ATENCI TEMA 1: DEFINICI

Etimologia: atendere tensar el arco hacia/ volver el espritu hacia Diferents definicions datenci segons lescola psicolgica i el temps: o Estructuralisme (Wundt) s una activitat mental q regula el grau de claredat q les sensacions, imatges i sentiments adquireixen en la conscincia o Funcionalisme (James) La presa de possessi per part de la ment, dun entre molts objectes o pensaments simultniament possibles (Atenci selectiva) Conductisme (Watson) Atenci igual a reflex dorientaci. RO: Resposta a un estmul nou o interessant i a una srie de canvis fisiolgics. (CAJA NEGRA, no sestudia fins revoluci cognitiva) Cognitivisme (Tudela) Mecanisme central de capacitat limitada q controla i orienta lactivitat conscient del organisme dacord amb un objectiu determinat

o A partir de la revoluci cognitiva, latenci es considera com un mecanisme vertical q controla o articula processos horitzontals diferents (Pensament/ Memria/ Percepci/ Llenguatge/ Motivaci i Emoci/ Aprenentatge ) Latenci no es dona sola, sin q va lligada a processos q seran activats o inhibits en funci de les necessitats de lorganisme. TEORIA ACTUAL (Reunificaci de Posner i colaboradors) Conjunt de teories que engloben moltes per no donar una definici lineal. La varietat en quant a manifestacions de latenci est produda per sistemes atencionals separats en 3 xarxes relacionades entre si. Xarxa dorientaci (Posterior)/ Xarxa de vigilncia o alerta (AROUSAL)/ Xarxa de control executiu (Anterior) FUNCI Seleccionar la informaci mitjanant mecanismes o processos atencionals: a) Selectius sactiven quan lambient ens exigeix donar resposta a un sol estmul o tasca en presncia daltres estmuls o tasques. (ATENCI SELECTIVA) b) De Distribuci sactiven quan lambient ens exigeix atendre a varies coses a la vegada, i no en una sola. (ATENCI DIVIDIDA) c) De Manteniment sactiven quan ens hem de concentrar en una tasca durant un temps ms o menys llarg. (ATENCI SOSTINGUDA)

TEMA 2: CARACTERSTIQUES
1. Amplitud
Quantitat dinformaci i de tasques q es poden atendre a la vegada. Lamplitud depn de: o Dificultat de la tasca o Nivell de prctica i automatitzaci o Tipus de tasca:

Lamplitud de latenci s limitada. Jevons(1871) ho va poder comprovar amb els seus estudis, perqu els subjectes agrupaven els estmuls per poder atendrels tots a la vegada. Numero de tasques es dependent de les persones. Es van plantejar dues hiptesis. -Llei de primacia: Primer una orella/ desprs laltre -Amplitud dividida(BROADBENT; 1954) No va funcionar (1er nombre cada orella/ 2o nombre...)

2. Selectivitat
Selecci destmuls o tasques a les q prestem atenci degut a la limitaci de latenci. La selecci o selectivitat es duu a terme de forma: o Quantitativa destmuls o tasques o Qualitativa tipus destmuls o tasques Fases de processament de la informaci (Johnston & Heinz ; 1973) o FASE 1: Detecci el subjecte extreu les caracterstiques fsiques de lestmul o FASE 2: Reconeixement sextreuen les caracterstiques semntiques del estmul o FASE 3: Decisi (fase motora) producte de les dues anteriors arriben a la conscincia Segons el model de selecci, els estmuls es seleccionen en una fase o en una altra. a) Model de Selecci Temprana Originari de Cherry(1953) per desenvolupat per Broadbent (1958) Els estmuls es seleccionen en la Fase 1, a partir de les caracterstiques fsiques Hi ha un sistema S q s pre-categorial i funciona en parallel, i va seguit del sistema P q funciona de forma serial. El S ho rep tot i el P ho organitza. b) Model de Selecci Tarda Originari de Deutsch i Deutsch(1963) per desenvolupat per Duncan (1980) Els estmuls es seleccionen en fases 2 i 3, a nivell sensorial i semntic. s una selecci post-cateogorial. c) Model de Selecci Mltiple (Johnston & Heinz ; 1973) (Erdelyi ;1973) La informaci es pot seleccionar en la Fase 1, 2 o 3 en funci de les caracterstiques fsiques o semntiques, segons interessi al sistema cognitiu.

3. Intensitat (To Atencional)

Quantitat datenci q prestem a un estmul o tasca. La intensitat depn del nivell darousal (arousal = estat de viglia i alerta) Quan ms desperts o alertes, ms gran s el to atencional. Morouzzi i Magoun descobreixen el SARA (Sistema Reticular dActivaci Ascendent) q fa patent lexistncia destructures neuronals responsables de larousal. Propietats colatives dels estmuls( amb ms probabilitats de ser ats) o Novetat o Sorpresa o Incongruncia o Complexitat

4. Oscillament
Canvi que realitza latenci quan ha datendre a diferents tasques o diferents tipus dinformaci. Egeth parla de les fluctuacions de latenci q sn canvis o desplaaments de latenci q poden ser constants o no. La capacitat x oscillar latenci rpidament s un tipus de flexibilitat q es manifesta en situacions diverses, P. Ex.: al atendre varies coses al mateix temps, o quan hem de reorientar latenci si ens hem distret. Dos models de focus per explicar el desplaament de la atenci: a) Model Spotlight Fixa (ERIKSEN & ERIKSEN) El focus atencional funciona com un focus llumins q es desplaa per el camp visual i permet el processament de tota la informaci q es troba dins de lrea illuminada. b) Model Zoom Variable(ERIKSEN/ ST.JAMES) El focus atencional funciona com una lent de zoom que t diferents resolucions. Quant ms petit s el camp de visi ms gran s la seva resoluci. La informaci fora del focus no es totalment desantendida. Focus no estructura fixa. INHIBICI DE RETORN (POSNER & COHEN)Efecte den el desplaament de la atenci Dificultat del focus atencional per tornar atendre a una zona prviament ja atesa (Desplaament de la atenci dun punt a un altre) Experiment de les tres finestres (Pista a la dreta, si assaig es a la dreta valid esquerra no vlid, al centre neutre) Vlid: Estalvia temps/ esfor Invlid: Representa Un cost/despesa Ms important per estmuls visuals/ Dependent del temps >300 ms produeix facilitaci/ inhibici de retorn

5. Control
Quan latenci es posa en marxa i desplega mecanismes eficients en funci de les demandes del ambient. (Schneider & Shiffrin) Dos tipus de processos: Controlats
Control atencional Prctica Modificaci Nivell dexecuci Conscincia Atenci Esfor Alt Poc efecte Fcil Baix Alta Necessria Molt

Automatitzats
Baix Produeix millora Difcil Alt Baixa No necessria Poc

TEMA 3: MANIFESTACIONS I AVALUACI

Tres tipus davaluaci de latenci: a) Fisiolgiques b) Motores c) Cognitives

1. Activitats Fisiolgiques
Se li presenta al subjecte un estmul novedos i el que es mesura s el canvi fisiolgic causat per el procs atencional correltats fisiolgics de latenci a) Activitats Corticals EGG (electroencefalogrfica) Es mesura lactivitat elctrica dun determinat potencial b) Activitats del SNP AED (electrodrmica) canvis elctrics de la dermis a partir de la sudoraci EMG (electromiogrfica) canvis elctrics dels msculs Taxa cardaca Dilataci/Contracci pupilla

2. Activitats Motores
Es registren de forma manual. Linvestigador defineix i registra laparici o no daquestes conductes. (Est desfasada aquesta tipologia) o Girs del cap o Ajusts corporals o Moviments oculars

3. Activitats Cognitives
Les ms utilitzades x avaluar latenci. TEMPS DE REACCI (Donders) s vol avaluar el temps que tarda el subjecte des de que se li presenta un estmul i respon. Sempre es la VD i s molt utilitzada. Podem trobar 3 tipus: Simple: 2 fases: Percepci/ Reposta Reacci de elecci: 4 fases + lent/ mes temps (P/ Identificaci/decisi/R) TR disjuntiu: 3 fases (No fase de decisi) TASQUES DE CERCA VISUAL (TREISMAN & GELADE) El subjecte ha de trobar el target (objectiu = la presncia de certs tems durant el missatge) entre els efectes distractors. 2 tipus de categories/ 4 dimensions dexposici (1, 5, 25, 30) -Conjunci de caracterstiques: T verdes / Distractors T marrons i X Verdes (Complir 2 caracterstiques) TR augmenta de forma serial (Dificultat augmenta de forma progressiva) -Caracterstiques simples: T blaves/ Distractors T verdes i X marrons (1 caracterstica)TR augmenta de forma lineal (Mateixa dificultat) PARADIGMES AMB PREAVIS AMB SOA (POSNER) Un cop q latenci est focalitzada en el punt de fixaci apareix una pista que avisa d on apareixer la senyal (El temps q passa entre la pista i la senyal s el SOA). El tipus dassaig pot ser: Vlid la pista informa correctament on apareixer la senyal (Proporciona benefici reducci TR) Invlid de forma incorrecta (Proporciona un cost augment de TR) Neutre pista apareix al mig i informa q te un 50% de probabilitat de sortir a la dreta o esquerra TASQUES DE COMPATIBILITAT DE DISTRACTORS Al subjecte se li demana que digui si la lletra del centre s una C o una H i les lletres laterals sn els distractors. (Importncia de la de la distancia entre central i flancs) Els subjecte te limitacions per seleccionar la informaci que volen atendre. Flancs compatibles (CCC) compatibles i associats a la resposta (Redueix temps de reacci) Flanc Neutres (SCS) no definits (Augmenta una mica temps de reacci)

 Flancs Incompatibles (HCH) No associats a la resposta. (Augmenta temps de reacci) TASQUES DE STROOP (STROOP 1935) s presenta una paraula i es demana al subjecte de quin color est impresa la paraula. Es juga canviant el color de la paraula. (1 VERD COLOR VERD/ 2 VERD COLOR VERMELL)2 Produeix interferncia i augmenta el TR. Tamb podem trobar el STROOP EMOCIONAL on paraules amb significat emocional en produeixen interferncia. ( Un cas especial son els que pateixen alexitimia (Son incapaos de mostrar emocions i per aix no tenen interferncies. TASQUES DE PRIMING El subjecte li apareix un prime (estmul senyal o preparador) que li facilita la segent paraula. Es juga amb la relaci entre el prime i el target. En aquest tipus de experiments molt important el SOA (temps en aparixer el segent estmul) Si hi ha relaci es tarda menys en respondre. Facilitaci semntica (Conscient/ Inconscient): Prime: Infermera/ Target: Dorctor Facilitaci semntica i ortogrfica(Conscient/ Inconscient) Prime: rastro / Target: rostro PARADIGMA DE LA DOBLE TASCA El subjecte ha de realitzar 2 o + tasques simultniament, de tal forma q el deteriorament duna delles s un indici de la demanda datenci de laltra.

TEMA 4: TIPUS DATENCI

Classificaci en funci del objecte (Externa/ Interna) Classificaci en funci de la manifestaci (Oberta/ Encoberta) Classificaci en funci del grau de control (Voluntria / involuntria) Classificaci en funci de la modalitat sensorial (Visual/ Auditiva) Classificaci en funci de los mecanismes implicats (Selectiva/ Dividida/ Sotenida)

1. Atenci Selectiva
Es produeix quan un subjecte atn a un determinat estmul (o caracterstica daquest estmul) i ignora la resta. Selecci entre estmuls Per estudiar aquest tipus datenci sutilitza lescolta dictica (un missatge x una oda, i un altre x laltre oda) TCNICA DOMBREJAT (CHERRY) El missatge ats s el rellevant(Ombrejat), i el no ats s irrellevant del qual no poden dir res. Altres Models explicatius de latenci selectiva: MODEL DEL FILTRE RGIT (BROADBENT, 53) La selecci funciona com un filtre que permet seleccionar la informaci atesa, i la no seleccionada queda fora del filtre i es perd sense ser analitzada Pre-categorial: A partir de les caracterstiques fsiques (Model de selecci temprana) MORRAY: Qestiona el funcionament daquest model, perqu si a la zona ombrejada hi ha el nom del subjecte, si se atent. MODEL DE FILTRE ATENUAT (TREISMAN; 60) La selecci funciona com un filtre flexible q permet seleccionar la informaci atesa i de forma atenuada la informaci no atesa (Flexible) Pre-categorial: Caracterstiques fsiques / Post-categorial: Caracterstiques semntiques

MODEL DEL FILTRE POST CATEGORIAL (DEUTSCH I DEUTSCH) Tots els estmuls que arriben a la Memria sensorial sn completament analitzats. Post-cateogorial: La selecci es realitza quan els estmuls shan analitzat tant a nivell fsic com semntic (Model de selecci tardia) EVIDENCIA DE LA SELECCI TARDIA( MACKAY ; 1973) Frases (Ombrejat) paraules( no atenci) Les paraules no ateses, afectes les frases ateses, si hi son congruents. Paraules no ombrejuades porten a engany CARACTERISTIQUES DUN ESTMUL PER SER MS O MENYS ATS FSIQUES: Dimensi, intensitat, moviment, color, posici COMPARATIVES: Novetat/ sorpresa/ Incongruncia/ complexitat

2. Atenci Dividida
Es produeix quan un subjecte ha datendre com a mnim a 2 estmuls a la vegada. o Alternncia un i consecutivament laltre o Divisi simultniament als dos (o ms estmuls) Models explicatius de latenci dividida: MODEL ESTRUCTURAL (BROADBENT , 1958; WELFORD , 1952) Es produeix una interferncia (incompatibilitat estructural) quan es vol realitzar dos tasques simultniament. . Impossibilitat perqu requereixen la mateixa estructura cognitiva. Latenci provoca una atermncia lo ms rpida possible duna tasca a laltra MODEL DE CAPACITAT (KANHEMAN, 1973) Es produeix una interferncia quan les demandes atencionals exigides per les tasques superen la capacitat disponible del sistema cognitiu. Puc o no puc atendre els dos estmuls a lhora? Subjecte disposa duna srie de recursos atencionals que distribueix entre diferents estmuls/ tasques. Latenci es pot dividir o alternar. Depenent dels estmuls recursos. No explica perqu resulta ms fcil tasques de diferent estmuls, qu dos tasques del mateix tipus. Visual Visual. Ms difcil que Auditu Visual. MODELS DE RECURSOS (WICKENS/ NAVON, 1984) Es produeix una interferncia quan les demandes de latenci superen els recursos especfics del subjecte (recursos visuals, auditius, tctils, motrius) Ser ms fcil atendre a dos tasques q requereixin diferents recursos especfics, que si requereixen els mateixos Latenci es pot dividir o alternar Depn dels processos controlats (requereixen molts recursos) o automatitzats (pocs recursos). El rendiment en una tasca depn de: a) Grau dimplicaci dels P. Automtics( pocs recursos/ poc esgotador/ gran rendiment) i P Controlats(Molts recursos/molt esgotadors/ baix rendiment ) b) La prctica ja que aquesta automatitza els processos controlats. Tot i que al automatitzar-los, perden la gran flexibilitat que tenen.

3. Atenci Sostinguda
A partir de la qual el subjecte s capa destar alerta durant un perode de temps ms o menys llarg. Leficcia fisiolgica que fa que un organisme estigui alerta s larousal o vigilncia. Amb el pas del temps es produeix un deteriorament en lexecuci degut a que disminueix la vigilncia (alerta). o Distracci tendncia del subjecte a distreures hi ha desenvolupar una atenci ms dispersa a mesura que avana la tasca o Lapsus datenci disminuci de la intensitat datenci a mesura q a avana la tasca Estudis que shan fet perqu es una tasca molt important a la vida quotidiana. LA PROVA DEL RELLOTGE (MACKWORTH , 1950) 2 hores de tasca. Lagulla es desplaa en segons, 7mm entre cada un. El subjecte ha de detectar quan el moviment s doble (14mm). No punt de referncia, desprs de hora tots cansats. Per com que tasca aleatria no es pot saber sin apareix perqu no es presenta o no la veuen. TEORIA DE LA DETECCI DE SENYALS ( GREEN & SWET 1961) (TDS) El subjecte ha de detectar una senyal que es presenta sobre un fons de soroll, i la senyal pot o no estar present. SENSIBILITAT: Subjectes detecten menys senyals Disminuci de sensibilitat perceptiva i es tradueix en una disminuci dels encerts CRITERI DE DECISI: Subjecte adapta criteri de decisi. 2 tipus: MOLT RIGIT : No contesten perqu no seguretat. MENYS RIGIT : Contesten per dir alguna cosa. Si sintrodueixen varietat dintensitat o de les sensacions, no es fa tant montona i no tants errors/ Omissions TASCA DE DISCRIMINACI SUCCESIVA Canvi en alguna caracteristica del estmul no senyal que no esta present per poder-ho identificar. Subjecte ha de anar comparant lestmul que te amb el de la memria. TASCA DE DISCRIMINACI SIMULTANEA Lestmul cont tota la informaci necessria perqu subjecte pugui o no decidir si es lestmul que busca. (NO HI HA CONFUSI) A mesura que va transcorrent la tasca afecta la sensibilitat perceptiva en la primera per no en la segona. 1A Perqu carrega de memria esgota ms que no la distribuci correcte de recursos cognitius. Ms Lapsus, Ms distraccions 2a Perqu subjecte distribueix be els recursos. NO TOTES LES TASQUES DE ATENCI SOSTINGUDA HI HA PERDUA DE SENSIBILITAT PERCEPTIVA FACTORS QUE INFLUEIXEN a) Nombre destmuls: Soroll no soroll b) Incertesa temporal: c) Incertesa espacial d) Coneixement dels resultat: Deteccions correctes( Disminueix resultats)/ Falses alarmes (augmenten Deteccions correctes)/ Errors (Disminueixen les falses alarmes) e) Prdua del la son i del estrs (Aquestes tasques shan de realitzar amb un nivell ptim fisiolgic.