Facultat de Biologia

Donat el carcter i la finalitat exclusivament docent i

eminentment illustrativa de les explicacions a classe
d'aquesta presentaci, lautor sacull a larticle 32 de
la Llei de propietat intellectual vigent respecte de l's
parcial d'obres alienes com ara imatges, grfics o altre
material contingudes en les diferents diapositives
NUTRICI
TEMPERATURA CORPORAL
Nutrients i energia
Concepte de taxa metablica
Mecanismes dintercanvi de calor entre animal
i ambient: ectotrmia i endotrmia
Models de termorregulaci: homeotrmia i
heterotrmia.
FLUX DENERGIA A LES CADENES TRFIQUES
Hetertrof
Auttrof
fotosintetitzador
Llum solar
CO
2
+ H
2
O
C
6
H
12
O
6

O
2
C
6
H
12
O
6

CO
2
+ H
2
O
Protenes, greixos
cids nucleics
ADP +P
i

ATP
Traball
+
Calor
Animal
Organisme quimiohetertrof
Font denergia
Molcules orgniques
Font de carboni
Molcules orgniques
Obtenci a partir de laliment:
ingesti daltres organismes
vegetals o animals
sser viu Sistema obert
Intercanvi dE
amb el medi
Classes de nutrients
a) Protenes
Components estructurals de teixits i com enzims
Funci energtica en casos extrems
Integrades per uns 20 AA. La major part sn AA essencials
b) Carbohidrats
Fonts dE immediata (glucosa) o emmagatzemada (glicogen)
Provenen dels sucres, la cel.lulosa i mid (plantes) i el glicogen (animals)
c) Lpids
Fonts dE millors que els CH i protenes. Especial importncia en
perodes de dficit calric (dejuni)
Components estructurals de membranes plasmtiques i en beines
mielniques
Traces doligoelements
Ions Fe
2+
, Cu
2+
, I, Zn
Pigments respiratoris,
cofactors
e) Sals inorgniques i oligoelements
Sals inorgniques
(Cl
-
, SO
4
2-
, PO
4
2-
, CO
3
2-
)
Funcions estructurals (ossos)
Regulaci cid-base i salina
d) cids nucleics
Formaci de material gentic
Sn sintetitzats a partir de precursors
f) Vitamines
Hidrosolubles:
(B, C, H)
Cofactors enzimtics
Excretades amb lorina
contnua ingesti
Liposolubles:
(A, D, E, K)
Visi, regulaci del Ca
2+
, coagulaci
Emmagatzemades dissoltes en lpids
Models de captaci de laliment
Absorci per la superfcie corporal
Mol.luscs, crustacis i planries endoparsits
No tenen boca ni sistema digestiu
Es troben envoltats pels teixits dels seus
hostes don treuen laliment
Filtraci Invertebrats
Filtradors marins sssils (esponges)
- Passen laigua per orificis corporals (ostis)
- Tenen cl.lules flagelades (coancits) que
afavoreixen el flux
- Laigua surt per la part apical (scul)
succionada per corrents marins
Mol.luscs lamelibranquis
- Tenen mucus: enganxen els nutrients
- Transport del menjar a la boca per cilis
Vertebrats
Peixos
Filtren plncton durant la nataci per
dispositius branquials
Balenes
Acci pist per una musculosa llengua
Ventilaci branquial passiva
Filtren el plncton amb les barbes
Flamencs
La llengua actua de pist obligant a passar laigua
Filtren laliment a partir de petites
lmines que pengen de les mandbules
Models de captaci de laliment
Nutrici a partir de fluids
Fluids animals
Anl.lids (sangoneres)
- Xuclen la sang de la seva presa
- Utilitzen una substncia anticoagulant
Artrpodes (mosquits, puces,...)
- rgan especialitzat per xuclar la sang: probscide retrctil
- Injecten saliva amb substncies anticoagulants i enzimtiques
- Els canals dinjecci (saliva) i xuclador (sang) sn independents
Vertebrats (vampirs)
- Fan ferides amb les dents a la pell de la
presa (vaques) i xupen la sang
- Saliva amb anticoagulants i anestsics
Fluids vegetals
Artrpodes (Hempters)
Xuclen sava de les plantes
Colibrs i ratpenats
Xuclen nctar de les flors
amb la llengua
Models de captaci de laliment
Alimentaci a partir de grans partcules
Pinces o mandbules a invertebrats
Ex. mantis i llagostes (carnvors)
Presncia destructures especialitzades
per capturar laliment
Rdula dels mol.luscs: cinta coberta
per files de dents (herbvors)
Dents als vertebrats
Als no mamfers no hi
ha diferncies entre
tipus de dents excepte
serps verinoses
ullals per injectar ver
Als mamfers hi ha varis tipus de
dents amb diferents funcions:
Canins: desgranar
Molars i premolars: triturar
Incisius: rossegar i tallar
El teixit dentari est composat per
diferents capes:
ciment, esmalt, dentina
Sn substncies dures que resisteixen
labrasi que es produeix al mastegar
Models de captaci de laliment
Alimentaci a partir de grans partcules
Becs de les aus
No hi ha dents sin becs adaptats a
mltiples maneres de captar laliment:
- Capturar insectes (becs dalena)
- Filtrar (flamencs, esptules,)
- Trencar fruits (pinsans, tucans)
- Succionar nctar (colibrs)
- Tallar carn (rapinyaires)
Alguns ocells realitzen una mena de
masticaci al pedrer (buche): trituren
laliment amb pedres que sempassen
Utilitzaci de toxines per capturar les preses
Serps, aranyes, escorpins, etc. fan servir substncies
neurotxiques per paralitzar les seves preses
Actuen a nivell de les sinapsis neuronals o
neuromusculars bloquejant els receptors dACh
Rynchops niger
Rayador americano
Black skimmer
Bec-en-ciseaux noir
Charles Darwin (1845). J ournal of researches
into the natural history and geology of the
countries visited during the voyage of H.M.S.
Beagle round the world.
London: John Murray.
Diario del viaje de un naturalista alrededor
del mundo.
Ed. Espasa clsicos. 2008.
Estructura general del tracte digestiu
Un tracte alimentari model
consta de 4 parts:
1. Tracte ceflic
Recepci de laliment
2. Tracte anterior
Conducci, magatzem i digesti
3. Tracte mitj
Digesti qumica i absorci
4. Tracte posterior
Absorci dions i daigua . Defecaci
Termodinmica animal
Taxa metablica
Seminari 2
Temperatura corporal
Conseqncia del balan de diferents factors:
Q
cos
= Q
produt
+ (Q
guanyat
- Q
perdut
)
Q
transferit
Processos de transferncia de Q
Transferncia de Q entre objectes en contacte
Flux de direcci: Q fred
Transferncia: Proporcional a lrea de contacte
Invers a la distncia separaci
Transferncia de Q en una massa de fluid degut al
seu moviment
Transferncia de Q per radiacions electromagntiques
sense contacte entre els cossos
Dissipaci de Q en evaporar-se lH
2
O
Absorci del Q latent de vaporitzaci (585 cal/g)
Conducci
Convecci
Radiaci
Evaporaci
Factors que afecten la transferncia de Q
- rea superficial: control per canvis posturals
- Gradient de T entre el cos i lambient
- Conductncia superfcie de lanimal: aire i allament
DEPENDNCIA TRMICA DE LA TM
N de vegades que augmenta un procs fisiolgic en pujar 10C
Mesura la mobilitat i lE
C
de les molcules
Temperatura
Expressi de la quantitat de Q
Afecta la v de reacci en incrementar lEa
Influencia lenergtica de lanimal
Limita la distribuci dels animals i la seva activitat
| TM 2.5 cops en passar de 15 C a 25 C Ex. | Q
10
= 2.5 en la TM de 15 C a 25 C
1 2
t t
10
1
2
10
k
k
Q

|
|
.
|

\
|
=
t = temperatura
k
2
= TM a t
2
k
1
= TM a t
1

RELACIONS TRMIQUES ALS ANIMALS
Font de calor principal de la temperatura corporal
Endoterms
Energia metablica
Ectoterms
Calor exogen
Capacitat de regulaci de la temperatura corporal
Homeoterms
Tcorporal constant
Poiquiloterms
Tcorporal variable: f(Tamb)
Tolerncia front a canvis de la temperatura ambient
Euriterms
Tolerncia ampla
Estenoterms
Tolerncia reduda
TERMORREGULACI
Poiquiloterms i Homeoterms
Animals amb T
cos

variable que tendeix
a fluctuar amb T
amb
Animals amb T
cos
constant per sobre T
amb

Monotremes i marsupials 32C
Mamfers 37C Ocells 40C
Ectotrmia Endotrmia
Avantatges Avantatges
Inconvenients Inconvenients
+ TM: dediquen lE no invertida en
mantenir T
cos
= K a creixement
i reproducci
Animals petits ja que rarament T
cos
> T
amb

no tenen problemes de prdua de Q
Distribuci equatorial: climes calents
Depenen del sol i dun clima favorable
per escalfar-se
La seva activitat va lligada a la Tamb
no sn presents a climes freds
T
cos
= K
Funcionament ms efcient dels enzims
Lactivitat de lanimal no depn de la T
amb

Poden presentar-se a climes freds
| TM per realitzar funcions de termorregulaci
sobretot en perodes dinactivitat a +T
Animals petits
gran prdua de Q per relaci S/V desfavorable
HETEROTRMIA
Sota determinades circumstncies ambientals sabandona
la homeotrmia
Heterotrmia temporal
+ T corporal en situacions destrs trmic
+ TM
+ Consum dE
Letargia (torpor)
Perodes curts de t
(cicles diaris)
Hibernaci
Perodes llargs de t
(setmanes, mesos)
Tcos < 20C
Heterotrmia regional
Acci dintercanviadors de Q en contra-corrent
Sang arterial calenta (interior) cedeix Q a
sang venosa freda (exterior)
Es conserva Q degut al + grad trmic extremitats-medi
Descens de la T en rgans perifrics
MECANISMES REGULADORS I PROCESSOS DAJUST TRMIC
Termognesi
Termolisi
Increment de TM (TSH T3+T4)
Tremolor
Exercici
TAM (teixit adips marr)
Sudoraci
Urohidrosi
Panting
Vibraci golar
Noms
HOMEOTERMS
Modificaci de
lrea
dintercanvi
de calor
Heliotrmia
Tigmotrmia
Alteraci de
laillament
Respostes ptilomotores o
pilomotores
Respostes vasomotores
TOTS