MATEMA TIQUES R T

INDEX

0. Introducci ......................................................................................... 3 1. Formes geomtriques ....................................................................... 4 2. La perspectiva ................................................................................... 8 3. Proporci: el cnon .......................................................................... 9 3.1. El cnon a travs de la histria .......................................... 9 3.2. Proporci al cmic ............................................................... 15 ANNEX .......................................................................................... 17 4. La proporci divina o ra aurea ....................................................... 19 4.1 Obres amb el nombre auri .................................................... 23 ANNEX .......................................................................................... 26 5. Simetria ............................................................................................... 27 6. Les matemtiques com a tema dobres dart .................................. 30 7. Fonts dinformaci ............................................................................. 32

0. Introducci

Matemtiques a la vida, a la natura, a lunivers, ...encara; per matemtiques en lart?. Si sn el ms oposat a lart que hi ha!. Lart s imaginaci, sentiment, creaci, ..... .... b, aix sembla. Per, sense profunditzar gaire, podem trobar punts de connexi importants: - Formes geomtriques - Perspectiva - Proporci: el cnon - La proporci divina o ra aurea - Simetria Tots aquests elements els tractarem en aquest treball. Per no noms en les obres dart trobem matemtiques de manera ms o menys evident, sin que tamb aquesta disciplina ha estat el tema dalgunes obres.

En qualsevol cas no ens ha destranyar aquesta connexi. Les matemtiques i lart sn alguns dels miralls a travs del qual lhome observa, interpreta i intenta comprendre el mn que lenvolta.

1. Formes geomtriques Tota obra dart es pot reduir a formes geomtriques. El cercle, el quadrat, el triangle, la pirmide, el cub ... sn elements amb els que podem iniciar el dibuix de figures per representar-les plsticament: pintura, escultura, etc... Quan aquestes figures geomtriques es troben presents en un quadre ens trobem que, mentre alguns pintors les ressalten, altres les tapen amb multitud de detalls. Aix en el moviment pictric del cubisme la realitat es descompon en figures geomtriques.

Arlequin (1909). Pablo Picasso

(1)

Mentre que pintors abstractes com Kandinskij o Mondrian utilitzen aquestes formes com base de les seves obres

Composici en vermell, groc i blau (1927) Piet Mondrian. Oli sobre tela. Stedelijk Museum. Amsterdam (2)

Per altre banda, i centrant-nos en la pintura, cal dir que la geometria tamb interv de forma important en la composici dun quadre, ja que els elements daquest sordenen en base a un cercle, triangle, quadrat, pentgon, .....de forma individual o utilitzant diverses figures. A la vegada la situaci dels personatges i objectes organitzats en lnees rectes verticals, horitzontals o diagonals -, corbes o hiprboles, donen un sentit diferent a la composici. La utilitzaci de figures regulars ( tots els costats de igual mida) dona estabilitat, mentre que les figures irregulars donen un major dinamisme. Un exemple el tenim en la obra Lltim sopar de Leonardo da Vinci ( 1494 o 1495 )

(3)

on al centre de lescena es troba la figura de Jess inscrita en un triangle equilter, que en geometria sagrada s la representaci de la divinitat, del que s transcendent, de la Llum.

1. Podeu assenyalar en quina polgon es troben inscrits els caps de Pedro Simn i Juan i que es troben a lesquerra de Jess?

Per no noms a la pintura trobem formes geomtriques. Centrant-nos en el segle XX trobem formes polidriques a les obres de Gaudi. Gaudi va utilitzar la geometria a les seves obres no noms com element esttic sin tamb com element estructural en la distribuci de les crregues dun edifici. Als campanars de la seva obra La Sagrada Famlia trobem formes que resulten de la intersecci de diferents poliedres (especialment cubs i ortoedres) aix com dodecaedres regulars.

(4)

Segons el matemtic Claudi Alsina, Si en les proporcions de la Sagrada Famlia, Gaud va optar per les relacions , 1/3, , 2/3, , 1 associades als divisors de 12 i hi ha 12 campanars amb pinacles, no ha de resultar estrany que els tres poliedres regulars que intervenen siguin el cub i el octaedre de 12 arestes i el dodecaedre de dotze cares .

2. Representeu un tetraedre. a) Totes les seves cares sn? b) Nombre de cares? c) Nombre de vrtexs?

3. Els segents poliedres sn coneguts com slids platnics

(5)

Representeu la intersecci dun cub i un octaedre

2. Perspectiva A diferncia de lEdat Mitjana, els pintors del Renaixement van proposar-se retratar les coses tal com eren a la realitat, i a les hores van ensopegar amb el problema de com representar lespai i els objectes que cont (tres dimensions en una superfcie plana ( dues dimensions ). Podem pensar que el que hem de fer s pintar ms gran el que est ms a prop i el que est ms lluny ms petit, per, com de petit?. Aquestes i altres preguntes van fer escriure veritables tractats matemtics sobre la perspectiva. Aix no ens ha de semblar tant inslit ja que els artistes de lpoca eren sovint cientfics i matemtics, com: Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Albrecht Durero i Leonardo da Vinci, al qual satribueixen les frases: Ning que no sigui matemtic ha de llegir els principis de la meva feina No hi ha cap certesa on no es pot aplicar alguna de les cincies matemtiques La idea inicial s que un objecte enfocat per lull deixa una empremta en el quadre en el seu cam cap a nosaltres. Aquest objecte pot trobar-se infinitament lluny de manera que les rectes que uneixen el nostre ull amb lobjecte sn prcticament paralleles i es tallen en un punt infinit; s com la carretera que sallarga fins lhoritz i, fins i tot que sabem que les seves vores mai sajunten, ens dona limpressi que aix acabar passant.

(6)

3. Proporci: el cnon La proporci s la relaci que el conjunt t amb les parts que el formen i que, aplicada a la figura, sanomena cnon. Les dimensions del cos hum i les proporcions entre les seves parts han estat objecte destudi des de lantiguitat. Aquest estudi ha tingut importants aplicacions, des de la fixaci dunitats de mesura, lestabliment de cnons de bellesa o la determinaci de les dimensions que han de tenir els edificis i els mobles. Normalment, la base de les proporcions humanes s el cap. El cnon ha canviat des de les propostes del mn grec fins els estudis renaixentistes, essent la proporci 1/8 ( la alada del cos s 8 vegades la del cap ) la ms utilitzada com normativa clssica.

(7)

3.1. El cnon a travs de la histria Amb tot, si fem una repassada a travs de la histria trobem diferents models: - el cnon egipci; - el cnon de la Grcia Clssica; - lhome de Vitruvi; - lhome de Leonardo da Vinci; - el cnon de Le Corbusier

- El cnon egipci s el primer del qual es t constncia escrita. Els antics artistes egipcis dibuixaven el cos hum sobre una quadrcula de 19 quadres daltura i adjudicaven unes quantitats de quadres a la cara, al cos, a les cames ...

(8)

4. Observa que la longitud del cap s de 2,5 quadres i que laltura sn 19 quadres. Troba la proporci utilitzada ( quantes vegades representa el cap en relaci a tot el cos ) i compara el resultat obtingut i el cnon actual.

10

- El cnon a la Grcia clssica. Al segle V a. C els grecs feien escultures seguint el model de El Dorforo de Policleto, segons el qual el cap ha de fer 1/7 part del cos.

(9)

Un segle ms tard ( IV a. C. ), Lisipo crea amb la seva obra Apoxiomenos un nou cnon segons el qual el cap ha de fer 1/8 part del cos. Observeu que daquesta manera saconsegueix un allargament de les cames i la figura apareix ms esvelta.

(10)

11

- L home de Vitruvi Larquitecte rom Marc Vitruvi ( segle I d. C. ) estudia les proporcions que es donen entre les parts del cos hum. Pren com unitat lalada de la persona, i indica quina part de lalada representa cada part del cos: Altura de lhome ........... 1 Cara ............................ 1 / 10 Peu ............................. 1 / 6 Colze .......................... 1 / 4 Pam ............................ 1 / 24 Melic a cim del cap ..... 1 / 2 Ment a nas ................ 1 / 30 El cnon de Vitruvi va intentar, a ms, geometritzar el cos i va jugar amb la seva inscripci en quadrats i circumferncies a ms dintentar-lo relacionar amb lestrella de cinc puntes ( smbol de lescola pitagrica ) la qual presenta de mltiples maneres lanomenada proporci uria. Aquest cnon va tenir molta influencia en poques posteriors, especialment en el Renaixement.

- Lhome de Leonardo da Vinci

(11)

12

La geometritzaci de Vitruvi va tenir una notable influencia en Leonardo da Vinci ( 1452 1519 ). A la seva obra El home de Vitruvi mostra la superposici de dues posicions duna mateixa persona, i estableix dues proporcions: L alada duna persona s igual a lamplada dels braos estesos (observeu que la figura queda inscrita en un quadrat) Si obrim les cames fins a formar un triangle equilter, i aixequem els braos estesos fins que el dit ndex queda a laltura de la part superior del cap, el melic es converteix en el centre del cos. ( El melic s el centre de la circumferncia on queda inscrita la figura ) Les mides del cap seguirien les segents proporcions: De nas a boca ................ De boca a ment ............ Nas ............................... Entrecella a ment .......... Orella ............................ 1/7 1/4 1/3 2/3 1/3

5. Segons Leonardo da Vinci, la mida dels braos estesos i lalada sn iguals. Comprova-ho mesurant a cinc persones adultes entre 30 i 50 anys.

6. Si el cap duna persona fa 18 cm, quines seran les mides del nas i la orella?

13

- El cnon de Le Corbusier (18871965) Larquitecte sus Le Corbusier, anomenat tamb larquitecte del segle XX, publica, al 1950, el seu Modulor on proposa la mesura dels elements arquitectnics ( portes, alades de sostres, ... ) en funci del cos hum. Le Corbusier fixa lalada duna persona en 183 cm i, des daquest model, fixa les diferents mides corporals

(12)

(13)

7. Segons ell, el melic assenyala la meitat justa de la nostra alada, mentre el nostre cos queda dividit en cinc parts exactes. Si una persona fa 160 cm daltura, a quina alada es trobaria el seu melic?

14

3.2. La proporci al cmic Tamb als cmics es juga amb la proporcionalitat, exagerant les proporcions corporals per tal de definir els personatges. Si ens fixem, per exemple, en Astrix i Oblix

(14)

Sobserva que el cap de lAstrix s massa gran pel seu cos. Laltura total del cos no arriba al triple de la mida del cap. Aquesta desproporci ajuda a suggerir que depn ms de la seva intelligncia que de la seva fora fsica natural. Al seu costat el cap de lOblix ( que en mida s ms. o menys igual que el de lAstrix per noms una cinquena part del seu cos ) es veu molt petit. LOblix depn ms de la seva fora que del seu enginy. Aquest aspecte tamb sha tingut en compte en el moment de dibuixar el Mortadelo i el Filemon, o a Tintin i el capit Haddok. Veiem doncs que els artistes plstics han de tenir molt en compte les proporcions corporals que fan servir, per no distorsionar el missatge que ens volen transmetre.

15

8. En comparar la proporcionalitat de les figures de Mortadelo i Filemon, a nivell de mida i forma de cap, mida de mans i peus, que penseu que ha volgut suggerir el dibuixant?

(15)

9. Cerqueu una imatge de Tintin i el capit Haddock.

Penseu que sn ms realistes que les de Asterix i Obelix? En cas afirmatiu, quin penseu que ha estat el motiu pel qual lartista ho ha fet?

16

ANNEXOS:

i) Proporci i edat 10. Si observem el creixement duna persona veurem que poc abans de nixer la relaci entre la altura i el cap s molt semblant a la de lAstrix i que, cap als 6 anys, ja ens hem obelitxzat . Busqueu fotografies vostres i trobeu la relaci entre mida del cap / mida del cos Edat En nixer 6 mesos 1 any 6 anys Actualitat Mida del cap Mida del cos Quocient

Observareu que com la mida del cap es va reduint respecte la del cos el quocient cada vegada s menor. Quin s el motiu? No tots els ossos tenen la mateixa forma. Hi ha ossos llargs, curts, i plans. En els ossos llargs el creixement s molt clar perqu es fa en una sola direcci. mateix ritme, el seu augment no es nota tant. Aix fa semblar als nens i nenes petits una mica capgrossos. I com tots hem passat per aquesta etapa es pot afirmar que tots varem ser una mica Oblix. De fet fins ledat adulta no ens apropem als cnons clssics. I si no arribem tampoc passa res; sn noms una referncia per a dibuixar o modelar.

ii) Models perfectes? Els cnons no han de servir per fer lleis de com han de ser els homes i dones perfectes , senzillament perqu no existeixen. De la mateixa manera un model de cos no s ms bonic que altres pensem en els dits: la bellesa es troba en els ulls del que mira i per gustos es van inventar els colors

Iii) Vitruvians?. No, grcies. En un mn vitruvi tots tindrem les mateixes proporcions, una mica avorrit, no?. 17

Molts artistes tampoc han seguit del tot els cnons clssics i ens han intentat donar una versi del mn diferent alterant les seves proporcions. Amb altres cnons ens expliquen coses i idees que no podrien fer amb els clssics. Un exemple clar s el pintor i escultor Fernando Botero ( 1932 - )

Bailarina en la barra de Fernando Botero

(16)

artista que arrodoneix els models, mentre que altres com El Greco o Giacometti els estilitza.

11. Busqueu una obra de El Greco o de Giacometti i comenteu quina diferncia hi ha entre esta i lobra de Botero.

18

4. La proporci divina o la ra aurea Aquesta proporci va ser definida per Euclides com divisi dun segment en la seva mida i extrema ra, es a dir, dos segments sn entre ells el que el ms gran s al tot.

(17)

El resultat s un nombre anomenat nombre dor o ( fi ) en honor a lescultor Fidies que ho va fer servir a les seves obres.

Aquest nombre apareix en diferents formes geomtriques si b una de les ms utilitzades en lart on apareix el nombre auri s el rectangle. Podem construir un rectangle auri a partir dun quadrat: - marquem el punt mitj dun costat i unim el punt amb un dels vrtexs oposats; - afegim el segment sobre el punt mitj dun costat del quadrat i obtenim el costat llarg del rectangle auri

(18)

19

Si suposem que el quadrat inicial t 2 unitats de costat, el segment que surt des del punt mig del quadrat fins un dels vrtexs oposats val 5 ( aplicaci del Teorema de Pitgores ); el rectangle auri format t costats 2 i 1+ 5 .

(19)

1+ 5 2

Aix, diem que un rectangle s auri quan la proporci entre els seus costats diferents s aproximadament 1,62, es a dir, quant el costat ms llarg s 1,62 vegades ms gran que el costat ms curt.

(20)

Aquest nombre s irracional igual que , ja que tots dos sn nombres decimals amb una part decimal infinita i no peridica, es a dir, sense repetici de xifres. Els rectangles auris tenen una propietat molt curiosa. Si dividim el rectangle en dues parts pel costat llarg, de manera que un figura sigui un quadrat i laltre un rectangle, trobem que aquest nou rectangle s semblant a loriginal.

(21)

20

El pintor Albrecht Drer ( 1471 - 1528 ) va tractar de trobar una lgica dels nombres en tot all que s bonic, i aix fa que escrivs interessants tractats sobre proporcions humanes i formes de mesurar larquitectura. De fet, va establir un mtode amb rectangles auris pel qual es pot divisar una conquilla espiral similar a la dun mollusc: el Nautilus. Es tracta de traar de circumferncia a cada quadrat que va sortint en repetir el procs anterior

(22)

(23)

observem, a ms, que en aquest model apareix la successi de Fibonacci

(24)

13

21

34

on cada nombre s igual a la suma dels dos anteriors.

12. Cerqueu informaci de la successi de Fibonacci: expliqueu en que consisteix i busqueu dos exemples en la natura en els que aparegui.

21

4.1. Obres amb el nombre auri Es pensa que la proporci aurea s la ms agradable des del punt de vista esttic i que, per aquest motiu, lhan utilitzat des de els creadors de les pirmides, pintors com Salvador Dal, poetes i fins i tot compositors musicals.

- el Parten de lAcrpoli dAtenes, que presenta una singularitat: les columnes presentes certes alteracions en la seva construcci per tal deliminar lefecte que es produeix quan sobserven de prop, ja que en aquest cas les lnies verticals no es veuen ni rectes ni paralleles.

(25)

(26)

13. Comproveu que es tracta dun rectangle auri.

14. Si formeu un rectangle amb dues columnes agafant com a costats la meitat de la columna ( lnees puntejades ), comproveu que la diagonal daquest s un nombre irracional. Quin s?

22

- El rostre de La Gioconda (entre 1503 i 1507 ) de Leonardo da Vinci, est emmarcat en un rectangle auri

(27)

15. Comproveu-lo!!!

- La tomba rupestre de Mira. En ella el nombre dor apareix en un pentgon regular on sinscriu un estel de cinc puntes, smbol dels seguidors de Pitgores

(28)

23

- Una tarja de crdit o un carnet didentitat 16. Calca el contorn dun dels objectes anteriors, mesura els costats i calcula la ra de proporcionalitat. Quina s aquesta ra?

ANNEX El nombre auri es troba en moltes formes naturals, per exemple, en la conquilla del Nautilus o, tal com es mostra en aquest quadre, en les ones

Sobreposicin de la espiral urea sobre la Gran Ola de Kanawaga de Hokusai (29)

24

Tamb apareix en el creixement de les plantes, les pinyes, les dimensions dinsectes i ocells, en els cristalls dalguns materials o en la forma de galxies que contenen bilions destels. s un nombre tant freqent que apareix de igual forma en lhome: en la relaci entre les falanges dels dits o en la relaci entre longitud i amplada del cap. ( Veure larticle de Lolita Brain a http://www.matesymas.es/jm/prensa/proporciones_140205.pdf ).

17. Entreu a ladrea http://www.youtube.com/watch?v=kkGeOWYOFoA i mireu el curtmetratge Nature by numbers de Cristbal Vila, llicenciat en Belles Arts, dissenyador, illustrador i infografista 3D. Assenyaleu quins dels elements tractats fins ara en treball apareixen

25

5. Simetria En lart, simetria i proporci han estat considerades com determinants per la bellesa de lobra. Sanomena simetria al fet que en aplicar una certa operaci sobre un objecte aquest no canvia de forma. Existeix una simetria de decoraci (sanefes i mosaics), gaireb estrictament geomtrica basada en figures planes. Quan es tracta de figures planes podem diferenciar tres tipus de simetria segons traslladem, girem o bolquem lobjecte. - Simetria bilateral o reflectiva. Es reconeix perqu en doblegar una pea sobre una lnea les dues parts coincideixen: una meitat s la imatge en un mirall de laltre meitat.

(30)

- Simetria de translaci. Quan en traslladar una pea sobre una altra movent de dalt a baix, d'esquerra, dreta o per la combinaci de diversos dels moviments anteriors ambdues coincideixen, llavors tenim una simetria de translaci.

(31)

- Simetria de rotaci. En girar una pea aquesta coincideix amb altre.

(32)

26

18. A partir de polgons bsics ( triangle equilter, quadrat, hexgon, ) dissenyeu un mosaic explicant els passos que heu fet.

En general podem diferenciar: - Simetria axial o bilateral. Es defineix per l'existncia d'un plnol, que divideix lestructura en aproximadament dues meitats especularment idntiques.

Agra ( India ). Erigit entre 1631 i 1634

(33)

27

- Simetria radial. En aquest tipus de simetria hi ha diferents eixos que surten dun punt situat al centre de lobra de manera que les figures es troben disposades de forma regular en relaci a cada un dels eixos. Un exemple daquest tipus de simetria es troba al Teatre Epidauro

Policleto el Joven. S. IV a. C

(34)

Hi ha simetries impossibles !!!

Mr. Eduard James vist des de darrera. (1937) R. Magritte Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam (35)

28

6. Les matemtiques com a tema en obres dart - Quadrats mgics. Consisteix en collocar una srie de nombres enters (normalment comenant per l1 ) en una taula quadrada de forma que la suma dels nombres que es troben en una mateixa fila, o en una mateixa columna, o formant una diagonal, dona igual. Aquestes taules es coneixen a la Xina des del III millenni a.C, si be no arriba a occident fins el segle XIV, de forma que a lEdat Mitjana es gravaven en lmines dargent contra la pesta negre. A lart apareix per primera vegada a lobra Melancolia I d Albrecht Drer

(36)

19. Cerqueu un quadrat mgic que es troba a la Sagrada Famlia de Gaudi. Quins sn els nombres que apareixen dues vegades i quins no apareixen? Quin s el nombre que apareix com a suma? Perqu?

20. Resoleu el quadrat mgic dordre 3x3 ( 3 files i 3 columnes ) collocant en ell els nombres de l1 al 9. Quin s el nombre que apareix?

21. Si sumem 1 a tots els nombres que es troben dins el quadrat mgic anterior, seguir sent mgic?.

29

- Successi de Fibonacci. A Barcelona, al Passeig Joan de Borb, al costat del port, trobem Crescendo appare, una obra dedicada a aquesta srie de nombres creada per Mario Merz. Consisteix en una srie de finestres encastades al terra dins de les quals trobem representats amb fluorescents de ne els primers nombres daquesta successi.

(37)

- El nombre pi en un mosaic al terra

(38)

30

7. FONTS DINFORMACI - www.babab.com,Andamios a priori III: Las matematicas tiles y el arte. Ral Devia Lpez.nII. - http://www.xtec.es/jcanadil (2003) - http://www.xtec.es/fchorda (2003) - http://www.xtec.es/jjareno (2003) - http://www.shallowsky.com/blog/science/fibonautilus.html - http://blocmat.ub.edu/category/art-i-matematiques/ - http://divulgamat.ehu.es/weborriak/Historia/Topicos/SolidosPlatonicos - http://palmera.pntic.mec.es/~falarcon/4ESO/ud2.html - http://www.educared.net/concurso2003 - http://ochoa.mat.ucm.es/~jesusr/expogp - http://www.rmm.cl

Imatges
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10a) (10b) (11) (12) (13) (14) (15) (16) (17) (18) (19) (20) (21) (22) (23) (24) (25) (26) (27) (28) (29) (30) (31) (32) (33) (34)

http://www.luxuo.com http://www.todoarquitectura.com http://s3.amazonaws.com/lcp/eseducativa http://divulgamat.ehu.es/weborriak/Historia/Topicos/SolidosPlatonicos http://matematicas-manuel.blogspot.com/2010 http://www.educarm.es http://dibujopinturaremington.blogspot.com/2008/ http://algargosarte.lacoctelera.net/categoria/03-egipto http://blog.adlo.es/2006 http://pr.kalipedia.com/arte/tema/edad-antigua http://lahistoriadelarte.wordpress.com/2009 http://www.bienaldearte.com http://htca.us.es/materiales http://www.apprendre-en-ligne.net http://www.craaltaribagorza.net http://formadelagua.blogspot.com http://albertopiedrabuena.blogspot.com/2008/ http://xemadelgado90.files.wordpress.com/2009/ http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/44/Golden-Section.png http://www.educarm.es/cnice/descartes/ http://bkingston.blogspot.com http://files.nireblog.com http://www.ite.educacion.es/w3/recursos/bachillerato/ http://odontoscancun.files.wordpress.com/2009/ http://simetria.dim.uchile.cl/matematico/imagenes/tumba.jpg http://gorriti.com/wp-content/2008/02/seccionaurea.jpg http://www.aliciaguerrero.es http://www.educacionplastica.net/MosEsch1.htm http://joseluiscc.files.wordpress.com/2009/02/83.jpg http://web.educastur.princast.es/proyectos/ 31

(35) (36) (37) (38)

http://en.wikipedia.org/wiki/Not_to_be_Reproduced http://trianguloequidlatere.blogspot.com/2009/ http://blocmat.ub.edu/2009/05/18/ http://cerclesbd.spaces.live.com

32