INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

01 02 03 04 05 06 07 08 09

Accs al programa i descrrega del full de clcul Any i mes dinici de lactivitat Compra dexistncies inicials Comptabilitzaci de les inversions Concretar el finanament propi i ali Quantificaci de les vendes potencials de cada producte i/o servei i del marge variable Clcul de la previsi dingressos mes a mes Despeses no imputables al producte o servei Sou dels promotors

Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2009

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

10 11 12 13

Despeses de personal Gesti de cobraments i pagaments Fiscalitat Com es puja larxiu quan sacaba de treballar

2 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

01.

Accs al programa i descrrega del full de clcul

Per accedir al Pla dEmpresa On Line de Barcelona Activa sha danar a la pgina web http://www.barcelonanetactiva.com i clickar laplicatiu anomenat Pla Empresa que est dins del grup daccessos destacats en la part inferior esquerra:

A continuaci clickem sobre Accs al Pla dEmpresa On Line

3 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

A continuaci cada emprenedor/a ha dintroduir el nom dusuari i contrasenya que tingui i que haur rebut per correu electrnic desprs dhaver passat per una sessi informativa:

IMPORTANT: si has oblidat el teu usuari o la teva contrasenya, a la pantalla anterior hi ha un enlla per tornar a rebre-les per correu electrnic.

4 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Una vegada shagi accedit al Pla dEmpresa On Line (POL) de Barcelona Activa cal anar a la part del pla de negoci anomenada Econmicofinancera i clickar lapartat Pla economicofinancer. Dins daquest apartat hi ha diferents opcions, Inversions, Finanament, etc. Podem clickar indistintament qualsevol de les opcions perqu totes elles formen part dun arxiu Excel que ens hem de baixar a lordinador en el qual estem treballant:

Al clickar alguna de les opcions ens apareix la segent pantalla on hem de clickar Pla Economicofinancer.xls:

5 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

El programa ens dna per defecte lopci de guardar larxiu en alguna carpeta o directori del nostre ordinador. Seleccionem Guardar:

Li posem el nom i el lloc on volem guardar larxiu dExcel i clickem Guardar:

6 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Una vegada guardat larxiu el programa ens dna lopci dobrir larxiu clickant Abrir:

Immediatament ens obre el programa Excel i clickem en lopci Deshabilitar macros abans dobrir definitivament larxiu:

7 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

El primer que haurem de veure s la fulla introducci de dades, que s on lemprenedor o emprenedors han danar afegint dades. La vista correcta s aquesta

IMPORTANT: En aquest dossier sexplica com treballar amb una versi del Pla Financer adaptada al nou Pla General Contable del 2008. En funci de la data dalta de cada emprenedor/a algunes persones tindran alguns conceptes diferents als quadres dinversions.

IMPORTANT: Alguns usuaris poden patir alguna petita desconfiguraci daquest arxiu. Podria passar que la fulla de clcul sobrs per una altra fulla diferent a Introduccin de datos, com per exemple Resultados anuales o Tesorera por meses. En aquests casos sha danar a buscar el primer full del llibre introduccin de datos

8 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

02.

Any i mes dinici dactivitat

El primer que hem de fer s determinar quin any i quin mes iniciarem lactivitat de la nostra empresa. Una vegada introdut, el programa considerar que el nostre exercici comena en el mes que sha teclejat fins a 11 mesos desprs. Aix per exemple, si la nostra activitat comena un mes doctubre, lexercici de la nostra empresa anir des daquest mes fins el setembre de lany segent. En el cas dels emprenedors/es que necessitin un despatx, una oficina o un local comercial, s recomanable ser prudents en el mes dinici i calcular que trobar una ubicaci on desenvolupar lactivitat empresarial porta temps, especialment si es busquen llocs cntrics. A ms, una vegada trobat el despatx, loficina o el local cal tenir en compte que no sempre es troba en les condicions idnies per obrir i que es necessiten reformes, obres o simples retocs per fer-los aptes per treballar.

9 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

03.

Compra dexistncies inicials

En segon lloc, el programa ens demana que omplim la casella dexistncies inicials, s a dir, quina quantitat de mercaderies sn necessries per obrir el negoci al pblic. Aquestes caselles noms shan domplir en el cas de negocis que venguin o fabriquin productes no pas serveis. En el cas duna fruiteria per exemple, caldr comprar una determinada quantitat de pomes, peres, taronges, etc. per omplir els prestatges i que la clientela comenci a comprar. La informaci es treu bsicament dels provedors amb els quals ha de prendre contacte lemprenedor/a per saber quan li costar la mercaderia i quina s la quantitat que sha de comprar. Les caselles que es poden omplir son les que estan en color vermell i que corresponen als diferents tipus de lImpost sobre el Valor Afegit (IVA): el general (16%), el redut ( 7%) i el superredut (4%).

Lemprenedor/a ha domplir la quantitat dexistncies inicials que comprar en cada tipus dIVA i el programa ja calcula automticament el TOTAL amb els percentatges corresponents. En aquest cas 6.660 euros:

10 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

04.

Comptabilitzaci de les inversions

Una vegada posada la compra dexistncies inicials cal quantificar les inversions pels tres primers exercicis IVA incls, s a dir, totes aquelles partides que no sn mercaderies i que sn imprescindibles per arrancar una activitat. Estan dividides en 3 apartats:

Immobilitzat immaterial:
Propietat industrial (patents i marques): recull limport satisfet per lempresa per ser propietria o tenir dret a utilitzar una patent dinvenci o dintroducci o signes distintius de producci o comer, certificats de protecci de models dutilitat, dibuixos industrials i artstics etc.. Drets de trasps: inclou les quantitats que els emprenedors paguen a lhora de quedarse un negoci ja en funcionament o els traspassos que es cobren per ocupar locals buits o per desenvolupar una activitat diferent a la que ja es realitzava anteriorment Aplicacions informtiques: cost de propietat o de dret a ls de programes informtics.

Immobilitzat material:
Terrenys Construccions Maquinria Altres installacions amb projecte o sense Mobiliari Equips de processos dinformaci: ordinadors, caixes registradores informatitzades, fax, impressora, terminals de punts de venda., etc. Elements de transport: vehicles dels quals disposa lempresa per exercir la seva activitat Altre immobilitzat material: immobilitzat material no incls en apartats anteriors.

Fiances i dipsits a llarg termini:

Fiances a llarg termini: qualsevol fiana que garanteix el compliment duna obligaci com els dos mesos de lloguer que es paguen per avanat quan es signa un contracte de lloguer dun despatx, oficina o local comercial. Dipsits a llarg termini: inclou pagaments que shan de fer en determinats sectors per poder vendre un producte o oferir un servei com per exemple pagaments a grups editors per a poder vendre diaris i revistes en els quioscos, diners per realitzar determinades activitats turstiques

11 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

12 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

05.
-

Concretar el finanament propi i ali

Una vegada comptabilitzades les existncies inicials i les inversions pels tres primers exercicis cal concretar don surten els diners per finanar tot aix. Poden ser: Recursos Propis que aporten els promotors del projecte empresarial (es divideixen comptablement en Capital Social diners escriturats- i aportacions dels socis deute de la societat amb els socis-) o b, Finanament ali, ja siguin prstecs, capitalitzaci de latur, subvencions o lnia de crdit.

En cas dintroduir dades de prstecs o lnies de crdit el programa ens demana en funci de cada cas termini de pagament, carncia i tipus dinters per poder calcular la quota mensual. En aquesta captura de pantalla es pot veure les dades corresponents a un prstec de 20.000 al 6% de tipus dinters que es paga en quotes mensuals amb un termini damortitzaci de 5 anys i 1 any de carncia.

13 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

06.

Quantificaci de vendes potencials per producte i/o servei i del marge variable

Aquest pas s una de les parts ms importants del pla econmic financer. El primer que demana el programa s preveure els ingressos mensuals potencials. En la primera columna de lesquerra es poden enumerar fins a 12 productes o serveis. El ms recomanable s agrupar-los per famlies per simplificar lestimaci de les vendes futures. En cas que les famlies superin la dotzena es poden categoritzar els productes i serveis per lnies amb el mateix marge. Aix per exemple, si un emprenedor munta una botiga de bicicletes es podria categoritzar els productes i serveis de la segent manera:

A la primera columna comenant per lesquerra lemprenedor ha fet una enumeraci dels productes i serveis que t previst vendre agrupats per famlies. Les famlies sn en aquests cas diferents tipus de bicicletes: de muntanya, de carretera, de trial, a banda de tot el que rodeja al mn de les dues rodes: roba i recanvis. A ms, sinclouen serveis de taller per reparar bicicletes, cursos per ensenyar els joves en les tcniques del trial i, finalment, subscripcions a un club que ofereix la botiga que permet fer excursions i sortides de cap de setmana per unes rutes predeterminades. Lemprenedor opta per una estratgia combinada doferir productes i serveis que li permetin atreure i fidelitzar ms clients. Analitzem la primera famlia de producte. Lemprenedor t previst vendre un mxim de 20 mountain bike al mes (columna UNIDADES) a un preu mitj de 500 euros (columna PRECIO). Aix vol dir que vendr algunes unitats bsiques per sota daquest preu i daltres millors a preus per sobre de 500, per per simplificar agrupa totes les bicicletes daquest tipus en un preu que li permetr fer una millor estimaci del valor de les seves vendes.

14 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

En la columna MARGEN es reflecteix el percentatge (%) que representa el cost variable del producte sobre el preu de venda daquest producte, i es calcula de la segent manera:

Preu de venda - Cost variable unitari Marge Comercial = Preu de venda

500 - 300 Marge Comercial = 500 = 0,4 x 100 = 40%

El cost variable unitari vol dir que les bicicletes que ven lemprenedor a 500 no li surten gratis sin que les ha de comprar a un provedor a un preu concret (300). Aquest preu s inferior al preu de venda al pblic (500) i cal tenir-ho en compte. Una vegada ficat el marge el programa calcular automticament quina part de la facturaci es destina a compres. Finalment, a les columnes TIPO IVA i COMPRAS/TRABAJOS TIPO IVA introduirem els tipus de lImpost del Valor Afegit que es carreguen a cada famlia de producte o servei tant a lhora de vendre com a lhora de comprar. Els tipus poden ser del 16, el 7 i el 4%.

15 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

07.

Clcul de la previsi de vendes mes a mes

Una vegada calculades quines vendes potencials mensuals es poden assolir hem de fer una previsi dingressos mes a mes pels tres primers exercicis. En funci de lescenari que haguem triat en el pas 6 hem de quantificar quins percentatges es poden assolir mes a mes de cada producte o servei. Si continuem amb lexemple de les mountain bike, lemprenedor ha de determinar quin tant per cent de les 20 bicicletes mensuals que sha marcat com a objectiu podr vendre realment. Si la previsi que ha fet s optimista, els percentatges hauran destar per sota del 100%, si s molt ajustada, haur de ficar tants per cent propers al 100% i si la previsi del PAS 5 s pessimista, els percentatges podrien sobrepassar el 100%. No obstant aix, els percentatges poden augmentar en determinats mesos de manera significativa (venda de gelats a lagost en una gelateria per exemple, o venda de roses a labril per una floristeria, o vendes de cava al desembre per una botiga de vins). Tanmateix, poden pujar considerablement dun any a laltre si per exemple sespera ampliar el negoci , contractar ms personal etc. Tornem a lexemple de la botiga de bicicletes i el comentem:

Sha dintroduir els percentatges per a cada famlia de producte o servei pels tres primers exercicis. En aquest exemple les mountain bike comencen en unes vendes noms obrir el negoci en un 25% de la previsi mensual que era de 20 unitats. Aix vol dir que els dos primers mesos des de lapertura es vendran noms 5 bicicletes cada mes perqu el negoci est comenant i cal un perode de consolidaci. En canvi, les vendes tendeixen a incrementar-se a la primavera i comenaments de lestiu fins a un mxim el primer any del 60% al juliol, un mes que amb el bon temps s propici a la venda de bicicletes de muntanya. En canvi, les vendes de bicicletes de trial sn absolutament estacionals, ja que es concentren en noms dos mesos de lany. En aquest exemple lemprenedor preveu assolir les vendes previstes ja el primer any amb 2 unitats els dos mesos punta (100% a labril i al setembre) . Per la seva banda, la roba es mant estable tot lany i esdev una de les lnies de producte que assegura ingressos recurrents i constants, fonamentals en qualsevol empresa. El mateix passa amb els recanvis, tot i que en els primers mesos les vendes daquesta categoria de producte sn zero perqu sespera que provinguin de bicicletes venudes a la mateixa botiga i no pas de bicicletes antigues. 16 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

08.

Despeses no imputables al producte o servei

En aquesta secci el programa demana les despeses fixes que tindr lempresa. Veiem quins costos cal tenir en compte. En primer lloc, en el cas de tenir un contracte de leasing, hem dintroduir les condicions relatives a limport de loperaci, el tipus dinters i la duraci del contracte. La quota resultant sinclour dins de les despeses corrents de lempresa com un lloguer. Tamb sha dintroduir les despeses de constituci, que sn una despesa que es produir nicament durant el primer any de vida de lempresa. En concret, les despeses de constituci sn totes aquelles relacionades amb la constituci de la forma jurdica (cost de certificaci negativa del nom, honoraris del notari, limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, honoraris del registre corresponent, etc.) i altres despeses com la minuta dun gestor en el cas que es delegui la tramitaci de la societat en un daquests professionals. A continuaci hem dintroduir el percentatge dingressos que lempresa preveu que estaran subjectes a comissions de tercers i el tipus de comissi que pagar a aquests tercers. En la captura de pantalla apareix lexemple duna empresa que preveu que una quarta part dels ingressos estaran subjectes a comissi (per exemple, perqu es tracta de vendes realitzades per un agent comercial), i que sobre aquestes vendes pagar al tercer una comissi del 3%. A ms, destinar 100 euros al mes fixos en publicitat ms un 1% dels ingressos com a part variable. Finalment, lemprenedor aplica un criteri de prudncia i considera una PROVISI PER INSOLVNCIES dun 2% de les vendes. Aix vol dir que es preveu que un 2% dels clients morosos. En el cas concret dels comeros al detall que venen a consumidors finals aquesta casella permet recollir quina part de les vendes es preveu que sigui robada.

A continuaci cal omplir tot un seguit de despeses fixes pels tres primers exercicis que qualsevol negoci ha dafrontar, des del lloguer, fins a assegurances passant per laigua, llum, telfon etc. del despatx, oficina o local comercial. Shan domplir sense IVA perqu el programa ja el calcular posteriorment.

17 / 29

63
-

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Les despeses que podem incloure sn: Lloguer Reparacions: ja siguin de maquinria, vehicles de transport etc. Serveis de professionals independents: servei de neteja, servei de repartiment a domicili subcontractat a una empresa de missatgeria per determinades comandes... Transports: els promotors poden incloure dins de les despeses de lempresa el seu desplaament diari al despatx, oficina o local, ja sigui en concepte de benzina del seu propi cotxe, factures de taxi, bitllets de transport pblic etc. Tamb es pot incloure en aquesta casella les despeses de desplaaments necessries en qualsevol tasca comercial per anar a buscar clients. Primes dassegurances: plisses que necessiti el negoci. Com a mnim una de responsabilitat civil i, en alguns tipus dempreses, algunes derivades de la seva activitat. En aquest cas conv posar la quantitat que es paga realment cada mes per tenir una previsi de tresoreria el ms acurada possible. En la captura de pantalla que serveix dexemple es fa un nic pagament anual de 2.400 euros i la resta de mesos es comptabilitza un cost dassegurances zero. Es podria posar un cost mensual de 200 euros al mes de plissa que s el resultat de dividir 2.400 euros entre 12 mesos que t lany per no seria del tot exacte des dun punt de vista de les sortides de diners de caixa. Subministres: dins daquestes despeses conv tamb seguir el mateix criteri que amb les assegurances. Si es paguen normalment cada dos o tres mesos s millor comptabilitza-los aix i no pas mes a mes, com es pot veure en lexemple.

Despeses diverses: Gestoria: minuta del gestor que porta els comptes duna empresa durant lany (comptabilitat, declaracions dIVA, convocatria de juntes daccionistes...) Oficina: despeses del que es va necessitant en consumibles tipus fulles, bolgrafs, clips, carpetes etc., Manutenci: inclou despeses de convidar a dinar a un potencial client per tancar una venda, tiquets restaurant per dinar els promotors i els treballadors... Varis: qualsevol altres despesa no inclosa en les categories anteriors.

18 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

19 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

09.

Sou dels promotors

El segent pas s determinar quina retribuci tindr lemprenedor o emprenedors de lempresa que cotitzen pel Rgim Especial de Treballadors Autnoms (RETA) durant els tres primers exercicis. El programa ens permet introduir el sou de fins a 10 promotors seguint sempre la mateixa estructura. El primer que ens es demana s introduir el mes de liquidaci i pagament de cada salari. s a dir, el programa aplica el principi de meritaci1 pel qual es diferencia entre el mes en que es genera lobligaci de pagament per part de lempresa dun determinat sou i el mes qu realment es genera una nmina. Aix afectar al compte de resultats i al pla de tresoreria del pla econmic-financer. Els mesos de liquidaci i pagament poden coincidir o no en funci de cada cas. En lexemple es veu com en el Promotor 1 coincideix i en el Promotor 2 no:

A continuaci cal fixar el sou -ja sigui una quantitat bruta i fixa cada mes i/o un salari variable. En el cas de salari variable hem dindicar sobre quin percentatge dels ingressos de la empresa es calcula la remuneraci variable, i la comissi aplicable a aquests ingressos. En la captura de pantalla es pot veure el cas de dos promotors. El nmero 1 cobrar 1.200 euros mensuals bruts i fixes mentre que el segon cobra menys de fix (600 euros) per amb uns incentius dun 2% sobre la meitat dels ingressos que tingui la empresa:

Meritaci s el que sentn en castell per devengo

20 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

En tercer lloc el programa demana la base de cotitzaci a la Seguretat Social pels promotors que hagin de cotitzar pel Rgim Especial de Treballadors Autnoms (RETA). La base mnima de cotitzaci s de 833,4 euros/mes. Veiem un exemple:

Per la seva banda, la casella TIPUS RETENCI IRPF serveix per introduir els tipus dImpost de la Renda de les Persones Fsiques en funci de si el promotor cobra un nmina de lempresa o no.

IMPORTANT: Els promotors que estiguin contractats per lempresa dins del Rgim General de la Seguretat Social, no pel RETA, han dintroduir la seva retribuci en lapartat segent de Despeses de personal.

21 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

10.

Despeses de personal

Per les empreses que tinguin previst contractar treballadors, el programa demana dades similars al pas anterior. Si abans el programa permetia introduir dades de fins a 10 promotors ara permet classificar la plantilla duna empresa en cinc categories professionals i dins de cadascuna determinar quantes persones hi treballaran pels tres primers exercicis dactivitat. Aix, per exemple, un restaurant podria tenir una sola persona de Categoria A (cap de cuina), dues de Categoria B (ajudants de cuina) i tres de Categoria C (cambrers). Per cada categoria el programa torna a demanar el mes inicial de liquidaci i pagament del salari, la quantitat de diners bruta a percebre cada mes fixa o variable i la retenci dIRPF que se li aplica. Lnica diferncia respecte al pas anterior est en qu es poden introduir el nmero de pagues (12, 14 o les que siguin) i els mesos en qu es pagaran les extres (normalment al juny i al desembre) com es pot veure en lexemple:

22 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

11.

Gesti de cobraments i pagaments

Una vegada concretats els sous dels promotors i dels treballadors la eina demana quantificar quin percentatge dels cobraments i dels pagaments es far al comptat o en diferit durant els tres primers exercicis. Normalment el cobrament sempre s al comptat en el cas dels negocis els clients dels quals sn consumidors finals, mentre el pagament a provedors pot espaiar-se en el temps per espai de 30, 60 90 dies. El programa permet fer pagament fins a 330 dies. Per completar aquesta part noms cal ponderar amb tants per cent. La captura de pantalla segent mostra un exemple de cobraments ntegrament al comptat i pagament a provedors en diferents terminis (un 30% a un mes, un 40% a 60 dies i la resta al cap dun trimestre). Cal tenir en compte que els percentatges de color negre al costat de les caselles COBRAMENT i PAGAMENT sempre han de sumar 100:

En segon lloc noms calcular quin percentatge de les vendes es far amb targeta de crdit i quina comissi ens cobrar el banc o caixa per oferir aquest servei. Suposem la meitat de les vendes amb una comissi de l1,5%, durant el primer exercici amb un increment dun 10 per cent cada any que passa:

23 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

12.

Fiscalitat

Quan ja shan introdut totes les dades a la fulla Introducci dades cal omplir la fulla Fiscalitat perqu el programa pugui completar la simulaci econmico-financera amb xit. Recordar que les fulles estan a la part inferior de la pantalla en color gris. Cal especificar el sistema pel qual es tributar en funci dels beneficis, si lImpost de la Renda de les Persones Fsiques (IRPF) o Impost de Societats. Si posem 1 a la casella corresponent triem IRPF i si posem 2 triem IS. Si lempresa t la forma jurdica dEmpresari Individual o Societat Civil es tria lopci 1 i si el una Societat Limitada (mercantil o laboral), Annima (mercantil o laboral) o Cooperativa es tria lopci 2. Al triar una de les dues opcions el programa far ms preguntes com el Sistema de lIRPF que es vol triar i el Rgim de lIVA. En cas de seleccionar lopci 2 ens demanar a ms si lempresa s una cooperativa o una PIME i hem de triar entre les opcions S o No. Veiem exemples:

24 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Una vegada introduts totes les dades, es pot observar els resultats de la simulaci econmicafinancera a la resta de fulls de clickant a les etiquetes de la part inferior de la pantalla, Pla inversions i finanament, Resultats anuals, etc.

25 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Recorda que per fer una valoraci tcnica dels resultats es pot demanar assessorament amb els tcnics de Barcelona activa. Noms cal passar pel carrer llacuna 162 sense demanar hora prvia.
Lhorari dels centres de recursos per a emprendre s: De dilluns a dijous de 9 a 18:30 hores ininterrompudament Divendes de 9 a 14 hores

Per complementar aquesta informaci es pot consultar tamb el informe Els quatre nmeros que tot emprenedor ha de conixer de la seva empresa (http://www.barcelonanetactiva.com/aplic/bd/noticies.nsf/WNOTICIES5/91D2361EC9543C75C1 256EDF0023C11D?OpenDocument).

26 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

13.

Com es puja larxiu quan sacaba de treballar

Una vegada sacaba de treballar cal pujar larxiu Excel amb el que sha treballat perqu quedi guardat en el Pla dEmpresa On Line (POL). El primer que hem de fer s tornar al POL, al mateix apartat des don hem descarregat larxiu anteriorment i clickar lopci pujar arxiu:

A continuaci clickem el bot Examinar per anar a buscar larxiu Excel a la carpeta on estigui guardat larxiu:

27 / 29

63

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Finalment clickem letiqueta Adjuntar per pujar larxiu i ens ha daparixer un missatge en pantalla que digui Archivo subido correctamente. Si no apareix el missatge cal repetir el procs de nou:

28 / 29

63
-

INFORMES EN PROFUNDITAT

Com fer El Pla Econmic-Financer

Elaborat per lEquip de Barcelonanetactiva a partir de les segents fonts dinformaci: Anlisis de estados financieros. Ed. Gestin 2000. Oriol Amat. 2000. Comprendre la comptabilitat i les finances. Ed. Gestin 2000. Oriol Amat. 2003

Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2009 - Darrera actualitzaci: 25/05/2009

Tot i que sha extremat en tot el possible la cura a assegurar lexactitud i fidelitat daquesta informaci i de les dades contingudes, Barcelona Activa SAU SPM no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqncies que es puguin derivar daccions empreses com resultat de les conclusions que es puguin extreure daquest informe.

29 / 29