Ens hem parat a pensar alguna vegada...

Per qu els nostres menuts ja no juguen tant al carrer?

Autora: Cristina Prez Mart Paraules clau: activitat fsica, imaginaci, joc, socialitzaci, maduraci, empatia. Tots coneguem la importncia que t jugar i els beneficis que aquesta activitat aporta tant a infants com a adults, per no som conscients dels impediments que els posem als infants per a que puguen ferho. La falta de lloc, de temps, les excessives regles, la manca de recursos , etc., solen ser els principals culpables de que cada vegada ms el joc siga una activitat en extinci per a molts. Tots els llocs sn aptes per a convertir-se en espais de joc per l espai a laire lliure, especialment, ofereix als xiquets moltes possibilitats per a desenvolupar un joc motivant, que estimula la seua curiositat, que li permet realitzar diferents agrupacions (individual, en gran grup, en parelles...), i que els ajuda a prendre decisions i resoldre xicotetes dificultats. El que ofereix lhabitaci de joc duna casa s prou ms previsible que el que pot ocrrer a un espai obert sense lmits, on les alternatives de joc sn canviants depenent de molts factors com loratge, la afluncia del lloc, la facilitat per a lencontre amb altres xiquets, les diferents caracterstiques dels xiquets que es troben en el mateix espai, etc. Aix doncs, el joc a laire lliure estimula la imaginaci i la creativitat dels nens. Amb aquestos encontres els xiquets descobreixen que jugar s molt ms interessant quan poden compartir amb altres xiquets els seus joguets, histries, destreses, fbies, etc. I mentre interactuen desenvolupen de manera espontnia habilitats de lideratge i cooperaci que forjaran la seua personalitat. Per, s realment tan complicat que els xiquets puguen jugar al carrer?O de vegades som els adults els que estem posant barreres fruit de falses creences (com quan pensem que es constipen ms jugant a lexterior...) i les nostres pors? Cada vegada hi ha menys espais per a jugar i ms cotxes que ocupen els carrers. Molts espais pblics aptes per al joc, sn cedits, en el millor dels casos, a clubs esportius que les han transformades en installacions esportives i que obliguen a pagar per a poder jugar (futbol, dansa, etc.). Lactivitat que duen a terme en aquestos clubs no es pot comparar amb el que t lloc als parcs o places, on sn els mateixos xiquets els qui, de forma natural

i espontnia proposen els jocs, estableixen les normes, senfaden, negocien, arriben a acords i daquesta manera aprenen a relacionar-se i conviure. Per altra banda, els posem tants deures i estem tan preocupats intentant prepararlos per al futur com a adults en aquesta societat tan competitiva que a penes els deixem temps lliure per a que juguen, activitat s imprescindible per al seu desenvolupament integral, i en molts casos, el poc temps que els queda, el dediquen a activitats sedentries com veure la tele, jugar videojocs, etc. mentre nosaltres estem ocupats desenvolupant les tasques prpies de la nostra rutina diria a casa. Construm parcs per a que els xiquets juguen plens de gespa, amb banquets i engronsadores, per els prohibim xafar la gespa, ens sentem en els banquets a controlar-los i els obliguem a limitar el seu joc a lengronsadora. Moltes vegades els adults que els acompanyem condicionem i redum la seua autonomia: no isques a la vorera, no cruces el carrer, no jugues amb eixe xiquet, no et faces mal, no tembrutes... Els xiquets necessiten espais multifuncionals en els que hi haja elements reals que permeten moltes opcions de joc (arbres, casetes, escales...) per als xiquets i per a que puguen compartir aquests espais doci amb els adults. La interacci amb els pares s imprescindible per a fomentar en ells hbits de joc ms actius, amb ms activitat fsica, la qual contribueix a disminuir

situacions dansietat o estrs i a millorar lestat dnim dels xiquets. A ms, no noms jugar al aire lliure s bo per als nostres fills, sin que tamb s beneficis per als pares. Per als pares, compartir amb els fills aquestos moments tan especials i felios per a ells, els proporciona una satisfacci que repercuteix de forma positiva en el seu estat dnim i en la seua salut. A ms dafavorir la interrelaci i comunicaci entre pares i fills.

Molts es preguntaran a qu han de jugar i intentaran recordar aquells jocs a que jugaven de menuts, per de seguida sadonaran que a laire lliure, la imaginaci dels nostres xiquets flueix i amb la fantstica possibilitat de moviment que ofereix lentorn, no es fa falta que els proposem nosaltres cap joc. Ells mateix seran els que improvisaran jocs sobre la marxa i, si ens deixem, ens involucraran en el seu joc sense la necessitat de nosaltres saber ben b a qu estem jugant, i gaudirem dun temps mgic tots junts. Com a futurs docents, podem pensar alternatives per a plantejar als xiquets en el seu temps doci, aix com iniciatives que pogueren ajudar als pares a veure les propietats beneficioses del joc (conferncies amb professionals, xerrades,

activitats, etc.). I daquesta manera implicar a la famlia per a fomentar el joc fora de laula. Per a acabar noms voldria destacar que no som conscients dels obstacles que els posem als xiquets per a que es desenvolupen com els adults ho hem fet quan rem xiquets i avui els tirem moltes voltes la culpa pensant que no saben divertir-se, que no saben jugar, per tal vegada nosaltres tenim molt a veure amb aix. s veritat que jo jugava al carrer amb pedres, als bancals amb brossa, anava assoles a lescola, ens embrutvem, no diem rellotge ni mbil, la qual cosa feia de vegades difcil saber quan tornar a casa i que ens localitzaren..., eren altres temps.
La realitat davui no s la mateixa que abans, per a no vol dir que els xiquets no puguen continuar jugant al carrer. Dun altra manera, tal volta, per a lexterior. Els xiquets davui,

possibilitats de joc a laire lliure que nosaltres tenem, per no es fomenten. El nostre exemple com adults actius s clau per tal devitar que els nostres infants siguen xiquets sedentaris. Els adults no deurem permetre que soblidaren els jocs tradicionals (sambori, el mocadoret, etc.), ni que els xiquets es quedaren sense espais segurs a laire lliure per a jugar, i estem fent-ho, aleshores no podem queixar-nos de que els xiquets passen la vida avorrits.

tenen

ms

recursos,

les

mateixes

Bibliografia:
Famiped. Volumen 3. N 1 Febrero 2010.Revista electrnica de informacin para padres de la Asociacin Espaola de Pediatra deAtencin Primaria (AEPap) Tonucci, Francesco (2003). Cuando los ninos dicen basta!. Fund. Germn Snchez Gupirrez. Madrid. Freire, Heike (2011). Educar en verde. Ideas para acercar a ninos y nias a la naturaleza . Gra de Irif. Barcelona. FUNDACIN CRECER JUGANDO: http://www.crecerjugando.org/publicaciones.php o o http://www.aefj.es/fcj/FCJ_juguete_juego_y_sallud/ http://www.aefj.es/fcj/jugar_en_familia/

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/importancia-fomentar-joc-laire-lliure http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/jugar-laire-lliure-oportunitat-desenvolupar-cos-ment http://www.juguetes.es/jugar-al-aire-libre/