c02 CAI - L Esser Huma Davant La Malaltia

CFGM - Cures auxiliars dinfermeria
Sanitat
Lsser hum davant la
malaltia
CFGM.1601.C02/0.10
EHMCATIOC_coberta_Maquetacin 1 07/07/10 12:11 Pgina 1
Carlos Galindo, Regina Cardels, Agustn Garca,
Manuela Heredia, Concepcin Romo, Juan ngel Muoz
>> SANITAT
> Grau Mitj: Cures Auxiliars dInfermeria
Lesser hum
davant
la malaltia
EHMIOC00p001_Portadilla_EHMIOC00p001 15/07/10 9:40 Pgina 1
NDEX
Unitat 1 - Cllules i teixits 4
1 >> Introducci 5
2>> Estructura de les cllules eucariotes 6
2.1 > Membrana plasmtica 6
2.2 > Citoplasma 7
2.3 > Nucli 8
3>> Fisiologia de les cllules eucariotes 9
3.1 > Sistemes de transport 9
3.2 > Reproducci cellular 10
4>> Concepte de teixit 12
4.1 > Teixit epitelial 12
4.2 > Teixit conjuntiu 14
4.3 > Teixit muscular 21
4.4 > Teixit nervis 22
5>> Consideracions anatmiques 23
5.1 > Les direccions anatmiques 23
5.2 > Plans corporals 24
Unitat 2 - Procediments diagnstics 30
1 >> Introducci 31
2>> Exploraci 31
2.1 > Interrogatori o anamnesi 31
2.2 > Examen fsic 31
3>> Diagnstic per imatge 32
3.1 > Tipus de proves diagnstiques per imatge 32
3.2 > Radiacions electromagntiques ionitzants 32
3.3 > Radiaci electromagntica no ionitzant 34
3.4 > Ultrasons: ecografa 36
3.5 > Visualitzaci directa. Endoscpies 36
4>> Estudis mitjanant impulsos elctrics 38
4.1 > Caracterstiques 38
4.2 > Electrocardiograma (EKG) 38
5>> Estudis de mostres biolgiques 39
5.1 > Mtodes dobtenci de mostres 39
5.2 > Tipus de mostres 40
TBECAT00p002-003_index_TBECAT00p002-003 18/06/10 13:23 Pgina 2
NDEX
6>> Proves funcionals 42
7>> Funcions de lauxiliar dinfermeria en les proves diagnstiques 43
Unitat 3 - Teraputica farmacutica 48
1 >> Introducci 49
2>> Composici dels medicaments 50
3>> Farmacocintica 51
4>> Farmacodinmica 53
5>> Vies dadministraci de medicaments 53
6>> Classificaci farmacolgica 55
7>> Administraci de medicaments 57
7.1 > Administraci de medicaments per via oral 57
7.2 > Administraci de medicaments per via sublingual 58
7.3 > Administraci de medicaments per via tpica 59
7.4 > Administraci de medicaments per via respiratria 63
7.5 > Administraci de medicaments per via rectal 67
7.6 > Administraci de medicaments per via vaginal 68
7.7 > Administraci de medicaments per via parenteral 68
8>> Errors de medicaci 72
9>> Toxicitat dels frmacs 73
10>> Punt SIGRE: sistema integrat de gesti i recollida denvasos 73
Unitat 4 - Termoterpia, crioterpia i hidroterpia 78
1 >> Introducci 79
1.1 > Termoterpia 79
1.2 > Efectes biolgics 79
1.3 > Tcniques daplicaci 80
2>> Crioterpia 82
2.1 > Efectes biolgics 82
2.2 > Indicacions i contraindicacions 82
2.3 > Medis daplicaci 82
3>> Hidroterpia 83
3.1 > Efectes biolgics de la seva aplicacin 83
3.2 > Indicacions i contraindicacions 84
3.3 > Mtodes daplicaci 84
TBECAT00p002-003_index_TBECAT00p002-003 18/06/10 13:23 Pgina 3
SUMARI
n
Estructura cellular
n
Fisiologia cellular
n
Concepte de teixit
n
Tipus de teixits
n
Plans de referncia
anatmica
Cllules i teixits
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Diferenciar els tipus de cllules i descriure les funcions del seus
orgnuls.
Explicar el concepte de teixit. Conixer els diferents tipus
de teixits presents a lorganisme i enumerar-ne les funcions.
Explicar la diferncia entre aparell, rgan i sistema.
Definir els termes de posici anatmica i especificar
els plans i cavitats corporals.
TBECATunitat01_TBECAT01p004-029 17/06/10 13:27 Pgina 4
55
Unitat 1 - Cllules i teixits
1 >> Introducci
La cllula constitueix la unitat funcional i estructural dels ssers
vius, ja que per si mateixa s capa de realitzar les tres funcions
vitals que els caracteritzen: nutrici, relaci i reproducci.
Atenent a la seva estructura, es poden dividir en:
Cllules procariotes. Es caracteritzen per no tenir membrana nuclear.
Corresponen a les cllules dels organismes ms primitius. Tenen unes
dimensions compreses entre 1 i 10 micres i el seu material gentic es
troba lliure al citoplasma. El seu mecanisme de reproducci s simple
(Figura 1.1).
Cllules eucariotes. Ms complexes que les anteriors, sn les cllules que
formen els organismes superiors. La seva principal diferncia en relaci
amb les primeres rau en el fet que el seu material gentic es troba al nucli
cellular i est delimitat per una membrana. Les dimensions tamb sn
una caracterstica diferencial, ja que sn molt ms grans: entre 10 i 100
micres. El seu mecanisme de reproducci s ms complex (Figura 1.2).
Lestudi de la cllula sha pogut realitzar al llarg del temps grcies al des-
cobriment, en primer lloc, del microscopi ptic, que va permetren lob-
servaci per primera vegada, i posteriorment del microscopi electrnic
que, grcies a la seva alta resoluci, ha perms posar de manifest una gran
quantitat destructures.
1 Busca exemples de tres tipus de cllules procariotes i de tres tipus de cllules eucariotes en els reg-
nes animal i vegetal.
Activitats proposades
1.2. Cllula eucariota. 1.1. Cllula procariota.
Cllules vegetals: aquestes cllules
formen part dels teixits i rgans vege-
tals. Les tres caracterstiques que dife-
rencien una cllula vegetal duna da-
nimal sn la presncia de grans vacuo-
les, dels cloroplasts i duna paret
cellular rgida que protegeix la mem-
brana cellular.
Vocabulari
Microscopis
Sabies que el primer en descriure proto-
zous, bactries, espermatozous i glbuls
rojos, cap al segle XVII, va ser el comer-
ciant holands Anton Van Leeuwenhoek?
Per fer-ho, va utilitzar microscopis sim-
ples fabricats per ell mateix, 26 dels
quals van ser cedits a la Royal Society de
Londres quan va morir, el 1723.
Citoesquelet
Nucli
Flagel
Membrana
externa
PHB
Espai
periplasmtic
Membrana
plasmtica
Cossos
dinclusi
ADN
Reticle
endoplasmtic
Peroxisoma
Membrana
plasmtica
Aparell
de Golgi
Lisoma
Mitocndria
66
2 >> Estructura de les cllules eucariotes
Ara ens centrarem en lestudi de les cllules eucariotes, ja que sn lnic
tipus de cllules que formen el cos hum. Totes les cllules eucariotes
tenen una estructura similar, que es pot dividir bsicament en les parts
segents:
Membrana plasmtica o citoplasmtica.
Citoplasma.
Nucli.
2.1 > Membrana plasmtica
La membrana plasmtica s lestructura que envolta el citoplasma
i constitueix el lmit extern de la cllula.
Consisteix en una doble capa de lpids i protenes.
La seva funci s protegir i regular lintercanvi de substncies entre el medi
extern i linterior de la mateixa. La membrana plasmtica s prou consistent
com per possibilitar que es pugui conservar la cllula intacta i completa.
La membrana determina les caracterstiques prpies de la cllula i del
teixit que la cont, ja que t uns receptors antignics que permeten dife-
renciar cllules de diferents teixits, rgans, persones, etc. Aquesta carac-
terstica s fonamental en els transplantaments drgans i en les trans-
fusions, aix com en el tractament dalgunes malalties tumorals com la
leucmia (Figura 1.3).
Antigen: qualsevol substncia que
entra a lorganisme i s capa de gene-
rar-hi una resposta defensiva.
Leucmia: malaltia tumoral de les
cllules blanques de la sang.
Vocabulari
2 Dibuixa i descriu les funcions de la membrana plasmtica.
1.3. Estructura de la membrana plasmtica.
Glucoprotenes
Fosfolpid
Colesterol
Protenes
Bicapa
lipdica
Cadena
glucdica
Medi extern
Citosol
77
2.2 > Citoplasma
s la part de la cllula que envolta el nucli. Es troba delimitada per
aquest i per la membrana plasmtica.
Al seu interior, es poden diferenciar dos tipus delements:
Citoesquelet. Est constitut per protenes del citoplasma que es conver-
teixen en estructures filamentoses (en forma de fils). s responsable de
la forma de la cllula i del seu moviment, aix com del moviment dels
orgnuls en el citoplasma.
Es subdivideixen, segons el seu gruix, en microtbuls i filaments inter-
medis.
Hialoplasma. s la part lquida del citoplasma. Al seu interior es troben
nombroses estructures conegudes, com orgnuls citoplasmtics que rea-
litzen mltiples funcions vitals per al metabolisme cellular.
Els orgnuls citoplasmtics sn els segents:
Reticle endoplasmtic (RE). s un sistema de membranes que confor-
men una xarxa complexa de tbuls i sacs que es connecten amb el
nucli i la membrana plasmtica. Els tbuls transporten protenes i
altres substncies a travs del citoplasma duna zona a una altra.
Nexisteixen de dos tipus: RE llis (REL) i RE rugs (RER). Aquest ltim
rep el seu nom perqu est associat a ribosomes.
A mesura que els ribosomes fabriquen les protenes, aquestes sabo-
quen a linterior del RER i aix poden transportar-se fcilment. El REL
no t ribosomes i la seva funci fonamental s la biosntesi de lpids i
el transport intracellular.
Aparell de Golgi. s un orgnul membrans format per lagrupaci de
sacs plans apilats prop del nucli.
Sencarrega de processar qumicament les molcules que procedeixen
del REL i acumular-les en petites vescules que es van desprenent i es
van desplaant cap a la membrana plasmtica, alliberant el seu con-
tingut a lexterior.
Mitocndries. Sn orgnuls constituts per una doble membrana, una
dexterna llisa i una altra dinterna que forma plecs.
Al seu interior, es produeixen complexes reaccions qumiques que
entren en acci amb la finalitat dobtenir energia per a la cllula mit-
janant un procs complex que rep el nom de respiraci aerbia o
cellular.
Lisosomes. Sn vescules membranoses de forma esfrica que conte-
nen enzims digestius que degraden totes les molcules inservibles per
a la cllula.
Centrols. Els centriols sn orgnuls relacionats amb la divisi
cellular. Cada cllula t dos emparellats, que es disposen creuats en
angle recte.
Cilis. Sn prolongacions fines que existeixen en algunes cllules i que
desenvolupen funcions especialitzades com el moviment o la captura
de substncies (Figura 1.4).
Flagels. Sn una prolongaci nica, de majors dimensions que els
cilis, capa de dotar la cllula de moviment (Figura 1.5).
1.5. Cllules amb flagels. Esperma -
tozous.
1.4. Cllules amb cilis de lepiteli
respiratori.
Ribosomes: orgnuls cellulars, de
petites dimensions, constituts per ARN
(cid ribonucleic) i protenes. Senca r -
re guen de la formaci de protenes.
Vocabulari
88
2.3 > Nucli
s la part de la cllula que cont el material gentic. Sencarrega de
regular el metabolisme cellular, aix com la reproducci de la
cllula. Sol tenir forma esfrica i situar-se al centre o a la part infe-
rior de la cllula.
Est format per una membrana nuclear que, a diferncia de la plasmtica,
t canals o porus per permetre la comunicaci al citoplasma. Aquesta
membrana delimita una regi denominada nucleoplasma, a linterior de
la qual trobem una srie destructures especialitzades:
Nuclol. Es tracta duna estructura densa, amb un nombre que depn
del tipus i lactivitat de la cllula, encara que lusual sn dos o tres per
cllula. Sobserva noms durant la interfase, ja que desapareix durant la
divisi cellular. s ric en ARN i protenes i cont petites quantitats
dADN (cid desoxirribonucleic) inactiu. La seva funci s crear riboso-
mes que desprs maduraran al citoplasma.
Cromosomes i cromatina. Estan formats per protenes i, sobretot, per
ADN. La cromatina nuclear es presenta al microscopi ptic com una fina
xarxa. Quan la cllula entra en divisi, aquesta xarxa es condensa con-
vertint-se en una srie destructures granulars o filamentoses anomena-
des cromosomes, dels quals nhi ha 23 parells en lespcie humana
(Figura 1.6).
A la pgina web http://centros5.
pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/
Enlaces/B6.htm podrs realitzar una
visita en lnia a linterior duna
cllula.
A la pgina web http://bancoimgenes.
cnice.mec.es podrs trobar diverses
imatges de la cllula.
Web
1.6. Estructura duna cllula amb els seus orgnuls.
3 Indica qu sn, on es troben i quines funcions desenvolupen les estructures segents: ribosomes, mem-
brana nuclear, aparell de Golgi, mitocndries, centrols, nuclol i cromatina.
Ribosoma
Lisoma
Aparell de Golgi
Membrana nuclear
Nuclol
Porus nuclear
Reticle
endoplasmtic
rugs
Centrol
Reticle
endoplasmtic
llis
Membrana
plasmtica
Mitocndria
Cromatina
Nucleoplasma
Citoplasma
Nucli
99
3 >> Fisiologia de les cllules eucariotes
Les principals funcions de les cllules eucariotes senumeren a continua-
ci.
3.1 > Sistemes de transport
Per tal que una cllula pugui realitzar les seves funcions, necessita obte-
nir nutrients a partir del lquid que lenvolta, denominat fluid
extracellular.
La majoria de les substncies nutrients travessen la membrana cellular mit-
janant dos tipus de sistema de transport: difusi passiva i transport actiu.
Difusi passiva. Implica el pas de substncies nutrients a travs de la
membrana, mitjanant un moviment de les molcules a favor del gra-
dient de concentraci (duna zona de major concentraci a una zona de
menor concentraci). Com a exemples de difusi passiva trobem losmo-
si, la dilisi i la filtraci.
Transport actiu. s el pas de substncies nutrients a travs de la mem-
brana en contra del gradient de concentraci, el qual requereix, a dife-
rncia del transport passiu, consum denergia. Com a exemples de trans-
port actiu tenim: la bomba de ions, lendocitosi i la fagocitosi (Figures
1.7, 1.8 i 1.9).
Fluid extracellular: el medi lquid
que circumda les cllules, a diferncia
del que es troba a linterior de les
cllules, es denomina fluid intra -
cellular. Es diferencien en la seva com-
posici inica.
Osmosi: s el pas de substncies a tra-
vs duna membrana semipermeada.
Dilisi: difusi de petits soluts a travs
duna membrana.
Filtraci: pas daigua i soluts a travs
duna membrana degut a la pressi
hidrosttica que exerceix el lquid
sobre la superfcie de la membrana.
Vocabulari
1.7. Endocitosi. La membrana atrapa el
fluid que penetra a la cllula.
1.8. Fagocitosi. La membrana envolta el
fluid introduint-se a la cllula.
1.9. Bomba de ions. Utilitza unes
protenes per tal que travessin la
membrana.
4 Enumera les diferncies entre difusi passiva i transport actiu.
Fluid extracellular
Membrana
cellular
Citoplasma
Fluid extracellular
Exterior
Interior
Membrana
cellular
Citoplasma
ATP
ADP + Pi
Fluid extracellular
Membrana
cellular
Citoplasma
Fluid extracellular
Membrana
cellular
Citoplasma
10 10
3.2 > Reproducci cellular
Sn els mecanismes cellulars pels quals es divideix la cllula mare i trans-
met la informaci gentica a les seves cllules filles.
Mitosi
Consisteix en el mecanisme de replicaci cellular mitjanant el
qual una cllula mare es divideix per donar lloc a dues cllules
filles, que tenen la mateixa dotaci gentica que la cllula de la
qual deriven. Lorganisme recorre a la mitosi quan necessita fer
crixer un teixit o reparar-lo.
Aquest procs va precedit dun perode denominat interfase, que s leta-
pa en qu lADN es duplica per assegurar que cada cllula filla rep la
mateixa informaci gentica que la cllula mare de la qual procedeix.
La mitosi s una procs continu que es desenvolupa en les fases segents:
profase, metafase, anafase i telofase (Figura 1.10).
Meiosi
s el mecanisme de replicaci cellular pel qual duna cllula mare
(diploide) sobtenen quatre cllules filles (haploide), la dotaci cro-
mosmica de les quals s la meitat de la que porta la progenitora.
Totes les cllules de lorganisme hum contenen 46 cromosomes (23
parells). Tenen una dotaci cellular denominada diploide. Tot i aix, les
cllules reproductores, anomenades gmets, contenen noms 23 cromo-
somes.
Cllula mare: s la cllula capa de
dividir-se i formar cllules filles.
Vocabulari
1.10. Mitosi.
El nucli duplica lADN i els centresomes.
Es trenca la membrana nuclear i les
cromtides sn atrapades per fibres del fus.
Les cromtides es mouen fins a la zona mitjana
de la cllula i formen la placa equatorial.
Les cromtides germanes se separen i el nou
cromosoma es mou cap als pols. En la
telofase, el nou nucli sorganitza una altra
vegada.
LADN en forma de cromatina es comena a
compactar.
La cromatina se segueix compactant,
formant-se el cromosoma (que consisteix en
dues cromtides iguals) i el fus.
Membrana
nuclear
Nucli Centresomes Cromtides dels
cromosomes
Fus en
desenvo -
lupament
Cromosomes
fills
Cromatina
Nuclol
Interfase
Prometafase Metafase
Placa equatorial
Anafase
Transmissi interfase profase Profase
11 11
Aquesta mitja dotaci cromosmica es coneix amb el nom dhaploide. Aix
succeeix perqu, en la fecundaci, en unir-se els gmets mascul i femen,
es formi una nova cllula (zigot) amb una dotaci cromosmica que sigui
la suma dels dos gmets, s a dir, 46 cromosomes (23 parells), que assegu-
ren la supervivncia de lespcie. El procs de meiosi noms ocorre en les
cllules que necessiten tenir una dotaci cromosmica haploide.
La meiosi comprn dos processos de divisi cellular consecutius:
1. Primera divisi meitica. T com a resultat la formaci de dues cllules
filles. Shi redueix la dotaci cromosmica de diploide a haploide, s a
dir, no hi ha duplicaci dADN.
2. Segona divisi meitica. Shi produeixen quatre cllules filles haploides,
que sn els gmets. Es tracta duna divisi no reduccional, ja que s que
hi ha duplicaci dADN (Figura 1.11).
5 Realitza un dibuix en qu quedin de manifest les diferncies entre mitosi i meiosi.
1.11. Meiosi.
Membrana
nuclear
Interfase Profase I
Nucli
Cromatina Cromosomes
Primera divisi meitica
Segona divisi meitica
Profase I tardana Metafase Anafase Telofase
Metafase II Anafase II Telofase II
Cromosomes
12 12
4 >> Concepte de teixit
Un teixit s el conjunt de cllules que realitzen una mateixa funci
i tenen una morfologia similar.
En el cos hum existeixen quatre classes o tipus principals de teixits, que
sn els segents:
Teixit epitelial.
Teixit conjuntiu.
Teixit muscular.
Teixit nervis.
4.1 > Teixit epitelial
El teixit epitelial revesteix la superfcie exterior del cos i moltes de les
seves cavitats (per exemple, el tub digestiu, la cavitat respiratria i les cavi-
tats seroses).
Es caracteritza pel fet que les seves cllules es troben fortament unides.
No t vasos sanguinis ni limftics i es nodreix grcies al teixit conjuntiu
que es troba sota seu.
Est separat daquest teixit mitjanant una lmina denominada membra-
na basal.
Les seves principals funcions es poden resumir en:
Protecci. Ja sigui de forma mecnica, com ocorre amb la pell, o de
forma qumica, com passa en lepiteli gstric.
Absorci de substncies. Com succeeix en lepiteli intestinal.
Secreci de substncies a travs depitelis glandulars s el cas de les
glndules sudorpares o per mitj de glndules intraepitelials, com per
exemple, les glndules caliciformes secretores de moc de laparell respi-
ratori.
Recepci sensorial. Com, per exemple, lepiteli olfactori i sensitiu a tra-
vs dels receptors de la pell.
Excreci. Com en el cas dels tbuls renals.
Morfolgicament, el teixit epitelial es classifica en funci de tres criteris,
segons el nombre de capes, la forma i lespecialitzaci de les cllules:
Segons el nombre de capes cellulars.
Epiteli simple. Una sola capa de cllules.
Epiteli estratificat. Ms duna capa de cllules.
Epiteli pseudoestratificat. En realitat, s un epiteli simple format per
diversos tipus de cllules disposades en una sola capa, per amb las-
pecte de tenir diverses capes en disposar els seus nuclis a diferents
nivells.
Segons la forma de les cllules.
Epiteli paviments. Cllules aplanades.
Epiteli cbic. Cllules tan amples com altes.
Epiteli cilndric. Cllules ms altes que amples.
Histologia: s la branca de la biologia
que sencarrega destudiar els teixits
orgnics.
Vocabulari
Membrana basal: capa formada prin-
cipalment per protenes que separa i
uneix lepiteli del teixit conjuntiu adja-
cent per permet el pas de diverses
molcules.
Vocabulari
13 13
Segons lespecialitzaci de les cllules que els constitueixen.
Cllules que no presenten especialitzacions significatives.
Cllules implicades en diferents processos ms especialitzats, per
exemple:
-Cllules productores de moc.
-Cllules ciliades.
-Cllules sensitives.
-Cllules nervioses.
-Cllules implicades en processos dabsorci.
-Cllules especialitzades en processos dexcreci (Figura 1.12).
6 Explica com es pot classificar el teixit epitelial depenent de la forma de les seves cllules i el seu
nmero de capes.
7 Busca a Internet talls histolgics depiteli simple cbic, epiteli paviments estratificat i epiteli pseudo-
estratificat cilndric. Dibuixals al teu quadern i indica en quina part del cos es troben i quina s la seva fun-
ci principal en cada cas.
Tipus depitelis en relaci amb la forma de les cllules i la seva localitzaci
Nm. de capes Forma de les cllules Localitzaci
Simple.
Pla. Endoteli dels vasos.
Cbic. Certes glndules.
Cilndric. Intest.
Estratificat.
Pla. Epidermis.
Cbic. Uretra esponjosa.
Cilndric. Testicles.
Pseudoestratificat. Cilndriques i cbiques. Vies respiratries.
1.12. Epitelis.
Simple paviments
Estratificat paviments Estratificat cbic Pseudoestratificat cilndric
Simple cbic
Simple cilndric
Transicional
14 14
4.2 > Teixit conjuntiu
El teixit conjuntiu est constitut per un grup heterogeni de teixits org-
nics que procedeixen dun origen com: el mesoderm.
s el teixit ms abundant i ms mpliament distribut de lorganisme, ja
que, entre altres localitzacions, es troba en els msculs, en els ossos, en els
rgans interns i suportant la pell. La seva estructura est formada per les
cllules i la matriu extracellular, que est formada per les fibres i la subs-
tncia fonamental. Tots els teixits conjuntius sn similars i noms es dife-
rencien en la proporci en qu es troben els seus tres elements formadors.
Els teixits conjuntius desenvolupen mltiples funcions, entre les quals
destaquen les funcions de rebliment, sosteniment (subjecten i mantenen
les cllules nobles dels teixits), transport, emmagatzematge, defensa i
reparaci.
Cllules del teixit conjuntiu
En el teixit conjuntiu es troben cllules fixes o cllules del teixit conjun-
tiu prpiament dit i cllules mbils, que procedeixen de la sang.
Cllules prpies o fixes.
Fibroblasts. Sn les cllules principals del teixit conjuntiu i tenen al
seu crrec la formaci de les fibres i de la substncia fonamental. Es
tracta de cllules allargades (fusiformes) amb llargues prolongacions
citoplasmtiques i capacitat per a convertir-se en altres tipus cellulars
si resulta necessari (Figura 1.13).
Adipcit. Tamb denominada cllula adiposa, s una cllula especia-
litzada en lemmagatzematge de greixos (Figura 1.14).
Mesoderm: rep aquest nom la capa
intermdia que es forma en lembri
(entre lectoderm i lendoderm). En
deriven la majoria de les estructures
corporals.
Vocabulari
1.14. Adipcit.
1.13. Fibroblast.
15 15
Cllules procedents de la sang o mbils.
Leuccits. Sn components habituals del teixit conjuntiu la funci dels
quals s la defensa. Procedeixen de la sang per migraci a travs dels
capillars i vnules (venes de grans dimensions). Els leuccits ms fre-
qents en el teixit conjuntiu sn els neutrfils, els eosinfils i els lim-
fcits (Figura 1.15).
Macrfags. Aquestes cllules tenen el seu origen en els moncits de la
sang (sn un tipus de leuccit). Sn cllules de grans dimensions i amb
un nucli molt caracterstic en forma de rony, que presenten una gran
capacitat de fagocitosi. Actuen com a elements de defensa, ja que sn
capaos de fagocitar restes de cllules velles, bactries, parsits, etc.
Mastcit (o cllula encebada). Resulten especialment abundants en la
pell, en el revestiment de laparell gastrointestinal i al voltant dels vasos.
Participen en els processos dinflamaci i desenvolupen un paper cen-
tral en les allrgies (Figura 1.17).
Plasmcits (o cllules plasmtiques). Soriginen a partir de la madu-
raci dels limfcits B i sn les encarregades de produir anticossos
(Figura 1.18).
1.17. Mastcit.
1.18. Plasmcits.
1.15. Limfcit (cllula de color morat).
1.16. Macrfags.
Antics: els anticossos sn protenes
fabricades especficament per lorga-
nisme en resposta a lentrada dele-
ments estranys.
Vocabulari
16 16
Fibres del teixit conjuntiu
Les fibres ms freqents en el teixit conjuntiu sn les fibres de collagen.
Estan formades per collagen i presenten una estriaci caracterstica al
microscopi ptic. Sn blanques i aporten aquest color als teixits on es tro-
ben.
La seva funci principal s la de suportar forces tensionals, per la qual
cosa sn fortes i flexibles.
Es troben en gaireb tots els rgans de leconomia, com per exemple, en
lligaments i tendons (Figura 1.19).
Daltra banda, les fibres elstiques sn ms petites que les anteriors i el seu
principal component s lelastina. Grcies a lelastina, presenten una
extrema elasticitat que els permet incrementar fins a 1,5 vegades la seva
longitud enfront de la tracci, per a desprs tornar a la seva posici ini-
cial. Es troben sobretot en la pell, els vasos sanguinis i els pulmons (Figura
1.20).
Finalment, les fibres reticulars estan formades per collagen i un revesti-
ment de glucoprotenes. Aquestes fibres formen lesquelet dels rgans
hematopoitics, en qu apareixen com una delicada xarxa de fibres rami-
ficades (Figura 1.21).
Substncia fonamental
Rep aquest nom per ser un material amorf i amb propietats fsiques de gel
semifluid. T un aspecte translcid i gelatins i est format principalment
per protenes, polisacrids i aigua.
La seva funci s la de permetre el pas de metablits (nutrients i de resi-
du) duna cllula a una altra, aix com servir duni a les cllules i fibres
del teixit conjuntiu.
Varietats de teixit conjuntiu
Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius, segons la proporci de
cllules, fibres i substncies fonamental que contenen (teixit conjuntiu
lax, dens, adips, cartilagins, ossi i sang).
Teixit conjuntiu lax
Es caracteritza per presentar una proporci gaireb equilibrada de
cllules, fibres i substncia fonamental. Es troba mpliament distribut
en lorganisme, ja que serveix de suport dels epitelis que revesteixen, per
exemple, els tractes digestiu i respiratori.
En aquest teixit, les fibres de collagen es disposen de forma laxa (sense
tensi) i mostren un aspecte ondulat.
Entre les seves funcions destaquem:
Funci mecnica, ja que proporciona sosteniment.
Funci metablica, ja que facilita aportaci nutricional a altres tei-
xits.
Funci defensiva, ja que alguns de les seves cllules intervenen en pro-
cessos inflamatoris i de cicatritzaci.
1.19. Fibres de collagen.
1.20. Fibres elstiques.
1.21. Fibres reticulars.
Economia: terme que es refereix a la
totalitat de lorganisme i a les seves
funcions.
Vocabulari
rgans hematopoitics: sn els
rgans capaos de produir sang. Els ms
tpics sn la medulla ssia en els adults
i el fetge en els embrions i en els fetus.
Vocabulari
17 17
Teixit conjuntiu dens
La seva funci s essencialment de sosteniment mecnic i es caracterit-
za per posseir fibroblasts i contenir abundants fibres collgenes i elsti-
ques, aix com escassa substncia fonamental.
Dins del teixit conjuntiu dens, a ms, podem trobar les segents varie-
tats:
Teixit conjuntiu fibrs dens. En qu predominen les fibres collgenes.
Aquest teixit el trobem, per exemple, en la dermis, els lligaments i els
tendons.
Teixit conjuntiu elstic. En qu predominen les fibres elstiques.
Aquest tipus de teixit es distribueix, per exemple, en les artries de
calibre gruixut.
Teixit reticular. Cont fibres de reticulina. Varietat que es localitza
nicament en els rgans limfoides i hematopoitics.
Teixit adips
Es caracteritza per posseir adipcits. Actua com a magatzem de greix
per a tots els processos de lorganisme que requereixin energia.
Hi ha dos tipus de teixit adips:
Teixit adips blanc. s el teixit adips de ladult i representa entre el
20 i el 25 % del pes total (Figura 1.22).
Teixit adips bru. Es troba en els nounats. Juga un paper fonamental
en la regulaci de la temperatura i no susa per a la producci dener-
gia corporal. Aquest teixit, en el cas dun hum, es troba present ni-
cament en les boles de Bichat, que formen part dels pmuls.
Teixit cartilagins
La seva major particularitat rau en el fet que la seva substncia fonamen-
tal s gaireb slida. Les cllules que el constitueixen es denominen con-
drcits condroblasts quan les cllules sn joves. Les fibres sn de tipus
collagen i, en alguns tipus de cartlag, tamb trobem fibres elstiques.
La seva funci s la de suport.
Nhi ha de tres varietats:
Cartlag hial. Cont nicament unes poques fibres collgenes dispo-
sades en una xarxa dmplies malles. Es troba recobrint les superfcies
de la major part de les articulacions, aix com en els cartlags costals,
nasals i de les vies respiratries.
Cartlag fibrs. Cont nombroses fibres collgenes agrupades en fei-
xos. Es distribueix en els llocs en qu fa falta suport ferm o fora, com
en els discos intervertebrals, la smfisi pubiana i els meniscs del
genoll.
Cartlag elstic. Aquest cartlag fibres de tipus elstic. Es troba situat
en la trompa dEustaqui, lepiglotis i el pavell de lorella (Figura 1.23).
Teixit ossi
T una matriu dura i calcificada impregnada, entre altres, de sals mine-
rals. El constitueixen gaireb exclusivament fibres collgenes.
1.22. Tall histiolgic de teixit adips.
Boles de Bichat
Sabies que aquest greix no desapareix
mai? Ni tan sols en estats de desnutri-
ci profunda, per la qual cosa laspec-
te facial daquestes persones cridi tant
latenci.
1.23. Tall histiolgic de cartlag.
18 18
Les seves cllules sn de tres tipus:
Osteoblasts. Cllules responsables de la formaci del teixit ossi.
Ostecits. Cllules del teixit ossi adult.
Osteoclasts. Cllules responsables de la reabsorci i lequilibri del tei-
xit ossi.
Los t una funci mecnica, hematopoitica i metablica. Estruc -
turalment, es distingeixen dos tipus de teixit ossi:
Teixit ossi compacte. Format per la uni de lmines dos seguint una dis-
posici geomtrica en capes. s un tipus de teixit molt dur i que supor-
ta b les forces de pressi, per la qual cosa es troba a lescora de tots els
ossos de lorganisme.
Teixit ossi esponjs. Se situa a linterior dels ossos i est format per
petites lmines en forma de trabcules (xarxes) que allotgen al seu
interior la medulla ssia. La seva funci s hematopoitica en ladult
(Figura 1.24).
1.24. Tall histiolgic dos.
8 Compara la substncia fonamental del teixit ossi amb la del teixit conjuntiu dens.
9 Realitza un esquema en qu figurin les diferncies ms significatives entre el teixit cartilagins, el tei-
xit conjuntiu elstic i el teixit adips.
10 Relaciona els elements de cada columna:
Mecanisme de transport passiu. Mitosi.
Orgnul cellular. Teixit conjuntiu.
Fibroblast. Teixit ossi.
Osteoblast. Nuclol.
Profase. Osmosi.
Elastina. Teixit cartilagins.
Condroblast. Teixit elstic.
19 19
Sang
La sang s un tipus especial de teixit conjuntiu, ja que la matriu extra-
cellular s lquida i no cont fibres. Est constituda per una srie de
cllules suspeses en un medi fluid que sanomena plasma.
T mltiples funcions, entre les quals destaca la de transportar gasos,
nutrients, productes de residu, cllules i mltiples substncies a travs
de tot lorganisme. Representa al voltant del 7 al 9 % del pes corporal
total.
Del total del volum de la sang, el plasma representa el 55 %, mentre que
el 45 % restant sn les cllules que estan en suspensi (hematcrit). El
plasma s una soluci aquosa que cont sals inorgniques i protenes
plasmtiques.
Els elements cellulars de la sang sn de tres classes funcionals principals:
cllules roges o srie roja, cllules blanques o srie blanca i plaquetes.
Classificaci de les cllules sangunies
Hematies. Cllula molt caracterstica, ja que t una forma de disc bicn-
cau i no t nucli. El seu citoplasma cont hemoglobina, responsable del
color rogenc del qual procedeix el seu nom. Realitzen la seva funci a
linterior del torrent circulatori i en les proximitats de les cllules, ja
que sencarreguen del transport de loxigen i el dixid de carboni.
Leuccits. Constitueixen un conjunt de cllules blanques implicades en
processos defensius. Es classifiquen en dos grans grups en funci de la
presncia o no de grnuls especfics de secreci en el seu citoplasma.
Granulcits. Cada un dels tres tipus de granulcits existents cont un
tipus determinat de grnul de les caracterstiques tincionals dels
quals deriven els seus noms: neutrfils, eosinfils i basfils. Es carac-
teritzen per tenir un nic nucli multilobulat, de manera que tamb es
coneixen com a leuccits polimorfonuclears.
Agranulcits. Pertanyen a aquest grup els limfcits i els moncits, els
quals, a diferncia dels granulcits, presenten un nucli de majors
dimensions i exempt de lobulacions. Els limfcits es classifiquen,
segons el lloc de maduraci, en limfcits T i B (Figura 1.25).
1.25. Cllules de la sang.
Hemoglobina: protena transportado-
ra de O
2
i de CO
2
.
Vocabulari
Caracterstiques tincionals: s la
capacitat de lorgnul de captar un colo-
rant determinat en funci de les seves
caracterstiques fsiques i qumiques.
Vocabulari
20 20
Plaquetes o trombcits. Es tracta de petits fragments anucleats, proce-
dents de la ruptura duna cllula de majors dimensions, que intervenen
en el procs dhemostsia (coagulaci).
La hematopoiesi s el procs mitjanant el qual es generen les cllules de
la sang a partir dels seus precursors. En ladult, aquest fet t lloc a la
medulla ssia de certs ossos que tenen activitat hematopoitica, com:
estern, vrtebres, costelles, crani, pelvis i fmur. Tots els elements
cellulars soriginen a partir duna cllula mare progenitora comuna, ano-
menada cllula mare pluripotencial i lestudi de la qual est molt de
moda per les possibilitats que ofereix en el tractament de mltiples malal-
ties (Figura 1.26).
Tipus de sang. Herncia dels grups sanguinis
Tots els ssers humans pertanyem a algun daquests quatre grups sangui-
nis: A, B, 0 o AB. El grup sanguini est determinat pels gens, s a dir, es
tracta dun carcter hereditari i el seu tipus depn de labsncia o presn-
cia dels antgens A o B a la sang. Els grups sanguinis A i B shereten de
forma dominant sobre el grup 0, que s recessiu. Els antgens estan pre-
sents en la membrana dels hematies i determinen lexistncia dels
segents grups sanguinis:
Grup sanguini A. Es deu a la presncia de lantigen A.
Grup sanguini B. Es deu a la presncia de lantigen B.
Grup sanguini 0. No t cap dels antgens.
Grup sanguini AB. T els antgens A i B.
Quan es realitza una transfusi de sang, s imprescindible conixer el
grup sanguini del pacient ja que, si la sang transferida s incompatible
amb el seu grup sanguini, els anticossos del propi pacient intentaran des-
truir els hematies que porten antgens diferents als de la sang del pacient
transfs, donant lloc a la destrucci dels hematies i a la sortida dhemo-
globina dels mateixos.
Dominant i recessiu: en heretar una
caracterstica determinada, si aquesta
t carcter dominant sempre apareixe-
r manifestada en lindividu, mentre
que si la caracterstica heretada s
recessiva, noms es manifestar si rep
aquesta mateixa caracterstica damb-
ds progenitors.
Vocabulari
1.26. Hematopoiesi.
Cllula pluripotencial
Cllules
unipoten -
cials
Precursors
Moncit
Macrfag
Plaquetes
Eritrcits
Limfcits
Granulcit
Neutrfils
Eosinfils
Basfils
Cllules
precursores en
maduraci
Classificaci de les cllules sangunies
Cllula Dimensions Valor normal Nucli Funci
Hematies 7,2 micres 4,2-5,8 milions/mm
3
Anucleada. Transport gasos.
Neutrfils 12 micres Total: 5 000
a 11 000/mm
3
45-75 %
Polimorf. Defensa inespecfica.
Eosinfils 9-13 micres 1-3 % Bilobulat. Defensa inespecfica.
Basfils 10-13 micres 0-0,5 % Multilobulat. Actuen en processos
allrgics.
Limfcits 10 micres 20-25 % Nucli petit i regular. Defensa especfica.
Moncits 14-20 micres 3-8 % Nucli en forma de
ferradura.
Defensa inespecfica.
Plaquetes 2-4 micres 150 000-400 000/mm
3
Anucleades. Hemostsia.
21 21
Per aix, els grups sanguinis es classifiquen segons la seva capacitat de ser
donants o receptors.
1.27. Mscul estriat esqueltic.
1.28. Mscul estriat cardac.
1.29. Mscul llis.
Mscul horripilador: s el que acom-
panya el pl en el follicle pils. La seva
funci en el regne animal s la de servir
de defensa davant duna agressi, ja
que lanimal que se sent atacat eria
els seus pls per infondre por a lata-
cant. Daqu ve la paraula horror (por
produda per un estmul extern).
Vocabulari
Transfusions de sang possibles en lespcie humana
Donant Receptor
A B AB 0
Grup A + +
Grup B + +
Grup AB + + +
Grup 0
+ Provoca reacci No provoca reacci
11 Per qu es diu que les persones del grup 0 sn donants universals? Quin grup sanguini creus que es con-
sidera receptor universal?
12 Fes un dibuix en qu representis les diferncies entre mscul estriat i llis.
A ms daquests antgens que determinen els grups A, B i 0, existeix un
altre antigen que determina el factor Rh. Aquest antigen el posseeix el
85 % de la poblaci, que es considera Rh+, mentre que el 15 % restant que
no el t s Rh-. Els Rh negatius noms poden rebre sang duna altra perso-
na que siguin Rh negativa, mentre que els Rh positius en poden rebre dels
dos. Per tant, a lhora de realitzar una transfusi no noms cal tenir en
compte el grup A, B o 0, sin tamb el factor Rh.
4.3 > Teixit muscular
Es tracta dun teixit especfic que t capacitat de contracci, grcies a la qual
s capa de proporcionar moviment a lorganisme. Estructuralment, est
format per unes cllules allargades denominades fibres musculars, que pre-
senten en el seu citoplasma una gran quantitat de fibres contrctils.
Segons la seva estructura, es divideix en:
Mscul estriat. Anomenat aix perqu, en mirar-lo pel microscopi ptic,
sobserva una estriaci caracterstica. Les seves cllules sn allargades i
multinucleades. Dins daquest tipus nhi ha de dues classes:
Mscul esqueltic. s de contracci voluntria, s a dir, depn directa-
ment del sistema nervis central (Figura 1.27).
Mscul cardac. s de contracci involuntria i est regit pel sistema
nervis autnom (Figura 1.28).
Mscul llis. A diferncia de lanterior, no presenta cap tipus destriaci.
Les cllules sn mononuclears i allargades. Es troba en el tub digestiu,
aparell respiratori, glndules de secreci, msculs horripiladors, etc. La
seva contracci s involuntria i, per tant, depn del sistema nervis aut-
nom (Figura 1.29).
4.4 > Teixit nervis
Es tracta dun tipus de teixit molt especialitzat que t la funci de contro-
lar la resta de les funcions corporals. Anatmicament, es not dividir:
Sistema nervis central. Format per lencfal i la medulla espinal.
Sistema nervis perifric. Format pels nervis. Aquests es classifiquen, en
funci de lexistncia o no de mielina, en fibres mielniques, de conduc-
ci rpida, i amielniques, de conducci lenta. Per les rpides circulen
fins a la cortesa cerebral les sensacions de plaer i les per les amielni-
ques, les doloroses.
A nivell estructural, el teixit nervis est format per dos tipus principals
de cllules, les cllules nobles o neurones i les cllules del teixit conjun-
tiu.
Les neurones sn les cllules principals del sistema nervis, ja que sn les
responsables de la transmissi de limpuls nervis. Sn cllules madures
que sinterconnecten entre si formant una xarxa mltiple de connexions,
responsables de controlar totes les activitats, tant motores o sensitives
com de relaci, entre altres.
A ms, recullen informaci de receptors sensorials i elaboren la resposta
adequada. Daltra banda, sn cllules que no es reprodueixen, degut al
seu alt grau despecialitzaci, encara que estudis recents han demostrat
que en certes ocasions aquesta reproducci s possible.
Es poden classificar segons el nombre de connexions que tinguin en
monopolars, bipolars i multipolars i, en funci del tipus destmul que
transmeten, en neurones excitatries o inhibitries. Les neurones es carac-
teritzen per tenir:
Cos cellular, que cont el nucli i la majoria dels orgnuls cellulars.
xon o prolongaci cellular, que transmet senyals des de la cllula a
lexterior.
Nombroses prolongacions curtes o dendri-
tes, que augmenten lrea disponible amb
lobjectiu de connectar-se amb els xons dal-
tres neurones.
Unions cellulars o sinapsis entre lxon i
altres neurones (Figura 1.30).
Pel que fa a les cllules del teixit conjuntiu,
com tots aquests tipus cellulars, tenen fun-
cions prpies daquest teixit, s a dir, de
suport, defensa i nutrici. Es coneixen genri-
cament amb el nom de glia i nhi ha de diver-
sos tipus.
22 22
1.30. Neurona.
Mielina: substncia de carcter grei-
xs que se situa sobre els axons i aug-
menta la velocitat de conducci de
limpuls nervis.
Vocabulari
El premi Nobel espanyol
D. Santiago Ramn y Cajal
Va ser el primer en demostrar que lim-
puls nervis naix i mor en cada neurona
i no s una transmissi de lestmul,
com es creia fins aleshores. Tamb va
informar de lexistncia de la sinapsi,
que s una zona anatmica entre dues
neurones on salliberen una srie de
substncies qumiques, denominades
neurotransmissors, que sencarreguen
de transmetre limpuls nervis a la
segent neurona.
13 Busca informaci sobre les neurones. Realitza un esquema duna sinapsi.
23 23
5 >> Consideracions anatmiques
LAnatomia s la cincia que socupa de les estructures del cos. Sanomena
Anatomia descriptiva la cincia que descriu i demostra la seva organitza-
ci, es denomina Anatomia topogrfica la cincia que exposa la seva dis-
posici recproca i, per ltim, sanomena Anatomia funcional la que estu-
dia les relacions entre les formes i funcions.
La posici anatmica s la que t un subjecte que es troba recte,
dret i amb els peus junts, el cap alat mirant cap endavant i els
braos al llarg del tronc amb els palmells de les mans cap enda-
vant.
En relaci amb aquesta posici, es referencien altres posicions ds
corrent i que no necessiten explicaci: vertical, horitzontal, mitj, dret,
esquerre, longitudinal, transversal, superior, inferior, superficial, pro-
fund.
5.1 > Les direccions anatmiques
Sutilitzen per descriure les posicions relatives de
les parts corporals.
Superior o cranial significa que lelement a
estudiar est ms a prop del cap, i inferior o
caudal, per contra, que est ms a prop dels
peus.
Anterior o ventral significa per davant, s a dir,
que lrgan est proper a les cares anteriors, i
posterior o dorsal, que la zona estudiada est
ms a prop de la cara posterior del cos.
Medial significa que la zona analitzada est cap
a la lnia mitjana del cos i lateral, que est cap
al costat del cos ms allunyat de la lnia mitja-
na.
Proximal significa envers o ms prop de leix
principal del cos i distal, separat o ms lluny
daquest eix.
Quan es tracta de membres, el terme proximal
es refereix a la part ms prxima a larrel, men-
tre que la part distal s la ms allunyada.
El costat de lavantbra que mira cap a leix del
cos sanomena cubital i el que mira cap enfora
radial. La m t una cara palmar, la del pal-
mell, i una cara dorsal, el dors de la m. De la
mateixa manera, la cama t una cara tibial, que
s la que mira a leix del cos, i una cara perone-
al, que mira cap enfora.
Superficial s la zona que est ms a prop de la
superfcie corporal i profunda, la ms allunya-
da de la superfcie (Figura 1.31).
1.31. Esquema de les direccions anatmiques.
Lnia
mitjana
Medial
Superior
Inferior
Posterior
Lateral
Anterior
24 24
5.2 > Plans corporals
Els plans corporals estan delimitats pels tres eixos de lespai i sutilitzen
per facilitar lestudi dels rgans individuals.
Pla frontal o coronal. s un pla longitudinal que, passant pel centre del
cos, el divideix en una part anterior o ventral i en una altra de posterior
o dorsal.
Pla sagital. s un pla longitudinal que dna lloc a dues meitats simtri-
ques, esquerra i dreta.
Pla transversal. s un pla horitzontal que divideix el cos en una part supe-
rior o cranial i una altra dinferior o caudal, no simtriques (Figura 1.32).
5.3 > Cavitats corporals
Sn espais que es troben dins del cos i a linterior dels quals es troben els
rgans interns. Les cavitats corporals contenen, protegeixen, separen i sos-
tenen els rgans i estan delimitades per diverses estructures que poden ser
ossos, msculs i cartlags.
1.32. Esquema de plans corporals i direccions.
X,Y Y,Z
Z
X
X,Z
F
r
o
n
t
a
l S
a
g
it
a
l
Transversal
25 25
Hi ha dues grans cavitats corporals:
Cavitat dorsal. Sestn cap a la part posterior del cos. Est dividida en
altres dues cavitats:
Cavitat cranial. Cont lencfal i el cerebel.
Canal vertebral o espinal. Cont la medulla espinal i les arrels dels
nervis espinals.
Cavitat ventral. Envoltada duna membrana serosa que recobreix, a ms,
tots els rgans (anomenats vsceres), se subdivideix en altres dues cavi-
tats separades pel diafragma:
Cavitat torcica. Que presenta tres compartiments:
-Dues cavitats. Que contenen els pulmons i limitades cada una de les
quals per una membrana serosa anomenada pleura.
-Una cavitat. On es troba el cor, que est delimitada per una altra
membrana serosa que s el pericardi.
En conjunt, lespai que queda entre les dues pleures rep el nom de
mediast que, al seu torn, es pot dividir en:
-Mediast posterior. Al seu interior es troba lesfag torcic, el con-
ducte torcic, lartria aorta descendent, la vena cava inferior i
rames nervioses del sistema nervis autnom.
-Mediast anterior. Shi troben el tim, el cor, el pericardi, grans vasos
i bifurcaci de la trquea.
Cavitat abdominoplvica. Dividida, com indica el seu nom, en dues
parts: labdominal i la plvica. La membrana serosa que envolta la
cavitat abdominoplvica es denomina peritoneu (Figura 1.33).
-Cavitat abdominal. Cont lestmac, la melsa, el fetge, la vescula
biliar, el pncrees, lintest prim i la major part de lintest gros.
Aquesta cavitat es divideix, a ms, per un sistema de quadrants o
regions, cada una de les quals cont un rgan representatiu (Figura
1.34):
Hipocondri dret. Fetge i clon ascendent (A).
Hipocondri esquerre. Melsa i clon descendent (A).
Epigastri. Part de lestmac i esfag abdominal (B).
Buit dret. Intest prim (D).
Buit esquerre. Intest prim (D).
Mesogastri. Estmac i duod (C).
Fosa ilaca dreta. Cec, apndix i ovari i trompa i dreta (F).
Fosa ilaca esquerra. Sigma, recte i ovari i trompa esquerra (F).
Hipogastri. Part de lestmac i intest prim (E).
-Cavitat plvica. Cont la bufeta urinria, porcions de lintest gros i
els rgans interns de la reproducci en la dona.
Membrana serosa: membrana que
cobreix una cavitza i que est formada
per un epiteli pla simple, que descansa
sobre una membrana basal.
Vocabulari
1.34. Esquema de les regions corpo-
rals.
14 Realitza un dibuix de les regions abdominals tenint en compte els eixos de referncia.
A B A
D C D
F E F
1.33. Esquema de les cavitats corpo-
rals.
Cavitat
cranial
Cavitat
torcica
Pulm
Cor
Diafragma
Fetge
Estmac
Cavitat
abdominal
Cavitat
plvica
Canal
vertebral
26 26
Idees clau
Cllula eucariota
Teixits
Consideracions
anatmiques
Estructura
Membrana plasmtica
Nucli
Fisiologia
Citoplasma
Sistemes de transport
- Difusi passiva
- Transport actiu
Reproducci
- Mitosi
- Meiosi
- Lax
- Dens
- Adips
- Cartilagins
- Ossi
- Sang
Epitelial
Conjuntiu
Muscular
Nervis
Direccions
Plans
Cavitats
.: CONSOLIDACI :.
1 Enumera les tres parts principals duna cllula, indicant en cada cas les seves funcions ms importants.
2 Realitza un esquema en qu representis la funci i les caracterstiques ms rellevants de les cllules
sangunies.
3 Estableix les caracterstiques ms importants de les cllules del teixit conjuntiu.
4 Indica quin tipus depiteli presenten els segents rgans i fes un dibuix de la seva estructura.
Bronquis.
Superfcie de la pell.
Vagina.
Peritoneu.
5 En grups de quatre alumnes, investigueu com sinterpreta una anlisi de sang.
6 Realitza al teu quadern de prctiques un dibuix dun sser hum indicant les diferents direccions ana-
tmiques.
7 Indica en quina cavitat es troba cada un dels rgans segents:
Vescula biliar.
Estmac.
Cor.
Pncrees.
Encfal.
.: AMPLIACI :.
1 Dibuixa al teu quadern de prctiques una cllula animal i una altra de vegetal realitzant-ne una com-
paraci.
2 Indica les diferncies i similituds entre les cllules eucariotes i les procariotes.
3 Els cilis i els flagels, en quina funci biolgica estan implicats?
4 A la segent pgina web, www.iqb.es/cbasicas/farma/farmaol/secol/c1_004.htm, pots aprofundir-hi i
recopilar informaci sobre els sistemes de transport cellular.
Realitza posteriorment un resum al teu quadern de prctiques.
5 Relaciona els diferents tipus depitelis amb la seva localitzaci corresponent. Pots troba la informaci
que necessitis a la segent pgina web: www.webs.ulpgc.es/vethistologia/epit.htm.
Epiteli cilndric simple Endoteli dels vasos
Epiteli cilndric pseudoestratificat Pell
Epiteli pla estratificat queratinitzat Intest
Epiteli simple pla Bufeta urinria
Epiteli transicional Vies respiratries
6 Investiga a la segent adrea dInternet www.tuotromedico.com/temas/anemias_recien_nacido.htm
sobre la malaltia hemoltica del nounat. Realitza posteriorment un resum al teu quadern de prctiques.
Activitats finals
27 27
28 28
Cas final
Soluci
a) Estmac: mesogastri, cavitat abdominal.
b) Encfal: cavitat cranial, cavitat dorsal.
c) Intest prim: buits dret i esquerre, cavitat abdominal, cavitat ventral.
d) Fetge: cavitat abdominal, hipocondri dret.
e) Apndix: fosa ilaca dreta, cavitat abdominal, cavitat ventral.
f) Clon ascendent: fosa ilaca dreta, buit dret, hipocondri dret, cavitat abdominal.
g) Ovaris: foses ilaques, cavitat abdominal, cavitat ventral.
h) Bufeta urinria: cavitat plvica.
i) Pulmons: cavitat torcica, cavitat ventral.
j) Peritoneu: cavitat abdominoplvia, cavitat ventral.
Cavitats corporals i regions anatmiques
Localitza, tenint en compte les cavitats corporals i les regions anatmiques, les segents estructures:
a) Estmac.
b) Encfal.
c) Intest prim.
d) Fetge.
e) Apndix.
f) Clon ascendent.
g) Ovaris.
h) Bufeta urinria.
i) Pulmons.
j) Peritoneu.
1.35. Estudi a laula de les cavitats corporals sobre un maniqu.
tics
REVISTA SANITRIA
Font: www.donantesdesangre.net
PER QU DONAR SANG?
Principis tics que regeixen la donaci altruista
La sang s indispensable per a viure.
El seu paper s tan essencial que la
disminuci del seu volum o laltera-
ci dalguna de les seves funcions
poden posar en perill la supervivn-
cia de lorganisme. Aix, doncs, la
sang s sinnim de vida perqu no
existeix vida sense sang. s, per tant,
imprescindible aportar a lacciden
tat o al malalt els elements que li
faltin i recuperar la funci alterada.
Aquesta operaci es denomina trans-
fusi sangunia.
La donaci de sang, gest geners i
desinteressat, s avui per avui lnica
forma de salvar la vida o de recupe-
rar la salut per a qualsevol persona
que pateixi un dficit de compo-
nents sanguinis.
1 Donacions de sang. A la pgina web de Creu Roja (www.cruzroja.es) hi ha molta informaci sobre les
donacions de sang. Anota al teu quadern de prctiques les dades ms rellevants de la donaci a la teva
comunitat aut noma.
Activitats
Condicions mnimes per a ser donant de sang
Condicions dedat
De 18 a 65 anys (prorrogable a criteri mdic).
Pes
Superior als 50 kg.
Donar sang no presenta cap risc per al donant, a condici que disposi
de bona salut. El material s estril i ds nic, per la qual cosa seli-
mina un cop usat. Abans de cada donaci, el donant rep un qestiona-
ri amb les condicions requerides i mant una entrevista, de carcter
confidencial, amb un professional sanitari qualificat, que verificar si
pot donar. Qualsevol dubte que pogus tenir sha de plantejar al
metge.
Freqncia
Per a donacions de sang total:
4 vegades a lany (homes) 3 vegades a lany (dones)
>>
SUMARI
n
Exploraci
n
Diagnstic per la imatge
n
Estudis mitjanant
impulsos elctrics
n
Estudis de mostres
biolgiques
n
Proves funcionals
n
Funcions de lauxiliar
Procediments
diagnstics u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Conixer les caracterstiques de les proves diagnstiques.
Preparar el material necessari per a les diferents proves.
Collaborar en la recollida, transport i conservaci de les mostres
biolgiques.
31 31
Unitat 2 - Procediments diagnstics
1 >> Introducci
Les proves diagnstiques serveixen per valorar lestat de salut del pacient i
detectar les malalties i alteracions funcionals existents. Tan important s
realitzar la tcnica diagnstica i saber-la interpretar com disposar dels mate-
rials per a la seva realitzaci. Aquesta darrera constitueix una de les fun-
cions principals de lauxiliar dinfermeria. Les proves diagnstiques poden
ser de molts tipus en funci de les tcniques usades i de lobjectiu buscat.
2 >> Exploraci
s el conjunt daccions mitjanant les quals podem observar les cau-
ses i els smptomes que ens conduiran al diagnstic de les malalties.
Comprn una srie dactivitats que tenen la finalitat dobtenir informaci.
Es detallen a continuaci.
2.1 > Interrogatori o anamnesi
Recopila les dades personals i familiars, aix com antecedents de la malal-
tia. s la primera activitat assistencial que realitza el personal facultatiu.
Linterrogatori constar dels segents punts:
Filiaci: cognoms, edat, professi, etc.
Antecedents personals i familiars anotats cronolgicament: malalties
patides, complicacions, allrgies, etc.
Histria de la malaltia actual: data dinici, smptomes, etc.
Perfil psicolgic del malalt: capacitat per afrontar el problema, estils de
vida, ambient familiar i social, etc.
2.2 > Examen fsic
Permet recopilar informaci sobre la malaltia del pacient. Inclou:
Inspecci. Es realitza per mitj de lobservaci i comena des del primer
instant en qu es t contacte amb el pacient. Lauxiliar, en aquesta fase,
t un paper important, ja que mant una relaci freqent i directa amb
el pacient, per exemple durant la higiene, els pats, etc. Els elements a
valorar durant la inspecci sn entre altres: lactitud, la pell, les ungles,
lestat nutricional, etc.
Palpaci. s lestudi, per mitj del tacte. Permet lavaluaci dels proces-
sos normals o patolgics que estiguin situats sota la pell o en cavitats
naturals palpables, com per exemple, labdomen.
Percussi. Consisteix en colpejar suaument amb els dits duna m sobre els
de laltra, situada sobre la superfcie de la pell, obtenint-se sons les caracte-
rstiques dels quals permeten reconixer lestat de lrgan subjacent.
Auscultaci. Aquesta tcnica manual consisteix en escoltar tots els sons
o sorolls procedents de linterior de lorganisme, com poden ser els
sorolls cardacs, respiratoris, intestinals, etc., directa amb loda o ampli-
ficats mitjanant ls dun fonendoscopi.
Olfacte. Es recullen les impressions olfactries. Aix, hi ha olors tpiques
com la de lacetona en nens amb febre, etc.
Observacions a lhora
de linterrogatori
- Deixar que el malalt exposi lliurement
les seves molsties.
- Escoltar amb atenci el pacient,
sense presses, amb detenci i sense
mostrar impacincia.
- El personal sanitari ha de donar sem-
pre sensaci de seguretat.
- Linterrogatori ha de continuar durant
lexamen fsic. Es pot realitzar amb
preguntes obertes i/o tancades.
Tipus de so en la percussi
- So mat: sobt sobre rgans sense aire
com els msculs.
- So timpnic: sobt sobre rgans buits.
- So clar o ressonant: metllic, sobt
sobre rgans amb presncia daire.
- So dolla trencada: s un soroll que
es produeix quan laire contingut en
una cavitat es veu obligat a sortir-ne
bruscament a travs duna obertura
estreta.
32 32
3 >> Diagnstic per imatge
Consisteix en lobtenci dimatges de les estructures anatmiques mitjan-
ant la utilitzaci de diferents fonts denergia.
Els diferents tipus de proves diagnstiques per imatge es poden utilitzar
de forma nica o com a complement daltres procediments diagnstics o
teraputics.
La finalitat de les proves diagnstiques per imatge sn de dos tipus:
Descriptives o topogrfiques de les estructures anatmiques mitjanant
la creaci de fotos fixes. Per exemple, una radiologia simple de trax.
Dinmiques o funcionals, quan estudien el funcionament dels dife-
rents aparells i sistemes. Per exemple, radiologies mltiples del tub
digestiu al pas duna substncia de contrast per comprovar el peristal-
tisme intestinal.
3.1 > Tipus de proves diagnstiques per imatge
Les principals proves diagnstiques per imatge en funci del tipus de
radiaci utilitzada es troben recollides a la taula segent:
Diagnstic
per imatge
Radiacions
electromagntiques
Ionitzants Raigs X.
TAC.
Nuclears:
Gammagrafia.
Densitometria.
SPECT (tomografia per
emissi de fot nic).
PET (tomografia per
emissi de positrons).
No
ionitzants
RMN (ressonncia
magntica nuclear).
Ultrasons Ecografia.
Visualitzaci
directa
Endoscpia.
3.2 > Radiacions electromagntiques ionitzants
La majoria de les radiacions utilitzades en diagnstic poden ser considerades
daquest tipus, per la seva capacitat de produir ionitzaci (conversi dtoms
o parts de molcules en ions amb crrega elctrica positiva o negativa).
Radiografia (Rx)
s una de les proves diagnstiques ms utilitzades. Consisteix en travessar el
pacient amb un feix de raigs X que impressiona una placa fotogrfica o sen-
sor digital per a lobtenci duna imatge amb una gamma de colors entre
blanc i negre en funci de les estructures anatmiques per on passin:
Color negre. Sobt en travessar elements que ofereixen poca resistncia
com els pulmons, que estan plens daire (Figura 2.1).
Riscos de la radiaci ionitzant
A curt termini sn inexistents.
A mig o llarg termini, poden provocar
mutacions cromosmiques en la perso-
na que rep la radiaci o b a la seva
descendncia per via hereditria.
Medicina radiolgica o radiologia: s
la branca de la medicina que estudia les
radiacions electromagntiques, sonores
o ptiques en les seves aplicacions al
diagnstic (radiodiagnstic) o tracta-
ment (radioterpia) de les malalties.
Vocabulari
2.1. Mitjanant equips porttils.
33 33
Color gris. Les estructures que ofereixen resistncia mitjana en ser tra-
vessats pels raigs X produeixen una gamma de grisos en funci daques-
ta. Per exemple, laigua, els msculs i el greix.
Color blanc. El produeixen les estructures denses, que ofereixen una alta
resistncia a ser travessades pels raigs X, com els ossos i les dents.
En lactualitat, un cop impressionada la pellcula fotogrfica, la tendncia
s cap al tractament digital de les imatges.
Els estudis radiogrfics que es realitzen amb major freqncia sn:
Radiografia simple. Trax, abdomen, etc.
Aparell digestiu:
Farinetes de bari. Estudi de faringe, esfag i tracte gastrointestinal (GI)
superior.
nema de bari:. Tracte GI inferior.
De les vies urinries. Pielografia intravenosa o urografia intravenosa.
De la vescula biliar. Colecistografia oral.
Dels conductes biliars. Colangiografia.
Del sistema nervis central. Mielografia.
Del sistema vascular. Angiografia.
De les mames. Mamografia.
Formes de realitzar una
radiografia
Les radiografies es poden realitzar en
els serveis de radiologia amb equipa-
ment fix o b en les unitats amb equips
de raigs porttils (Figura 2.2).
2.2. Aparell de raigs X porttil.
2.3. Resonncia magntica nuclear (RMN).
Tomografia axial computaritzada (TAC, TC o escner)
s un estudi radiolgic de major precisi que la simple radiografia. Con-
sisteix en introduir el pacient en decbit sup a linterior dun tub. Aquest
anir girant 180
o
al seu voltant i realitzant moviments seqencials dun
feix estret de raigs X, obtenint-se aix mltiples imatges digitals.
Lrgan que es vulgui estudiar donar nom a la prova, per exemple un TC
cerebral, un TC heptic, etc.
34 34
Substncies de contrast:
La capacitat de diagnstic dels raigs X se sol veure augmentada en deter-
minats casos per ls de contrastos, s a dir, de substncies no nocives que
sintrodueixen en el pacient via oral, via intravenosa (injecci) o via rectal
(nema).
Les substncies de contrast ms utilitzades sn el iode, el bari, laire i el
dixid de carboni.
Les vies dadministraci de les substncies de contrast estaran en funci
de les estructures anatmiques que es vulgui estudiar:
Via oral o rectal per a lestudi del tracte digestiu.
Via intravenosa per als vasos sanguinis, conductes biliars i ronyons.
En lespai subaracnoide (entre dues de les envoltures del cervell i la
medulla), per a la medulla espinal o ventricles cerebrals.
A travs de tub endotraqueal, per a quan es vulgui estudiar larbre tra-
queobronquial.
Nuclears
Es tracta de tcniques diagnstiques que utilitzen istops radioactius. Pro-
porcionen informaci de la funci cellular grcies a la seva capacitat per
entrar a formar part dels seus processos metablics.
La realitzaci de la tcnica s similar al TAC o la RMN. Utilitzen una
gamma cambra que rep la radiaci procedent del pacient desprs que se li
hagi subministrat un contrast radioactiu i conforma imatges digitals en
dues o tres dimensions.
Les reaccions adverses dels istops radioactius sn possibles, per extre-
madament rares: la medicina nuclear sha estat usant des de fa ms de
cinc dcades i no es coneixen efectes adversos a llarg termini per ls da-
questes proves.
Tipus destudis nuclears:
La gammagrafia s la ms utilitzada en medicina nuclear. Detecta la
radiaci de raigs gamma i la seva distribuci en el pacient.
La densitometria s una prova que mesura el grau de mineralitzaci de
los.
La tomografia per emissi de fot nic (SPECT) permet visualitzar la dis-
tribuci tridimensional dun contrast radioactiu localitzat en lrgan
dinters.
La tomografia per emissi de positrons (PET) constitueix un dels ltims
avenos en el camp de la medicina nuclear.
Resulta similar al SPECT per s ms especfic per a lestudi del sistema
nervis central, lactivitat cardaca i el diagnstic de tumors.
3.3 > Radiaci electromagntica no ionitzant
Lenergia de les radiacions no ionitzants s massa dbil per trencar enlla-
os atmics i, per aquest motiu, no pot causar ionitzaci en un sistema
biolgic.
Reaccions allrgiques
als contrastos
Poden variar des de les formes ms
lleus, que cursen amb erupcions cut-
nies, fins a les ms greus, que poden
arribar a provocar un xoc anafilctic o
la mort.
Istop radioactiu: per istop radio -
actiu sentn un element al qual, de
forma natural o artificial, se li ha modi-
ficat el nucli per tornar-lo inestable i
que emeti, daquesta manera, energia
nuclear. Els istops poden formar part
dels processos metablics cellulars.
Vocabulari
Medicina nuclear: s la branca de la
medicina que utilitza istops radioac-
tius per a la prevenci, diagnstic,
tractament i investigaci mdica.
Vocabulari
35 35
Complicacions de les radiacions no ionitzants:
Sha comprovat que aquest tipus de radiacions pot produir altres efectes
biolgics, des denrogiment de la pell fins a efectes nocius en el sistema
nervis i cardiovascular. Es discuteix en lactualitat si poden produir certs
tipus de cncer.
Ressonncia magntica nuclear (RMN)
La RMN sha convertit en una eina de diagnstic per a obtenir imatges de
teixits de linterior del cos hum ms precises que les aconseguides mit-
janant tomografia axial computaritzada (TAC).
Ni el pacient ni el personal sanitari han de portar objectes ni implants
metllics, inclosos tatuatges de pell realitzats amb material metllic, ats
que en aquesta prova sutilitzen imans i ones potents de radi per a obtenir
imatges digitals en dues i tres dimensions dalta resoluci.
De la mateixa manera que en el TAC (Figura 2.4), el pacient s introdut a
linterior dun cilindre que cont un iman que s capa de generar un
camp magntic 10 000 vegades major que el de la Terra. Daltra banda, la
RMN s ms cara que una tomografia axial computaritzada.
Normes de protecci radiolgiques
Generals:
Formar i informar el personal i els usuaris.
Limitar les dosis que poden rebre les persones exposades i no sobrepas-
sar-les mai. La majoria dels pasos disposen de lmits anuals de dosis. A
Espanya estan recollits al Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol, al Regla-
ment de Protecci Sanitria contra Radiacions Ionitzants.
Delimitar les zones on es manipulin o emmagatzemin substncies
radioactives.
Per al pacient:
Exposar-lo als raigs durant el mnim temps necessari.
Protegir els genitals.
Confirmar, en cas de dones en edat frtil, labsncia dembars.
En cas que hi hagi embars, es comunicar al tcnic de raigs i es proce-
dir a suspendre la prova o a protegir labdomen de la pacient.
Controlar les possibles complicacions aplicant les mesures generals.
Per al personal sanitari:
Allunyar-se del feix de radiaci principal.
Utilitzar protectors:
Davantal.
Guants de plom.
Protectors cervicals.
Utilitzar cabines plomades en els serveis de radiologia per a protegir-se
dels raigs.
Utilitzar dosmetres personals de radiaci.
Tot el personal que treballa en rees de radioterpia ha de ser sotms a
controls mdics anuals.
2.4. Tomografia axial computaritzada
(TAC).
36 36
Complicacions de les tcniques radiolgiques:
Les prpies de les radiacions i dels contrastos. Tot i aix, en els casos de
TAC, RMN i proves nuclears, els pacients poden manifestar sensaci de
claustrofbia.
3.4 > Ultrasons: ecografia
Es tracta dun mtode diagnstic que usa ultrasons per crear imatges mit-
janant la utilitzaci dun equip especfic denominat ecgraf (Figura 2.6).
Un ecgraf s una mquina que usa ones sonores dalta freqncia
per reproduir imatges de les estructures del cos: rgans interns, la
pelvis, les artries i les venes, aix com lter durant lembars i la
gestaci. Lecografia, en general, no susa per avaluar els ossos ni els
intestins.
A diferncia de les radiografies i les tomografies, lecografia no usa
radiaci i, per tant, es pot usar de manera segura al llarg dels mesos de
lembars.
El transductor emet ones sonores inaudibles que es despleguen en forma
de ventall quan recorren lorganisme.
Quan troben estructures denses com el fetus, la paret de lter o rgans
interns, reboten i sn recollides pel transductor i tradudes en una imatge
visual per la computadora.
En lactualitat, hi ha equips que sn capaos de recrear imatges en tres
dimensions.
Un tipus especial decografia s lecografia doppler, o amb efecte doppler,
que registra les variacions que el flux sanguini produeix en la freqncia
de les ones dultras.
Sutilitza per veure si una vena o artria t un flux normal o est obstruda.
3.5 > Visualitzaci directa. Endoscpies
Consisteix en la visualitzaci directa de linterior dun rgan mitjanant
la utilitzaci dun tub flexible, prim, amb llum i que permet ser dirigit
durant el seu s, denominat fibroscopi o endoscopi.
Sintrodueix a travs dun orifici natural o una incisi quirrgica amb
finalitats diagnstiques o teraputiques.
Depenent de lrgan que es pretn visualitzar, la prova diagnstica rebr
diferent nom:
Fibrobroncoscpia. Quan es visualitza larbre traqueobroncopial.
Gastroscpia. Quan es visualitza lestmac, etc.
Rectoscpia i colonoscpia. Per a recte i clon.
Cistoscpia. Quan es visualitza la bufeta urinria.
Parts bsiques dun fibroscopi:
Secci de visualitzaci. s la part per on el metge veu les estructures ana-
tmiques que va travessant la secci flexible de lendoscopi.
Dosmetre: el dosmetre s un ele-
ment que registra les radiacions rebu-
des i que usen els professionals que
estan exposats a radiacions per coni-
xer les dosis que reben en un perode
de temps (Figura 2.5).
Vocabulari
2.6. Ecografia a un pacient crtic amb
sospita dinfart agut de miocardi.
2.5. Dosmetre.
37 37
Secci de control. En aquesta part, el metge controla la punta distal de
lendoscopi per dirigir-la cap amunt i cap avall o cap a dreta i esquerra.
A ms, shi troben connexions, tamb anomenades canals, per poder
aspirar, instillar srum i introduir guies o instrumental (tallant, de sub-
jecci, hemostsia, etc.) permetent realitzar tcniques quirrgiques mit-
janant endoscpia.
Un dels canals contindr una fibra ptica que, connectat a una font
dilluminaci, permetr que es puguin visualitzar les estructures per on
passa la secci flexible de lendoscopi.
Secci flexible. s la part de lendoscopi que sintrodueix a linterior de
lrgan o cavitat que es vol estudiar.
Secci de connexi a font dilluminaci. s lextensi del canal dillumi-
naci de la secci de control que es connecta a la font dilluminaci.
Font dilluminaci connectada a corrent elctric, la qual es transmet al
llarg de la fibra ptica (Figures 2.7 i 2.8).
Generalitats de la neteja i desinfecci dendoscopis:
La principal complicaci de ls dels endoscopis s el risc dinfecci, per la
qual cosa la seva neteja ha de ser exhaustiva per personal especialment
entrenat i seguint les instruccions del fabricant. Habitualment, es realitza
una neteja externa sense submergir la secci de control, seguida duna
neteja de tots els canals. Posteriorment, sasseca la part exterior, aix com
els canals interns, per a finalment desinfectar-lo pels mitjans que indiqui
el fabricant.
La neteja i desinfecci es pot fer de forma natural o per mitj de rentado-
res automtiques dissenyades per a aquesta finalitat.
Observacions: no sha de doblegar ni de colpejar mai per evitar trencar la
fibra ptica.
Fibra ptica: la fibra ptica s un
conjunt de fibres en forma de filaments
de vidre que sn capaces de conduir
llum i dades a gran velocitat.
Vocabulari
2.7. Parts dun fibroscopi.
2.8. Utilitzaci dun fibroscopi amb un pacient.
Secci de
visualitzaci
Secci de
control
Secci flexible
Secci de
connexi a la
font de llum
38 38
4 >> Estudis mitjanant impulsos elctrics
Sn les proves diagnstiques que tenen com a objecte el registre i
la interpretaci de lactivitat elctrica que t el seu origen en els
organismes dels ssers vius.
4.1 > Caracterstiques
Una de les caracterstiques de totes les cllules vives s la seva capacitat
dexcitaci o excitabilitat, s a dir, de propagar un impuls elctric quan
reben un estmul (fsic o qumic). Noms algunes cllules com les carda-
ques i les neurones tenen la capacitat de generar per si mateixes un
impuls elctric sense necessitat de ser estimulades. En fisiologia, aquest
mecanisme rep el nom dautomatisme.
El registre dels fenmens elctrics que es produeixen en el cos hum per-
met lestudi del funcionament dels rgans on es produeixen.
En la clnica, els ms utilitzats sn:
Electrocardiograma (EKG), per al cor.
Electroencefalograma (EEG), per al cervell (Figura 2.9).
Electromiograma (EMG), per a la musculatura estriada.
Per mitj delctrodes collocats en la superfcie de la pell, es pot recollir
lactivitat elctrica per mitj daparells especfics que registren, entre
altres parmetres, la intensitat, la durada i la freqncia de lactivitat elc-
trica. Per aquest motiu, cal que la interfase pell-elctrode faciliti el pas de
lelectricitat, per a la qual cosa s necessari:
Que la superfcie de la pell estigui neta de substncies per la qual cosa
saconsella netejar la pell amb aigua o soluci salina. Sha de limitar la
neteja de la pell amb alcohol, ja que lalcohol s un mal conductor de
lelectricitat).
Que la superfcie dels elctrodes disposi de gels conductors o, en cas du-
tilitzar ventoses (actualment en dess), que la seva superfcie estigui
impregnada amb soluci salina.
Lauxiliar dinfermeria gaireb no interv en proves com lEEG i lEMG. Tot
i aix, s que ajuda en la preparaci i lobtenci dEKG, per la qual cosa a
continuaci passem a descriurel amb ms detall.
4.2 > Electrocardiograma (EKG)
Consta dun electrocardigraf amb 10 cables, cada un amb un color
segons un estndard internacional. Aquests es colloquen en les mateixes
zones anatmiques per obtenir un registre de lactivitat elctrica del cor.
Un EKG complet consta de dotze derivacions o vistes diferents duna
mateixa activitat elctrica. s com veure un cotxe des de diferents angles
per tal que, daquesta manera, es pugui descriure millor el cotxe (en
aquest cas, lactivitat elctrica del cor). Digual manera que el nostre cotxe
pot tenir un far del darrere trencat per del davant no, essent necessari
veure el cotxe des dels dos angles per detectar el problema. El seu estudi
permet diagnosticar cardiopaties i/o problemes de conducci elctrica.
2.9. Realitzaci dun EEG.
39 39
5 >> Estudis mitjanant impulsos elctrics
Es denomina mostra biolgica lextracci o obtenci dun fluid o
teixit corporal per realitzar-ne una anlisi de laboratori amb finali-
tats diagnstiques.
5.1 > Mtodes dobtenci de mostres
Lobtenci de mostres dependr del tipus de mostra a analitzar. En la
majoria de les ocasions, hauran de ser extretes mitjanant tcniques das-
piraci o extirpaci per part del personal sanitari o b recollides de forma
voluntria pel pacient quan es tracti de substncies deliminaci com
orina, femta, esputs o vmits.
Les tcniques daspiraci poden ser:
A travs de sondes i/o catters inserits per orificis naturals:
Broncoaspirat (BAS). s la recollida de secrecions de la via aria infe-
rior per aspiraci en pacients amb intubaci endotraqueal (Figura
2.10).
Rentat broncoalveolar (BAL). s la instillaci de srum sal a travs
dun fibroscopi en una regi determinada de larbre bronquial per a la
seva posterior aspiraci i anlisi. Es pot recollir en: xeringues estrils,
flascons de cultiu, etc.
Contingut gastrointestinal. Les mostres de contingut gastrointestinal
es recullen per aspiraci a travs de sondes nasoenterals i sn diposi-
tades en flascons nets, secs i de boca ampla per a anlisis quantitati-
ves o qualitatives.
A travs de punci. En funci de la localitzaci de la punci, la tcnica
rebr diferents noms:
Toracocentesi. Quan la punci es realitza al trax.
Paracentesi. Punci a labdomen.
Amniocentesi. Punci al sac amnitic.
Punci lumbar, etc.
Les tcniques dextracci o extirpaci de petites porcions de teixit per a la
seva posterior anlisi de laboratori reben el nom de bipsies.
Les tcniques daspiraci poden ser:
Bipsia excisional o incisional. Quan es realitza una incisi a la pell amb
un bistur mitjanant tcnica quirrgica per arribar al teixit que es vol
analitzar. El nom de la bipsia dependr del tipus de teixit extret: bip-
sia heptica, pulmonar, etc.
Bipsia de punci o aspiraci per mitj dagulla fina (PAAF). En aquest
tipus de bipsia, es fa servir una agulla fina per a prendre petites mos-
tres de teixit, sobretot quan se sospita dun tumor. Normalment, sapli-
ca anestsia local, per en general aquest examen no produeix molsties
ni cicatrius. El punt de punci sol estar guiat amb raigs X o ecografies.
Bipsia per llevabocins. Consisteix en prendre una mostra profunda mit-
janant un instrument que extrau un petit cilindre del teixit que es vol
analitzar. Desprs dadministrar anestsia local, es fa girar linstrument
sobre la superfcie de la pell fins a arribar a la capa subcutnia.
2.10. Flasc de BAS.
40 40
5.2 > Tipus de mostres
Les mostres biolgiques que es poden obtenir sn les segents:
Orina. Les mostres dorina han de ser recollides en un recipient net, sec
i de boca ampla i examinar-se dins de les dues primeres hores desprs de
la recollida (Figura 2.11).
Si lanlisi sha de retardar, la mostra ha de ser refrigerada, conservant-
se aix un temps no superior a les 48 hores des de la seva extracci.
Sang. En funci del tipus danlisi que es vulgui realitzar, la sang es
dipositar en tubs de vidre o plstic amb sistema de buit, estrils i her-
mtics, que poden o no contenir algun tipus dadditiu (Figura 2.12).
Els additius poden ser de dos tipus:
Gels. Que separen el cogul de sang del plasma per als estudis de subs-
tncies contingudes en el plasma: frmacs, ions, etc.
Anticoagulants. Citrat, heparina o EDTA (etilen-diamina-tetra-actic),
quan es vol estudiar la coagulaci de la sang, cllules, etc.
Les mostres de sang enviades amb anticoagulants han de ser analitzades
immediatament a la seva extracci. Es poden conservar durant 24 hores
com a mxim a una temperatura dentre 4-8
o
C.
Els tubs sense anticoagulants no necessiten refrigeraci si sn analitzats
abans de 24 hores des de la seva extracci.
Noms es pot congelar el srum net (un cop separades les cllules san-
gunies) sense cogul per a una anlisi posterior.
Els estudis microbiolgics de sang (hemocultius) es realitzaran en flas-
cons especials que contenen medis de cultiu per al desenvolupament
dels agents patgens i la seva posterior identificaci al laboratori, en cas
de ser-hi presents. Les mostres es remetran immediatament al laborato-
ri i, en cas que no poguessin ser analitzades immediatament, es conser-
varan en una estufa a temperatures dentre 35-38
o
C.
2.11. Envs dorina.
2.12. Envs de sang.
2.13. Flasc dhemocultiu.
41 41
Les mostres per a gasometries (anlisis de gasos arterials o venosos)
shan denviar al laboratori abans que transcorrin 20 minuts i preferible-
ment refrigerades (Figura 2.14).
Femta. Les anlisis de femta es realitzen fonamentalment per determi-
nar la presncia de parsits, sang o grmens (coprocultiu).
Per a lestudi microbiolgic (coprocultiu), o determinaci de sang en
femta, sutilitza un flasc net, sec i de boca ampla, a ligual que en la
recollida dorina.
Per a la determinaci de presncia de parsits, sutilitzen contenidors
especials (Figura 2.15).
Esput. Lobjectiu principal de lestudi de lesput s la determinaci de la
presncia de microorganismes en la via aria inferior.
La mostra ser recollida pel propi pacient en un recipient de plstic mit-
janant tcnica estril i es remetr al laboratori immediatament. Si no
fos possible, es conservar al frigorfic entre 4-8
o
C durant un temps sem-
pre inferior a 24 hores.
Exsudats. Els exsudats presents en qualsevol part del cos sanalitzen
fonamentalment amb finalitats microbiolgiques.
Les mostres es recullen impregnant lexsudat en turundes de cot est-
rils i es guarden al recipient adequat, amb medi de cultiu o sense (Figu-
ra 2.16).
Lquid cefaloraquidi (LCR). El LCR es recull quan existeix sospita de
malalties del sistema nervis central. Es recull mitjanant punci lum-
bar, en tres tubs de vidre o plstic estrils (estudis de bioqumica, anato-
mia patolgica i microbiologia) (Figura 2.17).
El seu enviament al laboratori ha de ser immediat quan es tracti destu-
di microbiolgic. En cas que no fos possible, cal conservar la mostra en
estufa a 35-38
o
C.
2.14. Xeringa de gasometria.
2.15. Para-Pak per determinar la presncia de parsits a la femta.
2.16. Tub.
2.17. Tub per a la recollida de LCR.
42 42
6 >> Proves funcionals
Les proves funcionals sn les que estudien el funcionament o el
comportament de certs rgans o sistemes en condicions normals o
desfor. Entre altres, podem destacar:
Pulsioximetria
Consisteix en laplicaci duna pina amb un sensor ptic en un dit o
lbul de lorella, el qual, connectat a un aparell denominat pulsioxmetre,
detecta tant el percentatge doxigen unit a hemoglobina que circula per
un capillar arterial com la freqncia cardaca. Ens informa del percentat-
ge de saturaci doxigen arterial (Figura 2.18).
s una tcnica senzilla, de baix cost i indolora que ens avisa de forma rpi-
da i preco de qualsevol alteraci a nivell respiratori.
Espirometria
Aquesta prova mesura els volums daire o ventilaci pulmonar que el
pacient s capa de mobilitzar durant la respiraci normal i forada. Es
realitza sollicitant al pacient que respiri en una mascareta ajustada her-
mticament a la cara i connectada a uns aparells denominats inspirme-
tres.
Prova desfor o ergometria
Lergometria consisteix en sotmetre el pacient a un esfor gradual (en bici-
cleta o en una cinta de crrer) monitoritzant, al mateix temps, el seu
ritme cardac mitjanant un electrocardiograma continu. Registra lapari-
ci o no de signes de dolor angins o canvis en lactivitat elctrica del cor
en sotmetrel a aquest esfor.
s una de les primeres proves diagnstiques a qu se sotmet un pacient
quan se sospita que pot patir una cardiopatia isqumica.
Audiometria
Laudiometria consisteix en la medici de lagudesa auditiva mitjanant la
utilitzaci dun audmetre.
Per a la correcta realitzaci de la prova, s necessari que no existeixin
sorolls externs que distreguin o entorpeixin la capacitat auditiva que es
vol mesurar en el pacient, per la qual cosa es realitza en cambres insono-
ritzades i transmetent al pacient els senyals auditius que volem que detec-
ti a travs duns cascos.
Agudesa visual
Es tracta duna prova senzilla que consisteix en collocar el pacient a una
distncia fixa duna srie de lmines denominades optotipus. Aquestes
lmines disposen de lletres i/o figures de diferent mida i contrast. El
pacient ha de reconixer les figures tapant-se alternativament cada ull.
Per a realitzar aquesta prova en nens que no saben llegir, susen lmines
amb dibuixos que puguin reconixer (Figura 2.19).
2.18. Pulsioxmetre.
2.19. Optotipus per a adults i per a
nens.
43 43
7 >> Funcions de lauxiliar dinfermeria en les
proves diagnstiques
En lnies generals, els auxiliars dinfermeria collaboren amb el personal
sanitari (metge i/o infermer) en la realitzaci i extracci de les proves diag-
nstiques (Figura 2.20).
Entre les seves funcions, podem destacar:
Recepci dels pacients.
Enviament dels volants de les proves als serveis corresponents.
Preparaci i collocaci dels materials necessaris per a les diferents pro-
ves, aix com comprovaci que el material estigui en perfecte estat des-
terilitat per al seu s.
Ajuda al personal auxiliar sanitari titulat en les atencions als malalts,
aix com en lobtenci de mostres o en la realitzaci de proves.
Preparaci del pacient per a la realitzaci de les proves:
Subministrar contrastos per via oral o rectal.
Rasurar les zones necessries per a les proves.
Administrar dietes especials en els dies previs.
Recollida dels materials usats:
Realitzar la neteja dels materials quan procedeixi, segons protocol.
Enviar al servei desterilitzaci, segons indicacions del fabricant.
En general, totes les activitats que, sense tenir un carcter professional
sanitari, faciliten les funcions del metge i de la infermera.
A ms de lesmentat anteriorment:
Al servei de radiologia:
- Ajudar en la preparaci dels
xasss radiolgics, aix com al
revelatge, classificaci i distri-
buci de les radiografies i a la
preparaci dels aparells delec-
tromedicina.
- Ajudar a posicionar el pacient
en la postura adequada per a
la prova.
En la realitzaci dEKG:
- Ajudar en la collocaci dels
elctrodes.
Respecte de les proves biolgi-
ques:
Controlar les existncies de
material de recollida de mos-
tres.
Conservar les mostres de la
forma ms convenient fins al
seu enviament a laboratori.
Enviar les mostres degudament
etiquetades juntament amb els
seus volants. 2.20. Els auxiliars collaboren amb el personal sanitari en la realitzaci de les proves
diagnstiques.
44 44
Idees clau
PROVES
DIAGNSTIQUES
Diagnstic
per la imatge
Ultrasons-ecografia
Estudis biolgics
Estudis per
impulsos elctrics
Visualitzaci
directa-endoscpia
Radiacions
electromagntiques
Exploraci
Proves funcionals
Funcions de lauxiliar
dinfermeria
EKG
Ionitzants:
- Rx
- TAC
- Nuclears
No ionitzants:
- RMN
Interrogatori
Examen fsic
Activitats finals
45 45
.: CONSOLIDACI :.
1 Amplia informaci sobre lanamnesi i realitza un esquema amb els apartats ms importants i la infor-
maci que ha de recollir.
2 Investiga sobre les aplicacions actuals del PET i el SPET. Busca el reglament de Protecci Sanitria con-
tra Radiacions Ionitzants (Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol) i realitza un resum de les mesures que hi
apareixen.
3 Investiga sobre els diferents tipus destudis que es poden realitzar amb sang i realitza un quadre amb
els valors normals de les proves sangunies ms habituals.
.: APLICACI :.
1 Busca informaci sobre el paper de lauxiliar dinfermeria en lexamen fsic del pacient.
2 Busca imatges de proves radiogrfiques de diferents rgans i realitza un dibuix amb les seves siluetes.
3Busca imatges de tomografies axials computaritzades de diferents rgans i compara-les amb les imatges
de radiografies simples de lexercici anterior. Realitza un quadre amb les diferncies entre els dos tipus de
proves.
4 Investiga sobre les posicions ms habituals per realitzar una radiografia simple.
5 Realitza un esquema amb les posicions ms habituals per realitzar estudis radiogrfics de cada part del
cos (trax, abdomen, cap, coll, braos i cames).
6 Busca informaci sobre els smbols de seguretat sobre radiacions.
7 Investiga sobre les imatges ecogrfiques i compara-les amb les de les radiografies.
8 Pregunta en el teu entorn familiar o damics si a alg li han fet algun estudi endoscpic. Pregunta sobre
com es van sentir durant la prova, les molsties, etc. Debateu a classe de quina manera es pot ajudar un
pacient perqu les proves endoscpiques siguin ms ben tolerades.
9 Busca informaci sobre les corbes de lEKG. Esbrina el perqu dels seus traos i el seu possible signifi-
cat.
10 Busca informaci sobre laudiometria i lagudesa visual. Realitza un quadre amb les indicacions als
pacients per a la seva correcta realitzaci.
11 Identifica per a qu es fan servir els segents flascons de recollida de mostres:
a b c d e f g h
46 46
Cas final
Funcions de lauxiliar dinfermeria en les proves diagnstiques
Pacient de 32 anys, dona, ingressada a la planta de Medicina interna per patologia infecciosa dorigen
desconegut.
A lingrs presenta febre de 39 C, amb la resta de constants normals.
Conscient, orientada i collaboradora. Bona coloraci de pell i mucoses.
Se li demanen les proves segents:
Radiografia simple de trax.
Ecografia abdominal.
TAC de trax i abdomen.
Anlisi de sang (bioqumica, coagulaci i cultius).
Realitza un esquema amb les funcions de lauxiliar dinfermeria en relaci amb aquestes proves diagnstiques.
Soluci
Radiografia simple de trax i TAC de trax i abdomen:
En ambds casos, es tracta de proves amb radiacions ionitzants, per la qual cosa caldr preguntar a la
pacient si existeix la possibilitat que estigui embarassada. En cas de dubte, shaur dinformar la infer-
mera responsable.
Cursar els volants al servei de radiologia, i anotar dia i hora de la data assignada.
Comprovar si ha de seguir algun tipus de preparaci prvia a la prova: dieta, nema de neteja, etc.,
per al TAC dabdomen.
Si en el protocol aix sindica, acompanyar la pacient en el seu trasllat al servei de radiologia el dia de
la prova.
Ecografia abdominal:
Cursar els volants al servei corresponent.
Comprovar si s necessari algun tipus de preparaci, com retenir lorina abans de la prova o la necessi-
tat daplicar algun nema de neteja.
Ajudar la pacient a posicionar-se en la postura adequada per a la prova.
Preparar el material necessari, gel conductor, draps, gases, etc.
En finalitzar la prova, netejar i acomodar la pacient.
Recollir i netejar el material.
Anlisi de sang:
Preparar els volants.
Retolar els flascons adequats per a cada tipus danlisis (bioqumica, coagulaci i cultius).
Ajudar la infermera en lextracci de les mostres.
Portar les mostres als respectius laboratoris. En cas de no poder enviar les mostres immediatament, con-
servar-les de la manera ms adequada:
La sang per a estudi de coagulaci en nevera a 4-8 C, ja que cont anticoagulants. No ms de 24
hores.
La sang per a bioqumica es pot mantenir a temperatura ambient. No ms de 24 hores.
Les mostres per a cultiu es mantindran en estufa a 35-38 C fins al seu trasllat al laboratori.
REVISTA SANITRIA
1 Busca informaci sobre els contrastos ms usats en radiologia.
Activitats
JA S POSSIBLE VEURE SI EL RISC
DUN INFARTS IMMINENT
E
l mer fet de tenir obs-
trucci arterial (ateros-
clerosi) no s suficient
per determinar el risc
de patir un infart de
miocardi. A ms, cal determinar
si les plaques ateromatoses que
tanquen el vas sn estables o, per
contra, sn vulnerables i corren el
risc de desprendres i de formar
un trombe.
Per aquest motiu, existeix des de
fa anys un inters per desenvolu-
par mtodes que permetin deter-
minar la consistncia daquesta
lesi que es forma a lendoteli vas-
cular i, en conseqncia, calcular
amb la major exactitud possible
les possibilitats de patir un pro-
blema cardiovascular.
En aquest sentit, lequip dinvesti-
gaci de lHospital Mont Sina de
Nova York (EUA), entre els quals
figuren lexpert en imatge Zahi
Fayad i el cardileg espanyol
Valent Fuster, ha experimentat
amb un procediment que permet
avanar en aquesta direcci i les
seves troballes shan publicat a la
revista Nature Medicine.
Des de fa temps, se sap que la con-
centraci de macrfags (cllules
del sistema immunitari que
juguen un paper fonamental en
el procs inflamatori) s determi-
nant a lhora destablir lestabili-
tat de la placa dateroma.
Daquesta manera, com major
sigui la concentraci daquests
agents en la lesi, ms probabili-
tats hi ha que lembolcall que
envolta el tamp vascular es tren-
qui i es produeixi una obstrucci
completa (linfart).
Els cientfics van usar un escner
TAC i un nanoagent de contrast
fluorescent, denominat N1177,
per injectar-lo a un grup de
conills de laboratori (es van esco-
llir aquests animals perqu el
paper dels macrfags i levoluci
de les lesions aterosclertiques
sn similars a les dels humans).
En una primera fase dinvestiga-
ci, duta a terme in vitro, es va
observar que, efectivament, el
N1177 era un bon marcador per
als macrfags (aix doncs, es veien
millor en la pantalla de lescner).
s a dir, aquest tint fluorescent
era absorbit per les cllules proin-
flamatries.
En la segona part del treball, es va
observar que en les plaques date-
roma amb gran presncia de
macrfags existien signes dinfil-
traci; s a dir, que la capa que
recobreix el cmul ateromats
estava essent penetrada pels
macrfags i era ms susceptible
de desprendres. A ms, la tcni-
ca descrita podria tenir mltiples
aplicacions, escriuen els autors.
Ajudaria a la prevenci i al diag-
nstic destats patolgics, no
noms laterosclerosi, sin tamb
infeccions o processos autoimmu-
nes; tamb es podria usar per diri-
gir medicaments de manera espe-
cfica, alliberant-los en els teixits
malalts i provocant el mnim
dany sistmic possible, resumei-
xen.
Un altre avantatge s que es tracta
duna tcnica no invasiva, una
cosa molt important en cas que la
lesi sigui inestable, ja que un
mtode ms agressiu podria pro-
vocar la ruptura de la placa.
Tot i aix, aquestes proves reque-
reixen la injecci de radiofr-
macs, fet que pot ser perjudicial
quan cal repetir-les tot sovint.
Font: El Mundo
La combinaci dun radiofrmac i un escner permet establir
si la placa dateroma corre perill de trencar-se
INFART
SUMARI
n
Composici dels
medicaments
n
Vies dadministraci
de medicaments
n
Classificaci
farmacolgica
n
Administraci de
medicaments
Teraputica farmacutica
u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Descriure les vies dadministraci dels medicaments.
Administrar medicaments per diferents vies.
Identificar les parts duna prescripci farmacolgica.
Conixer els diferents elements de ladministraci
de fludoterpia.
49 49
Unitat 3 - Teraputica farmacutica
1 >> Introducci
Les primeres dades de sistematitzaci de medicaments es deuen a lempe-
rador xins Shen Nung (3000 a.C.), per el primer compendi de frmules
farmacolgiques apareix a Nippur sobre una tauleta sumria (2000 a.C.).
Ms tard, Hipcrates relaciona la malaltia amb una causa natural, i Cels i
Gal recopilen les frmules ms conegudes fins aleshores.
El gran aven de la Farmacologia cientfica es produeix al segle XIX, quan
Pasteur descobreix substncies en la lluita contra malalties infeccioses.
Buchheim estudia lacci dels medicaments de forma experimental i
durant els segles XX i XXI es descobreixen medicaments, sinttics o no, que
proporcionaran un aven en la lluita de lhome contra la malaltia.
Definicions
Abans de comenar, conv tenir clars una srie de conceptes:
Frmac. Substncia biolgicament activa capa de modificar el metabo-
lisme de les cllules sobre les quals fa efecte amb finalitats diagnsti-
ques, teraputiques o preventives.
Medicament. Substncia medicinal de composici natural o qumica,
que presenta propietats curatives o preventives enfront de malalties
humanes o animals. O b, tot producte que es pot administrar amb la
finalitat destablir un diagnstic mdic o de restaurar, corregir o modi-
ficar les funcions orgniques de lhome.
Medicaments essencials. Sn els que satisfan les necessitats datenci de
salut a gran part de la poblaci a preus accessibles per a la comunitat i
els individus.
Medicaments genrics. Sn els que tenen la mateixa composici qualita-
tiva i quantitativa en principi actiu i igual forma farmacutica que el
medicament original, tot i que es troben a la venda a preu menor. Tenen,
per tant, la mateixa eficcia teraputica, seguretat i qualitat que el
medicament original. Sidentifiquen amb sigles EFG (especialitat farma-
cutica genrica).
Prescripci dun medicament. s
lordre escrita per part dun metge i
destinada a preparar o administrar
un frmac.
Farmacologia. Cincia que estudia
les interaccions de les substncies
qumiques amb els sistemes biol-
gics, les propietats i els efectes dels
frmacs.
Biodisponibilitat. Quantitat dun fr-
mac inalterat (sense metabolitzar)
que passa a la circulaci sistmica,
rgans i teixits per produir lefecte
teraputic desitjat.
Cels i Gal:
Cels: va classificar els medicaments
segons els seus efectes, en simples i
compostos, i va ser un eminent investi-
gador en antdots de verins. s conside-
rat un gran tractadista per lelevat
nombre de medicaments que va des-
criure.
Gal: va fer una recopilaci de frmu-
les farmacutiques amb plantes fins
aleshores conegudes. Fundador de la
polifarmcia, va millorar i simplificar
les frmules de la seva poca. Va citar
adulteracions de drogues indicant com
aconseguir-les. Va obtenir emplastre de
plom i utilitzava cpsules per a ladmi-
nistraci de medicaments desagrada-
bles.
3.2. Pot utilitzat en farmcia per
contenir preparats farmacutics.
3.1. Farmacopea. Normativa publica-
da per cada Estat sobre la preparaci
i dispensaci de medicaments.
50 50
2 >> Composici dels medicaments
Els medicaments estan formats per tres elements:
Principi actiu. Substncia que confereix lacci teraputica al medica-
ment.
Excipient. Substncia que proporciona la consistncia, forma o volum a
les preparacions farmacutiques per a la seva fcil administraci o
absorci, per que s inactiva des del punt de vista teraputic. Per exem-
ple, la sacarosa, que t un sabor agradable, s higroscpica (capta aigua)
i susa per facilitar la dissoluci dels comprimits.
Forma farmacutica. Forma que adopten les substncies medicinals i els
excipients per constituir un medicament.
3.3. Prestatgeria amb frmacs.
Forma farmacutica = principi actiu + excipient
Presentacions de formes farmacutiques
Presentaci Caracterstiques
Comprimit
Frmac en pols que es comprimeix per dotar-lo duna
consistncia adequada.
Crema
Preparaci farmacutica cosmtica o teraputica
semislida per a s extern. Selimina fcilment amb
aigua, s a dir, tenen un efecte evanescent.
Cpsula
Embolcall, generalment de gelatina, que es dissol a
lestmac perqu salliberi medicament al tub digestiu.
Gel
Medicament en forma de soluci, suspensi o emulsi ds
extern amb efecte refrescant.
Xarop
Frmac amb principi actiu dissolt en una soluci aquosa
ensucrada.
Loci
Preparacions lquides o semilquides amb un o ms
components actius en un vehicle apropiat.
vul
Medicament que allibera el principi actiu en contacte amb
les mucoses vaginals.
Colliri Soluci estril per a administraci per via oftlmica.
Pomada
Preparat semislid tou i administrat per via tpica i que
no cont aigua en la seva composici.
Supositori Medicament que sintrodueix per via rectal.
Soluci aquosa Un o dos frmacs dissolts en aigua.
Aerosol
Soluci bactericida o bacteriosttica finament
pulveritzada per poder-la inhalar.
Abreviatura
de presentacions
farmacutiques
Cap.
Comp.
Elix.
Gt.
Inj.
Xar.
Loc.
Pom.
Sol.
Sup.
Taul.
Cpsula
Comprimit
Elixir
Gotes
Injecci
Xarop
Loci
Pomada
Soluci
Supositori
Tauleta
EHMIOCunitat03_EHMIOC03p048-077 20/07/10 14:40 Pgina 50
51 51
3 >> Farmacocintica
La Farmacocintica estudia el comportament o la resposta del
medicament pel que fa a la seva alliberaci, absorci, distribuci,
metabolitzaci i excreci en lorganisme.
Com ja hem vist, un medicament, des que s administrat i entra a lorga-
nisme fins que sexcreta, segueix una srie de processos que shan descrit
en lanomenada srie LADME.
Procs que pateix el medicament des que entra a lorganisme
Etapes de la srie LADME:
1. Alliberaci. Procs que permet que el principi actiu del medicament
quedi lliure per poder-se absorbir a lorganisme.
2. Absorci. s el procs pel qual el frmac administrat sincorpora al
torrent sanguini.
La velocitat dabsorci s el nmero de molcules dun frmac que sab-
sorbeixen en una unitat de temps.
3. Distribuci. El frmac absorbit arriba a la circulaci sangunia i s dis-
tribut per lorganisme travessant les membranes cellulars per difon-
dres fins als rgans o teixits on exerceix la seva acci.
La dissoluci de les molcules del frmac en el plasma sanguini pot ser
de forma lliure del frmac o mitjanant la seva uni a protenes plas-
mtiques.
Quan un frmac est unit a protenes no travessa la paret capillar ni
produeix efecte farmacolgic.
3.4. Administraci dun aerosol a una nena.
Medicament Alliberaci Absorci Distribuci Metabolitzaci Excreci o Eliminaci
52 52
4. Metabolitzaci o biotransformaci. Els frmacs pateixen transforma-
cions per facilitar la seva assimilaci, inactivaci o excreci.
En aquests processos intervenen les enzimes transformadores que es
troben principalment en el fetge i, en menor proporci, en rgans com
el rony, el tub digestiu o la sang.
5. Excreci o eliminaci. Procs pel qual sn expulsats un frmac i els seus
metablits actius o inactius des de lorganisme a lexterior.
Els frmacs sexcreten per les segents vies deliminaci:
Renal. s la via majoritria dexcreci. Per exemple, alguns antibitics.
Excreci biliar-entrica. El frmac metabolitzat al fetge passa al sistema
biliar, desprs a lintest i sexcreta per la femta.
Si, en arribar a lintest el frmac es reabsorbs, tornaria a la circulaci
entero-heptica i retornaria de nou al fetge. Per exemple, alguns barbi-
trics.
Excreci per la llet. En cas de
dones en situaci de lactncia a
nadons.
Els frmacs eliminats per aques-
ta via poden provocar reaccions
txiques en el lactant.
Excreci salivar. El frmac s
excretat per la saliva en molt
petita quantitat i es pot reabsor-
bir de nou si arriba al tub diges-
tiu.
Excreci per la suor. Aquesta via
s, en termes generals, poc signi-
ficativa.
Excreci pulmonar. Leliminaci
es produeix per la respiraci. Per
exemple, en el cas dels anestsics
generals.
3.5. Els frmacs pateixen transformacions per facilitar-ne lassimilaci.
Factors que modifiquen el metabolisme dels frmacs
Factor Caracterstiques
Edat. En nounats i ancians, la capacitat de metabolitzar est disminuda.
Sexe. Les dones tenen menor capacitat de metabolitzaci que els homes.
Dieta.
Els hbits alimentaris i la flora digestiva influeixen en el procs de
biotransformaci per les enzimes.
Farmacolgics. Dosis, vies dadministraci, etc.
Gentics. Poden determinar lactivaci i inhibici del metabolisme dels frmacs.
Patolgics.
Malalties heptiques, renals, etc., poden accelerar o retardar el metabolisme
dels frmacs.
53 53
4 >> Farmacodinmica
La Farmacodinmica s la cincia que estudia les accions i els efec-
tes propis de cada frmac sobre un sistema, rgan o teixit del cos
hum.
Lobjectiu daquesta cincia s descobrir les interaccions del frmac a
nivell molecular i les conseqncies derivades daquestes en lorganisme.
Els frmacs, desprs del procs dabsorci i distribuci, generen una res-
posta farmacolgica, la qual s estudiada per la Farmacodinmica.
Les accions farmacolgiques es classifiquen en dos grans grups:
Frmacs que exerceixen la seva acci a nivell local.
Frmacs que actuen a nivell sistmic o general.
5 >> Vies dadministraci de medicaments
La forma farmacutica dun medicament est relacionada ntimament
amb la via dadministraci.
Existeixen les segents vies:
Via oral. s aquella en qu el medicament singereix i sabsorbeix a tra-
vs del tracte gastrointestinal.
s la via ms utilitzada, per la seva seguretat i per ser ben acceptada pels
pacients (Figura 3.6).
Entre els inconvenients ms importants es troben sabor desagradable,
que pot produir irritaci gstrica, t una absorci lenta i no est recoma-
nada en pacients inconscients o amb confusi mental perqu pot pro-
duir asfxia.
Via sublingual. El frmac sadministra
sota de la llengua, on ha de romandre
fins que sarribi a producir la seva total
dissoluci.
La seva absorci s rpida, en tractar-se
duna zona molt vascularitzada.
Via respiratria (inhalatria). El frmac
sadministra en vies respiratries altes
en forma de gas, lquid o slid pulverit-
zat (s el cas dels inhaladors i nebulitza-
dors).
Via tpica. Parlem de via tpica per refe-
rir-nos als medicaments que sadminis-
tren directament sobre la pell i les
mucoses.
Els tipus de preparats farmacolgics per
administrar per aquesta via sn:
Dermatolgics. Frmacs aplicats sobre
la pell.
Instillacions o gotes. Frmacs aplicats
en orificis orgnics (bsicament nas,
oda i ulls).
3.6. Administraci dun medicament per via oral.
54 54
Via rectal. Les formes medicamentoses sintrodueixen al
recte. Aquests medicaments es presenten en forma de
supositoris i cpsules rectals de gelatina.
Est recomanada en pacients amb dificultat per empassar
o pacients inconscients.
Linconvenient s que labsorci per aquesta via s incom-
pleta, variable i lenta.
Via vaginal. El medicament sintrodueix a la vagina.
Aquests medicaments es presenten en forma dvuls, cre-
mes o tauletes vaginals.
Via parenteral. El medicament es diposita a lorganisme
travessant la pell o les membranes mitjanant agulles o
catters. T lavantatge de ser una via dabsorci molt
rpida.
Tipus dadministraci de medicaments per via parenteral:
Subcutnia. La injecci es realitza en els teixits adjacents a
la superfcie de la pell. Per ser una zona poc vascularit-
zada, labsorci i distribuci dels principis actius s lenta
(Figura 3.7).
Intradrmica. La punci es realitza a la dermis.
Intramuscular (IM). La punci es realitza entre les fibres dels msculs,
generalment en glutis, cames o bra.
Intravenosa (IV). El preparat farmacutic sintrodueix mitjanant
injecci a linterior de la vena i es diposita directament al torrent cir-
culatori.
Intraarterial. La punci es realitza en una artria. Sutilitza per admi-
nistrar contrastos radioopacs.
Radiopacs: substncia qumica que no
permet el pas dels raigs X a travs seu.
Sutilitzen diversos compostos radio-
pacs de iode per delimitar linterior de
cambres cardaques, vasos sanguinis,
etc. en una radiografia o radioscpia.
Vocabulari
Abreviatures de vies dadministraci
O Oral.
IM Intramuscular.
IV Intravenosa.
SC Subcutnia.
SL Sublingual.
R Rectal.
V Vaginal.
Abreviatures de pautes dadministraci
a.a.
Abans dels pats.
a.m. Al mat.
d.a. Desprs dels pats.
e.d.s. Esmorzar, dinar i sopar.
h. Una hora.
q.s. Quantitat suficient.
3.7. Administraci dun medicament per via parental.
A la pgina web www.portalfama.com,
podrs trobar estadstiques i institu-
cions associades relacionades amb els
medicaments.
Web
55 55
6 >> Classificaci farmacolgica
La classificaci dels frmacs es pot fer atenent a:
La seva composici.
El seu origen.
La seva acci.
El lloc de lorganisme on exerceixen en la seva acci.
Si els classifiquem en funci de laparell o el sistema on exerceixen la seva
acci, trobem:
Frmacs que actuen sobre laparell digestiu i el metabolisme
Anticids. Frmacs neutralitzants de la secreci cida gstrica.
Antiulcerosos. Afavoreixen el procs de cicatritzaci dlceres gstriques i
duodenals.
Espasmoltics. Provoquen una reducci del to muscular de la mucosa
gastroduodenal i retarden el trnsit intestinal.
Antiemtics. Frmacs que actuen sobre el centre regulador del vmit
inhibint nusees o el propi vmit.
Laxants. Frmacs que regulen i faciliten la defecaci de la femta.
Estimulen el peristaltisme a nivell de lintest prim i/o gruixut.
Astringents. Inhibeixen la motilitat intestinal (s a dir, les contraccions que
forcen el desplaament dels aliments a travs del conducte digestiu, la bilis
a travs del conducte biliar i lorina a travs dels urters).
Frmacs que actuen sobre la sang i els rgans hematopoitics
Antiagregants plaquetaris. Redueixen la capacitat dadhesi de les plaque-

tes i sn utilitzats per a la prevenci de patologies isqumiques, formaci
de trombes, etc.
Anticoagulants. Actuen inhibint la coagulaci de la sang i augmenten el

temps de coagulaci.
Fibrinoltics. Activen la fibrinlisi, que s un procs fisiolgic que destrueix

els coguls intravasculars.
Hemosttics. Medicaments que afavoreixen la coagulaci de la sang.

Frmacs que actuen sobre laparell cardiovascular
Cardiotnics. Augmenten la contractibilitat cardaca.
Antiarrtmics. Actuen normalitzant el ritme dels batecs cardacs i la fre-

qncia cardaca.
Hipotensors. Disminueixen la resistncia perifrica o el desgast cardac.
Vasodilatadors. Actuen augmentant el calibre arteriolar, augmentant el flux

circulatori i afavorint loxigenaci de teixits.
Frmacs que actuen sobre el sistema nervis central
Anestsics generals i locals.
Sedants. Produeixen relaxaci sense arribar a fer adormir el pacient.
Analgsics. Disminueixen o anullen la percepci de sensacions doloroses

sense provocar prdua de conscincia.
Antiepilptics. Anullen o espaien la freqncia de les crisis convulsives en

malalts amb epilpsia.
Antiparkinsonians. Actuen en la malaltia de Parkinson.
Antidepressius. Utilitzats per al tractament destats depressius.
Hipntics. Depressors del sistema nervis central lacci dels quals s pro-
duir un estat de son el ms semblant al son normal.
CNeurolptics: corregeixen trastorns psquics (per exemple, lesquizofrnia).

3.8. Classifiquem els frmacs en fun-
ci del lloc de lorganisme on exer-
ceixen la seva acci.
Sigles utilitzades
en els envasos dels
medicaments
ECM Especial control mdic.
EFG
Especialitat farmacutica
genrica.
EFP
Especialitat
farmacutica
publicitria.
DH Diagnstic hospitalari.
H s hospitalari.
TLD
Tractament de llarga
durada.
56 56
Frmacs que actuen sobre el sistema endocr
Insulina. Augmenta el consum de glucosa per part del fetge, el teixit adi-
ps i el mscul estriat per disminuir-ne la concentraci a la sang.
Estrgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels rgans

sexuals femenins, que provoquen el desenvolupament en la pubertat i el
mantenen en ledat adulta.
Andrgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels rgans i

carcters sexuals masculins.
Prostgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament de lendome-

tri.
Corticoesterodes. Frmacs amb efectes antiinflamatoris i acci sobre le-

quilibri hdric.
Frmacs que actuen sobre laparell locomotor
Antiinflamatoris i antireumtics.
Miorelaxants centrals. Frmacs que relaxen les fibres musculars.

Frmacs que actuen sobre laparell respiratori
Broncodilatadors. Provoquen la relaxaci de la musculatura llisa bronquial

augmentant aix el calibre dels bronquis.
Expectorants o fludificants. Fludifiquen lexpectoraci per facilitar-ne le-

vacuaci.
Antitussgens. Eliminen o alleugen la tos excessiva o irritant.

Frmacs antiinfecciosos
Antibitics. Substncies que actuen com a bactericides o bacteriosttics i

produeixen la destrucci total o la inhibici del desenvolupament de micro-
organismes infecciosos, sense que es produeixi afectaci cellular en lor-
ganisme en qu es produeix la infecci.
Antivirals. Indicats en afeccions produdes per virus.
Antifngics. Lesionen o destrueixen fongs com, per exemple, Candida albi-

cans.
Antisptics bacteriosttics o bactericides amb acci fungicida, antiparasi-

tria o virulicida aplicable a tots els ssers vius.
Quimioterpia antineoplsica
Quimioterpics antineoplsics. Medicaments que actuen enfront de les

cllules canceroses.
Diversos
Allrgens. Substncies que poden provocar reacci allrgica.
Tractament de lalcoholisme, tabaquisme.
Nutritius generals.
Agents de diagnstic.
Dirtics. Estimulen lexcreci renal daigua i electrlits. Actuen a nivell

renal i sutilitzen en insuficincies renals.
Srum. Preparats biolgics amb anticossos per a administraci per via

parenteral. Produeixen immunitat enfront de determinades infeccions.
Vacunes. Preparats que permeten lactivaci del sistema immune per fer
front a malalties greus o mortals.
Antdots. Sn medicaments que neutralitzen lacci dun txic o dun medi-

cament.
Tuberculosi
s una malaltia infectocontagiosa cau-
sada pel microbi Mycobacterium tuber-
culosis, conegut com a bacil de Koch.
El Govern aprova la inclusi
de nous smbols de
seguretat en els envasos
dels medicaments
Smbols antics que encara
es mantenen
Dispensaci subjecta a
prescripci mdica.
Dispensaci amb recepta
oficial destupefaents.
Annex I.
Medicaments que
continguin substncies
psicotrpiques. Annex I.
Medicaments que
continguin substncies
psicotrpiques. Annex II.
Conservaci
en frigorfic.
Caducitat inferior
a 5 anys.
Smbols que apareixeran
ben aviat
Medicaments que poden
reduir la capacitat de
conduir o de manejar
maquinria perillosa.
Smbol de gas medicinal
inflamable.
Medicaments
que poden produir
fotosensibilitat.
Smbol internacional
de radioactivitat.
Smbol de gas medicinal
comburent.
57 57
7 >> Administraci de medicaments
Per administrar un medicament prviament, cal fer una srie de compro-
vacions generals:
Comprovar la caducitat dels medicaments, tenint en compte que en
alguns la caducitat canvia un cop obert lenvs.
Comprovar el nom del pacient, el nom del medicament, la dosi, la via
dadministraci i lhorari dadministraci.
Preparar la safata de medicaci fora de la vista del pacient.
En cas de dubte, error o no entendre b una ordre, informar a qui pro-
cedeixi segons protocol del centre sanitari.
Comprovar per segona vegada que sn el medicament i la dosi prescrits.
Protegir el llit per xopadors, quan procedeixi.
Administrar la medicaci primer als pacients que collaboren i desprs,
als que necessitin ajuda.
7.1 > Administraci de medicaments per via oral
Administraci de medicaments per via oral
Consisteix en administrar medica-
ments a un pacient per la boca.
Factors que shan de tenir en compte
abans dadministrar medicaments per
aquesta via:
Capacitat del pacient per prendre la
medicaci.
Possibilitat de vmits o diarrea que en
desaconsellarien la utilitzaci.
Allrgies.
Material:
Medicaci.
Ronyonera o safata.
Guants opcionals.
Envs graduat (lquids) o no gra-
duats, on es diposita la medica-
ci.
Targetes de medicaci.
Material per administrar el medi-
cament.
Vas amb aigua, suc o lquids com-
patibles amb la medicaci del
pacient (Figura 3.9).
Tcnica
3.9. Xarop i envs graduat.
58 58
1 Has dadministrar un medicament per via oral a un pacient que est inconscient. Quin procediment
seguiries?
7.2 > Administraci de medicaments per via sublingual
Administraci de medicaments
per via sublingual
Consisteix en ladministraci de medi-
caments mitjanant la seva collocaci a
la part inferior de la llengua, per a la seva dissoluci i absorci per la mucosa sublingual. Lexemple ms
caracterstic s la nitroglicerina, indicada per tractar processos dangina de pit, asma, etc.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants (opcional).
2. Comprovar la medicaci.
3. Explicar al pacient la tcnica advertint-lo que el medicament sha de dissoldre completament sota la llen-
gua i, per tant, no ha de tragar saliva fins a transcorregut 1 minut.
4. Collocar el medicament sota de la llengua del pacient o suggerir-li, si collabora, que ho realitzi ell
mateix.
5. Registrar observacions, possibles incidncies, medicament administrat, dosi i hora. Signar ladministraci
i retornar la targeta de medicaci a larxiu, segons el protocol.
Material: guants (opcionals), targeta de medicaci,
ronyonera i medicament.
Tcnica
Protocol:
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants (opcional).
2. Comprovar i preparar els medicaments en el vas per a la seva administraci depenent de si sn slids,
lquids o de dosi nica i dipositar-lo a la turunda.
3. Explicar al pacient la tcnica o medicament que li administrarem.
4. Posicionar el pacient de forma adequada (Fowler), tenint en compte les possibles contraindicacions.
5. Administrar els medicaments segons els protocols establerts.
6. Proporcionar aigua, sucs, etc., si no estan contraindicats per ajudar el pacient a poder empassar els
medicaments o emmascarar el mal gust dalguns medicaments.
7. Si un pacient t dificultat per tragar el medicament, se li suggerir que el colloqui a la part posterior
de la llengua al mateix temps que se li ofereix aigua. Aquest procediment facilita la degluci del medi-
cament.
8. No abandonar el pacient fins que hagi deglutit la medicaci completa. En cas de pacients sospitosos de
no haver pres la medicaci, intentar comprovar que ho han fet, suggerint-los obrir la boca per compro-
var-ho.
9. Registrar i signar ladministraci de la medicaci, dosi, hora, observacions, etc. Si no va poder ser admi-
nistrada, especificar-ne les causes. Retornar les targetes de medicaci a larxiu, segons el protocol.
59 59
Administraci de medicaments
per via tpica dermatolgica
Els medicaments dermatolgics es poden classificar en:
Liniments, locions, solucions (medicaments en estat lquid).
Ungents, cremes, pomades, gels (medicaments en estat
semislid).
Pols drmics (medicaments en estat slid).
Aerosols tpics.
Descripci: els medicaments dermatolgics i les instillacions sn els que ms freqentment sadministren
per via tpica.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.
2. Preparar el pacient i explicar-li el procedi-
ment que sutilitzar.
3. Rentar i assecar la zona a tractar, si proce-
deix.
4. Aplicar la medicaci tpica de:
Cremes o pomades. Collocar una quantitat
de crema o pomada segons pauta mdica
sobre laplicador, depressor, etc.
Locions. Agitar lenvs si est indicat, dipo-
sitar-les en una gasa i aplicar-les sobre l-
rea a tractar.
Si es tracta de liniments, aplicar-los realit-
zant un massatge suau a la zona afectada.
Aerosols. Agitar lenvs abans daplicar-los
a una distncia recomanada aproximada-
ment dentre 20 i 30 cm.
Pegats transdrmics. Aplicar a la zona ade-
quada, segons les instruccions daplicaci
(Figura 3.10).
5. Acomodar el pacient.
6. Treures els guants.
7. Registrar el tipus de medicament, dosi, hora-
ri dadministraci i zona daplicaci.
Observacions:
Possibles reaccions adverses del pacient a la medicaci.
Anotar incidncies derivades daquesta administraci.
Material:
Guants.
Gases.
Depressors linguals o aplicadors.
Ronyoneres
Srum fisiolgic.
Medicament.
Tcnica
3.10. Aplicaci dun pegat transdrmic.
7.3 > Administraci de medicaments per via tpica
60 60
Administraci dinstillacions oftlmiques
Els medicaments ms utilitzats en ladministraci oftlmi-
ca sn els colliris i les pomades.
Protocol:
1. Rentar-nos les mans.
2. Comprovar lordre, medicament, nmero de gotes i lull a
qu va destinada la medicaci.
3. Explicar al pacient la tcnica que realitzarem. Advertir, en cas que el medicament produeixi cossor,
picor, sensaci de vista borrosa, etc.
4. Collocar el pacient en posici de Fowler o decbit sup.
5. Posar-se guants estrils.
6. Administrar el colliri o pomada oftlmica:
Netejar lull amb soluci salina o solucions estrils.
Sha daplicar cap al lacrimal en direcci
de lextrem intern de lull.
Collocar el pacient amb el cap lleugera-
ment inclinat cap enrere i mantenir lull
del pacient obert, per tal de facilitar la ins-
tillaci. Si es tracta dun colliri, shaur
dinstillar al sac conjuntival inferior el
nmero de gotes exactes, mantenir lull
del pacient obert i tancar-lo a poc a poc
mentre realitzem un lleuger massatge, fins
que el colliri shagi distribut uniforme-
ment per lull (Figura 3.11).
Si apliquem una pomada oftlmica: pres-
sionar el tub de pomada oftlmica sobre
langle intern del sac conjuntival aplicant
la quantitat indicada a la pauta mdica.
Tancar lull del pacient i aplicar un suau
massatge per a la seva millor distribuci.
7. Amb una gasa estril, retirar el lquid o la
pomada que hagi quedat en excs, aix com
la de lexterior de lull.
8. Acomodar el pacient i observar les possibles
reaccions adverses i incidncies durant lad-
ministraci.
9. Registrar les incidncies, en cas que nhi
hagi, en la targeta de medicaci.
Observacions:
s important evitar fregar la crnia o el sac
conjuntival en aplicar la medicaci.
Tcnica
3.11. Administraci de gotes oftlmiques.
Material:
Guants estrils.
Medicament.
Srum fisiolgic.
Ronyoneres.
Gases estrils.
61 61
Administraci dinstillacions tiques
Els medicaments lquids que sinstillen en la cavitat auri-
cular es denominen gotes tiques. Sadministren en el con-
ducte auditiu extern.
Protocol:
1. Rentar-se les mans.
2. Collocar-se els guants.
3. Explicar al pacient la tcnica que li realitza-
rem.
4. Collocar el pacient en la posici de decbit
lateral per poder accedir a loda afectada o
b, si el pacient collabora, situar-lo assegut
amb el cap envers el costat de laplicaci.
5. Netejar el pavell auricular amb una gasa i
srum fisiolgic.
6. Administrar el medicament (el nmero exac-
te de gotes pautat), prviament temperat i
dipositat en el comptagotes.
Si el pacient s adult, sestira el pavell
auditiu cap amunt amb delicadesa i cap
enrere (Figura 3.12).
En nens menors de 2 anys, shaur destirar
les orelles amb suavitat cap avall per afa-
vorir lentrada del medicament i visualitzar
millor el conducte auditiu.
7. Recomanar al pacient que esperi 5 minuts
fins a retenir el medicament.
8. Registrar les observacions i les possibles inci-
dncies durant la tcnica, reaccions adverses
del pacient i evoluci.
9. Signatura per part del professional de la rea-
litzaci de la tcnica.
Observacions:
Saconsella eliminar les primeres gotes del
medicament en una ronyonera abans dadministrar-lo per a:
Netejar la cnula de lenvs de possibles microorganismes, evitant aix possibles contaminacions.
Controlar la velocitat de sortida del medicament per la cnula de lenvs i, daquesta manera, assegu-
rar-nos que administrem la dosi exacta de gotes prescrites pel metge.
No taponar loda amb cot, llevat que estigui indicat o pautat en el prospecte (el cot pot absorbir el
medicament el medicament reduint la dosi i, per tant, leficcia, produint resistncies en el cas dels anti-
bitics i disminuci de lacci teraputica).
Tcnica
3.12. Administraci de gotes tiques.
Material:
Guants estrils.
Medicament.
Ronyoneres.
62 62
Administraci dinstillacions nasals
Les instillacions nasals sn solucions aquoses de substn-
cies medicamentoses que sapliquen amb lobjectiu de dis-
minuir la congesti nasal i tractar processos inflamatoris o
infecciosos de la cavitat nasal.
Es poden aplicar en forma de gotes nasals o pulveritzaci
(aerosols).
Protocol:
2. Explicar al pacient la tcnica que realitzarem.
3. Demanar al pacient que renti les seves fosses nasals amb mocadors dun sol s.
4. Collocar el pacient en posici dassegut amb el cap en hiperextensi per afavorir lentrada del medica-
ment.
5. Carregar el medicament en el comptagotes o aplicador i administrar-lo dirigint-lo cap a la paret superior
de la cavitat nasal, pro-
curant no tocar amb la-
plicador la fossa nasal
del pacient.
Recomanar-li que inspiri
profundament (Figura
3.13).
6. Recomanar al pacient
que respiri per la boca i
que es mantingui en
reps durant 5 minuts
per afavorir labsorci
del medicament.
7. Registrar les observa-
cions i possibles incidn-
cies durant la realitzaci
de la tcnica.
8. Signar la realitzaci de la
tcnica.
Tcnica
3.13. Instillaci nasal.
2 Realitza amb un company la simulaci dadministraci de gotes tiques, oftlmiques, nasals i pomades
a un pacient que no collabora i est excitat. Com li explicaries el procediment i lintentaries convncer
sobre la importncia de la seva collaboraci?
Material:
Guants opcionals.
Ronyonera.
Registre en full de medicaci.
Medicament.
Gases o mocadors dun sol s.
Administraci incorrecta:
el frmac es mant a la
zona anterior.
Administraci correcta:
el frmac arriba a la zona
posterior.
63 63
7.4 > Administraci de medicaments per via respiratria
Els medicaments administrats per aquesta via actuen en laparell respira-
tori i estan indicats en el tractament de malalties com ara asma bronquial,
MPOC, infeccions pulmonars en pacients immunodeprimits, etc.
Avantatges i inconvenients de ls dinhaladors
Avantatges. Es necessiten petites dosis de frmac, que accedeixen direc-
tament a lrea afectada i que, en termes generals, presenten escassos
efectes secundaris.
Inconvenients. La tcnica daplicaci ha de seguir unes instruccions
molt precises, per no produir irritaci farngia i existeix la possibilitat
daplicar dosis incorrectes en no controlar el maneig de linhalador.
Tipus dinhaladors:
Inhaladors dosificadors pressuritzats. Consten dun cilindre o cartutx
que cont la medicaci i el gas i una vlvula dosificadora que allibera
una dosi prefixada en accionar-la.
Cambres dinhalaci o espaiadores. Dispositius que sinterposen entre la
boca del pacient i linhalador, per minimitzar els problemes de coordi-
naci entre lactivaci del sistema i la inspiraci del pacient. Presenten
diferents formes i mides i es realitzen en diversos materials. Aquestes
cambres susen amb una mascareta en pacients amb edats compreses
entre 0 i 3 anys i amb un broquet a partir daquesta edat (Figura 3.14).
Inhaladors de pols seca. Sn sistemes unidosi o multidosi que proporcio-
nen la dosi adequada del frmac. Tenen lavantatge que es necessita un
flux inspiratori ms baix que amb altres sistemes, cosa que permet
molta ms facilitat de maneig (Figura 3.15).
Sistemes de nebulitzaci. Els seus components sn:
Una font daire o oxigen (compressor o sistema central).
Un nebulitzador. Alguns tenen un microprocessador que adapta la
dosi del frmac a la inspiraci del pacient.
3.15. Inhaladors de pols seca. 3.14. Mascareta de nebulitzaci aplicada a un lactant.
64 64
Administraci de medicaments per via respiratria amb inhaladors pressuritzats
En aquests inhaladors fan servir gas per facilitar la sortida del medicament (Figura 3.16).
Protocol:
1. Rentar-se les mans, posar-se els guants i
collocar el pacient assegut.
2. Explicar la tcnica al pacient. Se li ha din-
dicar que respiri lentament i profundament
realitzant una aturada al final de la inspira-
ci.
3. Destapar, agitar el cartutx i collocar linha-
lador en posici vertical amb el broquet a la
part inferior, entre els dits ndex i polze
(Figura 3.16).
4. Espirar lentament i profundament.
5. Collocar el broquet del cartutx a la boca i
inspirar molt lentament.
6. En iniciar la inspiraci, accionar el disposi-
tiu (una sola vegada) i seguir inspirant len-
tament i profundament fins a omplir els pul-
mons.
7. Retirar el cartutx de la boca.
8. Tractar daguantar la respiraci un mnim de 10 segons.
9. Indicar al pacient que sesbandeixi la boca.
10. Netejar lequip.
11. Registrar ladministraci i les possibles incidncies.
Observacions:
Linconvenient dels inhaladors s la dificultat dalguns pacients per coordinar lactivaci de linhalador
amb la inspiraci.
s important informar el pacient sobre les instruccions ds, manteniment i neteja dels sistemes utilitzats
en la terpia inhalatria per evitar contaminar els equips i alterar els seus sistemes. Seguir les recomana-
cions especificades pel fabricant.
Material: inhalador pressuritzat, guants
opcionals i registre en full de medicaci.
Tcnica
A la pgina web http://db.separ.es/cgi-
bin/wdbcgi.exe/separ/separ2003.pkg_p
acientes.muestradoc?p_id_menu=1426,
trobars instruccions sobre ls dinha-
ladors.
Web
3.16. Inhalador dosificador pressuritzat.
Degut a la dificultat que presenten els pacients en la coordinaci per a ins-
pirar en el moment de laplicaci del frmac i en la posterior respiraci,
per tal daprofitar al mxim les dosis, en lactualitat es tendeix a recoma-
nar ls dels inhaladors pressuritzats amb cambres dinhalaci. En el cas
dels pacients peditrics, ls daquestes cambres s obligat, amb motiu de
la dificultat addicional que presenten aquests malalts, havent-se dusar
amb mascareta en els menors de tres anys.
65 65
Administraci de medicaments per
via respiratria a travs de cambres
dinhalaci
Sn aparells que faciliten ls dels inhaladors pressuritzats i que, a ms, tenen lavantatge de disminuir
la irritaci farngia.
Descripci: La cambra espaiadora augmenta la distncia entre linhalador i la boca del pacient. Aquest hi
pot respirar normalment, per la qual cosa se simplifica ls dinhaladors pressuritzats.
Protocol:
1. Passos un i dos com en tcniques anteriors.
2. Destapar i sacsejar el cartutx, collocar linhalador en posici vertical amb el broquet a la part inferior,
entre els dits ndex i polze.
3. Acoblar el cartutx a la cambra dinhalaci.
4. Espirar lentament i profundament.
5. Acoblar els llavis al broquet de la cambra inhaladora.
6. Accionar el dispositiu (premuda) una sola vegada.
7. Respirar a travs del broquet diverses vegades, per assegurar-nos que tota la dosi ha estat administrada.
8. Tractar daguantar la respiraci un mnim de 10 segons o el que aguanti el pacient.
9. Esbandir la boca.
10. Netejar el material prviament desmuntat amb aigua i sab i assecar.
Observacions: si, en netejar lequip, es detecten escletxes o mal funcionament, sha de llenar.
Material: inhalador, cambra dinhalaci i guants.
Tcnica
Administraci de medicaments per via
respiratria amb inhaladors de pols seca
Aquests dispositius estan desplaant els pressurit-
zats, degut al fet que no s necessari coordinar la
inspiraci del pacient amb lactivaci de linhalador i, per tant, el seu s s ms senzill i saprofita ms la
dosi aplicada.
Descripci: els ms utilitzats sn Aerolizer, Accuhaler, Turbuhaler i Novolizer. Cada dosi es diposita
al dispositiu de linhalador en realitzar la crrega.
Protocol:
1. Els passos 1 i 2 com en la tcnica anterior.
2. Destapar linhalador i carregar el dispositiu seguint les instruccions del fabricant.
3. Espirar lentament i profundament segellant els llavis sobre el broquet.
4. Inspirar de forma profunda aguantant la respiraci 10 segons.
4. Indicar al pacient que sesbandeixi la boca.
5. Netejar lequip i registrar les incidncies.
Material: inhalador i guant opcional.
Tcnica
66 66
3 A un pacient adult hospitalitzat se li ha prescrit una medicaci amb un inhalador cada 4 hores. Lauxi-
liar no segueix la pauta i li administra el doble de dosis cada 8 hores. Tindr el mateix efecte farmacolgic
per ser el doble de temps i el doble de dosis?
Administraci de medicaments per via respiratria amb nebulitzadors
Es tracta de dispositius dissenyats perqu el frmac sadmi-
nistri en forma daerosol i sapliqui en el tractament de malal-
ties respiratries, tant en lmbit hospitalari com en el domi-
ciliari, a travs duna mascareta especfica, proveda dun
dispositiu per aplicar medicaci inhalatria.
Protocol:
2. Mesurar exactament amb una xeringa o
comptagotes la dosi pautada i collocar-la a
la cambra del nebulitzador.
Diluir amb soluci salina segons pauta mdi-
ca.
3. Acoblar el nebulitzador a la mascareta, con-
nectar-la al sistema doxigen o compressor i
posar-lo en marxa.
4. Un cop comprovat que funciona el sistema,
ajustar la mascareta al pacient.
5. Realitzar inspiracions lentes i profundes fins
a esgotar la dosi.
6. En finalitzar ladministraci, retirar el siste-
ma.
7. Netejar i desinfectar lequip, prviament
desmuntat.
8. Realitzar la higiene bucal.
9. Registrar observacions i possibles incidncies.
Observacions:
- s freqent que alguns pacients pateixin
dispnea o acusin falta de gana si aquesta tcnica es realitza abans
dels pats.
Per aquest motiu, s convenient buscar el moment apropiat perqu
no es produeixin reaccions adverses.
- Sha de lliurar al pacient les instruccions escrites sobre la forma de
preparar i mantenir lequip.
Material: mascareta de medica-
ci inhalatria (Figura 3.17),
xeringa, 1 soluci salina.
Tcnica
3.17. Mascareta per a medici inhalatria.
Jokichi Takamine i Thomas Bell Aldrich
van allar, el 1901, ladrenalina de gln-
dules adrenals que, el 1929, es va usar
per primera vegada com a tcnica inha-
latria, en el tractament de lasma
bronquial.
67 67
Administraci de medicaments per via rectal
Per aquesta via podem administrar supositoris i qualsevol tipus dnema. Es pot utilitzar com a via alter-
nativa a la via oral si aquesta est desaconsellada.
Administraci de supositoris
Descripci: els supositoris sn formes farmacutiques slides que,
per la seva forma, consistncia i volum estan preparats per adminis-
trar-se per via rectal.
Protocol:
2. Collocar el pacient en decbit lateral esquerre o Sims.
3. Treure el supositori del seu envs i collocar-lo en una gasa.
4. Amb la m no dominant, separar el gluti per visualitzar lesfnter anal i amb laltra m, inserir el supo-
sitori lubricat en el recte del pacient, recomanant-li que respiri per la boca perqu es relaxi.
5. Amb els dits mitj i polze, ajuntar les natges fins a comprovar que el supositori no surt.
6. Netejar amb suavitat mitjanant una gasa les restes de lubricant.
7. Registrar les incidncies, el medicament administrat, dosi, hora i signatura del professional.
Observacions: a vegades, es recomana introduir el supositori per lextrem no punxegut si el pacient no
collabora, perqu aix s ms difcil expulsar-lo.
Si la consistncia fos molt tova, deixar el supositori al frigorfic uns minuts abans de la seva aplicaci.
Administraci de micronemes
Descripci: els micronemes susen quan interessa aplicar un volum
molt petit de medicament. Actuen en lalleujament simptomtic
del restrenyiment.
Tenen lavantatge que, en estar molt poc temps en lintest, gaire-
b no produeixen efectes secundaris.
Protocol:
2. Amb la m no dominant, separar el gluti per visualitzar lesfnter anal i, amb laltra m, introduir lapli-
cador del micronema en el recte del pacient, recomanant-li que inspiri profundament i espiri amb len-
titud per relaxar lesfnter anal.
El micronema sintrodueix sense el caputx, lubricat prviament.
3. Prmer suaument el tub fins a esgotar el medicament i retirar-lo sense deixar dexercir pressi en len-
vs perqu no aspiri el contingut.
4. Ajuntar les natges fins a comprovar que el micronema s retingut.
5. Netejar amb suavitat i amb una gasa les restes de medicament i lubricant.
6. Recollir lequip i rentar-se les mans.
7. Registrar les incidncies, en cas que nhi hagi.
Material: guants, supositori o
micronemes, lubricant i
tovalloles dun sol s o gases.
Tcnica
Material: micronema, gases,
guants i lubricant, ronyonera.
7.5 > Administraci de medicaments per via rectal
68 68
Administraci de medicaments per via vaginal
Els medicaments administrats per aquesta via sintrodueixen a la vagina. Les indicacions estan recomana-
des per la casa comercial, ja que, en molts casos, disposen dun aplicador o dispositiu que afavoreix la intro-
ducci a la vagina.
Els medicaments que sadministren per aquesta via sn generalment antisptics, espermicides, antifngics,
anestsics locals, hormones sexuals femenines, etc. En general, es presenten en forma de pomada, crema,
vuls, supositoris i tauletes vaginals.
Laplicaci daquesta medicaci es realitza habitualment amb la pacient en posici ginecolgica.
Tcnica
7.6 > Administraci de medicaments per via vaginal
7.7 > Administraci de medicaments per via parenteral
La finalitat daquesta terpia s subministrar solucions lquides a pacients
quan es pretengui restaurar lquids i electrlits a lorganisme. Tamb es fa
servir per administrar medicaci intravenosa.
Per usar aquesta via dadministraci, cal que el pacient tingui canalitzada
una vena per mitj dagulles, femelles, cnules o catters, tcnica que
corre a crrec de la infermera o el metge en funci del tipus de via que es
canalitzi.
Tipus de solucions lquides intravenoses ms freqents ds hospitalari
Srums energtics
Solucions isotniques de glucosa de concentraci al 5 %.
Solucions hipertniques glucosades al 10 % o 20 % i ampolles al 33 % o 50 %.
Srums electroltics
Soluci salina fisiolgica, clorur sdic al 0,9 %.
Soluci salina hipotnica al 0,45 %.
Soluci salina hipertniques concentrada al 3 %, 5 % i 7,5 %.
Soluci Ringer: barreges de soluci salina amb diversos ions.
Ringer-lactat.
Solucions mixtes Solucions glucosalines: a 1/3 i a 1/5.
Srums expansors del volum sangui-
ni; reposen volum en major propor-
ci que el lquid subministrat.
Albmina al 20 %.
Macromolcules (Hemoce, Macrodex, Rheomacrodex, etc.).
Solucions alcalinitzants Bicarbonat sdic: 1 molar i 1/6 molar.
Reposici delements sanguinis
Concentrat dhematies.
Plasma.
Plaquetes.
A la major part daquestes solucions es poden afegir diversos ions en fun-
ci de les necessitats del pacient.
69 69
Administraci de medicaments per via parenteral.
Sistema intravens
Els elements que necessitem per realitzar una perfusi de lquids endovenosos sn:
Peu de srum o peu de degoteig.
Soluci a perfondre.
Sistema de perfusi, format per les segents parts:
Dispositiu dinserci a la bossa de la soluci a perfondre.
Cambra de degoteig. Pot disposar duna vlvula daire, que t al seu interior un filtre antimicrobi i ser-
veix per evitar que, en sortir el lquid del recipient de la soluci, es faci el buit a linterior. Aquesta vl-
vula sha de mantenir sempre oberta en els recipients rgids (vidre i plstic dur) i opcionalment en els
flexibles, ja que aquests es collapsen, amb
la qual cosa no impedeixen la sortida del
lquid.
Sistema de connexi. s un tub allargat de
material flexible que uneix la cambra de
degoteig amb la connexi del pacient.
Sistema de regulaci de flux. La seva finali-
tat s regular la velocitat a qu volem per-
fondre el lquid. Va adossat al sistema de
connexi i ens permet controlar les gotes
per minut que passen al pacient.
Connexi amb el pacient. Pot tenir un adapta-
dor per pressi o per rosca.
Tipus de sistemes de perfusi
Els sistemes de perfusi es classifiquen en fun-
ci de la mida de sortida de la gota:
Sistemes de microdegoteig. La mida de la
gota (microgota) s tres vegades menor que la
gota del sistema normal. Un centmetre cbic
equival a 60 microgotes.
Sistema de degoteig (normal o normodego-
teig). s el sistema ms habitual. Amb aquest
sistema, un centmetre cbic equival a 20
gotes (Figura 3.18).
Sistema de macrodegoteig. Aquest sistema
dispensa una mida de gota major i susa ni-
cament en els sistemes de perfusi dele-
ments sanguinis, excepte en les plaquetes, ja
que els derivats sanguinis sn molt densos i
podrien obstruir els sistemes normals.
Posseeix un filtre a linterior de la cambra
perqu no passin al pacient coguls que shagin pogut formar en la bossa de sang. Per aix, no susa amb
les plaquetes ja que queden atrapades al filtre.
Tcnica
3.18. Sistema de degoteig.
Sistema de
connexi al
pacient
Sistema
de
connexi
Sistema
de
regulaci
de flux
Cambra de
degoteig
Dispositiu
dinserci Vlvula antibuit
amb filtre
antimicrobi
70 70
Regulador de flux. Es colloca opcionalment entre el sistema de srum i la via que tingui el pacient.
Controla la quantitat de lquid a perfondre en ml/h i t lavantatge de ser ms exacte i ms cmode
dusar que el regulador del sistema de perfusi.
En aquest tipus de dispositiu, el regulador del sistema de perfusi ha de romandre completament obert
(Figura 3.19).
Sistema de connexi mltiple. Permet connectar diversos sistemes de perfusi a una sola via.
Els sistemes de perfusi es colloquen entre la via i el regulador de flux.
El ms conegut s la clau de tres passos, per en lactualitat estan apareixent nous connectors daquest
tipus.
Bombes de perfusi. Sn aparells que controlen el ritme de degoteig a velocitat constant amb un siste-
ma de perfusi especial.
Sn ms segures que la resta dels sistemes de regulaci de flux.
Susen sempre amb medicacions o lquids que necessiten administrar-se amb gran exactitud.
Disposen dalarmes que avisen si el lquid no s perfs, si sacaba o si entra aire.
Igualment, permeten marcar una dosi prefixa-
da, interrompent la perfusi una cop assolida la
dosi.
Perfusi intravenosa
Muntar el sistema de perfusi, el regulador de
flux i el sistema de connexi mltiple.
Protocol:
1. Destapar el recipient que cont el lquid a
perfondre i desinfectar el tamp.
2. Connectar el dispositiu dinserci en el reci-
pient que cont la soluci.
3. Omplir la cambra de degoteig aproximada-
ment fins a la meitat de la seva capacitat
prement suaument la cambra.
4. Obrir les claus de pas permetent que el lquid
descendeixi per gravetat fins que surti per
lextrem del tub per purgar el sistema, asse-
gurant-nos que no quedin bombolles al siste-
ma.
5. Tancar la clau de pas.
6. Posar el protector a lextrem del tub.
Observacions: tant la venopunci com la connexi del sistema al pacient les realitza el DUE.
3.19. Perfusi endovenosa.
Material: sistema de fixaci, peu de
srum, sistema de perfusi, regulador de
flux, sistema de connexi mltiple i
bomba de perfusi (si s necessari).
Botella de
srum
Sistema de
degoteig
Regulador
de flux
Clau de tres
passos
71 71
Clcul de la velocitat de perfusi
Els sistemes de degoteig estndard proporcionen un volum d1 ml per
cada 20 gotes. En els sistemes de microdegoteig, lequivalncia s de 60
microgotes per ml, i en els de macrodegoteig o de sang 1 ml equival a 10
gotes.
1 ml = 20 gotes = 60 microgotes = 10 macrogotes.
Per perfondre un lquid al pacient en un temps indicat, cal calcular el
ritme de degoteig o velocitat de flux. El flux sexpressa en gotes per minut
(g/m) o millilitres per hora (ml/h).
Sistema de degoteig normal: nmero de gotes per minut = volum a per-
fondre (ml) x 20 gotes/ml dividit entre el temps total expressat en
minuts.
Sistema de microdegoteig: nmero de gotes per minut = volum a perfon-
dre (ml) x 10 gotes/ml dividit entre el temps total expressat en minuts.
Sistema de microdegoteig. Nmero de gotes per minut = volum a perfon-
dre (ml) x 60 gotes/ml dividit entre el temps total expressat en minuts.
Si el flux sexpressa en ml/hores: volum en millilitres hores = volum en
ml dividit entre el temps total en hores.
4 El metge prescriu al pacient del llit 340 el segent tractament:
Srum fisiolgic 500 cc en una via. Srum glucosat al 5 %: 250 cc c/3 en una altra via.
Calcula les gotes per minut de cada srum i quants srums hem de demanar a la farmcia per al cap de set-
mana.
5 El metge prescriu ladministraci dun degoteig a 10 gotes/minut c/4 h.
Quants cc hauran passat al cap de quatre hores?
Parts duna prescripci
1. Identificaci completa del pacient.
2. Nom del frmac (comercial o gen-
ric), dosis i hores dadministraci.
3. Via dadministraci.
4. Signatura de qui prescriu la medi-
caci.
5. Si una ordre no est clarament
escrita, els auxiliars dinfermeria
han de confirmar la pauta amb el
metge que lha prescrit per evitar
errors.
Emmagatzematge
de medicaments
Existeixen medicaments que, per la
seva composici, shan demmagatze-
mar en llocs especials i que assegurin
una protecci marcada per la Llei
(armaris amb clau) (Figura 3.20).
3.20. Farmcia dun hospital.
72 72
8 >> Errors de medicaci
Els errors de medicaci sn els incidents que poden (o no) produir
danys a un pacient per una utilitzaci inadequada dels medica-
ments.
Els errors en la medicaci es poden produir per part de:
El metge (prescriu el medicament).
El farmacutic (verifica i dispensa el medicament).
Lequip dinfermeria (transcriu i administra el medicament).
El pacient.
Els errors de medicaci poden ser de diferents tipus:
Administraci errnia del medicament.
Dosi, pauta o durada no adequada.
Conservaci inadequada.
Contraindicacions.
Errors de prescripci (el medicament prescrit o la dosi sn inadequats).
Interacci amb un altre o amb altres medicaments.
Caracterstiques personals del pacient, etc.
Per prevenir aquests errors de medicaci, cal seguir una srie de pautes:
Comprovar les ordres mdiques amb el full dadministraci de medica-
ments.
Comprovar les possibles allrgies medicamentoses.
Identificar el medicament que sadministrar: nom del frmac, dosi, via
i horari dadministraci.
Preparar el medicament abans dadministrar-lo.
Identificar el pacient a qui sad-
ministra el medicament mitjan-
ant dispositius identificatius o
braalets, o b preguntant-li el
nom, nmero de llit, via dadmi-
nistraci, etc.
Registrar ladministraci del fr-
mac immediatament desprs de
realitzar-la, indicant lhora exac-
ta dadministraci i les observa-
cions pertinents sobre la respos-
ta del pacient.
Signatura del professional sani-
tari que va realitzar ladministra-
ci.
Hi ha formats de registre on se
signa amb les inicials desprs de
cada medicaci administrada.
Si, malgrat totes les comprova-
cions, es produeix un error, sha
de notificar immediatament. 3.21. Els pastillers sn recipients que organitzen la medicaci. Sha demostrat que el seu s
disminueix el nombre derrors en ladministraci de la medicaci.
73 73
9 >> Toxicitat dels frmacs
Els frmacs poden produir reaccions indesitjables que afectin els diferents
sistemes de lorganisme produint alteracions digestives (vmits, diarrea,
etc.), heptiques, renals, cardiovasculars, hemtiques, etc.
Els efectes indesitjables es poden classificar en:
Efectes secundaris. Sn conseqncia de lacci farmacolgica del propi
frmac.
Efectes collaterals. Reaccions adverses en dosis habituals.
Teratogenicitat. Alteracions en lembri en administrar frmacs en
embarassades.
Tolerncia. Disminuci dels efectes dun frmac desprs dadministrar
dosis constants. Tamb es produeix quan lefecte produt s similar, tot
i augmentar la dosi o quantitat del frmac.
Addici. Recerca o consum compulsiu de substncies psicotrpiques o
un altre tipus de frmac.
Reacci idiosincrtica. Resposta no habitual del frmac associada a fac-
tors gentics.
Reacci allrgica.
10 >> Punt SIGRE: sistema integrat de gesti
i recollida denvasos
La seva funci s recollir, en un punt senyalitzat de les farmcies, envasos
i medicaments caducats o en mal estat susceptibles de provocar accidents.
Dipositant al contenidor els materials i medicaments evitem que selimi-
nin a les escombraries o per les condicions daigua i contaminen el medi
ambient.
Material que es pot dipositar al punt SIGRE (Figura 3.23):
Tots els medicaments que es vulguin eliminar juntament amb el seu
envs i prospecte.
Envasos buits procedents de medicaments.
Medicaments caducats.
A la pgina web www.portalfarma. com
podrs trobar informaci sobre els
medicaments, les estadstiques i les
institucions associades.
Web
3.22. Els frmacs poden produir efectes indesitjables.
3.23. Punt SIGRE en una farmcia.
74 74
Idees clau
Composici
- Principi actiu
- Excipient
Classificaci
- Per la seva composici
- Pel seu origen
- Per la seva acci
- Lloc on exerceix la seva acci
Fases farmacocintiques
- Alliberaci
- Absorci
- Distribuci
- Metabolitzaci
- Eliminaci
Vies dadministraci
- Oral
- Sublingual
- Respiratria (inhalatria)
- Tpica
- Rectal
- Genital
- Parenteral
Administraci
medicaments
MEDICAMENTS
Comprovacions
generals
- Nom del pacient
- Nom del medicament
- Dosis
- Vies dadministraci
- Horari dadministraci
- Caducitat
.: CONSOLIDACI :.
1 Relaciona correctament els smbols segents amb el seu significat corresponent:
EFG. 2 triangles.
Recepta destupefaents. Cercle buit.
Caducitat menor de 5 anys. Cercle ple.
Especialitats que necessiten recepta mdica. Especialitat farmacutica genrica.
2 Estableix lordre correcte en el procs segent relatiu als medicaments:
Medicaments. Alliberaci.
Metabolitzaci. Excreci.
Absorci.
3 Com administraries medicaments orals a una persona inconscient? Raona la teva resposta.
4 Per qu collocaries un pacient en posici lateral per a ladministraci dun supositori? Existeixen casos
en qu no es podria collocar en aquesta posici? Raona la teva resposta.
5 Realitza una taula amb les vies dadministraci de medicaments, les indicacions i els aspectes a tenir
en compte en cada cas.
6 Copia al teu quadern les comprovacions generals en ladministraci de medicaments. Marca les que
poden produir un error en ladministraci, si no se segueixen. Raona la teva resposta.
7 Amb lajuda de la segent pgina web www.respirar.org/portalpadres/inhaladores.thm, amplia els teus
coneixements sobre les tcniques correctes per a ladministraci de medicaments inhalats, amb els dife-
rents sistemes que podem trobar en el mercat.
.: APLICACI :.
1 Selecciona tres medicaments que es puguin administrar per via oral, tpica o rectal i, desprs de llegir
el prospecte, investiga la seva data de caducitat, indicacions i contraindicacions i reaccions adverses.
2 Prepara el material per a ladministraci de medicaments per via oral, rectal i tpica.
3 Com explicaries a un pacient que no hi pot veure el mecanisme dun inhalador?
4 Simula, amb lajuda dun maniqu, ladministraci de medicaments per les diferents vies autoritzades
als auxiliars dinfermeria.
5 Busca en pgines web relacionades amb el tema els possibles punts deliminaci de medicaments, aix
com les conseqncies que es produeixen en el medi ambient si seliminen sense control. Recopila fullets
informatius en farmcies sobre el punt SIGRE.
6 Busca en tres farmcies del teu municipi el punt SIGRE. Est visible? s igual en totes? Lutilitzen els
clients de les farmcies? Et sembla necessari aquest mecanisme deliminaci?
7 Calcula el ritme dinfusi en ml/H i en gotes/min, per a perfondre els segents srums en el temps pau-
tat:
1 500 cc en 24 h. 2 500 ml en 24 h.
500 cc en 12 h. 100 ml en 1 h.
Activitats finals
75 75
76 76
Cas final
Soluci
Comprovacions respecte de la medicaci:
1. Realitza primer una comprovaci prvia a ladministraci:
Medicament.
Dosi.
Via dadministraci.
Horari.
Allrgies del pacient.
3. Preparar el material necessari:
Safata.
Xarop prescrit i dosificador (segona comprovaci del medicament, dosi, via dadministraci i hora).
Lquids no contraindicats com sucs, aigua, etc.
Tovallons.
Preparaci de la medicaci pautada:
Preparar la medicaci segons el protocol descrit en ladministraci de medicaments per via oral:
Obrir el tap del xarop mantenint-lo a la m o deixant-lo en algun lloc net, per tal que no es contami-
ni.
Abocar al dosificador la dosi correcta, tapar letiqueta per no deteriorar-la i que sigui llegible.
Tancar i guardar convenientment lenvs.
Comprovaci del pacient:
1. Comprovar que el nivell de conscincia del pacient permet ladministraci de medicaci per via oral. En
cas de dubte, consultar amb la infermera.
2. Explicar el procediment al pacient.
3. Collocar el pacient en posici de Fowler si est enllitat o assegut, si no est contraindicat.
Administraci correcta del medicament:
1. Administrarem el xarop en el dosificador o en la cullera.
Sadvertir al pacient que el xarop t una olor i un sabor agradable i que ha de collaborar prenent la
dosi prescrita pel metge.
2. Se li proporcionar un tovall i, indicant quan pot obrir la boca, se li administrar el medicament.
3. En finalitzar, recollocar el pacient en la posici adequada.
4. Rentar-se les mans i treures els guants.
5. Registrar ladministraci i comunicar les possibles incidncies.
Administraci dun medicament per via oral. Per exemple, un xarop
Un pacient hospitalitzat per traumatisme sever t dificultat per veure-hi, se li ha pautat medicaci oral
i no collabora gaire.
Com actuaries?
EL CONSUM DANTIBITICS A ESPANYA.
LAUTOMEDICACI: CONSELLS
REVISTA SANITRIA
EL CONSUM DANTIBITICS A ESPANYA.
LAUTOMEDICACI: CONSELLS
Espanya es troba entre els pasos
europeus de major consum danti-
bitics i, com a conseqncia, de
major percentatge de soques bacte-
rianes resistents.
El major consum dantibitics no
sexplica per una major prevalena
dinfeccions susceptibles al nostre
pas en relaci amb altres pasos
del nostre entorn, sin que sutilit-
zen per tractar infeccions, com les
causades per virus, que no reque-
reixen ni responen al tractament
amb antibitics.
Ms dun 85% del consum danti-
bitics s extrahospitalari i una
gran part daquest locupa el tracta-
ment de les infeccions respiratries
tant en nens com en adults, que en
la majoria dels casos no requerei-
xen tractament antibitic en trac-
tar-se dinfeccions vriques.
Encara que els antibitics sn
medicaments que requereixen
recepta mdica, la realitat s que al
voltant dun 30% del seu consum a
Espanya es realitza sense que el
tractament hagi estat indicat pel
metge.
En una enquesta publicada recent-
ment, realitzada en 19 pasos euro-
peus, es posa de manifest que
Espanya s un dels pasos amb una
major taxa dautomedicaci i, jun-
tament amb Itlia, on sacumulen
ms antibitics en les llars.
Consells abans dautomedicar-se
Quan shan de prendre antibi-
tics?
No totes les infeccions necessiten
tractament antibitic. Els refre-
dats, els constipats i les grips sn
infeccions causades per virus; els
antibitics sn totalment inefica-
os per tractar les infeccions per
aquests virus.
Com shan de prendre els antibi-
tics?
Quan el metge tindiqui un anti-
bitic, has de seguir totes les
seves instruccions pel que fa a la
dosi que has de prendre i la dura-
da del tractament. s fonamental
completar el tractament.
1 Investiga a Internet sobre els efectes de lautomedicaci.
Activitats
3.24. Fong de la penicillina.
SUMARI
n
Termoterpia
n
Crioterpia
n
Hidroterpia
Termoterpia,
crioterpia i hidroterpia u
n
i
t
a
t
OBJECTIUS
Conixer els efectes teraputics del fred i la calor.
Estudiar els mtodes ms utilitzats daplicaci de fred
i calor amb finalitats teraputiques.
Descriure les propietats teraputiques de laigua
i els seus mtodes daplicaci amb aquesta finalitat.
79 79
Unitat 4 - Termoterpia, crioterpia i hidroterpia
1 >> Introducci
LOMS (Organitzaci Mundial de la Salut) defineix la Fisioterpia com
lart i la cincia del tractament per mitj de lexercici teraputic, calor,
fred, llum, aigua, massatge i electricitat.
En aquesta unitat, tractarem sobre ls teraputic dalguns agents fsics,
com sn laigua, el fred i la calor.
1.1 > Termoterpia
La termoterpia es defineix com laplicaci de calor sobre lorganis-
me amb finalitats teraputiques, podent-se fer o b directament o
b aplicant a linterior del mateix una altra forma denergia que
posteriorment es converteixi en calor.
La intensitat de la calor es mesura per la seva temperatura en graus cent-
grads, i per diferenciar laplicaci de calor o fred ens referirem als valors
situats per sobre o per sota dels nivells fisiolgics.
Es considera que un agent trmic s calent quan la seva temperatura es
troba entre 34 i 36 C com a mnim. El lmit superior depn de la sensibi-
litat cutnia, per no ha de ser major de 58 C.
La calor es propaga dun cos a un altre mitjanant tres mecanismes:
Conducci. En aquest tipus de mecanisme, la calor es propaga degut al
fet que les partcules amb una temperatura superior cedeixen part de la
seva energia a les que es troben adjacents i es troben a menor tempera-
tura (Figura 4.1).
Convecci. La transferncia de calor es produeix al si dun fluid per des-
plaament del mateix.
Radiaci. Lenergia trmica s emesa en forma de radiaci.
Conversi. s laplicaci a lorganisme duna energia cintica o mecni-
ca (ones sonores), per exemple ultrasons, que s conduda, absorbida i
transformada per lorganisme en una altra classe denergia, per exemple
calrica.
La termoterpia produeix una srie defectes biolgics que veurem a con-
tinuaci.
1.2 > Efectes biolgics
Els efectes biolgics duna aplicaci de termoterpia es poden classificar
de la forma segent:
Efectes locals. Es produeix un augment del flux sanguini, de la permea-
bilitat capillar, de lactivitat metablica i de lelasticitat dels teixits, aix
com un efecte antiinflamatori, analgsic i relaxant de les fibres muscu-
lars.
Efectes de tipus general. Vasodilataci generalitzada, fet que dna lloc a
un augment de la sudoraci. Augment del treball cardac i de lesfor
respiratori.
Pel que fa a les seves indicacions, el tractament amb calor es recomana en
els segents casos.
Fluid: substncia en estat lquid o
gass.
Vocabulari
4.1. Tractament teraputic de ter-
moterpia per conducci a travs de
pedres calentes.
80 80
Est contraindicat en ferides obertes, quan existeixen cardiopaties, afec-
cions inflamatries de la cavitat abdominal (per exemple, apendicitis),
inflamacions agudes de laparell locomotor i en pacients que prenguin
medicaci anticoagulant.
1.3 > Tcniques daplicaci
Laplicaci dels mtodes teraputiques mitjanant la calor ha destar sem-
pre indicada pel metge.
Les tcniques daplicaci es divideixen en superficials i profundes, en rela-
ci amb la profunditat de lacci trmica.
Termoterpia superficial
Tenen una penetraci cutnia molt baixa. Al seu torn, la podem classificar
segons lestat de lagent usat en:
Termoterpia slida. s la que usa elements slids per produir la calor,
com ara:
Arena o psamoterpia. Saplica arena de forma general o local a una
temperatura entre 40 i 45 C. Quan saplica de forma general, aquesta
no ha de cobrir el cap del pacient. Les aplicacions locals duren mitja
hora i les generals fins a una hora i mitja (Figura 4.2).
Termfors. Sn cossos slids prviament escalfats que sapliquen amb
finalitats teraputiques, com ara les bosses daigua calenta o els
maons. Generalment, sn ds domstic.
Embolcalls secs. Sn mantes o llenols escalfats que sapliquen nor-
malment directament sobre la pell.
Manta i coixins elctrics. Sn dispositius dissenyats per proporcionar
una calor segura, rpida i constant.
Compreses calentes. Sn bosses dhidrocolodes (conegudes com a hot
pack), que sescalfen per immersi en aigua i alliberen la calor durant
30-35 minuts.
Termoterpia lquida o semilquida:
Pelodes. Sn agents fsics semilquids, constituts per una barreja dai-
gua mineral o aigua del mar, ms un component slid, que pot ser do-
rigen animal, vegetal o mineral. Normalment, tenen una consistncia
viscosa i densa. A ms, se solen utilitzar a una temperatura bastant ele-
vada.
Pelode
Sabies que el terme pelode deriva del
grec i significa llot o fang?
4.2. Tractament teraputic amb
termoterpia slida. Arena calenta.
Indicacions del tractament amb calor
Localitzaci Aplicaci
Aparell locomotor. En esquinos, contusions, dolors musculars, artritis, artrosi, etc.
Aparell digestiu. Per augmentar el peristaltisme, contra dolors gstrics, etc.
Sistema nervis. Per produir relaxaci i benestar general, per combatre neurlgies, etc.
Pell. En processos inflamatoris com els abscessos, per afavorir la cicatritzaci.
Aparell respiratori. Laringitis.
Aparell urogenital. Litiasi, cistitis.
Hidrocolode: sobres compostos per
gels de slice.
Vocabulari
81 81
Les principals indicacions teraputiques sn en reumatismes crnics,
rigideses articulars i determinades neurlgies. Destaquen:
- Fangs o llots: argiles i aiges sulfurades o clorurades (Figura 4.3).
- Llims: argila, slice, calcries i aigua marina o mineral.
- Turbes: residus vegetals, argila i aigua marina o mineral.
- Bioglees: algues i aigua sulfurada.
Parafina. Agent semilquid de color blanquins, que es fon a 52 C. Sa-
plica per immersi local o mitjanant embenatges i el seu poder calo-
rfic es mant durant molt temps. Se sol aplicar en mans, peus, tur-
mells i canells.
Parafangs. Utilitzats sobretot en aplicacions locals, consisteixen en la
barreja de parafina amb pelodes de tipus fang. Se subministren en
blocs o plaques que es fonen en escalfar-se i sapliquen directament en
forma demplastres o embolcalls, a una temperatura de 55 C durant
mitja hora. Tenen un gran efecte analgsic i relaxant.
Banys calents. Medi de termoterpia lquid. Poden ser parcials o totals
i amb una oscillaci de temperatura de 36 a 43 C.
Mitjans gasosos:
Aire sec. s un agent gass que es pot utilitzar tant en tractaments
locals com generals. Per als tractaments generals, es duu a terme en
habitacions tancades i la temperatura de laire es va incrementant de
40 a 60 C durant un temps no superior a 60 min. Per als tractaments
locals, sutilitzen unes caixes on sintrodueix la zona a tractar.
Vapor daigua. Agent gass que sutilitza de forma general o local.
Entre les seves formes daplicaci, trobem la sauna i el bany turc.
Mitjans per irradiaci:
Infrarojos. Tcnica que utilitza laplicaci denergia infraroja emesa
per lmpades. Laplicaci sha de fer a una distncia entre 25 i 30 cm.
s de tipus local i la durada ha de ser dentre 15 i 30 min. Produeix
analgsia i augment de la temperatura superficial.
Radiaci ultravioleta. Radiacions electromagntiques duna determina-
da longitud dona. La superfcie a tractar ha destar situada a un metre.
El temps, al principi, sn curts i progressivament es van augmentant
(mxim de 30 minuts). Cal protegir els ulls amb ulleres especials.
Termoterpia profunda.
Produeix el seu efecte teraputic degut a lescalfament directe dels tei-
xits en profunditat. Rep el nom de diatrmia i usa corrents elctrics dal-
ta freqncia (ms de 100 000 Hz) produint un augment de la tempera-
tura dels teixits profunds. Entre els mtodes ms utilitzats trobem, per
exemple, el lser, les microones i lona curta. Sn menys utilitzats que
els anteriors, degut a la seva complexitat.
4.3. Tractament teraputic amb ter -
moterpia semilquida. Llots ca lents.
Exemple dalguns mtodes de termote-
rpia i la seva forma de transferncia
de calor.
Forma de Mtode de
transferncia de calor termoterpia
Conducci. - Compreses.
- Parafina.
- Termfors.
- Pelodes.
Convecci. - Aire sec.
- Vapor
daigua.
Radiaci. - Radiaci
ultravioleta.
- Radiaci
infrarroja.
Conversi. - Microones.
- Ona curta.
1 En grups de 4 o 5 alumnes, investigueu alguna de les tcniques anteriorment descrites en algun malalt
que coneguis a qui les hi hagin prescrit. Pots ampliar ms els teus coneixements sobre la diatrmia en aques-
ta pgina web: www.lumacnet.com/dia.html
2 >> Crioterpia
La crioterpia es defineix com laplicaci teraputica del fred.
Ls del fred teraputic es remunta als egipcis (2500 a.C.), quan era usat
com a agent analgsic i antiinflamatori. Al segle XIX, el cirurgi de Napole,
Dominique-Jean Larrey, usava amb efecte analgsic blocs de gel, fet que
resultava molt til en les amputacions. El punt lgid de la utilitzaci del
fred com a agent teraputic s parallel al descobriment del refredament
dels gasos. El nitrogen lquid, disponible a partir de la II Guerra Mundial,
va revolucionar el camp de la crioterpia.
2.1 > Efectes biolgics
Els efectes biolgics del fred sn: disminuci de la temperatura corporal,
disminuci del metabolisme, vasoconstricci i efecte analgsic i anestsic.
2.2 > Indicacions i contraindicacions
Est indicat per disminuir el dolor, per abaixar la temperatura corporal i
en les inflamacions (esquinos, contusions, etc.). Est contraindicat quan
existeixen lesions cutnies i en els casos dalta sensibilitat al fred.
2.3 > Medis daplicaci
Laplicaci teraputica daquests mtodes ha de ser prescrita pel metge. Els
medis daplicaci es poden classificar en:
Medis slids:
Bossa de gel. Saplica de forma local. Susa de 10 a 20 minuts, depenent
de la tolerncia del pacient (Figura 4.4).
Compreses fredes. Per al tractament dinflamacions i contusions.
Bosses dhidrocolode (cold packs). Consten duna bossa de plstic que
cont una substncia qumica en forma de gel o cristalls i aigua. Quan
es posen en contacte, laigua dissol la substncia qumica i es produeix
un refredament rpid (15
o
C). Sapliquen directament o collocant un
element protector (tovallola, etc.) sobre la zona lesionada.
Medis lquids i semilquids:
Gel. Saplica en forma de massatges o en immersi. s la forma ms
intensa daplicaci de fred.
Banys freds. Susen a unes temperatures dentre 15 i 18 C. Poden ser
parcials o generals. Els banys generals sapliquen quan cal disminuir la
temperatura corporal de forma rpida i no han de tenir una durada
superior a 20 segons. Entre els parcials es troben, per exemple, els
banys de seient, indicats en casos dhemorroides.
Medis gasosos:
Neu carbnica, o gel sec. Formada per dixid de carboni en forma slida.
Esprais de vapor fred. Sn de fluomet, proporcionen un alleujament
fred de tipus immediat i sutilitzen molt per reduir espasme muscular.
Nitrogen lquid. A una temperatura dentre 150 a 160 C, sutilitza
molt en fisioterpia. El nitrogen lquid es porta a lestat gass mitjan-
ant un corrent daire sobre la pell del malalt.
82 82
4.4. Tractament teraputic de crio-
terpia per medi slid. Bossa de gel.
83 83
3 >> Hidroterpia
Es defineix com la utilitzaci de laigua amb finalitats teraputi-
ques, ja sigui de forma externa sobre la pell i les mucoses o de
forma interna.
Laigua pot ser aigua potable ordinria, aigua minero-medicinal o aigua
marina (talassoterpia). La seva utilitzaci teraputica aprofita les seves
propietats trmiques, mecniques i qumiques. La histria de la utilitzaci
de laigua es remunta a lAntiguitat, a lpoca grega: ja Homer, a lOdissea,
esmenta els banys termals i sn ben conegudes les termes i els banys
romans. A lEdat Mitjana, els rabs consideraven la hidroterpia de vital
importncia, per la qual cosa van desenvolupar-ne el seu s en forma de
banys i aplicacions locals.
A lEdat Moderna, Priessnitz, un pags austrac, va traspassar les fronteres
de la fama tractant moltes afeccions com ferides i erupcions cutnies amb
hidroterpia. Per aix, aplicava banys, compreses i dutxes daigua freda. Al
segle XX, i sobretot als nostres dies, la hidroterpia arriba al seu mxim
auge, amb la proliferaci de multitud de centres i installacions modernes
dedicades a la seva aplicaci.
3.1 > Efectes biolgics de la seva aplicaci
Els efectes biolgics de laigua deriven de les seves propietats fsiques i
poden ser de tipus mecnic, trmic o qumic.
Efecte mecnic. Degut a la pressi que exerceix laigua quan s aplicada
mitjanant raigs o banys (factor hidrocintic), produeix un estmul
mecnic variable en funci de la pressi exercida, el temps daplicaci i
el pla dincidncia. Aquest efecte facilita tamb el retorn vens des de les
extremitats inferiors.
Factor hidrosttic. Com a conseqncia de la pressi hidrosttica de lai-
gua, els cossos submergits hi floten, disminuint aix lestrs que pateixen
les articulacions de crrega en haver de suportar un pes menor. Aix per-
met realitzar mobilitzacions pas-
sives de les articulacions submer-
gides, utilitzant-se especialment
en processos de rehabilitaci.
Efectes trmics. Com que laigua
t un calor especfic elevat, absor-
beix i desprn calor lentament.
Per aix, es pot usar eficament
per produir escalfament o refre-
dament per conducci en lorga-
nisme o en alguna de les seves
parts.
Efecte qumic. Saprofita lefecte
teraputic de determinats com-
ponents dissolts en aigua. Com a
exemple hi ha les anomenades
aiges minero-medicinals.
Aiges termals: aiges minerals que
procedeixen de capes subterrnies del
sl, es troben a major temperatura,
sn riques en components minerals i
permeten una utilitzaci teraputica.
Vocabulari
Hidrologia mdica: s la branca de
la medicina que estudia els efectes de
les aiges minero-medicinals sobre
lorganisme.
Vocabulari
Talassoterpia: mtode basat en la
utilitzaci de laigua i el medi mar
amb finalitats teraputiques.
Vocabulari
4.5. Hidroterpia. Aiges termals procedents de capes subterrnies del sl uti lit zades amb
finalitats teraputiques.
84 84
3.2 > Indicacions i contraindicacions
Els seus efectes teraputics estan indicats en:
Traumatologia: esquinos, fractures, luxacions, cremades, rehabilitaci,
etc.
Reumatologia: lesions inflamatries i degeneratives.
Neurologia: parlisi, esclerosi mltiple, miopaties.
A nivell general: pel seu efecte relaxant (aigua calenta) o estimulant
(aigua freda).
En certes patologies respiratries, com per exemple, les broncopaties
crniques.
En situacions destrs.
En canvi, la hidroterpia est contraindicada en:
Patologia cardaca (insuficincia cardaca o coronria).
Hipertensi arterial.
Varices.
Insuficincia respiratria.
Malalts terminals o amb debilitat extrema.
Lesions cutnies (escares, czemes, ferides infectades, etc.).
3.3 > Mtodes daplicaci
Els mtodes daplicaci sn mltiples i cal tenir en compte diversos fac-
tors, com sn labast de la zona a tractar, la temperatura i la humitat de
laigua i la zona daplicaci.
Tot i aix, els procediments es classifiquen tenint en compte la intensitat
de lestmul que saplica.
Aix, se sol distingir entre tcniques que no utilitzen pressi (tcniques
destimulaci suau) i tcniques daplicaci amb pressi.
Tcniques que no utilitzen pressi o tcniques destimulaci suaus.
Banys (balneoterpia): els banys sn molt variats i constitueixen una
de les mesures ms utilitzades en hidroterpia. Poden ser totals, par-
cials o especials. La seva temperatura i durada s variable depenent del
tipus defecte buscat.
Al quadre segent, podem analitzar la relaci entre diversos tipus de
bany, el temps daplicaci i la temperatura.
Entre alguns dels tipus de banys ms caracterstics figuren els que es
descriuen a continuaci.
4.6. Balneari.
Balnearis: conjunt dinstallacions
prximes a un brollador daiges mine-
ro-medicinals que disposa de professio-
nals sanitaris i installacions adequades
per realitzar tcniques teraputiques
basades en la hidroterpia.
Vocabulari
Tipus de bany Durada Temperatura
Fred. 30 segons a 1 minut. 10-33 C
Calent. 15-20 minuts. 36-42 C
Tebi. 20-25 minuts. 33-38 C
De contrast. 2-4 min calent/ 1 minut fred. Calent/fred.
SPA (salutem per aqua): establiment
on es realitza tractaments esttics o de
relaxaci amb aigua no potable.
Vocabulari
85 85
4.7. Els banys constitueixen una de
les mesures ms utilitzades en
hidroterpia.
Bany turc.: s un tipus de bany de vapor que es pot aplicar de forma
parcial cobrint la part a tractar amb un llenol i generant vapor mit-
janant un recipient o total, cas en el qual la persona sintrodueix en
una habitaci saturada de vapor a una temperatura de 40-45 C. El
bany dura entre 10 i 20 minuts.
Bany finlands o sauna. Bany hipertrmic (70-100 C) que es realitza en
cabines de fusta. La temperatura es regula mitjanant un termstat, i la
humitat no ha de ser superior al 15 %. El temps dexposici no ha de ser
superior a 15 minuts. Al costat sha de comptar amb una piscina o dutxa
amb aigua a 12-14 C per aconseguir un canvi brusc de temperatura.
Banys simples. Sn els que es realitzen en banyera o piscina. La tempe-
ratura recomanada s calenta o tbia.
Banys de contrast. Utilitzen immersions alternes en aigua freda i
calenta. Habitualment, sn parcials i susen, per exemple, per a les
extremitats.
Banys parcials simples. Reben noms especfics segons la seva localitza-
ci (pediluvi, maniluvi, oculars, etc.).
Banys de remol. Sn banys parcials amb laigua en agitaci constant
per combinar les accions mecnica i trmica de laigua a temperatura
calenta.
Banys galvnics. s un tipus de bany especial que utilitza una banyera
amb aigua salada i electrlits a temperatura indiferent (33 C), per la
qual es fa travessar un corrent continu de baixa tensi. T una gran acci
vasodilatadora i sutilitza, per exemple, en la reabsorci dedemes.
Bany doxigen. Bany especial en qu es fa borbollejar oxigen procedent
duna bombona exterior. Produeix un efecte analgsic. Sutilitza a una
temperatura de 35-37 C.
Bany doz. Sutilitza per la seva acci de massatge suau, relaxant mus-
cular i antiinflamatori. Les sessions duren de lordre dels 10 als 13
minuts. El pacient descansa desprs del tractament durant mitja hora.
A una temperatura de 36-38 C.
Embolcalls i compreses. Sapliquen amb draps molls calents (50-60 C)
o freds (10-20 C), de forma parcial o total.
Emplastres. Sn embolcalls als quals safegeix fang.
Foments. Compreses, sempre calentes (60-70 C), que es renoven cada
cert temps (30-40 min.).
Ablucions. Aplicacions directes daigua sobre la pell amb la m o amb
una esponja o guant. Poden ser locals o generals, fredes o calentes.
Tcniques que utilitzen pressi. Sn les dutxes i els raigs. Destaquen:
Dutxes. Consisteix en aigua fragmentada en forma de gotes i projecta-
da a pressi. La pressi actua com a estmul i provoca un efecte mas-
satge. Poden combinar diversos factors, entre els quals es troben: dut-
xes fredes, calentes, alternants, totals o parcials.
Raigs. Laigua surt per un nic orifici i la seva sortida es produeix de
forma compacta. Nhi ha de diversos tipus (Figura 4.8):
- Raigs de pressi. La sortida de laigua es realitza a una pressi den-
tre 1 i 3 atmosferes i el pacient se situa a una distncia de 4 metres.
Indicat en contractures musculars. T una durada duns 5 minuts.
- Raig aqutic. Es realitza amb el pacient submergit en una piscina i el
raig saplica sota de laigua.
4.8. Raig de pressi cervical.
86 86
Idees clau
TERMOTERPIA
Formes de propagar la calor
Efectes locals i generals
Tcniques daplicaci
HIDROTERPIA
Efectes biolgics
Tcniques daplicaci
CRIOTERPIA
Efectes biolgics
Crioterpia per mitjans
slids
lquids i semilquids
gasosos
Banys
Pressi
Termoterpia per medis lquids o semi-
lquids
Termoterpia per mitjans slids
Termoterpia per mitjans gasosos
Termoterpia per irradiaci
Termoterpia per corrents elctrics
Activitats finals
87 87
.: CONSOLIDACI :.
1 Fes un resum dels efectes biolgics de laplicaci de la calor.
2 Investiga sobre les tcniques daplicaci de calor.
3 Realitza una taula amb les temperatures i els temps recomanats en les diferents tcniques daplicaci
de la termoterpia.
4 Realitza una taula amb les diferents tcniques daplicaci de crioterpia.
5 Investiga sobre els aspectes a tenir en compte en laplicaci de crioterpia.
6 Quin tipus de tcnica dhidroterpia recomanaries a un pacient que ha patit una parlisi? Per qu?
7 Realitza al teu quadern de prctiques un resum dels tipus de banys que coneguis.
8 Relaciona els mtodes de termoterpia que se citen a continuaci amb la profunditat de la seva acci:
Ultrasons. Radiaci ultravioleta.
Parafina. Aire sec.
Termfors. Microones.
9 Defineix els segents termes:
Pelode.
Termfor.
Fang.
Emplastre.
Bany galvnic.
.: APLICACI :.
1 En grups de tres o quatre alumnes, realitzeu un treball sobre els mtodes de termoterpia anteriorment
descrits. Podem trobar ms informaci a la segent pgina web:
http://hidroterapia.todopiscinas.es/efectos-termoterapia.php
2 Investiga i amplia els teus coneixements sobre els efectes teraputics de la sauna en la segent adrea dIn-
ternet: www.viajoven.com/estetica/sauna.asp
3 Fes un treball sobre algun balneari que coneguis o que hagis visitat.
4 Amplia els teus coneixements sobre els tipus daigua minero-medicinals, realitzant un treball en grup:
www.hidromed.com/caracteristicas%20de%20las%20aguas.htm
5 Simula, a laula de prctiques, laplicaci duna bossa daigua calenta a un pacient que t una contusi.
6 Practiqueu a laula, per parelles, les tcniques daplicaci de gel.
7 Busca informaci sobre els mitjans fsics usats per fer baixar la febre:
Tcniques.
Cures.
8 Realitza un esquema dels procediments relacionats amb la termoterpia, crioterpia i hidroterpia indi-
cats en un traumatisme.
88 88
Cas final
Soluci En primer lloc, procediria la revisi de la zona de limpacte per buscar ferides o lesions que
impedissin ls de les segents tcniques. Com que a lenunciat sens indica que no hi ha ferides ni fractu-
res aparents, iniciarem el tractament amb laplicaci de fred.
Raonament:
El fred produeix disminuci del metabolisme i vasoconstricci, fet que afavorir la disminuci dels pro-
cessos inflamatoris que acompanyen els traumatismes, a ms de disminuir el dolor pels efectes analgsics
del fred.
El ms indicat davant dun traumatisme esportiu s el gel o Cold Packs de forma immediata perqu sn
de fcil aplicaci i es poden trobar fcilment, sobretot el gel.
Protegir la pell amb una gasa o un drap per evitar el contacte directe del gel sobre la pell i evitar lesions
cutnies.
En els dies posteriors, el traumatisme, un cop passat el procs agut, es pot aplicar calor en les seves diver-
ses formes daplicaci.
Raonament:
La calor t un efecte analgsic, antiinflamatori i de relaxant muscular que ajudar en la recuperaci del
traumatisme i alleujar el dolor.
Per lefecte daugmentar lelasticitat dels teixits i la relaxaci muscular, facilitar els exercicis de reha-
bilitaci, si aquests fossin necessaris per accelerar la recuperaci de la lesi.
La forma daplicaci ms fcil per al pacient seria la manta elctrica, o compreses calentes.
En ltim lloc, i per afavorir la recuperaci, depenent de la gravetat
de lesquin, el tractament de calor es pot combinar amb diverses
tcniques dhidroterpia.
Raonament:
Lexercici en laigua disminueix la tensi en les articulacions, afa-
vorint la mobilitzaci preco.
Els beneficis relaxants de laigua combinats amb els de la tempe-
ratura disminueixen les possibles contractures, millorant el qua-
dre traumatolgic.
En casos greus, aquests efectes descrits anteriorment faciliten la
mobilitzaci passiva de les articulacions, per evitar els efectes
adversos de la immobilitat en els tractaments dels esquinos
greus.
Termoterpia, crioterpia i hidroterpia
Pacient de 25 anys que ha patit un traumatisme de turmell jugant al futbol.
Presenta dolor intens, inflamaci, impotncia funcional. Sense ferides externes a la zona de limpacte ni
fractures aparents. Primer diagnstic: esquin de turmell.
Quins procediments relacionats amb la termoterpia, crioterpia i hidroterpia estarien indicats en aquest
cas? Ordenals seqencialment raonant la teva resposta.
4.9. Tcniques dhidroterpia.
1 Investiga sobre altres tcniques relacionades amb laplicaci del fred i la calor en el tractament dal-
gunes malalties.
Activitats
REVISTA SANITRIA
QU S I PER A QU SERVEIX?
La criocirurgia prosttica s un
tractament mnimament inva-
siu, fiable i efica del cncer de
prstata, que no requereix assu-
mir la dificultat i les complica-
cions associades amb la cirurgia,
ni les propietats danyoses de la
radiaci o les llavors radioactives
utilitzades en els tractaments
radioterpics.
Aquest tractament est revolu-
cionant el tractament del cncer
de prstata, ja que, a ms de ser
una opci de tractament inicial
del cncer, es pot utilitzar com a
tractament secundari quan falla
la cirurgia o la radioterpia.
El tractament utilitza agulles
ultrafines que, mitjanant una
sofisticada tecnologia, creen
unes esferes de gel a linterior de
la glndula prosttica que arri-
ben a temperatures dultraconge-
laci a 70 C, destruint el teixit
prosttic i el cncer contingut al
seu interior.
Una combinaci de gasos arg i
heli, mitjanant un enginys sis-
tema, permeten controlar la tem-
peratura en cada instant, propor-
cionant una gran seguretat en
aplicar el tractament.
Sutilitza una plantilla que ser-
veix per guiar les agulles que
sintrodueixen a travs del peri-
neu, lrea situada entre lescrot
i lanus, que es controlen mitjan-
ant un aparell decografia trans-
rectal. El gas arg que circula per
les agulles genera unes tempera-
tures baixssimes provocant la
formaci de gel. Saprofita la cre-
aci desferes de gel amb precisi
per aconseguir una regi de con-
gelaci que sajusti exactament a
la mida i la forma de la prstata.
El procs de congelaci s letal
per a les cllules, i acaba amb tot
el teixit prosttic.
Les agulles sinsereixen mitjan-
ant control ecogrfic i tot el pro-
cs de refredament i escalfament
es controla mitjanant lobtenci
dimatges en temps real.
Durant el procediment, es
colloca una sonda uretral amb
un sistema de circulaci de
lquid calent que protegeix la
uretra de les baixes temperatu-
res. Per realitzar aquest procedi-
ment, es pot utilitzar anestsia
espinal o general.
Font: www.urologia.tv/ icua/ es/
treatments.aspx?cod=1.
4.10. Ressonncia magntica dun pacient amb cncer de prstata (taca negra).
CRIOCIRURGIA PROSTTICA.

c02 CAI - L Esser Huma Davant La Malaltia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

c02 CAI - L Esser Huma Davant La Malaltia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFGM - Cures auxiliars dinfermeria

Antiagregants plaquetaris. Redueixen la capacitat dadhesi de les plaque-

Anticoagulants. Actuen inhibint la coagulaci de la sang i augmenten el

Fibrinoltics. Activen la fibrinlisi, que s un procs fisiolgic que destrueix

Hemosttics. Medicaments que afavoreixen la coagulaci de la sang.

Cardiotnics. Augmenten la contractibilitat cardaca.

Antiarrtmics. Actuen normalitzant el ritme dels batecs cardacs i la fre-

Hipotensors. Disminueixen la resistncia perifrica o el desgast cardac.

Vasodilatadors. Actuen augmentant el calibre arteriolar, augmentant el flux

Anestsics generals i locals.

Sedants. Produeixen relaxaci sense arribar a fer adormir el pacient.

Analgsics. Disminueixen o anullen la percepci de sensacions doloroses

Antiepilptics. Anullen o espaien la freqncia de les crisis convulsives en

Antiparkinsonians. Actuen en la malaltia de Parkinson.

Antidepressius. Utilitzats per al tractament destats depressius.

CNeurolptics: corregeixen trastorns psquics (per exemple, lesquizofrnia).

Estrgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels rgans

Andrgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels rgans i

Prostgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament de lendome-

Corticoesterodes. Frmacs amb efectes antiinflamatoris i acci sobre le-

Miorelaxants centrals. Frmacs que relaxen les fibres musculars.

Broncodilatadors. Provoquen la relaxaci de la musculatura llisa bronquial

Expectorants o fludificants. Fludifiquen lexpectoraci per facilitar-ne le-

Antitussgens. Eliminen o alleugen la tos excessiva o irritant.

Antibitics. Substncies que actuen com a bactericides o bacteriosttics i

Antivirals. Indicats en afeccions produdes per virus.

Antifngics. Lesionen o destrueixen fongs com, per exemple, Candida albi-

Antisptics bacteriosttics o bactericides amb acci fungicida, antiparasi-

Quimioterpics antineoplsics. Medicaments que actuen enfront de les

Allrgens. Substncies que poden provocar reacci allrgica.

Tractament de lalcoholisme, tabaquisme.

Dirtics. Estimulen lexcreci renal daigua i electrlits. Actuen a nivell

Srum. Preparats biolgics amb anticossos per a administraci per via

Antdots. Sn medicaments que neutralitzen lacci dun txic o dun medi-

You might also like