La llegenda de Rmul i Rem

La ciutat italiana d'Alba Longa tenia com a rei a Numitor fins que el seu germ Amuli li va prendre el poder.Amuli va matar els fills de Numitor i va obligar a l'nica filla d'aquest, Rea Slvia, a fer-se vestal per tal que no tingus fills que li disputessin el tron. Tanmateix Rea Slvia va quedar embarassada del du Mart i va tenir dos fills bessons, Rmul i Rem. Amuli va empresonar Rea Slvia i va ordenar llanar els dos infants al riu Tber. Per l'atzar o el dest van salvar la vida dels nens perqu el riu es desbord i el cistell que els contenia va anar a parar a la riba del riu, on els trob una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els va salvar i els va alletar. Un pastor anomenat Fustul els va trobar i els va portar a casa seva, on ell i la seva esposa Larncia els van criar com si fossin fills seus. Els bessons van crixer com uns pastors ms, sense saber el seu origen, fins que un fet casual ho va posar al descobert. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem el van acusar injustament davant el rei Amuli d'haver malms els camps de Numitor. Rem va ser lliurat al mateix Numitor perqu li apliqus un cstig. Numitor quan es va assabentar de l'edat que tenia i de l'existncia dun germ bess, va lligar caps i va endevinar que es tractava del seu nt. Aleshores Rmul i Rem van planificar una conxorxa per acabar amb Amuli i tornar el regne a Numitor. Els bessons van decidir fundar una nova ciutat all on havien estat trobats. Per immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, ja que no se sabia quin dels dos era el primognit. Aix s que la decisi es va deixar a la voluntat dels dus per mitj de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perqu va ser el primer a veure sis voltors, per tot seguit Rmul en va veure el doble. Rmul es va proclamar rei i va traar els lmits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palat, amb una arada tirada per un toro i una vaca. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar lautoritat del seu germ saltant el solc que assenyalava el traat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llana. Aix, Roma, tal com Rmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va nixer amb un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 aC.

El rapte de les Sabines

El rapte de les sabines s un episodi mitolgic de la histria de Roma. Segons la llegenda, a la Roma dels primers temps la poblaci era eminentment masculina. Per tal de solucionar aix, Rmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al du Nept, a les quals va convidar als pobles vens. Van acudir diversos d'ells, per els d'una poblaci, la Sabnia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. Va comenar l'espectacle dels jocs i, tal i com estava acordat, a un senyal cada un

dels romans va raptar una dona, i desprs van fer fora als homes. Els romans van intentar aplacar a les dones convencent-les de qu tan sols ho havien fet perqu volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels dus. Els sabins, evidentment enfadats per la traci i el rapte de les seves dones, van atacar els romans, als quals van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre tots dos bndols per tal que deixessin de matar-se ja que, van raonar, si guanyaven els romans perdrien els seus pares i germans, i si guanyaven els sabins perdrien els seus marits i fills (la guerra havia durat fora anys). Les sabines van aconseguir fer-los entrar en ra, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliaci.