Apunts de Classe Tema 1 Metodologia I Pluralisme

CAPTOL I
LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

El primer captol daquest llibre est dedicat a introduir lalumnat en els aspectes bsics de la metodologia cientfica i la investigaci social. En primer lloc, es tractaran el mtode cientfic, les etapes i els elements bsics del procediment cientfic, els paradigmes dinvestigaci i els supsits de la natura de la cincia social, centrant-nos en les qestions ontolgiques, epistemolgiques i metodolgiques. Aix ens permetr, des duna perspectiva metodolgicament pluralista, presentar les principals classificacions de les metodologies dinvestigaci social defensant laplicaci de dissenys multimtode i les estratgies dintegraci metodolgica.
1. LA METODOLOGIA CIENTFICA I LA INVESTIGACI SOCIAL

Suposem un estudiant de Sociologia que, sabent que ha de cursar lassignatura Tcniques dInvestigaci Social: Quantitatives, decideix anar a llibreries i biblioteques per buscar llibres i articles que facin referncia a aquest tema. Es trobar amb tota una srie de textos amb ttols com: Metodologia de les cincies socials Mtodes en cincies socials Tcniques dinvestigaci social Metodologia de la investigaci social Mtodes i tcniques de la investigaci social Els mtodes en sociologia Metodologia quantitativa en les cincies socials Els mtodes qualitatius dinvestigaci social Lanlisi de la realitat social. Mtodes i tcniques dinvestigaci Manual dinvestigaci La integraci dels mtodes quantitatiu i qualitatiu en la investigaci social
Si, a ms a ms, decideix fullejar els ndexs daquestes obres, trobar que shi parla de diferents formes dinvestigar, per amb una confusi dels termes: metodologia, mtodes i tcniques. Un dels primers objectius daquest captol ser fer una primera aproximaci als termes bsics de la metodologia cientfica i la investigaci social per entendre i situar la matria que ens ocupa. Aix doncs, es donar compte de la metodologia i el mtode cientfic en sociologia, dels quals sestabliran els elements bsics i les etapes. Posteriorment i amb una orientaci metodolgicament pluralista,
16
sexposaran els paradigmes i les perspectives de la investigaci social. Al final del captol es donaran una bibliografia bsica comentada i uns exercicis per realitzar. Per abans diniciar aquest captol voldrem plantejar la problemtica, molt ben expressada per Beltrn (1992), de lexistncia de quelcom que pugui anomenar-se mtode cientfic, en el sentit de ser nic, acceptat i practicat pels cientfics, i, en el cas que existeixi, si les cincies socials han dacollir-se al mtode plantejat per les cincies fisiconaturals des duna perspectiva positivista. Tot i que creiem que el debat i les respostes a aquestes dues preguntes saniran construint al llarg daquest captol, voldrem fer notar que s fora problemtic que existeixi quelcom que pugui ser anomenat sens dubte el mtode cientfic. [...] no slo porque la filosofa de la ciencia no ha alcanzado un suficiente grado de acuerdo al respecto, sino porque la prctica de la ciencia dista de ser unnime. O, al menos, tal mtodo, nico y universalmente aceptado, no existe en forma detallada y cannica; aunque es evidente que bajo la forma de una serie de principios bsicos s que podra considerarse existente. (Beltrn, 1992: 17) Els principis que cita Beltrn sn els elements prcticament indisputats del mtode cientfic i que sn, entre altres: la contrastaci amb levidncia emprica, el joc mutu de teoria i realitat en la construcci duna i altra, lexclusi deliberada de la manipulaci o lengany, la renncia a la justificaci absoluta de la veritat trobada, etc. De la mateixa manera, sha de tenir en compte la peculiaritat de lobjecte destudi de les cincies socials, que impedeix a aquestes imitar les cincies fisiconaturals. Se trata en efecto de un objeto en el que est incluido, lo quiera o no, el propio estudioso, con todo lo que ello implica; y de un objeto, podramos decir, subjetivo, en el sentido de que posee subjetividad y reflexividad propias, volicin y libertad, por ms que estas cualidades de los individuos sean relativas al conjunto social del que forman parte. Conjunto social que no es natural, en el sentido de que es el producto histrico del juego de las partes de que consta y de los individuos que la componen, siendo stos a su vez tambin producto histrico del conjunto, y ello en una relacin inextricable. [...] Un objeto de conocimiento, adems, reactivo a la observacin y al conocimiento. [...] Un objeto, en fin, de una complejidad inimaginable que impone la penosa obligacin de examinarlo por arriba y por abajo, por dentro y por fuera, por el antes y por el despus, desde cerca y desde lejos, pesarlo, contarlo, medirlo, escucharlo, entenderlo, comprenderlo, historiarlo, describirlo y explicarlo, sabiendo adems que quien mide, comprende, describe o explica, lo hace necesariamente, lo sepa o no, le guste o no, desde posiciones que no tienen nada de neutras. (Beltrn, 1992: 18) Daquestes consideracions sextreu la conclusi que en Sociologia s necessria una epistemologia pluralista que doni compte de la complexitat i la pluridimensionalitat del seu objecte destudi. Y a tal pluralismo cognitivo no puede convenir un mtodo, un solo mtodo, y menos que ninguno el diseado para el estudio de la realidad fisiconatural (que es aplicable a algunas facetas de la realidad social, por descontado, pero solamente a algunas de ellas), [...] al pluralismo cognitivo propio de las ciencias sociales [...] corresponde un pluralismo metodolgico que diversifica los modos de aproximacin, descubrimiento y justificacin en atencin a la faceta o dimensin de la realidad social que se estudia, en el bien entendido que ello no implica la negacin o trivializacin del mtodo, su concepcin anrquica, sino, por el contrario, la garanta de la fidelidad al objeto y la negativa a su reproduccin mecnica, a considerarlo como
17
naturalmente dado del mismo modo en que nos es dado el mundo fisiconatural. (Beltrn, 1992: 18-19) Hem volgut expressar aquestes idees amb cites del professor Beltrn, ja que poden donar una primera visi de lorientaci daquest captol. I perqu expressen molt b la idea que donar compte del mtode de qualsevol disciplina planteja preguntes de resposta difcil i incompleta, tant a nivell epistemolgic com tecnolgic. Qestions com lexistncia dun mtode cientfic nic i universal, laplicaci a les cincies socials del mtode cientfic heretat de les cincies naturals i lacceptaci dun pluralisme metodolgic en consonncia amb el seu objecte destudi, sn retornants en el debat cientfic.1 Aquests interrogants fan que, com a cientfics socials, es prengui una postura pel que fa a quin mtode o quins mtodes, quins procediments i quina lgica interna, permeten aconseguir un coneixement cientfic de la realitat social.
1.1.
El mtode i la investigaci social
Abans de donar compte de qu sentn per metodologia, creiem que s til assenyalar que una de les idees ms esteses entre els llecs en cincies socials consisteix a confondre i fer equivalents metodologia cientfica i investigaci, amb una idea estereotipada dels procediments que sempren en les cincies fisiconaturals. Aix s: laboratori, experimentaci, manipulaci, etc. Tamb s hereva daquesta falsa imatge la concepci que tenen els estudiants dels primers anys de Sociologia respecte a la investigaci sociolgica, amb el consegent desconcert. Aix s: la natura de lobjecte destudi de les cincies socials permet parlar dexperimentaci, de laboratori, de manipulaci? Aquest desconcert ens porta a plantejar un primer aclariment, en el sentit que els termes esmentats abans no sn altra cosa que una de les diverses formes existents dapropar-se a lobjecte destudi, ni tan sols la ms emprada. La metodologia cientfica i la investigaci social no poden fer-se equivalents als instruments de qu disposem per recollir informaci de la realitat. En les definicions clssiques dinvestigaci social es responen dues qestions bsiques: qu s i com es fa la investigaci. Aix, diuen que s una indagaci o un examen caracteritzat pel fet de ser curs i crtic amb lobjectiu desbrinar fets o principis que informin dalguna cosa el ms habitual s pretendre esbrinar comportaments, fets o principis. Fer-ho requereix un procediment reflexiu, sistemtic, controlat i crtic, que permeti descobrir noves dades. Aquest procediment seguit, caracterstic de la investigaci social, s lanomenat mtode cientfic. Per tant, la recerca emprica, convenientment guiada per la teoria, s el que permet ampliar lacerbitat de coneixement cientfic que soposa al sentit com, tot i que aquest ltim constitueix moltes vegades el punt de partida de la investigaci. La diferncia fonamental entre el coneixement aconseguit cientficament i laconseguit no cientficament rau bsicament en la utilitzaci dun mtode que permet comprovar i verificar per tal de destriar all verdic de les simples conjectures. El terme mtode procedeix del grec i es composa de dues paraules: meta (cap a) i odos (cam). Per tant, etimolgicament significa cam per recrrer, de la qual cosa es deriva una implicaci dordre i de planificaci: lestudi lgic i sistemtic dels principis que guien la investigaci cientfica. Aix doncs, el mtode s la gran orientaci abstracta, la qual cosa contrasta amb lespecificitat de les tcniques. Seguint Ander-Egg (1987), el mtode es pot definir com el cam que sha de seguir mitjanant una srie doperacions, regles i procediments fixats dantuvi, de forma voluntria i reflexiva, per aconseguir un determinat fi, que pot ser material o conceptual. Per tant, el mtode cientfic s la investigaci mateixa, per referida no al seu contingut, sin a la seva estructura formal; dit daltra manera, al procs
18
dinvestigaci vist en la seva seqncia, als passos que se segueixen des del seu inici fins a la seva conclusi. En lapartat anterior i citant Beltran, ja es feia palesa la problemtica respecte a lexistncia dun mtode cientfic nic i universal o lexistncia duna diversitat de mtodes. Per donar resposta a aquesta pregunta i seguint Prez Latorre (1998), podem dir que, donada la complexitat de lestratgia de la investigaci, s fora freqent ls poc clar del terme mtode cientfic. Per poder delimitar-lo clarament, lautor proposa distingir tres nivells: (1) Es pot parlar de mtode en sentit ampli, ents com la forma de plantejar problemes i referit al procs general de la recerca. En aquest nivell, els components serien: la descripci del problema, la precisi dels conceptes emprats, la revisi bibliogrfica, les hiptesis, la contrastaci daquestes amb certes tcniques dinvestigaci i la interpretaci dels resultats. Sota aquesta concepci, s que es pot defensar la idea dun mtode cientfic que estableix els principis bsics indiscutibles del procediment cientfic. (2) Una segona possibilitat consisteix a parlar de mtode cientfic com una forma de tractar i resoldre els problemes. El que determina aquest nivell sn els tipus dobjectes que sinvestiguen i les teories que sempren. Llavors, segons lmfasi que es posi en diferents enfocaments, aspectes o fases del procs, es poden assenyalar una varietat de mtodes: histric, fenomenolgic, estructural, comparatiu, comprensiu, hipoteticodeductiu, quantitatiu, experimental, criticoracional, qualitatiu, etc. s en aquest nivell on shauria de situar la concepci pluralista de la metodologia de les cincies socials que pot fer-nos aproximar a la complexitat i pluridimensionalitat del seu objecte destudi. (3) Finalment, tamb es pot parlar de mtode en un pla operatiu, com a sinnim de tcniques. Aix s, com els instruments emprics i conceptuals que sempren en el procs investigador. Situant-nos en el primer nivell o forma dentendre el mtode cientfic, perqu es pugui comprendre millor el concepte afegirem que els mtodes faciliten la utilitzaci dels mitjans disponibles per accedir a la realitat social, a establir un pla de treball, a interpretar i avaluar els resultats aconseguits. La caracterstica distintiva del mtode s la dajudar a comprendre, en el sentit ms ampli, no els resultats de la investigaci cientfica, sin el procs dinvestigaci mateix. Per la seva part, la metodologia no s res ms que lestudi dels mtodes i les parts o procediments daquests. Encara hi ha avui dia qui veu la metodologia com quelcom oposat a la teoria, sense tenir en compte que ambds elements sn intrnsecament inseparables. En el fons del debat hi ha la separaci entre teoritzaci i investigaci emprica. Cal, per, recordar que no pot existir cap teoria sense la seva comprovaci emprica i que la recerca allada de la teoria acumula hechos sin darles significado alguno (Gonzlez Ro, 1997:28). Com sinsistir al llarg daquest text, teoria i treball empric sn inseparables, ja que la combinaci de millores en els mtodes i en la formulaci i conceptualitzaci dels problemes segons una orientaci terica s el que permet que les cincies empriques avancin. Daquestes idees es desprn que el mtode cientfic t un clar carcter instrumental i pragmtic, ja que assenyala regles i ordena el procs investigador, a ms a ms dun clar valor normatiu. Per una de les formes possibles daproximaci a la definici de metodologia s a partir de les tasques principals que ocupen els metodlegs. Lazarsfeld (1959:40) nidentifica com a mnim sis: 1. La localitzaci i selecci dels temes dinvestigaci 2. La clarificaci dels termes 3. La interpretaci de les tcniques dinvestigaci i els termes subjacents a les tcniques concretes 4. La interrelaci entre les tcniques dinvestigaci
19
5. La sistematitzaci de les trobades dels estudis allats 6. La formalitzaci del raonament
1.2.
El mtode cientfic
Tal com hem expressat anteriorment, en aquest apartat es donar compte del mtode cientfic en la seva primera accepci, s a dir, en el sentit ampli destudi dels procediments per comprendre el procs de la recerca, i no els resultats daquesta. Com sha assenyalat en la introducci daquest captol, lexistncia de quelcom que es pugui dir mtode cientfic en les cincies socials s matria dun debat, com a mnim, tan antic com la disciplina sociolgica mateixa. Posar en dubte que pugui parlar-se dun mtode nic i universalment acceptat en cincies socials s una actitud seguida per molts cientfics socials. En lorigen daquesta polmica entorn a lexistncia o no dun mtode cientfic samaguen postures partidries, o oposades, al fet que la sociologia imita, pel que fa a la metodologia, les cincies naturals, tamb dites cincies pures. El trencament daquesta disjuntiva requereix reconixer el fet que les cincies socials i les cincies fisiconaturals tenen objectes destudi radicalment diferents, sense que aix impliqui que les disciplines que no utilitzen el mtode cientfic tradicional lnic veritablement vlid per a aquestes no siguin cientfiques. Aix s aix, ja que una cincia s cincia no pel seu objecte, sin pel seu mtode. Com expressa Bunge (1976:31), el mtodo cientfico es la estrategia de la investigacin cientfica: afecta a todo ciclo completo de investigacin y es independiente del tema en estudio. Pero, por otro lado, la ejecucin concreta de cada una de estas operaciones estratgicas depender del tema en estudio y del estado de nuestro conocimiento respecto a dicho tema. Nosaltres hi afegirem que en el context de la producci de coneixement cientfic sobre una realitat concreta s necessria larticulaci de tres esferes fonamentals: lanlisi terica, la investigaci tecnolgica i les investigacions concretes que tracten una realitat. El mitj de conixer i procedir que t la cincia sha dit mtode cientfic, el qual ha estat definit de formes molt diverses i amb certs trets definitoris de manera que el qualificatiu de cientfic no pugui aplicar-se a qualsevol tipus de coneixement. Doncs b, una de les caracterstiques fonamentals que satribueixen al mtode cientfic s la daplicar el mtode hipoteticodeductiu. s a dir, es presenten els fets en forma denunciats, conceptes o teories explicatives, per, a partir daquestes regles, poder deduir unes conseqncies (hiptesis), el grau de comprovaci lgica o emprica de les quals ens permetr consolidar o reformular les teories de les quals es parteix. Per a la comprovaci emprica shan daplicar una srie de tctiques dinvestigaci que ens determinaran uns procediments dobservaci adequats i que faran possible una correcta recopilaci de les dades, les quals, juntament amb les seves anlisis, ens conduiran a unes conclusions. Aquestes faran possible verificar o no les conseqncies derivades de les teories (hiptesis), de manera que quan siguin verificades passin a incorporar-se al cos teric. Segons Ander-Egg (1987), el mtode cientfic t unes caracterstiques essencials: a) s fctic, ja que t en compte els fets, s a dir, t una referncia emprica. Tot i aix, va ms enll en el sentit que es realitza des duna perspectiva terica, la qual cosa el distingeix de lempirisme, s a dir, de la recerca aterica.2 b) Ultrapassa els fets, ja que va ms enll de les aparences, s a dir, del coneixement vulgar. c) Empra regles metodolgiques.
20
d) Es val de la verificaci emprica obtinguda mitjanant la investigaci per formular respostes als problemes plantejats i per donar suport a les afirmacions. e) s autocorrectiu i progressiu. Autocorrectiu en la mesura que va refusant, corregint i ajustant les seves conclusions, i progressiu perqu est obert a emprar noves tcniques i nous procediments. Tot aix, tenint en compte que en el mtode cientfic existeix una interacci contnua entre la teoria i lexperincia. f) Les seves formulacions sn de tipus general; superen, per tant, el context concret en qu shan examinat. g) s objectiu. Sha dintentar prescindir de les suposicions, les creences i la ideologia prpia. 3 Si el mtode cientfic respon bsicament a la forma de dur a terme una investigaci de manera estructurada, no s estrany que sen puguin assenyalar diverses fases. Aix, autors com Bunge (1976) i Ander-Egg (1987) distingeixen les operacions segents: 1. Sobserva un fenomen o un conjunt de fenmens que no poden ser explicats amb els coneixements disponibles. Es planteja la problemtica o temtica amb precisi, per la qual cosa s necessari descomposar, delimitar i definir els fets observables no fent preguntes mplies i globals, sin concretes i referides a aspectes parcials. 2. Es formulen algunes hiptesis concretes. Les hiptesis sn temptatives dexplicaci que expliquen les dades retingudes com a resultat de lobservaci primera. 4 Shan de plantejar hiptesis que confirmin lexistncia de relacions ben definides entre variables determinades. 3. Del cos dhiptesis que shan plantejat es dedueixen una srie de conseqncies que es posen a prova, se sotmeten a verificaci mitjanant els instruments metodolgics que shan escollit. Aix doncs, les hiptesis, com a plantejaments de possibles relacions entre dos o ms fenmens, es constituiran en les guies de la investigaci mitjanant la validaci o refutaci daquells. 4. Sobtenen les dades, sanalitzen i es classifiquen els fets. La investigaci requereix treball de camp i la utilitzaci de tcniques de recollida que permetin la validaci o refutaci de la informaci. 5. Sestima la validesa dels resultats obtinguts. Per aconseguir-ho, shan de posar en relaci amb els treballs previs existents sobre el mateix tema.
21
Figura 1.1. Cicle dinvestigaci
Font: Bunge, 1976
En general i retornant a les dues accepcions principals o nivells del mtode cientfic, es pot dir que tota investigaci parteix dun problema que sha destudiar i que a travs una srie detapes sarriba a uns resultats emprics rellevants per a la problemtica plantejada. Resultats que serveixen per contrastar les conjectures realitzades en relaci amb el problema. Aix doncs, la manera darribar a aquests resultats emprics s diversa, per el procs dinvestigaci en si mateix, des dun punt de vista logicoformal, s similar.
1.2.1. Les etapes del procediment cientfic

En els apartats anteriors ja sha donat compte dels principis bsics del mtode cientfic a qu ha de respondre tota investigaci, els quals no sn altra cosa que les formes especfiques del procediment, dels camins diversos que shan concebut per adaptar-se millor als fenmens o rees destudi. Ara b, aquesta adaptaci no eximeix linvestigador de ser fidel als principis fonamentals del procediment cientfic. Seguint Quivy i Van Campenhoudt (1992), 5 es pot descriure el procediment cientfic en tres actes, lordre dels quals sha de respectar. s el que Bourdieu, Chamboredon i Passeron (1976) anomenen jerarquia dels actes epistemolgics, i que sn: la ruptura, lestructuraci i la comprovaci. Per ruptura sentn el trencament dels falsos prejudicis i les falses proves que tan sols ens donen la illusi de comprendre les coses. Tal com expressen els autors, el caudal terico incluye numerosas trampas, ya que gran parte de las ideas se inspiran en apariencias inmediatas o en ideas preconcebidas que con frecuencia slo son ilusiones y prejuicios (Quivy i Campenhoudt, 1991:21). Lacte de lestructuraci sefectua a partir duna representaci terica prvia que expliqui la lgica bsica de lobjecte destudi suposada per linvestigador. s aquesta estructuraci terica el que permet el tercer acte, la comprovaci, la posada a prova duna proposici susceptible de ser verificada empricament davant dels fets. En una recerca, els tres actes del procediment cientfic es realitzen en el transcurs duna successi doperacions que es reagrupen en set etapes, que sn les que sassenyalen en la figura 1.2. En aquesta, a
22
ms a ms, es detallen de forma resumida les operacions clau que es donen en cada una de les etapes del procediment. Figura 1.2. Etapes del procediment cientfic Operacions clau Etapes 1. La pregunta inicial
Caracterstiques precisa i concisa factible pertinent lectura i revisi bibliogrfica entrevistes exploratries observaci anlisi de documents sha de concretar se nha de proposar el marc teric sha daclarir estructuraci dels conceptes segents: dimensionalitzaci i operacionalitzaci hiptesis dades pertinents camp danlisi i unitats dobservaci mostra instruments de recollida de la informaci descriure i relacionar relacions entre variables comparaci amb els resultats esperats interpretaci de les desviacions sha de recordar el procediment seguit presentaci dels resultats
2. Lexploraci Ruptura
3. La problemtica
Estructuraci
4. Estructuraci del model danlisi 5. Observaci
Comprovaci
6. Anlisi de la informaci
7. Les conclusions
Font: Elaboraci prpia
Cal dir que, per raons didctiques, els actes i les diferents etapes del procediment cientfic es presenten com a operacions separades i en un ordre seqencial. En realitat, una investigaci cientfica no s tan mecnica i shi haurien dincloure fletxes de retroacci per mostrar les contnues interaccions entre les diferents fases duna investigaci social.
1.2.2. Elements bsics del mtode cientfic

Sens dubte, un dels esquemes ms coneguts de representaci grfica del procs dinvestigaci cientfica s el de Wallace (1976). En aquest, tal com es pot veure en la figura 1.3., es descriu un procs circular continuat en el qual queden connectats els quatre components fonamentals del coneixement
23
(teories, hiptesis, observacions i generalitzacions empriques) mitjanant quatre processos cognitius diferents (deducci, operacionalitzaci, interpretaci i inducci). Figura 1.3. El procs dinvestigaci cientfica TEORIA inducci PROCESSOS INDUCTIUS deducci PROCESSOS DEDUCTIUS
GENERALIZACIONS EMPRIQUES contrast dhiptesis
HIPTESIS
interpretaci/ anlisi de dades
operacionalitzaci de conceptes/ instrumentaci OBSERVACI recollida de dades
Font: Cea DAncona, 1996
A partir daquest esquema es pot veure que el procs dinvestigaci sinicia a partir duna teoria que es tractar de comprovar o de verificar. De la teoria sextreuen (per mitj de la deducci lgica) unes hiptesis concretes que, si es volen contrastar empricament, hauran de ser operacionalitzades. A continuaci es procedeix a lobservaci o recollida de les dades empriques, que seran processades per a la seva anlisi estadstica o semiolgica posterior, tot depenent de la natura de la informaci i de la metodologia del disseny de recerca. Desprs daquesta fase es passa a la interpretaci dels resultats, dels quals es dedueixen unes generalitzacions empriques que seran contrastades amb les hiptesis originals de la recerca. Si les dades empriques contradiuen les hiptesis de lestudi, es procedir a rebutjar la teoria de la qual aquelles es van extreure. En cas contrari, les hiptesis seran acceptades, per sempre tenint en compte que no implicaran la verificaci terica, sin tan sols la confirmaci terica seguint el criteri falsacionista de Popper (Cea DAncona, 1996). Aix, a partir de la inducci les generalitzacions empriques reverteixen en la teoria, que es veur confirmada, rebutjada o lleugerament modificada. Sha dassenyalar que quan la teoria no rep el suport complet de les dades empriques, el procs sinicia de nou. Ara es tractar de comprovar empricament les modificacions introdudes, a partir de les dades, en la teoria inicial de la recerca. Daquesta manera, el procs dadquisici de coneixement cientfic es configura com un feed-back continuat entre la teoria i les dades empriques a partir dels processos de deducci i dinducci. A partir daquestes argumentacions, podem dir que els elements bsics del mtode cientfic sn: a) b) c) d) la teoria les hiptesis lobservaci les generalitzacions empriques
24
Les hiptesis, lobservaci i les generalitzacions empriques seran tractades en captols posteriors daquest text. En lelement teric, no ens hi detindrem en profunditat perqu creiem que en les assignatures teriques de la llicenciatura es donen els elements bsics de manera molt ms aprofundida del que aqu podrem fer-ho. Tot i aix, i en referncia a la teoria, 6 tan sols cal dir que els components bsics daquesta que cal tenir en compte en la recerca social sn els conceptes, les proposicions i els axiomes o lleis, i que les seves funcions fonamentals en el procs de coneixement cientfic sn les segents (Wallace, 1976; Lazarsfled, 1973; Merton, 1983): a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) relacionar fets emprics amb fets hipottics o ja verificats definir els esquemes classificadors que shan demprar plantejar i analitzar els conceptes terics que orientaran lanlisi formular els problemes dinvestigaci que tinguin una certa rellevncia social concretar idees generals sobre com es produeixen els canvis socials formular hiptesis suggerir interpretacions post factum generalitzar els resultats de la recerca explicar generalitzacions empriques ja conegudes, en conceptes i proposicions apropiades predir generalitzacions empriques encara desconegudes, guiant el futur de la cincia
2. ELS PARADIGMES DINVESTIGACI

Si realitzssim una revisi bibliogrfica dels llibres i els articles de metodologia i tcniques dinvestigaci social, si dugussim a terme entrevistes en profunditat o fssim enquestes a investigadors socials, ben segur que una de les opinions ms generalitzades seria que la cincia social ha estat, i s, una cincia multiparadigmtica. Aix vol dir que existeixen una multiplicitat de formes de contemplar, conceptualitzar i accedir a la realitat social. Multiplicitat que afecta tant les posicions ontolgiques, metateriques i epistemolgiques (s a dir, qu s, com es pot comprendre i sota quines condicions es pot conixer la realitat social), com els objectius cientfics (ja siguin aquests terics, com aplicats) o les tcniques empriques de recollida i anlisi de la informaci. Si anteriorment sha definit el mtode com la lgica dinvestigaci que legitima i estructura un conjunt de decisions i activitats planificades amb lobjectiu destablir enunciats veritables sobre la realitat social, s obvi que shauran de plantejar tant les posicions metateriques, les preguntes i els problemes que shan de contestar, com les tcniques de recollida i danlisi de la informaci.
2.1. Concepcions del mn social

En la introducci daquest text guia ja sha explicitat que els mtodes i les tcniques dinvestigaci que sestan emprant sn precisament els utilitzats per investigar all que sinvestiga, i que sn inseparables dels conceptes i de la teoria. Sota aquesta consideraci, la realitat social ha estat vista pels investigadors socials des de perspectives diferents. Aquesta diversitat obeeix a qestions plantejades des de la filosofia de la cincia que han assenyalat lexistncia de diferents maneres dinterpretar i entendre la realitat social. Agafant la dimensi subjectivoobjectiva de la natura de la realitat social que plantegen Burrell i Morgan (1979, cit. a Del Rincn et al., 1995), shi troba un conjunt de supsits (figura 1.4.) que fan referncia a lontologia, lespistemologia, la natura humana i la metodologia.
25
Figura 1.4. Supsits de la natura de la cincia social Aproximaci subjectiva a la cincia social Nominalisme Antipositivisme Voluntarisme Idiogrfica
Font: Del Rincn et al. (1995)
Aproximaci objectiva a la cincia social Ontologia Epistemologia Natura humana Metodologia Realisme Positivisme Determinisme Nomottica
El primer supsit, de carcter ontolgic, fa referncia a la forma i la natura de la realitat, la qual cosa determinar qu pot ser conegut. s a dir: s la realitat quelcom extern als individus, que simposa des de fora, o, al contrari, s quelcom creat des dun punt de vista particular? s la realitat social de natura objectiva o s el resultat dun coneixement individual i creat pels individus mateixos? Aix doncs, per als nominalistes els conceptes universals que defineixen classes de coses no tenen existncia ms que en les coses mateixes, empricament la societat no existeix sin com una suma dindividus, reduint-la als seus toms singulars. En canvi, per als realistes les coses concretes ho sn tan sols per realitzar la idea de la cosa la societat s una realitat sui generis, un ens o una cosa que ha dexplicarse per si mateixa i no per la suma dels individus que la formen. El segon supsit, de carcter epistemolgic, es refereix a la natura entre el subjecte cognoscent i all que pot ser conegut, s a dir, com es pot conixer i comunicar el coneixement. Es pot assumir que subjecte i objecte sn entitats independents, o b que subjecte i objecte estan interactivament vinculats i que els descobriments sn literalment creats en el procs dinvestigaci? Llavors, exigeix a linvestigador un paper dobservador o b, en considerar el coneixement com a subjectiu, personal o nic, imposa un comproms amb els subjectes i un rebuig dels mitjans fisiconaturals. Sota aquestes consideracions, el positivisme t lobjectiu daconseguir un saber efectiu organitzat en una srie de tesis sobre el coneixement i el mn, destacant el valor suprem del saber cientfic, el mtode del qual s nic i vlid per donar compte de qualsevol objecte. El seu model s el de les cincies naturals, les quals shan dimitar, i implica fer referncia als fets tal com sn, positivament, basant-se en lobservaci i en les dades de lexperincia. A partir daquests fets es descobreixen regularitats que permeten formular lleis que regeixen els fets i que ens permeten entendrels a partir dexplicacions bsicament causals, sobretot en la forma inductivoprobabilstica. El tercer supsit, referent a la natura humana, ha de respondre a la relaci entre els ssers humans i el seu entorn. En concret, s la imatge de lsser hum que reacciona al seu entorn resposta mecnica o com a iniciador de les seves prpies accions. s el mode en qu lindividu crea, modifica i interpreta el mn en qu es troba determinisme/voluntarisme. I, en darrer lloc, la resposta a aquestes qestions anteriors determinar lopci metodolgica, que es refereix a la forma en qu linvestigador socupa de descobrir all que cadasc creu que pot ser descobert. Els conceptes idiogrfic i nomottic provenen del grec idios (peculiar) i grafos (descriure), per al primer, i nomos (llei) i tthemi (posar), pr ael segon. Per tant, fan referncia a diferents modes de coneixement, en el sentit que el nomottic busca establir les lleis generals, i per aix el seu camp destudi s all constant i repetible, mentre que lidiogrfic busca descriure all especial i individual, s a dir, saplica a entendre els fets particulars i no repetibles.
26
Sota aquestes consideracions, sha de fer notar que els investigadors socials se serveixen de paradigmes per guiar els seus plantejaments epistemolgics i metodolgics, que, en definitiva, determinen la seva perspectiva investigadora. Abans dentrar a donar compte dels diferents paradigmes dinvestigaci, cal destacar que aquests shan definit com un sistema bsic de creences i dactituds, com una visi del mn compartida per un grup de cientfics que implica, especficament, el seguiment duna metodologia determinada basada en assumpcions ontolgiques, epistemolgiques i metodolgiques (Guba i Lincoln, 1994; Alvira, 1981). Sense entrar a fons en els diversos plantejaments i classificacions sobre els paradigmes dinvestigaci, s que creiem interessant plantejar laportaci que realitzen Del Rincn et al. (1995) vegeu la figura 1.5., ja que ens servir com a eix vertebrador dels apartats posteriors, que fan referncia al pluralisme metodolgic en sociologia.
Figura 1.5. Caracterstiques dels paradigmes dinvestigaci Paradigmes dinvestigaci Qestions Positivista Crtic Ontolgica Epistemolgica Metodolgica Intervencionista Participativa Dualista/objectivista Interactiva/subjectivista Realista Realista/histrica
Constructivista Relativista Interactiva/subjectivista
Hermenutica/dialctica
Font: Lincoln (1990) citat a Del Rincn et al. (1995) Nota: en aquesta figura es mostra la relaci entre les tres dimensions, com la dimensi ontolgica porta a lepistemolgica i com aquesta, al seu torn, condiciona una metodologia concreta que requereix unes determinades formes dobtenir i analitzar la informaci
Anem a caracteritzar els tres paradigmes assenyalats a partir de les respostes que es donen a cada una de les qestions que shan establert: Positivisme: El supsit ontolgic dels positivistes estableix que la realitat existeix fora de la ment dels subjectes. Defensen, per tant, un realisme que creu que pot arribar a conixer com sn i com funcionen realment les coses. Recentment, els postpositivistes plantegen un realisme crtic en el sentit que creuen que els arguments donats sobre la realitat han de sotmetres a un examen crtic al ms ampli possible per facilitar la seva interpretaci. Consegentment, el seu objectiu s descobrir i articular les lleis naturals que determinen els fenmens, tant per al mn social com per al natural, normalment expressades com a generalitzacions i, majoritriament, en forma de relacions de causalitat. En la dimensi epistemolgica, els positivistes prenen com a posici el dualisme i lobjectivisme, s a dir, assumeixen que subjecte i objecte sn entitats independents. La relaci amb lobjecte de coneixement s, doncs, neutral i lliure de valors, sent lobjectivitat lideal regulatiu, encara que sigui de manera aproximada. La metodologia positivista s fonamentalment intervencionista, s a dir, experimental i manipulativa, i usa hiptesis subjectes a verificaci emprica.
27
Constructivisme Els constructivistes parteixen duna creena relativista de la realitat, aix com duna creena constructivista de la veritat considerada sempre com una construcci mental, experimental i socialment sustentada. Aix s, la ment s activa en la construcci del coneixement; les realitats no sexploren o es descobreixen, sin que es construeixen socialment i experiencialment. No hi ha, per tant, una realitat nica, tangible i fragmentable sobre la qual la cincia pugui convergir. Aquesta realitat existeix, per com a construccions holstiques, delimitades en el significat, intra i interpersonalment conflictives i de natura dialctica. La perspectiva constructivista reemplaa lobjectivisme per un subjectivisme interactiu, aix s, una posici transaccional i subjectivista. Subjecte i objecte estan interactivament vinculats. Aix, els descobriments sn creats en el procs de recerca mateix, amb un carcter personal, subjectiu i idiogrfic. La metodologia constructivista s de carcter hermenutic i dialctic, i basa les seves trobades en la interpretaci consensuada que dialcticament aconsegueixen investigador i investigat. Se centra en lelaboraci i la reconstrucci dels processos socials, per la qual cosa atn tant les prpies construccions de linvestigador com la construcci social dels actors. Aix fa que els dissenys siguin flexibles i que es configurin a mesura que sobt la informaci. Crtic Els investigadors crtics, quan consideren la realitat social, es decanten per un realisme histric, amb el benents que aquella ha estat conformada per les categories dels factors socials, poltics, culturals, econmics, tnics i de gnere, i que desprs ha cristallitzat en unes estructures preses ara com a reals i immutables. En la dimensi epistemolgica, la posici sociocrtica s subjectivista, en el sentit que la ideologia condiciona la relaci entre subjecte i objecte i rebutja la neutralitat de la cincia, acceptant els valors de forma explcita i lautoreflexi crtica en els processos de coneixement. La metodologia crtica s eminentment participativa, ja que pretn que les persones implicades es comprometin i simpliquin en el procs dinvestigaci mateix, propiciant, daquesta manera, un dileg intersubjectiu amb la finalitat de transformar la ignorncia i les falses aprensions en una conscincia ms informada.
Ja hem exposat la idea que la cincia social s multiparadigmtica i que el mtode dinvestigaci ha dintegrar les posicions ontolgiques, metateriques i epistemolgiques, i les tcniques empriques. Aquesta integraci ha de venir donada no tan sols per la varietat dopcions existents, que han de ser vlides per si mateixes, sin que, a ms a ms, han de constituir un cos integrat, un sistema dacci coherent. Una de les qestions clau que ens hem de plantejar en aquest punt s que la legitimitat de la integraci de mtodes depn en gran manera del vincle que sestableixi entre paradigmes i tcniques dinvestigaci social. Aix s, fins a quin punt es defensa la idea que, donada la selecci dun paradigma, sest obligat a una determinada orientaci metodolgica i a emprar unes determinades tcniques dinvestigaci social. El debat s si els trets definitoris dun paradigma han de veures com a indissolubles i, per tant, no poden ser agafats els uns independentment dels altres, o si, daltra banda, se sost que el conglomerat de trets que caracteritzen una metateoria, un mtode o una tcnica dinvestigaci, pot descomposar-se i aplicar-se en major o menor mesura. Consegentment, aquest debat porta a deslegitimitzar o no la integraci dorientacions metodolgiques, dacord amb lopci per la qual es prengui partit. Sense entrar a fons en aquesta qesti, s que volem deixar constncia del debat existent i de la dificultat, en el plantejament prctic dinvestigacions socials, de situar-se en un o altre pol daquestes qestions. En aquest sentit, donem suport a la idea plantejada per Bericat (1998), segons la qual les possibilitats
28
dintegraci nicament poden ser solucionades en el pla metodolgic, evitant aix tant el risc dun discurs de fonamentalisme paradigmtic com el dun relativisme tcnic pragmtic. Aix ens porta a defensar la idea que no concebem la vinculaci entre paradigma i mtode duna manera rgida, ja que la realitat social no presenta una nica natura. Tal com han assenyalat autors com Ritzer i Bryman (citats a Bericat, 1998), no existeix una correspondncia estricta entre cada tcnica dobservaci i el seu paradigma corresponent. En la prctica, aquest vincle gaireb no existeix. En realitat s una mera convenci. Un paradigma incluye no slo una filosofa del mundo, sino tambin una relacin con cierto tipo de mtodo de investigacin. En este sentido, un paradigma determina un mtodo. La pregunta es si esta relacin entre paradigma y mtodo es necesaria e inherente o resulta meramente prctica [...] el punto crucial es que los paradigmas no son el nico factor en la eleccin del mtodo. (Reichardt i Cook, 1979:11) Tal com manifesta Latiesa (1995:36), gran part de les investigacions realitzades pels etnometodlegs entrarien dins de lestratgia experimental, a ligual que el mtode biogrfic emprat tant pels positivistes com pels interaccionistes simblics. Tot i aix, tampoc volem defensar la idea que a lhora descollir un mtode la posici paradigmtica no t importncia, ni tampoc negarem que certs mtodes van lligats a paradigmes especfics, sin que el que ens sembla fonamental s que els paradigmes no constitueixen lnic determinant de lelecci dels mtodes. Els atributs dels diferents paradigmes shan de barrejar i acomodar per aconseguir la combinaci que resulti ms adequada al problema dinvestigaci i als mitjans amb qu es compta en les diferents fases de la investigaci.
2.2. Metodologies dinvestigaci social

En els apartats anteriors sha situat la reflexi del mtode cientfic en el primer nivell, que entn el mtode en sentit ampli, com la forma de plantejar problemes, i que fa referncia al procs general de la investigaci. Situant-nos ara en el segon nivell dentendre el mtode cientfic com una forma de tractar i resoldre els problemes determinats per la problemtica concreta, lobjecte destudi i les teories emprades, el que realment s caracterstic en les cincies socials i en sociologia, en particular, s la necessitat de plantejar un pluralisme metodolgic dacord amb la dimensi concreta de la realitat social que sestudia, i el qual pugui donar cabuda al pluralisme cognitiu requerit per la multidimensionalitat del seu objecte destudi. Encara que, com molt b expressa Beltrn (1992), s un pluralisme metodolgic que diversifica els mtodes daproximaci, de descobriment i de justificaci, amb el benents que aix no implica la negaci o la trivialitzaci del mtode, sin al contrari, implica la garantia de la fidelitat a lobjecte i la negativa a la reproducci mecnica daquest, a considerar-lo com a naturalment donat, de la mateixa manera que ens s donat el mn fisiconatural. Per aquest motiu, el que pretendrem en aquest apartat, abans dentrar ms a fons en el tema del pluralisme metodolgic en sociologia, s presentar la diversitat de metodologies dinvestigaci social o, ms ben dit, de tctiques dinvestigaci que shan establert en les cincies socials. Hi ha una multitud de classificacions dels mtodes dinvestigaci existents. Amb lobjectiu de reflectir la diversitat daproximacions i per la dificultat de triar-ne una i per donar compte de les seves similituds, presentarem les aportacions de Prez, Rojas i Fernndez (1998), Del Rincn et al. (1995), Beltrn (1992) i Ibez (1992). 7
29
Figura 1.6. Classificacions de les metodologies dinvestigaci social Del Rincn et al. Prez, Rojas i Ibez Fernndez Metodologies Tctiques, modalitats o mtodes 1. Experimental (quantitativa) 2. Correlacional (quasi experimental, comparativa) Perspectives dinvestigaci 1. Distributiva
Beltrn
Mtodes
1. Empiricoanaltica (quantitativa, positivista) Modalitats dinvestigaci: Experimental Quasi experimental
1. Mtode quantitatiu
2. Mtode comparatiu
2. Constructivista (qualitativa, historicohermenutica) Modalitats dinvestigaci: fenomenolgica interaccionisme simblic etnografia etnometodologia
2. Estructural 3. Observacional (natural, descriptiva, 3. Dialctica de camp, exploratria)
3. Mtode qualitatiu
4. Mtode crtic racional 3. Sociocrtica Modalitats dinvestigaci: investigaci-acci participativa collaborativa
5. Mtode histric
Font: Elaboraci prpia
Donada la varietat dopcions existents si es tenen en compte els nivells metateric, teric i empric, en la recerca sociolgica sha produt en la prctica una important simplificaci i al llarg de la histria de la disciplina sha establert una bsica dicotomia metodolgica mitjanant la qual sha distingit entre les orientacions quantitatives i les orientacions qualitatives dinvestigaci social. Simplificaci i reducci metodolgiques que, tot i podent-ne posar en dubte la legitimitat, estan justificades per lafavoriment de lespecialitzaci i la qualificaci dels investigadors socials i per la necessria coherncia i integraci entre els nivell metateric, teric i empric. Ara b, aquesta reducci t tamb la seves limitacions. Les ms importants sn locultaci daltres possibilitats metodolgiques i laplicaci convencional i acrtica de les metodologies per part dels investigadors, com si fossin receptes intocables i establertes apriorsticament.
30
Com a primera aproximaci als mtodes dinvestigaci en sociologia, es pot assenyalar que en les cincies socials han prevalgut dues perspectives teriques o paradigmes principals (Taylor i Bogdan, 1994). Tots dos paradigmes cientfics han marcat el desenvolupament i els estudis de la investigaci social amb poques en els quals lun ha estat ms valorat que laltre. El primer, el positivisme, reconeix el seu origen en el camp de les cincies socials en els grans terics del segle XIX i de les primeres dcades del XX, especialment August Comte i mile Durkheim. Els positivistes busquen els fets o les causes dels fenmens socials, amb independncia dels estats subjectius dels individus. La segona perspectiva principal, que descrivim com a fenomenolgica, t una llarga histria en filosofia i sociologia (Berger i Luckman, Bruyn, Husserl, Schutz, etc.). El fenomenleg vol entendre els fenmens socials des de la prpia perspectiva de lactor, examinant la forma en qu sexperimenta el mn. Ja que els positivistes i els fenomenlegs tracten diferents tipus de problemes i busquen diferents classes de respostes, les investigacions respectives exigeixen diverses metodologies. Adoptant el model dinvestigaci de les cincies naturals, el positivista busca les causes mitjanant tcniques com lenquesta, els estudis demogrfics i daltres que produeixen dades susceptibles danlisi estadstica. Per tant, ens trobem amb el mtode quantitatiu, predominantment inductiu, que busca determinar les caracterstiques externes generals duna poblaci amb lobservaci de molts casos individuals daquesta. Per la seva banda, el fenomenleg busca comprensi per mitj de mtodes qualitatius com lobservaci participant i lentrevista en profunditat o, si es vol, fenomenolgics, que pretenen comprendre una entitat, un fenomen vital o una situaci determinada. Tot i que la metodologia a la qual fa referncia principalment aquest manual s la quantitativa, considerem que el debat epistemolgic entre aquest mtode i el qualitatiu, debat al qual ens hem referit fins aqu, est actualment superat. Noms alguns extremistes de tots dos bndols continuen aprofundint la suposada oposici insuperable entre ambdues perspectives metodolgiques. En lactualitat es considera que tots dos mtodes sn igualment vlids 8 i que la principal diferncia entre aquests s la seva idonetat per a un o altre objecte destudi i/o objectius. Aix, com diu Beltrn referint-se al mtode quantitatiu: Las ciencias sociales, por su parte, pueden y deben utilizar el mtodo cuantitativo, pero slo para aquellos aspectos de su objeto que lo exijan o permitan. (1992: 33) La sociologia es caracteritza pel pluralisme metodolgic, que implica el reconeixement de lexistncia de diversos mtodes. Tot i que els ms coneguts sn els mtodes quantitatius i qualitatius, nhi ha daltres, com, per exemple, lhistric, el comparatiu o lexperimental. Depenent de la natura i la construcci de lobjecte destudi, de les situacions socials en qu ens trobem i dels objectius i les finalitats que shagin plantejat, linvestigador social estableix diferents mtodes i estratgies dinvestigaci. s el pluralisme metodolgic, tamb anomenat multiestratgia dinvestigaci, que permetr avanar en el coneixement de la realitat social establint noves hiptesis i relacions entre els elements de lobjecte destudi. Desprs daquesta primera aproximaci als mtodes dinvestigaci social, presentarem les aportacions que shavien esmentat de Prez, Rojas i Fernndez (1998), Del Rincn et al. (1995), Beltrn (1992) i Ibez (1992), i que en la figura 1.6. es presenten en forma de quadre resumit. Ara descriurem les diferents classificacions i metodologies dinvestigaci proposades intentant fer un esfor de sistematitzaci, amb un objectiu exclusivament pedaggic, amb la consegent prdua de complexitat i riquesa daquelles. 1. La metodologia empiricoanaltica, tamb anomenada quantitativa, racionalista o positivista, parteix dels supsits del postpositivisme i de la cincia nomottica. Intenta descriure i explicar els fenmens, els esdeveniments i els processos del mn social de manera que es puguin
31
arribar a formular les generalitzacions que existeixen objectivament. Bsicament sorienta al contrast dhiptesis i el seu mbit daplicaci queda redut a fenmens observables susceptibles de mesura, control i anlisi estadstic. Adoptant la classificaci de Beltrn, seria el mtode quantitatiu la mesura dels conceptes, el resum estadstic, la prova dhiptesis i el llenguatge matemtic en general, emprat per aquells aspectes de lobjecte que ho exigeixin o b ho permetin i la perspectiva distributiva en el llenguatge dIbez, en el sentit que arriba al nivell dels elements que sinvestiguen (els individus) i inclou les tcniques quantitatives que responen a la lgica del parmetre i la matemtica. Sota aquesta metodologia es poden situar tant el mtode experimental com el correlacional. En el mtode experimental (tamb anomenat explicatiu) el punt central s la possibilitat de posar a prova hiptesis que estableixen relacions causals entre les variables sotmeses a estudi. Entre els seus trets principals es pot destacar loperativitzaci de les variables, la manipulaci directa de les variables antecedents per comprovar els seus efectes sobre les variables conseqents, la determinaci de les relacions causals existents, el control de les variables estranyes i laplicaci, generalment, a ambients molt controlats i molt artificials. El mtode correlacional (tamb anomenat quasi experimental o comparatiu) s molt til quan els enunciats que shan de contrastar no permeten a linvestigador una manipulaci directa de les variables destudi. Les caracterstiques principals daquest mtode sn, doncs: lintent de descobrir la possible relaci de covarincia (no causal) existent entre les variables, ja que ni es poden manipular directament ni es poden controlar exhaustivament, i generalment sapliquen a ambients ms naturals, encara que amb cert grau de control. Tamb seguint la classificaci del professor Beltrn, shauria de parlar aqu del mtode comparatiu. Lexistncia dun mtode comparatiu queda justificada per la necessitat que en el procs dinvestigaci social hi hagi una manipulaci de les variables que interessa controlar per la varietat de formes, processos, estructures, etc., que adquireixen els fets socials.9 Respon a linters de desenvolupar i comprovar teories que siguin aplicables ms enll de les fronteres duna societat. Aix, por mtodo comparativo se entender el recurso a la comparacin sistemtica de fenmenos de diferente tiempo o mbito espacial con el objeto de obtener una visin ms rica y libre del fenmeno (Beltrn, 1992:24). s a dir, en la cincia es requereix una visi objectiva de les relacions causals i la recerca duna teoria que transcendeixi el temps. (2) La metodologia qualitativa, tamb anomenada constructivista, fenomenolgica, comprensiva, observacional, interpretativa, etc., parteix del supsit bsic que el mn social s un mn construt amb significats i smbols, fet que implica la recerca daquesta construcci i dels seus significats, entrant dins del procs de construcci social i reconstruint els conceptes i les accions de la situaci estudiada. En aquesta metodologia s necessari descriure i comprendre els mitjans a travs dels quals els subjectes sembarquen en accions significatives i creen un mn propi. En aquesta perspectiva sestudien les interpretacions que les persones fan de la realitat social i la relaci daquelles amb aquesta, ressaltant la intencionalitat de la conducta humana. Les caracterstiques daquest mtode serien les dun procs dinvestigaci holistico-inductiuidiogrfic, ja que utilitza la via inductiva: els conceptes, la comprensi de la realitat i les interpretacions selaboren a partir de la informaci i la recerca duna comprensi global de la realitat.
32
Tal com expressen Prez, Rojas i Fernndez (1998), aquesta metodologia sempra molt en els primers passos duna investigaci per obtenir informaci destinada a estudis posteriors i les seves caracterstiques bsicament sn: la no-manipulaci de variables, el paper passiu de linvestigador, que registra i descriu les variables tal com ocorren en la situaci, el menor grau de sistematitzaci i la pretensi de detectar les regularitats o diferncies (o ambdues) de lobjecte destudi. Generalment saplica en ambients naturals sense cap grau de control ni dartificialitat. Dins daquest tipus de metodologia, Ibez distingeix entre el que denomina la perspectiva estructural i la perspectiva dialctica. La perspectiva estructural t com a referent el nivell de les relacions entre els elements i arriba al nivell de les estructures esttiques daquests. Inclou les tcniques qualitatives, les quals responen a la lgica del llenguatge, i els seus resultats sanalitzen des dun punt de vista semanticorelacional. El paradigma de tcnica est representat pel grup de discussi i per totes aquelles formes daproximar-se a la realitat social en qu les parles dels subjectes han de ser interpretades. Daltra banda, lanomenada perspectiva dialctica arriba a lestructura dinmica dels elements, ja que t com a referent el nivell de les relacions dels subjectes, no tan sols com a referent semntic, sin tamb com a referent pragmtic (el que es diu i el que es fa). El paradigma s lassemblea, per la tcnica ms emprada en sociologia s la socioanlisi. 3. La metodologia sociocrtica assumeix la funci de la reflexi crtica en les disciplines socials i es caracteritza no tant pel seu carcter interpretatiu, sin per la seva conscincia crtica: li interessa desemmascarar la manera en qu lexperincia de les persones pot ser distorsionada per la falsa conscincia i la ideologia. Aquesta metodologia incorpora les prctiques i els fins tant de la metodologia empiricoanaltica com de la metodologia constructivista i conjuga relats tant emprics com interpretatius per facilitar els seus fins dialctics i crtics. Per a aquest mtode, la cincia ha de tenir competncia per a la consideraci racional de les finalitats de lhome, reclamant per a la cincia lexercici de la reflexi racional. Linvestigador adopta una postura crtica davant de les finalitats socials i atorga a les cincies socials un comportament normatiu, aix s, considera cientficament, racionalment i crticament les finalitats socials i la negaci dels ordres naturals. Aix doncs, aquesta perspectiva metodolgica comporta que les finalitats i els valors socials siguin susceptibles duna consideraci cientfica racional i crtica.
4. Per acabar, cal destacar el mtode histric que planteja Beltrn, en el sentit que el socileg ha dinterrogar-se, i ha dinterrogar la realitat social, respecte al cursus esdevingut per all que sestudia, sobre com ha arribat a ser i com s, i fins i tot per qu ha arribat a ser-ho. Aquest mtode estudia les causes dels esdeveniments que ja han passat, en un intent de posar de manifest els condicionaments socials dels fenmens del passat. Per aquest motiu, el que sha de tenir en compte sn els canvis experimentats en el passat, els factors causals. s a dir, ha dexplotar tant com sigui possible la varietat dinstncies que hagin pogut influir, condicionar o determinar el fenomen. Aix, el mtode histric busca la gnesi de les mltiples causes dels fets per aconseguir una abstracci i una generalitzaci dels coneixements dels comportaments collectius.
33
Aquest reps als principals mtodes sociolgics no s exhaustiu, en el sentit que no considera la totalitat dels mtodes realment existents. nicament pretn donar una idea de la riquesa que suposa per a la sociologia el pluralisme metodolgic. Prescindirne amb vista a reduccionismes pretesament metodolgics i terics per justificar la utilitzaci dun nic mtode sigui el que sigui suposa caure en dogmatismes, i el resultat ser lempobriment de les tasques investigadores. De fet, lideal al qual sha de tendir des de la nostra disciplina s el daprofitar aquesta riquesa metodolgica mitjanant la seva combinaci en una mateixa recerca. En molts casos, la complexitat de la realitat social porta que sigui imprescindible la combinaci de mtodes i tcniques diferents. Aix, com diuen Manuel Garca Ferrando, Jess Ibez i Francisco Alvira en la introducci duna de les seves obres: Para acercarse a la realidad social, el investigador puede seleccionar una sola perspectiva o articular varias. Y aunque nunca podr resolver la paradoja de que cuanto ms se acerque a la realidad social, ms se le escapa porque su acercamiento forma parte de la realidad social, si articula varias perspectivas el investigador podr al menos acceder a un nmero mayor de dimensiones de esa siempre compleja realidad social. (Garca Ferrando, Ibez i Alvira 1986:10).
3. EL PLURALISME METODOLGIC
Parallelament, i en relaci amb largumentaci anterior, una segona idea que apareix mpliament establerta en les cincies socials s que la legitimaci del mtode implica, a ms a ms de la necessria coherncia entre els aspectes metaterics i emprics, una adaptaci daquest mtode a lobjecte destudi, sent la seva aproximaci terica la que inspira la construcci del mtode i lestratgia daproximar-noshi. El punt de partida s que cada mtode revela diferents aspectes de la realitat social i que aquesta es caracteritza per una gran complexitat. Aquests dos fets porten a inferir que la combinaci de diversos mtodes permet una major i millor proximitat a aquesta realitat complexa. Aix ens du a parlar de pluralisme metodolgic en sociologia, dissenys multimtode o estratgies dintegraci metodolgica per citar algunes de les expressions ms utilitzades i que sn retornants en les aportacions dels cientfics socials i en el debat metodolgic actual.10 Com a exemple, serveixen aquestes lnies de Miguel Beltrn: [....] ello impone como correlato necesario un pluralismo metodolgico que permita acceder a la concreta dimensin del objeto. [...] La propuesta [...] es la adecuacin del mtodo a la dimensin considerada en el objeto, y ello no de manera arbitraria o intercambiable, sino con el rigor que el propio objeto demanda para que su tratamiento pueda calificarse de cientfico. (Beltrn, 1992:44) Tot i aix, si b aquesta sembla ser una posici metodolgica i una estratgia daccs a la realitat social del tot acceptada i fonamentada, la tasca dels cientfics socials en el seu treball diari mostra una postura i una actitud fora allunyades de la pretensi integradora. En les investigacions socials, en els departaments universitaris, en les empreses i les institucions, existeix una clara separaci entre les orientacions quantitatives i les orientacions qualitatives. Es defineixen i es caracteritzen molt ms sovint del que seria desitjable els investigadors i els equips de recerca com els quantitatius o els qualitatius, i s encara fora corrent en els frums de debat sociolgic (congressos, jornades, docncia universitria, etc.) parlar del debat, el conflicte metodolgic o lenfrontament entre ambdues orientacions. Sobserva, doncs, un salt important entre el que es defensa metodolgicament i el treball diari, ja sigui en la docncia o en la investigaci social. Com a molt, tal com expressa Bericat (1998), la gran majoria de les recerques socials que apliquen un disseny multimtode i pluralista no sn res ms que
34
juxtaposicions desordenades o absurds agrupaments tcnics, lluny de laplicaci dels principis de prudncia metodolgica i dutilitat. Per potser el ms important sigui estudiar les actituds dels diferents cientfics socials davant de la realitat metodolgica. Normalment, aquests es poden dividir entre, duna part, aquells que segueixen la lgica de la distinci, i, de laltra, els que es guien per la lgica de la convivncia. En el primer cas sestableix una actitud de diferenciaci jerrquica: tan sols una de les metodologies s vlida per analitzar la realitat social. En una versi atemperada, els defensors duna orientaci accepten laltra, per sempre atorgant-li un estatus subsidiari i una funci merament auxiliar. Des de la lgica de la convivncia, en canvi, es valoren les possibilitats que ofereix cadascuna de les metodologies respectant les seves diferents aportacions. Per tant, segons el problema i les dimensions destudi, shaur demprar un o altre tipus daproximaci metodolgica. Aquesta segona actitud pot portar a diferents posicionaments. Duna banda, el segregacionista, en el qual, tot i acceptant ambds mtodes, cadascun es percep com a centrat en certes temtiques, sense optar per la seva fusi. Daltra banda, lestratgia de la integraci implica el reconeixement de la utilitat de cada mtode en el seu mbit i la idonetat de la seva complementaci per a lestudi de molts fenmens socials. Aquestes diferents actituds dels cientfics socials es veuen accentuades si shi afegeix la idea estereotipada del que sn les orientacions metodolgiques de recerca social, la visi excessivament encotillada de les caracterstiques de cadascuna de les vies daccs a la realitat social i que dificulta laplicaci de la quantitat de possibles dissenys existents. Seguint, doncs, una aproximaci metodolgicament pluralista quant a les estratgies dinvestigaci, defensem laplicaci de dissenys multimtode terme proposat per Bericat (1998) com a conjunt de recursos per aconseguir els objectius plantejats i incrementar aix les capacitats intellectuals i prctiques de linvestigador social. Ens agradaria deixar clara la nostra aposta per la necessitat dadoptar una postura estrictament metodolgica en la integraci multimtode de les dues grans orientacions la qualitativa i la quantitativa, en el sentit que aquesta integraci es dugui a terme noms quan sigui possible integrar en el disseny de la recerca les orientacions metateriques i els atributs de les tcniques que es pensen emprar. En segon lloc, i seguint les aportacions de Bericat (1998), cal destacar la necessitat dun replantejament de les orientacions qualitatives i quantitatives, s a dir, defectuar una deconstrucci relativa de la divisria entre ambdues aproximacions a partir de certes dimensions metodolgiques. Seguint largumentaci dels principis de prudncia i dutilitat, shan de plantejar les diferncies existents entre els atributs o les dimensions que caracteritzen la perspectiva qualitativa i la perspectiva quantitativa. Aquesta deconstrucci no implica una indiferncia respecte a les dues grans orientacions, ni tampoc una radical separaci entre els trets que satribueixen a cadascuna daquestes. Saccepten les diferncies, per no duna forma absoluta ni com les niques alternatives possibles. Sense intentar ser exhaustiu ni entrar en el debat existent pel que fa a les estratgies dintegraci metodolgica, ni en les classificacions que shan plantejat respecte a aquestes,11 seguirem laportaci de Morgan (1997), si b ampliada i completada amb les aportacions de Green et al. (1989) i Denzin (1970). Segons Morgan (1997), podem establir tres tipus destratgies dintegraci metodolgica: complementaci, combinaci i triangulaci. Amb lestratgia de la complementaci de diverses aproximacions metodolgiques es pretn obtenir dues imatges en un mateix estudi, dues dimensions diferents de la realitat social. Aix, per exemple, una de procedent de mtodes dinvestigaci qualitatius i una segona procedent de mtodes dinvestigaci quantitatius donaran lloc a una doble i diferenciada visi de lobjecte destudi, a la vegada que complementaran el coneixement daquest, sense pretendre cap tipus dencavalcament, ja que tant els propsits com els resultats dambds mtodes sn diferents.
35
Una de les formes ms elementals de complementaci consisteix a comparar els resultats de dos estudis, un de quantitatiu i un altre de qualitatiu, que tracten de la mateixa matria per que sobserven des duna perspectiva diferent. Daquesta manera samplia el coneixement de la realitat social amb una finalitat additiva. Per exemplificar la complementaci entre una aproximaci qualitativa i una aproximaci quantitativa en lestudi duna mateixa problemtica podem aportar lexemple segent, tret dIbez: Cuando investigamos sobre la actitud de los espaoles ante la OTAN, debimos integrar todas las perspectivas tericas y tcnicas. [...] El gobierno podra estar interesado en una investigacin que combine grupos de discusin (para analizar los discursos anti y pro y estar en condiciones de producir un discurso propagandstico) y encuestas (para medir la distribucin de las respuestas a las diferentes preguntas hasta dar s es posible, con la pregunta que asegure la victoria). La comisin anti OTAN podra estar interesada en una batera de socioanlisis que permitiera explorar los lmites de la movilizacin posible. (cit. a Bericat: 1998:106)
En lestratgia de la combinaci, en canvi, es tracta dintegrar subsidiriament un mtode, ja sigui, per exemple, el qualitatiu o el quantitatiu, en laltre, per tal de donar fora a la validesa de lltim compensant les seves debilitats mitjanant la incorporaci dinformacions que provenen de la fortalesa de laltre mtode. El resultat obtingut en una investigaci que aplica el mtode A pot perfeccionar alguna fase de la investigaci duta a terme amb el mtode B, aconseguint aix augmentar la qualitat dels resultats obtinguts per aquest darrer. El resultat de A s input per potenciar B, loutput del qual s la finalitat de la recerca. A i B tenen objectius diferents, per un daquests sintegra en laltre. Una de les estratgies de combinaci ms emprades en les recerques sociolgiques consisteix a dissenyar en una mateixa investigaci una primera fase amb una aproximaci qualitativa per exemple, entrevistes en profunditat, que serveix tant com a primera aproximaci a lobjecte destudi com per a un millor disseny duna segona fase determinant quins sn els elements clau, els conceptes, etc., duta a terme seguint una metodologia quantitativa, per exemple, mitjanant una enquesta per qestionari. Un segon exemple daquesta estratgia combinatria de perspectives metodolgiques s aquest: En el trabajo de campo observacional para el estudio de una comunidad, el investigador depende en gran medida de la informacin que le transmitan aquellos informantes nativos a los que puede acceder. En esta seleccin operan determinados sesgos, por lo que no todos los miembros de una comunidad tienen la misma probabilidad de ser informantes. [...] En estos casos, la realizacin de una encuesta basada en una muestra representativa puede contribuir a que el investigador conozca y compense los sesgos en los que est incurriendo. [...] La investigacin de encuesta le proporcion informacin exacta respecto del grado y la clase de selectividad que estaba operando, y, por lo tanto, le permiti hacer una distribucin ms compensada en la planificacin de sus actividades observacionales [...] En este caso, la encuesta es slo un instrumento que contribuye al diseo de la tcnica de la observacin. (Bericat, 1998:109) En canvi, en lestratgia de la triangulaci es tracta demprar ambdues orientacions per al reconeixement dun mateix i idntic aspecte de la realitat social.12 Es pretn lencavalcament i la convergncia dels resultats, intentant reforar-ne la validesa. Sestudia la mateixa dimensi de lobjecte destudi, observada o mesurada amb dos instruments diferents. Per tant, sopta per la integraci dels mtodes, per sempre amb el dubte de si poden mesurar els mateixos aspectes. A continuaci exposem un darrer exemple amb el qual es veur ms clarament en qu consisteix la triangulaci:
36
En un estudio (Cook, 1984) que pretenda investigar las relaciones entre el gnero de los padres y el modo diferencial en que afrontaban la dramtica experiencia de la progresiva muerte de un hijo afectado por el cncer, se utiliz un cuestionario con gran nmero de preguntas abiertas. Sirvindose de la grounded theory y de la analitic induction, desde la perspectiva cualitativa, intentaron discernir pautas que mostraran las diferentes conductas adaptativas a la situacin segn el gnero. Tambin se desarroll una escala cuantitativa de tems para medir los problemas a los que se enfrentaban los padres durante la enfermedad de los nios. Pues bien, ambos tipos de datos revelaron que las mujeres estaban ms profundamente implicadas en la cultura de la enfermedad de los nios, una cultura en la que muchos hombres se sentan incmodos y fuera de lugar. [...] Es decir, por dos vas tcnicas con orientaciones metodolgicas distintas se obtuvieron resultados convergentes, lo que increment la confianza en la validez cientfica de los hallazgos. (Bericat, 1998:111) Lestratgia de la triangulaci ha estat ampliada per Denzin (1970), que ha diferenciat entre: triangulaci de dades (ampliaci de les dades de qu hom disposa), triangulaci dinvestigadors (contrast de les observacions i de les interpretacions), triangulaci de metodologies (tant intramtode com intermtode) i triangulaci terica (integrant en el disseny de la investigaci mltiples perspectives teriques que puguin contrastar-se adequadament amb un mateix conjunt de dades). De manera molt esquemtica podem dir que: La triangulaci de dades s una de les estratgies ms emprades. Consisteix a utilitzar diverses fonts dinformaci que proporcionen dades sobre un mateix objecte destudi amb el propsit de contrastar la informaci. Per exemple, en un estudi sobre el mercat de treball es poden utilitzar dades provinents de lEPA (enquesta de poblaci activa), els censos i els padrons, els registres de la Seguretat Social, els registres de lINEM o de l IAE, etc. La triangulaci dinvestigadors seria lequivalent a la constituci dequips interdisciplinaris: un grup format per investigadors que poden provenir de diferents rees de coneixement i/o que poden estar especialitzats en diferents metodologies, que han dobservar un mateix objecte destudi des de diferents punts de vista. La triangulaci metodolgica, que pot ser intramtode o entre mtodes. La primera la triangulaci intramtode pretn comprovar la validesa i la fiabilitat de la informaci. Saplica quan linvestigador tria un nic mtode o estratgia dinvestigaci per aplica diferents tcniques de recollida i anlisi de dades, o quan repeteix el mateix mtode en situacions i moments diferents.13 En canvi, la triangulaci metodolgica entre mtodes s la ms satisfactria i popular. Implica la combinaci de mtodes dinvestigaci diferents per mesurar una mateixa unitat danlisi. Els lectors que vulguin aprofundir aquest tema amb ms exemples aplicats a recerques, els remetem a Bericat (1998: captols V i VI) i Cea DAncona (1996: captol II). Com a conclusi, el pluralisme metodolgic i laplicaci dels dissenys multimtode permeten una millor definici de lobjecte destudi i ajuden a dissenyar una manera millor daproximar-nos a la realitat social i tamb ajuden a aprofundir el coneixement i la interpretaci daquesta. El disseny metodolgic que apliquem vindr donat pels aspectes de la selecci del mtode, lestatus atorgat a cada un daquests, lobjecte o els objectes dinvestigaci, lordre temporal daplicaci dels mtodes i el grau dintegraci o independncia amb qu aquests simplementen. Des daquest punt de vista, la idea fonamental s que el pluralisme metodolgic o el disseny multimtode no est limitat a una de les fases de la recerca, sin que en cadascuna daquestes es pot, o no, donar un tipus dintegraci metodolgica accentuant uns objectius i una metodologia concreta.
37
Confirmant la idea que les estratgies dintegraci metodolgica sn tipus ideals, estratgies pures, i que en el disseny concret duna investigaci s molt difcil latomitzaci daquesta, la separaci estricta, ms aviat es pot considerar que en aquest cas hi ha un dileg continu entre les diferents estratgies. s a dir, una mateixa forma daproximar-se a la realitat social pot ser emprada com a complementria duna segona forma emprada de manera combinada, tenint en ment lestratgia de la triangulaci. Les formes concretes en qu es pot donar la combinaci de mtodes sn molt diverses i, a parer nostre, no han de basar-se en posicions dogmtiques respecte a la superioritat dun determinat mtode. Considerem que aquestes formes concretes han destar orientades fonamentalment per la finalitat i els objectius que orienten cada recerca. Ms concretament, en el cas de recerques molt mplies amb fases diferents i finalitats diverses el pluralisme metodolgic ha de dependre dels objectius que shan dassolir en cadascuna daquestes fases. Tot i aix, novament recordem que conv no oblidar la importncia dinterrelacionar la informaci que proporcionen les diferents metodologies en cada una de les diverses fases. Per el dogmatisme no es caracteritza noms per lexclusivitat ds dun nic mtode, sin que tamb existeix si es considera que un dels mtodes ha destar necessriament subordinat a laltre. En aquest cas, el reduccionisme estaria donat pel fet de partir de la premissa que un mtode s, per definici, superior a laltre, independentment de quins siguin els objectius perseguits. Ben al contrari, la nostra posici respecte a aquesta qesti s que el punt de partida ha de ser la complementarietat entre els diferents mtodes la no-subordinaci de partida i que el criteri que ha de marcar la forma en qu sestableix la relaci entre els mtodes ha destar donat pels objectius de lestudi o la fase en qu aquest sinsereix. Optar per una perspectiva metodolgicament plural no ha de consistir noms en la utilitzaci de diferents mtodes de forma separada. Aquesta estratgia, tot i que pot aportar major riquesa que laplicaci duna nica metodologia, no contribueix a desenvolupar tot el potencial que aporta el pluralisme metodolgic. La idea s que aquest potencial mxim noms saprofita totalment en el cas que hi hagi una interacci contnua i convenientment formalitzada des dels inicis del disseny de la recerca, ja que linvestigador social ha de prendre decisions, no tan sols per la varietat dopcions existents en cada pla metodolgic, sin tamb per les pressions de coherncia i dacci integrada. Finalment, des daqu ens agradaria dir que lopci de la pluralitat no ha de limitar-se nicament a lapartat metodolgic. El pluralisme sha dampliar, sempre que sigui possible i til, a altres facetes de la recerca, com la composici de lequip de recerca i, sobretot, les perspectives teriques en qu aquesta es basa per analitzar els fenmens socials. Considerem que aquesta combinaci terica, com hem dit, en el cas de laspecte metodolgic ha de fer-se de manera que el disseny teric en qu es basar lestudi empric agafi el millor de cada aportaci terica sense caure en dogmatismes. A ms, lopci del pluralisme teric permet aconseguir major riquesa interpretativa i comprensiva i introduir mecanismes de validaci dels resultats. No voldrem acabar aquest captol sense deixar dassenyalar que, encara en el supsit que els aspectes epistemolgics, metaterics i paradigmtics ens permetin una concreta integraci, encara que shagi pogut dissenyar una coherent i justificable integraci metodolgica i tcnica, existeixen una srie de problemtiques de caire prctic que poden fer difcil dita integraci. Aspectes prctics que shan de resoldre mitjanant la prctica investigadora i que Bericat (1998) concreta en el perfil dels investigadors, la durada i la coordinaci temporal i el cost associat a aquests estudis.
38
4. EXERCICIS
Exercici 1. Busqueu en diccionaris de sociologia o de cincies socials les definicions de mtode, metodologia, investigaci social, tcniques dinvestigaci social, etc., i esmentar els diferents tipus de mtodes. Adoneu-vos de la diversitat de definicions, de la poca sistematitzaci daquests termes i de la confusi existent en relaci amb aquest tema. Exercici 2. Reviseu els ndexs de diferents manuals de metodologia i tcniques dinvestigaci social. De qu parlen? Quins temes tracten? Quins enfocaments segueixen? Exercici 3. Seleccioneu els dos ltims anys de certes revistes de sociologia que presentin recerques empriques i revisar les recerques que es presenten tot explicant-ne els aspectes lligats als temes que shan tractat en aquest captol: metodologia, mtode, etc. Exercici 4. A continuaci es presenta una descripci de les perspectives metodolgiques seguides en una recerca sobre les insercions professionals i la situaci laboral en el sector de les arts escniques (Domnguez i Coco, 1999). Lobjectiu general era descriure el mercat de treball daquest sector, els tipus docupacions, les condicions de treball, les trajectries i les insercions socioprofessionals, aix com les actituds i les opinions sobre aquest fenomen. A partir de la informaci que es proporciona, assenyaleu: els paradigmes dinvestigaci les perspectives metodolgiques les estratgies dintegraci metodolgica En la primera fase es pretenia que fossin els subjectes mateixos, els actors socials, els qui ens aproximessin a les qestions clau de lobjecte destudi: com caracteritzaven el mercat de treball, quines eren les principals caracterstiques i problemtiques, quins discursos diferents emergien, quines percepcions i vivncies, com entenien el significat del fenomen els participants implicats, quins eren els temes i les estructures de significat, els esdeveniments, les conductes, les creences, les actituds i les estructures que modelaven lobjecte destudi. Amb una finalitat exploratria es van fer entrevistes en profunditat a informadors clau que permetessin copsar la diversitat de situacions i discursos sobre el fenomen. Un dels objectius fonamentals era descobrir i generar una comprensi del fenomen, identificant variables importants per tal de generar hiptesis per contrastar en fases posteriors de la recerca. Un cop duta a terme aquesta fase de la recerca, es va iniciar una segona fase en qu lobjectiu era descriure el mercat de treball daquest sector. A partir de la mesura, de la quantificaci dels indicadors i les variables i de lestabliment de relacions entre aquestes, es van descriure i explicar quines eren les condicions de treball i les trajectries socioprofessionals en el sector de les arts de lespectacle. Es volia recollir de forma sistemtica i estandarditzada aquest tipus dinformaci duna mostra representativa de la poblaci, per a la qual cosa es va realitzar una enquesta per qestionari. Per acabar, un cop analitzada la informaci de la segona fase, es va dur a terme la tercera, lobjectiu de la qual era el retorn dels resultats i de les conclusions als agents socials del sector. Es pretenia ara reinterpretar i aprofundir els resultats aconseguits, en un intent de transformar la realitat, les praxis, les creences, pels actors socials mateixos (transformar, conscienciar, optimitzar, innovar...). (1) Aproximaci a lobjecte destudi i a la definici daquest per tal dextreuren els elements bsics de la problemtica, la seva estructura i la seva relaci. Aix doncs, es pot considerar com una primera fase ms exploratria. Es va preveure recollir la informaci a partir de:
39
entrevistes amb informadors clau ls danlisis secundries: dades estadstiques i anlisi de documents (2) Anlisi del mercat de treball del sector de les arts de lespectacle. En aquest gran objectiu danlisi es volia recollir informaci sobre tres aspectes: En primer lloc, sobre el mercat de treball del sector de les arts escniques a partir de les fonts dinformaci sobre mercat de treball ms esteses: enquesta de poblaci activa, Inem, registres de la Seguretat Social, IAE, etc., fent una anlisi de dades secundries. En segon lloc, sobre situacions laborals, condicions de treball i trajectries socioprofessionals dels treballadors del sector escnic a partir duna enquesta per qestionari a una mostra representativa de la poblaci. En tercer lloc, sobre informaci respecte als discursos que fan els subjectes mateixos sobre la seva trajectria socioprofessional, les seves prpies vivncies respecte a la situaci laboral i les seves condicions de treball, a partir dentrevistes en profunditat. (3) En darrer lloc, en lanlisi dels perfils, de la inserci laboral i de les trajectries socioprofessionals, lequip investigador es va fixar lobjectiu de disposar dinformaci tant dels indicadors objectius del fenomen com del discurs, les vivncies i el significat mateix que donaven els investigats, com tamb de la participaci i implicaci dels subjectes investigats mateixos, a partir de discussions de grup.
Soluci a lexercici nm. 4 1. Paradigmes dinvestigaci i pluralisme metodolgic De la lectura dels objectius que es van establir en la primera fase es pot entendre que aquesta se situa sota el paradigma constructivista, caracteritzat per ser: - Relativista en la qesti ontolgica: no existeix una realitat nica, tangible i fragmentable, sin que les realitats es construeixen socialment i experiencialment com a construccions holstiques delimitades en el significat, intrapersonalment i interpersonalment, per conflictes i dialctiques. Subjectivista interactiu: el coneixement s el resultat dun procs interactiu amb la realitat social i t carcter personal, subjectiu i idiogrfic. Hermenuticodialctic: se centra en lelaboraci i la reconstrucci dels processos socials de carcter interpretatiu i atenent tant les construccions prpies de linvestigador com la construcci social dels actors.
La segona fase de la recerca se situaria sota el paradigma postpositivista, en una metodologia dinvestigaci social empiricoanaltica (quantitativa). Quant al paradigma dinvestigaci postpositivista, ha de ser: - Realista crtic: la realitat social existeix fora de la ment dels subjectes; ha de sotmetres a un examen crtic al ms ampli possible amb lobjectiu de descobrir i articular les lleis naturals que determinen els fenmens. Objectivista: la relaci amb lobjecte de coneixement s neutral i lliure de valors, sent aquest lideal regulatiu.
40
Intervencionista manipulatiu: la metodologia ha de permetre controlar i mesurar millor les relacions entre variables, emprant mostres, quantificaci i anlisi quantitativa.
Per acabar, la tercera fase es basa en el paradigma crtic i ha de ser: - Realista histric: la realitat social ha destar conformada per les categories dels factors socials, poltics, culturals, econmics, tnics i de gnere, i desprs ha de ser redefinida en una srie destructures preses ara com a reals, aix s, naturals i immutables. Subjectivista: ha de rebutjar la neutralitat de la cincia, ja que la ideologia condiciona la relaci entre subjecte i objecte, acceptant els valors de forma explcita i lautoreflexi crtica en els processos de coneixement. Participativa: ha de pretendre que les persones implicades es comprometin i simpliquin en el procs dinvestigaci, propiciant un dileg dialctic intersubjectiu.
Es pot veure, doncs, que, en un primer intent de posicionar metodolgicament la nostra recerca segons els criteris ontolgics i epistemolgics, ja es percep la gran dificultat que suposa situar-la en algun dels pols, destacant-sen el pluralisme, ents en la seva vessant ontolgica i epistemolgica i el qual porta al plantejament dun pluralisme metodolgic o de disseny multimtode.
2. Integraci metodolgica Fase 1 Es pot considerar que en aquesta fase de la recerca es va seguir una estratgia de complementaci i es van extreure dues imatges diferents, amb una finalitat exploratria de dissenyar la recerca, definir els conceptes clau, etc. Sera conscient que cada un dels mtodes podia oferir, per la seva prpia natura, una imatge diferent, ampliant aix el coneixement de la realitat social en emprar les dues estructures metodolgiques. Lobjectiu daquesta complementaci, doncs, s additiu, ja que no es tracta de buscar convergncies de resultats ni la confirmaci daquests, sin de poder disposar simultniament de dues imatges que enriqueixin la comprensi del fenomen destudi. Aquesta estratgia dintegraci es va dur a terme complementant el mtode qualitatiu i el mtode quantitatiu, aproximant-nos tamb a lanlisi de lestructura (en el cas de ls de dades secundries) i a lanlisi dels processos (a partir de les entrevistes en profunditat). La utilitzaci de la metodologia qualitativa al llarg de la fase exploratria resulta especialment interessant, ja que permet a linvestigador familiaritzar-se amb la realitat que pretn investigar, aix com recollir una primera informaci sobre lobjecte destudi. Particularment, en aquesta etapa sha demostrat essencial la consulta a informadors clau. Aquests proporcionen una informaci per si mateixa molt valuosa respecte a la visi dels collectius als quals representaven, les condicions de treball i altres aspectes referits a la vida laboral dels professionals del sector de les arts de lespectacle. Els informadors clau van ser escollits mitjanant un mostreig intencional i dacord amb la seva posici i el seu coneixement respecte al fenomen estudiat. Aix mateix, aquesta primera fase de la recerca ens va permetre un disseny ms acurat de linstrument que va servir per a la recollida de dades en la segona fase: el qestionari. La informaci recollida ens va permetre copsar els indicadors fonamentals, el llenguatge utilitzat, les categories danlisi i el plantejament dhiptesis interpretatives.
41
Sota aquesta consideraci podem veure que tamb es va dur a terme una integraci de combinaci entre el mtode qualitatiu (entrevistes en profunditat) i el mtode quantitatiu (enquesta per qestionari). En aquest cas, el mtode qualitatiu va ajudar el mtode quantitatiu, ja que la informaci proporcionada pels entrevistats va permetre un millor disseny del qestionari quant al tipus de preguntes i els conceptes i el llenguatge emprats. Aix demostra que el resultat obtingut en la fase qualitativa pot perfeccionar la implementaci de la tcnica de recollida de la informaci de la segona fase, aconseguint aix incrementar la qualitat daquesta.
Fase 2 Els objectius presentats mostren la necessitat daproximar-se a lobjecte destudi de forma plural, captant diferents cares o dimensions daquest. Anem, doncs, a detallar quines estratgies dintegraci es van aplicar en aquesta fase i quins van ser els motius que les van legitimar i els van donar coherncia intramtode i intermtode. En primer lloc, es van dur a terme una revisi i una anlisi de les dades secundries estadstiques que existeixen sobre el mercat de treball daquest sector, tant des de la vessant dels professionals (poblaci ocupada, taxes datur, situacions laborals, tipus dempreses, etc.), com tamb de la disponibilitat de llocs de treball (espectacles produts, nombre de professionals ocupats, televisi, companyies privades, etc.). Com que es treballava amb dades estadstiques de diferents fonts, es va pretendre la integraci daquestes mitjanant lestratgia de la triangulaci; ms concretament, la triangulaci de fonts de dades. En aquesta anlisi de dades secundries, lequip investigador va topar amb una srie de dificultats que van fer que el tipus, la profunditat, la riquesa informativa i la validesa dels resultats fossin molt menors del que es desitjava. Els motius van ser dos, principalment. Duna banda, disposar de molt poca informaci, si es compara amb altres sectors professionals, la inexistent sistematitzaci de la mateixa i la difcil accessibilitat a algunes fonts dinformaci;, i daltra banda, i particularment a lhora de treballar amb les dades estadstiques del mercat de treball, el baix volum de poblaci del sector, comparativament amb el daltres sectors, i lescassa desagregaci de les categories ocupacionals en fonts com lEPA, on les ocupacions del sector de les arts escniques apareixen conjuntament amb el sector cultural en general. Per aquestes dificultats, es va creure oport ampliar la informaci de les dades secundries estadstiques a partir, en primer lloc, dentrevistes en profunditat als agents socials. En aquests cas, som de lopini que es va seguir una estratgia de combinaci, ja que es va integrar subsidiriament el mtode qualitatiu en el mtode quantitatiu, amb la intenci expressa denfortir la seva validesa compensant debilitats expressades anteriorment mitjanant la incorporaci de les informacions que procedeixen de laplicaci del mtode qualitatiu. El resultat final va ser un constant i provocat anar i tornar continu entre les dues formes de recollir la informaci; les debilitats de les dades secundries van ser compensades amb la informaci extreta de les entrevistes en profunditat. Aix doncs, el qualitatiu va ajudar el quantitatiu, facilitant tamb la seva interpretaci. Per acabar aquest apartat, cal fer notar com es podria discutir si lestratgia dintegraci metodolgica no va ser la de la triangulaci, amb el benents que ambdues orientacions ens han de permetre reconixer un mateix i idntic aspecte de la realitat social, amb lencavalcament o la convergncia de resultats: el mercat de treball, mesurat amb dos instruments diferents. Des del nostre punt de vista, no es pot parlar de triangulaci, ja que posem en dubte que els dos instruments de recollida dinformaci puguin realment observar el mateix aspecte de la realitat social.
42
Per acabar, en aquesta fase hi va haver una integraci metodolgica entre les dades secundries i la informaci que sobre els aspectes laborals, dinserci professional, de visi del sector, dactituds i opinions, es recollia en lenquesta per qestionari. A lhora de caracteritzar quin tipus dintegraci metodolgica es va donar, sha de manifestar la dificultat de situar-se en una nica estratgia, ms concretament un nic intramtode, ja que els objectius que es volien aconseguir eren molt diversos. En primer lloc, s indubtable que entre aquests instruments de recollida dinformaci es va produir una triangulaci de fonts de dades. Aix va passar perqu es van recollir dades de certs fenmens a partir dambdues fonts dinformaci. Pensem, per exemple, en el fenomen de latur, des del punt de vista dels tipus docupacions o dels tipus dempresa, mesurant-se aix amb dos instruments diferents, ja sigui validant les dades o augmentant la confiana en els nostres resultats a partir de la mesura mltiple del mateix concepte. Daltra banda, s indubtable que entre les dades secundries i les de lenquesta es va donar una integraci de complementaci. Complementaci en la mesura que sobtenien dues imatges diferents de la realitat social. Com que lenquesta va ser dissenyada expressament per a aquest estudi, es van poder ampliar els indicadors que es recollien i es va poder captar informaci de la qual no disposvem amb laltra font i revelar aspectes diferents de lobjecte destudi. Per acabar aquest apartat i sense aturar-nos massa, cal fer notar que existeix tamb una triangulaci intratcnica en el cas de lenquesta per qestionari des del moment que certs fenmens es capten amb ms duna pregunta del qestionari i que es construeixen tipologies i perfils socials amb la utilitzaci danlisis dimensionals.
Fase 3 Aquest doble objectiu es va complir novament plantejant ls integrat de les metodologies quantitativa i qualitativa. Concretament, es van emprar lenquesta per qestionari i les discussions de grups per captar els dos objectius interpretatius assenyalats respectivament. Aquest tipus dintegraci metodolgica de complementaci pretenia obtenir una imatge general i completar el nostre coneixement a partir de les dues visions, a ms a ms de permetre captar lestructura i els processos del fenomen.
BIBLIOGRAFIA BSICA DE CONSULTA BELTRN, M. Cinco vas de acceso a la realidad social, a GARCA FERRANDO, M.; IBEZ, J.; ALVIRA, F. (comp.) El anlisis de la realidad social. Mtodos y tcnicas de investigacin. Madrid: Alianza Universidad Textos, 1992 [1986]. BERICAT, E. La integracin de los mtodos cuantitativo y cualitativo en la investigacin social. Significado y medida. Barcelona: Ariel, 1998. CEA DANCONA, M. A. Metodologa cuantitativa. Estrategias y tcnicas de investigacin social. Madrid: Ed. Sntesis, 1996. IBEZ, J. Perspectivas de la investigacin social: el diseo en las tres perspectivas, a GARCA FERRANDO, M.; IBEZ, J.; ALVIRA, F. El anlisis de la realidad social. Mtodos y tcnicas de investigacin. Madrid: Alianza Universidad Textos, 1992 [1986]. PREZ, C.; ROJAS, A.; FERNNDEZ, J. Introduccin a la investigacin social, a ROJAS, A.; FERNNDEZ, J.; PREZ, C. Investigar mediante encuestas. Madrid: Ed. Sntesis, 1998.
43
BIBLIOGRAFIA ALVIRA, F. "Perspectiva cualitativa-perspectiva cuantitativa en la metodologa sociolgica" Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, Madrid: CIS, 1983, nm. 22, pp.53-75 ALVIRA, F. et al. Los dos mtodos de las ciencias sociales. Madrid: CIS, 1981 ANDER-EGG, E. Tcnicas de investigacin social. 21 edici. Mxico: El Ateneo,1987 [1960] BOURDIEU, P. et al. El oficio del socilogo, Madrid: Siglo XXI, 1976 BRYMAN, A. Quantity and quality in Social Research, Londres: Unwin Hyman, 1988 BUNGE, M. La investigacin cientfica. Barcelona: Ariel, 1976 [1969] DENZIN, N. K. The research act. A theoretical introduction to sociological methods, Chicago: Aldine, 1970 DURKHEIM. E. Las reglas del mtodo sociolgico. Madrid: Akal. 1991 [Edici original, 1895. Les rgles de la mthode sociologique] GARCA FERRANDO, M. (1978) Sociologia: una ciencia multiparadigmtica?, a: JIMNEZ BLANCO, J; MOYA, C. (eds) Teora sociolgica contempornea, Madrid: Tecnos, 1978 GARCA FERRANDO, M. Problemas metodolgicos y tcnicos de investigacin en la sociologa poltica, Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas , 1979, nm. 7, Madrid: Centro de Investigaciones Sociolgicas GARCA FERRANDO, M; IBEZ, J; ALVIRA, F. (comps) El anlisis de la realidad social. Mtodos y tcnicas de investigacin. Madrid: Alianza Universidad Textos, 1992 [1986] GONZLEZ RO, M J. Metodologa de la investigacin social. Tcnicas de recoleccin de datos, Alicante: Aguaclara 1997 GRAWITZ, M. Mtodos y tcnicas de las ciencias sociales. 2vol. Barcelona: Hispano Europea, 1975. GREENE, J.C; CARACELLI, V.J. I GRAHAM, W.F. toward a Conceptual Framework for MixedMethod Evaluation Designs, Educational Evaluation and Policyn Analysis, 11 (3) 1989 GUBA, E.; LINCOLN, Y. Competing paradigms in qualitative research, a: Denzin, N; Lincoln, Y. (eds) Handbook of qualitative research, Londres: Sage, 1994 IBEZ, J. Del algoritmo al sujeto. Perspectivas de la investigacin social, Madrid: Siglo XXI, 1985 LATIESA, M. El pluralismo metodolgico en la investigacin social. Ensayos tpicos, Granada: CPU, 1991 LATIESA, M. La enseanza de la metodologa sociolgica, Granada: Proyecto Sur de Ediciones, 1995 LAZARSFELD, Problems in Methodoology, a MERTON, R.K.; BROOM, L I COTRELL, L.S. Sociology Today, Problems and Propect. New York: Basic Books, 1959 LAZASRFELD, P. I BOUDON, R. Metodologa de las Ciencias Sociales. Barcelona: Laia, 1973 MANHEIM, H. L. Investigacin sociolgica. Barcelona: CEAC. 1982 [1era edici, 1977. Sociological Research] MERTON, R.K. Teora y estructuras sociales. Mxico: FCE, 1983 [1964] MORGAN, D. Focus group as qualitative research, Thousand Oaks: Sage, 1997. ORT, A. La apertura y el enfoque cualitativo o estructural: la entrevista abierta y la discusin de grupo, a GARCA FERRANDO, M.; IBEZ, J.; ALVIRA, F. (comp.) El anlisis de la realidad social. Mtodos y tcnicas de investigacin. Madrid: Alianza Universidad Textos, 1992 [1986].
44
PADUA, J. Tcnicas de investigacin aplicadas a las ciencias sociales. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1993 [1979]. PREZ LATORRE, L. Metodologa, a GINER, S.; LAMO DE ESPINOSA, E.; TORRES, C. (ed.) Diccionario de sociologa. Madrid: Alianza Editorial, 1998. PREZ, C.; ROJAS, A.; FERNNDEZ, J. Introduccin a la investigacin social, a ROJAS, A.; FERNNDEZ, J.; PREZ, C. Investigar mediante encuestas. Madrid: Ed. Sntesis, 1998. QUIVY, R.; CAMPENHONDT, L. V. Manual de investigacin en ciencias sociales. Mxico: Limusa, 1992. REICHARDT, C. S.; COOK, T. D. Qualitative and Quantitaive methods in Evaluation Research. London: Safe, 1971. RINCN IGEA, D. del; ARNAL AGUSTN, J; LATORRE BELTRN, A; SANS MARTN, A. Tcnicas de investigacin en ciencias sociales. Madrid: Dykinson, 1995. SIERRA BRAVO, R. Tcnicas de investigacin social. Madrid: Paraninfo, 1992. TAYLOR, S. J.; BOGDAN, R. Introduccin a los mtodos cualitativos de investigacin. Barcelona: Paids, 1994 [1984]. VISAUTA, B. Tcnicas de investigacin social. I: Recogida de datos. Barcelona: PPU, 1989. WALLACE, L. W. La lgica de la ciencia en sociologa. Madrid: Alianza, 1976.
NOTES
1. Els lectors que estiguin interessats en levoluci de la reflexi cientfica i en levoluci de les cincies socials poden consultar el segon i el tercer captol de Grawitz (1975). 2. Aix mateix, cal desmentir un altra idea equivocada: la que identifica mtode quantitatiu amb empirisme, afirmant que sn la mateixa cosa. De fet, lempirisme, recerca social sense tenir en compte la teoria, s una mancana en qu es pot incrrer des de qualsevol tipus de perspectiva metodolgica. Aprofitem aquest punt per avisar el lector del perill de caure en aquesta errada, per la qual cosa aconsellem donar molta importncia a les necessries i imprescindibles aportacions teriques que ha dincloure tota recerca social. La teoria ha de ser companya del treball de recerca en totes les seves fases i etapes, comenant pel plantejament de la temtica i acabant per la interpretaci i la validaci dels resultats obtinguts en lanlisi. 3. Aquesta caracterstica s ms una pretensi que un fet real. 4. Galtung diu que les hiptesis sn un conjunt de variables interrelacionades, hiptesis que quan sagrupen formen una teoria (citat a Padua, 1993:36). Tot i aix, creiem que sha dafegir a aquesta ltima afirmaci una puntualitzaci fonamental: perqu un conjunt dhiptesis passi a convertir-se en una teoria ha de ser verificat empricament. 5. Els quals segueixen Bourdieu, Chamboredon, Passeron (1976). 6. Tenint en compte els dos tipus de teories sociolgiques que distingeix Merton: tant les teories generals o globals que poden guiar el procs dinvestigaci proporcionant una explicaci de les trobades com les teories de rang intermedi de les quals es poden derivar hiptesis que poden ser empricament provades. 7. Lexposici daquestes aproximacions s breu i resumida. Per aprofundir ens remetem a les obres originals. 8. Tot i que encara podem trobar autors que, com Gonzlez Ro (1997:31), consideren que els mtodes qualitatius noms serveixen per a la recerca exploratria, perqu no serveixen per realitzar teories i generalitzacions empriques. 9. De manera que hi ha qui diu que en cincies socials aquest mtode substitueix lexperiment (Beltrn, 1992:23). 10. Vegeu, entre altres: Latiesa (1991), Alvira (1981), Garca Ferrando (1979), Bericat (1998), Beltrn (1992), Ibez (1992), Ort (1986) i Cea dAncona (1996). 11. A les persones que vulguin aprofundir aquest tema, els recomanem la lectura de Bericat (1998), Bryman (1988) i Green et al. (1989). 12. El concepto de triangulacin tiene sus races en otros mbitos de conocimiento diferentes al de la investigacin social. Concretamente, en la topografa, en la navegacin. [...] En todos estos mbitos, el trmino triangulacin adquiere un mismo significado: la utilizacin de mltiples puntos de referencia para lograr la posicin exacta de un objeto en el espacio. (Cea dAncona, 1996:47). 13. El seu gran desavantatge s que, com que saplica un sol mtode, no supera les limitacions daquest.

Apunts de Classe Tema 1 Metodologia I Pluralisme

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts de Classe Tema 1 Metodologia I Pluralisme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CAPTOL I

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

1. LA METODOLOGIA CIENTFICA I LA INVESTIGACI SOCIAL

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

El mtode i la investigaci social

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

5. La sistematitzaci de les trobades dels estudis allats 6. La formalitzaci del raonament

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

Figura 1.1. Cicle dinvestigaci

Font: Bunge, 1976

1.2.1. Les etapes del procediment cientfic

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

4. Estructuraci del model danlisi 5. Observaci

1.2.2. Elements bsics del mtode cientfic

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

GENERALIZACIONS EMPRIQUES contrast dhiptesis

interpretaci/ anlisi de dades

operacionalitzaci de conceptes/ instrumentaci OBSERVACI recollida de dades

Font: Cea DAncona, 1996

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

2. ELS PARADIGMES DINVESTIGACI

2.1. Concepcions del mn social

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

Constructivista Relativista Interactiva/subjectivista

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

2.2. Metodologies dinvestigaci social

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

1. Empiricoanaltica (quantitativa, positivista) Modalitats dinvestigaci: Experimental Quasi experimental

2. Estructural 3. Observacional (natural, descriptiva, 3. Dialctica de camp, exploratria)

4. Mtode crtic racional 3. Sociocrtica Modalitats dinvestigaci: investigaci-acci participativa collaborativa

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

LA METODOLOGIA CIENTFICA I EL PLURALISME METODOLGIC EN SOCIOLOGIA

You might also like