeses de personal, tamb es retallarien les elevades despeses de paper. Per tamb hi ha avantatges sociolgics com que diversos collectius delectors tindrien ms facilitats per a votar: per exemple, els discapacitats o els residents a lestranger. No obstant aix, respecte a limportant tema de si el vot electrnic pot afavorir la participaci en general, les evidncies no sn concloents. Presentem a continuaci uns quadres resum amb els nivells de participaci en eleccions en qu es van emprar mitjans electrnics. En primer lloc, es mostren els percentatges de participaci electoral en diverses convocatries electorals poltiques (taules 1 i 2) i desprs, els percentatges de diverses eleccions en organitzacions (taules 2 i 3).

Mxic EUA Votants pilot Xile Blgica Total

Argentina Mxic EUA Votants presencials Xile Blgica Total

Canyelles Creixell Torres de Segre La Fatarella Llers Total

Cens

Font: elaboraci prpia a partir de linforme de J. BARRAT i J. M. RENIU (2004).

Taula 2. Participaci presencial i electrnica en les eleccions generals i andaluses del 2004 Zamora/Toro/Pol (eleccions generals)
Electors amb credencials o certificat digital Votants pilot Votants reals 300 91,3% (274) 78,2%

Jun (eleccions andaluses)

800 74,62% (597) 81,2%

Font: elaboraci prpia a partir de dades de Localret (http://www.localret.es).

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 7

Urna electrnica (DEMOTEK)

33,67% 39,62% 42,08% 46,15% 57,99% 41,3% (1.555) 61,81% 61,77% 6872% 73,22% 63,88% 65,2% (2.451) 3.761

tctil, permet votar als camperols i indgenes que es troben dispersos en un extens territori. Diversos pasos de lAmrica Llatina sestan plantejant tamb la implementaci del vot electrnic perqu s un sistema que fa molt ms difcil el frau electoral.

Taula 1. Participaci presencial i electrnica en les eleccions catalanes del 2003 Voto remot (SCTYL) Eleccions catalanes 2003 Pantalla tctil (INDRA)

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

Taula 3. Participaci en les eleccions electrniques de la UOC Eleccions a representants dels treballadors
80% (360 de 450)

UOC

Comissions dEstudis
6,6% (dun total de 18.000)

Comissions de centres de suport

5% (dun total de 16.155)

Votants electrnics Mitjana de participaci en comicis similars

dels residents a Mxic. I els resultats que es van donar als municipis espanyols no poden ser considerats com a significatius per lescs nombre delectors implicats, i tampoc no s possible reproduir, en unes eleccions per a tot el territori estatal, lentorn altament informatitzat de Jun. En canvi, s que es produeix un augment molt notable de la participaci quan es tracta deleccions electrniques en organitzacions o institucions, que ja utilitzen en la seva feina quotidiana les TIC (com s el cas de la UOC) o que tenen una gran dispersi de centres de treball. El cas del Partit Demcrata dArizona (tamb va passar en lScottish Party) demostra que en situacions concretes, en moments de crisi o entorns molt competitius, les vies electrniques contribueixen, juntament amb altres factors, a augmentar la participaci. En tot cas, la implementaci del vot electrnic no shauria de basar en els seus efectes participatius perqu probablement no es produiran en molts casos. Aquesta implementaci sha de fer gradualment, a poc a poc, i sempre ha de ser un canal complementari de la votaci tradicional, per a impedir que la bretxa digital afecti els resultats. s a dir, no es tracta de substituir els sistemes de votaci tradicional pels sistemes electrnics, sin doferir al ciutad diferents possibilitats de votaci (no noms sistemes electrnics de votaci, sin tamb telemtics com els SMS, per telfon, per televisi digital, quioscos electrnics, etc.) que facilitin el dret al vot i flexibilitzin lacte de votar. Es tracta de modernitzar el procs electoral de manera que les prctiques electorals siguin ms fcils, flexibles, gils i ms similars a altres processos digitals que efectuem cada dia. A ms, daquesta manera es facilitaria un aprenentatge participatiu tant per part dels ciutadans com per part de les autoritats que implementen els nous sistemes. Aix, el mateix procs electoral, per tamb el sistema poltic, queden oberts a altres experincies de participaci com els referndums, les enquestes o qualsevol altre tipus de votacions.

40%

Mitjana en les eleccions a representants estudiantils: 3%

Font: elaboraci prpia a partir dels resultats electorals publicats al Campus Virtual de la UOC.

Taula 4. Participaci en les primries del Partit Demcrata dArizona

1996 Votants presencials 2.000 Votants multicanals (correu, Internet, presencial) 12.800 86.559 (41% per Internet)

Font: I. CANALS i J. L. MART (coord.) (2003, pg. 41).

A ms, les proves pilot realitzades al Regne Unit indiquen que es produeix un lleuger augment de la participaci. Efectivament, en les eleccions municipals del maig del 2002 es va permetre al Regne Unit la realitzaci de proves pilot en trenta districtes electorals que van implicar a ms de dos milions delectors. La participaci mitjana als districtes en qu es feia la prova pilot va arribar a un 38,7%, percentatge superior a la mitjana de 32,8% que es va donar als districtes en qu no es va desenvolupar la prova.3 Alguns municipis britnics com el de Sheffield van comenar ja lany 2003 a permetre als seus ciutadans votar en les eleccions municipals a travs de diferents mitjans (Internet, telfon, SMS, quioscos electrnics amb targeta magntica). Comproveu que el web t un disseny modern molt enfocat als joves i que sofereixen regals als votants.[www2] En el cas espanyol, les proves empriques no sn concloents i sn escasses. En les eleccions catalanes es va produir una molt menor participaci pels mitjans electrnics que pels mitjans tradicionals, excepte en el cas .............

3. Informe de la Comisi Electoral, esmentat a CANALS, I. i MART, J.L. (2003, pg. 64). [www2]: http://www.evotesheffield.com/see_how_to_vote/how_to.html

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 8

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

3.2. La participaci electrnica per Internet Sn extraordinriament variades les experincies de participaci electrnica que sestan impulsant, sobretot des de la iniciativa privada i el mn associatiu, encara que tamb comencen a sorgir interessants iniciatives pbliques i iniciatives fruit de la collaboraci entre els dos mbits. Aquestes experincies intenten aprofitar les principals potencialitats daquest sistema, que consisteixen a posar a disposici dels usuaris una gran quantitat dinformaci i permetre el dileg i la deliberaci entre un nombre indeterminat de persones. Aquestes possibilitats dInternet tenen un carcter clarament deliberatiu, democratitzador i participatiu. Internet ofereix la possibilitat duna comunicaci interactiva entre els internautes i els poltics, entre organitzacions i ciutadans individuals. A continuaci explicarem les experincies participatives per Internet que considerem ms importants i significatives. El mostrari s el segent: Minnesota E-Democracy UKs Citizens Online Democracy (UKCOD) Catalunya: Democrcia.web Consensus Espanya: Candidato.Net Madrid Participa Comenarem explicant en qu consisteix lexperincia de Minnesota E-Democracy, englobada en lactualitat dins lorganitzaci ms genrica E-Democracy.org. .............
[www3]: http://www.e-democracy.org

Minnesota E-Democracy s una iniciativa de participaci electrnica pionera i que continua funcionant amb gran xit en lactualitat. Aquest projecte, iniciat el 1994 per Steven Clift i amb vista a les eleccions a governador de Minnesota i al Senat federal dels Estats Units, va nixer amb lobjectiu de donar a conixer els candidats i les seves propostes als ciutadans i tamb per a promoure el debat pblic per Internet. El projecte ha anat evolucionant i sha ampliat a la participaci de qualsevol nord-americ que vulgui discutir de poltica amb altres conciutadans o amb les seves autoritats. En lactualitat funciona per mitj dels ms variats frums en qu els ciutadans es registren i entren a formar part de llistes de distribuci, per poder expressar la seva opini i debatre amb altres ciutadans qestions de poltica local, estatal, nacional o internacional fora o durant els perodes electorals. En els perodes electorals sofereixen, a ms, debats entre poltics i conferncies en lnia de representants poltics i dorganitzacions cviques, a ms del clssic seguiment de la campanya electoral.[www3] A Europa podem destacar el projecte UKCOD (UKs Citizens Online Democracy), que es va crear a la Gran Bretanya per iniciativa del Govern i el Parlament britnics lany 1995 seguint lexemple de lexperincia de Minnesota. s el primer projecte de democrcia electrnica a escala estatal a la Gran Bretanya. Igual que Minnesota E-Democracy, es tracta dun projecte que t com a centre doperacions un web que ofereix informaci i pretn potenciar el debat entre els ciutadans i els poltics. Dins el web de la UKCOD, se solen mantenir diversos debats simultanis en qu participen tots els ciutadans que vulguin debatre sobre poltica general britnica. Abans i durant el debat, sempre sofereix documentaci sobre el tema que es discutir. Per exemple, sha debatut sobre la possibilitat duna Constituci a la Gran Bretanya o la integraci de la Gran Bretanya a leuro. A ms, algun daquests debats es complementa amb discussions

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 9

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

entre poltics i representants dorganitzacions socials. Per a ms, UKCOD ofereix cobertura tcnica i financera a projectes que busquen una comunicaci ms directa dels ciutadans amb les autoritats que prenen les decisions pbliques. Per exemple, el projecte Have Your Say permet als internautes participar en debats sobre projectes de llei preparats pel Govern i que sestan debatent o es debatran a la Cambra dels Comuns.[www4] Es proporciona als ciutadans el text del projecte de llei i informaci sobre el tema. Els ciutadans poden debatre entre ells, formular preguntes i enviar opinions al ministre encarregat de la llei, el qual es compromet a considerar-les. A ms, tamb sofereix al ciutad la possibilitat de contestar enquestes del Govern sobre el tema i votar sobre qestions concretes relacionades. Per tant, tots dos projectes, tant el nord-americ com el britnic, permeten als ciutadans informar-se i debatre sobre poltica general, sobre temes concrets i sobre decisions pbliques, amb les mateixes autoritats, els candidats, representants dorganitzacions i entre els mateixos ciutadans. De tota manera sn experincies no vinculants, i no es disposa danlisis que comprovin la seva influncia en les decisions que prenen els poltics. Per la validesa i significativitat daquestes experincies est en el fet que sn una font dinformaci, de formaci dopini i de deliberaci per als milers de ciutadans que hi participen. Dins de les seves modestes dimensions, sn experincies que contribueixen a millorar la qualitat democrtica dun pas. A Espanya, podem esmentar quatre importants experincies de participaci electrnica, de les quals dues sestan desplegant a Catalunya: Democrcia.web i el projecte Consensus. Aix mateix, s destacable la iniciativa Madrid Participa, que sha desenvolupat a Madrid, i el projecte de comunicaci poltica virtual Candidato.Net, que sobre ja per a tot tipus de convocatries electorals i a tot Espanya. .............

Democrcia.web
El principal objectiu de Democrcia.web s establir un nou mecanisme de comunicaci entre la ciutadania i els representants del Parlament de Catalunya. s, per tant, una iniciativa que t el seu origen en la idea de crear parlaments oberts en lnia. Aquestes iniciatives tamb sestan desenvolupant a Euskadi (Zabalik). El projecte a Catalunya es va originar lany 1998, per iniciativa de la Fundaci Jaume Bofill, i t el suport del Parlament de Catalunya i de la UOC. El web de Democrcia.web ofereix documentaci i enllaos dinters, la possibilitat de fer un xat i debatre amb poltics, experts i representants dorganitzacions i, sobretot, la possibilitat de presentar esmenes a les lleis en discussi al Parlament de Catalunya.4 El funcionament daquesta ltima possibilitat s el segent: primer, es difon des del web http://www.democraciaweb.org i des del web del mateix Parlament, el projecte o proposici de llei, i tamb sofereix documentaci sobre el tema i les posicions dels grups parlamentaris. Desprs i fins que es tanca el perode desmenes, els internautes poden enviar als diferents grups parlamentaris les seves propostes concretes. Els grups parlamentaris poden recollir, si volen, aquests suggeriments en les seves esmenes al text, com ha passat de vegades, o simplement les poden comentar o poden demanar aclariments als internautes sobre les propostes. Avui en dia la gran part dels parlaments tenen el seu web, des don informen els ciutadans sobre les seves activitats. Per noms uns quants el catal o el basc, per exemple tenen una lnia oberta dins del web que permeti lexpressi dopinions i propostes per part dels ciutadans. De totes maneres, en aquests mateixos parlaments s poc freqent que els parlamentaris incloguin les propostes dels ciutadans en les lleis, i si ho fan sol ser respecte a qestions menors i

4. El nombre dentrades al web durant la VI legislatura (1999-2003) va ser de 77.530, i 1.167 persones estan subscrites a la llista de distribuci. [www4]: http://www.foi.democracy.org.uk

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 10

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

de poc abast. Ara b, la majoria dels parlaments estan estudiant i consideren la creaci de lnies de comunicaci i participaci ciutadana aprofitant els canals dInternet.

Madrid Participa
El projecte Madrid Participa s una iniciativa de lAjuntament de Madrid, encarregada a lempresa SCTYL, que consisteix en una consulta ciutadana de tres preguntes que sha dut a terme els dies 28, 29 i 30 de juny del 2005 al districte Centre de Madrid. El nombre delectors va ser de cent vint mil i es podia participar des dels setze anys. Els ciutadans podien votar per mitj de diversos canals, per tots eren electrnics: Internet, telfon mbil, telfon mbil Java i WAP, SMS, pantalles tctils o PC situats als centres habilitats per a la consulta.[www6] Quant al volum delectors i la varietat de mitjans tcnics, constitueix la major prova pilot de consulta ciutadana duta a terme a Espanya. No obstant aix, en els primers nivells del mateix web habilitat per lAjuntament com a centre doperacions de la consulta, no apareixien les preguntes que havia de contestar la ciutadania.5 La consulta constava de tres preguntes tancades i els ciutadans havien de triar entre diverses opcions sobre equipaments pblics i accions i activitats per a millorar la qualitat de vida i dinamitzar i revitalitzar el districte Centre. Des del punt de vista tcnic, lexperincia ha resultat un xit, per els nivells de participaci han estat molt baixos, encara que sha de subratllar la destacada participaci de ciutadans llatinoamericans i comunitaris. A continuaci presentem les xifres totals de participaci.
Taula 5. Participaci en la consulta Madrid Participa Cens
136.227 100%

Consensus
El projecte Consensus va nixer lany 2000, promogut pel consorci Localret, lInsitut Catal de Tecnologia i la Fundaci Jaume Bofill. Aix mateix, onze municipis importants van decidir participar en el projecte. El projecte consisteix en la creaci i mxim desenvolupament possible dun espai virtual interactiu per Internet perqu els ciutadans daquests municipis puguin informar-se, comunicar-se i participar en qestions dinters local.[www5] Consensus permet als ciutadans informar-se dels temes, debatre mitjanant frums amb altres ciutadans i responsables poltics, enviar cartes als regidors, respondre qestionaris o iniciar o adherir-se a recollides de signatures, organitzar-se en comunitats virtuals dinters per certs temes o problemtiques, participar mitjanant votacions, etc. Ladministraci i gesti de Consensus en cada municipi recau en els ajuntaments i alguns ajuntaments shan atrevit a innovar ms pel que fa a canals de participaci. Per exemple, al municipi de Rub es va iniciar lany 2002 un procs participatiu per a lelaboraci dels pressupostos, seguint el model de Porto Alegre. Les assemblees territorials i consells temtics que es van crear per a debatre les diferents rees i partides dels pressuposts es van efectuar de manera presencial, per es permetia participar en els debats de les assemblees i consells per Internet grcies a la infraestructura del projecte Consensus. Aquest projecte est acabant ja la seva fase pilot i t intencions dexpandir-se a ms ajuntaments a partir del 2005. .............

Participants
882 0,65%

Abstenci
135.345 99,35%

Font: Madrid Participa (http://www.madridparticipa.org).

Finalment, analitzarem la iniciativa Candidato.Net.

5. Les preguntes noms es mostraven a la pestanya de Ciutadans/demostracions dins d'un document PDF amb les instruccions per a votar. Per posteriorment, una vegada acabades les votacions, les qestions s que van aparixer en primera lnea. [www5]: http://www.e-consensus.org [www6]: http://www.madridparticipa.org

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 11

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

Candidato.Net s un espai virtual web impulsat per Europa Press amb la finalitat de dotar dinformaci el ciutad sobre les propostes electorals i propiciar la comunicaci directa entre els candidats i els ciutadans. Per tant, s un espai que sobre quan comena la campanya electoral i es tanca desprs de les eleccions. Encara que ja shavia utilitzat en alguns municipis petits durant les ltimes municipals, el seu llanament important va ser durant les autonmiques catalanes del 2003, i sobretot en les ltimes eleccions generals del 2003 i autonmiques andaluses del 2004. Cal tenir en compte que s un espai web independent dels partits,[www7] per en el qual tots ells savenen a participar. Les caracterstiques daquest canal de comunicaci sn les segents (Borge i Alvaro, 2004): 1. Permet dirigir preguntes a cada un dels candidats en les eleccions simplement amb una inscripci prvia. Els partits es comprometen a emetre una resposta personalitzada. 2. Hi ha un espai propi amb informaci detallada sobre els programes electorals, i tamb detalls sobre la trajectria personal dels candidats. 3. Es busca la mxima transparncia en les comunicacions entre poltics i ciutadans, i per aix s possible accedir a totes les preguntes i respostes de cada un dels candidats. 4. Sanima els partits a incorporar al seu programa electoral alguna de les propostes o suggeriments dels ciutadans. Per tot aix, Candidato.Net s un element profundament innovador per a les campanyes electorals i t unes caracterstiques clarament participatives. No obstant aix, sn molt pocs els ciutadans que hi participen, s a dir, que han formulat finalment alguna pregunta als candidats. Tant en les eleccions catalanes com en les generals, noms una mica ms de mil ciutadans van fer alguna pregunta als candidats. A Andalusia la participaci va arribar a ms de dues mil persones. Quant al comproms de resposta per part dels candidats, en les eleccions catalanes i en les andaluses els .............
[www7]: http://congreso.candidato2004.net

candidats van respondre ms del 60% de les preguntes, mentre que en les generals es va arribar a una mitjana del 36,7%. Ms problemtica fins i tot s la possibilitat dincorporar als programes electorals alguna de les demandes dels ciutadans; noms ICV va incorporar al seu programa de les autonmiques una petici molt concreta dun ciutad: computar a efectes de cotitzaci a la Seguretat Social el temps de prestaci del servei militar. Com veiem, aquestes experincies de participaci electrnica en Espanya sn variades i interessants, per no estan prou esteses entre la poblaci i no sn vinculants i, per tant, no solen afectar les decisions dels poltics. Lescs impacte daquests instruments participatius en les decisions poltiques pot provocar una clara desmotivaci entre els ciutadans que hi hagin participat o que ho vulguin fer. No obstant aix, la responsabilitat de la baixa participaci ciutadana no solament sha datribuir a la falta de voluntat dels poltics per ampliar els canals participatius, sin tamb als baixos nivells de participaci poltica a Espanya, clarament inferiors a la mitjana europea. Al cap i a la fi la participaci electrnica s una forma ms de participaci.

4. Valoraci de les diferents iniciatives de participaci electrnica: nivells de participaci i models de democrcia dels actors en ls de les TIC
Una de les hiptesis que plantejvem al principi era que en general, els partits, els parlaments, els governs i fins i tot ladministraci buscaven reforar la democrcia representativa, per no ampliar els canals de participaci. Aquestes sn precisament institucions clau de la democrcia representativa que canalitzen la participaci principalment a travs de les eleccions peridiques i limiten, per tant, la participaci a la selecci de governants. En conseqncia, desconfien daltres tipus de mecanismes participatius que els puguin suposar una prdua o cessi de poder, o que els puguin complicar la presa de decisions.

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 12

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

A ms, en el cas dels partits, els seus dirigents temen que lampliaci de la participaci, del pluralisme o de la discussi interna els pugui debilitar per la imatge de desuni o divisi que pot produir i que els podria perjudicar electoralment (Maravall, 2003). Aix mateix, en el cas dels ajuntaments i de les administracions pbliques, hi ha el temor que no hi hagi una participaci suficient que pugui justificar tots els recursos emprats, i saben que una major obertura cap a la participaci dels ciutadans no necessriament ha de comportar ms suport per a lajuntament o una nova victria electoral. Per tant, els beneficis per a aquestes institucions no sn gens clars.

Al contrari, un sector important dels moviments socials, dorganitzacions i associacions de la societat civil sn ms proclius a un model de democrcia ms participativa. Aquesta preferncia per un model o un altre de democrcia shauria de reflectir, consegentment, en els nivells de participaci explicats anteriorment. Tenint en compte aix, presentem a continuaci un esquema, en el qual situem les diferents experincies participatives segons lactor collectiu i instituci que les propicia, i en relaci amb el model de democrcia pel qual sopta i amb els diferents nivells de participaci.

Quadre 2. Experincies de participaci segons models de democrcia, nivells de participaci i institucions i actors promotors Models de democrcia
Nivells de participaci Actor o instituci promotora Organitzacions privades Moviments socials Partits Parlaments Administraci pblica Governs municipals Governs estatals o autonmics
Font: elaboraci prpia.

Democrcia representativa
Informaci Comunicaci Consulta Candidato.Net

Democrcia participativa
Deliberaci Participaci

Minnesota E-Democracy Mobilitzacions Webs Democrcia.web Parlaments oberts Portals de lAdministraci CAT 365 Madrid Participa Consensus UKCOD Reforma de lEstatut

Com es comprova, sn poques les iniciatives poltiques autnticament participatives. Com a conclusi, podem afirmar que la utilitzaci ms habitual i freqent dels sistemes de participaci electrnica dependr dels canvis en la mentalitat poltica i administrativa daquest pas. Sense voluntat poltica no es podran desenvolupar totes les potencialitats que les TIC ofereixen per a la participaci. Les institucions poltiques com els partits, els parlaments, les administracions pbliques, els ajuntaments, semblen disposades a millorar la informaci i la comunicaci amb els ciutadans, per llevat de casos excepcionals normalment ajuntaments (com es demostra amb lexperincia Consensus) la utilitza-

ci de les TIC per a crear nous canals de deliberaci i participaci no sembla entrar dins dels seus objectius.

5. Bibliografia
ARNSTEIN, S. (1971, abril). Ladder of participation in the USA. Journal of the Royal Town Planning Institute. BARRAT, J.; RENIU, J.M. (2004). Informe de las experiencias de voto electrnico empleadas en las elecciones catalanas de noviembre del 2003 [disponible en lnia]. http://www.ub.edu/grepa/JMReniu.htm

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 13

www.uoc.edu/idp

La participaci electrnica: estat de la qesti...

BORGE, R.; ALVARO, A. (2004). Partidos polticos e Internet en Espaa: herramienta de democratizacin o arma electoral?. Ponncia al VI Congreso Vasco de Sociologa (Bilbao, 26-28 de febrer). CANALS, I.; MART, J.L. (coord.) (2003). Lgora digital. Internet al servei de la participaci democrtica. Barcelona: Fundaci Catalunya Segle XXI. CASTELLS, M. (1998). La era de la informacin. Vol II: El poder de la identidad. Madrid: Alianza. DALTON, R.J.; WATENBERG, M.P. (ed.) (2000). Parties without Partisans. Political Change in Advanced Industrial Democracies. Nova York: Oxford University Press. FUNDACI JAUME BOFILL (2004). La participaci ciutadana a travs de les noves tecnologies. Estratgies per a la utilitzaci de Consensus. Finestra Oberta. Nm. 42.

KAASE, M.; NEWTON, K. (1995). Beliefs in Government. Vol. V. Nova York: Oxford University Press. LIPSET, S.M. (1992). Algunos requisitos sociales de la democracia: desarrollo econmico y legitimidad poltica. A: A. Batlle (ed.). Diez textos bsicos de Ciencia Poltica. Barcelona: Ariel. MARAVALL, J.M. (2003). El control de los polticos. Madrid: Taurus. PUTNAM, R. (2003). El declive del capital social. Un estudio internacional sobre las sociedades y el sentido comunitario. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Crculo de Lectores. RHEINGOLD, H. (2004). Multitudes inteligentes. Barcelona: Gedisa. VERBA, S.; SCHLOZMAN, K.L.; BRADY, H.E. (1995). Voice and Equality. Civic Voluntarism in American Politics. Cambridge: Harvard University Press.

Citaci recomanada
BORGE, Rosa (2005). La participaci electrnica: estat de la qesti i aproximaci a la seva classificaci. IDP. Revista dInternet, Dret i Poltica [article en lnia]. Nm. 1. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]. http://www.uoc.edu/idp/1/dt/cat/borge.pdf ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo

Professora de Cincies Poltiques i de lAdministraci dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC. rborge@uoc.edu Doctora en Cincies Poltiques i Sociologia per la Universitat de Deusto-Bilbao. Llicenciada en Cincies Poltiques i Sociologia. Especialitzada en lrea de Comportament Poltic, Participaci Poltica i en Metodologia i Tcniques dInvestigaci Social. Les seves darreres publicacions han tractat sobre les noves tendncies participatives en les democrcies contempornies (2003, FUOC), sobre les tcniques dinvestigaci en cincia poltica (2005, FUOC) i sobre el comportament electoral a Espanya (2002, FUOC). Ha estat visiting scholar al Center for Political Studies de la Universitat de Michigan i professora de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Portland State University. Tamb ha estat tcnica de recerca a la UPF, consultora de diverses institucions, i directora dempresa, treballant principalment en projectes dR+D.

IDP, 1 (2005) I ISSN 1699-8154

Rosa Borge Bravo, 2005 daquesta edici: FUOC, 2005 14