ROMA, CAPUT MUNDI

NDEX 1. 2. 3. 4. 5. 6. Dos llobatons humans: la histria de Rmul i Rem La llengua llatina Lalfabet llat Una mica de gramtica Aurea dicta Nugae

RECOMANACIONS 1. Pregunta sempre el que no hagis ents. 2. Al teu quadern, posa-hi la data cada dia: aix sabrs el que hem fet. 3. Per a cada unitat preparat un apartat de vocabulari: el pots fer en la unitat o en el teu quadern. 4. Fes la feina cada dia: testalviar molt de temps de treball quan hi hagi exmens. 5. Tenguis cura en la presentaci de la feina BONUM LABOREM! 1 Dos llobatons humans

Roma s la urbs, la ciutat, el centre del mn ( caput mundi) on van a parar tots el camins, la capital de lImperi, la ciutat eterna. El seu naixement, com li correspon a tot el que s extraordinari, est cobert per un vel de llegenda. Larqueleg i lhistoriador, compresos per tanta grandesa, cedeixen pas al mite, que revela linexplicable i arriba on no hi pot arribar ni la histria ni larqueologia. Com tot gran esdeveniment, la fundaci de Roma t les seues arrels en el cel, busca un origen div. No es conforma amb el seu llinatge hum, vol vincular-se amb els propis dus. Com si no, pot explicar-se que una ciutat hagi regit els destins de la humanitat durant tants i tants segles! Roma significa el que frem, el que som i el que, potser, serem; en ella estan els postres orgens, les nostres conquistes i fracassos, el nostre orgull i les nostres misries, i tamb el nostre dest.

Tot va comenar amb una poma. No la que va oferir Eva a Adam, sin la poma dor que la Discrdia va deixar a lOlimp per a la deessa ms bella. La coi de fruita us estalviar els detallets: el judici de Paris, el rapte dHelena i el jurament dels reis grecs- vingu a causar la guerra de Troia, don fug lheroi Eneas, fill del mortal Anquises i la deessa Venus, juntament amb el seu vell pare i el seu fill Ascani. Desprs de la caiguda de Troia, reun un grup de supervivents i partiren a la recerca daltres terres. Fou aix com siniciaren els viatges dEneas que Virgili conta a lEneida. Eneas naveg per tota la Mediterrnia a la recerca dun assentament per al seu poble. Arrib fins al sud de la pennsula itlica (la Magna Grcia), per all es trob amb colnies gregues que no lacolliren favorablement. Llavors decid vorejar Siclia, per estalviar-se lestret dEscilla i Caribdis, i arribar ms al nord. Per hagu de fer escala a Drpano, on va morir Anquises. Quan reprengueren el viatge, una tempesta els port a les costes dfrica, en concret a la ciutat de Cartago; all es trob amb la reina Dido, amb qui mantingu una apassionada histria damor. Per, tot obeint les ordres dels dus, que no volien que sassents en una ciutat cridada a ser enemiga de Roma, abandon Cartago i es dirig a Cumes, on visit la Sibilla i descend als inferns. Dall part cap al nord vorejant les costes dItlia, fins que desembarc a la desembocadura del Tber. Remunt el riu fins a la ciutat de Palanteu (ubicada en el tur Palat, on ms tard sassentar Roma) i sali amb Evandre, que anys enrere havia estat hoste de son pare. Palanteu fou atacada pels rtuls, i Eneas intervengu en la guerra amb larmadura invencible que Venus havia manat fabricar a Vulc. Desprs de la mort de Palant, fill dEvandre, un consell de guerra decid que la guerra es resolgus amb una lluita entre Eneas i Turn, rei dels rtuls. Venc Eneas. Eneas es cas amb Lavnia, filla del rei dels llatins i fund la ciutat de Lavini. Per la seua banda, el seu fill Ascani adopt el nom de Iulus i, quan mor son pare, trasllad la capital del nou regne a Alba Longa. Aix sinici la dinastia albana. Un dels seus descendents fou Proques, que tengu dos fills, Numtor i Amuli. Quan Proques mor, el succe Numtor, per Amuli el destron, el desterr i es fu amb el poder. Per evitar que el seu germ tengus

descendncia, mat els seus dos fills mascles i convert la seua filla Rea Slvia en vestal, ja que com a tal havia de mantenir-se verge. Per els plans dels dus eren uns altres, aix que Mart, el flagrant du de la guerra, estim en secret Rea Slvia, que conceb dos bessons anomenats Rmul i Rem. Quan nasqueren, Amuli introdu els nens en una cistella i els va llanar al Tber, convenut que moririen. Tanmateix, la cistella vingu a parar a un rabeig del riu . Els nens comenaren a plorar i una lloba els descobr. Lanimal els allet en un cau al suroses del tur Palat, lanomenada cova Lupercal, on foren trobats per un pastor, Fustul. Aquest els recoll i els port a la seua dona, Laurncia, perqu els cris. Quan compliren divuit anys, Fustul els revel els seu origen i ells lluitaren contra Amuli. Rmul i Rem restituren el tron al seu avi Numtor i decidiren fundar junts una nova ciutat al pujol Palat, on havien estat alletats per la lloba. Seguint un costum immemorial, els dos germans marcaren a terra els lmits de la ciutat i juraren matar qui goss travessar-los. Aix sesdevengu el 21 dabril de 753 aC. Sembla que el primer en violar el jurament fou Rem, que assalt els murs i senfront al seu germ. Complint el jurament, Rmul el mat i quan ho feia pronunci aquestes paraules: Sic deinde, quicumque alius transiliet moenia mea (Aix acabar a partir dara qualsevol altre que salti per damunt de les meus muralles; Titus Livi, Ab urbe condita, I,7). La ciutat sanomen Roma en el seu honor i Rmul es convert en el seu primer rei. Ad libitum Amb lajuda dels textos que parlen sobre els origen de Roma, podem fernos una idea de com es fund l urbs. En primer lloc, Rmul hagu de buscar un paratge estratgic ben defensat per la natura, prop del mar per no costaner, i lluny dels aiguamolls. Cicer ens diu que tri un lloc abundant en fonts, salubre enmig duna regi pestilent; els pujols que lenvolten, ben purificades pel vent, projecten la seua ombra sobre les valls (De Republica, II, 6, 11). Com si segus les instruccions de Marc Vitruvi, un arquitecte sis segles posterior, que aconsellava ubicar la ciutat en un lloc daires sanssims, alt i de clima temperat, fora de llocs pantanosos i no gaire prop del mar. Tot i que, certament, lemplaament ja havia estat triat pels dus: qui, si no, fu que la petita cistella que transportava els bessons es detingus en un rabeig del Tber, justament al peu del Palat? Qui, sin el mateix Jpiter que ja fou alletat per la cabra Amaltea , dispos que una lloba cris els dos llobatons humans? Roma no s un projecte hum, sin un designi div. No sabem si Rmul nera conscient o simplement buscava un territori per assentar-se amb la seua tribu. El que probablement fu va ser, com era el costum de lhome arcaic i antic, consultar els auguris per ta que determinassin el lloc idoni. Laugur senyalaria el centre de la ciutat i

traaria un cercle al voltant, on els habitants construirien les muralles. Com un cercle mgic, les muralles protegiran el temple que es construir en el punt central, all cremar el foc sagrat i es realitzaran els sacrificis als dus. Com tota la ciutat, Roma tamb cont el sagrat, el venera i el protegeix. La mort del germ, que ha menyspreat el permetre i ha posat en perill la ciutat, representa aquest zel cvic que est per damunt dels llaos de sang. All, en el centre sagrat, es conservar la tomba de lheroi epnim, en aquest cas Rmul, qui en connexi amb la divinitat fund la ciutat, s a dir, establ un ordre social i salv els seus habitants del caos. Com explica Josep Olives: s lheroi epnim, model prototpic del ser hum en laspecte evolutiu: carregat de virtut, vencedor de les forces involutives del caos, superador de les divisions i fundador dun nou ordre, que la ciutat mateixa representa. Amb poques variants aquest s el paper de tots els herois fundadors de les ciutats antigues, i no hi ha ciutat que no tengui el seu, li reti culte i que no veneri la seua histria. ( La ciutat cautiva, Siruela, Madrid, 2006, p.85). Com posa de manifest el mateix autor, la societat posseeix un fonament sagrat. De manera que tots els ritus cvics tenen, el seu origen, la funci de vincular lhome amb el sagrat. De fet, el ciutad rom podia sentir la presncia dels dus en els diferents llocs de la urbs. La ciutat s una casa en gran, la casa de tots, i aix com en la casa la llar est al bell mig, on crema el foc que dna llum i calor, de la mateixa manera, el temple marca el centre dels espais pblics. El foc, que havia de mantenir-se sempre viu, representa per una part la claredat denteniment i, per laltra, el calor de lafecte, lamistat i la mtua apreciaci. Comprensi i amor sn els dos grans pilars que sostenen la societat. Les encarregades de mantenir encs el foc sagrat sn les vestals. Si aquest sapags, es perdria el contacte amb la divinitat i els valors que simbolitza es posarien en perill. El foc s un regal dels dus i representa el b com. Per aix, la tasca de les vestals adquireix un valor cvic insubstituble, ra per la qual han de lliurar-se plenament a ell i romandre verges durant els trenta anys que durava el seu servei (desprs daquest temps podien casarse). Els antics associaven la virginitat amb la cura del foc sagrat perqu la vestal havia de renunciar a lamor carnal per lliurar-se a un amor pur, fraternal i desinteressat, havien de sacrificar el seu propi b pel b com. Per la verge pot ser estimada per un du, perqu noms un du pot travessar lhimen que posa lmits a lamor carnal. Rea Slvia concep de Mart dos fill que no podr alletar: el seu oncle Amuli els hi arrabassar, per no gosar matar-los perqu sap que tenen un origen div. Abandonant-los a la ventura sabandona a ell mateix al Dest que li tenen preparat els dus. Confia que el riu acabar amb els dos nadons, per tem que quelcom

dextraordinari ocorri, per aix no dorm tranquil, per aix espera el dia en qu ja crescuts els seus nebots vagin a cercar-lo. Segurament, Amuli fou un tir. Primer, perqu arrabassa el seu germ el poder que no li corresponia; segon, perqu governa amb por, amb aquella suspiccia que li fa veure en tot el mn un possible enemic. Desconfiaria de tots els estranger que venguessin a proposar-li algun pacte, fins i tot dels seus propis assessors, dormiria amb els ulls oberts i amb un punyal sota el coix. Probablement seria sever i cruel en els seus judicis i, com el prncep de Maquiavel, preferiria ms ser temut que estimat. Per segur que qual li arrib el seu final laccept com saccepta linevitable, perqu sempre fou conscient que havia deixat una porta oberta a la justcia divina. No existeix el crim perfecte. *** El temple no s noms el centre de la ciutat, sin el seu origen. A partir de laltar del sacrifici emanen les forces verticals i horitzontals que uneixen el poble amb la divinitat i els seus avantpassats, aix com els homes entre ells. La connexi ascendent es fa palesa en les flames que pugen cap al cel, aix com lolor de sam, el fum de lencens i els diversos perfums . Els aliments que sofereixen als dus sn compartits tamb pel poble en una comuni simblica i real. Baix laltar es feia un petit fondal (anomenat mundus) on es llanaven grapats de terra que el fundador havia portat de la seua ciutat mare (Rmul lhauria portat dAlba Longa, don era la seua mare Rea Slvia), tamb shi enterraven aliments i regals destinats a les forces tellriques, aix com les cendres dels avantpassats perqu portassin sort i protecci. A partir daquest vincle vertical, amb el cel i linframon (lHades), laltar expandeix el seu cercle en les quatre direccions (nord, sud, est, oest) i dna lloc a les quatre portes principals de la ciutat. Com deia Plat, la ciutat s un home en gran, per no noms respecte a lorganitzaci sin tamb en lestructura espacial. El pla de la ciutat vendria a ser com lhome quadrat de Leonardo da Vinci: el centre est en el llombrgol i a partir daqu es difonen leix cardinal (cardo), de nord a sud, i leix decumanus, dest a oest, anomenat aix perqu lenvergadura dun home s equivalent a deu mans. Aquesta estructura la trobam en els campaments romans (castra): un altar (ara) com lloc central, al qual shi accedia per dues vies: la via principalis, de nord a sud, i la via decumana, dest a oest, que donaven a les quatre portes: praetoria, decumana, principalis dextra i principalis sinistra. Entre aquestes quatre principals sen podien obrir fins a vuit menors, tenint aix dotze portes.

EXERCICIS

1. El mapa segent s una representaci del llarg periple que hagu de fer Eneas per arribar al Laci quan escap de la desfeta de Troia. Assenyala-hi els llocs que sesmenten en el text anterior.

2. Cerca a Internet quadres i imatges que estiguin relacionades amb la histria dEneas. Ets capa dexplicar-los a classe? 3. Sabries dir altres maneres danomenar els inferns en lantiguitat? Quin du sencarrega de tenir-ne cura? Com es diu en llat i amb grec? Amb qui estava casat? 4. Assenyala els noms dels dus i deesses que apareixen en el text. Aqu apareix el seu nom en llat; cercan el nom en grec i digues de qu sn dus. 5. Identifica la imatge segent i explican oralment la histria.

LA LLENGUA LLATINA
Lany 1813 es va crear la denominaci per designar de i seguit dEuropa presentaven significatives. Ms endavant, Friedrich von dindoeuropeu la mare dun que, lndia, llenges de

parlades per diversos pobles semblances

Schlegel i Franz Bopp van estudiar amb profunditat aquesta llengua mare i la van intentar reconstruir. Tot i que no hi ha cap escrit en indoeuropeu, els estudis daquests autors i daltres posteriors permeten afirmar sense marge derror que entre el cinqu i el quart millenni aC

va viure a lEuropa central i a les estepes daltres, El llat s, el doncs, llat una i llengua el del

de Sibria un poble, grec.

lindoeuropeu, que parlava una llengua de la qual van sorgir, entre

tronc

indoeuropeu

situada

geogrficament en els seus orgens a la regi del Laci, una petita zona de la pennsula itlica que t com a epicentre Roma. Com a llengua indoeuropea, el llat est emparentada amb moltes altres que, a partir del segon milleni aC, es van anar implantant a Europa i a altres regions venes. A poc a poc, i a partir del petit nucli del Laci, el llat va anar estenent la seua rea dinfluncia a mesura que Roma conqueria territoris. La sort de la llengua llatina va quedar aix definitivament vinculada a la poltica expansionista dels homes que la parlaven. Al segle III aC, aquests homes ja havien conquerit tota la pennsula itlica. Entre els segles III i I aC, els romans van ocupar i conquerir Hispnia, la Gllia, el nord dfrica i els regnes hellenstics. Al segle I dC, lImperi rom havia sotms tots els pobles de la Mediterrnia i a tots havia portat el llat. Durant els segles I i II dC, lImperi assol lexpansi mxima amb lannexi de lactual Gran Bretanya, dels pobles del sud del Rin i del Danubi i, finalment, amb locupaci de la Dcia, aconseguida sota el regnat de lemperador Traj. El llat no noms es va estendre per molts territoris, sin que tamb la seua extensi en el temps s molt important. Els testimonis ms antics en llat daten del segle VI aC. Des daleshores en, una gran quantitat dobres de tota mena constitueix la millor prova de vitalitat constant de la llengua llatina, que no satur amb la caiguda de lImperi rom, ja que el llat esdevingu llengua de cultura durant tota lEdat Mitjana i fins fa ben poc. Daltra banda, el llat perdura dalguna manera en les

llenges que sen deriven, les llenges romniques, entre les quals hi ha la catalana. Amb lexpansi de les llenges romniques arreu del mn es pot dir que la cultura que representava aquesta llengua tamb ha traspassat els oceans. ACTIVITATS 1. Saps contestar? a. Com sabem que va existir lindoeuropeu, si no sen conserva cap testimoni? b. On es va originar el llat? c. Quina importncia va tenir per al llat lexpansi de lImperi rom? d. Es pot dir que, dalguna manera, encara parlam llat? Raona la resposta

LALFABET LLAT
majscules minscules pronncia en llat clssic nom de les lletres* a be ce de e ef ge ha i ka el em en

A B C D E F G H I K L M N

a b c d e f g h i k l m n

a b k (sempre el mateix so) d e f g (sempre el mateix so de 'gat') muda o h aspirada i k l m n

O P Q R S T V X Y Z

o p q r s t u x y z

o p k r s t u ks alemanya o u francesa z

o pe qu er es te u ix hy zeta

* Lectura del nom de les lletres: totes s'escriuen amb la lletra sola (indecl. / n. i f.)

UNA MICA DE GRAMTICA

El llat s una llengua flexiva. Aix vol dir que les paraules canvien de forma per complir una funci. Quan el que canvia sn substantius, adjectius o pronoms, en deim declinaci. Quan el que canvia sn els verbs, en deim conjugaci. EL NOM En llat hi ha cinc declinacions. Cada declinaci t sis casos. El cas s la forma que presenta la paraula per complir una funci en loraci (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement del nom).

Cas NOMINATIU (N.) VOCATIU (V.)

Funci Subjecte / Atribut amb el verb copulatiu Interpellaci

10

ACUSATIU (Ac.) GENITIU (G.) DATIU (D.) ABLATIU (Ab.)

CD / CC CN CI CC / CAgent en oracions passives

Per expressar totes aquestes funcions en catal feim servir normalment les preposicions, a ms de lordre de loraci. En llat tamb hi ha preposicions, per aquestes NOMS poden anar davant dun ACUSATIU o dun ABLATIU i amb cap altre cas. Quan buscam un substantiu en el diccionari, el trobaram escrit en dos casos: el nominatiu i el genitiu. El genitiu singular, que s diferent per a cada declinaci, declinaci de cada substatiu: 1a 2a 3a 4a 5a EL VERB En llat el verb t les mateixes caracterstiques (accidents) que el verb catal: Veu: activa i passiva Temps: present, imperfet, futur, perfet, plusquamperfet i futur perfet. Mode: indicatiu, subjuntiu i imperatiu; infinitiu, participi, gerundi i sup (formes impersonals). Nombre: singular i plural Persona: primera, segona i tercera. 11 declinaci declinaci declinaci declinaci declinaci GENITIU SINGULAR -ae -i -is -us -ei serveix per saber la

Per el verb llat pot presentar diferents arrels segons el temps en qu es conjugui. Aix, el present dindicatiu (per exemple, duc-o) no es forma sobre la mateixa arrel que el perfet dindicatiu ( dux-i). s un fenomen similar al dels altres verbs irregulars anglesos (drink drank drunk). Per conixer totes les arrels dun verb, nhem de conixer lenunciat. Els verbs llatins senuncien esmentant cinc formes:

12

Enunciat verbal 1a persona singular present indicatiu Amo Habeo Mitto Capio Audio Sum 2a persona singular present indicatiu Amas Habes Mittis Capis Audis Es Infinitiu Amare Habere Mittere Capere Audire Esse 1a persona singular pretrit perfet indicatiu Amavi Habui Misi Cepi Audivi Fui Sup Amatum Habitum Missum Captum Auditum ----------CONJUGACI 1a 2a 3a 4a SUM Copulatiu, irregular Traient um, obtenim larrel de participi

- Saber la conjugaci (4 conjugacions) - A partir daquestes 3 formes sobt larrel de present i podem formar: - Present dindicatiu i de subjuntiu - Futur imperfet - Pret. imperfet dindicatiu i subjuntiu

- Sobt larrel de perfet i podem conjugar: - Pret. Perfet dindicatiu i de subjuntiu. - Pret. Plusquamperfet dindicatiu i subjuntiu. - Futur imperfet.

13

Lordre de les paraules en llat Hem de tenir sempre en compte que en llat les oracions solen tenir el verb al final; tanmateix, en traduir-les al catal, hem de posar-lo dacord amb lordre que mant en la nostra llengua. Igualment, cal recordar sempre que en llat no hi ha articles; per nosaltres els hem de posar sempre quan tradum al catal. El verb SUM En aquest captol trobau les formes verbals sum, est. Sn la 1a i 3a persona de singular, respectivament, del verb copulatiu SUM, en present dindicatiu. Aquest verb en present dindicatiu es conjuga:

SUM ES EST SUMUS ESTIS SUNT

AUREA DICTA
El llat t una facilitat especial per condensar grans pensaments en poques paraules. Per aix alguns dels pensaments ms polits shan expressat al llarg de la histria, en llat. Es coneix amb el nom d aurea dicta (dites dor) el conjunt de sentncies breus i brillants que ha donat la llengua llatina. Aqu en teniu una que us pot servir per a la vostra vida: Excusatio non petita, accusatio manifesta Literalment vol dir excusa no demanada, acusaci manifestada. Possiblement t el seu origen en lpoca medieval, moment en qu apareix molt. Evidentment, est lligada al llenguatge jurdic; per en lactualitat s utilitzada per gaireb tothom: poltics, periodistes, psiclegs, professors...

14

NUGAE
Aquesta paraula vol dir entreteniments, passatems. I s que a ms de fer grans creacions literries, importants gestes histriques i obres arquitectniques majestuoses, els romans vivien el dia a dia com ho feim nosaltres. Avui veurem com se saludaven, com sacomiadaven i com es donaven les grcies: Hola: Salve! Ave! Heus! S: Ita Etiam Sane Certe Adu: Vale! Com va? / Com ests?: Ut vales? Quid agis? Quid fit? Quid est? Grcies: gratias tibi ago B: recte Malament: male

No: non non ita minime

15