HISTRIA DE LA FILOSOFIA Ideal aristocrtic: Laristcrata era aquell que, per naturalesa, era el millor, el bo, el virtus, el noble,

era noble per naturalesa. Aristocrcia prov del grec ristos el millor i kratos poder. Daquesta manera el mateix llenguatge indicava que aquests homes, eren els que posseen l arete, lexcellncia. Per aix, ells eren els nics que podien gaudir de poder, honor, xit i fama. Mite: es un relat memorable i tradicional que explica lactuaci exemplar duns personatges extraordinaris (dus i herois) en un temps prestigis i lluny. Es tracta duna narraci que perdura en la memria collectiva duna comunitat. No sinventa, sin que shereta del passat. Explica fets i actuacions extraordinries i significatives com per exemple com es va formar el mn. PRIMER BRESSOL: LESCOLA DE MILET (Tales, Anaximandre i Anaxmenes) Tales, Anaximandre i Anaxmenes es comenaren a qestionar el valor de les explicacions mtiques. Segons ells, eren explicacions arbitrries, sense lgica. Aix doncs, ells varen ser els primers en filosofar i cercaven explicacions amb necessitat lgica, es a dir, foren els primers en protagonitzar el pas del mite al logos. Pensaven que tot partia duna realitat fixa i bsica, es a dir, dun principi. Per a Tales aquest principi era laigua, segons ella tot sorgia a partir de laigua. En canvi, per a Anaximandre era tot lo abstracte, es a dir, lo indeterminat. I, per a Anaxmenes, la matria primera era laire. Aquests pensadors foren importants no per les respostes que donaren, sin per les preguntes que es formularen i per la manera de com cercaven les respostes. Les circumstancies que van fer possible a la ciutat de Milet que es produs el naixement de la realitat foren: Eren societats obertes, es a dir, sempre sestaven adaptant a canvis freqents. Tenien contactes, grcies als viatges, amb pobles dotats de brillants civilitzacions, les quals tenien mites i visions de les coses diferents. La seva religi, els seus mites, no estaven controlats per dogmes ni sacerdots que rebutgessin activament la varietat dopinions.

SEGON BRESSOL: ELS PITAGRICS Pitgores fund un moviment no tan sols intellectual sin tamb religis, moral i poltic. El seu objectiu primordial, la purificaci de lnima tant a

nivell corporal com intellectual. Defens la immortalitat i transmigraci de lnima. Pitgores cercava lestructura o forma del cosmos. Els pitagrics com que eren aficionats a la msica descobriren que aquesta era reduble a proporcions numriques. Amb aix, arribaren a la conclusi de que tots els objectes del mn son redubles a figures geomtriques, i aquestes, a expressions numriques. Es a dir, lestructura del cosmos s matemtica.

EL CANVI: HERCLIT VERSUS PARMNIDES Aquests dos filsofs tenien dues visions del mn completament diferents. Duna banda, Herclit afirma que tot est en procs constant de canvi, que la inestabilitat es llei de vida. La seva tesi rau de lafirmaci del perpetu fluir de totes les coses, es a dir, afirma la mobilitat universal. Per a Herclit la metfora que millor expressa el seu pensament es que totes les coses son flames dun gran foc. A causa de que les flames sempre estan en constant moviment...? Per, daltra banda, Parmnides es qestiona les dades sensorials i afirma que els canvis visibles son una aparena que amaga una permanncia ms profunda.

?? Lo tengo mejor explicado en otro sitio!!!!