1-Una imatge val mes que mil paraules - Tema: Lenfrontament de la imatge i les paraules.

- Resum: Les imatges ens envolten constantment en la nostra vida quotidiana (televisi, cartells, revistes,...) per ens proporcionen una comunicaci escassa i mala, ja que ens mostres fragments de la realitat; mentre que les paraules ens expliquen de manera detallada, amb sentiments, la realitat de les coses. 2-Aviat desapareixer lescriptura - Tema: Com seria el mon sense lescriptura. - Resum: Es una cosa molt poc probable ja que lescriptura es una eina fonamental per a la complexa organitzaci de la nostra societat. La desaparici de lescriptura tampoc seria una gran tragdia ja que fa cinc mil anys encara no existia i nosaltres si. Per aix lo nic que passaria seria que la nostra vida seria molt mes senzilla i la nostra societat molt mes simple. 3-Fer literatura s cosa de pocs, ben dotats per la natura - Tema: La capacitat de fer literatura. - Resum: Segons els estereotips, un es poeta de naixement, es a dir, naturalment te un do per a la poesia. Tot el mon es capa de fer literatura, noms cal temps i dedicaci. Lautor ens diu que ning es millor que algun altre, es a dir, que tots som iguals i que podem fer el que ens proposem. 4-Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament - Tema: La forma de parlar dels joves i la forma descriure dels periodistes. - Resum: No es que els joves parlen malament, sin que construeixen correctament estructurat lxicament (substantius, adverbis, frases subordinades,...). Lnic que fan es adaptar el llenguatge a una manera que els resulta mes cmoda la comunicaci. Pel que fa als periodistes, tampoc escriuen malament, noms que ara escriuen mes, i cal que aquesta informaci aplegui a molta gent 5-El llenguatge es un mitja de comunicaci - Tema: El llenguatge. - Resum: La llengua es una mena dartefacte utilitari amb un conjunt de peces que es deuen combinar correctament i que serveixen per a organitzar-nos, ja sigui collectivament o individualment. El autor defensa els llenguatges dels pobles

DE MITES INOCENTS
6-El ioruba es una llengua rara, extica - Tema: Totes les llenges son iguals. - Resum: Totes les llenges tenen gramtica, es a dir, sistema o estructura, encara que les regles del joc de la llengua no constin en un volum relligat en pell i titulat amb lletres daurades. Es una expressi humana essencial 7-La meva llengua es la mes fcil de totes - Tema: La dificultat daprendre una llengua nova. - Resum: Per a totes les persones, la seva llengua es la mes fcil. Cal entendre que les dificultats que podem tenir per aprendre una llengua es la mateixa que una altra persona te per aprendre la nostra. Tot es qesti de perspectiva.

1 Toni

8-La llengua materna sempre ens ha dacompanyar - Tema: Identificaci i us de la llengua materna. - Resum: Aquesta afirmaci es falsa ja que si ens anem a un altre estat, amb unes altres costums, deixem la nostra llegua apartada i la nova llengua que predomina en lEstat, passa a ser per a nosaltres la primera o la mes important. 9-Val mes dedicar les hores del catal a lestudi de langls - Tema: La continutat de les llegues territorials. - Resum: La gent que viatge pel mon constantment i es fa servir de diversos idiomes son una minoria insignificant. La majoria de la gent estudia, treballa i es jubila en terres concretes i properes. Sempre es bo aprendre noves llenges per tamb es bo dedicar-li hores a la teva llengua ja que forma part de la nostra cultura i sin li dediquem temps, aquesta acabar per desaparixer i simposar una llengua nica per a tots. 10-Les llenges amb ms parlants son ms tils - Tema: Cada llengua es til, segon on et trobes. - Resum: En un pas concret, la llengua mes parlada es la llengua concreta daquell pas concret. Tot es qesti de saber on ets i qu fas o vols fer. No es mes til la llengua amb mes parlants sin la que et pot resoldre els problemes de cada dia.

DE MITES PERVERSOS
11-En algunes llenges no es pot parlar de coses abstractes - Tema: La supremacia de unes llenges a altres. - Resum: Aquesta afirmaci vol defensar la superioritat duns pobles i dunes llenges respecte a daltres i, dons, expressa racisme e ignorncia. Totes les llenges tenen paraules que es refereixen a cosa abstractes, ja com la sinceritat, lamistat, lamor,... i aquestes paraules son fonamentals per a porder-se comunicar el uns amb els altres 12-Hi ha llenges que han perdut el tren de la modernitat - Tema: La modernitat de les llenges. - Resum: Totes les llenegues circulen per la xarxa de la modernitat i estan preparades per introduir els canvis que calgui, en cada moment i circumstancia. Totes les llenges es modernitzen amb el pas de generaci rere generaci. Hi ha paraules com multimdia, inflaci,... que moltes llenges no necessiten perqu no les necessiten, no perqu no siguin modernes 13-On anirem a parar amb aquestes llenges socials? - Tema: Els orgens de les llenges i les seves expansions. - Resum: El autor diu que cada llengua deu anar al seu lloc, sense cap restricci, amb capacitat per a assumir tantes funcions com demani al grup de parlants, sense pressions o interferncies de fora. Critica la unitat lingstica en cada estat ja que aix destruiria les cultures de tot el mon. Lautor tamb recorda que les llenges majoritries van comenar en petits llocs, i com, per diversos motius, es van expandir. 14-Un estat plurilinge es molt car de mantenir - Tema: La diversitat de llenges en un estat. - Resum: Lautor defensa els estats plurilinges perqu grcies a ells es mantenen la cultura i les costums dels territoris mes petits. Critica que diguin que costa molts de diner mantenir un estat plurilinge perqu per alguna ra es paguen els impostos i que aquesta no es excusa per a imposar una unitat lingstica en cada estat.

2 Toni

15-Cal deixar que les llenges sho facin totes soles Tema: Supervivncia de les llenges minoritries. Resum: Esta frase no es correcta perqu pressuposa que totes les llenges tindrien els mateixos recursos i possibilitats de supervivncia, i no es veritat. Usem unes llenges quan ens trobem en unes situacions determinades, i unes altres en altres casos; per tant, les llenges que menys usem acabaran per desaparixer. A) Llengua de cultura, son les llenges considerades internacionals, aptes per a la literatura, la redacci de lleis i per al comandament dels exrcits. Sn les llenges que molta gent coneix, que tenen uns requisits amples de diversitat de lxic. Poble salvatge: considerat aix el poble que usa habitualment articulacions rudes (poble salvatge i incivilitzat). Poble culte: el que t ms coneixements, t una base slida de coneixements i cultura. B) Els qui parlem llenges romniques som els hereus lingstics dels analfabets llatins i no pas de Cicer i Virgili. Som analfabets en el sentit de que no parlem altres llenges, tenim una llengua romnica la qual considerem nica i millor sense donar pas a unes altres, per tant, som uns analfabets. La llengua ha estat duran molt de temps noms parlada i no pas escrita, s per aix que som hereus dels parlants, no dels escriptors. Per tant, considerats analfabets. C) Judicis de fet, es poden comprovar, sn judicis fets amb una base. Es poden sotmetre a prova pblica, hi ha, per, judicis que impliquen lexperincia comuna de fets. La comprovaci dels judicis de fets s competncia dels especialistes (judicis cientfics). En aquests judicis no hi ha lloc per a opinions personals. Els judicis de valor, en canvi, donen indicis sobre els gustos personals, l'educaci, manies, creences. Aquests judicis projecten el nostre autoretrat ja que expressen les prpies actituds davant el mn, dels esdeveniments i de la gent. Els judicis de valor sn o negatius o positius. Opinions que presenten trets essencials de les persones i dels grups humans. Prejudici lingstic s una desviaci de la racionalitat que t la forma de judici de valor ems b sobre una llengua, o b sobre els parlants d'una llengua, generat directament, sigui per la ignorncia, sigui per la malvolena, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferncies. D) Val ms dedicar hores destudi a langls que al catal perqu les llenges majoritries sn ms tils. E) Parlar en angls fa ms modern. F) Llengua i ecologia. L'ecolingstica o ecologia lingstica fa referncia a una nova aproximaci terica a l'estudi de les llenges i dels discursos que les llenges vehiculen. L'ecolingstica tracta la llengua sota l'aspecte de la correlaci: aix com en l'ecologia s'analitza la interacci entre organismes, per tamb entre organismes i medi ambient, l'ecolingstica estudia la correlaci entre les llenges aix com tamb entre elles i el seu medi ambient, o sigui, la societat en qu s'utilitzen. L'ecolingstica emergeix en els anys 90 com un nou paradigma de la investigaci lingstica, que ha tingut en compte no noms el context social en el qual est immersa una llengua, sin tamb del context ecolgic en el qual les societats estan immerses. En sentit general, l'ecolingstica podria definir en els termes de Alwin Fill com la cincia de les interaccions entre la llengua i el mn.

3 Toni

G) Al savi parleu-li en francs, el francs es considerat llengua apta per a instruir i convncer, llengua apta per a les cincies. El francs ordena els elements de l'enunciat per determinaci creixent. Considerada la successora del llat si mai el llat deixs de ser didioma com dels savis europeus, la llengua francesa aura de tenir l'honor de la preferncia. Malaurada la llengua que noms mira cap al seu passat, En poques passades es considerava que tota llengua s bona si els savis de la gramtica aix ho avalen; prejudici que s ben viu encara als nostres dies. Si considerem aquesta idea i a ms que hi ha gramtiques que no accepten els dialectes, trobem que hi ha discriminaci. Noms s's fidel al model de llengua establert sense l'acceptaci de noves. H) Llengua minoritzada s un terme de la sociolingstica que fa referncia a qualsevol llengua que parlada histricament en un territori es troba en una situaci d'anormalitat lingstica, resultat d'un procs de substituci lingstica. La minoritzaci lingstica pot tenir causes predominantment poltiques, que s'expressen en les normes d's lingstic explcites que creen les circumstncies que permeten la prohibici de l's del catal en els mbits oficials, o b causes socials, expressades en la conscincia o representaci social, que pot impedir la normativitzaci o codificaci i el cultiu de la llengua. De la mateixa manera, la situaci de minoritzaci pot ser reversible com a conseqncia de la voluntat ferma d'un poble i de les poltiques dels seus governs. Hi ha fins i tot casos de resurrecci de llenges, com la recuperaci de la llengua hebrea. El concepte de llengua minoritria es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingstica. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingstica petita, en termes generals o regionalment. Pot haver-hi, doncs, llenges minoritries en situaci normal (la danesa) i llenges no minoritries en un procs de substituci lingstica, s a dir, minoritzades (la catalana). Tamb, dins un mbit estatal, una llengua pot estar en situaci de minoritzaci, i segurament en minoria davant el grup dominant, i, en canvi, a l'altra banda de la frontera estar en situaci de normalitat. - Comentari crtic: L'autor es capa de escriure de molts temes de la sociolingstica d'una manera molt fcil i utilitzant uns exemples quotidians. A ms l'autor sol utilitzar metfores a les seves explicacions i d'aquesta manera fa que el tema no sigui igual que els que es troben als llibres de text. Durant el llibre, l'autor desvela fals mites com que per exemple l'angls s la llengua ms fcil d'aprendre, que la llengua ms til s la que ms parlants t, que hi ha llenges rares, que l'autor neix o s fa, etc. A ms l'autor parla d'altres temes que no son molt coneguts com l'ecolingstica, el naixement d'algunes llenges o el coneixement de certs pobles. L'autor diu que quan nosaltres pensem en el nostre llenguatge, per quan el llenguatge no existia com pensaven els primers pobladors de la Terra.

4 Toni