Jose;J A.

Cestellanos i Vila
-Amb exercicis autocorrectius-
Institut de Cincies
de l'Educaci
:9 del texc Josep A. C::tsd\anos
:9 d'aquest:J. edici: de Cincies de l'::Jucaci
deia Universitat .A.utnom:J. Je B:ucdona
Coordinaci editorial: Dora Carrera
Disseny de b. cobertJ i de b. collecciO: Sanci Pau
Sisena edici: gener de J 99
.i4-W)439-22X
Dipsit 3. 30.695-19:15
Producci: Servei de Publicacions
de la LJnlversicat Autnoma de Barcelona
Bellaterra (Cerdanyola de! Valls)
Impressi: Novoprint
Curer de b Tcnica, s u
Sam Andreu de b Barca (B::trcdona)
PRESEN1:\CI
Lnb.icctin icxc <'>s de presPnlar d'uua clar:t, concisa i Cfl!r
pLeta les nopnes bsiques d'ortografla, morfologia i sintaxi de la llengua catala-
na.
Aquest s'adrea especblment a les persones que no poden
tir ;--!.mb regularitat a un cle llengt:;;, pen: .. que tenen int.e.cb:i d'apn:ndrc de
atrtofiid<_!("La !e::; nt;::.; ei;nert: :::-;de la e;; Jl[<<c. l'er t.:-
pot ser til als professionals rl.e l'ensenyament, al personal aclr;dnistratiu i, en
general, als estudiants que necessiten repassar, consolidar o aclarir alguns aspec-
tes de la n01n1ativa bsica.
El t.e1.'t consta de quaranta unit:at.s, que presenten pa.s a pas les nonnes i els
exercicis corresponents d'assimilaci. Des del p mtt de vista clirlilcttc, aqutst text
cont els tres aspectes fonamentals de l'aprenentatge: la presentaci del con-
tingtLt: (el marc norrnatiu), la demanda d'una respot:ta activa de l'estudiant (els
exercicis d'assimUaci) i, finalment, una comprovilci immediata del grau d'as-
s.imilaci assolit (ntjanant la consulta ab dau de correcci del:; exercicis, al
final del llibre).
Els temes normatius, els exemples i els exercicis han estat seleccionats segons
la freqncia d's, independentment del nivelL" al qual han estat assignats tra-
dicionalment. A ms, hi ha unes referncies a l's de detemnactes formes, tant
des del punt de vista de la variaci dialectal com de la variaci"estilstica, d'a-
cord amb els diferents registres.
En aquest sentit, aquest text ha estot revisat i ampliat d'acord amb la nova
normativa de l'Institut d"Estuclis Catalans sobre l'estndard oral i sobre l's del
guionet.
Esperem, doncs, que aquest <-:quadern servei. ..-<i a l'estudiant per consolidar
els aspectes ms bsics de la nonnativa catalana i, al professor, perqu pugui
aproftmdir a classe en altres aspectes de la llengua, sense necessitat d'esmerm
temps i esfor en aquells ptmts de la normativa ms automatitzables.
BellateiTa, juliol de 1996.
Josep Anton Castelbnos i Vila
CONTINGUT
OHTOGRAFIA
1. Vocal neutra
2. U feble
3. La sl.laba i el diftong
4. Apstrof, cont.ra.cci i guionet
5. Accentuaci
6. Accent diacrLic
7. Diresi
8. La essa sorda i sonora
9. Els sons d ~ ? la ge i de la xeix
10. Les lletres B- V i la H
11. Les lletres P-T-C, B-D-G iQ
12. Aplecs consonntics
MORFOLOGIA.
13. El formanr, essa de plural
14. El forment -OS de plural
15. Formant.s d'una terminaci
16. Forma;w:; e:pecials de gnere
17. L'article
18. Demostrotus, poSessius i quantitacius
19. Indefinits
20. Numerals
11
1
9
16
21
28
34
41
46
53
58
62
69
76
90
94
100
105
109
113
'.1
" l'
i
fdOJ{fOSINTAXI. J!ronoms.
21. Lrt fra.sr.:
22. Pronorns--1
23. Pronoms-2
24. Combinaci de pronoms
:26. Pronoms relatius-!
27. Pronoms relatius-2
28. Ponoms interrogatius
MORFOSI:YTAXI. Verbs.
30. formes verbals_ incoatives
31. Formes velars d'alguns verbs
32. E! mandat
33. Verbe ser i estar
34. VerbE pronomina1s
35. Gerundi i perfrasis verbals
MORFOSI'iT\XI. Enllaos.
36. Preposicions simples
37. Preposicions compostes
38. Cacvi i ciguda de preposicioas
39. Conjuncions
40. Adverbis
Clau de correcci
lll
117
123
130
136
116
152
158
162
166
171
175
186
190
194
198
20'cl
208
212
218
!
li
il
;!
!I
,,
1 VOCAL NEUTRA
1.1 So de vocal i lletres que el
Fixa't en els mots del quadre segent: els tres sons voclics tnics passen a un
sol so ton en catal oriental, anomenat so de vocal nc ub::\, qu:1.n la fora dc
l'accent es utp al sufix d: df:rlvacir
mot primitiu so t.nic mot derivat. so ton lletra
pa panet neutre a
neu nevar neutre e
peu peuet neutre e
Aix, en els parlars del c;2.l, generalment tota a i Lo:a e tniques
sonen neutres quan passen a ocupar una posic: tona.
En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un nic canvi la e
oberta pa.:ssa a sonar e tancada en posici ton <t.
Exercicis
1. Afegeix el sufix -er o b -et als mot.s tnics del quadre
derivats que en resulten.
1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
mot primitiu so tnic mot derivat so ton /Jf:tra
davant
vent
ferro
j escriu els
2. Subratlla les vocals tones que sonin neutres dels mots Segents.
davantal/ ventada/ ferreteria
2. Subratlla les vocals que sonin neutres de les frases segents.
- Qu? Ja se saben els resultats? - Crec que no. Almenys, jo no els s.
-Dalt del cel es formen nvols negres : s signe de ..
- Cada mati sent el ve com se'n va a treballar.
1
1.2 Ortografia de la vocal neutra
La posici del so de voc;:d neutra en un mot i la dass de mot determinen les
normes que hem d'ap]i,..:ar per escriurt: la lletra corresponent a o e.
Aix, la lletra que cal e>criure per representar el so dc vocal ueutra depn
que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara haurem
de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.
1. A fi de mot.
Si elJ:,ot est en escriurem a si s femcll o e si::>
Si el mot est en plural, sigui mascul o femen, escriurem sempre e.
Aix : "casa", "poble'', "cases", "pobles".
2. A fi de ,-erb.
Si el verb acaba en vocal, escriurem a. En canvi, si acaba en cqnsonant o
en el diftong -eu, escriurem e. Aix: "veia'', "veies", "vieu"
3. Al mig d'un mot.
Si el mot t una forma primitiva en qu la vocal neutra sigui
s'escriur a o b e segons corn soni en posici tnica.
Aix, de "Pau" o de "peu" tindrem "Pauet" o b "peuet".
En verbs, la tercera persona del present ens indicar la vocal tnica : de
"ell paga" o de ''ell pega" tindrem "pagar" o b "pegar".
Si no podem trobar la vocal tnica, haurem de memoritzar la grafia cor-
recta. Generalment, solen coincidir el catal i el ca.stell.
Aix, "viatge especial, de tipus cultural" o b "viatge espacial, a l'espai
exterior''.
Comentari
En alguns mots, el pas de! singular al plural origina canvis consonntics.
Aix, observem, de taca : taques; de cega : cegues; de Pasqua : Pa.sqiies;
d'aigua : aiges; raa- races; roja- roges.
Exercicis
3. D'acord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les
frases segents.
1. A ]!entrada de la cov. lli ha
1
:i. un cov.;
2. Anv.u molt a poc a poc a s.gar l'herba;
3. Demostrav. moit .fecte per a aquest.s bsti.s;
2
,:
l
!
:-
4. Si us plau, torn. el v.set a l'armari;
5. Trobo que pos.s massa sal a Ja S(,_
4. D'acord amb les 1F,rmes i el Comentari, -::-e.=;scrin c<tda frase passant-b.
al singular, :>i s plural, o al plural si s singular.
Exemple: "jo tenia temps" : nosaltres tenexu temps; "ells eren alts" ell
era alt.
1. Penseu <:n nw.s altres coses f
2. T una idea vaga del [et.
3. Desitgen uns sous dignes.
4. Ell busca un bon paraigua.
5. Havia de pagar la fiana.
6. Eren unes terres pobres.
7. La roca cobria la platja.
8. comencen els actes.
9. Trien les fulles tendres.
10. Amaga una prova al jutge.
5. Fixa't en la diferncia entre n agafa'n tres, de llibres" i "ells agafen tres
llibres".
En el primer cas, el verb acaba en vocal i per aix la vocal neutra final
s'escriu a (la "n" s el pronom en redut). En canvi, en el segon cas, es tracta
d'una terminaci verbal plural acabada en consonant; per aix s'escriu e.
Tenint en compte el tipus de paraula (s a dir, si es tracta d'un verb o no) i
les terminacions, escriu en els punts suspensius corresponents els mots segents:
jutge/ jutja, porta'n /-porten, tracte I tracta, compra 'n I compren
1. T un .......... molt bo amb tothom I iV o es ............... pas d'aix.
2. Elis sempre ............... el pa en aquest forn I De pa, ............... quatre
quilos.
3. De diners en metl.lic, .... pocs durant el viatge/ Ells ........ .
les maletes molt carregades.
4. Avui, el ............... dictar la sentncia j Avui es ............. . el fams cas
del robatori a la Fundaci A-lir.
3
6. Escriu a o e en els buits dels mots segents.
1. Viatj. Ina.ssa rpid; no s/ si aprofitar gaire el viatg.;
2. Aquf tens el compt. del restaurant_: compt. quant toca pagar per cap;
3. D'aquest assumpt., pari. 'n amb ell; l.s cos.s, si es parl.n, millor;
7. D'acord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tniques d'un mot primitiu
sonen n-eutres en un derivat, per s'escriuen amb la mateixa lletra.
b. forma t.r.ica corresponent. a c;Hla nn dels mots segijents (en el
dels verbs, la tercera persona del present d'indicatiu).
Per exemple: de "maset"-mas, per de "mesef'-mes; de "manar"-ell mana,
per de "menar" -ell mena.
1. Una noia pleneta : ..... I Una vall planeta :
2. Plagat d'insectes: .............. / Plegar aviat
3. Besar la m : ............... I Basar-se en aix :
4. No passava ning : ... I No pesava gaire: ....
5. Una ramada verda : ..... I Remada amb barca :
8. Sovint no trobem en posicj tnica la vocal neutra medial. Coneixent, per,
les regles de derivaci de mots podrem saber quina vocal hi correspon.
Afegeix als mots segents els sufixos indicats :
1. -edat i -ejar: derivaci nominal i verbal a partir d'un adjectiu.
net ....... / .................... ;clar.
I
2. -ment : adverbis derivats del femen i dels adjectius o b noms derivats de
verbs.
lliure :
pobra:
..... I eli Iliura :
/ ell abona :
9. Hem v-ist que sovint les vocals medials coincideixen amb el ci.lStell.
Completa amb a o b e els mots segents :
1. .ccs a l'autopista I .xcs de velocitat.
2. Un tracte esp.cial I Un vol esp.cia1.
3. En condicions .sptiques I Persones .scptiques.
4. T un .fecte immediat I T molt .fecte als animals.
1
i
I
I
I
I
I

,
I
I
1.3 i ivergncies catal-castell
Agruparem els casos segons la pnsci q'Je ocupi Ja vocal neutra
dins el mot.
1. Vocal final
a. S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabat.s en les
terminacions rna I ta I arca I era ta / cida I is ta.
Aix: poema, poeta, monarcr.. un demcrata, un homic.la, !In artista.
els mots 1.-rrA, da, tteili'l-, Lclga, persa., entc". d'a.ltres.
b. S'escriu e la vocal neutra final del tipus de mots segents :
-Adjectius d'una sola terminaci, vlida per als dos gneres.
En aquest cas, coincideix el catal i el castell, excepte els adjectius pobre
i rude.
La majoria d'aquests adjectius acaben en aire I ble I me I ne.
Aix, els mots : una cantaire, una. dona amable, una acci infame, una
cerimnia solemne.
- Alguns noms, coir;_cldents amb el castell, que sovint sn pronunciats
incorrectament com a en lloc de ser-ho amb el so caracterstic de la
vocal neutra.
Per exemple : base, fase, frase, clMsc, srie, higiene, torre, pirmide, efgie_,
barbrie, mare, entre d'altres.
- L'infinitiu dels verbs de la segona conjugaci acabats en -re, com ara
seure, moure, estendre, cometre .
Tamb les formes niques (amb els seus compostos) corre, obre, om-
ple, vine.
2. Vocal medial
a. Formes verbals en qu podem trobar tant la a com la e tniques.
En aquest cas, escriurem les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre
en a.
- Es tracta dels verbs haver I saber I fer I caure, que la
norma general de la tercera persona del present, que du una a : "ell ha:
ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tnica d'altres formes, com ara, "jo
he de fer, jo s, ell queia".
- Tamb en el cas de les formes d0bles dels verbs jeure o jaure, nixer
o nixer, treure o traure, i els seus compostos.
5
En aquest.'> verbs, s'escriu a o b e quan sn tniques (segons la pronncia
di::Jectal de cadasc), per cal escriure sempre a les iormt:;:; tones, o sigui,
'1 vocal netJtra.
Aix, "elljc o jau", per e"'!jc1
treu 0 trau", per r'il traur.
3. Divergncies
''ell ueix o naix", per e.U naixer; "ell
Completa els buits esntvint una a o una e en els mots segents:
Catal e
tr.ball, .nyorana, ass.mblea, .mpries, mon.stir, rn.ravclh, v.rnis,
.mparar, .feminat, esprr.c, respl.ndir
Catal a Ci:i.Stell e
ass.ss, av.ria., S.rclenya, r.ncor, . valuar, .mbaixada, arr. va tar, d. van tal,
s.nefa
4. Altres casos
rac, ;nalenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), rgan (part
d'un cos), orfe.
Exercicis
10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit deis mots segents.
1. Noms i
sis tem. capitalist., un aristcrat., un palet., un sui"cid., una bona boletair.,
fulla perenn. una persona afabl., una mas:sa enorm.
2. Verbs.
Ell recorr. la sentncia; a reveur.; ho va prometr.; s'hi va asseur.;
11. Escriu en singular les frases segents, tenint en compr.e especialment les
excepcions que fan referncia als adjectius que tenen una sola terrrnaci per
als dos gneres (coincidents a:nb el castella, llevat de ''pobre/ rude").
1. Deixen les torres lliures.
2. Veniu a veure'ns aviat!
3. Sn unes persones rudes.
4. les garrafes, d'aquesta aigua.
5. Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres.
6. Els congressistes obren unes sessions informatives.
6
i
'I
:
1
li
"I
I
'
,
I
li
I
11
I
7. Les comarques pobres recorren als triunals.
8. Es troben davant d'uns insolubles i incmodes.
12. Es:,_: ci. u en els buits a o b e, k'int en compte les normes dels finals nominals
i verbals, i tamb le;:; excepcions C<..HTesporv .. nts.
l. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de fsica;
2. Er. un demcrat. Ctt., amabl. i altruist.;
3. Aque!l ciebr. atlet. hdg. er. molt bon esportst.;
4. Venf.u molt animats i a.legr.s de] cinem.;
5. Una llum tnu. en trav. i ompli. tota. la cambr.;
6. Obr. l.s port.s a aquell. pobr. gent i ajud. 'ls;
13. Escriu la vocal corre!>ponent a cada mot i, desprs, les dues formes tniques
corresponents.
1. El nen n.ixer a l'estiu : ell .. o b
2. El gos j.ur aqu{: ell
3. No el distr.gueu : ell es o b es
14. Escriu en els buits a o b e, t8nint en compte les normes de derivaci i les
excepcions.
1. .mpUries s un indret m.ravclls i respl.ndent.
2. Es troba des.mparat i molt .nyorat en aquell pas.
3. T un aire .feminat i un carcter m.l.nconis.
4. En un r. e del Canig hi ha el mon.stii de Guix.
5. Tr.gueren l'ass.ss de la pres per dur-lo al psiquatr ..
6. L'eb.nist. fr s.nefes al moble abans d'env.rnissar-lo.
7. D. vant de la greu situaci, els tr.balladors f.ran una ass.mblea.
8. L'.mba.ixador s'int.ress per la llengua de la S.rdenya.
9. No hi h. ur concert d'orgu., ja que aquest s'ha av.riat.
10. L'excomte est r.ncors des del dia que li arr. vataren els privilegis.
11. N.squ a Esparr.guera i qued orf. dc
12. No esperava que tr.gus un insuficient en aquella .valuaci.
15. Escriu en singular les fn1."'S segiicnts :
1. Ells omplen els cntirs.
2. Avui signen els contractes.
3. Ells cacen furtivament.
4. Sn uns nois cultes.
5. Ram de fuiles perennes.
6. Elles sn bones alumnes.
7. Els paletes sn a les torres.
8. Sn uns joves periodistes.
9. Concorren a les oposicions.
10. Ep! Obriu-me la porta.
16. Omple els buits amb la lletra a o b e.
1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.
2. Sembl. que t una .fecci a l'estm.c.
3. Vin. a l'ass.mblea per discutir l'augment salarial.
4. Cal.valuar els danys de l'av.ria.
5. En Pere estiu.j.r. a S.rdenya.
6. Dimarts es f.r ellliur.ment de premis.
7. Tr.urem els d.v.ntals d'aqu i els d.s.rem a la cal.ixera.
8. Els n.d.dors s'esgotar.n molt a la cursa.
9. Si no torna a ap.rix.r la febr., es ref.r de seguida.
10. M'aj.ur una estona alllitj crid.'m a les set.
8
i,
ili
li
;J
d ,,
'
2 U FEBLE
2.1 So de u feble i lletres qur: el represe;lten
Fixa't en el canvi de so que t:s amb la n tnica d'un mot primitiu quan
pa.ssa a sonar o feble en un mot derivat en els parlars or\,;ntzds del CFI.tal
pa.c:sa a son;.-: u, ne) s'r:.scriu amb l<t m!-lt.ei>:a Hcl.ra.
Per <:1.ix, d so de u lt"bh.: pvt rcpr'.-,eui.<1-t les ilc:..rcs o n,
del fet que provingui d'una o tnica o d'una u tnica, re>.. pectivament.
mot primitiu so tnic mot dcvat so Aton lletra
fosc foscor u o
vora voreta u o
suc suquet u u
Aix, en els parlars >Jrientals del catal -excepte el .mallorqu- , tota o tnica,
oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una tona.
En canvi, e!s parlars occientals -i el mallorqu- mantenen el so. cmb un nic
canv1 : la o oberta passa a sonar o tancada en posici tona.
Exercicis
1. Fixa't en els mots del quadre : ets tres sons voclics tnics passen a un sol so
ton en el catal oriental, anomenat so de u feble, quan l'accent ,_;s desplaa
cap al sufix de derivaci.
1. Afegeix el .sufix -et o b -eta als mots tnics del quadc 1 es<.:nu
els derivats que en resulten.
Completa ei quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
mot primitiu so tnic mot derivat so .on lletra
forn
dona
duna
2. Tenint en compte els mots primitius una "ploma".: ell "munta''; aix "put''
molt; ell ja no ''pot'' ms, escriu la lletra o o b u als buits dels mot.s de
les frases segents
Un pl.mall per treu:e la pols; w.ntaige d'un aparell; aquell producte
p.dia molt; ell ja no p.dia ms.
2. Subratl!a les "o" o,ue sonin "u de les frases segents:
1. Se:nh!a que s una mica. sord : sordeja.
2. Ja dom !i co:-;ta. d'ctduriTJ .. .sc.
3. All trobareL un pont romnic petit: un pontet.
2.2 Ortografia del so de :: feble
f .. \.a't que les normes a aplicar tenen t:n COHlpte si el so de u feble es troba a
fi de mot o b al mig d'un mot.
1. A fi de mot
El so de u feble fi11al s'csz:rin generalment o, per si el femen fa -na o b
es tracta del diftong -eu, aleshores escriurem u.
Fixem-nos que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint
amb una o final del castell; en canvi, una u final en catal sol coincidir
amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en castell.
Aix: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.
No hem d'escriure, per tant," u u" .final en els casos en qu u11 mot castell
acabi en uo.
2. A.l mig d'un mot
Si el mot t una. forma primitiva en qu podem trobar el so de u feble en
posici tnica, escriurem o o b u segons corn soni en aquesta posici.
Aix, de "pont" o de "punt" tindrem "pontet" o "puntet".
En verbs, buscarem la posici tnica a la tercera persona del present
d'indicatiu.
Aix, de "aix put" o "ell pot" tindrem "pudent" o "podent".
Quan no puguem trobar una posici tnica, aleshol"es caldr que memo-
ritzem la grafia
En aquest cas, tamb podem comparar amb el castell, ja que hi solen
haver fora coincidncies.
Aix, "un mural" o "la moral".
10
Comentari
1. E1 plnral dels mots que acaben en consonant s os.
Aix : reflex, reflexos; text, tf:!xtos, feli, felios
2. La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera con-
jugaci presenta una variaci dialectal. .
Aix, sona u en catal central, o en nord-occidental o lleidat, e en sud
occidental o valenci, i en rossellons 0 nord-otlcntal i va sense tennj;,,,::i
en balear i algue.::s.
Aix, de podem trobar les variants: "jo miro, mire, miri,
Exercicis
3. Escriu en els punts uua o o una u, d'acmd amb les normes estudiades sobre
el so de u feble a final de mot.
1. assd., superB., zer., sur., lce., corre.
2. comportament ambig.; moviment contin. producte nnoc.
4. Escriu una o o una u als buits de les frases segents.
1. A l'esti. tanca l'Atene.
2. Les aiges d'aquest ri. sn molt riques en ferr.
3. Es tracta d'un indi vid. carregat de complex.s
4. Ens vam quedar perplex.s que dl s'endugus el trofe.
5. Alguns noms finals acabats en "o" sn castellanismes que cal substituir
correctament. Alguns tenen una forma verbal de primera persona del present
d'indicau correcta.
Insereix els mots segents dins de cada frase.
freno, fre; paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret
1. Darrerament molts diners,: haur de reduir la
2. L'ha matat d'un al blanc i no l'encerto.
3. S IlO . a temps, topo; he de fer revisar el ..... . de m.
4. No. de treballar; sortosament, no estic pas en
5. L'acusen del ................. ; et un moment del teu temps.
11
ti. D'acord amb la norma sobre el so de u feble en posici medial, escriu la
forma tnica corresponent a cada mot de les frases segents.
Qu-an es tracta d'un verb, recorda que cal buscar la tercera persona del
present d'indic;:tf.iu.
1. Fa una u lJaJa al diari : ; fa una ollada de :
2. Un follet del conte : un fullet electoral :
3. Sr sentii:l pudor; afl pudia molt all ; ja no podia ms ell
no ....
4. S''lw ha muntat molt b : ; no ha triomfat :
5. Ha espolsat el drap : ; expulsat :
7. Quan afegim un sufix al ra(Ecal d'un mot amb una o tnica, aquesta passa
a sona u feble.
Afegeix als mots segents els sufixos indicats i subratlla'n el so de u feble
resultant.
1. -e.Jar
fosc: ...... ;espurna: .... ........ ;fluix: ..... ; tros:
2. -s
pois: ..... ;groc: ........... ;pluja:
2.3 Excepcions i casos especials
1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per
aix s'anomenen pseudoderivats.
D'entre els ms corrents, citem :
bUcal, jUvenil, hUm, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura,
concUrrncia, dUlcificar, vFlcanisme.
2. Formes verbals irregulars.
a. S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir,
malgrat que les formes tniques d
1
aquests verbs duguin "u" :"surt,tus,
escup, cull, cus".
b. S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem,
vUlgueu.
Aquestes formes segueixen la u tnica del subjuntiu ''ell pUgui" o "ell
vUlgui". i no les de l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les
altres formes verbals : "pogus, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
12
,
!!
,
I
!
,
li
3. Divergncies catal- castell.
Completa amb una o b ur,a u les ms corrents :
Catal o- Castell u
pl.mall, tri.mfar. rt.l, rct.h..-for, b.lifarra. em.l_tit, tt.l, c:.tpit.l, Emp.rch,
t.rr, brix.la, av.n.:.:--se, pJsar, H.ngria., escnp.l, t.nyina, s.rgir, c.brir,
c.mplir, p.drir, p./ir, s.frir, cns.l
Catal u - Castell o
m.nt?.r, rn.ntanya, b.ft:l.:tda. s.focar, s. portar, s.pnrt, t.rmen.'
4. Ca.sos especials.
Alguns cultismes que en ca.5tell acaben en o, en c?.tal mantenen la forma
llatina acabada en us o b u1n.
Aix: AiriUS, PiUS, fod.I.S. porUS, fetUS ... ; frUiVI, decrUlvi, harmniUl\L
Exercicis
8. Fixa.'t en el cas dels mots anomenats p.seudodcrivat.s !llots de significat
semblant s'escriuen diferent si es tracta de cultismes.
Aix, de ''bOca" en deriva ''bca.<>sa", escrit o ja que s derivat del mot
popular evolucionat. En canvi, "bUcal" no deriva de "bOca", sin que es tracta
d'un cultisme.
1. Completa els buits de la srie segent escrivint o o b u.
mot primitiu derivat popular cultisme
jOVe j.vent j. ve nil
ttol tit.ls tjt.Jar
cnsol cons.lat cos cons.lar
corba enc.rbar c.rvilini
home h.menet h.ma.nisme
concrrer conc.rna ccnc.rrnc1a.
dol end.lcir d.lcificar
2. Completa els buits escrivint o o b u.
El Cons.lat de Mar; centre j. venil; el tit.lar de la farmcia: se!'vei per a la
j.ventut; representaci cons.lar;
13
9. Per comp\ct.:tr e:<ercici, has de tenir ,en compte les formes verbals
irregulars i les divergncies (;:.:.re el c<al i el castell..
1. Posa al dav:.:,t. d.-ls v,_,rbs segents els prefixos re-, es-, des- o h sobre-,
seg,.>ns convin:;tli.
sortir .
collir .
co.-:rr
liHillCJ.f ...
cobrir .
I
I
I
I
I
2. Afegeix el sufix -menr als verbs segents.
nodrir :
cobrir:
.. ; sofrir :
... ;complir:
10. Completa els buits amb una o o una u.
1. No s.rt. aNt, sin que s.rtiL i ms Utrd;
... ._ .... : avornr:
... ; re.:;sorga: . . . . . . . . . '
2. Si p.gussiu i \-".l;ossiu fer-ho/ Quina llstima que no p.gueu ni v.lgueu
fer-ho!
3. El rt.l deia: Prohibit d'esc.pir; 1n.ltat el qui esc.pi;
4. El nen t.ssia molt, per amb aquest remei ja no t.s;
5. Ha c.llit uns quants boiets; aquest any se'n c.llen bastants;
6. Dubt. que p.guem c.sir b aquest estrip;
11. Escriu la fonna primitiva dels mots segents.
1. Noms.
hongars :
empordans :
'2. Verbs.
triomfador :
................. ; torronaire :
interrOmpia: ell interrOmp; subornar:
turmentar: .. ; muntar :
12. Omple els buits amb una o o b una. u.
1. Els reflex.s d'aquell ioc.s er.ll.ernen molt;
.. : retolador:
...... ;suportar:
2. Quan v.lgueu, us cxplic. com es rem.nta aquella m.ntanya.;
14
3. No p.dreu s.p.rtar tants graus sota zer.;
4. Van menjar b.tifarra i i per postret., t.rrons;
5. El tit.hr de la ctedn teniD el tt.l de doctor des de feia temps;
G. Que no p.gueu s una cosa, per que no v.lgueu n's tot una altra;
7. T'eni.. un s.friment contin. que el t.rmentava i que se li feia ins.p.rtable;
8. La wnc.rrncia. .i vcnil a J'Atec1e. era notable;
9. Si no ho m.nccu d'una altra ma.i'lera no us en s.rtireu;
10. El capit.] que du per tit.l "El v.lcanisme no se't far gens av.rrit;
11. El foc.s infeccis s'estn rpidcunent, ja que el virus penetra per qualsevol
por.s de la pell;
15
3 LA SL.LABA I EL DIFTONG
3.1 Identificaci de sl.labes i separaci de paraules a final
de ratlla
1. La sil.laba
Cada. cop dc q11c: fem p:-o:mnciew -1 pcc a poc :uc:t par;t::la
representa una sl.laba, com ara en el mot. "ca-,_'i-ra".
La sl.laba est constituda sempre per un nucli voclic, format per una
vocal, a vegades sola i altres vegades acompanyada d'una consonant o b
d'una i o d'una u no vocliques.
Aix, es-co-la, i-de-a, ai-gua.
2. Separaci de sUabes
Quan un so est representat per un dgraf, hem de saber quina lletra
pertany a una sl.laba i quina a la segent, sobretot quan hem de partir
un mot a final de rat1la.
Els nexes ix I tx I tj I tg I rr I ss I sc I 1.1 se separen a final de
ratlla.
Aix, cai-xa., cot-xe, plat-ja,. jut-ges
1
car-ro, mas-sa, as-cens. til.la.
En can vi, no her:: de separar els dgrafs gu I qu I ll I ny.
Aix, fi-gues, ta-t]ues, pa-lla, ca-nya.
En el cas dels mot compostos, la separaci siLlbica es far en el punt de
1 'element afegit.
Aix, VOS-a.J..tres, DES-ai-re, IN-hu-m, AL-ho-ra, BEN-es-tar, TRANS-
al-p.
Exercicis
1. Identifica i separa les sl.labes de les paraules segents.
L Separa cada sl.laba amb una ratlla verticaL
Per exemple, "benestant" benjesjtant.
paraigua, oce, inhbil, teatre, jutges, milhomes, tic, reixa, passes, cella,
nosaltres, terra, asma, moure, tothora, escena, cel.la, eina, besavi, cotxe.
2. Escriu els mots de l'exercici anterior que contenen un dgraf que no s'ha
de separar.
16
3. 2 El diftong
Anomenem diftong aquell voclic que es pronuncia en un sol cop de veu.
Es tri1.cta d'una sl.laha formaG.a per una vocal forta i un; .ocal dbil : ]ro_ i oh
u no-voc.lques.
Hi ha dues meues <.le dift0ng, segons que la vocal dbil :;igui 1a. primera o
la segona de l'aplec : si s la segona, el diftong ser decreixent, ja que la fora
de la veu "decreixer"; per si la vocal dbil es troba en primer lloc, el diftong
s'annmenar creixent, ja que la fora de la veu "creixer".
Alx, Ja "el noi e;," cont do9 diftongs decreXI''s i la- fr<:L<.;C "qunnl, wd
el iot.?" en t dos dc creixents.
1. Diftongs decreixents
Sn els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els ms comuns sn : ai, ei, oi, ui; au, eu, iu, ou.
Aix, es-pai, rei-na, boi-ra, trui-ta, cau-re, veu-re, viu-re, rnou-rc.
Observem que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i
la "i" com a vocal dbil, al contrari que en el cas cl mot "viure".
2. Diftongs creixents
-Quan les vocals dbils i o u van davant d'una vocal forta, formaran un
diftong creixent en cas que no hi vagi, al davant de l'aplec, una consonant.
Per tant, normalment trobarem aquest tipus de diftong entre vocals o,
sobretot en el cas de la'' i"
1
a principi de paraula.
Aix, trobem diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de- ies, di-uen,'
no-ia, ca-uen, io-ga, io-de, iot, io-gurt.
-Hi ha un altre cas de diftong creixent : quan la u va precedida de les
consonants g o q i va seguida de vocal forta.
.Es tracta dels diftongs gua, ge, gi, guo; qua, qe, qi, quo.
Aixi, ai-gua, ai-ge-ra, pin-g, pa-rai-guot; qua-tre, qes-ti-, o-bli-qi-
tat, quo-ta.
Comentari
Encara que }a_pronncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que
tenen una i o una u entre consonant i vocal, cal tenir en compte que en aquest cas
no es tracta de diftong (excepte els diftongs creixents formats per les consonants
g o q).
Per tant, no sn diftongs aquelles sl.labes formades per una consonant
seguida de i-a, i-es, u-a, u-es.
Aix : gr-ci-a, gr-ci-es, pr-du-a, pr-du-es, N-ri-a, his-t- ri-a, v-du-a,
in-g-nu-a.
17
D'alt::-a. banda, fixem-nos que aquests mots tenen H::a sil.laba ms que en
C?-steil, ja que no hi ha diftongs. Per aix en catal sn mots esdrixols c;ue
s'8.ccentuen, a diferncia del castell. -
'7\mpoc dels dgrafs ix, ig forma diftong, ja qtte s muda (excepte --::-:r
B.l::; parlars O.:r:1dentals), com taro;_, ho s b u deL d!grafs gue-gHi, que-q1.1i
quan van sense diresi.
Aixi : ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-1o.

2. Separa per sl.labes els exempies segr::r.ts i escriu els que continguin algun
diftong.
1. Separa les si.labes mitjanant una ratlla vertical.
noia, continua, Pasqua, seuen, reina, snia, guarda, neula, bateig_. guerra.
abaix, sequera
2. Escriu els mots de l'exercici anterior que duen diftonrr
o
I . H I
.. . H .. .H ... H; ....... .
3. Classifica i separa per sl.labes els mots segents.
1. Separa les sl.labes mitjanant una ratlla vertical.
guix, reien1 insdia, causa, maig, vdua
1
quart, coix parleu
1
llengeta,
xiular, obliqitat, treuen, Llusa, iot '
2. Escriu els mots de la llista que no siguin diftongs.
'HH .j ............ j ... H
'' H/. H H .....
3. Escriu els mots que continguin diftong a l'apartat corresponent.
a. Creixe11ts
GU o QU ms vocal:
I I
I o U ms vocal :
................... I .................. I .................. .
b. Decreixents
vocal ms I o U : .................... / .................... j
4. Separa per mitj d'una ratlla les sl.labes de les paraules segents :
col.lecci, pressi, srria, heretgia, ruot.
18
3.:5 -qeps dels sons de la "i" i de la "u"
Observem els wns que poden presentar la i i la u.
so voc: :r: so scmivoclr: so consonntic so mut
<tv i, si, ram rei treia peix,
suc, s, sac peu veuen quin, gu1x
J-U
1
f-
1
I-U 1-U i-U 1-U
Comenthri
.,. La grafia y no serveix en catal per indicar el so consonntic, sin que te.
sols es fa servir per al dgraf ny.
o& Les lletres k i w sols s'utilitzen. per a noms estrangers, excepte la k en
l'abre',riatura de quilogram i de quilmetre: kg, km.
Exercicis
5. Classifica els mots segents segons el so que presenti la i i la u en cada cas.
no
1
pou
1
fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei .
) . Completa el quadre col.locant cada mot al lloc corresponent.
so voclic so semivoclic so consonntic so mut
. . . . ' . ' . ' ' .... ,
.. ,
2. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les sl.labes de
cada un d'ells.
... , .......... .. ....... , '. '' ''. '' J '
6. Escriu el verb que hi ha entre parntesis en imperfet d'indicatiu i insereix els
mots segents.
ionosfera., iode, iogurt, iot, ioga.
Exemple "Ella (creure) ... creia.. que tenia un .. .iot...".
1. Ella (dir) ............. que li havia anat b prendre un .............. .
2. Els nois (seure) en una positura de ............. ..
3. Se us va espatllar el ............... quan el (treure) .. del port.
4 . .Abans, aquests laboratoris (fer) .............. tintura de ..
19
5. L'astronauta (creure) ....... que l'aparell s'havia [et malb en el pas
per la .............. .
7. Hem vist que en 'll no hi ha diftong quan la vocal i o u va entre conso''ant
i vocal, llevat del cas dels diftongs creixen.ts.
Separa amb una ratlla, les sil.labes dels mots d les frases
segents :
1. Noves lnies aries d'abast europeu.
2. L;; Slvia e....;tudia Hist.ria i en J..!"rius, Cincies.
3. Darrerament, l'empresa tenia prdues contnues.
4. Els parlamentaris van celebrar una sessi extraordinria a Ntria.
5. La rdio col.labora en la campanya publicitria a favor d'Etipia..
20
APSTROF, CONTRACCI I GUIONET
4.1 Normes de l'apstrof
Quan parlem o llegim amb rapidesa produm mol,.es dis10ns dc vocals, per
solament marcarem amb el signe dc l"apst,rof a.quclles elisions proJudes per
l'article mA.._'>CUJi i femen/, la "1
1
"'' i 0fi'.ilns
1. L'article determinat i el personal.
Davant d'un mot comenat en vocal o "'h" !"article determinat,
el
1
la, i l'article personal, en, na, excepte l'article femen. b. quan el mot
segent comena en una i o una u febles.
Aix, l'all, f'hont, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'nica, l'intima; per
la. universitat_, la imatge, la hi posa (la roba .. al calaix).
2 La preposici de.
S'apostrofa !a preposici de clavant Je rnot.s conlt'nats ptr vocal o "h".
excepte quan es contrau davant l'article rna..scul .
.A;x, vine d'hora. d dia d'avui, el llihre J'en Jordi: per. dpa. del dia.
3. Els pronoms.
S'apostrofen els pronoms, ent.re ells i amb el verb, tenint en compte que
l'apstrof sempre ha d'anar al ms a la dreta possible.
Aix, me'n l..'aig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa 'I, aga[<t-me "1.
No s'apostrofa mai la combinaci de pronoms
11
se us'
1
.
Aix, se't veu content, se'ns veu alegres; per, se us veu felios.
4. e asos especials.
No s'apostrofen algunes paraul..::s que podrien conduir a confL:sions. com
ara la anormalitat, la asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast a.mb
la normalitat, Ja simetria, la lira, l'una i l'altra
Tampoc no s'apostrofa la i consonntica, com ara el iot. la tinturd de iode.
En canvi, s que hem d'apostrofar les xifres que comencen en \ocal. aix
com els mots forans comenats per s lquida.
Aix: 1'11 de setembre, l'smoking.
21
Exercicis
1. Escriu apostrofats, uoms quan calgui, els articles, pronoms o la preposici
"de" que hi h;: entre parntess a les frases segents.
1. A. (la) cscohtj<L han ;;1t111tat (el) ::trl;re de Nad<-ti.
2. Han publicat ja (la) histria de (Na) Elisenda de Montcada.
3. (El) Eduard, {la) Anna i {la) Isabel (se) (en) aniran a (la) iJJa de Menorca.
5. Aquest any (el) 1 de maig cau en diumenge.
6. (Te) (en) (lli) poses massa, d'oli, a l'amanida.
7. (Ln) uni fa la fora.
8. (De) (en) Pere
1
puc dir que (se) (el) veu content; per
1
de vosaltres, diria
que (sc) (us) veu amonats.
2. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa.
1. Els olis procedents de les olives:
2. Si el trobes, el llibre, compra
1
l:
3. Per ms que ens ho diguin, no ho farem:
4. Se't veu molt tranquil, avui:
5. Eis hi donars, aquests llibres, a en Llus?:
3. Escriu l'article o la preposici "de", amb apstrof o sense, segons convingui.
1. La crisi de . indstra txtil.
2. Aquella era ..... nica esperana que jj quedava.
3. uni6 dels sindicats afavoriria d conveni.
4. Digues-li que, la moto, ja ..... hi tornar de seguida que pugui.
5. La mquina. no va gaire fina : ..... untar amb una mica ... oli.
6. Van robar . urna de les votacions.
7. intenci primera era bona.
8. No s com hi ha tanta gent que suporta. infern de la circulaci.
22
9. Engl;any, la Diada de . 1.1 de setembre cau en dimarts.
10 1 de novembre, Tots San Ls, a.nirern a Olot.
11. Ui luwia molta. gent coneguda a. stand de llibres en catal.
12. Avui plegar a . una perqu he d'a ..-sistir a unes sessions ioga.
4.2 La contracci
Les (l<-.:., per es coiJtr.-cuen ri;want l'c.u:,:.cle rn:'t.Scul, Ringular o
plural, i la partcula ca, davant l'articie personaL
Formes result.ants : del I dels; al I als; pel I pels; cal I can.
Aix, "de'' "el" : del pare; "dc" "els" . dels nois; "a" "el" al poble; "a"
"els" als avi's; "per" "el" pel cam; "per" "els" pels camps; "ca" "er' cal
met.ge; "ca" ,. en" can Gens
Cal er, per, dues precisions :
e Si el mot segent comena e vocal, akshores no es fa la contracci, sin
que s'apostrofa.
Aix, "del noi", per "de l'avi"; "can Pep" o" eaJ Pep", per "ca !'Eduard"
o "ca n'Eduard".
Si es tracta de la preposici composta per a, sols es contrau la "a
1
'.
Aleshores, en resulten les formes per al, per als.
Aix, diem Aquest espectacle est muntat pels nens ("sn els nens els
qui el munten"), a diferncia de quan volem dir Aquest espectacle est
muntat per als nens ("est destinat als nens").
Exercicis
4. Apostrofa o contrau, si cal, les partcules que hi ha entre parntesis.
1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (e!) camp, (per) (a) (el) avi.
2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Lluis, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) ngela.
3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el). nen.
5. Escriu la forma resultant de les partcules entre parntesis, d'acord amb les
normes de la contracci.
1. (ca) (en) seixanta: ..... ;escriu (a) (els) oncles: ... ,
2. regal (per) (a) (els) pares: ... ;vs a (ca) (el) barber: ....
3. pis (de) (els) avis: ...... ;llibre (per) (a) (els) nens: . . . . . . . '
Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre pct.rntesis i cada
frase, fent. els cain'is neccss<:-ris en els a.! tres mots.
1. Les "coses" ( a.sstunpte) de "poltica'' (XOIJ'Jmia.).
2. Em "preocu'a" (amona) el "coUegi" (escola).
4. Anirem per la "carretera" (autopista) de la "costa" (int-erior).
5. Aquests "actes" (acte) estan pensats per als "adults'' (infncia).
4.3 El guionet
Per escriure correctament el guionet, distingirem els casos segiien!_.s.
1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan
no poden anar apostrofats.
Aix: troba'}, per trobar-lo; vcure's, per mirar-se; porta'ns, per portar-
nos; dna-me'l, per doneu-nos-el; posa-te'l, per poseu-vos-el.
2. Els mots compostos s'escriuen, en general, sense guionet, tant si el primer
element s un prefix com si s una paraula amb sentit propi.
Aixi: exrector, vicerector, subsecretari, grecorom,
fisicoqu-mic, setcincies, pocatraa.
3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si 'ca _;:nimera acaba
en Yocal i la segona comena en s, ro b x, van amb guionet.
Ajx: para-sol, busca-raons, escura-xemeneies.
En canvi, si el primer mot s un prefix, aleshores no hi va guionet.
Aix : autoradio, autoservei, antixoc.
4. Tamb van amb guionet algunes expressions repetitives.
Aix : bum-bum, xino-xano, xim-xim, xup-xup, baliga-ba.lag;a.
24
5. Els nmeros escrits amb lletres duen guionet en l'ordre segenV
Desena- Unitat, Unitat- Centena (fcil de fC'corar per les lletres inici<tls
DUC D-U, F-C).
A ms, Pnh: el 20 i el 30 _,..,..scriu una -i entre com ara
. Hi ha & ;;ns cDrnpostos especials que duen guionet: els noms precedits dc
d10'> (no-'Uiolncia. o no-res) o del nom d'un punt cardinal (N0rrl-am?ica
o sud-est); aquells en qu el guionet desf una pronncia errnia (p-roig
o Pujg-r-ei.g); els que duen accentuat el primer mot (pl-llaru), i les expres-
-"ions n.du-s"io:u, aho'l/.<.:-u' '<:dr.
Exercicis
7. Escriu el guionet on calgui.
l. Si cat, escriu el guionet; si no, mant separats o b uneix els mots segents.
Ex ministre, sots tinent, vicepresident, sub secretari, tele rut_, infra dotat,
pic:1. soques, cara rod, ning nng.
2. Escriu els pronoms febles darrere el verb.
rne la dna ; dna ..
regala : ...
.... ; me'l : dna ..
.. ; m'ho diu: digues.
3. Escriu un adjectiu compost equivalent.
banc hispnic i americ : banc hispano .
cultura grega i romana : cultura greca ..
afer social i poltic : afer sacio .
8. Escriu amb lletres els nmeros segents:
1. (41)
2. (302)
3. (2)
4. (2001) ...................
5. (2.428)

9. Canvia ei nombre de les frases segents.
25
.. ... ; l'hi
Fscr::u en singular els mots entre cometes de 1a rase:
E.
1
-: r:r;ns, d parc zoalgic.
, plural el::: mots eltre cometes i la. frase:
J)-:1 rue ha fJC>-5sat, '"[es-me'n" cinc cntJYI-S.
1.0. E!':Uill guioneL, il.junta o mant .,;eparats els moLs de les fra<>es segents:
2. Dura; dos anys va ser vi ce president de la instituci.
3 Va acwl.f com un autntic poca \'ergon;va.
4. Ei ncrJ l'a fer xip xap dins el bassal.
5. El pintor es va fer molts auto retrats.
6. S'ha creat una associaci jordana palestina.
7. Aba:Js d'ahir vaig portar a arreglar el para xocs del cotxe.
8 .. -i. h :\ria, li van robar el porta rrionedes.
9. i . ..'c:x secretari ha dit, avui, adu siau als seus companys.
lG. Cal distingir diversos sab grups en aquesta espcie.
11. [sc-iu d guionet. o l'apstrof als mots entre parntesis.
l. (Se) (en) \'an ... avu cap a Roma.
2 (Me) (els) deixar dem, els llibres.
3. (Me) (el) ofereix ... de grat, el cotxe.
4. (S :e') (us) >'eu . molt alegres.
5. Fona (me) (el) .. quan pugws.
6. (Se) (en) aniran .. dem, cap a Londres.
7. lfol treure (se) (els) de sobre.
8. (Te) (ho) dic. de deb.
9. (.1\Ie) (la) intentar aprendre. . . , la lli.
10. (Te) (els) has (de) emportar
d'aqu.
25
I
I
\
11. Cal emporta: (0c) (els) tots.
12. Dna (ens) (ho) quan pugws.
12. Es,::-iu ,. ?:uionet, l'ap,-_,'itrof o la contracci, o b6 ajunta o I<.:wt s.:! pe.
els moLs .. cds, se:sons convingui.
1. La intensitat del so era irrcsistibh:.
2. A et. :rr com un poca vergonya.
3. Ta! c:>m t'f comportes, ests [et, Ull caga dubtes.
4. En Joan [a una [esta per a els amics.
5. El temible pirata barba roja.
6. Va veure la Llusa abans d'ahir.
7. Has dc anar a ca el barber.
8. El inters del tema s relatiu.
9. Era vicepresident del Senat.
10. Passa e.11 el trenca nous, si us plau.
11. Acosteu me ei penja robes.
12. Es ven el pis de el . tic per vint i cinc milions.
13. A.quell noi s barba ros.
14. Hem de dur un para sol si no ens volem torrar.
15. En Pere 1/a a Ja universitat dia si, dia no.
27
5 /;,_CCENTU ACI
5.1 Classes de mots
Per aplicar a ema p:tr<tula les normes dc l'acccntu<'Lci, cal saber primer quantes
s.i!.labes t i on recau la sl.taba tnica. Desprs ja veurem quan conv marcar
, t.bnica <-ililh iacu:n!. r:rfic.
1. Segons el nombrc_de sl.labes, els mots es cla..ssifiqnen en monosil.labs, si
es componen d'una sola sl.laba, o en polisJ.labs, si en tenen ms d'una.
2. Segons la posici dc la sl.laba tnica o forta d'un mot polisl.lab, a'luest el
cla."sificarem d'agut, si s de pla, si s la penltima, o d'esdrixol,
si la sl.laba tnica s l'antepenltima.
Els monosl.l-abs, al seu torn, poden ser tnics o tons.
Aix, a la frase "el pis de dalt", trobem que tots els mots sOn monosl.labs
"el" I "de", tons, i "pis" I "dalt", tnics.
En canvi, el mot'' replicar" s un polisl.lab agut, que passa a pla en la forma
,. ell replica" i esdev esdrixol en el nom "la rplica".
Exercicis
1. Classiftca els mots segents
la neu dei cim/ suplicar/ ell suplica I una sl1plica
1. 1\-fonosl.labs tons tnics
2. Polisl.labs
agut .................. , pla : ...... , esdrixol
2. Tenint en compte la norma de formaci de diftongs, segons la qual tota i o
u entre consonant i vocal no forma diftong (excepte que la consonant sigui '' g"
o "q"), classifica i separa les sl.labes dels mots segents
grc1es, mncua, pasqua, ambigua, dria, 1\Jaria, llumf, servei. estudiant
1. esdrixoles : .. , .......... ,
2. planes : ... . .. , ............ ,
3. agudes : .. , ' ..... , .....
28
5.2 Norn1es de l'accentuaci
En general, els mots rnonosl.labs no s'accentuen, a)guns que duen accent
per distingir-se d'altres que s'escriuen igu;d_ En canvi, e!;;; s'accent.en
SJ les condicions
l. Els nats aguts s'accentuen s acaben en vocal. vocal s, .;:n ' Jn.
O sigui, si acaben en les terrninacinn.s a, ,.
1
' ,
., , (, u; as, es, ts, o:-;, ns;
en, in.
Les terrninacio: f'"r .. ,, ,.,,",1 ,.,' ... ,, ... , <)
- .-'"- cc " .., i :>l,Stli.
no han de formar part d'un diftong.
Aix: ser, cam, hind, per sereu. serve_
2. Els mots plans s'accentuen si no acaben en les terrr.inJ.cions esmentndes.
Aix rem, reu, dbil, pe serem, seran, dia.
3. Els mots esdnJixols, en canvi, tots.
Aix msica, >r{dua_. snia, clida, ltima. nica.
Exercicis
3. Cla..:;sifica els mots segents
fars, comprn, germ; faran, comprens, virrei; [?ien, compren,
men; fiem, exmens, sieu; cincia, matries, prdua_;
l. Terminacions que acabin en >'oc al, vocal s, en j in
mots aguts:
mots plans :
2. Terminacions que no acabin en vocal. vocal s, en/ in
mots aguts:
mots plans :
3. esdrixols
2D
ex a-
4. Cl<:-ssif:ca els mots segents se;orts la la sl.hba tnica i la presncia
d'accent
ongen feHmcns indr, tindrctJ, rbitre, wsgnra, (:nuin, en/.cns
1
seg(_'' iJ.fL,er, Alba., seran, difan, corn; a, Mari;,.., M!.rici, orfgcu,
artr1a., ingnua.
1. aguts accentuats:
.. , . . ........ , .............. ,
2. aguts no <JXCCJJtuats:
... , ... , .
3. plans accentuats:
..... ,
4. plans no accentuats
. , ...... 1 ... . ......... '
5. esdrixols :
.. . . . . . . . .. . . .. . )
Tipus d'accent
Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o
tancat (anomenats tamb "greu" o "agut").
Aixi, fixa't en les vocals tniques dels mots: pa (), neu (), peu (), pi (),
fosc (), vora (), suc ().
La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre
tancades. Per aix, quan hagin de dur accent, damunt la" a" ser sempre
obert i damunt la" i la" u", sempre tancat.
En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'ahres, tancades. En
aquest cas, l'accent ser. obert en uns mots i tancat en uns altres.
Vegem el quadre-resum segent :
so voc.Iic obert _tancat accent grfic
sempre , flx
a vegades , , variable
30
Vegem alguns exemples a les frases segents:
Aquest ser l'nic cam; fa un cel ser; passa'm un terrs de sucre; J1i ser
a les vuit.: ;tquest color tira a terrs.
Coment.ari
Generalment, la pronunciaci del catal central ens indica quan les "e" I "o''
sonen obertes o tancades.
En cas de dubte, pensem q1'e la majo1ia de "e" I "o" en mots plans i la gran
nv.jorh. en cs,:niixols sn obertes.
Aix, memria, lst.ria, dria, cincia,; prleg, bileg, xit, mrit.
Tot i ax., cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general : esglsia,
frmula, crvol, estmac, Sller, plvora, tmbo.
1
a.
Notem, per, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els
dialectes. Aix, la terminaci -ncia sona tancada en giron (per exemple, en el
mot" pacincia") i la que marca l'origen -s (com en els mots" francs, angli'),
sn tancades en valenci.
5. Fixn,'t que tenim set sons voclics representats per cinc lletres i dues classes
d'accent grfic .
1. Completa l'esquema segent escrivint en els parntesis la lletra correspo-
nent , , , , , , .
so voclic
sempre
a vegades
so obert
( )
( ) ( )
so tancat
( ) ( )
( ) ( )
accent grfic
fix
variable
2. Escriu l'accent corresponent als mots segents:
tindra, llumi, pubhc, pesal, arres, fare, blaY'OS.
6, D'acord amb l'esquema anterior, escriu l'accent obert o tancat damunt les
vocals tniques dels mots
l. cami, cata/a, Nuria, noticia, gracies, nuvia.
2. origens, euforia, semala, hi anire, calid, emocio, Suria.
7. D'acord amb l'obertura o tancament bucal amb qu es pronuncien les vocals
en negreta dc les frases segents, escriu en els parntesis I o b I .
1. Amanida amb fora ceba () /La culpa s seva ( ).
2. En Pere no vindr. ()I VOls una pera ( )?
:n
3. Hi sent : no s sord ()I T molta sort ( ).
.4. No sobra menjar ()I Un sobre de carta ( ).
5. 13ec un got dc vi ()/El bc dc 1\Ycli ().
6. La font no raja ()I La neu ja es fou ( ).
8. Accent obert i tancat.
1. S2g0'ls quin sip;Pi el g,_, ;' ln
1
1dra en negreta, omp1f' els punts =
amb la lletra accentuada corresponent: , , , , , , L
pa .. I serra ... I gent ... I crit ... I joc ... I copa .. /nus.
2. Posa l'accent ohert o tancat als mots segents :
genere, una copia, pal.lida, pcl.licula, ultimc.L, cano, pogucs.
9. Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i persones
del plural acaben en m i en u, duran accent si sn planes sereu"),
per no sl sn agudes ("serem, sereu").
Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les
frases segents.
1. _Alia estavem a deu graus sota zero. A qui, a quant esta veu?
2. Ara anem malament, pe ro abans encara anavem pitjor.
3. Voliem saber com els anaven els estudis.
4. Hamieu de fer revisar l'oli del cotxe.
5. Intentarem de ho el millor possible si ens h ajudeu una mica.
10. D'acord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrixols
o plans, duen l'accent tancat.
Accentua, doncs, adequadament els mots e les frases
1. Vam visitar una esglesia romanica.
2. Al barri, van muntar una tombola benefica.
3. A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. la caa del cerval esta molt controlada.
5. No tinc cap formula magica per solucionar el problema.
6. Ha anat al metge perque sentia una cremor d'estomac insuportable.
7. La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora esta va mullada.
32
11. D'acord amb l.::s generals d'accentuaci, uosa l'uccent adec;uat als
mots que n'hagin de dur. . .
1. Dr;sconcc l'origen J';:_quest fenomen. Es tractn. dc fenomen.-; d'origens in-
certs.
2. No entens el problema? Com rue jo }'ntenc, (e Fexplcare. Veuras com
s'cnten facilment.
3. A.nirem a W'i;re l'cxposicio? Em vareu prorne!.rc que hi o.niriem.
I En Ramon i en Ferran villdran amb no..-:aitres a Puigccrd!!..
5. Haureu de fer arreglar el telefon, ja quc he observai que wrnunica cont.i-
nuament.
12. Accentua, si c;tl, els mots de les fra.<;cs
1. Hem comprat dues series de la loteria.
2. Dema tindre tres examens.
3. No entens res de res del que t'he explicat.
4. Ha estat tot plegat una perdua de temps.
G. Iian avisat dient que arribaran tard.
G. Em faria gracia que ho provessis.
7. Una llum tenue entrava per l'escletxa de la paret.
8. Aquella era la seva patria d'origen.
9 . .Seureu aqui, en aquests bancs reservats.
10. Ana-.en al futbol cada. diumenge.
11. Deien que no comprenien l'origen d'aquest fenomen.
12. Teniem la intencio d'enviar la carta a Grecia., via aeria.
13. Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la cano.
14. Temia un panorama socioeconomic con fus.
15. Si sabes d'algun lloc on reposar placdament, t'ho diria.
ACCENT DIACRTlC
6.1 Caso esp'12'cials
1
accentuaci
Abans d'entrar en l'accentuaci diacrtica, conv revisar alguns ca..:;os especials
d'accentu ... ci sovint, a una pronncia defq:tuosa.
Cuit,::>rnes j nwl<> d'origen estranger
De vcgadei, no se sol pronunciar correctament ia sl.la.ba tnica cl'alguns
mots i hX fa que, si s'escau, s'accentun tamb malament.
D'enlre d'aitrcs, citem els ms corrents
\Iots ag:1ts
t.)r_<:ot, timp, ;oligluL, genotip, xofer, [ut/;ol, hoquei, handbvl, conm.
:! \1ot.s plans
Inagnctfon, atmosfera, rptil, ixtil, mtssjj, medul.Ja.
3. esdrixols
diptria, aurola, Etipia, Ifmlaia, Hlsinki, olimpades.
., FonY1es verbals
E11 verbs acaLats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de
prcse.'H, tan-c d'indicaLiu com de subjuntiu i imperatiu.
Aix, se so! pronunciar "ell esttdia" en lloc de "dl estudia".
P..;r tant, cat pronunciar, com ho fem amb enviar, verbs com copiar, re-
nunciar, negociar, estudiar, entre d'altres.
Aix, una cosa s el nom" la cpia", mot esdrixvl accentuat, i una altra s
la forma verbal" ell copia", pronunciant tnica la i, per sense accentuar-1a
grficament ja que s una paraula plana acabadCL en vocal.
Els moc::> compostos
Els mots compostos LJ.Ue dueu guionet i els J.dverbis acabats en -ment
l'accent.
Aix. adu-siau, d.lidament.
(j L-;;s ''e"j"o'' obertes i tancades
Encare'. que la majoria de "e
1
o" en paraules planes i la gran majoria en
esdrixoles solen ser obertes, recordem que els mots segents fa-n excepci
a aquesta norma general i s'accentuen tancades.
esgisi::1, frmula, cn'ol, estmac, tmbola, SNer, plvora.
I
i'
I
I
I
\
Bxercici:.;
1. Escriu :'a.ccenl a
1
>ro>',-.;_ "'ls ,-,,
0
ts
1
ie I f
- .... - es rases seguents
1. Con!?ictesocio- __:n-:' nH.
2. E'i film, esteticament, s exccl.lcnt.
3. Problemes sociopolitics.
-4_ Sl ner. s'h?. adormit pliicid<unerJI..
2. Escriu l'accent apropiat als mots que n'hagin de dur.
1. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.
2. T un c. afeccio al tim pa.
3. IIe comprat un magndofon japones.
4. 1enia un problema a la nwdui.la espinal.
5. De moment, 110 li han augmentat les dioptries de l'ull dret.
6. A. quest home s'enorgulleix de ser poliglot.
7. Ja ha comenat el compte enrere pe a les olimpades .
8. Vam visitar una esglesia d'estil gotic.
9. El xofer no va veure el camio que travessava.
10. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.
11. El textil constitueix la principal industria d'aquell pais.
12. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.
3. Subratlla la vocal tnica que conv pronunciar correctament de les formes
verbals de les frases segents
1. En Joan negocia un nou contracte.
2. El seu amic li recomana que no renuncii' al crrec.
3. La Maria JIC estudia gaire darrerament.
4. El professor demana que no copin a l'examen.
4. Accelttua, si cal, els mots de les frases segents.
1. No es va arribar a cap acord a la conferencia d'Helsnki.
35
2. S'organitza una travessia per l'occa Pacific.
3. S'ha engegat una nova campanya d'ajuda a Etiopia.
4. A. en Lluis, li han diag;:osticat dues di<'ptries a cada ull.
5. Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu.
6. En a'.uell poble, organitzen una tombola benefica.
7. Aques' linp:ii:'des c . .:;f.udie!, el parlar de Soller.
S. El xofer es distrague i va topar contra un arbre.
9. Una atmosfera transparent omplia tota la vall.
10. Cal una urgent reconvr:rsio de la industria textil.
11. S'ha inaugurat una exposicio de rept ls al zoo.
1'2. En Miquel pateix de cremor d'estomac.
13. S'ha signat un noiJ tracl.ctt per a la. reduccio de missils.
14. Ha quedat prohibida la caa del cervo].
15. L'explosiu contenia pol vora negra.
16. Ha demanat perms per enregi.<;trar l'entrevista amb un rnagnet.ofon.
1 . A cc.usa de l'accident, li l1a quedat afectada la. mcdul.la espinal.
1.3. Aquella gent actua per un interes politicoeconomic.
6.2 Normes de l'accentuaci diacrtica
S'anomena diacrtic l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen
igual i que no haurien de dur accent segons les normes.
L'accent diacrtic s'escriu en determinats monosl.labs tnics i en un grup
redut de mots plans.
Els principals mot.s afectats es poden classificar en tres grups
Formes verbals
L'accem diacrtic s'esc<iu damunt d'algunes formes verbals dels verbs
segents.
36
i
I
I
j
I
\
1. esser: sc, s, sn, fra (='-"seTia")
Aquestes formes es diferencien de les segi;en:,s: d'un o "soca";
pronom "es", del nom ''la son'' i de h. preposici.:) "fJra".
Aix: Qui s? -Sc jo, en Fau;ja sn f.:'s on xe i es \TU que dorm com
un soc ri,: u ten:;- molL son; [r, millor (j:'futr [o:- a., a l'aire lliure.
2. donar : dna, dnes
Aquestes formc:s es diferencien del noms" la dona",., les doncs".
Aix : Aquella dona he dna tot als seus fills.
Es diferencif'n de les formes del verb" ve'1clre vens. veneu".
Aix : \'ns a sopar? Vnen els teus amics: no s sj ''Cilen gaire,
aquests botiguers, amb tanta competna.
4. saber : s
Es diferenci:-t de la forma de pronom "se".
Aix: Ja s rlfc no se sap encara el resultat.
5. tenir: t
Es difc.:cncia dc la forma del pronom i dd non-: te"', o sigui.
la infusi.
Aix : IIe de pa.gar-te el te que he pres t.
6. anar: vs
diferenci:;. de la forma "ves", del verb "veure"
Alx. : \ls a. veure qui hi ha; vs-te'n; ves per on; \iCS rui ho diria.
7. moldre: n1lt
Es diferencia del quantitatiu ''molt".
Ax : Compra ei caf mlt; compra 'n molt.
8. fer: fu (="-va fer")
Es diferencia de la forma de present o d'imperatiu Gel mateix verb
"feu''.
Aix: En Pere fu un estudi molt riteressant i obc,:ngu un premi;
de deb, feu aix que us dic.
e Formes nominals
L bta "de v' (a diferncia de "bota de pluja").
Aix : Porta. el vi de la bta; posa 't les botes, que plou
2. Du "divinitat" (a diferncia de "deu", com a nmero. font o forma
del verb "deure").
Aix : Du n'hi doi En em deu diners; el noi jn. deu anys; e;;
aqueiJa roca surt una deu d'aigua.
3. m (a diferncia del possessiu "m:::.'').
Aix : A! a mare s'ha fet mal a la m.
:1. m:.1 ''univers" (a diferncia del possessiu "mon").
Aix ;'- m pare, de jove, donar Ja volta al mn.
5. mra "truita'' (a diferncia de "mora", de la "moreria").
Aix: Aquelles mres sn molt dolces; hi ha mores que duen la cara
tap." da.
G. nt, !,.-:;-,_t "parentiu'' (etd i -ernci;. d' 1'adject.!t< ",. ",dc "netedat").
Aix Dl nt i Ja nLa i-Jan anat. a \eu re ei.'; Hi };an anat /:;dJ
nels i polits.
. s .. a.nirnal" (a diferncia de "os, ossamenta'').
Aix Al zoo podeu contemplar un s del Pirineu 1 ssos d'altres
indrets; em cruixeixen tots els ossos.
S. "vcilusi tat" {a diferncia de "pel" article U)ll acte).
A ixi En Carles no t pls a la lle1Jgua; pel que vas, no fars
rc-:- dc bo.
9. "greix" (a diferncia del possessiu "seu").
Aix : Una mica de su li anir b, a la mquina; aquest cotxe s el
seu.
10. sc ''plec" (a diferncia de "sec", adjectiu o forma verbal de "seure").
Aix Aquesta camisa t un sc; jo sec en un !!oc sec.
11. s "d'usar" (a diferncia del pronom "_:s").
Aix : Ja us dir quin s n'heu de fer, d'aquest aparell.
l') sl "terreny" (a diferncia de "sol", adjectiu o el nom de l'a"trel
Aix: El sl edificable s'lla redut molt; tots hi eren com un sol home;
el sol llua esplndidament.
o Altres formes
1. m.is de "quan Li tat" (a diferncia de "mes", prode de l' auy).
Aix hi insisteixis ms : vindr a veure-us el mes de maj_g.
:2. s "afirmat-iu" (a diferncia del "si" condicion;_'Ll o pronom).
Aix Si d.Js que si, hi guanyars.
3. b com a no:11, ''riquesa'', i com a adverbi "esL b" (a C:fer:cia cie!
nom ''be", significant "xai").
Aix : El b i el mal; declaraci de bns immobles; els bt:ns pasturen
pel prat.
4. qu tnic (a diferncia de "que ton).
Aixi Qu djus? -Dic que vindr.
38
I
\
I
!
I
I
j
I
,,
Exercicis
5. Escriu un sinnim de cada moL que hi ba en negreta. El trobars entre els
mots estudiats a les normes.
1. Serio" e ''!v.:JJit:nt de posar g1eix aqu.
2. Va ft!l' una bona utilitzaci del llibre.
3. Tinc la certesa que ell ho posseeix.
4. Li cr.::.d.ior u-d l'univers del no--res.
5. Ofcn!ix les seves riqueses als amics. ' ' ' I
6. Surt al balc, a veure si arriben. ....... ,.
7. El tm-reny fangs constitueix un problema.
8. Un cop ben es1nicolat el gra, quina cosa ms faig?
6. Accentua., quan calgui, els mots de les frases segents.
1. Ha tret un deu a 1 'examen. Deu n'hi do! Ves qui ho havia de dir!
2. 1\Ion genna veu el mon per un forat.
3. Es pensa (ue es ell qui ho ha de fer.
4. V"o!s mores? Si, si es que son madures.
5. A ctqucll, no se li veu mai el pel.
6. \les a veure si ja ren en el e afe molt. -Que t'han dit? -Que si.
7. Els qui enen en aquestes paradetes dl carrer venen de molt lluny.
8. Ja es prou la bota de 1ri? -.\'eteja-la mes be.
9. En aques1-a oto, s'hi veu molt be ei ncc i l'avi.
10. Es un jersei fet a. ma. El feu dllrant Jes racances.
; . Accentua ds mots que hagin e ur accem.
1. En Ramon i en L!uis estudien Ciences, i la ,\-faria, Historia.
2. Vo1s te? -No, cafe, que tinc molta son.
3. Vols sucre? gracies. me'n un terros.
4. Que diuen? -Que ja son les deu. -Deu n'hi do; que tard f
39
5 . . A.quella dona gran ja f'S .:n:,:a. T:: dos nets.
6. Sortireu d'excursio per Pasqua? -No se enc?.ra que farem.
7. A l'examen m'he posat. molt JJcrvios. So llJ
8. Et vens la -Si, i em cowprarc un cot.xc de segona IJlit..
8. Accentua adequadament els moLs de les frases seg;lients.
2. soc de Reus. T tu? -.Iu, dc la Fall d'Aran.
3. Pensa veu que es faria net el terra? -No sabeu pas com costara!
4. Us ho cxplicare tot amb pels i senyals.
5. A.mb en .Marius traduiem de l'angles al catala.
6. La Nuria fa un programa de radio molt bo.
7. Si cscoltessiu atent.awcnt, ho entendreu facilment.
8. Es una fabrica textil que ha fet fallida.
9. Les circumstancies. sociopolitiques han permes arribar n. un acord efectiu
dc reducco de missils d'abast. curt i mitja entre les dues superpotencies.
10. Te dues dioptries a cada u!f. Haura de portar ulleres.
11. En aquesta esglcsia, sJ re.<;pira una a.tmo:;{cra de pau 1mmensa.
12. A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpin.des.
40
7 LA DIRESI
7.J Normes de la diresi
Els dos punts que escrivim damunt algunes "i'' i algunes ''u" s el signe anomenat
diresi.
La diCre.si t dqe: ?"lt!ICort.s :
1. ?v(arcar, d'una banda, que sona la u dels dgrafs "que, qui, g;te, gu1 , Ja
qLte es tracta de:s diftongs creixen Ls formats amb les consonants "g" i ''q"
seguides de1s aplecs "u e", ''ui" qiie! qi..ii; glie; giii.
Aix, d"' aigua'' a1ges; de "Pasqua . .'' ; Pasqlies; d "'oblic" obliciiitat;
d"'ambigua" ambiges.
2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec voclic en una situaci de
formar diftong, en realitat no el formen, sin que sonen com a vocals i no
com a semivocals.
Aix, als mots duia., espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen
com a vocab; en canvi als mots condua, peiic v.- formen diftong i
sonen com a vocals.
Comentari
e Els verbs acabats en -iar, com en viar, presenten ducs en al-
gunes fermes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.
Com tot di.Hong decreixent, s la segona i la que podria sonar
com a semivocal i formar diftong; per, com que en realitat no
el forma, la diresi s'escriu damunt la segona i.
Aix, igual com escrivim "no ho menyspres", cai escnure ''no
ho enviS'' o b "copn aix".
o Recordem, d'altra banda, que conv pronunciar com a planes i
no com a esdrixoles les formes de presect d'indic?.tiu. subjun-
tiu i imperatiu d
1
aquest tipus de verbs acabats en -iar.
Ai.'(, ell copia, fent tnica la .'3l.laba pi i no po..s la co.
e L'accent substitueix en aquesta funci la din:si qucu1 d mot
ha d'anar accentuat.
Aix, als mots Llus, conduem, condueu, l'accent ja a.ssenyala
que les "i" sonen com a vocals i no formen difr.ong. En canvi,
als mots Llu!Sa, condues, condum, que no es poden accentuar,
s'hi ha d'escriure diresi.
41
1. Escriu h ab mots n'hagin de dur, segons les norms esmentades.
1. adcq.,: wguent, ambig;uitat, cuest.
2. diurn, 1n<duies, produien, produ1
3. estudii, o.>''liin, renuncis, negociin.
2. 1:1 !lnn.'rc dels mols que Pst.an e11 plural, escriu-lcJS en
1 vens redu/em ............ ;gen ut
2. que s1n n ..... ; ell tradul"a ............ ; paraigiies ....... ,
3. agra.e1x.o .... ; ntul'ssis .................... ; swssos
4. paJs llengua .................... , veia.
5. produeu .............. ;construssin ........ ... . .. . ; tradueix!
3. Subratlla la vocal tnica i escriu les diresis que calgm damunt les formes
verbaLs segents.
1. En ,.!can fora.; tu, cal que estudiis Int..:s.
2. e.l cocxe i renuncia a la moto.
3. Eis prego que no copin a l'examen; que no continuin fent-ho.
4. Can,ii:l l'oli dei nJotor; envii'm la factura per correu.
5. Conv que negociis amb el director un nou conve:Ji. c.'lo menyspreis la teva
habil.tat negociadora.
4. Fixa 't que els verbs acabats en vocal ms -ir, com ara traduir, conduir, duen
diresi a formes no accemuades.
Accentua i escriu les diresis que calgui
1. CL"aduies, traduiem, tradueu, traduien.
2. condui:n, wnJuu, condc.lis, conduissis, conduisaim, condussiu, conduissn.
42
7.2 Diresis per derivaci
Sovint la flronncia no indica ch.rament si una "i" o una "u" formen o no
c!ifl.ors i, per tant, si h;c:l de dur o no diresi.
.A:ucs' ser el cas del !Ttot.s df:riva.ts segents, en eb quals la": sot :.t com
a i, tant, ba o ur di{resi
1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tnica:
Dcri>rtts en -ment
Derivats en -dor, -at
"trair" trador; "ve" : \r,_wt.
2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal
-it<'l.t mots acabats en diftong, com d"'heroic", herocitat; d'"estoic"
estocitat.
-etat: mots acabats en Jo en u, com, per exemple, d"'espontani", espon-
tanetat; de "continu", contii ,ta.t; d'"'heterogenl" : heterogenei'tat .
-oi'dal ; mots d terminacions en -oi de, com de "trapezoide",
trapezodal.
3. Altres mots que com recordar.
Entre d'a.ltres fludesa, sucidi, diilrcc, deficar.
Exercicis
5. Fent servir eis sufixos -ment, -dar, -iat, -da] forma paraules derivades a panir
dels mots segents
(1) lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocu, helicoide.
1.
2. . ... ,
3.
6. Escriu les diresis que calgui a les frases segents
1. Aquell politic es va suicdar.
2. Fan un estudi per tal de fluidificar el trnsit.
3. La ingenuitat del personatge s extraordinria.
4. Aquesta figura t una forma tirant a romboidal.
5. Aquefl home va aconseguir molt renom a partir d'aquella heroicitit.
43
7.3 Excepcions de la diresi
La norrnativa determina una .srie d 'sxcepr:ions que afecten la cla:"se segent de
,As
1. Els verbs aca.bat.s r:n -ait, -uir no dueu a les fortlH d'infinitiu,
gerundi, condicional i fut11r.
Aix produir, produint, produir, produiria.
2. Fls mots acabats en els sufixos -ismc, -ista, HO dll!::'ll tampoc diresi
d.:un .ut la ''i'', C'-:ccpt.c el mot prci:smc (e u e HO es SllllX).
Aix heroisrne, egoista, altruista.
3. No s'escriu tampoc diresi damunt la "i" o la "u" de mot quan
s'hi ajnnta lin prefix acab<:tt en vocal, com ara <Ult-i-, co-, contra-, re-,
semi-.
Aixl: antimperia.listA., coincid, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.lurninat.
4. No en duen tampoc alguns pocs mots acabats en lrs terminacions llatines
-us,-urn.
Aix, els mots Pius, pdium.
Exercicis
7. D'acord amb cada punt de les excepcions a la. dire:;i, fes els exercicis segents.
1. Escriu les formes corresponents del verb agrair.
2. Escriu un derivat en -!Sme" un altre en "-ista" del mot. ateu.
.. ,
3. Forma dos derivar,s amb els prefixos co-
1
re- ajuntant-lm al mot incidncia
1 un altre derivat amb el preftx contra- ajuntant-lo al mot indicaci.
4. Escriu l'accent corresponent als mots segents. tenint en compte que no
tenen diftong.
Marius, harmomium, medium.
S. Escriu la diresi on calgui.
1. Suissa: un estat format per petits paisos.
2. Sn unes habitacions contigues a les dels veins.
44
l
'


i

:3. S'estan prod11int. moltes revoltes en aquell J!it!s.
4. T'agrairia (jW reduissis la velocitat.
9 . .Escriu l'accent. i la dirf'!si a.ls mots de les frases segents n'hagin de dm.
1. En Ma.rill::; tmduia de l'uc:ttincs al eRta/a..
2. La IJ11is::< toca l'ktrmoni
1
!/J1 /':nit bc.
3. Eu Liuis fa UJj programa diurn dc radio, produit per la Ul3A.
4. Agraint-li h1 Sf'\.'a invitacio, el saludem cordialmen/..
5. JVo ho hem enks tot, pero n-"hcm cfcduit. el.--ent.it.
6. Tenia la iiJtuicio que era la /fet }wmogeneitzacla el que fi prodllia cremor
d'estomac.
. L'empresari A.rrunat se suicida el mes passat.
8. Diuen que encara han reduit mes el pre:;supos/. d'engurtny.
9. La festa no tan llu ida com s'esperava.
10. Creia que els a.stres infiuien sobre el dest dels homes.
11. Estan construint una residencia per a ancians.
12. Coia Ja. verdura amb aigua mineral.
13. No duia el carnet de conduir i, per ai xo, el guardi a el volia ar.restar.
14. Avui han detingut diverses persones que feien contrab;::n de cocaina .
l.S. que evacuin tota la. crulla afectada.
45
s LA ESSA SORDA I SONORA
8.1 Els sous sonor i sord de la essa
La essa s sonora quan 'li bren les cordes vocals. El seu so s'assembla al brunzir
dels insectes. En canvi, la essa sorda, la podem articular "sense veu", o sigui.
en veu baixa, xiuxiuejant.
Fixa't ell els mots caa i ca.'ia dc les frases segents :
Sc'11 l-'i dc caa, o sigui, "de cacera" : so sord.
Se'n va de casa, o sigui, "de casa seva" : so sonor.
Tamb obsevem que una s a fi de mot, que _sempre s sorda, esdev sonora
si el rnot segent comena en vocal : ..
Aix, k"S ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en amb les
sales del museu o els sous dels treballadors : so sord.
Exercicis
1. Classifica, segons el so de la essa, els mots que hi ha en negreta a les frases
segents i escriu dins els parntesis la lletra que representa el so en cada cas.
1. Han caat una llebre/ Han casat Ja .Niaria.
2. Una pea d'or I Aix pesa molt.
3. Aix s de zinc I aix s un cinc.
4. Una noia rosseta j Una roseta vermella.
5. La caa major I La casa gran.
6. Una zona verda I Aix sona molt b.
Aiots que tenen essa sonora
lt'cues ( ) (
!\Iots que tenen essa sorda
...... ,
lletres : ( ) ( ) ( ) ( )
46
1

I
I
I
!
L
I
2. Subratlla. les esses finals que sonoritzen a les frases segents.
1. Les oques dc la granja I Les soques dels arbres.
2. Eis sa.bres del general I Els arbres del parc.
3. Les scbres de menjar I Les obres de la carretera.
4. Els sobres de carta I Els obrers de la construcci.
5. Els sE.. vis del pas I Els avis del poble.
3. Completa el quadre segent omplint els parntesis amb la lletra corre::; ponent.
Fixa't en la situaci dins el mot de la lletra en negreta dels exemples segents.
U
11
a maceta o de picar; pesa gaire? -Fa un bon pes; el riu
passa a prop de Ja masia; una zona del districte onz; aix s massa
dol; sembla venut; foro Ja situaci.
so situaci lletres
sonor entre vocals ( )
sonor en un altre lloc ( )
sord entre vocals ()()()
sord en un altre lloc ( ) ( )
8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora
sorda
1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.
Aix, casa, onze, zero.
2. La s sorda s'escriu en uns mots amb s i en altres, amb c.
o Si sabem qu un mot s'escriu amb e ser fcil d'escriure quan en un
derivat aquesta lletra ha d'anar davant a., o, u, o b a fi de mot, ja que, si
no, sonaria "ka".
Per tant, escriurem a, ce, c:i., u.
Aix : dol, dola, dolos, dolces, endolcir.
o Si sabem que un mot s'escriu amb s ser fcil d'escriure ss quan en un
derivat aquesta lletra ha d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa
sonora".
Aix : de "pas
11
: passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so
continua sent sord i va entre vocals; en canvi, de "pes'' : pesar, pesos,
pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la essa passa a ser SOI?ora.
47
Exercicis
4. Escriu h. lletra que correspongui d'acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o zel so sonor dds mots
coi.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
2. Escriu e, o s, ss el so sord dels mots segents :
"nas'': na.os; "tros" tro.ejar, "mes": me.os; "pis": pi.os; "raa" ra.cs;
"capaces" capft.; ''arrosc:os" : an.; ro.os; "rus" ru.a; ".'1i"
feli . .itat; "jo trao" tu tra.c:;; "ora'' : for.es, for. ut;
8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda
Per saber si a un mot que t el so sord de la essa J correspon la grafia s (o ss) o
b e (o ) conv tenir memria visual i, en cas de dubte, consultar e!
Tot i aix, esmentem algunes regularitats :
1. A l'inici d'un mot no s'escriu "'' (llevat de l'arcaisme p) i darrere con-
sonant no s'escriu "ss".
Aix: scol, sucre, safr; pensa, tensar, cansar;
2. Hi ha. fora mots que coincideixen amb el castell en la correspondncia
entre les grafies catalanes "s" o "ss" i "e" o "'' amb les castellanes "s" i
"e' o "z".
Aix: cessi, sessi; cigne, signe; sent, cent; fals, fal
Hi ha, per, moltes excepcions a aquestes coincidncies, com ara les que
hem vist a l'apartat anterior ("sucre", "safr", "scol", etc.)
3. Prefixos, infixos i sufixos.
Hem de tenir en compte que en ds mots que duen algun prefix, infix o
sufix, generalment queda clara la grafia de essa sorda que conv escriure.
Prefixos a-, contra-, entre-
Generalment no dupliquen la essa quan s'ajunten a un mot que comena
en s .
.Aix: asimtric, contrasentit, entresol.
Sufixos -ana, -ena, -essa, -dissa, -assa, -ussa
Aix : esperana, prometena., alcaldessa, trencadissa, barcassa, gentussa.
Infixos -press-, -gress-, -mss-
Aix : repressi, regressi, admissi.
48
I
Exercicis
s. Escriu la lletra representi el so sord als buits dds mots dc les frases
segenLs.
.l. La mc:-:ae.a dc !a ca.'iil. no lli era, en aqrwlls moments.
2. Sc sentia una forta xiscladi.a al ptti dc l'escola.
:L Aquclh g::nt tcr:t molta enyoran.a del seu paLc;.
5. Hi ba via Ja tcmen.a que els militars fessn un cop d'estat.
6. En aquell pafs rw hi havia. llibertat d'expre.i.
7. L'alcaldc.a ve fer tancar els bingos il.Jcgafs de la ciutat.
8. Es va dcs]Jiura.r de 1"'. mili i, per aix, va una fest.a.a.
6. Canvia el nombre dds rnot.s segents de singular a plural iaia inversa.
1. enyorances
. ... ; pedrs ...... ,
2. corred sses .
.. ; senyors .
3. pallussos .
trencad/s .....
4. prometena .
. .. ; esperances
7. Forma paraules a partir d'ajuntar alguns dels formants segi.ients
prefixos : im-, cc..'-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos -prcss-, -mlss-
sufixos -or, -i, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple im-press-or 1mpressor.
1. Amb rinfi.x -press-
...... ,
2. Amb l'infix -gress-
3. Amb l'infix -mh3s-
.... ,. ........... ,
49
.... ,
.... , ............ )
8. D'acord amble::; normes generals completa els buits e les fra.ses segents.
1. Ja has po.at bcn.ia al cotxe?
2. Et pr::.en!.o la 'T:ce.a., la prome. 0'en Jo. ep.
3. Cal realit.ar una cxplora.i a fons de tota la .ona.
4. El .olcg ha estat condecorat pel pre.ident.
5. S'ha tli: e! .ur n. i a parci fins al .col.
6. Qw.:n comen.c; a treballar? -Comen.o avui marex.
7. Fls .ui.'S sn cada cop ms cars.
8. Pa.a'nl dos tcrro.cs dc .ucre.
9. L'agre.v: fugi corrents desprs de fer una gran trenc,"Ji.a.
10. Tenim l'esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.
11. ..4.vui parti.ipar. en el programa d'aques,a. emi.ora una mctge.a.
12. Va haver d'omplir molta papera.a per demanar la beca.
8.4 Casos especials de essa sonora
A part de les excepcions, trobem molts mots en qu la essa s pronunciada sorda
en lloc de sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.
1. Ca.sos excepcionals
(a) Hi ha alguns mots cultes, sobretot de tipus cientfic, que presenten una
z entre vocals, en lloc de "s".
Aix, amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, esper-
matozou, esquizofrnia.
(b) Els mots compostos e dins, fons, trans tenen la essa sOnora. Per,
tot i anar darrera consonant, s'escriu s.
Aix, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trnsit,
transatlntic.
2. Hi ha una colla de mots que pronunciem habitualment com a sords en lloc
e sonors.
(a) Les terminacions de singular que en castell acaben en asis, esis, 1sis,
os1s, en catal acaben sense s finaL A ms, la s entre vocals ha de sonar
sonora asi, esi, isi, osi.
Aix, oasi, tesi, crisi, dosi.
50
(b) :Xi ha a \tn .. 'S me>ts inch<.>siilcahles que tamb es pronuncien malament.
Aix, J.sia, anest.sia, pasos, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, p.re-
sumpte, nasa/, frase, fase, centsim, mil.lsim, cosac, decisi, obcsitc:t,
le:-i5.
Exmcicis
9, D'ac.._,rd amb els casos excepcionals i amb les normes generals, omple els
bttits de les fr;l.sc:-; ser;iients amb la lletra corresponent.
1. Per Nadal hi ha moltes .ones de trn.i. t restringit.
2. S'ha cnfon.at un tran.atlntic al Pa.fic.
3. A cau. a d'una sobredo.i, el noi entr en una profunda cri.i.
4. S'Jul. fet fer una de sang.
5. Ha pre.entat una te.i sobre l'evo!u.i d'_4...ia.
6. s un entu.iasta dels esports dc neu.
. El pre.umpte a.a. ha demanat a.il a Fran.a.
8. Aquests sn uns ca.os difi.ils de re.oldrc.
8.5 Casos especials de essa sorda
Els mots que duen les terminacions de femen en -essa i els que sn formats
pels infixos -press-, -gress-, -miss-, qne ja hem vist anteriorment, se solen
pronunciar sonors en lloc de sords, que s com s'escriuen.
Aix, iJamnessa, alcaldessa, comtessa, abadessa; impressi, emissora, comissi,
agressi.
" Solem pronunciar tamb sonors, entre d'altres, els mots poncella, 'v"eloci-
ta.t, etctera., escrits amb e, i discussi, repercussi, dissoldre, dissolvent,
frontissa, escrits amb ss.
l'i' A l'hora de comparar amb les grafies corresponents del castell, hem de
tenir -::n compte hi ha fora divergncies.
Entre d'altres, destaquem sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Crsega, scol,
arrs, tros, plissa, masss, cassola, mostassa, safr, bus, bussejar, cabs,
Eivissa.
51
Exercicis
10. D'acord amh els casos especials completa k:s frases .'>egi_ir:nt.s amb
el mot--adequat.
1. Despr:5s d'vn::t fod.a. . .. ja nc t:.'s van prtrlar rn(:
2. Aquesta taca del vestit et sortr amb aquest .
3. Aquest roser ja t quatre .... a punt d'esclatar.
d'wucst pohfc.
5. Han estat homenatjats el comte i la d'aquesta ciutat.
11. Completa els buits de les frases segents, tenint. en compte les normes
generals i les divergncies entre el catal i el castell.
1. S'ha trobat la pli.a feta a tro. ets.
2. La poh'tica d'agre.i po.a en cri.i l'equilibri entre aquells dos pa.os.
3. Ha viatjat des de l'illa d'Eivi.a, cap a Cr.rca i .arJenya.
4. Desprs d'esmor.ar, pren una do.i d'aquest di.olvent na.al.
.S. Dins el cabA., hi du .ucre, .;,dr, mosta..a i arr.
6. No m 'entu.iasma gens la nuclearit.a.i de la .ona; cal po.ar-Ia en discu.i.
7. Em fa la impre.i que el pre.umpte implicat no ser jutjat.
8. Desprs de pa.ar uns dies a la .erdanya. se n'anir cap a .arago.a.
52
;
'
I
I
'
I
;
'



I

I
I

I


!
9 ELS SONS DE LP"" GE I DE Lft,._
9.1 Els sons i leo .. lletres de la J-G i de la TJ-TG
En general, el so de ge o d rebrat tge s'escriu :
Amb les lletres j t) tj 0,'-'.vant. les voul.ls a, o, u.
Aix, jard, Jorrli; ell jutja.
" Amb les lletres g o tg davant les vocals e, i.
Aix, gerani, via[ges, ginesta. gimns.
f) Exce-pcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexe::;
-ject- i en alguns pocs mots (sobretot noms).
Aix, subjecte, subjecci, objecte, objecci, projecte; Jerusalem,
.Jess, jesuta, jersei, majestat, majestus, jr:roglflc, jerarquifl. _,rcure,
Jeremies, Jeroni, .Jeric.
Comentari
Els mots que dueu el dgraf tj o tg es pronuncien molt sovint com si
s'escrivissin amb "tx".
Aix, cal pronunciar metge com ho fem amb jutge, sonor i no sord. El
mateix podem dir d'altres mots, com ara prestatge, formatge. rnt)a,
mitj, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com ho fem amb
els mots cotxe
1
dutxa. metxa.
Exercicis
1. Omple els buits dels mots de les frases segents amb j o g.
1. Ell s un gran viat. er; dem mateix vat.a. cap a Grcia.
2. Pen.a la roba a.l'armari; vi.ila que no pen .in massa els pantalons.
3. En Pere t el pro.ecte d'obrir un .imns.
4. L'ob.ectiu de Ja travessa s arribar al cim dE la ma.estuosa munt?.nya.
5. En Llus \'a anar a un col.lc.i de .esutes.
6. Els principals .er arques catlics es reuniran a .erusalcm.
2. Escriu en plural ks frases que en singular j 11 la inversa, escrivint j
o g segor!.s cor.vingui.
L F:!l desitja una taronja hc11 gross .
2. Ells \'iatgen cap a unes platges de la costa nord.
3. La font raja a. tnnrs d'una roca roja.
4. Compra unes esponges molt flonges.
3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j
o g.
1. vam .isitar la ma.estuosa catedral de Bru.es.
2. PosB 't un .ersei, que comena a fresque.ar.
3. La seva ob.ecci era molt ob.cctiva.
4. Pel .ener pro.ectaran pel.lcules molt interessants.
5. Es plante.en molts interrogants sobre el futur poltic de .er 'ia1em.
9.2 Els sons i les lletres IG i TX
e A fi dc Inot, el so sord que trobem en mots com raig o despatx, s'escriu
generalment ig.
Si el mot ja dur la "i", sols s'hi afegeix la g.
Aix, maig, raig, desig, mig, boig, faig, vaig.
Aquelles paraules -poques- que presenteH en una posici medial el so cor-
recte de tx, quan aquest so esdev final es continuar escrivint tx.
Aix, esquitxar: esquitx; despatxar: despatx; cartutxera:
5 Enmig d'un mot, trobem molt poques paraules amb el so correcte tx, tal
com viem a l'apartat anterior.
Aix, panotxa, cotxe, metxa.
54

I
I
,
I
;
I
I
.I
I
I
!
i
'
1
I
i
I

l,
I ,,
!
i
;
I
I
!
Comenta.ri
Si tenim en compte l'advertiment que fiem de pronunciar sonores
le; grafies tj, tg medials, veurem que sn una bona guia per escriure
ig :-t fi e mot.
Aix, veig sona ig;.,:al que escabetx, per en un cas s'escriu ig, ja que
enmig el mot sona "ge" vegeu), i en l'altre cas sona "tx"
(escabetxina).
En ,,quesi.s casos, r :ord ,,1 que no hem d'escriure el so fi: :tl "t.:" o
"tg;", sin ig.
Aix: desitjar, desitges, per desig.
El dgraf tx el trobem a inici de mot sols en paraules d'origen es-
traugcr, com Txecoslovquia, txec.
Exercicis
4. Escriu en els buits ig o tx.
1. Enmi. de l'ass ... es van for1drc els ploms.
2. Aquell poU tic no dissimulava el seu en u. pel resultat del sonde.
3. Va agaar un em pa. de sardines en escabe.
4. Aquelf capvespre a Andra. l'hortz e.:a del tot ro.
5. Les fortes ra. es de vent entraven per les escle.es de la casa.
5. Tenint en compte les normes i els comentaris
1
omple els buits amb la lletra
corresponent.
1. S'empa.ar si men.a tant fe.e amb ceba.
2. Es troba d'estiue. a les pla.es de Sant Elm d'Andra.
3. Tinc un mare. de sentir tanta qui.alla cridant.
4. No trepi.is aqu, que s ple d'aigua i t'esqui.ars.
5. La mi.ana d'edat de la gent a qui s'ha fet el sonde. s de trenta anys.
55
0.3 Sons i lletres de la X i de ]3 IX
La lletra x t dos sons bsics : l'anomenat ics, com en el mot "taxi", i l'anomenat
xeix, com en el mot "aixi".
l. U so ics, compost del s0 k i del so s, a vegades sonor, o sgut, comp'""L
del so gue seguit del so de s sonora. com en el mot "examen".
Ha de sonar com en el mot exarnen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles
paraules que comencen en ex o in ex i van seguides de vocal.
A ixi. e:e.1.minar, exacte, iw:xaci.e, inexhorab!e, cxt-.'!-n'
orcista.
En altres casos, la "x" sona sorda, o sigui ks, com mxim, Ixc, sintaxi,
sexe, exp{jcar, exposar.
2. El so xeix s'escriu ix darrere vocal, o b x sola sid mot jet dtl la "i".
Aix, calaix, mateix, guix.
En canvi, s'escriur x sola en els altres ca')OS a inici de mot, darrere
consonant i darrere el diftong au.
Aix, xarop, punxar, xauxa.
Comentari
e Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar
gz, o sigui la "ics" sonora, a vegades es fan sonar "j" o "tj", com ''etjerci"
en !Ioc del correcte exercici.
Aquests mots sn bsicament els segents
exercir, exercitar, exrcit, exercici, executar.
Tamb trobem el cas de "Mxic" que sol ser pronunciat "Mgic", en lloc
del so sord ks.
* El so de xeix a vegades s pronunciat com si fos escrit "tx".
Conv pronunciar amb el mateix so suau amb qu ho fem quan diem peix,
la '' x" inicial o darrere consonant (en els par! ars ori en tals del catal).
Aix. Xina, xicot, punxar, i no "Txina, txicot, puntxar".
Exercicis
6. Escriu xo x als buits dels mots segents i subratlla les "x'' que siguin
sonores.
1. e.istir, mate., e. halar, pan.a, re. a, e.hortar, mi.eta, t.ic.
2. e.i/iar, e. culpar, ca., e.tra, parado.a, rfn.ol, disbau.a, cr.er.
56
I
I
l


!

l

i
!

f
t
!


I
I
I
!
'
7. Escriu xo x en els huit" de les fra.s(.:s
1. T'ha.:;; de fi.a.r ms a Fhora dc fer e.ercici.
2. J/c.rt, .ins f-s rnr5s nombro us del mn.
:.L T un carcter mo1t. arnw.at.
4. Es tracta d'una repre."'cntaci molt ree.ida, amb una e.ccuci molt acurada.
8. Tenint en compte normes generals i els comentaris, omple els bui.Ls dc les
frases segents:
1. Diu que t un sol a.eure's twa estona a la. Fa.eda d'en Jord, a.mh
un llibre a la m.
2. "Pun.ar-se" amb in.eccions comporta greus conseqncies per a la salut.
3. Pel jun:/ fiore. la .in esta als mar. es d'aquests carn ps.
4. A M.ic, l'e.rcit patrullava pels carrers desprs del terratrmol per tal
d'evitar el saque. d'estahliments.
5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.
6. A.mb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que ds co.es
esqui.aven els vianants.
7. Du el cabell rn.olat, sense clen.a.
8. Amane. l'enciam amb oli, sal i un ra. oi de vinagre.
9. S'ha passat tot el mati intentant resoldre el .erogl!fic.
10. Ses ma.estats, els reis, visitaran .erusalem.
57
l L.t0S LIJE'TRES B-V I LA H
10.1 Normativa de la b-v
Fixa't en l'alternann que trobem entre el sopi la gr.;,.fia "b", i entre t:l so u 1
la grafia "v''.
1. S riu b si o. l'arrel d'un n1ot trobem el so p, que .quest
,s'escrigui "b" o "p".
A.ix, de .sap sabia, dc tub : entubar.
2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot trobem el so u i el derivat sona "b".
Aix, de mou movia, de devia.
Observem que hi ha molts noms i adjectius qu.o: teuen el mascul singular
acabat en au, eu, iu, ou i que, per tant, fan el femen en v.
Aix, blau, blava; teu, teva; viu, viva nou, nova.
3. Els verbs de la primera conjugaci tenen l'imperfet acabat en -ava-; o
sigu!, van escrit.s en v.
Exercicis
1. Escriu en els buits b o v segons les normes
1. Fixa't en Ja lletra amb qu acaba el mot primitiu i escriu la que li corre-
spongui en el derivat.
adob : ado.a1-; rep : re.ia; escriu escri.ent; haur : ha.er; cap : ca.ia
2. Esuiu les formes d'imperfet d'indicatiu dels verbs segents, en la persona
indicada.
Aix tornar {jo) ... tornava ...
anar (w) ........... ; buscar
.... ; portar (vosaltres)
(nosaltres)
3. Escriu la forma femt:nina dels mots segents.
bJaus .... ; YlUS
2. Derivaci i imperfets.
58
. .. ;pesar (ens)
nou .; seu
I,
!I
il
:
1. D'acord amb les normes de derivaci estudiades, escriu en els buits bo v.
Ilo. a, cal.csit, bc. cm, cscri.im, Jo.ia., de. ien, mo.ien, ca.ien, ha.ien d'ado.nr-
ho.
2. Completa l'=.-t.rrel i la forma d'imperfet d'indicatiu dels verbs segents es-
crivint bo ven els buits :
trobar : tro.a.a; canviar
compro..cm; emprovar :
can.Ja.es; aprovar apro.a.en; comprovar
s'empro.a.a; treballar : tre.all.eu; arrih,=tr
arri.rt.cn; rc!Jentar: n.cnta.cs; :-;nvcrnar go.ernru1..
10.2 Pseud.oderivats
Hi ha una srie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent,
sin quesn cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals
de derivaci indicades.
Aix, de" calb", que sona" p" a fi. de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b'',
per no pas ''calvcie'', escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest
cas, s'anonwna pseudoderivat de "calb".
El rnatei:-..: passa amb h. "u" del "moure"
o "movia", per no pas "mbil" o "autombil", que
deriva.ts.
en deriva "moviment"
sn cultismes o pseudo-
Els ms corrents sn :
mot pr imiti u derivat pseudo derivat
calb calbesa calvcie
corb corba curvatura
provar aprovar probable
esc nu escrivent escriba
deure devia dbit
moure movia autombil
llavi llaviet labial
Exercicis
3. Completa els mots de les frases segents amb v o b segons que es tracti de
derivats o de pseudoderivats.
1. Davant de ca . .sa, h ha.ia un autom.il aparcat que no el mo.ien mai de
lloc.
2. La feina de l'escri.ent actual s diferent de la que feia l'antic escri.a.
3. No s gaire pro.able que apra. i l'assignatura estudiant tan poc.
59
4. Aquests diners que de.em, apunta'ls a l'apartat del d.it.
5. Esta. a preocupat per ht se.a cal.esa; per aix, l1a..ia pro. al; molts remeis
com ra. la ca/.rie.
10.3 Divergncies catal-casteU
Sovint trobem que no podem aplicar les normes de derivaci indicades per saber
si cal escriure "b" o "v". Pensem que normalment coincideixen les llenges
roru.ni.JUC::> en la grafia adie:.f ..
Per exemple, la norma d'escriure "b'' desprs d'una. "rn'', o "v'',
desprs d'una "n".
Aix, emar, embolicar, env, embenar, canviar, comboi.
A vegades, per, no sabem del cert si hi va una "m" o una ''n" abans del
so de "h". Per aix podem comparar amb les altres llenges per veure com
s'escriu.
No obstant aix,. per anar sobre segur hem de conixer les principals di-
vergncies existents respecte al castell i al francs.
Les ms importants, les esmentem a continuaci:
(omple els buits amb "v" o "b" segons hi correspongui)
" Catal v - ca:'ite ll b
ad.ocat, a.et, a.orrir, a.ortar, can.i, co.ard, Crdo.a, espa.ilar, en.estir,
arra.atar, fa. a, Este.e, go.ern, ga.ardina, gra.ar, ha. er, pro.ar, sa. i, ta.erna,
tra.ar, .erns, .olta (d'una esglsia), .ol tor (1 'ocell).
Catal b - castell v
la.a, .asc, .iga, .olcar, re.olcar, com.oi, desim.olt, re.entar, sa.a, Sr.ia,
autom.il, .ar (masculi i titol nobiliari), una .ema, una .ena, em.enar.
e Catal b- francs v
arn.ar, tre.all, tro.ar.
Exercicis
4. Omple els buits de les fra..ses segents amb b o
1. tV o tro. a. a per enlloc un recan.i per al meu autom.il;
2. Arri.a.en del viatge orp re.entats, per gens a.orrits;
3. El qui ha.ia d'inter.cnir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de
Tre.all del go.ern de la Generalitat.:
4. De.ia molts diners, pe:- no mo.ia n un dit per solucionar-ho;
60

t
I
;


!
i
i
r
j

;I

I
ij
"' li

I
i
I
I
l
"
5. Ahir, a la.a, rd Pas .asc, es jutja..a un cas d'a.ortamcnt:
6. L'J;_;ste.e ana. amb el com.oi que va .ol car a Crdo.a;
7. Els lectors escr.)!l n<oltes cartes, en les quR!s rlcsilpro.a.cn .vwl!s actes:
8. F_:n Jaume s un noi cspa.ilat, desim.olt, sense cap .enn. als uns;
10.4 La H, lletra muda
Ln el cas dc la lletra "h" sokn ks n:
ha, ptr, algunes amu d Cd_stetlh que co!l'> rc(Otl>H.
1. En catal s'escriuen amb h, eni.re d'altres, els mots
ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, }ivcrn, hivernacle.
Tamb en e! cas dels prefixos comenats per hexa., hepta, hcnr!eca.
2. En catal s'escriuen sense h, entre d'altres, els mots :
orfe, orfeiinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.
3. T2-nt poden anar amb "h" com sense els mots A.nn/bal o JJ:wn{bal, Elena
o IIelena, Asdrbal o Hasdrba/.
El mot aniquilar tamb es pot escriure anihilar.
s aconsellable, en aqnests casos, triar la grn.fia sense "h".
4. Algunes interjeccions van amb hi d'altres, sense.
Aix, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa.'
Exercicis
5. Completa les frases segents, omplint els buits amb el mot adequat.
1. El nen tirava ........................ als micos.
2. Bevien .... de xufla.
3. A r .............. es glaa el riu i no es desgela fins a la primavera.
4. Pescava en aquelJ riu amb un molt resistent.
5. Ha acabat d'estudiar el soleig aviat comenar l'.
6. La festa va acabar amb el llanament de ................ .
7. A l'entrada del port, el vaLYell ha ................. . la bandera.
8. A. les cinc faran la. de peix al Psit dels pescadors.
9. Aquells nois quedat a causa dc la guerra.
10. Cal conrear en un aquestes plantes.
61
11 LES LLETRES P-T-C, B-D-G 1 Q
11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G
A fi de rm>i, o de sl.laba, Ics consonants sonores b, d, g (anomenades amb ei mot
"bo-dc-grt'') sonen com les sordes corresponents p, t, e (anomenades ''pe-ta-ca").
Les n;)rtncs qnc hem d'apl:r:a.r en sn li-:; seg;iicnts :
1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
El so p, t, e a f d'una paraula aguda, precedida de vocal, generalment
s'escriu tal com sona : amb les lletres p, t, e, encara que els derivats
s'escriguin en "b", "d", "g''.
Aix: tnp, toc, pot; i tamb llop, antic, humit, malgrat els'deriv:_i.lS "lloba",
"antiga"," humida".
2. f\. lots plans acabats en -id o en -t.
Q11an un mot pla aca1H en d so "i t", aquest s'escriu id o b it segons com
soni en el derivat (normalment el femen en "da" o en "ta-'', respectiva-
ment).
Aixl, p.l.lid, lgid, rpid, cid, clid, escrits en id d'acord amb els erivats
krnenins acabats en "da".
En canvi, impl!cit, expl!cit, il.lcit, tcit, {nclit, escrits en it d'acord amb
els derivats femenins en "ta".
D'altra banda, recordem que polit l'escrivim en it, malgrat "polida",
perqu s un mot agut.
3. t-'fots acabats en un aplec consonntic.
Si una paraula acaba en un aplec consonntic, format per una consonant
qualsevol ms el so final" p", "t", "e", aleshores el so final s'escriur segons
com soni i s'escrigui en els derivats.
Per exemple, sordesa : sord; sorts sort; suprbia superb; serpent
serp; llarga : llarg; arcada : arc.
Exercicis
1. D'acord amb les normes, escriu el mascul corresponent de cada un dels mots
segents.
1. verda . . ... ; Ucita ; mudc. .. .. ....... ,
2. esquerpa ..... ;poruga . ................. ; decrpita .... ..
62
3. gallega ............. .. .; neboda .... ;covarda ...... .. .... ,
4. profunda .. . ...... ; vlida . . .... ;lloba . .. ... ,
........ ;slida ................... ; tipa .. .
6. certa . ..... , t/mida ................... ;feixuga ... .
7. amarga. .. . ........... ;humida .. ....... , rgida .................. ,
intrr ,,__,'a_ .. .......... -: d.ndida.
2. Omple els buits amb les lletres p, t, e o b, d, g.
1. Ha senti. un soroll agu., molt for.
2. El re. cordialment, amb un cl. somriure;
3. No sa. pas Ja se. que pa5slf al dcser.
4. Aquell lla. est glaa. tot l'hivern_;
5. Cal anar ms r.pi.; si no, farem tar.
3. Escriu el mot primitiu corresponent dels segents mots derivats.
1. Un pas nrdic pa{s del ................... ,
2. Un lloc enhngat : lloc ple de .
3. El fet de renegar : dir un ......
4. El fet de destorbar : ser un
5. Una tordera : lloc on habita f1ocell anomenat .......
.. ... ,
6. Una flgura torta : un dibuix ..
7. La llengua de la Sardenya: l'idioma . .......... ,
8. La verdor del prat un prat .
63
11.2 Casos especials
Fan excepci a les normes els casos segents
1. Els mots que acaben en lc-s terrnin<lcior:s -leg,- gog, -fug, --itud.
Aix, bileg, pedagog, prfug, quietud, solitud.
En canvi, virtut, escrit en "t" ja que la terminaci6 no s -itud, sin "irtut"
2. Tamb fan excepci, entre d'al.rcs, els mots segents
cstig, nufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, WIJ, adob, CPJh, r<d.J.
3. Les formes verbals de primera persona del present d verbs acaben
en nc. tot i que altres formes verbals van amb ng med1al.
Aix, .tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc.'. a;abades ,:' malgrat
la" g" de "tingui", ''vingui", "vengui", "entengui'', 'estt:-ngm , compren-
gui"
Exercicis
4. Escriu la forma masculina dels mots segents
1. centrfuga: ... ;biloga: .... ; sociloga:
2. fluida : ..... ...... ; demagoga : .... ; freda ...
5. Escriu un derivat acabat en -tudo en - tut, segons que la forma sigui" etud",
"itucl" o b de "consonant" ms "tuf'.
1. exacte .recte : .. , acte :
2. pulcre . .. , alt : .; sol
3. virtus : .. ; senil : senec .. ........ ;jovent
6. Escriu la primera persona del present d'indicatiu dels verbs segents.
Exemple : "entendre", jo entenc.
1. prendre .; ven1r . . i retenir : ... ,
2. ofendre : ................ . .; pretendre : ; estendie:
7. Completa els buits amb les lletres b, d, g o b p, t, c.
1. Provin. d'una zona de clima humi. i que h fa molt de fre.
2. Tin. molta se.; em refrescar menjant uns quants prsse.s;
3. Fa fsti. el Jqui. que sur. de l'interior d'aquests tu.s tan rne.s;
64

H


'I
!I

P.
i
I
I
l
4. T una carcter tmi., per gens fedste.
5. No enten. com has a;;cepta. aquest encrrc.
Cl. El su. d'aquell pas s cli., per el nor. s gela.
11.3
El so "p", "t", "e" a l'interior dc mot
muda.
'' t" final
1. A fi de sl.laba, per no a final dc mot sin a l'int.(:rin,. d'ttna prt.:-:nda,
r.amb.: existr' x: el J,Jhtc e! :) ;, 1., e tu.l corn n c11
"d") "g".
''I."
., '
En aquest cas, consultar el dicciollari i pensar, a ms, que catal-
castell solen coincidir.
Aix, apte, absolt1t, a.dmetre. atleta, ignorar, ictercia.
Conv, per, tenir en compte la grafia dels mots
cognom, s1gnar, augment, czema, dissabte, subtil, dubte, de
sobte, submergir, subministrar, subscriure, substituir, cabdal,
cabdelf, cabdill, pneumtic.
2. A ms de la "t" final muda de les formes verbals de gerundi (aix, "anant",
"cantant'', "fent") i d'alguns adjectius (aix, "elegant'', "intc:!.lig;nt", ''ama-
tent"), tenim els casos especials tant, tan; quan, quant; gran .
a. Generalment tan es correspon amb el castell "tan", i tA.nt, amb
"tanto
11

Aix, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs

i noms.
Per exemple, a Ics fra..<;es :
No s tan bonic com dius; s un home tan agradable!; s'hi est
tan b aqu; no ho fa tan malament; avui no fa tant fred com
ahir; hem rigut tantl no corris tant!
b. El mot quan indica" temps''; en canvi, quant significa" quantitat" .
A ix, Quan vindr en Joan? Quant trigar a venir? Quant fa que sen 'ha
anat? Quan sen 'ha anat? Quant val aix? Quant en vols. de sucre?
c. El mot gran s'escriu sempre sense" d" final, malgrat el derivat" grandesa".
65
Exercicis
8. Escriu un sinnim dels mots que hi ha en negret<-!. a les frases segl_i_ents. Tria'l
CJ1trc cb !Ito!.:-; csnlclltaL'> a \e:- normc:;.
1. Ha!> firmat els documents:
2. llan demanat una pujaa dels sous :
3. S'han in:mergit dins l'aigua:
5. De cop van irrompre a Ja sala :
6. Han canviat les cobertes de les rodes :
7. Es tra.cta del capitost de la rcbel.li:
8. IIan tingut una vacil.laci en el moment de decidir-se :
9. T u/la granissada a la. pell:
10. S'ha desenrotllat el fil de llana:
9. Escriu en els buits tan o quan o quant.
1. t'ha costat Ja cartera? .............. l'has comprada?
2. Avui fa un d;"a. . .. bonic! Feia .. . , .. de temps que plovia! No
s ........ durar, per, aquest bon temps.
3. Ell s .. capa de fer-ho, que m'esgarrifo. hi penso.
4. No en sabia .. . , d'aquest tema, com ]agent podia pensar.
el sentien parlar.
. Se 'i veia ............... feli que no s'entn que estigui ara .. ..... deprimit.
10. Omple els buits amb les lletres p, t, e o b, d, g o b deixa el punt en blanc.
1. Quan. si.nis el document, fes-ho amb el nom i els co.noms;
2. Dissa.te es produ un au.ment so. tat de temperatura;
3. Una pregunta su.til: quan. es va iniciar el desgel en les relacions EUA-
URSS?
4. L'estel vola. tan. i ho fa tan. alt, que no tindr prou cordill al ca.dell;
5. T'in. els meus du. tes que aquest su.mergible funcioni;
66

jl
![

" 1[
I,
li
11
i
:[
Jl
il
il
li
"
,,
"
\l
il
11
l
6. Quan. bufa el vent del nor. fa un fre. que ,ela;
7. Escrivia sobre l'au.ment de la soli tu. entre lajoventu.
8. encn. co:n h:i pogut aJlrovar <quclla ho trobo La.n. es-
trany!
9. Quin f.sti. de dia! Tan. esplndi. com era i, de so. te, plovent!
.10. Ili devia haver uns su.tils indicis de canvi d'actitu. entre els membres del
ge 'c:rr.;
11.4 Les lletres C-Q
o Generalment, el so "qua, qe, qi, quo" sona com a diftong i, per tant,
s'escriu en q.
Aixf, eis mots qiesti, quan, quantiiat, qualitat, quaranta, quota de paga
ment, quasi.
Observem que cal evitar la pronncia simple "curanta, custi, ca...,i, cali tat,
canti tat".
Hi ha. uns pocs mots que tenen el so de" cu" escrit en e, ja que no formen
diftong creixeu t. En t.ot cas, si el formen, aquest s decreixent.
Aix, cua d'animal, cuoca d'auimai, evacuar una zona, sense diftong, i
cuina, cuir, cuirassa, cuitar, cuita- corrents, amb el diftong "ui" decreixent,
com en el cas del mot trui ca .
Els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en" cu", s'escriuen
en e, ja que no formen diftong.
Per exemple, vacu : vcua; innocu Inncua; persp1cu : perspcua;cons-
picu : conspcua .
En c<Lnvi, els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en" e",
s'escriuen en q, ja que, en aquest cc.s, formen un ditong creixent .
Aix, oblic.' obliqua; inic: iniqua; '!entrloc : ventrloqua.
6
Exercicis
11. Ca!lvia el gnere dels mots segents si estan en mascul, escriu-los en
femen, i a la inversa.
1. conspcua :
. ..... oUiqua: ......... ,
2. ventrloc : ....... ; perspiw : ........ ,
3. IniC; ......... .. . .. , vacu : .......... .
12. C<tnvia el mot que hi ha en negreta pel que hi ha entre i torna a
escriure cada frase.
1. Sn substncies inncues (productes)
2. Es tracta d'una acci iniqua (<tcte)
3. Sn uns homes ventrlocs (dones)
4. Traa unes lnies obliqes (angles)
5. s una exposici vcua (contingut)
68
12 APLECS CONSONNTICS
12.1 Aplecs amb la N i la M
En general, s'escriu n davant de "f' im davant de "m", com passa amb tots
aquells mots que comencen amb els prefixos con, en, in.
Aix, confiar, comm;;-mon:r, enfilar, ernmahltir, infeli, in1mediat.
Casos especials
Fan excepci a la norma general el casos segi.ients :
o Els prefixos runfi i circurn van escrits amb una "m".
Aix, amfibi, amfiteat.rc, amfitri, circumferncia, circumflex, circumval.laci.
" Tamb s'escriu mf e!s mots segents : mfora, cmfora, mfasi, pamflet,
triomf, xaillfr, simfonia, nimfa, limfa, pmfil, trumfo, samfaina.
o Hi ha uns pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix,
enmig, granment.
Exercicis
1. Segons la norma general, c,onstrueix mots compostos afegint els prefixos con,
en o in als mots segents, canviant la "n" per la "m" quan calgui.
En alguns casos, caldr afegir el sufix verbal corresponent (-aro -ir).
Aixi: "mandra" emmandrir; "farina" : enfarinar.
1. Amb el prefix con
figurar, moure, fabular, mutable, federar, memorable.
2. Amb el prefix en :
muralla, fang, mscara, front, marc, fort.
3. Amb el prefix in
mobilitzar, filtre, moble, flexible, mllorable, fidelitat.
69
2. Escriu els contraris dels mots segents, afegint els prefL'ms in o im segons hi
correspongui :
1. mortal : . .. ; feli: .; mora/:
2. !init : ..... ;madur: ........ ; fal.lible:
3. n1ere."';ut: .. ......... ;franquejable: ..................... ; mObil:
4. fidel: .... ;manejable: .. fatigablc:
3. Escriu el verb curnsJ,OHcnt a l'a.cci definida:
1. Guardar en un magatzem:
2. Posilr mid :
3. Tenir molta. feina : anar ...
4. Dirigir un focus cap a un objectiu :
5. Posa; una mordassa :
6. Posa:- una aixa a alg :
4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buils amb mon.
1. Aquell escrit era un pa..flet.
2. Ha trio.fa.t l'orquestra. si.fnica. de Viena.
3. E. mig d'aquell xivarri no se sentia res.
4. Ha posat molt d'.fasi en la seva resposta.
5. L'autobs de e ireu. val.laci s el 44.
6. L 'a..fiteatre conserva intacte Ja semcircu.ferncia de la graderia.
7. Hi Jut una exposici d'.fores rorr:a.nes.
8. Al xa.fr de casa. meva JJi lw un quiosc.
9. IIan consirut un vehicle a.fibi molt sofisticat.
10. L 'a.fitri rebia tots els convidats amb molta cerimnia.
70
I
l
I
,,
:
"

I
I
'I
'
l'
'
li
,,
,,
li
j!
!i
'I
.
I
I
l
I
1?.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV
1. Moltes paraules acabades en sum pte i en sumpci duen mp elles i altres
mots de la seva famlia .
\ ix, asswnpcir, assumpte, exempci, exempt, ,resumpci, presumpte .
Entre altres, tamb duen rnp els mots temptar, atemptar, temptaci,
prompte, promptitud, s/mptoma, i els. seus derivats.
2. Casos especials .
a la grafia lllOLs impremta, empremta (o petja), premsa,
tramvia, triumvir, somriure i derivats.
3. El cas del mot compte i els seus derivats.
" Quan equival a "clcul" va escrit mp.
Aix, fer o pa.5sar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte cor-
rent; demanar el compte o factura.; pagar al comptat; tenir en compte;
anar amb compte.
.., Quan equival a "rondalla" va escrit nt.
Aix, explicar un conte; con tar o explicar una. histria.
Quan equival a "ttol nobiliari" va escrit rnt.
Aix, els comtes de Barcelona.; la ciutat comtal; un comtat; la comtessa..
Exercicis
5. Omple els buits amb m, n o mp.
1. Un co ... tador electrnic co .. ta. el temps amb una gran precisi.
2. La ciutat de Barcelona rep el nom de "ciutat co ... tal" perqu era on resi-
dien els ca ... tes-reis catalans.
3. Co ... tar una histria vol dir el mateix que "explicar una histria".
4. Els assassins Yan deixar empre ... tes digitals pertot arreu.
5. Hi ha una exposici de pre ... ses antigues.
6. L'acte d'investidura fou molt su ... tus.
7. Aquell noi ha quedat exe ... t de fer el servei militar.
8. S'estableix una exe ... ci en el pagq.ment d'impostos en cas de retolar la
botiga en
71
9. No caiguis en la te ... taci de menjar dolos, que t'engreixars.
10. A l'exposici es poden veure uns tra ... vies antics molt ben conservats.
ll. Tingues en co ... te qur. a l'hora de p"-ssa.r co ... ies cal anar amb molt dc
co ... te dc no equivocar-se.
12. En aquella poca es produen molts ate .. tats.
13. Tots els s...tomes assenya.len una millora de la situaci econmica.
14. Cra. un indivd presu ... tus i rn:-r--a.rat.
15. Ca ... tat i debatut, no h ha res ms a co .. tar . .la t'ho he explicat tot.
12.3 Altres aplecs
Hi ha uns pocs mots que dupliquen alguna consonant, com ara :
gg En els mots suggerir, suggeriment, suggesti.
dd En els mots addici, additament, addicci, addicte, drogoaddicte, adduir.
mm En els noms propis Emma, Gemma (a diferncia de la lletra "ema" o de
la "gema o rovell"), summa C'compilaci"), summe ("suprem"), gamma.
nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i
derivats.
Exercicis
6. Escriu en els punts suspensius g o gg, do dd, m o mm, n o nn.
1. L'acc d'afegir o agregar una cosa s'anomena. "a ... ici".
2. Fer una insinuaci a alg s su ... erir-li alguna cosa.
3. Trobem la lletra "e ... a" repetida en els noms propis femenis "E .. a" 1
"Ge ... a".
4. Ajuntar una cosa a una altra, de manera que aquella depengui d'aquesta,
bo indiquem amb el mot "a ... exar-".
5. Trobem la lletra "e ... a" repetida en els noms "A ... a" i "S'usa. .. a".
6. Un perode de dos anys s'anomena "bie .. .i''.
7. Cal revisar totes les co .. . exions elctriques.
8. Podia escollir entre una mplia ga ... a de colors.
72

li
l
!I
I


li
!
I
I
I
'
O. La recopilaci dc totes les parts d'una cincia s'anomena "s u .. a"
10. Era un fet d'una gran importncia: de su ... a importncia.
11. Una pcrsonR. inclinM!a iil r::onsum d'un produrte s un a .. id.c.
12. Els conservants que s'afegeixen als aliments envasat.s s'anomenen a .. it;us.
13. Les raons a ... uidcs per la. part contrria no eren gens conl-'inccnts.
11. Una cosa que esl.imula el pensc..mcnt s un-1. cosa su ... estiv<L
15. Estaven restaurant les dependncies a ... exes dc la otsa.
7. Completa les frases segents amb la lletra o aplec consonntic apropiat.
1. Aquest a."su .. te que a la pre ... sa s una i ... omltat.
2. A Ja ciutat co .. t.al circulavii un tra ... via dc circu .. val.iA.ci.
3. Per les empre .. tes digitals han descobert el pres u .. te autor de l'ate .. tat.
4. Les seves filles es diuen : A ... a, E ... a, Gc ... n. i Susa ... a.
5. Han e ... agatzemat tots aquests productes que estan exe .. ts d'impostos.
6. M'enfarfega passar co ... tes; necessitaria un co .. table.
7. Aquesta sa .. Jaina preparada cont uns a ... tius autoritzats.
8. Cal anar amb co ... te amb els pa ... flets trio .. .falistes.
9. Co ... ecta el co ... utador veurem com funciona aix.
10. Els a ... exos d'aquest treball sn encara a la impre ... ta.
11. Ha fet un bon su ... eriment per fer el local ms co .. fortable.
12. La interpretaci d'aquesta si .. .fonia s i ... illorable.
13. Has de tenir en co .. te que encara no ho ha co .. tat p;ts tot.
14. El co ... te ha comprat aquelia finca al co .. tat.
15. Pots co ... tar! S no van amb ms de co ... teja s'ho trobaran.
73
12.4 La "ela" gen1nada
Cal tenir en compte que la pror:ncia no ens sols indicar quan un mot va amb
1.1 o amb una 1 sola. Per tant, <>1lv conixer de mernria els mots ms corrents
que duen "ela gtmin(l_d,'l." i, en cas de dubte, consultar el diccionari.
Tot j aix, podem guiar-nos per les orientacions segents :
1. Mots populars que van amb "li" i que tenen un significat semblant als
cullisrnes, que duen U.
Aix peJJ, pd.lcula; aixella., axil.lar; wdall, metl.lc; c:..tbell, capil.Jar;
cancell, cancel.lar; cristall, cristal.l;
2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia"
("arnb'' : "col") i "negaci" ("no" : il").
Aix, col. laborar, col.lecci, col.locar, col.legi, col.lisi, col.loqui; il.Iimita.t,
il.l/cit,. il.lcgal, il.lugic, il.legltim.
3. Parelles de significat diferent segons duguin "Ll" o no:
Aix a.J.locuc (discurs), elocuci (manera de parlar); al.ludir o a1.lusi
(referir-se), eludir (defugir); vil.la (torre), vila (ciutat petita); estel.lar
(sideral), estelat (estrellat); anul.lar (fer nul), anular (dit anular).
4. Mots corrents que duen 1.1 :
al.legar, a.l.lucinar, al.lrgia., aqua.rel.la., pa.rcel.la., cel.la, mor-
tadel.la, Compostel.la, novel.la, til.lJ. tranquil.la, goril.la, cavil.Iar,
oscil.lar, insta.I.1ar, apd.lar, sol.licitar, rebel.lar-se, Brussel.les,
bl.lic, cl.lula, idil.li, intel.ligncia, fal.lera. pl.lid, poUen, paral.Jel,
penicil.lina, pol.luci, sa.tl.lit, pusil.lnime, putxinel.Ji.
5. Mots que no duen 1.1 :
Entre d'altres, religi, celebrar, celebraci, alegre, soluci, solucionar.
Pel que fa als nmeros, alguns que comencen per "mil", van amb 1.1
ml.lsm, mil.lenari, mil.limetre, mil.lgram.
En canvi, d'altres van amb una sola "l" mil, miler, milenar, mili.
Exercicis
8. Escriu el contrari dels mots segents, fent servir el prefix negatiu "i1".
1. llegible: ........... ;limitat: ....... .. ... ;lcit:
2. lgic: ... ; licitud : ..... ; legal:
74
li
l'
'I

il
i
j
li
li

t
i
j
!
l!
:
1
i
/
I
l


i

li

;:
9. Compl.:;ta els bni::.s amb "l" o "l.l", tenint en compte la llista dels mots que
duen "l.l" i els que no en duen.
1. El 1988 es va ce .. ebra.r el mi .. cnari dc Catalunya.
2. Cada mi .. gn:l.m d'.quest producte val un mi .. i.
3. Almenys hi havia un mi .. er de joves: a tothom se'l veia molt a .. egre.
4. La so .. uci del problema estava cada. cop ms allunyada.
10. E;:;criu un que dugui ''!.l" que >.:Itli1a.rentat amb un Jels que hi
ha a h liista segent i que duen "ll".
1. corall : ... ........... ;llum : .......... ............. ;fallar: .. ..
2. mall: ........... ;flagell: ....... ;metall: .
11. D'acord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases
segents :
1. En aquella vi .a, lli havia una vi .. a modernista. molt famcsa.
2. El conferenciant va demostrar en la seva a .. ocuci posseir una gran e .. ocuci.
3. El po/tic entrevistat ha. e .. u dit respondre sobre l'afer al qaal havia a .. u dit
el periodista.
4. Era una nit tota es te .ada. quan llanaren el coet cap a l'espai este .. ar.
5. Ha a.nu .. a.t totes les visites previstes.
6. S'ha {et mal al dit a.nu .. ar.
12. Completa els buits de les frases amb 'T' o "l.l".
1. L'i .. ustre conferenciant va fer una. a .. usi a aquest tema.
2. El conductor, que sort i .. s, e .. u d ima responsabilitat.
3. Han insta .. at uns sa.t .. its b .. cs a l'espai este .. ar.
4. Els subreto .. ats de la pe . .cula eren del tot i .. egibles.
5. IIi ha un mi .. er de so .. icituds d'anu .. aci de matrimoni.
6. La. reuni de caps d'estat tindr lloc a Brusse .. es.
7. Va actuar en tot moment amb molta inte . .igncia i tranqui .. tat.
8. El mi .. enari va ser ce .. ebra.t amb tota so .. emnitat .
75
-

DD r vruVlAl'Ll' DE PLURAL
13.1 Terminacions de mascul singular en E i en O
Els noms i adjectius acabats en e o b en o, en singular mascul, i en a, el
femen, fan el plural afegint s al mascul i canviant la" a" per es en femen.
Completa, segons el model, la srie
Taula-I
o e
monJO
tendre
minso
Comentari
a
monJa
mestra
esquerra
guerxa
s
monJcs
agres
sogres
es
monges
fondes
Els mots minso i guerxo tamb poden ser minse i guerx.
Exercicis
1. D'acord amb el model de flexi vist a la Taula-1, reescriu cada frase amb el
mot que hi ha entre parntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.
1. Un altre cop (vegada) compra't els pantalons (faldilla) ms amples i cmodes.
2. Amb els ingressos (ingrs) tan minsos, aquells obrers (gent) eren molt
pobres.
3. Sn persones (un home) molt cultes, els meus sogres.
4. He comprat una flassada (coix) molt flonja.
5. Ells (ella) van ser deixehles d'aquell gran mestre.
6. Sobre aquest fet tinc unes idees (coneixement) molt vagues.
76
L
'I
li
i

I

13.2 Terminacions de mascul singular en U o en I
Es tracta d'un tipus de mots que presenten aigunes dificultats addicionals
Els femenins s'han d'acccntua.r perqu els mots passen a ser esdrixols,
excepte quan el mascul a.caba en gu o en c.
Aix, vidu : vdua, vdues; aeri aria, aries; per ambigt1 ambigua,
ambiges; oblic : obliqua, obliqes.
o Sovint trobem que molts escriuen la terminaci "u" en ducs "u" en lloc
de fer-ho aJ:tb una sob "u", corn t.r;1duir::. ..!! ca..'> te llit" u o".
Aix, continu, assidu, contigu.
Tamb, a vegades, alguns no encerten a donar la terminaci catalana "i"
en mots on el caste1l escriu "eo".
Aix, idoni, homogeni, corpori.
Completa, segons el model, la srie segent :
Taula-I!
u - i
vidu
aeri
instantani
exigu
assidu
ua- ia
vdua
ana
espontnia
contnua
us - is
vidus
a ens
ingenus
simultanis
ambigus
homogenis
77
ues - leS

aries
suprflues
idnies
Exercicis
2. D'aconl amb el model de flexi de la Taula-II, reescriu cada frase amb el mot
que hi ha. ntre parntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.
1. Autors (autora) contemporanis:
2. Traos (lnies) continus:
3. Carcter (personalitat) sanguini:
4. Persone..: (homes) ingnues:
5. Judicis (solucions) erronis:
6. Homes (dones) ventrlocs:
7. Llibre (soluci) idoni:
8. Exposici (contingut) vcua:
9. Gn1p (colla) homogeni:
10. Aspecte (aparena) corpori:
13.3
Terminacions en diftong del mascul singular
C::1.l distingir els casos dels mots acabats en au, iu, ou, que fan el femen en ava,
iva, ava, dels casos en eu, la majoria dels quals fan el femen en ea.
Aixi, flexionen com blau, blava, blaus, blaves, entre altres, els mots esportiu,
nou, natiu, tou.
En canvi, flexionen com europeu, europea, europeus, europees, entre altres,
els mots reu, ateu, hebreu.
Comeniari
Els possessius meu, teu, seu mantenen, en el femen, la" u" en la variant
valenciana ("meua, teua, seua"), per canvien a "v" a la resta el domini
lingstic ("meva, teva, seva").
El mot "jueu" canvia a "v" en el femen ("jueva"), i el mot "hereu" pot
fer el femen en "u" o en "v" ("hereua" o "hereva").
El mot "natiu" fa el femen" nativa"
1
per el seu sinnim "nadiu" mant
la" u" : "nadiua".
78
I
i

Exercicis
3. Reescriu cada amb el mol que hi ha entre parntesis, fent els canvis
nece:-:;;aris en les terminacions.
1. L'idioma (ilengua.) hebreu s propi del poble (gent) jueu.
2. L'aspiraci dels estats (comunitat) europeus units.
4. El professor (professores) d'angls s nadiu.
13.4 Ter1ninacions de mascul singular agut
En catal oriental no se sol pronunciar la "r" final, per la qual cosa alguns mots
acabats eu vocal tnica es confonen arnb els acabats en "r" muda.
Cal distiHgir, dons, dos casos :
e Terminaci del mascul singular en r muda.
En aquest cas, la "r" es pronuncia en el femen, com cuiner, cuinera.
e Terminaci del mascul singular en vocal tnica.
En aquest cas, apareix una "n" en la forma del femen, com germ, ger-
mana; genu, gen uifla.
Cal tenir en compte que els mots acabats en vocal ms "i" tnica, cal
escriure diresi tant al emen com als plurals.
Aix, flexionen com cuiner, cuinera
1
cuiners, wineres, entre altres, els mots
feiner
1
clar, forner.
En canvi, flexionen com germ, germana, germans, germanes, entre altres,
els mots cos, ve, genu, com.
Casos especials
Acaben en r i no en vocal els mo<.s pilar, senglar, senar, dur.
Per aquests mots fan el plural en rs (pilars, senglars, senars, durs).
" En canvi, els mots lil, bisiur, sof, malgrat que acaben en vocal tnica,
fan el plural en s (lils, bistus
1
sofs).
79
e El mot orfe pot fer el plural tant rfens com orfes, per el femen du sempre
"n" (rfena, rfenes).
Alguns mots, com ara home, cove, jove, que generalment fan el plural en
''s", tenen tamb la forma antiga "ns", encara viva en la variant occidental
del catal (hmens, jvens, dn-ens).
Exercicis
4. Tenint en compte, sobretot, els casos especials, completa els buits de les
fn-""'s scglient.s amh el mot apropi:: ..
1. Aquella nena va quedar . des dc molt petita.
2. Es tracta d'una.recepta molt corrent o ............. .
3. Van sortejar, entre els caadors, a parells o
caa dels porcs .
de fer ous ..
........ , els llocs de
4. Damunt dels ... de la sala d'espera del cinirgi, hi havia
dins d'una vitrina una coJ.lccci de
5. Aquell edifici s'aguantava damunt de quatre
armat.
13.5 Problemes ortogrfics en la flexi
antics.
dc ciment
La flexi nominal produeix uns canvis ortogrfics estudiats a l'apartat correspo-
nent.
Repassem els casos ms importants :
Si el femen acaba en un grup de consonants, el mascul s'escriu amb la
mateixa lletra.
Aix! segueixen el model de covard, covarda, covards, covardes! entre al-
tres, els mots verd, president, llarg, profund, ronc, esquerp, superb.
Si el femen s un mot esdrixol acabat en ida, el masculi acabar en id;
si no s aix, acabar en it.
Aix, segueixen el model de clid, clida, clids, clides, entre altres, els
mots pl.lid, cid, slid, cndid.
En canvi, segueixen el model de humit, humida, humits, humides, entre
altres, els mots buit, mut, bullit, florit.
e Els femenins aCabats en goga, fuga i Ioga es corresponen amb els masculins
acabats en gog, fug, leg.
AL.,d, demagog, demagoga; prfug, prfuga; psicleg, psicloga.
so
o Atenci amb la d final dels mots fred i flid.
El mot >!fluid", com a nom, va escrit en "d", per no pas com a participi
del verb "fluir", que va en "t".
Aix, El fluid elctric, per El trnsif. h?.. f!1t molt b, avuJ
Exercicis
5. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parntesis, fent els canvls
necessaris en ls terminacions.
1. Habitaci (aire)
2. Elecci (joc) vlida:
3. Terrassa (terra) humida:
4. Casa (nen) polida:
.5. La seva (el seu) neboda:
6. Acci (serve) rpida:
7. Pista (indici) seguida:
8. Tarda (mat) plcida:
6. Canvia el gnere dels mots segents :
1. arqueloga
.; psiclegs ........ ; anlogues
.. .... ,
2. socileg:
.... ; biloga:
..... ; zologues :
7. Omple els buits amb el mot adequat.
1. 1:.1 monestir data de l'antigor: s molt
2. Era al cor de l'hivern : feia molt de .........
3. Avuilacirculaciha ....................... .
perfectament; s'observa un
continu de cotxes.
4. En Llus estudia pedagogia i biologia: vol ser.
.. ... 1 .
5. Ella s cega d'un accident, per ell s .. ..
de naixement.
6. Fa molta demaggia; parla com un ..... ..
7. Es tracta d'una persona ferstega; t un carcter molt
8. Una mquina centrifugadora es ba..'>a en un moviment .
Sl
14 EL FORMANT -OS DE PLURAL
14.1 Noms i adjectius que fan el plural en -OS
Generalment, els mots aguts que tenen el mascul singular acabat en consonant
afegeixen -os a la forma del plural, -a al femen singular i al femen plural.
Et Ci. J 'acabar en consonant conH lrtc. que eu i a formaci del femen i dels
plurals es produeixin alguns canvis ortogrfics.
Aix, a ms d'alguns mots que dupliquen la "s" final si aquesta passa a sonar
sorda
1
els mots acabats en , j, sc passen a escriure' s e, g, qu, respectivament,
en el femen plural.
Completa la srie segent, segons el model:
consonant
pags
Comentari
a
pagesa
malaltissa
COIXa
trista
os
pagesos
perplexos
bascos
mixtos
es
pageses
dolces
roges
Els quatre darrers mots del model, o sigui, les paraules acabades en
sc, ig, st, xt, poden formar el plural afegint -s o b
Aix, bascos o bascs, rajos o raigs, tristos o trists, mixtos o mixts.
En aquest cas, si acaben en "s'', aquesta sol ser muda.
En catal central sn considerades ms planeres les formes acabades
en "os" i, per tant, ms literries, les que acaben en "s" muda.
Exercicis
1. Escriu el plural dels mots segents, en s o ss, segons que la essa soni sonora
o sorda en el plural.
1. Un tapis gris :
2. Un congrs submis:
82
3. Un inters confs :
4. Un progrs esc.c; :
5. Un a \'is concis:
6. Un excs de comproms :
7. Un accs perms :
8. Un gm fracs :
2. Els mots segents se sokn pronunciar, a vegades, sords, quan sn sonors i
van escrits amb una sola s.
cas, pas, gas, g1mns, mas.
Completa.amb aquests mots Ics frases segents :
1. Compte! Emanaci de . txics.
2. Sn molt rics els del Nord.
3. Sn uns difcils de
4. Aquell poble est format per molts .......... disseminats.
5. Hi ha. pocs
ci u tat.
i altres instal.laons esportives en aquella
14.2 Noms i adjectius que fan el plural en "s"
Hi ha uns pocs mots que col.loquialment prenem com si tinguessin el plural
acabat en os quan el tenen en s.
Sn els segents : nu, nus; cru, crus; dur, durs; senar, senars.
Aixi, el nu o els nus d'un quadre. diferent del "nus" o els "nusos" d'una
corda; aliment cru o aliments crus, i no pas "crusos"; seient duro seients durs,
i no pas "dusos''; nombre senar o nombres senars, i no pas "senassos".
Exercicis
3. Amb els mots citats a les normes. completa les frases segents :
1. A.quell pintor dibuixa uns .. .. .... magnfics.
2. lvf'agraden els bistecs fora .
3. El diamant s un dels minera.ls ms
4. S'ho han j11gat tot a parells o ................ ..
83
14.3 Sufixos de derivaci acabats en "s"
Ca1 anar amb compte a l'bora d'escriure els plurals dels mots que acaben en s
en singular, ja que a vegades la pronncia errnia ens mena a escriure incorrec-
tament la "s" o "ss'' dels pl11rrtls.
En aquest sentit, ens pot servir d'ajuda la regularitat que presenta la derivaci
nominal.
Sufixos -s, -s sonors.
En els mots que ill(liqucn ,_1rit,(n i acaben <tmb el sufix - < ~ s , aix com-en
aquells adjectius formats amb el sufix -s, la essa passa a sonora en el
femen i en el plural. Per tant, s'escriu amb una sola essa.
Aix, polons, polonesos, polonesa, poloneses; espants, espantosos, espan-
tosa, espai? toses.
Sufixos -dis, -clissa; -s, -assa sords.
La essa d'aquests sufixos es mant sorda en el femen i en el plural. Per
tant, s'escriu amb dues esses.
Aix, espantadis, espantadissos, espantadissa, espantadisses; senyors, seny-
crassos, senyorassa, senyorasses.
Exercicis
4. Sufixos -s, -esa, -esos, -eses.
1. Escriu els mots que falten a.la srie segent, d'acord amb el model
corts cortesa
anglesa
burgesa
cortesos
empordanesos
japonesos
corteses
xineses
2. Escriu l'adjectiu que correspongui al complement que hi ha entre cometes
a les frases segents.
Protesta dels obrers "de Polnia" :
Productes extics "de la Xina" :
Noies "d'Esccia" :
Rondalles "de Frana" :
84
I
5. Sufix -s, -osa, -osos, -oses.
Amb aquest sufix forma un adjectiu amb cada un dels mots s8gijents que
completi les frases.
vlua, greix, espai, avantatge, sabor, e:=:gn.rrifar, verd, vermell, hlau,
groc.
1. La casa s gran i amb fora espai. s una casa molt ..... .
2. EII duia els cabells bruts i amb greix. Els duia ...
3. Coses de molt valor. Coses ........... .
4. Una bona compra. Una compra en condicions ........... .
5. Aliments amb molt sabor. Aliments .
6. Relats que fan por. Relats ......... .
7. Una posta de sol ........................ .
8. Aigua plena d'algues, amb unes tonalitats ......
9. Cel clar, d'horitzons ........................ .
10. Camps de blat amb tons .................. .
6. Sufix -ds, -dissa, -dissos, -disses.
Amb aquest sufix forma un derivat dels verbs segents i completa els buits:
1. Enraonar : sento una gran
2. Xisclar : sento una forta ....
3. Dringar: sento una ........... . d'esquelles.
4. Bellugar : s una persona molt ........................ .
5. Trencar : fer una ......................... . de vidres.
6. Fondre's: per la feina, ella es fa
7. Encomanar: fa unes rialles .....
8. Vinclar-se : canya prima, ................ .
9. Enamorar-se : persona molt .
10. Enyorar-se : gent ................ .
85
7. Sufix -a.ssos,
Forma un amb els mots bo, barca, paper, mare, pi, i completa les
frase segents :
1. Van a pescar amb una .
2. Fa uns grans .......... . com a actor.
3. Aquella mare est feta una .................. .
4. La .. ... V<l b enccnJre [oc.
5. Aquells homes-sn un tros de pa: sn uns
14.4 A.djectius i noms acabats en "", "x", "xt"
Ajectius acabats en .
Els adjectius acabats en vocal ms (a, i, o), no afegeixen "a" al femen
singular, sin que aquest t la mateixa forma que el mascul. En canvi, el
plural s regular : es en femen, os en mascul.
Aix, un home feli, una dona feli, per homes felios, dones felices.
Adjectius acabats en -xt.
En .els mots acabats en -x, -xt no s'hi ha d'afegir cap "e" final al mascul
singular ni "es" al plural.
Aix, text, textos; complex, complexos, i no pas "texte", "com plexe",
"tex te:,', o "cornplexes".
Tot i aix, hi ha alguns mots acabats en aquesta terminaci que sn ad-
jectius. Aleshores s que tenen les quatre terminacions.
Aix, un fet complex, uns assumptes complexos, una cosa complexa, unes
coses complexes, equivalent a l'adjectiu "complicat". En canvi, si s un
nom. sols t dues formes : complex d'inferioritat, complexos industrials.
Noms plurals acabats en -s, -xs.
Uns pocs noms monosl.labs femenins i algun mot pla acabats en-o en
fan el plural afegint ,s" en lloc de "os".
.Aix, les fals
1
les cals, els apndixs, els ndexs, els tlexs, les hlixs (que
tamb pot ser "hlices").
86

'
'
:
Exercicis
8. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parntesis, fent els canvis
que convinguin.
1. Un noi capa (noia):
2. Un carcter auda (actituds):
3. Ell s molt feli (ella):
4. Una versi vera (fets):
5. Un producte efica (accions):
9. Escriu en plural els mots que estiguin en singular, i a la inversa.
1. perplexos : ..... ......... .. , text :
2. contextos : ..... , annexes : ........ ,
3 fix : .. ; complexos :
4. reflexes : .. ....... ; : .... ,
5. pretextos: .... , connexa : ..... ,
10. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parntesis.
1. Una acci reflexa i complexa (acte):
2. Ella es va quedar perplexa (ell):
3. T molts complexos (un):
4. T una feina fixa (sou):
5. s una. escola mixta (col.legi):
6. s un document annex (sn):
7. Nous complexos industrials (nou):
8. Era un context difcil de canviar (uns):
9. Tot s un pretext per no fer-ho (sn):
10. s ULi text difcil d'entendre (sn):
87
11. Completa les frases segents amb els plurals dels mots fal,
index, tlex, hlix.
1. Trobars aquestes dades en els . del llibre.
2. El pags coneix molt b els diferents tipus de
3. Tots aquests llibres tenen els equi vacats.
cal, apndix,
4. No fan servir unes gaire bones per emblanquinar.
5. s molt perills aproximar-sc a les dels avions.
6. S'han rebut dos ............ . de noticies d'ltima hora.
12. Completa les frases segents amb la forma adequada dels mots guix, calaix,
esquitx, coix, despatx, baix.
1. On sn els .....
2. Busca dins els
dels professors.
3. Du el vestit ple d'.
4. Els tamborets sn massa .
A ms, ballen : sn ..
per escriure a la pissarra?
de les taules de qualsevol dels .
de tinta.
i, assegut, no s'arriba a la taula.
13. Completa la srie dels mots acabats en -sc, - st, -xt, -ig amb les formes que
hi falten.
Fixa't en les modificacions ortogrftques que cal fer : e, qu; j, g.
1. brusca : ...................... ,
2. fixes :
3. mixta: ........ ' ....
4. bojos : ... , ..................... ,
5. mitja : ...................... , . 1
88
14.5 Plurals en "s" i en "os"
Viem (Secci 14.1.) que els mots acabats en sc, st, xt, ig podien fer el plural
" " " " E l d I .
en s o en os . ne cas e s mots acabats en 1g, el plural en "os" pot dur
"j" o b "tj", depenent de com s'escrigui el derivat verbal (o n0 verbal).
Aix, desig, desitjar, desitjos, desigs; sondeig, sondejar, SOiJ rfejos, sondeigs;
faig, fageda, fajos, faigs.
Exercicis
1"-L Escriu els dos possibles plurals dels mots segents :
1. marisc: .. ..................... , .... ..
2. raig: ........................ , ....
3. cost :
4. rebuig : ........ .. . ............. ' ......... ,
5. assa1g: ..
6. disc :
89
15
FORMANTS D'UNA TERMINACI
15.1 Els sufixos -a1re, -ista, -cida, -ble
Els noms i adjectius formats per aquests sufixos sn d'una sola terminaci, tant
per al mascul com per al femen, i formen el plural afegint s als que acaben en
"e'' o b canviant !a "3." per es als que acaben en "a".
Cal tenir en compte, per, que els noms acabats en -ble, a diferncia dels
adjectius, tenen les dues terminacions prpies dels finals voclics: e el mascul,
a el femen, es el plural.
Aix, Una dona cistellaire, un artista, un homicida, un home amable, una
dona amable, per, en canvi, Un bon deixeble, una bona deixebla.
Exercicis
1. Sufixos -aire, -is ta, -cida.
Afegeix un d'aquests sufixos als rnots segents i completa cada frase.
moda, rondinar, drap, paracaigudes, bolet, home, xerrar.
1. La Rosa coneix molt b les diverses classes de bolets
s una bona
2. En Joan fa vestits per a senyores: s un bon
3. La nena no para de rondinar : est feta una
4. En }fiquel s'enrol a l'aviaci. Hi fu de
5. Ja han trobat l'assassi: era un fams .....
temps.
buscat des de feia
6. La 1'1reus no para mai de xerrar: s una.
7, Aquella vella arreplega papers i draps : s una .
2. Omple els buits amb la forma apropiada dels mots segents, segons es tracti
de noms o adjectius.
amable, deixeble, noble, estable.
1. Aquella biloga havia estat ....
2. La mestra era una persona molt atenta i
3. La Nria tenia un tarann sincer i
.. ... d'aquell gran mestre.
4. La situaci es mantenia ........................ , sense problemes.
90
C - ~
:_I
15.2 Adjectius acabats en vocal neutra
Els adjectius acabats en vocal neutra sn, alguns d'ells, d'una terminaci i,
d'altres, de dues. La majoria coincideixen amb el castell.
Aix, ''tl acre solcr,;ne, una cdebraci soicnwe; en canvi, un acte digne, una
acci digna.
Cal fer, per, dues precisions:
Solament els mots pobre, rude divergeixen del castell.
Aix, en catal, d Jvt i'0bre t dtws terminacions: una per a cada gnere
(un home pobre, una dona. pobra). En canvi, el mot rude t, en catal,
una sola terminaci (un home rude, una. dona rude, actuar rudement).
Hi ha alguns noms d'origen geogrfic, que sn d'una sola terminaci,
acabada en a.
Aixi, un o una belga, un o una. persa.
Exercicis
3. Escriu en els buits de les frases segents els mots :
lliure, belga, tnue, pobre o pobra, entusiasta, bilinge.
1. En Joan s un seguidor enfervorit o ..
de Blgica, o sigui, de l'equip.
de l'equip de futbol
2. Una esperana molt lleu o
dona.
de millora va revifar aquella
3. Aquella ciutat est. d'impostos de duana.
4. Domina b totes dues llenges familiars : s una persona ....................... ..
91
15.3 Terminacions AL, EL, IL, ANT, ENT
La majoria dels mots acabats en aquestes terminacions tenen una mateixa t e r ~
minaci tant per al masculi com per al femen.
Aix, Una cosa real, grcil, subtil; unl. persona elegant, amatent.
Cal recordar que els adjectius acabats en les terminacions a,ilo tamb
tenen una sola terminaci en singular, per dues en plural.
Aix, Un home o una dona. capa; per Uns homes capaos, unes dones
capaces.
Comentari
Hi ha alguns mots que, tot i acabar en aquestes terminacions, tenen
dues formes : una per a cada gnere.
Els ms corrents sn : mal, mala; paral.lel, paral.lela; tranquil, tran-
quil.la; cruent, cruenta; content, contenta; atent, atenta; sant, santa.
Tamb tenen dues terminacions els cultismes acabats en- lent, com
violent, violenta; valent, valenta, excepte equivalent, que t una sola
terminaci.
4. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parntesis.
1. Sn unes (una) coses fcils de fer:
2. Sn unes (una) cadires iguals:
3. Sn unes (una) feines intils:
4. Va ser una (unes) acci atro:
5. Home (dona) elegant:
6. Vestit (roba) diferent:
7. Fet (acci) violent:
8. Xicot (persones) atent:
9. Cintur (corda) tibant:
10. Home (gent) ignorant:
11. Homes (dona) corpulents:
12. Olis (aigua) bullents:
13. Lquid (font) picant:
14. Sucs (aiges) pudents:
92
15.4 Altres casos
Hi ha alguns adjectius que en catal tenen una forma per a cada gnere,
mentre que en castell en tenen una de sola.
Aix, trist, tri..:; U;; verd, verda; covard, co\ard.c; gris, gri;;;a; corts, cortesa;
com, comuna.
e Hi ha altres mots que sn del tot invariables, tant en gnere corn en nom-
bre.
A ixi, llapis
1
glol1us, plus, diiiuns, tipr1s, focus, portiS.
Exercicis
5. Completa les frases segents amb algun dels mots citats a les normes.
L Tenia una actitud amable i ................. . envers tothom.
2. Se li han petat tots dos .. . .... vol un altre .................. .
3. Ella s molt poruga i ..... . . ... davant els perills.
4. Desprs dels caps de setmana, els .. . ....... sn costosos.
5. A la feina, li deuen tots els ...... extraordinaris.
6. Ha comprat una faldilla de color fosc, ................... .
7. Li ban regalat una capsa de ....... . . ... de colors.
8. S'han fos els tres .................... que il.luminaven l'estadi.
93
16
FORMANTS ESPECIALS DE GNERE
16.1
Masculins i fe1nenins especials
Sufixos especials de femen : -essa, -ina, -iu.
Hi h' :tolt poques pn..ratdes femenines que els sufixos -essa, -ina
o -iu al mascul corresponent.
Aix, (iuc, duquessa.; heroi, herona.; emperador, emperadriu; actor, actriu.
El sufix -essa tant es pot referir a la muller de l'home que exerceix un
crrec o ostenta un ttol, com a la forma femenina d'aquests.
Aclualrnent es prefereix "ministra", "advocada" a "ministressa", "advo--
cadessa", fora d'alguns casos consagrats per l's (mestressa de casa, al-
caldessa, metgessa) o b de ttols nobiliaris o religiosos (comtessa, abadessa).
D'altra Landa, cal notar que s'ha de pronunciar sord aquest sufix.
Hi ha. uns pocs mots masculins que sn formats pel sufix -ot, que s'afegeix
a la forma del mascul.
Aix, merla, merlot; perdiu, perdigot; dida, didot.
Exercicis
1. Afegeix un dels sufixos -esSa, -iu, -ina als mots de les frases seg.ents.
1. La muller del bar i el ttol de .
2. El tutor d'aquella nena va llogar una .
3. A. l'arJtic Egipte els sacerdots i les ......
en l'organitzaci social.
......... perqu la instrwS.
tenien un paper clau
4. A l'poca. medieval, la Inquisici peiseguia les bruixes i els
5. El premi de poesia d" aquell certamen literari el va guanyar una
6. Els marits de les dides eren anomenats .
7. Les noies que acullen els "hostes" en un avio s'anomenen
8. La perdiu mascle s anomenada ..
94
2. Omple els buits arnb el mot femen o mascul apropiat.
1. La muller de l'emperador, l'
col.lecci dc joies molt valuosa.
Anna .Maria, tenia una
2. Hi l1a molt pocs pobles que tinguin
Consistori.
una .... , ............. . al front del
3. L'antic "ofici" de la dida era molt valorat; tant que el marit rebia el nom
d'ella i per aix era anomf:..;t .
4. Da filla gran del bar, la. Maria, va destacar per donar su-
port a la revolta. Per les Seves herocitats, va esdevenir una ...
de Ja revoluci.
5. Aquella dona, que tenia la carrera de Medicina i que, per tant, era ..... .............. ,
va arribar a ser una gran de cinema.
16.2 Gneres d'arrel diferent noms invariables
Hi ha una srie de mots que tenen un mot per al mascul i un altre d'arrel
diferent per _al femen.
Els ms importants sn els segents :
amo, mestressa; gendre, nora (o la jove); tia, oncle; hereu o
pubill, hereua, hereva o pubilla; boc, cabra; ase, somera; cavall,
euga o egua; toro o bou, vaca; gall dindi o indiot, polla dndia;
porc o verro, truja.
E-n el cas dels mots "hereu" o "pubill" cal fer notar que, en general, una
persona que "hereda" ser un "hereu" o una "hereua o hereva"; en canvi,
si es fa referncia a la instituci jurdica catalana de l"'hereu o pubill", en
femen sols parlarem de "pubilla".
Eb especials esmentats afecten sobretot la denominaci d'animals.
Hi h. d'altres noms d'animals, per, que sn invariables. En aquest cas,
la indicaci del gnere es fa amb l'afegit "mascle'
1
o "femella".
Aixi, rossinyoi, cadernera, oreneta, sargantana, "mascles" o "femelles".
Exercicis
3. Canvia el gnere del mot que hi ha entre cometes i reescriu cada frase.
1. Per Nadal menjarem "gall dindi":
2. Hem parlat amb "l'amo" de la. casa:
95
3. El sogre no s'entn amb el "gendre":
4-. La seva "tia" t un "cavall":
5. "L'hereu" ha comprat dos ''porcs":
4. D'acord amb les normes estudiades canvia el gnere dels mots que hi ha entre
cometes a les frases segents:
1. El fill de "l'emptra.dor" mor com !Jf/ "Jwroi".
2. Li han regalat un "canari" i una "cadernera" mascles.
3. Han presentat al "jutge" el cas de la caa furtiva de la "cabra".
4. Van rebre ]"'alcalde" de Roma com a "hoste" il.lustre de la nostra ciutat.
5. Han caat una "guilla" i una "perdiu".
6. Per Nadal, ]'"amo" de la ca.<?a cuinar una "polla d'inda".
7. L"'hereu" de Can Riera ha venut tots els "porcs".
8. El "sogre" ha regalat un "cavall" al seu "gendre".
16.3 Canvis de significat segons el gnere
Hi ha algunes paraules que tenen un significat diferent segons que siguin mas-
culines o femenines.
Les ms importants sn les segents :
el canal, la canal
En mascul, "pas estret i enfonsat, natural o artificial, per on passa un
fluid, com l'aigua".
Aix, el Canal de la ;\Jnega, de Panam, d'Urgell.
En femen, "tub o canonada de recollida d'aigua, sobretot".
Aix, J'aJgua baixa per Ja canal de la casa.
96
el fi, Ja fi
En.masculi, "l'objectiu o la finalitat d'una cosa".
Aix, el fi d'aqucst<'t reuni s aclarir el problema.
En femen, "el final o l'acabament d'una cosa".
Aix, a la fi dc la. reuni tothom estava molt cansat.
e el llum, la llum
En mascul, "l'aparell que fa claror".
Aix, encendre el llum, un llum fC' peu, dc L<:t.ula, de sost.n:.
En femen, "la claror".
Aix, una habitaci amb molta llum o claror, un llum de vhnct que fa poca
llum.
el vall, la vall
En mascul, "una exacavaci o un fossat".
Aix, els paletes ban fet un vall per passar les canonades.
En femen, )'una depressi del terrenj'.
Aix, les valls del Pirineu, Ja Vall d'Aran, la Va.ll d'Andorra
el full, la fulla
En mascul, "la plana d'un bloc, llibre, etc."
Aix, passa'm un full per escriure una nota.
En femen, "una fulla d'arbre".
Aix, a la tardor, cauen les fulles dels arbres.
Exercicis
5. Completa les frases segents amb l'article determinat o indeterminat, segons
convingui (el, la, un, una).
1. Encn ..... llum, que ens hi veurem ms h.
2. Ja s'acosta .... n del trimestre.
3. Han excavat ..... vall al carrer per a r r e g l a r ~ . . canal.
4. Han estat acampats en ..... vall del Pirineu.
5. fi de Ja trobada s discutr aquest assumpte.
6. Per la finestra entra . llum del sol a raig.
7. canal del riu travessa la carretera.
97
16.4 Mots de gnere diferent de! castell
A part de moltes paraules del vocabulari bsic, com ara "el cap, les dents, el
n:t.(, n'hi ha d'altres en les quals sc sol atribuir el mateix gnere que el castell,
quan <":!1 rcclli; :-tt s difr:rent.
A continuaci, anotem les ms corre uts.
(escriu l'article corresponent, singular. o plural, en els punts suspensius)
Eu catal sn mflc;cu/ins :
afores,
costum,
llegum,
avantatges, compte, ..... deute, ..... senyal,
corrent, pebre, dubte, ..... full,
espmacs, .... lleixiu, ..... batent, ..... pendent, .....
dot.
o En catal sn femenins :
anlisis qumiques, calor,
s[ndrome, .. .. . olor, suor, ...
allau, ..... aroma, ..... esplendor,
remor.
Comentari
resta, salutaci,
xocolata, .. ... postres,
resplendor, ..... amargor,
Hi ha algunes paraules que admeten tant el mascul com el femen,
com ara un art o una art, un mfasi o una mfasi, el mar o la mar,
el vessant o la vessant.
Exercicis
6. Omple els buits de les frases segents amb I 'artcle determinat o indeterminat,
segons convin.f:,rui (el, la, els, les, un, uns, una, unes).
1. A totfwm li queda ..... dubte que es puguin trobar restes de l'avi.
2. Sentem ..... remor suau i, tot d'una, aparegu .... resplendor al cel.
3. Em sembla que... pebre donar .... aroma especial a aquest menjar.
4 ...... lleguiD5 d'aquest mercat han passat per ..... anlisis que ha fet fer la
Conselleria de Sanitat.
5 ...... afores de la ciutat han quedat sense llum perqu han tallat ..... corrent
a causa d'una avaria.
6. Aquella muntanya t .... vessants amb ..... pendents molt difcils.
98
7. La n'Ia ha rebut ..... dot que li permetd eixugar
con tre; amb la compra del pis.
8. Vam fer
seguit.
senyal amb les mans i el cambrer va dur
deutes que ha
postres tot
9. En ..... batent nord de la muntanya, s'hi produ... allau de neu impres-
sionant.
10. Amb calor que feia, la gent no parRva d'eixugar-se .. suor.
11. avantatges de portar molt b comptes han fet que arribs a tenir
uns bons estalvis.
12. Guarda ..... fulles que recull dins d' .. fulls de paper.
13. s. costum saludable raspallar-se li ... dents diriament.
14. espinacs aquests tenen amargor especial.
99
: ..i.
.
'i.
~ - :
,,
;
!
17 L'ARTICLE
17.1 L'article determinat i l'article personal
Quan l'article acompanya els noms de persona s'anomena personal. El catai.
occidental fa servir la mateixa forma que l'article determinat (el, la), el balear
utilitza ks formes en) nEt i el catal central fa una combinaci de totes dues.
Recordem que s'apostrofa davant de mots comeuats per vocal o "h", excepte
en alguns casos (especialment l'article femen "la" davant un mot comenat per
una i o una u tones).
Aixi, l'inters, l'univers, l'ltima, l'nfima, l'Alba, per la interessant con-
1/ersa, la unvcrsta.t, la Isabel.
Recordem que tamb es contrau quan va acompanyat de les preposicions a,
de, per i, en el cas de l'article personal en, quan l'acompanya la partcula "ca".
Aix, al pare, del noi, pel cam; can Toms.
Cal fer les observacions segents :
a Al costat d'aquest article, tamb es mant viu en la parla col.loquial
d'algunes zones els antics articles masculins lo, los (sobretot al parlar
nord-occidental, com a Lleida), i tamb l'article salat es, sa, ets o es,
ses (sobretot a les Illes i a la Costa Brava).
Hi ha expressions que encara sn ms o menys vives arreu aix, pel que
fa a la forma "lo", l'expressi tot lo dia i, pel que fa a l'article salat, molts
topnims, com ara "Sant Just Desvern, Sant Hilari Sacalm, Sant Climent
Sescebes, Sa Riera".
En l'estil familiar, cal utilitzar ['article personal, ja sigui les formes el, la
com les formes en, na, com una combinaci de totes dues. El que no s
admissible en l'estil familiar s d'ometre'l (llevat del valenci).
Aix, el Afiquel o en Miquel, la Joana o na Joana, l'Est.eve o n'Esteve,
l'.4.ngela on 'ngela
Al catal. central se sol utilitzar en femen les formes la, l', com la Maria,
l'Adelaida, i, en mascul. la forma en si el nom comena en consonant o
la forma l' si comena en vocaL
Aix: l'Albert, per en Pere.
100
Exercicis
1. Escriu l'article (determinat o personal) davant de cada mot, apostrofant o
contraient quan calgui.
1. A .... Universitat Autnoma de Barcelona hi ha la fawlta/. dc Cincies de
Informaci.
2. inters (per el) origen de univers cen Ldt el tema dc la
conferncia.
3 ..... nica illa que ha visitat ... P.q ha estR.t .... illa e i-. 'norca.
4. Cal seguir (per el) ........ primer cam que es troba a m dreta, ha dit
Teresa.
5 ..... investigaci sobre el fons mar pot aportar encara moltes sorpreses.
2. Escriu, tal com es fa en catal central, l'article personal corresponent.
Llus, ..... Eduard, ..... Nria, Alcia, ca .... seixanta, ca . Oliver.
17.2 L'anomenat article neutre
L'expressi neutra pren, en catal, l'article determinat mateix "el", per en
molts casos es fan servir una srie d'expressions genunes.
La forma lo s bona quan es tracta de l'article col.loquial nord-occidental
("lo pare") o del pronom de tercera persona ("comprar-lo, el llibre''). No ho s,
en canvi, quan tradueix l'article neutre del castell : "lo que passa, lo bo del
cas".
En l'anomenat article neutre cal distingir tres casos diferents, segons quina
sigui la funci que exerceix.
o Funci abstractiva o generalitzadora
Quan es parla de forma abstracta o generalitzadora, cal utilitzar els mots
el, all, la cosa o b, molt sovint, una paraula de significaci mplia, com
ara la tasca, Ja part, la qesti, l'afer, entre altres.
Aix, "lo millor que pots fer" ha der ser el millor, la cosa millor, all millor
que pots fer ... , o b Ja tasca, la feina, millor que pots fer.
Funci intensiva o emftica
QUan parlem amb mfasi d'alguna cosa, ho fem amb una intensitat que
queda reflectida en l's de les partcules que, si, quant, com, tant, tan.
Aquestes partcules van acompanyades sovint de construccions emftiques,
com ara el pleonasme amb el pronom en.
Aix, en lloc de dir "lo divertit que era", cal dir que n'era. de divertit; corn
era de divertit; si n'era, de divertit; que divertit era o que era; era d'all
ms divertit, ...
101
li Locucions o fra<>es [ef,es
Sovint, una expressi castellana amb "lo" no es correspon en catal amb
cap de les formes esmentades anteriorment, sin amb una locuci ben
rliferent
Aix, les expressions castellanes ''a lo sumo", "en lo sucesivo", "por lo
me nos", "a lo mejor", es corresponen en catal amb les segents a tot
estirar o b pel cap alt; d'ara endavant o en endavant; almenys o pel cap
baix; si molt conv o pel cap baix, respectivament.
Comentari
La forma de relatiu "lo que" cal canviar-la per "el que" o "all
que" quan l'antecedent no s explcit o b per "cosa que", "la qual
cosa" o "i aix" quan Pantecedent s explcit i neutre (s a dir, quan
substitueix tota la frase anterior).
Aix, "lo que ocurre es que .. ", en catal. pot ser : el que passa,
Ja co::;a que passa, all que passa, s que.. o b passa que.. En
canvi, "tom una dosis excesiva de barbitricos, lo que le produjo la
muerte", en catal caldria traduir-ho : va prendre una dosi excessiva
de barbitrics, cosa que o Ja qual cosa li produ la mort o b i aix
Jj produ la mort.
Exercicis
3. D'acord amb les normes, escriu b les expressions castellanitzades segents
(escriu, si s'escau, ms d'una soluci)
1. Funci abstractiva o generalitzadora.
''lo pitjor" de la pel.lcula va ser el final.
2. Funci intensiva o emftica.
No tens idea de "lo dolenta" que arribava a ser aquella pel.Hcula.
3. Locucions.
"En el sucessiu", "per lo menys", "a lo millor"
102
4. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius, una forma equivalent
a la que hi ha entre cometes, sense repetir-ne cap.
cosa que, per Ja qual cosa, qu, all, la informaci, totes les coses
que, els /a qual co:;a, la cosa que, aix que.
1. Comprar "tot el que" m'encarreguis:
2. };lJ et dir nel que" has de fer:
3. Tr-eh.f}a. ma ..ssR, "i aix" el perjudica:
4. "El q:1e han informat" no acla.reix res
5. Va ser tot un xi(; "all" era d'esperar:
6. Alguns no accepten "el que s'ha acordat"
7. Va tenir una avaria al cotxe; aix" no va poder venir:
8. "El que" dius no est b:
9. Aix s "el que" et volia comentar:
10. "El que s" ms greu s que no ho vol reconixer:
5. Substitueix les formes que hi ha entre cometes per una altra d'equivalent,
d'entre les que hi ha a continuaci, sense repetir-ne cap.
sobret.ot, el ver del fals, la qesti, la cosa, la resta, aix, la bona, el
que s.
1. "L'" interessant s que s barat
2. Cal destriar "la veritat de la falsedat"
3. "All ms bo" seria que guanys el partit
4. "El" ms increi'ble s que no ho vol acceptar :
5. "El que ms'' m'estranya s que no hagi avisat :
6. Ja s'han endut "all altre"
7. Encara no s'acaba "el fet" d'arribar tard?
8. L'atur s "el" ms dificil de resoldre
103
6. Substitueix les formes intensives de les frases per una de diferent cada vegada,
d'entre les que hi ha a continuaci.
com ... de, si n'eren, quantes, fins a quin punt, que n's de, quina
una o (quina).
1. Com eren de felios aquells nens!
2. Ai! No sap pas qu li espera dem!
3. Que lluny! No hi arribarem mai! :
4. Que terrible seria que passs aJXl
5. Aix vol dir com fou de renyit el partit!
6. Si en vaig fer de coses ahir!
7. Substitueix els mots que hi ha entre cometes per una de les locucions segents.
si no, pel que fa, en general, com ms aviat millor, a la millor, una
cosa de no dir, pel cap baix, gens ni mica, en endavant, aix de
banda.
1. "Com a mnim" hi havia trenta persones:
2. "Generalment" aix no sol passar mai:
3. "D'aqu endavant" ens veurem ms sovint:
4. Aix no em preocupa "ni poc ni gaire" :
5. "Pel que es refereix" a aix, no se'n sap res:
6. "A part d'alx" tot va anar molt b :
7. Va patir "moltssim" :
8. "Potser" vindran avui:
9. Veniu d'hora; "altrament", no us esperarem :
10. Vine "al ms aviat possible":
104
18 DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I
QUANTITATIUS
18.1 Demostratius possessiUs
Demostratius
Distingim les formes concretes que a.ssenya.ien proximitat: aquest, <HJUF::>r....;.
aquesta, aquestes; i les que assenyalen llunyania : aquell, aquells, aquella,
aquelles.
D'altra banda, hi ha les formes neutres de pro:x.-imitat: aix, l de llunyania
all.
Notem que la forma "aquest" emmudeix la "s" en gran part del domini
lingstic. Tot i aix, conv pronunciar-la quan el mot segiient comena
per vocal tnica, sobretot en els mots "any'' i "home".
Aix, aquest any, aquest home.
Possessius
Distingim les formes de pri:mera, segona i tercera -persones meu, meva,
meus, meves; nostre, nostra, nostres; teu, teva, teus, teves; vostre, vostra,
vostres; seu, seva, llur; seus, seves, llurs.
Les formes mon, ton-, son; mos, tos, sos; ma, ta, sa; mes, tes, ses sn
arcatzants i sols s'utilitzen col.loquialment davant noms de parentiu o en
frases fetes.
Aix, ma mare, ton pare, cada terra fa sa guerra.
Les farines llur, llurs sn d'un estil literari, substitubles sempre per seu,
seva, seus, seves.
En cas d'i.itilitzar-les, noms s correcte fer-ho quan a "d'ells" o
"d'elles", o sigui, quan el possedor s plural.
Aix, els pares i els seus o llurs fills, o b el seu o llur fill, ja que s" el fill"
o sn'' els fills" d' ells. En canvi, el pare i el seu fill o els seus fills, no pas
"llur" o "llurs".
Comentari
Sn formes equivalents demostratives les usades al Pas Valenci: este, esta, estos,
estes; eixe, eixa, eixos, eixes; "aqueix" ... ; i tamb les possessives en "u": meua, teua,
seua; meues, teues, seues.
105
Exercicis
1. En el text segent, substitueix les formes subratl!a.des per "llur" a "llurs",
sols en el cas que es pugui fer.
Els candidats presentaren "el seu" programa i parlaren sobre
el problema. de l'atur i "les seves". conseqncies; sobre la rdio
i /a televisi i "Ja seva" ..... influncia en 1 'opini pblica; sobre el
cine i "la seva".. catalanitzaci, i, finalment, sobre els problemes
derivats de /a inseguretat cutadana i "la. seva" .... difcil soluci.
18.2 Quantitatius
Cal distingir dues menes de quantitatius d'una banda, aquells que designen
una quantitat impTecisa i, d'altra banda, els que designen una quantiat p-recisa.
Quant-itat imprecisa
Sn variables les formes : quant, quanta, quants, quantes; tant, tanta,
tants, tantes; molt, molta, molts, moltes.
En un registre informal, tamb bastant, bastants, bas tanta, bas tantes;
Sols tenen singular i plural : gaire, gaires.
Sn invariables: massa, fora, prou, ms, menys, que.
Quantitat precisa
Distingim els dos tipus segents :
1. Els que fan de determinadors.
Aquests acompanyen un nom :
cap; ni un, ni uns, ni una, ni unes; cada; cada un; cadascun; tot,
tota, tots, totes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; ambds,
ambdues; tots dos, totes dues, totes tres ... ; sengles (els respec-
tius).
2. Els que fan de pronoms.
Aquests van sols :
nwg; res; cap cosa; cada u; cadasc; tot; tothom; el mateix, la
mateixa; ambds, ambdues; tots dos, totes dues, tots tres ...
Comentari
En frases interrogatives o condicionals tant es pot fer servir "algun" com
"cap", "ning" corn "alg".
Aix, Tens algun llibre per deixar-me? Tens cap llibre per deixar-me?;
Hi havia. ning a la casa? Hi havia alg a Ja. casa?
106
e E:n fra..st::s interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de" poc" s
"gaire" i no pas "moL' o "massa'' (excepte en valenci ) .
Aix, No tinc gaire gana, i no pa.s "rnc_,ita" o "massa", si el que volem dir
s que en tenim "poca".
o "Ma teix" pot significar "propi" quan va darrera un nom i pot ser tamb
equivalent a un adverbi e lloc, temps o manera.
Aix, El propi pare va venir o el pare mateix; ho farem aqu[ mateix, avui
mateix, a m mateix.
Exercicis
2. Es<::riu en els buits la forma correcta dels quantitatius segents, sense repetir-
ne cap
molt, fora, gaire, prou, massa, bastant.
I. Fa ... fred? -Si, estem a 5 sota zero.
2. i'lo li arriben els diners. No t .
cotxe.
diners encara per comprar-se el
3. S'ha creat necessitats, de manera que els diners no li arriben
per a tot.
4. Diu que
amb.
t ganes de comenar la feina. Trobo que s'ho pren
empenta.
3. Escriu en els buits el quantitatiu mateix de cada frase, per posant-lo en
plural (solament en cas que en tingui).
1. No t gaire temps actualment; realmt'n t, no t . ............ hores per dedicar-
se a estudiar.
2. Diu que no t prou capital acumulat; s a dir, que encara no disposa de
........ diners.
3. Fa bastant temps que no va al gimns; en realitat fa ..
que no hi va.
4. Ara t massa feina; coses a fer aJhora.
5. En quants minuts pot estar fet
1
I aix altre, en
6. Tinc fora amistat amb aquell pintor. Ell t.
107
setmanes
hores?
am1cs.
4. Reescriu cada frase en sentit negatiu, canviant quan calgui el determinador.
1. Aquesta bombeta fa poca lfum.
2. T poques ganes d'estudiar, en Llus.
3. Has menjat massa dolos. Et faran mal.
4. La pcl.lcula era molt bona.
5. L'obra de teatre em va agradar bastant.
5. Reescriu cada frase amb un deterrninador smmm del que hi ha entre
cometes, d'entre els segents :
cap, mateix, ambds, cadasc, cadascun, tots dos, sengles.
1. Va venir la "prpia" mare a vcurc'm.
2. Si teniu "algun" dubte, digueu-ho.
3. ''Cada un, dels nens era un mn a part.
4. "Precisament ahir" va passar el cami de but.
5. Hi havia un regal per a ''cada u".
6. Han editat ja "tots dos'' volums de l'obra.
7. "A.mbds" poltics van fer "els seus respectius" discursos.
8. "Precisament ara" ho anava a fer.
108
19 INDEFINITS
19.1 Determinadors pronoms indefinits.
Els indefinits determinen de forma difusa un nom o b el substitueixen, com
a pronoms.
Els ms corrent!':> sn els segents :
Determinadors
algun, alguns, aiguD.a, algunes
un, uns, una, unes
altre, altra, altres
tal, tals, tal . tal
qualsevol, qualssevol
cert, certs, certa, certes
Comentari
Pronoms
alg, alguna cosa, res, quelcom
un, una, un hom, hom
altri, altre, altra cosa
en tal, en tal altre
qualsevol
Fixem-nos que el mot "qualsevol'' fa el plural qualssevol i no pas n qual-
sevols''.
e El castellanisme "algo", cal canviar-lo per una cosa, alguna cosa, res,
quelcom.
El mot "quelcom" conv usar-lo solament en escrits de carcter literari
o molt culte i el mot "res", com a equivalent a "alguna cosa"
1
s
1
utilitza
normalment en frases condicionals o interrogatives.
Aix: Si tens res a dir, ara s el moment o Tens alguna cosa a dir?
La forma hom t un s literari.
Podem utilit7,ar com a formes equivalents : es, alg, alguns, hi ha qui, n'hi
ha que.
Exercicis
1. D'acord amb les possibilitats estudiades de substituci del castellanisme
"algo", completa els buits amb la forma ms adient.
1. L'univers s . inabastable, per la seva magnitud.
2. Tens . .. a fer, en aquests moments?
3. Si vols . ms, demana-m 'ho.
109
4. IIi ha\'ia .............. . estranya en el seu comportament.
5. Aquell espectacle era . impressionant.
2. Canvia la forma "hom" per una de ks "- lf's normes.
1. Hom pensa. que la cr energtica ja arriba a la seva fi :
2. Noms quan hom passa set s quan s'adona del valor de l'aigua :
3. Hom diu que les olimpades creA.ran un gran dficit a Ja ciutat ;
4. li om opina que sols l'educaci far minvar la delinqiincia :
Casos especials
Conv evitar algunes expressions castellanitzades i per altres ex-
presswns genUines.
" El mot castell" vari os", com a determinador.
Quan es tracta d'expressar una determinaci d'aquest tipus, cal fer-ho amb
els mots : alguns, algunes, uns quants, unes quantes, diversos, diverses,
diferents.
Si es tracta d'un adjectiu, aleshores s correcte l's d'aquest mot : vari,
vria, varia, vries, al costat de distints, diferents, diversos.
Aix : Han arribat diverses teles, de colors varis.
El mot castell "dem<is".
En catal, es correspon amb: els altres, tots els altres, Ja resta, els restants,
i no pas amb el mot "dems".
Aix : Uns van continuar, mentre els altres es van quedar descansant.
D
1
altra banda, expressions com "y demis familia" o "y demi-9 material",
es corresponen en catal amb les expressions : "i famlia tota" i "tot altre
material".
Altres expressions ca.:=.;tellanes.
"Fulano y mengano" en tal i en tal altre; "Tal y cual" : tal i tal; "Tal
cual" en catal tamb tal qual; "Tal para cual" : L'un per a l'altre;
"Trabajar para terce ros" treballar per altri.
110
Exercicis
3. D'acord amb les diverses formes de substituci del castellanisme "vrios" o
"vries'' i ta.mb amb la forma bona "vari", quan s adjectiu, omple els buits
amb la forrna. adient.
1. Hi hMia .................. persones enfadades per aquest fet.
2. Li he telefonat ................... vegades, per mai no m'ha contestat ning.
3. S'ha comprat un?.. faldilla de colors ..................... .
4. M'l1a1! regalat .......... . llibres sobre aquest tema.
5. Hi l1a ......... maneres per anar a Pars.
4. D'acord amb les diverses frmules de substituci del castellanisme ''els
dems'', omple els buits amb la forma adequada.
1. Afentre nosaltres treballvem, . s'ho miraven.
2. Fills, nts, nebots, cosins i famlia ................. us ho comuniquen.
3. Pugeu al pis noms les capses ...... paquets, ja els durem desprs.
4. Ja han aparegut els cinc primers volums de l'obra ............. ., ..... apareix-
eran l'any vinent.
5. Cal pensar ms en ... i no tant en un mateix.
5. Completa les frases segents amb les expressions : en tal i en tal altre, tal i
tal, tal qual, altri, ].'un per a l'aUre.
1. Aix mateix s com m'ho han dit. T'ho dic textualment,
2. Com que no li agradava tJeballar per.
prp1a.
. ............. , va muntar una empresa
3. No es tracta tant que
(sense dir noms)
tents.
4. No feu cas que
5 . .Aquella parella sn
s'encaucgui la feina a persones conegudes, com
.... , sin que els qui la facin siguin campe-
ho diguin. Espereu Ja confirmaci oficial.
111
6. Omple els buits amb el determinador o pronom adequat en cada ca.."i.
1. Aqueils nois no eren persones. o vulgars; eren niques!
2. Tu compra''el vi; les. coses ja les comprar jo.
3. IIi ha com una cosa. invisible que ens mou a actuar ai"'d: s ..
indescriptible.
4. Tot i que vaig trucar . vegades, ning no va obrir.
5. Un assalariat s una persona que trel,rt.Jla per
6. Si vols .................... per menjar, a la nevera trobars fora coses.
7. Si ho toques, vigila de deixar-ho
8. Duia un vestit llampant, de colors
9. Ja ho diu la dita: .............. fars
10. Encarrega a Ja .[a.ria fuJJs, carpetes i ....
11. No hi va haver unanimitat:
amb la proposta.
12. Tens ............... a fer avui?
ho has trobat.
trobars.
mater.ial d'oficina.
persones no van estar d'acord
13. No et dic els noms perqu ens escolten, per ja deus intuir que aix ho va
fer
14. Si necessites ..... . . .. ,no dubtis a fer-m'ho saber de seguida.
15. No eren uns materials corrents, eren excepcionals.
112
20 NUMERALS
20.1 Numerals cardinals
En l'expressi numrica d'una quantitat determinada, cal fer Ics observacions
segents :
,. D'una bilnda, el nmero dos t la forma ferrwnin:;. dues que e:,) servir
quan acompanya un mot fernen (dues-centes, dues mil); d'altra banda,
observem que els mots mili, bili, trili.. van escrits amb una "l" i no
amb "LI".
Recordem, finalment, que cal usar guionet entre la desena-unitat i la
unitat-centena (abreujat : d-u - u-e) i que eiLtre el 21 i el 29 hi va una
"i" entre guionets (com vint-i-dos).
Quan ens servim de les desenes per expressar una poca histrica, cal
fer-ho en singular.
Aix, els anys vint, els anys seixanta.
Quan ens servim d'un numeral cardinal per indicar l'ordre, en lloc d'un
numeral ordinal, els nmeros" l" i "2" passen a invariables i, a ms, el
nmero "l" pren la forma" u", sense "n".
Aix: Quedava una fila buida: justament la fila u (o primera); Un article
de vint-i-dos fulls o de vint-i-dues pgines, per pgina vint-i-dos (o vint-
i-dosena) del llibre.
Exercicis
1. Escriu en lletres les expressions numriques segents. En el cas que hi puguin
haver dues solucions, escriu-les totes dues.
1. Val 222 ptes. :
2. Hi havia 2.342 llapis :
3. Valia 1.425.704 ptes. :
4. L '1 de maig cau en diumenge :
5. Aix ho pots trobar a la pgina 202 del llibre :
6. La "Nova Can" s'inici als anys 60:
7. Les entrades al teatre sn a Ja fila 2:
8. S'ha inaugurat la 22 .Mostra Gastronmica :
113
20.2 Numerals ordinals
Ordinals usuals.
Del ntmero 1 al 4 hi ha un mot exprs : primer, primera; segon, segona;
tercer, tercera; quart, quarta.
Quan s'expressa en xifres, l'abreujament aconsellat es fa amb l'ltima
lletra, sense punt i a peu de nmero : lr, la, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a.
A partir del nmero 5 en endavant, la indicaci ordinal es fa amb l'afegit
d ~ -:, -ena i l'abreujament dc la xi:-:a, en una o f-'P<t, a pe11 de ntnero i
sense punt.
Aix : cinqu, 5; cinquena, Sena; vint-i-un, 2l; vJt-i-unena, 21ena;
cent, lOO; centena, lOOena; mil, lOOO; milena, lOOOena.
Notem que "mil" com a ordinal va sense "r" final i sense "l.l". T com a
sinnim, per, mil.lsim.
o Les formes cultes quinta, sexta, sptima, octava.
Sols s'utilitzen com a noms en l'mbit musical i en algun altre vocabulari
especfic.
Aix una octava musical, un poema en octaves, per vuitena edici del
llibre; ser dc la mateixa quinta o Ja quinta essncia, per cursar cinqu
dEGB.
Noms col.lectius.
A vegades, en lloc d'un ordinal, es fa servir un mot col.lectiu.
Aix, El "cent" aniversari de la fundaci o el centenari.
Observem la grafia d'uns quants noms col.lectius : miler o milenar, sense
l.l, i mil.lenarj, amb "1.1"
1
significant el conjunt de mil unitatsj altres, com
desena, dotzena, quinzena, parell, duo, tercet.
114
Exercicis
2. Escriu en lletres Ics xifres segents :
1. Catalunya ha celebrat el lOrD aniYersir com a naci:
2. Aquell noi cursa 8 dc bsica:
3. Ha tocat la melodia en Ba:
4. E11guany se celebra la 8.1ena cdic dc! Festival:
5. L'editoral celebra el lOOO llibre que ha editat:
3. Escriu en xifres i amb l'abreujament adient els nmeros que hi ha a les frases
segents. Si hi figuren xifres, fes a la inversa : escriu-les en lletres.
1. Viu a Ja tercera planta, segona porta :
2. Viu al quart pis, cinquena porta :
3. Viu al primer pis, quarta porta :
4. Han publicat ja el 42 volum :
5. Celebren la 28ena edici de l'obra:
20.3 Numerals partitius i numerals mltiples
Els numerals partitius.
Tenen una forma prpia els segents: mig, ter, dcim, centsim, mil.lsim.
Observem que centsim i mil.lsim duen una "s" sonora i, en el cas de
mil.lsim, "l.l".
Les altres formes de partitiu sn les mateixes que les formes ordinals e s ~
tudiades.
Sovint, per, s'utilitzen les locucions la meitat de
1
una tercera part de.
Aix Un ter de past{s o la. tercera part del pastis la loci cont un
cinqu d'aquesta essncia o una cinquena part.
Els numerals mltiples.
L'expressi mltiple de dos es fa amb el mot invariable doble, mentre que
els segents es fa amb les terminacions -ple, -Pla.
Aix, una cosa dues vegades ms gran que una altra, vol dir que s doble; si
ho s quatre vegades ms, ser qudrupla; una habitaci quntupla d'una
altra. un bany quntuple d'un altre.
115
Observem els mltiples especials referits al nombre de fills nascuts al
mateix part : dos, bessons; tres, trigemip; quatre, quadrigemin.
Tot i aix, en l'expressi usual se solen utilitzar les locucions : un terreny
cinc vegades ms gran que l'altre; una bessonada de tres, de cinc, ....
Exercicis
4. Escriu el partitiu corresponent a les quantitats expressades en xifres.
!. Cont 1/100 dc cal:
2. Ha susps 1/3 dels alumnes:
3. De tota la poblaci, sols 1/1000 contrau la malaltia:
4. La beguda es compon d'1/8 d'alcohol i 1/5 de sucre:
5. Escriu el mltiple corresponent a les locucions numriques i a les quantitats
expressades en xifres.
1. Ha tingut una bessonada de tres nenes :
2. Ha tingut una bessonada de quatre nens :
3. Ha llanat Ja pedra una distncia tres vegades ms gran que la del seu
competidor immediat :
4. EI valor del pis s cinc vegades ms alt que el que tenia fa tres anys :
5. Les modificacions del projecte d'ltima hora m'han fet fer una feina dues
vegades ms gran :
6. D'acord amb les normes sobre els numerals, expressa en lletres les xifres de
les frases segents.
1. Ha aconseguit ser aliloc 31 de la classificaci general ;
2. El moviment s'inici al principi dels anys 50 :
3. S'ha celebrat el 1000 Festival de la Can:
4. Prop d'uns 1000 manifestants van arribar a la Plaa de Sant Jaume:
5. Viu al pis 7, 8 porta :
6. El llibre va per l'edici 34:
116
21 LA FRASE
21.1 La frase i els seus components
En una frase distingim el bloc del subjecte i el bloc del predicat.
El bloc del subjecte t com a nucli l'element a qui f''cttrihlJeix l'acci expres-
sada pel verb o b alguna qualitat. Aquest elenwnt pot ser una persona,
un animal, un objecte, etc.
El bloc del predicat t com a nucli un verb, o no de comple-
ments i modificadors.
Aix, a les frases En .Joan (,el germ de la Neus,) s alt, En Joan (,que est
malalt,) escriu (de pressa) (una carta) (a la Alaria), veiem que en Joan s el
nucli del bloc del subjecte a totes dues frases, mentre que s i escriu sn els
nuclis del bloc del predicat de cada frase.
Tots els altres mots sn complements del nucli del subjecte (el germ de
la Neus i que est malalt) o b del predicat (el modificador de pressa i els
complements una carta, a la Maria).
Comentari
A vegades, l'ordre usual de subjecte- predicat el trobem invertit.
Aixi, a la frase Ha menjat pa amb tomquet i pernil, en Joan.
Tamb podem trobar elidit el subjecte, si ja es coneix quin s pel context o
perqu no n'hi ha, com passa amb els verbs meteorolgics.
Aixi, a la frase_ Tenia molta feina, sense subjecte explcit (sobreentenent que
es parla, per exemple, d'en Joan s'ha llevat molt d'hora avui); o b a les frases
neva, plou, llampega.
Exercicis
1. De les frases segents, subratlla'n el bloc del subjecte (S) i el bloc del predicat
(P) i escriu a sota de cada un una S o una P, respectivament. A ms, encercla
el nucli de cada bloc.
Exemple : La (noia) que llegeix (S) (s) amiga meva (P).
1. El nen del ve sempre plora.
2. s un gran amic meu, en Pere.
3. Dem plour.
4. El meu oncle, que s viatjant, va molt ben vestit.
117
5. Va nevar tota una setmana seguida.
6. Tinc un quadre impressionista a l'estudi de casa meva.
7. Sembla molt eficient la nova secretria que ha arribat.
8. Parlar d'aquest tema, el conferenciant?
21.2 Predicat nominal i predicat verbal
Trobem dues cL<L-;.-;s forutml'lttaJs de fri-t.<;es segons el tipus dc verb que continguin.
Frass dc predicat nominaL
Les frases construdes amb verbs atributius, com ara. les frases (a) i (b).
(a) En Joan s alt al subjecte Joan s'atribueix l'adjectiu alt i el verb
"s'' acompleix una simple funci d'enlla.
(b) La Nria es torna vermella: al subjecte Nria s'atribueix l'adjectiu
vermella, que, en aquest cas, determina el verb de manera semblant a com
ho fa lm complement circumstancial de manera.
Els verbs atributius ms comuns sn : ser, estar, semblar, trobar-se, restar,
quedar-se, tornar-se, fer-se, tractar, anar ....
A efectes de la substituci pronominal, anomenarem atribut el predi-
cat nominal de les frnses (a), que sn les formades pels verbs ser, estar,
s&mblar.
Aix : En Joan s metge; en Lluis sembla trist; la Nria est malalta.
A les frases (b), que contenen un verb atributiu, anomenarem predicatiu
aquest tipus de complement.
Aix: En Joan es fa gran; en Josep va brut.
Altres verbs no atributius poden funcionar com a tals i dur, per tant, un
complement predicatiu referit a un altre complement i no al subjecte.
Aix, a les frases Ell du el vestit nou; ell t les mans grosses, els mots
nou i grosses determinen el verb i sn complements predicatius i no pas
determinatius dels complements verbals vestit i mans.
Frases de predicat verbal.
Les -frases const-rudes amb altres tipus de verbs, s a dir, amb verbs no
atributius, s'anomenen de predicat verbal, com ara la frase (e).
(e) En Ricard scriu una carta a la Maria.
En aquesta frase observem que en Ricard fa de subjecte de I 'acci expres-
sada pel verb escriu, acci, en aquest cas, complementada per un comple-
ment directe ~ u n a carta" i un altre d'indirecte ''a la Maria". El verb, a
ms de la funci d'enlla, afegeix un significat propi a la frase.
118
Exercicis
2. De les frases segents, subratlla'n l'atribut, el predicatiu i el complement
verbal, d'acord amb els tipus de frases (a), (b) o (e) esmentades: A ms, escriu
dins els parntesis (A) si es tracta d'un atribut, (P), d'un predicatiu, o (C), d'un
complement verbal.
Exemple "En Pere est content" (A); "En Llus s'ha fet velf' (P); "En
Jordi llegeix un llibre" (C).
1. Els. mobles eren de fusta nohle. ( )
2. No semblava gaire interessant la pel.lcula. ()
3. Els candidats han presentat el programa als electors. ( )
4. Es dedica a Ja ..msicq, en Jordi. ( )
5. En Llus s un bon atleta. ( )
6. En Pau ha guanyat la cursa. ( )
7. La Maria s'ha quedat de pedra. ( )
8. Tots estaven molt tristos. ( )
9. El vi s'ha tornat agre. ()
10. Li agrada la msica clssica. ( )
11. L'han tractat de boig. ( )
12. En Llus i la }[ontserrat aniran a Pan's el mes que ve. ( )
21.3 Les diverses classes de complements verbals
Observem a les frases segents les diverses classes de complements que poden
haver-hi :
En Pere escriu una carta (a) d'un foli (b) a Ja Nria (e), a m (d),
al seu despatx (e), i l'envia per correu (f). Li diu que pensa molt en
ella (g).
Fixem-nos en els complements :
(a) Complement o objecte difecte (una carta).
Es tracta de l'objecte o cosa sobre la qual recau l'acci del verb i que va
unida directament, sense preposici, a aquest. Per aix, se li pot aplicar
com a qualificatiu el participi passat del verb ; la carta escrita.
119
(b) Complement de nom (d'un foli).
En aquest cas, el complement de" carta" s un nom, per tamb podria ser,
per exemple, un adjectiu (una carta ilarga). Aquest tipus de complement
pot qttalificar o determinar qualsevol altre complement i el rnB.tcix subjecte
(en Pere, de Terrassa,).
(e) Complement o objecte indirecte (a la Nria).
L'objecte" o complement indirecte s aquell que rep Facci expressada pel
verb i, si s'escau, pel complement directe (en Llus escriu a Ja mare o una
carta a Ja mare). En cap cas no es pot aplicar el participi del verb com a
qualificatiu (no direm "la Nria escrita").
Sol dur la preposici a o b per a.
(d), (e), (f); Complements circumstancials.
N'hi ha de moltes menes i sn introduts generalment per molt diverses
preposicions i locucions prepositives.
Aix, a (d) es tracta d'un complement de manera (a m), a (e), de lloc (al
despatx) i a (f), d'instrument (per correu). Tamb en podem trobar que
expressen la causa, el motiu, el mitj, la destinaci, etc.
(g) Complement preposicional o de rgim verbal.
Hi ha alguns verbs que exigeixen una preposici determinada davant del
comPlement, per la qual cosa aquest s'anomena preposicional o de rgim
verbal, en lloc de complement directe.
Aix: ell juga A cartes; pensa EN eJla; es recorda D'aix.
- N'hi ha que exigeixen la preposici a :
acostumar-se a, dedicar-se a, renunciar a, accedir a.
- N'hi ha d'altres que exigeixen la preposici en :
exercitar-se en, consistir en, afanyar-se en, tardar en.
-Finalment, n'hi ha d'altres que exigeixen la preposici de :
oblidar-se de, adonar-se de, parlar de, riure' s de, saber de.
Alguns verbs poden ser usats com a preposicionals o no, com ara el verb
"pensar" : Pensa aix que et dic I pensa en aix que et dic.
Comentari
A vegades, sobretot quan la frase no du complement directe, no se sap b si
el complement s directe o indirecte i, per tant, si cal o no posar-hi preposici.
Es pot esbrinar facilment a travs del sistema esmentat de qualificar el com-
plement amb el participi del verb. Tamb podem transformar la frase a passiva:
en aquest cas, si es tracta del complement indirecte, no hi veurem cap alteraci.
120
Aix: La carta s escrita per en Pere a la Nria.
Tamb, si la frase s en plural podem passar-la al singular i veure si la substi-
tuci pronominal del complement s li o no. Si s li es tracta d'un complement
indirecte, que haur de dur preposici.
Aixi, a la frase Has vist "als" o b ~ ' e h ; ' ' companys?, pi.Ssada al singular
Has vist al I el company? i pronominalitzant el complement, veurem que s
l'ha<> vist? i no pas "li has vist".
Exercicis
3. Escriu en els parntesis que acompanyen els complements, (CD) si es tracta
de complement directe o (CI) si s indirecte.
1. Dna menjar () a l'ocell ( ).
2. Pregunta al mestre () qu has d'estudiar ( ).
3. Va vendre el pis () a un francs ().
4. Ha comprat torrons ()per a tota Ja famlia ().
5. Pregunta a l'Antoni ()on ho ha trobat ( ).
4. Fent les proves assenyalades al Comentari per saber si es tracta de comple-
ment directe o indirecte, escriu el complement amb preposici (si s indirecte)
o deixa-ho en blanc.
1. Atn .... els convidats.
2. El metge aconsella. la mare. que vacum ... el nen.
3. En Llus critica .... els seus companys.
4. Els treballadors han exigit .... l'empresa la renovaci del conveni.
5. La JVfaria ha cridat des del balc. la seva mare.
5. Subratlla el complement de nom i el circumstancial i escriu en els parntesis
(CN) o (CC),en el mateix ordre en qu apareguin a les frases.
1. A casa seva t una col.lecci de segells. ( ) ( )
2. Porta un cntir d'aigua fresca de la font. () ()
3. Va_ig visitar molt per sobre els museus de la ciutat. ( )
121
6. Subratlla les diverses menes de complements i escriu en els parntesis, per
ordre d'aparici, el tipus de qu es tracti (CN), complement de nom; (CD),
complement directe (CI), complement indirecte; (CC),complement circumstan-
cial.
l. T els diners de J'a:-;sociaci ben desats al calaix. () ( ) () ( )
2. Coneix els pobles d 'aqtiesta comarca a la perfecci. ( ) ( ) ( )
3. Jian susps a l'ngela la prova de llengua, sense ra. () ( ) ( ) ( )
7. Completa les frases segents amb el verb que hi correspongui d'acord amb
la preposici que hi ha. Tria'ls d'entre els que apareixen a les normes.
1. El president ha
..... a la petici formulada.
2. En Jordi s'ha .. de tornar- me elllbre.
3. Diu que no vol .. als seus drets legitims.
4. La feina ......... ....... en la confecci d'un projecte urbanstic.
8. Subratlla els complements i escriu-ne l'abreviatura dins els parntesis (CD,
complement directe; CI, complement indirecte; CN, complement de nom; CP,
complement preposicional CC,complement circumstancial; .AT, atribut P, com-
plement predicatiu).
l. Convida els teus companys a sopar. ( ) ( )
2. No s'adonava del mal que feia. ( )
3. En Pere s'ha fet fams. ( )
4. El conseller ens rebr a la Conselleria. ( ) ( )
5. Aquest xicot t les cames llargues. ( ) ( )
6. He recorregut tots els carrers de la ciutat vella. ( ) ( )
. El metge ha recomanat reps a l'Eullia. ( ) ( )
8. L '"4delaida t avui el cap esps. ( ) ( ) ( )
9. El projecte sembla interessant. ()
10. S'!Ja acostumat a llevar-se d'hora. () ()
122
22 PRONOMS-I
22.1 Substituci de l'atribut
A les frases de predicat nominal construdes amb els verbs ser, estar o semblar,
l'atribut se substitueix pels pronoms seglients :
""" Genercdnkut pel pronom ho, quan l'atribut no du article determinat.
Aix, En Joan sembla trist : ho sembla; en Pere est malalt : ho est; en
Llus s metge: ho s; la _jYfaria s de Vic (o vigatana): ho s.
Notem que en _el darrer exemple no fem-altra cosa que atribuir una qualitat
al subjecte (la seva adscripci a una poblaci), com qui diu La Maria s
de bona pasta ho s. Per tant, no es tracta d'un circumstancial de
procedncia o de destinaci, com sn els casos segents : La Maria ve de
Vic : en ve; la ALaria va a Vic : hi va .
Quan l'atribut s molt ben determinat, o sigui, va acompanyat d'un article
definit o d'un demostratiu, aleshores el pronom que el substitueix s el de
tercera persona, que t la mateixa forma que l'article : el, la, els, les.
Aix, En Llus s el metge d'Olot: s que l's; la Llusa s la mestressa del
restaurant : s que l's; Sn aquests els llibres? -S que els sn; la Nria i
Ja Joana sn les teves cosines? -S que les sn.
Finalment, quan volem donar un mfasi especial a l'expressi, normal-
ment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposici de, desprs de
substituir-lo pel pronom en. A ms a ms, hi afegim un quantitatiu.
Aix : En Joan est malalt ; si que ho est; en Joan est molt malalt : si
que n'est molt, de malalt.
Exercicis
1. D'acord amb les normes, escriu en elS .pUrits suspensius el ptonom correspo-
nent : bo, el, la, els, les, en, apostrofant quan calgui.
1. A .. quells nois
1
sn msics o no ..... sn?
2. Aquells nois sn els msics que han de tocar o no ..... sn?
3. Ests cansat? -Si que
cansa.t!
estic; en realitat
1
..... 'estic molt i molt
1
de
4. Aiira, aquella que ve sembla la teva germana, per em fa l'efecte que no
..... 's pas.
123
5. Que ..... 's, de ximple, en Pau.
6. No creguis : en Pau no s tan beneit com sembla. En realitat no ..... s
pas; millor dit, no ..... 's gens, de beneit.
7. s d'Olot, oi, en Llu::;;? -No
1
no. s. s de Girona.
8. Sembla un bolgraf molt car, per no .... s; en canvi, aquesta ploma, que
no ..... sembla, 's molt, de cara.
9. Ja ets soci de l'entitat? -No, encara no.. sc.
22.2 Substituci del predicatiu
Generalment, el terme predicatiu s el que fa d'atribut en els verbs anomenats
atributius quan no sn "ser, estar, semblar", sin "trobar-se, presentar-se, fer-se,
tornar-se, quedar-se, anar, considerar, tractar, fer-se, dir-se, elegir, nomenar. .. ".
Tamb trobem el complement predicatiu en altres classes de verbs quan
aquest qualifica un complement i determina el verb, com ''ell sembra el blat
esps", o b "ell du el barret arrugat". En aquests casos, el predicatiu s com
un circumstancial de manera, que determina el verb ("una manera de sembrar
el blat", "una manera de dur el barret") i complementa el complement directe
(a "blat" i a "barret").
Pronoms que substitueixen el predicatiu
En la majoria dels casos, el pronom que substitueix el predicatiu s hi,
com en el circumstancial de manera.
Aix: Ell hi sembra el blat (d"'esps''); ell hi du el barret (dm arrugat'');
ell s'hi troba (de ell hi va (de "brut"); hi prenen l'Antoni
(per "boig") bi en Llapis (com el "millor candidat").
Com en el cas de l'atribut, en F expressi emftica es pot utilizar el pronom
en i repetir el predicatiu, precedit de la preposici de i acompanyat d'un
quantitatiu.
Aix: El gos va molt brut: hi va tant que l'haurem de banyar de seguida.
s que en va molt, de brut.
Amb els verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar el pronom que substitueix el
predicatiu s en.
Aix: Qui es diu Joan? -Jo, me'n dic; Ja t'JJas fet soci de l'entitat? No,
per me'n far avui mateix.
t I
li
" I
Exercicis
2. D'acord amb les normes, escriu en els buits el pronom corresponent : hi
0
en.
1. Han trobat Ja casa bruta. Tamb
'estava molt i molt, de brut!
han trobat el jard[. En realitat, tot
2. Han tractat en Llus d'estafador perqu entenien que no havia. d'haver-los
cobrat aquell rebut. No sn els primers que 1' ..... tracten.
3. El noi ja s'ha fet gran. Diria que se ..... 'ha fet en quatre dics.
4. La noia es trobava dtprimida. De fet, feia fora temps que s' .... trobar.-a..
5. Qui es diu Pau dels dos germans? -El petit se' ..... diu.
6. El vi s'ha tornat agre. No noteu que s'... ha tomat?
7. S'havia de coure el tall sencer, i no 1' ..... heu cuit.
8. El tenen per un pobre de mi. -Tens ra. S que/' ..... tenen.
9. Els nens juguen esbojarrats : ..... juguen de fa massa dies.
10. En Josep t els braos molt llargs. -Tens ra: s que els... t.
3. D'acord amb les normes, escriu en els buits el pronom que hi correspongui
ho, en, hi, el, els, Ja, les.
1. Ja ets soci de l'entitat? -No, encara no
mateix.
sc, per me' .. far avui
2. Sembla interessant aquesta obra de teatre. S' bl D
- 1 que ..... sem a. - ones, a
mi me' ..... sembla molt, d'interessant!
3. L'han tractat d'impostor i ell ha negat que ..... sigui; ha dit que aquells
que !' ..... tracten ho fan de mala fe.
4. Aquest cotxe ha estat premiat com el millor cotxe de l'anv. Jo no s si
..... 's o no, per cal reconixer que s el millor que he vist .mai.
5. Avui tinc el cap esps. Espero que a l'hora de 1'examen no 1'.. tingui.
125
22.3 Substituci del complement directe
Cal distingitr entre els pronoms que substitueixen la primera i la segona persones,
dels pronoms de tercera persona.
Formes dels pronoms de primera i segona persones : ern-me-'n1-rn'; et-
te-'t-t'; ens-nos-'ns; us-vos.
Aix, em diuen, m'arreglo, obre'm, cridar-me; et diuen, t'ajuden, posar-te,
posa't; ens ajuden, ajudar-nos, ajuda'ns us esperen, asseieu-vos.
C:1l tenir en compte que les formes col.loq1Jials redudes "afanyem-ze,
afanyeu-ze, aneu-ze'n, anem-ze'n" cal substituir-les per les formes normals
afanyem-nos, afanyeu-vos, aneu-vos-en, anem-nos-en.
Pronoms de tercera persona.
En referir-nos a la tercera persona cal fer una srie de distincions : si el
complement s o no determinat, si s concret o neutre i, finalment, si s
reflexiu o recproc.
Per tant, els pronoms seran diferents segons aquestes distincions. Aix,
distingirem els segents pronoms :
1. Si el complement s determinat, o sigui, va precedit de l'article definit
o d'un demostratiu, aleshores el pronom feble prendr la mateixa forma
que l'article definit: el-lo, els-los, la-les,
L's d'aquestes diferents formes dependr del fet que els pronoms vagin
davant del verb (el-els-la-les) o al darrere (Jcrlos-la-les) apostrofats amb ell
o amb altres pronoms ( '1-1'-'ls).
Aix : El llibre, el porto; aquell llibre, l'agafo; aquest llibre, porta']; el
llibre, hem de llegir-lo; els llibres, els agafo; aquells llibres, porta.'ls; aquests
llibres, hem de comprar-los; la ca.dra., la. compro; aquella cadira, la. tinc;
aquesta cadira, acosta-la; les olles, les t.
2. Quan el complement directe s indeterminat, ja sigui perqu va sense
determinador o perqu aquest s un article indeterminat, un numeral o b
un quantitatiu, aleshores el pronom s: en-ne invariable.
Aix: porta un llapis: porta'n un; porta unes cadires: ara. en porto; Tens
llapis? -No en tinc; Tens bosses? -S, per no en tinc gaires.
3. Si el complement directe s neutre, o sigui, s una frase equivalent a" aix"
o a" all", aleshores s substitut pel pronom : ho invariable.
Aix Diu que ara ve. S, s, que ha dit "aix", que ho ha dit; no sabia
qu volia : no ho sabia pas; no s on anirem a parar : no ho s pas.
126
4. Qua.n es tracta d'un reflexiu o recproc, el pronom s : invari-
able.
Aix: Es renta, s'ensabona, per no sap pentinar-se; s'abracen.
Comentari
D'acord amb la pronncia, s'elideix la vocal dels pronoms entre ells o amb
el verb i s'escriu apstrof. Aquest ha d'anar al ms a la dreta possible.
Darrere el verb, si no hi va apstrof, hi ha d'anar guionet.
Aix: se'n va, no pas "s'en va"; se n'adona, pas "se'n adona"; se me
l'emportar; emportar-se-me'l.
La combinaci se us no s'apostrofa mai : se us veu la intenci.
Atenci amb el pronom de complement directe determinat i amb el neutre.
En catal tenen una forma diferent cada un. En castell, en canvi, tenen
la mateixa forma.
Aix: "Lo dej aqu'', en castell, si es refereix a "el" llibre, en catal
ser el va deixar aqu, per si es refereix a" tot aix", en catal ser ho va
deixar aqu.
Exercicis
4. Escriu els pronoms de complement directe de tercera persona
en els buits, apostrofant o posant guionets quan calgui.
1. Agafa la carpeta. i posa . dins la cartera..
2. Plega els llenols i, desprs, desa ... a l'armari.
3. 1\Jira qu fa el nen. Hauries de vigilar ..... ms.
4. Agafa el cotxe i porta . a revisar.
determinats
5. Mira : posa aquest disc i te ..
sembla.
escoltes una estona. Ja em dirs qu et
5. Escriu el pronom indeterminat amb la forma adequada dins els buits.
1. Vs a buscar ms cadires, que encara ..... falten.
2. Cull flors i fes ..... un ram.
3. De bolets, quants ..... heu trobat?
4. He comprat un bon vi. Tasta ..... una mica.
5. He llegit ja set pgines de l'informe, per encara me ..... falten sis.
127
6. Escriu el pronom de complement directe apropiat.
1. Agafa aquest paper i llena . . a les escombraries.
2. Recull tot aix escampat per terra i endrea
3. No s pas quan vindran. No. van pas dir.
4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir .
5. Em deixes un.c.; quants llibres per llegir a l'estiu? .fa te.
. . . ..... sense
tornar : deixa
6. Us heu d
1
acostar ms
1
si no, no sentireu res. Acosteu ..... cap aqu davant.
7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant d'hora
1
hi arribarem a temps.
8. El nen ja sap vestir ..... sol, per la nena encara no ..... sap.
7. Escriu la forma apropiada del pronom que hi ha entre parntesis (apostrofat,
amb guionet o sol).
(em) ..... escoltes?; (te) Hem d'ajudar .... , (em) Crida ..... ; (vos) Heu de
posar ..... aquest vestit; (us) Com heu de veure ..... ;(se us) No s com ..
ha ocorregut;
22.4 Substituci del complement indirecte
Hem de distingir les formes de primera i segona persones, de les de tercera
persona.
Pronoms de primera i segona persones i reflexius.
Els t.enen la mateixa forma que els de complement directe : em,
et, es; me, te, se; Jm, m','t, t'; ens, us; nos, vos; 'ns.
Aix : Ens regalen un llibre; regalar-nos un llibre; us demanen el cotxe;
demanar-vos el cotxe; parla'ns del viatge; em dnes foc? dna
1
m foc;
t
1
escriuen una carta; endrea
1
t el despatx; comentar-te la pel.lcula; es
donen les mans.
Pronoms de tercera persona.
Cal distingir el singular li,
1
' a ell" o "a ella", del plural els, 'ls, -los, "a
ells" o "a elles".
Aixi : a ell, li han donat el primer premi
1
i a ella
1
li han donat el segon a
elis els han de JJiurar el premi dem mal.eix; el president ha de lliurar-los
'
el premi.
Sn pronoms inavariables quant al gnere, per no quant al nombre.
Usualment fem correctament el singular li, per ens equivoquem en fer
128
el plural, ja que a vegades utilitzem ''els hi" i, d'altres, "les"'
lloc de els o los.
11s" en
Aix, a vegades es diu
11
els hi" han de lliurar el premi, en lloc de "els" han
de lliurar el premi; o b, el president ha de lliurar-"lis" el premi, en lloc
de ha de lliura.r-''los" el premi.
Per tant, el plural mascul i femen plural, els o -los, tenen la mateixa
forma, igual com p3.ssa amb el singular li
Aix: ell escriu a la mare : li escriu, ba d
1
escriure- li; ell escriu a /es cosines
els escriu, ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una car-ta; elf escriu als cosins
: els escriu1 ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una carta .
Comentari
El verb telefonar o trucar,
recte i no pas directe.
en el sentit de "telefonar", du complement indi-
...... /,_ (J
Aix : Ara li telefonar, a ell; o ara li trucar.
Exercicis
8. Escriu la forma de pronom de complement indirecte apropiada.
1. Dius que telefoni a la Maria? Per si ja ..... he trucat!
2. Ja has escrit als pares? -No, per avui mateix escnur.
3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu
l'esmorzar a les vuit.
4. Compra un joc per als nens. Sobretot, compra ..... un joc.
5. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixar si ..... demanes el cotxe.
6. Recull flassades per als damnificats. Recolliu ..... tamb aliments.
7. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu ..... el moble abans de festes.
8. Tira veces als coloms. No ..... tiris massa veces de cop.
9. Vindran els teus nebots ara? A aquesta hora, haurem de donar .... dinar
i potser tamb ..... haurem de donar berenar.
10. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta ..... si saben per on s'hi
va i, de passada, demanes l'hora que s.
129
23.1
23 PRONOMS-2
Substituci del complement preposicional o de rgim
verbal
Els complements verbals acompanyats d'una preposici (exigida pel tipus de
verb utilit.:at) sn suhstitut.s pels pronoms en o hi segons quina sigui la
preposici que els precedeixi.
Als verbs que duen la preposici de, com recordar-se de, oblidar-se de,
parlar de, el complement que els acompanya se substitueix pel pronom
en.
Aix : No es recorda de res : no se'n recorda.
Als verbs que duen altres preposicions (en, amb, a), com estar d'acord
amb, pensar en, acostumar-se a, el complement que els acompanya se
substitueix pel pronom hi.
Aix : juga a cartes : hi juga; pensa en ella : hi pensa, s'ha acostumat a
llevar-se d'hora: s'hi ha acostumat.
Comentari
Els verbs preposicionals perden la preposici quan el complement que els
acompanya s una frase iniciada per la conjunci que. Tot i aix, aquesta frase
s substituda pel pronom corresponent esmentat.
Aix; 1:,8 va oblidar que hi havia reuni : se'n va oblidar; estar d'acord que
s'ha de fer ; hi est d'acord; pensa que hauria de telefonar-li : hi pensa s'ha
acostumat que li facin la feina: s'hi ha acostumat.
Exercicis
1. Escriu en els punts suspensius el pronom corresponent.
1. El pare ha accedit a la petici. Sl, finalment, ..... ha accedit.
2. El conferenciant no ha parlat d'aquest tema, tot i que ha anunciat que
parlaria.
3. Pensa sobretot en les conseqncies d'aquesta decisi. Et demano que .....
pensis seriosament.
4. En Pere s'av molt amb la seva sogra. Ja s ben estrany que s' ..... avingu1.
130
5. Ell s'exposa al fet que li retirin el perms. No s si se ..... 'adona que s' ...
exposa.
6. No s'ha atrevit a dir-li. S' ..... hauria d'haver atrevit!
7. No s'ha adonat que feia el ridcul. B, crec que no se ..... 'ha adonat.
8. S'ha acostumat a la bona vida. Crec que s' ..... ha ben acostumat.
9. f,a gent no renuncia fcilment que li treguin els privilegis. Cal partir del
fet que no .... renuncia de grat.
23.2 Substituci del complement de nom
El complement nominal, regit per la pfeposici de, s substitut pel pronom en.
Aix : No conec la causa del problema .. De .deb, no en conec la causa.
Si substitum el complement directe d'aquesta fra.se, aleshores el complement
de nom queda incls en aquesta substituci. O sigui, no podem substituir els
dos complements per dos pronoms diferents.
Aix : No conec Ja causa del problema no la conec, o b no en conec la
causa.
Comentari
Hem de recordar que quan el complement afecta tamb el verb,
aleshores es tracta d'un predicatiu, que s susbstitut usualment
pel pronom hi. Aleshores, si aquest predicatiu acompanya un com-
plement directe, s que podrem substituir-los tots dos pel pronom
corresponent.
Aix, a la frase He comprat el cotxe de color blanc : l'he comprat,
"de color blanc" s complement de nom; en canvi, s predicatiu a la
frase He pintat el cotxe de color blanc : hi he pintat el cotxe, o b,
substituint tots dos complements, "l'hi he pintat".
Fixem-nos que no es tracta d'interpretar que "un pinta el cotxe
blanc de color blanc
11
, sin que "un pinta de blanc el cotxe". O
sigui, que no es tracta en aquest cas d'un complement determinatiu,
sin predicatiu.
Exercicis
2. Substitueix els complements de nom i els predicatius pels pronoms correspo-
nents.
1. Cal eradicar les causes de la. delinqncia. Sols eradicant- ..... les causes
se solucionar el problema.
131
2. Visitarem els museus ms importants de Pars. Quan hi arribem, tenim
la intenci de visitar- ..... els museus ms importants.
3. De.la cuina, ..... 'hem llenat els armaris vells.
4. Hem pintat. el sostre de la cuina marr : .... 'hem pintat de marr clar.
Tamb ..... pintarem el sostre del safareig.
5. Tenia els diners amagats i tamb .... tenia les joies.
23.3 Substituci del subjecte
En determinats tipus de frases, de l'estil" ha arribat un parent meu" o b" ha
sortit un tren", el subjecte es comporta com si fos un complement directe i
aleshores s substitut pel pronom en.
Aix : N'ha sortit un, de tren.
Ex:ercicis
3. Escriu el pronom corresponent en els punts suspensius.
1. Al mat ha arribat un avi de Nova York. A la tarda, .... 'arribaran dos
ms.
2. Dormen dos convidats en aquesta habitaci i a la del costat .... dormen
tres ms.
3. Han vingut els msics? -No tots. De moment noms ..... 'han vingut dos.
4. Han arribat els llibres que havem encarregat? - Uns quants ..... 'han
arribat sis.
5. Ha sortit ja el tren a Pars? -Ara mateix . .. 'acaba de sortir un.
23.4 Substituci dels complements circumstancials
Cal distingir els complements que indiquen la procedncia o l'origen d'una per-
sona o cosa respecte de tots els altres.
1. Complement que assenyala l'origen o procedncia.
s un complement in"trodut generalment per la preposici de i. el pronom
que el substitueix s en.
Aixi : Vinc de Perpiny : en vinc aquests materials provenen dels pasos
de l'est : en provenen.
2. Tots els altres complements circumstancials.
Sn substituts pel pronom hi.
132
Entre d'altres :
El complement de lloc, tant si indica direcci com posici, int.rodut per
les preposicions a o en.
Aix : Vaig a Perpiny : hi vaig; visc a Perpiny : hi visc.
El complement de manera, que pot ser introdut per diverses preposicions
o per cap, si es tracta, per exemple, d'un adverbi.
Aix : Condueix malament : hi condueix; camina de pressa. : hi camina.:
cscrw a poc a poc : hi escriu.
D'altres complements circumstancials.
Aix : 'namet la carta per via aria. : hi tramet la carta; s'ha casat amb
la Glria: s'hi ha casat; anir d'excursi amb els companys de feina : hi
anir; treballa sense eines: hi treballa; el noi estar sota la tutela del seu
oncle : hi estar; es far segons els teus desigs : s'hi far.
Exercicis
4. Escriu el pronom corresponent en els punts suspensius.
1. Anir a Mallorca diumenge i tornar a Barcelona dimarts:
vaixell i ..... tornar amb avi.
2. Viu a Pars des de fa deu anys. Diu que ..... viu molt b.
anir amb
3. Rebrs l'avs per correu urgent: 1' .... rebrs abans d'una setmana.
4. Treballa de gust : de deb que .... treballa.
5. Parla sense embuts. Sempre parla.
23.5 Verbs pronominals
Cal no confondre la presncia d'alguns pronoms junt amb determinats verbs amb
la funci substitutiva o semntica d'aquests. s a dir, hi ha alguns verbs que
adopten un significat distint segons que vagin acompanyats o no de pronom.-:;.
Aix, el verb haver pot significar aconseguir quan va sense el pronom hi.
Normalment, per, s'empra aquest verb amb el pronom hi, signiftcanL existir.
Aix : La prunera tenia les prunes tan amunt que no les podia haver, per
Hi havia moltes prunes en aquella prunera..
Alguns altres verbs d'aquestes caracterstiques sn
anar-se'n ("marxar") se'n va avui; per "anar": va a.l cine.
sortir-se'n ("triomfar, reeixir") : se n'ha sortit prou b, per "sortir" : surt
d'aqu.
133
24 COMBINACI DE PRONOMS
24.1 Transformaci del pronom LI en HI
Quan el pronom que substitueix el complement indirecte singular, o sigui li, va
acompanyat d'un altre pronom de complement directe, es transforma en hi en
els casos scglien ts :
Si el complement directe s de primera o segona persones, o sigui que es
tracta dels pronoms ern, ens, et, us.
En aquest cas, les combinacions sn: m'hi, ens hi, t'hi, us hi.
Aix : Ern van presentar al director: m!hi van presentar.
Si el complement directe s de tercera persona i representa un nom deter-
minat, o sigui que es tracta dels pronoms el, els, la, les.
En aquest cas, les combinacions sn : l'hi, els hi, la hi, les hi.
Aix Regalen el llibre a en Pau "a en Pau", li regalen el llibre; "el
llibre", el regalen a en Pau, o sigui, substituint tots dos complements
"l'hi" regalen.
l'hi En Joan ens va deixar el cotxe, i encara no l'hi hem tornat.
la hi En Joan ens va deixar la bicicleta, i encara no la hi hem tornada ("la
hi", sense apostrofar).
els hi En Joan ens ha deixat els llibres, i encara no els hi hem tornat.
les hi En Joan ens ha deixat les claus, i encara no les hi hem tornades.
Comentari
La combinaci del pronom li amb les formes pronominals de complement
directe determinat dna lloc, tamb, a les formes p.ures li'l, li la, li'ls, li les,
prpies del catal antic i encara ben vives al Pas Valenci.
Exercicis
1. Escriu en els punts suspensius la combinaci de pronoms que hi correspongui.
1. Has dc donar l'article al director com ms aviat millor. -No pateixis, que
Ja . . he donat aquest maU.
2. Va vendre la casa a una senyora argentina: ..... va vendre a molt bon
preu.
136
3. Una vegada vam haver arribat a l'escola,_ens van presentar a la directora
del centre. Desprs d'haver...... presentat, vam mantenir una llarga
con versa amb ella.
4. A>'ui he enviat els llibres a la Maria: enviat per correu urgent.
5. En Joan no ha portat les claus. Aneu a buscar-les i porteu ........
24.2 Manteniment de la forma LI davant els pronoms EN
i HO
Si el pronom li s'ajunta als pronoms en, ho, aleshores mant la seva forma. O
sigui, les combinacions sn : li'n, li ho.
Aix doncs, acompanyant els pronoms de complement directe indeterminat
en o neutre ho, el pronom li no es transforma en "hi" segons la norma escrita,
encara que la llengua col.loquial ho faci.
li'n Si vol uns quants llapis, li'n donar una dotzena, o sigui, "en donar una
dotzena a ell", o "li donar una dotzena de llapis". Per tant : "li" ms
"en" fa li'n, i no pas "n'hi", com diem sovint.
li ho Vols que expliqui a en Pere tot el que va passar o no vols que li ho
expliqui?, o sigui, ''vols que li expliqui aix", o "vols que ho expliqui a en
Pere".
Exercicis
2. Escriu en els punts suspensius la combinaci de pronoms que hi correspongui.
1. Has dit a la Neus que avui vindran els oncles? -No, encara no ....... he
dit.
2. Si en Llus em demana diners, deixar.
3. La Llusa ha escrit moltes cartes a la seva mare, per Ja seva germana
encara ........ ha escrit ms.
4. Si encarregues llibres a l'Albert, encarrega ........ tamb per a mi.
5. S'ha mort el canari de l'Enric. Quan el vegis, no ........ diguis, que ja
dir jo personalment.
137
24.3 Combinaci del pronom de complement indirecte ELS
amb altres pronoms
A diferncia del que passa amb la forma li de complement indirecte singular, el
pronom els, de complement indirecte plural, no canvia mai la seva forma davant
dels pronoms de complement directe de tercera persona.
Aixl, en resulten les formes segents els el, els els, els la, els les, els
ho, els en.
Per tant, si ens referim al complement indirecte plural "a ells" o'' a elles", el
pronorn s els o los, com a la fra..<;e; I! e d'escriure als pares: uls he d'escriure,
o he d'escriure'ls o b Tot escrivint-los escoltava msica.
Quan aquest pronom s'ajunta a un altre de complement directe de tercera
persona (determinat, indeterminat o neutre), mant la seva forma, com en els
casos segents :
els el Envia el paquet als avis: envia'ls-el avui, o els l'has d'enviar avui, o b
has d'enviar-los-el avui.
els els : Deixa els llibres als companys : deixa 'ls-els, o els els has de deixar, o
b has de deixar-los-els.
els la : Fes la comanda als provedors: fes-los-la, o els l'has de fer avui, o b
els la fars avui?
els les : Dna les instruccions als clients : els les dna, o els les has de donar,
o b has de donar-los-les.
els en : Envia cartes als electors: els n'envia, o els en tramet, o b has d'enviar-
los-en.
els ho : Recomana als companys que hi vagin : els ho recomana, o els ho has
de recomanar, o b has de recomanar-los-ho.
En el cas dels pronoms de complement directe de primera o 3egona per-
sones, la forma de complement indirecte els tamb es transforma en hi quan els
acompanya.
Aix, en resulten les formes m'hi, t'hi, ens hi, us hi
Per exemple: Em van presentar als membres del consell: m'hi van presentar.
Comentari
Observem que col.loquialment es canvia la forma de complement indirecte
plural els per "hi". Cal tenir en compte que quan el pronom hi s circumstancial
de lloc, aleshores les formes l'hi, els hi, la hi, les hi sn totalment correctes.
Aix : He desat els llenols a la calaixera : els hi he desat aquest mat. En
canvi, He donat els llenols vells als damnificats : els els he donat, i no pas "els
hi he donat".
138
- ~ .
i
. .
.
.
~ ..
'
I
;:
'
.
t'
Exercicis
3. Escriu en els punts suspensius la combinaci de pronoms que hi correspongui.
1. Ofereix vi i pastes als convidats: ........ ofereix de la. millor qualitat.
2. El mestre ha recomanat als alumnes que estudin ms:
desprs de veure les notes de l'ltima avaluaci.
3. Envieu la roba que us sobri als damnificats : envieu
Creu R.oja.
ha recomanat
a travs de la
4. Porta el regal de reis als nebots :
millor.
has de portar com ms aviat
5. En Pau ha venut les llibreries als seus cosins : ........ ha venudes a molt
bon preu.
6. Havia d'enviar els mobles als pares, per encara no he pogut enviar
7. Ens van presentar als membres del comit :
un.
van presentar un per
8. He posat els llibres al prestatge : he posat aquest mat .
4. Escriu els pronoms de complement directe i indirecte de les frases segents :
1. Havies d'enviar aquest paquet als avis. Ja ....... has enviat?
2. Has escrit ja la carta a la Maria? -No, encara no ........ he escrit:
3. Compra aquest llibre per al teu nebot. -D'acord, ja ........ comprar.
4. El mestre preguntar la lli als alumnes: ........ preguntar per escrit.
5. Deixa les claus de la casa a l'Antoni : ........ pots tirar a Ja seva bstia.
6. El mestre dna aquestes instruccions a les mares: ........ dna cada vegada
que els nens fan vacances.
7. Demana els JJbres a la .1\Jerc. Si ........ demanes, estic segur que
deixar.
8. Regala aquests contes als teus nebots : si ........ regales, ....... donars
una a.Jegria.
139
5. Escriu en els punts suspensius corresponents les combinacions de pronoms
segents : li, l'hi, la hi, li'n, li ho.
1. Han dedicat aquesta plaa a un poeta han dedicat a proposta de
l'Associaci de Vens del barri.
2. Passejava el gos pel carrer. Va ser mentre ...
produir l'accident.
3. Ja li has dit que no pot ser? -Si, ja ........ he dit.
passejava que es va
4. Compra flors per a la Rosa, que acaba de tenir un nen. Quan l'anirem a
visitar, regalarem: un pom.
5. No has escrit a l'Esteve encara? -No, encara no . ...... he escrit.
6. Escriu en els punts suspensius els pronoms que hi corresponguin.
1. Digues a l'Eduard que vingui. Digues ....... quan el vegis I Quan el vegis,
........ dirs?
2. El pare deixa diners als seus dos fills : ha de deixar perqu puguin
sobreviure I No t ms remei que deixar ..
3. L'oncle porta regals per als seus nebots. Cada vegada que ve de PariS,
porta I t el costum de portar ....... .
4. Explica als teus
mateix de dir .
companys que no hi ha hagut res a fer. Enca.rrega't tu
I .... dirs?
5. Ofereix ajuda al damnificat : ofereix ...... ,.! I ........ hauries d'oferir.
7. Escriu en els punts suspensius els pronoms adequats.
1. Dna enciam a Jlocell. Recorda que has de donar ........ dos cops a la
setmana.
2. Comenta tot aix que t'be dit als teus companys : ........ comentars?
3. Et presentar als invitats : ........ presentar amb molt de gust.
4. Et presentar els invitats : ........ presentar amb molt de gust.
5. Han comunicat l'assumpte al jutge. Aquest mati mateix ........ han comu-
nicat.
6. Ha regalat el Wbre als seus amics. En acabar la festa, ........ ha regalat.
7. Aquella via dna cada dia menjar als gats de la plaa. Tenen sort que
alg . doni.
140
8. Finalment construiran la residncia per als avis. En els antics terrenys de
l'estaci, ....... construiran.
9. Al judici, van donar la ra a l'empresa. Tothom es va estranyar que ....
donesn.
10. Demana els llibres a en Llu is. -Quan el vegi, ja ........ demanar.
8. Escriu en els punts suspensius els pronoms que hi convinguin.
1. Portar les sabates al sabater. Aquest mati ........ portar.
2. L'acte ha resultat llut. De fet, ........ ha resultat malgrat la pluja.
3. En Joan presenta el carcter viu. -Tens ra, si que ..... presenta.
4. Que vns de Lleida? -Si, ara ........ vmc.
5. Que ets de Lleida? -No, no ........ sc.
6. Fes arribar Ja carta a Ja Nria. -D'acord, ja ....... far arribar.
7. Ell es torn vermell de cop. -No...... facis cas, ........ torna de seguida.
8. Qu passa, que a ell ........ veu tot trist i, a vosaltres, ........ veu tan
alegres?
9. Porta aquesta carpeta a la secretria. Porta ........ de seguida.
-10. Trobars les camises al primer prestatge. Segur que ........ trobars.
11. He v:t la Nria al teatre. A primera fila, ........ he vist.
12. Escriuen consignes a les parets. Malgrat que est prohibit, ........ escriuen.
13. Fica l'ocell a la gbia : fica ........ de seguida.
14. Deixa els llibres als teus companys : deixa ....... .
15. Donaven caramels als nens. Cada carrossa que passava ........ donava.
16. Ha lliurat els documents als periodistes. Avui ........ ha lliurat.
17. Amaguen les proves als jutges. L'advocat diu que no s veritat que
amaguin.
18. Posa el jersei als nens. Si no . poses, passaran fred.
19. Comenta als companys aix que t'he dit. -D'acord, ja ........ comentar.
20. Expliqueu als nois tot el que ha passat. Si us plau, expliqueu
141
25 FRASES DE RELATIU
25.1 Funci especificativa i explicativa de les frases de
lat iu
re-
A les frases de relatiu cal distingir dues menes de funcions diferents : la funci
especificativa, que trobernen Ics frrt ..ses de relatiu substantives i i la
funci explicativa, en les frases de relat u explicatives.
Frases de relatiu substantives.
A la frase : Els qui no accepten el conveni laboral fan vaga, el subjecte
"els qui no accepten el conveni laboral" equival a un substantiu, com pot
ser "els discrepants", i la forma de relatiu "els qui" no t un antecedent
concret o explcit.
En aquesta frase s'especifica que "sols fan vaga" els qui no accepten el
conveni laboral. Per aix, es tracta d'una frase de relatiu substantiva
especificativa.
Frases de relatiu adjectives.
A la frase : Els treballadors que no accepten el con ve ni laboral fan vaga, el
subjecte inclou una frase de relatiu que fa la funci d'un adjectiu de tipus
especificatiu ("els treballadors discrepants)", i la forma de relatiu "que"
t un antecedent explcit i concret : "els treballadors".
En aquest cas, doncs, la frase de relatiu s tamb especificativa, per, a
diferncia de l'anterior, s adjectiva, ja que equival a un adjectiu determi-
natiu del nom que acompanya.
Frases de relatiu explicatives.
A la frase Els treballadors, que / els quals no accepten el conveni labo-
ral, fan vaga, el subjecte "els treballadors" va acompanyat d'una frase de
relatiu que equival a un adjectiu explicatiu i no pas especificatiu.
En aquest cas, doncs, s'entn que'' tots els treballadors fan vaga" i, a ms,
s'explica "que no estan d'acord amb el conveni laboral".
Per tant, es tracta d'una frase de relatiu explicativa, que afegeix nova
informaci. Tamb t un antecedent concret i explcit ("els treballadors").
Per tant, se'ns informa que "tots els treballadors fan vaga)) i que "tots els
treballadors discrepaven del conveni laborafl.
En aquest darrer cas, veiem que el relatiu pot ser simple o compost ("que"
o "els quals") i que la frase de relatiu ha d'anar necessriament entre
comes, com tot adjectiu explicatiu.
142

!
li
'I
,
'I
:_:I
i
.
i.
;s __
Comentari
Cal no confondre la forma "que" conjuntiva amb la relativa.
Quan s conjunci fa una simple funci d'enlla entre el verb i la. frase que
fa de complement. Quan fa de pronom relatiu, com a tal pronom, substitueix
un mot aparegut anteriorment (llevat del cas de les relatives substantives que
no antecedent explcit).
Aix: M'han dit que vindries, "que" s conjunci. Per a la frase El noi que
ha vingut s molt prim, "que" fa de pronom relatiu, ja que substitueix "el noi",
o sigui, l'antecedent aparegut anteriorment.
Exercicis
1. D'acord amb el Comentari, escriu dins els parntesis una (R) si la forma
"que" s un pronom relatiu, o b una (C), si s conjunci.
1. Penso que a aquesta hora ja no vindr. ( )
2. M'han dut tols els llibres que havia demanat. ( )
3. Tinc el pressentiment que les coses no aniran prou b. ( )
4. Sentia la necessitat que tothom l'admirs. ()
5. Amb els anys s'esborren molts dels records que tenim de la infantesa.. ( )
6. Tots aquells motius, que no eren pas els nics, em van fer decidir. ( )
7. Pretenia que li solucionssim els seus problemes. ( )
8. Havem d'anar de pressa, que era molt tard. ( )
2. Escriu dins els parntesis una (S) si la frase de relatiu s substantiva, una
(A), si s adjectiva, i una (E), si s explicativa.
1. Tot el que et dic s veritat. ( )
2. El territori, que s molt extens, t petroli. ( )
3. El territori que van ocupar s molt ric en minerals. ( )
4. El que van ocupar tenia molt petroli. ( )
5. El qui ho va fer no t gens de vergonya. ( )
6. Els nois que van suspendre al juny s'hauran d'examinar al setembre. ()
7. El clima d'aquell pa{s, que s molt variable, ha estat estudiat exhaustiva-
ment. ( )
8. Cal reconixer el mrit dels que van engegar l'empresa. ( )
143
3. Substitueix la forma dc relatiu tona "que" per la composta "el qual, la qual,
els quals, les quals" quan es pugui (o sigui, en el cas que es tracti d'una frase
de relati li explicativa). Si no es pot, deixa-ho en blanc.
1. El noi que can ta s Ye meu:
2. En Jar1me, que ja ha tornat d'excursi, est malalt:
3. Qui no hi vulgui participar que ho digui:
4. Els meus avis, que en pau descansin, eren andorrans:
5. Aquells nois que van arribar tard no van poder examinar- se:
6. Vam anar a veure en Jordi i la Teresa, que passen les vacances a Begur, i
ens van convidar a dinar:
7. Les cincs que has portat no em serveixen:
8. Totfwm intentava d'esbrinar les causes d'aquell sui.cidi que havia ocorregut
a }(l vila:
25.2 Funcions que exerceixen els pronoms relatius dins la
frase de relatiu
Cal tenir molt en compte les diverses funcions que poden exercir els pronoms
relatius dins les frases de relatiu, ja que podrem corregir d'aquesta manera
moltes errades que fem usualment.
Quan el relatiu fa de subjecte o de complement directe no du preposici. En
canvi, s que en du quan fa la funci d'altres complements: indirecte, de nom,
preposicional, circumstancial. En el cas de fer de circumstancial de temps pot
anar amb preposici o sense.
Aix, observem algunes de les funcions ms corrents
subjecte : els qui volien participar-hi havien de fer una preinscripci, les per-
sones que vulguin participar-hi s'han de preinscriure, et presento aquesta
noia, que s de Lleida.
complement directe l'escultura que ha venut aquest escultor s de les ms
cares de la seva col.lecci, l'Ajuntament s'endeut amb les darreres obres
que va fer, li van posar una multa, que no va pagar.
complement indirecte la gent a qui I a Ja qual s'adreaven tenia un nivell
cultural mitj, es tracta d'uns nois als quals I a qui no s'ha negat mai res,
el Sndic de Greuges s un senyor a qui I al qual arriben moltes denncies.
144
circumstancial de temps : justament el dia que tu arribaves, en Josep se
n'anava, era una poca que jen qu I en la qual la borsa tenia molts alts
i baixos
circmnstaucial de lloc : al poble on I a on I en qu I en el qual pa.'>sava
l'estiu era molt bonic, la carretera per on I per la qual havia de passar
l'autocar era molt perillosa.
cornplcment de nom l'aigua del riu s contaminada: s un riu l'aigua del
qual s contaminada, l'tnic inters d'aquest home s triomfar: es tracta
d'un home, l'tinic inters del qual s triomfar.
preposicional les coses a qu I a les quals et refereixes sn
esgarrifoses; aquests sn els temes dels quals / de qu va parlar aqu,ell
conferenciant; s impossible [er-lo desistir de fer aquelles coses en que I
en les quals s'entossudeix.
Exercicis
4. D'acord amb la funci que exerceixen els relatius segents, escriu en els
parntesis (S), si fan de subjecte, (CD), de con1plement (CI), d: comple-
ment indirecte, (CN), de complement de nom, (CIR), de cucumstanctal, (CP),
de complement preposicional.
1. L'home que ha vingut s un conegut del meu pare. ()
2. El boHgraf que t'han regalat s molt bo. ( )
3. El noi a qui has demanat l'hora s menorqu. ( )
4. Aquesta s l'empresa els treballadors de la qual van fer aquella vaga tan
llarga. ( )
5. Se'n va anar a Mxic l'any que va comenar la guerra. ( )
6. La noia de qu em parlaves ahir s amiga d'un cos meu. ( )
7. Organitzant aquesta festa tindrem unes despeses a les quals tots haurem
de contrbuir. ()
8. El francs i l'angls sn les dues llenges en qu mJhe exercitat ms. ( )
9. Els que es van abstenir van ser una minoria. ()
10. Aquests sn els nobles motius pels quals lluita aquella gent. ( )
145
26 PRONOMS RELATIUS-I
26.1 El pronom relatiu feble QUE
El pronom relatiu exerceix una funci substitutiva d'un mot que ha apareg11t
anteriorment i, acompleix, alhora, una funci d'enlla.
Aix, les frases "el paper s de bona qualitat en aquesta papereria tenen
aquest tipus de pape!' es poden enllaar arnO un pronom relatiu, que substitueix
el mot "paper" : El paper que tenen en aquesta papereria s de bona qualitat.
La forma de relatiu que fa les funcions, dins la frase de relatiu-, de subjecte,
complement directe o circumstancial de temps.
Es pronuncia, en catal oriental, amb el so neutre i- no ha de dur mai accent.
Les frases explicatives van entre comes i, sobretot quan l'antecedent cau
lluny, es pot substituir la forma que pel relatiu compost el qual, els quals, la
qual, les quals.
Observem un exemple de cada funci
Com a subjecte.
El riu s pintoresc. El riu passa per aquest poble : El riu que passa per
aquest poble s pintoresc.
En aquest cas, es tracta d'una frase de relatiu especificativa que no admet
el relatiu compost, a diferncia de la fra'3e segent : Vam visitar aquell
poble i les seves rodalies, el qual s molt pintoresc, i desprs vam seguir
sense parar fins a casa.
Com a complement directe.
Has fet un plnol de la casa? E n s e n y a ~ me'l : Ensenya'm el plnol que has
fet de la casa.
En aquest cas, tamb es tracta d'una frase de relatiu especificativa. Ob-
servem que l'antecedent "plnol" s substitut a la segona frase pel pronom
feble el (ensenya-me'l); en canvi, a la tercera frase s substitut pel relatiu
que, el qual acompleix tamb una funci d'enlla.
En canvi, s explicativa la frase segent : Recordo que, en el plnol de la
casa d'estiueig de j\1allorca, que j el qual s'ha perdut, hi havia especificat
el nom de l'empresa constructora.
Corn a circumstancial de temps.
La desgrcia va passar justament aquell dia. Va ser el dia que te'n vas
anar a Pars: La desgrcia va passar justament el dia que te'n vas anar a
Pars.
146
En aquest tipus de frase no es pot canviar mai la forma de relatiu" que" per
la composta. En canvi, s que pot anar amb la preposici" en" seguida de
la forma de relatiu tnica "qu" o b composta "en el qual, en la qual...".
Aix: La desgrcia va passar jtJstament aquell dia en qu/ en el qual te'n
vas anar a Pars.
Exercicis
1. Enllaa mitjanant un pronom relatiu les dues frases de cada exercici i escriu
dins els parntesis (S) si el relatiu fa de subjecte, (CD) si fa de complement
d recte o b (CT) si fa de circumstancial de temps.
Recorda que cal posar la frase de relatiu entre comes si s explicativa.
1. En Llus va aprovar tot el curs. Havia estudiat fora: ( )
2. En Jaume ens va ensenyar les fotografies. Havia tirat les fotografies al
Pirineu: ( )
3. L'bome s un poltic. Aquest far el preg de les festes d'enguany: ()
4. Aquell dia l'Anna va tenir un accident. Va ser el dia que va ploure tant:
( )
5. El piano era una de les seves aficions. El tocava fora b: ( )
2. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius la forma o les formes
de relatiu possibles.
1. El riu, ............ ..
... travessa la vall, t uns grans salts d'aigua.
2. Aix va passar aquell dia ......
. .. ning no era a casa.
3. lVf'enseny el dibuix,
4. Els alumnes .......... ..
5. El cotxe .............. .
vaig trobar molt bonic.
..... no estudin difcilment aprovaran.
has comprat gasta molta benzina.
6. En Pere,
.............. s molt estudis, va aprovar el curs.
7. Va arribar un moment ...................... .
tothom volia deixar crrer el pro-
jec te.
8. Els plnols de Ja casa, ........................ tenim encarregats des de fa temps,
no acaben d'arribar mai.
147
9. Aquella companyia de teatre tan clebre, ......... .. . ...... es va fer famosa
interpretant les obres de Shakespeare, ha plegat.
10. V:'i ser durant aquella poca ............. . es van produir les revoltes
socials ms importants.
26.2 Altres funcions del pronom relatiu
Quan el pronom relatiu exerceix una funci diferent de la de subjecte o comple-
ment directe, a\c:-;hores du preposici (llevat del cas esmentat del circumstancial
de temps, que pot anar sense).
Aix, si el relatiu fa de complement indirecte la preposici ser a o per a;
si fa de complement de nom, ser de; si s preposicional, dur les preposicions
de, en o a i, si s complement circumstancial, podr dur diverses preposicions
de, en, a, amb, contra, sense, per, etc.
Cal tenir molt en compte la forma d'aquest relatiu. Aix:
Preposici ms qui, per a persones, o preposici ms qu, per a coses.
Aix, podem trobar les formes a qui, a qu, de qui, de qu, an1b qui,
amb qu, per qui, per qu, en qui, en qu
Aix, l'home a qui has preguntat l'hora s estranger.
Preposici ms article ms qual o quals.
En aquest cas, totes les formes anteriors poden revestir tamb aquesta
forma composta.
Aix, l'home al qual has preguntat l'hora era estranger.
Podem trobar les formes en qu o en el qual, en els quals, en la qual,
en les quals, a qui o al qual, als quals, a la qual, a les quals, etc.
En canvi, desprs de preposici forta o d'infinitiu o gerundi, sempre caldr
utilitzar la forma composta.
Aix, U u tema sobre el qual vull parlar; unes idees en contra de les quals
vull argumentar; uns problemes enfront dels quals conv mantenir-se fort;
era al teatre, en sortir del qual vaig trobar en Pau; es produ un gran
incendi, fugint del qual hi va haver molts ferits; etc.
Comentari
Observem que el circumstancial de lloc pot revestir tres formes : on I a on,
en qu i en el qual, en la qual, en els quals, en les quals.
D'altra banda, conv tenir present que col.loquialment solem fer tres tipus
d'errades en les frases de relatiu :
148
L'anomenat "relatiu col.loquial", que consisteix a utilitzar la forma "que"
com a simple conjunci d'enlla i, com a substitut, un pronom feble o
d'altre tipus.
Aix, diem "he conegut la noia que li van robar la bossa", on "que" no
fa de subjecte ("els lladres") ni de complement directe ("la bossa"), sin
d'enlla. La funci substitutiva del mot "la noia", en funci de complement
indirecte ("robar a la noia"), s exercida pel pronom feble "li".
El pronom relatiu adient seria, en aquest cas, a qui o a la qual.
Aix : He conegut la noia a qui I a /a qu<tl van robar la b o ~ S t .
Una altra errada s el pleonasme : la repetici del substitut mitjanant
dos pronoms, en lloc d'un de sol (normalment, un de feble i un de relatiu).
Aix, no s correcte dir "s una pel.lcula que l'he vista molts cops", o b
"he conegut la noia a qui li van robar la bossa". En aquestes frases, hi
sobra "la" (de" l'he vista") i" li". Haurien de dir, doncs : s una pel.Hcula
que he vist molts cops i He conegut la noia a qui van robar la bossa.
Un tercer tipus d'errada consisteix a utilitzar una forma hbrida de relatiu
(mig simple i mig composta).
Aix, dir "els amics amb els que surt sn molt simptics"
1
en lloc de els
amics amb els quals I amb qui surt.
Exercicis
3. Canvia la forma de relatiu col.loquial que hi ha entre cometes per la forma
de relatiu adient i torna a escriure cada frase.
1. El noi "que li" ha tocat la loteria s amic meu:
2. s un bosc "que s'h?' troben molts bolets:
3. Es tracta d'una persona "que hi" penso sovint:
4. s un problema "que en" sentirem a parlar durant molt de temps:
5. Es tracta d'un projecte "que" tots "hi" haudem de contribuir:
4. D'acord amb les normes, escriu b les formes incorrectes que hi ha entre
cometes (formes hbrides) de totes les maneres possibles (usualment la forma
simple tnica i la forma composta).
149
1. Sn uns temes "dels qu" haurem de parlar a fons:
2. Van arribar a una situaci "en la qu" no es veia cap sortida possible:
3. No es coneixen encara les causes "per les qu" es va ensorrar l'edifici:
4. El tip'!s de vida "a Ja qu" s'ha acostumat no li ha de fer cap b:
5. A vegades els premis toquen a persones "a les qui" no fa.n cap falta els
diners:
5. Reescriu cada frase suprimint els pleonasmes, si n'hi ha, i utilitzant una
forma correcta de pronom relatiu.
1. Anir en aquell bosc "en el que s'hi" troben tants bolets:
2. Era una situaci ''contra la qun tothom "hi" lluitava:
3. Tenien uns privilegis "als que hi" }avien de renunciar:
4. Sn uns fets "dels que" ms val oblidar-se"' n":
5. s difcil de fer-lo desistir d'aquelles coses "en les qu s'hi" ha entestat:
6. He parlat amb el poeta "que li" van donar el premi:
7. Et vaig veure en aquell poble "que hi" passes l'estiu:
8. Et porto els llibres "dels que te'n" parlava ahir:
9. Els materials "amb els que" est construt no sn bons:
10. Aquests sn els motius "pels qu" no vol col.laborar:
6. Escriu en els punts suspensius les formes de relatiu possibles.
1. s un senyor ............................ .. se les dna de savi.
2. Et deixo el llibre ... podrS solucionar el problema.
3. Ms val que compris el cotxe ..................... . et recom.qno,
gasta molt poca benzina.
4. s aquella la casa .. van passar tots aquells fets.
7. Enllaa les dues frases amb un pronom relatiu.
1. s un indret molt bonic del Pirineu. Encara s'hi troben isards:
2. Fa una nova feina. No s'hi ha acostumat encara:
3. Tots els interessats ho accepten. Els he demanat l'opini:
4. T una col.lecci de monedes. N'est orgulls:
5. He comprat uns pantalons. Em vnen una mica balders:
6. Han vingut els nois. Havien demanat l'entrevista:
7. Va perdre les claus. Li havia deixat les claus:
8. Necessito totes aquestes eines. Sense elles no puc fer res:
9. Al vespre vam anar al cine. Sortint-ne vam trobar en Pere:
10. s una barriada tranquil.la. Gaireb no hi passen cotxes:
150 151
27 PRONOMS RELATIUS-2
27.1 Frases de relatiu substantives
En aquests tipus de frases de relatiu podem distingir tres casos diferents :
Sentit genric de persona o cosa.
Trobem les formes, entre altres qui, el qui, els qui, aquell qui,
aquells qui, referides a persones, i el que, all que, aix que, referides
a coses.
Aix : el qui ho vulgui fer, que ho digui; aix que et dic/ el que et dic /
aJJ que et deia s del tot cer t.
Sentit concret de persona o cosa.
Es tracta d'una elisi de l'antecedent quan ja ha aparegut representat per
un pronom relatiu anteriorment.
Les formes poden ser el que, els que, la que, les que i tamb amb
preposici del que, de la que, dels que, de les que, al que, als que,
a la que, a les que, etc.
Observem que en aquest cas no s utilitzat el relatiu compost. Compro-
varem que la forma s correcta si podem intercalar entre l'article i el relatiu
"que" la persona o cosa omesa.
Aix la noia que ha vingut ara i la que va venir ahir sn germanes, o
sigui "la (noia) que va venir ahir"; tamb referit a coses: vam parlar dels
problemes que hav{em tingut fins llavors i dels que tindrem a partir d'ara,
o sigui" dels (problemes) que tindrem".
Sentit genric de lloc.
Trobem, entre altres, les formes segents : on, a on, all on, all on,
arreu 011.
Aix: d'all on no n'hi ha no en raja.
Comentari
Cal anar amb compte de no fer servir el castellanisme "lo que" en el sentit
genric de cosa. Aix, cal dir el que passa s o all que passa s, i no pas
"lo que passa".
Recordem que no sempre "lo que" correspon en catal el que, a1x que,
ali que, sin que quan es tracta de frases de relatiu explicatives en lloc
de substantives, la correspondncia s cosa que, la qual cosa, i aix.
152
Aix, quan l'antecedent s neutre, o sigui, que equival a tota una frase,
aleshores aquell queda substitut per una d'aquestes darreres formes.
Observem els exemples : Finalment, ho vam poder arreglar tot, cosa que
/ la qual cosa ens va alegrar molt; o tamb : Finalment, ho vam poder
arreglar tot
1
i aix ens va alegrar molt.
A vegades, quan l'antecedent no s neutre, per es vol fer un mfasi espe-
cial, se solen antepsar mots genrics del tipus fet que, suma que, afer
que, temps que o la repetici del mateix antecedent.
Aix : Les reformes de la casa van costar tres milions, suma que vam pagar
a terminis; Aquella empresa va tenir uns problemes d'espionatge entre els
mateixos membres directius, afer que va acabar als tribunals; A aquell
home li quedava poc temps de vida, temps que volia aprofitar al mxim.
Exercicis
1. Completa les frases segents amb una forma de relatiu adient, acompanyada,
si cal, de preposici.
1. .................. menja sopes se les pensa totes.
2. No obris pas a ning : ......... arribi tard que no entri.
3. Explica 'm ................. . vulguis, per que sigui veritat.
4. M'agraden ms les cadires d'aquesta botiga que ................. hem vist a
l'altra.
5. Aix no cridar pas l'atenci a tothom, sin tan sols ...... ........... hi estigui
interessat.
6 .................. desitgin ms informaci, que passin un moment.
7. D'aquest assumpte, aix s tot .................. te'n puc dir.
8. La pel.Hcula que vam anar a veure ahir i ................... hem vist avui sn
realment molt bones.
9. El conserge us indicar ................. heu d'anar per informar-vos.
10. No sabia pas .................. es deia. Sempre parla ................. no sap.
153
2. D'acord amb el Comentari, escriu en els punts suspensius el relatiu neutre,
acompanyat, si cal, de preposici.
1. Els lladres van intentar de robar en aquella botiga.,
van aconseguir grcies a Ja intervenci dels vens.
2. Li van robar tots els diners que havia tret del banc,
produl una forta depressi.
no
li
3. No va aconseguir el seu propsit, el va desanimar molt.
4. Es van trobar amb greus problemes de funcionament, ...
ser objecte d'una llarga discussi.
S. Els negocis no li anaven com ell volia,
plegar el negoci.
. ..... va
va decidir de
3. Escriu en els punts suspensius la forma de relatiu adequada, neutre o no,
acompanyada, si cal, de preposici.
1. No m'ha explicat res havia passat a Ja seva empresa.
2. A la conversa, ens vam referir als problemes de funcionament que havem
tingut l'any passat i ... previem que tindrem aquest any.
3. Van aconseguir desallotjar tota la zona,
va fer cap ferit.
la bomba no
4 ..................... em dius, he de pensar que no t'interessa gens participar en
aquest projecte, oi?
5. Van arribar a una situaci lmit,
s'hi arribs des de feia temps.
. ja era previsible que
27.2 El relatiu en la funci de complement de nom
Quan el complement d'un nom es pronominalitza per mitj d'un pronom
relatiu, aquest es col.loca desprs del nom i va precedit de la preposici
de.
Aix, a la frase" les aiges d'aquest poble sn termals'', el complement de
nom" d'aquest poble" pot ser pronominalitzat per la forma de relatiu del
qual: Hem visitat el poble, les aiges del qual (del poble) sn termals.
Aquest tipus de relatiu t, en castell, la forma" cuyo, cuya, cuyos, cuyas",
que no ha de ser tradut en catal per "qual, quals, quin, quins, quina,
quines", sin per la forma de relatiu explicada.
154
El carcter "possessiu'' que t el complement de nom pot donar lloc,
tamb, a altres solucions menys literries
- els posssessius seu, seva, seus, seves.
-el pronom feble de complement nominal en.
- el pronom relatiu que, en funci de subjecte, tot afegint a la fr<1..se el verb
tenir.
Aix, tamb podrem construir la frase anterior d'aquestes maneres: (1)
Hem visitat el poble. Les seves aiges sn termals; (2) Hem visitat aquell
poble, caracterstic per les seves aiges termfl.ls; (3) Ifcm visiLtt ;:_que]]
poble. Les aiges termals en sn famoses; (4) Hem visitat aquell poble,
que t les aiges termals.
Comentari
A vegades, la forma de relatiu" del qual, dels quals, de la qual, de les quals"
es pot col.locar immediatament darrere de l'antecedent : IIem visitat el poble,
del qual les aiges sn termals.
Es considera "relatiu col.loquial" utilitzar la forma" que" com a simple enlla
seguida d'un possessiu. Aix: Hem visitat el poble "que les seves" aigtes sn
termals, soluci que cal canviar per qualsevol de les indicades.
~ x e r c i c i s
4. A les frases segents, canvia la forma de relatiu literria de complement de
nom per les altres solucions possibles: "que" ms "tenir", o el possessiu "seu,
seus, seva, seves", o b escriure un punt i fer servir el pronom feble "en".
1. Va visitar la plaa els porxos de la qual sn molt bonics.
- Va visitar la plaa ................... uns porxos molt bonics.
-Va visitar la plaa, caracterstica pels .................... porxos tan bonics.
2. No m'estendr a descriure el temple, els mrits del qual pode!! trobar en
guies solvents.
- No m'estendr a descriure el temple, .................... uns mrits que podreu
trobar en guies solvents.
- No m'estendr a descriure el temple, admirat pels .................... mrits,
explicats en guies solvents.
3. Es tracta d'un poble de l'Empord, el nom del qual ara no recordo.
- Es tracta d'un poble de l'Empord .... . ... un nom que ara no
recordo.
-Es tracta d'un poble de l'Empord. Ara mateix no .......... . recordo
el nom.
. 155
4. A la ciutat h ha algunes cases, molts pisos de les quals sn buits.
- A la ciutat hi ha algunes cases ....................... . molts pisos buits.
-A la ciutat hi ha algunes cases, amb molts dels . ............. pisos buits.
5. L'actual cursa. d'armaments, les conseqncies de Ja qual poden ser catastrfiques,
sembla entrar en unes vies de soluci.
-L'actual cursa d'armaments, ............... pot ............... unes conseqncies
catastrfiques, sembla entrar en unes vies de soluci.
- L'actual cursa d'armaments (pensem que .. conseqlincies
poden ser catastrfiques) sembla entrar en uues vies de soluci.
5. D'acord amb el Comentari, canvia de lloc el relatiu.
Aix : Aquella persona, la nacionalitat de la qual no recordo .. : Aquella
persona, de la qual no recordo la nacionalitat ...
1. s una planta, de la qual les llavors sn comestibles:
2. Han premiat una novel.la l'autor de la qual s molt jove:
3. Han iniciat una recerca, de la qual els resultats sn molt esperats:
4. Processen l'inspector, les actuacions del qual estaven fora. de la llei:
5. Es tracta d'una. llarga histria, el desenlla de la qual s del tot inesperat:
6. Uneix les dues frases mitjanant el pronom relatiu literari de complement de
nom.
Aix : Han trobat el cos. El seu estat s deplorable Han trobat el cos,
l'estat del qual s deplorable.
1. Ha -descobert un nou mtode. Els seus resultats sn bons:
2. Ha comprat una camioneta.. La seva cabuda s molt gran:
3. Ha escrit dues novel.les. Els seus arguments sn semblants:
4. Ha trobat unes monedes. El seu valor s incalculable:
5. Han comenat les obres de l'anella olmpica. El seu cost s molt elevat:
156
7. Escriu en els punts suspensius la forma de relatiu adient, acompanyada, si
cal, de preposici.
1. Les pomes que he comprat en aquest mercat i .............. . vaig comprar
ahir en aquell altre no tenen res a veure.
2. Tothom ................... vulgui participar en els jocs, que s'apunti abans del
dia dotze.
3. Havia d'haver demanat visita, ......................... que no va. fer.
4. Es va comprar un cotxe amb .... . .. havia estalviat.
5. Els presumptes culpables, la identitat ......................... no han revelat,
estan en pres preventiva.
6. Va arribar tard al concert,
vestbul fins a la mitja part.
va haver d'esperar-se al
7. Han interceptat un carregament de droga, la qualitat.
molt bona.
8. No acabava de dir tot ... .. ........... volia dir.
9. No parlarem ara ..... ............ .. fan la declaraci de renda, sin .............. ..
no la fan.
s
10. El iot valia una fortuna, ja que anava equipat amb sofisticats aparells,
fortuna. .................. ning no podia pagar.
157
28 PRONOMS INTERROGATIUS
28.1 Mots interrogatius
Els mots interrogatius sn els segents ;
Els pronoms qui, referit a persones, i qu, referit a coses.
Aix Qui ha arribat? No s pas qui ha arribat,, Qu ha J!i-t.:;sat? No s
pas qu ha passat.
Els pronoms adjectius quin, qums, quina, quines.
Aix : Quin llapis vols? No s quin llapis triar.
Els mots adverbials on f a on, quan, quant, com.
Aix : On /A on anirs de vacances? No s pas on anir, encara; Quan
fars vacances? No s quan les far; Quant val aquest cotxe? No s quant
val el cotxe; Com anirs a Roma? No s com hi anir.
Cap mot interrogatiu. En tot cas, la conjunci que opcional, que funciona
com si fos un signe d'interrogaci.
Aix: IIa vingut en Joan?, o b Que ha vingut en Joan?
Comentari
Observem que la frase interrogativa directa du un signe d'interrogaci, que
es col.loca solament al final. En cas que la frase ocupi ms d'una lnia, tamb
es col.loca al comenament.
Aix: Qui ha arribat?; Qui de vosaltres voldr participar com a voluntari
en les tasques de repoblaci forestal d'aquests boscos?
Observem tamb que a les frases interrogatives indirectes, com les que comen-
cen amb "No s", com No s qui ha arribat, si no hi ha cap mot interrogatiu,
aleshores es construeixen amb el mot si.
Aix : No s si ha vingut en Joan.
Exercicis
1. Completa les frases segents amb el mot interrogatiu apropiat.
1. ............. est plorant? -No s pas .
o el del ve de sota.
nen plora, si el del ve de sobre
2 .............. t'ha demanat, en Pere? -No recordo ara ............. m'ha demanat
el martell o la clau anglesa.
158
li
j
I
3. No s pas ............. hora s. -............. saps .. .. l10ra s, Llus?
4. anireu aquest vespre, al cinema o al teatre? -No s encara
farem. Potser no sortirem.
5. t'ha costat aquest jersei? -No recordo exactament ... m'ha
costat. Crec que bastant.
6. . ......... comenareu les obres de reforma del pis? -Doncs, en aquests
mamen ts, no s .... . les farem.
7 .............. us ho fareu per solucionar aquest problema? -Encara no hi hem
pensat. No s pas ............. ens ho farem.
28.2 Mots interrogatius amb preposici
Els mots interrogatius poden anar acompanyats tots ells de preposici.
Cal tenir en compte que la preposici, simple o composta, que els acom-
panya no s'ajunta en cap cas al mot interrogatiu i mant sempre la seva
forma.
Aix: Cap a quina illa us dirigiu?; Des de quan sents aquestes molsties?;
Fins a quin dia tinc temps?; De qui em parles?; No s de qu es tracta;
No s per qu ho fa; No s per a qu es fa servir aquest aparell.
Quan al pronom interrogatiu qu accentuat (a diferncia de la conjunci
que, tona) se li ajunta la preposici per o per a no s'ha de confondre
amb la conjunci amb valor causal o final "perqu".
Aix: Per qu ho fas, aix?, o b en la interrogativa indirecta: No s per
qu ho fa, aix.
En aquest cas, demanem per la causa. Si demanem per la finalitat o
destinaci, aleshores farem servir la preposici composta per a.
Aix : Per a qu es fa servir aquest instrument?, o b No s per a qu es
fa servir aquest instrument.
En canvi, si en lloc de tractar-se d'una frase interrogativa, es tracta d'una
frase final o causal, aleshores no hi ha diferncia entre "per qu" ni "per
a qu", sin que sempre s'escriu perqu, junt.
Aix : Aix ho fa perqu vol, Ho fa aix perqu s'enfadin.
Cal dir, tamb, que la preposici "per a" no s'ha de fer servir davant els
mots interrogatius adverbials, sin nicament la forma "per". O sigui
per on, per quant, per quan.
.159
Coment ad
La forma "per qu" tamb pot ser la preposici "per" seguida del pronom
"qu" relatiu, en lloc d'interrogatiu. Tamb en aquest cas s'escriu separat.
Equival a les formes del relatiu compost "pel qual, pels quals, per la qual, per
les quals".
Exercicis
2. Escriu en els punts suspensius el mot interrogatiu, acompanyat, si cal, de la
preposici que hi escaigui.
1. anirs a Paris? -Hi anir amb la Maria.
2.
et bases per fer aquesta afirmaci? -Em baso justament en
aquests fets provats.
3. color vol que li pinti el cotxe. -No s pas
4.
5.
6.
7.
color podria quedar ms b.
veniu ara? -Venim del cinema i ara volem anar a sopar;
restaurant ens aconselles d'anar?
heu previst d'acabar les obres? -Pel juliol.
et vens el cotxe? -Per la meitat del que em va costar.
teniu aquest pis? -Des de fa deu anys.
8 ....................... vol deixar d'estudiar, en Pau? -Francament, no s ............. ..
vol deixar d'estudiar.
9 ....................... et serviran aquestes eines? -Per arreglar la calefacci' de la
casa.
10. No entenc ...................... ha actuat tan irreflexivament.
3. D'acord amb les normes explicades sobre les grafies "per qu", "per a qu"
i "perqu", escriu en els punts suspensius la forma corresponent.
1. Em pregunto ................. no s'han posat d'acord encara. Jo diria que deu
ser .................. ning no vol cedir.
2. ........ .... ...... et serveix aquest liquid? - Doncs em serveix .................. el
cotxe no em gasti tan ta benzina.
3. Aquest s el motiu .................. han perdut el partit.
4. El noi far una estada llarga a Londres .................. pugui practicar b
l'angls.
160
5. creus que no hi estar d'acord? -Doncs
partidari de prendre aquest tipus de mesures.
6. Em sembla que ho van fer d'aquesta manera ...
pogus trobar de gust.
ell no s
tothom s'hi
4. D'acord amb el Comentari, canvia la forma composta del pronom per la
forma simple tnica per qu, ja sigui un interrogatiu o un relatiu, i reescriu
cada frase.
1. Aquestes sn les raons per les quals va fracassar el projecte:
2. No conec els motius pels quals no va voler intervenir:
3. No entenc la causa per la qual va fallar l'invent:
4. Aquests sn els objectius pels quals va donar la vida tanta gent:
161
29 MORFOLOGIA VERBAL
29.1 Formes d'infinitiu i gerundi de la segona conjugaci
Alguns verbs de la segona conjugaci tenen unes formes col.loquials d'infinitiu
i gerundi no admeses per la normativa. Es tracta de les terminacions "guer"
d'infinitiu i "guent" de gerundi.
Conv recordar, doncs, que cap forma acabada en "guer" o en "guent"
no s correcta, sin que han d'acabar en er i ent, respectivament.
Els verbs afectats sn els segents : voler/ volent, saber /sabent, poder/
podent, valer (o valdre)/ valent, caldre/ calent, cabre/ cabent.
Per tant, aquestes sn les formes que hem d'escriure en lloc de les formes
col.loquials ''sapiguer, sebre, poguer, poguent, capiguent", etc.
Exercicis
1. Canvia el perfet simple pel perifrstic a les frases segents.
Exemple : "Anrem a veure'l" : vam anar
1. No volgu fer-ho :
2. No pogueres convncer-lo :
3. No calgu renunciar-hi :
4. No en saberen res ms :
5. No hi caberen pas tots a la sala :
6. No valgu gaire la pena :
2. Escriu en els punts suspensius la forma de gerundi corresponent al verb entre
cometes.
1. No ho ning. Tot i no .................... -ho, tothom ho sospitava.
2. "Valia" molt el cotxe. Tot i ................... . tant, el van comprar.
3. "Podien" fer-ho. Tot i ................... -ho fer, no volien actuar.
4. "Calien" molts recursos. Pensaven que ... tants recursos no
podrien realitzar el projecte.
5. No hi "cabia" tanta gent. Tot i no .................... -hi, la gent volia entrar-hi.
6. Ell nO ho "volia" fer de cap manera.
ho demanava.
162
Tot i no ........... ......... -ho, tothom li
li
I
I
'
I
'
'
29.2 Formes d'infinitiu de la tercera conjugaci
Els verbs tenir i venir, i els seus compostos, tenen una forma secundria acabada
en -dre i la forma preferible i literria acabada en -ir.
Aix : tenir, retenir, contenir, detenir, obtenir i venir, esdevenir, convenir,
revenir, devenir.
Exercicis
3. Canvia el perfet simple pel perifrstic a les frases segents.
Exemple : "Esmorzares tard" : vas esmorzar
1. No tingurem temps :
2. Vingueren massa tard :
3. Tingu molt bona sort :
4. Convingueren que no en parlarien ms :
5. El detingu la policia :
6. L'entretingueres massa:
7. La soluci no con vingu a ning :
8. El retingueren dues hores :
9. Amb prdu feines si contingu la rbia :
10. Aquell pintor esdevingu fams :
29.3 Formes de participi
Conv recordar les formes de participi dels verbs segents :
Dels verbs "cabre" i "saber", els participis sn venut, cabut,
sabut i no pas "vengut, capigut, sapigut".
Dels segents verbs, els participis correctes sn :
"romandre" : roms; "empnyer" : emps; n imprimir" : 1m prs;
"estrnyer" : estret; "pertnyer" : pertanyut o b pertangut;
A mes de la forma general de participi acabada en -ert ("oferir": ofert),
tamb sn correctes les formes en -it segents :
"oferit, complit, omplit, suplit, establit".
163
En el cas dels verbs" desprendre" i "despendre", en el significat de "deixar
anar" i de "gastar", respectivament, la lletra "r", que no sona en l'infinitiu
dc "desprendre", sona, en canvi, en el participi.
Els participis sn desprs i desps.
La forma despesa, que substitueix el castellanisme "gasto", prov precisa-
ment del participi de "despendre".
Aix: S'ha desprs el plstic de coberta; l'empresa ha desps molts diners
en Ja promoci del nou producte.
Finalment, el verb "sser" o "ser" t com a forma de participi preferible
estat.
Comentari
El participi del verb "coure" s diferent segons .QUe signlfi.qui-"cuinar" o b
"picar". En el primer cas, la forma s cuit, mentre que en el segon, cogut.
Aix. : El menjar ja s cuit, per Aquest menjar m'ha cogut molt a la gola,
amb tantes espcies.
Exercicis
4. Canvia la forma entre cometes per una de participi que no sigui col.loquial i
escriu-la en els punts suspensius corresponents.
Exemple "Vine" avui : Ha vingut avui.
1. Aix no "s" res. No ha res ms que un esglai.
2. Em "venc" el cotxe. No s si me n "'oferiran" gaires diners. -Doncs, jo ja
me 1 'he . i me n'han fora diners.
3. Ja es "cou" la carn. Amb el pebre que hi he posat, em sembla que us
"cour" fora. -Una vegada estigui ...... la carn i la tastem, ja et
direm si ens ha . o no.
4 . .Va h "cabrem" pas tots al meu cotxe. En el teu, que s ms gran, hi hem
. ...... molt justos .
.5. Aquest rellotge "pertany" al pare. Anteriorment, havia
l'avi.
6. Ell roman impassible. Davant de situacions semblants, sempre ha ........ .
impassible.
a
7. No s el primer cop que /"'empenyen" a fer-ho. Altres vegades ja l'han
a fer-ho.
8. Han trigat molt a "imprimir" el cartell, per finalment ja l'han . .
164
9. Des de quan ho "saps"? -Doncs, mira, ho he .................... aquest mat
mateix.
10. "Despn" massa diners. Sempre n'ha ........ . . molts.
5. Escriu en els punts suspensius la forma verbal d'infinitiu, gerundi o participi
corresponent a la forma que hi ha entre cometes.
1. "Volia" arreglar el fre va espatllar l'embragatge. A vegades, ................... .
arreglar una cosa, sen 'espatlla una altra.
2. Ja "sabies" que no venia en Llus. -S, ho he ................... aquest mat{
mateix.
3. El "retingueren" tres hores a la frontera. De fet, ei van ...... ............. sense
ra.
4. Alguna cosa ]"'empeny" a actuar aix. De fet, sempre s'hi ha sentit
5. Caldr que ens "estrenyem" b el cintur. -Doncs, jo ja fa temps que el
duc ................... .
6. Normalment "tenia" molta sort, per aquesta vegada no en va
gaue.
7. En Pere es nven" el pis d'Aribau. El de Balmes ja l'ha .................... a
molt bon preu.
8. Diu que li "ofereixen" un bon lloc de treball. De fet, aquest mat{ mateix
li han .................. .
9. No ''podia'' solucionar-ho de cap manera. No .................... solucionar-ho,
ho va deixar crrer.
10. Quan "imprimiran" la nova guia juvenil? -Doncs, ja l'han
aquesta setmana .
165
30.1
30 FORMES VERBALS INCOATIVES
Formes verbals pures incoatives de la tercera con-
jugaci
La majoria dels verbs de la tercera conjugaci, o sigui dels infinitius aca-
bats en "-ir", afegeixen al radical l'increment eix en les formes del singular
i de la tercera persona del plural dels presents d'indicatiu, subjuntiu i im-
peratiu.
Aquestes formes s'anomenen incoatives.
Aix, del verb "discutir", en surten les formes de present incoatives :
discuteixo, discuteixes, discuteix, discuteixen, per discutim discutiu, al
present d'indicatiu; discuteixi, discuteixis, discuteixi, discuteixin, per dis-
cutim , discutiu, al present de discuteix, discuteixi, discuteixin,
per discutim, discutiu, al present d'imperatiu.
Alguns pocs verbs, per, no afegeixen l'increment "eix". Per tant, no sn
incoatius sin purs.
Aix, els verbs sentir, escopir, obrir, omplir, entre d'altres.
Per exemple :jo sento, ell escup, que obri, omple.
Pertanyen a la forma pura els segents verbs : escollir, bullir, consentir,
pressentir, ressentir-se.
Aix : jo consento, ell pressent, no crec que se'n ressenti, escull el que
vulguis, Folla ja bull.
Per tant, no sn bones les formes col.loquials "consenteixo, pressenteix, es
ressenteixi, escolleix, bulleix".
Comentari
Els compostos del verb sentir es conjuguen purs, o sigm sense l'increment
"eix", excepte els verbs assentir i dissentir (que signifiquen "estar d'acord" o
"no estar d'acord", respectivament).
Aix: Jo dissenteixo d'aquesta afirmaci i Tothom assenteix amb el cap.
Sn igualment bones les formes antigues d'increment "sc J sq", encara vives
al Fais Valenci i a les Illes (com ara "jo servesc").
166
l'
I
I
i
Exercicis
1. Escriu en els punts suspensius les formes corresponents dels verbs "pressentir,
bullir, consentir, escollir''.
1. Jo crec, o millor dit, .................... que les coses no aniran b.
2. D'aquella topada al genoll, encara se'n
3. Posa l'olla d'aigua al foc i espera que ............... ..
4. El pare no .................... que el seu fill bi participi.
5. No s pas qu triar. -Doncs, ara mateix jo .................... per tu.
2. D'acord amb les normes i el Comentari, escriu la forma adequada dels cinc
compostos segents del verb "sentir".
1. s un nen cansen ti t. Tot li ho ....................... .
2. Jo ......................... totalment d'aquest plantejament.
3. No fumis tant, que la salut se'n ........................ .
4. Ha aportat una bona soluci : tothom hi ........................ .
5. Tothom ......................... que la cosa acabar malament.
30.2 Falsos verbs incoatius
Els verbs parixer i conixer, i els seus compostos (aparixer, comparixer,
desaparixer, reconixer, desconixer), tenen la forma "eix" com a radical
i no com a increment.
Tot i aix, la primera persona del present d'indicatiu s ec en lloc de
"eixo".
Aix : aparec, i no "apareixo"; reconec, i no "reconeixo". I les altres
fOrmes, tant de singular com de plural, duen "eix" : apareixes, apareix,
apareixem, apareixeu, apareixen i reconeixes, reconeix, reconeixem, re-
coneixeu, reconeixen.
Les formes de subjuntiu, en canvi, han de conjugar-se amb la forma velar
"gue", sense "xeix".
Aix: desaparegui, coneguis, apareguin, etc., en lloc" desapareixi, ca neixis,
apareixin".
167
El verb contradir, en canvi, no t cap forma en "eix" correcta. Cal
conjugar-lo corn el verb "dir".
Aix jo em contradic, tu et contradius, ell es contradiu, ells es con-
tradiuen, o b que jo cm contradigui, que tu et contradiguis, que ell es
contradigui, que ells es contradiguin, en lloc de ''jo cm contradeixo, ell es
contradeix, que ell es contradeixi" ...
Exercicis
3. Esctiu en els punts suspensius la forma correcta dels verbs esmentats a les
normes.
1. El que diu ara es .............. amb el que deia abans.
2. Ha estat un error teu. -S, s, ja ho ...
3. i\fe'n vaig uns quants dies. Aix,
vista.
un temps de la vostra
4. Ja canviars d'opini quan el ..... ................. . millor.
5. Ha aconseguit que el seu interlocutor es .....
6. Aquest noi, el ......................... molt b i s que s incapa de fer aix.
7. Espero que les claus es trobin aviat. s a dir, que .... aviat.
8. Francament, jo............ . ........ l'origen d'aquest fenomen.
9. Dem tinc una citaci : ................ davant els tribunals.
10. Em sap greu que en Llus no ......................... la part de culpa que t.
30.3 Formes verbals incorrectes acabades en -IR
Els verbs acabats en cloure, metre, cebre, rompre, i compostos, a vegades prenen
una forma col.loquial d'infinitiu en "-ir" i es conjuguen com si fossin incoatius
de la tercera conjugaci.
Aix, en lloc de "induir, emitir, concebir, interrompir", les formes bones sn
de la segona _conjugaci, o sigui, acabades en re : incloure, emetre, concebre,
interrompre.
Aix doncs, cal conjugar-los com els verbs "coure, permetre, rebre, rompre"
i tenir en compte, per tant, la forma correcta dels temps segents :
Els gerundis acaben en ent i els participis en s, s o b ut.
Aix : incloent, incls; emetent, ems; percebent, percebut; interrompent,
interromput.
168
I
li
l'
l'
j
Les formes de present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu han d'anar, doncs,
sense I 'increment" eix".
Aix : incloc, que inclogui; emeto, que emeti; percebo, que percebi; inter-
rompo, que interrompi.
El futur i condicional afegir la terminaci directament a la forma d'infinitiu,
sense vocal de suport.
Aix : concebr, concebria; emetr, emetries; cometrs, cometrem; inter-
rompr., interrompreu, i no pas "emeteria, interromperia", etc.
Comentari
El verb compondre s'ha de conjugar com "respondre" i no com "posar".
Aix : componen el grup tantes persones; el componien tantes; s un grup
compost per tants msics; i no pas "composen, composaven, composat".
Exercicis
4. Omple els buits amb la forma que hi correspongui del verb" cloure" o d'algun
dels seus compostos ("incloure, excloure, descloure").
1. El cotxe val un mili,
vosts tamb hi ........... ..
....... -hi els impostos. -En aquest preu,
Ja matriculaci del vehicle?
2. Treballo amb totes les hiptesis : no n' cap d'entrada. Vos-
altres, n'.. alguna?
3. Ha costat molt d'esfor . aquest enigma.
4. Per sort, tu has quedat
si el ................... .
a la llista dels seleccionats . . 4. veure
tamb el teu amic, a les llistes que sortiran
dem.
5. Et demano que ]' .................... a la llista dels que aniran amb autocar i
que 1"'. ................... de la llista dels que aniran amb tren.
5. Escriu una forma verbal sinnima de la que "hi ha entre cometes, entre els
compostos de "metre".
1. Volen "iniciar l'emissi" pel desembre:
2. Si continues "fent" tants errors, no te'n sortirs:
3. Crec que no "reconeixer" mai els errors:
4. La rdio X "fa l'emissi" en freqncia modulada:
5. Ja sabia que no els ho "deixarien fer":
169
6. L'empresa "ha reincorporat" el treballador acomiadat:
7. Sn uns missatges "enviats" des d'alta mar:
8. "Fars la promesa" de complir les lleis:
6. Tenint en compte que els verbs compostos de "cebre'' es conjuguen com
"rebre'', escriu en els punts suspensius la forma adequada dels verbs ''decebre,
concebre, percebre''.
1. L_ pel.J[cu]a ha els espectadors.
2. Jo no ................ . com han pogut arribar a fer-ho.
3. D'aqu una estona, tu ..................... . un so estrany. No t'espantis.
4. Escolta : no .
tinuem ....... .
5. T'aconsello que no
llegida et ............. .
....... un ambient tens en aquesta reuni? Si con-
. .. -lo, ms valdr que ens en anem.
vagis a veure aquesta obra de
la posta en escena.
teatre, ja que si l'has
7. Escriu en els punts suspensius la forma adequada dels verbs "interrompre,
corrompre, irrompre".
1. L'has ......................... just en el moment que ho anava a dir.
2. Una srie de gent armada va .... dins la sala.
3. Aquesta mena de serials est . el gust de la gen t.
4. Si us plau, no m' mentre estic parlant.
5. Si no ho fiques a la nevera, aix es ......................... de seguida.
8. Escriu les formes corresponents del verb "compondre" o d'algun del seus
compostos.
1. s un grup .. ...... per deu msics. Estan ... ....... ... .. . .... .. . . . un
nou tema musical.
2. Era una expedici molt ben preparada. La ......................... vint persones.
3. Aquest menjar, fora de la nevera, s'ha ........................ .
4. Aquest producte es
5. En Pau diu que ...
rals del seu poble.
.................... en deu e Iemen ts.
un poema per presentar-lo als Jocs Fio-
170
;
'
I
. '
.,
!I
I

I

i i
31 FORMES VELARS D'ALGUNS VERBS
31.1 Correspondncia entre les formes velars
A vegades dubtem de la forma velar o no d'alguns verbs, com ara ''coneixs" o
"conegus", "cabs" o "capigus", etc.
Cal tenir en compte, en aquests casos, que la presncia d'una terminaci
velar a la primera persona del present d'indicatiu ens indica que les formes
dubtoses tamb han de ser velars, o sigui, que han de tenir la grafia e, quo gu.
Aix, ''jo conec, ens indica que la forma del pretrit perfet simple s velar
ell conegu= va conixer, com tamb ho sn les formes del subjuntiu : que
conegui, que conegus .
En canvi, jo hi cabo, ens indica que les altres formes no sn velars ell hi
cab (::=;hi va cabre).
Per tant, no sn bones les formes "que coneixi" o" que hi capigus".
Vegem els exemples segents :
present imperfet de subjuntiu
sec segus
trec tragus
estic estigus
bec begus
VlSC visqus
conec conegus
aparec aparegus
contradic contradigus
veig veis
cabo cabs
s sabs
dono dons
171
pretrit perfet simple (2a persona)
segueres
tragueres
estigueres
begueres
VIsqueres
conegueres
aparegueres
contradigueres
ve1eres
caberes
saberes
donares
Exercicis
1. Canvia les formes del perfet perifrstic pel simple.
Exemple "Va voler fer-ho" volgu
l. IIi .,,.a5 estar estona :
2. No ho vam saber fins ahir :
3. Hi van cabre tots :
4. Va viure a Londres:
5. No s'hi van moure:
6. Ell va beure fora cervesa :
7. Va contreure una malaltia:
8. No els van veure en tot el dia :
9. Es van conixer a Moscou :
10. S'hi van asseure una bona estona :
lL Va desaparixer sense deixar rastre:
12. Es van distreure fora :
2. Escriu la forma d'imperfet de subjuntiu correcta que correspongui al verb
que hi ha entre parntesis.
1. (seure) : Us han dit que ............. ................ aqu mateix.
2. (viure) Li va desitjar que .............................. molts anys.
3. (saber) : Si almenys nosaltres .............................. per on comenar!
4. (comparixer) Van ordenar que tots ells .............................. davant del
jutge.
5. (cabre) Si tu hi .............................. , al cotxe, ja t'hi durem.
6. (donar): Si el nen no .............................. tant la llauna vindrem a veure-
us.
172

.[
i
I

I
i
31.2 Casos especials.
Fan excepci a la norma establerta, els verbs ser crrer, i els seus com-
postm: (recrrer, incrrer, transcrrer).
Aix, malgrat la forma "jo sc", l'imperfet de subjuntiu s fos, i no pas
"sigus", i el pretrit perfet simple s tu fores = vas ser, i no pas "tu

En canvi, passa al revs amb el verb crrer, i compostos, ja que, mal-
grat la forma "jo corro, jo incorro, jo recorro';, l'imperfet de subjuntiu fa
corregus i el pretrit perfet simple tu corregueres = vas crrer.
Els verbs merixer, crixer, nixer, escriure admeten totes dues formes.
Aix, malgrat les formes mereixo, creixo, neixo, escric, l'imperfet de sub-
juntiu pot ser mereixs o meresqus, creixs o cresqus, naixs o nasqus,
escrigus o escrivls.
Igualment el pretrit perfet simple : creixeres o cresqueres = vas crixer,
escrives o escrigueres = vas escriure.
o Remarquem, tamb, que les formes del present de subjuntiu dels verbs
donar i fer han de ser que doni, que faci, i no pa.s "dongui" i "fagi".
Exercicis
3. Canvia les formes del perfet perifrstic pel simple.
Exemple : "Vas venir ahir" : Vingueres
1. Va ser una gran festa :
2. Va incrrer en falta:
3. Mentre ell va ser aquino va trucar ning :
4. Ell va recrrer la sentncia davant el Tribunal Superior de Catalunya:
5. Tots els participants a la cursa van crrer a un ritme excel.lent :
4. Escriu la forma d'imperfet-de-subjuntiu corresponent al verb que hl ha entre
parntesis. Si sn admeses dues formes, escriu-les totes dues.
Aixi, per exemple : (saber) no volien que ho sabssim.
1. (recrrer) : Ens van recomanar que ................. .............. .. Ja part antiga
de la ciutat.
2. (ser) : Si ells ..... ms prudents no patiriem tant.
3. (inscriure) : Convenia que ................ / ............................. el
nen al registre com ms aviat millor.
173
4. (crixer) : Calia que el noi ............................ j ...... .. .... .. ....... .... . ... en
un ambient saludable.
5. (nixer): Havies d'haver regat ms el camp abans que ...
les llavors.
5. Escriu les formes de perfet simple corresponents a les formes perifrstiques
de les frases segents. Si sn admeses dues formes, escriu-les totes dues.
Aix : Van donar una carta : donaren
1. Van crixer plegats :
2. Li va escriure una carta :
3. Va nixer l'any 1960:
4. Realment et vas merixer el premi :
6. Escriu les formes correctes de subjuntiu dels verbs-
1. No li has de donar ara. Ms val que li ........................ dem.
2. Trigar a refer-se de la malaltia. Esperem que es aviat.
3. No conec pas aquest tema. Deixeu-me parlar d'un tema que jo ...................... ..
b.
4. El llibre no apareix per enlloc. Espero que ........................ aviat; si no,
no podr preparar l'examen.
5. Si ho vol fer, que ho ............ ..
174
i
I
'

"
'
lL
32 EL MANDAT
32.1 El manament, mandat o ordre
Cal tenir en compte que,a l'hora de donar una ordre o un mandat general, en
catal s'acostuma a utilitzar la segona persona del plural, i no pas l'infinitiu.
Aix, al rtol ca.<::tell "No fumar" es correspon en catal a No fumeu.
D'altra banda, cal tenir present que si l'ordre s negativa el mode verbal s
subjuntiu. En canvi, si l'ordre s positiva, el mode s l'imperatiu.
Aix : No mogueu Ja taula, Moveu la taula!
Observem que aquest fet dna lloc a dubtes sobre la utilitzaci o no de la
forma velar d'alguns verbs. Aix: "enceneu" o "encengueu"?, "no beveu" o "no
begueu"?
Si l'ordre s negativa, cal utilitzar la forma del subjuntiu, que ser velar,
o sigui amb "gu", si la primera persona del present d'indicatiu du "e"
(excepte el verb "crrer", i compostos).
Aix : No aparegueu ms per aqu; no desconegueu aquest codi; no com-
paregueu sense els papers; no mogueu la taula; no begueu ms vi, ja que les
formes de present d'indicatiu assenyalen que sn velars les del subjuntiu
(aparec, desconec, comparec, moc, bec).
Si l'ordre s positiva cal utilitzar l'imperatiu.
En aquest cas, es dubta sovint de la segona persona del plural en el sentit
de si du "gu" o no.
La norma estableix que la segona persona del singular s igual, de forma,
a la segona del plural, i que la tercera del singular s igual a les altres
formes del plural.
Com que l'imperatiu singular no presenta dubtes, s una bona guia per
fer correctament el plural.
Aix, a una "u" de la segona persona del singular correspon una "v" de la
segona del plural: mou (tu)- moveu (vosaltres). En canvi, la tercera del
singular guiar les altres del plural: mogui (vost)- moguem (nosaltres),
moguin (vosts).
Per tant, el singular d'una ordre ens indicar la forma del plural d'aquesta,
tant si s positiva com negativa.
Aix : No encenguis foc : no encengueu foc; encn [oc : enceneu foc.
175
Exercicis
1. Escriviu en singular les frases plurals i a la inversa.
Exemple : Agafa aix! : agafeu aix, o b No ho tragueu d'aqul! no ho
treguis d'aqu!.
1. Exclou en JoaJJ de la llista de participants!:
2. Us demano que no aparegueu ms per aqu!:
3. Preinscriviu el vostre fill a l'escola-bressol avui mateix!:
4. No us distragueu mentre us explict;> com s'hi va:
5. Virw a veure'ns ms sovint!:
6. No desapareguis per gaire temps!:
7. Ven-te la moto, que no et funciona!:
8. No et vengus la casa ara, que no s el moment:
9. Seu un moment, que t'ho explicar:
10. No t'asseguis aqu, que s brut:
2. Tenint en compte com s la forma del singular, completa els buits amb les
lletres adients o b deixa'ls en blanc.
Exemple: Compare.(lX).eu, vosaltres, aqu ales dotze; nohi-compare.(GU).eu,
vosaltres, fins a les dotze, ja que el singular s, en el primer cas, "compareiX,
tu" , sense "gu", i en el segon cas, "no hi compareGUis, tu", amb "gu".
1. Encen .... eu el foc quan us ho digui. No l'encen .... eu abans que us ho digui.
2. Si us plau, inclo .... eu-lo a la Ilista "A". No l'inclo .... eu pas a Ja llista "B,.
3. Ara s un bon moment per vendre. Ven .... em-nos el pis immediatament!
4. No s el moment de vendre's el cotxe encara. No us el ven .... eu!
5. Feu el que us dic : escr . .. iu al conseller directament! No escri .... eu al
delegat de la Conselleria.
176


'
:
,,
' '
,.
L
~ I
:
li


' )

6. Tra ... eu-vos l'abric, que fa molta calor aqu. Per no us tra . .. eu les
sabates mullades fins que us porti el recanvi.
7. ]\{o ... eu-vos de pressa, que es fa tard.
8. No us mo .. . eu d'aqu/ fins que torni.
9. Distra ... eu vos una estona amb aquest joc mentre preparo l'aperitiu.
10. No dstra. .. . eu el conductor mentre condueix.
32.2 Casos especials
Els verbs tenir i veure, aix com els seus compostos, admeten dues
f o r m ~ s de segona persona de l'impertiu, tant en sihgu_lar com en
pluraL
Aix, el verb veure t la segona del plural de l'imperatiu veieu o
vegeu, que es corresponen amb dues formes del singular: ves i veges.
El verb tenir, i compostos, presenta les formes de la segona persona
del plural de l'imperatiu : teniu o tingueu, que es corresponen amb
les del singular.t, ten o tingues. De fet, l's determina la forma ms
habitual del singular: tingues present aix que et dic, o t, agafa aix
que et dono, o b mantn-te ferm davant d'aquestes circumstncies
adverses.
Exercicis
3. Escriu en els punts suspensius la forma o les formes possibles d'imperatiu
del verb que hi ha entre parntesis.
1. (tenir) .................... / ................... en compte aix que us dic.
2. (veure) Venu i. I .................... el quadre.
3. (contellir) .................... I .................... les Ilgrimes, que encara no us he
explica.t la part ms dramtica.
4. (preveure)
d'excursi.
n n I les coses que us heu d'endur
5. (mantenr) .................... I .................... ferm el vostre nim mentre us
explico el que heu de fer.
4. Completa els buits amb les lletres corresponents.
1. Ve .... eu aquesta catedral i cone . .. eu-ne els detalls.
2. No el distra ... eu, que est estudiant.
177
3. Sobretot, no tra .... eu els llibres del prestatge sense demanar permfs a la
bibliotecria.
4. Cal que vosaltres recone . .. eu que us heu equivocat.
5. Cal que be .... em aquest vi amb una gra,n cura, ja que es tracta d'una
reserva especial.
6. No us mo .... eu djaqu, que torno de seguida.
7. No encen .... eu els nims abans d?hora.
8. Esti .... eu atents al que diran ara.
9. No us asse .... eu sobre la gespa, que encara s molt tendra.
10. No tra .... eu les coses de l'armari fins que hgim desembarassat la taula.
178
f'
j i

1
I
1 I
~ I
; I
\:
33 VERBS SER I ESTAR
33.1 L'expressi de lloc
En l'expressi del lloc on es troba una persona o cosa, la llengua catalana
difereix del castell quan es tracta d'expressar una mera localitzaci.
En aquest cas, cal usar el verb ser o b, a vegades, el verb haver-hi.
Aix, En Joan s a Girona; el gos s a la terrassa; el llibre s al prestatge;
Que hi ha en Joan? -No, no hi s; En aquell llibre hi havia un recull
complet de plantes medicinals.
En canvi, quan l'expressi de lloc inclou una idea de permanncia o es-
tabilitat del subjecte en un lloc, se sol usar el verb estar. En aquest cas,
no es tracta d'una mera localitzaci i, per tant, s possible utilitzar altres
verbs del tipus "viure, residir, mantenir-se, romandre".
Aix, En Joan s al despatx, per En Joan estar al despatx tot el mat;
L'olla s al foc, per L'olla ha d'estar al foc dues hores; En Jordi s a Olot,
per En Jordi estar (s'estar) a Olot tot el mes d'agost; Les claus deuen
ser al primer calaix, per Les claus solien estar (guardades) al primer
calaix.
Sovint, quan s'omet un participi, el verb sol ser estar.
Aix, L'ermita est (situada) al cim del tur, Les armes estaven (enter-
rades) sota terra.
Aix doncs, l's de ser o estar dependr sovint de la intenci del
parlant i del context enunciatiu. Per tant, caldr avaluar la correcci
en l's d'un verb o d'un altre dins el conjunt del text 1 no dins de
frases allades o descontextualitzades.
Ens podem guiar per les preguntes segents : On s, on sn, on es
troba, on es troben, preguntes que conv respondre amb el verb ser,
ja que es demana per la simple localitzaci.
En canvi, quan fem preguntes, com ara: on se situa, on s'est o on
resideix, on es mant o roman una persona o cosa, conv donar una
resposta amb el verb estar.
Per tant, si la intenci s purament de demanar on s, on era,
on ser una persona, animal o cosa, el verb s ser. En canvi, si la
intenci s de demanar on s i qu fa, se sol utilitzar el verb estar.
179
Exercicis
1. Completa les frases segents amb la forma apropiada dels verbs ser, estar o
haver-hi.
1. El llibre deu. ..... al despatx. Em sembla que ................. ( col.locat)
a la tercera estanteria de m dreta.
2. Hola. -Que ................ en Pere? -No, en aquests moments no hi ........ .
Fins a les dues que. . .... a l'oficina. lluca cap a les tres.
3. No vaig......... gaire estona a casa. Per tant, quan vas trucar ja no
hi .............. .
4. El ca5tell
del cas tell,
........ (situat) al cim mateix d'aquella muntanya. A ms
una ermita i una masia, amb un petit hort.
5. -Vaig a buscar el vi. On ................. ? A la nevera o al rebost? -El Vl
......... a la nevera. Fa mitja hora que l'hi he posat: ................. a Ja
part del congelador perqu es refredi ms de pressa.
2. D'acord amb la intenci del qui parla, en el sentit de demanar simplement
per on s o b, a ms a ms, per qu fa un subjecte, omple els buits amb la
forma adequada dels verbs ser o estar.
1. En Joan ................ . a Londres. IIi tot l'estiu.
2. El cotxe ................ . al garatge. Hi ............ . tota la setmana, llevat dels
caps de setmana.
3. La Alaria. ........... a l'hospital. Hi ................. una setman':.
4. El gat no
teulades.
. ....... a casa. Tot el dia que .............. , .. voltant per les
5. L'olla ................ al foc. Hi ha d' ................. dues hores.
180
I
'
.
t
! :
! '
' .
I
I
33.2 L'expressi de qualitats o estats en general
En l'expressi de l'estat o de les qualitats que presenten les persones, animals o
coses, el catal actual s'aproxima al sistema del castell.
O sigui, quan s'expressen qualitats o caracterstiques permanentS, definitries
o classificatries, el verb que se sol utilitzar s ser. En canvi, quan les quali-
tats o caracterstiques que s'expressen sn transitries, variables o d'apreciaci
personal o subjectiva, el verb que se sol utilitzar s estar.
Aix, En Joan s un noi molt treballador, En Joan est molt treballador
avu; L'aigua d'aquest riu s molt freda, L'aigua est molt freda avui .
Exercicis
3. D'acord amb les normes, escriu la forma apropiada de ser o estar en els buits
de les frases segents.
1. En Joan ................ . malalt. Ell ................ una persona malaltissa.
2. La Neus ................. morena, de naturalesa. En canvi, ara ................ .
molt blanca.
3. En Pere ......... una bona persona. La setmana passada va ...... .
malalt, per ara ja ................. bo.
4. El meu carrer ....... . molt fangs. En canvi, el teu, que ........... .
molt polit, avui .... . ... molt fangs.
5. Aquest barri on visc...... molt fosc: hi ha massa pocs fanals. Ahir,
per, ................. a les fosques completament a causa d'un curt circuit a
l'enJJumenat .
33.3 L'expressi de qualitats amb adjectius, participis o
adverbis
Respecte a la norma general que hem vist anteriorment, cal fer les precisions
segents :
Si l'estat o les qualitats dels ssers animats o no animats s'expressen per
mitj d'adjectius, l's de ser o estar dependr de si les caracterstiques
expressades sn permanents o transitries, respectivament.
Tot i aix, en el cas de les caracterstiques transitries el catal sol usar,
en molts casos, altres verbs que no pas "estar" : anar, trobar-se, sentir-se,
veure's.
Aix, En Jordi s un noi feli, En Jordi, se'l veu /se sent feli avui, ms
que no pas "est feli avui"; L'escudella que fan en aquest hostal s molt
bona normalment, per avui Ja trobo una mica massa salada.
181
En aquest darrer cas, si no usem "trobar-se", s preferible ser i tolerable
estar.
En canvi s ms clara l'oposici semntica d'adjectius com tort, fluix,
flonjo : La bga fa corba perqu s torta; en canvi, La biga est mal
col.Iocada : est ben torta.
Quan l'estat o les qualitats s'expressen per mitj de ?assats o
d'adverbis, cal utilitzar el verb estar, llevat d'algun partlCipl que tambe
admet ser, com viu, mort, casat, obert, tancat (s considerat, en aquest
cas, ms tradicional).
Aix La botiga s I est tancada, per est tancada el mat I de dues a
quat,re 1 per vacances ... ; En Joan no s pas solter, s casat, per est I s
casat amb la Maria; En Pere s I est mort, per En Pere estava mort de
por 1 estava molt cansat I es trobava o se sentia. molt abatut; Les finestres
eren 1 estaven tancades i els llums de les habitacions eren I esta
(tamb" hi havia les finestres tancades, per els llums de les hab1tacwns,
oberts''); Aix que bas fet no est b : est molt malament.
Exercicis
4. D'acord amb les normes, escriu en els buits la forma adequada dels verbs
ser, estar
0
b, en els casos que hi vagi b, els verbs veure's, sentir-se, anar o
trobar-se.
1. Aquesta bombeta ................ fluixa : fa molt poca llum.
2. Aquesta bombeta fa pampallugues : ................. fluixa. Enrosca-Ja b.
3. El quadre ................. penjat tort : redrea'].
4. La figura central del quadre ................ torta : desmillora el quadre.
5. Aquest matals ............... flonjo : s'hi dorm molt b.
6. Aquest matals ................ flonjo : s'han afluixat molt les molles.
7. La casa ja ................. acabada : noms falta pintar- la.
8. El meu cotxe ................ espatllat. Agafem el teu que ................. b.
9. En Pere ................. un noi molt animat, per avui ................. ms aviat
apagat.
10. Aquest noi
vacances.
maco ltimament. Sembla que li han provat les
11. En Joan ................. un noi molt net, per avui ................. molt brut.
182
I
33.4 Expressions preposicionals
Quan exposem alguna cosa per mitj d'una preposici o locuci prepositiva,
usualment conv usar el verb estar.
Aix, Aquest verb est en infinitiu; el noi est a punt de casar- sc; el lli-bre
ja est a la venda; Ja funci est a punt d'acabar; tothom estava d'acord amb
aquest punt; aquella famlia estava de desgrcia; aquests llibres no estan a l'abast
de la majoria de la poblaci.
Exercicis
5. Escriu en els buits la forma apropiada dels verbs ser o estar, segons que vagin
acompanyats o no d'una locuci prepositiva.
1. Aquell arrs ................ al punt : ................. realment molt bo.
2. La societat polonesa ................ en crisi des de fa temps: una
societat molt complexa.
3. Aquells nois van ................. de sort amb el tema que els va tocar de-
senvolupar a l'examen. Tots ................. d'acord que ................ el ms
fcil.
4. Aquella casa no ................. a Ja venda, ja que forma part del patrimoni
histric de la ciutat.
5. Tots els presents .............. ... en contra d'aquesta proposta.
33.5 Recopilaci
En l'expressi del lloc cal usar ser si purament expressem la localitzaci
(on-s). En canvi, si expressem tamb una acci (on s i qu fa) utilitzarem
normalment estar o un altre verb (romandre, mantenir-se, quedar-se).
Aixi, La llet s a Ja nevera, per est a Ja nevera perqu es conservi.
En l'expressi de qualitats o estats de persones, animals o coses :
a. Si s'utilitzen adjectius i les qualitats sn de carcter definitori i perma-
nent, cal fer servir ser; per si sn transitries, estar.
Aix, El noi s alt, per El noi est molt alt; La neu s blanca, per La
neu est molt bruta, al costat de l's ms tradicional de s molt bruta.
b. Si s'utilitzen participis passats o adverbis, en general cal usar el verb
estar.
Aix, La casa est pintada de groc, El cotxe encara est b, Aquesta estaci
est I s tancada, per est tancada per obres (roman tancada per obres).
183
Quan expressem una situaci amb una locuci prepositiva, conv fer servir,
en general, estar.
Aix, Ell estava en contra de tothom, Aquest verb est en gerundi, Ell est
dc molt bon humor.
Comentari
Conv tenir molt en compte d'utilitzar el verb ser o haver- hi quan expressem
una mera localitzaci i, tamb, d'utilitzar verbs .alternatius, com ara veure's,
sentir-se, trobar-se, quan expressem qualitats o estats transitoris.
A ms, conv tenir present que si en alguns casos citats en l'esquema alg
conserva l's genu de ser, en lloc d'estar, pensem que sempre s ms preferible,
ja que l'avan del verb "estar" en detriment de "ser" es deu molt probablement
a influncia del castell.
Exercicis
6. Completa els buits amb la forma apropiada dels verbs ser, estar o haver-hi.
En algun cas, pots utilitzar tots dos verbs i en altres casos pots fer servir, molt
millor, algun verb diferent.
1. La sopa ................. salada i la carn ....... poc feta.
2. L'aigua d'aquella platja ................. neta i cristal.lina, per
gelada.
3. Vam passar per davant del museu i vam veure que ................. tancat.
Penjat a Ja porta ................ un rtol que deia que el museu ................ .
tancat a Ja tarda.
4. Vaig ................. molta estona a l'escola, per quan vas trucar ja no hi
5. En aquella festa ...................... tots els seus amics. Tothom ................ .
molt content de retrobar-se.
6. La sala d'exposicions, que
oberta al pblic tot el mes.
al carrer d'Ari bau, ................ .
7. D'aqu mitja hora, en Pau ja ................. a Girona. Hi ................. dos
dies.
8. Va ........ ........ tres hores a la sala d'operacions.
9. -Que .... en Llus? -No, no hi .............. -Em podeu dir on
...... , doncs? -Ara ................. a la Universitat. Hi ............... ..
tot el mat.
184
10. L'habitaci ................. molt freda. El nen .................. molt fred de mans.
11. No toquis la neu, que ................. refredat. A ms, ................. molt bruta.
12. En Marc. al balc.
llegint una novel.la.
13. En Joaquim no ................ massa bo de salut. Em sembla que ............ ..
una persona molt malaltissa.
14. El gos
....... feli quan veu arribar els amos.
15. Aquest nen ................. molt espavilat per l'edat que t.
16. La Mara .................. una noia molt maca, encara que ltimament.
una mica demacrada.
185
,,
'
34 VERBS PRONOMINALS
34.1 Significats especials del verb "estar"
El verb estar, acompanyat de pronom i preposici o b solament de preposici,
equival al significat d'altres verbs, com ara els segents :
Estar preposicional.
estar amb : avenir-se o estar d'acord, com ara a la frase Ili estic amb tu :
estic d'acord amb el que dius o proposes, o b Hi estic amb aix : estic
d'acord, m'hi avinc, amb aquest plantejament, amb aquesta proposta.
estar de treballar de o fer de, com a la frase En Jordi est de dependent en
aquella botiga : hi fa de dependent, hi treballa de dependent.
estar per : atendre, faltar fer alguna cosa o prendre una decisi, com a les
frases De seguida estar per tu : t'atendr, El cotxe est per pintar : falta
pintar-lo o estic per denunciar-ho.
estar en consistir i no pas "raure", com a la frase El problema est en aix
que us he explicat : consisteix en aix.
Estar pronominal i amb preposici.
estar-se Canvia de significat segons la preposici que l'acompanyi.
a. Amb la preposici a o en viure, residir, com a la frase Ara s'est al
carre/ Balmes I en un poble del Pirineu : hi viu, hi resideix.
b. Amb la preposici amb : convmre, com a la frase S'est amb la mare
: hi conviu.
c. Amb les preposicions a, en, per : trigar, tardar, com a les frases
Estigu dues hores a I per arreglar el cotxe, Va estar tres hores per arribar
al centre.
d. Amb les preposicions a, en trobar-se d'una manera determinada en
un lloc, com a la frase S'hi est b, en aquell hostal, en aquell cinema.
estar-ne Amb la preposici de: apreciar, com ara La mare n'est molt del seu
fill petit
estar-se'n Amb la preposici de
beure, de fumar.
abstenir-se, com a la frase Se n'est de
186
Exercicis
1. Escriu la forma apropiada del verb estar en els punts suspensius, de manera
que tingui un significat equivalent al del verb que hi ha entre parntesis a cada
frase.
1. En Josep .................... molt de la seva via (apreciar).
2. En Pere .................... d'aprenent en aquell taller (treballar, fer).
3. Fa anys que la famlia Rius ....
(viure, residir).
. ........ en un barri residencial dc Reus
4 ..................... gaire estona per acabar d'arreglar-te? (trigar, tardar).
5. El metge li ha recomanat que .................... de beure vi (abstenir-se).
6. Aqul, a l'ombra d'aquest roure, .................... molt b (trobar-se).
7. Jo no .................... , amb aquest plantejament (estar d'acord).
8. Que s'esperin un moment, que de seguida .....
per ells (atendreJ
9. La clau de les protestes d'aquests professionals ...... .
de les incompatibilitats (consistir).
en la qesti
10. Els llits encara ................... per fer. Feu-los de seguida (faltar).
34.2 Verbs pronominals diferents del castell
Molts verbs en catal difereixen del castell pel que fa a la forma pronominaL
En alguns casos es produeix alguna confusi, com ara en els verbs segents :
Verbs caure, callar i seure.
En catal no duen pronom : Vigila que caurs; han dit que calleu; seieu
una estona i espereu.
Per tant, sn castellanismes les formes "et caurs, diuen que us calleu,
seieu-vos, seieu-se o sen teu-se".
Verbs seure - asseure's, dormir - adormir-se.
En aquests casos, es tracta de formes diferenciades. Aixi, la forma "seure"
equ val a "asseure's", amb pronom i el prefix "as-" : seieu := asseieu-vos,
per no pas "seieu-vos".
La forma" dormir" indica un estat del subjecte, mentre que" adormir- se"
indica que "l'acci de dormir s'eSt desenvolupant".
Aix, "el nen dorm profundament I el nen s'est adormint o s'adorm".
187
Verbs aprimarse, engreixarse.
En catal, aquests- verbs sn
Aix, Aquell noi s'ha aprimat/ s'ha engreixat.
Exercicis
2. Completa els buits amb la forma apropiada dels esmentats a les normes.
1. Ep! Vosaltres.' M'han dit que .............. ,que no se sent res.
2. Vigileu el nen, que no .................... per les escales.
3. M'han dit que .................... (o us .................... ) una estona al sof, que
us cridaran de seguida.
4. La catstrofe succet a mitja nit, quan tothom .................. ..
5. El to monton del conferenciant feia que s'ans .................... tothom.
6. Les persones que els agrada molt menjar aliments greixosos tendeixen a
......................... i han de seguir una dieta estricta per ........... .
34.3 Els verbs donar, tocar i fer
En catal el verb ''donar" no t l'extensi de significats que presenta el castell.
Aix fa que, sovint, per imitaci del castell, s'utilitzi errniament en lloc de fer
o tocar.
Observem els casos segents :
El verb fer en lloc de "donarn.
Llevat de la frase donar un tomb, una volta, cal utilitzar fer a les frases
fer un passeig, una classe, una conferncia, petons, abraades, llstima, ...
El verb tocar en lloc de ''donar)/.
En les frases referides a l'acci del "sol" i "l'ombra", cal utilitzar el verb
"tocar" (tocar el sol, l'ombra).
188
Exercicis
3. Escriu en els punts suspensius els verbs tocar, fer
0
donar.
1. Aquell senyor.................. una conferncia a]' Ateneu.
2. En aquest costat de la casa no hi ......
.. ...... el sol.
3. Feia molt de temps que no es veien. En trobar-se es
petons i abraades. ' .......
4. Vam assistir al recital i vam tenir la sort d'estar en un lloc
0
h
1 'ombra. n
1
....
molts
5. Desprs de les inundacions
ha vien quedat moltes Cases.
. .......... ......... llstima veure l'estat en qu
189
35 GERUNDI I PERFRASIS VERBALS
35.1 L'expressi d'una acci simultnia o anterior
La forma correcta de gerundi expressa una acci simultnia o anterior a
l'expressada pel verb principal i assenyala una circumstncia.
Aix, a la frase" van rebre el ministre xiulant/ tot xiulant", indiquem que
"just aparixer el ministre tothom va xiular-lo". Hi expressem, per tant,
una acci simultnia.
A la frase "anant cap a casa vaig trobar en Pere", amb el gerundi indiquem
que, en el transcurs d'una acci iniciada "anteriormerit" ("mentre anava
cap a casa"), ocorre un fet ("vaig trobar en Pere").
Quan el gerundi expressa" anterioritae' pot construir-se amb "havent".
Aix, havent-se dutxat, es trobava millor.
s incorrecte, en canvi, el gerundi que expressa
l'expressada pel verb principal.
una acci posterior a
Aix, a la frase "s'estavellaren trobant la mort", el gerundi emprat no s
correcte ja que "la mort" s'esdevingu desprs d"'estavellar-se''.
Tamb s incorrecte si el gerundi no expressa na circumstncia, sin, per
exemple, una conseqncia, com a la frase Fou un gran incendi, calculant-
se moltes prdues.
s fcil de veure si s correcte o no un gerundi que expressi simultanetat
col.locant-lo a l'inici de la frase i afegint-hi tot o bo i.
Aix : Bo i xiulant I Tot xiulant reberen el ministre; en canvi, a les frases
"tot trobant la mort s'estavellaren" o "tot calculant-se moltes prdues fou
un gran incendi" ja veiem que el gerundi no pot ser correcte.
Cal, doncs, canviar el geru.ndi incorrecte coordinant, per exemple, les dues
frases amb una i, amb una coma i per, amb punt i seguit, etc.
Aix : S'estavellaren i van trobar la mort I i, com a conseqncia, van
trobar la mort; Fou un gran incendi, a conseqncia del qual es calculen
moltes prdues I Fou un gran incendi. S'hi calculen unes grans prdues.
190
,.
'
.;
!
I
Exercicis
L Reescriu . c a ~ a frase posant el gerundi al comenament, anteposant-li "tot",
~ m cas ~ u e s1gm correcte. Si s incorrecte canvia el gerundi per tm altre temps
I coordma les frases.
Exemple : Hi anava xiulant: Tot xiulant hi anava; Li va telefonar no trobant-
lo : Li va telefonar, per no el va trobar.
1. Va respirar tranqujJ, havent trobat les claus:
2. Van cloure l'acte, tornant tothom cap a casa:
3. Van passar-bo d'all ms b rient i cantant:
4. Van disputar-se la copa els equ ps Xi Z, guanyant-la z:
5. Caigu de la moto, trencant-se el bra:
6. Van iniciar unes converses, no arribant a cap acord:
7. Vaig trobar aquest rovell passejant pel bosc:
2. Completa les frases segents amb una forma verbal de gerundi si es pot fer
o b una altra forma, acompanyada de les partcules coordinades
1
que calgui. '
1. Fou un xoc frontal (morir) .............................. tots dos conductors.
2. Ho vaig trobar (remenar) .............................. les parades dels encants.
3. Van entrar al banc (desconnectar) ............................. : l'alarma.
4. Va crrer per agafar el tren (fer) ............................. tard.
5. Es produ un gran aiguat (inundar) .............................. cases sembrats.
6. Ahir vaig trobar la Maria (anar) .............................. cap a casa.
7. EI ferir fou traslladat a l'hospital (morir) ............................. pel carn{
191
35.2 Les perfrasis verbals
Quan expressem una acci amb ms d'un verb parlem d'una perfrasi verbal,
com en l'expressi de l'obligaci o necessitat o b de la probabilitat o dubte.
L'obligaci o necessitat.
Cal expressar-la amb haver de, caldre, convenir o necessitar.
Aix He/ Haig d' anar-hi; cal o conv que hi vagi; calia anar-hi; es
personal subaltern.
Per tant, no sn correctes altres construccions ca.stellanitzades, corn" tenir
que", "ser precs o precisar", "haver-hi que" i, en general, "deure".
Aix, en lloc de "tenia que fer-ho", "havia que fer-ho", "devia fer-ho",
"era precs que ho fes/ precisava fer-ho'-', ha de ser Havia de fer-ho/ calia
fer-ho o que ho fes/ convenia fer-ho/ necessitava fer-ho.
La forma col.loquial u tenir de" i la ms clssica en primera persona "dec
I devem estar atents" sn considerades secundries en un s formal de la
llengua.
La probablitat o el dubte.
Conv utilitzar preferentment les construccions genunes amb el verb deure
o l'expressi s fcil I s probable i evitar l's del futur, condicional
o subjuntiu, aix com l's del mot "igual'' en el sentit de probabilitat o
dubte.
Aix ; Deuen I devien ser les nou; potser ell ho deu saber I ell ho sap; Deu
ser aquest l'avi? -Potser s, en lloc de "seran I serien les nou", "igual ell
ho spiga", "ser aquest l'avi? -Igual s''.
Exercicis
3. Reescriu cada frase utilitzant tots els verbs que sigui possible, dels indicats
a les normes, per expressar l'obligaci o necessitat. Fes-hi els canvis necessaris.
1. Tenim la necessitat d'anar-hi de pressa:
2. Tens necessitat d'actuar amb prudncia:
3. Ell tenia l'obligaci de ser-hi:
4. Tindran necessitat d'anar ben equipats:
5. Tenien l'obligaci de fer-ho:
192
i
. I
'

6. L'empresa tenia necessitat de dos manobres:
4. D'_acord amb les normes sobre l'expressi de la probaiiitat o el dubte,
tradueix les fra..ses segents :
1. Sedan las diez cuando ocurri:
2. Se habni. vuelto laco, creo:
3. Tendra sueo, no crees?:
4. Igual lo tenga i:
5. Tendrtis prsa, verdad?:
35.3 L's del condicional compost
En frases en temps compostos, la segona part de Ja
frase anar en condicional 1 no pas en imperfet de subjuntiu.
ArXI, rgual com diem Si duguessis jersei no tindries fred haurem de dir en
temps Si haguessis dut jersei no hauries fred, no pas ;,no
haguessis tmgut fred".
vegades, la primera part de la frase s el.lptica, com ara No vaig poder
vemr_ f:sta. -Do_ncs t'ho hauries passat b, frase en la qual se sobreentn la
condrcro Si haguessis vingut".
Tamb en frases concessives, com ara, Crec que tampoc no hauria aprovat
on se sobreentn la frase concessiva "encara que hagus estudiat ms". '
Exercicis
5. Completa les frases segents.
L Si hagus rebut la citaci, em sembla que (estripar) ................................... .
2. Estic segur que si hagussim buscat ms (trobar)
ms bolets.

3. Si li haguessis escrit una carta, eJls t'ho (agrair) .................................. .
4. Encara que hagus corregut ms, tampoc no (arribar) ........................ .
a temps.
5. Encara que li haguessis insistit ms a fer-ho, ell tampoc no ho (fer) ..... .
193
36 PREPOSICIONS SIMPLES
36.1
Les preposicions "a'' i "en"
Les preposicions a o en poden indicar:
* Una situaci fsica, material o geogrfica.
En aquest cas s'utilitza a davant el mot que una mate-
rial, en el cas que vagi sol o b acompanyat d'un article dcfimt.
Aix : En Joan viu a Aiguafreda jal poble d'Aiguafreda/ a la ciutat de
Granollers.
En el cas que la preposici vagi davant d'un article o pronom indeflnit o
d'un demostratiu, aleshores la preposici utilitzada ha de ser en.
Si es tracta d'un lloc no material o geogrfic, es pot utilitzar tant a com
en.
Aix : En Llus viu en un poble de muntanya j aquest o aq_uel_l
0
b, tractant-se d'un lloc no geogrfic, Ho he lleg1t en el/ al d1an d avw.
Una direcci.
En aquest cas es fa servir la preposici a (a vegades la composta ca? a),
per tamb es pot fer servir en si :1 mot va acompanyat d'un article O
pronom indefinits o d'un demostratJU.
Aix : Anirem a 1 cap a Girona, i tamb anirem en I cap en aquell poblet.
Un perode del dia o de l'any (estacions).
En aquest cas cal fer servir a.
Aixi: A la. tardor, a l'hivern, a la primavera, a l'estiu, al mat, al migdia.,
a Ja tarda, al vespre, a la nit.
Si es tracta dels mesos de l'any tant podem fer servir a com per : pel
maig / al maig.
Locucions.
Tinguem presents les locucions fixades segents : en mar, en te.rra, a casa,
a taula, a palau, a muntanya.
Comentari
Observem que, en catal, el complement
preposici, encara que es tracti nom.
Aix : Crida, si us plau, la Mar1a.
194
o objecte directe no ha de dur
J

I ,
I!
l'
Fixem-nos que el pronom singular d'objecte indirecte s li. Aleshores si que
ha de dr preposici.
Aix : Digues a en Josep que vingui : "digues-li que vingui". En canvi,
crida en Josep: "crida'!" i no "crida-li''. Si s plnral, el prLssem al singular per
estar segurs de quin complement es tracta : crida els companys ("crida 'l'' i no
"crida-li").
Es posa, per, preposici si el complement directe s un pronom personal
tnic (mi, tu, nosaltres ... ) i davant dels mots tots f tothom. Tamb en cas
de possible confusi entre subjecte i objecte directe : empaita el gos al gat.
Exercicis
1. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius la preposici a o en,
acompanyada si cal de l'article.
1. .... mati arribvem .... un poblet molt pintoresc. Arribvem .... Sant
Elm.
2. Ara trobars el nen .... l'escola. En torna .... la tarda.
3. Els folis deuen ser .... algun d'aquests calaixos.
4 ..... Sant Adri hi ha molta pol.luci. En canvi, .... aquest barri, no.
5. Aquesta noticia l'he llegida ....... I ....... diari d'avui.
6. Aquella dona ven verdura .... una parada .... la plaa.
7. muntanya, antigament, Ja gent noms tancava la porta .... la nit.
8. migdia ser .... casa.
9. Ja primavera tot sembla renixer, mentre que .... la tardor sembla que
tot es mori.
10 ..... l'estiu en Miquel s'estar uns dies .... Londres.
2. Escriu en els punts suspensius la preposici a (amb article, quan calgui), en
cas que es tracti de complement directe. Si no, deixa-ho en blanc.
1. Coneixes .... la Montserrat? -Si, la conec molt b.
2. Han portat .... en Pau .... la clnica.
3. Recordes .... aquella persona que vam veure ahir?
4. Per qu no convides .... teus amics a sopar?
5. Va saludar .... tots els qui es trobaven .... la sala.
195
6. Aquest mati he vist .... seu germ i li he fet una proposta.
el volia veure per parlar-ne.
vost tamb
7. Cal avi:.;ar urgentment .... lampista.
8. Jo de tu aconsellaria .... en Pere que es decids de fer el viatge.
9. En Jordi acompanya .... nens .... cme.
10. Saluda .... la teva companya de part meva.
11. En }.fique] j la Maria sn els ms matiners: .... mati, en Miquel crida ....
en Pere i la Maria .... la Nria.
12. El pblic va aplaudir amb entusiame .... l'artista i aquest salud efusiva-
ment .... tothom.
36.2 Les preposicions "amb", "en", "sota", "de"
amb en Diferncies i coincidncies d's.
La preposici mnb sol indicar la manera o I 'instrument i con)panyia. En
canvi, en, a ms de la indicaci de lloc estudiada, pot indicar mitj de
transport (igualment com amb), i sol formar part de locucions que in-
diquen un termini fix.
Normalment l's sol coincidir amb el que fa el castell. Observem, per,
alguns casos en qu hi sol haver confusi :
Aix escriu amb cura, amb ploma, per escriu en catal, en angls; va
molt amb compte quan va en / amb cotxe, per has de tenir en compte
aix que et dic; en una setmana, en un any, en pocs segons ... ; parlar en
veu baixa, en veu alta.
sota Cal tenir cura d'utilitzar la preposici correcta sota ( o tamb davall,
sobretot a les Illes), preposici oposada a sobre o damunt, i no pas "baix",
que s un adverbi oposat a" dalt" o un adjectiu oposat a
11
alt".
Aix : La pilota era sota la taula; estvem a dos"graus sota zero; estaven
sota el poder d'aquell tir._ En canvi, Era a dalt, per ara s a baix; ella
era molt alta, per ell era molt baix.
de Pel que fa a la preposici de, conv destacar dos casos en qu normalment
es fan errades :
a. La preposici de partitiva.
Fa de substitut d'un nom. sobreents, sobretot quan aquest nom queda
pronominalitzat per en.
Aix Tinc un bolgraf blau i un altre de vermell : en tinc un de blau i
un de vermell.
196
b. La preposici de com a complement de nom.
Igual com normalment en la majoria de casos, com els
museus de la cm tat, ha de funcionar aix en tots, i no com en castell que
a vegades es canvia per la preposici "a.".
Aix : cuina de ga.s, olor de roses, i no pas "a gas, a roses".
Exercicis
3. Escriu en els buits la preposici adient d'entre les que hem estudiat (en amb
sota, de). ' '
1. Hi havia bolets dolents, per tamb algun .... bo.
2. Aquesta roba fa pudor .... petroli.
3. Pensa .... la feina i no et distreguis. Pensa .... el cap.
4. Ha escrit una carta .... angls. L'ha escrita .... ploma.
5. Es va comprar un banyador .... ratlles molt llampant.
6. Tingues .... compte una cosa : vs molt .... compte .... el que dius.
7. En aquell pis hi havia una cuina .... ga.s espatllada i una estufa .... petrol
atrotinada.
8. Tu mateix, si ho vols fer. El que et pugui passar estar ........ Ja teva
responsabilitat exclusivament.
9. Caminant .... aquell sol implacable haurem desitjar estar a la Sibria amb
alguns graus .... zero.
10. Parla . .... veu baixa, que el nen dorm.
11. El projecte estar llest .... una setmana.
12. Se sentia una forta pudor .... benzina per tota aquella zona.
13. Li han regalat un pom de roses : n'hi ha b/ Jle
. . . . anques 1 . . . . verm e s.
14. S'ha comprat una faldilla .... quadrets molt cara.
197
37
PREPOSICIONS COMPOSTES
37.1
I
.. " ,.,
Nocions que expressen es preposJcwns per 1 per
a"
De forma molt general, amb cada una de les dues preposicions expressem les
nocions segents :
Preposici simple per.
S'expressa la causa, el motiu o el mitj. D'una manera c_lara es pot
dir que s'expressa un fet anterior a l'expressat pel verb prtnctpal.
Aix No hi ha anat per por rebr deu mil pessetes per any
frases en les quals "la por" i "any treballat" sn anteriors, respectiva-
ment,
0
sigui, es produeixen abans que el fet d'"anar-hi" o de "rebre tants
diners''.
Preposici composta per a
S'expressa la finalitat 0 destinaci. D'una manera es pot dir que
s'expressa un fet posterior a l'expressat pel verb prmCipal.
Aix: Necessito tinta per a Ja ploma; reparteixen un estoig de per
1
" " da " b "la tm ta"
a cada nen frases en les quals "la poma 1 ca nen re ran
0
"l'estoig de colors", respectivament, desprs d'aconseguir la tinta o de
repartir els estoigs.
Exercicis
1. D'acord amb les nocions d'anterioritat o causa , en qu s'usa per,_ i de
posterioritat
0
destinaci, en qu s'usa per a, escriu en els punts suspensiUs la
preposici corresponent i, si cal, l'article.
1. Sn obsequis comprats ......... nens que concursen.
2. Sn obsequis comprats .. .... ... nens . ...... .. la seva mestra, que s el seu
sant.
3. Aix que bas comprat no serveix ......... res.
4. En Roig ha rebut els diners quehaviasol.licitat ......... seu treball d'investigaci.
5. A en Roig, li ban atorgat el premi extraordinari ......... seu treball d'investigaci.
198
37.2 L's de les preposicions "per"
noms i en els altres casos
"per a" davant els
Davant dels noms o mots assimilables com a "nom", utilitzarem per o
per a, segons els criteris esmentats anteriorment.
O sigui, amb la noci general d'anterioritat (s de per) i de posterioritat
(s de per a), d'una manera ms real o ms figurada, s'hi poden encabir
la gran majoria dels casos que afecten els noms, que sn els que realment
presentarien ambigitat si no diStingssim entre les dues preposicions.
Aix : Aquest llibre ha estat dissenyat pels I per als nens, o sigui, en el
primer cas sn "els nens" els qui l'han dissenyat, per en el segon cas s
"alg" que ha dissenyat un llibre apropiat als nens.
D'aquesta manera, s'hi adeqen la majoria dels usos corrents, com ara el
mitj., amb per, el complement de destinaci, amb per a, o l'expressi de
l'opini, amb per.
Aix, Enviarem una carta per correu I per als pares que no puguin vemr;
Per ell, ja est b (en opini seva o a parer seu), per Per a ell, ja est b
(ja est b per a les seves necessitats).
Davant d'altres mots, que no siguin noms, o sigui, davant d'infinitius,
adverbis, conjuncions, podem utilitzar sempre per, tant si es tracta de
causa com de destinaci.
En aquest punt, segons Coromines, no existeix realment una ambigitat,
per la qual cosa el sistema es pot simplificar amb l's exclusiu de per,
cosa que el diferencia clarament del castell i, fins i tot, s'aparta de la
variant tortosina-valenciana (que usen col.loquialment un sistema similar
al del castell).
Aix doncs, podem usar sempre per davant dels infinitius, dels adverbis
sempre, mai, abans, desprs, aleshores, llavors, quan, avui, dem, davant,
darrere, ... i de les conjuncions si, que, ....
Aix, Vinc per veure el nen; estudia per aprovar; t'ho dono per quan ho
necessitis; aix ho deixarem per desprs; aquest ttol et val per sempre;
t'ho dic perqu ho tinguis en compte; aix ho deixarem pel vespre, per
dem, per dilluns, ....
Comentari
Remarquem especialment el mot perqu quan s una conjunci : tant si la
idea que assenyala s final com causal sempre l'escriurem igual, a diferncia del
castell.
Aix: Ho faig perqu vull (causa); Ho dic perqu hi reflexioni (finalitat).
199
Exercicis
2. D'acord amb les normes, primer punt, escriu per o per a davant dels noms
(o mots que funcionen com a tals). Escriu, si cal, l'article.
I. On s el suro? - Crec que s ...... les golfes.
2. Qu en fars d'aquest suro? -s ......... les golfes, que hi ha molta humitat.
3. He comprat un tapet nou .......... taula del menjador.
4. S'ha obert ja la campanya ........ polisportiu.
5. En Jordi ha comprat un pom de flors .......... la Maria.
6. Tot sigui ......... b de la cultura.
7. La gent d'aquell pas suporta una llarga lluita ......... la independncia.
8. Busquen uns joves ......... monitors de colnies.
9. mi, que ho fan expressament, aix!
10. mi, no us heu d'amonar tant: ja m'ho puc anar arreglant.
3. Escriu en els punts suspensius la preposici corresponent (per o per a),
d'acord amb les normes. Escriu, si cal, l'article.
1. Vindrem ......... veure el pis nou que heu comprat.
2. Li donen tots aquests diners ......... fer aquest projecte.
3. Et deixo aquests diners ......... si els necessites.
4. Si vols, quedem ......... dem passat.
5 .......... quan he de tenir a punt el treball? - ......... dilluns que ve.
6. Mira de tenir-ho tot preparat ...... quan arribi el moment.
7. Quedem ...... dem al vespre, entesos?
8. Aquest producte serveix ...... qu el motor treballi ms b.
9. s un producte apropiat ...... terra de cermica.
10. Enviarem la carta ...... via aria.
11. Aquest pis est ...... vendre i el del costat, ...... llogar.
200
12. Estudia inolt ........ passar les oposicions.
13. Aquest apareil serveix ........ observar els astres.
14 ......... ell, tots esteu equivocats. Ep! s la seva opini, no la meva.
15. .. .. ella, tot li est b: es conforma de seguida amb el que sigui.
37.3 Les preposicions "cap", "cap a" i "fins", "fins a"
NormalmeJJt observem qut: les preposicions compostes fins a, cap a man-
tenen la a quan formulem Ja frase sense "fins" o "cap" i aquesta presenta
"a".
Aix : Anirem a la costa : fins a I cap a la costa; Anirem all fins I
cap all; Ens veurem dem I a l'estiu : no ens veurem fins dem I fins a
l'estiu; Ens reunirem a les tres : cap a les tres.
Notem que en moltes frases hi ha implcit o ben explcit el terme des
de, que demana fins a, de forma paral.lela. Igualment, l'expressi es pot
simplificar en de ... a.
Aix L'exposici estar oberta fins al 15 : "des d'avui J des d'ara".
Tamb podria ser L'exposici estar oberta del 10 allS::;;: des del JO fins
allS.
Generalment, doncs, davant l'article definit tendirem a utilitzar fins al,
fins als, cap al, cap als; en canvi, davant els adverbis, els demostratius i la
conjunci que escriurem fins, cap, sense "a".
Aix : Vine cap aqu, fins aqu, cap en aquest rac, fins en aquest pedrs;
Ho pots fer servir fins que vulguis.
Comentari
Observem que el mot fins, sense "a", pot indicar tamb inclusi, igual que
fins i tot o dhuc, cosa que permet d'evitar la forma "incls", imprpia en aquest
sentit.
Aix : A la festa, fins l'avi va ballar=: fins i tot l'avi, l'avi i tot.
Exercicis
4. Escriu en els punts suspensius les preposicions cap, cap a, fins, fins a, des
de. Escriu, quan calgui, l'article.
1. Adu-siau, ........... vespre o potser ... dem, no ho s ara..
2. Els PaiSos Catalans s'estenen Salses ........... Guardamar.
3. Teniu temps .......... avui . dia 20.
201
4. Hem de tirar ms ........... avall si volem trobar la font.
5. Ens arribarem tot passejant ... all al port.
6. Si us sembla b ens podriem veure. les 10.
7. Tothom s'alegr quan en Pau va tornar de la mili.
alegrar-se'n.
8. No va parar ........... veure-ho.
9. Volien reunir-se dilluns, per no es reuniren
.. .. .. el gos semblava
l'endem.
10. A les vuit tanquen. O sigui, que .. ..... les vuit tenen obert.
37.4 Locucions prepositives
com, com a Introducci d'un predicatiu.
Quan introdum un complement predicatiu que significa "en qualitat de"
o "en concepte de", cal escriure com a si tot seguit hi va el nom; en
canvi, escriurem com, sense "a.", si el nom du un determnador (article
determinat o indeterminat).
Aix: Ho diu com a president, per s considerat com el pintor ms genial
del segle.
Quan s comparatiu, significant "igual", s'escriu sempre com, sense ''a"
(Ell s tan alt com .tu).
a causa de, degut a Expressi de causa.
La locuci que hem d'utilitzar normalment en lloc de "degut a" ha de ser
a causa de.
"Degut I deguts I deguda I degudes a" s'utilitza quan podem fer la con-
cordana amb el subjecte de la frase.
Aix : En Joan s coix a causa de la guerra; La coixesa d'en Joan s deguda
a Ja guerra.
quant a, pel que fa a Expressi de referncia.
La locuci "en quant a" ha de ser corregida normalment per pel que fa
a o, en un estil culte, per quant a.
Aix : Pel que fa al problema de les taxes, no hi trobem una fcil soluci;
o Quant a aquest problema, cal dir que s de difcil soluci.
arran de Expressi de causa.
La locuci "arrel de" ha de ser corregida per arran de, o a partir de.
Aix: Arran d'aquell atemptat esclat la guerra civil.
202
L
Exercicis
5. Escriu en els punts suspensius com, com a, pel que fa a o quant a, degut-
d e g u t s ~ deguda- degudes a, a causa de, arran de.
1. ....... home li devem respecte; ............. un gran poeta, admiraci .
2. La revoluci esclat ............... la revolta dels camperOls.
3. Aquesta malaltia respiratria s ............... a la contaminaci dc l'atmosfera.
4 ................ mal temps no van poder fer el cim.
5 ................ aquest tema, ms val tractar-lo un altre dia amb ms calma.
203
38.1
38 CANVI I CAIGUDA DE
PREPOSICIONS
Canvi de la preposici "en" per "a" o "de"
Quan un infinitiu fa de complement dins la frase, ha d'anar acompanyat
per l<t preposici a o de (alguna vegada tamb hi va b per), per no pas
per "en".
Aix passa quan es tracta de complements de rgim verbal o preposi-
cionals, com els que segueixen als verbs del tipus consistir en, estar en,
pensar en, exercitar-se en, afanyar-se en, etc.
Per tant, aquesta preposici "en" que va davant dels noms canvia per a o
per de davant un infinitiu que faci de complement preposicionaL
Aix, Pensa en Ja feina i no et distreguis, per Pensa a fer/ de fer la. feina
i a no distreure't /de no distreure't; El problema. consistia en l'augment
desorbitat de les taxes, per El problema. consistia a trobar/ de trobar
una soluci al problema de l'augment de les taxes; S'exercitava molt en el
solfeig, per S'exercitava molt a tocar el viol.
Quan l'infinitiu expressa una circumstncia temporal o una causa, aleshores
no noms s'utilitza en, sin que s preferible de fer-ho (al costat de la forma
ms col.loquial al).
Aix : En entrar ell, tots van sortir, s a dir, "Quan va entrar ell", "A
l'entrar ell"; En entrar el professor, tots van callar, s a dir, "perqu va
entrar el professor", "a l'entrar el professor".
Desprs del rrot res cal utilitzar a, seguit d'un infinitiu, en les expressions
del tipus No hi ha res a fer, no tinc res ms a dir.
Cal anar amb compte de no fer-hi servir "que".
Ai.xi : Jo no hi tinc res a veure, i no pas" res que veure".
Exercicis
1. Completa les frases segents amb les preposicions a, en, de.
1. Tenia inters .... estudiar l'angls.
2. Pensa ... dir-li que no podr venir.
3 ..... veure'/, se'n va alegrar molt.
204
.
'
'

i
4. Ell ja no tenia res ms . dir sobre l'assumpte.
5. Ja no hi havia res .... fer per salvar-li la vida.
6 ..... sortir del cinema va comenar a ploure.
7. S'entossudia .... fer-li aprendre tot aix de memria.
8. Ell no tenia res .... veure amb l'afer.
38.2 Caiguda de les preposicions davant la conjunci "que"
Cal tenir en compte que les preposicions febles (a, de, en) que acompanyen
elS complements preposicionals o de rgim verbal i tamb algunes locucions
prepositives han de desaparixer si la frase complement s'introdueix per
mitj de la conjunci que.
Aix : No es recordar pas de portar-ho, per No es recordar pas que ho
ha de portar; _Est acostumat a tot tipus de clima, per Est acostumat
que plogui, que geli, ... ; Pensa en les coses que has de dur, per Pensa
que has de dur tot aix; Continua fins al final, per Continua flns que
s'acabi; Abans del vespre ha d'estar acabat, per Ho has d'acabar abans
que es faci fosc.
A vegades, podrem mantenir la preposici si afegim el mot fet (o algun
altre) entre aquesta i la conjunci "que". D'aquesta manera, podrem fer
ms planera alguna frase que, si no, quedaria massa" dura".
Aix, si la frase Els bombers van atribuir l'incendi ala manca de mesures de
seguretat del local la construm amb una frase-complement iniciada per
"que", podria quedar massa "dura" (Els bombers van atribuir l'incendi
"que" no hi havia mesures de seguretat), per la podem suavitzar afegint
"el fet" : Els bombers van atribuir l'incendi al fet que no hi havia mesures
de seguretat al local.
Aix, tamb
1
la frase Des que ha tornat de Pars que est tot canvia't, la
podem construir amb les locucions d'en que ha tornat..., des del dia que
va tornar ....
205
Exercicis
2. Construeix dues completives que depenguin del verb preposicional que en-
Capala cada frase, utilitzant quan calgui la preposici adient (semblantment a
com es fa a l'exemple).
Exemple: La tasca consisteix: 1. ''aix" 2. "fer un projecte" 3. "facis un
projecte".
1. La tasca consisteix en aix; 2. La tasca consisteix a I de fer un projecte;
3. La tasca consisteix que facis un projecte.
1. S'ha oblidat : 1. venir; 2. que ha de venir:
2. En Llus renuncia: 1. La paga; 2. Que li paguin les hores extra:
3. Sort que s'ha adonat a temps: 1. l'errada 2. que s'havia equivocat:
4. El secret est: 1. el treball constant; 2. treballar constantment:
5. Estic molt content : 1. la teva visita; 2. que hagis vingut:
6. Pensa: 1. portar-m'ho 2. que ho has de fer:
7. L'error prov : 1. els clculs 2. que no es va calcular b:
8. En Jordi va entossudir-se: 1. anar-hi; 2. que hi havia d'anar:
9. Tots dos poltics coincideixen : 1. la soluci; 2. que s'ha de solucionar:
10. En Pere estava segur : 1. l'xit; 2. que vindria:
3. Fes el mateix que a l'exercici anterior amb les locucions prepositives que hi
ha entre parntesis. D'acord amb les normes, dna tamb, si s possible, les
solucions alternatives que hi pugui haver (amb mots com "fet", "dia", "d'en",
etc.).
1. No el veu (des de): 1. dimarts passat; 2. que es van discutir:
206
I
s 1
2. Encara no ha arribat (a causa de) : 1. el retard del tren; 2. que el tren
s'ba espatllat:
3. Pintarem el pis (abans de): 1. festes; 2. que comencin les festes:
4. Els ajuda a fer la feina (per tal de) : 1. anar ms de pressa; 2. que no es
desanimin:
5. Ho van poder fer (grcies a) : 1. la seva ajuda; 2. que els van ajudar:
6. No vam sortir (per culpa de) : 1. el mal temps; 2. que feia fred:
4. Completa amb el mot" el fet" i amb la preposici adient les frases alternatives
que hi ha desprs de la que est en cursiva.
1. En Joan confia que tot sortir b:
En Joan confia .................... tot sortir b I En Joan confia ...... sortir-
se'n.
2. Amb aquesta actitud s'exposa que tothom se li tiri a sobre:
S'exposa .................... tothom se li tiri a sobre / S,exposa ...... ser es-
cridassat per tothom.
3. La causa de Ja topada s'atribueix que el conductor anava begut:
La causa de la topada s'atribueix .................... el conductor anava begut
I La causa s'atribueix ...... l'estat ebri del conductor.
4. No penseu que aix pot representar un problema greu?:
No penseu .................... aix pot representar un problema greu? I No
penseu ...... el problema greu que aix pot representar?
5. Han renunciat que els augmentin el sou a canvi d'un horari flexible:
Han renunciat .................... els augmentin el sou I Han renunciat
l'augment de sou.
207
39 CONJUNCIONS
39.1 Les conJuncions "si no" i "sin"
si no Es tracta de la conjunci condicional si negativa, que introdueix una
condici o suposici. Quan va seguida de l'adverbi no forma expressions
el.lpt.iques que equivalen a les expressions en altre cas, d'altra manera,
altrament.
Aix, les frases Vs a classe; si no, suspendrs; fes-ho ara mateix; si no,
desprs et far ms mandra sn equivalents a : Si vas a classe no sus-
pendrs; si no hi vas (altrament), suspendrs i Si lw fas ara mateix, no et
far mandra; si no ho fas ara (d'altra manera, altrament), te'n far molta
desprs.
sin Es tracta de la conjunci adversativa que atribueix a la frase que encapala
all que queda negat a la frase anterior.
Aix, No ve pas sol, sin que ve acompanyat; No ho dic per dir, sin que
parlo seriosament.
Tamb pot significar "tan sols" o "excepte" i formar part de l'expressi
"no sols I no noms I no solament ... sin tamb".
Aix, No du sin un tros de pa; ning no va protestar, sin en Pere; no
noms s divertit, sin tamb molt instructiu.
Exercicis
1. Escriu en els punts suspensius si no o b sin, d'acord amb les normes.
1. Estudia ms, ................. suspendrs.
2. No s aix exactament el que passa,
coses.
3. ... .. ho vols fer, pitjor per a tu.
que es tracta de ms
4. Aquell home no duia ................. un parell de mudes per al viatge.
5 .................. ho dius tu, ho dir jo. Cal denunciar-ho .................. , aix no
se solucionar mai.
6. No han encarregat el projecte a en Llus ................. a en Pere.
7. No sap pas l'angls, ................. l'itali.
8. Aquella noia, no solament treballa
1
vespres.
208
..................... que tamb estudia als
. i
39.2 Les conjuncions "perqu, doncs" i "posat que"
perqu Expressi de la causa o de la finalitat.
Generalment, una fra.<;e que expressi la causa o la finalitat se sol construir
amb la conjunci perqu, causal o final.
Aix, a diferncia del castell, la conjunci causal i la final tenen, en catal,
la mateixa forma "perqu".
Per expressar la causa tamb hi ha altres conjuncions, com ara : que, ja
que, a causa del fet que, com que, ... (usuals) o puix que, car, per tal com
(literries).
Igualment, per expressar la finalitat, hi ha altres conjuncions o locucions
conjuntives, com ara : per tal que, a fi que.
Ara, si fem servir la mateixa conjunci (''perqu"), observarem que quan
indica causa el verb est en indicatiu i que quan indica finalitat va en
subjuntiu.
Aix : No sortim perqu plou : com que plou, no sortim o No sortim ja
que est plovent; Han llanat uns coets perqu plogui a fi que (per tal
que) plogu.
doncs Expressi d'una conseqncia.
En catal, la conjunci doncs sols indica conseqncia, a diferncia del
castell, que tamb indica causa.
Aix fa que, a vegades, es construeixin frases causals amb "doncs" en lloc
de fer-ho amb les conjuncions perqu, ja que, que
1
... , etc.
Aix : Est plovent molt : doncs ms val que no sortim; o Conseqentment,
ms val no sortir, per Ms val no sortir, que plou (perqu plou/ ja que
est plovent), i no pas "doncs plou".
Una norma fcil d'aplicar s la de veure de si es pot substituir el "doncs"
per un ja que. Si es pot substituir voldr dir que cal utiltzar ja que,
perqu, que ... i no pas "doncs" .
posat que Expressi d'una condici.
En catal aquesta conjunci s condicional i no pas causal, com en castell.
Aix doncs, equival a la conjunci si, noms que aleshores es construeix la
frase en subjuntiu i aquesta adquireix un regust molt literari.
Aix, Si estudies aprovars = posat que estudHs aprovars.
209
Exercicis
2. Completa les frases segents amb les conjuncions perqu, ja que (o equiva-
lents), doncs, posat que.
1. Potser no es deu trobar b, . ..... fa dics que no ve a cla5se.
2. Sn les deu tocades! segur que ja fem tard al teatre,
................. comenava a aquesta hora.
3. Digu('s-li que compf.em amb ell, ....... bi vulgui col.laborar.
4. Ms val que anem a veure una altra agncia de viatges, .....
s molt cara.
5. Avui s el meu aniversari. . . ... ho hem de celebrar!
aquesta
39.3 Diferncies entre "per qu", "per a qu", "perqu"
Hem de distingir quan el mot "que" s conjunci i quan s pronom interrogatiu
o relatiu tnic.
La conjunci perqu causal i final.
Com ja hem vist anteriorment, la conjunci perqu t la mateixa forma
tant si introdueix una frase causal com final (a diferncia, doncs, del
castell).
Aix, Ho faig perqu vull = Com que ho vull fer, ho faig, sentit causal;
T'ho dic perqu ho facis = per tal que ho facis, sentit final.
Pronom interrogatiu per qu o per a qu.
En aquest cas, el mot "qu" s un pronom interrogatiu, el qual, precedit
de la preposici simple "per", demana per la causa o el motiu : equival a
dir per quin motiu /per quina causa. En canvi, precedit de la preposici
composta "per a", demana per la finalitat o destinaci: equival a dir "per
a quina cosa f amb quin objecte".
Aix, Per qu ho dius?, Pt::r a qu vols el martell?, interrogatives directes;
No s per qu ho dius, No s per a qu vols el martell, interrogatives
indirectes.
Pronom relatiu tnic.
En aquest cas, s ms usual la construcci amb la forma tnica que indica
causa que no la que assenyala finalitat.
Equival al relatiu compost pel qual, pels quals, per la qual, per les quals.
Aix, Va silenciar els motius per qu no volia participar-hi= pels quals no
hi volia participar.
210
Exercicis
3. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius les formes per qu,
per a qu, perqu.
L M'heu d'explicar ................ no vau venir a la reuni.
2 .................. arribes tan tard? - ................. s'ha espatllat el metro .
3. Si almenys es pars a pensar uns segons en els motius ................. actua
aix!
4 .................. serveix aquest producte? - ................. la pintura s'assequi
ms de pressa .
5. No s ................. servir aquest aparell.
4. Escriu en els punts suspensius per qu, per a qu, perqu, doncs, si no, sin.
1. No se li pot dir res ................. est molt enfadat. - ................. qu hi
farem!
2. No us ho dic ................. us espanteu, .................................. actueu amb
molta prudncia.
3. Em sembla que en Pau no voldr ajudar-nos .................. ens ajuda ell,
ens ajudars tu?
4 ........................ es fa servir aquest producte? - ................... es dissolguin
totes les taques de pintura.
5. La crisi s'agreuja. - ................. no s com ens en sortirem.
6 .................. es fa el mrtir? - ................. li agrada que el planyin.
7. Diuen que far molt fred el cap de setmana. - ................. ms valdr que
no ens moguem de casa.
8. Us ho diu, no ................. ho feu ara, .................................. ho feu quan
pugueu.
211
40.1
40 ADVERBIS
Els adverbis "gens", "enlloc", "mai"
"ning", "res", "cap"
els pronoms
En les frases negatives, els adverbis gens, enlloc, mai van acompanyats, en
la llengua formal, de l'adverbi no.
Aix, en sentit negatiu, direm : No vns mai =: mai no vns; no el veig
enlloc = enlloc no el veig; no m'ha agradat gens = gens no m'ha agradat;
no trobo ning = ning no trobo no vull res :;:::: res no em ve de gust; no
trobo cap llum= cap lium no queda a la capsa.
En les frases interrogatives o condicionals, aquests adverbis (gens, enlloc,
mai) tenen un sentit positiu, semblantment als pronoms ning, res, cap.
Aix, en sentit positiu, podem utilitzar un mot "negatiu" o el corresponent
"positiu" : Si mai vns, avisa'm =si alguna vegada vns ... t'has trobat
mai amb aix? = t'has trobat alguna vegada ... ; vols res per esmorzar?
= vols alguna cosa ... ; si tens res a dir = si tens alguna cosa ... tens cap
llanterna= si tens alguna ... ; Has vist enlloc la llanterna? = Has vist en
algun lloc ... Ha vingut ning mentre era fora? :::: Ha vingut alg ... , etc.
Exercicis
1. Escriu en els punts suspensius els adverbis o pronoms estudiats, acompanyats
de l'adverbi no quan tinguin un sentit negatiu.
1. Si trobeu ................. d'anormal en el comportament del nen, aviseu-me.
2. Has estat ................. al Liceu. -No, ................. hi he estat.
3. Et queda ............... per dinar?
4. A en Pere, ................. l'espanta.
5. Has vist ................. per aqui? -No, de moment, ....................... s'ha
acostat per aqui, encara.
6. Si teniu ................. dubte, digueu-m'ho de seguida.
212
4p.2 L's de "gens" i de "res", "gaire", "no gaire", "molt",
"massa"
Per interferncia amb el castell, sovint observem errades en l's d'aquests mots.
gens, res L'adverbi gens i el pronom res.
Gens s un adverbi de negaci, que refora el sentit negatiu d'una frase,
per la qual cosa podem suprimir-lo sense que aquella perdi sentit (solament
en perdr l'mfasi).
Res s un pronom indefinit, per la qual cosa no el podem suprimir d'una
frase sense canviar-ne el sentit.
Aix, a la frase La pel.Jcula no m'ha agradat, amb mfasi podrem dir La
p_el.lcula no m'ha agradat gens. En canvi, De la pe.l.lcula, res no m'ha
agradat I no m'ha agradat res: ni l'argument, ni els actors, ni el color ... ,
volem dir que ~ ' c a p cosa no m'ha agradat, de la pel.licula".
gaire, no gaire, molt, massa Quantitatius de grau.
Els mots "molt" i "massa" tenen en catal un sentit propi, a diferncia
del castell. O sigui, signifiquen "en gran manera, en excs".
Per tant, sobretot en frases interrogatives i negatives, cal usar gair o no
gaire si el sentit que volem donar s el de "poc" o "una mica". A ms,
quan no sabem "en quina quantitat" es valora una cosa, sobretot en frases
interrogatives, hem d'usar igualment gaire.
Aix : T'ha agradat gaire la pel.lcula? -No, no gaire ( ~ m'ha agradat
poc); Tens gaire fred? -No, no en tinc gaire I S, en tinc molt o fora o
massa.
En canvi, el sentit propi de "molt" o "massa" podem trobar-lo en frases
com ara : T'ha agradat molt, oi, la pel.Jicula? -S, molt o massa (o b :
"No, no gaire o gens"); No teniu massa aire, amb les finestres del cotxe
obertes de bat a bat? -S, en tenim massa o molt o fora (o b : "No, no
gaire").
Normalment, per, el sentit de la pregunta o d ~ la frase negativa s el de
"gaire/ no gaire'' (i no pas" no molt /no massa", com es diu en castell).
213
Exercicis
2. D'acord amb les normes exposades, completa les frases segents amb els
mots gens, res, gaire- no gaire, molt, massa.
1. En tens per .............. .. estona, per acabar? -No,
De
seguida acabar.
2. T'ha agradat aquesta fruita extica? -No, en absolut. No m'ha agradat
3. Com que veig que tens ................ feina, me'n vaig per deixar-te treballar.
4. Els arguments no eren ................ convincents. Realment, l'home no m'ha
convenut en ................ .
5. Fa ................. calor aqu, amb la calefacci tan alta. No en teniu ............... ..
vosaltres, tamb?
40.3 L's de la partcula "pas"
La partcula pas generalment t la funci de
sobretot en els tipus de frases segents :
Frases que indiquen una prohibici.
reforar l'adverbi de negaci no,
Aix, No ho fessis pas, aix!; No ho toquis pas!.
Frases negatives que neguen una "suposici" implcita o explcita.
Aix, Tasta-ho una mica, que ja veig que te'n deleixes. -Doncs, ests molt
equivocat. No en vull pas; Suposo que tots hi estem d'acord, o? -No pas
jo!
Frases comparatives : en un dels dos termes de la comparaci.
Aix : En sap molt ms en Jaume, d'informtica, que no pas en Pere.
En frases que indiquen probabilitat o dubte.
Aix, No tindrs pas foc?; No tindrs pas gana, ja?
Exercicis
3. Completa els buits de les frases segents amb la partcula pas.
1. La Nria ha tret bones notes en totes les assignatures, oi? -No ........ en
matemtiques.
2. N'ests convenut de fer aquest viatge, ja? -No ........ del tot, encara..
214
' ~
'
3. No anssiu .......... a la platja., aquest cap de setmana., que far tramuntana.
4. No tindreu ........ cap llibre que parli d'aquest tipus d'anima/s?
4. Completa els buits de les frases segents amb un adverbi o un pronom dels
que hi ha a les normes i, quan calgui, la partcula pas. Afegeix l'adverbi no
quan faci falta.
1. Que hi ha. ................. per menjar, a la nevera? -No, no hi ha .... .
2. del que hi ha per sopar no em ve . de gust.
3. Tothom estava d'acord amb la proposta. - ................. jo!
4. Tens ................. feina actualment? -I tant! . . .... .... ... . .. n'havia tinguda
tanta com ara!
5. En aquests moments tinc ms set que ................ gana.
6. Si teniu ................. problema amb el menjar, comuniqueu-ho a l'agnca,
que us el resoldran.
7. No tindrs ................. por, ara? -No, no en tinc ............. . de por. A
m1, ................. m'espanta.
8. No et deixis ...... enredar. -No pateixis. Ning ................ m'enredar.
40.4 Altres adverbis
Conv tenir en compte els casos segents :
Quan s'ajunten dos adverbis acabats en -ment, en catal s mes acon-
sellable no suprimir cap teminaci.
Aix: Aquell professor s'explica clarament i pausadament.
En cas de suprimir un "-ment" -frmula molt literria-, se suprimeix el
del segon adverbi
1
a l'inrevs que el castell.
Aix : Parlava clarament pausada.
Cal emprar correctament les expressions adverbials segents :
- Si fa no fa, aproximadament
1
i no pas "com".
Aix: Hi havia si fa no fa unes 20 persones (no "com" unes 20 persones).
- A poc a poc, amb una "a" inicial.
Aix, Caminaven molt a poc a poc.
- Sols, noms o solament i no "solsament".
Aix
1
Tenien tan sols I sols I noms I solament un crost de pa.
215
-Gaireb o quasi i no "quasib" (col.loquial).
Aix, IIi havia gaireb I quasi 60 persones.
-Pertot o pertot arreu, enlloc, alhora, sobretot, gairebr escrits junts quan
sn adverbis.
Aix, observem les formes adverbials de les frases segents : Hi havia
deixalles pertot I pertot arreu; enlloc no trobareu un millor restaurant
que aquest; fem-ho tots alhora; sobretot, no hi falteu; gaireb no hi havia
ning.
En canvi, fixem-nos en el significat diferent d'aquests mots escrits per
separat : Per tot el que us he dit s important fer-ho; aquests bolets es
troben en llocs molt amagats; ens veurem a l'hora de dinar; sobre tot el
que us be dit, opineu-hi; no em trobo gaire b.
Observem les formes catalanes de les expressions segents.
-Inclusivament, amb escreix, i escaig.
Aix : Hi ha temps fins al dia 30, inclusivament; li va retornar amb escreix
els favors que li havia fet; all valia unes tres-centes i escaig I poc ms de
tres-centes.
- Els dies de Ja setmana i la forma de mat.
Quan s'utilitzen els dies de la setmana com a adverbis, s'han d'escriure
sense article. Quan escrivim l'article singular ens referim a una regularitat,
a una freqncia.
Aix : Ens veurem dem = dilluns; les eleccions sn diumenge; les classes
sn el dimarts i el dijous = cada dimarts i cada dijous.
D'altra banda, la forma "de mat" s'escriu aix, separat, i equival a dir
"d'hora del mat" o b "que pertany al matf'. En canvi, el perode del
dia s el mat i no "el demat".
Aix : Hi anirem de mat I de bon mat; aquest any t les classes de mat
i no de tarda; ens veurem dem al mat.
Exercicis
5. Escriu un adverbi equivalent als mots que hi ha entre cometes. Escriu,
tamb, quan calgui, l'article.
1. }/Sols" he trobat dos bolets : ......................... o b ........................ .
2. Hem estat "aproximadament" dues hores per venir: ........................ .
3. Avui som diumenge. Doncs, el mercat ser. "dem passat" = ......................... .
En aquest poble, el mercat s "cada dimarts" = ........................ .
216
f
r
4. "Per tots els llocs" on he anat n'he trobat: ...
5. Parlaven tots "al mateix temps"
6. Les reunions eren a la tarda (a les quatre). Ara les fem abans de dinar
(de "10 a 12"): al ........... .
7. A causa de la corrua de cotxes, anvem molt "lentament":
8. L'obra no va agradar a "gaireb" ning :
6. Tradueix al catal les frases segents.
1. Trata a toda el mundo cort s y elegan temnente:
2. Haba como un as doscientas personas y pico:
3. El mdico visita los martes y jueves por las maanas:
4. Sobre todorecuerda que el plazo es del 1 al 30 inclusive:
5. Casi me haba olvidado que tena reunin:
6. Poca a poca se inunda la calle de gen te:
7. Escriu en els buits els mots gens, res, gaire, no, enlloc, a poc a poc.
1. Aquest llibre no m'ha agradat .......................... No te'l recomano.
2. D'aquesta ciutat, ................................. m'atrau.
3. Alg t .................... ms a dir? -No, ning .................. vol dir ................... .
ms.
4. Fa .................... fred all dalt? -No, no ................... .
5. . ................... estars ms b que aqu!
6. No corris .................... , que hi ha gla a la carretera. Condueix .................... .
217
!.
I
I
l'
CLAU DELS EXERCICIS
1. VOCAL NEUTRA
1.
1. a, davanter, neutre, a; , ventet, neutre, e; , ferrer, neutre, e;
2. davantal, ventada, ferreteria;
2.
1. Qu? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els s.
2. Dalt del cel es formen nvols negres : s signe de tempesta.
3. Cada mat sent el ve com se'n va a treballar.
3.
L cova, hi havia, cove;
2. anveu, segar;
3. demostrava, afecte, aquestes, bsties;
4. torna, vaset;
5. poses, sopa;
4.
1. Pensa en una altra cosa.
2. Tenen unes idees vagues dels fets.
3. Desitja un sou digne.
4. Ells busquen uns bons paraiges.
5. Havien de pagar les fiances.
6. Era una terra pobra.
7. Les roques cobrien les platges.
8. Avui comena l'acte.
9. Tria la fulla tendra.
10. Amaguen unes proves als jutges.
5.
1. tracte, tracta;
2. compren, compra'n;
3. porta'n, porten;
4. jutge, es jutja;
6.
1. viatja, viatge;
2. compte, compta;
3. assumpte, parla'n, les coses, parlen;
7.
1. plena, plana;
218
~ :
2. plaga, ell plega;
3. ell besa, ell es basa;
4. passa, pesa;
5. ramct, ell rema;
8.
1. netedat, netejar; claredat, clarejar;
2. lliurement, lliurament, pobrament, abonament;
9.
l. accs, excs;
2. especial, espacial;
3. asptiques, escptiques;
4. efecte, afecte;
10.
1. sistema capitalista, aristcrata, paleta, sucida, boletaire,
perenne, afable, enorme;
2. recorre, reveure, prometre, asseure;
11.
1. Deixa la torre lliure.
2. Vine a veure'm aviat!
3. s una persona rude.
4. Omple'n la garrafa, d'aquesta aigua.
5. La cadernera jove fa una cantarella molt alegre.
6. El congressista obre una sessi6 informativa.
7. La comarca pobra recorre al tribunal.
8. Es troba davant d'un problema insoluble i incmode.
12.
1. feien, estudiaven;
2. era, demcrata, culte, amable, altruista;
3. clebre, atleta, belga, era, esportista;
4. veneu, alegres, cinema;
5. tnue, entrava, omplia, cambra;
6. obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls;
13.
1. naixer; neix, naix;
2. jaur; jeu, jau;
3. distragueu; distreu, distrau;
14.
1. Empries, meravells, resplendent;
2. desemparat, enyorat;
3. efeminat, malenconis;
4. rac, monestir;
5. tragueren, assass, psiquiatre;
6. ebenista, far, sanefes, envernissar-lo;
7. davant, treballadors, faran, assemblea;
219
8. ambaixador, s'interess, Sardenya;
9. hi haur, orgue, avariat;
10. rancors, arravataren;
11. nasqu, Esparreguera, orfe;
12. tragus, avaluaci;
15.
1. Ell omple el cntir.
2. Avui signa el contracte.
3. Ell caa furtivament.
4. s un noi culte.
5. Ram de fulla perenne.
6. Ella s bona alumna.
7. El paleta s a la torre.
8. s un jove periodista.
9. Concorre a l'oposici.
10. Epl Obre'm la porta.
16.
1. vivien, pobrament;
2. sembla, afecci, estmac;
3. vine, assemblea;
4. avaluar, avaria;
5. estiuejar, Sardenya;
6. far, lliurament;
7. traurem, davantals, desarem, calaixera;
8. nedadors, esgotaren;
9. aparixer, febre, refar;
10. m'ajaur, crida'm;
220
2. U FEBLE
1.
1. , forner, u, o; , doneta, u, o; , duneta, u, u;
2. plomall, muntatge, pudia, podia;
2.
1. "sordeja";
2. "adormir-se";
3. "trobareu", "romnic", "pontet";
3.
1. i 2. Tots acaben en "u", excepte "zero" i "suro"
4.
1. estiu, A ten eu;
2. riu, ferro;
3. individu, complexos;
4. perp texos, trofeu;
5.
1. gasto, despesa;
2. tret, tiro;
3. freno, fre;
4. paro, atur;
5. robatori, robo;
6.
1. ull, olla;
2. foll, full;
3. put, pot;
4. munta, triomfa;
5. expolsa, expulsa;
7.
1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar;
2. polss, grogs, plujs;
8.
1. jovent, juvenil; tito1s, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini;
homenet, humanisme; concorria, concurrncia; endolcir, dulcificar;
2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular;
9.
1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir
1
descosir o sobrecosir;
remuntar
1
desmuntar; recobrir
1
descobrir;
2. nodriment) sofriment, avorriment
1
cobriment
1
compliment
1
ressorgiment;
221
10.
1. surto, sortir;
2. pogussiu, volgussiu, pugueu, vulgueu;
3. rtol, escopir, multat, escupi;
4. tossia, tus;
5, collit, cullen;
6. dubto, puguem, cosir;
11.
1. Hongria, ell triomfa, el rtol, l'Empord., el torr;
2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;
12.
1. reflexos, focus, enlluernen;
2. vulgueu, explico, remunta, muntanya;
3. podreu, suportar, zero;
4. botifarra, embotits, torrons;
5. titular, ttol;
6. pugueu, vulgueu;
7. sofriment, continu, turmentava, insuportable;
8. concurrncia, juvenil, ateneu
9. munteu, sortireu;
10. captol, ttol, vulcanisme, avorrit;
11. focus, porus;
222
. i
'
l
i
1
1 !
'
.l
3. LA SL.LABA I EL DIFTONG
1.
1. pa/rai/gua, o/ce/, in/h/bil, tejajtre, jut/ges, mil/ho/mes,
/tic, rei/xes, pas/sa, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, a.s/rna, rnoujre,
tot/ho/ra, es/ce/na, cel.jla, ei/na, besja/vi, cot/xe;
2. paraigua, cella;
2.
1. no/ia, con/tjnu/a, Pas/qua, sejuen, rei/na, s/ni/a, guar/da,
neu/la, bajteig, guer/ra, ajbaix, se/que/ra;
2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula;
3.
1. g_uix, refien, in/s/di/a, cau/sa, maig, v/du/a, quart, coix, par/leu,
llenjgejta, xiu/lar, o/blijqiftat, trefuen, Llu//sa, iot;
2. guix, insdia, maig, vdua, coix, Llusa;
3. (a) quart, llengeta, obliqitat; reien, treuen, iot;
(b) causa, parleu, xiular;
4.
Col.jlec/cij, pres/sif, sr/ri/a, he/ret/gi/a, rijuot;
5.
1. so voclic : fi, tu; so semivoclic : noi, pou, pau, rei;
so consonntic : reia, diuen; so mut : coix:, qm, guia, roig;
2. noi, pou, pau, refia, di/uen, rei;
6.
1. deia, iogurt;
2. se1en, ioga;
3. iot, trieu;
4. feien, iode;
5. creia, ionosfera;
7.
1, No/ves l/nijes af/ri/es d'a/bast eu/ro/peu;
2. La Sljvija es/tu/di/a His(tjri/a i en M/ri/us, Ci/n/ci/es;
3. Dar/re/ra/ment l'emjpre/sa te/ni/a pr/du/es conftjnujes;
4. Els par/la/men/tajris van cejle/brar u/na sesjsi/ exjtra/or/di/n/ri/a
a N/ri/a;
5. La r/di/o coL/la/bo/ra en la camjpajnya pu/bli/ci/t/ri/a
a fa/vor d'E/ti//pi/a;
223
4. APSTROF, CONTRACCI I GUIONET
!.
1. l'escola, l'arbre;
2. la histria, n'Elisenda;
3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, l'illa;
4. l'aigua d'arrs;
5. l'I;
6. Te n'hi;
7. La uni;
8. D'en, se'l, se us;
2.
1. L'oli procedent de l'oliva.
2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los.
3. Per ms que m'ho digui, no ho far.
4. Se us veu molt tranquils avui.
5. L'hi donars, aquest llibre, a en Llus?
3.
1. la indstria;
2. l'nica;
3. la uni;
4. la hi tornar;
5. la untar, d'oli;
6. l'urna;
7. la intenci;
8. l'infern;
9. l'li;
10. l'l;
11. l'stand (o "l'estand");
12. la una, de ioga;
4.
1. dels nois, als nois, pel camp, per a l'avi;
2. cal metge, can Llus, ca n'Oriach, ca l'ngela;
3. per l'altre, a l'altre, per als nois, per al nen;
5.
1. can, als;
2. per als, a cal;
3. dels, per als;
6.
1. L'assumpte de l'economia.
2. M'amona l'escola.
3. Ja haurem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Toms.
4. Anirem per l'autopista de l'interior.
224
5. Aquest acte est pensat per a la infncia.
7.
1. exministre, sotstinent, vicepresident, subsecretari,
teleruta, infradotat, pica-soques, cara-rod, ning-ning;
2. dna-me-Ja, dna-rne'!, regala-l'hi, digues-m'ho;
3. hispanoameric, grecoromana, sociopoltic;
8.
1. quaranta-u;
2. tres-cents dos;
3. vint-i-set;
4. dos mil u;
5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit;
9.
1. emporta-te'l;
2 . .feu-llos-en;
10.
1. nord-oest;
2. vicepresident;
3. pocavergonya;
4. xip-xap;
5. autoretrats;
6. jordanopalestina;
7. abans-d'ahir, para-xocs;
8. portamonedes;
9. exsecretari, adu-siau,
10. subgrups;
11.
1. se'n;
2. me'ls;
3. me l'oferei.x;
4. se us;
5. porta-me'l;
6. se n'aniran;
7. treure-se 'ls;
8. t'ho;
9. me la intentar;
10. Te'ls has d'emportar;
11. emportar-se'ls;
12. dna'ns-ho;
12.
1. La intensitat;
2. pocavergonya;
3. cagadubtes;
4. per als;
225
5. barba-roja;
6. abans-d'ahir;
7. d'anar a cal barber;
8. l'inters;
9. vicepresident;
10. passa'm el trencanous:
11. acosteu-me ef penja-robes;
12. de l'tic, per vint-i-cinc milions;
13. barba-ros;
14. para-sol;
15. la universitat;
226
5. ACCENTUACI
1.
1. la, del; neu, cim;
2. suplicar, suplica, splica.
2.
1. gr/ci/es, in/n/cu/a, d/ri/a;
2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua;
3. llu/mi, ser/vei, es/tu/di/ant;
3.
1. aguts : fars, comprn, germ; plans : feien, compren, examen;
2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fiem, exmens, sieu;
3. esdrixols : cincies, matries, prdues;
4.
1. tindr, entn, precs, Mari;
2. tindreu, entens, segon, seran;
3. fenmens, lber, difan, orgens;
4. origen, Alba, corrua, Maria;
5. rbitre, insgnia, artria, ingnua;
5.
1. Quadre.
so voclic
sempre
a vegades
so obert
()
(), ()
so tancat
(i), ()
(), ()
accent grfic
fix
variable
2. tilldr, llun, pblic, psol, arrs, far, blavs;
6.
1. cam, catal, Nria, notcia, grcies, nvia;
2. orgens, eufria, smola, hi anir, clid, emoci, Sria;
7.
1. () I ();
2. () ();
3. () ();
4. () ();
5. () ();
6. () ();
8.
1. pa : ; serra : ; gent : ; crit : ; joc : ; copa : ; nus : ,
2. gnere, una cpia, pl.lida, pel.lcula, ltima, can, pogus,
9.
1. All estvem a deu graus sota zero. Aqu, a quant estveu?
227
2. Ara anem mahment, per abans encara anvem pitjor.
3. Volem saber com els anaven els estudis.
4. Haureu de fer revisar l'oli del cotxe.
5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica.
10.
1. Vam visitar una esglsia romnica.
2. Al barri, van muntar una tmbola benfica.
3. A Sller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caa del crvol est molt controlada.
5. No tinc cap frmula mgica per solucionar el problema.
6. Ha anat al metge perqu sentia una cremor d'estmac insuportable.
7. La bomba no va esclatar grcies al fet que la plvora estava mullada.
ll.
1. fenmens, orgens;
2. explicar, veurs, s'entn, fcilment;
3. exposici, vreu, anirem;
4. Puigcerd;
5. telfon, contnuament;
12.
1. snes;
2. dem, tindr, exmens;
3. -
4. prdua;
5.
6. grcia;
7. tnue;
8. ptria;
9. aqu;
10. -;
11. -;
12. tenem, intenci, Grcia, aria;
13. dieu, vindreu, can;
14. socioeconmic, confs;
15. sabs, plcidament;
228
6. ACCENT DIACRTIC
l.
1. socioeconmic;
2. estticament;
3. sociopoltics;
4. plcidament;
2.
1. pas, rrssils;
2. afecci, timp;
3. magnetfon japons;
4. -
5. diptries;
6. -;
7. olimpades;
8. esglsia, gtic;
9. cami;
10. -;
11. txtil, indstria, ps;
12. rptils;
3.
!. negocia;
2. renunci;
3. estudia;
4. copin;
4.
1. Conferncia, Hlsinki;
2. oce, Pacfic;
3. Etipia;
4. Llus, diptries;
5. esglsies, romniques;
6. tmbola, benfica;
7. Sller;
8. distragu;
9. -;
10. re1;onversi, indstria, txtil;
11. exposici, rptils;
12. estmac;
13. reducci, nssils;
14. crvol;
15. plvora;
16. perms, magnetfon;
229
17. '
18. inters, politicoeconmic;
5.
1. fra, su; / 2. fu, s;
3. s, t; f 4. Du, mn;
5. Dna, bns;/ 6. Vs, vnen;
7. sl, s; f 8. mlt, qu;
6.
1. Du n'hi do;
2. germ, el mn;
3. s ell;
4. mres; s, si s que sn;
5. pl;
6. Vs, caf mlt; Qu t'han dit? -Que s;
7. vnen de molt lluny;
8. s, bta, ms, b;
9. b, nt;
10. s, m, fu;
7.
1. Llus, Cincies, Histria;
2. caf;
3. S, grcies; dna-me'n un terrs;
4. Qu diuen?, sn, Du;
5. s, via, t, nts;
6. excursi, s, qu;
7. nervis, exmens;
8. S, comprar, m;
8.
1. vnen, gurdies;
2. sc;
3. pensveu, costar;
4. explicar, pls;
5. Mrius, traduem, angls, catal;
6. Nria, rdio;
7. escoltssiu, entendreu, fcilment;
8. s, fbrica, txtil; _. . .
9. circumstncies, sociopoltiques, perms, reduccw, m1ssils,
mitj, superpotncies;
10. T, diptries, haur;
11. esglsia;
12. Hlsinki, reunir, comit, olimpades;
230
7. LA DIRESI
1.
1. adeqi, ungent, ambigitat, qesti;
2. dirn, tradues, produen, produt;
3. estudi, canvin, renuncis, negocin;
2.
1. ve, redua, genuns;
2. su, traduen, paraigua;
3. agram, intussiu, sus;
4. pasos, llenges, veien (o viem);
5. produes, construs, traduu;
3.
1. En Joan estudia fora; tu, cal que estudls ms.
2. Canvia't el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copin a l'examen; que no
continun fent-ho.
4. Canvin l'oli del motor; envi'm la factura per correu.
5. Conv que negocis amb el director un nou conveni.
No menyspres la teva habilitat negociadora.
4.
1. tradua, tradues, traduem, tradueu, traduen;
2. condum, conduu, condus, condussis, condussim,
condussiu, condussin;
5.
1. llument, pador;
2. homogenetat, simultanetat;
3. innocutat, helicodal;
6.
1. sucidar;
2. fludificar;
3. ingenutat;
4. rombodal;
5. herocitat;
7.
1. agrair, agraint, agrair, agrairia;
2. ateisme, ateista;
3. coincidncia, reincidncia, contraindicaci;
4. Mrius, harmnium, mdium;
8.
1. Sussa, pasos;
2. contiges, vens;
231
3.
4. redussis;
5.
9.
1. Mrius, tradua, ucrans, catal;
2. Llusa, harmnium, b;
3. Llus, dirn, rdio, produt;
4. invitaci;
5. tnt.s, dedut;
6. intuci, homogenetzada, produa, estmac;
7. arrunat, sucid;
8. redut, ms;
9. lluda;
10. influen, dest;
11. residncia;
12. coa;
13. aix, gurdia;
14. cocama;
15. evacun, cruilla;
232
8. LA lSSA SORDA I SONORA
L
Mots que tenen essa sonora casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona.
Lletres: (s), (z).
Mots que tenen essa sorda ; caat, pea, cinc, rosseta, caa, sona.
Lletres: (), (e), (ss), (s).
2.
1. Les oques:
2. Els arbres;
3. Les obres;
4. Els obrers;
5. Els avis;
3.
1. So sonor entre vocals (s).
2. So sonor en un altre lloc (z).
3. So sord entre vocals (e), (), (ss).
4. So sord en un altre lloc (s), ().
4.
1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar,
alzina, Teresa, imposar;
2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capa, arrs,
rossos, russa, felicitat, traces, forces, forut;
5.
1. mestressa;
2. xiscladissa;
3. enyorana;
4. emissi;
5. temena;
6. expressi;
7. alcaldessa;
8. festassa;
6.
1. enyorana, pedrissos;
2. corredissa, senyorassos;
3. palls, trencadissos;
4. prometences, esperana;
7.
A tall d'exemple :
1. impressor, impressi, repressi, compressor, expressar, expressi;
2. regressi, agressi, digressi, agressor;
3. emissi, emissora, comissi, admissi, dimissi;
233
8.
1. posat, benzina;
2. presento, Teresa, promesa, Josep;
3. realitzar, exploraci, zona;
4. zoleg, president;
5. suro, scol;
6. comences, comeno;
7. plSOSj
8. passa'm, terrossos, sucre;
9. agressor, trencadissa;
10. esperana, asocials;
11. participar, emissora, metgessa;
12. paperassa;
9.
L zones, trnsit;
2. enfonsat, transatlntic, Pacfic;
3. causa
1
sobredosi, crisi;
4. anlisi;
5. presentat, tesi, evoluci, sia;
6. entusiasta;
7. presumpte, assass, asil, Frana;
8. casos, dificils, resoldre;
10.
1. discussi;
2. dissolvent;
3. poncelles;
4. alcaldessa;
5. comtessa;
11.
1. plissa, trossets;
2. agressi, posa, crisi, pasos;
3. Eivissa, Crsega, Sardenya;
4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal;
5. cabs, sucre, safr, mostassa, arrs;
6. entusiasma, nuclearitzaci, zona, posar-la, discussi;
7. impressi, presumpte;
8. passar, Cerdanya, Saragossa;
234
9. ELS SONS DE LA GE I DE LA XEIX
1.
1. viatger, viatja;
2. penja, vigila, pengin;
3. projecte, gimns;
4. objectiu, majestuosa;
5. coLlegi, jesutes;
6. jerarques, Jerusalem;
2.
1. Ells desitgen unes taronges ben grosses.
2. ~ l l viatja cap a una platjade la costa nord.
3. Les fonts ragen a travs d'unes roques roges.
4. Compra una esponja molt flonja.
3.
1. majestuosa, Bruges;
2. jersei, fresquejar;
3. objecci, objectiva;
4. gener, projectaran;
5. plantegen, Jerusalem;
4.
1. enmig, assaig;
2. enuig, sondeig;
3. empatx, escabetx;
4. Andratx, roig;
5. ratxes, escletxes;
5.
1. empatxar, menja, fetge;
2. estiueig, platges, Andratx;
3. mareig, quitxalla;
4. trepitgis, esquitxars;
5. mitjana, sondeig;
6.
1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa,
exhortar, mixeta, txic.
2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rnxol, disbauxa, crixer.
7.
1. fixar, exercici;
2. exrcit, xins;
3. arrauxat;
4. reeixida, execuci;
5. guixat;
235
8.
1. desig, ajeure's, fageda;
2. punxar-se, injeccions;
3. floreix, ginesta;
4. floreix, ginesta, marges;
5. Mxic, exrcit, saqueig;
6. empatxar, escabetx;
7. rinxolat, clenxa;
8. amaneix, rajol;
9. jeroglfic;
10. majestats, Jerusalem;
236
10. LES LLETRES B-V I LA H
1.
1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia;
2. anaves, buscvem, posaven, portveu;
3. blaves, vives, nova, seva.
2.
1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien,
movien, cabien, havien d'adobar-ho;
2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovvem, s'emprovava,
treballveu, arribaven, rebentaves, governava;
3.
1. havia, autombil, movien;
2. escrivent, escriba;
3. probable, aprovi;
4. devem, dbit;
5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvcie;
4.
1. trobava, recanvi, autombil;
2. arribaven, rebentats, avorrits;
3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern;
4. devia, movia;
5. laba, Basc, jutjava, avortament;
6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Crdova;
7. escrivien, desaprovaven;
8. espavilat, desimbolt, bena;
5.
1. cacauets;
2. orxata;
3. hivern;
4. ham;
5. harmonia;
6. coets:
7. hissat;
8. subhasta;
9. orfes;
10. hivernacle;
237
I
. i
11. LES LLETRES P-T-C, B-D-G i Q
1.
1. verd, lcit, mut;
2. esquerp, poruc, decrpit;
3. gallec, nebot, covard;
4. profund, vlid, llop;
5. grec, slid, tip;
6. cert, tmid, feixuc;
7. amarg, humit, rgid;
8. amic, intrpid, cndid;
2.
1. sentit, agut, fort;
2. rep, clid;
3. sap, set, desert;
4. llac, glaat;
5. rpid, tard;
3.
1. nord;
2. fang;
3. renec;
4. destorb;
5. tord;
6. tort;
7. sard;
8. verd;
4.
1. centrfug, bileg, socileg;
2. fluid, demagog, fred;
5.
1. exactitud, rectitud, actitud;
2. pulcritud, altitud, solitud;
3. virtut, senectut, joventut;
6.
1. prenc, vinc, retinc;
2. ofenc, pretenc, estenc;
7.
1. provinc, humit, fred;
2. tinc, set, prssecs;
3. fstic, lquid, surt, tubs, rnecs;
4. tmid, ferstec;
5. entenc, acceptat, encrrec;
238
6. sud, clid, nord, gelat;
8.
1. signat;
2. augment;
3. submergit;
4. cabdal;
5. de sobte;
6. substitut, pneumtics
7. cabdill;
8. dubte;
9. czema;
10. descabdellat;
9.
1. quant, quan;
2. tan, tant, quant;
3. tan, quan;
4. tant, quan;
5. tan, tan;
10.
1. quan, signis, cognoms;
2. dissabte, augment, sobtat;
3. subtil, quan;
4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell;
5. tinc, dubtes, submergible;
6. quan, nord, fred;
7. augment, solitud, joventut;
8. entenc, assignatura, tan;
9. fstic, tan esplndid, sobte;
10. subtils, d'actitud;
11.
1. conspicu, oblic;
2. ventn1oqua, perspcua;
3. iniqua, vcua;
12.
1. Sn productes innocus.
2. Es tracta d'un acte inic.
3. Sn unes dones ventrloqes.
4. Traa uns angles oblics.
5. s un contingut vacu.
239
12. APLECS CONSONNTICS
1.
1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar,
commemorable.
2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfront?.r, emmarcar, enfortir.
3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat.
2.
1. immortal, infeli, immoral.
2. infinit, immadur, infal.lible.
3. immerescut, infranquejable, immbil.
4. infidel, immanejable, infatigable.
3.
1. emmagatzemar;
2. emmidonar;
3. anar enfeinat;
4. enfocar;
5. emmordassar;
6. enfaixar;
4.
1. pamflet;
2. triomfat, simfnica;
3. enmig;
4. mfasi;
5. circumval.laci;
6. amfiteatre, semicircumferncia;
7. mfores;
8. xamfr;
9. amfibi;
10. amfitri;
5.
1. comptador, compta;
2. comtal, comtes;
3. contar;
4. empremtes;
5. premses;
6. sumptus;
7. exempt;
8. exempci;
9. temptaci;
10. tramvies;
11. compte, comptes, compte;
240
12. atemptats;
13. smptomes;
14. presumptus;
15. comptat, contar;
6.
1. addici;
2. suggerir-li;
3. ema, Emma, Gemma;
4. annexar;
5. ena, Anna, Susanna;
6. bienni;
7. connexions;
8. gamma;
9. summa;
10. summa;
11. addicte;
12. additius;
13. addudes;
14. suggestiva;
15. annexes;
7.
1. assumpte, premsa, immoralitat;
2. comtal, tramvia, circumval.laci;
3. empremtes, presumpte, atemptat;
4. Anna, Emma, Gemma, Susanna;
5. emmagatzemat, exempts;
6. comptes, comptable;
7. samfaina, additius;
8. compte, pamflets, triomfalistes;
9. connecta, commutador;
10. annexos, impremta;
11. suggeriment, confortable;
12. simfonia, immillorable;
13. compter cOntat {::::::explicat) o cornptat"(=passats els comptes).
14. comte, comptat;
15. comptar, compte;
8.
1. illegible, illimitat, il.licit.
2. il.lgic, il.licitud, il.legal.
9.
1. celebrar, mil.lenari;
2. mil.ligram, mili;
3. miler, alegre;
4. soluci;
241
10.
1. coraLl, il.luminar, fal.lible o infal.lible;
2. mal.leable, ftagel.lar, metl.lic;
11.
1. vila, vi Lla;
2. al.locuci, elocuci;
3. eludit, al.ludit;
4. estelada, esteLlar;
5. anul.lat;
6. anular;
12.
1. il.lustre, al.lusi;
2. il.ls, elud;
3. instal.lat, satl.lits, bl.lics, esteLlar;
4. subretolats, pel.lcula, iLlegibles;
5. miler, sol.licituds, anul.laci;
6. Brussel.les;
7. intel.ligncia, tranquil.litat;
8. mil.lenari, celebrat, solemnitat;
242
13. EL FORMANT ESSA DE PLURAL
Taula-I
-mestre, mestres, mestres;
- tendra, tendres
1
tendres;
- esquerre, esquerres, esquerres;
- fondo, fonda, fondos;
- agre, agra, agres;
- sogre, sogra, sogres;
- guerx o guerxo, guerxos, guerxes;
- minsa, minsos o minses, minses;
1.
1. Una altra vegada compra't la faldilla ms ampla i cmoda.
2. ~ m b l'ingrs tan minse (o minso)r aquella gent era molt pobra.
3. Es un home molt culte, el meu sogre.
4. He comprat un coix molt flonjo.
5. Ella va ser deixebla d'aquell gran mestre.
6. Sobre aquest fet tinc un coneixement molt vague.
Taula-I!
- ingenu, ingnua, ingnues;
- simultani, simultnia, simultnies;
-superflu, suprflua, superflus;
- instantnia, instantanis, instantnies;
- exigua, exigus, exiges;
- espontani, espontanis, espontnies;
- ambigu, ambigua, ambiges;
- idoni, idnia, idonis;
- assdua, assidus, assdues;
- homogeni, homognia, homognies;
- continu, continus, contnues;
2.
1. Autora contempornia.
2. Lnies contnues.
3. Personalitat sangunia.
4. Homes ingenus.
5. Solucions errnies.
6. Dones ventrloqes.
7. Soluci idnia.
8. Contingut vacu.
9. Colla homognia.
10. Aparena corpria.
243
3.
1. La llengua hebrea s prpia de la gent jueva.
2. L'aspiraci de la comunitat europea unid&.
3. La Llusa era l'nica hereua (o hereva).
4. Les professores d'angls eren nadiues.
4.
L rfena;
2. comuna, durs;
3. senars, senglars;
4. sofs, bisturs;
5. pilars;
5.
1. aire glid;
2. joc vlid;
3. terra humit;
4. nen polit;
5. el seu nebot;
6. servei rpid;
7. indici seguit;
8. mat plcid;
6.
1. arqueleg, psiclogues, anleg;
2. sociloga, bileg, zolegs;
7.
1. antic;
2. fred;
3. flut, fluid;
4. pedagog, bileg;
5. cec;
6. demagog;
7. ferstec;
8. centrfug;
244
14. EL FORMANT -OS DE PLURAL
Model
-malalts, malaltissos, malaltisses;
- dol, dola, dolos;
- perplex, perplexa, perplexes;
- coix, coixos, coixes;
- basc, basca, basques;
- roig, roja, rojos;
- trist, tristos, tristes;
- mixt, mixta, mixtes;
1.
1. tapissos grisos;
2. congressos submisos;
3. interessos confusos;
4. progressos escassos;
5. avisos concisos;
6. excessos de compromisos;
7. accessos permesos;
8. grossos fracassos;
2.
1. gasos;
2. pasos;
3. casos;
4. masos;
5. gimnasos;
3.
1. nus;
2. crus;
3. durs;
4. senar1;
4.
1. Model.
- empordans, empordanesa, empordaneses;
- angls, anglesos, angleses;
- xins, xinesa, xinesos;
- japons
1
japonesa
1
japonesc;!),
- burgs, burgesos, burgeses;
2. polonesos1 xinesos, escoceses, franceses;
5.
1. espaioSa;
2. greixosos;
3. valuoses;
245
4. avantatjoses;
5. saborosos;
6. esgarrifosos;
7. vermellosa;
8. verdoses;
9. blavosos;
10. grogosos;
6.
1. enraonadissa;
2. xiscladissa;
3. dringadissa;
4. bellugadissa;
5. trencadissa;
6. fonedissa;
7. encomanadisses;
8. vincladissa;
9. enamoradissa;
1 O. enyoradissa;
7.
1. barcassa;
2. paperasses;
3. marassa;
4. pinassa;
5. bonassos;
8.
1. Una noia capa.
2. Unes actituds audaces.
3. Ella s molt feli.
4. Uns fets veraos.
5. Unes accions eficaces.
9.
1. perp I ex, textos;
2. context, annexa;
3. fixos, complex;
4. reflexa, ortodoxes;
5. pretext, connexes;
10.
1. Un acte reflex i complex.
2. Ell es va quedar perplex.
3. T un complex.
4. T un sou fix.
5. s un coLlegi mixt.
6. Sn uns documents annexos.
7. Nou complex industriaL
246
8. Eren uns contextos difcils de canviar.
9. Tots sn uns pretextos per no fer-ho.
10. Sn uns textos difcils d'entendre.
11.
1. apndixs;
2. fals;
3. ndexs;
4. cals;
5. hlixs (o hlices);
6. tlexs;
12.
1. guixos;
2. calaixos, despatxos;
3. esquitxos;
4. baixos, coixos;
13.
1. brusques, brusc, bruscos (o bruscs).
2. fixa, fix, fixos;
3. mixtes, mixt, mixtos;
4. boig, boja, boges;
5. mitges, mig, mitjos;
14.
1. mariscos, mariscs;
2. rajos, raigs;
3. costos, costs;
4. rebutjos, rebuigs;
5. assajos, assaigs;
6. discos, discs;
247
15. FORMANTS D'UNA TERMINACI
1.
1. boletaire;
2. modista;
3. rondinaire;
4. paracaigudista;
5. homicida;
6. xerraire;
7. drapaire;
2.
1. deixebla;
2. amable;
3. noble;
4. estable;
3.
1. entusiasta, belga;
2. tnue, pobra;
3. lliure;
4. bilinge;
4.
1. s una cosa fcil de fer.
2. s una cadira igual.
3. s una feina intil.
4. Van ser unes accions atroces.
5. Dona elegant.
6. Roba diferent.
7. Acci violenta.
8. Persones atentes.
9. Corda tibant.
10. Gent ignorant.
11. Dona corpulenta.
12. Aigua bullent.
13. Font picant.
14. Aiges pudents.
5.
1. cortesa;
2. globus, globus;
3. covarda;
4. dilluns;
5. plus;
6. grisa;
248
7. llapis:
8. focus;
249
16. FORMANTS ESPECIALS DE GNERE
1.
1. baronessa;
2. institutriu;
3. sace:dotesses;
4. bruixots;
5. poetessa;
6. didots;
7. hostesses;
8. perdigot;
2.
1. emperadriu;
2. alcaldessa;
3. didot;
4. baronessa, herona;
5. metgessa, actriu;
3.
1. Per Nadal menjarem polla dndia.
2. Hem parlat amb la mestressa de la casa.
3. El sogre no s'entn amb la nora (la jove).
4. El seu oncle t una euga (egua).
5. La pubilla ha comprat dues truges.
4.
1. emperadriu, herona;
2. canari i cadernera femelles;
3. jutgessa, boc;
4. alcaldessa, hostessa;
5. guillot, perdigot;
6. la mestressa, gall dindi (indiot);
7. la pubilla, truges;
8. la sogra, euga (egua), nora (la jove);
5.
1. el llum;
2. la fi;
3. un vall, la canal;
4. una vall;
5. el fi;
6. la llum;
7. el canal;
6.
1. el dubte, les restes;
250
2. una remor, una resplendor;
3. el pebre, una aroma;
4. els llegums, les anlisis;
5. els afores, el corrent;
6. uns o unes vessants, uns pendents;
7. un dot, els deutes;
8. un senyal, les postres;
9. el batent, una allau;
10. la calor, la suor;
11. els avantatges, els comptes;
12. les fulles, uns fulls;
13. un costum, les dents;
14. els espinacs, una amargor;
251
17. L'ARTICLE
1.
1. la universitat, la informaci;
2. l'inters per l'origen de l'univers;
3. l'nica, en (el) Pau, l'illa;
4. pel primer, la (na) Teresa;
5. la investigaci;
2.
En Llus, l'Eduard, la Nria, l'Alcia, can seixanta, ca l'Oliver.
3.
1. la part f la cosa f el ... pitjor;
2. com era J si n'era ... de dolenta, que dolenta era (que era);
3. d'ara endavant, d'aqu endavant o en endavant; almenys o
pel cap baix; a la millor o si molt conv;
4.
1. totes les coses que;
2. qu;
3. cosa que (la qual cosa);
4. la informaci;
5. la qual cosa (cosa que);
6. els acords;
7. per la qual cosa;
8. aix que;
9. la cosa que;
10. all ms greu;
. 5.
1. la cosa (la qesti);
2. el ver del fals;
3. la bona;
4. el que s;
s-. Sobretot m'estranya que no hagi arribat;
6. la resta;
7. aix;
8. la qesti (la cosa);
6.
1. si n'eren de felios;
2. quina una (o quina);
3. que n's de lluny;
4. com seria de terrible;
5. fins a quin punt;
6. quantes coses que vaig fer ahir;
252
7.
1. pel c8.p baix;
2. en general;
3. en endavant;
4. gens n mica;
5. pel que fa a;
6. aix de banda;
7. una cosa de nb dir;
8. a la millor;
9. si no;
10. com ms aviat millor;
253
I
I
i
18. DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I QUANTITATIUS
1.
Llur programa, les seves conseqncies, llur influncia,
la seva catalanitzaci, llur difcil soluci.
2.
I. gaire, molt (fora);
2. prou;
3. massa;
4. fora (moltes), bastanta
3.
1. gaires;
2. prou;
3. ba.stantes
4. massa;
5. quantes;
6. fora;
4.
L Aquesta bombeta no fa gaire llum.
2. No t gaires ganes d'estudiar, en Llus.
3. No has menjat gaires dolos. No et faran maL
4. La pel.lcula no era gaire bona.
5. L'obra de teatre no em va agradar gaire.
5.
1. Va venir la mare mateix a veure'm.
2. Si teniu cap dubte, digueu-ho
3. Cadascun del nens era un mn a part.
4. Ahir mateix va passar el cami de but.
5. Hi havia un regal per a cadasc.
6. Han editat ja ambds volums de l'obra.
7. Tots dos poltics van fer sengles discursos.
8. Ara mateix ho anava a fer.
254
19. INDEFINITS
1.
1. quelcom;
2. alguna cosa (res);
3. res (alguna cosa);
4. una cosa (alguna cosa);
5. una cosa (quelcom);
2.
1. es pensa, hi ha qui pensa, n'hi ha que pensen ... ;
2. alg, es ... passa;
3. es, hi ha qui, ... diu; alguns, n'hi ha que, ... diuen;
4. s'opina; alg, hi-ha qui, .... opina; alguns, n'hi ha que opinen;
3.
1. diverses, unes quantes, diferents ... ;
2. diverses, unes quantes, diferents, ... ;
3. varis (diferents, diversos);
4. uns quants, diversos, ... ;
5. diverses, unes quantes, diferents, ... ;
4.
1. els altres;
2. tota;
3. els altres, la resta de;
4. els altres, els restants, la resta;
5. els altres;
5.
1. tal qual;
2. altri;
3. en tal i en tal altre;
4. tal i tal (en tal i tal);
5. l'un per a l'altre;
6.
1. qualssevol;
2. altres;
3. quelcom (una cosa);
4. diverses, unes quantes, diferents;
5. altri;
6. res (alguna cosa);
7. tal qual (tal com);
8. varis {diferents);
9. tal fars tal trobars;
10. tot altre;
255
11. unes quantes) diverses) algunes;
12.-res (alguna cosa);
13. tal i tal (en tal i en tal altre) o tal persona);
14. res (alguna cosa);
15. qualssevol;
256
20. NUMERALS
1.
1. dues-centes vint-i-dues;
2. dos mil tres-cents quaranta-des;
3. un mili quatre-centes vint-i-cinc mil set-centes quatre;
4. ru o el primer de maig;
5. dos-cents dos;
6. seixanta;
7. dos o segona;
8. la vint-i-dos o vint-i-desena;
2.
1. mil aniversari o mil.lenari;
2. vuit;
3. octava;
4. trenta-unena;
5. mil o mil.lsirn;
3.
1. 3a 2a;
2. 4t 5a;
3. 1r 4a;
4. quaranta-des;
5. vint-i-vuitena;
4.
1. un centsim o una centsima part;
2. un ter o una tercera part;
3. un mil.lsim o una mil.lsima part;
4. un vuit o una vuitena part) un cinqu o una cinquena part;
5.
1. Ha tingut trigmines o un part trigemin de nenes;
2. Ha tingut quadrigmins o un part quadrigemin de nens;
3. tripla;
4. quntuple;
5. doble;
6.
1. trenta-un (o trenta-u);
2. cinquanta;
3. mil;
4. miler o milenar;
5. set (o set)) vuit (o vuitena);
6. trenta-quatrena (o trenta-quatre);
257
,.
i:
,.
21. LA FRASE
1.
1. El (nen) del ve (S) /sempre (plora) (P).
2. (s) un gran amic meu (P), /en (Pere) (S).
3. Dem (plour) (P).
4. El meu (oncle), que s viatjant,(S) f (va) molt ben vestit (P).
5. (Va nevar) tota una setmana seguida {P).
6. (Tinc) un quadre impressionista a l'estudi de casa meva (P).
7. (Sembla) molt eficient (P), f la nova (secretria) que
ha arribat (S).
8. (Parlar) d'aquest tema,(P) f el (conferenciant) (S).
2.
1. de fusta noble (A).
2. interessant (A).
3. el programa als electors (C).
4. a la msica (C).
5. un bon atleta (A).
6. la cursa (C).
7. de pedra (P).
8. tristos (A).
9. agre (P).
10. li (C).
11. de boig (P), l' (C).
12. a Pars el mes que ve (C).
3.
1. (CD), (CI);
2. (CI), (CD);
3. (CD), (CI);
4. (CD), (CI);
5. (CI), (CD);
4.
1. els convidats;
2. a la mare, que vacuni, el nen;
3. els seus companys;
4. a l'empresa;
5. la seva "mare;
5.
1. a casa seva (CC), de segells (CN);
2. d'aigua fresca (CN), de la font (CC);
3. molt per sobre (CC), de la ciutat (CN);
258
6.
1. els diners (CD), de l'associaci (CN), ben desats (CC),
al calaix (CC).
2. els robles (CD), d'aquesta comarca (CN), a la perfeccio (CC).
3. a l'Angela (CI), la prova (CD), de llengua (CN),
sense ra (CC).
7.
1. accedit;
2. oblidat;
3. renunciar;
4. consisteix;
8.
1. els teus companys (CD), a sopar (CP).
2. del mal que feia (CP).
3. fams (P).
4. ens (CD), a la Conselleria (CC).
5. les cames (CD), llargues (P).
6. tots els carrers (CD), de la ciutat vella (CN).
7. reps (CD), a l'Eullia (Ci).
8. avui (CC), el cap (CD), esps (P).
9. interessant (A).
10. a llevar-se (CP), d'hora (CC).
259
. 22. PRONOMS-I
1.
1. ho;
2. els;
3. ho, ~ ' ;
4. l';
5. n';
6. ho, n';
7. ho;
8. ho, ho, n';
9. ho;
2.
1. hi, n';
2. hi;
3. n';
4. hi;
5. se'n;
6. s'hi;
7. l'hi;
8. l'hi;
9. hi;
10. hi;
3.
1. ho, me'n;
2. ho, me'n;
3. ho, l'hi;
4. l's;
5. l'hi;
4.
1. posa-la;
2. desa'ls;
3. vigilar-lo;
4. porta'l;
5. l'escoltes;
5.
1. en;
2. fes-ne;
3. n'heu;
4. tasta'n;
5. me'n;
260
6 .
1. llena'l;
2. endrea-ho;
3. ho;
4. dir-nos-la;
5. te'ls, deixa-me'ls;
6. acosteu-vos;
7. llevant-nos;
8. vestir-se, en;
7.
M'escoltes, hem d'ajudar-te, crida'm, heu de posar-vos,
veure-us, se us.
8.
1. li;
2. els;
3. doneu-los,
4. compra'ls;
5. li;
6. recolliu-los;
7. encarregueu-li;
8. els;
9. donar-los, els;
10. preunta'ls, els;
261
! I
I
23. PRONOMS-2
1.
1. hi;
2. en;
3. hi;
4. s'hi;
5. n', s'hi;
6. s'hi;
7. n';
8. s'hi;
9. hi;
2.
1. -ne;
2. -ne;
3. n';
4. l') hi;
5. hi;
3.
1. n';
2. en;
3. n';
4. n';
5. n';
4.
1. hi, en;
2. hi;
3. l'hi;
4. hi;
5. hi;
5.
Hi veu, hi toca, hi sent, se'n va, se n'est, se n'ha sortit.
6.
1. -ne;
2. hi;
3. n';
4. en;
5. s'hi;
7.
1. hi; 2. -hi; 3. n'; 4. 'n; 5. hi, en;
262
24. COMBINACI DE PRONOMS
1.
1. l'hi;
2. la hi;
3. nos-hi;
4. els hi he enviat;
5. -les-hi;
2.
I. li ho;
2. li'n;
3. li n';
4. li'n;
5. li ho, li ho;
3.
1. els n';
2. els ho;
3. -los-la;
4. els l';
5. els les;
6. -los-els;
7. ens hi;
8. els hi;
4.
1. els l';
2. la hi;
3. l'hi;
4. els la;
5. les hi;
6. els les;
7. els hi, te'ls;
8. els els, els;
5.
1. la hi;
2. l'hi;
3. li ho;
4. li'n;
5. li;
6.
I. -li-ho I li ho;
2. els n' J -los-en;
3. els en I -los-en;
263
4. -los-ho I els ho;
5. -li'n I li n';
7.
1. -li'n;
2. els bo;
3. ehi;
4. te'ls;
5. l'hi;
6. els l';
7. els en;
8. els la;
9. la hi;
10. els hi;
8.
1. les hi;
2. hi;
3. l'hi;
4. en;
5. ho;
6. la hi;
7. en, s'hi;
8. se'l, se us
9. -la-hi;
10. les hi;
11. la hi;
12. n'hi;
13. -l'hi;
14. 'ls-els;
15. els en;
16. els els;
17. els les;
18. els el;
19. els ho;
20. -los-ho;
264
25. FRASES DE RELATIU
1.
!. C;
2. R;
3. C;
4. C;
5. R;
6. R;
7. C;
8. C;
2.
!. S;
2. E;
3. A;
4. S;
5. S;
6. A;
7. E;
8. S;
3.
1. -;
2. el qual;
3. -;
4. els quals;
5. -;
6. els quals;
7. -;
8. -;
4.
!. S;
2. CD;
3. CI;
4. CN;
5. CIR;
6. CP;
7. CP;
8. CP;
9. S;
10. CP;
265
i
26. PRONOMS RELATIUS-1
1.
1. En Llus, que havia estudiat fora, va aprovar tot el curs (S).
2. En Jau me ens va ensenyar les fotografies que havia tirat
al Pirineu (CD).
3. L'home que far el preg de les festes d'enguany
s un poltic (S).
4. Aquell dia que f en qu va ploure tant, l'Anna va tenir
un accident (CT).
5. El piano, que tocava fora b, era una de les seves
aficions (CD).
2.
1. que I el qual;
2. que, en qu, en el qual;
3. que I e! qual;
4. que;
5. que;
6. que I e! qual;
7.- que f en qu J en el qual;
8. que I els quals;
9. que I la qual;
10. que I en qu I en la qual;
3.
1. El noi a qui f al qual ha tocat la loteria s amic meu.
2. s un bosc on (a on) f en qu f en el qual es troben
molts bolets.
3. Es tracta d'una persona en qui f en la qual penso molt sovint.
4. s un problema del qual f de qu sentirem a parlar
durant molt de temps.
5. Es tracta d'un projecte al qual / a qu tots haurem
de contribuir.
4.
1. dels quals I de qu;
2. en la qual I en qu;
3. per les quals I per qu;
4. a la qual I a qu;
5. a les quals I a qui;
5.
1. Anir en aquell bosc on (a on) I en qu I en el qual
es troben tants bolets.
2. Era una situaci contra la qual tothom lluitava.
266
3. Tenien uns privilegis a qu I als quals havien de renunciar.
4. Sn uns fets dels quals I de qu ms val oblidar-se.
5. s difcil de fer-lo desistir d'aquelles coses
en les quals I en qu s'ha entestat.
6. He parlat amb el poeta a qui I al qual van donar el premi.
7. Et vaig veure en aquell poble on (a on) I en qu I en el qual
passes l'estiu.
8. Et porto els llibres dels quals I de qu et parlava ahir.
9. Els materials amb els quals I amb qu est construt
no sn bons.
10. Aquests sn els motius pels qals I per qu no vol
col.laborar.
6.
1. que;
2. amb qu I amb el qual;
3. que; que I el qual;
4. on (a on) I en qu I en la qual;
7.
1. s un indret del Pirineu on (a on) I en qu I en el qual
encara es troben isards.
2. Fa una nova feina, a la qual I a qu encara no s'ha
acostumat.
3. Tots els interessats, a qui I als quals he dem.anat l'opini,
ho accepten.
4: T una col.lecci de monedes, de qu I de la qual
est orgulls.
5. He comprat uns pantalo.ns, que f els quals em vnen
una mica balders.
6. Han vingut els nois que havien demanat l'entrevista.
7. Va perdre les claus que li havia deixat.
8. Necessito totes aquestes eines, sense. les quals no puc
fer res.
9. Al vespre vam anar al cine, sortint del qual vam trobar
en Pere.
10. s una barriada tranquil.la, on (a on) I en qu I en la qual
gaireb no passen cotxes.
267
27. PRONOMS RELATIUS-2
1.
!. el qui, qui (el que);
2. el qui, qui (el que);
3. el que, all que;
4. les que;
5. a qui, a aquell qui;
6. els qui, aquells qui (els que, aquells que);
7. el que;
8. la que;
9. on (a on);
10. qu /el que; del que/ d'all que;
2.
1. cosa que, la qual cosa;
2. cosa que, la qual cosa;
3. cosa que, la qual cosa;
4. cosa que, la qual cosa;
5. per la qual cosa;
3.
1. del que;
2. als que / a aquells que;
3. per la qual cosa;
4. pel que j per aix que;
5. que / la qual;
4.
1. - que t; - seus;
2. - que t; - seus;
3. - que t; - en;
4. - que tenen; - seus;
5. - que pot tenir; - les seves;
5.
1. s una planta, les llavors de la qual ... ;
2. Han premiat una noveLla, de la qual l'autor ... ;
3. Han iniciat una recerca, els resultats de la qual ... ,
4. Processen l'inspector, del qualles actuacions ... ;
5. Es tracta d'una llarga histria, de la qual el desenlla ... ;
6.
L Ha descobert un nou mtode, els resultats del_ qual sn
molt bons.
2. Ha comprat una camioneta, la cabuda de la qual s molt gran.
3. Ha escrit dues noveLles, els arguments de les quals sn
268
semblants.
4. Ha trobat unes monedes, el valOr de les quals s incalculable.
5. Han comenat les obres de l'anella olmpica, el cost de les
quals s molt elevat.
7.
1. les que;
2. qui (que);
3. cosa que;
4. el que;
5. dels quals;
6. per la qual cosa;
7. de la qual;
8. el que;
9. dels que; dels que;
10. que;
269
I
.l:
r
'f' i(!
li'
,,:,
r:
:
;I
.11
i!.
28. PRONOMS INTERROGATIUS
1.
1. qui f quin;
2. qu / si;
3. quina f que / quina;
4. on/ qu;
5. quant I quant;
6. quan I quan;
7. com f com;
2.
1. amb qui;
2. en qu;
3. de quin / de quin;
4. d'on f a quin;
5. per quan (quan);
6. per quant;
7. des de quan;
8. per qu / per qu;
9. per a qu;
10. per qu;
3.
1. per qu / perqu;
2. per a qu / perqu;
3. per qu;
4. perqu;
5. per qu f perqu;
6. perqu;
4.
1. Aquestes sn les raons per qu va fracassar el projecte.
2. No conec els motius per qu no va voler intervenir.
3. No entenc la causa per qu va fallar l'invent.
4. Aquests sn els objectius per qu va donar la vida tanta gent.
270
29. MORFOLOGIA VERBAL
1.
1. va voler;
2. vas poder;
3. va caldre;
4. van saber;
5. van cabre;
6. va valer (valdre);
2.
1. sabent;
2. valent;
3. podent;
4. calerit;
5. cabent;
6. volent;
3.
1. vam tenir;
2. van venir;
3. va tenir;
4. van convenir;
5. va detenir;
6. vas entretenir;
7. va convenir;
8. van retenir;
9. va contenir;
10. va esdevenir;
4.
1. estat;
2. venut f ofert;
3. cuita I cogut;
4. cabut;
5. pertanyut (pertangut);
6. roms;
7. emps;
8. imprs;
9. sabut;
10. desps;
5.
1. volent;
2. sabut;
3. retenir;
271
!.
4. emps;
5. estret;
6. tenir;
7. venut;
8. ofert (oferit);
9. podent;
10. imprs;
272
30. FORMES VERBALS INCOATIVES
1.
1. pressento;
2. se'n ressent;
3. bulli;
4. consent;
5. escullo;
2.
1. consenten;
2. dissenteixo;
3. se'n ressent;
4. assenteix;
5. pressent;
3.
1. contradiu;
2. reconec;
3. desaparec;
4. coneguis;
5. contradigui;
6. conec;
7. aparegum;
8. desconec;
9. comparec;
10. reconegui;
4.
1. incloent f inclouen;
2. excloc f excloeu;
3. descloure;
.. .4. incls I inclou;
5. incloguis I excloguis;
5.
1. emetre;
2. cometent;
3. admetr;
4. emet;
5. permet ri en;
6. readms;
7. transmesos;
8. prometrs;
6.
1. decebut;
273
I i
2. concebo;
3. percebrs;
4. perceps I percebent;
5. decebr;
7.
1. interromput;
2. Irrompre;
3. corrompent;
4. interrompis;
5. corrompr;
8.
1. compost I component;
2. componien;
3. descompost;
4. descompon;
5. compon;
274
31. FORMES VELARS D'ALGUNS VERBS
1.
1. estigueres;
2. sabrem
3. caberen;
4. visqu;
5. mogueren;
6. begu;
7. contragu;
8. veieren;
9. conegueren;
10. assegueren;
11. desaparegu;
12. distragueren;
2.
1. segussiu;
2. visqus;
3. sabssim;
4. compareguessin;
5. cabessis;
6. dons;
3.
1. fou;
2. incorregu;
3. fou;
4. recorregu;
5. corregueren;
4.
1. recorregussim;
2. fossin;
3. / inscrigus;
4. creixs I cresqus;
5. naixessin I nasquessin;
5.
1. creixeren I cresqueren;
2. escriv I escrigu;
3. naix I nasqu;
4. mereixeres I meresqueres;
6.
1. donis;
2. refaci;
275
3. conegui;
4. aparegui;
5. faci;
.
276
32. EL MANDAT
1.
1. Excloeu en Joan de la llista ... ;
2. Et demano que no apareguis ... ;
3. Preinscriu el teu fill ... ;
4. No et distreguis mentre t'explico ... ;
5. Veniu a veure'ns
6. No desaparegueu per gaire temps;
7. Veneu-vos la moto ... ;
8. No us vengueu la casa ... ;
9. Seieu un moment ... ;
10. No us assegueu aqu ... ;
2.
1. enceneu I no l'encengueu;
2. incloeu I no l'inclogueu;
3. venguem-nos;
4. Nd us el vengueu;
5. escriviu I no escrigueu;
6. traieu-vos I no us tragueu;
7. moveu-vos;
8. No us mogueu;
9. Distraieu-vos:
1 O. No distragueu
3.
1. teniu I tingueu;
2. veieu f vegeu;
3. conteniu I contingueu;
4. preveieu I prevegeu;
5. manteniu I mantingueu;
4.
1. Veieu (vegeu) I coneixeu;
2. No el distragueu;
3. no tragueu;
4. reconegueu;
5. beguem;
6. no us mogueu;
7. no encengueu;
8. estigueu;
9. No us assegueu;
10. No tragueu;
277
'I
i.IL\
33. VERBS SER I ESTAR
1.
1. ser I est
2. hi ha (hi s) I s I s'est (est, s);
3. estar I era;
4. estava situat (est) I hi havia (hi ha);
5. s/ s f est (est posat, s);
2.
1. s f estar (s'hi estar);
2. s / hi est;
3. s / estar;
4. s I est voltant;
5. s f estar;
3.
1. est I s;
2. s I est;
3. s I estar I est;
4. s I s I est;
5. s / estava;
4.
1. s;
2. est;
3. est;
4. s;
5. s;
6. est;
7. est;
8. est / est;
9. s f se'l veu (es troba, se sent);
10. se'l veu (est);
11. s I va;
5.
1. est I s;
2. est I s;
3. estar / estaven / era;
4. est;
5. estaven (estan);
6.
1. s (est) I est;
2. s (se la veu) I est (s);
3. estava (era) I hi havia I estava;
278
4. estar f era;
5. hi havia /estava {se sentia);
6. s f estar;
7. ser f estar;
8. estar;
9. hi ha (hi s) I s I s I s I estar;
10. era (estava) I estava;
11. ests I s (est, se la veu);
12. s I est llegint;
13. est / s;
14. se sent (se'l veu);
15. se'l veu (est);
16. s I est (se la veu);
279
(.
l
li
~ .
34. VERBS PRONOMINAlS
1.
1. n'est;
2. est d'aprenent;
3. s'est;
4. estars;
5. se n'estigui, de beure vi;
6. s'hi est;
7. hi estic;
8. estic per ells;
9. est en;
10. estan per fer;
2.
1. calleu;
2. caigui;
3. seieu (us asseieu);
4. dormia;
5. adormint;
6. engreixar-se / aprimar-se;
3.
L fa una conferncia;
2. no hi toca el sol;
3. es van fer molts petons i abraades;
4. hi tocava l'ombra;
5. feia llstima;
280
35. GERUNDI I PERFRASIS VERBALS
1.
1. Tot havent trobat ... ;
2. Van cloure l'acte i tothom torn cap a casa;
3. Tot rient i cantant ... ;
4 .... i la va guanyar l'equip Z;
5. Caigu de la moto i es trenc el bra;
6 .... , per no van arribar a cap acord;
7. Tot passejant pel bosc ... ;
2.
1. Fou un xoc frontal. Van morir ... ;
2 .... remenant les parades dels encants;
3. Havent desconnectat l'alarma, van entrar ... ;
4 .... , per va fer tard;
5 .... i es van inundar {a conseqncia del qual es van inundar ... ) ... ,
6. Ahir vaig trobar la Maria tot anant cap a casa;
7 .... , per va morir pel cam;
3.
1. Hem d'anar-hi I cal que hi anem I conv anar-hi ... ;
2. Has d'actuar ... I cal que actus .... ;
3. Ell havia de ser-hi I calia que hi fos ... ;
4. Hauran d'anar ... I caldr que vagin ... /conv que ... ;
5. Havien de fer-ho I calia que ho fessin ... ,
6. Necessitava ... I A l'empresa, li calien
4.
1. Devien ser les deu quan va passar.
2. Crec que es deu haver tornat boig.
3. Deu tenir son, oi f veritat?
4. Potser ell ho deu tenir.
5. Deu tenir pressa. oi?
5.
1. ... l'hauria estripada;
2 .... haurem trobat ... ;
3. hauria agrat;
4. hi hauria arribat a temps;
5. hauria fet;
281
36. PREPOSICIONS SIMPLES
37. PREPOSICIONS COMPOSTES
1.
1.
1. al I en I a;
1. per als;
2. a I a;
2. pels I per a;
3. en;
3. per a;
4. a I en;
4. per al;
5. al I en el;
5. pel;
6. en/ a;
2.
7. a I a;
1. per;
8. al I a;
2. per a;
9. a I a;
3. per a la;
10. a I a
4. per al;
2.
5. per a;
1. -;
6. per al;
2. -,a;
7. per a;
3. -;
8. per a;
4. els;
9. per;
5. a I a;
10. per a;
6. el I a;
3.
7. el;
1. per;
8. a;
2. per;
9. els I al;
3. per;
10. -;
4. -per;
11. al I a I a;
5. per J per; !
12. -,a;
6. per; I
3.
7. per;
I,
1. de;
8. perqu;
I
' 2. de;
9. per al;
3. en I amb;
10. per;
::
4. en I amb;
11. per I per;
5. de;
12. per;
6. en 1 amb I amb;
13. per;
7. de I de;
14. per;
8. sota;
15. per a;
9. sota J sota;
4.
10. en;
1. fins al I fins;
11. en;
2. des de (de) I fins a (a);
12. de;
3. des d' I fins al;
13. de I de;
4. cap;
14. de;
5. fins;
6. cap a;
282
283
7. fins;
8. fins a;
9. fins;
10. fins a;
5.
1. com a I com;
2. arran de;
3. deguda;
4. a causa del;
5. pel que fa a (quant a);
284
38. CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
1.
!. a (d');
2. a (de);
3. en (al);
4. a;
5. a;
6. en (al);
7. a;
8. a;
2.
1. S'ha oblidat de venir I S'ha oblidat que ha de venir;
2. En Llus renuncia a la paga I En Llus renuncia que li paguin ... ;
3. Sort que s'ha adonat a temps de l'errada I Sort que s'ha adonat
a temps que s'havia equivocat;
4. El secret est en el treball constant I ... est a treballar ... ;
5. Estic molt content de la teva visita I ... content que hagis vingut;
6. Pensa a (de) portar-m'ho I Pensa que ho has de fer;
7. L'error prov dels clculs I L'error prov que no es va calcular b;
8. En Jordi va entossudir-se a (d' I per) anar-hi I en Jordi va
entossudir-se que hi havia d'anar;
9. TotS dos poltics coincideixen en la soluci I Tots dos poltics
coincideixen que s'ha de solucionar;
10. En Pere estava segur de l'xit I en Pere estava segur que vindria;
3.
1. ... des de dimarts I des que (d'en que) es van discutir;
2 .... a causa del retard del tren I a causa que (a causa del fet que,
pel fet que) el tren s'ha espatllat;
3 .... abans de les festes I abans que comencin les festes;
4 .... per tal d'anar ms de pressa I per tal que no es desanimin;
5 .... grcies a la seva a j w ~ a I grcies al fet que els van ajudar;
6 .... per culpa del mal temps I perqu feia fred;
4.
1. ... en el fet que tot sortir b I ... a (de) sortir-se'n;
2 .... al fet que tothom se li tiri ... I ... a ser escridassat per tothom;
3 .... al fet que el conductor anava ... I ... a l'estat ebri ... ;
4 .... en el fet que aix pot representar ... I ... en el problema greu ... ;
5 .... al fet que els augmentin el sou I ... a I 'augment de sou;
285
..
39. CONJUNCIONS
1.
1. si no;
2. sin;
3. si no;
4. sin;
5. si no f si no;
6. sin;
7. sin;
8. sin que;
2.
1. ja que (perqu);
2. doncs I ja que (perqu);
3. posat que;
4. ja que (perqu);
5. doncs;
3.
1. per qu;
2. per qu / perqu;
3. per qu;
4. per a qu f perqu;
5. per a qu;
4.
1. perqu f doncs;
2. perqu f sin perqu;
3. si no;
4. per a qu / perqu;
5. doncs;
6. per qu f perqu;
7. doncs;
8. perqu f si:p perqu;
286
40. ADVERBIS
1.
1. rs (alguna cosa);
2. mai (alguna vegada) f mai no;
3. res {alguna cosa);
4. res no (cap cosa no);
5. ning (alg) I ning no;
6. cap (algun);
2.
1. gaire / no gaire;
2. gens;
3. molta;
4. gaire f res;
5. massa (molta) I molta (massa);
3.
1. pas;
2. pas;
3. pas;
4. pas;
4.
1. res / res;
2. res J gens;
3. no pas;
4. gaire f mai no;
5. no pas;
6. cap (algun);
7. pas f gens f res no;
8. pas I no;
5.
1. solament I noms (tan sols);
2. si fa no fa;
3. dimarts (sense article)/ el dimarts;
. 4. pertot arreu (arreu, a tot arreu);
5. alhora;
6. mat;
7. a poc a poc;
8. quasi;
6.
1. Tracta a tothom cortesament i elegantment (cortesament i elegant).
2. Hi havia si fa no fa poc ms de dues-centeS persones (unes
dues-centes persones i escaig).
287
3. El metge visita el dimarts i el dijous al mat.
4. Sobretot recorda que el termini s (va) de l'I al 30 inclusivament.
5. Quasi (gaireb) havia oblidat que tenia una reuni.
6. A poc a poc s'inunda el carrer d ~ gent.
7.
1. gens;
2. res no;
3. res (alguna cosa) I no I res (cap cosa);
4. gaire / gaire;
5. Enlloc no (a cap lloc no);
6. gaire (tant) I a poc a poc;
288
1
'.
.,.
r
'