Literatura Valenciana

Tema 1: Literatura des de la postguerra fins als anys 70

El 1939 sinstall el franquisme. Una nova etapa comenava a Espanya, marcada per la repressi contra els venuts i la imposici dun rgim feixista. La dictadura va reprimir les cultures i les llenges no castellanes, prohibint ls pblic. Tot a trenc la continutat de la literatura en catal. La narrativa va ser el gnere ms afectat per la censura. Fins el 1946 no es public en catal i fins als seixanta no es creen empreses editores. Durant aquests anys la literatura funciona en dos camps: la producci a lexili i posteriorment la literatura clandestina. Tots aquests factors contriburen perqu els nostres narradors estiguessin allats i no es pugen distingir grups literaris definits. Amb tot, els crtics observaren unes lnies per agrupar-los segons les influncies literries estrangeres rebudes. Els corrents novellstics predominants seran: novelles danlisi psicolgica, novelles realistes, novelles de temtica fantstica i novelles que participen de les tcniques experimentals.

Tema 2: Enric Valor

Enric Valor i Vives (1911 2000) des de molt jove es compromet amb el valencianisme i particip en defensa de la democrcia i la llibertat. La seua tasca sha manifestat com a rondallista, novellista i gramtic. s una figura clau de la histria valenciana contempornia. Li va interessar la rondalla com a manifestaci cultural. El seu treball fou arreplegar en Les Rondalles Valencianes, que presenten una preocupaci lingstica. Lautor utilitza un llenguatge popular per correcte amb un vocabulari extremadament ric, de manera que la llengua de Valor esdev un autntic model literari. Les seues novelles es caracteritzen per arguments ben construts, que giren al voltant de dos mons contraposats: la muntanya i la costa. A ms, presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals. La narrativa de Valor s realista i psicolgica. Lautor es deixa influir per les innovacions de lpoca . Destaquem LAmbici dAleix, La idea de lemigrant i la trilogia de Cicle de Cassana, que comprn Sense la terra promesa, Temps de Batuda i Enll de lhoritz.

Tema 3: Merc Rodoreda

Com a narrativa psicolgica, les seues obres se centren en la histria i lanlisi dels personatges, que lluitant contra els seus enemics descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. La seua producci s una reflexi sobre el pas del temps: Aloma s considerada com la novella sobre la prdua de ladolescncia; La plaa del Diamant i El carrer de les camlies, sobre el pas de la joventut a la maduresa; Mirall trencat i La meva Cristina i altres contes, sobre la vellesa i la mort. La seua narrativa s tamb simblica, els smbols ajuden a perfilar lestat dnim del personatge, que junt al subjectivisme contribueix que lestil de la seua prosa resulte potic. La visi que t del mn s pessimista, influda per les experincies personals i per la seua situaci en aquells moments. A ms la unitat i la coherncia interna de lobra rodoreriana no es deu nicament al fet de resseguir aquest procs vital, tamb hi trobem uns recursos narratius i estilstics. Destaquen La plaa del Diamant, Vint-i-dos contes, Jard vora el mar i El carrer de les camlies.

Tema 4: La literatura actual. Context histric

El 1975 amb la mort del general Franco saccelera el cam que conduir els espanyols de la repressi a les llibertats. Els canvis socials i poltics possibilitaran la normalitzaci duna producci i dun mercat literari important. Als setanta arriba una nova etapa histrica: la postmodernitat. Al contrari que a la modernitat, en la postmodernitat la societat ha perdut la confiana en canviar el mn. Es preocupen ms per la forma que pel contingut. A ms destaca la novella de trencament, que sallunya de les tcniques narratives clssiques. Al contingut hi predominen els personatges jvens amb mostres de rebellia. Als vuitanta i noranta es torna a les formes narratives ms clssiques. Torna la narrativa de gnere i destaca el realisme brut o consumisme urb, que retrata els trets ms contradictoris de la societat capitalista. Del segle XXI podem destacar els aspectes segents: -Irrupci dun linconformisme. grup descriptors, els afterpops. Es caracteritzen per

-Continutat creativa descriptors de generacions anteriors. -Els escriptoris es diferencien dels seus predecessors per centrar-se ms en la problemtica de lindividu que en els problemes identitaris de la societat valenciana.