Llibre Blanc Mediacio

Pompeu Casanovas Jaume Magre M Elena Lauroba
(Directors)
2010
Generalitat de Catalunya Departament de Justcia
Direcci General del Llibre Blanc: Pompeu Casanovas (IDT-UAB), Jaume Magre (FCPS), M Elena Lauroba (directora general de Dret i dEntitats Jurdiques del Departament de Justcia) Impuls inicial del Projecte: Pascual Ortuo Muoz (exdirector general de Dret i dEntitats Jurdiques), Joan Mauri (exsecretari general del Departament de Justcia) Investigadors Principals (IPs per seccions i captols): Pompeu Casanovas, Jaume Magre, Leonardo Daz, Aura Esther Vilalta, Juan Antonio Ruiz, Mercedes Tarrazn, Manuel Luque, Immaculada Barral, Anna Maria Vall, Maria Munn, Slvia Carrasco, Immaculada Armadans, Francisca Cano, Joaquim Brugu, Louis Lemkov, Juan Emilio Nieto, M Elena Lauroba, Mercedes Ayuso, Marta Poblet, Pablo Noriega Direcci de la investigaci i anlisi estadstica: Leonardo Daz i Jaume Magre (FCPS) Direcci de la investigaci tecnolgica: Marta Poblet (IDT-UAB) i Pablo Noriega (IIIA-CSIC) Direcci de la investigaci economtrica: Mercedes Ayuso i Montserrat Guilln (UB) Direcci de la investigaci jurdica: M Elena Lauroba (UB) Coordinaci: Pompeu Casanovas (IDT-UAB) Gesti del Projecte: Nria Galera (IDT-UAB) Gesti de Dades i del Banc de Dades: Nstor Garca lvarez (FCPS) Gesti Associada del Projecte: Emma Teodoro (IDT-UAB) Gesti del Web: Andrs Montilla i Jorge Gonzlez Conejero (IDT-UAB) Logstica de Suport del Projecte: Slvia Gabarr i Cristina Garca Glvez (IDT-UAB) Edici: Pompeu Casanovas (IDT-UAB) Revisi dexperts: Carme Boqu, M. Teresa Tapada, Josep Redorta, Ismael Blanco, Javier Jimnez Terrer, Manuel Prez Cobos, Jaume del Campo, Iago de Balanz, Rocco Favale, Ramon Mullerat, M. Jos Cazorla Revisi i correcci lingstica: Slvia Gabarr, Concepci Gir, Gemma Martnez Sagrera, Josep Fit, Blanca Sol, Servei de Correcci Lingstica de la UAB Traduccions: Slvia Gabarr (IDT-UAB) Logo del Llibre Blanc: Montserrat Benito Projecte cientfic: Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya (Departament de Justcia; Obra Social la Caixa) Projectes cientfics associats: IDT SGR2009-688; ONTOMEDIA CSO-2008-05536-SOCI, TSI-205012008-131; GCC SGR2009-221; GREL SGR2009-357; SGR2009-1328; AT CSD2007-0022; AT COST IC0801 Organismes gestors del Projecte:
Generalitat de Catalunya Departament de Justcia
Ttol: Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya 1 Edici, 2010
Edici: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya Captols: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya i Obra Social la Caixa Base de Dades: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, Fundaci Carles Pi i Sunyer, Institut de Dret i Tecnologia UAB
Edita: Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya Producci editorial: Huygens Editorial
ISBN : 978-84-393-8560-8 Dipsit legal:
Imprs sobre paper 100% reciclat
NDEX GENERAL
ndex general
Presentaci. Montserrat Tura i Camafreita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Presentaci. Jaume Lanaspa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nota dels directors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex dels captols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Resums executius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc I Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 2. El marc jurdic: dret comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc II Captol 3. La mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 4. La mediaci en lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 5. La mediaci en lmbit del consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc III Captol 6. Mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 7. La mediaci en lmbit familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 8. La mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 9. La mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc IV Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 13. Mediaci en dret administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc V Captol 14. La construcci institucional i jurdica de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos . . . . . . . . . . Captol 16: Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes . . . . . . . . . . . . . . . . Bloc VI Annex 1. Quadre comparatiu per sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 943 761 825 873 587 653 687 731 317 375 437 517 133 185 249 29 83 IX XI XIII XV 1
VII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX GENERAL
Annex 2. La formaci en mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 3. Estudi sobre els conflictes i la incapacitat temporal. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 4. La mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via . . . . . . . . . . . . Annex 5. Percepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 6. Notcia dels collegis i associacions professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 7. A mode de conclusions: la implantaci de la mediaci intrajudicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex onomstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex dorganismes i institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex de taules, figures, grfics i mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
949 973 1015 1027 1063 1079 1085 1099 1105 1115 1123
VIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
PRESENTACI
Catalunya ha apostat per la mediaci de manera decidida des de fa ms de vint anys. Va tenir la primera llei de mediaci familiar de tot lEstat, lany 2001, i vuit anys desprs, el 2009, va aprovar una llei de mediaci en lmbit del dret privat, amb el propsit destendre la mediaci a molts altres conflictes entre les persones. rem conscients de la utilitat de la figura per gestionar conflictes, especialment les disputes on les persones involucrades han de continuar relacionant-se, com passa, per exemple, amb els vens o els progenitors que han dexercir les responsabilitats parentals respecte dels fills comuns. Al mateix temps, coneixem lexistncia a Catalunya de nombroses experincies de mediaci, algunes plenament consolidades, com la penal, la familiar o la comunitria, i daltres emergents, com la mediaci en lmbit del medi ambient o la mediaci en lnia. La proliferaci diniciatives pbliques i privades i lincrement de les demandes de mediaci en els diferents mbits socials, feien convenient un estudi que permets una visi completa de la instituci al nostre pas i que ens aports elements i indicadors per consolidar-la. Des del Departament de Justcia vrem considerar que linstrument ptim per a lanlisi era un llibre blanc, que va impulsar inicialment Pascual Ortuo quan era director general de Dret i dEntitats Jurdiques. La iniciativa va fer-se realitat amb lAcord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 22 de juliol de 2008, per a lelaboraci del Llibre blanc de la mediaci a Catalunya. Des del comenament la investigaci va ser i no podem imaginar-la de cap altra manera molt ambiciosa. Es van constituir 16 grups de recerca ms de 100 investigadors que han treballat en tots els mbits de la mediaci, amb totes les eines al seu abast, des de qestionaris a bases de dades, passant per lelaboraci i implementaci dindicadors quantitatius i qualitatius o les entrevistes. Comptaven amb la direcci incansable dels responsables de lInstitut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Fundaci Carles Pi i Sunyer, i tamb amb el suport quotidi de la Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques del Departament. Shan desenvolupat reunions de tot tipus, seminaris i jornades, entre les quals vull destacar la que va versar sobre Dret pblic i mediaci un mbit de futur i lorganitzada pel Collegi de Notaris sobre La forma de documentar la mediaci i els seus acords, aportaci al procs judicial i executivitat. Aix mateix, el juny del 2009 es va organitzar, conjuntament amb lassociaci GEMME i amb el suport de la Fundacin Privada Carmen y M Jos God, el simposi internacional Tribunals i mediaci, nous camins per a la justcia, en el qual van participar ms de 400 persones. Amb motiu del simposi es va publicar, amb el suport del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, el llibre Materials del Llibre blanc, i properament apareixer un segon volum de materials, aquesta vegada estrictament jurdics. Lestudi que es presenta ara s fruit de gaireb dos anys de treball. Sha aconseguit el que es pretenia: una cartografia completa de les experincies en mediaci en tots els mbits socials, de les escoles als hospitals, de les empreses als nuclis familiars, de la mediaci comunitria als conflictes de consum o laborals, de la mediaci penal a la mediambiental. Tamb shi ha incorporat una anlisi dels costos de la mediaci i de la seva configuraci jurdica. La conjunci de les fotografies en relleu i dels estudis ms terics han fet possible la reflexi ulterior, les interpretacions crtiques i, en darrer terme, les conclusions i les recomanacions, que ens ajudaran a progressar. Les tasques dels equips han posat en relleu les diferents concepcions de la mediaci, lligades a les particularitats dels conflictes que es volen resoldre. Aquesta concepci polidrica de la instituci mostra com, ms enll de les coordenades jurdiques, la mediaci es configura tamb com un sistema lligat a la resoluci dialogada, aconseguida a partir de la relaci entre els subjectes implicats. La mediaci permet detenir lescalada dels conflictes i sostreurels de
IX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
PRESENTACI
la resoluci judicial, per implicar les parts i fer-les protagonistes actives de les solucions a qu arribin. Com safirma al prembul de la llei del 2009, la voluntat devitar la judicialitzaci de determinats conflictes no noms t la finalitat dagilitar el treball dels tribunals de justcia, sin, fonamentalment, la de fer possible lobtenci de solucions responsables, autogestionades i eficaces. Des del Departament de Justcia, ens interessa superar lexcessiva judicialitzaci dels conflictes insatisfactria per a tothom i promoure instruments que facilitin, de manera gil per amb totes les garanties, la intelligncia dels problemes i, a partir daqu, la fixaci de les millors solucions per a les parts implicades, que elles mateixes hauran construt. Dit aix, vull assenyalar que els resultats obtinguts han estat possibles no tan sols pels esforos dels investigadors, sin per la implicaci de les entitats privades i les administracions pbliques que han tingut com a interlocutores. Aquesta implicaci ha estat absoluta des del primer moment, i sha tradut, ms enll de la facilitaci de dades o la disponibilitat dels responsables, en la compartici de lentusiasme per aconseguir un bon coneixement de la figura. Ha estat com si tothom jugus en el mateix equip. I, ja en darrer lloc, vull fer constar que un projecte com aquest no shauria pogut dur a terme sense la contribuci de lObra Social la Caixa, la qual dna suport duna manera inqestionable a la mediaci. El nostre agrament s molt gran, perqu, a ms dels mitjans econmics que van permetre als grups treballar amb rigor i serenitat, ens van donar, en tot moment, la seva confiana. Es pot dir, i no s una mera frase feta, que hi haur un abans i un desprs de la mediaci un cop presentat aquest Llibre blanc de la mediaci a Catalunya. La informaci que facilita, les anlisis que incorpora i les recomanacions que proposa, en fan una eina privilegiada per difondre i consolidar la mediaci al nostre pas i, consegentment, per potenciar la llibertat i la responsabilitat en lexercici de la nostra condici de ciutadans. Acabo com he comenat: Catalunya aposta per la mediaci. Montserrat Tura i Camafreita Consellera de Justcia
X Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
PRESENTACI
Estrictament parlant, i tal i com reflecteix el ttol daquest llibre, tenen entre les mans una recerca exhaustiva i rigorosa sobre lestat de la mediaci i dels sistemes extrajudicials de resoluci de conflictes a Catalunya. Per vist el que nha resultat, de la feina feta, crec que aquest enunciat mostra noms la punta de liceberg. Perqu rere les pgines que tenen al davant hi ha una ferma aposta per valors com la tolerncia, el dileg o el consens. I tot plegat esdevindr, sens dubte, una aportaci molt important per a lhumanitzaci i la modernitzaci de la justcia a Catalunya. Com a Obra Social la Caixa, ens sentim molt identificats amb lelaboraci del Llibre blanc de la mediaci a Catalunya, una iniciativa a la que donem suport amb convenciment des de fa ms dun any. Quan ens vam associar amb el projecte, de la m del Departament de Justcia de la Generalitat, la necessitat de comptar amb un instrument daquestes caracterstiques era innegable. I segueix ms vigent que mai, ara que, com la majoria dels pasos desenvolupats, ens trobem amb un sistema judicial desbordat per lincrement de litigis en tots els mbits, fruit, en bona part, de labsncia de noves vies per a la resoluci de conflictes. El Llibre blanc de la mediaci a Catalunya es proposa assentar les bases per a la creaci de vies complementries de la justcia tradicional, desenvolupant i consolidant les propostes ja existents. s un corrent imparable arreu dels pasos avanats, centrats en la cerca de solucions organitzatives i tecnolgiques per fer front a la crisi dels sistemes judicials clssics. Estem parlant, al cap i a la fi, de treballar per un funcionament ms participatiu i democrtic de lEstat de dret. Sn principis dactuaci als quals, duna manera o duna altra, lObra Social la Caixa tracta de contribuir amb la seva tasca diria. El foment de la tolerncia, el dileg i el consens social impregnen totes i cada una de les nostres actuacions, entenent que sense aquests pilars fonamentals s impossible donar una resposta eficient a les necessitats dels ciutadans. De fet, podem filar ms prim i establir diversos punts de confluncia entre els mbits daplicaci del Llibre blanc de la mediaci i diferents programes de lObra Social la Caixa. Aix, aquesta nova eina fa especial mfasi en el foment del dileg en el marc duna societat multicultural com la nostra, on els conflictes poden derivar tamb de les diferncies culturals i religioses. Un plantejament compartit amb el Projecte dIntervenci Comunitria Intercultural que est desplegant la Fundaci la Caixa, amb lobjectiu de generar un model dintervenci comunitria de referncia en la gesti de la diversitat cultural. Treballem tamb en lmbit de latenci sanitria, amb un projecte centrat en consolidar la mediaci intercultural i millorar laccessibilitat de la poblaci immigrant als serveis sanitaris. Els joves sn un altre dels collectius de referncia per al projecte del Llibre blanc de la mediaci a Catalunya. Buscant facilitar, per exemple, el seu procs dadaptaci en una societat on la integraci en el mercat de treball es produeix cada vegada ms tard. O recolzant-los en els processos de reinserci i reintegraci social en els casos de delinqncia juvenil. Per part nostra, ens apropem a ells des de diferents lnies dactuaci, facilitant-los laccs a un habitatge o a travs del programa de foment de locupaci, Incorpora. Sense oblidar lacci a les escoles, inculcant els valors de la cultura de la pau ja des de les aules, amb la finalitat de fomentar el dileg com a forma de conducta per dirimir les disputes i controvrsies. O el paper de la mediaci en lmbit familiar, especialment en aquells casos en qu els fills poden patir les conseqncies dels enfrontaments. No
XI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
PRESENTACI
perdem de vista, doncs, els ms petits, latenci als quals s prioritria tamb per al programa de suport familiar que impulsem, CaixaProinfncia. Volem, fet i fet, continuar treballant, plegats, per construir ponts en favor de la cohesi social i el b com. Sense oblidar que la mediaci parteix del concepte de corresponsabilitat, entenent-la com que una part de la responsabilitat de la soluci del conflicte ha de ser assumida pels propis ciutadans que en resulten afectats. Unint esforos, nestic convenut, ajudarem a produir un canvi cultural de primer ordre que acabar sent beneficis per a tothom. A curt i a llarg termini. Jaume Lanaspa Director general de la Fundaci la Caixa
XII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NOTA DELS DIRECTORS
Nota dels directors

Lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya ha arribat al seu final. Com el lector pot comprovar, s el resultat dun perode intens de recerca, on la coordinaci i cooperaci entre els setze grups de treball, els instituts, les universitats i les institucions pbliques i privades ha estat crucial. La investigaci que sustenta el volum ha estat, doncs, fruit del treball en equip. I tamb ho ha estat ledici del Llibre. Hi ha dues idees que voldrem remarcar. En primer lloc, aquest s un estudi amb elaboraci de dades originals, i no una sntesi de les ja existents, o b un recull dopinions expertes sobre el tema. Els Llibres Blancs solen no contenir aquest tipus de dades, i, per tant, no permeten una lectura comparada uniforme dels dominis destudi. Hem intentat superar aquesta limitaci. En segon lloc, la investigaci no s un compendi de tot el que podria haver estat estudiat. No comprn camps que de ben segur seran i possiblement estan a punt de ser-ho- dominis importants daplicaci. Lmbit de les assegurances, del sector financer o del dret de lesport en constitueixen exemples privilegiats. Els mecanismes de dileg i de resoluci pacfica de conflictes tenen una fcil extensi a prcticament tots els mbits regulats pel dret, i de fet estem convenuts que aix s el que veurem en els propers anys. Daltra banda, si podem tenir avui aquest volum per operar en un futur no gens lluny, ho devem a molta gent, als responsables de moltes institucions pbliques i privades, i als molts professionals de la mediaci que han volgut compartir el seu temps i les seves experincies. Voldrem esmentar-los a tots un per un com es mereixen, per davant la impossibilitat de fer-ho, rebin tots des daqu el nostre agrament. Voldrem agrair tamb al Departament de Justcia la seva implicaci quotidiana; a lObra Social la Caixa, no tan sols el finanament que ha aportat, sin linters mostrat durant tot el procs i el suport respecte de qualsevol petici. A ms, lentitat ens ha perms utilitzar les sales de Cosmocaixa per diversos actes lligats a la mediaci, alguns amb ms de quatre-centes persones (el simposi internacional), i amb el mxim de facilitats. En aquest sentit, tamb la Diputaci de Barcelona i el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada de la Generalitat de Catalunya, han cedit lliurement ms dun i dos cops els seus locals per als seminaris i reunions dels equips de treball. Hem de fer extensible el nostre agrament als collegis professionals, als consells, consorcis, cambres, agncies i als rgans de ladministraci local, autonmica i estatal que ens han facilitat laccs als seus arxius i bancs de dades i que han ats les nostres demandes amb la mxima voluntat de cooperaci. No sempre s fcil confiar en una recerca que pot donar resultats inesperats. I especialment, hem desmentar les persones responsables de les unitats de resoluci i gesti de conflictes, que han actuat envers els grups de treball amb una sensibilitat i un sentit de la realitat que respectem i valorem profundament. Finalment, volem anomenar expressament el personal i els estudiants de doctorat de la Fundaci Carles Pi i Sunyer i de lInstitut de Dret i Tecnologia de la UAB que han mantingut viu el projecte i han dedicat tantes i tantes hores a que arribs a bon port. Grcies doncs a Nstor Garcia lvarez i Joan-Manuel Snchez Gri de la FPS; i a Nria Galera gestora del projecte, Slvia Gabarr, Andrs Montilla, Emma Teodoro, Olga Baranowska, Paula Ruiz Alfaro i Cristina Garca Glvez, de lIDT-UAB. Han estat imprescindibles, i han fet tots els papers de lauca. Deixem ara ja al lector amb la lectura del Llibre Blanc. Sia quina sigui la seva perspectiva i la seva opini sobre la mediaci a Catalunya, ens agradaria que hagus disposat de tots els elements per jutjar lliurement.
XIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
ndex dels captols

Resums Executius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 2. Marc jurdic: Dret comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 3. La mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 4. La mediaci en lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 5. Mediaci en lmbit del consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 6. L a mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 7. L a mediaci en lmbit de famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 8. La mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 9. Mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 13. Mediaci en dret administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 14. La construcci jurdica de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos . . . . . . . . . . 1 Justcia Ordinria a Catalunya 2006-2009: un sistema congestionat . . . . . . . . . . . . . . 2 La mediaci com a via per a la reducci del cost de la justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 16: Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1
1 2 4 5 7 8 10 12 13 15 16 18 19 20 21 22 23 24 26
Bloc I
Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura . . . . .
1 El Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Introducci: reptes i canvis socials en la societat catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.1 Canvis demogrfics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.2 Mediaci i Administraci de Justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.3 Els Llibres Blancs europeus: governabilitat i mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Estructura i composici del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
33 33 33 36 39 42 43
XV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
2.2 Objectius, equips de treball (ET) i estructura del Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Modulaci dels objectius inicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Variacions en els equips de treball (ET) inicialment previstos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3 Estructura del Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4 Estructura dels captols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Metodologia de la investigaci i guia de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Introducci: dimensions bsiques de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Les eines quantitatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1 Qestionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2 Variables i indicadors quantitatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3 Les tcniques quantitatives utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Les eines qualitatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Focus Group . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Entrevistes semiestructurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3 Estudis de cas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.4 Les tcniques qualitatives utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 El marc teric de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Parmetres bsics de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 La mediaci com a sistema i com a instituci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Dret, governana i governabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 6 Mots finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43 43 44 46 47 47 47 49 50 50 53 58 58 58 58 58 59 60 62 65 68 69 72 77
Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 2. El marc jurdic: dret comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Elements metodolgics: el mtode comparatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Posicions teriques respecte de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
83
87 87 89 90 90 92 93 94 97 99 99 100 101 102 102 103 104 105 106 106
2 Descripci per mbits geogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Estats Units . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Austrlia i Nova Zelanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Llatinoamrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4 sia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5 Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Previsions normatives en matria de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Delimitaci conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Principis de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Valor atribut al resultat de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fase de comprensi del fenomen mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Les cultures, tradicions i sistemes jurdics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 El context jurdic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 El context socioeconmic i formes afins a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1 Formes afins amb tipificaci social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2 mbits daplicaci material i orgnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Estudi comparatiu. Conceptes transversals i transnacionals aplicables a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . .
XVI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
5.1 Context estatal i autonmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Aportacions de la Llei catalana 15/2009, de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret privat i de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya . . . . . . . . . . . 5.3 Un darrer exercici de contrast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.1 Concepte de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.2 Concepte dacord de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.3 Concepte de mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.4 Principis i estndards aplicables a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Sntesi: algunes consideracions conclusives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Recomanacions finals: idees prctiques aplicables a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
106 108 109 109 110 110 110 111 111 113 114 117
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bloc II
Captol 3. La mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 2 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada. Trets especfics de la mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 Delimitaci del concepte i lobjecte de la mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2 Trets especfics de la mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Referncia a dades i estudis comparatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Estat de lart a Catalunya. Breu referncia a les iniciatives de lEstat espanyol en matria de mediaci empresarial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1 Consolat de Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2 Farmaindustria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.3 Avantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils . . . . . . . . . . . . . . . . Estudi estadstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Estudi de les empreses catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Estudi dels despatxos dadvocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Estudi del Llibre Blanc de Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 Enquesta de Clima Empresarial de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Estudi qualitatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 Fase 1: Premediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2 Fase 2: Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1 Cas de la planta fotovoltaica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2 Cas de lempresa familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prospectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
133
137 137 137 137 139 141 144 144 146 146 149 149 150 151 151 152 152 158 158 160 160 160 164 165 165 168
XVII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
6 7
Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 Trets de la instituci de la mediaci empresarial i del perfil de la persona mediadora . . . . . . . . . 7.2 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
169 169 169 169 170 171 172 173 173 176 178 182 182
8 9
Apndix legislatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres materials de consulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 1. Enquesta realitzada a empreses catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 2. Enquesta realitzada a despatxos dadvocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 3. Resultats de lenquesta realitzada a despatxos dadvocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 4. Model dacord de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 4. La mediaci en lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 2 Mediaci laboral: definici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antecedents de la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Mecanismes de mediaci dorigen heternom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Mecanismes de mediaci dorigen autnom (negociaci collectiva) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Tribunal Laboral de Conciliaci, Mediaci i Arbitratge de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comissions paritries de Conveni Collectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Treballadors Autnoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Administraci Pblica: CEMICAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Organigrama: rgans de mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 Valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Indicadors generals de mediaci laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Anlisi quantitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Anlisi quantitativa: escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 Nota introductria prvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.2 Participaci del DT i TLC en la resoluci extrajudicial de conflictes laborals . . . . . . . . . . 5.1.3 Evoluci de la resoluci extrajudicial de conflictes laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.4 Dimensions del conflicte laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.5 Mediacions laborals i dimensions dempreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.6 Mediacions laborals i demarcaci territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.7 Matria del conflicte laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.8 Mediacions laborals per sectors econmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.9 Mediacions laborals en funci del resultat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.9.1 Mediacions laborals efectuades pel DT en funci del resultat . . . . . . . . . . . 5.1.9.2 Mediacions laborals efectuades pel TLC en funci del resultat . . . . . . . . . . 5.1.9.3 Mediacions laborals efectuades pel TLC i DT en funci del resultat . . . . . . . 5.1.10 Resultats de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Anlisi quantitativa: la mediaci laboral interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Anlisi qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Anlisi qualitativa: la mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.1 Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
185
189 189 190 190 191 191 192 192 192 192 193 194 194 194 194 195 195 197 197 199 199 201 202 202 205 207 208 208 210 210 210
3 Estat de lart de la mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XVIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
6.1.2 La mediaci laboral davant del DT i el TLC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.3 Factors i procediments que afavoririen ls de la mediaci en conflictes laborals . . . . . . 6.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3 Anlisi qualitativa: estudis de cas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.1 Estudi de cas 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.2 Estudi de cas 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Prospectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Caracterstiques de la instituci de la mediaci laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 El perfil de la persona mediadora en la mediaci laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 11 12 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Apndix legislatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex I: Model dentrevistes en profunditat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex II: Model qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex III: Dades agregades entrevistes en profunditat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex IV: Dades agregades qestionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
211 213 217 219 219 219 220 220 220 220 221 221 222 224 224 224 226 229 234 248
Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 5. La mediaci en lmbit del consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Les relacions de consum i el marc normatiu doblement especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.1 Les relacions de consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.2 Perspectiva adoptada: el marc normatiu doblement especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Marc especfic de la mediaci en consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Referncia a dades comparatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Estat de lart a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.1 La mediaci en el sistema arbitral de consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.2 La mediaci transfronterera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.3 La mediaci privada: la tasca de les associacions de consumidors . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.4 La mediaci en consum i lautoregulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Anlisi quantitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Els ens amb activitat mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 Superposici dens mediadors i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2 Lorganitzaci dels serveis de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Mediacions dutes a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Distribuci territorial de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Distribuci de les mediacions per sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de mediacions per sectors (mediaci institucional interna i transfronterera) . . . Tipus de mediacions segons lmbit (entitats privades) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Les parts de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1 Els mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dedicaci dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Formaci en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
249
253 253 253 255 256 256 258 258 259 260 260 261 261 262 263 264 265 266 266 268 268 268 269 269
XIX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
2.3.2
Les parts mediades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Perfil dels consumidors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Perfil de les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Procedncia dels mediats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
270 270 270 271 272 272 274 276 276 277 277 277 277 278 278 279 279 280 280 280 281 281 282 282 282 283 283 283 283 284 284 285 285 285 285 286 286 286 287 288 288 289 289 292 292 292
2.4 El procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5 Resultats de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1 Anlisi dels resultats en funci dels sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.2 El cas dels serveis financers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6 Actuacions de suport o promoci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Anlisi qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1 Entrevistes als mediadors: les percepcions de les parts sobre la mediaci i propostes de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La funci del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Actitud de les parts davant la mediaci: expectatives molt altes i percepci de la neutralitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Percepci de la no-neutralitat dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Procs de mediaci: problemes a la prctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Propostes de canvi: bidireccionalitat de la mediaci en consum . . . . . . . . . . . . . . . . Idonetat de ls de noves tecnologies (ODR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Grups focals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1 Sobre els principis de la mediaci i la seva possible especificitat en lmbit de la mediaci en consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Neutralitat i imparcialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Voluntarietat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Carcter personalssim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bona fe i flexibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Transparncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2 Aspectes relatius al procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Durada del procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Impossibilitat de mediar en reclamacions posteriors entre les mateixes parts . . . . . . . Possibilitat de mediaci desprs del laude arbitral per evitar un judici dexecuci . . . 3.2.3 Formaci i funcions dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.4 Possible desenvolupament de sistemes dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Anlisi qualitativa: diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Etapes de la mediaci institucional: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Classificaci del tipus de reclamaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Admissi de la reclamaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Inici de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desenvolupament de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Final de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Execuci de lacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 La gesti de lelement transfronterer en lSCE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3 Procs de mediaci privada: la presencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.4 Avaluaci de resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.5 Obligacions de les parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 Anlisi qualitativa: descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.1 Tipologia i casos de mediaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Cas de mediaci amb una companyia aria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cas de mediaci amb telefonia mbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.2 Tipologia i casos de mediaci transfronterera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Consumidor resident a Catalunya empresa amb seu a Frana, cas de vendes per Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Consumidor resident a ustria empresa amb seu a Catalunya, cas de reparaci de vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Prospectiva i valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 Adequaci del marc normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2 La percepci de la no-neutralitat favorable pels consumidors i desfavorable per lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.3 Informaci prvia al consumidor: el principi de transparncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.4 Incentivaci de la mediaci entre els empresaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.5 Especificitats en el procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Procs flexible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Durada de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Labast de la confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.6 Mediaci i ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Caracterstiques de les mediacions en consum i utilitzaci de sistemes dODR . . . . . 4.2.7 Formaci dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Trets de la instituci de la mediaci en consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 Mediaci, gestions mediadores, s de tcniques mediadores i intermediaci . . . . . . . . 5.1.2 Trets de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desigualtat de les parts: el consumidor com a no expert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Similitud de conflictes : la contractaci en massa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Concentraci de reclamacions contra grans empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Poca incidncia de la mediaci presencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reclamacions de poc valor econmic i extrajudicialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Gratutat del procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Clarificaci del marc normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Remeis a la percepci de la no-neutralitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La informaci prvia sobre el marc legal al consumidor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Recomanacions per suscitar linters de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Durada de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La gradaci de la confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Homogenetzar la formaci dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Impuls dun Codi de bones prctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. Desenvolupament de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. Gratutat del procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Apndix legislaci citada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I II III IV Normativa estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Normativa catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Normativa internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Normativa de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
292 293 294 294 294 294 294 296 296 296 297 298 298 298 299 299 300 300 300 301 301 301 302 302 302 303 303 303 304 304 306 306 306 307 307 308 308 308 308 308 309 309 309 309 310 310
XXI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Documentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
310 312 312
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bloc III
Captol 6. Mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Aproximaci terica i conceptual a la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 El context social de la mediaci ciutadana i comunitria: la qesti de la integraci en el marc de la mutaci cultural contempornia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les lgiques dintegraci social: dun model disciplinari i impositiu a un model electiu i negociat 1.2 La immigraci afegeix complexitat a la integraci social: el context catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 La mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.1 Especificitat de la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.2 Els principis de la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4 La mediaci intercultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De la traducci i interpretaci cultural per a la inclusi social a la gesti del conflicte cultural. Diferncies entre la mediaci intercultural i la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . 1.5 Les referncies a estudis i dades comparatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6 Lestat de la qesti a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.1 Els quatre focus dimpuls de la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.2 El model de mediaci ciutadana de lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laposta de la Diputaci de Barcelona: serveis municipals de mediaci ciutadana . . . 1.6.3 El model de mediaci comunitria de lAjuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . La mediaci comunitria a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Forma dimplementar la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La mediaci intercultural a Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Implementaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Serveis datenci a les persones immigrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Model danlisi i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Caracterstiques de lobjecte destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 Objectius de la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2 Els dispositius dobservaci: lenquesta per qestionari, els grups de discussi, les entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Anlisi quantitativa: la mediaci ciutadana-comunitria en xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Indicadors generals i especfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.1 Tipus i nombre de les mediacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.2 La creaci de serveis de mediaci. Una nova activitat econmica . . . . . . . . 2.2.1.3 Els mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.4 Les parts duna mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.5 El procs de mediaci i els seus protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.6 Tipologia de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.7 Lorigen de les sollicituds i agents derivadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
317
321 321 321 322 323 324 325 325 325 326 326 327 327 329 329 331 331 331 332 332 333 333 333 333 333 335 335 336 337 338 338 339 340 340
XXII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
2.2.1.8 Els resultats de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.9 Les accions per desenvolupar una cultura de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1.10 El cost de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Anlisi qualitativa: el significat de la mediaci i la seva prctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1 Lanlisi de contingut temtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1.1 La rellevncia de la cultura i la identitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1.2 La mediaci i el seu paper en la resoluci conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1.3 El procs de la mediaci i les seves metodologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1.4 La irrupci de les noves tecnologies en lmbit de la mediaci . . . . . . . . . . . 2.4 Consideracions teriques i prctiques de les dades observades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1 Mapa dels serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya . . . . . 2.4.2 Diagrama de processos. La descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3 Perfils i funcions del mediador ciutad-comunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4 La tipologia de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Prospectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 La possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Ladequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 El mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
342 342 343 343 343 344 345 349 352 353 353 354 363 365 366 366 367 367 368 369 370 372
4 5 6
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 7. La mediaci en lmbit familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 El marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Definici de lobjecte: el canvi de model de famlia i la mediaci en lmbit familiar . . . . . . . . . . 1.2 Referncia a dades i estudis i comparatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Estat de la qesti a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
375
379 379 382 383 384 384 385 385 387 387 387 387 388 388 388 388 390 390 391 395 397 398
2 Plantejament general de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Caracterstiques de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Indicadors generals i mbits de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 La mediaci familiar pblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 La mediaci familiar privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3 Indicadors generals utilitzats en la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Anlisi estadstica: escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Mediacions en relaci a la judicialitzaci del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1 Mediacions sollicitades directament per les parts del conflicte i sense cap procs judicial pendent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2 Mediacions realitzades amb un procs judicial pendent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A. Identificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B. El circuit i la dinmica datenci a les mediacions en lmbit judicial . . . . . . . . . . . . 3.2 Anlisi quantitativa: mediacions familiars realitzades a Catalunya lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1 Mediacions del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC) . . . . . . . . . . . . . . . . A) Total dactuacions mediadores del Centre durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) Mediacions a petici directa de les parts finalitzades a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . C) Mediacions derivades judicialment i finalitzades a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . D) Evoluci del Centre de Mediaci Familiar durant el perode 2002-2009 . . . . . . . . . .
XXIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
3.2.2
3.2.3
Mediacions familiars realitzades durant lany 2008 fora del marc del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A. Mediacions familiars acabades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B. Procs de mediaci: mediacions sollicitades directament per les parts o derivades per un tercer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anlisi comparativa entre les mediacions familiars realitzades lany 2008 a travs del CMFC i les no gestionades a travs del Centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
400 400 400 402 403 403 403 404 407 407 409 410 410 410 410 410 412 412 412 413 413 414 414 414 415 415 417 418 418 418
3.3 El perfil dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 El perfil dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A) Edat, sexe i nacionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) Formaci especfica en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C) Experincia en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D) mbits dactuaci i nmero de mediacion . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Perfil de les persones mediadores que han realitzat les mediacions del Centre de Mediaci lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Anlisi qualitativa: lexperincia de la mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Diagrama del procs de mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Anlisi qualitativa: grup focal i entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 La mediaci i la seva implementaci a Catalunya: resultats del grup focal realitzat amb mediadors familiars experts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A) Tipus de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) Paper preventiu de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C) El procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D) La utilitzaci de les TIC en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . E) Qualitat dels serveis de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . F) La formaci dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . G) Impacte de la mediaci als jutjats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . H) Foment de la mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.3 Conclusions del grup focal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Anlisi qualitativa: dues experincies de serveis de mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1 Entrevista n. 1 (Associaci In Via) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2 Conclusions de lentrevista n. 2 (CMDPC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4 Anlisi qualitativa: descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1 Diversitat de models bsics dintervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2 La sessi informativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.3 Exemple de supsit prctic de mediaci derivada judicialment al CMDPC en un procediment de separaci o divorci contencis en els jutjats de Barcelona, jutjats de lHospitalet i del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.4 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar no judicialitzat a proposta de les parts per separaci o divorci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.5 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador institucional per pactes de convivncia entre pares i fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.6 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador social per facilitar pactes de convivncia entre germans i per la cura de gent gran . . . . . . . . . . . . 5 Estudi de satisfacci de les parts respecte a les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 Fonaments terics dels estudis sobre la mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.2 Objectiu de lestudi al CMFC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Descripci general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
418 419 420 420 422 422 422 422 423
XXIV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
5.3 Resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4 Conclusions de lestudi de satisfacci de les parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Temes/preguntes a tractar en la sessi del dia 26 doctubre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia recomanada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
423 426 426 426 428 428 431 432 432 432 433 434
7 8
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 8. La mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 La mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Una reflexi preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Orgens de la mediaci escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Ampliant la definici de la mediaci escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4 Conflictes a lescola i mediaci escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Lestudi de la mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Recerca avaluativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Manuals de mediaci escolar i Observatoris de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Experincies de mediaci escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 La mediaci escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Organitzaci i formaci en mediaci escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 La mediaci escolar ms enll dels centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 La consolidaci de la mediaci escolar: aspectes jurdics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 La necessitat dinvestigar lestat de la mediaci escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nivell 1: lideratge dalt nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nivell 2: lideratge dabast mitj . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nivell 3: lideratge de base . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Caracterstiques de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Abordatge qualitatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Abordatge quantitatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Indicadors generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 La mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.2 Usos de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.3 Mediadors i mediats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Indicadors especfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1 El procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2 La formaci en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.3 La difusi de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.4 La gesti de la conflictivitat als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anlisi qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Anlisi qualitativa: diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
437
441 441 442 442 443 444 446 448 449 449 450 451 454 454 456 456 456 456 457 457 459 459 459 460 463 466 466 469 473 474 477 477
XXV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
6.2 Anlisi qualitativa: descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.1. Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que eviten lescalada . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.2. Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que entren en lespiral descalada. . . . . . . . 6.2.3 Alguns exemples de casos tractats per la USCE i per Fiscalia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.3.1 Exemples de casos resolts per la USCE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.3.2 Exemples de casos que arriben a la via judicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.3.3 Comentaris jurdics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Prospectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.1 Prospectiva general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.2 Casos particulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.3 Organigrama: instncies de dependncia institucional dels centres escolars . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanaci de carcter general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions de carcter educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions Jurdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
482 483 492 497 497 497 498 499 499 501 501 502 503 504 508 508 509 510 510 514
8 Conclusions: La mediaci en lmbit escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
10
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 9. La mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 El marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada: trets especfics de la mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definici de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Referncia a dades i estudis comparatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Estat de lart a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
517
521 521 523 524 525 528 528 528 529 529 529 530 531 531 531 532 532 535 538 539 540 541
2 Estudi sobre la mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Caracterstiques de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 Objectius i univers destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disseny de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Primera Fase: estudi preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Segona Fase: estudi en profunditat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tercera Fase: realitzaci de grups focals, entrevistes semiestructurades i descripci duna experincia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Consideracions respecte a lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Estudi quantitatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 El nivell dinstitucionalitzaci de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya . . . . . . . 2.2.2 La institucionalitzaci de la mediaci: mediacions interculturals, mediacions en salut i actuacions de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3 Linters de les organitzacions de salut per la mediaci: predomini de mediacions interculturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4 Mediacions en salut (MS) realitzades a Catalunya durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.5 Actuacions de suport realitzades a Catalunya durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.6 MIC: actuacions realitzades a Catalunya durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pla Director dImmigraci en lmbit de la salut (PDI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . LAssociaci Salut i Famlia (SiF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XXVI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
La Fundaci SURT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Entitats de mediaci intercultural detectades amb lenquesta (EMICE) . . . . . . . . . . . 3 Estudi sobre la mediaci en lmbit de la salut (dades qualitatives) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1 La mediaci en salut i la seva aplicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2 Context i estructura organitzativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3 Caracterstiques de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Procs de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de conflictes tractats en els centres de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.4 El perfil del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.5 Principis de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.6 Regulaci legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.7 Perspectives de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 La mediaci en salut: experincies rellevants desenvolupades a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Projecte de mediaci sanitria: UB-Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya . . . . . . 4.1.1 Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.2 Sobre la formaci de mediadors especialistes en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3 Sobre la conceptualitzaci, disseny i abast de les Unitats de Mediaci Sanitria . . . . . . 4.1.4 Oferta actual de serveis i resultats obtinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.5 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Lespai de Mediaci al Consorci Sanitari Integral: de lE-PRAC (Espai per a la Prevenci i Resoluci Alternativa de Conflictes) al SEMI (Servei de Mediaci i Igualtat) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2 Objecte i caracterstiques del servei E-PRAC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.3 Estat actual de lEspai de Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Itinerari metodolgic en la mediaci prestada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1 La premediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La cita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La consulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El comunicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La petici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2 Categoritzaci del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.3 La mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.4 La postmediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.5 Un cas prctic detallat: conflicte entre professionals de diferents institucions . . . . . . . . 4.3.6 Exemples daltres tipus de conflictes sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anlisi i diagnstic del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Prospectiva i valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Trets de la instituci de la mediaci en salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recursos online . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
542 542 542 542 543 543 545 545 546 548 550 551 551 553 553 554 554 554 555 556 556 557 557 558 559 560 560 560 560 560 560 569 570 570 573 573 573 573 574 574 575 575 575 579 579 582 582
XXVII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Bloc IV
Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil . . . . . . . .
1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada, trets especfics de la mediaci en cada mbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Models, aproximacions i marc teric dels programes de mediaci penal a Catalunya. Les primeres prctiques de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Nous escenaris, nous valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 La mediaci com a mecanisme de prevenci i cultura de dileg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4 Models teoricometodolgics de mediaci des del punt de vista de la mediaci penal . . . . . . . . . 2 Referncia a estudis i dades comparatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Estat de lart a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Antecedents segons jurisdicci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Orgens, desenvolupament i implementaci de la mediaci penal a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Trets especfics de la mediaci en cada mbit. Jurisdicci de menors i jurisdicci ordinria (dades de 2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Jurisdicci de menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Jurisdicci ordinria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Indicadors generals (interpretaci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Indicadors especfics (interpretaci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1 Tipus dillcit penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2 El perfil dels imputats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.3 El perfil de les vctimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.4 Resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.5 La figura del mediador. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anlisi qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.1 Grups focals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Organitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Resultats i impactes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.2 Entrevistes a jutges i fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Informaci-formaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Visions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Aspectes organitzatius i econmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tema: Valoraci prctica de lexperincia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.1 La mediaci i la gesti directa del procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2.2 Les gestions complementries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.1 Descripci de casos. Fase de premediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.2 Descripci de casos. Fase de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prospectiva i valoraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
587
591 591 592 593 594 597 599 599 599 601 602 603 604 606 606 607 609 609 610 610 612 614 614 614 614 615 615 616 616 616 616 617 620 620 622 628 629 629 630 631 633 633
4 Caracterstiques de lestudi (trets de la mostra, etc.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
XXVIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
7.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Conclusions. Trets de la instituci de la mediaci en cada mbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.1 Recomanacions referents a aspectes legislatius, jurdics, etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.2 Recomanacions sobre el funcionament intern de les institucions responsables . . . . . . . . . . . . . 9.3 Recomanacions per facilitar les tasques dinvestigaci cientfica (externa i interna) . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Normativa internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Consell dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Nacions Unides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Normativa estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Jurisdicci de menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Jurisdicci penal ordinria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Abans de la sentncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Concepte de reparaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3 Criteris datenuaci de la pena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4 En dictar sentncia o abans diniciar lexecuci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.5 Altres possibilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
634 635 636 636 637 637 638 640 640 640 641 642 642 644 644 644 645 645 645 647 648
10 1
Apndix 1. Legislaci general sobre lmbit de la mediaci penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Apndix 2. Evoluci de la poblaci penitenciaria (Catalunya) i evoluci de la taxa de delictes (Catalunya i Espanya) . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . .
1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 La definici del problema de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Referncies a daltres estudis i estat de la qesti: el concepte dadministraci relacional . . . . .
653
657 657 658 659 659 662 664 664 668 668 671 674 676 676 677 677 677 679 679 679 679 680
2 Lanlisi quantitativa: els Sndics a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 El Sndic de Greuges de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 La resoluci dels expedients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2 La funci del Sndic: vehiculador de demandes, defensor de drets . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Els Sndics Locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Anlisi de casos: el conflicte entorn de les poltiques pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Poltica daigua: els plans de gesti de les conques de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Poltica de centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 El mediador i el conflicte entorn de la lnia de molt alta tensi (MAT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Prospectiva: construint poltiques des del dileg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Un protocol per a una administraci relacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fase 1. La planificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fase 2. O rganitzar processos de debat i/o participaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fase 3. Adopci i execuci de la decisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Del protocol a les dinmiques deliberatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 El qu dun procs deliberatiu (ideal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2 El perqu dun procs deliberatiu (ideal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Els professionals dun enfocament relacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4 El model deliberatiu com a procediment socialment exigible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XXIX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Requisits: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions especfiques: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
681 682 682 682 684
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Trets especfics de la mediaci en lmbit del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2 Referncies a estudis i dades comparatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Lestat de la qesti a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
687
691 691 691 692 696 696 698 699 699 699 699 700 700 701 701 701 706 709 710 713 713 714 714 714 714 718 718 722 722 722 723 724 725 727
2 Dificultats de lanlisi quantitativa en aquest mbit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Caracterstiques de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Anlisi qualitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Escenaris de conflicte i dintervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1 Grup de discussi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A. Concepte de mediaci ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B. Conflictes susceptibles a la mediaci mediambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C. Lmits de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D. Regulaci de la mediaci. La mediaci com a una eina til per a descomprimir el sistema judicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2 Entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2.1 Sobre lorganitzaci del servei de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2.2 Sobre els procediments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2.3 Perspectives de futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Diagrames de processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Pla zonal de cabals de manteniment a lalt Ter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Cartes del paisatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3 Usuaris recreatius a la conca de lEbre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prospectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Possible evoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Adequaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Mediaci ambiental jurdica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Trets de la instituci de la mediaci en medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Perfil del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia complementria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 13. Mediaci en dret administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Plantejament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
731
735
XXX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
2 Marc teric. Mediaci en dret pblic i governana. Lemergncia i progressiva expansi dels ADR en dret administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Apunt sobre la mediaci en lmbit administratiu en el context internacional i en el dret comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Especificitats de la mediaci en el dret administratiu comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Especificitats materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Inserci de la mediaci en les vies procedimentals administratives . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2.1 Mediaci prvia al procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2.2 Mediaci intraprocessal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Articulaci de la mediaci en el dret intern: el sistema de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Sistema de mediaci i fonts normatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Anlisi dels diversos supsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1 La mediaci en el marc de larticle 88 LRJ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.1 Aplicabilitat directa o diferida. mbit material i alguns exemples de regulaci sectorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.2 Efectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2 La mediaci com a via substitutiva dels recursos administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3 La mediaci en el procs contencis administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3.1 La mediaci en el marc de lactual article 77 LJCA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3.2 Referncia a la mediaci intrajudicial administrativa en el dret projectat . . . . . . 4 Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
736 736 739 739 740 740 742 742 742 745 745 745 748 750 751 751 753 754 755 756
Bloc V
Captol 14. La construcci institucional i jurdica de la mediaci . . . . . . . . .
1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Amb carcter previ: la competncia de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 El concepte jurdic de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Finalitat de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Lautogesti dels conflictes i la seva desjudicialitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Les altres finalitats de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
761
765 767 767 769 769 770 771 772 772 773 773 774 775 775 777 778 778
5 Els principis de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 La voluntarietat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 Lobligaci de recrrer a la mediaci amb carcter previ al procs judicial . . . . . . . . . . . 5.1.2 Les clusules de submissi a mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Imparcialitat i neutralitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1 Imparcialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2 Neutralitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 La confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4 El carcter personalssim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5 La bona fe com a principi de tancament del sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.6 Els altres principis. Especial referncia a la flexibilitat i la transparncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XXXI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
6 mbit objectiu de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 El dret privat: la LMADP i els reglaments sectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3 Lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4 Lmbit penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.5 Lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Els subjectes de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 El perfil del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1.1 La condici de tercer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1.2 Els requisits per a lexercici de la professi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A) La formaci del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) La vinculaci a una instituci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1.3 Lactivitat del mediador. Els drets i els deures del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A) Lactivitat del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . B) Els drets i els deures del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1.4 I ncompliment de les obligacions del mediador. Les infraccions i el rgim sancionador . 7.2 Lorganitzaci de la mediaci: els diferents serveis de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.1 Centre de mediaci de Dret privat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.2 Els collegis professionals com a collaboradors del CMDPC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.3 Els serveis vinculats a les administracions locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.4 La Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.5 El Consell Superior de la Cooperaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2.6 Les comissions de convivncia dels centres educatius no universitaris i la USCE . . . . . 7.2.7 Els organismes pblics dedicats a la mediaci en consum i la mediaci privada . . . . . . 7.3 Altres professionals en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.1 El rol de ladvocat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.2 El jutge en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.3 Els altres actors en els procediments judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4 Les parts. La intervenci dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 El procediment de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.1 La sessi informativa prvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2 La designaci del mediador: especial referncia a la recusaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.3 Linici de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.3.1 La reuni inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.3.2 Lacta dinici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4 La durada del procediment de mediaci. La possibilitat dinstar una segona mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.5 Nombre de sessions i durada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.6 Lacabament del procediment de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.7 La viabilitat dun perode de reflexi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.8 El cost de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Els acords resultants de la mediaci. Leficcia jurdica i el carcter executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.1 La llibertat de forma dels acords . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.2 Els negocis jurdics solemnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.3 El carcter executiu dels acords resultants del procediment de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.3.1 Ttols executius jurisdiccionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9.3.2 Ttols executius no jurisdiccionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
779 780 782 782 782 783 783 784 784 786 786 787 787 787 788 789 792 792 792 793 793 794 794 794 795 795 796 797 797 798 798 799 800 800 800 801 802 802 803 803 804 805 805 806 807 807
XXXII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
10 La necessitat de coordinar el rgim jurdic de la mediaci amb les normes sobre prescripci i caducitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 13 14 15 Les ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia referenciada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Una coda a lanlisi. La naturalesa jurdica de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
807 809 810 811 812 813 818
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Marc teric: la pirmide de litigiositat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Lenfocament utilitzat en la construcci de la pirmide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Conceptes a quantificar en les capes de la pirmide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Motius de queixes (grievances) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Baseline A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Baseline B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4 Reclamacions (claims) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5 Disputes (disputes) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6 Terceres parts (third parties) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7 Tribunals de Justcia (court filing) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Referncia a estudis i dades comparatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Justcia ordinria a Catalunya: un sistema congestionat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en justcia ordinria (perode 2006-2009) a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nombre drgans judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Moviment dassumptes. Xifres absolutes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Moviment dassumptes. Total Catalunya. Xifres totals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Moviment dassumptes. Taxes de variaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Moviment dassumptes. Total Catalunya. Taxes de variaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Anlisi de la taxa de litigiositat a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taxes de litigiositat (per cada 100 habitants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Anlisi de la taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti a Catalunya Principals taxes sobre el funcionament de la justcia. Total de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4 Despesa en Administraci de Justcia a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pressupostos totals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5 El cost econmic dels assumptes judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia, segons el nombre drgans judicials i els assumptes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.6 Pressupost associat a la desjudicialitzaci dels casos: formulaci descenaris . . . . . . . . . . . . . . Malla de percentatge de reducci dels assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per interlocutries) i pressupost alliberat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Malla de percentatge de reducci dels assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per sentncia) i pressupost alliberat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 La mediaci: una via alternativa de resoluci de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
825
829 830 831 831 831 832 832 832 832 832 833 833 834 835 835 835 837 838 839 840 840 841 841 843 843 843 845 845 845 845 846 846
XXXIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
5.1 La Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya . . . . . . . . . 5.2 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en Jurisdicci Civil, per procediments, perode 2006-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Taxes de litigiositat en Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4 Taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti en Jurisdicci Civil a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 7 8 9 El cost de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els costos associats a la prestaci pblica de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
847 848 855 855 856 857 867 868 869 870
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Captol 16. Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 Introducci: Ls de tecnologies en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Delimitaci de lmbit de lOnline Dispute Resolution (ODR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 ADR vs. ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Tecnologies de suport (IT supported), tecnologies de millora (IT enhanced) i tecnologies habilitadores (IT enabled) de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 DSS, NSS i ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Tecnologies de la informaci per a sistemes de recolzament a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Comunicaci i interfcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Emmagatzemament de la informaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 Gesti dexpedients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 Criteris tecnolgics generals de disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.5 Criteris de disseny per a sistemes de recolzament a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Procediments i serveis dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Els procediments dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 La negociaci assistida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 La negociaci automtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4 La mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5 Larbitratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.6 Altres mecanismes dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Estat de lart dels serveis i les tecnologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Etapes de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Estat actual dels serveis dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Aspectes a destacar dels serveis ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Els usos tecnolgics dels diferents mbits de la mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Protocols de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Usos tecnolgics i aplicaci de la tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 Recomanacions de carcter general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2 Recomanacions de carcter especfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
873
877 877 878 879 881 883 883 883 884 884 885 888 889 889 890 891 892 894 895 895 895 903 906 906 909 913 913 913 914
XXXIV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
914 917 917 917 918 919 920 920 921 923 923 924 924 925 925 928 929 930 932 933 935 936 937 938
Annex: Prototipus dun Sistema Genric de Recolzament a la Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Qu entenem com a sistema de mediaci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Marc de comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Model dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Per qu parlem dun prototipus genric de mediaci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 6 Caracterstiques del prototipus LLB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripci detallada del prototipus LLB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Ontologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Model dInformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3 Estructura Performativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4 Escenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.1 Itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.2 Negociaci Directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.3 Ofertes creuades convergents amb mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.4 Mediaci Facilitada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.5 Brainstroming annim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.6 Mediaci Clssica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.7 Arbitratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4.8 Recomanaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Una nota sobre les versions de demostraci del prototipus LLB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bloc VI
Annex 1. Quadre comparatiu per sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quadre comparatiu per sectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
943
943
Annex 2. La formaci en mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 2 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Labordatge metodolgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1 Objectius i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Disseny de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1 Metodologia de la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Definici i recerca dels participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3 Elaboraci i disseny de lenquesta i del qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4 Contacte amb els actors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.5 Seguiment de lenquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.6 Execuci de les entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Procediment danlisi de les dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Marc legal i estat de la qesti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
949
953 953 953 953 953 954 954 954 955 955 955 955
XXXV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
3.1 Marc legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Procs de Bolonya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Anlisi de les dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Oferta formativa a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Creaci i contingut dels estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1 Prctiques formatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3 Perfil de professors i estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1 Perfil dels professors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2 Perfil dels estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4 Valoraci de diferents aspectes segons lopini dels formadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1 Valoraci daspectes sobre la formaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2 Valoraci daspectes sobre la professi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5 La formaci continuada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5.1 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5.2 Diputaci de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 6 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 1: Enquesta a les entitats formadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 2: Qestionari dentrevista als formadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Aspectes formals del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Dels alumnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Dels professors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Contingut del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Valoraci personal dels segents aspectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
955 957 958 958 961 962 963 963 964 965 965 966 967 968 968 969 969 969 969 970 970 970 970 970 971 971
Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Annex 3. Estudi sobre els conflictes i la incapacitat temporal. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic . . . . . . . . . . .
1 3 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Marc teric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1 Definici dIncapacitat Temporal (IT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2 Institut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3 El conflicte com a generador de malaltia i dIT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1 Factors biolgics com a causa del conflicte i de la malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2 Emoci, conflicte i malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4 Tipologia de conflictes generadors de malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.1 Conflictes no laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.2 Conflictes laborals i risc psicosocial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.5 La gesti dels conflictes: prevenci de la malaltia o promoci de la salut? . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.6 La medicalitzaci dels conflictes i limpacte socioeconmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7 Despesa sanitria i de Seguretat Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Disseny de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Hiptesi de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Caracterstiques de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Definici dels objectius de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
973
977 977 978 978 978 979 979 981 982 982 983 984 985 986 986 986 987
XXXVI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Univers i mbit destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mostra destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Criteris d inclusi i exclusi de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Protecci de dades i procs daleatoritzaci de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Perode del treball de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instrument per a la recollida de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Anlisi quantitatiu. Resultats de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Incapacitat laboral i tipologia del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La majoria de casos detectats sn conflictes laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El possible mobbing s la causa ms freqent de conflicte laboral i la malaltia . . . . . . . . . . 5.2 Influncia del gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El 64% dels conflictes que acaben sent motiu duna IT afecten a dones . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 El factor edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Es produeixen ms baixes laborals generades per conflictes entre els 35 i els 44 anys, . . . . 5.4 Treball i conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Hi ha una major presncia dIT per conflicte en treballadors amb contracte fix, . . . . . . . . . En el sector serveis es troben ms conflictes generadors de baixa laboral. . . . . . . . . . . . . . . . . La majoria dels treballadors pblics que tenen un conflicte associat a la seva IT sn fixos; . 5.5 Diagnstics i tractaments de la conflictivitat medicalitzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El diagnstic ms realitzat pels metges, amb independncia del sector (privat/pblic) . . . . Els processos de baixa laboral sn de ms llarga durada en treballadors pblics fixos. . . . . . . Amb independncia del tipus de treballador pblic, destaca una majoria de trastorns . . . . . El trastorn adaptatiu s el diagnstic predominant, amb independncia del tipus de conflicte. Tamb el diagnstic ms freqent en ambds gneres s el de trastorn adaptatiu. . . . . . . . . . s freqent el politractament daquests processos patolgics, amb independncia . . . . . . Tant en el sector pblic com en el privat, predominen els casos de conflicte que es . . . . . Els processos de baixa laboral sn de llarga durada, amb independncia de la . . . . . . . . . Tant en el sector pblic com en el privat, predominen els casos de conflicte que es . . . . . . 6 Clcul de limpacte econmic de la medicalitzaci del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1 Cost de la productivitat perduda per Incapacitat Temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2 Cost de la visita a lICAM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Propostes de futur: un espai per a la creativitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aprofundir en lestudi del cost del conflicte des de latenci primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Afavorir la implementaci de sistemes de resoluci de conflictes a nivell organitzacional . . . . . Realitzar un replantejament integrador de la Salut Laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qestionari sobre conflictes i IT (ICAM 2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
987 988 988 988 988 988 990 990 990 990 991 991 993 993 995 995 997 998 999 999 1000 1000 1001 1003 1004 1005 1005 1005 1006 1006 1007 1010 1010 1010 1010 1011 1011 1013 1013 1014
Annex 4. La mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Qu entenem per una organitzaci de la tercera via? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Conflicte organitzacional i sistemes de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 La mediaci en un procs de canvi organitzacional: La experincia del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1015
1019 1019 1020 1021
XXXVII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Fase 1. Llanament i incorporaci de la mediaci al CST. (La UMS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fase 2. La inversi en formaci orientada a la cultura del consens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fase 3. Formadors interns (inter-pares) i la prevenci del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Tipologia dels conflictes en les organitzacions de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1 Conflictes relacionats amb problemes de comunicaci i de treball en equip . . . . . . . . . 4.1.2 Conflictes relacionats amb el perfil de lindividu o amb crisis personals o situacionals dalguna de les parts: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3 Conflictes relacionats amb la coordinaci, direcci i/o lideratge dels serveis . . . . . . . . . 4.1.4 Conflictes relacionats amb lestructura i organitzaci del servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.5 Conflictes relacionats amb escales de valors divergents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.6 Conflictes relacionats amb canvis no integrats en el lloc de treball . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.7 Conflictes relacionats amb la percepci de recursos escassos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 7 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1021 1022 1022 1023 1023 1023 1024 1024 1024 1024 1025 1025 1025 1026
Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Annex 5. Percepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia . .

1 2 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Estat de lart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1027
1031 1031 1032 1033 1033 1033 1034 1036 1037 1039 1040 1041 1041 1041 1041 1043 1043 1044 1044 1044 1045 1045 1045 1046 1046 1046 1046 1047 1047 1047
3 Jutges i magistrats a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Lenquesta del Llibre Blanc als jutges i magistrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1 Anlisi de resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1 Caracterstiques de la mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.2 Aspectes generals de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3 Aspectes del procediment de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.4 Principis de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.5 Lestatut del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 El Ministeri Fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1 Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2 Aspectes generals de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1 Experincia amb la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2 Valoraci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.3 Funci del fiscal en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.4 Possible extensi de ls de la mediaci a nous supsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.5 Violncia domstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.6 Supsits en qu no s adequada la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.7 Possibilitat destablir lobligatorietat de passar per la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.8 Inclusi de clusules de mediaci en els contractes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.9 Derivaci cap a la mediaci i elecci del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Aspectes del procediment de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.1 Prescripci i caducitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.2 Ruptures de parella amb nens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.3 Supsits de violncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.4 Mediaci desprs de la sentncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3.5 Homologaci i carcter executiu dels acords adoptats en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4 Principis de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XXXVIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
5.4.1 Objecte de la confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4.2 Preservaci de la informaci confidencial en un procs posterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5 Lestatut del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5.1 Formaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5.2 Supervisi i sanci per incompliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.6 Noves tecnologies en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.7 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 7 Secretaris judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Advocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.1 La xarxa de Serveis dOrientaci Mediadora (SOM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.2 Conflictes susceptibles de ser resolts a travs dun procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3 Perfil del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4 Finanament del procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.5 Propostes concretes per implementar la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.1 Qestionari telemtic adreat als jutges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2 Qestionaris per jutges i fiscals (entrevistes qualitatives) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.3 Qestionari per secretaris judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1047 1047 1048 1048 1048 1048 1049 1049 1050 1050 1051 1051 1052 1052 1052 1052 1055 1056 1057 1058
Annex 6. Notcia dels collegis i associacions professionals . . . . . . . . . . . . . .

1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Contribuci 1: Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comissi de Mediaci del Consell dels illustres collegis dadvocats de catalunya . . . . . . . . . . 1.2 Contribuci 2: Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Departament de Mediaci ICAB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comentaris finals i valoraci del Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Contribuci 3: Collegi deducadores i educadors socials de Catalunya (CEESC) . . . . . . . . . . . . . El Collegi dEducadores i Educadors Socials i la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4 Contribuci 4: Collegi de Pedagogs de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5 Contribuci 5: Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6 Contribuci 6: Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.7 Contribuci 7: Associaci Catalana per al desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge (ACDMA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Histria i presentaci de lACDMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Principals esdeveniments i projectes de lACDMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Objectius i reptes de lacdma en lactualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1063
1067 1068 1068 1069 1069 1069 1070 1070 1070 1071 1072 1074 1075 1075 1076 1077 1077
Annex 7. A mode de conclusions: la implantaci de la mediaci intrajudicial .

Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1079
1083
XXXIX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
NDEX DELS CAPTOLS
Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II Aspectes metodolgics rellevants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III Visi global dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 Extensi de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fragilitat de la instituci i professionalitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Lorganitzaci social de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 El disseny institucional de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Processos judicials, mediaci intrajudicial i anlisi de costos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 El procs i els procediments de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex onomstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex dorganismes i institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex de taules, figures, grfics i mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1085
1085 1086 1086 1086 1087 1089 1090 1092 1092 1093 1094 1099 1105 1115 1123
XL Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
RESUMS EXECUTIUS
RESUMS EXECUTIUS
Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura

Aquest captol introdueix els elements necessaris per comprendre lestructura, desenvolupament i resultats dinvestigaci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. El LLB planteja tres qestions urgents: (i) el canvi accelerat que sha produt en lestructura i en la composici demogrfica de la societat catalana en el perode 20002010 (fenmens dimmigraci sobtada, alta mobilitat residencial i metropolinitzaci); (ii) lesgotament del model exclusivament judicial i administratiu de resoluci de conflictes per donar sortida a laugment de la denominada litigiositat imprpia (s a dir, aquella que shauria pogut evitar si es disposs de mecanismes institucionals adequats); (iii) el retorn en la legislaci comunitria, estatal i autonmica del dileg i la cultura del dileg com a forma dintegraci social i poltica. La implantaci de la mediaci, i en general altres formes dADR (Alternative Conflict Resolution), com a forma de gesti i resoluci autocompositiva i no jurisdiccional de les controvrsies i disputes, ha estat una de les respostes que els professionals, les organitzacions i les administacions pbliques han donat a lescalada dels conflictes provocats per la transformaci demogrfica i social del pas. Per primer cop, la investigaci ha pogut donar dades fiables sobre el nmero de mediacions realitzades, els tipus de processos de mediaci, la seva duraci, el perfil dels mediadors i mediadores, i lexperincia acumulada durant aquests primers anys. s de destacar que no noms ens estem referint a la mediaci intrajudicial (aquella que es produeix per derivaci de jutges i magistrats en els litigis, especialment de famlia), sin als procediments emprats per la gesti de conflictes habituals en espais i serveis pblics com ara lescola,
els barris, les ciutats, els hospitals, els centres datenci primria i en organitzacions i empreses de carcter privat. Aix, hem distingit i tractat separadament les mediacions que sesdevenen en el segents sectors: [dret comparat], empresa, treball, consum, famlia, comunitat local, educaci, salut, penal (dadults i juvenil), poltiques pbliques, medi ambient i administraci pblica. Al mateix temps, hem ofert clculs economtrics comparatius de la via jurisdiccional ordinria amb el cost de la mediaci en diversos escenaris, i hem ofert tamb una soluci tecnolgica dODR (Online Dispute Resolution) per aquells casos en qu sigui aplicable. Lestudi ens ha perms afinar els conceptes relatius a la mediaci. Hem distingit entre sistema de mediaci (que comprn totes les actuacions de suport i formaci que sustenten les intervencions socials i administratives que acompanyen a la mediaci), i instituci de mediaci, o mediaci formal prpiament dita (que provoca efectes jurdics amb diferent grau de vinculaci entre les parts seguint un procediment i principis establerts). Tamb hem definit diferents formes de soft law, o dret tou, governana i governabilitat. Hem pogut veure per primer cop com les formes jurdiques i aquestes formes poltiques i socials sarticulen en un sistema regulatori de mediaci que conforma una pirmide on es troben a la base les regles socials implcites que condueixen al dileg en cas de conflicte i descalada del conflicte. Unes i altres, les formes jurdiques i les poltiques i socials, es conjuguen en lestructura dun estat de dret canviant, on la ciutadania i la poblaci s cada cop ms proactiva i ms crtica amb les institucions i els seus representants poltics. Per no hi ha prpiament sistema de mediaci sense el marc dun estat de dret estable, basat en la seguretat que donen la garantia institucional dels drets i el compliment de les obligacions. Per tant, els captols prpiament jurdics de la construcci de la instituci de la mediaci han tingut en compte tant la
1 Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
RESUMS EXECUTIUS
necessitat de preservar la flexibilitat i la fora de la iniciativa ciutadana i professional que demanda i construeix serveis de mediaci, com la seguretat jurdica que cal per definir exactament quins efectes es produeixen en les mediacions formals segons els sectors. La mediaci s una instituci hbrida, amb facetes socials, poltiques i jurdiques. Per calia destriar-les analticament justament per definir aquells casos i escenaris en qu sn precises una regulaci i una formaci jurdica especfiques. Finalment, la guia metodolgica. Primer oferim el marc conceptual de la investigaci (que cal diferenciar del marc teric de interpretaci de les dades que acabem dexposar). Seguint les definicions amples de la Directiva europea 2008/52/CE sobre mediaci en assumptes civils i mercantils i de laleshores Projecte de llei sobre mediaci en lmbit del dret privat, de 6 de juny de 2008, vam elaborar una taula dindicadors generals, que descrivim en el Captol. En relaci a lobjecte destudi, es van definir cinc dimensions bsiques referides a les estructures organitzatives, les actuacions mediadores, els conflictes, les parts que intervenen en la mediaci i les conseqncies de les actuacions mediadores. El captol ofereix una descripci detallada dels instruments quantitatius i qualitatius emprats, i de com sha procedit en cada sector. El resultat s una taula general (Annex n. 1 del LLB), que permet comparar de forma tranversal les dades obtingudes. Cal destacar que shan combinat mtodes estadstics amb mtodes qualitatius (focus groups, entrevistes semiestructurades i estudis de cas), els quals han perms aprofundir en alguns aspectes rellevants mostrats per les dades quantitatives i han facilitat tamb la descripci de les experincies existents. El lector ha de tenir en compte que el cos de la investigaci es refereix a dades de lany 2008, amb algunes incorporacions del 2009 i 2010, segons els sectors.
tinesco, un mtode fonamentat en un procediment que permet superar algunes dificultats manifestades per la comparatstica en els ltims temps. Consisteix en un procs ordenat i progressiu de contrast. El procs comparatiu que es porta a terme en aquest treball s de naturalesa horitzontal o sincrnica, s a dir, entre ordenaments i sistemes propers en el temps, encara que distants en lespai. Ats que la taxonomia t un important paper en lordenaci, per permetre acomodar i contrastar la producci legal, doctrinal, judicial i la praxi, laproximaci a les dades socio-econmiques ha estat portada a terme per mbits geogrfics que responen en certa manera a la taxonomia tradicional de: Civil law (Europa, amb alguna excepci i lAmrica Llatina), Common law (Estats Units, Oceania,) i altres desenvolupats fora de la tradici jurdica occidental (sia). Lestudi de dret estranger sha realitzat a partir de lanlisi de les segents dades: normativa existent en els diferents mbits materials i sectors; descripcions que incorporen sobre la mediaci; i principis rectors i efectes que es reconeixen als resultats. En la segona fase del procs comparatiu, sha procedit a examinar la mediaci en el context de les cultures jurdiques i tradicions. Sha constatat que en els pasos amb sistemes jurdics que mantenen una forta arrel moral o consuetudinria, amb ordenaments on les esferes jurdica i social es troben ntimament imbricades com ara el japons la condemna social a ls de vies no pacfiques de resoluci dels conflictes provoca que la major part dels litigis es resolguin al marge dels tribunals. En aquests pasos, no s que no hi hagi conflictes entre els particulars o no shagin vist afectats pel fort increment de la litigiositat i la seva complexitat en els darrers anys; succeeix que la seva resoluci per la via inquisitorial o adversarial no constitueix una opci sin un ltim recurs. Les dades analitzades reflecteixen tamb que la baixa litigiositat en lmbit jurisdiccional en alguns daquests pasos no es deu tan sols al carcter nacional sin a les barreres institucionals existents envers el litigi. Sha observat tamb que, des de la perspectiva de les diferents tradicions jurdiques a qu clssicament shan adscrit els ordenaments jurdics, el fenomen de la mediaci ha estat abordat de manera certament similar. La circulaci de models, lenvelliment dels originaris i losmosi que es produeix en aquest constant contacte impedeixen avui reduir el mtode destudi de dret comparat a lestudi de dos ordenaments de diferent adscripci, Common Law o Civil Law. La configuraci dels elements estructurals s molt similar, i probablement no tant per ra de possibles prstecs o per la recepci parcial, o circulaci de models i influncies recproques que sens dubte nhi ha hagut ats el mutu
Captol 2. El marc jurdic: dret comparat

s objecte daquest treball, en el marc del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, exposar els resultats dun estudi comparatiu de les dades socioeconmiques i jurdiques referents a lactivitat mediadora desenvolupada en lmbit internacional i en el context espanyol, a fi danalitzar els conceptes, els elements identificatius i altres trets que puguin resultar dinters en una futura regulaci del sistema de mediaci a Catalunya. Aquesta aproximaci comparativa ha estat efectuada tot seguint, en part, el mtode comparatiu de Leontin-Jean Constan-
RESUMS EXECUTIUS
contacte, la facilitat dintercanvi i la comunicaci en alguns casos com per ra de les circumstncies i exigncies socials que han propiciat la recuperaci o adopci de solucions semblants duna manera espontnia i autnoma. Els diferents entorns culturals, la cultura jurdica, dessencial empremta, ha condicionat desprs el model concret que ha requerit cada sistema jurdic. Per aix societats amb regulacions legals similars des dun punt de vista formal, es desenvolupen desprs en la prctica de manera diferent. De lanlisi de les dades socials, econmiques i jurdiques sha constatat que la mediaci s descrita principalment com a un procediment, un procs o un mecanisme no jurisdiccional o de carcter extra processal, voluntari, autocompositiu o damigable composici, desenvolupat amb lajuda dun tercer neutral, en el qual les parts conserven en tot moment el poder de disposici sobre la matria i el procs. Exigeix, com a premissa, lexistncia dun conflicte, una controvrsia o un litigi. No hi ha consens generalitzat sobre el contingut de cada un daquests significants, si b la doctrina americana suggereix que el conflicte s la mera diferncia que genera insatisfacci (de carcter intangible / un procs) mentre que el litigi o disputa seria el desacord expressat, externalitzat (tangible / un producte del conflicte). A travs de la mediaci, les parts intenten arribar a un acord que resolgui i les dificultats que resultin del conflicte o litigi. Finalment, la funci del mediador troba el seu lmit en el respecte al contingut del principi de neutralitat, de manera que aquest no pot procedir a proposar formalment o imposar solucions, daqu la seva important distinci formal amb la conciliaci. Pel que fa a lacord de mediaci, s el pacte o conjunt de pactes que posen fi a una controvrsia existent entre dues o ms parts. Els efectes jurdics daquest acord depenen de la conformitat amb la legalitat vigent. Del quadre normatiu dels diferents pasos, val a dir que en la major part dels ordenaments jurdics, lacord a qu arriben les parts t el valor duna transacci. Un nombre significatiu dordenaments jurdics preveu, a ms, que els acords de mediaci puguin adquirir directament efectes executius, expressant les circumstncies que han de concrrer perqu es desplegui aquest important efecte. Al llarg de lestudi shan identificat certs principis en tota mediaci, els quals giren al voltant de la idea de confiana: el principi de llibertat o autonomia de la voluntat privada, vinculat al principi de flexibilitat i de poder decisional de les parts, el principi de confidencialitat, vinculat a la idea de secret professional, que s un pressupost essencial de la mediaci; principi dimparcialitat, que t com a premissa no actuar amb favoritismes o
prejudicis personals respecte dalgun dels participants, per ra de les seves caracterstiques, orgens, valors, creences o qualsevol altra ra, i implica aix mateix no acceptar favors o regalies; principi dequitat del procediment o igualtat darmes, diferent del principi de debat contradictori, principi deconomia processal, i les seves diferents expressions: eficincia, eficcia, celeritat, economia, principi de neutralitat, consistent en que el mediador no pot proposar formalment ni imposar solucions tot i que t com a missi reequilibrar la posici de les parts perqu disposin digualtat de mitjans per fer valer les seves pretensions i, finalment, encara que implcit, el principi de legalitat. A aquests shauria afegir la independncia i transparncia, lligades a la idea dimparcialitat, de manera que sevitin els eventuals conflictes dinteressos entre mediador i parts, tant durant la mediaci com posteriorment. De lestudi comparatiu dut a terme sextreuen algunes reflexions que poden resultar tils en la futura conformaci i desenvolupament de la mediaci a Catalunya. Ens trobem, efectivament, davant duna instituci de naturalesa no jurisdiccional, que es desenvolupa de manera prvia i complementria als mecanismes jurisdiccionals, la qual cosa no impedeix que es pugui dur a terme, tamb, en seu judicial, com a mecanisme collaborador de lAdministraci de justcia. En aquest sentit, la mediaci ha fet un pas evolutiu significatiu, perqu no constitueix noms una modalitat alternativa a les instncies judicials, sin que, a ms, s complementria, til, collaboradora de lAdministraci de justcia. El consens s la base del sistema. No es considera que atempti al necessari consens ni a lautonomia de la voluntat lestabliment duna obligaci legal que les parts acudeixin a una sessi inicial o prvia dinformaci, per a donar a conixer els beneficis i les caracterstiques de procs i resultats, i daquesta manera impulsar ls de les vies extrajudicials i damigable composici existents abans dacudir a la via judicial. Tanmateix, la mediaci institucionalitzada com a obligatria o pas previ necessari a la jurisdicci (mandatory mediation), posada en prctica en alguns sistemes jurdics, dna encara dades ambivalents en termes deficincia, de manera que aquest aspecte concret exigeix una certa prudncia. Com a breus indicacions conclusives, es fan algunes reflexions de natura propositiva, als efectes duna futura institucionalitzaci de la mediaci a Catalunya: la convenincia demmarcar la mediaci dins el sistema, com a instituci articuladora dun nivell de justcia de naturalesa no jurisdiccional, plenament integrada en el sistema de lAdministraci de justcia, i interoperable amb ell; loportunitat de plasmar de manera precisa els trets
RESUMS EXECUTIUS
identificatius de la mediaci, la seva naturalesa facilitativa respecte daltres modalitats de resoluci autocompositives i la necessria neutralitat del mediador com a tret distintiu; la utilitat didentificar els principis i estndards que resulten estructurals de la mediaci, amb descripci precisa de contingut i abast; loportunitat que el resultat al qual arribin les parts pugui adquirir valor vinculant i fora executiva sense necessitat de procedir a lobertura dun procs judicial declaratiu; i que siguin els desenvolupaments reglamentaris o estatutaris els que abordin els aspectes ms adventicis o les particularitats que adopta la mediaci en els diferents sectors materials; que els mediadors que tanquin acords amb efectes jurdics per a les parts tinguin adequada formaci jurdica; i, finalment, que el carcter voluntari de la mediaci sigui un valor preservat, de manera que resulti una opci informada, no una imposici del sistema.
econmiques elevades, el deteriorament de les relacions comercials o de negoci entre les parts, el risc de publicitat negativa i consegent prdua de reputaci, i/o la prdua de control sobre la resoluci final del conflicte. La mediaci, un mtode alternatiu a la litigaci i larbitratge, permet que les parts, amb lajuda dun tercer neutral i imparcial, busquin una soluci segura gestionada per elles mateixes, en un perode de temps molt breu i amb un cost redut, de forma confidencial, mantenint o fins i tot ampliant els vincles empresarials entre elles i, sobretot, conservant el control sobre la resoluci final del conflicte. En aquest captol sanalitza la mediaci que es duu a terme en lmbit empresarial des duna doble perspectiva: des dun punt de vista teric, es delimita el concepte, lobjecte i els trets especfics de la mediaci empresarial; sestableix quin s lestat de lart a Catalunya i les iniciatives adoptades per lEstat espanyol en aquest mbit; sanalitzen els possibles escenaris de conflicte; es descriu el procediment de mediaci i savalua la possible evoluci dels conflictes empresarials i el paper de la mediaci en la seva resoluci. Des dun punt de vista prctic, es presenten alguns exemples de casos en els quals la mediaci ha perms resoldre conflictes empresarials, i es recullen els resultats de les enquestes formulades a empreses catalanes i despatxos dadvocats sobre el grau de coneixement i utilitzaci de la mediaci com a sistema de resoluci de conflictes empresarials. En lmbit empresarial, la mediaci constitueix un mtode de resoluci de conflictes on dues o ms parts en conflicte intenten aconseguir, de manera voluntria i amb lassistncia dun tercer imparcial sense facultats de decisi la persona mediadora, mitjanant la negociaci i sota un parmetre de confidencialitat, ladopci dacords mtuament satisfactoris. Fins fa poc temps, el Consolat de Mar de la Cambra Oficial dIndstria, Comer i Navegaci de Barcelona era el principal exponent a Catalunya en la utilitzaci de la mediaci per a resoldre conflictes empresarials. Des de lany 2000, els empresaris individuals i socials que tinguin un desacord, un conflicte o una controvrsia amb un altre empresari, no vulguin o no estiguin interessats en iniciar o continuar un procediment judicial o arbitral, i necessitin una soluci ptima, econmica, rpida, pactada i confidencial del problema, poden iniciar un procediment de mediaci davant del Consolat de Mar. Laprovaci de la Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre determinats aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils, aix com limpuls de la mediaci per part
Captol 3. La mediaci empresarial

Catalunya, pionera en el desenvolupament i la implementaci de molts avenos socioeconmics, comptava, lany 2009, amb 629.362 empreses1. En aquest mateix any, el nombre dassumptes que es presentaven davant dels jutjats mercantils de Catalunya era de 3.0772, un 11,1% major que lany anterior. Entre el 2005 i el 2009, els casos presentats havien crescut a una taxa mitjana anual del 9,1%. Si b una part daquest augment es devia a la recent creaci dels jutjats mercantils, calia destacar que el creixement de casos a Catalunya estava gaireb 3 punts per sobre al del conjunt de lEstat espanyol. Finalment, la rtio entre el nombre dassumptes presentats i el nombre dempreses catalanes tamb havia augmentat ininterrompudament des del 2005, tot i ser molt petita. Per totes aquestes raons es feia necessria la implementaci duna eina efica, rpida i econmica que, posada a disposici de les empreses, els permets solucionar els seus conflictes. En les relacions empresarials, laborals, personals, o en qualsevol interacci entre persones fsiques o jurdiques, els conflictes sn inevitables. I no hi ha res de negatiu en aix. Ara b, quan sorgeix la controvrsia, les parts disposen de dues opcions: o b permetre que aquest conflicte sigui una font de problemes, despeses i eventuals prdues, o b utilitzar el conflicte com a eina per a intentar crear valor i obtenir un benefici. Els conflictes empresarials sempre comporten riscos, i la seva resoluci per la via judicial o arbitral, necessria en alguns casos, tamb pot tenir alguns inconvenients com, per exemple, un alt cost temporal i de gesti, despeses
RESUMS EXECUTIUS
daltres pasos o daltres organismes senyaladament, de la Cambra de Comer Internacional i de lInternational Centre for Dispute Resolution de lAmerican Arbitration Association, entre daltres, van donar lloc a diverses iniciatives que culminarien en laprovaci de la Llei catalana 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. Per a aquesta llei, la mediaci civil abastaria totes les qestions o pretensions en matria de dret privat que es poguessin conixer en un procs judicial i que es caracteritzessin pel trencament de la comunicaci personal entre les parts. A lEstat espanyol, el Codi Espanyol de Bones Prctiques dInterrelaci de la Indstria Farmacutica amb les organitzacions de pacients regula, des del 2002, un procediment de mediaci per a resoldre els conflictes relacionats amb la publicitat farmacutica. En lactualitat, hi ha hagut un impuls legislatiu significatiu: es troben en fase daprovaci lAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, el Projecte de llei de reforma de la Llei darbitratge i de regulaci de larbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat, i el Projecte de llei orgnica, complementria dels dos anteriors, per la que es modifica la Llei orgnica del Poder Judicial per a adaptar les competncies dels jutjats i tribunals en aquestes matries. Poden ser objecte dun procediment de mediaci empresarial tant els conflictes entre empreses com aquells que puguin sorgir entre les empreses i el seu personal, o entre el personal de les prpies empreses, sempre que no es trobin regulats per la legislaci laboral. En la prctica, sutilitza de manera molt freqent per a resoldre conflictes interns en empreses familiars, conflictes entre empreses o empresaris individuals, entre empreses i particulars, entre socis, entre directius o entre llogaters i propietaris de locals comercials; alhora, en conflictes derivats de reclamacions de danys per culpa extracontractual, de lexecuci de projectes empresarials comuns (joint ventures) o de lincompliment de contractes de prestaci de serveis i dobra; tamb en conflictes relacionats amb acords entre accionistes, amb patents i marques o amb la publicitat farmacutica. La mediaci empresarial permet, per tant, gestionar tota classe de conflictes empresarials, si b les dades evidencien que lxit del procs s ms probable quan concorre alguna o algunes de les segents circumstncies: les parts estan interessades en conservar les seves relacions per al futur; volen controlar la resoluci final al seu conflicte; no hi ha una gran disparitat de poder entre elles; es debaten qestions tcniques molt complexes; s molt important mantenir la confidencialitat, la causa del conflicte s la mala comunicaci; les parts preferei-
xen una soluci rpida i volen intentar evitar o escurar el procediment judicial o arbitral; o prioritzen leficincia econmica. Ara b, malgrat els avantatges de la mediaci empresarial i que les empreses han comenat a accedir-hi, la seva aplicaci prctica per part de les empreses i els professionals del dret s encara reduda. Les raons sn diverses. En primer lloc, el desconeixement dels avantatges i els beneficis de la mediaci. En segon lloc, la mediaci finalitza amb un acord que, davant un eventual incompliment, per regla general requereix dun procediment judicial declaratiu per a poder sser executat. En tercer lloc, manquen mediadors qualificats que puguin collaborar en la resoluci dels conflictes empresarials. Finalment, ara per ara s difcil garantir la confidencialitat del procs de mediaci i dels documents que shi utilitzen. LAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils de febrer de 2010 resol alguns dels problemes esmentats, ats que preveu un procediment de mediaci previ obligatori per als processos de reclamaci de quantia inferiors a sis mil euros, reconeix leficcia executiva de lacord de mediaci, i regula duna manera ms mplia el deure de confidencialitat. Ara b, caldria continuar avanant en ladopci de mesures per a promoure i donar a conixer les caracterstiques i els avantatges de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes entre les empreses i els professionals del dret, aix com per a potenciar la formaci prctica en mediaci per als conflictes empresarials.
Captol 4. La mediaci en lmbit laboral

La mediaci laboral s un mecanisme extrajudicial de resoluci de conflictes laborals, que t com a funci econmico-social lacci de mediar per aconseguir una aproximaci entre els interessos i posicions de dues parts en conflicte. El principal avantatge de la mediaci per a les parts s que, en comparaci a la via judicial, s un procediment rpid, neutral i pacfic que permet a aquestes estalviar costos econmics i esforos. La descripci de lestat actual de la mediaci laboral a Catalunya no s una tasca fcil atesa la diversitat de mitjans o instncies de mediaci articulades pel legislador i per la prpia autonomia collectiva. Cal distingir entre els mecanismes de conciliaci, mediaci i/o arbitratge creats i regulats pel legislador (origen heternom) i els mecanismes de soluci extrajudicial de conflictes creats i regulats per la negociaci collectiva (origen autnom). En la categoria de mecanismes de mediaci dorigen
RESUMS EXECUTIUS
heternom cal incloure (i) el procediment administratiu de soluci de conflictes davant lautoritat laboral en els casos de declaraci de vaga, (ii) la conciliaci obligatria prvia a la tramitaci de qualsevol procediment laboral en conflictes individuals i collectius i (iii) el procediment de conciliaci, mediaci i/o arbitratge realitzat per la Inspecci de Treball i Seguretat Social en conflictes laborals i vagues. En la categoria de mecanismes de mediaci dorigen autnom, sinclouen aquells procediments de mediaci realitzats pel (i) Tribunal Laboral de Catalunya, (ii) comissions paritries del Conveni Collectiu, (iii) rgans de resoluci extrajudicial de conflictes pels treballadors autnoms econmicament dependents i (iv) CEMICAL. Per a lanlisi quantitativa de la mediaci laboral a Catalunya, shan realitzat dos estudis diferents. Un primer estudi analitza la participaci i efectivitat del Tribunal Laboral de Catalunya i del Departament de Treball en la mediaci de conflictes laborals durant el 2009. Els resultats obtinguts en aquest estudi han perms determinar la participaci daquests dos rgans en la mediaci de conflictes laborals, aix com les caracterstiques del conflicte laboral (dimensions, matria del conflicte, dimensions de les empreses afectades, sectors econmics implicats, territorialitat, etc.). Dels resultats obtinguts cal destacar que la voluntarietat de les patronals i sindicats catalans per resoldre els seus conflictes laborals mitjanant organismes de resoluci extrajudicial de conflictes pren gran importncia per explicar els majors o menors percentatges de mediacions efectives. En el segon estudi quantitatiu realitzat sanalitza el coneixement, s i avantatges de la mediaci laboral interna en el si de les empreses catalanes. De lenquesta enviada a 400 persones del departament de Recursos Humans o encarregades de qestions jurdiques dempreses catalanes, es conclou que, tot i que existeix un s escs i infreqent de la mediaci laboral interna, la gran majoria de les persones entrevistades consideren oportuna la seva implementaci. Lanlisi qualitativa de la mediaci laboral a Catalunya es composa tamb de dos estudis diferents. En primer lloc, shan realitzat set entrevistes a persones del departament de Recursos Humans o dAssessoria Jurdica dempreses i sindicats de Catalunya que van acudir als serveis de mediaci del TLC durant el mes de gener del 2010. De les entrevistes en profunditat realitzades, sha pogut extreure aquells factors o caracterstiques que afavoreixen la mediaci laboral: estalvi de costos, pluralitat de parts, relaci laboral vigent, proximitat en la resoluci del conflicte, intervenci de persones qualificades, etc.
En segon lloc, sha realitzat una enquesta a catorze mediadors i mediadores professionals en exercici del Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya. Aquestes enquestes han perms extreure mesures per a fomentar i millorar la mediaci laboral: aposta per la comediaci, incidncia en els terminis de prescripci i caducitat, possibilitat de suspendre el procediment judicial, llista taxada de causes de recusaci del mediador, necessitat de garantir una formaci integral genrica i especfica a la persona mediadora, elaboraci dun protocol de bones prctiques de la mediaci laboral, etc. Lestudi en profunditat de la mediaci laboral a Catalunya ha perms identificar les notes caracterstiques de la instituci de la mediaci laboral: voluntarietat, obligatorietat de la conciliaci obligatria prvia a la interposici duna demanda judicial, confiana de les parts en la persona mediadora i en el procs que inicien, flexibilitat, participaci activa de les parts en conflicte, independncia, imparcialitat, diligncia i comportament conforme a la bona fe de la persona mediadora, procs rpid i econmic, solucions cooperatives, eficcia jurdica i executiva de lacord i possibilitat de recrrer a la via judicial o arbitral quan el procediment de mediaci finalitza sense avinena entre les parts. Aix mateix, ens ha perms identificar i caracteritzar la persona mediadora com a una tercera persona neutral, aliena i imparcial al conflicte existent entre les parts amb capacitat de comprensi i gesti, capacitat de control, bona fe, creativitat, coneixement del mn de les relacions laborals, etc. Finalment, lanlisi de lestat de la qesti de la mediaci laboral a Catalunya, des dun punt de vista quantitatiu i qualitatiu, ens ha perms a lequip de mediaci laboral formular diverses recomanacions, amb la finalitat de fomentar la utilitzaci de la mediaci per a resoldre conflictes laborals. La mediaci laboral a Catalunya es caracteritza per les notes de voluntarietat, obligatorietat de la conciliaci obligatria prvia a la interposici duna demanda judicial, participaci activa de les parts en la resoluci del conflicte, rapidesa, solucions cooperatives, eficcia jurdica i executiva de lacord, etc. Tanmateix, ladopci de les segents recomanacions fomentaria ls de la mediaci laboral com a mtode per la resoluci de conflictes: aposta legislativa i de la negociaci collectiva per la utilitzaci preferent de la mediaci, apostar per la mediaci activa, permetre la comediaci, ampliar les funcions de les persones mediadores, flexibilitzaci del procediment de mediaci i introduir penalitzacions a la incompareixena o desistiment injustificat duna de les parts a lacte de mediaci.
RESUMS EXECUTIUS
Captol 5. Mediaci en lmbit del consum

El captol cinqu aborda lestudi de la mediaci en conflictes de consum a Catalunya que es dna quan un consumidor t un conflicte en relaci amb una empresa o un professional. La relaci de consum est definida i regulada per un marc normatiu especfic, ats que la mediaci en consum representa una categoria legal: noms aquells conflictes que puguin ser qualificats com a relacions de consum podran remetres al mecanisme de la mediaci en consum. A ms, la mediaci en consum disposa dun rgim legal especfic i anterior a la regulaci general de la mediaci civil: en lmbit de la UE queda englobada en la Recomanaci 2001/310/CE, de 4 abril, sobre principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum (disposici de soft law). Per la seva part, el legislador estatal ha optat des de 1993 per lanomenat Sistema arbitral de consum contingut actualment en el RD 231/2008, on es preveu la mediaci com una primera fase del procs (arts. 37 i 38), si b amb suficient independncia conceptual en relaci amb larbitratge. Aquest s el marc legal en el qual es desenvolupar lactivitat mediadora de consum que t com a identificadors bsics la similitud de casos, el desequilibri entre les parts en detriment del consumidor, el poc s de la presencialitat i, en general, el poc valor dels conflictes. Sobre aquesta premissa es van identificar 113 ens que es dediquen a aquesta tasca. En un 94,41% dels casos, les mediacions de consum van ser fetes pels organismes pblics dedicats a la defensa dels consumidors a totes les escales: (i) autonmica: Junta Arbitral de Catalunya i Secci de Consum Europeu, tots dos serveis de lAgncia Catalana de Consum (ACC); (ii) comarcal: Oficines Comarcals dInformaci al Consumidor (OCIC); i (iii) municipal: Oficines Municipals dInformaci al Consumidor (OMIC) i Juntes Arbitrals Municipals. s el que anomenem mediaci institucional, que abasta tant conflictes interns com transfronterers (aquests ltims sumen 972 casos al 2008). A banda, sha de destacar la tasca de les associacions de defensa dels consumidors en all que sha anomenat mediaci privada, que tamb shan recollit. El resultat de la consulta s contundent: lany 2008 a Catalunya es van dur a terme 30.755 mediacions en lmbit del consum. La distribuci dens mediadors en tot el territori s bastant uniforme en funci de la poblaci total, encara que sobserva una major concentraci en lrea metropolitana que suposa un benefici pel consumidor que s lnic que pot iniciar el procs. La intensitat de
la tasca mediadora justifica la labor dels ens que shi dediquen. Tant els resultats de la mediaci com el tipus de reclamacions depenen molt dels sectors on es produeixen les mediacions: els sectors ms mediats sn telefonia/Internet, compres, transport aeri de passatges i subministres que sumen el 68% de les mediacions. El primer sector, per, acumula el 40% de les mediacions. Excepte en el sector de compres, que s ms variat, es tracta de grans empreses que ofereixen els productes de forma indiferenciada i tenen una clara posici de preeminncia sobre el consumidor. Aix, les mediacions que acaben amb acord sn prop dun 50%, encara que els percentatges varien molt en funci dels sectors. En canvi, el trasllat a organismes sancionadors s, en general baix, a excepci dalgun sector com el comer electrnic o el transport aeri de passatgers. Un dels punts forts del sistema s, doncs, el fet que les empreses estan ms disposades a sotmetres a processos de mediaci que a processos darbitratge, ja que noms el 20% de les mediacions que acaben sense acord passen al servei darbitratge. Els mediadors sn tots professionals i la majoria shi dedica a temps parcial. La seva formaci s heterognia i no existeix una formaci mnima requerida. Es recomana, doncs, homogenetzar la formaci dels mediadors tant pel que fa a la formaci en consum com pel que fa a la formaci en lactivitat mediadora. El que sembla indiscutible s que aquesta formaci no es pot desvincular del coneixement del marc normatiu de consum; i que lexperincia sha revelat com a part important del procs de formaci. Lestudi ha demostrat que lestatut del mediador s un dels aspectes menys desenvolupats en la mediaci en consum, per generalment els mediadors destaquen la necessitat de referents. Per aix, seria molt til la creaci dun codi de bones prctiques que permets determinar i concretar els aspectes claus de lactuaci del mediador de consum. Respecte als mediats, en la mediaci interna, un 92% dels casos van ser presentats per consumidors de nacionalitat espanyola. Tot i aix, un 8% de reclamacions per part de consumidors estrangers amb residncia a Catalunya indica el grau de coneixement de les institucions de defensa dels consumidors per part daquests ciutadans. En aquests darrers casos no es presenten problemes de llei aplicable. El procs de mediaci s molt flexible, amb fases encadenades que permeten diferents opcions. Tot i que existeixen protocols, la documentaci de cada expedient s reduda, sense que hi hagi acta inicial ni final,
RESUMS EXECUTIUS
a no ser que les caracterstiques de lacord o les parts ho demanin. Tots els operadors, per, destaquen que hi ha un problema amb lexcessiva durada de les mediacions. En aquest aspecte es proposen dues actuacions: el mediador ha de tenir la potestat dacabar el procs de mediaci quan creu que les possibilitats dacord sn nulles; i la possibilitat dintroduir un mxim en la durada del procs: caldria una durada ms curta en la mediaci interna, al voltant dels 2 mesos i ms llarga sobre els 6 mesos en el cas de la transfronterera. A ms, i a banda de processos formals de mediaci, sanalitzen altres conceptes parallels com les gestions mediadores, que els mediadors duen a terme de forma encara menys formal que la mediaci i on posen les parts en contacte i els assisteixen en la resoluci; ls de tcniques mediadores per a la conciliaci, en la tasca que duen a terme les associacions de consumidors, ja que busquen lacord per solen actuar per compte i en inters dels consumidors/associats. I tamb cal destacar lexistncia de processos dintermediaci en el cas de productes financers: el circuit legal que fa coincidir diverses instncies de resoluci de conflictes fa que el mediador shagi de limitar a canalitzar la reclamaci; noms excepcionalment pot mediar. Malgrat el marc legal especial de la mediaci en consum, els operadors destaquen la prctica identitat de principis en la seva actuaci diria en relaci amb altres tipus de mediaci. El que s que varia, notriament, s la percepci que tenen les parts de la falta de neutralitat del mediador, en dues situacions diferents: es percep una falta de neutralitat favorable per part dels consumidors, ja que lACC i les associacions de consumidors sn organismes dedicats a la seva defensa. En canvi, es percep una no neutralitat desfavorable per part de lempresa, per les mateixes raons, que genera passivitat en el procs i naugmenta la durada. La percepci desfavorable de lempresa podria evitar-se si es difon la mediaci com una eina que tamb genera un distintiu de confiana i es realitza una difusi directa de la mediaci com a procs independent de larbitratge. Es proposa tamb la possibilitat que les empreses puguin iniciar un procs de mediaci almenys fora del sistema arbitral de consum. En aquest cas, les restriccions a la bidireccionalitat no existeixen en la mediaci fora del sistema arbitral, s a dir, com a procs independent, ja sigui institucional o b privat. Pel que fa a la percepci favorable del consumidor, la informaci prvia sobre el marc legal s essencial per tal que les parts arribin a acords que puguin satisfer les seves expectatives. No obstant aix, el model que sigui
el propi mediador qui ofereixi aquesta informaci no s adequat ja que pot incidir encara ms en la percepci tant de la parcialitat favorable de cara al consumidor com de la desfavorable davant de lempresari. Per aix, caldria arbitrar sistemes independents i seria molt interessat estudiar les possibilitats que ofereixen els entorns online en aquest aspecte. Un aspecte important s el de la confidencialitat: la Recomanaci 2001/310/CE, estableix que cal una doble conformitat (bilateralitat) per tal que les parts es puguin traslladar recprocament la informaci en el procs mediador. Caldr establir en el futur com es dna aquest consentiment. En canvi, lacta final de mediaci que recull lacord i el fet mateix dexistir una mediaci sn aspectes que no queden englobats dins de la confidencialitat de lacord. Per les caracterstiques daquest tipus de mediaci, es proposa la potenciaci de les TICs i dentorns de mediaci online: lunivers dODR existent vinculat a empreses privades s cada dia ms evident. No tots entren dins dall que podem qualificar com a mediaci, per el potencial de les TICs podria aprofitar-se per a la creaci de procediments ms rpids i barats. Tamb s destacable la creaci deines online especfiques que permetrien palliar algun dels problemes que shan analitzat: informaci sobre el procs de mediaci i la figura del mediador, i informaci detallada sobre el marc legal en funci de la sollicitud feta pel consumidor.
Captol 6. L a mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local

Clarificar el tret peculiar de la mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local s endinsar-se en un recorregut sociolgic per les condicions socioculturals i institucionals presents a Catalunya en un context daccelerada globalitzaci que est vivint un canvi o mutaci cultural molt profund. Un dels aspectes fonamentals s que els conflictes socials i interpersonals no es resolen noms, o exclusivament, amb procediments punitius, sin que, cada vegada ms, correspon a la societat civil fer-se crrec de les seves tensions i dificultats de convivncia. En aquestes situacions, el dileg i la negociaci es converteixen en instruments decisius daprenentatge social i transformaci de les percepcions personals. La mediaci ofereix un procs de gesti i resoluci de conflictes amb unes caracterstiques clares dactuaci que, en donar el poder de la soluci a les persones implicades, les ajuda
RESUMS EXECUTIUS
mitjanant el dileg i la negociaci a fer-se crrec dels seus conflictes. Aplicada a lmbit de la mediaci comunitria, la independncia respecte a lacord del mediador que no proposa ni formula acords comporta una nova dimensi tica, desenvolupada principalment des del model transformatiu, i que es manifesta a partir de tres objectius: a) entendre el conflicte com a motor de canvi, b) promoure lautonomia de les persones a travs de lempoderament de lindividu i/o grup i el reconeixement de laltre; i c) afavorir la responsabilitat ciutadana i els vincles socials. La mediaci ciutadana a Catalunya apareix de manera definitiva en la prctica a lany 2006, quan un nombre important dinstitucions locals fa una aposta poltica per crear serveis de mediaci i difondre la cultura de la mediaci a les seves ciutats i comarques. A partir daqu, tota la feina que shavia dut a terme fins al moment comena a tenir sentit: les primeres experincies en 17 ens locals, la formaci i els professionals formats en mediaci des de 1996, els documents elaborats a favor de la implementaci de la mediaci, els grups i associacions de suport a la mediaci. Aquest impuls decisiu es va produir amb el Programa de mediaci de lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona, que va signar convenis per a la creaci de serveis de mediaci amb els ajuntaments ms importants de la provncia de Barcelona, generant un nou escenari professional i econmic. Actualment, amb la posada en prctica de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat, pel que fa als conflictes de convivncia privats sestableix tamb un nou horitz. Els objectius generals daquest estudi sn lexploraci i la descripci ms densa i acurada possible de la realitat de la mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya. Per fer-ho, sha proposat treballar dacord amb quatre objectius especfics: 1. 2. Elaborar un mapa dels serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya. Elaborar un diagrama de flux per tal daccedir a la complexitat del processos dintervenci en el nostre mbit. Construir el perfil i la delimitaci de les funcions del mediador o la mediadora en el nostre mbit. Formular una tipologia de conflictes que, sorgint de lmbit local, sn susceptibles dsser treballats per mitj de la mediaci ciutadana.
grups de discussi i vuit entrevistes. Lunivers destudi es compon de les quatre diputacions, els quaranta-un consells comarcals i tots els municipis majors de cinc mil habitants, amb lexcepci de la ciutat de Barcelona que, atesa la seva particular manera darticular la mediaci comunitria, sha decidit no incloure-la en la vessant quantitativa daquest estudi. El seu funcionament i les dades de la seva actuaci estan exposades detalladament en el captol. La recerca metodolgica sha centrat en els municipis majors de cinc mil habitants per dues raons: 1. El fet que els municipis de menor poblaci veuen coberta la seva demanda a travs dels serveis de mediaci dels consells comarcals Els cent vuitanta-nou municipis majors de cinc mil habitants representen el 89,5% de la poblaci catalana.
2.
Les fonts dinformaci secundries que shan utilitzat per a una primera descripci de ls de la mediaci ciutadana han estat lObservatori del Govern Local de la Fundaci Carles Pi i Sunyer destudis autonmics i locals, el Panell de Poltiques Pbliques Locals de la mateixa instituci, i la base de dades de la Diputaci de Barcelona, en la qual hi ha registrats els convenis amb els serveis de mediaci ciutadana i amb els ajuntaments de la provncia de Barcelona. Quant a les fonts primries, es va adrear un qestionari per recollir informaci en profunditat als municipis i consells comarcals amb actuacions en lmbit de la mediaci. Lxit de la resposta ha estat complet. Les dades sobre les quals sha realitzat la recerca, doncs, sn robustes i les conclusions que sen deriven tenen la fora dhaver confegit un cens. Els quatre grups de discussi es van realitzar amb 20 mediadors comunitaris, 11 mediadors interculturals i 8 tcnics locals agents derivadors dels serveis de mediaci locals que han dut a terme alguna actuaci mediadora. Les 8 entrevistes shan realitzat amb 7 coordinadors de programes o serveis de mediaci i un expert en mediaci comunitria. Com a resposta als objectius plantejats sexposen les consideracions teriques i prctiques de les dades observades: Mapa del serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya. Es constata que gaireb un 30% dels municipis majors de cinc mil habitants de Catalunya i el 40% del consells comarcals han fet alguna actuaci en mediaci durant lany 2008. Aix mateix, es constata que sn 73 els ens locals que han dut a terme alguna
3. 4.
Els dispositius dobservaci que ens han perms arribar als objectius sn: lenquesta per qestionari, quatre
RESUMS EXECUTIUS
actuaci mediadora; daquests, 56 subiquen en ajuntaments i 17, en consells comarcals. Daquesta manera sobt, per primera vegada, un mapa exhaustiu de les actuacions de mediaci ciutadana/ comunitria i intercultural de Catalunya. Processos dintervenci en mediaci ciutadanacomunitria. La informaci rebuda en els grups de discussi i lalt nivell de regulaci protocollria, que sobserva en les respostes al qestionari, ens han donat informaci per entendre i desenvolupar la complexitat de la tasca dels mediadors. Els serveis o centres de mediaci ciutadana es caracteritzen per desenvolupar diferents processos en la gesti de conflictes. Lany 2008 shan dut a terme 19.114 processos de mediaci. Aix, al llarg de lany 2008, cada dia es van iniciar ms de 30 mediacions comunitries i interculturals en les institucions del govern local catal. El primer moment de la intervenci dels centres de mediaci consisteix a avaluar lestratgia ms adient. Elaborar un nic procs que comprengui la complexitat dels processos dintervenci en mediaci comunitria s inviable, a no ser que es puguin separar i estructurar els procediments que es duen a terme en cadascun dels processos. Quatre exemples de processos aplicats en mediaci ciutadana i comunitria sn: (i) processos entre dues o tres parts implicades; (ii) processos multipart; (iii) processos en comunitats, i (iv) cercles de pau. El perfil i la delimitaci de les funcions del mediador o mediadora. Les diferncies entre el mediador comunitari i el mediador intercultural han quedat paleses en lestudi amb el nombre destacadament ms elevat de mediacions interculturals, amb la formaci especfica de segon grau en mediaci, cursada principalment pels mediadors comunitaris; amb el nivell de regulaci protocollria del procs de mediaci comunitria respecte de la poca regulaci de la mediaci intercultural, i amb els acords totals i escrits de la mediaci ciutadana respecte dels acords parcials i verbals de la mediaci intercultural. Aquestes diferncies observades, sobretot en lanlisi quantitativa, i contrarestades amb lanlisi qualitativa, fan pensar que, per la tipologia de conflictes presents i futurs, la fusi entre les dues professions s tan sols qesti de temps. El perfil del mediador comunitari s un perfil complex, que ha de ser capa dadoptar una multiplicitat de funcions que impliquen competncies diverses. Ms enll de ser un professional que aplica un procs per ajudar les persones a resoldre les seves
diferncies, el mediador comunitari desenvolupa en si mateix una actuaci professional prpia com a treballador del conflicte, a partir duns principis que regulen la seva tasca. Tipologia de conflictes susceptibles dsser treballats per mitj de la mediaci. El resum breu de la tipologia de conflictes que es presenta en aquesta secci es fonamenta en les respostes del qestionari, el contingut de les entrevistes i dels grups de discussi i lobservaci durant els dos anys que ha durat lestudi dels conflictes, que es treballen en el Servei de Mediaci de lAjuntament de Terrassa. Identifiquem 7 tipus de conflictes: amistat i convivncia, venatge i comunitat de vens, activitat econmica, educatius, espai pblic, familiars, i associatius.
Un cop analitzats els resultats daquest estudi, es pot concloure que la mediaci ciutadana i comunitria s un recurs cada vegada ms visible i necessari per la societat, ja existent en una tercera part del territori catal, i que es porta a terme amb professionalitat mitjanant processos protocollitzats.
Captol 7. L a mediaci en lmbit de famlia

El captol ofereix una aproximaci al grau dincidncia actual de la mediaci familiar a Catalunya. Lobjecte central es concreta en les dades obtingudes al decurs de lany 2008, per lanlisi es realitza des duna perspectiva temporal posterior, oferint una doble visi, esttica i dinmica que permet alhora visualitzar la seva evoluci en els darrers anys. Lestudi sha elaborat a partir duna conceptualitzaci oberta i evolutiva de la mediaci i duna metodologia bsicament emprica-deductiva que es fonamenta en les dades obtingudes i en lexperincia prctica. Amb lobjectiu de delimitar lmbit en el qual incideix lactivitat mediadora, el treball comena per un primer anlisi de la realitat socio-familiar, com a marc efectiu en qu es desenvolupa la tasca mediadora. Es tracta duna realitat multicultural, multiproblemtica i plurifactica, que manifesta un enorme potencial de canvi, amb assimilaci de nous criteris i diferents estructures familiars, que alhora, conviu amb el model clssic de famlia mediterrnia, en el qual predominen valors basats en la tradici i lestabilitat. La collisi entre aquests models, potencia, en moltes ocasions, el conflicte personal i familiar, al qual se sumen elements materials, emocionals,
RESUMS EXECUTIUS
conceptuals i tics. Aquesta pulsi i els canvis socials i familiars no poden restar al marge de les responsabilitats i dels objectius de governana i regulaci dels rgans executius i legislatius, sin que han destar molt presents en el disseny de les poltiques pbliques. En aquest sentit, la mediaci i daltres frmules basades en la gesti pacfica de conflictes poden oferir una via conciliadora i cooperativa que satisfaci les necessitats reals de les persones i de les famlies en situaci de crisi, millorant la convivncia i contribuint a la desconflictivitzaci i desjudicialitzaci de les relacions interpersonals i socials. Per tant, la seva difusi i consolidaci s una assignatura pendent, tant per part del legislador, com de les diferents institucions pbliques, organitzacions no governamentals i associacions representatives del teixit social. Tamb els mediadors han de ser plenament conscients de les caracterstiques prpies, de la incidncia dels factors emocionals i daquest marc sociofamiliar plural en qu es desenvolupa la seva tasca. Lactitud omnicomprensiva de les diferents perspectives, el respecte i acompanyament en les emocions intenses, la recerca de valors superiors compartits i les tcniques dintervenci emprades han de partir daquesta realitat complexa i no uniforme. La filosofia de la mediaci se sustenta en els valors de respecte, de collaboraci, equilibri, llibertat, consciencia i utilitat per a tots; fora daquests parmetres, el mediador no pot manifestar ni induir cap altre valor ms ni preferncia, ja sigui cultural, tica o religiosa, sin que ha de mostrar i promoure la comprensi i fomentar el consens ms enll de les diferncies i de la multiplicitat de criteris que interactuen en una societat plural. Sobre la base daquests raonaments, lestudi parteix dun concepte ampli de famlia i dun model obert de mediaci com a procs de transformaci i gesti collaborativa del conflicte, en el qual les parts assoleixen un total protagonisme i responsabilitat amb lajut del mediador, com element conductor i facilitador. Sidentifiquen les entitats, organismes i professionals ms destacats que treballen en mediaci familiar, ja sigui des duna vessant privada o pblica. Com organismes pblics, cal destacar els Serveis de Mediaci Local i el Centre de Mediaci del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, organisme pioner en la promoci i gesti de la mediaci familiar pblica. Es va crear lany 2002, com a Centre de Mediaci Familiar de Catalunya en virtut de la Llei 1/2001 de 15 de mar de Mediaci Familiar de Catalunya, adscrit a la Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques i, lany 2009, va esdevenir Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya sobre la base de la Llei 15/2009 de mediaci en
lmbit del dret privat, que amplia lobjecte de la mediaci que gestiona a tots els conflictes sorgits en les relacions familiars i estn la seva competncia a daltres mbits del dret privat. El funcionament del Centre implica una gesti dequilibri entre la iniciativa pblica del Departament de Justcia; la tasca professional de les 1.480 persones mediadores inscrites; la collaboraci del Collegi dAdvocats, del Col legi de Treballadors Socials, del Collegi de Pedagogs, del Collegi de Psiclegs i del Collegi dEducadors; i la implicaci daltres entitats com ajuntaments, consells comarcals i diferents associacions. En lapartat relatiu a lestudi estadstic, sevidencien els trets diferenciadors que mostren les mediacions en funci de limpuls inicial i la judicialitzaci del conflicte. Les mediacions sollicitades directament per les parts i sense cap procs judicial obert presenten una rtio dacords superior i suposen la majoria de les mediacions familiars que es realitzen a Catalunya. No obstant aix, les mediacions amb un procs judicial pendent presenten una incidncia creixent a causa de lincrement de la implicaci de jutges i magistrats. Tamb cal destacar lexperincia pilot en casos procedents dels Jutjats de VIDO (Violncia Domstica) i que, una vegada arxivats, el jutge deriva a mediaci, per tal de treballar el conflicte relacional subjacent, adquirint aquesta tasca mediadora un destacat valor preventiu. Lanlisi quantitativa de les dades obtingudes s particularment interessant, ja que fins ara noms es coneixien les dades del Centre, per no es disposava de cap informaci sobre els mediadors o les mediacions familiars realitzades en un entorn diferent. Aquesta informaci sha obtingut mitjanant un qestionari enviat a 1.272 persones mediadores. Les dades recollides, juntament amb les dades del Centre, han perms analitzar un total de 1.178 mediacions familiars (610 del Centre i 568 realitzades fora del Centre). Lanlisi efectuada proporciona informaci valuosa sobre les mediacions familiars, les persones usuries i els professionals mediadors i ha perms, alhora, confirmar una srie dhiptesis i refutar-ne daltres. En lanlisi qualitativa, es presenta un diagrama del procs de mediaci familiar, el discurs del grup focal, construt al voltant de vuit temes claus per la mediaci, dues entrevistes amb representants de dos serveis de mediaci i la descripci de diferents supsits prctics de mediaci, que exemplifiquen la globalitat de tasques que comporta un procs complet de mediaci gestionat pel Centre. El punt cinqu recull el resultat de lestudi de satisfacci de les parts respecte a les mediacions gestionades
RESUMS EXECUTIUS
pel Centre. Aquest estudi, totalment innovador, aporta informaci molt interessant sobre les impressions de les persones que han finalitzat una mediaci. Cal destacar lelevat nivell de satisfacci, la valoraci molt positiva de la intervenci del professional i del desenvolupament del procs (8 sobre 10), el manteniment dels acords en un 82,10 % i la recomanaci de la mediaci a daltres persones com a eina til per resoldre els conflictes. Finalment, es presenten les conclusions extretes sobre la base de lanlisi de les dades i de la globalitat de lestudi, i es formulen unes recomanacions de futur entre les quals la necessitat dapropar la cultura de la mediaci a les persones i la capacitaci i formaci adequada dels professionals mediadors, ocupen un lloc fonamental.
litzen les mesures de resoluci alternativa de conflictes preses dins i fora dels centres, des dels primers programes de competncies socials fins a la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar i els seus projectes actuals. Caracterstiques de lestudi. El treball quantitatiu ha partit de lelaboraci dun qestionari de 45 preguntes enviat a tots els centres del Programa de convivncia i mediaci escolar (253), dels quals han respost el 71%. Aix ha perms fer la primera avaluaci daquest programa. El treball qualitatiu sha dut a terme amb una mostra de cinc centres deducaci secundria de caracterstiques diferents, amb la realitzaci de 29 entrevistes, a 55 persones. La recerca sha completat amb entrevistes a membres del Departament dEducaci, als responsables de la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE), i a fiscals especialitzats en casos de menors, i tamb sha fet un grup de discussi amb mediadors comunitaris. Finalment, sha fet un seguiment de la premsa per identificar casos on el conflicte escala a lmbit pblic. Indicadors generals. A partir de lanlisi de les dades quantitatives, es fa una primera aproximaci a la mediaci escolar i es proporciona informaci rellevant de labast de la mediaci escolar a Catalunya, tant pel que fa al nombre de centres implicats com al nombre de casos, als usos de la mediaci escolar i als actors implicats en el procs de mediaci. Aquests indicadors ens mostren la important extensi de la mediaci escolar en nombre de casos, per tamb la relativa limitaci quant a la tipologia de conflictes tractats amb mediaci. Tamb podem observar lelevada participaci de lalumnat en totes les posicions del procs, en el rol de mediats i de mediadors. Indicadors especfics. Sha accedit amb ms profunditat a les caracterstiques de la mediaci en lmbit escolar. Aquests indicadors donen informaci dels processos de mediaci quant a durada, estructura i regulaci normativa, ens indiquen les caracterstiques de la formaci en mediaci rebuda pels diversos actors i les vies de difusi de la mediaci als centres. Finalment, aquests indicadors ofereixen dades de la conflictivitat objectiva i subjectiva als centres i la gesti que sen fa. Anlisi qualitativa. Shan reconstrut les vivncies, percepcions i processos de la mediaci i la conflictivitat que experimenten els membres de la comunitat educativa, i es plantegen les claus per reduir lescalada de la conflictivitat fora dels centres. Shan pogut conixer les dificultats i tensions que implica la introducci de la mediaci a lmbit escolar i els usos diferencials que sen fa, aix com el potencial en la creaci dmbits de confiana i respecte, altament valorats per lalumnat. Sha recopilat
Captol 8. La mediaci en lmbit escolar

El captol dedicat a la mediaci en lmbit escolar s una aproximaci a la realitat de les prctiques mediadores en el mn educatiu catal, nanalitza les experincies actuals i nofereix una prospecci de levoluci. Shan abordat aspectes conceptuals, shan produt i analitzat les dades quantitatives i qualitatives necessries per realitzar una avaluaci de laplicaci real del Programa de convivncia i mediaci escolar del Departament dEducaci, i sha fet una selecci de casos per procedir a realitzar una prospectiva i una anlisi jurdica de les normatives i les prctiques existents. El captol finalitza amb extenses conclusions que fonamenten les recomanacions formulades. Lequip que ha dut a terme la recerca, amb la incorporaci ara duna jurista, fou el responsable delaborar la investigaci encarregada per lAdjunt per la Infncia del Sndic de Greuges de Catalunya, que va donar lloc a linforme extraordinari del Sndic de lany 2006 anomenat Convivncia i conflictes als centres educatius. Linforme actual pren una posici danlisi similar i amplia el seu objecte destudi. Lestructura del captol, que segueix les directrius generals del Llibre Blanc, emmarca els segents elements: Definici de la mediaci escolar. Es revisen les orientacions i models seguits fins a lactualitat en la mediaci escolar i es proposa una definici de mediaci escolar que parteix de la promoci de la cultura del dileg, per amplia la seva aplicaci a tots els membres de la comunitat educativa en la prctica, en la lnia de la democratitzaci dels processos i les relacions. Estat de la qesti a Catalunya. Es presenta la trajectria que ha viscut la mediaci escolar al nostre pas i sana-
RESUMS EXECUTIUS
casos que no escalen i que escalen, i shan classificat per actors involucrats en els conflictes i actors implicats en la resoluci. Sha fet una anlisi jurdica de casos seleccionats. Prospectiva i valoraci. Actualment, no hi ha dades sobre el nombre i tipus de conflictes escolars que acaben en un procs judicial davant dels tribunals. De la mateixa manera, tampoc tenim estrictament dades sobre levoluci daquests conflictes (quins augmenten, quins no) i s difcil fer una prospectiva en aquest marc. Amb tota seguretat, la creaci de la Xarxa dAtenci als Casos de Conflicte Greu frenar lescalada de conflictes cap a la via judicial per reflectir labast que ara per ara no es pot comptabilitzar. Amb el desplegament de les estratgies de mediaci per a la resoluci de conflictes als centres s probable que es redueixen els conflictes que acaben amb obertura dexpedients i com alternativa a sistemes de sancions convencionals. Tamb cal dir que preveiem que augmentin les agressions, el racisme i la xenofbia. Conclusions i recomanacions. El Departament dEducaci ha treballat de manera destacable la implantaci de la mediaci i la resoluci alternativa de conflictes als centres educatius des de dues lnies importants: la promoci i aprenentatge de la cultura del dileg i la responsabilitat individual en la resoluci de conflictes, especialment entre lalumnat, i la creaci dun programa als centres i duna estructura al Departament (USCE) que interv en la resoluci de conflictes de lmbit educatiu, especialment fora dels centres. Lalumnat s, amb diferncia, el principal actor implicat en la mediaci escolar. Aquesta concepci implica que dentrada molts conflictes queden fora duna possible resoluci a partir de la mediaci. Caldria, doncs, reforar la mediaci a lmbit escolar en la lnia que ja est desenvolupant el Departament dEducaci, incrementant la formaci per a tots els actors implicats. Aix significa tamb impulsar una reflexi pedaggica profunda sobre el concepte de conflicte escolar, i ampliar-ne el camp de definici als qu soriginen ms enll de lescola, al context social (racisme, sexisme, homofbia, etc.) i entre diferents actors
immigrada; i la necessitat de garantir el dret a la salut per a tota la ciutadania, entre daltres. Les organitzacions sanitries, els professionals i els usuaris dels serveis sanitaris estan immersos en un escenari complex i multicultural. Lobjectiu general de lestudi de lET8 consisteix a identificar i caracteritzar lestat del desenvolupament de la mediaci i dels sistemes extrajudicials de resoluci de conflictes a Catalunya, amb lobjecte delaborar propostes de futur respecte a les necessitats i a ls de la mediaci en els conflictes generats en aquest mbit. Lestudi es realitz a Catalunya, en el marc dels centres sanitaris, durant lany 2008. Els centres sanitaris que formen part daquest univers destudi sn els 425 centres que pertanyen a la xarxa assistencial que ofereix el CatSalut. Daquests, 357 (un 84% del total) sn centres datenci primria (CAP) i 68 (un 16% del total) sn hospitals de la XHUP3. Lestructura seguida comprn tres fases: (i) preliminar; (ii) en profunditat; (iii) qualitativa, les quals han perms recollir des de les dades ms generals a les ms especfiques, per establir finalment les possibilitats de desenvolupament de la mediaci. La mediaci en lmbit de la salut s un fenomen emergent i amb una experincia encara escassa en el nostre pas, malgrat haver-hi ja algunes actuacions recents. Alguns estudis internacionals presenten la mediaci com una alternativa viable per a la gesti del canvi, del conflicte i la intervenci en la relaci clnica a travs de diferents sistemes i procediments en el marc duna cultura de pau. La mediaci en lmbit de la salut, a causa de la seva lgica de collaboraci i a les seves pautes de funcionament basades en el dileg i en la relaci pacfica, t un bon potencial per evitar litigis i presentar ms avantatges que els sistemes convencionals. Pot esdevenir una bona eina preventiva i educativa per poder minimitzar els costos de reclamacions sanitries dels usuaris, i per millorar les relacions interpersonals, interculturals i laborals dels professionals dels centres de salut. En el sistema sanitari catal hi conflueixen diferents actors: (i) els ciutadans, els quals fan s del seu dret a la salut i reben assistncia en els centres sanitaris; (ii) els professionals, els quals presten els seus serveis en els esmentats centres, desenvolupant les seves funcions en equips multidisciplinaris; (iii) els responsables poltics i administratius, i els gestors que dissenyen i implementen les poltiques sanitries. Aquestes sn les tres bandes del triangle que forma lescenari dels conflictes que soriginen en lmbit de la salut. Un bon indicador de conflicte el trobem a les queixes i reclamacions que presenten els ciutadans respecte al servei rebut, recollit en les memries anuals del CatSalut. Un altre indicador
Captol 9. Mediaci en lmbit de la salut

En les darreres dcades shan produt canvis socials relacionats amb la salut, com ara: lampliaci del concepte de salut i la importncia del benestar fsic, psquic i social ms enll de labsncia de malaltia; laugment de la longevitat; lincrement sobtat de la poblaci estrangera
RESUMS EXECUTIUS
rellevant el conformen les demandes interposades per via judicial i els conflictes interpersonals originats entre els treballadors, els quals solen buscar resoluci dins de la prpia organitzaci, que pot oferir resposta posant en marxa actuacions de prevenci, formaci o intervenci, depenent dels casos. Tamb en la denominada mediaci intercultural sinclouen moltes activitats orientades a facilitar laccs al sistema sanitari de la poblaci relacionada amb el fenomen de la immigraci i la comunicaci amb els professionals, ajudant aix a prevenir conflictes. Els resultats quantitatius ens informen dun elevat percentatge de centres de salut que duen a terme actuacions vinculades a la mediaci (183 centres, un 56% de lunivers de N=425). Aix, daquests 183 centres un 44% realitzen actuacions de mediaci i suport i un 41,90% realitzen actuacions de suport a la mediaci (entenem per suport aquelles actuacions de difusi de la mediaci, sensibilitzaci, assessorament i traducci interpretaci lingstica.) El resultats qualitatius ens han perms entendre el significat atribut al concepte de mediaci, aix com altres elements imprescindibles: els principals elements de la seva aplicaci, les caracterstiques i el funcionament del procs, els tipus de conflictes actuals i de futur dels centres de salut, el perfil del mediador, els principis de la mediaci, la regulaci legal, aix com les perspectives futures de la seva aplicaci. La mediaci es vincula especialment a la contenci de la litigiositat i a latenci de les noves necessitats de servei creades per la diversitat cultural dels usuaris. El primer cas sesdev quan hi ha metges o personal sanitari involucrats (e.g., situacions de mala praxi). En el segon cas, es veu clarament la necessitat que les intervencions tinguin en compte la millora en la comunicaci per facilitar laccs als serveis. Lexperincia E-Prac o el servei de mediaci i igualtat (espai per a la prevenci i resoluci alternativa de conflictes) en el si del Consorci Sanitari Integral (CSI) i la de la UB-CST sn exemples de la gesti del conflicte en organitzacions on hi ha la voluntat institucional i el comproms de la direcci. Les principals conclusions daquest estudi mostren que la mediaci sanitria t encara molt camp per crrer a Catalunya. El concepte especfic de mediaci aplicat a la salut pot afinar-se encara ms, malgrat lexistncia de forces accions de formaci, prevenci i de sensibilitzaci basades en la cultura de la pau. s destacable la necessitat del recolzament i la voluntat institucional per donar impuls a la mediaci en aquest mbit. En mediaci intercultural, de dades obtingudes de 160 centres, nhi ha 98 (el 61,3%) que fan actuacions vinculades a la Mediaci Intercultural de Catalunya (MIC), amb un total de 37.139 intervencions realitzades que es reparteixen en diferents
programes dintervenci (SIF, PDI, SURT, EMICE). Tot aix respon a la necessitat darticular diverses accions, programes i perfils professionals per facilitar laccs i la prestaci de la salut a comunitats de diferent origen, tot i que caldria una redefinici del concepte i dels seus plantejaments. La prospectiva i les recomanacions se situen al voltant del creixement que hem detectat de la majoria dels conflictes existents en lmbit, com els que tenen relaci amb lemergncia de noves situacions socials i laborals dels professionals, i la major conscincia dels drets dels usuaris respecte a la salut, sumat a la necessitat datendre lenvelliment de la poblaci i la diversitat cultural. En relaci amb els professionals de la mediaci, caldria regular el seu mapa professional, i les seves competncies i qualificacions, per poder-lo adaptar a les necessitats especfiques de cada entorn. Cal anar ms enll de la capacitaci tcnica del mediador i aportar-li un coneixement especfic del mn sanitari, eines de creixement personal i de cura del professional. Aix, en relaci amb el procs i la metodologia, cal incloure i tenir en compte en el funcionament dels serveis de mediaci tots els possibles actors socials que poden intervenir en la generaci dels conflictes i en la seva evoluci i finalitzaci (familiars, lders comunitaris, agents sindicals, directius, etc). Els serveis de mediaci podrien utilitzar amb profit un enfocament holstic, pluridisciplinar, sistmic i inclusiu per donar resposta a la complexitat de lescenari de conflicte. En aquest sentit, caldria crear protocols dactuaci i normatives de funcionament que garantissin la flexibilitat de la mediaci. Amb relaci al fet de la interculturalitat en la salut i el conflicte, cal posar latenci en el desenvolupament de competncies interculturals i la formaci en resoluci de conflictes interculturals, aix com ampliar laplicaci del concepte a daltres collectius emergents, com els professionals daltres cultures, ms enll de lusuari. En definitiva, es podria potenciar la prevenci, leducaci, la intervenci i la difusi de la mediaci a travs de tots els mitjans possibles (regulant-la als convenis col lectius, o establint sinergies amb les oficines datenci a lusuari, entre daltres). Tamb caldria cercar estructures de suport dels processos, la millor ubicaci dels serveis i el millor disseny de les seves caracterstiques per tal de vincular el sistema de mediaci amb altres sistemes de lorganitzaci (e.g. mitjanant la creaci de grups de supervisi dels mediadors). s altament recomanable promocionar una bona recerca terica i aplicada, i el desenvolupament de bones praxis per tal de poder seguir validant els models generats en aquest mbit.
RESUMS EXECUTIUS
Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil

A les lnies que segueixen a continuaci es mostra una aproximaci de la tasca realitzada des de comenaments de 2008 fins juliol de 2010 per part dun equip de treball professional i representatiu dins lmbit de la mediaci penal a Catalunya, inserit dins el projecte Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Aquest, segons els seus objectius especfics adreats a la mediaci penal, vol analitzar i avaluar el funcionament i els mtodes per a la resoluci de conflictes en els dos mbits on es desenvolupa: la jurisdicci penal juvenil i la jurisdicci penal ordinria. Per tal dassolir aquestes fites es va proposar una metodologia apropiada per afrontar lextracci dinformaci quantitativa i qualitativa, aix con unes tcniques ad hoc, per part de lequip de treball responsable. Entesa com a cultura del dileg davant dels conflictes, la mediaci ha danar ms enll de la idea de programa o servei especialitzat, ja que t el potencial necessari per a contribuir a avanar en el desenvolupament dactituds individuals responsables i en la recomposici de les interaccions socials, tant individuals com collectives, quan apareix un conflicte per resoldre. Tamb fa aportacions molt significatives en la concepci i valors de la justcia penal que shan de considerar a lhora de promoure canvis. Finalment, no sha doblidar que a la vegada pot ser un mecanisme idoni de participaci activa i democrtica dels ciutadans. El captol est estructurat en diferents apartats, entre els quals destaquem els segents: El marc teric. Es detallen els models, aproximacions i marc teric dels programes de mediaci penal a Catalunya. Es fa tamb una reflexi sobre la mediaci com a mecanisme de prevenci i cultura de dileg. Lestat de lart a Catalunya. Sanalitzen els antecedents segons la jurisdicci, els orgens, desenvolupament i implementaci de la mediaci penal a Catalunya, aix com els trets especfics de la mediaci en aquest mbit. Els indicadors generals. Des de lanlisi de diferents variables, sha pogut elaborar un seguit dindicadors generals que permetran lanlisi comparativa i seqncies temporals sobre el funcionament i resultats dels diferents procediments i prctiques de mediaci i que tamb seran dutilitat per a les entitats que gestionen la mediaci penal a Catalunya. Els indicadors especfics. Les fonts principals per a obtenir les dades quantitatives han estat: enquestes de
dades agregades per entitat mediadora, memries internes del Departament de Justcia, enquesta a mediadors de lmbit penal i bases de dades de gesti del Departament de Justcia. Partint de lexposici i anlisi daquests indicadors, es constata que la incidncia quantitativa de la mediaci penal en les jurisdiccions penals de menors i dadults s molt diferent: a la primera, ocupa un espai important en el sistema de justcia; a la segona, es podria considerar testimonial. Anlisi qualitativa. La recollecci i anlisi de les dades qualitatives va incloure: entrevistes semiestructurades (temes principals: informaci-formaci, visions, aspectes organitzatius i econmics i valoraci prctica de lexperincia), grups focals (temes principals: procs de mediaci, organitzaci, mediadors, conflictes, resultats i impactes) i descripci de casos (tant a la fase de premediaci com la de mediaci). Prospectiva i valoraci. En aquest apartat sha tingut en compte, per una part, les diferents caracterstiques dels conflictes, en funci del fet delictiu i de la existncia o no de relaci entre les parts; i per laltra, especialment la possible evoluci dels conflictes i ladequaci de la mediaci. Conclusions. Aquesta investigaci, que es planteja en termes de continutat quant a futures investigacions, aix com la constataci del moment de canvi general que es viu actualment en lmbit de la mediaci de la m del poder legislatiu, ha fet que les conclusions, resumides a continuaci, es plantegessin a grans trets. Tant lmbit de la jurisdicci penal de menors com en la dadults, la mediaci penal va nixer com un programa especfic sense que sincardinessin en una perspectiva institucional ms mplia de justcia restaurativa. Fa 20 anys que es va iniciar el primer Programa de mediaci penal en lmbit de menors a Catalunya, per encara no shan desenvolupat altres experincies (conferncies, cercles de justcia restaurativa) que facilitin la implicaci de la comunitat en la resoluci pacfica dels conflictes. Es constata que el desenvolupament de la justcia restaurativa xoca frontalment amb: a) la tendncia actual envers la criminalitzaci creixent de conductes, lextensi neta del control social formal i la penalitzaci ms severa; i el desplegament de recursos que requereix est condicionat per la magnitud dels costos del manteniment del sistema dexecuci penal i, en particular, el dels centres penitenciaris.
b)
RESUMS EXECUTIUS
El nivell de professionalitat dels mediadors s molt alt en ambdues jurisdiccions. Es constata la presncia hegemnica de dones mediadores en les dues jurisdiccions.
Recomanacions. Aspecte cabdal del projecte, les recomanacions finals es distribueixen en tres grans blocs: recomanacions referents a aspectes legislatius, jurdics, etc.; recomanacions sobre el funcionament intern de les institucions responsables; recomanacions per a facilitar les tasques dinvestigaci cientfica (externa i interna).
no sempre han estat els mateixos ni han tingut la mateixa naturalesa. En aquesta direcci, considerem que vivim actualment en un entorn de creixent complexitat, on els conflictes almenys una part significativa dells han esdevingut all que la literatura ha anomenat wicked problems (problemes malets). Aquests problemes es caracteritzen per materialitzar situacions de confrontaci que no troben una sortida tecnocrtica. Sels anomena problemes malets precisament perqu no permeten solucions professionals unilaterals sin que reclamen perspectives multidimensionals, complexes. I en aquesta complexitat no s senzill construir respostes que abordin pacficament la soluci dels conflictes. LAdministraci ens havia acostumat a resoldre els conflictes invocant coneixements especialitzats i usant la seva posici jerrquica. Ens havem habituat, daquesta manera, a rebre passivament un conjunt de poltiques pbliques que ens pacificaven el nostre mn i que es desplegaven dotades duna doble legitimitat tcnica i poltica. Avui, per, aquesta legitimitat sha afeblit duna manera alarmant, dificultant tant el desplegament de les poltiques pbliques com, conseqentment, la capacitat de lAdministraci de fer front als conflictes collectius. s en aquest context que apareixen conceptes com ara governana, Administraci relacional o gesti deliberativa. Tots ells es refereixen a una nova forma dabordar els conflictes en societats creixentment complexes, a una manera de fer poltiques pbliques que substitueix la jerarquia i lespecialitzaci pel dileg i la interacci. No estem parlant, com ja hem anticipat, de mediaci en sentit estricte, per s duna manera dialogada dabordar els conflictes. s en aquest punt, en el dileg, on trobem el pont que ens connecta a les perspectives de la mediaci. Per avanar en aquesta lnea argumental, el captol sinicia amb una visi panormica sobre com la ciutadania expressa all que li preocupa, all que li genera conflicte respecte a les actuacions de les administracions pbliques. Tot i assumir certa simplificaci, es presenta un mapa daquesta conflictivitat a partir de les queixes, denncies i demandes dinformaci que la ciutadania adrea als sndics de Catalunya. Amb dades recollides per les prpies oficines del Sndic de Greuges o dels sndics locals de Catalunya, es mostra tant la creixent conflictivitat que els arriba com la tamb major complexitat dels assumptes. Duna manera indirecta, per tant, partim dels conflictes que la ciutadania planteja a les administracions pbliques catalanes. Donat aquest primer pas, el treball canvia el seu enfocament per tal de concentrar-se en tres estudis de cas. Lobjectiu s guanyar en intensitat analtica, encara que
Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat
El captol dedicat a la governana i a la gesti relacional de les poltiques de la Generalitat no s, en el sentit estricte del terme, un estudi sobre mediaci. Les poltiques pbliques aborden conflictes collectius i, per tant, poden ser vistes com a intervencions destinades a resoldre o a pacificar situacions en les quals hi ha parts enfrontades, confrontaci de valors i incompatibilitat dinteressos. Ara b, aquests no sn conflictes entre dos particulars sin situacions que afecten al conjunt de la comunitat o a parts significatives de la mateixa. Tanmateix, el responsable duna poltica pblica que sadrea a la resoluci dun conflicte determinat no s ni un tribunal ni un rbitre ni un tercer neutral. No podem, doncs, parlar duna acci mediadora. Les poltiques pbliques sn impulsades per responsables de lAdministraci en lexercici de les seves funcions pbliques i, a ms a ms, estan dotats dautoritat. La seva funci no s arribar a un acord entre les parts sin cercar una resposta que defensi, almenys des del seu punt de vista, linters collectiu. Expressant-ho de manera simplificada, per tant, aquest captol no socupa de com donar sortida al conflicte entre dues parts sense haver darribar a les instncies judicials. En el nostre treball, en canvi, ens interessem pels conflictes collectius que envolten el disseny i la implementaci de poltiques pbliques. A partir daquestes premisses, el document dna un pas ms, tot considerant algunes peculiaritats dels conflictes que avui afecten al disseny i a la implementaci de les poltiques pbliques. Lacci pblica sempre sha adreat a resoldre els problemes que, lgicament, ens afecten quan vivim en comunitat. Aquests problemes, per,
RESUMS EXECUTIUS
bviament es perd en exhaustivitat. Tanmateix, lopci danalitzar tres casos de conflictes al voltant duna poltica pblica no rau en lescassetat daquestes situacions, per s, com comentarem a continuaci, en lexcepcionalitat de formes dialogades dabordar-los. s evident que els anomenats conflictes malets proliferen a Catalunya (equipaments religiosos, parcs elics, cementiris de residus nuclears, traats dinfraestructures, ubicaci de les antenes de telefonia mbil, etc.), per tamb s clar que les respostes innovadores que pretenen articular noves formes de governana o de govern relacional sn encara massa infreqents. Aquesta s, per tant, una ra addicional per centrar lestudi en noms tres casos. Tres casos on, des del nostre punt de vista, hem detectat la presncia de poltiques pbliques que volien usar el dileg i la interacci. Concretament, les experincies que presentem i analitzem en el captol sn el Pla dequipaments penitenciaris de Catalunya, lelaboraci dels plans de gesti de les conques internes de Catalunya i la construcci de la lnea de molt alta tensi (coneguda com la MAT). Cadascun dels casos escollit representa un problema complex i que es resisteix a ser abordat des de les clssiques posicions de jerarquia i especialitzaci. De fet, la ubicaci de les presons ha despertat intenses resistncies que, durant ms duna dcada, han bloquejat el desplegament de la poltica. De forma similar, la poltica daigua, com es va manifestar amb especial virulncia durant lepisodi de sequera de 2008, genera intensos enfrontaments tant sectorials com territorials; mentre que la polmica de la MAT ha envat durant els darrers anys espais meditics i poltics generant un manifest retard en la voluntat daplicar la poltica. Es tracta de tres casos on, a ms a ms, shan posat en marxa algunes iniciatives que sense voler entrar ara en el seu major o menor xit poden ser interpretades com a experincies dAdministraci relacional: el mapa dequipaments penitenciaris es va elaborar durant un any de contactes i debats, el Pla de gesti de conques ha seguit les indicacions de la Directiva marc de laigua i la seva elaboraci ha vingut acompanyada dun procs de participaci dels diversos actors socials i, en el cas de la MAT, ens trobem amb la controvertida figura dun mediador internacional. El captol 11, de manera sinttica, presenta una descripci i una anlisi de cadascun daquests casos. Per fer-ho sutilitzen dades referides al funcionament i a la participaci en els diversos espais dintermediaci i dileg que shan creat. Tamb shan realitzat un conjunt dentrevistes que ens han perms generar informaci qualitativa molt rellevant per entendre tant les caracterstiques de
cada poltica com els resultats aconseguits en cada cas. Amb aquestes dades sobre la taula, la nostra anlisi sha adreat a dos objectius bsics: per una banda, presentem un estudi on valorem cada cas no en funci dels seus detalls particular sin des de la lgica duna Administraci deliberativa i, daltra banda, comparant tots tres casos, proposem uns protocols dactuaci. Aquest darrer punt s crucial, ja que ens permet passar dels casos a la generalitzaci. Ens permet, amb daltres termes, convertir lanlisi en una proposta susceptible destimular millores efectives en el funcionament de les poltiques pbliques. Des duna ptica jurdica, ens permet tamb construir un cam cap a una transformaci obligatria de lAdministraci: no intentem convertir els protocols en normes legals vinculants, per s en acords implcits i explcits que puguin esdevenir dret sobrevingut. En definitiva, la idea principal daquest captol rau en proporcionar arguments sobre com incorporar el dileg en el disseny i la implementaci de les poltiques pbliques. Pretenem expressar el fet que cal incorporar un model deliberatiu en el funcionament de lAdministraci per tal que els conflictes no paralitzin la presa de decisions. Aix sha concretat en lelaboraci dun protocol que sha de fonamentar en dinmiques deliberatives, en els renovats papers i funcions que han de desplegar els professionals de la intermediaci i en les estratgies per aconseguir que el protocol sigui socialment exigible. Assolir aquests objectius requereix un canvi de fons en la prpia Administraci pblica. No noms un canvi en els seus protocols dadopci de decisions sin tamb de les seves dinmiques de funcionament. Tamb, en tot cas, cal tenir en compte que lAdministraci no assumeix un paper de mediador que deixa les decisions en mans de les parts implicades, sin que fonamenta les prpies decisions en el dileg previ amb els diversos actors implicats. Finalment, en aquest darrer apartat hem volgut concloure amb unes recomanacions que ens haurien de permetre avanar en la construcci duna Administraci relacional capa dincorporar la complexitat en la resoluci duns conflictes creixentment complexos. Sense nim dexhaustivitat, les 7 recomanacions recollides en el text fan referncia a (i ) la necessitat dassumir el conflicte i la seva complexitat; (ii) els requisits dinformaci i transparncia; (iii) la importncia de disposar de mecanismes i dinmiques que facilitin la participaci de qualitat; (iv) larticulaci de lideratges que fomentin la necessria transformaci administrativa; (v) lelaboraci i extensi de protocols relacionals; (vi) la capacitaci de professionals per la intermediaci; i (vii) la institucionalitzaci de la mediaci per tal de fer-la socialment exigible.
RESUMS EXECUTIUS
Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals

La mediaci ambiental es presenta com a una oportunitat en la gesti dalguns conflictes on la problemtica en disputa t a veure amb la qualitat de vida de les persones i/o les condicions ambientals. Per mediaci ambiental entenem la intervenci en un conflicte duna tercera part neutral que, mitjanant diferents tcniques, ajuda les parts implicades a gestionar i resoldre la seva disputa, on el conflicte t un o ms dels segents trets, que el caracteritzen com un conflicte ambiental: frums mltiples per a la presa de decisions; involucren accions collectives (interorganitzacionals, en oposici a interpersonals); els interessos i drets en presncia sovint sn de tipus supraindividual (collectius o difosos); multiparts; complexitat temtica; complexitat tcnica i incertesa cientfica; desigual distribuci de poder i recursos (per a la negociaci); el procs es desenvolupa en lmbit pblic; sovint afecta actors que no estan presents. Les referncies teriques sobre mediaci ambiental sn fonamentalment dorigen internacional, concretament bibliografia anglosaxona i llatinoamericana. En el cas de Catalunya, no shan trobat estudis especfics sobre la temtica ms enll dalguns elements introductoris i daltres esforos de conceptualitzaci fets en lmbit formatiu a partir dexperincies prctiques. En canvi, lanlisi sobre els conflictes ambientals des de diverses mirades (la politologia, la psicologia ambiental, lecologia poltica, la socioecologia, lantropologia ambiental i la sociologia ambiental) s molt ampla. Alguns dels conflictes ambientals pertanyen a lmbit privat per la gran majoria provenen del desplegament de poltiques pbliques sectorials o territorials. Depenent de les fonts, el nombre de conflictes ambientals identificats a Catalunya s variable i estan relacionats bsicament amb: la installaci dinfraestructures energtiques (parcs elics, centrals de cicle combinat, lnies elctriques dalta tensi, macrocentrals solars, centrals nuclears); la installaci dinfraestructures de gesti de residus (abocadors, incineradores, ecoparcs); el planejament urbanstic (diferents construccions: polgons industrials, urbanitzacions, hotels, camps de golf, ports esportius, pistes desqu); la construcci dinfraestructures de comunicaci (trens dalta velocitat, eixos viaris, ampliacions daeroports); la gesti de recursos naturals (transvasaments); fenmens de contaminaci (de laire, de laigua, del sl; abocaments dorigen ramader, dorigen agrcola); catstrofes naturals (incendis forestals).
Actualment no existeixen prcticament serveis de mediaci especialitzats en aquest camp i, en canvi, es confirma que a Catalunya hi ha conflictes ambientals que es gestionen amb mirada mediadora (a diferents escales) sense que ni shagin sistematitzat les aproximacions, ni shagi desenvolupat un protocol especfic com a procs de mediaci en lmbit del medi ambient. Com a punt de partida podrem dir que les possibilitats dimplementaci de la mediaci ambiental poden donarse a dos mbits, el local i el supralocal. En lmbit local, sovint de carcter bsicament privat, les agressions al medi ambient i a la comunitat provenen de linterior de la mateixa; la majoria sn conflictes de tipus venal, gestionats (en cas dintervenir-hi professionals de la mediaci) des de lmbit comunitari. Lmbit supralocal, sovint de carcter pblic, planteja dues opcions des de la gesti alternativa de conflictes: la negociaci i la mediaci. En el cas de la negociaci, el fet destar emmarcats en el desplegament de poltiques pbliques comporta que no tot cpiga en la negociaci (noms seran negociables alguns aspectes) i que, eventualment, lAdministraci pot actuar de manera unilateral. La majoria de casos porten associada la denncia duna agressi externa a la comunitat. Com diu el CADS (2003), amb la negociaci bsicament es busca promoure intercanvis de perspectives i informaci que permetr a les agncies pbliques dur a terme decisions sensates. La mediaci en canvi, se sol utilitzar en aquells processos on la resoluci del conflicte ja t un procediment marcat per resulta ineficient o no satisfactori per al conjunt de les parts implicades. Analitzant la idonetat i el potencial de la mediaci com a una nova oportunitat per a intervenir en els mbits mediambientals, sha pogut constatar linters dimplantaci dun servei de mediaci ambiental entre altres raons per: lespecificitat temtica dalguns dels conflictes emergents, evitar la via judicial, rebaixar el desgast (temps i recursos) provocat per la incomunicaci entre tcnics i administrats, i reduir les despeses de lAdministraci. En les mediacions ambientals s fonamental el diagnstic de mediabilitat del conflicte. En la perspectiva amb qu es treballa en aquest captol, la mediaci seria desestimable en principi en casos de delicte ecolgic, casos en els quals ja est tot decidit des de lmbit poltic i institucional, o casos relacionats amb la iniquitat o la injustcia ambiental. En casos de mediacions relacionades amb temes mediambientals ja previstes en lmbit processal, possiblement la mediaci seria inespecfica. Tamb en els casos de mediacions extraprocessals i extraprocedimentals, en les quals tot passa per una decisi
RESUMS EXECUTIUS
final en clau poltica regulada per llei, en aquestes situacions, doncs, seria ms lgic derivar la intervenci a la mediaci poltica. En canvi, la mediaci ambiental pren fora i seria especialment adequada en els casos de mediacions extraprocesssals i procedimentals on el propi procediment s un instrument de mediaci. En aquests casos, caldria consolidar els sistemes de regulaci de la mediaci relacionats amb el dret no vinculant (soft law) i desenvolupar protocols de mediaci en lmbit ambiental previstos com a dret vinculant en normes jurdiques daltres pasos (com el model canadenc davaluaci dimpacte ambiental). Finalment, com a principals recomanacions derivades del treball prospectiu realitzat dins del camp de la mediaci ambiental voldrem destacar que el camp de la mediaci ambiental pren fora i t major potencial en els estadis previs al sorgiment dun conflicte de naturalesa processal. En alguns camps especfics tamb pot resultar til quan el conflicte s particularment advers, la situaci extremadament complexa, hi ha un elevat grau de desacord o dincomunicaci entre les parts implicades. De les entrevistes realitzades, s palesa la demanda especfica dun servei de mediaci en conflictes ambientals que sesperaria que fos una unitat operativa i rpida, reconeguda per lAdministraci, per independent i amb un funcionament autnom. En el camp ambiental (ric en legislaci especfica i significativament reforat en tot all que t a veure amb el dret daccs a la informaci i a la participaci pblica), quan parlem de mediaci des de la praxis es projecten un ventall de mirades (de finalistes algunes instrumentals a realment transformadores). Els protocols, entesos ms com a principis rectors, haurien de preveure algunes especificitats de les mediacions ambientals (per exemple, el temps que cal dedicar en els previs per a una bona caracteritzaci del conflicte i garantir la presncia dels actors implicats) i la sistematitzaci dels criteris de mediabilitat (amb relaci als moments processals o de justcia ambiental). Es tractaria tamb que en lmbit dels procediments administratius reglats de naturalesa ambiental es plantegessin noves possibilitats per a la mediaci (a lestil del model canadenc en les avaluacions dimpacte ambiental). Per exemple, les cartes del paisatge es podrien interpretar com una primera aproximaci en aquesta lnia. Aix reforaria linters de la mediaci davant de les intervencions preventives extraprocedimentals de difcil seguiment si desprs es tramiten via parlamentria. Haurem dexplorar nous esquemes amb base jurdica
que permetin que el dileg es pugui fonamentar en nous protocols (soft law).
Captol 13. Mediaci en dret administratiu

Malgrat que la mediaci ha tingut i t encara les seves manifestacions ms nombroses i fonamentals en lmbit del dret privat lmbit familiar o del dret laboral, no s desconeguda com a potencial mitj de resoluci de conflictes de natura administrativa. Mitjanant la introducci de la mediaci i daltres instruments alternatius, es pretn contribuir a donar soluci a problemes com la sobrecrrega dels jutjats administratius, els costos elevats dels processos o les demores temporals en la resoluci dels litigis. Es tracta duna tendncia creixent, perfectament observable en dret comparat, ja des de laprovaci de lAdministrative Dispute Resolution Act de 1990 (ADRA) dels EEUU, amb nombroses plasmacions europees entre les quals destaquen els sistemes britnic, alemany i francs. Aquest increment del recurs a figures com la mediaci i daltres dADR s expressiu duna nova concepci emergent del funcionament de ladministraci i del procediment administratiu, que es fonamenta en un mode nou dentendre les bases de la relaci entre ladministraci i la societat, i que es desenvolupa en un context de crisi de la concepci tradicional administrativa, derivada de les transformacions substancials experimentades per la societat, el mercat i especialment per la prpia administraci i el dret administratiu. Malgrat aquesta emergncia, la mediaci en aquest terreny presenta diverses peculiaritats respecte a la seva utilitzaci en lmbit civil, com ho demostra el fet que es troba fora de lmbit daplicaci de la Directiva 52/2008/ CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig del 2008. Aquestes peculiaritats apareixen relacionades, en primer lloc, amb el seu mbit material, tenint en compte que la utilitzaci del procediment de mediaci implica o pressuposa la possibilitat jurdica de negociar la soluci del litigi, o dalguns dels seus aspectes, si ms no. Tamb estan relacionades amb el procediment, donat que, malgrat la nova concepci de ladministraci, encara persisteix certa rigidesa procedimental de la qual deriven algunes peculiaritats dencaix que responen a idees i principis, com hem vist, que se separen lleugerament dels que regeixen una concepci ms clssica o tradicional del dret administratiu. El panorama de la mediaci en dret administratiu ens mostra una srie de situacions que basculen entre ls
RESUMS EXECUTIUS
de la mediaci entaulada sobre la base de les vies procedimentals i processals que apareixen en les normes jurdico-administratives, i situacions amb un rerefons bviament jurdic, per no construdes com un procs de mediaci dins de les vies dun procediment administratiu formal. Pel que fa a la mediaci que es duu a terme dins de les vies del procediment administratiu, sha de distingir entre la mediaci en lmbit dun procediment administratiu de gesti (b sigui amb el resultat dun acord o conveni que posa fi al procediment o b com un pacte, vinculant o no, que sinsereix en el procediment de manera prvia a la resoluci final), i la mediaci com a substitutiva dels recursos administratius. Tots dos tipus es troben regulats a la Llei 30/1992 de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i de Procediment Administratiu Com singularment, en lmbit del seu article 88, que regula la finalitzaci convencional del procediment i la Llei 26/2010 de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya. Per b que hi ha certs dubtes sobre el seu abast material, o de la necessitat o no del seu desenvolupament per la normativa sectorial quant a la seva aplicabilitat, sembla que aquest marc pot ser interpretat en un sentit ample i ofereix unes possibilitats extenses per a la mediaci en el procediment administratiu: permet assolir convenis, acords o pactes de natura vinculant o no depenent de la seva concreta naturalesa i de la normativa sectorial aplicable, en el seu cas, i cont mecanismes que permeten la suspensi dels terminis per resoldre el procediment en els casos dinici de negociacions amb vistes a la consecuci daquests acords. Des dun altre punt de vista, la normativa procedimental daplicaci a Catalunya permet substitutir el recurs administratiu dalada i el potestatiu de reposici per mitjans dADR, entre ells, la mediaci. El dubte fonamental s si el legislador, un cop instauri aquests mitjans substitutius, ha de fer-ho duna manera potestativa o no, s a dir, si exclou que ladministrat pugui optar entre acudir al sistema tradicional del recurs o utilitzar les vies alternatives de resoluci, obligant-lo a entrar en un procediment de mediaci. Encara que la imposici dun determinat mitj no est fora del seu abast, no sembla que sigui la soluci ms aconsellable en un supsit com el de la mediaci, que revesteix un carcter essencialment voluntari. Finalment, la mediaci en el procs contencis administratiu (mediaci intrajudicial) sembla que pot ser desenvolupada en el marc de larticle 77 LJCA, malgrat la relativa indeterminaci terminolgica daquest precepte, que remet a conceptes com conciliaci, acord, o trans-
acci. Larticle 77.3, mpliament interpretat, permet el recurs a la mediaci, encara que la doctrina ha posat de relleu algunes dificultats de mecnica processal derivades de la regulaci del procs ordinari contencis administratiu. La mediaci en aquest mbit segueix essent, normativament, de carcter voluntari, ja que el recent projecte de reforma de la Llei darbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat no inclou finalment la idea que en determinats supsits, el jutge podria imposar a les parts el sotmetiment a mediaci dacord amb la legislaci que la regula.
Captol 14. L a construcci jurdica de la mediaci

Lanlisi es justifica per una realitat incontestable: la creixent implantaci de la mediaci al nostre pas, que es palesa jurdicament en els canvis produts en els darrers vint anys en la legislaci comunitria, estatal i autonmica relativa a la figura. Aquesta regulaci ingent, a voltes desordenada, permet i reclama que sobre la seva base es dibuixin els contorns estrictament jurdics de la instituci. El primer pas s la fixaci del concepte legal (Punt 3), una tasca que es veu dificultada per la gran varietat de definicions que proposa el legislador en funci de lmbit territorial o material de qu es tracti; per que no deixa de ser fonamental, ja que noms una definici abstracta que aglutini els trets essencials de la figura contribuir a allar-la conceptualment de la resta de tcniques alternatives de resoluci de conflictes. Amb aquestes coincideix en una finalitat, la desjudicialitzaci dels conflictes, per veurem que ninclou tamb despecfiques, com ara lautogesti o, eventualment, la prevenci, la reparaci o la formaci (Punt 4). La definici jurdica de la mediaci i la concreci de les finalitats que tpicament persegueix passen per lestudi dels principis a partir dels quals sha vingut identificant (Punt 5). Malgrat que, com veurem, el criteri del legislador s oscillant tamb en aquest punt, tractarem de distingir els principis essencials o nuclears de la instituci daquells altres merament naturals, en el sentit que shi associen per llur absncia no en comporta la negaci. Els lmits de la mediaci tamb toquen la matria (objecte) i els seus protagonistes (subjectes). Des daquesta perspectiva, s imprescindible fer un reps dels mbits per als quals el legislador ha reservat la instituci (Punt 6), aix com perfilar lestatut jurdic de les persones que hi intervenen (Punt 7), amb especial referncia al rol i re-
RESUMS EXECUTIUS
quisits del mediador, per sense oblidar altres possibles actors com ara jutges o advocats. El segent pas s analitzar els aspectes procedimentals de la instituci (Punt 8). En aquest sentit, s sabut que la prctica de la mediaci es configura de manera que siguin les parts les que en determinin les lnees fonamentals. Aix fa que la normativa no entri a regular-ne el contingut i que es limiti a garantir-ne un correcte desenvolupament, a dibuixar-ne els contorns (inici i acabament) i a preveuren les conseqncies temporals i econmiques (durada i cost). A continuaci saborden les conseqncies estrictament jurdiques de la mediaci: la discutida executivitat dels acords que en resulten (Punt 9) i la irresolta qesti de la coordinaci del seu rgim jurdic amb les normes sobre prescripci i caducitat (Punt 10). Finalment, una breu referncia a les tcniques ODR (Punt 11), conseqncia lgica de la dinmica inherent a la societat de la informaci, precedeix la disquisici terica, per no per aix suprflua, sobre la naturalesa jurdica de la mediaci (Punt 12). Tot plegat constitueix una visi panramica i completa de la mediaci legal, una instantnia de la regulaci actual de la figura que en mostra les caracterstiques sense amagar-ne els aspectes millorables i que possibilita, en ltima instncia, elaborar una relaci de recomanacions orientades a lestructuraci jurdica de la instituci. Aquestes recomenacions es fan, essencialment, amb vistes a una eventual llei general de mediaci a Catalunya, i tamb tenint present el futur desplegament reglamentari de la llei vigent i lelaboraci de normatives sectorials especfiques.
bar a lacord entre les parts, normalment mitjanant la intervenci de terceres persones. Al costat de la negociaci i larbitratge, la mediaci s un dels sistemes que est guanyant major pes en els ltims anys com a via de resoluci, i salbira com un dels mtodes que ms poden ajudar a descongestionar el sistema judicial dels diferents pasos. La potencialitat de la mediaci com a via de resoluci de conflictes implica la necessitat despecificar un model de costos, que permeti analitzar la seva viabilitat i els avantatges que duu associada. Aquest model es pot fonamentar en aspectes diversos, com el percentatge de casos que potencialment sespera que es resolguin per aquesta via, lestalvi econmic que podria arribarse a assolir (per comparaci amb els costos propis de la justcia ordinria), o lestalvi en temps obtingut en la resoluci dels casos. A ms, els estudis deficincia han danar normalment acompanyats duna quantificaci de lefectivitat del mecanisme, en el sentit de comparar els resultats obtinguts mitjanant aquesta via de resoluci amb els obtinguts si aquesta no shagus pogut aplicar. Lobjectiu del treball realitzat s presentar una estimaci del cost econmic que el desenvolupament de la mediaci com a via alternativa de resoluci de conflictes pot tenir a Catalunya tenint en compte, duna banda, lexperincia existent sobre mediaci en lmbit familiar; i de laltra, la recent entrada en vigor, al juliol de 2009, de la Llei de mediaci en lmbit del dret privat. Per aix, es realitza un desenvolupament metodolgic exhaustiu amb tres apartats fonamentals: 1. Analitzar el moviment dassumptes en justcia ordinria a Catalunya en el perode 2006-2009 (capa superior de la pirmide de litigiositat) interpretant els resultats obtinguts sobre levoluci dels principals indicadors habitualment utilitzats en la medici de leficincia en justcia. Particularitzar lestudi daquests indicadors a aquells procediments que segons la nova llei de mediaci podrien ser susceptibles de ser mediats (fonamentalment en jurisdicci civil) Quantificar el cost esperat de la mediaci com a via alternativa de resoluci de conflictes, comparant amb all que es derivaria de la resoluci en justcia ordinria. Tot aix tenint en compte lestimaci del cost unitari de resoluci de conflictes via sentncia o interlocutria, i el que es derivaria de la resoluci per mediaci (davant la formulaci de diversos escenaris sobre el nombre esperat de sessions a realitzar, el nombre de mediadors que intervenen i el percentatge dacords arribats). Els escenaris
Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos
La construcci duna pirmide de litigiositat per a una determinada zona geogrfica s un procs complex, per de gran inters per als planificadors del sistema judicial pels avantatges que comporta a lhora de realitzar una correcta distribuci de recursos. Lobjectiu de la pirmide de litigiositat s quantificar el nombre de casos que sobserven en cadascuna de les diferents etapes per les quals pot passar la resoluci dun conflicte, des que aquest es genera fins que es resol. En letapa prvia a la resoluci del conflicte en els tribunals de justcia, apareixen un seguit de mecanismes que busquen arri-
2.
3.
RESUMS EXECUTIUS
han estat formulats tenint en compte els resultats obtinguts per als principals parmetres a incloure en la modelitzaci en el treball de camp realitzat pels equips que han participat en la redacci del Llibre Blanc de la Mediaci (diferents mbits de mediaci). Les conclusions ms rellevants obtingudes en cadascun dels apartats esmentats sn les resumides a continuaci.
taxa de resoluci de conflictes en els rgans judicials de Catalunya respecte a lany 2007 i la taxa es mant idntica lany 2009. d) El nombre dassumptes en trmit a linici del perode va creixent cada any i a lany 2009 suposa un total de 385.000 assumptes en tramitaci a linici del perode a tot Catalunya. El nombre dassumptes en trmit al final del perode augmenta cada any i ja supera els 400.000 assumptes al 2009 per a tot Catalunya. A tots els anys entre 2006 i 2009, i per a tot Catalunya, es constata que la taxa de pendncia, que correspon al nombre dassumptes en trmit al final del perode respecte al nombre de casos resolts, va augmentant lleugerament. El nombre dassumptes resolts mitjanant sentncia creix cada any i supera els 230.000 assumptes lany 2009 a Catalunya. El nombre dassumptes resolts mitjanant interlocutries augmenta molt en els ltims tres anys i si segueix aquesta tendncia recent, superar el mili dassumptes resolts mitjanant interlocutria a Catalunya al final del 2010. La taxa de congesti als rgans judicials de Catalunya va anar augmentant lleugerament entre lany 2006 i lany 2009. Com que aquesta taxa de congesti no convergeix decreixent cap a la unitat, aleshores indica que sest produint una acumulaci dassumptes als rgans judicials de Catalunya. Laugment drgans judicials no ha compensat laugment produt en el nombre dassumptes.
e)
1 Justcia Ordinria a Catalunya 20062009: un sistema congestionat

Entre 2006 i 2009, hi ha un augment generalitzat de volum dactivitat en lingrs, tramitaci i resoluci dassumptes en la justcia ordinria a Catalunya, per lincrement en la capacitat de resoluci, malgrat que augmenta, no s suficient per a absorbir lincrement del nombre dassumptes ingressats anualment. Per al total de Catalunya, a lany 2006, es van ingressar 1.174.861 assumptes i, a lany 2009, es van ingressar 1.409.597 assumptes, fet que representa un augment percentual del 19,98% del nombre dassumptes ingressats entre 2006 i 2009. En la mateixa lnia que laugment dassumptes ingressats, es produeix un increment molt elevat del nombre dassumptes resolts per la diferncia entre el nombre dassumptes ingressats i el nombre dassumptes resolts en un any concret va essent cada vegada ms elevada. Laugment significatiu en el nombre drgans judicials a Catalunya (ha passat de 515 a 563 en el perode destudi) no ha estat suficient per a absorbir laugment en el nombre dassumptes a resoldre. En general: a) El nombre dassumptes ingressats augmenta anualment i, per al 2010, de seguir aquesta tendncia, sarribaria a un mili i mig dassumptes ingressats. El nombre dassumptes ingressats als rgans judicials de Catalunya es troba al voltant de 18,86 assumptes per cada 100 habitants en la dada ms recent que fa referncia a lany 2009. Aquesta dada s lleugerament superior a lobservada per a lany 2008, de 17,81. De seguir constant la tendncia actual, a lany 2010 es veuria una taxa de litigiositat a prop dels 20 assumptes per cada 100 habitants en el conjunt de Catalunya. En el perode estudiat (2006-2009), el nombre dassumptes resolts augmenta anualment i supera el nombre dassumptes ingressats lany anterior, per no el nombre dassumptes ingressats lany en curs. Lany 2008 duu associat una reducci en la
f)
g)
h)
i)
b)
Els resultats obtinguts justifiquen empricament la convenincia de desenvolupar metodologies ADR (Alternative Dispute Resolution). Respecte a la despesa en Administraci de justcia cal assenyalar que: a) Sha produt un augment del pressupost de lAdministraci de justcia a Catalunya entre els anys 2006 a 2009, amb el creixement ms marcat entre els anys 2007 i 2008, del 15,23%. Entre 2006 i 2007, el pressupost creix un 14,72%. A 2009, encara que el pressupost ha seguit creixent, ho ha fet a un ritme menys marcat, del 6,26% respecte a lobservat per al perode anterior. Respecte al comportament observat amb relaci al total dhabitants de Catalunya, es donen increments de la despesa per habitant (que passa de
c)
b)
RESUMS EXECUTIUS
46,57 euros per habitant a lany 2006, a 62,44 euros per habitant a lany 2009), per lincrement de la despesa es desaccelera de forma molt marcada en lltim any. c) Amb relaci als rgans judicials existents, la despesa per rgan s cada cop ms elevada, en termes nominals, per mentre que la despesa sha incrementat al voltant dun 11% anual en el perode 2006-2008, al 2009 respecte al 2008, la taxa de creixement ha estat notablement inferior, del 3,43%. Per al perode 2006-2008 la despesa en lAdministraci creix tant si es mira en termes dassumptes resolts per sentncia com en termes de nombre dassumptes resolts per interlocutria. Aquest comportament sobserva tamb per a lany 2009, encara que en aquest cas el cost unitari dels assumptes resolts per interlocutria s lleugerament inferior a lobservat al 2008, tenint en compte la taxa de creixement de les interlocutries entre 2008 i 2009, que s del 14,67%. d)
tipus de jutjats no ha estat suficient per a absorbir laugment dassumptes ingressats, i aquest comportament queda reflectit en la taxa de congesti obtinguda. Quan calculem les taxes de variaci tenint en compte els procediments relacionats amb els epgrafs de la Llei de mediaci, els resultats encara sn ms significatius. El creixement del nombre dassumptes ingressats arriba al 2008 al 29% quan comparem amb els assumptes ingressats lany 2007. El nombre dassumptes resolts tamb ha anat creixent quan tenim en compte nicament els epgrafs de la Llei de mediaci, amb una taxa de variaci positiva del 15,62% en el 2008 respecte al 2007, taxa que va ser del 11,43% entre 2006 i 2007. No obstant aix, i com sintueix de lincrement observat en els assumptes en trmit al final del 2008, la taxa de congesti amb relaci a aquells procediments que podrien ser resolts per mediaci ser molt elevada, la qual cosa pot justificar el desenvolupament daquest sistema com a metodologia alternativa de resoluci de conflictes. Les taxes de litigiositat per cada 100 habitants a Catalunya, en jurisdicci civil, han crescut notablement al llarg de lany 2008, amb un creixement del 20,20% pel total de procediments considerats en jurisdicci civil, i ms elevat, del 26,31% quan tenim en compte els epgrafs recollits a la Llei de mediaci. La taxa de resoluci en jurisdicci civil va disminuir notablement durant lany 2008 i es va trencar el comportament observat en el perode precedent. Com la taxa de resoluci pren valors inferiors a la unitat, es dedueix que el nombre dassumptes resolts s menor que el nombre dassumptes ingressats, de manera que augmenta el nombre de casos pendents de resoldre. El comportament daquesta taxa quan tenim en compte els epgrafs que apareixen a la Llei de mediaci s molt similar. Recordem, a ms, que en el clcul daquesta taxa no es t en compte lexistncia dassumptes pendents de resoldre procedents de perodes anteriors i, per tant, la congesti pot ser ms accentuada. La taxa de pendncia augmenta al 2008 en jurisdicci civil, amb un increment ms significatiu en el cas dels epgrafs considerats en la Llei de mediaci. La taxa de congesti mostra, en el cas de la jurisdicci civil i tamb per al cas concret dels epgrafs
d)
e)
2 La mediaci com a via per a la reducci del cost de la justcia

La Llei 15/2009 de 22 de juliol de mediaci en lmbit del dret privat de Catalunya inclou la mediaci familiar (conflictes de la persona i la famlia que poden ser plantejats judicialment) i la mediaci civil (qualsevol qesti en matria de dret privat que pugui conixer-se judicialment, i en la qual shagi trencat la comunicaci personal entre les parts que han de mantenir relacions en el futur), i fa una enumeraci dassumptes mediables. En general, com aspectes ms rellevants a tenir en compte en lanlisi de la mediaci com a via alternativa de resoluci de conflictes queda pals que: a) Respecte al moviment dassumptes en jurisdicci civil4 a Catalunya sha produt un notable increment en el nombre dassumptes ingressats a lany 2008 respecte al 2007. La tendncia creixent, que ja sobservava des del 2007 respecte al 2006 (dun 7,38%), saccentua al 2008 i arriba a un creixement del 22,76%. El nombre dassumptes resolts en aquesta jurisdicci ha crescut tamb en el perode destudi, per el creixement ha estat menys marcat, de l11,77% entre 2006 i 2007, i del 12,55% entre 2007 i 2008. Lelevat creixement del nombre dassumptes en trmit al final de lany 2008 posa de manifest com lincrement en la capacitat resolutiva daquest
f)
g)
b)
h)
c)
i)
RESUMS EXECUTIUS
recollits en la Llei de mediaci, valors notablement superiors a la unitat, indicador evident de lexistncia dun sistema congestionat. Les xifres, lleugerament superiors pel cas dels epgrafs recollits en la Llei de mediaci, han tornat a arribar en lany 2008 als valors observats en el 2006, i sn aproximadament un 70% superiors al valor ptim d1 (que indicaria que el nombre dassumptes en trmit al final de cada perode s zero, s a dir, que shaurien resolt tots els casos de cada jutjat). Respecte a lestimaci dels costos esperats de la mediaci, lanlisi exhaustiva del treball de camp realitzat pels diferents equips que han participat en lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci permet extreure una srie de conclusions rellevants sobre el comportament mitj daquells parmetres fonamentals en lelaboraci descenaris de costos. Molt resumidament, les anlisis condueixen a les segents conclusions: 1. El nombre mitj de sessions utilitzades en els diferents processos de mediaci (en els diferents mbits) oscilla entre dos i tres sessions (encara que en el cas de les mediacions familiars realitzades fora del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya el nombre mitj de sessions saproxima a quatre). s freqent la intervenci dun nic mediador en els processos (moda de les distribucions, per mbits de mediaci, igual a 1). El nombre mitj de parts enfrontades en els processos de mediaci oscilla entre dues i tres. En general, la durada dels processos de mediaci sol ser inferior a tres mesos. El percentatge dacords derivats dels processos de mediaci s superior al 75% (del 78,15%, tenint en compte el nombre total de mediacions analitzades en lestudi, per a tots els camps dactuaci considerats). El percentatge de mediacions sense acord s, per tant, del 21,85%, tot i que atenent al resultat proporcionat per lequip de mediaci comunitria, en un 16% dels casos la mediaci, encara que no hagi acabat en acord, es pot considerar productiva.
tatge de mediacions amb acord (parcial, total, verbal o escrit), i el percentatge de mediacions sense acord; tot aix sobre la base de les principals conclusions que acabem de detallar segons el treball desenvolupat pels equips. El preu de la mediaci varia en funci de les parts enfrontades5, de manera que quan siguin dues les parts enfrontades la tarifa esperada que sha pres com a referncia s de 30 euros per part en cada sessi de mediaci i desapareix el concepte de mediaci parcial. Quan en el procs hi hagi tres o ms parts enfrontades, la tarifa esperada que sha pres com a referncia s de 20 euros per part en cada sessi de mediaci. En resum, respecte als resultats obtinguts en les anlisis efectuades sobre el cost econmic de la mediaci cal assenyalar: 1. Els escenaris plantejats indiquen que lestalvi esperat directe per la implementaci dun sistema de mediaci s fortament dependent del percentatge de casos que opten per la mediaci i del percentatge dxit daquesta. En un escenari mitj, i sense comptar amb un cost dinfraestructures suplementari, amb un percentatge del 10% dels casos de la jurisdicci civil portats a mediaci, sestima un estalvi entre 2 i 3 milions deuros anuals. Aquestes mateixes estimacions amb parmetres mitjans i supsits moderats indicarien que, per cada 1% de casos portats a mediaci enlloc de dirigir-los a la justcia ordinria, saconsegueix un estalvi daproximadament 250.000 euros anuals. En altres paraules, si sestengus la mediaci al 20% dels casos, sestalviaria directament lequivalent a un pressupost duns 4 milions deuros anuals. Aquest estalvi no t en compte el valor de la reducci drstica en el temps despera de la resoluci del conflicte i la seva implicaci per als afectats, per tampoc els costos inicials dimplementaci de la mediaci amb un major protagonisme que el que t en el sistema judicial actual.
2.
2.
3.
3. 4. 5.
4.
6.
La formulaci de les hiptesis a prendre en consideraci en el disseny descenaris sobre el cost esperat de la mediaci i la seva comparaci amb els costos de la justcia ordinria sha realitzat tenint en compte diferents plantejaments sobre el nombre de sessions emprades en el procs de mediaci, el nombre de mediadors que intervenen, el nombre de parts enfrontades, el percen-
Captol 16: T ecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes
Aquest captol recull la recerca que lequip de mediaci i tecnologia (ET11) ha realitzat en el marc del Llibre Blanc. Els objectius generals del captol sn presentar, duna banda, una panormica de les tecnologies, pro-
RESUMS EXECUTIUS
cessos i productes actualment existents en lmbit de la resoluci en lnia de conflictes (Online Dispute Resolution, ODR) i, daltra, analitzar els usos de tecnologia i les necessitats dels provedors de serveis de mediaci a Catalunya per tal doferir un conjunt de recomanacions. Alhora, el resultat de la recerca ha perms desenvolupar un prototipus de plataforma online per a la mediaci que figura com a Annex del captol. En darrera instncia, doncs, la nostra aportaci al Llibre Blanc ha consistit a identificar i explorar noves oportunitats tecnolgiques i a oferir algunes recomanacions que potencin leficincia i leficcia dels serveis de mediaci, aix com la satisfacci dels usuaris envers aquests serveis. El primer que destaquem al captol s que no hi ha una definici unvoca dall que sentn actualment per ODR: per a uns el terme ODR s sinnim de la provisi online dels procediments ADR tradicionals, mentre que per a daltres s un mtode sui generis de resoluci de disputes. Nosaltres hem optat per una definici prou laxa que inclou dins lODR tots aquells mtodes (de negociaci, de mediaci, darbitratge, etc.) on sutilitzen les tecnologies de la informaci, dalguna manera significativa, en algun moment del procs, s a dir, quan la tecnologia permet que les partsinclosos els tercers neutralspuguin desenvolupar el procs en lnia ms enll de la fase inicial. Daquesta manera, distingim tamb, per un costat, entre tecnologies de suport (IT supported), tecnologies de millora (IT enhanced) i tecnologies habilitadores (IT enabled) de la mediaci. I, per altre, amb la finalitat de situar els precedents tecnolgics de lODR entre DSS (decision support systems) NSS (negotiation support systems) i ODR. Fetes aquestes precisions terminolgiques i conceptuals, el captol revisa les tecnologies que sn clau per als sistemes de recolzament a la mediaci: comunicaci i interfcies, emmagatzemament de la informaci i gesti dexpedients. Aix permet identificar, per una banda, alguns criteris tecnolgics generals de disseny i, daltra, criteris ms especfics de disseny per a sistemes de recolzament a la mediaci. El segon bloc temtic del captol cobreix una extensa descripci dels serveis i procediments dODR. All hi expliquem que la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci als processos dADR ha provocat el sorgiment de processos sui generis dODR, les principals caracterstiques dels quals emanen precisament de lelement tecnolgic. Aix s aix pel que fa a la negociaci assistida i la negociaci automtica. Tamb hi descrivim, amb els exemples ms rellevants, els procediments i serveis de mediaci i arbitratge en lnia. En aquest sentit, la nostra prpia recerca etnogrfica i online amb entrevistes i intercanvis de correu
electrnic ens ha perms descartar i afegir nous serveis. El resultat s una taula de trenta cinc serveis dODR que reflecteix el panorama de provedors actuals dODR en el mercat internacional (Taula 1). Val a dir que el filtratge dels elements definitoris dels ODR ha comportat necessriament que la taula presenti un nmero menor de provedors dODR respecte danteriors estudis. Tanmateix, tamb s cert que fruit de lestudi comparatiu podem confirmar que un gran nombre de provedors o projectes sorgits a principis del 2000 ja no estan operatius avui en dia. Sembla conseqent, per tant, apreciar un cert posicionament de provedors dODR a escala europea i internacional en el mercat dels conflictes. De fet, les dades ens permeten parlar duna clara concentraci dels serveis dODR als Estats Units i Europa. Els resultats tamb ens mostren que el nombre de provedors que accepten disputes de B2C (empresa-consumidor) i C2C (consumidor-consumidor) s majoritari; de fet, amb lexcepci de-Bay, totes les institucions tracten disputes B2C ja que solen ser les ms comunes. I, per acabar de citar un altre resultat rellevant, dels mecanismes dODR que hem identificat, la mediaci s el ms ests amb ms dun 74% dels provedors que la duen a terme, seguida de larbitratge amb ms dun 40% de les institucions. Noms nou institucions ofereixen negociaci assistida i la resta de mecanismes (negociaci automtica, adjudicaci, recomanaci i avaluaci neutral inicial) encara tenen menys implantaci. Una part significativa de la recerca realitzada en el marc daquest captol ha consistit a identificar quines tecnologies sutilitzen en els distints mbits de la mediaci a Catalunya, en quines fases dels procediments es fan servir i en quin sentit sincorporen a la mediaci. En primer lloc, els qestionaris generals adreats als distints mbits de mediaci ens han perms copsar el grau de protocol litzaci del procediment de mediaci. Segons aquestes dades, la regulaci de la mediaci mitjanant laplicaci de protocols s present en gaireb tots el mbits. Ara b, a partir daqu hi ha graus diversos de protocollitzaci. Aix, la presncia ms elevada de protocols es registra en els mbits comunitari, familiar i sanitari (amb presncia de protocols en totes les fases i dominis assenyalats) i, a continuaci, en els mbits de la mediaci penal, de consum i laboral. Finalment, trobem mbits lescolar, lempresarial i ladministratiu on la regulaci mitjanant protocols s menor i incideix en moments puntuals del procediment. Pel que fa a usos tecnolgics i aplicaci de la tecnologia, en segon lloc, els resultats del qestionari enviat als experts de cada mbit mostren que els diferents mbits de la mediaci a Catalunya han adoptat de forma gradual
RESUMS EXECUTIUS
les tecnologies de la comunicaci ms habituals arreu (telfon fix, mbil, correu electrnic i, en menor mesura, SMS) per a establir els contactes inicials (informaci sobre el procs i el seu desenvolupament, agenda de les sessions, etc.) i per a mantenir els contactes entre el serveis, els mediadors i les parts al llarg de tot el procs. En canvi, ls de la videoconferncia, la veu per ordinador o el dileg per ordinador s molt puntual o gaireb inexistent, tant si es tracta destablir i mantenir aquells contactes com per habilitar prpiament un procediment de mediaci. Tamb constatem ls molt ms desigual i, en tot cas, espordic i puntual, de la resta de TICs actualment disponibles a travs dInternet (portals, xarxes socials, blogs, wikis, etc.). En aquest sentit, la difusi dinformaci, el treball collaboratiu o lintercanvi dexperincies entre els professionals mitjanant aquestes eines t encara un llarg recorregut, iniciat ja en alguns casos amb experincies interessants. El perfil tecnolgic bsic de cada mbit ens ha perms oferir un conjunt de conclusions genriques i especfi-
ques al final de larticle. Una de les conclusions principals que extraiem s que les diferents tecnologies dODR descrites i analitzades constitueixen una eina imprescindible a lhora de desenvolupar serveis de mediaci pblics i privats ms accessibles i eficients. Sens dubte, les tecnologies per a la mediaci permeten tamb introduir mecanismes flexibles i de menor cost tant per als ciutadans i les empreses com per a les institucions i les administracions pbliques. Els serveis de mediaci a Catalunya, en aquest sentit, tenen molt camp per recrrer i moltes possibilitats dinnovar. Finalment, una part molt significativa de la nostra recerca sha concentrat en el desenvolupament del prototipus LLB, un prototipus de sistema de recolzament a la mediaci (tant pel que fa a la gesti del procs, com a les parts que intervenen en el seu transcurs). Per b que aquest prototipus no s encara aplicable a processos reals de mediaci, constitueix la base per a una especificaci funcional posterior (a partir de les necessitats de cada mbit) i el nucli dun sistema totalment operatiu.
Notes
1 http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6004. 2 Sexclouen els concursos de creditors i sinclouen els casos de competncia deslleial, propietat intellectual i industrial, publicitat, empara de la normativa reguladora de les societats mercantils i cooperatives, pretensions en matria de transports i altres. 3 Per ajudar a cobrir els objectius del model sanitari catal, i dins duna poltica basada en laprofitament de tots els recursos existents, es va crear la XHUP (Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica) formada pels hospitals de Catalunya. 4 En aquest cas no es disposa de la informaci actualitzada pel Consell General del Poder Judicial a data delaboraci del present informe i, per tant, no ha estat possible incloure en aquest apartat les dades actualitzades de lany 2009. 5 La quantificaci sha realitzat prenent en consideraci les tarifes utilitzades pel Centre de Mediaci Familiar de Catalunya. s necessari assenyalar que algunes daquestes xifres sestan negociant en el moment delaboraci daquest treball, motiu pel qual han de ser interpretades com tarifes o preus esperats.
Bloc I
Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura Captol 2. Un estudi de dret comparat en matria de mediaci
CAPTOL 1
Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura

Pompeu Casanovas (IDT-UAB) Jaume Magre (UB-Fundaci Pi i Sunyer) M Elena Lauroba (UB, Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques del Departament de Justcia) Leonardo Daz (UAB-Fundaci Pi i Sunyer) Marta Poblet (IDT-UAB) Nria Galera (IDT-UAB) Paula Ruiz Alfaro (IDT-UAB) Olga Baranowska (IDT-UAB) Slvia Gabarr (IDT-UAB) Juan Emilio Nieto (IDT-UAB)
Resum
En aquest captol introductori presentem lestructura de la recerca que ha donat origen al Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Es tracta de situar el lector en les coordenades correctes per a la comprensi dels conceptes i la metodologia utilitzats en el Llibre Blanc, i quin s el sentit dels resultats obtinguts. Aquesta Introducci delimita lobjecte de recerca, distingeix entre sistema de mediaci i mediaci, defineix els indicadors utilitzats en la investigaci emprica, ofereix una guia metodolgica de lectura i descriu breument el contingut, disposici i estructura dels captols.
Paraules clau
ADR, ODR, resoluci de conflictes, gesti de conflictes, governabilitat, governana, sistema de regulaci, sistema de mediaci, instituci, concepte de mediaci, mediaci institucional, taula dindicadors de mediaci, indicadors generals, indicadors especfics, dret tou, soft law.
CAPTOL 1
ndex
1 El Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya 1.1 Introducci: reptes i canvis socials en la societat catalana 1.1.1 Canvis demogrfics i socials 1.1.2 Mediaci i Administraci de Justcia 1.1.3 Els Llibres Blancs europeus: governabilitat i mediaci 2 Estructura i composici del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya 2.1 Antecedents 2.2 Objectius, equips de treball (ET) i estructura del Llibre Blanc 2.2.1 Modulaci dels objectius inicials 2.2.2 Variacions en els equips de treball (ET) inicialment previstos 2.2.3 Estructura del Llibre Blanc 2.2.4 Estructura dels captols 3 Metodologia de la investigaci i guia de lectura 3.1 Introducci: dimensions bsiques de la investigaci 5 6 3.2 Les eines quantitatives 3.2.1 Qestionaris 3.2.2 Variables i indicadors quantitatius 3.2.3 Les tcniques quantitatives utilitzades 3.3 Les eines qualitatives 3.3.1 Focus Group 3.3.2 Entrevistes semiestructurades 3.3.3 Estudis de cas 3.3.4 Les tcniques qualitatives utilitzades 4 El marc teric de la mediaci 4.1 Parmetres bsics de la mediaci 4.2 La mediaci com a sistema i com a instituci 4.3 Dret, governana i governabilitat Mots finals Bibliografia
Annex Notes
CAPTOL 1
1 El Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

1.1 Introducci: reptes i canvis socials en la societat catalana
El Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya que el lector ara t a les mans s el resultat de lesfor com i coordinat de diverses universitats i institucions de recerca sobre labast i el grau dimplantaci de la mediaci al nostre pas. Com veurem al llarg daquesta Introducci, la implicaci tant de les organitzacions, cambres, collegis i consorcis de tots els mbits de la societat civil com dels rgans de govern i de les institucions poltiques ha estat completa. Hi ha almenys tres ordres de raons complementries que han justificat aquest esfor dinvestigaci: (i) el canvi accelerat que sha produt en lestructura i en la composici demogrfica de la societat catalana des del 2000 en; (ii) lesgotament del model exclusivament judicial i administratiu de resoluci de conflictes per donar sortida a laugment de la denominada litigiositat imprpia (s a dir, aquella que shauria pogut evitar si es disposs de mecanismes institucionals adequats); (iii) el retorn en la legislaci comunitria, estatal i autonmica a les formes dialogades com a nica sortida per enfrontar-se als problemes i conflictes emergents produts per aquests canvis socials accelerats, recentment agreujats per la recent crisi econmica. Procedirem per aquest mateix ordre en lexplicaci.
famlia nuclear, lenvelliment de la poblaci, la irrupci massiva de la dona en el mercat de treball, el carcter global de leconomia i la deslocalitzaci del treball i de les empreses, lemergncia de nous sectors de professionals i tcnics amb un perfil com, lequilibri territorial, la construcci de consorcis en serveis socials bsics com la sanitat i de leducaci, i la irrupci de noves formes de comunicaci basades en la confluncia de les telecomunicacions i les tecnologies de la informaci i del coneixement, van rebre una atenci exhaustiva i preferent.1 Interessava especialment posar de manifest limpacte dels canvis socials en la concepci de les politiques pbliques de lestat del benestar. Calia entendre qu calia fer, com concebre la sostenibilitat econmica i social de les institucions i de les poltiques pbliques i, sobretot, entendre el model social de conjunt que la societat catalana projectava cap al segle XXI. Les previsions que es van fer van ser generalment prudents, i adaptades a les tendncies que semblaven desprendres de les dades disponibles dels dos darrers decennis del segle passat. El to era el dun moderat optimisme respecte als canvis estructurals, tendents a integrar la societat catalana en larc transfronterer nordmediterrani, tot i advertint no obstant aix que una centralisme excessiu podria afectar decisivament la competitivitat del teixit empresarial i laboral catal en el futur.2 Tot i aix, la realitat ha desbordat a bastament les previsions, i les esquerdes de qu advertien els autors de La societat catalana (1998) es van comenar a produir ben aviat3, eixamplades per la intensificaci dun factor fins a cert punt inesperat. Per entendren la dimensi, fem una ullada a les previsions de lInforme (1999) de la Fundaci Bofill dara fa deu anys: Les xifres de la poblaci de Catalunya lany 2010 se situaran previsiblement prop dels 6.5 milions dhabitants. A ms llarg termini levoluci s ms incerta; en lescenari tendencial previst des de la
1.1.1 Canvis demogrfics i socials

Al tombant de lany 2000, a cavall del millenni, hi va haver un inters com per establir lestat de la qesti de la societat catalana. Les qestions que afectaven a la composici dels grups socials, la transformaci de la
CAPTOL 1
INTRODUCCI: MARC CONCEPTUAL, METODOLOGIA I GUIA DE LECTURA
moderaci que imposa levoluci demogrfica recent, la poblaci catalana se situaria sobre els 6,7 milions, per tamb s perfectament possible, que la xifra dhabitants assoleixi o superi els 7 milions el 2030 (Capellades, 1998, 42).
B. La xifra de 7 milions sha superat amb escreix el 2010. I aix ha significat que latenci de ms dun mili de persones en poc temps ha suposat un esfor dadaptaci i dimaginaci en tots els mbits de la vida social centrals en la convivncia: ocupaci, habitatge, educaA principis de 2010, doncs, la poblaci estrangera reci, sanitat o cultura. Aix mentre han crescut significapresenta a Catalunya un 15,9% sobre el total. La taula tivament les famlies monoparentals (Flaquer 2000, Flasegent presenta, duna banda, el creixement anual quer et al. 2006) i, malgrat la bonana econmica dels sostingut al llarg de la darrera dcada. De laltra, la disprimers anys del millenni, la poblaci que viu sota el llintribuci tamb mostra que, per primera vegada, el perdar de la pobresa ha sobrepassat tamb el mili de percentatge de poblaci estrangera sembla que sha estabisones a Catalunya.4 Si ens atenem al que ens indiquen litzat, ja que respecte de 2009 no senregistra cap canvi les xifres, veurem que limpacte de la darrera onada imsignificatiu. Laugment disparat de latur des de 2008, migratria ha estat molt important en tots els municipis no noms ha frenat en gran mesura els fluxos dentrada catalans. A u de gener del 2010, segons les dades de dimmigraci sin que ha comenat a generar corrents lInstitut Catal dEstadstica, el 15,9% de la poblaci rede retorn. A ms, sha de tenir en compte la introducci sident a Catalunya s estrangera (1.193.283). El total de de mesures peridiques en els padrons municipals de la poblaci arriba a 7.504.881 persones. Introducci: Marc dels conceptual, metodologa i guia de lectura depuraci empadronaments de persones estrangeEn efecte, entre els principals canvis soferts per la socieres que presumiblement han canviat de residncia. Tot tat catalana els darrers anys sobresurt el sobtat i profund plegat sn factors que expliquen aquesta entrada en un increment de la poblaci immigrada, amb la caracteprobable nou cicle migratori. rstica afegida de lextrema diversitat de la procedncia geogrfica dels seus efectius. La taula segent mostra Grfic 1. Evoluci de la poblaci estrangera a Catalulevoluci de la poblaci de nacionalitat estrangera i es- Grfic 1. Evoluci de la poblaci estrangera a Catalunya 2000-2010 nya 2000-2010 panyola resident a Catalunya els darrers vint anys (vegeu nota de la Taula 1). La srie temporal determina la importncia que ha assolit el fenomen migratori en la demografia de Catalunya els darrers anys. Les dades posen en evidncia que laugment de poblaci nacional daltres pasos ha estat el que ha impulsat de manera clara el creixement poblacional a Catalunya.
s interessant observar els dos cicles migratoris en els quals queda dividit el perode destudi. La primera dcada reflecteix un creixement modest que suposa un increment de la poblaci immigrant de menys de dos punts percentuals. Per contra, els darrers deu anys la poblaci espanyola ha augmentat en poc ms de dues-centes mil persones, mentre que la poblaci de nacionalitat estrangera ha passat de cent vuitanta mil efectius a quasi un mili dos-cents mil. s a dir, ha multiplicat per ms de sis el seu volum.
Taula 1. Evoluci de la poblaci estrangera. Total de Catalunya (1990-2010)

1990 Espanyola Estrangera Total 5.993.160 66.334 6.059.494 2000 6.080.401 181.598 6.361.365 2010 6.311.598 1.193.283 7.504.881
Font: Instituto Nacional de Estadstica: www.ine.es Font: Instituto Nacional de Estadstica: www.ine.es
Font: Institut Catal dEstadstica
Nota: Cal tenir en compte que la variable nacionalitat comptabi- Per provncies, destaca Girona, amb de un Tarragona 21,5% de amb poblaci blaci estrangera a 2010; seguida un estrangera a 201 litza entre la poblaci estrangera a persones que, tot i haver nasseguida de Tarragona amb un 18,4%, Lleida amb un 18,2% i finalment Barcelon 18,4%, Lleida amb un 18,2% i finalment Barcelona amb cut a Catalunya, no tenen nacionalitat espanyola. Daltra banda,amb es un 14,6%. Malgrat tot, en nombres absoluts, la provncia de Barcelona concent un 14,6%. Malgrat tot, en nombres absoluts, la provncomptabilitzen com a poblaci de nacionalitat espanyola a persosempre, des de lany 2000, dues terceres parts des del contingent migratori. cia de Barcelona concentra, sempre de lany 2000, nes que, tot i haver nascut a lestranger, han obtingut i notificat al Padr la nacionalitat espanyola. dues terceres parts del contingent migratori. Grfic 2. Evoluci de la poblaci estrangera per provncia (2000-2010)
Per provncies, destaca Girona, amb un 21,5% de po-
Font: Instituto Nacional de Estadstica: www.ine.es
Per provncies, destaca Girona, amb un 21,5% de poblaci estrangera a 2010; CAPTOL 1 seguida de Tarragona amb un 18,4%, Lleida amb un 18,2% i finalment Barcelona INTRODUCCI: MARC CONCEPTUAL, METODOLOGIA I GUIA DE LECTURA amb un 14,6%. Malgrat tot, en nombres absoluts, la provncia de Barcelona concentra sempre, des de lany 2000, dues terceres parts del contingent migratori.
Grfic 2. Evoluci de la poblaci estrangera per provncia (2000-2010) Grfic 2. Evoluci de la poblaci estrangera per provncia (2000-2010)

Les nacionalitats lany 2010 posen de relleu la gran i s indicatiu de lesfor dintegraci que ajuntaments i hagut dediversitat fer per oferir serveis i creixent diversitat de nacionalitats residents a CataluLes nacionalitats lany 2010 posen deconsells relleu comarcals la gran han i creixent de evitar lescalada dels confl ictes. Com mostrarem nya. La tendncia dels ltims anys ha estat la de la nacionalitats residents a Catalunya amb un pes relativament important. La tendncia tamb al llarg de lestudi, la interculturalitat s una dimensi diversifi caci dorgens, que de dels ltims anysde hamanera estat la de el la mosaic diversificaci dorgens, de manera que el mosaic de que cal tenir molt en compte per comprendre el denacionalitats es fa cada cop ms ampli i complex. s senvolupament de la mediaci en tots els mbits de la aquesta diversificaci una de les principals caractersvida social. tiques de les migracions contempornies cap a Cata7 lunya. La nacionalitat ms nombrosa a Catalunya continua sent la marroquina (19%) seguida a distncia de la romanesa (8%). Segueixen diferents nacionalitats llatinoamericanes Equador (7%), Bolvia (5%) i Colmbia (4%)-, Itlia (4%) i Xina (4%). Aquest rnquing es mant molt estable des de principis del 2009. Malgrat tot, agrupats per continent de procedncia, la poblaci de nacionalitat estrangera llatinoamericana s la ms nombrosa, agrupant fins a onze de les nacionalitats amb ms de deu mil efectius amb dades de 2009. Els mapes 1 i 2 mostren la distribuci de la poblaci de nacionalitat estrangera per comarques, i el pes relatiu daquesta poblaci a principis del 20095. Resulta interessant comparar-los, perqu el primer mapa mostra el corredor mediterrani fins a Frana i, com era desperar, la zona metropolitana de Barcelona. Per el segon indica el pes relatiu daquesta poblaci respecte a la poblaci total en la zona nord oest de Catalunya, al sud del principat i, de manera general, les comarques lleidatanes. Aquest nou escenari poblacional ha obligat a un esfor important en la prestaci dels serveis pblics que shan hagut dadaptar a la pressi migratria.
Mapa 1. Percentatge de poblaci de nacionalitat estrangera per comarca respecte del total de la poblaci de nacionalitat estrangera, Catalunya (2009)
Font: Instituto Nacional de Estadstica.Padr a 1 de gener de 2009
CAPTOL 1
Mapa 2. Percentatge de poblaci de nacionalitat estrangera per comarca respecte la poblaci total de la comarca, Catalunya (2009)
Sn molts els estudis que mostren limpacte que provoca el procs de metropolinitzaci en la creaci de capital social (Braconnier i Dormegen, 2007; Hoffmann-Martinot i Sellers, 2005; Oliver, 2000; Putnam, 2000; Walks, 2004). Catalunya no s una excepci: la poblaci a les rees metropolitanes ha crescut de manera imparable (IERMB, 2002) i en la prestaci dels serveis pblics, sobretot, municipals. Aquesta explosi urbana s fruit de la migraci de les ciutats centrals a daltres municipis de la primera i, sobretot, de la segona corona, i tamb del desplaament de residents de ciutats mitjanes cap a urbanitzacions disperses. Posant nmeros a la descripci anterior, ms de 700.000 autctons han canviat de residncia dins de la Regi Metropolitana de Barcelona des de 1999. La mobilitat residencial que sha produt els darrers anys sha dafegir, doncs, a la caracteritzaci del canvi social a Catalunya el darrer decenni. Un primer conjunt dels resultats que es mostren en aquesta investigaci atn precisament a la coordinaci dels equips de professionals, gestors dentitats pbliques, administradors i poltics en lmbit local i comarcal per fer front a aquest problema estructural.
Font: Instituto Nacional de Estadstica. Padr a 1 de gener de 2009
Aix doncs, com podem comprovar, tant les institucions administratives i poltiques com les organitzacions de la societat civil han hagut de reaccionar per integrar i donar servei a les necessitats bsiques daquests nous habitants. s a dir, han hagut dintervenir per prevenir lescalada dels conflictes i procurar-ne una soluci raonable. Cal notar que lactuaci proactiva de lestat, la famlia i el mercat tenen un paper determinant en el rgim de benestar, per res assegura que actun de forma coordinada o que el pes que tinguin sigui equivalent. Ms aviat al contrari (Esping-Andersen, 1999; Flaquer et al. 2002). El problema de la inclusi social daquesta poblaci ha estat sentit de forma especialment aguda pels collectius professionals a linterior de les organitzacions bsiques mestres, professors, metges, infermeres, treballadors socials... , i pels equips directius i de gesti dels hospitals, centres datenci primria, escoles, instituts. Com shan enfrontat al problema? I quina ha estat la reacci dels poders pblics? A banda de limportant increment de la poblaci de nacionalitat estrangera, i seguint amb les turbulncies demogrfiques a les quals ha estat sotmesa Catalunya els darrers anys, voldrem fer un apunt sobre lelevada mobilitat residencial i la conseqent metropolinitzaci que tamb ha caracteritzat Catalunya els darrers anys.
1.1.2 Mediaci i Administraci de Justcia

El segon mbit que cal esmentar s el de la prpia Administraci de Justcia. No s descobrir res de nou si constatem que probablement, i malgrat la successiva publicaci de diverses lleis orgniques que la regulen dacord amb les bases de la Constituci Espanyola de 1978, la reforma integral de lAdministraci de Justcia sigui la gran reforma pendent des de la transici. Els Barmetres del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) i els experts en litigaci han advertit sobre el creixement quasi exponencial dels processos jurisdiccionals contradictoris des dels anys vuitanta, i de lincrement del cost de la justcia que aix suposa. El comportament dels operadors jurdics i de la poblaci s aqu important. La cultura jurdica espanyola ha passat en tres decennis de ser ms aviat no litigadora (lestratgia devitar el litigi) a ser prolitigadora. Entre 1975 i 1998 el volum total de la litigaci es va quadriplicar. Al 2010 sha tornat a doblar. Per, com adverteix J.J. Toharia (1998), hi ha fases en aquesta progressi, i la sectorialitzaci no s la mateixa. Al tombant del segle passat la litigaci civil shavia
CAPTOL 1
multiplicat per dos; la contenciosa administrativa, per vint. Hi ha tres tipus de desequilibris estructurals diferents en lAdministraci de Justcia: (i) demogrfic (la ratio comparativa dadvocats i jutges per 100.000 habitants s una de les ms altes del mn); (ii) professional (la crrega de treball de secretaris, jutges i magistrats s ja inassumible); (iii) organitzatiu (entre els operadors jurdics i el propi sistema administratiu; e.g. la deficincia endmica de secretaris i oficials de justcia, i laparici de bosses de substituts).
La crisi econmica dels tres darrers anys (2008-2010) ha provocat algunes variacions, per en el fons ha accentuat les tendncies, i sobre tot, ha posat de manifest les dificultats de lAdministraci de Justcia per fer front tota sola als tres tipus de problemes esmentats. Un altre cop, limpacte ha estat diferent segons les jurisdiccions. A Catalunya, mentre els tres darrers anys hi ha hagut un decreixement notable de les separacions i divorcis (Taula 2)6, la litigaci concursal ha sofert lany 2009, respecte el 2007, variacions del 433% (ordinari resolt) i del 586% (abreujat ingressat).7
Taula 2. Evoluci dels divorcis i separacions, Catalunya (2007-2009)

2007 Nullitats matrimonials Divorcis consensuats Divorcis no consensuats Separacions mutu acord Separacions contencioses 30 17325 7040 1224 449 2008 26 15232 7017 1164 399 2009 21 14437 6794 1134 368 Variacions 2008/2007 -13,33% -12,08% -0,33% -4,90% -11,14% Variacions 2009/2008 -19,23% -5,22% -3,18% -2,58% -7,77%
Font: Consejo General del Poder Judicial i elaboraci prpia.
Taula 3. Evoluci dels concursos als Jutjats Mercantils, Catalunya (2007-2009)

2007 Ingressats Concursos ordinaris Acumulats Resolts En trmit Ingressats Concursos abreviados Acumulats Resolts En trmit 120 2 33 284 206 7 118 335 2008 509 7 117 670 535 0 177 693 2009 347 4 176 837 1414 3 388 1727 Variaci 2008/2007 324,17% 250,00% 254,55% 135,92% 159,71% -100,00% 50,00% 106,87% Variaci 2009/2008 -31,83% -42,86% 50,43% 24,93% 164,30% 119,21% 149,21% Variaci 2009/2007 189,17% 100,00% 433,33% 194,72% 586,41% -57,14% 228,81% 415,52%
Font: Consejo General del Poder Judicial i elaboraci prpia.
Aquest s un panorama no per conegut, menys preocupant, agreujat per la crisi (CGPJ, 2009b). El carcter estructural de la crisi de la justcia indueix a creure que sha produt tamb un cicle pervers en laugment exponencial que ha sofert la professi dadvocat en els darrers trenta anys.8 Podem calcular que la professi dadvocat, a Espanya, ha tingut un increment del 336,6% en el perode 1980-2009: el nombre dadvocats sha multiplicat per ms de quatre. Aix resulta en una excessiva juridifi-
caci i judicialitzaci de tots els procediments, gestions i actuacions en el mercat i en la societat civil. No resulta sorprenent, doncs, que hagi estat el propi CGPJ i les organitzacions de Jutges i Magistrats els qui hagin advertit que cal buscar alternatives complementries a la jurisdicci ordinria.9 Des daquesta perspectiva, es tracta dimplementar leficincia de la funci jurisdiccional, i de preservar el treball de Jutges i Magistrats pels casos que sigui realment necessari perqu hi ha causa i objecte de
CAPTOL 1
litigaci clars (Sez Valcrcel, 2007; Hernndez y Ortuo, 2007, Sez Rodrguez, 2008). La denominada mediaci intrajudicial ha estat, doncs, vista com un mecanisme apte tant per a detreure litigaci com per gestionar millor les emocions i els conflictes que es donen especialment en lmbit privat i familiar. s, en efecte, des de lmbit del dret de famlia i, en menor grau, des de la mediaci penal juvenil i dadults des don han sorgit les veus per a dur a la prctica reformes legislatives que tinguin en compte la mediaci com a mecanisme institucional.
Tanmateix, la recent V Enquesta a la carrera judicial que Juan-Jos Garca de la Cruz (2010) ha efectuat des del CGPJ sobre les opinions de jutges i magistrats, ha servit per constatar que a nivell estatal la mediaci t encara molt cam per recrrer. La taula n. 4 en mostra tant les reticncies com el recolzament.10 Es fcil de veure que els resultats, conjuntament amb els obtinguts en aquest Llibre Blanc, ajuden a explicar en part el baix nivell de derivacions a mediaci que es constata encara en els jutjats de Catalunya.
Taula 4. Partidaris per jurisdiccions de potenciar la mediaci (sota tutela judicial)

Penal No en sc partidari/a, la considero innecessria, o descassa utilitat, o generadora de problemes En sc molt partidari/a; la considero molt convenient o necessria en molts casos No tinc una posici clara i general Prefereix no contestar 28 Laboral 5 Mercantil 6 Civil 8 Famlia 4 Contencis 16
37 18 17
56 14 25
48 18 27
66 9 16
71 6 19
32 25 27
Font: J.J. Garca de la Cruz, CGPJ (2010), Taula 71.
No es tractaria ara, doncs, noms daugmentar el nombre defectius de lAdministraci (ms magistrats, ms jutjats), sin de proposar un canvi de perspectiva global en la cultura jurdica externa del nostre pas. Quan sigui possible, caldria que els propis usuaris de la justcia els ciutadans (demandants, demandats o justiciables) tinguessin loportunitat dassumir tamb la responsabilitat de gestionar els seus propis conflictes i controvrsies ms que no pas sotmetrels de forma exclusiva a lmbit jurisdiccional. Els ciutadans sn els primers a patir els inconvenients dun sistema administratiu amb una excessiva taxa de pendncia i, malgrat els esforos, un alt grau de demora en les sentncies. I aix ho han expressat de forma continuada i consistent en els barmetres estatals11. Per, al mateix temps, no es pot produir un canvi si no existeixen les garanties i vies institucionals que garanteixin que els mecanismes alternatius sn coneguts, pblics, fiables i comunament acceptats. Les vies institucionals sn les que poden provocar un canvi significatiu en la cultura jurdica i afectar positivament lestabilitzaci i el control de les taxes de litigiositat (Blankenburg et al., 1991; Blankenburg, 1997). Aix s el que reclamava Santos Pastor en la seva ltima intervenci en els cursos del CGPJ, en un article que
podem considerar com el llegat intellectual de la seva obra: Aun cuando su importancia para el crecimiento econmico fuera pequea, que no es el caso, la justicia desempea un papel central para el valor esperado o valor probable de los derechos, obligaciones y libertades de las personas que en su ausencia seran ineficaces. Ello, unido al dbil estado en que se encuentra, exige medidas de mejora tanto de la oferta como de la demanda que hagan de ella una institucin moderna y eficaz acorde con los tiempos y el entorno geogrfico en que vivimos. Esto se ve agudizado, y limitado, por la crisis econmica, que sobrecarga algunos rganos y limita las posibilidades de acrecer ms medios (aunque el reciente Plan Estratgico de septiembre de 2009 aporta una muy importante inyeccin adicional de 600 millones de euros). Por ello es ms importante adoptar medidas de organizacin y gestin (lado de la oferta), que no exigen relativamente grandes cantidades de recursos, junto a otras que reduzcan la litigiosidad, aumenten el uso de los Mecanismos Alternativos para la Solucin de Controversias (MASC) y reduzcan la dilacin. (Santos Pastor, 2010, 60).
CAPTOL 1
Mercedes Ayuso ha expressat la mateixa opini: els mecanismes de gesti i resoluci alternativa de conflictes (ADR) poden palliar en part els costos directes causats per les disfuncions de lAdministraci de Justcia.12 Un segon conjunt dels resultats que es mostren en aquesta investigaci atn tant al comportament dels operadors jurdics (jutges, magistrats, fiscals, advocats...) com al dels equips de professionals i tcnics de dins i de fora de lAdministraci de Justcia per fer front al problema estructural de la justcia. Cal notar que probablement ens enfrontem al naixement d una nova professi emergent que s al mateix temps transversal a totes les jurisdiccions i que es dna tant en el camp pblic com privat. Aquest darrer punt s molt important, perqu el mediador se situa en una crulla on conflueixen (i) actuacions de distintes Administracions i mbits (estatals, autonmiques i locals), i (ii) actuacions que provenen duna iniciativa privada que noms en part correspon a les professions jurdiques. s a dir, probablement ens enfrontem a un mercat incipient on no noms actuen ladvocacia o les notaries, sin tamb psiclegs, socilegs, economistes, metges, treballadors socials i un llarg etctera de professions, incloent-hi les ms tcniques (com larquitectura i les diverses enginyeries).
cincia poltica, estudis dempresa i administraci, etc..) (Casanovas i Poblet, 2009). Hi ha tota una srie de raons generals que justifiquen aquest inters. Entre elles es troben els efectes de la globalitzaci econmica i social, els canvis de comunicaci introduts per les noves tecnologies i ls massiu dinternet (3WC, Web 2.0 i 3.0), lincrement de loferta i demanda de serveis, els fenmens migratoris i lalta mobilitat de bns i persones a travs de les fronteres. Per tamb els fenmens vinculats a la polaritzaci produda per lincrement de les tensions poltiques internacionals entre grans blocs poltics, ls indiscriminat de la violncia, la diferenciaci religiosa i cultural denormes masses de poblaci, i una renovada sensaci dinseguretat que obliga a redefinir qu entenem per ciutadania i drets humans en el mn contemporani. Els conflictes armats subestatals i els intertnics excedeixen els lmits del que en el segle passat havien estat guerres convencionals o subjectes a dret internacional. De manera que els mecanismes de justcia no poden estar ja lligats solament a ladministraci o a la legislaci formal estatal. La justcia relacional [relational justice], els mecanismes de justcia reparadora o restaurativa [restorative justice], i els mecanismes de la justcia de transici [transitional justice] (comissions de pau, comissions per a la veritat...) requereixen la cooperaci i la collaboraci essencials dels ciutadans14. Ells en sn els autntics protagonistes. Tamb els protocols de negociaci a travs de plataformes dinternet (Online Dispute Resolution) o mitjanant tecnologia mbil sn gestionats pels mateixos usuaris15. Aix, hi ha hagut en els darrers deu anys un canvi de tendncia en la perspectiva legislativa i les mesures adoptades per la Uni Europea. El dileg, les formes negociades de soluci de conflictes, han entrat cada cop ms en lagenda poltica i legislativa de la Comissi Europea, de la m de documents i frums de discussi internacionals sobre justcia reparadora i dalguns Llibres Blancs nacionals i comunitaris16. Hi ha hagut ja iniciatives a escala estatal en alguns pasos europeus com el Llibre Blanc de Mediaci a Eslovnia i el projecte Mediaci inter pares en el treball juvenil pblic. Directrius a ustria; i a escala europea com el Llibre Blanc sobre el dileg intercultural Viure junts amb la mateixa dignitat del Consell dEuropa; el Llibre Blanc del Comit de les Regions sobre la governana multinivell; i especialment el Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en el dret civil i mercantil.
1.1.3 Els Llibres Blancs europeus: governabilitat i mediaci

El tercer ordre de raons que han justificat la investigaci del Llibre Blanc se situa en els canvis produts en la legislaci comunitria, estatal i autonmica respecte al dileg i la figura de la mediaci. Aqu noms procedirem a una succinta presentaci, perqu aquests canvis sn analitzats en detall en els captols jurdics del LLB (Caps. 2, 3, 4, 5, 13 i 14 especialment). Els Mecanismes per a la Soluci de Controvrsies (MASC) o els instruments de Resoluci Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution, ADR) han generat una literatura especialitzada ingent en els darrers vint anys13. Resulta ja impossible sintetitzar-la en poques pgines o usar-la tota, perqu cada camp daplicaci ha generat la seva prpia literatura, i lestudi cientfic dels conflictes, controvrsies, negociacions i producci dacords es troba altament diversificat. En els Materials preparatoris del LLB hem pogut distingir trenta mbits cientfics o acadmics diferents entre si que constitueixen especialitats o dominis particulars de matries ms generals (economia, psicologia social, antropologia, medecina,
CAPTOL 1
En donarem una breu notcia, perqu al mateix temps que han representat un pas important, el lector pot adonar-se de la dificultat conceptual didentificar exactament quin tipus de mecanismes poden ser considerats com a mediaci. Al mes de juny de 2008, lAssociaci de Mediadors dEslovnia i experts en el camp de la mediaci van elaborar el Predlog bele knjige o mediaciji (Proposta del Llibre Blanc de mediaci17) amb lobjectiu de dotar lautoritat estatal duna eina per a estimular la implantaci de lADR a escala nacional. LAssociaci, que recentment va adquirir la categoria dinstituci pblica, va dirigir el projecte, consistent en nombroses contribucions dels experts en els mbits de mediaci de consum, familiar, laboral, mediambiental, comunitari, escolar, en les organitzacions financeres, entre la vctima i el menor infractor, entre vctimes i agressors, i en els litigis transnacionals. A ms, el Llibre presenta el marc normatiu i les tendncies del desenvolupament de la mediaci judicial al pas, la importncia de difondre informaci al respecte, la formaci dels mediadors i mediadores, i el codi dtica. s rellevant, doncs, fer esment de la definici de mediaci que sofereix: [...] la mediaci s una de les formes de resoluci pacfica de conflictes. s un procs informal en el qual dues o ms parts es comprometen conjuntament a buscar una soluci acceptable per a tots amb lassistncia dun tercer neutral (mediador)18. Pel seu costat, el Ministeri Federal dEconomia, Famlia i Joventut dustria va dur a terme lany 2009 el projecte Peer-Mediation in der Offenen Jugendarbeit. Leitfaden (Mediaci inter pares en el treball juvenil pblic19. Directrius20). Prenent com a referncia diversos estudis i projectes anteriors, lobjectiu era presentar com el concepte de mediaci inter pares funcionaria en el context del treball juvenil pblic. Per aix, es detallaven tot un seguit de directrius que definien quines sn les condicions necessries per dur a terme projectes de mediaci en aquest mbit. Per altra banda, aquest treball presenta exemples de bones practiques a ustria, que es van extreure duna srie dentrevistes que es van fer a experts en el camp de la mediaci. La definici que aqu es plasma de mediaci s diferent daquella que hem donat anteriorment: [la mediaci s] un dileg voluntari que es realitza conforme a les normes i procediments especfics (fases). (...) La base de la mediaci s el principi win-win, s a dir, arribar a una soluci noms si les dues parts accepten lacord elaborat conjuntament, ja que hi veuen un avantatge per elles21. A ms, ateses les caracterstiques daquest estudi, els autors acoten la definici de mediaci inter pares com
a mtode pedaggic per a tractar els conflictes. (...) La mediaci entre iguals es basa en lexperincia de joves (de la mateixa edat o una mica ms grans) en resoluci de conflictes que, amb freqncia, s millor acceptada per les parts en conflicte que la intervenci dadults22. En el panorama europeu, el Consell dEuropa va presentar, al maig de 2008, el Llibre Blanc sobre el dileg intercultural Viure junts amb la mateixa dignitat23 dirigit als responsables de la creaci de poltiques pbliques, als funcionaris de lAdministraci, als educadors, als mitjans de comunicaci, a les organitzacions de la societat civil (comunitats religioses i immigrants incloses), a les organitzacions de joves i als interlocutors socials. Per tant, el Llibre aspira a ser un instrument efica per a la prevenci i soluci de conflictes, i inclou el marc conceptual sobre el dileg intercultural. Mereix la nostra atenci el captol 4, Cinc enfocaments poltics per a promoure el dileg intercultural perqu identifica cinc instruments diferents per dur a terme poltiques pbliques: (i) la governana democrtica de la diversitat cultural; (ii) la ciutadania democrtica i la participaci; (iii) laprenentatge i lensenyament de les competncies interculturals; (iv) els espais de dileg intercultural; i (v) el dileg intercultural en les relacions internacionals. Tamb cal fer esment, al final del Llibre, de lAnnex 1 que s un recull de convenis, declaracions, recomanacions i altres textos de referncia del Consell dEuropa relatius al dileg intercultural. Per la naturalesa daquest Llibre Blanc, no podem trobar entre les seves pgines la definici de mediaci per s, laxament, la de dileg intercultural, que s considerat com una caracterstica essencial de les societats obertes en les quals no es margina ni sexclou ning. s un instrument efica de mediaci i reconciliaci (...)24. Per altra banda, el Comit de les Regions va presentar, al juny de 2009, el seu Llibre Blanc sobre la governana multinivell 25. Tot i que tampoc aquest treball cont cap definici explcita de mediaci, proposa mtodes i eines que cal activar a escala local i regional per tal de reduir el dficit de comunicaci i fomentar una major cobertura per part dels mitjans de comunicaci locals i regionals de limpacte de les poltiques de la Uni Europea sobre la vida quotidiana dels ciutadans. Pretn reforar el seu potencial de comunicaci, informaci i mediaci respecte a Europa, recolzant-se en les noves eines de comunicaci i, en particular, en la Web 2.0. Finalment, el Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil va ser elaborat per la Comissi Europea al mes dabril de 200226. Aquest Llibre Verd va efectuar una mplia consulta a institucions, experts i persones interessades
CAPTOL 1
sobre la problemtica jurdica que es planteja respecte a les modalitats alternatives de resoluci de conflictes en lmbit del dret privat per tal de regular el desenvolupament dels ADR (Alternative Dispute Resolution). A ms a ms, lestudi presenta la situaci legal actual dels ADR en els diferents estats membres i els defineix com els procediments extrajudicials de resoluci de conflictes aplicats per un tercer imparcial27. Pel que fa al terme mediaci en sentit estricte, podem afirmar que no sutilitza de manera sistemtica, sin que noms apareix en el context duna legislaci nacional especfica o de treballs concrets dels organismes internacionals. Basada en el el Llibre Verd, es va promulgar posteriorment la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils28, que vol facilitar laccs a la resoluci alternativa de conflictes i fomentar la resoluci amistosa de litigis promovent ls de la mediaci i assegurant una relaci equilibrada entre la mediaci i el procs judicial. La Directiva ha vingut a completar altres regulacions en mbits diferents: (i) la Decisi-Marc 2001/220/JAI, de 15.3.2001, sobre la implantaci de la mediaci en la via penal, i (ii) diverses Recomanacions del Consell dEuropa als estats membres en dret de famlia (R1/1998) i en dret penal (R19/1999)29. Larticle 3 de la Directiva 2008/52 defineix de forma molt mplia tant la mediaci incloent-hi la mediaci judicial i intrajudicial com la figura del mediador: A efectos de la presente Directiva, se entender por: a) mediacin: un procedimiento estructurado, sea cual sea su nombre o denominacin, en el que dos o ms partes en un litigio intentan voluntariamente alcanzar por s mismas un acuerdo sobre la resolucin de su litigio con la ayuda de un mediador. Este procedimiento puede ser iniciado por las partes, sugerido u ordenado por un rgano jurisdiccional o prescrito por el Derecho de un Estado miembro. Incluye la mediacin llevada a cabo por un juez que no sea responsable de ningn procedimiento judicial vinculado a dicho litigio. No incluye las gestiones para resolver el litigio que el rgano jurisdiccional o el juez competentes para conocer de l realicen en el curso del proceso judicial referente a ese litigio; b) mediador: todo tercero a quien se pida que lleve a cabo una mediacin de forma eficaz,
imparcial y competente, independientemente de su denominacin o profesin en el Estado miembro en cuestin y del modo en que haya sido designado o se le haya solicitado que lleve a cabo la mediacin. Aquesta s la definici que, com veurem, hem pres en part com a base per a lelaboraci dels indicadors del Llibre Blanc. Per si sagafa en conjunt el treball de les distintes comissions, les recomanacions i els Llibres Blancs i Verd existents, es pot comprovar que hi ha un primer problema en la prpia identificaci de qu sha dentendre per mediaci i quina relaci pot tenir amb altres mecanismes de resoluci alternativa de conflictes. I hi ha un segon problema, a ms, en el coneixement del grau dimplantaci real daquests tipus dinstruments en els pasos de la Uni Europea. Malgrat alguns esforos sectorials (Mestitz i Ghetti, 2005) no existeix encara, en aquests moments, un estudi comparatiu prou slid per a respondre empricament aquesta qesti. Per tant, un tercer conjunt dels resultats que sofereixen en el Llibre Blanc fan referncia: (i) a la prpia identificaci del concepte i processos de mediaci entesa com a mecanismes socials, institucionals i processals de resoluci no jurisdiccional de conflictes (ii) a la quantificaci del funcionament i resultats dels instruments de mediaci a Catalunya, i (iii) a la descripci dels mtodes i processos emprats. El Llibre Blanc de la Mediaci ofereix, doncs, un primer mapa de lemergncia de lactivitat dels mediadors i mediadores com a funcions que sintegren tant en el sistema social de mediaci com en el procs institucional de resoluci de conflictes en un conjunt diversificat de camps jurdics (empresarial, laboral, consum, famlia, penal, administratiu) i socials (educaci, sanitat, comunitat, medi ambient). Com de seguida mostrarem, a ms, els resultats estadstics i qualitatius obtinguts poden ser llegits de forma transversal i comparativa en tots aquests mbits per facilitar-ne la posterior regulaci, si sescau. Cal notar que en aquest Llibre Blanc ens hem plantejat la necessitat de conjugar de forma raonable els resultats emprics obtinguts, la regulaci de la mediaci com a forma social i poltica de governana, i la regulaci de la mediaci a partir de normes jurdiques que la delimitin i que en garanteixin i controlin els seus efectes. Aquesta triple orientaci s bsica per a la comprensi de lestructura del Llibre Blanc. Haurem de tornar ms endavant sobre aquest punt.
CAPTOL 1
Estructura i composici del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
desenvolupament de la recerca, per creiem que ha dotat al resultat final dun conjunt de discussions que ha aportat molta ms riquesa a la redacci de cada captol. En definitiva, el propi Llibre Blanc sha desenrotllat com un dileg continu a travs dun conjunt de trobades prop de cent reunions de diferent tipus, 10 jornades i seminaris, una taula rodona i un Simposi internacional on hi van participar ms de 400 persones que han perms contrastar i tenir en compte totes les opinions30. Com es veur tot seguit, hem procurat tamb mantenir en tot moment el rigor cientfic necessari en un treball daquestes caracterstiques, per aix no contrav el fet que lelaboraci del Llibre ha estat concebuda en si mateixa com un instrument prctic, permeable i utilitzable per part de totes les institucions i persones interessades. La Fig. 1 mostra lestructura organitzativa prevista en el Projecte inicial a partir de la qual hem coordinat el treball31.
Lelaboraci del Llibre Blanc ha estat possible grcies a lesfor com dels investigadors que lhan dut a terme i de les institucions poltiques i socials que lhan recolzat des del principi. Es important constatar que la factura del Llibre no correspon noms a lopini dels experts o al treball dinstituts o equips de recerca, sin que hi han participat tamb les institucions poltiques de govern (departaments de la Generalitat, Diputaci de Barcelona, consells comarcals i ajuntaments), els organismes representatius de la societat civil (e.g. collegis professionals i cambres de comer) i el que s tamb significatiu els jutges i magistrats, i els mediadors professionals, les seves assoVeurem ara els antecedents, els equips de recerca i lesciacions i centres Introducci: de mediaci tant pblics com privats. i guia Marc conceptual, metodologa de lectura Aquest conjunt ha produt de fet certa heterogenetat en el tructura final del Llibre Blanc.
Figura 1. Coordinaci dels Paquets de Treball (PT) i dels Equips (ET) del Llibre Blanc
Coordinaci Llibre Blanc
Figura 1. Coordinaci dels Paquets de Treball (PT) i dels Equips (ET) del Llibre Blanc
Experts (Tcnics)
Experts (Dret)
Coordinadors PT [2-14]
Tcnics + Organismes Oficials Congressos, reunions...
Equips ET
Juristes + Organismes Oficials Congressos, seminaris...
2.1. Antecedents
42
Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya El Quadre en Annex al final daquest captol mostra el treball preparatori que sha dut a terme des del 2 de febrer del 2008 fins a la finalitzaci del LLB, al setembre del 2010. Es pot comprovar que ha comportat de fet un any de preparaci,
CAPTOL 1
2.1
Antecedents
1.
El Quadre en Annex al final daquest captol mostra el treball preparatori que sha dut a terme des del 2 de febrer del 2008 fins a la finalitzaci del LLB, al setembre del 2010. Es pot comprovar que ha comportat de fet un any de preparaci, quasi dos anys dexecuci, i la implicaci essencial de la instituci de la qual depn el projecte el Departament de Justcia de la Generalitat. En aquells moments, el Secretari de Justcia era Joan Mauri, i el director general de Dret i Entitats Jurdiques, Pascual Ortuo. Aquest darrer, a ms, havia estat representant del govern espanyol en la redacci de la Directiva 52/2008. Tots dos van treballar per assolir lAcord de Govern que finalment es va signar el 22 de Juliol del 2008. s necessari esmentar tamb laportaci i lajuda constant de les dues institucions financeres que han fet possible la investigaci. En primer lloc, lObra Social la Caixa, que no noms ha finanat enterament el Projecte de Llibre Blanc, sin que tamb ha cedit gratutament diversos cops els locals de Cosmocaixa per organitzar les trobades. En segon lloc, la Fundaci God, que ha finanat part dels materials i especialment el Simposi internacional conjunt que es va celebrar amb GEMME, lassociaci judicial europea de suport a la mediaci els dies 18 i 19 de Juny del 200932. Finalment, del quadre es desprn tamb la labor realitzada pels dos Instituts que han dut el pes de la recerca: la Fundaci Pi i Sunyer, encarregada del suport i lelaboraci i anlisi estadstica de dades; i lInstitut de Dret i Tecnologia UAB, que ha coordinat el projecte i donat tamb tot tipus de suport als equips de recerca. Els equips han elaborat peridicament documents lliurables sobre lestat de la investigaci que es poden trobar al Web del Projecte (http://idt.uab.cat/llibreblanc/). Per el que es pot consultar amb profit sn els llibres elaborats com a materials de recerca que reflecteixen les reflexions i els treballs preparatoris per a la redacci posterior del Llibre. Com es pot comprovar, considerem en justcia com autors del Llibre Blanc, no solament aquells que nhan redactat els captols, sin tamb els experts que han elaborat aquests treballs preparatoris33.
Analitzar i avaluar el funcionament i mtodes dels mitjans de resoluci de conflictes diferents del sistema judicial tradicional (Alternative Dispute Resolution, ADR). Avaluar el grau dimplantaci daquests mitjans a Catalunya. Descriure i avaluar els processos de coordinaci dels sistemes de resoluci de conflictes amb els tribunals de justcia. Calcular el cost econmic i els beneficis socials dels ADR. Identificar quin sn els problemes socials especfics i els sectors ms sensibles a la implantaci de la mediaci. Elaborar el coneixement i les regles de bones prctiques necessries per tal que els agents socials puguin posar en prctica mecanismes dADR. Elaborar una srie dindicadors estadstics generals fiables sobre les prctiques, funcionament i resultats de la mediaci a Catalunya (tant pblica com privada) per tal defectuar-ne la monitoritzaci i seguiment posteriors. Establir quina part dels procediments dADR poden ser desenvolupats online (Online Dispute Resolution, ODR), ats que ls dInternet i de la Web 2.0 s imparable (sobretot entre els ms joves) i hi ha sectors com ara el del comer electrnic per als quals lODR s imprescindible.
2. 3.
4. 5.
6.
7.
8.
2.2 Objectius, equips de treball (ET) i estructura del Llibre Blanc 2.2.1 Modulaci dels objectius inicials
Els objectius inicials de la investigaci estaven originalment centrats en els punts segents:
Amb les precisions que de seguida farem, els cinc primers objectius shan acomplert i, en canvi, els tres darrers han variat de sentit durant el desenvolupament del projecte. En primer lloc, la investigaci es va centrar des del principi en un dels procediments dADR, el ms ests i conegut, el procs de mediaci, perqu permetia un tractament ms objectiu en lobtenci de dades i constitua un instrument concret que les recomanacions podien ajudar a construir millor i de forma ms precisa. Hem comprovat, en efecte, que el bagatge de recursos (formals i informals) dels mediadors es posen generalment en prctica abans, durant i desprs dels procediments formals. La segona precisi s tant o ms important que la primera: en lloc de construir indicadors estadstics com un dels resultats de la recerca i conformar-nos amb les dades ja existents, vem decidir partir duna definici estipulativa de mediaci la ms general continguda en la Directiva i, posteriorment, en la llei catalana per proposar indicadors generals i especfics que permetessin una elaboraci de
CAPTOL 1
dades estadstiques sistemtica i transversal als dominis estudiats. Daquesta manera vem decidir construir dades noves en lloc de recollir noms les ja existents. Creiem que aquesta decisi es va revelar encertada, sobre tot perqu, essent la mediaci un camp nou i emergent, les dades existents eren relativament escasses, no homognies en els diferents dominis i, per tant, incomparables entre si. En canvi, el canvi destratgia ens ha perms lelaboraci de taules susceptibles duna lectura ampla i consistent a travs dels mbits estudiats, on es poden assenyalar millor les similituds i les especificitats34. La tercera precisi fa referncia a laspecte tecnolgic. La idea inicial era elaborar models de maduresa de ls de la tecnologia aplicada a cada sector. Per, igualment a causa del carcter incipient dels procediments, disposvem en realitat de poques dades. En canvi, tenia molt ms sentit aplicar directament els coneixements procedimentals i els diagrames de flux disponibles (especialment en el sector privat i en matria de consum)
per a la construcci dun prototip processal dIntelligncia Artificial aplicable als processos dODR. Aix, el Cap. 16 ofereix un estudi exhaustiu de les plataformes dODR existents en el mercat (nacional i internacional), i es recullen en CD-ROM les regles i protocols del Prototip especialment construt a lefecte35. Finalment, per les raons ja esmentades, resultava excessiva la pretensi delaborar codis de bones prctiques per cada sector. Ha resultat molt ms efectiu concentrarse, primer, en una bona explicaci (numrica i qualitativa) dels casos, processos i tcniques desenvolupades en cada sector i que mai no havien estat encara descrits amb precisi.
2.2.2 Variacions en els equips de treball (ET) inicialment previstos

Inicialment tamb, els equips que han dut a terme la recerca sn els que consignem en el quadre 1.
Quadre 1. Equips de Treball per mbits de recerca

mbits de recerca Equip de direcci del projecte i de gerncia administrativa Mediaci per mbits geogrfics (concepte, teoria i prctica) Mediaci empresarial i laboral Mediaci comunitria/ciutadana en lmbit local Mediaci familiar Justcia restaurativa: mediaci penal dadults i mediaci juvenil Mediaci en lmbit escolar Mediaci en lmbit de Salut Mediaci mediambiental Administraci relacional en lmbit autonmic Mediaci i Tecnologia (ODR) Metodologia Dret i disseny institucional Equip deconometria i clcul de costos de processos Equip de Treball (ET) ET1: Institut de Dret i Tecnologia, Universitat Autnoma de Barcelona ET2: Universitat Oberta de Catalunya ET3: Universitat Pompeu Fabra ET4: Universitat Pompeu Fabra ET5: Centre de Mediaci Familiar de la Generalitat de Catalunya ET6: Direcci General dExecuci Penal i Justcia Juvenil; Direcci General de Presons, de la Generalitat de Catalunya; Universitat de Barcelona ET7: Grup de recerca EMIGRA (Universitat Autnoma de Barcelona) ET8: Universitat de Barcelona, Departament de Psicologia Social ET9: Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autnoma de Barcelona ET10: Institut de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP), Universitat Autnoma de Barcelona ET11: Institut de Dret i Tecnologia-UAB; Institut dInvestigaci en Intelligncia Artificial-CSIC ET12: Fundaci Carles Pi i Sunyer ET13: Departament de Justcia i Universitat de Barcelona ET14: Departament dEconometria, Estadstica i Economia Espanyola (Universitat de Barcelona)
CAPTOL 1
Hem de descriure aqu aquest quadre perqu dins dels captols del Llibre Blanc hem respectat les citacions als equips originals o a les dades que ells han elaborat (E1E14), i el lector ha de tenir-ne la referncia. Lestructura de relaci original entre els equips de treball s la que mostra la Fig. 2.
Introducci: Marc conceptual, metodologa i guia de lectura
comunitat (barri), famlia (relaci amb els jutjats civils) i joventut (relaci amb els jutjats penals). Per hem de dir de seguida que aquests factors tamb es donen en altres sectors (com ET8: hospitals i CAP) que sn objecte de les poltiques pbliques de serveis de lestat del benestar, amb una mplia participaci del sector privat. Aquest programa va guiar el funcionament de la recerca, per, durant la seva execuci, ha sofert algunes variacions en relaci al resultat final: 1. En primer lloc, hem separat el tractament dels mbits empresarial i laboral: els processos de mediaci, la forma com actuen els mediadors i els organismes implicats sn efectivament diferents. Per tant, no hi ha hagut un sol equip, sin dos equips especialitzats. En segon lloc, dins daquest mateix sector, ens vam adonar de la importncia que havien adquirit els processos de mediaci en un sector particular que implica usuaris, empreses i agncies pbliques. El sector del consum mereixia un tractament a part, tant pel volum de mediacions, com per la forma de dur-les a terme. Hi ha hagut un altre equip, doncs, dedicat especficament a la construcci i anlisi de les dades de consum. En tercer lloc, i malgrat haver tractat de forma especfica lactuaci de les administracions en el seu vessant de participaci ciutadana i poltiques pbliques (ET10), hem afegit encara un altre mbit que tracts de forma succinta el canvi que sest produint no solament en lactivaci de protocols en lAdministraci Pblica (especialment local i autonmica, e.g. actuacions del Sndic de Greuges), sin, de forma ms mplia, dins del propi dret administratiu. s una transformaci noms apuntada, no consolidada encara en un cos generalment compartit i acceptat de doctrina jurdica, per prou important ja com per merixer una atenci ms pormenoritzada.
Figura 2. Organigrama de la relaci entre Equips de Treball Fig. 2. Organigrama de la relaci entre Equips de Treball
ET Sectorials (Pblics)
2.
ET Gesti ET Transversals ET Sectorials (Privats)
Lorganigrama cont mbits sectorials o especfi cs Lorganigrama cont mbits sectorials o especfics (com la (com mediaci escolar, familiar, en salut o comunitria) i mbits . Els mbits transversals sn la mediaci escolar, familiar, en transversals salut o comunitria) i aquells mbits sobre els quals ha pivotat larticulaci formal del projecte: (a) 3. mbits transversals . Els mbits transversals sn aquells estructura conceptual de la mediaci i dret comparat (ET1-ET2); (b) metodologia de recerca (ET12); aplicacions tecnolgiques (ET11) i (d) formal anlisi economtrica de mbits sobre(c) els quals ha pivotat larticulaci del costos (ET14). ET13 ocupa un lloc estratgic central, perqu en el disseny projecte: (a) estructura conceptual de la mediaci i dret institucional conflueixen la interpretaci de les dades de cada sector, lelaboraci de comparat (ET1-ET2); (b)tecnolgic. metodologia de recerca (ET12); conceptes generals, i el disseny (c) aplicacions tecnolgiques (ET11) i (d) anlisi econoEls mbits especfics sn aquells que constitueixen dominis amb una dinmica mtrica costosha (ET14). ocupa un estratgic prpia, on de la mediaci sorgit de ET13 forma especfica amblloc tcniques i perfils propis per donar resposta a les necessitats del institucional sector. Com esconfl pot ueixen comprovar, central, perqu en el disseny la en aquest organigrama, els equips (ET2, ET11 i ET12) estan estratgicament situats entre ET1, interpretaci de format les dades de cada de de treball ET13, ET14 i leix per (ET10, ET3).sector, Aquests lelaboraci dos darrers mbits corresponen grosso modo al pblic (e.g. Administracions) i al sector privat (e.g. conceptes generals, i sector el disseny tecnolgic.
mediaci empresarial).
Els mbits especfics sn aquells que constitueixen doHem encerclat ET6, ET4, ET5, ET7 perqu aquests sn els mbits que han minis amb una dinmica prpia, on la directa mediaci haconflictes sorgit es donen rebut limpacte del flux migratori de forma ms i on els emmotllats un fortca component cultural: educaci comunitat de forma en especfi amb tcniques i perfi(escoles), ls propis per (barri), famlia (relaci amb els jutjats civils) i joventut (relaci amb els jutjats penals). donar resposta a les necessitats del sector. Com es pot Per hem de aquest dir de seguida que aquests els factors tamb es donen en altres comprovar, en organigrama, equips (ET2, sectors (com ET8: hospitals i CAPs) que sn objecte de les poltiques pbliques de Aquest tercer punt mereix algun comentari, perqu el ET11 i ET12) estan estratgicament situats entre ET1, serveis de lEstat del Benestar, amb una mplia participaci del sector privat. lector sadonar que, llevat el cas de les mediacions prET13, ET14 i leix format per (ET10, ET3). Aquests dos piament dites dutes a terme en lmbit penal (especidarrers mbits de treball corresponen grosso modo al alment juvenil), i a mesura que ens allunyem del dret 25 sector pblic (e.g. administracions) i al sector privat (e.g. privat i de les actuacions concretes locals i comunitries mediaci empresarial). per endinsar-nos en les actuacions de ladministraci de Hem encerclat ET6, ET4, ET5, ET7 perqu aquests sn lestat, podem parlar de dileg, negociacions, pactes, els mbits que han rebut limpacte del flux migratori de transaccions... per difcilment de la figura de la mediaforma ms directa i on els conflictes es donen emmotci tal i com ha estat definida. Tanmateix, aquest trnsit llats en un fort component cultural: educaci (escoles), del concret al collectiu i del privat al pblic, recorda el
CAPTOL 1
que succe a la segona meitat del segle XIX en la creaci de les primeres doctrines constitucionals de lestat de dret a partir de les categories dogmtiques conceptualistes del dret privat. Ara es tracta, ms que no pas dun canvi estructural, dun canvi de tendncia i dactitud: els poders pblics sacosten al ciutad deixant de banda la seva potestat sancionadora. Per, com hem tingut ocasi de veure amb les regulacions europees, la via jurdica del dileg s prou important com per a explorar-la de forma ms acurada tamb en la seva extensi a lmbit administratiu.
complementen el tractament que els captols han ofert de la mediaci (sobre formaci en mediaci, costos i baixes laborals en el sector sanitari, la concepci de mediaci en organitzacions sanitries, la percepci de les professions jurdiques, opinions del collectiu judicial i dels collegis professionals). El Llibre Blanc es clou amb la publicaci en CD-ROM de totes les taules estadstiques elaborades per sectors en la investigaci, i dels protocols i regles tcniques del programa informtic construt com a prototip de instituci electrnica per a la mediaci en lnia. Aquest s, doncs, lndex final del Llibre: Bloc I 1 Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura 2 Un estudi de dret comparat en matria de mediaci Bloc II 3 4 5 La mediaci empresarial La mediaci en lmbit laboral La mediaci en lmbit del consum
2.2.3 Estructura del Llibre Blanc

Aix, els resultats de recerca han estat ordenats, a ms del darrer de Conclusions i Recomanacions, en cinc blocs consecutius: I. El primer bloc cont les qestions metodolgiques i conceptuals referents a la investigaci realitzada (Caps. 1-2). El segon bloc es refereix als conflictes en el mercat: hi trobem els captols dedicats a la mediaci empresarial (que s a ms lobjecte de la Directiva 2008/52) (Cap. 3), laboral (Cap. 4) i de consum (Cap. 5).
II.
Bloc III 6 7 8 9 Mediaci ciutadana i comunitria La mediaci en lmbit familiar La mediaci en lmbit escolar La mediaci en lmbit de la salut
III. El tercer bloc tracta lemergncia de la mediaci en els sectors clau on lestat del benestar interv amb poltiques pbliques de serveis: la comunitat i lentorn urb (mediaci comunitria/ciutadana) (Cap. 6); la famlia (especialment, per no nica, divorcis i separacions) (Cap. 7); leducaci (escoles i instituts) (Cap.8); la sanitat (hospitals i CAPs) (Cap. 9). IV. El quart bloc entra prpiament en lmbit pblic estatal: la mediaci penal (Cap.10); la mediaci en conflictes derivats de poltiques pbliques (Cap. 11); la mediaci en conflictes mediambientals (Cap. 12); la mediaci en dret administratiu (Cap. 13). El cinqu bloc es concentra en els tres mbits substantius que prviament hem definit com a transversals: el disseny institucional de la figura jurdica de la medicaci (Cap. 14); lelaboraci de pirmides de litigiositat i clcul comparatiu de costos en diversos escenaris (Cap. 15); lestudi de lestat actual de la tecnologia aplicable en els processos de mediaci (ODR) (Cap. 16).
Bloc IV 10 Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil 11 Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat 12 Mediaci en conflictes ambientals 13 Mediaci en dret administratiu Bloc V 14 La construcci institucional i jurdica de la mediaci 15 La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos 16 Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes Bloc VI Annex 1. Quadre comparatiu per sectors Annex 2. La formaci en mediaci a Catalunya Annex 3. E studi sobre els conflictes i la incapacitat tem-
V.
Cal notar que hi ha al final 6 Annexos que contenen informaci til ordenada o ofereixen estudis puntuals que
CAPTOL 1
poral. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic Annex 4. L a mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via Annex 5. P ercepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia Annex 6. N otcia dels collegis i associacions professionals Annex 7. A mode de conclusions: la implantaci de la mediaci intrajudicial Conclusions i Recomanacions CD-ROM Prototip dODR (CD-ROM) Taules estadstiques generals (Caps. 3-5-6-7-8-9-10)
4.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci 5 Conclusions 5.1 Trets de la instituci de la mediaci en cada mbit (resultats) 5.2 Recomanacions Hem procurat que la lectura pugui ser senzilla, articulada i transversal, de manera que els resultats oferts siguin comparables. Aix es facilita lavaluaci de la implantaci de la mediaci i la construcci del seu disseny com a instrument social, poltic i jurdic de gesti i resoluci de conflictes a Catalunya. Seguidament, descriurem en la secci 3 la metodologia que ha seguit la investigaci, per acabar en la secci 4 amb les precisions teriques que calen per delimitar ls dels conceptes bsics.
2.2.4 Estructura dels captols

En la mesura del possible, el lector trobar tamb que cada captol especialment els captols centrals on sha procedit a elaborar dades noves ha estat ordenat seguint un ordre preestablert. Dins de la flexibilitat i autonomia de qu ha disposat cada ET, el tractament i exposici de les dades sha adaptat a un ordre com: 1 El marc teric i definici de lobjecte 1.1 Definici i aproximaci terica 1.2 Referncia a dades i estudis comparatius (int./nac./Cat.) 1.3 Estat de lart a Catalunya (punt de partida) 2 Anlisi estadstica 2.1 Caracterstiques de lestudi (camp destudi, trets de la mostra etc...) 2.2 Indicadors generals (anlisi) 2.3 Indicadors especfics (anlisi) 3 Anlisi qualitativa 3.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte (descripci: resultat dels grups focals i entrevistes, problemes detectats...) 3.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos (mediaci o afins) 3.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos (exemples indicatius segons tipologia) 4 Prospectiva 4.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes
3 Metodologia de la investigaci i guia de lectura

3.1 Introducci: dimensions bsiques de la investigaci
Com ja ha estat exposat, el projecte dinvestigaci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya sha dut a terme amb la collaboraci de nombrosos actors pblics i privats que han aportat els seus coneixements i punts de vista sobre diferents mbits de la mediaci. Un dels reptes que es van plantejar a linici del projecte va ser realitzar un estudi en profunditat sobre mbits especfics de la mediaci sense perdre la visi integral, comparativa i de sntesi sobre lestat de la mediaci a Catalunya. Daqu la necessitat destablir pautes conceptuals i metodolgiques que fossin compartides pels participants del projecte que tenen diferents trajectries i concepcions sobre la mediaci. En termes operatius, el treball es va organitzar a travs dels catorze equips dinvestigaci (ET), amb les incorporacions posteriors descrites. La coordinaci del projecte tamb va comptar amb la collaboraci dun equip especialitzat en aspectes metodolgics la funci del qual ha estat proposar pautes comunes dinvestigaci, donar suport a tots els equips especialitzats i collaborar amb la coordinaci en el seguiment i avaluaci de la investigaci.
CAPTOL 1
Lesperit general de la recerca ha estat fomentar el dileg interdisciplinari en un mbit del coneixement i de la praxi en el qual intervenen diferents disciplines cientfiques. La coordinaci sha realitzat amb la participaci de tots els grups que van intervenir en el disseny i en el seguiment de la investigaci. A travs de les reunions i consultes tamb exposades (vid. Annex, Quadre 1) es va consensuar una estratgia dinvestigaci en la qual es va definir el marc teric i conceptual, les dimensions de lobjectiu destudi, labast de la investigaci i la metodologia a utilitzar. En relaci al marc conceptual, es va realitzar un procs de reflexi i posada en com dels conceptes utilitzats en els diferents mbits de mediaci i es va consensuar una estructura conceptual mnima i com en base a la qual es van establir les dimensions i variables que calia investigar. Fonamentalment es van utilitzar aquelles definicions vigents en les institucions locals i internacionals aix com les aportacions despecialistes i de la literatura ms rellevant publicada durant els ltims anys a nivell local36. Hem de precisar que, ls estipulatiu daquest marc sha limitat a laspecte quantitatu i qualitatiu de la recerca, s a dir, a la construcci dels indicadors, primer, i a la part qualitativa, desprs. Aquesta s la part descriptiva de la investigaci. Com tindrem ocasi dexposar ms endavant, per a la part prpiament regulativa ha calgut precisar una mica ms el marc conceptual de la mediaci i de les intervencions mediadores. Aquesta segona part, que comprn els instruments de governana, la regulaci prpiament jurdica, i la coordinaci entre elles, ha estat realitzada ms tard. Per s grcies a que vem decidir utilitzar una definici ampla de mediaci, que comprenia tamb les intervencions socials i professionals dun altre tipus actuacions complementries o de suport que (i) hem pogut disposar de dades completes de totes les parts del procs (i no noms de les sessions formals estrictament de mediaci), i (ii) hem pogut distingir tamb entre la instituci de la mediaci i el sistema dins del qual sinclou i sense el qual no seria possible. Aquest sistema, com veurem ms tard, est situat en un domini concret (educatiu, sanitari, comunitari...) i presenta caracterstiques especfiques que afecten el perfil del mediador i el nivell en el qual actua. En relaci a lobjecte destudi, es van definir cinc dimensions bsiques referides a les estructures organitzatives, les actuacions mediadores, els conflictes, les parts que intervenen en la mediaci i les conseqncies de les actuacions mediadores. A continuaci descriurem sintticament cadascuna daquestes dimensions.
Les estructures organitzatives sn totes aquelles entitats responsables de desenvolupar algun tipus dactuaci en lmbit de la mediaci. Shan distingit dos tipus dentitats: aquelles que gestionen mediacions o en promouen actuacions de suport i aquelles especialitzades en la formaci de mediadors. La segona dimensi, les parts de la mediaci, es refereix als actors que intervenen en una mediaci on es distingeixen als mediadors, els mediats i els tercers que habitualment participen en alguna part del procs donant suport o assessorament. Els mediadors sn aquelles persones fsiques que acrediten una formaci i capacitaci especfica en mediaci. Les parts mediades sn aquells actors que participen en un procs de mediaci com a parts dun conflicte. Poden ser persones fsiques, o persones jurdiques o organitzacions. Per ltim, els tercers vinculats a la mediaci sn aquells actors que intervenen indirectament en alguna etapa de la mediaci i que poden influir en el seu desenvolupament. Un cas tpic es produeix quan les mediacions soriginen per derivaci dun funcionari o una autoritat determinada. La intervenci daquests actors pot estar regulada i pot tenir un carcter prescriptiu. La tercera dimensi es refereix a les actuacions de mediaci. Aqu es poden distingir les mediacions prpiament dites daquelles actuacions complementries o de suport a la mediaci que habitualment realitzen diferents institucions. Ats que existeixen diferents definicions del concepte de mediaci, es va utilitzar la definici donada pel projecte de la llei de mediaci en lmbit del dret privat de Catalunya, que posteriorment va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, que la defineix com el procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial que sadrea a facilitar la comunicaci entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una soluci dels conflictes que els afecten, amb lassistncia duna persona mediadora que actua duna manera imparcial i neutral37. Les actuacions complementries o de suport a la mediaci sn aquelles activitats que habitualment desenvolupen les entitats mediadores i que es materialitzen a travs de la formaci i sensibilitzaci dels valors i tcniques de mediaci aix com deines de facilitaci com la traducci o interpretaci lingstica. Finalment, sentn per resultats de la mediaci als assoliments aconseguits en el procs de mediaci que es materialitzen fonamentalment a travs dels acords de mediaci. En relaci als aspectes metodolgics, la investigaci t els segents punts de partida: 1. Es van consensuar amb tots els equips un conjunt deines que tenen en compte els objectius del
CAPTOL 1
projecte, lestratgia dinvestigaci, aix com les limitacions en laccs i disponibilitat de la informaci. Per tant, shan utilitzat de forma complementria eines quantitatives i qualitatives adequades a lobjecte destudi i a letapa de la recerca, estratgia no massa habitual per la dificultat de dur-la a terme i pels costos que implica en recerques daquesta amplitud temtica. Per a la primera fase del treball, es va prioritzar la recollida dinformaci quantitativa per a obtenir una fotografia general sobre labast i la magnitud de la mediaci a Catalunya. Per a accedir a aquesta informaci es va recrrer, en primer lloc, a fonts amb dades validades i consistents bases de dades, informes i memries disponibles en diferents institucions. En aquells casos en qu la informaci no estava disponible es va decidir anar a buscar aquesta informaci a travs de tcniques dinvestigaci quantitatives com qestionaris, enquestes o anlisis de registres i bases de dades. Per a la segona fase de la investigaci, es va avanar en aquells aspectes que requereixen una comprensi ms holstica o una indagaci ms profunda per a accedir a informaci dinters. Temes com la prospecci conflictual, el perfil dels mediadors o les caracterstiques dels serveis de mediaci, requereixen tcniques qualitatives que permeten revelar mltiples dimensions dun problema com tamb les creences i concepcions ms destacables. Es va consensuar que les tcniques qualitatives ms adequades en aquesta fase eren els focus group, les entrevistes semiestructurades i els estudis de cas. En alguns casos tamb es van utilitzar altres tipus de tcniques com lanlisi documental, lestudi comparatiu o les entrevistes en profunditat. 2. Per a cadascuna de les dimensions temtiques de la recerca es van definir les variables que sn aquelles dades o atributs que poden canviar de valor i que naporten informaci dinters. Per a mesurarles es van consensuar indicadors generals, que permeten una anlisi comparatiu i integral dels diferents mbits, i indicadors especfics, vinculats a les caracterstiques particulars de cada mbit de la mediaci. En aquest sentit, sha tingut molt present que mesurar no significa necessariament quantificar els conceptes, sin establir criteris per a la seva observaci i classificaci, dacord amb la presncia o absncia de la propietat o propietats que contingui cada concepte.
3.
Respecte labast de la recerca, es va acordar que lestudi havia de ser el ms exhaustiu possible sobre totes les experincies de mediaci produdes lany 2008. Es va decidir delimitar lestudi a un perode de temps determinat per a facilitar la recollida dinformaci i lanlisi comparatiu de les experincies. Daltra banda, la histria i evoluci que ha tingut cada mbit de la mediaci, que pot abastar un perode ms perllongat de temps, ha estat desenvolupada per cada grup segons les caracterstiques de cada mbit. Finalment, la darrera de les premisses que es van plantejar va ser que lestudi reflects lestat de la mediaci en tot el territori de Catalunya. Lesfor, doncs, sha centrat en la consulta a tots els actors, pblics i no pblics, que hagin pogut estar vinculats a actuacions de mediaci en diferents institucions i territoris de Catalunya.
4.
En resum, sha definit un projecte dinvestigaci integral i interdisciplinari amb un marc conceptual i metodolgic que t en compte tant els elements comuns com els especfics de les diverses experincies mediadores dutes a terme a Catalunya durant lany 2008. A continuaci es descriuen les eines metodolgiques i el treball de camp desenvolupat pels diferents grups dinvestigaci.
3.2
Les eines quantitatives
Com ja sha esmentat, laccs a la informaci de carcter quantitatiu ve determinada per la disponibilitat i la consistncia de les dades recollides per les entitats mediadores. Alguns mbits, com famlia i penal, compten amb bases de dades amb informaci disponible sobre la major part de les variables i indicadors requerits en el projecte. En altres mbits la informaci disponible era parcial o prcticament inexistent i sha recorregut a tcniques quantitatives de recollida com qestionaris i enquestes. Per tal de facilitar laccs i tractament de la informaci disponible, cadascuna de les Conselleries de la Generalitat de Catalunya va designar a una persona responsable per a collaborar en el projecte. En alguns mbits, com educaci, salut, consum i famlia, lequip encarregat de la part metodolgica va collaborar activament en el tractament i explotaci de la informaci registrada en bases de dades i altres fonts. Finalment, aquest equip va elaborar un informe amb la tabulaci de resultats en tots aquells mbits en els que va intervenir i que han estat incorporat als annexes del Llibre Blanc.
CAPTOL 1
3.2.1 Qestionaris
Els qestionaris shan utilitzat prioritriament en aquells mbits on la informaci s insuficient o no est disponible. Des de la coordinaci metodolgica es va consensuar un qestionari tipus amb preguntes bsiques sobre totes les dimensions i indicadors generals. Posteriorment, cada grup va adaptar aquest qestionari a les caracterstiques especfiques de cada mbit. Es va optar per un model de qestionari amb la major part de les preguntes tancades, que shan elaborat segons les pautes generals dimensions i variables consensuades. Les dimensions consultades sn les estructures organitzatives responsables de la mediaci, les actuacions mediadores i de suport a la mediaci, les parts que intervenen en la mediaci, el procs de mediaci i els resultats de les actuacions mediadores. Amb excepci de la mediaci empresarial, on es va realitzar una enquesta telefnica a partir duna mostra estratificada dempreses catalanes, a la resta dels mbits les consultes van tenir un carcter censal i es van fer en format electrnic via Internet. Es va considerar que aquestes vies eren les ms apropiades dacord amb la mida i la dispersi dels universos a estudiar com tamb a les limitacions temporals i pressupostries per a realitzar aquesta recerca. El disseny del qestionari electrnic i la gesti i tabulaci de les dades va estar a crrec de lequip metodolgic mentre que el seguiment i control dels qestionaris el va realitzar cada equip dinvestigaci.
estructures organitzatives estables, puntuals; el nivell de govern al qual estan vinculades; els recursos amb qu compten, ja sigui a nivell de personal o de pressupost; lmbit sectorial al qual es dediquen; i el tipus de serveis que desenvolupen.
Taula 5. Entitats de mediaci

Variables Indicadors Nombre dentitats de mediaci que sn de titularitat pblica Nombre dentitats de mediaci que sn de titularitat privada Nombre dentitats de mediaci que sn de titularitat del tercer sector Nombre dentitats que organitzen les actuacions de mediaci com a programes especialitzats Nombre dentitats que organitzen les actuacions de mediaci a partir destructures organitzatives estables Nombre dentitats que organitzen les actuacions de mediaci de manera puntual Nombre dentitats de mediaci segons el nivell de govern de qu depenen Nombre dentitats de mediaci segons lestructura orgnica de la qual depenen Nombre dentitats de mediaci per mbit sectorial Nombre de personal no mediador per entitats de mediaci Nombre de mediadors voluntaris per entitats de mediaci Nombre de mediadors professionals per entitats de mediaci Pressupost anual destinat a les actuacions de mediaci per entitats de mediaci Nombre dentitats de mediaci que realitzen actuacions mediadores Nombre dentitats de mediaci que realitzen actuacions de suport a la mediaci
Titularitat
Nivell dorganitzaci
Dependncia orgnica mbit sectorial
Recursos
3.2.2 Variables i indicadors quantitatius

En aquest apartat es descriuen les variables i indicadors quantitatius comuns definits per a cadascuna de les dimensions del projecte dinvestigaci. La descripci dels indicadors especfics es desenvolupa als captols del Llibre Blanc respectius a cada mbit de la mediaci. Finalment, es descriuen cadascun dels instruments que shan utilitzat per a recollir aquesta informaci i els resultats daquest procs. a) Entitats de mediaci
Tipus de serveis
b)
Entitats de formaci
Les variables considerades respecte de les entitats responsables de gestionar mediacions sn: la titularitat pbliques, privades o del tercer sector; la forma en qu estan organitzades programes especialitzats,
Les variables definides sobre les entitats de formaci sn el tipus de formaci que ofereixen nivell despecialitzaci; la titularitat de les entitats pbliques o privades; i el perfil dels graduats per centre de formaci, per sexe, per tipus de formaci prvia, per tipus de formaci en mediaci, per ttol homologat per al exercici de la professi.
CAPTOL 1
Taula 6. Entitats de formaci

Variables Tipus de formaci Indicadors Nombre de centres de formaci segons nivell de formaci Nombre de centres de formaci segons especialitzaci en mediaci Nombre de centres de formaci de titularitat pblica Nombre de centres de formaci de titularitat privada Nombre de graduats per any per centre de formaci Nombre de graduats per any i sexe Nombre de graduats per any i tipus de formaci prvia Nombre de graduats per any i tipus de formaci en mediaci Nombre de graduats per any amb ttol homologat per a lexercici de la professi de mediador
Variables Vincle laboral Registre
Indicadors Nombre de mediadors segons entitat pblica contractant Nombre de mediadors segons entitat privada contractant Nombre de mediadors que consten en un registre de mediaci
Titularitat
c.2 Les parts mediades Les variables vinculades a les parts mediades es refereixen a les caracterstiques socioeconmiques daquests actors edat, sexe, nacionalitat, perfil laboral, domicili i el tipus de relacions que mantenen en el conflicte.
Perfil graduats
Taula 8. Las parts mediades

Variables Indicadors Nombre de mediats segons sexe Nombre de mediats per edat Nombre de mediats per nacionalitat. Nombre de mediats per situaci laboral Nombre de mediats per municipi Nombre de mediats segons la relaci que mantenen entre si Sexe Edat Nacionalitat Treball Domicili Tipus de relaci
c)
Les parts de la mediaci
c.1 La part mediadora Per a lanlisi de la part mediadora es poden considerar diferents variables vinculades a les caracterstiques sociodemogrfiques daquest collectiu edat, sexe, nacionalita, el seu perfil professional experincia, formaci, professi i la dimensi relacional professionalitzaci, vincles laborals i associaci a entitats i registres de mediadors.
c.3 Les parts vinculades indirectament amb la mediaci Les variables considerades es refereixen al perfil professional daquests actors i la relaci que mantenen amb el cas de mediaci.
Taula 7. La part mediadora

Variables Sexe Edat Nacionalitat Experincia Indicadors Nombre de mediadors segons sexe Nombre de mediadors per edat. Nombre de mediadors segons nacionalitat. Nombre de mediadors per anys dexperincia en mediaci. Nombre de mediadors per casos mediats Nombre de mediadors segons grau de formaci acadmica Nombre de mediadors segons grau de formaci en mediaci. Nombre de mediadors segons professi. Nombre de mediadors que realitzen el treball de mediaci de manera voluntria. Nombre de mediadors que realitzen el treball de mediaci de manera professional. Nombre de mediadors que realitzen el treball de mediaci com una tasca especfica o complementria de les seves activitats habituals
Taula 9. Parts vinculades indirectament amb la mediaci

Variables Professi Vincle Indicadors Nombre dactors que han intervingut de forma indirecta en alguna fase dels casos mediats segons la professi Nombre dactors que deriven casos a la mediaci
Formaci
Professi
d)
Les actuacions de mediaci
d.1 Mediacions Les variables considerades es refereixen al procs de mediaci des de linici fins la finalitzaci, el nivell de regulaci i durada daquest procs, les tipologies de provisi de mediacions i lexistncia dalgun tipus davaluaci daquests processos.
Professionalit-zaci
CAPTOL 1
Taula 10. Les actuacions de mediaci

Variables Indicadors Nombre de sollicituds de mediaci segons tipus de conflicte Nombre de sollicituds de mediaci realitzades per les parts segons tipus de conflicte Nombre de sollicituds de mediaci derivades per un tercer segons tipus de conflicte Nombre de sollicituds de mediaci acceptades segons tipus de conflicte Nombre de sollicituds de mediaci rebutjades segons tipus de conflicte Nombre de mediacions que shan interromput segons tipus de conflicte Nombre de mediacions que han finalitzat el procs segons tipus de conflicte Nombre de mediacions amb regulacions o protocols de sollicitud Nombre de mediacions amb regulacions o protocols dacceptaci Nombre de mediacions amb regulacions o protocols de tancament Nombre de mediacions realitzades per mediadors voluntaris Nombre de mediacions realitzades per mediadors professionals Nombre de mediacions gratutes Nombre de mediacions remunerades Nombre de mediacions realitzades per una entitat subcontractada Nombre de dies des de linici fins el final del procs de mediaci Nombre dhores per cas de mediaci Nombre de sessions mediadores per cas de mediaci Nombre de casos mediats en qu sha realitzat algun tipus davaluaci del procs o dels resultats de la mediaci Nombre de casos mediats que han estat avaluats per un actor extern Nombre de casos mediats que han estat avaluats per enquestes de satisfacci
Taula 11. Actuacions complementries o de suport a la mediaci

Variables Indicadors Nombre de cursos de formaci en temes de mediaci Nombre dhores lany en cursos de formaci a mediadors Nombre dhores lany en cursos i activitats educatives per a promoure la cultura de la mediaci Nombre de persones que han assistit a cursos de formaci en temes de mediaci Total de pressupost anual en euros destinat a activitats de formaci en temes de mediaci Nombre dactivitats/campanyes de sensibilitzaci en temes de mediaci Nombre de dies de durada de les campanyes de sensibilitzaci Total de pressupost anual en euros destinat a activitats/campanyes de sensibilitzaci en temes de mediaci Nombre dactivitats dassessorament en temes de mediaci Total de pressupost anual en euros destinat a activitats dassessorament en temes de mediaci
El procs de mediaci
Formaci
Sensibilitzaci
Regulaci
Assessorament
Tipus de provisi
e)
Les conseqncies de la mediaci
Les variables considerades es refereixen als acords de mediaci, com tamb al nivell de satisfacci dels mediats amb el procs.
Durada
Taula 12. Les conseqncies de la mediaci

Variables Indicadors
Avaluaci
Acords
Nombre de casos mediats segons el nivell dacord arribat Nombre de casos mediats per tipus dacords Nombre de casos mediats segons la sostenibilitat dels acords Nombre de les parts mediades segons nivell de satisfacci amb lacord aconseguit Nombre de les parts mediades segons nivell de satisfacci amb la mediaci Nombre de les parts que intervenen indirectament en la mediaci segons nivell de satisfacci amb la intervenci mediadora
d.2 Les actuacions complementries o de suport a la mediaci Dintre daquestes actuacions interessa conixer aquelles variables vinculades a la formaci, a lassessorament i a la sensibilitzaci.
Satisfacci
CAPTOL 1
3.2.3 Les tcniques quantitatives utilitzades

Les enquestes i qestionaris van ser implementades per onze grups dinvestigaci els ET sectorials que feien recerca emprica ms lET 13 (econometria) que en total van utilitzar 11 qestionaris i 1 enquesta que van estar dirigides a 1263 entitats i 757 persones fsiques. Tamb shan consultat 15 bases de dades que han provet de dades quantitatives a vuit mbits de mediaci. Com es pot apreciar a la taula 13, alguns grups han utilitzat diferents instruments dacord amb la disponibilitat i accs de la informaci existent. Posteriorment es descriuen de forma desagregada les eines utilitzades per cadascun dels grups.
Taula 13. Eines utilitzades per a lanlisi quantitativa

Equips dinvestigaci Empresarial Laboral Comunitria Penal Famlia Salut Escolar Gesti Relacional i Governana Medi ambient Costos econmics Consum 1 1 2 1 3 2 1 Qestionaris 1 1 2 2 1 3 1 2 1 Bases de dades
Actuacions realitzades a lmbit empresarial (Captol 3)

Taula 14. Enquestes i qestionaris a empreses i bufets dadvocats de Catalunya
Tipus dentitat consultada Empreses* Bufets dadvocats** Total entitats consultades 400 15 Total respostes 400 12 Percentatge respostes 100 80
*Font: Base de dades del Consell General de Cambres de Comer de Catalunya ** Univers destudi: Cens dempreses del Consell General de Cambres de Comer de Catalunya i principals bufets dadvocats de Catalunya
Actuacions realitzades a lmbit laboral (Captol 4)

Taula 15. M ediacions i conciliacions dutes a terme al 2008 pel Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) i Departament de Treball de la Generalitat (DTG)
Tipus dentitat consultada TLC DT
Font: Bases de dades TLC i DTG
Mediacions 898 85.200
CAPTOL 1
Actuacions realitzades a lmbit de consum (Captol 5)

Taula 16. Total casos tractats lany 2008 per lAgncia Catalana de Consum
Tipus dentitat consultada Agncia Catalana de Consum Secci de Consum Europeu
Font: Bases de dades ACC
Total casos tractats 10.122 972
Taula 17. Qestionari a entitats amb actuacions mediadores

Tipus dentitat consultada Ajuntaments Consell comarcal Junta arbitral Altres Associacions consumidors Total Total entitats consultades 61 8 8 6 6 89 Total respostes 61 8 8 6 4 87 Percentatge respostes 100 100 100 100 66,6 97,7
Univers destudi: ajuntaments i consells comarcals amb oficines dinformaci al consumidor sense conveni amb la ACC i a associacions de consumidors
Actuacions realitzades a lmbit comunitari (Captol 6)

Taula 18. Estudi preliminar a les entitats locals a lany 2008
Tipus dentitat consultada Ajuntament Consell comarcal Total Total casos 189 41 230 Total respostes 189 41 230 Percentatge respostes 100 100 100
Univers destudi: Ajuntaments i consells comarcals de Catalunya de ms de 5.000 habitants Font: Observatori de Govern Local i Panel de Poltiques Pbliques Locals de la Fundaci Carles Pi i Sunyer destudis autonmics i locals i Diputaci de Barcelona
Taula 19. Qestionari a les entitats amb actuacions mediadores a lany 2008
Tipus dentitat consultada Ajuntament Consell comarcal Total Total entitats amb mediaci 56 17 73 Total respostes 56 17 73 Percentatge respostes 100 100 100
Univers destudi: Ajuntaments i consells comarcals de Catalunya de ms de 5.000 habitants amb actuacions mediadores
CAPTOL 1
Actuacions realitzades a lmbit familiar (Captol 7)

Taula 20. E xplotaci de la base de dades del Centre Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC). Casos tractats lany 2008
Tipus dentitat consultada Centre de Mediaci Familiar
Font: Base de dades CMFC. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Total casos tractats 2.253
Taula 21. Qestionari a mediadors registrats al CMFC

Tipus dentitat consultada Mediadors registrats al CMFC Total casos 1.272 Total respostes 279 Percentatge respostes 26,7
Univers destudi: Total mediadors registrats al CMFC Font: Base de dades CMFC. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Taula 22. Qestionaris de satisfacci dels usuaris consultats lany 2008

Tipus dentitat consultada Usuaris (Qestionari Annim de les Parts) Usuaris (Qestionari de Satisfacci en Mediaci Familiar (via telefnica)
Univers destudi: Total mediats al CMFC Font: CMFC. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Total casos tractats 319 111
Actuacions realitzades a lmbit escolar (Captol 8)

Taula 23. Qestionari a entitats participants al PCME
Tipus dentitat consultada Centres educatius Univers destudi 253 Total respostes 179 Percentatge respostes 70,8
Univers destudi: Centres educatius de Catalunya participants al Programa de Convivncia i Mediaci Escolar (PCME) Font: Programa de Convivncia i Mediaci Escolar. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya
Taula 24. C onsulta base de dades Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE), Departament dEducaci. Curs 2008-2009
Tipus dentitat consultada USCE
Univers destudi: Total mediats al CMFC
Total casos tractats 326
CAPTOL 1
Actuacions realitzades a lmbit de salut (Captol 9)

Taula 25. Qestionari breu adreat a CAPs i Hospitals de Catalunya
Tipus dentitat consultada Centres dAtenci Primria Hospitals Total
Font: Institut Catal de la Salut
Total casos 357 68 425
Total respostes 259 68 327
Percentatge respostes 72,5 100 76,9
Taula 26. Qestionari extens adreat a tots els CAPs i Hospitals amb actuacions mediadores
Tipus dentitat consultada Centres dAtenci Primria Hospitals Total Total casos 259 68 327 Total respostes 259 68 327 Percentatge respostes 100 100 100
Univers destudi: Centres CatSalut amb mediacions i/o activitats de suport a la mediaci
Taula 27. Mediaci intercultural. Total casos tractats lany 2008 pel PDI, SiF i SURT
Tipus dentitat consultada Pla Director dImmigraci en lmbit de la salut (PDI) Associaci Salut i Famlia (SiF) Fundaci SURT
Font: Base de dades PDI, SiF i SURT
Total casos tractats 4.680 29.233 1.413
Actuacions realitzades a lmbit penal (Captol 10)

Taula 28. M ediaci de menors i dadults. Total casos tractats al 2008 pel Programa de Mediaci i Reparaci Penal a la Jurisdicci Ordinria (PMRP)
Tipus dentitat consultada Programa de Mediaci i Reparaci Penal a la Jurisdicci Ordinria (PMRP) Total casos tractats 6.358
Font: Base de dades PMRP. Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i Justcia Juvenil. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Taula 29. M ediaci adults. Total casos tractats al 2008 pel Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT)
Tipus dentitat consultada Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT)
Font: Base de dades SMAT. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya
Total casos tractats 909
Actuacions realitzades a lmbit dadministraci relacional (Captol 11)

Taula 30. Total casos tractats al 2008 pel Sndic de Greuges de Catalunya (SGC) i pels Sndics Locals (SL)
Tipus dentitat consultada Sndic de Greuges Sndics Locals
Font: Bases de dades SGC i SL
Total casos tractats 21.794 8.831
CAPTOL 1
Actuacions realitzades a lmbit de medi ambient (Captol 12)

Taula 31. Qestionari a ajuntaments de Catalunya de ms de 10.000 habitants
Tipus dentitat consultada Ajuntaments Total entitats consultades 112 Total respostes 77 Percentatge respostes 62,5
Univers destudi: Ajuntaments de Catalunya de ms de 10.000 habitants Font: Panel de Poltiques Pbliques Locals de la Fundaci Carles Pi i Sunyer destudis autonmics i locals
Actuacions realitzades a lmbit danlisi de costos (Captol 15)

Taula 32. A nlisi dades del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Total dassumptes tractats a Catalunya durant el perode 2006-2009
Tipus dentitat consultada CGPJ Font Informes i memries del Consejo General del Poder Judicial
Taula 33. A nlisi dades pressupostos totals de lAdministraci de Justcia a Catalunya durant el perode 20062009
Tipus dentitat consultada Generalitat de Catalunya Font Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Secci: Justcia; Serveis: Relacions amb lAdministraci de Justcia (JU05)
Actuacions realitzades a lmbit de la formaci (Annex 2)

Taula 34. Enquesta sobre loferta destudis en mediaci
Tipus dentitat consultada Totes les universitats catalanes i altres entitats que ofereixen cursos en mediaci homologats pel MEC, el CMDPC Total cursos consultats 44
Univers destudi: 12 universitats catalanes pbliques i privades, les escoles universitries, CMDPC -conjuntament amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada de la Generalitat-, la Diputaci de Barcelona i els 5 collegis professionals habilitats per sollicitar lhomologaci de la formaci pel CMDPC
Actuacions realitzades a lmbit de justcia (Annex 4, Cap. 14)

Taula 35. Qestionari a magistrats de lAdministraci de Justcia a Catalunya
Tipus dentitat consultada Magistrats Total entitats consultades 49 Total respostes 38 Percentatge respostes 77,5
Taula 36. Enquesta a responsables jurdics dels equips dinvestigaci del projecte
Tipus dentitat consultada Responsables jurdics Total entitats consultades 9 Total respostes 9 Percentatge respostes 100
CAPTOL 1
3.3
Les eines qualitatives
Les eines qualitatives shan utilitzat en diferents etapes del procs dinvestigaci. En letapa del disseny del projecte tots els grups han utilitzat tcniques com lanlisi comparatiu dels sistemes de mediaci, entrevistes exploratries amb actors rellevants i lanlisi documental. La utilitzaci daquestes eines ha estat fonamental per a delimitar els universos destudi i les variables i indicadors especfics de cada mbit de la mediaci. Cal destacar que lequip dinvestigaci de dret comparat ha utilitzat el mtode comparatiu (normatiu) com a eina fonamental de recerca. Veurem ms endavant com hem tractat el problema de lencaix entre la investigaci emprica (quantitativa i qualitativa), conceptual i jurdica. Com ja sha esmentat, es va decidir que per al treball de camp sutilitzarien preferentment els gups focals (focus group), les entrevistes semiestructurades i els estudis de cas. Per cada eina es van definir les dimensions i variables a estudiar i es van acordar pautes metodolgiques comuns a tots els grups. Alguns grups van utilitzar altres eines qualitatives, com les entrevistes en profunditat o lanlisi documental, per a profunditzar lestudi en determinats aspectes. A continuaci es descriuen les caracterstiques generals de la utilitzaci daquestes eines i posteriorment es descriuen les actuacions realitzades.
efectes daquesta en el sistema judicial. La gesti dels grups i el processament de la informaci van estar a crrec de cada grup.
3.3.2 Entrevistes semiestructurades

Les entrevistes semiestucturades shan implementat per aprofundir la investigaci en aquells aspectes qualitatius en els quals s fonamental la contribuci dactors destacats. Temes com els circuits de la mediaci, la utilitzaci de les noves tecnologies, les estructures organitzatives informals, aspectes jurdics de la mediaci, els impactes de la mediaci, etc., han estat indagats a travs de ms de cent entrevistes personals realitzades pels ETs. Des de lequip jurdic i el metodolgic es van proposar qestionaris estandarditzats per a les entrevistes a responsables de serveis i als responsables jurdics de cada grup dinvestigaci. Les entrevistes han estat utilitzades per a recaptar informaci o conixer les percepcions de mediadors, intervinguts, derivadors i especialistes sobre diferents aspectes de la mediaci. En aquests casos cada grup ha implementat els qestionaris que considerava necessaris per a cada cas.
3.3.3 Estudis de cas

Ls daquestes eines sha prioritzat en aquells mbits de la mediaci on existeixen poques experincies (com a medi ambient, temes dadministraci relacional o fins i tot en mediaci sanitria) i lestudi de casos ens poden aportar una valuosa informaci. En altres mbits, com en penal, famlia, laboral o educaci, on ha estat possible accedir a informaci sistematitzada de casos la seva utilitzaci ha perms una comprensi ms integral de les actuacions mediadores. En total shan analitzat 50 casos entre nou equips dinvestigaci.
3.3.1 Focus Group

Els grups focals permeten una aproximaci i discussi relativament rpida i multidimensional duna temtica alhora que sn una tcnica per a la recollecci dinformaci. En primer lloc es van acordar un conjunt de criteris per a definir els participants dels grups fonamentalment mediadors, derivadors i especialistes, el rol dels moderadors, el lloc de les sessions i linforme final de cada grup. Posteriorment, es van proposar un conjunt de temes dinters per a tractar en els grups dacord amb la composici dels participants. Per a la implementaci dels focus groups es va preparar una guia amb preguntes bsiques comunes segons els participants i temes de cada focus. Els temes fonamentals es refereixen a aspectes conceptuals com la viabilitat del principi de neutralitat, conflictes tendncies en la conflictivitat de cada mbit, el procs de mediaci necessitat de regulaci, implicaci del sector pblic, utilitzaci de noves tecnologies, i els resultats de la mediaci
3.3.4 Les tcniques qualitatives utilitzades

En total es van utilitzar 21 grups focals, 118 entrevistes semiestructurades, 51 estudis de cas, i cinc equips van utilitzar altres tipus de tcniques (veure taula 37). La distribuci del nombre deines utilitzades ha estat molt variada entre els grups dinvestigaci (vegis taula 38). Aquestes diferncies sn degudes a les caracterstiques especfiques de cada mbit de la mediaci aix com al perfil dels equips dinvestigaci.
CAPTOL 1
Taula 37. Sntesi de tcniques qualitatives utilitzades

Tcniques Focus Group Entrevistes Estudis de casos Altres estudis Nmero 21 118 50 5
ci? Hem hagut dafinar la definici estipulativa que ens ha perms construir la taula dindicadors ja presentada. Primer, perqu cada mbit ha desenvolupat perfils de mediador, procediments i funcions prpies. Per tamb perqu el procediment de mediaci presenta un aspecte intern actors, comunicaci, fases... i un altre aspecte extern dincardinaci en organitzacions o institucions de carcter ms ample.
Taula 38. Tcniques qualitatives utilitzades per ET

Tcniques utilitzades Equips investigaci Consum Famlia Escolar Comunitria Empresarial Laboral Tics Medi ambient Salut Penal Gesti Relacional i Governana Dret comparat Formaci Total 21 11 118 50 4 4 2 14 6 6 4 19 2 15 3 Estudis comparatius de models de mediaci Focus group 5 1 1 4 Entrevistes semiestructurades 17 2 31 8 12 10 4 2 2 7 entrevistes en profunditat Anlisis documental de 368 expedients de mediaci al CMFC al any 2008 Estudis de 10 casos a la premsa Estudi organitzacional dun servei de mediaci Estudi de casos Altres
4 El marc teric de la mediaci

En aquesta darrera secci donarem algunes indicacions per perfilar lorientaci terica que hem seguit en aquest Llibre Blanc. Hi ha alguns problemes epistemolgics bsics, derivats de la pluralitat de fonts, mtodes i tcniques de recerca i anlisi emprades. Per els dos problemes que tractarem breument aqu afecten lencaix de les dues parts en qu es divideixen els captols: la descriptiva (o emprica), i lavaluadora (o normativa). En primer lloc, com ja hem apuntat, hi ha un problema conceptual sobre lobjecte teric mateix: quines sn les caracterstiques bsiques dels procediments de media-
Es cert que operar per blocs facilita la comparaci: la mediaci empresarial t elements comuns amb la laboral i la de consum. Per tot i aix, la tasca no s fcil: la mediaci sanitria i lescolar, per exemple, presenten caracterstiques molt distintes, tot i pertnyer les dues als sistemes bsics de lestat del benestar. Una mediaci operada per menors dedat en els centres educatius no s exactament el mateix que una mediaci entre personal sanitari en un hospital. Un segon problema atn a la interpretaci que cal fer al mateix temps dels resultats de la recerca i del valor regulatiu dels procediments que es posen en prctica. A la mediaci comunitria, per exemple, laspecte preventiu de les intervencions s essencial per tal que no escali el conflicte. Encara que sigui duna forma simple, cal
CAPTOL 1
un model dinterpretaci que reconegui el diferent valor social, poltic i jurdic dels acords assolits en el procs de mediaci. Lacord en un procs de mediaci familiar derivada dun jutge de famlia t un valor jurdic, un grau de vinculaci, diferent del producte duna negociaci collectiva per un abocador no desitjat. Per qu? Cal diferenciar entre el diferent valor regulatiu que han adquirit els processos de mediaci segons els diferents mbits on es donen i, com veurem desprs, segons el nivell on es donen i la dimensi poltica que adquireixen. Estem davant duna instituci de carcter hbrid, els matisos i funcionalitat de la qual no sesgota en el contingut normatiu duna llei o reglament. En aquesta darrera secci tractarem tres aspectes daquests dos problemes: (i) la mediaci segons els seus parmetres o components; (ii) lelaboraci dun model que permeti interpretar els resultats de la recerca com a pertanyents al sistema de mediaci, o al procs o instituci de mediaci; (iii) la diferenciaci del valor divers dels acords en funci de la vinculaci (social, poltica o jurdica) gradual dels pactes respecte de les parts i respecte de tercers. El segon i tercer aspecte duen a concebre la mediaci com una instituci mixta, al mateix temps social, de governabilitat i de dret. Per cal entendre de qu estem parlant quan distingim aquests aspectes: (i) vinculaci en sentit fort (jurdic, hard law); (ii) vinculaci en sentit feble (soft law, governana); (iii) vinculaci social (segons pautes de dileg).
respecte a les altres formes dADR. La identificaci daquests parmetres ha estat feta a partir dels protocols que un conjunt molt ampli de serveis de mediaci posen a disposici dels seus usuaris a les seves pgines Web39. La distinta modulaci de cadascun dells dota la mediaci dun conjunt molt flexible de funcionalitats. Hem considerat els segents parmetres: (i) microfonaments40; (ii) caracterstiques del procediment; (iii) fases; (iv) procediments; (v) resultats; (vi) caracterstiques del mediador; (vii) models de mediaci; (viii) normatives aplicables; (ix) recomanacions i (x) estndards. Es tracta, com es pot observar, dun esquema multidimensional. Aquest no s el lloc per discutir amb ms detall aquest esquema, per cal fer notar que laplicaci de principis bsics (voluntarietat, neutralitat, imparcialitat, confidencialitat...), tal i com sn desenvolupats i discutits en els diferents captols daquest Llibre Blanc, sn posteriors a la identificaci del procs de mediaci com essencialment diferent de les figures afins dADR que figuren en el quadre. Tanmateix, com mostra tamb lestructura de la instituci electrnica que acompanya al volum (CDROM), les figures poden ordenar-se en una escala en funci de la fora del vincle que les parts atorguen al seu resultat. Hi ha una via procedimental que lliga la negociaci inicial amb larbitratge. La negociaci bilateral pot transformar-se en mediaci mitjanant la intervenci no imposada dun tercer. Si sarriba a un acord, la mediaci obliga perqu les parts en sn conscients, i aix ho volen. Si no hi ha acord, per es vol solucionar el conflicte, aleshores les expectatives o proposicions es transformen en interessos per defensar, i la controvrsia pot ser objecte darbitratge. Existeix, doncs, una propensi o actitud inicial a resoldre el conflicte obligant-se al resultat final del procs iniciat. No sopera com en una negociaci (on el procs s ms obert i el grau dimplicaci en el resultat final, tamb) o en un arbitratge (on el laude t jurdicament un valor executiu que manca a la mediaci). La mediaci implica, prpiament, dileg. Les parts no se sotmeten a una mediaci, sin que inicien, participen o acudeixen a una mediaci per tenir la possibilitat de parlar i expressar-se de forma ms oberta per solucionar un conflicte des de la prpia dinmica interna de la comunicaci entre elles, no des de la intervenci dun tercer amb capacitat de decisi. Per aix mantenen lacord assolit, si sescau, des de la mateixa voluntarietat amb qu hi han participat: el vincle, en realitat, s amb laltra part, no amb lacord verbal o signat al qual poden arribar totes dues com un punt de comproms. Es potser per aix mateix, com veurem en els captols del LLB, que el grau de compliment dels
4.1
Parmetres bsics de la mediaci
La mediaci es pot inscriure dins un conjunt no exhaustiu de procediments alternatius de resoluci de conflictes (ADR) que inclou, entre daltres, la negociaci, lavaluaci neutral inicial, la conciliaci i larbitratge, aix com formes hbrides de mediaci i arbitratge (med-arb) o arbitratge i mediaci (arb-med)38. Els diferents mecanismes dADR, per la seva banda, es poden categoritzar a partir de diferents variables (presncia o absncia del tercer neutral, potestats del tercer neutral, tipus dacord, etc.). Hi ha una gran diversitat de propostes, segons lmbit que considerem. Aqu noms esmentem les figures bsiques, que tornaran a ser tractades en els mbits sectorials daquest Llibre Blanc, i que ja han estat discutides tamb en els dos volums de Materials preparatoris que lhan precedit. El quadre n. 2 situa la mediaci en aquest context i desplega un ventall de deu parmetres bsics que intervenen per delimitar el concepte de mediaci
CAPTOL 1
Quadre 2. Tipologia bsica de la resoluci alternativa de conflictes i estructura de la mediaci
CAPTOL 1
acords de mediaci s molt ms elevat que el grau de compliment de les sentncies en la jurisdicci ordinria. Si es mira des daquesta perspectiva, lacord no s una finalitat en si mateixa, o un punt darribada. s noms un signe extern de qu sha construt un vincle que es vol mantenir en els termes pactats. Quina s la natura daquest vincle? Els resultats de la investigaci apunten a una triple natura social, poltica i jurdica al mateix temps. Aix s que exposarem en la propera secci.
resultat, tenen en com la focalitzaci en el procediment condut, intervingut o portat per aquest tercer del que parlvem. Des de Getting to yes (1981) a Getting to peace (1999) i Beyond neutrality (2004), per esmentar tres fites reconegudes en la teoria, la mediaci ha pres la via daprofundir qu representa aquesta intervenci del tercer en la gesti i resoluci del conflicte. Aix, del punt estrictament concret i equidistant (amb els valors de neutralitat i imparcialitat) que representava a linici, el tercer ha passat a ser considerat duna forma molt ms mplia com lentorn, lambient social o la prpia comunitat que interv sota la figura ms concreta dun lder, mediador professional o representant proactiu que simplica per evitar lescalada del conflicte i protegir els vincles socials. s la perspectiva del tercer costat [the third side], que prossegueix la descripci tridica prpia dels ADR42. Daquesta manera, el mediador pot exercir una pluralitat de funcions i rols que han estat definits cada cop de forma ms mplia, de forma que ja no es considera noms com a tal, sin com un expert en la gesti i resoluci de conflictes que disposa dun bagatge dinstruments diversos a la seva disposici i que ultrapassa els lmits del que entenem estrictament per procs de mediaci (Mayer, 2004; Calvo Soler, 2009)43. Seguirem aqu aquesta via tamb. Per observem amb una mica de sorpresa que aquesta extensi ha estat molt centrada en el conflicte i, per tant, en lactuaci i capacitats de la prpia figura del mediador, ms que no pas en les possibilitats que obre laspecte regulatori de la mediaci com a instituci. Aix, fins i tot el BATNA, dorigen jurdic, noms considera el dret com el rerefons de la negociaci de les estratgies particulars, no com un camp essencial que pot ser transformat si se situa el dileg i no noms limperi de la llei com a fonament jurdic de les decisions44. En el model interpretatiu desenvolupat en el LLB, en canvi, sense renunciar a aquests darrers desenvolupaments, hem hagut de variar de perspectiva si volem proposar una lectura coherent i integradora del que les dades obtingudes indiquen. Havem de trobar una aproximaci terica que ens permets al mateix temps donar ra de les mediacions intra i extraorganitzacionals, intra i extraempresarials, i intra i extrajudicials. I, alhora, cobrir els aspectes latents, informals i formals dels MASC o ADR com a instruments incardinats tant en els diversos escenaris de conflicte produts en la societat catalana contempornia, com en els diversos ordenaments jurdics a tenir en compte (autonmic, estatal i comunitari).
4.2 La mediaci com a sistema i com a instituci

La intervenci dun tercer sense poder en una controvrsia, disputa o conflicte altera la situaci i pot establir una dinmica positiva per tal que les dues (o ms) parts sentenguin. Com a instrument, aquest s un aspecte que ha estat tractat moltes vegades en la literatura i que ha esta estat pres com un element clau. Des dels anys seixanta, han estat especialment els antroplegs i socilegs del dret qui han assenyalat les arrels culturals duna estructura tridica tendent a produir efectes sense cap altra arma que la paraula (Nader, 1969; Gulliver, 1978; Aubert, 1989). En la tradici europea, la instituci de la mediaci es lliga a la lectura lliure de la Bblia i als valors de renncia a la violncia en benefici de la comunitat. Mennonites i mormons, especialment, practicaven aquests procediments de forma habitual i els van traslladar als Estats Units al segle XVI. Tamb la tradici humanstica centroeuropea de finals del Renaixement va adoptar (i predicar) el dileg com a forma bsica de largumentaci racional i del judici (Casanovas, 2010). Encara que, en realitat, les investigacions recents en neurologia i primatologia han mostrat que aquestes arrels dun model relacional de comportament van ms enll de la filosofia, la histria o lantropologia centrades en lespcie humana, per reconixer-ne el fonament biolgic i evolutiu en altres espcies de primats i en la prpia estructura del cervell (de Waal, 2000; Singer i Fritz, 2005; Iacoboni, 2008). No cal anar tant lluny, tampoc. El lector trobar que diversos captols del LLB tracten els tres models terics que, juntament amb el model humanista de Mark Umbreit (Umbreit et al. 2004), han servit per enquadrar la mediaci i altres formes de justcia reparadora i ADR en els darrers vint anys els denominats model de Harvard, narratiu i sistmic.41 No els exposarem aqu. Observarem noms que, ja siguin orientats al procs o al
CAPTOL 1
Introducci: Marc conceptual, metodologa i guia de lectura dactuacions de persones, organitzacions i institucions que hem anomenat sistema Les figures 2 i 3 mostren la concepci del model.regulatori Partim de amb efectes mediaci . validats o validables pel sistema jurdic (e.g. de la idea del diferent grau i tipus de vinculaci socia travs de la decisi judicial). al, poltica i jurdica que t el vincle entre les parts. En Figura 3. Pirmide del sistema regulatori de de la mediaci s, aquesta idea no s nova, i des de la teoria del dret, Figura 3. Pirmide del sistema regulatori la significa substituir la teoria que el dret superv com un mediaci categoria ontolgica qualitativa (un qualia) en laplicaci dun conjunt de normes determinat, per adoptar un punt de vista ms modest.45 El vincle entre les parts i la vinculaci entre elles i els diferents ordres de regulaci poltica i social, sesdev, de fet, no per lexistncia duna norma formalment vinculant, sin per lexistncia material dun procs interactiu entre el sistema jurdic normatiu, el sistema poltic i el sistema social.
Fent la seva feina concreta, el mediador en sentit ample, com expert en gesti de conflictes facilita aquesta interacci perqu exerceix una funci de segon grau que se situa a un altre nivell que els rols i funcions intermediadores, facilitadores, empoderadores... ja descrites46: relaciona la pluralitat de rols i funcions primries que posa en prctica amb els principis, normes i pautes que regulen el comportament dels actors. s a dir, activa, llana, dispara el dileg com a fonament del dret i commutador social, i converteix en protagonistes de la gesti del seu propi conflicte les persones o grup de persones que el viuen. El centre de la mediaci, Destandaquest punt debase vistade lalamediaci no Per a la pirmide, hi constitueix ha totes lesnoms pautesun deacte processal mateix, no s ell, sin el sistema de mediaci del qual al procs darbitratge o al procs judicial, sin un sistema on poden similar conducta (tamb regulatries, per tant) que estructuren participa i que ajuda a posar en prctica. intervenir molts actors amb diferents tipus dintervencions. Al vrtex de la pirmide el comportament dels que intervenen en el conflicte. No de la Fig. 3 se situen les normes prpiament jurdiques, que constitueixen el marc Aquest aspecte pot ser descrit amb altres conceptes des cal queI el confl icte hagi aparegut: hi jurdica, ha ja comportageneral dactuaci. tamb la mediaci prpiament s a dir, aquell procs de la tcnica jurdica com a aplicaci de principis com ments latents pautats, tant per la banda dels subjectes reglat que condueix a un acord amb efectes validats o validables pel sistema jurdic a tancament del sistema (Barral et al., 2009),(e.g. des a de icte com per la part del tercer que interv (e.g. la travsdel de confl la decisi judicial). la cincia poltica com a protocols relacionals dacfigura del conseller, amic o mediador natural). tuaci en el cas de conflictes collectius amb una gesti Per a la base de la pirmide, hi ha totes les pautes de conducta (tamb A les regles implcites de dileg, succeeixen les regles dialogada per part dels representants poltics i de ladregulatries, per tant) que estructuren el comportament dels que intervenen en el explcites la intervenci s ja conscient i el disministraci (Blesa i Brugu, 2009), o des dels conflicte. estudis No cal que, quan el conflicte hagi aparegut: hi ha ja comportaments latents sens, controvrsia o confl icte s ja expressat i tractat mit- del tercer que pautats, de pau com a imaginaci moral que permet trobar tant per la banda dels subjectes del conflicte com per la part negociaci oberta o una interacci interv (e.g. janant la figura una del conseller, amic o mediador natural).reglada. solucions innovadores que impedeixen que el confl icte Cal observar que tampoc s necessari que es tracti dun escali o es torni violent (Lederach, 2005). Per, en realiA les regles implcites de dileg, succeeixen les regles explcites, quan la confl icte interpersonal, sin que es pot tractar perfectatat, apunten al mateix aspecte essencial: el vincle entre intervenci s ja conscient i el dissens, controvrsia o conflicte s ja expressat i tractat ment aqu dels problemes generats per la integraci de les parts i la seva vinculaci amb els ordres de regulaci mitjanant una negociaci oberta o una interacci reglada. Cal observar que tampoc persones a les quals sha de facilitar la comprensi dels es construeix a travs de la relaci coordinada i coms necessariactes que socials es tracti dun conflicte interpersonal, sin que es pot tractar que estan realitzant. La mediaci interculplexa dun feix dactuacions de persones, organitzacions perfectament aqu dels problemes generats per la integraci de persones a les quals tural dins dels hospitals i CAPs en constituiria un exemi institucions que hem anomenat sistema regulatori de facilitar sha de la comprensi dels actes socials que estan realitzant. La mediaci totes les funcions i rols exercits pels memediaci. intercultural ple, dinsper dels tamb hospitals i CAPs en constituiria un exemple, per tamb totes diadors de carrer als barris de les ciutats. Recordem que les funcions i rols exercits pels mediadors de carrer als barris de les ciutats. Recordem Des daquest punt de vista la mediaci no constitueix els indicadors utilitzats en la investigaci hem distingit noms un acte processal similar al procs darbitratge entre mediacions formals, prpiament dites, i intervencio al procs judicial, sin un sistema on poden interveons de suport o de formaci50 que solen precedir o seguir nir molts actors amb diferents tipus dintervencions. Al al procs de mediaci. vrtex de la pirmide de la Fig. 3 se situen les normes A les regles explcites segueix un tipus de regulaci amb prpiament jurdiques, que constitueixen el marc genevinculaci jurdica feble, per prcticament efectiva, que ral dactuaci. I tamb la mediaci prpiament jurdica, desprs veurem amb ms detall, i que fa temps que sanos a dir, aquell procs reglat que condueix a un acord
al procs de mediaci. A les regles explcites segueix un tipus de regulaci amb vinculaci jurdica feble, per prcticament efectiva, que desprs veurem amb ms detall, i que fa temps que sanomena dret tou (soft law). Guies de bones prctiques, conjunts de principis, CAPTOL 1 i estndards no obligatoris, formen part daquest conjunt, una zona grisa que extreu la INTRODUCCI: MARC CONCEPTUAL, METODOLOGIA I GUIA DE LECTURA validesa de la interacci entre sistemes que esmentvem, no de cap potestat normativa. s acceptat i seguit perqu funciona, perqu les guies sn considerades raonables o de sentit com. s a dir, pel propi contingut de la regulaci, i no per cap acte de promulgaci (o de poder) que hagi de legitimar-la ms enll de la fiabilitat i no per acte de promulgaci (o de poder) que hagi de dret tou (soft law). Guies o de bones de prctiques, autoritat professional moral lorganitzaci o cap instituci que la proposa.
mena legitimar-la ms enll de la fiabilitat i autoritat professional conjunts de principis, i estndards no obligatoris, formen o moral de lorganitzaci o instituci que la proposa. part daquest conjunt, una zona grisa que extreu la valideAquest sistema de mediaci que hem descrit succintament t una doble sa de la interacci entre sistemes que esmentvem, no de Aquest sistema de mediaci que hem descrit succintadinmica (Fig. 4) que afecta la relaci entre les parts i el valor que tenen els acords cap potestat normativa. s acceptat i seguit perqu funment t una doble dinmica (Fig. 4) que afecta la relaci obtinguts (social, poltic i/o raonables jurdic). o de entre les parts i el valor que tenen els acords obtinguts ciona, perqu les guies sn considerades sentit com. s a dir, pel propi contingut de la regulaci, i (social, poltic i/o jurdic).
Fig. 4 Dinmica del sistema de mediaci Figura 4. Dinmica del sistema de mediaci
El sistema t una El doble dinmica: pot partir dedinmica: la base Aix, pirmide que t dimensions tamb: sistema t (i) una doble (i) la pot partir dehem la proposar base duna regulaci no s noms relativa als mbits de vinculaci regulatduna regulaci jurdica general, per entraren en fases jurdica general, per entrar fasessucsuccessives dinformalitat i graus de vinculaci ria que hem sin que podem definir diferents cessives poltica dinformalitat i graus de o vinculaci poltica i soi social; (ii) b, a linrevs, pot partir de la proposat, informalitat de les conductes en eixos que dibuixen les seves dimensions que convercial; (ii) o b,front a linrevs, pot partir de la informalitat de acabar en una mediaci formal amb i efectes fer un determinat conflicte per la figura del sistema de mediaci en un quadre les conductes en fer front un determinat conflicte per jurdics. De fet, en els entorns reals que teixen hem considerat en el LLB, aquesta doble amb volum. En la Figura 5, nhem distingit dos: un eix acabar en una mediaci formal amb efectes jurdics. De direcci se segueix de diverses maneres, i en direccions de vegades contrries, perqu analtic i un altre institucional. El primer contempla cada fet, en els entorns reals que hem considerat en el LLB, levoluci del tractament i gesti del conflicte pot o evolucionar igual que el procs conflicte mediaci intervenci de suport en un que acaquesta doble direcci se segueix de diverses maneres, mateix. cepta graus de realitzaci o de compliment diferents (es i en direccions de vegades contrries, perqu el tractatendeix a un acord que no sempre sassoleix o cal arriment i gesti del conflicte pot evolucionar igual que el bar-hi per solucionar el problema). El segon afegeix a les conflicte mateix. actuacions la dimensi de ser categoritzades pels proDit duna altra manera, la mediaci no sempre opera pis subjectes des dun punt de vista conceptual discret duna manera lineal seguint fases successives (per molt 51 (acords legals o no legals, e.g.) o continu (acceptant que que hagi estat parametritzada aix, per comoditat analacord pot ser ferm com a pacte tamb en una escala ltica), sin que cada procs pot evolucionar segons la gradual, sense adoptar una formalitat contractual o dun dinmica que es dna entre les parts. No noms sescala altre tipus que lligui ms enll del compliment voluntari o desescala el conflicte, sin tamb la seva gesti. del pacte).
eix analtic i un altre institucional. El primer contempla cada mediaci o intervenci de suport en un procs que accepta graus de realitzaci o de compliment diferents (es tendeix a un acord que no sempre sassoleix o cal arribar-hi per solucionar el problema). El segon afegeix a les actuacions la dimensi de ser categoritzades pels propis subjectes des dun punt de vista conceptual discret (acords legals o no legals, CAPTOL 1 e.g.) o continu (acceptant que lacord pot ser ferm com a pacte tamb en una escala INTRODUCCI: CONCEPTUAL, METODOLOGIA I GUIAaltre DE LECTURA gradual, sense adoptar MARC una formalitat contractual o dun tipus que lligui ms enll del compliment voluntari del pacte).
Fig. 5. Dimensions del sistema de mediaci Figura 5. Dimensions del sistema de mediaci
hem fet referncia, per acabar de donar al lector tots els En la Figura 6, hem afegit una altra dimensi encara, en el conflicte, que pot adoptar una visi descala macro o microsocial en lanlisi del la del propi analista o mediador en el conflicte, que pot elements necessaris per a un bon enteniment dels resulconflicte i de macro la mediaci que en est duent tats a terme. Depn de la distncia que vulgui adoptar una visi descala o microsocial landaquest Llibre Blanc. adoptar, del camp don provingui la metodologia que utilitzi (resoluci de conflictes, lisi del conflicte i de la mediaci que est duent a terme. dret...), i adoptar, del nivell situ les intervencions que vulgui dur a terme. Depn deeconomia, la distncia que vulgui del on camp don provingui la metodologia que utilitzi (resoluci de conflic4.3 Dret, governana i governabilitat tes, economia, dret...), i del nivell on situ les intervencions que vulgui dur a terme. Com hem tingut ocasi de veure en la primera part daquesta Introducci (1.1.3), hi ha a la CE un renovat inters cap Figura 6. Pirmide multidimensional i multinivell del a les formes dialogades de regulaci. El dileg especialsistema de mediaci ment entre cultures s considerat ja com un substrat de la regulaci, essencial per a la integraci europea.47 Informa, a ms, els mecanismes de governabilitat48 i de bona go52 vernabilitat, o governana49, que articulen la cohesi social i la relaci poltica entre les diverses administracions i els ciutadans. El govern, en suma, no s solament qesti dels responsables poltics, sin duna ciutadania activa que opina, participa, decideix, i sassocia en una xarxa dorganitzacions que actuen tant en poltica com en el mercat. La Web 2.0 ha intensificat aquest procs. Des daquest punt de vista, la mediaci s un instrument poltic de governabilitat i governana. Com es conjuga aquest aspecte amb els efectes relatius als drets i obligacions dels ciutadans? Quina relaci mant amb la mediaci com a instrument jurdic?
En la Figura 6, hem afegit una altra dimensi encara, la del propi analista o mediador
En la propera secci, ja per finalitzar, descriurem breument el quadre regulatiu de dret i dret tou a qu aqu
CAPTOL 1
Creiem que els resultats del Llibre Blanc apunten a lexistncia duna relaci multidimensional i multinivellada entre laspecte social, poltic i jurdic de la mediaci. Es tracta duna instituci hbrida, mixta, que no pot ser tractada per llei noms de forma constitutiva s a dir, creant de nou la instituci sin regulativa s a dir, tenint en compte el seu funcionament real en els diversos sectors. Per aix mateix, la instituci s tant transversal com especfica: duna situaci en qu el mediador exerceix una funci des duna professi establerta (advocat, psicleg o treballador social, e.g.) ha comenat a emergir com a professi, per molt especialitzada pel coneixement dels sectors en qu opera. I aix al mateix temps que se segueix exercint tamb com a especialitzaci en dret o en psicologia. Una classificaci de les diferents formes de regulaci, doncs, pot ser til per comprendre que el lligam existent entre les tres dimensions esmentades depn tant del nivell en qu ens situem en la pirmide del sistema regulatori com de linstrument utilitzat per a la seva regulaci. El quadre n. 3 ofereix una classificaci sinttica i no exhaustiva dels mecanismes de regulaci que tenim al nostre abast. La clau daquesta taxonomia torna a ser el vincle de la regulaci amb el ciutad: hi ha instruments que depenen directament dels estats, mentre daltres neixen de la iniciativa de la prpia societat civil. Tamb hi ha graus dobligatorietat o de la fora de la qual disposen els estats per fer complir la regulaci. Per, i aix s nou respecte al model de lestat de dret clssic, lacceptaci de la regulaci per part de la ciutadania i lefectivitat social i poltica tant de les normes com de les pautes de conducta, no es deu noms a la fora executiva de les sentncies i daltres sistemes de coerci estatal, sin a daltres mecanismes democrtics com la confiana en les institucions, la percepci crtica del funcionament de la justcia, i la llibertat de la ciutadania per assumir la responsabilitat de problemes socials i de la gesti dels seus propis conflictes. Daquesta manera, el quadre que tanca aquesta introducci (a la pgina segent) presenta dues divisions i una subdivisi bsiques: I (i) entre normes jurdiques, i (ii) regles, instruccions tcniques de naturalesa no vinculant; II (i) entre normes jurdiques amb vinculaci obligatria forta (subjectes a sanci o reacci per part dels poders pblics en cas dincompliment), i (ii) normes jurdiques de vinculaci feble (no obligatries, sin recomanables com a guia de conducta incentivable ). Aquest quadre noms pretn ser indicatiu. Les normes jurdiques i les regles i instruccions tcniques operen en un nivell divers, que al seu torn t diferents mecanismes
de coordinaci entre si: internacional, comunitari, estatal, autonmic i local. El criteri del vincle que hem escollit per fer el quadre comprn un vessant pragmtic de vinculaci entre els destinataris i lautoritat o el poder del que emanen les normes, i un altre de semntic relatiu al propi contingut de la regulaci. Els dos vessants mostren fcilment que el criteri no opera de forma estricta, si no s a efectes taxonmics. Els documents jurdics objecte de classificaci, per exemple, contenen normes de diferent natura (principis, directrius i normes prpiament dites amb sancions positives i/o negatives), comenant per les prpies Constitucions de carcter estatal. Els codis o corpus o mecanismes regulatius que noms contenen instruments clarament tcnics (com les regles i protocols de regulaci dinternet, e.g.), sn daltra banda escassos, perqu fins i tot els protocols dinternet construts a partir de llenguatges formals tenen una part dispositiva. Els codis de conducta, els Llibres Blancs, els estudis, o fins i tot els protocols de carcter poltic com els descrits en els Captols 11 i 12 en conflictes derivants entre una part de la ciutadania i ladministraci entrarien dins daquesta categoria jurdicament no vinculant prima facie, ni per ladministraci, ni per als ciutadans. En canvi, sn elements de bon govern, de governana, sense els quals laplicaci normativa es faria molt ms difcil. En aquest Llibre Blanc sen mostren alguns de concrets relatius als pactes entre diferents organitzacions ciutadanes i ladministraci davant de conflictes com els de laigua, les presons, o els conflictes del pas de cables dalta tensi pel territori. Per fins i tot el valor de norma o de regla daquests pactes o acords depn del nivell en qu es prenen, el nombre de persones als quals afecta, la fora dels arguments en qu es basen, i el grau dacceptaci del seu contingut. No es tracta, doncs, de categories discretes (o valor jurdic o poltic), sin que en cada cas concret el valor dels pactes cont una barreja dambds vessants i t efectes en ambdues direccions. El resultat s clarament jurdic quan els pactes es formalitzen dalguna forma en protocols que permeten la seva inclusi en una legislaci posterior, o b que siguin tinguts en compte pels jutges i magistrats quan sn allegats pels ciutadans en conflictes amb ladministraci. Aquesta s la zona del soft law. Hi ha un tipus de regulaci, en efecte, que permet lexistncia duna zona de grisos que abans hem conceptualitzat com a dret tou o dret suau [soft law] dins de lmbit mateix del dret. Aquest s un concepte
CAPTOL 1
Quadre 3. Tipus de regulaci: classificaci dels mecanismes de governabilitat

Tractats Nivell Internacional Costum internacional Principis de dret internacional Tractats De Vinculaci forta (Hard Law) Nivell Europeu Directives Reglaments Nivell Nacional Nivell Autonmic Nivell Local Normes Nivell Internacional Llei Reglament Llei Reglament Reglament Declaracions Programes Declaracions Nivell Europeu Regulaci Recomanacions Estndards De Vinculaci feble (Soft Law) Codis Nivell Nacional Recomanacions Estndards Informes Codis Nivell Autonmic Nivell Local Protocols, regles, instruccions tcniques de naturalesa no vinculant Dmbit Internacional Dmbit Europeu Dmbit Nacional Dmbit Autonmic Dmbit Local Dorigen Privat Dorigen Pblic Dorigen Privat Dorigen Pblic Dorigen Privat Dorigen Pblic Dorigen Privat Dorigen Pblic Dorigen Privat Dorigen Pblic Protocols Llibres Blancs Codis de conducta Comunicacions, Llibres Blancs, Codis de Conducta Llibres Blancs. Codis de Condcuta Estndards Guies
els contorns dels quals encara no han estat ben delimitats50. s generalment acceptat que produeix un tipus defectes jurdics no vinculants. Depn de com es defineixi, saplica als codis de bones prctiques, a les a les recomanacions tcniques de les associacions dusuaris (e.g. dInternet) o b al valor de les Recomanacions de la UE. Per exemple, al Codi Europeu de Conducta per a Mediadors51.
Hi ha tamb un continuum entre els mbits dheteroregulaci (locals, autonmics, estatals, comunitaris o internacionals) i els autoregulats. No es tracta de categories discretes. Aquest s lmbit que se situa entre les normes jurdiques legtimes amb poder coercitiu i aquelles que ms que no pas en el carcter pragmtic de la seva promulgaci (de qui han emanat), es basen en la fora semntica dun contingut raonable i en la pragmtica de
CAPTOL 1
ser generalment acceptat per sectors amples de destinataris (e.g. professionals). Nosaltres creiem que el que succeeix aqu, igual que en el cas anterior de les funcions i rols dels mediadors, s que ens trobem davant de funcions de segon grau. El valor merament tcnic (poltic), o el valor de pertnyer a lmbit del dret (jurdic, de dret tou) s una funci del grau de compliment de rols i funcions prvies, no determinables a priori a partir duna operaci taxonmica. Si hem ofert aqu aquest quadre s noms per donar ms elements al lector per comprendre la necessitat i la complexitat que pot assolir la mediaci en tant que instrument institucional. En cada cas, utilitzant aquest quadre preliminar, i la pirmide regulatria de la secci 4.2, podr determinar quins sn els trets i el valor de la mediaci en lmbit sectorial en qu es trobi. Podr comprendre tamb per qu part de les resistncies que troba la mediaci vnen del fet que ladministraci o els poders pblics solen predicar la cultura de pau i fins i tot la mediaci quan es tracta de conflictes entre la ciutadania, per no quan es troba immersa en conflictes amb la ciutadania. s certament difcil trobar lequilibri entre el poder regulatori (i la responsabilitat) dels poders pblics i el dileg propi de la concepci relacional de ladministraci52. En aquest cas sempre hi pot haver alg que judicialitzi el conflicte i el porti als tribunals, amb la qual cosa es produeix una escalada poltica de retorn on el dret s utilitzat de forma popular e.g. implicant als mitjans de comunicaci i la ciutadania en benefici dalguna de les parts.53 Inevitablement, laplicaci del dret en aquestes circumstncies es fa ms difcil per als tribunals perqu es deslegitima la prpia funci judicial. No estem ja parlant de dret, ni de dret tou, sin duna forma ideologitzada basada en les imatges de la justcia que ofereixen els mitjans.
merament apuntades, i el que es troba en la lectura s un conjunt de temes que, pel seu inters, mereixerien una continuaci en estudis posteriors, tant especfics com transversals. Cada captol s un petit assaig. Hem preferit, per, lequilibri i lhomogeneitat del conjunt a lespecificitat sectorial. Creiem tamb que les dades estadstiques originals que oferim completes al final (Annex 1; CD-ROM) poden ser utilitzades i explotades pels investigadors ms enll de la lnia de sortida i de lestat de lart que representa el Llibre Blanc. Hem intentat facilitar aquesta sortida futura i que aquest conjunt destudis sigui un punt de partida, ms que no pas un punt darribada. En el Llibre hi ha, com s natural, variacions destil i de llenguatge. Aqu hem estat ms positius que polticament correctes. Aix, en lloc dimposar una srie de termes homogenis, hem cregut que els equips podien escollir la lnia dexpressi on se sentissin ms cmodes. Hi ha equips que shan plantejat expressament el llenguatge de gnere, per exemple, i han utilitzat el terme persones mediadores en lloc de mediador o mediadora. Daltres han preferit usar expressions ms corrents en la literatura i en cincies socials. Cal no minimitzar, per, aquest problema. El llenguatge emprat ha suscitat alguns problemes de traducci conceptual, ms enll de lexpressi, perqu, malgrat les nombroses publicacions en catal i castell referents a la resoluci de conflictes i a la mediaci, no hi ha encara un cos comunament adoptat de traduccions estndards. Alguns neologismes han resultat, doncs, inevitables. Potser el ms estrident s el de empoderament per empowerment. Nhi ha daltres. I, en ocasions, els autors han optat per seguir utilitzant els termes en angls, o esmentar les dues possibilitats. Creiem, tanmateix, que en el fons, els problemes de llenguatge no provenen de les dificultats de traducci, sin del fet que encara no hi ha una comunitat cohesionada dinvestigadors que utilitzin els mateixos conceptes duna forma unvoca. Es tracta dun camp emergent, en formaci, i es produeixen totes les tensions lingstiques i teriques prpies daquesta situaci. Lexemple ms clar s lexpressi mediaci comunitria i/o mediaci ciutadana, que t el mateix referent, per connotacions teriques diferents, degudes a lorigen anglosax i francs, respectivament, del terme. Hem optat, e.g., en el mateix ttol del Captol 6, per no preferir una per sobre de laltra i usar lexpressi mediaci comunitria/ciutadana, per b que en la majoria dusos no en tots aquests termes siguin sinnims.
Mots finals
Noms ens queda esmentar alguns detalls de ledici daquest Llibre Blanc. Ja hem exposat que els captols sectorials tenen tots la mateixa estructura formal. Els equips de treball han tingut, per, tota la llibertat per organitzar els continguts, mantenir el seu propi estil i defensar les seves tesis. Hem procurat oferir al lector un volum equilibrat, amb horitz de futur. Aix significa que moltes tesis han estat
CAPTOL 1
Certa polismia ha resultat, doncs, inevitable, perqu hem cedit a la prudncia de no decidir des de ledici sobre uns usos lingstics que noms es poden decantar en el desenvolupament de la prctica. Hi ha daltres aspectes que cal esmentar tamb. Hem procurat que les notes que el lector trobar al final de cada captol siguin breus i concises, en general. Tamb hi ha hagut llibertat en les citacions. Algunes, quan provenien de documents oficials i existia versi castellana, no han estat tradudes al catal. Per exemple, les de les Directives europees i lleis nacionals. Daltres, en canvi, s. Per fins i tot aqu els autors han tingut la llibertat descollir. Finalment, les conclusions i recomanacions. Cada equip de treball ha triat les que li han semblat ms pertinents en el seu camp, i nha delimitat el nombre. Aix ha produt una diversitat notable. Hem procurat ser ms sinttics en les conclusions i recomanacions finals. Res ms, doncs. El Llibre Blanc s una obra collectiva, escrita per moltes mans. Noms desitgem que ls que sen faci sigui tan extens i lliure com ho ha estat la seva redacci.
Amsterdam: Duitsland Institut, Universiteit van Amsterdam. Braconnier, C.; Dormegen, J. (2007) La dmocratie de labstention. Pars: Gallimard. Calvo Soler, R. (2009). Quo vadis, mediaci?, a P. Casanovas et al. Materials del LLibre Blanc, CEJFE, Barcelona, pp. 209-218. Capellades, J. (1999). Projeccions de poblaci a Catalunya, a J. Snchez (Coord.), Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Poltica, Cultura. Fundaci Bofill, Ed. Mediterrnia, Barcelona, p.p. 41-43. Casanovas, P.; Poblet, M. (2008). Concepts and fields of relational justice, a P. Casanovas, G. Sartor, N. Casellas, R. Rubino (Eds.), Computational Models of the Law, LNAI 4884, Springer, Heidelberg, Berlin, pp. 223-239. Casanovas, P.; Poblet, M. (2009). Esquema general dels conceptes i mbits de la mediaci i la justcia relacional, a P. Casanovas, L. Daz, J. Magre, M. Poblet, Materials del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, vol. I., Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, pp. 21-33. Casanovas, P., Daz, L., Magre, J., Poblet, M. (Eds.) (2009). Materials del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. La mediaci: concepte, mbits, perfils, indicadors. vol. I., Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Casanovas, P., Daz, L., Magre, J., Poblet, M. (Eds.) (2009). Materiales del Libro Blanco de la Mediacin en Catalunya. La mediacin: concepto, mbitos, perfiles, indicadores. vol. I., Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Casanovas P., Galera N., Poblet M. (Eds.). Simposi sobre Tribunals i Mediaci. Nous camins per a la Justcia. Comunicacions. 8-19 de juny de 2009, Huygens, Barcelona, 2009. Consejo General de la Abogaca Espaola (2008). La Abogaca espaola en datos y cifras. Disponible a: http://www.abogados.es/portalABOGADOS/archivos/ficheros/1226056236478.pdf Consejo General de la Abogaca Espaola (2010). Memoria Anual 2009. Disponible a: http://www.cgae. es/portalCGAE/home.do Consejo General del Poder Judicial (2000). La Imagen de la Justicia Espaola: Sptimo Barmetro del
Bibliografia
A.A.V.V. (2008) Informe FOESSA sobre exclusin y desarrollo social en Espanya. 2008. Disponible a: http://www.foessa.org/quePensamos/nuestrasPrioridades/index.php?MzI%3D (accs 01/09/2010) Alexy, R. (2002). A Theory of Constitutional Rights (1986). Oxford: Oxford University Press. Aubert, J. V. (1989). Continuity and Development in Law and Society. Oslo: Norvegian University Press. Ayuso, M. (2010) Principales conclusiones sobre justicia y economa: propuestas de mejora, a M. Ayuso (Dir.). Justicia y Economa, Manuales de formacin continuada n. 49, CGPJ, Madrid, 2009, pp. 439-453. Birnbaum, P. ( 2001). Gouvernabilit, Dictionnaire de la science politique et des institutions politiques, G. Hermet, B. Badie, P. Birnbaum, P. Braud, Armand Colin, Paris, pp. 125-126. Blankenburg, E.; Commaille, J.; Galanter, M. (Eds.) (1991). Disputes and Litigation. Oati Proceedings n. 12, Oati: IISJL. Blankenburg, E. (1997). Patterns of Legal Culture: The Netherlands compared to Neighboring Germany,
CAPTOL 1
CGPJ. Disponible a http://www.poderjudicial.es/ eversuite/GetDoc?DBName=dPortal&UniqueKeyV alue=3285&Download=false&ShowPath=false Consejo General del Poder Judicial (2008). Dcimo Barmetro del CGPJ: Encuesta a la poblacin sobre Administracin de Justcia. Disponible a: http:// www.poderjudicial.es/eversuite/GetDoc?DBName= dPortal&UniqueKeyValue=152911&Download=fal se&ShowPath=false Consejo General del Poder Judicial (2009a). Evolucin de los Concursos, Datos de Justicia. Boletn de Informacin Estadstica n. 18. Noviembre. Consejo General del Poder Judicial (2009b). Efectos previsibles de la crisis econmica en la carga de trabajo de los rganos judiciales (II). Datos de Justicia. Boletn de Informacin Estadstica n. 17. Julio. Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de catalunya. (pg. 30093). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC nm. 4670 - 06/07/2006, Departament dEducaci i Universitat. Generalitat de Catalunya. Desenvolupament Comunitari y Andaluca Acoge. Mediacin Intercultural, una propuesta para la formacin. Ed. Popular, Madrid, 2002. Directiva 2008/52/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de Mayo, sobre ciertos aspectos de la mediacin en asuntos civiles y mercantiles, UE. Esping-Andersen, G. (1999). Social Foundation of Postindustrial Economies. Oxford: Oxford University Press. Fisher, R.; Ury, W. ; Patton, B. (1981). Getting to YES: Negotiating Agreement Without Giving In [1981], N.Y-: Penguin. Fisas, V. (1998). Cultura de Paz y Gestin de Conflictos. Barcelona: Icaria. Fisher, R.; Shapiro, D. (2005). Beyond Reason. Using Emotions as You Negotiate. London: Random House. Flaquer, L. (2000). Les poltiques familiars en una perspectiva comparada, Col. Estudis Socials, n.3, Barcelona: Fundaci La Caixa. Flaquer, L. (Coord.) (2002). Informe sobre la situaci de la famlia a Catalunya. Un intent de diagnstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social.
Flaquer, L; Almeda, E.; Navarro, L. (2008). Monoparentalidad e infancia, Col. Estudis Socials n. 20, Barcelona: Obra Social La Caixa. Friedman, L. (1989). Law, Lawyers pular Culture, Yale Law Vol. 98, Num. 8, pp. 1579-1606. and PoJournal
Giner, S. (Dir.) et al. (1998). La societat catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut dEstadstica de Catalunya. Giner, S.; Flaquer, L.; Homs, O.; Sarasa, S. (1998). La societat catalana a la crulla, a S. Giner (Dir.) La societat catalana, Generalitat de Catalunya, IEC, Barcelona, p.p. 25-39. Gulliver, P.H. (1979). Disputes and Negotiations: A Cross-Cultural Perspective. New York: Academic Press. Hage, J. (2005). Studies in Legal Logic. Heidelberg, Berlin: Springer Verlag. Hernndez Garca, J.; Otuo Muoz, J.P. (2007). Sistemas alternativos a la resolucin de conflictos (ADR): la mediacin en las jurisdicciones civil y penal. Documentos de Trabajo 110/2007, Fundacin Alternativas, 95 pp. Herrero de la Cruz, J.J. (2010). V Encuesta a la carrera judicial. Seccin de Estudios Sociolgicos. Julio. Madrid: CGPJ. Hoffmann-Martinot, V.; Sellers, J. (Eds.) (2005). Metropolinization and Political Change. VS Verlag. Homs, A. (2008). 2007: Un pas perplex. Presentaci de T. Montagut (coord.), Societat Catalana 2008, Barcelona: Associacio Catalana de Sociologia, IEC. Iacoboni, M. (2008). Mirroring People: The New Science of How We Connect with Others. NY: Farrar, Straus and Giroux. IERMB (2002). Ciutat compacta, Ciutat difusa. Revista Papers, nm. 36. Johnstone, G. (2003). A Restorative Justice Reader. Texts, sources, contexts. Devon: Willan Publishing. Kritz, N. (Ed.) (1995). Transitional Justice: How Emerging Democracies Reckon with Former Regimes, Vols. IIII. Washington, D.C.: U.S. Institute of Peace Press. Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dir.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coord.). (2010). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Cataluny. Vol. 2. Barcelona:
CAPTOL 1
Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dir.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coord.) (2010). Materiales juricos del Libro Blanco de la Mediacin en Catalua. Vol 2. Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Lederach, P. (1997). Building Peace. Sustainable Reconciliation in Divided Societies. Washington: United States Institute of Peace Press. Lederach, J.P, (2005). The Moral Imagination. The Art and Soul of Building Peace. Oxford: Oxford University Press. Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci Familiar de Catalunya (DOGC nm. 3355, de 26.03.2001. Sinclou la corrrecci derrates publicada en el DOGC nm. 3548, de 8.1.2002), Generalitat de Catalunya. Lpez Gonzlez, R.; Marn Lpez, J.J. (2008). Legislacin sobre mediacin familiar. Madrid: Tecnos. Mackay, R. et al. (Eds.) (2007). Images of Restorative Justice Theory. Frankfurt: Verlag fr Polizei Wissenschaft. Mayer, B.S. (2004). Beyond Neutrality. Confronting the Crisis in Conflict Resolution. San Francisco: Jossey Bass Publications. Trad. esp. R. Calvo Serer, Ed. Gedisa, Barcelona, 2008. Mar-Klose, P. (Coord.) (2009) et al. Informe de la inclusi social a Espanya 2009. Barcelona: Obra Social Caixa de Catalunya. Mestitz, A.; Ghetti, S. (Eds.) (2005). Victim-Offender Mediation with Youth Offenders in Europe. An Overview and Comparaison of 15 Countries. Dordrecht: Springer Verlag. Nader, L. (Ed.) (1969). Law in culture and society. Chicago: Aldine Publishing Company. Oliver, J. (2000). City Size and Civic Involvement in Metropolitan America. The American Political Science Review, vol. 94. Ortuo, J.P. (2007). Justificacin de la puesta en marcha por el CGPJ del proyecto piloto de mediacin familiar en seis juzgados de familia de Espaa en el ao 2006, a R. Sez Valcrcel, J.P. Ortuo, Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin, CGPJ, Madrid, pp. 593-631.
Palou Loverdos, J. (2009). Mediacin y Justicia Transicional: aproximaxiones globales orientadas a la armona a partir de las vctimas y la sociedad civil, a P. Casanovas, N. Galera, M. Poblet (eds.) Simposi sobre Tribunals i Mediaci. Nous camins per a la Justcia. Comunicacions. 18-19 Juny GEMMELLibre Blanc, Barcelona, ed. Huygens, pp. 11-20. Pastor, S. (2009). Justicia y economa: panormica, crtica e implicaciones, a M. Ayuso (Dir.), Justicia y Economa, Manuales de formacin continuada n. 49, CGPJ, Madrid, 2009, pp. 53-172. Prez-Salazar Resano, M.; Ros Martn, J. C. La Mediacin civil y penal: un ao de experiencia. Consejo General del Poder Judicial, Centro de Documentacin Judicial, Madrid, 2008. Poblet, M.; Casanovas, P. (Eds.) (2003). Gesti i resoluci de conflictes al segle XXI: ciutadania i violncia. V Cicle Aranguren, Aula de Cincia i Cultura n. 19. Sabadell: Fundaci Caixa de Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Poblet, M.; Teodoro, E.; Galera, N.; Gabarr, S. (Eds.) (2010). New Paths to Justice. Symposium on Mediation and Courts. Selected Papers. Florence: European Press Academic Publishing. Projecte de Llei, 16 de juny de 2008, Tram. 20000040/08, de mediaci en lmbit del dret privat. BOPC 283/17. Puntes, S.; Munn, M. (2005). Els Serveis de mediaci comunitria: propostes dactuaci. Barcelona: Institut dEdicions de la Diputaci de Barcelona. Putnam, R. (2000). Bowling Alone: The Collapse and Revival of American Community. New York: Simon & Schuster. Redorta, J. (2007). Cmo analizar los conflictos: la tipologa del conflicto como herramienta de mediacin. Barcelona: Paids. Sez Rodrguez, C. (Coord.) (2008). La Mediacion Familiar. La Mediacin Penal y Penitenciaria. El Estatuto del mediador. Un programa para su regulacin. Madrid: Centro de Estudios Jurdicos, Ministerio de Justicia, Thompson-Aranzadi. Sez Valcrcel, R.; Ortuo, J. P. (2007). Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin. Madrid: CGPJ. Snchez, J. (Coord.) et al. (1999). Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Poltica, Cultura. Fundaci Bofill. Barcelona: Ed. Mediterrnia.
CAPTOL 1
Sarmiento, D. (2006). La autoridad del derecho y la naturaleza del soft law, Cuadernos de Derecho Pblico, nm 28, pp. 221-266. Sherwin, R. (2000). When law goes pop: The vanishing line between law and popular culture. Chicago: University of Chicago Press Singer, T.; Fritz, C. (2005). The painful side of empathy, Nature Neuroscience vol.8, nm 7, pp. 845-46. Snyder, F. (1993). The Effectiveness of European Community Law: Institutions, Processes, Tools and Techniques, Modern Law Review, vol. 56, 1993. Stefan, O.A. (2008). European Competition Soft Law in European Courts: A Matter of Hard Principles?, European Law Journal, Vol. 14, nm. 16, pp. 753772. Theidon, K. (2006). Justice in Transition: The Micropolitics of Reconciliation in Post-War Peru., Journal of Conflict Resolution, Vol. 50, nm., pp. 433-457.
Umbreit, M.; Coates, R.B.; Vos, B. (2004). Victim-Offender Mediation: Three Decades of Practice and Research, Conflict Resolution Quarterly, Vol. 22 n. 1-2, pp. 279-303. Ury, W. (1999). Getting to peace. Transforming Conflict at Home, at Work, and in the World. London: Viking Penguin. Trad. esp. De J. Piatigorsky, Paids, Barcelona, 2005. Waal, F. de (2000). Primates A Natural Heritage of Conflict Resolution; Science 289, 28 july, pp. 586590. Walks, R. (2004). Place of residence, party preferences, and political attitudes in Canadian cities and suburbs, Journal of Urban Affairs (2004), nm. 26.
Annex
Quadre 1. Reunions i Actes del Llibre Blanc
Data 02/04/2008 08/04/2008 14/04/2008 14/04/2008 15/04/2008 16/04/2008 24/04/2008 24/04/2008 29/04/2008 07/05/2008 Lloc Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Departament de Justcia Fundaci Pi i Sunyer Assistents Tots els ETs ET1, ET7 ET1, ET8, ET12 ET1, ET2, ET12 ET1, ET5, ET12 ET1, ET4, ET12 ET1, ET3, ET12 ET1, ET10, ET12, ET13 ET1, ET6, ET12 ET1, ET12 Definici Presentaci general del projecte amb tots els caps dels equips Presentaci del pla dactuaci de lET7 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET8 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET2 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET5 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET4 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET3 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET10 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET6 i metodologia de treball Disseny de la metodologia de treball que se seguir amb els equips (1)
CAPTOL 1
Data 14/05/2008 21/05/2008 22/05/2008 04/06/2008 12/06/2008 16/06/2008 16/06/2008 17/06/2008 17/06/2008 17/06/2008 18/06/2008 18/06/2008 18/06/2008 18/06/2008 19/06/2008 02/07/2008 09/07/2008 10/07/2008 22/07/2008 23/07/2008 16/09/2008
Lloc Fundaci Pi i Sunyer Departament de Justcia Institut de Dret i Tecnologia - UAB Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Departament de Justcia Departament de Justcia Fundaci Pi i Sunyer Departament de Justcia Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Departament de Justcia Fundaci Pi i Sunyer
Assistents ET1, ET12 ET1,ET9, ET12 ET1,ET11 ET1, ET12 ET1, ET2, ET12 ET1, ET2, ET7, ET12 ET1, ET2, ET6, ET12 ET1, ET2, ET9, ET12 ET1, ET2, ET8, ET12 ET1, ET2, ET11, ET12 ET1, ET2, ET3, ET12 ET1, ET2, ET10, ET12 ET1, ET2, ET12, ET13 ET1, ET2, ET9, ET12 ET1, ET2, ET5, ET12 ET1, ET4, ET10, ET11 ET1, ET14 ET1, ET12
Definici Disseny de la metodologia de treball que se seguir amb els equips (2) Presentaci del pla dactuaci de lET9 i metodologia de treball Presentaci del pla dactuaci de lET11 i metodologia de treball Disseny de la metodologia de treball que se seguir amb els equips (3) Disseny de les reunions amb tots els equips Conixer els membres de lET7, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET6, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET9, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET8, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET11, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET3, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET10, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET13, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET9, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Conixer els membres de lET5, Informar de la metodologia de treball i els indicadors Diferenciaci dmbits entre mediaci ciutadana/ comunitria i justcia relacional Presentaci del pla dactuaci de lET14, metodologia de treball i indicadors Elaborar programa del llanament del projecte Acord de Govern aprovant lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
Centre dEstudis Jurdics i de Formaci Especialitzada (CEFJE) Fundaci Pi i Sunyer
Tots els equips ET1, ET12 ET1, ET12, ET13, amb representants dels diferents Departaments de la Generalitat ET1, ET12 ET1, ET12, ET14
Llanament oficial del projecte Formaci dels grups metodolgic i conceptual Introduir el projecte a les conselleries per tal de facilitar la futura collaboraci amb els investigadors.(1) Harmonitzaci de la part metodolgica i la conceptual Coordinar les necessitats dels econmetres amb el treball metodolgic dels equips.
18/09/2008
Departament de Justcia
08/10/2008 08/10/2008
Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer
CAPTOL 1
Data 13/10/2008 17/10/2008 06/11/2008 07/11/2008 13/11/2008 24/11/2008 28/11/2008 12/12/2008
Lloc Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Institut de Dret i TecnologiaUAB Fundaci Pi i Sunyer Hotel Serhs UAB Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)
Assistents Tots els equips Tots els equips ET1 i experts ET1 Tots els equips Tots els equips Tots els equips Tots els equips ET1 i Agncia de Promoci dActivitats i Congressos UAB ET1, GEMME, i organitzadors de congressos ET1 ET1, GEMME, i organitzadors de congressos ET1, ET12, ET13 ET1, GEMME, i organitzadors de congressos Tots els equips Tots els equips Tots els equips ET1, ET10, ET12, ET13 Tots els equips ET1 i organitzadors de congressos ET1, GEMME, i organitzadors de congressos ET1 i ET7 ET1 i ET14 ET1 i GEMME ET13 i Juristes dels equips
Definici Reuni del grup conceptual, tractar temes relacionats amb el concepte de mediaci (1) Reuni de metodologia i proposta de formaci del grup jurdic (1) Reuni per definir la investigaci de la formaci en els mediadors. Signatura del conveni Generalitat/Fundaci la Caixa Reuni del grup conceptual (2) 1r Seminari amb experts per tractar el tema de la definici de la mediaci Reuni del grup conceptual (3) Reuni del grup metodolgic (2) Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (1)
22/12/2008
07/01/2009 13/01/2009 09/01/2009
Seu de lEIPA CosmoCaixa/CaixaForum CEFJE
Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (2) Reuni i visita a les installacions pel congrs internacional de juny Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (3) Tractar sobre les publicacions a presentar pels equips, el congrs de juny 2009 i diferents temes de metodologia i indicadors. Reuni per tractar la coordinaci amb GEMMEEuropa com a organitzadora al congrs Reuni del grup conceptual (4) Reuni del grup metodolgic (3) Reuni del grup metodolgic (4) Reuni amb lET10 per orientar el seu pla dactuaci 2n Seminari dexperts del LLBM Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (4) Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (5) Reuni de seguiment Reuni de seguiment Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (6) Reuni del grup jurdic per dissenyar lactuaci
16/01/2009
Fundaci Pi i Sunyer
16/01/2009 20/01/2009 23/01/2009 09/02/2009 18/02/2009 09/03/2009 11/03/2009 14/03/2009 20/03/2009 24/03/2009 22/04/2009 24/04/2009
Seu de lEIPA Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Fundaci Pi i Sunyer Departament de Justcia Hotel Serhs UAB IDT Departament de Justcia IDT Hotel Serhs UAB Departament de Justcia Fundaci Pi i Sunyer
CAPTOL 1
Data 15/05/2009 18/05/2009 22/05/2009 25/05/2009 27/05/2009 27/05/2009 05/06/2009 08/06/2009
Lloc Hotel Serhs UAB Barcelona Escola Industrial Bcn Barcelona IDT Fundaci Pi i Sunyer CosmoCaixa Casa Convalescncia
Assistents Grup de Bziers ET1 i Comissi de mediaci familiar del consell de lICAB Tots els equips ET1 i GEMME ET1 i organitzadors de congressos ET1 i ET12 ET1 i organitzadors de congressos ET1 i GEMME ET1 i Comissi de mediaci familiar del consell de lICAB Tots els equips Tots els equips ET1 i ET12 Tots els equips ET1 i ET4 ET1, ET12, ET13, amb representants dels diferents Departaments de la Generalitat ET1 i ET9 ET1 ET13 i ACC Tots els equips ET1 i ET13 ET1 i Escola de Policia ET1, ET12 i Policia ET1 i Comissi de mediaci familiar del consell de lICAB ET1 i ET9
Definici Jornada de presentaci del projecte als mediadors francesos del grup de Beziers/Montpellier Presentaci del projecte als advocats i primer contacte per establir collaboraci 3r Seminari dexperts del LLBM Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (7) Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (8) Reuni de seguiment de la investigaci Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (9) Reuni per la preparaci del congrs internacional dels dies 18 i 19 de juny (10) Establiment de la collaboraci (1) Simposi de dret i mediaci on es fa presentaci del 2n entregable Simposi de dret i mediaci on es fa presentaci del 2n entregable Reuni per seguiment de la part metodolgica Reuni del grup metodolgic (5) Conferncia Bonaf-Schmitt i grups focals ET4 Introduir el projecte a les conselleries per tal de facilitar la futura collaboraci amb els investigadors.(2) Reuni de seguiment de lequip Reuni amb lAgncia Catalana de Consum per definir la collaboraci Jornada de Mediaci i Dret Pblic, jornada amb experts Reuni de seguiment Reuni per establir collaboraci (1) Reuni per establir collaboraci (2)
09/06/2009
Barcelona
18/06/2009 19/06/2009 22/07/2009 04/09/2009 28/09/2009
CosmoCaixa CosmoCaixa IDT Fundaci Pi i Sunyer Escola industrial BCN
05/10/2009
Departament de Justcia
07/10/2009 07/10/2009 22/10/2009 10/11/2009 18/11/2009 20/11/2009
IDT Agncia Catalana de Consum Facultat de Dret de la UB Departament de Justcia Departament dInterior Fundaci Pi i Sunyer
04/12/2009 11/12/2009
Barcelona IDT
Establiment de collaboraci (2) Reuni de seguiment de lequip
CAPTOL 1
Data 21/12/2009 22/12/2009 23/12/2009 01/02/2010 19/02/2010 22/02/2010 23/02/2010 24/02/2010 04/03/2010 09/03/2010 10/03/2010 11/03/2010 12/03/2010 15/03/2010 22/03/2010 24/03/2010 30/03/2010 08/04/2010 09/04/2010 14/04/2010 24/04/2010 28/04/2010 12/05/2010 13/05/2010 14/05/2010 3i4 /05/2010 26/05/2010 31/05/2010 03/06/2010 07/06/2010 08/06/2010 09/06/2010 10/06/2010
Lloc Centre dEstudis JUridics i de Formaci Especialitzada (CEFJE) Consell de lAdvocacia de Catalunya Departament de Justcia IDT IDT IDT IDT IDT IDT Seu del comit a Barcelona IDT IDT IDT IDT IDT Departament de Justcia Seu de lACC Pati Llimona CMPC IDT Badalona CEJFE IDT Barcelona Departament de Justcia CEJFE Seu de lACC IDT Departament de Justcia IDT IDT IDT IDT
Assistents Tots els equips Grup focal de lET1 Reuni ET1 ET1, ET9 i ET10 ET1 i ET6 ET1, ET9 i ET10 ET1 i ET3a ET1 i ET8 ET1 i ET11 ET1 i Comit de Biotica ET1 i ET4 ET1 i ET13 ET1 i ET3b ET1 i ET7 ET1 i ET8 ET1 i ET13 ET1i Consum ET1 i ET12 ET1 i ET5 ET1 i ET4 ET1 ET1 ET1 i ET13 ET1 i Obra Social la Caixa ET1 i ET3a Tots els equips Acte obert al pblic ET1 i ET8 ET1 ET1 i ET2 ET1 i ET4 ET1 i ET6 ET1 i ET13
Definici Jornada de presentaci del tercer entregable Grup focal amb representants dels collegis dadvocats Reuni amb la Consellera de Justcia Reuni de seguiment Reuni 1r esborrany Reuni de seguiment Reuni 1r esborrany Reuni 1r esborrany Reuni de seguiment Reuni de presentaci de projecte Reuni 1r esborrany Reuni de seguiment Reuni 1r esborrany Reuni 1r esborrany (no entregat) 2a reuni 1r esborrany Reuni de seguiment Reuni amb lAgncia Catalana de Consum Reuni amb la xarxa de mediadors comunitaris Reuni 1r esborrany Reuni 2n esborrany Intervenci a la jornada de lACDMA Taula rodona de Collegis Professionals Reuni per distribuci de tasques Reuni de seguiment del projecte Reuni de seguiment del captol Jornada de discussi amb experts La mediaci en consum: estat de la qesti. Jornada amb experts Reuni de seguiment del captol Reuni de la direcci del projecte Reuni de seguiment del captol Reuni de seguiment del captol Reuni de seguiment del captol Reuni de seguiment del captol
CAPTOL 1
Data 22/06/2010 22/06/2010 05/07/2010 06/07/2010 19/07/2010 21/07/2010 IDT IDT
Lloc
Assistents ET1 i ET10 ET1 i ET7 ET1 Tots els equips ET1 Huygens Editorial ET1
Definici Reuni de seguiment del captol Reuni de seguiment del captol Reuni de la direcci del projecte Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya: Revisi Final Reuni per tractar ledici del LLB Reuni de la direcci del projecte
Departament de Justcia CosmoCaixa IDT Departament de Justcia
Jornades, seminaris i Congressos (2008-2010)

24/11/2008 09/03/2009 22/05/2009 Hotel Serhs UAB Hotel Serhs UAB Escola Industrial Bcn Centre dEstudis Jurdics i de Formaci Especialitzada (CEFJE) Hotel Serhs UAB Facultat de Dret de la UB Centre dEstudis JUridics i de Formaci Especialitzada (CEFJE) CEJFE Seu de lACC CosmoCaixa Tots els equips Tots els equips Tots els equips 1r Seminari amb experts per tractar el tema de la definici de la mediaci 2n Seminari dexperts del LLBM 3r Seminari dexperts del LLBM
23/07/2008 15/05/2009 22/10/2009 21/12/2009 3i4 /05/2010 26/05/2010 06/07/2010 18 i 19 /06/2009 28/04/2010
Tots els equips Grup de Bziers Tots els equips Tots els equips Tots els equips Acte obert al pblic Tots els equips
Llanament oficial del projecte Jornada de presentaci del projecte als mediadors francesos del grup de Bziers/Montpellier Jornada de Mediaci i Dret Pblic. jornada amb experts Jornada de presentaci del 3r entregable Jornada de discussi amb experts La mediaci en consum: estat de la qesti. Jornada amb experts Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya: Revisi Final Simposi de dret i mediaci on es fa presentaci del 2n entregable Taula rodona Collegis Professionals
CosmoCaixa CEJFE
Tots els equips ET1
Notes
1 Ens referim especialment a (i) La Societat Catalana (1998), el volumins estudi general editat per la Generalitat de Catalunya, presidit per Jordi Oliveras (Institu dEstadstica de Catalunya), i dirigit per Salvador Giner (Institut dEstudis Catalans), i (ii) Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Poltica, Cultura., de la Fundaci Bofill, sota la coordinaci general de Jordi Snchez.
CAPTOL 1
2 [...] Si la situaci s mant, s evident que no tindrem tots els elements desitjables per fer front a la pregona reestructuraci de la competitivitat en el marc mundialitzat en qu ja hi som. A ms, patim dels efectes nocius de la llarga persistncia de la crisi de locupaci. Si aix no es resolgus a temps, podrien produir-se esquerdes en els processos dintegraci i cohesi socials que han estat el fonament del benestar assolit al pas. (Giner et al. 1998, 28) 3 Albert Homs, un dels coordinadors responsables de La Societat Catalana, assenyalava uns anys desprs lexistncia de tres eixos que obliguen a replantejar els llocs comuns de la cohesi social al nostre pas: (i) Catalunya ha deixat de ser el motor econmic dEspanya per situar-se a la cua de les autonomies capdavanteres (Madrid, Pas Basc i Navarra); (ii) larribada duna segona onada immigratria, molt ms diversa i amb caracterstiques culturalment allunyades de les nostres; (iii) la rpida arribada duna societat tecnolgica de la informaci i del coneixement que introdueix nous dilemes culturals i posa a prova els referents collectius tradicionals. Breu: la relaci amb lestat central sha problematitzat i no podem donar-la per descomptada. 4 Segons dades el CIIMU (sobre lEnquesta de Condicions de Vida), lany 2008, en el qual shan obtingut la major part de les dades utilitzades en aquest Llibre Blanc, lindex de pobresa relativa a Catalunya se situava en el 18,2 % de la poblaci (vivint amb menys de 5.815 lany). En aquestes circumstncies, les poblacions amb major risc dexclusi social se situen en el rang de la infantesa i la tercera edat. Cfr. tamb amb lInforme FOESSA (2008) i lInforme de la inclusi social de lObra Social Caixa Catalunya (P. Mar-Klose el al., 2009). 5 Les dades que hem utilitzat sn les de lInstitut Nacional dEstadstica del padr a 1 de gener de 2009. A data davui, les dades de 2010 desagregades a nivell comarcal no estan disponibles en cap dels organismes competents pel que fa a les dades de poblaci. 6 Aquesta taula sha de complementar amb el Grfic 1 del Cap. 6, que mostra levoluci temporal de les separacions i divorcis des del 2000 al 2010. Cal notar que el decreixement no ha significat necessriament un descens en la crrega de treball judicial, perqu han augmentat de forma parallela les sollicituds de revisi a la baixa dels convenis de divorci. 7 Tamb hi ha hagut darrerament un descens de litigaci en aquesta jurisdicci. La desacceleraci durant el segon i tercer trimestres del 2009 sexplica pels efectes de lentrada en vigor del Real Decreto Ley 3/2009, de 27 de Marzo, de medidas urgentes en materia tributaria, financiera y concursal ante la evolucin de la situacin econmica, que introdueix la modificaci de larticle 190 de la LLei Concursal 22/2003 de 9 de Juny que afecta al Concurs Abreujat. Vid. CGPJ (2009a). 8 Lany 1980 exercien a Espanya un total de 27,983 advocats (CGPJ, 2000). A finals de 2009, el Cens del Consell General de lAdvocacia Espanyola (CGAE, 2010) registrava 122.182 advocats exercents (19.449 dels quals, s a dir, un 156%, exercien a Catalunya). Aix representa un increment global del 336,6% en trenta anys, en un procs no homogeni que sha concentrat principalment a Madrid i a Catalunya. Per a emmarcar aquestes dades en el context europeu, les darreres dades disponibles situaven Espanya com a cinqu pas europeu en densitat dadvocats per mil habitants (2,6 el 2008), per darrera noms de Liechtenstein, Grcia, Itlia i Luxemburg (CGAE, 2008). A ms, segons les dades del Tercer Barmetre Intern dOpini del CGAE, s un collectiu professional fora jove: el 75% dels advocats t menys de 45 anys i el 25% menys de 35 (amb una mitja dedat de 39 anys) (CGAE, 2008). 9 Aquest punt est ben explicat a lAnnex 5 sobre professions jurdiques. Vid. tamb les notes de Pascual Ortuo a lAnnex 7, sobre Administraci de justcia i mediaci intrajudicial. Cal dir que la reacci judicial ha estat ferma, per no majoritria dins de la professi. Per una bona descripci de les experincies-pilot del CGPJ als jutjats de famlia, cfr. Ortuo (2006). 10 N= 4.528 jutges i magistrats, dels quals van respondre 1.763 (39%). La pregunta que reflecteix la taula era: s partidari/a de potenciar la mediaci intrajudicial que alguns dels assumptes que entren en els jutjats poden ser derivats, si les parts aix ho volen, a un servei de mediaci per a la resoluci de conflictes en alguns dels segents rgans jurisdiccionals? Sempre sota la tutela judicial. Els resultats sn que la mediaci intrajudicial s clarament recolzada en lmbit de la famlia, civil, laboral i mercantil. Hi ha divisi dopinions, en canvi, en lmbit penal i en el contencisadministratiu. s interessant constatar que, en lmbit penal, hi ha un baix recolzament per part dels jutges de Vigilncia Penitenciria (29%), Tribunal Suprem (28%) i Audincia Nacional (23%). En canvi, en lmbit de famlia, amb un 87% de recolzament per part dels destins en Jutjats de Famlia, mostra un suport del 64% per part del TS i un 59% de lAudincia Nacional. 11 Segons dades del Des Barmetre sobre lAdministraci de Justcia del CGPJ el percentatge de ciutadans que creuen que la Justcia funcional malament o molt malament s del 57% (un 44% lany 2005) i el percentatge que est dacord amb que les sentncies sn paper mullat ja que no es compleixen o es compleixen tard i malament s del 75%. Alhora, un 73% dels enquestats es mostra dacord amb lopini que lAdministraci de Justcia es tan lenta que sempre que es pugui val ms evitar-la (CGPJ, 2008).
CAPTOL 1
12 M. Ayuso (2010: 442) ha distingit entre (i) costos directes, (ii) costos indirectes i (iii) costos ocults. Els costos indirectes sn els derivats per un funcionament no esperat del sistema judicial (errors judicials, notificacions, dilacions injustificades...). Els costos ocults sn els produts per aquelles activitats econmiques que no es realitzen en un pas per la incertesa que genera un sistema judicial feble o poc operatiu (descens en la inversi, descens en la concessi de crdits...). Los costes directos son los derivados, por ejemplo, de la suspensin de juicios que ya estaban fijados, o de la excesiva duracin de los procesos, que influye en la litigiosidad existente. No existe una cuantificacin de esos costes para nuestro pas, pero una de las soluciones que cada vez est cobrando ms peso es el desarrollo de vas alternativas de resolucin de conflictos, las denominadas tcnicas ADR (Alternative Dispute Resolution), que permitan fomentar el alcance de acuerdos previos, facilitando una mayor desjudicializacin de los procesos. Montserrat Guilln i la prpia Mercedes .Ayuso han ofert un primer clcul de lestalvi que la mediaci pot produir en el Captol 15 daquest Llibre Blanc. 13 El lector pot trobar recursos actualitzats als webs especialitzats, e.g. http://www.ohrd.wisc.edu/onlinetraining/resolution/ bibliography.htm; http://www.aifs.gov.au/afrc/bibs/mediation.html ; http://www.mediate.com/articles/brownB1.cfm; http:// www.voma.org/bibliography.shtml ; http://sites.google.com/site/transitionaljusticedatabase/transitional-justice-bibliography Com es pot comprovar amb la lectura dels diversos captols que componen el LLB, llevat dun nucli de llibres ms genrics, la literatura divergeix fora segons el camp de qu es tracti, amb poques referncies creuades. Per a lelaboraci del LLB, vem fer un recull inicial de bibliografia especialitzada: http://idt.uab.cat/llibreblanc/. Vid. tamb el recent Dossier Temtic sobre Mediaci publicat per la Biblioteca del Col.legi dAdvocats de Barcelona, nm 10, Mar 2010. 14 ustcia relacional s un terme genric que abasta tots els mbits econmics, socials i poltics on es donen pautes de conJ ducta en processos negociats dins de la gesti o resoluci de conflictes (Casanovas i Poblet, 2008). Justcia reparadora s un terme que neix dins de lmbit de la criminologia i el dret penal (judicis dadults i juvenils) per designar els processos de relaci directa o indirecta entre vctima i agressor per gestionar els seu propi conflicte (Johnston, 2003; Mackay, 2007). Justcia de transici s el terme ms emprat darrerament per designar els processos poltics i institucionals que es duen a la prctica per tornar a instaurar la pau i els sistemes judicials desprs de les violacions de drets humans en conflictes bllics en territoris amb estats derruts o inexistents (Kritz, 1995; Theidon, 2006; Palou, 2009). La denotaci dels tres termes s mtuament inclusiva: la justcia de transici com la denominada VOM (Victim Offender Mediation) constitueix un subconjunt de la justcia reparadora, i aquesta un subconjunt de la justcia relacional.
15 Vegeu el Cap. 16 daquest mateix LLB. 16 A aquesta situaci i al canvi de mentalitat ha influt decisivament lEuropean Forum for Restorative Justice, que agrupa ms dun centenar despecialistes i ha estat el veritable artfex de les primeres normes i recomanacions de la CE. Vegeu http://www.euforumrj.org/ 17 Associaci de Mediadors dEslovnia i experts en el camp de mediaci. Llibre Blanc de mediaci, disponible a: http:// www.pogajanja.si/upload/d170608121611bk_w]doc.doc. 18 Associaci de Mediadors dEslovnia i experts en el camp de la mediaci, Llibre Blanc de mediaci, p. 7. 19 El treball juvenil pblic es duu a terme en els centres i associacions juvenils, i tamb en els espais pblics amb el propsit doferir als joves loportunitat de completar la seva formaci professional. Hi tenen accs tots els joves, independentment de la seva condici social, gnere, origen tnic o religis. 20 Ministeri Federal dEconomia, Famlia i Joventut dustria, Mediaci inter pares en el treball juvenil pblic. Directrius, disponible a: http://www.bmwfj.gv.at/Jugend/Praevention/Documents/peer-mediation_oja.pdf. 21 Ministeri Federal dEconomia, Famlia i Joventut dustria, Mediaci inter pares en el treball juvenil pblic. Directrius, p. 7. 22 Associaci de Mediadors dEslovnia i experts en el camp de la mediaci, Llibre Blanc de mediaci, p. 7. 23 Consell dEuropa, Llibre Blanc sobre el dileg intercultural Viure junts amb la mateixa dignitat, disponible a: http:// www.coe.int/t/dg4/intercultural/Source/Pub_White_Paper/WhitePaper_ID_SpanishVersion.pdf. 24 Consell dEuropa, Llibre Blanc sobre el dileg intercultural Viure junts amb la mateixa dignitat, p. 21. 25 Comit de les Regions, Llibre Blanc del Comit de les Regions sobre la governana multinivell, disponible a: http://www.cor.europa.eu/pages/CoRAtWorkTemplate.aspx?view=folder&id=53788fb1-937b-44ce-bd39b20f3313bc83&sm=53788fb1-937b-44ce-bd39-b20f3313bc83. La governana multinivell sentn com lacci coordinada de la Uni Europea, els estats membres i els ens regionals i locals, basada en lassociaci i destinada a elaborar i aplicar les poltiques de la Uni Europea. Vegeu el Diari Oficial de la Uni Europea (2009/C211/01), dictamen diniciativa del Comit de les Regions Llibre Blanc del Comit de les Regions sobre la governana multinivell, p. 1.
CAPTOL 1
26 Comissi Europea, Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/com/2002/com2002_0196es01.pdf 27 Comissi Europea, Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, p. 6. 28 Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:136:0003:0008:ES:PDF. 29 Aquesta legislaci comunitria s analitzada amb molt ms detall als Caps. 2, 3, 5, 7 i 10 del LLB. 30 Vid. al final daquest captol en Annex el programa i quadre de reunions que ha estat desenvolupat. No consignem aqu les reunions d treball sectorials, les conferncies individuals i les presentacions del projecte. 31 Vid. el Projecte original del LLB en diverses llenges al Web del Projecte: http://idt.uab.cat/llibreblanc/
32 Vid. Nous camins per a la Justcia. Simposium sobre tribunals i mediaci, celebrat a Cosmocaixa. http://www.simposiummediacio.com/ 33 Vegeu especialment els treballs continguts en les segents edicions: Casanovas, Daz, Magre i Poblet (2009a, 2009b), Casanovas, Poblet i Galera (2009); Lauroba, Barral, Viola, Tarabal i Esteve(2010a, 2010b); Poblet, Galera, Teodoro, Gabarr (2010). 34 Vegeu el quadre comparatiu i transversal de les dades quantitatives obtingudes en lAnnex 1 Quadre comparatiu per sectors. Daltra banda, totes les dades estadstiques referides als Caps. 3-5-6-7-8-9-10 poden ser consultades directament en el CD-Rom que acompanya al LLB, a la carpeta de Taules Estadstiques Generals. 35 Hem dagrair al IIIA-CSIC la implicaci que ha tingut en aquest LLB, i especialment als investigadors del Projecte CONSOLIDER Agreement Technologies (http://www.agreement-technologies.org/) i del Projecte Europeu COST ACTION-IC080, del mateix ttol. 36 De forma especial, shan considerat normes com la Directiva europea 2008/52/CE sobre mediaci en assumptes civils i mercantils; el Projecte de llei sobre mediaci en lmbit del dret privat, de 6 de juny de 2008; o les normatives vigents en els mbits de famlia (Llei 1/2001), educaci (Decret 279/2006) i penal (Lpez i Marn 2008) i la llei posterior 15/2009. En relaci a les aportacions despecialistes shan considerat especialment les ponncies presentades a diferents jornades del Llibre Blanc (Casanovas et al., 2009, que continuen les presentades a Poblet i Casanovas, 2003). Sha tingut en compte tamb, entre daltra bibliografia recent: Puntes y Munn (2005), Sez Valcrcel y Ortuo (2007), Redorta (2007), Prez Salazar y Prez Martn(2008), Sez Rodrguez (2008). 37 Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. BOPC 521/8, 22.07.2009; DOGC nm. 543230/07/2009. 38 Cfr. Cap. 2 del LLB sobre dret comparat per una descripci ms completa daquests procediments, i de la cultura jurdica on troben el seu origen. 39 Aquesta recerca ha estat realitzada com a part del Captol 16 (Tecnologies per a la Mediaci). Els serveis analitzats, nacionals i internacionals, han estat una vuitantena. 40 El terme microfonaments es refereix al coneixement que vincula models socials amb el comportament hum individual, coordinat i/o collectiu, vinculant-lo a les situacions i entorns on es produeix. (Casanovas, i Poblet, 2009). 41 Vid. esp. Cap. 6 i Cap. 10, sobre mediaci comunitria/ciutadana i justcia restauradora, respectivament.
42 El tercer lado es gente (de la comunidad) que, usando un cierto tipo de poder (el poder de los pares), desde una cierta perspectiva (una base comn), en respaldo de un determinado proceso (de dilogo y de no-violencia), apuntan a un cierto producto (un triple triunfo). (Ury, 1999 [2005], 40). Al mateix lloc (p.34): El tercer lado es la comunidad circundante, que sirve como contenedor en cualquier conflicto en escalada. 43 La mediaci ha seguit aqu el cam traat pels estudis de pau. Lederach (1997, 68-69) va definir tretze rols intermedis als quals van aparellats funcions distintes: (i) explorador (assegura a laltra part que no la primera no est abocada noms a la victria, (ii) pactista o iniciador (conven les parts per iniciar el procs); (iii) desengatjador (ajuda a retirar-se del conflicte als qui recolzen el procs de pau quan han de fer-ho); (iv) unificador (evita la disgregaci dels grups); (v) capacitador o empoderardor (ajuda a desenvolupar capacitats a les parts); (vi) visionari (ajuda a trobar noves idees, fets , arguments i opcions pels adversaris); (vii) facilitador (modera i facilita el dileg entre les parts)., etc. Lederach ha proposat una pirmide on exercir aquests rols i funcions en tres nivells de lideratge diferent (ibid. 39). Lesquema elaborat per Fisas (1998) per tractar el conflicte s semblant a la pirmide de Lederach. Ury (1999) identifica deu rols diferents
CAPTOL 1
per prevenir, resoldre i contenir els conflictes des del tercer costat: provedor, mestre, constructor de ponts, mediador, rbitre, igualador, curador, testimoni, componedor i pacificador. Mayer ([2004] 2008, 156 i ss.) ha ampliat aquesta llista encara ms. 44 BATNA significa Best Alternative to a Negotiated Agreement. s un dels instruments ms caracterstices del model de negociaci de Harvard. 45 Mitjanant la teoria analtica de la supervenincia es lliguen dos fets o esdeveniments mitjanant una regla o norma que produeix que el segon supervingui o sobrevingui al primer: una signatura en un paper es converteix aix en un contracte. Cfr. per tots, Hage (2005, 183, 207). 46 Vid. nota 42.
47 Segons el Llibre Blanc pel Dileg Intercultural: un proceso que abarca el intercambio abierto y respetuoso de opiniones entre personas y grupos con diferentes tradiciones y orgenes tnicos, culturales, religiosos y lingsticos, en un espritu de entendimiento y respeto mutuos. La libertad y la capacidad para expresarse, pero tambin la voluntad y la facultad de escuchar las opiniones de los dems, son elementos indispensables. El dilogo intercultural contribuye a la integracin poltica, social, cultural y econmica, as como a la cohesin de sociedades culturalmente diversas. Fomenta la igualdad, la dignidad humana y el sentimiento de unos objetivos comunes. Tiene por objeto facilitar la comprensin de las diversas prcticas y visiones del mundo; reforzar la cooperacin y la participacin (o la libertad de tomar decisiones); permitir a las personas desarrollarse y transformarse, adems de promover la tolerancia y el respeto por los dems. .Vid. http://www. coe.int/t/dg4/intercultural/Source/Pub_White_Paper/WhitePaper_ID_SpanishVersion.pdf 48 Hi ha diverses definicions de governabilitat i governana. La governabilitat s la capacitat de la societat i els seus subsistemes politics de prendre decisions o iniciar accions en reacci a demandes i necessitats (Birnbaum, 2001, 12526 ). Segons el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), es el ejercicio de la autoridad econmica, poltica y administrativa para gestionar los asuntos de un pas a todo nivel, involucra mecanismos, procesos e instituciones a travs de los cuales los ciudadanos y otros grupos articulan sus intereses ejercen sus derechos legales, cumplen sus obligaciones y resuelven sus diferencias. PNUD, 2006 Dilogo democrtico.un manual Para practicantes. Http://www. undp.org/cpr/documents/sp_democratic_dialogue.pdf 49 Segons el Comit Consultiu de lEspai Econmic Europeu, la governana es una forma de gobierno en la que grupos o personas de diferentes instituciones, organizaciones, rganos, empresas y niveles trabajan en redes y en asociaciones pblicas y privadas. Sobre la base del dilogo, de discusiones y de procedimientos de negociacin, elaboran acuerdos y contratos que conforman el marco esencial para la futura toma de decisiones. Resoluci del Comit Consultivo del EEE de 26 de Juny de 2002 sobre gobernana y responsabilitat social de les empreses en un mn globalitzat. DOC 13 marzo 2003, nm. 58, Http://eur-lex.europa.eu/johtml.do?Uri=OJ:C:2003:067:SOM:ES:HTML . 50 Lexpressi soft law s sobre tot utilitzada com a extensi del sistema de fonts del dret internacional i comunitari. El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees es va pronunciar sobre el sobre el soft law, acceptant-lo com a font a lassumpte Grimaldi (C-322/88), de 13 de desembre de 1989 (Snyder, 1993). Per saplica tamb al dret dels estats. Des de la doctrina jurdica de carcter pblic, hi ha intents dintegrar-lo en el sistema de fonts des dels principis generals del dret, a partir de la concepci de Robert Alexy dels principis com a mandats doptimitzaci dels objectius normatius, i no com a normes amb contingut (2002[1986]): [...] el soft law desempea la funcin de un principio general del Derecho, como mandato de optimizacin que requiere del intrprete una maximizacin de sus contenidos (Sarmiento, 2006). En el mateix sentit, Stefan (2008). Cal precisar que el nostre enteniment del concepte en aplicar-lo a la mediaci va ms enll de considerar-lo com a un simple parmetre dinterpretaci del dret positiu vinculant (o hard law). 51 52 53 Comisin Europea, http://ec.europa.eu/civiljustice/adr/adr_ec_code_conduct_es.pdf . Vid. Caps. 8, 11, 12 i 13 del LLB. Sobre el dret popular [popular law, o pop-law], cfr. Friedman (1989), Scherwin (2000).
CAPTOL 2
El marc jurdic: dret comparat

Aura Esther Vilalta Nicuesa (Universitat Oberta de Catalunya)
Equip dinvestigaci
Collaboradors: Pere Fabra Abat; Ramn Casas Valls Ajudant dinvestigaci: Aina Carod Requesens
Resum
A partir duna primera aproximaci a les dades socioeconmiques sobre la mediaci als Estats Units, Austrlia, Nova Zelanda, Llatinoamrica, sia i Europa, i desprs duna anlisi de les previsions normatives en matria de mediaci existents a lactualitat, sha procedit a la identificaci de certs principis i estndards que han perms una delimitaci progressiva del concepte de mediaci desenvolupat en lexperincia estrangera dels diferents estats nacionals i dels organismes supranacionals i internacionals. Delimitat el concepte, lestudi aborda una segona etapa, consistent en la comprensi del fenomen mediador en el context de les diverses cultures i tradicions jurdiques, aix com en els diversos contextos socioeconmics en els quals la mediaci es desenvolupa principalment, tot identificant els mbits daplicaci materials i orgnics. Finalment, desprs duna atenta identificaci del concepte i descripci legal de la mediaci existent a Espanya i Catalunya, el present estudi es conclou amb un exercici de contrast, a fi didentificar els aspectes transversals i transnacionals que puguin resultar aplicables en una futura regulaci de la mediaci a Catalunya.
CAPTOL 2
Paraules clau
Mediaci, conciliaci, ADR, ODR, justcia relacional, justcia restaurativa, delimitaci conceptual, procediment, principis, autonomia de la voluntat privada, llibertat contractual, confidencialitat, imparcialitat, neutralitat, independncia, legalitat, equitat, economia processal, eficincia, eficcia, celeritat, transparncia, efectes, homologaci, executivitat, cosa jutjada, dret comparat, procs cognitiu, mtodes extrajudicials, processos facilitatius.
CAPTOL 2
ndex
1 Introducci 1.1 Elements metodolgics: el mtode comparatiu 1.2 Posicions teriques respecte de la mediaci 2 Descripci per mbits geogrfics 2.1 Estats Units 2.2 Austrlia i Nova Zelanda 2.3 Llatinoamrica 2.4 sia 2.5 Europa 3 Previsions normatives en matria de mediaci 3.1 Delimitaci conceptual 3.2 Principis de la mediaci 3.3 Valor atribut al resultat de la mediaci 4 Fase de comprensi del fenomen mediador 4.1 Les cultures, tradicions i sistemes jurdics 4.2 El context jurdic 4.3 El context socioeconmic i formes afins a la mediaci 7 6 4.3.1 Formes afins amb tipificaci social 4.3.2 mbits daplicaci material i orgnica 5 Estudi comparatiu. Conceptes transversals i transnacionals aplicables a Catalunya 5.1 Context estatal i autonmic 5.2 Aportacions de la Llei catalana 15/2009, de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret privat i de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya 5.3 Un darrer exercici de contrast 5.3.1 Concepte de mediaci 5.3.2 Concepte dacord de mediaci 5.3.3 Concepte de mediador 5.3.4 Principis i estndards aplicables a la mediaci Conclusions 6.1 Sntesi: algunes consideracions conclusives 6.2 Recomanacions finals: idees prctiques aplicables a Catalunya Bibliografia Notes
CAPTOL 2
Introducci
1.1 Elements metodolgics: el mtode comparatiu

s objecte daquest treball, en el marc del Llibre Blanc de la mediaci a Catalunya, exposar els resultats de lestudi comparatiu de les dades socioeconmiques i jurdiques referents a lactivitat mediadora desenvolupada en lmbit internacional i espanyol, a fi danalitzar els conceptes, els elements identificatius i altres aspectes que puguin resultar dinters en una futura regulaci del sistema de mediaci a Catalunya. Hi ha dues clares dimensions del que ve a denominar-se justcia relacional (Casanovas i Poblet, 2008; Vilalta, 2009), concepte que integraria els mecanismes extrajudicials de prevenci i resoluci de conflictes. Una primera dimensi la constituirien totes les expressions consensuals o autocompositives de resoluci dins de la qual la mediaci resultaria el paradigma, com a modalitat que gaudeix de major implantaci respecte de la resta. Conforma un nivell bsic, extens i heterogeni, que aglutina processos que flueixen, des de la negociaci o transacci, fins a la mediaci i la conciliaci. La segona dimensi, en el citat context, la constitueix aquelles expressions o mtodes heterocompositius, en virtut dels quals les parts encomanen a un tercer la tasca de resoldre, i dels que resulta clar exponent larbitratge en les seves diverses modalitats. Finalment, trobarem una tercera dimensi, la constituda per la justcia dels tribunals, de naturalesa eminentment inquisitorial o adversarial. Aquest treball centra la seva anlisi, en conseqncia, en el primer pla o dimensi. En aquesta aproximaci comparativa i jurdica de la mediaci sha procurat superar algunes dificultats manifestades en la comparatstica dels ltims temps, motivades per la tendncia cap a un cert eurocentrisme, ladopci duna perspectiva occidental, lmfasi excessiu
en el dret privat i el positivisme, la reducci de lanlisi als sistemes legals, i lescassa solidesa dels fonaments metodolgics que se segueixen en aquests processos (Nottage, 2002)1. Per aix sha recorregut, en part, al mtode comparatiu de Constantinesco (2000), fonamentat en una activitat cognitiva articulada a travs de la clssica tripartici de les tres C: conixer per a comprendre, i comprendre per a comparar. Consisteix en el conjunt de fases o actes racionalment disposats, dirigits a conduir el pensament jurdic, per constatar, a travs dun procs ordenat, metdic i progressiu de contrast, les semblances, les divergncies i les relacions existents entre estructures i funcions de termes pertanyents a una pluralitat dordenaments jurdics. El procs comparatiu que es porta a terme en aquest treball s de naturalesa horitzontal o sincrnica, s a dir, entre ordenaments i sistemes propers en el temps, encara que distants en lespai. Al llarg de la primera fase, la corresponent al coneixement, sha procedit a explorar la mediaci com a institut que constitueix lobjecte destudi des duna perspectiva interdisciplinar, a fi dabastar lunivers de manifestacions i processos; si b desprs, en les fases successives, sha anat circumscrivint aquest estudi, progressivament, als mbits materials en els quals la mediaci es troba majoritriament implantada, i sha centrat lanlisi en aquells aspectes que poden arribar a adquirir alguna rellevncia jurdica. En aquest procs shan observat les diferents realitats al voltant de la mediaci per mbits geogrfics (EUA, UE, sia, Amrica Llatina, Oceania), fent particular referncia als ordenaments que aportaven major riquesa, b perqu compten amb un major desenvolupament o perqu manifesten peculiaritats a tenir en compte, procurant aix mateix que obrin models pertanyents a tradicions jurdiques diferents, ja que tot exercici comparatiu exigeix una selecci dordenaments. La distncia o pertinena a cultures, famlies o tradicions diferents no noms enriqueix, sin que aporta,
CAPTOL 2
Diagrama 1. Fases del procs comparatiu
sens dubte, un resultat molt ms fecund des de la perspectiva comparatista. En aquesta primera fase, lobservaci del llenguatge que ha generat la prctica de la mediaci ric i complex a causa de la profusi dexperincies en tots els mbits materials i la identificaci dels termes que permeten descriure la instituci des duna perspectiva jurdica, juntament amb lexposici del seu contingut, estructura, funci i efectes en el dret estranger, han estat activitats imprescindibles2. El que ha interessat en aquest estudi i ha constitut el seu fil conductor, no ha estat tant el registre lingstic, com el contingut jurdic, factor que ha perms identificar, amb nitidesa, lobjecte destudi i la posterior transferibilitat de les dades. Sha procedit aix mateix a identificar els diversos factors que incideixen sobre lobjecte destudi i sobre els quals es vol dur a terme un exercici comparatiu, una cosa crucial amb vista a coordinar esforos i contrastar resultats. Shan tingut en compte certes regles metodolgiques: sha examinat el terme a partir de les fonts normatives de cada ordenament jurdic atesa la jerarquia de les fonts all on aquest criteri obra i sha procurat evitar alguns obstacles, com ara la dificultat daccs a les fonts originals de dret estranger o ls dispar de la terminologia jurdica. Una qesti que sha hagut de considerar s la pluralitat i complexitat de les fonts, tot i la unitat dels
ordenaments jurdics, un aspecte particularment rellevant en lespai europeu. s per aix que sha procedit, al seu torn, a analitzar el Dret europeu, separadament del corresponent a la Uni Europea. En lanlisi ha calgut observar i analitzar lefectiva aplicaci prctica de les normes relatives a la mediaci i la manera com sapliquen. Per aix shan estudiat les diverses experincies mediadores i sha tingut en compte, aix mateix, la doctrina emanada, certament recent per rica en punts de vista i perspectives. En la segona fase daquesta activitat sha procedit a una operaci inversa, que consisteix en comprendre i reintegrar la mediaci al seu sistema. Aix ha comportat adoptar una perspectiva diferent, un angle a travs del qual es pot contemplar la mediaci i els seus elements en el seu context jurdic, cultural, social i econmic i dels instituts anlegs amb qu guarda algun punt de contacte, s a dir, els factors de naturalesa metajurdica que representen en conjunt el context en qu es desenvolupa la mediaci. Al llarg de la darrera fase, la consistent en la comparaci prpiament dita, es procedeix a la identificaci del concepte de mediaci que ha estat acollit al territori espanyol i a Catalunya; i, un cop fixat el concepte jurdic i les descripcions que serveixen de tertium genus comparationis, es realitza un exercici de contrast amb
CAPTOL 2
els resultats obtinguts en les fases precedents, i se subratllen els aspectes i resultats que, per la seva utilitat o per la seva oportunitat, poden resultar dinters en una futura conformaci i desenvolupament de la mediaci a Catalunya. Finalitza lestudi amb unes breus indicacions conclusives i recomanacions als efectes duna eventual institucionalitzaci de la mediaci a Catalunya.
1.2 Posicions teriques respecte de la mediaci

Expressa Ugo Mattei (2007) que en els estudis de dret comparat en matria de mediaci es tendeix a no prestar atenci a quatre aspectes essencials: el primer, consistent en la disparitat de poder de les parts; el segon, la necessria aproximaci interdisciplinar, en dileg obert del dret i els textos amb la sociologia, leconomia, lantropologia i les cincies poltiques; el tercer, el problema de lexcessiu eurocentrisme i la perspectiva occidental dels estudis, perqu hi ha nombroses societats que ofereixen accs a la justcia per mecanismes al marge dels judicials de les que Occident pot aprendre; i el quart i ltim, la necessria superaci de la barrera existent entre el dret petrificat en els textos i el dret viu. Cal dir que el fenomen de la mediaci, de factura recent per dantigues arrels, ha penetrat en els darrers anys, com per capillaritat, en tots els mbits socioeconmics i sectors, tant pblics com privats. Les raons que podrien explicar el creixent inters i la implantaci de la mediaci sn mltiples i heterognies i delles dna compte lextensa literatura generada en els darrers anys: (i) la rapidesa amb la qual els individus poden abordar les seves diferncies, (ii) la possibilitat que aquests controlin el procs i el seu ritme, afavorint la reducci del temps dels processos, (iii) lauxili de tercers experts, (iv) la sensible reducci dels costos, (v) la possibilitat de reduir els riscos duna soluci no satisfactria i de dissenyar una soluci a mesura, (vi) el control de la informaci, (vii) la confidencialitat que ofereix el procs, (viii) la confiana que la resoluci no constituir precedent, (ix) la preservaci de les relacions futures, (x) o la descrrega dels tribunals de justcia. Com ha estat ja considerat en el captol 1, lincrement de la litigiositat, la seva major complexitat, lexcessiva durada dels processos i el seu cost desproporcionat sn factors a considerar3. Tamb la mateixa estructura del sistema jurdic o de les seves institucions tendeixen a desmotivar en molts casos als ciutadans, que acaben per renunciar a anar als tribunals4.
Al costat daix, shan posat de manifest tamb els desavantatges de la mediaci: la desigualtat en laccs a la informaci i serveis de qualitat, la prdua de protecci de les classes ms vulnerables, lelecci de les regles que conferiria avantatge a la part millor posicionada o aquella que va ms freqentment a aquests sistemes de resoluci en sn alguns. La crtica sestn tamb al fet que molts problemes no poden ser resolts de manera amistosa per les parts, referint-se als casos en qu existeix un desequilibri estructural. Aquests mtodes afavoririen les desigualtats distributives i provocarien en alguns casos conformitats en lloc de promoure la diversitat dopinions5. En una posici intermdia es trobaria un corrent que situa la mediaci, no com un mtode alternatiu, sin com un sistema complementari, til i efica collaborador de la jurisdicci fonamentat en lactivitat dun tercer facilitador, neutral i reequilibrador de les posicions de les parts (Haley, 1978; Rees, 2010). Daquesta manera, sense idealitzar ni elevar lestat i les institucions pbliques en nics bastions de la defensa dels valors, ni sense pretendre, daltra banda, la reducci de la presncia i intervenci dels tribunals exclusivament en aquells assumptes on apareix un clar inters pblic, se sost la convenincia dintegrar la mediaci com a instituci collaboradora de lAdministraci de justcia. La mediaci gaudeix a lactualitat del clar favor dels legisladors en la major part dels pasos, sense distinci de filiaci. A la Uni Europea, concretament, la mediaci i els mtodes ADR en general constitueixen una prioritat en el marc del Programa dEstocolm. Tamb en el sector pblic la mediaci ha obtingut una acollida significativa. En lmbit dels conflictes internacionals que amenacen la pau i la seguretat, per exemple, es recorre sovint als mitjans diplomtics de resoluci de controvrsies, entre els quals hi ha la negociaci, els bons oficis, la mediaci i la conciliaci. La Carta de les Nacions Unides de 1945, en el seu article 33, expressa que les parts, en una controvrsia que s susceptible de posar en perill el manteniment de la pau i la seguretat internacionals tractaran de buscar soluci, sobretot, mitjanant la negociaci, la investigaci, la mediaci, la conciliaci, larbitratge, larranjament judicial, el recurs a organismes o acords regionals o altres mitjans pacfics de la seva elecci. Amb lexpressi bons oficis es designa lacci amistosa que realitza un tercer davant els Estats que sostenen una controvrsia per facilitar laproximaci directa de les parts en el litigi amb la finalitat que inicin o reprenguin les negociacions (Snchez, 2009).
CAPTOL 2
2 Descripci per mbits geogrfics

Ats que la taxonomia juga un important paper en lordenaci per permetre acomodar i contrastar la producci legal, doctrinal, judicial i la praxi (Mattei, 2007), la primera descripci es portar a terme per mbits geogrfics6 que responen, en certa manera, a la taxonomia tradicional de Civil law (Europa, amb alguna excepci i Llatinoamrica), Common law (Estats Units, Oceania) i altres desenvolupats fora de la tradici jurdica occidental (sia).
2.1
Estats Units
La mediaci, juntament amb altres mitjans de resoluci extrajudicial de conflictes, t una important presncia en els mbits civil, comercial i laboral. La mediaci laboral, per exemple, es porta practicant des de fa ms de cent anys; i la comercial, des de fa ms de trenta. Supera, en s, a larbitratge o a la conciliaci. Els estudis estadstics atribueixen a la mediaci un percentatge dxit elevat (superior al 75%), i les raons de tal xit sembla que no sn tan sols dordre econmic, sin tamb destalvi de temps, ja que la major part de les mediacions es resolen en menys de dos dies de sessions presencials (Lipski i Seeber, 1998). Com s sabut, la major part dels Estats pertany a la tradici jurdica del Common Law 7. En aquest pas les formes alternatives de resoluci van prendre forces renovades durant els anys 1960 com a resposta a canvis radicals de la societat i als moviments de drets civils. Lincrement del nombre de reclamacions judicials va comportar, segons linforme de la Comissi de lAdministraci de Justcia8, una notable sobrecrrega dels Tribunals. Daquesta manera, van anar prenent carta de naturalesa reformes en el sistema judicial nordameric, i el Congrs va aprovar programes pilot per al desenvolupament dels ADR a Philadelfia, Nova York, Miami, Columbia i Ohio (Clare, Laney, Little, Walker). Des daleshores, aquests mtodes han despertat opinions molt dispars en el mn acadmic i aix es desprn de la seva literatura durant els darrers anys. Per a un sector, com hem vist (e.g. Mattei i Nader, 2008), aquests mitjans alternatius de justcia, quan sn adoptats per les elits poltiques i econmiques, esdevenen instruments funcionalitzats, ms preocupats en lobtenci de justcia corporativa que en la igualtat. Aquesta crtica es basa en
la constataci que aquests mtodes tenen un fonament ideolgic de tipus liberal. En opini dAuerbach (1983), ja a finals del segle XIX els mecanismes arbitrals van esdevenir un instrument de control social i una via per incrementar leficincia judicial en matria de conflicte laboral. Per a aquest corrent, els ADR constitueixen en general solucions capitalistes. La mediaci hauria pres forma forma als Estats Units lany 1968 quan la Ford Foundation va comenar a sufragar programes per mediar els conflictes racials. Aquest organisme va fundar el National Center for Dispute Settlement amb el suport logstic de lAmerican Arbitration Association (AAA) i una mica ms tard, lany 1970 va fundar lInstitut per a la Mediaci i la Resoluci de Conflictes. Un moment clau en el procs de desenvolupament dels ADR als Estats Units se situa lany 1976, amb la Pound Conference liderada pel President de la Cort Suprema, Warren Burger, i el professor de Harvard Law School, Frank Sander. Sost, per Ugo Mattei que, en realitat, els tribunals en aquell temps no estaven experimentant una sobrecrrega de treball i que les raons de limpuls obeen a interessos diferents, perqu es comenava a experimentar un creixement dassumptes judicials en material de drets civils. En qualsevol cas, lany 1990 saprova la Civil Justice Reform Act (CJRA) amb lobjecte declarat d afrontar els greus problemes derivats del cost i retard dels processos judicials davant els tribunals federals. Posteriorment lany 1998 el Congrs va procedir a aprovar la Alternative Dispute Resolution Act i per a lestricte mbit de la mediaci, compta, a ms, amb la Uniform Mediation Act de 2001, com de seguida veurem9. Caracterstiques. Un element sobre el qual pivota la mediaci als Estats Units s el privilegi de confidencialitat. El pes de la confidencialitat i la corresponent reserva o secret de les converses, declaracions o conductes dutes a terme en el si duna mediaci resulta tan significatiu que va merixer en el seu dia laprovaci duna Llei, la Uniform Mediation Act 10. Aquesta Llei Uniforme de mediaci declara que el motiu pel qual es promulga la norma s, exclusivament, assegurar laspecte de la confidencialitat, que t relaci amb la prova en els processos judicials. Daquesta manera, les parts poden confiar en el mediador, perqu saben que qualsevol informaci que aquest reveli donar lloc a responsabilitat per violaci del seu deure de silenci. La major contribuci daquesta Llei [expressa literalment], s proporcionar privilegi en els procediments legals. Adoptada formalment per nombrosos Estats americans, com Illinois, el Districte de Colmbia, Iowa, Nebraska, Nova Jersey, Ohio, Uta, Vermont o Washington, ha patit petites modificacions des de la seva promulgaci. En virtut daquesta obligaci, ha es-
CAPTOL 2
devingut prctica estesa entre els mediadors procedir a destruir totes les anotacions relatives al procs mediador produdes durant el seu curs, aix com tota documentaci que els hagi estat tramesa per les parts (excepte la correspondncia formal). Una altra prctica generalitzada s que el mediador notifica a les parts quan un tercer requereix informaci sobre la mediaci entaulada o finalitzada. Una altra caracterstica de la mediaci als Estats Units11 s la seva naturalesa consensual, tot i que els jutges poden dirigir a les parts a una mediaci i, un cop a dins, les parts decidiran o no participar. Un estudi dut a terme pel National Center for State Courts / State Justice Institute12 revela que els programes de mediaci voluntria obtenen un ndex ms alt dacords i satisfacci que aquells on la mediaci resulta obligatria (Vargas Pvez, 2008). Cal assenyalar, per que, en matria mdica, alguns Estats com Maryland, Wisconsin, Michigan, preveuen lobligatorietat dacudir a sistemes ADR. Cal manifestar que en el mateix continent per al Canad, la ciutat dOntario va iniciar un programa de dos anys per a la introducci de la mediaci obligatria (1999) a travs del Tribunal Superior de Justcia dOntario, del qual es desprenen alguns resultats daquesta concreta modalitat13. La mediaci en aquest pas gaudeix de gran elasticitat. Les parts poden disposar del procs de mediaci de manera mplia, iniciar, suspendrel, demanar informaci, introduir terceres persones perqu participin, i fins i tot anar a un jutjat o tribunal perqu resolgui sobre una qesti substantiva (Plant, 2001). Habitualment, previ a linici de la mediaci, les parts consensuen la manera a travs de la qual es desenvolupar el procs. Amb la mateixa llibertat, les parts poden decidir en qualsevol moment posar fi al procs de mediaci. Les parts conserven en tot moment la facultat de resoldre mltiples aspectes i qestions, tinguin o no relaci directa amb el tema que els va conduir a la mediaci, a travs del mateix procs, sempre que resultin de mutu inters. s un dels avantatges que ofereix aquesta modalitat respecte dels mitjans de resoluci adversarial i inquisitorial com larbitratge o el procs judicial, regits pel principi contradictori. Sn una preocupaci constant en matria de mediaci, als Estats Units, les qestions relatives a la imparcialitat i la transparncia de les persones mediadores i dels organismes mediadors, fins al punt que han proliferat estndards, recomanacions i directrius per part dassociacions i centres de mediaci14 per garantir-los. En qualsevol cas, la transparncia i la corresponent disclosure dinformaci que pugui comprometre, s un altre dels elements cardinals del sistema per reforar la con-
fiana i la credibilitat. Les grans firmes dadvocats han incorporat programes de mediaci en la seva activitat i incentiven els professionals al seu s utilitzant estmuls financers15. Al seu torn, les Model Rules of Professional Conduct de la ABA (com tamb en el Codi de Deontologia del CCBE) contenen una regla tica que obliga als advocats a informar als clients de lexistncia i possibilitat dacudir a les frmules ADR abans diniciar qualsevol litigi (Mullerat, 2009). Delimitaci. Als Estats Units la mediaci conviu amb formes molt variades de composici amigable (com la negociaci o la conciliaci), adversarial (com larbitratge), i fins i tot hbrides (med-arb, per exemple). La delimitaci de cada modalitat s fora precisa, no es produeixen confusions i ls dels termes s uniforme. Iniciativa i mbits. Els mecanismes ADR i els sistemes multipartes es vnen implementant des dels anys 70 en diversos Estats. Lexperincia daquests centres ha estat crucial per a lanlisi i valoraci dels resultats daquests sistemes extrajudicials en aquest pas i han posat de manifest com el seu s implica una reducci significativa de costos, de temps emprat i deficcia, ja que sha pogut verificar que els litigants respecten ms els acords que arriben per ells mateixos que les sentncies judicials, perqu sn les mateixes parts les que dissenyen una soluci a la seva mida. La mediaci s una prctica duta a terme en aquest pas, generalment, en lmbit extrajudicial. No obstant aix s possible que els jutges de districte assignin un magistrat jutge perqu actu com a facilitador o mediador en un assumpte judicial. La mediaci s desenvolupada, principalment, per associacions i entitats privades que posen en prctica aquesta modalitat juntament amb altres mecanismes alternatius. s el cas de lAmerican Arbitration Association, (AAA), lInternet Bar association, lAmerican Bar Association (ABA), JAMS services, el CPR Institute for Dispute Resolution, o lInternational Court of Arbitration de lInternational Chamber of Commerce (ICC), provedor de serveis darbitratge i mediaci lder entre les societats mercantils que duen a terme operacions transnacionals. Cada organitzaci, associaci o Cambra ha desenvolupat, a ms, els seus propis reglaments, i algunes delles fins i tot estndards de prctica, directrius, guies o principis. Aquesta activitat s tamb desenvolupada habitualment per persones fsiques amb expertesa que ofereixen els seus serveis de mediaci. Els programes de mediaci sestenen a mbits tan heterogenis com la resoluci de controvrsies de carcter familiar, en matria de separaci i divorci, assumptes laborals, conflictes de carcter econmic de les escoles
CAPTOL 2
pbliques amb els organismes pblics que les financen, la resoluci de disputes entre comercials del sector de lautombil i els fabricants, o per a la resoluci de disputes relatives a les tarifes cobrades per les agncies pbliques per la cpia de registres pblics. Tamb t virtualitat en mediaci inter-pares entre escolars, mediaci entre vctima i agressor, mediaci en contractes de construcci, per a la resoluci de litigis de responsabilitat per negligncia, conflictes derivats de lactivitat agrcola, etc.
2.2
Austrlia i Nova Zelanda
conciliador, i fins i tot drbitre, sense que aix generi problemes prctics o tics; s una prctica acceptada. Les reformes processals operades han consentit que, iniciat el procs, els jutges puguin convidar, dhuc, obligar les parts a iniciar un procs de mediaci, que es materialitzar fora del procs judicial17. El mediador s en aquests casos nomenat per les parts i noms a falta dacord procedir el jutge al seu nomenament. Un cop desenvolupada la mediaci, el mediador dna part del resultat al jutge, preservant la confidencialitat de tot el procediment mediador. Iniciativa. La prctica de la mediaci es troba difosa tant en lmbit privat com en el pblic. Dins del primer, cal subratllar la prctica estesa dels professionals del dret de dur a terme programes dADR en els seus despatxos. Tamb altres organitzacions no governamentals, com les associacions professionals i del comer impulsen la mediaci18. En lmbit pblic, sn tamb nombroses les agncies i institucions governamentals que duen a terme activitats mediadores. La National Alternative Dispute Resolution Advisory Council (NADRAC) Australiana t funcions consultives i assessores al servei del Govern australi. Segons el seu Informe, de data 4 de novembre de 2009, aquesta instituci ha ems 39 recomanacions adreades a millorar el sistema de mtodes ADR en general: imposa una obligaci legal als potencials litigants de procurar resoldre les seves diferncies extrajudicialment abans dacudir als tribunals; promou el desenvolupament dun protocol per a laplicaci coherent dels principis i estndards existents; exigeix que advocats i tribunals informin i assessorin als consumidors sobre els processos ADR; recomana un marc de normes per a millorar la qualitat dels serveis ADR; aix com el desenvolupament de cursos de gesti judicial, perqu els jutges adquireixin habilitats per determinar quins temes han de ser dirigits a tcniques ADR; facilita models de clusules de soluci de controvrsies proforma, que poden ser adoptats voluntriament en els documents contractuals i que les agncies estatals poden incloure en els contractes; i recomana, finalment, que els tribunals impulsin la mediaci, derivant les parts a processos mediadors, que es dirimiran fora del tribunal. Tamb des de la iniciativa pblica ha de destacar-se la tasca dels Community Justice Centers dAustrlia, serveis de mediaci i gesti de conflictes estatals, els quals exigeixen als mediadors, entre daltres requisits, que siguin representatius de la comunitat a la qual serveixen. Es pretn que el tercer mediador sigui reflex de la comunitat en la qual opera, representatiu del seu origen tnic, de la seva llengua, la seva educaci i posici socioeconmica, les seves creences religioses i les seves tradicions culturals. Als mediadors no sels demana una determinada for-
Les primeres manifestacions de mediaci i de mtodes alternatius de resoluci de conflictes a Austrlia i Nova Zelanda es remunten als anys 70 i inicis dels anys 8016. En ambds territoris ja es trobava per implantada, des de molt abans, la mediaci entre grups indgenes dins de les seves prpies comunitats. Tots dos pasos estan adscrits a la tradici jurdica del Common law i disposen dun sistema legal que barreja elements del sistema constitucional de Westminster i dels Estats Units. La mediaci es desenvolupa all, en lactualitat, a nivell teric i prctic, en els mbits materials ms diversos i est molt ben acceptada socialment. Gaudeix tamb dinteroperabilitat amb el sistema judicial. Es parla en els ltims temps de lemergncia duna legal Commonwealth entre les antigues colnies de lextint imperi Britnic: Nova Zelanda, Austrlia i Canad (Nottage, 2002). Caracterstiques. Com passa als Estats Units, un element primordial de la mediaci a Austrlia s el respecte al deure de confidencialitat, en particular quan la mediaci s impulsada des de la prpia Administraci de Justcia. En aquest cas el mediador nomenat ha de mantenir estricte secret sobre la manera en qu sha desenvolupat la mediaci i de limitar la informaci que semet al tribunal als termes de lacord. La regulaci legal de mediaci s poc intervencionista gaudeix de gran elasticitat, deixa la mxima llibertat a les parts per a que modelin el procs. Delimitaci. A Austrlia la mediaci es duu a terme de maneres molt diverses i distingeixen entre mediaci facilitativa i mediaci avaluativa, dues modalitats que conviuen amb la conciliaci. La distinci entre els tres models no s, per, sempre ntida. La seva doctrina tendeix a utilitzar com a criteri la intensitat amb qu el tercer (neutral) actua. Com ms intervencionista s la seva activitat, ms sacosta a la conciliaci. En aquest pas s habitual que el tercer que assisteix les parts porti a terme actuacions que constitueixen frmules hbrides, o que assumeixi en un mateix assumpte la funci de mediador,
CAPTOL 2
maci professional, sin que, provinents de tots els mbits de la vida, sn seleccionats per la seva capacitat personal, les seves habilitats i el seu carcter. Desprs daix sels forma a travs de cursos despecialitzaci i sels obliga a assistir a sessions de formaci continuada i perfeccionament al llarg de la vida laboral. mbits. La mediaci es troba molt estesa en matria de relacions venals, comunitries, en assumptes de famlia, en el sector de la construcci, en matria mediambiental, en problemes de discriminaci racial i drets humans, en matria comercial, de consumidors, en reclamacions de petita quantia, en temes arrendataris, dagricultura, de responsabilitat civil, de reclamaci de danys, en casos de responsabilitat mdica la reforma del tort system ha introdut en els ltims temps limitacions quantitatives al dany rescabalable i en matria hereditria. Tamb es troba molt estesa en lmbit laboral i en lescolar. Resulta significatiu que en lmbit darrendaments i lagrcola Austrlia compta amb normativa que imposa la participaci obligatria en programes de mediaci i els resultats obtinguts sn positius (assolint acords en el 73,87% dels litigis arrendataris i el 89% en els agrcoles)19. Els inconvenients que shan manifestat sn, per significatius en termes deficincia pel que fa als costos addicionals dels processos quan no sassoleixen acords, i als retards innecessaris (Spencer, 2000). Cobra tamb inters en aquest pas ls de la mediaci per abordar el delicat mbit dels abusos a menors, en particular quan es produeixen de la famlia. Compten amb un Departament i una Unitat dotada dun programa dedicat a la mediaci entre vctimes i agressors, a aquests efectes i, en general, per a laplicaci de la justcia restaurativa.
mediaci i la conciliaci. Tamb els tribunals o Corts Supremes dalguns daquests pasos han adoptat mesures per unificar criteris dactuaci i facilitar ls de la mediaci o conciliaci. La mediaci s, en aquest mbit geogrfic, un instrument diniciativa majorment privada. Tamb les lleis processals dalguns daquests pasos han previst que el jutge, un cop iniciat un procs judicial, pugui enviar les parts a una mediaci, que es desenvolupar fora del procs20. Caracterstiques. La naturalesa consensual de la mediaci comporta, en aquests pasos, que ning pugui ser forat a intervenir. Una qesti especialment important per al bon funcionament de la mediaci i que preocupa particularment s la independncia dels rgans que la porten a terme. En nombrosos pasos llatinoamericans els acords de mediaci adquireixen efectes executius. A lArgentina, per exemple, els acords de mediaci es recullen en una acta i es comuniquen al Ministeri de Justcia. Si lacord sincompleix, podr ser executat via procediment dexecuci de sentncia. Al Per el Centre de Conciliaci verifica la legalitat dels acords adoptats pels mediadors i lacta constitueix directament ttol dexecuci. En alguns estats federals de Mxic els acords que sassoleixen sn presentats pel mediador al director del Centre de mediaci, perqu, en la seva presncia, ratifiquin les parts el seu contingut i reconeguin les signatures. Els convenis aix aprovats pel Director tindran el valor duna documental pblica i carcter executiu, porten aparellada execuci. Si lacord sincompleix es podr exigir el compliment mitjanant procediment executiu davant el jutge competent. A lEquador lacta de mediaci t efecte de sentncia, i en conseqncia, t aparellada execuci. Tamb a Colmbia, Costa Rica, Nicaragua, Bolvia i Panam lacord conciliatori fa trnsit a cosa jutjada i lacta t fora executiva. Delimitaci. En els pasos llatinoamericans es produeix un fenomen que ha de ser considerat. Molt sovint sn utilitzats de forma indiferenciada els termes mediaci i conciliaci (e.g. Veneuela i Per). No s tampoc infreqent que es prescindeixi del terme mediaci i sutilitzi el de conciliaci per fer referncia a les dues prctiques o modalitats (v. gr. Colmbia, Bolvia, Xile, Argentina)21, o, a linrevs, que es prescindeixi del terme conciliaci, essent llavors el terme mediaci el que abasta les dues vessants, facilitativa i avaluativa. En qualsevol dels casos descrits, es manifesta en aquestes legislacions, en general, una juxtaposici i confusi terminolgica. La nota que serveix habitualment per diferenciar les dues, la neutralitat, consistent en que el tercer no imposi o suggereixi una possible soluci al problema, no apareix en aquestes legislacions. En lmbit civil, la consolidaci
2.3
Llatinoamrica
Els mtodes alternatius de resoluci de conflictes a Llatinoamrica han tingut una clida acollida en els diferents governs, els quals shan afanyat a introduir-los com a pas previ necessari en alguns mbits, a la manera que es desenvolupaven abans les conciliacions judicials. La mediaci, la conciliaci i larbitratge sn mtodes atractius en matria comercial i en conflictes civils. Els sistemes legals dels pasos llatinoamericans, en haver heretat els esquemes del sistema jurdic espanyol i portugus, responen a la tradici jurdica continental o de Civil Law. Han mostrat, en general, gran receptivitat a aquestes noves manifestacions i han procedit a regular-les prolixament. Unes vegades per adaptar la seva legislaci processal a aquestes modalitats, en daltres, per regular larbitratge, la
CAPTOL 2
dun dels dos termes com a expressi genrica de resoluci a travs de tercer imparcial s una realitat que provoca la progressiva fagocitaci de laltre terme22. En lmbit del dret laboral, sha generalitzat lexpressi conciliaci per designar un procs en moltes ocasions intraprocesal en qu el mateix jutge media i concilia les posicions de les parts, tot tractant que posin fi a la controvrsia23. En aquests supsits, si el resultat s positiu, el jutge dna per concls el procs, mitjanant sentncia que homologa lacord de les parts, el qual tindr efecte de cosa jutjada. Iniciativa. Les Cambres de Comer dels pasos llatinoamericans han estat molt actives i han pres nombroses iniciatives en el terreny de larbitratge i de la mediaci, a fi de promocionar lactivitat comercial i la confiana en els inversors24. Nombrosos centres que proporcionen serveis darbitratge i mediaci estan adherits a aquestes Cambres, les quals faciliten estatuts i reglements dactuaci a qu queden sotmesos. Cal destacar tamb, en particular, el servei que ofereix el Banc Interameric de Desenvolupament (IDB), dirigit a la resoluci de conflictes comercials. mbits. Si b la normativa reguladora daquestes modalitats alternatives de resoluci disposa generalment que el seu mbit daplicaci sestn a tota matria de carcter dispositiu, el cert s que la prctica de la mediaci a Llatinoamrica es centra en qestions relatives a la famlia i en controvrsies de naturalesa comercial, sobre construcci, assegurances o serveis. Els pasos amb una legislaci especfica reguladora de la mediaci i amb programes de formaci han obtingut resultats prometedors25.
reflexi conjunta ni exhaustiva de la realitat socioeconmica i cultural del fenomen mediador. Laproximaci es porta a terme, en aquesta matria, per pasos, fent una prvia selecci per ra de la major implantaci que la mediaci ha tingut en el seus sistemes jurdics. Un altre dels aspectes que cal tenir en compte a lsia s que la negociaci directa entre les parts s la forma ms estesa de resoluci dels conflictes en aquest continent, perqu culturalment est molt arrelada la idea que conv no destruir les relacions interpersonals i professionals. La negociaci s la forma ms confidencial, eficient i econmica existent. La tradici oriental diposita poca confiana en el dret com a instrument per assegurar lordre social i la justcia. Davant una societat occidental que pivota sobre els drets individuals, la tradici cultural asitica, en general gira entorn als deures de lindividu, a la seva exaltaci com a component dun grup-famlia, comunitat, Estat, etc. (Giacomelli, 2003) i manifesta una recerca constant de lharmonia i un menyspreu generalitzat a la litigiositat. A aquesta idea ha contribut eficament la doctrina i lescola filosfica confuciana; les Analectes shan convertit en proverbis ds quotidi en molts daquests pasos. Segons aquesta doctrina, els individus han de procurar no arribar a lenfrontament. Com que les exigncies morals sn ms estrictes que les legals, aquells que segueixen les exigncies morals sn superiors als que es limiten a respectar noms les legals. En la mesura que les persones aspiren a esdevenir superiors, la societat en conjunt millorar en termes dharmonia i pau. La recepci daquesta doctrina al Jap i altres pasos del continent asitic ha propiciat que, secularment, la manera de gesti i resoluci dels conflictes en aquestes cultures estigui fonamentat en la negociaci, en la conciliaci i en la mediaci. No seria fins el segle XIX, amb la filtraci de la cultura occidental, que es generalitzarien els procediments judicials de carcter inquisitorial o adversarial, que segueixen despertant un rebuig social i institucional bastant generalitzat. Els governants han aspirat sempre a que les seves societats mostrin un baix grau de litigiositat, i els seus sistemes han imposat lesgotament de totes les vies del consens abans danar a un Tribunal. Desprs de la negociaci, la mediaci s la modalitat amb major implantaci, en particular a la Xina27. Seguint en aix a Port (1994), podrem identificar algunes teories que explicarien el baix ndex de casos que accedeixen als tribunals en aquests pasos. Segons la teoria tradicional, defensada per Kawashima (1993), lacceptaci de les antigues doctrines de Confuci en la cultura ha comportat el rebuig social al litigi. Es fonamentaria en una falta de conscincia legal dels drets i en lexistncia duna mena de mentalitat
2.4
sia
Els sistemes jurdics dels pasos asitics sadscriuen formalment a la tradici jurdica del Common Law, encara que tamb nhi ha que responen a la tradici del dret continental o Civil Law, com el Jap. Cal assenyalar dos aspectes rellevants en aquest mbit geogrfic26: a) En primer lloc, aglutina nacions que, tot i lesmentat, han adoptat molts trets i carcters propis de la tradici jurdica continental, perqu han resultat permeables en molts aspectes; b) i, en segon lloc, a diferncia daltres continents, no es pot parlar dun sol bloc de pasos que conformen el continent asitic (perqu no sn dun bloc homogeni) sin nacions molt extenses i, de vegades, amb distncies significatives entre elles, tant des del punt de vista social com cultural, poltic o histric. s per aix que, en aquest context geogrfic no s possible fer una
CAPTOL 2
grupal i espiritual que uneix als japonesos i influncia el seu comportament. En opini de Tanaka (1985) per, la falta de legal consciousness entre els japonesos es deu a la influncia de mecanismes socials, no del seu carcter espiritual. Per a la teoria revisionista que sost Haley (1978, p. 359), la ra seria molt diferent: sn les barreres i dificultats institucionals (procediments costosos i llargs, cost dels mateixos, manca deficcia dels resultats en alguns casos, etc.) les responsables de que els individus no plantegin les seves diferncies davant els tribunals. Es basa en dades estadstiques sobre grau de litigaci civil al Jap facilitades per Sarat i Grossman (1975) que, en opini de Tanaka, inclouen de manera errnia algunes estadstiques sobre altres processos civils i administratius que desdibuixen el resultat, per la qual cosa podria afirmar-se que, efectivament, Jap resulta menys litigis del que Haley afirma28. Finalment, la teoria racionalista constata que, en definitiva, si sutilitzen els mtodes extrajudicials s, essencialment perqu els individus prefereixen optar per un acord que maximitzi el seu inters davant dun litigi que impliqui prdua de temps i energia (Yoshida, 2003). En general en els pasos asitics les modalitats extrajudicials han gaudit de gran acceptaci social i es mostren en clara expansi. Representen, enfront el procs judicial i els sistemes inquisitorials i adversarials, levitaci de la confrontaci i laccs a la justcia sense excessius costos. Malgrat tot el que sha expressat, paradoxalment, moltes de les tcniques ADR que es coneixen avui en el continent asitic han estat modalitats importades, a les quals han estat inserides, posteriorment, prctiques autctones i shan materialitzat seguint una particular visi i cultura asitiques (Scoble i Wiseberg, 1985). De manera que, sota una mateixa terminologia sacullen, en realitat, prctiques molt diverses (Barrington et al., 2001). La comparatstica dels darrers anys ha revelat que la influncia dels pasos europeus i dels Estats Units s molt significativa en el continent asitic i els diferents sistemes legals (en particular, al Jap). A la Xina i el Jap, a ms, la negociaci, la mediaci, larbitratge i, en general les modalitats extrajudicials sn camins previs necessaris abans dacudir als tribunals en matria de disputes civils i mercantils29. Caracterstiques. Tot i que en el continent asitic conviuen ms duna vintena de jurisdiccions diferents, una caracterstica comuna a totes elles s que aquesta representa lltima rtio, lltim recurs al qual acudir en cas de confrontaci. La cultura i les religions en aquests pasos han influt profundament en la manera de ser i comportar-se de les seves poblacions. La mediaci a la Xina i el Jap30 s ms propera al concepte occidental de
conciliaci, perqu la intervenci del mediador s ms activa. Daltra banda, el mediador en aquests pasos pot generalment exercir el paper drbitre si les parts no arriben a un acord, sense que aix generi problemes tics. Alguns reglaments i lleis aix ho contemplen expressament: a la Xina, el reglament del CIETAC; al Jap tenen normativa que regula la mediaci en lmbit civil (Civil Conciliation Act de 1951, en famlia (Law for the Determination of Family Affairs), a matria laboral (The Labour Union Law de 1949 i The labour Relations Adjustment Law de 1946), en conflictes mediambientals (The Pollution Dispute Settlement Law) i en dret de la construcci (The construction business Law de 1949). A Malsia, per exemple, sespera que el mediador adopti un paper actiu i fins i tot ofereixi a les parts un judici. A Indonsia, la Llei nm. 30/1999, dArbitratge, exigeix que el tribunal en primer lloc procuri que les parts arribin a un acord amists. Aquesta mateixa Llei regula tamb la mediaci i altres formes de resoluci alternativa de conflictes. La confidencialitat respecte de la informaci utilitzada o loferta dins duna mediaci s un requisit que ha de ser ats. Un dels grans valors que atribueixen aquestes societats a la mediaci i, en general a les ADR, s la privacitat i la confidencialitat. En aquests pasos, les audincies en lmbit judicial sn pbliques i els veredictes es comuniquen pblicament, de manera que el rebuig social semfatitza. Les tcniques de les modalitats amigables permeten mantenir la mxima reserva. A Indonsia els acords de mediaci assolits davant dun tribunal arbitral sn recollits en un laude, que esdev obligatori per a les parts i executable davant els tribunals. Al Jap els acords de mediaci que es duen a terme davant dun jutge tenen la mateixa fora executiva que una sentncia judicial. Tamb a Sri Lanka, on la mediaci s un pas obligat abans dacudir a la jurisdicci ordinria i el resultat ha de ser ratificat pel jutge de primera instncia, resulten executius. La mediaci es mant com una modalitat consensuada, la voluntat de les parts s en tot moment crucial. La mediaci no ve imposada pels tribunals, excepte en alguns pasos, per a la resoluci de matries molt especfiques (per exemple, al Jap, on la mediaci s obligatria en matria familiar i en matria arrendatcia). A Malsia i Hong Kong tamb s coneguda i estesa la prctica de la mediaci. Una de les raons per les quals la mediaci no creix en termes quantitatius a Malsia, per, s el fet que els individus no aprecien la necessitat dacudir a un tercer per assolir una negociaci, ho fan per si mateixos sense cap cost. Una altra de les raons s que generalment els seus resultats no sn executius. Cal significar que a Indonsia els ndexs de litigi sn relativament baixos en comparaci amb lndia i
CAPTOL 2
altres pasos asitics, i aix s degut a la Pancasila, una ideologia institucionalitzada que apella al consens, al dileg i rebutja enrgicament la confrontaci (Barrington et al., 2001). Delimitaci. Com succeeix a Llatinoamrica, en aquests pasos la delimitaci entre la mediaci i la conciliaci no s molt clara i, de vegades, sutilitzen tots dos termes de manera indiferenciada. La veu mediaci s la ms estesa i shi atribueix carcters molt propers a la conciliaci. El paper del mediador en aquests pasos s molt actiu i pot passar de mer facilitador a conseller, recomanant a les parts ladopci de determinades solucions. Iniciatives. La mediaci i, en general, les modalitats alternatives sn els mecanismes habituals per a la resoluci de les controvrsies en els pasos asitics abans dacudir a la jurisdicci dels tribunals. A la Xina es distingeix entre la mediaci administrativa o institucional duta a terme per una agncia estatal, i la mediaci privada. La modalitat med-arb es coneix, per no es troba molt estesa per labsncia dorganismes i institucions que la practiquin. A Sri Lanka, per exemple, la Llei dArbitratge, que va ser modificada en el 1995, acull la mediaci prvia. No obstant aix, no hi ha experincies significatives31. A la Xina cal destacar la important tasca de la Comissi Internacional dArbitratge econmic internacional Xinasa (CIETAC), que ofereix un arbitratge precedit per intents de mediaci. A Hong Kong, lactivitat del Centre dArbitratge internacional (Hong Kong Internacional Arbitration Centre) i, en lactualitat, a nivell institucional, el Hong Kong Mediation Council. A Malsia, ha estat el Bar Council, Kuala Lumpur Regional Centre for Arbitration (KLRCA) el que ha impulsat principalment ls daquesta modalitat. A Indonsia s destacable lactivitat de mediaci i arbitratge del Badana Arbitrar National Indonsia (BANI). Des de la iniciativa institucional, hi caben citar algunes que tenen per objectiu la introducci de la mediaci amb carcter previ obligatori a la jurisdicci. A ttol enunciatiu, poden esmentar els tribunals de Hong Kong, els quals han introdut la mediaci (court-annexed mediation) per als assumptes familiars, de manera que recomanen a les parts intentar lacord a travs daquests mitjans. Tamb al Jap es troba establerta la mediaci obligatria dins dels procediments familiars, perqu es considera que aquest mbit no ha de ser pblic, no sha de dur a la confrontaci a la qual condueix un sistema inquisitorial o adversarial, la controvrsia no es resol en aquests mbits de manera satisfactria amb una sentncia, per tractar-se duna relaci continuada. El tribunal designa en aquests casos un Comit mediador compost per un jutge i dos mediadors llecs que nomena el tribunal duna llista oficial de persones amb reputaci dins la
comunitat. A Indonsia la prctica forense exigeix que, abans dacudir a un tribunal, el demandant hagi intentat sense xit un acord amists32. Tamb Pakistan es va interessar aviat per les formes alternatives de resoluci (Arbitration Act de 1940, Conciliation Court Ordinance de 1961 i Family Court Act 1964) si b no han resultat molt efectives, a causa de la manca duna veritable conscincia des del sector pblic de la seva importncia, sumat al fet de la manca de formaci dels jutges. Des de lany 1993 sestan portant a terme estudis per a la reforma legal, i lany 2001 es va procedir finalment a la reforma del Codi de procediment civil per a la introducci de la mediaci i la conciliaci intraprocesal. Sri Lanka desenvolupa un ambicis programa estatal The Community Mediation Programme en el marc de la Mediation Boards Act de 1900, coordinat per USAID que compta amb ms de 218 centres de mediaci. Aquests centres operen a nivell local o comunitari en conflictes de naturalesa civil i de faltes. s un servei gratut per als usuaris, sufragat pel govern de Sri Lanka (Hattotuwa). mbits. La mediaci ha tingut bona acollida en matria laboral33 i tamb en controvrsies civils, de famlia, herncia, mercantils, de la construcci, conflictes de propietat i conflictes agraris. No obstant aix, el percentatge dassumptes que es ventilen en matria civil no s molt elevat, perqu en aquestes societats, abans dacudir a un tercer neutral estrany, les parts solen recrrer a persones properes (familiars o persones amb autoritat moral dins de la comunitat) que actuen com a tercer neutral34. En assumptes financers i crediticis, Indonsia compta amb dues iniciatives particulars: lactivitat del Jakarta Initiative, una entitat dependent del Ministeri de Finances, que ofereix facilitadors per a la gesti i resoluci de disputes entre deutors i creditors (entre la seva activitat destaca la negociaci dels pagaments daquells empresaris que passen dificultats econmiques a causa de la recessi), i lactivitat del Badana Arbitrar Muamalat Indonsia, per a la resoluci de problemes relatius a transaccions entre parts de religi islmica, aplicant el principi de isfaah o perd, i les decisions resulten vinculants. En matria mediambiental, els conflictes sn dirimits a Indonsia a travs de la mediaci en un organisme no governamental, lIndonesian Centre for Environmental Law (ICEL). A la Xina aquest tipus de conflictes es ventilen davant el Departament de protecci ambiental corresponent (rgan institucional). Disposen duna Llei de protecci ambiental que regula aquests processos i les disputes solen girar al voltant de reclamacions dindemnitzaci per danys i perjudicis. Aquestes administracions tenen la potestat dadoptar mesures coercitives com ara ordres de suspensi dactivitats o de control de contaminaci.
CAPTOL 2
En matria de consumidors, la Xina sarticula la mediaci amb les empreses a travs de les associacions de consumidors.
2.5
Europa
Prcticament tots els pasos del continent europeu pertanyen a la tradici jurdica continental o de Civil Law35. Els seus sistemes jurdics, fortament articulats entorn a cossos legals i normes codificades, han tendit a centralitzar la potestat de jutjar en els Tribunals, que serigeixen en els garants del respecte de les normes imperatives i dordre pblic. No obstant aix, lluny de constituir aix un lmit al creixement i expansi dels mtodes alternatius de resoluci de conflictes, ls de la mediaci en determinats mbits com el familiar i el relatiu a les reclamacions entre consumidors ha crescut significativament (Gizzo, 2010), la major de les vegades articulat a travs dinstitucions pbliques, cambres de Comer, o mediacions intra-judicials (court-connected mediations)36. Caracterstiques. La mediaci s entesa a Europa, en general, com un mtode, un procs voluntari i extrajudicial a travs del qual les parts intenten arribar, per si mateixes per amb lassistncia dun tercer, a un acord que resolgui el conflicte. Aquesta s la idea subjacent i que es desprn de la major part de les descripcions que es fan de la mediaci a lleis, reglaments, codis i estndards dorganitzacions pbliques i privades que duen a terme activitats mediadores. El motiu que ha despertat linters pels mtodes alternatius a la jurisdicci, i en particular la mediaci ha estat en gaireb tots els pasos europeus lescassetat de recursos de les administracions de justcia i el col lapse i esgotament dun sistema que no arriba a donar resposta satisfactria al augment creixent de litigis. La necessitat dun sistema judicial ms eficient va portar, per exemple a Alemanya (entre els anys 1979 i durant la dcada dels 80) a considerar seriosament la introducci de les modalitats ADR en el seu sistema legal. Alguns pasos europeus han procedit a introduir la mediaci com un pas necessari previ a la jurisdicci37, establint-la en aquests casos com a condici de procedibilitat dels processos judicials. Aix, a tall dexemple, a Alemanya, lany 1999 el Parlament Federal va obrir la porta al fet que els Estats alemanys poguessin introduir la figura de la mediaci obligatria (mandatory court connected mediations) com a pas previ, abans daccedir a la jurisdicci els tribunals38.
Tamb Noruega (en matria de famlia), Malta, Frana, i ustria39 han regulat de manera similar. A Dinamarca els jutges estan obligats a intentar la mediaci en la primera instncia dels processos. De la mateixa manera a Anglaterra i Galles, a partir de linforme de Lord Woolf40, i de la reforma de lany 1999, les Regles de procediment civil atribueixen al jutge important poder per impulsar la mediaci o altres formes alternatives de resoluci, fins i tot interrompre o suspendre els processos tot i que no es pot afirmar que la mediaci sigui obligada, exigeix informar les parts sobre els seus avantatges perqu aquesta pugui ser considerada com a alternativa al procs judicial. Aix mateix han estat introduts en la Llei processal civil alguns protocols prejudicials (pre-actions), de manera que qualsevol disputa ha de seguir un procs prejudicial raonable a fi devitar el litigi i abans de procedir a interposar una demanda. La manca de cooperaci per part dels subjectes pot donar lloc a multes o conseqncies adverses en el procediment judicial. Tamb a Anglaterra, la Family Law Act de 1996 preveu la mediaci en disputes matrimonials i sexigeix a les parts que considerin la possibilitat de resoldre la seva disputa a travs de la mediaci. I molt recentment tamb a Itlia, a travs de limportant Decret Legislatiu nm. 28/2010, per a un ampli ventall de disputes en matria civil i mercantil, que comprenen des de les disputes en lmbit dels condominis, arrendaments, drets reals, successions hereditries, pactes de famlia, difamaci, contractes dassegurances, bancaris i finanaria, fins a les pretensions de responsabilitat derivada de la circulaci de vehicles o de mala praxi mdica (Favale, 2010; Soldati et al., 2010). No obstant aix els dubtes sobre la seva oportunitat afloren perqu implica un risc de transformar la mediaci en un problema, en ser percebut com un simple obstacle ms per laccs al a jurisdicci, a la manera que va succeir amb les conciliacions en les controvrsies laborals (Buti, 2010). En alguns pasos quan la mediaci finalitza en un acord, aquest acord que t en principi el valor duna transacci pot adquirir valor executiu si es demana al jutge la seva homologaci judicial. A Frana, per exemple, larticle 1441 del Codi de procediment civil preveu que qualsevol de les parts pugui demanar al jutge que lacord sotms resulti executiu. Entre la doctrina es discuteix si lacord que s sotms a un jutge per la seva confirmaci adquireix el mateix valor que una homologaci judicial i una sentncia (Mourre, 2001). A Eslovquia, lacord de mediaci t carcter executiu si adopta la forma dacte notarial. A Blgica, la interlocutria que aprovi un acord t el valor de sentncia. Tamb Holanda preveu lhomologaci
CAPTOL 2
de lacord per un jutge. En tots els casos de mediaci intraprocesal o court connected mediation, els acords, recollits en actes o sentncies, adquireixen carcter executiu. Lndex o percentatge dxit, mesurat en termes dacords assolits, s alt en matria de mediaci, supera habitualment el cinquanta per cent a Europa41. I el temps mitj estimat per assolir aquests acords s relativament curt, no sol requerir ms de 2-3 audincies entre les parts enfrontades42. Delimitaci. La delimitaci entre la mediaci i altres formes alternatives de resoluci de naturalesa amigable s molt ms ntida a Europa que en altres contextos geogrfics, si b, per la seva recent implantaci, relativa joventut i escs coneixement per part dalguns professionals, es produeix en ocasions confusi en ls dels termes mediaci i conciliaci43. La mediaci en qualsevol cas s entesa com una activitat facilitativa (Vigoriti, 2009) mentre que la conciliaci i la funci del tercer s molt ms activa i pot arribar a suggerir possibles solucions a les parts (avaluativa). Interessant des del punt de vista de loriginalitat s la variant practicada i regulada en alguns pasos europeus consistent en que les persones que es troben enfrontades es dirigeixen a un tercer, al qual li s encomanat que confeccioni una soluci per al seu cas concret i les parts accepten que aquesta soluci sigui vinculant per a les mateixes, s a dir, que tingui valor de llei entre les parts de la mateixa manera que ho tindria una transacci. El resultat no s, per tant un laude, i no t efecte executiu i valor equivalent a una sentncia. s el cas de lanomenat arbitratge irritual a Itlia. En alguns territoris, com a Eslovnia, la mediaci no t implantaci prctica per si mateixa sin vinculada a altres mecanismes, com ara larbitral44. Iniciativa. A Europa predominen les iniciatives institucionals molt per sobre de les iniciatives privades45, en particular pel que fa als conflictes amb consumidors46. En aquest mbit, concretament, compta amb alguns recursos auspiciats per la Comissi Europea: la xarxa extrajudicial europea, Xarxa CEE, una estructura dassistncia i informaci de serveis de mediaci i ADR per als consumidors que disposa de punts de contacte nacionals; la xarxa per al sector dels serveis financers FINET, per a la soluci extrajudicial dels conflictes en el sector dels serveis financers (bancs, assegurances, inversions); o el projecte ECODIR (Electronic Consumer Dispute Resolution Platform), una plataforma electrnica dissenyada per a la soluci de conflictes entre consumidors i empreses mitjanant ls de les noves tecnologies47. Tamb els organismes i institucions pbliques dels Estats compten amb organitzacions pbliques i privades que estableixen la mediaci com a mtode de resoluci48.
A ttol merament enunciatiu, per exemple, Blgica49, Alemanya50, Holanda51, Finlndia52 o Anglaterra53. En molts casos les iniciatives arrenquen del propi govern, amb projectes pilot de mediaci que desprs es consoliden (s el cas dAnglaterra, amb els Court based ADR schemes i County Courts, o de Bsnia i Herzegovina, amb la iniciativa parlamentria en cooperaci amb el International Finance Corporation (AoMBiH), o de Crocia, amb una joint participation entre el Ministeri de Justcia i les Cambres de economia i dartesans. A Crocia tamb, el Collegi dAdvocats ha fundat un centre de mediaci. Els mateixos governs estan impulsant la mediaci dins de les seves organitzacions. A Anglaterra per exemple, lany 2001 el Govern va declarar que procuraria que totes les disputes que afectin departaments governamentals es ventilarien, en la mesura del possible, a travs dADR, i tots els contractes amb el govern i ladministraci inclouen clusules que remeten a processos de mediaci. Aix mateix en lmbit de la salut, va ser creat lany 1994 el Clinical Negligence Scheme for Trust, rgan dependent de lAutoritat Nacional de Sanitat (NHSLA), a travs del qual es gestionen les controvrsies entre ciutadans i centres en matria hospitalria i dassistncia. Tamb a Frana, la Llei nm 303 de 4 de mar de 2002 relativa als drets dels malalts i a la qualitat del sistema de sanitat, i un reglament posterior (n. 806/2004, introdueixen una Comissi Conciliar i una Comissi Regional de Conciliaci, constituda per representants del col.lectiu de metges, estructures sanitries i companyies dassegurances. A Alemanya els problemes mdics sn conduts a travs duna Cambra del Collegi de Metges. En altres casos sn organismes com les Cambres de Comer els qui han introdut la mediaci amb profusi i lltim informe del CITA-FUNDP creada pel Ministeri de Justcia francs revela que comparteixen lopini generalitzada que els mtodes ADR (i entre ells, la mediaci) sn els mecanismes ms apropiats de resoluci de conflictes entre consumidors, grcies a la seva rapidesa, confidencialitat, informalitat i simplicitat dels seus processos. Un exemple daix s la iniciativa adoptada per la Cambra de Comer de Luxemburg, per impuls del Luxemburg Bar Mediation Centre (LMBL), a Sucia, lInstitut de mediaci de la Cambra de Comer, o a Itlia, a travs de les importants Cambres de Comer de Mil i Ancona (Gizzo, 2010). Cal destacar tamb algunes iniciatives governamentals i no governamentals per al desenvolupament de la mediaci transnacional, particularment en matria de consum (v. Informe CPEC-DG SONCO, 2009); de famlia i conflictes parentals. La Mission Aide la Mdiation Internationale pour les familles, diniciativa governamental (Mi-
CAPTOL 2
nisteri de Justcia, 2001), porta a terme una important tasca dorientaci i mediaci a les famlies a Frana. Els mediadors freqentment atenen mediacions entre pasos diferents54; o el projecte pilot Reunite-International Child Abduction Centre, una iniciativa no governamental establerta al Regne Unit per a la resoluci de conflictes parentals en qu un menor ha estat condut a un pas diferent i s reclamat per un dels cnjuges. mbits. La mediaci a Europa ha permeat tots els mbits socials en matries on els particulars conserven llibertat de disposici. A ttol merament enunciatiu, al marge del clssic mbit del dret de famlia on no s infreqent la comediaci duta a terme per un psicleg i un jurista conjuntament55 la mediaci s una prctica estesa en el sector dels consumidors de les assegurances i accidents de trnsit, en el sector mdic, lmbit de la telefonia, de les telecomunicacions, de les xarxes socials, del mercat de lenergia, de menors, de justcia restaurativa, mercat de segona m (vehicles docasi), en serveis professionals, de bugaderia, arquitectura, sector mediambiental, en lmbit dels col.lectius professionals, en el sector de la banca, en problemes agraris i de propietat agrcola (a disputes sobre lmits), en assumptes relacionats amb lhonor de les persones, en conflictes a lesport i, particularment, en conflictes venals i comunitaris. La mediaci en lmbit penal compta tamb amb importants desenvolupaments a Alemanya56 on es van iniciar cap a lany 1985 projectes experimentals en matria de menors. Per tal destimular aquesta modalitat, lAssociaci Alemanya de Treball Social, Dret Penal i Poltica Criminal (DAP) ha creat una Oficina de serveis de resoluci de conflictes per la mediaci vctima-delinqent amb el suport del Ministeri Federal de Justcia i algunes altres autoritats. La iniciativa de mediaci pot ser presa pels fiscals (70%). La major part dels assumptes resolts a travs de la mediaci penal correspon a lesions corporals i crims violents, seguint, a continuaci, els casos de robatori, frau i danys a la propietat57. Tamb Finlndia, Luxemburg, Frana, Irlanda58, Letnia59, Eslovnia, Estnia60, Polnia61, Sucia, Dinamarca i Noruega tenen implantats serveis de mediaci en matria penal. Altres pasos han iniciat programes de justcia restaurativa, amb resultats encara incerts (v. gr., Pasos Baixos62). A Dinamarca s requisit necessari per a iniciar un procs de mediaci penal que lagressor admeti el seu crim. Aquestes mediacions penals solen ser complementries a la justcia penal, per de vegades resulten alternatives (cas de Noruega). Els acords persegueixen que lagressor presenti disculpes a la vctima i que sadoptin mesures per a la restauraci psicolgica i econmica de la
vctima. En alguns pasos, com Bsnia i Herzegovina, la mediaci penal es limita a la reclamaci dels danys derivats del delicte. La mediaci tamb resulta adequada per a la gesti i resoluci de conflictes on hi ha involucrats menors, a fi de protegir els seus interessos. A Hongria compten amb una normativa especfica des de lany 2005 per als casos de pares i altres persones autoritzades quan no es posen dacord en la manera dorganitzar el contacte amb el menor. En lmbit de la salut i, ms concretament, en matria de negligncia professional es compta amb Centres i experincies a Anglaterra63, Itlia, Frana i Alemanya. Crida latenci observar com la mediaci ha permeat en mbits tan especfics com lagricultura, per a la resoluci de conflictes entre agricultors i entre ells i els propietaris de la terra. A Itlia, fins i tot, sha establert com a obligatria en tota disputa que tingui per objecte un contracte agrari.
3 Previsions normatives en matria de mediaci

En el marc normatiu internacional i en el dels diferents pasos, la mediaci s tipificada en concurrncia amb altres instituts de resoluci consensuada dels conflictes, tot i que aquesta t un clar favor per part del legislador i ha merescut un tractament i desenvolupament especfic. Lestudi de dret estranger ha estat dut a terme a partir de lanlisi dels segents elements: normativa existent en lmbit civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, i sectors amb particular regulaci; definici o descripci de la mediaci que incorporen; principis rectors i efectes que es reconeixen a travs de leventual acord assolit.
3.1
Delimitaci conceptual
En aquest estudi sha procedit de manera liminar a delimitar formalment la figura a partir dels diversos textos normatius que ofereix lmbit internacional i dels diferents Estats, s a dir, a conixer en quins termes ha estat tipificada la mediaci, a travs de la seva definici o descripci legal, i del seu contrast amb figures afins64. Els instruments internacionals existents han aportat claredat al panorama normatiu i terminolgic mitjanant la
CAPTOL 2
descripci del fenomen, circumstncia que coadjuva a la delimitaci conceptual. s a la normativa interna dels diferents estats, per, on la mediaci adquireix el seu major desplegament65, tant en lmbit civil i mercantil, com en lmbit penal, administratiu, laboral i, en general, en tots els espais on la relaci entre les persones pot generar tensions i conflictes. Aix ha perms identificar alguns elements que semblen gaudir dun reconeixement generalitzat sense distinci dmbits. Sn els segents: a) La mediaci es defineix o s descrita com: un procediment66, un procs67, un mecanisme68. Trobem altres termes i expressions utilitzats per definir o descriure el fenomen de la mediaci, si b no gaudeixen de la mateixa implantaci: com una activitat69, una acci70, un mitj71, un mtode72, una forma de autocomposici assistida73, una tcnica74: una instituci75, un sistema76, un acord o avinena77. Lactivaci dun mecanisme de mediaci exigeix, com a premissa, en la majoria dels ordenaments jurdics, lexistncia d un conflicte78, una controvrsia79, un litigi80, una disputa81, una diferncia82 entre dues o ms persones o entitats. Les parts, mitjanant la mediaci, intenten arribar a un acord que resolgui i aporti soluci a les dificultats que resulten del conflicte. Aquesta idea es desprn de la major part de la normativa existent sobre mediaci83. A nivell de la justcia restaurativa penal, la dimensi dels objectius i labast dels acords condiciona, a ms, lestructura, perqu el procs restitutiu persegueix habitualment, no tan sols la pacificaci del conflicte i la satisfacci dels interessos de les parts, si no a ms, i molt particularment, la reparaci psquica de la vctima (la seva restauraci emocional), la reinserci de lagressor, lenfortiment dels vincles daquest amb la comunitat, la reconciliaci entre les parts, i evitar la revictimitzaci i els prejudicis derivats del procs penal84. Un altre tret caracterstic s el seu carcter voluntari. Tots els ordenaments que regulen la mediaci reconeixen que el mtode es fonamenta en la voluntat de les parts per arribar a un acord per si mateixes. Tanmateix, res impedeix que sinstauri legalment lobligatorietat diniciar un procs de mediaci previ a la interposici dun procs judicial. En alguns pasos la mediaci ha estat introduda en alguns mbits del dret com un pas necessari i obligatori85. Es tracta dun mtode autocompositiu, facilitatiu i extraprocessal. s a dir, tot i la intervenci dun tercer86, leventual acord al que arriben les parts no laporta ni limposa el tercer. I la mediaci podr
ser reconeguda i ser regulada intra o extraprocessalment per, en el primer cas, implicar sempre una reexpedici de la controvrsia a un subjecte diferent del propi Jutge. f) Al mediador se li exigeix, en general, que reuneixi les segents caracterstiques: ser competent87, independent88, imparcial i neutral89. De vegades, a ms, es demana que no estigui processat, incapacitat o condemnat, que no sigui autor de fets contra lhonor o els bons costums, fins i tot alguns ordenaments exigeixen que el mediador compti amb, almenys, una edat mnima90 i disposi dinstallacions adequades per desenvolupar la seva funci91. Tamb de vegades sexpressa, entre els deures del mediador, la diligncia92. I fins i tot, en algunes altres, sexigeix del mediador que tingui una trajectria tica i moral93. Les parts conserven en tot moment un poder de disposici ampli sobre la mediaci, tant pel que fa al fons de lassumpte com a la forma i procs. Noms sexclou la mediaci com a mtode per a la resoluci de conflictes, en general, quan es sobrepassen els lmits naturals de lordre pblic, els bons costums i la moral. En alguns ordenaments jurdics la mediaci sexclou tamb per a determinades matries o en situacions concretes: mediacions condudes pels jutges94, mediacions estudiantils dutes a terme pels mateixos centres escolars95, mediacions de joves per part dels centres correccionals, violncia domstica96, delictes greus, delictes per als quals no procedeixi el perd de lofs o amb important transcendncia social97, assumptes relatius a lestat civil de les persones, maltractament dinfants o adolescents i procediments dadopci98.
b)
g)
c)
3.2
Principis de la mediaci
d)
De la normativa internacional i dels estats que han regulat el fenomen de la mediaci shan pogut extreure principis o regles que assenyalem ara molt succintament99: a) Principi de llibertat o autonomia de la voluntat privada. La voluntat de les parts en el procs s un principi cardinal de la mediaci, com a instituci consensual que s. En aquest sentit, el procs i els acords adoptats obeeixen nicament i exclusivament a la voluntat de les parts. Principi de confidencialitat. Reconeguda de manera sistemtica en la normativa internacional i en la interna de la major part dels Estats, sestn subjec-
e)
b)
CAPTOL 2
tivament sobre les diferents parts i participants100 i objectivament sobre tota informaci relativa o pel que fa al procs, el seu contingut i comunicacions prvies, coetnies i posteriors101. La major part de les legislacions han incorporat preceptes de naturalesa imperativa i algunes estableixen, a ms, normes a travs de les quals es disposen conseqncies penals davant lincompliment de les esmentades obligacions102. De vegades, per, simplement sinfereix de la definici o descripci que de la mediaci o de la figura del mediador duen a terme. La terminologia adoptada per fer menci a aquest principi no s uniforme. De vegades sidentifica confidencialitat amb reserva, privacitat i secret professional103. Aquest principi no regeix habitualment en aquelles mediacions o qestions respecte de les quals les parts expressament ho acordin aix, i tampoc en aquelles on la mediaci sigui pblica perqu la llei aix ho preceptua. c) Principi dimparcialitat. Imparcialitat i independncia solen venir associades. No obstant aix, no sn del tot intercanviables. Pel que fa a la independncia, aquesta exigncia ve ntimament vinculada amb els possibles conflictes dinters. A aquest respecte, tot i que en lmbit dels arbitratges mecanisme inquisitorial resulten molt clarificadores les Guidelines on Conflicts of Interest in International Arbitration 2004 publicades per la International Bar Association (IBA), que descriuen amb detall els problemes principals que plantegen els conflictes i contenen quatre classificacions que descriuen diverses circumstncies o situacions que poden posar en dubte la independncia o imparcialitat de lrbitre i que lobliguen a renunciar a la designaci o a declarar, segons els casos, la seva existncia a les parts, perqu aquestes decideixin sobre lanomenament o continuitat de lrbitre (Mullerat, 2009). La major part dels ordenaments jurdics dels Estats fan menci explcita a la imparcialitat com a principi o garantia de la mediaci. Es declara que la credibilitat i la integritat del procs depenen de la neutralitat i la imparcialitat de lrgan extrajudicial. Per aix s considerat un element essencial per a la consecuci i manteniment de la confiana. Principi dequitat del procediment o igualtat darmes, pel qual han datorgar a cadascuna de les parts les mateixes oportunitats de fer valer els seus drets, aix com assegurar que les dues parts es troben en igualtat de condicions per a adoptar acords. El mediador assumeix limportant tasca de gesti del poder de les parts, per reequilibrar situacions assimtriques. Conv subratllar que el contingut del principi dequi-
tat s diferent al principi de debat contradictori, propi dels mtodes avaluatius i decisoris104. e) Principi deconomia processal (eficincia, eficcia, celeritat, economia). Persegueix la confiana a travs de la senzillesa i llibertat en la fixaci de liter. En essncia, el principi contempla la necessitat que els processos es desenvolupin duna manera entenedora, eficient i rpida. Principi de transparncia. Reconegut com a tal en les diferents Recomanacions del Consell dEuropa, ve referit en els rgans i procediment i t com a objectiu final, novament, la confiana, reforada a travs dinformaci. La Recomanaci 2001/301/CE assenyala els requisits per a garantir la transparncia del procediment. El principi de confidencialitat i el dret a la intimitat i a la protecci de les dades de carcter personal serigeixen com a lmits en la delimitaci de labast daquest important principi. Principi de legalitat, que t el seu fonament en el necessari respecte dels drets fonamentals, llibertats pbliques, ordre pblic i garanties de protecci de determinats drets a travs de normes imperatives en els ordenaments jurdics, de manera que, a travs de ls dels mtodes extrajudicials de resoluci dels conflictes, no es vulneri la legalitat105 ni es privi a les parts del nivell de protecci que els ordenaments jurdics reconeixen. s un principi implcit106 encara que en lespai europeu aquest principi ha estat, a ms, expressament reconegut en diverses Recomanacions107. I el principi de neutralitat. En virtut daquest principi, el mediador no pot suggerir, proposar o imposar solucions. s una exigncia que ve integrada habitualment de manera implcita, com a requisit que ha de reunir el mediador al qual es designa a vegades amb el terme de tercer neutral108. El Codi de Conducta Europeu per a mediadors, per, no descriu legalment el seu contingut ni el delimita del concepte dindependncia, limitant-se a disposar que el mediador no pot acceptar una mediaci si no pot assegurar conduir-la amb total independncia i amb neutralitat, amb el fi de garantir imparcialitat.
f)
g)
h)
d)
3.3 Valor atribut al resultat de la mediaci

Els Estats, en general, disciplinen la mediaci procurant atribuir al resultat alguns efectes i garantint que linici duna mediaci no impedeixi obrir posteriorment un procediment
CAPTOL 2
judicial si aquesta no arriba a bon port. Amb aquesta finalitat, es disposa habitualment que: linici de qualsevol procs de mediaci provoqui la suspensi de tots els terminis de caducitat o prescripci establerts en els codis i lleis processals; que ls dun procs de mediaci que no finalitzi en acord no impedeixi a les parts acudir a altres mitjans de resoluci, extrajudicials o judicials; i que, un cop arribat a un acord que resulti executiu, no puguin els tribunals jutjar els mateixos fets que van conduir a una mediaci. En la major part dels ordenaments jurdics lacord a qu eventualment puguin arribar les parts obt el valor duna transacci, de manera que, en cas dincompliment, haurien de sotmetres a la sanci, aprovaci i execuci per part duna autoritat judicial. Alguns ordenaments jurdics preveuen, a ms, que els acords de mediaci adquireixin efectes executius, expressant les circumstncies que han de concrrer en la presa dels acords perqu adquireixin tan rellevant efecte109. En general, val a dir que no saproven aquells acords que resultin contraris a dret, contravinguin la moral, les disposicions dordre pblic, afectin a drets irrenunciables o de tercers o vulnerin el principi dequitat en perjudici duna de les parts110. En alguns casos, per ra de la matria que ha estat objecte de mediaci, els acords a qu arriben les parts han de ser desprs expressament autoritzats pel Tribunal perqu resultin vinculants per a les parts. s el cas de la mediaci amb menors, en matria penal, laboral o de famlia111.
prctica dels drets s la cultura jurdica. Si entenem la cultura jurdica [legal culture] com aquella configurada per les idees, actituds, valors i creences respecte al dret (Friedman, 1997, 2003), des daquest prisma, es constata com en els pasos amb sistemes jurdics que mantenen una forta arrel moral o consuetudinria, amb ordenaments on les esferes jurdica i social es troben ntimament imbricades, com el japons, passa que la condemna social per ls de vies no pacfiques de resoluci dels conflictes evita que la major part dels litigis acabin en els tribunals. Com hem tingut ocasi de veure, en aquests pasos, no s que no hi hagi conflictes entre els particulars o no shagin vist afectats pel fort increment de la litigiositat i la seva complexitat en els darrers anys; passa senzillament que la seva resoluci per la via adversarial o inquisitorial no constitueix per a ells una opci sin un ltim recurs. Subratlla Sandrock (2009b), que el subjecte que pretn obtenir el seu dret per la via judicial, per molt legtim que sigui aquest des dun punt de vista substancial, sarrisca a una forta condemna social si no ha provat primer fer valer el seu dret per alguna via pacfica. Safirma tamb sovint que aquesta concepci sembla provenir de la histria i mentalitat japonesa i asitica en general, que opta per la recomposici a travs dels pactes i la negociaci pacfica, fins al punt de renunciar de vegades als drets subjectius per amor a la pau. No obstant aix, en opini de Haley (1998), lescassetat de litigiositat al Jap, concretament, no es deu al carcter nacional sin a les barreres institucionals existents envers el litigi. La tradici oriental diposita en general poca confiana en el dret com a instrument per assegurar lordre social i la justcia. Les lleis representen models de conducta ms que normes imperatives113. Davant una societat occidental que pivota sobre els drets individuals, la tradici cultural asitica, en general, i el confucionisme en particular gira entorn als deures de lindividu, la seva exaltaci com a component dun grup-famlia, comunitat, estat , etc., i la recerca de lharmonia, el que provoca el menysteniment de la litigiositat. Des daquest punt de vista cultural, es pot afirmar que la mediaci constitueix en els pasos asitics una prctica quantitativament molt ms estesa i ben assimilada en els seus sistemes jurdics. Es constata, aix, un s difs, en el sentit que la mediaci pot ser iniciada en qualsevol situaci de problema familiar, social o comunitari i es considera com a tal una situaci en qu no hi hagi complet acord, hi hagi o no controvrsia o pretensi jurdicament tutelada per la llei114. Des de la perspectiva de les diferents tradicions jurdiques a les quals clssicament shan adscrit els ordenaments
4 Fase de comprensi del fenomen mediador

Per comprendre el fenomen de la mediaci en aquesta fase del procs comparatiu resulta necessari examinar tamb el context social en el qual es desenvolupa aquesta, i la cultura jurdica en qu sinscriu. Podem comenar amb lobservaci que, des dels anys noranta, els efectes de la denominada globalitzaci afecten al desenvolupament de la mediaci. Especialment, com assenyala Castells (2009), el canvi tecnolgic afecta decisivament totes les relacions socials, inclosos els mecanismes de gesti i resoluci de conflictes112.
4.1 Les cultures, tradicions i sistemes jurdics

Un dels factors que els autors del dret comparat han considerat de particular rellevncia en la realitzaci
CAPTOL 2
jurdics, val a dir, per, que el fenomen de la mediaci ha estat abordat de manera certament similar. La convergncia dels sistemes jurdics en lactualitat s, com afirma Friedman (2003), una hiptesi que esdev ms plausible amb el temps, les expectatives de la poblaci en la justcia sn grans i en molts pasos es procedeix a la promulgaci de lleis. A aix cal afegir que la intensa circulaci de models ha generat com a resultat una important aproximaci de prctiques. De manera que, tant els pasos de tradici jurdica anglosaxona com aquells que pertanyen a la tradici continental, han procedit a regular i a posar en prctica larbitratge, la conciliaci i la mediaci en termes molt semblants. Cal afegir, daltra banda, que lenvelliment dalguns dels models originaris en particular de dret continental, pel que fa al resultat de les grans codificacions francesa i alemanya i lsmosi que es produeix en aquesta constant circulaci i contacte de models impedeixen avui reduir el mtode destudi de dret comparat a lestudi de dos ordenaments de diferent adscripci, Common Law o Civil Law. Clssica distinci, fruit doctrinal dun moment evolutiu molt significatiu a Europa i Occident en general, dominat per un procs de codificaci intens, que no contempla daltra banda, almenys en la seva justa dimensi, la realitat daltres continents. En la tradici jurdica de Dret civil o continental a la qual sadscriuen la majoria dels pasos europeus i els pasos llatinoamericans sobserva una creixent acceptaci de la mediaci com a mtode consensual, la qual cosa est afavorint, en conseqncia, una obertura del sistema judicial i de la prpia jurisdicci a altres manifestacions que, com la mediaci, es mostren idnies en la tasca de retre efectiva la justcia entre els particulars. Un aspecte particularment interessant, si es t en compte que en el context daquesta tradici, els tribunals adopten una funci discreta (Merryman, 1985, p. 35) per molt procellosa en la seva funci de control, serigeixen en garants quasi exclusius del respecte de lordre pblic i de les normes imperatives en laplicaci del dret; i fins i tot adopten un paper actiu i actuen en ocasions dofici en defensa de linters pblic o general. Aix mateix sobserva un creixent inters en regular prolixament el fenomen mediador i en atribuir alguns efectes jurdics als acords assolits. En la tradici jurdica de dret com o anglosaxona sn exemples illustratius, Austrlia, EUA, Regne Unit, Irlanda, Nova Zelanda o Malta els tribunals resulten ms proclivis a permetre a les parts la iniciativa del procs115 i impulsen la mediaci116 com una expressi ms del poder dautonomia de la voluntat117. Com ja hem tingut ocasi dexposar, en aquest context cultural i jurdic tamb sha produt una intensa activitat legislativa per a dotar a la mediaci dun adequat marc legal118.
Un exemple el trobem als Estats Units, on en els anys 70 es van iniciar programes dADR per centres de diversos Estats, i lany 1990 es va optar per aprovar la Civil Justice Reform Act (CJRA) per afrontar els greus problemes derivats del cost i retard dels processos judicials davant els tribunals federals. Amb aquesta norma es va obligar als tribunals a desenvolupar un pla de despeses i reducci de retards en un perode de tres anys, un pla que autoritzar ls de programes ADR, entre els quals es trobava la mediaci. Va ser tamb en aquest mateix pas on, posteriorment, lany 1998, el seu Congrs va procedir a aprovar la Alternative Dispute Resolution Act per estimular el seu s, una norma que disposa que els tribunals federals han dautoritzar ls dADR en totes les accions civils. En lactualitat, i per lestricte mbit de la mediaci, compten a ms amb la Uniform Mediation Act de 2001, el antecedent ms immediat de la qual s la Llei australiana, la Uniform Mediation Act, de lany 1997. El Regne Unit ha optat per no dotar encara de norma especfica la mediaci, per els ADR vnen essent tradicionalment utilitzades per resoldre conflictes relatius a qestions sobre famlia, negligncia mdica, i relacions comercials, entre daltres. Entre els ms utilitzats, al marge de la mediaci i els Mini trial es troben el Judicial appraisal i a lExpert Determination. A Nova Zelanda el Parlament ha procedit fins i tot a regular la mediaci en nombrosos sectors, establint processos prescriptius en matria de famlia, arrendaments, menors, joves, educaci, drets humans, salut, treball, construcci, telecomunicacions o protecci de boscos119. Es parla de vegades de pasos amb tradici jurdica mixta, s el cas dels pasos asitics com Tailndia, Jap o lndia quan en realitat passa que, adscrites formalment a la una delles, habitualment Common Law els seus sistemes, molt permeables, shan nodrit de les dues120. A diferncia daltres continents, no constitueixen un bloc homogeni des del punt de vista social, cultural, poltic, histric o jurdic. Una particularitat destacable pel que fa a la mediaci s el seu s profs, juntament amb la negociaci, perqu evita la confrontaci (un aspecte que desperta profund rebuig social) i que la prctica ha inserit peculiaritats prpies de la visi i cultura asitiques. De manera que, sota una mateixa terminologia sacullen, en realitat, formes de procedir diverses.
4.2
El context jurdic
En Dret comparat lanlisi dels drets subjectius ha de tenir en compte el context legal i les seves previsions processals, perqu no nhi ha prou que el sistema reconegui
CAPTOL 2
un dret, cal que, a ms, sigui satisfet. De poc serveix el reconeixement dels drets i els grans desenvolupaments normatius si el sistema en el seu conjunt les normes processals, el sistema de ladministraci de la justcia, o el marc legal en general no pot desprs garantir el dret a la seva tutela efectiva. Des daquesta perspectiva, sobserva com nombrosos sistemes jurdics, en particular els occidentals, tant els corresponents a la tradici jurdica del Common Law com de Dret continental, pateixen importants problemes de carcter processal lentitud, complexitat i encariment dels processos judicials que impedeixen en la prctica lefectivitat dels drets subjectius que els seus ordenaments formalment reconeixen. Lincrement de la litigiositat, la seva creixent complexitat i els costos institucionals ha condut a molts pasos a la necessitat dadoptar mesures per millorar laccs a la justcia i aix mateix a evitar la sobrecrrega dels tribunals121. Aquest fenomen sha produt tant en pasos de cultures jurdiques que indueixen a acudir als tribunals122, com en aquells que leviten o no la promouen. Per posar algun exemple, estudis estadstics realitzats a lndia posen de manifest que els processos civils en aquest pas tenen una durada mitjana de vint anys, a excepci dels que tenen per objecte drets immobiliaris, els quals poden durar encara ms. No obstant aix tamb ha estat constatat com la litigiositat pot ser evitada en part, induint als subjectes un altre tipus de posicionaments, a travs de mecanismes institucionals, com lestabliment dinfraestructures de serveis jurdics i condicions processals adequades (Blankenburg, 1991). La mediaci ha irromput, a ms, amb fora, el que ha merescut ser objecte de regulaci en molts pasos a fi de dotar-la de disciplina prpia. Aix, sobserva com, tant pasos pertanyents a la tradici jurdica de Dret civil o continental, com a pasos de tradici jurdica de Dret com o anglosaxona, o fins i tot els mixtos, han procedit a legislar en termes molt semblants. Amb aquesta producci legal sha prets oferir als usuaris un mecanisme que permeti lefectivitat dels drets, superant els obstacles de temps i cost dels processos judicials i, al seu torn, garantir el respecte de principis clau en el desenvolupament de lactivitat mediadora i reconixer als resultats certs efectes jurdics123. Aix permet apreciar que, tot i la distncia cultural dels diversos pasos pertanyents a orgens i tradicions jurdiques diversos, linstitut de la mediaci sha vingut delimitant, pel que fa a la configuraci dels seus elements estructurals, de manera molt similar, no tant per ra de possibles prstecs que puguin haver-se produt entre ells, o per la recepci parcial, o circulaci de models i influncies recproques que sens dubte nhi ha hagut donat el mutu contacte, la facilitat dintercanvi
i la comunicaci en alguns casos124 com per ra de les circumstncies i exigncies socials que han propiciat la recuperaci o ladopci de solucions semblants. Els diferents entorns culturals, la cultura jurdica, dessencial empremta, ha determinat desprs el concret model que ha requerit cada sistema jurdic. Per aix societats amb regulacions legals similars des dun punt de vista formal, es desenvolupen desprs en la prctica de manera diferent. Amb aquests objectius, els Estats en general han procedit a introduir mecanismes dintegraci i institucionalitzaci de la mediaci en els seus sistemes jurdics. Lengranatge institucional sha dut a terme de forma molt heterognia. Unes vegades disposant que el propi Ministeri de Justcia constitueixi un o diversos centres de mediaci125, un Registre de mediadors i un sistema dacreditaci de la idonetat de les persones i centres privats que duen a terme lactivitat de mediaci126, acompanyat de laprovaci de codis de conducta o codis deontolgics, programes de formaci, etc. Daltres, fomentant ls de la mediaci com a mitj voluntari de resoluci de conflictes mitjanant campanyes institucionals dinformaci i mesures de suport als centres. Daltres disposant que determinades disputes shagin necessriament de canalitzar prviament a travs dun mecanisme extrajudicial, abans darribar a la jurisdicci dels tribunals127, regulant en aquests casos, habitualment, rgans competents per entendre daquests assumptes i procediments a seguir128. O b reconeixent valor legal als acords que sassoleixen i atribuint-los valor executiu un cop homologats per un jutge o tribunal a travs dun procs senzill129. No resulta infreqent que els Estats adoptin diverses de les estratgies expressades, simultniament, no noms per no ser excloents per se, sin resultar complementria als fins expressats.
4.3 El context socioeconmic i formes afins a la mediaci

Tal com ha estat assenyalat, per comprendre el fenomen de la mediaci cal examinar tamb el context social i econmic on es desenvolupa, el seu imprescindible substrat real, viu, el qual el dota de veritable fonament i ra de ser. Aquesta posici metodolgica interdisciplinria exigeix superar tradicionals distanciaments entre dret i sociologia jurdica, perqu ve reconegut cada vegada amb ms intensitat la necessitat duna estreta cooperaci entre les diverses cincies socials. En aquest sentit, tal i com ha estat exposat al captol 1, es pot asseverar que la mediaci emergeix en general
CAPTOL 2
amb fora en un context de crisi generalitzada del sistema judicial, i impossibilitat dabsorbir la gran quantitat de litigis i disputes que sorgeixen entre els particulars; a la qual cosa se suma la creixent complexitat i allargament dels processos judicials. Un dels objectius que solen plantejar institucions, organismes i particulars s reduir la complexitat processal, el temps i els costos lligats a qualsevol procs. Amb aquesta finalitat shan articulat socialment molt diverses modalitats de resoluci que guarden com a punt com precisament assolir aquests objectius, evitant per tant, la jurisdicci.
4.3.1 Formes afins amb tipificaci social

En lestudi comparatiu no pot faltar dalguna manera una referncia a altres manifestacions o models als quals
saproxima o amb els quals mant algun contacte la mediaci, el que permet delimitar amb ms precisi la figura, comprendre la funci social que li ha estat assignada en el seu conjunt i descriure la seva articulaci, com una pea ms del complex engranatge del sistema. En aquest estadi shan pogut identificar i han estat descrites les segents figures afins: a lExpert fact-finding, el Joint fact-finding, el Med.arb, el Co-med Arb, el Mini.trial, el Multi-step - wise men. Aquestes expressions tenen en com amb la mediaci, al marge dels objectius apuntats inicialment, ser expressions concretes i particularitzades de soluci rpida i econmica de situacions conflictives que es donen en contextos socioeconmics molt diversos. El quadre n. 1 mostra algunes de les figures de resoluci de conflictes existents en lmbit anglosax.
Quadre 1. Taula de procediments de resoluci de conflictes

ADJUDICATION* DISPUTE REVIEW BOARD EARLY NEUTRAL EVALUATION (ENE) Un tercer neutral confecciona una soluci i adopta una decisi per al cas concret Modalitat dadjudicaci. Es reuneix un comit a linici del projecte, shi mant en contacte, i dna una soluci als problemes que es plantegen. Anlisi preliminar dels fets, proves i legislaci que empara una determinada pretensi. Base per a una futura legislaci eventual. O executive tribunal. rgan constitut per persones del mateix ram, amb ms experoncia, habitualment reforat amb un mediador o expert neutral. Les parts presenten el seu cas i posteriorment lrgan amb o sense mediador negocia una soluci fonamentada sobre el que ha escoltat prviament. O rent a judge. Les parts designen un jutge que emetr una resoluci. Les parts han de posar-se dacord sobre la forma i extensi que desitgen donar a la resoluci, i si resulta o no convincent. Tamb denominat neutral fact finding: les parts escullen un tercer imparcial amb la finalitat que emeti el seu parer en una qesti cientfica, tcnica o jurdica concreta. Informe o dictamen que no resulta vinculant. Similar a la figura anterior, per aqu el dictamen de lexpert s vinculant. Frmula mitjanant la qual les parts inicialment intenten una mediaci amb lajut dun tercer imparcial, per poden convertit-lo en arbitratge. Un mediador i un rbitre dirigeixen un intercanvi dinformaci. El mediador ajuda a assolir lacord, sin, lrbitre pren una decisi vinculant. Srie successiva de mecanismes: comit, homes prudents (wisemen), o executius sniors dempreses en conflicte. Si no es troba soluci, sacudeix a un arbitratge vinculant. Representants de les parts cerquen conjuntament solucions a determinades qestions de fet. Persona impacial que atn a problemes de mala praxi en ladministraci i en els departaments interns de les empreses (sectors pblic i privat). Sol combinar el neutral-fact finding, la mediaci i ladjudicaci. Recolza, identifica i dirigeix els problemes abans que derivin en controvrsies, i es pacta prviament. T una natura essencialment preventiva.
MINI-TRIAL
JUDICIAL APPRAISAL
EXPERT FACT-FINDING EXPERT DETERMINATION MED-ARB CO-MED-ARB MULTI-STEP WISEMEN JOINT FACT-FINDING OMBUDSMAN PROJECT MEDIATION
[*] La terminologia s habitualment dorigen anglosax ats que aquestes prctiques han tingut lloc o shan estat desenvolupades principalment als EUA i Regne Unit.
CAPTOL 2
4.3.2 mbits daplicaci material i orgnica

Constituint les dades socio-econmiques un factor clau en laparici i eclosi de certes formes alternatives de resoluci, ha resultat necessari conixer els mbits en els quals la mediaci ha trobat el seu espai: litigis comercials, conflictes derivats daccidents mdics, les relacions de famlia i les seves tensions, en matria de consum, en el comer electrnic, en lmbit de la telefonia i, en general, en el servei universal de telecomunicacions, en lmbit de les xarxes socials i els serveis de comunicacions electrniques, en el mercat de lenergia (electricitat i gas natural), en matria de menors, en lmbit de la justcia restaurativa, en el sector de vehicles docasi, bugaderia, neteja de teixits, sector mdic, sector de larquitectura, sector mediambiental, tcnics de rdio i TV, artesans professionals, banca, infncia, propietat agrcola, disputes sobre lmits, assumptes relacionats amb lhonor de les persones, o lesport, en sn solament alguns exemples. Des duna perspectiva orgnica, tot i que predomina la iniciativa privada, no sn poques les iniciatives promogudes tamb per organismes pblics, institucions, cambres de comer o universitats. A tall dexemple, noms, en lespai geogrfic europeu, i al marge dels diferents recursos auspiciats per la Comissi Europea dirigits als consumidors (com ara la xarxa extrajudicial europea, Xarxa CEE130 o la xarxa per al sector dels serveis financers FIN-NET131) cal destacar la labor de les Cambres de Comer. Lltim informe del CITA-FUNDP132 revela que s opini generalitzada de les Cambres de Comer europees que els ADR en general (i entre ells la mediaci) sn els mecanismes ms apropiats de resoluci de conflictes entre consumidor133 atesa la seva rapidesa, confidencialitat, informalitat i simplicitat dels seus processos. Tamb els Estats en els darrers temps han introdut la mediaci en el si de les seves organitzacions i com a mtode de resoluci en materia de consum134.
5.1
Context estatal i autonmic
Espanya no sha dotat encara, a nivell estatal, duna norma reguladora de la mediaci en general, tot i que lanomenat Pacte dEstat per la Justcia, com va assenyalar el propi Llibre Blanc sobre mecanismes extrajudicials de soluci de conflictes a Espanya, de lany 2002135, ja projectava pivotar la reforma de lAdministraci de justcia sobre la idea dincentivaci de mecanismes alternatius de resoluci de les controvrsies i el seu enfortiment mitjanant frmules que, amb les suficients garanties, evitin la tendncia generalitzada a anar en primera instncia als Tribunals de justcia. En els darrers trenta anys, lAdministraci de Justcia a Espanya ha experimentat una profunda transformaci i canvis legislatius adreats a superar severes mancances estructurals. La Llei denjudiciament civil (des de la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi Civil i la Llei dEnjudiciament Civil en matria de separaci i divorci), preveu especficament la mediaci familiar en el si dels procediments de separaci i divorci136 i la disposici final tercera de la dita Llei va disposar que el govern emetria un projecte de llei sobre mediaci que havia de respectar en tot cas els principis de voluntarietat, imparcialitat, neutralitat i confidencialitat i respecte als serveis de mediaci creats per les Comunitats Autnomes. En lactualitat tamb existeix lavantprojecte de Llei de Mediaci per a assumptes civils i mercantils137, el qual descriu la mediaci com a mitj complementari de resoluci de conflictes i la conceptua en els termes segents: institut, fonamentat en la negociaci, estructurat, informal, privat, extrajudicial, voluntari, a travs del qual les parts intenten assolir per si mateixes un acord amb intervenci dun mediador. Exigeix que el mediador sigui neutral, independent i imparcial. I fixa com a principis de la mediaci el carcter dispositiu, la imparcialitat, la neutralitat, la confidencialitat, la bona fe, el respecte mutu entre les parts i el deure de col.laboraci i suport al mediador. Per tal dobtenir la seva integraci en el sistema dAdministraci de Justcia, lavantprojecte proposa algunes reformes processals, entre les quals destaca que linici de la mediaci sexigeixi com a requisit necessari i previ per anar als tribunals en determinats casos; que la mediaci provoqui la suspensi de la prescripci138; i que es reconegui a lacord de mediaci valor de ttol executiu quan compleixi determinats requisits legals. Les diferents Comunitats Autnomes, desprs de la primera experincia legislativa de Catalunya, han dotat dun quadre normatiu a la mediaci, tot i que en lmbit de les seves respectives competncies i circumscrita a la matria de famlia, amb lexcepci de Catalunya, que
5 Estudi comparatiu. Conceptes transversals i transnacionals aplicables a Catalunya

En aquesta ltima fase del procs ha resultat necessari identificar, a nivell estatal, autonmic i catal, quin s el concepte de mediaci que ha estat acollit i que fa les funcions de tertium comparationis.
CAPTOL 2
des del 2009 disposa duna llei de mediaci en lmbit del Dret privat (que ha derogat la llei de mediaci familiar). Les nombroses lleis autonmiques incorporen conceptes o descripcions legals de mediaci familiar que prenen com a punt de partida la Recomanaci (1998) 1 del Comit de Ministres del Consell dEuropa, en mediaci familiar. La Llei Catalana 1 / 2001, de 15 de mar, de mediaci familiar, va constituir el primer esfor dun legislador autonmic en laportaci dun concepte de mediaci. Aquest exercici conceptual li va permetre plasmar en el seu prembul una descripci aplicable a qualsevol controvrsia, en els termes segents: mtode de resoluci de conflictes que es caracteritza per la intervenci duna tercera persona imparcial i experta, sigui a iniciativa prpia de les parts, sigui a indicaci duna autoritat judicial, que t per objecte ajudar les parts i facilitar lobtenci per elles mateixes dun acord satisfactori, o b mesura de suport a la famlia i [...] mtode de resoluci de conflictes en els supsits que recull aquesta llei, per evitar lobertura de procediments judicials de carcter contencis i posar fi als ja iniciats o reduir el seu abast. Identifica com a principis rectors de la mediaci familiar la voluntarietat, la imparcialitat i la confidencialitat. El ms destacable s, per, la introducci de lexigncia del carcter personalssim de la mediaci, aix com el contingut que se li atribueix, ja que s descrit com una obligaci de les parts i la persona mediadora dassistir personalment a les reunions de mediaci sense que puguin valer de representants o intermediaris, el que es correspon ms precisament amb el concepte de immediaci. s un requisit sense precedents en la normativa europea139 ni internacional140. Desprs daquesta iniciativa legislativa, sen van succeir moltes altres a nivell autonmic, que situem: a) La Llei de Galcia 4 / 2001, de 31 de maig, reguladora de la mediaci familiar, perfila la mediaci com un mecanisme que proporciona auxili i suport a la negociaci entre les parts, una mediaci, com assenyala el prembul, conciliadora que eleva propostes de soluci a acceptar, o no, lliurement pels subjectes en conflicte. Participa, en conseqncia, de les caracterstiques tcniques de la conciliaci. El seu article 2 defineix la mediaci com la intervenci dels professionals especialitzats requerits voluntriament i acceptats en tot cas per les parts en condici de mediador. Disposa la llei el seu carcter gratut. La figura del mediador familiar es caracteritza com un professional especialitzat (expert psico-social, amb experincia professional, inscrit en un registre), imparcial i independent. In-
terv a instncies de les parts i no t atribudes facultats decisries o diriments sobre el conflicte. b) La Llei de la Comunitat Valenciana 7 / 2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediaci familiar. Defineix la mediaci familiar com un procediment voluntari que persegueix la soluci extrajudicial dels conflictes sorgits en el seu si, en el qual un o ms professionals qualificats, imparcials, i sense capacitat per prendre decisions per les parts assisteix els membres duna famlia en conflicte amb la finalitat de possibilitar vies de dileg i la recerca en com de lacord. Es preveu com a procediment que pot resultar gratut per a aquelles persones que siguin beneficiries del dret dassistncia jurdica gratuta. I el mediador s un professional de la mediaci familiar amb formaci universitria i de postgrau (en les disciplines de Dret, Psicologia o Treball Social, Educaci Social o Graduat Social) inscrita en el Registre de Persones Mediadores Familiars. La Llei de Castella la Manxa 4 / 2005, de 24 de maig, del servei social especialitzat de mediaci familiar, la qual descriu posteriorment la mediaci en aquest mbit com la intervenci professional realitzada per una persona mediadora qualificada, imparcial i neutral, amb la finalitat de crear entre les parts en conflicte un marc de comunicaci que els faciliti gestionar els seus problemes de forma no contenciosa. La Llei de les Illes Balears 18/2006, de 22 de novembre, de mediaci familiar, disposa que la mediaci familiar persegueix la soluci extrajudicial de conflictes sorgits en el si de la famlia amb lassistncia de professionals qualificats i imparcials que facin de mediadors entre els subjectes per possibilitar vies de dileg i obtenir acords justs, duradors i estables, per tal devitar que es plantegin processos judicials, de posar fi als que ja shagin iniciat o de reduir el seu abast. En aquesta llei es descriuen com a principis rectors: la voluntarietat, la neutralitat, la imparcialitat, la confidencialitat, i tamb la bona fe, la flexibilitat i la immediatesa entesa aquesta ltima com el deure de les parts dassistir en persona a les reunions de mediaci, sense valer de representants o intermediaris. La Llei de la Comunitat de Madrid 1 / 2007, de 21 de febrer, de mediaci familiar la descriu com un procediment voluntari, no noms de resoluci positiva de tensions o conflictes familiars, sin tamb de gesti, en el qual les parts demanen i accepten
c)
d)
e)
CAPTOL 2
la intervenci dun mediador, professional imparcial, neutral i sense capacitat per prendre decisions per elles, que els assisteix per tal dafavorir vies de comunicaci i recerca dacords consensuats. Els principis que enumera sn semblants a la legislaci autonmica immediatament precedent: voluntarietat, confidencialitat i reserva, imparcialitat i neutralitat, bona fe, immediatesa i flexibilitat. f) La Llei del Principat dAstries 3 / 2007, de 23 de mar, de mediaci familiar la defineix com un procediment extrajudicial i voluntari creat amb la finalitat de solucionar els conflictes [...] en qu interv un tercer imparcial degudament acreditat i sense poder de decisi, denominat mediador familiar, que informa, orienta i ajuda les parts en conflicte per facilitar el dileg i la recerca dun acord durador i estable per tal devitar un procediment judicial, posar fi al iniciat o reduir. Els principis que enumera sn: la voluntarietat, la neutralitat, la imparcialitat, la confidencialitat, la immediaci i la bona fe. La Comunitat Autnoma del Pas Basc, a travs de la seva Llei 1 / 2008, de 8 de febrer, de mediaci familiar la defineix com procediment voluntari en qu un o ms professionals amb qualificaci en mediaci, imparcials i sense poder decisori, ajuden i orienten a les parts pel que fa al procediment dialogat necessari per trobar solucions acceptables que permetin concloure el seu conflicte familiar. Els principis, enumerats sn: la voluntarietat, la confidencialitat, la transparncia, la imparcialitat, la neutralitat, la flexibilitat, la immediatesa (en el sentit de la llei catalana, al qual afegeix el necessari carcter presencial), bona fe, collaboraci i manteniment del respecte entre les parts i debat contradictori, descrit com el dret de les parts a sentir-se lliures dexpressar els seus punts de vista sobre la situaci conflictiva, per la qual cosa la persona mediadora ha de potenciar un tracte equitatiu entre les parts, garantint una intervenci equilibrada entre elles en el transcurs de la mediaci. La Llei de la Comunitat Autnoma dAndalusia, Llei 1 / 2009, de 27 de febrer, reguladora de la mediaci familiar, defineix la mediaci de manera molt similar a les antecedents, com a procediment extrajudicial de gesti de conflictes no violents que puguin sorgir entre membres duna famlia o grup convivencial, mitjanant la intervenci de professionals especialitzats que, sense capacitat de decisi sobre el conflicte, els assisteixin facilitant la comunicaci, el dileg i la negociaci entre ells i elles, a fi de promoure la presa de decisions consensuades
al voltant a aquest conflicte. Per a aquesta Llei la mediaci familiar t com a finalitat que les parts en conflicte arribin a acords equitatius, justos, estables i duradors, contribuint aix a evitar lobertura de procediments judicials, o, si escau, contribuir a la resoluci dels ja iniciats. Enumera com a principis: la voluntarietat, la imparcialitat i neutralitat, la confidencialitat, el carcter personalssim en el sentit introdut en la precedent llei catalana, la bona fe i la flexibilitat.
5.2 Aportacions de la Llei catalana 15/2009, de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret privat i de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya
Situades les normes autonmiques, cal revisitar ara alguns aspectes interessants de les darreres apostes normatives catalanes sobre mediaci, en concret la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret privat i, per a la mediaci en matria de consum, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya141, sens perjudici de remetrens, per una anlisi ms complerta, al captol daquest llibre que tracta jurdicament i institucional la mediaci. En primer lloc, la Llei 15/2009 incorpora diferents elements a la accepci legal que feia la llei 1/2001: ara es defineix la mediaci com el procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial que sadrea a facilitar la comunicaci entre les persones, perqu gestionin per elles mateixes una soluci als conflictes que les afecten, amb lassistncia duna persona mediadora que actua de manera imparcial i neutral. I safegeix que la mediaci, com a mtode de gesti de conflictes, pretn evitar lobertura de processos judicials de carcter contencis, posar fi als ja iniciats o reduir el seu abast. El primer pargraf, que preten conceptualitzar linstitut, s una novetat, mentre que el segon adopta el criteri de la llei 1/2001, per desplaa el concepte de mtode de resoluci... a mtode de gesti.... Tamb cal destacar lesment a la neutralitat en lactuaci del tercer, que ja apareix a la mateixa definici. Daltra banda, es fixa amb claredat lexigncia de titulaci universitria i de formaci especialitzada en mediaci dels professionals de la mediaci amb el plus que haur dactualitzar-se, sense precisar uns estudis concrets, a ms el mediador haur destar col.legiat o
g)
h)
CAPTOL 2
pertnyer a una associaci professional en lmbit de la mediaci que es trobi acreditada pel Departament competent en matria de Dret civil, o b prestar els seus serveis per lAdministraci. Caldria assenyalar formalment un tercer element, lexplicitat principi de bona fe, que en realitat ja regeix implcitament, com a principi general del dret,catal (art. 111-7 Codi civil de Catalunya). La Llei 15/2009 t amb declarada vocaci universalista, aspira a integrar tots els mbits del Dret privat, tot i que concreta desprs que es refereix a determinats conflictes de lmbit civil que es caracteritzen per la necessitat de les parts de mantenir una relaci viable a llarg termini. La vocaci generalista no exclou lexistncia de normes sectorials, on la Llei pot actuar amb carcter supletori, com ara el Decret que regula la mediaci en lmbit de lactivitat cooperativa i el Decret en lmbit dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci, tots dos aprovats uns mesos desprs142. Aix i tot, el prembul de la llei 15/2009 no amaga la necessitat de lexistncia duna futura Llei general de la mediaci, dacord amb els dictats de la Directiva 2008/52/CEE. Certament, la llei catalana va lligada a una visi de la mediaci com a eina itl per obtenir solucions autogestionades per les parts, que preservin les relacions futures. Pot donar lloc, com ho va fer en el seu dia la llei 1/2001, a una mjor consolidaci de la mediaci en el pas. Conjumina tant elements de dret comparat com les conclusions derivades de les experincies derivades de la gesti, per part del Centre de Mediaci, en les mediacions familiars. Ara b, al nostre judici, fra bo, en el cas duna ulterrior revisi, una reflexi sobre els principis, que sn el nucli de la figura reflexi que, ens consta, s un dels objectius del captol sobre la construcci jurdica i institucional de la figura a Catalunya. Creiem que algunes descripcions dels principis son perfectibles, i no sempre dacord amb les definicions i descripcions que aporten les diverses Recomanacions europees i, en general, a la normativa internacional. Aix, per exemple, considerem una disfunci que sabordin en un mateix article els principis dimparcialitat i neutralitat, sense definir o descriure els mbits de cada un dells (resulta preferible, creiem, la presentaci de lavantprojecte estatal). Daltra banda la presentaci del principi dimparcialitat configura un contingut que, al nostre judici, sacostaria ms al principi dindependncia. A ms, la llei conserva el carcter personalssim de la mediaci en els termes de la Llei 1/ 2001, reservant a les situacions excepcionals que facin impossible la presncia simultnia de les parts ls de mitjans tcnics que facilitin la comunicaci a distncia. Aquest criteri pot qestionar-se i ens consta
que ha estat objecte de reflexi en el captol de la construcci jurdica de la mediaci. La Llei fixa un desenvolupament de la mediaci que pivota sobre el principi dautonomia de la voluntat privada i de llibertat de les parts en la fixaci del de les qestions i la planificaci de les sessions, per introdueix alguns elements que podrien qestionar tericament aquesta llibertat, en establir perodes de durada, obligar les parts a concretar el nombre mxim de sessions i impedir de manera general que les parts inicin una nova mediaci fins no haver transcorregut un any de la mediaci anterior sobre un mateix objecte o des que hagi estat intentada sense acord. Certament, aquesta regulaci es justifica perqu sest davant dun procediment lligat a la mediaci pblica, sovint finanada per les Administracions, per s que caldria reflexionar sobre la prohibici sense excepcions destablir una nova mediaci en el termini dun any (justament els que han conegut una mediaci, malgrat que hagi fracassat, sn els que ms coneixen la figura, i les possibilitats que depara); finalment, en probablement un excs de prudncia o dautolimitaci competencial, la llei no preveu els efectes executius propis duna resoluci judicial (sens perjudici de que puguin incorporar-se als processos judicials en curs o que sinicin per a la seva ratificaci i, si sescau, aprovaci judicial.
5.3
Un darrer exercici de contrast
Delimitat el concepte legal i les descripcions acollides a la legislaci catalana, hem volgut concloure amb un exercici de contrast per subratllar aquells aspectes contemplats en altres legislacions i experincies que poden resultar dinters a Catalunya.
5.3.1 Concepte de mediaci

De les anlisis de les dades socials, econmiques i jurdiques es desprn que la mediaci s definida o descrita principalment com un procediment, procs o mecanisme no jurisdiccional o de carcter extraprocessal, voluntari, autocompositiu o damigable composici, desenvolupat amb lajuda dun tercer neutral, en el qual les parts conserven en tot moment el poder de disposici sobre la matria i el procs. Exigeix com a premissa un conflicte, una controvrsia o un litigi. No hi ha consens generalitzat sobre el contingut de cada un daquests significants, si b la doctrina americana suggereix que el conflicte s la mera diferncia que ge-
CAPTOL 2
nera insatisfacci (de carcter intangible) mentre que el litigi o disputa seria el desacord expressat, externalitzat (tangible / un producte del conflicte). Des daquesta perspectiva, els conflictes han de ser gestionats mentre que les disputes requereixen ser resoltes (Davis, 1996; Costantino, 2008). A travs de la mediaci les parts intenten arribar a un acord que doni soluci a les dificultats resultants del conflicte o litigi. Finalment, la funci del tercer mediador troba el seu lmit en el respecte del principi de neutralitat, de manera que aquest no pot procedir a proposar formalment o imposar solucions, daqu la important distinci formal amb la conciliaci.
5.3.4 Principis i estndards aplicables a la mediaci

Aquest s, probablement el nucli de lanlisi. La prctica en els diferents espais geogrfics i mbits materials revela que aquesta modalitat de resoluci extrajudicial es regeix pels principis estructurals que enumerem a continuaci, que giren al voltant de la idea de confiana. Cal precisar que no tots estan recollits en la normativa catalana, i que a lapartat anterior hem indicat la convenincia de fer algunes correccions o precisions a la llei, dac que partim duna enumeraci de tots els principis treballats durant el captol i que podrien tenir una major visibilitat: a) Principi de llibertat o autonomia de la voluntat privada, vinculat al principi de flexibilitat i de poder decisional de les parts. Principi de confidencialitat, vinculat a la idea de secret professional, que s un pressupost essencial de la mediaci. Impedeix, llevat consentiment explcit de totes les parts possible si no concorre impediment legal, conservar i divulgar els supsits sotmesos a mediaci, aix com les declaracions. Tamb impedeix que el tercer que intervingui en un procs de mediaci pugui desprs erigir-se en rbitre sobre el mateix assumpte, i que les parts i tercers participin com a testimonis o en una altra qualitat en posteriors processos judicials o extrajudicials sobre el mateix assumpte; Principi dimparcialitat, que t com a premissa no actuar amb favoritismes o prejudicis personals respecte dalgun dels participants, per ra de les seves caracterstiques, orgens, valors, creences o qualsevol altra ra, i implica aix mateix no acceptar favors o regalies. Principi de neutralitat, consistent en qu el mediador no pot proposar formalment ni imposar solucions. Principi dequitat del procediment o igualtat darmes, diferent del principi de debat contradictori, i que inclou la important funci del mediador de gestionar el poder de les parts i reequilibrar situacions dassimatria. Principi deconomia processal, i les seves diferents expressions: eficincia, eficcia, celeritat, economia. I, finalment encara que implcit, el principi de legalitat.
5.3.2 Concepte dacord de mediaci

s el pacte o conjunt de pactes que posen fi a una controvrsia existent entre dues o ms parts. Els efectes jurdics daquest acord depenen de la conformitat amb la legalitat vigent. Del quadre normatiu dels diferents pasos cal dir que en la major part dels ordenaments jurdics, lacord t el valor duna transacci. De manera que, en cas dincompliment, si res especfic ha previst lordenament jurdic, shauran de sotmetre a laprovaci (homologaci) i posterior execuci per part duna autoritat judicial. Un nombre significatiu dordenaments preveu, a ms, que els acords de mediaci puguin adquirir directament efectes executius, expressant les circumstncies que han de concrrer perqu es desplegui tan important efecte.
b)
5.3.3 Concepte de mediador

Mediador s la persona o rgan que facilita lacord, assisteix a les parts per acostar-les, crea un ambient propici per a la seva comunicaci i assegura que les parts actuin amb igualtat darmes, en igualtat de condicions, reequilibrant-les si aix s necessari. La tasca del mediador troba el seu lmit en la prpia del conciliador, s a dir, el mediador no pot suggerir solucions, ni proposar-les. Es predica del mediador que ha de ser necessriament una persona que actu de manera imparcial (sense biaixos, ni inclinacions) i justa, i que no deu en cap cas tenir conflicte dinteressos ignorat o no acceptat per les parts. Quan el mediador s un rgan, es predica dell la seva independncia, als efectes daconseguir lexigible imparcialitat dels seus components. En qualsevol cas, aquestes caracterstiques responen a estndards de conducta adoptats en la rica i abundant prctica i emergeixen de certs principis que de manera generalitzada han estat reconeguts i plasmats en molt diversos instruments legals relatius a la mediaci.
c)
d)
e)
f) g)
A aquests shauria afegir, com a principi/s informador/s, la independncia i transparncia, lligades a la idea dim-
CAPTOL 2
parcialitat, de manera que sevitin els eventuals conflictes dinteressos entre mediador i parts, tant durant la mediaci com posteriorment. Ats que la intervenci del tercer s menor en la mediaci que en la conciliaci, sembla raonable moderar i atenuar labast daquest principi en lmbit de la mediaci, on lactivitat del tercer no arriba a formular propostes formals de soluci i el principi de neutralitat s el rector en la seva actuaci. Com que el conflicte dinters pot sorgir per la implicaci del mediador en lobjecte de la disputa o per la relaci daquest, anterior, simultnia i fins i tot posterior amb un participant de la disputa, s primordial revelar a les parts en tot moment qualsevol informaci que pugui comprometre aquest principi, perqu el mateix mediador o les parts decideixin si ha de apartar-se del cas. Aix mateix, el mediador no ha dadoptar rols addicionals, funcions o crrecs en la resoluci del mateix conflicte si no s amb exprs acord de les parts143. Si b shan trobat comuns denominadors que han perms definir cada un daquests principis, no resulta senzill delimitar amb gran precisi labast dels mateixos en matria de mediaci perqu, excepte pel que fa al principi de legalitat, tots els altres queden subjectes al principi de llibertat i autonomia de voluntat de les parts, que poden estendre o reduir el seu abast i aplicaci prctica al cas concret.
b)
La implementaci i limportant desenvolupament de la mediaci en alguns mbits es deu principalment al fet que els acords assolits entre les parts solen ser duradors per resoldre les raons de fons, la qual cosa contribueix a una major pau social i a evitar futures eventuals confrontacions. T en conseqncia un efecte preventiu collateral, per remarcable. La mediaci s efectiva quan compta amb una normativa de mnims que ofereix un marc de confiana i certesa tant dels processos com dels resultats. La mediaci civil, familiar, societria o penal sn bons exemples de la mediaci en aquests mbits desenvolupada com a mtode no noms de resoluci sin tamb de gesti de les controvrsies. En els darrers temps la mediaci gaudeix tamb de bona acollida en sectors socioeconmics molt heterogenis. El consens s la base del sistema. Aquest consens pot fins i tot arribar a delimitar labast de certs principis i estndards, en particular pel que fa a les exigncies de confidencialitat. No es considera que atempti al necessari consens ni a lautonomia de la voluntat establir, com a lobligaci legal, que les parts vagin a una sessi inicial o prvia dinformaci per donar a conixer els beneficis i de les caracterstiques de procs i aix impulsar ls de les vies extrajudicials i de amigable composici existents abans dacudir a la via judicial. Ms discutit s si el reenviament que els jutges de famlia, per exemple fan als serveis de mediaci ha de constituir per a les parts una obligaci o una invitaci a que les parts reconsiderin un acord, abans de continuar amb el procs contencis. Lintent de mediaci de carcter obligatori, institucionalitzat com a pas previ necessari a la jurisdicci (mandatory mediation) posat en prctica en alguns sistemes jurdics dna encara dades ambivalents en termes deficincia144. Les escasses experincies i els pocs estudis emprics realitzats mostren un estalvi de costos del procs quan es porta a terme de manera incipient, tot i que hi ha dubtes pel que fa al prets estalvi en cas de retards. Daltra banda, shan constatat alguns abusos de poder i coerci en lacceptaci dels acords145 per la por, ignorncia o poques expectatives pel cost econmic que un judici comportaria. Aix mateix, en alguns casos, la part econmicament ms forta es beneficia de la dilaci que comporta la mediaci, a costa de la ms feble146. Finalment, si b els ndexs dxit de la mediaci sn elevats, no menys cert s
c)
d)
Conclusions
e)
6.1 Sntesi: algunes consideracions conclusives

De lestudi comparatiu dut a terme es poden extreure algunes reflexions que poden resultar tils en la futura conformaci i desenvolupament de la mediaci a Catalunya. a) Ens trobem, evidentment, davant duna instituci de naturalesa no jurisdiccional, que es desenvolupa de manera prvia i complementria als mecanismes jurisdiccionals, la qual cosa no impedeix que es pugui dur a terme, tamb, en seu judicial, com a mecanisme col.laborador de ladministraci de justcia. En aquest sentit, la mediaci ha fet un pas evolutiu significatiu, perqu ja no constitueix noms una modalitat alternativa a les instncies judicials, sin a ms complementria, til col.laboradora de lAdministraci de justcia.
CAPTOL 2
que sha observat que depn en gran mesura de la professionalitat del mediador i, en particular, de la possibilitat brinda a les parts perqu puguin triarlo (el resultat decreix quan s assignat per lens local o judicial). Com ha tingut ocasi de declarar la Cort de Justcia de lUni Europea recientment en el cas Telecom Italia SpA, ni el principi dequivalncia ni el defectivitat, ni tampoc el principi de tutela jurisdiccional efectiva es veurien afectats per limplantaci de lobligatorietat dun intent de conciliaci obligatria, a condici que tal procediment no condueixi a una decisi vinculant per a les parts, que no comporti retards substancials per a linterposici dun recurs davant els tribunals, i que no suspengui la prescripci dels drets ni generi costos desproporcionats a les parts, i sempre que la via electrnica no constitueixi lnica modalitat d accs al procediment de conciliaci i sigui possible disposar de procediments cautelars en cas que la urgncia de la situacin aix ho imposi147. El que no sembla admissible s implantar un sistema de mediaci que impedeixi posteriorment laccs a la jurisdicci148. Tampoc no sembla convenient la introducci dun model dintent de mediaci obligatri general sense consideraci particular a les matries i sectors en qu hagi de desenvoluparse, perqu la mediaci sha manifestat inapropiada en determinades circumstncies. En pasos amb llarga tradici com els Estats Units es considera que la participaci obligatria noms ha de resultar imperativa quan tal mandat tingui ms probabilitats de servir als interessos de les parts que la compareixena voluntria149. f) Ning millor que les mateixes parts per conixer quina s la soluci que semmotlla ms encertadament als seus interessos i necessitats, de manera que la mediaci, com a mtode que permet confeccionar per elles mateixes una soluci a mida del cas ha manifestat ser molt efectiva i ha gaudit dmplia acceptaci en tots els pasos. Per preservar aquesta llibertat i autonomia i dotar-la de certesa jurdica i confiana, els pasos, les institucions no governamentals i els centres de mediaci han procedit a redactar instruments que fixen alguns principis rectors o estructurals i estndards informadors150. Entre aquests figuren sempre els principis i majoritriament altres qesitions procedimentals i referides al resultat, aix com la forma i efectes dels acords. En definitiva, mnims necessaris per reconixer la prctica (certesa) i dotar de seguretat jurdica.
Labast dimportants principis com s el de confidencialitat de lrgan mediador, pot ser modulat per les parts amb lnic lmit de lordre pblic i les lleis imperatives. Hi ha una tendncia a deixar obert el procediment a la voluntat explcita de les parts, per dotar linstitut de major agilitat i eficcia. I les particularitats derivades de lmbit material o del context al qual va dirigida la mediaci es duen a terme de manera generalitzada a travs de desplegaments reglamentaris. Es preserva daquesta manera el poder creatiu i ls divers que permet la mediaci. Sn les parts les que confeccionaran, juntament amb el mediador, un vestit a mida dels seus interessos i necessitats, si b aquesta llibertat pot veures atemparada en el cas de la mediaci tipificada com pblica. g) Tenint en compte que la confiana s un element clau tant per linici duna mediaci com durant el seu desenvolupament i conclusi, aquest factor es troba present sempre, es manifesta a travs de diversos principis i estndards i informa el sistema. Tots els ordenaments sense excepci fan descansar la mediaci en el principi de confidencialitat. La mediaci, i en general els mitjans alternatius de resoluci de conflictes de naturalesa autocompositiva, resulten dxit quan el mediador s un professional amb experincia i una determinada formaci. Aix no necessriament implica que hagi de tenir coneixements jurdics perqu no tota mediaci conclou amb un acord amb efectes jurdics i fora vinculant per a les parts per s que compti amb una preparaci no exclusivament inquisitorial o adversarial i tingui gran capacitat negociadora per entendre i interpretar les necessitats i fins i tot per anticipar i evitar lescalada del conflicte. Les legislacions aix ho exigeixen de manera generalitzada, si b prescindeixen la majoria dexigir al mediador una determinada titulaci, per tal de conservar algunes prctiques consuetudinries o tradicionals desenvolupades per persones que gaudeixen dautoritat entre les parts i en la prpia comunitat. Ats que lacord que saconsegueix pot tenir rellevncia jurdica, es contempla en general la possibilitat que adquireixi efectes jurdics vinculants per les parts i fins i tot efectes executius si lacord s generat o supervisat per un professional amb formaci jurdica. s daquesta manera que lacord supera habitualment el filtre de legalitat legitimadora, perqu lautoregulaci dels interessos privats i el respecte del principi pacta sunt servanda no assegura sempre lequilibri dels acords, ni la seva racionalitat, ni la protecci de la part ms feble ni,
h)
i)
CAPTOL 2
en definitiva, la seva adequaci als principis i valors constitucionals com ho farien desprs de tutela pels tribunals com a manifestaci dun inters mereixedor de ser protegit. j) En la majoria de pasos linici dun procs de mediaci provoca la suspensi dels terminis de prescripci o caducitat de drets i accions. Els estats disciplinen la mediaci tot garantint que el seu s no produeixi una preclusi de la via judicial. Aquest efecte ja ha estat convenientment recollit en la Directiva 2008/52/CE. La mediaci ha obtingut resultats significatius en assumptes on cal conservar i reconstruir les relacions personals, o quan les parts tenen la possibilitat dintervenir des de linici, establint els primers consensos en el mateix procediment de mediaci. s una manera de construir confiana en laltra part, abans dabordar el problema de fons. Per contra, la mediaci no es manifesta com un mecanisme adequat o efectiu de gesti i resoluci quan el professional no est prou preparat per conduir a lacord. La formaci en sistemes adversarials i la manca duna formaci especfica en mtodes damigable composici impedeix a molts professionals conduir de manera adequada les mediacions.
ferenda en alguns casos ja esmentades en el text, als efectes duna futura institucionalitzaci de la mediaci a Catalunya com a sistema, a la llum de lexperincia estrangera, de les iniciatives legislatives, de les Recomanacions provinents del Consell dEuropa i de la Uni Europea, i del sentit sociolgic, econmic i jurdic que persegueix aquesta instituci, tenint en compte les necessitats de lespai geogrfic i cultural al qual aniria dirigida. 1. La convenincia demmarcar la mediaci dins del sistema, com a instituci articuladora dun nivell de justcia de naturalesa no jurisdiccional, plenament integrada en el sistema de lAdministraci de justcia, i interoperable amb aquest. Loportunitat de plasmar de manera precisa els trets identificatius de la mediaci i la seva naturalesa facilitativa respecte daltres modalitats de resoluci autocompositives com ara la conciliaci, de tipus avaluatiu evitant que sutilitzin termes intercanviables, perqu ls indiscriminat no afavoreix la seguretat jurdica ni contribueix a la confiana151. Significant i significat shan de correspondre; termes polismics i descripcions vagues actuarien en detriment duna bona prctica mediadora152. En aquest sentit, es recomana subratllar la neutralitat com a tret distintiu de la mediaci i dotar aquesta qualitat de contingut precs. La utilitat didentificar els principis i estndards que resulten estructurals de la mediaci, amb descripci precisa de contingut i abast, dacord amb els instruments legals vigents, i de conformitat amb les prctiques i els codis de conducta que condensen lexperincia dels diversos centres, institucions i organitzacions de mediaci existents. En concret, seria recomanable la fixaci de certs estndards de conducta que preservin els principis de la mediaci. En particular pel que fa a: a. La possible intervenci posterior dun mediador com advocat duna de les parts, desprs dun intent de mediaci. Per exemple, seria adient establir la necessitat de consentiment explcit de les dues parts per la possible assumpci de la defensa jurdica duna sola delles, un cop finalitzat el procs de mediaci. De la mateixa manera shauria de procedir en cas dintervenci del mediador com conciliador desprs dun intent de mediaci, o com rbitre153. Les eventuals mediacions intraprocessals, evitant que el mateix jutge que decideix o
k)
2.
Tampoc resulta reeixida en aquells pasos en els quals el professional s millor retribut o compensat si entaula un plet que si aconsegueix un acord. I aix ho propicien els mateixos aranzels professionals (Als Estats Units, Regne Unit, Espanya, Itlia, etc). De la mateixa manera, constitueixen un seris obstacle a la mediaci determinades emocions de les parts que, si no sn prviament treballades, poden representar una barrera infranquejable (Sebenius, 2001). Tampoc prospera una mediaci quan la discrdia es manifesta en assumptes en els quals una o diverses parts han actuat amb mala fe, frau o hi ha hagut un incompliment deliberat. Finalment, conv no infravalorar la importncia de la qualitat del tercer neutral. Si aquest desperta dubtes sobre la seva neutralitat o imparcialitat a lhora dactuar, o saprecia per les parts manca de transparncia del mediador, o hi ha incertesa sobre possibles conflictes dinteressos, la mediaci no podr desenvolupar-se satisfactriament.
3.
6.2 Recomanacions finals: idees prctiques aplicables a Catalunya

Un cop situades les indicacions conclusives, voldriem concloure aquest text amb algunes propostes de lege b.
CAPTOL 2
resol en una controvrsia actu com a mediador en aquesta154. c. El principi de transparncia en la mediaci i el seu abast155, estretament vinculat amb la prohibici de conflicte dinteressos. El principi deficincia156, dotant-lo de contingut i abast, i afavorint les diferents manifestacions que la propicien, en concret leconomia processal (senzillesa, flexibilitat, ubiqitat), el cost reduit (mitjans electrnics, possibilitat dasincronia), la celeritat (ubiqitat, s de les TIC, terminis breus, remoci dobstacles derivats dexigncies dimmediatesa o presencialitat157) i leficcia dels resultats (dotant-los deficcia jurdica). Per ltim, hem mostrat, al llarg del text, la importncia del principi dequitat, com a rector del procs. Fra bo tenir-lo present de manera explcita en una futura reforma.
carcter indisponible, els acords de mediaci amb efectes jurdics vinculants per les parts siguin conclosos sempre i en tot cas amb lauxili de mediadors amb formaci jurdica158. 8. Finalment, sembla prudent preservar el carcter voluntari de la mediaci, de manera que resulti una opci informada, no una imposici del sistema159; la mediaci obligatria, en el sentit expressat dexigncia dun intent de mediaci com a condici o requisit processal per a laccs a la jurisdicci podria comportar ms inconvenients que avantatges si les parts hi acudeixen sense un veritable nim dacord, com ho demostren algunes experincies de dret comparat. La qual cosa no obstaria a lestudi doportunitat dun sistema institucionalitzat dinformaci, per a dotar a les parts de la major informaci possible respecte de les seves opcions i dels efectius avantatges de la mediaci.
d.
e.
4.
A fi que aquest mtode de gesti i resoluci pugui adquirir el seu mxim desplegament i la seva plena integraci en el sistema de lAdministraci de justcia seria convenient que es contempls la possibilitat que el resultat a qu arribin les parts pugui adquirir valor vinculant i fora executiva sense necessitat de procedir a lobertura dun procs judicial declaratiu, sempre, naturalment, que el seu contingut i redactat fos dacord a dret. En definitiva, que el document pugui comportar execuci en determinades circumstncies predisposades per la llei. Catalunya, dacord amb lart. 148.16 CE i 130 EAC, podra regular aquesta qesti. Convindria, de la mateixa manera i amb la mateixa finalitat, que linici de tot procs de mediaci suspengui immediatament els terminis de prescripci i caducitat de drets i accions. Sembla tamb del tot oport suggerir que siguin els desenvolupaments reglamentaris o estatutaris els que abordin els aspectes ms adventicis o les particularitats que adopta la mediaci en els diferents sectors materials; reservant a la Llei la descripci legal, els principis i elements estructurals de tota mediaci, les caracterstiques i requisits de formaci exigibles al mediador i el rgim de responsabilitat del mediador i organismes de medicaci. Vinculada a lanterior recomanaci, sembla oport assenyalar la convenincia que, per tal de garantir lefectiva tutela dels drets, el respecte de la normativa dordre pblic i la no renncia de drets de
Bibliografia
Auerbach J. (1983). Justice Without Law? Oxford: Oxford University Press. Barrington, L, Mills, K, y Swee, T (2001). Selected perspectives on ADR in Asia, ADR Internacional applications Special supplement 2001, ICC Internacional Court of Arbitration Bulletin, p. 40. Berman, G. (1999). The Discipline of Comparative Law in the United States, Revue international de droit compare 4, pp. 1040. Blankenburg, E (1991) Legal Cultures Compared, Oati Proceedings, n. 12, 1991, editado por Blankenburg, Commaille y Galanter, p. 11 a 21. Boulle, L (2001) Australian ADR and the Issue of Judicial Discretion, en ADR Internacional Applications Special supplement 2001, ICC Internacional Court of Arbitration bulletin. . Buti, A. (2010). I segretti della mediazione. Dirittomoderno.it. Edizioni C.s.p. Capelletti, (1978) Access to justice. Giuffr Ed. Miln. 5 Vol. Casanovas, P. (1998) Las formas sociales del derecho contemporneo: el ius comunne. Working Paper, n. 146, Instituto de Ciencias polticas y Sociales de Barcelona.
5.
6.
7.
CAPTOL 2
Casanovas, P. y Poblet, M. (2008) Concepts and fields of relational justice , a P. Casanovas, G. Sartor, N. Casellas, R. Rubino, Computable Models of the Law. Language, Dialogues, Games, Ontologies, LNAI 4884, Ed. Springer, Berlin, Heidelberg, pp. 323-39. Castells, Manuel (2009) The New Public Sphere: Global Civil Society, Communication Networks, and Global Governance. En: International Communication: a Reader. Daya Kishan Thussu (ed.). New York: Routledge. Constantinesco, L.J. (2000) Il metodo comparativo. G. Giappichelli Editore, edizione italiana di A. Procida Mirabelli di Lauro. Torino. Ttulo original: Die rechtsvergleichende methode, Band II, Rechtsvergleichung, Carl Heymanns-Verlag, Colonia, 1972. Costantino, C.A. (2008) Second Generation organizacional conflict Management Systems design: a practicioners perspective on emerging issues. Presentacin en el simposium Harvard Negotiation Law Review de 2008 (7 de marzo de 2008). Davis, W.E. (1996), Diseo de sistemas para resolver conflictos: la experiencia con multipuertas en Estados Unidos. Mediacin: una transformacin en la cultura / coord. por Julio Gottheil, Adriana Schiffrin, p. 191-215. Delfini, F. (2010) La mediazione per la conciliazione delle controversie civili e commerciali ed il ruolo dellAvvocatura, Rivista di Diritto Privato, eneromarzo, pp. 131-141. Favale, R. (2010) Procedura estesa alla responsabilit medica, Guida al Diritto, Il Sole 24 ore, mayo, dosier 4, p. 84-87. Fiss, O. (1984) Against Settlement, 93 Yale L.J. 1073. Fiss, O. (2007) Contra la conciliacin, El derecho com razn pblica. Editorial Marcial Pons. Friedman, L. (1997) Legal Culture and the Welfare State en Macaulay, S. Lawrence, M, Friedman, J. (1997) Law & Society: readings on the Social Study of Law, p. 269 -303. Friedman, L. (2003) Legal Culture in the Age of Globalization. Latin America and Latin Europe. Edited by Friedman, L., and Prez Perdomo, R., Standford University Press, California. Galanter, M. (1985) A Settlement Judge, Not a Trial Judge: Judicial Mediation in the United States. Journal of Law and Society, 12, pp. 1-18.
Galanter, M. & Lande, J. (1992) Private Courts and Public Authority Studies in Law, Politics and Society, vol. 12, pp. 393 415. Genn, V.H. (2002) Court Base ADR Initiatives for Non Family Civil Diputes: the Commercial Court and the Court of Appeal, Research Series, n. 1/02, marzo 2002, p. 73 a 77. Giacomelli, S (2003) La via Della conciliazione, Ipsoa. Gizzo, V. (2010) In pole position il sistema Camere di Commercio, Guida al Diritto, Il Sole 24 ore, mayo, p. 102-105. Gray, W. (1995) The Challenge of Asian Law. Fordham International Law Journal 19, p. 37. Grossi, (2000) Globalizzazione e pluralismo giuridico, Quaderni Fiorentini 29, pp. 551-558. Habermas, J (1996) Between Facts and Norms. William Rehg. Haley, J.O. (1978) The Myth of the Reluctant Litigant (1978) 4 Journal of Japanese Studies, pp. 359 y ss. Harding, (2002) Global Doctrine and Local Knowledge: Law in South East Asia International and Comparative Law Quarterly, 51, pp. 35. Hattotuwa, S LAWS 7841 (Theories of Dispute Resolution) Essay. Mediation from the palm of your hand: Forgining the next generation of ODR systems. [artculo en lnea]. Hennuy, L y Lobet-Maris, C (2001) A socio-organisational, institutional and economical evaluation of alternative dispute resolution in Europe. Informe de CITA FUNDP, mayo 2001 (http://www.info.fundp. ac.be/~cita/), llevado a cabo por FUNDP, Institut dInformatique. Hensler, D. R. (2003) Our Courts, Ourselves: How the Alternative Dispute Resolution Movement Is ReShaping Our Legal System, 108 Penn St. Law Review, 165, pp 187. Kawashima, T (1963) Dispute Resolution in Contemporary Japan. Law in Japan: the Legal order in a changing Society, 1963, Von Mehren A. ed. Kelemen, R.D. y Sibbitt, E. (2002) The Americanization of Japanese Law University of Pennsylvania Journal of International Economic Law, 23, pp. 269. Legrand, P. (2001) What Legal Transplants?, Nelken & Feest (eds.), Adapting Legal Cultures, pp. 55.
CAPTOL 2
Lipski, D. y Seeber, RL (1998) The appropriate Resolution of Corporate Disputes, A report on the Growing Use of ADR by U.S. Corporations (Cornell/PERC Institute on Conflict Resolution. Price waterhouse Coopers LLP. Macaulay, S. (1997) Lawyers and Consumer Protection Laws en Macaulay, S. Lawrence, M, Friedman, J. (1997) Law & Society: readings on the Social Study of Law, p. 837- 872. Mattei, U. (2007) Access to Justice. A Renewed Global Issue Electronic Journal of Comparative Law, 11, pp. 3. [recurso en lnea: http://works.bepress.com/ ugo_mattei/34, ltimo acceso en fecha 10 de julio 2010]. Mattei, U; Nader, L (2008) When the Rule of Law is Illegal. Blackwell Publishing. Merryman, J., Clark, D., Haley, J.O. (1994). The Civil Law Tradition: Europe, Latin America and East Asia. Mourre, A (2001) Mediation and French Law: Recent Landmarks in Legislation and Case Law, ADR International Applications Special supplement 2001, ICC International Court of Arbitration Bulletin, p. 73. Mulcahy, L. (2001) The Possibilities and Desirability of Mediator Neutrality - Towards an Ethic of Partiality?, Social and Legal Studies, 10, pp. 505-527. Mullerat, R. (2009) The IBA Guidelines on Conflicts of Interest Revisited. Another Contribution to the Revision of an Excellent Instrument, which Needs a Slight Daltonims Treatment, [recurso en lnea] http://www. uoc.edu/symposia/adr/ Nishikawa, R (2001) Judges and ADR in Japan, Journal of International Arbitration 18 (3), p. 365. Nottage, L (2002) Comparative Law, Asian Law, and Japanese Law. En Conferencia Law, Transition and Globalization, University of Washington, Seattle, 28 Mayo. Oda, H. (1992) Japanese Law. London: Butterworths. Plant, D.W. (2001) ADR in the United status of America ADR Internacional Applications Special supplement, ICC Internacional Court of Arbitration bulletin, p. 78. Potter, P. (2000) Globalisation and Local Legal Culture: Dilemmas of Chinas Use of Liberal Ideals of Pri-
vate Property Rights Australian Journal of Asian Law 2, pp. 1. Rees, C. (2010) Mediation in Business-Related Human Rights Disputes: Objections, Opportunities and Challenges. Corporate Social. Responsibility Initiative Working Paper No. 56. Cambridge, MA: John F. Kennedy School of Government, Harvard University. Snchez, V. M. (2009) Derecho internacional pblico. Huygens Editorial. Sandrock, O. (2009) Significato e metodo del diritto civile comparato. A cargo de Rocco Favale. Napoli, Edizioni Scientifiche Italiane. Sandrock, O. (2009b) La comparazione prattica, Rassegna di Diritto Comparato, p. 235. Sarat, A.; Grossman, B. (1975) Courts and Conflict Resolution: Problem in the Mobilisation of Adjudication, American Political Science Review, Vol.69. Sebenius, J.K. (2001) Six habits of merely effective negotiators abril 2001, Harvard Business Review 87. Soldati, N.; Luiso, F.P.; Deodato, G.; Riccardi, C.; Vacca, C.; Ulloa, F.; Lucarelli, P.; Ristori, L.; Carrara, C.; Cicogna, M.A.; Necchi, C.; Bandini, A.; Brunelli, C.; Valerini, F.; Romualdi, G.; De Rita, M.; Ruscetta, F.; Ferrara, E (2010), La mediazione. Giuffr ed. Spencer, D. (2000) Litigation: Court given power to order ADR in civil actions. New South Wales, Australia readers, (2000) 38 (9) LSJ 71. Spiller, P. (1999), Dispute Resolution in New Zealand, Auckland, Oxford University Press. Tamanaha, B. (2008) Understanding Legal Pluralism: Past to Present, Local to Global http://papers.ssrn. com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1010105 Tan, P.L. (1997) Asian Legal Systems: Law, Society and Pluralism in East Asia. Tanaka, H. (1985) The role of law in Japanese society: comparisons with the West, University of British Columbia Law Review, Vol. 19. Taruffo, M. (2009) Una alternativa a las alternativas, patrones para la solucin de conflictos. Consideraciones sobre la prueba judicial. Fundaci Coloquio jurdico europeo. Madrid, pp. 97 a 128. Vargas Pavez, M. (2008) Mediacin obligatoria. Algunas razones para justificar su incorporacin. Re-
CAPTOL 2
vista de derecho, V. XXI, n. 2, diciembre de 2008, p. 196. Vigoriti, V. (2009) La Direttiva Europea sulla mediation, quale attuazione, Rivista Arbitrato, 01, 1. Vilalta, A.E. (2009) La cultura del dilogo y la justicia relacional como tercera va. Revista IDP, n 8, UOC. Yoshida, M. The reluctant Japanese Litigant, a new assessment. Electronic journal of contemporary ja-
panese studies, Paper 5, 2003 [EJCJS 13 Octubre 2003]. Young, M. (2001) Influence of Japanese Law, Legal Institutions and Legal Thought on East Asia, Ponencia presentada en el International Symposium on Law in the Near Future and Asia International Institute for Advanced Legal Studies, Kyoto, 10 Noviembre.
Notes
1 Sense perdre la doble perspectiva de globalitat i la cultura legal local. V. a aquest sentit tamb Berman (1999), Habermas (1996), Merryman et al. (1994), Potter (2000). 2 Com assenyala Delfini (2010), la polismia del terme mediaci demana necessriament un predicat que connoti les caracterstiques estructurals de linstitut. 3 Aix mateix, els nous mbits en qu es desenvolupa la contractaci i les expectatives dels individus a les societats democrtiques sn factors a considerar. 4 Vegeu sobre aquests aspectes Galanter (1985), Galanter i Lander (1992), Macaulay (1997), Friedman i Prez-Perdomo (2003), Sandrock (2009). Un estudi comparat daccs a la justcia efectuat per Ugo Mattei (2007, p. 9) mostra com la major part dels pasos addueixen problemes de lentitud dels processos judicials i que aix no es deu a qestions geogrfiques, sin a la concentraci dels negocis en una determinada rea. 5 Cfr. Mattei (2007), Mattei i Nader (1984, 2008), Fiss (1984, 2005), Taruffo (2009). Veure tamb Averbach (1983).
6 La present anlisi no contempla especficament el continent afric ni els pasos islmics, en no disposar de dades suficients que permetin un estudi comparat de les seves experincies. Tan sols comptem amb informaci molt fragmentria dalgunes iniciatives pertanyents a pasos riberenys del Mediterrani. A tall d exemple: Al Marroc: la Cambra de Comer va fundar, lany 1999, lInternational Arbitration & Mediation Center de Rabat (CIMAR). Tamb la Cambra de comer de Casablanca (CCISC) ofereix serveis de mediaci des de lany 2003; i el Centre de Conciliaci i Arbitratge de Marrakech, creat al juliol de 1999. La Cambra de Comer, Industria i Serveis dAgadir lidera un projecte pilot juntament amb lICC. Es desconeix, no obstant, els resultats daquestes experincies, centrades en general en matria de comer. A lEgipte, el Cairo Regional Center of Commercial Arbitration compta amb un Reglament propi regulador de la media ci, amb precises referncies a la confidencialitat i a lobligaci de revelar qualsevol informaci que pugui comprometre la independncia o la imparcialitat del mediador. Com a curiositat, cal assenyalar que el seu article 15 disposa que, ni el Centre de mediaci ni el mediador, poden participar en un procs judicial relatiu a la mediaci que hagin portat a terme. A Tunisia, el Centre de Conciliation et Arbitrage de Tunis compta tamb amb el seu propi Reglament de mediaci i conciliaci (http://www.ccat.org.tn/) que, tot i ser breu, contempla una previsi interessant relativa a la prohibici que el mediador o conciliador puguin portar a terme les funcions drbitre en un procediment arbitral pel mateix litigi. Aix mateix prohibeix que les parts puguin fer valdre en procediments arbitrals o judicials els punts de vista expressats per les parts o els mediadors o conciliadors, com tampoc les seves propostes. Les previsions legals i experincies mediadores van habitualment de la m de larbitratge, que constitueix el sistema extrajudicial ms implantat, almenys formalment, en el continent afric: Moambic compta amb la Llei 11/1999, de 8 de juliol, dArbitratge, conciliaci i mediaci; Cabo Verde disposa de la Llei 76/2005, de 16 dagost, darbitratge i del Decret Llei 31/2005, de 9 de maig, de Mediaci; Angola, amb la Llei 16/03, de 25 de juliol sobre larbitratge voluntari; Malawi va promulgar recientment una Llei Reglament per a la mediaci judicial obligatria i compta amb un projecte pilot de mediaci iniciat lany 2008 per a la seva implementaci entre la poblaci rural (el 85% s agricultora), un programa que
CAPTOL 2
est sent coordinat per dInstitut Dans de Drets Humans, adreat a facilitar laccs a la justcia de les persones ms desfavorides, tant en temes civils com penals, juvenils o de faltes. Nigria disposa duna Llei de Arbitratge i conciliaci, de 14 de mar de 1998; Sudfrica va promulgar fa algunes dcades la Llei 42/1965, reguladora dels acords arbitrals i de lexecuci dels seus laudes i compta amb una norma de 20 dabril de 2005, mitjanant la qual sestableix una normativa per a la resoluci extrajudicial de disputes en lmbit dels noms de domini. Cal assenyalar tamb alguns programes pilot per a limpuls de la mediaci i, en general, dels mtodes alternatius de resoluci de conflictes, en matria mercantil, per a limplementaci de les relacions comercials i de les petites i mitjanes empreses dels pasos africans. A tall dexemple, l Asociaci Internacional de Desenvolupament del Banc Mundial ha financiat un projecte anomenat Asistncia Tcnica Internacional de ADR Center dirigit a millorar el clima de les inversions als estats dAbia, Kaduna i Lagos, en facilitar laccs a la justcia i a la reducci de temps i costos involucrats a la resoluci de disputes comercials. Inclou programes pblics, privats o lliures. 7 No tots, tanmateix: alguns estats, com Luisiana, responen a la tradici jurdica del civil law; o Puerto Rico, Estat associat dels EE.UU, que t un dret mixt de common law i civil law. 8 Nomenada pel President Lyndon B. Johnson lany 1965.
9 Sn nombrosos els estatuts que desenvolupen programes de mediaci als diferents Estats, i aix ho refereix la prpia Llei Uniforme; de la mateixa manera, molts Estats han procedit a crear oficines estatals per a lestmul de ls de la mediaci (v. gr., a Arkansas, Carolina del Nort, Massachussetts, Nebraska, Oklahoma, Nueva Jersey, Ohio, Oregn, o Washington, Wisconsin, California). 10 Aix mateix, des de la normativa processal, la confidencialitat de la mediaci ha estat preservada a travs de regles provatries que disposen que les proves sobre la conducta o les declaraciones portades a terme en negociacions o processos similars no sn admisibles. 11 12 Amb algunes excepcions. V. a tall dexemple, la Mandatory Mediation Act, de California, EUA (CA Civil Code, sec. 4607). ational symposium on court-connected Dispute resolution Research, A report on current Research findings Implications N for Courts and future Research Needs, Nacional Center For State Courts, and State Justice Institute, 1994, p. 93 a 111.
13 Resultats dels estudis sobre els efectes daquest programa a: http://www.attorneygeneral.jus.gov.on.ca/default.htm. V. tamb LC paper No. CB(2) 1574/01-02(01) Legislative Council Secretariat, Council Business division, 22 apr. 2002, Hong Kong Mediation Council, Law Societys Gazette, vol 90. 14 A ttol dexemple, els estndars de prctica i recomanacions de: National Center of Technology and Disputes Resolution (NCTDR), US Federal Trade Commission Standards, Internet Bar association, Global business Dialogue on Electronic Commerce, o The Transatlantic Consumer Dialogue. 15 V. gr., incrementant el salari base amb bonus, quan es fa s dels ADR.
16 A Austrlia, concretament, New South Wales va promulgar una primera Llei a lany 1980, per a la regulacin dels Community Justice Centres dirigits a la resoluci de les controvrsies en matria civil i penal. Amb posterioritat, es va estendre la seva prctica a lmbit de la famlia, comunitat venal, medi-ambient i treball. V. tamb la contribuci de Laurence Boulle ( 2001, p. 41) i Peter Spiller (1999). 17 Per exemple, a Australia, la Family Law Act de 1975. El jutjat pot, si aix ho considera convenient pel millor inters de les parts o els fills, dirigir o aconsellar a les parts que acudeixin als serveis de mediaci. Aix mateix, des de lany 1991, la Courts Act va introduir la mediaci intraprocesal (o assistida), que es desenvolupa al jutjat conduda per un Secretari (Registrar of Justice of the Court) i si la mediaci resulta exitosa, el resultat s homologat pel jutge. A Nova Zelanda sn nombroses les previsions normatives duna mediaci prescriptiva. A ttol dexemple: la Forest and Rural Fires Act, de 1978, Family proceedings Act de 1980, Residencial Tenancies Act de 1986, Children, Young Persons and their Families Act, de 1989, Education Act, de 1993, Human Risghts Act de 1993, Fisheries Act, de 1996, Employment Relations Act, de 2000, Construction Contracts Act, de 2002, Injury prevention, rehabilitation and compensation Act, de 2001, Building Act, de 2004, Maiori Comercial Aquacultura settlement Act, de 2004, o la Health Practitioners Competente Assurance Act, de 2004. 18 Lany 1986, va ser inaugurat lAustralian Commercial Disputes Centre i lany 1989 ja existia una xarxa de prctics de la mediaci format per advocats (LEADR). Altres iniciatives: Mediate today.
CAPTOL 2
19
arm Debt Mediation Act 1994, i la Retail Leases Act 1994 (v. tamb LC paper No. CB(2) 1574/01-02(01) Legislative F Council Secretariat, Council Business division, 22 apr. 2002, Hong Kong Mediation Council, Law Societys Gazette, vol. 90).
20 Ha dassenyalar-se que, a alguns pasos llatinoamericans, la intervenci del jutge amb facultats conciliadores s freqent, i aquest pot resoldre finalment, si les parts no arriben a un acord. 21 Als pasos Llationamericans es concebeix en general la mediaci com un procediment independent, per habitualment integrat en una iniciativa de conciliaci; i la conciliaci com una etapa prvia obligatria en gran part dels assumptes civils. Els dos factors desdibuixen la prpia configuraci de la mediaci. 22 V. gr., al Per tota la normativa fa referncia a la conciliaci; no obstant, la definici que aporta la Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre, respon al concepte i descripci legal de mediaci. 23 V. gr., art. 133 de la Llei Orgnica Procesal de treball de Venezuela.
24 A ttol enunciatiu: La Cambra Argentina de Comer, la Cambra de Comer de Santa Cruz (Bolivia), La confederaci dAssociacions comercials de Brasil, la Cambra de Comer de Santiago (Xile), la Cambra de Comer de Bogot, de Costa Rica, de Guayaquil (Equador), dHonduras, lInstitut Tecnolgic Autnom de Mxic, la Cort Suprema de justcia de Nicaragua, la Cambra de Comer de Lima (Per), Montevideo (Uruguai), el Centre dArbitratge, o la Cambra de Comer de Caracas (Veneuela). 25 Es el cas, per exemple, dArgentina, pas que durant lany 2004, de les solicituds de mediaci que va registrar entre labril i lagost, el 65, 29 % van concloure amb acord. 26 Cfr. Gray (1995), Harding (2002), Kelemen i Sibbitt (2002), Legrand (2001), Merryman et al. (1994), Potter (2000), Tan (1997), Young (2001). 27 Segons les estadstiques que analitza Shao Zongwei (1999) a Mediators FACE new challenge a China Daily, de 28 de maig, els mediadors a Xina resolen 5.3 vegades el volum de conflictes que es ventilen als tribunals. Un dels problemes dacudir a la jurisdicci a la Xina s lalt cost en termes econmics i socials rebuig social- i la corrupci judicial. Vid. lestudi de lInstitute of Law Chinese Academy of Social Science Beijing, Dispute Resolution Process in China, IDE Asian Law Series n. 15, mar 2002, p. 45 in fine. 28 Els acadmics japonesos tendeixen a ignorar la posici de Haley per considerar que la mateixa no t en compte els importants factors culturals del Jap (Ramseyer, 1988). 29 V. estudi del Institute of Law Chinese Academy of Social Science Beijing, Dispute Resolution Process in China, IDE Asian Law Series n. 15, mar 2002, p. 39. V. tamb Nottage (2002), Kelemen & Sibbit (2002) i Potter (2000). 30 Al Jap la mediaci, xotei, es porta a terme per tercers neutrals que poden emetre recomanacions, o suggerir, i el lmit es situa en el fet que no poden decidir per les parts. Segons Oda (1992), el xotei est dirigit per un Comit composat per un jutge i dos civils, empleats de la Cort Suprema escollits entre persones de 40 a 69 anys de edat i coneixements generals amplis, sovint advocats. Quan les parts assoleixen un acord, es documenta en una acta que adquireix el mateix valor duna sentncia. El Comit pot, en cas contrari, emetre una recomanaci. La conciliaci en canvi, al Jap, s un contracte (lequivalent per a nosaltres a una transacci) que assoleixen les parts per si mateixes, sense intervenci de tercer. 31 V. The Arbitration Act n. 11/1995, la qual disposa que el tribunal arbitral, amb lacord de les parts, pot portar a terme funcions de mediaci, conciliaci o prctica daltres mtodes en qualsevol moment amb la finalitat destimular lacord. 32 V. Regulation of the Supreme Court of the Republic of Indonesia, n. 2/2003, regarding the mediation procedure in the Court; el seu article 7 disposa que els mediadors i les parts estan obligats a participar en els procediments de mediaci disciplinats a la citada norma dictada per la Cort Suprema. 33 A la Xina, els assumptes laborals es dirigeixen en primer lloc a un Comit de mediaci, composat per representants de lempresa, dels treballadors i el Comit. Solament si la mediaci fracassa, les parts es dirigiran al Comit darbitratge, i si cap de les parts resulta satisfeta amb la decisi dels rbitres, podran acudir als tribunals (art. 39 i 80 de la seva Llei laboral). 34 Al Jap, el mediador que entn dun conflicte familiar s la persona que actuar a futures controvrsies que es puguin dirimir entre les mateixes parts, perqu el coneixement de les situacions precedents facilita la comprensi de la nova situaci i, daquesta manera, es preserva la privacitat i es tutelen millor els interessos de les parts (Nishikawa, 2001).
CAPTOL 2
35 Amb importants excepcions. Per citar algunes essencials: Regne Unit i Irlanda (Common Law); Pasos escandinaus (amb tradici jurdica mixta); o Rssia (adscrita formalment al Civil Law, per amb influncies americanes de Common Law). 36 Per exemple, molt recentment a Itlia, a Francia, Finlndia, o Eslovnia. Tamb a Alemania, on existeix una mediaci jurisdiccional assumida per jutges i advocats com a intermediaris en lexercici de les seves funcions. 37 En el cas del Regne Unit, el propi tribunal invita a les parts a assolir un acord. A lany 1999, el 67% dels casos en els quals es feia invitaci a les parts, aquestes van acceptar iniciar la mediaci (Genn, 2002). 38 s obligatori en litigis de poc valor econmic, danys relacionats amb el venatge i assumptes relatius als drets de la personalitat (violaci de lhonor), quan els fets no es van cometre a la premsa o a la rdio. 39 ustria coneix la conciliaci intraprocessal o el acords pretorians (prtorischen Vergleiche) que sassoleixen amb lassessorament i el concurs del jutge. Sn conciliacions obligatries en matria dhabitatge: la Llei del rgim de utilitat pblica de lhabitatge (Wohnungsgemeinntzigkeitsgesetz) i la Llei de la propietat immobiliria, de 2002 (Wohnungseigentumsgesetz). Tamb en arrendaments: La Llei darrendaments (Mietrechtsgesetz); procediments sobre la realitzaci dobres de manteniment o millora, sobre la quantia dels lloguers i sobre el repartiment de les despeses generals. 40 A Interim Report to the Lord Chancellor of the Civil justice System in England and Wales, juny de 1995, Lord Chancellors Department. 41 Algunes estadstiques. El CEPEJ, al seu informe de 5 de desembre de 2003 CEPEJ (2003)25 (D2) assenyala que a Eslovnia, lany 2002, el 581% dels casos sotmesos a mediaci van concloure amb acord. A Dinamarca, aproximadament el 70% dels casos sotmesos a mediaci van acabar en acord. 42 A Eslovnia, per exemple, el 62% dels casos sotmesos a mediaci van concloure amb acord en noms una sola reuni entre mediador i parts. El temps estimat per a assolir lacord s de 1.3 hores en el 75% dels casos. V. el mencionat informe, p. 12. Linforme CPEC de Civic Consulting a DG SONCO de data 16 de octubre de 2009 revela que la major part dassumptes atesos per un ADR a Europa sn resolts en un perode de 90 dies, i que quan la participaci de lempresa o la indstria s obligada (en casos B2C) el percentatge dacompliment s molt alt, aproximadament el 90% (p. 14). 43 A tall dexemple, trobem sentncies judicials en les quals els mateixos magistrats citen a la mediaci fent referncia a preceptes legals que, en realitat, descriuen una conciliaci. 44 La Cambra de Comer dEslovnia ofereix la mediaci en el propi procs darbitratge (arb-med), per el seu s s infreqent. 45 La major part de les iniciatives privades pertanyen a organitzacions internacionals establertes a Londres, Pars o Roma. Alguns organismes que gestionen els ADR al Regne Unit: lLCIA, London Court of International Arbitration; el Commercial Mediation Centre; El CEDR: Centre for Dispute Resolution; El ADR group; el Centre for Business Arbitration. 46 Vid. important informe CPEC, Civic Consulting. Final Report to DG SANCO - Study on the use of Alternative Dispute Resolution in the EU de data 16 de octubre de 2009. Identifica 750 programes ADR dedicats a les disputes entre consumidors i empreses. 47 Quedaven excloses les segents matries: illcits, danys corporals, famlia, tributs i propietat intellectual. Actualment no operativa. 48 Blgica compta amb les segents organizacions de mediaci: Belgian Center for Arbitration and Mediation (CEPINA); Brussels Business Mediation Center (BBMC); Antwerp Mediation and Arbitration Chamber (AKaBa); Electronic Consumer Dispute Resolution (ECODIR); Kamer van Arbitrage a Bemiddeling. Sn sectors especfics de la indstria que acudeixen a la mediaci els segents: Verzoeningscommissie Bouw (per a conflictes de construcci); Second-hand cars disputes commission (vehcles: ventes, reparacions); Centrum Advocaat-Bemiddelaars in Familiezaken (CABF) (famlia); Association pour la Mdiation Familiale (AMF) (famlia); Ombudsman for the banking industry (banca); Ombudsman for the insurance industry (assegurances); Ombudsmen for public services (administracin); Ombudsmen for public authorities (deutes, assumptes criminals). A Alemanya, es disposa drgans de mediaci extrajudicials (Schlichtungsstellen) a conflictes relacionats amb una formaci professional; conflictes familiars; conflictes entre consumidors i empreses: rgans de mediaci i de conciliaci extrajudicials creades per federacions o per Cambres de Comer, que permeten regular de mutu acord algunes controvrsies
CAPTOL 2
dorganizacions professionals. Sn sectors que han desenvolupat la mediaci, tamb: el sector de vehcles docasi; el sector de la neteja de roba, neteja de teixits i cuir; el sector mdic; el sector de larquitectura; tcnics de rdio i TV; artesans professionals: fusters; artesania del calat; professions liberals; contractes de lloguer; construcci; bancs privats; per a la protecci de la infncia. A Frana, la Llei de 18 de desembre de 1998, relativa a laccs al dret i a la resoluci amistosa dels conflictes. A nivell institucional, disposa de la mediaci intrajudicial (regulada en els articles 131-1 i segents del Codi de Procediment Civil). La mediaci no pot perllongar-se ms de tres mesos i la seva confidencialitat est garantida. El jutge fixa la remuneraci del mediador, que corre a crrec de les parts, les quals han de pagar una provisi a linici de la mediaci, a excepci de les parts insolvents que puguin beneficiar-se dassistncia jurdica gratuta. Quan es produeix al marge dels procediments judicials, la mediaci no est reglamentada. La mediaci s facultativa, requereix lacord de les parts i solament pot referir-se a drets sobre els quals les parts tenen lliure disposici. La mediaci en aquest pas pot adquirir la fora executiva duna sentencia si la confereix el tribunal (article 1441.4 del Codi de Procediment Civil). Les autoritats franceses han creat una estructura de soluci de conflictes de consum al marge dels rgans judicials. En matria dassegurances, les agrupacions de companyies han establert acords de mediaci: un mediador independent emet un dictmen sobre un litigi entre lassegurat i lassegurador. Al sector bancari,disposen de mediador bancari. Cada Departament Francs disposa duna Comissi departamental de conciliaci en matria darrendaments urbans. La mediaci familiar es desenvolupa de manera intraprocesal. Moltes administracions disposen de ms dun mediador (mdiateur de la Rpublique, que socupa de les relacions entre ladministraci i els administrats). En matria de salut funcionen les comissions regionals de conciliaci i accidents mdics (creades per la Llei 2002-303, de 4 de mar de 2002, relativa als drets dels malalts i a la qualitat del sistema de salut). Tamb les controvrsies amb els propis advocats es ventilen davant el Btonnier de lOrdre des avocats (deg). Quan es tracta dun Notari, el president de la Chambre dpartementale des notaires pot intervenir per cercar una soluci amistosa. A Itlia son les diverses Cambres de Comer les que han desenvolupat la mediaci, en els mbits civils i mercantils. Molt recentment han estat promulgades, a ms, dues importants normes, la Llei 69/2009 que es proposava com a objectiu la instauraci de la mediaci com a mtode de resoluci generalitzat, i el Decret Legislatiu num. 28, de 4 mar del 2010, de mediaci, dirigida a la conciliaci de las controvrsies civils i mercantils. Hongria disposa dexperincia en mediaci institucional en mbits molt diversos: en matria datenci sanitria i prestaci de serveis pels provedors sanitaris; en matria de protecci del menor a lInstitut Nacional de la Familia i Poltica Social; o en matria de consum, davant els diversos organismes de soluci alternativa de conflictes de consum. A Holanda, sn organismes institucionals, entre altres, lABC Conflict Management for the Business Community o lInstitut de mediaci dels Pasos Baixos (NMI) creat lany 1995. A les regions rurals, disposen d oficines de conciliaci especialitzades en controvrsies familiars i de propietat agrcola. El Colegi dAdvocats de msterdam i el Tribunal van subscriure un Protocol de Conciliaci i compten amb experincies pilot de mediaci intrajudicial. A ustria, hi ha Comits de conciliaci a les Cambres de Comer; comissions de conciliaci amb participaci de lAssociaci dels consumidors; el Defensor del poble a internet, per a reclamacions relacionades amb el Forum shopping de Internet; oficines de mediaci locals (institucions pbliques locals) on es resolen qestions relatives a deutes pecuniaris, pretensions sobre bens mobles, disputes sobre fites, conflictes relatius a ttols de propietat o assumptes relacionats amb lhonor de les persones. ustria coneix tamb la conciliaci intraprocesal o acords pretorians (prtorischen Vergleiche) que sassoleixen amb lassessorament i el concurs del jutge. Sn conciliacions obligatries les controvrsies en matria dhabitatge (Llei del rgim de utilitat pblica de lhabitatge; Wohnungsgemeinntzigkeitsgesetz), propietat immobiliria, arrendaments i procediments sobre la realitzaci dobres de manteniment o millora. Solament desprs dun intent de conciliaci, que s gratuit, es pot exercitar una acci davant els tribunals. La decisi esdev definitiva i constitueix ttol executiu. A Portugal es coneix la mediaci en els mbits de consum, de dret civil privat en general, conflictes familiars, exercici de la responsabilitat parental i assumptes mercantils. A Eslovnia existeix certa experincia en els segents mbits: conflictes entre consumidors i empreses, en matria de venatge, propietat, arrendaments, conflictes escolars i conflictes laborals. Tamb es coneix la mediaci intraprocessal en els assumptes civils, mercantils i de famlia. A Eslovquia es t experincia mediadora en conflictes a lmbit civil, de famlia, mercantil, de responsabilitat civil i del treball. A Finlndia es coneix la mediaci i es preveu la conciliaci intraprocesal en matria civil. No disposa de regulaci especfica sobre mediaci extrajudicial. Hi ha experincies en matria: parental, conflictes entre professionals, conflictes entre
CAPTOL 2
treballador i empresari, conflictes entre arrendador i arrendatari, conflictes entre consumidor i comerciant (Consell municipal de consumidors). En matria dendeutament tenen una Oficina municipal dassessorament pressupuestari i els acords entre particulars i acreedors poden ser renegociats aqu, per a la liquidaci dels deutes. En conflictes familiars, disposen dun servei dassistncia social, pblic que tracta sobre la ptria potestat, els drets de visita, o les obligacions de manutenci als menors, els casos de divorci, de parelles de fet amb fills o situacions similars, la custdia i les obligacions de manutenci, entre altres. Un acord t el mateix valor jurdic que una resoluci judicial. Lrgan jurisdiccional s responsable de designar a un o diversos mediadors. En matria de sanitat compten amb el Comit de danys i perjuicis al pacient. En matria dassegurances amb el Comit dassegurances de responsabilitat civil. El Comit pot pronunciarse al respecte o formular recomanaci de soluci. Sucia disposa de mecanismes i rgans de mediaci en conflictes laborals, darrendament, sobre drets dautor, conflictes entre cnjugues i en el sector de les assegurances (les grans companyies dassegurances solen tenir el seu propi ombudsman del client, al qual poden acudir els assegurats que no estan dacord amb les decisions adoptades per la companyia sobre les seves reclamacions). Compten a Sucia tamb amb una Oficina nacional de mediaci, regulada per Llei, que proporciona mediadors en els conflictes entre empresaris i treballadors relatius a negociacions salarials, condicions docupaci i convenis collectius. Disposen drgans de mediaci per a conflictes familiars (acords sobre la custdia i residncia de fills, aix com sobre el rgim de visites). Els ajuntaments disposen de serveis de mediaci familiar, estan obligats per Llei a oferir aquests serveis. En matria darrendaments, els conflictes sobre lloguers es poden sotmetre a la mediaci de les Comissions regionals dinquilinat. Finalment, disposen duna Oficina nacional de reclamaci del consumidor, que examina els assumptes a petici del consumidor. Les seves decisions adopten la forma de racomanaci a les parts sobre la forma en que podran resoldre el conflicte. 49 Blgica t nombroses organitzacions de mediaci: la Belgian Center for Arbitration and Mediation (CEPINA); Brussels Business Mediation Center (BBMC); Antwerp Mediation and Arbitration Chamber (AKaBa); Electronic Consumer Dispute Resolution (ECODIR); Kamer van Arbitrage a Bemiddeling vzw. I a sectors especfics de la industria els segents: Verzoeningscommissie Bouw (per a conflictes de construcci); Second-hand cars disputes commission (vehcles: ventes, reparacions); Centrum Advocaat-Bemiddelaars in Familiezaken (CABF ) (famlia); Association pour la Mdiation Familiale (AMF; familia); Ombudsman for the banking industry (banca); Ombudsman for the insurance industry (assegurances); Ombudsmen for public services (administraci); Ombudsmen for public authorities (deutes, assumptes criminals). 50 A Alemanya obren nombrosos rgans de mediaci extrajudicials (Schlichtungsstellen) en conflictes relacionats amb la formaci professional: Comit de conciliaci, conforme a la Llei de Comits dempresa; Conciliaci a negociacions colectives; conflictes familiars; conflictes que resulten de laplicaci del dret relatiu a les transferncies de fons o ls indegut de targetes de pagament; conflictes entre particulars; conflictes entre empreses; conflictes entre treballadors i empresaris; conflictes entre particulars; conflictes entre consumidors i empreses: rgans de mediaci (Schiedstellen) i de conciliaci (Schlichtungsstellen o Gtestellen) extrajudicials creats per federacions o per Cambres de Comer, que permeten regular de mutu acord algunes controvrsies, i organitzacions professionals que creen aquests rgans. 51 Holanda t un Registre de mediadors a lInstitut Nacional de mediaci (NMI). Alguns organismes ADR a Holanda: La ABC Conflict Management for the Business Community; lInstitut de mediaci dels Pasos Baixos (NMI); les oficines de conciliaci especialitzades en controvrsies familiars i de propietat agrcola; I una experincia pilot entre el Collegi dels Advocats dmsterdam i els Tribunals per mediacions intrajudicials. 52 A Finlndia es coneix la mediaci i es preveu la conciliaci intraprocesal en matria civil. No disposa de regulaci especfica sobre mediaci. Els ajuntaments han doferir serveis dassessorament (Consell municipal de consumidors). En matria dassegurances, les Vakuutuslautakunta; en consum, lOficina de reclamacions dels consumidors (Kuluttajavalituslautakunnan); en matria dendeutament: LOficina municipal dassessorament pressupuestari i en matria dendeutament (Talous- ja velkaneuvonta) els acords entre particulars i acreedors poden ser renegociats aqu, per a la liquidaci de deutes. 53 A Anglaterra han proliferat les Court-based ADR initiatives, com per exemple la Central London County Court (CLCC) per a la resoluci de disputes a lmbit civil, o la Court of Appeal mediation scheme. 54 Segons dades daquesta organitzaci, lndex dxit daquestes mediacions s daproximadament un 86%. V. tude de faisabilit sur la mdiation transfrontire en matire familiale. Document preliminar de 20 de mar de 2007, HCCH, Conferncia de la Haya en Dret internacional privat, p. 2, apndix 1. 55 s el cas, per exemple, de Dinamarca, pas on la mediaci familiar s acceptada per un 80% de les parelles i on l acord s assolit a aproximadament el 70% dels casos (V. CEPEJ (2003)25 (D2) de 5 de desembre de 2003).
CAPTOL 2
56 A travs del TOA (o VOM, Offender mediation procedure), que no cont un procediment formal obligat, i que consenteix el desenvolupament de processos de mediaci fora dels tribunals. 57 Lacceptaci de portar a terme un VOM entre les vctimes arriba al 60 i el 70%; entre els delinqents adults, aquesta proporci sincrementa i arriba al 80%. 58 Disposa de serveis pilot com el Victim/ofender Mediation Service des de 1999.
59 On les estadstiques sn molt eloqents: a lany 2006, dels 258 casos que varen ser sotmesos a mediaci, 91% van resultar exitosos. 60 61 62 La mediaci en procediments criminals ha estat integrada al Codi de Procediment Criminal el febrer de 2007. I a procediments amb menors des de lany 2000. Amb el programa Victim Offender Mediation (VOM) iniciat el 1997.
63 El Departament de Sanitat revela que ls daquests mtodes de mediaci s, no obstant, escs encara a la prctica. Dels casos sotmesos, ms del noranta per cent es resoleren amb acord (Mulcahy, 1999). 64 Hem tingut ocasi dexposar els problemes derivats de la diversitat terminolgica i semntica, aix com de lassimilaci de la mediaci a altres figures jurdiques preexistents en publicaci prvia de materials del Llibre Blanc. V. Vilalta (2009b). 65 Disposen de previsions normatives en matria de mediaci en algun mbit, els segents pasos: Blgica, Alemanya, Frana (paraprocessal), Itlia, Luxemburg, Hongria, Malta, Pasos Baixos, ustria, Polnia, Portugal, Rumania, Eslovquia, Finlndia, Sucia (paraprocessal), Regne Unit, Esccia, Bsnia, Crocia, Albania, Moldvia, Marroc, EEUU, Canad, Mxic, Veneuela, Repblica Dominicana (paraprocessal), Brasil, Per, Xile (paraprocessal), Argentina, Equador, Panam, Colmbia, el Paraguai, lUruguai (paraprocessal), Hondures, Guatemala, Costa Rica, Nicaragua, Bolvia, El Salvador, Xina, Jap, Singapur, Vietnam, Tailndia (paraprocessal), Filipines, Indonsia, Sri Lanka, Moambic, Malawi (paraprocessal), Egipte, Cabo Verde, Austrlia i Taiwan. No diposa encara, per mostra inters en la seva regulaci Turquia. No consta normativa estatal als Emirats rabs, Malsia, Nepal, Pakistan, Cambodja, Qatar, Angola, Repblica Txeca, Grcia, Rssia, Xipre, Letnia, Eslovnia, Irlanda i Estnia. 66 La Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils afegeix que s un procediment estructurat. Com a procediment ve descrita la mediaci, a ttol enunciatiu: a la Llei de Mediaci de Bsnia i Herzegovina de 2004; a la Llei Blgara 110/2004, de mediaci; a la Llei Nicaragense 40/2005, de mediaci i arbitratge; a la Llei dels Estats de Colima, Chihauahua, Coahuila, Durango i Aguascalientes, a Mxic; a la Llei Argentina 24.573/1995 de mediaci i conciliaci; a la Llei RO/145, darbitratge i mediaci dEquador. 67 Per exemple, a la legislaci civil de Malta; a la Llei Uniforme de mediaci dels EUA; a la Llei Uniforme de mediaci Australiana; a la regulaci sobre la mediaci portada a terme per la Cort Suprema de la Repblica de Indonsia; el Reglament regulador de la mediaci familiar de la Repblica Dominicana; a la Llei de mediaci dHongria. Aquest s un terme adoptat tamb a la Uni Europea mitjanant la Racomanaci de la Comissi Europea (99) 19 en matria penal. El prembul de la Llei Belga de 21.02.2005 afegeix que es tracta dun procs de concertaci. 68 En aquests termes defineix la mediaci la Llei Guatemalteca darbitratge de 1995; la Llei Hondurenya de Conciliaci i arbitratge (2000); lavantprojecte de Llei de mediaci de Veneuela; el Decret 1818/1998, de Colmbia; la Llei 1879/2002, darbitratge i mediaci de Paraguai; i la Llei Peruana 26.872, de 13 de novembre de 1997. 69 V. gr., el BGB Austrac; o a Itlia el recentment aprovat Decret Legislatiu de 4 de mar 2010, n 28, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils. 70 71 72 73 74 75 76 V. gr., Llei de la Repblica Eslovaca 420/2004, de mediaci. V. gr., Reglament de la Cort Suprema dIndonsia. V. gr., Decret Llei 5/1999, de Panam. V. gr., Llei de justcia alternativa de lEstat de Guanajuato, Mxic. V. gr., Llei de Costa Rica 7727/1997, de resoluci aliena de conflictes i promoci de la pau social. V. gr., Llei peruana 26.872, de 13 de novembre de 1997. V. gr., Llei xilena 19.968/2004.
CAPTOL 2
77 Tot i que es tractaria duna regulaci privada, citem per la seva importncia el Reglament de conciliaci del Centre de conciliaci i arbitratge, Cort darbitratge internacional del MERCOSUR. 78 En aquest sentit sexpressen, per exemple, la Llei Eslovena; la Llei Eslovaca de mediaci, n. 420/2004; la Llei de lEstat de Aguascalientes, Mxic; o el Decret Llei 5/1999, de Panam. 79 V. gr., Llei bosniana de mediaci, Llei de lEstat de Colima, Mxic; Llei Argentina n. 24.573/1995. Aix mateix, a lespai europeu, Recomanaci (99) 19. 80 V. gr., Directiva 2008/52/CE. 81 82 V. gr., Llei de mediaci de Malta; Llei Uniforme de mediaci dels EE.UU. Llei 1879/2002, darbitratge i mediaci de Paraguai.
83 Aquesta idea es desprn de la major part de la normativa existent sobre mediaci. La Llei Uniforme de mediaci dels EUA assenyala com a objectiu facilitar la comunicaci i la negociaci entre parts per a assistir-les a la cerca dun acord voluntari relatiu a la seva disputa. En similar sentit tamb la Llei Argentina n. 24.573/1995. La Llei Bsnia afegeix que lobjecte de la mediaci s assolir una soluci acceptable a la controvrsia; La Llei Peruana n. 26.872, de 13 de novembre de 1997, parla de soluci consensual. Altres ordinaments jurdics que concebeixen la mediaci com a un mitj per a assolir un acord: Hongria, amb la Llei LV de mediaci; Malta, amb la Llei de mediaci de Malta; Eslovquia, amb la Llei Eslovaca de mediaci n. 420/2004. 84 V. a aquest respecte, per exemple, Llei Argentina n. 13.433/2005, dEstabliment del rgim de mediaci penal. La Llei Portuguesa n. 21/2007, de mediaci penal expressa que el mediador promour lapropament entre acusat i vctima i recolzar lintent de trobar un acord que permeti la reparaci dels danys. 85 En aquest sentit, la Recomanaci (2001)9, del Comit de Ministres del Consell dEuropa, sobre els mtodes alternatius de resoluci de litigis entre les Autoritats administratives i les persones privades, declara que lintent de mediaci pot ser imposat per Llei. Aix no significa trencar amb el carcter essencialment voluntari del seu desenvolupament, perqu les parts poden, en qualsevol moment, finalitzar el procs de mediaci. A tall dexemple, v. gr., la legislaci noruega, que estableix una mediaci familiar en els processos de separaci i divorci; Aix mateix, la Llei de Malta n. 14/2004, de 21 de desembre; tamb a Alemanya es preveu que els Estats alemanys puguin introduir amb carcter obligatori la mediaci abans diniciar un procs judicial, en certs litigis civils, i el seu Codi de Procediment Civil disposa una mediaci obligatria en assumptes de naturalesa financera, a controvrsies de barri i a casos de difamaci. Aix mateix, la Llei de mediaci de Baviera preveu lobligatorietat dacudir a les sessions de mediaci: si desprs la part o parts que han estat citades no acorden, semet un certificat de fracs de la mediaci, necessari per a iniciar un judici davant els tribunals. A Frana, el jutge pot imposar a les parts sotmetres previament a la mediaci quan es tracta dassumptes dins de l mbit de familia (Llei 305/2002, de 4 de mar). A ustria existeix una conciliaci obligatria en matria dhabitatge i arrendaments (Llei darrendaments i Llei de rgim dhabitatge de utilitat pblica). La Llei Xilena n. 19.334/1994, de 5 de setembre, estableix la conciliaci prvia obligatria abans de iniciar qualsevol procs civil. De la mateixa manera, la Llei argentina n. 24.573/1995, de mediaci, disposa que la mediaci te carcter obligatori previ a tot judici. Recentment tamb, el Decret Legislatiu Itali n. 28/2010, de 4 de mar, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils. 86 El mediador facilita, assisteix a les parts, les anima. Tot i que resulta ms qestionat, tamb es fa s del terme condur (exemple, Lleis Uniformes de mediaci dels EE.UU i Austrlia). 87 En el sentit de tenir formaci adequada, Directiva 2008/52/CE i Codi de Conducta europeu per a mediadors en matria civil i mercantil, que no obstant aix, no exigeix una formaci o professi determinada. En el sentit de posser la qualificaci requerida a la natura del conflicte, legislaci belga en matria de mediaci (Llei 21.02.2005), i art. 131.5 del Codi de Procediment Civil francs. En el sentit que ha de tenir habilitats i coneixements en mediaci, aix com coneixement de les conseqncies jurdiques i psicosocials, Llei Austraca, BGB 2003/29; en el sentit de que sigui una persona capacitada en tcniques de negociaci, Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre. La Llei Belga 21.02.2005 exigeix, a ms, que es sotmetin per Llei a una formaci continua. El codi de procediment civil francs disposa que el mediador ha de justificar una formaci o experincia en la prctica de la mediaci. La Llei Austraca (BGB 29/2003) exigeix que sigui professional, que rebi formaci adequada cada cinc anys. Per a la Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre, el mediador est capacitat quan aprova certs cursos que imparteix el Ministeri de Justcia del pas o quan acredita capacitaci i experincia adquirides en entitats reconegudes. En ocasions, solament sexigeix que tinguin experincia professional (Llei Portuguesa 21/2007, de mediaci penal). A la Llei argentina 24.573/1995, de mediaci i el seu Reglament sexigeix que el mediador sigui advocat i tingui experincia de 3 anys en lexercici professional.
CAPTOL 2
A lmbit penal, la Recomanaci (99) 19, del Consell dEuropa, de data 15 de setembre de 1999, assenyala que la mediaci exigeix qualitats particulars i demana codis de bones prctiques i formaci adequada. En aquest sentit, afegeix, els mediadors haurien de provenir de totes les categories de la societat, posser un bon nivell de comprensi de les cultures i de les comunitats locals, ser capaos de mostrar qualitats relacional i de judici necessries per a lexercici de les seves funcions, i rebre formaci inicial abans dassumir les seves funcions i durant l exercici a fi dassegurar un nivell adequat de competncia. 88 El Codi de Conducta europeu per a mediadors en matria civil i mercantil exigeix a la persona del mediador independncia, de manera que haur de revelar tota circumstncia que pugui afectar a la mateixa o suposar un conflicte de interessos; haur de estar segur de poder realitzar la seva labor amb total llibertat i les parts haurn de consentir explcitament la seva intervenci. La independncia del mediador s tamb exigida, per exemple, a la Llei Belga 21.02.2005; a la Llei Portuguesa 21/2007, de mediaci penal; o a la Llei Eslovaca de mediaci (n. 420/2004); a la Llei de mediaci de Baviera (Alemania); a la Llei de mediaci Austraca (BGB 2003/09); a la Llei Peruana 26.872, de 13 de novembre de 1997; a la Llei Xilena 19.968/2004, de 30 dagost; o al Decret Legislatiu Itali 28/2010, de 4 de mar, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils. 89 V. gr., Llei de mediaci dHongria; Llei Argentina 24.573/1995, de mediaci i el seu Reglament; aix mateix, la Llei Argentina n. 13.433/2005, destabliment del rgim de mediaci penal; o la Llei de mediaci de Baviera, a Alemanya. A aquesta mateixa Llei, sestableix la prohibici de que ladvocat que hagi actuat com a mediador pugui desprs representar a qualsevol de les parts davant un tribunal en relaci amb el mateix assumpte; la Llei de mediaci Austraca (BGB 2003/09); la Llei Portuguesa 21/2007, de mediaci penal. La Llei Peruana 26.872, de 13 de novembre de 1997 estn la prohibici als arbitratges i impedeix que el mediador pugui ser jutge, rbitre, testimoni, advocat o assessor en el procs que es promogui a conseqncia de la falta dacord conciliatori. De la mateixa manera, la Llei dEquador RO/145, de 4 de setembre de 1997, darbitratge i mediaci, disposa que el mediador en un conflicte queda inhabilitat per a intervenir en qualsevol procs judicial o arbitral relacionat amb el conflicte. 90 V. gr., la Llei Austraca BGB 2003/29, que estableix com a requisit que el mediador tingui una edat superior a 28 anys; o la Llei Portuguesa 21/2007, de mediaci penal, que exigeix que el mediador tingui ms de 25 anys. 91 92 93 Per exemple, el BGB Austrac (2003/29); o la Llei Argentina 24.573/1995, de mediaci i el seu Reglament. En aquest sentit, per exemple, la Llei Portuguesa 21/2007, de mediaci penal; o la Llei Eslovaca de mediaci n. 420/2004. V. gr. Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre.
94 Especialment espressiva s la Llei Uniforme de mediaci dels EUA, que justifica lexclusi per la preocupaci que lautonomia de les parts es vegi afectada (efecte coercitiu indirecte). 95 Llei Uniforme de mediaci dels Estats Units dAmrica.
96 Quan lagressor conviu amb la vctima. Es parteix de la consideraci que la mediaci requereix la presncia de dues persones en igualtat de circumstncies, premissa que no saprecia en casos de violncia domstica, per ocupar una part una posici dominant (v. gr., a Blgica, la Llei de 8 de setembre de 2003). En sentit diferent, tot i admetent la mediaci fins i tot en cas de violncia familiar, la Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre; no obstant, en aquests casos sassenyala que ser nul qualsevol acord que impliqui una renncia de drets o que legitimi els actes de violncia. 97 Delictes on no procedeix el perd de lofs, o que tenen una important transcendncia social (v. gr., Llei de mediaci de lEstat de Chihuahua, Mxic; Llei Peruana 26.872/1997, de 13 de novembre). En matria penal, en ocasions sexpressa que la mediaci podr tenir lloc solament davant delictes no considerats greus per la Llei, o que es persegueixin per querella necessriament, i en els quals el perd de lofs extingeix lacci o sanci penal. Tamb en matria de reparaci del dany (legislaci de lEstat de Aguascalientes, Durango; Guanajuato; i Districte Federal de Mxic, per exemple). 98 99 V. gr., Llei Xilena 19.947/2004, de 7 de maig. V. desenvolupament daquesta fase, a Vilalta, 2009b.
100 En ocasions, el deure de confidencialitat sestn limitadament als participant que no sn parts (v. gr., Llei Uniforme de Mediaci dels EUA). 101 El que no vol dir que quedin afectats pel privilegi o deure de confidencialitat els propis medis probatoris, noms les comunicacions que, sobre els mateixos, es produeixin en una mediaci. 102 A tall dexemple: la Llei Hongaresa LV/2002, de mediaci, disposa que s un deure inexcusable del mediador treballar en rgim destricta confidencialitat respecte de la informaci obtinguda; la Llei Paraguaia 1879/02, d Arbitratge i mediaci,
CAPTOL 2
de 11/4/2002, assenyala al seu artcle 57 que la mediaci tindr carcter confidencial; la Llei costarricense preveu que les parts no puguin rellevar al mediador o conciliador del deure de confidencialitat. Algunes legislacions com la Peruana disposen que res del que es digui o proposi tindr valor probatori. 103 La Llei boliviana 1770/1997, de 10 de mar, darbitratge i conciliaci (s a dir, mediaci) recull el principi de confidencialitat sota la denominaci de principi de privacitat, que consisteix en el manteniment obligatori de la necessria reserva i confidencialitat. En el seu Reglament es concreta que la confidencialitat suposa que, tant el conciliador com les parts, deuen guardar absoluta reserva de tot all sostingut i proposat . A la Llei costarricense n. 7727/1997, es descriu la confidencialitat tamb com a secret professional. 104 V. en aquest sentit, en el context de la Uni Europea, Recomanacions de 30 de mar de 1998 i 4 dabril de 2001, respectivament. V. aix mateix, Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes lmbit del dret civil i mercantil de la Comissi de les Comunitats Europees (considerant n. 74). 105 La qual cosa no impedeix que les parts resultin lliures dacceptar solucions que no sempre coincideixen amb els drets subjectius que la llei els reconeix, sempre que resultin sobre matries de lliure disposici conforme a dret. 106 Protegeix el respecte a les normes de carcter imperatiu per ra de lordre pblic. 107 La Recomanaci (2001)9, del Comit de Ministres del Consell dEuropa, sobre els medis alternatius de resoluci de litigis entre les Autoritats administratives i les persones privades, i la Recomanaci (2002)10, del Comit de Ministres del Consell dEuropa, sobre mediaci en matria civil. La major part dels ordinaments jurdics ho contemplen de manera implcita o indirecta quan disciplinen el rgim dels acords i la seva eficcia jurdica. Un exemple recient s el Decret Legislatiu Itali 28/2010, de 4 de mar, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils; el seu article 12 disposa que lacta recollir lacord si el seu contingut no resulta contrari a lordre pblic ni a les normes imperatives. 108 V. gr., art. 43 de la Llei dEquador dArbitratge i altres procediments alternatius de soluci de controvrsies comercials, RO/145 de 4 de setembre de 1997; art. 3 del Decret 914 de lAssemblea Legislativa de la Republica del Salvador, sobre Llei de mediaci, conciliaci i arbitratge; art. 5 de la Llei Nicaragenca 540/2005, de mediaci i arbitratge (a la que, no obstant, sindica ms endavant que el tercer natural t facultat per a proposar solucions); la Llei de mediaci de Bsnia i Herzegovina, de 2004; la Llei Rumana 192/2006, de mediaci; la Llei Blgara 110/2004, de mediaci; o la Llei de Malta 16/2004, de mediaci. 109 A Itlia, a ttol dexemple recent, el Decret Legislatiu n. 28, de 4 de mar del 2010, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils amb entrada en vigor al mar de lany 2011 disposa al seu article 12 que lacta que recull lacord, quan el seu contingut no sigui contrari a lordre pblic ni a normes imperatives, ser homologat a instncia de part, prvia comprovaci de la regularitat formal, pel President del Tribunal de la seu de lorganisme. Aquesta acta constitueix ttol executiu per a l expropiaci forzoa, lexecuci i la inscripci dhipoteca judicial. 110 A lespai Europeu, la Directiva comunitria 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci a assumptes civils i mercantils disposa, respecte de la manera de plasmar els acords i la seva fora vinculant, que les parts poden sollicitar que els acords resultants de la mediaci adquireixin carcter executiu mitjanant sentncia, resoluci o acte autntic emanat dun rgan jurisdiccional o autoritat competent. Estableix, com a excepcions, dues: que els acords siguin contraris a lordre pblic; o b, que lEstat Membre no contempli el seu carcter executiu. En general, sha que dir que no saprovaran aquells acords que resultin contraris a dret, que contravenen la moral, les disposicions dordre pblic, que afecten a drets irrenunciables o de tercers o que vulneren el principi dequitat en perjuici duna de les parts. 111 V. desenvolupament de procs i resultats a Vilalta (2009b). 112 Cfr. sobre la globalitzaci i el dret, Galanter (1985), Berman (1999), Grossi (2000, 2001), Tamanaha (2008). 113 A la qual cosa respon un vell brocard xins: per als brbars el dret, per a nosatlres, ltica i el bon gust. 114 s el cas de Singapur. A altres pasos, no obstant (v. Tailndia, Sri Lanka), tot i comptar amb una forta tradici fonamentada en el consens i la composici amigable de les controvrsies portades a terme per les persones grans i les persones de ms gran autoritat a la comunitat, no compten encara amb normativa especfica per a la mediaci comercial. 115 Als EUA, els sistemes multiportes i la implicaci de jutges i tribunals en lestmul de sistemes alternatius de resoluci prenen fora als anys 70. Al Regne Unit, amb la reforma del procediment civil (Woolf reform) els tribunals deuen facilitar a les parts ls dels ADRs all on resulti adequat. A Nova Zelanda, a travs de la Judicature Act de 1908, sautoritza als tribunals a desviar un assumpte a una ADR si compta amb el consentiment de les parts (rule 442) i les parts deuen necessriament considerar ls dels ADRs abans dacudir als Tribunals (v. Civil Procedure Act 2005; Civil Procedure Rules 1997).
CAPTOL 2
116 V. com els tribunals de Nova Zelanda han impulsat a les parts a ls dels ADR en els casos Latimer 4 Holdings Ltd v SEA Holdings NZ Ltd [2005] 2 NZLR 328 (CA) [110]; Electricity Corporation of NZ Ltd v NZ Electricity Exchange Ltd [2005] 3 NZLR 634 (CA) [82]; Commerce Commission v Fonterra Co-operative Group Ltd 4 May 2006, Hammond, Goddard, and Gendall JJ, CA 175/05,[73]. 117 V. per exemple, els casos Cowl v Plymouth CC [2001] EWCA 5 Civ 1935; [2002] 1 WLR 803; Dunnett Railtrack Plc [2002] EWCA Civ 303;[2002] 1 WLR 2434; Halsey v Milton Keynes General NHS Trust [2004] EWCA Civ 576; [2004] 1 WLR 3002. En el Regne Unit, la possibilitat ds de les formes alternatives de resoluci de conflictes, en particular de la mediaci, fa que els tribunals no hagin de permetre ls dels processos judicials quan una part significativa de les qestions discutides entre les parts pot ser resolta fora dun procs judicial. 118 A Nova Zelanda, per exemple, sha legislat profusament a fi de regular la mediaci en molts sectors econmics: telecomunicacions, drets humans, sector pesquer, etc. (Fisheries Act 1996; Human Rights Act 1993; Resource Management Act 1991; Telecommunications Act 2004). 119 P olice Act 1958, Forest and Rural Fires Act 1978, Family Proceedings Act 1980, Residential Tenancies Act 1986, Children, Young Persons, and their Families Act 1989, Education Act 1989, Human Rights Act 1993, Health and Disability Commissioner Act 1994, Employment Relations Act 2000, Injury Prevention, Rehabilitation, and Compensation Act 2001, Construction Contracts Act 2002, Television Service Act 2003, Social Workers Registration Act 2003, Building Act 2004. 120 Haley (1998, p. 16) afirma que el sistema legal japons s ms o menys un sistema frankesteni de normes i estructures dinfluncia continental europea i americana. 121 V. Consell dEuropa, Rec (2002)10 del Comit de Ministres dels Estats membres, en mediaci per a assumptes civils; considerant 4 de la Rec (2001)9 del Comit de Ministres dels Estats membres, sobre els mtodes alternatius de resoluci dels litigis entre Autoritats administratives i les persones privades; considerant 1.2 del Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes a lmbit del Dret civil i mercantil (COM 2002, 196, final); comunicaci de la Comissi de les Comunitats Europees, sobre el Pla dacci en matria daccs a la justcia per part dels consumidors (COM (96) 13 final); exposici de motius del Reglament de la Cort de justcia de Tailandia per a la mediaci (2544 B.e. 2001); considerant primer del Reglament de la Cort Suprema de la Repblica dIndonsia de 2002; considerant segon de la Llei de Conciliaci i arbitratge dHondures (Decret 161/000); Prefaci de la Llei Uniforme de mediaci dels EUA. 122 A Itlia, per exemple, a lltim deceni del segle XX la duraci mitjana dun procs civil (tot comprenent primera i segona instncia) era de 6,7 anys. V. Constantinesco, amb cita de Bortloff, RIW, 1999, fasc. 2. 123 En aquest mbit, cal a dir que contractes, pactes i prctiques es succeeixen en una aplicaci del dret que dna lloc a noves espressions. Alguns instruments internacionals, sense valor vinculant per amb una important empremta (com les Lleis model i les Recomanacions) lhan contemplat, generant el que ha vingut a denominar-se soft law o dret flexible que permea desprs en els ordinaments interns. En aquest sentit, com afirma Pompeu Casanovas, les cultures jurdiques gaudeixen cada vegada ms de major plasticitat. 124 Per exemple, entre Alemania i Jap, on hi ha sensibles similituds entre els dos sistemes perqu el Codi de procediment civil japons segueix, en part, lAlemany. 125 Per exemple, a Singapur (V. Community Mediation Centres Act de 1997). 126 Com al Jap, a travs de la anomenada Act on Promotion of use of Alternative Disputes Resolution (nm. 151 de lany 2004). 127 Sobre les bondats de la mediaci obligatria no existeix, per, consens. Al Canad, un ampli estudi portat a terme pel Ministeri de Justcia lany 2001 entre els Directors de centres de mediaci familiar va revelar que una immensa majoria de professionals considerava que els serveis de mediaci en aquest mbit havia de ser voluntari; i que els programes dinformaci i educaci parental convenia que fossin obligatoris (71%), perqu la clau en la resoluci consensual s leducaci i la informaci, no la imposici. Pel que fa als medis per a obtenir aquests objetius (educaci/informaci), un 90% opinava que la millor mesura era facilitar la mxima informaci en els primers moments de tensi i abans del procs, perqu una vegada iniciada la va contenciosa, s molt difcil canviar dinmiques. Ls dels mitjans multimdia per a informar (televisi, peridics, internet) era respaldat per un 77%, i ls de material imprs (triptics informatius, etc) per un 71%. A lArgentina la mediaci s pas obligat previ a la jurisdicci a totes les matries (excepte en causes penals, familiars, de incapacitat i altres qestions particulars) i les seves estadstiques mostren que un 57% de les iniciades van concloure amb
CAPTOL 2
acord de mediaci. La mediaci familiar, tot i sent voluntria, ha provocat una reducci de les accions judicials propera a un 40% entre els anys 1997 i 2004 (informaci estadstica institucional obtinguda a travs de les web: http://www.htsjpuebla.gob.mx/img/figura1mediacion.gif http://www.poderjudicial-sfe.gov.ar/mediacion/estadisticas.html http://www.mtas.es/estadisticas/MAC/mac08/index.htm http://www.poderjudicial-sfe.gov.ar/portal/index.php/esl/Institucional/Mediacion/Estadisticas 128 Per exemple, a Nova Zelanda, o Indonsia en matria fiscal. A Europa, dues importants iniciatives: una a Itlia, amb laprovaci del Decret Legislatiu n. 28, de 4 de mar de 2010, sobre la mediaci encaminada a la resoluci de conflictes civils i mercantils -amb entrada en vigor el mar de lany 2011; una altra, a Espanya, amb un avantprojecte de Llei sobre mediaci, on es preveuen sessions obligatries informatives sobre mediaci (com a condici de procedibilitat). 129 Com succeeix a lArgentina, mitjanant les previsions de la Llei 24.573/1995, de mediaci: lacta que cont lacord es comunica al Ministeri de Justcia i, si lacord sincompleix, podr ser executat va procediment dexecuci de sentncia; o a lEcuador, amb la RO/145, de 4 de setembre de 1997, darbitratge i mediaci, on lacord t efecte de sentncia executria; o a Blgica, amb la Llei de 21.02.2005; tamb a Indonsia i Sri Lanka. 130 Estructura dassistncia i informaci dels consumidors. Sn punts de contacte nacionals. 131 Conecta amb rgans nacionals per a la soluci extrajudicial dels conflictes en el sector dels serveis financers (bancs, assegurances, inversions). 132 Informe de CITA FUNDP, maig 2001 (http://www.info.fundp.ac.be/~cita/), portat a terme per FUNDP, Institut dInformatique (v. Hennuy i Lobet-Maris, 2001). 133 V. respecte del creixement i importncia de la mediaci i la conciliaci desenvolupada entre empreses i consumidors a travs de les Cambres de Comer, Gizzo (2010). 134 Veure Informe CPEC per DG SANCO (2009) i les seves conclusions (p. 8-9). Molts esquemes es desenvolupen en termes de corporaci entre el sector pblic i privat. A Espanya, una recent expressi la trobem en el Reial Decret Legislatiu 1 / 2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i el reglament del Govern, que disciplina un arbitratge de consum institucionalitzat, amb la mediaci com a pas previ. 135 Projecte i + Confiana, Autoregulaci i Sistemes Extrajudicials Off line i On line de soluci de conflictes, per a Entorns de Comer Electrnic. Desembre de 2002. Ministeri de Cincia i Tecnologia. 136 Aix, per exemple, lart. 770.7 LEC. 137 Avantprojecte de Llei presentat en data 19 de febrer de 2010 pel Ministre de Justcia Francisco Caamao Domnguez. 138 El projectat article 4 no distingeix, tanmateix, entre prescripci i caducitat: Prescripcin y caducidad. El comienzo de la mediacin suspender la prescripcin o la caducidad de acciones. 139 No est contemplat a la Recomanaci del Consell dEuropa (2002)10, sobre mediaci en matria civil que, al contrari, insta als Estats a estimular ladopci de mecanismes que promoguin ls de la mediaci per a resoldre qestions en les que hi hagi un element dinternacionalitat (especialment important en matria de comer i consum) i insta tamb als Estats a que promoguin la cooperaci entre els diferents serveis de mediaci per a facilitar la mediaci internacional, una qesti que difcilment es pot sostenir amb linstauraci duna mediaci de carcter personalssim o una mediaci dins de la qual sexigeixi immediatesa. Tampoc es troba contemplat al Codi de Conducta Europeu, al qual remet la Directiva Comunitria 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2008; ni en aquesta darrera Directiva sintrodueix cap requisit semblant. 140 El proclamat principi de representaci predicable en una figura molt propera a la mediaci, la conciliaci, per part de la Recomanaci de la Comissi de les Comunitats Europees, de 30 de mar de 1998, relativa als principis aplicables als rgans responsables de la soluci extrajudicial dels litigis en matria de consum, es veuria seriosament comproms. 141 Codi de consum aprovat en sessi n. 82, de data 30.06.2010 (DSPC-P 125), publicat en el DOGC 5677, p. 5677-56932, que incorpora, a travs del seu article 132.1 una definici de mediaci per al concret mbit del consum en els termes segents: La mediaci de consum s un procediment que es caracteritza per la intervenci de una tercera persona imparcial i experta, que t com a objecte ajudar a les parts i facilitar lobtenci per elles mateixes dun acord satisfactori. I assenyala a continuaci, com a principis de la mateixa, la voluntarietat, limparcialitat, la confidencialitat i la universalitat. Ats que no se separa de la descripci legal i principis recollits en la Llei 15/2009, per a la mediaci en Dret privat, les
CAPTOL 2
reflexions en aquest epgraf es centraran en aquesta important Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en l mbit del Dret privat. La mediaci en consum s explcitament tractada en el cap 5 daquest Llibre Blanc. 142 Vid., Assumpta Palau, Anlisi del Decret 170/2009, de 3 de novembre, que regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i els contractes dintegraci de Catalunya i Ma. Pau Vidal-Folch et al., Els procediments de mediaci en les empreses deconomia cooperativa, a Barral-Lauroba-Viola (eds.), Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci, en premsa. 143 Aquestes especificitats, derivades de les prctiques i experincies, han estat desprs recollides a algunes Gues o Codis de conducta, com ara el de la American Bar Association (ABA), Model standards of conduct for mediators, de setembre de 2005. Aix mateix, en el context de lUni Europea, el Llibre Verd sobre modalitats de soluci alternativa de conflictes. 144 Tot i que no han estat objecte destudi en aquest treball els intents de conciliaci obligatoris institucionalitzats a Espanya i a Itlia en alguns mbits materials per no tractar-se de mediaci el cert s que el fet de la seva imposici ha estat percebuda pels particulars i pels professionals ms com un obstacle que com una oportunitat. Entre les raons del seu fracs es trobaren la reduida dotaci de mitjans, una regulaci poc sensible a les particularitats daquests mtodes, i la mateixa formaci del jurista. 145 Segons Hensler (2003, p. 68) o Nolan-Haley (1998, p. 1369), el secret, la confidencialitat i la privacitat han donat lloc en ocasions a conductes que no seren tolerables davant un tribunal. 146 V. comentari de Hardy (2008). 147 Cas Telecom Italia SpA, de data 18 de mar de 2010 (procediments reunits n. C-317/08, C-318/08, C-319/08 e C-320/08, -(172), en solicitut de pronunciament prejudicial respecte de la Directiva 2002/22/CE de serveis universals de telefonia, i establiment duna obligaci dintent de conciliaci en los casos de controvrsies entre usuaris finals i subministradors de serveis tentativo obbligatorio di conciliazione extragiudiziale i la seva adequaci a larticle 234 CE. Afegeix que larticle 34 de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell de 7 de mar de 2002 (2002/22/CE) relativa al servei universal i als drets dels usuaris en matria de xarxes i serveis de comunicaci electrnica ha de ser interpretat en el sentit de que no obsta a lexistncia duna normativa dun Estat membre que estableixi que en cas de controvrsies en matria de serveis de comunicacions electrniques entre usuaris finals i subministradors daquests serveis sestableixi un intent obligatori de conciliaci extrajudicial com a condici processal per acudir a la jurisdicci dels tribunals. 148 En aquest sentit es manifiesta Hardy, a op. cit., conclusions, amb fundament en lextens informe assenyalat. 149 V. la Society of Professionals in dispute Resolution, SPIDR, 1991. 150 Aix el principi de confidencialitat i autonomia de la voluntat privada (self-determination) i llibertat per concretar lobjecte, el contingut, el procs, les regles, labast dels estndards i principis. 151 Que la prctica que es porti a terme respongui, en definitiva, a la nomenclatura utilitzada, s a dir, garantitzar que practice sticks to the definition. V. gr., en el cas dans, els jutges adopten un papel molt actiu, amb lobligaci dintentar la mediaci a la mateixa seu del tribunal, abans diniciar tot procs. La seva activitat, en ocasions excesivament incisiva, ha creat tensions i temors en les parts. 152 Com la tradici confuciana informa, la rectificaci de la terminologa emprada s important; es cometen errors quan es denomina a una cosa o fet amb un significant que no correspon. 153 Com assenyala el Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes de la Comissi de les Comunitats Europees, el tercer que hagi intervingut en una mediaci no hauria dintervenir com a rbitre al marc del mateix litigi, ats que durant el procediment ha tingut accs a informacions que un rbitre no sempre pot obtenir. Quan el tercer ha de participar de manera activa a la cerca de solucions, el debat hauria de respectar el principi contradictori, tot evitant els caucus, per a brindar a les parts la mateixa possibilitat de ser escoltades. 154 No s estrany que lInforme de la Comissi Europea per a la Eficincia de la Justcia (CEPEJ) de lany 2008, expressa que, per a els casos de mediaci intraprocessal (judicial mediation), els tribunals poden recomanar a les parts visitar un mediador, o b assignar aquesta tasca als serveis de mediaci in-house services o, fins i tot, designar a altres jutges o personal judicial per a aquesta funci. La Directiva 2008/52/CE disposa aix mateix que no ser admissible la mediaci portada a terme per un jutge que sigui responsable dun procs judicial relacionat amb la qesti o qestions objecte del litigi. Sexclouen tamb les gestions que lrgan jurisdiccional o jutge competent per a conixer del conflicte realitzi en el context dun procs judicial relatiu al conflicte, aix com els casos en els quals l rgan jurisdiccional o el Jutge solicitin ajuda o assessorament duna persona competent.
CAPTOL 2
155 Com preveu la Recomanaci de les Comunitats Europees 2001/310/CE. 156 Recollit a aquesta darrera Recomanaci, sota el terme eficcia. 157 Com ha estat observat, la presencialitat i la immediatesa no son requisits estructurals o indispensables per al bon desenvolupament de la mediaci; tampoc sn trets que responguin a cap tradici jurdica; no hi ha precedent a altres experin cies i legislacions que aconsellin el seu manteniment i extensi a tota la mediaci en lmbit del Dret privat; i la seva incorporaci contravindria les mateixes Recomanacions del Consell dEuropa i de lUni Europea. Comportaria, finalment, un fre innecessari a la ubiqitat i un obstacle injustificat al desenvolupament daquesta instituci. 158 s el perfil professional exigit al mediador en molts dels pasos que han regulat aquest concret aspecte. La co-mediaci en determinats mbits, com el familiar, ha mostrat tamb el potencial de la collaboraci de professionals provinents de disciplines diverses. 159 La mediaci establerta com a obligatria i pas previ a la jurisdicci, obligaria a un minucis estudi dels supsits i les matries als que, efectivament, la mediaci resulta apropiada i convenient. Lexperincia italiana, de tradici i cultura jurdica molt propera a la nostra podr oferir, en un futur mediat, informaci preciosa a aquests efectes, ats que ha instaurat la mediaci obligatria a gran part de les controvrsies civils i mercantils. Per altra banda, sembla oport tenir en compte les experincies pretrites i dotar de mitjans materials suficients a toda iniciativa tendent a la institucionalitzaci dun sistema de mediaci, acompanyada de poltiques dimpuls des de les prpies Administracions amb campanyes informatives i inclusi de programes de formaci adeqats dels operadors, amb adaptaci dels Estudis de Dret.
Bloc II
Captol 3. La mediaci empresarial Captol 4. La mediaci en lmbit laboral Captol 5. La mediaci en lmbit del consum
CAPTOL 3
La mediaci empresarial
M. Mercedes Tarrazn Rodn (Dispute Management, S.L.) Juan Antonio Ruiz Garca (Universitat Pompeu Fabra - Cuatrecasas Gonalves Pereira, S.L.P.) Marian Gili Saldaa (Universitat Pompeu Fabra)
Equip dinvestigaci
Suport general a la investigaci: Pau Salvador Coderch (Universitat Pompeu Fabra - Cuatrecasas Gonalves Pereira, S.L.P.) Investigaci i redacci: M. Mercedes Tarrazn Rodn (Dispute Management, S.L.); Juan Antonio Ruiz Garca (Universitat Pompeu Fabra - Cuatrecasas Gonalves Pereira, S.L.P.); Marian Gili Saldaa (Universitat Pompeu Fabra)
Resum
En les relacions empresarials, laborals, personals, o en qualsevol interacci entre persones fsiques o jurdiques, els conflictes sn inevitables. I no hi ha res de negatiu en aix. Ara b, quan sorgeix la controvrsia, les parts disposen de dues opcions: o b permetre que aquest conflicte sigui una font de problemes, despeses i eventuals prdues, o b utilitzar el conflicte com a una eina per a intentar crear valor i obtenir un benefici. Els conflictes empresarials o laborals sempre comporten riscos, i la seva resoluci per la via judicial o arbitral, necessria en alguns casos, tamb pot tenir alguns inconvenients com, per exemple, un alt cost temporal i de gesti, despeses econmiques elevades, el deteriorament de les relacions comercials o de negoci entre les parts, el risc de publicitat negativa i consegent prdua de reputaci, i/o la prdua de control sobre la resoluci final del conflicte. La mediaci, un mtode alternatiu a la litigaci i larbitratge, permet que les parts, amb lajuda dun tercer neutral i imparcial, busquin una soluci segura gestionada per elles mateixes, en un perode de temps molt breu i amb un cost redut, de forma confidencial, mantenint o fins i tot ampliant els vincles empresarials entre elles i, sobre tot, conservant el control sobre la resoluci final del conflicte.
l
CAPTOL 3
En aquest captol sanalitza la mediaci que es duu a terme en lmbit empresarial des duna doble perspectiva: des dun punt de vista teric, es delimita el concepte, lobjecte i els trets especfics de la mediaci empresarial; sestableix quin s lestat de lart a Catalunya i les iniciatives adoptades per lEstat espanyol en aquest mbit; sanalitzen els possibles escenaris de conflicte; es descriu el procediment de mediaci i savalua la possible evoluci dels conflictes empresarials i el paper de la mediaci en la seva resoluci. Des dun punt de vista prctic, es presenten alguns exemples de casos en els quals la mediaci ha perms resoldre conflictes empresarials, i es recullen els resultats de les enquestes formulades a empreses catalanes i despatxos dadvocats sobre el grau de coneixement i utilitzaci de la mediaci com a sistema de resoluci de conflictes empresarials. El treball evidencia que laplicaci prctica de la mediaci empresarial per part de les empreses i els professionals del Dret s encara molt reduda. Les raons sn diverses. En primer lloc, el desconeixement dels avantatges i els beneficis de la mediaci. En segon lloc, la mediaci finalitza amb un acord que, davant dun eventual incompliment, per regla general requereix dun procediment judicial declaratiu per a poder sser executat. En tercer lloc, manquen mediadors qualificats que puguin collaborar en la resoluci dels conflictes empresarials. Finalment, ara per ara s difcil garantir la confidencialitat del procs de mediaci i dels documents que shi utilitzen. LAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils de febrer de 2010 resol alguns dels problemes esmentats, ats que preveu un procediment de mediaci previ obligatori per als processos de reclamaci de quantia inferiors a sis mil euros, reconeix leficcia executiva de lacord de mediaci, i regula duna manera ms mplia el deure de confidencialitat. Ara b, caldria continuar avanant en ladopci de mesures per a promoure i donar a conixer les caracterstiques i els avantatges de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes entre les empreses i els professionals del Dret, aix com per a potenciar la formaci prctica en mediaci per als conflictes empresarials, dotant al mercat de professionals capaos de dur a terme amb solvncia i qualitat les mediacions que el mn empresarial necessita.
Paraules clau
Mediaci empresarial; persona mediadora; procediment de mediaci; mtodes alternatius de resoluci de conflictes; Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre determinats aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils; Consolat de Mar; Cambres Oficials de Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya; Reglament de Resoluci Consensuada de Conflictes; Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat; voluntarietat; confidencialitat; imparcialitat; cooperaci; formaci especfica; Avantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils; Projecte de Llei de reforma de la Llei dArbitratge i de Regulaci de lArbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat; Projecte de Llei Orgnica, complementria dels dos anteriors, pel qual es modifica la Llei Orgnica del Poder Judicial per a adaptar les competncies dels jutjats i tribunals en aquestes matries.
CAPTOL 3
ndex
1 2 Introducci Marc teric 2.1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada. Trets especfics de la mediaci empresarial 2.1.1 Delimitaci del concepte i lobjecte de la mediaci empresarial 2.1.2 Trets especfics de la mediaci empresarial 2.2 Referncia a dades i estudis comparatius 2.3 Estat de lart a Catalunya. Breu referncia a les iniciatives de lEstat espanyol en matria de mediaci empresarial 2.3.1 Consolat de Mar 2.3.2 Farmaindustria 2.3.3 Avantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils 3 Estudi estadstic 3.1 Estudi de les empreses catalanes 3.2 Estudi dels despatxos dadvocats 3.3 Estudi del Llibre Blanc de Mediaci 3.4 Enquesta de Clima Empresarial de Catalunya 4 Estudi qualitatiu 4.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte 4.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos 4.2.1 Fase 1: Premediaci 8 9 6 7 4.2.2 Fase 2: Mediaci 4.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos 4.3.1 Cas de la planta fotovoltaica 4.3.2 Cas de lempresa familiar 5 Prospectiva 5.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes 5.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci Conclusions Recomanacions 7.1 Trets de la instituci de la mediaci empresarial i del perfil de la persona mediadora 7.2 Recomanacions Apndix legislatiu Bibliografia Altres materials de consulta Annexos Annex 1. E nquesta realitzada a empreses catalanes Annex 2. E nquesta realitzada a despatxos dadvocats Annex 3. R esultats de lenquesta realitzada a despatxos dadvocats Annex 4. Model dacord de mediaci Notes
CAPTOL 3
Introducci
Taula 1. Casos ingressats en els jutjats mercantils (en nombre)

Espanya 2005 2006 2007 2008 2009 Var. anual mitjana en % 13.942 14.193 16.183 15.970 17.743 6,2 Catalunya 2.169 2.155 2.593 2.770 3.077 9,1
Catalunya, pionera en el desenvolupament i la implementaci de molts avenos socioeconmics, comptava, lany 2009, amb 629.362 empreses1. En aquest mateix any, el nombre dassumptes que es presentaven davant dels jutjats mercantils de Catalunya era de 3.0772, un 11,1% major que lany anterior. Entre el 2005 i el 2009, els casos presentats havien crescut a una taxa mitjana anual del 9,1%. Si b una part daquest augment es devia a la recent creaci dels jutjats mercantils, calia destacar que el creixement de casos a Catalunya estava gaireb 3 punts per sobre al del conjunt dEspanya. Daltra banda, la taxa de congesti al 2009 a la jurisdicci civil a Catalunya era de 1,73 (assumptes pendents a linici del perode ms els registrats en aquest perode 498.831, dividits pel nombre dassumptes resolts en el mateix perode 288.342), segons dades del CGPJ del 2009. Finalment, la rtio entre el nombre dassumptes presentats i el nombre dempreses catalanes tamb havia augmentat ininterrompudament des del 2005, tot i ser molt petita. Per aquestes raons, es fa necessria la implementaci duna eina efica, rpida i econmica que, posada a disposici de les empreses, permeti solucionar duna manera eficient els seus conflictes.
Font: Cambra de Comer de Barcelona a partir del Consell General del Poder Judicial
Marc teric
2.1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada. Trets especfics de la mediaci empresarial 2.1.1 Delimitaci del concepte i lobjecte de la mediaci empresarial
En aquest captol tractarem de la mediaci utilitzada com a sistema de resoluci en els conflictes sorgits a les relacions entre empreses o en el si de lempresa sempre que, en aquest darrer cas, no estiguin regulats per la legislaci laboral. En lmbit empresarial, la mediaci constitueix un mtode de resoluci de conflictes on dues o ms parts en conflicte intenten aconseguir, de manera voluntria i amb lassistncia dun tercer imparcial sense facultats de decisi la persona mediadora, mitjanant la nego-
Grfic 1. Casos ingressats jutjats mercantils / nombre dempreses (rtio en casos per cada 1000 empreses)
Font: Cambra de Comer de Barcelona a partir del Consell General del Poder Judicial.
CAPTOL 3
ciaci i sota un parmetre de confidencialitat, ladopci dacords mtuament satisfactoris. Aquesta definici segueix la lnia dels instruments europeus i autonmics que regulen la mediaci en lmbit del dret privat i, en particular, les definicions previstes en lart. 3 a) de la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre determinats aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils (en endavant, Directiva 2008/52/CE), i lart. 1.1 de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (en endavant,Llei 15/2009). Lart. 3 a) de la Directiva 2008/52/CE defineix mediaci com un: procedimiento estructurado, sea cual sea su nombre o denominacin, en el que dos o ms partes en un litigio intentan voluntariamente alcanzar por s mismos un acuerdo sobre la resolucin de su litigio con la ayuda de un mediador. Este procedimiento puede ser iniciado por las partes, sugerido u ordenado por un rgano jurisdiccional o prescrito por el Derecho de un Estado miembro. () Incluye la mediacin llevada a cabo por un juez que no sea responsable de ningn procedimiento judicial vinculado a dicho litigio. No incluye las gestiones para resolver el litigio que el rgano jurisdiccional o el juez competentes para conocer de l realicen en el curso del proceso judicial referente a ese litigio. Cal recordar que la Directiva 2008/52/CE s la culminaci, juntament amb el Codi Europeu de Mediadors3 document aprovat lany 2004, sense carcter vinculant, que estableix criteris en relaci als requisits i el comportament que sentn ha de complir una persona mediadora, de la iniciativa de la Comissi Europea endegada labril del 2002 amb la presentaci dun Llibre Verd sobre modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del Dret civil i mercantil. Aquest Llibre Verd, com a document de consulta, incloa consideracions respecte de diversos sistemes alternatius, per el legislador comunitari sacab centrant exclusivament en la mediaci. Lart. 1.1 de la Llei 15/2009 la defineix com: (...) el procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial que sadrea a facilitar la comunicaci entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una soluci dels conflictes que els afecten, amb lassistncia duna persona
mediadora que actua duna manera imparcial i neutral. El legislador estatal, en lAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, aprovat pel Consell de Ministres el 19 de febrer de 2010, saparta una mica daquesta definici en qualificarla com una negociaci estructurada (art. 1). La mediaci empresarial sha de diferenciar daltres formes dintervenci i, en particular, de larbitratge, el procediment judicial, la conciliaci i la negociaci. Larbitratge i el procediment judicial sn sistemes heterocompositius de resoluci de conflictes on una persona aliena al conflicte rbitre o jutge dicta una resoluci laude o sentncia sobre les qestions sotmeses a la seva decisi. Les parts sn adversries i el procediment, un cop iniciat, no es pot suspendre, llevat que totes les parts hi estiguin dacord. La resoluci dictada es pot executar contra la part venuda si aquesta no lacata voluntriament. Malgrat aquestes equivalncies, cal tenir presents les diferncies entre larbitratge i el procs judicial. El primer s, en principi, confidencial, mentre que el procs judicial s pblic. El laude no es pot revisar, per regla general, respecte del fons de lassumpte, mentre que la sentncia judicial s, en principi, susceptible de recurs. La conciliaci preveu tamb la participaci duna persona aliena al conflicte que, si b no t potestat per a imposar la seva decisi a les parts, s dna el seu parer sobre quina hauria de ser la soluci del conflicte. La negociaci com a sistema de resoluci de conflictes s un sistema bilateral on no interv una tercera persona. La mediaci s un sistema autocompositiu de resoluci de conflictes on sn les prpies parts les que, si s el cas, assoleixen lacord. Les parts no deleguen en cap moment la decisi del seu conflicte. La funci del tercer la persona mediadora s la dassistir la negociaci i facilitar la comunicaci, per sense donar, en un principi, el seu parer ni proposar solucions. Cal la participaci activa de les parts i, si qualsevol delles decideix abandonar unilateralment, el procediment sacaba.
CAPTOL 3
Taula 2. Formes dintervenci

Forma dintervenci Diferncies 1. Impossibilitat descollir la persona que ha dadoptar la decisi, que s sempre un tercer ali a les parts que resol la controvrsia i imposa la seva resoluci 2. Inexistncia de confidencialitat 3. Resolucions obligatries i de caire executiu 4. Efecte de cosa jutjada 1. Un tercer ali a les parts resol la controvrsia i imposa la seva resoluci 2. Resolucions obligatries i de caire executiu 3. Efecte de cosa jutjada 1. El conciliador/a dna el seu parer i proposa una soluci 1. Posici davant el conflicte en termes de guanyador perdedor 2. Forma part de la mediaci, per no s equivalent
Procediment judicial
Arbitratge Conciliaci Negociaci
2.1.2 Trets especfics de la mediaci empresarial

a) Voluntarietat Les parts decideixen lliurement participar en la mediaci i romandrehi. Sn lliures en tot moment dabandonar el procediment sense haver dexplicitar els motius de la seva decisi. b) Confidencialitat La confidencialitat s un element essencial de la mediaci. Si la legislaci aplicable no ho preveu, cal garantir un nivell de confidencialitat del procs molt elevat per tal dassegurar que les parts no puguin utilitzar o difondre all debatut i/o la documentaci a qu hagin pogut tenir accs en el si i per ra del procediment de mediaci. Alhora, cal assegurar que les parts no proposaran a la persona mediadora com a testimoni o prit en un procediment judicial o arbitral. El deure de confidencialitat de la persona mediadora es troba recollit en lart. 7 de la Llei 15/2009: 1. Totes les persones que intervenen en el procediment de mediaci tenen lobligaci de no revelar les informacions que coneguin a conseqncia daquesta mediaci. Tant els mediadors com els tcnics que participin en el procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional. 2. Les parts en un procs de mediaci no poden sollicitar en judici ni en actes dinstrucci judicial la declaraci del mediador o mediadora com a perit o testimoni duna de les parts, per tal de no com-
prometre la seva neutralitat, sens perjudici del que estableix la legislaci penal i processal. 3. Les actes que selaboren al llarg del procediment de mediaci tenen carcter reservat. 4. No est subjecta al deure de confidencialitat la informaci obtinguda en el curs de la mediaci que: a) No est personalitzada i sutilitza per a finalitats de formaci o recerca. b) Comporta una amenaa per a la vida o la integritat fsica o psquica duna persona. c) Sobt en la mediaci dins de lmbit comunitari, si sutilitza el procediment del dileg pblic com a forma dintervenci mediadora oberta a la participaci ciutadana. 5. La persona mediadora, si t dades que revelen lexistncia duna amenaa per a la vida o la integritat fsica o psquica duna persona o de fets delictius perseguibles dofici, ha daturar el procediment de mediaci i nha dinformar les autoritats judicials. Lart. 11 de lAvantprojecte estatal recull el principi de confidencialitat de manera ms amplia, ja que tamb inclou lobligaci de confidencialitat de les parts: 1. Se garantiza la confidencialidad de la mediacin y de su contenido, de forma que ni los mediadores, ni las personas que participen en la administracin del procedimiento de mediacin estarn obligados a declarar en un procedimiento judicial civil o mercantil o en un arbitraje sobre la informacin derivada de un procedimiento de mediacin o relacionada con el mismo, excepto:
CAPTOL 3
a) Cuando las partes de manera expresa acuerden otra cosa en el acta inicial. b) Cuando, previa autorizacin judicial motivada, sea necesario por razones de orden pblico y, en particular, cuando as lo requiera la proteccin del inters superior del menor o la prevencin de daos a la integridad fsica o psicolgica de una persona. c) Cuando, previa autorizacin judicial motivada, el conocimiento del contenido del acuerdo sea necesario para su aplicacin o ejecucin. d) Cuando as lo establezca la legislacin procesal. 2. El procedimiento de mediacin y la documentacin utilizada en el mismo es confidencial. La obligacin de confidencialidad se extiende a las partes intervinientes de modo que no podrn revelar la informacin que hubieran podido obtener derivada del procedimiento. 3. La infraccin del deber de confidencialidad generar responsabilidad personal del mediador implicando la inhabilitacin para el ejercicio de la mediacin. Quan es tracti duna mediaci administrada, la instituci haur de preveure aquest extrem a les seves regles (cfr. inter alia art. 2 del Reglament de Resoluci Consensuada de Conflictes del Consolat de Mar de la Cambra de Comer de Barcelona, en relaci a lart. 11 de lOrdenana del Consolat; art. 7 del Reglament ADR de la Cambra de Comer Internacional; art 10 del Reglament de Mediaci Internacional de lInternational Center for Dispute Resolution de lAmerican Arbitration Association). c) Confiana El procs de mediaci es caracteritza per la confiana que dipositen les parts en la persona mediadora i en el procs que inicien. d) Flexibilitat El procs de mediaci sadapta a les necessitats de les parts. Les etapes no es regeixen per formalismes ni protocols rgids, sin que sadeqen a les caracterstiques de la controvrsia. e) Utilitzaci delements de la negociaci estructurada La mediaci empresarial fa seus els enfocaments de crear valor, centrarse en els interessos i no en la posici, i buscar resoldre el problema, propis tots ells de la negociaci estructurada (Tarrazn, 2010: 34-35):
Enfocament en crear valor: sentn per valor els aspectes, econmics i no econmics, del procs o del resultat duna negociaci que sn importants per a una o ms parts. Aquest enfocament s un aspecte de les negociacions guanyarguanyar, on totes les parts surten beneficiades amb lacord (Lax, Sebenius, 2006: 17). Enfocament en els interessos i no en la posici: aquesta diferenciaci (Fisher, Ury, 1981) entn els interessos com les necessitats, els desitjos i les motivacions de les parts que estan potencialment en joc en una negociaci (Lax, Sebenius, 2006, pg. 69) i, la posici, com el resultat proposat que representa noms una de les diverses maneres en qu els assumptes que es discuteixen poden ser resolts i els interessos satisfets (Moffitt, Bordone, 2005: 280). Enfocament en resoldre el problema: aquest enfocament (Fisher, Ury, 1981) sarticula en tres aspectes: (a) que les parts collaboren per a determinar si existeix un acord que sigui millor per a totes elles que la manca dacord; (b) que als efectes daquesta col laboraci les parts posposen comprometres mentre exploren com maximitzar i distribuir el valor dels acords; i (c) que per a una part t sentit prendre i mantenir aquest enfocament fins i tot si laltra o altres parts no ho fan (Moffitt, Bordone, 2005: 29293).
f) Participaci activa de les parts en conflicte Les parts sn les principals protagonistes i la finalitat de la mediaci s facilitar la comunicaci entre elles, entenent aqu per comunicaci el procs mitjanant el qual discuteixen i tracten els elements de la negociaci (Moffitt, Bordone, 2005: 284). g) Autocomposici Les parts conserven en tot moment la capacitat de decisi sobre el conflicte, sense delegarla mai en una tercera persona. h) Autonomia de la voluntat Les parts conserven en tot moment el control sobre la resoluci del conflicte i decideixen lliurement els acords que es puguin prendre. i) Procs limitat en el temps La mediaci s un sistema en principi ms rpid i econmicament ms eficient que els procediments judicial i arbitral.
CAPTOL 3
j) No impedeix recrrer a la via judicial o arbitral En cas dacord parcial, la mediaci pot reduir i clarificar les qestions que shan de resoldre en el judici o larbitratge. Alhora, s un procs que pot crrer paral lelament a un procs contencis (Tarrazn: 2004). k) Individualitzaci (vestit a mida) Cada cas s nic i tant el procediment com latenci que es presta a las parts s individualitzada. l) Pacte escrit La resoluci que adoptin les parts es veu reforada mitjanant un pacte escrit que s vinculant per a les parts. m) Sessions privades o caucus La persona mediadora pot mantenir reunions separades amb cada part. El contingut daquestes sessions roman confidencial entre la part i la persona mediadora, a menys que la part entengui que no s necessari. Les sessions privades se celebren b a proposta de la persona mediadora b a proposta de les parts. n) Possibilitat que la persona mediadora proposi solucions Sempre que les parts aix ho acordin, la persona mediadora podr, excepcionalment, proposar solucions a les parts. La persona mediadora haur de ser conscient de limpacte que la seva proposta pugui tenir sobre la percepci per les parts de la seva neutralitat (Tarrazn, 2009: 8788). o) Persona mediadora La persona mediadora s un tercer neutral i imparcial, expert en negociaci i format en tcniques de mediaci, sense poder de decisi sobre el fons del conflicte, que condueix el procs de mediaci amb lobjectiu de facilitar la comunicaci entre les parts i collabora amb elles per a intentar que arribin a un acord mtuament satisfactori. Sn notes definidores de la persona mediadora: El seu carcter ali: la persona mediadora s un tercer ali a les parts, a la seva relaci jurdica i al conflicte que mantenen. Aquesta caracterstica garanteix la seva imparcialitat i neutralitat durant el procs. El seu paper facilitador del procs: la persona mediadora dissenya lestratgia, condueix el procs de mediaci, crea el clima i el context idonis per a que les parts puguin discutir i arribar a un acord
respecte del seu conflicte. Dins daquest paper, sn funcions de la persona mediadora convocar les parts, instarles a qu negocin de bona fe, avaluar el conflicte per a ajudar les parts a identificar els seus interessos, facilitar la comunicaci entre elles, ajudar a generar alternatives i opcions, animar a les parts a assumir els riscos necessaris per a resoldre el conflicte, etc. El Codi de Conducta Europeu per a mediadors, de juliol de 2004, recomana entre els seus principis, i com a requisits de la persona mediadora, independncia, imparcialitat, competncia en la matria de mediaci, formaci contnua i especialitzada, i coneixement del procediment, i li exigeix confidencialitat de tota la informaci derivada de la mediaci o relativa a la mateixa i, fins i tot, de lexistncia del procs concret de mediaci.
2.2 Referncia a dades i estudis comparatius

Als EUA, lInstitute on Conflict Resolution at Cornells School of Industrial and Labor Relations, en col laboraci amb la Foundation for the Prevention and Early Resolution of Conflict (PERC) i la Price Waterhouse LLP, van enviar lenquesta The Use of ADR in U.S. Corporations a ms de 530 empreses nordamericanes incloses en la llista de les 1000 companyies amb majors ingressos de la revista Fortune. Els resultats de lenquesta van posar de manifest que les empreses solen recrrer als mecanismes alternatius de resoluci de conflictes perqu sn menys costosos que el recurs als tribunals i perqu, sovint, sn els propis tribunals els que exigeixen a les parts ls de la mediaci i larbitratge per a resoldre els seus conflictes4. Pel que fa als principals inconvenients dels mecanismes alternatius de resoluci de conflictes i, en particular de la mediaci, el 30% de les empreses enquestades assenyalen la manca de confiana en els mediadors i, un 20%, les dificultats per a trobar mediadors qualificats (els principals resultats de lenquesta es poden veure a Lipsky, Seeber, 1999; Geddes, 1997). El febrer de 2003, lAmerican Arbitration Association (AAA) encarreg a Clark, Martire, Bartolomeo & Shulman la realitzaci dun estudi sobre la utilitzaci que feien les empreses i les companyies pbliques i privades dels mecanismes alternatius de resoluci de conflictes. En aquest estudi es van entrevistar telefnicament 254 advocats de 101 empreses incloses a la revista Fortune amb una mitjana dingressos de 9,09 bilions de dlars,
CAPTOL 3
103 companyies pbliques amb una mitjana dingressos de 384 milions de dlars i 50 companyies privades amb una mitjana dingressos de 690 milions de dlars, la major part de les quals tenien uns ingressos inferiors
a 1 bili de dlars. Les empreses es classificarien en funci del seu nivell de gesti elevat (most disputewise, 35%), mig (moderate disputewise, 32%) o baix (least disputewise, 33%).
Taula 3. Nivell de gesti de conflictes

Total (%) Tecnologia/tecnologia industrial Construcci/equipaments /contractaci Energia/serveis Venda al detall/alimentaci/begudes Serveis bancaris/financers/comercials Productes de consum Fabricaci Serveis dinversi/assegurances Mitjans de comunicaci/telecomunicacions Salut Immobiliries Transport Electrnica/aeronutica Franqucies esportives Consultores Aeroespacial/defensa
Font: American Arbitration Association
5
Elevat (%) 24 16 8 11 6 7 7 6 4 2 1 2 3 2 0 0
Mig (%) 9 10 15 10 13 9 10 6 2 4 1 2 1 4 2 1
Baix (%) 14 6 8 8 7 8 5 6 8 7 6 4 2 1 1 1
16 11 10 10 9 8 7 6 5 4 3 3 2 2 1 1
Lestudi va arribar a les segents conclusions: Els departaments jurdics senfronten a ms conflictes quan estan molt integrats en els processos de planificaci o coneixen les qestions que afecten de manera principal la companyia o el sector, inverteixen molt de temps en qestions complexes i tcniques, estan implicats en conflictes internacionals, o els alts crrecs estan ms interessats en preservar les relacions i en resoldre conflictes que en guanyar casos. En canvi, senfronten a menys conflictes quan se centren en la revisi de contractes i acords, formen part duna cultura que dna preferncia als procediments judicials o adopten una postura agressiva davant els conflictes. Les companyies que resolen ms conflictes solen mantenir relacions molt estretes i excellents o molt bones amb els clients, subministradors, treballa-
dors, etc.; valoren positivament les solucions i la rapidesa dels processos dADR a lhora de resoldre els conflictes amb els seus clients i provedors; tenen un pressupost baix; administren els costos duna manera ms eficient, i utilitzen els recursos jurdics de manera correcta. Les empreses solen afavorir el recurs a la mediaci per sobre de larbitratge. La mediaci sutilitza per igual a les companyies amb un nivell de gesti de conflictes elevat, mig i baix. Ls de la mediaci i larbitratge s ms freqent a les companyies amb majors ingressos que a les companyies pbliques i les empreses privades. La mediaci permet estalviar temps i diners i, alhora, permet que les parts resolguin els conflictes per elles mateixes.
CAPTOL 3
Amb carcter general, les empreses no creuen que la utilitzaci de la mediaci o larbitratge incrementi les quanties concedides a les decisions o laudes arbitrals. La mediaci i larbitratge se solen utilitzar per a resoldre conflictes derivats de contractes mercantils i conflictes laborals. La majoria de les empreses estan satisfetes amb la utilitzaci de la mediaci i larbitratge i, especialment, amb la mediaci, ja que permet que siguin les prpies parts les que arribin a una soluci sobre el seu conflicte. LAAA continua essent el principal provedor drbitres, sense que es pugui identificar encara un provedor principal de mediadors.
es van enviar enquestes a empreses, advocats i experts de cadascun dels Estats membres de la Uni Europea llevat Dinamarca. Els principals resultats foren els segents: Les companyies europees no solen utilitzar la mediaci per a resoldre conflictes empresarials transfronterers. Les companyies i els advocats europeus recolzarien la derivaci a mediaci dels conflictes empresarials interns i transfronterers. Les companyies europees no disposen dinformaci sobre els beneficis de la mediaci. La majoria de companyies no disposen de poltiques internes en matria de mecanismes alternatius de resoluci de conflictes i, per tant, es veuen obligades a resoldre els seus conflictes mitjanant procediments judicials. La demanda dels serveis de mediaci sha incrementat i ho continuar fent a mida que els Estats membres implementin la Directiva 2008/52/CE. Els procediments de mediaci redueixen les inversions de diners i temps prpies dels procediments judicials (vegeu infra Taula 4).
Finalment, el juny de 2010 es va publicar lestudi dut a terme per lADR Center, amb la collaboraci de la European Company Lawyers Association (ECLA) i de la European Association of Craft, Small and MediumSize Enterprises (UEAPME), en el marc del projecte finanat per la Comissi Europea The Cost of Non ADR. Surveying and Showing the Actual Costs of IntraCommunity Commercial Litigation (JLS/CJ/20071/1830 CE02233790043)6. Per a la realitzaci daquest estudi
Taula 4. Temps i cost de resoluci dun conflicte valorat en 200.000 euros mitjanant un procediment judicial i un procediment de mediaci
Valor del conflicte: 200.000 euros Austria Blgica Bulgria Xipre Repblica Txeca Dinamarca Estnia Finlndia Frana Alemnia Grcia Hongria Irlanda Itlia Letnia Procediment judicial Temps (dies) 540 525 870 1445 1280 380 291 800 330 246 970 765 515 2205 420 Cost (euros) 14.660 16.000 17.885 6.796 21.004 46.600 45.337 17.046 20.500 9.854 14.700 11.312 53.800 19.527 6.900 90 45 14 45 75 45 45 368 60 45 60 90 45 47 75 Mediaci Temps (dies) Cost (euros) 14.790 7.000 4.676 7.000 7.667 7.000 7.000 17.000 10.000 7.000 4.275 14.000 7.000 17.000 3.500
l
CAPTOL 3
l
Valor del conflicte: 200.000 euros Litunia Luxemburg Malta Holanda Polnia Portugal Rumania Eslovquia Eslovnia Espanya Sucia Regne Unit Promig Procediment judicial Temps (dies) 460 321 1575 700 540 450 342 570 600 730 610 333 697 Cost (euros) 21.410 15.500 8.100 32.000 47.000 11.428 19.414 51.993 8.087 30.000 65.710 51.536 25.337 90 98 300 40 42 90 32 125 180 74 45 85 87 Mediaci Temps (dies) Cost (euros) 15.400 13.900 3.600 6.000 10.000 3.050 3.010 8.603 6.015 7.667 7.000 37.011 9.488
Font: The Cost of Non ADR Surveying and Showing the Actual Costs of IntraCommunity Commercial Litigation
2.3 Estat de lart a Catalunya. Breu referncia a les iniciatives de lEstat espanyol en matria de mediaci empresarial
El procs de mediaci es preveu amb carcter general a lart. 2.2 de la Llei 15/2009. Dacord amb aquest article, la mediaci civil: (...) comprn qualsevol tipus de qesti o pretensi en matria de dret privat que es pugui conixer en un procs judicial i que es caracteritzi perqu shagi trencat la comunicaci personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur (...).
(...) funcions darbitratge, mediaci i conciliaci mercantils, en els mbits nacional i internacional, i emprar qualsevol altre sistema alternatiu de soluci de conflictes de conformitat amb la legislaci vigent. Aquest article va consolidar la pauta establerta per la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona amb la reforma del seu Reglament de Rgim Interior, aprovada inicialment pel Ple de la Corporaci el 27 de gener del 2000 i, definitivament, per la Direcci General de Comer del Departament dIndstria, Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya, el 19 de juny daquell any. La modificaci consistia en afegir un segon pargraf a la disposici addicional primera de lesmentat Reglament, per tal de qu la Cambra de Barcelona, a travs del seu rgan de resoluci de conflictes, el Consolat de la Casa Llotja de Mar, pogus organitzar i administrar laplicaci de sistemes alternatius de resoluci de conflictes en qestions de carcter industrial, comercial o de serveis. Ampliades aix les funcions arbitrals i demissi de dictmens pericials del Consolat de Mar, el ple de la Cambra de Barcelona va aprovar, el 21 de desembre del 2000, el seu Reglament de procediment de resoluci consensuada de conflictes que, en el seu art. 8, recollia el procediment a seguir pel tercer neutral un cop convocades les parts:
2.3.1 Consolat de Mar

Abans de la Llei 15/2009, lnica referncia legislativa a Catalunya pel que fa a la mediaci empresarial es recollia a lart. 11.1.n de la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les Cambres Oficials de Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya i del Consell General de les Cambres, segons el qual les Cambres de Comer de Catalunya han de dur a terme:
CAPTOL 3
a) veure si s possible lassoliment dun acord consensuat que faci innecessari continuar el procediment b) en el cas de manca dacord consensuat, establir per unanimitat el procediment a seguir, amb el ben ents que les parts poden acordar deixar aquest aspecte a criteri del tercer neutral, el qual, en la mesura que sigui possible, seguir la tcnica de la mediaci. Aquest Reglament de procediment de resoluci consensuada de conflictes fou modificat lany 2009. En lactualitat, el recurs a la mediaci empresarial es preveu, amb carcter general, a lart. 1 del Reglament de Resoluci Consensuada de Conflictes del Consolat de Mar, que estableix que el Reglament: saplicar per als processos de resoluci consensuada de conflictes, com ara la mediaci, administrats pel Consolat de Mar. El Reglament preveu que poden recrrer a la mediaci tots els empresaris individuals i socials que tinguin un desacord, un conflicte o una controvrsia amb un altre empresari, no vulguin o no estiguin interessats en iniciar o continuar un procediment judicial o arbitral, i necessitin una soluci ptima, econmica, rpida, pactada i confidencial del problema. La mediaci s un procediment rpid i econmic, amb una durada mxima de seixanta dies, llevat que les parts acordin una altra cosa, i on intervenen, duna banda, les empreses, persones fsiques i jurdiques, que es trobin entre si en una situaci de conflicte, derivada de les relacions de lactivitat econmica, empresarial o professional, i, daltra banda, una tercera persona neutral, que s un expert/a en mediaci i en la matria objecte de controvrsia, que facilita la comunicaci entre les parts, i que no imposa una soluci ni emet cap tipus de resoluci, ja que la seva funci s ajudar les parts a arribar a un acord. La tercera persona neutral s independent, objectiva i imparcial i, grcies a la seva experincia, capacitat de negociaci i formaci professional, ajuda els empresaris a resoldre els conflictes. Poden ser sotmeses a mediaci davant el Consolat de Mar totes les controvrsies dmbit estatal i internacional, reclamacions i desacords entre empresaris, el coneixement dels quals no estigui reservat en exclusiva als tribunals de justcia, i que es puguin resoldre mitjanant negociacions, com les reclamacions de quantitat, contractes, relacions entre clients, provedors, socis, etc. El Consolat de Mar com a instituci est regulat per la seva Ordenana, on es preveu que s lrgan a travs
del qual la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona exerceix les seves funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resoluci de conflictes en les controvrsies i desavinences mercantils sorgides entre empresaris. El Consolat de Mar actua a travs del Consell de Vint, integrat pel president/a de la Cambra de Comer i per vint cnsols: Dinou cnsols designats pel ple de la Cambra, a proposta del comit executiu, tots ells persones de reconegut prestigi en lmbit industrial, comercial i de serveis de la demarcaci cameral, procurant que la representaci abasti el ms gran nombre de sectors empresarials Un vint cnsol, que ser el president/a de la Llotja de Cereals, atesa la cooperaci histrica daquesta amb el Consolat de Mar
El Consell de Vint est presidit pel president/a de la Cambra o, per delegaci seva, pel/per la cnsol major, elegit/da per aquell/a entre els membres del Consell de Vint. La secretaria del Consolat de Mar lexerceix el secretari/ ria general de la Cambra o un empleat daquesta corporaci que, reunint la condici de lletrat, hagi designat prviament el comit executiu a proposta del president/a. El Consell de Vint el convoca el seu president/a o el/la cnsol major, almenys una vegada cada trimestre. Al final de cada sessi designa un Comit Restringit, integrat per tres cnsols, el qual tindr delegades, entre sessi i sessi del Consell de Vint, les funcions daquest en administraci darbitratges i sistemes alternatius de resoluci de conflictes. El privilegi de crrec nat del Consell de Vint per al president/a de la Llotja de Cereals prov del paper primordial que va tenir aquesta instituci en el ressorgiment del Consolat de Mar lany 1956 quan, davant la necessitat de trobar una manera de resoldre els conflictes que fos gil i entenedora de la realitat empresarial, la Llotja de Cereals es propos el ressorgiment del Tribunal del Consolat de Mar, la instituci jurdicomercantil medieval dorigen mediterrani que fou per primer cop creada el 1063 a Trani (Itlia) i que a Barcelona fou fundada el 1347 per Pere el Cerimonis. Des daquest ressorgiment, alhora que sendega des del Consolat de Mar tota una tasca destudi i promoci per tal que es reguli larbitratge corporatiu, sinstitucionalitza un sistema de resoluci de conflictes per a les divergncies sorgides entre les empreses adherides a la Llotja de
CAPTOL 3
Cereals. Aquest sistema, que no sarriba a regular mai per escrit i es desenvolupa i consolida consuetudinriament, rep la denominaci dAudincia Consular. LAudincia Consular consisteix en un procediment mitjanant el qual, davant dun conflicte, qualsevol empresa adherida a la Llotja de Cereals pot remetres al Consolat de Mar perqu sigui aquest qui convoqui laltra part a una reuni confidencial, que es mantindr entre les parts i amb lassistncia de fins a un mxim de tres Cnsols, als efectes dintentar resoldre de forma consensuada la divergncia. El fet de la reuni i el contingut de lacord tenen caire confidencial, de forma que es preserva del tot la reputaci i el nom dels involucrats, qesti essencial en un sector empresarial on encara avui en dia transaccions per quanties de milers deuros es signen amb la paraula donada. Aquesta prctica consuetudinria, una mena de mediaci avantlalettre, continua plenament vigent, fent pals com deficient pot arribar a ser la mediaci en sectors on les parts es troben de forma recurrent. La constataci aix apresa de la importncia de la confidencialitat, als efectes de garantir a les parts un marc segur i privat on resoldre gilment les seves divergncies, ha portat al Consolat de Mar a no conservar dades dels expedients tramitats. La prioritat del servei de mediaci de la Cambra de Comer de Barcelona sha centrat en difondre els avantatges de la mediaci entre les empreses dins leix de la innovaci del pla dacci corporativa de la Cambra. Sentn la mediaci com a un nou sistema que t per objectiu la resoluci dels conflictes satisfent el major nombre possible dels interessos empresarials involucrats, ms enll de la mera anlisi dels drets i obligacions de les parts de conformitat amb el dret aplicable al supsit concret. A banda de les sessions divulgatives sobre la mediaci i els seus avantatges per a les empreses, organitzades peridicament per la Cambra de Comer, cal fer menci a les jornades La mediaci en el conflicte entre empreses: eficcia econmica a travs del dileg, organitzades pel Consolat de Mar els dies 8 i 9 de juliol de 2004 com a Acte Associat al Frum Universal de les Cultures. Aix mateix, el Consolat de Mar ha donat suport a totes les activitats de mediaci empresarial celebrades a Barcelona en els darrers anys, com ara les IV Jornades dexperts en mediaci, convocades el novembre del 2005 per lAssociaci Catalana pel Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge (ACDMA), i la trobada del Frum Mundial de Centres de Mediaci de lUIA daquell mateix any.
2.3.2 Farmaindustria
El recurs a la mediaci empresarial es preveu en mbits dactuaci especfics, com el Codi Espanyol de Bones Prctiques dInterrelaci de la Indstria Farmacutica amb les organitzacions de pacients. Dacord amb aquest Codi, el control del compliment de les seves normes correspon a la Unitat de Supervisi Deontolgica, a la Comissi Deontolgica de la Indstria Farmacutica implantada a Espanya i al Jurat de lAssociaci per a lAuto regulaci de la Comunicaci Comercial. Les empreses subjectes a les disposicions del Codi es comprometen a plantejar les seves eventuals reclamacions contra les prctiques daltres empreses subjectes a les disposicions del Codi, en primera instncia i amb carcter previ al recurs als tribunals de justcia o a les autoritats sanitries, davant la Comissi Deontolgica, aix com a complir amb carcter immediat els acords de mediaci assolits i el contingut de les resolucions el Jurat. Ambdues empreses, denunciant i denunciada, es comprometen a preservar la confidencialitat de la tramitaci de la reclamaci i la seva resoluci, tot evitant la difusi de qualsevol informaci sobre la mateixa fins que la resoluci de la controvrsia no hagi estat, en el seu cas, publicada. La Junta Directiva de Farmaindustria pot decidir publicar peridicament una recopilaci completa de totes les resolucions adoptades i dels acords de mediaci assolits (sobre aquesta qesti, vegeu infra apartat 3.1).
2.3.3 Avantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils

El passat 19 de febrer de 2010, el Ministeri de Justcia va aprovar lAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils; i, el 16 de juliol de 2010, el Projecte de Llei de reforma de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, darbitratge i de regulaci de larbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat; i el Projecte de Llei orgnica, complementari dels anteriors, per a la modificaci de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial7. LAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils sestructura en cinc captols: El primer (Disposicions generals) estableix lmbit daplicaci de la Llei, la seva aplicaci als conflictes transfronterers, els efectes de la mediaci en els terminis de prescripci i caducitat, les institucions
CAPTOL 3
de la mediaci i el Registre de mediadors i institucions de mediaci. El segon (Principis informadors del procediment de mediaci) regula els principis de voluntarietat, dispositiu, dimparcialitat, de neutralitat, de confidencialitat, de bona fe, de respecte mutu entre les parts i el deure de collaboraci i suport a la persona mediadora. El tercer (Estatut del mediador) cont lestatut mnim de la persona mediadora. El quart (Procediment de mediaci) regula un procediment senzill i flexible, que atorga una gran autonomia als subjectes implicats en la mediaci. La Llei es limita a establir aquells requisits que sn imprescindibles per a donar validesa a lacord que puguin assolir les parts, sota la premissa de qu lobtenci dun acord no s quelcom obligatori. La Llei tamb regula una acci danullaci enfront de lacord de mediaci que incorri en determinats vicis. Finalment, el cinqu (Execuci dels acords) estableix el carcter executiu de lacord que reuneixi els requisits establerts per la Llei, sens perjudici de qu les parts el puguin elevar a escriptura pblica.
La presentaci de la sollicitud de mediaci per una de les parts o el seu dipsit en una instituci de mediaci suspendr la prescripci o la caducitat de les accions fins la data de la signatura de lacord de mediaci o, a manca daquest, la data de lacta final o la de finalitzaci del termini mxim fixat pel procediment (art. 4). Tenen la consideraci dinstitucions de la mediaci aquellas entidades, tanto de carcter pblico como de carcter privado, que tengan como fin la mediacin, facilitando su acceso y organizacin, incluida la designacin de mediadores (art. 5.1). El Registre de mediadors i dinstitucions de mediaci, gestionat pel Ministeri de Justcia de manera integrada amb els registres que puguin crear les Comunitats Autnomes, inclour tota la informaci sobre les institucions de mediaci i les persones mediadores, que noms shi podran inscriure si contracten una assegurana de responsabilitat civil o una garantia equivalent (art. 6). Pel que fa als principis informadors del procediment de mediaci: La mediaci s un procediment voluntari, sin perjuicio de la obligatoriedad de su inicio cuando lo prevea esta ley o la legislacin procesal (art. 7). La submissi a un procediment de mediaci ser obligatria en els processos de reclamaci de quantia inferiors a sis mil euros. En aquests casos, per a poder recrrer als tribunals, caldr haver iniciat el procs mitjanant una sessi informativa gratuta. Les parts, per, no estaran obligades a arribar a un acord ni a mantenirse en el procediment. Es poden sotmetre a mediaci tots els conflictes que sorgeixin dins duna relaci civil o mercantil, sempre que les parts puguin disposar lliurament del seu objecte (art. 8). El procediment de mediaci ha de garantir que les parts intervenen en igualtat doportunitats, sense que el mediador pugui actuar en perjudici o inters dalguna delles (art. 9). Les actuacions de mediaci es duran a terme de tal forma que les parts puguin aconseguir, per si mateixes, un acord de mediaci, sense que el mediador pugui imposar una soluci o una mesura concreta (art. 10). Ni els mediadors ni les persones que participin en ladministraci del procediment estaran obligades a declarar en un procediment judicial o en un arbitratge sobre la informaci que hagin pogut conixer en el procediment de mediaci, llevat que les parts hagin
Dacord amb lExposici de Motius, la mediaci es configura com un procediment informal i privat de soluci de diferncies, que es basa en la voluntarietat i lliure decisi de les parts, i en la intervenci duna persona mediadora, que ha de dur a terme una intervenci activa i orientada a la soluci de la controvrsia. Es tracta, per tant, duna activitat neutral, independent i imparcial que ajuda a dos o ms persones a comprendre lorigen de les seves diferncies, a conixer les causes i les conseqncies dall que sha produt, a confrontar les seves visions i a trobar solucions per a resoldreles. En aquest sentit, lart. 1 de lAvantprojecte defineix la mediaci com: aquella negociacin estructurada de acuerdo con los principios de esta ley, en que dos o ms partes en conflicto intentan voluntariamente alcanzar por s mismas un acuerdo para su resolucin con la intervencin de un mediador. LAvantprojecte limita el seu mbit daplicaci als assumptes civils i mercantils, inclosos els conflictes transfronterers (art. 3), i exclou la mediaci penal, la mediaci laboral, llevat dall previst en la normativa de la UE respecte del contracte individual de treball en els conflictes transfronterers, i la mediaci en matria de consum (art. 2).
CAPTOL 3
acordat una altra cosa de manera expressa, aix ho requereixin raons dordre pblic, quan, prvia autoritzaci judicial motivada, el coneixement del contingut sigui necessari per a la seva aplicaci i execuci, o quan aix ho determini la legislaci processal. Tant el procediment de mediaci com la documentaci utilitzada ser confidencial. La infracci del deure de confidencialitat generar responsabilitat personal de la persona mediadora i, en particular, la seva inhabilitaci per a lexercici de la mediaci (art. 11). Les parts en conflicte i la persona mediadora hauran dactuar de conformitat amb els principis de bona fe i respecte mutu, i no podran interposar entre si cap acci judicial o extrajudicial. A ms, les parts hauran de prestar collaboraci i suport permanent a lactuaci de la persona mediadora (art. 12).
Per tal de donar garanties de professionalitat i qualitat a la mediaci, es regula un estatut mnim de la persona mediadora, definida com aquella persona inscrita como tal en el Registro de mediadores y de instituciones de mediacin del Ministerio de Justicia, a quien se solicite que preste sus servicios para llevar a cabo una mediacin de forma eficaz, imparcial, neutral i competente, con respeto al principio de confidencialidad y que cumpla con las condiciones exigidas en el artculo 14. Les condicions esmentades fan referncia, a banda de la necessitat de tenir una assegurana de responsabilitat civil, a la possessi, com a mnim, dun ttol de grau universitari i a la inscripci en el Registre de mediadors i dinstitucions de mediaci (art. 14). LAvantprojecte tamb regula els drets i deures de les persones mediadores i dels serveis i institucions de mediaci, que tamb shauran dinscriure en el Registre (art. 16). Lincompliment daquests drets i deures generar responsabilitat pels danys i perjudicis causats de mala fe, amb imprudncia greu o dol. El perjudicat tindr una acci directa contra la persona mediadora i la instituci de mediaci, amb independncia de les accions de rescabalament que pugui interposar aquesta instituci contra les persones mediadores (art. 17). El cost de la mediaci recaur, de manera proporcional, i amb independncia de si ha finalitzat o no amb un acord, sobre les parts, llevat pacte en contra. Les persones mediadores i les institucions de mediaci podran exigir provisions de fons. Lincompliment daquesta exigncia permetr donar per finalitzada la mediaci. Quan, amb posterioritat a la mediaci, sinici un procediment judicial sobre el mateix objecte, la condemna en costes dalguna de les parts inclour tamb el cost de la mediaci (art. 18).
Pel que fa al procediment de mediaci, la persona mediadora est obligada, amb anterioritat a linici del procediment, a informar les parts sobre les caracterstiques de la mediaci. En el cas de les mediacions obligatries, les sessions informatives seran gratutes (art. 19). Linici de la mediaci es sollicitar de com acord per les parts, o b per una delles amb posterior acceptaci de la resta. Dita sollicitud es presentar davant les institucions de la mediaci o, a manca daquestes, la persona mediadora proposada per una part o designada per elles (art. 20). La persona mediadora ser designada de com acord i, a falta dacord, lescollir una instituci de la mediaci. En cas de renncia o substituci, les parts designaran una nova persona mediadora o sollicitaran la seva designaci a la instituci mediadora. La mediaci podr ser realitzada per una o diverses persones mediadores (art. 21). El procediment de mediaci siniciar amb la signatura de lacta inicial per les parts i la persona mediadora (art. 23). El procediment de mediaci haur de ser el ms breu possible i les seves actuacions es concentraran en el menor nmero de sessions possible. La seva durada mxima ser de dos mesos des de la data de la signatura de lacta inicial, prorrogables excepcionalment i de com acord per les parts per un mes addicional (art. 24). De cada sessi shaur daixecar, a ms duna acta inicial i final, una acta succinta on constar la seva durada, lassumpte tractat, els participants, la data i el lloc de celebraci (art. 26). El procediment de mediaci podr finalitzar o no amb un acord. Lacta final determinar la finalitzaci del procediment, reflectir els acords assolits i anir signada per totes les parts (art. 27). Lacord de mediaci podr versar sobre una part o sobre la totalitat de les matries sotmeses a mediaci, haur danar signat per les parts o els seus representants i shaur de presentar a la persona mediadora en el termini mxim de 10 dies des de la signatura de lacta final. Transcorregut aquest termini sense que shagi produt la presentaci, les parts podran sollicitar la seva elevaci a escriptura pblica. Lacord de mediaci produir efectes de cosa jutjada per a les parts i noms sen podr demanar la seva anullaci o revisi (art. 28). Finalment, lAvantprojecte de llei reconeix leficcia executiva de lacord de mediaci i el considera ttol suficient per a poder instar lexecuci forosa (art. 30). En definitiva, lAvantprojecte de Llei de mediaci incorpora les segents novetats: Sestableix per als assumptes civils i mercantils en conflictes nacionals i transfronterers. Sexclouen expressament la mediaci laboral, la mediaci penal i la mediaci en matria de consum.
CAPTOL 3
Les institucions i els serveis de mediaci establertes o reconegudes per les diferents Administracions podran assumir les funcions de mediaci. La submissi a la mediaci ser voluntria, llevat en els processos de reclamaci de quantitats inferiors a 6.000 euros, en els que caldr haver iniciat el procs mitjanant una sessi informativa gratuta com a requisit previ per a poder recrrer als tribunals. No hi ha cap obligaci de concloure un acord ni de mantenirse en el procediment de mediaci. La sollicitud dinici de la mediaci interromp la prescripci o la caducitat de les accions judicials. El procediment garanteix la confidencialitat i la imparcialitat de la persona mediadora entre les parts, sense que aquesta pugui imposar solucions o mesures concretes. Sestableix un termini mxim per a la mediaci de dos mesos, ampliable un altre mes.
1971 i 1980; el 20%, entre 1981 i 1990; el 30,5%, entre 1991 i el 2000; el 26,8%, a partir del 2001; la resta desconeixia aquesta dada o no havia contestat a la pregunta. Crrec de la persona entrevistada: en un 1,6% dels casos, la persona entrevistada va ser el responsable jurdic; en un 9,4%, el responsable de recursos humans; en un 25,1%, el director general o gerent; en un 28,3%, ladministrador; en un 8,3%, el director administratiu o comptable; en un 15,8%, el propietari; en un 2,1%, el director financer; en un 2,9%, lencarregat; en un 2,4%, lapoderat; en un 1,1%, un administratiu; en un 2,4%, altres; un 0,5% no contest la pregunta. Nombre de treballadors assalariats: en un 35% dels casos, lempresa tenia menys de 3 treballadors assalariats; en un 20,8%, de 3 a 5; en un 12%, de 6 a 9; en un 13,3%, de 10 a 19; en un 13%, de 20 a 99; en un 3,5%, ms de 100; un 1% desconeixia aquesta dada i, un 1,5%, no va contestar.
Per tant, la mediaci resulta aplicable als conflictes empresarials, tant entre empreses com en el si duna mateixa empresa.
3
3.1
Estudi estadstic
Estudi dempreses catalanes
Lestudi va posar de manifest que un 65% de les empreses enquestades en total, 260havien sentit parlar de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes entre empreses o entre el personal i lempresa. Per a aquestes, els principals factors que incentivaven la seva utilitzaci eren la rapidesa en la resoluci i labaratiment dels costos per a lempresa.
Taula 5. Empreses entrevistades

Nmero dempreses Empreses que han sentit parlar de la mediaci Empreses que no han sentit parlar de la mediaci Total
Font: Llibre Blanc de Mediaci.
% 65 35 100
El passat mes de maig de 2010, el Gabinet dEstudis Socials i Opini Pblica (GESOP) va entrevistar per aquest Llibre Blanc representants de 400 empreses catalanes, per tal danalitzar el grau de coneixement i utilitzaci de la mediaci per a resoldre els seus conflictes amb altres empreses o amb el seu personal. Es tracta noms duna cata per obtenir indicis i, donat el nombre dempreses, els resultats no sn representatius ni estadsticament vlids, per resulten significatius per a obtenir una primera informaci sobre lestat de la qesti. Les empreses entrevistades reunien les segents caracterstiques: Ubicaci: 126 empreses estaven ubicades a Barcelona ciutat; 192, a la resta de la provncia de Barcelona; 40, a la provncia de Girona; 25, a la provncia de Lleida; i 17, a la provncia de Tarragona. Any de fundaci: el 8,8% de les empreses van ser fundades amb anterioritat al 1971; el 7,8%, entre
260 140 400
Partint de la base de les empreses que havien sentit parlar de la mediaci, es van diferenciar: En primer lloc, les empreses que havien utilitzat la mediaci per a resoldre conflictes amb altres empreses. Entre les empreses que havien sentit parlar de la mediaci, noms un 4,2% un total d11 lhavia utilitzat en alguna ocasi per a resoldre conflictes amb altres empreses. Dacord amb les dades de lany 2008, el 45,5% de les empreses no lhavia utilitzat mai; el 27,3%, havia recorregut a ella en 13 mediacions; el 18,2% lhavia utilitzat
CAPTOL 3
en 710 mediacions; i el 9,1% lhavia utilitzat ms de 10. La mediaci havia servit, en la majoria de casos, per a resoldre conflictes relatius a acomiadaments / salaris, problemes amb ofertes/ventes i impagament de factures / terminis. Per a la majoria de les empreses, els costos de la mediaci eren inferiors a la meitat dels costos dels litigis que arribaven als tribunals de justcia. En segon lloc, les empreses que havien utilitzat la mediaci per a resoldre conflictes entre lempresa i el seu personal. Entre les empreses que havien sentit parlar de la mediaci empresarial, noms un 14,6% un total de 38 lhavien utilitzat en alguna ocasi per a resoldre conflictes interns. En particular, i per a lany 2008, un 39,5% no lhavia utilitzat mai; un 47,4% lhavia utilitzat en 13 mediacions; un 7,9% lhavia utilitzat en 46 mediacions; i un 2,6% havia recorregut a ella en 710 mediacions. La mediaci havia servit, en la majoria de casos, per a resoldre conflictes relacionats amb acomiadaments / final dels contractes o desavinences / malentesos. Per a aquestes empreses, els costos de la mediaci eren inferiors a la meitat en comparaci amb costos dels litigis que arribaven els tribunals de justcia. Finalment, les empreses que no havien utilitzat la mediaci per a resoldre els seus conflictes. El 85,4% de les empreses que havien sentit parlar de la mediaci per que no lhavien utilitzat un total de 222 considerarien oportuna la seva implementaci per a resoldre conflictes entre lempresa i el seu personal o entre el personal de la mateixa empresa. En particular, un 41,9% de les empreses la utilitzarien per a resoldre qualsevol tipus de conflicte; un 15,8%, per als conflictes individuals, per no els collectius; i un 5,4% per als conflictes collectius, per no els individuals.
Reprodum en infra Annex 1 les taules de lenquesta.8 El resultat genric que sen desprn s que linstrument de la mediaci, malgrat ser ja conegut i haver penetrat en els rgans de gesti de les empreses, no s generalment utilitzat. Tanmateix, lelement positiu s que no s un instrument desconegut, sin simplement noveds, de la qual cosa, unida amb el bon resultat de les expectatives de resoluci i a la reducci de costos, es desprn que s un instrument amb un bon recorregut de futur en el mn empresarial.
3.2
Estudi dels despatxos dadvocats
Un segon treball de cata se centra en lmbit professional de ladvocacia. Com en el cas anterior, es tracta dun treball preliminar, sense pretensi de validesa estadstica, lobjetiu del qual era obtenir una primera informaci fiable. Aix, lequip de mediaci empresarial va enviar un qestionari (vegeu infra Annex 2) a vint despatxos dadvocats dels ms representatius en nombre dadvocats que operen a Catalunya, i que reunien les segents caracterstiques: Ubicaci: tots tenien oficina oberta, com a mnim, a Barcelona. A ms, tres en tenien tamb a Girona. Daquests tres, dos en tenien tamb a Lleida; i, daquests dos, un tamb a Tarragona. Any de fundaci: tots operen a Catalunya des de fa almenys 15 anys. Crrec de la persona que va respondre el qestionari: advocat responsable del departament de litigaci, arbitratge o resoluci de conflictes, amb dades referides a Catalunya. Nombre dadvocats a cada despatx: en la data de remissi del qestionari, el gener de 2010, els dotze despatxos que van respondre lenquesta aglutinaven a Catalunya un total de 928 advocats.
Taula 6. Empreses que han sentit parlar de la mediaci

Nombre dempreses Empreses que han utilitzat la mediaci per a resoldre conflictes amb altres empreses Empreses que han utilitzat la mediaci per a resoldre conflictes interns Total
Font: Llibre Blanc de Mediaci.
% 4,2%
11
38 49
14,6% 18,8%
Tots els despatxos entrevistats coneixien la mediaci, per noms 7 lhavien utilitzat en alguna ocasi per a resoldre conflictes empresarials. Generalment, els casos resolts tenien per objecte conflictes entre empreses i entre particulars, conflictes interns en empreses familiars, conflictes entre socis/es en el si dempreses petites, conflictes entre directius en empreses mitjanes, conflictes entre llogaters i propietaris de locals comercials, conflictes per incompliment de contractes, conflictes en reclamacions de danys per culpa extracontractual, conflictes relacionats amb acords entre
CAPTOL 3
accionistes i projectes empresarials comuns, conflictes derivats de la interpretaci de clusules o contractes, conflictes derivats de lajustament o reequilibri de les prestacions establertes inicialment als esdeveniments no previstos per les parts; conflictes sobre patents i marques; conflictes en execuci de contractes de distribuci; conflictes relacionats amb la publicitat farmacutica. Els despatxos entrevistats va coincidir en qu els principals criteris a tenir en compte a lhora de decidir sotmetre el cas a mediaci sn la naturalesa i complexitat de lassumpte, i les caracterstiques de les parts implicades. El temps, cost i quantia destinada a la resoluci dels conflictes depn, amb carcter general, de les circumstncies del cas i de cada empresa (quantia, complexitat de lassumpte, sistema de resoluci que sutilitza, etc.). Entre els principals avantatges de la mediaci, 10 despatxos entrevistats van destacar la seva utilitat en aquells casos en qu hi ha una relaci vigent entre les parts i interessa a totes dues parts que aquesta continu, o quan les parts es troben en pasos diferents; 9, levitaci dels procediments i dels costos de la resoluci judicial i larbitratge; i 11, la confidencialitat i el control del resultat del conflicte. Finalment, la seva escassa utilitzaci sexplicaria pel seu desconeixement per part dels clients, les dificultats per a trobar mediadors qualificats i el fet que els procediments judicials donen lloc a sentncies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge (sobre els resultats de les enquestes, vegeu infra Annex 3).
un acord.9 En la majoria de casos, les mediacions van ser sollicitades per les parts i hi va intervenir un nic mediador. El procediment de mediaci va requerir una mitjana de 3,6 sessions i es va resoldre en una mitjana d1,8 hores. Es tracta generalment de casos en empreses familiars, on els vincles sn importants per poden generar conflictes de gesti o herncies complexes. En aquesta situaci, acudir als tribunals de justcia no sembla que sigui una primera opci, sin que sintenta primer un procs de mediaci.
3.4 Enquesta de Clima Empresarial de Catalunya

En el marc del Programa Anual dActuaci Estadstica (PAAE) de 2010, la Cambra de Comer de Barcelona i lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) realitzen cada trimestre l Enquesta de Clima Empresarial de Catalunya a vora b 4.000 empreses situades a Catalunya que pertanyen als sectors de la indstria, la construcci, el comer minorista, els hotels i els serveis a les empreses. Aquesta enquesta permet conixer la situaci de les empreses en un determinar trimestre i les perspectives per al segent. A ms, incorpora entre dos i tres preguntes noves de resposta rpida (si/no) que varien cada trimestre sobre temes dinters econmic i empresarial. Lenquesta del segon trimestre de 2010 es va enviar a 3.942 empreses i incorporava dues preguntes relatives a la mediaci: Pregunta 1: Ha utilitzat algun cop la mediaci com a sistema de resoluci de conflictes? Deixant de banda les mediacions al tribunal laboral i al Centre de Mediaci, Arbitratge i Conciliaci Pregunta 2: Qu creu que podria incentivar la utilitzaci de la mediaci per a la resoluci de conflictes entre empreses?
3.3
Estudi del Llibre Blanc de Mediaci

Dacord amb lestudi dut a terme pel Llibre Blanc de Mediaci, amb lajut de la Fundaci Pi i Sunyer, un total de 9 persones mediadores de lmbit de famlia van dur a terme un promig de 2,1 mediacions empresarials durant lany 2008, totes elles finalitzades amb
A continuaci sexposen els principals resultats de lenquesta:
Taula 7. Pregunta 1 Enquesta de clima empresarial de Catalunya. II trimestre del 2010

Ha utilitzat algun cop la mediaci de resoluci de conflictes? Deixant de banda les mediacions al tribunal laboral i al CMAC S, noms en conflictes entre empreses Indstria (%) 3 Construcci (%) 2 Comer minorista (%) 2,2 Hotels (%) 0,9 Serveis a empreses (%) 2,4
l
CAPTOL 3
l
Ha utilitzat algun cop la mediaci de resoluci de conflictes? Deixant de banda les mediacions al tribunal laboral i al CMAC S, noms en conflictes entre personal i empresa S, en els dos casos anteriors No NS/CC Indstria (%) 13,1 2,3 73,8 7,8 Construcci (%) 12 3,6 78,2 4,3 Comer minorista (%) 8,3 0,9 86 2,6 Hotels (%) 12,7 1,1 76,6 8,7 Serveis a empreses (%) 18,6 2,6 69,5 6,9
Font: Cambra de Comer de Barcelona i lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT).
Taula 8. Pregunta 2 Enquesta de clima empresarial de Catalunya. II trimestre del 2010

Qu creu que podria incentivar la utilitzaci de la mediaci per a la resoluci de conflictes entre empreses? La rapidesa en la resoluci Labaratiment dels costos per a les empreses El control del risc i la capacitat dincidncia en la resoluci del conflicte La confidencialitat Altres NS/NC Indstria (%) 76,9 66,5 49,9 49,5 3,7 17,2 Construcci (%) 74,5 75,3 54,4 58,1 5,9 15,4 Comer minorista (%) 70,5 64,8 45,6 48,8 2,4 20,2 Hotels (%) 75,2 69,3 48,9 57,7 5,5 17,7 Serveis a empreses (%) 81,3 78,7 55,8 57,4 3,2 13,5
Font: Cambra de Comer de Barcelona i lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT).
Aquests resultats confirmen el que hem exposat anteriorment: no es tracta dun instrument generalment utilitzat, per la mediaci ha comenat ja a penetrar en el mn empresarial, especialment per causes del seu menor cost i major flexibilitat. Aix sembla ser especialment cert en relaci a la mediaci laboral interna en el sector hoteler i en les empreses de servei, on el 12,7% i el 18,6 % respectivament declaren haverla utilitzat en els conflictes entre personal i empresa.
sos (vid. supra apartat 2.2), es deriva que la mediaci permet gestionar tota classe de conflictes empresarials, sobretot quan ens trobem davant dalguna de les segents situacions: Ambdues parts volen continuar les seves relacions. En principi, les parts sn molt ms partidries de recrrer a la mediaci quan saben que es trobaran de manera recurrent en el mercat (relacions de tracte successiu o, fent servir un smil de la teoria de joc, en jocs de repetici) perqu, per exemple, sn operadors en un mercat amb pocs agents socials i econmics (energies alternatives com lelica on sn uns pocs fabricants de maquinria, algunes companyies generadores denergia, i un pool on es compra lenergia), o quan saben que es necessiten mtuament per a dur a terme el seu projecte empresarial de forma que puguin crear valor per a totes dues (com els productors de petroli i les companyies comercialitzadores de petroli). En canvi, a les relacions de tracte nic, on ambdues parts noms faran una operaci, sense possibilitat de trobarse en el
Estudi qualitatiu
4.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte

De les entrevistes dutes a terme a empreses de Catalunya i a despatxos dadvocats que operen a Catalunya (vid. supra apartat 3.1), i de lexperincia en daltres pa-
CAPTOL 3
mercat amb posterioritat, els incentius a recrrer a la mediaci per a resoldre un conflicte seran inferiors, ats que no necessiten mantenir una relaci creadora de valor amb laltra companyia per a dur a terme el seu objecte social. Les parts volen conservar el control sobre el resultat. En la mediaci, el conflicte ha sorgit entre les parts, i ning est millor situat que elles per a conixer quina s la soluci ms adequada. Si la resoluci es deixa en mans dun tercer, ali a les parts, per ms voluntat que hi posi, s possible que la soluci que adopti no sigui la ms convenient. Per tant, si les parts volen controlar la resoluci final al seu conflicte, han de ser elles mateixes les que treballin per a buscar i aconseguir un acord mtuament satisfactori, conservant el control sobre la soluci que es dna a la seva controvrsia. Si deixen la resoluci a un tercer, perden aquest control i la soluci final pot ser contrria als seus interessos reals. No hi ha una gran disparitat de poder. La mediaci empresarial es pot veure molt esbiaixada si una de les parts t molta ms fora per a negociar que laltra. Aquesta fora pot ser de molts tipus: una molt major capacitat econmica per a afrontar el conflicte no contrarestada per laltra part (cal tenir present que, per exemple, la capacitat econmica superior duna multinacional pot ser compensada per la capacitat dincidncia en la premsa duna associaci ecologista amb molts menys fons propis); una situaci fctica molt ms beneficiosa que la contrapart (per exemple, si es nega a lliurar uns motllos per a fabricar una part dun autombil sense la qual satura tota una cadena de producci, que afecta a milers de treballadors i a tota la producci dun determinat model de vehicle, amb prdues de vendes i clientela), etc. En casos com aquests, si no s possible neutralitzar dalguna forma les disparitats de poder, la mediaci podria arribar a no sser efectiva, ja que el possible acord vindria imposat per una sola de les parts, i laltra part noms podria acceptarlo. Es debaten qestions tcniques molt complexes. De nou, les prpies parts en conflicte sn les que tenen una millor i ms completa informaci sobre els punts en conflicte i, quan es refereixen a temes tcnics, disposen de molt ms temps, recursos i coneixements per a resoldre el conflicte dels que podrien disposar si aquest es plantegs davant de la jurisdicci ordinria o dun tribunal arbitral.
s important mantenir la confidencialitat. La mediaci es configura com un procediment totalment confidencial, on fins i tot pot ser confidencial lacord de recrrer a mediaci, de manera que noms les parts, i el mediador, coneixen lexistncia del conflicte i de la seva possible resoluci. Aquesta caracterstica s fonamental per a moltes companyies que no volen que se spiga que tenen un conflicte, ni les causes del mateix (per exemple, si es conegus que a una companyia denergia solar li han subministrat panels solars que han resultat defectuosos, i la seva capacitat productiva es veu minvada, podria tenir seriosos problemes de finanament, entre daltres). En canvi, els procediments judicials sn normalment pblics, i la confidencialitat es perd, en la majoria dels casos, des del mateix moment de la presentaci de la demanda. La causa del conflicte s la mala comunicaci. En ocasions, la controvrsia es deu a la manca de comunicaci de les parts, i la mediaci els dna loportunitat de resoldre aquesta situaci facilitant el contacte directe entre elles, i exposant els seus punts de vista, posicions i, de vegades, interessos, amb lajut duna persona mediadora, experta en facilitar el contacte i la comunicaci. Les parts prefereixen una soluci rpida i volen intentar evitar / escurar el procediment judicial o arbitral. Segons les estadstiques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un procediment judicial civil va durar, el 2008, una mitjana de 7,4 mesos10. I, per exemple, en el Tribunal Arbitral de Barcelona, instituci administradora darbitratges, la durada mitjana dun arbitratge iniciat el 2008 estaria entre un mnim de 6,6 mesos i un mxim de 11,2 mesos (uns 23,2 mesos per a lexpedient introductori i 4,68 mesos per al procediment arbitral)11. Per la seva part, la Llei 60/2003, de 23 de desembre, darbitratge, estableix al seu art. 37.2 que Si las partes no hubieren dispuesto otra cosa, los rbitros debern decidir la controversia dentro de los seis meses siguientes a la fecha de presentacin de la contestacin a que se refiere el artculo 29 o de expiracin del plazo para presentarla. Salvo acuerdo en contrario de las partes, este plazo podr ser prorrogado por los rbitros, por un plazo no superior a dos meses, mediante decisin motivada, un termini de sis mesos que comenar a comptar un cop shagi contestat la demanda darbitratge, s a dir, un cop shagi constitut el tribunal arbitral. En canvi, en la mediaci, un cop nomenada la persona mediadora, noms cal que aquesta
CAPTOL 3
convoqui les parts per a una data convenient per a tots i, a partir daqu, es pot celebrar la mediaci en un lapse de temps que sovint es troba entre les 24 i les 72 hores. Aix fa que, si la mediaci resulta efectiva, les parts sestalvin molt de temps en la gesti i resoluci del seu conflicte. Les parts prioritzen leficincia econmica. Igualment, tal i com es desenvolupa en el captol sobre el cost econmic de la mediaci, el cost econmic que t un procediment judicial (advocats, procuradors, taxa judicial, prits) per a una de les parts sol ser molt ms elevat que el que generaria la mediaci (mediador i, en el seu cas, advocats), un procediment on, a ms, les solucions que es busquen sn creadores de valor, un joc de suma positiva (winwin, totes dues parts surten beneficiades i obtenen un resultat millor que el que obtindrien si no haguessin negociat), davant de les solucions de suma zero que es donarien en un procediment judicial o arbitral (on tot el que una part guanya es correspon amb el que perd laltra).
preu ateses les condicions del mercat i el venedor vol que es respecti all pactat en el contracte). Conflictes entre empreses i particulars, com poden ser els sorgits en contractes dagncia i distribuci on lagent o el distribudor sn persones fsiques, relatius a si shan complert els objectius mnims de venda, si shan respectat possibles pactes dexclusivitat, si el territori est ben ats, si es fan els pagaments dins dels terminis pactats o si les inversions especfiques sn idnies. Un altre tipus de conflictivitat entre empreses i particulars s la que afectaria a lempresa amb els seus directius, responsables o administradors (en casos de responsabilitat dadministradors, administraci deslleial o fraudulenta). O b la que es planteja quan un producte fabricat o importat per una empresa provoca un dany a qui lest fent servir (per exemple un treballador duna companyia que fa servir aquest producte en el seu procs productiu), en el marc de responsabilitat per danys causats per productes defectuosos, i on el conflicte, a ms de ser principalment una discussi en termes econmics (a quant ha de pujar la indemnitzaci pel danys causats), t daltres vessants, com la retirada del producte del mercat per evitar nous danys, o lavs a les autoritats competents. No tractem aqu els conflictes entre empreses i treballadors vinculats per una relaci laboral o dalta direcci, els conflictes que es deriven de la responsabilitat disciplinria, acomiadaments o reclamacions de quantitat, o negociaci collectiva, ni tampoc els conflictes entre empreses i consumidors o usuaris finals, remetentnos als captols sobre mediaci laboral i consum, respectivament. Conflictes interns en empreses familiars, que poden sorgir quan dos o ms membres de la famlia comparteixen ladministraci i responsabilitat de la companyia, i tenen diferents parers i opinions sobre les decisions a prendre (com, per exemple, fer una inversi arriscada per amb elevats guanys en cas dxit, o expandir-se a nous mercats, o fer una fbrica nova amb tecnologia puntera), discrepncies professionals a les que es poden afegir problemes personals i familiars propis de qualsevol famlia per que, si no sn correctament detectats i resolts, poden comportar la separaci dels socis o, fins i tot, la dissoluci i liquidaci de la companyia, a banda de trencar unes relacions familiars que desprs seran difcilment reconciliables. Conflictes entre socis/es en el si dempreses petites, en termes similars als plantejats en lempre-
En la prctica, les dades evidencien que la mediaci sutilitza de manera molt freqent per a resoldre els segents tipus de conflictes: Conflictes entre empreses o empresaris individuals, sorgits de lexecuci dun contracte (per exemple, una part considera que ha complert lobligaci de lliurament i installaci de la maquinria pactada, mentre que laltra entn que no ho ha fet correctament, ja que la mquina installada no produeix el nombre dunitats publicitades), la interpretaci que cada part fa dels termes contractuals (per exemple, una part entn que la clusula que limita els danys indemnitzables al mateix preu del contracte s vlida, mentre que laltra entn que no ho s i que shan dindemnitzar els danys reals), o b quina podria ser la millor alternativa en cas dincompliment en els terminis de pagament (retenir i recuperar la possessi de la mquina subministrada que seria de segona m i potser difcilment recollocable o b renegociar els terminis de pagament donant ms temps a la companyia que t dificultats financeres per a referse). Darrerament, tamb sn molt freqents els conflictes relacionats amb lajustament o reequilibri de les prestacions establertes inicialment als esdeveniments no previstos per les parts (com, per exemple, un contracte de 10 anys de durada on el preu de compra de la matria prima es va fixar per a tota la vida contractual, per es produeix una caiguda de preus daquesta matria prima: el comprador vol reduir el
CAPTOL 3
sa familiar, on un soci s partidari dincrementar el negoci en nous mercats i amb nous productes, mentre que laltre, potser ms conservador, considera que no cal prendre cap risc, ja que la companyia funciona correctament i dna per viure amb comoditats. O quan un dels socis, per un problema personal (per exemple, un divorci o un problema de salut), redueix la seva dedicaci personal a la companyia, per vol continuar rebent els mateixos guanys en proporci a la seva participaci social, i laltre soci veu incrementada la seva crrega de feina sense veure augmentada la seva retribuci. O, com de vegades sol succeir, un dels socis incorre en despeses a crrec de la societat que laltre no est disposat a acceptar (pats, viatges, etc.). Conflictes entre directius en empreses mitjanes i grans, com per exemple els que solen sorgir entre el director financer que normalment t com a premissa contenir les despeses al mnim possible amb el responsable de publicitat i mrqueting que vol fer inversions en campanyes publicitries per a augmentar les vendes, o amb el director de producci que vol nova tecnologia per a poder produir ms, o amb el director de compres a qui exigeix pagaments a ms llarg termini, ms descomptes en els preus i millors condicions de finanament. Conflictes entre llogaters i propietaris de locals comercials, derivats de retards en el pagament de la renda (on el llogater t problemes de solvncia i demana una prrroga al propietari, que es troba davant el dilema dacceptar la prrroga, o b no ferho i reclamar les rendes, o iniciar el desnonament, amb la incertesa del temps que durar el procs judicial, de lestat en qu es trobar el local desprs del desnonament, i de si desprs podr tornarlo a llogar amb facilitat), de la necessitat de fer obres dadequaci del local a la nova activitat que es vol dur a terme (i que el propietari noms accepta si desprs queden en benefici de la propietat, sense haver de pagar res, quan el llogater vol que, un cop finalitzat el contracte, es pugui beneficiar dalguna forma daquestes inversions), de les obres de manteniment que correspon fer al propietari (per que aquest vol que faci el llogater o, en cas de no ferho, no renovar el lloguer), de la durada del contracte i del preavs per a resoldrel, aix com de la indemnitzaci per la resoluci anticipada (que el propietari vol que sigui la mxi-
ma possible, mentre que el llogater vol que sigui nulla). Conflictes en reclamacions de danys per culpa extracontractual, i que sorgeixen quan, no havent contracte, una part causa un dany a una altra, i la vctima reclama una indemnitzaci. Tot i que solen ser discussions en termes econmics (quina s la indemnitzaci econmica que ha de rebre la vctima del dany o els seus hereus), a vegades la vctima o els seus hereus volen tamb un rescabalament moral, com una declaraci dacceptaci de responsabilitat, o una disculpa personal. Sinclou qualsevol tipus de reclamaci per danys personals (inclosos els morals) i patrimonials causats per la conducta negligent dun tercer amb qui no es t cap relaci contractual (per exemple, casos daccidents desqu, etc.). Conflictes relacionats amb acords entre accionistes, derivats de laprovaci de determinats acords socials que sn impugnats per un o ms socis (una ampliaci o reducci de capital, o la destinaci dels beneficis a reserves en comptes de repartir dividends). Conflictes sorgits en lexecuci de projectes empresarials comuns (joint ventures), que no donen els resultats esperats perqu una de les parts no destina tots els recursos necessaris o vol obtenir tots els beneficis al marge de laltra part. Responsabilitat per incompliment de contractes de prestaci de serveis i dobra, com poden ser negligncies mdiques, defectes constructius en immobles que generen responsabilitat dels agents de la construcci (arquitectes, aparelladors, promotors, constructors), negligncies dadvocats o procuradors dels tribunals (per presentaci de documents fora del termini establert a la llei), etc. Conflictes sobre patents i marques, quan una de les parts vulnera una patent per copiar un producte i treurel al mercat en benefici propi. O quan comercialitza un producte sota una marca prpia per vulnerant la normativa per induir a error al consumidor, que adquireix el seu producte creient que est adquirint el del seu competidor. Conflictes relacionats amb la publicitat farmacutica. Lany 1991, Farmaindustria va adoptar com a Codi Espanyol el Codi Europeu de Bones Prctiques per a la Promoci dels Medicaments que havia aprovat la Federaci Europea de les Associacions de la Indstria Farmacutica (EFPIA). L1 de
CAPTOL 3
gener de 1993 entr en vigor una versi revisada del Codi, que sadaptava a les disposicions de la Directiva 92/28/CEE, de 31 de mar de 1992, relativa a la publicitat dels medicaments ds hum. El mar de 2002, lAssemblea General de Farmaindustria cre dos rgans de control encarregats de vetllar pel compliment del Codi: la Comissi Deontolgica i el Jurat dAutocontrol (Associaci per a lAutoregulaci de la Comunicaci Sectorial). El gener del 2004 es van posar en funcionament mesures addicionals per a reforar el sistema dautoregulaci en matria de promoci de medicaments mitjanant lelaboraci i aprovaci de guies de desenvolupament, la instauraci del sistema de consultes i la seva publicaci en format de preguntesrespostes i la reforma del Reglament, que incloa la posada en marxa de la Unitat de Supervisi Deontolgica com a rgan encarregat de la vigilncia activa del compliment del Codi. El juny de 2005 entr en vigor una nova versi del Codi, del Reglament dels rgans de control i de les guies de desenvolupament. Finalment, el 26 de juny de 2008 saprov la versi actual del Codi Espanyol, adaptat a la nova versi de Codi Europeu doctubre de 2007. Dacord amb lart. 20.1 del nou Codi, [e] l control del cumplimiento de las normas establecidas en el presente Cdigo corresponde a la Unidad de Supervisin Deontolgica, a la Comisin Deontolgica de la Industria Farmacutica implantada en Espaa (en adelante, la Comisin Deontolgica) y al Jurado de la Asociacin para la Autorregulacin de la Comunicacin Comercial (en adelante, el Jurado). La Comissi Deontolgica de la Indstria Farmacutica, la Unitat de Supervisi Deontolgica i el Jurat de lAssociaci per a lAutoregulaci de la Comunicaci Comercial sn els rgans responsables de vetllar per lefectiva aplicaci del Codi Espanyol de Bones Prctiques dInterrelaci entre la Indstria Farmacutica i les Organitzacions de Pacients, i el Codi Espanyol de Bones Prctiques de Promoci de Medicaments i dInterrelaci de la Indstria Farmacutica amb els Professionals Sanitaris. Ara b, dacord amb el Reglament dels rgans de Control del sistema dautorregulaci de la indstria farmacutica, de 30 de juny de 2008, els nics rgans que duen a terme algun tipus de tasca mediadora sn la Comissi Deontolgica i el Jurat de lAssociaci per a lAutoregulaci de la Comunicaci Comercial.
La Comissi Deontolgica s designada per la Junta Directiva de Farmaindustria, a proposta del Consell de Govern, per un perode de tres anys. Dita Comissi est integrada per un mnim de tres ponents, persones tcnicoprofessionals de reconegut prestigi, i un secretari designat entre les persones adscrites als Serveis Jurdics de Farmaindustria, que assisteix als ponents amb veu per sense vot. La Comissi funciona amb lassistncia dun mnim de tres ponents i del secretari. La presa de decisions requereix lacord de la majoria dels ponents. La Comissi pot sollicitar lopini i assistncia dexperts en qualsevol camp, que podran assistir a les reunions de la Comissi sense dret de vot. Les seves funcions principals serien: (i) vetllar per laplicaci dels Codis; (ii) dur a terme tasques dassessorament, guia i formaci en relaci als Codis; (iii) admetre a trmit les denncies per infraccions dels Codis; (iv) mediar entre les parts implicades en una denncia, procurant la conciliaci de les controvrsies en matries subjectes als Codis; en aquest sentit, la Comissi duu a terme una mediaci interna, ja que permet que les companyies en conflicte puguin discutir qestions en un entorn o marc purament tcnicocientfic; (v) donar trasllat al Jurat de les denncies rebudes a travs de la secretaria, llevat quan shagi aconseguit la prvia conciliaci; (vi) vetllar per una execuci efectiva i rpida de les resolucions emeses pel Jurat; (vii) emetre dictmens de carcter tcnic i deontolgic sobre les qestions que li solliciti Farmaindustria en lmbit de les seves actuacions i resoldre les consultes que presentin els laboratoris davant la Unitat de Supervisi Deontolgica; (viii) dur a terme qualsevol altres funcions que li corresponguin dacord amb els Codis i el Reglament. A ms, la Comissi podr tenir facultats inspectores per a constatar els fets denunciats i les presumptes infraccions dels Codis, directament o a travs de la Unitat de Supervisi Deontolgica. La Comissi es reuneix, sempre que sigui necessari, en sessi ordinria, prvia convocatria del secretari amb una antelaci mnima de 48 hores. En cas durgncia es podr reunir en sessi extraordinria. El director de la Unitat de Supervisi Deontolgica podr assistir a les reunions amb veu per sense vot. De cada reuni saixecar una acta, que haur danar signada pel secretari de la Comissi i els ponents.
CAPTOL 3
Farmaindustria sotmet el control del compliment i la interpretaci dels Codis al Jurat de lAssociaci per a lAutoregulaci de la Comunicaci Comercial, que es regeix pel seu propi reglament. El Jurat s un rgan encarregat de la resoluci extrajudicial de controvrsies i, en particular, s lrgan que realitza la mediaci externa de Farmaindustria. El Jurat est integrat per experts independents de reconegut prestigi, el 25% dels quals sn nomenats per lInstitut Nacional de Consum. Les seves resolucions es comunicaran immediatament a les parts per al seu compliment. Simultniament, el Jurat comunicar les resolucions a la Comissi Deontolgica, que en donar trasllat als rgans de govern de Farmaindustria per a la seva execuci i, en el seu cas, per a recaptar les sancions pecuniries imposades pel Jurat. Pel que fa al procediment de denncia, dacord amb el Codi de 26 de juny de 2008, (...) las empresas sujetas a las disposiciones del Cdigo segn lo dispuesto en los artculos 18.1 y 18.3, sin perjuicio de la solicitud de cesacin que puedan remitir al laboratorio presuntamente infractor, se comprometen a plantear sus eventuales reclamaciones contra las prcticas promocionales o de interrelacin con los profesionales sanitarios de otras empresas sujetas a las disposiciones del Cdigo en primera instancia y con carcter previo al recurso a los Tribunales de Justicia o a las Autoridades Sanitarias, ante la Comisin Deontolgica, as como a acatar y cumplir con carcter inmediato los acuerdos de mediacin alcanzados y el contenido de las resoluciones del Jurado (art. 20.2). El procediment de denncia pot ser incoat per qualsevol persona que tingui un inters legtim en qu es procedeixi en relaci a una determinada activitat dinterrelaci amb els professionals sanitaris o amb les organitzacions de pacients, o per denncia de la Unitat de Supervisi Deontolgica. Les denncies sn dirigides al secretari de la Comissi Deontolgica i han de contenir, com a mnim: (i) El nom i domicili del denunciant i, en el seu cas, les dades personals del representant, que haur dacreditar el seu apoderament. En el cas de denncies formulades per la Unitat, bastar que aquesta consti com a denunciant. (ii) El nom i domicili del denunciat. (iii) Una exposici detallada dels fets constitutius de la presumpta infracci que es denuncia i la petici oportuna. (iv) Els documents i mitjans de prova en qu es
fonamenta la denncia. A ms, podr proposar qualsevol altre mitj de prova per a acreditar els fets imputats, que es practicar si la Comissi ho considera necessari. Si lescrit de denncia omet alguna de les dades requerides, el secretari de la Comissi dirigir una comunicaci al denunciant per a qu els aporti, en un termini de tres dies. Transcorregut aquest termini sense que shagin aportat, sarxivar lexpedient i es comunicar larxiu al denunciant. Les queixes o denncies rebudes a travs de la Federaci Europea de les Associacions de la Indstria Farmacutica (EPFIA) seguiran la mateixa tramitaci. Un cop lexpedient estigui complet, el secretari donar trasllat al denunciat per a qu efectu les allegacions que estimi convenients en el termini mxim de cinc dies des de la recepci de la denncia. Posteriorment, el secretari traslladar una cpia de lexpedient amb una nota informativa als ponents, per a qu pugui ser objecte de debat en la segent sessi. Si es considera urgent, el secretari, prvia consulta verbal als ponents, convocar una reuni extraordinria. Si la Comissi aconsegueix que les parts arribin a un acord amists, quedar resolta la reclamaci. Si lacord no s possible, la Secretaria de la Comissi traslladar lexpedient al Jurat en el termini mxim de dos dies. Tamb podr traslladar lexpedient si aprecia que la part denunciada dilata innecessriament el procs de mediaci. Per a facilitar lacord amists, en els casos de denncia dofici per la Unitat de Supervisi Deontolgica, dita Unitat podr proposar al laboratori denunciat els termes en qu es podria arribar a un acord, que inclouran el reconeixement de la infracci pel laboratori, aix com les mesures correctores o rectificadores que la Unitat consideri necessries en funci de la gravetat dels fets i tenint en compte els objectius de reparar el dany causat i evitar que es repeteixi en el futur. Des de la creaci dels rgans de control lany 2002, shan presentat un total de 208 denncies, de les quals 185 (88,94%) shan sotms a mediaci davant la Comissi. Un total de 97 (52,43%) van finalitzar amb un acord i 67 (33,51%) es van traslladar al Jurat dAutocontrol. Noms una denncia (1,49%) va acabar en acord en el Jurat.
CAPTOL 3
Taula 9. Procediments de denncia

Denncies Total Comissi Deontolgica Jurat Autocontrol 185 67 % 88,94 33,51 Acords Total 97 1 % 52,43 1,49
Font: Unidad de Supervisin Deontolgica. Farmaindustria12.
de quantia inferiors a sis mil euros i, a ms, reconeix leficcia executiva de lacord de mediaci i el considera ttol suficient per a poder instar lexecuci forosa. En canvi, per a resoldre el tercer problema, shauria de potenciar la formaci de mediadors empresarials fomentant la seva capacitat especfica dafrontar aquestes mediacions i les seves especificitats, diferents a les que ha de tenir els mediadors de famlia, que sn els ms habituals en el nostre entorn cultural.
Cal recrrer a daltres tipus de procediments quan els conflictes shan de resoldre, necessriament, mitjanant un procediment judicial o tenen per objecte matries que no sn de lliure disposici. Alhora, quan alguna/es de les parts o totes elles volen resoldre el seu conflicte per via judicial o arbitral, ats que la mediaci noms pot resultar efectiva quan ambdues parts, voluntriament, se sotmeten a aquest procediment amb un inters real de ferho. No obstant, de les enquestes tamb es dedueix que, tot i els clars avantatges de la mediaci, les empreses i professionals que volen recrrer a ella es troben amb determinats problemes, com ara que: Bona part dels operadors econmics desconeixen els avantatges i beneficis que la mediaci els pot oferir, i prefereixen recrrer a procediments als quals estan ms familiaritzats. Els procediments judicials i els arbitratges donen lloc a sentncies i laudes vinculants, respectivament, el compliment dels quals pot sser executat immediatament davant dun jutge, mentre que la mediaci dna lloc a un acord que, per ser executat tret que shagi signat en escriptura pblica o homologat judicialment requereix dun procediment judicial declaratiu. Tenen dificultats serioses per a trobar mediadors qualificats que els puguin ajudar a resoldre el seu conflicte.
4.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos

El procediment de mediaci empresarial se sol dividir en dues fases: una primera fase de premediaci i una segona fase de mediaci prpiament dita.
4.2.1 Fase 1: Premediaci

A la fase de premediaci tenen lloc, amb carcter general, les segents actuacions: Un cop ha sorgit el conflicte, qualsevol de les parts, o totes dues, per iniciativa prpia o perqu aix est establert en una clusula contractual o un altre comproms, proposa recrrer a un procs de mediaci amb lobjectiu de cercar una soluci mtuament satisfactria per ambdues parts. Aquesta iniciativa tamb pot venir de qualsevol de les parts, o del mateix jutge, una vegada iniciat el procediment judicial. Selecci de la persona mediadora, ja sigui mitjanant el recurs a una instituci que administri el procs de mediaci, o a un mediador ad hoc, acceptat per les parts. Consentiment a iniciar el procs de mediaci per les parts en conflicte. Com sha dit des del comenament, la mediaci s un procs voluntari, i les parts han de consentir sotmetres al mateix. Altrament, el procs, molt probablement, esdevindr intil.
Els dos primers problemes estan ja en vies de soluci, doncs com ja sha comentat en lapartat 2.3, de lAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils ja resulta que la submissi a un procediment de mediaci ser obligatria en els processos de reclamaci
Aquesta fase no sol durar ms duna setmana.
CAPTOL 3
Diagrama 1. Procediment de mediaci empresarial. Fase de premediaci.
CAPTOL 3
4.2.2 Fase 2: Mediaci

A la fase de mediaci es duen a terme els segents actes: Presentaci per la persona mediadora, que inclou la benvinguda, lobjectiu de la mediaci, el carcter voluntari de la mediaci per a les parts i la llibertat de la persona mediadora per a finalitzarla, el paper dels advocats de les parts, labast de lacord, la imparcialitat de la persona mediadora, la confidencialitat, etc., i que sol finalitzar amb la signatura, per les parts, dun acord de mediaci, amb un format no estandarditzat (vegeu un model dacord de mediaci infra Annex 4). Presentaci per les parts en conflicte, que haur dincloure els antecedents del conflicte, com va sorgir el problema, com afecta a les parts i per qu les afecta, etc. Sovint, per, les persones mediadores solliciten aquesta informaci amb carcter previ a la reuni. Si les parts no poden facilitar aquesta informaci com succeir, molt freqentment, en les mediacions locals la persona mediadora obtindr la informaci amb preguntes obertes. Continuaci del procs de mediaci mitjanant reunions privades o conjuntes, la identificaci dels temes a tractar, punts rellevants del conflicte, etc. Comunicaci entre les parts, on la persona mediadora procurar incentivar la qualitat de la comunicaci i el dileg entre les parts, i entre cadascuna de les parts i la prpia persona mediadora, a fi de potenciar el dileg i la creaci de lambient necessari per a valorar les possibles alternatives a la soluci del conflicte. Aflorament dels interessos i necessitats de les parts, que es troben ms enll de les seves posicions. Generaci dopcions per part de totes les parts tendents a resoldre els problemes. Elecci de les propostes ms operatives, sobre la base les quals es treballa de cara a concloure els acords que puguin resultar beneficiosos per a ambdues parts, i que aquestes estarien disposades a acceptar. Negociaci i formalitzaci de lacord o acords parcials o, a manca dacord, discussi sobre les segents passes a dur a terme (submissi a arbitratge, etc.). El possible recurs a larbitratge quan la mediaci fracassi s, per, una opci ms terica que prctica.
4.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos

En aquest punt es desenvolupar la descripci de dos casos reals de mediaci, modificant dades, fets, noms i detalls, per temes de confidencialitat, per oferint una visi completa de tot el procs.
4.3.1 Cas de la planta fotovoltaica

El primer cas fa referncia al subministrament de panells solars per a la construcci duna planta fotovoltaica. Les parts contractants eren dos multinacionals, una del sector denergies renovables i, laltra, fabricant de panells solars. Un cop executat el contracte, installats els panells solars per valor de 13,6 milions deuros, i lliurada la planta al seu propietari, arribats els mesos destiu en la zona on subicava la planta i, per tant, quan la intensitat dels raigs solars era ms alta, un percentatge significatiu dels panells solars, situats en una zona especfica de la planta, va deixar de funcionar per sobreescalfament de la resistncia, que es cremava. La substituci dels primers panells afectats va ser assumida, en principi, per la companyia fabricant, ja que estava en garantia, amb un cost de materials i m dobra de 5,1 milions deuros. No obstant, passats 18 dies des de la substituci dels panells afectats, es torn a reproduir la mateixa situaci. Els tcnics de la fabricant i els nomenats per la seva companyia asseguradora, que en un principi estava disposada a assumir el cost de les substitucions van examinar amb molt ms detall el succet, i van rebutjar ferse crrec de la primera i segona substitucions, ja que entenien que la causa de qu la resistncia es sobreescalfs i es crems no es devia a un defecte dels panells que complien estrictament la normativa i especificitats del producte, sobretot quan altres panells de la mateixa srie estaven funcionant en altres ubicacions del parc sense problemes sin a un mal emplaament i una mala orientaci dels panells dins del parc solar o a un mal s per part del propietari del parc. En conseqncia, van reclamar el cost de la primera substituci. El propietari de la planta exigia novament la substituci dels panells afectats, rebutjava un mal s i orientaci incorrecta, i amenaava amb iniciar accions legals per incompliment de contracte, amb reclamaci de danys i perjudicis bsicament per lucre cessant durant tot el perode en el que els panells no produssin energia, a ra de 256.000 euros de mitja diria.
CAPTOL 3
Diagrama 2. Procediment de mediaci empresarial. Fase de mediaci.
CAPTOL 3
Desprs de lintercanvi de dos comunicacions formals a travs dadvocats, i duna reuni entre els responsables de cada companyia i els seus advocats, van donar per trencades les negociacions i, en compliment de la clusula de resoluci de conflictes pactada al contracte13, ambdues parts es van sotmetre a mediaci, deu dies desprs que es produs per segon cop el problema amb els panells. La instituci encarregada de la mediaci, donada la urgncia de lassumpte, va nomenar un mediador en el termini de tres dies, donant totes dues parts la seva conformitat. A continuaci, el mediador va requerir totes dues parts per a qu, en un termini de tres dies, enviessin, de forma confidencial, un primer document, amb una breu explicaci dels fets i la seva petici expressa, convocant-los a lacte de mediaci set dies desprs del seu nomenament, demanant expressament que entre els representants dambdues parts hi haguessin persones amb capacitat de decisi i amb poders per a signar documents en nom de la companyia. A la sessi hi van assistir, per part de la companyia energtica, el secretari conseller del consell dadministraci (advocat), un advocat extern i el director financer; i, per part de la fabricant, el director tcnic, el conseller delegat i un advocat extern. El mediador va obrir la sessi presentant-se a si mateix, fent una breu explicaci de la instituci i de la seva experincia com a mediador. A continuaci va explicar amb tot detall en qu consistia el procs de mediaci, quin era el seu objectiu i quines eren les regles de funcionament, fent especial mfasi en la voluntarietat, en la confidencialitat i en qu el control del procediment i de la presa de decisions estava en tot moment a les seves mans. Desprs va lliurar un esborrany de lacord de mediaci que, un cop analitzat per totes dues parts, van acceptar i signar. Desprs va informar a ambdues parts que sels concediria un torn a cadascuna per a que, amb respecte mutu, i sense interrupcions, expliquessin breument la seva versi dels fets, i quin era el resultat que volien aconseguir en la mediaci. Van prendre la paraula els dos advocats externs i, primer el de la companyia elctrica, i desprs el del fabricant de panells, van fer un resum dels fets, demanant el primer la substituci immediata dels panells afectats i una compensaci de 256.000 euros diaris des de la interrupci; i la segona un pagament de 5,1 milions deuros per la primera reparaci, i que noms farien la segona reparaci si era abonada per avanat.
El mediador va demanar a les parts si podia parlar amb elles per separat i si tenien alguna preferncia pel que feia a lordre de les reunions individuals (caucus). Les dues parts es van dirigir a dues sales separades i van acordar que comenaria la companyia energtica. En la seva sessi privada, aquesta companyia va insistir que exigia una substituci immediata i limport diari de la indemnitzaci. El mediador va preguntar als representants de la companyia energtica quina era la situaci en qu es trobaven i els problemes que els havia generat la manca de funcionament dels panells afectats. Aquests van respondre que la situaci era molt delicada, ja que el parc estava finanat per un grup de bancs, a qui havien de rendir comptes i tornar els interessos pactats, i no podien suportar una situaci de prdues diries tant elevades durant gaire temps, motiu pel qual havien de resoldre la situaci rpidament. A ms, el mateix grup de bancs havia comproms finanament addicional per a un altre parc fotovoltaic que estaven planificant construir en una altra zona, i no podien crrer el risc dincomplir els pagaments del primer finanament, ja que es podria perdre el segon. Era fonamental per la companyia mantenir els problemes de forma totalment confidencial, sense que tampoc es fes pblica la reclamaci de 5,1 milions deuros, puix que lauditoria anual ho posaria de manifest i els podria generar problemes amb els inversors. Per tant, iniciar un procs arbitral no era una opci vlida per a ells. El mediador va preguntar si tenien alguna idea dels motius pels quals creien que els panells es sobreescalfaven, i van dir que els tcnics que van dissenyar el parc ja els havien advertit que en determinades zones la inclinaci del terreny deixava molt poc espai per a refrigerar la resistncia dels panells i que desaconsellaven la seva installaci en aquests punts, per possibles sobreescalfaments, per que no podien estar segurs si aquesta era la ra. En tot cas, aquesta informaci no podia sortir en el decurs de la mediaci. El mediador va passar a la sala on estava la companyia fabricant de panells solars i va formular les mateixes preguntes. El director tcnic va dir que havien analitzat els panells cremats, i que creia que el motiu del sobreescalfament es devia a llur orientaci i ubicaci, ja que la resistncia no tenia espai per refrigerar, i els altres panells, situats en daltres parts del parc, no tenien cap problema. No obstant, en un altre parc situat a 150 kilmetres daquest, estaven tenint el mateix problema, i all van detectar un defecte en uns contactes de la resistncia, subministrats per una tercera companyia, per la qual cosa no podia descartar que aix shagus reprodut tamb aqu. El seu equip ja havia treballat en
CAPTOL 3
resoldre la situaci a laltre parc, i van substituir totes les resistncies per un nou prototip, ms barat i molt ms fiable, amb ms capacitat energtica i amb un sistema de refrigeraci que funcionava perfectament en qualsevol ubicaci, i que podrien provar tamb ara, sempre i quant els paguessin els panells i la m dobra per la seva installaci. El conseller delegat va informar que estaven en un concurs pblic per subministrar panells solars a tres nous parcs de la zona, i que si transcendia que els seus panells tenien problemes tcnics, podrien perdre el concurs, on estaven molt ben situats. El tema dels 5,1 milions deuros el tenien cobert per la seva assegurana i la seva recuperaci no era un objectiu prioritari, tot i que sentien que els volien estafar. En tot cas, seria lasseguradora qui els hauria de reclamar. Desprs de les sessions privades, les parts es van tornar a reunir en una sessi conjunta, on el mediador, en una pissarra gran, va identificar quins eren, sota el seu punt de vista, els temes rellevants a tractar i els punts essencials del conflicte, sense fer pblica cap informaci confidencial rebuda durant la mediaci: rapidesa en la resoluci del conflicte, confidencialitat, resoldre el problema tcnic amb els panells afectats el ms aviat possible, i despeses i danys derivats de la situaci plantejada. Ambdues parts van estar dacord en aquests punts, i el mediador va provocar la comunicaci directa i el dileg entre els dos representants de les companyies en conflicte, que van comenar a proposar alternatives per a resoldre la controvrsia en funci dels seus interessos. Tots dos van estar dacord en la necessitat de resoldre el problema el ms aviat possible i de forma confidencial cadasc pels seus propis motius. Donada la necessitat de reposar rpidament la producci denergia, el representant del fabricant de panells va proposar substituir immediatament els panells afectats per uns de nous, amb nova tecnologia, per el cost de ferho hauria de quedar garantit per la companyia elctrica. Desprs, totes dues parts nomenarien un tcnic reputat, neutral, que analitzs amb deteniment el problema dels panells i dictamins sobre la causa del sobreescalfament. Si la causa fos imputable al fabricant, la garantia quedaria sense efecte, per si fos imputable a la companyia elctrica, sexecutaria la garantia i, a ms a ms, retornaria limport invertit en la primera substituci. Si no es pogus determinar amb precisi la causa, per hi hagus concurrncia de responsabilitats, els imports es sufragarien en el percentatge atribut pels experts i, si no fos possible determinar-lo, al 50%.
Ladvocat extern de la companyia elctrica va agrair la proposta, sobretot per la rapidesa en substituir els panells, que era la seva necessitat ms immediata. Pel que fa a les garanties, no podien ser garanties bancries ni hipotecries, ats que portaria temps prepararles i, a ms, la situaci es faria pblica i, per tant, hauria de ser sense garanties. I pel que fa a retornar limport pagat en la primera substituci, no podria ser immediat, sin en un termini de 24 mesos des qu linforme tcnic fos acceptat per ambdues parts. Ladvocat extern del fabricant va proposar una garantia alternativa, que no necessriament shavia de fer pblica: una penyora sobre la producci energtica, durant un perode de temps determinat suficient per pagar els imports en cas que finalment hi hagus responsabilitat de la companyia elctrica. I va puntualitzar que sense garantia no hi hauria substituci. Respecte del termini per a retornar limport ja pagat, va proposar rebaixarlo a 12 mesos. A continuaci, el conseller delegat de la companyia elctrica va manifestar que la penyora era una proposta que podrien acceptar, per no pas sobre la totalitat de la producci energtica, sin sobre un determinat percentatge que, com a mxim, podria ser del 15%. Sobre el termini per retornar limport, va informar que estaven dissenyant una nova planta fotovoltaica, i que necessitaven els recursos per a aquesta nova construcci, per la qual cosa caldrien 24 mesos per a poder retornarho. El conseller de la fabricant va supeditar lacceptaci de la penyora com a garantia, i el termini de 24 mesos, a un nou contracte de subministrament dels panells per a la nova planta. El conseller delegat de la companyia elctrica va confirmar que podrien considerarlos com a subministradors, sempre i quan els nous panells solars installats en la primera planta funcionessin de manera correcta, i el preu dels mateixos fos competitiu. El conseller de la fabricant va assegurar que els nous panells funcionarien i que, si no era aix, ja hi havia garanties de qu ells respondrien amb rapidesa mitjanant la seva substituci. Pel que fa al preu dels panells, podien proposar un preu raonable de mercat i uns terminis de pagament una mica ms dilatats en el temps, per facilitar el finanament del nou parc i la prova de qu els panells funcionaven. El conseller de la companyia elctrica va acceptar la proposta i van tancar un acord, que va ser redactat pels advocats externs i signat pels representants de les
CAPTOL 3
companyies i el mediador, en el segents termes: (i) substituci immediata dels panells afectats per un nou model, per un preu garantit amb una penyora sobre el 15% de la producci energtica; (ii) nomenament de tcnics reputats per analitzar les causes del sobreescalfament, amb les conseqncies que si la causa fos imputable al fabricant, la garantia quedaria sense efecte; i si fos imputable a la companyia elctrica, sexecutaria la garantia, i a ms a ms retornaria els import invertit en la primera substituci, en un termini de 24 mesos. Si no es pogus determinar amb precisi la causa, per hi hagus concurrncia de responsabilitats, els imports es sufragarien en el percentatge atribut pels experts i, si no fos possible determinarho, al 50%; i (iii) un nou contracte de subministrament de panells per a la nova planta fotovoltaica. Per tant, i com a conclusi, dun conflicte les parts van crear una oportunitat de negoci. El recurs a un procediment de mediaci va permetre que les mateixes parts controlessin la resoluci del seu conflicte, duna manera rpida i confidencial, mantinguessin i dhuc augmentessin les seves relacions comercials, i generessin oportunitats de negoci, una soluci difcilment assolible en un procediment judicial o arbitral, on leventual soluci passaria per donar la ra a una part o a laltra, sense la generaci de les opcions que es van plantejar durant la mediaci.
Fet aix, el mediador va sollicitar a ambds directors que, per a la propera reuni, que shavia de celebrar una setmana ms tard, elaboressin una llista amb les diferents vegades en les quals creien que no havien pogut desenvolupar les coses com ells haurien volgut com a conseqncia, segons els seus respectius parers, de laltre. A la segona reuni, el mediador va preguntar a les parts si havien pogut preparar la tasca acordada. Davant la resposta afirmativa dambdues, va proposar, tamb amb lassentiment de tots, que cadasc expliqus per torn un cas i que laltre escolts i agafs notes per a poder anar dient, un cop acabades les llistes de cadascun dells, com veia cadascun dels casos tractats. Aix es va comenar lexposici i, desprs dalguns torns successius de paraula, mentre el director comercial estava exposant un cas, el director financer va exclamar com la bicicleta quan rem petits. El director comercial va fer una petita pausa i el mediador, davant el que intutivament li semblava que podia ser un desencadenant important, va preguntar a les parts si, ats que elles dues coneixien la histria per el mediador no, seria possible que li expliquessin de qu es tractava. Davant el consentiment de les dues parts, el mediador va sollicitar al germ gran perqu aqu la qesti de qui era director de qu era irrellevant que li expliqus qu havia passat amb aquella bicicleta. El germ gran va explicar que molts anys enrere, essent els dos nens, els seus pares li havien regalat una bicicleta pel seu aniversari. Era el mes dagost i estava tota la famlia a la costa estiuejant. Desprs de dinar, i sense demanar perms per a agafarla ni dir que marxava, el germ petit va anar a fer una excursi per un dels penyasegats de la costa. El nen va caure, donantse noms un cop sense transcendncia i fentse algunes rascades, per la bicicleta va relliscar penyasegat avall, quedant del tot inutilitzable. Els pares, un cop sen van assabentar, van curar les ferides del germ petit i el van renyar breument per haver agafat un cam tan difcil i tan proper al mar, amb els riscos que aix comportava. Al germ gran el van esbroncar per haver deixat la bicicleta al seu germ i no haverse preocupat don anava. La bicicleta que el germ gran no havia arribat a fer servir abans que no es trenqus no va ser substituda ni per una nova ni per cap altre regal daniversari. Quan el germ gran acab la seva exposici, el germ petit noms va dir no ho havia vist mai aix. Davant de tot aquest desenvolupament, lemoci continguda amb qu un havia explicat la histria de la bicicleta,
4.3.2 Cas de lempresa familiar

El segon cas t per objecte les contnues discrepncies entre dos germans que ocupaven, respectivament, els crrecs de director financer germ gran i de director comercial germ petit duna empresa familiar. Per a intentar resoldre els seus problemes de comunicaci, i a proposta del secretari del consell dadministraci de lempresa, advocat de confiana de la famlia ja des de la generaci anterior, es van sotmetre a un procs de mediaci. A la primera reuni, el mediador va explicar en qu consistiria el procs, les seves finalitats i els possibles avantatges que sen podria obtenir sense incrrer a ms a ms en cap risc, etc. Amb lacceptaci expressa dels dos directors dentrar en aquesta dinmica, es va signar lacord de mediaci que incloa, entre daltres, un pacte de confidencialitat. A continuaci, el mediador va sol licitar a cadascuna de les parts que descrivs, des del seu punt de vista, les seves funcions i les de laltra, i com estaven articulats els mecanismes de presa de decisions i les vies de comunicaci entre elles.
CAPTOL 3
i el silenci i lexpressi de sorpresa de laltre, el mediador intutivament va proposar suspendre aquell dia la reuni i quedar per a la setmana vinent. Els dos germans hi van estar dacord. Dies abans de la tercera reuni, els dos germans van sollicitar al mediador de quedar per a laltra setmana, ja que havien estat parlant entre ells, per encara els hi calia ms temps. Una trucada molt similar es va produir la setmana segent per a posposar novament la reuni. Quan finalment va tenir lloc, el mediador quasi no va haver de parlar. El germ petit va comenar explicant que, tot i que ell, com a pare ara dels seus propis fills, entenia la reacci que havien tingut els seus pares davant la preocupaci del que podia haver passat si, en lloc de caure la bicicleta pel penyasegat, hi hagus caigut ell, la veritat s que la situaci havia estat molt injusta, perqu el seu germ shavia trobat el dia del seu aniversari esbroncat i amb el regal trencat, sense haver tingut cap culpa de res, ni haverse pres en consideraci els seus sentiments. El germ gran va explicar que, lendem de la segona reuni de mediaci, el germ petit lhavia trucat per a dirli que sentia haverli agafat la bicicleta sense demanarla i que encara sentia ms tot el que havia passat desprs. Havien quedat llavors per a dinar junts i havien estat comentant entre ells les llistes elaborades per a la mediaci i com havia vist cadasc el que havia fet laltre. Els germans van explicar que shavien adonat que un desconfiava de laltre per por de qu es llencs, sense suficient clcul dels riscos, a aventures ms grans que aquelles per a les quals lempresa estava preparada, i laltre percebia la reticncia com a un fr innecessari i falta de visi empresarial. Amb les converses que havien mantingut shavien adonat que les maneres de fer de cadascun dells sumaven quan es coordinaven i havien previst reunions peridiques entre ells per a intercanviar idees i comentar els assumptes de lempresa.
La mediaci en aquest cas havia perms a les parts involucrades desfer un nus del passat que condicionava les seves actuacions professionals en el present, i trobar una manera de treballar molt ms satisfactria personalment i ms eficient i enriquidora per a lempresa econmicament parlant.
Prospectiva
5.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes

La situaci econmica actual evidencia una clara tendncia a lala dels conflictes empresarials que es deriven dincompliments contractuals per impagaments, refinanaments, concursos de creditors, prdua de la qualitat dels productes o execucions hipotecries, entre daltres. Aix, tal i com resulta de les dades recollides pel Consell General del Poder Judicial14, lany 2009 van ingressar un total de 9.567.280 nous assumptes, dels quals 2.025.568 eren civils, amb un increment del 18,64% respecte del 2008. Segons el mateix CGPJ, lany 2007 es van presentar a Espanya un total de 1.589 concursos de creditors, mentre que al 2008 aquesta xifra va ser de 4.813 i, al 2009, de 7.768, s a dir, en dos anys ha augmentat un 488%. Per si ens fixem en Catalunya, aquest augment ha estat molt ms acusat ja que, dels 326 concursos presentats el 2007, es va passar a 1.044 el 2008, i a 1.761 el 2009, s a dir, un augment en dos anys del 540%. Catalunya s, amb diferncia, la Comunitat Autnoma on ms concursos shan presentat i, Barcelona, la provncia on ms concursos es presenten de tota Espanya.
Taula 10. Concursos presentats per TSJ

2007 Andalucia Aragon Asturias Baleares Canarias Cantabria 171 36 76 63 61 8 2008 662 127 127 244 122 38 2009 915 230 169 243 207 82
l
CAPTOL 3
l
2007 Castilla Leon Castilla Mancha Catalua Extremadura Galicia La Rioja Madrid Murcia Navarra P.Vasco Valencia Total
Font: Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)15
2008 187 178 1.044 56 247 35 596 232 53 180 685 4.813
2009 355 263 1.761 64 388 52 1.172 305 70 305 1.187 7.768
85 39 326 14 81 14 186 84 21 92 232 1.589
Taula 11. Concursos presentats per provncia

Total 2007 A Coruna Alava Albacete Alicante Almeria Asturias Avila Badajoz Barcelona Burgos Caceres Cadiz Cantabria Castellon Ciudad Real Cordoba Cuenca Girona Granada Guadalajara Guipuzcoa Huelva Huesca I.Balears Jaen 22 14 10 65 20 76 4 8 272 9 6 18 8 17 10 19 7 27 12 2 25 3 4 63 6 Total 2008 82 22 28 173 56 127 1 36 835 31 20 66 38 95 45 69 21 61 53 26 54 31 18 244 38 Total 2009 130 48 54 294 57 169 16 51 1.441 53 13 102 82 240 56 101 17 115 84 44 93 41 29 243 59 La Rioja Las Palmas Leon Lleida Lugo Madrid Malaga Murcia Navarra Ourense Palencia Pontevedra Salamanca Segovia Sevilla Soria Tarragona Tenerife Teruel Toledo Valencia Valladolid Vizcaya Zamora Zaragoza Total 2007 14 48 23 12 8 186 58 84 21 10 1 41 7 17 35 2 15 13 2 10 150 16 53 6 30 Total 2008 35 82 52 72 9 596 196 232 53 32 15 124 27 6 153 5 76 40 10 58 417 39 104 11 99 Total 2009 52 134 85 89 32 1.172 244 305 70 48 21 178 49 15 227 6 116 73 9 92 653 98 164 12 192
Font: Consejo General del Poder Judicial16v
CAPTOL 3
Segons les dades del mateix CGPJ, referides aquest cop a execucions hipotecries, lany 2007 es van presentar a Espanya un total de 25.943 execucions, que el 2008 van augmentar fins a 58.686 i, el 2009, fins a les 93.319,
s a dir, en dos anys ha augmentat un 360%, essent de nou Catalunya i Barcelona la Comunitat Autnoma i la provncia, respectivament, on ms execucions shan presentat el 2009.
Taula 12. Execucions hipotecaries presentades per TSJ

Total 2007 Andalucia Aragon Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla Leon Castilla Mancha Catalua Extremadura Galicia La Rioja Madrid Murcia Navarra P.Vasco Valencia Total
Font: Consejo General del Poder Judicial
17
Total 2008 11.458 1.254 756 1.754 3.216 561 1.876 2.845 11.240 723 1.369 391 6.501 2.715 451 985 10.591 58.686
Total 2009 17.774 2.478 1.003 2.677 5.551 761 3.019 4.720 18.053 1.030 2.053 687 10.655 4.575 738 1.255 16.290 93.319
4.595 545 546 723 1.436 275 888 1.235 4.538 361 701 154 2.802 1.013 178 584 5.369 25.943
Taula 13. Execucions hipotecaries presentades per provncia

Total 2007 A Coruna Alava Albacete Alicante Almeria Asturias Avila Badajoz Barcelona Burgos Caceres Cadiz 284 96 163 2.636 638 546 60 241 2.804 164 120 668 Total 2008 536 192 379 5.422 1.742 756 130 448 6.759 327 275 1.486 Total 2009 831 292 500 7.617 3.463 1.003 278 680 10.738 498 350 2.180 La Rioja Las Palmas Leon Lleida Lugo Madrid Malaga Murcia Navarra Ourense Palencia Pontevedra Total 2007 154 730 184 308 68 2.802 1.140 1.013 178 83 65 266 Total 2008 391 1.653 334 796 126 6.501 2.983 2.715 451 131 136 576 Total 2009 687 3.108 551 1.296 212 10.655 4.475 4.575 738 171 138 839
l
CAPTOL 3
l
Total 2007 Cantabria Castellon Ciudad Real Cordoba Cuenca Girona Granada Guadalajara Guipuzcoa Huelva Huesca I.Balears Jaen Total 275 455 302 284 104 536 381 185 125 283 74 723 231 25.943 Total 2008 561 1.042 583 735 158 1.403 1.056 418 236 672 202 1.754 518 58.686 Total 2009 761 2.120 909 1.049 278 2.248 1.741 688 300 950 432 2.677 920 93.319 Salamanca Segovia Sevilla Soria Tarragona Tenerife Teruel Toledo Valencia Valladolid Vizcaya Zamora Zaragoza Total 2007 100 44 970 20 890 706 27 481 2.278 216 363 35 444 Total 2008 196 110 2.266 42 2.282 1.563 71 1.307 4.127 519 557 82 981 Total 2009 350 192 2.996 59 3.771 2.443 93 2.345 6.553 799 663 154 1.953
Font: Consejo General del Poder Judicial.18
Per tant, les dades demostren una clara tendncia a lala dels conflictes empresarials, derivada, en bona part, de la situaci econmica actual.
5.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci

Si a lincrement de la litigiositat i a la evoluci dels conflictes que acabem de veure a lapartat anterior afegim la taxa de congesti en qu es troben els jutjats civils i mercantils segons el CGPJ, a finals del 2009 hi havia un total de 3.133.006 assumptes en trmit en totes les jurisdiccions, dels quals 1.329.625 es trobaven pendents davant la jurisdicci civil19, resulta la necessitat de les empreses dintentar buscar un mtode que doni soluci a les controvrsies de manera rpida, eficient i econmicament raonable. Aix, atesa la situaci econmica actual, les empreses es mouen amb la consigna de reduir despeses i incrementar leficincia, essent la gesti dels conflictes un apartat on shauria dinvolucrar, no noms el departament jurdic, sin tamb el financer, per buscar una gesti eficient del conflicte i, on abans es donava un joc de suma zero (o guanyem o perdem, amb una inversi en despeses jurdiques difcilment recuperable via costes), tractar de buscar un joc de suma positiva i convertir un conflicte en una oportunitat de fer negoci.
I, en aquest context, la mediaci, per les seves caracterstiques, s un mecanisme de resoluci de conflictes que sadequa a levoluci actual dels esdeveniments, ats que permet resoldre controvrsies de forma rpida, segura, confidencial i ms econmica. Alhora, s un mecanisme que atorga seguretat a les parts, ja que permet controlar els resultats del conflicte, i els hi permet crear valor. Quan dos companyies inicien un litigi, en reclamaci de danys i perjudicis, o exigint el compliment dun contracte perqu una de les parts entn que laltre ha incomplert, la relaci comercial entre ambdues es dna en la majoria dels casos per trencada i ser difcilment recuperable. En canvi, en la mediaci, on shaur potenciat la comunicaci entre ambdues parts i lenteniment de les respectives posicions, i shauran ofert vies alternatives de soluci mtuament satisfactries, amb mtua creaci de riquesa i valor, resultar que, dun conflicte que estava abocat a acabar en un litigi amb trencament molt probable de les relacions, sorgir una oportunitat de negoci i un resultat que, amb molta probabilitat, situar ambdues parts en una millor posici que la que tindrien dhaver deixat la soluci del conflicte en mans dun tercer ali a les parts. En la nostra societat i en el nostre entorn econmic actual, el conflicte s inevitable, per les conseqncies pernicioses del conflicte s que sn perfectament evita-
CAPTOL 3
bles. Aix, s ben cert que en les relacions mercantils, laborals, personals, o en qualsevol interacci entre persones fsiques o jurdiques, poden sorgir conflictes. I no hi ha res negatiu en aix. No obstant, quan sorgeix la controvrsia, les parts tenen dues opcions: permetre que aquest conflicte sigui una font de problemes, despeses i eventuals prdues; o b utilitzar el conflicte com a una eina per intentar crear valor i obtenir un benefici. I la mediaci empresarial reuneix totes les caracterstiques per a ser un mecanisme idoni de resoluci de conflictes que permetr solucionar les controvrsies amb certesa, i de manera rpida i econmicament eficient, per la qual cosa sadequa plenament a les necessitats actuals que presenten no solament les empreses, sin el mateix funcionament de ladministraci de justcia, de les institucions arbitrals, i dels ciutadans en general.
de mediaci en assumptes civils i mercantils, el Projecte de Llei de reforma de la Llei dArbitratge i de Regulaci de lArbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat, i el Projecte de Llei Orgnica, complementria dels dos anteriors, per la que es modifica la Llei Orgnica del Poder Judicial per a adaptar les competncies dels jutjats i tribunals en aquestes matries. La mediaci empresarial permet gestionar tota classe de conflictes empresarials. Ara b, la seva aplicaci prctica per part de les empreses i els professionals s encara molt reduda, sobretot pel desconeixement de la instituci pels operadors econmics, la impossibilitat dexecutar, amb carcter general, el compliment de lacord de mediaci, la manca de mediadors qualificats i les dificultats per a assegurar la confidencialitat del procs. LAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils es proposa resoldre alguns dels problemes esmentats, establint un procediment de mediaci previ obligatori per als processos de reclamaci de quantia inferiors a sis mil euros, reconeixent leficcia executiva de lacord de mediaci i regulant el deure de confidencialitat. Tot i aix, caldria continuar avanant en ladopci de mesures per a promoure i donar a conixer entre les empreses i els professionals del Dret les caracterstiques i els avantatges de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes, aix com per a potenciar la formaci prctica en tcniques de mediaci per als conflictes empresarials.
Conclusions
En lmbit empresarial, la mediaci constitueix un mtode de resoluci de conflictes on dues o ms parts en conflicte intenten aconseguir, de manera voluntria i amb lassistncia dun tercer imparcial sense facultats de decisi la persona mediadora, mitjanant la negociaci i sota un parmetre de confidencialitat, ladopci dacords mtuament satisfactoris. Poden ser objecte dun procediment de mediaci empresarial tant els conflictes entre empreses com aquells que puguin sorgir entre les empreses i el seu personal, o entre el personal de les prpies empreses, sempre que no es trobin regulats per la legislaci laboral. Fins fa poc temps, el Consolat de Mar de la Cambra de Comer de Barcelona era el principal exponent a Catalunya en la utilitzaci de la mediaci per a resoldre conflictes empresarials. Laprovaci de la Directiva 2008/52/ CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre determinats aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils, aix com limpuls de la mediaci per part daltres, van donar lloc a diverses iniciatives que culminarien en laprovaci de la Llei catalana 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. A lEstat espanyol, el Codi Espanyol de Bones Prctiques dInterrelaci de la Indstria Farmacutica amb les organitzacions de pacients regul un procediment de mediaci per a resoldre els conflictes relacionats amb la publicitat farmacutica. En lactualitat es troben en fase daprovaci lAvantprojecte de Llei
Recomanacions
7.1 Trets de la instituci de la mediaci empresarial i del perfil de la persona mediadora

Per a una anlisi dels trets definitoris de la mediaci empresarial i del perfil de la persona mediadora, vegeu supra apartat 2.
7.2
Recomanacions
Com sha vist al llarg del treball, el recurs a la mediaci empresarial senfronta a nombrosos obstacles, entre daltres, els derivats del desconeixement de la instituci, de la impossibilitat dexecutar, amb carcter general, el
CAPTOL 3
compliment de lacord de mediaci, i de la manca de mesures per a garantir la confidencialitat del procs. Per a solucionar aquests problemes, els autors daquest treball, en la lnia adoptada per lAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, recomanen els segents canvis legals: Recomanaci 1: Facultar els jutges a derivar assumptes a mediaci. En aquest sentit, la Disposici Final segona de lAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, per la qual es modifica la Llei 1/2000, del 7 de gener, dEnjudiciament civil, introdueix un nou apartat 3 a lart. 347 segons el qual: En los juicios verbales a los que alude el apartado 2 del artculo 250 que consistan en una reclamacin de cantidad, no se refieran a alguna de las materias previstas en el apartado 1 del mismo artculo y no se trate de una materia de consumo, ser obligatorio el intento de mediacin de las partes en los seis meses anteriores a la interposicin de la demanda. Daquesta manera simposa lobligaci de sotmetre els processos de reclamaci de quantia inferiors a sis mil euros a un procediment de mediaci dins dels sis mesos anteriors a la interposici de la demanda. Recomanaci 2: Dotar lacord de mediaci dun valor superior. LAvantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils reconeix leficcia executiva de lacord de mediaci i el considera ttol suficient per a poder instar lexecuci forosa davant els tribunals (art. 28.3). Aquesta iniciativa del legislador pot arribar a ser contraproduent per entendre les parts que dna rigidesa a la mediaci, per no hi ha ara per ara altres opcions jurdiques, si no es considera suficient fora el caire vinculant que tot lacord t entre les parts que lhan adoptat. Recomanaci 3: Establir mesures per a garantir la confidencialitat del procs de mediaci, per part de la persona mediadora i de les prpies parts. De nou, lAvantprojecte de Llei de mediaci prohibeix expressament, en el seu art. 11, que les persones mediadores i daltres persones que participen en el procediment de mediaci, aix com les parts del procs, puguin, llevat unes causes taxades, sser obligades a declarar en un procediment judicial civil o mercantil o en un arbitratge sobre informaci derivada o relacionada amb un procediment de mediaci. En cas dincompliment del deure de confidencialitat, el mediador respondr personalment.
Les dades estadstiques recopilades tamb han posat de manifest que alguns dels principals problemes dels operadors econmics i jurdics a lhora de recrrer a la mediaci sn el desconeixement de la mediaci empresarial i la dificultat per a trobar mediadors qualificats. Per a resoldre aquests problemes, els autors daquest treball consideren convenient: Recomanaci 4: Adoptar mesures per a promoure i donar a conixer les caracterstiques i els avantatges de la mediaci com a mecanisme de resoluci alternatiu de conflictes entre els professionals del Dret i altres assessors del mn empresarial. La seva tasca s essencial per a animar als seus clients a participar en mediacions, i ells mateixos poden desenvolupar una nova faceta de les seves professions acompanyant els seus clients a les mediacions en condici dadvocat o assessor de part. Recomanaci 5: Promoure els serveis de mediaci especialitzats en conflictes empresarials. Les Cambres de Comer, corporacions de Dret pblic amb les funcions atorgades per llei de vetllar pels interessos generals de les empreses i administrar sistemes privats de resoluci de conflictes, tenen un paper primordial per a posar a labast del mn empresarial a tot el territori serveis de mediaci de qualitat. Recomanaci 6: Potenciar la formaci prctica en habilitats mediadores per als conflictes empresarials, fent loportuna incidncia en tcniques de negociaci i dotant el mercat de professionals capaos de dur a terme amb solvncia i qualitat les mediacions que el mn empresarial necessita.
Apndix legislatiu
1. Internacional Reglament ADR de la Cambra de Comer Internacional Reglament de Mediaci Internacional del International Centre for Dispute Resolutions 2. Europa Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre determinats aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils Llibre Verd sobre modalitats alternatives de soluci de conflictes a lmbit del Dret civil i mercantil
CAPTOL 3
Codi de conducta europeu per a mediadors 3. Estat espanyol Avantprojecte de Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils Projecte de Llei de reforma de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, darbitratge i de regulaci de larbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat Projecte de Llei orgnica, complementari dels anteriors, per a la modificaci de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial per a adaptar les competncies dels jutjats i tribunals en aquestes matries Codi Espanyol de Bones Prctiques dInterrelaci de la Indstria Farmacutica amb les organitzacions de pacients 4. Catalunya Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat Llei 14/2002, de 27 de juny, de les Cambres Oficials de Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya i del Consell General de les Cambres Reglament de procediment de resoluci consensuada de conflictes del Consolat de Mar Ordenana del Consolat de Mar
1 de julio, del poder judicial (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Comisin de Estudios e Informes (2010). Informe al Anteproyecto de Ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal. htm). Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) (2009). Memoria anual 2009 (http://www.poderjudicial.es/ eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm). Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de Estadstica Judicial (2009). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Cuarto trimestre de 2009 (http://www.poderjudicial.es/ eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm). Fisher, R., Ury, W. (1981). Getting to Yes. EUA: Penguin Books. Geddes, D. (1997). Survey: Corporations now widely use dispute resolution over litigation. Cornell Chronicle, vol. 28, no. 38. Lax, D. A., Sebenius, J. K. (2006). 3D Negotiation. EUA: Harvard Business School Press. Lipsky, D. B., Seeber, R. (1999). Patterns of ADR use in corporate disputes, Dispute Resolution Journal. February 1999. Moffitt, M. L., Bordone, R. C. (Eds.) (2005). Handbook of Dispute Resolution. Program on Negotiation/JosseyBass. Tarrazn, M. M. (2004). Arbitraje y Mediacin. Su utilidad para la empresa. Memoria de la Corte de Arbitraje de la Cmara Oficial de Comercio, Industria y Navegacin de Bilbao. Tarrazn, M. M. (2009). ArbMed: A Reflection Propos of a Bolivian Experience. New York Dispute Resolution Lawyer, vol. 2, no. 1, pp. 87 i seg. Tarrazn, M. M. (2010). La mediacin y el rol del abogado en ella, otros, 5 poca, nm. 3, pp. 34-38. Tribunal Arbitral de Barcelona (2008). Dades estadstiques 2008 (http://www.tab.es/images/documents/ estadistiques_2008_cas.pdf).
Bibliografia
American Arbitration Association (2006). DisputeWise Business Management. Improving Economic and NonEconomic Outcomes in Managing Business Conflicts. Executive Summary. Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de estadstica judicial (20092010). La justicia dato a dato. Aos 2008 y 2009. (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Comisin de Estudios e Informes (2010). Informe al Anteproyecto de Ley Orgnica complementaria a la Ley para la reforma de la Ley 60/2003, de 23 de diciembre, de arbitraje y de regulacin del arbitraje institucional en la Administracin General del Estado y a la Ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles, para la modificacin de la Ley Orgnica 6/1985, de
CAPTOL 3
Altres materials de consulta

lvarez Moreno, M T. (2000). La mediacin empresarial, Revista de Derecho Privado, no. 84, pp. 957986. Andrs Ciurana, B. (2005). La mediacin civil y mercantil: una asignatura pendiente en Espaa (a propsito de la Propuesta de Directiva sobre ciertos aspectos de la mediacin en asuntos civiles y mercantiles), Actualidad Jurdica Ura Menndez, no. 12, pp. 6069. Bazerman, M. H., Neale, M. A. (1997). La Negociacin Racional. Barcelona: Paids. (Negotiating Rationally, New York, 1992). Calcaterra, R. A. (2002). Mediacin Estratgica. Barcelona: Gedisa. Carulla Bentez, P. (2001). La mediacin: una alternativa eficaz para resolver conflictos empresariales, Anuario de Justicia Alternativa, no. 1/2001. Fajardo Martos, P. (2006). Estrategia y mediacin. Anlisis de las ventajas estratgicas que para la solucin de conflictos empresariales ofrecen los principios y garantas que regulan la mediacin, a Cano Linares, A., Castanedo Abay, A. Mtodos alternativos de resolucin de conflictos: perspectiva multidisciplinar. Madrid: Dykinson (disponible a vLex). Floyer, A. A. (1997). Cmo utilizar la mediacin para resolver conflictos en las organizaciones. Barcelona: Paids Empresa 15 (1a. ed., 1995). Galeote, M. P. (2010). Novedades en materia de mediacin en asuntos civiles y mercantiles, Diario La Ley, no. 7456, Seccin Tribuna. Goldberg, S. B. (1992). Dispute resolution: negotiation, mediation, and other processes. 2a. ed. Boston: Little, Brown, cop. Gottheil, J., Schiffrin, A. (Comp.) (1996). Mediacin: una transformacin en la cultura. 1a. ed. Buenos Aires: Paids. Grover Duffy, K., Grosch, J. W., Olczak, P. V. (1996). La mediacin y sus contextos de aplicacin. Barcelona: Paids (Communitary mediation. A hand-
book for practitioners and researchers, New York, 1991). Highton, E. I., lvarez, G. S. (1998). Mediacin para Resolver Conflictos. Buenos Aires: Editorial AD HOC. Huertas Bartolom, T. (1991). Mediacin mercantil en el ordenamiento laboral. Madrid: Tecnos.. Jimnez, C., Pastor, S. (2007). Aportaciones sobre la Justicia y la Empresa (Observatorio Justicia y Empresa). Cizur Menor: Thomson Aranzadi. Kolb, D. M. et al. (1996). Cuando hablar da resultado. Perfiles de mediadores. Buenos Aires: Paids (When talk Works. Profile of Mediators, San Francisco, 1994). Malaret, J. (2003). Manual de Negociacin y Mediacin. 3a. ed. Madrid: Colex. Mnookin, R. H., Peppet, S. R., Tulumello, A. S. (2003). Resolver conflictos y Alcanzar la Paz. Barcelona: Gedisa S.A. (Beyond Winning, 2000). Moore, C. W (2006). The Mediation process: practical strategies for resolving conflict. 3a. ed. San Francisco: JosseyBass. Picker, B. G. (2001). Gua prctica para la mediacin. Manual para la resolucin de conflictos comerciales. Argentina: Paids (Mediation Practice Guide: a Handbook for Resolving Business Disputes, Maryland, 1998). Sez Valcarcel, R., Ortuo Muoz, J. P. (2007). Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. Centro de Documentacin Judicial. Singer, L. R. (1996). Resolucin de conflictos: Tcnicas de actuacin en los mbitos empresarial, familiar y legal. Barcelona: Paids. Touzard, H. (1981). La mediacin y la solucin de los conflictos. Barcelona: Herder (La mdiation et la rsolution des conflits, Frana, 1977). Ury, W. L. (2005). Alcanzar la Paz. Barcelona: Paids (Getting to peace Transforming Conflict at Home, at Work and in the World, Londres, 1999). Ury, W. L. (2005). Supere el NO. Barcelona: Gestin (Getting Past NO, 1991).
CAPTOL 3
Annexos
Annex 1. Enquesta realitzada a empreses catalanes
Taula 1. Persona encarregada dels temes jurdics o de personal de lempresa
Nombre dempreses Forma part de lempresa Forma part duna altra empresa Total 374 26 400 % 93,5 6,5 100
Taula 2. Crrec de la persona entrevistada, quan forma part de lempresa

% Responsable jurdic Responsable de recursos humans Director general / Gerent Administrador Director administratiu / Comptable Propietari Director financer Encarregat Apoderat Administratiu Altres No contesta 1,6 9,4 25,1 28,3 8,3 15,8 2,1 2,9 2,4 1,1 2,4 0,5
Taula 3. Any de fundaci de lempresa

% Fins a 1970 De 1971 a 1980 De 1981 a 1990 De 1991 a 2000 Des de 2001 No sap No contesta 8,8 7,8 20,0 30,5 26,8 5,3 1,0
Taula 4. Nombre de treballadors assalariats de lempresa

% Menys de 3 De 3 a 5 De 6 a 9 De 10 a 19 35,0 20,8 12,0 13,3
l
CAPTOL 3
l
% De 20 a 99 100 o ms No sap No contesta 13,0 3,5 1,0 1,5
Taula 5. Ubicaci de les empreses entrevistades
% Barcelona ciutat Resta de la provncia de Barcelona Girona Lleida Tarragona 31,5 48,0 10,0 6,3 4,3
Taula 6. Empreses que han sentit parlar i han utilitzat la mediaci
Nombre dempreses
% Han utilitzat algun cop la mediaci en conflictes sorgits amb altres empreses, deixant de banda les mediacions al Tribunal Laboral i al CEMAC? S No
Nombre dempreses 11 249
% 4,2 95,8
Ha sentit parlar de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes entre empreses o entre el personal i lempresa?
260
65 Han utilitzat algun cop la mediaci com a instrument de resoluci interna de conflictes, excloent les mediacions al Tribunal Laboral i al CEMAC? S 38 14,6
No
222
85,4
No
140
35
Taula 7. Nombre de mediacions que han dut a terme les empreses que han utilitzat la mediaci durant lany 2008
Nombre de mediacions 2008 Cap Mediacions per a resoldre conflictes amb altres empreses 13 710 Ms de 10
% 45,5 27,3 18,2 9,1 Mediacions per a resoldre conflictes interns
Nombre de mediacions 2008 Cap 13 46 710 No sap
% 39,5 47,4 7,9 2,6 2,6
CAPTOL 3
Taula 8. Causa ms freqent dels conflictes entre les empreses que han utilitzat la mediaci i altres empreses
Causa dels conflictes Acomiadaments / salaris Desavinences / malentesos Problemes amb ofertes / ventes Impagament factures / terminis Acabament de feines Interessos Clusules contracte No sap % 18,2 9,1 18,2 18,2 9,1 9,1 9,1 18,2 Mediacions per a resoldre conflictes interns Causa dels conflictes Acomiadaments / finals contractes Calendari / Horari / Vacances Desavinences / malentesos Sancions Conveni / reglament Absentisme Temes retributius Feina mal feta Canvis en lorganitzaci feina Baixa de rendiment Informaci entre treballadors No sap No contesta % 23,7 10,5 15,8 7,9 10,5 5,3 5,3 2,6 7,9 2,6 2,6 13,2 2,6
Mediacions per a resoldre conflictes amb altres empreses
Taula 9. Costos de la mediaci en comparaci amb els litigis que arriben als Tribunals de Justcia
Costos Els costos sn menys de la meitat Mediacions per a resoldre conflictes amb altres empreses Els costos sn entre la meitat i el 75% Els costos sn similars No sap % 54,5 Mediacions per a resoldre conflictes interns Costos Els costos sn menys de la meitat Els costos sn entre la meitat i el 75% Els costos sn similars No sap % 39,5
18,2 9,1 18,2
15,8 13,2 31,6
CAPTOL 3
Taula 10. Incentius de les empreses que han sentit parlar de la mediaci a la seva utilitzaci per a la resoluci de conflictes
Incentius La rapidesa en la resoluci Labaratiment dels costos per a lempresa Mediacions per a resoldre conflictes amb altres empreses El control del risc i capacitat dincidncia en la soluci final La confidencialitat Altres No sap No contesta % 54,2 24,2 Mediacions per a resoldre conflictes interns Incentius La rapidesa en la resoluci Labaratiment dels costos per a lempresa El control del risc i capacitat dincidncia en la soluci final La confidencialitat Altres No sap No contesta % 58,1 23,8
8,1 5,0 3,5 4,6 0,4
8,8 3,8 2,3 2,7 0,4
Taula 11. Segons les empreses que no han utilitzat la mediaci interna, oportunitat dimplementar algun tipus de mediaci per a conflictes entre lempresa i el personal o entre el personal de la prpia empresa
% S, per a tot tipus de conflicte S, per als conflictes individuals per no els collectius S, per als conflictes collectius, per no per als individuals No No sap Total 41,9 15,8 5,4 33,8 3,2 100
Annex 2. Enquesta realitzada a despatxos dadvocats

Coneix la mediaci (denominada, en ocasions, conciliaci)? Resposta Ha utilitzat la mediaci per a resoldre conflictes empresarials? Resposta Amb quina freqncia ha utilitzat la mediaci en els darrers dos anys? 0 vegades 13 vegades 310 vegades Ms de 10 vegades
Quins tipus de conflictes ha resolt mitjanant la mediaci? Resposta Quants conflictes creu que es podrien haver resolt o derivat a la mediaci? Resposta Quins motius el fan pensar que aquests casos es podrien haver resolt en seu de mediaci? Quantia Naturalesa de lassumpte Caracterstiques de les parts Complexitat de lassumpte aloraci realitzada sobre les pretensions de les V parts Altres (especificar):
CAPTOL 3
Quant de temps suposa la resoluci dun conflicte? Resposta Quin cost t la resoluci dun conflicte? Resposta Quina quantia destinen les empreses a la gesti dels seus conflictes empresarials? Resposta Quins avantatges creu que suposaria per a les empreses poder recrrer a la mediaci per a gestionar els seus conflictes empresarials? s til per a resoldre controvrsies que afecten companyies situades a pasos diferents s til per a les controvrsies amb companyies anglosaxones s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts s til quan les parts tenen una relaci vigent ermet evitar els procediments davant la jurisP dicci ordinria o darbitratge ermet evitar els costos de la jurisdicci ordinP ria o de larbitratge ermet limitar els costos de la resoluci del conP flicte Permet tenir control sobre el resultat Assegura la confidencialitat del resultat Altres (especificar):
Qu creu que podria incentivar el recurs a la mediaci per part de les empreses? Resposta Quin s el seu grau de satisfacci respecte del vigent sistema judicial de resoluci de conflictes? Resposta Per qu creu que la mediaci no s utilitzada amb carcter general? ls procediments judicials sn relativament rE pids ls procediments judicials sn relativament baE rats ls procediments judicials donen lloc a sentnE cies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge Preferim larbitratge i els seus laudes vinculants ls meus clients no coneixen o no els hi agrada E la mediaci Trobar un mediador qualificat s difcil a mediaci requereix una soluci de comproL ms (salomnica) a mediaci no arriba a resultats basats en el L dret l meu despatx est ms familiaritzat amb altres E procediments
CAPTOL 3
Annex 3. Resultats de lenquesta realitzada a despatxos dadvocats

Coneix la mediaci Lha utilitzat per a resoldre conflictes empresarials? Quantes vegades lha utilitzat en els darrers 2 anys? Quins tipus de conflictes ha resolt?20 Quins motius el fan pensar que daltres casos es podrien haver resolt en seu de mediaci?21
D1
3, 5
D2
No
D3
1-3
2, 3, 4
D4
1-3
2, 3
D5
1-3
2, 3, 4, 5, 6
D6
3-10
1, 6, 7, 8, 9, 10
2, 3, 4, 5
D7
No
D8
3-10
2, 3
D9
1-3
1, 2, 3, 5
D10
No
2, 3
D11
No
1,2
D12
Ms de 10
6, 7, 8, 9, 11, 12,
2, 3, 4, 5, 8, 9, 10
l
CAPTOL 3
l
Quant de temps suposa la resoluci dun conflicte?
Depn (6 mesos en resolucions de mutu acord. Si es judicialitza, anys)
D2 D3 D4 D5 D7 D8 D9 D10 D11 D12 D6
D1
Depn
Mitjana de 3 anys
Menys dun any
Depn (a Barcelona, 1 any a primera instncia i dos a lAudincia; fora de Barcelona, 2-3 anys a primera instncia)
Depn (8-12 mesos en la via judicial, en primera instncia, i uns 10 mesos en la segona; en el Tribunal Suprem, 3-5 anys)
Depn
Uns 2 anys
Depn
Depn (uns 6 mesos i 6-8 anys, segons si sutilitza la via arbitral o judicial). Possible soluci negociada en poques setmanes / mesos en cas dobtenir una mesura cautelar.
Depn del cas, sistema de resoluci i estratgia processal. En larbitratge, de la capacitat de gesti de lexpedient i, en larbitratge institucional, de la instituci, leficincia a lhora de constituir el tribunal. En la jurisdicci ordinria, del tribunal competent i dels possibles recursos contra la resoluci
l
CAPTOL 3
Quin cost t la resoluci dun conflicte?
Quina quantia destinen les empreses a la gesti dels seus conflictes empresarials?
Avantatges de poder recrrer a la mediaci per a gestionar els conflictes empresarials22
Depn del cas (acostuma a ser inferior al cost duna controvrsia judicial)
D1
Depn de linters de la controvrsia
4, 5, 7, 8
D2
Depn de lxit
Poca cosa
Depn de la quantia i complexitat del procs
Depn de lempresa; la seva tipologia de negoci, recursos, sensibilitat de cara als conflictes... No disposen dun captol pressupostari destinat a la gesti de conflictes Normalment, manca de previsi pressupostria (en especial Pimes). En altres casos, depn de la litigiositat habitual (p., ex. empreses constructores, immobiliries i bancries). Depn de cada empresa
D3
4, 5, 6, 7, 8, 9
D4
Cost del mediador, assumit per les parts
2, 6
Pacte duns honoraris mnims i un success fee en cas de guanyar. Depn de la complexitat, recursos del client, fe de ladvocat en lassumpte, quantia Depn del tipus de conflicte, quantia, complexitat del cas i recursos humans destinats Impossible de preveure
D5
3, 4, 5, 6, 7, 8
D6
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
D7
4, 9
D8
Uns 20.000 euros
6, 7, 8
D9
Depn
Depn
D10
Depn de la complexitat i temps per a resoldrel Depn de la quantia i complexitat, despatx que porta la defensa, seu, tipus de prova, temps i instncies necessries per a assolir una resoluci ferma, etc.
Depn de la mida i tipus dactivitat de lempresa, i de la cultura en lassumpci de riscs legals No totes les empreses tenen partida pressupostria especfica. La quantia depn del tipus de conflicte i la via de resoluci. Sovint manca informaci sobre el cost total de la resoluci del conflicte.
D11
4, 7, 8, 10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11
D12
l
CAPTOL 3
l
Incentius al recurs a la mediaci per part de les empreses Per qu creu que la mediaci no s utilitzada amb carcter general?23
D1
Soluci rpida i ms humana i racional del conflicte; promoci adequada de la instituci
5, 6
Mediaci forada en alguns casos i amb repercussions en lapreciaci futura dels eventuals costos dun litigi
D2
D3
Resoluci de conflictes no traumtica, facilitant una sortida adequada per ambdues parts
3, 5, 6
D4
Difusi i sensibilitzaci important, recolzada per les institucions i ladministraci pblica
2, 3, 5
D5
Propagaci del sistema entre empreses i, sobretot, entre els advocats
5, 6, 9
Promoci efectiva i explicaci adequada de la mediaci; impuls per part del sistema judicial; implicaci ms directa dels advocats en la seva promoci i explicaci als clients
D6
5, 6, 10, 11
D7
Costos baixos
D8
Foment ds per les organitzacions patronals
D9
3, 5, 9
D10
Promoci en el mn empresarial; posada a disposici del Tribunal Arbitral de Barcelona duna llista de mediadors dautoritat indiscutible Donar a conixer la mediaci a les empreses i generar confiana en la seva utilitzaci; incorporar en els codis deontolgics dels advocats lobligaci dinformar als seus clients sobre la mediaci i els seus avantatges; modificar la legislaci processal de manera que els jutges puguin derivar assumptes a una sessi informativa sobre mediaci; legislar sobre la confidencialitat de la mediaci
D11
D12
5, 6, 10, 12
CAPTOL 3
Annex 4. Model dacord de mediaci

Data: Lloc: Parts: Persona mediadora: Breu descripci del conflicte: Acords: 1. En el ben ents que la mediaci s un procs voluntari i que la persona mediadora no instar en cap moment a les parts a arribar a un acord ni tan sols a continuar negociant, les parts acorden participar en la mediaci en bona fe i amb la voluntat darribar a un acord. Les parts acorden mantenir la confidencialitat respecte de tota informaci oral, escrita o de qualsevol altra forma preparada als sols efectes de la mediaci i respecte dels termes de lacord que resulti, si s el cas, de la mediaci. Les parts es comprometen a no citar la persona mediadora com a testimoni ni prit en cap procediment judicial o arbitral. Les parts acorden que durant la mediaci no es far gravacions ni transcripcions.
5. 6.
Les parts es comprometen a abonar el cost del procs de mediaci. La mediaci acabar: a) quan les parts signin un acord que posi fi a totes o algunes de les qestions en controvrsia entre elles. pel transcurs del termini fixat per a la mediaci, a menys que les parts acordin prorrogarlo per decisi de totes les parts per decisi de qualsevol part, comunicada a la persona mediadora abans de la signatura de cap acord que posi fi a totes o algunes de les qestions en controvrsia. Per decisi de la persona mediadora comunicada a les parts si, segons el seu criteri, s molt poc probable que la prolongaci del procediment permeti a les parts assolir un acord total o parcial en cas de mort, dimpossibilitat o de renncia de la persona mediadora, excepte quan les parts acordin la continuaci amb una altra persona mediadora. en cas de mort o incapacitaci dalguna de les parts.
b)
c) d)
e)
2.
f)
3.
4.
g)
Notes
1 http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6004. 2 Sexclouen els concursos de creditors i sinclouen els casos de competncia deslleial, propietat intellectual i industrial, publicitat, empara de la normativa reguladora de les societats mercantils i cooperatives, pretensions en matria de transports i altres. 3 http://ec.europa.eu/civiljustice/adr/adr_ec_code_conduct_es.pdf
4 Cal tenir present que, als EUA, el concepte de sistema alternatiu de resoluci de conflictes no noms inclou la mediaci, sin tamb larbitratge. Es tracta duna alternativa a la jurisdicci ordinria. A Europa sha vingut consolidant el concepte de sistema alternatiu com aquell que canvia la dinmica heterocompositiva tradicional. 5 American Arbitration Association (2006). DisputeWise Business Management. Improving Economic and NonEconomic Outcomes in Managing Business Conflicts. Executive Summary. 6 7 Aquest estudi es pot consultar a http://www.adrcenter.com/jamsinternational/civiljustice/Survey_Data_Report.pdf. http://www.lamoncloa.es/ActualidadHome/20092/190210consejo.htm.
8 Vegeu una anlisi daquests mateixos resultats pel que fa a la mediaci laboral interna en el Cap. 4, 3.2. daquest mateix Llibre Blanc.
CAPTOL 3
Vegeu el cap. 7 del Llibre Blanc.
10 Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de estadstica judicial (2010). La justicia dato a dato. Ao 2008. p. 81 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm). 11 Tribunal Arbitral de Barcelona (2008). Dades estadstiques 2008 (http://www.tab.es/images/documents/estadistiques_2008_cas.pdf). Dacord amb les dades estadstiques del 2009 (http://www.tab.es/images/documents/estadistiques_2009_cas.pdf), la durada mitja dun procediment darbitratge iniciat el 2009 estaria en 3,3 mesos per a lexpedient introductori i 4,7 mesos per al procediment arbitral. 12 Farmaindustria (www.farmaindustria.es).
13 In the event of any dispute arising out of or in connection with the present contract, that can not be settled by negotiations between the parties, both parties agree to submit the matter to mediation administered by the Centre for Effective Dispute Resolution (CEDR), in London. If the dispute has not been settled within 30 days following the filing of the request or within such other period as the parties may agree in writing, such dispute shall be finally settled by Arbitration administered by the London Court of International Arbitration (LCIA),under its LCIA Rules, by three arbitrators appointed in accordance with the said Rules of Arbitration. 14 onsejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de estadstica judicial (2010). La justicia dato a dato. Ao 2009. p. C 30 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm).
15 Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de Estadstica Judicial (2009). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Cuarto trimestre de 2009 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). 16 Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de Estadstica Judicial (2009). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Cuarto trimestre de 2009 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). 17 Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de Estadstica Judicial (2009). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Cuarto trimestre de 2009 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). 18 Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de Estadstica Judicial (2009). Datos sobre el efecto de la crisis en los organos judiciales: Cuarto trimestre de 2009 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/ principal.htm). 19 Consejo general del Poder Judicial (CGPJ). Seccin de estadstica judicial (2010). La justicia dato a dato. Ao 2009. p. 30 (http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm). 20 21 Tipus de conflictes: 1. Conflictes entre socis i treballadors o conflictes laborals intraempresa 2. Confllictes entre empreses i particulars 3. Conflictes relacionats amb acords entre accionistes i projectes empresarials comuns 4. I nterpretaci de clusules o contractes; ajustament o reequilibri de les prestacions a esdeveniments no previstos per les parts 5. Publicitat farmacutica 6. Conflictes entre socis o socis i collaboradors en el si dempreses familiars o empreses petites 7. Responsabilitat per incompliment de contractes 8. Responsabilitat per danys extracontractuals 9. Conflictes sobre patents i marques 10. Conflictes en execuci de contractes de distribuci 11. Conflictes entre directius en empreses mitjanes 12. Conflictes entre llogaters i propietaris de locals comercials Tipus de motius: 1. Quantia
CAPTOL 3
22 23
2. Naturalesa de lassumpte 3. Caracterstiques de les parts 4. Complexitat de lassumpte 5. Valoraci de les pretensions de les parts 6. El propi sistema 7. El mediador t autoritat i legitimaci reconeguda per ambdues parts 8. Eficincia econmica de la gesti del conflicte 9. Manteniment del control sobre la soluci en poder de les parts 10. Donar una resposta a mida de la problemtica empresarial Tipus davantatges: 1. s til per a resoldre controvrsies que afecten companyies situades a pasos diferents 2. s til per a les controvrsies amb companyies anglosaxones 3. s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts 4. s til quan les parts tenen una relaci vigent 5. Permet evitar els procediments davant la jurisdicci ordinria o darbitratge 6. Permet evitar els costos de la jurisdicci ordinria o de larbitratge 7. Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte 8. Permet tenir control sobre el resultat 9. Assegura la confidencialitat del resultat 10. En empreses que han de tenir relacions llargues, s menys perjudicial per al clima de cooperaci que ha de presidir les seves relacions 11. Permet la seva coexistncia amb procediments judicials o arbitrals Tipus de motius: 1. Els procediments judicials sn relativament rpids 2. Els procediments judicials sn relativament barats 3. Els procediments judicials donen lloc a sentncies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge 4. Preferim larbitratge i els seus laudes vinculants 5. Els meus clients no coneixen o no els hi agrada la mediaci 6. Trobar un mediador qualificat s difcil 7. La mediaci requereix una soluci de comproms (salomnica) 8. La mediaci no arriba a resultats basats en el dret 9. El meu despatx est ms familiaritzat amb altres procediments 10. Dificultat en garantir la confidencialitat 11. Dificultat per a executar forosament lacord adoptat 12. Expectatives econmiques dels altres advocats pel que fa a lexpedient
CAPTOL 4
La mediaci en lmbit laboral

Manel Luque Parra (UPF, Cuatrecasas Gonalves Pereira) Anna Gins i Fabrellas (UPF)
Equip dinvestigaci
Suport general a la investigaci: Salvador del Rey Guanter (UPF, Cuatrecasas Gonalves Pereira); Raquel Serrano Olivares (UB, Consell de Relacions Laborals de Catalunya); Manel Prez Cobos (Tribunal Laboral de Catalunya); Elisenda Giralt Masana (Serveis Territorials de Treball a Barcelona); Raquel Calveras Aug (Serveis Territorials de Treball a Barcelona); Samuel Gonzlez Betancor (Cuatrecasas Gonalves Pereira) Investigaci i redacci: Manel Luque Parra (UPF, Cuatrecasas Gonalves Pereira); Anna Gins i Fabrellas (UPF)
Resum
El present captol t per objecte lanlisi de lestat actual de la mediaci laboral a Catalunya. En primer lloc, lestudi es centra en lanlisi dels diferents mecanismes de conciliaci i/o mediaci creats i regulats per, duna banda, el legislador i, per laltra, la negociaci collectiva. En segon lloc, sexposen els resultats obtinguts de dos estudis quantitatius realitzats en matria de mediaci. En el primer estudi realitzat sanalitza el paper del Tribunal Laboral de Catalunya i del Departament de Treball com a organismes encarregats de mediar en conflictes laborals. Concretament, sanalitza la participaci i efectivitat daquests dos organismes en la mediaci de conflictes laborals efectuats a Catalunya el 2009, aix com les caracterstiques dels conflictes laborals que es presenten davant daquests organismes (dimensions, matria del conflicte, dimensions de les empreses afectades, sectors econmics implicats, territorialitat, etc.). En el segon estudi quantitatiu realitzat sanalitza el coneixement, s i avantatges de la mediaci laboral interna en el s de les empreses catalanes per a la resoluci de conflictes laborals. En tercer lloc, es presenten els resultats dels dos estudis qualitatius realitzats a, per un banda, persones del departament de Recursos Humans o dAssessoria Jurdica dempreses i
l
CAPTOL 4
sindicats de Catalunya que han acudit als serveis de mediaci del TLC durant el mes de gener del 2010 i, per altra banda, a mediadors i mediadores professionals en exercici en el Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya. En quart i darrer lloc, sexposen les conclusions de lestudi. Les conclusions, dividides en tres apartats, fan referncia a les caracterstiques de la mediaci laboral a Catalunya, el perfil de la persona mediadora i inclouen un seguit de recomanacions encaminades a incentivar i generalitzar ls de la mediaci com a instrument de resoluci conflictes laborals i millorar aquesta instituci.
Paraules clau
Mediaci laboral; conciliaci obligatria prvia; sistemes extrajudicials de resoluci de conflictes; Tribunal Laboral de Conciliaci, Mediaci i Arbitratge de Catalunya; Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; Consorci dEstudis, Mediaci i Conciliaci a lAdministraci Local; conflicte collectiu; conflicte individual.
CAPTOL 4
ndex
1 2 Mediaci laboral: definici Antecedents de la recerca 5.1.9.3 Mediacions laborals efectuades pel TLC i DT en funci del resultat 5.1.10 Resultats de lestudi 5.2 Anlisi quantitativa: la mediaci laboral interna 6 Anlisi qualitativa 6.1 Anlisi qualitativa: la mediaci laboral a Catalunya 6.1.1 Metodologia 6.1.2 La mediaci laboral davant del DT i el TLC 6.1.3 Factors i procediments que afavoririen ls de la mediaci en conflictes laborals 6.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos 6.3 Anlisi qualitativa: estudis de cas 6.3.1 Estudi de cas 1 6.3.2 Estudi de cas 2 7 Prospectiva 7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes 7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci laboral 8 Caracterstiques de la instituci de la mediaci laboral 9 El perfil de la persona mediadora en la mediaci laboral 10 Recomanacions 11 Bibliografia 12 Apndix legislatiu Annexos Annex I: Model dentrevistes en profunditat
3 Estat de lart de la mediaci laboral a Catalunya 3.1 Mecanismes de mediaci dorigen heternom 3.2 Mecanismes de mediaci dorigen autnom (negociaci collectiva) 3.3 Organigrama: rgans de mediaci laboral a Catalunya 3.4 Valoraci 4 Indicadors generals de mediaci laboral 5 Anlisi quantitativa 5.1 Anlisi quantitativa: escenaris de conflicte 5.1.1 Nota introductria prvia 5.1.2 Participaci del DT i TLC en la resoluci extrajudicial de conflictes laborals 5.1.3 Evoluci de la resoluci extrajudicial de conflictes laborals 5.1.4 Dimensions del conflicte laboral 5.1.5 Mediacions laborals i dimensions dempreses 5.1.6 Mediacions laborals i demarcaci territorial 5.1.7 Matria del conflicte laboral 5.1.8 Mediacions laborals per sectors econmics 5.1.9 Mediacions laborals en funci del resultat 5.1.9.1 Mediacions laborals efectuades pel DT en funci del resultat 5.1.9.2 Mediacions laborals efectuades pel TLC en funci del resultat
CAPTOL 4
Annex II: Model qestionari Annex III: Dades agregades entrevistes en profunditat
Annex IV: Dades agregades qestionaris Notes
CAPTOL 4
Mediaci laboral: definici
La mediaci laboral s un mecanisme extrajudicial de resoluci de conflictes laborals, que t com a funci econmico-social lacci de mediar per aconseguir una aproximaci entre els interessos i posicions de dues parts en conflicte. La mediaci proporciona un temps i un espai per a les parts en conflicte per poder desenvolupar un dileg i arribar, en el seu cas, a un acord favorable a les pretensions dambdues. Lessncia de la mediaci s donar a les parts loportunitat darribar a un acord per resoldre el seu conflicte, conservant el dret a retirar-se en qualsevol moment del procediment de mediaci. En la mediaci, la persona mediadora contempla el conflicte amb objectivitat, aplana les diferncies existents i propicia la seva aproximaci. La persona mediadora, part imparcial i neutral, no imposa el seu posicionament sin que assisteix a les parts, sense arribar mai a substituir-les. En conseqncia, la seva funci s aproximar les seves posicions i correspon a les parts posar-li o no fi, acceptant o rebutjant la proposta formulada per la persona mediadora. La mediaci s econmica, desbloqueja el dileg i alla els problemes o conflictes, generant alternatives viables per a la seva resoluci. Els principals avantatges de la mediaci per a les parts s que, en comparaci a la via judicial, s un procediment rpid, neutral i pacfic que permet estalviar costos econmics i esforos. Dins del terme mediaci podem distingir dues modalitats diferents: mediaci passiva i mediaci activa. Sentn per mediaci passiva aquella en la que la persona mediadora, tot i formular propostes o recomanacions, deixa a les parts el paper principal pel que fa a lestructuraci del procediment i lintercanvi dopinions. Per contra, en la mediaci activa, la persona media-
dora actua com a dealmaker; s a dir, formula propostes, afavoreix que les parts adeqin les seves posicions a la possibilitat dun acord i fa visible les seves opinions al respecte. s important distingir la mediaci daltres figures anlogues. En primer lloc, cal distingir entre els conceptes de conciliaci i mediaci. La diferncia principal entre conciliaci i mediaci es troba en les facultats i lactivitat que duu a terme la persona mediadora. En la conciliaci, la tercera persona es limita a proporcionar el contacte entre les parts i aproximar les seves posicions, per correspon a les parts la cerca de solucions. Per contra, en la mediaci, la persona mediadora t la facultat de formular propostes raonades i fonamentades. Tanmateix, conciliaci i mediaci sn expressions utilitzades de forma indistinta en lmbit laboral. En els processos de conciliaci laboral, les persones conciliadores generalment formulen propostes de solucions al conflicte existent entre les parts. En segon lloc, s important distingir entre mediaci i arbitratge. La diferncia ms important entre aquestes dues institucions s que, en larbitratge, les parts han delegat la soluci del conflicte en mans dun tercer imparcial i, en conseqncia, queden subjectes a la soluci adoptada per lrbitre. Contrriament a la mediaci, en larbitratge la decisi de la part neutral no s una proposta dacceptaci voluntria sin un laude jurdicament vinculant.
Antecedents de la recerca
La Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civil i mercantils ha estat fruit de llargs i intensos esforos per elaborar un sistema alternatiu al judicial que deixs de banda les dificultats
CAPTOL 4
de funcionament dels organismes jurisdiccionals amb lobjectiu dobrir una via de negociaci per a la soluci de conflictes mercantils i civils allunyada de tota lgica de confrontaci. Amb lobjectiu de consensuar al mxim el text de la Directiva, labril de 2002 la Comissi va elaborar un Llibre Verd que, mitjanant el sistema de preguntes directes als Estats membres, buscava trobar respostes al delicat equilibri que la implantaci daquests processos flexibles haurien de guardar amb el nivell de qualitat exigible per al seu bon funcionament i els procediments judicials amb els que haurien de conviure. El Llibre Verd es centrava en la necessitat destablir mecanismes voluntaris de resoluci de conflictes (els anomenats mecanismes ADR o Alternative Dispute Resolution) en lmbit de les relacions laborals per la seva provada utilitat. Tanmateix, el text final de la Directiva va excloure la possibilitat que la seva aplicaci sestengus a lmbit del Dret laboral, ja que es tracta duna branca jurdica en la qual s freqent trobar-se amb drets i deures de carcter indisponible per alguna de les parts en conflicte. A la Comissi li preocupava que es poguessin crear desigualtats entre els treballadors comunitaris en laplicaci daquests mecanismes dADR com a conseqncia de les diferncies existents entre les diferents legislacions laborals dels Estats membres. Tanmateix, lexclusi dels conflictes laborals de lmbit daplicaci de la Directiva no ha frenat la intenci de la Comissi de trobar un sistema europeu de resoluci de conflictes alternatiu a la jurisdicci social amb tota garantia. A finals de 20011, el Consell va reconixer que, degut a laugment del volum de disputes entre treballadors i empresaris a nivell supranacional i a lintens s que es feia daquests mecanismes dADR als diferents Estats europeus, era necessari donar un tomb a la forma com havien dirigit les relacions laborals a la Uni Europea per facilitar la soluci preventiva de conflictes actuals (mitjanant la mediaci i la conciliaci) i futurs (obrint aix el cam a la denominada mediaci preventiva als centres de treball). Daquesta manera, a finals de 2001, es va demanar als interlocutors socials dels diferents Estats membres la seva opini sobre la convenincia destablir un mecanisme supranacional de resoluci extrajudicial de conflictes i, en ltima instncia, la idonetat dadoptar mesures dmbit estatal per facilitar el reconeixement dacords establerts mitjanant la mediaci en altres Estats membres. Al mar de 20022 va veure la llum un document que sintetitzava totes les respostes a les qestions plan-
tejades. Per els resultats no varen poder ser ms negatius. La conclusi a la que es va arribar va ser que els sistemes de resoluci extrajudicial de conflictes propis de cada Estat membre estaven tan lligats a la cultura jurdica i social de les relacions industrials de cada ordenament que qualsevol integraci (ja fos mitjanant la creaci dun sistema com o el reconeixement dacords entre nacions) es feia molt difcil. Den daquesta resposta comuna, la idea dharmonitzar els sistemes daccs a mitjans de resoluci de conflictes extrajudicials (la mediaci, en particular) ha estat oblidada i hom ha frenat en sec les expectatives dinstaurar un model de resoluci daccs efica i rpid. Actualment, els Estats membres segueixen avaluant i millorant laplicaci daquests processos a nivell intern. Ser qesti desperar que la Comissi elabori la pauta mestre de lagenda social Europea per als anys 2011-2015 per veure si lentusiasme danys enrere es renova en forma de noves propostes revisades i millorades.
3 Estat de lart de la mediaci laboral a Catalunya

La descripci de lestat actual de la mediaci laboral a Catalunya no resulta una tasca fcil atesa la diversitat de mitjans o instncies de mediaci articulades pel legislador i per la prpia autonomia collectiva. Una primera classificaci daquest especfic mitj de soluci extrajudicial de conflictes laborals ha datendre al seu origen i font reguladora. Conv aclarir, per, que el legislador laboral socupa menys de la mediaci en sentit estricte que de la conciliaci i de larbitratge. Feta aquesta precisi, cal distingir entre els mecanismes de conciliaci, mediaci i/o arbitratge creats i regulats pel legislador (origen heternom) i els mecanismes de soluci extrajudicial de conflictes creats i regulats per la negociaci collectiva (origen autnom).
3.1 Mecanismes de mediaci dorigen heternom

En primer lloc, destaquem el procediment administratiu de soluci de conflictes davant lautoritat laboral en els
CAPTOL 4
casos de declaraci de vaga (Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de mar, sobre Relacions de Treball). Aquest procediment administratiu contempla la conciliaci i, si sescau, larbitratge com a via per evitar el conflicte o, si aquest s de carcter jurdic, com a via prvia a la jurisdicci social. Tot i que la normativa heternoma laboral no ho contempla de forma expressa, no es pot oblidar la possible intervenci mediadora de lAdministraci laboral autoritat laboral en conflictes collectius al marge de la vaga i, especficament, en aquells derivats de la negociaci de convenis collectius i dExpedients de Regulaci dOcupaci. En segon lloc, hem de parlar de la conciliaci obligatria prvia a la tramitaci de qualsevol procediment laboral en conflictes individuals i collectius davant dels corresponents serveis administratius (CMAC) (articles 63 i segents i 154 Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 dabril, pel que saprova el Text Refs de la Llei de Procediment Laboral). Aquest trmit preprocessal obligatori es contempla igualment per a les persones treballadores autnomes dependents per a la tramitaci daccions judicials en relaci amb el rgim professional daquests treballadors/es (article 18 de la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del Treball Autnom). Sexceptuen daquest trmit obligatori els processos que exigeixen reclamaci prvia en via administrativa, els que versen sobre Seguretat Social, vacances, matria electoral, impugnaci de convenis collectius, impugnaci dels estatuts dels sindicats i les seves modificacions i tutela de llibertat sindical. I, finalment, cal fer referncia a latribuci de funcions de conciliaci, mediaci i arbitratge a la Inspecci de Treball i Seguretat Social en conflictes laborals i vagues (article 3.3 Llei 42/1997, de 14 de novembre, Ordenadora de la Inspecci de Treball i de la Seguretat Social i article 9 Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de mar, sobre Relacions de Treball).
acords interprofessionals o de matries concretes (article 83 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el Text Refs de lEstatut dels Treballadors TRET) tenen reconeguda leficcia dels convenis collectius estatutaris si les parts en conflicte tenen legitimaci suficient per acordar en lmbit del conflicte un conveni collectiu estatutari.
El Tribunal Laboral de Conciliaci, Mediaci i Arbitratge de Catalunya

Larticle 91 TRET estableix que els convenis i acords collectius interprofessionals o de matries concretes (acords en la cumbre, s a dir, en la cimera) poden establir procediments com la mediaci i larbitratge per a la soluci de controvrsies collectives derivades de la interpretaci i aplicaci dels propis convenis collectius. En aquest context, Catalunya avui compta amb un sistema de soluci extrajudicial de conflictes laborals creat per acords collectius autonmics: el Tribunal Laboral de Conciliaci, Mediaci i Arbitratge de Catalunya (en endavant, TLC). El TLC ha estat constitut dacord amb larticle 83.3 del TRET i en virtut de lAcord Interprofessional de Catalunya subscrit per Foment del Treball Nacional i els sindicats Uni General de Treballadors de Catalunya i Comissi Obrera Nacional de Catalunya, el dia 7 de novembre de 1990, i el subscrit per les mateixes organitzacions en data de 17 de juny de 2005. Actualment, tamb formen part del TLC tant la Uni Sindical Obrera de Catalunya (USOC) com la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC). L Acord Interprofessional de Catalunya es completa a nivell estatal amb lAcord sobre Soluci Extrajudicial de Conflictes Laborals (ASEC III), que instaura el Servei Interconfederal de Mediaci i Arbitratge (SIMA), dissenyat per conflictes dmbit estatal o dmbit superior al duna comunitat autnoma. Tot i tenir un origen convencional, aquests sistemes autonmics i estatal requereixen pel seu desplegament prctic del suport i finanament pblics. El Tribunal Laboral de Catalunya, segons la Disposici Addicional Primera del seu Reglament de Funcionament, t competncia per conixer de conflictes tant col lectius com individuals. Tanmateix, en relaci als conflictes individuals, no pot intervenir en conflictes que versin sobre rgim disciplinari (acomiadaments i sancions), reclamacions de quantitat o demandes de tutela del dret de llibertat sindical.
3.2 Mecanismes de mediaci dorigen autnom (negociaci collectiva)

Pel que fa als mecanismes de conciliaci, mediaci i arbitratge creats per la negociaci collectiva, cal tenir en compte que s el propi legislador el que habilita expressament la negociaci collectiva per dur a terme aquesta funci. La mediaci pot ser instituda tant per acords interprofessionals com per convenis collectius ordinaris. La principal conseqncia que sen deriva s que nicament els acords assolits mitjanant la mediaci en
CAPTOL 4
Comissions paritries de Conveni Collectiu

Els sistemes extrajudicials de soluci de conflictes laborals implantats en la cimera coexisteixen amb les funcions de conciliaci, mediaci i/o arbitratge que les parts negociadores dun conveni collectiu poden atribuir a la comissi paritria del Conveni Collectiu pel coneixement i resoluci dels conflictes derivats de la seva aplicaci i interpretaci.
Treballadors Autnoms
En relaci a persones treballadores autnomes econmicament dependents (TRADE), larticle 18 de la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del Treball Autnom, estableix que els acords dinters professional regulats a larticle 13 de la citada norma legal podran crear rgans especfics de soluci extrajudicial de conflictes. En aquest sentit, el TLC ha ampliat el seu mbit funcional per a poder actuar en la soluci dels conflictes que sorgeixin entre el TRADE i les empreses en les que presten els seus serveis. En tot cas, cal tenir present que larticle 4 de lEstatut del Treball Autnom reconeix com a dret professional dels treballadors i treballadores autnoms/es en el seu conjunt laccs als mitjans de soluci extrajudicial de conflictes, tot i que noms en relaci als TRADE es podr parlar de mediaci dmbit social i no mercantil.
luntat de submissi a aquest rgan dambdues parts en conflicte. Tot i aix, cal tenir en compte que quan el conveni collectiu o pacte o acord de condicions de treball aplicable en cada cas inclogui una clusula en la qual les parts negociadores, representants de lentitat local i del personal, es sotmetin duna manera expressa i collectiva als procediments de conciliaci i mediaci, el consentiment de les parts es considerar atorgat i no ser necessria expressa individualitzaci. La intervenci del CEMICAL es produeix a partir dun escrit introductori presentat per la part que desitgi iniciar el procediment. Una vegada iniciat el procediment, la persona mediadora elabora una proposta concreta, primer indicativa i desprs definitiva, comptant amb la collaboraci activa de les parts. El CEMICAL centra el seu mbit dactuaci en la mediaci de (i) conflictes collectius dinteressos i daplicaci i dinterpretaci de norma, (ii) conflictes plurals dinteressos i daplicaci i dinterpretaci de norma sempre que, per lespecial naturalesa o significaci del conflicte, el CEMICAL estimi que pot ultrapassar linters individual dels afectats i (iii) conflictes individuals, sempre que el CEMICAL estimi que el conflicte pot tenir transcendncia o incidncia en un inters collectiu. Queden exclosos de lmbit dactuaci del CEMICAL aquells conflictes en matria de reclamacions de quantitat, resoluci de contractes i procediments disciplinaris. Aix doncs, tot i la importncia daquesta instituci, el seu mbit dactuaci s redut en comparaci a les altres institucions mediadores existents a Catalunya. Per la seva banda, el TLC assumeix la resoluci de conflictes entre les Administracions pbliques catalanes i llur personal laboral, quedant-hi excls el personal funcionari. En aquest sentit, hi ha molts Ajuntaments que en llurs convenis collectius aplicables al personal laboral inclouen una clusula de submissi als procediments de conciliaci, mediaci i/o arbitratge del TLC.
Administraci Pblica: CEMICAL

Finalment, larticle 45 de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic estableix que les Administracions pbliques i les organitzacions sindicals podran acordar la creaci, configuraci i desenvolupament dun sistema de soluci extrajudicial de conflictes collectius, essent la mediaci obligatria quan la solliciti una de les parts. Per a la resoluci extrajudicial dels conflictes que es plantegin en matria de personal en lmbit dels ens locals de la provncia de Barcelona es crea lany 1993 el Consorci destudis, mediaci i conciliaci a lAdministraci local (CEMICAL). Laccs als seus serveis es limita als conflictes sorgits als ens locals de la provncia de Barcelona, al personal al servei daquests ens locals i a les representacions sindicals en aquestes entitats. La mediaci del CEMICAL s de carcter voluntari . Aix doncs, per a la vlida tramitaci dun procediment de mediaci, s requisit necessari la vo-
3.3 Organigrama: rgans de mediaci laboral a Catalunya

A continuaci sinclou un organigrama que resumeix els diferents rgans de mediaci laboral que existeixen actualment a Catalunya, especificant el seu origen autnom o heternom i el seu mbit dactuaci:
CAPTOL 4
3.4
Valoraci
En aquest complex context, sha de posar de manifest que el legislador laboral des de la reforma legislativa laboral de 1994 promou expressament la negociaci de mitjans extrajudicials per resoldre els conflictes sorgits dels perodes de consultes en el marc dels processos de reestructuraci empresarial (articles 40, 41, 44, 47 i 51 TRET). En tot cas, la tendncia que sobserva no s la regulaci de procediments especfics per a aquest tipus de conflictes en mbits inferiors sin ladhesi als pactats en la cimera. La complexitat del panorama descrit planteja possibles problemes dinterferncia entre els diferents sistemes de soluci extrajudicial de conflictes laborals. Aquests
problemes, per, shan solucionat en molts casos a travs de regles darticulaci idnies previstes pels propis acords interprofessionals o pel legislador. Aix, en el cas de les comissions paritries dels convenis collectius amb funcions de mediaci en relaci amb la mediaci establerta per acords interprofessionals, larticulaci sha solucionat, sovint, integrant la intervenci de les comissions paritries en els procediments articulats a nivell interprofessional, ja sigui com una fase prvia, ja sigui com un procediment equivalent. En el cas de la conciliaci administrativa obligatria prvia a la via judicial en relaci amb els procediments establerts mitjanant acord interprofessional, el propi legislador ha fixat una regla darticulaci en virtut de la qual aquest trmit obligatori pot fer-se davant dels rgans
CAPTOL 4
de conciliaci que sestableixen a nivell autonmic per acord interprofessional (article 63 i 154 del Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 dabril, pel que saprova el Text Refs de la Llei de Procediment Laboral). Un cop dissenyat a grans trets i des dun punt de vista teric el sistema extrajudicial de soluci de conflictes en lmbit laboral/social, cal entrar a valorar el pes relatiu de cada mecanisme de conciliaci i mediaci en termes dincidncia prctica i de grau defectivitat en la soluci dels conflictes.
es presenten davant daquests dos organismes de mediaci. Aix doncs, a continuaci sanalitzen els conflictes presentats davant del TLC i DT en funci de: les dimensions del conflicte les dimensions de lempresa la demarcaci territorial la matria de conflicte el sector econmic el resultat final de la mediaci
4 Indicadors generals de mediaci laboral

Des de la perspectiva laboral, els indicadors generals sn els segents. rgan mediador Evoluci de la mediaci laboral Dimensi de lempresa Demarcaci territorial Matria de conflicte Sector econmic Resultat de la mediaci
Abans de procedir amb lanlisi s important fer una matisaci important. Tot i que a continuaci sanalitzar de forma conjunta les mediacions efectuades pel TLC i DT, s important mencionar que aquestes dues institucions no sn comparables. Les mediacions que es presenten davant del Tribunal Laboral de Catalunya tenen unes caracterstiques totalment diferents a aquelles presentades davant del DT. Tal i com sha comentat anteriorment, el TLC es constitueix en virtut de lAcord Interprofessional de Catalunya subscrit per Foment del Treball Nacional i els sindicats Uni General de Treballadors de Catalunya i Comissi Obrera Nacional de Catalunya amb lobjecte destablir un sistema extrajudicial i extradministratiu de soluci de la conflictivitat laboral. Tal i com estableix larticle 14 del seu Reglament de Funcionament, les parts decideixen lliurement la submissi del conflicte a la conciliaci o mediaci del TLC. El TLC t competncia per conixer conflictes tant collectius com individuals. Tanmateix, en relaci als conflictes individuals, no pot intervenir en conflictes que versin sobre rgim disciplinari (acomiadaments i sancions), reclamacions de quantitat o demandes de tutela del dret de llibertat sindical (segons la Disposici Addicional Primera del Reglament de Funcionament del TLC). Per la seva banda, les mediacions presentades davant del Departament de Treball obeeixen al trmit obligatori de conciliaci administrativa previ a la interposici de demanda davant dels jutjats del social (article 63 Llei de Procediment Laboral). Sexceptuen daquest trmit obligatori els processos que exigeixen reclamaci prvia en via administrativa, els que versen sobre Seguretat Social, vacances, matria electoral, impugnaci de convenis collectius, impugnaci dels estatuts dels sindicats i les seves modificacions i tutela de llibertat sindical. Aix doncs, com es pot observar, existeixen dues diferncies importants entre aquests dos organismes mediadors: la voluntarietat en laccs i lmbit dactuaci.
Anlisi quantitativa
5.1 Anlisi quantitativa: escenaris de conflicte 5.1.1 Nota introductria prvia

La feina de recerca desenvolupada ha estat centrada en lanlisi de les mediacions i conciliacions dutes a terme per Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (DT). A continuaci es descriuen els resultats obtinguts ms destacables. Utilitzant dades per a lany 2009, lobjectiu daquesta anlisi quantitativa ha estat determinar les caracterstiques dels conflictes entre treballadors i empreses que
CAPTOL 4
En relaci a la voluntarietat en laccs, aquest s present fins i tot quan per conveni collectiu hom ha incls una clusula de submissi obligatria al procediment de mediaci del TLC. Tot i que es pot veure com un trmit obligatori previ a la interposici de reclamacions judicials, existeix una clara voluntat de les patronals i sindicats catalans per resoldre els seus conflictes laborals mitjanant organismes de resoluci extrajudicial de conflictes. Aquestes dues diferncies (mbit dactuaci i voluntarietat en laccs) entre les dues institucions son fonamentals i seran determinants per entendres els resultats de lanlisi quantitatiu que es presenta a continuaci.
Taula 1. Nombre de mediacions efectuades pel TLC i DT el 2009

TLC Mediacions collectives Mediacions individuals Total 783 195 978 DT 202 113.179 113.381
Font: Elaboraci prpia amb dades de lObservatori del Treball i linforme estadstic de lany 2009 del TLC
5.1.3 Evoluci de la resoluci extrajudicial de conflictes laborals

A continuaci analitzarem levoluci de la resoluci extrajudicial de conflictes laborals amb lobjectiu de determinar si la conciliaci i/o la mediaci sn utilitzades cada vegada ms com a alternatives a la resoluci judicial de conflictes laborals. Les mediacions presentades davant del Tribunal Laboral de Catalunya han augmentat considerablement en els darrers anys. En un perode de 13 anys, les mediacions individuals i collectives efectuades pel TLC shan incrementat un 191,9%, passant de 335 el 1997 a 978 el 2009.
5.1.2 Participaci del DT i TLC en la resoluci extrajudicial de conflictes laborals

En primer lloc, i abans danalitzar les mediacions individuals i collectives dutes a terme pel Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya en funci de la matria del conflicte, les dimensions del conflicte i les dimensions de les empreses part, cal analitzar la participaci de cadascun daquests organismes en la resoluci extrajudicial de conflictes laborals. El 2009, el DT ha intervingut en un total de 113.381 mediacions, davant les 978 mediacions efectuades pel TLC. Aix doncs, del total de mediacions laborals efectuades a Catalunya per aquests dos rgans durant el 2009, el 99,14% han estat efectuades davant del DT. En aquest sentit, cal recordar que el TLC no pot intervenir en conflictes individuals que versin sobre rgim disciplinari (acomiadaments i sancions), reclamacions de quantitat i demandes de tutela del dret de llibertat sindical. Tot i aix, el TLC ha pres molta ms importncia que el DT en relaci a les mediacions collectives. En aquest sentit, de les 985 mediacions collectives dutes a terme a Catalunya durant el 2009, 783 han estat efectuades pel TLC i 202 pel DT. s a dir, el TLC ha realitzat el 79,5% de les mediacions collectives. Aix doncs, es conclou que, tot i que ambds organismes intervenen tant en mediacions individuals com col lectives, el TLC interv majoritriament en mediacions collectives i el DT majoritriament en mediacions individuals.
Taula 2. Evoluci de mediacions presentades davant del TLC

Mediacions individuals 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20 15 28 30 42 45 40 65 81 108 108 147 195 Mediacions collectives 315 327 432 438 513 490 643 613 663 718 676 751 783 Total 335 342 461 468 555 535 683 678 744 826 784 898 978
Font: Elaboraci prpia amb dades del TLC.
Les mediacions efectuades pel Departament de Treball, desprs duna clara tendncia a la baixa durant els anys
CAPTOL 4
2006 i 20073, han augmentat significativament durant el 2008 i, especialment, 2009. El DT ha passat de realitzar 73.507 mediacions (tant individuals com collectives) el 2005 a realitzar-ne 113.381 el 2009. s a dir, el nombre de mediacions totals presentades el 2009 davant el DT ha augmentat en un 54,24% des de 2005 i en un 33% des de 2008. El nombre de mediacions collectives efectuades davant del DT ha sofert una tendncia a la baixa des de 2005. Aquesta tendncia sha capgirat lany 2009, on les mediacions collectives davant del DT han augmentat un 22,4% en relaci al perode anterior.
Taula 3. Evoluci de mediacions presentades davant del DT

Mediacions individuals 2005 2006 2007 2008 2009 73.259 66.000 66.156 85.035 113.179 Mediacions collectives 248 204 183 165 202 Total 73.507 66.204 66.339 85.200 113.381
Font: Elaboraci prpia amb dades de lObservatori del Treball.
Grfic 1. Evoluci de mediacions presentades davant del DT
Com es pot observar de les dades anteriors, el nombre de mediacions presentades davant dambds organismes ha augmentat significativament en els darrers anys. Lactual situaci de crisi econmica permet explicar aquest fenomen. Laugment de conflictes laborals (acomiadaments, reduccions salarials, etc.) ha derivat en un augment significatiu del nombre de mediacions presentades davant del DT i TLC. Aix tamb, hom pot explicar laugment del nombre de mediacions presentades davant del TLC per la voluntat creixent dels agents
socials catalans dincloure en els convenis collectius clusules de submissi als procediments del Tribunal Laboral de Catalunya, les quals obliguen a empreses i treballadors a resoldre els seus conflictes davant dun organisme de resoluci extrajudicial de conflictes laborals com s el TLC. En aquest sentit, actualment ms del 95% de convenis collectius de sector dmbit catal ja recullen la mencionada clusula de submissi al TLC.
CAPTOL 4
5.1.4 Dimensions del conflicte laboral

En aquest apartat analitzem les dimensions dels diferents conflictes laborals que es sotmeten als procediments de mediaci del Departament de Treball o Tribunal Laboral de Catalunya. En primer lloc considerarem les dimensions de les mediacions laborals de conflictes collectius efectuades pel Departament de Treball durant el 2009. Per analitzar les dimensions dels conflictes collectius laborals, es prenen com a variables el nombre de treballadors i dempreses afectades en els conflictes presentats davant de cadascun dels rgans de mediaci. Com es pot observar en la taula segent, els 202 conflictes col lectius presentats davant del DT afecten a un total de 220 empreses i 87.554 treballadors.
Taula 4. Dimensions de les mediacions collectives efectuades pel DT el 2009

Nombre total de conflictes Mediacions collectives 202 Empreses afectades 220 Treballadors afectats 87.554
En relaci a les mediacions individuals, sutilitzen les dades referents a les quantitats acordades com a indicador per analitzar les dimensions del conflicte. Com es pot observar a la taula segent, les 113.179 mediacions individuals realitzades pel DT durant el 2009 han donat lloc a un total de 834.384.58473 en concepte de quantitats acordades.
Taula 5. Dimensions de les mediacions individuals efectuades pel DT el 2009

Quantitats acordades Acomiadaments Mediacions individuals 812.244.202,97 Sancions 8.813,79 Quantitat 12.105.405 Altres 10.026.162,98 Total 834.384.584,73
En relaci a les mediacions presentades davant del Tribunal Laboral de Catalunya, a continuaci adjuntem una taula on es mostra les dimensions de les mediacions (individuals i collectives) en funci del
nombre de treballadors i empreses afectades. Com es pot observar, en les 978 mediacions realitzades pel TLC han intervingut 1.346 empreses i 274.050 treballadors.
Taula 6. Dimensions de les mediacions (individuals i collectives) efectuades pel TLC el 2009
Total de conflictes Mediacions totals 978 Empreses afectades 1.346 Treballadors afectats 274.050
Font: Elaboraci prpia amb dades de linforme estadstic de lany 2009 del TLC.
A partir de les dades de qu disposem, no s possible efectuar cap tipus de comparaci, en termes de dimensions del conflicte, entre les mediacions presentades davant del TLC i DT.
part en el conflicte en qesti. Tanmateix, s important mencionar que no disposem de dades en relaci a les mediacions dutes a terme pel Departament de Treball en funci de les dimensions de les empreses part del conflicte. Aix doncs, lanlisi es centrar en el TLC, ja que s tenim dades sobre el nombre de procediments4 duts a terme pel Tribunal Laboral de Catalunya durant el 2009 segons les dimensions de les empreses involucrades en el conflicte.
5.1.5 Mediacions laborals i dimensions dempreses

Resulta interessant, tamb, analitzar les mediacions en funci de les dimensions de les empreses que sn
CAPTOL 4
El nombre dexpedients presentats davant del TLC es reparteix entre els diferents tipus dempreses en termes aproximadament equitatius. El 32% dels procediments presentats davant del TLC correspon a conflictes on intervenen empreses de menys de 50 treballadors. Les empreses entre 50 i 100 treballadors intervenen en el 25% dels procediments presentats davant del TLC. Similarment, el 22% dels procediments presentats davant del TLC implica a empreses entre 101 i 250 treballadors.
Finalment, el 11% i el 10% dels expedients presentats davant del TLC impliquen a empreses entre 251 i 500 treballadors i empreses de ms de 500 treballadors, respectivament. A continuaci es mostra el quadre corresponent als procediments presentats davant del TLC en funci de les dimensions de les empreses part daquests conflictes laborals:
Grfic 2. Mediacions efectuades pel TLC el 2009 segons la dimensi de les empreses
Font: Informe estadstic de lany 2009 del TLC.
s important mencionar que els percentatges del grfic anterior en cap cas fan referncia a la tendncia o probabilitat de les empreses de formar part dun conflicte laboral presentat davant del TLC. s a dir, el fet que el 32% dels procediments presentats davant de TLC tingui com a part una empresa amb menys de 50 treballadors i un 25% dels procediments tingui com a part empreses entre 101 i 200 treballadors, no implica de cap manera que tant les empreses de menys de 50 treballadors com les que tenen entre 101 i 200 treballadors tinguin la mateixa tendncia a formar part de conciliacions presentades davant del TLC. El grfic anterior nicament aporta informaci en relaci a la composici, en funci de les dimensions de les empreses part, dels expedients presentats davant del TLC.
Per a determinar la freqncia de participaci en processos de mediaci dels diferents tipus dempreses, cal analitzar la composici de les empreses a Catalunya en funci de les seves dimensions. Segons dades de lInstitut Nacional dEstadstica pel 2009, el 99% de les empreses a Catalunya sn empreses amb menys de 50 treballadors5, mentre que nicament el 32% dels expedients presentats davant del TLC tenen com a part empreses amb menys de 50 treballadors. Per contra, les empreses amb ms de 500 treballadors nicament suposen el 0,06% del total dempreses registrades a Catalunya per formen part del 10% dels procediments presentats davant del TLC. Aix doncs, les empreses de menys de 50 treballadors es veuen involucrades en menys procediments davant del TLC que les empreses amb ms de 50 treballadors.
CAPTOL 4
5.1.6 Mediacions laborals i demarcaci territorial

A continuaci sanalitzen les mediacions laborals realitzades a Catalunya al llarg del 2009 en atenci a la demarcaci territorial en qu shan efectuat. Com es pot observar en la taula segent, la major part de les mediacions efectuades davant del DT que es
realitzen a Catalunya es fan a la provncia de Barcelona; concretament, el 83,45% del total de mediacions. Aquesta dada no s gens sorprenent, tenint en compte que la majoria de les empreses es troben localitzades a la provncia de Barcelona6. Tot i que en menor terme, tamb es realitzen mediacions a les altres provncies de Catalunya: Girona (6,14%), Lleida (3,66%) i Tarragona (6,75%).
Taula 7. Mediacions DT segons demarcaci territorial

Mediacions individuals Barcelona Girona Tarragona Lleida Catalunya 94.445 6.950 7.642 4.142 113.179 Mediacions collectives 168 11 18 5 202 Total mediacions 94.613 6.961 7.660 4.147 113.381 % Total mediacions 83,45 6,14 6,75 3,66 100
El mateix patr sobserva si sanalitzen les mediacions, tant individuals com collectives, que sefectuen davant del TLC. Del total de mediacions realitzades davant del TLC a
Catalunya el 2009, el 86,1% sefectuen a la provncia de Barcelona, el 7,15% a la provncia de Girona, el 5,42% a la provncia de Tarragona i el 1,33% a la provncia de Lleida.
Taula 8. Mediacions TLC segons demarcaci territorial

Mediacions individuals Barcelona Girona Tarragona Lleida Catalunya 178 12 5 0 195 Mediacions collectives 664 58 48 13 783 Total mediacions 842 70 53 13 978 % Total mediacions 86,1 7,15 5,42 1,33 100
5.1.7 Matria del conflicte laboral

Resulta del nostre inters determinar la composici dels procediments de mediaci presentats davant del TLC i DT en funci de la matria objecte de conflicte. En relaci a les mediacions efectuades davant del Departament de Treball, nicament disposem de dades de la matria del conflicte en relaci a les mediacions individuals.
El DT durant lany 2009 va dur a terme un total de 113.179 mediacions individuals. Aquestes es poden classificar en funci de lobjecte del conflicte: acomiadaments, sancions, reclamacions de quantitat o altres. A continuaci adjuntem la taula de dades amb el nombre total de conciliacions individuals promogudes pel DT classificades en funci de la matria del conflicte:
CAPTOL 4
Taula 9. Mediacions individuals segons motiu

Acomiadaments Mediacions individuals 49.174 Sancions 2.970 Quantitat 50.809 Diversos 10.226 Total 113.179
Com es pot observar a partir de la taula anterior, una mica menys de la meitat de les mediacions dutes a terme pel DT fan referncia a reclamacions de quantitat. Concretament un 44,89% de les mediacions efectuades davant del DT tenen com objecte conflictes relacionats amb reclamacions de quantitat dels treballadors. Els conflictes laborals relacionats amb acomiadaments figuren com a segon motiu de conflicte i representen el 43,45% de les mediacions efectuades pel DT. En termes ms residuals, les mediacions relacionades amb sancions o procediments disciplinaris suposen el 2,62% i les mediacions relacionades amb altres matries el 9,03% del total de mediacions.
Aproximadament la mateixa distribuci saprecia en els procediments presentats davant del Tribunal Laboral de Catalunya7. En aquest sentit, la major part de les mediacions presentades davant del TLC tenen per objecte reivindicacions salarials8. Tanmateix, el percentatge de mediacions en matria de salari s inferior al TLC i nicament suposen un 24,3% del total, front el 44,89% de les mediacions efectuades pel DT. s important destacar el pes que tenen les mediacions en matria de jornada, calendari i vacances presentades davant del TLC (16,07%). A continuaci sadjunta un quadre amb el nombre de procediments duts a terme pel TLC durant el 2009 segons el tema objecte del conflicte:
Grfic 3. Procediments del TLC segons motiu del conflicte
De lanlisi de les dades presentades en aquest apartat, es pot concloure que, tant en el DT com en el TLC, les mediacions en matria de reclamacions salarials prenen especial importncia. Tanmateix, cal mencionar que els
conflictes en matria dacomiadaments suposen aproximadament la meitat del total de mediacions dutes a terme pel DT. En el cas del TLC, prenen especial relleu els conflictes en matria de jornada, calendari i vacances.
CAPTOL 4
5.1.8 Mediacions laborals per sectors econmics

A continuaci presentem dades relatives a la distribuci de les mediacions per sectors econmics (agrari, indstria, construcci i serveis). Lobjectiu s determinar quins
sectors tenen ms tendncia a resoldre els seus conflictes laborals tant individuals com collectius a travs de mecanismes extrajudicials de resoluci de conflictes com sn la conciliaci i la mediaci. En primer lloc analitzem les mediacions dutes a terme pel Departament de Treball durant el 2009:
Taula 10. Mediacions individuals del DT segons sector econmic dactivitat

Agricultura Mediacions individuals Mediacions collectives 619 0 Indstria 28.196 102 Construcci 18.949 3 Serveis 45.565 48 No consta 19.850 49 Total 113.179 202
De la taula anterior es deriva que la major part de mediacions individuals tenen com a parts treballadors i empreses integrades en el sector dels serveis. Concretament, un 40,26% de les mediacions individuals realitzades davant del DT sintegren en el sector serveis. Seguit daquest sector, trobem els sectors de la indstria (que representa el 24,91% del total de mediacions) i de la construcci (16,74%). En relaci a les mediacions collectives, la majoria delles sintegren en el sector de la indstria (50,49%) i en el sector serveis (23,76%). Les mediacions que afecten a treballadors i empreses integrades en el sector de lagricultura sn clarament
minoritries; concretament, nicament representen el 0,0054% de les mediacions en conflictes collectius. Observem un patr similar en les mediacions presentades davant del TLC al llarg del 2009. Dels 995 procediments9 presentats davant del TLC, 509 afecten a empreses i treballadors del sector serveis, 424 del sector indstria, 31 del sector de la construcci, 0 al sector agrcola i 31 que es classifiquen en la categoria altres. A continuaci sadjunta un quadre amb els procediments que es presenten davant del TLC classificats en funci del sector econmic i dactivitat al qual afecten:
Grfic 4. Procediments del TLC segons sector econmic i dactivitat.
CAPTOL 4
En ambds casos (DT i TLC) s important recordar que aquestes dades sn en termes absoluts. s a dir, nicament ens indiquen el nombre absolut de mediacions que afecten a cadascun dels quatre sectors econmics. Aquestes dades no ens permeten de cap manera determinar el sector econmic que recorre amb ms freqncia a la conciliaci i mediaci com a frmules per a solucionar els seus conflictes laborals. Per a poder efectuar aquesta anlisi, cal analitzar la composici de les empreses registrades a Catalunya segons sector econmic. En aquest sentit, el 80,41% de les empreses registrades a Catalunya pertanyen al sector serveis, el 13,12% a la construcci i el 6,47% al sector de la indstria10. Si relacionem aquestes dades amb la participaci de cadascun daquests sectors en lactivitat de mediaci del TLC i DT sobserva com, les empreses del sector serveis suposen un 80,41%, per nicament participen en un 4050% de les mediacions efectuades pel DT i TLC. Contrriament, les empreses catalanes del sector de la indstria representen un 6,47%, per participen en el 24,91% dels processos de mediaci presentats davant del DT i en el 42,61% dels presentats davant del TLC. Aix doncs, es pot concloure que, tot i que la major part de mediacions individuals tenen com a parts treballadors i empreses integrades en el sector dels serveis, les empreses del sector indstria recorren amb ms freqncia a la resoluci extrajudicial dels seus conflictes laborals que les empreses dels altres sectors econmics .
aquelles mediacions finalitzades sense acord entre les parts constitueix un fracs de la tasca de mediaci de la instituci. La resoluci extrajudicial dun conflicte laboral es veu afectada per molts factors (voluntat de les parts, entitat del conflicte, etc.) totalment independents de la tasca mediadora del professional. Aix doncs, en aquest apartat, a ms danalitzar la composici de les mediacions presentades davant del DT i TLC en funci de la seva forma dacabament (avinena entre les parts, sense avinena, desistides, etc.), sefectua una anlisi en relaci a aquelles mediacions efectives. s a dir, lanlisi tamb es centra en determinar la proporci de mediacions en qu els i les professionals daquests rgans han pogut exercir la seva tasca conciliadora o mediadora. Aix doncs, es consideren mediacions efectives aquelles mediacions que finalitzen amb o sense avinena entre les parts, i sexclouen aquelles mediacions intentades sense efecte, desistides, arxivades, etc. Per intentar analitzar el grau defectivitat daquests dos organismes, no ens centrarem en el nombre o proporci de mediacions que finalitzen amb acord entre les parts, sin que tindrem en compte el nombre o proporci de mediacions efectives. Cal excloure aquelles mediacions no efectives donat que en aquestes s la voluntat o comportament de les parts la que determina el seu resultat sense que lrgan mediador o els i les professionals que hi treballen hagin pogut influir en aquest resultat. 5.1.9.1. Mediacions laborals efectuades pel DT en funci del resultat En primer lloc, sanalitzen les conciliacions i mediacions dutes a terme pel Departament de Treball durant el 2009. El total de 202 mediacions collectives i 113.179 individuals es classifiquen en funci del seu resultat o forma dacabament. En aquest sentit, es consideren mediacions amb avinena aquelles que finalitzen amb lacord de les parts; sense avinena aquelles que finalitzen sense lacord de les parts; intentades sense efecte aquelles que finalitzen per la incompareixena de la part o les parts demandades; considerades i no presentades aquelles on, citades les parts, la part promotora no compareix a lacte; i desistides aquelles on la part promotora de la conciliaci compareix a lacte per desistir del conflicte. A continuaci sadjunten dues taules amb les dades referents a aquesta qesti:
5.1.9 Mediacions laborals en funci del resultat

Finalment, interessa analitzar les mediacions, tan individuals com collectives, dutes a terme pel TLC i DT en funci del seu resultat final. El que interessa s determinar el percentatge de conflictes presentats davant daquests rgans autonmics de resoluci extrajudicial de conflictes que finalitza amb un acord entre les parts, quin percentatge finalitza sense avinena, la proporci de conciliacions intentades sense efecte i el percentatge de les mediacions que finalitza per desistiment o incompareixena de les parts. Abans de procedir amb aquesta anlisi s important fer una precisi important. No s possible centrar lestudi des dun punt de vista dxit fracs de les mediacions. Aix s aix perqu, en primer lloc, la mera voluntat de les parts doptar per la via de la mediaci ja s tot un xit. En segon lloc, no s possible afirmar que
CAPTOL 4
Taula 11. Mediacions collectives i individuals del DT segons forma dacabament

Avinena Mediacions collectives Mediacions individuals Total 18 23.580 23.598 Sense avinena 146 33.777 33.923 Intentades sense efecte 27 48.729 48.756 Considerades i no presentades 4 4.668 4.672 Desistides i altres 7 2.425 2.432 Total de conflictes 202 113.179 113.381
Taula 12. Mediacions collectives i individuals efectives del DT segons forma dacabament
Total conflictes Mediacions Collectives Mediacions Individuals Total 202 113.179 113.381 Mediacions efectives 164 57.357 57.521 % m. efectives 81,18 50,68 50,73 % m. efectives amb avinena 10,97 41,11 41,03 % m. efectives sense avinena 89,03 58,89 58,97
Del total de mediacions presentades davant del DT, el 20,81% finalitzen amb avinena entre les parts. El 29,92% dels conflictes finalitzen sense acord entre les parts i el 49,27% restant finalitzen per incompareixena de la part demandada o desistiment de la part promotora. Aix doncs, els professionals del DT poden intervenir i realitzar el seu paper com a mediadors, en un 50,73% de les conciliacions presentades. El 49,27% restant dels conflictes finalitzen per incompareixena de la part demandada o desistiment de la part promotora. Si atenem nicament a les mediacions efectives, es pot observar que el percentatge que finalitzen amb avinena i sense avinena varia lleugerament. El 41,03% de les mediacions efectives finalitzen amb avinena entre les parts i el 58,97% finalitzen sense avinena entre les parts. En relaci a les mediacions collectives, el 8,91% dels conflictes presentats davant del DT finalitzen amb avinena. Per contra, el 72,27% dels conflictes finalitza sense avinena. El 13,36% de les mediacions col lectives sn mediacions que finalitzen per incompareixena de la part o de les parts demandades. I el percentatge restant (5,46%) fa referncia als conflictes collectius que son considerats i no presentats, desistits o finalitzen per altres motius. El percentatge de mediaci-
ons collectives efectives s del 81,18%. El percentatge de mediacions collectives efectives que finalitzen amb avinena entre les parts s del 10,97%. Aix doncs, la gran majoria dels conflictes laborals collectius presentats davant del DT no aconsegueixen finalitzar amb un acord entre les parts. En relaci a les mediacions individuals, el 20,83% finalitzen amb acord entre les parts. Per contra, el 29,84% dels conflictes presentats davant del DT el 2009 varen finalitzar sense avinena entre les parts. La major part de les mediacions individuals varen finalitzar per incompareixena de la part demandada (concretament un 43,05%). El percentatge restant (6,28%) representa les mediacions individuals que varen finalitzar per desistiment de la part promotora de la mediaci o per altres motius. El percentatge de mediacions individuals efectives (s a dir, el percentatge de mediacions individuals en relaci a les quals el DT ha pogut intervenir i realitzar la seva tasca mediadora) s del 50,68%. Daquestes mediacions efectives, el 41,11% finalitzen amb avinena entre les parts i el 58,89% restant finalitzen sense avinena. El percentatge de mediacions que finalitzen amb acord, tant si es tenen en compte el total de mediacions com nicament les mediacions efectives, s clarament
CAPTOL 4
major per a les mediacions individuals. Tot i aix, s important constatar com el percentatge de mediacions efectives s significativament superior en relaci als conflictes laborals collectius. s interessant analitzar les mediacions individuals dutes a terme pel DT en funci de la matria i el seu
resultat. Lobjectiu daquesta anlisi s determinar si el percentatge de les mediacions individuals finalitzades amb acord entre les parts presenta diferncies en funci de la matria del conflicte. A continuaci sadjunta la taula corresponent:
Taula 13. Mediacions individuals del DT segons motiu i forma dacabament

Avinena Acomiadaments Sancions Reclamacions de quantitat Diversos Total 18.206 275 4.414 685 23.580 Sense avinena 13.361 1.516 14.238 4.662 33.777 Intentades sense efecte 14.795 952 28.796 4.186 48.729 Considerades i no presentades 1.833 135 2.237 463 4.668 Desistides i altres 979 92 1.124 230 2.425 Total mediacions 49.174 2.970 50.809 10.226 113.179
La taula anterior es pot traduir en la segent, on les dades es troben en termes percentuals:
Taula 14. Mediacions individuals del DT segons motiu i forma dacabament

% Avinena Acomiadaments Sancions Reclamacions de quantitat Diversos Total 37 9 9 7 21 % Sense avinena 27 51 28 46 30 % Intentades sense efecte 30 32 57 41 43 % Considerades i no presentades 4 5 4 5 4 % Desistides i altres 1,99 3,10 2,21 2,25 2,14
La taula anterior mostra com nicament els conflictes individuals en matria dacomiadaments finalitzen amb acord presenten un percentatge significatiu (37%). De la resta de mediacions individuals presentades davant del DT, el percentatge que finalitzen amb acord s menor al 10%. La major part de les mediacions (exceptuant les relacionades amb acomiada-
ments) individuals finalitzen sense avinena o per incompareixena de la part demandada. Les mediacions que finalitzen per desistiment de la part promotora de la conciliaci o per altres qestions sn merament residuals. La taula segent mostra el percentatge de mediacions efectives segons la matria del conflicte:
CAPTOL 4
Taula 15. Mediacions individuals efectives del DT segons motiu i forma dacabament
% mediacions efectives Acomiadaments Sancions Reclamacions de quantitat Diversos Total 64,19 60,30 36,71 52,29 50,68 % m. efectives amb avinena 57,67 15,35 23,67 12,81 41,11 % m. efectives sense avinena 42,33 84,65 76,33 87,19 58,89
Com es pot observar a partir de la taula anterior, el percentatge de mediacions efectives que finalitzen amb avinena entre les parts s relativament redut. nicament en relaci als conflictes en matria dacomiadaments, aquest percentatge s significatiu (57,67%). Aix doncs, cal precisar lafirmaci anterior segons la qual el percentatge de mediacions (totals o efectives) que finalitzen amb acord s major en relaci a les mediacions individuals. El percentatge de mediacions (totals o efectives) efectuades davant del DT que finalitzen amb acord entre les parts s similar i molt redut tant en les mediacions collectives com en les individuals. nicament les mediacions individuals en matria dacomiada-
ments que finalitzen amb acord presenten un percentatge raonablement elevat. 5.1.9.2. Mediacions laborals efectuades pel TLC en funci del resultat En segon lloc, sanalitzen les mediacions individuals i collectives dutes a terme pel Tribunal Laboral de Catalunya durant el 2009. Lobjectiu daquest apartat s determinar la composici de les mediacions presentades davant daquest rgan en funci del seu resultat. A continuaci sadjunten dues taules amb les dades corresponents:
Taula 16. Mediacions del TLC segons forma dacabament

Avinena Mediacions collectives Mediacions individuals Total 324 78 402 Sense avinena 334 65 399 Intentades sense efecte 93 39 132 Desistides 22 1 23 Arxiu 10 12 22 Total de mediacions 783 195 978
Taula 17. Mediacions efectives del TLC segons forma dacabament

Total mediacions Mediacions collectives Mediacions individuals Total 783 195 978 Mediacions efectives 658 143 801 % Mediacions efectives 84,04 73,33 81,90 % m. efectives amb avinena 49,24 54,55 50,19 % m. efectives sense avinena 50,76 45,45 49,81
CAPTOL 4
Atenent al nombre total de mediacions individuals i col lectives presentades davant del TLC, el percentatge de les que finalitzen amb avinena entre les parts s del 41,1%. El 40,8% del total de mediacions presentades davant del TLC finalitzen sense acord entre les parts. Molt ms reduts sn els percentatges de les altres formes dacabaments dels conflictes portats davant del TLC: el 13,5% finalitzen per incompareixena de la part demandada, el 2,35% finalitzen per desistiment de la part promotora de la conciliaci i el 2,25% dels conflictes sarxiven. Daquestes dades es pot extreure la conclusi segent: el TLC interv activament en el 81,9% de les mediacions presentades. Del total de mediacions efectives, el 50,19% finalitzen amb avinena entre les parts i el 49,81% restant finalitzen sense avinena. Els percentatges sn similars si analitzem les mediacions collectives i individuals per separat. El 41,38% de les mediacions collectives finalitzen amb avinena entre les parts, el 42,66% sense avinena, l11,88% de les
mediacions intentades finalitzen sense efecte, el 2,81% sn desistides i l1,28% sn arxivades. Similarment, de les mediacions individuals realitzades davant del TLC, el 40% finalitzen amb acord entre les parts, el 33,33% sense avinena, el 20% finalitzen per incompareixena de la part demandada, el 0,51% sn desistides i el 6,15% restant sn arxivades. Similarment, el percentatge de mediacions collectives efectives (84,04%) varia lleugerament del percentatge de mediacions individuals efectives (73,33%). En relaci a les mediacions collectives, s interessant analitzar el percentatge de les que finalitzen amb acord en funci de si hi ha hagut convocatria de vaga o no. En aquest sentit, del total de 783 mediacions collectives efectuades davant del TLC, en 52 ha mediat amb convocatries de vaga. A continuaci sadjunta la taula amb les mediacions collectives amb i sense convocatria de vaga classificades en funci del seu resultat final:
Taula 18. Mediacions collectives del TLC segons forma dacabament i segons si hi ha hagut vaga
Avinena Mediacions collectives amb vaga Mediacions collectives sense vaga Total 18 306 324 Sense avinena 20 314 334 Intentades sense efecte 9 84 93 Desistides 3 19 22 Arxiu 2 8 10 Total mediacions 52 731 783
Analitzar la taula anterior ens permetr determinar si la vaga t algun efecte sobre la probabilitat que les mediacions collectives presentades davant del TLC finalitzin amb acord entre les parts. El percentatge de mediacions collectives que finalitzen amb acord entre les parts quan hi ha una convocatria de vaga s del 34,61%. Per contra, quan no hi ha vaga, el percentatge de mediacions que finalitzen amb acord es del 41,86%. Com es pot observar, el percentatge de mediacions que finalitzen amb avinena entre les parts en un i altre cas s similar. Conseqentment, no sembla possible determinar que la vaga afavoreixi la probabilitat dacord entre les parts.
Tanmateix, resulta interessant analitzar levoluci de les mediacions collectives en les que ha mediat vaga i els percentatges daquestes que han finalitzat amb acord entre les parts. Com es pot observar de la taula que es presenta a continuaci, la convocatria de vaga afavoreix lleugerament majors percentatges de mediacions que finalitzen amb avinena entre les parts. Si es compara els percentatges de mediacions sense convocatria de vaga finalitzades amb acord amb aquells de mediacions amb convocatria de vaga finalitzades amb acord entre les parts, els percentatges daquestes darreres sn lleugerament superiors.
Taula 19. Mediacions collectives del TLC amb avinena entre les parts i vaga o no
Mediacions collectives 1993 175 avinena 92 % 52,57 no vaga 144 no vaga + avinena 70 % 48,61 vaga 31 vaga + avinena 22 % 70,97
l
CAPTOL 4
l
Mediacions collectives 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total avinena % no vaga no vaga + avinena % vaga vaga + avinena %
220
252
121
118
55,00
46,83
185
204
101
98
54,59
48,04
35
48
20 20 31 20 20 40 25 35 29 26 34 26 34 22 24 18 446
57,14 41,67 65,96 37,04 46,51 54,79 44,64 50,00 49,15 48,15 54,84 48,15 51,52 41,51 48 34,61 49,17
307
315
149
160
48,53
50,79
260
261
118
140
45,38
53,64
47
54
327
432
170
190
51,99
43,98
284
359
150
150
52,82
41,78
43
73
438
513
197
222
44,98
43,27
382
443
172
187
45,03
42,21
56
70
490
643
253
307
51,63
47,74
431
589
224
281
51,97
47,71
59
54
613
663
325
307
53,02
46,30
551
609
291
281
52,81
46,14
62
54
718
676
345
291
48,05
43,05
652
623
311
269
47,70
43,18
66
53
751
783
364
313
48,46
39,97
701
731
340
306
48,50
41,86
50
52
8.365
3.924
46,91
7.409
3.489
47,09
907
Font: Elaboraci prpia amb dades dels informes estadstics del TLC de 1993-2009.
5.1.9.3. Mediacions laborals efectuades pel TLC i DT en funci del resultat El present apartat es centra en comparar les mediacions presentades davant del TLC i DT en funci del resultat final. Tot i les diferncies existents entre aquests dos organismes, s interessant fer aquest exercici de comparaci per a determinar si existeixen caracterstiques o tributs duna o altra instituci que afavoreixen lassoliment dacord entre les parts. Per exemple, s interessant analitzar si la voluntarietat amb qu les parts accedeixen a la mediaci efec-
tuada pel TLC t efectes sobre, no noms la probabilitat amb qu les parts solucionaran el seu conflicte, sin tamb sobre el percentatge de mediacions efectives (aquelles en les quals el mediador interv directament, amb independncia de si les parts arriben a un acord o no). A continuaci es mostra una taula on es resumeix el percentatge de mediacions efectives presentades davant dambdues institucions, aix com el percentatge de mediacions que finalitzen amb acord entre les parts.
Taula 20. Mediacions efectives i finalitzades amb avinena efectuades pel TLC i DT el 2009
% m. efectives TLC Mediacions collectives Mediacions individuals Total 84,08 73,33 81,90 % mediacions + acord TLC 41,38 40 41,1 % m. efectives + acord TLC 49,24 54,55 50,19 % m. efectives DT 81,91 50,68 50,73 % mediacions + acord DT 8,91 20,83 20,81 % m. efectives + acord DT 10,97 41,11 41,03
Font: Elaboraci prpia amb dades de lObservatori del Treball i linforme estadstic de lany 2009 del TLC.
CAPTOL 4
Com es pot observar clarament de la taula anterior, el Tribunal Laboral de Catalunya presenta majors percentatges de mediacions efectives que el DT. s a dir, el TLC interv en la mediaci dun major nombre de conflictes presentats per les parts. Si prenem en consideraci el total de mediacions, el TLC interv en el 81,9% dels conflictes interposats, mentre que el DT interv en el 50,73% dels conflictes. Tanmateix, si sanalitzen noms les mediacions collectives, sobserva que el percentatge de mediacions efectives s molt similar entre una i altra instituci. En relaci al percentatge de mediacions amb avinena entre les parts, existeixen importants diferncies entre les dues institucions. Si hom t en compte el total de mediacions, el 41,1% dels conflictes presentats davant del TLC finalitzen amb acord entre les parts, enfront del 20,81% dels casos presentats davant del DT. Els percentatges sn similars si nicament sanalitzen les mediacions individuals. Les diferncies en percentatges de mediacions que finalitzen amb avinena entre les parts seixamplen quan es centra lanlisi en les mediacions collectives. En el 41,38% les mediacions collectives presentades davant del TLC finalitzen amb acord entre les parts, davant del 8,91% de les mediacions col lectives realitzades pel DT. Tanmateix, si atenem nicament a les conciliacions efectives, les diferncies entre els dos rgans disminueixen drsticament. Del total de mediacions efectives del DT, el 41,03% finalitza amb avinena entre les parts. Lleugerament diferent al 50,19% de les mediacions efectives del TLC que finalitzen amb acord entre les parts. De lanlisi efectuada es pot derivar que la voluntarietat de les parts pren gran importncia a lhora dexplicar els majors o menors percentatges de mediacions efectives, per no afecta al percentatge de mediacions efectives que finalitzen amb avinena entre les parts. Altres valors a tenir en compte son la rapidesa en convocar a les parts per part del TLC (cinc dies hbils) i els mecanismes posats a disposici dempreses i treballadors per resoldre qualsevol tipus de conflicte laboral mitjanant les seves Comissions Tcniques.
El nombre de mediacions efectuades davant del TLC ha augmentat considerablement en els darrers deu anys. Les empreses petites i mitjanes es veuen involucrades en menys procediments davant del TLC que les empreses grans. Les mediacions en matria de reclamacions de quantitat o de reivindicacions de tipus salarial tenen gran importncia, tant en relaci a les mediacions efectuades pel DT com pel TLC. En termes absoluts, en el sector de serveis, seguit del dindstria, s on es presenten ms mediacions. En el sector agrcola s on hi ha menys mediacions en termes absoluts. Tanmateix, en termes relatius, les empreses del sector de la indstria recorren amb ms freqncia a la mediaci per a la resoluci de conflictes laborals. El percentatge de mediacions que finalitzen amb o sense avinena entre les parts s similar per les conciliacions efectuades pel DT. nicament les mediacions individuals en matria dacomiadaments presenten major probabilitat de finalitzar amb acord entre les parts (superior al 50%). La majoria dels conflictes (exceptuant les mediacions individuals en matria dacomiadaments) finalitzen per incompareixena de la part demandada. El percentatge de les mediacions individuals i col lectives presentades davant del TLC que finalitzen amb o sense avinena entre les parts s similar i superior al 40%. La vaga afavoreix lleugerament la probabilitat dacord entre les parts en conflictes collectius. La voluntarietat de les patronals i sindicats catalans per resoldre els seus conflictes laborals mitjanant organismes de resoluci extrajudicial de conflictes creats mitjanant acords interprofessionals pren gran importncia per explicar els majors o menors percentatges de mediacions efectives. Tanmateix, no afecta al percentatge de conciliacions efectives que finalitzen amb avinena entre les parts.
5.1.10 Resultats de lestudi

A continuaci sintetitzem esquemticament els resultats que es deriven de lestudi de les mediacions, individuals i collectives, formulades davant del Tribunal Laboral de Catalunya i el Departament de Treball durant lany 2009: El TLC interv majoritriament en mediacions col lectives i el DT majoritriament en mediacions individuals.
5.2 Anlisi quantitativa: la mediaci laboral interna

En el present apartat sexposen els resultats obtinguts de lenquesta sobre la mediaci empresarial a Catalunya realitzada pel Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
CAPTOL 4
a travs del Gabinet dEstudis Socials i Opini Pblica. Lenquesta sha realitzat mitjanant lenviament dun qestionari a 400 persones del departament de Recursos Humans o encarregades de qestions jurdiques dempreses catalanes. Lobjectiu daquesta enquesta s determinar el coneixement, s i avantatges de la mediaci laboral interna en el s de les empreses per a la resoluci de conflictes laborals; s a dir, la mediaci realitzada al marge del DT i TLC. Tal i com sha comentat anteriorment, 400 persones del departament de Recursos Humans o encarregades de qestions jurdiques dempreses catalanes han estat enquestades. Del total dempreses enquestades, el 31,5% sn de la ciutat de Barcelona, el 48% de la resta de la provncia de Barcelona, el 10% de la provncia de Girona, el 6,25% de la provncia de Lleida i el 4,25% de la provncia de Tarragona. Pel que fa les dimensions de les empreses, el 35% tenen menys de 3 treballadors assalariats, el 20,8% tenen entre 3 i 5 treballadors assalariats, el 12% entre 6 i 9, el 13,3% entre 10 i 19, el 13% entre 20 i 99 i el 3,5% tenen 100 o ms treballadors assalariats. El 2,5% restant no sap o no respon a la pregunta. De lenquesta sobre mediaci empresarial a Catalunya enviada a 400 persones del departament de Recursos Humans o encarregades de qestions jurdiques dempreses catalanes es poden extreure les segents conclusions: 1. E levat coneixement de la mediaci per a la resoluci de conflictes laborals i empresarials El 65% de les empreses enquestades coneixen la mediaci per a la resoluci de conflictes entre empreses o entre el personal i lempresa. Aix doncs, es pot afirmar que existeix un elevant coneixement de la mediaci laboral interna com a mecanisme per a la resoluci de conflictes laborals. Daquest 65% dempreses que ha sentit a parlar de la mediaci laboral i empresarial, el 30,4% sn empreses de Barcelona ciutat, el 49,2% de la resta de la provncia de Barcelona, el 10,8% de la provncia de Girona, el 6,9% de la provncia de Lleida i el 2,7% de la provncia de Tarragona. Atenent a les dimensions de lempresa, del total dempreses que coneixen la mediaci laboral, el 29,6% tenen menys de 3 treballadors assalariats, el 20,4% entre 3 i 5 treballadors assalariats, el 10,8% entre 6 i 9, el 15,4% entre 10 i 19, el 16,9% entre 20 i 99, el 5% tenen 100 o ms treballadors assalariats i el 2% no sap o no contesta a la pregunta.
2. Insuficient s de la mediaci laboral interna per a la resoluci de conflictes laborals Del total dempreses que coneixen la mediaci laboral i empresarial per a la resoluci de conflictes, nicament el 14,6% ha utilitzat la mediaci per a la resoluci interna de conflictes laborals. Menys del 15% han acudit a la mediaci, ms enll dels processos de mediaci realitzats davant del TLC i DT, per a la resoluci dels conflictes laborals. Del total dempreses que han utilitzat la mediaci laboral interna, el 15,8% sn empreses de Barcelona ciutat, el 60,5% empreses de la resta de la provncia de Barcelona, el 13,2% empreses de la provncia de Girona, el 2,6% empreses de la provncia de Lleida i el 7,9% empreses de la provncia de Tarragona. En relaci a les dimensions de lempresa, el 18,2% de les empreses que han utilitzat la mediaci laboral interna tenen menys de 3 treballadors assalariats, el 36,4% entre 3 i 5, el 9,1% entre 6 i 9, el 18,2% entre 10 i 19 i el 18,2% entre 20 i 99 treballadors. 3. s infreqent de la mediaci laboral interna La freqncia en ls de la mediaci laboral interna per a la resoluci de conflictes laborals s molt reduda. Aix, del total dempreses enquestades que han utilitzat la mediaci laboral interna, el 39,5% no han realitzat cap mediaci durant el 2008. El 47,4% de les empreses que han utilitzat la mediaci laboral interna han realitzat entre 1 i 3 mediacions al llarg del 2008. El percentatge dempreses que han utilitzat la mediaci amb ms freqncia s molt redut: el 7,89% ha realitzat entre 4 i 6 mediacions i noms el 2,63% nha realitzat entre 7 i 10. El 2,63% restant no sap o no respon a la pregunta formulada. 4. L a mediaci laboral s adequada per resoldre multiplicitat de conflictes La mediaci laboral interna ha estat utilitzada per a resoldre conflictes laborals en una multiplicitat de matries. Tanmateix, ha estat utilitzada per resoldre, majoritriament, conflictes en matria dacomiadaments o finalitzaci de contracte (23,7%), malentesos o desavinences (15,8%), calendari, horari o vacances (10,5%) o conflictes derivats de la interpretaci del conveni o reglament (10,5%). Ms residualment, la mediaci laboral interna tamb ha estat utilitzada per algunes empreses catalanes per a resoldre conflictes en matria de sancions (7,89%), canvis en lorganitzaci de la producci (7,89%), absentisme (5,26%), retribucions (5,26%), feina mal feta (2,63%), disminuci del rendiment (2,63%) i informaci
CAPTOL 4
entre treballadors (2,63%). El 15,65% restant no sap o no respon a la pregunta. 5. La majoria de les empreses considera oportuna la implementaci de la mediaci laboral interna Tal i com sha comentat anteriorment, nicament el 14,6% de les empreses enquestades ha utilitzat la mediaci laboral interna. Aix, el 85,4% restant no han utilitzat la mediaci interna com a mecanisme per a la resoluci de conflictes laborals. Tanmateix, daquestes empreses, el 63,11% considera oportuna la implementaci dalgun tipus de procediment de mediaci per a la resoluci de conflictes laborals. Concretament, del total dempreses que no han utilitzat la mediaci laboral interna, el 41,9% considera oportuna la implementaci dalgun tipus de procediment de mediaci per a la resoluci de tot tipus de conflictes entre el personal i lempresa o conflictes entre el personal de lempresa, 15,8% ho considera oport pels conflictes individuals, per no pels conflictes collectius i el 5,41% ho considera oport nicament pels conflictes collectius. Tot i que s molt significatiu que el 63,11% de les empreses que no utilitzen la mediaci laboral interna considerin oportuna la seva implementaci, cal tenir en compte que encara existeix un percentatge significatiu (33,8%) dempreses que considera que la mediaci laboral interna no seria oportuna per a la resoluci de conflictes laborals. El 3,5% restant no sap o no contesta a la pregunta formulada. 6. La rapidesa en la resoluci del conflicte: avantatge principal de la mediaci laboral interna Del total dempreses que han sentit a parlar de la mediaci laboral interna, la majoria (58,1%) considera que la rapidesa en la resoluci del conflicte podria incentivar la utilitzaci de la mediaci per a la resoluci de conflictes entre el personal i lempresa. Aix mateix, shan apuntat altres avantatges de la mediaci que podrien incentivar el seu s per a la resoluci de conflictes laborals: abaratiment dels costos per lempresa (23,8%), control del risc i la capacitat dincidncia en la resoluci final (8,85%), confidencialitat (3,85%) i altres avantatges (2,31%). El 3,07% restant no sap o no contesta a la pregunta. Si sanalitza en major profunditat la qesti de labaratiment de costos, una mplia majoria daquelles empreses que han utilitzat la mediaci laboral interna consideren que la mediaci laboral interna genera menys costos que la litigaci als tribunals. Concretament, el 39,5% consideren que els costos de la mediaci per a la resoluci de conflictes dins de lempresa comparats amb els litigis que arriben als tribunals sn menys de la meitat i
el 15,8% considera que sn entre la meitat i el 75%. Tanmateix, el 13,2% de les empreses que han utilitzat la mediaci laboral interna consideren que els costos de mediaci i de litigaci sn similars. El 31,6% restant no sap o no respon a la pregunta formulada.
Anlisi qualitativa
6.1 Anlisi qualitativa: la mediaci laboral a Catalunya

En el present apartat es realitza una anlisi qualitativa de la mediaci laboral a Catalunya amb lobjectiu de determinar els avantatges, inconvenients i factors que afavoreixen i impedeixen la mediaci laboral, tant externa com interna a lempresa, per a la resoluci de conflictes laborals.
6.1.1 Metodologia
Lanlisi qualitativa de la mediaci laboral a Catalunya es composa de dos estudis diferents: En primer lloc, shan realitzat set entrevistes a persones del departament de Recursos Humans o dAssessoria Jurdica dempreses i sindicats de Catalunya que han acudit als serveis de mediaci del TLC durant el mes de gener del 201011. Lobjectiu perseguit amb la realitzaci daquestes entrevistes en profunditat s determinar ls per part de les empreses i els sindicats de la mediaci i els avantatges i desavantatges que el seu s dna a les empreses o sindicats involucrats en un conflicte laboral. s per aquest motiu que les entrevistes en profunditat shan realitzat a persones del departament de Recursos Humans o dAssessoria Jurdica de sis empreses i sindicats de Catalunya que han acudit als serveis de mediaci del TLC durant el mes de gener del 2010. En segon lloc, shan enviat qestionaris a catorze mediadors i mediadores professionals en exercici en el Departament de Treball i Tribunal Laboral de Catalunya12. Les respostes daquests catorze mediadors i mediadores son representatives de la mediaci laboral a Catalunya, donat que el Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya sn les dues principals institucions que realitzen mediacions en lmbit laboral a Catalunya. Lobjectiu perseguit amb la realitzaci dels qestionaris s determinar aquells factors o procediments que podrien afavorir ls de la mediaci en supsits de con-
CAPTOL 4
flictes en lmbit laboral. I s per aquesta qesti que els qestionaris shan enviat a mediadors i mediadores professionals de les dues principals institucions de me-
diaci laboral a Catalunya: el Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya. Aquesta s la fitxa tcnica:
FITXA TCNICA TREBALL QUALITATIU

Nom grup: Mediaci Laboral (ET-3) A. Focus Group
Nmero i perfil dels participants 14 Mediadors 400 Persones del Departament de Recursos Humans o encarregats temes jurdics de lempresa Data Gener i Febrer 2010 Maig 2010 Principals temes tractats Factors i procediments que afavoririen ls de la mediaci en conflictes laborals Coneixement, s i avantatges de la mediaci laboral interna per a la resoluci de conflictes laborals.
B. Entrevistes
Tipus dentrevista 1 2 3 4 5 6 7 Semiestructurada Semiestructurada Semiestructurada Semiestructurada Semiestructurada Semiestructurada Semiestructurada Perfil de lentrevistat Assessor jurdic empresa Assessor jurdic sindicat Recursos Humans Assessor jurdic empresa Assessor jurdic sindicat Recursos Humans Assessor jurdic sindicat Data 21.1.2010 21.1.2010 21.1.2010 21.1.2010 25.1.2010 25.1.2010 1.2.2010
C. Estudis de cas
Nom del cas 1 IT i vacances Breu descripci del conflicte Els treballadors de lempresa solliciten que els treballadors en situaci dIT durant el perode vacacional puguin gaudir de les vacances desprs de la IT. Els treballadors i lempresa no aconsegueixen arribar a un acord sobre el calendari laboral, concretament en relaci al perode i durada de les vacances. Perfil de les parts Comit dempresa (sector del metall) i representants de lempresa. Comit dempresa (sector del metall) i representants de lempresa. Territori afectat Barcelona
Calendari laboral
6.1.2 La mediaci laboral davant del DT i el TLC

De les entrevistes en profunditat realitzades a persones del departament de Recursos Humans o dAssessoria Jurdica de sis empreses i sindicats de Catalunya que han acudit als serveis de mediaci del TLC durant el mes
de gener del 2010 es poden extreure les segents conclusions: 1. s generalitzat de la mediaci davant del DT i TLC Totes les empreses i sindicats entrevistats han utilitzat els serveis de mediaci del DT. Tanmateix, el nombre de vegades que han utilitzats aquests serveis en els
CAPTOL 4
darrers dos anys varia significativament. En aquest sentit, una de les entrevistades no ha utilitzat els serveis de mediaci del DT en els darrers dos anys, una entre 1-10 vegades, una altra entre 11-25 vegades, una altra entre 26-49 vegades i dues ms de 50 vegades en els darrers dos anys. Totes les empreses i sindicats entrevistats han utilitzat els serveis de mediaci del TLC. Tanmateix, a diferncia de la mediaci efectuada davant del DT, la freqncia amb qu les empreses i sindicats recorrent a la mediaci del TLC s menor. En aquest sentit, nicament una de les empreses ha recorregut a aquesta mediaci ms de 50 vegades en els darrers dos anys, dos entre 11-25 vegades i dos ms entre 1-10 vegades. Aquesta diferncia en la freqncia ds de la mediaci davant del DT i TLC pot venir explicada perqu, tal com sha comentat anteriorment, la mediaci efectuada pel DT s un trmit obligatori previ a la interposici duna demanda judicial. 2. Multiplicitat de conflictes laborals que es poden resoldre mitjanant la mediaci Els conflictes laborals que les persones entrevistades han identificat com a susceptibles de resoldres mitjanant la mediaci sn els segents: conflictes en matria de jornada laboral, salari, calendari, expedients de regulaci docupaci (ERO), vagues, conflictes dinterpretaci de disposicions convencionals, etc. La majoria de les empreses i sindicats entrevistats consideren que la majoria dels conflictes laborals, tant individuals com collectius, que sorgeixin es poden resoldre mitjanant la mediaci. 3. Elevat percentatge de conflictes laborals que finalitzen amb acord entre les parts Dues de les empreses i sindicats entrevistats han indicat que aproximadament el 50% dels conflictes laborals sotmesos a la mediaci han finalitzat amb acord entre les parts. Aquest percentatge ha augmentat fins entre el 80-90% en dos de les empreses i sindicats entrevistats. I nicament en un supsit, lempresa o sindicat entrevistat ha indicat que el percentatge de conflictes laborals que finalitzen amb acord entre les parts s, aproximadament, entre el 20-30%. La darrera empresa o sindicat entrevistada considera que no s possible determinar el percentatge de conflictes que finalitzen amb acord, donat que sovint les parts arriben a un acord fora del procediment de mediaci.
4. L a naturalesa de lassumpte i les caracterstiques de les parts sn els dos motius principals que ms contribueixen a la resoluci del conflicte mitjanant la mediaci Els principals motius allegats per les empreses i sindicats entrevistats que ms contribueixen a la resoluci del conflicte mitjanant la mediaci sn la naturalesa de lassumpte i les caracterstiques de les parts. Aix mateix, la intervenci de la persona mediadora, la complexitat de lassumpte o la valoraci realitzada sobre les pretensions de les parts, tamb han estat mencionats com a factors rellevants que permeten pensar que altres conflictes laborals es podrien haver resolt mitjanant la mediaci. 5. E l temps i el cost de la mediaci depenen de les circumstncies del conflicte En termes generals, el temps i el cost de la resoluci laboral de conflictes mitjanant la mediaci dependr de les circumstncies que concorrin en el cas concret (quantia, complexitat de lassumpte, etc.). Tanmateix, les empreses i sindicats entrevistats han estat capaos de fixar com a durada de referncia de la mediaci de conflictes laborals en un perode entre una sessi (1-2 hores) i dues sessions de feina i tasques especficament de mediaci. En relaci al cost de la mediaci laboral, la majoria de les empreses i sindicats entrevistats destaquen que la mediaci laboral s gratuta; tot i que una de les entrevistes destaca que tamb cal tenir en compte els costos de temps, imatge i aquells no quantificables econmicament. 6. E scassa informaci en relaci a la quantia destinada per les empreses i sindicats a la gesti dels seus conflictes laborals No ha estat possible obtenir dades en relaci a la quantia destinada per les empreses i sindicats a la gesti dels seus conflictes laborals. La major part de les empreses i sindicats entrevistats, per motius de confidencialitat, no han respost, o ho han fet de forma molt mplia, a aquesta pregunta de lentrevista. nicament una empresa o sindicat entrevistat ha concretat que, aproximadament, el 50% de la jornada laboral del personal del Departament de Recursos Humans es destina a la resoluci de conflictes laborals existents en el s de lempresa. En relaci a recursos per a lorganitzaci de cursos de formaci sobre negociaci o participaci en procediments de mediaci, nicament dos de les empreses i sindicats entrevistats han afirmat que a la seva companyia shan organitzat cursos daquestes caracterstiques.
CAPTOL 4
7. E stalvi de costos, pluralitat de parts i relaci laboral vigent: principals avantatges de la mediaci per a la resoluci de conflictes laborals Els avantatges de la mediaci laboral que han apuntat les empreses i sindicats entrevistats sn mltiples i molt diversos. Els tres principals avantatges apuntats sn els segents: s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts, quan les parts tenen una relaci vigent i permet controlar els costos de la resoluci del conflicte. Aix mateix, els segents factors tamb han estat mencionats com a motius que afavoreixen la resoluci de conflictes laborals mitjanant la mediaci: permet evitar els procediments darbitratge, tenir el control sobre el resultat, s til per a resoldre controvrsies que afecten a empreses situades a estats diferents, assegura la confidencialitat del resultat, permet que guanyi tothom i fa responsable a les persones de les seves decisions. 8. S atisfacci elevada amb les actuals institucions de mediaci laboral La major part de les empreses i sindicats entrevistats estan satisfets amb lactual sistema judicial de resoluci de conflictes i amb el vigent sistema de conciliaci prvia obligatria a la interposici duna demanda. nicament en una ocasi es qualifica el sistema de conciliaci prvia obligatria com un mer trmit previ a la interposici duna demanda laboral sense importncia prctica. 9. U na multiplicitat de causes permeten explicar lescassa utilitzaci de la mediaci laboral Les causes apuntades per les empreses i sindicats entrevistats que permeten explicar lescassa utilitzaci de la mediaci en la resoluci de conflictes laborals sn mltiples, sense que hagi estat possible destacar un o ms factors principals. Les causes apuntades en les entrevistes sn les segents: els procediments judicials sn relativament rpids, relativament barats i donen lloc a sentncies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge, la mediaci requereix una soluci de comproms (splitting the baby), no arriba a resultats basats en el dret, es prefereix larbitratge i els laudes arbitrals, trobar un mediador qualificat s difcil, existeix una cultura del conflicte i de guanyador-perdedor i que la justcia s la nica soluci i, finalment, el personal de les empreses o sindicats dedicats a la gesti de conflictes estan ms familiaritzats amb altres sistemes de resoluci de conflictes.
10. La proximitat en la resoluci del conflicte i la intervenci de persones qualificades sn dos dels avantatges del DT i TLC que afavoreixen la mediaci laboral Les sis empreses i sindicats entrevistats han respost que aquelles caracterstiques del DT i TLC que afavoreixen la mediaci laboral sn: la proximitat del problema, la negociaci individualitzada, la intervenci de persones mediadores qualificades, la implicaci seriosa de lAdministraci i el fet que la resoluci del conflicte es troba en mans de les parts. 11. La insuficient intervenci proactiva de les persones mediadores i la limitaci del temps sn dues caracterstiques del DT i TLC que dificulten la mediaci laboral Les sis empreses i sindicats entrevistats han respost que aquelles caracterstiques del DT i TLC que dificulten la mediaci laboral sn la manca de dedicaci i intervenci proactiva de les persones mediadores en la resoluci del conflicte i la manca de temps que les parts poden destinar a la resoluci del conflicte. 12. Multiplicitat de mesures per incentivar la mediaci laboral Finalment, els factors o elements per incentivar la mediaci laboral indicats per les empreses i sindicats entrevistats tamb sn mltiples i diversos. Concretament: obligatorietat de la mediaci, tenir en compte lactitud de les parts durant el procediment de mediaci o conciliaci prvia en el procediment judicial, aposta decidida de la negociaci collectiva per la mediaci laboral, major difusi dels organismes dedicats a la mediaci laboral i dels seus avantatges i major predisposici de les parts a resoldre el conflicte i arribar a un acord.
6.1.3 Factors i procediments que afavoririen ls de la mediaci en conflictes laborals

Dels qestionaris enviats a catorze mediadors i mediadores professionals en exercici en el Departament de Treball i el Tribunal Laboral de Catalunya es poden extreure les segents conclusions: 1. M ultiplicitat de conflictes laborals adequats per promoure la mediaci laboral Els mediadors i mediadores professionals que han participat en el qestionari han destacat una multiplicitat
CAPTOL 4
de conflictes laborals en relaci als quals seria adequat promoure la mediaci laboral. Tot i aix, destaquen pel nombre de vegades que han estat mencionats els conflictes relacionats amb la negociaci collectiva, conflictes collectius, convocatria de vagues, calendari i retribuci. Aix mateix, tamb han estat mencionats com a susceptibles de ser resolts mitjanant la mediaci els conflictes en matria dexpedients de regulaci docupaci, modificaci de les condicions de treball, conciliaci de la vida laboral i familiar, jornada laboral i classificaci professional. En sentit contrari, nou dels catorze mediadors i mediadores participants en el qestionari han respost que no existeixen matries o conflictes laborals no susceptibles de ser resolts mitjanant la mediaci. Tanmateix, dos de les persones entrevistades han apuntat que no haurien de sotmetres a la mediaci aquells conflictes laborals en que sha vulnerat flagrantment i de forma voluntria la llei o hi ha intervingut algun tipus de violncia. 2. Aposta clara per la comediaci amb presncia fsica dels mediador i dambdues parts La gran majoria dels mediadors i mediadores entrevistades consideren que en lmbit laboral el ms recomanable s la comediaci. Existeix una clara preferncia per un procediment de mediaci amb la presncia de representants dambdues parts, donat que aix permet a les dues parts sentir-se representades en el procediment de mediaci. Tres dels mediadors entrevistats considera que la opci per un mediador individual o la comediaci depn de les circumstncies del cas concret; i nicament una de les persones entrevistades aposta per la mediaci mitjanant un mediador individual. Aix mateix, tamb existeix un ampli consens a lhora dapostar per un procediment de mediaci amb la presncia, en totes les sessions, de les parts involucrades en el conflicte. Onze dels catorze mediadors entrevistats consideren que, en lmbit laboral i com a norma general, no s convenient un procs de mediaci que inclogui sessions en les que no estiguin presents totes les parts involucrades. nicament tres dels mediadors i mediadores entrevistades consideren que lexistncia de sessions individuals amb les parts en el context dun procediment de mediaci seria adequat en lmbit de la mediaci laboral. Finalment, existeix una unnime oposici a ls de sistemes de mediaci on-line en lmbit de la mediaci laboral. El total de les persones entrevistades shan oposat de forma clara a aquest tipus de procediments de mediaci.
3. P rocediment de mediaci laboral sense limitacions en la seva durada ni en el nombre de sessions La majoria dels mediadors i mediadores que han participat en el qestionari consideren que no seria adequat introduir, en lmbit de la mediaci laboral, durades mximes del procediment de mediaci. Concretament, nou de les catorze persones entrevistades consideren que no sha de limitar la durada del procediment de mediaci ni el nombre de sessions de mediaci. nicament quatre del total de mediadors i mediadores consideren que la limitaci del procediment de mediaci o del nombre de sessions seria una mesura convenient en lmbit de la mediaci laboral. Tanmateix, les persones que aposten per aquesta opci no responen, seguidament, a la pregunta de quin hauria de ser la duraci recomanable dun procediment de mediaci laboral. I es limiten a indicar que el termini mxim del procediment de mediaci hauria de ser raonable i atenent a les circumstncies del cas. nicament una de les persones entrevistades considera que el nombre de sessions mximes hauria de ser quatre en conflictes individuals i entre vuit i deu en conflictes collectius. 4. D iscrepncies entorn la convenincia dun perode de reflexi i clara oposici a un termini de revocaci de lacord Existeixen certes discrepncies en relaci a la convenincia dintroduir un perode de reflexi en lmbit de la mediaci laboral. La meitat dels mediadors i mediadores entrevistats consideren convenient introduir un perode de reflexi abans de la signatura de lacord de mediaci en lmbit de la mediaci laboral. I, contrriament, laltra meitat no considera convenient la introducci daquesta mesura. Inequvoc s el posicionament dels mediadors i mediadores entrevistades en relaci a la convenincia dun termini de revocaci de lacord en lmbit de la mediaci laboral. La totalitat de les persones participants en el qestionari consideren innecessari introduir un termini de revocaci de lacord. 5. O posici a un termini mnim entre mediaci i mediaci entre les mateixes parts La major part de les persones participants en el qestionari consideren que no ha de transcorre un termini mnim determinat entre un procediment de mediaci i un altre amb les mateixes parts implicades. Tot i aix, quatre dels mediadors i mediadores entrevistades s que consideren convenient la introducci duna mesura daquestes caracterstiques.
CAPTOL 4
6. L a mediaci ha de tenir incidncia en els terminis de prescripci i caducitat i pot suspendre el procediment judicial quan les parts ho sollicitin La majoria dels mediadors i mediadores entrevistades (vuit del total de catorze) consideren que la mediaci ha de tenir incidncia en els terminis de prescripci i caducitat. Tanmateix, existeix certa discrepncia en relaci a quin ha de ser el moment a partir del qual ha de ser rellevant el procediment de mediaci als efectes dels terminis de prescripci i caducitat. Les dues opcions apuntades sn des de la sessi informativa del procediment de mediaci o des de la firma de lacta inicial de mediaci. En relaci a la suspensi del procediment judicial, la major part dels mediadors i mediadores entrevistades consideren que la mediaci pot suspendre el procediment judicial quan les parts o els advocats ho sollicitin. nicament en dos casos sha considerat que la mediaci ha de suspendre en tot cas el procediment judicial. 7. I ntervenci preceptiva dels advocats en el procediment de mediaci laboral i desacord amb la revisi de legalitat de lacord per part dels advocats La gran majoria dels mediadors i mediadores participants en el present estudi consideren que la intervenci dels advocats en el procediment de mediaci laboral no s imprescindible donat que la seva intervenci al llarg de totes les sessions ha de dependre nicament de la voluntat de les parts. Tanmateix, quatre de les persones entrevistades consideren que els advocats s que haurien de ser presents en la sessi informativa. En relaci a quina hauria de ser la intervenci dels advocats en la redacci i signatura de lacord en lmbit de la mediaci laboral, existeix divergncies entre els mediadors i mediadores entrevistades. La meitat consideren que hauria de ser obligatori que els advocats revisessin la legalitat dels acords de mediaci adoptats per les parts, mentre que laltra meitat soposa a aquesta mesura. 8. Llista taxada de causes de recusaci del mediador Existeix un ampli consens entre els mediadors i mediadores entrevistades en relaci a limitar la capacitat de les parts de recusar al mediador. Concretament, nou dels qestionaris resposts consideren que les parts no poden recusar al mediador per qualsevol causa, sin nicament en aquells supsits en qu concorrin alguna de les causes legalment taxades. En conseqncia, les persones entrevistades consideren que no sha de limitar el nombre de recusacions que les parts poden fer del mediador, donat que la limitaci sobt mitjanant la
limitaci de les causes que poden ser invocades per a recusar al mediador. 9. Mediaci posterior a la sentncia La convenincia de permetre intervencions de mediaci desprs de la sentncia per tal devitar reclamacions judicials en execuci o recursos tamb s una qesti discutida entre els mediadors i mediadores entrevistades. Del total de persones que han respost a aquesta pregunta, set consideren que s ha de ser possible la realitzaci dintervencions de mediaci desprs de la sentncia judicial. Una daquestes persones, per, especifica que nicament per a efectuar aclariments de la sentncia. La resta de persones entrevistades consideren que no shan de permetre intervencions de mediaci desprs de la sentncia judicial. 10. Bona fe, transparncia, neutralitat i flexibilitat: quatre principis importants a la mediaci laboral Ms enll dels tres principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), la prctica totalitat dels mediadors i mediadores entrevistades consideren que caldria que la llei contempls altres principis addicionals. nicament dues de les persones participants en el qestionari han considerat innecessari introduir principis ms enll dels legalment previstos en lactualitat. El principi de la bona fe ha estat el ms mencionat per part de les persones que han participat en el qestionari per a completar els tres legalment previstos, acompanyat dels principis de transparncia, flexibilitat i neutralitat. 11. El principi de confidencialitat en la mediaci laboral Lobjecte de la confidencialitat en la mediaci laboral s una qesti pacfica. Aix, la gran majoria de mediadors i mediadores participants en el qestionari consideren que lobjecte de la confidencialitat abasta tota la informaci verbal, documentaci escrita i els acords adoptats. Tanmateix, dins daquesta amplia majoria, la meitat consideren que el principi de confidencialitat no regeix en aquells supsits en qu els acords shomologuin. Noms en una de les respostes es considera que lobjecte de la confidencialitat s nicament aquella informaci que sha declarat confidencial o que la llei aix ho estableixi. Les persones subjectes al principi de confidencialitat tampoc s una qesti objecte de discussi. En aquest sentit, vuit del total de mediadors i mediadores entrevistades consideren que estan subjectes a la confidencialitat totes les persones que intervenen en el procedi-
CAPTOL 4
ment de mediaci: el mediador, les parts i qualsevol altra persona que directa o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci. Tanmateix, existeix un grup important de les persones consultades (concretament, quatre dels catorze entrevistats) que considera que la confidencialitat nicament obliga al mediador, en virtut del seu secret professional; i dos que consideren que la confidencialitat obliga al mediador i a les parts. Existeix una clara divergncia en relaci a la convenincia que les parts es comprometin per escrit a complir amb el deure de confidencialitat. En aquest sentit, set del total de persones entrevistades consideren que una mesura daquestes caracterstiques seria convenient i adequada en lmbit de la mediaci laboral, mentre que sis sostenen la posici contrria. Aix mateix, tamb existeix certa discussi i escepticisme en relaci al fet que la llei prevegi la possibilitat que el mediador sigui cridat com a testimoni en un procediment judicial. Set dels mediadors i mediadores entrevistades consideren convenient aquesta mesura, mentre que cinc sostenen la posici contrria. La sanci de lincompliment del principi de confidencialitat hauria de ser sancionat, segons les respostes aportades pels mediadors i mediadores participants en el qestionari, des de lmbit del dret privat, pel centre de mediaci al que pertany el mediador en qesti, el Collegi Professional de Mediadors o lrgan jurisdiccional corresponent. 12. Labast de la voluntarietat en la mediaci laboral El principi de voluntarietat en lmbit de la mediaci laboral s ents, per part dels mediadors i mediadores participants en el qestionari, com la possibilitat de desistiment que poden exercir les parts en qualsevol moment del procediment de mediaci. En aquest sentit, onze dels qestionaris resposts estableixen que labast de la voluntarietat ha de ser el fet que les parts puguin desistir en qualsevol moment del procediment de mediaci. Aix mateix, sis dels qestionaris resposts consideren que el principi de voluntarietat tamb inclou la facultat de desistiment per part del mediador per a qualsevol causa o per a causes fonamentades (per exemple, les parts no collaboren en absolut i la mediaci resulti inviable). 13. La neutralitat del mediador en lmbit de la mediaci laboral Els mediadors i mediadores que han respost el qestionari identifiquen la neutralitat del mediador amb la seva imparcialitat (no fer prevaldre els interessos duna de les parts, no arribar a un acord de forma prvia amb una de
les parts, etc.) i la falta dinters en el resultat de la mediaci. Aix mateix, la confiana de les parts, dels altres mediadors i lactuaci basada en ltica han estat tres factors que, en un dels qestionaris, shan identificat amb la neutralitat del mediador. De la mateixa manera ha estat interpretada la neutralitat del mediador en aquells supsits en els que la mediaci s oferta per un rgan de lAdministraci. Tanmateix, en un dels qestionaris resposts sespecifica que la neutralitat del mediador quan aquest forma part dun rgan de lAdministraci implica no mediar en aquells supsits en que lAdministraci s una de les parts en conflicte. 14. F ormaci integral genrica i especfica del mediador Existeix una clara aposta per la formaci integral genrica i especfica dels mediadors en lmbit de la mediaci laboral. Concretament, nou de les persones consultades consideren que els mediadors han de rebre una formaci integral genrica i una formaci especfica en mediaci laboral. nicament en un qestionari sestableix que els mediadors, encara en lmbit laboral, han de rebre noms una formaci integral genrica, i tres qestionaris responen que aquesta formaci ha de ser nicament especfica en lmbit dactuaci del mediador. Les persones entrevistades han destacat les segents matries de la formaci dels mediadors: psicologia del conflicte, empatia, tcniques de resoluci de conflictes, tcniques de comunicaci (verbal i no verbal), tcniques dintelligncia emocional, tcniques de gesti de conflictes, tcniques de negociaci, conflictologia, capacitat descoltar, capacitat de comprensi i formaci especfica en lmbit dexercici del mediador (legislaci laboral, en aquest cas). Aix mateix, tamb existeix un cert consens en el fet que aquesta formaci ha de ser oferta per universitats i Col legis Professionals de Mediadors (nou de les persones entrevistades i set, respectivament, aix ho estableixen). Aix mateix, caldria la organitzaci de congressos, cursos i sessions de formaci permanent, dactualitzaci i reciclatge. Una de les persones mediadores entrevistades ha fet notar que no hi ha necessitat dun cos de mediadors certificats, donat que a lAdministraci ja hi ha institucions que avalen la preparaci professionals dels mediadors. 15. C ollegiaci i inscripci al registre com a requisits per a exercir en lmbit de la mediaci laboral La major part dels mediadors i mediadores que han participat en el qestionari consideren que no s necessria
CAPTOL 4
la collegiaci al collegi professional per a poder actuar com a mediador en lmbit laboral. Concretament, deu del total de persones entrevistades consideren innecessria aquesta mesura, enfront a les dues persones que la consideren procedent. Contrriament, la inscripci al registre de mediadors com a requisit per a exercir en mediacions laborals s que es considera, majoritriament, una mesura necessria i convenient. En aquest sentit, vuit de les persones entrevistades consideren aquesta mesura adequada, enfront de les quatre que shi oposen. 16. E laboraci dun protocol o guia de bones prctiques de la mediaci laboral Lelaboraci dun protocol o guia de bones prctiques de la mediaci laboral s una mesura mpliament acceptada per les persones mediadores que han participat en la resoluci del qestionari. Concretament, dotze dels catorze mediadors i mediadores entrevistades consideren que lelaboraci dun protocol o guia de bones prctiques de mediaci laboral seria una mesura convenient.
correspon als subjectes legitimats en cada cas, els quals hauran de presentar una sollicitud escrita dirigida al servei privat competent atenent a lmbit territorial del conflicte i/o, complementriament, a la voluntat de les parts. Una vegada registrat lescrit de sollicitud i adms a trmit, es procedeix a la designaci de lrgan mediador i lemplaament de les parts a lacte de mediaci. En el cas de desistiment o incompareixena duna o dambdues parts, el procediment de mediaci finalitzar en aquesta primera fase. Fase 2: Acte de mediaci. En lacte de mediaci es procedeix a la presentaci de la persona mediadora, del conflicte, els seus antecedents i les demandes i/o interessos de cadascuna de les parts. A continuaci es realitza la comunicaci entre les parts, generaci didees per a la resoluci del conflicte i lelaboraci i formulaci de propostes. Una vegada formulada una proposta dacord, les parts procedeixen a negociar ladopci o no daquest acord. En el cas que les parts arribin a un acord, lacte de mediaci finalitza amb la formalitzaci de lacord. En el cas que les parts no acceptin la proposta formulada, les parts poden optar per procedir a una segona volta de generaci didees i elaboraci de propostes o donar el procediment de mediaci per finalitzat. Fase 3: Postmediaci. Aquesta tercera fase s opcional i implica lexecuci de lacord que les dues parts han adoptat com a conseqncia del procediment de mediaci.

La mediaci s un procediment informal, rpid i flexible. Tanmateix, exigeix el respecte en temps i forma de certs requisits: sollicitud dels subjectes legitimats, la designaci de lrgan mediador, lemplaament de les parts i la seva compareixena. Aix doncs, el procediment de mediaci laboral se sol dividir en tres fases: Fase 1: Premediaci: sollicitud i tramitaci del procediment. Linici del procediment de mediaci
A continuaci es representa el diagrama del procediment de mediaci laboral:
CAPTOL 4
CAPTOL 4
6.3
Anlisi qualitativa: estudis de cas
A continuaci es presenten dos casos prctics de mediacions efectuades pel Tribunal Laboral de Catalunya, on sobserva la tasca de mediaci de la persona mediadora aix com la posada en prctica de les diferents caracterstiques que aquesta ha de reunir: capacitat de comprensi i gesti, negociaci, control, creativitat, etc.
gudament justificat, que contingui tots o part dels dies de vacances collectives fixades en el calendari laboral. En qualsevol altre supsit en el que no es compleixin les condicions anteriors no operar el benefici que es contempla. El Tribunal Laboral de Catalunya concedeix un termini de 48 hores perqu empresa i Comit puguin donar una contestaci en relaci a lacceptaci o no de la proposta mediadora. Ambdues parts, en data 29 doctubre de 2009, comuniquen la seva acceptaci de la proposta efectuada, donant el Tribunal Laboral de Catalunya per finalitzat lActe de Mediaci amb el resultat dAcord.
6.3.1 Estudi de cas 1

Els representants legals dels treballadors (Comit dEmpresa) duna empresa del sector del metall de la provncia de Barcelona, presenta una sollicitud de mediaci davant del Tribunal Laboral en data 21 doctubre de 2008, amb la segent pretensi: arribar a un acord amb lempresa perqu en el supsit de baixes daccident de treball que requereixin ingressos o hospitalitzaci i recuperaci diria durant el perode de vacances es pugui garantir als treballadors afectats el gaudiment del seu perode de vacances comprs daquest perode de baixa dins de lany natural. El conflicte afecta a la totalitat la plantilla de la empresa, uns 400 treballadors. Dacord amb el que estableix el Reglament de Funcionament del TLC, es cita a les parts en el termini de cinc dies hbils, s a dir pel 27 doctubre de 2008 a les 10 hores, per la celebraci del preceptiu Acte de Mediaci. Una vegada analitzats i estudiats per part dels membres del Tribunal el posicionament dambdues representacions, i davant limpossibilitat de arribar a un acord, aquests realitzen la segent proposta mediadora amb la voluntat daconseguir una soluci que representi la possibilitat daglutinar les postures de la empresa i dels representants legals del treballadors: En aquells supsits en qu es produeixin les situacions que a continuaci sespecificaran, els treballadors afectats tindran dret al gaudiment, durant el propi any natural, dels dies de vacances corresponents segons el fet determinant dins de les condicions que sassenyalen: a) Baixa per Accident Laboral que doni lloc a hospitalitzaci per un perode de temps superior a 24 hores. b) Que lesmentada baixa haur de coincidir parcial o totalment amb el perode de vacances fixat prviament en el calendari laboral. c) La baixa per Accident Laboral haur danar acompanyada dun procs de recuperaci, de-
6.3.2 Estudi de cas 2

Els representants legals dels treballadors duna empresa del metall presenten una convocatria de vaga de tres dies amb sollicitud de mediaci davant del Tribunal Laboral de Catalunya, el dia 9 de gener de 2008. La vaga est motivada per el segent: la negociaci del calendari laboral per a lany 2008 ha finalitzat amb el resultat de sense acord, especialment en el tema de vacances, ja que lEmpresa ens redueix una setmana de les 4 que sempre shan realitzat en el mes dagost. Lempresa vol imposar una srie de condicionants que limiten el gaudiment daquesta setmana, aix com lamplitud a ms mesos per al gaudiment de les vacances. Dacord amb el que estableix el Reglament de Funcionament del TLC, es cita al Comit dEmpresa i la Direcci de lEmpresa en el termini de cinc dies hbils, s a dir pel 16 de gener de 2009 a les 10 hores, per la celebraci del preceptiu Acte de Mediaci. A la vista dels plantejaments exposats per ambdues representacions en lActe de Mediaci, el Tribunal Laboral de Catalunya, efectua una proposta mediadora de Calendari Laboral 2008, en relaci amb el Personal de Producci de lEmpresa, prenent com a base els calendaris laborals proposats per ambdues parts. La proposta mediadora s la segent: a) El Calendari Laboral haur dajustar-se a les 1750 hores anuals establertes pel Conveni Collectiu daplicaci. b) Possibilitat de que un 50% de les Seccions, o en el seu cas el 50% del personal de producci, pugui gaudir durant el mes de mar-2008 (entre els dies 17 i 20, ambds inclosos) dels dies de vacances pendents de gaudiment.
CAPTOL 4
c) Possibilitat de que un 50% de les Seccions, o en el seu cas el 50% del personal de producci, pugui gaudir durant el mes de desembre-2008 (entre els dies 22 i 23, ambds inclosos, i alternativament els dies 29, 30 i 31) dels dies de vacances pendents de gaudiment. En els casos b) i c) als efectes de completar el total de dies de vacances a gaudir en el present any 2008. d) El Comit de vaga haur de desconvocar la vaga prevista per els dies 17, 18 i 21 de gener de 2008. Una vegada traslladada la proposta a ambdues parts pel seu estudi i anlisi, la representaci dels treballadors i la representaci empresarial, en el mateix Acte de Mediaci, comuniquen la seva total conformitat amb los termes de la proposta, donant el Tribunal Laboral de Catalunya per finalitzat lActe amb el resultat dAcord amb la corresponent desconvocatria de vaga per part del Comit de Vaga.
8 Caracterstiques de la instituci de la mediaci laboral

La mediaci laboral es caracteritza per les segents notes: Voluntarietat: el pilar bsic de la mediaci es troba en la nota de voluntarietat. Aquesta voluntarietat actua o es manifesta, segons els casos, en diverses fases: en lopci de recrrer a aquesta instituci, en lesgotament de les diferents fases procedimentals, en la consecuci dun acord i en la posada en prctica daquesta acord. Obligatorietat: la nota dobligatorietat caracteritza la conciliaci obligatria prvia a la interposici duna demanda i de la submissi de conflictes laborals al Tribunal Laboral de Catalunya com a resultat de previsions convencionals. Confiana de les parts en la persona mediadora i en el procs que inicien. Flexibilitat: el procs de mediaci sadapta a les necessitats de les parts (temps, durada de les sessions, etc.). Participaci activa de les parts en conflicte: la finalitat de la mediaci s facilitar la comunicaci entre les parts. La persona mediadora utilitza tcniques altament cooperatives per a intentar desbloquejar la situaci entre les parts, impulsant la comunicaci i facilitant la negociaci. Persona mediadora: la persona mediadora s una persona preparada, formada i competent, neutral i imparcial. La persona mediadora assumeix, a ms de lobligaci principal de fer, les obligacions dindependncia, imparcialitat, diligncia i comportament conforme a la bona fe. Procs rpid i econmic: la mediaci s un sistema ms rpid i econmicament ms eficient que els procediments judicial i arbitral. Solucions cooperatives: no existeix un guanyador i un perdedor, sin que ambdues parts que intervenen en el procediment de mediaci guanyen; estem davant duna situaci win-win. Eficcia jurdica i executiva de lacord: lacord al que arriben les parts derivat del procediment de
Prospectiva
7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes

La situaci econmica actual evidencia una clara tendncia a lala dels conflictes laborals com a conseqncia dacomiadaments, impagaments, Expedients de Regulaci dOcupaci, retallades salarials, etc. La mediaci laboral s clarament un mecanisme idoni per a fer front a aquests increment dels conflictes laborals, atesa la seva capacitat per a resoldre conflictes amb ms certesa i de manera ms rpida i econmica.
7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci laboral

La mediaci s un mecanisme de resoluci de conflictes susceptible dadequar-se a levoluci que tindr lloc en la gesti de conflictes i a les necessitats i caracterstiques de les parts o sectors econmiques implicats. Aquesta flexibilitat i capacitat dadaptaci i adequaci de la mediaci laboral s conseqncia de la seva amplitud per a resoldre controvrsies laborals de forma rpida, segura, confidencial i ms econmica. Aix mateix, la mediaci laboral s un mecanisme que atorga seguretat a les parts, ja que permet controlar els resultats del conflicte.
CAPTOL 4
mediaci t eficcia jurdica i executiva suficient com per obligar a les parts a complir all pactat. No impedeix recrrer a la via judicial o arbitral: quan el procediment de mediaci finalitza sense avinena entre les parts, res impedeix que les parts recorrin a la via judicial o a un procediment arbitral. En cas dacord parcial, la mediaci pot reduir i clarificar les qestions que shan de resoldre en el judici o en larbitratge.
c)
Coneixements terics i prctics del mn de les relacions laborals: la persona mediadora ha de ser un professional relacionat amb el mn de les relacions laborals amb amplis coneixements, especialment prctics, sobre la realitat daquest mn. Capacitat de comprensi i gesti: la persona mediadora ha de ser capa de gestionar de forma adequada la informaci que rep. nicament si s capa davaluar i entendre el conflicte per a identificar correctament els interessos i emocions de cadascuna de les parts podr conduir correctament la mediaci i fer arribar a les parts a un acord. Paper facilitador del procs: la persona mediadora ha de guiar a les parts en conflicte amb diplomtica i tacte, creant un clima i contexts idonis per a qu les parts puguin discutir, negociar i arribar a un acord. Creativitat: la persona mediadora ha de tenir capacitat i creativitat suficient per a poder generar i oferir solucions i alternatives imaginatives que sadapti de la millor manera possible als interessos dambdues parts. Capacitat de control: s important que la persona mediadora condueixi el procs de mediaci per tal de controlar les situacions problemtiques que puguin sorgir i evitar reaccions negatives de les parts.
d)
9 El perfil de la persona mediadora en la mediaci laboral

La persona mediadora ha de ser una tercera persona neutral, aliena i imparcial del conflicte existent entre les parts. Aquesta persona s lencarregada de dirigir el procediment de mediaci amb lobjectiu de facilitar la comunicaci entre les parts i ajudar-les a arribar a un acord mtuament satisfactori. En el context concret de la mediaci laboral, la persona mediadora ha de ser un/a professional del mn de les relacions laborals amb amplis coneixements, especialment prctics, sobre la realitat daquest mn. Ms enll, aquesta persona ha de comptar amb una formaci complementria sobre tcniques de mediaci, de negociaci, de gesti i comunicaci (verbal i no verbal). Concretament, la persona mediadora ha de comptar amb les segents caracterstiques o habilitats: a) Alienaci: la persona mediadora ha de ser una tercera persona totalment aliena, independent i imparcial a les parts, a la seva relaci jurdica i al conflicte concret que aquestes mantenen. Aquesta caracterstica s fonamental per tal de garantir la seva imparcialitat i neutralitat en el procs i, en conseqncia, la possibilitat que les parts arribin a un acord. Diligncia i bona fe: la persona mediadora ha dactuar amb diligncia i tenint en compte les exigncies de la bona fe. Aix implica que la persona mediadora no ha dactuar en contra dels interessos duna o ambdues parts, ni adoptar una actitud passiva davant del conflicte ni obstaculitzar lacord de soluci.
e)
f)
g)
10 Recomanacions
Un cop analitzat lestat de la qesti de la mediaci laboral a Catalunya, des dun punt de vista quantitatiu i qualitatiu, lequip de mediaci laboral formula les segents recomanacions amb la finalitat de fomentar la utilitzaci de la mediaci per a resoldre conflictes laborals: Recomanaci 1: Aposta legislativa per la utilitzaci preferent de la mediaci com a mitj extrajudicial de soluci de conflictes laborals. Recomanaci 2: Aposta de la negociaci collectiva per ls de la mediaci davant del Tribunal Laboral de Catalunya per a la resoluci dels conflictes laborals que puguin aparixer en relaci a la interpretaci dun conveni o altres conflictes laborals que apareguin en el sector dactivitat. Recomanaci 3: Apostar per la mediaci activa, que atribueix a la persona mediadora la direcci
b)
CAPTOL 4
de les negociacions, suggerir solucions i formular recomanacions que serveixin de base per articular lacord de les parts, tot i que aquestes conserven sempre la seva llibertat per acceptar o no les seves propostes. Recomanaci 4: Ampliar les funcions de les persones mediadores en la conciliaci prvia obligatria a la interposici duna demanda laboral, per tal dafavorir la finalitzaci del procs de mediaci amb avinena entre les parts. Recomanaci 5: Revisar els procediments de mediaci per tal de flexibilitzar-los i adaptar els seus trmits, termes i continguts dels acords als tipus de conflictes, parts implicades i peculiaritats del sectors productius. Recomanaci 6: Permetre la comediaci (procediment de mediaci amb la presncia de representants dambdues parts) en aquells supsits en qu les parts aix ho sollicitin, donat que aix permet a les dues parts sentir-se representades en el procediment de mediaci. Recomanaci 7: Associar efectes perjudicials (condemna en costes, multa, etc.) a la incompareixena o desistiment injustificat duna de les parts a lacte de mediaci, per afavorir el nombre de conciliacions efectives. Recomanaci 8: Establir una formaci especfica per a aquelles persones mediadores que actun en mediacions en lmbit laboral. Recomanaci 9: Major difusi dels organismes dedicats a la mediaci laboral i dels seus avantatges. Recomanaci 10: Elaboraci dun protocol dactuaci de la persona mediadora que garanteixi la seva imparcialitat, neutralitat, independncia, transparncia, diligncia, confidencialitat i actuaci segons les exigncies de la bona fe.
acuerdos conciliatorios, mediatorios y los laudos arbitrales, en El rgimen jurdico de la negociacin colectiva en Espaa: estudios en homenaje al profesor Sala Franco, Prez de los Cobos y Orihuel, F. i Goerlich Peset, J.M., Valencia: Tirant lo Blanch, pp. 741-788. Alfonso Mellado, C. L. (2003). Solucin extrajudicial de conflictos laborales: experiencias y situacin actual, Cuadernos de derecho judicial (Ejemplar dedicado a: Derecho colectivo / Falguera i Bar, M.A. (Dir.)), nm. 3, pp. 309-364. Auvergnon, P. (2003). La intervencin mediadora de la Administracin laboral en lo conflictos colectivos, Temas laborales (Ejemplar dedicado a: Mediacin y Arbitraje en los Conflictos Laborales en homenaje al profesor Manuel Alonso Olea), nm. 70, pp. 71-83. Casas Baamonde, M. E. (1992). La solucin extrajudicial de los conflictos laborales, Relaciones laborales, nm. 2, pp. 27-39. de Alcntara y Coln, J. M. (2000). Las relaciones de mediacin: representante, agente y subagente: mbito jurisdiccional laboral o mercantil, Informacin laboral, nm. 3, pp. 4961-4976. de Diego Vallejo, R. i Guilln Gestoso, C. (2008). Mediacin: Proceso, tcticas y tcnicas. Madrid: Ediciones Pirmide. del Rey Guanter, S. (1996). El acuerdo sobre solucin extrajudicial de conflictos laborales: un anlisis final, en AAVV, La aplicacin de la reforma del estatuto de los trabajadores en la negociacin colectiva: IX Jornadas de Estudio sobre la Negociacin Colectiva, Madrid, 6 de Junio de 1996, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Subdireccin General de Publicaciones, pp. 99-128. del Rey Guanter, S. (1993). Huelga y medios extrajudiciales de solucin de conflictos laborales en el ordenamiento jurdico espaol: un debate desequilibrado, Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense (Ejemplar dedicado a: El derecho de huelga: seminario Hispano-Francs), nm. extra 17, pp. 143-146. del Rey Guanter, S. (1991). Los medios extrajudiciales de solucin de conflictos de trabajo en la funcin pblica. Ministerio de Administraciones Pblicas. Fernndez-Ros, M. (1996). Condiciones xito-fracaso de la mediacin laboral, Revista de psicologa del trabajo y de las organizaciones (Ejemplar dedicado
11 Bibliografia
AAVV. (2001). II Acuerdo sobre solucin extrajudicial de conflictos laborales (ASEC-II) y su Reglamento de Aplicacin (RASEC-II), Relaciones laborales, nm. 1, pp. 1829-1848. Alfonso Mellado, C. L. i Cardona Rubert, B. (2006). La solucin extrajudicial de conflictos laborales: los
CAPTOL 4
a: Mediacin laboral: una alternativa a la solucin judicial de la conflictividad laboral), Vol. 12, nm. 2-3, pp. 149-174. Fernndez-Ros, M. (1996). Formacin de mediadores, Revista de psicologa del trabajo y de las organizaciones (Ejemplar dedicado a: Mediacin laboral: una alternativa a la solucin judicial de la conflictividad laboral), Vol. 12, nm. 2-3, pp. 221230. Grate Castro, F. J. (1998). Composicin y solucin privada de conflictos de trabajo, Revista espaola de derecho del trabajo, nm. 87, pp. 39-72. Garca Fernndez, M. (1997). El acuerdo cataln de solucin extrajudicial de conflictos de trabajo (Tribunal Laboral de Catalua), Actualidad laboral, nm. 1, pp. 357-372. Gil y Gil, J. L. (2007). La solucin negociada de los conflictos individuales de trabajo, Relaciones laborales, nm. 2, pp. 541-580. Gonzlez Biedma, E. (1994). Los procedimientos de solucin extrajudicial de conflictos colectivos de trabajo en la Comunidades Autnomas, Revista espaola de derecho del trabajo, nm. 65, pp. 403-466. Lantarn Barqun, D. (2003). Ordenacin de la solucin extrajudicial de los conflictos laborales. Valladolid: Lex Nova. Loi, P. (2003). La perspectiva comunitaria sobre los mtodos alternativos de solucin de conflictos laborales, Temas laborales (Ejemplar dedicado a: Mediacin y Arbitraje en los Conflictos Laborales en homenaje al profesor Manuel Alonso Olea), nm. 70, pp. 43-57. Losa Montas, J. (1996). El papel de la mediacin laboral en Espaa, Revista de psicologa del trabajo y de las organizaciones (Ejemplar dedicado a: Mediacin laboral: una alternativa a la solucin judicial de la conflictividad laboral), Vol. 12, nm. 2-3, pp. 213-220. Loy, G. (2003). La conciliacin y el arbitraje: perfiles generales en materia de derechos, Temas laborales (Ejemplar dedicado a: Mediacin y Arbitraje en los Conflictos Laborales en homenaje al profesor Manuel Alonso Olea), nm. 70, pp. 125-146. Maria Mastinu, E. (2003). La regulacin italiana en materia de prevencin y composicin de las contro-
versias y conflictos colectivos intersindicales en la perspectiva Europea, Temas laborales (Ejemplar dedicado a: Mediacin y Arbitraje en los Conflictos Laborales en homenaje al profesor Manuel Alonso Olea), nm. 70, pp. 147-169. Martn Valverde, A. (2007). Las relaciones entre el sistema judicial y los medios no judiciales de solucin de conflictos de trabajo, Relaciones Laborales, nm.7, pp. 339-370. Palacios Buisn, M. J. i Mauri i Majs, J. (1996). Objetivos, estructura y funcionamiento del CEMICAL: (Consorcio de Estudios, Mediacin y Conciliacin en la Administracin Local), Revista de psicologa del trabajo y de las organizaciones (Ejemplar dedicado a: Mediacin laboral: una alternativa a la solucin judicial de la conflictividad laboral), Vol. 12, nm. 2-3, pp. 283-298. Perdiguero Bautista, E. A. (1995). Mediacin, conciliacin y arbitraje en el Derecho Laboral, Cuadernos de derecho judicial (Ejemplar dedicado a: Arbitraje, mediacin, conciliacin), nm. 27, pp. 245-295. Porret Gelabert, M. (2007). Los medios extrajudiciales autnomos de solucin de conflictos laborales, Relaciones laborales, nm. 1, pp. 1339-1358. Rodrguez Fernndez, M. L. (2003). Conciliacin y mediacin en los conflictos laborales: un anlisis a travs del estudio de los laudos, Temas laborales (Ejemplar dedicado a: Mediacin y Arbitraje en los Conflictos Laborales en homenaje al profesor Manuel Alonso Olea), nm. 70, pp. 183-206. Sala Franco, T., Alfonso Mellado, C. L. i Urbiola Antn, M. (1998). Procedimientos extrajudiciales de solucin de conflictos laborales. Germania: Alzira. Santor Salcedo, H. (2006). La mediacin en los conflictos de trabajo: naturaleza y rgimen jurdico. Madrid: La Ley. Sesma Bastida, B. (2003). Procedimientos de solucin extra-judicial de los conflictos laborales: regulacin convencional y normativa, Tesis doctoral dirigida por Ortiz Lallana, M. C., Universidad de La Rioja. Soleto Muoz, H. i Otero Parga, M. M. (Coord.) (2007). Mediacin y solucin de conflictos: habilidades para una necesidad emergente, Madrid: Tecnos. Soleto Muoz, H. (2007). Mediacin laboral. Mediacin comunitaria, en Soleto Muoz, H. i Otero Parga,
CAPTOL 4
M. M., Mediacin y solucin de conflictos: habilidades para una necesidad emergente, Madrid: Tecnos, pp. 331-344. Somoza Albardonedo, F. (1996). Usos y abusos de la mediacin laboral, Revista de psicologa del trabajo y de las organizaciones (Ejemplar dedicado a: Mediacin laboral: una alternativa a la solucin judicial de la conflictividad laboral), Vol. 12, nm. 2-3, pp. 203-212. Torollo Gonzlez, F. J. (1999). La mediacin laboral, Aranzadi social, nm. 5, pp. 531-552. Valds Dal-R, F. (1998). Cuestiones y problemas aplicativos del acuerdo sobre solucin extrajudicial de conflictos laborales (ASEC), en AAVV, La nueva funcin de la negociacin colectiva y los acuerdos interconfederales sobre el empleo: X Jornadas de Estudio sobre la Negociacin Colectiva, Madrid, 4 y 5 de junio de 1997, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Subdireccin General de Publicaciones, pp. 137-164.
12 Apndix legislatiu
Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i el Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civil i mercantils. Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del Treball Autnom. Llei 42/1997, de 14 de novembre, Ordenadora de la Inspecci de Treball i de la Seguretat Social. Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic. Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, Comissi de les Comunitats Europees, abril 2002. Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel que saprova el Text Refs de lEstatut dels Treballadors. Reial Decret Legislatiu 2/1995, de 7 dabril, pel que saprova el Text Refs de la Llei de Procediment Laboral. Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de mar, sobre Relacions de Treball.
Annexos
ANNEX I: Model dentrevistes en profunditat Mediaci laboral
Aquest document s part del projecte de recerca Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, impulsat pel Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya i executat en virtut del Conveni de 7 de novembre de 2008 celebrat entre aquesta mateixa instituci i lObra Social de la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona.
El projecte t com a objectiu el desenvolupament duna recerca en profunditat sobre lestat de la mediaci i els sistemes extrajudicials de resoluci de conflictes per tal deditar un llibre blanc que aglutini el coneixement actual en aquest mbit, analitzar i avaluar el funcionament i els mtodes de lADR (Alternative Dispute Resolution), calcular el cost i els beneficis socials daquesta metodologia, identificar els conflictes ms sensibles per a la implantaci de la mediaci, elaborar guies de bones prctiques i establir indicadors estadstics del funcionament i resultats de la mediaci. Lobjectiu bsic del segent qestionari s reunir la informaci necessria per conixer la seva formaci i experincia al mbit de la mediaci, partint de lany 2008 com referncia temporal. Moltes grcies per la seva collaboraci.
CAPTOL 4
Dades de contacte
Nom Companyia / empresa Posici / crrec Edat Telfon de contacte Adrea de correu electrnic
Dacord amb la Llei 15/1999 de 13 de desembre de Protecci de Dades de Carcter Personal (LOPD) aquestes dades seran tractades amb la mxima confidencialitat i la informaci facilitada es tindr en compte nicament a efectes estadstics. Coneix la mediaci (denominada, en ocasions, conciliaci)? Resposta Ha utilitzat el Centre de Mediaci, Arbitratge i Conciliaci (CMAC) per a resoldre conflictes laborals? Resposta Amb quina freqncia ha utilitzat la mediaci en els darrers dos anys? 0 vegades 1 10 vegades 11 25 vegades 26 49 vegades Ms de 50 vegades Ha utilitzat els serveis de mediaci i conciliaci que ofereix el Tribunal Laboral de Catalunya? Resposta Amb quina freqncia ha utilitzat la mediaci que ofereix el TLC en els darrers dos anys? 0 vegades 1 10 vegades 11 25 vegades 26 49 vegades Ms de 50 vegades Quin percentatge (aproximat) dels conflictes laborals que ha presentat davant del CMAC finalitzen amb acord entre les parts? I davant del TLC? Resposta
Quins tipus de conflictes ha resolt mitjanant la mediaci? Resposta Quants conflictes creu que es podrien haver resolt o derivat a la mediaci? Resposta Quins motius el fan pensar que aquests casos es podrien haver resolt en seu de mediaci? Quantia Naturalesa de lassumpte Caracterstiques de les parts Complexitat de lassumpte aloraci realitzada sobre les pretensions de les V parts Altres (especificar): Quant de temps suposa la resoluci dun conflicte? Resposta Quin cost t la resoluci dun conflicte? Resposta Quina quantia destinen les entitats o els organismes empresarials a la gesti dels seus conflictes laborals? Resposta La seva companyia ha dut a terme o ha posat a disposici dels seus treballadors cursos de formaci sobre negociaci per a la resoluci de conflictes? I sobre participaci en procediments de mediaci? Resposta Quins avantatges creu que suposaria per a les entitats o els organismes empresarials poder recrrer a la mediaci per a gestionar els seus conflictes empresarials? Resposta
CAPTOL 4
s til per a resoldre controvrsies que afecten a companyies situades a pasos diferents s til per a les controvrsies amb companyies dels EUA s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts s til quan les parts tenen una relaci vigent Permet evitar els procediments darbitratge Permet evitar els costos de larbitratge ermet limitar els costos de la resoluci del P conflicte Permet tenir control sobre el resultat Assegura la confidencialitat del resultat Altres (especificar): Quin s el seu grau de satisfacci respecte del vigent sistema judicial de resoluci de conflictes? Resposta Quin s el seu grau de satisfacci respecte del vigent sistema de conciliaci prvia obligatria a la interposici duna demanda? Expliqui els motius que justifiquen la seva resposta. Resposta Per qu creu que la mediaci no s mpliament utilitzada per a la resoluci de conflictes laborals? ls procediments judicials sn relativament rE pids ls procediments judicials sn relativament baE rats ls procediments judicials donen lloc a sentnE cies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge Preferim larbitratge i els seus laudes vinculants ls meus clients no coneixen o no els hi agrada E la mediaci Trobar un mediador qualificat s difcil a mediaci requereix una soluci de comproL ms (splitting the baby) a mediaci no arriba a resultats basats en el L dret l meu personal est ms familiaritzat amb altres E procediments Altres (especificar):
Quines caracterstiques del CMAC i TLC considera que afavoreixen la resoluci extrajudicial de conflictes laborals? I quins tributs considera que dificulten lassoliment dun acord entre les parts? Resposta Qu creu que podria incentivar el recurs a la mediaci per part de les entitats o els organismes empresarials? Resposta
ANNEX II: Model qestionari Aspectes generals/ introductoris

1. Identifiqueu almenys tres supsits dins de lmbit de conflictes en qu, al seu judici, seria adequat promoure ls de la mediaci. A sensu contrario, hi ha algunes matries que considereu que haurien de ser excloses del recurs a la mediaci? Heu trobat supsits en qu sistemticament no funcioni? Creieu que els sistemes de mediaci on-line serien aplicables al vostre mbit danlisi? En cas afirmatiu, identifiqueu algun supsit en qu ho considereu especialment rellevant.
2.
3.
Aspectes del procediment de mediaci

4. Qu seria ms recomanable, com a criteri general, el mediador individual o la comediaci? Podeu identificar algun supsit concret en que sigui ms adequada lopci que no ha escollit? El procediment de mediaci ha de tenir una durada limitada? Si la resposta fora afirmativa, quin seria el termini recomanable? Sha de limitar el nombre de sessions? Ha de transcrrer un temps determinat entre una mediaci i un altre amb les mateixes persones? Considereu que la mediaci t incidncia en els terminis de prescripci i caducitat? En cas afirmatiu, a partir de quin moment: 1 Sessi informativa. 2 Signatura acta inic s possible, en el vostre mbit danlisi, un procs de mediaci en que no estiguin presents les dues
5.
6. 7. 8.
9.
CAPTOL 4
parts? O al contrari, considereu beneficis per al procediment de mediaci en el vostre mbit que aquest sinici amb un nombre de sessions individuals? En aquest cas quin seria el nombre mxim? 10. Com ha de ser la intervenci dels advocats? 1 Han de ser presents a la sessi informativa? 2 Poden ser presents a totes les sessions de mediaci? 3 Tant si es tracta de sessions conjuntes com de sessions individuals?
2 Flexibilitat. 3 Neutralitat. 4 Transparncia.
17. Quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat: 1 Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats. 2 Tot, excepte si els acords shomologuen. 3 Noms informaci de les sessions. 4 Excepcions: estigui en perill la integritat fsica i psquica de les parts; a efectes estadstics i de formaci. 5 Hi ha algun altre supsit en qu podria excloures?
11. Ha de ser obligatori que els advocats revisin la legalitat: dels acords adoptats per les parts en tots els mbits (familiar, empresarial, escolar, penal, etc? N oms dalguns mbits (familiar)? Quins? Justifica-ho.
18. Qui est obligat pel principi de la confidencialitat? 1-. La confidencialitat abasta tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) 2-. Noms el mediador i les parts. 3-. Noms el mediador, en virtut del seu secret professional.
12. Les parts poden recusar el mediador per qualsevol causa? Sha de limitar el nombre de recusacions, que les parts no puguin anar designant mediadors amb finalitats merament dilatries?
13. Considereu necessari un perode de reflexi abans de la signatura? I desprs de la signatura de lacord i, en conseqncia, un termini revocatori de lacord? 14. Considereu convenient que es puguin realitzar intervencions mediadores programades desprs de la sentncia per tal devitar reclamacions judicials en execuci o recursos? 15. En relaci a la possibilitat de suspensi del procs, considereu que 1. la mediaci suspn el procediment judicial en tot cas 2. n oms es suspn la mediaci si s a instncia del jutge 3. les parts o els advocats poden sollicitar-la
19. Considereu convenient que les parts que se sotmeten a mediaci es comprometin per escrit a complir amb el deure de confidencialitat? 20. La llei que correspongui hauria de preveure que el mediador no pugui ser citat per fer de testimoni en judici? 21. Com sancionareu lincompliment del deure de confidencialitat? Qui lhauria de sancionar: el col legi professional de la professi dorigen? Algun altre rgan? El centre de mediaci en lmbit del dret privat? 22. Quin ha desser labast de la voluntarietat. 1 Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment? 2 El mediador, pot desistir per qualsevol causa? 3 Noms per causes concretes (per exemple, absncia de cooperaci de les parts)? Quines?
16. A banda dels tres principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), caldria que la Llei en contempls daltres? 1 Bona fe.
23. Qu enteneu per neutralitat del mediador? En el vostre mbit de treball, esmenteu fins a tres supsits en els quals la neutralitat ha plantejat algun tipus de problema. Si no nhi ha hagut, indiqueu-ho.
CAPTOL 4
24. En cas que la mediaci sigui oferta per un rgan de lAdministraci, com creieu que shauria dinterpretar la neutralitat?
29. Com hauria de garantir-se, al vostre criteri, lactualitzaci de la formaci? 30. Cal la collegiaci al collegi professional corresponent per poder actuar com a mediador? 31. Cal la inscripci al registre de mediadors per exercir tan en mediacions pbliques com privades? 32. Seria adequat, a ms duna llei, lelaboraci dun protocol o guia de bones prctiques? 33. Quin aspecte en lestatut del mediador us sembla especialment rellevant? Heu trobat alguna mancana significativa en la normativa actual? 34. Qui pot sancionar el mediador? 1. noms el collegi professional del mediador pot sancionar-lo 2. un altre rgan, (quin?) 3. Els collegis professionals conjuntament amb altres rgans
Lestatut del mediador

25. La mediaci ha de ser integral o pot haver-hi una formaci integral genrica i un altra formaci especfica pels diferents mbits? 26. Cal tenir la formaci especfica per cada mbit jurisdiccional? Cal una formaci diferenciada en funci del ttol universitari de procedncia? 27. A qui correspon desenvolupar la formaci especialitzada en mediaci? Quins haurien de ser els centres homologats? 1 Universitats 2 Collegis professionals. 3 Altres
28. Quin aspecte relacionat amb la formaci destacareu de manera especial?
Observacions
ANNEX III: Dades agregades entrevistes en profunditat

Entrevista 2 Si Si Si Si Si Entrevista 3 Entrevista 4 Entrevista 5 Entrevista 6
Entrevista 1
Coneix la mediaci?
Si
Ha utilitzat el Centre de Mediaci, Arbitratge i Conciliaci (CMAC) per a resoldre conflictes laborals? Si Si Si Si Si
Si
Amb quina freqncia ha utilitzat la mediaci en els darrers dos anys? 1-10 vegades 0 vegades Ms de 50 vegades Ms de 50 vegades
11-25 vegades
26-49 vegades
Si
Si
Si
Si
Si
Si
CAPTOL 4
229
1-10 vegades 0 vegades 11-25 vegades 80% No es pot mesurar donat que sovint, conflictes que finalitzen amb desacord, posteriorment es resolen a lempresa. 20% 80% No es pot mesurar donat que sovint, conflictes que finalitzen amb desacord, posteriorment es resolen a lempresa. 10%
Ha utilitzat els serveis de mediaci i conciliaci que ofereix el Tribunal Laboral de Catalunya?
Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

Ms de 50 vegades 50% 50%
Amb quina freqncia ha utilitzat la mediaci que ofereix el TLC en els darrers dos anys?
1-10 vegades
11-25 vegades
Quin percentatge (aproximat) dels conflictes laborals que ha presentat davant del CMAC finalitzen amb acord entre les parts?
(resposta no relacionada amb la pregunta)
90%
I davant del TLC?
50%
90%
Entrevista 1 EROS Vagues Laborals Conflictes dinterpretaci Jornada Laboral Reclamacions salarials Pocs Quantia Naturalesa de lassumpte Valoraci realitzada sobre les pretensions de les parts 1-2 hores Valoraci realitzada sobre les pretensions de les parts Acomiadaments individuals per raons subjectives 30% o 40% La majoria Naturalesa de lassumpte Caracterstiques de les parts Complexitat de lassumpte 1-2 hores (feina estricta de mediaci) Molts Collectius Conflictes dinteressos Individuals Calendari Salari Informaci art. 64 ET Aplicaci de convenis
Entrevista 2
Entrevista 3
Entrevista 4
Entrevista 5
Entrevista 6
Econmics
Quins tipus de conflictes ha resolt mitjanant la mediaci?
Jornada de treball
Quants conflictes creu que es podrien haver resolt o derivat a la mediaci? Complexitat de lassumpte La intervenci dels mediadors
Tots
Naturalesa de lassumpte Caracterstiques de les parts
CAPTOL 4
230
Poc No es pot determinar Cap Cap Cost de temps, imatge, econmic i costs ocults i no quantificables econmicament Depn de la natura del conflicte i del seu impacte econmic. Molts El cost del Departament creat especficament per aquesta qesti Confidencial
Quins motius el fan pensar que aquests casos es podrien haver resolt en seu de mediaci?
Caracterstiques de les parts

NS/NC
Quant de temps suposa la resoluci dun conflicte?
2 sessions (un cop externalitzat)
Depn del conflicte (entre 1-2 hores a 2-3 dies) CMAC: 500-1.200 TLC: Gratut
Quin cost t la resoluci dun conflicte?
Gratuta (un cop externalitzat)
Quina quantia destinen les entitats o els organismes empresarials a la gesti dels seus conflictes laborals?
50% jornada laboral (Directors de RH)
NS/NC
l
Entrevista 2 Entrevista 3 Entrevista 4 Entrevista 5 Entrevista 6
Entrevista 1
Si: No Si NS/NC
La seva companyia ha dut a terme o ha posat a disposici dels seus treballadors cursos de formaci sobre negociaci per a la resoluci de conflictes? I sobre participaci en procediments de mediaci? No Gesti del Temps, Negociaci, Direcci de Reunions, Tipus de Comandaments, Gesti Individual de lEstrs s til per a resoldre controvrsies que afecten companyies situades a pasos diferents Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte Assegura la confidencialitat del resultat s til quan les parts tenen una relaci vigent Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte Permet tenir control sobre el resultat s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts s til per a les controvrsies amb companyies dels EUA s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts s til quan les parts tenen una relaci vigent Permet evitar els procediments darbitratge Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte
No
s til en els casos on hi ha una pluralitat de parts
CAPTOL 4
231
Permet que guanyi tothom (fomenta la cultura del winwin, enfront la cultura judicial de Guanyador-Perdedor Fa responsable a les persones de les seves decisions Bo Molt dolent Moderat
s til quan les parts tenen una relaci vigent

Molt bona
Quins avantatges creu que suposaria per a les entitats o els organismes empresarials poder recrrer a la mediaci per a gestionar els seus conflictes laborals?
Permet evitar els procediments darbitratge
Permet evitar els procediments darbitratge
Permet limitar els costos de la resoluci del conflicte
Permet tenir control sobre el resultat
Quin s el seu grau de satisfacci respecte del vigent sistema judicial de resoluci de conflictes?
TLC: Elevat CMAC: Molt baix
Mitjanament insuficient
Entrevista 1
Entrevista 2
Entrevista 3
Entrevista 4
Entrevista 5
Entrevista 6
Bo perqu: Bo perqu: Permet no saturar la justcia Insuficient (conflicte collectiu) s un simple trmit administratiu. Bona Satisfactria Satisfactori (conflicte individual)
Permet que el sistema judicial no estigui tant saturat
Quin s el seu grau de satisfacci respecte del vigent sistema de conciliaci prvia obligatria a la interposici duna demanda?
Les parts revaluen el conflicte novament
Els procediments judicials sn relativament rpids
Els procediments judicials sn relativament barats Trobar un mediador qualificat s difcil Preferim larbitratge i els seus laudes vinculants
CAPTOL 4
232
Preferim larbitratge i els seus laudes vinculants Creena que la justcia s la nica soluci El meu personal est ms familiaritzar amb altres procediments (resposta no relacionada amb la pregunta) El fet que la resoluci del conflicte est a les mans de les parts Implicaci seriosa de lAdministraci La intervenci de mediadors qualificats

La cultura del conflicte i de guanyadorsperdedors La mediaci requereix una soluci de comproms (splitting the baby) La mediaci no arriba a resultats basats en el dret Proximitat del problema Negociaci individualitzada
Per qu creu que la mediaci no s mpliament utilitzada per a la resoluci de conflictes laborals?
Els procediments judicials donen lloc a sentncies vinculants el compliment de les quals pot sser imposat pel jutge
NS/NC
La mediaci requereix una soluci de comproms (splitting the baby)
La mediaci no arriba a resultats basats en el dret
Quines caracterstiques del CMAC considera que afavoreixen la resoluci extrajudicial de conflictes laborals?
La voluntat de les parts
Entrevista 1 Implicaci seriosa de lAdministraci Proximitat del problema Negociaci individualitzada La intervenci de mediadors qualificats
Entrevista 2
Entrevista 3
Entrevista 4
Entrevista 5
Entrevista 6
Quines caracterstiques del TLC considera que afavoreixen la resoluci extrajudicial de conflictes laborals? (resposta no relacionada amb la pregunta) El fet que la resoluci del conflicte est a les mans de les parts
La intervenci de mediadors qualificats
Quines caracterstiques del CMAC considera que dificulten lassoliment dun acord entre les parts? (resposta no relacionada amb la pregunta) Manca de dedicaci Manca de temps (resposta no relacionada amb la pregunta) (resposta no relacionada amb la pregunta)
La manca dintervenci pro activa dels conciliadors
CAPTOL 4
233
(resposta no relacionada amb la pregunta) Manca de temps (resposta no relacionada amb la pregunta) Manca de dedicaci Tenir en compte lactitud de les parts durant la conciliaci prvia durant el procediment judicial (resposta no relacionada amb la pregunta) La aposta decidida de la negociaci collectiva a tots els nivells

Quines caracterstiques del TLC considera que dificulten lassoliment dun acord entre les parts?
La manca de temps suficient que les parts solen destinar a la resoluci del conflicte
Qu creu que podria incentivar el recurs a la mediaci per part de les entitats o els organismes empresarials?
Noms la obligatorietat (ja implementada)
La major difusi dels organismes dedicats a la mediaci i dels seus avantatges
Predisposici de les parts darribar a un acord
ANNEX IV: Dades agregades qestionaris

Qestionari 2 Qestionari 3 Qestionari 4 Qestionari 5 Qestionari 6 Qestionari 7
Qestionari 1
Quan existeix falta de comunicaci entre les parts Conflictes collectius Taules salarials Calendari anual Convocatria de vaga Vagues Calendaris Negociaci collectiva ERO Conflicte dinteressos Negociaci del conveni Tots Reconeixement de drets Reconeixement de drets Negociaci collectiva Interpretaci de convenis Discrepncies en interpretaci normativa
Identifiqueu almenys tres supsits dins de lmbit de conflictes en qu, al seu judici, seria adequat promoure ls de la mediaci.
Quan una de les parts actua amb prepotncia sobre laltra
Quan les parts discrepen de com interpretar la norma o el problema
No
No No No
Hi ha algunes matries que considereu que haurien de ser excloses del recurs a la mediaci? Casos de violncia o submissi duna part
No
CAPTOL 4
234
No No No No Comediaci Comediaci Comediaci Depn del cas Si No NS/NC Si NS/NC NS/NC El que sadopti de forma convencional
Quan una de les parts vulnera voluntria i flagrantment la llei

No Ambds supsits No -
Creieu que els sistemes de mediaci on-line serien aplicables en lmbit de la mediaci laboral?
No
No
En lmbit laboral, qu seria ms recomanable, com a criteri general, el mediador individual o la comediaci?
Comediaci
Comediaci
El procediment de mediaci ha de tenir una durada limitada?
No
No
Quin seria el termini recomanable?
Qestionari 1 Si
Qestionari 2
Qestionari 3
Qestionari 4
Qestionari 5
Qestionari 6
Qestionari 7
Sha de limitar el nombre de sessions? No No Si, en funci de la matria No No Conflictes individuals: 4 sessions)
Dins del raonable
(negociaci collectiva: 8-10 sessions)
Ha de transcrrer un temps determinat entre una mediaci i un altre amb les mateixes persones? No No No Si Si
Si
No
CAPTOL 4
235
No Si NS/NC Si Firma acta inicial NS/NC Firma acta inicial Si No No Si Poden ser presents a totes les sessions de mediaci La intervenci dadvocats no s imprescindible Han de ser presents en la sessi informativa Poden ser presents a totes les sessions de mediaci s indiferent
Considereu que la mediaci t incidncia en els terminis de prescripci i caducitat?
Si
No
Si

No
A partir de quin moment?
Firma de lacta de mediaci
Sessi informativa
s possible, lmbit de la mediaci laboral, un procs de mediaci en que no estiguin presents les dues parts?
No
No
Com ha de ser la intervenci dels advocats?
Poden ser presents a totes les sessions de mediaci
Qestionari 1
Qestionari 2
Qestionari 3
Qestionari 4
Qestionari 5
Qestionari 6
Qestionari 7
Ha de ser obligatori que els advocats revisin la legalitat dels acords adoptats per les parts en lmbit laboral? No No. La revisi ha de venir per part dels mediadors NS/NC No Si Si nicament per causes taxades NS/NC No nicament per causes raonables i motivades nicament per causes taxades nicament per causes taxades
Si
Les parts poden recusar el mediador per qualsevol causa?
Noms quan existeix incompatibilitat
Sha de limitar el nombre de recusacions, que les parts no puguin anar designant mediadors amb finalitats merament dilatries? NS/NC No Si Si NS/NC Si No
Si
CAPTOL 4
236
No Si NS/NC No Si Si NS/NC No; nicament si aix ho acorden les parts
Considereu necessari un perode de reflexi abans de la signatura?
No
Si

No No
I desprs de la signatura de lacord i, en conseqncia, un termini revocatori de lacord?
No
No
Considereu convenient que es puguin realitzar intervencions mediadores programades desprs de la sentncia per tal devitar reclamacions judicials en execuci o recursos?
Si
No
Qestionari 1
Qestionari 2
Qestionari 3
Qestionari 4
Qestionari 5
Qestionari 6
Qestionari 7
Quan considereu que la mediaci hauria de suspendre el procediment judicial? Quan els parts o els advocats ho sollicitin NS/NC NS/NC La mediaci ha de suspendre el procediment judicial en tot cas Quan els parts o els advocats ho sollicitin Quan els parts o els advocats ho sollicitin
Quan els parts o els advocats ho sollicitin
A banda dels tres principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), caldria que la Llei en contempls daltres? No Flexibilitat Flexibilitat Neutralitat Neutralitat Transparncia Bona fe Bona fe Bona fe Bona fe Tot, excepte si els acords shomologuen O les parts ho solliciten expressament Tot, excepte si els acords shomologuen NS/NC O estigui en perill la integritat fsica o psquica de les parts Tot, excepte si els acords shomologuen
Transparncia
CAPTOL 4
237
Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) Respectar el dret a informar als afectats dels representats dels treballadors (art. 64 ET) Noms el mediador en virtut del seu secret professional Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) El mediador, en virtut del seu secret professional Les parts

Noms el mediador, en virtut del seu secret professional
Quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat?
Tot, excepte si els acords shomologuen
Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats
NS/NC
Qui est obligat pel principi de la confidencialitat?
Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci)
l
Qestionari 1
Considereu convenient que les parts que se sotmeten a mediaci es comprometin per escrit a complir amb el deure de confidencialitat? No No Si Si No Si
Si
La llei que correspongui hauria de preveure que el mediador no pugui ser citat per fer de testimoni en judici? Si No NS/NC Si No No Inhabilitaci Des de lmbit del Dret privat NS/NC Des de lmbit del Dret privat NS/NC NS/NC
Si
Com sancionareu lincompliment del deure de confidencialitat?
Des de lmbit del Dret privat
CAPTOL 4
238
El centre de mediaci al qual pertany el mediador Lrgan jurisdiccional corresponent quan es derivin accions judicials NS/NC El centre de mediaci Collegi Professional de Mediadors Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment Quan la part que ha instat el conflicte ho decideixi Quan ambdues parts arribin a lacord de desistir El mediador pot desistir, de manera fonamentada, si les parts no collaboren en absolut Quan la part que ha instat el conflicte ho decideixi Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment. El mediador pot desistir, de manera fonamentada, si la mediaci resulti inviable
TLC (mediadors) Collegi Professional (altres professionals) El centre de mediaci

Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment. El mediador pot desistir per qualsevol causa
Qui lhauria de sancionar?
El centre de mediaci
Quin ha desser labast de la voluntarietat
Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment
El mediador pot desistir, de manera fonamentada, si les parts no collaboren en absolut
Qestionari 1
Qestionari 2
Qestionari 3
Qestionari 4
Qestionari 5
Qestionari 6
Qestionari 7
Qu enteneu per neutralitat del mediador? No fer prevaldre els interessos duna part Transmetre imparcialitat NS/NC
El mediador mai ha de ser mediador de part
Falta dinters personal pel resultat de la mediaci
Arribar a un acord sense que el mediador assessori a les parts ni pacti una soluci de forma prvia amb alguna de les parts
No afectat pel resultat del conflicte
NS/NC
En cas que la mediaci sigui oferta per un rgan de lAdministraci, com creieu que shauria dinterpretar la neutralitat? Impossibilitat de que es derivin mesures coercitives del procediment De la mateixa manera que en la mediaci privada NS/NC Un rgan mediador de lAdministraci no pot mediar en supsits on lAdministraci s part Formaci integral genrica i especfica Formaci integral genrica i especfica Formaci integral genrica i especfica Formaci integral genrica i especfica
Imparcialitat
No afectat pel resultat del conflicte
CAPTOL 4
239
Si Universitats Collegis professionals Universitats Organismes de mediaci NS/NC Universitats Si NS/NC No

Si Collegis Professionals
La mediaci ha de ser integral o pot haver-hi una formaci integral genrica i un altra formaci especfica?
Formaci integral genrica i especfica
Cal tenir la formaci especfica en lmbit laboral?
Si
Si
A qui correspon desenvolupar la formaci especialitzada en mediaci?
Universitats
Universitats
l
Qestionari 2 Tcniques de comunicaci Comunicaci no verbal Experincia NS/NC Capacitat de negociaci Conflictologia Coneixements especfics Formaci especfica Tcniques dintelligncia emocional Tcniques de gesti de conflictes Tcniques de negociaci Cursos de formaci NS/NC NS/NC Experincia Conferncies o comunicacions anuals Instruments de resoluci de conflictes Psicologia del conflicte Qestionari 3 Qestionari 4 Qestionari 5 Qestionari 6 Qestionari 7
Qestionari 1
Formaci especfica
Quin aspecte relacionat amb la formaci destacareu de manera especial?
Empatia
Voluntat de solucionar
Com hauria de garantir-se, al vostre criteri, lactualitzaci de la formaci?
Curos dactualitzaci i reciclatge
Actualitzacions
CAPTOL 4
240
No No NS/NC Si Si Si NS/NC Si Si Si NS/NC Si NS/NC NS/NC NS/NC Cap

No Si Si Objectivitat Neutralitat
Cal la collegiaci al collegi professional corresponent per poder actuar com a mediador en lmbit laboral?
No
Si
Cal la inscripci al registre de mediadors per exercir en mediacions laborals?
Si
Si
Seria adequat, a ms duna llei, lelaboraci dun protocol o guia de bones prctiques?
Si
Si
Quin aspecte en lestatut del mediador us sembla especialment rellevant?
NS/NC
NS/NC
l
Qestionari 2 No Collegi Professional de Mediadors TLC La justcia ordinria Collegi Professional de Mediadors NS/NC NS/NC NS/NC NS/NC NS/NC Qestionari 3 Qestionari 4 Qestionari 5 Qestionari 6 Qestionari 7
Qestionari 1
Heu trobat alguna mancana significativa en la normativa actual?
No
Qui pot sancionar el mediador? NS/NC
Lrgan de mediaci
Lrgan de mediaci al que pertany el mediador
Lrgan de mediaci al que pertany el mediador
Qestionari 8 Classificaci professional
Qestionari 9
Qestionari 10
Qestionari 11
Qestionari 12
Qestionari 13
Qestionari 14 Conflictes dinteressos de la negociaci collectiva
Calendaris laborals Salari Calendari Discriminacions Conflictes dinteressos Venal Negociaci collectiva Familiar Laboral Modificaci de condicions de treball Increment salarial i estructura retributiva No No No NS/NC
Calendari i distribuci horria
Conciliaci vida laboral i familiar
CAPTOL 4
241
No No No No
Jornades

NS/NC NS/NC
Identifiqueu almenys tres supsits dins de lmbit de conflictes en qu, al seu judici, seria adequat promoure ls de la mediaci
Salaris
Conflictes collectius Vagues Negociaci de plans de viabilitat i reestructuraci dempreses
Hi ha algunes matries que considereu que haurien de ser excloses del recurs a la mediaci?
No
Creieu que els sistemes de mediaci on-line serien aplicables en lmbit de la mediaci laboral?
No
No
Qestionari 8
Qestionari 9
Qestionari 10
Qestionari 11
Qestionari 12
Qestionari 13
Qestionari 14
En lmbit laboral, qu seria ms recomanable, com a criteri general, el mediador individual o la comediaci? Comediaci Comediaci Comediaci Comediaci Depn del supsit Mediador individual No No No No Si Si
Comediaci
El procediment de mediaci ha de tenir una durada limitada? No No No No Si NS/NC
No
Quin seria el termini recomanable?
Depn de cada cas Si
Sha de limitar el nombre de sessions?
No
CAPTOL 4
242
No No No No Si No Ja est regulat en la legislaci actual No Sessi informativa Ja est regulat en la legislaci actual No No No Si
Ha de transcrrer un temps determinat entre una mediaci i un altre amb les mateixes persones?
No
NS/NC
Si

Si Inici del procediment de mediaci No
Considereu que la mediaci t incidncia en els terminis de prescripci i caducitat?
Si
Si
A partir de quin moment?
Sessi informativa
NS/NC
s possible, en lmbit de la mediaci laboral, un procs de mediaci en que no estiguin presents les dues parts?
No
Noms en determinats casos
Qestionari 8 Han de ser presents en la sessi informativa Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Poden ser presents en totes les sessions de mediaci Han de ser presents en la sessi informativa Han de ser presents en la sessi informativa
Qestionari 9
Qestionari 10
Qestionari 11
Qestionari 12
Qestionari 13
Qestionari 14
Com ha de ser la intervenci dels advocats?
Ha de ser obligatori que els advocats revisin la legalitat dels acords adoptats per les parts en lmbit laboral? No No Si Si Si Si No nicament per causes raonables i motivades NS/NC Si
Si
Les parts poden recusar el mediador per qualsevol causa?
No
CAPTOL 4
243
Si NS/NC Si Si No No No No No No No

Si No No
Sha de limitar el nombre de recusacions, que les parts no puguin anar designant mediadors amb finalitats merament dilatries?
NS/NC
NS/NC
Considereu necessari un perode de reflexi abans de la signatura?
Si
Depn de les parts i el conflicte
I desprs de la signatura de lacord i, en conseqncia, un termini revocatori de lacord?
Si
Depn de les parts i el conflicte
l
Qestionari 8
Considereu convenient que es puguin realitzar intervencions mediadores programades desprs de la sentncia per tal devitar reclamacions judicials en execuci o recursos? nicament daclariment No No Si Si Si Quan els parts o els advocats ho sollicitin Quan els parts o els advocats ho sollicitin Quan els parts o els advocats ho sollicitin Quan els parts o els advocats ho sollicitin Quan els parts o els advocats ho sollicitin Cal estar a la normativa que regula el procediment
No
Quan considereu que la mediaci pot suspendre el procediment judicial?
La mediaci ha de suspendre el procediment judicial en tot cas
Bona fe Neutralitat Transparncia Transparncia Transparncia Neutralitat Neutralitat Transparncia Bona fe Flexibilitat Flexibilitat
Bona fe
Bona fe
Bona fe Flexibilitat Neutralitat No
CAPTOL 4
244
Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) Noms el mediador, en virtut del seu secret professional Noms el mediador, en virtut del seu secret professional
Flexibilitat
Neutralitat

Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, fins als acords adoptats Tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci)
A banda dels tres principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), caldria que la Llei en contempls daltres?
Transparncia
Quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat?
Tot, excepte si els acords shomologuen
nicament aquella informaci que sespecifica que s confidencial i all que estableixi la llei
El mediador Les parts
Qui est obligat pel principi de la confidencialitat?
Qestionari 8
Qestionari 9
Qestionari 10
Qestionari 11
Qestionari 12
Qestionari 13
Qestionari 14
Considereu convenient que les parts que se sotmeten a mediaci es comprometin per escrit a complir amb el deure de confidencialitat? Si No Si No No (resposta no relacionada amb la pregunta)
Si
La llei que correspongui hauria de preveure que el mediador no pugui ser citat per fer de testimoni en judici? Si NS/NC Si Si Si NS/NC NS/NC NS/NC NS/NC NS/NC El collegi professional El jutge
No
No
CAPTOL 4
245
Jurisdicci corresponent NS/NC Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment El mediador pot desistir, de manera fonamentada, si les parts no collaboren en absolut Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment El centre de mediaci El centre de mediaci Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment
Com sancionareu lincompliment del deure de confidencialitat?
Depn de lstatus del mediador
Qui lhauria de sancionar?
El centre de mediaci
NS/NC
Quin ha desser labast de la voluntarietat
Les parts poden desistir del procediment en qualsevol moment El mediador pot desistir per qualsevol causa
l
Qestionari 9 No estar directament vinculat amb el conflicte Confiana de les parts Confiana dels altres mediadors Actuaci tica NS/NC NS/NC nica motivaci s que les parts arribin a un acord NS/NC No haver estat assessor de cap de les parts Neutralitat suposa lxit de la mediaci (sic) Qestionari 10 Qestionari 11 Qestionari 12 Qestionari 13 Qestionari 14
Qestionari 8
Qu enteneu per neutralitat del mediador?
NS/NC
En cas que la mediaci sigui oferta per un rgan de lAdministraci, com creieu que shauria dinterpretar la neutralitat? NS/NC NS/NC nica motivaci s que les parts arribin a un acord Marge de llibertat als mediadors NS/NC
NS/NC
Objectivitat
CAPTOL 4
246
Formaci especfica Formaci integral genrica Formaci especfica Formaci integral genrica i especfica Si No Si Si Universitats Universitats Collegis professionals Organismes que coordinin les mediacions Collegis professionals

Formaci especfica Si Universitats Collegis professionals
La mediaci ha de ser integral o pot haver-hi una formaci integral genrica i un altra formaci especfica?
Cal tenir la formaci especfica en lmbit laboral?
Si
Si
Universitats
A qui correspon desenvolupar la formaci especialitzada en mediaci?
Collegis professionals
En lmbit laboral no s necessari que hi hagi un cos de mediadors certificats per cap organisme, donat que a ladministraci hi ha institucions que avalen als mediadors
l
Qestionari 9 Coneixement de la legislaci especfica Formaci especfica Comunicaci Flexibilitat Tipus de conflicte Parts implicades Experincia professional Capacitat de compressi Capacitat descoltar Objectiu de la mediaci Formaci especfica Qestionari 10 Qestionari 11 Qestionari 12 Qestionari 13 Qestionari 14
Qestionari 8
Quin aspecte relacionat amb la formaci destacareu de manera especial? Formaci especfica NS/NC
Formaci especfica
Com hauria de garantir-se, al vostre criteri, lactualitzaci de la formaci? Seminaris peridics NS/NC Formaci permanent Sessions de formaci peridiques Seminaris peridics
Segons levoluci de la societat (sic)
De la mateixa manera que es garanteix en la resta dmbits professionals
Cal la collegiaci al collegi professional corresponent per poder actuar com a mediador en lmbit laboral? No No No No NS/NC No Si
No
No
CAPTOL 4
247
No No No Si Si Si NS/NC No existeix estatut del mediador en lmbit laboral NS/NC NS/NC NS/NC NS/NC Major incidncia de la legislaci i normativa corresponent Lrgan de mediaci NS/NC NS/NC rgan jurisdiccional
Cal la inscripci al registre de mediadors per exercir en mediacions laborals?
No
Si
Depn de les normes de funcionament de cada instituci

Si NS/NC No Collegi professional del mediador NS/NC
Seria adequat, a ms duna llei, lelaboraci dun protocol o guia de bones prctiques?
Si
Si
Quin aspecte en lestatut del mediador us sembla especialment rellevant?
No existeix estatut del mediador en lmbit laboral
NS/NC
Heu trobat alguna mancana significativa en la normativa actual?
NS/NC
NS/NC
Qui pot sancionar el mediador?
NS/NC
Depn de lstatus del mediador
CAPTOL 4
Notes
1 2 3 (SOC 489) 14487/01, 24 de novembre de 2001. http://ec.europa.eu/employment_social/news/2002/may/conciliation_en.html nicament es disposen de dades en matria de mediacions efectuades pel Departament de Treball a partir de lany 2005.
4 Sentn per procediments duts a terme pel TLC tant les conciliacions i mediacions com arbitratges. Tot i aix, s possible utilitzar aquest quadre com a representatiu del nombre de mediacions per dimensions dempreses donada la insignificant importncia del arbitratges dins del total dexpedients presentats davant del TLC (segons lInforme estadstic de lany 2009, nicament el 1,71% dels expedients presentats davant del TLC sn arbitratges, mentre que el 98,29% restant sn mediacions i conciliacions). 5 Dun total de 619.624 empreses registrades a Catalunya el 2009, 613.747 sn empreses amb 50 treballadors o menys, 3.124 tenen entre 50 i 99 treballadors, 1.602 entre 100 i 199 treballadors, 771 empreses tenen entre 200 i 499 treballadors, i 380 empreses tenen ms de 500 treballadors. En termes relatius, el 99% de les empreses tenen menys de 50 treballadors, el 0,504% de les empreses tenen entre 50 i 99 treballadors, el 0,258% tenen entre 100 i 199 treballadors, 0,124% entre 200 i 499 treballadors, i el 0,0613% de les empreses tenen ms de 500 treballadors. (Font: Institut Nacional dEstadstica). 6 Concretament, segon dades del 2009, el 75,43% de les empreses registrades a Catalunya es troben a la provncia de Barcelona, el 9,42% a la provncia de Girona, el 5,95% a la provncia de Lleida i el 9,18% a la provncia de Tarragona (Font: Institut Nacional dEstadstica). 7 Veure nota nm. 4.
8 s important mencionar que dins de la categoria salari queda integrat qualsevol conflicte que tingui el seu origen en reclamacions de tipus econmic (plusos salarials, increments salarials, incentius, etc.), tant individuals com collectius. 9 10 Vegeu nota nm. 4. Institut Nacional dEstadstica.
11 Per raons de confidencialitat en el tractament de les dades, no s possible revelar el nom de les persones, empreses o sindicats que han participat en aquestes entrevistes (Llei 15/1999 de 13 de desembre de Protecci de Dades de Carcter Personal). 12 Per raons de confidencialitat en el tractament de les dades, no s possible revelar el nom de les persones que han participat en aquestes entrevistes (Llei 15/1999 de 13 de desembre de Protecci de Dades de Carcter Personal).
CAPTOL 5
La mediaci en lmbit del consum

Immaculada Barral Vials (UB), Directora Josep Suquet Capdevila (IDT-UAB)
Equip dinvestigaci
Eva Cordobs Milln (UB); Aura Trifu (FPS) Collaboradors: Antoni Bergua, Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya Rosa Gimeno i Leonor Bueno, Secci del Consum Europeu, Agncia Catalana de Consum Lloren Llerena, President de la Junta Arbitral de Consum de LHospitalet Irene Puig, Cap de la Secci de Mediaci, Agncia Catalana del Consum
Resum
Aquest captol engloba el treball que lequip de mediaci en consum ha realitzat en el marc del Llibre Blanc. Es tracta de la primera anlisi amb dades reals sobre la mediaci en consum duta a terme a Catalunya i prcticament a nivell comparat, ja que gran part dels estudis que shan realitzat fins el present moment shan centrat en lmbit ms genric dels ADR de consum o b shan enfocat des duna vessant estrictament jurdica. La mediaci en consum a Catalunya est organitzada bsicament des de lAdministraci pblica (mediaci institucional i mediaci transfronterera) i sofereix a qualsevol persona resident a Catalunya. Tot i aix, les associacions de consumidors tamb porten a terme activitats de mediaci (mediaci privada). Lestudi de les dades quantitatives ha demostrat que la mediaci en consum a Catalunya ha experimentat un creixement exponencial (30.755 mediacions a lany 2008) possiblement derivat de causes diverses que sanalitzen en el treball (casos conjunturals, sectors concrets, crisi econmica, especificitats en la mediaci transfronterera, etc.) i aquesta tendncia probablement augmentar en el futur. En lanlisis qualitativa del captol shi recull lopini dels mediadors de consum a Catalunya, com
l
CAPTOL 5
tamb les reflexions dels experts representants de la mediaci institucional i privada a casa nostra. Aix, entre altres aspectes, es detecta una percepci de no-neutralitat favorable per part del consumidor i desfavorable per part de lempresa que caldr abordar en el futur. Un dels problemes dencaix de la mediaci en consum ha estat la constataci dun marc normatiu especial, que nha condicionat la prpia qualificaci com a mediaci. Aix no obstant, daquest estudi es desprn que, a la prctica, la mediaci de consum participa dunes caracterstiques bsiques comunes i comparteix una prctica identitat de principis amb altres processos de mediaci. En el nostre cas, el mediador neutral s un facilitador, encara que el procs s ms flexible i aformal. Per altra banda, la tipologia dels conflictes (similitud dels conflictes, desequilibri entre les parts, import econmic limitat...) sembla indicar que ls de les TIC en els actuals processos pot resultar especialment adequat.
Paraules clau
Mediaci en consum, desequilibri entre les parts, no-neutralitat favorable pel consumidor, no-neutralitat desfavorable per lempresa, confidencialitat, ODR, Codi de bones prctiques.
Agraments: Jordi Anguera, Director de lAgncia Catalana del Consum i Montserrat Sagals, Subdirectora General dAtenci al Consumidor, Agncia Catalana del Consum.
CAPTOL 5
La mediaci en lmbit deL consum
ndex
1 Marc teric 1.1 Les relacions de consum i el marc normatiu doblement especial 1.1.1 Les relacions de consum 1.1.2 Perspectiva adoptada: el marc normatiu doblement especial 1.2 Referncia a dades comparatives 1.3 Estat de lart a Catalunya 1.3.1 La mediaci en el sistema arbitral de consum 1.3.2 La mediaci transfronterera 1.3.3 La mediaci privada: la tasca de les associacions de consumidors 1.3.4 La mediaci en consum i lautoregulaci 2 Anlisi quantitativa 2.1 Els ens amb activitat mediadora 2.1.1 Superposici dens mediadors i equilibri territorial 2.1.2 Lorganitzaci dels serveis de mediaci 2.2 Mediacions dutes a terme 2.2.1 Distribuci territorial de la mediaci 2.2.2 Distribuci de les mediacions per sectors 2.3 Les parts de la mediaci 2.3.1 Els mediadors 2.3.2 Les parts mediades 2.4 El procs de mediaci 2.5 Resultats de la mediaci 2.5.1 Anlisi dels resultats en funci dels sectors 2.5.2 El cas dels serveis financers 4 3 2.6 Actuacions de suport o promoci de la mediaci Anlisi qualitativa 3.1 Escenaris de conflicte 3.1.1 Entrevistes als mediadors: les percepcions de les parts sobre la mediaci i propostes de canvi 3.2 Grups focals 3.2.1 Sobre els principis de la mediaci i la seva possible especificitat en lmbit de la mediaci en consum 3.2.2 Aspectes relatius al procs de mediaci 3.2.3 Formaci i funcions dels mediadors 3.2.4 Possible desenvolupament de sistemes dODR 3.3 Anlisi qualitativa: diagrames de processos 3.3.1 Etapes de la mediaci institucional: 3.3.2 La gesti de lelement transfronterer en lSCE 3.3.3 Procs de mediaci privada: la presencialitat 3.3.4 Avaluaci de resultats 3.3.5 Obligacions de les parts 3.4 Anlisi qualitativa: descripci de casos 3.4.1 Tipologia i casos de mediaci interna 3.4.2 Tipologia i casos de mediaci transfronterera Prospectiva i valoraci 4.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes 4.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci
CAPTOL 5
4.2.1 Adequaci del marc normatiu 4.2.2 La percepci de la no-neutralitat favorable pels consumidors i desfavorable per lempresa 4.2.3 Informaci prvia al consumidor: el principi de transparncia 4.2.4 Incentivaci de la mediaci entre els empresaris 4.2.5 Especificitats en el procs de mediaci 4.2.6 Mediaci i ODR 4.2.7 Formaci dels mediadors 5 Conclusions i recomanacions 5.1 Trets de la instituci de la mediaci en consum 5.1.1 Mediaci, gestions mediadores, s de tcniques mediadores i intermediaci 5.1.2 Trets de la mediaci 5.2 Conclusions 5.3 Recomanacions 1. Clarificaci del marc normatiu 6 I II III IV 7
2. Remeis a la percepci de la no-neutralitat 3. L a informaci prvia sobre el marc legal al consumidor 4. Recomanacions per suscitar linters de lempresa 5. Durada de la mediaci 6. La gradaci de la confidencialitat 7. Homogenetzar la formaci dels mediadors 8. Impuls dun Codi de bones prctiques 9. Desenvolupament de les TIC 10. Gratutat del procs Apndix legislaci citada Normativa estatal Normativa catalana Normativa internacional Normativa de la Uni Europea
Bibliografia Documentaci
Notes
CAPTOL 5
Marc teric
1.1 Les relacions de consum i el marc normatiu doblement especial 1.1.1 Les relacions de consum
En el nostre dia a dia realitzem desenes dactes jurdics que podem englobar dins del marc de les relacions de consum. Comprem roba a la botiga del costat, adquirim bitllets davi per Internet, portem el cotxe a un taller de reparaci o simplement anem a celebrar el nostre aniversari en un bon restaurant. Tots aquests sn actes de consum i, si b la majoria de les vegades quedem satisfets del producte o el servei adquirit, en algunes ocasions sorgeix algun inconvenient en el producte adquirit o en el servei prestat i sentra en lesfera del conflicte. Aquest captol t per objectiu establir lestat de lart en lesfera del conflicte en lmbit de les relacions de consum, presentar lestudi quantitatiu i qualitatiu realitzat a Catalunya i analitzar la mediaci com a via de resoluci dins daquest mbit. Aix doncs, el marc de les relacions de consum est configurat pel desequilibri existent entre lempresari i el consumidor. El primer gaudeix duna percia, una capacitat tcnica i dinformaci que no t el consumidor (Botana Garca, 2002); a aquest ltim se lha considerat tradicionalment com un no expert, tot i que, grcies a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) i, en concret, a fenmens relacionats amb la web social, sintueix una tendncia cap a un coneixement ms format. En canvi, lempresari en general sol gaudir dun poder econmic ms gran i pot disposar dun assessorament tcnic i jurdic molt superior al dels eventuals consumidors. La desigualtat existent en la contractaci en massa es reprodueix en la nulla capacitat de negociaci de qu disposa el consumidor a lhora de contractar
el producte o servei, ja que lempresari sol imposar el contracte dadhesi sota la dita anglosaxona de leither take it or leave it; si el consumidor no accepta les condicions del contracte, millor que busqui un altre producte o servei. Al capdevall, si al consumidor li interessa un producte o servei, ladquireix, tot i que en el contracte hi pugui haver alguna clusula abusiva. s cert, per, que aquesta desigualtat t molt a veure amb la dimensi de lempresari, ra per la qual, en certs supsits de petites empreses o professionals, tal desigualtat no s tan evident. Aix no obstant, el dret del consum se sustenta sobre la noci de desigualtat entre les parts, ja que est concebut com un conjunt heterogeni i tutiu de la part feble del contracte. Aquesta idea de protecci plenament instaurada en el nostre dret sorgeix a partir del moviment consumerista, iniciat ja als anys 60 als Estats Units i que ms tard va penetrar a les institucions comunitries, el qual trenca amb una premissa bsica del capitalisme posterior a la Segona Guerra Mundial (Bourgoignie et al., 1987). A mitjan segle passat es considerava que el consumidor era el mxim beneficiari de leconomia de mercat i de la lliure competncia, ja que, per exemple, podia escollir aquell producte segons la qualitat i preu que fos millor per a ell. Al contrari, la sofisticaci de certs productes, la publicitat, el crdit o el sorgiment dels contractes dadhesi, entre altres aspectes, va fer veure que era necessari establir normes protectores per al consumidor ja que el lliure mercat comportava un desequilibri entre consumidor i empresari1. De fet, la Constituci Espanyola de 1978 instaura aquesta noci del dret del consum per tal de complementar leconomia de mercat2. El Tractat de funcionament de la Uni Europea (antic Tractat constitutiu de la Comunitat Europea) dedica el ttol XV (article 169) a la protecci dels consumidors3. Per la seva part, lEstatut de Catalunya de 2006 estableix, dins dels principis rectors, que: Els poders publics han de garantir la proteccio de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legitims dels consumidors i usuaris. (article 49.1)
CAPTOL 5
Les compres de consum solen ser dun muntant econmic escs, per tant, en el cas que sorgeixi un conflicte entre les parts es dna una desproporci entre el cost del producte o servei adquirit i el cost dun eventual litigi davant dels tribunals. A ms del cost evident que t un procediment judicial, el seu accs tamb comporta una srie de dificultats derivades de la inherent complexitat judicial. Aquests elements, a la prctica, sovint dissuadeixen el consumidor daccedir als tribunals; el cost i la dificultat dobrir un procs daquest tipus s tan gran que el consumidor, en molts casos, prefereix no acudir a aquesta via (Comissi Europea, 1998)4. Per aix, en el camp de les relacions de consum cal enfortir els processos alternatius de resoluci de disputes, ats que laccs a la justcia esttica no sol ser una opci efectiva. La revoluci de les noves tecnologies de la informaci i comunicaci (Castells, 2003) ha comportat un canvi de paradigma en les relacions de consum. Si b, fins fa relativament poc, els consumidors podien accedir als productes que estaven situats en la seva esfera local, avui en dia, els consumidors tenim lopci, a un clic de distncia, dadquirir productes o serveis disponibles en webs el responsable dels quals pot estar situat en llocs remots. El desenvolupament de les TIC ha significat, doncs, leclosi de les barreres geogrfiques, tant per als empresaris que veuen com el seu mercat eventual samplia exponencialment sobretot aquells la menor grandria dels quals els feia aliens al trnsit comercial internacional, amb la supressi dintermediaris i laugment de la competncia, com per als consumidors, ja que aquests ltims disposen, a priori, dun mercat illimitat. Aix doncs, la globalitzaci del mercat, grcies a la xarxa per tamb grcies a altres elements com labaratiment de certs mitjans de transport, ha impregnat els nostres hbits de consum i indiquen que, avui, molts contractes de consum transfronterers es converteixen en habituals. Tot i la importncia que revesteix aquest fet, quan una persona realitza un acte o transacci de consum, generalment no s conscient o no atorga especial importncia al fet que el professional o prestador de serveis estigui ubicat en un altre estat de la UE o b de fora de la UE. Ns un exemple lescassa rellevncia que se sol donar a la internacionalitat dun contracte realitzat a travs duna pgina web a travs de lordinador que un consumidor t a casa (Ginsburg, 1998, 385). Per el cert s que el cost diniciar un procediment judicial en un estat ali al del consumidor s molt ms gran que en un litigi intern i, a ms, la persona consumidora pot arribar a trobar-se amb traves o obstacles de tipus lingstic, o de restricci daccessibilitat a serveis datenci al client, desconeixement o incomprensi del rgim jurdic aplicable a la seva
relaci, elements que hi afegeixen un plus de complexitat. Per tal de solucionar aquests problemes derivats de la internacionalitat dun contracte de consum, les institucions comunitries han legislat normes de dret derivat, dins de lmbit del dret internacional privat, especfiques de protecci al consumidor5. Des duna vessant material, lactivitat comunitria de protecci al consumidor ha estat intensa, ja que el dret comunitari ha acumulat un conjunt normatiu heterogeni de protecci del consumidor europeu, el cabal comunitari, que ha estat transposat al dret intern dels estats membres i que est actualment en fase de revisi6. Pel que respecta, especficament, als sistemes de resoluci alternativa de conflictes (ADR), les institucions europees han promogut el recurs a aquests sistemes des de mitjans dels anys noranta com a eines al servei dels consumidors europeus. La Comissi Europea, en el seu Llibre verd sobre accs dels consumidors a la justcia i soluci de litigis en matria de consum en el mercat nic, publicat a lany 1993 (Comissi Europea, 1993), ja va analitzar els procediments extrajudicials de resoluci de controvrsies existents en els estats membres, i dins del seu Pla dacci sobre laccs dels consumidors a la justcia i la soluci de litigis en matria de consum ja preveia el recurs als ADR (Comissi Europea, 1996). Per la seva banda, el Consell Europeu, en les Conclusions presentades a Tampere a lany 1999, considerava que els estats membres haurien dinstaurar procediments extrajudicials alternatius. Posteriorment, el Llibre verd de la Comissi Europea sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil efectua un ampli anlisis i consulta sobre aquests sistemes, que estableix tamb sn daplicaci a lmbit del consum (Comissi Europea, 2002). Fruit daquesta mplia anlisi continguda en el Llibre verd neix la Directiva 52/2008, sobre alguns aspectes de mediaci en asumptes civils i mercantils. Anteriorment a lesmentada Directiva, la Comissi Europea havia dictat dues recomanacions, que com a tals no tenen efecte vinculant, aplicables especficament a les relacions de consum. A lany 1998, la Comissi Europea dicta la Recomanaci 1998/257/CE, de 30 de mar de 1998, relativa als principis aplicables als rgans responsables de la soluci extrajudicial dels litigis en matria de consum (Comissi Europea, 1998). Mitjanant aquesta Recomanaci, la Comissi pretn dotar duns principis mnims aquells procediments que, amb independncia de la seva denominaci, condueixen a una soluci del litigi per intervenci activa duna tercera persona que proposa o imposa una soluci. Es tracta doncs, daquells processos realitzats per tercers actius, com els
CAPTOL 5
procediments darbitratge, arbitratge no vinculant o recomanaci. A lany 2001, la Comissi dicta la Recomanaci 2001/310/CE, de 4 dabril de 2001, relativa als principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum (Comissi Europea, 2001). En aquest cas, la Comissi fa referncia a aquells procediments que busquen resoldre un litigi mitjanant una aproximaci de les parts per convncerles que busquin una soluci de com acord, s a dir, procediments consensuals com la mediaci. Aix doncs, es parla de tercers actius i tercers passius en funci de lmbit daplicaci de la primera o segona recomanaci. Aix s: mentre que en els supsits on els tercers imparcials no dicten una resoluci formal, els principis que regulen el seu rgim dactuaci semblen ms laxes que els dels tercers actius, segons la Recomanaci 2001/310, les activitats realitzades per mediadors de consum hauran de respectar els principis dimparcialitat, transparncia, eficcia i equitat. Des del marc de la collaboraci i cooperaci entre autoritats nacionals, la Comissi Europea ha pres diverses iniciatives tendents a promoure procediments dADR de consum a travs de la creaci de xarxes dorganismes nacionals dinformaci i suport al consumidor. Aix, des de la primera Euroguichet, o xarxa de centres europeus de consum de lany 1991, en la qual participava lAgncia Catalana del Consum (amb lanterior denominaci dInstitut Catal del Consum) o la Xarxa Europea de resoluci de conflictes extrajudicials EJJ-Net (European extrajudicial Network) de 2001, passant per la xarxa FIN-NET, tamb creada al 2001 en lmbit dels serveis financers de consum transfronterers, fins a lactual Xarxa de Centres de Consum Europeu (ECC-Net). Aquesta ltima, que sorgeix precisament de la fusi de les xarxes Euroguichet i EJJ-Net, actua en lmbit dels conflictes de consum transfronters i habilita un centre de contacte del consumidor en cada estat membre; a lEstat espanyol sestableix el Centre Europeu del Consumidor, amb seu a Madrid7. A Catalunya, lAgncia Catalana del Consum disposa des de fa uns anys dun servei dassessorament en relaci amb els conflictes dmbit transfronterer. A dia davui, la Secci de Consum Europeu s el Departament incardinat dins de lACC encarregat doferir aquest servei. Certes dades quantitatives analitzades en aquest captol mostren com en els darrers anys sha incrementat el nombre de reclamacions de consum. De fet, sembla evident situar aquest procs de canvi dins del ms genric pas a una cultura prolitigadora i propensa a les queixes existent tant a Catalunya com en la resta de lEstat (Pastor 1993, Pastor et al, 2002). s per, en lmbit de con-
sum on aquest increment es pot analitzar com una conseqncia de lxit de la instauraci dun canal especfic de tractament daquestes reclamacions gestionat per ladministraci com s el sistema institucional del sistema arbitral de consum. Com es mostrar ms endavant, les dades analitzades aix com la situaci econmica actual de crisi semblen suggerir que aquesta tendncia no far sin augmentar en el futur ms immediat.
1.1.2 Perspectiva adoptada: el marc normatiu doblement especial

La mediaci en consum ve determinada per dos elements que en condicionen laproximaci:
La mediaci en consum com a categoria legal

La mediaci en consum es dna quan un consumidor t un conflicte en relaci amb una empresa o un professional, en el que ja hem definit com a relaci de consum, que est definida i regulada per un marc normatiu especfic; aix vol dir que la mediaci en consum s una categoria legal. Lanlisi de la mediaci en consum parteix daquest fet, ja que noms aquells conflictes que puguin ser qualificats com a relacions de consum podran acudir al mecanisme de la mediaci en consum. En lmbit de Catalunya, aquest cos normatiu est previst, en la seva major part, en el Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya)8, que defineix les relacions de consum com (art. 111-2-m): qualsevol relaci establerta entre, duna banda, empresaris, intermediaris o lAdministraci com a prestadora de bns i serveis i, daltra banda, les persones consumidores. Aquesta relaci comprn la informaci, loferta, la promoci, la publicitat, la comercialitzaci, la utilitzaci, la venda, i el subministrament de bns i serveis, i tamb les obligacions que en derivin. Per tant, la mediaci en consum abasta la resoluci de conflictes que puguin entrar dins del que la llei defineix com a relaci de consum. A ms, la relaci de consum significa laplicaci dun conjunt normatiu propi que es decanta cap a la protecci del consumidor, com a fruit del desequilibri indicat. En aquest marc, la mediaci en consum ofereix ms flexibilitat que la via judicial;
CAPTOL 5
una resposta ms adequada a les necessitats dels consumidors, entre altres aspectes perqu, en comparaci amb els processos judicials, aquests sistemes sn ms rpids i ms informals, de forma que el consumidor pot trobar vies aptes per a solucionar el conflicte; la gesti del conflicte sense costos ja que la mediaci en consum s gratuta o amb un cost molt baix. pel que fa a les empreses, loportunitat de millora de la seva imatge des del punt de vista datenci al client.
LMP) coexisteix amb el Codi de consum de Catalunya que tamb recull la noci de mediaci en consum en lart. 132-1, la qual la defineix com: un procediment que es caracteritza per la intervenci duna tercera persona imparcial i experta, que t com a objecte ajudar les parts i facilitar lobtenci per elles mateixes dun acord satisfactori. Des daquest punt de vista caldr analitzar les conseqncies daquesta dualitat i determinar els carcters essencials de la mediaci en consum.
Marc especfic de la mediaci en consum

El marc normatiu del consum s especfic; i tamb ho s el de la mediaci en consum. En efecte, com hem vist, la mediaci en consum t un rgim legal especfic i anterior a la regulaci general de la mediaci civil dintre de la UE: la Directiva 2008/52/CE indica en el seu considerant des que queda exclosa del seu mbit daplicaci, juntament amb altres prctiques en els quals hi ha acord sobre el fet que no sn mediaci. En canvi, en aquest cas, es limita a dir que queden exclosos els sistemes de reclamaci de consum, s a dir, qualsevol mecanisme de resoluci de conflictes, sigui o no mediaci, per ra del seu abast material: reclamacions de consum. Segons aquesta idea, la Directiva est esmentant lexistncia dun sistema propi de resoluci alternativa de conflictes que, pel que fa referncia a la mediaci, es troba recollit a nivell comunitari en una Recomanaci de la Comissi Europea, que com a tal no t fora vinculant. La mediaci de consum, com a procs en el qual es busca lacostament de les parts per a tractar de buscar una soluci de mutu acord, est continguda en la Recomanaci 2001/310/CE, de 4 abril, sobre principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum (art. 1). Pel que fa a la legislaci estatal i catalana, aquests procediments autocompositius en relacions de consum es qualifiquen legalment com mediaci dintre del denominat Sistema arbitral de consum, dissenyat pel Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, i es preveu com una primera fase del procs (art. 37 i 38); per amb suficient independncia conceptual en relaci amb larbitratge. Aquest s el marc legal en el qual es desenvolupar lactivitat mediadora de consum institucional. La dualitat de rgims per a la mediaci en consum tamb sorgeix a Catalunya, on la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (en endavant,
1.2 Referncia a dades comparatives

Els estudis sobre la mediaci en consum solen emmarcar-se en altres que aborden totes les ADR ofertes als consumidors. El pilar daquesta aproximaci s lefectivitat dels drets dels consumidors mitjanant procediments ms gils i barats que els judicials, en una concepci mplia de la noci daccs a la justcia. Aix, hem de destacar lestudi de lOECD Consumer Dispute Resolution and redress in the global marketplace, que defineix la mediaci n aquest mbit com qualsevol procs on un tercer neutral facilita la comunicaci entre les parts per ajudar-les a trobar un acord (OECD, 2006: 10). Aquesta definici ser la que adoptin tamb els texts de la UE, i shi considera essencial el fet que siguin les mateixes parts les que trobin una soluci. Tot i que el seu abast s general, tamb la mediaci en consum est dins del mercat. Quant al nostre entorn ms immediat, la UE ha dut a terme una tasca important de desenvolupament i classificaci de les ADR en consum. Des de les recomanacions 98/257/CE i 2001/310/CE sestableix que cada estat membre comuniqui a la Comissi els noms dels organismes de consum responsables de la soluci extrajudicial de litigis de consum internament reconeguts i adequats a les recomanacions de la Comissi9. La base de dades ADR10 inclou els noms i dades de contacte dels rgans responsables de la soluci extrajudicial de litigis de consum i que els estats membres i els pasos de lEEE consideren de conformitat amb aquestes recomanacions. Quan es produeixen litigis de consum transfronterers, els Centres Europeus del Consumidor11 poden oferir als consumidors informaci sobre els procediments empleats en cada estat membre i ajudar-los a accedir a aquests organismes dADR en un altre pas (Comissi Europea, 2010). En aquesta base de dades shan identificat, pel
CAPTOL 5
que fa a la mediaci, els sistemes de mediaci institucional i els de mediaci privada12. Sobre aquesta base, la Direcci General de Sanitat i Consum de la Comissi Europea (DG SANCO)13 ha encarregat dos estudis sobre la realitat de les ADR en matria de consum a la UE; el seu enfocament no est limitat a la mediaci, sin que s clarament transversal: Civic Consulting: Study on the use of Alternative Dispute Resolution in the European Union, Final Report, doctubre de 2009 (Civic Consulting, 2009). Aquest s un estudi que pretn ser complert sobre totes les ADR que funcionen en els diferents pasos dEuropa i, entre altres coses, mostra que dels 750 ADR que es calculen competents per als conflictes entre empreses i consumidors, noms 462 (un 60%) sn notificats a la Comissi i consten a la base de dades. Alguns Estats membres de ms recent adhesi a la UE no estan notificant encara llurs organismes ADR a la Comissi Europea. Per a Espanya assenyala un total de 76 mecanismes dADR, dels quals 74 han estat notificats (Civic Consulting, 2009: 12): es corresponen amb els diversos organismes de consum que ofereixen mediaci, els defensors del client i les associacions dautoregulaci. La finalitat de lestudi s buscar els punts comuns de tots els sistemes existents i analitzar en quin grau compleixen les dues recomanacions abans esmentades, destacant si la soluci s vinculant per a una o les dues parts i si existeixen sectors no expressament coberts. En el cas espanyol es destaca una absoluta majoria de sistemes vinculants per a les dues parts que sumen una fase de mediaci i una darbitratge (Civic Consulting, 2009: 299). Malgrat que no se centra en el tema que estem tractant, t el valor dassenyalar problemes del sistema: manca de coneixement de les vies de resoluci de conflictes augmentada per una possible superposici per part dels consumidors; i la manca de voluntat de sotmetres a mecanismes vinculants per part de les empreses. Per tant, ens aporta elements crtics per aplicar-los al cas de la mediaci. El segon estudi s el realitzat per The Study Centre for Consumer Law Centre for European Economic Law de la Universitat Catlica de Leuven i que porta per ttol: An analysis and evaluation of alternative means of consumer redress other than redress through ordinary judicial proceedings, Final Report (The Study Centre for Consumer Law, 2009). La finalitat de lestudi s similar a lanterior, ja que estudia el conjunt dADR ofert en els diferents pasos, per parteix de la classificaci jurdica dels diferents tipus, de forma que identifica i estudia els mecanismes de mediaci. Lestudi es dirigeix a la classificaci dels
diferents ADR en funci de certs parmetres i mostra els problemes que presenten de forma transversal, per no t una aproximaci concreta sobre la mediaci. En lmbit de la prctica, en canvi, hi ha iniciatives articulades al voltant de la mediaci en consum. En altres pasos, com ara Frana i Noruega, existeixen organismes de mediaci especialitzats per sectors com ara lelectricitat, el gas, les agncies de viatges o el lloguer de vehicles, per no abasten tots els conflictes de consum. El sistema portugus, en canvi, s ms similar a lespanyol, amb fases successives de mediaci i arbitratge. Daltra banda, tal com es mostra pormenoritzadament en el captol tecnolgic daquest Llibre Blanc (Poblet et al., 2010), es donen actualment, tant en pasos del nostre entorn com en altres de ms llunyans, una srie diniciatives prestades per entitats privades que ofereixen diversos serveis de resoluci de disputes en lnia, i especficament serveis de mediciaci en lnia. Alguns daquests provedors ofereixen aquests serveis per a un mbit daplicaci genric dins del qual es pot donar cabuda a les activitats de consum, i alguns ofereixen serveis de mediaci en lnia especficament en lmbit del consum. Aix, per exemple, la Camera Arbitrale di Milano disposa del servei Risolvi Online, que ofereix un procediment extrajudicial de resoluci de litigis a distncia que inclou les controvrsies B2B, B2C i C2C; es tracta dun servei que no s gratut ja que shan dabonar unes despeses proporcionals al valor de la controvrsia que es reclama, per nicament si la part reclamada accepta la mediaci14. Un altre cas s el provedor Mediation Arbitration Resolution Serices (MARS) establert als EUA, que ofereix seveis de mediaci en lnia, a ms de serveis darbitratge en lnia i negociaci assistida, per a disputes entre empresaris i consumidors (B2C)15. En el nostre pas, cal destacar la iniciativa dun llibre blanc sobre els ADR en general que cont referncies als ADR en consum: s el Libro Blanco sobre Mecanismos Extrajudiciales de Solucin de Conflictos en Espaa, del Ministeri de Cincia i Tecnologia; i i+confianza, de desembre de 2002, coordinat per Paz Lloveras (Paz Lloveras, 2002). Cont referncies a les ADR de consum i una classificaci inicial de les iniciatives existents. I lestudi dOndarza Zubieta, Resolucin informal de conflictos de consumo, Un estudio comparativo entre VitoriaGasteiz y Turku (Finlandia), (Ondarza, 1998), que cont una part dedicada a la mediaci com a forma de resoldre els conflictes. De fet, a Espanya, lopci per larbitratge com a ADR preferent en lmbit de les resolucions de consum prov del Reial decret 636/1993, de 3 de maig, pel qual es regula
CAPTOL 5
larbitratge de consum, que creava les juntes arbitrals de consum i els dedicava la seva atenci. En lart. 4.b) indicava, com a funcions de les juntes, les actuacions de mediaci respecte de les controvrsies derivades de les queixes o reclamacions de consumidors i usuaris. Aquest s lorigen legal de la mediaci en consum que, en aquesta primera fase, es deixa a la lliure voluntat de les juntes, les quals poden potenciar o no aquest sistema. La Junta Arbitral de Catalunya va establir de bon principi aquesta doble fase16, i els primers treballs sobre aquesta experincia, de Capdevila Nogu (2001 i 2004), destacaven els avantatges dun procs previ de mediaci. Shi afegeix la monografia de Blanco Carrasco a lmbit estatal al 2005 (2005: 640) on efectua un estudi sobre qestionaris enviats al serveis de mediaci. La mediaci passa a ser una fase necessria dins lesquema de resoluci de conflictes de les juntes arbitrals quan el Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, pel que es regula el sistema arbitral de consum, la qualifica com a fase prvia a larbitratge (article 38); per tant, de forma bastant recent. Aquesta evoluci explica per qu la doctrina tracta la mediaci en consum com una modalitat ms dADR estretament vinculada a larbitratge (Guilln Carams, 2006; Gonzlez Pillado, 2010; Samanes Ara et al., 2005). Aix, en el nostre context ms immediat, destaquen els treballs de les Jornades sobre lArbitratge de Consum realitzades a Lleida i publicades, sota ledici de Florensa Toms, lany 2004 (Florensa Toms, 2004). Tamb cal fer menci de la monografia de Busto, lvarez i Pea (Busto et al., 2008) sobre tots els mitjans que permeten als consumidors de fer una reclamaci, on es tracta tamb la mediaci. En tot cas, sol ser larbitratge, pel seu carcter ms formal, el que acapara latenci. Lentrada en vigor del RD 231/2008 ha originat estudis incipients sobre la mediaci. Podem destacar les aportacions de Blanco Carrasco (2009 a i 2009 b) i Cazorla (2009), que aposten per un enfocament dogmtic i destudi del marc normatiu. Per cap dells no ofereix una anlisi quantitativa de la mediaci en consum a Catalunya. Tot i aix, les Memries annuals de lACC recullen les dades quantitatives sobre la mediaci a Catalunya i ens han ofert la seva evoluci histrica.
general per la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementries (TRLGDCU), s consumidor tota aquella persona fsica o jurdica que actua en un mbit ali a una activitat empresarial o professional (article 3). Per altra banda, es considera empresari tota persona fsica o jurdica que actua en el marc de la seva activitat empresarial o professional, ja sigui pblica o privada (article 4). En el mateix sentit es pronuncia lart. 111-2 del Codi de Consum. Aix doncs, la mediaci en lmbit del consum inclou les relacions comunament denominades B2C (Business to Consumer) i exclou les relacions entre empresaris (B2B). La mediaci en consum es pot realitzar primordialment des duna vessant institucional, el sistema arbitral de consum, que, com a servei pblic, ofereix als consumidors una eina per tal de resoldre els seus conflictes. Aix no obstant, lanlisi de la realitat de la mediaci en consum a Catalunya depassa lmbit del sistema arbitral de consum. Aix s aix ja que, per un costat, lAdministraci pblica duu a terme una tasca mediadora general tant en els casos en qu la llei preveu lactuaci dins el sistema arbitral, com en daltres que podem qualificar al marge daquest sistema; a ms, perqu existeix un servei pblic especialment dedicat a la mediaci transfronterera, el Servei de consum europeu dependent de lACC. Daltra banda, per lexistncia duna mediaci de carcter privat, on les associacions de consumidors han pres una considerable importncia i on, a ms, existeixen alguns sistemes dautoregulaci, que disposen de serveis de mediaci que tamb podem englobar com a serveis privats de mediaci. En primer lloc, passem a descriure succintament el sistema arbitral de consum. A continuaci, descrivim la mediaci realitzada en conflictes transfronterers. Posteriorment, descrivim els sistemes de mediaci privats existents, desenvolupats per les associacions de consumidors i pels sistemes dautoregulaci.
1.3.1 La mediaci en el sistema arbitral de consum

La mediaci duta a terme pels organismes pblics de consum sol qualificar-se com a mediaci institucional17. Tal com indica la seva denominaci, el sistema arbitral de consum, el qual est regulat pel Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, es basa en larbitratge com a sistema de resoluci de controvrsies; daquesta manera, una reclamaci instada en aquest sistema finalitza amb la resoluci dun laude arbitral que gaudeix dels mateixos efectes de cosa jutjada. Per, juntament amb larbitratge, el sistema arbitral de consum estableix el recurs a la mediaci, com una via prvia a larbitratge. Aix, larticle 38.1 daquest Reial decret estableix que:
1.3
Estat de lart a Catalunya
La noci de consumidor s un concepte legal, definit amb unes caracterstiques precises en la normativa aplicable. Per aix, dacord amb el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei
CAPTOL 5
Quan no existeixin causes dinadmissi de la sol licitud darbitratge sintentar mediar perqu les parts aconsegueixin un acord que posi fi al conflicte, excepte oposici expressa de qualsevol de les parts o quan consti que la mediaci sha intentat sense efecte. Lapartat tercer del mateix precepte estableix que: En tot cas, qui actu com a mediador en el procediment arbitral est subjecte en la seva actuaci als mateixos requisits dindependncia, imparcialitat i confidencialitat exigits als rbitres. El sistema arbitral de consum, tant pel que respecta a larbitratge com a la mediaci, t les caracterstiques segents: Unidireccionalitat: s un procs unidireccional, ja que tan sols els consumidors poden iniciar el procediment de reclamaci i no aix els empresaris. Gratutat: s un procs gratut, ja que ni consumidors ni empresaris han de pagar pel servei; en tot cas, els costos del procediment sn suportats per les administracions pbliques. Aix s, pel que fa a les proves, cada part ha de pagar els costos derivats de les practicades a instncia seva i fins i tot es poden redistribuir en el cas que lrgan arbitral apreci mala fe o temeritat en una de les parts (art. 45 RD). Voluntarietat: la submissi s voluntria tant per a les empreses com per als consumidors. Aix no obstant, una de les particularitats consisteix en ladhesi pblica dels empresaris al sistema; una vegada realitzada ladhesi pblica, lempresari queda vinculat al sistema arbitral de consum i, per tant, el conveni arbitral queda perfeccionat una vegada un consumidor presenta una reclamaci contra aquell empresari. Sense formalitats especials: es tracta dun sistema sense formalitats especials; en tot cas, les derivades de la necessria interposici de terminis
t la seva seu central a Barcelona. Ara b, lACC tamb es desplega al territori a travs de les delegacions territorials presents a Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de lEbre. Totes les delegacions territorials gaudeixen dorganismes que tramiten i resolen les reclamacions de consum. Per facilitar laccs dels consumidors i usuaris als mtodes de resoluci extrajudicials de conflictes shabiliten altres juntes arbitrals dmbit municipal vinculades als ajuntaments. En concret: les juntes arbitrals de Consum de Badalona, de Barcelona, de Lleida, de Matar, de Sabadell, de Terrassa, de Vilafranca del Peneds i de lHospitalet, que tamb duen a terme tasques de mediaci. La JACC i les juntes municipals collaboren participant en el Consell de Coordinaci de Juntes Arbitrals. Tot i aix, les oficines comarcals dinformaci al consumidor (OCIC) i les oficines municipals dinformaci al consumidor (OMIC) exerceixen competncies de consum i, aix, informen les persones consumidores sobre els seus drets i deures i poden tramitar-ne les queixes, reclamacions, denncies i sollicituds darbitratge. Tant en les oficines comarcals com en les municipals es porten a terme tasques de mediaci per resoldre els conflictes entre consumidors i agents econmics. Aquestes oficines, en cas que la mediaci no hagi acabat amb acord, derivaran el cas a la junta arbitral competent segons el conveni dadhesi de les diferents empreses i, si lempresa est adherida al sistema arbitral, indiquen al consumidor la possibilitat de presentar una sollicitud darbitratge, amb la qual cosa es considerar fet el trmit previ de mediaci. A ms, aquests ens poden dur a terme, ocasionalment, tasques mediadores respecte daquelles reclamacions efectuades per consumidors que no inicien la via del sistema arbitral; s a dir, en els supsits en qu lempresa no estigui adherida a aquest sistema o en aquells casos en qu el consumidor presenta una reclamaci davant duna empresa mitjanant un full de reclamaci.
Els rgans encarregats de ladministraci i gesti de les reclamacions sn les juntes arbitrals de consum (article 5 RD), que, entre daltres, especficament tenen encomanada la funci dassegurar el recurs a la mediaci prvia al coneixement del conflicte pels rgans arbitrals, excepte que no procedeixi conforme a all previst en larticle 38 (article 6 RD). Aix, la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) s un rgan administratiu al servei de les persones consumidores i empresries que depn de lAgncia Catalana del Consum, organisme autnom de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Departament dEconomia i Finances, que
1.3.2 La mediaci transfronterera

El treball de mediaci en consum en el marc de les relacions transfrontereres ha estat, des de fa ms de 15 anys, una de les funcions de lAgncia Catalana del Consum (abans del 2004, lInstitut Catal del Consum, ICC). Com ja sha dit, lAgncia Catalana del Consum va participar en la xarxa europea de Centres dInformaci al Consumidor o euroguichets. A ms, la xarxa EEJ-Net, que integrava els diferents rgans de resoluci extra-judicial de conflictes de consum dels estats membres, inicialment es va coordinar amb els centres dinformaci al consu-
CAPTOL 5
midor. Lany 2003, la Comissi Europea va fusionar les dues xarxes per tal de crear la xarxa ECC-Net, la qual proveeix els consumidors europeus dinformaci, assessorament i suport sobre el dret dels consumidors que compren productes o contracten serveis en un establiment mercantil o empresa ubicada en un Estat membre diferent al seu, Islndia o Noruega. Aquesta xarxa actua establint un nic centre de contacte del consumidor en cada estat membre: lInstitut Nacional del Consum, adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum, va acollir el Centre Europeu del Consumidor a Espanya amb seu a Madrid. LAgncia Catalana del Consum, tot i no formar part de lactual Xarxa de Centres Europeus del Consumidor, segueix desenvolupant les tasques legalment encomanades per la Llei 9/2004, de 29 desembre, de creaci de lAgncia Catalana del Consum18. A travs de la Secci de Consum Europeu (SCE), lACC continua realitzant la gesti de les consultes i reclamacions de persones consumidores residents a Catalunya que tenen necessitat dassessorament o assistncia en matria de consum en llurs relacions amb les empreses i professionals domiciliats arreu de la UE (ms dun miler de casos anuals a data juny 2010), i de persones consumidores de la UE que necessiten idntic assessorament en llurs relacions de consum amb empreses domiciliades a Catalunya. Val a dir que lSCE segueix collaborant activament amb els Centres Europeus del Consumidor membres daquesta Xarxa. Dacord amb lart. 10.4 del Decret 242/2005, de 8 de novembre, de desplegament de lestructura de lAgncia Catalana del Consum, correspon a la Secci de Consum Europeu, entre altres funcions, la gesti de les reclamacions transfrontereres a travs dorganismes competents en matria de consum dels diferents estats, el manteniment de les relacions amb tots els rgans que integren la Xarxa de Centres Europeus del Consumidor i lobtenci i distribuci de la informaci dabast europeu en matria de consum.
defineix com entitats sense finalitat de lucre dedicades a la representaci i defensa dels drets dels consumidors i usuaris i, en aquestes tasques, els dna representativitat en els organismes pblics. Per la seva banda, el nou Codi de consum de Catalunya estableix que poden tenir la consideraci dorganitzacions de persones consumidores (art. 127-2): a) Les entitats sense finalitat de lucre constitudes legalment que, dacord amb llurs estatuts, tinguin per objecte social la defensa, la informaci, leducaci, la formaci, lassistncia i la representaci dels interessos collectius dels ciutadans en llurs relacions de consum, i tamb dels de llurs membres. b) Les entitats constitudes dacord amb la normativa aplicable en matria de cooperatives que incloguin en llurs estatuts, com a objecte social, la defensa, la informaci, leducaci, la formaci, lassistncia i la representaci de les persones consumidores, i que hagin constitut un fons amb aquest objecte, dacord amb llur legislaci especfica. En aquest context, el nou Codi de consum de Catalunya els atribueix, entre altres funcions, la gesti dels conflictes en matria de consum, especialment per mitj de la mediaci. (Article 127-4) Encara que la mediaci de les associacions es duu a terme fora del sistema arbitral de consum, si no sarriba a un acord, novament el consumidor pot acudir al procediment arbitral davant dels organismes pblics abans esmentats.
1.3.4 La mediaci en consum i lautoregulaci

Juntament amb els procediments de mediaci dmbit institucional, el marc de les relacions de consum no s ali al sorgiment dels sistemes dautoregulaci o coregulaci. Aquests sistemes, en alguns supsits fomentats pel propi legislador el qual estableix un marc dactuaci bsic, permeten a un sector comercial o industrial determinat dotar-se dun conjunt de normes deontolgiques que milloren el contingut de lordenament jurdic i que inclouen uns mecanismes alternatius de resoluci de disputes per als conflictes que puguin sorgir en el seu mbit daplicaci. Aquest s precisament el cas dels codis de conducta sorgits a lempara de la Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2000, relativa a determinats aspectes jurdics dels serveis de la societat de la informaci, en particular el comer electrnic en el mercat interior, i la seva
1.3.3 La mediaci privada: la tasca de les associacions de consumidors

Lexistncia dun sistema pblic de serveis de mediaci en consum no impedeix, per, que hi hagi processos de mediaci en consum que no siguin institucionals. En aquest sentit, tamb existeix en la mediaci en consum el que podem anomenar mediaci privada, duta a terme dins del marc de les associacions de consumidors o organitzacions de persones consumidores. Aquestes associacions estan mpliament reconegudes per la regulaci de la mediaci en consum. Aix, lart. 23 TRLGDCU les
CAPTOL 5
normativa de transposici, en especfic, la Llei 34/2002, d11 de juliol, de serveis de la societat de la informaci i de comer electrnic. En efecte, la Directiva del comer electrnic va fer una forta aposta per lautoregulaci en una doble vessant: per un costat, amb la promoci de codis de conducta que hagin gaudit de la participaci dassociacions empresarials, professionals o de consumidors i, per un altre, amb la instauraci de sistemes de resoluci extrajudicial de conflictes. La Llei 34/2002 obre la via perqu els prestadors i destinataris de serveis de la societat de la informaci puguin sotmetre els seus conflictes, a part dels procediments previstos en la legislaci darbitratge i de defensa dels consumidors i usuaris, als procediments de resoluci extrajudicial de conflictes que sinstaurin mitjanant codis de conducta o altres instruments dautoregulaci. La disposici final vuitena de la mateixa Llei establia un termini dun any perqu el Govern aprovs un distintiu que permets identificar els prestadors de serveis que respectin codis de conducta adoptats amb la participaci del Consell de Consumidors i Usuaris i que incloguessin, entre altres continguts, ladhesi al Sistema Arbitral de Consum o a altres sistemes de resoluci extrajudicial de conflictes que respectin els principis establerts en la normativa comunitria sobre sistemes alternatius de resoluci de conflictes amb consumidors (...). Recollint aquest mandat neix el distintiu pblic de confiana en els serveis de la societat de la informaci i del comer electrnic, regulat pel Reial decret 1163/2005, de 30 de setembre, i que s daplicaci per a aquells codis de conducta destinats a regular les relacions entre els prestadors de serveis de la societat de la informaci i els consumidors i usuaris quan ladhesi al codi concedeixi el dret a ls i ladministraci del distintiu pblic19. A Catalunya, lOrdre ECF/215/2007, de 30 de maig, estableix el procediment datorgament i retirada del distintiu pblic de confiana en lnia, aix com lexercici de les funcions adreades a vetllar pel manteniment dels requisits que en justifiquen latorgament.
Per tant, es va definir lunivers destudi estudiant els organismes que, en funci de la tipologia abans esmentada mediaci institucional, mediaci privada i mediaci transfronterera poden realitzar mediacions. Com a organismes pblics que realitzaven mediaci es van identificar quatre nivells: lAgncia Catalana del Consum (a travs de la JACC i la SCE), les juntes arbitrals de consum municipals, les oficines pbliques dinformaci al consumidor (oficines municipals OMICs i comarcals OCICs). Pel que fa a les juntes arbitrals, nhi ha una dmbit autonmic, la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, i vuit dmbit municipal. Les oficines municipals dinformaci al consumidor OMIC, de les quals sen van identificar 82 encara que cinc daquestes presentaven una denominaci diferent tot i dur a terme la mateixa tasca, sn la segona via de mediaci institucional, tal com es desprn de lanlisi quantitativa. Finalment, les oficines comarcals dinformaci al consumidor OCIC adscrites als consells comarcals, poden exercir competncies de consum en un total de 26. Pel que fa a la mediaci privada, shan recaptat dades de les associacions de consumidors ms representatives; per aquesta ra, les associacions consultades han estat: lOrganitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya OCUC; la Uni de Consumidors de Catalunya UCC; lAssociaci de Consumidors de la Provncia de Barcelona ACPB; la Uni Nacional de Consumidors i Mestres de Casa dEspanya UNAE; la Coordinadora dUsuaris de la Sanitat. Salut, Consum i Alimentaci CUS i lAssociaci dusuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya AICEC-ADICAE. Finalment, pel que fa a la mediaci transfronterera, es va identificar com a ens encarregat la Secci de Consum Europeu de lAgncia Catalana del Consum. No shan recaptat dades sobre la possibilitat que aquest tipus de mediaci hagi estat duta a terme per les associacions de consumidors, ja que era molt difcil trobar criteris de discriminaci clars. La percepci s, per, que per les seves especificitats el gruix daquest tipus de mediaci es concentra en aquest organisme especialitzat. Per a obtenir la informaci relativa a les entitats que configuren lunivers objecte destudi, es van realitzar tres tipus de consultes: En primer lloc es va consultar la base de dades de lAgncia Catalana del Consum que contenia les dades referents a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya i a la Secci de Consum Europeu. Ambds sn rgans administratius de lAgncia Catalana del Consum. A ms, lACC t conveni de collaboraci
2
2.1
Anlisi quantitativa
Els ens amb activitat mediadora
Lobjectiu de la investigaci s desenvolupar una recerca en profunditat sobre la implantaci de la mediaci, com a eina de gesti i resoluci de conflictes, en aquells organismes actius en el camp de les relacions de consum.
CAPTOL 5
amb alguns consells comarcals. La Llei 9/2004, de 24 de desembre, de creaci de lAgncia Catalana del Consum, atribueix a aquest organisme autnom administratiu totes les competncies que corresponen a la Generalitat en matria de consum en virtut de la Constituci i lEstatut dautonomia de Catalunya. Entre les funcions daquest ens figura la de potenciar el desplegament de les oficines locals de consum. Daquesta manera, lACC delega competncies als ens locals i nestableix el procediment i els mecanismes adequats que han dutilitzar per dur a terme les tasques de la manera ms eficient i efica. Els consells comarcals amb conveni amb lACC durant el 2008 varen sser vint-i-un: Anoia, Alt Empord, Alt Urgell, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empord, Baix Peneds, Bergued, Conca de Barber, Garrotxa, Montsi, Osona, Pallars Juss, Pallars Sobir, Pla de lEstany, Pla dUrgell, Priorat, Ribera dEbre, Selva i Terra Alta. En segon lloc, es va fer una enquesta als altres organismes pblics que duien a terme mediacions i dels quals no es disposava de dades: les juntes arbitrals municipals, les oficines municipals dinformaci al consumidor (OMIC) i les oficines comarcals dinformaci al consumidor (OCIC) sense conveni amb lACC. Pel que fa a les OMIC, lenquesta es va enviar a 76 entitats de les quals es van poder obtenir informaci precisa de contacte. A lmbit privat, es va efectuar una enquesta a les associacions de consumidors i usuaris ms representatives amb activitat de mediaci.
com efectivament aix ha estat, dades homologables a les provinents de la mediaci realitzada per ens pblics. Aix, doncs, els ens consultats en aquest estudi han estat tots aquells que, seguint els tipus de mediaci identificats en lapartat anterior, han generat sistemes de mediaci en consum. El total dens dels que hem obtingut resposta ha estat de 113. Les dades demanades corresponen a 2008, ja que en el moment diniciar-se lestudi les dades de 2009 encara no havien estat processades.
Taula 1: Ens dels quals es disposa dinformaci

Font Base dades i enquesta ACC* Enquesta entitats territorials Tipus dentitat JACC* SCE* OMIC* OCIC* JJAA* Altres* Enquesta AACC* Total
Font: elaboraci prpia * ACC: Agncia Catalana del Consum; JACC: Junta Arbitral de Consum de Catalunya Secci de Mediaci (Agncia Catalana del Consum. Inclou delegacions territorials de lACC); SCE: Secci de Consum Europeu (Agncia Catalana del Consum); OMIC: Oficina Municipal dInformaci al Consumidor; OCIC: Oficina Comarcal dInformaci al Consumidor (consells comarcals amb i sense conveni amb lACC); JJAA: juntes arbitrals municipals AACC: associacions de consumidors i usuaris; Altres: Es refereix a altres tipus de serveis, i al Conselh Generau dAran, que s equipara a un Consell Comarcal en funci del seu estatut diferenciat.
Freqncies 5 1 61 26 8 6 6 113
En aquest sentit, es va considerar que lunivers de les associacions de consumidors havia de ser acotat en funci del concepte dassociaci ms representativa segons lart. 17.2 de la Llei 3/1993, de 5 de mar, de lEstatut del consumidor20 i el Decret 23/1998, de 4 de febrer, pel qual sestableixen el rgim de subvencions de les organitzacions de consumidors i usuaris aix com els requisits de les organitzacions ms representatives. De conformitat amb la regulaci esmentada, les associacions ms representatives sn aquelles que estan inscrites en el Registre dassociacions de consumidors i usuaris de Catalunya i que, a ms, tenen un mnim de dos mil associats i una implantaci territorial, com a mnim, de deu comarques. Daquesta forma, es va considerar que aquest tipus dassociacions complien els requisits necessaris per tal de donar xifres de mediaci en consum que fossin validables tant per la homogenetat en les dades a tractar (de volum de mediacions i conflictes tractats), com per la implantaci territorial. Podien oferir,
2.1.1 Superposici dens mediadors i equilibri territorial

Pel que fa a les dades obtingudes cal dir que del total dens consultats (113), intervenen en la gesti de controvrsies mitjanant actuacions mediadores un nombre de 85 entitats, s a dir el 75% de les entitats que configuren lunivers destudi. De totes aquestes entitats mediadores, 80 sn ens pblics i cinc, organismes privats. La mediaci institucional es realitza per sis entitats dmbit autonmic, 23 oficines dmbit comarcal i 50 entitats dmbit municipal. Pel que fa als ens amb activitat mediadora, totes les juntes arbitrals duen a terme tasques de mediaci i un 88 % dels consells comarcals tamb. Pel que fa a les OMIC, el
CAPTOL 5
68,8 % de les oficines fan mediaci. Aquestes dades revelen una intensitat decreixent de lactivitat mediadora en funci de lmbit territorial en qu ens movem, per la forquilla s relativament reduda, de forma que podem dir que lactivitat mediadora institucional en matria de consum s intensa en tots els nivells. Dins lapartat dAltres sinclouen dos tipus dentitats: duna banda, oficines municipals que no estan dissenyades com a OMIC sin com a oficines datenci al ciutad (OAC), que recullen tamb reclamacions de consum; cap delles, per, realitza tasques de mediaci. Tamb consta en aquest apartat el Conselh Generau dAran, pel seu estatut diferenciat, que actua en lmbit comarcal propi de forma assimilada a un consell comarcal. Pel que fa a la mediaci privada, cinc de les sis associacions ms representatives consultades (80%) porten a terme activitat de mediaci privada, encara que en el cas duna delles no shan pogut obtenir dades quantitatives. Lassociaci que no duu a terme mediacions s lnica que actua en un mbit material concret: els productes financers, i les dades negatives sexpliquen en funci de lestructura de reclamacions prpia daquest producte, com veurem en lepgraf dedicat als resultats de la mediaci. De lesquema global, cal concloure que lactivitat de mediaci en consum s intensa en relaci amb el conjunt drgans que poden dur-la a terme. Per altra banda, els consumidors i els usuaris disposen de llibertat per adrear-se a lAdministraci pblica o a lentitat privada que li convingui per tal diniciar els trmits de la mediaci. No obstant aix, la superposici de les vies de reclamaci acostuma a identificar-se amb lrea metropolitana ja que, tal com reflecteixen les dades, els reclamants acostumen a presentar les seves reclamacions en lentitat ms prxima a la seva residncia (OMIC; OCIC o delegacions territorials) o en un lloc, on existeix un punt de connexi (per exemple la feina, el fcil accs). En les gran rees urbanes, la coexistncia en el mateix mbit territorial de diferents serveis que duen a terme la mediaci no representa, doncs, un problema sin un benefici per als consumidors en termes delecci. En les altres zones, lexistncia dOCIC pot alleugerir la tasca dajuntaments relativament petits, sense deixar doferir un servei pblic. Per altra banda, la instncia que rep la reclamaci realitza la mediaci sense problemes competencials ja que la mediaci s essencialment voluntria, de forma que noms cal lacord de lempresa en ser-li comunicada la reclamaci feta pel consumidor nica part que pot iniciar el procediment. El Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el sistema arbitral de con-
sum, estableix criteris de competncia en el seu article 8: preferncia de les clusules de submissi contractuals i domicili del consumidor amb carcter residual. Per aquesta determinaci deixa sempre la possibilitat de mediar, ja que la competncia regeix per a lanomenat sistema arbitral de consum i, per tant, noms en les mediacions dins daquest sistema. Cal destacar tamb que, en entorns fora de lrea metropolitana, la tasca dels ajuntaments a travs de les OMIC acosta el mecanisme al ciutad. I als municipis amb junta arbitral, la relaci entre totes dues instncies s especialment intensa. Daltra banda, la importncia de les tasques dutes a terme per les OMIC sn vitals en aquells territoris on no hi ha junta arbitral.
Taula 2. Ens amb actuacions mediadores

Tipus dentitat JACC* SCE OCIC** OMIC JJAA AACC Altres Total
Font: elaboraci prpia * JACC (Barcelona) i delegacions territorials de lACC (Tarragona, Girona, Lleida i les Terres de lEbre). ** Consells comarcals amb conveni amb lACC (18); consells comarcals sense conveni amb lACC (5).
Freqncies 5 1 23 42 8 5 1 85
% 5,88 1,18 27,06 49,41 9,41 5,88 1,18 100,00
2.1.2 Lorganitzaci dels serveis de mediaci

Els serveis de mediaci institucional solen treballar amb mitjans propis als nivells superiors. La mediaci es realitza exclusivament amb mediadors propis en el cas de la JACC i delegacions territorials de lACC, aix com per la SCE, tamb integrada dins de lACC, per les juntes arbitrals municipals o les OCIC. Noms externalitzen el servei (generalment de manera parcial) algunes OMIC i una de les associacions de consumidors enquestades. Les derivacions cap a serveis externs es fan, predominantment, cap a organismes pblics (la major part indica derivar a la JACC, SCE, Diputaci de Barcelona o altres juntes arbitrals); una entitat afirma derivar a as-
CAPTOL 5
sociacions de consumidors i usuaris, i dues contracten serveis dadvocats externs. Pel que fa a la distribuci territorial de les 85 entitats amb activitat de mediaci, ms del 60% es concentren a la demarcaci de Barcelona. Tarragona, Girona i Lleida tenen una incidncia similar (11, 12 i 13% respectivament) i finalment, a les Terres de lEbre ens consta una presncia dens mediadors del 2%. El desglossament daquestes dades es pot consultar en el directori de les Taules destadstiques generals (cap. 5, CD-ROM del Llibre Blanc). Cal esmentar que, encara que els percentatges podrien variar (les dades analitzades no inclouen el Consell Comarcal del Baix Ebre i, possiblement, entitats de lmbit Territorial Funcional de les Terres de lEbre), les proporcions no es veurien afectades de manera important. A nivell de comarques, la xarxa dens mediadors s ms densa al Barcelons (ms de 10 ens), al Valls Occidental i al Baix Llobregat (entre sis i 10 entitats cadascuna). En el sentit contrari, i tal com es pot observar en el mapa segent, hi ha nou comarques sense cap entitat mediadora. Les controvrsies provinents daquestes comarques, aix com part de les disputes procedents de les vint comarques on lactivitat de mediaci es realitza per noms un ens (generalment, pel Consell Comarcal), es gestionen per la JACC de Barcelona, o b per les delegacions territorials de lACC. Per a la resta de nou comarques sestima una mitjana de tres entitats.
2.2
Mediacions dutes a terme
A lany 2008 a Catalunya es van realitzar 30.755 media cions al mn del consum, 972 de les quals en assumptes amb carcter transfronterer, s a dir controvrsies amb una de les parts amb domicili fora del territori espanyol. La resta sn mediacions internes, enteses com la suma de la mediaci institucional no transfronterera i la privada. La conclusi ms evident s que el nombre de mediacions en consum augmentar exponencialment, i alhora de forma conjuntural, per lexistncia de conflictes puntuals que afecten una gran quantitat de consumidors. En aquest sentit, cal indicar que les dades de lACC sofereixen en parallel segons que es tracti de mediacions transfrontereres dutes a terme pel SCE (972), o per la JACC (11036). A ms, la mediaci institucional total prov dafegir-hi les dades prpies de les altres juntes arbitrals, les OMIC i les OCIC. A lmbit intern, lactivitat mediadora es reparteix principalment entre lACC, amb una presncia de prop del 6% del total dens mediadors (vid. larxiu Taules estadstiques generals, cap. 5, CD-ROM del Llibre Blanc) i que duu a terme el 24% del total de mediacions corresponents a lany 2008, i les oficines municipals dinformaci al consumidor, que realitzen ms del 40% de les mediacions, fet que sha de relacionar amb la presncia dOMIC que medien, de prop del 50% del total dens mediadors. La relaci ens mediadors-mediacions realitzades, tant en el cas de les juntes municipals com en el cas de les associacions de consumidors, s proporcional i representa al voltant del 10% i 6% respectivament. En el cas de les OCIC (incloent aqu el Conselh Generau de la Val dAran), la proporci s inversa: ocupen el 28 % dels ens mediadors i realitzen un 14% del total de mediacions. En qualsevol cas, el nombre total de mediacions s molt elevat: ms de 30.000 mediacions al 2008 s una xifra contundent. Per aquest fet, lexistncia de gran quantitat dorganismes pblics i privats que poden dur a terme mediaci en consum es veu plenament justificada per la tasca duta a terme. Tamb cal destacar la proporci de mediacions realitzades en els diferents nivells territorials, ja que es mant la proporci entre els ens mediadors i les mediacions fetes. La tendncia que apunta un contrast amb dades de lACC: les reclamacions de 2008 suposen un creixement del 8% en relaci amb el 2007, i la tendncia alcista s continuada i evident des de 1993 (Agncia Catalana del Consum, 2009: 11), any en qu neix lactivitat mediadora institucional de consum.
Mapa 1: Nombre dentitats mediadores a Catalunya (2008)
Font: elaboraci prpia
CAPTOL 5
Certament hi ha un increment molt notable els anys 2003 i 2004, fruit de conflictes conjunturals que van disparar les reclamacions, per la tendncia s la mateixa. Aquest fet, per, tamb assenyala una de les caracterstiques de la mediaci en consum i que s un component arbitrari que es deriva no noms dels resultats de la mediaci o de leficincia del servei, sin tamb de la generalitat dun tipus de conflicte que porta una allau de reclamacions i, per tant, de possibles mediacions. s un factor que cal tenir en compte, ja que pot modificar de forma clara el funcionament dels organismes que es dediquen a la mediaci durant un perode concret. En qualsevol cas, est clara la tendncia a augmentar de forma exponencial que indica que labundncia fins i tot la superposici dels ens mediadors est plenament justificada i que caldr pensar com es preveu afrontar aquest increment en el futur.
consideraci les mediacions resoltes, ja que la resta de mediacions no estan discriminades per distribuci territorial. Amb aquestes dues excepcions, i tal com sexplica a la taula 2.1.1.2 (Taules estadstiques generals, cap. 5, CDROM del Llibre Blanc), podem concloure que la resta de casos de mediaci gestionats per les 84 entitats es concentren a la provncia de Barcelona, amb ms del 70%, seguida de Tarragona i Girona, amb prop del 10% per cada provncia, Lleida, amb una mica ms del 4%, i les Terres de lEbre, amb un percentatge superior al 3%. Cal esmentar que lactivitat mediadora s proporcional a la poblaci, segons resulta de lanlisi aplicada a lactivitat mediadora de les quatre provncies (i, respectivament, de lmbit Territorial Funcional Terres de lEbre), en relaci amb el cens de poblaci de lany 2008 de lInstitut Catal dEstadstica (Arxiu de Taules estadstiques generals, cap. 5, CD-ROM del Llibre Blanc).
Taula 3: Mediacions per tipus dens

Fons dades AACC*** SCE JACC AACC OMIC OCIC JJAA Altres Total
Font: elaboraci prpia * Inclouen Resolts per mediaci, Arxivades per no acord, i Trasllat organismes sancionadors i Expedients que han passat a arbitratge. Sobre els resultats de la mediaci vegeu apartat 2.3.1. ** Dades de mediacions tractades per consells comarcals amb conveni amb lACC. Inclouen sollicituds resoltes per mediaci, arxivades sense acord de mediaci i arxivades i traslladades a inspecci. ***Sense dades dACPB.
ACC* 972 7.440*
Enquesta Entitats Territorials
Total 972 7.440 1.719
% 3,16 24,19 5,59 42,23 14,36 10,36 0,11 100,00
1.719 12.987 3.596** 821 3.186 34 1.719 972 11.036 17.028
12.987 4.417 3.186 34 30.755
2.2.1 Distribuci territorial de la mediaci

Per a una anlisi de la distribuci territorial de lactivitat mediadora, del total de mediacions shan extret els casos transfronterers, ja que el criteri de registre de lSCE s el domicili de les parts, aix com sexplica en lapartat 3 sobre els mediats. Aix mateix, del total de mediacions gestionades per lAgncia Catalana del Consum, noms shan pres en
A nivell comarcal, el 50% de les mediacions realitzades a lany 2008 es concentren en tres comarques: el Barcelons (20%), el Baix Llobregat (amb prop del 16%) i el Valls Occidental (amb gaireb el 14%). La dada no sorprn: lrea metropolitana, com la zona ms habitada de Catalunya, s la que t ms ens mediadors i, alhora, ms activitat mediadora. Aix com sha explicat en la distribuci territorial dels ens, i tal com es representa en el mapa segent, hi ha nou
CAPTOL 5
comarques sense activitat mediadora. La seva presncia al mapa no s uniforme: cal destacar que cinc corresponen a la provncia de Lleida, per no s clara la correlaci entre menys poblaci i absncia de mediacions. Tamb es representen quinze comarques amb menys de cinc-centes mediacions realitzades, onze per sota de mil mediacions i tres amb un nombre de mediacions comprs entre les mil i les cinc mil.
cal destacar el fet que, en la mediaci privada, shan trobat dades relatives a la mediaci en temes de salut.
Tipus de mediacions per sectors (mediaci institucional interna i transfronterera)

Les dades es van recaptar per dos procediments diferents: lACC ja tenia dades desagregades segons la seva prpia classificaci per sectors, encara que diferent en funci de si la mediaci era o no transfronterera, per la diferncia de sectors mediats en cada cas. Per tal de completar les dades, en lenquesta passada a la resta dens amb activitat mediadora es va demanar que senyalessin els sectors on havien registrat un major nombre de mediacions. Les respostes obtingudes van ser molt homognies i han perms un tractament conjunt. Per tal dunificar la varietat de nomenclatura que presentaven les dades obtingudes mitjanant les diferents fonts i, al mateix temps, per a obtenir un panorama concloent de les matries ms sotmeses a la mediaci, sha procedit, en un primer nivell, a la creaci de codis comuns en aquelles situacions on sha detectat una similitud evident de la matria tractada i, en un segon nivell, a la classificaci de les dades en categories generals, mantenint algunes categories especfiques com ara comer electrnic o transport aeri, per raons despecificitat de la prpia normativa de consum i/o dincidncia. En aquest sentit, shan aglutinat a la matria telfons/Internet totes les controvrsies relacionades amb temes de telefonia fixa i mbil, aix com els assumptes en matria dInternet, a ra de la seva relaci i per la seva pertinena a una mateixa empresa provedora. Cal esmentar que aquesta aglutinaci ja venia operada per alguns ens enquestats. Pel que fa a les relacions de compravenda de bns mobles, sha considerat oport incorporar totes les relacions, des del comer de proximitat, que engloba les petites vendes, fins a les grans cadenes, passant per les vendes fora destabliments comercials. Noms shan aplicat dues excepcions: la primera relativa als equipaments electrodomstics, per la seva presncia entre els principals sectors reclamats; la segona respecte de les compres realitzades mitjanant Internet, que per la seva especificitat (i en les controvrsies europees pel seu grau elevat dincidncia) han passat a formar una categoria a part. El sector Subministres reuneix els subministres de serveis bsics delectricitat, aigua i gas. Shan comprs en la matria Serveis professionals tots els serveis relacionats amb manteniment, reparacions i installacions, i en Ha-
Mapa 2: Nombre de mediacions a Catalunya (2008)
Font: elaboraci prpia.
2.2.2 Distribuci de les mediacions per sectors

El terme relaci de consum s potencialment amplssim en relaci amb les matries o sectors que poden donar lloc a un conflicte entre un consumidor i una empresa. Per aquest motiu, un dels objectius de lestudi quantitatiu era saber quins eren els sectors amb ms mediacions i amb ms mediacions amb acord. Aquest aspecte, per motius de recaptaci de dades, es va presentar de forma diferent en la mediaci institucional en aquest cas, comprenent-hi la transfronterera i en la privada. Per altra banda, la relaci entre els sectors i el resultat de la mediaci es presenta en lapartat 5. Les dades han demostrat una concentraci de les reclamacions propera al 80% en tres sectors: telefonia/ Internet, subministres i transport aeri. I encara una important diferncia entre el primer sector i la resta. Tamb
CAPTOL 5
bitatge, les controvrsies relacionades amb la compravenda, lloguer, reformes o comunitat de propietaris, etc. Es poden observar diferncies entre el total de mediacions realitzades a lany 2008 i el total de mediacions desglossades per matria. Aquestes variacions, per tipus de font, sexpliquen, per una banda, per la diversitat (a vegades per la manca) de sistemes de registre existents a les diferents entitats, ja que hi ha entitats de lmbit local que no tenen les mediacions discriminades per sector. Per altra banda, la taula anterior no reflecteix els casos que, a la data de la recollida de dades, no es consideraven com a procs finalitzat, ja que constaven com a casos en trmit o com a casos que, en no haver-se resolt amb acord per mediaci, havien sigut traslladats a larbitratge. Tot i aix, es pot concloure que del total general de mediacions considerades per lanlisi per matria, el sector amb ms presncia ha sigut el sector que comprn els serveis de telecomunicacions (telefonia fixa i telefonia mbil, juntament amb Internet), que ocupa el 40% de les controvrsies mediades a lany 2008. En segon lloc, a una distncia de gairab 30 punts, se situen els conflic-
tes en matria de compravenda, seguits dels de transport aeri, amb el 9%, i els de subministres, amb el 8%. s interessant remarcar que la suma daquestes quatre categories de relacions de consum representa el 68% del total de setze matries que a lany 2008 han estat sotmeses a processos de mediaci. En canvi, hi ha sectors amb molt poca activitat mediadora, com la compra danimals o el servei de correus. A ms, resulta destacable la relaci entre el grau dincidncia duna determinada matria en funci de la component territorial (aquesta vegada en el sentit nacionaltransnacional). Des daquesta perspectiva, sha de fer ressaltar que en la mediaci transfronterera imperen les controvrsies de transport aeri, mentre que en els conflictes interns prevalen les disputes de telefonia i Internet. Aix doncs, els assumptes gestionats per lSCE es focalitzen en el sector turisme, amb controvrsies que impliquen companyies aries europees reclamades per usuaris residents a Catalunya, o b estrangers que vnen de vacances a Catalunya i reclamen empreses dhostaleria residents a Catalunya. Tot i aix, cada cop hi ha ms reclamacions vinculades al transport aeri no
Taula 4: Mediacions per sectors (mediaci institucional)

ACC Matria Hostaleria Tintoreria Altres Agncies de viatges Comer electrnic Transport Vehicles Serveis Serveis financers Electrodomstics Habitatge Serveis professionals Subministres Transport aeri Comer Telfons/Internet Total
Municipis Comarques % 1,4 0,8 4,4 4,6 3,1 1,7 3,8 4,2 3,3 4,0 2,6 9,1 8,0 11,7 15,9 21,4 100,0 Freq. 46 64 20 62 63 126 118 286 325 671 705 251 853 242 844 5.668 10.344 % 0,4 0,6 0,2 0,6 0,6 1,2 1,1 2,8 3,1 6,5 6,8 2,4 8,2 2,3 8,2 54,8 100,0 Freq. 82 0 19 13 67 35 51 59 1 21 10 0 0 613 1 0 972
SCE % 8,4 0,0 2,0 1,3 6,9 3,6 5,2 6,1 0,1 2,2 1,0 0,0 0,0 63,1 0,1 0,0 100,0
Total general Freq. 220 113 326 378 332 270 417 622 540 951 884 843 1.376 1.621 1.882 7.067 17.842 % 1,0 1,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 3,0 3,0 5,0 5,0 5,0 8,0 9,0 11,0 40,0 100,0
Freq. 92 49 287 303 202 109 248 277 214 259 169 592 523 766 1.037 1.399 6.526
CAPTOL 5
sols derivades de desplaaments turstics, en proporci a la mobilitat que la poblaci experimenta actualment. En canvi, les reclamacions per serveis hotelers en la mediaci interna representa menys dun 1%. Un altre camp que pot rebre una component transfronterera s el comer electrnic, que s la tercera matria ms mediada a lmbit europeu, mentre que en les mediacions internes no entra en les primeres deu posicions. La relaci s inversa en el cas dels altres tipus de compravendes, que ocupen el segon lloc entre les mediacions internes, mentre en els assumptes transfronterers tenen una presncia no significativa. En qualsevol cas, i malgrat les divergncies entre la mediaci interna i la transfronterera, en tots dos mbits, si b amb divergncies, sobserva una concentraci de les demandes en dos o tres sectors que abasten prop del 70% de les mediacions. Aix tamb determina una caracterstica clara en relaci amb el perfil de les empreses reclamades, com veurem ms endavant. Tamb cal destacar que dins de la mediaci interna hi ha algunes diferncies significatives entre les dades de lACC i les de lenquesta als altres ens de mediaci institucional en tres sectors en concret: lACC canalitza un percentatge superior de reclamacions en matria dagncies de viatge, comer electrnic i serveis professionals, mentre que la resta dentitats destaca pel percentatge en mediacions sobre habitatge i electrodomstics. Pel que fa als sectors ms mediats, tamb hi ha diferncies significatives: en lACC les reclamacions de telefonia/Internet sn el 21,4%, que seleva al 54,8% en el cas de les altres entitats. Mentre que el transport aeri suposa ms dun11% per lACC i noms un 2,3% en les altres entitats. Lnic sector que mant la mitjana s el dels subministres. Aquestes dades revelen que lACC, pel major volum de reclamacions rebudes, t els sectors ms diversificats i t la capacitat de contactar amb les empreses; la resta dentitats est ms focalitzada a un tipus de reclamaci estndard que es concreta en un nombre inferior de sectors. Per altra banda, la freqncia en els acords, amb lestudi propi, es desenvolupa en lapartat de resultats de la mediaci.
de reclamacions ms esteses i per la identificaci de tipologies de conflictes. Els sectors ms mediats es corresponen amb els indicats per la mediaci institucional. En lmbit de la mediaci duta a terme per les associacions de consumidors sha detectat una ampliaci interessant en el concepte de relaci de consum, que presenta interessants vincles amb la mediaci sanitria. Es tracta de la mediaci, que duu a terme una de les associacions enquestades, en conflictes nascuts dins duna relaci dassistncia sanitria entre el consumidor/pacient i el centre sanitari que li ha prestat lassistncia. Per tant, en les dades del quadre anterior sha distingit entre les mediacions en lmbit prpiament dit de consum i aquelles dutes a terme en lmbit de la salut des de la perspectiva abans indicada. s a dir, les reclamacions dels usuaris dels serveis de salut per qestions relacionades amb lmbit sanitari tant en centres privats com en pblics o concertats. No sn problemes dindemnitzaci per danys, sin de funcionament dels centres, llistes despera, rescabalament de despeses... Aquestes dades comencen a donar cos a la idea dindividualitzar la noci de relaci pacient-centre sanitari com una relaci de consum, dacord amb la normativa que atribueix al pacient-consumidor de fet, seria ms prpiament un usuari dun servei de salut un conjunt de drets i possibilitats descollir en el marc de lassistncia sanitria i amb independncia que es tracti dun centre sanitari pblic o privat.
Taula 5: Mediacions per sector (mediaci privada)

mbit Consum Usuaris de salut Total
Freq. 1.247 472 1.719
% 73 27 100
2.3
Les parts de la mediaci
2.3.1 Els mediadors

Les 30.755 mediacions realitzades a lany 2008 han estat gestionades per ms de 120 mediadors (el nombre total comprendria els mediadors dels consells comarcals amb conveni, dels quals no tenim dades). Dels 120 mediadors identificats, desenvolupen tasques mediadores a temps complet noms cinc: els mediadors de la JACC, a Barcelona. En canvi, la resta de mediadors de els delegacions territorials de lACC i del SCE sn a temps parcial.
Tipus de mediacions segons lmbit (entitats privades)

Les xifres sobre sectors ms mediats en les associacions de consumidors van ser recollides com a part de lanlisi quantitativa, per, a la vegada, es va preguntar als mediadors, en les entrevistes, sobre la percepci dels tipus
CAPTOL 5
Pel que fa als altres mediadors, tant de la mediaci privada com de la mediaci institucional, ens consta que la mediaci es realitza com una funci ms entre les que la persona mediadora t assignades al seu lloc de treball. Aix mateix, en el cas de les oficines municipals i comarcals dinformaci al consumidor, un funcionari porta a terme les gestions de mediacions, entre altres tasques com ara la recepci de les reclamacions (queixes, denncies, etc), la informaci i assessorament al consumidor i usuari o altres trmits i gestions que entren en les competncies de loficina. Aix mateix, els funcionaris de les juntes arbitrals municipals, a part de mediacions, desenvolupen les seves funcions en larbitratge. La situaci s equivalent en el cas de les organitzacions de consumidors i usuaris, que no preveuen la figura del mediador com a funci exclusiva dins de lentitat. Aquest fet pot arribar a ser rellevant en funci dun dels temes que es planteja en lanlisi qualitativa: la necessitat de donar informaci prvia al consumidor per tal de restablir lequilibri entre les parts i tamb com i qui ha de donar-la, que ser tractat en aquest apartat.
No hem detectat que hi hagi mediadors voluntaris en aquest mbit. Una possible explicaci a aquest fet est clarament lligada a la formaci bsica que un mediador daquest tipus ha de tenir. En efecte, tornant al marc teric que hem dissenyat a linici daquest captol, la mediaci en consum semmarca dins del que podem qualificar com a relaci de consum que aplica un conjunt normatiu propi i diferenciat. Per tant, la tasca del mediador de consum demana una formaci en aquests temes que, per altra banda i com veurem, tots compleixen, per tal de poder arribar a un acord dins del marc normatiu previst. Aixo no implica, per, que la formaci dels mediadors hagi de ser una formaci jurdica en cap cas.
Formaci en mediaci
La informaci sobre formaci en mediaci ha estat recaptada a la JACC i lSCE, i a les associacions de consumidors mitjanant les entrevistes fetes als mediadors. En aquest sentit, es pot observar que la seva formaci de sortida s homognia quant al nivell: tots sn llicenciats o graduats; per no ho s quant a la matria, ja que hi ha mediadors amb formaci jurdica, daltres titulats en cincies socials i algun llicenciat en medicina. Tamb sobserva una clara heterogenetat respecte de la formaci en lactivitat de mediar, que, a ms, no actua com un requisit dentrada. En canvi, la formaci en la matria mediada consum s molt ms homognia. Pel que fa a la formaci bsica, hi ha alguna diferncia entre la mediaci institucional interna o transfronterera i la privada: En els serveis de mediaci institucional, la fomaci bsica homognia se centra en la formaci sobre la matria mediada. En aquest sentit, tots els mediadors institucionals (14) han seguit el Curs dassistents tcnics en consum ATC organitzat per lACC. La finalitat primordial del curs s contribuir a la formaci i reciclatge de persones que realitzen funcions dinformaci i orientaci a les persones consumidores i usuries, on sinclou una part especfica sobre la mediaci en consum. Aix doncs, no s un curs que es limiti a aquest aspecte: el seu abast s genric en els diferents aspectes del consum. Malgrat que tots els mediadors comenten que fan cursos de formaci, aquesta no se centra en lactivitat de mediar; aix vol dir que la principal font de formaci s la prctica. Pel que fa als mediadors privats, excepte dos, els mediadors entrevistats van rebre formaci especfica en
Taula 6: Total de mediadors per ens

Fons dades AACC SCE JACC* AACC OMIC OCIC** JJAA Altres Total 12 3 11 12 60 6 27 1 94 3 11 ACC Enquesta entitats territorials Total 3 11 12 60 6 27 1 120
Font: elaboraci prpia * Inclou cinc mediadors JACC i sis de les delegacions territorials de lACC. **Sense dades de consells comarcals amb conveni.
Dedicaci dels mediadors

Tots els mediadors (120) propis de les entitats de les quals tenim dades sn mediadors professionals. Tots ells treballen per a lAdministraci pblica o per a una associaci de consumidors actuant com a mediadors. Aquest fet, per, no vol dir que la seva formaci sigui homognia.
CAPTOL 5
lactivitat de mediar, per aquesta pot tenir unes caractersiques i durada molt heterognies. La majoria destaca diversos cursos (la duraci varia entre mitja jornada i 20 hores) organitzats majoritriament per lACC i per la Diputaci de Barcelona. Tamb alguns mediadors destaquen que han fet el curs dATC o un curs en matria de negociaci i resoluci de conflictes per associacions de consumidors. Noms un dels mediadors t un mster en consum per la UB. Finalment, hi ha dos mediadors que indiquen que no han rebut formaci en mediaci i que han adquirit els coneixements directament per la prctica i lexperincia. Pel que fa a la formaci en consum, s encara ms heterognia: hi ha set mediadors llicenciats en dret; altres llicenciats o graduats en altres cincies socials o altres que han realitzat formaci concreta prpia de consum, i noms un s mster en aquesta especialitat. Es pot concloure que la formaci rebuda pels mediadors est ms decantada a la formaci en consum que a la prpiament dita en lactivitat de mediar. En aquest apartat sobserva una evident heterogenetat, per es destaca el fet que els mediadors no tenen una formaci de mediadors homologable a un mster. Tamb cal dir que lactivitat de la mediaci en consum no est regulada quant als requisits de formaci i s duta a terme per qui els ens mediadors decideixen que socupar daquesta funci. I, en aquest sentit, lACC exigeix una formaci en consum que comporta un mdul de formaci en mediaci als seus mediadors amb dedicaci completa: tots els de la JACC i de lSCE. Pel que fa a les associacions de consumidors, els mediadors actuen a temps parcial, ja que es dediquen tamb a altres tasques com lassessorament als consumidors o les reclamacions judicials. Aix pot explicar la diferncia en la formaci de tots ells i, sobretot, explica el recurs a la formaci continuada en temes relacionats que ofereix majoritriament lAdministraci pblica. Tamb sn a temps parcial els mediadors del altres ens mediadors institucionals: juntes arbitrals, OCIC i OMIC pels quals els comentaris anteriors tamb semblen convenients. Probablement aquesta qesti variar en el futur de la m del Codi de consum recentment aprovat, que defineix el mediador com a expert (art. 131-2), per sense concretar si lexpertesa ha de ser en lactivitat de mediar, en consum, o en totes dues dimensions alhora. Per aquest motiu sembla clar que caldr definir les habilitats bsiques que portin a aquesta expertesa i tamb sembla evident que cal una formaci tant en consum com en lactivitat de mediar. Aix mateix caldr posicionar-se sobre la importncia de lexperincia acumulada.
2.3.2 Les parts mediades

Les dades sobre el perfil dels mediats no es van obtenir amb les enquestes als ens mediadors, ja que no shi van recollir. Per aquest motiu, la informaci sobre aquest punt procedeia de les entrevistes fetes als mediadors, on tots van coincidir en el disseny del perfil del mediats. Cal destacar, per, que la mediaci en consum es realitza entre un consumidor, que normalment s una persona fsica, i un empresari. En aquest segon cas, tret dels pocs casos on es troba un empresari individual, el ms freqent s trobar-se davant societats mercantils o algun altre tipus dentitats. Per aix, en aquest apartat shan tractat de forma diferenciada el perfil del consumidor mediat i el de lempresa, ja que daquesta no es poden predicar les caracterstiques de ledat i el sexe. En canvi, va semblar interessant recaptar informaci sobre la grandria de les societats per saber si aquest tret t una relaci directa amb el fet dacudir a la mediaci.
Perfil dels consumidors

Pel que fa al perfil de consumidor/usuari que ms reclama, els mediadors entrevistats coincideixen quant a la heterogenetat del gnere, encara que alguns mediadors apunten una lleugera majoria de dones. En conclusi, es pot indicar que el percentatge dhomes i de dones s molt equitatiu en relaci amb els consumidors. Els mediadors preguntats van respondre que les franges dedat dels mediats sn molt dispars (shan trobat casos on el reclamant acabava de complir la majoria dedat i casos on superava els noranta anys). Tanmateix, es pot identificar una franja comuna dedat (35-55 anys), i alguns mediadors indiquen una presncia important de gent gran. En aquest sentit, cal destacar que el sector reclamat determina sovint ledat del consumidor/usuari. Per exemple, mentre que els reclamants de matries relacionades amb telefonia mbil acostumen a identificar-se amb gent jove, les reclamacions sobre vendes especials vendes durant una excursi o venda a domicili sidentifiquen amb persones de la tercera edat.
Perfil de les empreses

Els mediadors entrevistats van coincidir que el tipus dempresa que contesta o b ofereix un acord de mediaci s dispar. Hi ha mediadors que afirmen que les grans empreses de serveis son les que acostumen a respondre i oferir una soluci, mentre que daltres apunten que les
CAPTOL 5
petites i mitjanes empreses estn ms predisposades a mediar. Per altra banda, cal dissenyar el perfil de les empreses tenint en compte els sectors ms mediats. Aix, sha obtingut una dada rellevant a efectes de la caracteritzaci de les empreses com a part mediada, de les dades resultants del sectors mediats. En efecte, tant el sector ms mediat en conflictes interns (telefonia/Intenet), com el ms mediat en temes transfronterers (aerolnies) sn un perfil de gran empresa, i en moltes ocasions de multinacionals de gran dimensions, a les quals el cost doferir aquesta via de resoluci de conflictes mitjanant el Servei dAtenci al Client o el Departament Jurdic representa un cost i un esfor relativament baixos. En canvi, no es pot dir el mateix en tots els casos classificats com a comer en les mediacions internes o b comer electrnic en les transfrontereres, ja que no existeix un nic perfil dempresa mediada i poden abastar tant el petit comer de proximitat com les grans cadenes.
o la feta en altres instncies de lAdministraci atn al mateix criteri. Aix doncs, pel que fa als consumidors, hi ha un percentatge superior de nacionals: un 92%. Aquestes dades es veuen corroborades per la percepci dels mediadors entrevistats, que ens indica una majoria absoluta de consumidors de nacionalitat espanyola, per amb una tendncia a lincrement de la poblaci nouvinguda. Com a cas especial, en reclamacions de salut sens indica que en temes desttica hi ha una superioritat numrica dels reclamants dorigen hispanoameric. Tot i aix, un 8% de reclamacions destrangers, en el context dun 16% de poblaci immigrada, indica el grau de coneixement de les institucions de defensa dels consumidors per part daquests ciutadans. No ha estat possible, per, recaptar dades sobre lorigen dels estrangers mediats o el temps de residncia a Catalunya, ja que lelement de disicriminaci s si sidentifiquen amb DNI o amb passaport. Finalment cal indicar que els mediadors han fet referncia a un increment de les reclamacions dels estrangers en el futur fruit de campanyes dinformaci extenses i, tamb, per lefecte generat desprs dhaver passat per una mediaci en la resoluci de conflictes que puguin aparixer en el futur. Pel que fa a les empreses, no disposem de dades, per cal dir que la competncia dels organismes de consum ve donada per la possibilitat dintervenir en conflictes originats per relacions amb empreses espanyoles. I que, tal com recull lart. 132-2,6 del Codi de consum, regeix el principi duniversalitat segons el qual la competncia de les administracions pbliques catalanes per a dur a terme la mediaci sestn a qualsevol assumpte que afecti les persones consumidores, amb les excepcions establertes per les lleis. En lmbit de la mediaci transfronterera, no hi ha una territorialitat connexa entre la residncia de la persona consumidora i el domicili del professional/empresa. Una de les dues parts presenta una connexi territorial amb Catalunya, per laltra necessriament ha de tenir el seu centre de decisi, pel que fa als actes de consum, serveis postvenda, relacions amb els clients, etc., fora de lEstat espanyol. Aquest aspecte, per circumstancial que pugui semblar, ens connecta amb lessencial daquesta activitat de mediaci no presencial en la majoria dels casos. El fet que les parts tinguin residncies o domicilis en estats membres diferents, condiciona innegablement la forma de procedir a lhora de cercar una resoluci del conflicte convenient per a ambdues. s per aix que la nacionalitat de les parts mai no ha estat un criteri bsic per a la tasca de la mediaci en
Procedncia dels mediats

En aquesta qesti, sha pogut treballar amb dades quantitatives provinents de la base de dades de lACC en els dos rgans que t dedicats a la mediaci: la Junta Arbitral de Consum i la Secci de Consum Europeu. Aquestes dades shan pogut completar amb les provinents de les entrevistes fetes als mediadors, que ens han perms verificar les dades de les associacions de consumidors i corroborar-les. Cal comenar dient que els criteris dordenaci de la procedncia dels mediats sn diferents segons que parlem de la Junta Arbitral de Catalunya que socupa de les mediacions internes o de la Secci de Consum Europeu dedicada a les mediacions transfrontereres. Per tant, analitzarem les dades que veieu a continuaci en aquests dos apartats. En lmbit de la mediaci interna institucional o privada, el criteri quantitatiu utilitzat s el de la nacionalitat de les parts mediades. La nacionalitat no s, doncs, un obstacle a la possibilitat dacudir a la mediaci en consum: els serveis de mediaci sofereixen a tota la comunitat que resideixi a Catalunya. El RD 231/2008 estableix, en el seu article 8 (competncies per conixer les sollicituds individuals darbitratge), que la junta competent s la del domicili del consumidor, que dna el criteri de la competncia noms per la mediaci dins del procs arbitral, per que no limita la possibilitat als nacionals. La mediaci en associacions de consumidors
CAPTOL 5
consum en lACC, sin que ser la residncia la clau per identificar lorganisme de consum ms proper a la persona consumidora i, alhora, per contactar amb lempresa reclamada quan es domicili a Catalunya i hagi de complir amb la normativa de consum aplicable. En aquest sentit, s remarcable que tot i que lempresa reclamada no ser qui inici el procediment de mediaci davant la Secci de Consum Europea, s que ser, en all referent al seu domicili, un factor de pertinena que determini la competncia per processar la mediaci, mentre que davant un sistema arbitral de consum aquest factor no seria determinant de latribuci competencial. En algunes ocasions, els organismes dmbit transfronterer han actuat en mbits aliens a la seva competncia, relacions entre consumidor-empresa (B2C), com a punts dinformaci dabast europeu, ja que pel seu mbit dactuaci sn organismes que compten amb una estructura i un sistema de cooperaci en consum, per tamb amb altres organismes dmbit europeu consolidats, shan donat casos com per exemple problemes entre empreses (B2B). En daltres, shan creat lnies de collaboraci i cooperaci amb organismes de consum de pasos no membres de la UE, com per exemple Andorra, Sussa o Canad. En aquest apartat sobserva una clara tendncia a la mediaci per part de persones que tenen el domicili a Catalunya (85%), mentre que les reclamacions de residents a lestranger s bastant ms reduda (15%). Parallelament, els entrevistats de la Secci de Consum Europeu (SCE) coincideixen a afirmar que les persones consumidores que han presentat ms reclamacions resideixen a Catalunya. Ara b, afegeixen que tamb es troben amb reclamacions que provenen principalment, i en aquest ordre, del Regne Unit, Frana, Itlia i Portugal. Es consolida daquesta manera la percepci que els ciutadans de Catalunya tenen sobre la possibilitat daccedir a un organisme que gestioni llurs reclamacions fins i tot en casos de contractaci amb empreses estrangeres, situant-se plenament en el context dun mercat interior de la Uni Europea (UE). En aquest sentit, tot i observar el potencial que podrien tenir les reclamacions de consumidors residents a la resta de la UE contra empreses espanyoles per serveis quan estan al nostre pas, per exemple, els tursitics, el cert s que aquesta no sembla ser la via ms utilitzada. En canvi, pel que fa a les empreses, la qesti est molt ms igualada, i noms es diferencien en dos punts les reclamacions contra empreses amb domicili a Espanya daquelles que tenen la seu fora. En aquest mbit, els mediadors de lSCE remarquen en lentrevista que les empreses/professionals objecte de ms reclamacions tenen la seu social a Irlanda, Frana i Regne Unit. En el
cas dIrlanda i Regne Unit, es podria explicar pel fet que sn pasos on hi ha la seu de les principals companyies aries de baix cost.
Taula 7: Procedncia dels mediats

JACC (%) Nacionalitat Consumidors Nacionals Estrangers Total 92 8 100 SCE* (%) Residncia Consumidors 85 15 100 Empresa reclamada 49 51 100
2.4
El procs de mediaci
Les dades recaptades sobre el procs de mediaci han estat analitzades en lapartat 3.3 juntament amb el diagrama de flux.
2.5
Resultats de la mediaci
El procs de mediaci pot acabar amb acord o sense acord. En el primer cas, les parts han arribat a una forma consensuada de resoldre el conflicte. Si, en canvi, les postures de les parts es troben molt distants i es preveu que no ser possible arribar a un acord, es determina el final de les actuacions de mediaci i sarxiven sense acord. En aquest segon cas, per, sels planteja la possibilitat de sotmetre la controvrsia a la decisi dun tribunal arbitral. Ens continuem movent dins de la resoluci extrajudicial de conflictes, per de forma heterocompositiva, ja que un tercer imparcial resol la qesti i imposa una soluci. Aquest pas de la mediaci a larbitratge s una de les conseqencies del sistema arbitral de consum, que preveu dos procediments diferents i consecutius dADR en el cas de les reclamacions de consum. Per tant, en les dades que oferim com a resultats, figuren tamb els expedients de mediaci que han estat traslladats a arbitratge perqu no sha arribat a un acord, per les parts han decidit optar per larbitratge. En aquest cas, el consumidor sol indicar en la reclamaci la seva voluntat danar a arbitratge, i en el cas de lempresa pot ser que estigui prviament adherida a arbitratge per a possibles conflictes que puguin sorgir o b laccepti expressament en no haver arribat a un acord en mediaci.
CAPTOL 5
Tamb passen a arbitratge les reclamacions en qu les parts no accepten la mediaci com a via de resoluci de conflictes, que aqu no ens interessen ja que no donen lloc a una mediaci. Contrriament, si lempresa no est adherida i no accepta larbitratge, o b no ho fa el consumidor, shaur de tornar a evaluar lexpedient per tal de valorar lexistncia de possibles indicis dinfracci. Si es considera que sha produt una infracci, es trasllada lexpedient als serveis dinspecci competents Servei dInspecci i Control de Mercat de lACC que analitzen si els fets exposats sn constitutius dinfracci en lmbit del consum. La finalitat del procediment sancionador de disciplina del mercat i consum s la tutela dinteressos generals, compresos els propis dels agents econmics i dels consumidors, a diferncia de la mediaci, que pretn la soluci dun conflicte entre les concretes parts mediades. El procs pot acabar amb la imposici duna sanci; si es considera que no sha produt cap infracci o no ha estat possible determinar-ne el responsable, sarxiven les actuacions inspectores. La finalitat del procediment sancionador de disciplina del mercat i consum s la tutela dinteressos generals, que comprn els propis dels agents econmics i dels consumidors, a diferncia de la medici que pretn al soluci dun conflicte concret entre les parts mediades. Hi ha dades rellevants en relaci amb lopci de la via darbitratge. Tot i que el sistema arbitral de consum preveu la mediaci com una via anterior a larbitratge, la veritat s que el nombre de mediacions s molt superior al darbitratges en totes les fonts consultades. En relaci amb les xifres de la JACC, nica en la qual hem obtingut resultats dels processos de mediaci que desprs acaben en arbitratge, els resultats sn indicatius: del nombre total de mediacions sense acord, noms un 20% passen a arbitratge. Una xifra que sapropa molt al 17% dexpedients que passen a procs sancionador. Aix indica que molts dels assumptes mediats no passen a una segona fase dADR. Aquest resultat quantitatiu sha de vincular amb la informaci que sobre aquest punt sha obtingut en les entrevistes als mediadors. En efecte, aquests han comentat que el consumidor s partidari dacudir a larbitratge per solucionar el conflicte. Contrriament, les empreses que no estan adherides al sistema arbitral sn reticents a iniciar el procediment arbitral. En lmbit de la mediaci privada, excepte dos entrevistats que opinen que ambdues parts son partidries de larbitratge si la mediaci no sha concls amb acord, els mediadors coincideixen que generalment el consumidor vol anar-hi, en
mentre que lempresa sinclina poc a fer-ho. Per tant, aquestes dades subratllen lentitat de la mediaci com a procs independent de resoluci de conflictes en lmbit del consum, malgrat les seves connexions amb larbitratge de consum ja que, a la prctica, lempresa est molt ms disposada a mediar que a anar a arbitratge, fet que s un dels punts forts del sistema. Pel que fa als resultats concrets, la taxa de mediacions amb acord en el sistema institucional s de prop dun 50% i no es veuen diferncies significatives entre les diverses entitats que duen a terme aquest tipus de mediaci. Aquesta dada s molt destacable ja que indica una alta predisposici de les parts per arribar a un acord. En qualsevol cas, aquesta dada global t diferncies acusades en funci del sector del que estem parlant, com veurem en la taula segent. Tamb hem de destacar que el percentatge s molt similar en la mediaci interna i la transfronterera duta a terme per lAdministraci pblica. Aquesta dada s interessant perqu assenyala que les empreses tamb estan disposades a anar a la mediaci en aquest mbit en qu la soluci noms acaba el conflicte si sarriba a un acord, ja que no hi ha un sistema arbitral que pugui actuar subsidiriament. Tamb cal destacar que el percentatge dacord s ms alt en les associacions de consumidors, on prcticament frega el 80%. Aquest resultat no s exactament complet; una associaci de consumidors no ens ha donat els resultats desglossats per soluci, per la qual cosa el resultat pot tenir un cert biaix. Per el ms significatiu s que, en aquest supsit, per les particularitats de la mediaci privada, els resultats previstos noms sn dos: acord o no-acord. En cas que la mediaci no arribi a acord, les associacions han de derivar el conflicte a les juntes arbitrals, que passen la qesti a arbitratge ja que larbitratge de consum sempre s institucional. Aquest fet pot comportar que les associacions intensifiquin la mediaci per tal que el conflicte quedi resolt sense haver de passar a arbitratge. Tot i aix, els mediadors privats entrevistats han estat dacord a assenyalar que el mediador ha de ser capa de posar fi al procs quan veu que lacord no s possible. De fet, i tenint present el que hem comentat abans sobre el desequilibri inherent a la relaci de consum, el que potser planteja problemes s el tipus dacord de mediaci al qual sarriba, s a dir, el resultat material de la mediaci. Per aquest problema se soluciona mitjanant la previsi de la Recomanaci 2001/310/CE que demana que el consumidor rebi una informaci prvia sobre els seus drets per a poder desprs trobar una soluci consensuada. Aquest aspecte ser un dels recollits en lanlisi quantitativa.
CAPTOL 5
Finalment, cal indicar que la incidncia del trasllat a organismes sancionadors s minoritari, el 5%, i que es concentra en aquells casos on lacord no ha estat possible. Donat el seu carcter punitiu, ja que pot arribar a generar una sanci, indica que, majoritriament, lempresa actua dins de la legalitat.
immediat. Per s destacable que aquest sector altament conflictiu t un elevat ndex dacord de mediaci que est prop del 60% de les reclamacions; paralellament sobserva una incidncia discreta del trasllat a expedient sancionador. En aquest cas, es pot fer la lectura sobre la incidncia de lenvergadura de lempresa: estem parlant de grans em-
Taula 8: Resultats de la mediaci

Resolts amb acord Sense Acord Arxiu Sense Acord Trasllat a arbitratge Arxius per altres motius Trasllat a organismes sancionadors Total
Font: elaboraci prpia *Dades de SCE segons projeccions dels resultats del primer quadrimestre del 2008. **No tenim dades. Part de les OMIC no tenen les dades desglossades per soluci. ***La diferncia entre el total de mediacions (7.440) i el total de mediacions desglossades per soluci, indicat per ACC (6526). ****CUS no t les dades desglossades per soluci.
JACC 2.547 3.091 914*** ** 888 7.440
OMIC**, OCIC,JJAA, Altres 10.360 7.273 ** ** 197 17.830
SCE* 207 262 ** 359 51 972
AACC**** 407 97 ** ** ** **
Total 13.521 10.723 914 359 1.136 26.653
2.5.1 Anlisi dels resultats en funci dels sectors

Una de les dades que vam considerar rellevant en analitar les mediacions era la diferncia quantitativa de mediacions que hi havia segons el sectors, ja que quatre sectors acumulaven el 68% de les reclamacions: telefonia/Internet, compres, transport aeri de passatgers i subministres. Per aix ens va semblar interessant oferir resultats de la mediaci en funci dels diferents sectors. Aquestes dades, per, no sn globals, ja que noms vam tenir accs als resultats de la mediaci per sectors de lACC, i no de la resta dorganismes pblics o de les associacions de consumidors. Aquest fet explica per qu, en el quadre que segueix, els sectors presenten resultats diferents als del quadre anterior, que oferia el total de mediacions per sectors. Lanlisi per sectors implica considerar que el consumidor s el costat invariable de la mediaci, i no esperem que reaccioni de forma molt diferent en funci del producte o servei que est adquirint. En canvi, la dimensi, lestructura de lempresa i el model de negoci installat en cada sector pot explicar algunes de les diferncies acusades que passem a exposar: Com ja sabem, telefonia/Internet s el sector amb ms reclamacions, uns 30 punts per damunt del segon ms
preses que poden gestionar el procs de mediaci sense costos de forma que s un procs adient per a aquest tipus dempreses. Per aquest fet sha de relacionar amb les experincies relatades pels mediadors sobre aquest tipus de cas en qu es posa de manifest que el consumidor sovint planteja aquestes reclamacions perqu no ha pogut contactar amb alg de lempresa amb suficient capacitat de decisi per donar una resposta al problema plantejat, i aquest problema se supera fcilment en el procs de mediaci. Les mateixes condicions quant a les caracterstiques de lempresa es donen en el sector de subministres, per aix no porta a un mateix tipus de resultats: en aquest mbit, tamb sn superiors les mediacions amb acord, per la diferncia s molt menor que en el cas de la telefonia. Per tant, s possible que hi jugui un factor de poltica comercial que sigui diferent en tots dos casos. En el cas del transport aeri hi ha ms mediacions que acaben en no-acord, encara que els acords estn prop del 50%. El que s destacable en aquest cas s lalt ndex de trasllat a organismes sancionadors, que supera el de mediacions amb acord. De fet, aquest s un sector on la venda massiva de bitllets per Internet ha disparat les males prctiques i, per tant, les possibilitats de vorejar el marc legal; la UE ha estat especialment activa en aquest camp, controlant moltes daquestes prctiques21.
CAPTOL 5
Taula 9: Nombre de mediacions de consum a Catalunya per sectors a lany 2008

Acord Hostaleria Tintoreria Agncies de viatges Comer electrnic Transport Vehicles Serveis Serveis financers & assegurances Electrodomstics Habitatge Serveis professionals Subministres Transport aeri passatgers Comer Telfons/Internet Altres Total
Font: Agncia Catalana del Consum
No-acord 50 33 170 51 60 156 172 91 135 104 354 218 305 526 500 166 3.091
Inspecci 10 4 81 97 5 20 14 17 14 41 70 32 259 92 98 34 888
TOTAL 92 49 303 202 109 248 277 214 259 169 592 523 766 1.037 1.399 287 6.526
32 12 52 54 44 72 91 106 110 24 168 273 202 419 801 87 2.547
Grfic 1. Nombre de mediacions de consum a Catalunya per sectors a lany 2008
Font: elaboraci prpia amb dades de lACC.
CAPTOL 5
Pel que fa al sector de comer, s suficientment ampli per no poder individualitzar un perfil nic dempresa mediada: abasta des del petit comer de proximitat fins a les grans superfcies. Per tant, el perfil de resposta ser possiblement diferent en cada cas. Les dades globals revelen que hi ha majoria de mediacions amb no-acord, la qual cosa no deixa de ser sorprenent. Per altra banda, crida latenci que hi ha quatre sectors on el no-acord s molt superior a lacord, que sn els serveis professionals, les agncies de viatge, el comer electrnic i el de vehicles. Els tres primers es refereixen al sector serveis, on sembla que la malleabilitat de la mediaci s ms qestionada. Com ja hem vist en lapartat anterior, la incidncia del trasllat als serveis dinspecci s baix, per destaca com en el sector del comer electrnic aquesta s la via amb ms resultats. En aquest cas, hi ha molt poques mediacions amb xit i es dispara el trasllat a organismes sancionadors. Del que hem exposat es pot concloure que les dades per sectors ofereixen un panorama molt diferent, i en alguns casos contradictori. Els sectors tenen dinmiques diferents que es revelen tamb en relaci amb els resultats de la mediaci.
especialitzada, que tramiten i resolen la sollicitud dels clients. Normalment sn un esgla previ als defensors o comissionats. Tot aquest entramat fa que, quan el consumidor t un conflicte, el pas a la mediaci no s tant directe i tamb en aquest cas cal distingir entre la mediaci institucional i la privada. Hi ha una associaci de consumidors especficament dedicada a la protecci daquests en el marc dels serveis financers (AICEC-ADICAE)23. Va ser consultada sobre les dades generals que estem processant, ja que t la qualitat dassociaci ms representativa, per no ens va poder donar dades perqu en el seu cas la mediaci en productes financers s inexistent. Aix el deu al fet que els bancs i altres entitats de crdit deriven les reclamacions cap a serveis interns, com el defensor del client bancari o els comissionats, de forma que la via dactuaci ms corrent quan fallen aquestes instncies s acudir als tribunals o b al Servei de Reclamacions del Banc dEspanya, que emet resolucions vinculants. En canvi, vrem poder tenir accs a dades de la JACC on hi havia un percentatge significatiu de reclamacions sobre productes financers que constaven com a mediades amb acord sobre temes diversos, entre ells, crrecs discutits en targeta de crdit. En aquest cas, els mediadors ens van indicar que reben aquestes reclamacions com a relaci de consum i la transmeten a lempresa, que sol contestar derivant la qesti als serveis datenci o b a comissionats i defensors. Daquesta manera, el mediador sol limitar-se a fer un paper dintermediaci, canalitzant les respostes. En la nostra opini, si lactuaci es duu a terme posant en contacte el consumidor amb el SAC, i es troba una soluci, estem davant dun aspecte molt similar a la mediaci. En canvi, la canalitzaci cap a defensors o comissionats, com a possibles rgans neutrals, mai t aquesta caracterstica. El problema real daquesta superposici de vies s que desemboca en un circuit daccions, ja que si el SAC, el defensor o el comissionat no resolen o ho fan en contra, difcilment les entitats bancries acceptaran una mediaci institucional per reveure un conflicte que ja ha passat per les instncies previstes i que els s vinculant.
2.5.2 El cas dels serveis financers

Menci especial mereix el sector dels serveis financers. En primer lloc, cal dir que les dades presentades aglutinen els sectors financers prpiament dits com les assegurances, mbit proper per amb particularitats tant pel tipus de conflicte com pel marc legal. s de destacar que ens hem trobat que el marc legal dels serveis financers proporciona una mena de circuit de reclamacions en el qual la mediaci es troba amb dificultats a lhora de canalitzar lacord entre les parts. En efecte, des de la Llei 44/2002, de 22 de novembre, de reforma del sistema financer, les entitats de crdit poden tenir un Defensor del Client o un comissionat que rebi, analitzi i respongui a les reclamacions sobre serveis financers22. Ni el Defensor del Client ni el comissionat sn mediadors. Com el Grup Jurdic del Llibre Blanc ha posat en relleu (Barral et al., 2009: 181), en aquest cas falta la nota de tercer que interv en un conflicte ja que aquest no deixa destar nomenat per lempresa i est situat dins de la seva estructura. En el cas que un nic Comissionat s nomenat per a un grup dempreses, tamb es dona una relaci massa intensa per a ser qualificat com a tercer, malgrat el prestigi que pugui tenir com a professional. La citada llei tamb organitza els serveis datenci al client daquestes entitats que actuen com una oficina de gesti
2.6 Actuacions de suport o promoci de la mediaci

De les enquestes realitzades a la JACC i a lSCE, resulta que no hi ha registre de les actuacions de suport o promoci de la mediaci.
CAPTOL 5
Tant la JACC com lSCE indiquen que es fa promoci i informaci a travs de la pgina web de lACC, mitjanant campanyes informatives, aix com assessorament previ des de la Secci dInformaci de lACC. Les activitats de formaci es fan des de la Secci de Formaci (ACC). Les organitzacions de consumidors realitzen activitats de promoci generalment a partir de la informaci prvia que fan al primer contacte que el consumidor t amb lorganitzaci en relaci amb un conflicte, o a travs dels mediadors que participen en xerrades. La promoci de la mediaci tamb va ser un dels temes tractats en les entrevistes amb els mediadors. En aquest sentit, els entrevistats entenen que, tot i que des de lACC i la Generalitat es fan campanyes promocionals sobre els mtodes de resoluci alternatius de conflictes, aquestes sn insuficients. Generalment, la promoci de la mediaci es fa a travs de la informaci prvia que es dna un cop rebuda la reclamaci. Els entrevistats indiquen tamb altres mtodes com ara les xerrades que fan al territori, campanyes de foment darbitratge, divulgaci en mitjans de comunicaci (rdio), la pgina web de la mateixa organitzaci i publicacions.
En tercer lloc, introduir alguns temes al voltant de les possibles especificitats de laplicaci dels principis de la mediaci a la mediaci en consum, que desprs tamb van ser tractats en els grups focals, per tal de poder comparar els resultats, que shan tractat conjuntament amb els grups focals a lapartat 3.1.2. En quart lloc, expressar els problemes que sorgeixen en la prctica quotidiana, com a element a tenir en compte per tal de determinar les propostes de millora. Aquest aspecte el trobareu sintetitzat a continuaci, ja que va ser lorigen del tractament dalguns temes en lapartat de conclusions.
3
3.1
Anlisi qualitativa
Escenaris de conflicte
Per a dur a terme les entrevistes es van confeccionar dos qestionaris: un pensat per als mediadors interns i laltre en relaci amb les mediacions transfrontereres, entenent que, per lespecificitat daquella, convenia formular unes altres preguntes. El primer qestionari va ser contestat per 17 mediadors. Dentre ells, es va fer lentrevista als cinc mediadors de lACC (JACC), com a grup representatiu de la mediaci institucional, ja que sn dels pocs que podem considerar mediadors a temps complet segons el que consta a les bases de dades, i els 12 mediadors dels quals les associacions de consumidors ens van informar que exercien com a tals tant si provenien de la mateixa associaci (11) com si provenien dun servei externalitzat (1), tots ells en qualitat de mediadors a temps parcial. El resultat ms interessant obtingut va ser la informaci recollida sobre la percepci i actitud de les parts davant la mediaci, que generen conseqncies no volgudes. Tamb es va confirmar un clar acord sobre el paper i la funci de la mediaci. Finalment, les propostes millor acollides van ser la bidireccionalitat del procs de mediaci i ls de les TIC. Passem a desenvolupar aquests resultats:
3.1.1 Entrevistes als mediadors: les percepcions de les parts sobre la mediaci i propostes de canvi
Es va considerar com a dada important de lanlisi qualitativa recollir lopini dels mediadors en una entrevista. Aix, es va optar per fer una entrevista a cada mediador amb un qestionari definit que contenia preguntes que pretenien obtenir informaci sobre quatre punts diferents, amb vista a: En primer lloc, aportar dades que no havien pogut ser tractades en les enquestes, especialment sobre el perfil dels mediats i la formaci dels mediadors, com ja hem vist abans en lapartat 2.2. En segon lloc, recollir ms informaci sobre el desenvolupament del procs de mediaci i propostes de millora o canvi. Aquesta informaci es desenvolupa en lapartat 3.3.
La funci del mediador

Tots els mediadors coincideixen a fer ressaltar el seu paper de facilitador: Els mediadors vetllen perqu les parts sapropin i es facin entendre, amb lobjectiu que puguin arribar a un acord i fins i tot restablir la relaci que shavia deteriorat. Per aix, s important remarcar que tots els entrevistats destaquen que les parts, consumidor i comerciant, sn les que arriben per si mateixes a una soluci de la seva controvrsia i posen lmfasi en el fet que la seva intervenci serveix per ajudar a veure els avantatges i els inconvenients de cada posici per tal que arribin per elles mateixes a un acord satisfactori.
CAPTOL 5
Aquesta consideraci generalitzada est dacord amb el tractament legal de la mediaci (art. 132-1 Codi de consum). Aquest resultat contradiu lafirmaci de Blanco Carrasco (2009b: 155 ) que el mediador de consum s actiu i influeix en les parts. Els tipus dacords als quals sarriba amb la mediaci acostumen a ser de caire econmic, i el tipus concret varia segons el sector i lobjecte de la controvrsia: des de la substituci del producte fins a la reducci del preu o la devoluci duna quantitat econmica. En general, les empreses que contesten acostumen a respondre a la petici formulada pel consumidor, per tamb es donen casos que se solucionen com a conseqncia duna concessi per ambdues parts. En salut, en general, la resposta s negativa; no obstant aix, hi ha casos en qu sofereix la intervenci gratuta.
complert; aix fa que tinguin ms inters en la mediaci i formulen propostes dacord. Per tant, tamb acaba essent un problema dexpectatives. Quan la mediaci no finalitza en acord, el consumidor s partidari dacudir a larbitratge per solucionar el conflicte. Contrriament, les empreses que no estan adherides al sistema arbitral sn reticents a iniciar el procediment arbitral. Aquesta percepci troba suport en les dades de la taula sobre resultats de la mediaci, segons els quals noms un 10% del casos on no hi ha hagut acord de mediaci passen a arbitratge.
Percepci de la no-neutralitat dels mediadors

Els mediadors afirmen que hi ha certs components en la percepci de la neutralitat que condicionen lactitud de les parts davant la mediaci: el consumidor acostuma a sentir-se desprotegit i busca que el mediador el protegeixi davant lempresari i que el defensi. Per tant, en un primer moment, el mediador ha de convncer el reclamant que ell no el defensar, sin que ser un tercer neutral i imparcial que intentar ajudar les parts per tal que elles mateixes arribin a una soluci del conflicte, tant si es tracta duna mediaci institucional com si es tracta duna mediaci privada. En la mateixa lnia, des de lmbit de la mediaci privada, afirmen que lempresa tamb s reticent al procs per la poca confiana que aquestes tenen en la neutralitat dels organismes pblics o b associacions la finalitat dels quals s la defensa dels consumidors. Aquesta percepci de la neutralitat, per diferents motius i amb diferent abast, provoca que el mediador es trobi en la necessitat de fer entendre a les parts quin s el seu paper, com funciona el procs de mediaci i quin s lobjectiu daquest. En concret, ha de fer que comprenguin la situaci des de la perspectiva del benefici mutu i del seu paper merament facilitador. A ms, les ha de convncer perqu siguin flexibles i estiguin disposades a cedir per tal que la mediaci prosperi i sarribi a un acord satisfactori. Malgrat aquestes percepcions generalitzades, cap dels entrevistats ha estat mai recusat, de forma que els problemes dactitud davant la mediaci en consumidors i empresaris no semblen afectar la imatge que les parts tenen de lactuaci concreta del mediador. Aquest s un punt fort, ja que pot permetre actuar sobre els problemes de percepci amb eficcia. La conclusi s, per, que la qesti de les percepcions s un problema important, que anirem tractant en les se-
Actitud de les parts davant la mediaci: expectatives molt altes i percepci de la neutralitat
Tots els mediadors institucionals entrevistats destaquen la manca dinformaci que acostuma a tenir el reclamant a lhora diniciar el procs de mediaci. Els consumidors i usuaris arriben amb expectatives molt altes i amb la percepci que lACC i el SCE sn entitats que vetllaran pels seus interessos i que, per tant, obtindran all que solliciten en la reclamaci. Aquest fet provoca que sovint estiguin poc o gens disposats a cedir en la seva petici, i aix es relaciona amb la manca dinformaci que acostuma a tenir el consumidor a lhora diniciar el procs de mediaci; la majoria dels mediadors entrevistats indiquen que els consumidors pretenen que sels doni la ra i tenen poca disposici per a canviar el seu posicionament. Noms dos dels onze mediadors entrevistats indiquen baixes expectatives i un cert pessimisme quant a les possibilitats dxit de la mediaci. La percepci s la mateixa des de les associacions de consumidors, ja que es veuen com a institucions de defensa del consumidor. En general, els mediadors manifesten que les expectatives reals haurien de consistir en la possibilitat dintentar resoldre un conflicte mitjanant un acord que segurament sobtindr a canvi duna renncia o cessi per part del consumidor. La conclusi s que el consumidor no acudeix a la mediaci pensant en un esquema guanyarguanyar, sin reafirmant-se en la seva posici. Els empresaris sn ms donats a oferir acords quan hi ha un deute pendent de pagament per part del consumidor s a dir, hi ha una obligaci recproca que no sha
CAPTOL 5
gents seccions, ja que incidir en la millora daquest aspecte por comportar un augment considerable en lxit de les mediacions. s innegable que t una rellevncia vital que les parts duna mediaci en consum coneguin exactament en qu consisteix el procs i la possibilitat de fer s daquesta eina. La informaci que tinguin les parts sobre el procs ser determinant a lhora darribar a un acord satisfactori. En aquesta lnia, els tcnics de lSCE afegeixen que la clau de lxit en les mediacions transfrontereres s la cooperaci amb altres organismes de consum.
Procs de mediaci: problemes a la prctica

La majoria dels mediadors entrevistats considera que la durada del procs de mediaci depn de la complexitat del cas, de si hi ha necessitat de realitzar peritatge o altres proves, de la distncia territorial, etc. Tanmateix, la majoria assegura que s difcil fer una mitjana de la durada habitual del procs aix com establir un termini recomanable per concloure la mediaci, ja que el procs de mediaci depn de molts factors a ms dels ja mencionats com la matria objecte de litigi, la quantia, lactitud de les parts, etc. A ms, la majoria de mediadors entrevistats asseguren que el procs de mediaci s massa llarg i afirmen que el problema ve determinat per un volum dexpedients a resoldre molt elevat, sumat a la manca de personal. No obstant aix, la majoria considera perjudicial allargar el procs i, encara que no hi hagi convergncia quant al termini recomanable, les opinions rebudes marquen una escala que va des de quinze dies fins a tres mesos. Per la seva banda, els mediadors de les associacions remarquen que els problemes ms freqents provenen sobretot del desconeixement que les parts tenen de la mediaci i de la figura del mediador. Aix genera desconfiana i provoca una afectaci major de temps per a fer entendre a les parts el funcionament i els avantatges del procs de mediaci. Un altre problema freqent s el silenci de lempresa o la demora de la resposta, juntament amb el posicionament i la baixa predisposici per a canviar-ho, fets que provoquen la dilataci del procs. Shi uneixen els terminis excessius de determinats organismes per emetre resolucions. En salut, sindica sobretot la baixa voluntarietat dels professionals sanitaris a participar-hi, aix com la intromissi de les assegurances civils subsidiries.
El segon problema destacat s la falta de resposta per part dalgunes empreses, fet que demora el procediment innecessriament. Ens han referit casos que es poden tancar en uns dies i casos que poden trigar mesos. Fins i tot sindiquen situacions extremes, de casos que van trigar dos anys a finalitzar-se. Des de la mediaci institucional, aquest fet sinterconnexiona amb el principi de voluntarietat que est latent al llarg de tot el procs i que afecta tant les parts com el mediador. Sense la voluntat de les parts la mediaci no s possible i aquesta voluntat ha de donar-se des de linici de la mediaci fins al final. No obstant aix, molts mediadors entenen que forar que lempresa es pronunci sobre lacceptaci o no-acceptaci de la mediaci no vulneraria aquest principi i evitaria dilatacions innecessries del procs. En les entrevistes als mediadors privats les solucions sn ms variades, ja que es destaca la necessitat de buscar mesures per a agilitzar el procs. Hi ha disparitat dopinions: hi ha qui opina que des de lAdministraci shauria dhabilitar un centre o organisme sense competncia per tal de citar les parts si excedeixen el termini recomanable; en canvi, hi ha qui considera que sn les mateixes parts les que han de fer les diligncies necessries, i alguns entrevistats consideren que el mediador hauria de fixar terminis o protocollitzar el procs, mitjanant un acord amb les parts24. En relaci amb la durada de la mediaci, els tcnics insisteixen en la importncia de no perllongarla ja que, segons la seva experincia, a ms temps transcorregut ms reticents sn les parts a arribar a un acord. Des de la mediaci institucional, tamb sha posat en relleu linsuficient personal mediador de qu es disposa. Tinguem present que les mediacions realitzades en els ltims anys shan incrementat desmesuradament (tal i com ho demostren les dades quantitatives) i, en canvi, el nombre de tcnics en consum sha mantingut. Lopini majoritria afirma que caldria un reforament de personal.
Propostes de canvi: bidireccionalitat de la mediaci en consum

Com s sabut, la regulaci actual dels processos de resolucions alternatives de conflictes que componen el que sanomena sistema arbitral de consum impedeix que lempresa o professional tingui legitimaci per iniciar el procediment (article 34 del Reial decret 231/08). En aquesta lnia es va preguntar si podia ser beneficis per al sistema atorgar legitimaci activa tamb a lempresa. Les opinions dels mediadors de lACC no sn unnimes: la majoria entenen que el fet que lempresa no pugui iniciar el procediment no implica que aquesta es trobi
CAPTOL 5
en inferioritat de condicions envers el consumidor. Aix s aix perqu lempresa reclamada sempre t la facultat de poder reconvenir la reclamaci. Per ha de quedar constncia que a lACC s que shan trobat casos en qu lempresa ha volgut iniciar el procediment de mediaci (per exemple en supsits de tintoreries on el consumidor no ha anat a recollir la pea de roba). En canvi, tots els mediadors de lSCE consideren que seria beneficis per al sistema atorgar legitimaci activa tamb a lempresa entre daltres aspectes per tal de constatar linters en resoldre els conflictes, per a ambdues parts i aix accelerar els processos. I la mateixa opini s majoritria en lmbit de la mediaci privada: excepte un, tots els mediadors consideren que, per raons dequitat, seria positiu donar a les empreses la legitimaci diniciar el procs de mediaci; no obstant aix, ho consideren poc til de cara a la prctica. Lopini contrria sargumenta amb el risc dincrementar el desequilibri de poder ja existent entre les empreses i els consumidors. En salut es considera especialment til, ats que moltes vegades lusuari tan sols cerca empatia i el reconeixement de lerrada per part del personal del centre sanitari. Malgrat aquesta opini majoritria, ni lSCE ni les associacions de consumidors no shan trobat mai amb casos dempreses que vulguin iniciar la mediaci.
de dos grups focals. El primer es va fer amb representants de la mediaci institucional, procedents de tots els nivells de lAP que realitzen mediacions: les juntes arbitrals, les OCIC, les OMIC i una delegaci territorial de lACC. Tamb es va tenir cura de buscar lequilibri territorial per tal que les aportacions del grup fossin el reflex de la realitat de tot el territori. En aquest sentit, hi havia representants de lrea metropolitana i de les comarques de Girona, Lleida i Tarragona. En aquest mateix grup, i donada la transversalitat de les qestions a tractar, vam convidar tamb els representants de la mediaci transfronterera. El segon grup focal es va organitzar amb les associacions de consumidors. Lentrevista als mediadors ens va fer veure que hi havia aspectes que podien ser diferents, per la conclusi va ser bastant homognia. El nucli del grup focal es va definir segons el concepte ja esmentat dassociaci ms representativa. En aquest cas, el grup es va fer amb representants de les associacions de Barcelona, entenent que aquest s el lloc on es realitzen ms mediacions per aquesta via i on havem recaptat les dades de lanlisi quantitativa. Els grups focals van partir de qestionaris sobre diferents aspectes de la mediaci, sobre les parts, el procs, els principis de la mediaci i problemes i suggeriments de cara al futur. A continuaci hem sistematitzat les aportacions dels dos grups de manera unitria, ja que no hi va haver diferncies significatives entre els resultats de tots dos grups, i hi hem afegit les valoracions fetes pels mediadors en les entrevistes sobre aquests mateixos temes.
Idonetat de ls de noves tecnologies (ODR)

Sha interrogat respecte a la convenincia dutilitzar aplicacions informtiques i sistemes en lnia de resoluci de controvrsies (ODR per Online Dispute Resolution)25. Hi ha una percepci majoritria positiva, amb reserves. La majoria de mediadors consideren que informatitzar el procediment s molt recomanable per al sistema, ja que contribueix a agilitar els trmits i la comunicaci entre les parts com ara la iniciaci de la mediaci o lintercanvi de propostes. No obstant aix, es plantegen reserves pel que fa a laportaci de proves i a lobjectivaci de la comunicaci. En aquest ltim sentit, els mediadors insisteixen respecte al fet que el factor hum s fonamental per a lefectivitat de la comunicaci. Per s majoritria lopini que entn que els sistemes dODR serien beneficiosos per als processos de mediaci en consum.
3.2.1 Sobre els principis de la mediaci i la seva possible especificitat en lmbit de la mediaci en consum
Plantejar en un grup focal la discussi sobre els principis de la mediaci tenia un clar objectiu: veure fins a quin punt la dualitat normativa era tamb dualitat de fons. En efecte, la Recomanaci de 2001 presenta un catleg de principis per a la mediaci en consum que s diferent, en alguns aspectes, al presentat per lLMP; i tampoc no s coincident amb els del llavors Projecte de llei del Codi de consum de Catalunya, que ha recollit sense variaci el Codi de consum. Es va voler contrastar aquest mosaic legal amb la prctica diria de lactivitat mediadora, per saber si, en algn cas, els principis que informaven els dos sistemes de mediaci eren contradictoris. La conclusi global s que hi ha matisos, per es pot afirmar que els principis sn coincidents.
3.2
Grups focals
La percepci dels mediadors com a implicats directes en la mediaci es va contrastar amb lopini dexperts en els tres mbits de mediaci descrits amb lorganitzaci
CAPTOL 5
Neutralitat i imparcialitat
La Recomanaci de 2001 i el Codi de consum fan referncia al principi dimparcialitat, mentre que l LMP es refereix tant al principi de neutralitat com al dimparcialitat. Per la seva banda, el RD 231/2008 parla dindependncia i imparcialitat, com a requisits tant aplicables als mediadors com als rbitres. Aix doncs, aquesta terminologia no s homognea. En lmbit de la mediaci de consum conv parlar dimparcialitat i neutralitat. Pels intervinents, la neutralitat i la imparcialitat sinterpreten de forma conjunta i no es distingeix entre la imparcialitat com a compliment de condicions objectives dequidistncia (incompatibilitats) i neutralitat com a actuaci sense afavorir cap de les dues parts en el procs de mediaci (Garcia Villaluenga, 2006: 403). La neutralitat sinterpreta com lobligaci de no afavorir cap de les dues parts; s a dir, no posar-se de part dun dels mediats en perjudici de laltre. Aquesta visi corrobora lopini de la majoria de mediadors entrevistats, que consideren que el paper de facilitador no actiu del mediador s suficient garantia de la seva neutralitat. Algn intervinent vincula aquesta neutralitat amb la noci dactuaci anivelladora en una relaci desequilibrada com s la de consum, per tal de garantir les possibilitats dun acord en igualtat de condicions. Creiem que aquest fet es relaciona, de forma clara, amb el tema de la necessria infomaci prvia sobre els drets legals dambdues parts, del qual parlarem en lapartat de prospectiva. Per aix, es pot concloure que la neutralitat en la mediaci en consum sentn compresa en la idea de mediador com a facilitador que, per aquest motiu, no afavoreix cap de les parts. Per s evident que la prctica de la mediaci en consum segueix el patr de neutralitat de la mediaci civil en general. Els experts assenyalen, per, lexistncia dun conflicte en relaci amb la neutralitat segons com estigui ordenat el servei de mediaci: En lmbit de la mediaci institucional, els intervinents han destacat la possibilitat que el fet dacudir a una mediaci organitzada suposi un problema per a lempresa que creu que lAP pren partit pel consumidor. En lmbit de la mediaci privada, es manifesten les dificultats en entendre que les associacions de consumidors actuen pels seus associats i en la seva defensa.
Aquest aspecte s molt destacable, ja que enllaa directament amb el que hem anomenat percepci de la no neutralitat, que ja havien posat de manifest els mediadors en les entevistes i que ser desenvolupat en lapartat de la prospectiva.
Confidencialitat
Pel que fa a la confidencialitat, es va afirmar que t, en la mediaci en consum, un abast diferent a la mediaci en ltres mbits (per exemple, el familiar) ja que les qestions tractades no afecten una esfera ntima de la persona. Per, aquest sol fet no s causa per entendre que no s un principi de la mediaci. Per altra banda, els intervinents tamb van destacar que les informacions de carcter estrictament privat, que entren dins del que podem anomenar dades personals, han de ser tractades dacord amb la seva prpia normativa, que varia en funci de si sn dades especialment protegides (com es dna de vegades en relaci amb dades referents a la religi o a la salut) o dades de protecci normal. Aquest principi tamb reuneix la unanimitat de les opinions dels mediadors respecte a la necessitat daplicaci rigorosa pel que fa a la normativa de protecci de les dades personals. Respecte daltres aspectes del procs de mediaci, es desprn la conclusi que el mediador ha de vetllar perqu es revelin noms aquelles dades consentides per les parts i, de totes maneres, la informaci mnima necessria per al bon desenvolupament del procs. Corroborant aquesta idea, els grups focals van indicar que, en el cas de la mediaci en consum, caldria establir una gradaci segons el suport en qu es presenta: les converses telefniques sn estrictament confidencials; en canvi, pel que fa a la informaci escrita (fax, carta, correu electrnic, missatge de mbil), sentn que no seria confidencial si les parts han acceptat recprocament traslladar-se la informaci en el procs mediador. De fet, aquest s un problema quan la mediaci no ha tingut xit i les parts decideixen acudir a arbitratge, perqu la confidencialitat de la documentaci referent al cas que ha estat aportada a lexpedient de mediaci no es pot garantir, sobretot si el procs de mediaci ha comenat amb una reclamaci al sistema de mediaci institucional. Hi ha algun mats, en aquest punt, quan la mediaci ha estat privada, ja que aleshores lexpedient de mediaci, si no arriba a un acord, no passa a arbitratge directament, sin que es fa una nova sol licitud davant duna junta amb les proves que la part consideri convenients. Per fins i tot en aquest cas, el
CAPTOL 5
que sembla que no es pot garantir s si la part que les ha conegut actua sabent les proves aportades en lanterior procs de mediaci. Finalment, lacta final no seria confidencial mentre sigui necessria laplicaci de lacord de mediaci o per deixar constncia de lintent de mediaci no reeixit. Tamb es va apuntar que en lmbit de consum, tenint en compte que la mediaci es fa en seu administrativa, tot desenvolupant i aplicant el precepte de protegir amb procediments eficaos, caldria preveure una excepci al principi de confidencialitat del mediador derivat de la necessitat de protegir les persones consumidores quan, a partir duna reclamaci que obre un procs mediador, es coneix la comissi duna infracci administrativa. Sensu contrario, ens podrem trobar que el procs mediador impossibilitaria la funci de control de lAdministraci de perseguir actuacions fraudulentes o contrries al dret imperatiu que regeix en lmbit de les relacions de consum.
dre el problema de com donar una resposta al conflicte quan la mediaci no ha funcionat. En aquest sentit, es considera que la incentivaci s beneficiosa per a totes dues parts: per al consumidor perqu pot esperar una soluci al conflicte, i per a lempresa perqu ladhesi al sistema arbitral li pot reportar una bona imatge de marca (Maluquer de Motes, 2004). Aquesta resposta massiva a favor del s posa en evidncia les estretes relacions de la mediaci amb larbitratge, shagi realitzat o no la mediaci dins del sistema arbitral de consum. El que tamb destacaven els experts s que lacord de mediaci s ms satisfactori per a les parts que lacord imposat per un tercer mitjanant larbitratge. Lexcepci a aquest plantejament s la mediaci transfronterera, ja que en aquest cas no hi ha un sistema arbitral, sin que la mediaci s lnic sistema que t el consumidor per poder fer les seves reclamacions. Cal, doncs, tenir un sistema de mediaci molt efectiu.
Voluntarietat
Pel que fa a la voluntarietat, en linici del procediment de mediaci en consum, s un tema assumit que genera poc debat, i aix ho recull tant la Recomanaci de 2001 com lLMP. El que es va sotmetre als grups va ser si la voluntat de les parts tamb havia de respectar-se en relaci amb el final de la mediaci o si el mediador havia de poder decidir el final del procs. La conclusi general, en els dos grups, va ser que el mediador havia de poder decidir el final de la mediaci, ja que s lexpert que pot entendre quan lacord s possible; s a dir, en funci dels posicionaments i allegacions de les parts, i en el supsit de percebre que existeix aquesta manca absoluta de voluntat darribar a cap punt de trobada entre les diferents posicions i evitar perllongar aquest procs. Per part dels ens que realitzen mediacions presencials, es va indicar la suficincia duna sessi presencial conjunta. Com a aspecte vinculat a la voluntarietat, es va plantejar si shavia dincentivar el sotmetiment de lempresa a la mediaci, dins o fora del sistema arbitral. En les entrevistes als mediadors ja shavia posat en relleu la necessitat dincentivar la mediaci entre les empreses, ja que la seva negativa a la mediaci frustra tot el procs, i lopini de tots els entrevistats va ser positiva. En els grups focals es va tornar a plantejar, i novament, tant des de la mediaci institucional com des de la privada, es va assenyalar la convenincia daquesta mesura. De fet, aquesta incentivaci va ms encaminada a la resoluci dels casos per arbitratge que per mediaci: la majoria dels participants destacaven que la incentivaci podria resol-
Carcter personalssim
Sobre aquest principi van sorgir dues interpretacions: hi ha qui lentn com a manera individualitzada de tractar els casos, i hi ha qui linterpreta en el sentit de presencialitat de les parts. Pel que fa a aquest ltim concepte, alguns mediadors no ho consideren necessari i incls en les mediacions transfrontereres aquesta presencialitat no s possible; i daltres consideren que es pot admetre la representaci amb autoritzaci expressa, per la majoria dels entrevistats no es pronuncia. El principi personalssim, per, shauria de matisar per ra de lespecialitat del procediment. s evident que el mateix sistema impedeix que totes les reclamacions es puguin realitzar de manera presencial. De la mateixa manera, el principi dimmediatesa queda difs si tenim present que la dilataci del procs depn de la diligncia de les parts a lhora de respondre a les peticions dels mediadors. Els experts coincideixen a interpretar el principi dimmediatesa com a celeritat del procs, tant per part del mediador com per part dels mediats, i molts entrevistats fan referncia expressa a la rapidesa de resposta per part de lempresa reclamada.
Bona fe i flexibilitat
Els participants van ser unnimes en la valoraci positiva de la bona fe i la flexibilitat en el procs de mediaci. Aix, es va indicar que una mediaci sense bona fe de les parts es converteix en un instrument de pressi o amenaa, i que cal valorar-la des del principi ja que lomissi dinfor-
CAPTOL 5
maci per les parts condiciona la percepci del conflicte per part del mediador i la mateixa funci mediadora. Pel que fa a la flexibilitat, aquesta sentn tamb com una caracterstica innata a la mediaci, ja que si hi manca ja no ens trobem davant un procediment tan efica ni gil, valorat per igual per ambdues parts en conflicte. Tamb es va mencionar la necessitat de flexibilitat en les parts per tal darribar a un acord, amb largument que lexcessiva rigidesa ho impossibilita. La flexibilitat tamb es va relacionar amb un procs poc formalista.
voltant dun mes i mig, amb variants que anaven des de les tres setmanes als tres mesos. En qualsevol cas, la majoria dels participants van vincular la voluntarietat a la llargada excessiva dalguns processos de mediaci quan les parts ja no sn receptives a continuar intentant la soluci. Sobre aquest aspecte, es van aventurar alguns lmits temporals mxims a cada mediaci que anaven des dels dos als quatre mesos. Encara que caldria tenir en compte circumstncies dilatries com la proposici de proves o altres consultes que podrien fer durar la mediaci ms enll daquests lmits. Lexcepci a aquesta durada ve donada per la mediaci transfronterera, que demana un termini de sis mesos, per les dificultats inherents a la localitzaci de les parts o a la tramitaci de lexpedient.
Transparncia
El principi de transparncia est reconegut a la Recomanaci de 2001, a diferncia de lLMP. Sentn que aplicat a la mediaci hauria de consistir a garantir a les parts laccs a la informaci sobre el significat de la mediaci, requisits, possibles despeses, calendari, normativa i codis de conducta en el seu cas aplicables, valor de la soluci acordada, etc., per tamb en la projecci exterior, ja que cal recordar que la Comissi Europea recomana que es posi a disposici del pblic les estadstiques de nombre i tipus de reclamacions, resultats, durada de resoluci, incidncies i, si se sap, grau de compliment dels acords. Una altra faceta de la transparncia destacada pels grups va ser la relativa al mateix procs de mediaci: informaci a les parts sobre la marxa del procs, que hauria de comprendre tots els actes que es duguin a terme durant la mediaci, relatius a la documentaci, aportaci daltres mitjans de prova, evitar locultaci de fets o proves que poguessin perjudicar a una de les parts, etc. La tercera manifestaci de la transparncia s la necessitat dinformar el consumidor sobre els seus drets per tal de restablir lequilibri abans diniciar la cerca duna soluci consensuada.
Impossibilitat de mediar en reclamacions posteriors entre les mateixes parts

En general no sentn que aquesta limitaci sigui aplicable a les reclamacions de consum, ja que no cal establir cap lmit a la intervenci del mediador en consum per ra que ho hagi estat en mediacions anteriors amb una determinada empresa. Les propostes fetes van ser: La reiteraci en la relaci converteix el mediador en un referent per a lempresa, en el seu interlocutor, perqu lempresari o professional sap que qui porta el procediment s un tcnic o tcnica solvent que centrar el conflicte i amb la seva experincia i professionalitat facilitar lacord en la mesura que sigui possible. Pel que fa a lempresa, es va destacar la impossibilitat de fer servir aquest criteri contra empreses de telefonia o serveis bsics, ja que una part s la mateixa en una pluralitat notable de casos. De fet, sens destacava en alguns mbits lexistncia de mediacions collectives per uns mateixos fets vinculant un grup de consumidors contra un sol professional. Aquest supsit requereix una gran meticulositat en la documentaci i definici de cadascuna de les pretensions considerades collectivament, en especial per acordar una soluci acceptada per totes les parts reclamants en consens. Tampoc sembla evident que la limitaci es pugui imposar als consumidors dentrada: si existeix un cas dabs, correspon al mediador detectar-lo. Finalment es va destacar que cada procs de mediaci s independent i que el mediador no est
3.2.2 Aspectes relatius al procs de mediaci Durada del procs

En les entrevistes als mediadors ja hem indicat com un dels problemes percebuts en la tasca mediadora lexcessiva durada dels processos de mediaci, que obeeixen a diferents causes. Per aquest fet, vam preguntar als grups focals si seria convenient que sestabls una limitaci legal de la durada de la mediaci. La resposta va ser positiva en tots els casos, i la durada ptima sestablia al
CAPTOL 5
condicionat per lactuaci en un procs quan senfronta amb una mediaci similar i amb les mateixes parts. Pot utilitzar els coneixements obtinguts en la primera mediaci per a facilitar lacord, per no est vinculat pels actes propis.
vegades lincompliment es deu a algun error administratiu i no pas a la voluntat de la part. Tamb indica que el procediment de lexecuci forosa s lent i allargaria ms el procs. En canvi, de vegades saconsegueix que la part compleixi el laude amb una sola trucada.
Possibilitat de mediaci desprs del laude arbitral per evitar un judici dexecuci
En aquest cas ens plantejvem un supsit complex en el qual la mediaci inicial havia acabat sense acord i les parts han optat per sotmetres a la decisi dun rbitre que imposa la soluci. Un cop aquesta soluci ha estat dictada, i malgrat una o les dues parts no hi estiguin dacord, sha de complir, i la possibilitat davant la negativa duna de les parts a complir-lo s anar als tribunals en un judici executiu. En aquest context, ens vam plantejar si davant aquest nou conflicte s til una mediaci per tal daconseguir el compliment total o parcial del laude sense necessitat dacudir als tribunals, sin com a fruit dun acord. Encara que larbitratge s voluntari i la resoluci dictada per lrgan Arbitral t carcter executori, no sempre lexecuci s voluntria. Per aquest motiu, sha sotms a lapreciaci dels experts la convenincia de realitzar intervencions mediadores programades desprs de larbitratge, per tal devitar reclamacions judicials per lincompliment del laude. Lopini general declina aquesta possibilitat, alludint a una certa relaci de nivell entre la mediaci i larbitratge, com a vies de resoluci extrajudicial de conflictes, o b allegant la dilaci de la resoluci efectiva del conflicte, ja que no hi ha cap garantia que al final de la mediaci les parts compliran lacord. Un dels participants del grup focal de la mediaci institucional proposa actuacions mitjanceres per part de lrgan Arbitral, dins del procs darbitratge, per a garantir lexecuci voluntria del laude. Una daquestes actuacions podria ser oferir a les parts el dipsit de la quantitat en la junta i deixar la valoraci sobre el correcte compliment de lobligaci de fer en mans del collegi, previ informe dun expert o prit que es designi (si escau). Per part del grup focal de la mediaci privada, hi ha un apunt cap a la possibilitat que la previsi de mediacions postarbitrals desacrediti el mateix sistema arbitral. Sentn que aquesta afirmaci emergeix duna interpretaci de caire jerrquic, o de nivell, similar a lanteriorment esmentada. De les opinions favorables, una simplement considera convenient realitzar intervencions mediadores programades, i una altra allega la bona fe i que la majoria de
3.2.3 Formaci i funcions dels mediadors

Sobre la necessitat que els mediadors tinguin formaci jurdica, la conclusi extreta s que els grups dissocien la formaci dels coneixements jurdics. Mentre que la primera no es troba necessria, la majoria dels experts considera imprescindible que els mediadors tinguin coneixements jurdics. Un representant de la mediaci institucional agrega la necessitat de tenir formaci especfica en mediaci. Les consideracions relatives a la formaci dels mediadors vnen a ser coherents amb la valoraci que els grups focals fan respecte a la necessitat de comenar el procs de mediaci treballant amb les parts per a palliar el desequilibri de poder degut a la manca de coneixements dels seus drets o del marc legal. En aquest sentit, tots els participants coincideixen sobre el fet que una de les funcions del mediador s informar les parts sobre aquests aspectes, sobretot perqu la informaci prvia en loficina s possible noms en el cas de les reclamacions presencials i no pas per a les reclamacions arribades per correu o mitjanant els fulls de reclamaci dels establiments comercials. Des de la mediaci institucional sapunta que la informaci prvia no sempre s efica, ats que a vegades els tcnics datenci directa accepten reclamacions, encara que no tinguin fonament, a conseqncia de la pressi a la qual els sotmeten els consumidors. Aleshores, el mediador t el paper dassegurar-se que les parts estan degudament informades i que es vinculen al procs de mediaci amb el coneixement dels seus drets i deures i els lmits establerts per la normativa aplicable a la controvrsia en qesti. La protocollitzaci de la mediaci o lelaboraci duna guia de bones prctiques especfica per a la mediaci en consum, va ser un tema valorat de manera positiva per tots els grups focals. Si b es considera til que sunifiquin els criteris dactuaci per a totes les entitats mediadores i, al mateix temps, que sorienti les actuacions de les parts en mediaci, semfatitza la necessitat dassegurar la suficient flexibilitat daquestes normes per tal de no restringir la llibertat del mediador doptar per un determinat mtode i daplicar la seva intuci i els seus coneixements adquirits amb la prctica. Sha devitar que la protocollitzaci converteixi la mediaci en un procediment rgid i, fins i tot, la desvirtu.
CAPTOL 5
Seguint en la lnia de la reglamentaci de la mediaci, es va plantejar la qesti de lEstatut del mediador en relaci amb la normativa actual. La participaci dels experts en lanlisi daquest tema va ser ms baixa en comparaci amb la majoria de temes tractats. Generalment sapunta que lEstatut shauria de centrar en els principis de la mediaci. Es consideren rellevants els aspectes relatius a les aptituds personals del mediador i lactitud envers el conflicte, la seva relaci amb les parts i les responsabilitats que li incumbeixen respecte al procs de mediaci. Tanmateix, pel que fa als procediments, lEstatut no hi hauria dentrar de manera significativa, potser noms per fer referncia a la correcta aplicaci dels principis de la mediaci.
es va fer el diagrama de flux. En el cas de les associacions de consumidors, el procs seguit va ser indicat en les entrevistes als mediadors, entenent que els protocols dactuaci sn menys formals. Bona part, per, de la informaci del procs sha recollit de les indicacions que sobre aquest aspecte i la forma de comunicar-se entre les parts i el mediadors, ens van oferir els mediadors en les entrevistes, ja que una part de les preguntes feien referncia a aquestes qestions.
3.3.1 Etapes de la mediaci institucional: Classificaci del tipus de reclamaci

Lany 2008 lACC va rebre10706 reclamacions en tres tipus de documents diferents: en full de reclamaci, en sollicitud darbitratge (la mediaci ser un pas previ a larbitratge de consum) o com a sollicitud condicionada. Aquestes peticions poden fer-se arribar per escrit o mitjanant laplicaci de la pgina web de lACC. En canvi, no es preveu la comunicaci telefnica en aquest moment. Existeixen, doncs, protocols dinici de la mediaci en forma de formularis. Les reclamacions sn documents ingressats al sistema que plantegen el desacord del consumidor amb una determinada actuaci dun empresari, per no totes aquestes reclamacions sn font dun conflicte actual que calgui resoldre. La unitat de lACC que reb lescrit del consumidor dna dalta lexpedient a la base de dades classificant-la segons el sector econmic afectat. Sanalitza lescrit rebut i la seva naturalesa per tal de determinar el tractament que cal donar-li segons es tracti duna queixa, una reclamaci o una denncia. Queixa: La queixa pretn deixar constncia duns fets en els quals no sobserva indicis dinfracci, ni existex cap petici concreta del consumidor que suggerixi la necessitat de resoldre el conflicte. La seva finalitat s, doncs, que lAdministraci, per desig de la persona consumidora, conegui els fets i els faci arribar a lempresa. Aix facilita que lempresa pugui millorar la qualitat del servei i/o latenci que presta als seus clients. En aquests casos sinformatitza la queixa al GEC i se segueix el procediment de gesti de queixes. Denncia: La denncia s lacte administratiu pel qual es posa en coneixement de lAdministraci un fet que pot constituir una infracci administrativa en matria de consum i de disciplina de mercat. En aquest cas, lAdministraci ha dinvestigar els fets i, si escau, actuar per corregir la conducta in-
3.2.4 Possible desenvolupament de sistemes dODR

Tots els grups focals van analitzar la utilitat dels sistemes de mediaci en lnia. La conclusi general apunta als beneficis que poden aportar aquests sistemes en agilitzar els procediments, sobretot en matries com la telefonia i Internet, el transport o els subministraments de serveis bsics, s a dir en aquells sectors amb un volum important de conflictes, ats que de vegades la majoria de les controvrsies impliquen una mateixa empresa i els mitjans actuals de comunicaci relativa al procs de mediaci no propicien celeritat al procs. No obstant aix, sha de tenir en compte el nivell de domini que la poblaci t de les noves tecnologies i plasmar la incorporaci de sistemes de mediaci en lnia de manera facultativa i no pas restrictiva. A ms, i en coherncia amb totes les observacions fetes pels grups focals envers la necessitat de tractar tots els aspectes relatius al procs de mediaci amb la mxima flexibilitat possible, shauria danalitzar la convenincia de laplicaci de sistemes en lnia noms a aquelles fases del procs que suposen ms estancament en lintercanvi dinformaci i que, per via telemtica, agilitarien el procediment i estalviarien temps. En aquest sentit, sevitaria aplicar un sistema de resoluci en lnia que englobs tot el procs. Finalment, sha de tenir especial cura amb alguns aspectes com sn el tractament de les dades personals, les proves i la signatura digital.

En aquest apartat es va fer la consulta sobre el procs de mediaci a lACC i a lSCE, i sobre la informaci recollida
CAPTOL 5
fractora o negligent i obrir, quan sigui procedent, un expedient sancionador. Aquest procediment t per objectiu defensar els interessos generals, no particulars, i corregir i prevenir conductes illcites. Les denncies shauran dinformatitzar i es traslladaran a lrgan inspector. Reclamaci: Si efectivament estem davant duna reclamaci sobre un conflicte (en qualsevol de les seves tipologies), sinformatitza en laplicaci JACC i es prossegueix amb el procs de mediaci. Cal emfatitzar que la unitat dinformaci tamb informa, orienta i assessora les persones consumidores i usuries a travs de diverses vies (telefnica, telemtica i presencialment) sobre els seus drets i la manera ms efica per exercir-los.
considera correcta. Per aquest motiu, parlem de reclamaci en aquest moment i fins que sinicia prpiament el procs de mediaci, on les parts sn lliures dacostar posicions i de fer concessions.
Inici de la mediaci
Malgrat que els mediadors solen identificar linici de les gestions de contacte amb lempresari com a linici del procs de mediaci, de fet no podem parlar de mediaci fins que lempresa accepta aquesta possibilitat; abans ens movem en el que en lapartat de prospectiva distingirem entre gestions mediadores i mediaci formal. Per aquestes actuacions sn comptabilitzades i atenen a protocols, de forma que cal considerar-les dins de la mediaci en un sentit ampli. Un cop sadmet la reclamaci sassigna un mediador, es dna dalta la mediaci en el sistema informtic, es crea lexpedient corresponent i se li assigna un nmero identificatiu. Si estem davant duna sollicitud darbitratge o condicionada, el mediador haur de notificar al reclamant ladmissi a trmit de la reclamaci. En cas que el consumidor hagi efectuat la reclamaci mitjanant un full de reclamaci, la notificaci noms es realitzar quan es prevegi que el termini de resposta de lempresa ser superior a un mes. En aquesta fase, el mediador contactar amb lempresa reclamada per a comunicar-li lexistncia de la reclamaci i perqu es pronunci sobre si accepta o no el procs de mediaci per resoldre el conflicte en qesti. En virtut del principi de voluntarietat que caracteritza el sistema, lempresa t llibertat per respondre o no, aix com per acceptar la mediaci o refusar-la. Daquesta manera, si lempresa no accepta la mediaci sarxivaran les actuacions per no acceptaci i si laccepta prosseguir el procediment. Hi ha protocols dinici de la mediaci que es poden presentar per escrit o telemticament mitjanant la pgina web de lACC. En la mediaci privada se sol comenar per una visita presencial del consumidor que formula la reclamaci.
Admissi de la reclamaci
Sn requisits per a iniciar una mediaci i, per tant, admetre una reclamaci: Que la reclamaci estigui completa pel que fa a les dades del reclamant i a la pretensi concreta del consumidor (reemborsament dels diners, cancel laci del contracte, retorn del producte, etc.), i que el consumidor aporti tota aquella documentaci que estigui relacionada amb el cas, des de factures de compra fins a correus electrnics intercanviats amb lempresa. Si sestima necessari completar la reclamaci el mediador contactar (generalment via correu electrnic o telefnicament) amb el consumidor per tal que li faciliti la documentaci necessria per a prosseguir la mediaci. Si el consumidor no collabora i no facilita els documents sollicitats, sarxivaran les actuacions per desistiment. No obstant aix, la regla general s que el consumidor contacti amb el mediador i entregui tota la documentaci requerida per tal de poder avanar en el procs. Que el conflicte sobre el qual versa es pugui qualificar de relaci de consum entre les parts. Aix, les sollicituds condicionades i darbitratge que facin referncia a matries excloses o no relacionades amb consum shauran dinadmetre. Abans darxivar les actuacions per inadmissi shaur de notificar al reclamant amb avs de recepci.
Desenvolupament de la mediaci
Quan el mediador rep una resposta de lempresa es notifica a laltra part, generalment per correu electrnic o per telfon, i posteriorment sintenta consolidar lacord, depenent del tipus de resposta, o arxivar negativament si no s possible cap acord.
Cal observar que, com que el procs de mediaci s unidireccional, noms pot iniciar-lo el consumidor. Per aix, el conflicte s percebut com a tal pel consumidor que reclama un aspecte de lactuaci de lempresari que no
CAPTOL 5
Lempresa pot acceptar directament la petici feta pel consumidor o realitzar una nova proposta de resoluci del conflicte. En aquests supsits el mediador haur de traslladar dita proposta al reclamant amb la finalitat que shi pronunci. Si el reclamant accepta la proposta de lempresa, la mediaci finalitzar per acord. Contrriament, si el reclamant refusa la proposta de lempresa i sevidencia que les postures es troben massa allunyades i que, per tant, no ser possible arribar a un acord, es determina el final de les actuacions, que sarxivaran per manca dacord. Al mateix resultat sarribar si el reclamant no respon a la proposta que sha ofert. Hi ha tamb la possibilitat que es produeixi una cadena dallegacions indeterminada per ambdues parts que pot concloure amb larxivament de les actuacions per acord o per desacord. Finalment, en virtut del principi de voluntarietat que caracteritza el sistema, lempresa pot manifestar de manera expressa la no-acceptaci de la mediaci. Aquest fet derivaria en larxivament de les actuacions per manca dacord. En lmbit de lACC, els entrevistats indiquen que el mitj de contacte emprat durant el procs acostuma a ser el telefnic o el correu electrnic. Els mediadors recomanen aquests mitjans per la seva agilitat. Per aquesta ra, noms de manera molt excepcional shan produt mediacions presencials. A ms, comenten que durant el procs de mediaci les parts enfrontades pel litigi no acostumen a tenir cap contacte entre elles. Els experts asseguren que una relaci directa entre les parts dificultaria lxit del procs. LACC t protocols de derivaci de la mediaci, per, en canvi, no en t dacceptaci de la mediaci: es passa directament a lacta dinici de la mediaci. El nombre de sessions, la durada daquestes i la durada total del procs no sn aspectes que es regulin per protocol. De fet, aquest problema ha estat emfatitzat pels mediadors i tamb en els grups focals, i el sen fa una anlisi detallada als apartats 3 i 4. Ara correspon avanar que s un dels problemes evidents del procs de mediaci en consum que implica no noms la gesti dels recursos de tota mena, sin tamb la percepci dels mediats sobre la mediaci.
de lobjecte o la no-localitzaci del reclamant o de lempresa reclamada. Si la mediaci s amb acord, es redacta un document darxivament per acord. La redacci duna acta dacord entre les parts depn del tipus dacord al qual sarriba. No sempre existeix. Si la mediaci s sense acord, sarxiva lexpedient per no-acord. El procs de resoluci del conflicte, per, no satura en el cas de la mediaci interna sense acord: En els casos que desemboquin en un arxivament de les actuacions per desacord o per no-acceptaci de la mediaci shaur de tenir en compte si lempresa est adherida al Sistema Arbitral de Consum. Si lempresa hi est adherida, es trasllada lexpedient a la Secci dArbitratge de la JACC i es finalitzen directament les actuacions sense arxivar. Contrriament, si lempresa no hi est adherida, pot acceptar explcitament i per escrit larbitratge traslladant les actuacions a arbitratge. En aquest cas, els mediadors, tant institucionals com privats, indiquen que el consumidor est ms disposat a acudir a aquest sistema que lempresari. Si lempresa no accepta larbitratge, sinicia lavaluaci de lexistncia de possibles indicis dinfracci que desembocarien en un procediment sancionador. Cal especificar que tamb hi ha la possibilitat de traslladar lexpedient per sanci si el consumidor ho fa constar de manera expressa. Si no es detecten indicis dinfracci, sarxiven les actuacions i finalitza el procs per no-acceptaci.
Si es detecten indicis dinfracci els mediadors tenen legitimaci per traslladar les actuacions al Servei dInspecci i Disciplina de Mercat. En canvi, aquesta possibilitat no susa mai quan estem parlant de mediaci en salut. Pel que fa a lSCE, aquesta derivaci estar condicionada al fet que lempresa tingui el seu domicili social a Catalunya. Tot procs mediat finalitza deixant constncia de la data darxivament de la mediaci i del tipus de resultat obtingut (acord per mediaci, arxivament definitiu, no-acceptaci...). Per si les parts arriben a un acord, sempre hi ha una fase posterior de confirmaci del compliment dels termes de lacord (enviament del producte, reemborsament de diners) per arxivar la reclamaci.
Final de la mediaci
En qualsevol fase del procs de mediaci, les actuacions es poden arxivar de manera definitiva si hi ha desistiment del reclamant, desaparici sobrevinguda
CAPTOL 5
Els acords als quals arriben les parts es poden formalitzar per escrit, en forma dacord transaccional, que t valor de contracte privat i est regulat per larticle 1809 del Codi civil i ha destar signat per ambdues parts. En cas dincompliment, es pot fer valer davant els tribunals ordinaris.
Execuci de lacord
En la JACC, generalment, no sarxiven les actuacions fins que es fa efectiu el compliment de lacord. Ara b, si sarxiven les actuacions abans del compliment de lacord, es comunica al consumidor que contacti amb el tcnic que ha dut a terme la mediaci si lempresa no compleix all estipulat en lacord de mediaci. Daquesta manera, els mediadors sempre vetllen pel compliment de lacord establert entre les parts. Tanmateix, en relaci amb la convenincia de legitimar el mediador quant a lexecuci forosa del contracte, la majoria dels mediadors entenen que la seva funci s treballar per a facilitar la comunicaci (entesa com a comprensi real dels punts de vista oposats), apropar postures i fomentar lautonomia de les parts en la presa de decisions relatives a la seva controvrsia. Per tant, consideren que no correspon al mediador forar lexecuci del contracte. Tamb hi ha un mediador que interpreta la pregunta com una referncia al carcter executiu de lacord, ja que considera que seria incompatible amb el principi de voluntarietat. El diagrama de flux corresponent a aquest epgraf 3.3.1, es pot trobar a les pgines 290 i 291.
sum dmbit transfronterer es gestionen per la Secci de Consum Europeu, SCE, de lACC. Daquesta manera, els consumidors residents a Catalunya poden adrearse a lorganisme de consum ms proper al seu lloc de residncia seguint el criteri de proximitat al consumidor; aquest organisme donar un assessorament inicial al consumidor i traslladar el cas a lSCE. Les reclamacions dels consumidors amb residncia a Catalunya, provenen en general de les OMIC, els consells comarcals, delegacions territorials de lACC, altres organismes de la Generalitat com, per exemple, la DG de Turisme, associacions de consumidors o directament del consumidor afectat. Les reclamacions de ciutadans residents en un altre pas de la UE contra un establiment amb seu a Catalunya, provenen de la Xarxa de Centres Europeus del Consumidor, organismes de consum daltres pasos o directament del consumidor. Un cop rebuda la reclamaci a lSCE, es fa un estudi preliminar del cas on es comproven aspectes com la competncia material i territorial de lSCE per tractar lassumpte en qesti. En cas que es detecti una causa dincompetncia sarxiven les actuacions per inadmissi. A tall dexemple, estarem davant dun supsit dincompetncia territorial si la seu social de lempresa reclamada subiqus en un pas que no forms part de la UE i davant duna incompetncia material si estigussim davant duna lesi, un frau, un robatori o una fallida empresarial. En cas que no shagi fet un primer contacte amb lempresa, el consumidor s degudament informat sobre la normativa aplicable per tal que pugui fer aquest primer contacte amb ms coneixement dels seus drets. Les reclamacions sn gestionades seguint el criteri cronolgic dordre darribada, llevat que es tracti dassumptes que per diferents raons o terminis peremptoris puguin requerir una gesti prioritria, com que el consumidor tingui el problema en el moment en qu contacta lSCE o hi hagi un termini de caducitat. En el moment de gestionar la reclamaci, s revisada de manera ms aprofundida pel tcnic a qui shagi assignat el cas concret, que estudia la viabilitat de la mediaci dacord amb la normativa aplicable. La mediaci efectiva es realitza directament amb lempresa reclamada o b a travs dun altre organisme de consum, ja sigui un Centre Europeu del Consumidor o un altre organisme de protecci dels consumidors dun estat membre. El mitj que ms es fa servir s el correu electrnic i el correu postal. Depenent del sector i del motiu de la reclamaci, el termini de resposta de les em-
3.3.2 La gesti de lelement transfronterer en lSCE

A ms dels documents indicats en el cas de la mediaci interna, la mediaci transfronterera tamb sinicia amb una sollicitud de collaboraci a lorganisme exterior (mediacions transfrontereres de consum), i amb un full oficial de reclamaci que el passatger o consumidor deixi a laeroport amb la sola condici que es demostri que prviament la companyia o empresa nha tingut coneixement i loportunitat de respondre-hi. Els professionals de la Secci dInformaci, sempre que evidencin que la persona reclamant resideix a Catalunya i el professional reclamat est domiciliat en un altre estat de la UE, o b que el reclamant s resident dun pas de la UE i lempresa reclamada t el seu domicili social a Catalunya, informatitzen la reclamaci transfronterera i donen trasllat de la mateixa a lSCE. Des del punt de vista organitzatiu, i dacord amb els criteris de competncia territorial, totes les reclamacions de con-
CAPTOL 5
preses reclamades pot variar; la mitjana de resposta a les propostes de mediaci s de dos mesos. Les sesssions per arribar a un acord definitiu van duna a sis. Cal destacar que en tractar-se de reclamacions transfrontereres, en la majoria dels casos, els mediadors no noms ofereixen a les parts suport tcnic sin tamb lingstic. Per aquest motiu, si shan daplicar normes nacionals de pasos estrangers de difcil interpretaci o es desconeix lidioma dalguna de les parts afectades, el mediador pot sollicitar suport tcnic i lingstic a altres organismes de consum. En cas de resultat negatiu, ja sigui perqu lempresa no respon o perqu mant una versi diferent dels fets i considera que no correspon atendre la petici dels consumidors, es considera que el procediment extrajudicial de resoluci de litigis ha concls i sarxiva el cas. El consumidor pot optar per continuar amb la seva reclamaci via judicial. Depenent de les circumstncies de cada cas, es dna trasllat de la reclamaci al Servei dInspecci i Control de Mercat competent, sempre que lestabliment empresarial reclamat subiqui a Catalunya. Si es demostra la inexistncia dindicis dinfracci o, tot i la presncia daquests, el domicili social de lempresa es troba fora de Catalunya, sarxiven les actuacions. A diferncia de la mediaci interna, si no sha arribat a un acord en el procs de mediaci, les parts noms poden accedir a la via judicial; la decisi dacudir als tribunals ordinaris variar en funci de la quantia econmica que estigui en joc.
un escrit que es qualifica com a reclamaci, per que deixa clar des de linici al reclamat la voluntat darribar a un acord sobre el conflicte, per tal devitar els procediments judicials. A partir daquest escrit i de la resposta de lempresa sintenta assolir un acord. A continuaci es contacta amb lempresa presentant el punt de vista de la part reclamant. Generalment es realitza el trasllat per escrit, per a deixar constncia. En el cas de petites empreses sintenta un contacte telefnic previ. Tamb afirmen que, donat el deteriorament de la relaci, les parts enfrontades pel litigi snclinen poc a tenir contacte entre elles. Durant el procs de mediaci, lintercanvi de comunicacions es fa a travs del mediador, excepte a lmbit de la salut, on molts centres sanitaris responen directament a lusuari per raons de confidencialitat. Alguns mediadors indiquen excepcions (poques), tamb en consum, on algunes empreses contacten directament amb el consumidor per a aclarir o per a oferir soluci. La majoria dels mediadors coincideix sobre la necessitat dun nombre mnim de sessions presencials (una amb cada part i una de collectiva). Pel que fa a la duraci de les sessions presencials, els temps oscilla entre vint minuts i una hora i mitja. Les opinions dissidents advoquen per la necessitat i utilitat de la trobada de les parts tantes vegades com calgui, per tal dapropar postures, i insisteixen a flexibilitzar el procediment. Amb aix, shauria de permetre al mediador establir el nombre de sessions i la durada necessria, segons les circumstancies de cada cas, tant inicials com sobrevingudes. En aquest cas, les pautes del procs de mediaci qestionen si estem realment davant dun procs de mediaci, ja que la comunicaci amb lempresa es fa per compte del consumidor.
3.3.3 Procs de mediaci privada: la presencialitat

Les associacions de consumidors no actuen segons els protocols de la mediaci institucional. En la majoria dels casos, el volum dactuacions no justifica lexistncia dun control intens del procs de mediaci, que es deixa a la iniciativa del mediador en funci de les circumstncies de cada cas. Dentrada, cal dir que es reben reclamacions per telfon o que sovint el consumidor acudeix fsicament a les dependncies de lassociaci, i aix determina una major presencialitat en el procs de mediaci. El procs sol comenar convidant el reclamant a una entrevista presencial per tal dobtenir els aclariments necessaris. Una delles ens ha informat que primer analitzen el cas que sels planteja, en segon lloc informen sobre els seus drets i finalment, si realment hi ha base legal, per a all que es demana, es presenta a lempresa
3.3.4 Avaluaci de resultats

Sha interrogat els mediadors en relaci amb lavaluaci del procediment o dels resultats de la mediaci. Tothom respon que lavaluaci es realitza de manera emprica, sobre la soluci de la controvrsia i la percepci que tenen de la satisfacci de les parts. Safirma que el balan s positiu (excepte en salut), s a dir, en gran part les mediacions shan concls amb acord, i el consumidor sol estar satisfet amb la soluci. En alguns casos poden detectar tamb satisfacci per part de lempresa, ja que tornen a contactar amb lorganitzaci per a informar-se i rebre assessorament respecte als drets i obligacions.
Procs de mediaci a lAgncia Catalana del Consum
Arribada duna reclamaci a lACC
Secci dinformaci de lACC
Procedncia de la reclamaci: *Consumidor -Correu E. -Correu ordinari -Presencial *Derivades: -OMICs -OCICs -Ajuntaments
Sanalitza la reclamaci
Queixa
Classificaci de les reclamacions Denncia
Sinformatitza al GEC. I sinicia el procediment de gesti de queixes. Reclamaci Sinformatitza al GEC. I sinicia el procediment dinspecci
Sinformatitza la reclamaci. I sinicia el procediment de Mediaci
CAPTOL 5
Procs de mediaci a lAgncia Catalana del Consum
290
Procediment de mediaci
Tipologia Sollicitud condicionada Sollicitud darbitratge Full de reclamaci Sadmet Fan allusi a matries excloses o no relacionades amb consum? Si Arxiu per inadmissi i notificaci al reclamant. No Assignaci de mediador Sadmet Es dna dalta de la mediaci
(Cal que sigui llicenciat en dret)

En qualsevol moment del procs de Mediaci es pot produir larxiu definitiu en cas que: -Desistiment del reclamant -Desaparici sobrevinguda de lobjecte -No localitzaci de lempresa o del reclamant -No aportar la documentaci sollicitada Assignaci de mediador Es preveu que lempresa trigar ms dun mes a respondre? Es dna dalta de la mediaci Si Es notifica ladmissi al
Tipologia: -Full de reclamaci -Sollicitud Condicionada -Sollicitud darbitratge
lempresa trigar ms dun mes a respondre? Si
No
Es notifica ladmissi al reclamant
Trasllat de la proposta a lempresa reclamada Si
Lempresa Respon? Si Si Arxiu de mediaci Si
Accepta la Proposta?
No
Lempresa fa una nova proposta? Si No No No
Es dna trasllat de la nova proposta al reclamant
El consumidor accepta la proposta?
Arxiu per no acceptaci No
El consumidor fa una nova proposta?
CAPTOL 5
291
Lempresa est adherida? Si Es dna trasllat a arbitratge No Lempresa accepta larbitratge? Si No Existeixen indicis dinfracci Si Es trasllada lexpedient per sanci No Arxiu dactuacions
CAPTOL 5
3.3.5 Obligacions de les parts

Aquesta s la part del procs que t una menor regulaci i on es mostra una diferncia ms evident entre la JACC i lSCE. LSCE t un protocol sobre obligacions dels mediats per no sobre obligacions del mediadors; justament al contrari de la JACC. Cap de les dues entitats, per, t codis deontolgics. Les dades recaptades de la mediaci privada no recullen aquests aspectes, de forma quel cal deduir que no existeixen ja que cap mediador de les diferents entitats hi ha fet referncia. En conclusi, el procs de mediaci en consum s molt flexible: sestructura al voltant de la finalitat daconseguir lacord i els protocols dactuaci estan poc desenvolupats. Aquesta flexibilitat tamb deriva de la poca regulaci que aquesta mediaci t i que es mou en la lnia dels principis dactuaci ms que en el desenvolupament precs del procediment de mediar.
Control del contingut dels contractes: no-vinculaci del consumidor per les anomenades clusules abusives que lesionen els seus interessos. Finalitzar una determinada relaci contractual: rescissi dun contracte per incompliment o qualsevol altra causa; exercici del dret de desistir quan la llei latorga; anullaci dun deute o una prestaci per part de lempresa reclamada. Indemnitzaci pels danys causats com a conseqncia del no-compliment o del compliment defectus.
A continuaci hem seleccionat dos casos representatius de la mediaci interna i de la transfronterera relacionats amb aquells sectors que tenen ms activitat mediadora.
Cas de mediaci amb una companyia aria

En data 3 de novembre es presenta una reclamaci per una prdua de dues maletes en un viatge de tornada de Las Palmas de Gran Canaria. Els reclamants demanaven el valor del contingut de les maletes. Ats que eren un matrimoni dedat avanada, hi portaven, segons deien, coses molt cares, com sabates i plantilles fetes a mida. En reclamacions daquests tipus sha dinformar el reclamant de les qestions segents: La indemnitzaci per prdua dequipatge ve determinada pel Conveni de Montreal de 28 de maig de 1999. Aquest conveni estableix noms un mxim de 1131 DEG (drets especials de gir) equivalents a 1.363,41, per no determina en quins casos es donar el mxim ni com sha de fer la valoraci. Noms es pot fer la reclamaci del valor del contingut de lequipatge quan sha fet prviament una declaraci del seu valor. Davant la prdua dun equipatge s imprescindible emplenar, a laeroport mateix, un document que sanomena PIR (comunicaci dirregularitat dequipatge). Cada passatger ha de fer el seu PIR, ja que el conveni estableix que la indemnitzaci s per passatger i no per maleta. Aquest punt s molt important ja que, per exemple, en el cas daquest matrimoni, en comptes de fer cadasc el seu PIR (ja que eren dues maletes) noms en van fer un on van fer constar que shavien perdut dues maletes. Un cop donada la informaci als reclamants sinicia la mediaci amb la companyia.

Els casos solen versar sobre un contracte entre consumidor i empresari en algun dels sectors identificats. Pot tractar-se de conflictes en ladquisici dun producte o en la prestaci dun servei; en aquest segon cas cal tenir en compte la noci de percia en el sentit que lempresari s un professional.
3.4.1 Tipologia i casos de mediaci interna

Tipus bsics de conflictes: es recullen els mbits generals dels conflictes de consum, per els casos reals poden ser molt variats: No-compliment del contracte Compliment defectus del contracte Casos derror o frau: voluntat denganyar laltra part o manca de llibertat en la decisi de contractar. No-compliment de les condicions publicitades: qualitat de la cosa o servei, preu promocionat... Lliurament duna mercaderia no conforme: problemes en el producte adquirit que demana el compliment de la garantia per defectes.
CAPTOL 5
En una primera resposta la companyia demana la documentaci original per tal de fer la valoraci. El consumidor indica que per fer la valoraci nhi ha prou amb la cpia compulsada de la documentaci, ja que, sense els justificants, el consumidor no podr iniciar altres vies en cas de desacord. Desprs dinsistir molt no arriba la resposta fins al cap de cinc mesos. La companyia ofereix 700,48 com a indemnitzaci. Per fer aquesta valoraci han pres com a referncia el pes de lequipatge. Consideren que el pes mitj duna maleta facturada per lempresa s de 17 Kg. Per tant, el clcul que realitzen s 17Kg x 17DEG = 350,50 x 2 maletes = 700,48 . Un cop comentada la proposta amb els reclamants, sacorda presentar les segents allegacions: Es demana que lempresa consideri de nou la quantia oferta tenint en compte: Ledat avanada dels reclamants, que fa que necessitin major protecci. El temps que han trigat a contestar. El pagament dun recrrec per excs dequipatge, que fa suposar que el pes de les maletes era superior al que sha tingut en compte per valorar la indemnitzaci.
anys va estar fent s de lordinador, juntament amb uns companys descola, al domicili familiar. En el transcurs daquesta activitat, el menor va entrar en un xat i va iniciar una conversa suposadament amb una noia. Aquesta persona, tot i conixer ledat del menor, mitjanant lengany el va convncer perqu envis un seguit de missatges de mbil a un nmero de tarificaci addicional (que suposa el pagament duna retribuci afegida al preu del servei denviament de missatges en concepte de remuneraci per la prestaci dalgun servei dinformaci, comunicaci, entreteniment o daltres) per tal que, a canvi, pogus presenciar un striptease, situaci que mai va arribar a produir-se. Lendem daquests fets la reclamant va adonar-se que tenia les trucades sortints del seu telfon mbil restringides. Va trucar a la seva companyia telefnica i li varen comunicar que tenia una deute pendent de 310,80 (impostos no inclosos) en concepte de consum de serveis especials. La reclamant va sollicitar a lempresa de telefonia la factura desglossada, la qual sumava un import de 445,59 (impostos inclosos). Lempresa exigia a la reclamant el pagament ntegre de la factura, i ats que aquesta noms estava disposava a realitzar labonament relatiu al consum que ella reconeixia haver efectuat, no va pagar cap quantitat. A causa daquest impagament va comenar a rebre requeriments de pagament per part de lempresa de telefonia, li varen tallar el servei telefnic i va ser inclosa en fitxers dinformaci sobre solvncia patrimonial i crdit. Quan la senyora C.V. va dirigir-se a lACC per tal de presentar una reclamaci, el servei dinformaci li va indicar que lempresa reclamada es trobava legitimada per reclamar el pagament de limport relatiu al consum que ella havia efectuat i que reconeixia com a cert, motiu pel qual la reclamant va abonar limport de 85,06 (impostos inclosos) a lempresa de telefonia. En aquest punt, la reclamaci es va registrar dentrada al Servei de Mediaci i va iniciar-se el procediment de mediaci. A causa de les especials caracterstiques daquest cas, i en trobar-shi implicat un menor, no es va traslladar la documentaci a lempresa reclamada atenent a la sensibilitat de les dades que contenia, i es va fer un breu resum dels fets i de la proposta de mediaci de la reclamant. Lempresa reclamada va respondre a la proposta de la reclamant mostrant-shi dacord i va procedir a anullar limport associat als SMS Premium (360,53 , impos-
La companyia contesta afirmant que, ateses les al legacions presentades, han revisat lexpedient i han acordat oferir als reclamants el mxim establert pel Conveni, o sigui, 1131 DEG s a dir 1.363,41 . Un cop traslladada la resposta als reclamants, aquests hi manifesten la seva conformitat i es dna per tancada la mediaci.
Cas de mediaci amb telefonia mbil

La senyora C.V. va presentar una reclamaci en relaci amb un conflicte sorgit amb la companyia de telefonia mbil amb la qual tenia contractat el servei, per tal que se sotmets a mediaci. En la seva petici sollicitava la cancellaci del deute de 36053 i la supressi de les seves dades personals dels fitxers dinformaci sobre solvncia patrimonial i crdit on poguessin estar incloses. En lexplicaci dels fets que van originar el conflicte plantejat, la reclamant relatava que el seu fill de 13
CAPTOL 5
tos inclosos) per tal com va verificar que la senyora C.V. havia abonat la part corresponent al consum ordinari (85,06 ). Aix mateix va reactivar el servei de telefonia i va corroborar que les dades personals de la reclamant ja no figuraven a cap fitxer sobre informaci patrimonial. Un cop conclosa la mediaci es va remetre el contingut de la reclamaci, prvia autoritzaci de la reclamant i mare del menor, a lorganisme corresponent per tal que orients la reclamant sobre les accions que podia dur a terme per a denunciar la presumpta infracci penal comesa per la persona amb qui el menor va entrar en contacte en el xat.
Consumidor resident a Catalunya empresa amb seu a Frana, cas de vendes per Internet
Compra duna cmera de segona m i dels seus accessoris a travs del portal dInternet duna empresa francesa. El consumidor rep la cmera per no els accessoris. Finalment decideix exercir el seu dret de desistiment aplicable respecte a les vendes a distncia, per el venedor noms li reemborsa limport de la cmera. El consumidor reclama les despeses denviament allegant que lempresa ha incomplert el contracte per tal com no ha enviat el b i els accessoris tal com anunciava la publicitat. Finalment, lempresa accepta retornar les despeses denviament reclamades pel consumidor.
3.4.2 Tipologia i casos de mediaci transfronterera

El sector ms reclamat s el del transport aeri de passatgers, que durant els darrers anys ha tingut un increment significatiu del nombre de reclamacions, aspecte directament relacionat amb la transformaci del mateix sector. La tipologia de conflicte ms habitual s el canvi de les condicions del vol contractat (cancellaci, retard, incompliment del Reglament (CE) 261/2004, del Parlament Europeu i del Consell, d11 de febrer de 2004...), incidncies amb lequipatge (prdua, deteriorament, retard en el lliurament) i denegaci dembarcament per causes diferents de la sobrereserva o overbooking. Lincrement del volum de contractaci provocat pel descens dels preus i laugment de la competncia, el tipus de contractaci aix com la resta de factors que incideixen en aquest sector, sn els elements que fan que sigui un dels ms reclamats. En segon lloc, es troba el sector de serveis, que comprn sectors com correus i missatgeria, mudances, espectacles artstics, musicals i esportius, contractaci amb empreses de relacions personals, i de subministrament de lleure. En tercer lloc, el sector automobilstic, que comprn reclamacions relatives a la compravenda i lloguer de vehicles. En quart lloc, el comer electrnic, on els conflictes soriginen en relaci amb els aspectes comuns daquestes transaccions comercials: el lliurament de productes en les condicions i terminis pactats, la conformitat daquests, la seguretat de les compres, etc. En cinqu lloc, els serveis dhostaleria i restauraci, en el qual les reclamacions normalment sn relatives a la qualitat, caracterstiques i condicions dels allotjaments turstics i de restauraci.
Consumidor resident a ustria empresa amb seu a Catalunya, cas de reparaci de vehicles
Durant la seva visita a Catalunya, un consumidor va portar a reparar el seu vehicle a un taller i el va deixar aparcat al carrer seguint les indicacions del mecnic. Lendem la grua shavia emportat el vehicle i el consumidor el va haver danar a recollir personalment i pagar la multa corresponent. Quan el consumidor va anar a recollir el vehicle, la factura inicial shavia incrementat en 250 . Amb la intervenci de lSCE el taller va proporcionar informaci addicional sobre els conceptes facturats i es va acordar que el taller es feia responsable de la multa per estacionament.
Prospectiva i valoraci

La primera reflexi al voltant duna possible evoluci dels conflictes s que, donades les xifres, sobserva un creixement exponencial dels conflictes que no se sap si s conseqncia de lincrement de les relacions de consum, per s de les reclamacions o casos mediats. La tendncia a augmentar les reclamacions sobserva clarament en les dades histriques de lACC (ACC, 2009: 11). Malgrat aquesta tendncia general, que s prou evident, cal afirmar tamb un creixement
CAPTOL 5
vinculat a conflictes en concret que sn capaos de generar un augment notable de les reclamacions i que cal qualificar com a actors externs al sistema. Aix, al seu moment, el tancament dacadmies dangls abans dacabar el comproms de docncia amb els seus alumnes i, especialment, el fet que la majoria de cursos havien estat pagats amb crdits que els bancs reclamaven malgrat el tancament de les acadmies va fer augmentar el volum de mediacions. En lactualitat, i a ttol dexemple, lerupci del volc islands Eyjafjalla es traduir amb total seguretat en un increment de les reclamacions en el sector aeri. Pel que fa a la mediaci interna, els sectors ms mediats sn els que fan allusi a la telefonia i als subministraments bsics (aigua, llum i gas). Concretament, les companyies ms reclamades han estat, i en aquest ordre, Orange, Telefnica i Endesa. Els mediadors entrevistats preveuen que les reclamacions en aquests mateixos sectors es potenciaran i augmentaran les reclamacions relacionades amb la TDT dins del sector de la telecomunicaci. Les reclamacions en aquests sectors es potenciaran en un futur a causa del seu s massiu i a la liberalitzaci dels serveis bsics com el subministrament energtic. Aix mateix, afirmen que suniran a aquest increment conflictes en el lloguer i reforma dhabitatges, aix com serveis financers. En salut, els sectors ms mediats son cirurgia esttica i assegurances privades de salut, i es preveu que es mantingui la progressi. Afegeixen com a sectors emergents les vendes directes: per exemple, les vendes que es realitzen en el transcurs duna excursi26, ja que la poblaci a Catalunya tendeix a envellir i aquest producte es dirigeix a la gent gran, especialment. Tamb augmentaran les mediacions connectades amb lloguers i rehabilitacions dhabitatges perqu les compravendes en el sector immobiliari tendeixen a la baixa com a conseqncia de la crisi econmica. Pel que fa a la mediaci transfronterera, el sector ms mediat, amb diferncia, s el referent al transport aeri. Fins ara, per, la majoria de reclamacions estaven relacionades amb els perjudicis soferts pels passatgers pel canvi de condicions del vol contractat, incidncies amb lequipatge i denegaci dembarcament per causes diferents de la sobrereserva o overbooking. Actualment, els mediadors evidencien una tendncia a un increment de les reclamacions dels viatgers fonamentades pel tracte rebut pel personal de serveis de terra o handling de les companyies aries, aix com per la desinformaci al passatger respecte de les causes majoritriament tcniques que motiven
els retards i anullacions en els vols afectats. Com a novetat, pel que fa a la tipologia de les reclamacions, cal destacar les motivades pel cobrament de suplements tarifaris vinculats a la facturaci de lequipatge i al pagament de la reserva de bitllet mitjanant tarja de crdit o dbit. Per altra banda, els tcnics de lSCE aventuren que saccentuaran en els prxims anys les reclamacions en matria de comer electrnic. Afirmen que el fet que augmenti el nombre dusuaris dInternet es tradueix en un increment de la contractaci electrnica (reserva dentrades, contractaci de viatges, cursos, compra de bns...) i, consegentment, en un ascens dels conflictes originats en relaci amb els aspectes comuns daquestes transaccions comercials: lliuraments del productes en les condicions i terminis pactats, la conformitat daquests, la seguretat de les compres, etc. A banda, hi ha dos factors externs que poden incidir en levoluci dels conflictes: En primer lloc, s evident que la crisi econmica afecta de manera directa les relacions de consum. Els operadors entrevistats intueixen que, arran de la crisi les petites i mitjanes empreses tendiran a acceptar ms mediacions i a facilitar acords negociadors. Aquesta afirmaci no ens sorprn si tenim present que entre les seves prioritats es troba la de conservar els clients. Daltra banda, els consumidors tendiran a reclamar ms, ja que qualsevol prdua econmica els suposar un major esfor. El dubte que es planteja en aquest context s si aix far que acceptin acords de mediaci per la rapidesa de la soluci, o si encara far que siguin ms reticents a rebaixar les seves expectatives, aspecte que, com ja hem indicat, es veu com un problema per a la majoria dels mediadors. En segon lloc, es pot apuntar encara una altra possible lnia daugment dels conflictes, i de les mediacions, pel fet que els mediadors han tendit a destacar que un sector emergent en els mediats s el collectiu de persones estrangeres residents a Catalunya, que cada cop disposen de ms informaci sobre les vies per tal de solucionar el seu problema amb un empresari i que cada cop les utilitzen ms. De fet, els usuaris de la mediaci en consum tendeixen a repetir quan tenen un altre problema si el sistema els ha convenut. Per altra banda, sembla que hi haur un auge dels conflictes transfronterers, fins i tot amb pasos de fora de la UE, que no podran ser acollits pel sistema actual de mediaci transfronterera tal com est dissenyat27. A ms, aquests conflictes portaran importants problemes de delimitaci competencial.
CAPTOL 5
4.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci 4.2.1 Adequaci del marc normatiu
La regulaci actual de la mediaci en consum a Catalunya no s clara ni completa. Sn dues qestions diferents que poden tenir tamb una resposta diferent. La primera sol crear dificultats en el sentit que se sol excloure la mediaci en consum de la regulaci de la mediaci civil, encara que, tal com sha vist en lanlisi de les dades qualitatives, els operadors destaquen alguna diferncia concreta especialment de procediment. Qesti diferent s si la mediaci en consum demana un marc normatiu complet i tancat, especialment tenint en compte les consideracions que es faran al voltant de laformalitat (4.2.5). Pel que fa al marc legal, sembla evident la necessitat de clarificar-lo a diferents nivells: En lmbit europeu, la Directiva 2008/52/CE indica en el considerant des que exclou els sistemes de reclamaci de consum; s a dir, qualsevol mecanisme de resoluci de conflictes per ra del seu abast material: reclamacions en lmbit del consum. Per daqu no podem deduir que la mediaci en consum no s mediaci, sin que t un marc normatiu propi: en la Recomanaci 2001/310, que actua com a llei especial i anterior. Aquesta situaci segurament no s la ideal: la identitat de principis que reiteradament sha posat de manifest en lapartat 3, juntament amb el carcter general i bsic que t la Directiva, aconsella la seva aplicaci a la mediaci en consum, aix com la revisi de la Recomanaci de 2001 a lefecte de determinar les possibles especificacions prpies de la mediaci en consum que constaven en aquest text. En lmbit propi de la regulaci catalana la qesti s similar. En efecte, per un costat lLMP abasta qualsevol conflicte en matria de dret civil (art. 2.2), sense que es faci menci expressa al fet de si els conflictes de consum poden arribar a ser aspectes de dret civil. Aquesta qesti, dabast doctrinal profund, escapa del present estudi. Nogensmenys, de la lectura del text es pot arribar a dues conclusions: duna banda, que aquest s el marc normatiu de la mediaci en dret privat, i, per tant, les seves idees bsiques i els principis que desenvolupa poden ser aplicables a qualsevol tipus de mediaci. Per una altra banda, i sense que aix
impliqui contradicci, la mediaci en consum t uns carcters especfics que cal mantenir i que pot condicionar laplicaci de lLMP. Per aix, lExposici de Motius de lLMP (pargrafs 7 i 12) indica que lLMP respecta altres iniciatives de mediaci dutes a terme per lAdministraci pblica com s el el cas de la mediaci de consum a lACC. Per la seva banda, el Codi de consum de Catalunya reconeix i regula, noms en lnia de principi, la mediaci de consum com a mtode especfic de resoluci de conflictes en els art. 132-1 a 132-3. Se segueix amb el sistema de llei especial, que recull les especificitats daquesta mediaci per les remet a un futur desenvolupament reglamentari. En conclusi: laplicaci de lLMP a la mediaci en consum vindr condicionada per aquells aspectes que li ho permetin, aix sobretot en lmbit dels seus principis dactuaci; en canvi, en daltres aspectes que no participin de la mateixa lgica com s el cas del procs no li seria daplicaci.
4.2.2 La percepci de la no-neutralitat favorable pels consumidors i desfavorable per lempresa

Les conseqncies del marc teric dissenyat, s a dir, lexistncia clara dun desequilibri entre les parts, sha vist reflectida en lanlisi de la neutralitat com a essncia de la mediaci. Curiosament, la neutralitat no es menciona ni en la Recomanaci de 2001, ni en el Codi de Consum, ni en el RD 231/2008, per, com hem vist tant en les entrevistes com en els grups focals, s bsica en lactuaci dels mediadors. Aix no obstant, la percepci dels mediats sobre aquest aspecte apareix esbiaixada, en el cas dels consumidors, en sentit favorable; en el cas dels empresaris, en sentit desfavorable. El problema prctic sobre la percepci de la neutralitat de les institucions mediadores es va posar damunt la taula tamb en la jornada titulada La mediaci en consum: estat de la qesti, organitzada per a presentar els resultats preliminars daquest captol del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya28. De fet, a la prctica, la percepci de la neutralitat per part dels mediats distorsiona o complica la mediaci doncs el mediador ha de condicionar llur activitats i afegir esforos per suplir aquestes distorsions en la comprensi dels serveis de mediaci. A ms, la percepci s diferent quant a la possible no-neutralitat en relaci amb el consumidor o lempresari, per condueix a un resultat prctic similar: llarga durada de la mediaci i disminuci de les possibilitats dacord.
CAPTOL 5
El consumidor, a linici del procs de mediaci, t una percepci duna no-neutralitat favorable tant dels serveis de mediaci institucional, com a servei pblic, com de les associacions de consumidors de les quals solen ser socis. Aquesta percepci de no-neutralitat favorable est lligada a la qesti de les expectatives altes, ja que pensen que obtindran all que solliciten en la reclamaci. Aquest fet provoca que, sovint, estiguin poc, o gens, disposats a cedir en la seva petici. En la contrapart subica lempresari que sovint es presenta davant lAdministraci amb una gran desconfiana. Acostuma a pensar que els mediadors no sn totalment neutrals o que ha de collaborar per solucionar el conflicte per tal devitar el poder sancionador i coactiu que pot utilitzar tota Administraci pblica. La mateixa percepci lacompanya quan la mediaci s duta a terme per una associaci de consumidors, ja que tendeix a pensar que lassociaci s el representant del consumidor. Aix, podem dir que, en el cas de lempresari, estem parlant duna no-neutralitat desfavorable que no es tradueix en expectatives altes que dificulten lacord, com en el cas dels consumidors, sin en una desconfiana vers el propi mecanisme de mediaci que dificulta la voluntat de participar activament en el procs. De fet, com ja hem posat de manifest, la dificultat que lempresa respongui repercuteix directament en la llargada excessiva del procediment. La qesti est a entendre que, encara que la mediaci estigui organitzada per una entitat pblica o privada la finalitat de la qual s la defensa dels consumidors, la mediaci en concret pot ser duta a terme per un mediador neutral. Aix, la tasca de mera facilitaci del mediador que duu a terme el procs s la garantia que la mediaci, amb independncia de qui lorganitzi, s, efectivament, conduda per un mediador neutral que deixa que les parts arribin a un acord, afavorint-lo. Com a soluci general, s evident que la millor manera devitar que es produeixi aquesta falsa representaci del sistema s oferir als ciutadans ms informaci sobre el procs de mediaci en consum, aspecte pel qual han de vetllar aquelles entitats connectades amb el mn del consum, ja siguin institucionals o privades.
de consum, pugui saber quin s el marc legal de la seva reclamaci. Aquesta previsi legal s conseqncia del fet que els drets dels consumidors sn irrenunciables (art. 10 TRLGCU), de forma que la validesa dun acord de mediaci ha de passar per aquest element i tamb afecta la possible execuci dun acord. La Recomanaci de 2001 planteja la transparncia en dues vessants: en primer lloc, pel que fa a la informaci prvia que han facilitar a les parts sobre el procediment de mediaci i el marc aplicable a linici daquesta; en segon lloc, quant a la informaci dirigida al pblic en general sobre lactivitat de mediaci duta a terme29. Ambds aspectes formen part del principi de transparncia. Hem detectat tres models actuals per subministrar aquesta informaci: Pel que fa a la Secci de Consum Europeu, abans diniciar el procs de mediaci els mediadors informen sobre el mateix procediment de mediaci i, en funci del cas, informen sobre quins sn els drets del consumidor per tal que sigui conscient de quines poden ser les seves expectatives en relaci amb la possible resoluci del conflicte. En canvi, els mediadors de lACC no acostumen a oferir aquest tipus dinformaci prvia, ja que lofereix el Servei dInformaci de lAgncia mitjanant la seva pgina web, que cont una secci anomenada Temes de consum30, on es troba lexplicaci general sobre el marc normatiu dels tipus habituals de conflictes. Pel que fa a les associacions de consumidors, part dels mediadors afirmen que sempre informen sobre els drets i obligacions de les parts, com a pas previ, ja que s una de les funcions de les organitzacions de consumidors. A ms, analitzen els fets presentats pel reclamant i linformen sobre el fonament de la seva reclamaci.
4.2.3 Informaci prvia al consumidor: el principi de transparncia

La informaci prvia al consumidor s un aspecte que recull la Recomanaci 2001/310/CE, com a element essencial del procs de mediaci, per tal que el consumidor, per ra del desequilibri inherent en les relacions
En relaci a la informaci prvia que sha de subministrar a les parts, cal tenir en compte qui la proporciona per tal de salvaguardar la neutralitat del mediador. En aquest sentit, sembla clar que la persona que informa dels drets a les parts no s la mateixa que desprs media31. Per tant, hem de considerar que el principi de transparncia es compleix abans dentrar prpiament en el proces de mediaci. La mateixa idea es desprn de la prctica de lACC, on s una altra Secci la que prepara i dna la informaci via pgina web. A ms, un procediment efica de subministrar informaci abans de la mediaci, es traduiria en un escurament del procs.
CAPTOL 5
Pel desequilibri inherent a les relacions de consum, se sol entendre que el consumidor t una necessitat de conixer el marc legal, mentre que es pressuposa que lempresari ja t aquesta informaci o t recursos suficients per anar a buscar-la: serveis jurdics interns, advocats Malgrat aix, i com a aspecte sorprenent, cal indicar que en els grups focals alguns experts han mencionat que, en la prctica, sovint es troben amb la necessitat dindicar el marc legal aplicable a lempresa, especialment petits i mitjans empresaris que poden desconixer el funcionament exacte del marc de consum, en detriment de les seves prpies postures durant la mediaci. Aix vol dir que no hem de partir de la base que la funci de reequilibri es fa sempre a favor del consumidor mitjanant la informaci dels drets. De fet, aquesta qesti est directament relacionada amb els lmits legals imposats al concepte de consumidor, quan hi pot haver casos en qu el desequilibri propi daquest tipus de relacions estigui molt ms mitigat. Un altre aspecte bsic s la informaci sobre el mateix procs de mediaci. La majoria dels mediadors privats afirmen que informen sobre els principis de la mediaci i el procs. Duna banda, els mediadors de lACC destaquen com a principal problema la falta o la incorrecta informaci que tenen les parts sobre el procs de mediaci. La manca dinformaci es converteix en un problema perqu obliga el mediador a tenir en compte les posicions inicials en qu es poden sentir les parts. De fet, la incorrecta noci dall que es pot esperar duna mediaci repercuteix en la neutralitat. La conclusi sembla ser que caldr arbitrar mecanismes perqu el compliment del principi de transparncia sigui efectiu.
sum, o b fora. En aquest darrer cas, la bidireccionalitat noms demana que els serveis de mediaci admetin aquest tipus de sollicituds. De fet, donada la tipologia de conflictes, si les empreses reclamen per una quantitat que creuen tenir dret a cobrar, es dna loportunitat al consumidor dexplicar les raons de la seva oposici al pagament o denunciar lincompliment del servei contractat. La qesti s ms complicada en el cas de la mediaci dins del sistema arbitral, ja que aquesta proposta comportaria la necessitat dun canvi legislatiu, per no es pot descartar. La utilitat dun canvi de postura troba la seva justificaci ms clara en el cas de la mediaci transfronterera, ja que s una forma de permetre aflorar el conflicte i posar en marxa els mecanismes de collaboraci dels diferents estats membres. Pel que fa als incentius a lempresa, la seva necessitat ve motivada pel fet que en les entrevistes tamb es va considerar com a problema a palliar lexcessiva durada de la mediaci, que, en algun cas, pot estar provocada per conductes excessivament passives de lempresa. Lart. 133-4 del Codi de consum preveu una srie daccions per impulsar ladhesi a larbitratge entre les empreses pbliques i aquelles empreses privades que obtinguin contractes amb lAdministraci. Aquesta via afavoreix indirectament la mediaci com a fase prvia, per com que s un procs voluntari, lessncia s que les parts trobin en el sistema la possibilitat de solucionar els seus conflictes. En aquest sentit, en el cas de lempresa cal jugar amb la competitivitat i la imatge de marca de qualitat.
4.2.4 Incentivaci de la mediaci entre els empresaris

Aflora una tercera conseqncia del desequilibri entre les parts, en aquest cas, per, prenent com a punt de partida les percepcions de lempresari. En efecte, hem identificat com a temes importants: explorar la bidireccionalitat incentivar lempresa per anar a arbitratge.
4.2.5 Especificitats en el procs de mediaci Procs flexible

Laformalitat sembla ser la regla dels processos de consum que segueixen protocols dactuaci basats en limpuls del procs ms que en la mateixa activitat de mediar, la qual es desenvolupa de forma bastant lliure, a criteri del mediador que actua. De fet, per la diferent tipologia dels conflictes i les matries sobre les quals versen, seria molt difcil pautar una actuaci molt detallada que fos efectiva en tots els casos, i el Codi de consum de Catalunya no preveu cap disposici en aquest sentit. Aquesta mateixa reflexi es va produir en el marc de la Comissi Tcnica de la Federaci de Municipis de Catalunya que es va reunir per fer aportacions tcniques al projecte de Codi de consum32. En ell es destacava que:
Pel que fa a la bidireccionalitat, com es sabut, la regulaci actual dels processos de resolucions alternatives de conflictes impedeix que lempresa o professional tingui legitimaci per iniciar el procediment. En aquesta lnia podria ser beneficis atorgar legitimaci activa tamb a lempresa. La qesti adquireix matisos diferents si parlem de la mediaci dins del sistema arbitral de con-
CAPTOL 5
el procs de mediaci que es proposa, de caire rigors i formalista, si saplica a totes les reclamacions, comportar moltes compareixences per acordar la resoluci del conflicte i per signar els compromisos, i comportaria el collapse dels serveis pblics dinformaci i atenci a les persones consumidores. Un altre element a tenir en compte s lexigncia de personal amb qualificacions especials. En definitiva, el procediment de gesti i resolucions de les reclamacions sencarir molt i algunes oficines tindran problemes per mantenir lactual nivell datenci, si no es preveu algun tipus de finanament especfic per complir amb totes les funcions previstes al Codi. Consegentment, el present captol hauria de contemplar dos nivells de mediaci: actuacions mediadores ms flexibles i mediaci formal amb un procediment ben regulat. Per tant, sembla indicar-se que hi ha processos de premediaci, o gestions mediadores, que encara necessiten un mbit dactuaci ms flexible. En aquest sentit, no hi ha una acta dinici de la mediaci com preveu lart. 14 LMP ja que es presenta un problema didentificar aquest moment: els organismes de consum actuen des de linici de la reclamaci formulada pel consumidor, i existeixen el que podrem anomenar gestions mediadores des daquest moment, fins i tot abans del moment que lempresari accepta la mediaci. La documentaci sobre aquests diferents moments queda registrada de forma separada. Pel que fa a la redacci duna acta final de mediaci, pot ser massa formal en processos de poca entitat econmica, on lacord es busca intuitu personae i molt vinculat a les circumstncies del cas que poden predisposar millor lempresari a buscar solucions diferents en funci de cada procs de mediaci, sense estar lligat per una soluci anterior en un cas similar. En aquest mbit la Federaci de Municipis de Catalunya indica un procs: consistent en creuament de documents doferta dacords i dacceptaci dels mateixos, ja sigui aquesta acceptaci expressa o tcita, que permeti resoldre amb agilitat la majoria dexpedients de poc import. Aquesta idea es correspon amb la prctica registrada dels protocols de lACC, on el procs acaba amb una diligncia darxivament per acord, sense que aquest acord hagi de constar per escrit, necessriament. En aquest sentit, el Codi de consum preveu que lacord consti per escrit a petici de les parts (art. 132-3 Codi de consum). Podem, doncs, observar que dins del sistema arbitral de consum que inclou fases succesives de mediaci i arbitratge,
sobserva una clara diferncia entre els dos procediments. Larbitratge t un procs molt ms formal i dominat pels terminis, com correspon a una actuaci heterocompositiva.
Durada de la mediaci
No hi ha cap protocol o imposici legal sobre el nombre i la durada de les sessions o b sobre la durada total del procediment; lexcessiva durada de la mediaci en alguns casos es destaca per tots els actors com un problema important. En aquest sentit, seria possible actuar sobre tres elements no excloents: recordar la possibilitat que el mediador posi fi al procs quan observi que no s possible lacord; establir un mxim dintercanvi de propostes, ja que a vegades s la mateixa part reclamant la que vol allargar el procs encara que el mediador li indiqui que no prosperar, i establir un lmit legal, com el de dos mesos de lLMP, que sallargaria a sis mesos en el cas de la mediaci transfronterera.
Labast de la confidencialitat
La Recomanaci 2001/310/CE, dins lapartat de lequitat, estableix que les parts poden presentar els seus arguments, informaci o proves favorables de forma confidencial, llevat que cadascuna de les parts hagi acordat que es facilitin aquestes dades a la part contrria. Semblaria, doncs, que cal una doble conformitat (bilateralitat) per tal que es puguin traslladar recprocament la informaci en el procs mediador. Per la seva banda, el Codi de consum preveu la confidencialitat com a principi informador imposat a les parts i impossibilita que el mediador actu en un procs posterior entre les mateixes parts com a prit o testimoni (art. 132-2)33. La confidencialitat dels documents generats per la mediaci noms cau quan el mediador creu que hi ha indicis de delicte perseguible dofici (art. 132-3). Aix no obstant, la realitat prctica de la mediaci en consum implica altres problemes: En lmbit del consum, tenint en compte que la mediaci es fa en seu administrativa, tot desenvolupant larticle 51 de la Constituci per tal de protegir amb procediments eficaos, caldria preveure una excepci al principi de confidencialitat del mediador derivat de la necessitat de protegir les persones consumidores quan, a partir duna reclamaci que obre un procs mediador, es coneix la comissi duna infracci administrativa. A sensu contrario, ens podrem trobar que el procs mediador impossibilitaria la funci de control de lAdministraci de perseguir
CAPTOL 5
actuacions fraudulentes o contrries al dret imperatiu que regeix en lmbit de les relacions de consum. Sembla clar que la documentaci amb qu sacompanya la sollicitud de mediaci i que s la base del conflicte, sha dadjuntar lexpedient en seu darbitratge, si no hi ha acord, en qualsevol cas: en la mediaci dins del sistema arbitral, perqu la possibilitat dun arbitratge, si no hi ha acord de mediaci, ja ha estat assumida pel consumidor en iniciar la sollicitud, i per lempresa, en el supsit que estigui adherida al sistema arbitral; en el cas de mediaci fora del sistema arbitral, perqu, com ens han indicat els mediadors, si no hi ha acord i el consumidor vol acudir a larbitratge, sembla evident que la documentaci que sustenta la seva pretensi ha de ser unida a la sollicitud. Per tant, aquesta idea representa un lmit a la confidencialitat presentada en lmbit legal.
Si sopta per un mecanisme asincrnic, permet que les parts tinguin ms temps per reflexionar.
El repte que es presenta s adaptar la tecnologia al procediment de mediaci sense modificar-ne lessncia. En aquesta lnia, sha insistit que les caracterstiques intrnseques de la mediaci han de ser les mateixes cara a cara i en lnia. Per tant, per implantar els sistemes dODR resultar necessari definir parmetres de qualitat per evitar que el procs es vegi perjudicat per males prctiques. En concret, shan de salvar dos perills: Dotar el sistema dels mecanismes adequats per tal de garantir els principis aplicables al procediment. Mantenir la calidesa del factor hum.
En qualsevol cas, sembla el marc idoni per la tipologia estndard de reclamacions i la poca importncia conferida a la presencialitat. Cal tamb tenir present que el Reial Decret 231/2008, de 15 de febrer, preveu la instauraci dun arbitratge electrnic de consum on haur de desenvolupar-se una fase prvia de mediaci. La seva implementaci efectiva permetr estudiar les qestions plantejades.
4.2.6 Mediaci i ODR Caracterstiques de les mediacions en consum i utilitzaci de sistemes dODR
En la mesura que el ciberespai creix en usuaris i sen diversifica la utilitzaci, interaccions i activitats, resulta inevitable plantejar als mediadors la viabilitat dimplantar mediacions en lnia que permetin aprofitar les possibilitats que aquesta via de comunicaci posa al nostre abast34. La possibilitat dusar eines de comunicaci a distncia sembla fora de dubte en la mediaci en consum per alguns dels trets definits durant lanlisi de les dades: Patrons de reclamacions estndard en les grans companyies que generen gran nombre de conflictes de caracterstiques molt similars que arriben a lactuaci prctica com a mediacions collectives. Recordem, a ms, que els sectors ms mediats (68%): telefonia, companyes aries i subministraments, compleixen aquest perfil. Patrons de reclamacions estndard segons tipologia de conflicte generades per males prctiques de lempresa, desinformaci del consumidor i altres. Eficincia del sistema: el poc import de moltes de les reclamacions que justificarien rebaixar els costos del procs. Pot ser un element bsic en la rebaixa de la durada dels procediments, si sarbitren les solucions tcniques adequades.
4.2.7 Formaci dels mediadors

Sembla evident la necessitat de determinar una formaci homognia per als mediadors en consum, que sembla que s indestriable duna mnima formaci jurdica. Aquesta formaci jurdica, en canvi, no est vinculada a la formaci de base, encara que la prctica demostra que la majoria de mediadors provenen del camp de les cincies socials. Tamb sobserva la necessitat de crear parmetres homologables per a la formaci en lactivitat mediadora, on hi ha una gran disparitat en el grau de formaci i que no s requisit per a exercir com a mediador. La necessitat de buscar criteris homogenis de formaci ve, a ms, determinada per la regulaci del Codi de consum, que defineix el mediador com a expert (art. 131-2). El que no diu s si lexpertesa ha de ser en lactivitat de mediar, en consum, o en totes dues dimensions alhora; ni tampoc en quin grau. Per aquest motiu sembla clar que caldr definir les habilitats bsiques que portin a aquesta expertesa i tamb sembla evident que cal una formaci tant en consum com en lactivitat de mediar. Tamb caldr posicionar-se sobre la importncia de lexperincia acumulada i pes que aquesta hagi de tenir en la formaci dels mediadors35.
CAPTOL 5
Conclusions i recomanacions
5.1 Trets de la instituci de la mediaci en consum 5.1.1 Mediaci, gestions mediadores, s de tcniques mediadores i intermediaci
Els operadors del mn de la mediaci han afirmat de forma clara la necessitat que el procs de mediaci sigui flexible, considerant que aquesta caracterstica o principi aplicable a la mediaci civil tamb els s prpia. En la mateixa lnia, els diferents operadors han constatat que no sempre es recull per escrit i en un acord formal el resultat de la mediaci. En lmbit de la mediaci institucional, el final de la mediaci, tal com consta en les dades sobre resultats de la mediaci, sarticula com una diligncia en lexpedient segons el que aquest sha arxivat per acord, segons all que les parts hagin convingut. Aix vol dir que noms en casos excepcionals es recull lacord per escrit en el que seria el document equivalent a lacta final de mediaci que preveuen els articles 17 i 18 LMP. No sembla necessria la redacci duna acta inicial i final de mediaci com a tal; s suficient una diligncia en lexpedient que indiqui linici i el final del procs de mediaci i, en aquest ltim cas, si sha arribat a un acord. El que sembla imprescindible, de cara a evitar futurs problemes, s reflectir lacord al qual han arribat les parts. Aquesta conclusi sembla inevitable si, com preveu la Directiva 52/2008, durant lany 2011 els estats membres han dindicar per quins mitjans els acords de mediaci han de ser executius. A ms, cal indicar que hi ha dos processos que shaurien de destriar de la mediaci prpiament dita: Les gestions mediadores: Alguns ens de mediaci ens han indicat que no sempre que interv lentitat podem parlar dun procs de mediaci formal, sin que hi ha un primer nivell dintervenci daquests ens que no es pot qualificar directament com a inici duna mediaci sin de: gestions per posar a les parts en contacte o per canalitzar la reclamaci del consumidor. Aquest trmit, en mediaci comunitria, sanomena facilitaci i es concreta en la proposici de vies per a facilitar la resoluci del conflicte que tamb sembla til en el context de la mediaci en consum. Aix doncs, les gestions mediadores serien aquelles dirigides a facilitar la comunicaci entre les parts,
com a primer pas de la gesti duna reclamaci del consumidor que possiblement pot ser gestionat per personal que no tingui formaci de mediador. Ladmissibilitat daquest procediment ve, per, condicionada pel fet que quan aquesta gesti entri veritablement en lmbit de la mediaci, s a dir, quan es detecti que cal utilitzar tcniques mediadores par tal dintentar arribar a un acord, shaur de fer crrec de les gestions un mediador. En aquest sentit, linici de la mediaci hauria de documentar-se amb una diligncia ad hoc. s de tcniques de mediaci en processos de conciliaci: Aquesta sembla la naturalesa de les tasques que realitzen les associacions de consumidors. Aquest tema va sorgir en la jornada La mediaci en consum: estat de la qesti, organitzada per a presentar els resultats preliminars del Llibre Blanc, on van ser convidades les associacions de consumidors ms representatives. Aix, es va destacar que s evident que quan un consumidor planteja un problema a una organitzaci de consumidors, aquesta actua en representaci del seu associat i en defensa els interessos, de forma que la neutralitat es perd, en bona part36. El que s sembla cert s que les organitzacions de consumidors utilitzen el procediment i tcniques de mediaci per resoldre les controvrsies que els presenten els consumidors. En traslladar la reclamaci a lempresa, les associacions li deixen clara des de linici la seva voluntat darribar a un acord sobre el conflicte, per tal devitar els procediments judicials, i que aquest sigui el mxim de satisfactori per a totes dues parts. A partir daquest escrit i de la resposta de lempresa s que es pot dir que sintenta assolir un acord, per lassociaci actua dacord amb els interessos del consumidor que s el seu associat. Els acords als quals arriben, segurament poden ser qualificats de conciliaci, per, desprs danalitzar com es desenvolupen a la prctica i quins sn els problemes amb qu es troben, sembla clar que per assolir-los sempren tcniques de mediaci homologables a les de la mediaci institucional, ja que la persona que intenta que consumidor i empresa es posin dacord actua com a tercer neutral i utilitza tcniques mediadores per tal darribar a un apropament entre les parts. La intermediaci en els productes financers: En lestudi dels resultats de la mediaci per sectors es va destacar lexistncia de reclamacions en lmbit dels serveis financers que generaven un circuit daccions, ja que el mediador, en intentar la inter-
CAPTOL 5
venci de lempresa en la mediaci, es trobava limitat per lexistncia de serveis datenci al client, defensors dels clients de les entitats de crdit o asseguradores o b comissionats. Malgrat aix, lACC va dur a terme una srie de mediacions amb acord en aquests mbits. En aquest cas, per, els mediadors no fan tant de facilitadors com dintermediadors del conflicte; sacomoden als diversos mitjans de reclamaci que en cada cas estiguin habilitats i ajuden el consumidor en aquest procs. Per tant, tampoc aqu es pot parlar purament de mediaci, sin ms aviat dintermediaci, canalitzant la petici i la possible resposta de lempresa. No se sol arribar a un acord, sin que es trasmet la decisi de lempresa o dels defensors/comisionats al consumidor. Noms en casos excepcionals es mant lesquema de la mediaci.
No obstant aix, aquesta desigualtat entre les parts s menys accentuada o fins i tot desapareix quan els reclamats sn empresaris autnoms o professionals (microempreses). En aquest sentit, la desigualtat augmenta amb la grandria de lempresa. Aquest tret s important perqu qestiona el concepte mateix de reclamaci de consum. En efecte, el marc legal continua donant un concepte estricte de consumidor, per, en alguns casos, la situaci entre les dues parts mediades s fora similar en termes dexpertesa, la qual cosa pot ser rellevant en el moment de laproximaci del mediador al conflicte.
Similitud de conflictes : la contractaci en massa

Les empreses ofereixen bns i serveis al mercat sense pensar en un consumidor en concret i sense diferenciar gaire les condicions del producte o servei. En aquest sentit, les qualitats personals del consumidor no sn un factor decisiu en el moment de contractar: el consumidor s fungible (Dez Picazo, 1987: 42, 50, 95), mentre que lempresari t molt en compte les qualitats dels productes i serveis que contracta daltres empreses. En lanomenada contractaci en massa (per exemple, Collins, 1999: 229), els bns i serveis sn oferts a tots els potencials consumidors, els quals no poden fer res ms que adquirir el producte o servei sense cap possibilitat de modelar el contracte, que ha redactat prviament i unilateralment lempresa. En termes de mediaci, aquest fet es tradueix en una clara similitud de conflictes que solen respondre a les prctiques comercials habituals en els diferents sectors. Aix, sobserva una similitud en els motius i les pretensions: la tipologia de conflictes en relaci amb la telefonia, les companyies aries o els subministraments semmarca en una srie de conflictes bsics que es van repetint. A ms, en aquest tipus de serveis, es generen puntes de conflictes prcticament idntics en relaci amb un determinat concepte facturat o un problema concret. Per aix, els mediadors de vegades es diversifiquen en funci del tipus de conflicte (JACC). A ms, s oport entendre que lassignaci dun mateix mediador en funci de lempresa crea efectes positius: la reiteraci en la relaci converteix el mediador en un referent per a lempresa. En un esgla ms, sha descrit la prctica de mediacions collectives per uns mateixos fets vinculant un grup de consumidors contra un sol professional o empresari. Aquest supsit requereix una gran meticulositat en la documentaci i definici de cadascuna de les pretensions plantejades collectivament, sobretot per acordar
5.1.2 Trets de la mediaci

Lespecificitat de la mediaci en consum sovint comporta:
Desigualtat de les parts: el consumidor com a no expert

s evident que lempresari est en una situaci de preeminncia en el moment de fer el contracte, i daqu neix la primera desigualtat: el consumidor s un no expert (Barral, 2007: 2). El canvi tecnolgic crea una nova categoria dexperts prits que coneixen el funcionament empreses, davant dun massa indiscriminada que no els posseeix consumidors, que sn protegits per lordenament jurdic com a part no experta. Per tant, la protecci del consumidor trenca la idea que les dues parts de la relaci estan en peu digualtat i sn absolutament lliures per a decidir els termes de la relaci de consum37. Aix, la desigualtat inicial entre les parts mediades parteix daquesta idea de no expert: el consumidor disposa de menys coneixements sobre lobjecte de la reclamaci que el professional o lempresa. A ms, shi afegeixen dues desigualtats ms: leconmica, car la part reclamant no disposa dels mateixos mitjans econmics que laltra part, i lemocional, ja que per a la persona consumidora el conflicte sovint esdev personal i a voltes li resulta difcil distanciar-se de les emocions. Per a la part reclamada, el conflicte sol considerar-se com un aspecte de la feina o del negoci; i a priori sol o no afectar-lo o afectar-lo menys emocionalment.
CAPTOL 5
un arranjament acceptat per totes les parts reclamants en consens38. Finalment, i atenent als sectors ms mediats, sobserva una similitud en la configuraci de les empreses ms reclamades. Les dades sobre els sectors ms mediats ens han demostrat que sovint les empreses reclamades sn les mateixes: els sectors amb ms mediacions corresponen a un total de menys de 10 operadors a lEstat espanyol, a excepci del sector compres, que abasta una variada tipologia.
Els sectors menys mediats (venda danimals, tintoreries) solen obeir a un perfil dempresa ms petita.
Poca incidncia de la mediaci presencial

La tipologia de les reclamacions, el sector reclamat i la dimensi de les empreses fan que, llevat de poques excepcions, les mediacions o gestions mediadores es facin a distncia i no presencialment. Noms les prestacions de serveis a domicili, les reclamacions dimport elevat o b els conflictes amb el petit comer de proximitat fan possible una mediaci presencial.
Concentraci de reclamacions contra grans empreses

Les empreses susceptibles de participar en un procs de mediaci sn molt diverses: des dun empresari individual (autnom) fins a una multinacional, passant per petites i mitjanes empreses i microempreses. La disposici a arribar a un acord i la percepci de la mediaci varien en funci de la dimensi de lempresa. Per aquesta aparent diversitat es concentra quan sobserven els sectors ms mediats. Es poden fer tres observacions: Les empreses dels sectors ms mediats sn empreses de grans dimensions. Tant els sectors ms mediats en conflictes interns (telefonia i subministres), com els ms mediats en temes transfronterers (aerolnies) presenten un perfil de gran empresa, i en moltes ocasions de multinacionals de gran dimensions, i oferir-los una via de resoluci de conflictes com ara el Servei dAtenci al Client o el Departament Jurdic representa un cost i un esfor relativament baixos. El 40% de les mediacions fetes corresponen als serveis de telefonia/ Internet, que entren clarament en el perfil de grans empreses. Si hi sumem els dos segens sectors (aerolnies 9% i subministres 8%) significa que el 57% dels conflictes es medien amb aquest tipus dempreses. En canvi, no es pot dir el mateix en tots els casos classificats com a comer en les mediacions internes o b comer electrnic en les transfrontereres, ja que no existeix un nic perfil dempresa mediada i poden abastar tant el petit comer de proximitat com les grans cadenes. Hi ha una franja de sectors mediats que poden obeir tant a un patr de gran empresa com de petit comer, encara que segurament amb dimensions inferiors a les empreses de lapartat anterior: serveis, comer, electrodomstics, sectors que estan entre el 5 i el 3% de reclamacions.
Reclamacions de poc valor econmic i extrajudicialitat

Al nostre pas, la mediaci en consum sentn sempre com a extrajudicial. De fet, la normativa que regula larbitratge especifica que no es pot haver presentat reclamaci pels mateixos fets davant de cap altra junta arbitral ni organisme jurisdiccional, de forma que la mediaci com a fase del procs arbitral s sempre extrajudicial i actua com un procs alternatiu de resoluci de conflictes a la via judicial. A part daquesta previsi legal, hi ha una dada fctica important: s el poc import econmic que, en general, presenten les reclamacions de consum i que provoca una desproporci evident entre el cost dun eventual litigi davant dels tribunals i limport del producte o servei adquirit. Daquesta manera, els consumidors no solen estar interessats a acudir a la via judicial per a solucionar el conflicte. Per exemple, en lenquesta de lEuro barmetre de 2004 sobre laccs dels ciutadans a la justcia, sindica que noms un 18% acudiria als tribunals per reclamacions entre 500 i 100 , mentre que un 11% hi aniria per reclamacions dentre 200 i 100 . Per encara en aquests grups, un 54% afirmava que no reclamaria per aquest valors si la inversi fos massa costosa en relaci amb el preu dadquisici39. Aix vol dir que, en realitat, les reclamacions de consum, en la majoria dels casos, se sumen a les altres vies processals de soluci dels conflictes, qesti a tenir en compte en el moment danalitzar el cost econmic de la mediaci. Al Regne Unit, per exemple, des de 2008 existeix un Small Claim Mediation Service: es tracta duna mediaci intrajudicial i voluntria per a les parts que han anat a judici per casos de quantia inferior a 5.000 lliures, que est donant molt bons resultats (un 73% de mediacions resoltes per acord). El context s diferent, ja que el cost duna reclamaci judicial en aquest mbit s de
CAPTOL 5
25 lliures no cal representaci legal, de forma que la mediaci no s una alternativa (Tagg, 2009). Al nostre pas, per, aquesta soluci potser no s tan estranya: l art. 23.2,1r de la LEC preveu la possibilitat dacudir a un judici verbal sense necessitat de representaci per quanties inferiors a 900 . Aquesta via no se superposa en cas de conflictes de molt poc valor, per en alguns casos com ladquisici de bitllets davions, o reclamacions en sectors de subministres en casos de trucades de tarificaci addicional o connexions a Internet des de lestranger, el sistema pot ser interessant per al consumidor. Tamb s un recurs quan la mediaci no ha tingut xit. Per tant, caldria explorar les relacions de la mediaci de consum i les reclamacions judicials per tal danalitzar fins a quin punt un sistema de mediaci intrajudicial es podria vincular a lactual sistema de mediaci en consum, ja que, en els casos que puguin ser qualificats com a relacions de consum, lexperincia de la mediaci en aquest mbit seria una garantia dxit. A la Uni Europea sha produt tamb un esfor per a donar cabuda a aquest tipus de reclamacions judicials, i aix el Reglament (CE) 861/2007 del Parlament Europeu i del Consell, d11 de juliol de 2007, articula el procediment judicial descassa quantia a nivell europeu, que t per finalitat simplificar, agilitzar i reduir les despeses judicials respecte a reclamacions dmbit transfronterer per imports no superiors als 2.000 , i on, entre altres aspectes, es permet que les parts acudeixin al procs sense estan representades per cap professional del dret. Per la seva banda, lAvantprojecte de llei de mediaci estatal40, tot i que exclou del seu mbit daplicaci les reclamacions de consum (art. 2.2.c), preveu un procs en lnia de mediaci per reclamacions de menys de 300 que actuar sempre que les parts tinguin accs material al sistema (article 29). De la mateixa manera, la disposici final tercera de lAvantprojecte preveu la creaci dun procediment simplificat de mediaci per mitjans telemtics per meres reclamacions de quantitat. Aquestes iniciatives, si es confirmen, van en la lnia abans assenyalada. Per tant, sha detectat una tendncia a donar cabuda a les reclamacions de poc import econmic. Lexperincia a casa nostra es decanta clarament per la via de larbitratge i la mediaci, per no es pot desconixer lexistncia de vies que faciliten laccs als tribunals i que, en aquest cas, la mediaci de consum intrajudicial s una de les possibilitats de futur. Tamb cal relacionar aquest aspecte amb el desenvolupament de les ODR.
Gratutat del procs

La mediaci de consum prestada per lACC, els ajuntaments o els consells comarcals, s a dir, la mediaci de consum institucional, s realitzada com un servei pblic dins la funci de promoci i defensa dels interessos dels consumidors que els reconeix el marc legal. Lopci per aquest sistema prov de la creaci dels sistema arbitral de consum que el RD 231/2008 ha confirmat. Aquest marc legal preveu que el sistema sigui gratut per al consumidor (art. 41), tot i que en la fase de proves del sistema arbitral de consum sestableix que els costos ocasionats per les proves practicades a instncia de part sn sufragats per qui les hagi proposat, i en el cas que lrgan arbitral apreci en el laude mala fe o temeritat, podr distribuir duna altra forma entre les parts els costos ocasionats per la prctica de les proves (art. 45). La Recomanaci de 2001 estableix que el procediment haur de ser gratut per als consumidors o que els possibles costos hauran de ser moderats; en qualsevol cas, dacord amb el principi de transparncia shaur dinformar sobre els possibles costos que hauran dassumir les parts en el procs. Des dalguns sectors doctrinals, sha defensat lestabliment duna taxa simblica que actuaria com a dipsit a linici del procs i seria retornada al final (Florensa Toms, 2004). Cal posar en relaci aquest aspecte amb unes dades que shan analitzat anteriorment en aquest captol: les reclamacions de consum augmenten exponencialment i alhora estan exposades a efectes conjunturals; i daltra banda, lexistncia del context actual de crisi econmica. Per aix, potser la imposici duna mnima taxa permetria augmentar-ne la viabilitat. En aquest sentit, la mediaci privada de les associacions descansa sobre el pagament de la quota de soci.
5.2
1.
Conclusions
La mediaci en consum a Catalunya es caracteritza per una gran abundncia dens mediadors (113) distributs en tot el territori de forma bastant uniforme en funci de la poblaci total. Sobserva una major concentraci en lrea metropolitana. La seva tasca s important: lany 2008 es van dur a terme 30.755 mediacions. Els sectors ms mediats sn telefonia/Internet, compres, transport aeri de passatgers i subministres,
2.
CAPTOL 5
que sumen el 68% de les mediacions. El primer sector, per, acumula el 40% de les mediacions. Excepte en el sector de compres, que s ms variat, es tracta dempreses de gran dimensi que ofereixen els productes de forma indiferenciada i tenen una clara posici de preeminncia sobre el consumidor. 3. Les empreses estan ms disposades a sotmetres a processos de mediaci que a processos darbitratge: aquest s un punt fort del sistema que cal explotar. En relaci amb les parts, els mediadors sn tots professionals i la majoria amb dedicaci a temps parcial. La seva formaci s heterognia i no hi ha una fomaci mnima requerida. Sobserva formaci en consum i en lactivitat mediadora, que caldria fer homognia. Pel que fa als mediats, en la mediaci interna, un 8% sn poblaci estrangera resident a Catalunya, i que en aquests casos no es presenten problemes de llei aplicable, per part de les empreses. Les mediacions que acaben amb acord sn prop dun 50%, encara que els percentatges varien molt en funci dels sectors. En canvi, la incidncia del trasllat a organismes sancionadors s, en general baixa, a excepci dalguns sectors com el del comer electrnic o el del transport aeri de passatgers. El procs de mediaci s molt flexible, amb fases encadenades que permeten diferents opcions. Tot i que existeixen protocols, la documentaci de cada expedient s reduda, i no hi ha acta inicial ni final si les caracterstiques de lacord o les parts no les demanen. Hi ha, per, un problema amb lexcessiva durada de les mediacions, que destaquen tots els operadors. Al costat de processos formals de mediaci han aparegut altres conceptes parallels: Gestions mediadores: dutes a terme pels mediadors de forma encara menys formal que la mediaci, canalitzant la reclamaci del consumidor o posant les parts en contacte; s de tcniques mediadores per a la conciliaci: en la tasca que duen a terme les associacions de consumidors, ja que busquen lacord per solen actuar per compte i en inters dels consumidors/associats. Intermediaci en el cas de productes financers: el circuit legal que fa coincidir diverses instncies de resoluci de conflictes (De-
fensor, comissionats...) fan que el mediador shagi de limitar a canalitzar la reclamaci; noms excepcionalment pot mediar. 8. Malgrat que els principis dimparcialitat i neutralitat estan molt assentats, hi ha una percepci de noneutralitat: No-neutralitat favorable als consumidors, ja que lACC i les associacions de consumidors sn organismes dedicats a la seva defensa. Genera expectatives molt altes i dificulta lacord. No-neutralitat desfavorable a lempresa, per les mateixes raons, que genera passivitat en el procs i naugmenta la durada.
4.
9.
5.
Els mediadors i experts estan dacord que si les empreses poguessin iniciar la mediaci, el seu inters augmentaria. Tenint present que s un procs voluntari tant en linici com en el final, el consumidor podria tenir, llavors, la facilitat de contactar amb lempresa i de fer saber la seva posici. Caldria, doncs, explorar la bidireccionalitat fora del sistema arbitral de consum.
6.
7.
10. La mediaci en consum t un marc normatiu especfic i complex: la Recomanaci de la Comissi Europea 2001/310/CE, text sense efectes jurdics vinculants; el Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema Arbitral de Consum, i el recentment aprovat Codi de consum de Catalunya mitjanant la Llei 22/2010, del 20 de juliol. Laplicaci de la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (LMP) vindr condicionada per les caracterstiques bsiques de la mediaci en consum que cal respectar, ra per la qual no resulta factible laplicaci en bloc daquest text normatiu, especialment en all que fa referncia al procs. Amb tot, seria convenient una clarificaci del marc normatiu. 11. Algunes de les caracterstiques de la mediaci en consum, com sn la similitud de casos, el poc s de la presencialitat i el poc valor dels conflictes, semblen idonis per al desenvolupament de processos telemtics ja sigui en la gesti dels expedients o b en lexploraci de sistemes en lnia (ODR). 12. La mediaci en consum descansa principalment en la mediaci institucional (94,41% de les mediacions), tant interna com transfronterera, que representa una despesa important que assumeix lAdministraci com a servei pblic i que s irrenunciable com a tal. Per en lactual conjuntura caldria explorar noves fonts de finanament.
CAPTOL 5
5.3
Recomanacions
1. Clarificaci del marc normatiu

En lmbit intern es recomana lanlisi exhaustiva de les relacions entre la normativa especfica i preferentment aplicable: el Codi de consum, la Recomanaci 310/2001/ CE i la normativa general de lLMP, per tal de determinar les especificitats que cal preservar. El desenvolupament de la mediaci per la via reglamentria, tal com preveu el Codi de consum, facilitar aquesta tasca. En lmbit transfronterer, el fet que les recomanacions de la UE siguin aplicables als rgans responsables de procediments de soluci extrajudicial de litigis en matria de consum, segons si es tracta de tercers passius o procediments consensuals com la mediaci, (Recomanaci 310/2001/CE) o de tercers actius o procediments determinatius o recomanadors com els procediments darbitratge, arbitratge no vinculant o recomanaci (Recomanaci 1998/257/CE), no sembla resultar prctica ni efica per als rgans que ofereixen aquests serveis. Si b queda clar que la mediaci sacull a la Recomanaci de 2001, seria bo que la Comissi Europea detalls els principis, directrius i orientacions extretes de lexperincia i bones prctiques dels ADR durant tot aquest perode, i que sen dones la mxima difusi. La qesti s important ja que limita les possibilitats dxit dun consumidor catal que t un conflicte amb una empresa dun pas on el sistema dADR en consum no preveu mecanismes similars a la mediaci, i tamb en el cas invers. La identitat de principis es traduiria en un augment de leficcia del sistema per tal de superar la fragmentaci dels ordenaments jurdics dels diferents estats membres.
tucional principalment per lEscola de Consum de lACC, i que pot tenir efectes reflexos importants en el tema que estem tractant. A ms, la idea de confiana del consumidor en la voluntat de servei al ciutad de la mediaci institucional, o en les associacions de consumidors com a entitats de defensa dels seus drets, no ha de ser un problema, ja que s certa, si, a la vegada, es transmet la neutralitat del mediador durant el procs i el carcter voluntari que aquest comporta per a les dues parts. Com a accions concretes es proposa: Difusi daquests aspectes entre els consumidors que presenten una reclamaci per diferents vies: edici dun fullet que es dna al consumidor en el moment de presentar la reclamaci presencial; necessitat de passar per un desplegable que inclogui aquesta informaci en el cas que la reclamaci es presenti per via electrnica. La finalitat daquesta mesura seria que la informaci del procs arribs al consumidor abans diniciar les accions mediadores, per tal que el temps esmerat pel mediador en aquest aspecte fos inferior o nul. Un cop iniciada la mediaci prpiament dita, caldria donar aquesta informaci individualment als mediats en cada cas, com ens consta que fan els mediadors, que shauria de proposar com a bona prctica dins de la mediaci per tal de garantir-ne la generalitat. Es podria utilitzar el mateix fullet o contingut web en cas de mediaci en lnia. Un tercer nivell dinformaci shauria de referir als ciutadans en general, sota la forma de campanyes de difusi de la mediaci entre els consumidors. En aquest sentit, es proposen campanyes centrades en el mecanisme de la mediaci i els seus avantatges per a totes les parts. Finalment, es proposa treballar directament sobre les percepcions de les dues parts mitjanant un refor de la transparncia en lactuaci dels mediadors que podria matisar favorablement les percepcions: processos transparents, publicaci destadstiques de resultats favorables a ambdues parts en conflicte, etc.
2. Remeis a la percepci de la no-neutralitat

Aquesta s una qesti cabdal per al futur desenvolupament de la mediaci en consum: noms si els potencials mediats tenen confiana en el sistema, aquest podr desenvolupar-se fins al mxim de les seves possibilitats. Ja hem vist que bsicament es donen dos problemes: la no-neutralitat favorable que percep el consumidor i la desfavorable que percep lempresa. Actuacions sobre les percepcions de no-neutralitat favorable del consumidor Pel que fa al consumidor, les actuacions depenen duna acci ms mplia deducaci del consumidor tant en relaci amb els seus drets com en relaci amb les possibilitats de reclamar, que es duu a terme de forma insti
Actuacions sobre la percepci de no-neutralitat desfavorable dels empresaris: Difondre la mediaci com a eina que tamb genera un distintiu de confiana, a imatge del que existeix per a les empreses sotmeses a arbitratge.
CAPTOL 5
Sha pogut comprovar com les campanyes de promoci del sistema arbitral tenen un impacte positiu en lincrement del nombre dempreses adherides al sistema, ja que es veu aquesta via com una forma de reforar la bona imatge de les empreses i de compliment dels estndards de conducta adequada. Aquestes campanyes shan de continuar perqu incrementen les mediacions per la via de ladhesi al sistema arbitral de consum. Per, a ms, cal una difusi directa de la mediaci com a procs independent de larbitratge sobre la base que s possible la generaci dun distintiu de confiana, al marge de ladhesi al sistema arbitral. Per a aquesta finalitat, seria til la creaci duna base de dades interna dels ens mediats, on es pogus tenir constncia de la predisposici inicial a mediar de lempresa. La utilitat sembla clara: es pot observar com un 30% dels conflictes que shan mediat per que no han arribat a un acord, shan arxivat sense passar a arbitratge, de forma que sembla clar que hi ha una part important dempreses que estan disposades a anar noms a la mediaci, i caldria aprofitar-ho.
Facilitar la transmissi de la informaci directament al consumidor. Decidir qui ha de donar-la al consumidor. Sembla que el model que sigui el mediador mateix qui ofereixi aquesta informaci no s adequat. El problema no s que, en aquest cas, el mediador deixi de ser neutral: aquest sol fet no comprometria la seva funci com a mediador. Per aquest sistema de transmetre la informaci pot incidir encara ms en la percepci tant de la parcialitat favorable de cara al consumidor com de la desfavorable davant de lempresari. Per aix, caldria arbitrar sistemes independents. En aquesta qesti seria molt interessant estudiar les possibilitats que ofereixen els entorns en lnia, que es tractaran ms endavant. Per altra banda, els processos dADR en lmbit del consum no indiquen la necessitat de lassistncia dadvocat o procurador. Aquesta caracterstica, juntament amb lescassa quantia de moltes reclamacions, fan que el marc legal shagi de determinar amb les eines prpies del sistema de mediaci.
4. R ecomanacions per suscitar linters de lempresa

El fet que noms el consumidor pugui iniciar un procs de mediaci i que, aleshores, calgui contactar amb lempresa per saber si aquesta accepta la mediaci, s una de les causes de complexitat i frustraci del procs. Una soluci podria ser que el fet de contactar amb lempresa comports un determinat perode perqu decids si accepta la mediaci. A partir daqu, quedaria a la voluntat del consumidor, que ha comenat el procs, si vol concedir nous terminis, si desisteix o si vol iniciar un procs darbitratge o un altre tipus de procediment formal. Aquesta soluci respecta la voluntarietat del procs i permet que siguin les parts les que limpulsin. Es proposa tamb la possibilitat que les empreses puguin iniciar un procs de mediaci almenys fora del sistema arbitral de consum. En aquest cas, els lmits de la bidireccionalitat imposada a larbitratge no existeixen en la mediaci fora del sistema arbitral, s a dir, com a procs independent, ja sigui institucional o b privat. A ms, aquesta possibilitat reforaria el sentiment de confiana de lempresari en el sistema i, en realitat, potser faria intercanviar les percepcions sobre la neutralitat.
Cal actuar, tamb, de forma parallela a la informaci transmesa al consumidor. En realitat, la parcialitat desfavorable sorgeix dels mateixos elements que la favorable que t el consumidor, per analitzada des de lempresa; per tant, caldria utilitzar les mateixes eines dinformaci: fullet, aplicaci informtica, etc. En el cas de la mediaci transfronterera, cal continuar i reforar la cooperaci entre autoritats i organismes responsables de protecci del consumidor, per tal de donar respostes rpides en casos dincompliment de les normes de consum per part dempreses situades en un estat membre diferent de lestat del consumidor.
3. La informaci prvia sobre el marc legal al consumidor

La informaci prvia sobre el marc legal s essencial perqu les parts arribin a acords que puguin satisfer les seves expectatives. En aquest aspecte, cal treballar en una doble direcci:
CAPTOL 5
5. Durada de la mediaci
Ja sha destacat lexcessiva durada del procs de mediaci, que ha estat un tema recurrent tant entre els mediadors com en els grups focals. En aquest aspecte, lactuaci ha de moures en tres nivells diferents: El mediador ha de tenir la potestat dacabar el procs de mediaci quan cregui que les possibilitats dacord sn nulles. Possibilitat dintroduir un mxim en la durada del procs. En aquest cas, caldria una durada ms curta en la mediaci interna, al voltant dels dos mesos i ms llarg sobre els sis mesos en el cas de la transfronterera.
defecte, sautoritzs a comunicar a laltra part tota la documentaci i proves aportades i, consegentment, indicar-ho tamb a la reclamada en lescrit doferta de mediaci. Lacta final de mediaci que recull lacord i el fet mateix dexistir una mediaci sn aspectes que no es consideren dins de la confidencialitat de lacord.
7. H omogenetzar la formaci dels mediadors

En aquest aspecte, sha destacat lheterogenetat de la formaci i la necessitat dun mnim de formaci jurdica. Per tant, es proposa: Estudiar els elements de formaci en consum i formaci en activitats mediadores aplicables a la mediaci en consum, per tal dhomogenetzar la preparaci dels nous mediadors; determinaci de les qestions bsiques i imprescindibles per a la formaci dels mediadors. Aquesta formaci no es pot desvincular del coneixement del marc normatiu de consum. Lexperincia sha revelat com a part important del procs de formaci.
6. La gradaci de la confidencialitat
El procs de mediaci en consum ha de preveure la confidencialitat des de diversos punts de vista que comporten un tractament diversificat daquest aspecte: Els processos de mediaci estan sotmesos a la normativa transversal de protecci de dades, bsicament la Llei orgnica de protecci de dades (LOPD) i el seu Reglament de desenvolupament. Aix, si lentitat mediadora inclou un fitxer de dades personals, entre altres aspectes, lhaur dinscriure al registre corresponent i haur dinformar la part de lexistncia daquest fitxer i duna srie dobligacions recollides a la llei com la seva finalitat, els destinataris de la informaci, la possibilitat dexercitar els drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici o la identitat i direcci del responsable del tractament, entre altres aspectes (art. 5). Aquesta normativa sha de tenir particularment en consideraci en relaci amb aquelles dades especialment protegides, com per exemple, les dades referides a la salut, ja que aleshores cal necessriament el consentiment de linteressat (art. 7.3 LOPD, aix com altra normativa relacionada amb els drets dels pacients). Aquesta previsi afecta tamb aquelles reclamacions que, per ra del procs de mediaci, arribin a revelar dades especialment protegides. Per tant, saplica al mediador totes les cauteles en aquesta matria. En segon lloc, en alguns textos es preveu una doble conformitat (bilateralitat) per a poder traslladar recprocament la informaci en el procs mediador (Recomanaci 2001). Caldria establir en el futur document de reclamaci una casella on, per
8. Impuls dun Codi de bones prctiques

Lestatut del mediador s un dels aspectes menys desenvolupats en la mediaci en consum, per generalment els mediadors remarquen la necessitat de referents. Es proposa impulsar la creaci dun Codi de bones prctiques que permeti determinar i concretar els aspectes clau de lactuaci del mediador de consum.
9. Desenvolupament de les TIC

Per les caracterstiques daquest tipus de mediaci es proposa la potenciaci dentorns de mediaci en lnia. Lunivers dODR existent vinculat a empreses privades s cada dia ms evident. No tots entren dins del que podem qualificar com mediaci, per s evident que el potencial de les TIC ha de ser aprofitat per a crear procediments ms rpids i barats. Algunes de les qestions tcniques a explorar serien: garantir ladequaci del sistema dODR als principis del procs, el manteniment de la confidencialitat tal com ha estat dissenyada aix com establir mecanismes dautenticaci dels intervinents (firma electrnica o similars).
CAPTOL 5
La creaci deines en lnia especfiques permetrien pal liar algun dels problemes que shan analitzat Informaci sobre el procs de mediaci i la figura del mediador Informaci detallada sobre el marc legal en funci de la sollicitud feta pel consumidor Eines de gesti dels expedients per als mediadors que permetin dominar el temps de la mediaci i de cadascun dels seus trmits
Reial decret 636/1993, de 3 de maig, pel qual es regula larbitratge de consum. (BOE nm. 121, de 21/5/1993) (Norma derogada) Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei general per la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementries. (BOE nm. 287, de 30/11/2007) Reial decret 1163/2005, de 30 de setembre, pel qual es regula el distintiu pblic de confiana en els serveis de la societat de la informaci i del comer electrnic, aix com els requisits i el procediment de concessi. (BOE nm. 241, de 8/10/2005) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgnica 15/2009, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal. (BOE nm. 17, de 19.01.2008) Avantprojecte de Llei de mediaci estatal. (Ministeri de Justcia, 2010)
10. Gratutat del procs

La mediaci institucional ofereix un servei gratut de mediaci que s lessncia de la protecci al consumidor, per es possible que laugment de les mediacions condicioni la viabilitat del sistema. Tot i que no disposem delements suficients per a aportar solucions financeres o dorganitzaci, es poden indicar algunes mesures concretes: Laplicaci ms rellevant de les tecnologies de la informaci i de sistemes en lnia de mediaci tendir a abaratir el cost de la mediaci i permetr explorar formes de mediaci menys formals i ms econmiques. El servei pblic es continuaria prestant encara que simposs una petita taxa a linici del procs.
II
Normativa catalana
Llei orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya. (BOE nm. 172, de 20/7/2006; DOGC nm. 4680, del 20.07.2006) Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. (DOGC nm. 5677, de 23.7.2010)
6
I
Apndix legislaci citada

Normativa estatal
Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. (DOGC nm. 5432, de 30/07/2009) Llei 9/2004 de 29 desembre, de creaci de lAgncia Catalana del Consum. (DOGC nm. 4291, de 30.12.2004) Llei 3/1993, de 5 de mar, de lEstatut del consumidor. (DOGC nm. 1719, de 12.03.1993). (Norma derogada) Decret 242/2005, de 8 de novembre, de desplegament de lestructura de lAgncia Catalana del Consum. (DOGC nm. 4507, de 10.11.2005) Decret 23/1998, de 4 de febrer, pel qual sestableixen el rgim de subvencions de les organitzacions de consumidors i usuaris aix com els requisits de les organitzacions ms representatives. (DOGC nm. 2575, de 10.2.1998) Decret 222/1993, de 14 de desembre, pel qual sestructura la Junta Arbitral de Consum de Catalunya. (DOGC nm. 1804, de 4.10.1993). (disposici derogada)
Constituci espanyola de 1978. (BOE nm. 311, de 29/12/1978) Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal. (BOE nm. 298, de 14.12.1999) Llei 34/2002, d11 de juliol, de serveis de la societat de la informaci i de comer electrnic. (BOE nm. 166, de 12.07.2002) Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer. (BOE nm. 281, de 23.11.02) Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil. (BOE nm. 7, de 08.01.2000) Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el sistema arbitral de consum. (BOE nm. 48, de 25/2/2008)
CAPTOL 5
Ordre ECF/215/2007, de 30 de maig, per la qual sestableix el procediment datorgament i retirada del distintiu pblic de confiana en lnia, aix com lexercici de les funcions adreades a vetllar pel manteniment dels requisits que en justifiquen latorgament. (DOGC nm. 4912, de 26.06.2007) Projecte de codi de consum de Catalunya. (BOPC nm. 603, de 21.12.2009)
Reglament (CE) nm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I). (DOUE L 177/6, de 4.07.2008) Proposta de Directiva del Parlament Europeu i el Consell sobre els drets dels consumidors. (COM(2008) 614 final 2008/0196 (COD) 8.10.2008)
III
Normativa internacional
Bibliografia
Conveni per a la unificaci de certes regles per al transport aeri internacional, fet a Montreal el 28 de maig de 1999. (Instrument de ratificaci a BOE nm. 122, de 20.5.2004)
Barral Vials, I., (2007). Del consumidor destinatarifinal al consumidor- no expert en la contractaci en massa. Revista Catalana de Dret Privat, Vol. 7, pg. 69-97. Barral, I., Lauroba, M.E., Marn, A., Mart, C., Tamarit, J.M., Vidal, A., i Viola, I., (2009) El concepte jurdic de mediaci, a P. Casanovas, L. Daz, J. Magre i M. Poblet, (Eds.), Materials del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, Generalitat de Catalunya: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, Barcelona, pg. 181 i seg. Blanco Carrasco, M. (2009 a). La alternativa de la mediacin en conflictos de consumo: presente y futuro. Anuario jurdico y econmico escurialense, nm. 42, pp. 129-152. Blanco Carrasco, M. (2009 b) Mediacin y sistemas alternativos de resolucin de conflictos: una visin jurdica. Madrid: Ed. Reus. Blanco Carrasco, M. (2005). Mediacin y consumidores. Madrid: Instituto Nacional de Consumo. Botana Garca, G. (1998). Curso de proteccin de los consumidores. Madrid: Mc Graw-Hill. Botana Garca, G. (2002). La proteccin de los consumidores y el comercio electrnico, a: J. Cremades, M.A. Fernndez Ordez y R. Illescas (Eds) Rgimen Jurdico de Internet. Madrid: La Ley- Actualidad. Bourgoignie, T.H. (1998). lements pour une thorie du droit de la consommation. Brusselles: Story-Scientia. Bourgoignie, T.H. & Trubeck, D. (1987). Consumer Law, Common Markets and Federalism in Europe and the United States. Berln - New York: Walter de Gruyter. Busto Lago, J.M., lvarez Lata, N., Pea Lpez, F. (2008). Reclamaciones de consumo. Navarra:ThomsonAranzadi, Cizur Menor.
IV
Normativa de la Uni Europea
Tractat de funcionament de la Uni Europea. (Versi consolidada a DOUE 83/47, de 30.03.2010) Directiva 52/2008/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre alguns aspectes de mediaci en asumptes civils i mercantils. (DOUE L 136/3, de 24.05.2008) Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2000, relativa a determinats aspectes jurdics dels serveis de la societat de la informaci, en particular el comer electrnic en el mercat interior (Directiva sobre el comer electrnic). (DOCE L 178, de 17.07.2000) Reglament (CE) 861/2007 del Parlament Europeu i del Consell, d11 de juliol de 2007, pel qual sestableix un procediment europeu descassa quantia. (DOUE L199/1, de 31.07.2007) Reglament (CE) 261/2004, del Parlament Europeu i del Consell, d11 de febrer de 2004, pel qual sestableixen normes comunes sobre compensaci i assistncia als passatgers aeris en cas de denegaci dembarcament i de cancellaci o gran retard dels vols, i es deroga el Reglament (CEE) n 295/91. (DOUE L 46, de 17.02.04) Reglament (CE) nm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competncia judicial, el reconeixement i lexecuci de resolucions judicials en matria civil i mercantil. (DOCE L 012, de 16.01.2001)
CAPTOL 5
Capdevila i Nogu, M. (2001). Mediacin previa al arbitraje de consumo. Carta mercantil. Nm. 22. pp. 5-10. Capdevila i Nogu, M. (2004). Mediacin en materia de consumo. A: C. Florensa i Toms (coord.) El arbitraje de consumo: una nueva dimensin del arbitraje de derecho privado. Valncia: Tirant lo Blanch. Castells, M. (2003). Lera de la informaci: economia, societat i cultura. Volum I. La societat xarxa. Barcelona: Editorial UOC Calais-Auloy, J. (1986). Droit de la consommation. Paris: Dalloz. Cazorla Gonzlez, M J. (2009). La mediacin de consumo en el arbitraje institucional. 2009 Workshop Internacional sobre ADR/ODRs. Construyendo puentes: marco jurdico y principios. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 15 de septiembre de 2009. http://www.uoc.edu/symposia/adr. Collins, H., (1999). Regulating contracts, New York: Oxford University Press. Dez-Picazo Ponce de Len, L. (1987). Derecho y masificacin social. Tecnologa y derecho privado (Dos esbozos), Madrid: Civitas. Florensa Toms, E. (Ed.) (2004). El arbitraje de consumo. Valncia: Tirant Monografas. Garcia Villaluenga, L. (2006). Mediacin en conflictos familiares. Una construccin desde el derecho de familia. Madrid: Reus. Guilln Carams, J. (2006). Mtodos extrajudiciales de solucin de conflictos en el mbito del consumo, a A. Cano Linares, A. Catanedo Abay, (Coord.), Mtodos alternativos de solucin de conflictos: perspectiva multidisciplinar. Madrid: Dykinson. Gonzlez Pillado, E. (2010). Resolucin de conflictos en materia de consumo: proceso y arbitraje. Prctica Jurdica. Madrid:Tecnos. Ginsburg, J. C. (1998). The Private International Law of Copyright in an era of technological change. Recueil des Cours, La Haya: acadmie de Droit International de la Haye - Hague Academy of International Law. Gonzlez Pillado, E. (2010). Resolucin de conflictos en materia de consumo: proceso y arbitraje, Madrid: Tecnos: prctica jurdica. Guilln Carams, J. (2006). Mtodos extrajudiciales de solucin de conflictos en el mbito del consumo. A: A. Cano Linares; A. Catanedo Abay (Coord).
Mtodos alternativos de solucin de conflictos: perspectiva multidisciplinar. Madrid: Dykinson. Hondius, E. (2004). The Protection of the Weak Party in a Harmonised European Contract Law: A Synthesis. Journal of Consumer Policy, Vol. 27. Num.3: 245251. Maluquer de Motes, C. J. (2003). La solucin extrajudicial de conflictos: Cdigos de conducta y arbitraje electrnico a Barral, I. (Coord). La regulacin del comercio electrnico. Madrid: Dykinson. Maluquer de Motes, C.J. (2003). Los cdigos de conducta como fuente de Derecho. Derecho privado y Constitucin, nm. 17. Maluquer de Motes, C.J. (2004). El arbitraje de consumo como instrumento de calidad al servicio del consumidor y del empresario, a C.E. Florensa Toms (Ed.) El arbitraje de consumo. Valncia: Tirant Monografas. Ondarza Zubieta, I. (1998) Resolucin informal de conflictos de consumo, Un estudio comparativo entre Vitoria-Gastei y Turku (Finlandia), Vitoria:Argitalpena. Pastor Prieto, S. (1993) Ah de la Justicia! Poltica judicial y economa. Madrid: Civitas. Pastor Prieto, S., Moreno Catena, V.M. (Dir.) (2002). El Coste de la justicia, Cuadernos de Derecho Judicial. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. Paz Lloveras, E. (Coord). (2002). Libro Blanco sobre Mecanismos Extrajudiciales de Solucin de Conflictos en Espaa. Autorregulacin y sistemas extrajudiciales off-line y on-line de solucin de conflictos para entornos de comercio electrnico. Madrid: AENOR. Poblet, M., Noriega, P., Suquet, J., Gabarr, S. (2010). Tecnologies per a la mediaci, a P. Casanovas, J. Magre, M.E. Lauroba (ed.) Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya, en premsa. Ramsay, I. (2007). Consumer law and policy, Text and Materials on Regulating Consumer Markets. Oxford: Hart Publications. Reyes Lpez M.J. (coord.). (2009). Manual de derecho privado de consumo, Madrid:La Ley. Samanes Ara, C., Gutirrez Sanz, M.R.; Monge Gil, A.L.; Zubiri de Salinas, M. (2005). Curso Mediacin y Arbitraje: nuevos retos del arbitraje de consumo. Cuadernos de consumo. Volum 23. Aragn: Direccin General de Consumo.
CAPTOL 5
Tagg, J. (2009). The small Claims Mediation Service in England and Wales. Materials de les Premires Assises Internationales de la Mdiation Judiciaire. La mdiation, langage universel de reglment des conflits. Paris.
Comissi Europea (1996). Comunicacin Plan de accin sobre el acceso de los consumidores a la justicia y la solucin de litigios en materia de consumo en el mercado interior. COM 96, 13 Final. 14.2.1996 Comissi Europea (1993). Libro Verde de la Comisin, de 16 de noviembre de 1993, sobre el acceso de los consumidores a la justicia y solucin de litigios en materia de consumo en el mercado nico (C0M (93) 576 Fi na l). Comissi Europea (2002). Libro Verde sobre las modalidades alternativas de solucin de conflictos en el mbito del derecho civil y mercantil. (COM/2002/0196 final). Comissi Europea (2010). Recomendacin de la Comisin, de 12 de mayo de 2010, sobre el uso de una metodologa armonizada para la clasificacin y notificacin de las reclamaciones y consultas de los consumidores (C(2010)3021 final). OECD (2006). Consumer Dispute Resolution and redress in the global marketplace http://www.oecd. org/dataoecd/26/61/36456184.pdf. The Study Centre for Consumer Law Centre for European Economic Law Katholieke Universiteit Leuven. (2009) An analysis and evaluation of alternative means of consumer redress other than redress through ordinary judicial proceedings. Final Report. http://ec.europa.eu/consumers/redress/reports_ studies/comparative_report_en.pdf
Documentaci:
Agncia Catalana del Consum (2009). Memria 2008, disponible a: http://www.consum.cat/documentacio/11757.pdf. Civic Consulting (2009). Final Report to DG SANCO Study on the use of Alternative Dispute Resolution in the EU. http://ec.europa.eu/consumers/redress_ cons/adr_study.pdf Comissi Europea (2001). Recomendacin de la Comisin de 4 de abril de 2001 relativa a los principios aplicables a los rganos extrajudiciales de resolucin consensual de litigios en materia de consumo. (2001/310/CE). (DOCE 109/56 de 19.04.2001) Comissi Europea (1998). Recomendacin de la Comisin de 30 de marzo de 1998 relativa a los principios aplicables a los rganos responsables de la solucin extrajudicial de los litigios en materia de consumo (98/257/CE). (DOCE L 115/31 de 17.4.1998).
Notes
1 Les primeres aproximacions sn de (Calais-Auloy, 1986) i (Bourgoignie et al., 1988). Posteriorment, entre daltres, tamb vegeu: Bourgoignie, 1998 2 Larticle 51.1 de la Constituci espanyola de 1978 estableix que: Els poders pblics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficacos la seguretat, la salut i els legtims interessos econmics. 3 La protecci al consumidor en el Tractat de Roma va sorgir amb posterioritat a la seva entrada en vigor, particularment a partir de lActa nica Europea de 1986. 4 Considerant segon de la Recomanaci 1998/257/CE, de 30 de mar de 1998. 5 Bsicament, vegeu, articles 15 a 17 del Reglament (CE) nm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competncia judicial, el reconeixement i lexecuci de resolucions judicials en matria civil i mercantil i article 6 del Reglament (CE) nm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I). 6 Vegeu la Proposta de directiva del Parlament Europeu i el Consell sobre els drets dels consumidors. Bruselles, 8.10.2008 COM(2008) 614 final 2008/0196 (COD).
CAPTOL 5
7 Vegeu el lloc web de la Xarxa ECC-Net a: http://ec.europa.eu/consumers/ecc/index_en.htm. 8 Durant lelaboraci del treball sha tingut present el Projecte de codi de consum de Catalunya, BOPC nm. 603, de 21 de desembre de 2009, i sha anat seguint la seva evoluci fins a laprovaci final. 9 Aquesta informaci s dinters no noms per als consumidors, les associacions de consumidors i professionals que desitgin sotmetre una controvrsia a un ADR, sin tamb per als mateixos rgans dADR, perqu daquesta manera puguin familiaritzar-se ells mateixos amb lestructura i el funcionament dels seus homlegs daltres estats membres. 10 Vegeu: http://ec.europa.eu/consumers/redress/out_of_court/adrdb_en.htm. 11 La Xarxa de Centres Europeus del Consumidor (ECC-Net) s una xarxa a tota la UE copatrocinada per la Comissi Europea i els estats membres. Es compon de 29 centres, un a cada un dels 27 estats membres de la UE, aix com a Islndia i Noruega http://ec.europa.eu/consumers/ecc/index_en.htm. 12 Els rgans detectats per la Comissi Europea amb funcions de gesti de reclamacions de consum, bsicament sn: les autoritats competents en matria de consum dels estats membres, les organitzacions de consumidors, les autoritats reguladores, els rgans alternatius per a la resoluci de conflictes de consum, els comits de reclamacions, els defensors del poble independents nomenats per autoritats governamentals i els serveis de mediaci independent. 13 Vegeu: http://ec.europa.eu/dgs/health_consumer/index_en.htm. 14 Vegeu-ho a: http://www.risolvionline.it. 15 Vegeu-ho a: http://www.resolvemydispute.com. 16 A partir del Decret 222/1993, de 14 de setembre, pel qual sestructura la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, avui derogat pel Decret 242/2005, de 8 de novembre, de desplegament de lestructura de lAgncia Catalana del Consum. Avui en dia, la Secretaria ha esdevingut la Secci de Mediaci de lAgncia Catalana del Consum. 17 Sobre aquesta idea i els seus matisos, cfr. Cazorla, (2009: 1). 18 En el seu prembul sestableix que: Aix mateix, lAgncia ha de mantenir les relacions amb les institucions europees tot participant en la xarxa dalertes i collaborant amb les dites institucions en matria de reclamacions transfrontereres, dacord amb els criteris de la Comissi Europea (...). 19 En tant que sn competents les autoritats de consum de la Comunitat Autnoma on l entitat promotora del sistema dautoregulaci estigui domiciliada, fins al moment, sha concedit en altres comunitats autnomes el distintiu pblic de confiana en lnia en relaci amb les entitats promotores del codi de conducta Confianza Online (www.confianzaonline. es), del codi de conducta dAPTICE (www.aptice.org) i del codi de conducta Optima Web dANETCOM (www.anetcom.es). 20 Aquesta norma era la vigent en el moment de realitzar la recerca. En lactualitat ha estat derogada per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya. 21 Vegeu la pgina web de la DG SANCO: http://ec.europa.eu/consumers/enforcement/sweep/index_en.htm. 22 Es creen diversos defensors especialitzats segons el tipus de servei financer: el defensor del client bancari, el de linversor, de lassegurat i del partcep en plans de pensions. 23 Associaci dUsuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya. Vegeu http://aicec.adicae.net/
24 Segons un dels mediadors entrevistats, com ms alt s el volum de feina, ms prctica sadquireix i, amb aix, millors resultats sobtenen. Lambigitat daquesta afirmaci planteja els segents dubtes: i) es refereix tan sols a la capacitat del mediador de gestionar els conflictes en consum, o tamb al foment de la cultura de la mediaci en consum?; ii) a la prctica, com es prioritza la qualitat de les actuacions davant dun volum excessiu de casos? El segon dubte sembla trobar resposta en una altre opini dissident, que remarca el fet de la desigualtat dels casos quant a la complexitat i, per tant, la dedicaci requerida. 25 Sobre el concepte dels Online Dispute Resolution (ODR) i les seves aplicacions prctiques, vegeu en aquest mateix Llibre Blanc: (Poblet et al., 2010) 26 Aquest tipus de vendes acostuma a fer-se en excursions dun dia, de preu molt baix, les quals inclouen el transport en autocar, el dinar i un regal atractiu, per de poc valor. La captaci de clients es fa sovint distribuint fullets a les bsties particulars. Aquest sistema de venda es dirigeix especialment a gent gran i els articles que sofereixen durant les excursions acostumen a ser productes txtils (mantes, edredons, coixins, matalassos...) i productes per a la llar (bateries de cuina, jocs de coberts, electrodomstics...).
CAPTOL 5
27 Aquest fet va ser destacat pel representant de la Uni de Consumidors de Catalunya, Sr. M. Ruiz, en la taula rodona realitzada en el marc del Llibre Blanc de la Mediaci en la jornada titulada Mediaci en consum: estat de la qesti, de 26 de maig de 2010. 28 Vegeu: http://idt.uab.es/JornadaMediacioConsum/index.php.
29 El suport permanent que sembla ms adient s el digital a travs de la web de cada instituci i, un cop finalitzat cada exercici, mitjanant ledici i divulgaci duna memria dactivitat mediadora. 30 Vegeu: http://www.consum.cat/temes_de_consum/index.html. 31 Aquest fet va ser destacat per diversos tcnics de consum en la taula rodona de la jornada de 26 de maig de 2010 titulada Mediaci de consum: estat de la qesti, en el marc de la preparaci daquest captol del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. 32 Observacions elaborades per un grup format per responsables tcnics de consum de municipis petits, mitjans i grans en el si de la Federaci Catalana de Municipis. 33 De forma similar, la Directiva 2008/52/CE, sobre mediaci en assumptes civils i mercantils desenvolupa, en larticle 7, els aspectes rellevants de la confidencialitat. Estableix com a criteri general la confidencialitat del mediador, que no estar obligat a declarar en un judici civil, mercantil o en un procediment arbitral. No obstant aix, la norma preveu determinades excepcions: a) per raons dordre pblic i b) quan sigui necessari conixer el contingut per executar lacord. 34 Sobre la possibilitat dadaptar els mitjans electrnics a larbitratge de consum, vegeu, per exemple, Maluquer de Motes (2003). 35 Per exemple, aquest fet va ser destacat pel representant de lAssociaci de Consumidors de la Provncia de Barcelona, Sr. J. Garcia-Roqueta, en la taula rodona de la jornada titulada: Mediaci en consum: estat de la qesti, de 26 de maig de 2010. 36 Aquest fet va ser destacat pel representant de lOrganitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), Sr. Antoni Bergua en la Taula Rodona de la Jornada Mediaci en consum: estat de la qesti de 26 de maig de 2010. 37 Sovint es parla de la protecci a la part dbil, que, en la nostra opini, no s encertada ja que prov de la idea de la weaker party dels anglosaxons, que s de vegades difcil de dotar de contingut. Sobre aquest concepte cfr. Hondius (2004). 38 Segons lesquema dels arbitratges collectius introduts pel RD 231/2008, art. 51 i seg. 39 Es pot consultar a: http://ec.europa.eu/consumers/strategy/facts_eurobar_en.htm#2004. Altres qestions feien referncia al cost, la durada i la complexitat del procs judicial. 40 Anteproyecto de Ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles del Ministerio de Justicia, 2009. Pot consultar-se el text al lloc web del Llibre Blanc: www.llibreblancmediacio.com.
Bloc III
Captol 6. Mediaci ciutadana i comunitria Captol 7. La mediaci en lmbit familiar Captol 8. La mediaci en lmbit escolar Captol 9. La mediaci en lmbit de la salut
CAPTOL 6
Mediaci ciutadana i comunitria

Maria Munn (Universitat Pompeu Fabra). Direcci i coordinaci Milena Prokopljevic (Universitat de Barcelona) Teresa Llorens (rea dIgualtat i Ciutadania, Diputaci de Barcelona) Moiss Amors (expert en mediaci) Xavier Serrano (Universitat de Barcelona) Marc Ros (Universitat de Barcelona) Marta Cals (rea dIgualtat i Ciutadania, Diputaci de Barcelona) Manel Canyameres (ALTER-Serveis Integrals de Mediaci)
Equip dinvestigaci
Relacions institucionals: Teresa Llorens (rea dIgualtat i Ciutadania, Diputaci de Barcelona. DIBA); Marta Cals (rea dIgualtat i Ciutadania, Diputaci de Barcelona. DIBA) Suport general a la investigaci: Ramn Alzate; Javier Jimnez Investigaci i redacci: Maria Munn (Universitat Pompeu Fabra); Milena Prokopljevic (Universitat de Barcelona); Xavier Serrano (Universitat de Barcelona); Marc Ros (Universitat de Barcelona); Moiss Amors (Expert en mediaci); Marta Cals (rea dIgualtat i Ciutadania, Diputaci de Barcelona); Manel Canyameres (ALTER-Serveis Integrals de Mediaci)
Resum
El conflicte ciutad i comunitari s un aspecte inevitable i recurrent de la vida en com. Les necessitats socials empenyen a la creaci de noves estratgies de gesti dels conflictes com s la mediaci, la qual simplanta en el territori catal des de les institucions locals. El text que segueix inicia una tasca de conceptualitzaci de la mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local a Catalunya, on sutilitzen els termes ciutad i comunitari per descriure el present mbit de recerca. Es distingeix la mediaci ciutadal
CAPTOL 6
MEDIACI CIUTADANA I COMUNITRIA
na i comunitria de la intercultural. Partim dun estudi quantitatiu i qualitatiu per descriure la tasca dels mediadors, els processos que es duen a terme i les caracterstiques de les institucions prestadores del servei. El mediador professional ocupa un espai local idoni per a la gesti dels conflictes, atesa la seva naturalesa imparcial, la visi constructiva del conflicte i el foment de la responsabilitzaci ciutadana, cosa que enforteix els vincles ciutadans reforant la xarxa social i creant una cultura de la mediaci.
Paraules clau
Mediaci ciutadana, mediaci comunitria, mediaci intercultural, gesti dels conflictes, cultura de la mediaci, vincle social.
CAPTOL 6
ndex
Introducci 1 Aproximaci terica i conceptual a la mediaci ciutadana i comunitria 1.1 El context social de la mediaci ciutadana i comunitria: la qesti de la integraci en el marc de la mutaci cultural contempornia 1.2 La immigraci afegeix complexitat a la integraci social: el context catal 1.3 La mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local 1.3.1 Especificitat de la mediaci ciutadana i comunitria 1.3.2 Els principis de la mediaci ciutadana i comunitria 1.4 La mediaci intercultural 1.5 Les referncies a estudis i dades comparatives 1.6 Lestat de la qesti a Catalunya 1.6.1 Els quatre focus dimpuls de la mediaci ciutadana i comunitria 1.6.2 El model de mediaci ciutadana de lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona 1.6.3 El model de mediaci comunitria de lAjuntament de Barcelona 2 Model danlisi i metodologia 2.1 Caracterstiques de lobjecte destudi 2.1.1 Objectius de la recerca 2.1.2 Els dispositius dobservaci: lenquesta per qestionari, els grups de discussi, les entrevistes 2.2 Anlisi quantitativa: la mediaci ciutadanacomunitria en xifres 2.2.1 Indicadors generals i especfics 2.2.1.1 Tipus i nombre de les mediacions 2.2.1.2 La creaci de serveis de mediaci. Una nova activitat econmica 2.2.1.3 Els mediadors 2.2.1.4 Les parts duna mediaci 2.2.1.5 El procs de mediaci i els seus protocols 2.2.1.6 Tipologia de conflictes 2.2.1.7 Lorigen de les sollicituds i agents derivadors 2.2.1.8 Els resultats de la mediaci 2.2.1.9 Les accions per desenvolupar una cultura de la mediaci 2.2.1.10 El cost de la mediaci 2.3 Anlisi qualitativa: el significat de la mediaci i la seva prctica 2.3.1 Lanlisi de contingut temtic 2.3.1.1 La rellevncia de la cultura i la identitat 2.3.1.2 La mediaci i el seu paper en la resoluci conflictes 2.3.1.3 El procs de la mediaci i les seves metodologies 2.3.1.4 La irrupci de les noves tecnologies en lmbit de la mediaci 2.4 Consideracions teriques i prctiques de les dades observades 2.4.1 Mapa dels serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya 2.4.2 Diagrama de processos. La descripci de casos
CAPTOL 6
2.4.3 Perfils i funcions del mediador ciutad-comunitari 2.4.4 La tipologia de conflictes 3 Prospectiva 3.1 La possible evoluci dels conflictes 3.2 Ladequaci de la mediaci
3.3 El mediador 4 5 6 Conclusions Recomanacions Bibliografia
Notes
CAPTOL 6
Introducci
La mediaci en el camp de la convivncia social a Catalunya es diu, i sobretot es practica, de moltes maneres. Daqu que, en el marc del Llibre Blanc, simposi la necessitat de conceptualitzar la mediaci des de la realitat de la seva acci. No es pot negar la dimensi prctica dels conceptes i, conseqentment, cal tenir en compte els tres adjectius que acompanyen aquesta prctica: ciutadana, comunitria i intercultural. Intentarem explicar els punts de vista de cada terme i com ha estat possible efectuar els estudis qualitatius i quantitatius incorporant-hi les conceptualitzacions existents. La tensi entre comunitria i ciutadana parteix principalment don es posa laccent, b en la comunitat o b en lindividu. s el que la sociologia comprensiva anomena formes socials comunitries o formes socials societries. En les primeres, la fora decisiva del grup simposaria per sobre de la de lindividu; en la segona, sense oblidar lexistncia del grup, la fora decisiva de lindividu prevaldria per sobre de la del grup1. Una segona diferncia radica en posar laccent en el valor poltic de la ciutadania, entesa en el sentit de societat civil amb drets i deures respecte a lespai pblic, o en el valor social i econmic afegit concret que aporta el grup professional que opera en el barri, localitat o comunitat. Es tracta de termes, doncs, que tenen sentits i connotacions diferents, per amb un mateix referent. En canvi, la dimensi intercultural afegida a la mediaci ciutadana i comunitria comporta algunes confusions que, abans diniciar els estudis, shan hagut de resoldre. En principi, a nivell conceptual, les similituds entre les dues professions no sn gaire evidents, no tenen el mateix procs, ni els mateixos objectius. Per el fet que als dos professionals sels anomeni mediadors comporta un seguit de confusions que han anat apropant la seva tasca.
En les anlisis sha diferenciat la mediaci intercultural, que incorpora tcniques de resoluci de conflictes, de la tasca de traducci i interpretaci. La mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local sha desenvolupat fins ara des de les institucions locals i, en concret, des dels consells comarcals i els ajuntaments, amb el suport en molts casos de la Diputaci de Barcelona. Actualment, a partir de Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat ( DOGC nm. 5432-30/07/2009), els conflictes comunitaris de caire privat tenen un nou recurs de mediaci, el Centre de Mediaci del Dret Privat. Una instituci de nivell autonmic que inicia una nova prctica de la mediaci ciutadana i comunitria, que representar un nova forma dimplementaci. Lobjectiu daquest captol ha estat investigar lestat actual de la mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local i descriuren amb rigor els trets fonamentals.
1 Aproximaci terica i conceptual a la mediaci ciutadana i comunitria

1.1 El context social de la mediaci ciutadana i comunitria: la qesti de la integraci en el marc de la mutaci cultural contempornia
Lobjectiu daquest apartat s mostrar que lemergncia i actualitat de la mediaci en el nostre mbit, tant des duna vessant terica, com des de les seves prctiques professionals, sexpliquen per la concurrncia dunes particulars condicions socioculturals i institucionals. El fet clau s que a Catalunya en un context daccelera-
CAPTOL 6
da globalitzaci sest vivint un canvi o mutaci cultural molt profund, on un dels aspectes fonamentals s que els conflictes socials i interpersonals no es resolen noms, o exclusivament, amb procediments punitius, sin que, cada vegada ms, correspon a la societat civil fer-se crrec de les seves tensions i dificultats de convivncia i, per tant, passar dun model disciplinari a un model electiu de resoluci de conflictes, on el dileg i la negociaci es converteixen en instruments decisius daprenentatge social i transformaci de les percepcions personals. s en aquest context que la mediaci ciutadana aspira a consolidar-se com un coneixement i una prctica central en aquest temps que ens toca viure. La teoria social ms recent caracteritza lactual temps de vida com un temps lquid (Bauman, 2007). Aquesta metfora suggereix que les estructures i les institucions socials, la funci de les quals s organitzar i condicionar els hbits i estils de comportament dels individus, es liqen abans de complir amb el seu objectiu fonamental de constituir-se en marcs de referncia estables per a les accions humanes. La societat s avui una societat-xarxa (Castells, 2005), matriu de connexions aleatries que, pas a pas, reemplaa una societat que sentenia a si mateixa com a fermament estructurada, com una totalitat slida que garantia la solidaritat social, impulsava lacci collectiva, i regulava els diferents mercats i capitals simblics, alleugerant i apaivagant linfortuni individual. Lxit o fracs de la vida social recau ara en exclusiva sobre les espatlles dels individus, que han dacceptar, duna o altra manera, la responsabilitat de les decisions adoptades, i els riscos implcits en les seves eleccions, la flexibilitat ns la virtut mxima, un capital cognitiu fonamental i socialment reforat al servei de ladaptaci als canvis i la modulaci destratgies i a estils de vida. Es tracta, per a alguns, duna veritable mutaci de model cultural (Dubar, 2000; Bajoit, 2003), on qestions com la integraci social, les poltiques de vida i didentitat (Giddens, 1991), la transformaci de les societats monoculturals en multiculturals, com a conseqncia dels processos migratoris contemporanis, i la gesti de la diversitat, que sen deriva, passen a ocupar un lloc central en la vida dels individus, una transformaci radical que, al mateix temps, es constitueix com a objecte danlisi i intervenci prioritari de les cincies socials. Una etapa histrica on les identificacions i formes socials ja no es corresponen amb categories fixes, primordials i immutables, sin que sn substitudes per altres de ms canviants i, per tant, ms efmeres i frgils. Una mutaci cultural de primer ordre, que atorga nou significat als
vincles socials establerts i desafia les antigues formes de construir les identitats personals i collectives i que, per tant, implica un dels principals reptes per a la integraci i cohesi de la societat.
Les lgiques dintegraci social: dun model disciplinari i impositiu a un model electiu i negociat
Si la finalitat de la integraci consisteix en lapropiaci i interioritzaci dels rols i expectatives socials per tal daconseguir una adequada cooperaci entre els membres de la societat, una societat veuria amenaada la seva integraci quan les tasques assignades es tornessin impossibles i els comportaments totalment imprevisibles. El treball dintegraci s el resultat dun treball col lectiu sobre els individus, inspirat en una justa mesura, que implica un equilibri entre els pols de labsolut lliure albir i la desmesurada coacci social. Si la integraci representa una de les condicions indispensables per a la continutat de la vida collectiva, el que est en joc s lautoritat com a capacitat dadministrar-la i de regularne els conflictes, les tensions i les contradiccions propis de la vida social. El canvi del model dintegraci ocorregut en les ltimes dcades s percebut com a profund i radical pels actors socials, i especialment rellevant pel que fa a lexercici de lautoritat i la imposici de les normes. Si en la societat industrial aquesta sexercia de manera disciplinria (Foucault, 1975), una nova relaci amb lautoritat sha installat definitivament en les societats postindustrials actuals, especialment respecte a dues de les principals agncies de socialitzaci: la famlia i lescola. Els canvis en els rols de pares i professors aix ho confirmen. Ms enll de disciplinar, ara es tracta dencoratjar la creativitat, la participaci en les decisions, i la interlocuci entre dirigents i dirigits. Aquest nou model dintegraci, anomenat electiu, per contraposici al model disciplinari, t aquests trets: a) les normes sn construdes conjuntament en la interacci, b) lautoritat es presenta ms com a mediadora que com a executora, c) la conformitat a les normes s avaluada per tots els actors implicats, i d) el conflicte s regulat ms per procediments de negociaci que per imposici legal als implicats (Bajoit, 2003). Rols, normes, models i estils de comportament sn avui ms socialment construts i negociables que mai. Aquests canvis en les dinmiques socials contempornies no deixen dafectar, com s natural, la societat catalana, que, tal com assenyalen els estudis sobre convivncia i diversitat, fan paleses algunes tensions de carcter
CAPTOL 6
general i indiquen els valors que hi ha en joc. Com exemple de tensions es recullen les segents (Oller, 2007): La tensi entre la identitat i lalteritat. Relaci entre pertinena a un grup i diferenciaci respecte daltres. Reconeixement dels altres i duna tica de la interdependncia. La tensi entre particularisme i universalisme. La relaci entre la pertinena a la humanitat i la pertinena a les comunitats histriques, fugint de la uniformitzaci tant particularista com universalista. La tensi entre les esferes pblica i privada. La necessitat duna construcci intercultural de la lacitat amb el seu rgim de llibertat cultural dins duna cultura pblica inclusiva. La tensi entre llibertat i igualtat. Prendre conscin cia dels lmits, tant de la llibertat com de la igualtat absolutes, per tal dafavorir un veritable dileg cultural.
1.2 La immigraci afegeix complexitat a la integraci social: el context catal

Catalunya sha convertit en una societat multicultural, efecte dels processos migratoris facilitats i accelerats per la globalitzaci (Aubarell i Zapata-Barrero, 2004). Catalunya s avui una societat dimmigraci i, per tant, encarada al desafiament de conviure en la diversitat cultural, tnica i religiosa. A partir del debat acadmic i social, podem plantejar-nos lexistncia o no dun model catal dintegraci i el seu recorregut en el passat ms immediat. El cam en la construcci dun model dintegraci adaptat a la realitat social i cultural de Catalunya pot situar-se el 1992 i limpuls que va suposar lInforme Girona: cinquanta propostes sobre la immigraci, que va propiciar la creaci de la Comissi Interdepartamental per al Seguiment i la Coordinaci de les Actuacions en Matria dImmigraci de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissi ha elaborat el Pla interdepartamental de 1993, amb lobjectiu daprofundir-hi, per a un model dintegraci dels immigrants, allunyat tant de lassimilacionisme tradicional com del multiculturalisme ms diferencialista, amb la finalitat denfortir la identitat cultural prpia. Aquest Pla saprofundeix amb el desenvolupament progressiu dels plans dintegraci dels immigrants de 1997, en els quals desplega el model de manera efectiva a tot el territori i, en particular, a les institucions i entitats locals, amb el propsit duna millor coordinaci intermunicipal. El procs culmina amb el Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008 (Generalitat de Catalunya, 2005) que, desprs dun ampli debat, es proposa respondre als desafiaments actuals de la gesti de la diversitat cultural. La veu institucional que representa el Pla remarca la necessitat dexplicar millor a la ciutadania les transformacions de la societat catalana actual fruit de la nova immigraci. Parteix del principi segons el qual la immigraci s un factor denriquiment no noms econmic, sin tamb social, cultural i poltic. La realitat consolidada mostra que el creixement total de la poblaci catalana en el perode 2001-2005 s fruit, al voltant dun 90%, de laportaci de les immigracions estrangeres, la qual cosa implica un repte, en la mesura que es vulgui per a Catalunya, un projecte social com de cohesi, igualtat, justcia social i dignitat humana i, per tant, de lluita frontal contra la discriminaci. Sense unes prctiques poltiques que siguin coherents amb aquests objectius difcilment simpulsar una cultura cvica que permeti la convivncia entre persones basada en el respecte de
Al costat de les tensions esmentades, hi trobem tamb la lgica minoria/majoria, derivada de la condici de minoria nacional en un estat plural com ara el nostre, i la lgica inclusi/exclusi relacionada amb els drets i deures de les minories tniques procedents de la immigraci, i s aix com la qesti de la pertinena i la construcci de ciutadania pren gran rellevncia per a les poltiques dintegraci. El ressorgir tnic, aix no obstant, amb la seva problemtica de les identificacions i lleialtats grupals, esdev una de les qestions cabdals per al desenvolupament i ladquisici dels drets de ciutadania (Zanfrini, 2004). A ms dels drets civils, poltics i socials (Marshall i Bottomore, 1992), als quals accedeixen totalment o parcialment els immigrants, la demanda de drets i tracte diferencial, en funci del grup tnic o cultural de pertinena, apareix com una nova realitat que les poltiques migratries han dafrontar. Des del punt de vista poltic i cultural, els drets tnics constitueixen una nova categoria de drets de ciutadania que ja no es presenten com a drets individuals, sin com a collectius. Ja no s lindividu el que sollicita reconeixement sin el grup al qual pertany, la qual cosa pot entrar en contradicci amb els principis de monisme, consistncia i homogenetat de lordenament postulats pel positivisme jurdic. El que est en joc aqu s el paper que compleixen les comunitats culturals intermdies entre lindividu i lestat. Els drets tnics, aleshores, van ms enll del desenvolupament conceptual formulat per Marshall en afegir la dimensi etnocultural a la ciutadania nacional. El repte s com conciliar el principi digualtat individual amb el reconeixement de les singularitats collectives i el tracte diferencial que aix comporta.
CAPTOL 6
drets i deures. La convivncia real, tanmateix, si no vol convertir-se en una discreta coexistncia tolerada, haur dassumir la conflictivitat inherent a tota interacci social i, alhora, haur dimpulsar la presncia i participaci dels immigrants en tots els aspectes de la vida social, laboral, cultural i poltica. A partir daquesta filosofia de la integraci, el Pla, davant la perspectiva assimilacionista ms clssica, proposa i adopta la perspectiva de la interculturalitat com a comportament basat en lempatia i la descoberta mtua. En coherncia amb aquesta proposta, es formula una ciutadania resident, ats que: cal impulsar i projectar un concepte nou de ciutadania basat en la residncia efectiva, reconeguda per lempadronament. La residncia fa a tothom, independentment de la nacionalitat i de la situaci jurdica, ciutad de Catalunya. (Generalitat de Catalunya, Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008). Ens trobem, doncs, en un temps que comporta canvis en el model dintegraci social, un model, ara, menys fonamentat en la punici i ms obert a les decisions i eleccions personals. s en aquest context que les tensions i els conflictes, tant individuals com collectius, es presenten ms receptius que mai al que representa la mediaci ciutadana i comunitria, entesa fonamentalment com a instrument de cultura transformadora de les relacions socials conflictives. Sense oblidar tamb que el discurs i la mateixa prctica de la mediaci ciutadana i comunitria hauran de contribuir, de ben segur, en el procs reflexiu general de la societat catalana sobre els conflictes derivats dels
processos dintegraci i, en conseqncia, proporcionar eines per tal dajudar a la recerca de solucions.
1.3 La mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local

En aquest apartat sexposen els fonaments que regeixen la mediaci comunitria en lmbit local. Es descriuen els trets conceptuals i metodolgics de la seva expansi. Com a procs de la gesti alternativa de conflictes (GAC)2, la mediaci es caracteritza per ser voluntria i confidencial i per estar conduda per un tercer imparcial i neutral. Aplicada en lmbit de la mediaci comunitria, la neutralitat que exerceix el mediador que no proposa ni formula acords comporta una nova dimensi tica. Aquesta dimensi, desenvolupada des del model transformatiu (Bush i Folguer, 1994; Lederach, 1997)3 de la mediaci ciutadana i comunitria, es manifesta a partir de tres objectius: 1. 2. Entendre el conflicte com a motor de canvi. Promoure lautonomia de les persones a travs de lempoderament [empowerment] de lindividu i/o grup, el reconeixement de laltre. Afavorir la responsabilitat ciutadana i els vincles socials.
3.
Figura 1. L a dimensi tica en la mediaci ciutadana i comunitria
3r no decisori: el mediador Empoderament Reconeixement
Autonomia en la presa de decisions: les parts
Responsabilitat
CAPTOL 6
La responsabilitat ciutadana i la creaci dels vincles socials, objectius de la mediaci ciutadana i comunitria, han estat els dos conceptes que han potenciat la creaci i el desenvolupament de la mediaci en lmbit local. Podem dir que les institucions locals han vist en la mediaci ciutadana i comunitria un recurs que es podia integrar en la seva xarxa professional i que aplicava en la gesti del conflicte ciutad i comunitari trets afavoridors de la democrcia participativa.
de bones prctiques, 2008; tamb recollit per Munn i MacCragh, 2006): 1. 2. La responsabilitzaci del participant en la resoluci del conflicte que lafecta, La comprensi de la realitat com la base per a la creaci dopcions de resoluci. La mediaci treballa amb els lmits de criteris reals i objectivables, per la resoluci del conflicte es projecta cap al futur, fet que comporta treballar la creativitat entre les parts en conflicte. La voluntarietat de totes les parts implicades. Les parts sn lliures diniciar o no el procs, aix com de prosseguir-lo o darribar a un acord, tamb el mediador, depenent de levoluci del procs, pot decidir finalitzar la mediaci. Lactivitat mediadora es fa a travs de la participaci. En mediaci ciutadana la participaci t un component diferenciador respecte dels altres mbits de mediaci. La participaci, per tant, sentn com un dret ciutad ja que alhora s condici i possibilitat de gestionar el conflicte per les parts en conflicte; La confidencialitat de la informaci aportada pels participants. La confidencialitat ajuda a la col laboraci de les parts i, al mateix temps, ha de protegir el mediador ciutad davant el possible requeriment judicial o administratiu, en cas que el conflicte derivi en un daquests processos. La imparcialitat del mediador, imprescindible en tot moment del procs, per a la legitimaci de les parts en conflicte. La cooperaci entre els interessats, ja que les parts sn les que han de trobar els criteris de lacord i, per tant, els cal cooperar.
1.3.1 Especificitat de la mediaci ciutadana i comunitria

La mediaci ciutadana es defineix a partir de la dualitat de tenir un carcter transversal i, alhora, tenir un camp dactuaci propi. Aquesta dualitat bsica de la mediaci comunitria s fruit de la problemtica social existent i de lestructura poltica local. El govern local rep les queixes ciutadanes sobre les moltes qestions que afecten la seva convivncia i que no tenen una resposta definida i operativa. El fet que els poltics locals hagin estat els receptors daquestes queixes no resoltes ha donat lloc a la implementaci de la mediaci des de les administracions locals. El tipus de mediaci ciutadana que majoritriament sha anat articulant, tal com ms endavant sexposa, ha estat de prestaci gratuta. Aquesta prestaci sha limitat noms als conflictes on una part s la mateixa Administraci local i als conflictes de separaci i divorci. La mediaci comunitria de facto es veu abocada a tractar conflictes de tipologia diversa. Els conflictes propis de lmbit ciutad i comunitari es poden dividir en dos nivells: privat4 i pblic. Al primer nivell li corresponen els conflictes de convivncia entre vens en espais privats i, al segon, els de convivncia en un entorn pblic. Els conflictes daltres mbits sn els familiars, mediambientals, escolars, interculturals i dactivitat econmica. El lmit dels conflictes a tractar els estableix la instituci que presta el servei; el camp de la mediaci ciutadana, conceptualment, pot donar resposta a aquells conflictes que afecten els ciutadans i les seves comunitats.5 Per tant, tal com hem mencionat abans, lespecificitat de la mediaci comunitria no es deriva tant del tipus de conflicte, com del nivell politicoadministratiu on es produeix.
3.
4.
5.
6.
7.
1.4
La mediaci intercultural
La mediaci intercultural es defineix de dues formes:
Quadre 1. Les dues visions de la mediaci intercultural

1. Mediaci intercultural igual a mediaci ciutadana i comunitria amb la particularitat en la diferncia de cultura dalmenys duna de les parts confrontades. Dues visions de la mediaci intercultural 2. Mediaci intercultural es defineix com a facilitaci de la comunicaci entre parts de diferents cultures.
1.3.2 Els principis de la mediaci ciutadana i comunitria

La mediaci en aquest mbit es regeix per uns principis que afecten totes les accions del mediador (Decleg
CAPTOL 6
En relaci amb la primera visi (Gimnez, 1997) defensa una concepci ms mplia de la mediaci intercultural que no es limita a la resoluci de conflictes, sin a millorar les relacions humanes entre els grups culturalment distints. Aquesta millora t com a conseqncia la prevenci dels conflictes i lestabliment duna millor comunicaci i interacci. (Belloso Martn, 2002) noms destaca lacci preventiva de la mediaci com a tret diferencial de la mediaci intercultural respecte de la mediaci comunitria. La mediaci s un recurs professionalitzat que pretn contribuir a una millor comunicaci, relaci i integraci entre persones o grups presents en un territori i que pertanyen a una o vries cultures (Desenvolupament Comunitari i Andaluca Acoge, 2002). Pel que fa al segon concepte, es considera que els mediadors culturals poden solucionar molts problemes de comunicaci amb les comunitats immigrants (Malik i Herraz, 2005). (Castiglioni, 1997), per la seva banda, reflexiona sobre lestructura i dinmica de la mediaci lingisticocultural per a la construcci dun model dintervenci. Mediar no implica solament traduir les paraules (Sales Salvador, 2004), sin que va mes enll i engloba tots els aspectes de la comunicaci no verbal (olor, gestos, moviments del cos, silencis, etc.) que culturalment sn claus. En suma, es tracta dadoptar una perspectiva orquestral quant als fenmens comunicatius (com es planteja en la investigaci del grup CRIT). La mediaci intercultural s un fenomen bastant recent que sorgeix amb les necessitats de la societat fruit de larribada massiva en els ltims anys de persones daltres pasos. Es tracta duna professi no del tot definida, ni regularitzada professionalment, encara que la figura del mediador intercultural ja est reconeguda pel Ministeri de lInterior segons el Reial decret 638/2000, d11 de maig. La mediaci intercultural sol estar relacionada amb lmbit social: salut, educaci i treball social.
bit comunitari i ciutad a Catalunya no abandona lobjectiu inicial de la integraci per a la no-exclusi social. El mediador intercultural ajuda a compensar les possibles desigualtats del ms feble respecte del marc social actual. Per tant, la recerca de la imparcialitat no s un objectiu de la tasca del mediador intercultural ni tampoc el concepte de la confidencialitat de manera general com ho seria en la mediaci comunitria i ciutadana. La confidencialitat depn de lentorn on es desenvolupi la mediaci intercultural per no del procs en si. Els punts en com amb la mediaci comunitria i ciutadana sn els fonaments i les metodologies per apropar diferncies. El mediador intercultural treballa la revaloritzaci i el reconeixement (Bush i Folger, 1994) de la mateixa manera que ho fa el mediador comunitari i ciutad, ajudant a millorar aquelles relacions intertniques marcades pel desconeixement, el rebuig, la discriminaci, els prejudicis, etc. En resum, les metodologies tenen molts punt en com per els objectius i alguns fonaments sn diferents. A partir de les tasques que realitza el mediador intercultural (Di Rossa, 2002), i que sn: reducci del conflicte, facilitaci de la integraci, lluita contra lexclusi social i promoci de la ciutadana, selaboren els dos objectius segents: a) lluita contra lexclusi social Al pas on arriben, els immigrants es troben en un context nou de comunicacions, nous codis, nous quadres de referncies, on, per no ser exclosos, necessiten ajuda per reinterpretar els seus propis comportaments segons altres lgiques, dictades per lentreteixit social en el qual es troben. b) compensaci de possibles desigualtats s possible per mitj del reconeixement de lexistncia de diferncies tniques i del reconeixement de les formes de desigualtat lligades a aquestes diferncies. Reducci del pes destereotips i prejudicis culturals.
De la traducci i interpretaci cultural per a la inclusi social a la gesti del conflicte cultural. Diferncies entre la mediaci intercultural i la mediaci ciutadana i comunitria
La mediaci intercultural sorgeix duna necessitat fonamental que s la comprensi entre persones que no parlen la mateixa llengua ni comparteixen els trets culturals. El mediador intercultural s un traductor i un intrpret que facilita i fa possible la comunicaci entre les persones. Les dades qualitatives i quantitatives daquesta investigaci mostren que el mediador intercultural en lm-
1.5 Les referncies a estudis i dades comparatives

Aquest apartat descriu un estudi exploratori dels principals antecedents i les influncies de la mediaci a Catalunya en aquest mbit, que provenen despais geogrfics diferenciats com Estats Units, Argentina i Frana. Estats Units ha estat limpulsor de la mediaci comunitria amb el naixement del concepte de Gesti Alternativa
CAPTOL 6
de Conflictes lligat al Moviment pels Drets Humans (Civil Rights Movement). Vinculada a aquesta circumstncia, la mediaci va tenir la virtut de ser, per una banda, una nova forma dactuar davant els canvis socials i poltics del moment i, per laltra, leina dempowerment, on les comunitats i els individus podien resoldre per si mateixos els conflictes sense la necessitat de recrrer als jutjats i, aix, enfortir-se cvicament. Els primers models de mediaci basats en la comunitat inclouen el Rochester American Arbitration Association Community Dispute Service Project (1973), que van donar una resposta mplia als conflictes en la comunitat, com a resultat dels canviants equilibris racials, i el San Francisco Community Board Program (1977). Les experincies promogudes per aquest ltim van ser les que, histricament, van estimular la mediaci comunitria des daquest moment (Bonaf-Schmitt, 2000). Autors i experincies dAmrica Llatina tamb han exercit una influncia clara en la forma dentendre i treballar la mediaci a Catalunya. Sobretot Argentina, per ser un pas amb un important desenvolupament de la mediaci, a partir de la Llei B.O. 27/10/95 - Llei 24573 - Mediaci i Conciliaci. Aquesta influncia es veu reforada per un lligam histric que ha facilitat la relaci entre professionals dels dos pasos. Aix, experincies com el Programa de mediaci comunitria de la ciutat de Buenos Aires, que sinicia des de les poltiques pbliques en lany 1997 amb lobjectiu de millorar la qualitat de vida entre els vens a travs de la participaci dels ciutadans (Bones prctiques a Amrica Llatina i el Carib, 2004)6, ha esdevingut un dels models a tenir en compte. La influncia francesa s per ra de la proximitat territorial. A nivell conceptual, el desenvolupament inicial ha estat diferent. A Frana, a diferncia de Catalunya, la mediaci social hi entra mitjanant el treball social. La seva evoluci sha produt com a Catalunya, des de les institucions pbliques. Des de fa uns anys els reptes que es plantegen no estan tan lluny dels nostres, tal com escriuen els autors (Bonaf-Schmitt, 1992) i (Faget, 2010)7. Com a mostra daquesta similitud, nesmentem dos exemples: El primer s la creaci dun grup de treball interministerial (octubre 2001) que conclou amb una carta de referncia de la mediaci social on, a mode de recomanacions, sexposen sis principis generals que regulen el marc dintervenci del mediador social: la neutralitat i la imparcialitat, la negociaci i el dileg, el lliure consentiment i la participaci dels habitants, la mobilitzaci de les institucions, la protecci dels drets i de les persones i el respecte pels drets fonamentals, tots aquests criteris es recullen tamb en el Decleg de bones prctiques (2008). El segon s la
creaci de la Xarxa Frana Mediaci el maig 20088, que vol afavorir el desenvolupament i el reconeixement de la mediaci social, capitalitzant intercanvis de sabers i de prctiques entre els seus components i aprofundint en la recerca i la creaci duna nova professi, objectiu principal del la Xarxa de mediadors/es professionals de Catalunya.9 Aquestes accions paralleles entre Franca i Catalunya sn una petita mostra de com la posada en prctica de la mediaci en aquests moments necessita, en aquests dos territoris vens, un cos tic i una regulaci professional.
1.6
Lestat de la qesti a Catalunya
1.6.1 Els quatre focus dimpuls de la mediaci ciutadana i comunitria

La mediaci comunitria a Catalunya des dels anys 90 ha tingut un important creixement que sexplica a partir dels quatre focus que es mostren en la taula de la pgina segent. Aquests quatre focus, que en aquests moments es produeixen de forma parallela, sn els motors que han fet nixer, han desenvolupat i, possiblement en aquests moments de crisi econmica i social, activaran tamb el futur de la mediaci catalana. Com es pot veure en el tercer focus, limpuls de les institucions, la mediaci ha generat una nova activitat econmica, en total unes dotze empreses que ofereixen serveis de mediaci, algunes shan creat a partir daquesta nova activitat, altres han incrementat els seus serveis amb la mediaci. Com es podr observar en lestudi quantitatiu que presentarem en el present captol, la mediaci actualment dna feina a ms de 195 mediadors professionals. En aquests moments les institucions pbliques locals sn les prestadores de la mediaci en aquest mbit. Per descriure elements de la seva posada en marxa s important mostrar dues maneres diferents de comprendre, elaborar i implementar la mediaci: el model de mediaci ciutadana de la Diputaci de Barcelona i el model de mediaci comunitria de Barcelona
Possiblement aquests dos models puguin ser un resum de la prctica de la mediaci a casa nostra.
CAPTOL 6
Quadre 2. Els quatre focus de la mediaci ciutadana i comunitria a Catalunya

El primer impuls de la mediaci a Catalunya va ser a partir de persones interessades en la mediaci que es van unir. Aquest primer grup va ser lAssociaci ACDMA per al Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge a Catalunya (1992). Actualment lAssociaci t lobjectiu de potenciar la professionalitzaci de la mediaci. Desprs shan constitut altres grups, entre els quals destaquem Ponts de Mediaci, una associaci internacional creada el 2002. El seu inici coincideix dos anys abans del Frum Universal de les Cultures amb el dileg Els conflictes de la vida quotidiana. En aquests moments Ponts de Mediaci sha extingit. Un nou grup s la Xarxa de mediadors/s professionals de Catalunya, es crea lany 2009. Un grup de mediadors professionals, principalment impulsat per mediadors comunitaris que sorgeix en defensa de la seva professi i del camp que representen. La creaci daquest grup de mediadors ciutadans coincideix amb lanunci de la implementaci de la nova Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. El segon impuls de la mediaci ciutadana a Catalunya ha estat la formaci des de diferents institucions i sobretot la formaci des de les universitats catalanes i els collegis professionals.10 La mediaci a Catalunya sha introdut primer a travs de la formaci. Les universitats catalanes van apostar per la formaci en mediaci abans que nhi hagus una prctica. Directors i coordinadors de les formacions, aix com mediadors formats, han impulsat la creaci despais de prctiques i la recerca de sortides professionals. Aquests impulsors de la mediaci han desenvolupat programes dintervenci en mediaci ciutadana i comunitria, pels quals algunes institucions han apostat. Molts dells han creat empreses. El tercer moment de la creaci de la mediaci ha estat la professionalitzaci dels mediadors ciutadans. Aquesta ha estat possible grcies a les institucions que han apostat polticament i econmicament per la mediaci ciutadana i comunitria Aquestes sn: Ajuntaments i consells comarcals. Primers serveis de mediaci: Ajuntament del Prat de Llobregat (1996). Comarcal de la Selva (2001). La Diputaci de Barcelona. Inicia des de Flor de Maig, (2002), desprs el Centre dInnovaci Local11 i, actualment, des de lArea dIgualtat i Ciutadania. Primer servei que es crea a partir daquest impuls s el de lAjuntament de Sant Pere de Ribes (2003). Empreses que donen resposta a aquest nou camp professional i econmic. Les empreses de mediaci Transit Projectes-CEPS; Mediaci i Convivncia, S.L.; Alter, Serveis Integrals de Mediaci; Gestin Integral del Conflicto S.L.; Desenvolupament Comunitari, Eina, Fundaci Privada per al suport social solidari; Parlem-ne, Serveis de Mediaci Social S.L.; Toc Catalonia 2000sl.; Grup GREC. (Grup de Recerca i Estudi de Conflictes). GATS, Grups Associats per a Treball; Sociocultural; Acord Servei de Mediaci. Aquesta Llei12 inclou alguns mbits de la mediaci comunitria que afecten el dret privat. El Centre de Mediaci del Dret Privat del Departament de Justcia (Generalitat de Catalunya) abans anomenat Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (2008) s lorganisme encarregat de gestionar el desenvolupament teric i prctic de la Llei. Tot i que aquesta Llei, en el moment de redactar aquest captol, tot just inicia el seu desplegament i els seus efectes reals encara han de venir, cal subratllar com samplien els supsits de mediaci familiar i hi incorpora la mediaci civil per gestionar els conflictes sorgits de la convivncia ciutadana, social i daltres de carcter privat en els quals les parts hagin de mantenir relacions en el futur. A partir del desplegament de la Llei els conflictes privats entre vens tenen a tot Catalunya una nova resposta en mediaci. Tamb la figura del mediador ciutad i comunitari es regula i protegeix. Fet que afecta clarament els continguts i la durada de la seva formaci. Les universitats catalanes i alguns collegis professionals estan adaptant la seva formaci en mediaci ciutadana i comunitria als requisits de formaci en mediaci formulats en el nou reglament.
1. Grups organitzats
2. Formaci
3. Impuls institucions
4. Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (DOGC nm. 5432 - 30/07/2009)
CAPTOL 6
1.6.2 El model de mediaci ciutadana de lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona

En la prctica, com veurem ms tard en lanlisi quantitativa de lestudi que hem dut a terme, aquest model sestructura en serveis de mediaci ciutadana i comunitria. La mediaci ciutadana es preveu com un instrument estructural efica basat en valors dautonomia, coresponsabilitat, reconeixement i respecte de la diversitat i participaci de la ciutadania que entn que les zones de conflicte sn bsicament zones de socialitzaci que, a vegades, requereixen una redefinici del sistema doportunitats existent en lestructura bsica de la societat (Zapata-Barrero, Wilhem, i Llins, 2010). El marc teric del Programa de mediaci ciutadana se situa en les poltiques de ciutadania. La Diputaci de Barcelona ha estat una de les administracions pioneres en ladopci de les poltiques de ciutadania com a orientadores de la seva acci. Aquestes poltiques sentenen com aquelles que identifiquen el procs de canvi estructural de les societats del segle XXI i linterpreten com una oportunitat. Si b aquest procs de canvi genera conflictes i desajustaments, les poltiques de ciutadania el veuen com un factor positiu, que pot actuar com a motor de canvi, de transformaci i de maduresa social (Zapata-Barrero, 2009). Lideratge municipal En aquest context, es considera que lAdministraci pblica en general, les seves poltiques locals, en particular, i les poltiques de mediaci, en concret, tenen el repte dadequar-se a aquesta nova realitat de canvi. Els municipis veuen que el seu paisatge urb (fsic i hum) i les tipologies de conflicte varien a causa de la diversitat creixent, per no tenen instruments adequats per poder donar-hi resposta de forma reflexiva i rpida. Els municipis, com a administraci de proximitat, sn les administracions que requereixen un canvi ms urgent, ja que sn les que han de donar una resposta ms immediata a les expressions concretes dels conflictes. La Diputaci considera que la convivncia implica un acord de coresponsabilitat entre ciutadania i governs locals. Per tant, creu que resulta indispensable abordar els reptes que aquesta convivncia planteja des de les poltiques de ciutadania, posant laccent en capacitar els ciutadans i les ciutadanes facilitant-los, aix, lexercici dun paper actiu en la resoluci dels propis conflictes, i afavorint-ne la implicaci en el govern dels municipis. LAdministraci local se situa aix com la responsable de garantir la convivncia i la cohesi social dels seus
municipis. Aquest fet es veu reflectit clarament en les competncies que li sn atribudes i, en particular, en larticle 66 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya en el qual sestableix que els ens locals tenen competncies en lmbit de la cohesi social. Els serveis de mediaci ciutadana constitueixen, sens dubte, un dels instruments ms importants per facilitar aquesta convivncia ciutadana. Per aquest motiu no es configuren com a serveis en els quals es dugui a terme nicament una atenci i resoluci de casos, sin una actuaci estratgica i integral cap a la ciutat. En aquest sentit, des de la Diputaci de Barcelona saposta per un model de treball dels ajuntaments caracteritzat per ser un espai des del qual es puguin detectar i prevenir els conflictes de la ciutadania. Lobjectiu passa per reduir la conflictivitat social partint del foment de la cultura de pau al municipi com a eina preventiva i transformadora dels conflictes (accions a les comunitats de vens, a les escoles, a lespai pblic, als centres cvics...). El model de treball es defineix, aix mateix, per esdevenir una eina de treball per als professionals municipals, un servei municipal que obre les portes al ciutad que t un conflicte, i un marc de treball des del qual impulsar o reforar altres accions que intervinguin sobre els conflictes dels ciutadans.
Laposta de la Diputaci de Barcelona: serveis municipals de mediaci ciutadana

En aquesta lnia, el Pla dactuaci del mandat 2008-2011 de la Diputaci de Barcelona estableix com un dels seus objectius prioritaris el de desenvolupar accions a favor de la convivncia i la ciutadania, tal com ho feia tamb lanterior mandat en lmbit de la cohesi social. La Diputaci aposta per la utilitzaci del model de treball en xarxa en el suport als ajuntaments, els trets essencials del qual sn el respecte per a lautonomia local, el foment de lacci concertada i el treball en xarxa, i la identificaci amb els objectius estratgics del Pla dactuaci del mandat. Aquest s el marc de partida del Programa de mediaci ciutadana impulsat per la Diputaci de Barcelona des de juny de 2006, un Programa que prenia com a premisses bsiques les dimpulsar serveis que sintegressin en lestructura municipal, que obrissin les portes al ciutad que tenia un conflicte, que comptessin amb professionals formats i que, per tant, treballessin per a la millora de la convivncia sota el paraiges dun model com: espais professionals de resoluci de conflictes, gratuts i universals. La posada en prctica daquest Programa es pot explicar a partir de 5 elements bsics del seu funcionament:
CAPTOL 6
a)
El conflicte
b)
El mediador
Aquest model veu la mediaci ciutadana com un enfocament innovador i complementari de les nocions de mediaci comunitria i de mediaci intercultural. Loriginalitat rau en la seva dimensi cvica i en la pretensi de centrar-se en el desenvolupament de les capacitats dels ciutadans perqu resolguin conflictes puntuals sense una idea predeterminada de comunitat i sense una interpretaci cultural del conflicte (Zapata-Barrero, Wilhem, i Llins, 2010). Els conflictes no es consideren com a negatius o problemtics, sin com un indicador per orientar els processos de canvi que adeqin lestructura doportunitats de la societat. La tipologia de conflictes que satenen des dels serveis de mediaci ciutadana sn: comunitats de vens: conflictes entre dos o ms vens duna comunitat, per ra de decisions particulars o comunitries, manteniment, organitzaci i convivncia interna de la comunitat; s de lespai pblic; conflictes derivats de ls i locupaci dels espais pblics (places, carrers, parcs...): de la utilitzaci de serveis i equipaments municipals, intergeneracionals...; conflictes relatius a civisme: com animals domstics, mobiliari urb, danys a patrimoni municipal, neteja; activitats econmiques: conflictes relatius al desenvolupament dactivitats i serveis econmics, sorolls, llicncies, consum; escoles: conflictes entre alumnes, famlies, professorat, personal no docent; famlies: conflictes de convivncia entre els diferents membres duna famlia; organitzacions i entitats: conflictes entre els diferents membres duna o vries entitats o entre entitats.
S uport econmic i tcnic als ens locals PROGRAMA DE MEDIACI CIUTADANA X arxa dintercanvi de bones prctiques (grup de treball intermunicipal) F ormaci especialitzada i espai de seguiment i supervisi de la prctica professional pels mediadors ciutadans A valuaci serveis municipals de mediaci R ecerca i difusi: publicacions i participaci en projectes nacionals i internacionals
La Diputaci de Barcelona aposta per professionals que no centrin nicament les seves actuacions en portar a terme processos de mediaci sin que, i en consonncia amb la definici dels serveis, treballin conjuntament amb totes les rees de lajuntament i amb el conjunt de la ciutadania duent a terme accions de difusi de la cultura de la mediaci, prevenci de conflictes i sensibilitzaci. Els mediadors que treballen en els municipis ho fan per la convivncia i el seu rol sescapa de lestricta resoluci de conflictes. c) El ciutad
Daquesta manera, la mediaci ciutadana t com a objectiu proporcionar eines i recursos perqu els mateixos ciutadans i ciutadanes desenvolupin capacitats per resoldre ells mateixos els seus conflictes i perqu gestionin les oportunitats estructurals que els dna la societat, tot vetllant per no malmetre la cohesi social. Lenfocament de la mediaci ciutadana que ens proporcionen les poltiques de ciutadania implica recuperar una noci de ciutadania lligada ms a la tradici republicana, sintetitzable en largument que hom no neix ciutad sin que sen fa, nesdev. d) Lnies de treball
El Programa de mediaci ciutadana que es crea lestiu de 2006 t les lnies de treball segents: Dotaci dun fons econmic per a la creaci i consolidaci de serveis municipals de mediaci, aix com la contractaci dels professionals que lhavien dintegrar. Des de linici del Programa i fins al desembre de 2009 shi han invertit ms de 4 milions deuros (4.105.013,87 ). Creaci duna xarxa dintercanvi de bones prctiques de mediaci. Des dels seus inicis, el Programa de mediaci ciutadana va crear una xarxa de treball amb els municipis. Aquesta xarxa, coneguda amb el nom de Grup de Treball Intermunicipal, es reuneix diverses vegades lany per intercanviar experincies i tractar temes que sn dinters per als responsables tcnics de mediaci i que ha anat dissenyant les estratgies a seguir a curt, mig i llarg termini. Formaci especialitzada per a tcnics/ques municipals i per a professionals de la mediaci. Aquests cursos sn gratuts i aborden temtiques diverses que sn dinters per a les persones que treballen en aquest mbit, dacord amb les seves propostes expressades en lespai de supervisi o en el Grup de Treball Intermunicipal.

SERVEIS MUNICIPALS MEDIACI CIUTADANA Prevenci
Gesti i resoluci de conflictes
Sensibilitzaci
CAPTOL 6
Avaluaci dels serveis de mediaci per tal dadaptar-los amb prou flexibilitat a les necessitats de la ciutadania. Resultats
seves formes dimplementaci. Al llarg daquests anys hi ha hagut diverses experincies puntuals14. Lincrement galopant de la complexitat i la diversitat de conflictes al municipi, en els darrers deu anys, ha fet que des de lAjuntament es desplegus una multiplicitat de recursos i professionals en la gesti del conflicte social, que han anat donant una resposta directa a les problemtiques del dia a dia. Mentrestant, el discurs de la mediaci sha tradut, a la prctica, com una tcnica de gesti de conflictes a travs del dileg i la coresponsabilitzaci. La mediaci no ha esdevingut com en altres municipis una cultura en la gesti del conflictes, la ciutat ja est generant formes de gesti de conflictes a travs daltres processos. Sense una interpretaci cultural del conflicte. La mediaci sha treballat a la ciutat des de dues vessants: la mediaci comunitria i la mediaci comunitria intercultural, en la seva interpretaci cultural del conflicte.
e)
El Programa sha tradut en limpuls i consolidaci de 38 serveis de mediaci ciutadana que donen cobertura a 83 municipis de la provncia de Barcelona i a una poblaci de 2.442.577 dhabitants. Els ajuntaments que avui en formen part sn: lHospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Matar, Santa Coloma de Gramenet, Cornell de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Valls, Rub, Vilanova i la Geltr, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Granollers, Cerdanyola del Valls, Mollet del Valls, Esplugues de Llobregat, Gav, Vic, Igualada, Vilafranca del Peneds, Ripollet, Barber del Valls, Sant Adri del Bess, Sant Pere de Ribes, Premi de Mar, Sitges, Olesa de Montserrat, Manlleu, Canovelles, Cubelles, Sant Sadurn dAnoia, Sant Vicen de Castellet, Arenys de Munt, Santa Margarida i els Monjos, Olivella i el Consell Comarcal dOsona. Grcies al suport econmic i tcnic del Programa de mediaci, els ajuntaments han contractat 77 mediadors. Des de lestiu de 2006 i fins al desembre de 2009, el conjunt de serveis ha ats ms de 18.000 casos i ha treballat amb ms de 35.100 persones implicades en conflictes que han estat objecte de processos de mediaci.
Forma dimplementar la mediaci

Des de la Direcci de Serveis de Prevenci, lany 2007 es va crear el Servei de Mediaci i/o Gesti de Conflictes de la Convivncia a Barcelona. Aquest Servei es va constituir amb la finalitat de promocionar la mediaci com a estratgia de gesti de conflictes a travs del dileg i la coresponsabilitzaci. La mediaci es posa a disposici dels serveis i tcnics municipals que gestionen les situacions de queixa i conflicte i ofereix una aproximaci alternativa al tractament de les demandes dintervenci en conflictes entre particulars, aix com daquelles en qu la intervenci tcnica o administrativa no resol ni aporta una soluci satisfactria. Es tracta, bsicament, de conflictes de convivncia dins de lmbit privat. El ciutad pot accedir al recurs de mediaci a travs dun procs de derivaci portat a terme pels tcnics municipals. Es trasllada al tcnic de prevenci o de convivncia del districte, que deriva el cas a lentitat mediadora. Aquest model sexplica a travs de quatre elements de la seva prctica: El conflicte El Servei de Mediaci distingeix els conflictes que es poden mediar dels que no es poden mediar. Els que es consideren susceptibles de mediaci sn els conflictes de convivncia venal (sorolls, molsties, usos despais comuns, etc.), mentre que els que es consideren no mediables sn: 1) conflictes en els quals hi ha indicis de delictes o fets que incompleixen la normativa municipal, 2) vulneraci greu dels drets fonamentals de les persones, i 3) existncia de trets personals, tals com una incapacitat manifesta de raonament, malalties personals o trastorns psquics.
1.6.3 El model de mediaci comunitria de lAjuntament de Barcelona

Aquest model es divideix en mediaci comunitria i en mediaci intercultural comunitria. La mediaci intercultural comunitria, com mostrarem ms tard amb dades, sestructura de la mateixa manera que els serveis de mediaci interculturals de Catalunya.
La mediaci comunitria a Barcelona

La mediaci comunitria sentn com un procediment de resoluci de conflictes per a aquelles problemtiques i per a aquells subjectes que compleixen amb els requisits i sadapten a les seves exigncies. Atesa la seva complexitat, lAjuntament de Barcelona ha desenvolupat diversos recursos de gesti i resoluci de conflictes, amb altres professionals i des daltres enfocaments13. El recurs de la mediaci sha cenyit, de moment, al conflicte venal privat. Des de 1990 professionals de la gesti i resoluci del conflicte comunitari de lAjuntament de Barcelona van iniciar un debat sobre la mediaci, el seu concepte i les
CAPTOL 6
Mediadors El Servei de Prevenci no disposa dun equip propi de mediadors. Pel que fa als mediadors professionals, el Servei de Prevenci t un acord oficial amb 3 entitats que presten els seus mediadors a lAjuntament de Barcelona. Concretament, es tracta de 2 empreses privades, GREC i Trnsit, i el Collegi de Psiclegs de Catalunya (COPC). Entre les tres entitats disposen de 12 mediadors professionals amb la titulaci universitria i la formaci especfica de mediaci en forma dun mster oficial. Procediment El procs de mediaci est regulat a travs dun protocol denominat comproms tcnic, que la direcci de Serveis de Prevenci signa amb lempresa mediadora. El procs de mediaci est regulat mitjanant protocols dinici, tancament i derivaci. Tamb est delimitat a travs dels compromisos que assumeixen les entitats que collaboren en les mediacions i que regulen diferents aspectes del procs. Aix, el temps del primer contacte amb les parts no pot superar una setmana, la durada mxima del procs de mediaci s de quaranta dies, el nombre de sessions es limita a una sessi individual amb cadascuna de les dues parts i dues sessions conjuntes amb la possibilitat de tres. La durada mitjana de cada sessi de mediaci s entre una hora i mitja i dues hores. El Servei de Mediaci disposa de protocols que defineixen tant les obligacions de les parts intervingudes com dels mediadors professionals que intervenen en el procs. La retribuci econmica per a cada mediaci es regula a travs de la norma corresponent. Resultats Durant lany 2008, el tcnic de prevenci de lAjuntament de Barcelona va rebre 26 sollicituds de mediaci que van ser derivades a les empreses externes. Shan pogut realitzar 23 processos de mediaci. En tots els casos, els conflictes sn de tipus venal i han tingut lloc en lespai privat. En 15 sha pogut arribar a un acord sobre el conflicte en qesti; en 4 sha arribat al final del procs per sense un acord satisfactori per a les parts, i els 4 restants encara estan oberts. Noms en tres casos una de les parts no va mostrar linters i la implicaci necessaris per poder seguir amb el procs de mediaci.
de relacions venals i comunitries de convivncia en contextos de diversitat cultural. El Servei Municipal de Mediaci Intercultural (SMMI) (Ajuntament de Barcelona, 2010) t com a objectiu proveir recursos als professionals municipals i a la ciutadania tant a les persones autctones com a les immigrades per tal de facilitar-los la comunicaci, el dileg i la convivncia intercultural, tot prevenint o resolent aquells elements de conflicte que es puguin donar en les relacions ciutadanes. Els objectius generals del Servei sn: facilitar lacollida de la poblaci immigrada des dels serveis municipals, possibilitar processos dadequaci de latenci social a les necessitats i particularitats de la poblaci nouvinguda, promoure el dileg entre persones i grups dorigen sociocultural divers, i mediar en els conflictes i dificultats derivades de la integraci de la diversitat.
La mediaci intercultural treballa en dos escenaris: lindividual i el conflicte multipart. Ats que el conflicte individual s un treball de suport a Serveis Socials i la seva tasca s de traducci i interpretaci (Ajuntament de Barcelona, 2010), no hi farem esment.
Implementaci de la mediaci
La mediaci intercultural en lmbit comunitari, ents en un sentit estricte, implica la intervenci en projectes de dinamitzaci comunitria, amb algun grau dincidncia sobre lespai pblic. Es tracta de projectes de gran abast que impliquen el treball en un barri amb la finalitat de facilitar la comunicaci intercultural i promoure la creaci de referents comuns entre persones de diferents orgens socioculturals. Concretament el Servei de Mediaci Comunitria lany 2008 ha realitzat 61 unitats dintervenci mediadora dins dels projectes de dinamitzaci comunitria.
Taula 1. Tipologia i nombre dintervencions. Servei de Mediaci Intercultural de Barcelona

Unitats dintervenci en lmbit grupal Unitats dintervenci en lmbit venal Unitats dintervenci en lmbit comunitari TOTAL 14 20 27 61
La mediaci intercultural a Barcelona

El Servei de Mediaci Intercultural est orientat al suport de persones, famlies i professionals, aix com al foment
Les intervencions en lmbit grupal shan portat a terme en 4 districtes de Barcelona: Ciutat Vella, Eixample, Nou
CAPTOL 6
Barris i Sant Andreu, que han creat processos de suport al treball dequips de centres de Serveis Socials, casals de joves, instituts de secundria i de lAgncia dAbordatge Integral del Treball Sexual. Les temtiques de la mediaci grupal han estat relacionades, entre daltres, amb: lacolliment del barri a famlies subsaharianes, la salut reproductiva de dones joves africanes, el procs migratori de les famlies magribines, el funcionament social de la comunitat de Bangladesh, leducaci postobligatria dadolescents i joves llatinoamericans, i les relacions de gnere en el collectiu pakistans.
2.1 Caracterstiques de lobjecte destudi 2.1.1 Objectius de la recerca

Ats que lobjectiu general daquest treball s lexploraci i la descripci ms denses i acurades possible de la realitat de la mediaci ciutadana-comunitria a Catalunya, es poden derivar quatre objectius especfics a partir daquest general, que sn: a) b) Lelaboraci dun mapa del serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya. Lelaboraci dun diagrama de flux per tal daccedir a la complexitat dels processos dintervenci en el nostre mbit. La construcci del perfil i la delimitaci de les funcions del mediador o mediadora en el nostre mbit. La formulaci duna tipologia de conflictes que, sorgint en lmbit local, sn susceptibles dsser treballats per mitj de la mediaci ciutadana.
Serveis datenci a les persones immigrades

Pel que fa a la mediaci en lmbit venal, el procs ms integral i sostingut de mediaci sha portat a terme al barri del Poblenou, en el marc duna comunitat venal amb presncia de poblaci autctona gitana i paia, i de poblaci dorigen magrib. Els resultats han estat positius, els acords venals han estat respectats per part dels participants i shan establert bases ms slides de convivncia. En la mediaci en lmbit comunitari, el treball ms aprofundit sha portat a terme en el marc del Pla Comunitari del Bess i, en concret, en la Taula de Ciutadania del Bess, que ha constitut lespai de treball per canalitzar la convivncia intercultural i la participaci activa dels collectius dorigen pakistans i senegals arribats al barri. Aquest petit cam per a la mediaci ciutadana i comunitria a Catalunya ens evidencia que som una cultura danys que busca formes per adaptar-se a les noves realitats de manera consensuada i pacfica.
c) d)
2.1.2 Els dispositius dobservaci: lenquesta per qestionari, els grups de discussi, les entrevistes
a) El qestionari:
2 Model danlisi i metodologia

Un cop establerts el marc teric i conceptual, i els principis fonamentals de la mediaci ciutadana-comunitria, passem a construir el model danlisi, amb el propsit darticular la nostra problemtica, per una banda, i el treball metodolgic i tcnic, per una altra; a fi i efecte de definir les caracterstiques de lobjecte destudi, precisar-ne els objectius, i seleccionar els mtodes i les tcniques, tant pel que fa a la recollida dinformaci com en relaci amb els procediments danlisi de les dades.
El qestionari utilitzat per recollir informaci sobre mediaci comunitria sha realitzat dacord amb les pautes generals dimensions i variables consensuades entre els diferents equips dinvestigaci del projecte. Les dimensions consultades sn cinc i estan referides a les estructures organitzatives responsables de la mediaci, les actuacions mediadores i de suport a la mediaci, les parts que intervenen en la mediaci, el procs de mediaci i els resultats de les actuacions mediadores. A partir dun model de qestionari tipus, de carcter estructurat i amb preguntes majoritriament tancades proposat des de la coordinaci del projecte, lequip va adaptar-lo i incorporar-hi aquelles preguntes referides als indicadors especfics de lmbit comunitari i ciutad com, per exemple, tipus de conflictes i tipus dactors que medien, etc. La consulta va ser de carcter censal a tots els municipis i consells comarcals on shavien detectat actuacions mediadores. Lenquesta es va implementar en format electrnic i el mateix equip dinvestigaci va fer-ne el seguiment i el control. El disseny de lenquesta en format electrnic i la gesti i tabulaci de les dades va ser a crrec de lequip metodolgic (Fundaci Carles Pi i Sunyer).
CAPTOL 6
b)
Els grups de discussi:
c)
Les entrevistes semiestructurades:
A travs dels grups de discussi, lestudi cerca aprofundir en lesfera de les percepcions i interpretacions, que un conjunt significatiu de professionals en el camp de la mediaci comunitria i intercultural construeixen a partir de les seves prctiques mediadores. Els participants enraonen i defensen les seves perspectives amb arguments, sovint contraposats, al voltant del temes proposats, i amb lobjectiu de clarificar els diferents punts de vista, les diverses sensibilitats i subjectivitats posades en joc en el procs de la mediaci. En el nostre cas, la tcnica de discussi grupal posa de manifest la dimensi ideolgica, aix com els valors i les teories implcites que orienten els comportaments i les accions dels participants (Alonso, 1998). El nombre, el perfil i els principals temes tractats en els grups es descriuen en el quadre 3.
Mitjanant les entrevistes, lestudi busca completar la informaci, que tant el qestionari com els grups de discussi, per la seva funci, no permeten obtenir. En el procs de comunicaci interpersonal, que s lentrevista, es produeixen informacions matisades, i shi aclareixen dubtes, que daltra forma quedarien exclosos de la producci i recollida de dades. En el nostre cas, shan realitzat vuit entrevistes semiestructurades i els temes que shi han tractat sn: tipologia dels conflictes actuals en qu interv lajuntament, conflictes de futur, la mediaci com a eina per descongestionar jutjats, la mediaci com una soluci alternativa al judici, i la mediaci i les noves tecnologies. El tipus dentrevista, el perfil professional del entrevistat i la data de lentrevista es descriuen en el quadre 4.
Quadre 3. Grups de discussi

Nombre participants 1 2 3 4 9 9 9 9 Perfil participants Mediadors, ciutadans i comunitaris Mediadors, ciutadans i comunitaris Mediadors interculturals Tcnics municipals. Agents derivadors dels serveis de mediaci Data 28 doctubre de 2009 28 doctubre de 2009 28 doctubre de 2009 28 doctubre de 2009 Principals temes tractats Concepte, conflicte, el procs de mediaci, la figura del mediador, el factor cultural Concepte, conflicte, el procs de mediaci, la figura del mediador, el factor cultural Concepte, conflicte, el procs de mediaci, la figura del mediador, el factor cultural Concepte, conflicte, el procs de mediaci, la figura del mediador, el factor cultural
Quadre 4. Entrevistes semiestructurades

Tipus dentrevista 1 2 3 4 5 6 7 8 Entrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Eentrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Entrevista semiestructurada Perfil de lentrevistat Coordinadora del Servei de Mediaci Municipal de Sant Boi de Llobregat. Sra. Fina Sala Experta en mediaci comunitria i intercultural. Sra. Silvia Lannitelli Regidora delegada dEducaci i regidora adjunta dUrbanisme de lAjuntament de Palafrugell. Sra. Nria Ribas Coordinador del Servei de Mediaci Municipal i mediador del Prat de Llobregat. Sr. Javier Jimnez Coordinador del Servei de Mediaci Municipal de Figueres. Sr. Josep Rovira Responsable del Programa de Mediaci de lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona. Sra. Teresa Llorens Tcnica de Prevenci. Direcci de Serveis de Prevenci de lAjuntament de Barcelona. Sra. Gemma Garcia Comissionat de lAlcaldia per Immigraci i Dileg Intercultural. (Ajuntament de Barcelona). Sr. Daniel Torres Data 6/novembre/ 2009 1/desembre/2010 1/desembre/2009 3/desembre/2009 10/desembre/2009 17/desembre/2009 3/febrer/2010 3 /febrer/2010
CAPTOL 6
2.2 Anlisi quantitativa: la mediaci ciutadana-comunitria en xifres Lunivers destudi

Lunivers destudi est format pels principals ens locals de Catalunya. s a dir, les quatre diputacions, els quaranta-un consells comarcals i tots els municipis majors de cinc mil habitants, amb lexcepci de la ciutat de Barcelona que, atesa la seva particular manera darticular la mediaci comunitria, sha decidit no incloure-la en la vessant quantitativa daquest estudi. Malgrat tot, el seu funcionament i les dades de la seva actuaci estan exposades en lapartat 1.6. Estat de la qesti a Catalunya. La decisi metodolgica de centrar la recerca en els municipis majors de cinc mil habitants s fruit de dos arguments. En primer lloc, el fet que els municipis de menor poblaci veuen coberta la seva demanda a travs dels serveis de mediaci dels consells comarcals. En segon lloc, hem de recordar que els cent vuitanta-nou municipis majors de cinc mil habitants representen el 89,5% de la poblaci catalana. Les fonts dinformaci secundries que shan utilitzat per a una primera descripci de ls de la mediaci ciutadana han estat lObservatori del Govern Local de la Fundaci Carles Pi i Sunyer destudis autonmics i locals, el Panell de Poltiques Pbliques Locals de la mateixa instituci, la base de dades de la Diputaci de Barcelona, en la qual hi ha registrats els convenis amb els serveis de mediaci ciutadana amb els ajuntaments de la provncia de Barcelona.15 Tal com assenyala la taula segent, es constata que gaireb un 30% dels municipis majors de cinc mil habitants de Catalunya i el 40% del consells comarcals han realitzat alguna actuaci en mediaci durant lany 2008. Daquesta manera sobt, per primera vegada, un mapa exhaustiu de les actuacions de mediaci ciutadana/comunitria i intercultural de Catalunya. Es tracta, doncs, duns percentatges gens negligibles que demostren una penetraci important de la mediaci en les estructures institucionals del govern local catal. La mediaci ha estat a nivell poltic un producte vendible pels poltics locals, ja que amb una metodologia fcil darticular posa
en prctica la democrcia participativa, ajuda a minvar els efectes dun ciutad demandant i un model de prestaci assistencialista, acompanyant lusuari en la responsabilitzaci del seu conflicte i la seva resoluci. Per contra, comporta lexigncia dun treball transversal, a voltes inexistent, en les institucions locals de casa nostra. Quant a les fonts primries, es va adrear un qestionari per recollir informaci en profunditat als municipis i consells comarcals amb actuacions en lmbit de la mediaci. Lxit de la resposta ha estat complet: la prctica totalitat dels ens consultats han respost el qestionari. Les dades sobre les qual sha realitzat la recerca, doncs, sn robustes i les conclusions que sen deriven tenen la fora dhaver confegit un cens.
2.2.1 Indicadors generals i especfics

A continuaci es presenta lexplotaci dels resultats. Sha dut a terme fent una selecci de les variables per tal doferir noms les grans tendncies que es detecten en els resultats de lenquesta. Per a una informaci ms detallada sobre el qestionari, les variables que cont i el desplegament de creuaments i taules estadstiques, es pot consultar lannex corresponent. El contingut de la informaci sha sistematitzat en 10 blocs temtics, cadascun dels quals cont un conjunt dindicadors generals i una srie de pronosticadors de carcter especfic que permeten entrar en el detall de la mediaci comunitria. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Tipus i nombre de les mediacions La creaci dels serveis de mediaci. Una nova activitat econmica El mediador Les parts de la mediaci El procs de mediaci i els seus protocols La tipologia dels conflictes Origen de les sollicituds i agents derivadors El resultat de la mediaci Accions per difondre la cultura de la mediaci
10. El cost de la mediaci
Taula 2. Univers destudi

Ens locals consultats Ens que han realitzat algun tipus dactuaci en mediaci
Freqncies Ajuntament Consell comarcal 189 41
% 100,0 100,0
Freqncies 56 17
% 29,6 41,6
CAPTOL 6
2.2.1.1 Tipus i nombre de les mediacions

En el projecte de recerca sobre la mediaci ciutadana per al Llibre Blanc de Mediaci, sha estat molt curs a precisar les diferncies conceptuals i metodolgiques entre la mediaci de carcter comunitari de la mediaci intercultural. De la mateixa manera, atesa la importncia que est adquirint aquesta darrera els ltims anys, sha volgut distingir aquest tipus de mediaci de les tasques de traducci i interpretaci i, per tant, no es comptabilitzen en la descripci de les mediacions interculturals.
de Mediaci del Consell Comarcal de lAlt Empord, que utilitzen una metodologia ms intervencionista. Entre ambdues institucions sumen 9.676 mediacions. Just la meitat del total de mediacions. Tal com es mostra en la taula posterior la distorsi s important i pot dur a equvocs. Atesa la desviaci que aquests dos ens provoquen en els resultats, les dades de referncia per al total de mediacions s de 9.438. A partir daquestes consideracions de carcter metodolgic, cal assenyalar que estem davant dun nombre realment notable de mediacions. Aix, al llarg de lany 2008 cada dia es van iniciar 26 mediacions comunitries i interculturals en les institucions del govern local catal. Cada mediaci atn un mnim de dues persones, en aquest sentit s interessant esmentar que el mnim amb una sola mediaci que es pot veure a la taula prov de lAjuntament de Castelldefels que, el mateix any 2008, va crear el Servei, a partir daquest cas, multipart, que va implicar 320 persones. Daquestes, el 44% tenen un carcter ciutad i el 54% sn mediacions interculturals. La diferncia entre el percentatge dambds tipus de mediacions podria ser, fins i tot, major si afegssim a les 5.079 mediacions interculturals les 6.168 del Servei de Mediaci de lAjuntament de Reus i les 3.508 de la unitat del Consell Comarcal de lAlt Empord. En aquest cas, el resultat del nombre de mediacions interculturals a Catalunya lany 2008 assoliria les 14.755.
Taula 3. Tipus de mediacions segons institucions

% Han fet mediaci comunitria Han fet mediaci intercultural Han realitzat tasques de traducci lingstica i interpretaci 76,7% 41,1% 32,43%
s interessant observar que de les institucions que han realitzat algun tipus de tasca mediadora, tres quartes parts nha realitzat de carcter comunitari o ciutad. El dubte sobre el pes dambds tipus de mediacions es resol amb la contundncia daquests resultats. Encara, per, s ms interessant ressaltar que, al llarg daquests anys, hi ha hagut una certa especialitzaci temtica entre institucions. Aix, mentre els ajuntaments shan dedicat de forma prioritria a la mediaci comunitria, els consells comarcals shan dedicat a la mediaci intercultural. Lexplicaci probablement vagi lligada al fet que aquest ens supramunicipal t delegats, en molts casos, els plans dimmigraci locals i que la mediaci intercultural sha vist com una necessitat urgent de comprensi entre professionals i usuaris i entre els mateixos ciutadans; per contra, la mediaci ciutadana ha estat una aposta poltica per una nova forma de regulaci dels conflictes socials, que fins ara han assumit majoritriament els ajuntaments. Quant al nombre de mediacions que han dut a terme aquestes institucions al llarg de lany 2008, representen un total de 19.114. Aquest nombre tan elevat de mediacions sexplica, en part, per les diferncies de mtode en la manera dabordar la mediaci. Fem referncia, ms concretament, a lAjuntament de Reus i al Servei
Taula 5. Nombre de mediacions per tipus de mediaci durant lany 2008

Freqncies Mediacions comunitries o ciutadanes Mediacions interculturals Altres tipus de mediacions Total 4.151 5.079 208 9.438 % 44,0 53,8 2,2 100,0
Els resultats obtinguts en la recerca assenyalen que es duen a terme ms mediacions interculturals que ciutadanes i comunitries, en una proporci de cinc a quatre. A banda de consideracions de carcter sociolgic, lexplicaci tcnica s la que preval per donar ra daquest
Taula 4. Nombre total de mediacions durant lany 2008

Mitjana Tots els ajuntaments Tots les institucions sense Reus i el CC 269,2 136,8 Desviaci estndard 856,4 267,1 Mediana 60,0 57,0 Total 19.114 9.438 Mnim 1 1 Mxim 6.168 1.900 Centres mediadors 71 69
CAPTOL 6
fet: probablement per motius que tenen a veure amb el grau dinstitucionalitzaci, les mediacions interculturals comporten un menor nombre de sessions que les mediacions ciutadanes i comunitries, els seus acords sn principalment parcials i verbals, en contraposici al major nombre dacords totals i escrits de la mediaci comunitria. Aix mateix, aquesta descripci explicaria la contradicci aparent entre el major nombre de mediacions interculturals realitzades en moltes menys unitats institucionals. En efecte, no hem doblidar que el 76% de les institucions del govern local catal que realitzen accions en aquest mbit temtic fan mediacions comunitries i, en canvi, aquestes sn les menys usuals. Si sobserva la producci en nombre de mediacions segons el tipus dinstitucions del govern local, es fa pals que els ajuntaments amb ms del 75% dels serveis de mediaci ubicats en el govern local han dut a terme el 56% del total de mediacions i, en canvi, els consells comarcals, que representen poc ms duna cinquena part de les institucions que actuen en lmbit de la mediaci, nhan agrupat el 44%.
quartes parts daquests ens compten amb una unitat de mediaci que gestiona de manera especialitzada aquest tipus de resoluci alternativa dels conflictes. Linterval temporal que va de lany 2006 fins al 2008 s el moment de mxima institucionalitzaci de la mediaci en el govern local ja que, en aquests tres anys, es creen dues tercers parts de totes les unitats de mediaci que existeixen a Catalunya. La ra daquest increment sobtat probablement sigui el resultat del Programa de Mediaci de lrea de Igualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona, que donava suport econmic i tcnic als ajuntaments que implementessin serveis de mediaci ciutadana en els ajuntaments de la provncia de Barcelona.
Grfic 1. Any dinici de lunitat especialitzada en gestionar mediacions
Taula 6. Nombre de mediacions per tipus dentitat

Mitjana Ajuntament Consell comarcal 97,1 292,6 Desviaci estndard 126,6 523,1 Mediana 53,0 79,5 Total 5.341 4.097 Centres mediadors 55 14
De tots els consells comarcals noms dos fan mediaci ciutadana i comunitria: el Consell Comarcal dOsona i el del Valls Occidental. La resta dels serveis realitzen accions de carcter intercultural. No s estrany, doncs, que amb un nombre menor de centres mediadors, els consells comarcals facin proporcionalment moltes ms mediacions. A banda, daquestes apreciacions, retorna la conclusi ja esbossada: duna certa especialitzaci temtica de les institucions, els ajuntaments shaurien abocat a les mediacions comunitries, i els consells comarcals a les de carcter intercultural.
Ja sigui sota un incentiu de lAdministraci o no, el creixement en el nombre dunitats especialitzades que gestionen la mediaci ha obert un nou mercat i ha generat una nova activitat econmica. Cal tenir en compte que ms del 40% de les unitats presten el servei a travs dempreses externes. Moltes daquestes, doncs, shan creat a partir de la nova demanda institucional i, daltres, han afegit a les seves prestacions la mediaci com una especialitat ms de lempresa. La resta dunitats gestionen de forma interna amb estructura i mediadors propis la prestaci del servei.
2.2.1.2 L a creaci de serveis de mediaci. Una nova activitat econmica

La creaci dun servei en lAdministraci per prestar un servei pblic s un bon indicador del grau dinstitucionalitzaci. En aquests sentit, a Catalunya el considerable nombre de municipis i consells comarcals que han realitzat accions en lmbit de la mediaci ve acompanyat dun elevat grau dinstitucionalitzaci, ats que tres
Taula 7. Empreses que presten serveis als ens locals

Empreses que presten serveis de mediaci als ens locals Transit Projectes-CEPS Mediacin y Convivencia, S.L. Alter, Serveis Integrals de Mediaci Nombre dens a qu donen servei 5 4 2
CAPTOL 6
Empreses que presten serveis de mediaci als ens locals Gestin Integral Del Conflicto S.L Desenvolupament Comunitari Eina Fundaci Privada pel Suport Social Solidari Parlem-ne Serveis de Mediaci Social SL Toc Catalonia 2000sl Sense el nom de lempresa Total
Nombre dens a qu donen servei 2 1 1 1 1 1 1 3 22
nitaris i els mediadors interculturals que existeix actualment s, sens dubte, a causa del seu grau de formaci. Les institucions han de demanar un nivell de formaci ms elevat per a aquests professionals que intervenen en conflictes cada cop mes complexos i que, amb la imminent problemtica de les segones generacions dinmigrants, necessitaran recursos de resoluci de conflictes.
Taula 8. Nivell de formaci dels mediadors per tipus de mediaci

Mediadors amb mster o postgrau en mediaci Mediadors amb curs en mediaci Mediadors sense formaci en mediaci Total Mediadors comunitaris Mediadors interculturals 2 6,1% 96 Total
94
58,0 %
49,2%
Sigui com sigui, la mediaci ciutadana i intercultural ha comportat una nova activitat econmica que es fa evident amb un total de cent noranta-cinc mediadors professionals, a qui la mediaci ha ofert un futur professional impensable fa cinc anys.
52
32,1 % 24 72,7%
76
39,0%
16 162
9,9%
7 33
21,2%
23 195
11,8%
2.2.1.3 Els mediadors

Al llarg daquests darrers anys, a banda duna nova activitat econmica, sha creat una nova professi o, almenys, aquesta ha vist incrementar-ne els seus efectius de manera important. La recerca que sha dut a terme quantifica el nombre de mediadors que actuen en el mn local de lmbit comunitari i intercultural, en un total de dos-cents vint, dentre els quals, cent noranta-cinc es dediquen professionalment part time o full time a la mediaci, i la resta t un carcter voluntari. Es tracta, a ms, dun collectiu especialment preparat des del punt de vista acadmic, ja que ms del 80% ha cursat estudis universitaris. Aquesta formaci de base contrasta, per, amb el grau despecialitzaci en tcniques de mediaci, ja que noms la meitat dels mediadors professionals ha completat la seva formaci amb un mster o postgrau en mediaci. Les explicacions a aquesta contradicci aparent poden ser moltes, per el que s cert s que lany 2008 la manca duna regulaci acadmica explcita en aquest mbit pot haver provocat una gran diversitat ditineraris formatius entre els professionals daquest mbit. Sigui com sigui, la falta de formaci en les tcniques i la metodologia de la mediaci per a un percentatge molt elevat dels professionals, sobretot de la mediaci intercultural de Catalunya, s un dels punts febles que aporten les dades daquesta recerca. De fet, la diferncia en la prctica dels mediadors comu-
2.2.1.4 Les parts duna mediaci

El clcul del nombre ha estat realitzat a partir de les dades aportades pels diferents ens locals i, en el cas dabsncia dinformaci, sha estimat una mitjana dun mediat per cada mediaci intercultural i de 2,7 per mediaci comunitria. Sense tenir en compte el Servei de Mediaci de Reus i el del Consell Comarcal de lAlt Empord que, com ja sha aclarit en apartats anteriors, mantenen un tipus de metodologia prpia, el nombre total de ciutadans que han estat part en una mediaci comunitria o intercultural ha estat de 16.463. El total de persones que han estat part duna mediaci ciutadana/comunitria i intercultural ha estat al voltant de 26.292, sense Reus i el Consell Comarcal de lAlt Empord, 16.463. Es des daquesta xifra que obtenim les segents dades de la taula 9. El retrat sociodemogrfic dels ciutadans que han estat part duna mediaci s el dun home encara que de manera molt equilibrada amb les dones, amb una edat mitjana de 43 anys i, segons el tipus de mediaci a qu fem referncia, varia la nacionalitat de les parts: en el cas de la mediaci comunitria, la proporci de ciutadans que
CAPTOL 6
Taula 9. Nombre de persones mediades*

Mitjana 238,6 Desviaci estndard 377,9 Mediana 110,0 Total 16.463 Mnim 3 Mxim 1.900 Centres mediadors 69
* Sense el Servei de Mediaci de Reus ni el del Consell Comarcal de lAlt Empord
comparteixen nacionalitat assoleixen el 60%, mentre que en tractar-se de la mediaci intercultural, la diferncia de nacionalitat de les parts assoleix el 90% dels casos.
Taula 10. N acionalitat de les parts duna mediaci per tipus de mediaci
Mediaci ciutadana i comunitria (N=50) Les parts sn de diferent nacionalitat Les parts sn de la mateixa nacionalitat 41,1% 58,9% Mediaci intercultural (N=22) 89,2% 0,8%
La taula segent mostra el percentatge de les unitats de mediaci que han respost afirmativament a lexistncia duna srie de protocols. Aix, de manera desagregada, queda clar que, amb lexcepci del protocol lligat a la sollicitud via web que comprn noms una tercera part de les institucions que han realitzat alguna mediaci, la resta supera amb escreix la meitat de les institucions. Tal com queda visible en la taula segent, els protocols ms estesos sn els referits a la sollicitud i a linici de la mediaci i finalitzaci; per contra aquells que fan referncia, de manera genrica, al procs de la mediaci derivaci i codi deontolgic dels mediadors han tingut un menor predicament.
Taula 12. Protocols existents

Protocols de tancament de la mediaci Sollicitud en un formulari escrit Sollicitud via telefnica Protocols dinici de la mediaci Protocols dacceptaci de la mediaci Protocols sobre les obligacions de les parts mediades Protocols de derivaci Existeix un codi deontolgic per als mediadors Sollicitud lloc web 77,9% 74,2% 71,0% 66,6% 61,7% 60,6% 58,0% 54,8% 38,3%
Les dades de la taula anterior, aix com lestudi amb dades qualitatives que es presentar en apartats posteriors, demostren fins a quin punt la nacionalitat de les parts s un factor que afegeix una enorme complexitat al procs de mediaci, que obliga a realitzar canvis en els mtodes utilitzats i en les tcniques a emprar.
2.2.1.5 E l procs de mediaci i els seus protocols

El grau dinstitucionalitzaci, a banda del nombre dunitats especialitzades els darrers anys i del nombre de professionals en actiu, tamb es pot mesurar a partir del grau de protocolaritzaci al qual han arribat els diferents serveis de mediaci. En aquest sentit, es corrobora de nou que el nivell dinstitucionalitzaci de la mediaci comunitria en el govern local s important. Aix sha dentendre que el 70% de les institucions tinguin algun tipus de protocol, ja sigui per sollicitar, acceptar, derivar o tancar les mediacions.
Taula 11. P rotocols definits per sollicitar, acceptar, derivar o tancar les mediacions
Freqncies Existeixen protocols definits Total S No 44 19 63 % 69,8 30,2 100,0
Aquesta darrera conclusi queda avalada per la poca regulaci sobre la duraci del procs de mediaci (un 4,6%) i la regulaci del nombre de sessions dels centres (un 12%). El fet que el nivell de regulaci vagi lligat al procs i no a les necessitats de les parts i del conflicte no ens ha de sorprendre: regular la complexitat del conflicte i el grau de cronicitat a partir dun nombre de sessions o de la durada daquestes no sembla tenir gaire sentit. Incidint en la conclusi apuntada en pargrafs anteriors, hem intentat realitzar un ndex per mesurar la mxima regulaci protocollria de les unitats de mediaci. s un ndex simple, per interessant: shan comptabilitzat les institucions que tenen tots els protocols del llistat anterior. Del que es tracta, doncs, s de poder establir el percentatge de serveis de mediaci que han arribat a un
CAPTOL 6
grau dinstitucionalitzaci important. El resultat ens indica que ms duna tercera part de les unitats de mediaci comunitria tenen un grau mxim dinstitucionalitzaci, la qual cosa demostra un grau de maduresa important. El creuament segons el tipus de mediaci ens demostra, de manera molt clara, que aquest elevat grau dinstitucionalitzaci es produeix en unitats que realitzen mediacions de carcter comunitari. La mediaci intercultural, doncs, roman lluny de la mediaci ciutadana que ja ha aconseguit establir un conjunt de normes predefinides dactuaci.
dels familiars i els educatius. s interessant destacar que aquest 23% de conflictes que es medien per lincompliment dordenances sn de mediaci intercultural, ja que aquest tipus de mediaci no t el principi dimparcialitat i pot mediar en aquests casos. Els conflictes des dun servei de lAdministraci local on la mediaci no s una resposta. De 5.459 conflictes, la mediaci ciutadana media principalment conflictes venals en un 70,9% dels casos, mentre que la mediaci intercultural media en un 30,4% de conflictes familiars i en altres tipus, com educatius o sanitaris. Un servei decideix fer-ne la promoci en funci de les necessitats socials i de la decisi poltica. Els llocs on es produeixen els conflictes determinen els conflictes a mediar. Aix en la taula sobserva com quasi tots els serveis de mediaci van fer una aposta inicial pel conflicte privat. Un conflicte que no generava por, ja que el seu resultat no tenia repercussions meditiques. La creixent problemtica en ls dels espais pblics i les tensions entre diferents collectius ha fet que el conflicte pblic vagi en augment, aquest fet, lligat a una major expertesa dels mediadors a lhora de gestionar conflictes multipart, fa que la mediaci sigui una resposta creixent en els conflictes pblics, s una prova que el 13,5% dels conflictes mediats shan produt en espais pblics.
2.2.1.6 Tipologia de conflictes

Els serveis de mediaci ciutadana no poden intervenir en conflictes penals ni en conflictes de violncia de gnere per qestions legals. Els principis de la mediaci prohibeixen que un servei intern dun ens local intervingui en conflictes on una part s la mateixa instituci, per a aquest exercici es pot recrrer a la figura del sndic de greuges. Aquests tres tipus de conflicte no sn mediables des dels ens locals. Altres tipus de conflictes com els familiars, els escolars i el laborals sn, a priori, mediables, per cada instituci t la llibertat de restringir la prestaci al tipus de conflicte que cregui convenient. Per tal de mostrar els conflictes on els ens intervenen i els conflictes on no intervenen sha elaborat la taula 13. Shi observa que els conflictes exclusius de lmbit: els venals, despai pblic i comunitaris i socials sn els que tenen el tant per cent ms elevat de mediabilitat, seguits
2.2.1.7 Lorigen de les sollicituds i agents derivadors

De manera general, del total de sollicituds que han arribat a mediaci durant lany 2008 ms del 93% han
Taula13. Conflictes mediats i no mediats en els serveis de mediaci

Tipus de conflicte on es pot mediar (N=63) Venals Espai pblic Comunitaris i socials Familiars Educatius Incompliment ordenances cviques Interculturals Intergeneracionals Sanitaris Laborals En tot tipus de conflictes Nombre dens 31 27 25 23 23 16 9 9 9 8 % 77,5 67,5 62,5 57,5 57,5 40,0 22,5 22,5 22,5 20,0 Tipus de conflicte on no es ot mediar (N=63) Una part s lAdministraci Familiars Penals Consum Violncia de gnere Escolars Una part s discapacitada Laborals Altres Nombre dens 23 20 16 10 10 9 8 1 6 % 50% 43,5 34,8 21,7 21,7 19,6 17,4 2,2 13,0
CAPTOL 6
Taula 14. Llocs on shan produt els conflictes

Tipus de llocs Espais privats (escales...) Altres llocs Espais pblics oberts (plaa, carrer...) Escoles Altres espais pblics tancats (centres cvics, centres poliesportius...) Centres de salut Institucions privades (empreses, associacions...) Total
* Sense Reus ni el Consell Comarcal de lAlt Empord
Freqncies 2.873 787 429 361 244 147 138 4.979
% 57,7 15,8 8,6 7,3 4,9 3,0 2,8
estat acceptades. La sensible diferncia entre ambds tipus de mediaci, probablement vingui explicada pel diferent grau dinstitucionalitzaci que han assolit al llarg daquests anys.
de la mediaci intercultural neix dels treballadors socials (33,1%), de les parts (26,6%) i dels mateixos centres de mediaci (16,2%) i lescola (14,3%).
Taula15. A cceptaci de les sollicituds de mediaci segons tipus de mediaci

Ciutadanes i comunitries Acceptades Rebutjades 89,5% 10,5% Interculturals 99,4% 0,6%
Taula 16. Origen de les sollicituds de mediaci

Freqncies Sollicitades per les parts Derivades per un tercer: un altre Derivades per un tercer: treballador social Derivades per un tercer: policia Impulsades per prpia iniciativa de lentitat mediadora Derivades per un tercer: escola Derivades per un tercer: bocaorella Derivades per un tercer: un centre de salut (recodificada posteriorment) Derivades per un tercer: jutge de pau Derivades per un tercer: psicleg Derivades per un tercer: advocat Derivades per un tercer: jutge Total 1.734 1.341 581 379 321 268 251 190 42 36 31 19 5.193 % 33,4 25,8 11,2 7,3 6,2 5,2 4,8 3,7 0,8 0,7 0,6 0,5
La desagregaci de les dades a partir de lorigen de les sollicituds i dels diferents agents derivadors s realment interessant, ja que posa en evidncia fins a quin punt la mediaci comunitria ha reeixit com a mecanisme de resoluci de conflictes: una tercera part de les sollicituds de mediaci tenen un origen en les parts i un 4,8% ha estat provocat pel boca-orella. La tasca de promoci de la mediaci i sensibilitzaci de la ciutadania i el fet que lany 2008 un 60,5% dels serveis dugus, com a mnim, dos anys de funcionament poden ser causes que un 40% de les sollicituds de mediaci tinguin un origen ciutad. Quant als principals derivadors sobresurten, de manera general, els treballadors socials i els policies, mentre que els jutges, prcticament, no deriven cap cas a mediaci comunitria. En lmbit de les sollicituds de mediaci i dels principals derivadors, les diferencies segons el tipus de mediaci sn importants. Aix, el principal origen de les sollicituds de mediaci comunitria sn les mateixes parts del conflicte, la policia (9,2%) i la mateixa entitat mediadora (6,6%), en aquest ordre. Per contra, lorigen principal
Les diferncies entre ambds tipus de mediacions remarquen que, per a la intercultural, el principal objectiu s la lluita per a la no-exclusi i, per tant, els agents derivadors van lligats a espais i activitats propicis dexclusi social, a diferncia de la mediaci ciutadana i comunitria, lobjectiu principal de la qual s la gesti i la resoluci de conflictes.
CAPTOL 6
2.2.1.8 Els resultats de la mediaci

Per realitzar un estudi sobre leficcia de la mediaci com a mecanisme de resoluci de conflictes, ha estat habitual valorar-ne els resultats a partir del grau dacord assolit entre les parts. s a dir, si hi ha hagut acord, si aquest ha estat total o parcial i, finalment, si aquest ha tingut una translaci per escrit. Malgrat que aquesta s una bona aproximaci emprica, al llarg del captol sha insistit que, ms enll daquest clcul, es pot parlar dun cert benefici social lligat a la revaloritzaci de les persones o grups i el reconeixement de la mediaci. Per aquest motiu es va decidir que, en els casos on no shagus arribat a acord, es distingiria entre els no-acords no productius, en els quals el mediador considera que no es va aconseguir cap benefici, i els no- acords productius, en qu la mediaci ha ajudat a millorar la soluci conflictiva. Els resultats de la taula segent demostren, en primer lloc, que lacord s el resultat ms habitual de les mediacions comunitries i interculturals, en una proporci de tres sobre quatre. Ens sembla, doncs, que un 75% de mediacions amb un final acordat per les parts, demostra un nivell dxit important. En segon lloc, i en reforament de la conclusi anterior, el percentatge ms elevat sn els acords totals de les parts i per escrit. Aix mateix, i pel que fa al clcul de lintangible efecte social de les mediacions cal assenyalar que, en el cas de no arribar cap acord, en la gran majoria de casos sha codificat lacord com a productiu, s a dir, que la mediaci ha ajudat a no fer crnic el conflicte.
Taula 18. Resultats de les mediacions per tipus

Freqncies Amb acord parcial escrit Amb acord parcial no escrit Amb acord total escrit Amb acord total no escrit Sense acord (improductiu) Sense acord (productiu) Total 277 405 863 722 175 551 2.993 % 9,3 13,5 28,8 24,1 5,8 18,4
Els resultats segons el tipus de mediaci sn allionadors, ja que demostren que per a la mediaci ciutadana lacord forma part dun procs que t un certa durada i que, per tant, se sol fer per escrit, normalment es fan acords totals, mentre que en la mediaci intercultural els acords solen ser verbals i parcials a causa del perfil de lusuari, de la problemtica que es planteja i de la formaci del mediador. La distinci del total o parcial s encara diferent per a cada tipus de mediaci, en aquest sentit es fa imprescindible esmentar que en algunes mediacions ciutadanes i comunitries, per conflictes puntuals que puguin sorgir es requereix la presncia dun mediador intercultural, que ajuda en una part parcial de la problemtica comunitria. En els dos casos els no-acords sn productius i fins i tot podrem afirmar que els mediadors interculturals consideren que la seva tasca quasi sempre comporta un benefici per a les parts.
Taula 17. Resultats de les mediacions

Mediaci ciutadana i comunitria (N=45) Amb acord parcial no escrit Amb acord parcial escrit Amb acord total no escrit Amb acord total escrit Sense acord (productiu) Sense acord (improductiu) 5,5% 9,6% 27,9% 34,3% 15,9% 6.9% Mediaci intercultural (N=15) 20,3% 0,3% 56,,5% 0,0% 16,0 % 6,9%
2.2.1.9 Les accions per desenvolupar una cultura de la mediaci

La mediaci, tal com sha definit en la marc teric i conceptual, comprn diferents accions que en aquest moment assumeix el professional mediador i/o els serveis o centres de mediaci. En el qestionari, per tal de poder quantificar el conjunt daccions que afavoreixen la creaci duna nova manera de fer i dentendre el conflicte, les hem sistematitzades en tres mbits i creuat segons el tipus de mediaci. Lesfor dut a terme en aquest mbit al llarg de lany 2008 ha estat intens. Aix, pel que fa a la formaci en mediaci que realitzen els mateixos mediadors als ciutadans o, fins i tot, a altres collegues professionals, nhan rebuda quatre mil cent seixanta-quatre persones entre professionals i ciutadania.
CAPTOL 6
Taula 19. N ombre daccions que afavoreixen la cultura de la mediaci

Mediaci ciutdanana/comunitria (N=53) Formaci Assessorament Sensibilitzaci 29 21 32 Mediaci intercultural (N= 15) 9 5 5
Lassessorament s un tasca que se sol proveir a professionals del mateix servei o, tamb, a una de les parts en conflicte, quan laltra part no ha volgut fer la mediaci. La tasca en ambds casos s una feina que ajuda a lempoderament, la reflexi i lanlisi de la situaci conflictiva sota els principis de la mediaci. El nombre total de destinataris que ha rebut algun tipus dassessorament dels professionals ha estat al voltant dels mil cent. Finalment, la sensibilitzaci recull diferents actuacions de promoci de la mediaci i dels serveis com, per exemple, jornades i xerrades. En no poder comptabilitzar els assistents als actes de sensibilitzaci, en aquest cas sha decidit quantificar el nombre total dhores de les accions de sensibilitzaci, ja que s un bon indicador del treball que sest duent a terme.
La mediaci des de les poltiques locals sha ents com un dret del ciutad i per aquest motiu s, en la seva gran majoria, un servei gratut per als seus usuaris. Alguns serveis de mediaci ciutadana i comunitria (des dinstitucions locals com el Centre de Mediaci Comunitria del Consell Comarcal de la Selva (20012005), que funcionaven grcies al finanament dels seus usuaris han hagut de tancar, ja que difcilment les comunitats de ciutadans estan en aquests moments conscienciades per pagar de forma directa al seu ajuntament o Consell Comarcal per problemes amb els seus vens, problemes moltes vegades estructurals). Sha de comenar a pensar, per, en un sistema de copagament que ajudi a la responsabilitzaci i a una major implicaci del ciutad.
2.3 Anlisi qualitativa: el significat de la mediaci i la seva prctica

En el present estudi, lanlisi qualitativa aporta una informaci a partir de lexperincia de 50 professionals impulsors de la mediaci: mediadors, derivadors i coordinadors de programes o serveis de mediaci. Com es pot veure cada participant en lestudi ha aportat el
Taula 20. N ombre total dhores de conferncies o xerrades

Mitjana 20,5 Desviaci estndard 21,1 Mediana 15,0 Total 513 Mnim 1 Mxim 94 Centres mediadors 25
2.2.1.10 El cost de la mediaci

Per finalitzar aquest ltim apartat es vol remarcar quina s la despesa que representa per al ciutad anar a mediaci. Per fer-ho sutilitza la taula que mostra les normes i protocols que defineixen el preu de la tarifa de la mediaci, on es veu que el 83% dels centres no tenen cap protocol ni norma per definir la tarifa, ja que el servei que presten s gratut per al ciutad.
seu coneixement, les seves competncies i exemples de conflictes que es medien en els serveis de mediaci de Catalunya. Tota aquesta informaci es descriu en els tres apartats que segueixen.
2.3.1 Lanlisi de contingut temtic

Lobservaci i lanlisi qualitativa sorganitza en torn de 4 grans categories temtiques: 1. 2. 3. 4. la rellevncia de la cultura i la identitat, la mediaci i el seu paper en la resoluci de conflictes, el procs de la mediaci i les seves metodologies, la irrupci de les noves tecnologies en lmbit de la mediaci.
Taula 21. N ormes o protocols que defineixin el preu de la tarifa de la mediaci

Nombre dens S No Total 11 54 65 % 16,9 83,1 100,0
CAPTOL 6
2.3.1.1 La rellevncia de la cultura i la identitat

Una de les claus interpretatives dels conflictes comunitaris en lactualitat es refereix al fet cultural. En societats tnicament i culturalment plurals com les nostres, els mediadors han de ser sensibles a la diversitat, a les maneres en qu diferents persones i collectius construeixen les seves identitats, i al paper que les diferents creences i formes de vida juguen en la gesti dels conflictes socials. Exceptuant qualsevol temptaci de determinisme cultural, els mediadors senfronten a la necessitat dintegrar en la seva prctica professional lenorme complexitat cultural de la societat catalana actual, i la funci que compleix la cultura en la construcci de la convivncia i el conflicte. De les observacions realitzades sen deriven dos grans subtemes, presents en els debats entre els mediadors participants, i que sn: a) La centralitat del fet cultural, encara que amb matisos
i laltre tentengui el teu, [...] intervenir-hi resulta difcil (home, G3). Els mediadors registren les percepcions de la ciutadania i les atribucions que circulen en els espais dinteracci quotidiana, com quan afirmen: S, hi ha molts cops que passen coses i ho sents aix daix passa perqu sn de tal cultura, i crec que aquest aspecte sha de treballar, igual que sha de treballar tot laspecte ms de percepci(dona, G1). No obstant aix, lexperincia els porta a determinar que malgrat la importncia de les diferncies culturals aquestes no comporten necessriament conflictes, ja que perqu aquests es manifestin ha de considerar-se un altre factor fonamental com s la desigualtat. La cultura ha de tenir-se en compte, per aix s alguna cosa que no ens portar al conflicte; ens portar al conflicte si apareix alguna desigualtat entre les persones (home, G1). A pesar que una majoria de mediadors ressalten la importncia del fet cultural en la manifestaci dels conflictes comunitaris, no existeix una completa unanimitat. Alguns professionals matisen la qesti, i sostenen que el factor cultural no s ms rellevant que qualsevol altre, per exemple, els factors socials, generacionals o econmics en general. Aix: No s diferent de qualsevol altre intervenci professional amb persones, [...] per com el sexe, com ledat,, com la procedncia o fins i tot com lidioma (home, G2). O b: ens arribin ms casos de qestions comunitries, de conflictes en principi protagonitzats per joves, aquesta s la demanda inicial, no, que no pas perqu siguin marroquins o xinesos (home, G2). Els mediadors solliciten una disposici i una sensibilitat cap als aspectes que els altres porten perqu sn dun lloc diferent, a fi dentendre millor les situacions conflictives per sense carregar massa el pes en la cultura, aix: Crec que hem de fer una mica de mirada especial, no per fer culturalisme, sin per tenir la possibilitat danar treballant amb aquests aspectes. I aix tamb ens portar ms enll de la cultura de procedncia (dona, G1). La relaci entre homogenetat i heterogenetat cultural no saborda de manera exhaustiva, encara que alguns participants introdueixen el tema, com quan assenyalen que tamb en el mateix collectiu hi ha conflictes de cultura (dona, G1). Es reconeix, per tant, que la cultura duna comunitat no comporta necessriament la completa homogenetat, i introdueix un element de responsabilitat individual en el comportament i sallunya de clixs i estereotips. Els conflictes no es produeixen exclusivament entre els grups amb diferents pertinences culturals, sin tamb en linterior de les respectives comunitats culturals.
La majoria dels participants en els tres grups de discussi atribueixen un paper rellevant a la cultura com a factor a tenir en compte en gran part dels conflictes als quals senfronten els mediadors. No obstant aix, i encara sent molt sensibles al fet cultural, no pot afirmar-se lexistncia dun consens o acord absolut entre els professionals participants a lhora de considerar la cultura com lnica dimensi o causa necessria dels conflictes en la comunitat. En qualsevol cas, les causes dels conflictes no seran atribubles a una cultura particular o concreta. Com era desperar, el grup de mediadors interculturals (G1) mostra un major inters pel factor cultural en la mediaci, debatent amb major intensitat i extensi el paper de la cultura en els conflictes ciutadans i comunitaris. Alguns mediadors consideren que la dimensi cultural no sempre apareix de forma manifesta en la percepci dels conflictes entre els ciutadans. En ocasions les queixes dels vens sobre sorolls o altres molsties amaguen en el fons la qesti de lorigen estranger com a causa del conflicte. Aix: pertnyer o no a una cultura s quelcom que sobserva en el fons dels conflictes (dona, G1). Els mediadors creuen que ha de tenir-se en compte el que pensen les dues parts dun conflicte, tenint en compte que una part important daquest pensament ve donada per lorigen de la persona (home, G1). Sostenen tamb la necessitat de conixer la cultura de laltre per aproximar-nos a una correcta interpretaci de la comunicaci interpersonal, aix: per tant, si no coneixes els fets culturals que pesin molt a lhora dentendre laltre
CAPTOL 6
b)
Treballar les diferncies, atendre les identitats
En ocasions, els mediadors perceben els conflictes des del punt de vista de la distncia cultural i la dificultat de posar en com els diferents codis dinterpretaci de la realitat i els consegents estils de comportament, com quan afirmen que val la pena mirar amb ms cura quins sn els aspectes que laltre porta quan procedeix dun lloc que s diferent, i que aix porta a una srie de situacions de xoc a vegades amb aquell que ve dun altre lloc i desenvolupem tota una srie daccions i de situacions de conflicte (dona, G1). Un aspecte que suscita lacord entre els professionals s el de treballar les pautes de convivncia entre les diferents persones i collectius. Sentn que les normes de convivncia no es donen de forma espontnia sin que shan daprendre i explicar, i que implica un esfor per distanciar-se de certs prejudicis i estereotips. Tals normes afecten de manera igual immigrants i autctons, ats que els canvis de valors de la societat tenen efectes en uns i altres. Una de les mediadores afirma: el que s que vaig pensar que shauria de treballar s informar el poble del canvi social que sest fent, donar coneixement, trencar una mica amb valors, prejudicis. El que faria seris treballar amb la gent, ms que amb diferncies culturals. Explicar les pautes de convivncia que hi ha aqu, etc., ms que tenir en compte la cultura que tens aqu (dona, G1.) La construcci i laprenentatge social de les normes de convivncia comporten un grau dempatia no sempre fcil daconseguir. La conflictivitat no podr evitar-se nicament apellant a la benintencionada tolerncia sin que requereix una actitud ms activa, un respecte actiu per al bagatge cultural dels diferents collectius implicats en la interacci social. En relaci amb les persones immigrades, i acceptant una certa distncia cultural amb els valors autctons, s important transmetre la seva veritat i poderla treballar (home, G1). Les diferncies, com a possible font de conflicte, no sempre estan relacionades amb el lloc de procedncia, tamb poden ser tensions o confrontacions intergeneracionals. Als mediadors els arriben casos de conflictes en la comunitat, protagonitzats per joves, en els quals la demanda inicial s un conflicte s a dir una confrontaci intergeneracional per ls del espai pblic [...] que no pas perqu siguin marroquins o xinesos, s una confrontaci [...] entre joves i infants o entre joves i gent gran pels usos o lapropiaci dun espai pblic (home, G3). Les opinions sobre el que podria denominar-se la qesti identitria, s a dir, la pertinena o identificaci amb una determinada comunitat cultural, tamb est present en les discussions de grup, encara que, i aix resulta
significatiu, noms apareix esmentada en el grup de mediadors interculturals, i omesa en els altres grups. El fragment transcrit a continuaci ho recull:s, hi ha molts cops que passen coses, i ho sents, aix passa perqu sn de tal cultura. I crec que aquest aspecte sha de treballar, igual que sha de treballar tot laspecte ms de percepci. s el que deia una companya. Moltes vegades el conflicte ve superposat a un conflicte cultural, a un conflicte didentitat, o el que suposa contnuament trobar-se amb aix. Per tant, cal fixar-shi (dona, G2). Els mediadors subratllen que les tensions per qestions identitries sexpressen a travs de ls de la llengua, en aquest cas del catal. La identitat lingstica estableix la distinci entre un nosaltres i un ells a partir de la prctica de lidioma, al mateix temps que forma un criteri entre la poblaci autctona sobre el grau i disposici a la integraci dels immigrants. La qesti lingstica, a ms, fa emergir algunes de les pors o preocupacions sobre la qesti ms mplia de la continutat de la cultura catalana, les seves tradicions i la manera dexpressi en general. En el fragment que segueix es recull aquesta percepci: Aqu entra un altre tema, amb ls del catal. Hi ha un problema didentitat catalana. Quantes festes majors shan deixat de fer perqu la comissi de festes ha dit no la faig perqu hi entrar gent de fora. On estaran els castellers i la sardana? Sinvisibilitzar perqu molta gent del barri sn daltres llocs del mn, i si aquests hi entren voldran posar tamb el seu. Qu est passant amb la cultura catalana?(dona, G2) En resum, de lobservaci pot inferir-se que la majoria de mediadors participants consideren la pertinena cultural com un factor rellevant per a ladequada comprensi dels conflictes ciutadans i comunitaris. No obstant aix, el fet cultural apareix com un factor al costat duns altres en la percepci de la conflictivitat social. Els mediadors, de forma gaireb unnime, reconeixen la necessitat daprofundir en la diversitat cultural de la societat catalana per captar millor el manifest i el latent dels seus conflictes i daquesta manera fer ms efica la seva labor de mediaci i prevenci.
2.3.1.2 La mediaci i el seu paper en la resoluci conflictes

Pel que fa al possible canvi en el tipus de conflictes que puguin afrontar els serveis de mediaci comunitria, els participants dels grups de discussi (G1 i G2) adopten dos enfocaments contraposats. Duna banda, existeix una ferma posici segons la qual la tipologia de
CAPTOL 6
conflictes no canviaria, sin que augmentaria el nombre de sollicituds relatives als mateixos conflictes. Daltra banda, se sost que la tipologia de conflictes canviaria clarament a causa de lactual crisi econmica que est afectant la societat catalana. Aquestes dues visions contraposades marquen el discurs dels primers dos grups de mediadors professionals. Es pot dir que aquesta divisi est bastant equilibrada: la meitat de cada grup opina que la conflictologia canvia i laltra meitat que aix no est succeint. En canvi, el tercer grup de mediadors no reflexiona en els termes dels conflictes del present i el futur, sin que se centra en la funci preventiva de la mediaci. Els participants del primer grup de discussi sostenen que lactual crisi econmica s la causa dun canvi en la conflictologia. Comenten que laugment dimpagaments pel que fa als lloguers i les hipoteques s un dels conflictes ms freqents des del comenament de la crisi econmica. s percebuda com una situaci dalta sensibilitat per part daquells que no poden pagar les seves quotes i que s necessari repensar el tema de la gesti de lhabitatge per poder ajudar la poblaci afectada. Els petits negocis tamb es veuen afectats per la crisi. El fet que hi hagi ms estrangers que autctons com a amos dels negocis es percep freqentment com una amenaa i crea conflictes de base intercultural amb efectes econmics. Els participants dels G1 i G2 opinen que els conflictes que es produeixen en lespai pblic sn propensos a laugment a causa de la crisi econmica. En els dos grups no existeix un consens clar entre els participants sobre la relaci entre la crisi i laparici daquest tipus de conflictes. Per aquesta ra molts participants sostenen que es tracta dels conflictes de sempre i que la crisi solament ha provocat laugment de casos tractats per no el canvi de la tipologia de conflictes. El G1 relata la percepci de dos grups de joves com a causants dels conflictes: els joves immigrants que passen tot el dia al carrer jugant amb la pilota i molesten la resta dels usuaris, i els que estan implicats en el trfic de drogues. Els primers conflictes es perceben com a solucionables i, els altres, com a molt difcils de solucionar. Tamb es detecta un canvi dusos de lespai pblic. [] Locupaci de lespai pblic i el fenomen de lespai pblic. Molts cops no hi ha espais pblics per jugar, etc., i una cosa s com usem lespai pblic. Recordo una mediaci a un espai de Barcelona que es va comenar a utilitzar per a gent sud-americana, per fer els seus jocs de vlei, per fer les seves histries, per portar la carmanyola i prendre nosequ. Quan all es va fer habitual
els vens van dir Ostres! Ens han robat lespai i nosaltres no hi podem anar [...] quan no hi havia anat mai. I llavors es crea una altre tipus dhistria, de si aqu hi ha molta immigraci, que aix no pot ser (dona, G3). Alguns dels participants del G2 comparteixen lopini sobre laugment dels conflictes en lespai pblic amb la crisi econmica, i matisen que els protagonistes, a part dels grups de joves autctons i immigrants, sn els immigrants independentment de ledat i la gent que est en atur i que donen un nou s a lespai pblic. [] Els espais pblics no han canviat prou, els models despai pblic que coneixem i jo penso que han comenat a canviar els usos daquest espai, amb usos diferents per part de la gent i la seva funcionalitat una mica obsoleta (dona, G2). En canvi hi ha participants que discrepen daquesta visi i pensen que la tipologia de conflictes s que canviar i que, de fet, ja est canviant. Aquesta opini largumenten apellant a un important deteriorament social i a un canvi de nivell de vida que abans es percebia com a molt elevat. La gent sacostumar a no viure tan b com abans i aix, duna banda, provocar un canvi en els tipus de casos de mediaci. El que abans era un objectiu de mediaci ara no ho ser i viceversa. Aix mateix, aquest canvi en el nivell econmic de la societat provocar una transformaci en la convivncia tant a nivell macro (pas), com a nivell micro (famlia).De la mateixa manera, compartint lopini del grup 1, es destaca com a nova problemtica laugment dimpagaments i deutes als bancs pel que fa a lhabitatge. Els participants que afirmen el canvi de la conflictivitat, accentuen que hi haur aspectes daquest canvi que en aquests moments ni tan sols es poden preveure. Quin tipus de casos arribar als serveis de mediaci no depn exclusivament del tipus de conflictes sin de qui s el titular del Servei i fins a quin punt est disposat a obrir la porta a diferents conflictes. El grup expressa un desig clar que la mediaci no es converteixi en una forma de justcia parallela. Parallelament, tots aquests conflictes es perceben com a ja existents i amb arrels ms profundes situades en la histria del pas. Un dels participants del grup 1 destaca que en lEstat espanyol mai sha fet una mediaci entre els vencedors i els venuts i que mai sha reconegut a les dues parts el dret a queixar-se i a expressar el que havien de dir en aquesta histria nacional. Tot aix ha contribut a la creaci duna dreta bllica ancorada en diferents capes socials. Seguidament, opina que no saccepta una societat multicultural sin que saccepta una societat intercultural en qu la cultura ha dencaixar en la nostra visi i la nostra manera de viure i si no s aix ser estigmatitzada.
CAPTOL 6
s necessari canviar el xip de la societat multicultural i aconseguir el reconeixement mutu perqu hi hagi una revoluci a favor dels conflictes. Si no, els conflictes es radicalitzaran com ha passat a Frana. La societat catalana ha de buscar maneres de relacionar-se amb altres cultures i fer lintercanvi cultural duna manera diferent. a) La mediaci com a prevenci de conflictes El G1 comenta que la mediaci pot servir per prevenir els conflictes en lmbit escolar a causa de lelevat nombre de conflictes que es produeixen entre els joves. Un participant explica que la majoria dels conflictes entre joves es produeix per diferents raons: malentesos o simplement conflictes entre noies per un noi. En aquests casos fent la mediaci es fa possible que les dues parts es trobin i que arribin a un acord, i aix es torna factible prevenir un conflicte que comena entre dues persones i que desprs podria convertir-se en un conflicte ms gros. Un dels participants del G3 destaca la importncia del dileg en la prevenci de conflictes i, per tant, la mediaci sentn com a til i important en aquest procs. El dileg sentn com una eina que ajuda a veure els punts de connexi entre persones i que pot oferir frmules col laboratives per a la soluci de conflictes i no per evitar-los. Tamb es comenta que lacci preventiva de la mediaci s un repte que saconsegueix molt paulatinament. Per poder fer una bona prevenci s necessari fer programes que es dediquin a treballar amb la comunitat, a fer treball social i comunitari. Si es dissenys un treball comunitari en qu hi fossin tots els que hi haurien de ser es podria veure com afrontar-ho i com construir una base de dileg permanent. Grcies a un treball conjunt dividit entre diferents agents del territori seria ms probable detectar ms primerencament un conflicte. Com a exemple de treball per i amb les comunitats, els participants del grup expliquen una campanya de sensibilitzaci que sha dut a terme en una escala de vens: Vam anar a una escala que estava molt bruta i deixada; vam parlar amb la presidenta de la comunitat i vam convocar una reuni. Els vens es varen posar dacord i van acabar pintant-la ells mateixos. Hi havia vens de lndia, del Marroc, del Senegal, daqu [] Tots els vens es queixaven que laltre, generalment duna altra cultura, era el que embrutava. I a partir que van pintar tots junts, fan el te junts, els fills juguen entre ells, es parlen [] A partir de fer quelcom plegats, de pintar lescala junts, els va ajudar a relacionar-se entre ells (home, G1). Un dels factors clau per poder fer la prevenci des dels serveis de mediaci s lexistncia dequips ben dotats i amb suficient dedicaci horria. Els participants comenten
la seva prpia realitat professional, una realitat en la qual falten ms professionals per poder fer prevenci i mediaci. Com a bon indicador que la prevenci i la mediaci shan fet correctament cal considerar la manca de reincidncies. La discussi que es va desenvolupar amb el grup de derivadors professionals es va centrar en la mediaci com a eina de prevenci de conflictes. Com a denominador com es troba, duna banda, la mediaci escolar com a mbit en el qual la prevenci podria donar ms resultats i, per laltra, que la funci preventiva de la mediaci s possible per que es tracta dun procs amb xit noms a llarg termini. La promoci duna cultura de convivncia, amb els seus principis i valors, sentn com a fonamental en la prevenci en lmbit escolar. Parlant en termes tcnics, els derivadors sostenen que perqu la mediaci tingui una funci preventiva a curt termini caldria que els ajuntaments disposessin dun major nombre de mediadors que treballessin coordinadament amb centres deducaci, serveis socials i policia de barri. Un dels participants comenta que en el seu Servei ja sest fent la prevenci des daquesta perspectiva: [...] Oferim agents cvics i informadors de carrer, que el que fan es parlar amb els presidents de la comunitat i conixer qu passa. A vegades ens arriba 10 presidents shan queixat del bar del carrer tal. El problema amb els botellons s que no hi ha la segona part identificada per fer una mediaci. Sha de fer mitjanant la Gurdia Urbana. El problema que tenim per derivar el tema del botelln s que la segona part no est identificada (home, G4). En aquest tipus de casos el problema se centra en el fet que no s possible fer una mediaci formal a causa de la dificultat didentificar una altra part en el conflicte. Per prevenir laugment del conflicte els serveis socials intenten sortir al territori on shan detectat els problemes (per exemple: comentaris xenfobs) i parlar directament amb gent sobre el problema. b) Lmits de la funci preventiva de la mediaci Els participants opinen que el conflicte sempre es pot tornar a produir malgrat la mediaci. Els lmits de la mediaci sn visibles en el moment en qu cal tractar amb valors profunds que estan arrelats en la persona. Concretament, en un conflicte entre immigrants i autctons, si una persona s racista s molt difcil canviar-li la seva postura i encara s ms difcil intervenir amb ella. Pel que fa als conflictes de lespai pblic hi ha un consens entre els derivadors i els G1i G2 de mediadors. Els derivadors comparteixen la visi que hi ha ms conflictes que ocorren en aquest mbit, per no perqu verita-
CAPTOL 6
blement hi hagi ms conflictes nous sin perqu hi ha ms gent que usa lespai pblic i de maneres diferents. Tamb safirma que cada vegada hi ha menys espai pblic perqu la ciutat territorialment no creix. Com a conflicte nou sha detectat un problema entre els immigrants i els autctons per en sentit invers. La nova poblaci truca cada vegada ms als serveis municipals per queixar-se dels autctons. [] Aquests nous ciutadans [els immigrants] tamb volen arribar a ells i tamb sestan queixant molt sovint. I aqu s on podem tenir un conflicte social a la llarga, perqu si que aquests no podran mediar, perqu ja estaran una miqueta cansats que sels digui que sn ells els incvics, els que fan soroll i els que afecten la convivncia dins duna escala de vens, per exemple (dona, G1). Els participants opinen que de vegades les mediacions no estan relacionades amb el qui (identitat) sin amb el qu (objecte) del conflicte que pot ocrrer potencialment. La persona entrevistada 1 afirma que la majoria dels casos que shan tractat en els ltims 4 anys (des de la fundaci del Servei) corresponen a conflictes en les comunitats venals i en els espais pblics. Juntament amb lentrevistada 3, destaca que en les comunitats de vens bsicament ocorren els segents problemes: sorolls, olors, organitzaci de les comunitats, compliment dacords i neteja. Els conflictes que sorgeixen en el si de les relacions familiars i els que estan relacionats amb les activitats urbanstiques i econmiques tamb formen part dels tipus de conflictes habituals amb qu es troben els diferents ajuntaments. c) Conflictes del futur No obstant aix, sestima que en el context de lactual crisi econmica la tipologia de conflictes que afrontaran els serveis de mediaci canviar. Els entrevistats 1 i 3 comenten que segurament sincrementaran els problemes de convivncia als barris i comunitats de vens. Malgrat la important disminuci del nombre dimmigrants i de reagrupacions familiars durant lltim any, es confirma lestimaci de laugment dels conflictes de convivncia. En les entrevistes 2 i 4 sevidencia que, cada vegada ms, pel fet dhaver-se quedat sense feina els ciutadans manifesten dificultats per pagar les quotes de la comunitat i, aix, sobre un nou front de conflictes. Com a possible prevenci, duna banda, es planteja la creaci de diferents tallers amb comunitats de vens en qu sofereixin diferents tipus de tcniques per poder detectar i disminuir els conflictes i, per laltra, una difusi dinformaci sobre possibles ajudes econmiques.
Seguint la mateixa lnia argumental, lentrevistada 2 afirma que lactual crisi econmica far que apareguin conflictes que fins ara estaven latents per que no emergien amb tota la seva fora. A ms comparteix lopini de lentrevistada 1, segons la qual els conflictes relatius a la convivncia i a ls de lespai pblic sn els que ms augmentaran, emfatitzant que quan la gent sofreix, des de les seves circumstncies particulars, se sent molt ms dolguda, ms sola, ms agressiva, ms violenta i menys solidria. Justament pel sofriment individual i particular de cadascun dels ciutadans els conflictes que pertanyen a lmbit privat es manifestaran ms en lespai pblic. En realitat, segons lentrevistada, ja es pot observar un increment de la conflictivitat en situacions en qu la gent empeny per entrar al tren o les molsties que poden provocar a la gent els msics del carrer. Aix mateix, l entrevistada 1 comenta que a causa de la crisi pot augmentar la competncia en la recerca de llocs de treball, i que probablement causi conflictes. El dubte que es planteja aqu s quina cabuda t la mediaci en la resoluci daquest tipus de conflictes. Disputes en el sector del turisme, assegurances, comunicacions i serveis professionals, generalment relacionades amb la prestaci de serveis privats, han anat augmentant des del comenament de lactual crisi econmica. Aix mateix, el racisme i la xenofbia formen part dels conflictes que, en la situaci de crisi econmica, solen accentuar-se de forma important. La persona a qui sha realitzat lentrevista 4 comenta que a travs de la informaci recopilada del seu Servei de Mediaci i duna anlisi realitzada amb tots els IES del municipi, els conflictes que emergeixen en lactualitat sn la violncia juvenil, el consum avanat de drogues, els problemes comunitaris, sobretot relacionats amb gent que ve de fora i la gent exclosa. Tenint en compte la complexitat de la situaci, el Servei de Mediaci ja ha definit les lnies dactuaci per desenvolupar els recursos i les eines per a la convivncia. Concretament, es tracta duna feina, sobretot amb els joves, lobjectiu de la qual s la prevenci i que es dur a terme tant dins les escoles com en tot lmbit comunitari. Aquestes actuacions es realitzaran des del Servei de Mediaci i mitjanant processos de participaci ciutadana. d) Mediaci com a eina per descongestionar jutjats Les dues entrevistades (entrevistades 1 i 2) comparteixen la visi que lobjectiu principal de la mediaci s crear una eina til per afavorir la convivncia, amb la qual cosa la descongesti dels jutjats s un assumpte secundari. s a dir, un servei de mediaci es crea prioritriament per poder ajudar els ciutadans en la situaci de conflicte i no per descongestionar el sistema judicial.
CAPTOL 6
Lentrevistada 2 matisa que no sha de perdre de vista la importncia que la justcia, el poder judicial, ha tingut en la nostra civilitzaci i en la nostra cultura i que no hem de prescindir daquesta realitat ni podem fer-ho. El poder judicial representa un gran avan per no el podem confondre amb la mediaci. Ja no es tracta de la mediaci que neix als Estats Units en els anys 60 per donar resposta al collapse dels tribunals. Lentrevistada 2 segueix el discurs dient que el concepte de mediaci ha avanat desprs de tots aquests anys i ha arribat a ser consubstancial a lsser hum i que la justcia i la mediaci representen dos camins absolutament diferents. e) La mediaci com una soluci alternativa al judici Lentrevistada 2 comunica que no es pot saber a priori quin conflicte es podria resoldre via judicial o via mediaci, per s afirma que la mediaci ofereix una oportunitat de tractar les relacions humanes des dun enfocament ms profund. Comenta que shan afeblit les xarxes de relacions comunitries, venals i quotidianes i es pregunta com els membres duna societat shan fet invisibles mtuament i com tan fcilment han prioritzat la justcia per sobre de qualsevol altra manera de comunicar-se en la situaci de conflicte. Per aquesta ra, la promoci de la cultura de la mediaci t un significat molt important que va ms enll de la justcia. Es tracta de reviure el comproms amb laltre, acceptar la responsabilitat que hom t en la construcci de xarxes socials i poder enfortir-les per poder tenir una comunitat de tots. En lentrevista 4 es comenta que s possible compatibilitzar la mediaci amb el sistema judicial sempre que existeixi la voluntat des de la part jurdica de promoure la mediaci. A lajuntament en qu treballa la persona entrevistada existeix una relaci recproca amb el jutjat. Al Servei de Mediaci arriben els casos derivats pels jutges, duna banda, i la gent acudeix al Servei per treballar la convivncia mentre estan en el procs judicial, daltra banda. Tamb, els mossos desquadra que tenen formaci en mediaci treballen com a derivadors. Concretament, socupen de comunicarse amb el Servei de Mediaci abans que un cas arribi al recurs administratiu. Es pot dir que aquesta manera de fer una feina conjunta ha contribut a la promoci de la mediaci en el municipi en qesti. En resum, lobservaci destaca com a factors clau per a una prevenci reeixida de la mediaci la comunicaci i la contextualitzaci. En altres paraules, molts conflictes ocorren per manca de comunicaci entre dues persones que, quan es troben en procs de mediaci, sadonen que simplement no shan comunicat entre si, tenint en compte cadasc el punt de vista de laltre. La contextu-
alitzaci es refereix a situar les persones en el que sn lessncia i les bases de mediaci. Molts conflictes del futur es podrien prevenir compartint i informant la gent sobre la mediaci.
2.3.1.3 El procs de la mediaci i les seves metodologies

La metodologia que porten a terme els mediadors ciutadans i comunitaris ens mostra unes maneres de fer que sn la prctica de la mediaci. Els mediadors treballen respectant els principis de la mediaci, incloent-hi estratgies a partir de les situacions conflictives i de les necessitats i exigncies de les institucions de qu depenen. La poltica de la instituci marca el model dintervenci de la mediaci en aquest camp. De les observacions sen deriven 5 subcategories temtiques: a) La diversitat destratgies
El factor determinant del procs que porten a terme els mediadors ciutadans comunitaris s la diversitat destratgies, encaminades a dos objectius: 1) aconseguir la presncia dels participants en el conflicte la realitat en mediaci comunitria, el treball i el procs s llarg i comena localitzant les persones que, de fet, que vinguin les dues parts ja es un xit (home, G3); 2) donar resposta a la demanda presentada per les parts i, indirectament, per la instituci prestadora. Shan de donar resultats a donar sortida a les problemtiques. Si la gent no ve sacaba el servei (home, G3). Un grup dels mediadors creu que les estratgies que utilitzen formen part dun procs estructurat i homogeni, Quan fem tant eclecticisme [...] fem servir un estil harvari i hi anem introduint altres aspectes i vas construint un model propi que dna ms o menys resultat (home, G3). Altres defineixen una multiplicitat de processos sense metodologies establertes Ens hem de fer la pregunta som eclctics perqu no en sabem prou o perqu sabem moltes coses que ens funcionen i les fem servir (home, G2). En conjunt, els mediadors defineixen la seva intervenci des de la multiplicitat destratgies. La seva prctica es fonamenta en els principis de la mediaci. Encara que el procs no sadequa a les normes metodolgiques de la mediaci, respon a la ideologia de base de la mediaci definida, segons ells, per la voluntarietat, confidencialitat, imparcialitat i responsabilitat dels implicats. El treball quan les persones no volen mediar, el treball que fas per apoderar-les, buscar els recursos per poder transformar la
CAPTOL 6
situaci encara que no es pugui parlar [...] i tenir molt clar els principis de la mediaci. Voluntarietat imparcialitat, i confidencialitat (home, G2). Voldria afegir el principi de la responsabilitzaci de les parts. Que moltes vegades les parts no tenen a priori (dona, G2) .Buscar els recursos per poder transformar la situaci encara que no es pugui parlar [...] i tenir molt clar els principis (home, G2). Els mediadors solen buscar els recursos que aporten els principis quan el conflicte no reuneix les condicions per ser mediat. Hi intervenen revaloritzant una sola de les parts, o treballen amb lobjectiu de transformar i no dacordar. b) Les diferents maneres dentendre el procs de mediaci
Quan el conductor insistia en quines metodologies, quins processos podien diferenciar la mediaci daltres processos de resoluci de conflictes, no responien de forma concreta. Per jo crec que all est la qesti, s a dir, el treball de redefinir la clau mediadora (home, G1). Les respostes han estat ms aviat evasives o molt generals. Han donat ms importncia a les bases de la mediaci i han obviat els recursos que utilitzen: En mediaci veiem les persones i el conflicte i comencem a treballar (home, G2). La dificultat per compartir en el grup de discussi les seves eines i metodologies pot ser per ra de diferents factors. Un dells lexposa una de les mediadores, perqu estem en una fase molt inicial []. El empeo es poder ofrecer una salida (dona, G2). c) Els models de mediaci Segons els mediadors participants en els grups de discussi, no s pot parlar de procs sense parlar dels models de mediaci. Els mediadors parlen dels tres models ms coneguts en mediaci; el model lineal de Harvard, el model transformatiu i el model circular-narratiu. Segons ells no es treballa amb un sol model per hi ha diferents formes de veure aquesta manera eclctica de treballar. Per a alguns mediadors el model predominant s el de Harvard. Es van formar amb la metodologia harvariana i la prctica els ha portat a incorporar-hi eines dels altres models. Quan fem tant eclecticisme [...] fem servir un estil harvari i hi anem introduint altres aspectes i vas construint un model propi que dna ms o menys resultat (home 1, focus 2). Segueixen les pautes del procs de Harvard. El procs de Harvard est pautat. Contactes amb un i amb laltre [...](home, G2). Parlen daltres models fent referncia al model de Harvard. En el circular-narratiu lestructura s molt semblant al de Harvard, el que treballes s diferent (home, G2). Per a daltres, el model predominant s el transformatiu Quan fem transformativa et dna la possibilitat dintentar transformar la situaci conflictiva perqu millori la convivncia (home, G1). El model transformatiu canvia lentorn (dona, G3). d) La poltica de lAdministraci condiciona el model, el procs i les estratgies
Parlar dun nic procediment de mediaci resulta, pel conjunt de mediadors dels grups de discussi, una forma restringida de definir la seva tasca. Aix alguns mediadors parlen del terme de cultura de mediaci En mediaci comunitria no ests fent mediaci sin cultura de mediaci (home, G1). Quan sels pregunta qu entenen per cultura de mediaci parlen de mirar i actuar diferent: nosaltres aportem una mirada (home,G1). Per a ells treballar la cultura de la mediaci s no prendre-hi partit. Per a nosaltres hi havia dos punts importants en el procs de la mediaci pblica. Guanyar-nos el respecte i guanyar-nos la confiana demostrant que pots fer realment un treball de mediaci en el sentit que no prendrs partit ni manipulars (home, G3). Aquest no prendre-hi partit o manipular no lentenen com una forma passiva dactuar. Els mediadors sn conscients que ells analitzen la situaci, defineixen el conflicte i ubiquen les parts. Una de les seves metodologies principals consisteix a redefinir la demanda. Descriuen com moltes vegades els arriben casos que no tenen les exigncies per ser mediats i com ells construeixen una nova demanda que els permet mediar el cas. redefinir la demanda [...] . s una demanda en brut que en principi moltes vegades no s una demanda real de mediaci [...], per jo crec que all est la qesti, s a dir, la feina de redefinir la clau mediadora (home, G 3). Els mediadors ciutadans i comunitaris treballen per a la instituci pblica. Pensen que la seva feina t una dimensi pblica. La mediaci ha de respondre al b com i alhora ajudar a linters individual. Veuen la mediaci lligada a la convivncia, s una eina per a la convivncia (home, G1). Els dos grups parlen de respecte pels principis de la mediaci, de redefinir la demanda de treballar la convivncia, per no descriuen una sistematitzaci daccions. Les metodologies concretes no es van exposar en els focus.
La instituci que presta el servei de mediaci decideix quin tipus de mediaci i quines estratgies utilitzaran els mediadors. Ell sn conscients que els conflictes que els arriben els defineix la instituci. La seva funci s donar resposta a les problemtiques que els arriben. Shan de donar resultats, donar sortida a les problemtiques. Si la gent no ve sacaba el servei (home, G2).
CAPTOL 6
Els conflictes els condicionen les estratgies metodolgiques a utilitzar. La tipologia de conflictes s diferent dun servei a un altre. Alguns serveis treballen principalment conflictes entre vens; daltres treballen conflictes despais pblics. Els mediadors diuen que les estratgies i els processos depenen dels conflictes que arribin i accepti el servei, factor subjecte a la poltica de la instituci.Quins casos arribaran al servei no depn noms de la conflictivitat sin de qui s el titular del servei i fins on est disposat a obrir la porta (home, G3). La instituci pressiona els mediadors a obtenir resultats satisfactoris de les seves tasques. Lxit de la mediaci s lacord. Els mediadors discuteixen sobre la possibilitat de mesurar lxit amb altres indicadors. Sorgeixen conceptes com el reconeixement entre les parts confrontades. La discussi sobre el valor de lacord comporta aportacions contradictries. Per a alguns mediadors, lacord s el que finalment importa. Tant per a la instituci com per al ciutad, si no sarriba a acords no hi ha un bon resultat de lacci. Perqu a la gent tan li fot el reconeixement i els importen molt els acords (home, G2). Lacord condiciona tot el procs (home 3, grup 2). Per a altres mediadors, encara que lacord final pugui importar, no est present en seva forma de treballar. Parlen de mediacions amb acord que han estat menys satisfactries que mediacions sense acord. Les parts han vist el benefici del servei ms enll del resultat. Lacord est present en el tancament no en el procs, quan ets a la taula no ests pensant en aix (home, G 2.) A veces sales con acuerdo pero no satisfaccin i a veces, aunque no habido acuerdo, las partes te promocionan porque se han sentido bien i entonces qu es ms importante? (dona, G2). La conclusi que fem de lanlisi dels dos grups de mediadors s que el procs de mediaci est en construcci. Els serveis de mediaci i els mediadors sn serveis amb pocs anys de recorregut. Aix afecta les metodologies que utilitzen. Els principis que els fonamenten sn clars. Per contra, els procediments i les tcniques estan en canvi constant. e) Laposta per la transformaci i lacceptaci de la diferncia
nen els models dintervenci que sutilitzen, per s les tcniques i les metodologies que es fonamenten en dos conceptes a treballar: La revaloritzaci (entendre com s aquella persona, els seus sentiments,les seves percepcions i interpretacions dels fets) El reconeixement (buscar el respecte per la postura de laltra part).
La revaloritzaci. En el grup de mediadors interculturals laccent s la cultura i el conflicte. Moltes vegades problemes de desconeixement de la cultura fan que sorgeixin els conflictes, aix ho expressen alguns mediadors del grup la cultura no deixa de formar part de la persona, de la vida quotidiana, i s un factor que hem de tenir en compte, molt en compte, alhora de preparar o diniciar un procs de mediaci. Penso que aix en la mediaci s bsic per entendre com s aquella persona, com sent les coses, com s aquella percepci de les coses (dona, G1); la cultura s important tenir-la en compte en tot tipus de mediacions fins que no hi hagi un reconeixement mutu (home, G1). El factor cultural porta a treballar sobretot les diferncies entre les parts. Ms val treballar la diferncia perqu sacceptin ells (dona, G1). Per treballar les diferncies primer valoren les formes de ser de cada individu de manera individual, a partir daqu sinicia el reconeixement El reconeixement. Un dels elements bsics del procs de mediaci s ajudar amb les tcniques de comunicaci. Fer sortir la informaci vlida per a una recerca dopcions realista i acceptable. A partir de fer alguna cosa plegats, de pintar lescala plegats, els va ajudar a relacionar-se entre ells (home, G1). Els mediadors treballen el canvi de significat que els ha portat al conflicte a travs de la prctica i no del discurs teric Quan fas una mediaci amb dos vens, al final el que acabes fent s aix, que les dues percepcions canvin. I ho fas treballant amb ells. Quan veuen per ells mateixos que el ve del Senegal tamb est pintant la escala, la seva percepci canvia, si jo els hagus donat aquest mateixa informaci sense que ho haguessin vist per ells mateixos no hauria servit (dona, G1). Es veu un procs que implica la realitzaci de tasques conjuntes i dapropament directe a les parts. Van a buscar-les i treballen in situ la informaci. Aquest s un aspecte propi del procs de mediaci intercultural i que el diferencia de la mediaci comunitria i ciutadana Nosaltres estem fent un projecte anant directament a la porta dels vens (home, G1). Els mediadors interculturals tenen una manera de treballar homognia. Treballen la integraci i la no-discriminaci. La imparcialitat no s un principi en la mediaci
En el procs de mediaci del grup intercultural, els mediadors emfatitzen el treball de les diferncies. Treballen el coneixement i reconeixement de cada individu dels seus sentiments i de les seves percepcions. Amb aquesta feina potencien el reconeixement entre les parts implicades en el conflicte. En el grup de discussi dels mediadors interculturals, a diferncia del mediadors comunitaris, no es mencio-
CAPTOL 6
intercultural. El factor cultural fa que treballin en les diferncies i en el respecte mutu. Per part seva, els derivadors tenen un procs reglat i prcticament tots segueixen les mateixes pautes que defineixen amb aquestes tres frases: Primer de tot, tenim un document establert per fer-ho, amb la qual cosa podem escriure una sol licitud al Servei de Mediaci. [] O tenim un cara a cara amb els mediadors(home, G4). Per norma estem en contacte bastant directe i fem visites peridiques per veure com est el tema (home, G4). Lexplicatiu ens dna avisos de mediaci finalitzada de []. Llavors mirem i el que estem fent s una mica de control, desprs de si el ve est content amb el Servei de Mediaci (home, G4).
la possibilitat dusar les noves tecnologies en la mediaci. Duna banda, en reconeixen la utilitat i necessitat, i destaquen que seria una bona manera dapropar la mediaci a les persones, per, daltra banda, prioritzen el contacte directe (cara a cara) amb les parts en conflicte. Ls de les noves tecnologies, concretament telfons mbils i ordinadors, sentn com una possibilitat de facilitar la comunicaci entre les parts. Tamb es considera til en casos en els quals un dels interessats t dificultats per desplaar-se o si les parts no viuen a la mateixa ciutat/localitat. Un dels participants comenta que es podria guanyar molt en eficcia si les queixes prpies dels conflictes venals es poguessin realitzar a travs dInternet. Daquesta forma, a ms, lajuntament podria tenir constncia del conflicte automticament sense que les persones haguessin de desplaar-se fins al consistori, tenint en compte que per a moltes persones aix sol representar una dificultat afegida. Daquesta manera es pot agilitar el procs de gesti de les queixes o gesti de conflictes. Aix mateix, pel que fa a les noves tecnologies, un dels grups opina que actualment a Catalunya es prioritzen els telfons mbils sobre Internet, i argumenten que laccs a aquest ltim no est tan ests ni s tan generalitzat en la poblaci com la telefonia mbil. La majoria dels participants dels G2 i G3 afirmen que seria possible dur a terme un procs de mediaci a travs de videoconferncia o xat. El G2 opina que aquest mtode seria til sobretot per a la resoluci de conflictes de consum. Tanmateix, no tots comparteixen lopini segons la qual tot tipus de mediaci es podria fer via Internet. Un dels participants del grup 3 explica un cas de mediaci en el qual shan utilitzat les noves tecnologies amb la finalitat dapropar lespai pblic als joves per mitj de la creaci dun videojoc. No obstant aix, els participants del G3 destaquen que les noves tecnologies, a ms de ser una bona eina per al procs de mediaci, tamb pot ser (i de fet ho s) un espai on es generen conflictes. Progressivament van emergint ms conflictes que es produeixen en xarxes socials virtuals i, per tant, la mediaci tamb ha de servir en aquests contextos i des dels seus parmetres particulars. Finalment, es posa de manifest lexistncia de dues visions oposades en relaci a les noves tecnologies. Duna banda, un dels participants explica que si hagus disposat dels mitjans tecnolgics adequats en el servei de mediaci en el qual treballa, hauria realitzat una mediaci familiar a travs de videoconferncia. En canvi, algunes persones, tamb sense descartar ls
Canvia la forma de derivar si s a petici del ciutad o per iniciativa prpia del derivador. En tots els casos el derivador creu important poder explicar correctament en qu consisteix la mediaci. Sovint les persones no volen el dileg. Aleshores la tasca dels derivadors s ajudar a comprendre la mediaci. Per s que s important dir a la gent, perqu moltes vegades volen [] sang i fer entendre que poden fer una altra cosa sense perjudicar ning [] aix els costa ms. Per aix la dedicaci en principi dun cas a un altre pot ser molt diferent(home, G4) . La derivaci forma part dels subtemes que hem exposat anteriorment en el procs, la forma de derivar i els derivadors canvien la tasca dels mediadors i la intensitat del procs. Entre els derivadors del grups de discussi hi ha sndics de greuges, policies municipals i treballadors socials. Cada professi aporta una forma diferent de veure el conflicte i de derivar-lo. Per, en conjunt, se segueixen protocols semblants. La derivaci s un factor clau de lxit de la inserci dels serveis de mediaci en lAdministraci local. Sense una bona xarxa de derivaci, el Servei no pot subsistir. En el focus-grup realitzat amb els derivadors hem pogut veure com aquests necessiten protocols gils per poder derivar. Les seves demandes han fet que tots els serveis creessin protocols de derivaci.
2.3.1.4 L a irrupci de les noves tecnologies en lmbit de la mediaci

Sobre ls de les noves tecnologies en un procs de mediaci han reflexionat dos grups (2 i 3) de mediadors professionals. Els participants dels dos grups mostren cert desacord pel que fa a les opinions existents sobre
CAPTOL 6
dInternet, prefereixen el contacte directe amb les persones i poder veure com aquestes interactuen in situ. Al seu torn, aquestes persones matisen que una part del contingut de la mediaci presencial hauria de centrar-se en com es relacionen les persones amb/en lespai virtual i com podrien arribar a un acord en aquest context. Aix mateix, destaquen el problema de la responsabilitzaci en un espai en qu es prioritza lanonimat. Com a exemple sesmenten els xats, en els quals majoritriament participen joves que debaten sobre el tema de la sexualitat.
2.4 Consideracions teriques i prctiques de les dades observades

En aquestes consideracions tractarem de donar compte dels objectius establerts en lapartat corresponent del
nostre treball. Des de la reflexi de les dades produdes, resultat de lanlisi qualitativa i quantitativa, hem elaborat i ordenat les aportacions principals de lestudi en relaci amb els quatre objectius esmentats, i que, en sntesi sn: lelaboraci del mapa dels serveis de mediaci ciutadanacomunitria, la descripci i els diagrames de processos, el perfil del mediador en el nostre mbit i la proposta duna tipologia dels conflictes. Amb aquestes aportacions es pretn, en la mesura del possible, aprofundir en la coneixena de la problemtica de la nostra esfera dactuaci, al temps que es desitja que el treball sigui dalguna utilitat prctica per als investigadors i professionals implicats en el camp de la mediaci comunitria.
2.4.1 Mapa dels serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya
Mapa 1.
Serveis de mediaci dels consells comarcals
Serveis de mediaci dels ajuntaments
CAPTOL 6
El mapa mostra les actuacions en mediaci dels ens locals catalans16. Shi observa com els serveis dels ajuntaments estan agrupats a la provncia de Barcelona en gran part per ra del desenvolupament del Programa de Mediaci de la Diputaci de Barcelona i els serveis dels consells comarcals uniformement repartits per tot el territori. El mapa, a ms dels serveis de mediaci existents el 2008, afegeix els que shan anat creant durant el 2009 i el 2010, i que sn els de: Ripollet, Igualada, Barber del Valls, Olesa de Montserrat, Santa Coloma de Farners, Olivella i Tarragona (Servei ubicat a la Gurdia Urbana). Des del 2008 han desaparegut dos serveis que sn el de lAjuntament de Sant Vicen de Castellet i el del Consell Comarcal del Valls Occidental.
a avaluar lestratgia ms adient i en tot cas possible per gestionar la sollicitud rebuda. Elaborar un nic diagrama de flux que comprengui la complexitat dels processos dintervenci en mediaci comunitria s inviable, tret que es puguin separar i estructurar els procediments que es duen a terme en cadascun dels processos. s per aquesta ra que en aquest apartat presentem un diagrama general dintervenci (Diagrama 1) i quatre exemples de processos aplicats en mediaci ciutadana i comunitria: a) b) c) d) Processos entre dues o tres parts implicades. Descripci i diagrama. Processos multipart. Descripci i diagrama. Processos en comunitats. Descripci i diagrama. Cercles de pau
2.4.2 Diagrama de processos. La descripci de casos

Els serveis o centres de mediaci ciutadana i comunitria es caracteritzen per desenvolupar diferents processos en la gesti de conflictes. Aix, doncs, el primer moment en la intervenci dels centres de comunitria consisteix
Models de casos en mediaci ciutadana i comunitria

La mediaci ciutadana i comunitria es caracteritza fonamentalment per la intervenci en el conflicte des de la voluntarietat de les persones implicades, la confidencia
Diagrama 1. Processos en mediaci comunitria i ciutadana
El conflicte com a motor del canvi
CAPTOL 6
litat dels continguts aportats al procs i la imparcialitat de la persona que el gestiona: el mediador. La mediaci comunitria fonamenta la seva prctica en els principis que aporta la cultura de la mediaci, que treballen el
respecte a les diferncies mitjanant la participaci i la responsabilitzaci de les persones implicades en una situaci conflictiva, ms que en un procediment concret dactuaci.
Quadre 5. Processos de mediaci ciutadana i comunitria

Processos entre dues o tres parts: la mediaci interpersonal
Procs de mediaci Processos entre dues o tres parts implicades Descripci tipus Conflicte venal per temes de convivncia. Conflicte familiar intergeneracional. Conflictes pblics, per la utilitzaci de lespai pblic o per la creaci de noves infraestructures... Conflicte en una comunitat de vens, per temes, com impagaments, installacions a la comunitat... Conflicte a partir del comportament incvic dun ciutad o dun grup. Situaci conflictual de difcil accs per part del mediador i amb persones que assumeixen informalment el rol mediador Situacions grupals o comunitries en qu la presa de decisions democrtica esdev complexa. Situacions complexes de conflicte que requereixen una anlisi global de lassumpte Situacions amb multiplicitat de perspectives independentment que generin o no conflicte. Perfil dels usuaris Persones la relaci de les quals neix de la proximitat de la seva vivenda. Multiplicitat dactors, molts dels quals no estan identificats, malgrat pateixen les conseqncies de la resoluci del conflicte. Els vens de la comunitat i el president de la comunitat, ladministrador de finques. Les parts sn les afectades directes del conflicte, la part actora del comportament incvic, les parts que el pateixen, persones properes a totes les parts, professionals que han treballat amb el conflicte. Professionals i/o tcnics, mediadors naturals, mediadors voluntaris, presidents entitats i associacions. En general, persones que es troben en mig dun conflicte i suficientment legitimades per gestionar-lo. Participants dun grup o comunitat constitut, sigui formal o informal. Comunitats venals, entitats. Comunitat venal, carrer, barri (espai pblic). Territori afectat Espai privat, vivenda. Pot ser un barri, un districte, una plaa, un mercat... Exemple Sorolls entre dos vens (vegeu-ne lexemple)
Processos multipart
Convivncia en una plaa pblica
Intervenci en comunitats
La comunitat de vens
Canvi de president duna comunitat de vens. Reformes al terrat . Problemes per molsties per part de persones immigrades a la biblioteca dun barri. (Vegeu-ne lexemple) Treball amb un mestre de primria per gestionar problemes de convivncia a la seva aula. Acompanyament a entitat social per elaborar-ne els estatuts. Anlisi de lestat de convivncia i els conflictes dun carrer . Dilegs intergeneraci i intercultural sobre ls dels espais pblics en un barri concret.
Cercles de pau
Espai pblic, equipaments, espai privat comunitari
Assessorament
Facilitaci grupal
Estudi conflicte
No hi ha la presncia a priori dusuaris participants.
Dilegs pblics
Ciutadans, professionals.
Espais pblics
l
CAPTOL 6
n
Procs de mediaci Descripci tipus Enfortiment del teixit i capital social. Empoderament de la comunitat de ciutadans per a la bona convivncia i en la resoluci pacfica dels propis problemes. Situacions conflictuals usualment entre el ciutad i la comunitat, per ra de lincompliment duna normativa establerta. Perfil dels usuaris Territori afectat Exemple Intervenci global i integral en comunitats venals per a la millora de la convivncia i la participaci autnoma. Jove que pinta grafits en espais no permesos per lordenana municipal.
Programes convivncia
Programes de prevenci de la violncia, mediadors naturals, persones mediadores voluntries, entre daltres.
Territori
Mesures reparadores
Ciutadans
Territori
A continuaci passarem a descriure un dels processos que es duen a terme en els centres de mediaci comunitria: la mediaci interpersonal (vegeu diagrama de processos en mediaci comunitria). Aquest s el procs ms com que comparteixen els diferents serveis i centres i sestructura en tres fases diferenciades: lacollida de la sollicitud, la gesti del conflicte prpiament dit i el tancament de lexpedient. En la fase inicial dacollida es rep la sollicitud, savalua la mediabilitat del conflicte -comptant amb la coordinaci amb els agents derivadors-, i es contacta amb les parts implicades en el conflicte. A partir del tipus de conflicte, i sobretot de la voluntat -voluntarietat- de les persones que hi participen, sinicia un tipus dintervenci o un altre, anant des duna facilitaci administrativa i una primera anlisi de les possibilitats, quant als diferents sistemes de resoluci, fins a una mediaci on hi ha representades totes les parts implicades. En la fase de la gesti del conflicte, doncs, podem trobar diferents tipus dintervenci, definits per la voluntarietat en la participaci. Daquesta manera, en el cas que les persones no tinguin la voluntat de participar en el procs de mediaci, almenys es treballa la valoraci de les alternatives al dileg a la vegada que les seves conseqncies. En aquests casos els professionals de la mediaci exerceixen de facilitadors guiant aquelles persones que ho desitgen cap a altres persones o professionals i/o processos que poden donar resposta a les seves preocupacions. Per altra banda, quan hi ha voluntat de les parts en el conflicte a iniciar un dileg es du a terme una mediaci interpersonal amb totes les parts representades (si ms no les ms rellevants o aquelles que poden originar algun tipus de transformaci o canvi de la situaci). Per ltim, quan hi ha una voluntat parcial, s a dir quan hi ha una de les parts del conflicte que desitja gestionar-lo segons la cultura de la mediaci, molts serveis i centres
de mediaci ofereixen una orientaci, una intervenci basada en la persona, lanlisi de la situaci i les seves possibilitats de transformaci. Aquesta s una de les caracterstiques diferencials entre la mediaci comunitria i ciutadana i els altres mbits de la mediaci. Introducci: La presidenta duna comunitat venal desprs de parlar amb dues venes deriva el cas. El motiu de la sollicitud es defineix com una situaci de molsties per sorolls. Procs: En les entrevistes inicials les venes accepten la mediaci. La part A (1r D) explica que la vena de sobre seu, taloneja, balla i arrossega les cadires i mobles durant tota la nit. La part B (2n D) exposa que la part A ha posat una tanca que li impedeix veure la sortida del sol, li tapa les vistes i ocasionalment li produeix una certa sensaci de claustrofbia. En la primera sessi en qu es reuneixen les dues parts (tcnica: entrevista individual conjunta) es treballa lempoderament de cadascuna delles, la seva confiana amb el professional, la legitimaci en el procs, i finalment, com la situaci est afectant cadascuna de les parts. En aquesta sessi sorgeixen els principals interessos de cadascuna de les persones. Bsicament el descans de la part A i el benestar i gaudi de la part B a la seva llar. En la segona sessi conjunta, en qu es pretn aconseguir el reconeixement mutu, sanalitza la situaci dacord amb les necessitats i els interessos sorgits. Hi ha un cert retorn a la posici inicial emparant-se en els drets legtims de cadascuna de les parts, per acaben reconeixent a laltra, a partir dun punt en com (dificultats i preocupacions en la criana i educaci de fills petits), que inicia el cam de la collaboraci per a la transformaci del conflicte.
CAPTOL 6
CAPTOL 6
Resultat: Lacord va ms enll de la situaci inicial i, si b es prenen mesures per atenuar les molsties ocasionades pel soroll (posar moquetes a les cadires, tenir ms en compte lhora darribada), i les molsties ocasionades per la tanca (retallar la tanca a una altura que impedeixi tirar objectes al carrer al mateix temps que permeti observar la sortida del sol), acorden tamb parlar directament de qualsevol entrebanc que pugui sorgir, manifestant, explcitament, el desig de comptar amb ells com a vens. Finalment, sefectua un seguiment on comenten que, malgrat no acaben de confiar en la bona voluntat de laltra, els acords sapliquen i solucionen els problemes plantejats. Dins aquest mbit, generalment ubicat en lAdministraci pblica municipal o comarcal, s usual treballar amb la persona amb lobjectiu denfortir-la i facilitar la seva participaci en la resoluci dels seus propis conflictes. En aquests casos, lacompanyament a les persones promou lacceptaci a la diferncia i la responsabilitzaci i autonomia en la transformaci del conflicte. Finalment, ens trobem en el nivell del tancament en el qual es recull el resultat segons la transformaci i la resoluci, en clau de cultura de mediaci, de la situaci conflictiva. En el moment actual el tancament dels expedients de mediaci que han estat treballats pels diferents serveis sn molt heterogenis; tanmateix, el diagrama mostra els elements principals recollits i les prctiques ms comunes. Aix doncs, els expedients es tanquen valorant els resultats assolits aquests varien en funci de la perspectiva terica a partir de la qual cada servei desenvolupa la seva tasca. Per altra banda, un altre dels aspectes que es recullen en el tancament s la devoluci o feedback als agents derivadors (feedback basat en el procs, no en el contingut que es mant confidencial), encara que no sempre existeix. Per ltim, tamb s usual el seguiment dalguns casos una vegada han estat tancats. Aquest seguiment, pot implicar tant el tancament definitiu de lexpedient com el replantejament duna part o de tot el procediment dintervenci efectuat.
a la vegada que treballar els processos de representaci per tal de reduir-ne la complexitat. Aix doncs, una vegada detectats tots els actors i la seva voluntat diniciar un procs de mediaci per gestionar les seves diferncies, caldr organitzar grups segons les perspectives, interessos i necessitats i escollir (o facilitar dita elecci al grup) un representant que aporti la visi del grup a la mediaci. Els processos de facilitaci grupal, processos en qu el mediador treballa amb els grups per tal que arribin a un discurs com i/o a prendre decisions, sn processos que sinclouen en la dinmica de treball de les mediacions multipart. En aquests casos, el que resulta central consisteix, per una banda, en la legitimaci del representant de cadascun dels grups o parts, i de laltra, en lintercanvi dinformaci entre el representant i el grup (veure diagrama 3). Introducci: El cas arriba per part del regidor de participaci ciutadana de lajuntament. s un conflicte venal per la utilitzaci duna plaa pblica de grans dimensions que t un parc al centre. Hi ha tensions entre persones autctones i immigrants (sobretot persones magrebines i persones dAmrica Llatina), per utilitzar-la. Shi afegeix una problemtica amb les persones de raa gitana que van a lEsglsia Evanglica ubicada a un costat de la plaa i que no controlen els seus fills mentre es fa la missa. Sembla ser que el conflicte el viuen de forma directa mares, nens i avis (torns en els balancins, adolescents amb la pilota, nens que es pixen a la sorra quan altres juguen amb la pala i el rasclet [...], hi ha hagut insults) Hi ha dues associacions de vens implicades. Procs: Es destina un equip de mediadors: dos mediadors ciutadans i comunitaris i dos mediadors interculturals). Anlisi de la situaci conflictiva. Identificaci de totes les parts implicades. La primera identificaci pot canviar. Per aix senvia una carta de forma general a les persones que fan s de la plaa i a les parts ja identificades. A la primera reuni no acudeixen totes les parts. Per es pot fer una anlisi ms acurada de la problemtica. Un cop identificades les parts i representants, sintenta fer reunions privades amb cada part. Es decideix treballar amb representants. Es fa una reuni conjunta amb la policia local, dos representants de les associacions de vens, mediadors naturals de la comunitat magreb i equatoriana i el pastor evanglic de raa gitana.
Processos multipart
Els processos multipart es caracteritzen per comptar amb la presncia de mltiples actors en el conflicte que participen de diferents perspectives daquest. Aix com la sollicitud de mediaci s equivalent a la presentada en el diagrama de la mediaci interpersonal, la diferncia entre la mediaci multipart i la interpersonal resideix en el fenomen de persones participants, que caldr agrupar
CAPTOL 6
CAPTOL 6
Desprs de la reuni conjunta els problemes dels pips es resolen, continua el problema dels joves amb les seves pilotes. Es convoca una reuni privada amb els nois. Acudiran a una de conjunta. Sen fa una de conjunta, sorgeixen trets culturals, diferents formes dentendre ladolescncia i lespai pblic i la indumentria. Resultat: Sha aconseguit un cert grau de coneixement, encara que no tots els implicats han participat directament de la mediaci. Shan elaborat unes normes dus de la plaa. Se sap que s un espai viu i que possiblement sorgiran nous conflictes.
paraci. En alguns casos la intervenci coordinada es pot efectuar juntament amb tcnics dels cossos de lordre. En definitiva, la intervenci comunitria s una intervenci transversal i multidisciplinar per definici, i els serveis de mediaci o els mediadors ocupen una posici professional idnia per assumir les tasques de conducci en lanlisi del procs i la coordinaci de les accions dactuaci dissenyades. Introducci: El president duna comunitat de vens (ledifici t 20 pisos: cinc plantes, 4 pisos per planta) demana la mediaci amb tots els vens de la seva comunitat, perqu vol fer el trasps de la presidncia, fa 6 anys que ell ns el president. Tamb vol comentar alguns temes de reparaci i pagaments. Procs: Es creu convenient fer una anlisi de la demanda i veure si iniciar una mediaci i amb qui. Ats que un dels problemes principals s la manca de participaci dels vens i dimplicaci en aquells temes que afecten tota la comunitat, el Servei inicia el procs. Pel nombre dactors implicats en el cas, es creu convenient treballar en comediaci (mediadors.) A partir daqu, el Servei de Mediaci inicia un contacte presencial amb tots els vens, decideix anar pis per pis i parlar amb cada ve, i convocar un o dos representants de cada casa a la reuni. Sorganitza una primera sessi conjunta; hi acudeixen quinze dels vint vens. La reuni es divideix en dos moments: a) presentaci per facilitar la comunicaci entre els vens, alguns no es coneixen, evidentment es parla dels absents, i b) definici dels temes de qu cada ve vol parlar. Sacaba amb una agenda de punts a parlar, nou president, reparacions que cal fer i problemes puntuals de pagament, aix com convocar els vens que no han vingut. Es convoca una propera sessi al cap de 15 dies, 3 vens (entre ells lactual president) sencarregaran de convocar les parts que no han pogut venir. A la segona reuni conjunta acudeixen 17 vens, els que no han pogut venir sexcusen i donen les raons. Es parla dels punts que ja shavien redactat a lagenda. Resultat: sarriba a alguns acords: Rotaci de la presidncia entre els vens jubilats, Reparaci del terrat i forma de pagament. Sorgeixen conflictes puntuals entre vens que cal tractar en un altre context.
Processos en comunitats
Plasmar en un diagrama de processos una intervenci comunitria s complex, ats el seu carcter multiprocessual. Podem parlar de dos fases identificades en tota intervenci (vegeu diagrama 4). La primera delles est relacionada amb la definici de la demanda, lacollida de les persones i lanlisi de la comunitat, que ens permetr construir un marc dintervenci multiprocessual i dissenyar una intervenci transversal i coordinada que respongui a la globalitat de la problemtica observada (en el cas que sigui necessari). La segona s la fase dintervenci i implementaci del pla dactuaci dissenyat en la primera fase. Aix, com es pot observar en el diagrama duna intervenci comunitria, es poden desprendre mediacions interpersonals i multipart que treballarien el conflicte interpersonal. Un altre dels grups dintervenci est relacionat amb el suport a la comunitat quant a la seva organitzaci i dinmica. Aqu es poden desenvolupar des de processos de facilitaci grupal que treballin la presa de decisions en la comunitat (p. ex. pactar la normativa de rgim intern en una reuni venal) fins a un assessorament al conductor de la comunitat com a suport en les seves responsabilitats. Orientar la comunitat perqu analitzi la seva situaci concreta, a la vegada que dinamitzar-la, s una altra de les accions a implementar per facilitar que la comunitat cerqui tota la informaci necessria que els ajudi a establir els criteris en els quals basar la prpia convivncia. A banda de la intervenci en el conflicte i el suport en la organitzaci i dinmica de la comunitat, existeixen altres figures professionals que poden intervenir-hi per al bon funcionament de la comunitat segons les seves caracterstiques estructurals i les cultures que shi representen. Tcnics professionals poden intervenir-hi per aportar tant dades objectives i marcs de realitat com actuacions de re-
CAPTOL 6
Cercles de pau17
La caracterstica essencial del cercle de pau consisteix que s un procs centrat en la persona o el grup que, en el seu entorn social i per raons diverses, ha esdevingut alg amb comportaments clarament asocials o incvics.
Aquest subjecte o grup crea problemes al seu entorn, sense que per les vies habituals millori el seu comportament o proposi canvis dactitud. La proposta dels cercles de pau consisteix a enfortir i refer els lligams iels vincles socials.Aquest procs, doncs, es-
CAPTOL 6
CAPTOL 6
dev un mitj de regulaci social que parteix dels mateixos principis de la mediaci que treballa la responsabilitzaci individual i grupal a partir de la revinculaci social. Aquest s un procs altament estructurat que sinicia a partir dun avs dalerta daquellsque pateixen la conducta molesta, en un medi social determinat (escola, escala de vens, barri, plaa, etc), que en dirempersones o entitats de lentorn. Poden ser persones fsiques, entitats, o institucions (policia municipal, etc.). El centre de mediaci decidir sobre la convocatria, el com i el qu. La sessi consistir com a mxim en mitja jornada de mat o tarda. Els conductors sn els mediadors, amb tot el que aix significa. Sexposa la situaci a tots els interessats, que sn tots aquells que conformen el cercle del subjecte actor i del receptor, aix com de persones vinculades directament o indirectament a la situaci conflictiva. Hi ha un treball previ a la sessi individual que els mediadors duen a terme per tal dubicar totes les persones en el seu paper dins el cercle. La sessi prpiament dita sinicia amb una presentaci dels interessats, desprs cada participant exposa com viu lexperincia en relaci al subjecte i a la situaci. En el tercer moment i, desprs dhaver escoltat totes les parts, cada assistent a la reuni proposa elements per a una soluci que, finalment, els directament interessats formulen a tot el grup. En molts casos la soluci passa per implicar en lacci alguns dels assistents a la reuni. Introducci: La sollicitud s iniciada per la responsable duna biblioteca dun barri. Un grup de joves immigrants presenten comportaments poc respectuosos (sorolls, malmetement de llibres, cert grau lleuger dintimidaci, no atenci a les demandes dels professionals de la biblioteca) tant dins la biblioteca com en els seus accessos. Els treballadors i la responsable de la biblioteca, aix com els mediadors interculturals i la policia hi han intervingut sense que els joves canvin el seu comportament. Al final, la biblioteca sest plantejant dexpulsar-los per sempre i prohibir-los lentrada a lequipament. Procs: Es detecta que el problema est centrat bsicament en un dels nois del grup (ha arribat a enfrontar-se amb els mateixos professionals de la biblioteca) i se li planteja, des del Servei de Mediaci i acompanyats pel mediador intercultural la participaci en un cercle de pau. Finalment accepta i es cerquen la resta dactors participants que representin lentorn i la comunitat del jove i la biblioteca (participants: mare del jove, amic, mediador intercultural, treballador biblioteca, responsable biblioteca, usuari de la biblioteca autcton i nouvingut, policia de proximitat, entrenador de futbol del noi).
Iniciats els cercles, i a continuaci de les presentacions, cadascun dels participants exposa com veu, viu i lafecta la situaci plantejada. Tamb ho explica el noi al voltant del qual es construeix el cercle. Una vegada resumits els elements centrals de la narraci de cadascuna de les parts es proposa una nova volta, centrada en les propostes. Resultat: Es du a terme una reuni privada amb el noi focus del cercle de pau per treballar les perspectives i lassumpci de compromisos i, en retornar al cercle de pau, el jove explica a quin comportament es pot comprometre (cercar espais ptims en centre cvic; conixer el funcionament de la biblioteca i explicar-ho a joves immigrats; treballar, juntament amb el mediador intercultural, la responsable de la biblioteca i amb persones de la seva procedncia per afegir recursos a la biblioteca que siguin del seu inters de cara a ampliar i obrir la biblioteca a usuaris nouvinguts. Conseqentment, la conflictivitat en relaci a dit grup de joves desapareix i la biblioteca els permet gaudir de lequipament.
2.4.3 Perfils i funcions del mediador ciutad-comunitari

Segons el present estudi, i a fi de recollir en aquest apartat els treballs realitzats per donar resposta a lobjectiu de construir el perfil i delimitar les funcions del mediador, es constata que aquestes estan atribudes a la figura dun professional expert en gesti i resoluci de conflictes i que, tanmateix, no es pot obviar la presncia en els municipis catalans de persones que exerceixen rols de mediaci i que intervenen en el conflicte amb la intenci de conciliar les parts, apropar-les, evitar-ne lescalada i fins i tot resoldre el conflicte. Lederach18 exposa els rols i les funcions mediadores que podrien ser exercides tant pels professionals de la mediaci com per personalitats que no formarien part daquests equips de mediadors. Aix, rols com animar les parts duna situaci de conflicte a iniciar un procs de mediaci, tranquillitzar les persones implicades i oferir recursos perqu la soluci sigui possible, entre daltres, podrien dependre de persones diferents que intervenen en una situaci conflictiva. Lederach acaba concloent que si el conflicte s un sistema complex dactivitats, amb rols i funcions interrelacionades, la visi global del conflicte consistir a pensar les relacions existents entre els diferents papers i les activitats amb lobjectiu a llarg termini de desenvolupar un procs constructiu i dinmic que porti a la transformaci del conflicte (Lederach, 1998).
CAPTOL 6
Quadre 6. Funcions i rol del mediador

mbits Informal No professional Persones tarann reconciliador Lders socials i referents grups i/o comunitats. Voluntaris Professional Tcnics que treballen la conciliaci com a suport Tcnics que apliquen la mediaci com a procs puntual Treballador del conflicte (mediador)
Mixta Formal
sn el marc a partir del qual podem definir les funcions del professional de la mediaci ciutadana. No podem obviar, tampoc, la presncia de treballs dabast ms general, no ubicats en un mbit determinat de la mediaci, que defineixen el perfil del mediador i les seves competncies, com s el cas del Projecte Commed23 que ha treballat sobre les competncies tcniques i transversals que tot mediador o mediadora hauria de presentar de cara a desenvolupar la seva tasca professional duna forma adequada. Les funcions que els mediadors hauran dassumir dependr del: 1. Tipus dintervenci: continuum que comprn des de la intervenci directa en el conflicte, amb lobjectiu de facilitar-ne la resoluci, fins a la intervenci sistmica i global en qu el conflicte s considerat el smptoma duna situaci conflictiva complexa. Lespai de la mediaci ciutadana. La intervenci variar en funci de la ubicaci del mediador i la intervenci mediadora. Les funcions de mediaci no seran les mateixes en un context on el mediador s assignat a partir de llistes professionals que en un context en qu existeixi un servei o centre de mediaci. El moment dimplementaci i assimilaci de la cultura de mediaci. Aix, doncs, les primeres funcions que han dassumir els professionals dels centres o serveis de mediaci comunitria consisteixen a integrar la prctica de la mediaci al territori, donar-la a conixer, i sensibilitzar tant les persones que hi conviuen, aix com els diferents ens que hi actuen.
Sha observat que professionals dels serveis de mediaci formen lders de comunitats perqu exerceixin de mediadors naturals19 amb noves eines i amb el suport dexperts en gesti del conflicte. La relaci entre les persones mediadores del territori i els mediadors professionals dels ens locals s un factor de control de la violncia entre collectius i, per tant, de regulaci social. La mateixa funci podrien tenir en un futur els mediadors voluntaris20, ats que en aquests moments la seva presncia s quasi inexistent. El Decleg de bones prctiques (2008) de la mediaci ciutadana i comunitria21 exposava la necessitat que el mediador professional t de treballar conjuntament amb altres figures mediadores de la ciutadania. Concebem dos mbits diferents: el professional i el no professional. Dins de cadascun daquests mbits sexerceixen les funcions de mediaci segons el grau de formalitat (directament associat al grau de formaci i experincia) en qu les persones mediadores intervenen i/o treballen el conflicte. El mediador comunitari s un professional que est format i especialitzat en gesti i resoluci de conflictes i, concretament, en mediaci. La seva forma danalitzar el conflicte s la particularitat que el diferencia daltres treballadors del conflicte. Aquesta anlisi, feta des duna posici dimparcialitat i independncia, requereix un alt grau de formaci perqu pugui ser desenvolupada en la seva totalitat. El mediador comunitari, fruit del lloc que ocupa i de la seva especialitzaci, s lnic que pot garantir els principis de la cultura de la mediaci, en laplicaci daquesta en el territori i en relaci amb el ciutad i les comunitats de ciutadans. Les funcions que el mediador o mediadora ciutad/ana duen a terme el dia a dia de la seva prctica professional s variada i est lligada al tipus dintervenci que desenvolupa. Ms enll de la variabilitat present en la conceptualitzaci de la mediaci ciutadana, podem trobar constants que defineixen i estructuren dita intervenci22 i que
2.
3.
Funcions especfiques: Delimitar un espai dintervenci propi i ubicar-lo en relaci amb la resta de professionals que ja estan intervenint al territori. Informar i difondre la cultura de la mediaci, les caracterstiques de la seva prctica i els seus beneficis als possibles agents derivadors, a la resta de la xarxa de professionals i a la ciutadania en general. Coordinaci amb els serveis i professionals del territori. La intervenci que es du a terme en el conflicte i per a la millora de la convivncia presenta mirades i nivells diferents dintervenci. Dacord amb aquestes mirades i nivells dintervenci tamb es desprenen diferents funcions dels professionals de la mediaci.
CAPTOL 6
Definir lestratgia dintervenci i plantejar el desenvolupament de la tasca segons les necessitats prpies de la situaci i les possibilitats del centre o servei al qual dna resposta. Identificar les parts del conflicte necessries per iniciar un procs de mediaci i de transformaci de la situaci conflictiva, que consisteix a discriminar els actors del conflicte de les parts en mediaci. Acollir les diferents persones-part del conflicte amb lobjectiu dinformar i motivar la participaci de les persones implicades. Escollir els procediments de mediaci i les diferents tcniques de gesti i resoluci de conflictes. Planificar, organitzar i conduir el procs, aix com lacompanyament de les parts en el conflicte, formen part de tota intervenci empresa pel mediador comunitari. El professional de la mediaci haur denquadrar el conflicte i aconseguir la legitimaci del procs per part de les persones participants24. Una constant present en tots els processos consisteix en el treball duna dinmica relacional que faciliti la trobada de les parts implicades i el dileg interpersonal. El procs s el domini del mediador comunitari i aquest s dirigit i controlat en tot moment per ell.
2.4.4 La tipologia de conflictes

La tipologia dels conflictes que sorgeixen en lmbit local i que sn susceptibles dsser treballats a travs de la mediaci ciutadana s variada. A aquesta varietat, a ms, tamb cal sumar-hi aquells conflictes que els ens locals decideixin assumir. Per tant, la imatge final que sobt es caracteritza per un ventall fora ampli de conflictes i per una capacitat dintervenci des del mn local heterogeni. La tipologia de conflictes que es presenta en aquesta secci es basa en les respostes del qestionari, el contingut de les entrevistes i dels grups de discussi, i lobservaci durant els dos anys que ha durat lestudi dels conflictes que es treballen en el Servei de Mediaci de lAjuntament de Terrassa. La tipologia parteix de la separaci conceptual entre conflicte definit pel tipus de relaci que les persones tenen segons la seva disputa i el motiu allegat com a font del conflicte la naturalesa del conflicte ats en la demanda. En altres paraules, sovint en mediaci ciutadana, el primer pas consisteix a discernir entre quin s el conflicte declarat explcitament i si hi ha algun altre conflicte o element latent que tamb expliqui, en part, la situaci conflictiva que arriba a un servei de mediaci. Aix, doncs, com a resposta a lobjectiu de formular una tipologia de conflictes susceptibles dsser treballats en mediaci ciutadana, es presenta la segent sistematitzaci de conflictes: Amistat i convivncia: conflictes on la relaci entre les parts s una relaci damistat, o b una relaci que comparteix un mateix espai de convivncia amb absncia de vincles familiars. Venatge i comunitat de vens: situacions de conflicte que soriginen per la relaci de venatge, ja sigui pel fet de compartir una mateixa comunitat de vens o mancomunitat, o sigui pel fet que les propietats limitin o formin part duna mateix conjunt residencial. Aix serien els relacionats amb: a) la convivncia, b) la desatenci despai com, c) la desatenci despai privat de laltre, d) els desperfectes procedents de la manca de cura o problemes de lespai privat, e) les molsties, f) les obres, g) lorganitzaci, h) ls privat despais comunitaris. Activitat econmica: conflictes vinculats amb una relaci comercial directa o indirecta entre les parts en disputa. a) consum, b) obres, c) llicncies, d) molsties. Educatius: aquells conflictes en els quals la relaci de les parts implicades est ubicada en el context educatiu: a) convivncia, b) interprofessionals, c) entre professionals i famlies, d) interfamlies, e) processos de participaci i consens.
El Projecte Commed de lInstitut de Formaci Contnua (2008) defineix el mediador com una persona amb competncies funcionals, relacionals, personals i organitzacionals especfiques. El perfil del mediador comunitari s un perfil complex que ha de ser capa dadoptar una multiplicitat de funcions diverses que impliquen competncies diverses. Ms enll de ser un professional que aplica un procs per ajudar les persones a resoldre les seves diferncies, desenvolupa en si mateix una actuaci professional prpia com a treballador del conflicte, a partir duns principis que regulen la seva tasca. La garantia sobre el compliment dels principis que regeixen la seva professi recau en la formaci, la qual comporta que el mediador comunitari sigui considerat un professional especialitzat. Lestudi ha diferenciat les funcions del mediador comunitari i les funcions del mediador intercultural. Actualment el perfil dambds s diferent com es pot veure al llarg del captol, una diferncia que shaur danar diluint amb la divergncia de formes dassimilar la integraci, sobretot a partir de les segones generacions dimmigrants, i que necessitaran cada cop mediadors ms formats en lanlisi i la gesti del conflicte.
CAPTOL 6
Espai pblic: conflictes que sorgeixen en lespai pblic i comunitari, en els quals la relaci existent entre les parts implicades s basa en la proximitat i el contacte que implica compartir lespai com. Familiars: conflictes derivats per la relaci familiar present entre les persones implicades: a) relaci convivncia, b) herncia, c) intergeneracionals, d) cura i atenci a altres persones, e) parella. Associatius: disputes que sorgeixen entre persones pel fet de compartir un espai de pertinena a una associaci comuna, aix com aquelles disputes que sorgeixen en la relaci entre diferents associacions.
3
3.1
Prospectiva
La possible evoluci dels conflictes
A partir de la informaci obtinguda en els focus-grups i en les entrevistes semiestructurades a mediadors, caps i coordinadors de programes de mediaci ciutadana i comunitria, destaquem els segents conflictes que poden esdevenir en un futur: Conflictes per i a travs de les noves tecnologies. Les noves tecnologies de la comunicaci i la mediaci comencen a esdevenir un focus duna nova tipologia de conflictes, b perqu actun com a potenciadors o dirimidors daltres conflictes o per tipus de conflictes ja existents. El context econmic s ja un escenari de conflicte real. En la mesura que aquest context no sembla que vagi a millor, sin ben al contrari. Els resultats de les entrevistes mostren que els conflictes vinculats i derivats de la degradaci de la situaci econmica i, conseqentment, de la vida social sn una realitat. En aquest sentit, es preveu que augmentin els conflictes associats a la xenofbia i al racisme, els impagaments a entitats bancries, i la reestructuraci familiar. La convivncia als barris i a les comunitats de vens. Segurament, lempobriment de la situaci econmica i de les situacions personals comportar ms tensions de convivncia collectiva. Sn efectes sobre la collectivitat de la precria economia individual. La violncia juvenil, el poc comproms familiar i social de molts dels joves catalans porta a la desvinculaci de la xarxa social. Aquest fet lligat a la crisi econmica pot accentuar laugment de la violncia juvenil i fomentar la creaci de bandes. La violncia social. La violncia entre membres duna mateixa famlia o comunitat. Fa uns anys les amenaces que les parts expressaven dins el procs de mediaci es quedaven tan sols en paraules. Lexperincia daquests darrers anys fa preveure que el ciutad passa a lacci, i que les situacions de violncia existeixen no noms entre els joves, sin entre el conjunt dels ciutadans de Catalunya. Lenvelliment de la poblaci. Les societats europees estan patint un procs denvelliment progressiu, cosa que es tradueix en un augment i en una major visibilitzaci de situacions de dependncia que, malgrat que les recents lleis i mesures legislatives desplegades suposen
Quadre 7. Tipologia de conflictes en mediaci ciutadana i comunitria

Amistat i convivncia Convivncia Desatenci espais comuns Desatenci espai privat de laltre Venatge i comunitats de vens Manca cura espai privat propi Molsties Obres Organitzaci s privat espais comunitaris Consum Activitat econmica Obres Llicncies Molsties Convivncia Interprofessionals Educatius Entre professionals i famlies Interfamlies Processos participaci i consens Ocupaci espai Espai pblic Mal s espai Molsties Relaciconvivncia Herncia Familiars Intergeneracionals Cura i atenci a persones Parella Germans Associatius Interassociaci Intraassociaci
CAPTOL 6
un aven clar; impliquen conflictes, almenys, dordre familiar, tant emocional com econmic. Les noves adiccions. Una societat complexa, amb molts factors dincertesa i desvinculada socialment, busca respostes rpides i satisfactries que esdevenen en conflictes dadiccions. Els conflictes amb els sector turstic, dassegurances, dempreses de comunicacions i vinculats amb la prestaci de serveis professionals ser, probablement, una altra lnia evolutiva dels conflictes. En lestudi, els professionals de la mediaci mostren que han de tenir en compte aquests focus de conflicte, donar-hi resposta des dels principis de la mediaci i assegurar el futur daquesta professi que encara est comenant. Els conflictes produts per les formes dintegraci de segones i terceres generacions dimmigrants
bilitar la consolidaci del mecanisme i el comproms coordinat de les administracions. Per assolir aquests dos reptes, a partir de les aportacions de la present investigaci, el grup de treball considera que per adequar la mediaci comunitria a les seves institucions prestadores caldria: Establir xarxes de derivacions cap als centres de mediaci de tots aquells conflictes que poden ser derivats. Aix implica, entre altres coses, difondre les potencialitats reals de la mediaci ciutadana i comunitria entre els altres serveis locals susceptibles de ser agents de derivaci, i crear mecanismes de seguiment dels acords. Adoptar metodologies multidisciplinars i enfocaments transversals de treball entre els serveis de mediaci i la resta de serveis locals. Potenciar la creativitat a noves formes dexpansi de la mediaci en aquest mbit. Conixer els recursos del municipi o el territori on es crea el servei per tal de poder oferir un ventall de vies de soluci a les parts.
3.2
Ladequaci de la mediaci
Un dels principals reptes de la mediaci ciutadana s com adequar-la a la situaci actual. Prendre aquesta perspectiva implica dos factors: El primer, ser conscients de la possible dissoluci de la mediaci comunitria. Encara que els resultats daquesta investigaci mostrin un present engrescador de la mediaci en lmbit, lactual situaci econmica i poltica pot canviar substancialment un treball de 20 anys. Per tant, el repte s potenciar els trets que la mediaci pot oferir en la creaci de noves formes de convivncia, com processos per a la creaci dels vincles socials. El segon repte s lelaboraci dun marc jurdic satisfactori, que situ les coordenades de la mediaci ciutadana i protegeixi la figura del mediador, atenent tant al seu estatut jurdic, com a la formaci adient. Daquesta manera sassegura que totes les persones que viuen a Catalunya puguin, de forma voluntria, gestionar els seus conflictes mitjanant el dileg cooperatiu. Malgrat que un mecanisme per impulsar-ho s aprofitant el desplegament de Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (DOGC nm. 5432-30/07/2009), cal analitzar la idonetat duna reglamentaci especfica per aquest tipus de mediaci, que permeti emfatitzar els aspectes de prevenci social i de participaci ciutadana aliens a la mediaci gestionada per altres entitats. Aix possi-
Malgrat que el conflicte no es pot evitar per ser connatural del desenvolupament de la vida personal i collectiva en democrcia, els estudis realitzats ens mostren que una bona gesti de les situacions conflictives ajuden el ciutad a transformar un problema de convivncia amb noves possibilitats per a la integraci i la mtua comprensi.
3.3
El mediador
El perfil del mediador comunitari s complex. s una professi relacionada amb lacci social que fomenta els ideals de participaci autnoma i responsable. Aquest, doncs, s un perfil professional que es desenvolupa a mesura que la seva intervenci sintegra al conjunt de recursos presents al territori i que assumeix parcelles dintervenci social prpies. A continuaci, sexposen els punts centrals que es desencadenen dels estudis observats, aix com dels estudis quantitatius i qualitatius que shan dut a terme en el marc daquesta investigaci: El mediador comunitari s un treballador professional del conflicte. El mediador comunitari exerceix una tasca professional complexa, la qual requereix duns mnims formatius que garanteixin els seus coneixements i la seva professionalitat. Aquests mnims sassoleixen a travs duna formaci universitria i de tercer cicle.
CAPTOL 6
Com a professional del conflicte presenta i aporta una visi prpia tant en la gesti de conflictes com en el treball per a la bona convivncia. En treballar amb lobjectiu de facilitar la participaci autnoma i la responsabilitzaci ciutadana aporta una visi contextual del conflicte que tendeix a lenfortiment dels vincles socials. La capacitat danlisi contextual permetr elaborar un diagnstic vlid i aplicar una metodologia dintervenci fiable a la demanda de mediaci. Lexpert del conflicte reformula la demanda amb lobjectiu que la seva resposta subiqui dins els marges dels principis de la cultura de la mediaci. La intervenci social que sorgeix de la mediaci comunitria s poc coneguda i origen de confusi. El mediador comunitari reformula la demanda (quan s necessari) amb lobjectiu de donar una resposta als conflictes ciutadans i comunitaris que respecti els principis de la seva actuaci. No obstant aix, dins els lmits que la professi estableix, el mediador s flexible i creatiu, a lhora doferir respostes variades a les situacions de convivncia i conflicte concretes. El perfil del mediador ciutad canvia en la mesura que canvia el context social, els conflictes que hi sorgeixen i les demandes de la instituci en la qual desenvolupa la seva tasca. Aix, doncs, el mediador s un professional que adapta la seva actuaci i perfil en la mesura que dna resposta a noves situacions de conflicte en la mesura que samplien les demandes de mediaci (conseqncia dels avantatges de lactuaci des de la cultura de la mediaci). El mediador comunitari s una persona emptica que contacta amb la gent i els genera la confiana necessria per deixar-se acompanyar durant el transcurs duna situaci conflictiva prpia. El mediador comunitari coneix el territori en qu treballa i els recursos que aquest ofereix (formals i informals) per a la bona convivncia. Per aquesta ra definim el mediador comunitari com un treballador que: Treballa en xarxa amb altres professionals, tant els que treballen en la mateixa instituci com aquells que provenen daltres institucions presents en el territori. Coneix les persones que exerceixen diferents rols de mediaci (mediadors interculturals i mediadors naturals, entre daltres) i shi coordina per gestionar i treballar les situacions de conflicte en qu calgui. Facilita laccs als recursos del territori als ciutadans o a les comunitats de ciutadans que participen en els processos de mediaci.
Conclusions
Des de la introducci daquest captol, sha recorregut un incessant cam de dos anys esbrinant els trets fonamentals de la mediaci ciutadana i comunitria a Catalunya. A nivell conceptual, shan diferenciat dos tipus de mediaci en el nostre mbit: la mediaci ciutadana i comunitria prpiament dita i la mediaci intercultural. Observant les diferncies, evidents en aquests moments entre les dues, es pot concloure que en el futur es perfila un tipus de mediaci ms oberta i sensible a les problemtiques de les segones i terceres generacions de nouvinguts, que demanaran dels mediadors interculturals una formaci especfica en resoluci de conflictes, i dels mediadors comunitaris el coneixement antropolgic i sociolgic de totes les cultures que conformin el territori. Un dels objectius principals de lestudi ha estat lelaboraci dun mapa on sassenyalen les accions de mediaci que presten els ajuntaments i consells comarcals, niques institucions que durant lany 2008 oferien mediaci en lmbit. Actualment amb la posada en prctica de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat, pel que fa als conflictes de convivncia privats sobre un nou escenari. Ens trobem, doncs, en un moment de canvi sobre el futur de la mediaci comunitria. El mapa que es presenta pot ser el comenament duna implementaci de prestaci obligatria des de les institucions locals o, tanmateix, un punt de partida cap a noves formes darticulaci de la mediaci en lmbit. Sigui com sigui, la maduresa metodolgica de la mediaci comunitria representada a partir de quatre diagrames de flux, que sn noms una mostra del ventall de metodologies utilitzades i limpacte social dels resultats obtinguts no fan possible pensar en un descens de la seva prctica. A ms lestudi ha mostrat que els conflictes que atenen els mediadors i que van des de problemtiques quotidianes de convivncia a dificultats en la nova configuraci social catalana, arriben als serveis majoritriament per iniciativa prpia del ciutad, dada que fa evident laugment del coneixement i de la utilitat que la mediaci ofereix a la poblaci. El mediador, a partir de les dades obtingudes, es presenta com un analista i gestor del conflicte que traspassa els seus coneixements als ciutadans que pateixen les problemtiques, per tal de configurar conjuntament elements per lentesa dels confrontats. La majoria dels casos atesos arriben a acord, i en ms de la meitat dels casos que no han pogut arribar a acord, la situaci ha millorat respecte a la que hi havia a linici de lactuaci mediadora.
CAPTOL 6
El mediador comunitari ja ha anat apropant la seva tasca a les necessitats socials. Aquesta adaptaci fa que en la majoria dels casos tingui present el territori i les seves gents, les formes culturals de gesti de conflicte i els lders territorials. El treball conjunt entre la gesti professional i la gesti territorial s un dels factors a destacar dels resultats de lanlisi qualitativa del document. Per tant, un cop analitzats els resultats del present estudi, es pot concloure que la mediaci ciutadana i comunitria s un recurs cada vegada ms visible i necessari per a la societat, ja existent en una tercera part del territori catal, i que es porta a terme amb professionalitat mitjanant processos protocollitzats.
5
1.
Recomanacions
4. La mediaci ha de preservar la regulaci social amb la intervenci dun professional i/o instituci que ajudi a exercir la responsabilitat ciutadana de forma consensuada a travs del dileg. La mediaci ciutadana i comunitria t sentit en un sistema on, davant dun conflicte, lindividu vetlla pel propi benestar i el benestar del seu grup. La mediaci situa a cada ciutad com a protagonista en la millora de les seves condicions de convivncia. A partir daqu lajuda a exercir aquest rol de forma regulada i estructurada per un professional, una metodologia i/o una instituci.
Aquest estudi ha proporcionat el coneixement teric i prctic de la mediaci comunitria a Catalunya. Sha fet una radiografia que permet conixerne la realitat fins al moment. Ara, a fi de comprovar de forma cientfica els beneficis socials de la mediaci, falten encara estudis que en quantifiquin els costos-eficcia. En el Llibre Blanc hi ha una primera aproximaci comparativa amb el cost de la litigiositat als tribunals. Per beneficis collaterals de la mediaci poden ser investigats tamb: la reducci de despesa en mobiliari urb, de despesa policial per contenci, de despesa de la feina daltres professionals de les institucions, de despeses mdiques i dabsentisme a causa de situacions conflictives. Amb aquest estudi el cost- eficcia de la mediaci es veuria reforat i seria sens dubte un argument de pes per afavorir la implementaci de la mediaci en tot el territori catal. El mediador professional ha dincorporar el mediador natural i el voluntari, i treballar conjuntament. Sha de garantir la professionalitat del mediador per tal que pugui adoptar una multiplicitat de funcions i competncies. El mediador professional ha de poder identificar i incorporar el lder territorial i promoure i coordinar ciutadans voluntaris als serveis de mediaci. Lexclusi dels mediadors no professionals empobreix el coneixement i labast de la gesti del conflicte. Aquesta feina conjunta es fa imprescindible en les mediacions multipart, on els representants de diferents collectius sn peces importants en lapropament de les posicions. 5. La diferncia entre el mediador ciutad i el mediador intercultural est desapareixent, i s bo que sigui aix. Lestudi ha mostrat que mentre que els conflictes que tracten els dos professionals sn cada cop ms propers, la metodologia i els objectius encara els separen. Davant daquesta diferncia ens atrevim a pensar que la lgica evoluci cap als (ambiguament anomenats) immigrants de segona i tercera generaci aniran apropant les necessitats metodolgiques i que la lnia, que ara separa les dues professions, possiblement sanir diluint i creant un nic professional mediador per al conjunt dels conflictes socials, i afavorir aix una veritable tasca dintegraci de les diversitats del nostre territori. 6. La resposta de la ciutadania davant de la mediaci ha estat positiva, actualment i desprs de quatre anys dun treball intens i continuat dels serveis de
2.
El desenvolupament de la mediaci ciutadana i comunitria necessita la conscienciaci i el desenvolupament duna veritable poltica de la cultura de la mediaci per poder desplegar-se amb tot el seu potencial. La mediaci en aquest mbit no s una tcnica, ni un procediment, s una forma dentendre, danalitzar i destar en el conflicte; un aprenentatge social de millora de les relacions. La mediaci ofereix en aquests moments de canvi metodologies del futur per a problemes socials que tot just sinicien. Lesfor que sest fent de difusi i formaci des de la Conselleria de Justcia de la Generalitat i des de la Diputaci de Barcelona sn un exemple del que cal continuar fent.
3.
La mediaci en aquest mbit necessita que sinvestigui el cost-eficcia del treball de les accions mediadores.
CAPTOL 6
mediaci ciutadana i comunitria, s la prpia ciutadania la que dna sentit a la prctica de la mediaci. Per tant, pensem que s des del coneixement daquest fet que ara sha de continuar treballant en mediaci observant els factors que lhan fet propera a la ciutadania; com conixer el territori i les seves gents i treballar de manera transversal amb altres professionals del conflicte. 7. Les institucions supralocals haurien de regular la professi i aportar els recursos necessaris per generar les noves lnies de debat, impulsar-ne la recerca, donar formaci, supervisi i tot tipus dactuaci de suport. Si b la prctica de la mediaci comunitria es duu a terme, bsicament, des de serveis ubicats en els ens locals, les conseqncies de la seva acci resolutiva, cultural i transformadora, derivada de la gesti dels conflictes observats, aix com dels processos que hi desenvolupen, repercuteix directament o indirectament en lenfortiment i/o lalleujament de lacci dels ens supralocals. 8. Possibilitar la consolidaci de la mediaci ciutadana i comunitria i el comproms coordinat amb les administracions, mitjanant lanlisi duna reglamentaci especfica de la mediaci en aquest mbit, que permeti emfatitzar els aspectes de prevenci social i de participaci ciutadana (no previstos en la LLEI 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat) aliens a la mediaci gestionada per altres entitats.
sociolgico del cambio social y cultural en las sociedades contemporneas. Madrid: S. XXI, 2008]. BAUMAN, Z. (2007). Liquid Times: living in a age of uncertainty. Cambridge: Polity Press. [Trad.cast.: Tiempos lquidos. Vivir en una poca de incertidumbre. Barcelona: Tusquets, 2007]. BELLOSO MARTN, N. (2002). [en lnia]. Otros cauces para el Derecho. Formas alternativas de resolucin de conflictos. Madrid: CGPJ. <http://www.uv.es/ CEFD/7/belloso.doc>. [Consulta: 25 mar 2009]. BONAF-SCHMITT, J.P. (1992). La mdiation: Une justice douce. Paris: Syros Alternatives. BONAF-SCHMITT, J. P. (2000). La mdiation scolaire pour les lves. ESF diteur, Collection Actions sociales/Confrontations - Issy-les-Moulineaux. BUSH, R.A.B., i FOLGER, T.P. (1994). The promise of Mediation. Responding to Conflict Through Empowerment and Recognition. San Francisco: Jossey-Bass. [Trad.cast.: La promesa de la mediacin. Como afrontar el conflicto mediante la revalorizacin y el reconocimiento. Buenos Aires: Granica, 1996]. CASTELLS, M. (2005). La era de la informacin: economa, sociedad y cultura. Madrid: Alianza. CASTELLS, M. (2005). La sociedad red. Vol. 1. Madrid: Alianza. CASTIGLIONi M. (1997). La mediazione linguistico-culturale. Principi, strategie, esperienze. Milan: Franco Angeli. CENTRE DE MEDIACI FAMILIAR DE CATALUNYA (2008). Decleg de bones prctiques de la mediaci ciutadana i comunitria. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Generalitat de Catalunya Departament de Justcia. COBB, S., i RIFKIN, I.J. (1991). Neutrality as a discursive practice: the construction and transformation of narratives in community mediation. Studies in Law, Poltics and Society, nm. 11, pg. 69-91. DESENVOLUPAMENT COMUNITARI I ANDALUCA ACOGE (2002). Mediacin intercultural, una propuesta para la formacin. Madrid: Ed. Popular. DI ROSA, R., (2002). La Mediazione. Gestione del conflitto e (ri) construzionesociale. Palermo: La Zisa. DIPUTACI DE BARCELONA. REA DIGUALTAT I CIUTADANIA (2009). Poltiques Locals de Mediaci Ciutadana. Jornades 2007 i 2008.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2010) [en lnia]: serveis datenci a les persones immigrades. <http:// w3.bcn.es/fitxers/premsa/dpsaier.720.pdf.>. Barcelona. [Consulta: 17 febrer 2010]. ALONSO, L.E. (1998). La mirada cualitativa en sociologa. Madrid: Fundamentos. AUBARELL, G.; ZAPATA-BARRERO, R. (2004). Inmigracin y procesos de cambio: Europa y el Mediterrneo en el contexto global. Barcelona: Icaria. BAJOIT, G. (2003). Le changement social. Approche sociologique des socits contemporaines. Paris: Armad Colin. [Trad.cast.: El cambio social. Anlisis
CAPTOL 6
DUBAR, C. (2000). La crise des identits. Linterprtation dune mutation. Paris: PUF. [Trad.cast.: La crisis de las identidades. La interpretacin de una mutacin. Barcelona: Editorial Bellaterra, 2002]. FAGET, J. (2010). Mdiations, les ateliers silencieux de la dmocratie. Paris: rs. FARR S. (2004). Gestin de conflictos: Taller de Mediacin. Un enfoque socioafectivo. Barcelona: Ed. Ariel. FISCHER, R., i URY, W., i PATTON, B. (1991). Getting to yes. Negotiating Agreement Without Giving In. New York: Houghton Mifflin. [Trad. Cast.: Obtenga el s. El arte de negociar sin ceder. Barcelona: Gestin 2000, 1996]. FISCHER, R., KOPELMAN, E., i KUPPER SCHNEIDER, A. (1994). Beyond Machiavelli. Tools for Coping with Conflict. Cambridge, MA.: Harvard University Press. [Trad.cast.: Ms all de Maquiavelo. Herramientas para afrontar conflictos. Barcelona: Granica, 2006]. FOLGER, J.P. y BUSH, R.A. (1994). Ideology, Orientation to Conflict, and Mediation Discourse. A A Folger, J.P., i Jones, T.S. (comps): New Directions in Mediation. California.: Sage. [Trad. cast. Nuevas direcciones en mediacin: investigacin y perspectivas comunicacionales. Barcelona: Ed. Paids, 1997]. FOUCAULT, M. (1975). Surveiller et punir. Paris: Gallimard. [Trad.cast.: Vigilar y castigar. El nacimiento de la prisin. Madrid: Ed. S. XXI, 1979]. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Pla de ciutadania i immigraci 2005-2008. Barcelona: Departament de Benestar i Famlia. GIDDENS, A. (1991). Modernity and Self-identity. Self and Society in the Late Modern Age. Cambridge: Polity Press. [Trad. cast.: Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la poca contempornea. Barcelona: Ed. Pennsula, 1995]. GIMNEZ, C. (1997). La naturaleza de la mediacin intercultural, Revista Migraciones, nm. 2, pg. 125-159. Insitituto Universitario de Migraciones. Madrid: Universidad Pontificia de Comillas. INSTITUT DE FORMACI CONTNUA (2008). Definici del perfil del mediador i disseny de metodologies davaluaci i desenvolupament de competncies. Barcelona: Universitat de Barcelona IL-3. LEDERACH, J.P. (1997): Building Peace. Sustainable Reconciliation in Divided Societies. Washington, DC.: US Institute of Peace Press. [Trad. cast.:
Construyendo la paz. Reconciliacin sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Bakeak/Gernika Gojoratuz, 1998]. LEDERACH, J. P. (1998). Elementos para la resolucion de conflictos. Mxico D.F.: SERPAJ. MCGILLIS, D. (1986): Community Dispute Resolution Programs and Public Policy. Washington, DC: National Institute of Justice. MALIK, B., i HERRAZ, M. (2005): Mediacin intercultural en contextos educativos. Mlaga: Ed. Aljibe. MARSHALL, T.H. i BOTTOMORE, T.B. (1992). Citizenship and Social Class. Londres: Pluto Press. [Trad. cast.: Ciudadana y clase social. Madrid: Alianza, 1998]. MITCHELL, (1993): The process and stages of mediation: two Sudanese cases. A Smock, D.R. (Ed): Making War and Waging Peace: Foreing Intervention in Africa. Washington, D.C.: US Institute for Peace. MUNN, M., MACCRAGH P. (2006). Els deu principis de la cultura de la mediaci. Barcelona: Editorial Gra. OLLER, D. (2007). Identitat i diversitat. Sabrem conviure en la diversitat? Collecci Observatori dels Valors, nm. 2. Barcelona: Fundaci Lluis Carulla/ESADE. PUNTES, S., MUNN, M. (2005). Los servicios de mediacin comunitaria: propuesta de actuacin. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Institut dEdicions. SALES SALVADOR, D. (2004) [en lnia]. Panorama de la mediacin intercultural y la traduccin/interpretacin en los servicios pblicos en Espaa. <http:// www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=1115> [Consulta: 2 octubre 2009]. SUARES, M. (1996): Mediacin. Conduccin de disputas, comunicacin y tcnicas. Barcelona: Paids. ZANFRINi, L. (2004). Sociologia della convivenza interetnica. Roma: Gius.Lateza Figli. [Trad.cast.: La convivencia intertnica. Madrid: Alianza Editorial, 2007]. ZAPATA-BARRERO, R. (2009). Poltiques de ciutadania. Discurs pblic sobre la gesti de la diversitat. Barcelona: Diputaci de Barcelona. rea dIgualtat i Ciutadania. ZAPATA-BARRERO, R., WILHELM, J., i LLINS, R. (2010). La mediaci ciutadana: una nova poltica pblica. Bases dimplantaci. Barcelona: Diputaci de Barcelona. rea dIgualtat i Ciutadania.
CAPTOL 6
Notes
1 Considerem que la mediaci en aquest mbit a Catalunya es defineix com a mediaci ciutadana i comunitria. En el text que segueix sutilitza indistintament mediaci comunitria i ciutadana, mediaci comunitria-ciutadana, mediaci ciutadana o mediaci comunitria per descriure la realitat complexa de la prctica de la mediaci en aquest mbit. La diferncia s terminolgica: prov de la tradici cultural i de la cultura poltica de la qual es parteixi la francesa (mdiation citoyenne) o anglosaxona (community mediation). 2 La resoluci de conflictes es comena a consolidar com a disciplina als Estats Units a partir dels anys 60, sota la decisiva influncia del procs revolucionari a favor dels drets civils (Civil Rights Movement) i que, entre daltres temes, va qestionar els mtodes tradicionals i punitius del tractament del conflicte. Aquest moviment de diplomcia ciutadana va ser batejat com a resoluci alternativa de disputes (ADR), Gesti Alternativa de Conflictes o GAC. (cfr.: Farr, 2004). 3 El model transformatiu del conflicte sorgeix a principis dels anys 80, els autors Folguer i Bush (1994), i Lederach (1997), entre daltres, mostren les bases ideolgiques i metodolgiques del model, a partir de les quals sha elaborat aquest quadre. Aquest model s un dels tres models terics i metodolgics de la mediaci. Per obtenir informaci sobre el Model Tradicional-lineal de Harvard es pot consultar Fisher, Ury, i Patton (1991); i tamb Fischer, Kopelman, i Kupper Schneider (1994). I per obtenir informaci sobre el Model Ciucular-Narratiu consultar Coob (1991); o b Suares (1996). 4 Sn els conflictes comunitaris que sinclouen en lactual Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (DOGC nm. 5432-30/07/2009). 5 En aquest sentit, cal recordar que els programes de mediaci comunitria ms antics dels anys seixanta de Filadlfia i Columbus (Ohio) dels EUA els van desenvolupar fiscals i tribunals locals, en resposta a la necessitat daccelerar i millorar els casos criminals menors (McGillis, 1986). 6 Vegeu < http://www.fimeint.org >.
7 Bonaf-Schmitt (1992) anomena mediaci social a la medici de barri i la mediaci escolar. Diu que els serveis de mediaci sn una de les possibilitats de la mediaci. Compara el procs de mediaci amb un ritual. < http://www.irenees. net/fr/.../fiche-entretien-67.html >. Faget (2010) parla de la institucionalitzaci de la mediaci comunitria i exposa lexistncia de dues vies de la mediaci, per donar a entendre que hi ha dues mediacions que conviuen alhora: la institucional i la natural. < http://www.reds.msh-paris.fr/.../ds029-03.htm >. 8 9 Vegeu < http://i.ville.gouv.fr/divbib/doc/charte_mediationsociale.pdf >. Vegeu pgines 327 i 328 daquest document.
10 Vegeu les diferents formacions en mediaci ciutadana i comunitria a lAnnex de N. Galera et al. en aquest mateix Llibre Blanc. 11 12 13 14 El resultat dels primers treballs de la Diputaci es poden trobar a Puntes i Munn (2005). El desplegament i els comentaris es poden veure en el Marc jurdic. Agents cvics. Taula de dileg. Desenvolupament comunitari. < http://www.desenvolupamentcomunitari.cat/ >.
15 Per a ms informaci consultar lapartat 1.6. Estat de la qesti a Catalunya, on sexposa el Programa de Mediaci Ciutadana de lrea dIgualtat i Ciutadania. Diputaci de Barcelona. 16 En lunivers destudi sexplica detalladament com sarriba a la confecci daquest mapa. Sobserva que quasi un 30% dels municipis majors de cinc mil habitants de Catalunya i el 40% del consells comarcals han realitzat alguna actuaci en mediaci durant lany 2008. 17 Per veure don vnen els cercles de pau es pot consultar a <http://www.restorativecircles.org/>.
18 Lederach planteja que els rols i les funcions de mediaci sn adoptats per diferents persones que intervenen o poden intervenir en el conflicte amb lobjectiu de transformar-lo. Els diferents rols i funcions es basen en una classificaci de Mitchell (1993).
CAPTOL 6
19 Lexperincia del Servei de Mediaci de lAjuntament de Terrassa i lexperincia del Servei de Mediaci de Sant Cugat sn dos exemples daquesta prctica. 20 Persones que decideixen oferir part del seu temps a gestionar conflictes de la seva comunitat encara que no siguin ni coneguts ni lders. Els programes de mediaci de molts pasos anglosaxons funcionen amb una majoria de mediadors voluntaris. Un exemple daquesta prctica sn els Community Boards de Sant Francisco. 21 Resultat dun treball efectuat a Catalunya en qu van participar mediadors comunitaris amb lobjectiu de definir i explicar de forma breu i concisa els punts bsics de la prctica en lmbit comunitari i ciutad de la mediaci. Decleg de bones prctiques de la mediaci ciutadana i comunitria. 22 Projecte Commed. Definici del perfil del mediador i disseny de metodologies davaluaci i desenvolupament de competncies. Il3. Podeu veure en aquest apartat un recull de les competncies principals segons lmbit ciutad i comunitari de la mediaci. 23 Vegeu diagrames de processos plantejats en el mateix document.
CAPTOL 7
La mediaci en lmbit familiar

Anna Vall Rius (Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya) Direcci i coordinaci
Equip dinvestigaci
Autors: Jose Fernndez Barrera (UB); Josep Fit Guarro (CMDPC); Teresa Gispert de Catal (CMDPC); nsel Guillamat Rubio (CMDPC i IL3-UB); Ldia Puig Llus (CMDPC); Joan Sendra Montes (CMDPC); Blanca Sol Vzquez (IL3-UB); Miguel ngel Soria Verde (UB); Nria Villanueva Rey (CMDPC) Collaboradors: Ins Lovelle (UB); Eloisa Moreno (IL3-UB)
Resum
Aquest estudi pretn oferir una descripci de lestat de la mediaci familiar a Catalunya. El perode analitzat se centra bsicament en les dades de lany 2008, encara que s evident la influncia de tot el bagatge teric i dexperincia acumulat des de la seva introducci a Catalunya a la dcada dels anys vuitanta i de les aportacions que shan sumat al decurs de levoluci i de la lenta per progressiva implementaci de la mediaci familiar a Catalunya. Per descriure aquesta realitat cal tenir en compte, duna banda, el que estableix la normativa autonmica que contempla la mediaci des de lany 1998 en el Codi de Famlia, aix com les disposicions europees, ja siguin en forma de Recomanaci o de Directiva. Daltra banda, cal tenir present limpuls inicial de persones expertes i dinstitucions compromeses amb la mediaci com ACDMA (Associaci Catalana pel Desenvolupament de la mediaci i lArbitratge) i el cam marcat per levoluci de la prpia prctica, en la qual ha jugat un paper destacat el Centre de Mediaci Familiar de Catalunya del Departament de Justcia, la iniciativa privada de mediadors i Collegis professionals vinculats a la mediaci i la destacada incidncia dels Serveis de mediaci locals, recolzats per les Diputacions, en especial per la Diputaci de Barcelona, que sha significat pel seu decisiu recolzament a aquests serveis de mediaci ciutadana o comunitria, que tamb disposen de nombrosa casustica familiar.
CAPTOL 7
Paraules clau
Famlia, mediaci, conflicte, persones mediadores, noves estructures familiars, formaci en mediaci, informaci, circuits de derivaci, acords, avantatges, jutges, serveis socials, advocats, sistema judicial, confidencialitat, neutralitat, imparcialitat, voluntarietat, derivadors, difusi, cultura de pau, societat i persones.
CAPTOL 7
ndex
1 El marc teric 1.1 Definici de lobjecte: el canvi de model de famlia i la mediaci en lmbit familiar 1.2 Referncia a dades i estudis i comparatius 1.3 Estat de la qesti a Catalunya 2 Plantejament general de la investigaci 2.1 Caracterstiques de lestudi 2.2 Indicadors generals i mbits de mediaci 2.2.1 La mediaci familiar pblica 2.2.2 La mediaci familiar privada 2.2.3 Indicadors generals utilitzats en la investigaci 3 Anlisi estadstica: escenaris de conflicte 3.1 Mediacions en relaci a la judicialitzaci del conflicte 3.1.1 Mediacions sollicitades directament per les parts del conflicte i sense cap procs judicial pendent 3.1.2 Mediacions realitzades amb un procs judicial pendent A. Identificaci B. El circuit i la dinmica datenci a les mediacions en lmbit judicial 3.2 Anlisi quantitativa: mediacions familiars realitzades a Catalunya lany 2008 3.2.1 Mediacions del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC) A) Total dactuacions mediadores del Centre durant lany 2008 B) Mediacions a petici directa de les parts finalitzades a lany 2008 C) Mediacions derivades judicialment i finalitzades a lany 2008 D) E voluci del Centre de Mediaci Familiar durant el perode 20022009 3.2.2 Mediacions familiars realitzades durant lany 2008 fora del marc del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC) A. Mediacions familiars acabades B. P rocs de mediaci: mediacions sollicitades directament per les parts o derivades per un tercer 3.2.3 Anlisi comparativa entre les mediacions familiars realitzades lany 2008 a travs del CMFC i les no gestionades a travs del Centre 3.3 El perfil dels mediadors 3.3.1 El perfil dels mediadors A) Edat, sexe i nacionalidad B) Formaci especfica en mediaci C) Experincia en mediaci D) mbits dactuaci i nmero de mediacions 3.3.2 Perfil de les persones mediadores que han realitzat les mediacions del Centre de Mediaci lany 2008 4 Anlisi qualitativa: lexperincia de la mediaci familiar 4.1 Diagrama del procs de mediaci familiar 4.2 Anlisi qualitativa: grup focal i entrevistes 4.2.1 La mediaci i la seva implementaci a Catalunya: resultats del grup focal realitzat amb mediadors familiars experts A) Tipus de conflictes B) Paper preventiu de la mediaci
CAPTOL 7
C) El procs de mediaci D) La utilitzaci de les TIC en la mediaci E) Qualitat dels serveis de mediaci F) La formaci dels mediadors G) Impacte de la mediaci als jutjats H) Foment de la mediaci familiar 4.2.3 Conclusions del grup focal 4.3 Anlisi qualitativa: dues experincies de serveis de mediaci familiar 4.3.1 Entrevista n. 1 (Associaci In Via) 4.3.2 Conclusions de lentrevista n. 2 (CMDPC) 4.4 Anlisi qualitativa: descripci de casos 4.4.1 Diversitat de models bsics dintervenci 4.4.2 La sessi informativa 4.4.3 Exemple de supsit prctic de mediaci derivada judicialment al CMDPC en un procediment de separaci o divorci contencis en els jutjats de Barcelona, jutjats de lHospitalet i del Baix Llobregat 4.4.4 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar no judicialitzat a proposta de les parts per separaci o divorci 4.4.5 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador institucional per pactes de convivncia entre pares i fills 6
4.4.6 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador social per facilitar pactes de convivncia entre germans i per la cura de gent gran 5 Estudi de satisfacci de les parts respecte a les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia 5.1 Presentaci 5.1.1 Fonaments terics dels estudis sobre la mediaci familiar 5.1.2 Objectiu de lestudi al CMFC 5.2 Descripci general 5.3 Resultats 5.4 Conclusions de lestudi de satisfacci de les parts Conclusions 6.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes 6.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci 6.3 Conclusions 6.4 Recomanacions 7 Annex Temes/preguntes a tractar en la sessi del dia 26 doctubre 8 Bibliografia Bibliografia recomanada Notes
CAPTOL 7
El marc teric
1.1 Definici de lobjecte: el canvi de model de famlia i la mediaci en lmbit familiar

Podem definir la mediaci com un mtode de gesti de conflictes en el qual un tercer, el mediador, sense poder de decisi, facilita que les parts cerquin punts de consens a les seves discrepncies i construeixin respostes collaboratives, a travs del dileg, la reflexi i la cooperaci mtua. Aquesta definici, que proposa el grup de treball, queda necessriament vinculada a les particularitats i al context propi de la seva aplicaci: les relacions familiars. Lobjecte dintervenci s la famlia, entesa des de totes les modalitats, estructures i accepcions possibles. Les varietats de formes de relaci i de convivncia, tenint present el concepte famlia, tant des de lmbit normatiu, social, privat o personal, ofereixen un ampli ventall de figures. Aquesta perspectiva mplia suposa, duna banda, contemplar all que defineix el dret que regula la famlia i, de laltra, acceptar com a camp dintervenci de la mediaci familiar tots aquells tipus de relacions que les parts entenen, defineixen, senten i viuen com a relacions familiars. Lactuaci mediadora no pot ser aliena a aquesta realitat, ni suposar una forma dintervenci esttica, ancorada en un nic model, sin que ha dadaptar-se a les noves demandes i necessitats per respondre adequadament a unes relacions en constant evoluci. Les caracterstiques de les famlies catalanes actuals han canviat substancialment en relaci tant amb les de les generacions anteriors com respecte de la immediatament anterior.1 Es poden establir dos estrats danlisi. Un primer canvi es vincula a la transici o superaci del model tradicional, reflectit per Encarna Roca i Trias al llibre Familia y cambio social: de la casa a la persona
(1999), on lautora explica com la famlia moderna es justifica per ser lmbit on els diferents membres poden fer possible, de manera satisfactria, el lliure desenvolupament de la seva personalitat i el millor exercici dels drets fonamentals, superant el concepte de la famlia associada al concepte unificador i parcialment econmic de casa. Daltra banda, en segon lloc, els darrers vint-i-cinc anys han modificat substancialment la manera de concebre la famlia a Catalunya. Ha estat superada definitivament una visi unitria, lligada a estructures tradicionals i constituda arran de la celebraci del matrimoni. Ara es reconeix lexistncia duna pluralitat de models, amb la convicci que tots tenen cabuda en el concepte de famlia. Certament, la constituci del 1978 havia suposat el punt de partida duna nova concepci de la famlia, perqu en establir la igualtat de drets i deures entre els cnjuges, situava una instituci on la direcci i les responsabilitats eren, necessriament, conjuntes. Per aix es van produir les importants reformes de dret de famlia del Codi Civil espanyol del 1981 i el 1983, i ladequaci de la Compilaci de Dret Civil Catal el 1984 als principis constitucionals, aix com la posterior aprovaci de lleis especials modernitzadores sobre diverses institucions familiars, que finalment sordenen i coordinen en el codi de Famlia de 1998, un codi sectorial de dret civil que, al seu torn, ha estat el material primer per a lelaboraci del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, aprovat el 14 de juliol del 2010. Juntament amb lequiparaci legal dels cnjuges, lestructura organitzativa clssica de les famlies, on lhome s el provedor dingressos externs, i la dona s la responsable de la cura dels fills i, si escau, de les persones grans i de ladministraci domstica, tamb ha experimentat una transformaci radical, i ha quedat superada per un tipus de famlia on els dos membres de la parella desenvolupen feines remunerades, i on tamb ambds membres contribueixen a les tasques doms-
CAPTOL 7
tiques, si b en una proporci encara desigual. De fet, la taxa docupaci laboral femenina ha crescut de manera constant fins a apropar-se a la mitjana dels pasos ms desenvolupats, la qual cosa pot explicar tamb que ledat al primer matrimoni superi molt sovint la trentena tant en dones com en homes. La conjunci dambds fets feina i formaci de la parella ms tardana que en les dcades anteriors dna lloc a una fecunditat ms baixa. Es pot afirmar que en aquests moments, Catalunya es troba en plena transici demogrfica. Com en altres pasos europeus, presenta una societat ms envellida, on nicament es mant un nombre de naixements significatiu en la poblaci immigrant. Tamb en els darrers anys, hi ha hagut un significatiu nombre dadopcions, bsicament internacionals. Parlar de pluralitat de models familiars implica la coexistncia, juntament amb les famlies que supra anomenvem clssiques, de famlies que es fonamenten en la convivncia dels progenitors sense contracte matrimonial previ que, com a molt, opten per considerar-se uni estable de parella, dacord amb la Llei 10/1998, de 15 de juliol, dUnions estables de parella, aix com de parelles integrades per persones del mateix sexe casades o no que poden tenir al seu torn descendncia.2 Ara b, cal destacar que, a diferncia daltres pasos europeus, la convivncia no matrimonial s relativament baixa i, sens perjudici de parelles que mantenen la condici de convivents com a meditada opci personal i cultural, sovint les parelles joves, segons constaten estudis recents (Martn Casals, 2005), a partir dindicadors com lestabilitat, la fecunditat, la durada o el grau de comproms (palesat en actes com ladquisici de bns en rgim de copropietat) la conceben com un matrimoni a prova, abocat b al trencament, b a transformar-se en matrimoni. Justament el legislador catal ha tingut molt present aquesta concepci i ha prescindit dun estatut jurdic complet de la convivncia estable en parella, amb la voluntat de respectar la llibertat organitzativa dels convivents, i de fixar, nicament, una mnima reglamentaci tutiva en cas de trencament. Lexistncia mateixa dalgunes modalitats familiars va lligada a la implantaci del divorci en la societat catalana. Si a mitjans dels anys vuitanta les taxes de divorci eren entorn al 0.1 per mil habitants malgrat la recent implantaci del divorci en lactualitat han arribat a prop de 2.1 per mil habitants. El 2008 hi va haver 20.310 separacions i divorcis a Catalunya. La segent grfica indica el nombre de casos presentats als tribunals espanyols en matria de separaci i divorci en els darrers 6 anys.
La grfica mostra una evoluci parallela pel que fa a la presentaci dels divorcis consensuats i no consensuats, i daquest, el nombre de casos dels divorcis no consensuats s sempre menor. Si prenem com a exemple els divorcis contenciosos veiem com durant lany 2004, la mitjana de casos presentats per trimestre s de 7.8923. A finals de lany 2005, es produeix un considerable augment (14.105 casos) que es consolida al 2006, any en qu la mitjana se situa en 21.410 casos per trimestre. A partir de lany 2006 sobserva una lleugera davallada en el nmero de casos. La mitjana a lany 2009 s de 17.098 casos. Una altra dada significativa en relaci als divorcis s lexistncia de pics de baixada sistemtics durant el tercer trimestre de cada any, coincidint amb els mesos de perode estival. El mateix fenomen de parallelisme es detecta respecte a les separacions de mutu acord i les separacions contencioses. En aquest cas, el nombre de separacions contencioses sempre s inferior a les separacions de mutu acord. Levoluci en el nombre de casos durant el 2004 es concreta amb una mitjana de casos presentats per trimestre de 13.841. Un any desprs, el nombre de casos disminueix considerablement, confirmant-se durant el 2006 una forta tendncia a la baixa, concretament el nmero de casos se situa en 2.199. Tanmateix cal destacar que des del primer trimestre de 2007 i fins el primer trimestre de lany 2010 (moment en qu finalitza el recull de dades) mai shan presentat ms 2.000 casos per trimestre. El divorci ha estat un factor rellevant, per no lnic, en la configuraci de les famlies monoparentals i de les reconstitudes, dos tipus familiars que coexisteixen a la societat catalana. Les primeres sn les integrades per noms un dels progenitors amb els fills. Catalunya ha estat particularment sensible a aquesta modalitat familiar5. Respecte de les famlies reconstitudes, s a dir, les formades per un progenitor, el seu cnjuge o parella, els fills dun dells, almenys, i, si nhi ha, els comuns, es constata un fort increment en els darrers anys, i fins i tot han estat objecte datenci especfica en el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, que regula alguns aspectes lligats a la relaci personal del membre no progenitor amb els fills de la seva parella. Aquesta pluralitat de manifestacions familiars ha tingut reconeixement explcit a larticle 40 de lEstatut dAutonomia de Catalunya del 2006, que estableix que els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica i social de les diverses modalitats de famlia que regulen les lleis, com a estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de convivncia de les persones. Aix mateix, el primer article de la regulaci
CAPTOL 7
Grfic 1. Nmero de casos presentats als tribunals espanyols en matria de divorcis i separacions del 2004 al 2010.
Font: Grfica elaborada a partir de les dades obtingudes del Consell General del Poder Judicial4
de la famlia (art. 231-1), en el Llibre II del Codi civil de Catalunya t una rbrica prou entenedora: La heterogenetat del fet familiar. Aquest s el ventall de famlies que conformen els supsits de fet on se situen els conflictes que la mediaci familiar ha dabordar als nostres dies, i que incorporen des dels desacords respecte de lexercici del rgim de la guarda, fins la conjugaci del dret de ladoptat a conixer els seus orgens amb els desitjos de les famlies biolgica i adoptiva, o les relacions entre avis i nts, o els conflictes personals arran duna successi intestada. Per la mateixa naturalesa dels conflictes, un dels trets bsics caracterstics de la mediaci en aquest mbit s lexistncia dun contingut emocional significatiu. Lsser hum desenvolupa el seu potencial afectiu i consolida la seva personalitat, confiana, esperances, sentiments i expectatives vitals amb les persones que integren el seu nucli familiar. Sentir que aquest entorn entra en crisi s causa de frustraci, malestar i angoixa. La concurrncia daquestes emocions s un element constant en la mediaci en conflictes familiars, amb una significaci major que en la mediaci en altres camps. Saber gestionar-les eficament s una competncia necessria per un bon professional. La prpia complexitat de lmbit de treball, tant per la diversitat de les relacions com per la intensitat emocional amb qu sn viscudes, i la novetat relativa a la metodologia dintervenci, fan que de vegades es confongui la mediaci amb daltres formes dintervenci amb les quals pot presentar alguns elements en com (determinades prctiques en les rees de lassessorament, la terpia, la negociaci etc.). La diferncia fonamental
rau en qu daltres metodologies dintervenci utilitzen puntualment tcniques prpies de la mediaci, per de manera parcial o com a suport en el context de la intervenci. La mediaci en si mateixa, en canvi, s un procs nic i estructurat. Si en la mediaci la intervenci est fonamentada en la voluntat i la responsabilitat absoluta dels actors en el procs i en la seva gesti, en daltres sistemes afins a lmbit de la resoluci de conflictes, el paper del professional s ms propositiu, interventiu, teraputic, jurdic, intencionalment educatiu etc.. i per tant, sovint pot modificar o condicionar les decisions dels actors. El rol del professional mediador familiar, en canvi, es basa en labsncia delements sancionadors o impositius. El benefici, la compensaci de la mediaci, rau en el propi procs de gesti i transformaci positiva del conflicte. El mediador sinstitueix al mateix temps com: (i) un tercer generador despais de comunicaci al servei dels protagonistes del conflicte familiar; (ii) un agent transformador de la manera de comprendre i gestionar aquest conflicte familiar; (iii) un element facilitador duna transici des de la conjugalitat que sacaba a la coparentalitat que segueix; (iv) i un tercer que acompanya les parts en el procs de gesti del seu propi conflicte. Es tracta en el fons de la materialitzaci dun canvi de paradigma: de la confrontaci a la collaboraci; i de la tutela aliena a lautodeterminaci personal i a la recuperaci del poder en la gesti del propi conflicte familiar; sense influir en la presa de decisions, ni emetre judicis de valor o opinions, ni imposar ni plantejar per si mateix propostes de soluci.
CAPTOL 7
Coherentment amb aquest rol, doncs, el mediador focalitza les seves funcions i la seva intervenci professional no pas en els continguts propietat de les parts sin en el mateix procs. En aquest sentit, realitza un seguit de funcions. En primer lloc, organitza el dileg, assisteix les parts amb imparcialitat, enquadra inicialment el procs, en fixa les pautes i en garanteix les condicions. Desprs, administra els tempos i els ritmes, gestiona lespai fsic, promou la comprensi mtua i lanlisi dels legtims interessos, les necessitats i les expectatives en joc. Sobre aquesta base, el mediador organitza la cerca per part dels mateixos protagonistes de solucions realistes, factibles, el ms ajustades possible a les preocupacions subjacents de les parts i a les necessitats dels fills i daltres membres de la famlia. Treballar en un context de confidencialitat molt ampli com s el de la mediaci facilita la comunicaci lliure i la intimitat que la gesti dels conflictes familiars requereix. La majoria de problemtiques familiars es desenvolupen en la privacitat, i pensem que aquesta sha de respectar per tal de preservar la dignitat de les persones que hi intervenen. El present estudi es fonamenta en aquesta concepci holstica de la mediaci, entesa com una tcnica dacompanyament en la gesti i transformaci del conflicte que parteix del reconeixement de la complexitat i de la diversitat del seu objecte: les relacions familiars. Respecte a la perspectiva terica adoptada, es tracta doferir una visi oberta i mplia de la mediaci familiar que sapropi a la realitat de la seva aplicaci i que per tant no parteixi, ni quedi limitada o condicionada, per cap dels models concrets o corrents teriques predeterminades existents.
Lany 1997 es duen a terme dos estudis que valoren levoluci de les mediacions familiars desenvolupades en els jutjats de famlia de Barcelona des de lany 1989 (Bolaos, 1999). Es comptabilitzen fins a 583 mediacions centrades principalment en el temes de rgim de visites (53%) i el temes de la custdia (26%), amb un nivell dacords del 74% entre totals i parcials. Els autors consideren, entre altres aspectes, que la mediaci als jutjats promou acords de forma efectiva i que estimula la comunicaci i la responsabilitat parental. Lany 2002 es desenvolupa un estudi amb la finalitat principal daportar coneixement sobre loferta de serveis de mediaci a la ciutat de Barcelona i de fer recomanacions al govern municipal perqu considers loportunitat de promocionar-ne (Brullet et al., 2002: 108). Cal destacar, entre altres, les segents conclusions: 1. El baix nombre de serveis existents a la ciutat de Barcelona i la poca demanda per part del ciutad, probablement, per manca de cultura mediadora. La progressiva extensi de la mediaci com un mtode de resoluci de conflictes ms enll de la ruptura de parella.
2.
En conseqncia, sofereixen tot un conjunt dindicacions al govern municipal sobre all que cal tenir en compte per a la creaci de serveis de mediaci familiar a la ciutat; com per exemple, aquesta recomanaci que trobem fonamental: Qualsevol iniciativa de creaci dun servei de mediaci comunitria necessita incorporar una campanya de sensibilitzaci dels avantatges del seu s entre la poblaci, aix com la difusi de les facilitats per a accedir-hi. La manca de cultura i dinformaci sobre la resoluci negociada dels conflictes pot perjudicar lxit daquests serveis. A finals de lany 2006 es fa una valoraci de les experincies-pilot per a la implantaci de la mediaci familiar intrajudicial dutes a terme en diversos jutjats de diferents comunitats autnomes a iniciativa del Consejo General del Poder Judicial (Sez y Ortuo, 2007). Aquestes experincies posen de manifest la importncia de la sessi informativa de mediaci a invitaci del tribunal, la necessria complicitat i collaboraci dels advocats, i la necessitat de regulaci processal de la mediaci en lmbit estatal, entre altres. En concret, de lexperincia duta a terme als jutjats de famlia de Barcelona, liderada per la magistrada Isabel Toms del jutjat n. 18, es dedueix que lexistncia fsica del Servei a ledifici dels jutjats facilita laccs de la ciutadania a aquest recurs i, per tant, la mediaci familiar ha de tenir espais propis als Jutjats de Famlia, que s on es resolen jurdicament els conflictes familiars (Villanueva, 2007).
1.2 Referncia a dades i estudis i comparatius

Sn nombrosos els estudis i recerques realitzades al voltant de la mediaci en els darrers vint anys. Per la seva transcendncia i proximitat conceptual i geogrfica, cal esmentar-ne els segents. Lany 1995 es desenvolupa un estudi sobre la mediaci a lmbit jurdic en dret civil i penal. Els autors afirmen que del conjunt de lestudi es desprn que el desenvolupament dels programes de mediaci ha de servir per a complementar el normal funcionament de lAdministraci de Justcia i no per a crear una justcia parallela o de segon grau (Mart, 2005).
CAPTOL 7
Lany 2008, fruit del resultats de diferents estudis i de la literatura existent sobre el tema, neix el Model MIME, Model Integrador de Mediaci Efica (Serrano, 2008). Aquest model t en compte una srie de factors principals que determinen o almenys faciliten una bona mediaci. Els resultats de la mediaci sn valorats des de cinc perspectives: les caracterstiques del mediador, lestil dafrontament del conflicte dels mediats, les seves caracterstiques demogrfiques i, finalment, les caracterstiques de la separaci i de la ruptura que posaran de manifest el grau de conflictivitat. Lany 2009 es va presentar al Simposi internacional sobre Tribunals i Mediaci (GEMME-Llibre Blanc, Cosmocaixa) un estudi analtic sobre lexperincia pilot de mediaci familiar en conflictes derivats del Jutjats de Violncia sobre la Dona (VIDO).6 Aquesta experincia, dactuaci molt acotada i duta a terme per professionals experts en aquest camp, sinicia lany 2008, a travs del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC). Es basa en els supsits en qu el jutge, desprs destudiar el cas, entn que no hi ha delicte i, per tant, arxiva el procediment judicial, per davant de levidncia dun conflicte familiar latent, deriva les parts a mediaci per tal que puguin treballar la problemtica de fons existent i prevenir noves situacions susceptibles de denncia judicial (Guillamat i Vergara, 2009).
progenitor respecte dels fills comuns i als que poguessin sorgir per ra daliments entre parents o institucions tutelars. Sestablia al Prembul que la llei canalitzava les experincies existents amb la finalitat dinstitucionalitzar, potenciar i estendre a tot Catalunya la mediaci familiar; amb aquests objectius, creava el Centre de Mediaci familiar de Catalunya, que assumeix la responsabilitat de fomentar i organitzar el servei pblic daquesta activitat, sense el propsit dabastar la mediaci que es pugui produir al marge de la seva intervenci, amb ple respecte a la voluntat dels ciutadans i a les iniciatives privades que ja han nascut en forma associativa i han assolit una experincia terica i prctica en lmbit de la mediaci.9 Per tant, des del primer moment, es va distingir entre les tasques de mediaci amb suport/protagonisme pblic i les tasques privades, dicotomia que es mant en lactualitat. La llei 1/2001, que fixava els principis generals de la mediaci, se centrava, en lmbit organitzatiu, en aquesta dita mediaci pblica, que fa girar entorn del Centre de Mediaci familiar, el qual la duia a terme mitjanant un nombre de mediadors que acreditava i publicitava en un registre ad hoc. La llei tamb contemplava la implicaci dels collegis professionals que comptaven entre els seus collegiats amb mediadors habilitats pel Centre de Mediaci. Aquests collegis han contribut, de manera activa, a la consolidaci de la mediaci pblica al pas. La llei va ser desenvolupada pel Reglament de mediaci familiar de Catalunya (Decret 139/2002, de 14 de maig), el qual bsicament regulava les tasques i els diferents aspectes vinculats al Centre de Mediaci familiar. Sha assenyalat reiteradament que la llei catalana va constituir un referent rellevant per a daltres comunitats autnomes a lhora de fixar les seves regulacions. Ara b, aquestes comunitats van incorporar nous supsits resolubles mitjanant la mediaci, com ara els referits al dret successori, o respecte de ladopci o lempresa familiar. Per aix, i tenint tamb presents els treballs legislatius en dret comunitari (que donarien lloc, finalment, a la Directiva 2008/52/CE) i els avanos en dret comparat, el 2007 es van iniciar, a Catalunya, les tasques per dotar-se duna nova llei de mediaci. El procs ha culminat amb la llei 15/2009, de 22 de juliol, de la mediaci en lmbit del dret privat, que ha introdut importants modificacions respecte a lmbit de la mediaci familiar. Per b que la llei, com a tal, ja s objecte danlisi en altres captols daquest llibre, aqu cal recordar tots els supsits que la mateixa enumera de manera especfica (art. 2.1 Objecte de la mediaci) referits a la famlia: a) Les matries regulades pel Codi civil de Catalunya que en situacions de nullitat
1.3
Estat de la qesti a Catalunya
Cal analitzar la mediaci a Catalunya tenint present que des de molt aviat es desenvolupa amb el suport duna llei especfica. Catalunya va aprovar la Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci Familiar de Catalunya, en compliment de la Disposici Final Tercera del Codi de Famlia de 1998 (codi que, a larticle 79, ja esmentava tamb la mediaci). El mandat de la Disposici Final demostra com, en la mens legislatoris, la modernitzaci del dret de famlia anava lligada a la implantaci de la mediaci com a instrument per gestionar els conflictes familiars7. Ara b, justament el recolzament en una llei es lliga a la consolidaci de les experincies que sestaven duent a terme i al treball duns primers experts que havien apostat per ella i que havien iniciat el procs8. La llei 1/2001 se centrava en les crisis de convivncia entre els cnjuges o les unions estables de parella (cal tenir present que Catalunya havia estat la primera comunitat autnoma en regular-les, mitjanant la llei 10/1998, de 15 de juliol), aix com respecte de les qestions que poguessin sorgir en compliment de les sentncies relatives al trencament, si b tamb atenia als conflictes entre
CAPTOL 7
matrimonial, separaci o divorci hagin dsser acordades en el corresponent conveni regulador. b) c) d) Els acords a assolir per les parelles estables en trencar-se la convivncia. La liquidaci dels rgims econmics matrimonials. Els elements de naturalesa dispositiva en matria de filiaci, adopci i acolliment, i tamb les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i la seva famlia biolgica o entre els pares biolgics i els adoptants, com a conseqncia dhaver exercit el dret a conixer les dades biolgiques. Els conflictes derivats de lexercici de la potestat parental i del rgim i la forma dexercici de la custdia dels fills. Els conflictes relatius a la comunicaci i a la relaci entre progenitors, descendents, avis, nts i altres parents i persones de lmbit familiar. Els conflictes relatius a lobligaci daliments entre parents. Els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les quals hi hagi una relaci de parentiu. Les matries que siguin objecte dacord pels interessats en les situacions de crisis familiars, si el supsit presenta vincles amb ms dun ordenament jurdic. Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i persones daltres nacionalitats residents a lEstat espanyol. Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat per diferent de lespanyola residents a lEstat espanyol. Els conflictes familiars entre persones de nacionalitats diferents altres que lespanyola residents a lEstat espanyol.
r) s)
Els conflictes de relaci entre persones sorgits en el si de lempresa familiar. Qualsevol altre conflicte en lmbit del dret de la persona i de la famlia susceptible dsser plantejat judicialment.
e)
f)
g) h)
Cal tenir present, finalment, que la importncia atorgada a la mediaci per la millor gesti de les crisis de les parelles ha comportat que el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, hagi incorporat un precepte especfic per la mediaci familiar (art. 233-6). Aquesta referncia va lligada a laposta del legislador catal pel rgim de guarda conjunta dels fills en cas de crisi dels progenitors. Ho anticipava la LMADP ( 5Prembul), que destacava la transcendncia daquesta [la mediaci] per a laprovaci de les propostes de la custdia compartida dels fills, ja que s la garantia que els acords obtinguts sn els apropiats i els que protegeixen millor els interessos dels menors.. El legislador catal t la convicci que la mediaci s una eina imprescindible pel bon funcionament daquest rgim.
i)
2 Plantejament general de la investigaci

2.1 Caracterstiques de lestudi
El present estudi analitza la mediaci familiar a Catalunya partint de les bases teriques indicades, i tracta didentificar els professionals i les institucions que treballen en el camp de la mediaci familiar i de descriure quina s la tasca que desenvolupen. Daltra banda, un dels seus objectius fonamentals s tamb conixer el nivell dacceptaci i s de la mediaci per part dels ciutadans. Les fonts utilitzades per construir les dades que permetin visualitzar aquesta realitat han estat bsicament tres: 1) La informaci estadstica de qu disposa el Centre de Mediaci del Departament de Justcia; 2) les dades obtingudes a travs duna enquesta adreada a un conjunt de 1272 persones mediadores; 3) les dades sobre la mediaci familiar procedents dels Serveis de Mediaci Comunitria promoguts pels Ajuntaments i els Consells Comarcals. Les dades de la mediaci gestionada pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia sn oficials, i han estat cedides per aquest organisme. Permeten identificar la mediaci pblica, i han hagut de ser adaptades per a la realitzaci de lestudi. Una peculiaritat daquest mbit s lexistncia destadstiques i dades vinculades a les tas-
j)
k)
l)
m) Els requeriments de cooperaci internacional en matria de dret de famlia. n) o) p) q) La liquidaci de bns en situaci de comunitat entre els membres duna famlia. Les qestions relacionals derivades de la successi duna persona. Els conflictes sorgits en les relacions convivencials dajuda mtua. Els aspectes convivencials en els acolliments de persones grans, i tamb en els conflictes per a lelecci de tutors, lestabliment del rgim de visites a les persones incapacitades i les qestions econmiques derivades de lexercici de la tutela o de la guarda de fet.
CAPTOL 7
ques del Centre de Mediaci Familiar, des de la seva constituci, el 2002. Aquests registres permeten un coneixement de la mediaci familiar que no es pot obtenir en altres mbits, i per aix sha considerat adient malgrat que lanlisi quantitativa, com a la resta de matries, sefectua sobre dades del 2008 incorporar dades sobre determinats aspectes des del 2002, aix com presentar algunes xifres rellevants de les mediacions familiars del 2009 que possibiliten una visi de conjunt ms enriquidora. Per contra, no existeixen fonts oficials que permetin conixer dades de la mediaci familiar privada o la realitzada per altres institucions. Per aquest motiu, i amb la voluntat demplenar aquesta mancana, es va elaborar un qestionari que permets obtenir informaci relativa a les mediacions dutes a terme fora del marc del Centre de Mediaci del Departament de Justcia durant lany 2008 i conixer dades personals dels professionals que actuen en els diferents mbits de la mediaci. El qestionari va ser trams al conjunt de persones mediadores registrades en el Registre del Centre de Mediaci, comptant amb la collaboraci dels Collegis Professionals vinculats tradicionalment a la mediaci i reconeguts a la llei 1/2001, s a dir, els diferents Collegis dAdvocats de Catalunya, el Col legi de Psiclegs de Catalunya, el Collegi de Diplomats en Treball Social de Catalunya, el Collegi dEducadors i Educadores Socials de Catalunya i el Collegi de Pedagogs. El qestionari va ser trams a 1.272 persones mediadores i van contestar un total de 279 persones mediadores, la qual cosa suposa una cinquena part de lunivers destudi. La majoria de les persones que van contestar, estaven inscrites en el Registre del Centre, per tamb va ser contestat per persones no inscrites, que treballen a lmbit de la mediaci, i reconegudes com a mediadors (aproximadament un 8 % del total denquestats). El percentatge de mediadors que han respost el qestionari ha perms obtenir informaci rellevant sobre aquestes mediacions familiars no recollides en cap estadstica ni estudi anterior per comenar, e.g., que lany 2008 shavien realitzat 568 mediacions alienes al CMF. Tamb ha proporcionat informaci sobre la formaci, lexperincia i altres dades personals relatives a les persones mediadores que realitzen les mediacions familiars a Catalunya i que no constaven en la informaci que el CMF tenia al seu abaast. Cal tenir present que els qestionaris no sempre shan respost en la seva totalitat. Lexistncia de respostes parcials suposa en la correlaci de les taules petites fluctuacions respecte del nombre de mediacions objecte de lanlisi, fet que no altera de manera rellevant les dades analitzades. Finalment, lanlisi incorpora la informaci subministrada pels estudiosos de la mediaci comunitria referent a la mediaci familiar que exerceixen als serveis de me-
diaci comunitria promoguts pels ens locals. s especialment interessant perqu han mediat en conflictes familiars no descrits a la llei 1/2001 i, en definitiva, shan involucrat en lmbit familiar. La collaboraci entre els equips de treball respectius, necessria per identificar els espais dintersecci, possibilita una visi ms mplia de les mediacions familiars.
2.2 Indicadors generals i mbits de mediaci

Les dades de mediaci ens permeten identificar els indicadors generals en dos mbits diferents: (i) mediacions familiars pbliques; s a dir, gestionades per organismes de carcter pblic, (ii) i mediacions privades. Aquesta divisi permet situar tant les entitats i els professionals que actuen en aquest mbit com el desenvolupament del seu treball i les particularitats del procediment. Procedirem en els apartats segents a descriure labast daquests dos mbits.
2.2.1 La mediaci familiar pblica

Sota aquest epgraf sacull la mediaci que es fa a lempara dorganismes pblics i que per tant est sotmesa a determinades caracterstiques i disposicions normatives, tant pel que fa a la gesti de la mediaci o a la figura del mediador i de la seva dependncia orgnica o funcional, com respecte del cost per a lusuari. A Catalunya cal diferenciar entre els diferents organismes o entitats gestores de la mediaci. 1. El Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya (anteriorment Centre de Mediaci Familiar de Catalunya segons la Llei 1/2001 de Mediaci Familiar, vigent fins el 19 dagost de 2009) amb competncia a tot el territori catal.
Facilita la realitzaci de les mediacions per mediadors que sn professionals independents habilitats pel Centre i incorporats al Registre del Centre. Aquest registre (en data 13 de maig de 2010) est integrat per 1577 persones mediadores, repartides per partits judicials, en funci de la seu fsica on poden realitzar la mediaci. Les persones mediadores poden ser directament escollides per les parts i en el seu defecte, designades pel Centre. Les mediacions es tramiten i gestionen segons els parmetres de la Llei 15/2009 que entre altres qestions, estableix un mxim de temps, un mxim de sessions i uns principis conceptuals i deficcia de gesti per a dur a terme les mediacions.
CAPTOL 7
Els sollicitants, de tot Catalunya, per iniciativa prpia, per recomanaci dels seus advocats, per derivaci judicial o per indicaci dels tcnics de Serveis Socials, Jutges de Pau, Mossos desquadra o altres professionals, sadrecen al Centre de Mediaci, ja sigui directament a les seus de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona o Terres de lEbre, o a travs de Serveis gestionats per organismes collaboradors que, en virtut de conveni amb el Departament de Justcia, formen part de dues xarxes de Serveis que orienten i informen als ciutadans dels diferents territoris i poblacions dels avantatges, caracterstiques i possibilitat de dur a terme una mediaci en el marc del Centre. Aquestes dues xarxes sn el SIM (Serveis dInformaci Mediadora) i els SOM (Serveis dOrientaci Mediadora): a) La xarxa de Serveis dInformaci Mediadora (SIM) est integrada per 40 punts dinformaci repartits per tot Catalunya i gestionats per Ajuntaments, Consells Comarcals i per altres entitats que, a travs dun conveni de collaboraci amb el Departament de Justcia, creen aquests punts dinformaci al servei dels ciutadans als quals faciliten laccs a la mediaci gestionada pel Centre. En el mapa de Catalunya per comarques, podem identificar les comarques que disposen de tres o ms Serveis dInformaci Mediadora identificades en color gris fosc, en color mig les que en tenen dos, en gris clar les que en tenen un, i en blanc les que no disposen encara de cap Servei dInformaci Mediadora, per b que nhi ha algunes que estan a punt dincorporar-ne.
b)
La xarxa de Serveis dOrientaci Mediadora (SOM) est integrada per 29 punts igualment repartits per la geografia catalana i gestionats pels 14 Collegis dAdvocats de Catalunya els quals, en virtut dels respectius convenis de collaboraci amb el Departament de Justcia, donen vida a aquests Serveis dOrientaci Mediadora que informen i orienten cap a la mediaci a tots els ciutadans usuaris dels Serveis dOrientaci Jurdica. Aquests punts es troben ubicats en el mateix espai on els ciutadans poden tramitar el dret a la justcia que els servir per a gaudir gratutament de lassistncia dun lletrat i de lactuaci dun mediador, ambds subvencionats pel Departament de Justcia. Igual que en el mapa anterior la intensitat del color identifica les comarques amb un, dos, tres o ms Serveis dOrientaci Mediadora per comarca.
Mapa 2. Distribuci comarcal SOMs a Catalunya
Mapa 1. Distribuci comarcal SIMs a Catalunya
2.
La mediaci familiar gestionada per les entitats dmbit local (els Ajuntaments i els Consells Comarcals). Lany 2010 es pot parlar de ms de cent serveis de mediaci gestionats per ajuntaments i consells comarcals.
Una part important daquests serveis estan ubicats a la demarcaci territorial de Barcelona i compten amb el suport de la Diputaci. Es dediquen bsicament a la mediaci en conflictes de tipus comunitari o ciutad, per tamb han gestionat problemtiques de tipus familiar, especialment aquells supsits aliens a lobjecte identificat a la Llei 1/2001, i per tant exclosos de lmbit de gesti del Centre de Mediaci Familiar (larticle 5 de la Llei es limitava als conflictes derivats de separacions, divorcis i
CAPTOL 7
ruptures de parella amb fills menors o daltres conflictes amb institucions tutelars). Aix, els Serveis de mediaci locals i comarcals han intervingut bsicament en conflictes familiars entre pares i fills, germans i altres persones unides per vincles familiars que afectaven a persones del municipi o de la comarca. Durant lany 2008 aquests serveis van mediar en 680 conflictes intergeneracionals i 519 conflictes familiars, que suposen, respectivament, el 7,7 % i el 5,5 % del total dels conflictes en qu van intervenir aquests Serveis durant lany 200810.
2.2.3 Indicadors generals utilitzats en la investigaci

Lindicador ms significatiu s el referent a les dades de la mediaci que mostren una incidncia de la mediaci familiar en augment progressiu i sostingut, aquestes dades queden recollides i comentades en lanlisi quantitatiu de lapartat 3. Un altre indicador destacat s el relatiu al grau de satisfacci de les parts, que han realitzat un procs de mediaci, i que tamb es mostrar posteriorment en lestudi de lapartat 5. Finalment, un indicador que no es pot obviar a lhora danalitzar la mediaci familiar, s el relatiu a limpuls inicial del qual parteix la mediaci i la situaci jurdica en qu es troba el conflicte. El diferent origen daquest impuls inicial determina una srie de conseqncies diverses, tant respecte a la complexitat i especificitat de la situaci, com respecte a la previsi del resultat. En base a aquestes consideracions, cal diferenciar entre (i) les mediacions endegades per iniciativa prpia de les parts, sense cap procs judicial obert, (ii) daquelles mediacions realitzades en el decurs dun procs judicial pendent en qualsevol de les instncies i recursos i que, generalment, arriben per derivaci de lautoritat judicial, i (iii) en tercer lloc les mediacions que es duen a terme en una fase posterior a la sentncia. En tot cas, la mediaci realitzada, en qualsevol daquestes instncies, conserva la voluntarietat com a tret bsic i la resta de caracterstiques de la mediaci, que saplica en un format similar. Per cal assenyalar que es donen diferncies destacades en funci de la judicialitzaci o no del conflicte, que sn importants per entendre la quantificaci. Per tant, comenarem lapartat segent analitzant aquest punt.
2.2.2 La mediaci familiar privada

En lmbit estrictament privat, per exercir la mediaci familiar no s necessari estar habilitat com a mediador pel Centre de Mediaci. Per tant, hi actuen tant els mediadors habilitats com els no habilitats. Ara b, com estableix la Disposici Addicional segona de la LMADP, els principis que estableix el captol II sn aplicables a totes les persones mediadores, i a totes les mediacions. Fins a la present investigaci, el nombre de mediacions familiars privades era desconegut, ja que aquest tipus de mediaci no es enregistrat o comptabilitzat per cap organisme, s una iniciativa aliena a controls administratius. El volum de lactivitat dels mediadors depn de les vies que tinguin per a arribar als possibles usuaris, especialment de la publicitat o de la difusi dels seus serveis i de les relacions de collaboraci amb altres professionals que puguin actuar com a derivadors. En tot cas cal diferenciar dos subgrups: a) La mediaci familiar privada realitzada per mediadors individuals amb independncia que estiguin habilitats o no i que es realitza en els despatxos o en els espais de qu disposen els mediadors. En aquests supsits, els usuaris que volen realitzar una mediaci es posen en contacte directament amb la persona mediadora. Les vies per arribar als mediadors sn diverses: la recomanaci del seu advocat, dalgun altre usuari, per coneixement directe o indirecte del professional mediador. La mediaci familiar privada realitzada per entitats, empreses o despatxos integrats per professionals de diferents mbits. Les persones interessades en la mediaci es posen en contacte amb lempresa, entitat o despatx, que designa al professional que portar el cas entre un dels mediadors que t en plantilla. El nombre de mediacions que gestionin dependr igualment dels contactes de lempresa o despatx amb els professionals derivadors o de la capacitat darribar directament als usuaris.
3 Anlisi estadstica: escenaris de conflicte

3.1 Mediacions en relaci a la judicialitzaci del conflicte
Com sha assenyalat, lanlisi primari parteix de la judicialitzaci o no del conflicte, de si existeix o no un litigi que ha arribat als jutjats corresponents, amb la precisi que mereix un apartat independent dels conflictes que tenen com a pressupsit lexistncia duna decisi judicial.
b)
CAPTOL 7
3.1.1 Mediacions sollicitades directament per les parts del conflicte i sense cap procs judicial pendent
En aquests supsits, una de les parts o les dues demanen la mediaci de forma podrem dir espontnia, ja sigui perqu han sentit parlar della, perqu els hi ha recomanat un altre usuari o perqu han estat informades per algun professional (advocat, psicleg, pedagog, treballador social...) per un tcnic de la Xarxa de Serveis dInformaci o dOrientaci Mediadora del Centre de Mediaci del Departament de Justcia o dels Serveis Socials, pels mossos desquadra, la policia local, o per alguna altra instituci, com ara un jutge de pau, el sndic local, el sndic de greuges etc... En aquests casos, la major dificultat per a iniciar la mediaci rau en els supsits en qu la iniciativa sha pres nicament per una de les parts (aquella que ha sollicitat la mediaci en primer lloc). Establir la comunicaci amb laltra part, transmetre el valor de la mediaci, esvair suspiccies i aconseguir que tamb opti per la mediaci s una tasca que requereix duna persona que informi adequadament, que conegui i que spiga transmetre els valors i els avantatges de la mediaci, que tingui la capacitat dillusionar i dencomanar la convicci que la gesti pacfica s possible i en tot cas beneficiosa i recomanable. Les mediacions iniciades en aquests casos, i segons les dades facilitades pel Centre de Mediaci tenen una rtio dacords ms elevada (superior al 70% -Taula 26-) i per tant les possibilitats darribar a punts de consens o compromisos sn majors que en les mediacions derivades judicialment (rtio dacords inferior al 50% -Taula 32-).
Tanmateix, malgrat les dificultats, les mediacions en aquesta fase igualment aporten a les parts efectes positius destacables que es manifesten, fins i tot, en les finalitzades sense acord. En aquest sentit, cal destacar el restabliment dun cert grau de comunicaci, la relaxaci en el nivell dexigncies, lapropament de les posicions inicialment ms dures i, en definitiva, la facilitaci de la possibilitat que arribin a conciliar aspectes del litigi en la vista oral, com han destacat alguns magistrats i magistrades. La iniciativa, generalment, parteix de lautoritat judicial, que, a travs dinterlocutria o providncia, insta al Centre de Mediaci del Departament de Justcia perqu ofereixi una sessi informativa a les parts dun expedient judicial concret, per tal que siguin informades de les caracterstiques i dels avantatges de la mediaci i que puguin decidir lliurament optar-hi o no. El Centre de Mediaci, en rebre la derivaci judicial, contacta amb les parts per tal doferir-los, de manera voluntria i gratuta, una sessi informativa. Com es pot veure en les estadstiques del Centre de Mediaci del Departament de Justcia, del total de supsits derivats pels magistrats a mediaci, un 19,6 % finalitzen la mediaci. Un percentatge significatiu de les persones a les quals sofereix aquesta possibilitat no acudeixen a la sessi informativa (de vegades hi assisteix una part, altres vegades cap) ja sigui perqu personalment no hi tenen inters, ja sigui perqu el lletrat els ha indicat la no necessitat ni obligatorietat legal dassistir-hi.
B. E l circuit i la dinmica datenci a les mediacions en lmbit judicial

Descriurem les actuacions del tcnic mediador del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya en la seva relaci amb els jutjats i els operadors jurdics. Aqu les parts sn informades a petici o amb el coneixement duna instncia judicial, la sessi informativa es promoguda pel jutjat mitjanant una interlocutria o providncia, que fa arribar al CMDPC. En lactualitat els circuits de derivaci judicial establerts com a ms freqents sn els seguents: A) A travs del dos serveis propis del CMDPC als Jutjats de Famlia de Barcelona i als Jutjats de LHospitalet i del Baix Llobregat, Ambds serveis sn coordinats per dues mediadores, responsables tcniques del CMDPC. Les seves actuacions sn diverses, i orientades tant a promoure les derivacions per part de la instncia judicial com a realitzar les
3.1.2 Mediacions realitzades amb un procs judicial pendent A. Identificaci

Es tracta de casos en qu es duu a terme la mediaci quan hi ha un procs judicial obert en qualsevol de les instncies i recursos. Una vegada el cas sha judicialitzat, el conflicte entre les parts acostuma a radicalitzarse. Labsncia de comunicaci entre elles i la polaritzaci de postures es produeix de forma generalitzada. La mediaci en aquests supsits s ms complexa i les possibilitats darribar a acords o compromisos disminueixen. En conseqncia, com ja hem apuntat a lapartat anterior, la rtio dacords queda per sota del 50 % (taula 32).
CAPTOL 7
sessions informatives en els casos derivats, positivitzant a les parts des de la coparentalitat i motivant-les a optar per la mediaci. a) El servei de mediaci familiar als Jutjats de Famlia de Barcelona: Una de les tasques bsiques que realitza aquest servei s el de promoure la derivaci de casos a mediaci, a travs del contacte constant amb els magistrats i el personal de loficina judicial. Aquesta relaci de collaboraci es ve duent a terme des de linici de la experincia pilot a lany 2006, que va convertir aquests Jutjats de Famlia de Barcelona, en pioners en la mediaci a lmbit judicial. La mecnica dactuaci habitualment s fora sistemtica i acostuma a iniciar-se desprs de la contestaci a la demanda judicial. Arran de la derivaci se cita a les parts a una sessi informativa que s realitzada per la mediadora, responsable del servei de mediaci. La citaci es formalitza mitjanant interlocutria o providncia on consta el dia i lhora que el propi jutjat dna en els dies consensuats amb el servei de mediaci. El servei de mediaci est ubicat en la mateixa planta dels Jutjats de Famlia a la Ciutat Judicial. La sessi informativa amb les parts pot ser realitzada de forma conjunta o individual, per s necessari que les dues parts de forma voluntria sollicitin la mediaci per tal que el CMDPC designi una persona mediadora. El mediador designat, s un mediador habilitat pel CMDPC i especialitzat en lmbit judicial. Aix suposa haver realitzat una formaci especifica, organitzada pel propi Centre. El mediador designat rep, per part del CMDPC, els formularis que haur demplenar a mida que avana la mediaci i que est subjecta a uns terminis concrets que no poden excedir de tres mesos des de linici. Fins a la finalitzaci de la mediaci, la mediadora del CMDPC, que ha fet la sessi informativa, es mant com a referent tcnica del mediador designat i responsable de lexpedient de mediaci. Quan el mediador designat notifica al Jutjat i al CMDPC la finalitzaci de la mediaci, que pot ser amb acords totals, parcials o sense acords escrits, lexpedient administratiu es trasllada al CMDPC, servei central . b) El servei de mediaci familiar en els Jutjats de Famlia de LHospitalet de Llobregat i del Baix Llobregat mant un continu dactuacions realitzades per la mediadora, tcnica del CMDPC, responsable del servei, i suposen tant el contacte amb els jutges com amb el personal de loficina judicial. En relaci a aquest servei, cal destacar, com una dada
significativa, lalta mobilitat dels jutges i del personal de loficina judicial, la qual cosa implica una activitat permanent dinformaci als operadors judicials que es van renovant, i de suport als circuits de derivaci des dels Jutjats al servei de mediaci. El jutjat dicta la interlocutria o providncia on consta el dia i lhora en qu convoca a les parts a la sessi informativa, els tramitadors de loficina judicial es dirigeixen personalment i/ o per telfon al servei. El Servei de mediaci est ubicat a la cinquena planta, en el mateix edifici dels Jutjats de lHospitalet a la Ciutat Judicial. Respecte als Jutjats daltres poblacions del Baix Llobregat sha establert el circuit via telefnica per concertar dia i hora per la sessi informativa de mediaci. B) Les derivacions judicials daltres ciutats de Catalunya Els ciutadans interessats obtenen resposta directament a travs del CMDPC, que es posa en contacte i informa a les parts o als seus advocats, o a travs dels SOM (Servei dOrientaci Jurdica) gestionats pels Collegis dAdvocats en collaboraci amb el CMDPC. En la majoria daquests casos, els jutges fan la derivaci mitjanant interlocutria, adreada al CMDPC, que es posa en contacte amb el SOM corresponent, al qual es notifica la derivaci judicial rebuda i les dades de contacte de les parts del cas derivat, per tal que des del SOM ubicat en la mateixa localitat que el Jutjat derivador, sofereixi a les parts la sessi informativa presencial per orientar-les sobre la possibilitat de la mediaci i facilitar linici duna mediaci amb un professional mediador habilitat i especialitzat del CMDPC, de la seva poblaci. La dinmica de les sessions informatives s similar a la descrita en el cas de Barcelona i dels Jutjats del Baix Llobregat. A partir de lacceptaci de les parts, de la designa del mediador i de lacceptaci daquest de dur a terme la mediaci, el procs s responsabilitat del mediador, mentre que la supervisi administrativa, de compliment de terminis i la informaci a lrgan judicial de linici de la mediaci i del nom de la persona mediadora s a crrec del Centre de Mediaci. La informaci del final de la mediaci amb acords totals, parcials o sense acord la dna directament la persona mediadora a lrgan judicial corresponent, per els acords resten en poder de les parts, que sn els qui faran arribar el seu contingut al Jutjat, a travs dels seus advocats i en la forma jurdica corresponent. En totes les mediacions assignades i durant tot el procs de mediaci, el CMDPC mant el suport tcnic, obert a les consultes, dubtes o comentaris dels mediadors habilitats.
CAPTOL 7
Mediacions realitzades post-sentncia

Es poden donar diferents situacions: a) Casos en qu el propi jutge o jutgessa que ha dictat la sentncia recomana o deriva les parts a mediaci, per tal dacordar i de concretar els termes i els detalls relatius a la seva aplicaci prctica per tal devitar noves situacions de conflicte vinculades al compliment o a lincompliment dall establert en la sentncia. Situacions en lmbit de la jurisdicci especial de VIDO (Violncia Domstica) en qu el Jutge arxiva lexpedient de violncia de gnere, per el propi Jutge entn que el conflicte de fons entre les persones persisteix i que, per tant, una mediaci pot ser la millor via per a treballar el conflicte familiar latent. Aquests casos no contradiuen la Llei Orgnica 1/2004 de Mesures de Protecci Integral contra la violncia de gnere, ja que nicament es dna inici a la mediaci a partir del moment en qu el Jutge arxiva el tema de violncia i deriva a les persones a una sessi informativa per a facilitar lopci de la mediaci a les parts per treballar la seva conflictiva relacional. Modificaci de mesures: quan amb posterioritat a la sentncia es produeix un canvi de circumstncies que fa necessria una adaptaci de les mesures dictades en la sentncia a la nova realitat i a les possibilitats del moment.
quena part de lunivers destudi. Les enquestes contestades faciliten una mostra sobre la qual extreure informaci i elaborar part de les hiptesis i conclusions que es presenten. La xifra total de 1178 mediacions a lmbit familiar realitzades a Catalunya durant lany 2008, que sanalitza sectorialment en el present estudi, procedeix de la suma de les 610 mediacions corresponents als expedients de mediaci finalitzats lany 2008 del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya, ms les 568 mediacions dutes a terme en un marc diferent del Centre de Mediaci, en base a la informaci obtinguda del qestionari esmentat, el qual va ser trams a les persones habilitades del Centre de Mediaci, a diferents collegis professionals i a altres persones vinculades al mn de la mediaci. En lepgraf segent sanalitzen les mediacions i la tasca realitzada al voltant de la mediaci familiar, en el marc del Centre de Mediaci del Departament de Justcia. Seguidament lestudi es focalitzar en les dades obtingudes a travs del qestionari esmentat i en les 568 mediacions familiars, que segons lenquesta han estat realitzades durant lany 2008, en un mbit de mediaci diferent del Centre de Mediaci.
b)
c)
3.2.1 Mediacions del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC)

La informaci daquest apartat es nodreix de les dades del Centre de Mediaci del Departament de Justcia, creat en virtut de la Llei 1/2001 de mediaci familiar de Catalunya i anomenat Centre de Mediaci Familiar de Catalunya, fins a laprovaci de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat, moment en que amplia les seves funcions en base als nous camps de mediaci que gestiona, tant en temes familiars, que contempla en un sentit ampli, com en altres mbits del dret civil, i canvia de nom passant a denominar-se Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Les mediacions realitzades lany 2008 sn un total de 610. Les dades tractades corresponen a expedients de mediaci familiar treballats lany 2008 incloent els expedients iniciats lany 2007 i finalitzats al 2008. Aquest s el conjunt de casos que shan pres en consideraci per analitzar les persones mediadores, les persones sol licitants i levoluci del procs. Per analitzar el nivell dacords, el temps de durada de les mediacions, el nombre de sessions realitzades i els
3.2 Anlisi quantitativa: mediacions familiars realitzades a Catalunya lany 2008

Per conixer lestat de la mediaci familiar a Catalunya, es compta amb les dades oficials facilitades pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia, per com sha establert en epgrafs anteriors, per obtenir una imatge global de la mediaci familiar a Catalunya, cal disposar tamb de les dades procedents de la mediaci familiar efectuada de forma privada i de la realitzada pels Serveis de Mediaci local. Per obtenir informaci relativa a les mediacions dutes a terme fora del marc del Centre de Mediaci del Departament de Justcia durant lany 2008 i tamb les dades personals dels professionals de la mediaci en general, es va preparar un qestionari que va ser trams a 1.272 persones mediadores i que va ser respost per una cin-
CAPTOL 7
resultats obtinguts, cal partir de les mediacions finalitzades, per tant, nicament es tenen en compte les mediacions finalitzades a 31 de desembre de 2008, no les que a lacabar 2008 restaven en procs.
A) Total dactuacions mediadores del Centre durant lany 2008

Les dades i la informaci que es presenta en aquest apartat fa referncia al total de les actuacions de mediaci del Centre, sumant per tant, la informaci procedent de les mediacions a petici o sollicitud directa de les parts, sense un procediment judicial obert, amb la informaci procedent de les mediacions de derivaci judicial. A.1. Expedients Taula 1. Expedients tractats (sollicituds de les parts + derivacions de jutjats)
Mediacions Expedients tractats Sollicitats per les parts Derivats pels jutjats Total
Font: Centre de Mediaci
Del total de derivacions judicials a mediaci un 47% sn casos que sarxiven i per tant no arriben a convertir-se en sollicitud de mediaci. Aix significa que, gaireb en la meitat dels casos que el jutge deriva a mediaci, una de les parts o cap delles acudeixen a la sessi informativa que sofereix de forma gratuta, o malgrat i ser informades, no els interessa fer la mediaci, o s una via desaconsellada pels seus assessors. Taula 3. Sollicituds de mediaci segons el seu origen
Freqncies A petici directa de les parts Per derivaci judicial Total
% 72,9 27,1 100,0
1333 496 1829
% 58,9% 41,1% 100,0
Aquesta taula mostra la diferncia numrica entre la majoria de sollicituds efectuades directament per les parts i les sollicituds procedents de derivaci judicial. Comparativament, hi ha poques derivacions judicials, encara. Taula 4. I niciativa en la presentaci de la sollicitud: conjunta o unilateral
Freqncies Conjunta Unilateral Total
1333 931 2264
% 30,1 69,9 100,0
401 932 1333
Els expedients oberts a petici directa de les parts lany 2008, es van situar vuit punts per sobre dels iniciats a instncia judicial. No obstant aix, des duna perspectiva evolutiva en el temps, es detecta un constant augment dels expedients procedents de derivaci judicial i la tendncia evoluciona cap a una equiparaci entre el nombre de mediacions realitzades per sollicitud directa de les parts, sense un procediment judicial obert i el nombre de les iniciades per derivaci judicial, quan el conflicte ja est en seu judicial, com mostra el grfic nmero 3 relatiu al desenvolupament de les derivacions judicials (ms endavant, en lapartat 3.2.1. D). Taula 2. Resultats de les derivacions de jutjats
Freqncies Passen a ser sollicitud de mediaci Arxiu Total
Un dels factors que ms dificulta linici efectiu de la mediaci s que la petici es faci nicament per una de les parts. Com mostra la taula nm. 4, la majoria de peticions de mediaci les formula inicialment una de les parts de forma unilateral, i per tant, el Centre de Mediaci ha de posar-se en contacte amb laltra o les altres parts, oferir una sessi informativa presencial quan sigui possible, i intentar convncer a la segona part de la utilitat i els avantatges de la mediaci. Taula 5. S ollicituds amb inici dactuaci mediadora a lany 2008
Mediacions Resultat sollicituds Total
% 53,3 46,7 100,0 Mediacions iniciades Arxiu per desistiment de les parts
% 78,9 21,1 100
496 435 931
610 163 773
CAPTOL 7
La sollicitud s el primer pas envers linici efectiu de la mediaci, per fins i tot una vegada les dues parts han signat la sollicitud de mediaci i sha designat a la persona mediadora que ha de conduir el cas, les persones inicialment interessades, en tractar-se dun procs totalment voluntari, poden desistir de comenar de forma efectiva la mediaci. Aquest desistiment es pot produir en el moment en qu el mediador els truca per acordar el dia i hora de la primera sessi, o b perqu tot i haver fixat un dia i hora, alguna de les parts no shi presenta o acudeixen a la primera sessi per dir que no volen iniciar la mediaci. Com indiquen les xifres de la taula nmero 5, aquestes situacions es donen amb una certa freqncia que, a lany 2008, va suposar un 21,1% dels casos. A.2 Persones sollicitants Taula 6. Edat de les persones sollicitants
Edat (mitjana) 43,5
Taula 8. A ssistncia jurdica gratuta de les persones sollicitants

Mediacions S No Total
% 31,8 68,2 100
195 415 610
Mnim
22
Mxim
86
La taula posa en evidncia lamplitud del segment dedat de les persones sollicitants de la mediaci: sestn des dels 22 als 86 anys. No hi ha un lmit clar dedat per exercir-la. En una interpretaci post llei del 2009, seria la prova que s una opci pels problemes presentats per la convivncia tant intra com intergeneracional. En lmbit de lobjecte de la llei 2001 va lligada a relacions entre persones dedat avanada, i a qestions daliments. Taula 7. Nacionalitat de les persones sollicitants
Mediacions Estrangers Espanyols Total
A mesura que ha augmentat el nombre de sollicitants de mediaci, tamb ha augmentat el nombre daquells que no disposen dassistncia jurdica gratuta. Inicialment la majoria de mediacions del Centre es feien quan almenys una de les parts disposava dassistncia jurdica gratuta. La taula ens mostra que lany 2008 la realitat havia canviat, ja que una majoria destacada ( 68,15 %) de persones sollicitants de mediaci no disposaven dassistncia jurdica gratuta i, per tant, van abonar la mediaci directament al mediador. En tractar-se de mediacions gestionades a travs del Centre, en tots els casos, les tarifes van ser les mateixes (30 euros per cada part i sessi de mediaci) que les que percep el mediador en cas de justcia gratuta. Taula 9. R elaci entre les parts que han sollicitat mediaci
Freqncies Matrimoni Persones amb fills comuns Uni estable de parella Parents Divorciats Separats Sense dades Total
% 48,5 21,9 5,6 2,6 1,8 0,8 18,8 100
296 133 34 16 11 5 115 610
% 7,4 92,6 100
45 565 610
Les persones sollicitants de la mediaci lany 2008 van ser majoritriament de nacionalitat espanyola, en una proporci que no respon a la diversitat social actual. s previsible que progressivament aquest percentatge sequipari a la composici real de la poblaci. La majoria daquestes persones sollicitants dorigen estranger procedeixen d Amrica del Sud, on en molts pasos coneixen la mediaci i la tenen regulada en la seva legislaci.
La relaci matrimonial va ser la predominant entre les persones que van dur a terme una mediaci, seguida de la relaci entre persones amb fills comuns. La clara preponderncia daquest tipus de relaci entre els usuaris de la mediaci, respon a la filosofia de la Llei 15/2001, vigent lany 2008, que prcticament circumscriu la mediaci a problemtiques familiars vinculades a la ruptura de parella (separacions, divorcis i relacions que donen lloc a fills comuns) en especial quan hi han fills en com.
CAPTOL 7
Taula 10. Total mediacions amb fills

Mediacions Mediacions amb fills Mediacions sense fills Total
% 65,4 34,6 100
399 211 610
En correspondncia amb el que sha assenyalat en la descripci de la taula anterior, la majoria de mediacions familiars es duen a terme en casos en qu es tracten matries que afecten als fills comuns. Taula 11. Nombre de fills de les parts sollicitants
Fills 0 1 2 3 4 5 Total
Per contra ledat mxima ens situa en un altre tipus de mediacions, cada vegada ms usuals, entre pares grans i fills adults amb problemtiques sorgides de la convivnciaentre ells (moltes vegades deguda al retorn del fill o fillaa la casa familiar desprs duna ruptura de parella) i tamb fa referncia als casos dediscrepncies greus entre pares, fills i germansadultsenel procs dadopci dedecisions sobrela cura i el benestar dels pares grans que tenen dificultats per valdres per ells mateixos i necessiten lajuda dels fills adults. A.3. Procs de mediaci Taula 13. Tipus de mediaci
Freqncies Total Parcial Total
% 53,6 46,4 100,0
Mediacions 211 184 171 34 8 2 610
% 34,6 30,2 28,0 5,6 1,3 0,3 100
327 283 610
Mitjana 1,1
Mnim 1
Mxim 5
Mediacions 610
Cal fer notar que la mitjana relativa al nombre de fills dels casos de mediaci es correspon amb la mitjana general del nombre de fills per famlia a Catalunya que, segons els estudis de poblaci, no arriba a dos. Taula 12. Edat dels fills de les parts sollicitants
Mitjana 11,7 anys Mnim Menys 1 any Mxim 43 anys Total fills 670
La Llei 1/2001, diferencia entre les mediacions familiars totals o parcials, en funci de la problemtica a tractar dins de la mediaci. Aquest text legal, quan fa esment a la mediaci total es refereix a una ruptura de parella en la qual cal decidir totes les conseqncies lligades al trencament (guarda i custdia, rgim de visites, pensi alimentria, s i propietat de lhabitatge familiar, etc) El concepte de mediaci parcial sidentifica amb les mediacions en les quals nicament es tracten alguns daquests punts, per no la seva totalitat. Taula 14. Objecte de mediaci parcial
Mediacions Matries econmiques Rgim de visites Custdia de fills Pensi daliments Exercici de la ptria potestat s de lhabitatge familiar Aliments entre parents Conflictes amb institucions tutelars
% 54,4 43,8 32,5 25,8 19,4 19,1 2,8 0,4
154 124 92 73 55 54 8 1
Lamplitud del segment dedat dels fills posa en evidncia la diversitat de la casustica treballada amb pares i fills, des de problemtiques de parellarelacionadesamb la cura dels fills petits que tenenmenys dun any, fins a situacions de conflictes convivencials entre pares gransi fills adultsde ms dequaranta anys. La mitjana dedat indica ledat ms usuali mostra una de les temtiques principals a tractardins de les mediacions en casos de ruptura de parella: la cura, el benestar i leducaci dels fills menors dedat.
La taula anterior mostra que les problemtiques ms recurrents han estat, en primer lloc, les relatives a les decisions sobre matries econmiques en general, amb una clara preeminncia sobre la resta, seguides dels temes
CAPTOL 7
vinculats als fills menors: rgim de visites, la custdia dels fills, la pensi daliments, lexercici de la potestat i ls de lhabitatge familiar. Cal tenir en consideraci que la informaci de la taula procedeix del formulari de sol licitud que complimenten les parts al demanar la mediaci. Aquesta sollicitud cont lapartat motius per sollicitar la mediaci i una de les caselles a senyalar per les parts s la relativa a matries econmiques. Dins daquest item de criteri genric, algunes persones concreten si es tracta de pensi daliments, pensi compensatria o altres temes de caire econmic; per en la majoria docasions, marquen el parmetre matries econmiques sense especificar si la referncia concreta s a assumptes i reclamacions de tipus econmic entre les parts o a la fixaci de la pensi daliments pels fills comuns. Per tant, en funci de les xifres de la taula i la formulaci del parmetre de qu procedeix la informaci, es pot inferir la hiptesi que un dels punts que ms preocupa a les persones que realitzen una mediaci s leconmic, en general, ja sigui en forma de pensi daliments pels fills o per altres temtiques de contingut econmic entre la parella. Les matries relacionades amb lestabliment i la determinaci daliments entre parents (pares, fills, germans, majors dedat) i els conflictes amb institucions tutelars tenen una significaci prcticament testimonial en comparaci amb les anteriors. Les dades de les taules segents i la corresponent informaci, es basen en les xifres de les mediacions ja finalitzades (429 mediacions) del Centre de Mediaci a 31 de desembre de 2008. Taula 15. Durada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci de la mediaci
Mitjana Mxim Mediacions
a reobrir amb el mateix nmero dexpedient. Per tant, en realitat el perode de 480 dies correspon al que va des de la data de la sollicitud inicial, seguida de tancament, perode dinactivitat (des del punt de vista de la mediaci), reobertura de la mediaci i finalitzaci del cas. Taula 16. D urada del procs de mediaci des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci de la mediaci
Mitjana Dies des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci de la mediaci Mnim Mxim Mediacions
48,9
419
429
Si calculem el temps des que comena la primera sessi fins que es pot donar el procs per acabat, la mitjana se situa prop del mes i mig de durada, la qual cosa creiem que s fora acceptable tamb. La durada mxima correspon a expedients de mediaci en qu les parts han demanat un canvi de mediador, o a expedients en qu el mateix mediador i les parts, en funci de diferents circumstncies, demanen una suspensi del procs i prrroga del termini per finalitzar-la (un dels casos tpics que illustra aquest mxim s el duna ex parella que, una vegada iniciada la mediaci, veu com una de les parts ha de ser intervinguda quirrgicament, i la mediaci resta en suspens fins que es recuperi). A4. Resultat de les mediacions Taula 17. Mediacions finalitzades
Mediacions S 429 181 610 No Total
% 70,3 29,7 100,0
Dies des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci de la mediaci

84,5
480
429
La durada mitjana es troba en 84,5 dies, la qual cosa s raonable i cobreix els casos estndards des que es demana fins que acaba el procs, la majoria amb dues sessions de mediaci. La totalitat del procs (des que es sollicita) sol durar al voltant de tres mesos. La durada mxima, tant perllongada en comparaci a la mitjana, correspon a casos de mediaci que sarxiven perqu les parts no lhan arribat a iniciar i ms tard es tornen
De les 610 mediacions comptabilitzades a lany 2008, el 70,3 % van finalitzar, restant en procs un 29,7 % en acabar lany. La taula 17 mostra que el percentatge de les mediacions finalitzades s superior en el cas de les mediacions de procedncia judicial (prop del 80%, vid. ms endavant). Aquesta dada est en relaci directa amb els terminis ms breus en qu es realitzen aquests tipus de mediacions, que requereixen una resposta rpida que no dilati el procediment judicial.
CAPTOL 7
La taula 18 mostra el nombre de sessions que ha suposat cada mediaci finalitzada del Centre, ja sigui amb acords o sense acords. Taula 18. Nombre de sessions
Mitjana 3,1 Total de sessions 1098 Mnim 1 Mxim 11 Mediacions 349
Els resultats de la taula corresponen al conjunt de les mediacions del Centre de Mediaci, sense diferenciar les mediacions derivades judicialment de les sollicitades directament per les parts. En sumar les dues tipologies de mediacions la rtio baixa de forma considerable, ja que les mediacions derivades judicialment tenen una especial complexitat i dificultat que queda palesa, entre altres indicadors, en la rtio dacords que est ms de vint punts per sota de la rtio de les mediacions realitzades a petici directa de les parts, sense cap procediment judicial obert.
La taula planteja la coincidncia entre la mitjana de tres sessions reals realitzades en la majoria dels processos de mediaci gestionats pel Centre i les tres sessions establertes per les mediacions parcials segons la Llei 1/2001 de mediaci familiar de Catalunya. Taula 19. Distribuci de les sessions per mediaci
Sessions 1 2 3 4 5 6 7 8 11* Total
B) Mediacions a petici directa de les parts finalitzades a lany 2008

Les dades, i la informaci que es presenta en aquest apartat relatiu al Centre de Mediaci, procedeixen exclusivament de les actuacions de mediaci realitzades a petici directa de les parts sense que existeixi un procediment judicial obert. Es vol situar el procs de mediaci especficament la durada i fixar els resultats obtinguts. B.1 Procs de mediaci Taula 21. D urada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci
Mitjana Dies des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci de la mediaci Mnim Mxim Mediacions
Mediacions 52 74 118 39 22 36 5 2 1 349
% 14,9 21,2 33,8 11,2 6,3 10,3 1,4 0,6 0,3 100
103,6
480*
246
Respecte al nombre de sessions realitzades, podem veure que la majoria de mediacions shan dut a terme en tres sessions, seguides de dos, duna i de quatre. Per tant, la majoria de les mediacions gestionades pel Centre, van suposar la realitzaci duna a quatre sessions. Lnic cas donze sessions, correspon a una mediaci derivada per jutjats i realitzada directament per tcnics mediadors del Centre de Mediaci en atenci a lespecificitat i dificultat del cas. Taula 20. Resultat segons el nivell dacord
Freqncies Amb acord Sense acord Total
La durada mxima, igual que en epgrafs anteriors, respon a expedients de mediaci que sarxiven perqu les parts no lhan arribat a iniciar i ms tard es tornen a reobrir amb el mateix nmero dexpedient. Taula 22. D urada del procs de mediaci des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci
Mitjana Mnim Mxim Mediacions
% 60,8 39,2 100
261 168 429
Dies des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci de la mediaci
59,1
419
246
CAPTOL 7
La durada de 59,1 dies sha de relacionar amb els terminis per realitzar la mediaci que establia larticle 20 de la llei 1/2001, el qual fixava una durada mxima de tres mesos, a comptar des del moment de la reuni inicial entre la persona mediadora i les parts (tot i que era possible sollicitar una prrroga motivada fins a un mxim de tres mesos). La mitjana avala lencert del legislador catal el 2009, que ha establert un mxim de 60 dies. Anticipa el que ara sha descobert com a prctica. Certament, existeixen supsits que desplacen el cmput, com ara el cas extrem dels 419 dies. Aquestes durades singulars corresponen a expedients de mediaci en qu les parts han demanat un canvi de mediador i a expedients en qu el mateix mediador i les parts, en funci de diferents circumstncies, malaltia, viatges,etc. demanen una suspensi del procs i la prrroga del termini per finalitzar-la. La comparaci entre les taules 21 i 22 ofereix una dada rellevant. Existeix un llarg lapse de temps entre la sollicitud que inicia el primer cmput, i linici de la mediaci stricto sensu, en concret, uns 40 dies. Shan de buscar mecanismes que permetin escurar aquest termini, com una mesura per fer ms efectiu un mecanisme basat en la rapidesa. s probable que a mesura que la poblaci tingui un millor coneixement de la mediaci aquest perode decreixi, perqu a hores dara inclou un important component pedaggic envers a les parts, que sha daconseguir, de manera general, per altres vies. Ara b, com sha esmentat (apartat 3.3.1), encara avui, quan la demana una part, laltra pot tenir una certa desconfiana que cal esvair, i aix pot donar lloc a la necessitat dun perode de temps de reflexi i maduraci al respecte. B2. Resultat de les mediacions iniciades sense procediment judicial obert Del total de les mediacions corresponents a lany 2008 es van acabar un 65,1 %, mentre que un 34, 9 % sestaven realitzant al finalitzar lany. Taula 23. Mediacions finalitzades
Taula 24. Nombre de sessions

Mitjana 3,2 Mnim 1 Mxim 8 Mediacions 231
Taula 25. Distribuci de les sessions per mediaci

Sessions 1 2 3 4 5 6 7 8 Total
Mediacions 34 55 67 27 16 26 5 1 231
% 14,7 23,8 29 11,7 6,9 11,3 2,2 0,4 100
Respecte al nombre i la distribuci de les sessions per mediaci realitzada a petici directe de les parts, es van invertir majoritriament tres sessions per cada mediaci, seguides de dues i duna sessi. El supsit de vuit sessions que supera el nombre mxim de sis sessions que fixa larticle 18 del Reglament de la Llei 1/2001- s singular i correspon a un expedient de mediaci que es va tancar i reobrir posteriorment amb el mateix nmero i per tant es van acumular les sessions de la mediaci inicial i de la segona part reoberta amb posterioritat. Es va considerar, ateses la identitat de les parts, del conflicte, i de la persona mediadora, que no es podia considerar una nova mediaci. Taula 26. Resultat segons el nivell dacord
% 70,7 29,3 100
174 72 246
% 65,1 34,9 100,0
246 132 378
Es va obtenir informaci del nombre de sessions dun total de 231 mediacions, amb una mitjana del 3,2.
Com mostra la taula, si se segreguen les mediacions a petici directa de les parts, sense procediment judicial obert, de les derivades judicialment, queda pals que la rtio dacords de les primeres est ms de vint punts per sobre de les mediacions per derivaci judicial (vid. taula 32)
CAPTOL 7
C) Mediacions derivades judicialment i finalitzades a lany 2008

Les dades i la informaci que es presenta en aquest apartat relatiu al Centre de Mediaci procedeixen de les actuacions de mediaci realitzades, majoritriament a instncia de lautoritat judicial i, en tot cas, amb un procediment judicial obert, excepte en aquells supsits en qu el jutge determina larxiu de lexpedient judicial per deriva el cas al Centre per tal que el conflicte subjacent sigui treballat des de la mediaci. C.1 Procs de mediaci derivat judicialment Taula 27. Durada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci
Mitjana Dies des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci de la mediaci
Tamb en aquest cas la durada del procs de mediaci, en si mateixa, s sensiblement inferior a la durada de la mediaci realitzada sense un procediment judicial obert, que era de 59,1 dies en vers els 35, 2 dies de mitjana de realitzaci duna mediaci derivada judicialment. s fonamental dur a terme la mediaci de forma gil per no dilatar els terminis judicials. El jutge, en funci del resultat de la mediaci, haur de seguir amb la tramitaci del procs i realitzar la vista oral, si la mediaci acaba sense acords o amb acords parcials. No caldr realitzar la vista oral si la mediaci finalitza amb acords sobre tots els punts en discrepncia. Daltra banda, la durada mxima correspon a expedients de mediaci en qu sha demanat per les parts un canvi de mediador o a expedients en qu el mateix mediador i les parts, en funci de diferents circumstncies, demanen una suspensi del procs i la prrroga del termini per finalitzar-la. C.2. Resultat de les mediacions derivades judicialment Taula 29. Mediacions finalitzades
Mnim 5
Mxim Mediacions 352 183
58,7
La mitjana de dies des de la data de la sollicitud, a instncia de lautoritat judicial, a la finalitzaci, s marcadament inferior a la mitjana de dies en el cas de les mediacions realitzades a petici directa de les parts sense un procediment judicial obert que era de 103,6 dies de mitjana, envers els 58, 7 dies de mitjana de la taula actual. Aquesta acusada diferncia de menys dies, en el cas de les mediacions derivades judicialment, respon a la necessitat de no demorar les mediacions que es realitzen amb un procediment judicial obert, per tal que la mediaci no suposi una dilaci dels terminis processals, ja que en la majoria de mediacions no se sollicita al jutge la suspensi del procs judicial, sin que la mediaci avana de forma parallela a levoluci del procs. Com queda recollit en les taules anteriors, la durada mxima correspon a expedients de mediaci que sarxiven perqu les parts no lhan iniciat i, en canvi, ms tard demanen que es torni a obrir, i es fa amb el mateix no. dexpedient. Taula 28. D urada del procs de mediaci des de la data de linici fins a la data de finalitzaci
Mitjana Dies des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci de la mediaci
% 78,9 21,1 100,0
183 49 232
De les mediacions realitzades a instncia judicial, corresponents a lany 2008, es van finalitzar un 78,9 %, mentre un 21,1 % restaven pendents al finalitzar lany. Taula 30. Nombre de sessions
Mitjana 3,1 Mnim 1 Mxim 11 Mediacions 118
El nombre mxim de sessions corresponen a mediacions derivades per jutjats i realitzades per tcnics mediadors del Centre de Mediaci en atenci a lespecificitat del cas. Taula 31. Distribuci de les sessions per mediaci
Sessions 1 2 3 4 Mediacions 18 19 51 12 % 15,3 16,1 43,2 10,2
Mxim 335
Mediacions 183
35,2
CAPTOL 7
Sessions 5 6 8 11 Total
Mediacions 6 10 1 1 118
% 5,1 8,5 0,8 0,8 100
decisiu per la implantaci de la mediaci a Catalunya. Sha considerat adient incorporar informaci sobre les mediacions gestionades pel CMFC, des de la seva creaci, perqu permet obtenir una imatge de la progressi de la instituci. Taula 33. Evoluci de mediacions i expedients oberts
Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Expedients oberts 54 242 154 495 1003 1245 2107 2730 Mediacions acabades 11 57 43 110 212 295 429 699
Respecte al nombre de sessions realitzades en les mediacions derivades judicialment, es constata que la majoria de mediacions shan dut a terme en tres sessions, seguides de dues, duna i de quatre, curiosament en el mateix ordre que en les mediacions realitzades a petici directa de les parts, sense cap procediment judicial obert. Per tant, la majoria daquestes mediacions va suposar, igualment, la realitzaci duna a quatre sessions. Lnic cas del mxim donze sessions, correspon a una mediaci derivada per jutjats i realitzada directament per tcnics mediadors del Centre de Mediaci en atenci a lespecificitat i la dificultat del cas. Taula 32. Resultat segons el nivell dacord
% 47,5 52,5 100
87 96 183
Respecte a les mediacions de lany 2009, cal tenir en compte les 277 mediacions que estaven en procs al acabar lany 2009 i que sumades a les 699 finalitzades suposen un total de 976 mediacions corresponents a lany 2009. Grfic 2. Expedients oberts del CMFC durant el perode 2002-2009
Com mostra la taula, la rtio dacords de les mediacions realitzades amb un procs judicial obert (475 %) s sensiblement inferior a la de les mediacions realitzades a petici directa de les parts sense un procediment judicial obert, en qu la rtio se situa sobre un 71 %. Queda palesa la major complexitat i dificultat daquest tipus de mediacions judicialitzades, que se situen 23 punts per sota en la rtio dacords respecte a les mediacions que es duen a terme sense cap procediment judicial obert. Linici de la via judicial provoca un acusat deteriorament en les relacions entre les parts i una radicalitzaci de les postures que dificulta greument la comunicaci, el restabliment del dileg i la possibilitat darribar a punts de consens.
Grfic 3. Mediacions del CMFC acabades durant el perode 2002-2009
D) Evoluci del Centre de Mediaci Familiar durant el perode 2002-2009

Com sha assenyalat a linici, en seu de mediaci familiar, a diferncia daltres mbits, existeix un organisme de carcter pblic des de lany 2002 que ha estat un motor
CAPTOL 7
Com mostren la taula 33 i els grfics 2 i 3, tant els expedients de mediaci oberts com les mediacions finalitzades cada any han augmentat de forma constant i progressiva. Aquesta progressi positiva, nicament es va frenar en els resultats de lany 2004 respecte als de lany 2003 i cal explicar la causa. A lany 2003, el Collegi dAdvocats de Barcelona va posar en funcionament el primer Servei dOrientaci Mediadora, consistent en que una persona, dins del marc del Servei dOrientaci Jurdica (SOJ), informava als usuaris dels SOJ de la possibilitat dacollir-se a la mediaci i dels avantatges que aix podia suposar per la gesti constructiva del seu conflicte. La ubicaci daquest informador de la mediaci en un punt el SOJ tant freqentat per usuaris que busquen una ajuda per la gesti del seu conflicte, va provocar un augment destacat dels casos arribats a mediaci degut a que les persones, que precisament cerquen una resposta al seu conflicte, reben informaci, no nicament sobre la intervenci dun advocat, sin tamb sobre la possibilitat de la mediaci. Lany 2004, es va suprimir aquest punt dinformaci sobre la mediaci, tancament que va repercutir negativament en el nombre de casos que van arribar al Centre de Mediaci. Aquest fet va posar de relleu la importncia de fer arribar la informaci directament a les persones en els punts on precisament aquestes acudeixen quan necessiten lajuda dun professional per gestionar els seus conflictes. Va ser un bon aprenentatge, ja que a finals del mateix any 2004 es va signar un conveni entre el Collegi dAdvocats de Barcelona i el Departament de Justcia per tal de reobrir el Servei dOrientaci Mediadora, aquesa vegada amb una persona depenent del propi Centre de Mediaci. Lany 2005 es van signar convenis similars amb dotze Collegis dAdvocats ms, i lany 2006 es van signar convenis de collaboraci amb els 14 Collegis dAdvocats de Catalunya. Aquests convenis de collaboraci, entre el Departament de Justcia i cadascun dels Collegis dAdvocats de Catalunya, han perms lobertura de 29 Serveis dOrientaci Mediadora, que estan repartits per tot Catalunya i que funcionen en el marc dels respectius Serveis dOrientaci Jurdica, com ja ha estat explicat. Els increments shan produt, tant respecte a les sollicituds de mediaci, com respecte a les mediacions realitzades. Per b que s evident la diferncia numrica entre sollicituds i mediacions. Aquesta diferncia s deguda a que cada sol licitud dna lloc a lobertura de lexpedient corresponent, amb lestabliment del contacte amb laltra part. Aquest contacte suposa una tasca complexa, ja que es tracta dinformar a laltra o altres parts de la possibilitat de la mediaci, i de transmetre adequadament el seu valor i la funci imparcial del mediador, sense que afecti en absolut a qui
hagi estat primer en formular la petici. Traslladar aquesta convicci a laltre part i motivar-la envers la mediaci s una tasca molt important i no fcil, com mostra la diferncia entre el nombre de sollicituds i el de mediacions efectivament realitzades, ja que s evident que una mediaci no es pot dur a terme si no es compta amb lacceptaci de les parts implicades. A banda daquesta dificultat per dur a terme la mediaci a partir duna sollicitud no conjunta, cal tamb esmentar el paper dalguns lletrats que per desconfiana o desconeixement envers la figura de la mediaci, la desaconsellen als seus clients. Benauradament, aquestes situacions sn cada vegada menys freqents, degut a l inters creixent de ladvocacia per conixer la mediaci i facilitar-la. Per esvair aquesta desconfiana per part del col lectiu, els lletrats poden assistir obertament a les sessions informatives amb els seus clients i estar en contacte amb la persona mediadora i amb el Centre de Mediaci. Laugment evident de les sollicituds i de les mediacions que es ve produint des de lany 2004 es correspon amb el progressiu coneixement de la figura, tant per part dels possibles usuaris, com dels tcnics i professionals que treballen les situacions de conflictes (jutges, jutges de pau, advocats, assistents socials, policia local, mossos desquadra, tcnics sanitaris...). Taula 34. Derivacions judicials (2002-2009)
Any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Nombre 14 18 36 33 244 370 931 1126
Grfic 4. Derivacions judicials durant el perode 20022009
CAPTOL 7
Les derivacions judicials tamb han evolucionat de forma positiva, amb un augment molt considerable a partir de lany 2006, com mostra la taula anterior. Aquest salt quantitatiu t el seu origen en lexperincia pilot que el Consejo General del Poder Judicial va iniciar aquest any en sis jutjats de Madrid, Barcelona, Sevilla, Mlaga, Palma de Mallorca i Pamplona. Aquesta experincia va ser coordinada per Pascual Ortuo, magistrat pioner en temes de mediaci i en la derivaci de casos. A Barcelona lexperincia pilot la va dur a terme el Jutjat de Famlia nmero 18 amb la magistrada Isabel Toms, que va iniciar-la amb total predisposici, amb el recolzament del Departament de Justcia a travs del CMFC. En el marc daquesta experincia, al mateix edifici dels Jutjats de Famlia de Barcelona, es va obrir un Servei de Mediaci amb una professional mediadora, Nria Villanueva, que informava en tots els supsits que li enviaven els jutges, ja fos directament o amb cita prvia, i realitzava les mediacions que requerien una actuaci urgent, derivant les altres al llistat general de persones mediadores del Centre de Mediaci. Lexperincia de lany 2006 va suposar un impuls molt important per la mediaci derivada des dels rgans judicials, ja que va servir per millorar i agilitar la collaboraci entre els Jutjats i el Centre i per elaborar protocols de derivaci al Centre de Mediaci, que segons la Llei 1/2001 era lrgan receptor i facilitador de les mediacions derivades judicialment. Respecte a la implicaci dels jutges i de les oficines judicials en la mediaci es pot parlar dun abans i dun desprs de lexperincia de lany 2006, ja que lany 2009 sn ms de 60 els rgans judicials que amb major o menor mesura estan derivant supsits a mediaci a partir de lesmentada experincia i de les perspectives i vies de relaci que va obrir entre lespai judicial i la mediaci. Com a exemple, a part de les xifres de la grfica, lany 2009 el Centre de Mediaci gestiona directament el Servei de Mediaci als Jutjats de Barcelona, obert lany 2006 i tamb als jutjats de lHospitalet i del Baix Llobregat. En collaboraci amb els corresponents Collegis dAdvocats es facilita atenci mediadora als jutjats de Matar, Terrassa, Granollers, Mollet, Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Santa Coloma de Gramanet, Vilafranca del Peneds, Amposta (en aquests dos darrers casos, amb el suport del Consell Comarcal de lAlt Peneds i del Montsi respectivament) El Prat, Gav i Figueres.
A. Mediacions familiars acabades

Taula 35. N ivell dacord en les mediacions familiars acabades
Freqncies Amb acord Sense acord Total 415 153 568 % 73,1 26,9 100,0
Font: Qestionari enviat pel Centre de Mediaci amb recull de dades efectuat per la Fundaci Carles Pi i Sunyer.
El nivell dacords s similar als de les mediacions gestionades a travs del Centre de Mediaci. En ambds casos es mouen dins dels parmetres generals que sobtenen en les mediacions no derivades judicialment. Taula 36. N ombre de mediacions segons la relaci entre les parts del conflicte
Freqncies Relaci matrimonial o de parella Relaci pares/fills Relaci entre germans Relaci avis/nts Altres relacions entre familiars Sense dades Total 269 81 13 8 57 140 568 100,0 % 62,9 18,9 3,0 1,9 13,3
Com mostra la taula 36, la relaci familiar predominant entre les parts que han dut a terme una mediaci, s la de parella, seguida de les relacions paterno- filials. La preeminncia dels casos de conflictes en la parella, sigui matrimonial o no, s evident tant en les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci com en les realitzades de forma privada, i es correspon amb el que ha estat el nucli conflictual de la mediaci en el nostre pas, amb el referent de la llei 1/2001. Taula 37. Forma de realitzar les mediacions familiars
Freqncies De forma particular Contractat/ada per una empresa Contractat/ada per una entitat pblica Contractat/ada per una associaci sense nim de lucre 320 12 86 83 % 63,9 2,4 17,2 16,6
3.2.2 Mediacions familiars realitzades durant lany 2008 fora del marc del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC)
Les dades segents es basen en la informaci obtinguda a travs de la mostra de persones que van respondre al qestionari esmentat anteriorment.
CAPTOL 7
Freqncies Sense dades Total 67 568
% Sense dades 100,0 Total
Freqncies 75 568
% 13,2 100
La taula 37 mostra que la majoria de les mediacions referenciades en el qestionari shan realitzat de forma particular per les persones mediadores, que han entrat en contacte amb les parts, ja sigui de forma directa o a travs de diferents professionals derivadors, com veurem en la taula segent. En una proporci menor estan les mediacions realitzades a lempara duna entitat pblica o duna associaci sense nim de lucre.
B. Procs de mediaci: mediacions sollicitades directament per les parts o derivades per un tercer
Taula 38. Mediacions segons lorigen
Freqncies Sollicitades directament per les parts Derivades per advocats/ades Derivades per psiclegs/logues Derivades per treballadors/ores socials Derivades per escoles Derivades per la policia local Derivades daltres professionals o organismes Sense dades Total 266 40 13 32 12 5 58 142 568 % 46,9 7,0 2,3 5,6 2,1 0,9 10,2 25 100
La comediaci, en conflictes familiars s encara poc freqent, com mostra la taula anterior, ja que gaireb un 70 % de les mediacions de lenquesta es van fer amb un nic mediador. No obstant, el percentatge 18,8 % de comediacions mostra una tendncia que cal tenir en consideraci, encara ms si es t present que la llei 1/2001 no la contemplava. Es pot afirmar, a ms, que en la prctica augmentar si arriben a mediaci supsits multiparts (per exemple, en relaci a conflictes dmbit successori o en el si duna empresa familiar), en que la comediaci s gaireb imprescindible. Taula 40. N ombre de sessions que ha realitzat la persona mediadora
Mitjana 4,16 Moda 3 Mnim 1 Mxim 10
Nombre de sessions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Freqncies 2 12 31 19 15 15 3 3 1 2
Les dades de la taula mostren que la majoria de les mediacions familiars no realitzades a lempara del Centre de Mediaci han estat sollicitades directament per les parts i en segon lloc derivades per diferents professionals o organismes sense que existeixi una preeminncia determinant de cap dells. Taula 39. Mediacions en funci del nombre de persones mediadores
Freqncies Mediador nic Comediaci 386 107 % 68,0 18,8
Grfic 5. Nombre de sessions que ha realitzat la persona mediadora
CAPTOL 7
Aqu es tracta danalitzar el nombre de sessions que ha comportat cada mediaci finalitzada, ja sigui amb o sense acords. El nombre de sessions ms usual per cada procs s de 3 com indica la taula, amb un mxim poc freqent, de 10 sessions. Cal destacar que el nombre de 3 sessions, que s el ms freqent, coincideix amb el supsit de les mediacions gestionades a travs del Centre de Mediaci, tant si es tracta de mediacions realitzades a petici directa de les parts, com derivades duna instncia judicial. La durada mitja per sessi de mediaci s d1 hora 58 minuts. Aquesta durada mitja per sessi de s superior al mxim de 90 minuts que indica larticle 18 del Reglament de la Llei 1/2001 de 15 de mar de mediaci familiar de Catalunya, per est dins dels parmetres de temps que generalment sentenen com acceptables per situar una sessi. La informaci s adient per lelaboraci del reglament de la LMADP, perqu cabria pensar, atesa lexperincia contrastada, en situar la durada mxima de les sessions de lanomenada mediaci pblica en 120 minuts, s a dir, possibilitar una durada ms mplia, que no s coercitiva, ats el marge dactuaci del mediador, per que podria ser til. Taula 41. Temps promig de durada des de linici fins al final de la mediaci
Freqncies Menys de 15 dies De 15 a 30 dies D1 a 3 mesos De 3 a 6 mesos Ms de 6 mesos Total 10 29 48 11 2 100 % 10,0 29,0 48,0 11,0 2,0 100,0
El temps promig s dun a tres mesos. La durada de tot el procs de mediaci es correspon plenament amb el que disposa larticle 18.4 del Reglament de la Llei 1/2001 de 15 de mar de mediaci familiar de Catalunya, que estableix que en el termini de tres mesos shan de celebrar les sessions previstes llevat causa justificada. Aquesta correspondncia s especialment rellevant si tenim present que, en tractar-se de mediacions privades, no existeix una subjecci als terminis reglamentaris i prova les simetries fctiques entre les dues vies. La taula segent mostra que la majoria de les mediacions contemplades en el qestionari shan realitzat de forma retribuda, encara que cal esmentar que en un nombre considerable de casos es contesta que, en ocasions, shan realitzat tamb de forma gratuta, possiblement en el marc dalguna ONG o instituci social dinters pblic o amb finalitat formativa. Taula 42. Remuneraci de la persona mediadora
Freqncies S No En alguns casos s i en daltres no Total 68 14 20 102 % 66,6 13,7 19,7 100
3.2.3 Anlisi comparativa entre les mediacions familiars realitzades lany 2008 a travs del CMFC i les no gestionades a travs del Centre
Per fer una anlisi comparativa entre les dades de les mediacions gestionades a travs del Centre de Mediaci del Departament de Justcia i les dades de les mediacions realitzades en un entorn diferent del Centre de Mediaci, cal prendre en consideraci les dades de les mediacions gestionades pel Centre a petici directa de les parts de lapartat B) per tal que la comparativa sigui equilibrada i treballi sobre el mateix tipus de situacions que es donen en les mediacions instades directament per les parts, sense derivaci judicial. Respecte al tipus de relaci entre les parts, en ambds casos, es posa de manifest que el tipus de problemtiques ms tractades en mediaci familiar, en general, sn les que afecten a les relacions matrimonials o de parella. En el cas de les mediacions realitzades fora del Centre, el segent
Grfic 6. Temps promig de durada des de linici fins al final de la mediaci
CAPTOL 7
tipus de relacions ms treballades en mediaci a lmbit familiar sn les que es donen entre pares i fills. Segons la Llei 1/2001 de mediaci familiar, aquests supsits restaven fora de labast de les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci, per aquest motiu, s un tipus de relaci que no apareix en lestadstica dels casos treballats a travs del Centre. Respecte a lexecuci de la mediaci, segons lenquesta, un 68 % de les mediacions no gestionades pel Centre es van fer amb un mediador nic i un 18,8 % en comediaci, percentatge destacat que cal tenir en consideraci ja que podria significar un canvi de tendncia en lexecuci de les mediacions. La Llei 1/2001 de mediaci familiar no contemplava la comediaci i per tant, formalment lany 2008 les mediacions del Centre no es feien en comediaci, per en la prctica, sn nombroses les mediacions que shan dut a terme per ms dun mediador, sobretot en cas de mediadors novells, que requereixen el suport dun company ms expert o en mediacions multiparts amb cinc o ms persones, en les quals s totalment recomanable que la mediaci sigui conduda per dos professionals. Tot i els avantatges de la comediaci (treball compartit per dos professionals que es complementen i recolzen mtuament, possibilitat de combinar la diversitat de gnere i la de procedncia professional dels mediadors, que s una frmula imprescindible en cas de ms de cinc o sis participants...), en lmbit familiar no s la manera dexecuci ms usual, possiblement perqu pot suposar un increment del cost de la mediaci i perqu, en tot cas, cal que els comediadors es posin dacord, coordinin les seves respectives intervencions i marquin estratgies conjuntes respecte a labordatge del cas i a la seva relaci amb les parts. Pel que fa al nombre de sessions, en el cas de les mediacions gestionades fora del Centre, la mitjana de sessions realitzades se situa en 4,16 amb una moda de 3 sessions i un mxim de 10; en els casos gestionats pel Centre, coincideix en tres com a nombre de sessions ms freqent, per baixa a 3,2 respecte a la mitjana i a 8 com a nombre mxim de sessions. Respecte al temps de durada de les mediacions, s similar, ja que les gestionades pel Centre, sense expedient judicial obert, es realitzen en una mitjana de 59 dies, les mediacions amb procediment judicial obert en una mitjana de 35 i les que es duen a terme fora del Centre, en un 48 % es fan de 30 a 60 dies. Cal destacar que el nivell dacords en ambds casos s similar, les mediacions familiars gestionades de forma privada per les persones mediadores, obtenen, segons lenquesta realitzada, una rtio dacords dun 73,1 % i les mediacions gestionades pel Centre, en les mateixes circumstncies de petici directa de les parts, se situen en un 70,7 %.
3.3
El perfil dels mediadors
Fixades les caracterstiques de les mediacions desenvolupades a Catalunya, el segent pas s situar el perfil dels professionals de la mediaci. La informaci sha estructurat, en primer lloc, en base a la informaci general que subministraven tant el Registre del CMFC com el qestionari que el mateix Centre va enviar als mediadors, i atenent als professionals que, dacord amb la base de dades sobre mediacions del centre, havien efectivament intervingut en mediacions durant lany 2008.
3.3.1 El perfil dels mediadors

Respecte a les dades generals de fixaci del perfil abstracte sexe, nacionalitat, llicenciatura sha destacat la informaci que subministrava el qestionari, malgrat que havia respost un nombre menor al de mediadors inscrits al Registre del CMDC, per la voluntat de tenir una informaci general lligada a una nica font. Tot i tot, la informaci dalguns apartats es completa amb la que subministra el registre de mediadors, amb la finalitat de mostrar el major nombre de dades possible.
A) Edat, sexe i nacionalitat

Com sha indicat supra, les dades segents provenen de la informaci facilitada per la mostra extreta del qestionari que va ser enviat a les persones mediadores inscrites en el Registre de mediaci del Centre, als Collegis professionals vinculats a la mediaci i a daltres professionals mediadors no registrats en el Centre de Mediaci. Taula 43. Edat de les persones mediadores
Mitjana 44 anys Moda 42 anys Edat Mnima 24 anys Edat Mxima 69 anys Mediadors 250
Taula 44. Trams dedat de les persones mediadores

Trams dedat Fins a 35 anys De 36 a 45 anys De 46 a 55 anys Ms de 55 anys Total Freqncies 25 126 75 24 250 % 10,0 50,4 30,0 9,6 100,0
CAPTOL 7
Grfic 7. Trams dedat de les persones mediadores
Les dades relatives a ledat mostren que la mediaci, com a activitat professional, es pot desenvolupar al llarg dun perode vital molt ampli, ja que inclou a persones des de 24 anys fins a gaireb setanta anys. No obstant aix letapa ms freqent (80%) coincideix amb la forquilla de 36 a 55 anys (42 anys de mitjana). Taula 45. Sexe de les persones mediadores
Sexe Home Dona Total Freqncies %
Les dades sobre la nacionalitat ofereixen, en aquest moment, una clara superioritat numrica a les persones mediadores de nacionalitat espanyola, encara que aquest 2.6 % daltres nacionalitats, suposa linici de la incorporaci a la tasca mediadora de persones vingudes daltres pasos. Possiblement aquesta ser una tendncia de futur que evolucioni de forma creixent fins que el collectiu dels professionals mediadors respongui a la realitat social que s molt ms rica i diversa del que mostra la taula en aquest moment. Sha de tenir present, nogensmenys, que el nombre de mediadors daltres nacionalitats registrats al CMFC, s del 0,5 %, dada que, en ser contrastada amb la taula 45, porta a deduir que hi ha un nombre significatiu de mediadors estrangers que operen en lmbit estrictament privat.
B) Formaci especfica en mediaci

Taula 47. T itulaci de la formaci en mediaci de les persones mediadores
Titulaci Curs Post-grau Mster Diploma Altres Total Freqncies 100 49 28 3 17 197 % 50,8 24,9 14,2 1,5 8,6 100,0
70 209 279
25,1 74,9 100,0
Les dades de lenquesta respecte al sexe de les persones mediadores venen a confirmar una percepci molt generalitzada i patent en els frums on coincideixen habitualment les persones mediadores: la majoria de persones que treballen en mediaci familiar sn del gnere femen (74,9%) i que es correspon amb la informaci que subministra el registre del CMFC: 74,06% dones i 25,94 % homes. En un futur anlisi que no correspon realitzar al present treball caldria estudiar la causa daquesta realitat, i si es deu a lespecial sensibilitat femenina envers tot el que significa treballar en activitats de calatge social vinculades a la recerca de pau o a les relacions familiars i, en canvi, el gnere no s tant significatiu en altres tipus de mediacions. Taula 46. Nacionalitat de les persones mediadores
Nacionalitat Espanyola Estrangera Total Freqncies %
260
7
97,4 2,6 100,0
267
El ttol de la formaci especfica nicament es pot considerar representatiu si va lligat a la qualitat i quantitat de la dita formaci. En aquest sentit, es podria establir un escalat en quant a la durada de loferta formativa, que aniria des de la major extensi en hores formatives del Mster o Mestratge a daltres titulacions de durada menor i indeterminada. Dins daquestes diferents titulacions, la de Curs s la ms usual i respon generalment a dues-centes hores de formaci, si es tracta dels cursos homologats pel Centre de Mediaci, en base a lestablert per la normativa de la Llei 1/2001 de Mediaci Familiar de Catalunya, encara que en el perode transitori de la Llei ( any 2001/2002) es van dur a terme cursos de vuitanta hores sobre mediaci i de vint hores sobre la Llei 1/2001 de mediaci. El ttol de Postgrau comporta, generalment, entre cent-cinquanta i dues-centes hores i el Mster o Mestratge 300 hores formatives o ms. La majoria destacada de titulacions de Curs Postgrau i Mster permet fer una lectura positiva en quant
CAPTOL 7
al nivell de la formaci especfica de les persones mediadores que han respost a lenquesta. Taula 48. Universitat o instituci responsable del curs ms rellevant en mediaci
Universitat o Instituci Universitats Consell Advocacia Catalana Collegis Advocats de Catalunya Collegi Psiclegs de Catalunya Collegi Diplomats en Treball Social de Catalunya Collegi Educadors/ores Socials de Catalunya Total Freqncies 54 34 44 10 8 1 151 % 35,8 22,5 29,1 6,6 5,3 0,7 100,0
La informaci que facilita el grfic 8 confirma les dades relatives a la titulaci especfica de les persones mediadores i permet extreure una valoraci positiva respecte a la seva formaci, ja que una destacada majoria (44,5 %) han realitzat una formaci especfica en mediaci de ms de 180 hores i nicament un 4,5% manifesta una formaci mnima de fins a 20 hores. Grfic 9. Any en qu les persones mediadores van acabar la formaci en mediaci
Les dades daquesta taula faciliten el coneixement de les institucions que sestan dedicant a la formaci especfica en mediaci i la seva freqncia permet establir les institucions en les quals varen realitzar la formaci la majoria de les persones que han contestat al qestionari. Ms del cinquanta per cent han realitzat la seva formaci mediadora en una universitat, seguits dels qui ho han fet en el marc dels Collegis dAdvocats, del Collegi de Psiclegs i del de Diplomats en Treball Social. Taula 49. Taula dhores de formaci en mediaci per persona mediadora
Mitjana 198,55h Moda 200h Total 39.710h Mnim 0 Mxim 1200
En la taula 49 i els grfics 8 i 9 podem veure que lany ms freqent s el 2002 i el perode de major formaci es concentra entre els anys 2002-2004. La interpretaci daquestes dades va lligada a laprovaci de la Llei 1/2001 de 15 de mar de mediaci familiar de Catalunya, que va ser la primera llei de mediaci a Catalunya i a Espanya, i a la creaci, en virtut de la Llei, del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya a lany 2002. Laprovaci daquesta llei, del seu Reglament i linici del funcionament del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya del Departament de Justcia, van suposar un important impuls per la mediaci a Catalunya. Aquests esdeveniments van contribuir a la creaci dunes expectatives professionals optimistes al voltant de la mediaci que van despertar, alhora, linters envers la mediaci de molts professionals del mn del dret, la psicologia, el treball i leducaci social i la pedagogia. Aquests professionals, als quals la Llei 1/2001 atribua la possibilitat de ser reconeguts com a mediadors, si complien la resta de requisits, van creure que la mediaci podia ser una bona opci professional i en conseqncia van iniciar, en aquest perode, la seva formaci especfica amb lobjectiu de convertir-se en mediadors professionals. Aquesta primera formaci en mediaci va ser organitzada per diferents universitats i pels cinc collegis professionals que la llei 1/2001 va vincular a la mediaci. La realitat i la incidncia prctica de la mediaci no va respondre a les expectatives que shavien creat, i en con-
Grfic 8. Trams dhores de formaci en mediaci per persona mediadora
CAPTOL 7
seqncia, davant la manca de peticions de mediaci i levidncia que, en aquell moment, no es podia considerar encara una opci professional, lany 2003 va baixar de forma patent el nombre de persones interessades i, en conseqncia, diversos Cursos i Postgraus de formaci especfica es van suspendre per manca dalumnes durant els anys 2004 i 2005. Grfic 10. Formaci bsica de les persones mediadores
al Centre de Mediaci, la de pertnyer a un daquests collectius. No obstant, fora del Centre de Mediaci, daltres professionals sempre han pogut exercir la mediaci sense estar habilitats, ni pertnyer a cap dels cinc col lectius professionals que reconeix la Llei 1/2001 . Taula 50. Grau de formaci de les persones mediadores
Grau Llicenciatura Diplomatura Doctor Altres Total Freqncies 128 23 2 7 160 % 80 14,4 1,2 4,4 100
El grfic 10 mostra una clara preeminncia de persones mediadores que parteixen del dret com a formaci de base, encara que s important remarcar que gaireb un 47 % procedeixen daltres sectors, en especial de la psicologia i del treball social. Aquesta preeminncia de juristes es tamb patent en altres pasos en els que fins i tot sarriba a exigir que la persona mediadora estigui formada en dret per poder actuar com mediadora. Els advocats han estat els professionals que, com a tals, tradicionalment, shan dedicat a la gesti dels conflictes i a les temtiques relacionades amb les discrepncies i la contraposici dinteressos entre les persones. Una proporci molt semblant sadverteix a partir del Registre del CMFC (vid. Taula 59). Es pot considerar que la irrupci daltres professionals en lmbit de la gesti de conflictes, suposa una novetat i pot ser el principi duna nova forma no prpiament jurdica denfocar el tractament i la gesti dels conflictes. Estem en els inicis dun canvi que est portant a daltres professionals interessats a actuar en aquest sector tradicionalment acotat per advocats. El grfic mostra la petita incidncia de professionals daltres collectius diferents als cinc inicials (advocats, psiclegs, educadors, treballadors socials i pedagogs). La Llei 1/2001 de mediaci familiar de Catalunya, establia, com a condici imprescindible per poder estar habilitats
En clara correspondncia amb el grfic anterior la majoria de persones mediadores han realitzat estudis de llicenciatura. Segons la taula segent, la seva formaci ha estat majoritriament cursada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autnoma, que estan ubicades en la zona geogrfica que compta amb la major densitat de poblaci de Catalunya i amb loferta formativa ms mplia. Segons les dades obtingudes, la Universitat de Barcelona s la que ha format a la majoria de les persones mediadores que han contestat lenquesta: el Mster de mediaci de Les Heures, organitzat per la Fundaci Bosch Gimpera de la Universitat de Barcelona i dirigit per Salvador Puntes, va ser un dels primers estudis de capacitaci en mediaci que es van organitzar a Barcelona, en la dcada dels anys 90. Anteriorment altres institucions de prestigi, com el mateix Hospital de Sant Pau ja tenien cursos de formaci en mediaci, encara que en el cas de Sant Pau, la formaci en mediaci estava ms vinculada a lentorn de la psicologia i de la terpia sistmica, oferint la possibilitat de realitzar prctiques reals de mediaci amb usuaris que acudien a lHospital. Taula 51. C entre universitari de formaci de les persones mediadores
Universitat Universitat de Barcelona (UB) Universitat Autnoma de Barcelona (UAB Universitat de Lleida (UDL) Universitat Rovira i Virgili (URV) Freqncies 140 60 14 11 % 53,6 23,0 5,4 4,2
CAPTOL 7
Universitat Universitat Nacional Educaci a Distncia (UNED) Escola Universitria de Treball Social Universitat de Girona (UDG) Universitat Ramon Llull Universitat Pompeu Fabra Altres Total
Freqncies 6 5 4 4 1 16 261
% 2,3 2,0 1,5 1,5 0,4 6,1 100 Cap D1 a 5 mediacions De 6 a 10 mediacions D11 a 20 mediacions Ms de 20 mediacions Total
Freqncies 3 72 14 11 4 104
% 2,9 69,2 13,5 10,6 3,8 100
C) Experincia en mediaci
Taula 52. Experincia en la mediaci com a persona mediadora
Freqncies Amb experincia Sense experincia Total 253 26 279 % 90,7 9,3 100,0
Les taules anteriors posen de manifest que la majoria de les persones mediadores que tenen experincia en el camp de la mediaci familiar, han realitzat duna a cinc mediacions daquest tipus; no s un nombre molt elevat, per significa que disposen ja duna experincia prctica mnimament contrastada.
D) mbits dactuaci i nmero de mediacions

Sota aquest epgraf sintenta conixer si es dna una diversitat de camps de mediaci en qu treballen les persones mediadores que han contestat el qestionari, o si ans al contrari, aquests professionals es concentren en un o dos camps concrets. Grfic 11. mbits dactuaci com a persona mediadora
Les persones que han contestat al qestionari manifesten tenir, majoritriament, experincia prctica en mediaci i per tant el seu coneixement de la figura no s merament a nivell teric. Taula 53. Experincia en mediaci familiar
Mediacions S No Total 107 134 241 % 44,4 55,6 100,0
La taula anterior de les persones mediadores que han contestat el qestionari fa referncia nicament a les mediacions de tipus familiar, per tant pot donar-se que part de les persones que afirmen no tenir experincia en mediaci familiar, s que la tinguin en daltres camps de la mediaci. Taula 54. Nombre de mediacions familiars
Total mediacions 568 Mitjana 5,5 Moda 3 Mxim 30
Com en la majoria daltres pasos, la mediaci, tant a nivell teric com prctic o amb reconeixement legislatiu, va fer la seva entrada a travs de lmbit de la famlia i per tant s en aquest sector on continua tenint una actuaci ms significativa, seguit de lmbit comunitari, que est adquirint un creixement progressiu i un protagonisme destacat en els darrers anys.
CAPTOL 7
Taula 55. Total de mediacions realitzades com a persona mediadora

Freqncies Fins a 5 mediacions De 5 a 20 mediacions Ms de 20 mediacions Total 109 80 60 249 % 43,8 32,1 24,1 100,0
Grfic 12. Activitat principal de la persona mediadora
La taula mostra que les persones mediadores, que han contestat el qestionari, manifesten tenir experincia en mediaci. Un 43 % han realitzat poques mediacions, per un 55% per cent, disposen duna experincia prctica de ms de cinc mediacions que poden ser de diferents matries. Taula 56. La mediaci com a activitat principal de la persona mediadora
Freqncies S No Total 25 227 252 % 9,9 90,1 100
Grfic 13. Any dinici de lactivitat de la persona mediadora
Tanmateix, la mediaci, encara que en constant consolidaci, parteix dun feble nivell dimplantaci social i per aix es pot considerar una activitat professional poc desenvolupada, ja que nicament permet viuren a una minoria. Una majoria de persones que es consideren mediadores familiars, compaginen lactivitat de mediaci amb daltres activitats ms lucratives que els permetin un nivell dingressos suficients per viure, tot i que tamb pot haver-hi persones que prefereixen no dedicar-se a la mediaci de forma exclusiva. Potser la recent creaci de ms de cent serveis de mediaci dmbit local pugui contribuir a un canvi de tendncia. La informaci relativa a lactivitat principal de la persona mediadora, que proporciona aquesta taula es correspon, de forma lgica, amb la del grfic 9 relatiu a la formaci bsica dorigen de les persones mediadores. Un 62,6 % exerceix dadvocat.
Com mostra el grfic n. 12, linici duna incipient activitat mediadora a Catalunya se situa en la dcada dels anys 80, abans que sorganitzessin, a la dcada dels 90, els primers cursos especialitzats de mediaci. Linters per aquesta figura va portar a qu professionals de diferents disciplines, que havien conegut la mediaci a travs de llibres, documents i experincies daltres pasos, comencessin a parlar i a introduir-la en els seus respectius entorns professionals (advocats, psiclegs, jutges...). A partir de finals de a dcada dels noranta, levoluci en linici de lactivitat de les persones mediadores, es correspon amb la informaci que ofereix la taula relativa a lany en qu les persones mediadores van acabar la formaci especfica en mediaci. La tendncia que explicita, va relacionada amb lentrada en vigor, al desembre de lany 2001, de la Llei 1/2001 de 15 de mar de mediaci familiar de Catalunya. En resposta al reconeixement legislatiu que la llei va atorgar a la mediaci, un nombre significatiu de persones van realitzar la seva formaci du-
CAPTOL 7
rant el curs 2001/2002 i en acabar, van demanar la seva habilitaci al Centre de Mediaci Familiar de Catalunya, creat al mateix any 2002, iniciant, per tant de forma oficial, la seva activitat com mediadors a lempara de la Llei i, en moltes ocasions, en el marc del Centre de Mediaci.
3.3.2 Perfil de les persones mediadores que han realitzat les mediacions del Centre de Mediaci lany 2008
Sota aquest epgraf es presenten, en base a la informaci facilitada pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia, les caracterstiques personals dels mediadors que van realitzar les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci al decurs de lany 2008 Taula 57. Persones mediadores que han intervingut
Nombre de persones mediadores que han intervingut Persones mediadores
breus de temps des de la derivaci a lassenyalament de la vista del judici. Justament, per superar aquesta situaci, el Centre de Mediaci va promoure la formaci dun equip de mediadors especialitzats en lmbit judicial lany 2009, una iniciativa que ha donat lloc a un equip amb formaci especfica format per 175 persones mediadores de diferents punts de Catalunya. Difcilment es repetir, doncs, aquesta concentraci de mediacions en dos tcnics del Centre, produda lany 2008. Taula 59. Professi de la persona mediadora que ha participat en cada mediaci
Mediadors inscrits en el Registre del Centre de Mediaci lany 2008 746 155 304 239 54 1498
Mediacions
Mitjana de mediacions per cada persona mediadora 1,5
Advocat/ada Psicleg/ loga Treballador/ ora social Educador/ora Pedagog/oga Total
329 142 59 41 15 586
56,1 24,2 10,1 7,0 2,6 100
49,8 10,3 20,3 16,0 3,6 100
382
Taula 58. Nombre de mediacions que han realitzat les persones mediadores
Nombre de mediacions 1 2 3 4 5 6 36* 40* Total
Persones mediadores 286 69 17 6 1 1 1 1 382
% 74,9 18,1 4,4 1,6 0,3 0,3 0,2 0,2 100
Les taules mostren la relaci entre la professi de base de la persona mediadora i les mediacions realitzades per cada collectiu. El collectiu de mediadors provinents de ladvocacia s el que ha realitzat ms mediacions durant lany 2008, i s alhora el collectiu professional ms nombrs. La relaci s proporcional i se situa al voltant del 50 %. El collectiu professional dels psiclegs ha estat el segon en quant a nombre de mediacions realitzades, per en canvi s el quart respecte al nombre de professionals inscrits en el Registre del Centre, superant el collectiu de treballadors i deducadors socials, que ocupen el segon i tercer lloc, respectivament. Aquest desequilibri es produeix bsicament per la dificultat que tenen els treballadors socials i els educadors de disposar dun espai on realitzar les mediacions. Aquest s un factor important, ja que les mediacions que deriva el Centre sn realitzades pels professionals de forma independent i en un espai propi. Finalment, el collectiu de pedagogs s el que ha realitzat menys mediacions, dada proporcional al nombre de mediadors pedagogs inscrits. s el collectiu menys nombrs. Cal
La majoria de persones mediadores, casi un 75 %, que van dur a terme mediacions del Centre durant lany 2008 noms en van realitzar una. Un 18 % en van realitzar dues. La taula mostra que dues persones van realitzar 36 i 40 mediacions, respectivament. Aquestes mediacions van ser derivades per jutjats i els mediadors sn tcnics del mateix Centre de Mediaci que van assolir-les en atenci a lespecificitat del cas i als terminis
CAPTOL 7
tenir en consideraci que els mediadors sn designats pel mateix Centre a petici de les parts, que poden escollir la persona mediadora. Si les parts no escullen el mediador, el Centre fa la designaci en funci del partit judicial i del nombre dordre de les persones mediadores dins el Registre. Taula 60. Total de persones mediadores per sexe
Freqncies Dona Home Total
4.2 Anlisi qualitativa: grup focal i entrevistes 4.2.1 La mediaci i la seva implementaci a Catalunya: resultats del grup focal realitzat amb mediadors familiars experts.
La realitzaci del focus group ha tingut lobjectiu daportar dades a partir de lanlisi del discurs que es construeix amb la participaci dels diversos membres que hi formen part. El discurs del grup s doncs un producte de la situaci que permet interpretar-lo i analitzar-lo a partir de la seva dinmica i a partir de la seva estructura (Ibez, 1992:344). A la sessi grupal hi varen participar 10 mediadors i mediadores familiars amb una llarga experincia en mediaci tant des de la prpia intervenci en mediaci familiar com en la formaci i/o la recerca.11 El perfil dels participants era homogeni. Tots ells eren mediadors familiars experts, tot i que es va cercar una diversitat pel que fa a la seva formaci de base, procedncia geogrfica i equilibri de gnere. Aix doncs, dels participants, dos eren de professi jurdica, dos treballadors socials, tres pedagogs i tres psiclegs. Sis eren de Barcelona, dos de Girona, un de Tarragona i un altre de Lleida. Set eren dones i tres homes. Shavia contactat tamb amb un educador a qui no va ser possible participar, i aquesta s lnica professi contemplada en lanterior Llei de mediaci familiar que no va ser-hi present. Per a la discussi es va partir del gui de preguntes prviament seleccionat per lequip metodolgic del Llibre Blanc de la mediaci a fi i efecte de comptar amb dades el ms comparables possibles entre els diversos equips12. La sessi va durar una hora i mitja i tots els participants varen intervenir de manera dinmica mostrant gran inters i implicaci en el tema. La discussi es va anar construint de manera gil produint-se una progressi del discurs a partir de la intervenci de cadascun dels participants. La sessi es va gravar i transcriure posteriorment en la seva totalitat. Per a la seva anlisi sha comptat amb el suport del programa Atlas.ti per ordenar les diverses codificacions partint dels temes preestablerts i a fi i efecte de poder analitzar quins varen ser objecte de ms intervencions.
% 75,7 24,3 100,0
289 93 382
Les xifres de la taula, respecte al sexe de les persones mediadores que han realitzat les mediacions del Centre durant lany 2008, coincideixen, bsicament, amb les que presenta la grfica relativa al sexe de les persones mediadores, a Catalunya, segons lenquesta. Si les persones mediadores dones suposen un 74, 9 %, de les persones mediadors que varen contestar el qestionari, les mediadores dones que han realitzat les mediacions del Centre lany 2008 suposen un 75, 7 % del total de persones mediadores que han realitzat les mediacions del Centre durant lany 2008.
4 Anlisi qualitativa: lexperincia de la mediaci familiar

4.1 Diagrama del procs de mediaci familiar
El diagrama de flux distingeix tres fases: premediaci, mediaci i postmediaci. Tal i com ja ha estat exposat, cal diferenciar la mediaci daccs directe, i la mediaci de derivaci judicial, que presenten algunes diferencies quant al seu respectiu procs. En les seccions anteriors, hem descrit les dades estadstiques de qu disposem. En aquesta secci, completarem les dades mitjanant el resultat de les entrevistes a mediadors professionals i el grups focal realitzats per conixer lexperincia de la mediaci familiar. Finalment, en lapartat nm. 5, descriurem els resultats de lestudi de satisfacci de les parts que avalua en part la labor realitzada en el CMFC.
A) Tipus de conflictes
Tot i que es pretenia obtenir dades relatives a lopini dels participants sobre quins sn els conflictes que, en
CAPTOL 7
CAPTOL 7
general, poden augmentar en el futur, el debat va relacionar-se de manera molt directa amb els conflictes susceptibles de ser mediats i amb la capacitat que han de tenir les parts per a poder dur a terme una mediaci. A la vegada es plantejava si la mediaci havia de prevenir els conflictes. Es podrien destacar 14 intervencions en relaci al tema dels tipus de conflictes i 9 a lentorn de la prevenci daquests mitjanant la mediaci. Es va considerar que el nombre de divorcis continuar augmentant i, en conseqncia, tamb els conflictes derivats daquestes situacions, tamb els conflictes entre pares i fills i de famlia extensa, els derivats dels acolliments familiar, de les adopcions, els derivats de les incapacitacions i de la immigraci i conflictes culturals. Tamb es varen destacar conflictes derivats de la prpia inadequaci del sistema judicial quan es tracten temes de famlia. Es va considerar que la situaci de crisi econmica influir en laparici de ms conflictes a la famlia com a conseqncia de les dificultats econmiques derivades daquesta situaci. Hi va haver un acord a destacar que aquests conflictes augmentarien tot i que el propi debat tamb va generar un cert rebuig per part dun participant en identificar els conflictes a partir de la mediaci: identificar conflictes des de la mediaci, em fa remoure unes certes lgiques existencialistes que no magraden, perqu s com anar a buscar lespai on podem intervenir quan altres ja hi intervenen. Jo crec que el conflicte hi s, existeix, existir, canviar, com vulgueu i que hi ha des de lescola fins no se sap on (M9).
liars que shan de treballar dins de la justcia. Penso que hi ha dhaver una xarxa que doni confiana professional. s important per poder contenir determinats conflictes familiars. Ara, tamb penso que una gran quantitat de casos poden anar a comunitria, a serveis datenci primria, privats... a qui sigui. Que es podrien rescatar des dall contribuint amb el tema de la prevenci de conflictes. En el sentit que no utilitzin el sector terciari, per dirho dalguna manera. doncs que no utilitzin el tribunal o la justcia contenciosa. (M3).
C) El procs de mediaci
El debat sobre quin s el procs de mediaci es va complementar recollint lopini sobre si es considerava que la mediaci shavia de regular ms, i tamb sobre la idonetat o no de la no utilitzaci de les TIC en els processos de mediaci. El procs de mediaci es relaciona amb la necessitat de la informaci i que sempre hi hagi sessions informatives sobre el que s la mediaci13. En aquest sentit, es mostra una tendncia a proposar que les sessions informatives es generalitzin i, fins i tot, que siguin obligatries. Es planteja que s difcil que es demani mediaci directament, ja que, generalment, el que se sollicita s una ajuda per resoldre el conflicte familiar que tenen i que per aix s imprescindible que el procs sinici amb sessions informatives sobre qu s i qu pot oferir la mediaci. Es considera tamb que els serveis socials han de tenir les eines necessries per poder donar aquesta primera informaci i derivar desprs a la mediaci. Pel que fa a la seva regulaci hi ha unanimitat dopini que no cal regular ms la mediaci familiar i que el que cal s ms foment, informaci als mitjans de comunicaci i sobretot sinsisteix que sha de millorar la formaci dels mediadors: Penso que no sha de regular ms. Sha de donar ms formaci i informaci (bsic). s cert que la voluntat de la persona que et ve s all que far que lentendres amb laltre vagi per bon cam o no vagi per bon cam, per des daquesta capacitat que llavors ja t un de poder decidir. I la capacitat de decisi te la dna el saber. Perqu si no saps, no tens capacitat de decidir (M5).
B) Paper preventiu de la mediaci

Es va generar un cert desacord sobre si la mediaci podria ajudar a prevenir els conflictes, es va destacar que la prevenci sha de fer sobretot a lescola i es va insistir que la mediaci ha destar ms integrada a la xarxa social, sanitria, judicial i institucional de serveis que atenen els problemes que es poden prevenir. Es considerava que, per a fer una bona prevenci, sha danar cap a una major desjudicialitzaci dels conflictes familiars, ja que quan aquests arriben a la justcia ja sha arribat tard. Si la mediaci familiar no sintegra a la xarxa de serveis generals s ms difcil que pugui contribuir a la prevenci dels conflictes, per tamb la prpia mediaci, quan sha realitzat, pot ajudar a prevenir conflictes futurs. Una de les participants va manifestar que la judicialitzaci dels conflictes i la integraci de la mediaci en les xarxes de serveis no eren contradictries sin complementries: crec que hi ha una part dels conflictes fami-
D) La utilitzaci de les TIC en la mediaci

El tema va generar un debat acalorat i amb molta implicaci14. En general, tothom sadonava que feia un cert respecte pensar en la possibilitat que es puguin fer mediacions familiars sense la presencialitat dels actors, per a la vegada sadmetia que s una manera de fer la mediaci que fa uns anys shagus rebutjat totalment i
CAPTOL 7
que en canvi ara es podria considerar. Es va relacionar amb les dificultats que sempre es donen en incorporar les propostes innovadores. En cert sentit, es copsava una certa contradicci, ja que es considerava que les persones shavien de poder veure per tamb es va valorar que en alguns conflictes familiars es podria comenar un procs de comunicaci precisament perqu no shavien de trobar fsicament. Tamb s especialment til quan hi ha distncies fsiques que fan difcil la trobada presencial. En el cas de conflictes amb persones joves seria una manera dapropar-se al seu mn virtual al qual estan ms habituades. Tothom tenia en compte que, en qualsevol cas, shavia de ser conscient que per utilitzar-ho cal una formaci i que els mediadors han de reconixer els seus lmits. Tot i aix, tenint en compte que els mediadors sn experts en comunicaci aquesta seria una forma innovadora de comunicar-se a la qual la mediaci familiar no pot donar lesquena: El mediador s un expert en comunicaci, ha de ser-ho, o almenys aix entenc jo i avui tenim comunicaci de molts nivells i aquesta possibilitat de comunicaci s possible i no la podem rebutjar. s cert que per a nosaltres s una novetat i que el mediador potser ha de ser ms ents en aquestes eines. Ha de saber/ poder utilitzar-les correctament amb lobjectiu de la mediaci, que s que les parts puguin restablir entre elles aquesta comunicaci trencada amb la distnciaM3.
varen homologar mediadors familiars amb molt poques hores de formaci. Sinsisteix en general que ha de millorar la qualitat i que la mediaci pblica ho pot assegurar millor: La mediaci pblica em sembla perfecta perqu pot ser molt ms controlada (a part que la privada tamb ho pot estar), per s que s molt important lestructura daquests serveis. El dirigir al ciutad cap a un lloc i la comunicaci amb el que pot ser el que nomena a aquest mediador o el que comunica la possibilitat que el ciutad vagi a una mediaci i faci la sollicitud de mediaci. El cam que ha de fer la persona de peu que ens ve a una sessi informativa fins que arriba al final, hauria de ser un procs totalment connectat entre els qui hi intervenen, entre tots els actors per la meva experincia, crec que aix est molt desconnectat, per tant, no podem tenir un seguiment daquests processos de mediaci o de la voluntarietat que han manifestat o que la que han manifestat realment era aix, o de si se li ha escapat pel cam perqu no ha tingut una bona sessi informativa... en coses daquestes s que crec que, actualment, no tenim uns serveis en condicions (M8).
F) La formaci dels mediadors

El discurs generat a lentorn de la formaci dels mediadors partia ja de les manifestacions anteriors del fet que cal millorar la formaci i procurar sistemes perqu, a ms la formaci dels mediadors es vagi consolidant i seguint amb una formaci al llarg de la vida, a partir dassociacions de mediadors i sistemes dacreditaci. Es demanava tamb si es considerava necessria la titulaci universitria per exercir la mediaci familiar. Es va plantejar la necessria formaci especialitzada a partir duna formaci universitria de base que hauria de contemplar temes de famlia, infncia, les relacions i legislaci sobre famlia. Es varen tenir opinions contrries respecte a la formaci especialitzada a Catalunya respecte dEuropa ja que alguns dels participants opinaven que aqu s un dels nics pasos dEuropa on no es fa formaci especialitzada, mentre que altres consideraven que la formaci especialitzada est molt millor a Catalunya que a la resta dEuropa. Es va considerar que un dels suports importants per una formaci al llarg de la vida seria la supervisi i la formaci especfica en habilitats comunicatives: Calen espais de suport al professional. Que hi hagi un lloc on el professional pugui anar a improvisar casos, a plantejar dubtes, espais de conducci de coneixement conjunt (TICS) (M1). Especialitzaci, seminaris especialitzats, habilitats comunicatives... Per a mi la comunicaci s fonamental i no en sabem ning i no sens donen cursos. Per mai sobra. I el tema de la
E) Qualitat dels serveis de mediaci

Es va plantejar el debat a lentorn de si es considerava que els serveis de mediaci tenien les condicions adients per complir amb la seva missi i es creuava amb lopini de si era millor la mediaci pblica o la privada. Es va generar una opini fora unnime que els actuals sistemes no funcionen, que el sistema actual de llistes collegials no ofereixen un servei de qualitat i que cal millorar la formaci dels mediadors. La relaci entre pblica i privada va generar diversitat dopinions, ja que alguns mediadors creien que era preferible la pblica (que sovint es relacionava amb la mediaci intrajudicial) i altres que calia afavorir tamb la mediaci privada perqu hi ha assumptes que no arriben mai als jutjats15. La mediaci pblica pot assegurar una major qualitat i tamb es demanava regulaci en assegurar la formaci de tots aquells que facin la mediaci. Un dels mediadors que era de fora de Barcelona assenyalava que la mediaci privada a comarques t molts poques possibilitats de subsistir. En aquest sentit, els mediadors participants eren molt crtics en com es va produir linici de la formaci de mediadors familiars a partir de la Llei en que es
CAPTOL 7
supervisi s quelcom que sempre he pensat que pot ser molt didctic per al mediador i per a la mediaci que est fent. El fet que pugui comentar els bloquejos, les situacions dimps que et trobes amb un altre i treballarles, per a mi s molt instructiu (M3).
G) Impacte de la mediaci als jutjats

Interessava debatre sobre lopini que els mediadors familiars experts tenien sobre limpacte que pot tenir la mediaci per descongestionar els jutjats. El debat es va viure inicialment amb una certa resistncia ja que no agradava el pragmatisme economicista que podria representar veure la mediaci noms com un sistema per descongestionar els jutjats. Tot i aix, es va considerar que ara per ara no es veia massa com podria incidir si no es procura un major foment de la mediaci. Sinsistia en la necessitat que es faci b i que saportin els recursos necessaris. A la vegada, es torna a relacionar amb lenfocament preventiu i en la implicaci de tots els actors socials en el foment de la mediaci familiar: La mediaci, ara per ara, no s un instrument ms. Hi ha altres intervencions que sestan fent a altres nivells i que, tot i aix, no descongestionen la justcia. El que s descongestiona la justcia s la responsabilitat que la gent assumeixi. En la mesura que ajudem, que contribum a conscienciar que les persones puguin resoldre els seus problemes, que tindran uns professionals des de la local, la comunitria per a resoldre els seus propis problemes, crec que s que descongestionar. (M7). A la vegada per tamb sanima a la creaci dequips en els propis jutjats: Volem descongestionar els jutjats, sobretot en temes de famlia, doncs que comenci per muntar equips judicials de mediadors a cada jutjat, que els jutges, fiscals, tothom shi impliqui... Que s lnica possibilitat per a fer mediaci? No. I aqu si serveix perqu la gent pugui optar entre pegar-se de bufetades o arribar a un acord judicial em sembla una opci tant legtima i vlida com qualsevol altra. Per en tot cas, fem-ho b (M9).
de paradigma i de xip. Ha millorat la quantitat de serveis informant a la gent i segueixen sense confiar en el tema. La gent no recull el testimoni. I s que em fa lefecte que el tema de la crisi de valors no noms afecta als immigrants. Jo crec que hi ha una crisi de valors a nivell general. Estem dient a la gent que ells tenen el poder, per no estan preparats per a assumir aquesta responsabilitat. Com shauria dafrontar aix? Jo crec que potser toca comenar-sho a plantejar en aquests termes. Perqu s que la mediaci ha evolucionat fins a tal punt que hi ha molts serveis de mediaci familiar, comunitria... per no agafen el testimoni. (M7). En aquest tema de conflictes, si nosaltres fssim que la mediaci fos coneguda i que la gent fos conscient del que es pot aconseguir, s un camp on tindrem molta via i on jo crec que podria ser molt mplia la nostra ajuda, la nostra aportaci en aquests temes a nivell judicial (M8).
4.2.3 Conclusions del grup focal

1. Es considera que hi haur un augment dels conflictes a partir dun augment continuat de les ruptures de parelles, les situacions derivades de les relacions pares i fills, les relacions entre famlies per naturalesa i famlies adoptives i acollidores, les situacions derivades de les incapacitacions, les immigracions que impliquen el xoc entre dues cultures, la crisi econmica i el propi funcionament del sistema judicial. La mediaci familiar t un paper en la prevenci dels conflictes a partir del propi impacte que t en aprendre a gestionar els conflictes futurs un cop sha utilitzat la mediaci. A la vegada sentn que la prevenci dels conflictes sha de dur a terme a partir de la integraci de la mediaci en la xarxa social, sanitria, judicial i de serveis en general. s necessari vetllar per la formaci dels professionals de la mediaci ms que no pas regular ms els processos de mediaci familiar. Les sessions informatives sobre la mediaci familiar shaurien de generalitzar per fer possible una millora en el coneixement de qu s la mediaci i a la vegada com una preparaci a linici del procs de mediaci. Es valora fins i tot que puguin sser obligatries. Tot i que la relaci personal cara a cara es considera molt important en la mediaci, tamb es considera que sha destar obert a la utilitzaci de TIC en la mediaci familiar en casos en qu hi ha distn-
2.
3.
H) Foment de la mediaci familiar

Derivat de tot el debat en general, tots els participants varen manifestar que cal fomentar la mediaci familiar, que encara no es coneix i que fins i tot hi ha una dificultat important de qu se la reconegui suficientment. Sinsistia en la integraci en la xarxa en general, en fer-ne major publicitat, i tamb que la dificultat de reconeixement de la mediaci ve derivada duna situaci de crisi de valors. Aix una mediadora opinava: Mediaci implica un canvi
4.
5.
CAPTOL 7
cies i tamb en aquelles situacions en qu, precisament pel fet de no fer-ho presencialment, es pot afavorir l inici dun dileg que, daltra banda, no seria possible. En qualsevol cas els mediadors han de formar-se per la seva utilitzaci. 6. Cal promoure i assegurar la qualitat dels serveis de mediaci familiar tant pblics com privats. s a ladministraci pblica a qui li correspon implementar sistemes que acreditin i assegurin aquesta qualitat. Cal millorar la formaci dels mediadors i assegurar aquesta formaci al llarg de la seva vida professional mitjanant accions formatives com la supervisi i els sistemes dacreditaci peridica. La mediaci familiar no ha de ser visualitzada nicament com un sistema per descongestionar els jutjats i en qualsevol cas, perqu sigui possible sha de fer un foment i una difusi de la mediaci de ms ampli abast, ja que encara hi ha un reconeixement molt feble de la mediaci com a sistema de gesti pacfica dels conflictes en lmbit de la famlia.
perseguir altres objectius tamb. La relaci entre professi emergent, el mercat i aquesta zona intermdia entre lespai privat i pblic on es mouen les associacions s un dels temes que hem volgut mostrar aqu, en contrast amb lactuaci del CMDPC. Creiem que ambdues entrevistes mostren tant lespai obert de la mediaci com a professi emergent, com les dificultats i la fragilitat de la professi de mediador.
4.3.1 Entrevista n. 1 (Associaci In Via)

Pel que fa a lorganitzaci del servei, lAssociaci In Via, treballa a Barcelona des de lany 1953. La seva tasca de servei a les necessitats emergents del seu entorn sha anat adaptant amb lobjectiu de donar la resposta ms adient, tant pel que fa a la mena de servei com a la tipologia de treball. Des dels seus inicis acompanya en el seu desenvolupament els adolescents, els joves i les dones que, fora del seu mbit familiar es troben en situaci de risc i de vulnerabilitat. LAssociaci es regeix pels seus propis estatuts i disposa de diferents serveis. Un dels que ofereix s el telfon a la infncia, SOMIA. Aquest servei atn, de forma gratuta, trucades de persones amb problemtiques relacionades amb infants i/o amb adolescents. Es tracta de situacions de conflicte, de risc o de vulneraci dels drets dels infants. Un altre dels serveis que sofereix s el Projecte ENDAVANT, integrat per grups dorientaci en la resoluci de conflictes per a ajudar a mantenir la convivncia familiar. La finalitat s afavorir dinmiques ms harmniques i positives, treballar els conflictes del dia a dia, leducaci dels infants, les habilitats de comunicaci amb els fills i les filles s a dir, treballar les necessitats reals de cadasc. NEXE Punt de Trobada va nixer de la mediaci. I no perqu la mediaci es fes en el punt de trobada sin perqu potser aquelles parelles que estan tan dislocades poguessin arribar a seure i parlar. De fet, desprs aqu no va ser aix. El Punt de Trobada simplement s un espai neutral on els nens es troben amb els seus respectius tutors. I de fet, la intervenci acaba aqu. LAssociaci disposa daquest espai. Pel que fa als temes relacionats amb les famlies adoptants, aquest mbit sempra quan ja hi ha hagut la retirada i la famlia biolgica encara continua fent la visita al seu fill o filla. Aix s gestionat per persones de lAssociaci. In via s una entitat sense afany de lucre. Per tant, tots els serveis han destar subvencionats per algun organis-
7.
8.
4.3 Anlisi qualitativa: dues experincies de serveis de mediaci familiar

A continuaci sintetitzem dos tipus dexperincies de serveis de mediaci, recollides a partir dentrevistes semiestructurades.16 El qestionari, prviament seleccionat per lequip metodolgic del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya a fi i efecte de poder comptar amb dades el ms comparables possibles entre els diversos equips, constava de 27 preguntes i es dividia en 3 blocs. Un primer bloc referent a lorganitzaci del servei, un segon bloc de procediments i un tercer bloc de perspectives de futur. Es tractava de recollir i contrastar dues experincies, una de carcter privat i laltra de carcter pblic. Hem optat per oferir-ne una sntesi, perqu la prctica de la mediaci no s uniforme, sin que es vincula a objectius i preferncies que poden donar-li una orientaci diversa, sobre una base comuna. Creiem que aquest s el cas, com es pot comprovar a partir de les diferents percepcions i sensibilitats recollides en les sntesis segents. El tema s important perqu la prctica pblica de la mediaci ha de ser compatible amb una prctica privada que no noms pot ser sense afany de lucre, sin
CAPTOL 7
me o entitat, en major o menor grau.LAssociaci disposa de dues mediadores i la persona entrevistada, si fes falta, tamb en faria. Parteixen de l acollida daquella persona o famlia i fan una primera orientaci en mediaci, un assessorament psicolgic Des del primer moment es va apostar perqu els treballadors de lAssociaci estiguessin formats en all que es fa, en aquest cas, en mediaci. Entre les persones que poden fer mediacions hi ha una treballadora social, una educadora social habilitada en el Registre del CMDPC i una pedagoga habilitada com a educadora. El vincle laboral de les treballadores s contractual. El seu conveni s el dAcci Social i Ciutadania i estan en contracte indefinit, tot i que s un servei que no depn dells. La remuneraci que tenen les mediadores per les activitats que realitzen s la que ve fixada en el conveni. La categoria professional s la de diplomat (aix no est gens ben definit). Dins del conveni hi ha un apartat que parla de la realitzaci dels informes. Elles tamb tenen aquesta remuneraci pels informes que fan. Els procediments en els que intervenen habitualment sn tots aquells que tenen a veure amb la infncia i ladolescncia. El seu objecte principal o subjecte s linfant i ladolescent. Els conflictes bsicament giren entorn a ells. El conflicte estrella (el que tracten ms) a nivell familiar bsicament s aquell entre pares i mares i fills adolescents. Quan hi ha una separaci de temps, el fill ha anat creixent i arriba a ladolescncia, explota tot. Han arribat a fer la mediaci entre el pare i la mare dun infant o entre el pare/mare i la nova parella daquest/a. Les parts sn les que acostumen a sollicitar un procs de mediaci trucant al telfon de la infncia. El format de sollicitud s la mateixa fitxa del telfon de la infncia. Si ha trucat o s un boca-orella, no. LAssociaci disposa duna pgina web, tot i que de peticions via web gaireb no nhi ha cap17. Els usuaris empren ms leina del telfon i s mitjanant aquesta via que es tramita la sollicitud. El qui rep la primera trucada s qui pren la decisi dacceptar una sollicitud de mediaci. En principi sofereix el servei com a orientaci i desprs ja es veur qu es fa i, si el que cal s realment una mediaci, la primera persona que ha fet aquesta acollida ho derivar a la mediadora. No es fa una assignaci automtica de la mediadora (sn dues o com a molt tres i no tindria sentit), sin que sassigna en funci de la disponibilitat dagenda de cadascuna delles. El criteri s aquest llevat que es tracts dun assumpte molt concret o dalg que amb anterio-
ritat ja havia acudit a lAssociaci i volgus la mateixa mediadora. Els mbits dactuaci de lAssociaci en conflictes intergeneracionals sn: famlies nuclears amb conflictes de convivncia (fills adolescents, desacord dels progenitors en leducaci dels fills, trencament de la parella), parelles separades per intentar salvaguardar la funci materna i paterna, famlies reconstitudes, situacions diverses on linfant i/o ladolescent estan implicats, altres membres de la famlia, com per exemple els avis i les vies. Es proposa una mediaci quan hi ha dues o ms parts implicades en una situaci familiar conflictiva. Si han sollicitat la mediaci per telfon, quan vnen les dues parts, sempre sagafa primer laltra part (part B) per a equilibrar-les i posar-les en el mateix nivell. Depn una mica del conflicte per, en general, es fa daquesta manera. No acostumen a fer comediaci per manca de recursos, tot i que segons el parer de la persona entrevistada estaria b que sen pogus fer. El SOMIA s que ha pogut tenir un supervisor general en la feina (no tant de mediaci). Aix s interessant ja que en els casos complicats allibera una mica. Els mitjans tecnolgics de qu disposa lAssociaci sn: una pgina web, el telfon i el correu electrnic. Utilitzen el programa ACCESS per fer les fitxes que fan servir en els processos de mediaci. Les fitxes sn diferents segons si s una orientaci, un procs de mediaci, una segona visita o quan es fan els acords. A ms a ms, disposen duna base de dades amb tots els casos que shan mediat. Les conclusions de lentrevista sn aquestes: 1. La dificultat ms rellevant que lentrevistada detecta amb relaci amb als mediadors (relatives a la formaci, experincia etc) s que falta saber fer. Hi ha persones molt preparades, amb molta formaci, amb molta experincia per que no tenen capacitat, aptitud, un saber estar, un saber fer. Per a exercir totes les professions socials, educatives, cal tenir unes determinades qualitats personals. Pel que a lentitat li costa aquest servei, ells hi perden. No cobreix el que s, ni tan sols amb el que el conveni diu que ha de cobrir. Tot i que en la mediaci familiar la relaci cara a cara s molt important, la persona entrevistada considera que podria ser dutilitat que hi hagus sessions no presencials pensant, sobretot, en els menors que es queden tancats a casa amb lordinador. Perqu dentrada no els fas sortir sin que
2.
3.
CAPTOL 7
hi entres tu. Es constata que hi ha casos en els que si no s a travs de la cmera no hi ha dileg. 4. A In via es dna per tancat un procediment de mediaci quan hi ha acords que poden ser orals o escrits. Es considera necessari i es duu a terme el seguiment dels procediments acabats de mediaci. Transcorregut un temps des de que sarrib a un acord, es fa una trucada o tornen a veures simplement per a saber com estan. De cara al futur, dins lmbit intrafamiliar sembla que ja nhi ha prou amb els conflictes existents. Per a nivell dentorn, com que les institucions de vegades es compliquen tant, es considera que aix podria influir en les relacions familiars. Per exemple, en les segones generacions de persones immigrades. Es considera que en casos dexplosions violentes de conflictes familiars que arriben a lAssociaci, fent una bona mediaci i un bon treball, es poden aturar i evitar que escalin a la via judicial. I a la inversa, tamb poden venir derivats de la via judicial i, quan arriben al SOMIA, aturar-se i millorar-se. 4.
nombre de sessions i la quantitat que sabona per cada mediaci. Amb la nova Llei 15/2009 la quantitat a percebre pel mediador sadapta al nombre de sessions efectivament realitzades (aquest darrer criteri es considera molt ms just). Derivar un cas a un servei de ladministraci que tenia un cost era un obstacle que, actualment sha superat habilitant programes daccs gratut a la mediaci, que es sumen a lobtenci de la justcia gratuta. Cal esmentar, en aquest sentit, la col laboraci decidida a la difusi i consolidaci de la mediaci, que est realitzant des de lany 2009 la Fundaci Privada Carmen y Maria Jos God . Fra positiu poder fer un seguiment posterior dels acords i dels compromisos obtinguts en les mediacions, transcorreguts 6 mesos o 1 any, per veure com sha tradut a la prctica el contingut de lacord, si les parts estan satisfetes o no ho estan, si necessiten un nou ajut, un suport per a adaptar els acords assolits per ni la Llei ho estableix, ni, encara que es considers apropiat, en aquests moments, s materialment factible. La primera cita del mediador/a amb les parts s important que es faci al ms aviat possible. Sha constatat que es dna un valor afegit al fet destar en el Registre de mediadors habilitats pel CMDPC. Constar-hi, no fa que les persones siguin millor mediadores per els ofereix un reconeixement pblic. El que es pretn s donar resposta a unes caracterstiques que la Llei estima com a bsiques i que cal acreditar per a poder accedir al Registre: formaci, prctica, titulaci universitria Cal vetllar per la bona feina del mediador, per garantir la seva formaci, per facilitar lactualitzaci de coneixements i recolzar la bona praxi. s necessari que les parts, quan entrin en una mediaci, spiguen qu s, que tinguin la suficient voluntat, llibertat i conscincia del que sest decidint. Tamb cal valorar si estan en una imprescindible igualtat i equilibri de condicions a lhora de decidir. La mediaci mai no ha de servir perqu una part imposi, per la fora o la coacci, la seva voluntat sobre laltra.
5.
6.
5.
7.
6. 7.
4.3.2 Conclusions de lentrevista n. 2 (CMDPC)

1. Cal remarcar que, abans diniciar la via judicial, la relaci, encara que difcil, en general no est col lapsada. Per una vegada aquesta ha comenat, la intervenci del propi advocat fent la seva feina, defensant les postures duna part i de laltra, la del psicleg avaluant si ss o no un bon pare o mare, tot sembla incidir en el creixement de la contraposici dinteressos, fent molt difcil relacionar-se i arribar a punts de consens (efecte bola de neu). En aquests casos, judicialitzats, sevidencia la necessitat duna formaci especfica ats lelevat grau de dificultat. s necessari que lespai on es facin les mediacions sigui digne i que reuneixi les caracterstiques de confidencialitat i de facilitat daccs per a les persones. Les tarifes de retribuci dels mediadors no sn massa generoses. La persona mediadora cobra 60 per sessi. La Llei de 2001 diferencia entre mediacions totals i parcials, distinci que afecta el
8.
9.
2.
3.
10. s a la sessi informativa on es descartar tot all que no s mediaci. La tasca de linformador s molt important perqu ha de transmetre els valors, garantir que aquestes persones siguin coneixedores del que van a fer i crear lempatia suficient per-
CAPTOL 7
qu sanimin a adoptar aquest sistema que s nou, poc conegut i que no es basa en els parmetres i models culturals de gesti litigiosa de conflictes tradicionals. 11. s molt important que les decisions que es prenguin siguin informades. Que decideixin el que vulguin, per plenament conscients de les conseqncies i les implicacions que tindr la decisi a la que arribin. 12. Amb la Llei 1/2001 de mediaci familiar, el 95% dels conflictes treballats des de la mediaci eren separacions i divorcis. De moment, el que est arribant fora de lmbit familiar sn, majoritriament, conflictes de vens. 13. Els mediadors sn uns professionals que disposen de diverses tcniques ( similar a un calaix deines) i que, en cada moment, han demprar aquella que els sigui ms til en funci de les persones, de la situaci i del cas concret.
4.4.2 La sessi informativa

Cal tenir en consideraci la tasca fonamental de facilitar una informaci prvia i adequada a les persones que poden ser possibles usuries de la mediaci. En aquesta entrevista anomenada sessi informativa, les parts coneixen, a travs dun professional de la mediaci, les caracterstiques, el valor, els avantatges i els beneficis que poden derivar del fet de dur a terme una mediaci en el seu cas concret. La sessi informativa generalment s realitzada pels tcnics de CMDPC, quant hi ha un procediment judicial obert , o b pels tcnics dels SOMs i SIMs en general. Quan no ha estat possible aquesta informaci prvia, loferir el propi mediador que gestiona la mediaci ja sollicitada. Aquesta fase informativa, en la prctica, ha esdevingut imprescindible. Els derivadors, ja siguin jutges, tcnics, o daltres professionals, proposen a les parts la seva participaci en una sessi informativa per poder valorar loportunitat de dur a terme la mediaci i la voluntat diniciar-la. El seu objectiu s donar a conixer la significaci de la mediaci, les seves caracterstiques i repercussions i facilitar elements prctics pel seu bon desenvolupament. Fonamentalment, es fa incidncia en aspectes com lactitud en la mediaci, el respecte mutu, la voluntat, la col laboraci, elements processals etc. Aquesta informaci sha de transmetre a les parts per a poder aprofitar al mxim linstrument proposat.
4.4 Anlisi qualitativa: descripci de casos 4.4.1 Diversitat de models bsics dintervenci
El casos descrits succintament ms avall responen a models bsics dintervenci. Per la prpia naturalesa dels conflictes i la particularitat de les situacions personals, la casustica s summament variada. En un procs de mediaci podem diferenciar del propi procs les accions que permeten linici i el desenvolupament amb garanties i dacord amb les necessitats especfiques de cada cas. Les accions i contactes sn, si sescau, amb els derivadors i tcnics dassessorament o suport especfics: personal dels jutjats, assistents socials, educadors, psicopedagogs, etc . Shan escollit tipologies diferenciades a mode dexemple i com a mostra. Amb la descripci daquests casos es vol assenyalar el ventall dintervencions o accions tcniques i administratives diverses (els contactes amb els diferents operadors que composen la rebuda dun cas, la preparaci daquest, els contactes amb la persona mediadora que dur a terme la mediaci...) que sn prvies al propi inici de la mediaci. Una vegada iniciada la mediaci, el seu desenvolupament, amb un mxim de sis sessions, tamb pot generar nombroses gestions dacompanyament tcnic i administratiu des del CMDPC fins al final de la mediaci.
4.4.3 Exemple de supsit prctic de mediaci derivada judicialment al CMDPC en un procediment de separaci o divorci contencis en els jutjats de Barcelona, jutjats de lHospitalet i del Baix Llobregat
Les parts sn citades a la sessi informativa de forma conjunta, encara que, per necessitats laborals o personals, poden demanar-ne el canvi i fer les sessions informatives de forma individual. Si les parts venen acompanyades dels seus advocats, sempre que vinguin els dos lletrats, la primera part de la sessi informativa es fa amb els quatre assistents, les dues parts i els dos lletrats, aquesta primera part va orientada a preguntes o qestions proposades pels lletrats i alhora a cercar la disposici i consens positiu de tots a optar per la mediaci.
CAPTOL 7
Si una de les parts arriba amb lletrat i laltre no, la tcnica mediadora sempre atn en espai privat al lletrat i posteriorment a les parts de forma conjunta . Generalment les parts arriben a la sessi informativa per separat. Ja des de la rebuda se les acompanya a les sales despera, sempre copsant la idonetat que puguin estar en sales despera separades, aix com els familiars o acompanyants de les parts, els quals i de forma general no participen en la sessi informativa. Es pot considerar, per, la participaci daquests membres significatius, fills, avis..etc , segons decisi tcnica de la mediadora, sempre amb el consentiment de les parts i de les persones significatives esmentades. Si a la sessi informativa es presenta noms una de les parts i sen deriva una sollicitud de mediaci, la mediadora del servei del CMDPC contacta amb laltra per confirmar la recepci de la citaci i, si sescau, facilitar que la part pugui disposar duna sessi informativa de mediaci igual que la primera part. En les separacions i divorcis contenciosos, generalment les parts arriben a la sessi informativa de mediaci enfrontats, amb dificultats de comunicaci, desmotivats davant lactitud que perceben de laltre, i amb el propsit de delegar a tercers la decisi sobre tots els temes relatius a la separaci. s un moment cabdal per cercar el comproms i motivaci coparental dinciar una mediaci i poder tractar els temes que considerin les parts, en especial, les decisions respecte als fills des de la responsabilitat com a pares. La gesti mediadora va orientada a que les parts situn la seva comunicaci en la corresponsabilitat parental, separant els contiguts i conflictes ms propis de la conjugalitat, que optin per la mediaci amb la mxima motivaci, illusi i actitud positiva dinicar un procs de canvi. Amb la sollicitud dambdues parts el CMDPC designa el mediador especialitzat en lmbit judicial, que tindr despatx, en primera opci, en la localitat de residencia de les parts, que generalment coincideix amb la del Jutjat derivador. Si no hi ha mediador disponible en aquesta localitat es cerca un mediador, de la localitat ms propera o en lacordada per les parts en la sessi informativa, ja shagi realitzat de forma conjunta o individual. De lactivitat de la mediadora referent del CMDPC es deriva un ampli ventall dactuacions tcniques orientades a donar suport a linici de la mediaci, que passen pel contacte amb les parts i amb el mediador designat pel CMDPC per torn professional. La mediadora referent del servei contacta telefnicament amb el mediador designat i li proposa lacceptaci del
cas. Des daquest moment la mediadora del Centre es mant com a referent tcnica del mediador designat i responsable de lexpedient de mediaci, en aquests primer contacte amb el mediador designat, li trasllada informaci i orientaci tcnica sobre el sistema familiar observat en la sessi informativa, i es lliura per correu electrnic o fax tota la documentaci i els formularis que el mediador haur demplenar i lliurar al mediador referent del Centre de Mediaci, a mida que avana la mediaci. La realitzaci de la mediaci i el lliurament de la documentaci estan subjectes a uns terminis concrets que, en principi, no poden excedir de tres mesos des de linici a la fi de la mediaci. El compliment daquests terminis s especialment important per no dilatar el procs judicial. Per realitzar la mediaci en un cas de separaci i divorci contencis, el mediador compta amb un mxim de sis sessions, cada sessi dura entre 60 i 90 minuts aproximadament. Al llarg de procs, el mediador pot contactar amb la persona mediadora referent del Centre per cercar suport tcnic en la gesti del cas. Els dos serveis de mediaci del CMDPC, situats als Jutjats de Famlia de Barcelona i als Jutjats de lHospitalet i del Baix Llobregat, informen per escrit al jutjat de linici de la mediaci i del nom de mediador designat. En finalitzar el procs, el mediador designat notifica al Jutjat i al servei de mediaci a lmbit judicial del CMDPC la fi de la mediaci, i si hi ha acords escrits o no. Una vegada finalitzada la mediaci, lexpedient administratiu es trasllada a larxiu del CMDPC, servei central.
4.4.4 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar no judicialitzat a proposta de les parts per separaci o divorci
El derivador en aquest cas s el lletrat duna part, que proposa al seu client la participaci en un procs de mediaci. La persona interessada s derivada a un SOM per ser informada i accepta la mediaci. Seguidament linformador contacta amb la segona part per oferir-li tamb la sessi informativa, en la qual igualment accepta la mediaci. Linformador trasllada les sollicituds al CMDPC pel seu trmit administratiu. El CMDPC designa mediador, que cita a les parts i dona inici al procs. Un cop finalitzat informa i trasllada el resultat i la documentaci preceptiva al CMDPC pel tancament de lexpedient. Les parts lliuren els acords als seus lletrats per la tramitaci i conversi en proposta de conveni regulador, que es trasllada al jutjat per a lelaboraci de la sentencia.
CAPTOL 7
Taula 61. Taula dactuacions en un cas no judicialitzat de divorci

ACCIONS I ACTORS PROCS TOTAL SESSIONS MEDIACI: 4 AGENT DERIVADOR INFORMADOR PARTS MEDIADOR AGENTS DIVERSOS ACTORS LLETRAT PRIMERA PART SOM PARELLA MEDIADOR LLETRAT SEGONA PART JUTGE FUNCI INFORMACI ASSESSORAMENT SESSI INFORMATIVA PROCS PROCS ASSESSORAMENT LEGAL NMERO ACTORS 1 2 2 1 1 1 TOTAL 8 NMERO ACTUACIONS 1 2 1 1 1 TOTAL 6
Nota: En aquest quadre sobvien les freqncies dintervenci. En el total dactuacions no es t en compte el nombre de sessions mediaci, ja que es considera com una unitat tot el procs de mediaci. Pel que fa a contactes telefnics, sutilitzen els mateixos parmetres. En el cas de lexemple es van realitzar quatre sessions de mediaci i diversos contactes telefnics dels lletrats a la mediadora.
4.4.5 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador institucional per pactes de convivncia entre pares i fills
La tcnica derivadora, en aquests cas, s la referent duna menor internada en un centre dacollida de menors. Per poder finalitzar linternament i propiciar el retorn a la llar calia que la menor i la seva famlia establissin algun tipus de pautes de relaci i normes de convivncia. La tcnica referent va considerar que la mediaci era una bona opci per tal que la menor i els seus pares elaboressin conjuntament aquestes pautes de convivncia. Va contactar telefnicament amb el CMDPC per obtenir informaci del procediment i del seu abast. Un cop va tenir la informaci complerta va valorar que, efectivament, el procediment de mediaci era adequat per aquests cas. Va assistir al CMDPC amb la menor per tal de ser informades per un tcnic del Centre. En finalitzar la sessi informativa, la menor va acceptar la mediaci, i la va tramitar. El mateix tcnic va contactar amb els pares de la menor per tal doferir-los la mateixa possibilitat duna sessi informativa. En el decurs daquesta sessi tamb varen acceptar la mediaci amb la seva filla. Sinicia formalment el procs amb el trasllat de les sollicituds pel trmit administratiu. El mediador fa una sessi amb la menor un cop acceptada la mediaci i una altra amb els pares. Durant aquesta part del procs, es detecta la intervenci de leducadora de la poblaci en temes diversos que afectaven la menor
i la seva famlia. Aquesta educadora, s el referent comunitari de la famlia. El mediador es posa en contacte per informar-se de quines sn les actuacions fetes per tal de coordinar les accions i no interferir en els projectes dintervenci a la comunitat realitzats fins al moment i de cara al futur. Aquests fet provoca contactes entre la referent del Centre de menors i leducadora de la comunitat aix com la interacci amb el mediador. En aquest cas, per dur a terme la mediaci, es va necessitar un traductor de la llengua nativa daquestes persones. Una vegada finalitzat el procs de mediaci sinforma de la finalitzaci als referents i es trasllada el resultat i la documentaci preceptiva al CMDPC pel tancament de lexpedient.
4.4.6 Exemple de supsit prctic de mediaci familiar derivada per operador social per facilitar pactes de convivncia entre germans i per la cura de gent gran
La treballadora social dun centre sociosanitari tracta el cas duna persona gran amb dependncia afectada dAlzheimer. Davant del desacord dels tres fills adults, sobre com organitzar-se per tenir cura de la mare es posa en contacte amb el CMDPC per tal de ser informada del procediment i del seu abast. Un cop t la informaci complerta valora que el procediment s adequat per aquests cas. Els dna la informaci als fills perqu assisteixin a una sessi informativa en un SIM proper al
CAPTOL 7
Taula 62. Actuacions en un cas de convivncia pares/fills

ACCIONS i ACTORS PROCS TOTAL SESSIONS MEDIACI: 3 AGENT DERIVADOR INFORMADOR PARTS AGENTS DIVERSOS ACTORS CENTRE MENORS INFORMADOR-MEDIADOR FILLA-PARES EDUCADORA COMUNITAT TRADUCTOR FUNCI INFORMACI SESSI INFORMATIVA I MEDIACI PROCS INFORMACI I SEGUIMENT NMERO ACTORS 1 1 2 1 1 TOTAL 6 NMERO ACTUACIONS 1 2 1 1 1 TOTAL 6
Nota: En aquest quadre sobvien les freqncies dintervenci. En el total dactuacions no es t en compte el nombre de sessions mediaci, ja que el procs de mediaci es considera com una unitat. Pel que fa als contactes telefnics, sutilitzen els mateixos parmetres. En el cas de lexemple es van realitzar tres sessions de mediaci i diversos contactes i trucades del mediador a referents (de la casa dacollida de la jove i de lentorn comunitari) i a linrevs.
lloc de residncia. Un cop informats en una sessi informativa, accepten tots participar de la mediaci. Linformador trasllada les sollicituds al CMDPC pel seu trmit administratiu. Sinicia la mediaci amb un procs que cont sessions privades i conjuntes.
Un cop finalitzat el procs de mediaci sinforma de la finalitzaci lassistent social per tal que continu la seva intervenci, i es dna trasllat del resultat i de la documentaci preceptiva al CMDPC pel tancament de lexpedient.
Taula 63. Actuacions en un cas de convivncia entre germans (tenir cura dels pares)
ACCIONS I ACTORS PROCS TOTAL SESSIONS MEDIACI: 4 AGENT DERIVADOR INFORMADOR PARTS MEDIADOR AGENTS DIVERSOS TOTAL 6 ACTORS TREBALLADORA SOCIAL SIM FILLS MEDIADOR FUNCI INFORMACI ASSESSORAMENT SESSI INFORMATIVA PROCS PROCS NMERO ACTORS 1 1 3 1 NMERO ACCIONS 1 2 1 1 0 TOTAL 5
Nota: En aquest quadre sobvien les freqncies dintervenci. El procs de mediaci es considera com una unitat. Pel que fa a contactes telefnics sutilitzen els mateixos parmetres. En aquests cas es van realitzar diverses trucades de la assistent social a la mediadora .
CAPTOL 7
5 Estudi de satisfacci de les parts respecte a les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci del Departament de Justcia
5.1 Presentaci
truments de mesura, les dues parts assoleixen una satisfacci elevada respecte al procs de mediaci seguit. Dins de lmbit espanyol, lestudi de Serrano (2008) intenta presentar un model integrador dels principals factors que faciliten o determinen leficcia duna mediaci. En aquest treball sens presenten els estudis fets per a validar aquest model, algunes dades referents a la situaci de les persones quan arriben a mediaci, com s la situaci de la parella dhaver passat pel procs de mediaci, i com s la seva percepci desprs dhaver fet aquest cam.
5.1.1 Fonaments terics dels estudis sobre la mediaci familiar

En aquesta secci presentem un estudi sobre el grau de satisfacci de les parts.18 Diferents estudis de lmbit anglosax han intentat estudiar leficcia del procs de mediaci i la satisfacci de les parts en aquest procs. Amb relaci a leficcia, es pot dir que es mesura fent un recompte de les parelles que arriben a acords i quina quantitat dacords signen. La revisi feta per Kelly (2004) mostra ndex dacord entre un 50% a un 90%, si les disputes entre la parella no han estat molt complicades. Aquests resultats evidencien lescassa precisi de la mesura per a leficcia i en segon lloc, la disparitat de resultats amb qu ens podem trobar. Glover (2008) en canvi, va fer diferents tipus danlisis, per dins daquestes, per a la valoraci de leficcia va fer una avaluaci dels casos de mediaci que havien retornat al Centre de Famlia desprs de sis mesos. Les conclusions mostren una taxa dacord situada al voltant de 80% i 85% dacord i una taxa de retorn al sistema del 25-10%, ja que entre un 75-90% dels acords aconseguits no tornen al Centre de Famlia. En relaci a la satisfacci, es poden trobar estudis amb ms de vint anys, per cap dells aplica un sistema de mesura especfic per a la valoraci de la satisfacci de les parts en el procs de mediaci. Entre aquests estudis trobem alguns com els dEmery i Wyner (1987); Mathis i Yingling (1992); Emery, Matthews i Kitzmann (1994) i Kelly (2004) que de manera general ens mostren un nivell elevat de satisfacci de les parts o com a mnim duna de les parts. Als primers estudis, normalment shipotetitzava que la dona, al contrari que lhome, a l inici i al final del procs tindria una satisfacci ms baixa que la seva parella. Aix era degut, segons als autors, a qu les dones aconseguien per aquest cam menys beneficis que per la via judicial. Aquesta visi, actualment, amb nous estudis ha quedat descartada i sha observat que, per norma general, i sense entrar en la valoraci dels ins-
5.1.2 Objectiu de lestudi al CMFC

Tenint en compte aquestes dades, des del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC) sha impulsat un estudi de leficcia de la Mediaci Familiar (MF) a Catalunya i de valoraci del grau de satisfacci de les parts implicades en algun procs de mediaci durant lany 2008. Per tal daconseguir aquest objectiu es van dur a terme diferents acciones dinvestigaci. En primer lloc, es van analitzar tots els expedients de les mediacions finalitzades lany 2008 del CMFC. Seguidament, es van analitzar tots els Qestionaris Annims de les Parts (QAP) administrats el mateix any just desprs de concloure les mediacions. Finalment, es va analitzar si shavia retornat al sistema judicial per a resoldre el mateix conflicte i es va valorar el grau de satisfacci de les parts al procs, mitjanant el Cuestionario de Satisfaccin en Mediacin Civil (CSM-C) mitjanant entrevistes telefniques. El QAP s un instrument de mesura de la satisfacci de les parts amb el procs de mediaci, creat pel CMFC. Aquest qestionari, no validat estadsticament, intenta mesurar la satisfacci a curt termini amb el procs de mediaci de les parts implicades. Ladministraci va ser totalment annima i voluntria; per tant, la informaci disponible corresponia a aquells participants que havien volgut, en el seu moment, respondrel. El CSM-C s un qestionari que prov del Cuestionario de Satisfaccin en Mediacin Penal (CSM-P) elaborat per Manzano, Soria, i Armadans (2008) amb la finalitat davaluar la satisfacci de les parts en processos de mediaci penal. El CSM-P es troba validat i publicat com a lnic sistema de mesura de la satisfacci de les parts en processos de mediacions penals. La realitzaci daquest estudi, en lmbit civil, implicava una adaptaci del CSM-P, per la qual cosa es va crear CSM-C. Tot i que encara resta pendent de validaci estadstica, la seva aplicaci en aquest estudi va ser amb funci experimen-
CAPTOL 7
tal. Laplicaci daquest qestionari es va fer mitjanant via telefnica.
L interval de confiana daquesta submostra s del 95% amb un error assumit del 4,1%. La segona submostra va ser creada per a valorar el grau de satisfacci a mig-llarg termini de les parts implicades. En segon terme es va utilitzar per a obtenir informaci respecte a leficcia de la mediaci (possible retorn al sistema judicial). La mostra estava composada per 110 persones que van respondre, per via telefnica, el CSM-C i contestar preguntes relatives a leficcia. El 50% de la mostra estava formada per dones i el 50% restant homes. Tot i aix, un total 25 subjectes (22,7%) es van negar a respondre el qestionari, per aix la mostra definitiva va quedar composada per 85 subjectes, una mica ms de la meitat (51,8%) eren homes i el 48,2% restant dones. Linterval de confiana daquesta submostra s del 95% amb un error assumit del 8,6%. La selecci daquesta mostra va ser totalment a latzar. El possible retorn al sistema judicial es preguntava directament als subjectes daquesta submostra que prviament havien contestat el CSM-C.
5.2
Descripci general
Lany 2008 al CMFC es van acabar 429 mediacions. Del total daquestes mediacions, la mostra definitiva susceptible de ser analitzada va ser de 368 expedients de tot Catalunya: 296 pertanyen a Barcelona, 22 a Tarragona, 23 a Lleida i 27 a Girona. Aquesta mostra s la que va aportar informaci de la situaci actual de les mediacions fetes a Catalunya lany 2008. Les caracterstiques sociodemogrfiques de la mostra dels expedients analitzats, ens mostren que a Catalunya el 51, 4% de la mostra sn homes i el 48,6% dones. La mitja dedat es troba en 41,15 anys amb una desviaci tpica (DT) de 9,732, indicant-nos una forta dispersi de les edats dels participants, s a dir, una gran variabilitat. En relaci als fills, aquelles parelles que els tenien presenten una mitja de 1,54 fills (DT=0,735), la majoria dels participants tenen un o dos fills per parella. El lloc de naixement majoritari a la mostra (85,7%) s Espanya, seguit per un 7,0% a Sud Amrica, i ja amb freqncies ms baixes a la resta dEuropa 3,9%, sia un 3%, Amrica Central amb 2,1 %, frica amb 1,0 %. Grfic 14. Proporci del lloc de naixement dels participants
5.3
Resultats
Lanlisi dels expedients mostren que lassistncia jurdica gratuta no s una caracterstica majoritria entre els Ss de la mostra, doncs noms un 39,6% la tenien. En relaci a la procedncia dels expedients, 53,4% provenen de la via judicial, 19,5% del Servei dOrientaci Jurdica i 27,2% del Servei dInformaci en Mediaci es a dir ms de la meitat dels expedients provenien de la via judicial. Hi ha una prdua de dades important en aquesta variable als expedients i per aix pot semblar que la majoria provenen de la via judicial, quan en realitat no s aix; sin que la majoria prov de les diferents vies no judicials. Daquelles que provenen de la via judicial el 42,1% provenen de processos de divorci. Respecte, a totes les mediacions que provenen de la via judicial un 95,6% provenen dels Jutjats de famlia i 4,4% dels jutjats de VIDO. Els resultats indiquen que referent a la relaci entre les parts un 43,6% eren persones amb fills comuns, un 39,7% tenia una relaci de tipus matrimonial, un 13,3% es tractava duna uni estable de parella, i un 3,4% eren persones amb conflicte per ra daliments entre parents o dinstitucions tutelars. Els motius ms freqents per a iniciar la mediaci van ser leconmic (82,1 %), relaci de visites de custdia als fills (70,9%), custdia dels fills (61,7%), ptria potestat (56,5%),s de lhabitatge familiar (53,8%). Per ltim, els dos motius nous afegits se situen com a motius menys freqents: la millora de la
Font: Expedients del CMFC de lany 2008
Per valorar el grau de satisfacci dels participants cal establir la configuraci de dues mostres diferenciades. La primera submostra avalua la satisfacci de les parts en el procs de mediaci a curt termini mitjanant el qestionari QAP. Un total de 319 subjectes el van respondre.
CAPTOL 7
comunicaci (24,7%) i problemes amb la famlia extensa (5,2%). Grfic 15. Freqncia dels motius de la mediaci
Lltim bloc danlisi extret dels expedients correspon a informaci sobre el mediador. En primer lloc, informaci respecte al gnere del mediador, el 77,3% eren dones. Respecte al collegi professional del mediador, la majoria procedien de lmbit del Dret (advocats) (56,0%), seguit de lmbit de la Psicologia (25,0%) i amb freqncies inferiors, Treballadors Socials (8,9%), Educadors Socials (6,9%) i Pedagogs (3,2%). Grfic 16. Freqncia dels acords
La designaci del mediador era interna al CMFC en un 55,1%, mentre respecte a les sessions previstes de mediaci, el resultats mostren una mitjana de 3,80 sessions (DT= 1,575). Aix vol dir que el nombre de sessions es troba entre 2 i 4 per norma general, sent el mnim 1 i el mxim 6. Mentre que respecte al nmero de sessions realment efectuades va ser duna mitja de 2,99 (DT=1,467). Es a dir, en la majoria dels casos es desvia una sessi menys o ms de les pronosticades, per aix, i tenint en compte les desviacions estadstiques, hi ha una tendncia a la coincidncia entre les pronosticades i les fetes. En relaci amb els acords signats, dels expedients analitzats un 59% van arribar a acords. Daquests, es van assolir una mitjana de 3,73 acords totals (DT=2,042) amb un mnim dun i un mxim de 12. La quantitat ms freqent (mitjana) va ser de 5 acords per mediaci familiar realitzada i finalitzada amb acords. El tipus dacords ms freqents desprs del procs de mediaci sn per ordre de freqncia: relaci de visites als fills (69,6%), acords econmics (66,8%), regim de custdia dels fills (53, 9%), s de lhabitatge familiar (46,1 %), ptria potestat dels fills (38, 7%), la millora de la comunicaci (22,1%) i problemes amb la famlia extensa (2,3%). La latncia mitjana entre el dia que les parts solliciten la mediaci i el dia dinici del procs es troba en 29,66 dies amb una DT de 33,004, mostrant-nos una gran variabilitat, essent el mnim 0 i el mxim 282. La durada mitjana del procs de mediaci s tamb molt variable, ja que la mitjana es troba en 33,98 dies amb una DT de 40,938, oscillant el seu rang dun mnim de 0 a mxim de 365.
Grfic 17. Collegi Professional dels mediadors
Els resultats de la submostra del QAP mostren que en relaci a la valoraci feta pels subjectes de la durada del procs de mediaci, un 89,1% considera la durada correcta, un 6,4% la valora com massa llarga i el 4,5% restant, massa curta. Respecte de la intervenci del/de la professional que havia exercit de mediador/a, dels 318 subjectes van contestar aquesta pregunta 314 amb una mitjana de 8,71 punts (DT=1,645), sent el mnim 2 i mxim 10. A ms, la meitat de la mostra (50,3%) va valorar la intervenci del professional com molt bona (valor=10). La
CAPTOL 7
valoraci de les parts al desenvolupament del procs de mediaci obt una mitjana de 7,84 punts (DT=2,268), sent 1 el mnim i 10 el mxim. Respecte a la qesti referida a si les parts shavien sentit cmodes durant el procs de mediaci, la majoria el 83,0% van respondre afirmativament. Finalment, es va valorar si el procs de mediaci seguit havia servit per resoldre els conflictes i aconseguir acords satisfactoris, ms de la meitat (52,1%) s que havien pogut resoldre els seus conflictes i havien arribat a acords globals; un 24,8% no havien resolt cap conflicte i no havien pogut arribar a cap acord i per ltim un 23,1%, s que havien arribat a alguns acords, per altres conflictes no shavien resolt. Grfic 18. Freqncia de resoluci dels conflictes
Grfic 19. Puntuacions mitjanes de cada tem especfic del CSM-C
Font: Entrevistes telefniques
El CSM-C tamb avalua de manera global el procs seguit (entre 0-10 punts), aix la valoraci global de la intervenci del mediador, segons lopini dels enquestats, obt una mitjana de 7,11 punts (DT= 3,196). El desenvolupament de la mediaci, obt una mitja de 5,63 punts (DT= 3,525). Respecte els acords assolits, sobt una mitjana de 4,08 punts (DT =4,096). Grfic 20. Puntuacions mitjanes de cada tem global del CSM-C
Font: Qestionari Annim de les Parts
Els resultats de la submostra sobre la satisfacci a llarg termini mostren una mitja de 50,54 punts al CSM-C (sent el mnim 0 i el mxim 100 punts a lescala) amb una DT de 28,37. Dels 6 tems que puntuen de 0-10 punts, que avaluen diferents parts del procs de mediaci, els resultats mostren que la satisfacci del subjecte participant amb la imparcialitat del mediador, obt una mitjana de 7,60 punts amb una desviaci tpica de 2,689. El grau en que la mediaci ha redut el risc a la repetici del conflicte obt una mitjana de 4,15 punts amb una DT de 3,839. El grau en qu la mediaci li va permetre superar limpacte del conflicte, obt una mitjana de 4,25 punts amb una DT de 3,699. El grau de comprensi de per qu es produa el conflicte, motiu de la mediaci, obt de mitjana un 3,70 punts amb una desviaci tpica de 3,619. El grau en qu la mediaci li va permetre comprendre els motius de laltra persona implicada en el procs, obt una mitjana de 3,65 punts i una DT de 3,562. La mediaci els va permetre millorar la comunicaci entre ells, obt una mitjana de 3,39 punts i una DT de 3,745.
Font: Entrevistes telefniques
Finalment savalua el grau en que el subjecte recomanaria el servei de mediaci a una persona que es trobs en la mateixa situaci en la que es trobava ell abans darribar al servei de mediaci, i aquesta en comparaci a la resta obt una mitja de 7,08 amb una DT de 3,576 amb un mnim de 0 i un mxim de 10. En relaci a les preguntes sobre la satisfacci, possible retorn al sistema judicial desprs de la mediaci, les anlisis mostren que, en relaci al manteniment dels acords un 82,1% s els va mantenir. En relaci a la possible assistncia al sistema judicial daquells que no mantenen els acords un 81,8% tornen
CAPTOL 7
al sistema judicial i el 18,2% no ho fa. Daquells que mantenen els acords cap persona torna al sistema judicial. Finalment, en relaci als motius, el 13,3% torna per causes diferents a les incitadores del procs de mediaci, per el 86,7% tornava pels mateixos motius.
5.4 Conclusions de lestudi de satisfacci de les parts

Dels resultats exposats podem concloure respecte a lanlisi dels expedients del CMFC de lany 2008 que una mica ms de la meitat sn homes duna edat aproximada de 41 anys. La majoria sn nascuts a Espanya i tenen un fill. La relaci entre les parts normalment (ms del 40%) s de persones amb fills comuns. Ms de la meitat no tenen assistncia jurdica gratuta i a ms provenen del sistema judicial des dun jutjat de famlia, a causa dun conflicte de divorci entre les parts. Els motius pels quals solliciten el procs de mediaci familiar sn diversos i entre 3-4 problemes per cas mediat. De manera prioritria sn els motius econmics i en segon lloc, la relaci de visites. Ms de la meitat de la mostra arriba a acords desprs dun procs de mediaci i la mitjana dacords s de 3-4. Els tipus dacords ms freqents sn sobre la relaci de visites i, en segon lloc, els acords econmics. En relaci al nombre de sessions previstes per al procs de mediaci se situen en 3-4 sessions i les sessions realitzades entre 2-3 sessions indicant-nos un procs una mica ms curt del pronosticat, per la majoria de vegades coincideix. La persona mediadora normalment s designada pel CMFC, s dona i prov de lmbit del dret. Lanlisi del QAP ens mostra una valoraci positiva de la majoria dels participants de la durada del procs i la comoditat en la participaci. Per tant, es pot observar un nivell elevat de satisfacci quan finalitza la mediaci. Respecte a si la mediaci ha servit per a resoldre conflictes i aconseguir acords, ms de la meitat de la mostra aix ho pensa. La intervenci del professional i el desenvolupament del procs de mediaci van ser valorades molt positivament (8 punts sobre 10). La valoraci global del procs de mediaci s totalment positiva per part dels subjectes quan finalitzen el procs de mediaci. Lanlisi del CSM-C ens mostra com els homes van respondre ms que les dones, tanmateix si no es van assolir acords. La mitjana de la puntuaci mxima total del CSM-C es troba al voltant dels 50 punts, nivell mig de lescala, per lelevada desviaci tpica estadstica ens indica una gran variabilitat.
En relaci a la satisfacci del subjecte amb la imparcialitat del mediador rep una mitjana de notable, sent de les poques variables ben valorades. Referent al grau en qu la mediaci ha redut el risc de tornar-se a repetir el conflicte no es valora en aquest sentit, doncs la puntuaci resta per sota dels 5 punts de lescala. El grau en qu la mediaci li va permetre superar l impacte del conflicte, tamb la seva mitjana es troba per sota dels 5 punts. La comprensi de perqu es produa el conflicte objecte de mediaci tamb es troba per sota de 5. Respecte a si la mediaci li va permetre comprendre els motius de laltra persona implicada en el procs, tamb es inferior per sota de 5. El grau en que la mediaci els va permetre millorar la comunicaci entre ells tamb assoleix una puntuaci inferior als 5 punts. La valoraci global de la intervenci del mediador continua sent positiva amb un notable igual que la primera pregunta especfica. En relaci al desenvolupament de la mediaci, de manera global els subjectes aproven el procs, ja que la mitjana es troba lleugerament per sobre de la puntuaci de 5. Els acords assolits, obt una mitjana per sota de 5, per era desperar doncs van contestar ms aquells que no havien arribat a acords durant el procs de mediaci. Finalment el nivell de recomanaci del servei de mediaci a una persona que es trobs en la mateixa situaci mostra, tot i els resultats anteriors, una mitjana elevada. Malgrat que no shagi arribat a acords, el procs de mediaci es recomana com a eina positiva per a resoldre els conflictes a altres persones. Cal recordar que laplicaci del CSM-C s totalment experimental i en conseqncia les conclusions tamb ho sn. Per tant cal desenvolupar estudis futurs per valorar duna manera ms exacta i cientfica la satisfacci de les parts en un procs de mediaci. Finalment, respecte al possible retorn al sistema judicial desprs de la mediaci, en relaci al manteniment dels acords, la majoria els mantenen al llarg del temps. En relaci a la possible assistncia al sistema judicial, la majoria dels que no arriben a acords al llarg de la mediaci tornen al sistema judicial.
Conclusions

Els canvis en lestructura de la famlia, esdevenen en un procs simultani als propis canvis de la societat, incidint en aspectes poltics, econmics i socials (Iglesias
CAPTOL 7
de Ussel Flaquer, 1993; Flaquer, 2002). L evoluci dels conflictes i la seva tipologia dependr en gran part de levoluci de les societats i dels instruments reguladors que selaborin. Una dissociaci entre la realitat i els instruments reguladors, produeix laugment dels conflictes en les famlies o unitats de convivncia. Les necessitats i les perspectives individuals i les comunitries o socials senfronten sovint amb els intents destructuraci i de regulaci social. Els parmetres en els que es mou la instituci familiar depenen de la relaci entre la famlia i la societat; levoluci daquesta darrera en un entorn de globalitzaci, s un fenomen conformador destructures i de relacions en tots els mbits. Si b les unitats de convivncia i/o cohabitaci sn i estaran formades cada vegada amb major freqncia per vincles diferents, per famlies monoparentals, per reagrupacions familiars, per grups de convivncia basada en els interessos, etc... intentar preveure els conflictes que es donaran en el si de les famlies, suposa considerar un sistema de vincles ample, de consanguinitat o dafinitat, aix com redefinir el concepte de famlia i els lligams de convivncia . Tanmateix, pel que fa als aspectes relacionats amb ladopci, la procreaci artificial o la reproducci assistida, shauran datendre els possibles conflictes derivats de les necessitats psicolgiques i afectives generades per aquestes situacions. En una poca de crisi com lactual, sevidencia un increment de les famlies amb problemes mltiples. Aquestes senfronten a situacions on sorgeixen problemes dndole diversa en el mateix interval de temps i que requereixen de solucions combinades: conflictes relacionals, interpersonals, conjunturals com la prdua de treball i la prdua de poder adquisitiu o la incapacitat per a fer front a despeses bsiques com pot ser el pagament de lhabitatge etc. Una ruptura en aquesta situaci dificulta trobar solucions a les necessitats bsiques per a poder viure independentment i, alhora, assumir les necessitats, deures i responsabilitats envers els descendents o els familiars a crrec. Tal com diu Maria Crespo, treballadora social especialitzada en gerontologia, els divorcis originen situacions com la segent: la mare i els fills es queden en el domicili familiar mentre el pare busca una nova vivenda que, en aquests temps dincertesa, no s inusual que sigui el domicili dels propis pares, pel fet de resultar molt ms econmic. I aix acaba amb la illusi de moltes parelles madures que veien en la jubilaci el moment de poder, per fi, dedicar-se a ells mateixos. El problema radica en que, normalment, aquesta situaci s imposada i no sha dialogat. Ser necessari que
es tornin a negociar les condicions de convivncia i que el fill entengui i respecti el projecte vital dels seus pares. Laugment dunions de persones de distinta procedncia i nacionalitat comporta el que podrem considerar com un model de famlia complexa, amb problemes de definici terica i cultural. Podem considerar que el model de famlia incerta que ja preveia Roussel (1989) es mant vigent en all referit a aquestes noves famlies; famlies cohabitants, famlies reconstitudes, parelles homosexuals i monoparentals constitueixen la tipologia ms significativa de noves relacions familiars de lunivers que aquest autor descriu. Un aspecte important a considerar s la necessitat dentendre la famlia des de lptica de les diverses generacions que la conformen. Lincrement de lesperana de vida est modificant i, continuar fent-ho, les relacions dinterdependncia dels membres de les famlies suscitant nous reptes relatius a la cura de la gent gran, al foment de lautonomia daquestes persones, a la conciliaci de la vida laboral i familiar... Caldr variar la manera de tenir cura de la gent gran, adaptar/flexibilitzar els horaris laborals i fomentar la capacitat dautonomia econmica i personal daquest collectiu. La mediaci pot ser dutilitat per a tractar situacions i conflictes relatius a la presa de decisions vitals. Vivim en una poca daccelerats canvis demogrfics, econmics i socials que incideixen tant en lestructura i la mida de les famlies com en all que es refereix a la seva articulaci amb lentorn. La combinaci de fenmens com sn la ruptura del model de famlia tradicional amb limportant increment de les famlies monoparentals, la incorporaci massiva de la dona al mn laboral o laugment continu de la longevitat, generen la necessitat de replantejar-se moltes de les poltiques que es duen a terme, aix com de cercar noves opcions i propostes. Es preveuen tensions en all relatiu a les dissolucions de les unitats de convivncia, a la dissociaci entre la legalitat i la realitat i en el procs dadequaci dambdues. Un altre aspecte a tenir en compte, amb tota probabilitat, seran els conflictes de comprensi i dadaptaci a les malalties degeneratives associades a una esperana de vida ms elevada. Els malalts, les famlies i els cuidadors hauran de poder disposar despais per a la comprensi de la situaci i de la prpia malaltia. Aquests tipus de malalties repercuteixen en el conjunt de la famlia, doncs afecten directament tots els integrants de la mateixa. De cara al futur, cal una adequaci a la nova realitat per tal de ser capaos de dissenyar estratgies dactuaci conjuntes adreades als afectats, als familiars i a les persones que tenen cura daquests.
CAPTOL 7
Es fa necessria la creaci de ms xarxes socials i de suport i la millora de les ja existents, que fomentin lintercanvi, la comunicaci, el recolzament personal i familiar, i el sentit de pertinena. La complexitat dels problemes en el si de la famlia, com ja apuntvem, no vindr donada exclusivament per all que succeeix en lmbit privat, sin que tamb hi incidir una major comprensi de la relaci individu -famlia o unitat de convivncia i societat. Laugment de les parelles de diferent cultura i nacionalitat s un fenomen generador destructures i de relacions en tots els mbits que far necessari conixer els diferents parmetres culturals, els protocols, els codis bsics de comunicaci de les diferents cultures. En aquest sentit, la coneixena dels distints codis culturals facilitar la comprensi global del conflicte i la seva incidncia en els processos de mediaci, per la prpia dinmica dels mateixos. Cal considerar el concepte de persona i les seves relacions en lespai de la convivncia privada, familiar, ms enll de les diferncies, com a sser que comparteix un lloc com, en la comunitat i en la societat. Decisions, compromisos o acords presos en mediaci en lmbit privat tenen com a marc de referncia les normes i les lleis comuns. Aquestes defineixen els lmits de les decisions o dels acords i vinculen lesfera pblica i la privada. Com a font dinspiraci elemental per a poder definir els lmits de les decisions preses en aquests mbit, pel que fa a drets i deures, es pot considerar com a referncia mnima, el marc que dibuixa la Declaraci del Drets Humans. Levoluci envers una intervenci en lentorn familiar ms mplia, en tot tipus de conflictes, ms enll de les ruptures, dins la prpia parella, per establir canvis que millorin la relaci i que permetin assolir compromisos conjunts sobre diferents actuacions o decisions que cal prendre en lentorn familiar i que puguin afectar daltres (terceres persones). Aquests afectats poden ser en lmbit de la parentalitat en lnia recta ascendent, descendent o col lateral o en lmbit de la convivncia, de la cohabitaci o en el propi entorn de relaci.
realitat viva i que ha de mantenir-se en constant progressi si vol ser un instrument realment til per la nostra societat que doni resposta a les noves circumstncies, models i situacions tant socials com familiars. Cada mediaci ha de construir-se i deconstruir-se en funci de les peculiaritats de cada cas i dels canvis en les necessitats familiars. En definitiva, ha devolucionar per convertir-se en un instrument til al servei de les persones i duna societat que est en constant transformaci. Les eines que sn necessries per a poder donar resposta a les noves situacions conflictuals seran la formaci permanent dels mediadors duna banda i, de laltra, la redacci de protocols dactuaci i de coordinaci entre serveis dajuda o suport social que facilitin lapropament de la mediaci a les persones i collaborin en la seva aplicaci i posterior eficcia. Aquestes eines, formaci i protocols dactuaci collaborativa, no poden romandre fixes, sin que ben al contrari, hauran devolucionar i mantenir-se actives i sensibles a les noves necessitats i al batec dels canvis sociolgics que es vagin produint a la nostra societat.
6.3
Conclusions
De lanlisi de les dades i de la informaci aportada en aquest estudi, podem extreuren les conclusions segents: 1. En lmbit de la gesti de conflictes, concorren diferents professionals i diversos sistemes dabordatge. La manca dun coneixement profund sobre la mediaci pot provocar la confusi amb altres formes dintervenci psicosocial amb les quals presenta alguns elements en com. El rol del professional mediador, a diferncia daltres, es basa en labsncia delements sancionadors o impositius, en la no formulaci de propostes vinculants, ni dassessorament legal o actuacions de tipus teraputic. El mediador focalitza la seva intervenci professional en laplicaci del procs i no en els continguts que sn propietat de les parts. El benefici de la mediaci rau en el propi procs de gesti, que facilita la relaci entre les parts, la transformaci positiva del conflicte, la recuperaci del protagonisme i, en conseqncia, lassumpci del poder de decidir. La manca de comunicaci i la incidncia democions intenses i contradictries sn uns dels factors expressats per les famlies, com a elements rellevants i condicionants del desenvolupament del

La vitalitat de la mediaci a Catalunya queda palesa enel conjuntdel treball que es presenta, tant en levoluci positiva que manifesten les dades, com en el debat del grup focal i les entrevistes, on experts i professionals analitzen lactualitat de la mediaci, destaquen mancances i aporten propostes de futur. La mediaci s una
2.
CAPTOL 7
conflicte. El procs de mediaci suposa la creaci dun espai de dileg i respecte mutu adreat a fer possible la gesti cooperativa del propi conflicte familiar. 3. La majoria de problemtiques familiars es desenvolupen en la privacitat. s per aix, que aquesta sha de respectar per tal de preservar la dignitat de les persones que intervenen en el procs de mediaci. Laplicaci de la mediaci, com a mtode de gesti de conflictes familiars, sest estenent progressivament, ms enll dels supsits de ruptura de parella, entre altres membres de la constellaci familiar o entre la mateixa parella, per establir i consensuar pautes i decisions que afecten a les relacions i a la convivncia familiar sense repercussi jurdica directa i sense voluntat de ruptura. Segons les dades del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya (CMDPC) les sollicituds de mediaci a petici directa de les parts sn ms nombroses (72,9%) que les sollicitades a travs de derivaci judicial (27,1%). No obstant aix, cal significar la tendncia a laugment de les mediacions realitzades a instancia de lautoritat judicial i la implicaci creixent dels jutges en la mediaci. La gratutat de la mediaci contribueix de forma notria a lincrement de les peticions de mediaci. La iniciativa en la presentaci de la sollicitud de mediaci s majoritriament unilateral (69,9 %), essent precisament aquests casos de petici unilateral els que presenten una major dificultat per linici efectiu de la mediaci. Respecte al perfil dels sollicitants de mediaci del Centre (CMDPC), van ser persones entre 22 i 86 anys, amb una mitjana de 43 anys; la majoria eren de nacionalitat espanyola (92,6 %) i no disposaven dassistncia jurdica gratuta (68,15%). El tipus de relaci predominant entre els sollicitants era de matrimoni (59,8 %) o persones amb fills comuns (26,9 %). La majoria tenien fills (65,4%) i van tractar tots els punts propis duna separaci o divorci. En aquells supsits en qu no es van tractar totes les matries corresponents a la ruptura, els temes predominants van ser les matries econmiques (54,4 %) seguit del rgim de visites (43,8 %) i de la custodia de fills. El perfil del mediador que actua a Catalunya, segons la informaci del qestionari trams a una mostra de persones mediadores (gran part delles
inscrites en el Registre del Centre de Mediaci), presenta les caracterstiques segents: a. La majoria tenen entre 36 i 45 anys, son dones, de nacionalitat espanyola, procedents de la formaci en dret, treball social o psicologia, amb una certa experincia en mediaci (la majoria ha realitzat de una a cinc mediacions) i una gran part es dediquen a ladvocacia com activitat principal. Han fet un curs de mediaci en alguna de les Universitats de Catalunya de ms de 180 hores de durada. Lany de formaci ms usual s el 2002 i el perode de major formaci es concentra entre els anys 2002-2004. El principal mbit dactuaci de les persones mediadores de la mostra s el familiar i van iniciar la seva activitat mediadora lany 2002. (Lany segent a laprovaci de la Llei 1/2001 de mediaci familiar de Catalunya).
4.
b.
c.
5.
6. 7.
8.
9.
10. Respecte a la professi de les persones mediadores que van dur a terme les mediacions del Centre de Mediaci del Departament de Justcia, la majoria provenien de ladvocacia (56,1%), en segon lloc de la psicologia, i en tercer lloc del treball social, seguit deducadors i pedagogs. Aquest percentatge, en el cas dels professionals provinents del dret, s totalment proporcional al nombre dadvocats inscrits al registre de persones mediadores (superior al 55 % del total de persones mediadores inscrites). En canvi, en segon lloc, les mediacions van ser realitzades per persones procedents de la psicologia, quan de fet, el collectiu de psiclegs s el quart quant a nombre dinscrits en el registre, desprs del de diplomats en treball social i del deducadors que ocupen el segon i tercer lloc, respectivament; el cinqu lloc, tant respecte al nombre de mediacions realitzades a lany 2008 com respecte al nombre de professionals inscrits, correspon al collectiu de pedagogs, que per tant s que mostra una relaci proporcional entre nombre de mediacions realitzades i nombre de persones inscrites procedents daquesta professi. Per poder valorar aquesta no proporcionalitat entre el nombre de mediacions realitzades i el nombre de persones mediadores inscrites, en el cas de treballadors socials i educadors, cal tenir en compte la dificultat expressada pels professionals daquests dos collectius respecte a la disposici dun espai fsic necessari on dur a terme les mediacions derivades pel Centre (en moltes ocasions aquestes persones mediadores declinen la mediaci per manca des-
CAPTOL 7
pai on realitzar-la). Aquesta circumstncia no es dona en el cas dadvocats i psiclegs que acostumen a disposar de despatx professional propi. 11. Pel que fa a la durada del procs de mediaci, en les mediacions sollicitades directament per les parts, des de la sollicitud inicial a la finalitzaci de la mediaci la mitjana va ser de 103,6 dies i la durada del procs prpiament de mediaci, des de la sessi inicial a la final, de 59 dies. Sesmercen generalment tres sessions (29 %), dos sessions (23,8 %) o una sessi (14,7%). 12. La durada de les mediacions iniciades amb un procs judicial obert, se situa en 58,7 dies de mitjana, des de la data de sollicitud a la de finalitzaci de la mediaci, i 35,2 dies de duraci mitjana des de la sessi inicial a la final. La majoria van desenvolupar-se en tres sessions (43,2 %) seguit de dos sessions (16,1 %) i duna (15,3%). Aquestes dades reflecteixen que en les mediacions iniciades a instancia judicial o amb un procs judicial obert, la mediaci es desenvolupa en uns terminis significativament ms breus, per evitar que la mediaci dilati els terminis i actuacions processals. 13. Pel que fa al resultat, en el cas de les mediacions sollicitades directament per les parts, el nivell dacords supera el 70%, en contrast amb les mediacions de derivaci judicial o amb un procs judicial obert, que va ser del 47,5 %. Aquestes dades posen de manifest la dificultat superior de les mediacions dmbit judicial i la necessria especialitzaci de la persona mediadora. 14. De lestudi del grau de satisfacci de les persones que han participat en un procs de mediaci familiar a Catalunya, en base als expedients de mediaci del Centre (CMDPC) es pot deduir que: a. En general, les dues parts manifesten un grau de satisfacci elevat respecte al procs de mediaci seguit. La majoria de mediacions de la mostra provenen de les diferents vies no judicials. La majoria de les derivacions judicials procedeixen dels Jutjats especialitzats de Famlia. La majoria de les persones que van participar en un procs de mediaci es van sentir cmodes i ms de la meitat van poder resoldre els seus conflictes arribant a assolir acords globals, que majoritriament es van mantenir.
d.
Al finalitzar el procs de mediaci, els usuaris fan una valoraci global totalment positiva, tant respecte a la durada del mateix, la comoditat, la resoluci del conflicte, lassoliment dacords com de la intervenci del professional i el desenvolupament del procs. Resulta fora paradoxal que les persones que han participat en la mediaci puntun amb una nota baixa la incidncia de la mediaci en el grau de comprensi del perqu es va produir el conflicte i en la comprensi dels motius de laltra part, o en la millora de la comunicaci entre elles, i malgrat aix mostrin una elevada satisfacci amb la imparcialitat del mediador (7,60 sobre 10 i tamb en la recomanaci de la mediaci a daltres persones (7,08 sobre 10). Daquesta aparent contradicci es pot formular la hiptesi que, no obstant la dificultat en superar la vivncia ntima del conflicte i dassolir-ne una comprensi satisfactria, la intervenci del mediador es valora com una actuaci molt positiva que els ajuda a recuperar la capacitat de decidir en com i a superar, de forma progressiva, les dificultats personals produdes a conseqncia de la situaci conflictiva. Cal destacar lelevat grau de manteniment dels acords ( 82,1 %) i que en aquests casos, cap retorna al sistema judicial. Daltra banda, malgrat que no shagin assolit acords, el procs de mediaci es recomana a daltres persones com a eina positiva per a resoldre els conflictes.
e.
f.
b.
15. Laugment dunions de persones de diferent procedncia i nacionalitat i les noves estructures familiars comporten el que es podria considerar un model de famlia complexa amb problemes de definici terica i cultural. En aquest marc sociolgic, levoluci dels conflictes i de les seves repercussions dependr en gran part de levoluci de les societats i dels instruments reguladors i dabordatge que selaborin. 16. En tot cas, la mediaci ha acreditat els seus avantatges com mtode de gesti collaborativa de conflictes, i compta amb el potencial necessari per esdevenir un instrument dutilitzaci general que doni resposta als nous plantejaments tics i vivencials de les persones i a les necessitats i reptes que planteja la diversitat i complexitat de les estructures familiars en constant evoluci.
c.
CAPTOL 7
6.4
1.
Recomanacions
La metodologia de laplicaci de la mediaci familiar, no es pot considerar un model esttic, sin que ha de ser dinmic i adaptar-se als nous plantejaments personals, a la realitat social i als canvis destructures i models familiars. Lincrement de la diversitat cultural, de les ruptures conjugals, de les famlies monoparentals i de les anomenades multiproblemtiques, dibuixa una nova realitat que cal tenir en consideraci en tot treball que es realitzi en aquest mbit i per tant, requereix tamb de la mediaci i del mediador una gesti no uniforme en el tractament daquestes situacions especfiques i el reconeixement de la diversitat de perspectives en la realitzaci de cada mediaci. Es necessria la creaci de ms xarxes socials i de suport a les persones i a les famlies. Xarxes que fomentin lintercanvi, la comunicaci, el suport i el sentit de pertinena solidria, que contribueixin a la creaci despais comuns. Es dna un notable reconeixement jurdic de la mediaci, per cal una major incidncia en lobtenci del reconeixement social. Per assolir aquest objectiu seria recomanable la realitzaci de campanyes pbliques de difusi i sensibilitzaci adreades a la ciutadania per promoure el coneixement de les caracterstiques, els beneficis i el valor de la mediaci aplicada a cada cas concret. Cal potenciar la formaci del mediador, tant millorant la formaci inicial, com la contnua, i lactualitzaci de les tcniques emprades incloent en la formaci el desenvolupament prctic i el treball de les capacitats i habilitats de la persona mediadora. Cal promoure lespecialitzaci de les persones mediadores en funci de les peculiaritats i circumstncies particulars dels diferents mbits especfics de treball (mediadors en lmbit judicial, mediadors en cas de sostracci internacional de menors, mediadors en situacions de discapacitat, amb persones grans) Caldria dur a terme estudis seriosos des del camp de la psicosociologia i del dret, que permetessin un replantejament, amb base cientfica, dels avantatges o inconvenients de lexclusi radical i genrica de la mediaci, en tots el supsits de violncia de gnere. Es podria replantejar, si en algun cas, la mediaci podria aportar beneficis per a les persones, individualment considerades (especialment 8.
pels fills) que viuen aquestes situacions, i si la seva aplicaci pot generar un valor preventiu en el tractament del conflicte relacional i familiar subjacent. En el futur, caldr realitzar estudis per poder valorar el ms exacte i cientficament possible el grau de satisfacci de les parts en un procs de mediaci. Per superar la manca de comunicaci, assenyalada com un dels factors determinants del conflicte per les famlies, a mode preventiu, caldria potenciar i facilitar els espais de comunicaci intrafamiliars.
2.
9.
10. Cal impulsar programes, espais dintercanvi entre famlies, promoguts i potenciats per les administracions, per tal de compartir experincies entre famlies a mode de grups dajuda mtua. 11. Cal apropar la mediaci a tots els ciutadans i ciutadanes, propiciar que la informaci arribi de forma personalitzada a totes les persones que la puguin necessitar i promoure lexistncia de persones mediadores ben preparades, en tot el territori. Hauria de ser possible la gratutat de la mediaci, valorant la seva utilitat personal i social, lestalvi de patiment per les persones implicades, en especial pels fills, i la contribuci daquesta figura a lagilitaci de la tasca judicial. 12. Cal potenciar que la mediaci arribi a les persones de forma prvia a linici de la via judicial per tal que eviti la interposici de demandes contencioses i contribueixi de forma efectiva a la descongesti de la via judicial. 13. La mediaci hauria destar ms integrada en la xarxa social, sanitria, judicial i institucional de serveis que atenen aquelles problemtiques que es poden prevenir. 14. Finalment es considera que per fer una bona prevenci, s bsic evolucionar cap a una major desjudicialitzaci de les problemtiques familiars, potenciant vies de gesti constructiva i collaborativa dels conflictes com ara la mediaci. 15. Els propis objectius bsics del CMDPC extrets en base a les funcions del Centre i a lexperincia prctica, es podrien entendre com extensibles a la mediaci en general: la difusi del valor de la mediaci i lapropament de la seva aplicaci a totes les persones, facilitar la derivaci judicial, potenciar el bon treball del mediador, millorar la seva formaci, actualitzar els coneixements de forma permanent i recolzar la bona praxi.
3.
4.
5.
6.
7.
CAPTOL 7
Annex
Temes/preguntes a tractar en la sessi del dia 26 doctubre

(Es tracta de debatre aquests temes amb tots els participants mediadors/es a fi de comptar amb la seva expertesa, coneixements i opinions sobre mediaci familiar) Quin tipus de conflictes considereu que creixeran ms en els darrers anys en lmbit de la famlia? La mediaci ha docupar-se de la previsi dels conflictes familiars? Quins instruments es poden utilitzar per preveure aquests conflictes? En quins tipus de conflictes familiars consideren que es pot mediar i en quins no? En base a la seva experincia quins factors considera que sn claus en el procs de mediaci familiar? Considera que el procs de mediaci shauria de regular ms? Considera factible la realitzaci de mediacions familiars sense la presencia directa dels actors mitjanant la utilitzaci de les noves tecnologies? Creu que els serveis de mediaci familiar tenen les condicions organitzatives adients per complir amb la seva missi? Considera que shauria de promoure i donar suport ms al sector pblic o al privat en lorganitzaci de la mediaci familiar? Quines considera que sn les mancances principals de la formaci dels mediador/es familiars? Considera que els mediadors/es familiars han de tenir una titulaci universitria? Creu que la mediaci familiar pot descomprimir de manera efectiva la crrega que existeix en els jutjats?
Brullet, C., Fernndez, J. i Lpez, S. (2002) La mediaci familiar a Barcelona. Anlisi i propostes per a la intervenci municipal. Informe de recerca. Barcelona: CIIMU Emery, R.E., Matthews, S.G., i Kitzmann, K.M. (1994). Child Custody Mediation and Litigation: Parents Satisfaction and Functioning one year after settlement. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 62 (1), pp.124-129. Emery, E.E. & Wyer, M.M. (1987). Child custody mediation and litigation: An experimental evaluation of the experience of parents. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 55, 179-186. Flaquer, L (coord) . (2002) Sobre la situaci de la famlia a Catalunya. Un intent de diagnstic. Barcelona. Generalitat de Catalunya Glover, J. (2008). Mediation in a Family Court Setting: Does it work? Child Care in Practice, 14(3), pp. 293-310. Iglesias de Ussel, J. i Flaquer, L. (1993). Familia y anlisis sociolgico: El caso de Espaa. Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, 61, pp. 57-75. Guillamat, A i Vergara J. (2009) Experiencia piloto de Mediacin Familiar en conflictos familiares derivados de procedimientos archivados en los juzgados de VIDO. En Casanovas, P.; Galera, N.; Poblet, M. (ed.) Simposi sobre Tribunals i Mediaci. Nous camins per la Justcia. Comunicacions. Barcelona, Juny 18 19, 2009. Huygens Editorial pp- 91-97. Ibaez, J., (1992). Mas all de la Sociologia: El grupo de discusin: Tcnica y crtica. Madrid: Siglo veintiuno de Espaa Editores Kelly, J.B. (2004). Family Mediation Research: Is there Empirical Support for the Field?. Conflict Resolution Quarterly, 22, (1-2), pp. 3-35. Manzano, J., Soria, M. A. i Armadans, I. (2008) Elaboracin de un cuestionario para valorar la satisfaccin de los usuarios de un programa de mediacin penal (CSM-P).Psicothema, 20 (3), pp. 474-480. Mathis, R. D i Yingling, L.C. (1992). Analysis of pre and posttest gender differences in family satisfaction of divorce mediation couples. Journal of divorce & Remarriage, 17 (3), pp. 75-85. Mart, C. (1995) La mediaci en lmbit jurdic. Revista de lAssociaci per al Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge ACDMA, pp. 4.
Bibliografia
Bolaos, I. (1999) La mediacin en los Juzgados de Famlia de Barcelona. I Congreso de Mediacin Familiar, Valencia.
CAPTOL 7
Martn Njera, T. y otros (2008) Protocolo para la implantacion de la mediacion familiar intrajudicial en los juzgados y tribunales que conocen de procesos de familia. Disponible en: http://www.lexfamily.es/ revista.php?codigo=396 (ltim accs 18 de maig de 2010) Rousell, L. (1989) La famille incertaine.Paris.:d. Odile Jacob. Saez, R. i Ortuo, P. (Directors) (2007) Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin. Consejo General del Poder Judicial. (Estudios de Derecho Judicial, 111) , Madrid; Consejo General del Poder Judicial Serrano, G. (2008) Eficacia y mediacin familiar. Boletn de Psicologa, 92, pp. 51-63. Villanueva, N. (2007) Mediacin familiar intrajudicial en los juzgados de familia de Barcelona. En Saez, R. i Ortuo, P. (Directors) Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin. ( p 451-480). Madrid ;Consejo General del Poder Judicial
Coy, A. i altres (1986) Divorcio: Justcia sin juzgados? Revista Jurdica de la Regin de Murcia, 3, pp. 86-101. Disponible a: http://www.fundacionmarianoruizfunes.com/ver_articulo.php?articulo=12 (ltim accs 18 de maig de 2010) Comisin de Mediacin del Foro por la Justicia (2008) Protocolo para el desarrollo e implementacin de la mediacin familiar. Disponible a: http://forojusticia. cgae.es/ejercicio-2009/comision-de-mediacion/ foro-protocolo-mediacion-familiar-2008-2.pdf/view (ltim accs 18 de maig de 2010) Fernndez, J. (2001) La mediaci i el treball social, una nova metodologia que forma part essencial duna no tan nova professi. En La mediacin familiar, Colecci Justcia i Societat, Generalitat de Catalunya Departament de Justcia, Centre destudis i Formaci Especialitzada, Barcelona, p.p. 191-196. Fernndez, J. (2006) Trabajo Social con familias y mediacin. En Trabajo Social, Familia y mediacin, Escobar, C.; Snchez, G. y Andrs, T. (eds). Salamanca, Ed. Universidad de Salamanca, p.p. 17-30. Fisher, R. & Ury, W. (1981). Obtenga el S. El arte de negociar sin ceder. Mxico: Editorial Gestion Folberg, J.; Taylor, A. (1997). Mediacin. Resolucin de Conflictos sin Litigio. Mxic: Limusa. Folger, J.P. & Jones, T. (Comp.) (1994) Nuevas direcciones en mediacin. Investigacin y perspectivas comunicacionales. Barcelona: Paids mediacin, 1997 Folger, J.P & Bush, R. (2000) La mediacin transformadora y la intervencin de terceros: los sellos distintivos de un profesional transformador. En: SCHNITMAN, D.F. (comp.) Nuevos paradigmas en la resolucin de conflictos. Perspectivas y prcticas. pp. 73-79. Buenos Aires: Ed. Granica. Haynes, J.M. & Haynes, G.L. (1989) La mediacin en el divorcio. Barcelona: Granica, 1997). Kolb, D.M. i associats (1994) Cuando hablar da resultado. Perfiles de mediadores. Buenos Aires: Paids mediacin. Martin Casals, M. (1999). La mediaci familiar en pret comparat: principis i classes de mediaci familiar en el dret europeu en especial Inglaterra, Frana i la Recomanaci (98) 1. En Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada: La mediaci familiar. Justicia i Societat, 23, maig 2001. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics.pp.15-70
Bibliografia recomanada
Bernal, T. (1995) Mediacin, una alternativa extrajudicial a la resolucin de conflictos. Madrid: Colegio Oficial de Psiclogos de Madrid. Bolaos, I. (2001). Tesis: Estudio descriptivo del Sndrome de Alienacin Parental en procesos de separacin y divorcio. Diseo y aplicacin de un programa piloto de mediacin familiar. Departamento de Psicologa de la Educacin. Facultad de Psicologa. Universitat Autnoma de Barcelona. Bolaos, I. (2003) Mediacin familiar en contextos judiciales. En Poyatos Garca, A (coord,) Mediacin familiar y social en diferentes contextos. Publicaciones de la Universidad de Valencia, Nau llibres, pags. 175-212. Disponible en: http://www.poderjudicial-bc.gob.mx/admonjus/n24/AJ24_005.htm (acceso 11 de junio de 2009) Bush, R. & Folger, J. (1994) La promesa de la mediacin. Barcelona: Ed. Granica. Cornelius, H. & Faire, S. (1995). T ganas yo gano. Todos podemos ganar. Cmo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia. Coy, A. (2000). La mediacin en Espaa. Apuntes de Psicologa. Vol. 18, 2 i 3, 195-218
CAPTOL 7
Mayer, B. (2009). Ms all de la neutralidad . Cmo superar la crisis de la resolucin de conflictos. Barcelona: Gedisa Editorial. Muldoon, B. (1996) El corazn del conflicto. Del trabajo al hogar como campos de batalla, comprendiendo la paradoja del conflicto como un camino hacia la sabidura. Barcelona: Paids mediacin. Ortuo, P. (1999) La mediacin familiar intrajudicial. Un reto para la prctica del derecho de familia. Actas del I Congreso de Mediacin Familiar, Abril Valencia. Parkinson, L. (2005). Mediacin familiar: teora y prctica. Principios y estrategias operativas. Barcelona: Gedisa. Roig, X. (1997)Tanto est cambiando la familia? Transformaciones y continuidades en el parentesco. Revista de occidente,199, pp. 90-111. Singer, L. (1990) Resolucin de conflictos. Barcelona: Paids.
Six, J. F. (1995). Dinmica de la mediacin. Barcelona: Paids Mediacin 5 (1997). Soria, M.A.; Villagrasa, C.; Armadans, I; (2008). Mediacin familiar. Barcelona: Ed. Bosch. Suares, M. (2002). Mediando en sistemas familiares. Buenos Aires: Editorial Paids, 11. Suares, M. (1996). Mediacin. Conduccin de disputas, comunicacin y tcnicas. Buenos Aires: Editorial Paids. Tobo, C., Agull M.S., Gmez, M.V. i Martn, M. (2010) La cura de les persones, Un repte per al segle XXI. Barcelona: Fundaci La Caixa Villagrasa, C. & Vall, A. (2001). La mediacin familiar en Catalua: analisis sistemtico de la ley 1/2001, de 15 de marzo. Diario La Ley. Ao XXII Nm. 5347. www.laley.net Madrid: La Ley. Vinyamata, E. (1996). La resolucin de conflictos. Cuadernos de Pedagoga, 246, 89-91.
Notes
1 El lector trobar en les referncies al final del Captol, i especialment en la bibliografia complementria, les obres que contenen les anlisis sociolgiques i estadstiques en qu se sustenta la descripci del canvi de model familiar a Catalunya. 2 Catalunya va introduir la possibilitat dadopci entre parelles homosexuals el 2005, mitjanant la llei 3/2005, de 8 dabril.
3 Les dades referents al nmero de casos estan elaborades en base a les dades del CGPJ disponibles a http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm 4 Dades obtingudes a http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm ltim accs a 15 de setembre de 2010 5 Cfr. Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famlies; aix com el Decret 151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la Llei 18/2003, i cal tenir present lestudi dAlmeda (2004) que analitzava la seva complexitat. 6 http://www.simposiummediacio.com/ 7 Vid. sobre la llei 1/2001 les anlisis de Villagrasa i Vall (2003) i Yss (2003) 8 Cfr. per una histria de les experincies prvies a Catalunya, Balanz (2009).
9 En aquest captol utilitzarem de forma indistinta els acrnims CMF, CMFC i CMDPC. Aquest darrer acrnim correspon, com es veur, al nom oficial de Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya segons la darrera llei. 10 Dades facilitades per lEquip de Treball de Mediaci Familiar i Comunitria del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya
11 El grup va ser coordinat per Jose Fernndez i Barrera, professora titular de la Universitat de Barcelona i mediadora, conjuntament amb Ansel Guillamat mediadora del centre de mediaci familiar. Va participar com a observadora i transcriptora, Blanca Sol. 12 Vid. el gui de les preguntes en Document Annex.
13 Es varen fer 12 aportacions a considerar sobre el procs de mediaci relacionades amb la no regulaci a les quals es van fer quatre aportacions concretes.
CAPTOL 7
14 Es varen donar 15 intervencions a destacar. 15 En aquest sentit es veia com es relacionava un concepte amb laltre quan no s exactament el mateix.
16 Dins del context del LLBMC, Nria Galera i la Blanca Sol van realitzar dues entrevistes semiestructurades a dues responsables de dos serveis de mediaci. Una delles es va fer a la Sra. Francesca Ferrari (Directora general adjunta de lAssociaci In Via) i laltra a la Sra. Anna Vall Rius (Directora del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya). 17 http://www.acisjf.es/
18 Lestudi va ser dirigit per Miguel Angel Sria, i com es pot comprovar, la mostra s lleugerament distinta a la presentada anteriorment, la qual cosa no afecta la coherencia i compatibilitat dels resultats obtinguts.
CAPTOL 8
La mediaci en lmbit escolar

Slvia Carrasco Pons (UAB). Direcci Rita Vill Taberner (UAB) Maribel Ponferrada Arteaga (UAB) Elisenda Casaas Adam (UAB)
Resum
Aquest captol presenta els resultats de lestudi sobre lestat actual de la mediaci en lmbit escolar a Catalunya. Els resultats shan obtingut a partir dun doble abordatge quantitatiu i qualitatiu que ens permet obtenir dades de la seva implantaci i de les seves caracterstiques i alhora conixer les motivacions, percepcions i valoracions concretes dels diferents actors dels centres escolars i de ladministraci educativa que estan liderant la introducci de la mediaci en aquest mbit. Per mitj duna recopilaci de casos es presenta una anlisi sistematitzada de la situaci global de conflictivitat en lmbit escolar i dels mecanismes que actualment sestan utilitzant per abordar-la. Lobjectiu ltim del captol s oferir noves perspectives que permetin una ampliaci de ls de la mediaci amb totes les garanties jurdiques, de manera que tamb sha analitzat lestat actual de la regulaci jurdica de la mediaci escolar com a punt de partida per contribuir a reforar-la.
Paraules clau
Mediaci escolar, conflicte escolar, educaci obligatria, Catalunya, cultura del dileg
CAPTOL 8
La Mediaci en lmbit escolar
ndex
1 La mediaci en lmbit escolar 1.1 Una reflexi preliminar 1.2 Orgens de la mediaci escolar 1.3 Ampliant la definici de la mediaci escolar 1.4 Conflictes a lescola i mediaci escolar 2 Lestudi de la mediaci en lmbit escolar 2.1 Recerca avaluativa 2.2 Manuals de mediaci escolar i Observatoris de la mediaci 2.3 Experincies de mediaci escolar 3 La mediaci escolar a Catalunya 3.1 Organitzaci i formaci en mediaci escolar 3.2 La mediaci escolar ms enll dels centres escolars 3.3 La consolidaci de la mediaci escolar: aspectes jurdics 3.4 La necessitat dinvestigar lestat de la mediaci escolar a Catalunya 4 Caracterstiques de lestudi 4.1 Abordatge qualitatiu 4.2 Abordatge quantitatiu 5 Indicadors 5.1 Indicadors generals 5.1.1 La mediaci als centres escolars 5.1.2 Usos de la mediaci 5.1.3 Mediadors i mediats 5.2 Indicadors especfics 5.2.1 El procs de mediaci 5.2.2 La formaci en mediaci 5.2.3 La difusi de la mediaci 7 Prospectiva 7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes 7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci 7.2.1 Prospectiva general 7.2.2 Casos particulars 7.2.3 Organigrama: instncies de dependncia institucional dels centres escolars 8 Conclusions: La mediaci en lmbit escolar a Catalunya 9 Recomanacions Recomanaci de carcter general Recomanacions de carcter educatiu Recomanacions Jurdiques 10 Bibliografia Notes 6 5.2.4 La gesti de la conflictivitat als centres escolars Anlisi qualitativa 6.1 Anlisi qualitativa: diagrames de processos 6.2 Anlisi qualitativa: descripci de casos 6.2.1 Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que eviten lescalada 6.2.2 Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que entren en lespiral descalada 6.2.3 Alguns exemples de casos tractats per la USCE i per Fiscalia 6.2.3.1 Exemples de casos resolts per la USCE 6.2.3.2 Exemples de casos que arriben a la via judicial 6.2.3.3 Comentaris jurdics
CAPTOL 8
1 La mediaci en lmbit escolar

1.1 Una reflexi preliminar
la situaci, aquest dileg no podria tenir lloc sense cap facilitador de la comunicaci. (...) El procs de mediaci es caracteritza per ser un procs educatiu, voluntari, confidencial, collaboratiu i amb poder de decisi per a les parts (Munn i MacGragh: 17; cursiva nostra) Els materials del Departament dEducaci (2003) elaborats per introduir la mediaci als centres escolars de secundria destacaven els principis generals que cont la definici de Munn i McCragh (2006), concretats i sintetitzats en aquests eixos: voluntarietat de participaci, imparcialitat de la persona mediadora, confidencialitat de tot el procs, carcter personal del procs. Hi ha un grau de consens important al voltant del procs de fons que t lloc amb la mediaci i el tipus de procediment a seguir, aix com al voltant de les condicions que ha de garantir. Les especificitats de les consideracions al voltant de la mediaci en lmbit escolar han estat ben assenyalades per la literatura i, per b que hi ha grans avenos en consensos, hi ha alguns debats que continuen oberts i que shan de tenir presents a mesura que es va consolidant la seva penetraci. En els apartats segents sexposaran les qestions ms rellevants daquests debats, per s important avanar breument quin ns el nucli, dins daquesta reflexi preliminar. Duna banda, es produeix una forta identificaci entre lmbit institucional on pot sorgir o es pot fer pals el conflicte lescolar i lactivitat que shi desenvolupa leducativa. De laltra, predomina lmfasi en la mediaci escolar com una estratgia principalment aplicada als conflictes entre iguals i, per tant, com un conjunt delements que han de ser apresos per part de lalumnat als centres escolars. Una altra qesti que tamb es planteja en la recerca sobre mediaci i conflicte en lmbit escolar i que est relacionada amb aquesta concepci, t a veure amb les ambigitats que envolten sovint bona part dels conflictes sorgits als lmits de lescola com a instituci i tamb amb els conflictes que tenen per ob-
Lemergncia de la mediaci en lmbit escolar s indissociable duna preocupaci creixent arran de canvis profunds que es constaten o es perceben a lescola. Als canvis socials i culturals generals que afecten els mecanismes i continguts de la socialitzaci familiar, i les tensions entre els models de relaci i els models dautoritat, safegeixen els canvis especfics que fan ms complexos els centres escolars, derivats de lallargament de lescolaritzaci obligatria i la composici sociocultural de lalumnat. La mediaci escolar es desenvolupa amb la percepci de conflicte i aspira a introduir transformacions culturals en la seva resoluci. Com veurem ms endavant, el Departament dEducaci i alguns instituts van comenar fa temps a respondre a aquestes preocupacions amb diverses experincies i programes pioners que han anat assolint el paper prioritari que t en lactualitat la mediaci en la innovaci educativa. La mediaci en lmbit escolar sha de considerar de forma general com una estratgia de resoluci dialogada i collaborativa de conflictes que, a diferncia de la seva aplicaci en altres mbits, t tamb un carcter dintervenci educativa intencional. Aix vol dir que, si b tot procs de mediaci en qualsevol mbit comporta laprenentatge de nous plantejaments de resoluci de conflictes, la mediaci en lmbit escolar s doblement educativa. La definici que en fan Munn i McCragh (2006) seria aplicable, aix, a tot tipus de mediaci: Un procs de dileg que es realitza entre les parts implicades, amb la presncia duna tercera persona imparcial que no ha dinfluir en la resoluci del conflicte, per que facilita lentesa entre les parts. El poder recau en el dileg. Aix no obstant, i atesa
CAPTOL 8
jecte prpiament alguns elements o processos de les activitats educatives o del sistema educatiu i escolar en el context social. Molts daquests conflictes han quedat tradicionalment al marge de les actuacions mediadores de lmbit escolar, amb tendncies i orientacions diverses a diferents pasos. A Catalunya, aquests aspectes shan reformulat a partir del nou marc jurdic proporcionat per la Llei deducaci catalana, que inclou una ampliaci dels mbits de competncia dels centres escolars en aquests espais limtrofes (Casaas, 2010). Cal pensar, doncs, que laplicaci de la mediaci shi podr estendre properament i, de fet, ja es porten a terme experincies i iniciatives en aquest sentit, que sexposaran en els apartats corresponents daquest captol. En aquest apartat revisarem les diferents especificitats de la mediaci escolar i les circumstncies del seu desenvolupament com a possibles factors explicatius daquests debats, amb el propsit didentificar els elements clau que cal investigar per tal de contribuir a aclarir-ne el camp i millorar-la i consolidar-la a Catalunya.
al National Institute for Dispute Resolution (NIDR) i es converteix en la Conflict Resolution Education Network (CREnet) (Boqu, 2002). Ara b, sota el rtol de mediaci escolar a vegades es troben recursos tant diversos com els dedicats a la prevenci de ls de drogues o de la violncia de gnere o, inicialment, a la prevenci del bullying, al costat de programes amb voluntat ms holstica, que pretenen establir un bon clima de centre, ents com la calidad general del centro que emerge de las relaciones interpersonales percibidas y experimentadas por los miembros de la comunidad educativa (Blaya et. alt., 2006: 295). A Espanya comena a parlar-se de mediaci escolar a principis dels noranta. El Centre dInvestigaci per la Pau Gernika Gogoratuz s un dels pioners, en iniciar un primer programa lany 1993 (Prez Crespo, 2003) que parteix dels principis dels moviments per la pau americans. A Catalunya, per, tot i que el camp ara sha ampliat amb altres orientacions, linters originari de ladministraci educativa per la mediaci va partir de la psicologia del comportament1, s a dir, daquella centrada en adolescents i joves considerats conflictius i no tant en la identificaci de conflictes dinteressos entre grups o conflictes relacionals entre individus. Un breu reps de la dedicaci de les revistes dorientaci pedaggica ms consultades pel professorat, com ara Cuadernos de Pedagoga o Aula de Innovacin Educativa, als temes relacionats amb la convivncia i els conflictes a lescola permet veure com en molts pocs anys sha produt una rpida evoluci en les conceptualitzacions de la mediaci escolar, encara que aquesta diversitat dorgens i orientacions sigui subjacent en alguns dels interrogants que es plantegen en la prctica.
1.2 Orgens de la mediaci escolar

La mediaci escolar sinicia als EUA a la dcada dels 60 arran dels moviments per la pau i els grups religiosos, duna banda, i els corrents daprenentatge cooperatiu provinents de la psicologia educativa, per laltra. Laugment de violncia a les aules porta a treballar directament amb lalumnat en la prevenci de conflictes. Un dels primers programes que ha tingut ms recorregut, parteix duna noci de mediaci escolar com una orientaci socialitzadora davant el conflicte i tamb preventiva davant la violncia, en la lnia del programa Teaching students to be peacemakers (TSP), desenvolupat per David W. Johnson i Roger T. Johnson en aquest perode. Aquesta perspectiva es basa en la consideraci del conflicte com un element positiu per laprenentatge si es treballa pedaggicament, amb efectes positius tant per la convivncia com pels aprenentatges curriculars i personals, un aprenentatge que va ms enll dels casos de tercers als quals saplica (Johnson, 1998; Stevahn, 2004). Entre els anys 70 i 80 es dissenyen i sinicien programes formals en altres pasos anglosaxons, especialment al Canad, al Regne Unit o a Nova Zelanda, que tenen la mediaci com a eix fonamental de la resoluci de conflictes. Tamb als EUA neix lany 1984 la National Association for Mediation in Education (NAME), que onze anys ms tard, al desembre de 1995, sincorpora
1.3 Ampliant la definici de la mediaci escolar

El sistema educatiu (des de la LOGSE fins la LOE) estableix la distinci entre la missi deducar en actituds, valors i normes i en continguts i procediments per part del professorat. s a dir, idealment, el professorat pot ser considerat alhora expert (en continguts i procediments) i referent (en actituds, valors i normes), i en aquest sentit leducaci per la resoluci de conflictes a travs de la mediaci encarnaria un aven democrtic que inclouria ambds vessants i sesperaria que el professorat el pogus liderar com a part de la seva missi. Per la filosofia des de la qual simpulsa la mediaci escolar s ms ambiciosa i, per tant, la introducci de la mediaci en
CAPTOL 8
lmbit escolar no s noms ni principalment una qesti daprenentatge per lalumnat, en la mesura que t implicacions en la transformaci de tota la cultura escolar tradicional i les seves respostes davant dels conflictes. La mediaci pretn dotar de protagonisme les parts implicades en un conflicte, transmetrels la responsabilitat dacostar posicions en un principi oposades, dentendre el contrari i de cercar conjuntament una soluci que sigui satisfactria per a totes les parts. El que es pretn s, principalment, fugir de les solucions imposades que reforcen la imatge de guanyador-perdedor i atorguen a un tercer la capacitat de decidir sobre els actes daltres persones, i recuperar la responsabilitzaci de les prpies accions. s un procs altament educatiu, en tant que pretn dotar de noves eines els implicats, per els seus objectius no es limiten a aquest aspecte, sin que entenen que les solucions acordades han de ser respectades i tenir plenes garanties jurdiques2. Tamb s un procs social i cultural. Lorientaci pedaggica especfica de la mediaci escolar correspon sobretot a les fases prvies, a la formaci en valors i leducaci en una cultura no violenta, en la lnia del que diversos terics de la mediaci afirmen sobre la necessitat de treballar aquesta metodologia als centres escolars (Bonaf-Schmitt, 2000; Boqu, 2002). No sha de perdre de vista, doncs, que la funci educativa dels processos de mediaci i de la cultura de la mediaci tamb sha de desenvolupar als centres escolars entre els adults. s a dir, sha dorientar a tota la comunitat educativa dins de la qual pot emergir el conflicte, tot i que els seus membres ocupin posicions diferents i desiguals en la mateixa instituci i els seus drets i deures es regulin per mitj de normatives tamb diferents. Conseqentment, com a eina de resoluci de conflictes en lmbit escolar, amb efectes organitzatius i econmics, la mediaci escolar no pot estar limitada ni explcita ni implcitament als membres de la comunitat educativa associats per defecte amb lorigen dels conflictes, com ho s lalumnat. s important tenir en compte el que mostren alguns estudis (Carrasco, Ponferrada, Vill et. alt, 2006) sobre les percepcions de lalumnat, en el sentit que els conflictes entre iguals no sn els que ms els preocupen3. S que constitueixen motiu de preocupaci per a lalumnat els aspectes que tenen a veure amb la percepci dimposicions arbitrries en les normes de funcionament i sancions, o amb la manca dinstncies i canals efectius per vehicular inquietuds i malestars individuals i collectius. Des de la perspectiva de lalumnat, els conflictes entre iguals tampoc no sn, en ltima instncia, els que ms incidncia tenen en la consecuci dun bon clima de centre, que s un dels indicadors ms
consistents a lhora de mesurar el benestar psicosocial de tots els actors de la instituci escolar (del Rey, 2003; Daz Aguado, 2008; Rodrguez, 2007; Araos i Correa, 2004). Un bon clima de centre tamb sembla ser una condici per al desenvolupament de prctiques de mediaci i de resoluci dialogada de conflictes, ats que es basa en la confiana entre els actors i les relacions de respecte entre ells. En realitat, doncs, sembla que les condicions per a promoure la mediaci i els efectes de la seva introducci es retroalimenten positivament als centres escolars. Un dels objectius implcits de la mediaci escolar s evitar que sexternalitzin els conflictes, aspecte que sacostuma a prendre com a indicador que el procs no ha estat reeixit. Aquesta s una qesti relativa, en la mesura que les diferents instncies disponibles per a intervenir en la mediaci en lmbit escolar poden no estar totes situades als centres sin, des duna perspectiva ms mplia, en altres serveis dins de lestructura de ladministraci educativa. El concepte dxit o fracs del procs tamb shauria de relativitzar, considerant noms que el conflicte sexternalitza quan escala a la via judicial.
1.4 Conflictes a lescola i mediaci escolar

Revisem breument ara la noci de conflicte escolar, des duna perspectiva global que inclogui la diversitat dactors de la comunitat educativa implicats. Els conflictes escolars definits de forma convencional i limitada com els que sesdevenen entre lalumnat no sn tots objecte de mediaci ni poden ser-ho. Es poden distingir tres tipus de conflicte entre iguals: els que sorgeixen al voltant de personalitats psicoptiques, els que es deriven de comportaments de rivalitat entre grups (que continuen tenint una certa acceptaci popular i sovint emmascaren els anteriors), i els conflictes interpersonals de natura diversa que tenen lloc entre dos individus. El conflicte escolar s un concepte complex que pot ser ents i abordat des de diverses perspectives. Es pot entendre des duna perspectiva psicolgica, que destaca les diferncies entre individus concrets com a font de confrontaci, que predomina a lhora dabordar la violncia entre iguals als centres escolars (Olweus, 1979, 1983). Aquesta s la perspectiva habitual fins i tot en casos en qu tericament es fa explcita la importncia del context per entendre lemergncia de la violncia entre individus, per a la prctica les tcniques utilitzades no busquen resultats en aquest sentit (Defensor del
CAPTOL 8
Pueblo, 2000, 2007; Ortega, 2000, 2001; Departaments dInterior i dEnsenyament, 2001; Oederra, 2004). Aparentment, i si no es va ms enll, la mediaci escolar, podria obviar gran part dels conflictes que sorgeixen als centres (Martnez-Otero, 2001) i que provenen de situacions contextuals, o els originats pels prejudicis cap a grups i individus objecte de discriminacions (Serra, 2003 i 2006). Altres exemples, com les baralles entre alumnes ocorregudes fora del recinte escolar poden ser o no considerades objecte datenci i/o responsabilitat del centre, i per tant, poden no ser objecte dintervencions de mediaci. Fins i tot amb les noves regulacions jurdiques derivades de laplicaci de la Llei deducaci, la gesti daquests conflictes s molt diversa, ja que la decisi dintervenir, la forma de la intervenci i la mobilitzaci dels recursos per dur-la a terme depn de la interpretaci de la direcci dels centres4. Pel que fa als conflictes que sorgeixen fora de lescola, per que de manera ms o menys directa hi estan relacionats, cal distingir entre els conflictes amb lescola com a recurs social i els conflictes que es fan visibles fora dels murs escolars per que soriginen a lescola. Un exemple recurrent del primer tipus s lenfrontament entre les famlies i ladministraci arran de lassignaci de places escolars i les dinmiques delecci descola5, o la reclamaci datencions educatives que els pares no consideren satisfetes amb relaci als seus fills, i que a la llarga afecten les relacions amb lescola (Felouzis i Perroton, 2007; Levitas, 2005; Hursh, 2005; James, 2008). Els exemples ms freqents del segon tipus sn els episodis en els quals un conflicte que sinicia entre lalumnat pot acabar implicant agressions entre pares i professorat fora de lescola. Aix ens remet a un aspecte clau: cal analitzar els conflictes des duna perspectiva diacrnica i processual per entendre la importncia de les intervencions mediadores en els moments pertinents. Lespiral dimplicaci en un conflicte per part de diferents actors que ocupen posicions diverses dins i fora del centre escolar reclama la consideraci de conflicte escolar tamb pels conflictes que emergeixen a la seva rea dinfluncia o que es concreten en ella, en un transvasament continu entre els murs de lescola, i entre els actors dels conflictes i les seves posicions. Lescola s, per tant, molt ms que un escenari particular on tenen lloc conflictes especfics entre actors especfics, i la mediaci escolar hauria de ser molt ms que la socialitzaci en formes dialogades per a la seva resoluci, com ja hem fet notar anteriorment. Tamb s una arena de confrontaci privilegiada de quelcom que sorigina i/o sesdev ms enll, i que, alhora, pot exportar ms enll la confrontaci interna. Aquesta discussi
s fonamental per entendre labast necessari de la definici del concepte de mediaci escolar o per prendre decisions que ubiquin els conflictes, i les seves fases, en altres mbits dactuaci de la mediaci: per exemple, en la mediaci comunitria o en la mediaci entre la ciutadania i ladministraci. Per acabar, cal assenyalar dues caracterstiques ms que contribueixen a fer especfica la mediaci escolar. En el pla teric hi ha quatre actors diferenciats que poden actuar com mediadors escolars: professorat, personal administratiu i de serveis del centre, famlies i alumnes. I a la prctica, sintenta que la persona mediadora es trobi en posicions el ms semblants possibles a les persones mediades. Ats que la majoria dintervencions en qu saplica la mediaci escolar sn casos de conflictes entre alumnat, com veurem, tamb la major part de les persones mediadores pertanyen a lalumnat, sovint amb el suport i supervisi dalgun membre del professorat, tasca que generalment recau en els responsables de les comissions de convivncia o de mediaci dels centres. El ms important aqu s fer notar que els mediadors escolars no sn professionals de la mediaci i la majoria de mediadors sn menors dedat.
2 Lestudi de la mediaci en lmbit escolar

Lestudi de la mediaci en lmbit escolar est molt condicionat per la recerca avaluativa sobre la introducci de la mediaci escolar i per les orientacions de tipus psicopedaggic, no necessriament basades en la recerca emprica, adreades a destacar-ne el valor i a promouren la implantaci. En aquest sentit, hi ha un desequilibri manifest entre la recerca sobre conflictes i la violncia relacionats amb lescola i lalumnat, duna banda, i la recerca sobre els processos de resoluci de conflictes en general, i encara menys sobre la mediaci com a estratgia per a resoldrels, de laltra. La literatura ms freqent consisteix sobre tot en els manuals per a dur a terme la mediaci escolar, els materials dels observatoris de la mediaci i/o de la convivncia escolar i els relats dexperincies concretes a mode de reflexions sobre la prctica. Ara per ara, a les revistes deducaci especialitzades sn cada vegada ms freqents els articles de reflexi sobre la mediaci escolar. En la majoria de casos els autors sn docents o professionals de camps relacionats amb
CAPTOL 8
leducaci o amb la recerca educativa, com la psicologia o la sociologia, que reflexionen sobre els beneficis de les tcniques relacionades amb la mediaci per aconseguir una disminuci dels conflictes als centres. Aquesta literatura aborda, de manera terica o a partir dexperincies concretes, els passos que han seguit, els beneficis que ha comportat la mediaci i les limitacions que han trobat (Garca i Garca, 2001). De la literatura internacional, volem destacar dos textos recents que resulten emblemtics de dos tipus dorientacions complementries en la literatura de recerca sobre mediaci en lmbit escolar i que poden ajudar a aclarir les confusions assenyalades ms amunt: el treball de Jennifer Maxwell (2007) que revisa en profunditat els aspectes interns al centre educatiu des de la perspectiva de la socialitzaci de lalumnat, i el treball de Richard Hendry (2010) que analitza les implicacions de la introducci de la mediaci a les escoles com a part de les prctiques restauratives des duna perspectiva institucional i en el context social ms ample, que coincideix amb lorientaci adoptada per aquesta investigaci. A part de la seva tasca investigadora acadmica, Maxwell (2007) pertany a la Society of Professionals in Dispute Resolution i s experta en gesti de conflictes i assessora en el disseny de programes de mediaci escolar. Parteix del concepte dautoregulaci de la psicologia del desenvolupament, que descriu les habilitats personals per produir comportaments socials acceptats en absncia de figures supervisores externes, formals o informals, i que es considera un aspecte bsic en la socialitzaci dels infants. Maxwell defensa que la introducci dels programes de mediaci a les escoles permet portar a terme lensinistrament dels alumnes en habilitats de comunicaci i de resoluci de problemes i alhora els permet practicar-les, en benefici dels propis alumnes i de lescola en general. En aquest sentit, emfasitza ladequaci de la mediaci per actuar davant de problemes de disciplina difcils de resoldre amb els mitjans tradicionals, que quan es resolen proporcionen un augment global de lautoestima entre els alumnes i, com a conseqncia, una millora de la contenci amb relaci amb la disciplina. Aquesta perspectiva s sens dubte subjacent a moltes de les iniciatives que hi ha al darrere de la introducci de la mediaci als centres. Amb tot, en les pgines precedents hem mostrat que resulta problemtica i clarament insuficient a lhora dabordar la sistematitzaci de la introducci de la mediaci com a eina per a la resoluci alternativa de conflictes dins de lmbit escolar. Aquesta orientaci ha de ser complementada per un altre tipus dabordatge, com el que porta a terme Richard Hendry.
Hendry (2010) pertany a lorganitzaci SACRO (Safeguarding Communities-Reducing Offending), que treballa estretament amb les autoritats educatives escoceses, i defensa la denominaci processos de mediaci en entorns educatius (mediation processes in educational settings), per sobre de mediaci educativa o mediaci escolar. Des duna definici de mediaci general i no especfica, amb uns principis tics, uns estndards i uns marcs procedimentals comuns, el seu objectiu s identificar el potencial de la mediaci per combatre la desafecci escolar6 en un sentit ampli. Precisament per aix, els entorns educatius als quals es refereix ultrapassen lescola i coincideixen amb els entorns comunitaris. Per les idees defensades per Hendry tamb ens ajuden a aclarir i fer passos endavant en la concepci de mediaci en lmbit escolar i la seva prctica en altres aspectes rellevants, que sexposen breument tot seguit: Tot i que la mediaci pot tenir mltiples aplicacions en lmbit escolar, el seu propsit i procediment no varia: ajudar els participants a resoldre disputes o conflictes, distingint entre dos nivells o perfils: Nivell baix de conflicte; per exemple, un desacord al pati de jocs que els implicats no acaben de poder resoldre sols. En aquest primer nivell es pot ensinistrar els nois i noies com a mediadors. Nivell alt de conflicte; per exemple, una disputa entre pares i serveis educatius relacionada amb la necessitat de suport addicional per al seu fill. En aquest segon nivell cal que intervinguin mediadors professionals. En ambds extrems de lescala, i no noms quan intervenen els alumnes, es recomana que hi hagi dos co-facilitadors o mediadors.
La mediaci en entorns educatius, com en daltres entorns, promou la reapropiaci del conflicte per part dels participants, i aquesta s una de les claus del seu xit (aquest element tampoc no sha doblidar mai en els conflictes entre menors). La mediaci en entorns educatius no sha de confondre amb les prctiques restauratives, per formaria part daquest paraigua ms ampli, i s recomanable que sintrodueixin parallelament altres elements daquestes prctiques. s important no confondre els conflictes interpersonals, que poden derivar de necessitats, interessos o valors contraposats i per als quals la mediaci pot aportar una comprensi mtua millor i una
CAPTOL 8
possibilitat davenar de forma consensuada, amb els conflictes estructurals de fons, de tipus poltic o cultural (al nivell tamb de les normatives escolars i de sistema educatiu). Segons els actors implicats, es recomanen tres tipus diferents de mediadors per actuar en lmbit escolar: Conflictes entre infants/joves: mediadors companys o professorat. Conflictes entre infants/joves i professorat: professorat7 o co-mediadors professorat i alumnat (considerats globalment mediadors de lescola). Conflictes entre professorat: mediadors dels serveis educatius o mediadors independents (distingint clarament entre ambdues categories). Conflictes entre pares i escola: mediadors independents (o en alguns casos, mediadors dels serveis educatius). Conflictes que involucren a lentorn comunitari i lescola: mediadors independents (per exemple, dun servei de mediaci comunitria).
cional de la introducci de la mediaci, tal i com lhem denominada ms amunt. Existeixen alguns exemples fora de lestat espanyol que confirmen la disminuci de la conflictivitat als centres quan sintrodueixen els programes de mediaci escolar, com apunten els treballs de reflexi mencionats abans. Els resultats de totes les recerques avaluatives sn similars, i sempre assenyalen una millora en el clima escolar, sobretot pel que fa a les percepcions de professorat, alumnat i famlies, tamb mesurada objectivament per una reducci dels conflictes i sancions disciplinries (Kane et al., 2007). Un dels exemples destactats el trobem en les recerques avaluatives del mateix programa Teaching students to be peacemakers (TSP) ja esmentat. Aquest programa sha dut a terme a centres escolars de tot el mn, especialment dels Estats Units i el Canad. s un programa basat en la construcci del conflicte com a element positiu daprenentatge sempre que pugui resoldres de manera constructiva i est pensat per aplicar-se al llarg de tota la vida escolar i als mxims nivells del sistema educatiu. Desprs danys daplicar el programa, els autors han pogut dur a terme recerques per tal danalitzarne els resultats (Johnson, 1998). El 1998 havien dut a terme un total de 14 avaluacions realitzades en perodes dentre diversos mesos i un any en centres amb diversos nivells educatius (escoles de primria; middle schools, que corresponen a primer i segon dESO al sistema dels EUA; i high schools, o instituts de secundria prpiament), en diferents contextos urbans i amb alumnat de diversos orgens tnico-cultural i classes socials. Els resultats daquests estudis indiquen que abans de linici del programa la majoria dalumnes es veien involucrats en conflictes diriament, especialment entre alumnes. Per resoldre la majoria daquests conflictes es recorria al professorat o sutilitzaven estratgies destructives que enlloc de solucionar-los provocaven una escalada del conflicte, perqu els alumnes desconeixien estratgies de negociaci. Un cop aplicat el programa TSP, en canvi, la majoria de conflictes es resolen entre els mateixos alumnes, sense necessitat de recrrer al professorat i amb laplicaci destratgies de negociaci i mediaci. A ms, aquestes estratgies sexporten tamb als contextos escolars informals, com la zona desbarjo o el menjador, i fins i tot en contextos no escolars com les famlies. Johnson (1998) apunta que desprs de laplicaci del programa els problemes de disciplina que ha dafrontar el professorat es veuen reduts un 60% i els que sadrecen al director es redueixen un 95%. El programa Teaching Students to be Peacemakers (TSP) ofereix tamb la possibilitat daprendre a utilitzar
Lxit de la mediaci en lmbit escolar tamb es pot mesurar a partir de dos elements: el grau de preparaci del procs de mediaci (que inclou la preparaci dels participants per facilitar lintercanvi de perspectives) i el grau de satisfacci dels participants amb el procs i lacord, de manera que els responsables de la seva introducci a les escoles han de contemplar aquesta avaluaci a priori.
Per acabar, Hendry recorda el repte que suposa la introducci de la mediaci en contextos escolars que operen des de la perspectiva del dficit envers lalumnat8 (i les famlies). En efecte, perqu implica re-avaluar les idees sobre els altres (comenant pels menors) des del respecte, la comprensi mtua, lempatia i el comprims per collaborar en la soluci de problemes i, en definitiva, per avenar en la capacitat inclusiva de la instituci escolar.
2.1
Recerca avaluativa
Sn escassos els estudis realitzats amb voluntat danalitzar de manera rigorosa els efectes de la mediaci escolar i prcticament inexistents des de la perspectiva institu-
CAPTOL 8
tcniques de resoluci constructiva de conflictes dins dels ensenyaments acadmics clssics. Els seus autors fan referncia a estudis realitzats per avaluar els resultats del programa aplicat a les assignatures de literatura i estudis socials. Aquests indiquen que els alumnes que van participar-hi, no noms van aprendre tcniques de mediaci, sin que van assolir els coneixements acadmics amb ms xit que aquells alumnes a qui van impartir les assignatures de manera tradicional. Stevahn (2004) arriba a les mateixes conclusions que Johnson, desprs de dur a terme 12 estudis per analitzar els efectes del programa TSP aplicat al currculum. Lautora defensa que aprendre tcniques de discussi acadmica aporta coneixements als alumnes sobre negociaci i mediaci que desprs apliquen als seus conflictes personals. A ms, en el pla curricular, la utilitzaci daquestes tcniques tamb s positiva, ja que fa augmentar la comprensi de les matries en utilitzar un mtode daprenentatge cooperatiu i basat en largumentaci. s a dir, una de les conseqncies ms importants de la introducci del programa s la seva capacitat transformadora de la participaci en les activitats principals del centre, que sn les densenyament-aprenentatge. Ara b, aquesta possibilitat dimpacte depn del grau de comproms del professorat. Finalment, els autors afirmen que els beneficis que aporten els coneixements en resoluci negociada de conflictes sn tils a llarg termini com a eines que donen un avantatge de desenvolupament en sentit ampli a qui les ha adquirides, per a les seves trajectries, relacions i benestar: Knowing how to resolve conflicts with skill and grace will give students a developmental advantage and increase their future academic and career success, improve the quality of relationships with friends, colleagues and family, and generally enhance their life-long happiness. (Johnson, 1998:162)9 A banda del programa TSP, Karp i Breslin (2001) van dur a terme un estudi empric davaluaci de programes de justcia restaurativa en lmbit escolar. En el seu cas es tracta dun estudi fet a partir dentrevistes telefniques a informants clau de tres centres deducaci secundria dels EUA (Minnessota, Colorado i Pennsilvnia). Els seus resultats coincideixen amb els de Johnson, Stevahn i altres autors que han reflexionat sobre les conseqncies de la mediaci als centres escolars. Karp i Breslin conclouen que quan sapliquen aquestes tcniques hi ha una disminuci de les sancions disciplinries. A ms, aquests autors se centren en el paper de la
mediaci per la prevenci de ls de les drogues i lalcohol i els conflictes que aquests usos poden comportar. En aquest aspecte, per, els seus resultats mostren que quan els conflictes inclouen elements illegals (com possessi de drogues), la mediaci queda subordinada a la justcia punitiva. Primer hi ha una sanci i a posteriori saplica la mediaci per aconseguir una reparaci i un pacte per evitar que es torni a produir el conflicte. En tot cas, s molt important entendre que aquesta perspectiva es planteja com una alternativa a les poltiques de tolerncia zero en els comportaments de lalumnat que es consideren transgressors sense palliatius. Finalment, amb una orientaci lleugerament diferent a les anteriors, volem destacar els resultats dun procs davaluaci de dos anys de durada del projecte pilot dintroducci de prctiques restauratives (de mediaci i altres) per part de les autoritats educatives escoceses, com a part duna preocupaci institucional del govern regional10 sobre els nivells de disrupci i desafecci a les escoles. La perspectiva restaurativa es basa en un mfasi en la necessitat de sentir-se segur, de pertnyer i de ser respectat, duna banda, per tamb en la necessitat de comprendre els altres i establir-hi relacions positives. A les escoles, les prctiques restauratives apleguen valors, habilitats i estratgies que van des dels plantejaments globals descola fins les respostes a situacions col lectives complexes i situacions individuals difcils. Aquesta avaluaci va ser realitzada per lequip del Departament dinvestigaci educativa de la Universitat dEndimburg dirigit per Lloyd i McCluskey (Lloyd, McCluskey et al., 2007). En concret, volem destacar la contribuci de McCluskey (2010) sobre un cas particularment interessant: el de les possibilitats que les prctiques restauratives ofereixen als nois i noies que experimenten dificultats significatives (baix rendiment, comportaments disruptius, desafecci o desconnexi) a lescola (acadmiques i relacionals). Segons McCluskey, hi va haver tres elements clau per explicar lxit de la introducci del programa: en primer lloc, reubicar els problemes en els problemes i no en les persones, s a dir, labordatge del qu i no del qui a lhora de centrar lanlisi dels comportaments; en segon lloc, esbrinar els contextos a partir dels propis testimonis, i lexpressi de les seves necessitats i queixes envers lescola i envers el seu context personal ms enll de lescola; en tercer lloc, substituir progressivament altres formes de restabliment de la disciplina basades en lexclusi del centre dels individus identificats externament com els responsables dels problemes, o en la seva exclusi, tamb, a lhora de cercar solucions per restaurar la convivncia i la reparaci dels danys. En qualsevol cas, la conclusi ms rellevant pot semblar tan
CAPTOL 8
senzilla com difcil de dur a la prctica i es podria expressar de la manera segent: les prctiques restauratives a les escoles no sintrodueixen per restaurar vells ordres, sin que obren les portes a noves possibilitats i concepcions per ordenar la convivncia.
2.2 Manuals de mediaci escolar i Observatoris de la mediaci

La revisi anterior ens porta als interrogants sobre com dur a terme aquestes transformacions a lescoles i els seus contextos institucionals i comunitaris, i en aquest sentit, precisament els documents que ms abunden sobre la mediaci escolar sn el que podem anomenar llibres-manuals. Aquests poden dividir-se en dues tipologies. En primer lloc, els que consisteixen en volums que exposen diversos aspectes de la mediaci escolar, des de la filosofia de la mediaci fins els seus beneficis, passant per la seva histria, els tipus de mediaci, els usos de la mediaci, o els exemples de mediaci per mitj dexperincies. Aquests volums solen estar escrits per diversos autors, o articles diversos del mateix autor, i consisteixen en recopilacions darticles sobre la mediaci escolar, semblants als articles de reflexi terica que podem trobar en revistes cientfiques (vegeu Brandoni, 1999, o Fried Schnitman, 2000) per amb la voluntat explcita de promouren la difusi. El segon tipus de textos sn els que presenten programes relativament estructurats per implementar i desenvolupar la mediaci escolar. Aquests darrers sn els que podem denominar manuals-guia en sentit estricte, ja que els seus objectius no sn noms aportar coneixement sobre la mediaci sin tamb oferir eines prctiques que permetin als professionals de leducaci elaborar un programa de mediaci escolar als centres on treballen. Els autors daquestes publicacions sovint sn formadors de mediadors i els manuals sn la versi publicada dels ensenyaments que imparteixen a les activitats de formaci. Prcticament nhi ha a tots els pasos europeus i a diversos pasos llatinoamericans, amb predomini quantitatiu de les publicacions als pasos anglosaxons. Alguns exemples dels ms seguits els trobem en les publicacions de Binaburo i Muoz (2007), Boqu (2002, 2005a, 2005b), Munn i McCragh (2006), i en destaquen els models integrals per a la transformaci de les relacions i la participaci als centres per part dels diferents tipus dactors, com el que proposen Torrego (2000) o Hopkins (2004).
Pel que fa als observatoris de la mediaci i de les prctiques restauratives, generalment produeixen pgines web mantingudes per organitzacions diverses que ofereixen materials relacionats amb la mediaci en general, entre els que shi troba tamb informaci sobre mediaci escolar. Aquests materials sn de caire molt variat, i inclouen des de notcies relacionades amb lmbit de la mediaci fins enllaos a informes i documents terics o prctics. En alguns casos aquestes pgines estan dedicades a programes concrets de prevenci de la violncia. Generalment sn daccs lliure, per algunes delles limiten laccs a part o la totalitat dels continguts. A continuaci es presenta una mostra daquestes pgines: www.iirp.org International Institute for Restorative Practices Entitat nord-americana que ofereix formaci de diversos nivells sobre prctiques restauratives. A la seva pgina web es poden trobar recursos creats per la prpia organitzaci. En lmbit escolar ofereixen el programa SaferSanerSchools que busca laplicaci de prctiques restauratives als centres escolars per tal de disminuir la conflictivitat. www.worldmediationforum.org Forum Mundial de Mediaci Centre de recursos sobre mediaci. Hi ha articles sobre els diversos mbits de la mediaci, entre ells lescolar. www.restorativejustice.org.uk Restorative Justice Consortium Promouen la justcia restaurativa al Regne Unit i Galles. Shi troben documents sobre diversos mbits de la mediaci, entre ells lescolar, des dinformes de recerca a publicacions teriques i documents de carcter prctic per aplicar la mediaci. www.transformingconflict.org National Centre for Restorative Justice in Education Organitzaci del Regne Unit centrada en la resoluci alternativa de conflictes en el camp educatiu. Ofereix formaci, consells i suport en laplicaci de programes de justcia restaurativa. A la pgina web poden trobar-shi referncies bibliogrfiques relacionades amb la mediaci escolar. http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/Programa Convivncia i Mediaci Escolar del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya La pgina ofereix notcies destacades sobre lmbit de la mediaci escolar en general i sobre novetats del programa en particular. Shi troben els materials editats pel
CAPTOL 8
Departament dEducaci, experincies de centres que han aplicat el programa i recursos aliens al Departament que ofereixen eines en el camp de la mediaci escolar i la resoluci alternativa de conflictes. www.emediacion.com Centre de mediaci de Valncia. Ofereixen serveis de mediaci i de formaci en mediaci. Shi troben articles de lliure accs i de pagament i referncies a publicacions sobre els diversos mbits de la mediaci.
Catalua es la comunidad autnoma que ms ha difundido y facilitado la aplicacin del programa11 en las aulas. Tras introducirse como formacin permanente del profesorado de secundaria, se cre un equipo de formadores y se extendi a los maestros y maestras de primaria. En seis aos, casi 7.000 docentes han trabajado el programa en ms de mil escuelas e institutos catalanes (Led, 2003:67). Parallelament, alguns instituts havien iniciat pel seu compte programes de mediaci, promoguts per professors que havien rebut formaci per altres vies. En la majoria de casos, aquest professorat van sumar-se a les ofertes de formaci del Departament i va esdevenir, al seu torn, el primer grup de formadors de mediadors del programa. Des dels inicis del programa fins lactualitat, la mediaci escolar ha estat entesa com una estratgia pedaggica per millorar la convivncia als centres i no com a resposta preventiva arran dun conflicte traumtic. Aquesta concepci explica que el programa de mediaci es presenti com un element ms dels recursos del Departament per tal de millorar la convivncia als centres, que treballen la identitat individual i les competncies socials com a recursos per augmentar la cohesi social. En la lnia del que hem vist ms amunt en la discussi sobre algunes de les ambigitats i confusions de la mediaci escolar, en els documents del Departament dEducaci, la mediaci es considera un procs educatiu per gestionar els conflictes de convivncia que sorgeixen als centres en els quals participen alumnes (Departament dEnsenyament, 2003: 61). Aquest mfasi en la gesti de convivncia remet en primera instncia a una manera de regular la vida institucional, funci que correspon per definici al professorat, i sadrea explcitament a la seva eventual alteraci per part de lalumnat. Si b es pot entendre com una estratgia educativa institucional, aquesta no preveu cap aplicaci als membres de la comunitat educativa sin al comportament dun sector amb relaci a la instituci. Aquesta tendncia lloable per bviament esbiaixada es fa palesa en els materials publicats com a guia pedaggica pel professorat, on la descripci clssica del procs de mediaci va acompanyada dels beneficis pedaggics que comporta el seu s per la formaci dels alumnes en competncies socials, amb lobjectiu ltim de contribuir al desenvolupament dindividus capaos dautogovernar-se a lescola i la societat (Departament dEnsenyament, 2003: 38, citant a Girard i Koch, 1997). La vinculaci originria que tenien aquests plantejaments amb la justcia juvenil pot explicar en part lorientaci de la mediaci cap als conflictes entre menors o que involucren a menors com a responsables de comportaments de transgressi, enlloc dun enfoca-
2.3
Experincies de mediaci escolar
El darrer dels grans mbits temtics que han ocupat les publicacions sobre mediaci escolar s el que se centra en prctiques concretes. En aquesta categoria de documents es troben publicacions signades per professionals de leducaci que exposen les seves experincies desprs de dissenyar, introduir i aplicar programes de mediaci escolar. Entre aquests darrers destaca la diversitat de propostes existents per millorar el clima de centre, amb presncia destratgies per la resoluci de conflictes amb mediaci o sense incloure-la. En la lnia de les publicacions adreades a la formaci permanent del professorat per mitj de la reflexi sobre la prctica es troben els relats daquestes experincies en mitjans de divulgaci pedaggica. En textos independents o com a part de monografies es troben ja un bon nombre dexperincies dutes a terme en centres escolars. Alguns dels autors que nhan publicat a Catalunya o a la resta de lestat sn Comas i Mascarell (2005), Grcia i Elboj (2005), Surez (2003), Abril (2006), Balaguer (2006), Garca i Garca (2001), Varela (2006), Rubio (2007), Cruz, Almirall i Checa (2003). Lanlisi transversal de tots els textos daquestes caracterstiques aporta la possibilitat danar constatant la percepci de millora de la convivncia que en tots els casos es deriva de laplicaci dalguna mesura restaurativa, com la introducci de la mediaci.
3 La mediaci escolar a Catalunya

A Catalunya, el principal impulsor de la Mediaci Escolar ha estat el Departament dEducaci. El 2003, Led ja ressaltava que:
CAPTOL 8
ment de transformaci de la cultura i el clima escolars des duna perspectiva estructural, o com una estratgia de resoluci de conflictes entre tots els membres de la comunitat educativa.
tots els sectors conjuntament. Lideal s que el nombre de participants sigui al voltant dels 35 i que entre aquests hi hagi uns 15 professors/es, 15 alumnes i 5 entre pares/mares i PAS. Aquestes sessions es divideixen en 12 hores de formaci terica, en les qu es parla de mediaci i conflicte, comunicaci, alternatives i educaci emocional; 3 hores destinades a lorganitzaci i preparaci per endegar el servei de mediaci al centre educatiu; 10 hores de prctiques per posar a prova el servei de mediaci dissenyat i 9 hores finals de consolidaci destinades a resoldre dubtes que hagin sorgit durant la fase experimental del servei de mediaci, a la resoluci de qestions pendents i a lavaluaci de la formaci. Sacaba amb el disseny definitiu del programa de mediaci del centre, que inclou una planificaci anual. Daquesta formaci inicial nhan de sortir les persones que sencarregaran de dur a terme el servei de mediaci al centre i un segon grup de membres de la comunitat educativa que entengui i doni suport al pla. Tot i tractar-se duna formaci especfica en mediaci, als participants sels recorda que no han doblidar els programes de competncia social, educaci en valors, i similars que tamb ofereix el Departament i sels recomana que hi participin amb anterioritat a la formaci en mediaci. La diferncia entre uns i altres rau en el fet que mentre la formaci en mediaci arriba a tots els sectors de la comunitat educativa, els altres programes van dirigits exclusivament al professorat, inserits en loferta de formaci continuada que ofereixen els Plans de Zona. Un cop feta la formaci inicial, i de manera secundria, existeixen altres possibles ofertes de formaci complementries. Tamb hi ha formaci per professors incorporats a un centre escolar on ja existeix un servei de mediaci, i seminaris per a coordinadors de mediaci, que pretenen establir un espai de contacte on intercanviar experincies i bones prctiques. Tot i que aquests seminaris es duen a terme al llarg del curs amb lassistncia exclusiva de professorat, la seva clausura consisteix en una trobada amb lalumnat mediador dels centres, on aquest alumnat tamb pot intercanviar coneixements. La formaci descrita saplica noms als centres pblics. Els centres concertats que solliciten ajuda al Departament dEducaci en matria de mediaci escolar reben una formaci ms reduda, de 15 hores en total, concentrada en tres sessions per caps destudi on sofereixen nocions de competncies socials i mediaci, i altres eines per ampliar la formaci. Amb tot, sest treballant perqu en un futur proper els centres concertats sincorporin completament a la formaci general.
3.1 Organitzaci i formaci en mediaci escolar

Per entendre el desenvolupament de la mediaci escolar a Catalunya i la seva organitzaci a diferents nivells s imprescindible fer referncia de forma immediata a la formaci en mediaci escolar als centres, ats que aquesta ha estat la frmula de la seva introducci, a partir duna organitzaci cada vegada ms centralitzada des del Departament dEducaci. El curs 20092010 ha portat un canvi important quant a la incorporaci de la mediaci als centres. En el perode anterior el programa es desenvolupava com una oferta ms dins dels Projectes dInnovaci Educativa del Departament dEducaci. A partir dara la mediaci escolar shaur de desenvolupar dins del Pla de Convivncia que tots els centres escolars han delaborar i aplicar, a diferncia de ladhesi voluntria que shavia establert anteriorment. La formaci en mediaci sinclour als Plans de Formaci de Zona i altres propostes formatives del Departament dEducaci. La nova denominaci oficial es Programa de Convivncia i Mediaci i depn de la direcci General dInnovaci Educativa, sota la tutela de la Subdirecci General de Llenges i Entorn. Amb tot, la formaci especfica en mediaci es troba situada a la Subdirecci General de Formaci, s a dir, en una secci del Departament dEducaci diferent i independent de lestructura on est situat el programa de referncia. El programa de mediaci escolar ha crescut de manera exponencial, i aix fa que la formaci requerida per implantar-lo a un centre educatiu es porta a terme de forma especfica i relativament autnoma, tot i compartir les recomanacions comunes per introduir la mediaci com a part daltres mesures de promoci de la cohesi social. Loferta formativa del programa de mediaci escolar del Departament dEducaci consta dun total de 40 hores, repartides en mduls diferenciats i en fases diferents. Sinicia amb informaci i sensibilitzaci sobre mediaci als diversos membres de la comunitat educativa amb lobjectiu datreure persones de tots els sectors interessats en fer la formaci complerta. Un cop creat el grup sels ofereix 27 hores de formaci (9 sessions de 3 hores) que simparteixen de novembre a maig i que es fan amb
CAPTOL 8
Cal assenyalar, tamb, que el programa que ofereix el Departament no s lnica opci disponible per a aplicar la mediaci a les escoles. En alguns casos, com hem assenyalat anteriorment, ha estat el mateix claustre de professors el que ha tirat endavant el programa de manera independent, a partir de coneixements obtinguts per altres vies. En daltres, sobretot en el cas de centres concertats, els rgans responsables de la gesti del centre educatiu han contractat empreses privades que els han ofert formaci en mediaci i els han ajudat a impulsar el programa als centres. Des de lany 2001 al 2008 shan format i han tirat endavant el Programa de Mediaci del Departament dEducaci un total de 233 instituts deducaci secundria de Catalunya. Aquestes xifres proporcionades pel mateix Departament dEducaci, que contemplen noms aquells centres de secundria que han dut a terme la formaci completa, augmenten fins a 320 si es tenen en compte tamb els centres de primria i els centres concertats que han participat en sessions de formaci especfiques. Aix, des del punt de vista del nombre de persones formades en mediaci, el Departament dEducaci afirma que des de linici del programa shan format ms de 5.000 alumnes, ms de 5.000 professors, ms de 1.000 mares i pares i ms de 500 treballadors no docents de centres escolars. Fins el moment de portar a terme aquest estudi, el Departament dEducaci encara no disposava de dades de seguiment dels programes als centres. Amb tot, segons les dades de formaci proporcionades corresponents al curs 2006-2007, tenint en compte que a Catalunya hi havia un total de 530 centres pblics deducaci secundria, on sescolaritzaven 156.316 alumnes dESO amb una plantilla de 26.936 professors, es pot afirmar que ms del 40% dels centres de secundria catalans pblics havien realitzat formaci en mediaci i tericament havien iniciat el programa, una xifra que arribaria al 20% del professorat, per noms al 3% de lalumnat. Identificar de forma sistemtica aquesta formaci i el seu abast ha estat tamb un dels objectius del treball empric portat a terme en aquesta investigaci, de manera que aprofundirem en lanlisi daquestes dades ms endavant.
2001, encara que alguns centres ja hi havien comenat a treballar anteriorment. Els seus objectius consisteixen en difondre bones prctiques, fomentar les relacions positives, fomentar la resoluci pacfica de conflictes, partint de la prpia realitat escolar i formar per a la convivncia i prevenir les conductes problemtiques12. A primria, es treballa la identitat personal, la relaci amb els altres i el respecte lentorn, i la mediaci escolar com a procs de resoluci de conflictes s un eix exclusiu del programa de secundria. Tot i que la concepci predominant de la mediaci escolar s la promoci de la cultura del dileg i de la resoluci dialogada dels conflictes, com a eines educatives i de prevenci, tamb shi ha dassociar la voluntat poltica de resoldre la major part dels conflictes que es produeixen al voltant dels centres escolars de manera consensuada, evitant, sempre que es pugui, que els conflictes escalin a la via judicial. Amb aquest objectiu, el curs 2005-2006 el Departament dEducaci va crear la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE) amb la voluntat de centralitzar les demandes sobre resoluci de conflictes que arribaven al Departament des de diversos sectors de la comunitat educativa. Aquesta unitat es va crear en un context dalarma social arran del cas Jokin, el sucidi dun estudiant basc desprs de ser assetjat i agredit de manera repetida per companys de classe. Per tant, la USCE canalitza aquelles demandes que fan els centres o les famlies en relaci a aquestes situacions dassetjament i a situacions de conflictes, els indica el cam que poden seguir i porta a terme un acompanyament i consulta de casos. Parallelament, tamb collabora amb el Programa de Convivncia Escolar en la promoci de la mediaci i de la formaci per a la mediaci als centres. Des del moment de la seva creaci, la USCE ha ats entre 300 i 400 casos anuals, amb una lnia descendent que podria atribuir-se, en part, a lextensi de la mediaci dins els propis centres escolars. Per comprendre amb ms profunditat els objectius i tasques de la unitat, el Departament dEducaci ha proporcionat a lequip del Llibre Blanc les dades de les actuacions del curs 20082009. El Grfic 1 mostra la tipologia de conflictes atesos. Levoluci dels casos atesos indica que si b shan redut els que impliquen violncia, han crescut els que sorgeixen al voltant de disconformitats amb lacci educativa, i sn tamb alts els que es defineixen com conflictes personals, que shaurien de poder resoldre per via de la mediaci als centres.
3.2 La mediaci escolar ms enll dels centres escolars

El Departament dEducaci va iniciar la implantaci del programa de Convivncia i Mediaci Escolar el curs
CAPTOL 8
Grfic 1. Tipologia de casos atesos per la USCE, curs 2008-09
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la USCE, Departament dEducaci.
Els casos atesos es troben repartits de manera fora similar al pes de centres escolars en el territori. Si b els percentatges varien cada curs, el nombre total de casos atesos per la USCE no s suficient per determinar estadsticament si les intervencions daquesta unitat tenen ms pes en una zona geogrfica o en una altra. Tot sembla indicar, per, que no s aix. Els casos ms rellevants han estat, duna banda, els relacionats amb conflictes interpersonals (23,8% del total) i, de laltra, els conflictes referents a desavinences amb el funcionament del centre educatiu (37,1% del total si sumem les categories de disconformitat amb lacci educativa, el 26%, i disconformitat amb la normativa, l11,1%). Sn tamb importants els percentatges de casos relatius a la demanda dorientacions per la millora de la convivncia (10,2%) que fan evidents linters dels centres per avanar cap a un clima satisfactori i la necessitat deines per ajudar-los a fer-ho possible i els casos on la violncia juga un paper determinant (9,6%), tot i ser aquest percentatge sensiblement menor que al curs 2006-2007, quan aquests conflictes representaven el 19,8% del total de casos atesos per la USCE.
Pel que fa a la distribuci dels casos per nivells educatius, gaireb la meitat (48,9%) provenen de la franja deducaci secundria obligatria, una dada que s coherent amb la majoria destudis sobre conflictivitat a lescola. Per s important observar que el 40,8% de les demandes que arriben a la USCE sn referents a letapa escolar de primria. Aix ha de servir per no passar per alt un tipus de disconformitat que sexpressa des de les famlies i que correspon ms, lgicament, a letapa de primria. Per titularitats, el 64,1% dels casos han estat centres de titularitat pblica, un percentatge similar per lleugerament inferior al total de centres pblics de Catalunya el curs 2008-2009 (que representaven el 69,2%). Aix doncs, els centres de titularitat privada coneixen i fan s de la USCE en la mateixa proporci que els pblics o en una proporci lleugerament superior. La concentraci urbana sembla tenir un pes ms important a lhora de localitzar els conflictes quan observem les dades dels casos atesos per la USCE per Delegacions Territorials. A Barcelona comarques, amb l11% de centres escolars de Catalunya, sha produt el 15,5% de casos de la USCE; al Maresme-Valls Oriental, el 18% de
CAPTOL 8
casos (el servei territorial reuneix el 10,6% de centres); El Consorci dEducaci de Barcelona t un 25,5% de casos (23,9% de centres) i el Baix Llobregat el 14,6% de casos (11,1% de centres). En el cas del Valls Occidental els percentatges sn idntics, amb l11,1% de casos i centres. Per contra, Girona agrupa e 4,3% dels casos i el 8,7% de centres, Tarragona el 4,6% de casos i 7,4% de centres, Lleida 1,9% de casos i 6,4% de centres i Terres de lEbre 0,6% de casos i 2,2% de centres.13 El servei de la USCE funciona principalment per via telefnica14. Tal com es pot veure al Grfic 8 aquesta s, de llarg, la via principal dentrada de les demandes en ms del 75% dels casos. A part del telfon, a la USCE tamb arriben demandes directes via registre de cartes al Departament dEducaci (9,6%), correu electrnic (9%) o personalment (1,2%). A ms la USCE tamb actua en alguns casos per iniciativa prpia o per demandes indirectes, generalment quan sassabenten dalgun cas a travs de la premsa, tot i que la proporci daquests casos s mnima. Generalment, qui inicia el contacte amb la USCE sn les famlies (51,4%) seguides dels centres escolars (31,3%). Per tant, ms del 80% de casos soriginen per demanda de membres de la comunitat educativa. De la minoria restant, s destacable el 13,3% de casos iniciats a partir duna demanda o derivaci daltres rgans del propi Departament dEducaci. La USCE, tal com el seu nom indica, es va crear com una Unitat de Suport a la Convivncia Escolar, i conseqentment les principals tasques que duu a terme sn les dassessorament i acompanyament als actors de les comunitats educatives en matria de convivncia. Majoritriament aquest assessorament es fa a les famlies (35,3% dels casos), en segon lloc als centres (22%) i en menor proporci a totes dues parts de manera simultnia (9%). Les altres tasques que desenvolupa la USCE consisteixen en donar informaci (14,2%), fer el seguiment dels casos (11,1%), i de manera minoritria respondre correus electrnics (3,7%), rebre informaci (1,9%) i dur a terme processos de mediaci (2,9%). Aquesta darrera categoria s important, ja que malgrat ser minoritria fa referncia als processos ms formals de mediaci, per no hem doblidar que tot el treball de suport a la convivncia requereix de tcniques i destreses relacionades amb la mediaci i amb la gesti alternativa de conflictes i aquesta s una de les tasques principals dels membres de la USCE. A les tasques prpiament de mediaci, doncs, sarriba desprs de tot un seguit de prctiques dinformaci, assessorament i seguiment que es realitzen en els centres escolars per vetllar pel seu bon funcionament.
Hi ha alguns casos que, per la seva complexitat, requereixen una atenci presencial. El curs 2008-2009 nhi va haver 65, el 20% del total. Daquests, en 33 ocasions latenci va fer-se a loficina de la USCE, situada a la seu central del Departament dEducaci, i en 48 ocasions els membres de la USCE van desplaar-se als centres per atendre els casos15. Si ens fixem en aquesta darrera opci veiem que aquests desplaaments shan utilitzat de manera destacada per assessorar lequip directiu i/o el claustre. Amb tot, i malgrat que es tracti dun nombre molt redut de casos, tamb s important assenyalar les ocasions en les quals la USCE ha fet un treball directe amb lalumnat, ja que aquests sn els nics casos de contacte directe amb aquests actors. Per tal dampliar la cobertura de la USCE i augmentar-ne leficcia en lassessorament i suport a la convivncia, lany 2008 es va crear la Xarxa dIntervenci en la Gesti del Conflicte Greu, com a part dun pla pilot que ha de durar fins el 2010, moment en qu es valorar la tasca feta i les necessitats de consolidaci. Lobjectiu daquest pla s generar una xarxa dexpansi des de la USCE amb persones formades per atendre les situacions de conflicte greu a cada servei educatiu i que ser la referent a la zona. Des de la USCE es far la supervisi i coordinaci peridica dels casos que estiguin portant els referents dels serveis educatius. Aquest pla preveu, tamb, la creaci duna base de dades comuna per fer el seguiment i control de casos. El pla pilot de la USCE sha iniciat amb els serveis educatius perqu sn lmbit en el qual els professionals dels EAP (Equips dAssessorament Psicopedaggic) fan intervenci en mediaci escolar. Els EAP sn un servei de suport i assessorament psicopedaggic i social als centres escolars i a la comunitat educativa (que) [...]han de desenvolupar les seves actuacions en els centres escolars i en el seu entorn amb estreta collaboraci amb els altres serveis i professionals del sector (Dep. dEducaci, 2007b:16). Les seves funcions principals se centren en donar suport als centres escolars davant dalumnes amb diverses necessitats educatives especials, tant des del punt de vista pedaggic, de recursos i activitats, com des duna visi ms psicolgica. En aquest sentit, una de les seves prioritats ve definida com assessorament al professorat en la prevenci de situacions de risc i en la resoluci de conflictes (Dep. dEducaci, 2007b:16). A la prctica, aquesta funci sovint es tradueix en la realitzaci de tasques de mediaci en conflictes entre alumnat amb necessitats educatives especials, o els seus pares, i altres membres de la comunitat educativa.
CAPTOL 8
Segons els casos i els conflictes, centres i famlies tamb poden acudir a la Inspecci Educativa. Els centres escolars, daltra banda, tamb poden accedir a serveis externs al sistema educatiu com ara els gabinets de psicologia especialitzats en mediaci, i treballar amb la policia local i amb els professionals de la mediaci comunitria i de la mediaci intercultural, all on els ajuntaments els hagin creat. En aquest darrer cas, el del treball des de la mediaci intercultural a lmbit escolar, moltes de les tasques portades a terme, ms enll de les dinformar i traduir entre escoles i famlies immigrades, consisteixen en una tasca important de conciliaci davant de situacions dincomprensi mtua que poden derivar en conflictes involuntaris (Llevot, 2004; Ortiz, 2006). En totes aquestes ocasions, per, ens trobem davant dactuacions de mediaci informal, que no segueix els criteris estandarditzats per aquest tipus dactuacions. Ara per ara, i tal com est estructurada, la tasca que porten a terme totes aquestes instncies es podria definir ms com una funci intermediadora.
educatiu i la concreci i desenvolupament de les competncies de la Generalitat en matria deducaci. Segons aquesta nova regulaci estatutria, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 12/2009, deducaci de Catalunya, que atribueix tamb una importncia significativa a la mediaci escolar i a la resoluci pacfica de conflictes en lmbit escolar. Daquesta manera, deixant vigent la regulaci del Decret en aquestes qestions, la nova llei consolida la generalitzaci de la utilitzaci de la mediaci escolar a tots els centres. Com a valoraci inicial, es pot destacar que el Decret 279/2006 estableix una definici amplia de mediaci escolar, que sembla permetre el seu s en una varietat de conflictes i entre una diversitat de parts que puguin aparixer en lmbit educatiu. Tanmateix, la regulaci que en fa a continuaci la considera bsicament com un mecanisme preventiu, o com una alternativa o complement al rgim disciplinari, limitant notablement el seu abast. Pel que fa als principis, procediment i efectes, la mediaci escolar coincideix en lnies generals amb la definici jurdica de mediaci, amb la particularitat que no constitueix una alternativa a un procs judicial, sin a un procediment disciplinari en el marc del centre. La segona particularitat de la mediaci escolar s que actualment els mediadors sn membres de la comunitat educativa (professors, alumnes...), que requereixen una formaci adequada o una acreditaci que el Decret, per, no concreta. Finalment, la nova Llei deducaci mant i complementa la seva definici mplia, fet que sembla indicar una possible extensi del seu mbit daplicaci en el futur. Ara b, els conflictes que escalen i acaben davant els tribunals penals, si no shi aplica la mediaci ms enll de lmbit escolar continuen essent jutjats a partir del Codi Penal (inclou els delictes i faltes dels quals sels pot acusar) Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i la Llei de procediment penal (inclou el procs mitjanant el qual sels jutja) Real decret de 14 de setembre de 1882, mitjanant el qual saprova la Llei denjudiciament criminal.
3.3 La consolidaci de la mediaci escolar: aspectes jurdics

La presncia creixent de la mediaci escolar als centres escolars ha anat acompanyada duna aposta a nivell normatiu per tal de consolidar-la. Aix, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres no universitaris de Catalunya incorpora de manera destacada ls de la mediaci escolar, tant en el prembul on sexposa lideari del decret, com en diversos articles que ordenen la seva regulaci jurdica. De manera general, cal insistir en la importncia atorgada a la prevenci i a la resoluci pacfica de conflictes en el marc escolar, tant a la legislaci estatal com a la catalana en aquest mbit. Aix, arran de laprovaci de la nova Llei orgnica 2/2006, deducaci de lEstat, que inclou notables referncies a la prevenci de conflictes i a la seva resoluci pacfica en lmbit escolar, el Departament dEducaci va aprovar el Decret 269/2006, sobre els drets i deures de lalumnat i la regulaci de la convivncia en els centres escolars no universitaris de Catalunya, que estableix formalment per primera vegada la mediaci escolar a Catalunya. Daltra banda, laprovaci del Decret va coincidir amb la finalitzaci del procs daprovaci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya, que, entre daltres novetats substancials, incorpora un conjunt de drets en lmbit
3.4 La necessitat dinvestigar lestat de la mediaci escolar a Catalunya

Com hem vist ms amunt, en els darrers anys ha augmentat exponencialment el nombre de propostes per introduir la resoluci alternativa de conflictes als centres escolars a partir dexperincies concretes daplicaci de la mediaci, acompanyades daltres prctiques, i lelement com a tots els casos, i que cal destacar, s la percepci de millora de la convivncia. s a dir, amb la
CAPTOL 8
introducci de la mediaci es redueix la conflictivitat, i aquesta s la percepci dalguns sectors de la comunitat educativa, bsicament el professorat, perqu ha estat aquest sector el que ha hagut denfrontar-se al canvi demogrfic i a les transformacions socials i culturals sobtades a les aules. Aquesta reducci de la conflictivitat es percep com una millora del clima de centre que afavoreix el desplegament daccions per aprofundir i optimitzar les prctiques de mediaci. Insistim, doncs, en el fet que estratgies i efectes semblen retroalimentar-se. No obstant aix, diversos estudis i informes sobre convivncia i conflictes a lescola, com el de Rodrguez (2007), o els del Sndic i lArarteko (2006) i lequip CIE-FUHEM (2005), conclouen que els centres escolars tenen encara un funcionament basat principalment en una resoluci de conflictes punitiva i on la participaci dalumnes i famlies en el funcionament dels centres encara s molt limitada. s necessari, doncs, investigar i revisar les prctiques de mediaci escolar amb relaci a la resta destratgies de resoluci de conflictes aplicades als centres escolars. Aix ens haur de permetre identificar millor els conflictes viscuts des dels diferents actors i proporcionar les millors eines per a la seva resoluci a lescola. Malgrat els efectes benfics de la mediaci escolar com a instrument intern, i sense negar que ha estat gestionat eficament, creiem, doncs, que el propi xit de la mediaci mostra que hi ha espai per anar ms enll. No es poden infravalorar els efectes de la introducci i lexpansi de la mediaci. Creiem tanmateix que valorarles noms a partir del seu impacte en la disminuci de les sancions als centres i de la millora del clima de centre, per sense sortir dels centres, pot resultar limitador. Parallelament, proposem tamb analitzar els casos de conflictes escolars que arriben a convertir-se en processos judicials de manera que es pugui valorar, com hem dit ms amunt, limpacte de la introducci de la mediaci en fases anteriors i la seva adequaci en les formes practicades i actualment vigents. De la mateixa manera, cal analitzar i valorar els processos de mediaci no escolar, per relacionats amb lmbit escolar en tant que els escenaris de la vida social sn ms coincidents que els lmits institucionals. Un dels aspectes centrals que caldr analitzar s el de les funcions de les persones que poden actuar, i de fet actuen, per a fer possible els processos de mediaci a lmbit escolar. Des de la perspectiva del model que proposa Lederach (1997) per mitj de la pirmide de resoluci de conflictes, es distingeixen diverses aproximacions a la construcci de la pau a diferents nivells, que impliquen tamb el lideratge de diversos tipus dactors en aquests nivells dins dels processos de reconciliaci social.
Lederach identifica tres nivells dactuaci, i alhora de rols, que defineix en funci del grau de poder i lideratge de les persones que intervenen en la resoluci de conflictes. Al nivell superior, anomenat lideratge dalt nivell [top leadership], se situen els personatges rellevants o lders militars, poltics i religiosos del context en conflicte. El principal objectiu de les seves accions s laturada de les hostilitats o la violncia. Es tracta, per tant, de plantejaments a curt termini pensats per poder complir-se pas a pas. En part, tamb, perqu les negociacions sovint es fan de manera pblica i s convenient mostrar resultats encara que siguin parcials. Per tal que aquestes accions puntuals tinguin efecte, per, cal que vagin acompanyades duna ajuda molt ms mplia duta a terme des dels altres dos nivells de la pirmide. Al segon nivell trobem el que Lederach anomena lideratge dabast mitj [middle-range leadership]. Es tracta de persones destacades en diversos camps que compten amb el suport de lopini pblica. Aquestes figures sn claus per assolir la pau, ja que gaudeixen de relativa poca visibilitat relativa per tamb de bones i nombroses connexions als diversos sectors de la societat. Elles sn, doncs, les que poden posar en contacte les elits i la majoria de la poblaci. Finalment, a la base de la pirmide trobem els que Lederach anomena lders de base [grassroots leadership]. Aquestes figures sn lders locals de diversos sectors i la seva funci s definitiva per assolir la reconciliaci, ats que ajuden la poblaci a sobreposar-se a la violncia de la guerra, de lenfrontament violent, i a reparar les relacions danyades en el conflicte. El model tamb identifica labast de les persones que intervenen o que es mobilitzen en la resoluci del conflicte a cada nivell. Aix, al primer nivell els qui intervenen en la seva resoluci sn una clara minoria, essent fins i tot com que es tracti de negociacions unipersonals, dutes a terme per un nic mediador, que actua de manera visible. En el nivell intermedi es tracta duna minoria amb prestigi, i les seves actuacions sencarrilen a partir de lorganitzaci i participaci en trobades, tallers i comissions de pau. I els actors que intervenen en la resoluci de conflictes al tercer nivell actuen en plena relaci amb les persones afectades i ofereixen una visi respectada, per alhora propera als afectats. La mediaci a lmbit escolar permet diverses aplicacions del model de Lederach, amb particularitats, segons els tipus de conflictes i els mbits als quals pot afectar si escala. En aquest sentit, probablement no s aplicable per analitzar tots els conflictes i els processos endegats per a la seva resoluci, perqu en molts dells no sidentifiquen els tres nivells de la pirmide, i en realitat noms saplicaria en totes les seves dimensions a aquells que esca-
CAPTOL 8
len a instncies externes al centre escolar (per exemple, a la USCE i/o a la Fiscalia). A ms, els conflictes sovint sn interpersonals, tenen larrel en actors concrets, encara que acabin involucrant a vegades a diversos actors i als propis centres i a altres instncies de ladministraci educativa o de lentorn comunitari. Els conflictes en lmbit escolar generalment es resolen noms a un dels nivells de la pirmide i, en certa mesura, cada nivell s relativament independent si no es tracta de conflictes traumtics, que no afectaran generalment a grups de persones per per als quals ser important introduir estratgies mediadores per reconciliar bndols o faccions que poden emergir a nivells inferiors de la pirmide, a lescola i a la comunitat educativa afectada. Reprenent la distinci que hem fet anteriorment, a la base de la pirmide shi podrien situar les estratgies socialitzadores de la mediaci escolar, orientades a lautoregulaci i a lestabliment (o restabliment) dun bon clima de centre, i tant la majoria de conflictes com de mediacions que probablement es porten a terme als centres escolars en lactualitat. Els nivells intermedis i superiors correspondrien al tractament dels conflictes per mitj de la mediaci estandarditzada i formal, professional, des duna estratgia institucional. Ambdues haurien de contribuir a la desjudicialitzaci dels processos que escalen, en moments i nivells diferents, i amb recursos diferents. Des de la perspectiva dels actors involucrats i dels recursos mobilitzats, aquesta seria laplicaci de la pirmide de Lederach:
(mediacions, tallers, formaci, etc.) per sovint de tipus socialitzador i/o comunitari
Nivell 3: lideratge de base

Mediadors formats als centres (alumnat), mediadors naturals (alumnat i professorat) Actuen de manera espontnia o informal, sovint entre iguals (alumnat i/o professorat), o com a part de tasques de tutoria amb alumnat i famlies (professorat). Aquest plantejament ha estat a la base de lestudi empric sobre labast i les caracterstiques de la mediaci escolar a Catalunya. En els apartats segents sexposa la metodologia emprada, i es presenten i analitzen els resultats per arribar finalment a proposar recomanacions per a la seva millora i institucionalitzaci amb les mximes garanties jurdiques.
4 Caracterstiques de lestudi
Seguint les lnies generals acordades en el projecte del Llibre Blanc, lequip de mediaci en lmbit escolar ha treballat a partir dun doble abordatge qualitatiu i quantitatiu. En primer lloc, sha dut a terme el treball de camp etnogrfic16 amb laplicaci de tcniques qualitatives (entrevistes, observacions, anlisi de documents dels centres i de diferents instncies del Departament dEducaci), i en segon lloc, amb un coneixement ms aprofundit del programa de Convivncia i Mediaci desenvolupat pels centres escolars, sha procedit a la confecci dun qestionari ampli per recollir aspectes comuns i aspectes especfics del projecte global i de lmbit escolar. En parallel sha dut a terme el treball danlisi jurdica arran dels documents legals que actualment regulen la resoluci de conflictes i la mediaci als centres escolars de Catalunya, i altres entrevistes complementries. Aquestes entrevistes han incls, duna banda, a un grup dagents relacionats amb la mediaci escolar de manera indirecta, des de lmbit comunitari i, de laltra, els responsables de la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar i al Programa de Convivncia i Mediaci, gaireb de forma transversal al llarg del desenvolupament de tota la recerca terica i emprica. Els objectius especfics de la recerca emprica sobre la mediaci en lmbit escolar han estat la identificaci de labast i les caracterstiques mediaci escolar a Catalunya, aix com de les limitacions i potencials que planteja
Nivell 1: lideratge dalt nivell

Jutges, USCE, inspectors, Associacions de Mares i Pares dAlumnes Intervenen en els conflictes que han escalat, individuals o collectius (aquests darrers tpics de les relacions amb ladministraci educativa en qualsevol instncia). Requereixen la participaci daquests actors en tant que cal un grau de lideratge reconegut perqu les parts acceptin iniciar la resoluci del conflicte.
Nivell 2: lideratge dabast mitj

Mediadors externs, policia, directors, professorat responsable de mediaci al centre, mediadors formats als centres (alumnat) Tenen algun poder, real o simblic, per ajuntar les parts a resoldre el conflicte. Generalment sencarreguen de conflictes individuals. Poden dur a terme accions de resoluci de conflictes o construcci de la pau pautades
CAPTOL 8
des de la seva aplicaci actual. Les tcniques emprades ens permeten aportar dades de la quantitat de mediacions que es realitzen als centres escolars, els actors que hi participen i a quin tipus de conflictes saplica, entre altres aspectes rellevants, a partir de lunivers complet dels centres que la porten a terme. Lanlisi dels resultats obtinguts ens permetran assolir lobjectiu final, que s lelaboraci de propostes per a la introducci de millores, des del punt de vista jurdic, formatiu, procedimental i de recursos humans i materials.
realitzen funcions dacompanyament i mediaci. Amb les entrevistes als fiscals volem conixer el volum i el tipus de conflictes escolars que finalitzen davant dels tribunals, per aix no ha estat possible, per la prpia transformaci dels conflictes i perqu no hi ha cap registre de la seva evoluci a cap instncia ara per ara. A partir daquest estudi ms ampli dels conflictes que neixen a lmbit escolar, hem pogut valorar la possibilitat de proposar reformes legislatives que expandeixin ls de la mediaci com a mitj de resoluci de conflictes, ms enll de la regulaci actual del Decret 279/2006, que, com ja sha indicat, est considerada com un instrument preventiu o com una alternativa o complement al rgim disciplinari del centre. Com ja sha indicat, aquestes consideracions coincideixen amb la creixent importncia observada, tant a la legislaci catalana com a la de lEstat, de la mediaci i la resoluci pacfica de conflictes a lmbit escolar.
4.1
Abordatge qualitatiu
El treball qualitatiu va iniciar-se amb entrevistes a membres del Departament dEducaci per conixer el funcionament global del programa de Convivncia i Mediaci Escolar i de la USCE, i van fer-se entrevistes exploratries inicials coordinadors de mediaci escolar dun institut amb llarga experincia en mediaci per obtenir coneixements bsics de laplicaci concreta del programa a un centre. El treball qualitatiu tamb ens ha perms reconstruir els processos dels conflictes que neixen a lmbit escolar, per que per diferents motius salten de lesfera del centre i shan de resoldre dacord amb els sistemes ms amplis de resoluci de conflictes: els tipus de conflictes, les diferents instncies que hi intervenen, els procediments a travs dels quals es resolen els conflictes, com finalitzen i quins en sn els efectes. En particular, la collaboraci de la USCE amb el projecte ens ha perms conixer el volum i els tipus de casos que els arriben i on
4.2
Abordatge quantitatiu
Labordatge quantitatiu sha dut a terme a partir dun qestionari administrat en lnia a tots els centres de secundria que formaven part del programa dinnovaci educativa Convivncia i Mediaci Escolar del Departament dEducaci durant el curs 2008-2009. Es tracta de 253 centres, dels quals 179 han respost al qestionari i que ens han perms obtenir, per tant, una mostra final del 71% de lunivers.
Taula 1. Nombre de centres enquestats sobre el total de centres deducaci secundria pblics per Delegaci Territorial
Serveis Territorials Girona Maresme-Valls oriental Catalunya central Valls occidental Baix Llobregat Consorci dEducaci de Barcelona Barcelona comarques Tarragona Terres de lEbre Lleida Total Centres que han respost el qestionari 15 24 10 25 18 15 24 24 7 17 179 Centres de la mostra (Programa de Mediaci del Dept.) 21 29 14 34 34 29 32 29 7 23 253 Centres de secundria per serveis territorials 101 124 89 129 129 279 128 86 26 74 1.165
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del qestionari i del Departament dEducaci (Generalitat de Catalunya).
CAPTOL 8
Tal com sobserva a la Taula 1, la mostra de centres que participen al programa de Convivncia i Mediaci no s sempre proporcional al nombre de centres existents per territoris, representats per les Delegacions Territorials. Les mateixes distorsions involuntries es poden observar en el nombre de centres escolars de secundria de cada zona que han contestat el qestionari. Aix vol dir que la mediaci est present a tot el territori, si b encara hi havia en el moment de presa de dades una certa variaci en el seu grau dimplantaci17 per mitj del programa oficial del Departament. Cal assenyalar que tamb hi ha un biaix important pel que fa a titularitat. Els programes dInno-
vaci Educativa sofereixen majoritriament als centres de titularitat pblica, i per tant sn aquests els que han conformat lunivers i la mostra resultant de les respostes al qestionari. Aquests resultats, doncs, no ens aporten informaci sobre les accions que puguin estar realitzant els centres concertats o privats, dels quals sabem a travs de labordatge qualitatiu que tamb estan desenvolupant programes de mediaci escolar. A la Taula 2 poden observar les caracterstiques dels centres enquestats a partir de la seva composici quantitativa i qualitativa bsica.
Taula 2. Perfil dels centres enquestats: composici i grandria

Mitjana Nombre total dalumnes Nombre dalumnes de nacionalitat estrangera Nombre dalumnes dtnia gitana Nombre de professors
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del qestionari.
Mnim 103 0 0 14
Mxim 1300 325 100 120
562 89 6 60
El qestionari es va enviar per primera vegada la tercera setmana dabril de 2009, uns dies desprs que els centres de la mostra rebessin un correu electrnic de la Direcci General dInnovaci Educativa del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya on sels demanava la seva collaboraci en lestudi. A principis de maig es va fer un segon enviament i a principis de juliol un tercer. En tots tres casos sha tractat de lenviament dun correu electrnic que explicava el projecte del Llibre Blanc de la Mediaci i demanava la seva col laboraci per mitj de la resposta al qestionari en lnia, al qual saccedia a travs dun enlla facilitat en el mateix correu. Aquests enviaments shan complementat amb trucades realitzades entre juliol i octubre de 2009 a cada un dels centres que no havien donat resposta a la demanda. Lequip va optar per un qestionari de mxims, amb un total de 45 preguntes, que ens han perms obtenir informaci detallada dels diversos mbits en qu actualment interv la mediaci escolar, i al mateix temps realitzar una prospecci dels aspectes relacionats amb la conflictivitat i la gesti de la convivncia en els quals la mediaci s susceptible daportar canvis. Les respostes del qestionari tamb ens han perms analitzar com i quan la mediaci afecta als diversos actors que formen part de la comunitat educativa, i quin s el paper de cadascun dells en els diversos processos
i moments. Les respostes obtingudes es fan referncia al 2008-2009, si no sindica el contrari, ats que hem treballat amb les dades de la situaci en la qual els centres shan anat adscrivint voluntriament al programa de Convivncia i Mediaci del Departament dEducaci, abans dels canvis ms recents exposats en apartats anteriors i que encara no shan desplegat, com lobligatorietat delaborar un programa de convivncia a cada centre, a partir del curs 2009-2010. El qestionari18 cobreix els apartats temtics segents: Dades bsiques del centre Antiguitat de la mediaci al centre Categories de mediadors Formaci dels diferents tipus de mediadors Quantitat de conflictes mediats Tipus de conflictes mediats Regulaci de la mediaci Posicionament de la mediaci al centre Activitats paralleles o complementries a la mediaci: promoci, formaci, educaci en valors Percepci de conflictivitat
Els objectius principals de lestudi quantitatiu, doncs, es concreten en la voluntat de conixer la diversitat de
CAPTOL 8
percepcions i tractaments relatius al conflicte als centres escolars, i dels usos i estratgies de mediaci que duen a terme la globalitat de centres que lhan introdut en el seu funcionament rutinari. A ms, ha significat tamb una oportunitat per observar la relaci entre composici escolar i conflicte davant dels supsits que relacionen immigraci i conflictivitat19. Des de la perspectiva jurdica, els resultats del treball quantitatiu han perms estudiar, a partir de la prctica dels centres, la incidncia de laplicaci de la normativa sobre Mediaci Escolar a Catalunya i el grau dadequaci de les mediacions que es realitzen amb la regulaci del Decret 279/2006. Aix mateix, aquestes experincies tamb ens han perms fer una valoraci del seu dxit (quantes mediacions finalitzen amb acord i si realment es redueixen el nombre de procediments disciplinaris i de conflictes al centre) i, ms concretament, dels diferents aspectes que regula el Decret, per poder proposar-hi determinats canvis o millores.
Grfic 2. Evoluci de ladhesi i la participaci dels centres al Programa de Convivncia i Mediaci del Departament dEducaci de la Generalitat
5
5.1
Indicadors
Indicadors generals
5.1.1 La mediaci als centres escolars

El programa de Convivncia i Mediaci escolar va comenar a oferir-se a finals dels anys 90, encara que al principi de manera tmida, encetant la formaci a professors, i incorporant-se a centres que havien iniciat accions en la mateixa lnia de manera autnoma. Si b gaireb el 7% de centres que actualment formen part del programa van iniciar-lo abans de lany 2000, no va ser fins el curs 2004-2005 que els participants van augmentar considerablement, amb un punt lgid el 2006-2007, curs en qu shi van adherir el 35% del total de centres que en formaven part en el perode de desenvolupament de lestudi. Lxit de resultats del programa ha portat al Departament dEducaci a plantejar-ne un canvi estructural important. Aix, a partir del curs 2009-2010 el Programa de Convivncia i Mediaci Escolar queda suprimit com a oferta voluntria dinnovaci pedaggica pels centres i incorpora els seus objectius en el Pla de Convivncia que han delaborar els instituts. Aquests canvis requeriran el disseny de noves eines per analitzar ls i els resultats de la mediaci en lmbit escolar en el futur.
A part de formar part del programa del Departament dEducaci, el 17,4% dels centres han desenvolupat tamb altres programes de mediaci, b siguin dissenyats per ells mateixos (73,3%), per una empresa privada (3,3%) o per una altra entitat pblica diferent al Departament dEducaci (13,3%). Pel que fa als anys dinici daquests programes, segueixen una tendncia molt similar als centres amb el programa del Departament, mostrant un important nombre dadhesions el curs 2006-2007 (33,3%). En aquest cas, els percentatges de centres que van iniciar amb anterioritat un programa propi sn lleugerament superiors als que van adherir-se al programa del Departament dEducaci. Aquesta tendncia evidencia una vegada ms lxit sorgit de la iniciativa presa per alguns centres escolars per desenvolupar projectes que siguin del seu inters de manera autnoma i que amb el temps es poden acabar institucionalitzant. Independentment de la motivaci original de ladhesi al programa a cada centre, la gran majoria de centres (79,3%) el considera com un projecte global de centre que compta amb la implicaci de tot el claustre i lequip directiu. Les entrevistes realitzades tamb han mostrat, i es veur ms endavant, la necessria implicaci de lequip directiu per tal de garantir lxit del programa. Amb tot, no podem obviar el 18,3% de centres que encara consideren el servei de mediaci com quelcom que noms afecta al professorat que hi participa directament. La resta de centres consideren el servei de mediaci com quelcom propi de lequip de psicopedagogia (1,8%), o hi recorren de manera externa en casos puntuals (0,6%). En aquesta mateixa lnia, destaca el fet que el 92,5% dels centres tenen incorporada la mediaci en el seu Reglament de regim interior, i el 67,1% tenen normati-
CAPTOL 8
ves prpies del centre que regulen la seva prctica ms enll de les lnies que marca del Decret 279/2006 de drets i deures dels alumnes. Aquestes normes regulen de manera majoritria les obligacions dels mediats (95,7% dels casos) i dels mediadors (95,6%), per no el nombre de sessions per mediaci (20%), la durada daquestes (22,4%), o la temporitzaci total del procs (23,1%). Tal com hem vist en els casos analitzats, cada centre organitza aquests aspectes basant-se en procediments i protocols convencionals, i si b a la prctica el nombre i durada de sessions gaireb sempre s el
mateix, prefereixen deixar aquests parmetres sense regular per tal de permetre introduir flexibilitat si s necessari. La mediaci en lmbit escolar no queda limitada noms a les sessions. Gaireb la totalitat de centres de la mostra ha realitzat mediacions al llarg del curs, per tamb cal remarcar la importncia que atorguen a la difusi daquesta opci entre els membres del centre (el 79,9% de centre nhan realitzat), aix com a la formaci (49,4%) i, en menor mesura, a lassessorament (18,4%).
Grfic 3. Activitats relacionades amb la introducci de la mediaci al curs 2008-2009
5.1.2 Usos de la mediaci

La mediaci escolar als centres troba el seu camp preferent dacci en aquells conflictes que comporten la disrupci de la convivncia en una comunitat on el contacte entre els seus membres s constant i obligat. Sovint es tracta dels conflictes que queden fora de les regulacions disciplinries clssiques per que, per contra, representen situacions angoixants pels seus protagonistes. Per ser exactes, gaireb la meitat dels centres (44,8%) consideren que la mediaci es troba integrada en la seva estructura disciplinria, i lapliquen com a alternativa a algunes sancions. Generalment, per, s aplicable en aquells casos que daltra manera haurien suposat sancions menors, i com es mostra ms endavant, per conflictes en qu no hi ha intervingut la violncia fsica. Tamb s important el percentatge de centres que directament consideren la mediaci noms per aquells casos
que no es troben tipificats dins la via disciplinria (31%), de manera que un nombre elevat de centres considera directament la mediaci com una eina estrictament til per la reparaci de malentesos entre individus, per que en cap cas interv en conflictes sancionables que sn objecte del Reglament de Rgim Interior. El 13,2% de centres afirma utilitzar la mediaci amb posterioritat a la via disciplinria. Aquesta s tamb una postura que els centres fan explcita, i que mostra la tendncia a la concepci reparadora de la mediaci escolar. En aquests casos, els centres consideren que hi ha actuacions disruptives que shan de contestar amb sancions directes, per alhora sn conscients que els cstigs no solucionen les arrels reals dels conflictes. Per aix, i de manera posterior, sutilitza la mediaci com un intent dabordar i solucionar les diferncies que van ocasionar el conflicte sancionat i intentar evitar aix futurs enfrontaments. Aquesta darrera postura ens mostra clarament les tensions existents als centres escolars, Sovint, malgrat el fet que la mediaci s oficialment un projecte de claustre,
CAPTOL 8
no tots els membres que en formen part en tenen la mateixa visi. Per alguns, la possibilitat de substituir els cstigs per acords privats entre els implicats els suposa una prdua de poder en quant a professorat, i pateixen per un eventual deteriorament de lautoritat. Per fins i tot en els mateixos individus que creuen en les possibilitats de la mediaci, els canvis profunds en les concepcions i les actituds no es produeixen dun dia per laltre. Vivim en un entorn duna herncia cultural determinada, i la
mediaci s tot just un instrument que es comena a implantar en els diversos mbits i, per tant, no gaudeix encara dun alt grau de coneixement i reconeixement. Aix fa que tot i que des dels centres puguin veuren les seves possibilitats educatives, quant als beneficis que comporta de cara a les relacions i de retruc, al clima de centre, sovint s encara difcil apostar-hi plenament com una eina vlida per resoldre totalment o parcialment una varietat ms mplia de conflictes.
Grfic 4. Distribuci de les prctiques dincorporaci de la mediaci als centres escolars
Vegem ara amb ms detall els conflictes susceptibles de ser tractats a travs de la mediaci. La totalitat de centres que utilitza la mediaci en fa s per intentar solucionar conflictes puntuals sense violncia (100%) o malentesos de llarga durada (97,7%). Un percentatge important de centres tamb utilitza la mediaci en casos de conflictes puntuals amb violncia (baralles) (75,4%), i
ms de la meitat dels centres de la mostra hi recorren en casos dassetjament (58,3%). Aquesta ltima dada ens ofereix informaci interessant, ja que no tots els autors aconsellen ls de la mediaci en casos dassetjament, en els que la vctima pot trobar-se fcilment en una situaci moral dinferioritat respecte lagressor i, per tant, incapa dactuar com a igual en el procs de mediaci.
Grfic 5. Proporci de conflictes per als quals es fa s de la mediaci als centres escolars per tipus de conflicte
CAPTOL 8
Cal fer atenci al fet que, duna banda, tenim els tipus de conflictes en els quals els centres fan s de la mediaci o expressen la seva opini favorable a introduir-la per a fer-hi front, per de laltra, cal fixar-se en els usos ms freqents. Aix, ms del 50% del total de mediacions realitzades als centres escolars durant el curs 2008-
2009 van correspondre a conflictes puntuals sense violncia (52,25%), el 22,68% a malentesos de llarga durada, el 16,88% a baralles, i tan sols el 5,1% del total de mediacions es van aplicar a casos dassetjament, la majoria dels quals no sn abordats per mitj daquesta estratgia.
Grfic 6. Mediacions realitzades als centres escolars per tipus de conflicte
Com es pot comenar a concloure a partir de les dades aportades fins ara, la mediaci als centres escolars est pensada, de manera clarament majoritria, per resoldre els conflictes que es produeixen entre lalumnat. Tots els centres de la mostra la utilitzen per tractar els conflictes que sorgeixen entre alumnes, mentre que la resta dactors de la comunitat educativa noms hi intervenen com a parts en conflicte de manera absolutament secundria i, tot i aix, en la majoria de casos en els quals sn part mediada, hi ha tamb algun alumne implicat. Aquesta s una dada ms que illustra la tendncia a concebre la mediaci escolar no noms com a
eina de resoluci de conflictes sin i en alguns casos sobretot o noms com una estratgia daprenentatge per a la convivncia. Les escoles sn un dels espais socialitzadors ms importants de la nostra societat i, per tant, s altament recomanable que seduqui els infants i joves en una visi i en una prctica de la resoluci dels conflictes que els permeti resoldrels de manera raonada i constructiva, que els faci confiar i adquirir el comproms de que la intervenci de tercers en posiciones de respecte i igualtat pot ajudar-hi.
CAPTOL 8
Grfic 7. Proporci de centres que utilitzen la mediaci per conflictes entre els actors implicats
A lhora de tractar conflictes amb la mediaci, els centres opten majoritriament per una interpretaci mplia de lentorn escolar. Aix, prcticament tots els instituts utilitzen la mediaci per tractar conflictes que shan fet evidents dins del seu recinte (98,9%), encara que no hagin sorgit estrictament de qestions escolars o relacions educatives. s tamb molt elevat el percentatge de centres que decideixen responsabilitzar-se de la soluci de conflictes que han esclatat fora de les seves parets, per en els quals es veu ressentida la convivncia dins el recinte (80,6%). Per contra, sn molt pocs (6,9%) i s fins a cert punt comprensible, els centres que accepten la gesti de conflictes que han succet fora del recinte i on, tot i haver membres de la seva comunitat educativa implicats, la convivncia interna no es veu perjudicada. Aquests resultats mostren com de manera majoritria els centres escolars consideren que la seva responsabilitat no sacaba a les portes del centre, sin que inclou aspectes de la vida del seu alumnat que transcorren fora del recinte escolar. Aquest s un tret positiu que cal destacar, en el sentit dentendre leducaci com una tasca global. Per aix es fa ms necessari promoure lnies de cooperaci entre institucions, instncies mediadores i
administracions, fent un esfor per regular correctament les rees dactuaci i potestats davant dels diversos casos, per tal devitar buits legals.
5.1.3 Mediadors i mediats

Lalumnat s el protagonista majoritari en tots els rols de la mediaci escolar. Aix doncs, aquests no noms sn una mplia majoria dels mediats (92,8%), sin tamb dels mediadors (69,32%). En aquest darrer rol la seva participaci s menor perqu el professorat tamb hi te un paper actiu ms important. De fet, tot i que el professorat s el segon collectiu en importncia numrica, noms representa el 5,2% del total de mediats el curs analitzat. Pel que fa a la dedicaci a la tasca mediadora i de manera global, als centres escolars amb programa de mediaci el 3,3% del seu alumnat forma part activa del grup de mediadors, mentre que en el cas del professorat, els mediadors sn l1,2% del total. Els altres dos col lectius principals de la comunitat educativa, les famlies i els treballadors no docents, tenen papers encara ms irrellevants com a mediadors i com a mediats.
CAPTOL 8
Grfic 8. Nombre total de mediadors segons rol als centres escolars
Grfic 9. Nombre total de mediats segons rol als centres escolars
No tots els alumnes participen per igual en els diversos rols que ofereix la mediaci. Hi ha diferncies de gnere importants en la participaci en els processos de mediaci als centres. Dos teros dels 2.138 alumnes que han actuat com a mediadors el curs 2008-2009 sn noies, mentre que entre els implicats en un conflicte
que hagi estat abordat amb la mediaci, s a dir, entre els mediats, sembla que el gnere no s un factor significatiu. El treball de camp etnogrfic ens ha confirmat aquesta tendncia a un major inters per la mediaci entre les noies, independentment de la seva participaci en conflictes.
CAPTOL 8
Grfic 10. Proporci dalumnes mediadors i alumnes mediats per sexe
Pel que fa a lorigen20 nacional de lalumnat, cal destacar la sobrerepresentaci de lalumnat de nacionalitat estrangera entre els mediadors (19, 07%), que arriba a una quarta part (25,10%) quan observem les dades de lalumnat mediat per origen nacional espanyol o estranger. Associar la presncia dalumnat estranger a la conflictivitat -una representaci tan freqent com esbi-
aixada- es mostraria fals a partir daquestes dades. Hem observat en el treball de camp que la participaci en conflictes per gnere i origen no es correspon amb la participaci en mediaci per solucionar-los, s a dir, que una major participaci en mediaci com a mediadors o mediats- per resoldre conflictes no implica necessriament una participaci ms alta en la seva provocaci.
Grfic 11. Proporci dalumnes mediadors i alumnes mediats per nacionalitat
CAPTOL 8
Per sintetitzar, es reprodueixen aqu tamb les conclusions a les quals hem arribat a lapartat anterior. Els resultats demostren que la gran majoria de mediats i mediadors sn alumnes. Pel que fa als mediats, el Decret de drets i deures dels alumnes preveu que la mediaci com a estratgia preventiva es pot aplicar entre diferents membres de la comunitat escolar, i en determinats casos de ls de la mediaci com a alternativa al procs disciplinar, una de les parts ser necessariament un membre del professorat o un representant del centre. I respecte als mediadors, el Decret tamb preveu lactuaci com a tals dels diferents membres de la comunitat educativa i, en particular, quan es proposa una mediaci per iniciativa del centre si aquest detecta una conducta contrria a les normes de convivncia, supsit en el qual sexclou expressament als alumnes de lexercici directe daquesta funci (noms poden collaborar amb la persona mediadora). En aquest sentit, doncs, la normativa actual permetria un desplegament de la mediaci ms ampli i divers del que sest duent a terme a la prctica als centres.
de mediaci, la seva durada, o la temporalitzaci global del procs, per poder introduir-hi ms flexibilitat. Amb tot, aquesta manca de reglamentaci especfica no significa que no existeixin unes pautes pactades verbalment i fruit de la prctica. En aquest sentit, els resultats de lenquesta mostren unes tendncies generals que tamb shan pogut documentar en el treball de camp etnogrfic. La majoria de centres (56,5%) dediquen dues sessions de mediaci a cada conflicte a tractar. Aix no significa que la mediaci no es resolgui en la primera trobada. El protocol seguit a la majoria de centres consisteix en una sessi principal de mediaci desprs dhaver ofert la possibilitat del procs de mediaci als implicats acte que en alguns centres ja es compta com una sessi inicial, tot i que aquesta no es correspongui formalment a una mediaci i en la qual sarriba a un acord de resoluci del conflicte. La segona sessi, doncs, s noms un acte posterior en el qual es revisa lacord i es dna per tancat definitivament el conflicte, o b es replantegen els termes si aquest no sha acomplert. Aquest seguiment, posterior a la signatura de lacord el realitzen el 94,8% dels centres. La durada de les sessions confirma tamb diverses tendncies comentades amb anterioritat. En ms de la meitat dels centres (60,9%) les mediacions es duen a terme en sessions de mitja hora, i noms un minoritari 3,6% de centres tenen sessions que duren ms duna
5.2
Indicadors especfics
5.2.1 El procs de mediaci

Com sha comentat anteriorment, sn una minoria els centres que regulen les sessions que ha de tenir un procs
Grfic 12. Sessions del procs de mediaci als centres escolars
CAPTOL 8
hora. Aquesta durada ens indica les caracterstiques del tipus de conflictes que es tracten a mediaci fonamentalment enfrontaments de baixa intensitat entre alumnat que malgrat ser font dimportants malestars pels seus protagonistes tenen poca incidncia en el clima global del centre, i que sn susceptibles de ser resolts amb trobades breus. A ms, la durada de mitja hora no s casual sin que coincideix amb lestona desbarjo dels
alumnes. Aquest fet ens indica que s difcil poder prioritzar altres estones per a la mediaci, ats que no sempre s valorada per tot el professorat del centre i que, dalguna manera, competeix amb les tasques acadmiques ordinries. Noms una minoria els centres consideren que es tracta dun procs daprenentatge i convivncia prou important com per prioritzar-lo davant duna activitat lectiva.
Grfic 13. Durada de les sessions del procs de mediaci als centres escolars
En lmbit escolar, no noms les sessions de mediaci sn breus, sin que tamb ho s la totalitat del procs. Noms en el 5,9% dels centres el procs sencer dura ms de 15 dies. I en 46,2% dels casos la durada global s duna setmana o menys. En part, aquesta durada
tamb reflecteix la poca complexitat dels conflictes que shi tracten, per tamb revela una destacada voluntat dels responsables escolars de tancar els conflictes al ms rpidament possible amb lobjectiu devitar confrontacions ms greus.
Grfic 14. Durada del procs de mediaci als centres escolars
CAPTOL 8
De mitjana, els centres amb programa de mediaci han realitzat un total de 12,6 mediacions durant el curs 2008-2009, encara que hi ha diferncies de volum importants entre centres. Aix, el centre que ha realitzat ms mediacions nha dut a terme un total de 65, mentre que hi ha centres que noms nhan realitzat una. s interessant apuntar que aquesta distribuci es troba Grfic 15. Mediacions realitzades als centres escolars
repartida en freqncies de resposta fora regulars, de manera que, si b el percentatge de centres amb ms de 20 mediacions s inferior a la resta (15,30%), en les altres agrupacions per nombre de mediacions realitzades les proporcions sn molt similars. Aix indica que els centres han anat desenvolupant patrons daplicaci del procs de mediaci dins dun ventall finit.
Del total de mediacions realitzades, prcticament totes es consideren completament finalitzades (12,5 de mitjana), la majoria delles amb la signatura dun acord (9,9 de mitjana). Aix significa, doncs, que una minoria de mediacions es consideren finalitzades sense acord escrit, o fins i tot sense haver arribat a un acord. Amb tot, Grfic 16. Mediacions finalitzades amb acord escrit
si b la distribuci de la quantitat de mediacions finalitzades amb acord escrit s similar a la de les mediacions realitzades, no podem dir el mateix daquelles finalitzades sense acord escrit. Aquestes sn inexistents en el 64,6% de centres, i en un 26,1% dels centres noms tenen dun a cinc casos amb acord escrit.
CAPTOL 8
Grfic 17. Mediacions finalitzades amb acord no escrit
Com a darrer aspecte del procs de mediaci, cal comentar el fet positiu que el 61,8% dels centres utilitzen algun mecanisme davaluaci del servei. El 30% han realitzat enquestes de satisfacci a les parts implicades (mediadors i mediats) i el 4,7% ha tingut avaluacions per part de personal extern. A lhora de respondre el qestionari, aquesta pregunta ha obtingut un elevat 32,9% en lopci altres en les formes davaluaci, que els centres tenien la possibilitat despecificar. Daquesta manera observem que les estratgies davaluaci del servei sn diverses, si b poden agrupar-se en diferents estratgies. Per exemple, alguns centres opten per ladministraci de qestionaris diversos als membres de la comunitat educativa en els quals, entre daltres aspectes, es pregunta sobre la mediaci, o b opten directament per lavaluaci de limpacte de la mediaci en els casos sancionats del centre, o tamb pel seguiment individual i informal dels casos que han passat per mediaci. Aquesta diversitat respon al fet que es tracta diniciatives internes als centres, que comparteixen la preocupaci dels seus responsables per conixer els resultats i implicacions reals de la introducci del programa de mediaci endegat. Aquesta s una preocupaci que tamb ha estat expressada en les entrevistes realitzades. El programa del Departament dEducaci demana una memria als centres que en formen part, per encara no es disposa dun instrument com de valoraci del projecte, de manera que les dades que presentem aqu sn les primeres recollides en aquest sentit.
5.2.2 La formaci en mediaci

Conixer quina s la formaci en mediaci entre els actors que lestan implementant als centres escolars ha estat un altre dels objectius prioritaris daquest estudi. El 99,4% dels professors mediadors han rebut algun tipus de formaci en mediaci. La majoria dells han estat formats a travs del programa que ofereix el Departament dEducaci, fonamentalment seguint el curs inicial del programa, per en alguns casos tamb han participat en els seminaris posteriors que sofereixen de manera exclusiva per al professorat. Parallelament, o com a complement, existeixen altres tipus de formaci que de moment tenen una incidncia molt baixa entre el professorat. Podem afirmar, per tant, que el coneixement de la mediaci als centres escolars prov del Departament dEducaci, ofert a travs dun curs de 40 hores a aquells centres que entren a formar part del programa Convivncia i Mediaci Escolar. Aix ho mostren els resultats, que ens indiquen que en el 45,6% dels centres, els professors tenen entre 21 i 40 hores de formaci en mediaci. Amb tot, el 33,3% dels centres indiquen que el professorat mediador noms han estat formats en un mdul dun mxim de 20 hores en mediaci. En el 60% dels centres sindica que no han rebut cap hora de formaci del curs inicial del programa de Convivncia i Mediaci. Aquesta s una dada incongruent, que ms aviat indica una confusi en la resposta, o b que lequip de professors que va rebre la formaci inicial del programa ja no es troba al centre.
CAPTOL 8
Grfic 18. Tipus de formaci en mediaci del professorat mediador dels centres escolars
Grfic 19. Hores de formaci en mediaci del professorat mediador dels centres escolars
En el cas de lalumnat la formaci s ms variada, tot i que de manera majoritria els arriba a travs de crdits variables o optatius dels estudis obligatoris, s a dir, com a part del currculum de lESO. Amb tot, tamb s important destacar lexistncia daltres activitats que es porten a terme als centres i que contribueixen a la formaci en mediaci dun nombre important dalumnat, com les activitats puntuals i altres cursets, o la participaci directa
de lalumnat al curs de formaci del programa del Departament dEducaci. Per interpretar aquestes dades correctament cal tenir en compte que no tota la formaci en mediaci que sofereix als centres escolars est pensada per tenir alumnes mediadors. Tal i com hem vist en treballs anteriors i en el treball de camp daquest mateix estudi, certs tipus de formaci tenen lobjectiu daportar un coneixement inicial de diver-
CAPTOL 8
ses estratgies de resoluci alternativa de conflictes, sense que aix es consideri una preparaci adequada per actuar com a mediadors en conflictes de tercers. Majoritriament, els crdits variables sn considerats la formaci mnima necessria per actuar com a mediadors o, en el seu defecte,
ho s la participaci en el curs del Departament dEducaci. Aquestes observacions sn coherents amb els resultats del qestionari pel qu fa a la proporci de centres que ofereixen els diversos tipus de formaci, i que indiquen la presncia important duna o laltra formaci.
Grfic 20. Tipus de formaci en mediaci realitzada per lalumnat als centres escolars
Grfic 21. Tipus de formaci en mediaci disponible per lalumnat als centres escolars
CAPTOL 8
Tot i la diversitat de loferta disponible de formaci en mediaci als centres escolars, el fet que noms el 26,8% dels centres ofereixin formaci als alumnes de menys de 20 hores de duraci s un altre indicador del predomini dels crdits variables com a via principal de formaci de lalumnat, amb un nombre dhores molt superior i idntic al daltres matries optatives. Per tant, podem afirmar que la formaci en mediaci de lalumnat s destacable si la considerem des del punt de vista introductori a
aquesta metodologia i a la filosofia que hi ha darrere les prctiques de Resoluci Alternativa de Conflictes (prcticament el 75% de lalumnat format ha rebut, com a mnim 20 hores de formaci). A lhora, i prenent com a model la durada que considera el Departament dEducaci com ladequada per participar en un servei de mediaci (40 hores), podem dir que noms un ter de lalumnat tindria una formaci suficient per actuar com a mediadors.
Grfic 22. Durada de la formaci en mediaci de lalumnat realitzada als centres escolars
Aquests resultats reforcen des duna perspectiva diferent la idea central que hem sostingut fins ara sobre la confusi i la coincidncia parcial entre els objectius socialitzadors inespecfics, com a part de la formaci curricular, i els objectius especfics dintroducci de noves estratgies per abordar la resoluci de conflictes reals: tamb la formaci en mediaci est dirigida principalment cap a lalumnat. Prcticament a la totalitat de centres realitzen activitats formadores destinades a aquests actors. Tamb sn molts els centres que fan formaci pel professorat, que sn els qui dirigeixen el servei i, alhora, els qui formen els alumnes. Per contra, la formaci a les famlies i al personal no docent s fora ms escassa i queda prcticament limitada a la
seva participaci en la formaci que ofereix Departament dEducaci. No noms sn pocs els centres que ofereixen la possibilitat de mediaci per aquests actors, sin que, quan ho fan, sn pocs els membres que hi participen. Segons els resultats de lenquesta, no existeix cap centre que tingui ms de 20 mares o pares formats en mediaci, tot i ser ser un dels collectius ms nombrosos i sovint co-protagonistes dels conflictes que escalen i es fa pals el fet que sels hauria de prestar ms atenci. Per no deixa de ser cert que potser shauria demmarcar la seva formaci dins de la projecci ms mplia de la cultura del dileg o de la pau com a eina educativa, tal i com es mostra en la propera secci.
CAPTOL 8
Grfic 23. Destinataris de la formaci en mediaci als centres escolars
5.2.3 La difusi de la mediaci

Com ja hem comentat anteriorment, la difusi s un dels elements relacionats amb la mediaci que els centres tenen ms en compte, essent part de les activitats relacionades amb la implementaci de la mediaci de gaireb el 80% de centres de la mostra. Altre cop, observem que lalumnat s el subjecte prioritari daquesta difusi (en el 99,3% dels centres es realitza difusi destinada exclusivament a lalumnat), bo i rebent informaci directament a laula (97,10% dels centres) o a travs delements gr-
fics presents als espais dels centres o per mitjans audiovisuals (75,5%). En aquest cas, per, sobserva que les famlies es converteixen tamb en receptors importants de la difusi, de manera que podem interpretar una voluntat per part dels centres de donar a conixer les eines de resoluci de conflictes que utilitzen. Prop del 70% de centres incorpora algun tipus dinformaci sobre mediaci per les famlies, i ms del 30% ha organitzat xerrades on sexplica el projecte, dada que contrasta amb la poca formaci disponible per a les famlies analitzada a lapartat anterior.
Grfic 24. Destinataris de la difusi de la mediaci als centres escolars
CAPTOL 8
Grfic 25. Activitats de difusi de la mediaci als centres escolars
Pel tipus dactivitats de difusi de la mediaci que es porten a terme als centres, resulta lgic que el principal responsable en sigui el professorat, que hi participa activament en un 96,4% dels centres. A la vegada, per, s destacable el paper de lalumnat, que realitza activitats de difusi en un 83,5% dels centres. Aquesta dada mos-
tra, una vegada ms, com la mediaci als centres escolars semmarca en un procs educatiu global, ms enll o parallelament a una metodologia de Resoluci Alternativa de Conflictes que busca la implicaci de lalumnat en totes les seves fases com a part de laprenentatge duna nova cultura de resoluci de conflictes.
Grfic 26. Responsables de la difusi de la mediaci als centres escolars
5.2.4 La gesti de la conflictivitat als centres escolars

Finalment, hem volgut obtenir una visi general de la conflictivitat als centres que ens permeti observar en quin context sest desenvolupant la mediaci escolar i
quina pot ser-ne la incidncia encavallament, modificaci, o altres en les prctiques disciplinries i en la gesti punitiva dels conflictes. En primer lloc, cal fer pals que la voluntat dincorporaci de la mediaci als centres escolars no es troba directament relacionada amb una percepci de conflictivitat,
CAPTOL 8
segons els resultats obtinguts. La gran majoria de centres no sn considerats conflictius pels responsables de mediaci (encarregats de respondre el qestionari). A la pregunta Consideres que aquest s un centre conflictiu?, que calia respondre en una escala de cinc opcions
en funci del grau dacord, el 78,5% van optar per les dues opcions que expressaven ms desacord, i noms el 5,3% es va decantar per les dues opcions amb un grau dacord ms elevat.
Grfic 27. Percepci del grau de conflictivitat als centres escolars estudiats
A lhora danalitzar la gesti de la conflictivitat observem dues tendncies interessants. Si ens fixem en les xifres de les diverses vies de resoluci de conflictes, veiem, en primer lloc, que els centres escolars opten de manera destacada per la gesti interna dels conflictes, i noms recorren a altres instncies en casos excepcionals. Fixem-nos que la proporci de centres que recorren a les diverses vies de gesti externa dels conflictes s relativament baixa. A ms, podem afirmar que la mediaci comena a ser una eina a tenir en compte a lhora de gestionar els conflictes que emergeixen als centres escolars, tot i les dificultats prpies de les fases inicials de la seva introducci, ja assenyalades en aquest estudi. Amb tot, cal reconixer que encara existeix una mplia aplicaci de prctiques sancionadores tradicionals als centres escolars tot i haver incorporat la mediaci dins el seu funcionament. Mediaci i prctica de lestructura dautoritat interna coexisteixen. Aix, el 42,6% dels centres de la mostra tots ells dins del programa de mediaci han obert ms de 20 expedients disciplinaris durant el curs 2008-2009. Hem de tenir en compte que un expedient disciplinari s una falta que queda registrada a lexpedi-
ent de lalumne i que sovint implica expulsi temporal del centre. Les dades obtingudes al treball de camp etnogrfic informen de lexistncia dexpedients oberts per acumulaci de petits incidents relatius a la convivncia, que sn els que actualment passen per mediaci, per que sovint es produeixen entre professorat i alumnat. Ara b, tot i tenir caracterstiques semblants als conflictes susceptibles de ser abordats amb la mediaci, aquests en queden fora perqu les diferents posicions de poder daquests actors en lestructura dels centres escolars fa que el professorat no accepti entrar en un procs de mediaci on es veuria obligat a tractar lalumnat com un igual, sense possibilitat dimposar una opini o visi per sobre de laltre. Aquest s un punt fora delicat, perqu el manteniment de lautoritat tradicional al mateix temps que la introducci de processos de mediaci escolar mereix ser objecte dun debat ms obert en el futur, en el qual no podem entrar ara. Aquest s un punt cabdal: lalt nivell de coexistncia de diferents estratgies de resoluci de conflictes i de manteniment de la convivncia. A grans trets, el Gr-
CAPTOL 8
fic 27 mostra com la incidncia de les normatives de rgim intern que acaben amb lobertura dexpedients disciplinaris s molt ms alta que la de la mediaci, tot i tractar-se dels centres adherits al programa. En comparaci, per, hi ha poques expulsions definitives i poca intervenci de ladministraci educativa i sn pocs els conflictes que escalen. Per contra, la participaci dels
centres en aquests tres darrers tipus dincidncia est fora distribuda. Ms duna cinquena part dels centres han procedit a realitzar alguna expulsi definitiva, i al voltant duna tercera part dels centres shan vist involucrats en conflictes que han escalat a la via judicial, o que han reclamat la intervenci de ladministraci educativa, tal com sobserva al Grfic 28.
Grfic 28. Aplicaci destratgies de gesti de la conflictivitat als centres escolars
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del qestionari
Grfic 29. Incidncia destratgies de gesti de la conflictivitat al marge de la mediaci als centres escolars
Entrant a detallar la incidncia de cada una de les formes que ha pres la gesti de la conflictivitat als centres, s especialment rellevant observar lalta proporci de centres que han obert expedients disciplinaris,
que s gaireb de dos teros de la mostra (57,40%) si comptem conjuntament linterval dels que nhan obert 11 o ms en un curs acadmic, dades que es presenten ms desagregades al Grfic 29. Probable-
CAPTOL 8
ment, aquests sn casos en els quals no sha pogut gestionar el conflicte per mitj de la mediaci. En tot moment, aquests expedients disciplinaris shan referit a lalumnat, tot i que hi ha casos dexpedients i expul-
sions temporals a membres del professorat que, ateses les respostes al qestionari, no shan produt en la mostra de centres enquestats en el curs acadmic 2007-2008.
Grfic 30. Nombre dexpedients disciplinaris oberts als centres escolars
La bona notcia s que els conflictes que acaben produint una escalada, sigui amb lexpulsi definitiva, amb la intervenci de ladministraci educativa i/o arribant a la via judicial, tenen una baixa incidncia, ja que no hi ha cap centre on hi hagi hagut ms de 5 casos de cada situaci. Finalment, cal ressaltar que per comprendre en tot el seu abast el significat daquestes dades, i limpacte mateix de la mediaci escolar, hauria estat necessari poder-les contrastar amb les situacions viscudes als centres que no participen en el Programa de Convivncia i Mediaci, per aquesta constataci tamb excediria les possibilitats daquest estudi.
Anlisi qualitativa

La concepci generalment acceptada de mediaci escolar consisteix en una visi pedaggica de la mediaci, que sestableix com una eina educativa pels alumnes21. Aix implica que els conflictes que es resolen amb la mediaci sn encara preferentment conflictes interpersonals entre alumnes, o entre alumnes i professorat, tenint en compte, en aquest darrer cas, que les sancions disciplinries que complementen la mediaci afecten, sobre tot, lalumnat (es tracta, per tant, de mediaci entre actors amb posicions de poder desiguals). Si no sexplicita el contrari, els diagrames esquematitzen aquesta tipologia de mediaci.
CAPTOL 8
Diagrama 1
Obertura dinformes de faltes/ expedients
Gesti collaborativa del conflicte
Diagrama 2
(1) Aquesta s lnica que sentn com a tal als centres. s lnica opci, tamb, que (si ms no tericament) se-
gueix un protocol dactuaci clarament pautat. Les altres opcions que sespecifiquen al diagrama de mediaci es-
CAPTOL 8
colar al centre duen a terme, entre daltres, tasques de mediaci informal o de promoci/assessorament de la resoluci no violenta de conflictes. (2) Els conflictes que shi donen no sentenen com a escolars. Per tant, el tractament que sen fa s totalment
independent i el realitzen altres actors, especialment serveis de mediaci de ladministraci local (mediaci comunitria, intercultural, etc.). (3) Actors amb diferents posicions de poder: la mediaci pot tenir implicacions diferents per uns i altres.
Diagrama 3
CAPTOL 8
Diagrama 4
(4) El procs de mediaci finalitza amb la signatura / comproms duns acords en els quals es detallen els comportament que han de seguir els alumnes implicats. Aquest document tamb pot incloure una data de revisi del pacte,
en qu es comprovar el compliment de les decisions acordades. Aquesta comprovaci pot estar relacionada amb la paralitzaci definitiva o la reobertura de la via disciplinria, en funci del compliment o no dels compromisos.
CAPTOL 8
Diagrama 5
(elaborat per Susanna Dols, USCE)
CAPTOL 8
La USCE actua majoritriament a partir de la demanda dalgun membre de la comunitat educativa. Aquests solen ser famlies o professorat dels centres. En el primer cas, desprs de rebre la consulta, que sol ser telefnica, es procedeix en funci del tipus de demanda a informar o assessorar la famlia. Un primer pas en lassessorament s comprovar que prviament a la trucada a la USCE shan seguit els circuits de comunicaci establerts als centres, comenant pel tutor de lalumne, adreantse desprs a direcci i, finalment, a la Inspecci de zona. Si no ha estat aix amb anterioritat a la consulta, es recomana aquest procediment. Parallelament, si es creu convenient, la USCE es posa en contacte amb el centre i/o la Inspecci per assabentar-se de les mesures preses fins el moment i per informar i/o assessorar dels passos a seguir a continuaci. Si es realitza aquest contacte, sinforma a la famlia dels resultats i de les mesures establertes. Sigui com sigui, la USCE sempre fa un seguiment i acompanyament peridic a la famlia fins a la resoluci del cas. Laltra via important dentrada de casos a la USCE s a travs del contacte iniciat per centres i/o serveis dinspecci. Igual que hem vist amb les famlies, a partir del primer contacte, la USCE ofereix informaci i/o assessorament en funci de les caracterstiques del cas. Si es creu necessari, lassessorament es concreta en visites presencials de la USCE als centres i en actuacions directes amb diferents membres de la comunitat educativa, que solen consistir en sessions al claustre de professorat, sessions de tutoria amb grups dalumnes o mediacions. Tamb en aquest cas, la USCE fa un seguiment i acompanyament peridic al centre fins a la resoluci del conflicte.
Ats que no s possible tenir la mateixa informaci sobre la incidncia relativa dels conflictes que escalen des de les instncies de la seva resoluci judicial de manera retrospectiva, perqu un cop entren a la via judicial ja no sn identificables com a conflictes sorgits en lmbit escolar, hem optat per construir aquesta segona exemplificaci (3.2.2) a partir de casos apareguts a la premsa, que permeten aproximar-nos a aquesta reconstrucci a linici de lescalada del conflicte. Els dos quadres de conflictes presenten exemples dels diferents tipus de conflictes que neixen en lmbit escolar i que es resolen als diferents nivells dins del sistema. Demostren que, efectivament, en aquest mbit hi sorgeixen conflictes entre els diferents actors de la comunitat educativa i que en determinats casos aquests salten de lmbit dels centres on han aparegut. Tamb mostren a la prctica en qu consisteix liderar els processos de resoluci de conflictes de forma dialogada, a partir de les categories de la pirmide de Lederach comentades al primer apartat daquest captol. El primer quadre mostra exemples de conflictes originats a lmbit escolar on sha evitat lespiral descalada del conflicte. Sobserva com, pels conflictes entre alumnes o entre alumnes i professors, lactual procs de mediaci escolar en permet la resoluci mitjanant un acord adoptat en el centre mateix, facilitat per la intervenci dun o diversos alumnes/professor mediadors. Pels casos de conflictes que salten de lmbit del centre, perqu no sinclouen en els supsits de mediaci escolar o aquesta no ha funcionat, sobserva que poden intervenir-hi diferents actors que sn propis de lmbit educatiu (equips directius, inspectors, els EAP, USCE), amb diferents rols i exercint certes funcions mediadores, que collaboren en la gesti i resoluci del conflicte. El segon quadre mostra exemples de conflictes originats a lmbit escolar que han entrat en lespiral descalada del conflicte i en la majoria dels casos han acabat a la via judicial. En alguns daquests supsits, la gravetat dels fets i la falta dindicis previs duna possible situaci conflictiva posen de manifest que la via judicial era lnica alternativa possible, sent imperativa laplicaci del dret penal. En altres, per, sobserva que sn conflictes que shaurien pogut prevenir o resoldre prviament als centres o a les institucions que actuen com a mediadores en aquest mbit, evitant aix la seva escalada posterior.

En aquest apartat presentem descripcions de conflictes seleccionats del material del treball de camp etnogrfic als centres de la mostra (3.2.1), classificats a partir dels actors entre els quals sorgeixen els conflictes, amb una columna final dinformaci sobre la incidncia relativa que tenen com a objecte de mediacions als centres segons les dades quantitatives obtingudes a partir dels qestionaris dels 253 centres del Programa de Convivncia i Mediaci. Daquesta manera es poden contextualitzar els conflictes i les intervencions mediadores.
6.2.1. Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que eviten lescalada

Actors implicats en la resoluci del conflicte Repercussi respecte la totalitat de conflictes tractats amb mediaci als centres
Actors en conflicte Exemples Rols dels actors Segons tipus de conflicte Nivell de la pirmide de Lederach
Tipus de conflicte
Segons actors implicats (percentatge de centres que utilitzen mediaci per resoldre conflictes entre aquests actors)
conflictes puntuals sense violncia fsica Lideratge dabast mitj
(CENTRE 4). Un alumne havia posat un sobrenom a un altre i aquest se sentia molest
El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per alumnes mediadors. Tenen, per tant, cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics. 52,25% de les mediacions El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per un professor mediador. T, per tant, cert poder simblic, en tant que representa uns rols determinats amb objectius especfics. 16,88% de les mediacions
CAPTOL 8
483
Lideratge dabast mitj Lideratge dabast mitj Lideratge dabast mitj
conflictes puntuals amb violncia fsica (baralles)
(CENTRE 3). Un alumne va tenir una baralla a lhora del pati. La mediaci va servir per resoldre els malentesos que havien provocat la baralla i ara els alumnes enfrontats sn amics

El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per un professor mediador. T, per tant, cert poder simblic, en tant que representa uns rols determinats amb objectius especfics. El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per alumnes mediadors. Tenen, per tant, cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics.
Alumnes alumnes
100% dels centres 22,68% de les mediacions
malentesos de llarga durada
(CENTRE 5). Dues noies tenien mala relaci dun centre anterior. Totes dues es canvien de centre per altres motius i es tornen a trobar al nou centre. Les males relacions continuen fins que un dia protagonitzen una baralla als passadissos. Una de les noies est diagnosticada amb hiperactivitat i ella reconeix que no sap com va ocasionar la baralla: shi va trobar. Accepten anar a mediaci i arriben a lacord de que no es provocaran ni cauran en les provocacions de laltra en cas que nhi hagi
(CENTRE 2) Dues noies eren amigues per es barallen, sembla que per una tema de gelosia. Una de les noies es queixa que laltra no la tractava b, li deia que no tenia amigues, quan no estava de bon humor lengegava fins que aquesta noia sen va afartar i li va dir que no volia saber res ms della
Actors implicats en la resoluci del conflicte
Repercussi respecte la totalitat de conflictes tractats amb mediaci als centres
Tipus de conflicte
CAPTOL 8
484
Lideratge dabast mitj + Lideratge dalt nivell Lideratge de base

El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per alumnes mediadors. Tenen, per tant, cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics. A ms a ms hi ha una modificaci de la normativa com a mesura complementria al cas i, parallelament, una denncia a lmbit judicial, de manera que podrien acabar intervenint actors de lmbit superior de la pirmide. 5,10% de les mediacions El conflicte se soluciona a partir dun dileg no estructurat entre tots els membres de la classe. En aquest, la tutora exerceix el paper drbitre o facilitadora del dileg, sense que aix impliqui el seguiment duns protocols definits.
Alumnes alumnes
assetjaments
(CENTRE 1) Dos nois van gravar-se amb el mbil mentre un dells practicava sexe oral a laltre durant lestiu. A principi de curs lexistncia de la gravaci era coneguda per tots els alumnes del centre i lalumne que hi sortia va comenar a ser vctima de contnues burles i assetjaments per part de companys. Lequip docent va abordar el problema prohibint la presncia de telfons mbils al centre i intentant que es paressin les burles. Afirmen que est controlat al centre, tot i que creuen que fora aquest lalumne ho segueix passant malament. Lalumne demanava un canvi de centre, per la famlia no va voler. La famlia, a ms, va denunciar el noi que havia difs el vdeo, per no sabem el resultat daquesta denuncia
100% dels centres
(CENTRE 3). A la classe hi ha una noia amb un carcter molt difcil, amb molts canvis dhumor, de manera que s difcil que els companys lacceptin. Nhan parlat a tutoria tot el grup classe i han fet canvis de lloc, perqu la noia i els companys de sentin ms cmodes. Sembla que ha funcionat
Tipus de conflicte
CAPTOL 8
485
Alumnes alumnes
conflictes entre grups
A una classe de Batxillerat (CENTRE 4) els alumnes estan enfrontats dos en grups: els que volen aprofitar el temps i creuen que lactitud dels altres no els ho permet i els que, en principi, no tenen una actitud pro-estudi
No sha plantejat soluci pel conflicte. Aquest malestar ens arriba a travs dalumnes, per no sha tractat com a conflicte a resoldre. Sembla que en principi no es plantegen altres solucions que no siguin les hipottiques amonestacions o expulsions puntuals de laula
Tipus de conflicte
conflictes puntuals entre individus
CAPTOL 8
486
Lideratge dabast mitj
Aquest tipus de conflictes no shan fet evidents en lobservaci i de fet sn conflictes absolutament minoritaris als centres a causa dels rols diferenciats dels actors implicats. Professors i alumnes no comparteixen relacions personals i actuen clarament ens plans diferents en el dia a dia de la instituci. Per tant, s difcil que sorgeixin conflictes puntuals, per malentesos espordics. Entre ells s ms com que es tracti de males relacions a causa dun cmul de circumstncies o dactituds en un perode de temps determinat.

El conflicte se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per dos alumnes i un professor mediadors. Tenen, per tant, cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics.
Alumnes professors
38,3% dels centres
males relacions entre individus
(CENTRE 4) Un alumne dESO es dedica a boicotejar les classes dangls. El professor atribueix el comportament al fet dhaver hagut de repetir curs i tenir dificultats en lestudi de la matria, malgrat la seva capacitat. Lalumne afirma que se sentia excls per part del professor i aix el va portar a tenir una actitud negativa i de no collaboraci. El professor proposa a lalumne danar a mediaci. Els resultats sn positius segons professor. Segons lalumne, ell accepta que la relaci va millorar perqu ell va decidir deixar de tenir una actitud negativa activa, per creu que la mediaci no va solucionar les causes del conflicte, ja que el professor no va acceptar la seva part de responsabilitat.
Tipus de conflicte
CAPTOL 8

Lideratge dabast mitj Es tracta duna mediaci amb professionals del camp. Estem parlant, per tant, dun procs estructurat on intervenen mediadors que tenen cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics.
Alumnes professors
males relacions amb un grup dalumnes
Malgrat no disposar dun exemple clar, en diverses entrevistes, tant a alumnes com a professors, sha fet evident que hi ha casos en qu les relacions entre el professor i el grup sn problemtiques sistemticament. Hi ha professors que no connecten amb els alumnes, i hi ha grups dalumnes que repetidament dificulten la tasca dels professors. Sigui per una banda o per laltra, aquests conflictes sn dels que causen ms malestar als centres i, paradoxalment, sn tamb dels ms difcils de tractar. Fer notar a un professor que comet certs errors dactitud que dificulten les relacions amb els alumnes s encara avui un dels ms grans tabs dels centres escolars. De la mateixa manera, aconseguir canviar lactitud de tot un grup no s feina fcil.
38,3% dels centres
487
Alumnes famlies
conflictes entre membres de la mateixa famlia
(CENTRE 5). Alguns dels professors mediadors tenen tamb capacitaci per exercir de mediadors familiars. En alguna ocasi des del centre shan ofert per mediar en conflictes intrafamiliars, entre lalumne i els pares. Reconeixen, per, que aquesta no s una tasca fcil i, de moment no han aconseguit acabar cap mediaci amb xit, perqu a lltim moment les famlies shan fet enrere. Un canvi de decisi que atribueixen al fet de fer la mediaci dins el centre de manera que les famlies puguin pensar que la seva intimitat no quedar suficientment garantida.
19,4% dels centres
Tipus de conflicte

Lideratge dalt nivell El conflicte se soluciona a partir de la gesti de les autoritats competents (equip directiu i inspector), per no a partir del treball directe amb les parts implicades. Lobjectiu, doncs, s el cessament dhostilitats i no la reconciliaci entre els enfrontats.
Alumnes famlies
conflictes entre membres de diferents famlies
Aquests conflictes sn minoritaris, ja que, si b un conflicte entre dos alumnes pot generar enfrontaments entre els diversos membres de les famlies respectives, el ms com s que aquests es manifestin a travs dels seus iguals enfrontats. s a dir, els alumnes manifesten les diferncies entre ells, i els pares senfronten als altres pares implicats (veure cas conflictes entre famlies)
19,4% dels centres
CAPTOL 8
488
Alumnes persones alienes al centre
conflictes entre alumnes i grups o individus que no formen part del centre escolar
Al CENTRE 3 un grup de joves amenacen un alumne. Aquest comena a faltar a classe a primera hora per por de trobar-sels. No saben exactament qui sn, perqu des del centre afirmen que hi ha un pacte de silenci per no denunciar els agressors, tot i que creuen que es tracta de Latin Kings. La direcci est gestionant un canvi de centre de lalumne perqu pugui anar tranquil a lescola. El canvi de centre ha estat demanat per la mare i ha de ser a Barcelona, perqu canvi totalment de context i els agressors no puguin trobar-lo. El fet de ser ciutats diferents complica molt el canvi, estan esperant un informe de linspector per fer-lo possible
5,1% dels centres
Tipus de conflicte
CAPTOL 8
489
Professors professors
divergncies en la funci deducadors / ensenyants
Les relacions dins el claustre s un altre dels temes tab en lensenyament, del qual no sofereixen detalls concrets. Amb tot, els professors assenyalen que els claustres no sn compactes i que sovint sorgeixen conflictes. En el cas de la implementaci de la mediaci la majoria de centres expliquen que les actituds inicials es trobaven entre els qui de bon principi van apostar per aquesta lnia, els escptics i els obertament contraris, que temien que la mediaci els trais poder sancionador i, com a tal, autoritat.
No es plantegen solucions explcites al conflicte . Es tira endavant una lnia bo i sabent que hi ha oposici i sespera assolir una majoria favorable per canviar elements estructurals. El que si que sassenyala s que la implicaci de lequip directiu s summament important si es vol aconseguir una estructura prou forta com per demostrar la utilitat del programa.
12% dels centres
l
Actors implicats en la resoluci del conflicte Repercussi respecte la totalitat de conflictes tractats amb mediaci als centres
Tipus de conflicte
conflictes relatius a un alumne en concret per part dun professor determinat Lideratge dalt nivell
(CENTRE 4) Un grup dalumnes estava fumant fora del recinte del centre, per just al costat amb un grup dexalumnes. Un professor els va dir que no estava perms. Un grup de pares va anar al centre a presentar una queixa perqu el professor havia intervingut fora del centre, per no van voler tirar ms endavant
El conflicte se soluciona a partir de la gesti de les autoritats competents (equip directiu), per no a partir del treball directe amb les parts implicades. Lobjectiu, doncs, s el cessament dhostilitats i no la reconciliaci entre els enfrontats.
CAPTOL 8
490
Lideratge dalt nivell + Lideratge dabast mitj

El conflicte se soluciona a partir de la gesti de les autoritats competents (equip directiu, USCE), per no a partir del treball directe amb les parts implicades. Lobjectiu, doncs, s el cessament dhostilitats i no la reconciliaci entre els enfrontats. En aquest cas, per, una de les autoritats actua tamb com a lder intermedi entrant en contacte amb el collectiu on ha sorgit el problema per tal doferir estratgies generals que els ajudin a trobar una soluci a les hostilitats en la convivncia
Professors famlies
conflictes relatius al tractament al grup dalumnes per part dun professor determinat
Relacionat amb la casella que fa referncia a les males relacions entre un professor i un grup dalumnes. En alguns casos aquestes males relacions poden derivar a un conflicte entre les famlies dels alumnes i el professor en qesti. Unes males relacions que poden explicitar-se directament entre els pares i el professor, o entre els pares i lequip directiu (veure cas conflictes relatius al tractament al grup dalumnes per part de la lnia general del centre)
9,1% dels centres
conflictes relatius a un alumne en concret per part de la lnia general de centre (direcci)
(CENTRE 4) Una famlia que deie que feien bullying a la seva filla es va assessorar fora del centre i li van recomanar que el denuncis, per un altre advocat li ho va desaconsellar, va buscar la mediaci del Departament (USCE)
Tipus de conflicte
Professors famlies
9,1% dels centres
CAPTOL 8
491
Lideratge dabast mitj

El conflicte primari se soluciona a partir duna mediaci formal duta a terme per dos alumnes i un professor mediadors. Tenen, per tant, cert poder simblic, en tant que representen uns rols determinats amb objectius especfics. Amb tot, en aquest cas cal afegir que la mediaci del conflicte un cop surt del centre s molt ms difcil de gestionar, ja que els actors implicats es multipliquen i desapareixen les figures amb lautoritat necessria per gestionar les diferncies i solucionar els malentesos
conflictes relatius al tractament al grup dalumnes per part de la lnia general de centre (direcci)
Relacionat amb la casella que fa referncia a les males relacions entre un professor i un grup dalumnes. En alguns casos aquestes males relacions poden derivar en un conflicte entre les famlies dels alumnes i el professor en qesti. Unes males relacions que poden explicitar-se directament entre els pares i el professor (veure cas conflictes relatius al tractament al grup dalumnes per part dun professor determinat), o entre els pares i lequip directiu.
Famlies famlies
conflictes entre famlies
(CENTRE 1) A un poble dels que reben alumnes a linstitut es va crrer el rumor que hi havia una nena embarassada. A linstitut van fer mediaci entre qui lhavia escampat i la vctima del rumor i van solucionar les diferncies, per ja shavia escampat pel poble i tot i que per les alumnes ja no era un problema la mare de la vctima se seguia trobant a gent que li deia pobra noieta, tant jove i embarassada!. Tal i com sillustra en la brillant obra de Jasmina Reza Un du salvatge, a diversos centres ens han explicat que en alguns casos s ms difcil resoldre diferncies entre famlies que entre alumnes. Els alumnes que senfaden, per fcilment solucionen els conflictes, en canvi, les seves famlies segueixen enfrontades quan ells ja han superat les diferncies.
10,3% dels centres
6.2.2. Quadre de casos. Conflictes a lmbit escolar que entren en lespiral descalada.
Actors implicats en la resoluci del conflicte Exemples Nivell de la pirmide de Lederach Rols dels actors
Actors en conflicte
Tipus de conflicte
conflictes puntuals sense violncia fsica
No procedeix. Aquest tipus de conflictes no escalen, ni sn objecte datenci de la premsa
Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya Lideratge dalt nivell Lideratge dalt Nivell+ Lideratge dabast mitj Lideratge dalt nivell Lideratge dalt nivell
Alumnes alumnes
conflictes puntuals amb violncia fsica (baralles)
10 febrer 2008. Ermua. Una alumna s agredida per cinc nois i una noia companys de centre. Com a conseqncia ha de ser hospitalitzada i operada. Latac s instigat per la noia atacant i s conseqncia duna llarga mala relaci entre les noies. El cas destaca tamb perqu el Departament dEducaci, en un intent dallunyar-se duna imatge conflictiva dels adolescents, fa pbliques dades personals de les implicades, a qui qualifica de conflictives, i en concret de latacant, de qui explica que prov dun centre dinternament i amb un historial de conflictes previs.
El conflicte passa a via judicial. La principal agressora s internada a un centre de menors (maig 2008)
CAPTOL 8
492
4-11-2008. Ripollet. Un adolescent mata a una companya de classe, amb la complicitat dun altre alumne de la mateixa classe. Lassass i la vctima shavien fet un pet uns dies abans i sembla que aquest va ser el motiu que va originar latac, ja que presumptament la noia no volia seguir amb la relaci.
El crim es resol per via judicial. Parallelament la USCE fa un treball de reparaci de la convivncia amb el conjunt dels membres del centre El conflicte passa a la via judicial
8-11-2008 Jaen. Lassociaci de pares dun institut presenta a la fiscalia de menors un escrit amb denncies de diverses incidncies en la convivncia del centre. La ms greu s lacusaci duna agressi sexual comesa a dues nenes de 11 i 12 anys per part dalumnes de 13 i 14 anys
malentesos de llarga durada
assetjaments
29-05-2009. Sevilla. Un jove s condemnat a pagar 100 euros per haver-se burlat dun company a travs de la xarxa social Tuenti. Va penjar una foto daquest company tocant el viol amb una diana i va promoure comentaris burlescos per part daltres companys
El conflicte passa a la via judicial
l
Actors en conflicte
Tipus de conflicte
Alumnes alumnes
assetjaments
Setembre 2004. Jokin, un jove dHondarribia se sucida desprs dhaver patit assetjament per part de companys de linstitut durant ms dun any, i dhaver estat vctima de violncia fsica les darreres setmanes. Aquest cas s el primer a Espanya que rep una important cobertura meditica i posa a lagenda pblica el bullying als centres escolars Lideratge dalt nivell El conflicte passa a la via judicial. Gran implicaci dels mitjans de comunicaci
conflictes entre grups
CAPTOL 8
493 Lideratge dalt nivell
conflictes puntuals entre individus
Lideratge dalt nivell
Alumnes professors
Abril 2010. Una alumna de Madrid decideix anar a linstitut amb vel, allegant motius religiosos. El claustre li prohibeix lentrada a les aules allegant que cobrir-se el cap s una actitud contrria a les normes del centre. Sorigina un gran debat meditic. El director del centre afirma que la norma sha creat pensant principalment en les gorres que porten alguns alumnes i que el consell escolar decidir si es modifica. La decisi del consell escolar s mantenir la normativa. Lalumna segueix decidida a portar el mocador i durant uns dies rep el suport de companyes que es cobreixen els cabells a lentrada i la sortida del centre. Actualment lalumna es troba de baixa per ansietat. Aquest conflicte va molt ms enll de disputes puntuals entre individus, per aqu lutilitzem per illustrar lorigen del conflicte, en qu apareix un conflicte entre una alumna i el claustre de professorat per un fet puntual.
Quan el conflicte es fa pblic entra en el pla poltic. Aquests donen la seva opini sobre el cas i actuen dautoritat. Internament, el consell escolar, mxima autoritat del centre, dicta la seva sentncia sobre el conflicte
males relacions entre individus
males relacions amb un grup dalumnes
Alumnes famlies
conflictes entre membres de la mateixa famlia
21-05-2008 Lleida. Una jove demana cinc mesos de pres als seus pares per abandonament. Quan era menor va denunciar greus conflictes familiars, els serveis socials van portar els tres fills de la parella a un centre dacollida i van passar el cas a la Fiscalia
El conflicte es gestiona a partir de serveis socials i la via judicial
Actors en conflicte
Tipus de conflicte
Alumnes famlies
conflictes entre membres de diferents famlies
16-10-2008 Manresa. Un pare entra al centre i ataca amb un martell un alumne que anteriorment havia agredit el seu fill. Els mitjans de comunicaci expliquen que latac es va produir desprs que el fill truqus al pare dient que laltre alumne lhavia pegat. Lalumne agredit escriu una carta a El Peridico amb data de 27 doctubre explicant la seva versi dels fets. Segon explica ell s dorigen magreb i el fill del seu atacant va estar burxant-lo amb insults racistes els dies anteriors. Reconeix que es van barallar i diu que el centre ho va intentar arreglar amb una mediaci entre els dos alumnes. All, el fill de latacant va afirmar obertament que era racista i que en altres centres ja havia tingut problemes amb companys dorigen immigrant. Lalumne atacat tamb va ser expulsat del centre, si ms no preventivament Lideratge dalt nivell El conflicte passa a la via judicial
CAPTOL 8
494 Lideratge dalt nivell Lideratge dalt nivell
Alumnes no membres del centre
conflictes entre alumnes i grups o individus que no formen part del centre escolar
No hi ha exemples concrets que es relacionin directament amb els centres escolars, encara que podem trobar exemples de violncia entre adolescents que estan escolaritzats. Recordem lassassinat de Rony Tapias a Barcelona al desembre de 2004 quan sortia de linstitut
El conflicte passa a via judicial
Professors professors
divergncies en la funci deducadors / ensenyants
Professors famlies
conflictes relatius a un alumne en concret per part dun professor determinat
8-02-2008. Barcelona. Es jutja a una parella que va agredir la directora de lescola del seu fill perqu no havien deixat entrar el nen al servei dacollida per impagament de la quota. s el primer cas a Catalunya que es va considerar com a atemptat contra lautoritat, atenent que la mestra s funcionaria pblica. El 4-03-2008 surt la sentncia dun any de pres pels dos pares, multa de 360 euros a la directora per agressi i de 120 euros a la cap destudis per amenaces i a no acostar-se a menys de 200 metres de lescola durant sis mesos.
El conflicte passa a via judicial
Actors en conflicte
Tipus de conflicte
conflictes relatius a un alumne en concret per part dun professor determinat Lideratge dalt nivell
11-11-2008. Barcelona. Una mare pega la professora de la seva filla argumentant que aquesta la insultava. La professora i el Departament dEducaci denuncien la mare. Recentment ha sortit la sentncia condemnant a la mare a pres, ja que es considera que una agressi a un professor s una agressi a una autoritat pblica. El 7 dabril de 2010 surt la sentncia per conformitat, evitant judici. La mare s condemnada a 2 anys de pres (i evita lingrs ja que no t antecedents), i a pagar una indemnitzaci de 8.840 euros a la professora, una multa de 120 euros i la prohibici dacostar-se a menys de 1.000 metres de la vctima i al seu lloc de treball, o de posar-se en contacte amb ella, durant els propers dos anys. El conflicte passa a via judicial
CAPTOL 8
495 Lideratge dalt nivell Lideratge dalt nivell
Professors famlies
conflictes relatius al tractament al grup dalumnes per part dun professor determinat
conflictes relatius a un alumne en concret per part de la lnia general de centre (direcci)
Octubre 2007, Girona. Una alumna de primria decideix acudir a classe amb vel. Al centre li neguen lentrada perqu argumenten que va contra el reglament intern. Lalumna deixa danar a classe i afirma que no es traur el vel. El govern catal interv forant lacceptaci de lalumna al centre, argumentant que el dret a lescolaritzaci s ms important que el reglament intern de lescola
No hi ha negociaci, la soluci ve imposada des de lmbit poltic, sense buscar una mediaci pactada entre les parts.
8-11-2008 Jan. Lassociaci de pares dun institut presenta a la Fiscalia de Menors un escrit amb denncies de diverses incidncies en la convivncia del centre. La ms greu s lacusaci duna agressi sexual comesa a dues nenes de 11 i 12 anys per part dalumnes de 13 i 14 anys. La denncia, per, expressa que des de linici de curs sestan produint incidncies en la convivncia del centre i acusa a lequip docent de deixadesa en les seves funcions en no fer res per evitar-ho.
El conflicte passa a la via judicial perqu una part dels afectats considera que el centre no est actuant per resoldrel
Actors en conflicte
Tipus de conflicte
CAPTOL 8
Professors famlies Lideratge de base
496
Madrid 15-09-2008. Un centre nou amb molt poca demanda dalumnat i un alt percentatge dalumnat gitano i immigrant. A pocs metres, un centre vell amb excs dalumnat i alta demanda. El govern regional decideix intercanviar els edificis entre els dos centres. Les famlies del primer centre es queixen argumentant que es tracta de racisme
El Consell Escolar i representant del districte intenten mediar amb els pares enfadats per dir-los que aquesta s lnica possibilitat.
Famlies famlies
conflictes entre famlies
No tenim exemples concrets en els darrers anys que puguin illustrar aquest cas. La premsa local espanyola, per, recull diversos casos de baralles entre pares en partits de futbol dels fills. Aquests exemples queden, per fora de lmbit escolar
CAPTOL 8
6.2.3 Alguns exemples de casos tractats per la USCE i per Fiscalia

Tot seguit es presenta una selecci de 3 casos proporcionats per la USCE com exemples de la tipologia de casos que rep la Unitat i de labordatge que porta a terme, i una selecci de 3 casos proporcionats per lEquip de Mediaci Penal (ET6) que reflecteixen les problemtiques abordades per la Fiscalia de Menors i que tenen el seu origen en centres escolars (pel tipus de conflicte inicial, per lescenari on han sorgit, i pels actors involucrats). Al final dels exemples sinclou un comentari jurdic en la mateixa lnia del qu sha exposat a linici de lapartat 3 abans dels quadres de conflictes. 6.2.3.1. Exemples de casos resolts per la USCE22 CAS 1 La famlia (mare) es posa en contacte amb la unitat. Explica que est en desacord amb la manera dintervenir del centre educatiu del seu fill. Segons la mare, el seu fill ha patit lagressi de dos companys. Ha parlat ja amb el tutor, el director, lEAP i linspector. Explica que es va produir una reuni de tots els anteriors amb la famlia (mare+pare), diu que t la situaci en mans dadvocats i parla de contactar amb els mitjans de comunicaci. La unitat es posa en contacte amb linspector de zona, linspector creu que la situaci sest enquistant, malgrat totes les accions dutes a terme de forma coordinada: equip directiu, EAP i inspecci (es va presentar un escrit a la famlia on sespecificaven les mesures que es prendrien), la famlia ha denunciat els altres dos companys i aix ha provocat el malestar de les altres famlies i de la relaci entre els nois en el centre. Sacorda amb Inspecci la intervenci de la unitat per tal de refer la relaci famlia-escola. La unitat es posa en contacte amb la direcci del centre, amb la mare del noi i amb les altres famlies. La unitat es reuneix en el centre amb lequip directiu i lEAP, on sarriba a lacord de trobada de la USCE amb la famlia. Malgrat que sofereix a la famlia la possibilitat diniciar un procs de mediaci amb el centre, la famlia no vol reunir-se amb la unitat si no s en presncia del seu advocat, la unitat no est dacord amb aquesta possibilitat. Per part de la famlia saccepta continuar el contacte telefnic. La unitat es reuneix amb el tutor i lEAP, sacorda continuar amb lacci tutorial per part del tutor amb lalumne i el grup, amb lajuda de lEAP i lacompanyament per part de la USCE amb la mare. Uns mesos ms tard la famlia rep la notificaci de la Fiscalia de larxiu del cas, tot i aix, la famlia pensa en
la via penal. La famlia continua comunicant-se per burofax amb el centre. Quan hi ha un incident la mare ho comunicar per burofax, nenvia dos: un, perqu un dels dos nois, segons la mare, ha molestat el seu fill; i laltre, perqu, en un joc, el seu fill dna un cop a un company; segons la mare s la primera vegada que el noi s defensa, segons el centre ha donat un cop a un company i li fan escriure el que ha passat, cosa que la mare entn com una coacci. Continua el treball de tutoria en el centre i lacompanyament a centre i famlia, i la sortida de final de curs s el punt de retrobament centre-famlia. Finalment, la famlia reconeix que la sortida ha anat b. CAS 2 Centre que es posa en contacte amb la unitat: estan molt preocupats per la situaci que sha produt en el seu centre. Un grup dalumnes ha penjat un vdeo ofensiu cap a un dels seus companys, el centre demana assessorament a la unitat, han decidit prendre una srie de mesures i volen ajut extern per modificar-les o prendren daltres. De lentrevista amb la directora del centre sacorda: (i) la unitat far una sessi de tutoria per treballar el conflicte amb els dos grups del mateix nivell, (ii) la unitat assessora el centre sobre com continuar el treball amb les famlies, (iii) la unitat far seguiment de la transformaci del conflicte estant en contacte amb el centre, amb els alumnes i amb la famlia del noi ofs, que sha mostrat en desacord amb el centre. CAS 3 Els Serveis Territorials es posen en contacte amb la unitat, sha produt un accident amb conseqncies molt greus per un alumne dun centre educatiu. Es demana a la unitat collaboraci amb el centre. La unitat contacta amb el centre i es coordina amb lEAP. Es valoren les intervencions a fer: (i) atenci al claustre de professors (davant de la situaci, i com entomar-la tenint en compte lentorn del centre: qui en sn coneixedors sn els docents), (ii) atenci a lalumnat, i atenci a la famlia del noi. 6.2.3.2. Exemples de casos que arriben a la via judicial23 CAS 1 Expedient judicial de lesions. Conflicte en qu estan implicats duna part dos menors infractors, noi i noia (sn novios), i per laltra un menor, el perjudicat. Els tres sn companys de classe. La menor t una discussi amb el perjudicat, perqu li ha arribat el rumor que aquest sha ficat amb un amic della que s ms petit. Discuteixen els dos i el perjudicat li dna un cop de peu a la menor, la
CAPTOL 8
qual senfada i li diu al seu novio. El novio busca el perjudicat entre classe i classe i es baralla amb ell per haver tocat la seva novia. Lagafa del coll i lesgarrapa amb un cutter. Sintenta mediar a lescola entre els menors, demanen perd i es donen la m, per no intervenen els pares. A ms, hi ha un expedient als menors i expulsi duns dies. Tanmateix, els pares del perjudicat denuncien amb un informe de lesions. Sinicia la mediaci en justcia juvenil, on intervenen els menors i els pares posteriorment. Sarriba a acords (demanen perd els menors, aclareixen els fets i els rumors, reconeixen els seus errors, es posen els uns en els llocs dels altres, es comprometen a respectar-se mtuament, cadascun dells anir pel seu cam), i solucionen el conflicte i lexpedient judicial, amb sobresement i arxiu en sentncia del Jutge de Menors a proposta de Fiscalia. CAS 2 Quatre menors, alumnes dun IES, prenen les claus del cotxe dun professor del centre i el fan servir una estona fins que cauen en un forat dun descampat i fugen del lloc. El cotxe pateix danys per laccident. El professor no vol fer mediaci directa i reclama la reparaci dels danys del cotxe, delegant el seu advocat perqu participi a la mediaci. Es realitza mediaci indirecta. Els menors fan entrevista amb la mediadora i cadascun dells escriu una carta de disculpes sinceres al perjudicat i demostren el seu penediment. La mediadora fa arribar aquestes cartes al perjudicat mitjanant el seu advocat. Hi ha mediaci tamb amb els pares i arriben a un acord per reparar econmicament els danys, ingressant els cntims a ladvocat del perjudicat. Amb aquests acords es dna el conflicte per reparat i solucionat. Es resol lexpedient per mediaci i reparaci, amb sentncia del jutge, a petici de Fiscalia, de sobresement i arxiu de les actuacions judicials. Els menors no pensen demanar disculpes al professor dins lIES (no far el ridcul davant els meus col legues) i en queda afectat (a partir daqu el seu advocat s qui ho porta tot); mediaci entre els pares dels menors i ladvocat del perjudicat, a ms a ms de la carta de disculpes dels menors (va ser indirecta i es van pagar els danys del vehicle). CAS 3 Segons informa lET6, aquest cas consta a les estadstiques oficials com a exemple de mediaci ben duta i resolta en un delicte dabusos sexuals. Els protagonistes sn dos nois de 16 anys (imputats) i una nena de 15 (vctima), tots amics i bons estudiants dESO en un institut de la comarca del Barcelons, on es van desenvo-
lupar els fets. s un cas paradigmtic de sobrevaloraci dels fets per part del centre i de lentorn, per de bona intervenci posterior. 6.2.3.3. Comentaris jurdics Els exemples de casos resolts per la USCE posen de manifest les diferents funcions que porta a terme aquesta Unitat, en el marc del sistema ms ampli de mediaci en aquest mbit. En el Cas 1, un conflicte originat entre alumnes dun centre ha escalat per convertir-se en un conflicte entre la famlia dun dels alumnes i el centre mateix, per lactuaci del darrer en el conflicte inicial. En aquest cas, es desconeix si hi va haver un procs de mediaci escolar al centre amb els alumnes, per la famlia ha esgotat totes les vies internes ordinries de resoluci del conflicte (tutories, direcci, EAP, inspecci) i ha presentat una demanda contra els menors agressors per iniciar la via judicial. La USCE es reuneix amb les diferents parts per desbloquejar el conflicte i proposa una mediaci formal, per intentar ajudar a les parts a arribar a un acord. Tot i que en aquest cas la mediaci no es porta a terme i al final, desprs de larxivament del cas, el conflicte es resol mitjanant tutories i lacompanyament de la famlia i el centre, es posa de manifest la funci de la USCE com a mediadora i lexistncia dels inicis dun sistema alternatiu de resoluci de conflictes al sistema judicial en lmbit escolar. Els altres dos casos sn exemples de les funcions daquesta unitat que no constitueixen mediacions en sentit estricte, per que contribueixen a la transformaci de situacions conflictives o que afecten la convivncia, en dues vessants de notable importncia: duna banda, amb una intervenci directa, donant suport als alumnes, famlies i centres afectats, daltra, amb una intervenci indirecta, assessorant els centres que estant gestionant els conflictes amb els seus propis mitjans. En segon lloc, en els casos proporcionats per la Fiscalia, i com en el segon apartat dels quadres presentats anteriorment, es tracta dexemples de conflictes que neixen en lmbit escolar i acaben a la via judicial. La particularitat dels tres casos s que els fets que originen el conflicte sn duna gravetat menor i que al final es resolen mitjanant un procs de mediaci penal juvenil, iniciat a instncies del Ministeri Fiscal com a alternativa a un procs penal ordinari davant dun jutge. Daquesta manera, posen de manifest que shaurien dhaver pogut resoldre amb un procs de mediaci escolar intern ben gestionat dins del centre o, en segona instncia, per una unitat de mediaci escolar externa, com sha vist en els casos anteriors. En el Cas 1, es porta a terme un procs de mediaci al centre que finalitza en acord, per a la vegada tamb
CAPTOL 8
sapliquen mesures disciplinries als alumnes; i els pares dun dells, que no s van fer partcips de lacord o no hi van estar dacord, van iniciar la via judicial. Com a conseqncia, es va revifar el conflicte i els mateixos menors es van trobar subjectes a un nou procs de mediaci pels mateixos fets, amb intervenci dels pares, per acabar de tancar el conflicte. Aquest cas tamb mostra la necessitat de coordinaci entre els sistemes de mediaci escolar i el sistema judicial (incloent-hi la mediaci penal juvenil), ja que tot i que el Ministeri Fiscal est obligat a investigar tota denncia i a iniciar la tramitaci dun expedient, la Llei de Responsabilitat Penal dels menors ja preveu la possibilitat de desistiment en la seva incoaci en cas de correcci en lmbit educatiu (Art. 18). Daquesta manera, en els casos de menor gravetat i amb una bona coordinaci, lacord i ladopci de mesures de conciliaci o de reparaci en un procs de mediaci escolar pot evitar el posterior inici dun procs judicial pels mateixos fets. En contrast amb el cas anterior, en el Cas 2 i presentada la corresponent denncia, sinicia directament un procs de mediaci penal juvenil, amb la negativa del professor a participar-hi de manera directa; i, finalment, en el Cas 3, no noms no sintenta un procs de mediaci al centre sin que lactuaci de la direcci i de part del professorat agreuja el conflicte en qu lalumna afectada acaba presentant una denncia. Sn dos exemples clars de com la mala gesti dun conflicte per part del centre pot provocar-ne escalada i el salt al sistema judicial. A la vegada, per, els acords als quals sarriba com a resultat de la mediaci penal juvenil demostren lefectivitat i, per tant, ladequaci de la mediaci com a mitj per resoldre aquest tipus de supsits.
escolar a partir de diverses fonts de dades, de manera complementria. s molt important avanar en la (re)definici del conflicte escolar a efectes jurdics, a partir del seu origen en lentorn escolar com a escenari, en lentorn escolar arran de les activitats que shi duen a terme, i/o de les parts en el conflicte en tant que membres de la comunitat educativa dun centre. Aix s fonamental per poder preveure en quina mesura levoluci daquests diferents tipus de conflictes podr afectar les diferents instncies i estratgies de resoluci, i laplicaci de la mediaci escolar entre elles. Tot seguit es presenta una sntesi daquestes possibles tendncies, ordenada a partir dels resultats obtinguts en cada cas: a) A partir dels casos tractats per la USCE: Les dades de 4 cursos acadmics de treball des de la creaci de la USCE indiquen en general una tendncia a la baixa mentre es generalitza la introducci de la mediaci als centres. Amb tot, una major informaci i la creaci de referents de mediaci als territoris fa pensar en un creixement daquestes actuacions intermdies, en especial als dos territoris on, contradient la tendncia global, lactuaci de la USCE ha crescut: les delegacions territorials del Valls Occidental i del Baix Llobregat, i la de Girona, on es detecta un repunt de creixement. Un fet important a tenir en compte s que el nombre de casos que requereixen seguiment ha daugmentar en la mesura que aquests es vagin acumulant durant un temps als nous casos tractats. La recent creaci per part de la USCE duna Xarxa dAtenci als Casos de Conflicte Greu pot representar un mecanisme de millora per fer front a lescalada de conflictes cap a la via judicial, i reflectir tamb labast dall que, ara per ara, no es pot comptabilitzar. De la regulaci de la mediaci escolar al Decret 279/2006 i, en particular, de laplicaci que se nha fet fins a lactualitat, es percep una concepci de la mediaci com a procs dirigit principalment els conflictes generats per o entre alumnes. En analitzar el conflictes que han arribat a la USCE i, en menor mesura, en les dades obtingudes per mitj dels qestionaris als centres, aquests tamb afecten o tenen com a parts principals a les famlies dels alumnes i/o als centres. Cal destacar que la nova Llei deducaci de Catalunya ressalta la importncia de la mediaci com a mitj de prevenci i resoluci de conflictes que
Prospectiva
7.1 Prospectiva: possible evoluci dels conflictes

Una de les caracterstiques daquest mbit s que actualment no hi ha encara dades sobre el nombre i tipus de conflictes escolars que acaben en un procs judicial davant dels tribunals. De la mateixa manera, tampoc tenim estrictament dades sobre levoluci daquests conflictes (quins augmenten, quins no) s difcil fer una prospectiva en aquest marc. Amb tot, lestudi realitzat permet identificar algunes tendncies en levoluci dels conflictes susceptibles de ser abordats per mitj de la mediaci
CAPTOL 8
es puguin produir en el marc educatiu dins de la regulaci de la comunitat educativa, que inclou a totes les persones i institucions que intervenen en el procs educatiu. Aix doncs, es pot potenciar ls de la mediaci en conflictes originats per o entre altres actors en lentorn educatiu i, en especial pel seu important paper dins els centres i la seva escassa aparici com a part mediada en aquest mbit, pel professorat. b) A partir de les dades del qestionari dels centres adherits del Programa de Convivncia i Mediaci Amb el desplegament de les estratgies de mediaci per a la resoluci de conflictes als centres, s probable que es redueixin els conflictes que acaben amb obertura dexpedients. Aix, linstrument de la mediaci serviria tamb, si no com a alternativa en les fases inicials de la seva introducci, si com a complement privilegiat previ al recurs dels sistemes de sancions convencionals. Repetim el que ja hem dit abans: aquest punt requeriria un debat ms aprofundit. En tot cas, es disposar en breu dun nombre molt ms alt de professorat i dalumnat format, i possiblement tamb dofertes formatives en mediaci seguides per un nombre ms alt de famlies o de responsables de les AMPAs.
professorat que en altres indrets ja ha rebut una consideraci legal (per exemple, en lanomenada Ley de autoridad del profesor de la Comunidad de Madrid, recentment promoguda pel govern autonmic del Partit Popular). En segon lloc, per les transformacions relacionades amb la immigraci i lemergncia de conflictes que es podrien qualificar dinterculturals; per exemple, amb relaci a temes que, segons com es gestionen als centres, poden arribar a tenir un alt ress meditic com ara els codis de vestir, ls del vel i altres elements culturals, etc.; en un altre sentit, els centres detecten un estat de conflicte latent que exerceix una pressi important entre alguns nois dorigen llatinoameric i que t a veure amb els voltants dels centres escolars i els grups i bandes que, si b no actuen dins del recinte escolar, s que ho fan a lexterior, essent molt difcil pensar en intervencions en aquests conflictes des de lmbit escolar encara que aquest es vegi indirectament afectat; finalment, i sense sortir dels aspectes relacionats amb laugment objectiu de la diversitat cultural i fenotpica als centres escolars, cal preveure un augment de conflictes relacionats amb el racisme i la xenofbia, des dels insults fins a formes de discriminaci que malauradament han anat emergint a tots els pasos receptors dimmigraci internacional procedent de pasos empobrits. En tercer lloc i, en part, amb relaci al punt anterior, pel que sembla un augment de conductes violentes protagonitzades tant per menors (alumnat) com per adults (especialment, familiars dalumnes); tot i que no podem tenir constncia quantitativa dels conflictes que han escalat, s que es detecta un augment dagressions entre alumnes, agressions al professorat, i agressions entre familiars; una part daquestes agressions tenen fora punts en com amb conductes assetjadores (Bullying), o amb conductes que sinicien com a bromes pesades amb un s creixent de les NTIC i les xarxes socials, que poden derivar en conflictes greus i que han estat tamb mencionades en les entrevistes als fiscals. La funci preventiva de la introducci de la mediaci com a estratgia socialitzadora i en les primeres intervencions realitzades als centres t una importncia cabdal. Paral lament, en les intervencions necessries fora del centre, ha de tenir una importncia semblant el desenvolupament de les noves eines previstes al pla pilot de la USCE.
c) A partir del treball de camp als 5 centres de la mostra Les entrevistes i els grups focals als centres ens revelen, amb tot, que es preveu un augment de conflictes a tres nivells: En primer lloc, pels canvis socials i culturals que afecten a les formes de socialitzaci dels joves i a les posicions de les famlies davant de la instituci escolar, de leducaci en general i del professorat, en particular; si b, duna banda, els centres es troben en un procs de transformaci important cap a cultures ms democrtiques i ms participatives, en sintonia amb la introducci de la mediaci per a la resoluci de conflictes, s cert que les responsabilitats que sels ha atribut han crescut tant objectivament com en la percepci dels ciutadans, de manera que emergeixen nous mbits de conflicte que poden ser tractats o no com a conflictes escolars. Molts daquests conflictes (transformaci o no de conflictes inicialment sorgits entre lalumnat o entre lalumnat i el professorat) sn els que ara arriben a la USCE, o sense passar per la USCE arriben a la justcia ja com conflictes entre adults; en aquest sentit, emergeix una tendncia a centrar la problemtica en la recuperaci de lautoritat del
CAPTOL 8
7.2 Prospectiva: adequaci de la mediaci 7.2.1 Prospectiva general

a) En general: Lmbit escolar s un mbit notablement sensible, ja que afecta al dret a leducaci i en molts casos a menors dedat, i on totes les parts (equips directius, professorat, famlies...) tenen com a inters principal la formaci i el desenvolupament dels alumnes. Tamb s un mbit de convivncia intensa entre els diferents actors i, per tant, en cas de conflicte i un cop aquest shagi resolt excepte els conflictes ms greus que finalitzen amb un canvi de centre les parts hauran de continuar relacionant-se, i un conflicte entre dues parts no ben resolt pot acabar distorsionant el clima general del centre. Per aquests motius, pensem que s un mbit on la mediaci s un mitj molt adequat per a la resoluci de conflictes a tots els nivells.
Dels resultats de lestudi sobserva que hi ha un percentatge (tot i que redut) dels casos en qu el procs de mediaci ha durat ms del mxim de 15 dies que estableix el Decret, per arribar finalment a lacord entre les parts (art.28.7, Decret 279/2006). El Decret sembla limitar la iniciativa per iniciar un procs de mediaci a lalumnat, o a la direcci del centre quan detecta una infracci de les normes de convivncia, negant, per tant, aquesta possibilitat als altres membres de la comunitat educativa que tamb poden ser part en una mediaci (Art. 26, Decret 279/2006). El Decret inclou la regulaci dun procediment de mediaci concebut principalment com a alternativa al rgim disciplinari del centre, entre lalumne infractor i la part perjudicada (arts. 26-28, Decret 279/2006), i per tant dna poca orientaci per la utilitzaci de la mediaci en altres tipus de supsits o entre altres parts (per exemple, en el cas de conflicte entre dos alumnes, entre alumnat i professorat, entre professorat i famlia quan els conflictes es transformen, etc.).
b) Pel que fa a la mediaci escolar dins dels centres: La regulaci del procediment de mediaci escolar al Ttol 3 del Decret 279/2006 de drets i deures de lalumnat (fases, terminis, efectes) sadequa a la seva finalitat, s seguit en gran part pels centres i en la majoria dels casos resulta en la finalitzaci amb acord i la resoluci del conflicte. La seva penetraci en el funcionament dels centres s progressiva, i encara queda un marge dexpansi del seu s per arribar a la seva plena aplicaci (per exemple, a conflictes entre diferents membres de la comunitat escolar o a infraccions ms greus de lalumnat en determinats centres). En aquest sentit, es preveu que naugmenti la efectivitat com a mitj alternatiu de resoluci de conflictes, com sha exposat anteriorment. Tot i aix, cal destacar una srie daspectes que podrien reconsiderar-se en una futura reforma, per adaptar millor la regulaci del Decret a la realitat de lmbit escolar i al nou marc establert per la Llei deducaci de Catalunya: En lactual regulaci no sestableix amb claredat la prioritat de la mediaci com a mitj de resoluci de conflictes en lmbit escolar, sempre que sigui pertinent, tal i com preveu la nova Llei deducaci (art. 31.3.c, Llei 12/2009).
Des duna perspectiva jurdica, la mediaci escolar regulada al Ttol 3 del Decret 279/2006 de drets i deures de lalumnat no es pot incloure dins el concepte estricte de mediaci, ja que no es configura com una alternativa a un procs judicial sin com un instrument preventiu o una alternativa al rgim disciplinari del centre, i senfoca principalment a lincompliment de les normes de convivncia per part de lalumnat. Sha de tenir en compte que els mediadors no sn professionals, i en molts casos sn els propis alumnes els qui exerceixen aquesta funci. Es podria definir, doncs, com a mediaci educativa, dirigida a la promoci de la cultura del dileg a la comunitat educativa, per distingir-la duna possible mediaci escolar en sentit estricte. La USCE s una unitat polifactica que acompleix una varietat de funcions i rols dirigits a la transformaci i resoluci de situacions conflictives relacionades amb lmbit escolar. Ha donat resposta a les demandes especfiques de les situacions que calia resoldre (informaci, assessorament, suport, intervenci). Aix, ha arribat a la mediaci en els casos concrets en qu el seu s est justificat.
c) Pel que fa a la mediaci escolar ms enll dels centres
CAPTOL 8
En moltes ocasions, abans darribar als tribunals de justcia, la USCE s la unitat dltim recurs del sistema educatiu. Desprs, com hem pogut observar en alguns casos que han arribat als tribunals mitjanant denncia o intervenci del Ministeri Fiscal, els conflictes escalen i sn gestionats i/o resolts en la jurisdicci juvenil o penal. Com exposarem en les seccions segents, valdria la pena reconixer la seva tasca com a prpiament mediadora i reconixer en els seus professionals el perfil de mediador escolar. Per tant, les previsions i tendncies que acabem despecificar reforcen la convenincia del desplegament i enfortiment del servei. Possiblement tamb ats que comparteixen problemtica, enfocament, metodologia i, parcialment, casos shauria destablir una comunicaci i connexi jurdica ms estreta amb la labor dels serveis de mediaci comunitria, la Fiscalia de Menors i els serveis de justcia reparadora juvenils i dadults.
tre juguen a fet i amagar que acaba produint el trencament dunes dents, dun bra, un trau, un cop fort al cap, etc.). Manca de supervisi adequada per part del personal docent i/o dels monitors en temps de lleure (els alumnes juguen a fer la vertical, una nena cau perqu no li aguanten els braos i es trenca el nas; les professores de gurdia no ho han vist abans de que laccident es produs o no han considerat que hagin dintervenir en un joc com aquest). Tamb cal tenir en compte casos com ara els que es deriven de situacions familiars de cura dels infants compartida, per separada. En situacions aix, el professorat tutor i, sobretot, els mxims representants dels centres s a dir, els equips directius, tamb es poden veure involucrats en conflictes que, si b no tenen un origen escolar, hi estan totalment relacionats. Alguns dels exemples en aquest sentit poden ser: Pactes no escrits per lliurar o no un infant a un familiar directe (mare, pare, altres) que no s la persona responsable amb qui habitualment es relaciona la tutora; si el centre no t constncia de la cura continuada daquest familiar, o del pacte entre les parts (en casos de pares separats o divorciats) per dur a terme la recollida de linfant, o senzillament, no sha informat al centre per part de la persona que habitualment en t cura que hi anir una altra persona, pot negar-se a lliurar linfant, creant una situaci de conflicte que pot acabar amb denncia. Situacions dabsentisme escolar reiterat i injustificat segons els supsits habituals, en les quals lequip directiu decideix portar un cas a serveis socials i/o a Mossos dEsquadra o a la policia municipal, donant lloc a un enfrontament que pot dur els adults responsables de lalumnat matriculat al centre (des descola bressol fins al final de secundria obligatria, o fins la majoria dedat de lalumnat objecte datenci) a presentar ms endavant una denncia al professorat que ha iniciat lacci. Sospites o identificacions de negligncia i/o maltractament a menors per part del personal docent, que es traslladen a serveis socials i/o a Mossos dEsquadra o a la policia municipal, amb evolucions semblants als casos descrits al punt anterior.
7.2.2 Casos particulars

Els conflictes sorgits a lmbit escolar relacionats amb accidents a les installacions i/o amb la gesti que el professorat tutor i/o els equips directius poden haver fet de situacions dalteracions de la salut, etc., poden acabar en denncies perqu afecten la responsabilitat civil dels responsables dels centres. Segons de quin aspecte es tracti, tamb afecten subsidiriament lajuntament de cada localitat en la mesura que sn els municipis les instncies que tenen les competncies de vetllar pel bon estat de les installacions. Entre aquests tipus de situacions s freqent trobar-ne de semblants als segents casos reals: Mals usos dels aparells per part de lalumnat (un grup dalumnes salten des dun tobogan enlloc de lliscar-hi. Un dells cau malament i es dna un fort cop al cap que obliga a portar-lo a urgncies i a deixar-lo en observaci). Mal estat de les installacions (banc que es trenca quan hi seu una nena i el respatller li aixafa tres dits duna ma). A judici dels pares, activitats no apropiades segons ledat i el moment (mareig que pateix un alumne desprs duna classe de gimnstica on sha castigat a uns alumnes esvalotadors a fer 10 voltes a una pista de joc). Accidents provocats per interaccions fortutes de lalumnat (una trompada entre dos alumnes men
En totes aquestes situacions s important tenir en compte la participaci dels serveis tcnics municipals de lmbit educatiu, que poden acabar amb mediacions informals portades a terme per part dels propis serveis municipals deducaci o b per mitj de la inter-
CAPTOL 8
venci de serveis de mediaci professionals. En tots els casos, per, lopini de la inspecci educativa tamb s essencial, tant si actua en lmbit municipal com si ho fa per les Delegacions Territorials, o b, en el cas de les escoles de la ciutat de Barcelona, a travs del Consorci dEducaci entre lAjuntament i la Generalitat que gestiona tots els centres docents municipals 0-18. Tot i que a vegades tamb hi interv la USCE, segons el nou Projecte de Convivncia del Departament dEducaci aquests conflictes no entrarien en lmbit de la mediaci escolar, tal com es defineix al document marc: La mediaci escolar permet abordar la gran majoria de conflictes que sorgeixen en el dia a dia del centre, especialment quan aquests conflictes es produeixen entre alumnes i no responen a situacions regulades per la normativa. Es vol evi-
tar que la cronificaci de petites actuacions negatives acabi portant a veritables conflictes. Les caracterstiques de la mediaci voluntarietat, confidencialitat, comproms fan que situacions fora complexes trobin la manera de desencallar i trobar solucions de futur. Per aix, la mediaci complementa la gesti de conflictes, com una via parallela a la normativa. (Projecte de Convivncia: p. 24)
7.2.3 Organigrama: instncies de dependncia institucional dels centres escolars

Adjuntem (a data dagost del 2010) un organigrama de dependncia dels centres que pot afegir claredat a lestructura que hem estat descrivint:
INSTNCIES PER LAPLICACI DE LA MEDIACI ESCOLAR ALS CENTRES
Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria de Poltiques Educatives Direcci General de Planificaci i Entorn Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn Projectes Educatius (Plans i Programes) Programa de Convivncia ------------------------------------------Equips directius dels centres
NIVELL DEPARTAMENT DEDUCACI
NIVELL CENTRE ESCOLAR
Pla de Convivncia que ha delaborar cada centre (entre els diferents apartats, shi troba la definici de la mediaci als centres, la definici del conflicte lleu, i la definici del conflicte greu); grup de professorat que sen fa responsable
CAPTOL 8
INSTNCIES PER LAPLICACI DE LA MEDIACI ESCOLAR FORA DELS CENTRES

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Secretaria General Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa Subdirecci General de Comunicaci i Atenci a la Comunitat Educativa Servei dAtenci Directa Secci de Suport a la Convivncia Escolar Unitat de Suport a la Convivncia Escolar que porta a terme actuacions dassessorament, formaci (als centres que han de fer els seus Plans, vegeu organigrama anterior) i mediaci a demanda dels centres, de les famlies, o per iniciativa del propi Dept. dEducaci en alguns casos (des de 2008, porta a terme un Pla Pilot que inclou la formaci de referents al territori i la Xarxa de Gesti del Conflicte Greu) ------------------------------------------Equips directius dels centres i/o famlies/AMPAs; alumnes, professorat mediador del centre; consell escolar del centre (els circuits no estan establerts de forma progressiva, poden intervenir o no; vegeu diagrames de processos)
NIVELL DEPARTAMENT DEDUCACI (si els casos els arriben)
NIVELL CENTRE ESCOLAR (independentment del sector que acudeixi a la USCE o les altres instncies disponibles, com ara Ajuntaments, Fiscalia)
8 Conclusions: La mediaci en lmbit escolar a Catalunya

1. La primera conclusi general, per especfica daquest mbit, s que cal reconixer el desenvolupament de les eines de la mediaci en lmbit escolar a Catalunya impulsat des del propi Departament dEducaci. Duna banda, en lmbit de la promoci de la cultura del dileg en la resoluci de conflictes dins de la comunitat educativa en general, i entre lalumnat en particular. De laltra, en lmbit de la intervenci amb diverses funcions mediadores a partir de la creaci de la USCE (Unitat de Suport a la Convivncia Escolar). El Parla2.
ment de Catalunya tamb ha reforat les iniciatives del Departament dEducaci en aquest mbit, ressaltant la importncia de la resoluci pacfica de conflictes i la mediaci en el marc educatiu a la recent Llei catalana deducaci (Llei 12/2009), i consolidant la generalitzaci de lobligatorietat del seu establiment en tots el centres. En conseqncia amb la primera conclusi i des del punt de vista de la implicaci institucional del Departament dEducaci, s de destacar la consolidaci dels Plans de Convivncia a tots els centres escolars de Catalunya, desprs de les fases experimentals en un nombre limitat de centres, i el disseny i implementaci dun Pla Pilot 2008-2010 de la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar destinat a la creaci duna Xarxa dintervenci en la gesti del conflicte greu (coincident amb la recerca
CAPTOL 8
per a lelaboraci del Llibre Blanc) que inclou estratgies especfiques dintervenci sobre el territori de forma coordinada amb altres organismes. 3. Des duna perspectiva conceptual, a la literatura dinvestigaci sobserva una evoluci de la noci de mediaci escolar en els darrers anys, que va aclarint la doble vessant de la mediaci en un context institucional com lescolar que t, com part de la seva missi social, cultural, poltica, i tamb acadmica, la transmissi de valors i actituds a la generaci ms jove, per que tamb s un mbit on es generen conflictes especfics pels tipus de relacions, activitats, normatives, expectatives i funcions que es desenvolupen en el mateix context institucional. En parallel amb lampliaci conceptual de la mediaci a lmbit escolar, tamb sobserva una ampliaci de la noci de conflicte escolar, en la mesura que als centres escolars es traslladen una bona part dels canvis i de les tensions de lentorn social i comunitari, per tamb shi produeixen desajustaments sorgits de les transformacions internes de la prpia instituci escolar que afecten a les relacions entre els membres de la comunitat educativa. Lestudi ha constatat que el desenvolupament de la recerca sobre mediaci escolar a Catalunya i a lestat s encara inicial; en canvi, es compta ja amb una slida producci investigadora sobre convivncia, malestars i conflictes escolars i un nombre gens menyspreable de publicacions en diversos formats que orienten en la introducci de la mediaci als centres escolars, arran del gran inters del tema entre els responsables educatius i els professionals de leducaci en els darrers anys. La introducci de la mediaci a lmbit escolar en la seva doble vessant de socialitzaci/formaci i daplicaci a la resoluci de conflictes vol contribuir a una millora del clima escolar basada en un aprofundiment de les formes de participaci democrtica de tota la comunitat educativa, amb lobjectiu danar ms enll del rgim disciplinari tradicional a partir duna nova regulaci i autoregulaci que retorna idealment a tots els actors la capacitat de gestionar els seus conflictes. Aquesta s una de les raons per les quals la majoria dels mediadors sn menors dedat, tot i que tamb poden actuar en parelles mixtes adult-menor. El grau de penetraci de la mediaci als centres escolars de Catalunya ha estat fins el 2009 emmarcat en la participaci voluntria en el Programa
de Convivncia i Mediaci endegat el 2006 pel Departament dEducaci, de manera que sha pogut observar-ne les caracterstiques i labast de la seva aplicaci en la totalitat dels centres inclosos al programa dins daquest estudi. A partir de 2009, s de preveure una expansi de la mediaci en lmbit escolar a tots nivells, tant en la formaci com en les experincies daplicaci als centres com a conseqncia de la generalitzaci dels plans de convivncia a tots els centres de Catalunya. 8. Els resultats del qestionari als 253 centres del Programa de Convivncia i Mediaci mostren nivells diferents de penetraci de la mediaci, amb un punt lgid dadhesi al programa entre 2004 i 2007. La gran majoria de centres el considera un projecte global de centre amb implicaci de tot el claustre. La meitat dels centres enquestats consideren que la mediaci est integrada dins del seu rgim disciplinari, per un ter dels centres noms considera la seva aplicaci als conflictes que no comporten sancions, especialment els conflictes puntuals sense violncia i els malentesos de llarga durada entre individus, amb una aplicaci majoritria i, a vegades, exclusiva, als conflictes i malentesos que es produeixen entre lalumnat.
4.
9.
5.
6.
10. Lalumnat t una participaci ms alta que el professorat en el rol de mediat per tamb t una participaci molt alta en el rol de mediador, amb una prctica universal de co-mediaci als centres i una formaci adquirida als mateixos centres escolars en crdits impartits per professorat; en general, el professorat acostuma a formar-se directament en cursos del Departament dEducaci; la participaci de les famlies i altres membres de la comunitat educativa en la mediaci escolar s encara escassa, com tamb ho s en la formaci en mediaci. 11. Entre lalumnat mediat hi ha una sobrerepresentaci de nois, mentre que les noies participen tant en el rol de mediadores com en el de mediades, i es constaten les diferents tipologies de conflictes entre nois i entre noies (amb absncia aparent de conflictes entre nois i noies); lalumnat dorigen estranger participa relativament ms que lalumnat autcton en la mediaci. Per sha constatat que una major participaci en la resoluci de conflictes amb mediaci com mediadors o mediats no implica necessriament una participaci ms alta en la seva provocaci. 12. La mediaci es porta a terme en dues sessions en ms de la meitat dels centres, per en molts
7.
CAPTOL 8
centres es resol amb una sola sessi; la situaci ms generalitzada s acabar amb un acord escrit desprs de la mediaci, i destaca el fet que fins a dues terceres parts dels centres enquestats porten a terme alguna classe davaluaci del procs per part dels membres de la comunitat educativa que han passat per mediaci. 13. Segons les respostes obtingudes, el professorat participa ms que lalumnat en la difusi de la mediaci com a estratgia de resoluci de conflictes i com a oferta de formaci, per lalumnat que sha format en mediaci i fa de mediador als centres tamb t una alta participaci en la seva difusi entre la resta dalumnat. 14. Tot i lesfor realitzat per anar introduint la mediaci als centres escolars, els resultats del qestionari indiquen que en una proporci important dels centres que han participat a la fase voluntria del Programa de Convivncia i Mediaci encara persisteix i, per tant, coexisteix amb la via disciplinria directa i amb les sancions directes com a estratgia de resoluci de conflictes, i en alguns casos sha arribat a la via judicial. 15. A partir de les visites als centres i les entrevistes realitzades, es pot afirmar que els equips directius dels centres opinen, en general, que el clima escolar ha millorat per efecte de la consideraci de la mediaci com una estratgia del projecte educatiu global juntament amb altres iniciatives de millora de les relacions i de la participaci. Aquesta transformaci es detecta abans de les primeres actuacions de les parelles mediadores ja formades (alumne-alumne o alumne-professor), tot i que en realitat alguns centres apliquen la mediaci noms a conflictes lleus o malentesos interpersonals (com una certa prctica, en sentit ampli) de la promoci del valor del dileg. 16. Els equips directius dalguns centres no consideren la mediaci com una estratgia efectiva davant de conflictes que per ells sn els ms preocupants i rellevants a la zona on es troben ubicats, que no tenen origen a lescola per que hi repercuteixen, i davant dels quals se senten impotents; per exemple, quan els centres poden garantir un clima positiu i segur al seu interior (a vegades, per pactes entre grups i bandes) per que no t continutat als voltants dels centres, essent la causa de malestars i tensions importants, per lalumnat assetjat o pressionat per grups interns o externs.
17. La majoria de lalumnat entrevistat, i en diferents tipus de centres, valora positivament loportunitat dexpressar els seus descontentaments sovint a larrel dels conflictes, en un clima de confidencialitat i respecte, sense sentir imposicions normatives per part dels mediadors, encara que hi hagi la supervisi dalgun professor o que la parella mediadora sigui mixta alumne-professor; i en aquest extrem coincideix tant lalumnat mediador com lalumnat mediat. 18. Una part de lalumnat es mostra escptic davant lefectivitat de la mediaci en conflictes que sn difcilment reconeguts com a tals pel professorat i que sn interpretats com faltes en el comportament, o b com qestionaments no acceptables de la gesti de laula i de lautoritat del professorat per la forma en qu sn expressats; en part, aquests recels sn compartits per sectors concrets del professorat en la majoria de centres on shan realitzat entrevistes, perqu consideren que la mediaci escolar no hauria dincloure al professorat com a part en cap situaci de conflicte a resoldre. 19. A partir de les entrevistes, tamb es constata la discontinutat que encara existeix entre la introducci destratgies de mediaci en la resoluci de conflictes als centres escolars i el seu entorn; els mediadors comunitaris expressen la seva preocupaci sobre les dificultats de collaboraci i coordinaci amb els centres escolars en conflictes que tenen una dimensi o un origen ms comunitari o social que prpiament escolar o, a linrevs, que es traslladen dels centres a lentorn exterior, entre els mateixos nois i noies, o escalant i transformant-se en conflictes que afecten les famlies i les problemtiques dels barris. 20. A partir de lanlisi de casos i dels processos, lestudi ha fet possible constatar que els procediments i els itineraris seguits per la resoluci dels conflictes amb intervenci de la mediaci en alguna fase del seu desenvolupament sn diversos i poden tenir lloc en parallel i sense connexi, i no de forma consecutiva i interconnectada, seguint un protocol integrat; segons els nivells als quals arriben els conflictes, aquesta situaci pot dur a coincidncies i duplicitats temporals entre instncies (per exemple, actuaci Mediaci-actuaci Fiscalia de Menors), obstaculitzant la seva resoluci o alentint a vegades la possibilitat duna transformaci positiva dels conflictes.
CAPTOL 8
21. Lestudi ha perms identificar tamb un conjunt de conflictes que per la tipologia dels actors involucrats (adults, famlies) no semblarien susceptibles dabordatge des de la mediaci escolar, tal com es defineix oficialment en lactualitat. Ens referim a la transformaci negativa dels conflictes, que no noms implica una escalada a altres instncies fora dels centres escolars sin que els conflictes passen a ser protagonitzats per altres actors (per exemple, inicialment involucren alumnes i posteriorment involucren a les seves famlies, o al professorat). Aquesta caracterstica dels conflictes originats a lmbit escolar impedeix tenir constncia real del desenvolupament complet dels processos endegats per a la seva resoluci, i valorar-ne labast. 22. Lanlisi dels casos que illustren la tipologia de conflictes revela els mbits dactuaci de diferents tipus dactors, i de rols que poden interpretar, a lhora dintervenir en la resoluci de conflictes, des de diferents posicions i sempre al voltant de les funcions mediadores (que van ms enll del protocol formal de la mediaci). En aquest sentit, lexistncia dalumnat i professorat format als centres refora el paper que puguin assumir com a mediadors naturals, desactivant conflictes quan emergeixen, i alhora podent assolir un nivell de lideratge formal reconegut quan sha diniciar un procs de resoluci. De fet, a un nivell superior, el procs el porten a terme altres instncies per, per les raons exposades, no de forma visible ni clarament identificable a partir de les arrels del conflicte o del conflicte original. 23. La USCE (Unitat de Suport a la Convivncia Escolar) es defineix com una important via dassessorament a famlies i centres, i dacompanyament daquests actors en casos de conflicte, que aconsegueix resultats molt positius en la percepci del procs del conflicte i la seva resoluci. Des de la seva creaci, la USCE sha establert com un rgan que orienta les parts en conflicte un cop aquestes parts han esgotat els mecanismes ordinaris disponibles a lescola i en el marc dall que preveu el sistema educatiu, que li permet consolidar-se com alternativa important a la via judicial. 24. La USCE atn un nombre important de casos relacionats amb desacords de les famlies i amb les actuacions dels centres escolars. Aquesta unitat es perfila, per tant, com una via important de resoluci de conflictes entre aquests actors. Alhora, aquests resultats fan evidents uns malestars pels quals no existia una via de resoluci clara un cop
exhaurit el procs amb referents propers al centre (professor equip directiu inspector). 25. Lalumnat queda fora del camp dintervenci de la USCE en tant que actor directe (en general i com a principi), ja que sentn que la mediaci escolar als centres ha de ser la via prioritria per la resoluci daquells conflictes que inclouen alumnes abans que escalin cap a altres actors (famlia, professorat). Un cop el conflicte ha escalat, lalumnat es converteix en actor indirecte, ja que, tot i ser part implicada, la resoluci del conflicte no passa per la seva acci sin per la dels actors adults que hi intervenen. 26. s important no oblidar que els centres sn el segon actor en importncia a lhora de posar-se en contacte amb la USCE, darrere de les famlies, fent evident que aquesta Unitat s tamb una instncia vlida i necessria pels responsables dels centres escolars on obtenir informaci i assessorament relacionat amb el conflicte i la convivncia. 27. Si b la majoria de conflictes atesos per la USCE provenen de lESO, cal tenir molt en compte lelevat nombre de casos procedents de primria, que indiquen lexistncia dun cert malestar en una etapa educativa que tradicionalment no es considerava conflictiva per la inrcia de lassociaci del conflicte al comportament de lalumnat (especialment, per tant, amb lalumnat adolescent); aquestes dades evidencien una representaci parcial de la complexitat de relacions i situacions en les quals pot emergir realment el conflicte a lescola. 28. Des duna perspectiva jurdica, la mediaci escolar regulada al ttol 3 del Decret 279/2006 de drets i deures de lalumnat no es pot incloure dins el concepte estricte de mediaci, ja que no es considera com una alternativa a un procs judicial sin al rgim disciplinari del centre, i senfoca principalment a lincompliment de les normes de convivncia per part de lalumnat. A ms, com sha vist, els mediadors no sn professionals i en molts casos sn els propis alumnes. Es podria definir com a mediaci educativa, dirigida a la promoci de la cultura del dileg a la comunitat educativa, per distingir-la duna possible futura mediaci escolar en sentit estricte, sense menystenir el seu important potencial per resoldre en origen conflictes que podrien escalar al sistema judicial. 29. Dacord amb les experincies dels centres que lapliquen, la regulaci del procediment de mediaci escolar al ttol 3 del Decret 279/2006 de drets i deures de lalumnat (fases, terminis, efectes) sadequa a la seva finalitat, s seguida en gran part
CAPTOL 8
pels centres i en la majoria dels casos resulta en la finalitzaci amb un acord i la resoluci del conflicte. A la vegada, aquestes experincies demostren que la seva penetraci al funcionament dels centres s progressiva, i que encara queda un marge dexpansi del seu s per arribar a la seva plena aplicaci i efectivitat (per exemple, en conflictes entre diferents membres de la comunitat escolar o infraccions ms greus de lalumnat en determinats centres). 30. Amb la creaci de la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE) sha establert un sistema ms ampli de mediaci en lmbit escolar, que sest desenvolupant amb lestabliment de la Xarxa dintervenci en la gesti del conflicte greu, iniciada amb el Pla Pilot 2008/10. La USCE porta a terme diferents funcions dinformaci, orientaci i suport dirigides a la prevenci, transformaci o resoluci de tot tipus de conflictes relacionats amb la convivncia escolar, i en aquests casos, el marc de referncia s tot el dret vigent en aquells mbits que afecten les diferents relacions entre els membres de la comunitat educativa. Actualment, i en tractar-se duna instituci de creaci relativament recent, la USCE s una unitat de suport del Departament dEducaci i funciona dacord amb uns circuits i processos dactuaci interns. 31. Dins el marc anterior, lestudi ha posat de manifest que en determinats supsits puntuals la USCE tamb fa mediaci en sentit estricte per a la resoluci de conflictes entre diferents actors en lmbit escolar, tot i no definir-se formalment com a tal. Actualment es tracta dun nombre molt redut de casos, per tenint en compte el futur desplegament del servei per part del Departament dEducaci, s previsible que puguin augmentar notablement. 32. Amb les dades actuals no s pot determinar el nombre o els tipus de casos relacionats amb conflictes que sorgeixen a lmbit escolar que acaben en un procs judicial. Cal destacar, per, els diversos exemples recents extrets de la premsa i la seva delimitaci com a mbit a seguir estudiant a les conclusions del grup de mediaci penal. Sobserva que alguns dels exemples recollits en lestudi shaurien pogut resoldre prviament a lentorn escolar, evitant aix lescalada del conflicte, i reforcen laposta del Departament dEducaci destablir un servei dintervenci en la gesti dels
conflictes greus, anterior o alternatiu al sistema judicial. 33. Destaca encara una manca de difusi i, per tant, de coneixement daquest nou sistema de mediaci escolar (USCE) fora de lmbit estrictament educatiu, i una manca de coordinaci entre el servei i les institucions i processos ms amplis de resoluci de conflictes, i en particular per la seva importncia en aquest mbit, amb el sistema de mediaci juvenil i dadults i amb el Ministeri Fiscal, per les raons exposades anteriorment a la conclusi nm. 20. 34. En el cas de la mediaci escolar, no podem pronunciar-nos sobre ladequaci del cost amb relaci al servei prestat i al cost dels tribunals. Duna banda, el servei de mediaci educativa i la creaci de la USCE generen un cost pel Departament dEducaci que previsiblement augmentar amb el desplegament del servei, i de laltra, com ja sha indicat, no sabem encara el nombre de casos sorgits de lentorn escolar que escalen i acaben en un procs judicial. Per cal esmentar tamb aqu que els beneficis preventius de la intervenci semblen inqestionables. 35. Finalment, lestudi ha constatat que si b sempren diverses vies per establir contactes, demanar informaci sobre drets i deures de cara al possible plantejament de conflictes, sollicitar una intervenci mediadora, i arranjar trobades, tant als centres escolars com a la USCE, encara no sapliquen prpiament instruments tecnolgics (com ara lODR, Online Dispute Resolution) que caldr tenir en compte en fases ms consolidades del desplegament de la mediaci escolar, i sens dubte, de la mediaci educativa, en materials i eines de formaci per professorat, alumnat i famlies.
Recomanacions
Recomanaci de carcter general

1. Distingir, a tots els documents pedaggics i jurdics, entre mediaci educativa i mediaci escolar, amb els efectes pertinents a cadascuna. a) Ampliar la conceptualitzaci de la mediaci en lmbit escolar, o mediaci escolar, com una estratgia de resoluci dialogada de con-
CAPTOL 8
flictes entre tots els actors vinculats a la comunitat educativa que composa cada centre escolar, aplicable a tot el ventall de conflictes sorgits a lmbit escolar, i equiparable a qualsevulla altre aplicaci de la mediaci. b) Per tant, i complementriament amb la recomanaci anterior, entendre la mediaci educativa des de la vessant de promoci del valor del dileg i la participaci activa en la resoluci dels conflictes com un exercici daprenentatge de la responsabilitat en la gesti dels conflictes; en lmbit escolar, la mediaci educativa hauria de correspondre, aix, a les activitats formatives de transmissi de valors i actituds relacionats amb la mediaci, i a la seva aplicaci en la resoluci de conflictes lleus. 5.
e)
Organitzaci i promoci de les activitats que es duen a terme per a treballar en xarxa i fer intercanvis dexperincies per rees en el territori (per exemple, les trobades actuals de centres amb programes de mediaci, les trobades dalumnat mediador, etc.)
Atesa la responsabilitat que recau en els centres pel que fa a la promoci del coneixement i els usos de la mediaci, aix com lobjectiu explcit per part de les autoritats educatives dintentar resoldre la major part dels conflictes en el marc dels centres, cal fer un pas endavant en la formaci en mediaci del professorat tutor, dels equips directius, dels coordinadors psicopedaggics, del professorat referent en mediaci, de lalumnat voluntari en el programa i de les famlies per mitj de les AMPA. Considerar la possibilitat dintroduir continguts sobre mediaci al currculum obligatori de primria i secundria, especialment en el treball de tutoria i, a nivell curricular, en el marc de lassignatura dEducaci per a la Ciutadania, realitzant activitats que permetin conixer aplicacions de la mediaci en altres mbits i en aspectes de la vida social dels adults (ms enll de laplicaci de la mediaci a lmbit escolar). Introduir continguts bsics de la formaci en mediaci als currculums del Mster de Formaci de Professorat (secundria) i en assignatures ja existents dels nous Graus dEducaci infantil i primria. Adaptar i fer extensiva aquesta oferta formativa a la formaci del professorat universitari. Donar reconeixement oficial al professorat responsable dels programes de mediaci als centres escolars, i estudiar la possibilitat de concretar aquest reconeixement en elements habituals dins de la carrera docent (quant a punts per oposicions i nivells especfics de promoci interna, i/o retribucions econmiques o b compensacions horries, equiparant-les a activitats com la tutoria i altres equivalents dins dels centres). Promoure el disseny i la introducci de formes dODR (Online Dispute Resolution) al sistema educatiu, sobre tot a partir dels dos darrers cursos dEducaci Primria i al llarg de tota la resta del sistema educatiu obligatori i postobligatori (incls luniversitari), tant per lalumnat com pel professorat i el personal administratiu i de serveis dels centres escolars.
6.
Recomanacions de carcter educatiu

2. Impulsar una reflexi pedaggica profunda sobre el que sentn convencionalment per conflicte escolar, en la lnia de la literatura ms recent, i ampliar el camp de definici de conflicte escolar als conflictes que soriginen al context sociocultural i traspassen els murs de lescola (racisme, sexisme, homofbia, etc.), tenint cura de no confondre ni encabir lexistncia dassetjament o bullying en la definici de conflicte. Contextualitzar la promoci de la mediaci educativa i escolar en el treball global per la millora del clima escolar i la democratitzaci de les relacions en la cultura escolar, que necessriament ha dincloure la participaci de tots els membres de la comunitat escolar en aquests objectius i les estratgies que es despleguin per a assolir-los. Aix portaria a impulsar tamb la reflexi sobre els modes de coexistncia del principi dautoritat amb el principi de resoluci dialogada dels conflictes. Reforar la mediaci a lmbit escolar en la lnia que ja est desenvolupant el Departament dEducaci, incrementant: a) b) c) d) Recursos per la formaci del professorat Recursos per la formaci de lalumnat Recursos per la formaci de les famlies (les AMPA) Creaci i difusi de materials didctics
7.
3.
8.
4.
9.
10. Establir sistemes i protocols de coordinaci amb altres instncies del sistema educatiu que actuen
CAPTOL 8
dins dels centres (psicopedagogs, equips dorientaci, Equips dAssessorament Psicopedaggic, Assessors de Llengua i Cohesi Social, etc.), i tamb amb altres instncies que poden donar suport en el refor de les estratgies de mediaci, com ara els recursos existents a lentorn comunitari.
un Servei de Mediaci en lmbit escolar depenent del Departament dEducaci. 15. Dacord amb els principis generals de la mediaci i tenint en compte les particularitats del marc representat pel sistema educatiu, estudiar la possible convenincia de la regulaci per a mediadors escolars professionals (USCE, referents al territori, altres). 16. Assegurar la publicitat i el coneixement de les diferents institucions i procediments de mediaci (en sentit ms ampli i ms estricte) en lmbit escolar. Pels casos que correspongui, regular canals de connexi entre la mediaci escolar, la mediaci penal juvenil i la mediaci comunitria, i el seu encaix ms ampli en la regulaci dels diferents processos judicials que poden resultar dun conflicte escolar. 17. De la mateixa manera, delimitar larticulaci de les relacions entre la nova Xarxa dintervenci en la gesti del conflicte greu i el nou servei de mediaci amb el Ministeri Fiscal, els serveis socials, els Mossos i les altres instncies que poden intervenir en aquests conflictes (informaci, coordinaci de les actuacions). 18. Establir un sistema de recollida de dades sobre els casos que arriben als tribunals que tenen el seu origen en un conflicte escolar, per poder realitzar una quantificaci i conixer-ne la tipologia, i a la vegada valorar la incidncia relativa de cada tipus de conflicte i abordatge realitzat. 19. En els conflictes que acabin escalant, malgrat lexistncia de la instncia mediadora, i dacord amb la implantaci ms amplia de la mediaci a lordenament jurdic, preveure la possibilitat a les diferents normes processals de suspensi o de sobresement en els casos en qu sinici una mediaci o en qu sarribi a acords tot i haver-se iniciat un procediment judicial.
Recomanacions Jurdiques
11. Distingir clarament en els textos legals i els documents jurdics entre la mediaci educativa, portada a terme en el marc del centre, i el sistema ms ampli de mediaci escolar, establert amb la creaci de la USCE i que sest desplegant amb la Xarxa dintervenci en la gesti del conflicte greu. 12. En la mediaci educativa que es porta a terme en el marc dels centres, revisar alguns aspectes puntuals del procediment actualment regulat al Decret 279/2006 de drets i deures, dacord amb els resultats de la recerca i la Llei deducaci de Catalunya: a) Dacord amb la nova Llei deducaci, establir clarament la prioritat de la mediaci enfront del rgim disciplinari com a via de resoluci de conflictes. Incloure la possibilitat dallargar el termini mxim de 2 setmanes per a un procs de mediaci escolar, quan les circumstncies concretes ho requereixin. Atribuir la facultat diniciativa en el procs de mediaci a tots els membres de la comunitat escolar (el Decret sembla limitar la iniciativa a lalumnat o a la direcci del centre quan detecta una infracci de les normes de convivncia). Regular els processos de mediaci pels diversos tipus de conflictes (com sha de fer en el cas de conflicte entre dos alumnes, entre alumnat i professorat, entre professorat i famlia, etc.).
b)
c)
d)
13. Reforar les tasques que est desenvolupant actualment la USCE tant de recursos humans i materials, aix com lestructura organitzativa. 14. Dins de la Xarxa anteriorment esmentada, consolidar les funcions mediadores en sentit estricte de la USCE, reconeixent professionalment el servei com
10 Bibliografia
Abril, T. (2006). Proyecto Interxarxes. Una forma de trabajo intersectorial, a Aula de Innovacin Educativa, no. 152. pp. 36-38.
CAPTOL 8
Araos B., P.: Correa P., V. (2004) La escuela hace la diferencia. Aproximacin sociolgica a la violencia escolar. Santiago de Chile: Fundacin Paz Ciudadana Instituto de Sociologa P.U.C. Arcas, M.; Segura, M. (2003) Mediadores en los conflictos cotidianos, a Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 61-62. Armas Hernndez, M. (2004) La mediacin en la resolucin de conflictos, a Educar, no.32, pp.125-13. Balaguer, R. (2006) El barrio educador: trabajando por la convivencia en el espacio pblico del Raval de Barcelona, a Aula de Innovacin Educativa, no.152, pp. 32-35. Ballestn, B. (2008) Identitats i immigraci a lescola primria. Un estudi de vinculaci i desvinculaci escolar al Maresme. Tesi Doctoral, UAB. Bash, M.A.; Camp, B. W. (1998) Piensa en voz alta. Habilidades cognitivas y sociales en la infancia, Valencia: Promolibro. Berga, A. (2005) Adolescncia femenina i risc social. Estudi ditineraris biogrfics i estratgies culturals des duna perspectiva de gnere, Collecci Estudis, no. 21. Barcelona: Secretaria per a la Joventut. Binaburo, J.; Muoz, B. (2007) Educar desde el conflicto, Barcelona: CEAC. Blaya, C.; Debarbieux, E.; del Rey, R.; Ortega, R. (2006) Clima y violencia escolar. Un estudio comparativo entre Espaa y Francia, a Revista de Educacin, no.339, pp. 293-315. Boqu, M. C. (2006) Mediacin, arbitraje y dems vas de gestin de conflictos en contextos educativos, a Avances en supervisin educativa: Revista de la Asociacin de Inspectores de Educacin de Espaa, no. 2. Boqu, M. C. (2005) Temps de mediaci: taller de formaci de mediadors i mediadores en lmbit educatiu, Barcelona: CEAC. Boqu, M.C. (2003) Cultura de mediacin y cambio social, Barcelona: Gedisa. Boqu, M.C. (2002) Guia de mediaci escolar, Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat. Bonaf-Schmitt, J. P. (2000) La mdiation scolaire par les lves. Paris: ESF.
Brandoni, F. (1999) Mediacin escolar. Propuestas, reflexiones y experiencias, Barcelona: Paids. Carra, C. et al. (2006) Les violences lcole primaire vues par les lves: Une face peu connue du phnomne, a Spirale Revue de recherches en ducation, no. 37, pp. 49-62. Carrasco, S. (dir) (2002) Infncia i Immigraci: entre els projectes dels adults i les realitats dels infants, Vol. IV de AADD, Infncia i Famlies als inicis del segle XXI, Barcelona: Institut dInfncia i Mn Urb. Carrasco, S.; Ponferrada, M.; Vill, R. (2009) La Mediaci a lmbit escolar: breu estat de la qesti i reflexions crtiques, a Casanovas, P. et al, coords, Materiales del Libro Blanco de la Mediacin en Catalua, Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Carrasco, S.; Ponferrada, M.; Mir, M.; Vill, R. (2006) Convivncia i confrontaci entre iguals als centres educatius. Monogrfics, 8. Barcelona: Institut dInfncia i Mn Urb. Casaas, E. (2010) El Decret 279/2006: la mediaci escolar com a procs educatiu de resoluci de conflictes, a Lauroba, M.E. (et al.) (eds), Materials del Llibre Blanc de Mediaci II. Materials Jurdics. Barcelona: Generalitat de Catalunya/Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, Barcelona (en premsa). CIE-FUHEM. (2005) La necesidad del pacto escolar ante la LOE. Madrid: CIE-FUHEM. Comas, A.; Mascarell, M. (2005) Treballar amb una comunitat daprenentatge, a Educar, no. 35, pp.8791. Cruz, M.; Almirall, J.; Checa, P. (2003) Experiencias de Secundaria: Ponerse en el lugar del otro. Impacto en el alumnado inmigrante, a Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 59-60. Defensor del Pueblo. (2000) Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educacin secundaria obligatoria. Madrid: Defensor del Pueblo. Defensor del Pueblo. (2007) Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educacin secundaria obligatoria 1999-2006 (nuevo estudio y actualizacin del informe 2000), Madrid: Defensor del Pueblo. Departament dEnsenyament, Departament dInterior. (2001) Joventut i seguretat a Catalunya. Enquesta als joves escolaritzats de 12 a 18 anys. Generalitat
CAPTOL 8
de Catalunya. Barcelona. http://www.gencat.cat/ interior/docs/text_integre.pdf Departament dEnsenyament. (2003) La convivncia en els centres docents densenyament secundari. Programa i propostes pedaggiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci i Universitats. Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya, a Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, n. 4670-6.7.2006, pp.30093-30099. Departament dEducaci. (2007). Instruccions per a lorganitzaci i funcionament dels serveis educatius (EAP, CRP, CdA, CREDA i ELIC) i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals. Disponible a http://www.xtec.cat/eap/normativa/index. htm#ssee Resoluci de 20 de juliol de 2007. Daz-Aguado, M. J. (Dir.) (2008). Estudio estatal sobre la convivencia escolar en la educacin secundaria obligatoria. Avance de resultados. Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia, Observatorio Estatal de la Convivencia Escolar. Felouzis, G.; Perroton, J. (2007) Les marchs scolaires: une analyse en termes dconomie de la qualit, a Rvue Franaise de Sociologie, vol.48 no.4, pp. 693-722. Fried Schnitzman, D. (Comp.) (2000) Nuevos Paradigmas en la Resolucin de Conflictos. Perspectivas y Prcticas. Buenos Aires: Granica. Funes, J.; Barcel, F. (2006) Dos estudios sobre el clima escolar, a Cuadernos de Pedagoga, no.359, pp.52-55. Funes, J. (2003) Violencia y educacin es posible prevenir las conductas violentas?, a Educacin Social. Revista de Intervencin Socioeducativa, no.23, pp. 23-35. Garca Cela, M.; Garca Fernndez, C. (2001) Experiencias de mediacin escolar, a Aula de Innovacin educativa, no. 105. Garrido, V. (2003) Origen del programa (de competencia social), a Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 44-45. Gimnez Romero, C. (2001) Modelos de mediacin y su aplicacin en mediacin intercultural, a Migraciones, no. 10.
Grcia de, S.; Elboj, C. (2005) La educacin secundaria en comunidades de aprendizaje. El caso de Aragn, a Educar, no. 35, pp.101-110. Hendry, (2010) Mediation in Schools: Tapping the potential, a International Journal of School Disaffection, vol. 7 no. 1 pp. 26-32. Hendry, (2009) Building and restoring respectful relations in schools. A guide to restorative practice, London: Routledge. Hopkins, B. (2004) Just schools. A whole school approach to restorative justice, London: Kingsley. Hursh, D. (2005) Neo-liberalism, markets and accountability: transforming education and undermining democracy in the United States and England, a Policy Futures in Education, vol.3 no.1, pp.3-15. Kane, J., G. Lloyd, G. McCluskey, S. Riddell, J. Stead, and E. Weedon, (2007) Restorative practices in Scottish schools, Edinburgh: Scottish Executive. Karp, D. R., & Breslin, B. (2001). Restorative justice in school communities, a Youth & Society,Vol. 33 no. 2, pp. 249-272. James, D. (2008). Elegint contra el sentit com? Avantatge i experincia de la classe mitjana blanca a les escoles de secundria britniques urbanes ordinries. Fundaci Jaume Bofill, seminari sobre elecci de centre escolar 9 i 10 setembre 2008. No publicat. Johnson, D. W. (1998) Teaching students to manage intercultural conflicts constructively, a Intercultural education, no.9, 2, pp.155-163. Led, P. (2003) Implantacin institucional, a Cuadernos de Pedagoga, no.324 pp. 6-67. (Monogrfico Mediacin en la escuela). Led, P. (2005) La mediacin escolar: un modelo institucional, a Bosch, J. M. (Ed.) Anuario Justicia Alternativa, 6. Barcelona: Tribunal Arbitral de Barcelona. Led, P. (2007) Convivncia i Mediaci. El Programa de Convivncia i Mediaci Escolar del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya, a Frum. Revista dOrganitzaci i Gesti Educativa, no. 14. Lederarch, J. P. (1997) Building Peace: Sustainable Reconciliation in Divided Societies. Washington: United States Institute of Peace Press.
CAPTOL 8
Levitas, R. (2005) The inclusive society? Social exclusion and new labour. Basingstoke: Palgrave Macmillan. Llevot, N. (2004) Conflictos culturales y mediacin: el ejemplo de Catalunya, a Revista de Educacin, no.334, pp.415-430. Lloyd, G.; McCluskey, G, et al. (2007) Restorative practices in three Scottish councils. Edinburgh: Scottish Executive. Martin, E (dir.) (2006). Convivencia y conflicto en los centros educativos. Pas Vasco: Institucin del Ararteko. Martnez-Otero, V. (2001). Convivencia escolar: problemas y soluciones, a Revista Computense de Educacin vol.12 no.1, pp. 295-318. Maxwell, J. (2007) Mediation in the schools: Self-regulation, self-esteem, and self-discipline, a Conflict Resolution Quarterly, vol. 7 no. 2, pp. 149-155. McCluskey, G. (2010) Restoring the possibility of change? A restorative approach with troubled and troublesome young people, en International Journal of School Disaffection, vol. 7 no. 1 pp. 19-25. McCluskey, G., Lloyd, G., Kane, J., Riddell, S., Stead J., Weedon, E. (2008) Can restorative practices in schools make a difference?, a Educational Review, Vol. 60, no. 4, pp. 405417. Munn, M.; McCragh, P. (2006). Els 10 principis de la cultura de mediaci. Barcelona: Editorial Gra. Olweus, D. (2004). Conductas de acoso y amenazas entre escolares. Madrid: Morata. Olweus, D. (1983). Stability of agressive reaction patterns in males: A review, a Psychological Bulletin, no. 86, pp. 852-875. Olweus, D. (1979). Agression in the schools: Bullies and whipping boys. Washington D.C.: Hemisphere. Oederra, J.A. (2004). El maltrato entre iguales. Bullying en Euskadi. Facultad de Psicologa de la U.P.V. www.isei-ivei.net Ortega, R. (coord). (2000). Educar la convivencia para prevenir la violencia. Madrid: Antonio Machado Libros. Ortega, R; Del Rey, R. (2001). Aciertos y desaciertos del proyecto Sevilla antiviolencia escolar (SAVE), a Revista de Educacin, no.324, pp. 253-270.
Ortiz Cobo, M. (2006). La mediacin intercultural en contextos escolares: reflexiones acerca de una etnografa escolar, a Revista de Educacin, no.339, pp.563-594. Pmies, J. (2006) Dinmicas escolares y comunitarias de los hijos e hijas de familias inmigradas de la Yebala en la periferia de Barcelona. Tesis Doctoral, UAB. Prez Crespo, M J. (2003). La mediacin escolar, proceso de suma de dos modelos de intervencin mediadora en la escuela: los programas de mediacin escolar y la mediacin social intercultural a su paso por instituciones educativas, a Educacin y Futuro, no.8, pp.91-100. Ponferrada, M. (2008) Chicas y poder en la escuela. Identidades acadmicas, sociales y de gnero entre jvenes de la periferia. Tesis Doctoral, UAB. Ponferrada, M. Carrasco, S. (2010) Togetherness, coexistence or confrontation. The impact of school climate and culture on peer-to-peer social relations in Catalonia, a Mediterranean Journal of Educational Studies, 15 (1), pp. 44-60. Ponferrada, M.; Carrasco, S. (2008) Climas escolares, malestares y relaciones entre iguales en las escuelas catalanas de secundaria, a Revista dEstudis de la Violncia, no. 4. Potts, A. (2006) Schools as dangerous places, a Educational Studies, Vol. 32, no. 3, pp. 319-330. Rey, R. (dir.). (2003). Encuesta sobre las relaciones de convivencia en los centros escolares y en la familia. Madrid: Centro de Innovacin Educativa CIEFUHEM/IDEA. Rodrguez Muoz, V. M. (2007). Concepciones del alumnado de educacin secundaria obligatoria sobre la convivencia en los centros educativos, a Revista de Educacin, no.343, pp.453-475. Rubio Prado, R. (2007). Prevenir para mejorar la convivencia, a Cuadernos de pedagoga no.364, pp. 48-51. Segura, M. (2003) Un programa de competencia social, en Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 46-50. Serra, C. (2006). Identitat, racisme i violncia. Les relacions intertniques en un institut de secundria. Vic: EUMO.
CAPTOL 8
Serra, C. (2003) Conflicto y violencia en el mbito escolar. Ms all del mito de los jvenes violentos, a Jvenes. Revista de Estudios sobre Juventud, vol. 2, no. 19, pp. 48-61. Sndic de Greuges de Catalunya (2006). Informe extraordinari: convivncia i conflicte als centres educatius. Barcelona: Sndic de Greuges de Catalunya. Soto, V. et al. (2003) Experiencias de Primaria: Convivir dentro y fuera del aula. Relacionarse con los dems, a Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 51-55. Stevahn, L. (2004) Integrating conflict resolution training into the curriculum, a Theory Into Practice, vol. 43, no. 1, pp. 50-58. Surez, M. (2003) Adaptacin del programa para nios y nias sordos, a Cuadernos de Pedagoga, no. 324, pp. 63-65. Thorsborne, M.; Cameron, L., (2001) Restorative justice and school discipline: mutually exclusive?, a
Heather Strang & John Braithwaite, eds., Restorative justice and civil society. Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 180-194. Torrego, J. C. Coord. (2006). Modelo integrado de mejora de la convivencia: estrategias de mediacin y tratamiento de conflictos. Barcelona: Editorial Gra. Valencia, R. (1997) The evolution of deficit thinking. Educational thought and practice. Stanford Series in Education & Public Policies, London. Falmer Press. Varela, A. (2006) Plataforma 0-18 para la red educativa pblica de Nou Barris, a Aula de Innovacin Educativa, no.152, versin electrnica. Vias, J. (2004) Conflictos en los centros educativos. Cultura organizativa y mediacin para la convivencia. Barcelona: Gra.
Notes
1 Originriament es va inspirar en una adaptaci, iniciada a la Comunitat Autnoma de Canries, del programa Think aloud, dissenyat per Mary Ann S. Bash & Bonnie W. Camp, basat en els treballs duts a terme per Ross (vegeu Bibliografia). 2 Amb lexcepci de la mediaci penal, que es realitza de manera parallela a un judici i en la qual el jutge t la capacitat de decidir si dna per vlids els acords obtinguts en el procs de mediaci. 3 Lencrrec conjunt del Sndic de Greuges de Catalunya (Defensor del Menor) i lArarteko del Pas Basc lany 2006 per a elaborar la recerca base dels informes explicitava la perspectiva de convivncia i confrontaci entre iguals als centres educatius, encara amb la inrcia de la preocupaci pel bullying. Els resultats a Catalunya, per, van mostrar que aquesta perspectiva era limitadora i que la perspectiva del clima de centre ampliava la comprensi del fenomen. 4 Aqu no ens estem referint a les situacions que poden derivar en responsabilitats civils dels responsables dels centres i que assenyalen les escoles com llocs perillosos, en la lnia que descriu Potts (2006). Amb tot, una part creixent dels conflictes pot encaixar en aquesta perspectiva a mesura que els pares i ladministraci deleguen ms atribucions i tasques a lescola, per tamb a mesura que tant pares com alumnes se situen progressivament en posicions de reclamar responsabilitats respecte dels drets que consideren desatesos o vulnerats, al marge dels aspectes jurdics clarament establerts. 5 Aquest estudi no ha abordat aquest tipus de conflicte, que correspondria en part a lmbit de les relacions amb ladministraci, tot i que en moltes ocasions se nocupa el propi Departament dEducaci per mitj de la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar, com es veur ms endavant. 6 El text ms ampli del qual parteix, publicat significativament al International Journal of Educational Disaffection, s una sntesi de la seva obra de 2009, el ttol de la qual es pot traduir com Construir i restaurar relacions de respecte a les escoles (vegeu Bibliografia). 7 En aquest sentit, adverteix del risc que comporta la temptaci de generalitzar les mediacions espontnies per part del professorat, si b les habilitats per intervenir de forma immediata en disputes o baralles es veuen altament beneficiades per la formaci en mediaci.
CAPTOL 8
8 Un dels factors clau que aporta la recerca sobre desigualtats educatives s la identificaci dels processos educatius obstaculitzats pel que es coneix com la perspectiva del dficit, en especial en contextos de diversitat cultural. Un dels textos clssics ms destacats sobre la qesti s la compilaci de Richard Valencia (1997). 9 Saber com resoldre conflictes amb habilitats i grcia proporcionar a lalumnat un avantatge de desenvolupament i incrementar el seu xit acadmic i les seves trajectries futures, millorar la qualitat de les seves relacions amb amics, collegues i famlia i, de forma general, potenciar la seva felicitat al llarg de la vida (Traducci de les autores). 10 Al Regne Unit coexisteixen tres variants relativament independents del sistema educatiu: el dAnglaterra i Galles, el dIrlanda del Nord i el dEsccia, amb fora autonomia. 11 Catalunya s la comunitat autnoma que ms ha difs i facilitat laplicaci del programa a les aules. Desprs dintroduirse com a formaci permanent del professorat de secundria, es va crear un equip de formadors i es va estendre als mestres de primria. En sis anys, gaireb 7.000 docents han treballat al programa en ms de mil escoles i instituts catalans. Led, P. (2003) Implantacin institucional a Cuadernos de Pedagoga, 324. Tema del mes: Aprender a relacionarse, pp. 66-67. Document de presentaci del programa http://www.xtec.cat/innovaci/convivencia/pdf/convivencia.pdf 12 Les dades proporcionades per la USCE no diferencien, encara, els Serveis territorials de Catalunya Central, creats el curs 2008-2009. Agram a Susanna Dols la confecci de les dades que ens ha proporcionat i que han estat utilitzades en aquest captol. 13 Per conixer amb detall el funcionament de la USCE vegeu DIAGRAMA 5, de lapartat 3.1 daquest captol.
14 Entenem que la diferncia del nombre total de casos i la suma dels casos atesos a la unitat i als centres es deu al fet a que un mateix cas pot requerir atencions a diverses localitzacions. 15 Alguns resultats especfics daquest abordatge es referiran indirectament al llarg del captol, per formaran part duna altra publicaci que permeti presentar-los amb tota la seva extensi, aprofundint en el coneixement de les motivacions que porten a interessar-se per la mediaci escolar i introduir-la, les percepcions sobre els seus avantatges i inconvenients, les estratgies per intentar que doni fruit i les dificultats que es presenten a la prctica. 16 ecordem que fins ara la participaci del Departament ha consistit fonamentalment en oferir la formaci inicial als centres R per tal de donar les eines necessries per iniciar un servei de mediaci escolar, sense exigir ni garantir la implantaci real daquest servei ni el seu grau de comproms o funcionament. Per tant, la informaci disponible es limita al nombre de centres que tenen o han tingut aquest programa. La vigncia de ladscripci al Programa ha estat de tres anys, durant els quals els centres han hagut de realitzar una memria anual explicant les actuacions realitzades, de les quals no es realitza un buidatge sistemtic. Vegeu el gui del Qestionari sobre la Mediaci a lmbit Escolar a lannex de la publicaci.
17
18 s per aix que en les dades bsiques del centre i altres preguntes relatives a mediaci es demanava la composici dalumnat segon el seu origen diferenciant entre alumnat autcton majoritari, alumnat estranger i alumnat autcton dtnia gitana. La inclusi daquesta darrera categoria vol corregir la invisibilitat histrica daquest collectiu en la recerca en cincies socials. 19 En aquest apartat, hem descartat el tractament de les dades desagregades corresponents a lalumnat dtnia gitana ats que si b les dades de lalumnat total no presenten problemes, les respostes corresponents a les funcions dalumnat mediador mostren incongruncies internes en les respostes dun nombre no menyspreable de centres. 20 Considerem que lmbit de la mediaci escolar inclou tots els processos de resoluci de conflictes entre membres de la comunitat educativa en els quals hi intervingui la instituci escolar, en la mesura que els conflictes que hi apareixen afecten el clima intern del centre i les relacions entre els seus membres, tot i que succeeixin a fora. Per exemple: conflictes entre famlies i professorat, entre famlies i administraci en relaci a lescola, entre professorat i administraci, temes interculturals, etc. 21 Sha respectat ntegrament el redactat dels casos tal com els ha proporcionat la USCE.
22 Sha respectat ntegrament el redactat dels casos tal com els ha proporcionat lET6. 23 Aquest tercer cas noms presenta el context dun dels casos del Captol 10, Justcia Restaurativa, 2.3. El perfil del mediador. Funcions. Es pot consultar all en tota la seva extensi ats que illustra esplndidament una situaci molt interessant tant per lET6 com per lET7.
CAPTOL 9
La mediaci en lmbit de la salut

Autors i equip dinvestigaci
Immaculada Armadans (Universitat de Barcelona). Direcci, coordinaci i coautoria Bruna Mola (Universitat de Barcelona) Assumpta Aneas (Universitat de Barcelona) Judith Esparrica (CSI; Consorci Sanitari Integral) Eva Monge (ICS; Institut Catal de la Salut) Blanca Igual (Fundaci Pi i Sunyer),
amb la collaboraci de Jordi Rodrguez (Responsable Afers Socials i Relacions del Treball, CSI, Consorci Sanitari Integral); Tona Lizana (Departament de Salut); Mariana Isla (Associaci Salut i Familia) Sira Vilardell (Fundaci Surt); Josep Redorta (Revisor del captol); Gloria Novel (Observatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona)
Relacions institucionals: Ricard Armengol (CatSalut); Eva Monge (Institut Catal de la Salut, ICS) Suport general a la investigaci: Alicia Garca (Directora de Recursos Humans, CSI); Jordi Rodrguez (Responsable Afers Socials i Igualtat, CSI); Marta Palacin Lois (Universitat de Barcelona); Carles Cervera (Institut de Seguretat Ciutadana); Alma Ramrez (becria); Anna Ciurana (becria); Lucybel Vsquez (becria); Anna Campos (becria); Rubn Rodrguez (becari); Antgona Gallardo (becria)
CAPTOL 9
Resum
En les darreres dcades shan produt canvis socials relacionats amb la salut, com ara lampliaci del concepte de salut i la importncia del benestar fsic, psquic i social ms enll de labsncia de malaltia, laugment de la longevitat, la immigraci i la necessitat de garantir el dret a la salut per a tota la ciutadania, entre daltres. Les organitzacions sanitries, els professionals i els usuaris dels serveis sanitaris en el model sanitari catal estan immersos en un escenari complex i multicultural, on hi conflueixen diversos elements i es generen diversos conflictes al si del sistema de salut. La mediaci es presenta com un bona alternativa per a resoldre disputes en lmbit sanitari, amb la inclusi duna tercera figura neutral. Tanmateix, pot esdevenir una bona eina preventiva i educativa per poder minimitzar els costos de reclamacions sanitries dels usuaris (Rodrguez, 2005), pot millorar les relacions interpersonals, interculturals i els conflictes laborals dels professionals dels centres de salut (Esparrica, Cervera, Armadans, 2009). Tamb t un bon potencial per a evitar litigis. Podem definir la mediaci en l`mbit de la salut com un procs no jurisdiccional, una metodologia per poder intervenir psicosocialment en la gesti del canvi, en els riscos i els conflictes existents en lmbit sanitari. Lescenari dels conflictes originats en l`mbit de la salut descansa al voltant del sistema sanitari catal on hi conflueixen diferents actors. Per una banda, estan els ciutadans que fan s del seu dret a la salut i que reben assistncia en els centres sanitaris; daltra, hi sn els professionals que presten els seus serveis en els esmentats centres, desenvolupant les seves funcions en equips multidisciplinaris i, per ltim, la tercera part que hi conforma aquest sistema est formada pels poltics i els gestors, que dissenyen i implementen les poltiques sanitries. Ara b, la mediaci s un recurs emergent i amb una experincia recent en lmbit. Per tot aix, lobjectiu general de lestudi de lET8 consisteix en identificar i caracteritzar lestat del desenvolupament de la mediaci i dels sistemes extrajudicials de resoluci de conflictes en l`mbit de la salut a Catalunya, amb lobjecte delaborar propostes de futur respecte a les necessitats i a ls de la mediaci en els conflictes generats en aquest mbit. Tanmateix, es vol reflectir lestat i el nivell de desenvolupament teric i empric daquests sistemes. Per tot aix, es realitza una anlisis de la situaci de la instituci de la mediaci amb lobjectiu destablir un primer mapa de serveis de mediaci de conflictes en lmbit de la salut dins el territori de Catalunya. Aix doncs, sha pogut constatar la necessitat del paper del recolzament i la voluntat institucional per donar impuls a la mediaci en aquest mbit. La mediaci intercultural i algunes experincies presentades en aquest estudi ofereixen respostes a la creixent necessitat datendre els conflictes en lmbit de la salut, des de la prevenci, educaci i resoluci, en el marc duna cultura de la pau. Ara b, caldr en un futur formalitzar i estructurar adientment els serveis de mediaci i fer una adequaci ptima a lmbit de la salut en tots els seus elements (perfil del mediador, ubicaci, funcionament del servei, etc.) per tal de poder ser implementada en el sistema.
Paraules clau
Mediaci, conflictes, interculturalitat, professionals de la salut, usuaris, salut, mbit de la salut, sistema sanitari, centres de salut, mediaci intercultural, serveis de mediaci, cultura de la pau.
CAPTOL 9
ndex
1 El marc teric 1.1 Identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada: trets especfics de la mediaci en lmbit de la salut Definici de la mediaci 1.2 Referncia a dades i estudis comparatius 1.3 Estat de lart a Catalunya 2 Estudi sobre la mediaci en lmbit de la salut (dades quantitatives) 2.1 Caracterstiques de lestudi 2.1.1 Objectius i univers destudi 2.1.2 Disseny de la investigaci Primera Fase: estudi preliminar Segona Fase: estudi en profunditat Tercera Fase: realitzaci de grups focals, entrevistes semiestructurades i descripci duna experincia 2.1.3 Consideracions respecte a lestudi 2.2 Estudi quantitatiu 2.2.1 El nivell dinstitucionalitzaci de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya 2.2.2 La institucionalitzaci de la mediaci: mediacions interculturals, mediacions en salut i actuacions de suport 2.2.3 Linters de les organitzacions de salut per la mediaci: predomini de mediacions interculturals 2.2.4 Mediacions en salut (MS) realitzades a Catalunya durant lany 2008 2.2.5 Actuacions de suport realitzades a Catalunya durant lany 2008 3 2.2.6 MIC: actuacions realitzades a Catalunya durant lany 2008 Pla Director dImmigraci en lmbit de la salut (PDI) LAssociaci Salut i Famlia (SiF) La Fundaci SURT Entitats de mediaci intercultural detectades amb lenquesta (EMICE) Dades qualitatives: escenaris de conflicte 3.1 La mediaci en salut i la seva aplicaci 3.2 Context i estructura organitzativa 3.3 Caracterstiques de la mediaci Procs de la mediaci Tipus de conflictes tractats en els centres de salut 3.4 El perfil del mediador 3.5 Principis de la mediaci 3.6 Regulaci legal 3.7 Perspectives de futur 4 La mediaci en salut: experincies rellevants desenvolupades a Catalunya 4.1 El Projecte de Mediaci Sanitria UB-Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 4.1.1 Antecedents 4.1.2 Sobre la formaci de mediadors/res especialistes en lmbit de salut 4.1.3 Sobre la conceptualitzaci, disseny i abast de les Unitats de Mediaci Sanitria (UMS) 4.1.4 Oferta actual de serveis i resultats obtinguts
CAPTOL 9
4.2 Lespai de Mediaci al Consorci Sanitari Integral: de lE-PRAC (Espai per a la Prevenci i Resoluci Alternativa de Conflictes) al SEMI (Servei de Mediaci i Igualtat). 4.2.1 Antecedents 4.2.2 Objecte i caracterstiques del servei E-PRAC 4.2.3 Estat actual de lespai de Mediaci 4.3 Itinerari metodolgic de la mediaci prestada a lE-PRAC 4.3.1 La premediaci 4.3.2 Categoritzaci del conflicte 4.3.3 La mediaci 4.3.4 La postmediaci 4.3.5 Un cas prctic detallat: conflicte entre professionals de diferents institucions
4.3.6 Exemples daltres tipus de conflictes sanitaris 5 Prospectiva i valoraci 5.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes 5.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci 6 Conclusions 6.1 Trets de la instituci de la mediaci en salut 6.2 Recomanacions 7 Bibliografia Notes
CAPTOL 9
El marc teric
1.1 Identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada: trets especfics de la mediaci en lmbit de la salut
Lobjectiu general daquest equip de treball (ET8) s desenvolupar una investigaci sobre lestat de la mediaci i els sistemes extrajudicials de gesti i resoluci de conflictes en lmbit de la salut. En el moment que es planteja aquest estudi existeix un desconeixement global de tot el que sest fent en mediaci, per aix el principal objectiu de lestudi se centrar en tractar de conixer el nivell de desenvolupament teric i prctic daquest sistema, i ms concretament, en recollir informaci sobre lestat de la mediaci i actuacions de suport en els centres sanitaris de Catalunya durant lany 2008, per a poder elaborar un primer mapa dels serveis de mediaci sanitria. Lequip investigador es planteja, per una banda, la necessitat de recollir informaci sobre estructures i actuacions de mediaci i de suport i, per una altra banda, la necessitat delaborar propostes de futur per a la gesti i transformaci dels possibles conflictes que es donen en els diversos escenaris de salut, delimitant el possible paper de la mediaci en la prevenci i resoluci daquests conflictes, intentant establir pautes i processos dimplantaci i funcionament daquests serveis pel seu s i/o derivacions si sescau. Aix ha de permetre minimitzar els costos humans i econmics que sorgeixen a conseqncia dels casos de litigi impropi. s important conixer, dinici, la complexitat que comporta el marc destudi; aquesta complexitat es deriva de la idiosincrsia dels diferents elements que conformen lescenari on es desenvolupa el dret a la salut.
Legislaci en matria sanitria. Tant la norma de rang ms alt en lordenament jurdic espanyol, la Constituci espanyola, com la resta de normes jurdiques supeditades a ella estan orientades a possibilitar el dret a la salut de tots els ciutadans, promovent una atenci integrada i gratuta. Model sanitari catal. Es tracta dun model mixt que integra tots els recursos sanitaris en una xarxa nica, amb finanament pblic i cobertura universal (per a tots els ciutadans de Catalunya). El Servei Catal de la Salut (CatSalut) s lorganisme encarregat de garantir les prestacions sanitries de cobertura pblica, el ciutad compta amb una targeta sanitria individual (TSI) que lidentifica i acredita com a assegurat del CatSalut i li permet laccs als centres i serveis del sistema sanitari pblic. Alhora, aquests mateixos ciutadans tenen la possibilitat daccedir al sistema sanitari privat, contractant una assegurana que els hi permeti rebre assistncia en els centres privats escollits.
Grfic 1. Model sanitari catal
Font: Elaboraci prpia amb dades de lICS.
CAPTOL 9
Centres sanitaris. Existeix un gran ventall de centres prestadors de serveis sanitaris que es poden classificar depenent de la seva titularitat: pblica o privada; segons el servei prestat: atenci primria, hospitals, sociosanitaris, salut mental, drogoaddiccions, etc.; segons lrea geogrfica dassistncia: rurals o urbans. A ms, poden adoptar diverses formes com a consorcis, empreses pbliques, corporacions, patronats o fundacions; aix fa que varin tamb en les seves dimensions, des de petites institucions amb pocs professionals fins a grans consorcis integrats per molts centres de diferents caracterstiques. Usuaris. Com ja hem vist, segons el principi duniversalitat tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a la cobertura sanitria, per tant tots sn potencials usuaris del sistema. Aquesta caracterstica implica una gran heterogenetat en la poblaci a la qual est adreada lassistncia sanitria que, a ms, en situaci de malaltia compta amb un important component de vulnerabilitat. Professionals. Tamb en aquest collectiu es dna una gran varietat, quan parlem de lmbit sanitari trobem professionals de diferents disciplines i categories que conviuen en un equip de treball amb la missi de prestar una assistncia sanitria de qualitat. A ms de la varietat de perfils professionals, tamb existeixen diferents relacions contractuals, amb convenis i drets diferents.
Finanament pblic, universalitat i gratutat dels serveis sanitaris. Prestaci datenci integral de la salut. Integraci de serveis pblics al servei de la salut. Descentralitzaci poltica de la sanitat a les CCAA, que tenen les competncies en matries com: planificaci sanitria, salut pblica i assistncia sanitria.
El fet que les CCAA assumeixin aquestes competncies afavoreix laproximaci de la gesti de lassistncia sanitria al ciutad, vetllant aix pel manteniment de garanties com lequitat, la qualitat i la participaci ciutadana, recollides a la Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesi i Qualitat del SNS. El model sanitari catal, concretat a la Llei dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC), aferma un sistema dintegraci de tots els serveis i recursos tan sanitaris com sociosanitaris en una xarxa nica dutilitzaci pblica. En aquest marc, el Departament de Salut assumeix la funci de planificaci i avaluaci del sistema sanitari, i actualment s el promotor del projecte de descentralitzaci de la governana del sistema que incorpora ens locals i comarcals i representants ciutadans en els governs territorials de salut. Daltra banda, lrgan responsable de larticulaci de la integraci dels serveis sanitaris s el CatSalut, que es presenta com a lens garant de les prestacions sanitries de cobertura pblica i sencarrega de la planificaci dels serveis esmentats, del seu finanament, lavaluaci i la compra a les entitats provedores. La prestaci dels serveis sanitaris es fa en dos nivells: El primer nivell daccs s latenci primria, prestada als centres de salut que, segons la definici inclosa al Reial Decret dautoritzaci de centres, serveis i establiments sanitaris sn: Estructures fsiques i funcionals que possibiliten el desenvolupament duna atenci primria de salut coordinada, globalment, integral, permanent i continuada, i amb base en el treball en equip dels professionals sanitaris i no sanitaris que actuen al mateix. En ells desenvolupen les seves activitats i funcions els Equips dAtenci Primria. Els consultoris tamb sn Centres sanitaris que, sense tenir la consideraci de Centres de Salut, proporcionen atenci sanitria no especialitzada. El segon nivell daccs a la sanitat pblica s latenci especialitzada, que inclou latenci hospitalria, sociosanitria, psiquitrica i salut mental, dro-
El Sistema Nacional de Salut (SNS), que s el sistema aplegat dels Serveis de salut de lEstat i de les Comunitats Autnomes (CCAA) que integra totes les funcions i prestacions sanitries responsabilitat dels poders pblics, proporciona el marc ms ampli de referncia a partir del qual es defineix el model sanitari catal i, per tant, el funcionament dels diferents centres on es presta el servei sanitari als ciutadans de Catalunya. La Constituci espanyola de 1978 estableix, en el seu article 43, el dret a la protecci de la salut i a latenci sanitria de tots el ciutadans. Efectivament, larticle 43.1 reconeix el dret a la protecci de la salut i el 43.2 diu que sn els poders pblics els que han dorganitzar i tutelar la salut pblica a travs de mesures preventives i a travs de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establir els drets i els deures de tothom en aquest punt. Per a donar resposta a aquests continguts constitucionals es va publicar la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, que recull els principis que possibiliten lexercici del dret fonamental esmentat:
CAPTOL 9
godependncies, aix com altres recursos datenci especialitzada. La forma de prestaci de lassistncia sanitria especialitzada est fonamentada en la Llei General de Sanitat, que recull en el seu articulat: Art. 56.2.b: En el nivel de asistencia especializada, a realizar en los hospitales y centros de especialidades dependientes funcionalmente de aquellos, se prestar la atencin de mayor complejidad a los problemas de salud y se desarrollarn las dems funciones propias de los hospitales. Art. 65.2: El hospital es el establecimiento encargado tanto del internamiento clnico como de la asistencia especializada y complementaria que requiera su zona de influencia. Tota aquesta informaci ens permet tenir algunes nocions necessries per entendre el context en el qual anem a desenvolupar lestudi de lET8 al Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya (LBM), i fer una aproximaci a les dificultats que pot trobar la mediaci per a la seva implantaci com a sistema eficient de gesti de conflictes al mon sanitari.
les persones, grups de persones o entitats per tal que gestionin per elles mateixes una soluci dels conflictes que els afecten, amb lassistncia duna persona mediadora de forma imparcial i neutra. La mediaci en lmbit de la salut es defineix com una metodologia alternativa per a resoldre disputes en lmbit sanitari, amb la inclusi duna tercera part neutral, que constitueix la figura del mediador (Decastello, 2008). Tanmateix, lautora destaca els seus avantatges enfront els processos judicials, desprs dhaver fet una revisi de lexperincia obtinguda, des de la seva irrupci en la legislaci a Hongria. Tamb, assenyala que caldrien esmenes en la situaci legal i la implicaci de les assegurances mdiques, per tal que la seva implantaci fos ms satisfactria, aix com tamb shaurien de regular la formaci dels experts en mediaci i el seu reconeixement per part de les institucions i asseguradores. La mediaci, en lmbit de la salut, segons la nostra visi, hauria de permetre la gesti del canvi i lacompanyament de les persones en els processos de prevenci, resoluci, transformaci o contenci de les situacions de conflicte. Suposa una nova manera de regular socialment la intervenci en la resoluci dels conflictes, en la comunicaci, en leducaci i en la seguretat, en totes aquelles relacions difcils (Bonaf-Schmitt, 2007). La mediaci tamb ha estat presentada per a formar part dels nous sistemes per a gestionar els conflictes entre professionals i usuaris dun hospital, contribuint a una millor gesti dels canvis i utilitzant el dileg, com a eix central de les intervencions en la relaci clnica (Currie, 1998). Tal com assenyala Lederach (1989) s important tractar de construir espais de pau en la vida quotidiana duna organitzaci amb el suport de processos de dileg basats en la cultura de pau. I, en aquest sentit, la mediaci es podria establir com una nova metodologia professional vinculada amb una nova manera de viure les relacions personals al si de lentorn laboral (Novel, 2010). Tamb, cal destacar el concepte del tercer costat (Ury, 2005) el qual aporta la possibilitat de que aquestes organitzacions utilitzin el poder de les parts des duna certa perspectiva mediadora. El recent treball de Novel (2008 i 2009), utilitza i aplica tots aquests conceptes a les organitzacions de salut i reflecteix la necessitat existent dactuar en el conflicte sanitari a travs de programes educatius. La mediaci com a metodologia per a la resoluci pacfica dels conflictes, s una opci viable i pertinent, ja que es basa en una lgica de collaboraci i de potenciaci de la millora en la relaci clnica i, per extensi, en totes les relacions interpersonals o grupals que tin-
Definici de la mediaci
La mediaci com a concepte presenta dificultats quan volem incloure tots els matisos, les diverses visions i aportacions dels diversos autors que han ajudat a definir-la. Pot ser considerada com una tcnica o forma dactuar (De Diego i Guilln, 2006) que pot tractar conflictes, entre molts daltres, ubicats en els centres de salut entre pacients i personal sanitari. La mediaci sinspira en la promoci de la cultura de la pau i contempla la prevenci, la resoluci o la contenci dels conflictes que, per la seva condici dinherncia a lsser hum, es produeixen inevitablement al si de totes les relacions interpersonals (Ury, 2005). La mediaci en general, ha estat molt til en mltiples contextos i per a la soluci de diferents problemtiques, aix com per gestionar conflictes en diversos mbits (Villagrassa, 2004; Wall et al., 2001). Ara b, en lmbit de la salut s un fenomen emergent encara i amb una experincia recent (Armadans, 2009). Lequip de treball ha utilitzat com a definici operativa per a lestudi empric lestablerta en la Llei de mediaci en lmbit del dret privat i que defineix la mediaci com Un procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial que sadrea a facilitar la comunicaci entre
CAPTOL 9
guin lloc a lmbit de la salut que soposa a la lgica de la confrontaci judicial (Bonaf-Schmitt, 2007; Font, 2001). I cal recordar que la nostra societat s, tradicionalment, una societat litigiosa (Palomo et al., 2008) i bona prova daix s laugment de les reclamacions per lassistncia sanitria i laugment de les demandes per errors mdics (Rodrguez, 2005). En definitiva, la mediaci s un procs aplicable a situacions de conflictes diversos (sanitaris, interculturals, relacions interprofessionals, etc.). Les caracterstiques del procs especfic en salut que caldria destacar se centren, especialment, en la confidencialitat, la voluntarietat, la neutralitat o imparcialitat del mediador. En definitiva, un recurs que serveixi a les diverses parts involucrades (professionals sanitaris, usuaris) per a potenciar les relacions saludables en el marc duna cultura de la pau.
al si dalguns hospitals sha pogut demostrar lxit de la mediaci (Natasha, 2008; Esparrica et al., 2009). Tamb shan pogut descriure els principals obstacles per a utilitzar la mediaci, en concret en les males praxis, els quals tenen a veure fonamentalment amb la promoci i freqncia de litigaci indeguda per part dels advocats o per lexistncia de prctiques lucratives del sector de les assegurances (AA.VV., 2001). Altres estudis han estudiat els conflictes generats en lmbit professional de la salut Skjorshammer, 2001b, 2002). La majoria daquests estudis estan interessats en presentar nous dissenys de sistemes i procediments per tal de gestionar els canvis, acompanyar en la intervenci clnica, utilitzant el dileg com a eix central, enfront dels sistemes adversarials judicials. Aix, Decastello (2008) en un estudi recent fa una revisi de lexperincia de la mediaci en lmbit sanitari coincidint amb les modificacions a la legislaci a Hongria. Assenyala avantatges com la del seu ms baix cost, la confidencialitat i la seva capacitat de ser ms respectuosa amb els implicats que en els judicis convencionals. Ara b, suggereix realitzar esmenes i canvis en la situaci legal, aix com la necessitat dimplicar a les asseguradores mdiques per assegurar la seva implantaci en lmbit de la salut. Afegeix la necessitat de revisar la formaci dels experts en mediaci (acreditacions i aptituds) per tal que puguin ser reconegudes per les institucions sanitries i les assegurances mdiques. Cal destacar que alguns estudis demostren que quan sentrena als professionals de la salut en mediaci, millora el tracte amb els usuaris en el servei de salut i sactua preventivament davant els costos de possibles litigis (Saulo et al., 2000). Tamb cal fer referncia a lobra de Rodrguez (2005), on sanalitza levoluci de les reclamacions presentades a la Generalitat de Catalunya per lassistncia sanitria. En aquest estudi ja es detecta una manca de coneixement de les expectatives i necessitats de lusuari sanitari i els problemes de la litigaci cap al facultatiu metge on sempre sacaba finalitzant amb peticions de diners. I, en aquest mateix estudi, ja es presenten els mitjans alternatius de resoluci de conflictes com la millor opci viable i pertinent per adoptar una lgica de collaboraci enlloc de la tendncia observada de la confrontaci judicial. Ms tard, Novel (2008) posar latenci en la complexitat de les organitzacions sanitries, destacant la presncia de molts conflictes crnics inherents al sistema sanitari, aix com lexistncia de situacions de risc i alta vulnerabilitat afectant especialment a les persones que porten molt temps treballant juntes (entre 5 i 15 anys), en determinades condicions dinterdependncia i amb elements de tipus estructural acompanyants.
1.2 Referncia a dades i estudis comparatius

Considerant la realitat del sistema de salut catal, la fonamentaci conceptual de lestudi ha distingit dos grans blocs. Per una banda una exploraci sobre les obres que han abordat la mediaci i la resoluci de conflictes en lmbit de la salut. Laltre segon bloc sha centrat en un fenomen relativament nou i amb un importantssim impacte en el sistema de salut de Catalunya: el fet intercultural derivat de la immigraci. La incorporaci al sistema de milers dusuaris daltres pasos i cultures ha generat i genera una important demanda de recursos i necessitats, moltes de les quals sn satisfetes mitjanant serveis equiparats o relacionats amb la mediaci. Pel que fa a laplicaci de la mediaci com a eina de gesti de conflictes sanitaris es poden trobar estudis orientats a demostrar la contribuci a la millora de la qualitat del servei prestat, per tal devitar possibles casos reals dinsatisfaccions, amb el servei o malentesos en les prctiques mdiques (Skjorshammer, 2001a), aix com estudis que se centren en lanlisi de les avantatges dutilitzar la mediaci per les males praxis clniques per evitar els sistemes judicials (Currie, 1998). En aquest sentit tamb Natasha (2008) planteja que la mediaci pot ser una opci atractiva tant per als professionals de la salut com per als pacients per poder evitar els litigis. Altres experincies amb tcniques de facilitaci interhospitalria i metodologies basades en dilegs apreciatius entre dos hospitals de reconegut prestigi a la ciutat de Buenos Aires sn referncia per a la gesti pblica de la mediaci dins dun programa comunitari (Abrevaya i Basz, 2005). Dels programes pilots realitzats
CAPTOL 9
Les diferncies culturals en la relaci entre els professionals i els usuaris ha donat lloc a una literatura prou extensa. Aix, des de la perspectiva estrictament intercultural, Helman (1990) va aplicar el terme de models explicatius per a descriure les explicacions sobre la malaltia i la discapacitat que donaven els professionals als seus pacients. Tamb va diferenciar entre models explicatius i models clnics. En la mateixa lnia, Parsons (1990), un altre autor de referncia, va recollir la dificultat que es donava quan els models clnics responien a cultures diferents. Per, el nostre grup de treball sha centrat, fonamentalment, en els estudis realitzats a lEstat espanyol sobre latenci a usuaris estrangers i la mediaci intercultural tal i com es desenvolupa en el nostre pas. En primer lloc, cal analitzar les respostes que a Espanya, mitjanant les seves CCAA, han donat al tractament de la creixent diversitat cultural en els serveis de salut. La majoria de les CCAA dEspanya vnen desenvolupant una srie de programes i serveis orientats a la satisfacci de les necessitats derivades de latenci als usuaris estrangers (Aneas et al., 2009) Aix, a mida que la presncia de les persones estrangeres ha passat de ser una ancdota a un fet com; les diverses administracions han anat desenvolupant poltiques, plans i accions dacci per a atendre a aquesta poblaci (Zapata, 2004). Catalunya s una de les CCAA ms expertes ja que a final dels anys vuitanta va iniciar un conjunt daccions en els departaments dEducaci, Sanitat i Benestar Social. Mentre que les CCAA de Castella-Lle (Baigorri i Alonso, 2006) i el nord dEspanya (Gonzlez, 2006), just ara estan comenant a sistematitzar algunes accions i programes orientats a latenci dusuaris estrangers. Considerant la descripci dels destinataris dels diferents plans i programes, el factor cultural es vincula gaireb exclusivament amb latenci a lusuari immigrant (Aneas et al., 2009). Sn molt poques les referncies a usuaris estrangers residents que no entrin dins del rang de persones immigrants per procedir de pasos europeus o pasos industrialitzats amb un nivell socioeconmic alt. Concretament a Andalusia (Martn, 2006) i Canries (Toledano et al., 2006), CCAA amb un alt nombre de poblaci resident europea, esmenten com a beneficiaris dalguns serveis a aquests residents estrangers. Per la majoria dels programes, serveis i recursos desenvolupades en les CCAA tenen com destinatari o usuaris a les persones immigrants (Uguarte, 2006; Salis, 2006; Kamphausen, 2004). El gruix de les intervencions se centra en laspecte lingstic. Aix la simple traducci ms o menys formalitzada i realitzada per persones de diversa adscripci, qualificaci i posici, s el servei bsic i generalment desenvolu-
pat per a satisfer les necessitats derivades de la relaci clnica multicultural. Catalunya s la comunitat que sembla haver avanat ms en la clarificaci conceptual i organitzativa dels programes i serveis (Vzquez et al., 2007). Hi ha conscincia de les barreres lingstiques per tamb es comena a ser sensible a les relacions entre els Sistemes de Salut culturals. Conseqncia daix s el desenvolupament dels darrers programes i serveis que sestan aplicant i que comprenen tant la delimitaci dels perfils professionals com els seus respectius plans de formaci. Tamb sn destacables lelaboraci dels estudis realitzats per Cots et al. (2006), Berra et al. (2004), Vzquez et al. (2007) i Serra-Sutton et al. (2004) sobre les diverses poltiques i experincies de recerca en lmbit de la salut i immigraci un context nacional com a internacional. Aix com els estudis sobre les deteccions de necessitats realitzades la poblaci immigrada usuria (Vzquez et al., 2007) i els professionals del sistema (Garca, 2006) que han aportat importants orientacions per al Pla.
1.3
Lestat actual de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya est determinat per algunes de les caracterstiques bsiques de la sanitat pblica general. En base a tota la informaci de lorganitzaci sanitria a Catalunya exposada al punt 1 daquest captol es poden definir els actors que configuren lescenari del conflicte en lmbit de la salut i que, com a tals, formaran la classificaci de les parts implcites en els possibles conflictes apareguts en aquest sector. Duna banda hi ha els ciutadans clients dels serveis sanitaris, que sadrecen a qualsevol dels dos nivells de prestaci (atenci primria o especialitzada) fent s del seu dret a la protecci de la salut i a latenci sanitria. Daltra banda hi ha els treballadors i professionals de la salut que presten els seus serveis als centres sanitaris, generalment integrats en equips de treball interdisciplinaris. I tamb hi ha els poltics i els gestors sanitaris, que participen en la planificaci de les poltiques sanitries i en la gesti de la seva implementaci. Per tenir una idea dels tipus de conflictes que es poden donar entre els ciutadans i lAdministraci es poden seguir alguns indicadors. Duna banda la informaci relativa a queixes i reclamacions que presenten els ciutadans davant els serveis datenci a lusuari dels diferents centres; segons es detalla a la memria del CatSalut, durant el 2008 es van emetre 50.839 reclamacions per
CAPTOL 9
part dels ciutadans i es van interposar un total de 270 demandes. Pel que fa als motius majoritaris daquestes reclamacions sn: A latenci primria: desacord amb el canvi o lassignaci de metge o metgessa, insatisfacci en lassistncia i tracte o actitud inadequat del personal. A latenci especialitzada: demora excessiva per llista despera per a intervenci quirrgica, demora excessiva per llista despera per consulta/cita prvia i insatisfacci en lassistncia.
i suggeriments. Lusuari t dret a conixer i utilitzar els procediments per presentar suggeriments i reclamacions. Aquestes han de ser avaluades i contestades per escrit, dins dun termini adient, dacord amb els termes establerts reglamentriament. Daltre banda, hi ha les demandes interposades pels usuaris a travs de la via judicial. Segons les dades facilitades per lAssessoria Jurdica de lInstitut Catal de la Salut (ICS), que s el provedor pblic de serveis sanitaris ms gran de Catalunya (amb una plantilla de ms de 41.000 professionals presta atenci sanitria a gaireb sis milions dusuaris, xifra que suposa el 76 % del total dassegurats a Catalunya), durant lany 2008 van rebre un total de 296 reclamacions de responsabilitat patrimonial; daquestes, un total de 179 reclamacions sn com a conseqncia de lassistncia sanitria rebuda als centres. Els motius ms habituals de reclamaci sn: els errors de diagnstic, les intervencions quirrgiques (tant lacte quirrgic, com el seguiment postoperatori), les infeccions nosocomials, lassistncia rebuda als Serveis dUrgncies o la manca dinformaci. Tamb han rebut 117 reclamacions que sengloben en el que sanomena plissa dexplotaci, per que tamb sn de responsabilitat patrimonial perqu els reclamants volen una indemnitzaci, els motius ms habituals de reclamaci sn: prdua dobjecte, caigudes als centres, accidents (ascensors, prking), ruptura de dents en actes mdics, robatoris, etc. Davant la interposici daquestes demanes lactuaci desenvolupada s la prpia del procediment judicial, on durant el procs es pot intentar un acord entre les parts o els seus representats previ a la sentncia, s una possibilitat darribar a un acord transaccional que la Llei 30/1992 t establerta, per segons informaci de la mateixa Assessoria Jurdica en cap moment daquest procs es preveu la possibilitat de dur a terme alguna acci de mediaciprpiament dita. Un altre grup de situacions a tenir en compte s el cas dels conflictes relacionals, gestats entre els propis treballadors de les organitzacions de salut. Aquests professionals desenvolupen la seva activitat en equips interdisciplinaris, fet que suposa moltes avantatges per, alhora, tamb proporciona un espai de relaci obligada que en algunes ocasions sesdev font de conflictes per diferents motius (Monge, Aranzana, 2009). La resoluci, en aquests casos, pot passar per la negociaci directa entre les persones implicades i, si s necessari, amb la facilitaci per part del lder del grup, entenent com a lder tant el reconegut oficialment pel seu estatus a lorganitzaci (director, coordinador, cap de servei...) com el lder na-
El nombre ms important de motius de reclamaci es produeix en relaci amb els aspectes dorganitzaci i trmits (61,32%). Aquest s el primer grup per motiu de reclamaci, tant en latenci hospitalria com en latenci primria i latenci en salut mental. En el cas de latenci sociosanitria, el principal grup de motiu de reclamaci s lassistencial. Els cinc primers motius, agafats un a un, pels quals es queixa la ciutadania atesa en latenci primria i en latenci hospitalria, sn: Principals motius de reclamaci en atenci primria, 2008 Desacord amb el canvi o assignaci de metge. Insatisfacci en lassistncia. Tracte o actitud del personal inadequada. Manca de personal. Incompliment dhorari i/o retard en latenci per consulta.
Principals motius de reclamaci en atenci hospitalria, 2008: Demora excessiva per llista despera per a intervenci quirrgica. Demora excessiva per llista despera per a consulta/cita prvia. Demora excessiva per llista despera per a atenci a urgncies. Insatisfacci dassistncia. Demora excessiva per llista despera per prova complementria.
Aquestes reclamacions sn presentades a travs datenci personal, per telfon o per escrit (registres dentrada als organismes oficials o per correu electrnic), i gestionades per les unitats datenci a lusuari, que sencarreguen de donar resposta directament o fan els trmits adients per a la seva resoluci. Aquest procediment respon al que estableix el punt 9.5 de la Carta de Drets i Deures dels Ciutadans: Dret a presentar reclamacions
CAPTOL 9
tural (persona que pel seu tarann gaudeix del reconeixement dels companys per a la resoluci de conflictes). Per a gestionar alguns dels conflictes esmentats diverses institucions sanitries han posat en marxa respostes relacionades, ms o menys directament, amb la mediaci i amb les habilitats mediadores. Alguns dels grans provedors han apostat, en forma dexperincia pilot o com a prova, per la implantaci de serveis de mediaci amb lobjectiu de treballar per a la resoluci positiva dels conflictes sorgits als centres sanitaris. Sn experincies minoritries i en fase divulgativa, per de gran importncia qualitativa, a tall dexemple descrivim algunes. Amb lobjectiu de crear un sistema innovador de resoluci de conflictes i mediaci en el sistema sanitari pblic i difondre la mediaci, lany 2004 es realitz un acord entre la Universitat de Barcelona (Mster en Mediaci en organitzacions de salut. Consultoria en gesti de conflictes, i curs de Postgrau en Consultoria i gesti de conflictes en organitzacions de salut) i la Conselleria de Salut per formar a mediadors especialistes en organitzacions de salut. En aquest marc formatiu es van iniciar al curs 2005/2006 la realitzaci de prctiques en quatre Unitats de Mediaci Sanitria (UMS), dues en centres hospitalaris i dues en lmbit de latenci primria. Posteriorment, es cre el projecte de lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona (ODM), que va ser aprovat en setembre de 2008 amb la finalitat de treballar en innovaci, desenvolupament i recerca en sistemes de gesti de conflictes, mediaci i construcci despais de pau a les organitzacions. Vinculada a lODM es troba la Unitat de Mediaci Sanitria del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) ja estabilitzada mitjanant convenis anuals. En aquesta unitat tenen lobjectiu daportar les eines adequades per afavorir un espai de comunicaci positiva, per aix en la seva cartera de serveis ofereixen la possibilitat de fer activitats com: processos de mediaci, tallers de sensibilitzaci, tcniques dinmiques de consens grupal, assessoraments (sessions amb tcniques personalitzades per ajudar a conduir situacions de conflicte), aix com coaching directiu i dequips. LICS va comenar lany 2004 a formar alguns dels seus professionals (metges, infermeres, tcnics, responsables datenci a lusuari...) en el Mster en Mediaci en organitzacions de salut: consultoria en gesti de conflictes, de la Universitat de Barcelona, abans esmentat. Amb la participaci dun grup daquests professionals va mantenir, entre lany 2006
i el 2008, un projecte dimplantaci dun servei de mediaci que adre la seva activitat a donar suport en la gesti dels conflictes relacionals, sorgits de la convivncia diria en lespai laboral per dificultat de comunicaci o desacord. Les seves lnies dactuaci estaven orientades principalment a les funcions de: Formaci dels professionals en tcniques de Gesti Alternativa de Conflictes (GAC); Assessorament als professionals i comandaments en la prevenci i gesti de conflictes, aix com intervencions facilitadores en gesti del canvi, tcniques apreciatives; realitzaci de processos de Mediaci; collaboraci amb la resta dagents que treballen el conflicte dins de la prpia organitzaci per a establir xarxes de coordinaci. El Consorci Sanitari Integral (CSI) inicia al gener de 2008 un servei de mediaci pels professionals i usuaris dels diferents centres que conformen el CSI. Aquest servei, anomenat E-PRAC (Espai per a la Prevenci i Resoluci Alternativa de Conflictes) constitueix tres eixos vertebradors; la prevenci i educaci entesa com a capacitaci i la resoluci entesa com intervenci de les parts en conflicte. Cadascun daquests mbits constitueixen en si mateix una pea clau per a la gesti integral del conflicte sanitari. Altres agents/serveis que participen en la resoluci del conflicte sn el servei de prevenci de riscos laborals, serveis jurdics i serveis datenci a lusuari del CSI. Lobjectiu daquesta participaci s la de capacitar i intervenir en la gesti dels casos en conflicte des dun punt de vista sistmic i multidisciplinar.
Altres serveis institucionals que treballen per a la resoluci de conflictes dels professionals de la salut sn les Unitats de Prevenci de Riscos laborals, entre les seves funcions inclouen les valoracions de riscos psicosocials en els quals hi poden haver implcits problemes relacionals, tant entre parells com per motius destructura jerrquica, com estructurals o culturals. Aix tamb les Unitats de Suport i Seguiment a les Incapacitats Temporals (IT) atenen professionals que, com a causa directa o indirecta de la seva incapacitat apareixen conflictes en el lloc de treball (estrs o altres problemes emocionals derivats de situacions conflictives en lequip). I, com a rgans clssics que intervenen en la resoluci de conflictes entre professionals o entre la instituci i els professionals, es troben tant les unitats de Recursos Humans com els agents socials, que participen en situacions de negociaci per a gestionar conflictes com a facilitadors o com a parts. Un mbit molt ests s el de la formaci en matries relacionades amb la resoluci de conflictes. s habitual que en els programes formatius adreats als gestors sanitaris es trobin continguts sobre comunicaci, estra-
CAPTOL 9
tgies per al canvi, treball en equip, resoluci de conflictes i presa de decisions, generar confiana... Tamb el personal de les unitats datenci a lusuari troben, en els seus programes de formaci contnua, cursos sobre habilitats comunicadores per prevenir el conflicte, mediaci, actuacions en situacions de crisi... En general, en la formaci dels professionals sanitaris es contempla la necessitat daportar coneixements per a la millora de la convivncia en els equips de treball i per al tracte adient als usuaris dels serveis de salut. Un altre mbit cada cop ms divulgat s el conegut actualment sota el paraiges de la mediaci intercultural; en aquest camp sinclouen moltes activitats orientades a facilitar laccessibilitat al sistema sanitari de la poblaci relacionada amb el fenomen de la immigraci i la comunicaci amb els professionals, ajudant aix a prevenir conflictes. Aquest ventall de procediments i activitats conformen el mapa de les eines ms utilitzades en lactualitat entre les institucions sanitries catalanes per canalitzar i donar resposta a les situacions conflictives que sorgeixen en el seu si. Trobem que els conflictes es gestionen per diferents vies dins de les prpies organitzacions, donant resposta a les queixes i reclamacions dels usuaris, promovent actes de conciliaci entre els professionals amb problemes de relaci, duent a terme actuacions administratives que faciliten la dissoluci dels conflictes i, incipientment, promovent la participaci de mediadors professionals en alguns casos especials descalada del conflicte que no ha estat resolt dins de les prpies unitats. Quan aquestes maneres de resoluci interna no donen fruit, prosperen les demandes arterialitzant el conflicte des de lorganitzaci cap a la via judicial.
fundiment de lestat de la qesti tant a nivell conceptual com empric, sha decidit utilitzar un disseny mixt, amb tcniques de metodologia quantitativa i qualitativa. Lelecci dambdues metodologies no ha estat arbitrria ni fruit de preferncies casuals, sin que ha sorgit a partir de la reflexi sobre la millor manera daconseguir dades al voltant de lestat actual de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya, que ens permeti obtenir una fotografia i/o cens de la seva realitat, elaborar un mapa de centres que realitzin actuacions de mediaci i de suport, i elaborar propostes de futur respecte a les necessitats i a ls de la mediaci en les organitzacions de salut. Aix, respecte a lobtenci de les dades quantitatives, les fonts principals han estat les segents: Les dues enquestes elaborades ad hoc (una enquesta breu en un primer estudi preliminar i una enquesta extensa en un segon estudi en profunditat), de dades agregades dissenyades per lET-12. El buidatge i lelaboraci de la tabulaci realitzada per lET-12 de les enquestes de dades agregades. Bases de dades i informacions cedides per les segents institucions: Departament de Salut (Pla Director dImmigraci); Associacions Surt i Salut i Famlia, UMS (Projecte Mediaci Sanitaria de lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona-Departament de Salut); CSI (Consorci Sanitari Integral).
En la metodologia qualitativa, shan utilitzat i combinat tcniques basades en grups de discussi o grups focals (focus groups), entrevistes semiestructurades i descripci duna experincia sanitria en mediaci. Aquest procs de recollida dinformaci ha perms una recollida ms exhaustiva. Lestudi es realitz a Catalunya, en el marc dels centres sanitaris, durant lany 2008. Davant la complexitat del context destudi es va haver de fer un esfor important per definir una mostra adient i assolible per a la realitzaci de la investigaci. Aix doncs, entre tots el centres sanitaris de Catalunya es van seleccionar els de la xarxa sanitria pblica, concretament els centres datenci primria (CAP) i els datenci especialitzada (hospitals) de les 7 Regions Sanitries (RS)1. Aquesta elecci est fonamentada en el fet que el sistema sanitari catal garanteix lassistncia sanitria universal i, per tant, tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sn o poden ser assegurats del CatSalut, independentment de que tinguin contractada una assegurana lliure (model mixt que integra en una sola xarxa
2 Estudi sobre la mediaci en lmbit de la salut

2.1.1 Objectius i univers destudi

En aquest marc de referncia, LET8 es planteja com a principal objectiu conixer el nivell de desenvolupament de la mediaci i/o altres sistemes de resoluci de conflictes en lmbit de la salut. I, considerant la necessitat dobtenir ms enll de la informaci un apro-
CAPTOL 9
dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pblica). Segons dades de la memria del CatSalut a lany 2008 hi constaven 7.503.118 persones al Registre Central dAssegurats. Els centres sanitaris que formen part daquest univers destudi sn els 425 centres que pertanyen a la xarxa assistencial que ofereix el CatSalut. Daquests, 357 (un 84% del total) sn CAP siguin o no de lICS i 68 (un 16% del total) sn Hospitals de la XHUP2.
Primera Fase: estudi preliminar

Objectius Obtenir informaci bsica que permeti identificar entitats (centres sanitaris) i actuacions de mediaci en salut i/o de suport dutes a terme a Catalunya.
Mostra destudi En aquesta fase es fa arribar lenquesta a tots els centres de lunivers destudi (n=425).
Grfic 2. Univers de lestudi
Instruments a) Carta de Presentaci adreada als gerents de les 7 RS i es contacta posteriorment via telefnica amb cadascun dells. Sestableix contacte amb els gerents de cadascuna de les 7 RS a travs duna Carta de Presentaci, via e-mail, on sexplica en qu consisteix el projecte de recerca del LBM al mateix temps que sels comunica una posterior trucada de lequip de treball (ET8). b) Enquesta breu, adreada als directors de tots els CAP i Hospitals de lunivers destudi. Es planteja la necessitat delaborar una enquesta que hem anomenat Enquesta Breu, amb la finalitat de recollir, en un univers ampli i de forma gil, informaci sobre entitats i actuacions de mediaci en salut i/o suport, realitzades lany 2008, adreada a tots els directores/as dels centres que formen lunivers destudi (n=425), amb la finalitat de diferenciar: Els centres en els que S es realitzen activitats de mediaci en salut. Els centres en els que S es realitzen activitats de suport a la mediaci en salut. Els centres en els que NO es realitza cap tipus dactuaci de mediaci en salut.
Font: Elaboraci prpia amb la informaci extreta de la tabulaci feta per lET12.
Queden fora de lestudi tots aquells centres (CAP i Hospitals) de carcter privat que no tenen concert amb el CatSalut. Aquest estudi sinicia oficialment el 23 de juliol de 2008 i es realitz entre aquesta data i el mes dabril de 2010.
Disseny de la investigaci
La investigaci es realitza en tres fases successives. En la primera fase es decideix recollir informaci preliminar amb la finalitat didentificar els centres de salut, pblics i concertats, on es porten a terme mediacions i actuacions vinculades a la mediaci. En la segona fase es recull ms informaci daquests centres, a travs duna enquesta, que ens permetr obtenir informaci molt ms detallada sobre lesmediacions realitzades, aix com de les actuacions vinculades a la mateixa. I, en una tercera fase qualitativa, saprofundeix en la informaci ms rellevant a travs de laplicaci de tcniques dentrevista mitjanant la utilitzaci dinformants clau vinculats a lmbit de la salut.
Es procedeix a la validaci del contingut de lenquesta, complimentant-la 8 professionals vinculats a la mediaci. Lenquesta es fa arribar per e-mail, via electrnica, a travs del programa SNAP (sistema que es considera molt apropiat degut a lampli univers de centres a enquestar). Posteriorment, sanalitzen les dades obtingudes amb el programa estadstic SPSS.
Segona Fase: estudi en profunditat

a) Enquesta extensa, adreada a tots els CAP i Hospitals que a partir de lenquesta breu van manifestar
CAPTOL 9
realitzar mediacions i/o activitats de suport a la mediaci i/o mediacions interculturals. Objectius Obtenir informaci detallada sobre indicadors vinculats a entitats i actuacions de mediaci i suport a la mediaci. Obtenir informaci detallada sobre indicadors referents a la figura del mediador.
Tercera Fase: realitzaci de grups focals, entrevistes semiestructurades i descripci duna experincia
Objectiu Complementar la fase anterior (quantitativa) i obtenir informaci respecte els assumptes de ms rellevncia per tal de poder comprendre les possibilitats per plantejar propostes de mediaci en lmbit de la salut. Mostra destudi Professionals de les organitzacions sanitries i altres professionals especialistes en lmbit de la gesti del conflicte i la mediaci. Instruments i la seva aplicaci Es realitzen 4 grups focals (GF): el primer grup esta format per mediadors professionals sanitaris, el segon i el tercer grup el componen professionals de lmbit sanitari i el quart grup esta format per especialistes en mediaci intercultural a lmbit sanitari. GF 1: mediadors professionals sanitaris. GF 2: informants professionals mdics, infermers i datenci a lusuari. GF 3: informants altres professionals. GF 4: especialistes en mediaci intercultural.
Mostra destudi Amb la informaci obtinguda a partir de lEnquesta Breu (estudi preliminar), selabora una nova base de dades amb els centres que constitueixen la mostra de lestudi en profunditat, delimitada per tots aquells CAP i Hospitals que han manifestat tenir coneixement que en el seu centre es realitzen mediacions, activitats de suport a la mediaci i mediacions interculturals, en salut (n=183). A tots aquests centres sels envia lEnquesta Extensa. Instrument Lenquesta extensa sha dissenyat a partir dels objectius de la recerca i ens ha perms recollir en profunditat aquells aspectes de ms inters relacionats amb la mediaci per tal dobtenir dades de manera detallada. Es defineixen per al seu disseny les unitats danlisi o dobservaci, les dimensions dinters per a lanlisi daquestes unitats, les variables en cas que les dimensions anteriors presentin canvis en les seves caracterstiques o valors, i els indicadors a travs dels quals sexpressen aquestes variables i que ens permeten mesurar el seu comportament. Lenquesta extensa que hem utilitzat sha dissenyat tenint en compte: Les estructures organitzatives: que sn les entitats mediadores de carcter pblic o privat que desenvolupen actuacions en matria de mediaci, i en les entitats de formaci de mediadors. Les actuacions de mediaci: que sn les actuacions que es realitzen en el camp de la mediaci (els casos de mediaci realitzats i les actuacions de prevenci del conflicte). Les parts de la mediaci: que sn les parts que han intervingut en aquestes actuacions (les parts en conflicte, la part mediadora i les parts que intervenen indirectament en el procs de la mediaci).
Es realitzen 4 entrevistes semiestructurades (EE) seleccionant experts de la mediaci sanitria o especialistes en la gesti del conflicte. La guia dentrevista va orientar-se sobretot cap a aspectes conceptuals i daplicaci actual i futura de la mediaci com a metodologia per a la gesti del conflicte, sempre procurant incidir especialment que parlessin des de la seva experincia. Es van tractar els segent temes: La mediaci en salut i la seva aplicaci. Context i estructura organitzativa. Caracterstiques de la mediaci (procs, tipus de conflictes...). El perfil del mediador. Principis de la mediaci. Regulaci legal. Perspectives de futur.
Daltra banda, la descripci duna experincia es realitza a travs de la recopilaci dinformaci de la implantaci dun servei de gesti de conflictes en una organitzaci sanitria.
CAPTOL 9
Consideracions respecte a lestudi

No poder disposar dun cens o duna base de dades dels centres que realitzaven mediacions en salut i/o activitats de suport, aix com no disposar del nom de les persones expertes o responsables de la mediaci en cada centre sanitari de Catalunya ens va ocasionar les primeres dificultats per a poder delimitar lunivers destudi i establir les diferents mostres destudi. Per tot aix, cal destacar les limitacions prpies dun primer abordatge en referncia al tema destudi, donat que no hi ha estudis previs daquesta complexitat. Aquest s un primer intent dacostament i descripci de la realitat de la mediaci a Catalunya en lmbit de la salut. En els primers resultats de lenquesta extensa es van detectar respostes extremes quant al nombre de mediacions realitzades, per la qual cosa es va haver de realitzar un contacte telefnic amb els informants daquestes dades en els qu es va detectar que shavien interpretat com a mediacions altres actuacions, com ara: la traducci, lassessorament o la formaci en gesti de conflictes, entre daltres. Tamb cal afegir, com desprs es veur a lapartat de resultats, que moltes de les limitacions i dificultats trobades en lestudi tenen a veure amb la manca de protocols i sistematitzaci de dades respecte la mediaci en salut. Hem volgut tamb mantenir lanonimat dels centres i de les persones informants que voluntriament han participat en el nostre estudi. Pel que fa a les dades treballades i a la construcci dindicadors generals i especfics i desprs dhaver vist lestat de lart a Catalunya de la mediaci en salut, hem optat per recollir variables de tipus descriptiu amb les dades disponibles, a les quals finalment hem tingut accs. Per tot aix, hem cregut convenient poder plantejar, en futurs estudis, ms endavant, una construcci dels indicadors en funci del desenvolupament del marc teric especfic en aquest mbit i la quantitat i qualitat de dades disponibles que es podrien generar.
tors geogrfics, socioeconmics i demogrfics, el territori catal queda delimitat en 7 RS, ordenades en sectors sanitaris, constituts per lAgrupaci drees Bsiques de Salut (ABS) que sn les unitats territorials elementals a travs de les quals sorganitzen els Serveis dAtenci Primria, de manera que els ciutadans pertanyen a una ABS concreta en funci del seu lloc de residncia. Cada ABS t un Equip dAtenci Primria (EAP) format per un conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que dirigeixen les seves activitats al conjunt de la poblaci duna ABS, prestant atenci a tots els CAP que es troben en el seu territori (barris o districtes a les rees urbanes, un o ms municipis a lmbit rural). Per altra banda, el CatSalut tamb garanteix latenci hospitalria a travs de la Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica (XHUP)3 que est formada per aquells hospitals de Catalunya amb qui contracta la prestaci dels serveis. Segons les seves caracterstiques, es divideixen en hospitals generals bsics, hospitals de referncia i hospitals dalta tecnologia. Tots ells estan en lnia amb les tendncies actuals dels models hospitalaris que sallunyen de la concepci clssica, desplaant el pes de latenci cap a una activitat ms ambulatria, esdevenint centres oberts i flexibles, adaptables als canvis socials i sanitaris (canvis demogrfics, canvis en els valors de la poblaci, tcniques mdiques emergents, etc.). La distribuci de Catalunya en 7 RS i la delimitaci de les ABS segons lordenaci territorial existent, sn factors que fan possible un desplegament capa de garantir lorganitzaci efica dels recursos sanitaris i laccessibilitat dels ciutadans als serveis de salut. Per les caracterstiques daquesta estructura territorial, a linici de la recerca es decideix establir contacte amb els gerents de les RS, amb la intenci dobtenir informaci dels hospitals i centres en els quals lany 2008 shavien dut a terme mediacions o actuacions de suport a la mediaci (actuacions relacionades amb la cultura mediadora: difusi, assessorament, formaci, etc.)4. El resultat daquest contacte s la constataci que no existeix un registre central, ni altres registres, que recullin totes les mediacions i les activitats vinculades a la mediaci realitzades als hospitals de la XHUP i als CAP de Catalunya. Solament hi ha un registre oficial de dades referents a la mediaci intercultural que t lloc a travs del Pla Director dImmigraci (PDI)5, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i dades enregistrades de les mediacions interculturals que en els centres sanitaris catalans realitzen lAssociaci Salut i Famlia i la Fundaci SURT. Tamb es t inicialment coneixement dun registre de dades de les UMS realitzades mitjanant
2.2
Estudi quantitatiu
2.2.1 El nivell dinstitucionalitzaci de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya

Latenci primria s el primer nivell daccs a la sanitat i es presta principalment en els CAP. A partir de fac-
CAPTOL 9
un conveni entre la Universitat de Barcelona i el Departament de Salut. Per tant, es pot afirmar que, a Catalunya, el nivell dinstitucionalitzaci de la mediaci en salut s baix i bsicament es refereix a mediaci intercultural. Aquesta realitat dificulta la recerca de lestat de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya perqu, a priori, no s possible saber ni qu es feia lany 2008 ni on es feia, i obliga a establir contacte amb cadascun dels centres de lunivers destudi. Aquesta s, malgrat la complicaci que representa, a la qual cal afegir labsncia dun cens de mediadors en salut, lnica manera de saber qu fa cada centre quan hi ha un conflicte, i fins a quin punt la seva resoluci i la seva prevenci estan contemplades o no.
2.2.2 La institucionalitzaci de la mediaci: mediacions interculturals, mediacions en salut i actuacions de suport

Per tal de facilitar la lectura dels resultats que sexposen, cal aclarir alguns conceptes prviament. En primer lloc, es fa una distinci entre mediacions interculturals (MIC) i mediacions en salut (MS). Les MIC poden ser dutes a terme pel PDI, per lAssociaci Salut i Famlia, per la Fundaci SURT o pel propi centre, que pot disposar de mediadors interculturals propis o externs, per gestionats per altres entitats diferents de les esmentades abans. Quan es parla de MS, es fa referncia a mediacions, enteses com a procs, amb lobjectiu de gestionar conflictes propis de lmbit en qu les diferncies entre les cultures de les parts implicades no sn el ms rellevant ni la causa de la seva aparici o escalada. Per parlar de forma conjunta de MIC i de MS, es fa referncia a actuacions de mediaci. Actuacions de mediaci = MIC+MS Per altra banda, quan es parla dactuacions de suport a la mediaci es fa referncia a totes aquelles actuacions vinculades a la cultura mediadora per que no tenen a veure amb una mediaci entesa com a procs, amb unes etapes concretes enfocades a establir un acord entre les parts, com en el cas de les actuacions de mediaci. Sest parlant, per tant, de formaci, dassessorament, de difusi i sensibilitzaci de la cultura mediadora (jornades, xerrades, etc.), de traducci i interpretaci lingstica i cultural. Actuacions de suport = difusi i facilitaci de la cultura mediadora, prevenci del conflicte, no sn processos de mediaci En les MIC, en realitat, hi ha una barreja entre el que sha definit com a actuacions de mediaci i el que sha
definit com a actuacions de suport. No sempre les MIC sn prpiament actuacions de mediaci, en un sentit estricte, enteses com a procs que persegueix la finalitat darribar a un acord. Les MIC semblen acostar-se molt ms, en general, tot i que hi ha excepcions, a la definici que sha donat dactuacions de suport donat que se centren en la traducci i interpretaci lingstica i sociocultural i en la facilitaci de la comunicaci entre individus amb codis culturals diferents, afavorint daquesta manera la prevenci dels conflictes. Malgrat aquesta especificaci, el seu nivell dinstitucionalitzaci, la seva extensa implantaci en el territori, lexistncia de registres de dades referents a actuacions realitzades i a mediadors interculturals existents, han estat factors determinants per a considerar-la dins lapartat dactuacions de mediaci. Per aquesta ra i donada la seva importncia, ms endavant es considerar la MIC en un captol apart i sanalitzar en profunditat.
2.2.3 Linters de les organitzacions de salut per la mediaci: predomini de mediacions interculturals
A Catalunya hi ha 68 Hospitals de la XHUP6 i 357 CAP que constitueixen lunivers daquest estudi (n=425)
Taula 1. Freqncia dels centres de lunivers destudi, segons tipus de centre i Regi Sanitria
Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran Barcelona Camp de Tarragona Catalunya Central Girona Lleida Terres de lEbre Total XHUP 4 36 6 5 10 3 4 68 CAP 9 207 33 36 39 22 11 357 Total 13 243 39 41 49 25 15 425
En la primera fase de la investigaci, quan es pregunta als centres per la realitzaci dactuacions de mediaci i dactuacions de suport, sobt resposta de tots els hospitals i de 259 CAP. Aix significa que dels 425 centres de lunivers, sobt resposta de 327. Lelevat ndex de resposta, que en el cas dels hospitals s del 100%, posa de manifest linters de les organitzacions de salut catalanes per la mediaci.
CAPTOL 9
Taula 2. ndex de resposta i freqncia dels centres de lunivers destudi, segons tipus de centre i Regi Sanitria (n=425). Primera enquesta
XHUP Responen No Responen 68 0 % resposta 100 CAP 259 098 % resposta 72,5 27,5 Total 327 098 % resposta 76,9 23,1
Aquesta primera aproximaci a la realitat de la mediaci en lmbit de la salut a Catalunya no pretn aprofundir en les caracterstiques del procediment de la mediaci ni en les dels seus actors implicats. Lnic objectiu en el moment inicial de lestudi s localitzar aquelles organitzacions de salut que durant lany 2008 han realitzat actuacions de mediaci (entenent la mediaci com a procs condut per una tercera persona imparcial) i actuacions de suport a la mediaci (no sn mediacions des dun punt de vista estricte per hi estan vinculades en tant que promouen la cultura mediadora i tenen efectes preventius dels conflictes propis de lmbit de la salut). Lelevat percentatge de centres que responen en la primera fase de la investigaci (el 100% dels hospitals i el 72,5% dels CAP) posa de manifest linters general de les organitzacions de salut catalanes per la mediaci i pel desenvolupament de la cultura de la mediaci en aquest mbit. Caldria preguntar-se en futures investigacions si lndex de resposta del 100% dels hospitals t alguna relaci directa amb la complexitat de la seva estructura organitzativa i amb el volum dusuaris que han datendre, en veures segurament ms obligats a assumir situacions conflictives que no pas els CAP, fet aquest que podria explicar el seu inters en la mediaci. Tanmateix, malgrat lelevat ndex de resposta i linters per la mediaci dels centres de salut catalans, els primers resultats daquest estudi reflecteixen que solament una mica ms de la meitat dels centres que responen han realitzat durant el 2008 actuacions de mediaci i/o de suport a la mediaci. No hi ha una majoria significativa de centres que durant el 2008 hagin realitzat activitats de mediaci i/o de suport. Per a facilitar la lectura dels resultats, puntualitzem que els centres que solament realitzen actuacions de mediaci (sense actuacions de suport) estan inclosos en el grup de centres que realitzen actuacions de mediaci i suport. Quan solament duen a terme actuacions de suport, es contemplen en un altre grup. Dara endavant,
per tant, farem referncia sempre a algun dels segents grups, en funci de les activitats que realitzi un centre: Mediaci i Suport = Mediaci +Mediaci amb Suport Suport = solament suport Definicions dels diferents grups als qu dara endavant farem referncia, segons les activitats vinculades a la mediaci que realitzen els centres de salut: Mediaci = Centres que realitzen activitats de mediaci solament. Mediaci amb Suport = Centres que realitzen activitats de mediaci i de suport conjuntament (al mateix centre trobem les dues activitats)7. Suport = Centres que realitzen activitats de suport solament.
Grfic 3. Percentatge de centres amb actuacions de mediaci i/o de suport a la mediaci (n=327)
La majoria dels centres que manifesten haver dut a terme lany 2008 alguna actuaci vinculada a la mediaci, es refereixen a actuacions de mediaci i/o suport (mediacions solament o mediacions i suport conjuntament). Sn molts menys els centres que solament han realitzat actuacions de suport. Destaca el fet que si solament se centra latenci en els centres que han realitzat
CAPTOL 9
actuacions de mediaci (entesa aqu, per tant, la mediaci com a procs, tal i com sha definit abans i incloent MIC i MS), el seu percentatge est molt poc per sota dels centres que manifesten no haver realitzat res en el camp de la mediaci. Per tant, es troba que a Catalunya lany 2008, el nombre de centres que no van realitzar cap actuaci vinculada a la mediaci s lleugerament superior al de centres que van realitzar actuacions de mediaci (MIC+MS).
Taula 5. Freqncia dels centres que realitzen alguna actuaci de mediaci i/o suport, segons tipus dactuaci (n=160). Possibilitat de ms duna resposta (un mateix centre pot realitzar ms dun tipus dactuaci) 8
XHUP i CAP Mediacions Interculturals Mediacions en Salut Actuacions de Suport 98 20 66 % 61,3 12,5 41,3
Taula 3. F reqncia i percentatge dels centres que responen, segons tipus de resposta (n=327)
XHUP+CAP Mediaci/Mediaci i Suport Suport No fan res 137 46 144 % XHUP+CAP 41,9 14,1 44,0
Els 183 centres, 137 hospitals i 46 CAP, que en la fase preliminar de lestudi manifesten haver realitzat alguna actuaci de mediaci i/o de suport lany 2008, constitueixen la mostra destudi de la fase en profunditat (n=183) que es porta a terme amb lobjectiu dobtenir informaci ms detallada sobre les estructures organitzatives, les actuacions i les parts de la mediaci. Sobtenen dades de 160 centres.
La major part de les actuacions de mediaci en els centres de salut a Catalunya, lany 2008, van ser MIC, seguides de les actuacions de suport que van ser molt ms nombroses que no pas les MS. Les MS es van realitzar en molt pocs centres. Per, si observem el nombre total daccions comptabilitzades en la Taula 6 com a mediaci intercultural, veiem que assoleixen la xifra de 122.957 accions concretes (en xifres absolutes). La dada interessant s que no es tracta noms de labors merament de traducci, sin que el nombre promig daccions realitzades per cada mediaci intercultural s de 4,2.
Taula 6. Accions efectuades, dins duna sessi, equivalents a problemes a resoldre o gestionar (n=160)
Accions Traducci Informaci Suport a lUsuari Mediaci Medica Suport als Professionals Mediaci Infermeria Mediaci Preventiva Seguiment Altres Derivacions Problema Social Informaci TIS Mediaci Religiosa Total
Font = Segona enquesta ET12
Freqncia 21305 21136 17013 14393 12347 9312 7855 7618 5825 3040 2504 609 122957
% 17,3 17,2 13,8 11,7 10,0 7,6 6,4 6,2 4,7 2,5 2,0 0,5 100%
Taula 4. ndex de resposta i freqncia dels centres que realitzen alguna actuaci de mediaci i/o suport, segons tipus de centre i Regi Sanitria (n=183). Segona enquesta
XHUP i CAP Responen No Responen 160 23 % resposta 12,6 87,4
De tot el conjunt dactuacions de mediaci i/o suport, destaca la implementaci de la MIC en els centres de salut catalans. Els resultats indiquen que la MIC es va realitzar lany 2008 en 98 centres mentre que la mediaci en salut solament es va dur a terme en 20 centres i les actuacions de suport, en 66 centres. s a dir, les MIC destaquen per sobre de les MS i de les actuacions de suport.
Aquestes dades posen de relleu el destacat paper de la MIC en lmbit de la salut. Malgrat que la MIC no sempre
CAPTOL 9
est adreada a la gesti dels conflictes sin ms aviat a la prevenci daquests, tamb hi ha casos en qu les diferncies culturals sn origen i causa de malentesos que provoquen laparici de conflictes entre els actors del sistema sanitari i els usuaris nouvinguts. Si aix no es gestiona dalguna manera i es frena la seva possible escalada, la tasca dels professionals de la salut es veu entorpida per una diferent interpretaci cultural del concepte de salut i malaltia. Aquest fet pot arribar a dificultar la correcta prestaci dels serveis sanitaris, quedant per garantir el dret a la salut dels immigrants com a usuaris de les organitzacions de salut. Per tant, doncs, el paper de la MIC en lmbit de la salut, i a la vista dels resultats obtinguts, no es pot obviar ni infravalorar. Les actuacions de suport a la mediaci en salut tenen lobjectiu de cobrir aquestes necessitats que tenen a veure tamb, per no solament, amb la difusi de la cultura de la pau entre els usuaris i els professionals de la salut. Els conflictes, queixes i reclamacions dels diferents actors del sistema sanitari, shan de poder canalitzar per alguna via alternativa, diferent a la via del litigi, per tamb shan de poder prevenir, evitant costos innecessaris i garantint una millor prestaci dels serveis sanitaris. Aquestes actuacions soriginen en la necessitat real de superar els problemes de comunicaci, expressi i enteniment duna part significativa de pacients i usuaris del servei de salut que acaben afectant el funcionament normal del servei. Si comparem les dades referents a les actuacions de suport i les referents a la mediaci en salut, hi ha molts ms centres que realitzen actuacions de suport. Lacompanyament, que en el cas de la MIC ja queda contemplat pel propi concepte i per ls que della sen fa, tamb resulta necessari en altres tipus de conflictes en lmbit de la salut en els quals estan involucrades persones autctones. Malgrat la complexitat que ha suposat accedir a la informaci sobre les actuacions de mediaci i/o suport, degut a la manca dinstitucionalitzaci i a labsncia de protocols de registre de la informaci en la majoria dels casos, la participaci dels centres en lestudi ha estat molt elevada. Daquesta manera, ha quedat una clara constncia de linters general de les organitzacions de salut per tot all que t a veure amb la mediaci i amb la cultura mediadora. Tamb sha pogut reflectir la incidncia de les diferents actuacions de mediaci i/o suport i el context on es produeix loportunitat de desenvolupar alguna mediaci especfica. A continuaci, es presentaran els resultats obtinguts en tres apartats diferenciats: actuacions de MS, actuacions
de suport, i MIC, amb la finalitat de facilitar la lectura de les dades i fer-la ms gil i entenedora. La MIC sanalitza en un apartat independent, degut a la seva rellevncia i al seu ms alt grau dinstitucionalitzaci.
2.2.4 Mediacions en salut (MS) realitzades a Catalunya durant lany 2008

Shan realitzat molt poques MS, en pocs centres i gestionades, en la seva majoria, per mediadors interns. Es troba que en 20 centres shan efectuat un total de 45 mediacions, enteses prpiament com a procs de mediaci. Aix representa una mitjana de 2,3 mediacions per centre. Daquestes 45 mediacions, 35 han estat gestionades per mediadors interns i 10 per mediadors externs. Solament 6 centres disposen duna unitat especialitzada de mediaci. En 3 dells, aquesta unitat depn de la Unitat de Recursos Humans i en els altres 3 centres, depn directament de Gerncia o de la Unitat de Prevenci de Riscos. La primera daquestes unitats especialitzades en mediaci va ser creada lany 2002. Malgrat aquesta manca dunitats especialitzades de mediaci en les organitzacions de salut catalanes, es troba que una majoria de centres han realitzat les MS mitjanant mediadors interns (que pertanyen a lorganitzaci). En 13 centres hi ha mediadors interns per a la gesti dels conflictes propis de lmbit, mentre que en 7 centres es troba que hi ha mediadors externs a lorganitzaci. En 4 daquests 20 centres, hi ha tant mediadors interns com mediadors externs. La major part dels mediadors sn professionals, majoritriament amb formaci especfica en mediaci i amb formaci universitria. Dun total de 25 mediadors, 16 sn professionals i 9 voluntaris. Un 80% dels mediadors professionals ha rebut formaci especfica en aquest mbit. En canvi, i com era desperar, sobserva una menor formaci especfica en el cas dels mediadors voluntaris. La formaci en mediaci pot anar des dun curs descasses hores a un nivell superior de Postgrau o Mster. El 55,6% dels mediadors estan formats a travs de cursos de mediaci i un 44,4% ha rebut formaci mitjanant algun Postgrau o Mster. Pel que fa al nivell destudis dels mediadors, el 86,7% dells ha rebut formaci universitria i el 13,3% restant, formaci secundria. En general, sobserva que han estat pocs els centres que van realitzar actuacions de mediaci en salut lany 2008, que han estat molt pocs els mediadors professionals, i
CAPTOL 9
que s tamb molt baix el nombre de mediacions realitzades i el nombre de les unitats especialitzades en mediaci. Aquest conjunt de resultats assenyalen una escassetat estructural i organitzativa pel que fa a les MS a Catalunya i constaten la manca de cobertura geogrfica del territori catal en quant a la implantaci de la mediaci. Tanmateix, aix no s en realitat sorprenent. Les raons que expliquen el grau de desenvolupament de la mediaci radiquen en qu s el propi sistema sanitari el que ha hagut de trobar noves vies al marge de les juMapa 1. Distribuci territorial dentitats mediadores
dicials i administratives. Aquesta implantaci precisa de temps i de recursos: en cap cas no ha pogut ser sobtada. Lany 2008 estaven sense cobertura 2 de les 7 RS: Catalunya Central i Lleida. Per el mapa 1 mostra tamb lemergncia de la mediaci en salut. Com explicarem ms endavant, en aprofundir en el tema en la fase qualitativa de lestudi, la implantaci de la mediaci ha significat tamb la instauraci dexperincies pilot, i la construcci de sistemes de mediaci adaptats al medi i als problemes sanitaris i hospitalaris.
La majoria dels participants en els processos de MS sn usuaris dels serveis sanitaris. Un 61,3% dels mediats en els centres de salut catalans sn usuaris dels seus serveis i el 38,7% restant, sn professionals de la prpia organitzaci. A la vista dels resultats, lany 2008 els usuaris dels serveis de salut catalans han fet ms s dels processos de mediaci que els professionals daquest mbit. El percentatge de professionals que han participat en els processos de mediaci s menor per no deixa de ser una xifra prou important i ens permet constatar una necessi-
tat de gestionar aquells conflictes que, al si de les organitzacions de salut, es deriven del fet dhaver de treballar en equips interdisciplinaris, de la pressi assistencial, de les expectatives dels usuaris dels serveis de salut, de la vulnerabilitat, i de lelevat component emocional que est present en totes les situacions que acompanyen els processos de prdua de salut i desenvolupament de patologia. El 81,8% dels mediats en salut tenen la mateixa nacionalitat. Si es t en compte que en les MS les diferncies culturals no acostumen a ser la font principal del con-
CAPTOL 9
flicte (com s succeeix en les MIC), aquest resultat no resulta gens sorprenent tampoc. Per aquest resultat, que en principi planteja una lectura fcil i rpida, posa de manifest que cal dotar deines als usuaris dels serveis de salut per a la prevenci de les dinmiques relacionals que sinstallen quan laltre s no noms culturalment diferent, sin quan ho s socialment tamb. Aquesta dinmica en la relaci amb laltre, sigui o no de la mateixa cultura, per amb vivncies i situacions de vida quotidiana diferents, participa a nivell conscient o inconscient en lorigen i en lescalada del conflicte. Per tot aix, es podria plantejar un cert punt en com entre les MS i les MIC perqu que en les dues hi ha un component important de percepci de la diferncia amb laltre que requereix el mateix esfor daproximaci. Daltra banda, la participaci de les dones en els processos de mediaci en salut s ms elevada que la participaci dels homes. El nombre total de mediats lany 2008 va ser de 93 persones de les quals un 74,2% eren dones. Caldria plantejar si la influncia del factor gnere en la participaci en els processos de mediaci en salut respon a causes genriques prpies del gnere, vinculades a la gesti de les emocions i a lactitud davant els conflictes, o b a causes ms especfiques relacionades amb una major implicaci i dedicaci dalgunes professionals de la salut (infermeres, auxiliars, etc.) en la cura i atenci a la salut en el context de latenci primria i de latenci hospitalria. Sigui com sigui, les dades sn consistents amb el fet conegut que sn majoritriament les dones les qu es responsabilitzen dels processos de cura i atenci dels familiars malalts. En un altre ordre de coses, sobserva una feble protocol litzaci i sistematitzaci en les dades referents a MS. Es constata que els centres de salut de Catalunya, lany 2008, disposen de poca documentaci vinculada a la regulaci del procs de mediaci, des del moment en qu es realitza el primer contacte fins al final (shagi produt acord o no). No oblidem, per, que aquest resultat ha de ser complementat amb la informaci que proporcionarem ms tard, en lestudi qualitatiu. El 64,3% dels centres que han respost no tenen protocols per delimitar el conflicte; per s que en tenen el 35,7% dels centres (per b que, en aquests casos, no sobserva una tipificaci clara dels conflictes). La major part de sollicituds de mediaci en salut es recullen per via telefnica. Les sollicituds, mitjanant un formulari o a travs de la pgina web (de moment) sn menors. Les obligacions de les parts que han participat en el procs de la mediaci estan definides en un 26,7% dels centres. Les obligacions dels mediadors, en un 28,6% dels
centres, i existeix un codi deontolgic per als mediadors en un 33,3% dels centres. s interessant constatar, doncs, que malgrat que en poques ocasions queden definides les obligacions, un ter dels centres shan dotat dun codi deontolgic per als mediadors (els actors que participen en un procs de mediaci sn tant les parts implicades en el conflicte com el propi mediador). Aquesta dada s consistent amb linters que t el sistema sanitari per la mediaci: indica un grau d institucionalitzaci ja important que, com tindrem ocasi de comprovar, s tamb creixent. Malgrat no es tracti dun sistema del tot desenvolupat, constatem que linters per la mediaci s real en lmbit sanitari, ja que ha comenat a desplegar-la com a instrument per dur a terme el procs de gesti de conflictes. Actors del procs de mediaci = Parts implicades en el conflicte + Mediador En canvi, el procediment encara no estava ben establert en el moment de dur a terme lestudi. Lany 2008, la durada del procs de mediaci en salut no est delimitada prcticament en cap centre. No existeix una norma o protocol que defineixi ni la quantitat de sessions per a cada cas de mediaci, ni la durada en hores de cada sessi, ni la durada de tot el procs de mediaci, des del seu inici fins al seu tancament. En la majoria de centres, la mitjana de sessions per a cada cas de mediaci en salut s entre 2 i 3 sessions; la mitjana dhores per sessi, 1 hora; i la mitjana de dies, des de linici fins al tancament del procs, presenta una alta variabilitat en funci del centre: pot anar des de 4 dies fins a 45. No shan trobat normes o referents que defineixin tampoc el cost de les MS en els centres sanitaris catalans. Tot indica, a ms, que el procs dinstitucionalitzaci i lestabliment de procediments ms reglats sestan duent a terme no noms a partir de loferta dels centres, sin pel creixement de la demanda. s interessant comprovar que, en la majoria dels casos, les sollicituds de mediaci en salut sn tramitades per les parts involucrades en el conflicte, i sn acceptades. El percentatge de sollicituds de mediaci en salut acceptades lany 2008 a Catalunya va ser del 87,2%. La resta, van ser rebutjades per motius diversos. El 50% de les sollicituds acceptades van ser demanades per les parts. Un 25,7% de les MS van ser sollicitades pels facultatius (metges, infermeres, psiclegs, etc.) i un 7,5% per la prpia entitat mediadora. El 15% restant van ser sollicituds amb altres orgens entre els quals es troben les derivacions daltres serveis.
CAPTOL 9
Podem apuntar, doncs, una dinmica entre la instituci (els centres), els usuaris del servei i els professionals sanitaris que resulta interessant i que deixem aqu merament apuntada, per que permet mostrar un grau important dimplicaci de tots els actors rellevants en el sistema de salut, comenant pels pacients mateixos. Anem ara al resultat del procs. El 80,6 % de les MS van concloure amb un acord. Solament un 19,4% de les MS van concloure sense acord. El 41,7% dels acords produts van ser acords totals no escrits. Solament en el 16,7% van ser acords totals escrits. En la resta de casos (22,2%), es va arribar solament a acords parcials no escrits. Aix, segons les dades disponibles, la majoria de les MS conclouen en acord; i el tipus dacord ms freqent s el dacord total no escrit. Aquest s un resultat que es mant estable tamb en altres dominis (com leducatiu). En absncia de normes que imposin que lacord ha de ser per escrit, lefectivitat de lacord es basa en la confiana que les parts mtuament es concedeixen. Conclouen que no cal posar-ho per escrit perqu sen refien de laltra part i estan satisfets de lobjecte del pacte. Posar-ho per escrit s una garantia que es demana quan la confiana en el compliment s menor que no pas la percepci de la possibilitat de reproducci del conflicte.
acords escrits en un mbit on de vegades la relaci personal pot ser ms important que la seva formalitzaci. Reprendrem aquests aspectes relatius a la premediaci, mediaci i postmediaci en la fase qualitativa de lestudi.
2.2.5 Actuacions de suport realitzades a Catalunya durant lany 2008

La formaci s lactuaci de suport a la mediaci ms freqent i s impartida per entitats pbliques i per entitats privades. A Catalunya shan realitzat actuacions de suport a la mediaci, lany 2008, en 66 centres de salut, la qual cosa representa un 41,3% dels centres que han fet alguna actuaci de mediaci i/o de suport a la mediaci. Lactuaci de suport ms freqent s la formaci, en un 64,6% dels centres. Les accions de sensibilitzaci shan realitzat en un 49,2% dels centres; les dassessorament, en un 46,2%; i les de traducci i interpretaci lingstica, en un 29,2%. Entre les entitats pbliques que han impartit formaci destaquen lICS i la Universitat de Vic, i altres entitats pbliques com ara el CSI o la Diputaci de Barcelona. Entre les entitats privades destaca Exit3SCP9, CMI International Group10 i Uni Consorci i Formaci (UCF)11. Els destinataris de la formaci han estat 456 persones, i el pressupost dedicat durant lany 2008 s de 229.564 , la qual cosa suposa una mitjana de 13.503,8 per centre. Les actuacions dassessorament sn puntuals i shan adreat a 262 individus, professionals i directius dels centres de salut. Hi ha diversitat dentitats que ofereixen assessorament en els centres de salut catalans com a suport a la mediaci, per destaca la sollicitud daquest assessorament al Servei dAtenci a lUsuari.
Grfic 4. Nivell dacord de les mediacions en salut
En la majoria de les MS registrades consta que sha realitzat un seguiment del cas. Dun total de 45 mediacions registrades, hi ha hagut seguiment un cop tancat el procs de mediaci en 17 casos. No se nha fet en els 11 casos restants. El tipus dacord, en general, es pot considerar un ndex de lxit de la mediaci. El fet que es donin molts ms acords no escrits pot tenir a veure tamb amb la manca de formalitzaci dels processos. En qualsevol cas, en salut, caldria pensar si s convenient que es produeixin
Les actuacions de sensibilitzaci sadrecen a la difusi de la mediaci (conferncies, xerrades, jornades de treball, tallers, etc.). Es van destinar 100 dies a campanyes de difusi, durant lany 2008, en el conjunt de centres de salut de Catalunya que en van realitzar alguna. El nombre total dhores destinades a conferncies i xerrades s, segons lestudi, de 84 hores. En contrast, hi consta un elevat nombre de traduccions i interpretacions lingstiques. El nombre total de sessions de traducci o interpretaci lingstica realitzades s de 2.982 sessions. El nombre total dhores dedicades a la traducci o interpretaci lingstica s de 2.022 hores. El pressupost total destinat a aquesta activitat va ser de
CAPTOL 9
58.000 ; un pressupost prou elevat que porta a pensar a la importncia que t, en aquest mbit, resoldre els obstacles comunicatius que comporta la diferncia didioma. En el context ambulatori o hospitalari, en la relaci entre usuaris dels serveis de salut i els seus professionals, resulta imprescindible una bona comunicaci que permeti el diagnstic i la comprensi de la malaltia i del seu tractament.
aviat una activitat de prevenci del conflicte i de facilitaci de la comunicaci (principalment traducci lingstica). Hem optat per considerar, de manera similar a com ho ha fet en el LBM lequip de mediaci comunitria i ciutadana, la mediaci intercultural com a mediaci social. La mediaci social s un procs de creaci i reparaci dels vincles i de resoluci de conflictes de la vida quotidiana on un tercer imparcial i independent intenta, mitjanant intercanvis entre les persones o les situacions, ajudarles a millorar una relaci o a solucionar un conflicte que els oposa (AA.VV., 2000). Aquesta definici inclou la comunicaci, la prevenci i la regulaci dels conflictes i est en lnia amb el concepte de mediaci intercultural, tal i com sest duent a la prctica en els nostres centres de salut. Per tant, en lestudi hem considerat la MIC com una actuaci de mediaci i no solament com una actuaci de suport malgrat que la realitat indica que es recull com a MIC una barreja dambdues, amb predomini de les actuacions preventives i de suport. Aix no obstant, hem distingit tamb, com ha estat vist, les MIC de la mediaci sanitria, o en lmbit de la salut (MS). Segons Petitclerc (2002), sn molts els mbits on no hi ha consens entre els autors que sostenen una concepci stricto sensu i aquells qui mantenen una concepci ms mplia. Aix s extensible a lmbit de la salut. Hi ha autors per als quals la mediaci s nicament una eina per a la resoluci dels conflictes mentre que per a daltres, menys restrictius i estrictes, la mediaci sha de posar en prctica per anticipaci, preventivament. Aquest mateix autor assenyala que la mediaci intercultural, i qualsevol altre tipus de mediaci, en qualsevol mbit, est directament vinculada a la vida en comunitat i, per extensi, a la comunitat poltica; s a dir, a lEstat considerat sota la seva dimensi jurdica. Implementar la mediaci en un territori, per tant, s una elecci poltica que representa una determinada manera de gestionar i transformar les relacions socials. El PDI del Departament de Salut, per altra banda, parla tamb de mediaci comunitria i la defineix com aquelles activitats de mediaci intercultural orientades a incidir sobre la millora de la salut de collectius dimmigrants a la seva prpia comunitat. En la majoria de casos, t lloc fora dels centres de salut i implica el treball conjunt amb els professionals sanitaris en la realitzaci de tasques de promoci de la salut i deducaci sanitria, aix com en labordatge i seguiment de determinades malalties, tant a nivell individual com collectiu. La mediaci en sentit ampli, doncs, s aquella que no t per objectiu exclusivament la regulaci dels conflictes sin tamb la seva prevenci, i ens permet parlar de MIC
2.2.6 MIC: actuacions realitzades a Catalunya durant lany 2008

El marc teric de la MIC s un marc obert que encara est en construcci. La MIC com a eina dintervenci en lmbit de la salut tampoc s un instrument definit. Aix ens planteja loportunitat i el repte dadaptar la MIC a la realitat dels centres de salut catalans. Entre els anys 2001 i 2008, la poblaci de Catalunya va registrar un dels creixements ms alts de la seva histria. El nombre de residents estrangers lany 2008, va superar per primera vegada la xifra d1 mili dhabitants. Actualment, la poblaci estrangera representa el 15% de la poblaci resident a Catalunya (IDESCAT, 2008). Aquesta entrada dimmigrants ha suposat milers de nous usuaris per al sistema de salut catal, motiu pel qual shan generat accions i programes per a satisfer les necessitats emergents i per afrontar els conflictes derivats de les diferncies culturals que poden obstaculitzar una integraci positiva. Aquesta resposta sha donat tant a nivell poltic, amb la creaci dun Pla Director dImmigraci, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com a nivell tcnic i social amb lestabliment de programes i actuacions de diverses entitats. La diversitat cultural ha anat augmentant paulatinament a la nostra societat i ha produt importants canvis que afecten tant a les persones immigrades com a la poblaci autctona. En aquest sentit, la implementaci de la MIC en lmbit de la salut representa un intent de fer front a les noves necessitats plantejades entorn a aquest mbit per labsncia de consens respecte a la seva definici i els seus protocols, ha contribut a generar un gran desconcert a nivell teric, pel que fa a la noci de mediaci intercultural, i a nivell prctic, pel que fa al seu s en els serveis de salut. En aquest estudi es posa de relleu aquesta manca dacord en considerar la mediaci intercultural com a mediaci prpiament dita, o com a activitat facilitadora de la comunicaci. En adrear-nos als centres de salut, en alguns dells no hi havia una idea clara sobre si el que feien sota letiqueta de MIC es podia considerar mediaci o ms
CAPTOL 9
com a actuaci de mediaci i entendre el seu significat, els seus objectius i la seva importncia en el sistema sanitari i en la comunitat. Aquesta concepci mplia de la mediaci va ser adoptada en el Seminari Europeu de Crteuil, lany 2000, durant la presidncia francesa de la Uni Europea amb el recolzament de la Comissi i la presncia dexperts europeus, i ratificada pel Consell Econmic i Social (Garca Castao et al., 2006). Les entitats mediadores que van participar en programes i serveis de MIC, en els centres de salut a Catalunya, lany 2008, van ser la Generalitat de Catalunya amb el PDI, lAssociaci Salut i Famlia (SiF), la Fundaci SURT (SURT), i altres entitats provedores del servei de MIC als centres de salut, detectades mitjanant lenquesta utilitzada en lestudi i que, dara endavant, anomenarem amb les sigles EMICE. Lany 2008 a Catalunya es van realitzar 37.139 actuacions de MIC en 98 centres de salut, de les quals, 29.233 estaven realitzades o gestionades per lAssociaci Salut i Famlia, 4.680 pel PDI, 1.813 pels propis hospitals i CAP de lunivers destudi, i 1.413 per la Fundaci SURT. Aquestes xifres, elevades respecte a totes les altres actuacions vinculades a la mediaci en lmbit de la salut, posen de relleu lesfor de molts centres per intentar donar resposta a necessitats emergents vinculades a canvis socials i sanitaris. Per tant, no es pot obviar que la mediaci intercultural s una realitat en les organitzacions de salut i no shauria de posar en dubte ni la seva necessitat ni la seva utilitat. Davant duna societat on la interculturalitat cada cop s ms gran, potser caldria que les organitzacions de salut a Catalunya es plantegessin com a repte de futur esdevenir organitzacions cada cop ms competents interculturalment.
Pla Director dImmigraci en lmbit de la salut (PDI)

El PDI simpulsa, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de definir objectius de millora de latenci a la poblaci immigrant estrangera, en lmbit del sector salut. Per assolir aquesta fita, estableix un pla dacollida, un pla de mediaci i un pla de formaci, amb actuacions adequades a cada territori, mitjanant les RS i els futurs Governs Territorials de Salut (GTS)12. La missi del PDI s millorar la salut de la poblaci immigrada mitjanant la definici dun model datenci i organitzaci dels serveis que permeti al sistema de salut catal fer front a la nova situaci que planteja el creixement de la immigraci a Catalunya en els darrers anys. El sistema dinformaci creat per al registre de les activitats de mediaci intercultural en lmbit de la salut realitzades a travs del PDI va iniciar el seu funcionament com a prova pilot a mitjans de 2008. Durant lany 2009 va estar en fase de consolidaci, desprs dhaver incorporat diverses millores per tal daugmentar la fiabilitat de les dades. El PDI es va implantar a Catalunya, lany 2008, en 54 dels centres de salut de lunivers destudi i va realitzar un total de 4.680 intervencions de MIC. Es van beneficiar daquestes intervencions 4.680 usuaris, un 62,9% dels quals eren dones. En el 100% dels casos aquestes mediacions eren gratutes per als usuaris. La major part dels mediats, amb molta diferncia, procedien del Magreb (65,3%). Un 16,6% procedien dsia. La sollicitud de la MIC va ser realitzada en la majoria dels casos pels professionals de la salut. Com que es tractava dun nou sistema dinformaci, les dades quantitatives disponibles per a la fase inicial dimplantaci del nou sistema corresponien a les mediacions individuals realitzades pels 25 mediadors jniors formats durant el 2008. Aquesta ha estat la informaci registrada disponible per a lelaboraci daquest captol del LBM. Durant lany 2009, els mediadors sniors que desenvolupaven la seva activitat a la RS de Girona van comenar a utilitzar tamb aquest registre i, desprs, progressivament, la resta de mediadors sniors darreu del territori. Segons el PDI, els mediadors jniors sn persones sense experincia prvia en el camp de la mediaci intercultural que han seguit el curs de lInstitut dEstudis de la Salut (IES) i han realitzat o estan realitzant una estada en prctiques en algun centre de salut de la xarxa pblica. Per altra banda, els mediadors sniors sn aquells mediadors que ja realitzaven tasques com a tals per a daltres
Grfic 5. N ombre dactuacions de mediaci intercultural segons tipus dentitat mediadora
CAPTOL 9
entitats provedores de serveis de mediaci al territori i que han seguit aquest curs per obtenir lacreditaci corresponent per part de lIES. La informaci quantitativa disponible per a lany 2008 correspon, per tant, nicament a lactivitat realitzada pels 25 mediadors jniors que es van formar aquest mateix any; dels quals un 76% eren dones. La professi de mediador era la seva activitat principal en el 100% dels casos i, en el 100% dels casos tamb, els mediadors obtenien pel seu treball una remuneraci econmica. Lexercici de la seva professi estava en el 100% dels casos vinculada a una entitat: en el cas dels mediadors jniors13 estava vinculada directament al Projecte de La Caixa14. Majoritriament, el seu pas dorigen era el Magreb (60%), seguit de la Xina (16%) i Romania (12%). Un dels eixos dactuaci daquest projecte va ser la posta en marxa dun programa de formaci de mediadors interculturals per als serveis de salut per tal de garantir una formaci homognia i de qualitat daquests mediadors. Per aix, la Fundaci La Caixa va encarregar els continguts formatius a la Fundaci Privada Institut de Recerca de lHospital Universitari Vall dHebron que va tenir la collaboraci i assessorament de lIES i el PDI, partint de lexperincia en aquest camp de formaci de mediadors del Servei de Psiquiatria de lHospital Vall dHebron i de la Fundaci SURT. Per al PDI, la MIC en lmbit de la salut no distingeix entre sessi i cas. Cada acci s considerada com a mediaci independent amb un principi i un final a la mateixa sessi. No obstant aix, en algunes ocasions es realitzen diverses mediacions amb un mateix usuari, ja sigui com a part del seguiment duna determinada patologia i el seu tractament, o b com a casos independents. El promig de la durada de les sessions de mediaci va ser de 20 minuts. En quant al temps total dedicat a un procs de mediaci, des de linici fins al tancament del mateix, podia ser molt variable, anant des d1 minut fins a 6 hores. En qualsevol cas, cal especificar que la MIC que el PDI va gestionar durant el 2008 no estava adreada a resoldre conflictes sin que anava dirigida a facilitar la comunicaci entre usuaris i professionals sanitaris.
i suport social. A travs del Programa de Mediaci Intercultural15, posa a disposici de les institucions sanitries les eines o recursos que els permetin afrontar amb major coneixement i sensibilitat la gesti de les diferncies culturals que suposa latenci a pacients immigrants. La SiF va prestar lany 2008 els seus serveis de MIC com a entitat provedora en 27 centres de salut de Catalunya, pertanyents a lunivers daquest estudi. Hi va realitzar un total de 29.233 intervencions. Es van beneficiar daquestes intervencions 29.233 usuaris, dels quals un 56,1% eren dones. Ledat dels mediats oscillava entre 18 i 50 anys, sent la franja dedat entre els 30 i els 49 anys la que va requerir ms intervencions (40%). La major part dels mediats procedien del Magreb (40,4%), seguit de Centre Sud Asitic (25,6%). Lidioma ms utilitzat pels mediats va ser lrab (37,8%), seguit del panjabi, el xins, lurd i el francs, per aquest ordre. La sollicitud del servei de mediaci intercultural la va realitzar, en la majoria dels casos, el propi professional de la salut (64,1%). Com passava amb el PDI, una sessi de mediaci s considerada una intervenci. En el cas de la SiF, s que hi havia un registre de les diferents accions dutes a terme dins de cada sessi. El nombre promig daccions per sessi va ser de 4,2 accions, categoritzades com a: traducci, informaci, suport a lusuari, mediaci mdica, suport als professionals, mediaci infermeria, mediaci preventiva, seguiment, problema social, mediaci religiosa, informaci TSI i altres derivacions; per ordre de freqncia. Els usuaris del servei de MIC prestat per la SiF van ser professionals dels serveis de salut en 1.337 casos i pacients o usuaris dels serveis de salut en 27.896 casos. Els actors o participants en les intervencions de MIC van ser mediador-pacient-professional en 24.054 casos, mediador-pacient en 4.479 casos, i mediador-professional en 700 casos. La categoria dels professionals que van participar va ser molt variada per destaca la participaci de metges en 7.010 casos; dadministratius en 5.145 casos; dinfermeres en 3.956 casos; de pediatres en 3.335 casos; de gineclegs en 1.703 casos i de llevadores en 851 casos. Les intervencions de MIC implementades en el territori catal per la SiF, van ser portades a terme per 35 mediadors, dels quals un 80% van ser dones. El pas dorigen daquests 35 mediadors era majoritriament el Marroc (34,3%), seguit pel Paquistan (17,1%); tot i que sobserva una ampla varietat de possibilitats en quant a la procedncia dels mediadors. Aquests mediadors dedicaven a les intervencions de MIC un total de 547 hores
LAssociaci Salut i Famlia (SiF)

La SiF (www.saludyfamilia.es) s una entitat (ONG) independent i sense afany de lucre que assisteix a dones, homes, nens i nenes en les necessitats bsiques de salut
CAPTOL 9
setmanals; aix suposava una dedicaci per mediador de 15,6 hores setmanals.
una de les parts no pot assistir al procs, quan una de les parts no es compromet a respectar les normes del procs, o quan el mediador sinclina per alguna de les parts.
La Fundaci SURT
La Fundaci SURT (http://www.surt.org) s una entitat social, privada, amb lobjectiu de facilitar el procs dincorporaci de les dones al mercat de treball. Compta amb un Servei de mediaci i interculturalitat per millorar laccessibilitat de les persones immigrades en la societat dacollida. SURT prestava els seus serveis de MIC com a entitat provedora, lany 2008 a Catalunya, en 16 centres de salut i va realitzar un total de 1.413 intervencions. Es van beneficiar daquestes intervencions 1.949 usuaris, dels quals un 65% eren dones. Els usuaris del servei de MIC van ser professionals dels serveis de salut en 865 casos i pacients o usuaris dels serveis de salut en 1.084 casos. El nombre de mediadors que van dur a terme les intervencions de MIC implantades en el territori catal per SURT, va ser de 14 mediadors, tots ells professionals, amb algun curs de mediaci. En 4 casos, a ms, havien realitzat un Mster o Postgrau. Pel que fa al seu grau acadmic, 9 tenien estudis universitaris i 5 estudis secundaris. SURT disposava dun protocol per regular el procs de la mediaci, duna relaci de categories dintervenci, de protocol de sollicitud de la mediaci, dobligacions de les parts mediades i de codi deontolgic. Tamb es troba una delimitaci del nombre de sessions en cada cas. Cada sessi durava un promig entre 10 i 30 minuts. La sollicitud de la mediaci es podia realitzar per telfon o per escrit i es realitzava seguiment dels casos desprs de lacord. Lavaluaci dels procediments o resultats de la mediaci es realitzava mitjanant una enquesta de satisfacci que es passava a les parts de la mediaci, o b, a travs de la supervisi dels casos per mediadors interns. Lany 2008 els mediadors, i atenent a les categories dintervenci establertes, van realitzar les segents intervencions: interpretaci en 643 casos (45,5%), informaci en 642 casos (45,4%), sensibilitzaci en 85 casos (6%), mediaci en conflicte en 32 casos (2,3%) i formaci en 11 casos (0,8%). Tamb es disposa duna relaci de conflictes en els quals no es pot mediar: quan hi ha un fet delictiu, quan alguna de les parts no accepta la intervenci dun mediador, quan les parts no reconeixen el procs com a vlid, quan
Entitats de mediaci intercultural detectades amb lenquesta (EMICE)

Pel que fa a les EMICE, es troben 9 centres de salut a Catalunya, lany 2008, que van realitzar un total de 1.813 intervencions de mediaci intercultural i disposaven de 27 mediadors dels quals 25 eren professionals i 2 voluntaris. La seva formaci en mediaci, en 9 casos shavia realitzat mitjanant cursos de mediaci i en 4 casos, mitjanant un Mster o Postgrau. Solament 8 mediadors no tenien cap tipus de formaci en mediaci.
3 Estudi sobre la mediaci en lmbit de la salut (dades qualitatives)

Laproximaci qualitativa de la realitat emprica de la mediaci en lmbit de la Salut es mostrar a partir dels resultats obtinguts en laplicaci dels focus-groups (FG), les entrevistes en profunditat, i la descripci de lexperincia de lE-PRAC, del CSI de Catalunya. Recordem que hi ha 4 grups focals GF1 mediadors professionals sanitaris; GF 2 metges/ses, infermers/res i professionals datenci a lusuari; GF3 altres professions; GF4 mediadors/res interculturals, i que es van realitzar quatre entrevistes semiestructurades a experts en mediaci sanitria i gesti de conflictes. Els temes-guia sn: La mediaci en salut i la seva aplicaci Context i estructura organitzativa Caracterstiques de la mediaci (procs, tipus de conflictes...) El perfil del mediador Principis de la mediaci Regulaci legal Perspectives de futur
CAPTOL 9
3.1.1 La mediaci en salut i la seva aplicaci

Qu sentn per mediaci en salut? Sha vist dos sentits de la mediaci al llarg del desenvolupament dels FG. Per una banda els serveis de mediaci en sentit estricte resoluci de conflicte que poden prevenir la litigaci. I, en segon lloc, la mediaci intercultural orientada al tractament i latenci de les necessitats derivades dels usuaris immigrants. Dos cosas a destacar: una se reconoce ms al mediador cultural, y otra que la mediacin tiene ms que ver con los pacientes (los participantes asientan con la cabeza). Parece que tuviera que ver con problemas que nos traen los pacientes.16 FG 2 La mediaci en salut ha de tenir un tractament especia, ja que amb els metges per exemple tenen un tractament complicat. FG 2 La utilitzaci de la mediaci des del vessant de prevenir litigis, s reconeguda pel personal del Servei de Salut amb una certa contradicci, ja que no es vol anar a judici per a vegades hi ha una actitud dun cert escepticisme sobre la utilitat del procs. De vegades, per lestatus del metge aquest diu: jo mhe dasseure aqu a perdre el temps per no anar a judici? Per estar all per qu? Perqu lalternativa era que la senyora lanava a denunciar i va pensar: bueno... vale... voy a pasar por aqu Tots els professionals volem evitar anar a judici. FG 1 Per en aquesta qesti devitar arribar al procs judicial es reconeix que hi ha moltes influncies i pressions externes, com la intervenci de les companyies asseguradores i les pressions econmiques: Problemes amb les companyies asseguradores, ja que no hi ha inters per part seva de que les parts sasseguin a resoldre els conflictes i a ms a ms, el procs judicial est molt institucionalitzat i marcat per interessos econmics dels usuaris. FG 1 En aquest punt s rellevant esmentar que la MIC s apreciada no com una estratgia de resoluci de conflictes, sin com un cmul de serveis centrats fonamentalment en latenci als usuaris immigrants: la traducci-interpretaci, la informaci cultural i del sistema de salut, el suport a ladaptaci dels serveis a les necessitats daquests nous usuaris i, en una mnima part, la resoluci dels conflictes que hi pugui haver.
Si, yo tambin creo que hay todo un trabajo que realizar con el mediador ms all de lo que podramos entender como resolucin de conflictos, de informacin, de sensibilizacin que es bidireccional. FG 4 Tots els participants han valorat, des dels dos sentits (resoluci de conflictes i atenci a lusuari immigrant) la utilitat de la mediaci: ja sigui per a evitar els litigis, millorar les comunicacions i el clima, reduir tensions, i filtrar necessitats i demandes, en aquest cas, relatives als usuaris immigrants. Sobre todo es aclarar que no slo trabajamos desde las demandas que consideran de una persona que procede de otro pas que tiene una dificultad idiomtica, sino que el trabajo engloba un aspecto mucho ms amplio. No focalizamos slo trabajar con esta persona que, por ejemplo como deca, tiene un problema de idioma y pues el mediador o mediadora va a hacer la traduccin y la interpretacin sociolingstica de esa situacin que se va a dar en consulta, sino que tambin el trabajo del/a mediador/a es detectar otras necesidades que se pueden dar, por ejemplo, en un mdico o una mdica que sean espaoles. Entonces si ese mediador detecta a lo mejor la existencia de alguna desinformacin, de algn estereotipo, de algn prejuicio, eso tambin son elementos que han de operativizarse. De la misma manera que desde un servicio de mediacin ofrece diferentes, por denominarlo de alguna manera, productos no slo de la mediacin, la accin mediadora directa sino que hay muchsimas otras cosas. FG 4
3.1.2 Context i estructura organitzativa

En el marc de les entrevistes realitzades als agents de mediaci en lmbit de la salut, sha destacat com a requisits imprescindibles per a la implantaci i continuaci dun servei de mediaci el recolzament de la direcci i la destinaci ptima dels recursos econmics. [...] El servei va finalitzar lany 2008 degut a canvis de direcci, els quals no van donar continutat al servei. EE [...] Hem tancat la unitat de [nom de lhospital] [...] es va decidir tancar, ja que [nom de la instituci] no t prous recursos ni fora, i no est per temes de mediaci [...]. EE Parlem del model referent que s el del [nom de la instituci]. s el model que ha anat creixent i que la direcci est molt implicada. EE
CAPTOL 9
La utilitzaci i la implantaci de la mediaci depn en gran part de la implicaci i el comproms generat per part de les direccions dels centres de salut, per tamb s de gran rellevncia mostrar la importncia de la creena i de la fora del professional que impulsa la mediaci. [...] Al final sembla que estigussim defensant un inters propi, que a ning ms li interessava i per aix es va acabar. Altres conflictes tenien prioritat i no varem tenir ni lespai per a defensar-ho.[...] Hi havia un punt de rebellia, per mai el varem portar a lextrem, ens va faltar aquest punt de fora perqu suposava enfrontar-nos entre nosaltres per part meva reconec poca fora per dir aix ho tirem endavant sigui com sigui, vaig pensar que jo tampoc volia enfrontaments. EE En el desenvolupament del FG, els seus participants van coincidir a destacar la importncia que t que la direcci del centre cregui en la mediaci i es responsabilitzi de difondre la cultura de la mediaci per tal de garantir lxit i la supervivncia del servei. Moltes vegades, i malgrat la voluntat dels professionals de voler tirar endavant un projecte, una estructura organitzativa complicada no en facilita la viabilitat. [...] Lestructura organitzativa complicava i treballvem molt sense gaire rendiment ni visibilitat. A ms no era un acord institucional i all no era la nostra intenci [...] s un sistema molt gran i amb un sistema de comunicaci molt difcil...Estvem molt menys recolzats per la instituci. EE Depenent de lestructura, dimensi organitzativa del centre de salut i creena en la gesti i resoluci de conflictes, trobem serveis de mediaci ubicats en diferents estaments de lorganitzaci (unitats dins de lempresa sense dependncia jerrquica, serveis que depenen jerrquicament de lorganitzaci) o no (sollicituds de mediadors externs), abordant uns tipus de conflictes o altres, i tamb oferint diferents serveis dacord amb les necessitats i demandes de cada centre de salut. No hi ha serveis de mediaci en lmbit sociosanitari ni de la gent gran, el que existeix sn serveis de gesti de conflictes privats i externs a lorganitzaci que intervenen en aquests centres. Els centres reconeixen que hi ha un conflicte, que pot ser tant entre professionals com entre professionals i usuaris, i fan la demanda. EE [...] El model de servei s extern, depn de lobservatori. No forma part jerrquicament de lorganitzaci tot i que hi est insertat funcionalment. EE
Fins ara, i dacord amb el que es va manifestar durant les entrevistes, les mediacions han estat presencials. La via de comunicaci, el primer contacte s directe a travs de telfon i e-mail, ja sigui en el centre de treball de les parts en conflicte o en el centre o lloc de treball del mediador. Totes les mediacions eren presencials, no es van establir noves tecnologies . EE [...] Per ara no fem servir mitjans tecnolgics. Podria tenir inters la videoconferncia, per tamb s un element important que es traslladi la persona ja que es demostra a si mateixa que s un inters prioritari [...] . EE En el marc del FG sha estat dacord amb la necessitat de comptar amb un espai propi, integrat en el centre amb un mnim de recursos de comunicaci, telfon i intimitat. Creu que lespai que es proporciona a partir de la mediaci s un espai on lusuari s el protagonista, perqu alguna cosa ha passat, sha vulnerat un dret, o no sha vulnerat cap dret, per s una situaci que li proporciona a la persona informaci que necessita, fa possible de canalitzar el procs que no t resolt i hi ha una escolta. FG 1 s important en lespai on hi haur lusuari i el metge que el metge estigui dacord. Explica que ella pregunta al metge: us veieu en cor destar asseguts i parlar daquella situaci i ser capaos de contestar el que aquesta persona pugui manifestar? FG 1 Dacord amb el desenvolupament dels FG van aparixer opinions contradictries respecte a ls de les tecnologies per aplicar la mediaci. Per una banda, quasi tots els participants de tots els grups creien en la necessitat del contacte personal com un element fonamental del procs de la mediaci on la confiana, el desig de resoldre el problema i la comunicaci interpersonal sn claus. Yo creo que no, veo que los conflictos se solucionan con personas y me gustara ver la cara. FG 3 En algun moment, per, sha valorat que les tecnologies podrien agilitzar els processos administratius i burocrtics que tants problemes generen. Tengo otro conflicto que no tiene que ver con personas sino con papeles, para m sera prctico una mediacin online, personalmente no tengo porque entender la mediacin como una persona que me ayuda, sino como una herramienta o el medio para llegar a ese fin. Ciertamente te genera un conflicto tener tantos papeles? Para m es un conflicto sobre
CAPTOL 9
todo como lo he dicho anteriormente con las personas mayores que no se pueden mover y que te piden un favor va online. FG 3 Aix com donar suport a les necessitats de traducci que sorgeixen des de latenci dusuaris immigrants: Estamos empezando a trabajar con un traductor, el Universal Doctor, de momento en prueba piloto...Es un programa informtico que est bastante bien diseado. Bueno, tiene las tpicas preguntas que tenemos que hacerle a los pacientes, pues est escrito y luego por los altavoces tambin lo dice en 9 idiomas. GF 4 Pensem que aix reflecteix el fet que les tecnologies en matria de resoluci de conflictes sn una eina a explorar i desenvolupar a mesura que la mediaci progressi i es consolidi.
tienen el lado positivo tambin de unificar los criterios de todos los mediadores. GF 4 En relaci als passos del procs de mediaci, no existeix un consens per al tractament del conflicte. Hi ha un primer contacte o demanda a travs del telfon, e-mail o presencial i a partir daqu es poden iniciar les sessions de mediaci, encara que no existeix un lmit especfic establert per arribar a lacord o decidir finalitzar la mediaci. No hi havia un lmit de sessions de mediaci mentre hi hagus possibilitat davanar (com a mxim normalment eren 6 sessions). EE Es dna per tancada la mediaci quan sarriba a una soluci o es decideix que no s mediable. EE Respecte a on shauria diniciar el procs de mediaci, la seva estructura, el tipus de mediaci i les activitats que habitualment es realitzen: En les unitats datenci a lusuari (que reben moltes queixes de lusuari) s on shauria diniciar el procs de la mediaci. GF 1 No fem mediaci com a tal, fem conciliaci/intermediaci: acostem a les parts i donem una resoluci el ms satisfactria possible per a les parts; la direcci de lhospital (amb la nostra intermediaci i gesti) li dna la ra o no. El procs s el segent: a) lusuari es dirigeix al servei (derivat o per iniciativa prpia; b) es parla i sexplora al pacient; c) es fa el disseny del procs; d) senvia una carta escrita de resposta a lusuari; e) es gestiona lacord com a resoluci del conflicte en relaci al que lhospital li pot oferir i finalment es fa un seguiment de lusuari quan hi ha algun dubte (no hi ha temps de fer avaluaci). En cas dun conflicte de tracte es va pensar fins i tot fer un cara a cara. No hi ha gaires casos daquests, per a ms no es fan en tots els casos ja que solen intervenir com a responsables la secretaria del servei o la supervisora de la sala, que s qui media entre les parts i ofereix el resultat daquesta gesti. Ens ho passen i nosaltres ho passem a la direcci, i signen quina s la resoluci final de la queixa. EE Lavaluaci i el seguiment es centralitzava a la unitat. En acabar un cas, es passava una enquesta davaluaci/satisfacci, per de 10 qu enviaves ten tornaven 3. EE Tanmateix, en els processos de resoluci de conflictes interns hi ha una estructura clara de procs, dacord amb les explicacions que donen en el marc de lentrevis-
3.1.3 Caracterstiques de la mediaci Procs de la mediaci

En el marc dels FG es va concloure que caracteritzar lorganitzaci i el procs de mediaci no s fcil. No es va arribar a concretar els passos concrets del procs de mediaci ni quan es tracta el conflicte extern ni lintern. Per exemple, en el cas de la mediaci intercultural (conflicte entre professional i usuari) en els FG els participants han explicat que segons el protocol de cada actuaci de cada entitat subministradora del servei han utilitzat un tipus de procs o altre. Hi ha vegades que els mediadors van a cercar usuaris immigrants per a tractar de conixer necessitats. En altres casos es pren nota i es dna cita. I, en altres el mediador resta al despatx i rep les demandes tant dusuaris com de professionals. Aix, el registre dactuacions es porta segons els protocols de cada entitat. Que yo sepa, el protocolo de intervencin no est regulado. Lo que cada institucin regula es la manera que se tiene de recoger la informacin, de registrar las intervenciones. En general recogemos ms o menos la misma informacin, pero eso es cada uno. Nosotros toda esa informacin la volcamos en una base de datos, en internet, donde cada centro tiene acceso a ver la actividad que llevan a cabo sus mediadores. Pero no existe un consenso general entre todos los que trabajamos en mediacin. Yo creo que es positivo unificar criterios. Supongo que cuando pase ms tiempo esto acabar pasando. Igual tiene un lado negativo pero
CAPTOL 9
ta. Les fases sn: a) entrevistes inicials; b) valoraci de la continutat del procs en funci de si el conflicte es mediable o no ho s; c) recollir problemtiques, interessos, etc.; d) actuacions de resoluci; e) tractament de lacord i f) seguiment i avaluaci del procs i de lacord.
Tipus de conflictes tractats en els centres de salut

s difcil de caracteritzar el tipus de conflictes tractats amb mediaci en lmbit de la salut. s rellevant que en fora grups sha esmentat el factor de limitaci de recursos econmics, temps, materials com un element clau en la generaci dels conflictes. Aix, la manca de temps, de diners, pressiona als professionals i usuaris, i fa que es generin conflictes que a vegades podrien derivar en litigis per que, sortosament, sovint sn resolts pels mediadors o per altres institucions o serveis existents en lorganitzaci sanitria. Per la causa del conflicte roman. En el marc de les entrevistes realitzades en lmbit sanitari, els conflictes sovint sorgeixen: [...] Per la manca de resposta de lorganitzaci i del sistema Sanitari per donar resoluci a la llista despera quirrgica. s un conflicte molt conegut i que apunta a tota lorganitzaci sanitria. Sn conflictes molt silenciats i anonimats. Que no sinforma de manera adequada a lusuari. Cal assessorar a la gent a que expliqui la seva situaci real i poder-lo ajudar amb el que necessiten (prioritzar una operaci perqu lincapacita per a treballar i pot anar al paro). EE [...] Hi ha conflictes intergrupals entre professionals (dintre dun equip dadministratius, en que hi havia uns enfrontaments entre dos grups i la direcci dequip no sen sortia). Tamb conflictes interpersonals interns entre els professionals dun equip. Ara els tractava de seleccionar aquells casos que podien ser mediables si es volia aplicar la mediaci, doncs aquesta t molts lmits. EE [...] Els principals conflictes sn els interpersonals o de relaci: fan lescalada i no es t lhabilitat per desescalar-la. Tamb, els conflictes intragrupals: que discuteix la gent que treballa ms temps junta, independentment de la disciplina que sigui. En les nostres anlisis de dades, no surt el conflicte interdisciplinari com a significatiu. El que marca el conflicte s la convivncia i t molt a veure amb qestions interpersonals i els conflictes de relaci personal (com es parlen, com perceben..). (El con-
flicte t tendncia a quedar-se estancat. Hem vist equips en els quals el ms antic era una persona de lequip i el propi conflicte. E Hi ha molta rotaci i canvien de Departament i en ve un altre per a aquest ja lhan avisat i arriba a lequip i senganxa al conflicte com un iman. I el conflicte s retroalimentat, els conflictes es cronifiquen molt. EE [...] Molts conflictes que derivaven a tercers, a vegades sorgien de problemes dequip i llavors acabaven en demanda per part de lusuari. EE Nosaltres no ens hem trobat amb mediaci intercultural perqu gaireb no treballem amb usuaris. Per depn del que sentengui per mediaci intercultural, hem fet, ja que hem fet mediacions en que una part tenia una religi concreta per all no era el que pactava el conflicte. El conflicte tenia a veure amb qestions interpersonals i no de codis. Per nosaltres no era intercultural. EE Tamb s interessant destacar les limitacions i possibilitats dels centres per acceptar la mediaci en determinats tipus de conflictes. Aix com la percepci respecte a limpacte que pot tenir el conflicte en lmbit de la salut. Els conflictes que agafvem realment eren conflictes interpersonals interns, no amb usuaris ja que no estava previst perqu la instituci no ho recolzava. Hauria dhaver sortit un reglament de rgim intern en que sespecifiqus perqu sin, tu no tens autoritat per dir-li a un metge que vingui.. Per de manera informal si que es va fer servir i vaig fer-ho un parell de vegades. EE Crec que els conflictes relacionals van molt poc a judici, noms hi van aquells amb els quals es poden guanyar diners. Els conflictes relacionals no deixen proves, sn percepcions i com no hi ha proves, els jutges no poden avaluar i no s viable. Si hi ha una agressi fsica si que hi ha proves per aquests casos que arriben a lagressi fsica i verbal sn mnims. EE Els conflictes que fan patir molt sn els de la relaci o de demanar una segona informaci o no sentir-te escoltat.. i el professional t la paella pel mnec. Quan sescolten, sorprn el que s capa dentendre lun i laltra. EE Amb usuaris hem fet poques accions i no hem tingut ja que ja ho vam proposar aix vam veure que si una organitzaci que no sabia el que era la mediaci, de cop els proposaves parlar amb aquell que havia anat al servei datenci a lusuari a parlar
CAPTOL 9
malament de tu no tenia sortida. El primer any no vam fer quasi cap difusi a usuaris. EE En el marc dels FG, a la pregunta especfica de quins sn el tipus de conflictes existents en els seus centres?, els participants fan referncia a: 1. Conflictes de relaci, ja sigui entre companys de treball o entre direcci i subordinats, per exemple per temes de manca de comunicaci o alguna qesti relacionada amb el poder o amb les funcions de cada rol professional. Tamb, entre els usuaris i la implicaci que aix t en latenci per part dels professionals, per exemple. [...] Cuando existen conflictos entre enfermo y personal de enfermera. Por ejemplo, existen algunos enfermos que desean no ser atendidos por algunas enfermeras, en este caso, la mediacin servira. GF 2 2. Als problemes sobre el funcionament dels serveis (les llistes despera, organitzaci administrativa, la sobresaturaci de lassistncia al malat, suplncies de metges) i tamb conflictes respecte de les expectatives que tenen els usuaris respecte al servei prestat, per exemple. [...] Existen conflictos entre lo que espera el paciente y los procedimientos que debe seguir de acuerdo con las circunstancias. Concretamente, cuando no son necesarias algunas pruebas, cambios de medicamentos y en consecuencia se producen conflictos por no escuchar lo que quiere la otra persona. Y, la gran mayora de conflictos que encuentro, es por la desorganizacin del centro, retraso en los tiempos de atencin, mucho tiempo de espera en los mostradores. Esto es evidente que tambin acaba repercutiendo en el problema con los que trabajan en la salud y en las quejas realizadas hacia stos, como por ejemplo las quejas que se producen hacia los administrativos. GF 2 Pensem que tot aix est fora relacionat tamb amb lestrs laboral que pateix aquest tipus de collectiu. En canvi, shan esmentat pocs conflictes interns. No sabem si perqu sn pocs en relaci a la resta o perqu per a les persones participants als grups no representaven tanta importncia o dificultat com els conflictes de carcter organitzatiu o intercultural. En aquest sentit, s interessant constatar com cada grup ha percebut el conflicte segons el seu rol i posici en el sistema.
Hoy en da son ms los conflictos familiares que los de los pacientes mismos, las familias estn muy agresivas. Cuando llegan a urgencias y tienen que esperar 2 a 4 horas en cola y cada 5 minutos estn diciendo que ha pasado una hora y a ver quin los atiende, la primera que tiene que dar la cara es la administrativa. Los mdicos casi no se comen los marrones, porque anteriormente han pasado por administracin, el chaparrn te cae a ti y a los mdicos muy poco o mnimo. FG 3 Tamb sha recollit dels comentaris dels informants que lactual situaci de crisis econmica ha fet saltar i generar un estat emocional que provoca molts conflictes que es poden resoldre amb la mediaci: Muchas veces no es la culpa del usuario, a veces es culpa nuestra. Para empezar muchas veces existe un problema de empata, entonces esto frena, en otros momentos, existe una falta de preparacin por parte nuestra por ejemplo, la gente quiere saber sobre la gripe A y quiere saber y no tiene una respuesta clara por parte de nosotros. Por otro lado, en la actualidad estamos viviendo una presin econmica importante, que aunque no lo parezca tambin nos afecta... Hay mucha gente que est con depresin o en el paro y por tanto se le agudizan todos los dolores del mundo porque claro cuando la miseria entra por la puerta damos un salto por la ventana, hay una serie de factores aadidosNosotros somos personas y atendemos a personas qu pasa? yo tengo mi carcter y mis das de nimo mejores y peores y muchas veces aunque quieras evitar no puedes, porque te has levantado de mal humor en vez de decir, el siguiente con un tono adecuado gritas y dices el siguiente! no puedes evitarlo. Tambin pienso que habra que hacer un esfuerzo por educar sanitariamente a la poblacin. Entonces, a lo mejor, es necesario explicar los recursos y servicios que se les ofrece. GF 3 En aquest punt comentarem que, prcticament, no sha caracteritzat lobjecte de la mediaci intercultural com un conflicte. Sha parlat molt ms de les necessitats de traducci-interpretaci, dassessorament i informaci, dacompanyament i, fins i tot, de formaci tant dels professionals respecte als nouvinguts, com dels usuaris immigrants respecte al sistema de salut, la salut, latenci mdica, la diettica, el diagnstic, tractament, etc. Aix, sha vinculat duna manera molt important la mediaci amb la comunicaci intercultural i la competncia mdica intercultural.
CAPTOL 9
Yo aadira que estamos hablando de comunicacin intercultural y de competencia intercultural. Es decir, va ms all de la traduccin, del dominio de un idioma, que es lo que deca la compaera. Esto es importante, no s si a lo mejor puede servir de ejemplo: no hace mucho con una compaera mediadora que trabaja con el colectivo subsahariano, en una visita mdica, el mdico le preguntaba: usted no ha tenido enfermedades en su infancia?, y el paciente le respondi: no, soy una persona sana. Y entonces la mediadora le pregunt: cuando t fuiste pequeo no padeciste malaria? Y l dijo: s, pero eso no es importante, quin no la ha padecido en mi pueblo? Entonces, esto implica que una persona que solo domine el idioma no podra entender a la persona, porque desconoce seguramente el contexto de salud de la poblacin con el que se est trabajando. No s, es un ejemplo muy simple pero GF 4
diadors fossin externs ja que ara ja coneixen qu s la mediaci, com funciona Ara que ja es coneix, un sistema intern ja podria funcionar. El fet que fos pagat per una instituci de prestigi en innovaci i recerca externa i no tingus cap vincle amb el Centre va desarticular moltes suspiccies. EE El perfil del mediador sanitari ha assolit un consens total. Per una banda, hi ha la necessitat que conegui les tcniques de mediaci. Pels participants all important s dominar les tcniques de comunicaci i negociaci prpies de la mediaci. No es veu necessari, en canvi, que per a ser mediador es disposi duna formaci de base concreta, per exemple una titulaci universitria. Hi ha unanimitat en el fet que el mediador disposi dun profund coneixement tant del sistema de salut catal, com del mn sanitari. Sha valorat tamb, quasi com a un requisit imprescindible, el coneixement del mn i la terminologia mdico-sanitria. Per aix no sha vinculat en cap cas amb la necessitat de ser metge/sa o infermer/a. Lequip est constitut per 5 membres: (jo) mediadora, una sociloga i mediadora, una treballadora social, una secretria i una recepcionista. A la formaci, es suma lexperincia vital, que s molt important. EE En el cas de la mediaci intercultural es donen diverses realitats: serveis prestats per organitzacions externes que aporten professionals de manera exclusiva (s a dir a jornada complerta) o rotativa (s a dir, un professional itinerant en diversos centres dedicant uns dies u hores a la setmana a cada centre). En tots els casos el mediador s acollit com un professional ms, usa els equipaments, i fins i tot pot portar bata blanca perqu els usuaris el reconeguin com un professional de salut ms. A ver, en casi todos los centros donde estn nuestros mediadores ellos son superbin acogidos. En ese sentido se sienten muy bien integrados incluso en algn momento nosotros tambin hemos tenido que luchar como entidad, no luchar, pero equilibrar nuevamente esta balanza porque los mediadores se sienten a veces se muy parte de los centros. Y tambin hay una relacin laboral con nosotros, quiero decir, ellos tienen dos coordinadoras, yo y alguien del centro que es nuestra referente. Entonces lo que nosotros intentamos es que ellos no pierdan esta visin de que son parte de un equipo de salud y familia y que son parte de un equipo de treinta y pico mediadores ms. GF 4 Aquestes diferncies poden explicar-se per motius de quantitat dusuaris o diversitat dels orgens culturals (en un centre es poden necessitar mediadors de diverses
3.1.4 El perfil del mediador

En el marc dels FG sha tractat com una qesti important la posici interna o externa del mediador. Per a les dues alternatives hi ha avantatges i inconvenients. En el primer cas es compta amb un major coneixement del centre, les persones, les dinmiques. Per aix fa difcil aplicar el principi de neutralitat i objectivitat. En el cas de les persones externes, lobjectivitat i imparcialitat pot ser ms fcil, per el mediador pot tenir ms problemes de reconeixement per part de les persones implicades, ms limitacions a lhora del coneixement de les peculiaritats de cada part implicada, i una major necessitat dautoritat moral per aconseguir la implicaci i assumpci dels pactes. En les entrevistes realitzades, es comenta tamb que en les actuacions i lorganitzaci dels mediadors en un servei es t molt en compte la posici del mediador, aix com la relaci amb el centre. Els mediadors eren de la Instituci, per hi havia una persona externa que assessorava i actuava de consultora de lequip. En cada actuaci hi havia un mediador i un comediador i tamb hi havia la figura dun observador que desprs de lactuaci, tenia la funci de donar un feedback. EE Als primers anys els equips eren de 4 a 6 persones, actualment hi ha 2 mediadors professionals a la unitat. Freqentment ve una tercera persona de recolzament i gent que collabora, i es fan contractacions externes. Els ha afavorit molt que els me-
CAPTOL 9
nacionalitats per donar resposta als diversos orgens dels usuaris immigrants). Pues desarrollar un plan de actuacin con el paciente inmigrante, no tenemos ninguno. Y entonces claro, la idea nuestra, no s si estaremos bien encaminados o no, es que los mediadores que tengamos sean para cosas puntuales porque evidentemente tenemos poblacin de muchos sitios y no podemos tener. Y en un ambulatorio de una zona a lo mejor de 3 pakistanes, chinos y marroques. En otro ambulatorio tambin, entonces no es viable tener un mediador en cada centro tampoco, la idea sera que fuera para cosas puntuales ya sea con cita previa o con das de antelacin y para lo que vaya llegando que el personal sanitario sepa GF 4 El perfil del mediador intercultural reuneix unes peculiaritats especfiques. Duna banda, ja que sol exercir dassessor en un collectiu determinat (per exemple, xinesos, pakistanesos, etc.), es considera quasi imprescindible que sigui una persona nativa amb una slida formaci en mediaci i coneixement del sistema de salut catal. El requeriment duna formaci universitria de base no es considera exigible degut a la dificultat dhomologaci de ttols universitaris estrangers. Es decir, en el caso que se regulara ms el perfil, se hiciera o no titulacin universitaria yo creo que en esa regulacin tendra que tener presente el histrico del trabajo de mediacin intercultural que se ha hecho hasta el momento. Entonces el elemento de un ttulo universitario no puede ser exclusivo porque tenemos equipos de mediadores y mediadoras que quizs no tienen esta formacin pero son completamente competentes para este trabajo. De la otra manera, tambin tenemos personas que tienen titulaciones universitarias de pas de origen y aqu tienen la dificultad de homologar. Entonces yo creo que cuando se habla de un perfil competencial: competencias tcnicas, transversales y claro estamos hablando de titulaciones no viene dado por exigir titulaciones universitarias sino por otras cuestiones, otras competencias, que si se tienen pues yo creo que es un valor aadido pero no focalizar en la reglamentacin del perfil o del reconocimiento del ttulo por el ttulo. Te puedes encontrar una carrera especfica, universitaria pero postgrados y mster lo que quiera homologados no, sino oferta propia est realizando una serie de actividades en este sentido y que forma parte de su currculum de esos mediadores y mediadoras. Entonces yo creo que son cuestiones diferentes, una cuestin de perfil y lo otro ya hablbamos ms
de una cuestin de cobertura ms legal de que sucede que responsabilidades civiles puede tener. GF 4 La concepci del mediador/a intercultural com un especialista de cultura especfica prioritza aquest coneixement i pertinena al collectiu i les aptituds comunicatives per sobre daltres aspectes (cal recordar la baixa percepci de conflictivitat de lmbit intercultural): A ver, te cuento un poco como fue el proceso cuando empez el servicio de mediacin ya hace 5 aos en el Hospital de no haba tantas entidades que formaban a mediadores como hoy en da. Entonces, en ese momento pues por la necesidad cuando empez a crecer el servicio, pues s que se coga a mediadores que igual tenan mucha experiencia de manera natural, los llamados mediadores naturales, pero que no tenan una formacin adecuada. Hoy en da eso ya casi no es necesario porque la gente est muy formada, hay muchos mediadores formados, depende un poco de los colectivos tambin hay que decirlo. Por ejemplo, a nosotros nos cuesta mucho siempre encontrar mediadoras chinas, porque no hay muchas formadas pero hay otros colectivos, como Magreb, Pakistn que ya estn bastante preparados. El perfil que nosotros solemos coger es gente que de otros orgenes, en nuestro equipo no hay ningn mediador que sea autctono, gente que lleve mucho tiempo residiendo en Catalua, que domina a la perfeccin el castellano o el cataln, sobre todo en Lleida y Girona, que hablan ms cataln que castellano. Obviamente dominan la lengua de origen y que conocen ya, por el tiempo que llevan viviendo aqu cmo funcionan los sistemas en Catalua y que no son ajenos a la sociedad. Valoramos, no es un requisito pero si valoramos aquellos que hayan tenido alguna formacin especfica en salud, por ejemplo, tenemos en el equipo comadronas formadas en su pas de origen que aqu no pueden ejercer como tal. Tenemos a una psicloga. Es decir, siempre que tengan alguna cercana al tema sanitario nosotros lo valoramos como un plus muy importante. GF 4 Aquesta concepci despecialista cultural fa que sigui quasi impossible adscriurel de manera fixa i exclusiva a un centre, pel nombre dusuaris i per la diversitat dusuaris de diverses cultures que es troben en un centre de salut concret. I per aix s ms funcional que sigui contractat per una entitat collaboradora i que, de forma planificada, imparteixi serveis en un centre segons les necessitats. En aquest sentit, els centres han explicat
CAPTOL 9
les funcions de coordinaci, supervisi, suport al procs, acompanyament i cohesi dels diversos mediadors que hi treballen amb lentitat que els contracta.
3.1.5 Principis de la mediaci

Des de lanlisi dels FG hi ha hagut una valoraci unnime de la pertinncia dels principis de la mediaci. El principi dobjectivitat ha estat molt citat en tots els grups, malgrat que tamb sha explicitat la dificultat de mantenir-lo. Efectivament, els professionals que medien o han participat en processos de mediaci sn conscients de la presncia de la subjectivitat que pot afectar els judicis i actuacions. Aquesta subjectivitat pot prendre el carcter detnocentrisme en el cas de la MIC. s a dir, els professionals, en parlar de la mediaci aplicada per professionals daltres cultures i amb persones de cultura diversa, han de lluitar contra el permanent risc dincrrer en la subjectivitat cultural. [...] Cuando t comentabas neutralidad, confidencialidad y voluntariedad, pues yo creo que son tres elementos que tienen en comn todo tipo de mediacin que se lleva a cabo, podramos decir que podra formar parte del cdigo deontolgico de nuestra profesin. El tema de la neutralidad, como deca Mariana, mi compaera, el tema de la equidistancia en la figura del mediador o la mediadora siempre es un punto que puede llegar a causar controversia. Es decir, existe la neutralidad al cien por cien? Ya no slo en cuestiones de mediacin, sino en cualquier otra cuestin de la vida cotidiana o profesional de cualquiera de nosotros y nosotras. Tambin el trabajo de mediacin a veces pienso yo que es un trabajo como de tensiones, ests en una situacin intermedia, una situacin de puente, de facilitacin, de ayuda, de camino y cuando se trata de la mediacin intercultural es complicado como te quitas esa mochila. Lo que yo creo que es importante es quizs ms que la neutralidad, que entiendo que es bsico, es quizs no decantarte hacia una de las dos partes de manera evidente, porque eso te invalida para hacer el proceso o la accin mediadora. Se ha de intentar mantener, tenerlo muy presente estos tres elementos pero no son fciles. La confidencialidad por supuesto. Tambin hay una ley, que es la ley de proteccin de datos personales, que eso ya es otro marco en el que cualquier personal que trata con personas y con otros profesionales ha de tener en cuenta. Y la voluntariedad que decamos en estos casos tambin. GF 4
La neutralitat tamb es valora com a important, malgrat el reconeixement de factors que poden afectar-la. Sobre tot tenint en compte lexistncia duns desequilibris implcits entre estatus i posicions orgniques de les parts que poden mediar. En aquest sentit, sha dit que, en molts casos, els metges solen creure i ocupar una posici duna superioritat assolida sobre els usuaris i la resta de professionals. Laplicaci de la mediaci en el seu mbit (mediaci entre usuaris i professionals) li resulta molt complicada i no sap fins a quin punt se li pot dir mediaci, ja que sasseu amb un, desprs amb laltre, per no pot asseures amb les dos parts alhora per desequilibri entre les parts i perqu en moments on es demana una compensaci econmica dels danys est molt regulada. GF 1 En el marc de lentrevista tamb sha destacat, a banda de la neutralitat, ltica. Els serveis futurs haurien de ser com ho estem fent fins ara: neutralitat externa per a tenir una visi imparcial. [...] Si hi ha un segon acompanyament en un mateix centre, no torna el mateix mediador per un tema de neutralitat i tica. Si ans el mateix, sel podria relacionar amb aquell primer procs. EE [...] Els mediadors sanaven intercanviant en la zona, no hi havia un mediador assignat. Jo no podia intervenir a un centre determinat, ja que em coneixien com a coordinadora i no em podien veure com a mediadora neutre. Aix es vigilava molt pel tema de la neutralitat i confidencialitat. EE El principi de confidencialitat ha estat valorat com a fonamental. Tamb shan esmentat altres principis dels qu destaca la voluntarietat del procs. En el marc de les entrevistes sha posat un mfasi especial en el principi de la confidencialitat dins del procs extern, considerant-lo un dels principis ms fonamentals pel desenvolupament i la viabilitat dun procs de mediaci. El tema de la confidencialitat s molt important ja que crea un sentiment dindefensi per les dues parts i el que fa s distanciar. Has dexplicar perqu se spiga el que passa. Has de donar elements de confiana per a poder-lo ajudar. No es fa una declaraci danonimat per si que se li informa i que la Instituci tindr coneixena de la seva petici. EE I dins del procs intern, tamb:
CAPTOL 9
Quan es tracta de temes sanitaris tenen molt clar el tema de la confidencialitat. On els hi fa molta por s el tema que no se nassabenti el seu cap del que aqu estan parlant. El tema de la confidencialitat serveix per a protegir els propis companys enfront de la prpia instituci o agents implicats. En la mediaci fan firmar un comproms de confidencialitat i llavors una cosa que la persona viu com una pressi (ho he dexplicar) desapareix. En cas de pressions externes poden donar-li la culpa al mediador: no ho puc dir perqu he firmat aix i no em deixen. Queda molt estipulat i dna seguretat a les parts, el tema de la confidencialitat. EE En tots dos processos, sha valorat la confidencialitat per tal de garantir la protecci respecte a lusuari o del professional davant daltres estaments o professionals.
exemple, en el cas de la llei de serveis socials es planteja que en tot tipus de servei pblic, el professional hauria destar supervisat. Hi hauria dhaver equips de mediaci pblics i privats. EE I que les mediacions haurien destar supervisades: Cada equip/servei hauria de tenir dos mediadors fixes professionals, una supervisi externa i una direcci on tamb pugues fer la supervisi tcnica de la tasca dels mediadors. EE I reglamentades: s necessari reglamentar per a deixar clar les parts i els rols dels agents que intervenen i donar sentit a les respostes que es volen donar. Has de saber molt b qui sn les parts ja que la capacitat de seducci del sistema sanitari s incommensurable: Tots aquells que poden arribar a portar una bata en un moment donat tenen molt poder. El fet demmalaltir ja s el primer conflicte. La relaci dasimetria s enorme. Quan el ciutad comena a controlar com pot dir les coses, a vncer aquestes barreres...es situa en el lloc que t. EE Per fins un cert punt, ja que en tots els casos sha valorat la flexibilitat del procs de registre administratiu per tal de no burocratitzar en excs el treball. Aix mateix sha considerat que normativitzar massa les intervencions no ajudaria en res a la millora de la qualitat de les intervencions.
3.1.6 Regulaci legal

Hi ha la convicci que els judicis es poden prevenir a travs del dileg emmarcat en un procs de mediaci: Els pocs conflictes que arriben a judici, es podrien haver resolt per via de la mediaci. EE No et s dir quins sn els conflictes judicials que es podrien resoldre millor en mediaci perqu aquests conflictes van emmascarats, i hi ha conflictes molt importants a sota. El fet aparent era una cosa per desprs hi havia moltes ms coses a sota. Penso que tot s negociable, potser hi ha coses que no en seran per en totes sha de parlar a priori. Tot i que vulguis denunciar, penso que s important que parlin o comunicar pacficament que posars una demanda. s molt transparent i aix tamb s negociable. EE Si la mediaci es gestions b es podria evitar la via judicial, ja que hi ha una qesti fonamental que encara existeix: s un valor de confiana del ciutad i de ser el metge el referent del pacient. El ciutad hauria de tenir la seva xarxa sanitria establerta quant a xarxa de confiana. EE Tamb hi ha consens en qu un servei de mediaci ha de ser pblic i no privat: El servei de mediaci hauria de ser pblic, per a mi aix es clar i el mediador podria ser un freelance per dedicat i comproms a all. EE s un servei privat ara mateix, per millor fos pblic!. Ladministraci pot oferir coses a nivell pblic encara que ho gestionin empreses privades. Per
3.1.7 Perspectives de futur

Tots els participants han valorat molt positivament la inclusi de la mediaci en els centres de salut. Ja sigui com una millora datenci a lusuari o com una millora en les relacions interpersonals. Les trobades amb els usuaris i els professionals sn molt satisfactries i saconsegueixen moltes coses. Si en algun cas el tema s econmic, o en relaci al tema de diners... dacord, per en altres casos hi ha mostres de que la gent valora sentirse escoltada i pot resoldre aspectes dalguna altra manera, perqu considera respost el buit que se li havia quedat. GF 1 I, s clar, una via de prevenci de conflictes: Pienso que es supernecesario, no slo por el tema de descongestionamiento, sino para la resolucin de segn qu tipo de conflictos con un punto de vista ms acertado que el judicial. A veces la justicia es injusta. GF 3
CAPTOL 9
Tot i assumint que quan fracassa la mediaci, la via judicial (ms llarga, complexa i costosa) s el segent pas. Si desprs de fer la mediaci, com a una oportunitat, no hi ha el tema resolt, entn que hi ha casos que si es diu: aix sacabar en via judicial, sacaba en via judicial. GF 1 Hi ha casos en qu no es poden asseures les parts, s inviable i van al jutjat. Per abans ells intenten esbrinar qu s el que ha passat, esbrinar al mxim, aturen el rellotge... ja que es un procs llarg i difcil. GF 1 Tamb, els participants comenten que fins al moment hi ha hagut objectius i per tant resultats en les rees i centres de salut. Donar a conixer la mediaci com una eina de construcci de pau, de millora dels espais laborals, de foment del dileg pacfic, shan fet prctiques efectives i innovadores, sha implantat un nou sistema i sha creat sinrgies entre institucions pbliques. Hi ha hagut un 68% dacords totals i un 80% dacords parcials. Hem tingut tres casos en qu hi havia un expedient disciplinari pel mig i van ser retirats. EE Els canvis en la mirada de lusuari ha estat: Un dels canvis ms significatius ha estat la informaci que reben els usuaris. Abans estava mal vist que el pacient pugui preguntar, no ens n adonem per el canvi ha estat brutal. Hi ha dos smptomes que mostren que actualment es una qesti impensable ja que el malalt est en el centre del sistema: Hi ha hagut ocasions en qu sha hagut de plantejar tcniques de mediaci entre un professional i el seu comandament, arrel dun problema dun usuari. Shan hagut de solucionar les coses porta endins perqu lusuari tingus un millor servei. El servei datenci a lusuari ha pogut espaiar el temps de resposta de lusuari perqu els metges i les infermeres ens responen abans que ning, i s el servei datenci a lusuari qui va darrera. EE En relaci amb els canvis sorgits amb la implantaci de la mediaci es van manifestar idees com: Que tothom tingui clar que sha de difondre la mediaci perqu vol dir que es reconeix el conflicte. El fet que es reconegui s important per tal dentrar a la dinmica i desactivar els conflictes. Conflicte, queixa i reclamaci sn paraules que encara fan mal. EE
[...] per el primer que costa en una residncia s reconixer el conflicte; si reconeixes el conflicte hi ha molts condicionants (per exemple no omplir la residncia. EE Entre les opinions sobre el futur de la mediaci i en concret pel que fa a la seva aplicaci a les organitzacions sanitries, shan recollit les segents informacions: Lespai i les persones han de ser neutres i que no estiguin identificats amb res, ja que si et coneixen ells no et veuen com a neutre (encara que tu ho spigues ser). Hauria destar en un lloc en qu no hi haguessin prestacions de servei, lusuari ha danar a un lloc on ell es senti lliure i que la percebi neutre. EE La ubicaci del servei ha de ser a prop. Per, en introduir un servei nou crees una reacci, defenses i necessitats...la mediaci ha de buscar-se el seu espai per no a costa dun servei amb un funcionament normal; per exemple dintre dun servei durgncies no, dintre dun hospital si. Si fer difusi i que es percebs ben a prop, com per exemple el servei datenci a lusuari de lhospital. EE No s necessari que cada centre tingui el seu propi servei de mediaci perqu: ser ms car, ser intern, ser diferent. Hi hauria dhaver una unitat de mediaci per regi territorial i desprs una online que cobrs all que laltra no cobrs per reforar. El lloc fsic ha de ser un lloc que es visualitzi la independncia tcnica; no ha destar a prop de cap comandament, lluny de gerncia, en un lloc de fcil accs per al mateix temps que no sigui visible organitzativament, lloc neutre. EE Aix s rellevant, i els entrevistats coincideixen en la possibilitat doferir uns serveis on leducaci, divulgaci, la prevenci i la resoluci siguin tres eixos puntals: Em falta la part dels usuaris; sha deducar la gent de lmbit sanitari i tamb els usuaris. Els grups a cuidar sn els que tenen interdependncia i haurien de tenir alguna formaci, dinmica de grups, entrenament en tcniques, grups de consens... Hem tingut i sabem que funcionen molt b i que t futur, han aprs molt i la gent que no encaixava va marxar, havent-ho parlat i havent-se alliberat. Hi hauria dhaver un sistema datenci primria del conflicte; que els equips tinguessin unes persones de referncia, per tal de poder fer prevenci i gestionar conflictes de baixa i mitja intensitat i una unitat datenci especialitzada en els que es derivessin conflictes dalta intensitat, com ara els que
CAPTOL 9
acaben amb mobbing o amb situacions crniques, tot aix ben coordinat. EE Els serveis futurs haurien de ser com ho estem fent fins ara: neutralitat externa per a tenir una visi imparcial. Si est lligat a lorganitzaci es poden fer coses per prevenir per no per resoldre. Com a prevenci si que podria haver un equip intern de mediaci al centre, per com a resoluci no. EE La unitat tenia tres potes: Assessorament: es feia assessorament a persones que venien amb dubtes.. Docncia: Tallers de negociaci i mediaci que es van fer a tots els directius de la zona i divulgaci per a cada rea bsica. Assistncia: on es resolien els conflictes que ens arribaven. Faria una cosa diferent molt important: Els mediadors no haurien destar tancats a una unitat, sin que haurien de sortir als territoris i fer observacions i diagnstics de conflictes als serveis i propostes dintervenci abans que els conflictes apareguin. Limportant s fer prevenci, ja que si noms esperes a que et vinguin a la consulta, s una prdua de temps. El que hauria de ser s que lequip es desplaci o que lespai sigui a varis llocs accessibles i grans on es pugui accedir fcilment. s important leducaci sanitria en tema de mediaci. Que es spiga que si cuides els processos entremitjos pots prevenir el conflicte i sin, que hi ha un servei. s important treballar per evitar el conflicte. EE Els participants van comentar la possibilitat de contemplar la mediaci per potenciar la prevenci del conflicte. Es va poder observar tamb que hi ha acord en que caldria definir qu es la mediaci intercultural, i distingir el seu procs per tractar un conflicte extern del que pot ser realment la mediaci intercultural. En aquest punt s rellevant esmentar que la mediaci intercultural s apreciada no com una estratgia de resoluci de conflictes sin com un cmul de serveis centrats fonamentalment en latenci als usuaris immigrants. Que van des de la traducci interpretaci, la informaci cultural i del sistema de salut, el suport a ladaptaci dels serveis a les necessitats daquests nous usuaris i, en una mnima referncia, la resoluci dels conflictes que hi pugui haver. GF4 Tal com ja sha pogut veure, caldria tamb clarificar si cal un nic procs de mediaci, ja sigui per a tractar el
conflicte intern o extern. Per tant, en aquest cas, coincideix lopini o experincia dels entrevistats i dels FG. En el conflicte extern no hi ha un procs de mediaci establert, com el que hi pot haver en el procs de mediaci interna (entre professionals). Aquest fet es considera diferent en el marc dels FG, ja que no fan cap referncia al procs de la mediaci interna.
4 La mediaci en salut: experincies rellevants desenvolupades a Catalunya

En lnies generals, el procs de la mediaci en lmbit de la salut depn de laplicaci especfica implementada per les entitats i/o institucions. Aix implica que els passos concrets que segueix el procs de mediaci estiguin eminentment condicionats a les prioritats per a la gesti del conflicte i al seu encaix en el sistema social i en la dinmica de lorganitzaci. Sintetitzar en un sol diagrama de flux el circuit operatiu de la mediaci en tot lmbit de la salut no s factible, ja que el diagrama no representaria els diversos criteris institucionals i les estratgies adoptades pels responsables dels serveis en cada centre. Aix, descriurem en el segent apartat dues de les experincies concretes on, a partir de la creaci i implementaci dun servei de mediaci, es desenvolupa una metodologia especfica que fonamentalment t en compte litinerari i tipologia del conflicte en les seves diverses manifestacions. Descriurem, doncs, (i) lestructura i dinmica del Projecte de mediaci dut a terme per la UB en collaboraci amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, (ii) el denominat procs E-PRAC, del CSI. Aprofitarem aquesta darrera experincia per a explicar amb ms detall el funcionament de la mediaci en lmbit de la salut.
4.1 Projecte de mediaci sanitria: UB-Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Aquest projecte, iniciat a Catalunya lany 2004, es va plantejar com un disseny estratgic per promoure el
CAPTOL 9
canvi organitzacional i la implantaci de la cultura de mediaci en el sistema sanitari catal, a travs de dues accions fonamentals: en primer lloc, la formaci de professionals de la salut en mediaci i, en segon lloc, a travs de lobertura dUnitats de Mediaci Sanitria (en endavant UMS) en el sistema pblic de salut. En aquests moments, aquest projecte es gestiona des de lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona i en collaboraci estreta amb el CatSalut i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
lICS, mentre que la UMS del Consorci Sanitari de Terrassa, va continuar essent gestionada des de la mateixa estructura del projecte inicial, mitjanant lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona. En aquests moments, la UMS del Consorci Sanitari de Terrassa est estabilitzada mitjanant conveni amb la Universitat de Barcelona i ha ampliat la seva cartera de serveis, per poder donar resposta a les necessitats emergents, constituint un centre dinnovaci permanent en matria de construcci dOrganitzacions de la Tercera Via17.
4.1.1 Antecedents
A partir del coneixement del sistema sanitari a travs de lobservaci directa, informaci de professionals en actiu i gestors, aix com informacions de la premsa sobre la presncia de conflictes i agressivitat en els serveis de salut, semblava clar que hi havia una srie delements que dificultaven les relacions saludables en el treball i que produen costos no desitjats per les organitzacions de salut, com ara presncia de conflictes no gestionats o resolts de manera no sostenible; insatisfacci dels professionals i usuaris, amb prdua de confiana en el sistema, augment de queixes o mostres de descontentament, por a les exigncies o agressions, etc., desconeixement de la mediaci com a mtode alternatiu i pacfic de resoldre el conflicte i, finalment, labsncia dun model institucional que tingus en compte els mtodes alternatius i en concret la mediaci per a la prevenci i gesti del conflicte organitzacional. En aquest context, es va presentar a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, un projecte dissenyat des de la Universitat de Barcelona, al qu diverses institucions pbliques havien donat el seu consentiment per aplicar aquest projecte dinnovaci. La finalitat era crear un sistema impulsor en el sistema sanitari pblic, pel que fa a la resoluci de conflictes i a la mediaci, aix com a difondre la mediaci, com a moviment inscrit en la cultura de pau, creant espais de dileg en el sistema sanitari catal. Acordats els termes de collaboraci es va iniciar el projecte loctubre de 2004, amb la formaci de mediadors sanitaris i la posterior obertura de quatre UMS loctubre de lany 2005: dues unitats als Serveis dAtenci Primria de lICS, una a lHospital Universitari Vall dHebron (ICS) i una altra al Consorci Sanitari de Terrassa. Cal afegir que aquest projecte es va plantejar inicialment com a pla pilot de tres anys de durada, passats els quals, les UMS van quedar en uns casos traspassades a la instituci corresponent, com s el cas de les tres UMS de
4.1.2 Sobre la formaci de mediadors especialistes en lmbit de la salut

Per tal diniciar el procs de canvi cultural des de dins de les prpies organitzacions sanitries, es va iniciar un procs formatiu de professionals de la salut en mediaci, considerant la multidisciplinarietat, un factor de vital importncia per lxit de la implantaci de la mediaci en el sistema sanitari. Dacord amb aquests objectius, es va crear un programa formatiu -des de la Universitat de Barcelona a dos nivells: a) Un curs de Postgrau en Consultoria i gesti de conflictes en organitzacions de salut, de 250 hores de durada (200 teriques-50 prctiques), dirigit a aquelles persones que desitgessin millorar les seves competncies en la gesti del conflicte. Un Mster en Mediaci en organitzacions de salut. Consultoria en gesti de conflictes, de 550 hores de durada (250 teriques 300 prctiques en les UMS), per a formar professionals de la salut com a mediadors.
b)
En els tres anys de durada del projecte pilot, es van formar 91 professionals de la salut, dels quals 31 havien realitzat el curs de postgrau i 60 eren mediadors sanitaris, havent finalitzat el Mster abans esmentat.
4.1.3 Sobre la conceptualitzaci, disseny i abast de les Unitats de Mediaci Sanitria

Es va definir a les UMS com un espai transversal de gesti de conflictes, i el tipus de conflictes que es van definir com a tractables van ser tant els de tipus intern (entre professionals) com extern (amb els usuaris, famlies, provedors, etc.).
CAPTOL 9
La cartera de serveis oferida va ser de sistemes de mediaci, concepte que va ms enll dels processos de mediaci i que fa referncia a una srie dintervencions que sota el paraiges mediador i des dun enfocament sistmic, serveixen per a la prevenci i gesti del conflicte, aix com per a la creaci despais mediadors en general. Al principi sincloen intervencions dassessorament, formaci, grups de consens i processos de mediaci, ampliant posteriorment les intervencions de coaching directiu i dequips. Aix mateix, per assegurar la qualitat dels serveis i de laprenentatge dels alumnes que realitzaven les seves prctiques all, es van dissenyar una srie de documents i protocols, que shan anat actualitzant sistemticament per tal de millorar la seva funci: Protocol dactuaci en la gesti dels casos. Reglament per a la gesti de casos en les UMS. Codi tic mediador. Protocols de derivaci mtua amb altres serveis que gestionen conflictes des daltres instncies no mediadores (Servei dAtenci al Client, riscos psicosocials, recursos humans, agents sindicals, etc.).
Finalment, es va preparar des de linici, un sistema de registre que va servir per a lavaluaci de resultats que va ser minuciosament planificada i duta a terme, per tal de presentar els informes finals a les autoritats educatives i sanitries. Aquesta avaluaci incloa indicadors de procs, destructura i de resultats. En lactualitat es disposa dun sistema de registre protocollitzat i millorat, que permet presentar informes anuals a la institucions corresponents (Consorci Sanitari de Terrassa, CatSalut i Departament de Salut) que inclouen les activitats dutes a terme, els resultats obtinguts i recomanacions a tenir en compte per la millora tant del servei com de la prpia organitzaci. Pel que fa als espais, es van establir en base als criteris de neutralitat i confidencialitat necessria, aix com de funcionalitat i requeriments propis de les intervencions mediadores que shi duen a terme.
4.1.4 Oferta actual de serveis i resultats obtinguts

En aquests moments es disposen de dades de les intervencions realitzades des de loctubre de lany 2005 (any en que es van obrir les UMS) fins a juliol de 2010, destacant els segents (Taula 7):
Taula 7. Activitats UMS (2005-2010)

N DE CASOS PERSONES IMPLICADES EN LA GESTI DE CONFLICTES TIPUS DINTERVENCI: Assessorament Grups de Consens Formaci Processos de mediaci Coaching directiu Difusi IMPACTE TOTAL en nombre de persones (Procedent de les intervencions, de la formaci i dactivitats de difusi realitzades) NIVELL DACORDS EN LES MEDIACIONS 120 441 58 20 109 (*) 42 2 222 7.048 90%
(*) La formaci a efectes de casos de conflictes gestionats es comptabilitza apart, donat que s una activitat preventiva i per tant no indica lexistncia de conflictes entre persones i en els equips.
Cal fer notar que en aquest quadre saprecien poques intervencions de coaching directiu o dequips, ja que loferta daquest tipus dintervencions es va realitzar a partir de lany 2010. De totes les intervencions realitzades, les que shan incrementat ms en els darrers anys han estat les tcniques de consens grupal i les de formaci, activitats totes
elles de tipus preventiu, que entenem que sn les que han de ser impulsades si volem treballar en un projecte sostenible i de llarg abast, en el marc de la construcci de cultura de pau a les organitzacions de salut. Pel que fa a les innovacions anuals que sapliquen sistemticament al Consorci Sanitari de Terrassa, es destaquen les segents:
CAPTOL 9
Formaci a tots els directius en habilitats de negociaci. En aquests moments la totalitat dels directius han realitzat cursos de Negociaci de Harvard, ampliant loferta amb cursos complementaris anualment. Formaci en habilitats mediadores a grups de comandaments intermedis i equips de professionals especialment exposats a situacions de vulnerabilitat al conflicte. Es realitzen anualment i en base a les necessitats detectades. Entrenament en mediaci a persones diana, que actuaran com a mediadors interpares, al si dels seus propis equips. En aquests moments es disposa ja del primer grup de mediadors interpares formats, que treballaran en xarxa amb els mediadors de la UMS de la instituci, obtenint aix el suport, la supervisi tcnica externa i la formaci continuada necessria. Introducci de noves metodologies complementries en els processos de gesti del conflicte en la UMS. Es realitza mitjanant un sistema dinnovaci anual i formaci continuada per als mediadors sanitaris, com sn els Laboratoris de mediaci que es desenvolupen des de lany 2005 fins lactualitat, organitzats per lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona i amb el suport del CatSalut i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Disseny dun sistema de prctiques per a mediadors en formaci, amb la finalitat que es puguin formar en mediaci organitzacional i especialment en el camp de les institucions sanitries, que abasten des daspectes dintervenci directa en la Unitat de Mediaci del Consorci Sanitari de Terrassa, com de collaboraci en projectes dinnovaci, desenvolupament i investigaci en gesti de conflictes a travs de sistemes de mediaci. En aquests moments, aquest servei te tres alumnes en prctiques de diferents Universitats.
temps o amb factors de risc vital implicats) i el tipus de relacions significatives que sestableixen. Tots aquests factors, sn facilitadors de situacions difcils que poden predisposar al conflicte, creant una gran quantitat de costos i conseqncies que incideixen tant en el clima laboral de lorganitzaci com en la qualitat dels serveis i la satisfacci dels usuaris (Novel, 2009). Lexperincia desenvolupada en aquests sis anys ens ha confirmat la idonetat dimplantar la mediaci en aquests tipus dorganitzacions, per tal de crear espais de dileg, facilitar el treball eficient dels equips, millorar la qualitat del servei que es presta i al mateix temps disminuir els costos associats al conflicte no gestionat o gestionat deficientment.
4.2 Lespai de Mediaci al Consorci Sanitari Integral: de lE-PRAC (Espai per a la Prevenci i Resoluci Alternativa de Conflictes) al SEMI (Servei de Mediaci i Igualtat)
Lexperincia que es descriur a continuaci correspon a la trajectria i consolidaci del model de mediaci procedimentalitzat introdut al CSI (http://www.csi.cat/) amb la posada en marxa de lE-PRAC, com a projecte pilot en mediaci, i la posterior evoluci cap a un model compatibilitzat amb els objectius establerts a la Llei Orgnica 3/2007 per a la Igualtat efectiva de dones i homes amb la creaci del SEMI (Servei de Mediaci i Igualtat). El CSI s un ens pblic de serveis sanitaris i socials que va nixer lany 2000 assumint els antics hospitals de la Creu Roja a la provncia de Barcelona. Actualment el CSI est participat pel CatSalut, lICS, lAjuntament de lHospitalet de Llobregat, lAjuntament de Sant Joan Desp, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Creu Roja. Des de la seva creaci, el CSI ha experimentat un creixement progressiu com a resposta a les demandes de la seva poblaci de referncia i avui en dia compta amb ms de 3.000 professionals repartits entre els nostres centres de treball especialitzats en atenci primria, hospitalria i sociosanitria i completats amb centres administratius de suport. Tot i que lrea dinfluncia principal del CSI s lHospitalet de Llobregat, tamb est present a Barcelona i Sant Joan Desp. En aquests moments els centres que formen el CSI sn: lHospital Sant Joan Desp Moiss Broggi, lHospital General de lHospitalet, lHospital Dos de Maig (CAIDM), lHospital Sociosanitari de lHospitalet, el CAP Sagrada Famlia, el CAP Collblanc, el CAP la Torrassa, la Residn-
4.1.5 Conclusions
Les organitzacions de salut contenen una srie delements de complexitat, que sn compartits amb qualsevol altre sistema organitzatiu i, a ms, hi ha una srie delements especfics que afegeixen criteris de complexitat, com ara el tipus de servei que ofereixen, un espai de treball amb un alt contingut emocional, la necessitat de treballar en equip de forma interdisciplinar i interdepenent, els alts nivells despecialitzaci, el tipus de decisions que es prenen (moltes delles amb urgncia de
CAPTOL 9
cia Collblanc Companys Socials, la Residncia Francisco Padilla, el Centre de Rehabilitaci lHospitalet, el Centre de Rehabilitaci Fontsanta, la Fundaci Assaig, el Servei de Valoraci de la Dependncia Fontsanta, el Servei de Valoraci de la Dependncia LHospitalet, el Servei de Valoraci de la Dependncia Sagrada Famlia, el Centre de Serveis Compartits, i els Serveis dAtenci Domiciliria. En aquests anys, la feina duta a terme pel CSI ha estat reconeguda amb diversos premis i certificats de carcter nacional, tant de lmbit sanitari com de la qualitat i la gesti, tot definint-se com una organitzaci modlica de persones per a persones, que en el seu desenvolupament ha apostat per un model de Recursos Humans basat en quatre valors corporatius: la qualitat professional, lequip, el desenvolupament i el comproms.
en concret de la mediaci, tot admeten les afirmacions fetes per alguns autors (Sarries i Casares, 2008; Stoller, 2008; Blanch, 2000) entre daltres qu manifesten que els espais de resoluci de conflictes alternatius constitueixen una millor manera de gestionar les persones i que les organitzacions de salut sn un clar exemple del procs de canvi social al qu les institucions de salut deuen fer front. Els esdeveniments que varen influir en el naixement del servei varen ser: per una banda la posta en marxa dun model de recursos humans basat en valors i, per altra banda, per la necessitat de resoldre conflictes emergits al si de lorganitzaci. Tamb, varen influir la detecci dalguns dels indicadors extrets destudis i informes dels anys 2005-2007, aix com denquestes de clima laboral que reflectien la necessitat dincorporar instruments alternatius per fer front a les noves necessitats. Per tot aix i especialment pel model corporatiu de Recursos Humans, es va decidir adscriure aquest servei a la Direcci de Recursos Humans. En aquest sentit, es coincideix amb Sarries i Casares (2008) quan diuen que els Recursos Humans han de situar-se ms a prop dels problemes de les persones. La funci principal de Recursos Humans en les grans organitzacions de salut s, entre daltres, aconseguir un clima de relacions que abandoni les situacions denfrontament i competncia i incorpori progressivament un clima de collaboraci i transformaci. El suport institucional, incls el facilitat per la representaci legal de les persones treballadores i ladscripci del servei a Recursos Humans, es van rebellar, al nostre entendre, com els elements clau en levoluci del servei i la seva consolidaci. Ambds aspectes van fer per una banda que lactivitat de medicaci fos legitimada i, per altra banda, va aportar a la gesti dels recursos humans major dimensionalitat. A continuaci es descriur quin era lobjecte i principals caracterstiques del model de servei de mediaci E-PRAC.
4.2.1 Antecedents
Fins al gener de lany 2008 la instituci havia utilitzat la mediaci davant els organismes externs coneguts i de manera interna sense normalitzar, derivats de la intervenci de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Tribunal Laboral de Catalunya. SMAC. Jurisdicci Social. Serveis Jurdics. Professionals aliens al CSI. Representaci Legal de les Persones Treballadores. Quadre de Comandaments i Direccions. Unitat de Salut Laboral. Unitat dAtenci a lUsuari.
A partir daquest data es posa en marxa lE-PRAC introduint-se la mediaci procedimentada. Aquest espai resulta innovador perqu treballa al si de lempresa, amb dotaci prpia i en lmbit de la relaci laboral. Amb aquesta oportunitat la instituci i ms concretament la seva Direcci General aix com la Direcci Corporativa de Recursos Humans, apostava en el seu procs de canvi cultural i social, on situa la seva prioritat en una millora de la gesti de les persones, per una eina alternativa en la resoluci de conflictes present en molts mbits de la nostra societat i que es mostrava til segons la seva finalitat. Aquest fet va propiciar la bona evoluci del servei en un context on es comenava a promoure la investigaci sobre els diferents sistemes de resoluci de conflictes actuals,
4.2.2 Objecte i caracterstiques del servei E-PRAC

Lobjecte de lE-PRAC, era el de gestionar els diferents conflictes interns (entre professionals) i externs (entre professionals i usuaris) que sorgissin al CSI. La prevenci, leducaci i la resoluci dels conflictes eren els mbits utilitzats en el marc de lE-PRAC per gestionar les diferents discrepncies sorgides a nivell social, emocional i laboral. Aix mateix, el model contemplava la possibilitat de desenvolupar subprojectes, com E-PRAC/CIUTAD (servei que es podia haver ofert des dels CAP del CSI), E-PRAC/
CAPTOL 9
VIRTUAL (servei de mediaci online) i E-PRAC/XHUP (servei de mediaci que es podia haver ofert a la resta dentitats sanitries). Tot seguit es far una breu descripci de lespai de prevenci i deducaci previstos en el model com a eines basades principalment en la capacitaci de les parts en conflicte aix com la part de resoluci entesa com a eina dintervenci en el conflicte: La prevenci del conflicte
Que vetllava per la protecci dels drets laborals bsics i pels drets digualtat doportunitats. Pedaggic i educatiu en relaci a la gesti del conflicte dels professionals i usuaris del CSI. Amb un plantejament sistmic alhora danalitzar i intervenir en el conflicte. Contacte directe i personal amb el/la mediador/a (via de comunicaci telefnica, correu electrnic i la web).
Aquest mbit tenia com a finalitat la incorporaci deines i experincies, aix com la generaci de coneixements per apoderar a les persones per afrontar el conflicte existent en lorganitzaci. Tamb estava orientat per a la facilitaci i la millora del benestar laboral de tots els professionals i usuaris del CSI. Lobjectiu daquest mbit tamb era el de crear la XARXA E-PRAC, xarxa de mediadors naturals formada per tots aquells professionals que voluntriament volguessin adquirir coneixements i habilitats de la mediaci i de la resoluci de conflictes. Leducaci del conflicte
Dacord amb lanterior les principals funcions del model, es podien concloure en: Fomentar un enfocament positiu dels conflictes en el marc del dileg per afavorir la convivncia i el benestar personal i professional. Crear una cultura de mediaci en lmbit de la salut. Donar suport els professionals a ser autosuficients incorporant recursos que permetin gestionar les situacions difcils. Crear, coordinar i supervisar la xarxa de mediadors naturals del CSI. Vetllar per la recerca en matria de resoluci de conflictes.
Lmbit de leducaci promovia la posada en marxa de les adquisicions formatives i experiencials del dia a dia laboral per tal de facilitar i descongestionar emocionalment aquells conflictes amb risc descalada. El seu objectiu estava orientat a facilitar espais de coneixements entre professionals del CSI per intercanviar coneixements i vivncies relacionades amb les situacions de conflicte i/o de controvrsia. La resoluci dels conflictes
Aquestes caracterstiques i funcions van estar presents en les intervencions realitzades per aquest servei en lany 2008, donant com a resultat lentrada de catorze casos, dels quals tres no van prosperar i la resta van ser intervencions i/o actuacions de mediaci. El desenvolupament dalguns daquests casos es comentaran a lapartat de descripci de casos, afegint que per mitj del diagrama de flux i de la descripci del procs es mostrar, com des de lentrada del conflicte i fins al tancament del mateix sanaven establint tota una srie de passos en la prestaci del servei, els quals es definien sempre en funci de lespecifica manifestaci del conflicte.
Lmbit de la resoluci dels conflictes intervenia en aquells conflictes ja emergits per tal de minimitzar i solucionar les diferncies viscudes i percebudes. Lobjecte daquest mbit era el destablir, orientar en els comportaments i conductes basades en els valors corporatius del CSI. Un cop identificat lobjecte, a qui es dirigia i quins eren els mbits pels quals es regia, es relacionen a continuaci les principals caracterstiques i funcions del model. Servei intern, desenvolupat en horari laboral. Adscrit a la Direcci Corporativa de Recursos Humans. Demandat per qualsevol professional del CSI (direcci general, comit dempresa, direccions, comandaments, collaboradors, professionals propis del conflicte, etc.). Demandat per lusuari del CSI. Amb intervencions intrapersonals, interpersonals, intergrupals, etc. Amb intervencions jurdiques i preventives de la salut.
4.2.3 Estat actual de lEspai de Mediaci

Els bons resultats obtinguts en el perode 2008-2009 per lEPRAC amb una vintena de sollicituds de mediaci, de les quals tres no van prosperar i la resta van ser intervingudes amb activitats mediadores van acreditar davant la instituci la utilitat de la mediaci. La consideraci daquest fet i la necessitat institucional de dotar-se dun agent per a la igualtat es va traduir en la publicaci duna convocatria dun lloc de treball de tcnic/a en mediaci i igualtat que es va resoldre el proppassat mes de mar de 2010.
CAPTOL 9
De les moltes raons que relacionen, al nostre entendre, ambdues figures la ms reveladora s la que ens dna el propi s del llenguatge. Daquesta manera trobem que mediar es sinnim de conciliar i aquesta dacordar que alhora ho s digualar. Conceptes que, entre altres, esdevenen finalitats en aplicaci de la Llei Orgnica 3/2007 per a la Igualtat efectiva de dones i homes i que tamb regeixen en tot procs de mediaci. La dotaci dun tcnic en mediaci i igualtat va culminar el disseny dun nou Servei de Mediaci i Igualtat, denominat SEMI. Aquest nou servei sha adscrit a Recursos Humans i ms concretament a lrea dAfers Socials i Relacions del Treball perqu: a) b) El seu mbit dactuaci compren tots els assumptes socials i derivats del treball. T atribuda la interlocuci amb la representaci legal de les persones treballadores.
c)
Li correspon la funci dassessorament jurdic laboral.
La configuraci del SEMI en el seu vessant de servei de mediaci, sha desenvolupat a partir del model anterior (E-PRAC), circumscrivint el seu mbit dactuaci a leducaci, prevenci i resoluci alternativa dels conflictes interns de carcter relacional que es puguin donar entres les persones treballadores de la instituci en el marc de la seva prestaci de serveis.
4.3 Itinerari metodolgic en la mediaci prestada

El servei de mediaci que es dna, dacord amb lexperincia assolida amb el model anterior, consta de tres etapes: la premediaci, la mediaci i la postmediaci. El Diagrama 1 cont els diferents passos i fases del procs de mediaci de lE-PRAC que explicitarem en les seccions segents.
Diagrama 1. Procs de Mediaci de lE-PRAC.
Font: Elaboraci prpia ET8
CAPTOL 9
4.3.1 La premediaci
En aquesta etapa es manifesta la naturalesa del conflicte i el tipus dactivitat que es desenvolupar al llarg de les properes etapes. La naturalesa del conflicte vindr determinada pel tipus de demanda inicial i per la categoritzaci del conflicte registrada pel CSI. Com es veur ms endavant aquesta fase de classificaci i determinaci de les causes del conflicte es vincula amb la fase de definici del tipus dactivitat a iniciar; la prevenci, educaci i resoluci. Aquesta fase representa lentrada del conflicte que es materialitza amb la complementaci duna sollicitud de mediaci. Aquesta sollicitud ve determinada per quatre tipus de demandes: la cita, la consulta, el comunicat i la petici.
La petici
El motiu de fer una sollicitud de petici s denunciar un fet i voler resoldre la situaci. Aquesta sollicitud s activa i vinculant al procs de resoluci de conflictes. Aquest tipus de demanda la pot sollicitar el tcnic de mediaci i igualtat i a petici mnim duna de les parts en conflicte, aix com els derivadors. Aquesta sollicitud ha de ser presencial i per escrit. Realitzada lentrada de sollicitud en format petici, continua el procs de premediaci amb els segents tres passos: 1. Primeres entrevistes: Es realitzen les primeres entrevistes amb la part o parts que han sollicitat la mediaci. Aquestes poden o no estar directament vinculades amb el conflicte. En aquesta fase i abans de continuar amb el procs, es fa una primera valoraci per preveure si caldr la intervenci de tercers (servei de prevenci de riscos laborals, serveis jurdics...) o una possible derivaci parcial o total del cas. 2. Anlisi i diagnstic del conflicte. Aquest vindr determinat per la categoritzaci del conflicte i el quadre/matriu daquest vs. tipus de demanda configurat pel CSI. El procs de categoritzaci i dinstrumentalitzaci del conflicte ha perms detectar i recollir els comportaments que conformarien les tipologies que es manifesten a la nostre instituci. Planificaci de la fase de resoluci (segons etapa de la mediaci a prestar).
La cita
El motiu de fer una sollicitud de cita s per aproximar al professional a la mediaci. T com a finalitat que el professional conegui de primera m el procs de mediaci, principis i caracterstiques. Aquesta sollicitud ser activada per la instituci a travs de nomenament organitzatiu i/o institucional. Daquesta cita sen pot derivar un comunicat o una petici.
La consulta
El motiu de fer una sollicitud de consulta s voler conixer qu es fa al Servei de Mediaci. Aquest tipus de demanda la pot sollicitar qualsevol dels professionals i derivadors del CSI. Aquesta sollicitud no s activa ni vinculant a cap procs de resoluci de conflictes. La consulta es rebr via e-mail pel tcnic/a de mediaci i igualtat, telfon del tcnic i/o la web del CSI. Daquesta consulta sen pot derivar una sollicitud de comunicat o de petici. 3.
A continuaci ens centrarem en el segon pas, i exposarem el procs danlisi i diagnosi dels conflictes a partir de la seva categoritzaci i tipificaci en els diferents processos i demandes establerts en el nostre model.
4.3.2 Categoritzaci del conflicte

La tipologia de conflictes escollida com a referent teric ha estat la classificaci que fa Christopher Moore (1986), tipologia que hem utilitzat per a construir una categoritzaci del conflicte adaptada a les nostres especificitats: Conflictes de dades. Les causes sn: carncia dinformaci informaci defectuosa opinions diferents sobre el que s rellevant interpretacions diferents de les dades diferents procediments de valoraci
El comunicat
El motiu de fer una sollicitud de comunicat s voler informar duna situaci de conflicte, sense sollicitar una intervenci, el professional vol que consti que ho sabem per no vol intervenir. Aquesta sollicitud no s activa ni vinculant a cap procs de resoluci. Noms t efectes dindicadors de detecci de necessitats. Aquests tipus de demanda la pot fer qualsevol professional i derivador via e-mail al director general, e-mail i telfon del tcnic de mediaci i igualtat i de manera presencial. Daquest comunicat en pot derivar una sollicitud de petici.
CAPTOL 9
Conflictes dinteressos. Les causes sn: situaci de competncia (percebuda o real) interessos substantius en conflicte interessos procedimentals en conflicte interessos psicolgics en conflicte patrons de comportaments o dinteracci destructius desigualtat en el control, la propietat o la distribuci de recursos desigualtat en el poder i lautoritat factors geogrfics, fsics o ambientals que impedeixen la cooperaci limitacions temporals diferncies de criteris a lavaluaci de les idees o els comportaments existncia dobjectius noms avaluables intrnsicament diferncies en les formes de vida, ideologia i de religi presncia duna alta intensitat emocional percepci equivocada o opinions estereotipades comunicaci pobre o malentesos comportament negatiu reiterat
Conflictes estructurals. Les causes sn:
Conflictes de valors. Les causes sn:
Conflictes de relacions. Les causes sn:
Un cop detallat el referent teric comentarem a continuaci les causes/motius dels conflictes identificats a la instituci a partir descrits i manifestacions realitzats pels professionals: comportaments de desconfiana comportament de no cohesi falta de reconeixement diferncies culturals
diferncia dinteressos diferncia de valors diferncia de percepcions diferncia de necessitats distanciament desigualtat en el poder no acord de quan fer les vacances no acord de fer dies de conveni no acord amb temes de conciliaci laboral no acord amb temes dexcedncia manifestacions democions de ressentiment, pena, judici, apatia, hostilitat, culpabilitat, tristesa, inseguretat, humiliaci, orgull, pessimisme, decepci, irritaci, impacincia, saturaci, confusi, dubte, preocupaci, escepticisme, por, etc. manca de lideratge manca de definici de llocs de treball manca de recursos manca de comunicaci manca dinformaci de dades manca de definici dobjectius comportaments agressius i/o violents: atac verbal i/o psquic (abs verbal, amenaces verbals o escrites, intimidaci, coacci, injuria, vexaci), atac fsic (implica contacte fsic) i altres tipus dagressivitat i/o violncia (assetjament moral o psquic, assetjament sexual o per ra de sexe, raa i de religi.
Si es prenen les causes segons categoritzaci de Christopher Moore (1986) i es comparem amb les causes i motius dels conflictes identificats al CSI, sobt que hi apareixen moltes similituds i alhora noves entrades de conflictes sorgits al si de lorganitzaci. El resultat es correspon amb el segent quadre de tipologies de conflictes:
Quadre 1. Tipologies de conflictes

Segons Christopher Moore (1986) C. INTERESSOS I VALORS Servei de Mediaci C. Interessos: Quan apareixen comportaments que empenyen a cercar el profit, la utilitat en detriment o no de laltre. All que afecta alg pel profit i per lavantatge que hi troba. C. Laborals: Quan apareix un sentiment o reacci afectiva envers laltre per motius de drets i deures establerts en normativa laboral. C. Estructural: Es presenta quan hi ha un desordre o incompliment de normes o poltiques, ja siguin de personal, de comunicaci, econmics, dinfraestructures etc.. que caracteritzen una organitzaci i no mantenen lordre establert. C. Emocionals: Manifestaci bsica provocada per un factor extern, o pel pensament que es manifesta per una commoci orgnica ms o menys visible. C. Psicosocial: Apareix amb ls deliberat de la fora fsica o el poder, ja sigui damenaa o efectiva que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort o danys psicolgics.
C. DADES I ESTRUCTURALS
C. RELACIONS
Font: Elaboraci prpia a partir de Moore (1986)
CAPTOL 9
Del desplegament i definici de les causes i motius dentrada del conflicte al CSI i de lelaboraci del criteri i de Quadre 2. Causes i motius del conflicte
Registre
la precisi de la categoritzaci, en comparaci amb la classificaci abans referida sobt el quadre segent:
C. Moore (1986) No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes dinteressos o de relaci No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes dinteressos o de relaci No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes dinteressos o de relaci No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes de valors Conflictes de relaci.
CSI (2010) Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos
Comportaments de desconfiana: Quan no hi ha la seguretat de qui compta amb el carcter, la capacitat, la bona fe, la discreci amb alg. Comportament de no cohesi: Desvinculaci dels membres duna collectivitat entre ells mateixos i com a grup. Falta de reconeixement: Gratitud; No haver-li comunicat a laltre part un sentiment afectus envers fet, un servei, un favor. Diferncies culturals: Quans el conjunt de smbols, valors, normes, models dorganitzaci, coneixements, objectes, que constitueixen la tradici, el patrimoni, la forma de vida i per tant la forma de treballar s diferent entre les parts. Diferncia dinteressos: Cada una de les parts presenta un sentiment diferent el qual les mou a prestar-li una atenci especial a una cosa o alg. Diferncia de valors: aquest conflicte es presenta quan la qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona valgui s diferent. Diferents escales de valors entre les parts. Diferncia de percepcions: Conflicte entre les parts on cada una delles rep impressions i obt coneixena (de quelcom) per mitj dels sentits diferents entre ells. Diferncia de necessitats: quan hi ha conflictes entre les parts sobre de qu hom no pot prescindir. Distanciament: separaci que hom mant, especialment amb el comportament, en relaci amb una persona o un grup social per ra duna diferncia de condici social existent. Diferncia de rang, de valor, etc, entre dues persones o dues coses. Desigualtat en el poder: quan alg que t la facultat de posar en estat de fer alguna cosa fa un s malament del seu poder. No acord en quan realitzar les vacances: per coincidncia en el perode amb altres professionals. No acord en poder realitzar dies de conveni (dies de festa): per coincidncia en el perode amb altres professionals. No acord amb temes de conciliaci laboral: per coincidncia en el perode amb altres professionals. No acord amb temes dexcedncia: per coincidncia en el perode amb altres professionals. Emocions: presncia de reacci afectiva, tals com; ressentiment, pena, judici, apatia, hostilitat, culpabilitat, tristesa, inseguretat, humiliaci, orgull, pessimisme, decepci, irritaci, impacincia, saturaci, confusi, dubte, preocupaci, escepticisme, por, etc... Manca de lideratge: manca dexecuci de les funcions dun cap, comandament o responsable dun equip de treball
Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos Conflicte dinteressos Conflictes dinteressos Conflicte dinteressos Conflicte laborals Conflicte laborals Conflicte laborals Conflicte laborals Conflicte Emocionals Conflicte Estructural
Conflictes de valors
Conflictes de relaci. Conflictes dinteressos. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes dinteressos o de relaci Conflictes estructurals. No consta. No consta. No consta. No consta.
Conflictes de relaci. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes estructurals.
l
CAPTOL 9
l
Registre Manca de definici de llocs de treball: manca de determinaci de les funcions i activitats que ha de realitzar un professional Manca de recursos: manca de recursos materials (bns que sutilitzen com a factors de producci per a obtenir-ne daltres) per a poder realitzar les funcions del lloc de treball. Manca de comunicaci: manca dacci de comunicar-se dues o ms persones o coses entre elles, luna amb laltre. Manca dinformaci de dades:manca dacci dinformar o dinformarse sobre alg o alguna cosa. Manca de definici dobjectius:manca de definici dels fins a aconseguir. Atac verbal i/o psquic. Amenaa/intimidaci: declaraci seriosa o intent dinfringir un dany mitjanant qualsevol paraula,insults,gests,exhibici dobjectes o armes que el professional percebi com a perill clar, real de la seva seguretat I que li pot causar temors, preocupaci o incapacitat per executar les funcions laborals. Coacci: acci de constrnyer la voluntat dalguna persona a dir o fer alguna cosa. Injria: acci o expressi que lesiona la dignitat duna altra persona, en detriment de la seva fama o atemptant contra la seva prpia estimaci. Vexaci: ofensa, humiliaci, acci de contrariar vivament o mortificar. Atac fsic: implica contacte fsic. Assetjament sexual o per ra de sexe: tota conducta de naturalesa sexual o qualsevol altre comportament basat en el sexe que afecti a la dignitat de la dona i lhome en el treball, sempre hi quan aquesta conducta sigui indesitjada,irraonable i ofensiva o cre un entorn laboral intimidador, hostil o humiliant. Assetjament moral o psquic: conducta abusiva que atempta, per la seva repetici o sistematitzaci, a la dignitat o integritat fsica o psquica duna persona, posant en perill el seu lloc de treball o degradant-ne el clima laboral.
Font: Elaboraci prpia a partir de Moore (1986)
C. Moore (1986) No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes estructurals. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes estructurals. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes estructurals. Conflicte de dades. Conflicte estructural.
CSI (2010) Conflictes Estructural Conflictes Estructural Conflicte Estructural Conflicte Estructural Conflicte Estructural
No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes de relaci.
Conflicte Psicosocial
No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes de relaci. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes de relaci. No consta com a tal, per podrem ubicar-ho a conflictes de relaci.
Conflicte psicosocial
Aquest registre s obert i dinmic, samplia o b es modifica en funci de si les peticions siguin aquestes o b diferents de les que apareixen al quadre. Aquesta categoritzaci ens permet identificar el tipus de conflictes i avaluar quins sn els principals motius i/o causes que deriven i arriben com a controvrsies. Lanlisi i explotaci de les dades relatives al tipus de compor-
tament que es manifesta en el CSI ens permetr actuar amb precauci i desenvolupar accions preventives per tal de minimitzar les causes que deriven a situacions conflictives. Finalment la categoritzaci del conflicte establerta dacord amb els nivells de conflicte configuren el quadre segent:
CAPTOL 9
Quadre 3. Categoritzaci i nivells de conflicte

NIVELLS DE CONFLICTE CATEGORITZACI DEL CONFLICTE inter Intra social organitzatiu
personal
C. INTERESSOS I VALORS
C. INTERESSOS Situacions de diferncia: perspectiva, dinteressos, de valors, culturals, de necessitats, de distanciament, de poder, de descohesi, de desconfiana, de reconeixement, altres. C. LABORALS Situacions de petici: de vacances, de dies de conveni, de conciliaci laboral i personal, dexcedncia, altres relacionats amb els drets i deures laborals. C. ESTRUCTURALS Situacions descassetat:de recursos, de definici de llocs de treball, dobjectius, de lideratge, de comunicaci, dinformaci de dades, altres. C. EMOCIONALS Situacions de ressentiment, pena, ridiculesa, judici, apatia, hostilitat, culpabilitat, competncia, tristesa, inseguretat, humiliaci,orgull, pessimisme, frustraci, irritaci, impacincia, saturaci, confusi, decepci, cinisme, dubte, escepticisme, preocupaci, por, altres. C. PSICOSOCIALS Situacions de:violncia fsica i psquica, assetjament (moral, fsic i psicolgic) i de gnere.
C. DADES I ESTRUCTURALS
C. RELACIONS
Font: Elaboraci prpia amb dades prpies
Cadascuna de les tipologies de conflictes poden ser subagrupades de manera que interessos i emocions sovint estan associades a una sola demanda; ara b aquestes poden estar una altra vegada associades a la resta de conflictes, tals com psicosocials, laborals o estructurals. Per tant, i des dun punt de vista molecular i agrupat, i per tal de minimitzar la gesti del conflicte, partim de quatre tipus de conflictes: A. B. C. D. Dinteressos i emocionals. Dinteressos, emocionals i estructurals. Dinteressos, emocionals i laborals. Dinteressos, emocionals i psicosocials.
En aquest sentit i per tal daportar ms claredat, hem elaborat un quadre/matriu daquesta agrupaci del conflicte segons nombre de demandes possibles dacord amb la mxima combinaci de categoritzacions. Amb tot aix sobtenen 8 tipus de demandes alhora, vinculades al tipus dactivitat que es desenvolupa en el marc del servei de mediaci: la prevenci, leducaci i la resoluci. Daquesta manera, obtenim segons la causa del conflicte un tipus de demanda i una activitat a desenvolupar. Aquesta activitat ens vindr determinada per dos blocs: un pel tipus de demanda i laltre per la intensitat del conflicte. Aquesta intensitat podr ser alta o baixa (Goleman, 2006), dacord amb lescala democions realitzada per Hicks i Hitcks (2006), tal i com hem sintetitzat a continuaci:
Aquests quatre grups al seu torn es podrien agrupar entre ells, trobant un B amb un C, o un B amb un D, etc.
Grupal
grupal
C. MOORE (1986)
E-PRAC/SEMI
personal
CAPTOL 9
Quadre 4. Tipus de demanda segons la causa del conflicte

Conflictes CSI vs demanda Conflictes Psicosocials Conflictes Interessos Conflictes Emocionals Confictes Laborals Conflictes Interessos Conflictes Emocionals Conflictes Estructurals Conflictes Interessos Conflictes Cocionals Conflictes Interessos Conflictes Emocionals ACTIVITAT MEDIADORA Alta intensitat emcional segons escala J. Hicks Baixa intensitat emocional segons escala J. Hicks Prevenci Educaci Resoluci Resoluci Educaci 5 setmanes Prevenci (opcional) Educaci (opcional) Resoluci Resoluci Educaci (opcional) 3 setmanes Prevenci (opcional) Educaci (opcional) Resoluci Resoluci Educaci (opcional) 3 setmanes Prevenci (opcional) Educaci (opcional) Resoluci Resoluci Educaci (opcional) 3 setmanes Prevenci Educaci Resoluci Resoluci Educaci (opcional) 5 setmanes Prevenci Educaci Resoluci Resoluci Educaci 5 setmanes Prevenci Educaci Resoluci Resoluci Educaci 5 setmanes Prevenci (opcional) Educaci (opcional) Resoluci Resoluci Educaci (opcional) 3 setmanes Demanda 1 Demanda 2 Demanda 3 Demanda 4 Demanda 5 Demanda 6 Demanda 7 Demanda 8
Estimaci/setmanes resoluci*
Font: Elaboraci prpia a partir de Hicks i Kicks (2006)
Per tant ens podem trobar superposicions de categoritzacions en una mateixa demanda. Lactuaci mediadora, doncs, dependr del nombre de categoritzacions continguda en una demanda. De la mateixa manera podria passar que duna demanda inicial sen derivessin daltres de ms profundes i que shagus de passar duna categoritzaci del conflicte a un altre, reconduint el procs de mediaci dacord amb la demanda real, que no t per qu coincidir amb la demanda exposada. En el darrer quadre no apareix el nombre de sessions dedicades a la fase de premediaci. Lestimaci de temps dintervenci es orientativa. Es pot considerar ampliar el nombre de sessions previstes inicialment a criteri del Servei de Mediaci. En cas de necessitar ms convocatries dactuaci, shaur de fer una anlisi exhaustiva per tal de justificar la demanda. Aquesta possibilitat no opera en el supsit que es produeixi un canvi en la demanda inicial que per a la seva entitat suposi un nou
cas. En aquest supsit, es tractar com a tal, de conformitat amb el model descrit. Aix mateix, hem considerat la possibilitat dagrupar i molecular de nou els 8 tipus de demandes en dos: A i B segons la temporalitat. Dacord amb aquest criteri ens sorgeix un denominador com. Tots els casos de durada de 3 setmanes sn conflictes que no conten un risc psicosocial, en canvi els casos o demandes que generen segons planificaci de 5 setmanes de durada sn casos amb un risc psicosocial. En conseqncia ens podrem trobar amb dos tipus de demandes o b amb dos processos A i B. Segons la complexitat dels mateixos casos podrem desagregar aquests amb 8 subprocessos, coincidents amb les 8 demandes. A continuaci presentem un quadre on es pot veure lestimaci de la durada vs tipus de demanda A i B, aix com lactivitat mediadora i documents/formularis a registrar durant el procs:
CAPTOL 9
Quadre 5. Estimaci temporal del procs de resoluci vs. tipus de demanda

Conflictes CSI vs durada mnima (procs de resoluci) 5 setmanes 3 setmanes Alta Intensitat emocional ACTIVITAT MEDIADORA Baixa Intensitat emocional PREVENCI EDUCACI Prevenci Educaci Resoluci (1 ses/setm) Educaci Resoluci (1 ses/setm) Formulari de prevenci Formulari deducaci Procs de pre-mediaci Formularis: Cita/ Consulta/ Comunicat/ Intervenci DOCUMENTS A REGISTRAR RESOLUCI Procs de mediaci Acta inicial i dacceptaci/ Acta dacord o no acord/ Acta de seguiment Procs de post-mediaci Qestionaris Informe de recomanacions
Font: Elaboraci prpia ET8
Demanda A (1/5/6/7) (amb conflcite psicosocial)
Demanda B (2/3/4/8) (sense conflcite psicosocial)
Prevenci (opcional) Educaci (opcional) Resoluci (1 ses/setm) Educaci (opcional) Resoluci (Opcional)
Ara s moment dordenar la demanda del professional amb la categoritzaci. A partir daquest moment podem ordenar la demanda entrant, de conformitat amb la categoritzaci del conflicte, i lactivitat mediadora associada i que sha predeterminat segons el pas anterior, tot aclarint que lactivitat mediadora predeterminada significa lorientaci mnima estimada que haurien de desenvolupar el/s professional/s en conflicte. Un cop feta lanlisi i obtingut el diagnstic del conflicte, entrem en el tercer pas referit a la planificaci detallada del procs determinat anteriorment. (3) Planificaci de la fase de resoluci segons etapa de la mediaci a prestar: Aquesta planificaci permet identificar les accions a desenvolupar en la fase de resoluci donada en cadascuna
de les tres etapes que es distingeixen en el model de mediaci prestat (premediaci, mediaci i postmediaci), tot informant amb carcter enunciatiu i a partir de lelaboraci dels cronogrames que sexposaran a continuaci, de les activitats previstes aix com de lestimaci de la seva durada, nombre i hores de tcnic/a de mediaci i Igualtat segons tipus de processos A o B, amb la finalitat de facilitar el seu control i gesti. Quant a les fases de prevenci i educaci sha considerat ms oport abordar la planificaci de les accions que sen derivin en el marc del Pla de Formaci Corporatiu i dintre de les disponibilitats existents, a partir de la valoraci que es faci del registre anual dactivitat del servei en lany anterior. A tal efecte el servei elaborar una memria anual dactivitat.
CAPTOL 9
Quadre 6. Cronograma del procs de premediaci, mediaci i postmediaci. Demanda Tipus A (amb risc psicosocial)
MINUTS TOTALS HORES TOTALS 1,50 1,50 1,00 2,00 6,00 0,50 3,00 0,50 2,00 0,50 3,00 0,50 2,00 0,50 3,00 0,50 2,00 0,50 3,00 0,50 2,00 0,50
Primer contacte E-PRAC. Donar orientacions prctiques per saber com i on actuar segons protocol dagressi i violncia: 1. Deixar ben clar el rebuig a les prestacions, situacions i actituds que es considerin ofensives i demanar a la persona que est creant aquesta situaci que no volem que es repeteixi. Per escrit o directament. 2. Documentar lacci: agafar nota i registrar els incidents. 3. Demana suport i intervenci a travs dels processos formals: la queixa (cita, comunicat, consulta) o denuncia (petici). Anlisi i diagnstic del conflicte segons metodologia E-PRAC Obtenir una primera aproximaci del cas Informar i assessorar la persona sobre els seus drets i sobre totes les opcions i accions que pot emprendre Informaci sobre lexistncia duna comissi digualtat, de violncia i de seguretat de la salut. Planificaci del procs A (risc psicosocial) Entrevistes premediaci. 60 60 1 2 60 120 HORES TCNIC PROCS MEDIACI (procs de resoluci) Preparaci era fase segons planificaci inicial i entrevista de premediaci 1a. fase mediaci (missatge informatiu/presentaci inicial) Redacci informe 1a fase Entrevistes individuals, si sescau Preparaci 2a fase segons planificaci inicial i redacci 1era fase 2a fase mediaci (histria del conflicte/impacte intern/clarificaci dinteressos/reconeixement mutu) Redacci 2a fase Entrevistes individuals, si sescau Preparaci 3a fase segons planificaci inicial i redacci 2a fase 3a fase mediaci (creaci de lagenda/pregunta de replanteig) Redacci 3a fase Entrevistes individuals, si sescau Preparaci 4a fase segons planificaci inicial i redacci 3a fase 4a fase mediaci (creaci i verificaci dopinions) Redacci 4a fase Entrevistes individuals, si sescau Preparaci 5a fase segons planificaci inicial i redacci 4a fase 30 180 30 60 30 180 30 60 30 180 30 60 30 180 30 60 30 1 1 1 2 1 1 1 2 1 1 1 2 1 1 1 2 1 30 180 30 120 30 180 30 120 30 180 30 120 30 180 30 120 30 90 1 90
90
NOMBRE 1
MINUTS
PROCS PREMEDIACI
90
HORES TOTALS
CAPTOL 9
MINUTS TOTALS
Primer contacte E-PRAC Anlisi i diagnstic del conflicte segons metodologia E-PRAC Planificaci detallat del procs B (sense risc psicosocial) Entrevistes premediaci.
90 90 60 60
NOMBRE
MINUTS
PROCS PREMEDIACI
1 1 1 2
90 90 60 120 HORES TCNIC
1,50 1,50 1,00 2,00
HORES TOTALS 6,00
PROCS MEDIACI (procs de resoluci) Preparaci 1a fase segons planificaci inicial i entrevista de premediaci 1a fase mediaci (missatge informatiu/presentaci inicial), (histria del conflicte/ impacte intern/clarificaci dinteressos/reconeixement mutu) i (creaci de lagenda/ pregunta de replanteig). Redacci informe 1a fase Entrevistes individuals, si sescau Preparaci 2a fase segons planificaci inicial i redacci 1a fase 2a fase mediaci (creaci i verificaci dopinions) Redacci 2a fase Entrevistes individuals, si sescau 30 180 30 60 30 180 30 60 1 1 1 2 1 1 1 2 30 180 30 120 30 180 30 120 0,50 3,00 0,50 2,00 0,50 3,00 0,50 2,00
HORES TOTALS
l
5a fase mediaci (acord) Redacci 5a fase Entrevistes individuals 180 30 30 1 1 2 180 30 60 3,00 0,50 1,00 HORES TOTALS HORES 29,00 TCNIC PROCS POSTMEDIACI Complimentar qestionaris estadstics Revisi i seguiments de lacord o no acord per garantir que no shan pres represlies i per determinar si sha de prendre algun altre tipus de mesura. Registre, arxiu i indicadors del procs 10 60 25 2 2 1 20 120 25 HORES TCNIC PROCS DE MEDIACI A (RISC PSICOSOCIAL)
Font: Elaboraci prpia
0,33 2,00 0,42
HORES TOTALS 2,75
HORES TOTALS HORES 35,00 TCNIC
Quadre 7. Cronograma del procs de premediaci, mediaci i postmediaci. Demanda Tipus B (sense risc psicosocial)
l
CAPTOL 9
l
Preparaci 3a fase segons planificaci inicial i redacci 2a fase 3a fase mediaci (acord) Redacci 3a fase Entrevistes individuals, si sescau 30 180 30 60 1 1 1 2 30 180 30 120 0,50 3,00 0,50 2,00 HORES TOTALS HORES 18,00 TCNIC PROCS POSTMEDIACI Complimentar qestionaris estadstics Revisi i seguiments de lacord o no acord per garantir que no shan pres represlies i per determinar si sha de prendre algun altre tipus de mesura. Registre, arxiu i indicadors del procs 10 60 25 2 2 1 20 120 25 HORES TCNIC PROCS DE MEDIACI B (SENSE RISC PSICOSOCIAL)
0,33 2,00 0,42
HORES TOTALS 2,75
HORES TOTALS HORES 24,00 TCNIC
En la traducci del cronograma en accions shaur de tenir present la compatibilitat amb el temps de treball i la preservaci del normal desenvolupament de lactivitat del centre on estigui/n adscrit/es la/les persona/es afectada/es. A partir daquest moment sentra en la fase de mediaci, que constitueix prpiament la fase dintervenci del conflicte.
4.3.3 La mediaci
Tal com sha vist a la planificaci, aquest s el pas que determina quin s el tipus dintervenci. Per a ladequaci del tipus de conflicte i la demanda associada ens trobem que hi ha dos tipus dactivitat diferenciada. El procs de demanda A i el procs de demanda B. El procs de demanda A mant una estimaci de durada de 3 setmanes i pel procs de demanda B mant una estimaci de durada de 5 setmanes. Ambdues demandes tenen associades la prevenci i leducaci, enteses com a capacitaci i la resoluci entesa com a intervenci. A grans trets, les caracterstiques dels conflictes abordats amb la demanda A sn conflictes on no apareix el risc psicosocial segons definici establerta al nostre model. En canvi els conflictes abordats amb la demanda B sn conflictes on hi ha presncia de risc psicosocial.
La iniciaci dun procs de prevenci, sigui interindividual o intraindividual, es pot generar abans, durant o desprs dun procs de resoluci de conflictes individuals o de grup. La decisi final sobre quin ser el moment de realitzar la formaci individualitzada ser del Servei de Mediaci. Aquesta formaci podr tenir el format de postgrau, de curs, de sessions o de tallers, a proposta del Servei de Mediaci en funci de lanlisi i diagnstic del conflicte, tot valorant la possibilitat de desenvoluparla amb recursos propis o a partir de la intervenci de tercers. La iniciaci dun procs educatiu del conflicte es pot generar abans, durant o desprs dun procs de resoluci de conflictes individuals o de grup. La decisi final sobre quin s el moment de realitzar aquest procs ser del Servei de Mediaci. Aquest espai pedaggic podr tenir el format de sessions o tallers mensuals per tal de dotar, intercanviar i transferir eines i coneixements prctics alhora de resoldre malentesos entre professionals (conflictes relacionals). Aquest procs sha anomenat Espai del Coneixement, espai orientat als professionals que es troben en situacions versemblants i volen compartir vivncies relacionades amb la convivncia i benestar laboral. Es previst que aquest procs estigui dirigit pel Servei de Mediaci. La iniciaci del procs resolutiu es genera amb la sol licitud de petici. Cadascuna de les etapes de resoluci
CAPTOL 9
de conflictes (entrevistes inicials, creaci dopinions, interessos i reconeixements, acord, no acord) tenen com a punt darribada el consens. Lassoliment o no dun acord no exclou la possibilitat de derivar el cas als serveis jurdics o serveis de prevenci de riscos laborals. Un cop arribat al consens, siniciaria letapa de la postmediaci.
El grup B demana la substituci del professional A i no descarta la judicialitzaci del conflicte. Donada aquesta situaci, la instituci del professional A proposa: La possibilitat dacudir a una mediaci com a mesura alternativa en la resoluci daquest conflicte, que s acceptada tant pel grup B com per la seva instituci. Al seu professional, la possibilitat dacollir-se a una mediaci com a mesura alternativa al rgim disciplinari, cosa que s acceptada.
4.3.4 La postmediaci
En aquesta etapa sestableix una revisi i seguiment dels acords assolits i dels no arribats a lacord, generant un registre i sistematitzaci dels indicadors de procs i finalitzaci de la intervenci. La planificaci del procs, el seguiment de cada fase i dutilitzaci correcta de leina o recurs ms adequat del procs en cada moment, dna una alta probabilitat dxit en el resultat de la resoluci dels conflictes. Amb lobjectiu de detectar rees de millora, es crear un instrument i/o un qestionari on es recollir, de forma qualitativa, aquelles qestions que puguin sorgir durant qualsevol part del procs i que siguin susceptibles de ser preses en consideraci per a posteriors processos de resoluci de conflictes. Tant el seguiment constant dels indicadors i el registre dincidncies, com les entrevistes de seguiment, i les accions formatives relacionades en aquest mbit seran elements per fer la millora contnua dels processos de resoluci de conflictes. La utilitzaci del procediment i dels documents corresponents creats a lefecte, constitueixen la garantia de qualitat en el procs, i incrementen la seguretat en totes les fases, pel que fa a la seva objectivitat, transparncia, igualtat doportunitats i eficcia dels resultats. A continuaci referirem quina es la transposici a la prctica del nostre model de mediaci a partir dun cas mediat. En la darrera secci, oferirem ms sintticament exemples daltres tipologies de casos.
Es dna trasllat, doncs, a la decisi per posar en marxa la mediaci. ETAPA DE PREMEDIACI
Cita-petici La participaci en la mediaci del professional A es va canalitzar per mitj de la cita per compatibilitzar el principi dautonomia de la voluntat de les parts que impera en la mediaci, amb la possibilitat de sancionar disciplinriament els fets en cas que el professional declins acceptar la mediaci, mantingus una conducta reincident o es mostrs poc collaborador en la mediaci. La petici t lloc a partir del moment en qu cada part accepta sotmetres a la mediaci. (1) Primeres entrevistes A criteri del Servei de Mediaci es preveu en aquesta primera etapa la realitzaci de diverses entrevistes individuals i conjuntes per tal daconseguir involucrar els diferents nivells institucionals implicats (Direcci del centre, Direcci Assistencial, parts enfrontades...) i atendre la petici dactuaci immediata requerida pel grup B. A continuaci sinforma del nombre i contingut de les entrevistes convocades telefnicament que es van realitzar als mediats. Professional A. En la primera sessi s informat de la situaci i es fa la presentaci personal i del Servei de Mediaci. Aquest es mostra sorprs i desconcertat per la repercussi generada i justifica la seva actuaci allegant que el fet succet ha estat motivat per un xoc cultural entre dues institucions que presenten una naturalesa jurdica diferent. Es demana la seva versi dels fets, tot plantejant-li la possibilitat daclarir la situaci programant un procs de mediaci adreat al seu creixement i lideratge professional. El professional accepta la proposta per trobar una soluci. Sinforma que es contactar amb laltra part a fi de conixer totes les versions i poder apropar-los per a solucionar el malents.
4.3.5 Un cas prctic detallat: conflicte entre professionals de diferents institucions

En el marc de collaboraci entre dues institucions sanitries es refereix un presumpte incident entre un professional sanitari (en endavant A) i un grup de professionals sanitaris pertanyents a un mateix estament (en endavant B). Sallega una intervenci menyspreadora, humiliant i vexatria.
CAPTOL 9
En aquest moment informem sobre els principis de voluntarietat i confidencialitat que regeixen en la mediaci. Cal destacar que el Servei de Mediaci va identificar desprs daquesta primera entrevista la necessitat que el professional realitzs un treball de creixement personal per a millorar la seva relaci interpersonal i professional. Cap grup B. El Servei de Mediaci es dna a conixer referint el motiu pel qual necessitar la seva collaboraci. El professional accedeix tot i que amb certes reserves, ja que atribueix la font del problema a la personalitat del professional A. Sinforma sobre la proposta dactuaci sobre el professional A. Tamb manifesta el seu neguit per les reaccions imprevisibles del seu equip, per respondre o defensar-se de les possibles accions del professional A. Sacorda seguir informant de qualsevol novetat i es decideix anar a entrevistar al grup B. El Servei de Mediaci va optar per involucrar en aquest cas al Cap del grup B en considerar que en les organitzacions de salut els nivells de responsabilitat laboral shan de respectar en el seu organigrama formal, per tal de facilitar una millor gesti del conflicte. Aix mateix, es va informar de les lnies de treball que estaven portant al voltant de la gesti del conflicte i la mediaci, amb lobjectiu de contextualitzar i aportar ms significat als diferents tipus dintervencions plantejades. Cap i Grup B. Lentrevista sinicia presentant novament, i aquest cop duna manera bastant extensa, les oportunitats de poder gestionar una situaci de conflicte generada. Es demana al grup la seva versi del conflicte. Aquest manifesta haver estat objecte dun indegut comportament per part del professional A, el qual va menysprear de manera sostinguda al seu collectiu, i acompanyava amb el seu tracte manifestacions vexatries. A partir daqu, manifesten tota una srie de temors per leventual possibilitat que el professional A assolis un lloc de responsabilitat directa a la instituci del grup B, ateses les circumstncies. I van expressar el seu rebuig envers el professional A. El Servei de Mediaci va gestionar aquesta situaci dentrevista utilitzant com a estratgia lmfasi en el significat de la mediaci i la motivaci personal per aquest projecte, per tal de generar confiana en tot lequip de professionals. Quan va finalitzar aquesta sessi shavia generat un vincle de relaci de confiana, un espai de neutralitat i una visi professional del mtode i servei, on les persones es sentien tranquilles, cmodes i disposades a dialogar. Direcci A. Durant la primera part de la reuni sinforma que shan mantingut reunions individuals amb les parts
en conflicte i amb el cap del grup B, tot comentant que es tracta dun cas complex per amb soluci. La Direcci demana expressament si es pot arribar a reconduir la situaci i/o al professional per aquesta via. Se li contesta amb un s rotund, per que es necessita confiana en el procs. La Direcci atorga el vist i plau (endavant!) ja que vol donar soluci al conflicte. Es suggereix la possibilitat doferir al professional un treball de creixement personal, previ a la mediaci entre les dues parts en conflicte. El servei de mediaci comenta que aix tindr un cost ja que aquest treball shauria de realitzar fora del centre amb professionals externs. La Direcci accepta les condicions. El Servei de Mediaci amb aquesta actuaci va treballar el restabliment de les relacions de confiana. (2) Anlisi i diagnstic del conflicte Anlisi del conflicte En virtut del nostre model de mediaci les tipologies i nivells de conflicte que presenta en un primer moment el cas sn: conflicte interpersonal entre un grup (B) i individu (A), amb tipologia de cas a): conflicte psicosocial, dinteressos i emocionals. Les causes que generen aquesta classificaci sn: els comportaments desagradables i vexatoris que es detallen a lescrit del grup B, mostres de desconfiana, de diferent perspectiva i de descohesi amb una alta intensitat emocional amb judicis i hostilitats, acompanyat dirritaci i preocupaci. Seguint el mtode ens trobarem amb un tipus de demanda (procs) A amb intensitat emocional baixa, per amb risc psicosocial. Diagnstic del conflicte Desprs de les entrevistes de premediaci el diagnstic s el segent: conflicte de desconfiana entre les parts amb una alta intensitat emocional, acompanyat dun conflicte de lideratge de lindividu (A) i de comunicaci entre els responsables mxims del Servei. Aquests diagnstic fa que la tipologia de cas hagi derivat a tipologia o PROCS B conflicte estructural, dinteressos i emocional amb una intensitat emocional alta i amb un nivell de conflicte interpersonal i intrapersonal. (3) Planificaci de la fase de resoluci segons etapa de la mediaci a prestar Litinerari dintervenci per aquest cas, dacord amb la metodologia de mediaci seguida va ser programar sessions individuals i conjuntes per tal de revisar interessos, transmetre reconeixement i arribar a un acord entre les parts.
CAPTOL 9
ETAPA DE MEDIACI
Per tal de preparar la fase de mediaci, dacord amb litinerari dintervenci determinada i amb les entrevistes de premediaci realitzades, es va iniciar aquesta etapa amb sessions individuals (caucus). 1 Fase de la mediaci: sessions individuals convocades telefnicament. Direcci del professional A. El Servei de Mediaci transmet la predisposici dA per realitzar un treball o formaci pel seu creixement personal i professional, condicionat a que la Direcci emprengui el dileg amb la Direcci de la instituci del grup B per aclarir labast de la relaci entre ambdues institucions. La Direcci del professional A respon assumint que ho far. Es tanca aquesta cita amb la concreci de realitzar una propera reuni amb la Direcci i el professional A. El Servei de Mediaci va reforar la importncia que t per una instituci vetllar pel creixement personal del seus professionals. Professional A. En aquesta reuni es va formalitzar el comproms reconegut en la fase de premediaci de realitzar un treball de prevenci i deducaci en termes de lideratge fora de la instituci, concretant la data de la primera sessi amb el professional extern a la qual tamb hi va assistir el servei de mediaci. 2 Fase de la mediaci: sessions conjuntes convocades telefnicament. Professional Extern i Professional A. Un cop en la sessi, el professional extern ens pregunta el perqu de la sol licitud. El professional A esmenta especialment que lempresa est vivint un procs dintegraci amb una altre empresa i que ell s la persona pont daquest procs. El Servei de Mediaci afegeix que disposa duna carta on el grup B expressa el seu malestar amb el professional A. Desprs de diverses interaccions entre tots tres, el professional extern refereix que part del conflicte s atribuble a una coordinaci millorable entre les institucions en la fase dintegraci i en la presa de decisions del professional A quan aquest no era el nomenat per fer-ho. Aconsella informar als caps daquesta situaci. Sacaba la sessi sense fer mfasi al lideratge del professional, tot afegint que a proposta del servei de mediaci sobserva la necessitat de fer un treball de creixement personal sobre A que se li proposaria en el moment adient. El Servei de Mediaci, tot i reconixer que la necessitat duna millor coordinaci entre les institucions podia haver afavorit certs nivells de conflictivitat, no considerava justificada la conducta del professional A sobre el grup B, que requeria ser tractada des de lesfera del treball personal.
3 Fase de la mediaci: ( i) sessi conjunta convocada telefnicament, (ii) sessi individual. Direcci i Professional A. Es fa una revisi al detall de la sessi mantinguda amb el professional extern. Queda de manifest que el primer pas s la millora de la coordinaci entre les Direccions dambds en aquesta fase dintegraci, a partir de lespecificaci daccions i plans i plans estratgics, aix com el rol dA. La Direcci aclareix labast de les funcions del professional A i ho aproven tot reflexionant sobre el que han dassumir en aquest moment. De les declaracions dun i altre sacorda que la Direcci treballar la millor coordinaci amb la Direcci de laltre instituci i que el professional A es compromet a realitzar la formaci de creixement personal anomenat per tots formaci de lideratge. Es tanca la sessi. El Servei de Mediaci va plantejar reunir-se amb la Cap grup B per traslladar aquesta informaci. Abans, per, va demanar consentiment a les parts per fer-ho de forma consensuada. Va manifestar que sestava treballant per descongestionar el conflicte i que es faria una formaci individualitzada. Sessi individual convocada telefnicament amb: Cap grup B. Sinforma del seguiment realitzat fins al moment i que el professional A ha accedit a realitzar una formaci de lideratge, afegint que pot transmetre aquesta informaci al grup B. La Cap reafirma lacci i confia amb el procediment. Manifesta tamb que el grup B es mostra satisfet amb les actuacions realitzades ja que perceben que sestan posant mitjans resoldre el cas. Finalitza la sessi concretant una nova cita. El Servei de Mediaci constata la confiana de les parts en la mediaci. El professional A assisteix a 16 sessions duna hora. Es mantenen diverses xerrades telefniques amb Cap grup B per tal de fer el seguiment. El grup B comena a notar trets significatius amb el comportament del professional A. El senten ms tranquil, ms tolerant, i fins hi tot ms collaboratiu. Transcorregut un cert temps levoluci s molt bona. Tothom percep canvis positius. Alhora es mant informada a la Direcci del professional A daquesta evoluci positiva. El Servei de Mediaci considera que ha arribat el moment de mantenir una reuni i unes sessions de mediaci entre el professional A i el grup B, des de la tranquillitat i tancar daquesta manera possibles ferides entre ambdues parts. La Cap del grup B es informada daquest acci i demana mantenir una sessi clnica prvia amb participaci del professional A i el grup B que s acceptada. Es celebra la sessi i resulta que va molt
CAPTOL 9
b i s positiva per a les dues parts. Sembla que ja no sigui necessari mantenir sessions de mediaci conjunta. El professional A deixa de rebre sessions. 4 Fase de la mediaci: sessi conjunta convocada telefnicament. Grup B i Professional A. Lobjecte daquesta sessi s sobretot la de treballar el reconeixement mutu entre parts per tal darribar a un acord de convivncia. Una i altra part es mostren fora tranquils durant la sessi. El grup B transmet que han percebut durant tot aquest procs un canvi dactitud per part del professional A i que accepten aquest canvi com un apropament del professional i que en aquest sentit queda lliure de disculpes. El professional A manifesta que les formes no van ser les correctes i que la seva intenci no era la de ferir ning. El Servei de Mediaci tanca la sessi on ambdues parts arriben a lacord de bona convivncia professional, i de mantenir una comunicaci de respecte i collaboraci mtua. ETAPA DE POSTMEDIACI.
conflictes que es poden donar, ms enll del conflicte entre professionals de lorganitzaci. Sn els conflictes ubicats en el marc de la relaci de lorganitzaci, a travs dels seus professionals, amb els usuaris i/o els seus familiars en el procs datenci sanitria. En aquest tipus de conflictes hi ha fonamentalment malentesos i/o problemes en la relaci interpersonal. En una primera actuaci es considera necessari que hi hagi la intervenci del Serveis dAtenci a lUsuari. Aix, quan un familiar de lusuari o el mateix usuari realitza una queixa, el Servei dAtenci a lUsuari resol aquesta reclamaci mitjanant accions orientades a la soluci mitjanant, en alguns casos, entrevistes en profunditat, realitzant formaci, entre daltres. Tanmateix, si aquest primer nivell dintervenci del conflicte no permet resoldre lescalada del conflicte i/o la seva possible derivaci al sistema judicial, aleshores sha dhabilitar un espai de mediaci que en faciliti la possible desescalada. No ens pronunciem aqu sobre les caracterstiques o la situaci daquest servei, perqu pot ser situat en diversos llocs de lorganigrama. Ens basta mostrar un exemple daquests conflictes. Lexemple que segueix a continuaci no s enterament real, sin que s un cas-tipus.
Es completa lexpedient abans de ser arxivat, tot identificant les dades ms significatives a efectes estadstics i dindicadors del servei, i disposant el seguiment de lacord assolit per tutelar que no shan pres represlies. Es constata la necessitat de realitzar una sessi individual addicional amb la Direcci del professional A i amb el professional A. A continuaci sinforma del contingut de les esmentades sessions: Direcci professional A. A proposta de la Direcci, sacorda de cara a futurs esdeveniments dins del marc de la integraci la idonetat de reforar el professional A amb algunes sessions ms. Professional A. Sinforma sobre lopci de realitzar algunes sessions ms de cara a futurs esdeveniments dins del marc de la integraci que li poguessin significar noves responsabilitats. El professional A manifesta el seu inters arribat el moment.
Antecedents
Una mare dun noi jove ingressat (lestada del noi es preveu molt llarga) en un centre sociosanitari reivindica i manifesta reiteradament la desaprovaci dels collaboradors daquesta unitat. La mare amenaa amb (i est disposada a) acudir a un advocat perqu lassessori en els seus drets i determini si hi pot haver conseqncies legals per un comportament indegut i vexatori per part del personal sanitari. El motiu pel qual la mare t aquest comportament, dacord amb el que ella manifesta, s degut a que els collaboradors no estan prou pel nen i literalment verbalitza: que si el nen necessita aix i all els professionals han destar presents en aquell mateix instant. Aquests comportaments i expressions verbals suposen pel collaborador un desgast professional i personal, el qual es transforma sovint en estats dangoixes i pors. A ms, els professionals aleshores senten que la por els fa actuar de manera diferent respecte altres usuaris o familiars. I aix tamb els angoixa. En aquest cas, els professionals manifesten que a aquest familiar se li est oferint un bon tracte, fins i tot se lofereix tot all que ni tant sols est establert per normativa. Per exemple, nombre de tovalloles per dia, etc.
4.3.6 Exemples daltres tipus de conflictes sanitaris Introducci

El que figura en aquest apartat 4.3.6 ja no se situa en lmbit del CSI. s una situaci ms general, i ha estat descrita a ttol indicatiu, perqu mostra una tendncia que sincrementar en un futur proper. Ens referim a daltres tipus de
Anlisi i diagnstic del conflicte

Ats el nostre model de mediaci les tipologies i nivells de conflicte que presenta en un primer moment el cas sn: con-
CAPTOL 9
flicte interpersonal entre un grup (B) i individu (familiar de lusuari) (A), amb tipologia de cas a): conflicte psicosocial, dinteressos i emocionals. Les causes que generen aquesta classificaci sn: els comportaments desagradables i vexatoris, mostres de desconfiana, de diferent perspectiva i de descohesi amb una alta intensitat emocional amb judicis i hostilitats, acompanyat dirritaci i preocupaci. Seguint el mtode ens trobarem amb un tipus de demanda (procs) A amb intensitat emocional alta amb risc psicosocial. 1. Planificaci de la fase de resoluci segons etapa de la mediaci a prestar Litinerari dintervenci per aquest cas, podria ser ser, en primer lloc, programar sessions individuals amb els professionals i sessions individuals amb la Direcci dAtenci a lUsuari (part representativa del familiar de lusuari, en aquest cas la mare) per tal de revisar interessos, diferncies, perspectives, i aix poder transmetre reconeixement entre les parts i arribar a un acord. 1.1. Sessions de mediaci Primera sessi: el servei gestiona el cas realitzant entrevistes amb la mare i realitzen formaci als professionals de la unitat. Aquestes activitats serveixen en un primer moment per calmar i dotar deines als professionals de la unitat. Al cap duns dies els professionals tot i haver tingut aquestes sessions formatives no senten que el conflicte shagi resolt. Segona sessi: davant la continutat de la problemtica i davant la necessitat de resoldre el conflicte, es proposa una mediaci. Tercera sessi: el mediador realitza sessions individuals amb cadascun dels professionals i realitza entrevistes de seguiment (representant del familiar de lusuari, la mare). Sobserven canvis de comportament entre la mare i els professionals. Han minvat les angoixes i les pors dels professionals, aix com les agressions i la rbia de la mare. Quarta sessi: es realitzen sessions de seguiment amb el comit dempresa. Tot i que el conflicte ha minvat els professionals se senten resignats. Manifesten que ells han posat de la seva part i es per aix que el nivell de conflicte sha transformat per aquest canvi de comportament. Per, malgrat aix, continuen observant en la mare de lusuari la presncia democions negatives i de rbia. El Servei de Mediaci decideix realitzar una entrevista amb la mare per saber quin s el seu neguit real. El mediador intueix que aquesta rbia i agressivitat de la mare no s produda pels professionals sin que aquests sn
en part els receptors dun conflicte intrapersonal no resolt per part de la mare. Cinquena sessi. Es realitza una entrevista amb la mare i el mediador indaga sobre el succs de laccident (possible causa del seu malestar). Aquesta manifesta no tenir resolt el fet de laccident. Sexplica mpliament. Reconeix que els professionals no tenen culpa, per que de vegades els hi traspassa a ells i al centre en general el seu neguit. El Servei de Mediaci li ofereix la possibilitat dajudarla a gestionar aquesta situaci i a trobar, si ella vol, el motiu real pel qual ella t un comportament agressiu acompanyat de tanta rbia. Ella accepta. Es comencen a percebre canvis profunds en la mare i en la relaci amb lexterior, s a dir, amb els professionals.

Segons alguns resultats de les entrevistes realitzades als experts en conflicte i mediaci, els conflictes que es preveu que creixeran ms en el futur sn: Els conflictes que creixeran o que ja sn molt importants i que poden ser assumits per la mediaci sn els conflictes relacionals: 1. Entre els professionals dels diferents mbits de la salut 2. Entre els usuaris i els professionals (en qu hi ha una relaci molt desigual, dinferioritat) s aqu on la mediaci pot aportar molt, ja que les persones estan dolgudes per la relaci, per com les han tractat i amb les eines de mediaci s totalment solucionable ja que les negligncies mdiques no poden ser abordades per la mediaci, ha dhaver-hi un altre sistema. EE Aquells que poden ser tributaris a cobrar a travs de plisses dassegurana. Cada cop es t ms accs a la informaci, est molt ms difs el sentit del dret civil i hi ha altres professions que sestan especialitzant (advocats especialistes en dret sanitari). EE La tendncia ha estat la mateixa en aquests cinc anys. Sestan confirmant i validant els resultats de fa cinc anys (ja que noms hi havia 57 casos), i ara
CAPTOL 9
sestan confirmant que sn els interpersonals i els intragrupals. EE Els conflictes laborals; els dels drets adquirits per part dels professionals. En la mida que es vagi implantant una visi ms tica (i no es prioritzin els drets del horaris, etc.). Per exemple, donar sopar a les 18.30 per enllitar-la a les 20.00 i no donar esmorzar fins les 9 del mat. Es fa amb el criteri dels drets adquirits dels professionals (qesti de torns); aix s maltractament institucional, i la gent est comenant a ser una mica conscient. EE Els conflictes que creixeran ms en el futur sn els interculturals... GF 2 Aix, la possible evoluci dels conflictes ve donada i est molt condicionada per la creixent dinmica de contnua tipificaci de nous conflictes identificats en lmbit de la salut i la voluntat institucional per a fer s de la mediaci integrada en un sistema social i organitzatiu ms ampli. Tamb, cal considerar limpacte que ha tingut la mediaci intercultural en el sistema sanitari i caldr veure quin ser el seu creixement en un futur immediat. Levoluci dels conflictes en un futur probablement podran estar condicionats pels segents aspectes: a) Les condicions socials i laborals actuals dibuixen escenaris ms complexos i difcils. En aquest sentit lmbit de la salut no resta ali. Condicions que faran emergir ms i nous conflictes. Per exemple, la creixent diversitat cultural o lenvelliment de la poblaci generaran noves necessitats, escenaris de relaci i intervenci professional. Hi haur un increment de les reclamacions i conflictes degut a la major sensibilitat i conscincia dels drets, tant dels usuaris com dels professionals. Larticulaci de les noves poltiques dafers socials en matria digualtat doportunitats (gnere, conciliaci, integraci de disminuts, etc.) amb les regulacions laborals fa que emergeixin tensions en les organitzacions que podrien ser susceptibles dacollir-se a un procs de mediaci. La previsible creaci de noves eines de diagnstic del conflicte far emergir conflictes latents, fins al moment, que no havien estat identificats.
a)
Lemergncia de ms i nous conflictes demandar del desenvolupament de noves eines tant per a la seva identificaci com per a la seva resoluci. Es reconeixer un canvi en la mirada del conflicte, obrint-la, ampliant-la a altres agents que anteriorment no havien estat considerats, com ara la famlia, lders comunitaris, representants legals dels treballadors, etc. s necessari que el Servei de Mediaci sadeqi a les caracterstiques i necessitats especfiques de lorganitzaci concreta on subicar. Aquest canvi implicar, aix mateix, un enriquiment de les metodologies i estratgies de resoluci positiva del conflicte. Ser necessari un enfocament tcnic holstic, pluridisciplinar i sistmic i inclusiu que doni resposta a la complexitat de lescenari de conflicte i la seva resoluci.
b)
c)
d)
e)
En relaci a lemergncia de la diversitat cultural de la societat catalana: a) Hi haur una demanda de respostes especfiques del sistema per facilitar laccs, acollida i prestaci dels serveis de salut a les persones immigrades. Les demandes poden ser des de necessitats dinformaci sobre els circuits, barreres lingstiques i diferncies en els models de salut i clnic. Aquestes necessitats han de generar lemergncia de perfils professionals i voluntaris, tant integrants als centres del sistema com collaboradors en matria de traducci, interpretaci, informaci, etc. En aquest sentit, cap encabir totes les accions de MIC que shan identificat en el present estudi en les qu participen diversitat dorganitzacions.
b)
c)
b)
c)
d)
Conclusions
6.1 Trets de la instituci de la mediaci en salut

A continuaci detallem les conclusions ms rellevants a les que ha arribat lET8. 1. Dificultat per la polismia del terme: des de la perspectiva terica saprecien diverses definicions, la ge-

En relaci al procs-metodologia es pot anticipar el segent:
CAPTOL 9
neralitat de les quals no facilita que hi hagi un concepte clar i com de la mediaci aplicada en lmbit de la salut. Aquesta diversitat sentn tant pel que fa al concepte de mediaci com a lmbit daplicaci, on es troba tant laccepci de sanitat com salut. Aquesta complexitat no s exclusiva de lmbit. Des del treball empric sha evidenciat aquesta diversitat dinterpretacions en alguns casos. I aix, malgrat que a lenquesta es va definir el concepte de mediaci amb el qu es partia, en la prctica, algunes de les persones que han contestat han interpretat com a mediaci diverses accions com informaci, formaci, prevenci, assessorament, traducci, etc., que segons el nostre equip no sn estrictament mediaci, per que formen part del sistema que permet la seva institucionalitzaci. Hem distingit entre: (a) MIC, (b) MS, (c) actuacions de mediaci (a + b), i (d) actuacions de suport a la mediaci. 2. La mediaci en salut est poc implementada. El nombre de reclamacions i queixes que varen rebre les Unitats dAtenci a lUsuari varen ser 50.569 a lany 2008. Per, en el nostre estudi, dun total de 425 centres de salut de Catalunya noms 20 centres han manifestat haver realitzat mediacions durant lany 2008; daquest hi ha 5 hospitals i 15 centres datenci primria. El nombre absolut de mediacions realitzades ha estat de 45, que han tractat conflictes tant dusuaris com de professionals. El grau dinstitucionalitzaci de la mediaci en salut s ms gran del que es podria esperar. Malgrat tot, el fet que el 35,7% dels centres disposin de protocols per delimitar el conflicte, ms el grau de resposta i inters que suscita la mediaci, fa pensar que hi ha comenat a haver una reacci institucional en aquest sentit. La MS no est desenvolupada ni implementada encara, per s que existeix ja una institucionalitzaci emergent per fer-ho. Hi ha un gran nombre de MIC en lmbit sanitari. Lany 2008 a Catalunya es van realitzar 37.139 actuacions de MIC en 98 centres de salut. I, si desglossem el total daccions de mediaci efectuades per cadascuna, arriben a la xifra de 122.593, amb un promig de 4,2 accions distintes per mediaci. Aix permet qualificar la mediaci intercultural com un fenomen social complex: no es pot confondre amb tasques de traducci. Latenci als usuaris immigrants no es valora com a conflictiva. s a dir, aquestes actuacions no han
estat valorades com a conflictes ni pels professionals dels centres ni pels mediadors, en la immensa majoria dels casos. Aix pot conduir a una redefinici del concepte de MIC. 6. Diferents perfils de qualificaci i nivells dimplicaci organitzativa. Seguint la lnia mostrada en els estudis de referncia citats a lapartat teric, sha evidenciat una diversitat de perfils en la qualificaci dels professionals que efectuen MIC: alguns participen com a professionals contractats pels propis centres, altres com professionals de centres collaboradors que presten serveis als centres de salut i altres com a voluntaris. Aix implica un escenari complex a lhora de regular la professi del mediador, i especialment de la MIC. Sha detectat, al llarg de tot lestudi, una gran necessitat darticular accions de formaci, sensibilitzaci, prevenci creaci de cultura de la pau, a ms de mediaci. Lestudi en profunditat ha mostrat el limitat nombre daccions, en el sentit que han estat molts pocs centres els que les han desenvolupat. Per altra banda, lestudi qualitatiu ha mostrat com totes les persones participants han expressat el valor i la necessitat daquestes accions de suport. El paper vital del recolzament i la voluntat institucional. Aix queda reflectit en els resultats de lestudi qualitatiu. En les entrevistes es va destacar com a requisit imprescindible per a la implementaci i continuaci dun servei el recolzament de la direcci i la destinaci ptima dels recursos econmics. Pel que fa als grups focals, en tots ells sha manifestat el reclam de la importncia del suport de la direcci per a la creaci i consolidaci del Servei de Mediaci. Per exemple, sorprn el fet que en 2 dels centres de lestudi, malgrat disposar de mediadors propis, no es va realitzar cap procs de mediaci en salut. Aquesta dada, en canvi, contrasta amb el fet que un nic centre va realitzar 7 mediacions lany 2008. Per tant, aix ens pot ajudar a entendre el fet que probablement, no tots els centres tenen la mateixa disposici cap a la cultura de la resoluci de conflictes per part dels usuaris o dels professionals i que, pels motius que sigui, no fan s daquest recurs tot i tenir-lo a labast. Aix ens porta a pensar que no s suficient que les organitzacions disposin del recurs de la mediaci sin que tamb cal que vagi acompanyat de poltiques que afavoreixin i facilitin la seva utilitzaci per part de professionals i dusuaris dels serveis sanitaris.
7.
8.
3.
4.
5.
CAPTOL 9
9.
Diversitat i complexitat en lorganitzaci i funcionament dels serveis. Comporta, per una banda, la necessitat de formalitzar i sistematitzar per avaluar des de diverses perspectives el servei, per alhora la necessitat de considerar les diverses peculiaritats de cada entitat i no caure en una burocratitzaci excessiva. Que la majoria de les mediacions hagi estat portada a terme per mediadors de la prpia entitat pot resultar, en un principi, un benefici a lhora de gestionar el conflicte degut al seu grau de coneixement de lestructura organitzativa i de la realitat de lmbit. Aix, que a priori sembla beneficis, en realitat s relatiu ja que en alguns casos el fet que aquests mediadors pertanyin a lorganitzaci pot ser percebut pels professionals sanitaris com una manca dels principis de neutralitat i de confidencialitat, que shan de veure garantits en tot procs de mediaci. En canvi, aquesta percepci no sacostuma a donar de manera tant freqent en els usuaris dels serveis sanitaris donat que no coneixen al mediador encara que aquest sigui intern. Un altre factor esmentat com a font de conflicte ha estat de caire organitzatiu: lalta rotaci implica en alguns casos que el professional afronti latenci amb carncies dinformaci sobre lusuari. A vegades aquestes persones substitutes no senten prou comproms amb els companys i companyes com per donar un cop de m i saguditzen situacions que generen conflicte amb els usuaris. En definitiva, aqu el mediador fa damortidor de situacions destrs i pressi que no han pogut ser tolerades pels professionals i/o usuaris del centre. Per tant, podem dir que la introducci de la mediaci com a procs per tractar conflictes interns i externs han aportat canvis de percepcions i per tant canvis en la manera de resoldre els conflictes, aix com la presa de conscincia a nivell organitzatiu de que les empreses tenen conflictes i aquests shan de gestionar. Aquesta conscincia afavoreix la col laboraci i participaci en la resoluci del conflicte.
11. Les experincies dintervenci integrades sestan manifestant com un efectiu recurs per a lorganitzaci. Experincies com les del Projecte de Mediaci Sanitria (UMS, Universitat de BarcelonaDepartament de Salut) i lE-PRAC han posat de manifest que s possible articular serveis integrats que donin resposta a les necessitats, e.g., duna organitzaci tant complexa com el CSI en matria de gesti positiva de conflictes. 12. La mediaci evita la via judicial dels conflictes, en una important mesura. Ara b, els conflictes que es donen amb els usuaris estan relacionats amb la valoraci de la qualitat del servei rebut i es pot aplicar la prevenci i/o la resoluci per tal de que el conflicte no vagi a ms, tal com sest fent a les Oficines dAtenci a lUsuari. Daltra banda, la tendncia natural dels conflictes que es situen en lmbit de les males praxis s que acabin en judici. A ms, es freqent que en funci de la rellevncia del conflicte sutilitzi el mn meditic per a la seva difusi. La reflexi i el debat sobre el sentit, les implicacions i connotacions de la mediaci en lmbit de la salut han estat presents al llarg de tot el treball. Finalment, en base a les experincies viscudes durant les diferents fases de lestudi quantitatiu i als resultats obtinguts en lapartat dels grups focals i entrevistes amb els experts, sha arribat a formular una proposta de conceptualitzaci que, des del nostre vessant teric i empric, reflexa el que considerem sobre la mediaci en conflictes i la mediaci intercultural. Val a dir que es pot entendre el termini mediaci des de dues accepcions, segons el context daplicaci: es pot plantejar com a una intervenci psicosocial orientada a la gesti de conflictes, que permet incloure diferents actuacions, o es pot considerar com una acci professional especfica, representada en laplicaci dun procs estructurat. Dins de la primera accepci, obtenim un enfocament ms ampli i flexible, plantejant una intervenci que, vinculada amb altres actuacions facilita la resoluci de la situaci conflictiva, compartint els valors de la mediaci i integrant ls de diverses tcniques. Permet entendre lactuaci en les diferents fases del problema, des de la prevenci a la resoluci. Considerat des del vessant duna acci professional concreta podem definir la mediaci en salut duna forma ms delimitada: s una metodologia alternativa per gestionar positivament conflictes en les organitzacions prestadores de serveis sanitaris on el mediador facilita, des de la imparcialitat, la creaci dun espai de dileg perqu les parts en conflicte puguin arribar a lentesa.
10. Sha identificat una manca de formalitzaci i sistematitzaci del procs, quant a protocols i criteris de funcionament. Per exemple no estan delimitats els tipus de conflictes a mediar, ni els tipus de sol licituds que es realitzen, ni la duraci del procs, ni el cost del servei, ni el tipus de seguiment a utilitzar. Aquest fet pot dificultar la regulaci per part del CatSalut, per tamb ha estat valorat positivament pels professionals de la salut com un element dagilitat i flexibilitat en el sistema.
CAPTOL 9
La mediaci intercultural en salut sentn, llavors, com a metodologia alternativa per gestionar positivament conflictes originats per les diferncies culturals en les organitzacions prestadores de serveis sanitaris on el mediador facilita, des de la imparcialitat, la creaci dun espai de dileg perqu les parts en conflicte puguin arribar a lentesa. Serien accions dorientaci intercultural aquelles que tenen com a finalitat facilitar laccessibilitat dels usuaris daltres cultures al sistema sanitari i la prestaci del servei per als professionals de les organitzacions sanitries com ara accions integrades de traducci, informaci, seguiment, etc. Lmbit de la salut necessita disposar duna arquitectura funcional i vlida per tal de donar resposta duna manera integradora a tots els plantejaments anteriorment comentats. En aquest sentit, ha de preservar el cicle natural i litinerari del conflicte al si del funcionament de lorganitzaci, i posar al seu servei els recursos necessaris per donar cobertura a tots els diferents nivells de gesti dels conflictes.
El conflicte en el sistema sanitari t unes portes dentrada: concretament les Oficines dAtenci a lUsuari, els Serveis de Recursos Humans, les Unitats de Prevenci de riscos laborals, a ms daltres espais potencials com, per exemple, els propis equips de treball on soriginen els conflictes interpersonals o els derivats de la relaci de jerarquia. Aquests agents tenen la funci implcita de contenir i/o resoldre el conflicte en un primer nivell, per en el cas de no trobar una gesti positiva a la situaci problemtica, aquesta pot escalar i passar a un altre gra de resoluci, implicant la intervenci dels mediadors naturals i/o dels professionals depenent de la naturalesa de cada cas. Segons els resultats de la investigaci realitzada en el marc del LBM, s en aquest nivell on subiquen les intervencions dutes a terme en lactualitat pels serveis de mediaci existents. Per tant, aquesta situaci deixa fora de la gesti interna de lorganitzaci un tipus de conflicte amb baixa prevalena per dun gran impacte qualitatiu, com s el cas de les demandes, que passen directament a la via judicial sense que shagi fet cap intent previ de negociaci positiva a travs de leina de la mediaci.
Grfic 6. El conflicte en el sistema sanitari
Font: Elaboraci prpia a partir dels resultats de la investigaci.
Tenint en compte els costos tan elevats que comporta la tramitaci duna demanda judicial per mala assistncia, en temps, recursos i malestar emocional pels afectats, es planteja com a una bona opci la possibilitat daplicar la mediaci tamb a aquestes demandes per tal dafavorir, especialment, la comunicaci entre el professional de la salut i lusuari i donar loportunitat destablir i/o transformar la relaci per tal darribar
a un enteniment amb ms satisfacci per a totes les parts i menys cost. En aquest sentit, seria bo que es pogus oferir aquesta alternativa des de les prpies organitzacions sanitries, de forma prvia a lobertura del procediment judicial, per tamb hi ha la possibilitat que loferiment de la mediaci es faci una vegada shagi iniciat la demanda, des del paradigma de la justcia restaurativa.
CAPTOL 9
6.2
Recomanacions

fica i en el cas de la MIC, duna formaci en resoluci de conflictes interculturals. Caldr ampliar el concepte de MIC a altres col lectius que no sn immigrants com el cas dels professionals del sistema daltres nacionalitats, s a dir, professionals que treballen junts i poden tenir seriosos conflictes causats pel factor cultural, o les persones jubilades procedents de tercers pasos, que sense ser immigrants, tamb necessiten una atenci especfica.
En relaci als professionals: Cal regular les professions i perfils de les persones que participen en la mediaci i en les accions de suport, delimitant les competncies i qualificacions per tal dordenar el mapa professional. Tot reconeixent la vlua i necessitat de diversos perfils com ara el mediador natural, els mediadors professionals, els formadors, orientadors, etc., que puguin ser contractats a la prpia organitzaci o per una entitat provedora de serveis, considerem que s molt important recordar que un mediador professional qualificat pot desenvolupar accions de formaci, prevenci, orientaci, etc. Per un traductor o un formador, per exemple, no pot ser considerat mediador si no en disposa duna formaci tcnica especfica. El tipus de continguts formatius per a poder formar un mediador en salut ms enll de la informaci bsica, han de contemplar la possibilitat dincorporar un coneixement especfic de les caracterstiques de lorganitzaci sanitria i del tipus de conflicte especfic relatiu a la salut (malaltia, patiment, relaci emocional, etc.). I tamb per aquest motiu creiem que una formaci necessria hauria de ser laportaci deines per al creixement personal i la prpia cura del professional (restauraci psicolgica), per tal de preparar i empoderar al professional-mediador per afrontar el conflicte especfic en salut. Tanmateix, seria bo que una formaci basada en la gesti positiva del conflicte, les diferncies i la negociaci basada en el model collaboratiu fos leix principal bsic per aquest mbit.
Algunes de les recomanacions ms operatives es podrien concretar en: Potenciar en els mbits de la salut: la prevenci, leducaci i la resoluci dels conflictes en el marc duna cultura de la pau. Incentivar la recerca terica i aplicada, a partir de la qual crear, aplicar i validar models en lmbit de la salut. Incentivar la difusi de la mediaci en lmbit de la salut. Crear estructures que acompanyin la implantaci de la mediaci en els centres de salut o b estructures que donin servei extern. Determinar la millor ubicaci dels Serveis de Mediaci. Crear protocols dactuaci de la mediaci i procediments interns, mantenint la flexibilitzaci de leina. Reglamentar en conveni collectiu la possibilitat dincloure leina de la mediaci com a primera premissa de soluci en lmbit de la salut (pas previ a la via judicial). Crear grups de supervisi en lmbit de la salut, i incentivar la creaci de xarxes i organismes que operin a un nivell intra i extra sanitari. Professionalitzar mediadors experts en lmbit de la salut mitjanant formaci especfica en atenci primria, hospitalria, interculturalitat en salut, sociosanitria, etc.
En relaci a la interculturalitat en salut: La relaci intercultural en salut necessita de competncies interculturals. Competncies que han de facilitar una adequada relaci assistencial i clnica, la comunicaci i el treball en equip, per posar uns exemples. Aquesta competncia es podria desenvolupar mitjanant accions formatives o mitjanant uns professionals especialistes que tinguin com a funci principal aquestes tasques dorientaci intercultural. Considerem que s molt important diferenciar els perfils, no equiparant un traductor amb un especialista en resoluci de conflictes interculturals. Cal recordar el fet de la qualificaci i letnocentrisme. Ser nadiu no garanteix la competncia intercultural. Tot professional intercultural, sigui de la cultura que sigui, necessita duna formaci espec-
Bibliografia
AA.VV. (2000). Mdiation sociale et nouveaux modes de rduction des conflicts de la vie quotidienne, Actes du Sminaire Europen de Crteuil, Septembre.
CAPTOL 9
AA.VV. (2001). Mala praxi, la industria del juicio. A Mdicos. Medicina Global n. 19. Setembre. Disponible a: http://www.revistamedicos.com.ar/numero19/pagina06.htm Abrevaya, S., Basz, V. (2005). Facilitacin en Polticas Pblicas. Una experiencia Interhospitalaria. Buenos Aires: HL Librera Editorial Histrica. Aneas, A., Armadans, I., Fernndez, R. (2009). Interculturalidad en Salud en Espaa. Acciones, lagunas y contradicciones relativas a la atencin de la poblacin extranjera, a P. Casanovas et al. Simposi sobre Tribunals de Mediaci. Barcelona. Nous camins per a la justcia. Comunicacions, Barcelona: Ed. Huygens, pp. 157-163. Armadans, I., Aneas, A., Soria, M.A., Bosch, L. (2009). La mediacin en el mbito de la Salud, a Medicina Clnica, 133 (5), 187-192. Baigorri, J., Alonso, I. (2006). Notas sobre la interpretacin en los servicios pblicos de salud en Castilla y Len, a Revista espaola de lingstica aplicada, Vol. Extra 1, pp. 175-186. Berra S., Elorza Ricart J.M., Bartomeu, N., Hausmann, S., Serra-Cots, F., Burn, A., Castells, X., Riu, M., Garca, O., Vall, O. (2006). Impacte del creixement de la poblaci immigrant en la utilitzaci dels serveis sanitaris. Anlisi de la freqntaci i de la complexitat de les urgncies de la poblaci immigrant. Hospital del Mar Institut Municipal dAssistncia Sanitria. Disponible a: http://www.gencat. cat/salut/depsalut/pdf/immimpact07.pdf (consulta: 18 gener 2010). Blanch, A. (2008). Mental Health Systems Try New Approaches to Conflict Resolution. Disponible a: http://nasmhpd.org/ntac/networks/fallink.html Bonaf-Schmitt, J.P. (2007). Les mediations dans le domaine de la sant. Mediation et Sant [ponncia]. Facult de droit de lUniversit de Neuchtel, dans le cadre dune collaboration entre lIDS et le CEMAJ. Disponible a: http://www2.unine.ch/ cemaj/page20081.html. CatSalut (2009). Memria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, CatSalut. Cots, F., Burn, A., Castells, X., Riu, M., Garca, O., Vall,O. (2006). Impacte del creixement de la poblaci immigrant en la utilitzaci dels serveis sanitaris. Anlisi de la
freqntaci i de la complexitat de les urgncies de la poblaci immigrant a Estudis dEconomia de la Salut, pp. 91-111. Barcelona: Direcci General de Planificaci i Avaluaci. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/ pdf/immimpact07.pdf (consulta: 18 gener 2010). Currie C.M. (1998). Mediation and Medical Practice Disputes, a Mediation Quarterly, vol. 15, n. 3, pp. 215-226. Decastello, A. (2008). Mediation in health, a Hungarian Medical Journal, vol. 2, n. 2, pp. 193-199. De Diego, R., Guilln, C. (2006). Mediacin. Procesos, tcticas y tcnicas. Madrid: Pirmide. Departament de Salut (2006). Pla Director dImmigraci en lmbit de la Salut, Generalitat de Catalunya. Barcelona: Direcci General de Planificaci i Avaluaci. Departament de Sanitat i Seguretat Social (2002). Carta de drets i deures dels ciutadans en relaci amb la salut i latenci sanitria, Generalitat de Catalunya. Barcelona: Direcci General de Recursos Sanitaris. Barcelona. Esparrica, J., Cervera, C.L., Armadans, I. (2009). Espais de resoluci de conflictes en les organitzacions de salut: de la teoria a la prctica, a P. Casanovas et al., Simposi sobre Tribunals de Mediaci. Nous camins per a la justcia, Barcelona: Ed. Huygens, pp. 175-184. Font, J.N. (2001). La mediacin en disputas de impericia mdica: la solucin a la armonizacin de los intereses a las partes, a Revista del colegio de abogados de Puerto Rico. Edicin especial [revista electrnica]. Disponible a: http://www.ramajudicial. pr/negmed/Recursos/Documentos/CongresoMetAlt_Vol62_Dic2001_Num3_y_4.pdf Garca, P. (2006). Estat de salut i condicionants de la utilitzaci dels serveis sanitaris dels immigrants a Catalunya: Estudi inicial en base a lESCA (Enquesta de salut de Catalunya). Disponible a: http:// www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/immestat07. pdf (consulta: 18 gener 2010). Garca Castao, F.J., Granados Martnez, A., Martnez Chicn, R. (2006). Comprendiendo y construyendo la mediacin intercultural, a Revista Portularia, n. 6, pp. 13-27. Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Editorial Kairs.
CAPTOL 9
Gonzlvez Prez, V. (Dir.) (1995). Inmigrantes marrroques y senegaleses en la Espaa mediterranea. Valencia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Treball i Afers Socials. Helman, C.G. (1990). Culture, Health and illness: An introduction for health professionals. Jordan Hill, Oxford, UK: Butterworth Heinemann Herman. Hicks, E., Hicks, J. (2006). The Law of Attraction: The Basics of the Teachings of Abraham Esther and Jerry Hicks. New York: Hay House. IDESCAT (2008). La immigraci, ara i aqu. Catalunya 2008. Dades estadstiques. Generalitat de Catalunya: Idescat (Institut dEstadstica de Catalunya). Kamphausen, W. (2004). Inmigrantes en Europa: condicin sanitaria, riesgos para la salud y fomento de la salud, a Quadern CAPS, vol. 32, n. 8. Lederach, J.P. (1989). Elementos para la resolucin del conflicto, Mxico, D.F.: Servicio de Paz y Justicia. Martin, A. (2006). La realidad de la traduccin e interpretacin en los servicios pblicos en Andalucia, a Revista espaola de lingstica aplicada, Vol. Extra 1, pp. 129-150. Monge Baciero, E.M., Aranzana, A. (2009). Gestionar positivamente los conflictos en los equipos de atencin primaria, a FMC, vol. 16, n. 1, pp. 1-4. Moore, C.W. (1986, 1991). The Mediation Process: Practical Strategies for Resolving Conflict. San Francisco: Jossey-Bass. Natasha, C.M. (2008). Mediation and Medical Malpractice. The Need to Understand Why Patients Sue and a Proposal for a Specific Model of Mediation. A Journal of Legal Medicine, vol. 29, n. 3, pp. 285306. Novel, G. (2008). Los programas educativos en la resolucin de conflictos en el mbito sanitario propuesta de un modelo. Tesis doctoral. Disponible a: http:// eprints.ucm.es/9159/1/T30719.pdf Novel G. (2009). Sistemes de mediaci en organitzacions complexes: el cas de la salut, a P. Casanovas et al. (Eds.) Materials del Llibre Blanc de Mediaci a Catalunya. Vol I. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justcia, Centre destudis Jurdics i Formaci Especialitzada, p. 273-283. Novel G. (2010). Mediacin organizacional: Desarrollando un modelo de xito compartido. Madrid: Reus.
Palomo, J.L., Santos, I.M., Ramos, V.I., Ortiz, P.M. (2008). El mdico en el estrado. Recomendaciones para comparecer como perito en los tribunales, a Medicina Clnica, n. 130, pp. 536-541. Parsons, C. (1990). Cross-cultural issues in health care, a J. Reid & Trompf (Eds.) The health of immigrant Australia: A social Perspectiva, Sydney, Australia: Harcourt, Brace Jovanovich, p.p.108148. Petitclerc, J.M. (2002). Pratiquer la mdiation sociale. Un nouveau mtier de la ville au service du lien social. Institut de Formation aux Mtiers de la Ville (IFMV). Paris: Dunod. Rodrguez, J.L. (2005). Reclamaciones derivadas de la asistencia sanitaria pblica deficiente en Catalunya. Anlisis y evolucin del perodo 1994-2002. Tesi doctoral. Disponible a: http://www.tdx.cesca. es/TDX.cesca.es/TDX-0629106-110011/index_ cs.html Sales Salvador, D. (2006). Mapa de situacin de la traduccin/interpretacin en los servicios pblicos y la mediacin intercultural en la Comunidad Valenciana y la regin de Murcia, a Revista espaola de lingstica aplicada, vol. Extra 1, pp. 85-110. Sarries, L., Casares, E. (2008). Buenas practicas de recursos humanos. Madrid: Esic. Saulo, M., Wagener, R.J. (2000). Mediation Training Enhances Conflict Management by Healthcare Personnel, a The American Journal of Managed Care, vol.6, n. 4, pp. 473-483. Serra-Sutton, V., Hausmann, S., Bartomeu, N., Berra, S., Elorza Ricart, J.M., Rajmil, L. (2004). Experincies de recerca i poltiques de salut relacionades amb immigraci en altres pasos europeus. El cas dels Pasos Baixos, el Regne Unit i Sussa. Barcelona: Agncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques. CatSalut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/ pdf/in0402ca.pdf (consulta: 18 gener 2010). Skjorshammer, M. (2001a). Conflict Management in a hospital, a Journal of Management in Medicine, vol. 15, n. 2, pp. 156-166. Skjorshammer, M. (2001b). Co-operation and conflict in a hospital: interprofessional differences in perception and management of conflicts, a Journal of Interprofessional Care, vol.15, n. 1, pp.7-18.
CAPTOL 9
Skjorshammer, M. (2002). Understanding conflicts between health professionals: a narrative approach, a Qualitative Health Research, vol. 12, n. 7, pp. 915-93. Stoller, S. (2008). Mediation in the Healthcare Context: Challenges and Responses. Disponible a: http:// www.nyc.gov/html/oath/pdf/Stoller.pdf (consulta: 14 agost 2010). Sutton,V., Rajmil, L.(2004). Necessitats en salut i utilitzaci dels serveis sanitaris en la poblaci immigrant a Catalunya. Revisi exhaustiva de la literatura cientfica. Barcelona: Agncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdiques. CatSalut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Maig de 2004. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/in0401ca.pdf (consulta: 18 gener 2010). Toledano, C., Fumero, C., Daz, A. (2006). Traduccin e interpretacin en los servicios pblicos: situacin en la comunidad autnoma canaria, a Revista espaola de lingstica aplicada, Vol. Extra 1. pp. 187-204. Uguarte Ballester, X. (2006). Traduccin e interpretacin de los servicios pblicos en Catalua y Baleares, a Revista espaola de lingstica aplicada, Vol. Extra 1. pp. 11-128. Ury, W. (2005). Alcanzar la Paz. Resolucin de conflictos y mediacin en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paids. Vzquez, M.L., Terraza, R., Vargas, I., Rodrguez, P. (2007). Atenci a la salut dels immigrants: necessi-
tats sentides pel personal responsable. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/immatenc07.pdf (consulta: 18 gener 2010). Vzquez, M.L., Terraza, R., Vargas, I., Rodrguez, P. (2007b) Poltiques sanitries per a la poblaci immigrant en el context nacional i internacional. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2050/polisan2009.pdf (consulta: 18 gener 2010). Villagrasa, C. (2004). La mediaci. Lalternativa multidisciplinria a la resoluci de conflictes. Barcelona: Editorial Prtic. Wall, J.A., Stark, J.B., Standifer, R.L. (2001). A current review and theory development, a Journal of Conflict Resolution, vol. 45, n.3, pp. 370-391. Zapata, R. (2004). Inmigracin, innovacin poltica y cultura de acomodacin en Espaa: un anlisis comparativo entre Andaluca, Catalua, la Comunidad de Madrid y el Gobierno Central. Barcelona: Cidob. Zapata, R. (2004). Inmigracin, innovacin poltica y cultura de acomodacin en Espaa: un anlisis comparativo entre Andaluca, Catalua, la Comunidad de Madrid y el Gobierno Central. Barcelona: Cidob.
Recursos online
http://www.msc.es/organizacion/sns/home.htm http://www10.gencat.net/catsalut/cat
Notes
1 El CatSalut com a ens pblic responsable de garantir les prestacions dels serveis sanitaris de cobertura pblica a tots els ciutadans, porta a terme la seva actuaci sectoritzant la Comunitat Autnoma de Catalunya en 7 RS: Barcelona, Girona, Camp de Tarragona, Terres de lEbre, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central. 2 Per ajudar a cobrir els objectius del model sanitari catal, i dins duna poltica basada en laprofitament de tots els recursos existents, es va crear la Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica formada pels hospitals de Catalunya. 3 I tamb a travs dalguns recursos datenci sociosanitria i datenci psiquitrica i de salut mental que shan quedat fora de lunivers daquest estudi. 4 http://www10.gencat.net/catsalut
5 En cada RS hi ha una persona responsable del PDI i un registre de les dades referides a aquell territori que es fan arribar a un registre centralitzat, on hi ha informaci de les mediacions interculturals realitzades a tota Catalunya.
CAPTOL 9
http://www.gencat.net/diari/5161/08162036.htm
7 Es crea aquest grup per tal de no repetir un mateix centre en dos grups i comptabilitzar-lo dos cops. 8 En aquest cas no interessa el nombre de centres i es prioritza la informaci sobre les actuacions. Per aix es contempla la possibilitat de ms duna resposta, donat que un mateix centre pot fer actuacions de mediaci i de suport conjuntament. Per aquesta ra sexplica que el percentatge no encaixi amb les dades anteriors. 9 10 11 Consultora privada que es dedica a formaci. CMI International Group s una consultora internacional especialitzada en negociaci i resoluci de conflictes. Uni Consorci Formaci (UCF) es dirigeix a associats i a la resta dorganitzacions vinculades al mn de la sanitat.
12 La creaci de 37 GTS t lobjectiu dapropar el govern de la salut a la diversitat del territori mitjanant nous mecanismes de cogovern entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Local, de manera que sincrementi la responsabilitat dambdues administracions en latenci prestada a la ciutadania i a la comunitat. 13 En el cas dels mediadors sniors, estan vinculats a entitats provedores de serveis de mediaci, ajuntaments o consells comarcals. 14 El Departament de Salut i la Fundaci La Caixa signen un conveni de collaboraci per implantar i reforar una xarxa de mediadors interculturals als serveis sanitaris de Catalunya. 15 Programa Inmigracin y Salud, Associaci Salut i Famlia, Memria any 2007. 16 Per a facilitar la lectura de les diferents cites les identificarem amb un sistema de codis: focus-groups (FG) i entrevistes experts (EE). Hem respectat lidioma i loralitat de les expressions en les transcripcions. 17 Vegeu en Annex, la perspectiva terica de la mediaci en organitzacions de la qual parteix lexperincia
Bloc IV
Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals Captol 13. Mediaci en dret administratiu
CAPTOL 10
Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil

Jaume Martin (SSPRJJ) Francisca Cano (UB) Jos Dapena (DGEPCJJ)
Equip dinvestigaci
Relacions institucionals: Ldia Serratusell. Cap de la Unitat de Programes (Generalitat de Catalunya/Departament de Justcia/SSPRJJ/DGEPCJ); Montserrat Cima. Cap de Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (Generalitat de Catalunya/Departament de Justcia/SSPRJJ/DGEPCJ) Suport general a la investigaci: Montserrat Martnez. Jurista i coordinadora de mediaci i reparaci penal en la jurisdicci ordinria a Catalunya; Laura Snchez. Psicloga i mediadora del Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic Investigaci i redacci: Jaume Martn (SSPRJJ); Jos Dapena (DGEPCJJ); Francisca Cano (Universitat de Barcelona) Coordinaci: Francisca Cano
Resum
Una aproximaci als trets essencials del desenvolupament histric i de lactual implantaci institucional a Catalunya de la mediaci penal pot contribuir a la comprensi del que s un dels elements bsics de la justcia restaurativa, tant des del vessant teric com des del prctic. El present treball, amb aportacions quantitatives i qualitatives, vol assolir aquest objectiu analitzant la mediaci en els dos mbits on es desenvolupa; s a dir, en la jurisdicci penal juvenil i en la jurisdicci penal ordinria.
CAPTOL 10
Paraules clau
Justcia restaurativa, mediaci penal, jurisdicci penal juvenil, jurisdicci penal ordinria, conflicte, reparaci del dany.
CAPTOL 10
ndex
1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada, trets especfics de la mediaci en cada mbit 1.1 Models, aproximacions i marc teric dels programes de mediaci penal a Catalunya. Les primeres prctiques de mediaci 1.2 Nous escenaris, nous valors 1.3 La mediaci com a mecanisme de prevenci i cultura de dileg 1.4 Models teoricometodolgics de mediaci des del punt de vista de la mediaci penal 2 Referncia a estudis i dades comparatives 3 Estat de lart a Catalunya 3.1 Antecedents segons jurisdicci 3.2 Orgens, desenvolupament i implementaci de la mediaci penal a Catalunya 3.3 Trets especfics de la mediaci en cada mbit. Jurisdicci de menors i jurisdicci ordinria (dades de 2008) 3.3.1 Jurisdicci de menors 3.3.2 Jurisdicci ordinria 4 Caracterstiques de lestudi (trets de la mostra, etc.) 5 Indicadors 5.1 Indicadors generals (interpretaci) 5.2 Indicadors especfics (interpretaci) 5.2.1 Tipus dillcit penal 5.2.2 El perfil dels imputats 5.2.3 El perfil de les vctimes 5.2.4 Resultats 5.2.5 La figura del mediador. Funcions 6 Anlisi qualitativa 6.1 Anlisi qualitativa: escenaris de conflicte 6.1.1 Grups focals Tema: Procs de mediaci Tema: Organitzaci Tema: Mediadors Tema: Conflictes Tema: Resultats i impactes 6.1.2 Entrevistes a jutges i fiscals Tema: Informaci-formaci Tema: Visions Tema: Aspectes organitzatius i econmics Tema: Valoraci prctica de lexperincia 6.2 Anlisi qualitativa: diagrames de processos 6.2.1 La mediaci i la gesti directa del procs 6.2.2 Les gestions complementries 6.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos 6.3.1 Descripci de casos. Fase de premediaci 6.3.2 Descripci de casos. Fase de mediaci 7 Prospectiva i valoraci 7.1 Prospectiva i valoraci: possible evoluci dels conflictes 7.2 Prospectiva i valoraci: adequaci de la mediaci 8 Conclusions. Trets de la instituci de la mediaci en cada mbit 9 Recomanacions 9.1 Recomanacions referents a aspectes legislatius, jurdics, etc.
CAPTOL 10
9.2 Recomanacions sobre el funcionament intern de les institucions responsables 9.3 Recomanacions per facilitar les tasques dinvestigaci cientfica (externa i interna) 10 Bibliografia Apndix 1. Legislaci general sobre lmbit de la mediaci penal 1 Normativa internacional 1.1 Consell dEuropa 1.2 Nacions Unides 2 Normativa estatal 2.1 Jurisdicci de menors
2.2 Jurisdicci penal ordinria 2.2.1 Abans de la sentncia 2.2.2 Concepte de reparaci 2.2.3 Criteris datenuaci de la pena 2.2.4 En dictar sentncia o abans diniciar lexecuci 2.2.5 Altres possibilitats Apndix 2. Evoluci de la poblaci penitenciaria (Catalunya) i evoluci de la taxa de delictes (Catalunya i Espanya) Notes
CAPTOL 10
1 Marc teric: identificaci de lobjecte i de la perspectiva terica adoptada, trets especfics de la mediaci en cada mbit
1.1 Models, aproximacions i marc teric dels programes de mediaci penal a Catalunya. Les primeres prctiques de mediaci
Les primeres experincies de justcia restaurativa1 van nixer desprovedes dun cos teric previ de referncia2 i en un moment histric en qu, a banda de la crisi del model de rehabilitaci i, en particular, del sistema penitenciari, que era objecte de crtiques tant des dels sectors progressistes com conservadors, va sorgir un important moviment en defensa dels drets de les vctimes. Aquests moviments de defensors dels drets de les vctimes argumentaven que, histricament, la legislaci i les diferents organitzacions que constitueixen el sistema penal han orientat els seus esforos i actuacions de forma exclusiva cap al delinqent, tant en relaci amb els drets daquest en el procs penal, com en relaci a lexecuci de la sentncia penal (incloent-hi la seva rehabilitaci, el tractament i la integraci social), sense parar cap tipus datenci als drets de les vctimes. Com a conseqncia de la comissi del delicte, a ms del dany (econmic, fsic, social o psicolgic), la vctima, amb freqncia, experimenta un impacte emocional, que generalment sagreuja en entrar en contacte amb la justcia institucional. La falta datenci, dassistncia i dinformaci sobre els seus drets i sobre el procs judicial produeix usualment una forma secundria de victimitzaci que es
veu agreujada pel fet de sentir-se instrumentalitzada i considerada nicament com un element de prova. Les experincies de justcia restaurativa han rebut suport de determinats sectors daquests moviments en defensa dels drets de les vctimes, si ms no daquells que ms enll de voler veure satisfetes les seves demandes de major atenci als interessos de les vctimes tamb aspiraven a reafirmar la solidaritat social i a beneficiar la comunitat en general. s aix com els primers programes de mediaci i reconciliaci vctima/delinqent, VORP (Victim Offender Reconciliation Project), que van sorgir dels sectors vinculats a la justcia de menors als Estats Units, van comptar aix mateix amb el suport daquells sectors defensors dels drets de les vctimes ms sensibilitzats amb les idees de restabliment de la pau i de desenvolupament de lideal comunitari.3 Els diferents actors implicats en aquestes primeres iniciatives van donar aquell pas moguts pel potencial preventiu que sendevinava possible amb aquestes noves propostes i pel fet que possibilitar que la vctima compts amb mitjans de suport i de compensaci pel dany sofert, dins el marc de les lleis, havia de contribuir a assegurar que es fes justcia i, alhora, millorar el clima de convivncia entre els ciutadans. Des de les primeres prctiques dels anomenats VORP a principis dels setanta, han sorgit una gran varietat de prctiques de justcia restaurativa arreu de les democrcies occidentals que, de manera progressiva, shan anat consolidant fins a configurar un mapa caracteritzat per la major o menor presncia dun o altre tipus de prctica segons les diferents rees geogrfiques. Aix, Nova Zelanda i Austrlia van ser els primers pasos que van desenvolupar el model de Conferncia4 que sha ests als Estats Units i al Canad, mentre que a Europa ha estat el model de mediaci vctima/infractor el que ha conegut un major desenvolupament.5
CAPTOL 10
Un element important que diferencia les experincies de justcia restaurativa del mn anglosax respecte de les que shan desenvolupat majoritriament a Europa rau en la nostra dificultat per atribuir significat a la noci de comunitat [community], ats que, a banda de la fragmentaci social i dindividualisme caracterstic de les nostres societats, a Europa el discurs sobre la comunitat s mantingut per lEstat i per les institucions per promoure la ciutadania i la solidaritat, mentre que en la cultura anglosaxona la comunitat s la seu duna legitimitat poltica molt diferenciada de la de lEstat. Tanmateix, les interdependncies entre els membres de la nostra societat han viscut transformacions molt importants fruit de la urbanitzaci, la mobilitat residencial i la diversitat cultural i religiosa, de tal manera que avui resulta extremadament romntic parlar de comunitat com si dun mateix cos homogeni es tracts. No obstant aix, malgrat la fragmentaci i la complexitat de les nostres societats, el cert s que existeix un consens moral per condemnar lassassinat, la violaci o el robatori i que, en aquest nou escenari, la comunitat est representada per grups organitzats al voltant dinteressos comuns i per una multiplicitat dassociacions que expressen alhora una noci de comunitat global constituda per una gran diversitat de comunitats.
de reformes del Codi penal de 1995 i, duna altra, amb la creixent inclusi del tpic de la lluita contra la inseguretat ciutadana en els arguments electorals. Lexplicaci daquesta transformaci del camp del control de la delinqncia i la justcia penal no es deu exclusivament al creixement del nombre de delictes i a labandonament del model de welfare, sin a les respostes adaptatives als canvis experimentats en les relacions socials desenvolupades al voltant de les estructures del mercat, del mn del treball i en la cultura, on predominen, abans que la solidaritat, la provisi social i les llibertats pbliques, altres valors com la competitivitat, la seguretat i les llibertats individuals. No obstant aix, les institucions segueixen essent les mateixes, no han desaparegut, i les seves prctiques (classificaci, privaci de llibertat, execuci de sancions en la comunitat) es mantenen amb variacions en volum i abast (ms policia, ms presons, ms personal, penes ms llargues i ms sancions a la comunitat). La transformaci est relacionada amb la importncia social que hom atribueix al sistema de control del delicte i al seu funcionament estratgic. En aquest sentit, el canvi ms significatiu rau, com assenyala Garland (2000), en el paper que juga el nou sector en expansi que configuren les organitzacions de prevenci de la delinqncia, associacions entre all pblic i all privat, esquemes de policia comunitria i prctiques multiagencials que reuneixen les diferents autoritats al voltant del problema del delicte i la seguretat. Aquest sector est constitut per xarxes i prctiques de coordinaci panells dautoritats locals, grups de treball, frums multiagencials i comits dacci la missi dels quals s relacionar les activitats dactors i agncies existents i dirigir els seus esforos cap a la reducci del delicte. El desenvolupament daquest sector s positiu per contrarestar la tendncia a la retribuci i la reforma oferint altres formes daproximaci al problema de la delinqncia basades en la prevenci situacional (per minimitzar les oportunitats delictives), la reducci de danys i la gesti del risc. En la mesura que aquestes actuacions comporten la implicaci de nombrosos actors, tant de lAdministraci com de la societat civil, aquesta interacci fa que la seguretat comunitria esdevingui lobjectiu principal i laplicaci de les lleis sigui un mitj per aconseguir-ho i no una finalitat per se. Les solucions policials i punitives continuen la seva tasca per, des de la perspectiva dels governs, cada cop tenen ms importncia aquestes noves propostes perqu ofereixen la possibilitat dincrementar la seva capacitat per dirigir el control social i, per extensi, la capacitat de governar prpiament dita.
1.2
Nous escenaris, nous valors
Ens acostumem rpidament a tot i, en la immediatesa del present, no hi ha temps per analitzar els processos que han fet que les coses siguin tal com sn. Ens sembla el ms normal que, a dia davui, hi hagi a Catalunya ms de 20.000 persones sotmeses a algun tipus de sanci penal, quan noms deu anys enrere aquesta xifra era poc ms de la meitat. Mentrestant, la dogmtica penal i la filosofia jurdica tendeixen a concentrar ms esforos en la teoria que no pas en lanlisi dels fets socials, poltics i econmics que estan transformant a cremadent lescenari sobre el qual opera el sistema penal i on caldr aplicar les normes. Per el ms sorprenent de tot s que els dispositius institucionals que van caracteritzar el que David Garland (2005) defineix com welfarisme penal i que es van perllongar quasi b un segle fins arribar a la dcada dels 70, han estat completament reconfigurats en els darrers trenta anys. Aix, que s un fet inapellable de levoluci de la poltica criminal nord-americana i anglosaxona, s tamb, sens dubte, el cam que de manera aparentment natural est adoptant Europa i que a Espanya sha obert pas; duna banda, mitjanant un autntic rcord
CAPTOL 10
El resultat de tot plegat s una ampliaci del camp del control que, paradoxalment, va acompanyat dun descens en lautonomia de la justcia penal i de les institucions que la integren. El paper protagonista dels poltics ha desplaat el protagonisme que, al llarg de ms dun segle, havien tingut els experts en els quals es dipositava tota la confiana per a la soluci dels problemes vinculats a la criminalitat. Avui, a la major part de pasos europeus i en menor mesura en els pasos escandinaus, hi ha una evident tendncia al populisme en la poltica criminal com a estratgia per aconseguir avantatges en la lluita electoral a curt termini. Aix t a veure en gran part amb la pressi de qu sn objecte els governants per part de lopini pblica i els mitjans de comunicaci: cal castigar ms els delinqents, controlar millor els individus perillosos i, en conseqncia, adoptar mesures en aquest sentit. Els processos electorals i els legislatius estan hipotecats per aquestes exigncies i el resultat s laprovaci de lleis cada cop ms venjatives que expressin aquests sentiments i calmin lelectorat.
de resposta i gesti descenaris socials cada cop ms complexos i amb majors oportunitats de conflicte. Des dels seus inicis, els programes de mediaci deixaven clar que la individualitzaci de la intervenci sentenia com ladequaci de les respostes de la justcia a la situaci personal i social de linfractor, tot tenint en compte alhora els drets de la vctima, tenint en compte la capacitat de les dues parts per tractar els conflictes que les afecten i sent receptius a la seva situaci. La mediaci s una resposta responsabilitzadora i amb perspectiva constructiva (els mateixos afectats valoren el conflicte i el dany que sha produt i decideixen la reparaci ms satisfactria segons les seves necessitats i possibilitats), tenint en compte el marc legal. La mediaci t, a ms, un efecte preventiu ja que posa laccent no solament en el fet delictiu passat, sin tamb en lestabliment de compromisos per al futur i, per tant, majors possibilitats de millorar la convivncia ciutadana. Justament, un dels conceptes cabdals associats a la justcia reparadora s el de reparaci. Al llarg de les entrevistes realitzades ha sorgit la reflexi sobre el seu contingut i, tamb, sobre les dificultats a lhora de donar-lo per ents i consensuat. En paraules dun assessor extern dels mediadors de la jurisdicci penal juvenil: El concepto de reparacin requiere de una reflexin profunda. Debe saber distinguirse entre reparar y expiar. Aunque creo que valen las dos cosas, lo cierto es que reparar implica preocuparse por el otro, devolver las cosas a como estaban antes (reparar el coche que se ha deteriorado, por ejemplo); expiar implica liberarse de la culpa (pagar una multa, por ejemplo). Entesa com a cultura del dileg davant dels conflictes, la mediaci ha danar molt ms enll de la idea de programa o servei especialitzat, ja que t el potencial necessari per contribuir a avanar en el desenvolupament dactituds individuals responsables i en la recomposici de les interaccions socials, tant individuals com collectives, all on hi hagi conflictes per resoldre. Sense oblidar que, a ms, pot ser un mecanisme idoni de participaci activa i democrtica de molts ciutadans en la vida de la comunitat. La funci del mediador s procurar que les parts shi impliquin, mitjanant ls de tcniques de mediaci, no ha de resoldre el conflicte, sin conduir el procs. El mediador s un element actiu: no sols informa i observa, sin que prepara les parts per a la trobada; introdueix elements de reflexi que possibilitin, si sescau, un canvi
1.3 La mediaci com a mecanisme de prevenci i cultura de dileg

La prevenci de la delinqncia s un captol clau que, si no saborda satisfactriament, pot posar en crisi diversos principis bsics del model de justcia envers el qual hem evolucionat amb el pas dels anys, tant pel que fa a lmbit de la justcia de menors com al de la jurisdicci penal ordinria. En efecte, quan ens referim als principis de corresponsabilitzaci, dintervenci mnima, dindividualitzaci de les intervencions i de prioritzaci de les actuacions en el propi entorn, encara que indirectament, la qesti de la prevenci de la delinqncia esdev una condici sense la qual laplicaci daquests principis seria del tot inviable. Duna banda, cal que es gestionin des de contexts comunitaris actuacions que evitin el deteriorament de les situacions de risc i de conflicte sense necessitat que sistemticament calgui judicialitzar-les i, duna altra, estem assistint a un creixement preocupant de nous illcits penals que sincorporen a les nostres lleis penals sense que alhora sarticulin de manera decidida (i amb un finanament suficient) noves formes de reacci adaptades a la naturalesa especfica daquests nous tipus dillcit i al perfil dels seus autors. Resulta evident que les penes privatives de llibertat (encara hegemniques en la jurisdicci dadults) i les mesures alternatives previstes a les lleis no constitueixen ni de lluny una gamma suficient
CAPTOL 10
dactitud en cadascuna perqu flexibilitzi la seva posici i pugui veure laltra part duna manera ms prxima. El mediador cont la crisi inicial que sha generat amb el conflicte, treballant amb els sentiments i les fantasies negatives viscudes arran del delicte o del conflicte (familiar, venal, laboral, escolar, etc.). Daquesta manera facilita que les parts recuperin la pulsi positiva i les ajuda a fer-ho amb vista a trobar solucions. En la trobada, el mediador collabora en la definici i concreci dels problemes, la presa dels acords i el control del seu compliment. La soluci del conflicte s, doncs, el resultat dun procs dinmic i participatiu entre les parts, les quals, en definitiva, en sn les veritables protagonistes. En aquest sentit, al llarg de la investigaci ha sorgit com a tema recurrent si una persona que t la responsabilitat de conduir una mediaci, amb totes les responsabilitats descrites en els pargrafs anteriors, havia de tenir una acurada formaci especfica; s a dir, si shavia danar cap a la professionalitzaci. Hi ha unanimitat respecte daquesta qesti i, transcrivint la representativa opini dun assessor extern dels mediadors en la jurisdicci penal juvenil, es resumiria aix: La profesionalizacin en mediacin, entendida como un mtodo y unas tcnicas que se aplican a algo concreto, es muy importante. En la fase de entrevista con las partes, no es lo mismo entrevistar a un menor para saber qu medida debe aplicrsele, que entrevistarlo para valorar qu capacidad tiene para ponerse en el lugar del otro, para sentir la culpa, etc. Se requiere un saber especfico para valorar esto ltimo. La valoracin de la vctima tambin es muy compleja; su trauma le puede llevar al resentimiento, al deseo de venganza. La capacidad para explorar estos aspectos requiere una profesionalizacin. Luego, en la fase del encuentro, la neutralidad del mediador equivale a soportar las presiones de uno y de otro, a identificar las diferentes dinmicas. Es un peligro que la mediacin pueda hacerla cualquiera. El voluntarismo es fatal. Mediar es una actividad que puede consumirte si no ests preparado gracias a una profesionalizacin o formacin especfica. El mediador debe estar preparado para soportar tensiones; es la figura que todo el mundo desea: se adelanta al juez y no tiene esa imagen punitiva del que te va a juzgar. La comunitat tamb est implicada en el conflicte i en la seva possible resoluci en la mesura que aquest s producte de les interaccions entre els seus membres. La lgica de la mediaci parteix de la idea que la mateixa comu-
nitat pot regular bona part dels seus conflictes i que per aix cal potenciar noves vies de participaci social. No es tracta de crear una justcia parallela, sin de recompondre les relacions de la comunitat amb la justcia institucional, dimplicar-la en la seva histria i de crear dinmiques de solidaritat i de justcia socialitzadores. Les persones, individualment i collectivament (quan sorganitzen a lentorn duna activitat econmica, social o cultural), si els han danyat els drets esdevenen vctimes, per continuen sent ciutadans en un context social del qual seria utpic pensar que els conflictes, les tensions i les desigualtats poguessin desaparixer de forma definitiva. Per aix, les experincies com la mediaci, en qu s indispensable una actitud responsable de tots aquells que hi intervenen, sn constructives no noms per lexercici dun acte de justcia en si mateix, sin per lespai de sociabilitat que ofereixen al conjunt de la societat. El fenomen de la inseguretat ciutadana, la violncia domstica o la conflictivitat a lescola, mitjanant les experincies de mediaci (conciliaci/reparaci) es poden contrarestar i combatre directament. No hi ha dubte que el sentiment positiu que comporta la participaci de les persones que han estat vctimes i la comunitat en els processos de mediaci genera una percepci ms humana de les causes que originen la tensi social i el delicte i, per tant, safavoreixen les solucions. El fet que la comunitat augmenti la confiana en ella mateixa permet destablir vies rpides de comunicaci i suport institucional. Sense aquesta confiana i aquesta possibilitat dacci, la comunicaci no es produiria fins ms endavant i, consegentment, la soluci al conflicte ja hauria esdevingut ms difcil. Establir vies directes de comunicaci entre les parts enfrontades, alhora que mecanismes de suport institucional per facilitar-ho, sn les condicions indispensables per assolir i consolidar tant les llibertats com el benestar social i la seguretat ciutadana.
1.4 Models teoricometodolgics de mediaci des del punt de vista de la mediaci penal
Juntament amb altres mbits professionals de la mediaci, la mediaci penal a Catalunya es caracteritza, entre altres trets, pel seu desenvolupament com a prctica ms o menys consolidada institucionalment per que no ha aprofundit en les reflexions teriques, metodolgiques i conceptuals que ens en puguin indicar ladscripci a la praxis dalgun model teric preestablert. Aix repercuteix
CAPTOL 10
en la posada en marxa i en totes les etapes de qualsevol procs de mediaci, ja que sembla evident que desenvolupar lacci mediadora des dun model o altre t repercussions importants, tant pel que fa a la prctica i a les accions portades a terme, com, fins i tot, pel significat atorgat a la mateixa mediaci. (Del Campo, Martin, Vil, Vinuesa, 2003: 17). En aquest sentit, sha de dir que a nivell formal no hi ha una definici especfica institucional, ni una tendncia dominant per part dels mediadors. Per tamb sha de tenir en compte que, en general, en el camp de la justcia restaurativa, a diferncia daltres mbits de la mediaci, els discursos se centren ms en els valors, els principis, les experincies i les relacions entre la justcia restaurativa, la justcia institucional i la societat, que en els models de mediaci. Efectivament, els tres sistemes considerats bsics de mediaci que se sintetitzaran a continuaci des de la perspectiva de la mediaci penal, s a dir, el model Harvard, el transformador i el narratiu (Suares, 1996; Dez, Tapia, 1999; Gimnez Romero, 2001), sn coneguts pels mediadors, per no hi ha una reflexi en els dos programes de mediaci (jurisdicci juvenil i la penal ordinria) sobre el model que conv aplicar o no o si caldria elaborar-ne un altre de nou i/o sincrtic. Aix doncs, aquesta qesti queda a criteri de cada mediador i, de fet, al llarg de la investigaci laplicaci daquests tres sistemes sha pogut constatar en els diferents processos de mediaci penal observats. Sha de dir que fins i tot en ms dun mateix procs de mediaci shan pogut apreciar elements dels tres sistemes. Alguns daquests casos sexposen en lapartat 3.3 Anlisi qualitativa: descripci de casos daquest captol i, malgrat que shi exposen des dun punt de vista que far que el que sacaba de dir no sapreci amb claredat, sha pogut constatar durant la investigaci que la barreja esmentada de models est clarament condicionada per dos factors primordials: el nivell de les habilitats comunicatives de les parts (incloent-hi el mediador) i la crrega laboral del mediador. Aix mateix, lopci per un procs ms transformatiu, narratiu o negociador, tamb pot estar influenciat pel tipus de conflicte, lexistncia, o no, de relacions prvies entre les parts, que es tracti duna vctima persona fsica o una vctima persona jurdica, etc. Aix tamb, les diferents fases dun procs de mediaci poden estar ms o menys influenciades per un o altre model en funci dels seus objectius especfics: conixer qu va passar, les vivncies i la posici de les parts, el conflicte i la seva histria, la concreci dacords, etc. En aquest sentit, a la prctica, al llarg del procs de mediaci es pot posar laccent en la narraci, la transformaci o en la negocia-
ci dacords, per la nostra percepci s que, en general, no hi ha prou conscincia dactuar amb la influncia dun o altre model. En lmbit penal, tamb sha de considerar lespecial incidncia que pot tenir en el procs de mediaci aconseguir acords de reparaci, atesa la percepci del mediador de la influncia que poden tenir en el procediment penal i en les conseqncies jurdiques que sen derivin. Breument exposades, les caracterstiques essencials i especfiques (i tamb diferencials) dels esmentats models bsics de mediaci sn les segents: Model Harvard6. s eminentment tcnic i defensa leficcia de separar les persones dels conflictes. Si b la relaci entre les parts no ha de ser linters central per al mediador, aquest model considera que inicialment el procs ha dafavorir que surtin les emocions airejant el conflicte, per sense centrar-se en les posicions. Lobjectiu central s arribar a acords a partir de la satisfacci mtua dinteressos, destacant-ne els aspectes comuns, assenyalant-ne els particulars, reduint-ne les diferncies. Destaca com a model de negociaci basat en criteris objectius amb el consens de les parts, ja que shan de reconciliar els interessos, no els posicionaments. Amb una gran influncia, destaca del model Harvard la seva aportaci a lhora danalitzar la importncia de la comunicaci, que considera de carcter lineal, durant el procs de mediaci. Els autors ms representatius, Fisher, Ury i Patton, elaboren una complexa tipologia dels problemes amb qu es pot trobar el mediador; en resum, aquests tenen a veure amb la dificultat destablir el dileg (preponderncia de la comunicaci verbal) i les interpretacions equivocades. Per aix, la funci del mediador s facilitar la comunicaci entre les parts, mantenint una posici de neutralitat i imparcialitat, per aconseguir un dileg bilateral efectiu i passar dun possible inici catic del procs a establir-hi un ordre, una agenda comuna de treball procurant la definici dinteressos i arribar a acords. Model transformador7. La relaci entre les parts en conflicte s fonamental. Substitueix la perspectiva de comunicaci lineal del model Harvard pel de la causalitat circular, considerant-lo com un procs global, dinmic i interactiu orientat a la transformaci. El procs de mediaci t xit quan assoleix la transformaci (millora, creixement, sobretot moral) de la relaci entre les persones: ha de generar lempoderament [empowerment] de les parts en conflicte grcies a lassumpci que tenen la capacitat de modificar la relaci. s a dir, la satisfacci dels interessos de les parts mitjanant la signatura de lacord no t per a aquest model una importncia capital, per-
CAPTOL 10
qu aquest sha dassolir com a corollari de la millora en la relaci personal. El concepte dempoderament s central i es refereix a molts aspectes del procs de mediaci, en el sentit de potenciar els recursos que permeten a una persona ser la protagonista de la seva vida i respondre de les seves accions. Tamb cal destacar com a element bsic el reconeixement de laltre com a part del conflicte. Quant a les fites, fa referncia, per exemple, que les parts poden comprendre ms clarament els seus objectius i interessos davant del conflicte, que sn plenament conscients de les seves responsabilitats durant el procs i que comparteixen el control sobre les alternatives i/o decisions proposades. Leficcia de lempoderament tamb es posa de manifest quan les parts obtenen o incrementen les seves capacitats a lhora dafrontar el conflicte amb lexercici de lempatia. Model circular-narratiu8. Contrriament al que defensa el model Harvard, parteix del posicionament i del context, fins i tot rgid, de les parts, ja que aquestes ja hi sn i no es poden obviar. Per trobar i consensuar alternatives al conflicte, s imprescindible que les parts canvin gradualment els seus discursos (narracions, histries) inicials amb lobjectiu daconseguir i/o millorar la comprensi entre elles. s des de la narraci que sanalitzar el conflicte i es proposaran alternatives. Amb clares influncies de les teoritzacions constructivistes i postmodernes i la causalitat circular, la comunicaci, entesa en la seva globalitat, s el concepte ms important, de forma que comprn les persones i els missatges que es transmeten, incloent-hi la comunicaci verbal i no verbal, encara que es puguin manifestar sota la forma de xoc de postures. La participaci en un procs de mediaci s voluntria i, generalment, les parts en conflicte haurien darribar predisposades a la comunicaci; aix implica que, malgrat que cadascuna de les parts narri la seva visi del conflicte i es puguin incrementar les seves discrepncies, el mediador ha de fomentar la reflexi i aconseguir la col laboraci per elaborar una narraci alternativa i clarificadora que permeti veure el conflicte des dun altre punt de vista i orientar la recerca de solucions i de lacord sense que aquests siguin els objectius ms significatius. Des del punt de vista de la mediaci penal a Catalunya, els tres models de mediaci i les seves metodologies associades es presenten a la prctica, com sha dit abans, barrejades. Per exemple, en el cas 6 (atracament) citat en lapartat 3.3 daquest captol, va ser evident el paper de facilitadores de la comunicaci verbal que van protagonitzar les mediadores durant la trobada conjunta de
mediaci, aix com en la finalitat daconseguir lacord mitjanant la posada en com dels interessos de les parts (tots immigrants) sense tenir en primer pla els seus posicionaments, que van quedar plantejats i sense modificacions des del mateix punt de partida del procs. Com a illustraci de la barreja de models esmentats en un mateix procs, es pot citar el cas 1 (maltractaments familiars). La conducci del procs per part de la mediadora va aprofitar el model transformador i el narratiu. Aquest darrer sobretot a la fase de premediaci, on cadascuna de les parts (madrastra i filla) partia dun context i posicionament molt rgids; malgrat aix, la mediadora ja va obtenir en aquesta fase una versi acurada dels condicionants multicausals del conflicte. Ambds, transformador i narratiu, es van fer evidents durant la trobada de mediaci: es van tornar a repetir les narracions rgides inicials i va haver-hi un increment de les desavinences, per la mediadora va proposar un tercer punt de vista, shi va reflexionar conjuntament i la relaci entre les dues dones es va transformar gradualment en positiu al llarg de la trobada. No sn els tres models esmentats els nics existents, sin que, ateses la tipologia i les estratgies de la mediaci, es pot considerar com a inabastable la gran varietat de tipologies que es podrien elaborar. Una aproximaci breu es pot apreciar en la segent taula: Taula 1. Tipologia conceptual dels models de mediaci
Segons el procediment, objectius i funcions del mediador Negociaci a dues bandes
Facilitador Avaluador Transformador Narratiu

Distributiu Integrador Directiu No directiu (humanstic) Comunitari Individualista Model orientat a linters Narratiu Teraputic Dempoderament Teraputic Dempoderament Narratiu
Classificacions de la justcia reparadora (dileg vctima-agressor)
Segons estils de mediaci entre vctima-agressor (tipologies de dileg)
Font: Elaboraci prpia amb la informaci extreta de Casanovas (2008: 49-50).
Ats que, a la prctica, en la mediaci penal catalana es donen en major o menor intensitat els models esmentats (per sense que es pugui parlar de sntesi terica i meto-
CAPTOL 10
dolgica, ja que el tarann s ms intutiu que producte de la reflexi i el consens obert), fra bo que es plantegs la unificaci dels criteris-guia sobre aquesta situaci, que tantes i tan importants repercussions t sobre lefica desenvolupament dels processos de mediaci.
formes de reacci de la justcia institucional davant la delinqncia juvenil. A finals del 90, Jaume Martin, Alcia Reyes i Jos Dapena (1998) van coordinar un estudi de la Direcci General de Justcia Juvenil sobre el circuit de derivaci i entrada de casos a lequip tcnic. Si b, en general, es va valorar ms loptimitzaci de recursos, a la prctica, de les seves propostes es va derivar un dels canvis ms significatius per a laplicaci de la mediaci en els anys posteriors: no condicionar loferiment de la mediaci i la reparaci als criteris dadequaci de la resposta en funci de la situaci i circumstncies socials i personals del menor. Daquesta manera, per ms que es pogus detectar una situaci de carncia social i educativa, lopci de participar en un procs de mediaci quedava oberta a tothom. Cal esmentar tamb lestudi coordinat per Jos Dapena i Jaume Martin (1999) amb motiu de la presentaci de la candidatura de lEquip de Mediaci Penal Juvenil a ledici del Premi Prncep dAstries de la Concrdia, 1999, en qu es recull la trajectria i evoluci de lequip de mediaci penal juvenil i la progressiva implementaci a Catalunya duna prctica que, al llarg de la dcada dels 90, es va anar estenent a altres comunitats autnomes, aix com als mbits de la famlia, lescola i el barri. En teoria, una prctica com la mediaci que es basa en el dileg com a eix central de la dinmica de resoluci de conflictes sembla que ha de ser molt apropiada justament com a instrument promotor del dileg entre parts que presentin clares dificultats al respecte. Aquesta hiptesi va ser el punt de partida duna investigaci, la responsabilitat de la qual va recaure en Jaume del Campo, Jaume Martin, Ruth Vil i Maria Rosa Vinuesa (2005), qu mitjanant mtodes qualitatius de recerca, amb la constituci de grups focals, estudi de casos i entrevistes en profunditat, va analitzar els processos i resultats obtinguts en mediacions en qu, ja sigui com a infractors o com a vctimes, es veiessin afectats menors dorigen estranger. La recerca va servir per detectar les grans dificultats que, tant per raons de tipus material com metodolgic o formatiu, existeixen per afrontar uns processos denorme complexitat principalment deguda a la dimensi cultural (llengua, costums, visi de la justcia institucional, etc.). Recentment, la Comunitat Prctica de Mediadors de Justcia Juvenil ha elaborat dos valuosos estudis. En el primer dells (2009), les conclusions fonamentals sn, duna banda, que en el collectiu de mediadors encara shan de fer millores quant a la seva praxi professional i, per laltra, que les vctimes continuen sent les grans oblidades per part del sistema de justcia penal. Potser, s
2 Referncia a estudis i dades comparatives

Des que es va iniciar lexperincia de la mediaci penal en lmbit de la justcia de menors a Catalunya, lany 1990, aquest Programa ha estat objecte destudis i avaluacions de diversa naturalesa. La primera daquestes avaluacions, dirigida per Jaume Martin i Jaume Funes (1992)9, es va efectuar sobre el primer any de posada en marxa del Programa pilot (perode 1990-1991) i va servir fonamentalment per analitzar, duna banda, limpacte de lentrada de la vctima en lescenari de la justcia de menors i, duna altra, les transformacions que la prctica de la mediaci podia comportar quant a les formes tradicionals de resposta davant la delinqncia juvenil basades, fins aleshores, en el paradigma de la rehabilitaci. Aquesta primera avaluaci va servir per elaborar uns instruments de recollida de dades que, ms enll de la seva utilitat a efectes de la realitzaci daquella primera recerca, va esdevenir una eina valuosa de recollida sistemtica dinformaci mesurable sobre els inputs, els processos i els resultats de lactivitat i que es va emprar per configurar lactual base de dades del Programa de mediaci amb les lgiques actualitzacions que ha calgut fer-hi al llarg dels anys. Posteriorment, un equip del Laboratori de Psicologia Social de la UAB, dirigit per Francisco Javier Elejabarrieta, (1993), partint duna mostra elaborada segons aquella primera investigaci, va dur a terme un altra recerca sobre latribuci de valors i el grau de satisfacci de les vctimes i els infractors que havien participat en aquell primer perode de posada en marxa. La tercera investigaci, de Jaume Martin (1994), es va fer dos anys desprs diniciar-se lexperincia pilot quan, amb lentrada en vigor de la Llei 4/1992 reguladora de les competncies i el procediment dels jutjats de menors, es va incorporar a tot lEstat espanyol la reparaci del dany a la vctima com una forma daplicaci del principi doportunitat, de tal manera que la mediaci va esdevenir a partir daquell moment una de les principals
CAPTOL 10
des daquesta segona conclusi que la Comunitat va decidir formular el seu segon estudi, que t com a objectiu general descriure el que pensen i senten les persones que han estat immerses en un programa de mediaci, s a dir, com han viscut els actors principals (infractor i vctima) el seu pas per la mediaci. (Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil, 2010: 21)10. En lmbit de la jurisdicci penal ordinria es va procedir, igual que anteriorment shavia fet amb el programa de mediaci penal juvenil, a dissenyar una avaluaci sobre el primer any dactivitat en el perode comprs entre novembre de 1998 i novembre de 1999, tasca que van desenvolupar Jos Dapena i Jaume Martin (2000). En aquella primera avaluaci, a banda de tenir en compte ja molts dels aspectes tant terics com metodolgics de les investigacions fetes anteriorment sobre lexperincia de mediaci en lmbit de la jurisdicci de menors, tamb shi van incorporar per primera vegada uns qestionaris de satisfacci adreats directament a les vctimes que voluntriament acceptessin contestar-los i, alhora, es va prestar fora inters a la opini dels jutges per ra que, principalment, en aquesta jurisdicci, a diferncia de la de menors, no es comptava amb una legislaci que propicis la instituci de la mediaci, motiu pel qual el posicionament dels jutges esdev un factor determinant de les seves possibilitats de penetraci en el sistema. Lany 2003 es va dur a terme una segona avaluaci del programa, coordinada per Anna Vall i Nria Villanueva (2003), que comprenia els primers tres anys i mig dactivitat i per a la qual, a banda demprar els mateixos indicadors de recerca que es van elaborar per la investigaci anterior, es va donar una lnia de continutat als factors danlisi que calia considerar rellevants per emetre un judici sobre els valors del programa. Aquesta segona recerca va incidir fora en els aspectes metodolgics de la mediaci com a tcnica i com a procs, aix com en relaci amb els resultats obtinguts i en particular sobre la visi i grau de satisfacci de les parts. Un estudi fora interessant sobre el Programa de mediaci penal en la jurisdicci penal ordinria s el dAlejandro Guimer i Galiana (2005), ats que aporta elements de gran inters des de la perspectiva de les possibilitats de millora del procediment judicial i els mecanismes mitjanant els quals aconseguir una ms gran implementaci del Programa dins del sistema de justcia penal. La darrera recerca feta sobre el Programa de mediaci penal amb poblaci adulta a Catalunya s la de Miguel Angel Soria, Ansel Guillamat i Imma Armadans (2006), que per primer cop analitza les possibilitats que, tant des duna perspectiva de prevenci general com de preven-
ci especial, pot aportar la mediaci a la justcia penal institucional, amb el valor afegit que la mostra sobre la qual es van aplicar instruments danlisi de la visi i grau de satisfacci de les vctimes i infractors del Programa de Mediaci en la jurisdicci penal era ja dunes dimensions fora considerables respecte de les investigacions fetes en la primera etapa dimplementaci daquest. A altres Comunitats Autnomes tamb shan realitzat diverses investigacions i estudis sobre programes de mediaci penal en altres, principalment al Pas Basc, La Rioja i la Comunitat Autnoma de Madrid. Destaquem aqu lavaluaci feta per Gema Varona (2008), sobre el primer any de posada en marxa del Servei de Mediaci Penal de Barakaldo, en qu es posa de manifest un elevat nivell de preocupaci pel manteniment destndards de qualitat de les intervencions des duna perspectiva clarament alineada amb la defensa dels principis de la justcia restaurativa. Una altra forma daproximaci a lestudi de la mediaci penal empresa des daltres rees geogrfiques de lEstat espanyol ha estat mitjanant diverses tesis doctorals entre les quals es pot esmentar per la seva qualitat cientfica les de Luis Gordillo (2005) i la de Luh Palma (2007). Pel que fa a Europa, ha estat principalment lEuropean Forum for Restorative Justice (EFRJ), amb seu a la Universitat de Leuven, lorganitzaci que ha dut a terme la tasca ms significativa quant a la promoci de la recerca i la prctica de la mediaci penal a les diferents regions dEuropa. s aix com, de manera directa, lEFRJ va emprendre des de la seva creaci lany 2000 diverses investigacions finanades per la Comissi Europea, entre les quals cal destacar la coordinada per Borbala Fellegui (2004) i la coordinada per Clara Casado (2006), sobre el nivell de desenvolupament i les possibilitats dimplementaci de la justcia restaurativa en els pasos de lEst i del Sud dEuropa, respectivament. Mencionem finalment dues de les investigacions que han tingut ms repercussi, si ms no a nivell editorial, a Europa. Duna banda, leditada per Anna Mestitz i Simona Ghetti (2005), dirigint una recerca comparativa sobre la mediaci penal juvenil en quinze pasos europeus, entre els quals un captol dedicat a Espanya i ms concretament al Programa de Mediaci Penal Juvenil del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Per laltra banda, leditada per Ivo Aertsen, Tom Daems i Luc Robert (2006) amb una recerca realitzada en el marc de la COST Action de la Comissi Europea, que entre els anys 2002 i 2006 va reunir un important nombre dinvestigadors de 20 pasos europeus en el pro-
CAPTOL 10
jecte ms ambicis realitzat fins ara a nivell internacional tenint com a tema central els aspectes terics, poltics, jurdics i prctics de la justcia restaurativa.
tractar sobre els fets, les seves conseqncies i les possibles solucions. Aix tenia unes implicacions molt importants per a la justcia penal ats que, duna banda, la vctima deixava de ser letern personatge oblidat i, duna altra, es retornava a les parts la possibilitat de definir la naturalesa i el contingut, tant del problema com de les seves possibles solucions. Ambds factors: la neutralitzaci de la vctima i lexercici del monopoli del poder de castigar per part de lEstat, sn dos dels elements centrals que sostenen la doctrina de lescola clssica de dret penal i, en conseqncia, absolutament irrenunciables per a la instituci judicial. No s sorprenent que, aleshores, les resistncies i la desconfiana davant aquesta nova visi de la reacci social envers el delicte es manifestessin ja des dun primer moment i fonamentalment des dels sectors ms dogmtics, argumentant riscos de privatitzaci i dabandonament dels principis de legalitat i de proporcionalitat. Aix no obstant, lany 1989, una comissi integrada per professionals del Servei de Medi Obert de la DG de Justcia Juvenil, va rebre lencrrec de redactar un projecte tcnic que fes viable laplicaci de programes de conciliaci i reparaci en la jurisdicci de menors. Aix va tenir lloc en un moment de transici de la justcia de menors a Catalunya en la recerca de noves formes de resposta a la delinqncia juvenil (Martin, 2000) que superessin lantic model protector, basat en la consideraci dels menors com a ssers incapaos de responsabilitat i en la convergncia duna visi banal del delicte acompanyada duna acci de caire moralitzant envers els menors i les seves famlies. Darrere les declaracions formals de protecci i deducaci propis daquell antic model hi havia una productivitat real ben diferent: lexclusi dels sectors ms desfavorits socialment, ls discrecional de mtodes disciplinaris severs i labsncia de drets i garanties juridicolegals. Al capdavant del sistema se situaven, duna banda, els tribunals tutelars de menors com a instituci principal i, duna altra, els reformatoris i la institucionalitzaci com a instruments i com a mecanismes i mtodes de resposta no ja al delicte sin a la desviaci com a tret diferencial (Cano, 2001). Superar un context institucional i ideolgic semblant introduint les mesures en medi obert i, encara ms, la mediaci entre infractors i vctimes, comportava un canvi radical tant del model de justcia com de la visi dels menors i de la concepci de les reaccions socials davant la delinqncia juvenil. En aquest sentit, les recomanacions del Consell dEuropa11 en aquesta matria van ser dun gran ajut en aquells moments perqu,
3.1 Antecedents segons jurisdicci

A la jurisdicci de menors: 1989: una comissi integrada per professionals del Servei de Medi Obert de la Direcci General de Justcia Juvenil va rebre lencrrec de redactar un projecte tcnic per a laplicaci de programes de conciliaci i reparaci en la jurisdicci de menors. 1990: posada en marxa del Projecte de conciliaci-reparaci a la vctima i els serveis en benefici de la comunitat.
A la jurisdicci penal ordinria: 1998: posada en marxa dun programa pilot de mediaci a crrec dels professionals del Departament de Justcia. 2000: la DGMPAJJ va signar un conveni per lexecuci del Programa amb lAssociaci Catalana de Mediaci i Arbitratge.
3.2 Orgens, desenvolupament i implementaci de la mediaci penal a Catalunya

Va ser a mitjans dels 80, pocs anys desprs del trasps de competncies de lEstat a la Generalitat de Catalunya en matria de protecci i tutela de menors lany 1981, quan, mitjanant el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada del Departament de Justcia, comenaven a arribar a Catalunya les primeres informacions relacionades amb el desplegament a Europa dexperincies de mediaci entre vctimes i infractors en lmbit de la jurisdicci de menors. Aquelles experincies es van anar estenent per Europa infludes pels bons resultats obtinguts amb els VORP iniciats lany 1974 a Kitchner (Canad) i al 1978 a Elkhart (Estats Units) (Peachey, 1988). Lestructura comuna daquell nou tipus de resposta a la comissi de delictes venia donada per la trobada de la vctima i el victimari en presncia dun mediador per
CAPTOL 10
a banda daconsellar el recurs a les mesures en medi obert en detriment de les mesures privatives de llibertat, en el captol II, dedicat a la desjudicialitzaci/mediaci recomanaven: 1. Impulsar el desenvolupament de procediments de desjudiacialitzaci i de mediaci a nivell de la fiscalia (sobresement, arxiu) o a nivell de la policia en els pasos en qu aquesta t funcions de persecuci, per tal devitar lentrada de menors en el sistema de justcia juvenil i les conseqncies que sen deriven. Prendre les mesures necessries per tal que durant aquests procediments: sasseguri lacceptaci per part del menor de les mesures eventuals que condicionen la desjudicialitzaci i, si fos necessari, la col laboraci de la famlia; que sacordi una atenci adequada tant als drets i als interessos de la vctima com al menor.
caci i amb lobjectiu daconseguir promoure processos positius de socialitzaci. La vctima, tot i ser considerada formalment i materialment per primer cop com un actor ms dins el context de la justcia de menors, continuava sent una gran incgnita i, en certa manera, una abstracci, ats que en la jurisdicci de menors les vctimes per definici estaven absolutament apartades, sense cap dret a ser informades i sense cap possibilitat de ser representades en els actes judicials (Martin, Funes, 1992). Tot el sistema, des del mateix naixement dels tribunals de menors a comenaments del segle XX, estava orientat al menor i, perqu aix fos aix, una de les precondicions era justament la de fer abstracci de les vctimes. De fet, en certa manera les vctimes, en aquella fase inicial del programa de conciliaci i reparaci, passaven a ser convidades a collaborar en el procs educatiu i de responsabilitzaci del menor infractor: Nosaltres no partim de lobjectiu especfic datenci a la vctima, sin que partim del menor, en un intent destablir un espai participatiu i interactiu [...]. La intervenci de la vctima i la seva participaci en la soluci del conflicte determina, respecte a linfractor, una nova forma de responsabilitzaci. (ibid, p. 39) En el projecte de posada en marxa del Programa, la reparaci es definia com una intervenci educativa a instncia judicial que implica la confrontaci del subjecte infractor amb la prpia conducta i les seves conseqncies, la responsabilitzaci de les prpies accions i la compensaci posterior a la vctima (sigui un individu, una entitat o la comunitat en general) mitjanant la realitzaci duna activitat en benefici seu. (ibid, p. 32). Aix podria semblar contradictori amb la descripci que, en aquella mateixa poca, feien els mediadors sobre el procs de mediaci: Els programes de mediaci no tenen com a finalitat fer un tractament o un projecte educatiu global, sin que centren la seva acci en un objectiu especfic, en una intervenci puntual: la soluci del conflicte creat per linfractor com a conseqncia del fet delictiu, amb la participaci daquest i la vctima. Ara b, el procs de mediaci aporta elements que van ms enll de la simple soluci del conflicte. (ibid, p. 39) El cas, per, s que amb el decurs del temps i fonamentalment com a conseqncia del descobriment de lexistncia de les vctimes i dun coneixement cada cop millor de les seves caracterstiques i circumstncies diverses, els mediadors han evolucionat cap a un posicionament de major neutralitat que, alhora, tamb ha tingut una influncia positiva en els menors infractors i ha fet que efectivament sactivessin ms i millor les possibilitats que aquests responguin dels seus actes i nassumeixin les conseqncies. Es aix com avui, malgrat no definir la mediaci com una acci educativa orientada a linfractor,
2.
Tamb les Regles Mnimes de les Nacions Unides per a lAdministraci de la Justcia de Menors, conegudes com a Regles de Beijing12, recomanaven que es faciliti a la comunitat programes de supervisi i orientaci temporals, restituci i compensaci a les vctimes. (Regla 11.4) Amb la posada en marxa, el maig de 1990, del Projecte de conciliaci-reparaci a la vctima i els serveis en benefici de la comunitat, es va propiciar la introducci dun nou model de justcia de menors a Catalunya i, per extensi, a la resta de lEstat ats que, dos anys ms tard la Llei 4/1992 reguladora de les competncies i el procediment dels jutjats de menors, va introduir la reparaci a la vctima com una forma de desjudicialitzaci i els serveis a la comunitat com una de les noves mesures inclosa dins del catleg de mesures de la Llei. Aquesta nova concepci del menor i de la resposta a la delinqncia juvenil es basava en la consideraci dels menors com a ssers capaos dapropiar-se dels seus propis actes i subjectes de drets i garanties judicials. En conseqncia, la justcia institucional i, per extensi, les organitzacions encarregades de lexecuci de les mesures dictades pels jutges, calia que empressin un discurs transparent (subjecte als principis de legalitat i de proporcionalitat), entenedor per als menors i, alhora, responsabilitzador. En el seu inici, lexperincia es va concebre i desenvolupar a Catalunya des duna posici orientada envers la figura del menor infractor, a tenir cura de la seva edu-
CAPTOL 10
els seus efectes sn clarament educatius i fins i tot, en determinades circumstncies, teraputics tant per linfractor com per a la vctima. Lany 1996, des del mateix moment que va entrar en vigor el Codi penal de 1995, es van emprendre des del Departament de Justcia diverses iniciatives encaminades a impulsar la mediaci entre infractors i vctimes dins la jurisdicci penal ordinria. Perqu aix fos aix hi van haver de concrrer dos factors claus: en primer lloc, el fet que la competncia per lexecuci de mesures penals en la comunitat del Codi penal de 1995 passs a dependre de lantiga DG de Justcia Juvenil que, a partir daquell moment, va passar a ser DG de Mesures Penals Alternatives i Justcia Juvenil i, en segon lloc, lexperincia acumulada pels mediadors, equips tcnics i professionals de medi obert de lantiga DG de Justcia Juvenil, tant pel que fa a la mediaci penal juvenil com pel que fa a lmbit de la mediaci familiar i en lexecuci de mesures no privatives de llibertat. Aquella experincia es va traslladar aleshores a lmbit de lexecuci de mesures penals adreades als adults i a la posada en marxa, lany 1998, dun programa pilot de mediaci. Lany 2000, desprs dun perode de posada en marxa del programa a crrec dels professionals del Departament de Justcia, la DG de Mesures Penals Alternatives i Justcia Juvenil va signar un conveni per lexecuci del programa amb lAssociaci Catalana de Mediaci i Arbitratge. Des de lany 2004, desprs de concrrer diverses organitzacions a concurs pblic, el Programa s gestionat per lAssociaci per al Benestar i el Desenvolupament. Aquest procs ha estat en tot moment supervisat pels serveis de la DG dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil i, daquesta manera, sha garantit una continutat quant als objectius i els procediments emprats en la prctica de la mediaci penal. Sense pretendre ser una definici de mediaci estrictu sensu, en els seus inicis el Programa de mediaci deixava clar que la individualitzaci de la intervenci, comuna al conjunt de les penes i mesures, sentenia com ladequaci de les respostes de la justcia a la situaci personal i social de linfractor, tot tenint en compte alhora els drets de la vctima, sent receptius a la seva situaci, i tenint en compte la seva capacitat per abordar els conflictes que lafecten [...]. s un Programa responsabilitzador ja que sn els mateixos afectats els que valoren el dany que sha produt i decideixen la reparaci ms satisfactria, dacord amb les seves necessitats i possibilitats. Tot aix dins els lmits que els permet el marc legal i amb la perspectiva que la seva soluci es decidir tenint en compte tamb la seva participaci constructiva (Dapena, Martin, 2006: 33). Coincidint en gran mesura amb la definici de justcia
restaurativa de Tony Marshall (1999: 5)13, els mediadors, aix mateix, definien el Programa de mediaci com un programa preventiu, ja que posa laccent, no solament en el fet delictiu passat, sin tamb en lestabliment de compromisos per al futur. (Dapena, Martin, 2006: 33) Avui, desprs de 10 anys dexperincia prctica i atenent la Recomanaci nm. R(99)19, que defineix la mediaci penal com: Tot procs que permet a la vctima i al delinqent participar activament, si lliurement hi accedeixen, en la soluci de les dificultats resultants del delicte, amb lajut dun tercer independent (mediador)14, el Programa Marc de Mediaci i Reparaci en la jurisdicci penal ordinria (Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya, 2006: 7) estableix aquesta definici com a punt de partida: la mediaci penal consisteix en la participaci voluntria del denunciat o imputat per un delicte o falta i de la vctima o persona perjudicada, en un procs de dileg i comunicaci condut per un mediador imparcial, amb lobjectiu fonamental daconseguir la reparaci adequada del dany causat i la soluci del conflicte des duna perspectiva justa i equilibrada als interessos dambdues parts.
3.3 Trets especfics de la mediaci en cada mbit. Jurisdicci de menors i jurisdicci ordinria (dades de 2008)
Una primera aproximaci esquemtica al marc institucional i lestructura dels serveis de mediaci a Catalunya seria la segent: A la jurisdicci de menors, el Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT), depn orgnicament de la Direcci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil (DGEPCJJ), dins la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil (SSPRJJ), del Departament de Justcia. Cada equip tcnic, en lrea territorial corresponent, aplica els segents programes: Mediaci i reparaci Assessorament Tcnic Assessorament sobre mesures cautelars
La distribuci dels equips tcnics segons el nombre de professionals i la ubicaci territorial s: A Barcelona hi ha 4 equips tcnics, amb un conjunt de 16 mediadors.
CAPTOL 10
A Girona hi ha 1 equip tcnic, amb 3 mediadors. A Lleida hi ha 1 equip tcnic, amb 5 professionals que combinen funcions de mediaci i assessorament. A Tarragona hi ha 1 equip tcnic, amb 7 professionals que combinen funcions de mediaci i assessorament. A Terres de lEbre hi ha 1 professional amb funcions dassessorament i mediaci.
Fiscal i als jutges de menors, lequip tcnic tamb ha de tenir en compte les possibilitats que la Llei estableix, en els articles 19, 27.3 i 51.2, per impulsar la mediaci i la reparaci entre el menor i la vctima o perjudicat, aix com les demandes explcites que en aquest sentit facin les instancies judicials. Els objectius de treball dels equips tcnics estan orientats a respondre les demandes dels fiscals i jutges de menors, dacord amb els requisits i els terminis legalment establerts i dacord amb els principis dactuaci de la DGEPCJJ, i la metodologia dintervenci que estableixen els programes dassessorament tcnic i de mediaci i reparaci de lSMAT. A Catalunya, ateses les competncies estatutries de la Generalitat en matria de mitjans materials i personals al servei de lAdministraci de justcia i dacord amb el que estableix la disposici final tercera de la Llei 5/2000, lorganitzaci dels equips tcnics correspon al Departament de Justcia amb les segents competncies i funcions: Determinar el nombre dequips tcnics adscrits a cada jutjat i fiscalia de menors de Catalunya. Determinar el nombre de professionals de cada equip tcnic. Determinar la composici dels equips tcnics, tenint en compte el que estableix la Llei.
Lequip de mediaci penal a lmbit de la jurisdicci penal ordinria depn de la Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat (DGEPCJJ/SSPRJJ, Departament de Justcia). Des de 2004 el Programa Marc de Mediaci i Reparaci Penal s gestionat per lentitat privada Associaci pel Benestar i el Desenvolupament (ABD). Lequip de mediadors consta de 7 professionals (ms 1 administrativa) contractats per ABD: 1 permanentment a Lleida. 6 a Barcelona i a la resta de territoris.
3.3.1 Jurisdicci de menors

Dins la DGEPCJJ, el Programa de Mediaci, a la jurisdicci de menors, depn de lSMAT, en el qual desenvolupen les seves funcions els equips tcnics, que estan integrats per psiclegs, treballadors socials, educadors i mediadors i un coordinador responsable. Els equips tcnics tenen assignades dues funcions generals: lassessorament tcnic als fiscals i jutges de menors i la conducci dels processos de mediaci entre lautor del fet i la vctima. La finalitat de lassessorament s aportar al procediment judicial la informaci, que la Llei 5/2000 estableix en larticle 27,15 sobre la situaci psicolgica, educativa i familiar del menor, aix com del seu entorn social i, en general, sobre qualsevol altra circumstncia rellevant i, des daquesta perspectiva, assessorar les instncies judicials per tal que puguin incorporar aquests elements a les resolucions. Per, al mateix temps, com diu la Llei a la seva exposici de motius, lobjectiu de linters suprem del menor no ha de descuidar linters de la vctima o perjudicat que, pel que fa a lequip tcnic, ho ha de tenir en compte a lhora de promoure la mediaci i la reparaci. s per aix que, dins la finalitat general de lassessorament al Ministeri
El Real decret 1774/2004, de 30 de juny, del Reglament de la Llei 5/2000, estableix a larticle 4 que els equips tcnics han destar formats per psiclegs, educadors i treballadors socials. El mateix article del Reglament diu que poden incorporar-se de manera temporal o permanent als equips tcnics altres professionals relacionats amb les funcions que tenen atribudes. A Catalunya, el Departament de Justcia, tenint en compte la possibilitat de la incorporaci daltres professionals i amb plena competncia per determinar-ne, segons el que estableix la disposici final tercera la composici i la plantilla, va considerar ms adient, ateses les funcions que tenen assignades, que estiguin formats per psiclegs, treballadors socials, educadors i mediadors. Tots els professionals depenen contractualment del Departament de Justcia, b com a funcionaris o amb contracte laboral. Com sha dit abans, cada equip tcnic t assignada una rea geogrfica determinada, dins la qual desenvolupa les funcions prpies dels tres programes que tenen encomanats. A Catalunya, ats que t competncies en mitjans materials i personals, els equips tcnics depenen orgnicament del Departament de Justcia i s amb ell amb qui mantenen tota la seva relaci contractual i organitzativa.
CAPTOL 10
Des de la perspectiva funcional, lequip tcnic t una doble dependncia: Una funcional permanent del Departament de Justcia, ja que s personal propi i tots els professionals dels equips tcnics estan adscrits a aquest Departament. Una dependncia funcional del Ministeri Fiscal o del jutjat de menors, de carcter no permanent, que sactiva cada cop que els professionals dels equips intervenen en cada cas concret a instncies daquests organismes.
Assessorar el Ministeri Fiscal i els jutges de menors per a ladopci de mesures cautelars. Elaborar linforme tcnic que preveu la Llei 5/2000 a larticle 27. Assistir als actes de compareixena i audincia que preveu la Llei i assessorar el Ministeri Fiscal i els jutges de menors.
Una vegada dictada la sentncia i abans diniciar lexecuci de la mesura imposada, lequip tcnic pot ser requerit per pronunciar-se sobre: La possibilitat que el jutge de menors disposi la suspensi de lexecuci de la mesura. La convenincia de substituir la mesura imposada. Valorar la possibilitat de deixar sense efecte la mesura imposada. Per valorar lordre ms adequat de compliment de les mesures, quan se nha imposat ms duna de diferent naturalesa.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la Llei 5/2000, en larticle 27.1, utilitza lexpressi a aquests efectes per referir-se a la dependncia funcional del Ministeri Fiscal, ja que en altres efectes dependr del jutge de menors, quan aix ho demani, tot aix sense perjudici de la dependncia funcional permanent del Departament de Justcia, del qual depn orgnicament. Linforme tcnic i lassessorament a les instancies judicials, en els diversos actes judicials que preveu la Llei, sn preceptius en tots els casos. El contingut de linforme dassessorament tcnic lestableix la Llei 5/2000, en larticle 27, i ha de versar sobre la situaci psicolgica, educativa i familiar del menor, aix com del seu entorn social i, en general, sobre qualsevol altra circumstncia rellevant, als efectes que les instncies judicials coneguin la realitat del menor i adoptin la mesura ms adequada entre les previstes a la Llei. La competncia per aportar al procediment judicial la informaci que la Llei preveu correspon a lequip tcnic i a lentitat pblica que tingui competncies i coneixement del menor amb motiu de lexecuci duna mesura judicial. A Catalunya, tamb fan funcions dequip tcnic els professionals que executen les mesures en centres i en medi obert per aquells casos que, en el moment de la demanda dinforme tcnic pel Ministeri Fiscal, sest executant una mesura judicial per un altre fet anterior. La Llei 5/2000 defineix el marc dactuaci dels equips tcnics i els hi assigna funcions en les diferents fases del procediment: Durant el procs dinstrucci: Assistir tcnicament en les matries prpies de les seves disciplines professionals al Ministeri Fiscal i als jutges de menors. Conduir els processos de mediaci entre el menor i la vctima i les altres solucions extrajudicials que preveu la Llei.
Assistir a lacte dapellaci a lAudincia Provincial, quan sha interposat recurs, en cas de ser citat pel tribunal. Durant lexecuci de la mesura: revisi de la mesura o substituci per una altra.
Les funcions dassessorament tcnic a Catalunya, durant lexecuci de la mesura imposada, la realitzen els professionals que executen les mesures en medi obert o en centres.
3.3.2 Jurisdicci ordinria

Per a lexecuci del Programa de mediaci penal, la SSPRJJ ha signat un conveni de collaboraci amb lentitat ABD. Lequip de professionals que desenvolupa les funcions de mediaci estan contractats per aquesta entitat i presten les funcions especfiques de mediaci previstes en el Programa de Mediaci i Reparaci i en el conveni de collaboraci. Lequip est format per set professionals, amb titulacions universitries diverses, per tots ells amb formaci especfica en mediaci i resoluci de conflictes. Lequip t un coordinador designat per lentitat ABD, que t, a banda de desenvolupar les seves tasques com a mediador, les funcions de coordinar tcnicament i administrativament lequip i aquest amb el Departament de Justcia, la su-
CAPTOL 10
pervisi i els seguiments de les activitats i la validaci dinformes. Encara que lequip de mediaci t la seva seu a Barcelona, el Programa de mediaci penal cobreix tot el territori catal, per, per facilitar la coordinaci amb els rgans judicials i daltres equips del Departament de Justcia, hi ha professionals assignats a diferents mbits territorials. Tamb sha dassenyalar que, a ms del Programa de Mediaci i Reparaci Marc, que saplica a tot el territori, hi ha un programa especfic que saplica al Centre Penitenciari de Ponent, a Lleida. Les diferncies ms significatives quant al procediment per desenvolupar el procs de mediaci, en relaci amb la jurisdicci de menors, vnen determinades pel marc legal. A la jurisdicci penal dadults no hi ha principi doportunitat, no estan definides legalment les condicions de derivaci, etc. Per la resta de condicions i fases del procs per dur a terme la mediaci sn molt semblants. Les condicions prvies per iniciar un Programa de media ci i reparaci vnen determinades per la sollicitud de mediaci dels mateixos interessats, autor i vctima o dels seus advocats, o procedent dun rgan judicial, fiscals i jutges, o daltres serveis que han intervingut en el cas. La sollicitud es pot presentar en qualsevol fase del procediment judicial. Siniciar el Programa si les parts ho solliciten formalment i si hi ha obert un procediment penal. No existeix cap lmit legal quant a la gravetat del fet delictiu, excepte el que estableix la Llei Orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere. La primera fase est orientada a gestionar la demanda de mediaci amb les parts i amb els operadors del sistema penal. La seva finalitat s obtenir la informaci necessria per valorar la viabilitat de forma individualitzada amb cada part, amb linfractor i amb la vctima. La primera presa de contacte t una relaci directa amb el desenvolupament posterior del procs de mediaci: ofereix a les parts una bona informaci i que aquestes expressin el seu inters en participar-hi activament, capacitat per entendre el comproms que comporta i, per part de la persona encausada, reconeixement dels fets que no implica reconeixement de culpabilitat. Igual que en la jurisdicci de menors, en cas que la vctima sigui menor o incapa, sexigeix el consentiment dels seus pares o representants legals. Aquest procs pot requerir vries entrevistes individuals amb cada part. Aquesta fase finalitza amb lobtenci per part del mediador duna visi global de les parts i del conflicte i, si es donen
les condicions, amb elements per iniciar el programa. Si s possible, promour la trobada directa entre les parts o valorar si s millor realitzar el procs de forma indirecta. La trobada s la part essencial del procs, s el lloc en qu es realitzen les sessions conjuntes amb les parts: aquestes exposen la seva visi del problema i expliquen les seves raons i circumstncies i busquen solucions al conflicte. El nombre de trobades pot ser variat, depenent de la complexitat del conflicte, del nombre de persones implicades, les posicions de les parts, etc. La finalitat que es persegueix, mitjanant la comunicaci i el dileg, s trobar solucions al conflicte generat pel fet delictiu i definir el contingut de la reparaci del dany causat a la vctima. Una vegada definit el marc general, les parts arriben a un consens tamb general sobre com solucionar el conflicte i es concreten els acords, tenint en compte les demandes de la vctima i la capacitat reparadora i compromisos de lencausat. Els acords es redacten en un document que han de signar les parts que han participat en el procs de mediaci. En cas que en el procs hagin participat els advocats de les parts, aquests han de validar el document dacords abans de la signatura dels seus clients. Finalitzada la mediaci, el mediador elabora un informe que descriu de forma general el procs, haur dadjuntar-lo als documents i lenviar al jutjat que correspongui, el qual lincorporar a la documentaci del procediment penal. Altres punts associats a lestat de lart (categories i perfils dels delictes, derivaci al programa de mediaci i avaluaci, caracterstiques professionals i avaluaci del treball dels mediadors, organitzaci, etc.) apareixen al llarg daquest captol.
4 Caracterstiques de lestudi (trets de la mostra, etc.)

Aquest treball sinsereix dins la temtica de la justcia reparadora, on la mediaci penal s un reconegut camp destudi amb entitat prpia, tal com sha justificat en les pgines precedents. Els objectius especfics de lET-6 van quedar establerts en el primer document intern del projecte, anomenat Projecte de recerca Llibre Blanc de la mediaci a Catalunya (juliol de 2008), i es resumeixen seguidament: Descripci i avaluaci dels resultats i procediments existents de justcia restauradora.
CAPTOL 10
Elaboraci de dades etnogrfiques i qualitatives sobre el funcionament dels procediments. Elaboraci de dades estadstiques sobre resultats, casos i usuaris. Estudi sobre metodologies de mediaci, equips existents i dinmica aplicada.
trevistats posteriorment, aix com els integrants del grups focals atenent, entre altres factors, la seva representativitat territorial i lexperincia i el coneixement en la matria. Efectivament, sobre aquesta base es van triar les persones que havien de ser entrevistades. En concret, el model dentrevista va ser la semiestructurada. Durant el desenvolupament de la investigaci qualitativa es van realitzar 18 entrevistes entre el juny i loctubre de 2009: onze jutjats (instrucci, penal i dexecuci), dos assessors externs (menors), quatre fiscals de menors i un cap de servei (menors)16. La guia dentrevista per als dos assessors externs va orientar-se sobretot cap a aspectes conceptuals, sempre procurant incidir especialment que parlessin des de la seva disciplina (dret penal i psiquiatria). Pel que fa a la guia dentrevista per als jutges i fiscals, les preguntes es van concentrar segons els segents criteris: Coneixement previ: formaci i informaci Posicionament/Visions Sobre lexperincia prctica Conclusions: resultats i impactes
Per tal dassolir aquestes fites es va proposar una metodologia apropiada per afrontar lextracci dinformaci quantitativa i qualitativa, aix con unes tcniques ad hoc, per part de lET responsable. En successives reunions de treball amb tots els ET que conformen el projecte, finalment es va dissenyar tot plegat de forma definitiva. Encara que tant la metodologia com les tcniques emprades sexpliquen detalladament en el corresponent captol, cal esmentar aqu quins han estat els instruments, temes, preocupacions fonamentals i guies de preguntes per facilitar la intelligibilitat daquest captol a un lector ms especficament interessat en lmbit penal de la mediaci mitjanant tamb laclariment dels trets de la mostra. Aix, respecte de lobtenci de les dades quantitatives, les fonts principals han estat les segents: Les dues enquestes de dades agregades per entitat mediadora dissenyades per lET-12, amb les dades de 2008, que van ser complimentades per la cap de la Unitat de Programes de la SSPRJJ/DGEPCJJ, Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya) i per la cap de lSMAT (SSPRJJ/DGEPCJJ, Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya). El buidatge elaborat per lET-12 de les enquestes de dades agregades. Les memries internes de les dues entitats responsables de dur a terme els respectius programes de mediaci. Enquesta a mediadors de lmbit penal (dades 2008). Bases de dades de gesti del Departament de Justcia.
Aix mateix, es van efectuar dos grups focals (octubre i novembre de 2009): un amb coordinadors dels equips de mediaci penal de Catalunya (justcia juvenil i penal ordinria) i un altre amb mediadors penals de tot Catalunya (justcia juvenil i penal ordinria).17 En el primer grup van participar 6 persones (ms el moderador i lobservador); el segon va comptar amb la participaci d11 mediadors (ms el moderador i lobservador). Com a guia per a la dinmica daquests es va seguir el segent esquema: a) Tema: procs de mediaci b) Factors que influeixen en les diferents etapes del procs de mediaci. Pros i contres de la regulaci de la mediaci. Utilitzaci de noves tecnologies i perspectives ds futur.
Cal dir que pel que fa a la distribuci dels indicadors (generals i especfics) sha seguit el document de treball intern del Llibre Blanc Unidades de observacin, dimensiones e indicadores. Quant a lobtenci de les dades qualitatives, lactivitat va comenar amb la realitzaci de 15 estudis de cas entre lagost i el setembre de 2008, dels quals 5 van ser processos complets. En lapartat corresponent sexplica amb cert detall el seu desenvolupament, per sha de dir aqu que lestudi de cas va ser utilitzat no noms pel seu valor intrnsec com a tcnica qualitativa, sin tamb per la seva eficcia a lhora de triar els professionals que van ser en-
Tema: organitzaci Percepci sobre el funcionament actual dels serveis de mediaci.
c)
Tema: mediadors Requisits i perfil dels mediadors.
d)
Tema: conflictes Percepcions dels conflictes ms freqents i/o que poden crixer en el futur.
CAPTOL 10
e)
Capacitat per preveure els conflictes. Conflictes en qu la mediaci pot ser ms efectiva.
De 20 a 35 anys De 36 a 50 Ms de 50 Homes Dones n/c
15 14 10 2049 593 70
Tema: resultats i impactes Expectatives sobre limpacte de la mediaci per descomprimir el sistema judicial. En els apartats corresponents daquest captol es mostren els resultats, tant de forma descriptiva com analtica.
Nombre total dactors que han estat mediats per sexe:
Nombre total dactors que han estat mediats per edat (imputats): Menys de 18 anys 18 anys 2136 18 460 28 70
5
5.1
Indicadors
Indicadors generals (interpretaci)
De 19 a 65 anys Ms de 65 anys n/c
Els indicadors generals conjunts en els mbits de la jurisdicci de menors i la penal ordinria es mostren a continuaci. La resta dindicadors, ms especfics, consten en el segent apartat, ja que no sn lgicament traslladables a la secci dindicadors generals sense fer la diferenciaci entre jurisdiccions. Nivell organitzatiu o estructural Entitats de mediaci (titularitat pblica) Nombre de mediadors 2 39
Nombre total dactors que han estat mediats per nacionalitat (imputats) Espanyols Estrangers n/c Nombre total dactors collectius mediats (vctimes) 1981 609 7 84818
Actuacions de mediaci per cada entitat mediadora Nombre total de sollicituds de mediaci 7876 Nombre total de sollicituds de mediaci segons tipus de conflicte: Contra el patrimoni Contra las persones Delictes contra el patrimoni y las persones Famlia Altres Temps que dura cada cas de mediaci (mitjana) Nombre de sessions mediadores per cas de mediaci (mitjana) Nombre total dactors mediadors segons sexe: Homes Dones Nombre total dactors mediadors segons edat: 5 34 1164 1160 190 140 347 2,5 mesos 5
Elaborar indicadors generals fiables capaos de permetre lanlisi comparatiu i ajustar seqncies temporals sobre el funcionament i resultats dels diferents procediments i prctiques de mediaci s un del objectius que es planteja el projecte del Llibre Blanc. Uns indicadors generals aptes per a totes les entitats que gestionen la mediaci penal a Catalunya i que tinguin en compte les seves competncies, sens dubte sn un valus instrument per a aquestes, ja que poden valorar la seva capacitat per assolir canvis i, al mateix temps, serveixen tamb per dotar-les duns estris encaminats a ajudar-les a detectar els problemes. Vistos els indicadors anteriors (que, com sha dit, proporcionen les mateixes institucions), aix com els indicadors especfics desglossats en el segent apartat, es poden donar uns apunts sobre quins serien els indicadors generals ms adequats per valorar, per exemple, el desenvolupament intern del sistema, la procedncia dels conflictes que aboquen a les parts a un procs de mediaci i el descobriment destereotips: Augment dentitats mediadores. Com sha dit abans, a Catalunya la gesti de la mediaci penal s de titularitat pblica. No obstant, el debat per incloure la iniciativa privada (mediadors privats)
CAPTOL 10
est obert i vigilar aquest punt s molt important per valorar levoluci del servei i les interaccions que es puguin donar en el futur amb altres mbits de la mediaci, com poden ser la comunitria i la familiar. Increment del nombre de mediadors. Ms nombrosos en lmbit de la justcia juvenil, sobretot a la jurisdicci penal ordinria el nombre de mediadors s escs i est saturat. Observar lincrement o no del nombre de mediadors, en tots dos mbits, serveix per mesurar un increment o no de la importncia institucional de la mediaci penal i, s clar, de la seva capacitat dincidncia social19. Incidncia real del nombre de persones immigrants en el sistema (vctimes, imputats). s un clix assolit, sobretot per influncia dels mitjans de comunicaci i el populisme de certs poltics, que sn les persones immigrants les que nodreixen els jutjats, les presons i els centres de menors. Si ms no dins lmbit de la mediaci juvenil, com es pot apreciar atenent les dades incloses en el present captol, aquest estereotip es fa difcil de sostenir. Control de les modificacions estadstiques segons la tipologia delictiva. s despecial importncia, ats que es tracta dun bon barmetre per localitzar on es produeixen els conflictes i servir per a treballs centrats en evitar la reincidncia i, tamb, fer prospectiva. Processos de mediaci amb persones recloses en els centres penitenciaris i els centres de menors. A la jurisdicci penal ordinria es fan, respecte del total, poques mediacions en els centres penitenciaris; a la jurisdicci de menors, cap. Aquest seria un excellent indicador per mesurar el grau de flexibilitat de les entitats que gestionen el sistema a lhora dassolir o no els canvis, ja que mediar durant la fase dexecuci de mesures s una de les recomanacions de la major part dels experts, aix com de diversos organismes internacionals, entre els quals Nacions Unides i el Consell dEuropa. Grau de satisfacci de les parts (vctimes, imputats, mediadors, famlies, advocats, etc.). Malgrat que shan fet alguns esforos molt dignes sobre aquest aspecte (Soria, Guillamat, Armadans, 2006; Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil, 2010), no hi ha iniciatives caracteritzades per la seva continutat. Conixer el grau de satisfacci de les parts sobre el servei de mediaci demanat
i/o rebut s necessari per anar amb compte amb el seu nivell de qualitat, localitzant obstacles i proporcionant solucions. Periodicitat de les avaluacions externes. La mateixa mancana de continutat pateix aquesta eina imprescindible per a qualsevol instituci. Aix mateix, no hi ha consens sobre les variables, dimensions, etc., que shaurien de tenir presents per valorar el treball de les institucions, ni tampoc sobre els criteris que servirien per destriar aquelles entitats o professionals externs legitimats per dissenyar i elaborar una avaluaci externa. Compliment de les avaluacions estadstiques. El treball intern amb valoracions estadstiques presenta actualment la dificultat destar condicionat pel fet que tot el sistema de recollida de dades est orientat a linfractor i el coneixement de la vctima nicament sobt de manera indirecta. El seguiment daquest indicador, juntament amb els altres indicadors esmentats de carcter ms qualitatiu, s de capital importncia quan sorgeix loportunitat o es fa la petici per elaborar un treball dinvestigaci i/o seguiment fiable, extern o intern.
5.2
Indicadors especfics (interpretaci)
La incidncia, si ms no quantitativa, de la mediaci penal en les jurisdiccions penals de menors i dadults s molt diferent: mentre la mediaci penal juvenil ocupa un espai important en el sistema de justcia, en la jurisdicci penal ordinria aquesta es podria considerar testimonial si prenem com a referncia les elevades xifres dassumptes penals que es gestionen anualment. En una immensa majoria dels casos que es posen a disposici de la Fiscalia de Menors per la comissi dun illcit penal els fiscals solliciten a lSMAT que valori les possibilitats duna mediaci entre la vctima i el seu victimari. Lany 2008, els equips de mediaci van informar positivament sobre aquesta possibilitat en un total de 2.828 processos iniciats sobre un total de 6.996 derivacions (als equips tcnics)20 i sen van finalitzar 2.135. Aix equival a dir que ms del 30% del total de menors que passen anualment pels jutjats de Catalunya resolen tant els aspectes jurdics formals com la reparaci dels danys causats a la vctima mitjanant la seva participaci en un procs de mediaci. En canvi, lany 2008, en el conjunt drgans i jurisdiccions van ingressar a Catalunya 1.353.813 assumptes la majoria dels quals sn de natu-
CAPTOL 10
ralesa penal21. El mateix any van arribar a lequip de mediaci penal dadults un total de 909 demandes, sen van finalitzar 880 i, daquests, es van realitzar 439 programes de mediaci, i van ser 441 els finalitzats sense procs de mediaci (Departament de Justcia, 2009: 15 i 17). Pel que fa a la jurisdicci penal ordinria, si considerem que a Catalunya hi havia 1.472 rgans judicials a lany 2008 (incloent els 897 jutjats de pau) i si tenim ara en compte exclusivament aquells jutjats que van collaborar amb el Programa de mediaci (primera instncia i instrucci, instrucci, penal i execuci), tot i valorant com a extraordinriament positiva i esforada la feina que es fa en aquesta jurisdicci, no deixa de ser evident aquest valor testimonial de qu es parlava abans. Efectivament, dels 296 jutjats catalans, noms 40 van oficiar i/o acceptar loferiment del Programa de mediaci i reparaci penal durant el 200822. Partint daquestes dades numriques globals, a partir dara farem una exposici del contingut de determinats indicadors especfics. Taula 2. Procedncia dels programes finalitzats dins la jurisdicci penal ordinria
Oferiment judici rgan judicial Equip Tractament Centre penitenciari Equip dAssessorament Tcnic Penal Equip dAtenci a la Vctima Equip de Mesures Penals Alternatives Serveis Socials dAtenci Primria Mediaci familiar Altres Iniciativa vctima Iniciativa imputat Iniciativa ambds Cossos policials Total
23
van finalitzar un procs de mediaci amb resultat positiu o sense. Taula 3. D istribuci territorial per comarques de les demandes considerades viables
Jurisdicci juvenil (criteri de viabilitat) Alt Peneds Anoia Bages Baix Llobregat Barcelons Barcelona Bergued Garraf Maresme Osona Valls Occidental Valls Oriental Total Barcelona Alt Empord Jurisdicci ordinria (programes finalitzats)
37 22 41 223
497
1 6 3 26
138
24 34 103 21
235
15 23 81 70
26
89 1326
38 45 13
2 391
23
179 400 163 2 1 3 1 1 3 27 99 10 1 880
Baix Empord
Garrotxa Girona Girons Pla de lEstany
124
11
4 5 32
Selva
Ripolls Total Girona
78
8
317 Alta Ribagora Alt Urgell Cerdanya Garrigues

Noguera Pallars Juss 1 13 3
3 15 5 14
19
2 2 1 9 66 2 3 85
Font: Enquesta de dades agregades per entitat mediadora de la SSPRJJ/DGEPCJJ, Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya.
Lleida
Pallars Sobir Pla dUrgell

Segarra
En relaci a la distribuci territorial de la Taula 2, sha dassenyalar que, a la jurisdicci penal de menors, fa referncia als llocs de residncia de la totalitat de casos que els mediadors dels diferents territoris van valorar com a viables per iniciar un procs de mediaci, a partir de les derivacions realitzades per les fiscalies de menors. En el cas de la jurisdicci penal dadults les dades corresponen al lloc de residncia de tots aquells casos que
Total Lleida
Segri
Solsons Urgell Vall dAran
93 5 34
1
206
CAPTOL 10
Jurisdicci juvenil (criteri de viabilitat)
Jurisdicci ordinria (programes finalitzats) 1
relaci amb els quals interv lequip de mediaci i el 9% restant est format per una diversitat dillcits legals relacionats amb delictes de trnsit, desobedincia, atemptat contra lautoritat, etc. Taula 4. Tipologia dels delictes
Justcia juvenil
Contra el patrimoni Contra les persones Contra el patrimoni i les persones Violncia familiar Altres Total 1.050
Alt Camp
Baix Camp Baix Peneds Conca de Barber
42 28
1
8 4
Tarragona
Priorat Tarragons
Total Tarragona
Jurisdicci penal ordinria

114
61 141 10
17
17 30 4
2
894 182 68 317

2.511
266 8 72 30
490
Baix Ebre Terres de lEbre

Montsi Terra Alta Ribera dEbre Total Terres de lEbre Fora de Catalunya
0
2
1 7
31
29
4
N/C
Total general
Font: Elaboraci prpia amb dades extretes de les dues enquestes de dades agregades per entitat mediadora i les memries internes de les dues entitats responsables dels respectius programes de mediaci.
2.023
576
Font: Elaboraci prpia amb dades extretes de les bases de dades de gesti del Departament de Justcia.
5.2.2 El perfil dels imputats

Taula 5. Sexe dels imputats
5.2.1 Tipus dillcit penal

En termes generals, es dna un perfil lleugerament ms baix, quant a la gravetat dels fets imputats, entre la poblaci atesa dins el Programa de mediaci que lobservada en el conjunt de joves que anualment sn posats a disposici dels jutges de menors. Estem majorment davant de conflictes que expressen molt b letapa adolescent, plena desdeveniments nous i caracteritzada per uns comportaments que no tenen en compte les conseqncies morals i/o materials que aquests poden comportar per a altres persones. Un dels elements caracterstics del delicte tpicament juvenil s el fet que generalment es produeixi en grup. Efectivament, sn menys freqents els fets perpetrats per menors individualment i, concretament, en el Programa de mediaci dos de cada tres fets estan protagonitzats per ms dun menor. Dins la jurisdicci penal ordinria, pel que fa als delictes contra el patrimoni, els ms freqents sn els delictes de danys, els de robatori amb fora i robatori amb violncia i/o intimidaci, mentre que en la categoria dels delictes contra les persones sn les lesions, les amenaces i les injries els fets que concentren el major nombre de casos. Ambdues categories aglutinen el 91% dels fets en
Homes Dones
Justcia juvenil 1.709 426 2.135
Jurisdicci penal ordinria 340 166

70
N/C
Total
576
El nombre de menors estrangers que accedeixen al Programa de mediaci s sensiblement inferior en termes relatius al de menors estrangers que anualment passen per la jurisdicci de menors. Caldria esbrinar si aquesta limitaci ve donada ja des de linici de les actuacions per part de Fiscalia o b si sn els mateixos mediadors que, en fer la valoraci de la viabilitat, consideren que en aquest collectiu no es donen en la mateixa proporci que en la poblaci autctona les condicions adequades per iniciar processos de mediaci (Del Campo, Martin, Vil, Vinuesa, 2003). Tres de cada quatre imputats en la jurisdicci penal ordinria sn de nacionalitat espanyola i entre les persones de nacionalitat estrangera el collectiu ms nombrs s
CAPTOL 10
el de persones magrebines, principalment del Marroc, i el de nacionals daltres pasos comunitaris, tot i que cal destacar que dins aquest darrer grup la gran majoria sn de nacionalitat romanesa. Aix, Taula 6. Nacionalitat dels imputats
Justcia juvenil
Espanyol/a Estranger/a N/C Total 1.546
Justcia juvenil
No identificada Sense vctima Total
29
107
2.429

435
475 114 2.135
134 7 576
Un altre fet molt caracterstic del Programa de mediaci penal juvenil s lelevat nombre de vctimes que sn menors dedat (45% de les persones fsiques), la qual cosa es pot interpretar en el sentit que la mediaci sadapta molt b a la gesti dels conflictes entre iguals (baralles, insults, amenaces, etc.), la major part dels quals es produeixen en contextos propers, com el barri o lescola. De fet, en ms de la meitat dels casos linfractor i la vctima es coneixen i en una quarta part, tot i no conixer-se, comparteixen entorns prxims. Tant sols en el 22% dels casos vctima i infractor sn completament desconeguts lun per laltre. Aquesta s una diferncia substancial respecte de la jurisdicci penal dadults, ats que en aquesta en el 48% dels casos de mediaci finalitzats no hi havia cap tipus de relaci prvia entre les parts. Dins la jurisdicci ordinria la mitjana dedat de les persones vctimes s de 38,6 anys i el 4,41% daquestes eren menors de 18 anys. Quant al gnere, el 42,5% sn dones i el 57,5%, homes.
5.2.3 El perfil de les vctimes

La informaci que disposa lSMAT corresponent a les vctimes permet nicament fer-ne una aproximaci al perfil i no una fotografia exacta. Aix s per ra que la base de dades de lAdministraci est dissenyada per gestionar les intervencions relacionades amb els infractors que sn objecte dalguna ordre judicial o de la Fiscalia, de tal manera que la informaci relacionada amb les vctimes queda supeditada a aquest criteri. Aix, per tant, si b les dades de qu disposa el Departament de Justcia sobre les vctimes sn dades indirectes, ens permeten constatar quina s la tendncia sobre la naturalesa de les vctimes dels menors que van finalitzar un programa de mediaci durant lany 2008. A la jurisdicci de menors hi ha una important presncia de vctimes que sn entitats (empreses, escoles, serveis pblics, transports, etc.); en canvi, dins la jurisdicci ordinria les vctimes sn, en la seva immensa majoria, altres persones. Aix, juntament amb altres factors de tipus cognitiu i/o de relacions entre les parts en conflicte, fa que les caracterstiques dels processos de mediaci en un i altre mbit tinguin diferncies fora significatives. Comparant ambdues jurisdiccions: Taula 7. Tipologia de les vctimes
Justcia juvenil
Persona fsica Entitat jurdica
5.2.4 Resultats
Per valorar la viabilitat diniciar un procs de mediaci cal copsar el posicionament dels interessats cap a la possible resoluci del conflicte entre les parts. En lmbit de la jurisdicci de menors, la mateixa Llei, si es tracta de fets que no sn greus i saprecia una actitud responsable per part del jove encausat i un desig de reparar, no estableix la conformitat de la vctima com un requisit indispensable per dur endavant la reparaci (que, cas de no participar-hi la vctima, es pot efectuar de manera indirecta i/o simblica una reparaci a la comunitat o valorar linters reparador de linfractor). En moltes ocasions, si es tracta de fets poc rellevants, aquest contacte amb les vctimes pot ser telefnic i davant el desinters daquesta per participar-hi es busca una altra soluci reparadora. Aix mateix, sha de tenir en compte que la Llei 5/2000 LPRM, parla explcitament de si sha produt o no la
1.492 801
CAPTOL 10
conciliaci amb la vctima i la reparaci a aquesta o a la comunitat. Per aix en les memries de menors sexpressen els resultats en aquests termes. La conciliaci entre les parts amb la reparaci material i/o simblica dels danys causats a la vctima s la ms freqent en ambdues jurisdiccions. Tamb es poden donar solucions de tipus econmic o daltra mena, com per exemple la constataci que linfractor, malgrat la possible manca dinters de la vctima a ser reparada, expressi una voluntat clara de fer-ho i aix sigui posat en coneixement dels rgans judicials perqu ho ponderin degudament dacord amb lesperit de les lleis. Aix, ara incloem les dades de la jurisdicci penal ordinria: Taula 8. Tipus dacord assolit (jurisdicci ordinria)
Reparaci econmica Reparaci amb activitat Reparaci material Reparaci perjudicis personals i morals Reparaci relacional Total
24
Taula 10. Resultat positiu sense participaci vctima (jurisdicci de menors)

Valoraci inters reparador Reparaci a la comunitat Total 361 70 431
Aquests resultats fan referncia als 431 casos, el 20,18%, amb resultat positiu, per, sense participaci de la vctima, sn casos en qu hi ha una clara voluntat reparadora per part de linfractor per la vctima no vol participar-hi o no hi ha vctima. Aix, doncs, i vistes les taules precedents, des dun punt de vista quantitatiu es poden apreciar els segents escenaris de conflicte: Conflictes en qu hi ha una relaci prvia entre les parts: en lmbit familiar, venal, laboral, escolar, de relacions entre iguals. En aquests casos, el conflicte sol tenir una histria anterior al delicte i una perspectiva ms mplia que la derivada del delicte. Normalment es tracta de delictes i faltes damenaces, agressi, lesions, etc. Conflictes en qu no hi ha cap relaci prvia entre les parts abans del fet delictiu. En aquests casos, el conflicte ve ms determinat per les vivncies i les conseqncies dels fets. Els delictes i les faltes de referncia en aquests casos sn: furt, danys, robatori, robatori amb fora, robatori amb intimidaci, etc. Conflictes en qu la vctima o perjudicat s una entitat jurdica de tipus molt divers. En aquest cas es tracta de delictes i faltes de danys, amenaces i ocasionalment lesions. Conflictes derivats de delictes en qu no hi ha una vctima concreta i la comunitat, en general, apareix com a referent: delictes contra la salut pblica, falsedat documental, trnsit, etc.
70 22 14 271 161 538
Els resultats a la jurisdicci de menors sn: Taula 9. Tipus dacord assolit (jurisdicci de menors)
Positiu amb participaci de la vctima Positiu sense participaci Negatiu Total 1.318 431 386 2.135
Els 386 casos, el 18,07%, amb resultat negatiu, fan referncia a aquells casos en qu ha fracassat la mediaci. El resultat s superior al nombre de casos ats que, per una banda, en un mateix cas pot haver-hi ms dun acord i que, per laltra, els casos estan registrats tenint com a referncia lexpedient dels menors i en determinats casos pot haver-hi ms duna vctima i, per tant, ms dun acord.
En lmbit penal es pot mediar en tot tipus de conflictes, sempre que no hi hagi voluntat expressa de les parts i no hi hagi cap limitaci explcita per part del tribunal o, com s el cas comentat de la violncia de gnere, normativa. La perspectiva social i penal indica una tendncia a la criminalitzaci i, per tant, a la tipificaci de nous fets delictius. Si b s cert que shan incrementat els conflictes associats a la violncia intrafamiliar i que el seu abordatge
CAPTOL 10
t especials dificultats, aix com els derivats de la crisi econmica i els propis de la convivncia venal, la realitat percentual dels conflictes que arriben als tribunals i, en particular, a la mediaci penal, es corresponen als delictes mencionats ms amunt.
identificaciones, no de proyecciones, no de quedarse enganchado en ese juego de identificaciones. Neutralidad es no invadir o intentar no invadir lo observado, ni identificarse con lo observado. Aix pel que fa als aspectes positius, els desitjables25. Els negatius, les errades que no ha de cometre un mediador, podrien ser: fer massa preguntes, formular massa perqus, discutir amb una les parts, emetre judicis, donar consells, amenaar les parts, forar la reconciliaci, imposar la mediaci, etc. (Torrego, 2000). No obstant aix, el contacte, les trobades i les entrevistes obertes amb mediadors, demostren que tot plegat, tant atresorar i potenciar els aspectes positius com evitar els negatius, sn mers anhels: la mediaci s tan complexa com el mateix sser hum i, desprs dobservar alguns processos de mediaci penal des del seu inici fins a la seva conclusi, hom no pot deixar de constatar que processos de mediaci inserits en un ambient absolutament favorable han fracassat i, contrriament, mediacions desenvolupades en condicions gens propcies han reeixit plenament. En definitiva, no pot establir-se un perfil rgid del mediador, entre daltres motius, perqu els conflictes als quals sha denfrontar tampoc no estan definits. Evidentment hi ha una tipificaci penal ben establerta, per el mediador penal sha de moure dins de conflictes que, a la prctica quotidiana, excedeixen la formalitat jurdica. Com a exemple qualitatiu del que sha dit abans, es pot esmentar el segent cas, que a les estadstiques oficials consta com a mediaci ben duta i resolta en un delicte dabusos sexuals. Els protagonistes sn dos nois de 16 anys (imputats) i una nena de 15 (vctima), tots ells amics i bons estudiants dESO en un institut de la comarca del Barcelons, lloc on es van tenir lloc els fets. Amb laula plena dalumnes, la noia va caure tota sola al terra de bocaterrosa i un dels seus companys es llan en broma damunt della simulant els moviments del coit, per sense tocar-li mai ni els pits ni els seus rgans genitals. La vctima, que al comenament reia, li va demanar que pars i es va posar a plorar; el noi va continuar, agafant-la ara pels canells, mentre laltre company va enregistrar part de lescena en el seu telfon mbil i els altres alumnes cridaven divertits [nom del noi] s un violador!. El conjunt dels fets va durar poc ms dun minut, coincidint el final amb lentrada a laula duna professora. La direcci de linstitut va prendre partit per la nena, va iniciar immediatament una investigaci entre els alumnes per demostrar que el noi no era la primera vegada que cometia aquesta mena dactes, no va intentar en cap moment aclarir els fets entre les parts i, fins i tot, va enfrontar els pares dels nens, fins aquell moment amb
5.2.5 La figura del mediador. Funcions

No existeix un criteri slidament establert, per part de les institucions responsables de garantir i gestionar la mediaci penal a Catalunya, per definir el perfil del mediador. Si b ja en el Prembul de la pionera Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya, es parla del mediador com una tercera persona imparcial i experta que interv en la resoluci de conflictes, la realitat s que els mediadors penals catalans treballen actualment nodrits en bona part de lautoaprenentatge que comporta lexperincia acumulada al llarg de les seves trajectries professionals, aix com del seu esfor per assistir a cursos, conferncies, jornades, msters, postgraus, etc. Pel que fa a aix, sha de destacar la contribuci, amb els seus cursos de formaci contnua adreats als mediadors, que des de fa anys realitza el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (CEJFE). Quant a lactual nivell de formaci de partida dels mediadors catalans en lmbit penal, sha de destacar que en tots ells s elevat. Com es veur desglossat a la taula corresponent, els 39 tenen estudis universitaris, han fet msters o postgraus i han assistit a cursos de formaci especfics. Sha de dir, per, que la carrera funcionarial (a lmbit de la jurisdicci juvenil), a lhora de seleccionar la persona que vol accedir a les places vacants de mediador, es valora per damunt de la seva experincia prctica i formaci especfiques en mediaci. En el decurs dels diferents seminaris de treball organitzats per afavorir el desenvolupament del projecte Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, establir el perfil del mediador va esdevenir un tema recurrent. Sense arribar a conclusions definitives al respecte, quasi tots els participants van coincidir en destacar una srie de trets indispensables a lhora de delimitar les caracterstiques tant del mediador com de la seva feina; cal mencionar les ms reiterades: neutralitat, imparcialitat, objectivitat, flexibilitat, empatia, confidencialitat, independncia i respecte. En qualsevol cas, la tasca del mediador s duna gran complexitat i, segons lopini dun dels assessors dels mediadors a lmbit de la jurisdicci penal juvenil: Formacin, neutralidad, tolerancia, capacidad para soportar las ansiedades, para ponerse en el lugar de la vctima... La mediacin es un juego de
CAPTOL 10
molt bones relacions. Una part del professorat, davant dels estudiants de linstitut, afirmava la condici de violador del noi i la vctima va anar a denunciar a la policia als seus dos companys quan van passar 4 dies, segons va explicar desprs a la mediadora de lSMAT, perqu es va sentir humiliada per la manca de suport a laula (va demanar canvi daula i li van concedir) i perqu no volia que la gravaci sestengus. Els nois van ser expulsats de lescola i, de forma espontnia, entre els alumnes es va iniciar una recollida de signatures en contra de lagressor, que va ser contestada amb una altra, igualment espontnia, a favor. Quan el cas va arribar a lSMAT, el noi que va gravar part de lagressi va decidir no participar en el procs de mediaci, ja que fer-ho, va dir, significava acceptar que ell era un abusador sexual. Laltre s ho va voler: ell considerava important parlar amb la noia i arreglar les coses. La vctima tamb va acceptar participar-hi estimulada pel suport a la mediaci per part duna de les psiclogues de linstitut. La mediadora de lSMAT va potenciar lamistat prvia entre les parts (incloent la dels pares). Durant la trobada de mediaci la noia va dir que va plorar per labs de confiana i la humiliaci en pblic. Encara que tots dos formaven part duna colla damics on hi havia un cert grau de confiana fsica (petons i abraades), ella va dirli que pars i ell no ho va fer. El noi li va demanar perd, perqu va entendre que la broma havia estat excessiva i degradant. Un cop aclarides les circumstncies i haventse escoltat mtuament, la reconciliaci va ser total, tant entre els nois com entre els pares. Cal destacar que, a lacord de mediaci, un dels apartats consensuats menciona explcitament el paper desafortunat que va tenir la direcci de linstitut i alguns professors i companys a lhora de sobredimensionar el conflicte. Daix darrer s digne desmentar que ja a la fase de premediaci cada part ho va dir per separat. Sn molts els conflictes que acaben en denncia penal per la manca de cobertura institucional i serenor i/o preparaci especfica orientada a la reparaci del dany dels professionals que hi treballen. Finalment, en aquest cas concret que sacaba dexplicar, resulta interessant que el procs de mediaci penal, tan favorable finalment per a les parts, depengus per al seu inici del consell duna persona (una de les psiclogues del centre escolar) aliena a ell. A continuaci, i segons lenquesta que es va passar als mediadors, incloem ara en format taula una valoraci global dels indicadors consensuats en el seu moment:
Taula 11. Perfil del mediador

Justcia juvenil3 Edat (mitjana anys) Jurisdicci penal ordinria
45 4 28 20
12 32
43 1 6 7
Sexe
Home
Dona
Llicenciatura
Diplomatura
Formaci Mster/cursos de postgrau

Cursos de formaci Mediacions realitzades Sessions realitzades (mitjana) Durada sessions (mitjana) Durada procs (mitjana)
32 2.135 5 1/1.30 hores 75 dies
7 397 5 1/1.30 hores 70 dies
Font: Elaboraci prpia amb dades extretes de les dues enquestes de dades agregades per entitat mediadora, les memries internes de les dues entitats responsables dels respectius programes de mediaci i lenquesta realitzada als mediadors de lmbit penal.
S que es pot establir, des de la informaci oficial continguda en els programes de mediaci, un quadre general sobre les funcions manifestes, s a dir, sobre les conseqncies buscades i reconegudes grcies a la prctica de la mediaci (sigui per part dels mediadors o dels serveis de mediaci) sobre altres actors o institucions socials. Aix, en primer lloc senumeren a continuaci les funcions dels serveis de mediaci penal catalans (Departament de Justcia, 2006 i 2009): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Elaborar programes, protocols i criteris generals dactuaci. Impulsar la implementaci dels programes. Promoure criteris de derivaci i dactuaci amb jutges i fiscals, cadasc des de les seves funcions i rols. Coordinar les actuacions amb els jutges i fiscals en laplicaci dels programes. Avaluar laplicaci dels programes i de les bones prctiques. Promoure convenis de collaboraci amb altres institucions per facilitar laplicaci dels programes. Promoure i gestionar criteris de collaboraci per als programes en el cas de vctimes persona jurdica i les reparacions a la comunitat. Promoure i gestionar espais de supervisi i de suport a les actuacions dels mediadors.
8.
CAPTOL 10
9.
Promoure la formaci dels mediadors.
10. Promoure la difusi de la mediaci i els resultats dels programes. 11. Estudi i implementaci de les estratgies ms adients per a la resoluci dels conflictes. 12. Estudi i valoraci de les situacions que es generen arran de la conflictivitat social entre autors-vctimes-comunitat. 13. Informaci a lautor, la vctima i/o la comunitat de les possibilitats i caracterstiques dels programes. En segon lloc, senumeren les funcions del mediador penal com a gestor del procs de mediaci i reparaci (ibid; entrevistes amb mediadors i observaci de casos): 1. Informar a linfractor (i als seus representants legals en el cas dels menors) i al seu advocat de la possibilitat de la mediaci i del seu significat. Informar a la vctima (i als representants de la vctima en cas que sigui menor) i al seu advocat de la possibilitat de la mediaci i del seu significat. Promoure la reflexi de linfractor i de la vctima i valorar la viabilitat de la mediaci. Aconseguir la informaci necessria sobre el conflicte i sobre la posici de les parts en relaci amb aquest. Vetllar per a la seguretat del procs i per evitar desequilibris de poder. Imprimir al procs el ritme adequat, tenint en compte el conflicte i la situaci i la posici de les parts. Promoure la trobada entre la vctima i linfractor. Gestionar altres vies de comunicaci, en els casos que sigui possible la mediaci per no la trobada directa entre les parts. Promoure la implicaci de la vctima i de linfractor i dinamitzar el procs de mediaci.
16. Assignaci de casos i gesti de llista despera (jurisdicci ordinria). 17. Coordinaci i treball conjunt amb altres programes com EAT, OAV, Menors, Centres Penitenciaris i Serveis de Mediaci Comunitria i Mediaci Familiar. 18. Supervisi entre iguals i en equip de qestions tcniques, metodolgiques i administratives. 19. Informaci i difusi del Programa entre operadors jurdics, serveis socials, entitats i ciutadania. 20. Participaci en tallers i espais formatius. 21. Respondre a les sollicituds de collaboraci amb mitjans de comunicaci formulades des del Gabinet de Premsa del Departament de Justcia. 22. Tasques docents.
2.
Anlisi qualitativa
3. 4.

No es pot deixar de constatar que els resultats de les entrevistes i dels grups focals que es mostren a continuaci van servir tamb per poder esquematitzar els diagrames dels processos de mediaci, anotar recomanacions dels protagonistes del procs i dilucidar els escenaris de conflicte. De fet, linters per lestudi qualitatiu del procs restauratiu i/o de mediaci desborda el marc de la metodologia qualitativa ats que, tant per les definicions com per la prctica, es considera que el procs s lessncia daquest mtode de resoluci de conflictes. Seguint la taula explicativa sobre els grups focals, aix com les guies de les entrevistes presents en el punt 1.4. Caracterstiques de lestudi daquest captol, introdum els continguts ms interessants segons la classificaci per temes i grups destudi, encara que sha optat per incloure en els segents apartats daltres contribucions pel seu inters i adequaci a cada temtica.
5. 6. 7. 8.
9.
10. Facilitar la comunicaci i el dileg i generar un clima de confiana. 11. Facilitar que la vctima i linfractor trobin solucions i arribin a acords. 12. Gestionar el compliment dacords. 13. Gestionar les activitats de reparaci a la vctima o al perjudicat i a la comunitat. 14. Informar al Ministeri Fiscal i/o als jutges de la viabilitat de la mediaci a fi que ho tinguin en compte en relaci amb el procediment judicial. 15. Informar al Ministeri Fiscal i/o als jutges del resultat del procs de mediaci, per tal que el tinguin en compte en les seves resolucions.
6.1.1 Grups focals Tema: Procs de mediaci

Grup focal amb coordinadors Ents el procs de mediaci com un espai on interactuen vctima i infractor, hi ha una quantitat enorme de factors que influeixen en les seves diferents etapes. No obstant
CAPTOL 10
aix, hi ha tamb factors ineludibles per al correcte desenvolupament del procs: predisposici a participar-hi, capacitat dafrontar la responsabilitat, autocrtica, empatia, orientar els discursos cap a la reparaci, etc. Hi ha unanimitat (a menors) a lhora de qestionar el concepte de voluntarietat: davant la possibilitat dun judici la voluntarietat est condicionada i cal diferenciar aquesta decisi condicionada pel procediment penal de qualsevol altra forma de coacci per afavorir participar en la mediaci. Tamb hi ha recel en els participants envers la regulaci de la mediaci, ja que consideren que, en la jurisdicci penal ordinria, el legislador no la far tenint en compte el principi doportunitat. La utilitzaci de noves tecnologies no s unnimement acceptada, perqu una minoria considera que la trobada cara a cara no es pot substituir (opini que no s rebatuda per la majoria dels participants, que s veuen positivament ls de noves tecnologies). Grup focal amb mediadors Entre els factors ms esmentats que afecten el procs de mediaci, els participants van mencionar que les parts no han estat informades prviament pel derivador sobre qu s la mediaci i el mediador s el primer professional amb qui es troben. Relacionat amb aix, amb lexcepci de Lleida i Tarragona, critiquen tamb que la major part dels menors no declaren davant el fiscal o la policia i el mediador s qui recull la primera declaraci del menor27. No hi ha acord entre els participants a lhora de valorar la necessitat dinformaci prvia sobre el cas. Uns consideren que la mediaci comena just amb el primer contacte amb infractor i vctima, de forma que les explicacions que volen sentir sn les dells. En moltes ocasions la mediaci est organitzada ms com una conciliaci: El rol dassessor tcnic existeix i, s, de vegades fem conciliacions. (Mediador mbit de menors) Un altre factor important s el paper que desenvolupa la vctima en el procs, ats que tal com est dissenyada la mediaci penal la vctima queda fora o no pensem en ella fins que ja portem un temps treballant amb limputat. Encara que pot obrir-se un procs a petici de la vctima o perjudicat, la veritat s que sn molt pocs. (Mediador mbit dadults). Hi ha unanimitat entre els participants sobre la percepci negativa que de la mediaci t sovint la vctima, perqu pensa que es tracta duna iniciativa que utilitzar limputat per deslliurar-sen. La proposta que fan s que hi hagi una atenci prvia i ms concreta amb la vctima abans que arribi davant el mediador.
Tema: Organitzaci
Grup focal amb coordinadors En general, els participants consideren que les condicions administratives podrien millorar, per es posa lmfasi especialment en la manca despai i temps per treballar aspectes tcnics i supervisar els casos. En positiu, es considera que la forma de treballar dels mediadors (i entre ells) s menys centralitzada i ms enriquidora que en altres esglaons jerrquics superiors28. Grup focal amb mediadors En lmbit de menors la satisfacci s bona quant a la coordinaci que reben els mediadors. La situaci dels mediadors de la justcia penal ordinria s qualificada com a precria: no sn personal propi del Departament de Justcia i se senten poc reconeguts professionalment tant per la seva entitat (ABD) com per lAdministraci, estan mal pagats i menys valorats. Es consideren ben liderats i coordinats, per arrosseguen mancances de recursos (tenim ms casos dels que podem assolir) i no tenen suport legislatiu. Unnimement, els participants reclamen espais comuns per compartir experincies i la millora de la coordinaci i lestabliment de protocols per treballar ms casos conjuntament.
Tema: Mediadors
Grup focal amb coordinadors No hi ha unanimitat a lhora de valorar el nivell de formaci del mediador, ni tampoc de les seves habilitats (t dficits/no en t)29. Encara que de vegades es magnifica la carncia de formaci, s s cert que manca formaci especialitzada per a aquells conflictes amb un plus de problemtica, com els maltractaments familiars: conflictes feixucs per moltes habilitats que tingui el professional. Sobre el perfil del mediador, i al marge de les categories ja esmentades en daltres apartats (neutralitat, confidencialitat, etc.) hi ha capacitats associades al mediador que de forma recurrent han estat esmentades, com ara la descoltar, de sntesi, de tolerncia, flexibilitat, curiositat, el coneixement de si mateix, etc. Grup focal amb mediadors Hi ha unanimitat a lhora de valorar el bon nivell de formaci del mediador, aix com les seves habilitats; no obs-
CAPTOL 10
tant aix, sobretot en els casos de violncia intrafamiliar, reconeixen la necessitat de suport daltres companys o dassessors. Pel que fa al perfil dels mediadors quant a actituds i capacitats, hi ha coincidncia dopinions amb el grup focal de coordinadors.
riament i fracassar si es tracta duna dinmica denfrontaments de llarga durada. En canvi, la mediaci en conflictes tipificats com a molt greus (un robatori amb fora, per exemple) es pot resoldre duna forma molt satisfactria i transformadora. (Mediador mbit de menors)
Tema: Resultats i impactes

Grup focal amb coordinadors Hi ha unanimitat dacceptar que limpacte de la mediaci per descomprimir el sistema judicial es pot constatar ja actualment (sobretot a menors). A la qesti concreta de la reincidncia, per exemple, es va coincidir que la mediaci pot ajudar a resoldre aquest aspecte. s a dir, la mediaci penal t capacitat de preveure els conflictes i evitar la reincidncia, perqu s ms rpida que el procediment judicial i encara el conflicte de forma diferent. No obstant aix, hi ha mancana destudis suficients31 que investiguin aquesta qesti i corroborin o no aquesta opini32. Grup focal amb mediadors Pel que fa a la prevenci dels conflictes, el disseny del procs de mediaci no es fa nicament en clau de present pensant en un conflicte concret que sha de resoldre, sin que inevitablement es pensa en poder ajudar les parts de cara a evitar conflictes futurs. (Mediador mbit dadults) Molts joves resolen els seus problemes didentitat amb violncia, per, passar per un procs de mediaci seris i autntic fa que interioritzin recursos i es pot aconseguir que ja no reaccionin amb violncia. En aquest sentit, s s preventiu. (Mediador mbit de menors) Respecte dels altres punts, les opinions coincideixen amb les abocades pels participants del grup focal amb coordinadors.
Tema: Conflictes
Grup focal amb coordinadors Hi ha la percepci que els conflictes associats a la violncia intrafamiliar sn especialment greus i que shan incrementat, aix com els derivats de la situaci de crisi econmica i els propis de la convivncia venal. Respecte dels primers, hi ha una percepci generalitzada per part dels coordinadors sobre la dificultat del seu abordatge, ja que habitualment sn conflictes complexos que inclouen un procs de deteriorament que dura des de fa molts anys. De fet, hi ha ocasions en qu el mediador es pot sentir incmode davant dun daquest casos, com hem pogut apreciar durant 2 estudis de cas, i aix es tradueix en la seva insatisfacci com a professional; en paraules dun mediador: Com es pot pensar que ho puc arreglar en un mes i, total, amb una signatura en un paper, un problema que ve de tan lluny i que s tan complex? Si hi ha acord, segur que no dura gens. Penso que aquests casos haurien danar directament a altres equips especialitzats en aquests assumptes i que ells ninformin directament al jutge. No per unanimitat, per en tres entrevistes safirma la incidncia de certs collectius de nouvinguts (xinesos, colombians) que cometen infraccions associades tradicionalment a altres actors (magrebins). No es pot establir una tipologia de conflictes en qu la mediaci sigui ms efectiva: pot ser efectiva en tots els conflictes, encara que t especial rellevncia en aquells casos en qu hi ha una relaci de proximitat entre les parts.30 Grup focal amb mediadors Les aportacions sn semblants a les del grup anterior. Hi ha unanimitat a lhora dafirmar que tots els delictes es poden mediar: el criteri perqu un cas pugui ser objecte dun procs de mediaci no ha de ser la gravetat del fet, sin si les parts accepten o no participar-hi; aix s, comptant sempre amb el suport adient en cas de necessitat. (Mediador mbit dadults). De vegades, un conflicte aparentment lleu (un enfrontament venal, per exemple) pot complicar-se extraordin-
6.1.2 Entrevistes a jutges i fiscals Tema: Informaci-formaci

Els jutges i fiscals amb qui vrem mantenir entrevistes van tenir les primeres notcies sobre lexistncia de la mediaci en lmbit penal de maneres molt diverses. Pel que fa als fiscals de menors, tots ells coincideixen en el fet dhaver conegut aquestes prctiques per ra de lexercici de la seva activitat professional dins la jurisdicci de menors que, des de lany 1992, va incorporar la reparaci del dany a la vctima com una de les principals vies de resposta a la delinqncia juvenil. Efectivament:
CAPTOL 10
La primera vez que tomo contacto con ella con fundamento, contenido, ha sido precisamente en la jurisdiccin de menores, en la fiscala de menores, ya hace aos, hace muchos aos, se remonta hace probablemente 10, 12 aos o ms, cuando ya empec en la fiscala de menores. Pues cuando empec a trabajar con menores, precisamente; informacin previa ninguna, aprendes trabajando, y precisamente cuando llegue aqu. Entre els jutges dins la jurisdicci penal ordinria en canvi hi ha ms diversitat. En tot cas, en el que coincideixen tots, tant jutges com fiscals, s que no va ser en cap cas mitjanant la formaci formal prvia a lexercici de la professi. El ms com s que fos mitjanant altres collegues, de manera autodidacta o per proximitat a equips de mediaci ja sigui de Catalunya o daltres comunitats autnomes de lEstat: Quan estava de jutge a mixtos, per tant aix s del 93 al 2000, vaig tenir diversos casos en qu es va plantejar. Va ser la primera vegada, directament, sense mes... A proposta meva segur que no va ser, perqu jo no ho coneixia i diria que era a travs de lAjuntament. La mediacin? Hace aos, me enter a travs de una colega; anda que no se pona pesada con la mediacin, hace mucho tiempo, por lo menos 4 5 aos. El primer contacte no va ser per la mediaci, sin mitjanant lectures sobre justcia restaurativa. Pel que fa a la mediaci, va ser per un amic que va ser un impulsor de primer ordre de la mediaci en lmbit penitenciari. Pues me lleg de una forma muy curiosa, dira yo, porque en mi anterior destino yo era vecina durante mucho tiempo del equipo de mediacin y hola qu hacis y cmo va esto...?; y as me empec a meter. Eran gente encantadora y me gustaba mucho trabajar con ellos... Si hubiera hecho slo un curso a lo mejor no me hubiera interesado... La mediacin me lleg por vecindad. La formaci en matria de mediaci adreada als futurs professionals del dret s realment escassa. Aix es fora sorprenent si tenim en compte que, tot i que en lmbit penal la mediaci nicament est jurdica i institucionalment consolidada en la jurisdicci de menors, b s cert que hi ha altres mbits del dret civil en qu la mediaci sest estenent de manera considerable i, en particular, en el dret de famlia.
Hi ha, tanmateix, una oferta de formaci contnua per part de diverses institucions com la Fiscalia, lEscola Judicial i el Centre dEstudis Jurdics i de Formaci Especialitzada del Departament de Justcia, que sadrea precisament als operadors de la justcia i, en particular, a jutges i fiscals: Despus de empezar a trabajar empec a hacer muchos cursos de los que tiene la Fiscala, pues all s que se ha tratado ese tema precisamente por la gente que se dedica a la mediacin, pero la verdad es que ha sido ya especializndome y trabajando. (Fiscal de menors) Siempre he estado pendiente de los cursos de la formacin continua que da el Consejo a los jueces, y creo que desde el ao 2003 y 2004 ha incluido todos los aos en la programacin de formacin continua un curso de mediacin penal, un seminario o un curso de mediacin penal para los jueces en activo. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Tambin yo he colaborado [amb el Programa de Mediaci] o la he impartido [fent classes i/o conferncies], porque simultneamente tambin tom contacto con la formacin inicial en la Escuela Judicial. La formacin inicial es la formacin que se da a los jueces en prcticas a los futuros jueces, y a raz de mi prctica o de mi experiencia yo he ido muchos aos a la Escuela Judicial a hablar de mi experiencia en mediacin penal a los futuros jueces para suplir precisamente la carencia que tuvimos los jueces mucho ms antiguos, que no nos sonaba de nada. Ahora les sonar. Otra cosa es que despus recurran o no a ello; pero tendrn una formacin y una frmula para acceder a ms informacin sobre la materia. (Jutge jurisdicci penal ordinria) A m en la carrera no me hablaron nunca de mediacin. Para m es una cosa nueva que descubr en Barcelona, hace 6 aos. A partir de ah mi aprendizaje es totalmente autodidacta. Tuve que preparar un curso y me facilitaron documentacin, filmaciones, pude darme cuenta de su eficacia. (Jutge jurisdicci penal ordinria)
Tema: Visions
No tots els jutges que vrem entrevistar duen a terme derivacions a lequip de mediaci, per tot i aix la mediaci no els era estranya ats que en els darrers anys, a Catalunya, tant per lexistncia del Programa del Depar-
CAPTOL 10
tament de Justcia com per les iniciatives de formaci a qu hem fet referncia, la mediaci en la jurisdicci penal ordinria s una realitat, encara que, com hem pogut veure, limitada tant per raons legals com doportunitat poltica atesa lhegemonia del populisme punitiu en la nostra societat. Hi ha posicionaments i visions diferents entre tots els jutges i fiscals entrevistats, per la tnica general s la del reconeixement dels valors i leficcia de la mediaci com un instrument de resoluci de conflictes que pot aportar aire fresc a la justcia institucional. Aix: Suena a frivolidad, pero la verdad es que se est modificando el comportamiento de las personas a travs del Cdigo penal. Se intenta que la convivencia familiar sea pacifica, que la gente conduzca a una velocidad adecuada, a golpe de Cdigo penal: lo nico que se esta consiguiendo, en mi opinin, es que haya un sector de la poblacin muy elevado con antecedentes penales, al que un segundo error va a determinar un ingreso en prisin, y son personas que normalmente no tendran que ir a un centro penitenciario. Una pelea, una alcoholemia..., si tienes una condena anterior por un te voy a matar, entonces todo lo que sea invertir esta situacin en la que estamos a m me parecera bien. Es un tema de legislador. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Yo creo que debe de regularse [la mediaci] como una frmula para dar seguridad a los operadores jurdicos en concreto. S que hay muchos jueces reacios a acudir a la mediacin penal precisamente por esa falta de regulacin legal. Desde un punto de vista conceptual o incluso de mentalidad en el campo penal, los jueces estn muy sujetos a lo que es la legalidad, el principio de legalidad, por tanto necesitas esta regulacin; esto dara seguridad jurdica y creo que debe regularse. Desde mi punto de vista, debe regularse de una forma abierta. Lo que no hara nunca sera limitarlo por aos..., delitos, como los que hay ahora en justicia juvenil, que est limitado a cinco aos en la rendicin de asuntos a mediacin, siempre que esta limitacin por aos adems suponga un obstculo para no remitir asuntos que tengan aparejado una penalidad mayor; quiero decir que, si aparte de esto, se reconoce la posibilidad o una virtualidad a travs de atenuantes en delitos mas graves, sta sera yo creo la formula. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Ms enll de les raons purament ideolgiques, sembla ser que entre bona part dels jutges i fiscals predominen els criteris pragmtics, tant en relaci amb lanlisi del tipus dillcit penal en qu seria apropiat un tractament
basat en la mediaci entre infractor i vctima, com en relaci amb factors relacionats amb aspectes organitzatius, de temps i de despesa econmica: Mediacin, en principio, s. Como todo tipo de negociacin, depende de los delitos; delitos contra el patrimonio est muy bien una mediacin, una disculpa, una reparacin del dao es mucho ms eficaz que una sentencia: para la vctima, si todo funciona con normalidad, son cinco veces que tiene que trasladarse a un centro judicial, y eso si todo va bien, si el juicio no se suspende, si no tiene una rueda de reconocimiento. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Con prisin o con penas puras y duras no rehabilitan a nadie. Son temas muy al margen de la delincuencia, que no son de delincuentes propiamente dicho, si no de gente que en un momento determinado comete un error de cierto tipo, y creo que la respuesta penal pura no lo soluciona. En cambio, la mediacin s que podra solucionarlo y adems sera ms positiva de cara a la vctima, ya que sale ms favorecida en estos casos. (Fiscal de menors) Delitos contra el honor, tambin. Por ejemplo, el que injuria la mayora de veces es una persona, cmo lo explicara..., que exagera las agresiones que recibe del exterior y entonces, a veces, no est enfocando bien su ira contra el administrador o contra el presidente de la comunidad. [Amb una mediaci], se explica, se centra, se aclara. (Jutge jurisdicci penal ordinria) A penal, on es pot donar?, en una violaci?..., s impensable. En un robatori amb violncia?..., francament, s impensable. En una estafa?..., en una estafa la gent el que vol s ser reparada i que li tornin els diners. Si vas traient delictes, et trobes que est el de les baralles; que hi ha una baralla entre dues persones i una li trenca el nas a laltra per una discussi...: en aquests casos shan donat i es donen a vegades mediacions, per sobretot en aquells casos que shan conegut [vctima i agressor], que es coneixen i que es coneixeran en el futur. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Todo tipo de delitos, como la violacin, las agresiones sexuales a menores por mayor o incluso la violencia domstica..., yo tengo muchas dudas. (Jutge jurisdicci penal ordinria) No obstant aix, per ms sorprenent que sembli, no sn nicament els defensors de la justcia restaurativa a ultrana els nics que veuen factible la possibilitat de
CAPTOL 10
mediar en casos molt greus, tamb molts jutges i fiscals sn daquesta opini; una opini basada en la percepci directa del dolor de vctimes i victimaris en conflictes en qu la prdua es pot qualificar justament dirreparable: Cierto que haya habido un muerto, pero es absolutamente involuntario desde el punto de vista de que venga de una boda cargado de alcohol y se lleve por delante una familia, yo eso s que los veo. Otra cosa es que la vctima colabore o no, pero s que veo la mediacin. Yo creo que la solucin no es el meter a Farruquito en prisin tres aos, ni quince...; lo que le queda es tal trauma, que se le quitan las ganas de volver a repetirlo. A lo mejor, el hecho de hacer una mediacin o una reparacin le ayudara, tanto a l como a la vctima, y el contactar y el conocerse y el poder pedir disculpas. La vctima nunca va a estar satisfecha con la pena y con la mediacin, si no satisfecha, evidentemente no se lo quita nadie, igual podra incluso tomarse de otra manera su tragedia. (Fiscal de menors) Pero, por ejemplo, si es un homicidio en un accidente de circulacin, es homicidio imprudente, un perdn es sper eficaz para la madre, para el padre y para el propio acusado, que normalmente viene destrozado. Yo lo he promovido y han hablado en el juzgado, y han llorado, se han abrazado y hemos llegado a acuerdos. Eso s es eficaz a efectos de la paz interior de cada uno. (Jutge jurisdicci penal ordinria) Los nicos casos que no derivamos directamente solamente son homicidio o asesinato, sin perjuicio de que si se ve una posibilidad, contrastando con los tcnicos, porque est muy arrepentido, porque ya sabe cmo va a acabar, internado a lo mejor 10 aos, pero l quisiera intentar reparar, entonces se autoriza. (Fiscal de menors) Te puedes encontrar con un robo con intimidacin. Hay muchos robos en que van a por la vctima, pero es aleatorio, y ah la mediacin verdaderamente puede tener un inters ms de tipo econmico de resarcimiento del dao. Sin embargo, hay chavales que se conocen, menores infractores y menores vctimas que tienen el mismo mbito de relacin, que estn en un mismo contexto; en estos casos, yo creo que la mediacin es buensima para de alguna forma rescatar en todos ellos la convivencia pacifica, porque se van a ver el da a da, en los mismos lugares de ocio o por el barrio. (Fiscal de menors) Yo he tenido acceso a casos reales de vctimas o familiares de vctimas de homicidios, de asesina-
tos, de secuestros, de delitos muy graves, en que eran las propias vctimas que reclamaban de alguna manera el confrontarse con el infractor, incluso con el condenado ya; estbamos hablando de personas que no haban conseguido por otras vas unas respuestas que slo, a lo mejor, el infractor o el condenado las poda dar. (Jutge jurisdicci penal ordinria) El da del juicio no suelen surgir decisiones de reparacin, pero era ms en hechos graves que inicialmente no lo decimos. Si surge, voy a derivarlo tambin a mediacin al chico porque le he visto posibilidades de reparar; a veces ha funcionado y otras no, pero no me he arrepentido y se ha tenido en cuenta. De momento yo creo que es adecuado. (Fiscal de menors) Hi ha una queixa bastant estesa entre els jutges respecte dels desajustaments que provoca laplicaci de la Llei contra la violncia de gnere, ats que lesperit del legislador en aquest cas ha estat clarament influenciat pel fenomen de lalarma social fins a tal punt que, en moltes ocasions, els conflictes tractats en aquests jutjats no noms no es resolen satisfactriament, sin que fins i tot poden veures agreujats. Hi ha una gran controvrsia en lmbit de la justcia penal en relaci amb la prohibici expressa que fa aquesta Llei respecte de la possibilitat de mediar entre la vctima i lagressor, per el cert s que per a molts aquesta podria ser una via de resoluci de conflictes en lmbit de la violncia domstica: En la violencia domestica hay cosas muy diferentes, pero la verdaderamente grave, en mi opinin..., una persona que vive con miedo, a esa persona la mediacin..., se lo tiene que quitar de en medio [a lagressor]; ms que mediar con ella, hay que apartarla. Es cierto que tengo compaeros en Navarra que siguen un protocolo de mediacin en violencia domstica que dicen que les funciona. Yo pienso que es ms en la violencia domestica puntual, por ejemplo, en una situacin de divorcio, en situacin de crisis de pareja, con la excitacin anmica al limite, donde s es posible una mediacin puntual. De hecho es necesario, de hecho se busca una tercera persona que solucione el conflicto en cuanto a los bienes, en cuanto a los hijos, pero es una mediacin no en cuanto al delito sino en cuanto a la situacin de crisis y que puede evitar una violencia. En el cas de la violncia domstica, aquelles persones [vctima i agressor] aniran a un bateig, aniran a un funeral, aniran a lescola dels nens, i es que
CAPTOL 10
s una situaci de futur; doncs curiosament nosaltres, que som lrgan repressiu de lEstat, penal es lrgan repressiu de lEstat sense dubte, som els que entenem que s on millor podria funcionar [la mediaci]. Per la Llei ho prohibeix.
Tema: Aspectes organitzatius i econmics

A banda dels suposats beneficis que t la prctica de la mediaci per a les vctimes i els imputats, tamb es defensa habitualment largument dels beneficis que comporta per a la comunitat i per a la justcia institucional, ats que entre els seus avantatges hi ha lefecte pacificador i participatiu, de gran valor per a la comunitat, i una millora de la imatge institucional de la justcia, unida a un descens de la despesa i un decrement de la saturaci de les causes en els diferents jutjats. Tots aquests terics beneficis van ser debatuts amb jutges i fiscals i, tot i que en termes generals hi ha un elevat grau dacord amb aquestes hiptesis, no s menys cert que el seu realisme fa aflorar una susceptibilitat fonamentada respecte de les possibilitats reals de la instituci de la mediaci dins el sistema de justcia penal ordinria: El nostre cas s molt fcil, som a penal, som la justcia publica, rarament aquesta es podria privatitzar. No hi ha cap de nosaltres que es plantegi tericament un recel com a jutges de penal cap a la mediaci, perqu s impossible i la mediaci t la seva ubicaci a penal, que s latenuant de la reparaci del dany. Ning discuteix aix, perqu en el nostre cas son faves comptades: vost ha coms un delicte, s un tema pblic i aix s imperatiu; per tant, vost tindr una condemna; ara b, es pot donar un atenuant, s el que ha adms la jurisprudncia. Sera una opcin, sobre todo para el atasco que tenemos. Sera mejor que se dictase sentencia y que se retrase una suspensin de condena condicionada a una mediacin y que fuese un requisito de la suspensin de la condena. Dudo que haya medios econmicos ahora para que el Servicio de mediacin pueda absorber todo esto y estamos un poco cansados de medidas, de ideas muy buenas que se dotan con pocos medios y que se ven abocadas al fracaso, que es lo peor. Llei de trnsit..., treballs en benefici de la comunitat..., s perfecte. Els treballs en benefici de la comunitat no trobars cap jutge que hi estigui en contra, ja que s un molt bon sistema. Qu passa?, no hi ha mitjans. La gent hauria de ser una mica
realista, tot est molt b, s, per, escoltim, vost t els mitjans per transformar tots els delictes de pena de menys dun any en mediaci? Vost sap en nmeros qu s aix?. s per pensar-sho. Si nosaltres ara agafssim els penals amb el que hi ha actualment i envissim cadascun de nosaltres deu casos a mediaci, els enfonsem. Agafo deu casos i els envio i els altres companys els envien 200 casos i els hem enfonsat de cop. Perqu quan els pobres de mediaci estan sollicitant una persona ms [ms mediadors] i no sels dna, sha de ser realista. s cosa del legislador. El legislador considera que hi ha delictes que han de passar per la mediaci?, molt b, que considera que la instrucci lha de portar el fiscal?, no discutim les lleis, nosaltres les apliquem. Per que es posin mitjans, que estem cansats que ens facin lleis i lleis.
Tema: Valoraci prctica de lexperincia

Hi ha una elevada coordinaci entre fiscals de menors i mediadors i una gran confiana duns cap als altres, si ens atenem a all que manifesten els fiscals quan sels demana que valorin la seva experincia prctica, la coordinaci amb els mediadors i si hi ha aspectes que caldria millorar. Aix: Es que no se me ocurre, no tengo una percepcin que me permita decir modificara esto o hara esto o deberan. Creo que se hace todo lo posible; a lo mejor se podran hacer ms cosas. En principio, desde la Fiscala, a la hora de incoar un procedimiento, no se pone ninguna traba a las mediaciones, sino todo lo contrario. Lo que hacemos ahora en la Fiscala de menores es simplemente comunicar las consecuencias que pueda tener o no una mediacin, pero no autorizar o desautorizar, sino las consecuencias, las repercusiones procedimentales que puede tener de cara a la decisin del fiscal el que se haga o no una mediacin en este asunto. En ese sentido, existe una comunicacin directa entre el Servei de mediacin, el equipo de mediacin, el mediador en concreto que participa en ese procedimiento y el fiscal que lo instruye, que al fin y al cabo es el que de verdad decidir al final si en esa mediacin se han conseguido los fines necesarios. Si tinc qualsevol dubte agafo el telfon, a veure qu ha passat aqu, per qu noms ha pagat aquest i per qu nomes ha pagat aix, i ells en
CAPTOL 10
fan linforme i tho expliquen. No tinc cap tipus de problema, sc de les que agafo el telfon i si us plau poseu-me amb aquest tcnic o que el tcnic em truqui que ser aqu dem al mat o avui fins a les tantes. Normalmente, los menores que entran en la mediacin y que repararan no vuelven a aparecer por aqu. Hemos visto chicos que delinquan mucho y han pasado por todo tipo de medidas y llega un momento en que llegan a un punto que dices pues mira, ahora aunque tenga 80 mil antecedentes, aunque haya cometido delitos, parece que est en un punto que s que podra, y se ha autorizado, se ha reparado y ha salido perfectamente bien, positivo y encima le ha frenado una carrera delictiva que llevaba. Les choca mucho a los fiscales o a los jueces que no son de menores que hagamos tanto caso a un tcnico o que hagamos tanto caso a un mediador; es que me est diciendo lo que tengo que hacer; no, t, cuando quieres saber qu lesiones tiene una persona, a quin se lo preguntas?; ser al forense que es el que entiende y que adems es una persona que est preparada para traducrtelo a ti. Pues lo mismo: que no soy psicloga, ni pretendo serlo, y si quiero serlo algn da pues me pongo a estudiar. A ver, puedo tener intuiciones, pero no soy ms lista que nadie, sabr ms un psiclogo que yo si alguien tiene un tipo de trastorno; hay gente que se ve a la legua que tiene algo pero yo no s calificarlo; para eso estn los tcnicos. El que es trabajador social conoce otras ramas que yo no conozco, yo no estoy en la calle, yo no trabajo con l, yo no me muevo con educadores. Cada uno tiene su especialidad. En la jurisdicci ordinria tamb hi ha un gran respecte per la feina que fan els mediadors, tot i que per manca duna regulaci legal de la mediaci que vagi ms enll de la simple consideraci de la reparaci com un atenuant i per la limitaci dels recursos tant materials com de personal mediador, no es dna el mateix grau de coordinaci a efectes formals i prctics entre jutges i mediadors, encara que noms sigui perqu comparativament en la jurisdicci de menors la mediaci interv en ms dun ter del conjunt de la poblaci que anualment passa pels jutjats i s, en conseqncia, una pea clau del sistema. Aix ho exposen els jutges entrevistats: Y entonces, como no hay medios, pues estn ustedes un poco en manos del juez que toque. Si es un juez que est comprometido con la media-
cin...; a m, la verdad, se me olvida que existen las dependencias y muy excepcionalmente me han venido, han mediado y han acordado: fenomenal. Per tant, si llegint aix i aix, jo pogus preveure que s un cas de mediaci..., per no es pot perqu noms tens una lectura breu i breu dels fets. Nosaltres a penal no tenim la capacitat de discernir, perqu tenim una lectura molt breu, que a ms no ens est perms i no ho haurem de llegir-nos tot latestat (haurem darribar a judici nets); per tant, llegim lacusaci del fiscal, mirem quines proves demana, llegim lescrit de defensa i a veure quines coses demana. Hi ha dos temes. Primer, que com a funci difcilment podem oferir els casos, perqu ja vnen molt resumits i desprs [segon] el volum de feina: no et planteges ni la possibilitat de posar-te a estudiar si aix seria factible de mediar. Hi ha algun company que li agrada molt i sho mira amb molt ms dinters, per la majoria no tenen aquesta vessant personal, sin que miren professionalment com sha de resoldre el cas. Los criterios, la verdad, es que eran a veces un poco aleatorios. En qu momento yo me daba cuenta de que determinado asunto era apto para mediacin?, pues a veces viendo a las personas delante, era en ese momento en que me saltaba la chispa..., viendo a veces su disposicin..., a veces entre desconocidos... Viendo el tipo de personas que venan a la justicia, entonces vea que tenan algo que ofrecer o algo que demandar; era en ese momento, por eso digo que era un poco aleatorio y un poco de inspiracin; una cosa que no era muy reglada, la que me hacia derivar asuntos a mediacin: el hecho de tener las personas delante me inspiraba mucho, me conectaba con la intuicin que tenia con las personas y el tipo de problema, por supuesto. S, recuerdo haber tenido esa sensacin de decir este caso lo tendramos que haber mandado a mediacin. Esto me pas muchas veces en la guardia, porque en la guardia hay un sistema de justicia rpida que funciona un poco por s sola y de rodillo, por el simple hecho de que ests en la guardia y todos los que trabajamos all, desde la propia oficina, la propia Fiscala, estamos por la labor de hacer juicios rpidos, porque es as y Barcelona, adems, ha sido puntera en la justicia rpida, y este impulso existe ya y ah s que me ha quedado muchas veces esa espinita de decir es que este caso lo tenamos que haber parado y lo tenamos que haber mandado a mediacin.
CAPTOL 10
Con la propia prctica he visto cmo ha crecido el equipo de mediacin penal de los mediadores de Barcelona; esto lo he visto, han estado ante mis ojos a lo largo del tiempo. Qu es lo que ha cambiado del inicio?, que me pareca que era todo como mucho ms mecnico, porque aplicas unas frmulas tcnicas, pero todava no has volado, no has dado el salto; creo que eso lo ha dado la experiencia y la prctica, creo que s es importante algo que creo que estn haciendo, no s, pero lo que s se debera hacer es estudiar, antes de asignar mediadores, cules son las aptitudes y la formacin de los mediadores antes de enfrentar un proceso de mediacin. Por lo tanto, ah debera, no s si el coordinador, el director del servicio, el que tenga ms formacin o ms visin del equipo que tiene, hacer una asignacin en funcin de la complejidad del asunto para no fracasar porque el mediador no llegue o porque tenga un tipo de prejuicio o limitacin a la hora de enfrentarse algn asunto. Creo que habra que buscar y seleccionar al mejor mediador para cada caso; eso s es importante, y no si se hace una distribucin mecnica o rotatoria porque esto es lo que toca. En principio, no creo que la reincidencia, que un reincidente o un multirreincidente ser una persona en la que la mediacin pueda tener algn resultado. Ahora bien, depende de las circunstancias, porque si es una persona que su primer delito fue joven y en el segundo, si est mucho ms maduro, puede drsele una oportunidad Es que generalizar es muy complicado. Si se abre la va para todos, tambin no hay por qu descuidar la reincidencia. Todo el mundo en principio tiene una oportunidad de cambiar, es una cuestin de madurez, es una cuestin de...; quin sabe, a lo mejor ha estado cinco o seis aos en la crcel, por qu no?, no le veo inconveniente. A mi em vnen a veure, tinc molt bon contacte amb els de mediaci. El que passa s que aix hauria darribar abans que a nosaltres, aix shauria de produir segurament a instrucci o amb una intervenci de Fiscalia; seria una cosa ms funcional, quan ja han desgranat la palla i no ha passat gaire temps, doncs la mediaci pot entrar directament. Deixem mirar tots els casos, que sen pugui fer la lectura, i proposem aquest cas per mediaci i que sigui el mateix equip de mesures el que fixi la seva capacitat. La debilidad es la inseguridad laboral que tienen, el que no sepan nunca si este Programa se va a seguir llevando a cabo o no en el curso siguiente,
el que no sepan si tienen o no suficiente apoyo de la administracin. Esto no lo tienen consolidado porque lleven cuatro aos seguidos de que bien, aqu ya estamos; no, al contrario, estamos en poca de crisis y saben, conocen perfectamente que la Administracin baraja en un momento dado hacer recortes y pueden empezar por un programa menor, porque as est considerado dentro de la propia Administracin; entonces eso genera mucha inseguridad: esa es la principal debilidad de este Programa. Y la principal fortaleza es cmo han tenido capacidad para mejorar, para aprender, para superar limitaciones de base y cmo se han enfrentado y han abierto nuevas vas.

En lnies generals, si b tots els professionals entrevistats valoren com a molt semblants els processos de mediaci penal tant en lmbit dadults com en el de menors, a la prctica hi ha una diferncia ja en linici del procs que els condiciona i fa que tot el que succeeix desprs tant en lun com en laltre es desenvolupi de forma ben diferent: quan es fa loferiment de mediaci al menor, aquest accepta i el mediador ho valora positivament, mitjanant un procediment administratiu el procs judicial satura; en canvi, a la justcia penal ordinria no. Aix implica que quan el mediador rep lofici del jutjat, aquest inclou la data del judici: en alguns casos, la mediaci a la justcia penal ordinria pot equivaldre a una veritable carrera contra rellotge. Sintetitzar en un diagrama de flux el circuit operatiu de la mediaci penal s una tasca feixuga i ingrata, perqu no shi poden arribar a incloure trets importants, que si b poden no ser significatius quantitativament respecte dels protocols dactuaci recollits en els programes de mediaci, sn extraordinriament significatius a lhora de mostrar fins a quin punt el desenvolupament dun procs de mediaci depn en gran mesura de les decisions que pren el mediador segons el seu criteri o, a linrevs, en laltre extrem, la que depn en una mesura gens negligible de la dependncia institucional per part del mediador. Per posar un exemple daquests dos casos citarem experincies concretes extretes de la jurisdicci penal de menors. En principi ens trobem que els protocols establerts prescriuen que loferiment de mediaci sha de fer en primer lloc al menor i desprs a la vctima, amb la intenci de no revictimitzar aquesta en cas que el menor
CAPTOL 10
no vulgui participar o que el mediador trobi que no s viable la mediaci. Per de fet, a la prctica, encara que de forma no sistemtica, alguns mediadors prenen la decisi de parlar primer amb la vctima: b per valorar lesfor (la seva disponibilitat fsica, per exemple) que hauria de fer en cas diniciar-se la mediaci, o en aquells casos que mostra una actitud ressentida, fins i tot agressiva, cap al menor. Pel que fa al segon cas, pensant ara ms en el mediador com a membre dun equip i no ja individualment, les diferncies que hi ha entre la forma dactuar dels diferents equips de mediadors es fa evident, per exemple, a lhora de decidir (quan no hi ha vctima o aquesta no vol iniciar el procs) altres solucions extrajudicials per a linfractor: alguns equips prenen la decisi i la duen a terme, altres no la posen en marxa fins que la Fiscalia no els dna el vist-i-plau. A les pgines segents, exposem els diagrames de procs dels mbits dadults i juvenil penals. Malgrat la claredat dels diagrames, sha de dir que no tots els professionals entrevistats estan dacord a lhora de definir com a mediaci lactivitat que polticament i institucionalment se cita com a tal, almenys en lmbit de menors. Efectivament, un assessor extern dels mediadors de la jurisdicci penal juvenil, ho explicava aix: Hi ha una certa confusi institucional sobre la mediaci de menors perqu la Llei [5/2000] parla indistintament de mediaci, conciliaci i reparaci, per el sistema que realment est constitut s el de la conciliaci. No obstan aix, continuem parlant de mediaci i aix crea una continua confusi en el Servei i en els mateixos mediadors, ja que si el mediador compleix els objectius de la Llei, sha de centrar en el menor; s a dir, que ben entrenat, el mediador pot ser imparcial, per no neutral: la Llei lobliga a no ser neutral perqu lobliga a apostar pel menor i per linters superior del menor. Aix est b i probablement ha de ser aix, per es parla de certs principis (neutralitat, imparcialitat) que no pot actuar-los perqu hi est intervenint: t un cert poder gens negligible sobre el procs i sobre el final del procs. Per quan parlem de poder ja no estem parlant de mediaci. Pot semblar una tonteria terminolgica, per est marcant determinades dinmiques. [...] En aquest sentit, la mediaci penal a lmbit dadults podria ser mediaci penal pura, perqu no t llei. Com a complement dels diagrames hem valorat com adient incloure-hi uns cronogrames perqu resulta revelador posar en termes de temps el que acabem de
veure com a esquema. Hi ha una significant diferncia entre el temps real i linstitucional: un mediador pot resoldre el primer contacte telefnic amb limputat o la vctima amb una conversa de 10 o 15 minuts i els trmits (manca de comunicaci efectiva, per exemple) fins que aquesta conversa sha dut a terme poden haver-li ocupat alguns dies; i aix amb totes les etapes establertes del procs. El temps institucional, en canvi, est establert amb uns lmits molt determinats als quals el mediador sha dadaptar. Es tracta dun resultat prctic i innovador que mostra els cronogrames per temps i categories del que s duna mediaci estndard en les dues jurisdiccions, els quals han comportat una utilitat transcendental a lhora delaborar els anteriors diagrames de processos. Les dades sobre temporitzaci del procs de mediaci mostren una diversitat de variables molt ms mplia del que implica prpiament mediar entre parts. All que, en general, es coneix com un procs orientat a la participaci activa de les parts, la comunicaci i el dileg, els acords, no sn ms que una part de les activitats que desenvolupa el mediador per a la resoluci del conflicte. El que s essencial en el procs, sense cap dubte, t a veure amb aix, per tamb requereix molts daltres aspectes determinants per al bon fi de la mediaci. En aquest sentit, shan de diferenciar les activitats orientades a la intervenci mediadora i de gesti directa del procs de mediaci, de les activitats orientades a gestionar, de forma complementria per necessria, el procs amb la Fiscalia, els jutjats i altres instncies administratives. No podem oblidar que lactuaci del mediador, en el cas de la mediaci penal, est estretament relacionada, duna banda, amb el procediment judicial i, de laltra, amb tot all que sacorda per portar a terme la reparaci a la vctima i/o a la comunitat. Si b es parla dun procs informal i alternatiu de resoluci de conflictes, pel que hem pogut observar en el seguiment de casos, el procs t unes regles i unes fases ben determinades. Per, al mateix temps, requereix de la capacitat i flexibilitat dels mediadors per combinar adequadament aquestes regles amb la particularitat de cada conflicte i de les parts implicades, per al bon fi de la mediaci. En aquest sentit, el temps no est noms relacionat amb la diversitat dactivitats desplegades pels mediadors al llarg del procs de mediaci, sin tamb amb el temps que poden necessitar les parts per assimilar loferta de la mediaci, assessorar-se, fer les consultes que considerin oportunes, saber que els ofereix la mediaci i quina implicaci els demana i tamb, en particular en el cas de les vctimes, el temps que necessiten per participar en un espai que han de compartir amb linfractor.
CAPTOL 10
JUSTCIA REPARADORA: MEDIACI PENAL PER ADULTS I JUVENIL
Figura 1. Diagrama del procs de mediaci en la jurisdicci penal ordinria
Font: Elaboraci prpia.
CAPTOL 10
JUSTCIA REPARADORA: MEDIACI PENAL PER ADULTS I JUVENIL
Figura 2. Diagrama del procs de mediaci en la jurisdicci penal de menors
CAPTOL 10
Taula 12. Cronograma dun procs de mediaci (jurisdicci de menors)33

Temps (en hores) Individual
1a entrevista: oferiment i exploraci viabilitat del menor/pares/advocat 2a entrevista: exploraci viabilitat menor Contacte telefnic vctima 1a entrevista informativa i exploraci a la vctima 2a entrevista viabilitat vctima Intervenci
Grup 2 1 2 1,30 0,30 0,30 2

1/2
1 1 0,15 1
1
Preparaci trobada menor

Preparaci trobada vctima Trobada de mediaci: acords Seguiment acords, activitats i pagaments per terminis Valoraci i signatura dels acords Redacci nota informativa Fiscalia
0,30 0,30 1
0,30/1
1 0,15
8/8,30 1 0,30 0,30 0,30 0,30 0,30 0,30 0,30 1 5,30 13,30/14
1 0,15
11,45/12,45
Total
Gestions a Fiscalia Coordinacions amb Assessorament i/o Execuci de mesures

Preparaci entrevista menor Preparaci entrevista vctima
Gesti
Preparaci trobada mediaci Redacci dacords i petici activitats reparatries Gestions amb entitats que fan activitats reparatries Redacci de les valoracions dels acords/quan hi ha activitat Elaboraci dinformes de valoraci
Total Total acumulat Resposta a la carta de la vctima Trucada del mediador a la vctima si no respon a la carta Gestions per a la realitzaci del Programa Reflexions del menor i escrits de reparaci Reserva de sala (segons territori) Concretar cita de 2a entrevista i trobades Seguiments acords Reparacions econmiques a terminis
17,15/18,15
5-15 dies 15 dies-1 mes 15 dies 1-3 dies 2-3 dies 15 dies -1 mes 2-3 mesos Mitjana 3 mesos, per pot durar fins a 6 en pagaments i/o en activitats reparadores en institucions externes
Total
Font: Elaboraci prpia des de lobservaci directa dels processos de mediaci.
CAPTOL 10
Taula 13. Cronograma dun procs de mediaci (jurisdicci ordinria)

1a entrevista informativa oferiment i/o exploraci viabilitat amb limputat 2a entrevista: exploraci viabilitat imputat En cas dincompareixena o impossibilitat, nota informativa de finalitzaci Citaci de la vctima (telfon o burofax) 1a entrevista informativa i exploraci de la vctima Intervenci Si la vctima no vol, informe de tancament 2a entrevista: viabilitat vctima Preparaci trobada imputat Preparaci trobada vctima Trobada de mediaci: signatura dacord o preacord Seguiment acords, activitats i pagaments per terminis (no sempre) Si preacord, 2a trobada de mediaci i signatura de lacord Total
Grup 1,30/2 1,30/2 0,30 0,30 2 0,30 1,30 0,30 0,30 1,30/2 1/2 1
12,30/14
1 1 0,30 0,15 1 0,30 1 0,30 0,30 1 0,30/1 1

8,15/9,45 0,30 1/2 1/2 0,15 0,15 0,15 0,30 0,45 0,30 1 1 7/9 15,15/18,45
Estudi documentaci adjunta a lofici Gestions als jutjats, fiscalies, amb advocats...
Coordinacions amb companys dels equips tcnics Preparaci entrevista imputat Elaboraci nota informe de no-inici per impossibilitat o incompareixena Preparaci entrevista vctima Elaboraci informe de no-viabilitat/nota informativa en qu comunica inici del procs Preparaci trobada mediaci Redacci de lacord o preacord En cas de seguiment acords: seguiment dels acords/nota informativa compliment/no compliment Elaboraci informe final i tancament expedient de mediaci Total Total acumulat 1a citaci imputat Reserva sala 2a citaci imputat si no compareix a la 1a citaci Reserva sala Gestions per a la realitzaci del Programa Si les citacions han estat per burofax, trucada per intentar la 3a citaci Contacte positiu: 1a citaci vctima Reserva sala 2a citaci vctima si no compareix a la 1a citaci Reserva sala Si les citacions han estat per burofax, trucada per intentar la 3a citaci Si segueix la mediaci, concretar 2es entrevistes si s necessari
Gesti
19,30/23
15 dies-1 mes 1-5 dies 15 dies-1 mes 1-5 dies 1-5 dies 15 dies-1 mes 1-5 dies 15 dies-1 mes 1-5 dies 15 dies-1 mes 2-5 dies
l
CAPTOL 10
n
Gestions per a la realitzaci del Programa Reserva sala Concretar trobada/es conjunta/es Reserva sala 1-5 dies 2-3 dies 1-5 dies 1-3 mesos 1 mes Mitjana 3 mesos, per fins a 6 si el cas s complicat
Grup
En tot el procs, contactes amb els advocats de les parts Seguiment dacords (si aix sha acordat amb les parts)
Total
Font: Elaboraci prpia des de lobservaci directa dels processos de mediaci.
6.2.1 La mediaci i la gesti directa del procs

Aquest apartat, agrupa totes les activitats que despleguen els mediadors, directament relacionats amb el procs de mediaci, des de la primera entrevista informativa fins a la signatura dacords. A la jurisdicci de menors, el temps mitj per dur a terme les mediacions individuals, s a dir, quan noms hi ha una vctima i un infractor, oscilla entre les 13,30 i les 14 hores, mentre que el cas de les grupals t una durada dentre 17,15 i 18,15 hores. La funci mediadora i de gesti directa del procs de mediaci representen aproximadament el 64,29% del temps en les mediacions individuals i el 72,89%, en les grupals. A la jurisdicci penal dadults, el temps mitj en les mediacions individuals varia entre les 15,15 i les 18,45 hores, mentre que en el cas de les grupals fluctua entre les 19,30 i les 23 hores. La funci mediadora i la gesti directa del procs de mediaci representen el 54,15% aproximat del temps en les mediacions individuals i el 66,66%, en les grupals. Entrevista/es individual/s amb cada part, infractor i vctima, orientada/es a oferir-los la mediaci, informar-los del seu significat i de les seves regles, aix com de la relaci entre aquesta i el procediment penal. Entrevista/es individual/s dexploraci i reflexi amb linfractor, per valorar la viabilitat per iniciar el procs de mediaci: valoraci dels fets, voluntat de reparar la vctima, disposici al dileg i a la participaci, consentiment dels pares en el cas dels menors, decisi de participaci informada amb lassessorament dels seus advocats, etc. Contactes telefnics i entrevistes informatives amb les vctimes, per informar-les del resultat de la seva denn-
cia i de la possibilitat de la mediaci. s un espai amb intencionalitat informativa, per en qu el mediador ha de desplegar inevitablement una gran capacitat descolta, ats que, quan hi ha victimitzaci, la vctima necessita explicar la seva situaci, les conseqncies dels fets i sentir-se escoltada. Entrevista de valoraci de viabilitat amb la vctima, que t per objecte reflexionar duna forma ms tranquilla sobre els fets i sobre les seves conseqncies, valorar possibilitats de reparaci i decidir sobre la participaci en la mediaci. Hem observat que aquests espais de reflexi i preparaci, previs a la trobada directa entre les parts, sn fonamentals per tal que la vctima i linfractor coneguin la mediaci, reflexionin sobre el que ha passat, activar mecanismes de dileg i comproms de participaci activa; per tamb per activar la comunicaci i la vinculaci amb el mediador, a fi de sentir seguretat i confiana en si mateixos de cara a la participaci en la mediaci i estar en condicions de parlar amb laltra part34. En molts casos, en aquests espais previs, es trameten missatges entre les parts a travs del mediador i savancen propostes de reparaci que, si b no sn definitives, donen perspectiva de futur i seguretat en vies de soluci. En particular, per a les vctimes, aquestes comunicacions representen certeses de la voluntat reparatria de linfractor. Tots ressalten que la trobada directa entre les parts, si b no en tots els casos s possible, s la fase fonamental del procs. s el lloc on es produeix la comunicaci directa entre les parts, el lloc on poden conversar de forma directa i el lloc on el mediador, a ms, ha de posar a prova les seves habilitats per facilitar i activar el dileg i la comunicaci. Els nivells de comunicaci en els casos observats van ser molt variables, en funci de les caracterstiques i habilitats de les parts, de
CAPTOL 10
lexistncia o no de relaci prvia entre aquestes, del nivell dangoixa, de victimizaci o de bloqueig, etc. Per tamb, de les habilitats del mediador per escoltar, facilitar lescolta entre les parts i la comunicaci, o assenyalant les disculpes realitzades, assenyalant els perdons i recordant les propostes fetes o ajudant a definir acords35. Aquesta necessitat de dileg i comunicaci no noms s important quan es tracta de conflictes reals, sin que no s gens menyspreable la seva vlua a lhora daclarir situacions en les quals es donen confrontacions degudes a malentesos i que, malauradament, acaben en denncia. Efectivament, un del casos ms interessants que shan pogut observar al llarg daquesta investigaci, podria exemplificar aquesta afirmaci. Es tracta dun cas dassetjament que, a instncies dun jutge, es va derivar a lequip de mediadors de la jurisdicci ordinria. Una mare denuncia que la seva filla de 10 anys agafa cada dia lautobs per anar a lescola i que es troba amb un home que la mira malament, duna manera molt rara i que li fa lullet. La mare diu que la seva filla t por daquest home, que aix fa un cert temps que passa, per que la filla fins ara no havia gosat dexplicar-ho als pares. La nena tamb est nerviosa i t un comportament estrany a lescola. Els mediadors, quan tracten de contactar amb el denunciat, parlen amb el seu germ (tutor del denunciat), ja que la persona denunciada t una minusvalidesa, un retard del 49% i a ms est operat dun tumor cerebral, cosa que li ha fet perdre un ull. Lull amb qu hi veu parpelleja constantment per sequedat, ja que li cal fixar-lo molt. Des de la denncia el van anar a buscar els Mossos dEsquadra a lautobs per identificar-lo, ha necessitat prendre ansioltics i el germ ha hagut dacompanyar-lo a la feina perqu li feia por danar-hi sol. La mare i el germ del denunciat accepten participar en un procs de mediaci que els serveixi per aclarir les coses i retornar-los la tranquillitat. Finalment, es realitza una entrevista conjunta on signen uns acords que recullen el que han pogut parlar i on demanen al jutjat que el procediment judicial no continu.
En el cas dadults, la gesti i les activitats de suport a la mediaci amb els jutjats i amb altres instncies representen, respectivament, el 45,85%, en les mediacions individuals i el 33,37%, en les grupals. Com es pot veure, en la mediaci penal dadults sincrementa el temps global dedicat a la mediaci i a la gesti del procs en relaci amb la mediaci penal juvenil: 3,45 hores ms en les mediacions individuals i 2,55 hores ms en les grupals. Aix s degut, tant a la complexitat dels casos com al major temps que el mediador ha de dedicar a la gesti. Sha de tenir en compte que, a la jurisdicci penal dadults, la gesti s ms dispersa pel gran nombre de jutjats i, a ms, els mediadors han de fer prcticament tota la gesti, mentre que a menors, una part de la gesti la cobreix el Servei. Com es pot apreciar, en les mediacions grupals sincrementa el temps de dedicaci a la mediaci directa, i disminueix en la mateixa proporci el temps dedicat a les gestions complementries. La ra daix s, per una banda, que la funci de mediar requereix ms dedicaci, ja que hi ha ms persones implicades i, per una altra, que les gestions realitzades per un cas, en part, sn les mateixes per a tots els implicats en el mateix procediment. Aquestes hores que ocupa el procs de mediaci, segons es pot veure amb detall als anteriors cronogrames, es desenvolupen en un perode de temps, com per adults i menors, de tres mesos de mitjana; si b hi ha casos que, a causa del control i el seguiment dels acords, aquest temps es pot ampliar fins a sis mesos, per especial complexitat del cas o pel control de compliment dacords.

Davant lestudi etnogrfic (ms propi dinvestigacions que pretenen comprendre les mltiples facetes duna societat concreta), lestudi de cas permet conixer la mediaci penal entenent-la com a fenomen total. Per al seu desenvolupament s imprescindible conixer els diferents contextos en qu la mediaci t lloc, aix com els testimonis de les persones que la protagonitzen. En el nostre cas, varem realitzar 15 estudis de cas entre lagost i el setembre de 2008, assistint a 5 processos complets de mediaci penal. Lobjectiu principal va ser fer-ne una eina capa de contribuir a la implementaci de les guies de les altres tcniques dinvestigaci qualitativa: durant el desenvolupament duna mediaci penal linvestigador accedeix a lobservaci privilegia-
6.2.2 Les gestions complementries

En el cas de menors, la gesti i les activitats de suport a la mediaci amb la Fiscalia, amb els jutjats i amb altres instncies comunitries, amb qu es realitzen activitats reparatries, etc., representen, respectivament, el 35,71%, en les mediacions individuals i el 27,10%, en les grupals.
CAPTOL 10
da de tots els actors que hi intervenen, aix com a tots els escenaris on t lloc, els diferents discursos, etc., de forma que parallelament, proporciona informaci sobre com es poden dissenyar les guies dentrevistes, triar els protagonistes ms adequats per als grups focals, etc. Per exposar els casos que hem seleccionat de forma coherent, en el sentit que lliguin amb les temtiques i els continguts fins aqu traslladats, sha optat per seguir el mateix esquema desenvolupat en els diagrames de processos de les dues jurisdiccions. s a dir, veurem levoluci dels exemples de mediaci triats segons la seva ubicaci en els dos nivells rellevants de tot procs de mediaci: premediaci i mediaci, sense entrar en la darrera fase de postmediaci (seguiment dels acords, sobretot en pagaments a terminis), ats que no forma part sistemticament de lactuaci que duen a terme els mediadors excepte en aquells casos en qu sestableixen acords que cal complir durant un perode de temps preestablert. bviament, no tots els casos seran paradigmtics de processos complets, perqu les mediacions no sempre es duen a terme i, no obstant aix, ajuden tamb a explicar el sistema i tenen cabuda en tot el que sexplica al llarg daquest captol. Tampoc es t com a criteri general resumir els casos sencers, sin que sha primat incloure per separat la fase en la qual apareguin trets especialment significatius i caracterstics dins el procs de mediaci. En les segents lnies se sintetitzen els trets generals dun procs de mediaci penal (obviant la fase de postmediaci). La intenci s que serveixin com una mena de guia de lectura per tal de no repetir conceptes i situacions que es produeixen a la prctica totalitat dels casos; els punts han estat consensuats pels diversos equips dinvestigaci del projecte mitjanant les seves discussions internes sobre documentaci variada i sobre el contingut de les entrevistes amb experts. Conv aclarir abans que no es tracta duna exposici formal dels casos, ja que aix ja sha fet pel que fa als aspectes procedimentals de la mediaci. s a dir, proposem una mena dexposici ms informal, des de dins, des de lexperincia de lobservaci per part dun no-mediador (linvestigador). a) Premediaci (per separat, imputat i vctima, si nhi ha) Presentaci personal. Explicaci del procediment. Informar sobre el comproms de neutralitat i confidencialitat del procs i del mateix mediador (rol del mediador). Aclariment dels dubtes. b)
Exposici del conflicte. Ordenaci de la informaci. Propostes i avaluaci daquestes. Acceptaci a passar a la segent fase (comproms).
Mediaci (conjunta imputat i vctima o indirecta) Exposici conjunta del conflicte. Dileg emptic. Ordenaci de la informaci. Propostes i avaluaci daquestes. Consens. Acceptaci a passar a la segent fase (comproms), si sescau. Acords sobre els punts del conflicte que es volen solucionar.
6.3.1 Descripci de casos. Fase de premediaci

Cas 1. Maltractaments familiars (jurisdicci juvenil) Reuni amb la menor (20 minuts). Acompanyada pel seu pare, s denunciada per lexparella de fet del seu pare per haver-la agredida. La menor ja va demanar perd i la denunciant va acceptar-ho, per les denncies en lmbit de menors no es poden retirar i va seguir el seu curs. Va ser una bufetada en un moment molt tens de la relaci entre el seu pare i la seva madrastra, perqu sestaven separant. Malgrat que el seu discurs es basa en lautoexculpaci, valora que el que va fer no va estar b i accepta reunir-se amb la vctima. La mediadora observa que es tracta duna noia intel lectualment sofisticada, amb una excellent capacitat dexpressi verbal, per molt continguda quant al llenguatge no verbal, com si amagus, no ho s, est molt a la defensiva, i que ha viscut una infncia molt complicada desprs de la mort de la seva mare. Potser, la histria familiar, tan penosa, pugui afectar el desenvolupament del procs en un sentit negatiu. Reuni amb la vctima (25 minuts). La seva actitud s de molt nerviosisme i, quan parla dels fets, ho fa dient em va donar cops de puny. La qesti que la t ms trasbalsada s que la relaci amb la menor, abans extraordinria, va canviar de la nit al dia un cop es va consumar la separaci de la seva parella. Igualment que
CAPTOL 10
la menor, la dona t un nivell cultural i una capacitat de reflexi elevats i accepta participar en la trobada de mediaci, encara que insisteix que vol quedar satisfeta, en el sentit que siguin sinceres, de les disculpes que li doni la menor. La mediadora observa que hi ha molt ms darrere del que explica, ja que s evident que no ha superat la separaci de la seva parella, al mateix temps que assolir com a prpia tota la crrega emocional de la histria familiar de la seva exparella encara la t dolguda. Cas 2. Danys i desllument de bns immobles (jurisdicci juvenil) Reuni amb el menor (20 minuts). Acompanyat per la seva mare, s denunciat per pintar (graffiti) sobre una furgoneta. La mare est molt nerviosa i de seguida demostra amb les seves intervencions que no t cap informaci dels fets, ni de qu es la mediaci. No ha parlat amb el seu fill i ning no li ha donat cap dada abans darribar davant la mediadora. La tensi entre mare i fill s evident, amb mirades mtues duna certa agressivitat, el que probablement fa que la mediadora no tingui xit en reconduir una situaci en qu el menor finalment opta per restar callat i la mare demana unes explicacions fora de la competncia de la mediadora. La mediadora valora la situaci, fa les consultes oportunes i decideix passar el cas a Assessorament. Cas 5. Lesions (jurisdicci ordinria) Reuni amb limputat (30 minuts). La reuni t lloc al locutori dun centre penitenciari, perqu est en situaci de preventiu. Es tracta dun jove acusat de lesionar un altre jove mentre es barallaven. La conversa ha de ser reconduda constantment per la mediadora, ja que el jove vol imposar el seu ordre discursiu; t ganes de parlar i, de fet, les seves intervencions sn fora contradictries: La pres mest servint per fer i pensar millor les coses [...]. Aix no li ho desitjo a ning, s molt dur i costa molt devitar els problemes. Vol demanar perd a la vctima, per considera que ella s la culpable de la seva situaci actual. Sembla que en aquest cas ser complicat fer la mediaci, perqu la vctima i la seva famlia mostren inters noms per incrementar la quantitat de diners que rebran per la possible indemnitzaci. Efectivament, en aquest cas no tindr lloc la trobada de mediaci per la no-acceptaci de la vctima. La situaci fsica de la trobada entre mediadora i imputat va ser molt enutjosa i sense que fos possible en cap moment la intimitat entre ells dos: els trmits burocrtics per accedir-hi van trigar el doble que la durada de la ma-
teixa reuni, el locutori presentava unes condicions gens adequades (manca dhigiene, incomoditat, separaci fsica entre la mediadora i el jove), la mediadora no tenia espai per desplegar els seus papers ni per escriure i, en lespai on es trobava el jove, hi havia una porta oberta per on accedien persones que miraven qu passava a dins.
6.3.2 Descripci de casos. Fase de mediaci

Cas 1. Maltractaments familiars (jurisdicci juvenil) Reuni conjunta de mediaci (3 hores). Primer entra a la sala la vctima i desprs la menor. La mediadora fa un reps de les reunions anteriors i dna la paraula a la vctima. Ella sexpressa de forma conciliadora (jo el que volia era defensar-me de tu, no fastidiar-te) i la menor pren nota de tot amb un tarann de desacord. Quan li toca parlar a la menor ho fa en un to defensiu (jo no sc dolenta i tu ho saps). La mediadora fa constantment sntesi de tot el que es diu i al cap duna hora es fa evident el dolor que senten la menor i la dona per la situaci actual: entre ambdues hi ha una relaci molt forta i de molts anys. A petici de la mediadora, fan un reps de la seva vida en com (amb el pare i un germ) i surten un bon grapat de situacions quotidianes (antigues i recents, de major i menor calat) no resoltes unes, no parlades altres. La reuni s duna gran intensitat emotiva (la menor arriba a plorar) i, de la m de la mediadora, es passa de parlar del passat a comenar a parlar del present i de com pot afectar (futur) les seves vides aquesta situaci actual. Aix ho fa encertadament la mediadora en un moment que, per levoluci de la conversa, percep que ambdues demostren clarament que sestimen i, sobretot, que sho volen demostrar. Al llarg de les tres hores de durada de lencontre, durant el qual no va sorgir la necessitat de fer cap descans, es va passar de la recerca de les causes del conflicte (on no hi havia complet acord) a lexplicaci dambdues de la seva vivncia daquest conflicte (aqu es va produir la mtua reacci dempatia). No noms van signar lacord, sin que quan ja havien sortit de la sala es van fer una sincera abraada i van caminar plegades mantenint labraada. Cas 3. Lesions (jurisdicci juvenil) Reuni conjunta de mediaci (2 hores). Entren a la sala les dues vctimes, un noi i una noia (sense cap relaci entre si, encara que es coneixen des del dia dels fets). A continuaci entra un dels dos menors implicats en els
CAPTOL 10
fets. Les diferents posicions dels menors i les seves famlies, anteriorment amigues, ha fet impossible que es pogus fer una trobada conjunta. El mediador, desprs de fer una breu introducci situant els fets i el motiu de la mediaci, dna la paraula al menor. Aquest explica que sent molt el que va passar, que ell no va disparar personalment amb lescopeta daire comprimit, per reconeix que tampoc va fer res per impedir que el seu amic dispars i que per aix es considera tan responsable com ell. Una de les vctimes (el noi) li diu que no creu que no hagus disparat perqu a ms dell mateix i laltra noia vctima va poder veure unes altres quatre vctimes que van rebre impactes de balins i el ms greu s que pensa que tenien intenci de fer mal ja que, sin, com sexplica que encertessin tantes persones? La segona vctima (noia) diu no s si vas disparar o no, per la vostra intenci era fer mal perqu vau disparar a moltes persones encara que avui no siguin aqu. El noi reitera la seva responsabilitat i entn que no el creguin, per reafirma que ell no va disparar i que a ell tamb li costaria de creure que no hi hagus hagut intenci de fer mal. Manifesta el seu comproms de reparar els danys de la manera que sigui i indemnitzar-los per les lesions o els perjudicis. Assegura que pel que fa a ell aix no tornar a passar mai ms. A continuaci, entren els pares del menor, demanen disculpes a les vctimes i manifesten que no entenen com el seu fill no va impedir els fets i es mostren disposats a signar un acord amb les vctimes. Desprs dun breu descans entra laltre menor. El mediador li presenta les vctimes i li dna la paraula per tal que expliqui la seva versi dels fets. Explica que va quedar amb el seu amic, van estar fent un treball pendent de lescola i posteriorment van comenar a empipar les persones que passaven pel carrer llenant-los pedretes i sorra de les plantes. Ms tard, van agafar lescopeta daire comprimit i comenaren a fer punteria a la parada de lautobs, senyals de trnsit, arbres, etc., fins que, sense saber com, va comenar a disparar sobre les persones. Assumeix que nicament va disparar ell, per que el seu amic en tot moment el va acompanyar. Les dues vctimes reiteren la intencionalitat de fer mal i el noi respon que s cert que sabia que disparava a les persones, per que no tenia intenci de ferir-les. Les vctimes, enfadades, li diuen que no sho creuen i el noi esclata a plorar repetint entre plors que no els volia fer mal. Desprs duns moments de tensi continguda, la vctima (noia) diu que per lactitud que mostra sho creu, per que ha de ser ms conscient del que fa i de les conseqncies. Aix calma els nims i el noi reitera el seu desig de reparar el dany de la manera que calgui i que poden estar segurs que mai ms no tornar a passar. A continuaci, surt el
mediador i fa entrar els pares del noi, que manifesten a les vctimes el seu malestar i els demanen disculpes, desprs de la qual cosa es firma un acord dindemnitzaci per les lesions que van patir. Cas 4. Danys a la comunitat (jurisdicci juvenil) Reuni conjunta de mediaci (50 minuts). Trobada entre tres menors i el representant dun ajuntament. El mediador rep els menors, fa un breu comentari sobre el que van parlar en la sessi individual i posteriorment invita a passar el representant de lajuntament. El mediador presenta les parts, comenta el motiu de la trobada i assenyala linters mutu per trobar-se i parlar dels fets. Dna la paraula als menors, convidant-los a explicar qu va passar. Desprs duna breu indecisi, un dels menors comena a parlar i explica que aquell dia, desprs de lescola, tenien entrenament de futbol, per que no es va fer. Van anar a la plaa amb altres nois, primer van xerrar una estona, desprs van comenar a tirar pedres apuntant als arbres i a continuaci als fanals i van trencar-ne dos. Interv un altre menor, diu que hi havia ms nois, per que els altres van escapar-se a temps. Diu que entre varis nois van fer fora en un banc i el van arrancar del seu lloc i van comenar a cridar. Quasi al moment, alg va cridar la policia i vrem comenar a crrer. Ens van agafar a nosaltres tres i a un altre noi que va tenir sort i no li va passar res. El mediador, pregunta als nois qu pensen sobre el que van fer, si els semblava b. El noi que fins ara havia restat callat diu que no li sembla b, que es van passar, que ell quan va comenar no tenia intenci de trencar res, per, no sap com es va disparar i va perdre el control. Els seus pares el van renyar molt i el van castigar. Un altre, diu que reconeix que no esta b trencar les coses i demana disculpes pel que va fer i que aix no tornar a passar. Els altres menors reiteren les disculpes dels seus companys. El mediador invita el representant de lajuntament que opini sobre els fets i sobre les conseqncies. Diu que no entn la seva actitud de no respectar les normes i de trencar coses, la normativa municipal s molt clara sobre aix i cada dia shan de gastar molts diners en reposar i arreglar els fanals i el mobiliari urb. Qu no entenen que aquest mobiliari s de tots i per al servei de tots? Qu saben el que valen els dos fanals que han trencat? Desprs dun silenci, el mediador pregunta als nois, Teniu alguna cosa que explicar-li? Esteu disposats a fer alguna cosa? Un dels nois diu que sap que no est b i que no hi ha cap motiu per trencar els fanals, per no vam ser
CAPTOL 10
noms nosaltres, hi havia altres nois que no sn aqu i ells tamb en sn responsables. El representant interv i diu que ell no sap si hi anaven 4 o 20, el que s segur s que els fanals estan trencats i el banc fora del seu lloc i aix li costa molts diners a lajuntament, a ms, la normativa municipal preveu multes per a aix. Vol saber qu estan disposats a fer ells per arreglar-ho. Els nois, interrompent-se uns als altres, reiteren les disculpes i diuen que estan disposats a arreglar els danys que han fet, que entenen que el fet que hi hagus altres nois no els treu la seva responsabilitat. Desprs de parlar de diverses possibilitats, sacorda: el comproms dels nois que no tornaran a fer una cosa semblant i que parlaran amb els seus pares per poder pagar el 50% del valor dels danys que han fet, per la qual cosa va quedar pendent una sessi individual amb els pares dels menors. Cas 6. Atracament (jurisdicci ordinria) Reuni conjunta de mediaci (50 minuts). Conduda per dues mediadores (comediaci), la trobada t lloc en una sala duna Audincia Provincial. Limputat, un jove equatori, va entrar a robar a la botiga de queviures de la vctima (un home pakistans). Mediadores i vctima, que est acompanyat per un amic tamb pakistans, han desperar-se 45 minuts que arribi el jove, amb retard sobre lhora prevista i custodiat pels Mossos dEsquadra, ja que es va demanar la seva excarceraci amb motiu daquesta reuni de mediaci. La sala de lAudincia no estava preparada per desenvolupar la trobada i van ser les mateixes mediadores que van haver de preparar tan b com van poder lespai. Malgrat lesfor, la sessi es va desenvolupar sense una taula, noms amb cadires. Lambient durant la trobada va ser tens, per les mediadores van saber reconduir-lo en tot moment cap a lacord final, que es va acabar redactant i signant. Aix no obstant, durant molta estona lactitud de la vctima va ser agressiva cap a limputat (Parla ms alt, que no et sento i no tentenc!). El jove, per part seva, no es responsabilitzava plenament de la seva acci (Anava drogat i borratxo i no vaig treure el ganivet; a ms, vaig quedar-me pel barri perqu no pensava que fos tan greu i no vaig fugir.). Els danys que el jove va causar estaven valorats en 1.400 , per la vctima en demanava 5.000. Limputat pregunta si pagar aquesta quantitat de diners li anir b en el judici (Almenys que no declarin en contra meva.) i afegeix que li sembla una xifra exagerada i que podria arribar fins als 2.000 fent pagaments mensuals de 200 . La vctima vol, per, 500 mensuals. En
aquest punt, les mediadores aclareixen que no cal arribar a cap acord econmic (s el jutge qui dictar, si ho estima i si hi ha condemna contra lacusat, la quantitat i vetllar pel seu pagament.), per s de reparaci moral. Cas 7. Lesions (jurisdicci ordinria) Reuni conjunta de mediaci (90 minuts). Arran dun petit incident de trnsit, dos homes van acabar a cops de puny i finalment es van creuar denncies per lesions. Ambds havien presentat un informe dassistncia sanitria. Un dels homes anava sol i, laltre, amb la seva dona i el fill duns 9 anys. Els dos homes van parlar i reflexionar obertament sobre el seu comportament. Es va donar una clara situaci dempatia entre tots dos sobretot quan va sorgir com a tema central lexemple pens que havien donat al nen. Van signar uns acords de reparaci moral, amb disculpes dambdues parts i on els dos van renunciar a les indemnitzacions que els poguessin correspondre pels danys.

Durant el desenvolupament de la investigaci qualitativa, van sorgir de forma recurrent i com a futurs escenaris de conflictes justament aquells dels quals safirmava que eren els ms importants actualment: el factor migraci, per sobre de certes tipologies delictives que, com la violncia intrafamiliar, tenen sobretot ress meditic. En tot cas, la possible evoluci dels conflictes ve donada i est molt condicionada per la creixent dinmica de contnua tipificaci de nous fets com a delicte. En aquest sentit s molt important limpacte que ha tingut ja en el sistema dexecuci penal la criminalitzaci de les infraccions de trnsit i, amb un perspectiva de futur a curt i mig termini, limpacte que pugui tenir la tipificaci com a nous delictes en el Codi penal de totes aquelles conductes relacionades amb ls fraudulent de les noves tecnologies de la comunicaci i, en particular, dInternet. Es un fet fora acceptat actualment que la millor font per efectuar estimacions quantitatives i devoluci de la delinqncia real sn les enquestes de victimitzaci, ats que les estadstiques judicials i policials nicament serveixen per tenir un coneixement de lactivitat que desenvolupen les institucions quant a la gesti de les seves
CAPTOL 10
competncies respectives. Si ens remetem a les enquestes de seguretat pblica de Catalunya que sefectuen anualment sobre una mostra representativa i mplia del conjunt de la poblaci, existeix una diferencia molt clara entre el record espontani de victimitzaci,36 que reflecteix un nombre ms redut de persones i ms emocionalment carregat i la prevalena de la victimitzaci que recull una visi ms mplia dels illcits patits pels ciutadans incloent, fins i tot, fets que les mateixes vctimes no consideren delictius. Mentre que el record espontani ha anat creixent de manera progressiva els darrers anys, la prevalena de victimitzaci37 es mant fora estable o amb molt petites variacions creixents o decreixents en el perode de 2003 a 2009. Segons lESPC, al llarg dels ltims anys els fets contra la seguretat personal (robatoris, estrebades, agressions, atracaments) van mostrar un increment continuat, per sembla ser que ens trobem en un canvi de tendncia, ja que per tercer any consecutiu aquest indicador es mant estable. Tot i aix les enquestes indiquen que quatre de cada cent ciutadans admeten haver estat vctimes dun delicte daquestes caracterstiques en el darrer any. Quan a lafectaci subjectiva de les vctimes lESPC (2009: 14), en una escala de 0 a 10 valora duna banda les molsties ocasionades i, duna altra, lafectaci psicolgica: Tenint en compte la predominana estadstica dels fets ms lleus, no pot sorprendre que la valoraci mitjana de les molsties sigui superior a lafectaci psicolgica. A ledici denguany, referida a la victimitzaci experimentada lany 2008, les molsties associades han rebut una valoraci mitjana de 7,1 punts, molt similar a la de lany 2007, i una afectaci psicolgica de 5,9 punts, tres dcimes per sota de ledici anterior, per en la lnia destabilitat que estem assenyalant. Malgrat aix, a la pregunta, com creu que evolucionar la seguretat en el seu municipi durant al proper any?, lenquesta de 2009 reflecteix el registre ms pessimista des que, lany 2004, es va comenar a fer aquesta pregunta sobre expectatives futures. Mentre que lany 2004 el 33,7% pensaven que la seguretat milloraria, lany 2009 aquest grup ha reunit el 23, 3% mentre que, davant dun 15,% que, lany 2004, pensaven que empitjoraria, lany 2009 aquest grup aglutina un 26,3%. El cas s que avui, malgrat la creixent criminalitzaci que reflecteixen las contnues reformes del Codi penal (amb ms delictes i amb penes ms llargues) i la major dotaci dels cossos de policia (amb ms detencions, ms pres, ms mesures alternatives i, en definitiva, ms control) la percepci de la seguretat s, paradoxalment, ms negativa. Pel que fa a la poblaci penitenciria de Catalunya, majoritriament es tracta de persones condemnades per
delictes contra la propietat; concretament el desembre de 200938 el 39,7%, i per delictes contra la salut pblica amb un 27,2% del total. Hi ha, tanmateix, un 2,8% de persones privades de llibertat per delictes de violncia domstica i violncia de gnere que, abans de lentrada en vigor de la Llei de 2004, de violncia de gnere, no eren objecte de penes de pres, aix com un 1,1% de persones condemnades per delictes de conducci temerria. Aquestes estadstiques no serveixen, per, per analitzar acuradament levoluci de la delinqncia ats que les reformes legals han fet que els delictes ms greus siguin penats amb condemnes ms llargues, la qual cosa fa que, inevitablement, els autors dels delictes ms greus sacumulin any rere any sense que aix tingui res a veure amb un possible increment real daquests tipus de delicte.

En lnies generals, es pot afirmar que la justcia restaurativa, com a forma dactuaci, incorpora una tendncia cap a la prospectiva. Efectivament, en contrast amb el model de justcia retributiva, se centra en la reparaci o prevenci dels danys i, com que pretn transformar la culpabilitat en responsabilitat, la forma que t de mesurar lxit s tamb diferent en les seves implicacions de cara al futur (Varona, 2008: 18). En concret la mediaci penal, [...] incorpora uns valors de fons que signifiquen un canvi de paradigma a la justcia; forma part dun projecte de cara al futur perqu comencem a treballar de cara al ciutad i no desquenes a ell. Lesperit de la mediaci, sobretot amb vctimes, s obrir les portes per escoltar-los. Un dels dficits actuals de la justcia s el tracte que dna a la vctima; la realitat s molt insatisfactria, ja que realment arribem amb ella fins a la mala educaci. La implementaci de la mediaci penal, com a escenari parallel que no depengui de la voluntat de cada jutge, trigar molt. Hi ha resistncia, desconfiana als canvis, sobretot des de dos discursos en principi oposats: lmbit conservador (la gran majoria) avisa del perill de desjudicialitzar el procs; lmbit progressista (ms des de lacadmia) diu que no es pot permetre que sigui la vctima la que determini la forma dactuaci, de lius puniendi. Sha de dir que no hi ha perill en absolut, ja que les decisions finals les prenen els jutges i que, en tot cas, el que s sest obtenint s que, per exemple,
CAPTOL 10
les conformitats a penal siguin de qualitat (no com passa ara als jutjats). Respecte a les vctimes, una cosa s escoltar-les i una altra molt diferent permetre que decideixin. [...] Fins que no sampli el principi doportunitat (molt ms ests a Europa que aqu) i es valorin els seus lmits, la mediaci continuar com una activitat residual.39 Aix, doncs, i de manera especfica, la mediaci penal s especialment adient: En els processos de mediaci en qu hi ha persones de llengua i cultura diferents, ja que es caracteritza per desenvolupar i emprar mtodes i instruments que faciliten el dileg orientat cap a la resoluci de conflictes. Aix mateix, en una part important dels casos que avui queden sistemticament exclosos per ra de la Llei de violncia de gnere sembla ser que la mediaci, tal com opinen molts jutges i mediadors, seria justament la via ms idnia. En lmbit de lexecuci penal, tant si sn penes o mesures privatives de llibertat com si no, la mediaci pot esdevenir una eina molt til per tal dassolir processos de socialitzaci i/o de reinserci dacord amb el mandat constitucional.
medidas siempre son flexibles y siempre se pueden modificar. Y eso en adultos seria positivo; yo creo que si no se ha hecho en adultos es por la gran saturacin de asuntos. Yo creo que a la larga s que incluso sera econmicamente ms rentable y ms positivo.
8 Conclusions. Trets de la instituci de la mediaci en cada mbit

Lintens apropament dut a terme pels membres de lET-6 a la temtica daquest captol, que es planteja en termes de continutat quant a futures investigacions, aix com la constataci del moment de canvi general que es viu actualment en lmbit de la mediaci de la m del poder legislatiu, fa especialment laboris parlar de conclusions. Aix no obstant, bviament, tota obra formal ha dincloure-les i a continuaci les formulem desenvolupant-les en un seguit de punts molt concrets que es deriven dels diferents continguts quantitatius i qualitatius desplegats fins ara: Tant en lmbit de la jurisdicci penal de menors com en la dadults la mediaci penal va nixer com un programa especfic sense que, dentrada, shi incardinessin plenament des duna perspectiva ms amplia de justcia restaurativa. En lmbit de la jurisdicci penal ordinria la perspectiva restaurativa est ms present en el Programa, per pateix els imponderables duna manca dimplementaci formal en el sistema legal, aix com destabilitat suficient i manca de recursos materials per estendre la perspectiva restaurativa de manera transversal en el conjunt de la jurisdicci penal ordinria i dexecuci penal. Aix mateix, limperi del principi de legalitat i labsncia del principi doportunitat dificulten la desjudicialitzaci. Tot i que ja fa 20 anys que es va iniciar el primer Programa de mediaci penal en lmbit de menors a Catalunya, encara no shan desenvolupat altres experincies, com les conferncies o els cercles de justcia restaurativa que sn, en definitiva, aquelles que permeten fer ms efectiva la implicaci de la comunitat en la resoluci pacfica de conflictes.
Hi ha un camp del qual, pensant des duna perspectiva de futur, es pot afirmar que el seu desenvolupament s imprescindible: els sistemes de mediaci on line. Sense menystenir, ans al contrari, altres noves tecnologies, a la totalitat de les entrevistes i de les converses ms o menys informals sostingudes amb els professionals de la mediaci penal, la implementaci de la mediaci on line s considerada com un mitj perfectament aplicable, especialment en els segents supsits: Quan les parts no resideixen a la mateixa zona. Quan s factible el dileg, per no la trobada. Com a eina, s a dir, per facilitar lapropament entre les parts fins que es produeixi la trobada.
No obstant aix, sha de dir que entre les moltes situacions que encara shan de treballar i refinar per tal darribar a aquesta adequaci de la mediaci de cara al futur, destaca, com sha dit abans, el diferent grau de desenvolupament i implementaci institucional que hi ha entre la jurisdicci penal juvenil i lordinria dadults. En paraules duna fiscal de menors: La sensibilidad que hay en las penas en el Cdigo penal no es la misma que en menores, donde las
CAPTOL 10
s fcilment constatable que el desenvolupament de la justcia restaurativa xoca frontalment amb: a) la tendncia actual cap a la criminalitzaci creixent de conductes, lextensi neta del control social formal i la penalitzaci ms severa i,
40
est imbricat amb altres factors com, per exemple, tipus de conflicte, creences religioses, gnere dels implicats, etc.
b)
el fet que el desplegament de recursos que requereix est condicionat per la magnitud dels costos que representa el manteniment del sistema dexecuci penal i, en particular, el dels centres penitenciaris.
Recomanacions
Hi ha una bona coordinaci a nivell professional en el cas a cas entre mediadors i professionals daltres mbits de la comunitat (escola, serveis socials, mediaci comunitria, etc.) per, en canvi, no es dna de la mateixa manera una coordinaci interinstitucional per tractar de convertir en poltiques totes aquestes iniciatives orientades a la resoluci de conflictes. A nivell organitzatiu i de recursos hi ha una desproporci molt notable entre les dues jurisdiccions, situaci que est estretament relacionada amb el grau dimplementaci dels respectius programes.41 Tot i que al llarg de dues dcades shan fet diverses recerques i estudis sobre la mediaci penal en ambdues jurisdiccions, sobserva que, en gran part, sn treballs dordre intern nascuts del propi inters dels mediadors i daltres persones properes interessades en lanlisi i la divulgaci de la justcia restaurativa. Han estat poc freqents els treballs dinvestigaci externa. El nivell de professionalitat dels mediadors s molt alt en ambdues jurisdiccions i permet ser optimista respecte de la possibilitat de desenvolupar amb xit les seves potencialitats aplicades a noves formes de resoluci de conflictes (cercles, conferncies o altres). Malgrat la inexistncia duna formaci inicial oferta per la mateixa instituci abans que el mediador comenci a desenvolupar la seva feina, sn els mateixos mediadors els que es preocupen per adquirir-la.42 Es constata la presncia hegemnica de dones mediadores en les dues jurisdiccions. No hi ha estudis homologats a Catalunya que hagin analitzat aquesta qesti concreta segons la seva incidncia en el desenvolupament dels processos de mediaci43; no obstant aix, pel que manifesten els mediadors i professionals entrevistats (tant dun sexe com de laltre) el gnere s s un factor significatiu i, a ms,
Les recomanacions que proposem a continuaci, estan plantejades des duna doble perspectiva interrelacionada; duna banda, tenint en compte les reflexions realitzades pels professionals en les entrevistes i els grups focals (s per aquest motiu que a algunes de les recomanacions apareixen frases extretes daquests professionals.) i, de laltra, de la prpia reflexi daquest grup investigador, tenint en compte la realitat de la implementaci de la justcia restaurativa en el sistema de justcia penal i les prioritats que shan de considerar per al seu futur desenvolupament.
9.1 Recomanacions referents a aspectes legislatius, jurdics, etc.

1. Shan dimpulsar canvis legislatius, en particular en la jurisdicci penal dadults, que possibilitin la mediaci penal i altres prctiques restauratives. Per ms que es reguli com fer la mediaci, qui la pot fer i quina formaci han de tenir els mediadors, no es desenvolupar la mediaci penal si el marc normatiu no incorpora elements que reconeguin el valor jurdic penal (no noms des de la perspectiva civil) de la restauraci, tant des de la perspectiva de la vctima com de linfractor i, alhora, estableixi criteris de derivaci, fases del procediment en qu es pot dur a terme, preservaci dels drets i garanties en el marc del procediment, conseqncies jurdiques, penals, etc. Actualment, tot i la importncia que pot tenir una Llei especfica de mediaci, en lmbit penal, s ms valus insistir en canvis concrets en el Codi penal i la Llei dEnjudiciament Criminal que facilitin laccs a la mediaci. Com va dir un dels mediadors entrevistats, depn de la Llei, millor seguir sense Llei. En aquest sentit, a la jurisdicci dadults, shauria dimpulsar amb decisi el principi doportunitat, de forma que faciliti la desjudicialitzaci de determinats supsits i descarregui de la jurisdicci procediments que es puguin solucionar de forma extrajudicial.
2.
CAPTOL 10
3.
Tal com proposen les recomanacions dels organismes internacionals, la consideraci de la vctima i de linfractor des de la perspectiva restaurativa hauria de ser possible en qualsevol fase del procediment, tenint en compte les caracterstiques de les diferents prctiques restauratives i del que aporta cada una. Les possibles reformes legislatives del Codi penal, la Llei dEnjudiciament Criminal i/o duna Llei especifica de mediaci, haurien danar acompanyades de la corresponent memria pressupostria que prevegi els recursos necessaris per al seu desenvolupament.
car les metodologies dactuaci i afavorir la participaci de la comunitat, shaurien de promoure les conferncies o els cercles de justcia restaurativa. 10. El pes histric duna justcia penal centrada en el delinqent dificulta un posicionament ms obert en relaci amb la perspectiva restaurativa; per aix, sha de potenciar una major consideraci i atenci a la vctima, amb objectius restauratius, tant en el conjunt del sistema de justcia com des dels mateixos programes de mediaci i reparaci. 11. Tot i la importncia dels protocols, no shaurien dimposar sobre els aspectes ms relacionals. s a dir, la burocrcia, la rutina laboral, etc., no han dacabar sent ms influents o decisives durant el desenvolupament dun procs de mediaci que les relacions persona a persona. 12. Que millorin les condicions administratives i que la supervisi sigui ladequada. Hi ha el que hi ha i ens hi hem dadaptar.... El fet s que el desplegament de recursos que requereix est condicionat per la magnitud dels costos que representa el manteniment del sistema. 13. Promoure espais de coordinaci, intercanvi i supervisi (tcnic, metodolgic i prctic) entre els programes i els mediadors de lmbit penal (adults i menors). 14. La justcia restaurativa es proposa objectius en relaci amb la vctima, amb linfractor i amb la comunitat; per aix, cal impulsar campanyes de difusi sobre el significat i les aportacions de la restauraci i la mediaci, a fi de sensibilitzar la societat i fomentar-ne la seva participaci. 15. Promoure un debat orientat a lestabliment duns principis bsics que permetin avaluar els continguts restauratius dels programes de mediaci, entre els quals: restaurar la dignitat, la prdua de bns, els danys soferts o la salut, les relacions personals, les comunitats, lentorn, la llibertat, la pau, lautodeterminaci personal, empoderament, la capacitat de decisi i el sentit de ciutadania.
4.
9.2 Recomanacions sobre el funcionament intern de les institucions responsables

5. En la jurisdicci de menors, en qu la mediaci est plenament desenvolupada des duna perspectiva desjudicialitzadora per als delictes anomenats docasi i de transici, la mediaci tamb shauria de potenciar de forma ms transversal en el conjunt del sistema i com a complement daltres actuacions en totes les fases del procs judicial. La perspectiva restaurativa no ha de ser una qesti noms dels mediadors. El seu desenvolupament en les diferents fases del procediment penal, menors i adults, requereix que el conjunt doperadors del sistema la coneguin i la tinguin present en les seves actuacions; per aix cal que els diferents programes incorporin objectius restauratius. Des duna perspectiva social mplia, si considerem la mediaci i la resoluci de conflictes com un element que contribueix al dileg, la convivncia i la pau social, les institucions han devitar traslladar al sistema penal conflictes que shaurien de resoldre en altres mbits: escolar, comunitari, familiar, sanitari, etc. Shauria de prioritzar labordatge i resoluci dels conflictes de forma propera al lloc en qu es produeixen i des duna perspectiva que no estigui limitada per la connotaci penal del fet. En aquest sentit, shan destablir els mecanismes adients que facilitin la coordinaci institucional i el treball en xarxa dels diversos programes de mediaci i resoluci de conflictes. Amb lobjectiu de possibilitar la resoluci dels conflictes des duna perspectiva ms mplia, diversifi-
6.
7.
8.
9.3 Recomanacions per facilitar les tasques dinvestigaci cientfica (externa i interna)
16. Sistematitzar, amb criteris consensuats, la implementaci de la investigaci i les avaluacions externes dels programes de mediaci.
9.
CAPTOL 10
17. Sha de dissenyar i implementar un sistema especfic de recollida de dades sobre limpacte de la mediaci en el sistema penal. En aquest sentit, s important que es diferenci entre el registre pensat per a la gesti del servei i un altre ms adequat justament per ser utilitzat en treballs dinvestigaci o davaluaci. 18. s imprescindible millorar la recollida/treball de/ amb les dades per part de les institucions ad hoc. Aquesta recollida de dades segueix actualment la lgica retributiva histrica: lindicador bsic s limputat; des duna lgica restaurativa, per, la vctima hauria de tenir la mateixa incidncia estadstica que limputat. 19. Complementant la recomanaci 8, tant pel que fa a la recollida i anlisi de dades quantitatives com tamb pel que fa a aspectes ms qualitatius shan dobrir noves perspectives temtiques atesa la transversalitat que es dna a la prctica entre la mediaci penal i altres mbits on es fan media cions44. 20. s important prendre conscincia de la importncia que t fer una reflexi sobre els diferents models terics i metodolgics que afecten la mediaci penal.
restorative justice in the South of Europe. EFRJ, disponible a: http://www.restorativejustice.org/university-classroom/02world/europe1/alldocs/index_ html/atct_topic_view?b_start:int=40&-C= Casanovas, P. (2008). El mbito de la justicia relacional. Primera versin. Documento de Trabajo nm. 1. Cerdanyola del Valls: IDT-UAB. Christie, N. (1981). Los lmites del dolor. Mxico: Fondo de Cultura Econmica. Cobb, S. (1997). Una perspectiva narrativa de la mediacin. Hacia la materializacin de la metfora del narrador de historias. A J.P. Folger y T.S. Jones (comp.). Nuevas direcciones en mediacin: investigacin y perspectivas comunicacionales. Barcelona: Paids. Cohen, S. (1998). Visiones de control social. Barcelona: PPU. Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil (2009). La mediaci penal juvenil: Qu nopinen les parts implicades? (2008-2009), disponible a: http:// www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/MediadorsJJ_2008_producte.pdf Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil (2010). Valoraci de la Mediaci Penal Juvenil per part de vctimes i infractors. Programa Compartim de gesti del coneixement del Departament de Justcia, Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Departament de Justcia. Generalitat de Catalunya. Barcelona, disponible a: http://www20. gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/mediacio_penal_juvenil_pc5.pdf Dapena, J., Martin, J. (2006). Avaluaci de lexperincia pilot de mediaci i reparaci en la Jurisdicci Penal Ordinria, 1998-1999. Barcelona: CEJFE. Del Campo, J., Martin, J., Vil, R, Vinuesa, M.R. (2003). Mediaci amb joves immigrants a lmbit de la justcia juvenil. Barcelona: CEJFE. Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci, Generalitat de Catalunya (2009). Enquesta de seguretat pblica de Catalunya. Edici 2009. Informe de sntesi, disponible a: http://www.gencat.cat/interior/docs/InformeESPC2009.pdf Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya (2006). Programa Marc de Mediaci i Reparaci Penal. Barcelona. Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya (2009). Programa de mediaci y reparaci penal
10 Bibliografia
Aertsen, I., Daems, T., Robert, L. (Eds.) (2006). Institutionalizing restorative justice. Oxford and Portland: Willan Publishing. Bush, R.A.B., Folger, J.P. (1996). La promesa de la mediacin. Cmo afrontar el conflicto a travs del fortalecimiento y el reconocimiento de los otros. Buenos Aires: Granica. Cano, F. (2001). El crimen tampoco es cosa de nias: cuentos y cuentas del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, a Panptico, nm. 2, segon semestre, pp. 173-181. Capdevila, M., Ferrer, M., Luque, E. (2005). La reincidncia en el delicte en la justcia de menors. Barcelona: CEJFE. Capdevila, M., Ferrer, M., Luque, E. (2004). La reincidncia penitenciria a Catalunya. Barcelona: CEJFE. Casado, C. (Coord.) (2006). Restorative justice: an agenda for Europe: Supporting the implementation of
CAPTOL 10
a la jurisdicci ordinria. Memria any 2008. Barcelona. Diez, F., Tpia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediacin. Barcelona: Paids. Doak, J. (2008). Victims Rights, Human Rights and Criminal Justice: Reconceiving the Role of Third Parties. Oxford and Portland: Hart Publishing. Elejabarrieta, F.J. (Coord.) (1993). Els programes de mediaci: que pensen i com ho viuen les parts implicades. Barcelona: UAB. Fisher, R., Ury, W., Patton, B. (1994). S, de acuerdo! Cmo negociar sin ceder. Buenos Aires: Norma. Garca Espaa, E., Dez Ripolls, J.L., Prez Jimnez, F., Bentez Jimnez, M.J., Cerezo Domnguez, A.I., Observatorio de la Delincuencia (ODA). Instituto andaluz interuniversitario de Criminologa. Universidad de Mlaga. (2010). Evolucin de la delincuencia en Espaa: Anlisis longitudinal con encuestas de victimizacin, Revista Espaola de Investigacin Criminolgica, nm. 8. Disponible a: http://www.criminologia.net/pdf/reic/ano8-2010/ a82010art2.pdf (abril). Garland, D. (2005). La cultura del control. Barcelona: Gedisa. Gimnez Romero, C. (2001) Modelos de mediacin y su aplicacin en mediacin intercultural, a Revista Migraciones, nm. 10, desembre. Universidad Pontificia de Comillas. Gordillo, L. (2007). La Justicia restaurativa y la mediacin penal. Madrid: Iustel. Guimer i Galiana, A. (2005). La Mediacin-Reparacin en el derecho penal de adultos: un estudio sobre la experiencia piloto de Catalunya, disponible a: www. criminologia.net/pdf/reic/ano3-2005/a32005art3.pdf Macas, C., Hompanera, M.J. (2004). La mediaci penal en lmbit del menor i la seva incidncia a Catalunya. Barcelona: CEFJE. Marshall, T. (1999). Restorative Justice: An Overview. London: Home Office Research Development and Statistics Directorate. Martin, J., Reyes, A., Dapena, J. (1998). Lassessorament tcnic dins la jurisdicci de menors, 19921997. Barcelona: DGJJ. Martin, J. (1994). El programa de mediaci a Catalunya: avaluaci del programa durant lany 1992. Barcelona: DGJJ.
Martin, J. (2000). La justice rparatrice en Catalogne et le dbat sur les alternatives, Mediares, nm. nic, Bari. Martin, J. (2008). Restorative justice practices as alternatives to the current punitive trends, Mediares, nm. 12, Bari. Martin, J., Funes, J. (1992). La mediaci en el sistema de justcia juvenil: experincies de conciliaci, reparaci i treball en benefici de la comunitat. Barcelona: CEJFE. McCold, P. (2001). Primary Restorative Justice Practices, a A. Morris i G.Maxwell (Eds.), Restorative Justice for Juveniles. Conferencing, Mediation and Circles, Oxford: Hart Publishing, pp. 14-58. Mestitz, A., Ghetti, S., (Eds.) (2005). Victim-offender mediation with youth offenders in Europe. An overview and comparison of 15 countries. Heidelberg, Berlin: Springer-Verlag. Palma Chazarra, L. (2007). La mediacin como proceso restaurativo en el sistema penal. Tesi doctoral, Sevilla: Universidad de Sevilla. Peachey, D.E. (1988). The Kitchner Experiment., a M. Wright and B. Galaway (Eds.), Mediation and Criminal Justice: Victims, Offenders and Community. London: Sage Publications. Roxin, C. (1992). La reparacin alternativa a la pena de crcel. Seminario Hispano Alemn de Derecho penal. Barcelona: Universidad de Barcelona. Soria, M.A., Guillamat, A., Armadans, I. (2006). Mediaci penal adulta i reincidncia. El grau de satisfacci dels infractors i les vctimes. CEJFE. Barcelona. Suares, M. (1996). Mediacin. Conduccin de disputa, comunicacin y tcnicas. Barcelona: Paids. Torrego, J.C. (Coord.) (2000). Mediacin de conflictos en Instituciones Educativas: manual para la formacin de mediadores. Madrid: Narcea. Trenczeck T. (1992). Una avaluaci de la vctima-delinqentreconciliaci. Envers una reprivatitzaci del control social? Barcelona: CEFJE. Umbreit, M.S., Bradshaw, W. (2000). Assessing victim satisfaction with victim offender mediation & dialogue services. Minnesota: University of Minnesota. Vall, A. i Villanueva, N. (Coord.) (2003). El Programa de mediaci en la jurisdicci penal ordinria: estudi sobre tres anys i mig dexperincia. Barcelona: CEJFE.
CAPTOL 10
Varona, G. (2008). Evaluacin externa de la actividad del Servicio de Mediacin Penal de Barakaldo (julio-diciembre de 2007), disponible a: http://www.geuz. es/media/articulos/Evaluaci_n%20Externa%20 SMP%20Barakaldo.pdf Domingo de la Fuente, V. (2008). Justicia restaurativa y mediacin penal. LEX NOVA, nm. 23, disponible a: http://www.justiciarestaurativa.org/news/justiciarestaurativa-y-mediacion-penal
Wacquant, L. (1999). Lidologie de linscurit. Ce vent punitive qui vient dAmrique, Le Monde Diplomatique, abril, pp. 1, 24 i 25. Zehr, H. (1990). Changing Lenses: A New Focus for Crime and Justice. Pennsylvania: Herald Press. Zernova, M. (2007). Restorative justice, ideals and realities. Hampshire: Ashgate.
Apndix 1. Legislaci general sobre lmbit de la mediaci penal

A Catalunya, lmbit de la mediaci penal est delimitat per un complex entramat legal i normatiu, que dividirem aqu en els segents apartats: normativa internacional i normativa estatal (jurisdicci de menors i jurisdicci penal ordinria).
1
1.1
Normativa internacional
Consell dEuropa
tenint present que les decisions de la justcia shan de prendre considerant la reparaci del dany sofert per la vctima i tot lesfor fet seriosament per lautor del delicte en aquest sentit. Recomanaci nm. R(87)20, sobre les reaccions socials a la delinqncia juvenil. Proposa revisar, si cal, les legislacions i les prctiques per tal de promoure, entre daltres aspectes, la prevenci, una justcia rpida i amb garanties i potenciar procediments de desjudicialitzaci i mediaci, posant latenci tant als drets i interessos de la vctima com als dels menors. La Recomanaci nm. R(87)21, sobre la simplificaci de la justcia penal. Recomana potenciar laplicaci dels principis de descriminalitzaci i dintervenci mnima, prendre mesures que facilitin la simplificaci dels assumptes menors i evitar, sempre que aix sigui possible, la intervenci judicial en primer terme. Aix mateix, en aquests assumptes es recomana recrrer a acords de compensaci entre lautor i la vctima i evitar lacci penal si el subjecte compleix les condicions acordades. Recomanaci nm. R(99)19. Orientada de forma ms especfica a la mediaci en lmbit penal, entre daltres aspectes considera que: Els Estats membres tendeixen cada vegada ms a recrrer a la mediaci penal com una opci flexible, basada en la resoluci del problema i en la
Diverses resolucions del Consell dEuropa insten els Estats membres a potenciar els drets de les vctimes, incorporar la mediaci i la reparaci en les seves respectives legislacions, aix com tamb el reconeixement dun major protagonisme dels ciutadans en els procediments judicials i en la resoluci dels conflictes penals que els afecten: Conveni Europeu per a la Protecci dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, de 4 de novembre de 1950. Considera la mediaci com un dels procediments pel seu propi sistema de garanties i per lactuaci de la Comissi instituda que preveu el conveni, pels conflictes entre un Estat infractor i el demanant, vctima de la violaci de drets. La Recomanaci nm. R(83)7. Orientada a fomentar la participaci del pblic en lelaboraci i laplicaci de poltiques criminals que tendeixen a prevenir la criminalitat i a facilitar la indemnitzaci i la reparaci a la vctima, com una mesura de substituci de la pena privativa de llibertat. La Recomanaci nm. R(85)11, sobre la posici de la vctima en el marc del procs i del dret penal. Recomana als governs revisar la legislaci i les prctiques,
CAPTOL 10
implicaci de les parts, com a complement o com a alternativa al procediment penal tradicional. La necessitat de possibilitar una participaci personal activa en el procediment penal de la vctima, del delinqent i de tots aquells implicats com a parts, amb la participaci activa de la comunitat. Reconeix linters legtim de la vctima per tal que la seva veu es faci sentir, pugui expressar les conseqncies de la seva victimitzaci, comunicar-se amb el delinqent i obtenir explicacions i la reparaci. La importncia de reforar en el delinqent el sentit de la responsabilitat, donar-li loportunitat de rectificar i facilitar-li la reinserci. Reconeix que la mediaci pot contribuir a la soluci dels conflictes i a una justcia penal amb resultats ms constructius.
les incorporin a les seves respectives legislacions. Concreta normes referents als drets i garanties de les vctimes, assistncia, protecci, indemnitzaci, mediaci, cooperaci entre els Estats membres, serveis especialitzats, etc. Aquesta Decisi marc fa referncia explcita a la mediaci penal en diferents apartats: Article 1. Cont la definici de diferents conceptes i, concretament, en lapartat e) es defineix la mediaci en causes penals com la recerca, abans o durant el procs penal, duna soluci negociada entre la vctima i lautor de la infracci en la qual interv com a mediador una persona competent. Article 10. En els seus apartats 1 i 2 insta els Estats membres a impulsar la mediaci en les causes penals per a les infraccions que al seu judici es prestin a aquest tipus de mesura. Els Estats tamb han de vetllar perqu puguin tenir-se en consideraci els acords als quals hagin arribat la vctima i linculpat amb motiu de la mediaci en les causes penals. Segons larticle 17, referent a laplicaci, els Estats membres han de posar en vigor les disposicions legals, reglamentries i administratives necessries per donar compliment a aquesta disposici com a molt tard el dia 22 de mar de 2006. Recomanaci nm. R(2006)8, sobre lassistncia de les vctimes del delicte, que substitueix la Recomanaci nm. R(87)21. Estableix noves directrius ms especfiques que requereixen dels Estats membres fer ms avenos en lmbit de latenci a les vctimes i la protecci de llurs drets i necessitats. Pel que fa a la mediaci, cal destacar el punt 13.1, en el qual recomana als Estats membres que tinguin en compte els beneficis potencials de la mediaci per a les vctimes. Des de lAdministraci pblica, des dels serveis datenci a les vctimes del delicte, shauria de considerar, sempre que sigui apropiat, les possibilitats que ofereix la mediaci entre vctima i infractor dacord amb els principis de la R(99)19.
Per tot aix recomana als governs dels Estats membres que sinspirin per la seva legislaci i prctica en els principis que informa la Recomanaci. Defineix la mediaci i els principis generals dactuaci, orientats tant a les jurisdiccions penals juvenils com a les jurisdiccions penals dadults, proposant que: La mediaci, en lmbit penal, hauria de ser un servei generalment disponible i possible en totes les fases del procediment penal. Que noms sha de fer amb el lliure consentiment de les parts, tant per iniciar-la com per abandonarla en qualsevol moment del procs. Que el contingut del procs de mediaci s confidencial i no sha dutilitzar la mediaci com a prova de culpabilitat en els procediments penals.
Aix mateix, estableix criteris de derivaci i de funcionament dels serveis, els quals considera que haurien de gaudir de suficient autonomia. Igualment, defineix les lnies dactuaci en relaci amb la formaci, el rol i les funcions dels mediadors, etc. Decisi marc (2001/220/JAI) del Consell de la Uni Europea, de 15 de mar de 2001, relativa a lestatut de la vctima en el procs. En les consideracions prvies sestima que dacord amb el pla dacci del Consell i de la Comissi aquesta Decisi sorienta a cercar la millor manera daplicar les disposicions del Tractat dAmsterdam, relatives a la creaci dun espai de llibertat, seguretat i justcia. Estableix un marc normatiu dactuacions a desenvolupar a nivell de la Uni Europea, a fi que els Estats membres
1.2
Nacions Unides
Declaraci 40/34, de 29 de novembre de 1985, sobre principis fonamentals de justcia per a les vctimes de delicte i de labs de poder. Considera que les vctimes han de jugar un paper ms actiu en el procs penal i defineix els principis que han de presidir els sistemes de justcia, entre els quals es troben els de restituci i compensaci a les vctimes. Quant al procediment, as-
CAPTOL 10
senyala que quan sigui procedent shan de trobar mecanismes, incloent la mediaci, per a la soluci de les controvrsies, a fi de facilitar la conciliaci i la reparaci a les vctimes. Resoluci del Consell Econmic i Social de les Nacions Unides, Comissi de Prevenci del Delicte i Justcia penal (Viena, abril de 2002). Proposa els principis bsics per a laplicaci de programes de justcia restaurativa en matria penal.
A diferncia de la jurisdicci penal ordinria, atorga al Ministeri Fiscal la iniciativa processal, assignant-li la incoaci de lexpedient i limpuls del procediment i, per aix, estableix al captol I les regles generals. Incorpora el principi doportunitat reglat, cosa que possibilita que el Ministeri Fiscal impulsi diferents alternatives desjudicialitzadores. Una vegada obert lexpedient, els articles 19 i 27.3 li donen mplies facultats per promoure el sobresement per conciliaci o reparaci entre el menor i la vctima. Larticle 27.4 permet la no continutat de lexpedient en inters del menor a proposta de lequip tcnic en el seu informe. De forma ms especfica, en relaci amb la reparaci, larticle 51.3 estableix la possibilitat de deixar sense efecte la mesura imposada per la conciliaci entre el menor i la vctima. Pel que fa a ledat, larticle 19 del Codi penal de 1995 va establir la majoria de ledat penal als 18 anys. La LORPM estableix a larticle 1 que els menors de 14 anys no sn penalment responsables. Com a franja natural, estableix que sha daplicar als menors de 14 a 17 anys, establint dos trams diferenciats dedat a efectes processals i sancionadors: la franja de 14 i 15 anys i la de 16 i 17 anys. Pel que fa a la mediaci, la Llei parteix dels objectius de la conciliaci i la reparaci i estableix diferents possibilitats i conseqncies jurdiques derivades de la consecuci daquestes. Per, al mateix temps, esmenta la mediaci com la forma dassolir els objectius de la conciliaci i la reparaci i assigna aquesta funci a lequip tcnic. El Ministeri Fiscal pot desistir de la continuaci de lexpedient i sollicitar del jutge de menors el sobresement, dacord amb els requisits i les condicions establerts a larticle 19. Una vegada incoat lexpedient, la Llei autoritza al Ministeri Fiscal, en larticle 19.1, a desistir de la continuaci de lexpedient atenent diversos criteris, un dels quals s la circumstncia que a ms el menor shagi conciliat amb la vctima assumint el comproms de reparar el dany causat a la vctima o al perjudicat pel delicte, [...]. En larticle 19.2 es defineix qu sha dentendre per conciliaci i per reparaci: Sentn que sha produt la conciliaci quan el menor reconeix el dany causat i es disculpa davant la vctima i aquesta li accepta les disculpes. Sentn per reparaci el comproms assumit pel menor amb la vctima o el perjudicat de portar a terme determinades accions en el seu benefici o de la comunitat, seguit de la realitzaci efectiva daquestes accions.
2
2.1
Normativa estatal
Jurisdicci de menors
Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Regula de forma mplia els aspectes substantius, processals i dexecuci en matria de justcia penal juvenil. En lnies generals, t una naturalesa de disposici sancionadora, ja que desenvolupa lexigncia duna verdadera responsabilitat jurdica per als menors infractors, referida especficament a la comissi dels fets tipificats com a delictes i faltes pel Codi penal i les restants lleis penals especials. La Llei considera que en el dret penal de menors ha de prevaler, com a element determinant del procediment i de les mesures que sadopten, el superior inters del menor. Inters que sha de valorar amb criteris tcnics i no formalistes i, per aix, reconeix com a preceptiu linforme dassessorament de lequip tcnic al Ministeri Fiscal i al jutge de menors, a lefecte de conixer en el marc del procediment penal les circumstncies personals del menor i tenir-ho en compte a lhora de dictar les resolucions judicials, sense perjudici dadequar laplicaci de les mesures als principis garantistes. Al mateix temps, per, lexposici de motius, tamb posa de relleu que no shan de descuidar la tutela dels legtims interessos de la vctima o perjudicat i a tal efecte regula el dret de la vctima a personar-se en el procediment penal i civil i dota al jutge de menors de competncies per resoldre sobre el rescabalament dels danys i perjudicis materials i morals derivats del delicte. Tamb estableix en diferents moments del procediment alternatives perqu el menor infractor i la vctima, en diversos supsits i amb diferents conseqncies jurdiques, puguin participar de forma extrajudicial en la soluci del conflicte.
CAPTOL 10
Els compromisos relatius a la conciliaci i la reparaci es poden dur a terme sense perjudici de lacord al qual hagin arribat les parts en relaci amb lexercici de lacci per responsabilitat civil derivada del delicte o falta, regulada en aquesta Llei. En cas que la vctima del delicte o falta sigui menor dedat o incapa, el comproms de conciliaci i/o reparaci de lautor amb la vctima ha de ser assumit pel representant legal de la vctima, amb laprovaci posterior del jutge de menors (article 19.6). Larticle 51.2 estableix que la conciliaci del menor amb la vctima, en qualsevol moment en qu es produeixi lacord entre ambds a qu es refereix larticle 19 pot deixar sense efecte la mesura imposada. Encara que no es mencioni de forma expressa la reparaci, cal entendre que aquesta pot produir el mateix efecte, ats que larticle 51.3 fa referncia de forma general als criteris de larticle 19 i al Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la LORPM; aix, en larticle 15, referint-se a larticle 51.2 de la Llei, fa menci explcita a la conciliaci i la reparaci. A diferncia de larticle 19, que s daplicaci en les faltes i en delictes menys greus sense greu violncia o intimidaci en la comissi dels fets, larticle 51.2 no estableix de forma explcita cap lmit quant a la gravetat del fet delictiu. Els requisits perqu el jutge de menors pugui deixar sense efecte la mesura imposada sn: que jutgi que la conciliaci i/o la reparaci efectuada i el temps de durada de la mesura ja complerta expressen suficientment el retret que mereixen els fets comesos pel menor. Continuant el raonament del pargraf anterior, si b la primera part del redactat de larticle 51.2 fa pensar que el procs de mediaci, conciliaci i/o reparaci es pot dur a terme en qualsevol moment del procediment, el fet que estigui ubicat al captol II (Regles per a lexecuci de les mesures) i, en particular, que la segona condici a valorar pel jutge per deixar sense efecte la mesura (que el temps de durada de la mesura ja complerta expressa suficientment el retret que mereixen els fets comesos pel menor), fan pensar que la seva aplicaci es limita al perode dexecuci de la mesura. A ms, el redactat de larticle 15.1 del Reglament es reafirma en el mateix sentit quan diu Si durant lexecuci de la mesura el menor manifesta la seva voluntat de conciliar-se amb la vctima o el perjudicat o de reparar el dany causat [...]. La LORPM tamb atorga al jutge de menors un determinat marge perqu pugui actuar amb criteris doportunitat, una vegada dictada sentncia ferma, tant abans com desprs diniciar lexecuci de la mesura imposada. En determinats casos, per fets delictius que superen el lmit de gravetat previst en larticle 19 com a soluci ex-
trajudicial, es pot iniciar un procs de mediaci abans del judici i de lexecuci de la mesura, si es donen les condicions adequades a les circumstncies del jove i de la vctima, i es compleixen els criteris del Programa de mediaci i reparaci, encara que en aquests supsits, no seria possible el desistiment del procediment. Si b els articles 13 i 40 de la LORPM sn de caire general i no estan orientats de forma explcita a la conciliaci i a la reparaci, res no hauria dimpedir que els seus beneficis es puguin aplicar tamb als casos en qu shagi produt lefectiva reparaci a la vctima mitjanant un procs de mediaci. El Ministeri Fiscal, que t la competncia per instruir els procediments, s qui deriva el cas al Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic de la DGEMCJJ. Tamb, els articles 19 i 27 li assignen, entre daltres, les funcions delaboraci de linforme tcnic i de mediaci entre el menor i la vctima o perjudicat a lequip tcnic. La Llei configura lequip tcnic com un instrument de primer ordre assignant-li una funci en el marc del procediment, amb la finalitat daportar la situaci psicosocial i educativa del menor i assessorar des daquesta perspectiva al Ministeri Fiscal i al jutge de menors, a lefecte que la puguin conixer i tenir-la en compte en les seves resolucions. Partint daquesta finalitat general, la funci assessora de lequip tcnic t objectius especfics orientats a les diferents fases del procediment judicial a fi de facilitar laplicaci de las diverses possibilitats que la Llei estableix: valorar i proposar la convenincia de no continutat de lexpedient, portar a terme el Programa de mediaci i reparaci, proposar la mesura ms adequada, proposar la suspensi o la substituci de la mesura, etc. El Ministeri Fiscal en lescrit de petici de linforme tcnic (article 27.1), t en compte les possibilitats de larticle 19, quant a la gravetat i les caracterstiques del fet delictiu. En el cas de la Fiscalia de Barcelona, no autoritza o limita la mediaci sin que indica si el fet impedeix o no el desistiment de la continutat de lexpedient per conciliaci o reparaci a la vctima. Aix significa que s possible mediar en tots els casos, excepte indicaci expressa del Ministeri Fiscal o del jutge, per noms ser possible desistir de la continutat de lexpedient en els supsits que tinguin com base larticle 19, aix ho indiqui el Ministeri Fiscal en la seva petici (aix representa a Barcelona el 90% dels procediments). En els casos en qu s possible el desistiment i s viable la mediaci, no s necessari elaborar linforme dassessorament tcnic previst a larticle 27.1, tal com disposa larticle 27.3 de la LORPM.
CAPTOL 10
Una vegada derivat el cas pel Ministeri Fiscal, el mediador de lequip tcnic s qui ofereix de forma directa al menor la possibilitat diniciar un programa de mediaci o, si sescau, les activitats educatives extrajudicials previstes a larticle 19. Aix mateix, valora la viabilitat de la mediaci i informa el Ministeri Fiscal de linici del procs. Igualment, es posa en contacte amb la vctima, la informa, li ofereix la mediaci i en valora la viabilitat, promou la trobada entre les parts i condueix el procs de mediaci. Finalitzat el procs, el mediador de lequip tcnic ha dinformar el Ministeri Fiscal dels compromisos adquirits i del seu grau de compliment (article 19.3.). Produda la conciliaci i/o complerts els compromisos de reparaci assumits amb la vctima o perjudicat, o quan no es puguin portar a terme per causes alienes a la voluntat del menor, el Ministeri Fiscal ha de donar per conclosa la instrucci i pot sollicitar del jutge el sobresement i arxivament de les actuacions, amb la tramesa de les actuacions (article 19.4), en el supsit que el fet permet el desistiment. El jutge, tenint en compte el principi acusatori i les actuacions realitzades, dicta la resoluci que correspon conforme a dret. En cas que no shagin complert els compromisos de conciliaci i/o reparaci o lactivitat educativa acordada, el Ministeri Fiscal ha de continuar la tramitaci de lexpedient (article 19.5). En aquests cas, i ats que linforme tcnic s preceptiu, el mediador deriva el cas al professional corresponent de lequip tcnic perqu elabori linforme. El procediment de mediaci ha de tenir en compte de forma particular els casos en qu la vctima del delicte o falta sigui menor dedat o incapa, ats que el comproms de conciliaci i/o reparaci de lautor amb la vctima ha de ser assumit pel representant legal de la vctima, amb laprovaci posterior del jutge de menors (article 19.6). En el cas de la mediaci en fase dexecuci (art. 51.3), la iniciativa per impulsar la mediaci pot ser ms mplia, ja que a ms del Ministeri Fiscal, pot partir dofici, del mateix jutge de menors o ladvocat del menor. Aix mateix, res no impedeix que lequip tcnic o lentitat pblica que executa la mesura, pel coneixement que tenen del menor, elevin la proposta al fiscal i al jutge de menors. Cal assenyalar que el Reglament de la LORPM, en els articles 5 i 15, regula duna forma ms concreta el procediment per dur a terme la mediaci i, en general, les solucions extrajudicials que preveu la Llei. La LORPM, en el ttol VIII, estableix les regles i el procediment per aplicar la reclamaci per danys i perjudicis derivats de lillcit penal pels fets comesos pels menors i joves que regula aquesta Llei.
Cal destacar que la Llei estableix una responsabilitat solidria ja que, larticle 61.3, estableix que Quan el responsable dels fets comesos sigui un menor de divuit anys, han de respondre solidriament amb ell dels danys i perjudicis causats els seus pares, els tutors, els acollidors i els guardadors legals o de fet, per aquest ordre. Aix no noms afecta el procediment judicial, sin tamb sha de tenir en compte el mediador per oferir-li la possibilitat de participar en el procs de mediaci; en particular, en relaci amb els acords relacionats amb la responsabilitat civil. Si b la Llei no condiciona la conciliaci i la reparaci i els seus possibles beneficis jurdics a un acord sobre responsabilitat civil, deixa la porta oberta a abordar-la en el marc de la mediaci quan aquesta sigui la voluntat de les parts, com proposa larticle 19.2. Cal assenyalar que, com a criteri general, el Programa de mediaci, prioritza, sempre que sigui possible, abordar i donar soluci a la responsabilitat civil derivada del delicte en el marc del procs de mediaci. A Catalunya, la Llei 27/2001, de 31 de desembre del Parlament de Catalunya, regula en el seu mbit territorial les competncies atribudes per la Llei en lmbit de la justcia juvenil.
2.2
2.2.1 Abans de la sentncia

El Codi penal (CP) de 1995 (LO 20/1995, de 23 de novembre) no preveu de forma expressa la mediaci entre el delinqent i la vctima, per li dna una especial rellevncia juridicopenal a la reparaci del dany causat a la vctima. Diversos articles assenyalen de forma especfica, tant en la part general com en lespecial, la reparaci com una circumstncia per a latenuaci o la modificaci de la pena. La reparaci s considerada un atenuant genric a larticle 21.5 del CP, que estableix que s circumstncia atenuant haver procedit el culpable a reparar el dany ocasionat a la vctima, o disminuir-ne els efectes, en qualsevol moment del procediment i abans de lacte del judici oral.
2.2.2 Concepte de reparaci

El CP no defineix el concepte de reparaci. La doctrina penal i la jurisprudncia nha anat perfilant el contingut i els requisits: el restabliment, dins el possible, de lor-
CAPTOL 10
dre jurdic pertorbat per la comissi de la infracci penal comesa. Sha de tenir en compte que tant la doctrina com la jurisprudncia consideren que la reparaci ha de ser efectiva, per no s necessari que sigui total perqu el jutge o tribunal la tingui en compte, ja que saccepten reparacions parcials i, fins i tot, simbliques. Efectivament, diverses sentncies del Tribunal Suprem han anat definint jurisprudncia en relaci amb el contingut i valor de la reparaci. La jurisprudncia admet formes molt diverses de reparaci del dany o de la disminuci dels seus efectes: restituci, indemnitzaci (total o parcial, moral i fins i tot simblica), a fi que el jutge o tribunal puguin considerar laplicaci de latenuant (Domingo de la Fuente, 2008)45. Larticle 21.5 del CP no defineix el contingut de la reparaci, per pot ser molt divers. En tot cas, t un sentit ms ampli i un carcter diferent que el que li dna larticle 110 del CP a la responsabilitat civil derivada del delicte, per a la qual la reparaci t un estricte sentit jurdic civil (encara que tamb pot englobar-la). En el cas de larticle 21.5, la reparaci, a ms, t una clara connotaci juridicopenal, ja que es tracta tant de facilitar la satisfacci de la vctima, com de procurar linters general de la comunitat.
qual el perjudicat es consideri plenament reparat i, com a conseqncia, retiri la denncia i el jutge o tribunal pugui arxivar la causa. Llei dEnjudiciament Criminal, en relaci amb la previsi de lacte previ de conciliaci pels delictes dinjries i calumnies, i per aquells que noms poden ser perseguits a instncies de part.
2.2.4 En dictar sentncia o abans diniciar lexecuci

Larticle 88 del CP preveu que el jutge o tribunal, prvia audincia de les parts, pugui substituir les penes de pres que no excedeixin dun any (excepcionalment dos anys) per la darrest de cap de setmana o de multa, quan la naturalesa del fet, les circumstncies especials del condemnat, la seva conducta i, en particular, lesfor per reparar el dany causat aix ho aconsellin. Larticle 83.1.5 del CP preveu la possibilitat que el jutge o tribunal puguin condicionar la suspensi de la pena de larticle 80, al compliment de determinats deures (entre els quals podria trobar-se la reparaci) que consideri convenients per a la rehabilitaci social del condemnat, sempre que hi hagi consentiment previ de les dues parts.
2.2.5 Altres possibilitats

La Llei Orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, en el seu article 44, estableix la competncia dels jutjats de violncia sobre la dona en la jurisdicci civil i penal i, en el seu apartat 5, estableix que en fase dinstrucci resta vedada la mediaci. Deixa oberta la mediaci en les altres fases del procs, aix com en els casos de violncia domstica, qualificaci que resta, segons la Llei, a criteri dels mateixos jutges. La Llei Orgnica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment ntegre i efectiu de les penes, ha comportat la modificaci dels articles 76 de la Llei Orgnica General Penitenciria i el 92 del CP, en el sentit dexigir la reparaci del dany com a condici per a la progressi al tercer grau penitenciari i per concedir la llibertat condicional del penat. Per primera vegada, es tenen en compte els interessos de la vctima en la fase dexecuci de la sentncia. La modificaci de larticle 91.2 del CP introdueix un nou supsit excepcional respecte lavanament de la llibertat condicional en cas de participaci efectiva en programes de reparaci a les vctimes o de tractament o desintoxicaci, si sescau, i aix millora la situaci anterior
2.2.3 Criteris datenuaci de la pena

Lapreciaci de latenuant genric de reparaci en larticle 21.5 del CP, pot comportar una disminuci de la pena a imposar. Dacord amb larticle 66.2 del CP, si el jutge o tribunal aprecia la concurrncia dun atenuant i no hi concorre cap agreujant, laplicaci de la pena no pot excedir la meitat inferior de la fixada per al delicte. Larticle 66.4 estableix que quan siguin dues o ms les circumstncies atenuants, o una sola molt qualificada, els jutges, raonant-ho en la sentncia, poden imposar la pena inferior en un o dos graus. La part especial del CP, al ttol XVI, tamb regula la reparaci en relaci amb diversos delictes referits a lordenaci del territori, sobre el patrimoni histric, contra els recursos naturals i el medi ambient i sobre la protecci de la flora i la fauna. Tots aquests delictes tenen en com que el CP dna valor especfic a la reparaci del dany causat. El CP tipifica diferents delictes i faltes perseguibles nicament mitjanant denncia de la persona ofesa (aix, la falta de larticle 620.2). En aquests casos un procs de mediaci pot facilitar lobtenci dun acord amb el
CAPTOL 10
en la qual es valorava ms la participaci en activitats extraordinries que la disposici cap a la vctima. Llei Orgnica 15/2003, de 25 de novembre, s la darrera modificaci del CP. Introdueix la renovada pena de Treball en Benefici de la Comunitat i se la dota de contingut reparador mitjanant la referncia a larticle 49 [...] tasques de reparaci dels danys causats o de suport o assistncia a les vctimes [...], cosa que converteix aquesta pena en un espai propici per a la reparaci simblica o indirecta. A Catalunya, en lmbit de la jurisdicci penal ordinria, la definici donada a la mediaci seria la segent: Des del nostre Servei considerem que la mediaci penal consisteix en la participaci voluntria del denunciat o imputat per un delicte o falta i de la vctima o persona perjudicada, en un procs de dileg i comunicaci condut per un mediador imparcial, amb lobjectiu fonamental daconseguir la reparaci adequada del dany causat i la soluci del conflicte des duna perspectiva justa i equilibrada als interessos dambdues parts. (Programa Marc de Mediaci i Reparaci Penal, 2006)
La seva finalitat bsica s reparar adequadament el dany causat i resoldre el conflicte existent entre les parts, dacord amb: la mateixa naturalesa del delicte, la voluntat i la necessitat de les parts. (Programa de Mediaci i Reparaci Penal a la Jurisdicci Ordinria. Memria any 2008, 2009).
En lmbit penal es pot iniciar un procs de mediaci en tot tipus de conflictes, sempre que: Hi hagi voluntat de les parts. No hi hagi cap limitaci explcita pel jutge o tribunal. No hi hagi cap limitaci legal.
Les conseqncies jurdiques que es poden derivar del procs de mediaci varien en funci de: La gravetat del fet delictiu. El moment processal en qu es du a terme. El resultat de la mediaci.
CAPTOL 10
Apndix 2. Evoluci de la poblaci penitenciaria (Catalunya) i evoluci de la taxa de delictes (Catalunya i Espanya)
Taula 14. Evoluci de la poblaci a presons a Catalunya. Histric
Font: Departament de Justcia. Disponible a: http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris/
Taula 15. Evoluci de la taxa dels delictes totals a Espanya segons tipologies delictives
1989
Robatori cotxes Robatori objecte cotxes Robatori motos Robatori bicicletes Robatori habitatges Temptativa robatori habitatge Robatori amb violncia Furt Agressions/amenaces
Font: Garca Espaa et al. (2010: 17).
2005 1,5
3,7
2008 1,3
5,9
1,9
14 0,9
0,4 0,7 1,1

0,5
0,4 0,9 1,5

0,9
1,2 2,1
0
4,4 6,5 6,2
1,7 2,2 2,8
1,5 4,6 3,5
CAPTOL 10
Si contemplem les dades de la Taula 14, veiem que la poblaci penitenciria a Catalunya sha doblat en els darrers 10 anys. A banda daix, cal tenir en compte que el control penal sha ests tanmateix mitjanant ls de mesures penals en la comunitat. Aquestes mesures tericament han de contribuir a la reducci de la poblaci penitenciria o, si ms no, a evitar-ne el creixement desmesurat. En relaci a aquestes mesures, en el Butllet Estadstic Semestral de desembre de 2008 de la SSPRJJ del Departament de Justcia es pot llegir46: Durant lany 2008 hi ha hagut un total de 11.630 demandes daplicaci dun mesura penal alternativa MPA, un 114.89% ms que durant tot el 2007 i ms que el conjunt de demandes durant 2006 i 2007 tots junts. A ms daquest considerable augment de les demandes daplicaci, el que observem s que ha canviat de forma substancial el tipus de delicte pel qual es fa la demanda. A lany 2000 la demanda principal era per un delicte contra el patrimoni: 197 demandes, 51.44% del total de demandes. Durant 2008 el delicte principal s contra la segu-
retat collectiva/trnsit: 7.755 demandes, 63.57% del total de demandes. El creixement daquest tipus ha estat molt gran i ha passat de les 1.802 demandes daplicaci duna mesura penal alternativa per delictes de trnsit al 2007 a les 7.755 actuals. El cas es que, en els darrers 10 anys, han crescut tant la poblaci penitenciria com les mesures penals que sexecuten fora de la pres, i aix a un ritme molt superior al del creixement de la poblaci catalana47 i a levoluci dels ndexs de criminalitat a Catalunya i Espanya. En el cas dEspanya, seguint la Taula 15, a lestudi que ens ha servit de fons es demostra com no existeix cap relaci directa entre levoluci de les taxes de criminalitat i els ndexs creixents dempresonament i dexecuci de mesures penals, que majoritriament sn deguts a les reformes del CP en el sentit dun augment de la criminalitzaci (incorporant nous illcits penals) i a un augment de la penalitat (augmentant la durada de les penes i posant majors restriccions a lobtenci de la llibertat per part dels penats).
Notes
1 Usem justcia reparadora i justcia restaurativa en un sentit equivalent [restorative justice]. 2 LInstitut per a la Mediaci i la Resoluci de Conflictes (IMCR), a Manhattan, va establir les bases per a la prctica de la mediaci el 1971, abans que cap altre treball teric sobre justcia restaurativa (McCold, 2001). 3 El primer VORP va comenar com una experincia pilot a Kitchener, Ontario, a principis dels 70, quan dos funcionaris de llibertat condicional de menors, pertanyents a lesglsia mennonita van convncer un jutge per tal que uns joves condemnats per actes vandlics es trobessin amb les vctimes. Desprs daquestes trobades, el jutge va ordenar que els joves fessin una reparaci dels danys ocasionats com a condici per obtenir la llibertat condicional. 4 A partir dels 90 comencen a desenvolupar-se els models de Conferncia, Family Conferencing, Sentencing Circles i Reparative Boards, que inclouen la comunitat dajuda formada per les famlies i amics o persones properes dels infractors i les vctimes a fi de participar en aquests processos de reparaci. El programa Real Justice del International Institute for Restorative Practices defineix les Real Justice Conferences com les anomenades tamb conferncies de grup familiar, conferncies de justcia restaurativa o conferncies de responsabilitat comunitries que es van originar com una resposta a la delinqncia juvenil. Les Conferncies sn una nova aproximaci en favor de les vctimes per arreglar el mal fet en diferents indrets i de diverses maneres. (http://www.iirp.org). 5 Les primeres experincies europees de mediaci vctima/infractor van nixer durant la segona meitat dels 80 vinculades majoritriament en lmbit de la justcia de menors i amb els objectius de desjudicialitzaci, devitar processos innecessaris destigmatitzaci i, alhora, com una via de transformaci del camp de les reaccions socials a la delinqncia juvenil basada en respostes responsabilitzadores que retornessin als menors la capacitat dapropiar-se dels seus propis actes i comprendre les seves conseqncies per a les vctimes oferint-los al mateix temps la possibilitat de participar activament en la reparaci material i/o simblica dels danys causats. 6 Els seus terics metodolgics fonamentals sn Roger Fisher i William Ury, que van comptar amb la collaboraci de Bruce Patton, tots ells professors de la Facultat de Dret de Harvard (1994).
CAPTOL 10
7 Desenvolupat sobretot per Robert A. Baruch Bush i Joseph P. Folger (1996); el primer s jurista i professor de resoluci alternativa de conflictes a la Facultat de Dret de la Hofstra University, Nova York, i el segon s professor de desenvolupament adult organitzacional a la Temple University, Philadelphia. 8 Relacionat amb la tasca terica i prctica de Sara Coob (1997), professora de la Universitat de Califrnia i mediadora, i amb largentina Marins Suares (1996), psicloga i mediadora. 9 Les referncies bibliogrfiques de totes les obres que es mencionen en aquest apartat sinclouen a la secci Bibliografia, al final daquest captol. 10 La preocupaci envers la vctima per part dels mediadors s una constant; tant s aix, que a les entrevistes efectuades als dos supervisors externs de lSMAT (un jurista i un psiquiatra), aquests ens han destacat que moltes de les preguntes que els mediadors els fan tenen a veure amb aquesta qesti. 11 Recomanaci R(87)20 del Consell dEuropa sobre les reaccions socials a la delinqncia juvenil. 12 Adoptades per lAssemblea General en la seva Resoluci 40/33, de 28 de novembre de 1985, disponibles a: http://www2. ohchr.org/spanish/law/reglas_beijing.htm 13 Restorative justice is a process whereby all the parties with a stake in a particular offence come together to resolve collectively how to deal with the aftermath of the offence and its implications for the future. 14 Annex a la Recomanaci nm. R(99)19, del Consell dEuropa, en matria de mediaci penal. 15 Al final daquest captol trobar el lector una secci denominada Apndix 1. Legislaci general sobre lmbit de la mediaci penal, on t loportunitat de llegir amb detall totes les normes legislatives que condicionen lestructura i el desenvolupament dels processos de mediaci a Catalunya, tenint en compte els dos mbits fonamentals: internacional i estatal. 16 Conv aclarir que no es van entrevistar advocats perqu aquesta activitat la va realitzar altre ET. 17 Malgrat que els mediadors penals no van ser lobjectiu de les entrevistes semiestructurades, la informaci que van proporcionar per a la redacci daquest captol mitjanant nombroses entrevistes obertes (fora de la planificaci estrictament metodolgica del projecte) ha estat duna importncia i valor fonamentals. 18 Es tracta dentitats jurdiques (serveis pblics, empreses, organitzacions, etc.). 19 Sha de dir, no obstant aix, que si b s cert que el nombre de mediadors s ms elevat en menors que en adults i que els primers tenen ms recursos que els segons, aix no vol dir que no hi hagi una percepci consolidada sobre la necessitat duna millora del Servei de Mediaci amb menors, tal com sha pogut constatar al llarg de la investigaci. En paraules dun assessor extern dels mediadors en lmbit de la jurisdicci penal juvenil: El Servei com a tal s important i shauria dampliar. Tinc la sensaci que, en part, el Servei com a tal no pot desenvolupar tota la seva potencialitat per manca de decisi poltica i inversi econmica. 20 Del total de casos derivats el 2008 als equips tcnics per les quatre fiscalies de menors catalanes per valorar la viabilitat de la mediaci o per elaborar linforme tcnic (6996), aquestes posen lmits o impedeixen la mediaci en 638 casos (el 9,11%). Per tant, la valoraci inicial de viabilitat que fan els mediadors s sobre 6.358 casos. 21 Memria del TSJC, (2009). Noms a ttol dexemple, sense comptabilitzar els assumptes dels jutjats de primera instncia, dinstrucci i les audincies provincials, els jutjats mixtos van ingressar 320.735 assumptes penals, violncia contra la dona 37.340 i els jutjats penals 31.489. Dades disponibles a: http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetRecords?Template=cgpj/ tsj/principal.htm&com=09 22 Segons dades de lIDESCAT (Institut dEstadstica de Catalunya, disponibles a: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=8 73&lang=es&t=2008&x=9&y=10), a Catalunya hi ha 159 jutjats de primera instncia i instrucci, 77 dinstrucci i 60 de penal. El llistat dels 40 jutjats que van collaborar amb el Programa de mediaci a Catalunya al llarg de lany 2008 s el segent: jutjats de primera instncia i instrucci 1, 2, 3, 4, 5 i 6 Arenys de Mar, jutjats de primera instncia i instrucci 1 i 2 Berga, jutjats de primera instncia i instrucci 1, 2 i 4 la Bisbal, jutjats de primera instncia i instrucci 1, 2, 3 i 5 Vic, Jutjat de Primera Instncia i Instrucci 5 Santa Coloma de Gramanet, jutjats de primera instncia i instrucci 5 i 7 Sant Feliu de Llobregat, jutjats de primera instncia i instrucci 1, 2, 4, 5, 6, 7 i 8 Vilanova i la Geltr, Jutjat Penal 3 Vilanova i la Geltr, jutjats dinstrucci 1, 2, 3 i 4 Terrassa, Jutjat Penal 1 Terrassa, jutjats dinstrucci 1, 2, 3 i 4 Tarragona, Jutjat Penal 1 Tarragona, jutjats dinstrucci 3 i 4 Lleida, Jutjat dInstrucci 10 Barcelona, Jutjat Penal Executries 21 Barcelona. 23 Consisteix que el mediador, a iniciativa del jutge, ofereix la possibilitat diniciar un procs de mediaci abans de la celebraci del judici a la mateixa sala de la vista oral.
CAPTOL 10
24 Nombre total dacords; en un procs de mediaci pot haver-hi ms dun tipus dacord, que poden ser tamb verbals i no noms escrits. 25 Encara que fins i tot aquests poden ser qestionables: La neutralitat/imparcialitat en un procs de mediaci des del punt de vista dels implicats, ja siguin vctimes o infractors, pot resultar difcil dobjectivar perqu en general hi ha una tendncia subjectiva per part dels protagonistes a pensar que la mediadora es posiciona en un lloc o en un altre, i que afavoreix una situaci o una altra, depenent en gran mesura del resultat o dels acords obtinguts en el procs de mediaci. Podrem dir que s difcil que surti tothom amb la mateixa idea o el mateix equilibri envers el grau de satisfacci dels acords. (Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil, 2009: 25). 26 Hem respectat, a la jurisdicci de menors, el nombre total de 32 mediadors, tot i que 4 persones van desenvolupar com a substitutes al llarg de 2008 la tasca de mediador suplent. Es tracta dun home i 3 dones, tots 4 amb titulaci universitria (llicenciatura). 27 Pel que fa a aix, sn especialment reveladores les paraules dun dels assessors dels mediadors en lmbit de la jurisdicci penal juvenil: El Servei est ben plantejat, per considerant que est plantejat com un procs conciliador, no mediador; s un poder pblic que est conduint un procs amb uns determinats fins i metodologies. Si hi hagus un procs de mediaci com a tal, el plantejament hauria deixamplar-se, no eliminar-se, introduint a linici del procs una aproximaci a les parts duna forma molt ms neutral, molt ms oberta, amb intervinents que no pertanyin com a tals al poder pblic i que informin a les parts dels diferents camins a seguir. Aix en concret, en el moment que es troba actualment la mediaci penal amb menors, ja es podria comenar a fer. Estarem parlant dun informador neutral que a Fiscalia informaria el menor, la seva famlia, etc., de tal forma que el primer pas el faria el menor, la seva famlia, etc. Fiscalia no sols derivaria, sin que tamb informaria; aix s, implicaria ms inversi i un esfor complementari. 28 Sha de dir que alguns dels jutges entrevistats van criticar la manca de comunicaci entre ells i lequip de mediadors, mentre que daltres van expressar justament el contrari. Aix ens porta a pensar que la ra de la queixa pot tenir molt ms a veure amb les dificultats materials de poder oferir el servei de mediaci a tots els jutjats interessats. 29 Per a un dels assessors externs entrevistats, cal un tarann especial per exercir de mediador: alguns mediadors estan dotats dhabilitats especials per exercir la mediaci, per alguns altres estarien ms capacitats per a la orientaci o intervenci. 30 Sobre aquest punt, la percepci de bona part dels mediadors difereix de la dalguns dels professionals entrevistats. Com a exemple, citarem a continuaci les opinions dels dos assessors externs dels mediadors en lmbit de menors: Hi ha determinades situacions, determinats delictes, on no s aconsellable la mediaci. Ampliar la mediaci a tots els delictes suposa ampliar la formaci en els mbits de comunicaci, psicologia i dret, tant en la vessant terica com en la prctica. Encara que avui en dia ja hi ha professionals que estan preparats.
La mediacin no puede aplicarse siempre, hay contraindicaciones muy severas. En el caso del menor, cuando tiene una conducta psicoptica y que engae al mediador y a la vctima con sus disculpas. Exactamente lo mismo para la vctima, si el mediador observa que lo que desea es obtener una satisfaccin triunfante. 31 Aix no vol dir que la deficincia destudis sigui absoluta. En aquests sentit, cal esmentar les dues investigacions dEullia Luque, Marta Ferrer i Manel Capdevila (2004 i 2005) sobre reincidncia en lmbit penitenciari i de justcia de menors. 32 Un dels fiscals de menors entrevistats va arribar a afirmar que el 90% dels menors que passaven per un procs de mediaci no reincidien o, els que s ho feien, era per un altre fet delictiu. Sha de dir que va reconixer que els delictes ms greus habitualment no es deriven cap a la mediaci. 33 Cronograma elaborat amb la collaboraci de Nria Mora, mediadora de lSMAT. 34 Segons un dels mediadors que van participar en el grup focal, s molt important tenir present com arriba la gent, en general preocupada, angoixada; hem diniciar el procs amb la seva acomodaci, ja que no saben qu s el que els passar, no coneixen el procs. 35 Encara que sembli una paradoxa, de vegades, lacord s no arribar a cap acord: de vegades la necessitat s noms de parlar. (Mediador mbit de menors). 36 En concret, a lenquesta de seguretat pblica de Catalunya (lESPC) de lany 2009, el 8,1% dels entrevistats van contestar afirmativament a la pregunta genrica Recorda si lany passat (2008) va ser vctima dalgun delicte? 37 La prevalena es basa en preguntes especfiques sobre diversos mbits de victimitzaci (contra la seguretat personal (robatori, danys, lesions, agressions), lhabitatge i segones residncies, comer o empresa i sector agrari. LESPC de 2009, dna com a resultat un ndex de prevalena de victimitzaci del 16,9% lany 2008.
CAPTOL 10
38 La poblaci penitenciria de Catalunya el 31 de desembre de 2009 era de 10.525 persones [Vid. Taula 14 a lApndix 2. Evoluci de la poblaci penitenciaria (Catalunya) i evoluci de la taxa de delictes (Catalunya i Espanya)]. 39 Selecci de lentrevista amb un jutge dexecuci penal. 40 Sobre aquesta conclusi es fa una reflexi a lApndix 2. Evoluci de la poblaci penitenciaria (Catalunya) i evoluci de la taxa de delictes (Catalunya i Espanya). 41 Un desenvolupament ms extens daquesta temtica es troba al punt 2.3 Indicadors especfics daquest captol. 42 Vid. nota 41.
43 Sobretot hi ha aproximacions parcials que analitzen la incidncia quantitativa (Macas, Hompanera, 2004) o qualitativa (Del Campo, Martin, Vil, Vinuesa, 2003) generalment segons el gnere de limputat. s a dir, a Catalunya, hi ha una mancana destudis en profunditat on el centre danlisi estigui situat en el mediador i en tots aquells aspectes de la seva vida que poden condicionar la seva participaci protagonista en un procs de mediaci. 44 Per exemple, tal com hem observat en alguns casos mediats a la jurisdicci juvenil, hi ha conflictes originats en els centres educatius (assetjament escolar o bullying, conflictes entre professors i alumnes, etc.) que no es resolen amb xit mitjanant la intervenci per part del centre educatiu i que acaben en una denncia penal. En aquest sentit, un buidatge tamb sobre els delictes i les faltes comesos pels menors dedat en horari escolar seria adient per tal destablir una esfera temtica inicial capa dinspirar nous projectes dinvestigaci. Encara que amb casustiques prpies, aquesta transversalitat tamb es dna entre la mediaci penal i altres mbits com, per exemple, la mediaci familiar i mediaci comunitria. 45 Aquest article de Virginia Domingo de la Fuente s despecial inters, ja que recull de forma exhaustiva moltes de les sentncies del Tribunal Suprem que han creat jurisprudncia sobre lmbit que ens ocupa i que per la seva extensi no podem incloure. 46 Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia 47 La poblaci de Catalunya segons lIDESCAT era lany 2001 de 6.343.110 persones i, lany 2009, de 7.395.806, la qual cosa comporta un increment percentual de 16.6 punts.
CAPTOL 11
Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat

Carol Blesa (Institut de Govern i Poltiques Pbliques - UAB) Joaquim Brugu (Institut de Govern i Poltiques Pbliques - UAB) Mariona Rosell (Institut de Dret i Tecnologia - UAB)
Resum
Aquest no s, en el sentit estricte del terme, un estudi sobre mediaci, ja que per expressar-ho de manera simplificada no socupa de com donar sortida al conflicte entre dues parts sense necessitat darribar a les instncies judicials. En aquest document, en canvi, ens interessem pels conflictes col lectius que envolten el disseny i la implementaci de poltiques pbliques. I ens interessa, sobretot, analitzar com en un entorn de creixent complexitat, aquests conflictes es converteixen en all que la literatura ha anomenat wicked problems (problemes malets), s a dir, en situacions on el conflicte no troba sortida, especialment quan ladministraci pblica actua des de la clssica lgica de la jerarquia i lespecialitzaci. En aquest sentit, usem els conceptes administraci relacional i governana per referir-nos a una nova forma dabordar els conflictes entorn les poltiques pbliques. Una manera de fer poltiques pbliques que substitueix la jerarquia i lespecialitzaci pel dileg i la interacci; trobant, aix, un punt de contacte amb la perspectiva de la mediaci. Illustrem aquest plantejament amb tres anlisi de casos, els quals ens serveixen per exemplificar com es pot abordar la resoluci dels conflictes des del dileg i la interacci. Els tres casos la poltica dequipaments penitenciaris, la poltica daigua i la poltica de construcci de la lnea de molt alta tensi (la MAT, a ms, ens serveixen per proposar un protocol sobre com abordar poltiques complexes en societats complexes. Tanmateix, abans dabordar els casos i dextreuren algunes conclusions, presentem una
CAPTOL 11
GESTI RELACIONAL I GOVERNANA: MECANISMES DE RESOLUCI DE CONFLICTES EN LES POLTIQUES DE LA GENERALITAT
breu anlisi del tipus de queixes i demandes que arriben al Sndics de Catalunya. Pretenem, daquesta manera, vincular els conflictes entorn les poltiques pbliques amb la creixent insatisfacci duna part de la ciutadania respecte a les accions dels seus governs i les seves administracions.
Paraules clau
Administraci relacional, poltiques pbliques, governana, soft law.
CAPTOL 11
ndex
1 Introducci 1.1 La definici del problema de partida 1.2 Referncies a daltres estudis i estat de la qesti: el concepte dadministraci relacional 2 Lanlisi quantitativa: els Sndics a Catalunya 2.1 El Sndic de Greuges de Catalunya 2.1.1 La resoluci dels expedients 2.1.2 La funci del Sndic: vehiculador de demandes, defensor de drets 2.2 Els Sndics Locals 3 Anlisi de casos: el conflicte entorn de les poltiques pbliques 3.1 Poltica daigua: els plans de gesti de les conques de Catalunya 3.2 Poltica de centres penitenciaris 5 6 3.3 El mediador i el conflicte entorn de la lnia de molt alta tensi (MAT) 4 Prospectiva: construint poltiques des del dileg 4.1 Un protocol per a una administraci relacional 4.2 Del protocol a les dinmiques deliberatives 4.2.1 El qu dun procs deliberatiu (ideal) 4.2.2 El perqu dun procs deliberatiu (ideal) 4.3 Els professionals dun enfocament relacional 4.4 El model deliberatiu com a procediment socialment exigible Recomanacions Bibliografia
Notes
CAPTOL 11
1
1.1
Introducci
La definici del problema de partida
Al nostre pas han proliferat, des de ja fa alguns anys, referncies a la desafecci poltica o a la insatisfacci dels ciutadans amb all que els ofereix ladministraci pblica. Aquestes referncies servirien per condensar una mplia i estesa sensaci de malestar. Un malestar alhora generalitzat i difs. Pel que sembla, tots estem descontents i ho estem per moltes raons. De fet, no ho estem per quelcom molt concret, sin que es tracta ms aviat duna acumulaci de factors, de greuges, de dificultats, dimpotncies i de frustracions. Estem molt molestos perqu el nou Estatut ha estat retallat; perqu no volem el tnel de Bracons i perqu, simultniament, aquest hauria de ser ms ample; perqu volem tots els delinqents tancats i, alhora, perqu no volem que ens construeixin la pres a prop de casa; perqu ens falta aigua i perqu no aturem el canvi climtic; perqu hi ha massa accidents a la carretera, per tamb per lexcs de controls viaris; perqu volem ms metges, ms professors, ms policies, ms bombers i, paradoxalment, perqu tenim massa empleats pblics. La desafecci, la indignaci o el malestar ciutad sn lexpressi periodstica duna doble constataci: la proliferaci de conflictes i les dificultats per fer-hi front. Respecte a la primera constataci, no s tant que tinguem ms conflictes que abans com que ara ens preocupen ms coses. No entrarem ara a detallar com hem arribat a aquesta situaci, per sembla evident que vivim en una societat ms sofisticada i complexa1. La nostra s una societat on sacumulen i es creuen demandes i expectatives molt diverses, on no noms exigim uns drets genrics sin tamb serveis a la carta, on la creixent diversitat obliga a focalitzar amb finor les intervencions pbliques. La nostra s una societat on alhora demanem ms energia i clamem contra la MAT, on blasmem el sistema edu-
catiu i alhora li deleguem moltes de les obligacions que tenim com a pares, on exigim una mxima connectivitat per ens manifestem contra les noves infraestructures. La nostra s una societat on la proliferaci de conflictes s, de fet, lexpressi del nostre propi desenvolupament. El mateix xit ha estat el causant daquesta autntica allau de conflictes (els anomenats wicked problems2). En segon lloc, no noms tenim cada vegada ms conflictes sin tamb ms dificultats per abordar-los. Els responsables pblics tant poltics com administratius reparteixen promeses de resoluci, per en realitat no fan altra cosa que posar de relleu la seva impotncia. Els mecanismes tradicionals per resoldre els conflictes es troben desbordats perqu han de donar respostes a demandes contradictries, perqu els toca enfrontar-se amb problemes duna escala superior als seus mbits dactuaci i perqu els ritmes de les demandes sn frentics, mentre que les solucions requereixen temps i pacincia3. Aquest s, doncs, el panorama: els conflictes proliferen, mentre que safebleixen les capacitats de resoluci. Les poltiques pbliques haurien de dedicar-se, precisament, a resoldre problemes, per aquests persisteixen. Les poltiques hdriques no ens satisfan, les poltiques de seguretat ens desagraden, les poltiques de desenvolupament econmic fracassen i les poltiques educatives no assoleixen els objectius esperats. Les poltiques pbliques, per tant, no semblen suficients per resoldre els nostres conflictes. A ms, tampoc sabem molt b on trobar alternatives i, quan apareixen salvadors que ens prometen arreglar-ho tot, el perfum dun feixisme de baixa intensitat ens fa arronsar el nas. En les properes pgines no podrem resoldre el desconcert ni calmar les persones descontentes, per intentarem apuntar algunes idees en aquesta direcci. Per ferho, en primer lloc, observarem dades recollides en les memries del Sndics de Catalunya per intentar dotar de xifres el concepte difs i periodstic del desconta-
CAPTOL 11
ment i la desafecci ciutadana. Tamb veurem com es tramiten les queixes i les insatisfaccions dels ciutadans respecte a ladministraci pblica, valorant el tipus dintermediaci que efectua la instituci del Sndic. En segon lloc, usarem la noci administraci relacional per a fer referncia a com les noves complexitats de la realitat reclamen respostes que tamb incorporin aquesta complexitat. Ladministraci i les poltiques pbliques que aquesta impulsa han estat tradicionalment sotmeses a un procs de simplificaci, per ara caldria dotar-les de complexitat. Illustrarem aquesta idea amb tres casos concrets: la poltica daigua, la poltica dequipaments penitenciaris i el conflicte entorn de la lnea de molt alta tensi. Aquestes poltiques expressen tant la complexitat de la realitat que volem abordar com la dificultat de trobar-hi respostes convincents. Finalment, a partir dels casos, proposarem un protocol per a la resoluci de conflictes complexos des dunes poltiques pbliques que assumeixin aquesta complexitat. Tanmateix, reflexionarem sobre com aquest protocol pot traduir-se en una lnia dactuaci que, sense recrrer a lexercici estricte de lautoritat, permeti certs nivells de comproms per part de ladministraci pblica a lhora dabordar els conflictes des del dileg i la intermediaci.
grau de simplicitat i/o complexitat ho ha perms i que ha propiciat la construcci duna administraci segmentada, professional, tecnocrtica i eficientista. Aquesta administraci racional, per, es troba amb dificultats a partir del moment en qu ja no s capa de simplificar els problemes, quan no pot contenir la complexitat de la societat a la qual adrea les seves intervencions. Aquesta complexitat irresistible fa que les solucions expertes no siguin suficients, ja que es manifesten com a respostes simples i unidimensionals a problemes que ara sens han fet ms complexos i multidimensionals. Si noms volem disposar denergia suficient per abastir les nostres necessitats, nhi haur prou amb la perspectiva dels experts en producci i transmissi energtica. Si a ms ens preocupa limpacte ambiental, llavors haurem dincorporar les lgiques ambientals. I si, a ms, introdum el debat sobre lequilibri o els eventuals greuges entre comarques, no ens quedar altre remei que afegir-hi una mirada territorial. All que era simple sha complicat i, en conseqncia, les respostes simplificadores fracassen. La literatura sha preocupat daquesta qesti des de diferents perspectives. Per uns, la impossibilitat de governar ens ha portat a parlar de governana. Per daltres, les jerarquies han deixat pas a les xarxes. I encara, des dptiques generalistes, sens suggereix que la racionalitat deliberativa est substituint la racionalitat tecnocrtica5. A ms, des de la perspectiva jurdica es parla duna producci normativa no formalitzada que sorgeix en tots els nivells de manera no jerrquica producte de lajustament entre les parts implicades6. Trobem el denominador com de totes aquestes aproximacions en la necessitat dacceptar que els problemes sn avui ms sofisticats i de respondre-hi des de les interaccions, les relacions, els matisos, els punts de trobada, els grisos que apareixen quan mirem un assumpte des de diferents perspectives. La resoluci dels conflictes, avui, ens exigeix no noms actuacions eficients sin, sobretot, decisions intelligents. Per fer front a la proliferaci de conflictes a la qual abans fiem referncia no nhi ha prou amb respostes professionals i tcnicament impecables. Una administraci eficientista s insuficient. Necessitem poltiques pbliques intelligents i que alhora siguin producte dun continu aprenentatge en un context canviant. Mentre que leficincia es troba en els despatxos, la intelligncia emergeix de les relacions, dels dilegs, dels intercanvis. Aquesta s la idea subjacent a aix que hem anomenat una administraci relacional7. Les poltiques complexes com les de laigua, els equipaments penitenciaris o lenergia poden executar les
1.2 Referncies a daltres estudis i estat de la qesti: el concepte dadministraci relacional

A ladministraci li demanem que ens resolgui els problemes, i aquesta, per fer-ho, dissenya i executa poltiques pbliques molt diverses. En el seu format tradicional, lestratgia usada ha estat la racionalitzaci; s a dir, per resoldre els problemes calia dividir-los, segmentar-los, descompondrels en parts gestionables i, finalment, assignar-los als professionals experts en cadascuna daquestes parts. Es tracta dun procs de simplificaci que permet fer manejables i, aix, resolubles els problemes. De fet, des de lanlisi de poltiques pbliques4 se sol explicar com, paradoxalment, les solucions arriben abans que els problemes, com les solucions busquen problemes enlloc que, com semblaria ms coherent, els problemes busquin les solucions. Pot semblar poc lgic, per s una simplificaci molt til. No assenyalem problemes que, per la seva complexitat o dimensi, siguin irresolubles. Simplifiquem els problemes i, daquesta manera, els convertim en solucionables. Aquesta ha estat lestratgia de ladministraci pblica. Una estratgia que li ha donat bons resultats almenys mentre el
CAPTOL 11
seves parts amb una gran eficincia per, simultniament, ser poc intelligents. Per posar un exemple: podem dissenyar i executar amb gran eficincia tcnica un pla energtic, un pla de regadius i un pla de cabals mnims de manteniment per les conques dels nostres rius, mentre que la suma de tots tres programes pot generar contradiccions i incoherncies. s a dir, podem desplegar amb gran eficincia tres actuacions, per que en sumar-les generin una poltica hdrica poc intelligent. El dileg s, per tant, leix clau per a la resoluci dels conflictes en un mn de creixent complexitat. Davant del ms tradicional exercici de lautoritat, el dileg ens condueix cap a nous sistemes de regulaci per a la nostra convivncia. En aquest nou escenari, ladministraci pblica ja no s noms la dispensadora de lautoritat, sin que ha de desplegar noves habilitats dintermediaci. Ladministraci aborda els conflictes no noms des de la distncia de lautoritat, sin des de larticulaci del dileg entre les parts. Unes funcions i uns rols renovats hauran dacompanyar aquesta transformaci. Ladministraci relacional ha daprendre a desplegar la funci de conduir els processos de dileg, marcant les pautes, garantint la claredat del procs i impulsant-ne el seu desenvolupament. I acompanyant aquestes funcions, ladministraci relacional ha de jugar un rol fonamental a lhora de generar que el dileg segueixi determinades pautes de comportament, dassegurar que el dileg es desplegui des del respecte a les posicions dels altres. Per tant, el tema central per passar de la retrica de ladministraci relacional (o deliberativa) a la seva prctica rau en saber com generar poltiques intelligents, com aconseguir posar en relaci actuacions diverses i com, en definitiva, ordenar la complexitat que ens toca gestionar. No hi ha respostes unvoques a aquests interrogants, tot i que en les properes pgines intentarem contribuir-hi. Dentrada, per evitar la simple especulaci i dotar-nos dun punt de partida empric, usarem encara que sigui de manera necessriament superficial tres poltiques concretes. Ms tard, en el darrer apartat daquest document, intentarem extreuren algunes conclusions i convertir-les en un protocol temptatiu, una guia sobre com dissenyar poltiques intelligents per a un mn complex. Abans, per, buscarem alguns indicadors per valorar en termes individuals i no collectius, com en el cas de les poltiques anteriorment referides el tipus de conflictes que els ciutadans fan arribar als Sndics de Catalunya. El treball de camp per a la realitzaci daquest captol ha comptat amb 9 entrevistes a persones vinculades
tant als casos analitzats com a lexercici professional de la mediaci. Amb aquestes entrevistes sha aconseguit informaci qualitativa i creuar les percepcions subjectives dels actors involucrats en el desenvolupament de les diferents experincies estudiades. Tamb ens hem interessar per com valoren laproximaci relacional que conforma lobjecte del nostre treball. La tcnica usada ha estat lentrevista semi-estructurada, ja que es pretenia descobrir opinions i coneixements sense imposar preguntes excessivament tancades. Daquesta manera, a partir dun gui temtic ample, sha perms als entrevistat manifestar les seves opinions. Les entrevistes han tingut una durada aproximada duna hora, han estat analitzades a partir duna plantilla que nha facilitat el buidatge i shan incorporat en la part ms analtica i interpretativa del captol.8
2 Lanlisi quantitativa: els Sndics a Catalunya

En aquest apartat hem volgut analitzar la tasca que porten a terme els sndics de greuges (locals i de Catalunya) com a mecanisme que pot utilitzar la ciutadania per fer arribar les seves queixes sobre les incorrectes actuacions de ladministraci.
2.1
El Sndic de Greuges de Catalunya
A continuaci presentem, sintticament, algunes dades sobre els tipus de problemes que arriben a la instituci i una tipologia de matries que ha estat utilitzada per agrupar els diversos assumptes. Com a primer pas, sha volgut fer una revisi del nombre de queixes rebudes, aix com de levoluci daquestes en els darrers cinc anys. Per portar a terme aquesta primera visi ens hem basat en els informes anuals que el Sndic presenta al Parlament a finals dany. Aix mateix, es tracta de les dades des del 2004 fins al 2007. Per comenar, s necessari diferenciar entre la diversitat de sollicituds que sn rebudes en tres categories, tal i com estipula la mateixa oficina del Sndic: Queixes: les accions per part de la ciutadania sobre el descontentament per les activitats o la manca daquestes realitzades per ladministraci pblica.
CAPTOL 11
Actuacions: les accions que sn iniciativa del Sndic de Greuges per a la defensa dels drets de les persones. Consultes i/o orientacions relatives a sollicituds dinformaci sobre algun tema per part de la ciutadania. Aix mateix, si posteriorment a ser atesa la consulta o lorientaci el ciutad vol presentar una queixa, el personal de la oficina del Sndic lorientar sobre com realitzar-ho i les vies del procediment.
del Sndic que va comenar a realitzar-se lany 2005, ens porta a comprendre laugment considerable de les demandes ateses: Figura 1. Evoluci de les demandes al Sndic (20042007)
A partir daquesta classificaci inicial, podem observar com el Sndic de Greuges, a ms de realitzar la tasca de defensa dels drets de la ciutadania, realitza tamb una important missi com a intermediari entre queixes de les persones i les actuacions de ladministraci. s especialment rellevant el seu paper relacionat amb latenci de consultes i orientacions, ja que podem deduir-ne que tot sovint part de la queixa pot ser la manca dinformaci. En aquest sentit, respondre a aquestes consultes pot disminuir lestat dinsatisfacci. A continuaci presentem el nombre de sollicituds rebudes per part del sndic diferenciades dacord amb aquests tres categories: Taula 1. Nombre i tipus dactuacions
Queixes Actuacions dofici Consultes i orientacions TOTALS 2004 2.901 52 2.323 5.276 2005 3.617 81 4.675 10.793 2006 5.150 68 14.515 19.733 2007 5.299 96
Font: Sndic de Greuges, Informes al Parlament: 2004, 2005, 206 i 2007
Per tal danalitzar el paper del Sndic s necessari discriminar els tipus dassumptes que li arriben. Aix, el propi Sndic cataloga les queixes i les demandes dacord amb una srie de blocs temtics: Administraci pblica i drets: aquest apartat recull sollicituds relatives a queixes relacionades amb procediment administratiu, funci pblica, contractaci administrativa, responsabilitat patrimonial o qestions electorals. Consum: relacionat amb subministrament elctric, serveis de transports o abastament daigua, per exemple. Immigraci: per a aquelles queixes sobre gesti dels expedients, drets i llibertats dels estrangers, o integraci social. Sanitat: per a aquells temes relacionats amb els serveis sobre salut. Seguretat ciutadana i justcia: per a aquells temes sobre seguretat, administraci de justcia i institucions penitenciries. Serveis socials: referent als serveis dirigits a disminuts psquics o fsics, gent gran, igualtat de gnere, aix com a la resta de serveis socials. Treball, pensions i relacions laborals. Tributari: sobre problemtiques en relaci amb aquest tema. Universitats, cultura i llengua: referent a temes de normalitzaci lingstica o sistemes daccs a la universitat, per exemple.

16.399 21.794
Com veiem per les dades, la tramitaci de queixes ha anat augmentant de manera gradual, mentre que latenci a consultes i orientacions ha crescut de manera considerable, especialment des de lany 2006. Aquest fet posa de relleu la important tasca dorientaci com una demanda que va en augment. Latenci de les consultes ciutadanes ha estat un dels punts que han fet valorar la importncia de la tasca del Sndic com a intermediador. El paper del Sndic, per tant, va ms enll que el dun defensor passiu dels drets de les persones. Cal destacar que lany 2006, loficina del Sndic va ampliar la definici del concepte de consulta. Tamb va modificar el redactat dels seus Estatuts on, per primer cop, es recollia un apartat de drets, aportant ms contingut al Sndic en la seva tasca de protecci daquests. Aquestes novetats, juntament amb una major difusi de la tasca
CAPTOL 11
Infncia i adolescncia: sobre igualtat doportunitats, nucli familiar, o drets dels infants. Educaci: sobre el sistema de funcionament dels serveis educatius. Participaci ciutadana: referent als mecanismes de relaci ciutadania-institucions o a la participaci dels ciutadans en la definici o el desenvolupament de les poltiques pbliques. Urbanisme i habitatge: en relaci amb temes de planificaci urbanstica o daccs a un habitatge digne. Medi ambient i qualitat de vida: referent a la protecci del medi ambient, a lordenaci del territori o a lequitat ambiental. Per ltim, ens referirem a actuacions privades o inconcretes per a aquelles sollicituds que no es poden relacionar directament i en un primer moment a cap de les categories anteriors, o que es refereixen a una combinaci dalgunes daquestes.
2004 Immigraci Sanitat Seguretat ciutadana i justcia Serveis socials Treball i pensions, relacions laborals Tributari Universitats, cultura i llengua Infncia i adolescncia Educaci Participaci ciutadana Urbanisme i habitatge Medi ambient i qualitat de vida Privades o inconcretes TOTALS 351 219 583 231 213 263 94 465 28 481 313 613 5.276
2005 262 399 828 388 410 320 102 294 298 47 698 555 1.331 8.373
2006 422 1.061 1.722 822 691 813 453 505 835 109 1.558 1.514 2.626
2007 371 1.244 1.933 1.170 518 879 244 510 1.128 52 1.960 1.418 2.390
Taula 2. Actuacions per matries (2004-2007)

2004 Administraci pblica i drets Consum 925 497 2005 1.424 1.017 2006 4.201 2.401 2007 4.388 3.589
19.733 21.794
Figura 2. Actuacions per matries (2004-2007)
CAPTOL 11
Com podem veure, el major nombre de sollicituds es refereixen a administraci pblica i drets. Daquestes, el gruix principal recau sobre temes de procediment administratiu, especialment a lincompliment de la normativa sobre rgim jurdic i procediment administratiu com, aix com sobre temes relacionats amb larticle 30 del nou Estatut dAutonomia sobre el dret daccs als serveis pblics. Aix mateix, tamb destaca la creixent preocupaci ciutadana per temes de drets vinculats a leducaci, a lurbanisme, a lhabitatge o al medi ambient.
2004 i desprs sestabilitzen els casos on ladministraci accepta els termes de la reclamaci, mentre que els mbits de no acceptaci o no collaboraci es mantenen en nivells baixos i fluctuants. Taula 3. F inalitzaci de les Queixes i actuacions dofici tramitades
2004 Pendent resposta a peticions dinformaci Pendent resposta resoluci emesa pel sndic Expedients tancats: Actuaci correcta Administraci accepta Administraci accepta parcialment Administraci no accepta Administraci no collabora Trams al defensor competent 1.341 2005 1.533 2006 2.342 2007 2.621
2.1.1 La resoluci dels expedients

En relaci amb la finalitzaci dels expedients, veiem tamb com alguns canvis en el funcionament de loficina del Sndic, aix com laugment en les demandes rebudes, han generat un important increment en el seu nombre durant els darrers anys, i tamb en la capacitat de resposta. De fet, observant el quadre, en primer lloc, destaca com el nombre de queixes i actuacions pendents de resoluci ha incrementat, tot i que en correspondncia amb laugment de les dades absolutes. Tamb sn interessants les dades sobre les caracterstiques de les actuacions realitzades i sobre lactitud de les administracions davant les reclamacions. Veiem, aix, com augmenten espectacularment a partir de 2006 els expedients on lactuaci de ladministraci sha considerat correcta. Disminueixen el
232 2.587 749 1.228 29 62 83 409
116 1.511 779 501 2 14 5 197
379 3.924 2.332 670 125 85 23 389
531 4.444 2.522 717 103 107 38 501
CAPTOL 11
2004 Desistiment del promotor No admeses TOTALS 27 673 7.420
2005 13 538 5.209
2006 300 792 11.361
2007 456 729 12.769
Un aspecte important a lhora danalitzar la resoluci dels expedients fa referncia a quina s ladministraci a la qual van dirigides les demandes. A partir de les dades recollides en els quadres i figures segents, sob-
serva una situaci fora equilibrada entre els assumptes que afecten a ladministraci autonmica i aquells que sadrecen a les administracions locals. Sn significativament ms reduts, en canvi, els casos on es veu involucrada ladministraci central, ladministraci de justcia o lmbit privat. No considerem que aquestes dades ens permetin afirmar desigualtats o diversitats en els nivells de conflictivitat, sin simplement que la ciutadania discrimina i entn que ha dadrear les seves queixes i reclamacions sobre les administracions locals i autonmica al Sndic, mentre que hi ha altres espais on abordar altres tipus de conflictes.
Taula 4. Administracions implicades en els casos arriben al Sndic (2004-2007)

2004 1.149 932 323 197 122 101 84 46 7 2.961 % 38,80 % 31,48 % 10,91 % 6,65 % 4,12 % 3,41 % 2,84 % 1,55 % 0,24 % 100,00 % 2005 1.257 1.648 178 231 55 101 181 46 1 3.698 % 33,99 % 44,56 % 4,81 % 6,25 % 1,49 % 2,73 % 4,89 % 1,24 % 0,03 % 100,00 % 2006 1.914 2.126 203 359 57 185 291 71 12 5.218 % 36,68 % 40,74 % 3,89 % 6,88 % 1,09 % 3,55 % 5,58 % 1,36 % 0,23 % 100,00 % 2007 2.284 2.727 181 323 3 210 250 97 6 6.081 % 37,56 % 44,84 % 2,98 % 5,31 % 0,05 % 3,45 % 4,11 % 1,60 % 0,10 % 100,00 %
Administraci local
Adm. autonmica Adm. Perifrica Administraci central Privades Adm. Judicial Serveis privatitzats Adm. institucional Altres adm. TOTALS
Font: Sndic de Greuges, Informes al Parlament: 2004, 2005, 206 i 2007 Figura 3. Administracions implicades en els casos que arriben al Sndic (2004-2007)
CAPTOL 11
2.1.2 La funci del Sndic: vehiculador de demandes, defensor de drets

Per tal dabordar aquest darrer punt sobre la funci que desenvolupa el Sndic de Greuges ens hem basat en les entrevistes realitzades als propis responsables de la instituci. Estem, per tant, presentant la percepci que la mateixa oficina t de les seves funcions. Dentrada, en les entrevistes hem recollit la segent definici sobre quina s la funci principal del Sndic de Greuges: Ha de controlar la incorrecta gesti de lAdministraci Pblica, com a possible vulneradora de drets. No t, per, competncies sobre aspectes de poltica pblica, a no ser que siguin actuacions que atemptin contra els drets de les persones. Per a fer efectiva la seva tasca, el Sndic es posa en contacte amb el conjunt de les administracions afectades i, tot i que les seves resolucions no tenen poder vinculant, s que generen obligacions de resposta. LOficina del Sndic, tal com manifesten explcitament les persones entrevistades, no realitza tasques de mediaci; tot i que puntualment poden tenir cert marge per a mitjanar en temes judicialitzats com en casos de relacions intrafamiliars. Per contra, la tasca del Sndic consisteix, bsicament, en realitzar suggeriments dactuaci i sollicitar a les administracions pbliques que portin a terme les seves recomanacions. La seva funci, per tant, consisteix a valorar la situaci i a fer suggeriments no vinculants al respecte. El Sndic no duu a terme actuacions de mediaci, ja que un mediador ha de ser acceptat per les dues parts en conflicte, cosa que difcilment succeeix en el seu cas. Aix no significa que, en alguns conflictes, com en el cas dels EAIA (Equips dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia), no es faci una mediaci indirecta en facilitar un dileg que no existia i provocar certes trobades per possibilitar la resoluci del conflicte. Aquesta voluntat de generar dileg i acords entre les parts dna peu a la dimensi relacional de lactuaci del Sndic. En relaci amb les habilitats dels professionals que treballen a la Oficina del Sndic, els entrevistats consideren bsiques les condicions i garanties dindependncia. No shan dabordar els expedients des de lopini, sin investigar-los i concretar resolucions. Per altra banda, s important deixar clar en la seva actuaci que no sn ni una administraci ni una entitat sense nim de lucre. En relaci amb el coneixement de levoluci dels casos, no tenen dades sobre el nombre daquests que acaben en via judicial, tot i que la percepci de lOficina del Sndic s que la seva actuaci evita que algunes situacions
es derivin a la via judicial. Es considera, aix mateix, que el sndic de Greuges t un gran valor democrtic i que s un defensor de la cultura de lacord. Per altra banda, els responsables de loficina consideren que la principal queixa del ciutad fa referncia a la no resposta, al fet que ladministraci no contesta als dubtes o a les queixes dels ciutadans. El Sndic, en aquest sentit, s un ajut clar i immediat. A ms, sota lobjectiu de la transparncia, el mateix Sndic de Greuges ha elaborat una Carta de Serveis per tal de facilitar les queixes contra lactuaci de la prpia Oficina. En aquest sentit, tamb ha elaborat un Codi de bones prctiques administratives que sha lliurat al Parlament i que est disponible a la seva web. Aix, en lmbit de les prctiques administratives, des de loficina del Sndic tamb sha recomanat incloure formaci bsica en mediaci en diverses disciplines. Tamb shan realitzat sessions informatives sobre tcniques de mediaci, especialment en casos de mediaci familiar. La tasca del Sndic s bsicament jurdica, tot i que afavorint el dileg i desenvolupant una escolta activa. No s, doncs, un mediador, per s que desenvolupa una important tasca intermediadora i pedaggica.
2.2
Els Sndics Locals
Lany 2002 neix el Frum de Sndics i Defensors Locals de Catalunya, desprs de diverses trobades anuals que se celebraven des del 1999 entre els sndics i defensors locals del territori. El Frum es defineix com una associaci que aglutina els actuals 42 sndics i defensors locals, i s tamb a partir daquest any 2002 quan es reconeix la sindicatura municipal de greuges a la normativa autonmica, a partir de la modificaci de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya. Anys desprs, amb la seva modificaci del 2006, lEstatut dautonomia de Catalunya incorpora aquesta figura. Figura 4. Municipis catalans amb i sense Sndic Local
Font: Frum de Sndics, Sndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (2010)
CAPTOL 11
Els sndics i defensors locals, els quals existeixen des del 1990 amb el primer sndic de greuges municipal a Lleida, sn les institucions que defensen els drets de la ciutadania a lmbit local, i que poden supervisar la gesti de ladministraci municipal. Tal i com reconeix el propi Frum en el seu informe del 2008: la proximitat dels sndics i defensors de la ciutadania, la facilitat per posar-shi en contacte, lassumpci de ms competncies per part Taula 5. Sndics i Defensors Locals a Catalunya
Sndic defensor de la Ciutadania Sndic municipal de Greuges de La Seu dUrgell Sndic Defensor de la Ciutadania de Badalona Sndica de Greuges dIgualada Sndic municipal de Greuges de Sant Boi Sndic municipal de Greuges de Figueres Sndic de la Vila dArenys de Munt Defensor de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet Sndic de Greuges de LEscala Sndic Municipal de Greuges de Cornell de Llobregat Sndica municipal de Greuges de Terrassa Sndic municipal de Greuges de Sant Cugat del Valls Defensor de la Ciutadania de Vilanova i la Geltr Defensor del Vilat-Vilatana dArgentona Defensor de la Ciutadania de Tortosa Defensor del Ciutad de Granollers Defensor del Ciutad de Matar Sndic de Greuges de Rub Sndic municipal de Greuges de Palams Sndic municipal de Greuges de Sant Feliu de Guxols Defensor del Ciutad de Sant Jaume dEnveja Defensor de la Ciutadania de Cambrils Sndic municipal de Greuges de Sabadell Sndic municipal de Greuges de Tarragona Sndic municipal de Greuges de Lleida Sndic municipal de Greuges de Sant Jordi Desvalls Sndica municipal de Greuges de Vilafranca del Peneds Sndic municipal de Greuges de Sant Feliu de Llobregat Defensor del Ciutad dArenys de Mar Sndica municipal de Greuges dUlldecona Sndica municipal de Greuges de Manlleu Defensor del Ciutad de Salt
dels ens locals en matries diverses i la creixent tendncia a buscar mecanismes que millorin la protecci de la ciutadania davant ladministraci sn els aspectes que finalment promouen la implantaci de la Sindicatura de Greuges en lmbit local. Catalunya s la comunitat autnoma que t ms sndics i defensors locals dEspanya, un total de 42 com ja savanava, a les segents localitats:
La Pobla de Mafumet La Seu dUrgell Badalona Igualada Sant Boi de Llobregat Figueres Arenys de Munt Santa Coloma de Gramenet LEscala Cornell de Llobregat Terrassa Sant Cugat del Valls Vilanova i la Geltr Argentona Tortosa Granollers Matar Rub Palams Sant Feliu de Guxols Sant Jaume dEnveja Cambrils Sabadell Tarragona Lleida Sant Jordi Desvalls Vilafranca del Peneds Sant Feliu de Llobregat Arenys de Mar Ulldecona Manlleu Salt
l
CAPTOL 11
n
Sndic de Greuges de Tiana Sndica municipal de Greuges de Reus Sndica municipal de Greuges de Vilanova del Valls Sndic municipal de Greuges de Gav Sndica de Greuges de Barcelona Defensor del Ciutad de Ripollet Defensor de la Ciutadania de Girona Sndic municipal de Greuges de Viladecans Sndic Personer de Mollet del Valls
Tiana Reus Vilanova del Valls Gav Barcelona Ripollet Girona Viladecans Mollet del Valls
Els objectius i principals funcions dels sndics locals sn, tal com es recull en els debat entorn els Frums de 2008 i 2010, vetllar perqu la ciutadania pugui gaudir duna bona administraci local; defensar els drets de la ciutadania a lmbit local; i examinar i resoldre les queixes formulades dacord amb els criteris de legalitat i equitat. Igualment, en el Frum tamb es fa referncia als rols i a les funcions dels sndics i defensors locals i es reconeix que podr actuar com a mediador, sempre que les parts ho consentin, o b proposar frmules de conciliaci o acord entre ladministraci i la ciutadania. A diferncia del sndic de Greuges de Catalunya, en lmbit local es reconeix la capacitat del defensor de realitzar tasques de mediaci en conflictes originats entre la ciutadania i ladministraci. Els sndics i defensors locals atenen consultes (peticions dinformaci o assessorament) i actuacions, entenent aquestes com les resolucions dels expedients oberts per a lestudi de queixes o reclamacions. Noms hem trobat disponible informaci sobre la seva activitat el 2008, per a ligual del sndic de greuges, presentem algunes Figura 5. Consultes ateses i traslladades (2008)
de les dades ms destacables. Com es pot apreciar a les segents figures el volum de consultes ateses i tancades s molt elevat, tot i que noms representen un 18% de les consultes realitzades pels ciutadans i ciutadanes. Aquesta xifra s gaireb igualada pel 17% de consultes que sadrecen als serveis de mediaci locals, els quals han estat analitzats en el captol del Llibre Blanc dedicat a la mediaci comunitria. En relaci amb les consultes no es troba informaci detallada sobre el circuit o protocol de tramitaci, a diferncia del sndic de Greuges en qu es diferenciava la tramitaci dependent de la forma en qu shagus realitzat la petici: per escrit, telefnica, presencial o per videoconferncia. Per entenem que les peticions dinformaci i assessorament sn majoritriament ateses pels propis sndics i noms un 12% sn traslladades a altres institucions o organismes. Per altra banda, les actuacions realitzades pels sndics i defensors locals durant el 2008 sumen un total de 3.069, de les quals 56 van ser iniciades dofici i les 3.013 restants a instncia de part. Del total dactuacions
CAPTOL 11
a instncia de part, s a dir iniciades per sollicitud dun interessat, noms un 13,67% no van ser admeses a trmit. Els motius de no admissi estan establerts en els reglaments reguladors de cada sndic o defensor local, per tot i aix llistem alguns dels motius: Les queixes presentades de forma annima Les queixes que denoten mala fe Les mancades de fonament, motivaci o pretensi Les que hagin estat objecte o estiguin pendents de resoluci judicial
locals, s a dir, els sndics locals van gestionar, durant lany 2008, 674 processos de mediaci. Dacord amb linforme analitzat, podem deduir que la tramitaci que segueix una queixa s com la figura 6. Per altra banda, en relaci amb el grau dacceptaci que han tingut les recomanacions dels sndics i defensors locals, un percentatge important del 61%, ha estat acceptat per part les administracions implicades, alhora que un 5% ha estat parcialment acceptat. La no acceptaci s relativament baixa (14%), com tampoc sn molt elevades les recomanacions pendents de resposta (20%). Finalment, podem constatar com les actuacions dels sndics i defensors locals versen sobre diferents matries. En linforme del 2008 es detallen les segents (ordenades de menor a major nombre de queixes):
Del 86% de queixes admeses a trmit, cal destacar que un 31% van ser favorables a linteressat. Per cal destacar que un 27% de les queixes es van gestionar a travs de processos de mediaci realitzats pels propis sndics
Figura 7. mbits de conflictivitat per als sndics i defensors locals (2008)
CAPTOL 11
Figura 6. Circuits treball Sndics i Defensors locals
3 Anlisi de casos: el conflicte entorn de les poltiques pbliques

En aquest tercer apartat analitzem sintticament la forma dabordar tres poltiques pbliques, les quals incorporen un nivell intens de conflicte. Un conflicte, per, que no es manifesta de manera individual sin collectiva. Tanmateix, en cadascun daquests casos sha experimentat amb un enfocament que va ms enll de la clssica aplicaci del principi dautoritat de ladministraci i que, en canvi, pretn incorporar mtodes de dileg en la resoluci dels conflictes.
3.1 Poltica daigua: els plans de gesti de les conques de Catalunya

La Comissi i el Parlament europeus van aprovar, a finals de 2000, la directiva marc de laigua (DMA - 2000/60/ CE), transposada a lordenament jurdic estatal a finals de 2003. Lobjectiu daquesta directiva era crear un nic marc dactuaci en poltiques daigua per a tots els estats membres, obligant a assolir un bon estat ecolgic de les seves masses daigua amb la collaboraci i la complicitat de tots els actors i agents implicats. Sota limperatiu legislatiu de la DMA i en el marc dels conflictes que histricament shan produt a Catalunya entorn de laigua, la Generalitat de Catalunya va enge-
CAPTOL 11
gar uns processos de debat al llarg del territori centrats en diagnosticar lestat de les seves masses daigua i en redactar els plans de gesti de conca on es recullen les accions destinades a millorar-ne lestat. Dacord amb aquests objectius, la Generalitat va desplegar unes consultes i uns debats amb tots aquells actors implicats en el cicle de laigua (pagesos, empreses, entitats ecologistes, vens, etc). Aquestes consultes i debats van seguir la lgica dun procs deliberatiu i es van concretar en el desplegament de 5 fases de treball: Dentrada shavien de preparar els materials divulgatius i les bases de dades amb els actors ms significatius de cada conca (fase preparatria). En segon lloc, calia convocar i celebrar sessions informatives on establir el primer contacte amb els
actors, conixer les seves impressions i convidarlos al procs (fase informativa). En tercer lloc, es proposaven uns tallers participatius amb el doble objectiu de validar el diagnstic de partida sobre lestat de les masses daigua i recollir propostes per, eventualment, incorporar-les als plans de mesures (fase participativa). En quart lloc, es confirmava el comproms de documentar el procs, recollint les aportacions i les opinions que els diversos actors han abocat durant el procs participatiu (fase delaboraci de les conclusions). Finalment, tamb per mandat de la prpia DMA, lACA havia davaluar les diferents propostes i retre comptes, argumentadament, de la seva inclusi o no en els plans de mesures (fase de retorn).
Figura 8. Les fases del procs deliberatiu per lelaboraci dels Plans de Gesti de conques a Catalunya
CAPTOL 11
Aquests debats, iniciats el 2006, es van desenvolupar dacord amb un divisi territorial que distingia 16 mbits de participaci. La idea era apropar els diferents temes de debat al territori, facilitant de passada la possibilitat que la poblaci i les entitats que la representen poguessin acostar-se als espais de dileg amb les mximes facilitats. La proximitat, amb altres termes, pretenia aconseguir un doble objectiu: fer ms comprensibles el conflictes i facilitar laccs per a la seva discussi.
Amb aquestes premisses, entre el 2006 i el 2009 es van executar els processos de participaci i/o deliberaci seguint uns protocols com els que es mostren a la figura 11. Siniciava el procs amb dues sessions informatives on, culminant el treball previ, es distribuen materials, es donaven explicacions sobre all que es pretenia fer, es resolien els dubtes que poguessin sorgir i, finalment, es convocava als assistents a participar en el posteriors tallers de debat. Aquests tallers, per la seva banda, es subdividien
Figura 9. Protocol participatiu en la poltica daigua a Catalunya
CAPTOL 11
en un debat sobre lestat actual de les aiges i un debat sobre les mesures que caldria incorporar per millorar aquest punt de partida. El debat sobre el diagnstic es realitzava a travs de tallers sectorials i tenia com a objectiu acordar la situaci inicial i, tamb, identificar els principals problemes o conflictes que aquesta situaci suscitava. El debat propositiu, per altra banda, usava els temes de conflicte per obrir un debat sobre mesures concretes que haurien de millorar el bon estat de les aiges. Finalment, les recomanacions eren trasllades a ladministraci responsable (lAgncia Catalana de lAigua) i aquesta, desprs de valorar-les durant un perode dentre 2 i 3 mesos, tornava a convocar els participants per tal de donar una resposta a les seves demandes o suggeriments. Lany 2009 han finalitzat aquests processos participatius i durant el 2010 saprovar, un cop finalitzat el perode dallegacions, el pla de gesti de les conques internes de Catalunya. Un pla on conflueixen multitud dinteressos i de conflictes, per que ha usat el dileg com a forma de gestionar-los de manera constructiva. Seria absurd afirmar que el procs deliberatiu el model relacional de desenvolupar la poltica pblica ha provocat la desaparici del conflicte, tot i que sembla possible considerar que ha contribut a la seva gesti i resoluci. No podem ara oferir una avaluaci detallada del procs, per s algunes dades que illustren fins a quin punt sha abordat una poltica complexa incorporant les veus tamb complexes dels diversos actors. Aix, usant les dades agregades que sofereixen la lloc web de lAgncia Catalana de lAigua (ACA), voldrem destacar algunes xifres. En primer lloc, en referncia a la intensitat del dileg i a la quantitat i a la diversitat de persones que hi han participat: Nm. de processos realitzats: 16 Nm. de reunions celebrades: 290 Nm. hores destinades al debat sobre laigua (aprox.): 1.200 Nm. de persones participant en els processos: 2.382 Nm. dentitats participants en els processos: 1.512 Respecte al perfil dels participants: particulars: 12 (7%) administracions: 517 (32%) agrorramader i forestal: 229 (14%) sector econmic (industrial, energtic, etc.): 290 (18%) entitats socials, universitats, ambientalistes: 476 (29%)
En segon lloc, podem quantificar els resultats concrets del debat generat a travs, duna banda, del nombre de propostes que shan realitzat en el marc dels processos de participaci i, daltra banda, de quines daquestes han estat acceptades i quines no ho han estat: Propostes generades: 1.859 En funci de la resposta que han obtingut acceptades (per ja previstes): 740 (40%) acceptades (i sn novetat): 428 (23%) refusades: 79 (4%) competncia altres depart. o administra cions: 612 (33%)
Aquest dades illustren un procs de deliberaci, dissenyat com una forma relacional dabordar una poltica complexa i multidimensional. Un procs que exemplifica una manera alternativa dabordar la resoluci de conflictes entorn aquelles poltiques pbliques on conflueixen, legtimament, visions i interessos contraposats. El dileg i la interacci, pedres angulars daquest abordatge relacional, faciliten lenriquiment de la decisi grcies a les aportacions de diferents ptiques, com tamb leficcia duna implementaci que troba importants contribucions en les complicitats, els suports i les confiances que han generat les relacions. Aquests processos de debat i deliberaci potser tamb dintermediaci sn un mecanisme de consens i trobada per a tots els agents implicats. Un mecanisme que redueix limpacte negatiu i les resistncies duna implementaci feta desquenes a la diversitat de voluntats i posicions.
3.2
Poltica de centres penitenciaris
Un segon exemple de poltica complexa en entorns complexos fa referncia a la implementaci de determinades infraestructures en territoris que, per raons diverses, les refusen i/o les perceben com una injusta agressi. En concret, ens referirem al cas de la installaci dels centres penitenciaris, a les contradiccions que es generen a lhora dimpulsar unes intervencions pbliques destinades a cobrir un dficit estructural de places penitenciries en un context social on els equipaments penitenciaris generen moltes i diverses resistncies. La Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil i la Direcci General de Participaci Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, percebent aquestes dificultats i amb la voluntat de generar el consens necessari sobre la ubicaci daquests centres, va endegar un procs de debat al voltant del tema. Una aproximaci
CAPTOL 11
relacional a una poltica on els interessos i els conflictes sn intensos i belligerants. Un procs que es va centrar en portar la deliberaci sobre els equipaments penitenciaris i la seva ubicaci al conjunt dagents implicats. A aquests efectes es va dissenyar una estratgia dapropament al territori, basada en diverses fases: Una primera fase relativa al context de la poltica, on es discutien els elements definidors i estructuradors de la poltica penitenciria catalana.
A continuaci es va impulsar un procs de participaci i/o deliberaci (que detallarem tot seguit). Una darrera fase on es respon als resultats de la deliberaci i, en conseqncia, es prenen les decisions que exigeix el desenvolupament de la poltica.
En relaci a la segona fase, durant el 2005, es va organitzar una jornada de debat anomenada Frum Presons i Territori, concebuda com un espai de dileg on escoltar les diverses opinions i interessos, buscar els punts de desacord i consensuar els eixos que havien de facilitar
Figura 10. Fases en la definici de la poltica
CAPTOL 11
una decisi. Es tractava, per tant, de com abordar la resoluci dun conflicte complex, de nou des dun espai de relacions i intercanvis. Al voltant dunes 70 persones van participar en la Jornada. Ho feien en representaci dels diversos agents implicats; com ara ajuntaments, associacions de vens, entitats de comerciants, plataformes anti-pres, membres de ladministraci etc. El conjunt del procs es va desplegar a partir dels moments que es descriuen, sumriament, a la figura 12. Com pot observar-se, a la primera fase de planificaci i informaci all que es posa a debat s el model penitenciari de Catalunya o, si es vol ser ms precs, els criteris que han dacomplir les presons i, tamb, la seva ubicaci sobre el territori. A partir daquests criteris sobre el procs prpiament deliberatiu. En aquesta fase, en primer lloc, es discuteix els criteris que han de regir lelecci dels llocs on situar els equipaments penitenciaris. El debat es produeix en el marc de la Taula Penitenciria de Catalunya, la qual aconsegueix consensuar aquests criteris. Amb aquests criteris, la Secretaria assumeix la seva responsabilitat i pren la decisi sobre on ubicar les presons i, a continuaci, convoca el Frum Presons i Territori. En aquest espai amb vocaci deliberativa, al qual assisteixen unes 60 persones amb orgens i situacions diferents (alcaldes, membres de plataformes, tcnics de presons, organitzacions del tercer sector, etc.), el debat es desplaa de lon ubicar les presons al com integrar-les al territori. El missatge s que el Govern ha assumit la responsabilitat de prendre la decisi, per que ser sensible a les pors que desperta en els territoris i, per tant, tamb a les propostes que puguin minimitzar-la. Es tracta dajudar a integrar millor lequipament en un territori que el veu com una amenaa. El Frum va concloure amb un seguit de recomanacions i de demandes que, en la darrera fase de retorn, van trobar resposta en una segona trobada que es va celebrar un mes ms tard en un equipament penitenciari. Aquests ltim moment s crucial per demostrar que el dileg s til i que es prenen en consideraci els seus resultats. Com a fruit daquest procs, els participants i la prpia administraci es varen adonar de les dificultats dabordar poltiques complexes, com tamb de la necessitat de fer-ho des del dileg i la interacci. En el seu marc, tanmateix, es van aconseguir determinades conclusions, com ara la necessitat de reduir els prejudicis amb iniciatives relacionades amb la informaci i la difusi, la voluntat de millorar la gesti dels projectes sobre equipaments penitenciaris, el comproms de fomentar la interrelaci
entre els centres penitenciaris i el seu entorn, o laposta per afavorir la ubicaci dequipaments integrats socialment, econmicament i ambientalment a lentorn. Per tal danalitzar els resultats daquest procs, els mateixos responsables del Departament de Justcia destaquen el contrast entre el bloqueig de les formes tradicionals de prendre decisions i leficcia dunes maneres relacionals dabordar-la. Aquest s un cas, per tant, on el dileg no noms serveix per millorar la decisi sin, sobretot, la seva implementaci. En les entrevistes realitzades es destaca com, tradicionalment, la manca de transparncia era lorigen de les dificultats per abordar la resoluci del conflicte. Es posa com a exemple el centre de Lledoners. Inicialment, durant el darrer govern de CiU, es va acordar la compra dun terreny a Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta compra, per, es va gestionar directament amb el propietari, sense informar ni a lAjuntament ni a la poblaci. El nou Govern, que es configura a finals de 2003, va conixer el projecte arrel de loposici que havia despertat entre la poblaci de Sant Joan durant la primera meitat del 2004 i, tot i aquestes circumstncies adverses, va decidir tirar-lo endavant. Largument era que una marxa enrere podia servir de precedent i hipotecar decisions futures. En aquest marc conflictiu, tanmateix, es pren la decisi dintensificar el dileg amb els diferents actors territorials. Fruit daquest dileg es va acordar una nova ubicaci al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, a pocs metres del primer emplaament, per en un terreny amb menys impacte visual. Parallelament a laparici del conflicte, el Departament de Justcia decideix tirar endavant la creaci dun Pla dEquipaments Penitenciaris; iniciativa que havia de donar resposta a aquesta i altres situacions similars. El Pla proposava la creaci i la ubicaci de nous centres penitenciaris. El Pla, a ms a ms, expressava la visi estratgica duna poltica penitenciria global. A partir daquest moment les decisions sobre on ubicar els centres no es produeixen individualment i conjunturalment, sin en el marc duns criteris i una planificaci general i transparent. La informaci, les consultes i el debat territorial sn part de lestratgia. El nou enfocament i aix ho reconeixen els responsables del seu impuls no resol el conflicte, per s que permet gestionar-lo adequadament. Usant les seves prpies paraules: la mediaci i la relaci amb la poblaci han de permetre crear un dileg constructiu (...) ja que si una part no sexplica, laltre no lentn.
CAPTOL 11
Ms enll daltres consideracions, podem considerar que aquest ha estat un cas dxit, ja que desprs de ms duna dcada de bloqueig, el nou enfocament aconsegueix aprovar un Pla on es detallen les noves ubicacions i on, a ms, ho fa amb capacitat per a resoldre adequadament els conflictes que, inevitablement, generen aquesta decisi. La transparncia i el dileg, juntament amb la determinaci dassumir la responsabilitat de prendre la decisi, sn els elements ms recents del nou enfocament. La pres de Lledoners es troba en el punt dinflexi, mentre que les noves ubicacions ja han seguit un procs relacional de presa de decisions. Les dades que ens oferien els propis responsables de serveis penitenciaris illustren els avantatges de la perspectiva basada en el dileg i la relaci en la resoluci dels conflictes: Nm. dallegacions en les fases dexposici pblica dels projectes: Centre de Lledoners (Sant Joan): 2.518 allegacions Centre les Basses (Figueres): 1 allegaci Centre Mas Enric (El Catllar): 2 allegacions Centre els Plans (Trrega): 5 allegacions
3.3 El mediador i el conflicte entorn de la lnia de molt alta tensi (MAT)

Lany 2003, els governs espanyol i francs, amb el doble objectiu de connectar el tren dalta velocitat PerpinyFigueres-Barcelona i de subministrar lenergia elctrica necessria a les comarques gironines, declaren prioritari el projecte dinterconnexi elctrica entre els dos estats. Aquest projecte es coneix com la lnia de molt alta tensi (MAT). El projecte de connexi, a mitjans del 2007, ja havia despertat loposici de part del territori catal i francs. Aquestes reticncies representen la complexitat del problema i la diversitat dinteressos que hi conflueixen. Es fa esment, sobretot, al gran impacte visual i mediambiental que ocasionar la lnia de molt alta tensi. s, doncs, en el marc daquest conflicte que neixen les plataformes NO A LA MAT i Collectif Non la THT que, juntament amb gaireb dos-cents municipis dambdues bandes dels Pirineus, articulen una forta oposici al projecte9. Davant dun conflicte creixent i de la incapacitat per resoldrel adequadament, el 12 de setembre de 2007 la Comissi Europea nomena a Mario Monti coordinador del projecte i mediador en el conflicte originat. Els objectius principals del mediador eren determinar els obstacles existents i proposar solucions que apropessin totes les posicions amb la finalitat de fer realitat el projecte. En aquest sentit, el mediador es reuneix amb les administracions dEspanya i Frana, com tamb amb alguns dels representants de lopini del territori. Fruit daquesta tasca, va veure la llum un informe sobre lestat de la situaci que, el desembre de 2007, es va lliurar a la Comissi i als Governs de Frana i Espanya (Monti, 2007). En aquest document, per tant, ens interessa analitzar el paper daquest mediador i valorar la seva capacitat per resoldre el conflicte que afecta a una poltica pblica i en el qual interv una mplia xarxa dactors. Aix, dentrada, desprs de les diverses reunions mantingudes pel mediador amb els opositors al projecte, es van detectar i especificar els motius del conflicte. Entre ells, destacava una comprensi difosa del projecte, una justificaci poc clara i que despertava molts dubtes, el desig de les poblacions locals de disposar duna visi a llarg termini del desenvolupament de les interconnexions elctriques entre els dos pasos, i la preocupaci per limpacte ambiental i econmic del projecte sobre els territoris afectats. A la banda catalana del conflicte, a ms, una part significativa de la poblaci qestiona la forma de fer de ladministraci o, si es prefereix, el procs de presa de de-
Aquest cas es pot considerar paradigmtic, ja que reflecteix els conflictes que desperten una mplia diversitat de poltiques, com ara la ubicaci de plantes de residus, determinades infraestructures, cementiris nuclears, centres de venopucci, parc elics o, fins i tot, ledificaci de noves escoles o noves comissaries per als Mossos dEsquadra. Tots aquests i daltres casos generen all que a Catalunya ha estat batejat com lAqu No una expressi popularitzada pel treball dOriol Nello o que en lmbit internacional es coneix com lefecte NIMBY (not in my back yard). LAqu No representa un problema per al desplegament de les poltiques pbliques, mentre que lexperincia amb el cas dels equipaments penitenciaris demostra com aquest problema pot ser abordat des del dileg, en lloc de fer-se des del ms simple i directe exercici de lautoritat. Lxit daquesta experincia, per, ens planteja una segona pregunta: com generalitzar aquesta aproximaci? per qu aix sha fet en aquest cas per no sha usat, per exemple, a lhora de definir el mapa de parcs elics de Catalunya? Aquests interrogants ens remeten a la necessitat de transformar aquestes experincies en algun tipus dobligaci, encara que sigui a travs dall que a la introducci anomenvem soft law.
CAPTOL 11
cisions que acompanya aquesta poltica pblica. Aix, la manera com shan condut les consultes amb els diversos actors i els procediments dexpropiaci dels terrenys necessaris per a la realitzaci del projecte han despertat un intensa insatisfacci i han agreujat els parmetres del conflicte. El que sembla clar s que un dels motius principals del conflicte s la incorrecta gesti de les relacions (participaci, dileg, comunicaci) amb els actors territorials afectat pel projecte. En paraules dun dels activistes entrevistats: Una de les demandes que es realitzava era que no es construs per generar fets consumats, i que era necessari que hi hagus hagut un debat previ sobre la seva convivncia. Per altra banda, el Govern Espanyol presenta tres raons que fonamenten la realitzaci del projecte: la seguretat dabastiment, la necessitat dassegurar lestabilitat de la seva xarxa, i la necessitat de treure Girona del seu allament elctric. Davant de lenfrontament entre els arguments dels uns i dels altres, el mediador entra en contacte amb les parts i proposa els eixos duna primera resoluci del conflicte. Aquesta es basa, duna banda, en la necessitat de comptar amb una visi global del projecte i, daltra banda, en que aquest sigui plenament respectus amb el seu entorn. Per aconseguir aquesta segona premissa, linforme del mediador apunta un seguit dinterrogants referents a lexistncia dalternatives, a les opcions tecnolgiques existents o a eventuals mesures complementries i compensatries davant els inevitables impactes del projecte. Per abordar aquestes qestions, Monti recomana la creaci duna comissi intergovernamental que vetlli per a la realitzaci del projecte i per a la posada en marxa de mecanismes complementaris. El perfil mediador de Mario Monti, per, ha despertat en ell mateix dubtes i reticncies. Segons una de les persones entrevistades un dels portaveus de la Plataforma No a la Mat la seva figura no era la de mediador sin la de coordinador del projecte. Aix s, de fet, com ho trobem a linforme mateix de Mario Monti. Per altra banda, els opositors al projecte tampoc estan dacord en el diagnstic del conflicte. Per a aquests col lectius, el seu origen es troba en les raons inconsistents que es van presentar per lexecuci del projecte. Aquestes raons augmentar el necessari subministrament elctric per a les comarques gironines i les necessitats de pas del tren dalta velocitat que havia de connectar Espanya amb Frana eren percebudes com una excusa sense fonament, mentre que es plantegen alternatives considerades viables i que comportaven un
menor impacte. En paraules dun dels responsables de la plataforma opositora: No sexplica el veritable objectiu de les obres sin que sintenta vendre la seva convenincia. El mateix informe de Mario Monti reconeix el veritable objectiu de la lnia: connectar lestat espanyol amb la resta dEuropa; s a dir, una lnia comercial entre ambds pasos que, a ms, alimenta el subministrament elctric de les comarques gironines i possibilita el tren dalta velocitat. Davant el manteniment del projecte, la Plataforma va mobilitzar els mitjans i els vens del territori, presentant els seus arguments en contra de la necessitat de la lnea i destacant el seu elevat impacte. Parallelament, lempresa Red Elctrica va activar a les associacions empresarials, presentant els seus arguments a favor de la MAT i reclamant el seu suport. Tampoc els ajuntaments es van inhibir del conflicte i, en aquest sentit, lassociaci de municipis contra la MAT va contractar el servei dun equip expert per analitzar la convenincia del projecte, tot i que, segons algun dels implicats, els diversos agents implicats en el conflicte (Red Elctrica, Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol) no els van proporcionar la informaci necessria per a la seva realitzaci. El conflicte augmentava en dimensi i en complexitat, mostrant la dificultat de gestionar-lo des del tancament institucional. La demanda de transparncia i informaci es converteix en una de les principals acusacions al desplegament de la poltica: La gesti que es dna de la informaci prvia a lexecuci dun projecte s bsica, ja que aquesta ha de ser bona, adequada, transparent i facilitada en el moment idoni. En aquest context de mobilitzacions opositores (a Girona van convocar, segons els organitzadors, unes 20.000 persones) i de dficits informatius i de transparncia en la gesti del conflicte, linforme de Mario Monti s percebut com un intent de punt i final. Es declara que la lnea s necessria i es recomana soterrar una part de la infraestructura. Aquestes conclusions no convencen a la Plataforma No a la MAT10, ni en els seus detalls tcnics ni en la seva visi estratgica: (La nostra posici) respon a un model energtic distribut, contrriament al projecte de la MAT que es correspon a un model de centralitat. s un canvi en la cultura energtica que difcilment ser impulsat per les xarxes elctriques. Per aix necessitem temps per expressar les nostres raons, mentre que, per laltra banda, Red Elctrica noms requereix
CAPTOL 11
de poc temps per explicar quatre raons de caire populistes. Amb aquestes posicions enfrontades, la capacitat mediadora de Monti sembla que ha estat ms que limitada. El conflicte no ha trobar una resposta mnimament acceptada i les parts shan enrocat en les seves posicions. El conflicte, per tant, tot i que ja no troba el mateix ress meditic, persisteix. La figura del mediador, com diem a linici, ha estat molt qestionada no noms pels resultats finals sin per la seva prpia posici en el conflicte. En paraules duna de les persones entrevistades: Un mediador ha de ser acceptat per totes les parts dun conflicte, per aquest no va ser el cas en el conflicte de la MAT. La tasca de Monti era noms la de coordinar els dos governs, tot i que va realitzar una certa tasca descoltar totes les opinions per tal de descobrir el rerefons del projecte. Un altre dels entrevistats, ho expressava amb contundncia: Va ser una presa de pl, ja que el presentaven com un mediador; per era una persona que tenia interessos. Mario Monti, nomenat mediador en el conflicte de la MAT, va entendre que havia de desencallar el problema a partir descoltar i relacionar-se amb els diversos actors implicats en la poltica. El resultat global, per, no avala la seva voluntat. A la part francesa el procs ha aconseguit certs xits, mentre que a la banda espanyola lopacitat, la manca de participaci, el tancament, els dficits de comunicaci, labsncia de dileg, lestructura estrictament piramidal de les decisions i lasimetria dels interessos han impedit una resoluci mnimament satisfactria del conflicte. El tema substantiu s clar, per sobretot sacusa als decisors pblics de les formes; dunes formes que han quedat molt lluny dall que havem anomenat una administraci relacional.
objectiu, en primer lloc, presentem un protocol que, a partir dunes fases de planificaci, debat i adopci de la decisi vol destacar aquells elements que shaurien de prendre en consideraci a lhora dabordar els conflictes des de la lgica relacional. Un protocol s una eina flexible que pot adaptar-se a situacions molt diverses i que, per tant, no es pot interpretar com una seqncia fixa ni com una obligaci en el sentit ms estricte del terme. En segon lloc, ens sembla important subratllar que aquest protocol no opera en el buit. De fet,considerem que la seva aplicaci efectiva depn de que siguem capaos de generar, en el s de ladministraci, unes dinmiques que lacullin de manera favorable. Per aix ens referim a les dinmiques deliberatives com a all que hauria de quedar un cop els protocols shan anat aplicat i generalitzat. Laplicaci dels protocols, dit daltra manera, hauria de servir per anar construint paulatinament lideal duna administraci deliberativa. En aquest procs, en tercer lloc, tamb hi haurien de jugar un paper rellevant els professionals de la intermediaci. Per articular i operar les dinmiques deliberatives duna administraci relacional calen uns perfils professionals que, ara per ara, no existeixen en les nostres administracions pbliques. Ens cal, per tant, pensar en els rols i les funcions que aquests han de desplegar, com tamb en les capacitats i les habilitats que caldria incloure en els processos formatius. Finalment, en aquest apartat de prospectiva ens ocupen de la dimensi jurdica, s a dir, de fins a quin punt podem obligar a ladministraci actual a incorporar protocols i dinmiques deliberatives. Com passar del suggeriment a una indicaci que generi algun tipus defecte jurdic?
4.1 Un protocol per a una administraci relacional

Els casos analitzats anteriorment ens serveixen com a exemple per observar les noves formes que t ladministraci per abordar el disseny i lexecuci de poltiques pbliques. La nostra societat s complexa, les nostres poltiques sn complexes i ja no podem abordar-les de manera parcial o individual com sha fet des de ladministraci clssica. Aquesta complexitat ens porta a definir actuacions pbliques de manera oberta, consensuada, transparent; obligant-nos a portar el debat al territori i als diversos actors socials i econmics11. Les poltiques presentades anteriorment, i daltres que actualment sestan desenvolupant, fan doncs que ens
4 Prospectiva: construint poltiques des del dileg

En aquest apartat de prospectiva pretenem transformar les experincies analitzades anteriorment en aproximacions sistematitzades a all que hauria de ser el funcionament duna administraci relacional. Amb aquest
CAPTOL 11
replantegem certs aspectes de lactivitat de les administracions a lhora de definir i implementar les seves actuacions12. A continuaci pretenem valorar aquests aspectes i ho fem, dentrada, reconeixent la importncia del conflicte com a motor del desenvolupament i laven de tota societat. No volem negar el conflicte, sin assumir-lo com el legtim punt de partida per a qualsevol intervenci de poltica pblica. s per aquest motiu que no pretenem proposar solucions amb lobjectiu de fer desaparixer el conflicte sin quelcom diferent: noves maneres de gesti i de govern que ens ajudin a formular poltiques compartides i, daquesta manera, permetin conduir el conflicte de manera constructiva, no fer-lo desaparixer. Per comenar, aquesta aproximaci relacional reclama un primer i crucial canvi de mentalitat per part de ladministraci pblica. Un canvi que permeti fer aflorar noves respostes per a noves demandes. Un canvi a partir del qual desenvolupar nous sistemes de relaci entre ladministraci pblica, tradicionalment molt replegada sobre ella mateixa, amb el seu entorn. Per aconseguir-ho, cal dotar a les administracions de voluntat de transparncia i dileg. En aquest document ens preocupa especialment la dimensi relacional, ra per la qual ens volem concentrar en la manera darticular una administraci relacional que incorpori el dileg en la seva forma dabordar la resoluci dels conflictes. Aix doncs, a partir dels casos i de la seva anlisi, proposem un protocol que estructuri el procs relacional i/o deliberatiu en tres fases: planificaci, gesti del debat i adopci de la decisi. A continuaci repassem breument aquestes tres fases i, desprs, les convertirem en un diagrama que ens permetr resumir i visualitzar els seus continguts principals:
es va abordar adequadament en els casos de la poltica daigua i la poltica penitenciria, per que ha estat un dels principals motius de crtica en el cas de la MAT.
Fase 2. O rganitzar processos de debat i/o participaci

Un cop definits els valors de referncia i els lmits del la decisi que sha de prendre, podem passar a la fase estrictament deliberativa, on establim les relacions amb els diversos actors i escoltem les diferents posicions per tal de facilitar una adequada resoluci del conflicte. Els processos deliberatius es poden instrumentalitzar de diverses maneres, per sempre han de satisfer tres moments: Informaci. Abans destablir una dileg constructiu cal explicar de manera clara i pedaggica de qu volem parlar i de qu no; s a dir, fixar els continguts i els lmits de la poltica pblica. Es tracta, duna banda, de dotar als diversos actors de les capacitats necessries per participar en la definici de la poltica pblica i, daltra banda, devitar futures frustracions amb una presentaci honesta dall que s possible i dall que no ho s. Escoltar. Un cop ens hem explicat cal escoltar i incorporar les veus dels diversos actors en el procs de resoluci del conflicte. En aquesta fase cal poder respondre amb precisi a un conjunt dinterrogants de carcter operatiu: qui ha de formar part del procs? com i quan lescoltarem? quin s el calendari? quins sn els mecanismes deliberatius a usar? etc. Retorn. El darrer moment, dimportncia crucial, fa referncia a la resposta que els responsables de la decisi han de donar a tots aquells que han format part de la resoluci del conflicte. Quan sinvita als actors a una aproximaci relacional i/o deliberativa sha de demostrar que sha escoltat activament i que, com a mnim, shan pres en consideraci les diverses aportacions. Aquesta fase de retorn, a ms de reconixer les aportacions dels actors, s imprescindible per fer visibles els resultats duna forma ms complexa dabordar les poltiques pbliques.
Fase 1. La planificaci
Prendre una decisi sobre un assumpte complex requereix, en primer lloc, planificaci. Les poltiques pbliques no es poden decidir per raons puntuals o arbitrries, sin que requereixen un marc de referncia que faci explcits els principis, les prioritats i les restriccions. A partir daquest marc es podr organitzar un debat i estructurar les relacions amb els actors, fent explcit de qu volem parlar i de qu no volem parlar. La planificaci, per tant, es realitza en funci duns valors, uns objectius i uns criteris que ens permetin raonar el perqu de les decisions que hem de prendre. La resoluci de conflictes requereix que aquests valors, objectius i criteris siguin presentats i debatuts amb la mxima informaci i transparncia. Aquest s un aspecte que
Fase 3. Adopci i execuci de la decisi

Obrir un debat tal com fem amb aquesta aproximaci relacional enriqueix la decisi, per no eximeix del compliment de les responsabilitats de ladministraci. Els
CAPTOL 11
responsables pblics sn els que han dassumir les decisions, sobretot quan aquestes sn complexes i fan referncia a assumptes on el conflicte hi s present. Les decisions relacionals i/o deliberatives no han de propiciar lacord unnime entre els diversos agents, per s que han de guanyar legitimitat. Aquest s un dficit de les actuals Figura 11. Protocol per a una administraci deliberativa
poltiques, una de les raons de les seves dificultats per abordar adequadament la resoluci de conflictes. Aconseguir aquesta legitimitat reclama lideratge per assumir la responsabilitat de prendre decisions difcils i transparncia per mostrar els criteris i les consideracions reals que hi ha al darrere de cadascuna daquestes decisions.
CAPTOL 11
4.2 Del protocol a les dinmiques deliberatives

Ms enll del protocol, haurem de subratllar que abordar els conflictes collectius des del dileg comporta certes dinmiques, certes habilitats i certs comportaments per part dels actors. En aquesta direcci, la teoria deliberativa ens ofereix un fructfer camp de reflexi. En el nostre cas usarem com a referent teric les propostes de Gutmann i Thompson (2004), els quals ens proporcionen definicions sobre qu s un procs deliberatiu i sobre quins resultats hauria de produir.
punt sha generat una dinmica deliberativa i, en conseqncia, sha abordat la resoluci del conflicte des del dileg i no des de lautoritat.
4.2.2 El perqu dun procs deliberatiu (ideal)

La qualitat dun procs deliberatiu es pot mesurar a travs de variables de procs (el qu i el com), per cal tamb centrar latenci en els resultats que genera. En aquest terreny, la teoria deliberativa ens suggereix que un procs participatiu adequat hauria de servir per donar resposta a quatre reptes: a) En primer lloc, donat que els recursos sn escassos i ens obliguen a prendre decisions delicades, la deliberaci hauria dincrementar la legitimitat de les decisions collectives. En segon lloc, donat que la nostra generositat s limitada, la deliberaci hauria dafavorir laparici duna ptica collectiva que defensi linters pblic. En tercer lloc, donada la inevitable incompatibilitat entre valors morals, la deliberaci hauria de reconixer les virtuts de cada posici i estimular el respecte mutu a lhora de prendre decisions. En quart lloc, donada la incapacitat dun coneixement complet sobre temes creixentment complexos, la deliberaci hauria de generar aprenentatge i una millor comprensi de la realitat.
4.2.1 El qu dun procs deliberatiu (ideal)

Dentrada, la teoria sobre la democrcia deliberativa ens serveix per identificar aquelles caracterstiques que ha de satisfer un dileg per ser considerat un procs deliberatiu autntic. En contrastar aquestes caracterstiques ideals amb all que saconsegueix en un procs real, podrem avaluar la qualitat de lexperincia. En concret, la teoria deliberativa sol considerar que tot procs deliberatiu hauria de satisfer quatre caracterstiques: a) En primer lloc, ha de donar lloc a una decisi assolida des de lintercanvi de raons argumentades i amb voluntat dinclusivitat; s a dir, assegurant que totes les veus hi sn presents. En segon lloc, lintercanvi de raons ha de ser comprensible i accessible; s a dir, la deliberaci ha de fer-se orientada al pblic (que ho ha de saber i entendre) i en un espai pblic (obert a tothom). En tercer lloc, les decisions que es deriven dun procs deliberatiu han de ser efectives. La deliberaci no s una xerrada informal, sin un procs que ha de culminar en decisions concretes, encara que sempre revisables en deliberacions posteriors. Finalment, la deliberaci es regeix per all que els terics anomenen leconomia moral del desacord. En un procs deliberatiu, segons aquest principi, cal maximitzar el respecte mutu i minimitzar les diferncies o, expressant-ho amb altres termes, saccepta el desacord per es subratlla la voluntat de treballar conjuntament i buscar espais de col laboraci.
b)
c)
d)
b)
c)
Aquests sn, en realitat, els reptes que hauria dassolir la resoluci dialogada o deliberativa dels conflictes. Laposta per modificar la forma dabordar el disseny de les poltiques pbliques sha de justificar en termes de la millora en la decisi que es pren i de la capacitat per implementar-la.
d)
4.3 Els professionals dun enfocament relacional

En un darrer bloc dentrevistes varem voler conixer lopini dels professionals que han conduit alguns dels processos deliberatius als quals hem fet referncia durant el document. La seva opini ens sembla especialment rellevant, ja que sn ells els qui posen en prctica les propostes duna administraci relacional. A les entrevistes realitzades destaca, en primer lloc, una referncia explcita al mateix concepte de conflicte. Consideren que sovint es percep el conflicte com quelcom
Ens trobem, doncs, amb una definici molt til per valorar les experincies que hem presentat en lapartat anterior, ja que ens indica quins sn aquells interrogants que els podrem adrear per tal de determinar fins a quin
CAPTOL 11
indesitjable i, en la mesura del possible, evitable. El conflicte, per, s quelcom inseparable de la vida en comunitat i, per tant, cal assumir-lo i acceptar-lo. Fins i tot, ms enll daquesta acceptaci, el conflicte pot ser una fora positiva que propicia el canvi i afavoreix el progrs. Els professionals consultats accepten que el conflicte conforma el seu mbit de treball i, per tant, no aspiren a fer-lo desaparixer sin a aprofitar tot el seu potencial transformador. Els mtodes de treball per aconseguir-ho sn molt variats, per requereixen tcniques i habilitats professionals especfiques. Unes tcniques i unes habilitats que, a ms, no es troben en la prpia administraci pblica, poc acostumada a aquestes formes relacionals dabordar la resoluci dels conflictes. Sobre aquest aspecte, sense entrar ara en aspectes tcnics, una de les persones entrevistades subratlla la importncia de comptar amb unes regles de joc i tenir clar el qu, el com i el perqu del procs de debat. Quant a les tcniques concretes de mediaci, sens comenta que es tracta duna aproximaci important, tot i que falta cultura i educaci en la mediaci. La mediaci, com a mtode, es vista com una manera dabordar el conflicte, encara que no sempre el pugui resoldre. Respecte al paper dels professionals en el procs de participaci i/o deliberaci, es considera que no han de protagonitzar la resoluci del conflicte, sin que han de limitar-se aorientar, assessorar i, sobretot, acompanyar. Han de ser el ms neutrals possible, ja que han dactuar com a referents per a tots els actors involucrats en la poltica pblica. La seva s una tasca dintermediaci que es percep com un treball artesanal; un tasca molt qualitativa amb una part emocional sempre present. Una feina que exigeix ser un tot terreny; una persona que tracta diversos temes, que adopta diferents registres i que requereix de molta flexibilitat i capacitat dadaptaci. En definitiva, aquests nous professionals de la gesti relacional del conflicte han de ser capaos dexecutar certes funcions i de desplegar determinats rols: Les funcions tenen a veure amb la posada en marxa dels protocols i de les pautes de funcionament que aquests processos exigeixen. Els professionals, amb altres termes, sn els responsables de la gesti dels processos relacionals i de lexecuci de les seves diferents fases, funci que els exigeix tant tenir una posici transversal dins ladministraci com dominar les tcniques i les habilitats per conduir dilegs constructius.
Aquests professionals, a ms, han de desenvolupar un rol que, ms enll, del desplegament de les pautes de funcionament dels processos, els impregnin de determinades pautes de comportament. Les seves habilitats, per tant, han de contemplar elements de carcter intangible que els ajudin a crear determinats climes, propiciar confiances, construir empaties i, finalment, aconseguir que el dileg trobi un entorn adequat per desenvolupar-se i generar resultats concrets.
4.4 El model deliberatiu com a procediment socialment exigible

Havent explorat el producte dall que hem anomenat administraci relacional des de la perspectiva de la gesti pblica, ara pretenem fer una breu referncia a les connotacions jurdiques que aquesta pot tenir. Cal dir que alhora que considerem el protocol de funcionament per a una administraci relacional com un bon instrument per a la generaci de poltiques pbliques ms eficaces i legtimes, basades en un procs dialogat, des de la perspectiva jurdica, podem considerar que aquesta dinmica pot ser generadora de dret, considerat sobrevingut per la seva prctica. Tanmateix, s necessari apuntar dos matisos. El primer s que no ens referim al concepte de norma jurdicament vinculant formulada per les institucions de lestat (s a dir, la concepci tradicional basada en la producci jerrquica i formal de la norma que molts defineixen com a hard law). I, en segon lloc, tampoc ens referim al fet que les parts implicades en el conflicte sautoregulin ja que no es contempla la idea que la gesti dels temes pblics no recaigui en ladministraci (si ms no, encara). Tal com sha vist en lexposici dels casos concrets, estem parlant duns mecanismes eventualment reguladors, sui generis en s mateixos. Alhora que el contingut i resultat del protocol de funcionament de ladministraci relacional s diferent en cada cas, aquest no sinsereix dins la lgica duna normativa de procediment rgida (prpia de ladministraci racional tradicional) sin que pot anar variant en certs aspectes atenent al context que cal gestionar. Prendrem, doncs, la perspectiva del que sanomena soft law en lanlisi de les implicacions daquest protocol i, de forma general, les poltiques pbliques que pot generar la nova administraci relacional. Soft law s una nova categoria jurdica referent a normes o acords no legalment vinculants per que tenen efectes legals indirectes en tant que pretenen, i efecti-
CAPTOL 11
vament produeixen, efectes prctics constatables13. Per una banda, el contingut dall que anomenem soft law, doncs, genera obligacions i compromisos implcits. Per altra banda, per, aquests compromisos poden assumir formes molt diverses sense que hi hagi un criteri per avaluar la seva correcci formal com a producci normativa. El concepte de soft law implica una diversitat formal necessria en tant que ha de facilitar laproximaci entre actors amb valors i interessos diferents i cal gestionar conflictes complexos14. Tornant al funcionament de ladministraci relacional, entenem que si ladministraci assumeix el model deliberatiu en la gesti pblica de conflictes complexos i segueix lesquema del protocol presentat ms amunt, la prpia dinmica del procs deliberatiu pot esdevenir un comproms de la prpia administraci per abordar aquests temes considerats complexos vers la ciutadania. s a dir, si b el protocol pot no ser incls en cap norma jurdicament vinculant per ladministraci, la percepci de la ciutadania pot acabar investint aquest procs com el que legtimament shauria de seguir per adoptar algunes poltiques pbliques rellevants. Aix ens permet entendre el dileg com a fonament de la poltica pblica i com a fonament de la normativa subsegent que saprovs en base a aquesta. El nou paradigma de ladministraci relacional duria no noms a trobar maneres de gestionar el desacord sobre temes complexos, sin a requerir el dileg com a fonament del dret que es geners. Aquest procs proporciona alhora efectivitat, legitimitat i transparncia en lactuaci de ladministraci Considerem que si ladministraci assumeix un nou paper, escoltant totes les veus per trobar noves solucions als conflictes, tamb sha dacceptar que la regulaci no pot ser basada en la dinmica del command-and-control en la qual noms ladministraci decideix qu es fa i com es fa. Caldria que les decisions de ladministraci fossin emmarcades dins la perspectiva de laproximaci entre les diverses visions, aquesta aproximaci saconsegueix mitjanant el dileg entre els actors implicats, ja sigui administraci o actors privats. Per sobre aquest punt cal recalcar un aspecte; no es perd de vista el fet que la decisi final lha de prendre ladministraci. El paradigma de ladministraci relacional no implica que aquesta deixi la presa de decisions en mans de la ciutadania i adopti un paper de mediador. Per tant, sumriament, cal dir que el procs deliberatiu no s sinnim dautoregulaci sin de mecanisme per evitar que els conflictes paralitzin les decisions. Per, alhora, el mateix procediment deliberatiu, no obligatori
per socialment exigible, podria esdevenir un exemple dall que sanomena soft law pel que fa al procediment dadopci de decisions. El protocol de ladministraci relacional, doncs, podria ser ents com una norma de procediment no legalment vinculant per que t efectes legals en tant que proporciona legitimitat al resultat i permet implementar-lo.
Recomanacions
La idea principal daquest captol rau en donar arguments sobre la necessitat dincorporar el dileg com a paradigma fonamentador de les poltiques pbliques. Pretenem expressar el fet que cal incorporar un model deliberatiu en el funcionament de ladministraci per tal que els conflictes no paralitzin la presa de decisions daquesta. Aix sha concretat en lelaboraci dun protocol que sha de fonamentar en dinmiques deliberatives, en els renovats papers i funcions que han de desplegar els professionals de la intermediaci i les estratgies per aconseguir que el protocol sigui socialment exigible. Assolir aquests objectius requereix un canvi de fons a la mateixa administraci pblica. No noms un canvi en els seus protocols dadopci de decisions sin tamb de les seves dinmiques de funcionament. Tamb, en tot cas, cal tenir en compte que ladministraci no assumeix un paper de mediador que deixa que les parts implicades prenguin les decisions sin que fonamenta decisions prpies de ladministraci en el dileg previ dels actors. Finalment, en aquest darrer apartat hem volgut concloure amb unes recomanacions que ens haurien de permetre avanar en la construcci duna administraci relacional capa dincorporar la complexitat en la resoluci duns conflictes creixentment complexos. No volem repetir all que ja hem anat argumentant al llarg del procs i, per tant, ens limitarem a una presentaci sumria de les set recomanacions que ens semblen ms rellevants. A les quatre primeres, els hem atorgat la categoria de requisits, considerant que sn recomanacions genriques que haurien de donar-se com a factors de context i sense les quals es fa difcil pensar en un posterior desenvolupament de ladministraci relacional. Les altres tres, en canvi, sn recomanacions especfiques que haurien de contribuir a larticulaci prctica de ladministraci relacional.
CAPTOL 11
Requisits:
1. Assumir el conflicte i la seva complexitat: en primer lloc s imprescindible reconixer el conflicte i assumir-lo en tota la seva complexitat, sense evitar les aproximacions reduccionistes que formulen falses promeses de simplificaci i/o soluci. Informaci i transparncia: en segon lloc, la resoluci de conflictes complexos reclama la implicaci i la complicitat de molts actors, les quals noms sn factibles quan disposem dinformaci i es tracten els temes amb transparncia. Sense aquests ingredients la confiana no existeix, i sense confiana no s possible construir respostes compartides. Participaci de qualitat: en tercer lloc, per incorporar les diverses veus i posicions cal articular un procs de participaci de qualitat. Aquest, com a mnim, ha de desplegar una estratgia dexplicaci, escolta i resposta. Concretament cal saber habilitar espais de dileg de qualitat, on efectivament shi incloguin els diversos punts de vista i es pugui realitzar un debat efectiu. Per aix cal conixer les tcniques i caracterstiques del procs deliberatiu. Lideratge: en quart lloc, la resoluci de conflictes complexos no pot esperar que sobtinguin consensos i unanimitats que es contradiuen amb les prpies dinmiques del conflicte. Cal, per tant, acompanyar laposta relacional duna clara voluntat dassumir la responsabilitat de prendre-les; encara que sigui duna altra manera. Es requereix, per tant, un lideratge prou valent i ambicis per, en primer lloc, promoure el procs deliberatiu i, en segon lloc, assumir-ne que la responsabilitat de la decisi final.
2.
poden caure fcilment en dificultats i perversions. Aquestes tcniques i aquestes habilitats sn encara escasses i, per tant, cal promoure la formaci i la difusi daquests perfils professionals. s necessari doncs, recomanar la incorporaci de tcnics coneixedors de les tcniques de participaci i foment del dileg entre les parts. Les seves habilitats haurien de comprendre: la neutralitat en lactuaci; la capacitat dinamitzadora del procs; la capacitat de generar un clima de debat i arribar a unes conclusions; i la capacitat de generar respecte mutu. 7. Institucionalitzar ladministraci relacional: en darrer terme cal articular mecanismes que converteixin els suggeriments en mesures socialment vinculants. Aquest s un dels principals reptes, ja que suposa importants dosis de creativitat i innovaci jurdica. En aquest sentit, s til partir de la pirmide jurdica que distingeix quatre nivells de regulaci: el dret vinculant (normes jurdiques), el dret no vinculant (soft law, principis, guies de bones prctiques), les regles explcites del dileg (procediments, protocols) i les regles implcites del dileg (comportaments socials, interaccions no formalitzades). Ladministraci relacional pren forma a travs de les regles implcites i explcites del dileg, tot i que cal forar aquestes regles per tal que es converteixin en soft law o dret sobrevingut. Noms si som capaos de donar aquests darrer pas aconseguirem passar de la retrica a la prctica de ladministraci relacional.
3.
4.
Bibliografia
Recomanacions especfiques:
5. Els protocols relacionals: la primera recomanaci especfica fa referncia a la necessitat de posar en prctica, de manera flexible, els protocols relacionals a lhora dabordar el conflicte que generen les poltiques pbliques. Aquests protocols han estat illustrats a travs dels tres casos presentats en el document, alhora que els hem concretat a travs duna seqncia de tres fases. Capacitats professionals per a la intermediaci: acompanyant els protocols es requereixen tcniques i habilitats especfiques, sense les quals els processos decisionals deliberatius i/o relacionals
Abbott, K. & Snidal, D. (2000). Hard and soft law in international governance a International Organization. Vol. 54, n 3. pg. 421-456. Agranoff, R., McGuire, M. (2003). Collaborative Public Management. Georgetown University Press. Washington DC. Axelrod, R. & Cohen, M.D. (1999). Harnessing complexity: organizational implications of a scientific frontier. Nova York: Free Press. Barzelay, M. (1992). Breaking Through Bureaucracy: A New Vision for Managing in Government. Berkeley: University of California Press.
6.
CAPTOL 11
Bovens, M. & Hart, P.Y. (1998). Understanding policy fiascoes. New Brunswick: Transaction. Casanovas, P. i Poblet, M. (2008) Concepts and Fields of Relational Justice a P. Casanovas, G. Sartor, N. Casellas, G. Rubino (Eds.) Computable Models of the Law. LNAI 4884, pg. 323-339. Child, J., Faulkner, D. (1998). Strategies of Co-operation. Managing Alliances, Networks and Joint Ventures. Oxford: Oxford University Press. Cilliers, P. (2005). Complexity, deconstruction and relativism. Theory, Culture & Society, vol. 22 n. 5, pg. 255-267. Clarke, J., Newman (1997). The Managerial State. Londres: Sage. Cohen, J. (1989). Deliberation and Democratic Legitimacy a Hamli, A. i Pettit, P. (Eds.) The Good Polity. Oxford: Blakwell. Comissi Europea (2007). Green Paper on Public Access to Document Held by Institutions of the European Community. Comissi Europea . Bruselles. Dryzek, J. (2000). Deliberative democracy and beyond. Oxford: Oxford University Press. Donahue, J. (1991). La Decisin de Privatizar. Fines Pblicos y Medios Privados. Barcelona: Paids. Fisher, R. , Forester, J. (eds.) The Argumentative Turn in Policy Analysis and Planning. Durham: Duke University Press. Fishkin, J. (1991). Democracy and Deliberation: New Directions for Democratic Reform. New Haven: Yale University Press. Fishkin, J. (1995). The Voice of the People: Public Opinion and Democracy. New Haven: Yale University Press. Font, J. (Ed.)(2003). Public Participation and Local Governance. Barcelona: ICPS. Fox,C. i Miller,H. (1995). Postmodern Public Administration. Towards Discourse. Londres: Sage. Grau, M., Mateos, A. (2002). Anlisis de polticas pblicas en Espaa: enfoques y casos. Valncia: Tirant lo Blanch. Grup dexperts (2005). Informe sobre el Bon Govern i la Transparncia Administrativa. Barcelona: Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya.
Gutmann,A. i Thompson,D. (2004). Why Deliberative Democracy? Princeton University Press. Habermas, J. (1981). The Theory of Communicative Action. Boston: Beacon Press. Habermas, J. (1991). La Inclusin del Otro. Madrid: Alianza. Hajer, M.A., Wagennar, H. (Eds.) (2003). Deliverative Policy Analysis. Understanding Governance in the Network Society. Cambridge: Cambridge University Press. Heckscher, C. , Donellon, A. (Eds.) (1994). The PostBureaucratic Organization. New Perspectives on Organizational Change. Londres: Sage. Heifetz, R.A. (1997). Liderazgo sin Respuestas Fciles. Barcelona: Paids. Holland, J.H. (1998). Emergence: from chaos to order. Oxford: Oxford University Press. Hood, C. (1994). Explaining Economic Policy Reversals. Buckingham: Open University Press. Hood, C., Heald, D. (Eds.) (2006). Transparency: The Key to Better Government. Londres: MacMillan. Innes, J. E., Booher, D.E. (2003). Collaborative Policymaking: Governance Through Dialogue a Hajer, M.A. i Wagenaar,H. (Eds.). Deliverative Policy Analysis. Understanding Governance in the Network Society. Cambridge: Cambridge University Press. Kickert,W. et al. (1997). Managing Complex Networks: Strategies for the Public Sector. Londres: Sage. Kooiman, J. (1993). Modern Governance. Londres: Sage. Kooiman, J. (2003). Governing as Governance. Londres: Sage. Lane, C., Bacmann,R. (Eds.) (1998). Trust Within and Between Organization. Oxford: Oxford University Press. Meny, I., Thoenig, J.C. (1992). Las polticas pblicas. Barcelona: Ariel. Monte, M. (2007). Proyecto de inters europeu L3. Interconexin elctrica Francia. Madrid. Lpez Casanovas, G. et al. (2003). Els Nous Instruments de la Gesti Pblica. Barcelona: La Caixa. Osborne, D., Gaebler,T. (1994). La Reinvencin del Gobierno. Barcelona: Paids. Peters,T., Waterman, R. (1982). In Search of the Excellence. New York: Harper & Row.
CAPTOL 11
Petitt, P. (1997). Republicanism. A theory of Freedom and Government. Oxford: Oxford University Press. Pollitt, C., Birchalli, J., Putman, K. (1998). Descentralizing Public Service Management. Londres: Macmillan. Ritzer, G. (1996). The McDonaldization of Society. Londres: Pine Forge Press. Sancho, D. (1999). Gestin de Servicios Pblicos: Estrategias de Marketing y Calidad. Barcelona: Tecnos, UPF. Senden, L. (2005). Soft law, self-regulation and co-regulation in European Law: where do they meet?, a Electronic Journal of Corporative Law. vol. 10 n. 3, 499-515. Sennett, R. (1998) La Corrosin del Carcter. Las Consecuencias Personales del Trabajo en el Nuevo Capitalismo. Barcelona: Anagrama.
Subirats, J. et al. (2008). Anlisis y gestin de polticas pblicas. Barcelona: Ariel. Valls, J.M., Brugu,Q. (2003). Poltics Locals: Preparant el Futur. Barcelona: Ed. Mediterrnia. Wagenaar,H. (2007). Governance, Complexity, and Democratic Participation: How Citizens and Public Officials Harness the Complexities of Neighborhood Decline, The American Review of Public Administration, vol. 37, n. 1, pg. 17-50. Waldrop,M. (1992). Complexity: the emerging science at the edge of order and chaos. Nova York: Simon & Schuster. Walsh,K. (1995). Public Services and Market Mechanisms. Competition, Contracting and the New Public Management. Londres: Macmillan. Wildavsky,A. (1979). Speaking truth to power: the art and craft of policy analysis. Boston: Brown.
Notes
1 Les referncies a lexplosiva complexitat de les nostres societats sn mltiples. Noms en voldrem destacar algunes de les que ms ens han interessat, com ara els treballs de Stiglitz (2002) des de leconomia, els de Bauman des de la sociologia (2000 i 2001), els de Todorov (2008) o Innerarity (2006) des de la filosofia, i els de Ingelhart (1991) o Maravall (2008) des de la cincia poltica. 2 Traduits habitualment com a problemes malets per accentuar que responen a plantejaments sovint contradictoris i que, conseqentment, les solucions sn molt difcils, si no impossibles. 3 Respecte a les dificultats per prendre decisions en lactual context dincertesa i complexitat, pot ser til revisar els treballs de Scott (1998), Beck (1998) o Subirats (2003). 4 Algunes referncies bsiques a lanlisi de poltiques pbliques podrien ser Meny i Thoenig (1992), Gau i Mateos (2002) o Subirats et al (2008). 5 Sn molts els treballs que, en els darrers temps, shan ocupat daquestes qestions. En destaquem alguns: Brugu i Gallego (2003), Child i Faulkner (1998), Fishking i Laslett (2003), Goldsmith i Egger (2004), Gutman i Thompson (2004), Hajer i Wagenaar (2003), Kettl (2002), Kickert et al. (1997), Kooiman (1993 i 2003), Pierre (2000), Rhodes (1997), Thompson (1991) o Williamson (1996). 6 Sobre aquest tema podeu consultar Casanovas i Poblet (2008) 7 Veure Fox i Miller (1997), Moore (1998) o Brugu (2004). 8 Les persones entrevistades, a qui agram la seva participaci, han estat: Bguena, Josep (assessor de planificaci territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques). Bonal, Xavier (adjunt al Sndic de Greuges de Catalunya) Borrs, Gabriel, (director planificaci, ACA) Gimnez Gusi, Francesc (Gerent de la Ciutat de la Justcia) Llorente, Xavier (portaveu de la plataforma NO a la MAT)
CAPTOL 11
Munn, Antoni (Agncia Catalana de lAigua) Olivella, Mart (director de Nova i Delibera) Piferrer, Anna (assessora de lrea dinfncia del Sndic de Greuges de Catalunya) Rovira, Elena (tcnica de participaci ciutadana de Desenvolupament Comunitari)
9 El conflicte neix a finals dels anys 80, quan es fa pblica la voluntat diniciar les obres de la primera part del projecte entre Sentmenat i Bescan. En aquell moment, sorgeix una clara oposici del territori i neix la Plataforma No a la Mat, a partir duna assemblea dels vens al municipi de Cistella. Mentrestant, a la Catalunya Nord sinformava sobre el projecte als ciutadans, ja que a Frana shavia portat a terme un debat pblic previ. Aix doncs, el territori va iniciar molt aviat les seves mobilitzacions, parallelament a laturada de les obres per manca de recursos econmics. 10 El soterrament era una de les peticions que es realitzaven des de loposici francesa, motiu pel qual es recull com a recomanaci en linforme de Mario Monti. Mai, per, va ser una reclamaci de la Plataforma No a la MAT. 11 Per a un debat sobre la complexitat en les poltiques pbliques veure Waldrop (1992), Axelrod i Cohen (1999), Cilliers (2005) o Wagenaar (2007). 12 13 14 Sobre el desenvolupament de poltiques: Bovens i Hart (1998) i Dryzek (2000). Sobre el contingut del concepte de soft law i autorregulaci veure Senden (2005). Sobre les implicacions del soft law, Abbott & Snidal (2000).
CAPTOL 12
Mediaci en conflictes ambientals

Xavier Carbonell (ARC Mediaci Ambiental ICTA / UAB - IDT) Milena Prokopljevic (UB ICTA / UAB) Marina Di Masso (ICTA / UAB) Conxa Puebla (Cap del Servei dAssistncia Jurdica Local Diputaci Barcelona ICTA) Louis Lemkow (Director de lInstitut de Cincia i Tecnologia Ambientals UAB)
Resum
La mediaci ambiental es presenta com a una oportunitat en la gesti dalguns conflictes on la problemtica en disputa t a veure amb la qualitat de vida de les persones i/o les condicions ambientals. Actualment no existeixen prcticament serveis de mediaci especialitzat en aquest camp i, en canvi, es confirma que a Catalunya hi ha conflictes ambientals que es gestionen amb mirada mediadora (a diferents nivells) sense que ni shagin sistematitzat les aproximacions ni shagi desenvolupat un protocol especfic com a procs de mediaci en lmbit del medi ambient. Alguns dels conflictes ambientals pertanyen a lmbit privat per la gran majoria provenen del desplegament de poltiques pbliques sectorials o territorials i impliquen accions collectives, interessos supraindividuals i en ocasions difosos. Ms enll de lmbit sectorial propi, aquestes sn algunes de les especificitats que sestudien en aquest captol i que ens porten a analitzar la idonetat i el potencial de la mediaci en un mbit on pesen molt els aspectes procedimentals i on t tericament molt de pes la participaci pblica en ladopci de decisions que afecten el medi ambient. El fet que en altres pasos estiguin consolidats serveis de mediaci ambiental ha fet que ens interessem per aquest camp amb carcter prospectiu i a partir de les poques experincies sistematitzades que hi ha fins ara, es valori la pertinncia i l inters daquestes mediacions emergents.
Paraules clau
Mediaci ambiental, conflictes ambientals, soft law.
CAPTOL 12
MEDIACI EN CONFLICTES AMBIENTALS
ndex
1 Introducci 1.1 Trets especfics de la mediaci en lmbit del medi ambient 1.2 Referncies a estudis i dades comparatives 1.3 Lestat de la qesti a Catalunya 2 Dificultats de lanlisi quantitativa en aquest mbit 2.1 Caracterstiques de lestudi 2.2 Indicadors 3 Anlisi qualitativa 3.1 Escenaris de conflicte i dintervenci 3.1.1 Grup de discussi A. Concepte de mediaci ambiental B. Conflictes susceptibles a la mediaci mediambiental C. Lmits de la mediaci D. Regulaci de la mediaci. La mediaci com a una eina til per a descomprimir el sistema judicial 3.1.2 Entrevistes 3.1.2.1 Sobre lorganitzaci del servei de mediaci 5 4 3.1.2.2 Sobre els procediments 3.1.2.3 Perspectives de futur 3.2 Diagrames de processos 3.3 Casos 3.3.1 Pla zonal de cabals de manteniment a lalt Ter 3.3.2 Cartes del paisatge 3.3.3 Usuaris recreatius a la conca de lEbre Prospectiva 4.1 Possible evoluci dels conflictes 4.2 Adequaci de la mediaci 4.3 Mediaci ambiental jurdica Conclusions 5.1 Trets de la instituci de la mediaci en medi ambient 5.2 Perfil del mediador 5.3 Recomanacions 6 Bibliografia Bibliografia complementria Notes
CAPTOL 12
Introducci
els interessos i drets en presncia sovint sn de tipus supraindividual (collectius o difosos). multiparts complexitat temtica complexitat tcnica i incertesa cientfica desigual distribuci de poder i recursos (per a la negociaci) el procs es desenvolupa en lmbit pblic afecta actors que no estan presents.
1.1 Trets especfics de la mediaci en lmbit del medi ambient

Segons Mitchell (1999) per abordar els conflictes que sorgeixen en la distribuci dels recursos o entre els diferents interessos relacionats amb el medi ambient, existeixen quatre enfocaments: 1) el poltic; 2) ladministratiu; 3) el judicial; i 4) la gesti alternativa de conflictes, que es poden utilitzar sols o combinats. Dins la gesti alternativa de conflictes (que inclou la negociaci, larbitratge, etc.), la mediaci s una de les possibles eines a la qual podem recrrer per a la gesti dels conflictes ambientals. Per conflicte ambiental entenem un tipus particular de conflicte social on la problemtica en disputa t a veure amb la qualitat de vida de les persones o les condicions ambientals. El CADS (2003) els anomena conflictes socials de comportament ambiental. En ells existeix una controvrsia explcita (dinformaci, interessos o valors) en relaci amb la qualitat de vida de les persones o les condicions ambientals, que ocorre entre almenys dos grups interdependents que persegueixen metes aparentment incompatibles i les opinions, decisions o conductes dun grup afecten laltre grup. Per mediaci ambiental entenem la intervenci en un conflicte duna tercera part neutral que, mitjanant diferents tcniques, ajuda les parts implicades a gestionar i resoldre la seva disputa, on el conflicte t un o ms dels segents trets, que el caracteritzen com un conflicte ambiental: frums mltiples per a la presa de decisions involucren accions collectives (interorganitzacionals, en oposici a interpersonals).
1.2 Referncies a estudis i dades comparatives

Les referncies teriques sobre mediaci ambiental sn fonamentalment dorigen internacional, concretament bibliografia anglosaxona i llatinoamericana (Buckles, 1999; Lewis, 1996; Napier, 1998). A Catalunya, en canvi, no shan trobat estudis especfics sobre la temtica ms enll dalguns elements introductoris (CADS 2003) i daltres esforos de conceptualitzaci fets en lmbit formatiu a partir dexperincies prctiques1. En aquest sentit, com a part del projecte del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, el grup de mediaci en medi ambient t loportunitat de construir els antecedents per a les futures investigacions en aquest mbit. Per altra banda, lanlisi sobre els conflictes ambientals des de diverses mirades la politologia (Gonzlez, 2000; Villasante, 2000), la psicologia ambiental (Corraliza i Gilmartin, 1996), lecologia poltica (Martnez-Alier, 2004 ; CADS, 2010), la socioecologia (Folch, 1999), lantropologia ambiental (Milton, 1993 i Towsend, P. 2000) i la sociologia ambiental (Lemkow, L2002) s molt ampla.
CAPTOL 12
Algunes de les idees principals que sorgeixen de la recerca bibliogrfica sobre conflictes ambientals i mediaci mediambiental sn les segents: El coneixement es basa en una reflexi conceptual amb poques dades empriques. El camp de la mediaci ambiental en el seu conjunt pateix duna manca devidncia estadstica sobre els beneficis de la intervenci en termes destalvi de costs i temps, i dun desconeixement sobre els beneficis i valors afegits de la intervenci en disputes amb un fort component tcnic. La major part de la literatura (fonamentalment anglosaxona) sobre mediaci ambiental mant que existeixen caracterstiques de les disputes ambientals que incrementen la complexitat de la mediaci ambiental. Existeixen pocs estudis que demostrin de manera concloent elements comuns en les mediacions ambientals. Respecte als conflictes amb poca probabilitat de ser mediats, la literatura fa mfasi en la qesti de la moral i els valors com a principals elements limitadors. Existeix consens a la literatura al voltant de la importncia que t el fet que els temes estiguin prou madurs per tal de garantir una mediaci amb xit, aix com sobre la necessitat que les parts estiguin disposades a abordar els temes que conformen el cos del conflicte. La informaci respecte als actors que han participat i/o participen en mediacions ambientals s escassa o poc accessible. s molt important que les persones amb lautoritat daplicar les decisions acordades participin directament en el procs de mediaci. Sol ser una especificitat en els casos de mediaci mediambiental lexistncia dincentius per estimular la participaci de les parts en el procs. Els conflictes ambientals sn molt ms que simples disputes per la propietat o gesti dun recurs. Sn conflictes de carcter transdisciplinar i elevat grau de complexitat.
la seva escala geogrfica i administrativa. Cal distingir entre conflictes de caire local (escala micro) i conflictes supralocals (escala macro), perqu les possibilitats dimplementaci de la mediaci sn diferents en cada cas. Ats el seu carcter preferentment privat, els conflictes ambientals que es donen en lmbit local sn susceptibles de ser resolts mitjanant processos de mediaci. En canvi, el caire pblic dels conflictes ambientals supralocals dificulta lacompliment de les bases dun procs clssic de mediaci com veurem ms endavant. La categoritzaci dels conflictes ambientals en conflictes descala micro i descala macro porta associada una segona distinci que, alhora, influeix en les possibilitats de mediaci. Es pot dir que en els conflictes locals les agressions al medi ambient i a la comunitat provenen de linterior daquesta. Daltra banda, els conflictes ambientals de caire supralocal porten associats, en la majoria de casos, la denncia duna agressi externa a la comunitat. Exemples de conflictes ambientals locals sn queixes en relaci amb vegetaci que envaeix la via pblica, solars abandonats, brutcia derivada de donar de menjar a petits animals, camins rurals tallats o sorolls. En aquests casos, les parts en el conflicte sn dos o ms membres de la mateixa comunitat i sovint el rerefons s un problema previ de relaci entre vens, motiu pel qual limpacte del conflicte queda molt redut i sincrementen les possibilitats de gesti. La recerca emprica duta a terme en el marc de lelaboraci del Llibre Blanc2 mostra que, en tant que venals, quan aquest tipus de conflictes ambientals segueixen un procs formal de mediaci amb la intervenci de mediadors professionals, ho fan des de lmbit comunitari. Quan no segueixen cap procediment formal sn normalment els tcnics de medi ambient municipals els que gestionen els conflictes i, en canvi, no segueixen cap protocol de mediaci. Les intervencions de resoluci en aquests casos passa simplement per fer dintermediaris entre els particulars implicats. En lmbit supralocal, en els darrers anys sha donat un esclat de conflictivitat espacial al territori catal (Nello, 2003, p.12). El denominador com de ls i gesti del territori s lelement central que permet a lautor caracteritzar com a tals els conflictes territorials que analitza3. Segons Nello, la proliferaci de conflictes es deriva duna insatisfacci en la determinaci dels usos del sl per a la ubicaci de determinats elements. Tal com sha assenyalat anteriorment, es tracta de casos en qu es dna una reacci local a intervencions generalment provinents de lexterior de la comunitat. Si b la conflictivitat territorial obeeix fonamentalment a raons de carcter estructural (dinmiques supralocals dintegraci econmi-
1.3
Lestat de la qesti a Catalunya
La recerca bibliogrfica i emprica en el marc de lelaboraci del Llibre Blanc ens ha dut a agrupar els conflictes ambientals a Catalunya en dos grans blocs, atenent a
CAPTOL 12
ca i social), lautor atorga una importncia creixent a les caracterstiques especfiques del lloc afectat per una intervenci. El carcter local de la reacci estaria vinculat a all que Nello reivindica com el renaixement del lloc i la vindicaci de la identitat (2003, p.13). Segons Pol et al. (2006), les tipologies ms susceptibles de generar conflictes ambientals a escala macro a Catalunya sn aquelles relacionades amb (1) residus, (2) infraestructures, (3) energia i (4) pressi urbanstica. Quant a la seva distribuci territorial, sn ms comuns a les zones perifriques de les ciutats que en zones estrictament urbanes, i en rees industrials ms que agrries. Respecte als agents majoritriament involucrats sn (1) lAdministraci local, (2) les empreses privades i (3) el govern catal. Tamb resulta un bona caracteritzaci de la situaci actual la que cada any fa la Societat Catalana dOrdenaci del Territori a travs de lanuari (2009). Serveixi com a mostra dall que ens podem trobar en el terreny de la conflictivitat ambiental a Catalunya el segent llistat de casos i exemples: la installaci dinfraestructures energtiques (parcs elics, centrals de cicle combinat, lnies elctriques dalta tensi, macrocentrals solars, centrals nuclears); la installaci dinfraestructures de gesti de residus (abocadors, incineradores, ecoparcs); el planejament urbanstic (diferents construccions: polgons industrials, urbanitzacions, hotels, camps de golf, ports esportius, pistes desqu); la construcci dinfraestructures de comunicaci (trens dalta velocitat, eixos viaris, ampliacions daeroports); la gesti de recursos naturals (transvasaments); fenmens de contaminaci (de laire, de laigua, del sl; abocaments dorigen ramader, dorigen agrcola); catstrofes naturals (incendis forestals). Lany passat, al mar de 2009, les entitats ecologistes, a travs de la Federaci dEntitats Ecologistes de Catalunya, va presentar un mapa de conflictes ambientals de Catalunya4 en el qual identifiquen, per comarques, ms de 200 conflictes relacionats, sobretot, amb: aspectes urbanstics (plans dordenaci urbana municipal, plans directors urbanstics, creixements desmesurats), instal lacions de parcs elics, macrocentrals solars, activitats extractives, traat de carreteres, infraestructures elctriques i trmiques, aeroports i aerdroms, cimenteres i incineradores, abocadors, gesti de les salmorres i salinitzaci, golfs, destrucci i fragmentaci dhbitats i protecci del litoral, gesti de purins i contaminaci de laire. Daltra banda, la Societat Catalana dOrdenaci del Territori elabora cada any lAnuari Territorial de Catalunya on caracteritza les principals transformacions, projectes
i conflictes arreu del pas. Presentem a continuaci el mapa de conflictes ambientals elaborat a partir del buidatge de lanuari pel perode 2003 -20095. Mapa 1. Aproximaci al mapa de conflictes ambientals a Catalunya.
Font: Elaborat a partir de la base de dades dels Anuaris Territorials de Catalunya (perode 2003-2009)
En total, per aquest perode podrem identificar aproximadament uns 163 conflictes ambientals de diferent intensitat i durada. Els grfics que es presenten a continuaci sn un primer intent de quantificaci del nombre de conflictes ambientals a Catalunya a partir de la descripci del nombre total de casos (conflictius i no conflictius) que integra lAnuari. Quan saborden les dades duna manera o altra (per any, per tipologia o per territori) no donen el mateix resultat, ja que un conflicte pot afectar ms dun territori, pot ser de ms duna tipologia6 i pot durar ms dun any. Desprs dentrar a la base de dades dels mbits de gesti ambiental i medi natural, dibuixem el Grfic 1, que analitza el perode 2003-2009. Aqu podem observar que predominen els conflictes relacionats amb la gesti de residus, producci i transport denergia i espais naturals protegits. El Grfic 2 mostra que en noms tres demarcacions territorials (Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, i Lleida) no es manifesten conflictes rellevants en alguns dels submbits en els quals lAnuari divideix els conflictes relacionats amb la gesti ambiental.
CAPTOL 12
Grfic 1. Nombre total de conflictes per tipologia dins els mbits temtics de lanuari sobre gesti ambiental i medi natural.
Grfic 2. Distribuci territorial del nombre de conflictes relacionats amb la gesti ambiental.
El Grfic 3 mostra que tres de les demarcacions (Camp de Tarragona, Barcelona i Girona) acumulen, de forma destacada, el major nombre de conflictes relacionats amb el medi natural. Al Grfic 4 es pot veure com la demarcaci de Barcelona concentra de forma significativa el major nombre de conflictes. Quant al tractament dels conflictes, Pol et al. (2006) assenyalen diferents experincies de resoluci observades en la seva anlisi de casos, entre les quals sesmenta
lexistncia de casos de mediaci. Els autors convenen que aquests casos sn molt pocs i no expliciten informaci sobre el procs o com es defineix el concepte. Sesmenten, aix mateix, experincies de negociaci dun acord entre les parts involucrades. Fora daquests casos, la resta shan resolt aplicant la intervenci, fent cas oms a loposici o oferint algun tipus de compensaci als afectats. Els autors raonen que aquesta darrera via de resoluci s possible ats que, en la majoria dels casos, lAdministraci pblica s copromotora de la intervenci causant del conflicte.
CAPTOL 12
Grfic 3. Distribuci territorial del nombre de conflictes relacionats amb el medi natural
Grfic 4. Nombre total de conflictes relacionats amb la gesti ambiental i el medi natural
A lhora de valorar la possibilitat dimplementar la mediaci com a procs de resoluci en aquests tipus de conflictes, cal prendre en consideraci el nivell de polititzaci com a variable fonamental. El carcter pblic daquests conflictes suposa que lAdministraci sovint s part implicada i que alhora hi estiguin involucrats diferents tipus de poltiques pbliques. En aquest context, postures ideolgicament oposades entre lAdministraci i els moviments reivindicatius ecologistes i en defensa del territori alimenten aquell nivell de polititzaci, que suposa un major impacte del conflicte en comparaci
amb els conflictes descala local. Lallunyament ideolgic entre postures es dna en un context generalitzat de desafecci democrtica i es veu alimentat per reivindicacions associades a elements subjectius i simblics relacionats amb sentiments didentitat i pertinena al lloc. En resum, podrem dir que les possibilitats dimplementaci de la mediaci poden donar-se a dos mbits: A lmbit local (carcter bsicament privat), que es podrien identificar com a com a conflictes comunitaris susceptibles de ser resolts mitjanant proces-
CAPTOL 12
sos de mediaci. Les agressions al medi ambient i a la comunitat provenen de linterior de la mateixa: majoria de tipus venal i gestionats (en cas dintervenir-hi professionals de la mediaci) des de lmbit comunitari. A lmbit supralocal (carcter pblic) que, des de la gesti alternativa de conflictes, planteja dues opcions: La negociaci. El fet destar emmarcats en lelaboraci de poltiques pbliques comporta que no tot cpiga en la negociaci (noms seran negociables alguns aspectes) i que, eventualment, lAdministraci pot actuar de manera unilateral. La majoria de casos porten associats la denncia duna agressi externa a la comunitat. Com diu el CADS (2003), bsicament es busca promoure intercanvis de perspectives i informaci que permetr a les agncies pbliques dur a terme decisions sensates. La mediaci. Tamb segons el CADS, es sol utilitzar en aquells processos on la resoluci del conflicte ja t un procediment marcat per resulta ineficient o no satisfactori per al conjunt de les parts implicades.
local, en qu els conflictes ambientals tamb sn concebuts com a conflictes venals perqu ocorren entre particulars de la comunitat. Com a tals, en aquells casos en qu efectivament saplica un procs formal de mediaci, sn gestionats a travs de la mediaci comunitria. En termes operatius lespecificitat de lmbit no passaria, doncs, pel procs de mediaci en s mateix, ats que no sembla haver-hi cap element procedimental de la mediaci que distingeixi especficament la mediaci ambiental de la mediaci en altres mbits (comunitari, concretament). En els conflictes ambientals locals on no saplica un procs formal de mediaci, lAjuntament actua simplement com a intermediari entre les parts en conflicte per tal de trobar una soluci consensuada quan sigui possible. Aquestes actuacions generalment consisteixen en la simple tramitaci de queixes. En relaci amb aquest solapament i entenent la mediaci comunitria com una intervenci en lmbit local, plantegem la hiptesi de considerar els conflictes ambientals i la mediaci en aquest terreny com un tipus concret de disputes i intervencions en lmbit local7. De fet, els ajuntaments gestionen diriament conflictes ambientals que sn clarament de carcter privat, realitat que xoca amb una concepci intutiva del conflicte ambiental com a conflicte de carcter pblic. Daltra banda, ms enll de lmbit local, s la prpia conceptualitzaci dels conflictes ambientals com a pblics el que complica la possibilitat de la mediaci. Efectivament, els conflictes ambientals supralocals sn pblics en tant que no sn problemtiques entre particulars sin que involucren la gesti dun recurs col lectiu (el medi ambient) i, per tant, entren en el camp de lelaboraci de poltiques pbliques. Partint duna definici clssica del procs de mediaci, com a tal no seria aplicable en aquest mbit, ja que en lelaboraci i aplicaci de poltiques pbliques no tot seria negociable. s inherent a lactivitat poltica lexistncia de conflictes i inevitable que, en lelaboraci de poltiques pbliques, existeixin interessos diversos i contraposats legtimament defensats. Ara b, quan lAdministraci decideix efectuar una intervenci en el medi en el marc duna poltica pblica determinada (per exemple, construir una central de cicle combinat o una autopista) est actuant en virtut del mandat popular i, en darrer terme, amb la capacitat dactuar unilateralment. La decisi que detona el conflicte s un element que queda fora del procs de negociaci, en tot cas, lAdministraci pot voler gestionar el conflicte des duna vocaci de dileg i acostament a postures contrries. La negociaci no estaria buscant una soluci de comproms (objectiu del procs de medi-
2 Dificultats de lanlisi quantitativa en aquest mbit

Com a denominador com, la reflexi terica al voltant del concepte i laplicaci de la mediaci en conflictes ambientals gira entorn a leix de la dificultat didentificar i acotar lmbit dactuaci de la mediaci ambiental. s ms, en termes de la relaci amb la naturalesa del conflicte, la prpia conceptualitzaci del conflicte ambiental, com a privat o com a pblic, condiciona la possibilitat de la mediaci com a eina de gesti i resoluci. La conceptualitzaci del conflicte en un sentit o altre t conseqncies diferents sobre la potencialitat de la mediaci ambiental en termes operatius. Duna banda, existeixen solapaments amb altres mbits de mediaci. Aquests casos es donen a lescala
CAPTOL 12
aci) sin una millor gesti del conflicte, entenent com a millora el trencament amb aproximacions tradicionals que consideren la societat com un subjecte passiu per proposar un acostament a una ciutadania ms exigent i informada que t voluntat de participar activament en la gesti de poltiques pbliques. Una participaci ciutadana aix plantejada persegueix obrir el debat social sobre com decidir per no sobre qu es decideix; sentn com una forma dabordar conflictes, no pas de resoldrels en el sentit deliminar diferncies per s de reduir resistncies. En el cas de la construcci duna central de cicle combinat, per exemple, no s negociable per part de lAdministraci la necessitat de la infraestructura per la poltica energtica duna regi. En canvi, s poden ser-ho aspectes com la ubicaci ms idnia o la contemplaci de mesures palliatives que integrin millor la infraestructura en el territori. En la seva reflexi sobre el carcter pblic dels conflictes ambientals, Burgess i Burgess (1994) els conceben com a una srie de divisions prolongades en el temps entre grups amb diferents creences sobre all que s una relaci apropiada entre societat i entorn natural. Els conflictes entre aquests grups es juguen en una aparentment interminable srie de disputes addicionals sobre la promulgaci de poltiques especfiques. Els autors entenen per conflicte ambiental aquest llarg procs de resoluci de disputes de poltica pblica. Ms enll de lmbit local, en el cas de Catalunya les reivindicacions dels moviments opositors en els conflictes ambientals inclouen denncies de mancances de poltica ambiental, territorial i de participaci. La rellevncia de la variable de la desigualtat de poder entre les parts dun conflicte ha estat assenyalada per diversos autors. Segons Burgess i Burgess (1994), una de les caracterstiques dels conflictes ambientals s que les parts normalment no estan disposades a convenir en un acord que els ofereix menys dall que podrien obtenir defensant els seus interessos en altres esferes (legals, poltiques). Aix, la mediaci ambiental i altres tcniques relacionades de resoluci alternativa de conflictes veuen limitades la seva aplicabilitat i efectivitat. La desigualtat de poder entre les parts dun conflicte en aquells casos en qu una de les parts s lAdministraci s evident. Segons aquest raonament i considerant que a Catalunya lAdministraci pblica s agent normalment implicat en els conflictes ambientals, la possibilitat daplicar una mediaci es redueix considerablement. Una de les caracterstiques fonamentals del procs de mediaci s la voluntarietat. Segons McCarthy i Shorett (1984), si una de les parts en disputa creu que pot
aconseguir una victria unilateral, clarament no veur la necessitat dentrar en una negociaci. Per tal de facilitar lxit de la mediaci i disminuir el nombre de casos a resoldre per la via judicial, els autors suggereixen: (i) reduir els problemes encoberts en el conflicte, (ii) crear oportunitats de negociaci de compensacions mtues amb la tcnica guanyar guanyar, en aquells casos amb fortes disputes de poder, i (iii) ajustar les posicions de poder mitjanant aquestes compensacions, de manera que totes les parts obtinguin les millors posicions mentre reconeixen les noves relacions de poder. Tanmateix, malgrat que la mediaci s una manera ms humana i ms accessible, hi ha molts conflictes que no es poden resoldre a travs de les seves tcniques. Simplement, molts dels interessos de les parts en conflicte sn inherentment competitius i amb freqncia els interessos dun poden ser resolts noms amb cost per una altra part. El fet que els conflictes ambientals supralocals involucrin diferents nivells de poltica pblica incrementa el seu impacte social. En la seva aproximaci als conflictes socioambientals a Colmbia, Quintana (s/d) conclou que aquells conflictes amb major impacte social sn, entre daltres, els que tenen un carcter interdisciplinari i aquells que estan fonamentats en necessitats culturals. En el primer cas, ms que meres disputes per impactes ambientals, sn conflictes de carcter poltic, la constituci i resoluci del quals depn bsicament de la relaci de forces entre les parts o actors involucrats, i no noms dels factors tcnics o cientfics presents en una situaci determinada o requerida per a solucionar un problema ambiental. En el segon, intervenen factors com el del desconeixement de la identitat dels actors que estan essent marginats de les decisions ambientals que els afecten en un territori especfic. En el cas dels conflictes territorials a Catalunya, Nello (2003) hi identifica el sorgiment o lafirmaci de noves formes didentitat local, el que anomena identitats de resistncia associades a un sentiment de pertinena territorial. A Catalunya, en els darrers anys, sha parlat de manera creixent de moviments socials en defensa del territori i que han propiciat lencunyament de lexpressi Cultura del No, que capturaria una aparentment sistemtica oposici a qualsevol intervenci amb impacte territorial. En aquests grups es reivindiquen qestions poltiques i didentitat associades a la crrega simblica del territori i/o els seus recursos naturals. Per tant, es podria dir que en aquests casos, a travs del rebuig a una determinada intervenci en el medi natural, es vehiculen reclams de caire identitari i poltic. La polititzaci interessada del
CAPTOL 12
conflicte passa per atorgar-li aquesta dimensi territorial lligada a la identitat i a all simblic associat al medi natural. Ambds conceptes, ambiental i territorial, habitualment sn dimensions dun mateix conflicte, amb un pes especfic relacionat amb les reivindicacions que ms interessi fer sentir. Respecte al component estrictament ambiental, sovint s lelement vertebrador del discurs reivindicatiu. Efectivament, pel que fa a la qesti de largumentari utilitzat pels moviments opositors en els conflictes territorials8, Nello (2003) apunta reclams associats a la seguretat i al medi ambient com a principals elements vertebradors del seu discurs. En tots els conflictes analitzats per Pol et al. (2006), la preservaci de lecosistema, la conservaci de la natura i els recursos naturals sn els arguments ms esgrimits. Tamb sn freqents altres raons, referides a factors causals o a efectes subjectius anticipats que podrien derivar-se de les intervencions que es rebutgen. Les dades de lestudi de Pol et al. permeten als seus autors afirmar que la tendncia a rebutjar un projecte sincrementa quan aquest afecta una localitzaci que, a banda de la seva fragilitat ambiental, t una forta crrega simblica. Direm, aix, que la variable territorial s un recurs utilitzat per aterrar discursivament aquestes variables de caire ms subjectiu i immaterial9. El moviment ecologista a Catalunya incorpora tamb en el seu discurs reivindicatiu la denncia de mancances de la participaci ciutadana en lelaboraci de poltiques pbliques, concretament ambientals i territorials. En aquest sentit, Nello assenyala les mancances en les tctiques de negociaci i el carcter insuficient duns poc flexibles mecanismes de participaci (2003, p. 52) com un dels factors que agreugen la proliferaci de conflictes a Catalunya. Entre els factors explicatius daquesta proliferaci, lautor proposa (i) la creixent preocupaci de la poblaci per la qualitat, els recursos, la seguretat i la identitat de l indret on viu, (ii) la crisi de confiana en les formes institucionals dexpressi i representaci ciutadana, i (iii) les mancances de les poltiques territorials aplicades per lAdministraci (2003, p. 12). Aquesta varietat de factors dna peu a matisar lexpressi Aqu no per substituir-la per un No aix10, traslladant el rebuig del qu al com. En les reivindicacions del moviment ecologista i en defensa del territori no hi ha purament un rebuig sistemtic i absolut a una intervenci sobre el territori, sin tamb el rebuig duna determinada manera de prendre decisions. La participaci ciutadana a qu es feia esment en pargrafs precedents precisament vindria motivada per aquesta realitat.
Cal, alhora, ser conscients dels lmits de la participaci. Per una banda, tenir en compte que hi ha elements dels conflictes que no sn negociables, com hem esmentat anteriorment i, per tant, el resultat dun procs participatiu mai no podr acontentar tothom que hi prengui part. Daltra banda, no s suficient que els processos participatius involucrin la ciutadania, sin que cal que la prpia Administraci parli amb ella mateixa. El solapament entre nivells administratius s un element important que condiciona el resultat dun procs de participaci pblica. Per superar aquest lmit de la participaci, el concepte dAdministraci relacional11 vol capturar la idea de dileg en el si de la prpia Administraci. Per tal que el resultat dun procs participatiu sapliqui satisfactriament, s necessari que les diferents administracions obrin el dileg amb el fi dapropar els seus propis interessos contraposats.
2.2
Indicadors
En el cas de les mediacions en conflictes ambientals, tenim algunes dificultats en la presentaci dindicadors: Els comuns aplicats a altres mediacions ms tipificades no sn aplicables. Lescassa experincia en la mediaci ambiental a Catalunya Poques dades documentades sobre la mediaci ambiental.
Compartim, a ms, algunes dificultats en lestabliment dels indicadors que shan constatat des de fa anys en pasos on la mediaci ambiental est fortament consolidada, tal i com constata Buckle (1986): Els practicants de camps emergents de la mediaci ambiental treballen cap a una perspectiva davaluaci de la prctica dels mediadors. Alguns accepten com a indicador central dxit la signatura dun acord viable. En canvi, aproximadament el 90% dels casos en qu han participat els mediadors no assoleixen mai un acord signat. Larticle presenta els resultats destudis de cas on la mediaci falla per a determinar els aprenentatges al voltant de lavaluaci de la mediaci ambiental. (...) Lestudi suggereix dues coses: (i) que els mediadors amb la seva tasca estan contribuint de forma important a la presa de decisions en temes ambientals ms enll dall que poden indicar el nombre dacords signats, i b) que els criteris davaluaci en mediaci ambiental shan de centrar molt ms en el procs que en els resultats.
CAPTOL 12
Anlisi qualitativa
3.1 Escenaris de conflicte i dintervenci 3.1.1 Grup de discussi

Destaquem a continuaci les principals aportacions del grup de discussi12, format bsicament per mediadors de lmbit comunitari que han reflexionat sobre lespecificitat de la mediaci ambiental.
plexitat: relacions de convivncia, relacions dinvasi, de successi, de collaboraci, de reciprocitat. En resum, s una manera de veure el territori i les relacions socials que sembla grfica, potent, creativa i que illustra sobre com estan interactuant els poders pblics, les administracions, els individus i els grups socials. La mediaci en aquest mbit es veu necessria perqu la cohabitaci entre tots aquests agents s cada cop ms conflictiva, i segons els participants, cada cop ms perversa per la contradicci dels missatges, dels interessos i de les actuacions de tots: ciutadans, poltics i actors econmics. Tanmateix, la mediaci ambiental es veu com un pas ms en levoluci i el canvi cultural de les persones en els mbits socials i mbits tcnics, que pot facilitar la comprensi mtua entre la gent que hi ha al territori, la que shi apropa i la que el gestiona des de la distncia. La influncia del poder, tant als conflictes com en la mediaci ambiental, sentn com un factor clau. La distribuci del poder entre les parts en conflictes ambientals sovint no s equivalent, amb la qual cosa el procs de mediaci presenta dificultats. Un dels participants, reprenent la visi de la mediaci ambiental com a un paradigma, subratlla que, tenint en compte la qesti del poder, el medi ambient comena a tenir caracterstiques de paradigma hegemnic, un paradigma que no treballa a favor sin en contra del ser hum. Concretament, parlant del medi ambient en termes de dret a habitar, aquest paradigma hegemnic saccentua en les situacions en les quals la gent quedi privada daquest dret. En aquest panorama, laplicaci de la mediaci ambiental es veu com molt complicada, gaireb impossible. () Entenc que justament el plantejament s com a travs de la mediaci podem fer que justament aquest dret sigui dret real, no dret abstracte ni que sigui dret sols per a uns quants i que no sigui una imposici () En relaci amb les opinions exposades anteriorment, un dels participants comenta que, en els darrers anys, la mediaci sest convertint en un instrument denginyeria social instrumentalitzada per un macro projecte poltic en el qual lobjectiu de la mediaci s apropar les parts en conflicte i aconseguir lacord, creant aix una societat sense conflicte. La cultura de la mediaci no va nixer per a lacord perqu la mediaci, com a tal, significa poder conviure amb el conflicte, un conflicte que al mateix temps no sigui destructiu. Tamb el grup comparteix lopini que molts camps de la mediaci poden estar al lmit, en el sentit que no tot s compatible i, per tant, no tot s mediable. En cas de no ser aix, es corre el risc que la mediaci es converteixi en un instrument universal aplicable a qualsevol situaci i en tots els contextos.
A. Concepte de mediaci ambiental

Amb relaci al concepte de mediaci ambiental, els participants del grup de discussi comparteixen i contrasten diferents opinions. Aquestes comprenen des de consideracions ms generals, que situen la mediaci ambiental dins del concepte de sostenibilitat, ecologia i intervenci en un territori, fins a opinions ms especfiques que entenen la mediaci ambiental com una nova oportunitat per a intervenir en mbits mediambientals. En aquest sentit, fan referncia a la relaci entre lespai i les persones que lhabiten amb totes les seves especificitats. Es posa mfasi en el subjecte i en la seva relaci amb aquest espai. El paper que ocupen les estructures poltiques en la creaci daquesta relaci entre lespai i el subjecte es concep com a fonamental. () El conflicte no solament est en la relaci que establim les persones que habitem aquest espai, que convivim en lespai, sin que el gran conflicte est entre els que administren, el que sanomena poder pblic i els que habitem en lespai pblic13. Es pot dir que es comparteix la percepci duna certa confusi sobre all que sentn per medi ambient i per mediaci ambiental. Duna banda, el concepte de medi ambient, com sha dit anteriorment, es relaciona amb lecologia, el dret a lhbitat i a la sostenibilitat; mentre que, daltra banda, la mediaci mediambiental es contempla com una eina ms, una alternativa per a la transformaci de les relacions entre les persones que comparteixen el mateix espai en el mateix moment. No obstant aix, la mediaci ambiental sha considerat com un paradigma clssic perqu considera la societat des dun enfocament ecolgic i sistmic. Aquesta aproximaci de lecologia sobre les relacions socials es situada en la base de la mediaci en aquest mbit i fa possible veure als subjectes en la interacci en tota la seva com-
CAPTOL 12
Justament es tracta dun concepte oposat: el repte de la mediaci es concreta en com abordar les relacions en un entorn amb la finalitat de transformar-les sense arribar a un estadi de conflicte, de malestar, dodi.
B. Conflictes susceptibles a la mediaci mediambiental

La mediaci mediambiental es percep molt til per exemple en els conflictes que ocorren entre els gestors dels espais naturals i la poblaci que els habita, en el sentit de promoure la seva inclusi i fomentar que la presa de decisions sigui compartida. Des daquesta perspectiva, el procs de participaci, el dileg entre els poltics i els usuaris dels espais naturals i urbans, sentn tan en clau de prevenci com de soluci de conflictes. La mediaci mediambiental sentn dins del marc participatiu com una eina til per a aconseguir una soluci satisfactria per a tots. Reprenent la discussi sobre els lmits de la mediaci, els participants novament afirmen que, en lmbit del medi ambient, moltes vegades pot resultar complicat fer un procs de mediaci. () Vivim en una societat que moltes vegades el que fa s jerarquitzar el saber. Si volen installar un abocador en un lloc, el tcnic et donar totes les raons tcniques i ambientals, etc. Qu passa quan tu no tel creus? Aix, entenc qu passa quan sn dos posicions molt contraposades i justament lempresa que vol incorporar labocador t els interessos molt clars i, a ms, determinat sector en el poble t tamb interessos, perqu vol cobrar daquesta installaci () Els interessos que estan en joc no es perceben com a fcilment conciliables, tant per la seva naturalesa es tracta dinteressos contraposats- com per la desigualtat de poder entre les parts en conflicte. Per a una de les participants, aquest seria un cas de no mediaci. Tamb sha comentat que la mediaci no t cabuda quan es tracta de temes que shan de complir per imperatiu legal. El grup mostra certa resistncia a categoritzar els conflictes que serien susceptibles de mediaci ambiental. Largument dominant s lexistent divisi entre concepcions contraposades sobre el medi ambient que sostenen les cincies dures i les cincies socials. Segons els participants, les anomenades cincies dures enfoquen el medi ambient des duna gesti (de residus, de zones verdes, etc.) que forma part del mainstream poltic contemporani. En aquest cas, els conflictes ambien-
tals correspondrien a la implantaci de les tecnologies en llocs habitats. Daltra banda, des de les cincies socials la mediaci ambiental es podria entendre com una mirada, com una forma particular dabordar les situacions de convivncia i de malestar que esdevenen en el medi ambient. Es tracta de les interaccions que es donen en un espai i en un temps determinat amb unes caracterstiques prpies que no es poden universalitzar. En aquest cas els participants afirmen que no caldria una divisi entre els conflictes ambientals i els que no ho sn. Un membre del grup exposa un exemple dun conflicte entre els vens dun poble i un propietari dun bosc del qual gaudien tots els habitants del poble fins que el propietari va decidir construir una urbanitzaci en el lloc del bosc. La resoluci del conflicte es va enfocar des de la mediaci comunitria. (...) Si s mediaci comunitria o s mediaci ambiental no em preocuparia massa. s mediaci escolar perqu el conflicte sorgeix a la porta del collegi duna comunitat? Com mavorreix aix (...) Si daquesta mediaci se nencarrega una persona amb una formaci ms mediambientalista, doncs perfecte. Aqu tot ha destar vinculat al procs transformador (). Quant a limpossibilitat de fer una categoritzaci dels conflictes ambientals, una de les participants ho argumenta tornant al concepte de mediaci. Aquesta es contempla des de la cultura de la mediaci i de la cultura de la convivncia. Es tracta del desenvolupament i trobada de diverses subjectivitats i com cada una daquestes subjectivitats entn, simbolitza i viu aquest espai. Mirant des de la complexitat de les persones, les interaccions entre ssers humans i les relacions dels ssers humans amb lespai, els conflictes sn mltiples i complexos, i shauria dentendre la seva complexitat i valorar all que atempta contra la vida humana. Dir on comena lambiental i on comena el territorial o el comunitari significa acceptar una fragmentaci i negar que la comunitat es desenvolupi amb holisme dins dun territori.
C. Lmits de la mediaci
Cal ser un especialista? Jo, en principi, sense posar-me molt radical diria que noel favor ms gran que es podria fer a la mediaci s no posar-li massa portes al mar. Ara hi ha molta tecnocrcia. Entenc la mediaci amb moltes sinergies i moltes forces integradores.
CAPTOL 12
El grup arriba a la conclusi conjunta que no cal una fragmentaci de la tipologia de conflictes i del tipus dexperts que els aborden des de la mediaci. Subratllen la idea que, a travs duna estricta divisi entre els mbits dactuaci, sest duent a terme una instrumentalitzaci tecnocrtica de la mediaci, que a ms pot resultar excloent. En conseqncia, a la mediaci noms shi podrien dedicar els experts amb una formaci molt concreta i aix fer desaparixer professionalment tot un conjunt de persones que sn mediadors naturals sense formaci especfica (reglada) o els mediadors formats en lmbit comunitari que no podrien tractar els conflictes ambientals pel fet de no pertnyer al mateix mbit. Els resulta complicat dir on es troba la diferncia entre la mediaci comunitria i la mediaci ambiental.
la mediaci. Pensen que la mediaci no ha de servir com a tub descapament a lmbit judicial, sin que polticament shaurien de desenvolupar els recursos des de lmbit jurdic. En tot cas la mediaci pot tenir un paper de prevenci, fet que implica que hi hagi casos que no arribin a lmbit judicial, per tenint en compte que es tracta dobjectius completament diferents. Daltra banda, hi ha un comproms collectiu dels mediadors en donar a conixer, justament, quin sentit t la mediaci i quin altre tipus de possibilitats obre la mediaci. (...) Flac favor farem a la mediaci i lmbit judicial des duna qesti de drets i deures democrtics i a laparell judicial si ha de descongestionar (...) Un dels participants matisa que, des de lmbit municipal, en la situaci de fer una programaci o un pla dun servei de mediaci, sestan aplicant totes les estratgies poltiques, pbliques i socials, sense pensar si el treball que sest fent servir o no a una instncia que es percep tant llunyana com lmbit judicial. Com a conclusi global, el grup destaca un cop ms que tothom podria potencialment mediar independentment de la formaci de base que tingui.
D. Regulaci de la mediaci. La mediaci com a una eina til per a descomprimir el sistema judicial
La regulaci del procs de mediaci sentn com un obstacle a la creativitat tant del mediador com del mateix procs de mediaci. Existeix una opini compartida que la llei no hauria de regular tant la mediaci i els processos, tot i que ho est fent perqu atempta contra el que s el paradigma de la cultura de la mediaci, centrat en el treball amb subjectes pensants, desitjosos, reflexius i complexes que no aniran a un procs de mediaci des del mandat, des de limperatiu de la llei, sin des del desig i la voluntarietat. Daltra banda est la formaci del mediador. Segons els participants, una qesti s aprendre a fer mediaci i laltra s ser bon mediador. s dir, la formaci i la qualificaci sn necessries per de cap manera suficients. Contrriament a aquesta opini, una de les participants comenta que, des del seu punt de vista, la vertadera regulaci de la mediaci est en la qualificaci i en la formaci, i subratlla que confia ms en el cicle de transmissi i dinformaci que es genera en els espais del mster o altres contextos daprenentatge que en les normatives. Tanmateix, es comenta que la mediaci comunitria sest dissenyant des dun inters poltic per esmorteir el conflicte a les ciutats, en els territoris, en els pobles, en els habitats. Conflictes de distribuci dequipaments problemtics perqu contaminen o conflictes relacionats amb les persones que estan en situacions de risc. En relaci amb la mediaci com a eina per a descomprimir el sistema judicial, el grup t una posici bastant homognia. Consideren que no s lobjectiu de
3.1.2 Entrevistes
Les sis persones entrevistades14 tenen en com que han hagut de gestionar situacions conflictives relatives al medi ambient. Destaquem a continuaci les principals aportacions sobre una graella donze preguntes bsiques formulades als entrevistats.
3.1.2.1 Sobre lorganitzaci del servei de mediaci

Conscients tots els entrevistats de la inexistncia ara per ara dun servei de mediaci ambiental, ms enll de lofert puntualment des de lmbit privat per algunes empreses, els entrevistats consideren important la implantaci dun servei de mediaci ambiental entre altres raons per: Evitar la via judicial. Cada cop hi ha ms problemes ambientals que sacaben resolent via judicial, via reclamaci patrimonial, via contencis administratiu: en temes de conflictes daigua, ens trobem amb tonteries (potser un 20-30%) que, havent-ne parlat un temps prudencial (unes hores, uns dies), segurament podrem evitar
CAPTOL 12
Rebaixar el desgast. Aquesta incomunicaci entre uns i altres provoca un desgast tant dels tcnics com dels administrats en dedicaci de temps i recursos. Reduir les despeses de ladministraci. Tamb la judicialitzaci comporta una assignaci elevada de recursos econmics que es podrien rebaixar des duna intervenci mediadora. Lespecificitat dalguns camps del medi ambient: la multitud de conflictes que es generen dabast territorial lligats a la gesti dels recursos naturals i la protecci despais naturals. Consideren que emergeixen molts temes potencialment conflictius relacionats amb la creaci dels espais naturals, la conservaci de les especies, aprofitaments forestals, la caa i la pesca. Obligatriament, al gestionar territori, hem de gestionar conflicte
Confrontaci dall com i all particular. Referit a el que s de tots, que seria el benestar social contra una titularitat privada dun senyor/s que t un benefici. El particular no entn que sn temes que a la llarga tu ten beneficiars i els teus fills tamb (...) que hem destar vivint tots aqu i ens hem de respectar tots sobre una base mnima de benestar ambiental que sha de preservar i hi ha coses que no es poden fer. Implicacions econmiques del desplegament duna determinada poltica ambiental. s un tema conflictiu perqu vas a tocar interessos particulars sobre autoritzacions que la prpia Administraci va atorgar a llarg termini i ells a ms van fer unes inversions sobre aquestes concessions - Pesa molt quan es toca la butxaca del privat, s quan la gent es rebota El procs seguit dimplantaci de les figures de protecci a Catalunya o reintroducci despcies protegides. Sembla clar, per exemple, en el cas dels parcs naturals : partim del fet que primer sha creat la llei per no es creen ni els continguts ni els procediments i, per tant, es genera una situaci de conflicte amb el territori dentrada. Ens expliquen tamb que en cas del projecte de reintroducci del cabirol (...) que generava un rebuig social total. El problema no era en s el cabirol , sin el rebuig de la societat rural contra el Parc (...) Fins que aquest projecte no es va estructurar amb els caadors i amb els pagesos, no es va poder tirar endavant (...) i fins i tot modificant el projecte tal i com es va plantejar (...) Desprs s quan saccepta LAdministraci multinivell i el desplegament de les poltiques ambientals. De cara al ciutad, sovint sescenifica un enfrontament o manca de coordinaci entre administracions de diferent rang amb competncies en medi ambient (ajuntament, comarques, provncies, govern autonmic, govern central, UE) que provoca confusi, deslegitima lunicitat de criteris en el desplegament de les lleis ambientals i sovint es converteix en si mateix en la font del conflicte. Abans de donar la llicncia, el parc emet un informe preceptiu... els ajuntaments fan fer el paper de dolent al parc i generen el conflicte; en definitiva deriven cap a una altra administraci el fet de que un particular no pugui realitzar una determinada actuaci. Descompassament entre els terminis que marca lAdministraci i el temps requerit en la gesti dalguns conflictes que deriven danteriors situacions
Aquest tipus de conflicte no sacostuma fins ara, a abordar-los des de la mirada de la mediaci, possiblement per la tendncia que es dna a la judicialitzaci i lencotillament dels procediments administratius en matria ambiental. Quan no hi ha resposta de lAdministraci, ladministrat acudeix rpidament a les instncies judicials: Aquesta manca de resposta de lAdministraci es dna perqu no estem disposats a destinar un temps a la mediaci, a parlar-ne. Tanmateix recorden que estem acostumats a uns procediments administratius molt encotillats, dallegaci resposta - allegaci, i aix impossibilita lacord. Consideren que, amb un servei de mediaci de conflictes, alguns daquests conflictes ambientals que segueixen aquests procediments es podrien resoldre. Entre les principals raons per les quals, segons els entrevistats, emergeix el conflicte destaquen: Levoluci conceptual que han experimentat les recents poltiques ambientals que afecten al recurs disponible. Noves legislacions fruit de noves percepcions socials (exemple laigua recurs laigua medi) i nous valors que shan de preservar. En el cas de laigua: Abans parlvem de recurs renovable i ara hem de parlar de recurs disponible, perqu hi ha una part del recurs retornat que no es pot fer servir (...) i ms en un escenari de canvi global que a llarg termini tamb preveu una reducci de garanties de recurs. Prevalena del dilema entre conservaci i desenvolupament econmic. Va lligada a la percepci, poc generalitzada, que lecosistema s un b i produeix beneficis ambientals i socials.
CAPTOL 12
histriques que han viscut algunes comunitats locals. Aquest aspecte pot tenir implicacions molt importants ja que desenfoca lobjecte de conflicte. El detonant pot ser ambiental per la ra subjacent del conflicte est relacionada amb altres temes de convivncia comunitria. La prepotncia en la forma de presentar el coneixement tcnic. Tendncia dels cossos tcnics de ladministraci a presentar com a irrefutables determinades formes de coneixement. En si mateix s una font de conflicte pel distanciament que provoca A vegades, com a Administraci, vas amb una prepotncia que dificulta la comunicaci amb laltre. Dimensi del conflicte: conflictes ambientals, conflictes socials. El tema de ls s un conflicte histric i gaireb ancestral, i ls s lelement que serveix per posar sobre la taula el conflicte (...) Si tu no resols tota la base dels conflictes, entre el turisme i els caadors i ramaders i tot el joc dinteressos que hi ha aqu i no ho clarifiques, la reintroducci sempre acabar essent un fracs.
molts conflictes (...) llavors la gent qestiona: qui s aquell per prendre la decisi? Entrar per les preocupacions de la gent. Un dels entrevistats considera fonamental abordar els conflictes des duna actitud descolta: Si tu vas all a imposar-te, llavors no fars res (...) (Arran dun exemple) primer, que tothom es desfogus a veure quin era el seu problema, crea una certa confiana que permet centrar-se posteriorment en el tema en concret objecte de conflicte. Avanar amb acords tctics. Conflictes amb qualsevol collectiu sempre en tens i no els pots abordar tots Sempre comena per leina que puguis desencallar. Explorar labast del conflicte i preveure de forma realista les possibilitats de resoldrel o gestionar . A un tema thi has de ficar si el pots resoldre, sin lhas de saber congelar, Si quan et venen amb un problema de la pagesia, que va lligat a les poltiques del mercat europeu, que tenen unes ajudes agroambientals que des del Parc no tenim les eines i no podem fer res, llavors sha de clarificar aquest paper, el marc. Posar-li cara a la gesti. Molts malentesos sesvaeixen quan la gent identifica clarament el responsable i percep una capacitat directa dinteracci: Fins que no hi ha una cara i no saps qui s l interlocutor, no et fas a la mesura de fins a quin punt les coses poden funcionar o no.
Entre les aproximacions utilitzades per a resoldre la situaci conflictiva i explorar vies i possibilitats dacord, els entrevistats destaquen: Aproximaci preventiva. En lloc de limitar-se a fer un paper administratiu i a exigir el compliment dall que s preceptiu per llei (s aix, i punt), es recorre a una aproximaci prvia als potencialment afectats per ajudar-los a reorientar un determinat projecte amb anticipaci suficient. Es vol evitar que la primera noticia que tingui ladministrat sigui negativa i via notificaci. Hi ha una negociaci amb el propietari que, per exemple, vol fer un cobert i necessita linforme preceptiu del Parc (...) Com a servei del Parc, abans de fer linforme, se li facilita un arquitecte perqu li doni quatre idees de com fer-ho dacord amb les exigncies del Parc, de tal manera que quan el propietari ha de gestionar el projecte no es trobi que sha gastat uns diners i lAjuntament a instncies del Parc no lautoritza (...) a partir daqu comencen les males marors. Passaria el mateix en els temes forestals o de caa. Ser objectius en la presa de decisions. La sensaci darbitrarietat en la presa de decisions s un dels motius principals de suspiccies i malentesos unit al buit legal en el qual es queden transitriament molts espais naturals . Si no tens una norma, pots caure en una visi molt subjectiva i generar
Es constata que, sovint, des de lAdministraci, sn equips propis de gesti que intervenen en el conflicte. Sinterv en el conflicte amb els equips de gesti des duna estructura administrativa jerarquitzada: els tcnics fan la primera aproximaci; si ells no ho resolen, intervenen els equips directius. Constaten que aix, per, t unes limitacions importants que dificulten la intervenci: Desconfiana cap a lAdministraci. Moltes vegades el titular ja no hi entra: no es creu que a la llarga ell aconseguir la mateixa producci que lactual amb aquests canvis. Repte: en temes ambientals lAdministraci t molts conflictes perqu com a societat ens hem passat de la ratlla. LAdministraci es troba davant del repte de revertir la situaci perqu si no hi hagussim arribat seria ms fcil contenir-ho i possiblement menys conflictiu. Aquesta labor dempnyer que ha fer lAdministraci interpella a ladministrat que respon reactivament.
CAPTOL 12
Partim de situacions conflictives provocades a lorigen per la prpia Administraci a causa del procediment seguit en la declaraci dalguns espais naturals, per exemple: dentrada la gesti implica moltes hores de consens (...) posar una situaci conflictiva inicial en una situaci governaci perqu es pugui gestionar (...) aquest s el problema. La proximitat es confon amb una finestreta nica de queixes vers ladministraci de la Generalitat. A banda de les administracions locals, en el cas dels parcs, quan hi ha una oficina es converteix en la finestra dentrada de totes les queixes cap a lAdministraci: Loficina del Parc es converteix en ladministraci de la Generalitat ms propera al ciutad i all hi va a buscar totes les fonts dels seus conflictes, encara que el Parc com a tal no tingui competncies alhora de donar determinades autoritzacions.
Quan recorren a un servei extern, les administracions i entitats esperen trobar entre les caracterstiques professionals dels mediadors, que siguin: Vectors pedaggics de la informaci. Que lequip que intervingui contribueixi a transmetre la informaci duna manera clara a la poblaci o al sector. Equips contrastats. Esperen que no empitjorin la situaci, que lequip que intervingui tingui una capacitat de mediaci clara i convincent. Capacitat de facilitar possibles acords. Trobar els punts dacord que hi pot haver, punts de nexe, sabedors que en tota mediaci s impossible arribar a concertacions sobre la totalitat. Equips amb experincia de mediaci i participaci. Demana professionals capacitats en tcniques de mediaci i participaci. Conixer el territori i el paper multirol de molts ciutadans de lmbit rural. Alguns entrevistats consideren que els conflictes territorials sn molt diferents dels conflictes urbans i requereixen, per part de lequip que hi ha dintervenir, una molt bona caracteritzaci de les parts implicades i el seu paper multirol en el conflicte: Moltes vegades, en una ciutat tu tens un sol paper, ets un ciutad; per en el territori, com ms rural s, aquella mateixa persona pot fer molts papers, pot ser des dalcalde, ramader, o estar implicats en diverses entitats . (...) En el cas del mediador ha de conixer molt b aquell indret i (...) saber quin paper t cada actor. Implicaci i convenciment. Es cerquen equips que, ms enll doferir un servei, visquin la necessitat dintervenir i facilitar la gesti del conflicte pel qual sels crida. Capacitat didentificar i caracteritzar totes les dimensions del conflicte. s important saber que alguns conflictes actuals es deriven de la cronificaci de conflictes histrics (sobre un exemple de Vall Farrera i Lladorre): ..aqu hi ha un conflicte de laigua , histric, que si no el saps probablement no podrs entendre res. Sobre un altre cas, l entrevistat explica: si tu no saps que a la guerra hi va haver dos bndols que es van fer molt de mal i aix encara est en limaginari(...) si tu aix no ho tens en compte no podrs resoldre el conflicte. (...) Hi ha elements a vegades molt subtils que quan arriba una Administraci que t els terminis molt curts per fer una cosa, quan arribes al territori, la histria pesa i canvia molt en cada cas.
Quan lapropament entre les parts el promou una organitzaci conservacionista, el repte per a lentitat consisteix bsicament a fer entendre que la defensa dels seus interessos legtims no es traduir en un posicionament inamovible al llarg de la mediaci. Quan es confirmen aquestes dificultats es recorre o demana ajut a altres serveis de la prpia Administraci que deriven a equips externs especialitzats en mediaci. Pel tema de cabals ambientals, citen a la Direcci General de Participaci Ciutadana que en aquest cas va recrrer a una assistncia tcnica externa. Altres vegades, lAdministraci competent recorre directament a equips professionals externs. En el cas de la sollicitud dampliaci del Parc de la Garrotxa, per part dun Ajuntament es va recrrer a una empresa privada: encarregues a una empresa que faci tot el procs, (....) perqu en el moment que maduri, pugui tirar endavant el Parc. (...) s del llocs en qu demostres que, treballant amb un respecte i un cert consens, que no s molt si entraria en els parmetres de mediaci, seviten molts conflictes. Els entrevistats que pertanyen a lAdministraci consideren que el seu rol s bsicament el de ser especialistes en el camp de coneixement en qu es centra el conflicte. Els tcnics es veuen aportant concreci i coneixement especfic sobre la problemtica concreta, entenent que el mediador no coneix el tema amb la mateixa profunditat que el tcnic especialitzat el mediador ha daportar coneixement en estratgies de mediaci i negociaci. Tamb contribueixen a apuntar possibilitats de marge de maniobra en una possible negociaci. Parlen del rol dexplicar-ho b, fins on es pot arribar, quin sn els lmits tcnics o dun punt de vista econmic.
CAPTOL 12
Saber escoltar. Si no escoltes, no vas a fer res i tamb vol dir fer lesfor dentendre qu vol dir laltre. Facilitar la comunicaci entre administraci i administrat. Es valora el paper dintermediaci en el llenguatge (continguts i registres) i en les actituds comunicatives entre les parts implicades que pot tenir el mediador.
que la gent identifica un procediment, sintenta traar (...) quan tot aix ho pautes et dones compte que des del punt de vista tcnic sha plantejat malament un projecte (ex. de conservaci) i totes aquestes mesures de mediaci i participaci les has dincorporar en la prpia redacci del projecte. En tot cas els preocupa que, ms enll de normatives, quedi ben clar el marc de referncia de la intervenci. Recomanen explorar labast del conflicte i preveure de forma realista les possibilitats de resoldrel o gestionar-lo. Recorden novament que a un tema thi has de ficar si el pots resoldre, si no, lhas de saber congelar. Tamb consideren fonamental fer un seguiment del grau dacompliment dels acords. Alguns veuen que no t cap sentit mediar en un conflicte si: quan arribes a uns acords, tu com a Administraci no ets la primera que els pots complir llavors no ho medis Per ltim, en aquest apartat sobre lorganitzaci del servei de mediaci, sobre la segent reflexi. Ats que molts dels conflictes ambientals estan generats per laplicaci o el desplegament de politiques pbliques, els entrevistats valoren la idonetat denfortir ms el sector pblic o el privat en lorganitzaci de la mediaci en aquest camp. Com a punt de partida coincideixen a destacar que el sector pblic, en principi, administra linters general i, per tant, t la potestat i el mandat de protegir el medi ambient. Recorden que el medi ambient no t veu prpia. Hi ha els grups ambientalistes, per no tenen un titular que defensi els seus interessos; per oposici al particular que defensa exclusivament interessos propis. Tamb consideren que, des de lAdministraci, sest obligat a tenir una visi ample. Aix inclou tamb la defensa dels interessos del titular i de ladministrat:nosaltres tenim una visi de tot. Tot i aix, les percepcions per part de ladministrat van en una altra lnia. Sovint perceben un tracte desfavorable cap als interessos duns o daltres. Ladministrat interpreta les actuacions de les administracions pbliques en defensa de linters general en temes ambientals com que lAdministraci actua per defensar els altres (els ambientalistes). Tanmateix, els ambientalistes tamb interpreten com a defensa dels interessos privats qualsevol concessi que faci lAdministraci per arribar a un possible acord. En un escenari ideal, que malauradament no es dna, lAdministraci ja hauria de tenir la visi de mediaci. Li caldria perqu molts del conflictes deriven precisament de la collisi de inters general amb linters privat. LAdministraci hauria de tenir prou prestigi per oferir una imatge dinstituci independent que defensa lin-
La majoria dels entrevistats desconeix referncies a una normativa especfica que reguli la prestaci del servei de mediaci. En tot cas fan allusions a: Normatives que garanteixen el dret a la participaci en matria ambiental. Constaten que aquesta normativa (directiva marc per exemple, reglaments, etc.) que es transposa va associada a un procs dinformaci pblica, transparncia i participaci. Tot i que efectivament no parlen de mediaci entenc que dins la participaci en alguns casos conflictius sha danar directament a la mediaci. Es desconeixen normatives exclusives per es considera que, indirectament, moltes poltiques ambientals estan integrant la necessitat de la mediaci. Sesmenta, per exemple, el cas de la proposta metodolgica que sest fent per implantar els cabals ambientals que preveu fer-ho mitjanant un procs de concertaci, en parallel als processos participatius que acompanyen el desplegament de la Directiva. Els aprenentatges derivats dexperincies concretes compartides en xarxa. Tot i no haver-hi una normativa especfica, alguns consideren que: pot servir dajut coses que han passat (...) i la posta en com feta a travs dorganismes com EUROPARC Espaa que agafa totes les administracions que treballen amb parcs a lEstat espanyol (...) Entre parcs tots ens entenem ms rpid perqu tenim els mateixos problemes (...) A vegades anaves a visitar un parc angls i veies que conflictes que aqu shavien repetit eren endmics i comuns pel sol fet de ser un espai protegit (...) hi ha conflictes interns i externs que es van repetint arreu. Daquest compartir sen deriven un seguit de manuals de bones prctiques que el primer que fan s teoritzar i generar els conceptes, i orientar dalguna manera sobre els procediments15. Els sistemes de qualitat de la gesti enlloc de normatives especfiques. Es proposa que els sistemes de qualitat de la gesti tamb poden ser un bon instrument : ...amb un sistema de qualitat saps
CAPTOL 12
ters pblic. El problema s que aquest prestigi no el tenim per mltiples raons. En aquest escenari desitjat, lAdministraci hauria de tenir ms capacitat dadaptaci i flexibilitat. En lmbit territorial, els canvis sn molt rpids i lAdministraci s molt lenta: s una maquina molt encarcarada davant deines que demanen respostes rpides, Tots els instruments que hi ha per gestionar el territori sn eines molt burocrtiques. Pel que fa a laspecte ms operatiu, es planteja linters en el camp especfic del medi ambient de promoure la mediaci intra i interdepartamental. La mediaci hauria de comenar pels propis departaments de la Generalitat. En cas contrari, estem creant conflictes territorials per culpa de la manca de mediaci interna. Se citen alguns conflictes concrets relacionats amb la creaci del Parc Natural Montgr Baix Ter, plans especials dels Aiguamolls o de lAlbera, o qualsevol construcci dinfraestructures; en tots ells si aquests conflictes (dinteressos) que sn fcilment identificables no els resols primer amb els departaments competents (Agricultura, PTP, Indstria, Turisme, etc.) i surts amb una posici comuna (ja que els parcs, per exemple, els declara el Govern, no un Departament) el conflicte el generes (des de la prpia Administraci). Aix converteix el territori en el camp de batalla on sescenifica la descoordinaci interdepartamental amb conseqncies molt greus de cara a la ciutadania i a les seves futures relacions amb lAdministraci: quan ja has encs el foc (....) i la gent diu NO al Parc, en temes que estan molt mediatitzats, a aquesta persona no li traurs mai les reticncies. Els entrevistats projecten les segents expectatives de cara a la creaci duna possible unitat dintervenci: Unitat operativa i rpida. Ms enll de si el servei hauria de pertnyer a la prpia Administraci o ser independent, shauria de poder garantir la rapidesa i operativitat per poder actuar a temps i no cronificar alguns conflictes. Unitat de mediaci interna (intra interdepartamental). Sense entrar a avaluar el grau de centralitzaci, es tractaria duna unitat integrada dins la prpia estructura de lAdministraci: un cos de mediadors que estigus dins les diferents unitats per facilitar aquestes feines. Organisme independent de lAdministraci amb un cert reconeixement. Podria ser una espcie de Sndic de Greuges o una entitat independent que pogus mediar en aquests conflictes. Alguns
consideren que potser s lAdministraci qui lha de crear i desprs donar eines perqu es pugui externalitzar i ser independent. Aquesta alternativa es planteja com a complementria a lanterior i necessria en la mesura que: sovint s lacci de la prpia Administraci (en el desplegament de les poltiques ambientals) la que provoca les reticncies.
3.1.2.2 Sobre els procediments

En principi, els conflictes sobre els quals sinterv sn, a tall dexemple: Des de lmbit de la planificaci i gesti de laigua, sidentifiquen: cabals de manteniment, connectivitat fluvial o projectes de restauraci i rehabilitaci decosistemes. Des la gesti i planificaci despais naturals: Xoc entre la propietat privada i el b pblic, entre linters particular i linters pblic (el cas de les Illes Medes amb els seus fons marins i les empreses de submarinisme). La intensitat del conflicte est molt relacionada amb els interessos econmics que hi ha en joc (en termes de limitacions, en termes de cost doportunitat i/o lucre cessant). Ordenaci de reserves naturals (dins el Parc Natural de Cap de Creus, El Colomet) en espais lelevada freqentaci on hi ha un s pblic no regulat que la llei obliga a ordenar. Activitats esportives com lescalada: moltes vegades lescalada pot entrar conflictes amb la protecci de les aus. Els vols amb globus a la zona volcnica de la Garrotxa a vegades generen conflictes pels llocs on es veuen obligats a fer aterratges forosos (afeccions a paratges protegits o determinades especies de rapinyaires). Conflictes generats pels danys de la fauna salvatge. Senyalitzacions despais. Aprofitaments i planificaci forestal. s un dels temes tpics en qu hi ha dhaver molta negociaci, tant amb la propietat com dins lAdministraci (diferncies en els criteris tcnics dintervenci en la gesti forestal.
CAPTOL 12
Conflictes en relaci amb la conservaci de determinades especies i la seva compatibilitat amb determinats usos.
Des de la planificaci territorial, el conflicte es genera per les diferents visions sobre els models de creixement i la coherncia o no amb el desplegament normatiu que lacompanya.
aqu s fem un paper de mediaci (...) Posem de com acord quines sn les vies descalada on no hi ha cap problema, on s que nhi ha i cal una regulaci temporal, i on no podrem anar mai perqu aqu hi ha realment un conflicte (proximitat de nius, per exemple). Fan un acord i fan pblic el pacte al qual sha arribat, cadasc a travs dels seus mitjans. Casos de facilitaci del compliment dimperatius legals. Citen, per exemple, el cas de les expropiacions lligades a la implantaci dun espai natural protegit: Les expropiacions, encara que la llei ho permet, sn processos de negociaci. O, en un tema menor, les senyalitzacions pbliques dins un espai natural: posaves una senyal al comenament i les tiraven totes (...) quin era el conflicte? Primer: els havies demanat perms?.
Davant daquest ventall de conflictes ambientals, els entrevistats valoren la idonetat de la mediaci. En realitat, la descartarien en casos extrems dincompliment (sn espais en els quals la mediaci no tindria sentit) o quan no hi voluntat manifesta dapropament de les parts. Alguns pensen en la mediaci amb una mirada finalista o ms instrumental: Casos de negociaci assistida per revertir una situaci actual dincompliment o dillegalitat. Casos en qu, legalment, tothom podria tenir ra per cal revertir per tal dassolir objectius ambientals. Cas dels cabals ambientals o dels carruatges del Parc Natural de la Garrotxa sn situacions en qu, davant duna situaci en la qual determinats particulars tenen tots els drets adquirits, lAdministraci no fa prevaldre que en un espai que s pblic pot plantejar una expropiaci. LAdministraci no pot per raons econmiques o per incapacitat de gestionar el conflicte derivat de limperatiu legal de fer prevaldre linters pblic. Molts daquests casos tenen a veure amb compartir una informaci bsica que faciliti la comprensi que no sinterv des dun marc darbitrarietat. En situacions on es dna un desconeixement entre les parts que defensen legtimament els seus interessos. Un dels entrevistats shi refereix en aquests termes: en situacions dignorncia i desconeixement per amb defensa lgica dels interessos particulars, (...) normalment el que passa s que aquella part no ha ents mai laltra part, no shan posat mai dacord i cada un defensa els seus interessos lgics . Proposa que : senzillament has de posar un entorn i un temps adequat perqu les parts es coneguin, vegin que no hi ha mala fe de les parts (...) llavors fcilment es pot arribar a un punt. En casos en els quals no hi ha una normativa especfica que reguli una determinada activitat amb potencial impacte ambiental. Un dels entrevistats cita com a exemple el cas de lescalada: com que amb normativa no hi hem pogut entrar, parlo amb la Federaci, amb altra gent que s experta (...) i
Altres li donen un enfocament ms obert i transformador. Entendrien que s recomanable intervenir des de la mediaci en casos on conv explorar alternatives. Hi ha molts casos entremitjos en els quals es poden buscar solucions adaptatives a llarg termini per arribar al desplegament de determinades poltiques ambientals, on sintueixen els objectius ambientals, per la soluci que no t perqu ser nica. Aquesta aproximaci permet descobrir tamb la fora del dileg. Davant dalguns dels conflictes descrits, el ms important sovint s fer pedagogia des de lexemple: la gent ha de veure que es pot parlar, primer pas, i desprs si els conflictes tenen lgica es pot comenar a encarrilar. Hi ha factors qualitatius que faciliten la mediaci, segons els entrevistats. Lgicament el primer que cal es que hi hagi voluntat manifesta dapropament entre les parts. Hi ha dhaver per part de tothom voluntat descoltar i dentendre, si no s molt difcil. Tamb els vincles amb el territori faciliten la mediaci. Alguns consideren que s ms fcil intervenir en conflictes ambientals en qu la gent depn del territori quan s un conflicte de la propietat, s una persona que viu dall, normalment lacabes resolent (...) en canvi, els conflictes ms grans sn precisament amb els sectors ms ldics (ms prescindibles, segons l entrevistat) (...) sn sectors que busquen ms el beneficis econmic i que, parlant en plata, el territori sels en fum. Considera ms fcil de gestionar una situaci conflictiva amb els caadors que venen del mn rural i que tota la vida, per tradici familiar, practiquen aquesta activitat en un entorn, que no pas un caador que et ve duna societat urbana que pensa que t tots els drets adquirits. En general en els temes ambientals, la mediaci seria adient especialment si considerem que en temes am-
CAPTOL 12
bientals no hi ha dogmes (...) no s pot dir mai si faig aix passar aix (...) Els ecosistemes sn molt complexos (...) mai saps exactament que et comportar , ms o menys tens models, tens coneixements (...) s que si no em passo duna certa concentraci damoni lecosistema estar b, per no tinc una certesa absoluta. (...) Els nmeros a nosaltres ens permeten treballar, no vol dir que siguin una realitat absoluta. Des daquesta perspectiva, els processos de mediaci ens ajudarien a flexibilitzar les condicions de com ens atansem a determinats objectius ambientals a partir de determinats llindars de referncia que no serien inamovibles. Perceben com un del reptes importants en la intervenci mediadora quan sha dintervenir en la base cultural subjacent al conflicte ambiental. Parla de conflictes de canvi de cultura i cita un exemple a la Fageda den Jord: el pags de tota la vida que passa per davant de la casa (...) la compren uns de Barcelona i posen un tancat- perqu nosaltres hem comprat la casa per venir viure aqu i estar tranquils - (...) a pags no tanques, tu deixes que la gent circuli i hi ha unes normes establertes (...) Tu s clar que ets lamo per no acabes tancant. (...) El que va comprar la finca per primera vegada la va tancar perqu no suportava que els tractors passessin pel cam els caps de setmana que ell volia descansar. Recorda que hi ha pobles on toquen les campanes de tota la vida i arriba gent nova i demanen que el campanar deixi de tocar per poder descansar...Has de tancar un campanar que fa segles que toca i tothom ho ha dacceptar?. La majoria d entrevistats no tenen sistematitzats els processos en els quals han treballat amb la mirada mediadora. En el moment de valorar per els factors claus (de lxit o dificultats) en un procs de mediaci ambiental, es destaquen, per exemple, com a claus de lxit: la confiana mtua; la transparncia en els continguts; explicar clarament les coses (...) el perqu; el marc de referncia i la capacitat de transmetre lidea que no tot shi val, aix com la gesti de les expectatives: deixar molt clar des del principi els lmits de la mediaci i tamb els marges de la negociaci. Tamb consideren important transmetre imparcialitat en tot moment: si amb qui vas a mediar es pensa que ests a favor de laltre, llavors senroquen les postures. Per lAdministraci s important transmetre que no sest defensant un particular, ests defensant un b com. Finalment recomanen: Evitar la polititzaci del conflicte. Perqu el procs segueixi per part de lAdministraci, sempre hi haur dhaver unanimitat per part de lAjuntament,
del tema del parc no sen pot fer un conflicte poltic o un conflicte municipal. Personalitzar el tracte. Ms enll de la representativitat i rellevncia dels interlocutors, el tracte personalitzat facilita molt lapropament. Defugir de valoracions personals subjectives.Una norma sagrada: per tu qualsevol persona s persona i lhas de tractar com a persona, per ms crpula que sigui. Pots estar-hi dacord o no per, en principi, qualsevol idea s vlida mentre no vagi en contra de la llei i sha descoltar Generar sinrgies ms enll del paravents legals. Sempre i quan puguis generar sinrgies s molt millor, encara que tinguis tots els paravents legals (...) val ms cosir que descosir Centrar-se en explorar les vies de collaboraci per davant de les vies coercitives. Es cita el cas del volc de Santa Margalida: enlloc danar a expropiar vas a la collaboraci amb el propietari i el Parc (...) Crec que en el cas del volc de Santa Margalida va funcionar molt b (...) ara est molt ms ben gestionat.
Els entrevistats pensen que els resultats als quals sarriba en clau mediadora sn bons en general. Destaquen com a ms positius els canvis de conducta i la generaci de resultats ms adaptats. Aquests processos tenen un valor afegit ben clar han ensenyat a parlar-ne. Aix s un bon precedent per abordar amb xit futurs processos. Consideren que, efectivament, els resultats a qu sarriba sn ms consistents i adaptats a la realitat i pluralitat de mirades. En canvi destaquen alguns esculls o reptes importants com ara: Cultura de la mediaci poc implantada. Constata que som un pas que no est acostumat a la mediaci (...) La gent entn la mediaci ms com una finestra de queixes cap a lAdministraci (...) la gent no venia tant a buscar consensos com a queixar-se dall que els afecta. LAdministraci com a instituci burocratitzada. El ciutad identifica lAdministraci com un paper que tarriba a casa que has de contestar en 30 dies. Costa identificar-la com a lespai de dileg on es poden concertar propostes. La robustesa dels resultats: resultats ms slids (amb precaucions sobre el comproms dacompliment dels acords). Es considera que, efectivament, els resultats als quals sarriba sn
CAPTOL 12
ms consistents i adaptats a la realitat i pluralitat de mirades. Ara b, assenyala una alerta: si desprs (els resultats) no queden regulats i ben estipulats, i a lAdministraci aix vol dir algun document que ho validi, els acords es poden trencar. Recupera lexemple de lescalada al Port i al Montsant: hi ha un acord, per en el moment que vingui gent que no va ser la que va realitzar lacord, i comenci a escalar per determinades vies (que poden afectar la fauna), veus que no pots sancionar, perqu no hi ha una norma16, no hi ha rgim sancionador i lacord es trenca. En relaci amb el grau de regulaci necessari per a la intervenci en conflictes ambientals en la majoria dels casos, la proposta que es fa no s tan en clau de regulaci normativa o legal com en linters destablir algun tipus de mecanisme institucional extern a lAdministraci que agilitzs labordatge daquests conflictes. Es recorda que lAdministraci actualment no est prou preparada per fer-ho i molts casos acaben derivant cap a processos judicials que consumeixen molts recursos pblics. Potser amb un procs de mediaci extern, des dun equip que geners ms confiana a ladministrat i transmets imparcialitat savenaria ms i es podria solucionar. Es podria fixar algun sistema per a compartir bones prctiques o posar a disposici serveis de facilitaci i mediaci. Duna banda, es tractaria de compartir pistes en labordatge a determinats conflictes per veure com adaptar-les a cada cas concret. De laltra, es podria comptar amb persones capacitades, collectius de persones especialitzades en mediaci, serveis de mediaci amb procediments establerts, aix si. Es defuig en canvi de normes o molta regulaci no sn garanta (...) prefereixo les persones que no pas els instruments legals. Alguns proposen serveis de mediaci a diferents mbits: Servei de mediaci ambiental interdepartamental: considera necessria la figura de mediador ambiental dins la Direcci General i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (amb lobjectiu de facilitar lapropament en laplicaci de certs criteris tcnics, de procediments i maneres de treballar). Servei de mediaci intradepartamental: amb objectius de garantir la coordinaci administrativa, tcnica i desplegament de les poltiques pbliques que afecten al territori. Servei de mediaci local (dintervenci en el territori).
futur, i aix preveure que els conflictes ambientals possiblement vagin a ms. Per ltim, els entrevistats consideren que els mitjans tecnolgics en el cas dels conflictes ambientals poden contribuir fora a facilitar laccs a la informaci ambiental. Aquest aspecte s especialment clau en determinats nivells de conflictes ambientals i, a ms, est emparat pel Conveni Aarhus. Es considera bsica la informaci assequible i interpretada per part alg coneixedor, si no, pot generar desinformaci i confusi. Condicionat al tipus de societat, alguns per li donen un valor sobretot complementari als mitjans tecnolgics i consideren bsic el contacte fsic, frec a frec. En societats tecnolgiques, en conflictes urbans, aquest tipus de mitjans tecnolgics tenen ms sentit. En societats rurals, lentrevistat no nabusaria, ja que pensa que hi fa molt la persona i hi fa molt la cara. Parla dels acords a pags: El que abans era un acord de m, no el substitueix lelectrnica (...) Quan tu havies arribat a un acord de mediaci entre persones, no tenies cap dubte (...) amb la paraula lacord ja estava donat.
3.1.2.3 Perspectives de futur

Segons els entrevistats, entre els conflictes ambientals que saccentuaran els anys vinents destaquen: La disminuci del recurs disponible pels requeriments ambiental i el canvi global amb relaci a laigua. La controvrsies que poden generar propostes tcniques per incrementar el recurs disponible (costen diners i energia, i requereixen una nova percepci social del problema: laigua no s gratis (...) Parlar per exemple de mercats de laigua vol dir capacitat darribar a acords amb els pagesos, amb els habitants de les grans ciutats (...) Sha de fer molta pedagogia i no plantejar-ho com un enfrontament duns contra els altres, del mn rural vers el mn urb. Locupaci del territori. La manca dordenaci i la fragmentaci amb determinades infraestructures estan afectant a la permeabilitat: una societat que ha basat tot el seu creixement en una destrucci territorial (...) aquest conflicte no lestem resolent i, per tant, ser necessari intervenir-hi. Impactes del canvi climtic en els sistemes mediterranis.
Tanmateix es considera important establir una possible regulaci, entre altres raons per treballar en clau de
CAPTOL 12
Agressi als sistemes costaners vinculat a activitats econmiques dinters privat.
i.
Per alguns, la mediaci pot descomprimir de forma efectiva el sistema judicial amb relaci als temes ambientals. Per alguns temes com ara laigua, els entrevistats pensen que clarament que s s possible. Em canvi, altres pensen que els conflictes ambientals estan poc judicialitzats. Alguns dels entrevistats consideren que els temes ambientals no han entrat encara a la justcia (...) no hi ha una percepci de quins sn els danys ambientals, s interv en temes molt puntuals i espordics. Si es confirma la tendncia que, progressivament, a lempara de nova legislaci ambiental, shi va entrant a fons la mediaci hi pot fer molt (...) si primer es fa mediaci abans dentrar a la judicatura, molt millor.
Finestretes a la mediaci que sobren dins dels procediments administratius habituals relacionats amb planificaci estratgica, implementaci de poltiques ambientals, etc. Accions mediadores lligades a acords voluntaris com ara alguns acords de custdia del territori. Aportacions metodolgiques dels serveis de mediaci ambiental oferts per entitats i empreses.
ii. iii.
Amb tot aix hem elaborat un diagrama de procs destil lant els aprenentatges dels pocs casos concrets als quals hem tingut accs. Shi poden observar algunes caracterstiques bsiques com ara: 1. 2. mediaci centrada en les fases inicials del procediment; procs de mediaci proper (al marge dalgunes especificitats ja citades) amb els de mediaci comunitria; i inespecfic quan sobren possibilitats de mediaci processal.
3.2
Diagrames de processos
3.
Partint del fet que fins ara a Catalunya no sha identificat cap servei pblic de mediaci ambiental, hem analitzat:
A continuaci presentem el diagrama del procs.
CAPTOL 12
Diagrama 1. Etapes del procs de mediaci en conflictes ambientals fase de premediaci.
Font : Elaboraci Font: Elaboraci prpia prpia
711
Diagrama 2. Etapes del procs de mediaci en conflictes ambientals fase de mediaci i postmediaci.
CAPTOL 12

Diagrama 2. Etapes del procs de mediaci en conflictes ambientals fase de mediaci i postmediaci.
Font: Elaboraci prpia Font: Elaboraci
prpia
3.3. Casos
CAPTOL 12
3.3
Casos
5.
de Medi Ambient, centres de recerca en ecologia. Custdia pesquera a lilla de Menorca (GOB) Tema central del conflicte: la gesti sostenible de la pesca a lilla. Iniciativa proposada per: GOB (Grup Ornitolgic Balear). Principals agents implicats: pescadors artesans, pescadors de bou, centres de recerca pesquera, direcci general de pesca, entitats conservacionistes.
En aquest punt fem referncia a alguns casos en els quals sha vist implicat part de lequip redactor, que shan abordat des dintervencions mediadores no vinculades a normes jurdiques ni protocols sistematitzats. El recorregut per aquests casos ens ha perms fer la proposta de procs de mediaci que es presenta en lesquema adjunt de lapartat anterior. 1. Pla zonal de cabals de manteniment del riu Ter 2. Tema central del conflicte: la implantaci dels cabals de manteniment. Iniciativa proposada per: Agncia Catalana de lAigua. Principals agents implicats: entitats ambientalistes, hidroelctriques, agricultors i lACA
6.
Usuaris recreatius de la conca de l Ebre Tema central del conflicte: la compatibilitat dusos recreatius. Iniciativa proposada per: Confederaci Hidrogrfica de lEbre. Principals agents implicats: pescadors recreatius i piragistes.
Cartes del paisatge Tema central del conflicte: el manteniment del paisatge. Iniciativa proposada per: comarca del Matarranya Principals agents implicats: Administraci local, agents econmics, associacions i ciutadans de la comarca.
3.3.1 Pla zonal de cabals de manteniment a lalt Ter

El conflicte en aquest cas es centra en el desplegament del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (PSCM-CIC). Segons largumentari de lACA, el Pla sectorial de cabals de manteniment dna compliment a les previsions de lactual Pla hidrolgic de les conques internes de Catalunya (art.12 del Reial decret 1664/1998), on es disposa que lestabliment dels cabals ecolgics sha d efectuar en els plans hidrolgics de conca, i que correspon a lorganisme de la conca concretar-los a travs destudis especfics per a cada tram del riu. Alhora, el PSCM-CIC forma part del procediment encaminat a complir progressivament les exigncies de la Directiva marc de laigua (2000/60/CE) en la qual sexigeix lassoliment del bon estat ecolgic i qumic de les aiges abans de finals del 2015. Tal i com explica lACA en el seu fullet divulgatiu, la implantaci efectiva del Pla es fa a travs dels anomenats plans zonals, on shi concretaran els cabals que cal que circulin per les explotacions existents i amb les concessions vigents, tenint en compte les singularitats i lestat concessional de cadascuna delles, i amb lobjectiu del PSCM, sense deixar de banda els usos estratgics i el consens social. El conflicte es deu principalment al fet que en el moment de posar en marxa el Pla zonal dimplantaci de cabals de manteniment a la conca de lalt Ter, les concessions
3.
Gesti despais Xarxa Natura 2000 Tema central del conflicte: la compatibilitat dusos i la gesti en zones estepries incloses en la Xarxa Natura 2000. Iniciativa proposada per: SEO/Birdlife (Societat Espanyola dOrnitologia). Principals agents implicats: agricultors, ramaders, indstries extractives, installadors de parcs elics, caadors, conservacionistes, Departament de Medi Ambient.
4.
Pla dordenaci de les valls occidentals del Pirineu aragons Tema central del conflicte: lelaboraci dun Pla dordenaci de recursos naturals i ms tard la declaraci dun parc natural. Iniciativa proposada per: Consorci per al Desenvolupament Socioeconmic de les Valls Principals agents implicats: agricultors, ramaders, indstries de la fusta, propietaris, excursionistes, caadors, ajuntaments, mancomunitats forestals, associacions turstiques, entitats ecologistes, Departament
CAPTOL 12
vigents sobrepassen la disponibilitat de cabal al riu tant per als usos (aigua recurs) com per les finalitats ambientals (aigua medi). La ra principal per la qual lACA justifica labordatge del Pla zonal des duna mirada mediadora s per considerar que interessa a totes les parts no entrar en una dinmica de recursos i contenciosos. Els principals agents implicats en el conflicte sn les entitats ambientalistes, empreses hidroelctriques, lACA i alguns agricultors. El cas es correspondria al tipus de mediaci ambiental que en lapartat 4.3 daquest captol es presenta com a mediaci correctora o resolutiva de conflictes. Els principals valors i resultats que aporta lintervenci dun equip de mediaci en aquest procs sn lapropament entre actors en la relaci conflictiva manifesta, canvis de conducta i de maneres de fer, i la possibilitat dexplorar alternatives tcniques a les estratgies dimplantaci dels cabals de manteniment. A la pgina segent presentem el Diagrama 3, un esquema simplificat del procs.
aporta la intervenci dun equip de mediaci en aquest procs s la signatura pblica de la carta del paisatge, on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part dun projecte collectiu i a treballar en conseqncia per a assolir els compromisos signats. A la pgina 716 presentem el Diagrama 4, un esquema simplificat del procs.
3.3.3 Usuaris recreatius a la conca de lEbre

La redacci del Pla hidrolgic de la conca de lEbre va posar de manifest alguns conflictes dusos dins lespai fluvial. En concret, es van identificar tot un seguit de problemes entre els diferents usuaris recreatius, especialment entre els piragistes i els pescadors. En aquest sentit, la Confederaci Hidrogrfica de lEbre va decidir facilitar un espai propi pels usuaris ldics de la conca de lEbre, amb lobjectiu dexplorar les possibilitats de concertaci sobre les propostes a incloure dins del Pla hidrolgic de la conca i propiciar un major entesa entre les parts. Els actors implicats en el conflicte sn les entitats i empreses relacionades amb activitats ldiques que es desenvolupen en lespai fluvial, en concret, piragisme (federacions autonmiques de piragisme, empreses i clubs) i pesca recreativa (federacions autonmiques de pesca) i entitats de pescadors amb una vessant ms conservacionista. El cas es correspondria al tipus de mediaci que en lapartat 4.3 daquest captol es presenta com a mediaci ambiental preventiva. El principals resultats que aporta la intervenci dun equip de mediaci en aquest procs s la concertaci de mesures entre sectors inicialment enfrontats i la generaci de noves aliances dins del propi sector recreatiu i amb relaci a la Confederaci. A la pgina 717 presentem el Diagrama 5, un esquema simplificat del procs.
3.3.2 Cartes del paisatge

El conflicte latent en aquest cas s la coexistncia, a la comarca del Matarranya, de diferents punts de vista amb relaci al paisatge i, per tant, a la dificultat demprendre poltiques actives orientades al seu manteniment i gesti. Els actors implicats pertanyen a lmbit pblic (ajuntaments i comarca), a lmbit ciutad (associacions culturals, ecologistes i de recuperaci del patrimoni) i a lmbit econmic (agricultors, ramaders, empresaris, cooperatives i sindicats). La comarca del Matarranya va decidir impulsar lelaboraci de la carta del paisatge, document de concertaci destratgies entre els agents pblics i privats per a assolir actuacions de protecci, gesti i ordenaci del paisatge que tinguin per objectiu mantenir els valors paisatgstics dun territori concret17. En aquest cas, lobjectiu era establir el mxim de consens possible en la definici dels objectius de qualitat paisatgstica, tenint en compte les aportacions i punts de vista manifestat pels agents implicats. El procediment que es va posar en marxa va seguir lesquema general establert al protocol elaborat per lObservatori del Paisatge de Catalunya18, organisme dependent del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. A continuaci apareix lesquema seguit a la fase de mediaci, iniciada posteriorment a lelaboraci duna diagnosi del territori i del paisatge. El cas es correspondria al tipus de mediaci que en lapartat 4.3 daquest captol es presenta com a mediaci ambiental preventiva. Els principals resultats que
4
4.1
Prospectiva
Possible evoluci dels conflictes
Els conflictes ambientals que els entrevistats consideren que saccentuaran durant els anys vinents fan referncia a: Laigua: (i) la disminuci del recurs disponible pels requeriments ambientals i el canvi global; (ii) controvrsies que poden generar les propostes tcni-
CAPTOL 12
Diagrama 3. Fase de mediaci dins el procs destabliment del Pla sectorial de cabals de Diagrama 3. Fase de mediaci dins el procs destabliment del Pla sectorial de cabals de manteniment. manteniment.
38
CAPTOL 12

Diagrama 4. Fase de mediaci dins el procs delaboraci de la Carta del paisatge. Diagrama 4. Fase de mediaci dins el procs delaboraci de la Carta del paisatge.
CAPTOL 12
Diagrama 5. Fase de mediaci dins el procs de concertaci de mesures entre els usuaris Diagrama 5. Fase de recreatius de mediaci lEbre. dins el procs de concertaci de mesures entre els usuaris recreatius de lEbre.
42
CAPTOL 12
ques per incrementar el recurs disponible (costen diners i energia i requereixen una nova percepci del problema). Lordenaci territorial i usos del sl (pressi sobre els terrenys agrcoles i forestals). El desplegament de grans infraestructures. Les installacions de parcs elics i parcs termosolars model energtic. Els transgnics. Els espais naturals i la gesti de la fauna salvatge i espcies cinegtiques. Els conflictes generats per les crisis ccliques del model econmic. El fet de centrar el debat en linters general i els elements ambientals globals canvi de paradigma de la gesti i administraci pblica en temes ambientals.
per a conciliar eventuals conflictes dinteressos, sin que savena un pas ms: es tracta en si mateixa duna de les modalitats davaluaci dimpacte ambiental per a certs tipus especfics de projectes.
4.3
Mediaci ambiental jurdica
La mediaci ambiental consisteix en assolir la soluci o gesti de conflictes mitjanant sistemes alternatius, i comporta, la majoria de vegades, la intervenci de lAdministraci com a poder pblic.19 Aquesta caracterstica significa que, ja dentrada, sincloguin dins lmbit de la recerca assumptes administratius en els quals les administracions en sn part i alhora tamb poden tenir responsabilitat com a conseqncia de la seva actuaci com a poders pblics. Per tant, la recerca va ms enll de lobjecte estricte de la mateixa Directiva 2008/52/CE. Ens trobem que, per la prctica de la mediaci ambiental, no existeix cap norma reguladora al marc normatiu vigent ni tampoc cap protocol per aplicar als diferents supsits que poden sorgir. Desprs dexaminar diversos supsits objecte de possibles mediacions, es pot constatar lexistncia de dues modalitats ben diferenciades: i. referent a la programaci i planificaci ambientals, aix com a les llicncies i autoritzacions i avaluacions ambientals. LAdministraci sempre hi s present. modalitat correctora: quan sorgeix el conflicte i es tracta de cercar una soluci. En aquest conflicte gaireb sempre hi s lAdministraci20.
4.2
Adequaci de la mediaci
La mediaci ambiental, en el context actual on a lanhelada Administraci relacional li queda encara un llarg cam a recrrer, seria especialment aconsellable: Dins la prpia Administraci per tal de facilitar la coordinaci inter i intradepartamental tan requerida en lmbit ambiental (poltiques sovint de carcter transversal). En les fases prvies dels procediments (en les quals el propi procediment es converteix en un instrument de mediaci) sempre que es constati un marge de maniobra real en la presa de decisions final. Al marge de procediments, en situacions en qu el conflicte s particularment advers i conv recuperar la comunicaci entre les parts implicades. En algunes situacions previstes com a dret vinculant en altres pasos com ara Canad (Sadler, 1993), ustria (Arbter, 2003) o Alemanya (Troja, 2000). Nieto (2010) considera que una de les experincies ms interessants de mediaci en el camp ambiental lofereix, per exemple, el model canadenc davaluaci dimpacte ambiental: en aquest cas la mediaci no es contempla noms com un simple mecanisme, soluci o recurs
ii.
Desprs dexaminar la diferent casustica dels conflictes ambientals, ens sembla que en la majoria docasions es tracta duna especialitat o subdivisi de la mediaci comunitria pel que fa a la mediaci correctora o resolutiva de conflictes. Tot i que s cert que a la mediaci ambiental en general hi ser lAdministraci pblica i que normalment la complexitat del conflicte s ms evident (tant per laspecte material en si mateix, com tamb per la pluralitat de subjectes que hi intervenen, per la transcendncia social i poltica), no s menys cert que les tcniques de mediaci comunitria poden ser adequades per cercar solucions en aquest mbit. En concret, parlem de dos tipus de mediaci: la mediaci ambiental preventiva i la mediaci correctora o
CAPTOL 12
resolutiva de conflictes. El primer tipus de mediaci consisteix a evitar conflictes21. Pel que fa als conflictes ambientals que transcendeixen ms enll de la reclamaci estricta duna persona individual, existeix una base social i una pluralitat dactors que persegueixen diferents objectius. Aquesta mediaci preventiva en matria ambiental requereix que sinverteixin esforos de totes les parts implicades per el que s essencial s precisament el paper de lAdministraci en aquest mbit. Entre algunes actuacions ms significatives, podem citar la installaci duna planta de tractament de residus22 que tots sabem i som coneixedors de lefecte nimby que produeix a tots els sectors. Precisament a Catalunya, malauradament per a tots nosaltres, lefecte de rebuig i del no a les installacions i actuacions ambientals, sovint suposen un sistemtic no de la poblaci a qualsevol actuaci que pugui significar una certa molstia individual23. No menys importants sn la planificaci dinfraestructures ambientals com sanejament, residus i energies renovables24. Tampoc podem defugir de fer referncia a actes ms concrets dautoritzacions o llicncies i, especialment ,els que inclouen el trmit davaluaci ambiental25. Els mecanismes de la mediaci preventiva requereixen un esfor de tots els sectors implicats i duna disposici prvia de reconeixement de les necessitats. Per aix convindria plantejar la necessitat dun pacte social ambiental que impeds precisament el que actualment est passant: el rebuig sistemtic a la implantaci de les infraestructures ambientals, a les actuacions que poden suposar una minoraci del nostre benestar individual. Per tant, tot el que sinverteixi en aquesta direcci s poc ats que ja coneixem el final del procs: impossibilitat davanar i judicialitzaci dels conflictes. Aquesta mediaci preventiva requereix molts esforos. A ms dels trmits que preveu el procediment per la legalitzaci o implantaci de les mateixes infraestructures, sha de treballar i desenvolupar ms a fons la tcnica del scooping26, que consisteix en la informaci i participaci prvia que necessriament requerir una certa predisposici positiva de les parts implicades27. Arribats a aquest punt, i en la fase primerenca o embrionria, tamb les administracions (no noms les altres parts) han destar disposades a lacceptaci duna soluci consensuada que, naturalment, i per la responsabilitat que suposa als poders pblics, no pot infringir la legalitat vigent de cap manera.
Els mecanismes de la mediaci ambiental preventiva sn sens dubte inicialment costosos, per tenen un rendiment social ms profits i gratificant posterior: evitar conflictes que sn molt difcils de resoldre i generen moltes vegades controvrsies que van ms enll del conflicte ambiental. Sabem que s difcil institucionalitzar els mecanismes de mediaci ambiental preventiva i, amb la mateixa finalitat, sha de fer un esfor addicional important. En aquesta fase, cal la intervenci no noms de professionals mediadors, sin tamb dexperts relacionats amb lobjecte a mediar. Ens explicarem ms: si resulta que el que es vol s mediar en un programa de gesti de residus, ser imprescindible la participaci no noms dels mediadors i comunicadors, sin tamb dels experts (enginyers, advocats, socilegs...). Aquesta tasca prvia ajudar molt a evitar els conflictes i hauria de fer-se de manera sistemtica en tot aquest tipus dactuacions. Ara b, intentant concretar una mica ms el que diem, ens plantegem : com poden ser aquests instruments dintervenci ? Avui per avui noms coneixem els mecanismes de participaci directa, de comunicaci prvia, amb la finalitat no noms dinformar sin dimplicar els interessats fins al punt dassolir la seva complicitat per fer viable lactuaci. Ens atrevim a diagnosticar que a la mediaci ambiental preventiva hi ha tamb dues subfases diferenciades. La primera que passaria necessriament per all que hem esmentat al pargraf anterior, i la segona es situaria ja dins del procediment ms formal i previst al marc normatiu vigent i que, per les seves caracterstiques, res impediria que la seva prctica es desenvolups amb ms intensitat. Per altra banda, parlem de la mediaci correctora o resolutiva de conflictes quan ja existeix el conflicte o la problemtica que requereix una soluci, i precisament aqu comena o ha diniciar-se la tasca mediadora per evitar arribar a la cspide o vrtex de la pirmide de litigaci o litigiositat. Precisament per abordar aquest camp i ateses les caracterstiques de lmbit que estem analitzant, podem fer una afirmaci que, al nostre entendre, s clarssima: molts dels conflictes que acaben en seu judicial sn susceptibles de ser mediats. Per tal davaluar inicialment el nivell de litigis existent en seu jurisdiccional, ens assembla important cercar, a ms de les dades facilitades pel Consejo del Poder Judicial, tota la base de dades dAranzadi corresponent al perode 1979-2009 i de la qual en resulten les rees especfiques i el volum dassumptes que a continuaci sindica:
CAPTOL 12
Quadre 1. Anlisi jurisprudencial de la conflictivitat en matria mediambiental

Jurisdicci (nombre total de casos) Residus (273) rees especfiques ms significatives (nombre de casos) Deixalles i residus slids urbans (140) Residus txics i perillosos (137) Abocaments (241) Aiges (241) Depuradores (146) Rgim sancionador (113) Contenciosa Administrativa (1606) mbit nacional Soroll / Contaminaci acstica (161) Activitats molestes (109) Ordenances municipals (62) Rgim sancionador (19) Atmosfera / Contaminaci atmosfrica (42) Espais naturals (307) Fauna (106) Mines (50) Flora (16) Penal (417) Delicte ecolgic (78)28 Altres delictes contra els recursos naturals i el medi ambient (337) Sorolls (139) Civil (542) Abocaments (48) Fums (34) Olors (32)
Font: Base de Dades Aranzadi. Els casos quantificats corresponents al perode 1979-2009
Nivells dimmissi (15) Vigilncia i prevenci de contaminaci (13)
El quadre 1 facilita una primera aproximaci quantitativa als conflictes en matria de medi ambient29 i permet identificar els principals focus de conflictivitat per, per establir el lmit entre casos mediables i no mediables i per determinar el moment oport dintervenci mitjanant la mediaci, que serien algunes de les tasques que ens han estat atribudes, s necessria una anlisi qualitativa, una investigaci material dels fets que van originar el conflicte jurisdiccional (vrtex de la pirmide de conflictivitat). Amb la finalitat referida i a efectes exemplificatius, sha examinat la jurisprudncia en matria de sorolls / contaminaci acstica en les diferents jurisdiccions, ja que precisament s un dels supsits on hi conflueixen ms possibilitats de mediaci. A continuaci analitzarem els casos a Europa, a Espanya i en lmbit de la jurisdicci ordinria.
1.
A escala europea, al Tribunal Europeu de Drets Humans han arribat casos en qu els danys derivats dels sorolls es caracteritzaven per les segents notes: haver estat provocats directament per lactivitat de lAdministraci o b per la inactivitat o omissi dels poders pblics a lhora de protegir els drets dels afectats davant de les immissions illegtimes de tercers; en qualsevol cas, no haver estat corregits per lAdministraci ni pels tribunals nacionals; tenir prou entitat com per vincular-los amb la vulneraci de drets del Conveni europeu de drets humans, com el dret a la inviolabilitat del domicili i al ple desenvolupament de la vida privada i familiar (art. 8).
CAPTOL 12
Sn exemples paradigmtics: (i) C as Lpez Ostra contra Espanya (STEDH 9/12/1994), en qu saprecia la violaci de lart. 8 CEDH i es condemna lEstat a indemnitzar la recurrent pels danys derivats dels sorolls, fums i olors procedents duna depuradora daigua i residus de la indstria del cuir, per considerar que lAdministraci no havia desplegat lactivitat necessria per protegir-la de les immissions illegtimes. En paraules del Tribunal, lEstat no havia equilibrat degudament els interessos en conflicte: linters en el desenvolupament econmic de la ciutat i el dret a la inviolabilitat del domicili i a la protecci de la vida privada i familiar. (ii) Cas Moreno Gmez contra Espanya (STEDH 16/11/2004), en qu saprecia de nou violaci de lart. 8 CEDH, derivada de la inactivitat dels poders pblics a lhora de protegir la recurrent, que vivia en una zona de discoteques acsticament saturada, i es condemna lEstat a indemnitzar els danys. 2. A escala nacional, la sentncia del Tribunal Constitucional de 23 de febrer de 2004 (Rec. 1784/1999), examinant el cas dun establiment que superava els lmits fixats per una ordenana municipal sobre protecci contra la contaminaci acstica conforme a la qual es va sancionar el propietari, analitza la doctrina jurisprudencial del TEDH (en els casos anteriors i daltres) i reconeix la incidncia que en la nostra societat actual pot suposar el soroll per a drets fonamentals com el dret a la integritat fsica i moral (art. 15 CE) o a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat personal i familiar (art. 18 CE), aix com, a travs daquests, per al lliure i ple desenvolupament de la personalitat.
Les sentncies de la jurisdicci penal en aquesta matria poden ser interessants per al projecte en la mesura que descriuen molt detalladament la successi de fets aspecte til per determinar en quin moment conv/es podria intervenir mitjanant la mediaci i en algun cas (STS 20/6/2007, en relaci amb un conflicte entre vens per msica excessivament elevada dun dells) tracten de fixar el lmit entre la simple infracci administrativa i el delicte mediambiental, qesti que pot estar relacionada amb la destablir la frontera entre els casos mediables i no mediables en el nostre projecte. ii. en seu contenciosa-administrativa, se succeeixen les condemnes a Ajuntaments per inactivitat, en no adoptar mesures correctores de les molsties derivades dimmissions acstiques illegtimes (sentncies del TSJ Catalunya de 18/7/2002, 2/11/2004, 10/2/2005 i 20/1/2006) o b per haver provocat directament aquestes (STSJ Catalunya 5/10/2006, per sorolls dels aparells daire condicionat dun edifici propietat de lAjuntament). Els supsits de fons de les condemnes per inactivitat sn diversos: des de sorolls provocats per operacions de crrega i descrrega durant la nit fins als derivats del funcionament daparells de climatitzaci i els produts per bars i restaurants per sobre dels lmits permesos. Processalment, aquests casos sarticulen b per la via del procediment especial per la protecci de drets fonamentals o b per via dun procediment ordinari de reclamaci de responsabilitat patrimonial a lAdministraci. iii. en seu civil, destaca la sentncia de lAudincia Provincial de Barcelona de 12/6/2007, en qu es va reconixer la procedncia de lacci negatria contra la immissi acstica de lladrucs de gossos.
Tot i que el medi ambient no s un dret fonamental, el cert s que la contaminaci acstica pot arribar a suposar la vulneraci de drets fonamentals del Ttol I de la CE. Aquesta constataci, que fa anys era gaireb excepcional, sha incorporat en moltes resolucions judicials tant del TC com tamb de la jurisdicci ordinria. A lmbit de la jurisdicci ordinria, trobem casos relacionats amb la contaminaci acstica en diverses esferes: i. en seu penal, la majoria de casos (sentncies de lAudincia Provincial de Barcelona com les de 20/3/2006, 22/7/2008 i 2/1/2009) corresponen a bars o restaurants que infringien les normes administratives sobre sorolls i, un cop denunciada lactivitat, van desobeir reiteradament les mesures correctores de lAdministraci.
En aquests supsits la mediaci pot intervenir sempre, per evidentment hi ha unes condicions que shan de complir: a) en primer lloc estar disposats a lassoliment duna soluci concertada que sempre ser millor que una resoluci administrativa o judicial. suspendre la via de reclamaci, ja sigui administrativa o judicial, mentre sest fent el procs de mediaci que haur de comptar sempre amb mediadors professionals i, si sescau i depenent de la dificultat de lassumpte30, de tcnics especialistes. instrumentar la soluci convencional ja sigui prvia administrativa o en via judicial que en aquest supsit i dins lmbit de la LJCA es pot instrumentar
b)
c)
CAPTOL 12
per la via de la soluci extraprocessal (76.2 LJCA) o per la via del conveni (77.3 LJCA). Pel que fa la quantificaci del cost, en un i altre supsit, sens dubte sempre s ms elevat el cost que suposa plantejar els assumptes en seu administrativa i ja no cal dir judicial. La mediaci pot comportar com a costos les despeses del mediador, de linforme acstic i del tcnic que en el seu cas i sempre que sigui necessari hi hagi dintervenir31. Si el conflicte ja s en seu judicial i les parts no volen mediar, el seu cost econmic pot arribar a suposar 4 o 5 vegades el cost de la mediaci en via judicial ats que, a ms de la intervenci dun advocat i, en el seu cas, procurador, tamb la participaci de perits judicials i daltres mitjans de prova encariran sens dubte el procediment. En aquests supsits, hem dafegir que la majoria de procediments seran ordinaris, ra per la qual les seves resolucions seran susceptibles dinterposar recurs dapellaci davant del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya.32 Hi ha tamb un cost que, avui per avui, no tenim capacitat per quantificar-lo i s el cost social, poltic i de salut pblica (sinclou tamb el cost moral i emocional), que suposa mantenir aquest conflicte en lmbit judicial i que, malgrat disposar de la corresponent resoluci, aquesta no satisf mai a totes les parts i, molt sovint, s difcil dexecutar i tampoc soluciona realment la problemtica plantejada. Finalment no voldrem acabar sense referir-nos al paper tant important i essencial que tenen les administracions supramunicipals en la cooperaci i assistncia als municipis en aquestes tasques. Sense la seva intervenci, no ser possible avanar duna manera generalitzada en la mediaci ambiental33. Malgrat les dificultats esmentades en els conflictes ambientals, entenem que la mediaci es presenta com la soluci ms adequada i sostenible de les controvrsies que sorgeixen en aquest mbit.
Evitar la via judicial. Rebaixar el desgast (tant dels tcnics com dels administrats). Reduir les despeses de lAdministraci. Lespecificitat dalguns camps del medi ambient: la multitud de conflictes que es generen dabast territorial lligat a la gesti del territori, dels recursos naturals i la seva protecci.
Per altra banda, els motius pels quals fins ara rarament saborden aquests conflictes des la mirada de la mediaci sn: la tendncia a la judicialitzaci; i lencotillament dels procediments administratius en matria ambiental.
Finalment, en lordenaci del servei, trobem aquestes coincidncies: Que sigui operatiu i rpid. Cap endins: que intervingui a nivell interdepartamental i intradepartamental. Cap enfora: que el pogus crear lAdministraci per que es donessin eines per externalitzar-lo i ser independent.
5.2 Perfil del mediador

Resumint els aspectes avanats amb ms detall en lapartat 3.1.2.1, lequip de mediadors ambientals conclou que el possible client espera que els professionals siguin: Vectors pedaggics de la informaci. Aix implica, per tant, conixer b els temes ambientals sobre els quals es debat i tenir capacitat per a transmetre la informaci duna manera clara a la poblaci. Equips contrastats i amb experincia en mediaci i participaci (per a la conducci de sessions multipart). Amb capacitat de facilitar possibles acords o punts de trobada. Professionals implicats i convenuts, ms enll de loferta del servei. Amb un coneixement especfic de les problemtiques ms locals i dels lideratges naturals i les frmules de gesti tradicional dels conflictes.
Conclusions
5.1 Trets de la instituci de la mediaci en medi ambient

A Catalunya no sha identificat cap servei pblic de mediaci ambiental i, en canvi, s existeixen serveis de mediaci ambiental oferts per entitats i empreses. Segons els entrevistats, les segents raons justificarien la implantaci dun servei de mediaci ambiental:
CAPTOL 12
Capacitat didentificar i caracteritzar totes les dimensions del conflicte. Coneixedors dels aspectes procedimentals. Que spiguen escoltar i facilitin la comunicaci entre les parts des duna neutralitat argumental manifesta.
mediaci ambiental (ms enll de les mediacions en dret privat com ara un acord de custodia), acostumen a pertnyer al camp de la mediaci en dret pblic i, per tant, toca interessos collectius o difosos. Aix doncs, ens caldr sempre gestionar la comunicaci portes enfora dels resultats de la mediaci. 5. Acompanyar els processos de mediaci duna estratgia de comunicaci cientfica dels continguts. La generaci dalternatives passa per una bona divulgaci cientfica que redueixi els gaps i explori aspectes a la base del conflicte com pot ser la percepci del risc. Comediaci. La complexitat dels temes, en la majoria docasions, i la dimensi dels grups que poden arribar a participar en una sessi exigeix la intervenci dequips. Formar professionals a la carta. Establir criteris orientadors per a formar mediadors en aquest camp (on moltes de les intervencions amb mirada mediadora venen de professionals lexperincia bsica dels quals s en lmbit del medi ambient). Promoure noves finestres a la mediaci ambiental en els procediments administratius. Es tractaria que en lmbit dels procediments administratius reglats de naturalesa ambiental es plantegessin noves possibilitats a la mediaci (a lestil del model canadenc en les avaluacions dimpacte ambiental). Per exemple, les cartes del paisatge es podrien interpretar com una primera aproximaci en aquesta lnia. Aix reforaria linters de la mediaci davant de les intervencions preventives extraprocedimentals de difcil seguiment si desprs es tramiten via parlamentria. Haurem dexplorar nous esquemes amb base jurdica que permetin que el dileg pugui fonamentar nous protocols (soft law) Reformular els sistemes davaluaci en les mediacions ambientals. Revaloritzar lorientaci ms transformadora de les relacions i la convivncia i els acords tctics. Convindria rebaixar el perfil del gran acord final, en el sentit de que es converteixi en lindicador central de lxit de la mediaci.
5.3
Recomanacions
Com a principals recomanacions dins del camp de la mediaci ambiental voldrem destacar: 1. Mediaci ambiental: mediaci preventiva. El camp de la mediaci ambiental pren fora i t major potencial en els estadis previs al sorgiment dun conflicte de naturalesa processal. Curiosament en alguns camps especfics (rees protegides) tamb pot resultar til quan el conflicte s particularment advers, la situaci extremadament complexa, hi ha un elevat grau de desacord o dincomunicaci entre les part implicades. Servei de mediaci en conflictes ambientals. Confirmat: existeixen els conflictes ambientals i es gestionen de maneres diverses institucionalitzades informalment. De les entrevistes realitzades, s palesa la demanda especfica dun servei de mediaci en conflictes ambientals que sesperaria que fos: una unitat operativa i rpida, reconeguda per lAdministraci per independent i amb un funcionament autnom. Caldria acompanyar-lo de serveis de mediaci intradepartamentals i interdepartamentals. Homologar protocols (amb una mirada oberta). En el camp ambiental (ric en legislaci especfica i significativament reforat en tot all que t a veure amb el dret daccs a la informaci i a la participaci pblica), quan parlem de mediaci des de la praxis es projecten un ventall de mirades (de finalistes algunes instrumentalsa realment transformadores). Els protocols, entesos ms com a principis rectors, haurien de preveure algunes especificitats de les mediacions ambientals (per exemple, el temps que cal dedicar en els previs per a una bona caracteritzaci del conflicte i garantir la presncia dels actors implicats) i la sistematitzaci dels criteris de mediabilitat (amb relaci als moments processals o de justcia ambiental). Acompanyar els processos de mediaci duna estratgia de comunicaci (pblica) dels resultats de la mediaci. Els interessos i drets involucrats en una
6.
7.
2.
8.
3.
9.
4.
10. Difondre el concepte. En el camp ambiental, les possibilitats de la mediaci sn prcticament desconegudes. La gent est poc familiaritzada amb els processos de mediaci. Tamb seria interessant reforar els continguts curriculars relacionats amb la gesti dels recursos naturals i la qualitat de vida des de diverses mirades (la conservaci, els usos, el coneixement cientfic i el coneixement local).
CAPTOL 12
Bibliografia
Lemkow, L. (2002). Sociologa ambiental. Pensamiento socieoambiental y ecologa sociales del riesgo, 177, Barcelona: Icaria-Antrazyt. Lewis, C. (Ed.) (1996). Managing conflicts in protected areas. IUCN (The World Conservation Union) Sussa i Regne Unit. McCarthy, J.; Shorett, A. (1984). Negotiating Settlements: A Guide to Environmental Mediation. New York: American Arbitration Assotiation. Napier, C. (Ed.) (1998). Environmental conflict resolution. London: Cameron May. Nello, O. (Ed.) (2003). Aqu, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empries. Nieto, J. E. (2010). Mediacin en el mbito del derecho ambiental, document base elaborat per al Llibre Blanc. Universitat Autnoma de Barcelona. Martnez-Alier, J. (2004). Los conflictos ecolgico-distributivos y los indicadores de sustentabilidad, Revista Iberoamericana de Economia Ecolgica, 1: 21-30. Milton, K. (Ed.) (1993). Enviromentalism- The view from anthropology, ASA Monographs 32. Londres i Nova York. Mitchell, B (1999). La gestin de los recursos y del medio ambiente. Ediciones Mundi Prensa. OLeary, R. Environmental Mediation and Public Managers: What Do We Know and How Do We Know It?, Indiana Conflict Resolution Institute. Disponible a: http://www.spea.indiana.edu/icri/env_medi.htm (consultat el 2 de novembre de 2008). Pol, E.; Di Masso, A.; Castrechini A.; Bonet, M. R.; Vidal, T. (2006). Psychological parameters to understand and manage the NIMBY effect, Rvue europene de psychologie applique, 56: 43-51. Priscoli, J. D. (1987). Conflict Resolution for Water Resource Projects: Using Facilitation and Mediation to Write Section 404 General Permits, Environmental Impact Assessment Review, 7: 313-326. Quintana Ramrez, A. P. (s/d) El conflicto socioambiental y estrategias de manejo. Colombia: Universidad Tecnolgica de Pereira. Disponible a: http:// www.asocars.org.co/archivos/grupos/Cuencas/ D%C3%ADa%2015%20diciembre/Ana%20Patricia%20CONFLICTO%20Y%20RESLUCION.doc (consultat el 2 de novembre de 2008) Reales, L. (2000). Entrevista a Toms Rodrguez Villasante, Medi Ambient: Tecnologia i cultura, 26, De-
Arbter, K. (2003). Mediated SEA: The viennese experience. Enviromentalist, 15, Febrer, 19 22. Bingham, G. (1986). Resolving Environmental Disputes: A Decade of Experience. Washington DC: The Conservation Foundation. Buckle, L.; Thomas-Buckle, S. (1986). Placing enviromental mediation in context: Lessons from failed mediations. Environ Impact Assess Rev, 6: 55-70. Buckles, D. (Ed) (2000). Cultivar la paz. Conflicto y colaboracin en le manejo de los recursos naturales. Centro Internacional de Investigacin para el Desarrollo. Burgess, G.; Burgess, H. (1994) Environmental Mediation: Beyond the Limits Applying Dispute Resolution Principles to Intractable Environmental Conflicts, working paper, Conflict Research Consortium, University of Colorado. CADS (2003). Resoluci de conflictes socials de component ambiental - Elements introductoris, Documents de recerca, 9. CADS (2010). Equitat ambiental a Catalunya. Integraci de les dimensions ambiental, territorials i social a la presa de decisions. Documents de recerca, 15. Carpenter, S.; Kennedy, W. J. D. (1985). Managing Environmental Conflict By Applying Common Sense, Negotiation Journal, 1: 149-161. Corraliza, J. A.; Gilmartin, M. A. (1996) Psicologa social ambiental. Ideas y contextos de intervencin. A Alvaro, J. A.; Garrido, A.; Torregrosa, J. R. (Coord.) Psicologa Social Aplicada, Madrid: Mc.Graw-Hill. Dotson, A. B. (1983). Who and How? Participation in Environmental Negotiation, Environmental Impact Assessment Review, 4: 203-217. Folch, R. (1999). Diccionario de Sociecologa. Barcelona: Editorial Planeta. Gonzlez, R. (Coord.) (2000). Processos participatius en la gesti despais naturals. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, 17. Grover, K.; Grosch, J. W.; Olczak, P. V.(1996). La mediacin y sus contextos de aplicacin. Una introduccin para profesionales e investigadores. Barcelona: Paids. Gussman, S.; Harter, P. J. (1986). Mediating Solutions to Environmental Risks, Annual Review of Public Health, 7: 293-312.
CAPTOL 12
partament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 42 49. Riesel, D. (1985). Negotiation and Mediation of Environmental Disputes, Journal on Dispute Resolution, 1: 99-111. Sabatini, F. (1995). Qu hacer frente a los conflictos ambientales?, Ambiente y Desarrollo, 1995. Sadler, B. (1993). Mediation provisions and optiones in canadian enviromental assessment, Environmental Impact Assess Review, 13: 375-390. Sandole, D. J. D.; Sandole-Staroste, I. (1987). Conflict Management and Problem Solving: Interpersonal and International Applications. Nova York: New York University Press. Societat Catalana dOrdenaci del Territori (2009). Anuari Territorial de Catalunya 2009, Barcelona. Susskind, L.; McMahon, G.; Rolley, S. (1987). Mediating Development Disputes: Some Barriers and Bridges to Successful Negotiation, Environmental Impact Assessment Review, 7: 127 138. Townsend, P. K. (2000). Enviromental antropology (from pigs to policies), Waveland Press Inc. Illinois. Troja, M. (2000). Capacity building in enviromental policy through mediation Experiences from de mediation project waste management Programme of Berlin, European environment, 10: 265 276. Universidad Externado de Colombia; Direccin de derechos humanos y acceso a la justicia (2002). Proceso de mediacin y habilidades del mediador, Santaf de Bogot, abril. Disponible a: http://atecex. uexternado.edu.co/mediador/documentos/habilidades.pdf (consultat l11 de novembre de 2008)
te. A Pardo, E. (Dir.) Derecho del medio ambiente y Administracin local, Madrid: Civitas; Barcelona: Diputaci de Barcelona. Beltrn Aguierre, J. L. (1995). La distribucin de competencias entre el estado y las comunidades autnomas en materia de medio ambiente, Revista Espaola de Derecho Administrativo, 41, 1995. Carrasco Muoz de Vera, C. (1988). El medio ambiente. Los movimientos sociales: aspectos sociolgicos y cvicos, Publicaciones Jurdicas, nm. especial IV. Costa Yage, F. (1994) Problemtica de los residuos urbanos. A lvarez, J. B.; Polo, A. Contribucin a la educacin ambiental: el tratamiento de los residuos urbanos. Madrid: Universidad Autnoma de Madrid, 13-34. Cutara Martnez, J. M. (1980) Administracin local y medio ambiente. Funciones, medios y problemas, Revista de Estudios de la Vida Local, 207. Choy i Tarrs, A. (1994). La conflictivitat competencial: medi ambient. Institut dEstudis Autonmics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Doperana Rota, D. (1996). El derecho al medio ambiente adecuado. Madrid: Civitas. Edmunds, S.; Letey, J. (1975) Ordenacin y gestin del medio ambiente. Madrid: Instituto de Estudios de Administracin Local. Egea Fernndez, J. (1996). Relaciones de vecindad, desarrollo industrial y medio ambiente. A Pardo, E. (Dir.) Derecho del medio ambiente y Administracin local, Madrid: Civitas; Barcelona: Diputacin de Barcelona. Escobar Roca, G. (1995). La ordenacin constitucional del medio ambiente. Madrid: Dykinson. Escribano Collado, P.; Lpez Gonzlez, J. I. (1980). El medio ambiente como funcin administrativa, Revista Espaola de Derecho Administrativo, 26. Esteve Pardo, J. et. al. (1996) Derecho del Medio Ambiente y Administracin Local. Madrid: Civitas; Barcelona: Diputaci de Barcelona. Fernndez Rodrguez, T. R. (1973). El medio ambiente urbano y las vecindades industriales. Madrid: Instituto de Estudios de Administracin Local. Fernndez Rodrguez, T. R. El problema del medio ambiente y la actividad industrial: aspectos jurdicos, Revista de Derecho Urbanstico, 29.
Bibliografia complementria
Agudo Gonzlez, J. (1999). Las competencias de la Comunidad Europea en materia medioambiental y su incidencia en el ejercicio de las competencias en el mbito interno, Revista de Derecho Urbanstico y Medio Ambiente, 172: 125 i ss. Allende Landa, J. (1991). Escala local y escala internacional en el conflicto ambiental, Revista de Derecho Urbanstico y Medio Ambiente, 124: 525 i ss. Bassols Coma, M. (1996). La planificacin urbanstica: su contribucin a la proteccin del medio ambien-
CAPTOL 12
Garrido Falla, F. (1979). El artculo 53 de la Constitucin, Revista Espaola de Derecho Administrativo, 21. Giannini, S. (1973). Ambiente: saggio sui diversi suoi aspetti giuridici, Rivista Trimestrale Diritto Publico. Gosalvo Bono, R. (1988). El derecho del medio ambiente a la luz del derecho comparado y del derecho de la Comunidad Econmica Europea, Publicaciones Jurdicas, nm. especial. Gros Espiell, H. (1996). La proteccin del medio ambiente en el derecho constitucional, Actualidad Administrativa, 855-868. Hannequart, J. P. (1996). El Derecho comunitario en materia de residuos. Barcelona: PPU. Hernndez Gil; A. (1985). Las relaciones de vecindad en el Cdigo civil, Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin, Madrid. Herrera del Rey, J. J. (2005) La ley del ruido: Ley urbanstica de escasa aplicabilidad, Diario La Ley, 6295, juliol, ref. D-177. Herrera del Rey, J. J. (2006) Botelln. Alcohol y ruido: son los ayuntamientos jurdicamente responsables y competentes? Diario La Ley, 6578, octubre, ref. D-230. Herrera Molina, P. M. (1995). El principio quien contamina paga desde la perspectiva jurdica, Noticias de la Unin Europea, 122. Jaquenod Zsgn, S. (1991). El medio ambiente y sus principios rectores. Madrid: Dykinson. Jordano Fraga, J. (2001) El derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado: Elementos para su articulacin expansiva, Revista de Medio Ambiente, 2. Junceda, J. (1999). Cuestiones Ambientales. Madrid: Colex. Krmer, L. (1991). Sobre el efecto directo de las directivas comunitarias, Documentacin Administrativa, 7: 11 i ss. Krmer, L. (1996). El derecho comunitario relativo a la gestin de los residuos. A: Picn Risquez, J. (Dir.) Derecho medioambiental de la Unin Europea, Madrid: McGraw-Hill, 229 i ss. Lamarque, J. (1975). Le droit contre le bruit, LGDJ, Pars. Larumbe Biurrun, P. (1995). Medio ambiente y comunidad autnoma, Revista Vasca de Administracin Pblica, 8.
Lemkow, L. (2002). Sociologa ambiental, Ed. IcariaAntrazyt. Lpez Menudo, F. (1991). El derecho a la proteccin del medio ambiente, Revista del Centro de Estudios Constitucionales, 10. Lozano Cutanda, B. (2000). Derecho Ambiental Administrativo. Madrid: Dykinson. Mart Mart, J. Comentarios a la ley 37/2003, del ruido, y al nuevo marco de proteccin frente a la contaminacin acstica, Diaro la Ley, 5970, ao XXV. Mart Mart, J. (2008). La defensa frente a la contaminacin acstica y otras inmisiones, Barcelona. Martimportugus Goyenechea, C. (2002). Ruido y estrs ambiental, Mlaga. Martn Mateo, R. (1985). Jurisprudencia ambiental del Tribunal Supremo Espaol desde el cambio poltico, Revista de Administracin Pblica, 108. Martn Mateo, R. (1994). Hacia una poltica sostenible de residuos slidos, Revista Espaola de Derecho Administrativo, 13. Martn Mateo, R. (1994). Nuevos instrumentos para la tutela ambiental, Madrid: Trivium. Martn Mateo, R. (2003) Manual de derecho ambiental, Thomson-Aranzadi. Ortega lvarez, L. (1998) Lecciones de Derecho del Medio Ambiente, Valladolid: Lex Nova. Ortega Bernardo, J. (2000). Jurisprudencia en materia de residuos: localizacin de instalaciones, produccin y gestin, Revista de Derecho Urbanstico y Medio Ambiente. Ortega Bernardo, J. (2002). La intervencin pblica en la gestin de los residuos. Madrid: Montecorvo. Parejo Alfonso, L. et al. (1996). Derecho medioambiental de la Unin Europea, Madrid: McGraw-Hill. Pealver Cabr, A. (1997). La regulacin municipal de los residuos. Barcelona: Cedecs. Pveda Gmez, P. (1997). El rgimen de distribucin de las competencias ambientales entre las distintas administraciones pblicas. Anlisis legal y jurisprudencial, Revista Gaceta Jurdica de la Naturaleza y el Medio Ambiente, 14. Puebla Pons, C. (1998). Los envases y residuos de envases, Revista Iuris, 23, desembre.
CAPTOL 12
Puebla Pons, C. (2002). Intimidad domiciliaria y medio ambiente acstico, Intimidad y Seguridad, ISEGS, Barcelona. Puebla Pons, C. (2006) La recollida selectiva de residus a la regi metropolitana de Barcelona, Barcelona: Diputaci de Barcelona. Puebla Pons, C. (2006). La Gesti dels residus municipals, Escola dAdministraci Pblica, Generalitat de Catalunya. Quintana Lpez, T. (1987). El derecho de los vecinos a la prestacin y establecimientos de los servicios pblicos municipales. Madrid: Civitas (Cuadernos Civitas). Rodrguez Ramos, L. (1995). Instrumentos jurdicos preventivos y represivos en la proteccin del medio ambiente, Documentacin Administrativa, 190. Romi, R. (1994). Droit et administration de lenvironnement. Paris: Montchrestien. Ruiz-Rico, G. (2000) El Derecho constitucional al medio ambiente: dimensin jurisdiccional, Valencia: Tirant lo Blanch. Serrano Lozano, R. (1998). Rgimen jurdico espaol de los residuos. A: Ortega lvarez, L. Lecciones de
Derecho del medio ambiente, Valladolid: Lex Nova, 1a ed., 339 i ss. Sndic de Greuges de la Comunitat Catalana. (2010). Informe sobre la contaminaci acstica- Memoria anys 2008 i 2009. Sndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. (2004). Contaminacin acstica en las actividades de ocio, establecimientos con ambientacin musical y prcticas de consumo en la va pblica, Alacant, octubre. Trayer, J. M. (1991). El efecto directo de las directivas comunitarias: el papel de la Administracin y de los jueces en su aplicacin, Revista de Administraciones Pblicas, 125. Vacas Garca Alos, L. (2003). El Derecho de las inmisiones y la proteccin contra la Contaminacin Acstica, Diario La Ley. Vercher Noguera, A. (1989). Aplicacin de las directivas comunitarias sobre medio ambiente, Documentacin Jurdica, 64: 759 i ss.. Vercher Noguera, A. (1995). El medio ambiente en la Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Comunidad Europea, Cuadernos de Derecho Judicial: Derecho Comunitario presente y perspectivas, 31.
Notes
1 Aquest s el cas del mdul de Mediaci ambiental, presentat al postgrau de Mediaci comunitria (Universitat de Barcelona), elaborat per Xavier Carbonell i Mar Fbregas (2004). 2 Per a establir el nombre de mediacions de carcter ambiental shan utilitzat les dades del Panel de Poltiques de la Fundaci Carles Pi i Sunyer destudis autonmics i locals. Posteriorment, amb el cens de mediacions complet sha contactat amb tots els tcnics municipals de localitats majors de 10.000 habitants de Catalunya per a aprofundir en els conflictes ambientals i en els processos de mediaci duts a terme al llarg de lany 2008. La voluntat dexhaustivitat censal ha comportat tamb lestudi dels quaranta un consells comarcals. 3 4 5 6 7 Al voltant de la dicotomia conflicte ambiental / conflicte territorial existeix una discussi conceptual que saborda en el proper apartat. Vegeu mapa i informe complet a www.ecologistes.cat. Vegeu www.territori.scot.cat Com a tipologia hem respectat els mbits temtics que proposa lAnuari. Pensant en aquells conflictes ambientals mediats o mediables.
8 Conflictes territorials sn tots aquells que tenen un impacte sobre el territori. Des daquesta premisa considerarem els conflictes ambientals com un tipus de conflicte territorial, sense ser categories intercanviables. 9 La dualitat ambiental / territorial s explcitament utilitzada pel moviment ecologista catal, el qual fa servir consignes com Contra la poltica ambiental de la Generalitat: Defensem el territori (El Pas, 21.03.09).
CAPTOL 12
10 Entenem que el No aix obra dos nivells posibles dintervenci per a millorar la gesti del conflcite. Un primer ms relacionat amb el que entendrem com a mecanismes de Participaci ciudadana/Negociaci que sempraria per obrir debat social sobre com decidir per no sobre qu es decideix (seria una forma de rehuir resistncies). El segon nivell, el de la mediacin sactivaria, com recordvem abans, en aquells processos on la resolucin del conflicte, tot i tenir un procediment marcat, resulta ineficient o insatisfactori per al conjunt de les parts implicades. 11 Veure el captol 11 sobre Gesti Relacional i Governana d aquest llibre.
12 Agram la participaci en el Grup de: Silvia Iannitelli (UB coordinadora del mster interuniversitari sobre Poltiques socials i mediaci comunitria; Marta Llobet (UB); Xavier Jimnez (Ajuntament del Prat de Llobregat); Elisabet Tejero (UB) i Daniel Pons (INYPSA). 13 En aquest pargraf i successius que apareixen dins de lapartat 3.1.1, recuperem entre cometes formulacions literals del grup de discussi. 14 Agraim la bona disponibilitat per a ser entrevistats de: Eduard Plana (Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya); Jaume Vicen (rea de Medi Natural dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Medi Ambient i Habitatge); Antoni Munn (Agncia Catalana de lAigua Departament de Medi Ambient i Habitatge); Francesc Gir (Fundaci Acci Natura ONG Entitat de custdia); Carles Ibez (Unitat dEcosistemes Aqatics IRTA i SEO Birdlife). 15 Se cita per exemple el Manual O4 d EUROPARC Espaa de lany 2007 (Enredando. Herramientas para la comunicacin y la aparticipacin sociales en la gestin de la red Natura 2000) 16 No sha generat un decret descalada perqu la prpia assessoria jurdica de ladministraci no ho ha perms per temes bsicament legals relacionats amb els plans especials. 17 DOGC 4723 21.09.2006 Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel que es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, i es regulen els estudis i informes dimpacte i dintegraci paisatgstica; Departament de Poltiques Territorials i Obres Pbliques. 18 Direcci General dArquitectura i Paisatge - 2005 La Carta del paisatge: un instrument collectiu i voluntari de comproms a favor del paisatge. 19 Certament hi ha conflictes ambientals on les administracions no hi intervenen, per sn els mnims i gaireb se situen en lmbit civil (ja sigui relacions de venatge (immissions, etc.), conflictes que poden sorgir en les comunitats de vens, dels contractes darrendament de locals o habitatges). Aquesta tipologia de conflictes constitueix un percentatge que poc significatiu amb relaci al volum de controvrsies que es susciten. 20 Prenem com a punt de partida i mtode de treball lmbit administratiu en el qual lAdministraci sempre hi s present i actua com a poder pblic; tot aix sens perjudici que, excepcionalment, podria donar-se que lAdministraci pugui actuar en lmbit privat (sentn quan ho fa en lmbit civil, laboral... Contractes i relacions fora de lmbit administratiu). 21 Entenem com a conflicte algun tipus delement dexclusi, dincompatibilitat de posicions, de diferncies irreconciliables, de guanyadors i perdedors, etc. 22 Pensem en la polmica que ara existeix amb lampliaci de la incineradora de Sant Adri del Bess o b en la construcci duna nova installaci dincineraci al Garraf. 23 Veure lobra dOriol Nel.lo (2003). 24 Curiosament, quan va endegar-se el primer Pla territorial sectorial denergia elica a Catalunya (any 2001) hi varen haver moltes protestes i es va manifestar un rebuig molt evident, no noms per part dels particulars sin tamb per part de les administracions no promotores i associacions ecologistes. 25 s clar que quan es tramita la legalitzaci duna actuaci amb transcendncia ambiental s important la mediaci preventiva per evitar desprs lactuaci correctora de lAdministraci. 26 Molt implantada per les administracions anglosaxones. 27 En el sentit de partir de la necessitat de fer i de la procedncia de les actuacions. Per exemple, si es vol fer una infrastructura, cal tenir clar que sha de fer i no el contrari, com malauradament passa ara. 28 Aranzadi classifica en aquesta categoria els casos demissions o abocaments a latmosfera, el sl o les aiges terrestres o martimes que posin en perill greu la salut de les persones, que puguin perjudicar les condicions de vida animal o greument els boscos, espais naturals o plantacions tils, contravenint lleis i reglaments protectors del medi ambient. 29 Cal tenir esguard que en aquesta estadstica no es troben enregistrats tots els assumptes que shan tramitat davant dels jutjats ordinaris contenciosos, que van iniciar el seu funcionament amb lentrada en vigor de la LJCA 29/1998. 30 Imaginem que hagin de fer-se medicions acstiques, supsit molt habitual en aquests casos, o shan dinstrumentar mesures per subsanar les fonts acstiques. Amb la mateixa finalitat, ser necessria la intervenci dentitats acreditades i tcnics qualificats per
CAPTOL 12
lassessorament tcnic. No oblidem que els annexos de la normativa acstica sn molt tcnics i complexos i les avaluacions requereixen unes anlisis molt acurades. 31 Una primera aproximaci, que shauria de comprovar amb la prctica que avui encara no tenim, podria ser de 3.000- 4.000 (comptant amb la intervenci tcnica, etc.) 32 Arribats ja en seu dapel.laci i depenent de les parts, el cost podria arribar a ser fins i tot 7 o 8 vegades el de la mediaci. 33 Els municipis petits i mitjans no tenen capacitat dinstrumentar i assolir el cost daquests sistemes de mediaci. No instrumentar la mediaci, tal com hem vist, els suposa un cost molt ms elevat. En aquest sentit, no podem passar per alt la intervenci de la Diputaci de Barcelona en lmbit de la mediaci comunitria; ja que dna suport als municipis que disposen daquestes lnies dactuaci.
CAPTOL 13
Mediaci en dret administratiu

Juan Emilio Nieto (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Equip dinvestigaci
Elisenda Casaas Adam (Institut de Dret i Tecnologia, UAB); Slvia Gabarr (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Resum
Aquest captol tracta danalitzar les vies per a la introducci i desenvolupament de la mediaci en el dret administratiu. Lanlisi sinicia amb lexposici del marc teric aplicable, tot contextualitzant el progressiu increment de la utilitzaci de la mediaci i daltres ADR en dret administratiu. A continuaci, fa una breu repassada de la regulaci de la mediaci administrativa dins de lmbit dalguns sistemes de dret comparat. Finalment, fa una anlisi de les possibilitats de la mediaci en el context del dret aplicable a Catalunya. El captol distingeix entre la mediaci extrajudicial (ja sigui dins del procediment administratiu o no) i la mediaci processal o intrajudicial. En aquest context, examina els condicionants materials, subjectius i de procediment de la mediaci.
Paraules clau
Procediment, procs, gesti, dret administratiu, governana, dret pblic, procediment administratiu, conveni, terminaci convencional, resoluci administrativa, jurisdicci contenciosa administrativa.
CAPTOL 13
ndex
1 Plantejament 3.2.1 La mediaci en el marc de larticle 88 LRJ 3.2.1.1 Aplicabilitat directa o diferida. mbit material i alguns exemples de regulaci sectorial 3.2.1.2 Efectes 3.2.2 La mediaci com a via substitutiva dels recursos administratius 3.2.3 La mediaci en el procs contencis administratiu 3.2.3.1 La mediaci en el marc de lactual article 77 LJCA 3.2.3.2 Referncia a la mediaci intrajudicial administrativa en el dret projectat 4 Conclusions i recomanacions 5 Bibliografia
2 Marc teric. Mediaci en dret pblic i governana. Lemergncia i progressiva expansi dels ADR en dret administratiu 2.1 Apunt sobre la mediaci en lmbit administratiu en el context internacional i en el dret comparat 2.2 Especificitats de la mediaci en el dret administratiu comparat 2.2.1 Especificitats materials 2.2.2 Inserci de la mediaci en les vies procedimentals administratives 2.2.2.1 Mediaci prvia al procs 2.2.2.2 Mediaci intraprocessal 3 Articulaci de la mediaci en el dret intern: el sistema de mediaci 3.1 Sistema de mediaci i fonts normatives 3.2 Anlisi dels diversos supsits
Notes
CAPTOL 13
Plantejament
En els captols immediatament anteriors daquest bloc sha abordat la temtica de la mediaci en un context pblic des duna doble perspectiva: una ms general vinculada als conceptes dAdministraci relacional i governana, com una nova manera dabordar els conflictes entorn a les poltiques pbliques que substitueix la poltica i pel dileg i la interacci; i una perspectiva ms concreta que analitza aquest mitj alternatiu de resoluci de conflictes en lmbit especfic del medi ambient. Ambds coincideixen en prendre en consideraci essencialment els conflictes dndole collectiva, i fan un reps de plantejaments terics i experincies prctiques que es situen en el context de la cincia poltica. Sha pogut observar en aquests plantejaments la importncia que, juntament amb les normes de carcter vinculant, exerceixen i es concedeix als escenaris regits pel dileg, regles prctiques, protocols, codis de bones prctiques, recomanacions i daltres instruments similars que, en certs casos no en tots, es poden enquadrar dins del concepte de soft law. El present captol aborda la introducci de la mediaci en lmbit del dret administratiu. Com veurem, el seu enfocament est ntimament lligat amb les concepcions de lAdministraci relacional i amb les noves tendncies que semblen emergir en aquest mbit. En aquest context, el seu objecte es centra en lexploraci de les possibilitats de la mediaci en el marc de la regulaci administrativa, i de les vies procedimentals i processals formals, dels seus efectes i conseqncies. Cal advertir, com a punt de partida, que des de les nostres premisses, el sistema de mediaci administrativa inclou tant les coordenades que ofereix el dret vinculant (hard law) com el dret de naturalesa no vinculant o soft law, i fins i tot regles prctiques que no tenen aquest carcter. El concepte de soft law s de caracteritzaci complexa, i engloba actes o instruments jurdics sense carcter obli-
gatori, per incardinats en el sistema de fonts. Des del punt de vista administratiu, es poden distingir normes de soft law amb efectes ad intra unilaterals o paccionadesi normes de soft law amb efectes ad extra unilaterals o paccionades (Sarmiento, 2006). Totes aquestes fonts formen part del sistema de mediaci, tot i que cal reconixer que lefectivitat de les normes de soft law varia depenent de si es troben incorporades textualment o per referncia a un norma de hard law o si, per contra, no shan incorporat a les anteriors. En qualsevol cas, i encara que no s la seva nica virtualitat, el soft law exerceix tamb la funci dun principi general del dret, com a mandat doptimitzaci que requereix de lintrpret una maximitzaci dels seus continguts1. La mediaci en el dret administratiu presenta algunes particularitats respecte als carcters generals de la mediaci en matria civil i mercantil ms extensament tractada des del punt de vista normatiu, doctrinal i de prctica jurdica. En aquest sentit, cal partir del fet que la mediaci en matria administrativa es troba fora de lmbit de laplicaci de la Directiva 52/2008/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2008 sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils (article 1.2). En el mateix sentit, tant la llei catalana 15/2009, del 22 de juliol, com lAvantprojecte de llei estatal de mediaci en assumptes civils i mercantils, aprovat pel Consell de Ministres de 19 de febrer de 20102, exclouen la mediaci en lmbit administratiu. En qualsevol cas, cal senyalar que lAvantprojecte de llei de reforma de la llei 60/2003 de 23 de desembre, darbitratge i d arbitratge institucional en lAdministraci general versi de 10 de febrer de 20103, preveia una modificaci de larticle 77 de la Llei 29/1998 de la jurisdicci contencis administrativa, per a incloure la possibilitat que, quan la contesa verss sobre estimaci de quantitat, el jutge o tribunal imposs a les parts la submissi a mediaci, dacord amb la legislaci reguladora de la mediaci. El Consell General del Poder Judicial va dictaminar que es tractava duna circumstncia paradoxal des dun
CAPTOL 13
punt de vista sistemtic4. En aquest sentit, considera que hauria resultat probablement ms adequat haver alludit a aquest supsit de mediaci administrativa dins de la delimitaci de lmbit daplicaci de la futura llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, ja que, al cap i a la fi, si la reforma hagus prosperat, aquest tipus de mediaci administrativa es regiria per les disposicions de la futura Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils. Cal senyalar que aquest punt es va suprimir finalment en la darrera versi del projecte de llei presentat al Consell de Ministres de data 16 de juliol de 20105. Respecte a lestructura i continguts daquest captol, resultar obvi que no es parteix dindicadors quantitatius i qualitatius des dels quals extreure les dades per a una construcci jurdica daquest instrument. Ms aviat al contrari, lescassa tradici de ls daquesta figura en el nostre dret en aquest camp concret ens aproxima ms a una acci prospectiva que descriptiva: es tracta danalitzar les vies per a la introducci i desenvolupament de la mediaci en el dret administratiu.
Aquesta s una caracterstica que, no obstant, conv entendre amb algunes reserves, ats que, com ja sha examinat durant aquest Llibre Blanc, les normes jurdiques poden exigir la mediaci com a pas previ al procs sense que per aix perdi el carcter de procediment voluntari. Una altra qesti diferent, i sobre la qual hi ha hagut certa polmica en el cas del dret espanyol com veurem, s si en la via intraprocedimental administrativa es pot imposar una mediaci que exclogui la facultat de linteressat dacudir a la via del recurs administratiu.
2.1 Apunt sobre la mediaci en lmbit administratiu en el context internacional i en el dret comparat
La mediaci, entesa com acabem de descriure, sha manifestat i encara es manifesta de manera ms nombrosa i fonamental en lmbit del dret privat, lmbit familiar o el dret laboral. Aix s aix en la majoria dels sistemes jurdics. bviament, malgrat la seva trajectria molt ms curta, no es desconeix el seu potencial mitj de resoluci de conflictes de naturalesa administrativa. Les raons que semblen reclamar la cerca de mitjans alternatius per a la resoluci de conflictes administratius sn de diversa ndole. Entre elles citem, en primer lloc, tot i que noms sigui pel fet que s la ms recurrent, una de carcter ms prctic com s la sobrecrrega dels jutjats administratius, els costos elevats dels processos, les demores en la resoluci de les controvrsies, etc. Davant daquesta situaci, shan buscat solucions que intenten sotmetre laccs al jutge a autntics filtres. Algunes daquestes vies es basen en unes premisses que no senquadren precisament en potenciar mtodes alternatius de resoluci de conflictes, ans al contrari, descansen en la lgica ms tradicional del joc entre procediment administratiu i procs contencis administratiu a travs de donar ms rellevncia als recursos administratius (al procediment administratiu en via de recurs). El dret comparat ens ofereix alguns exemples en qu es concedeix gran importncia als recursos administratius com a instruments que pretenen racionalitzar els termes del conflicte i evitar la iniciaci de processos jurisdiccionals. Aix, en el cas de Frana, sentn que els recours administratifs pralables permeten a lAdministraci fer examen de conscincia i al ciutad conixer millor els seus drets sense necessitat dafrontar costosos processos; o que el sistema alemany de Wiederspruchsverfah-
2 Marc teric. Mediaci en dret pblic i governana. Lemergncia i progressiva expansi dels ADR en dret administratiu
Com ja s sabut, i amb el simple propsit denquadrar aquest instrument a lmbit del dret administratiu, la mediaci s un mitj autocompositiu de resoluci de controvrsies, en el qual les parts sajuden dun tercer (mediador) que condueix, informa o orienta cap a la consecuci dun acord, que aquest darrer, bviament, no imposa. De la part anterior, i per als nostres propsits, ens interessa destacar les segents notes caracterstiques de linstrument de la mediaci: 1. s un procs de naturalesa autocompositiva: sn les parts que arriben a un acord que evita un procs o li posa fi. El mediador no imposa la soluci com passa amb lrbitre. Es tracta dun procs de naturalesa o carcter voluntari per a les parts en conflicte, les quals en qualsevol moment poden abandonar o desistir. Les parts no estan obligades a arribar a un acord.
2.
CAPTOL 13
ren que no noms serveix per a alleugerar la crrega dels jutjats administratius sin que tamb ajuda a respectar ms el principi de legalitat i permet al ciutad invocar una verificaci de lactuaci administrativa amb uns costos econmicament accessibles (Masucci, 2009,11). Sigui com sigui, i als nostres efectes, interessa recordar respecte a la potenciaci daquestes vies que es tracta de solucions autocompositives, que en si mateixes tampoc exclouen que semprin frmules negociades, ja sigui amb carcter general, o fins i tot dins del mateix procediment en via de recurs, com veurem ms endavant. Per a nosaltres, presenten ms les iniciatives que shan anat obrint cam progressivament en el sentit de donar cada vegada ms preponderncia als mitjans alternatius de soluci de controvrsies o disputes, coneguts en general per les seves sigles angleses ADR (Alternative Dispute Resolution). Es tracta dun fenomen que ja es pot apreciar en lmbit del dret internacional i que, a ms, s clarament emergent en dret comparat, com per altra part es pot apreciar en el captol 2 daquest Llibre Blanc. A simples efectes de donar notcia de la seva articulaci concreta en lmbit del dret administratiu, i malgrat tractar-se dinstruments de soft law, cal assenyalar des del punt de vista del dret internacional la propugnada pel Consell dEuropa, que en diverses recomanacions encoratja ls daquest mitj de resoluci de conflictes. En concret, la Recomanaci de lany 2001 sobre ls de la mediaci en la resoluci de conflictes entre Administraci pblica i particulars6. En dret positiu comparat, sha observat en els darrers temps la tendncia creixent a la introducci daquest mitj de resoluci de conflictes en dret administratiu, ja des de laprovaci de lAdministrative Dispute Resolution Act de 1990 (ADRA)7 nord-americana, que incloa diverses tcniques com arbitratge, mediaci, negociaci. Aquesta llei fou reformada posteriorment per lAdministrative Dispute Resolution Act de 19968. Com es pot observar extensament a Phillips (2001) i Ware (2001), ladopci de lADRA de 1990 semmarca en un context dincrement dels litigis entre ciutadans i agncies, fet que va dur a plantejar-se la possibilitat destendre ls de lADR a una major part daquest tipus de processos. No obstant aix, i com a context general en qu va sorgir lADRA, sha de posar de manifest que la General Accounting Office no permetia que les qestions litigioses consistents en reclamacions dinerries de lAdministraci federal es resolguessin fora dels tribunals sense que medis autoritzaci expressa. Aix, i encara que algunes agncies federals, singularment lEnvironmental Protection Agency (EPA) i lArmy Corps of Engineers, ja estaven autoritzats per a utilitzar aquests mitjans alternatius de
resoluci de conflictes com la mediaci o mini judicis des de feia temps, no existia cap regulaci uniforme a la qual lAdministraci federal pogus ajustar-se a lhora demprar les tcniques dADR. LADRA de 1990 va posar fi a aquesta situaci, ats que exigeix a les entitats de lAdministraci federal que considerin duna manera general la utilitzaci de mitjans alternatius per a la resoluci de conflictes amb la finalitat dobtenir avantatges similars a aquells que sobtenen del seu s en dret privat. A ms, preveia la designaci dins de les agncies duna persona especfica encarregada de la formaci del personal en aquestes tcniques, aix com lavaluaci de les potencialitats de ls dADR en els seus diversos programes especfics. Daquesta manera es responia al doble propsit de normalitzar ls dels ADR a les agncies federals i destablir aquells contextos materials especfics on els ADR es poguessin fer servir amb ms utilitat. En definitiva, i dacord amb el pargraf 2 de lADRA de 1996, els motius que ja van recomanar la seva adopci estaven relacionats amb una srie de factors que en essncia es xifren en: 1. El procediment administratiu, com es recull al captol 5 del ttol 5, United States Code, i a altres lleis, ha doferir una manera rpida, experta i econmica de resoldre disputes com a alternativa al litigi en els tribunals federals; Els procediments administratius resulten cada vegada ms formals, costosos i llargs, i suposen prdues innecessries de temps i menor probabilitat daconseguir una resoluci consensuada de disputes; Els mitjans alternatius de resoluci de disputes shan emprat en lmbit privat durant molts anys i, en circumstncies apropiades, han donat lloc a decisions ms rpides, ms econmiques i menys contencioses; Aquests mitjans alternatius poden conduir a resultats ms creatius, eficients i responsables; Aquests mitjans alternatius es poden usar de manera avantatjosa en gran varietat de programes administratius; Lautoritzaci explcita per ls de tcniques de resoluci de disputes degudament provades eliminar lambigitat de lautoritat de lagncia segons la llei; Les agncies federals no noms es poden beneficiar de les tcniques que es van desenvolupar en el sector privat, sin que tamb poden anar per davant en el futur desenvolupament i millora daquestes tcniques; i
2.
3.
4. 5.
6.
7.
CAPTOL 13
8.
La disponibilitat dun ampli ventall de procediments de resoluci de disputes i ms coneixement de ls ms efectiu daquests procediments millorar la tasca del Govern i el servei als ciutadans.
Dins daquest context general, i com havem observat, cal posar de relleu que la introducci de tcniques de mediaci en dret administratiu nord-americ ha estat especialment intensa en matria ambiental. Daix, se nha aprofitat lEnvironmental Protection Agency (EPA), que ha aplicat mecanismes alternatius per a la resoluci de conflictes a una gran varietat de supsits derivats de laplicaci de les lleis que administra lEPA (Clean Water Act, Clean Air Act, Toxic Subtances Act, NEPA, entre altres), essencialment en matria de sancions. A aix contribueixen, sens dubte, les previsions procedimentals aplicables a lactivitat de lEPA, en la qual sobserva lexistncia duna fase pre-trial9. Aquesta fase es du a terme amb la intervenci dadministrative judges que, contrriament a all que es podria pensar, no sn jutges inserits en el poder judicial sin que es tracta de jutges administratius; i que remeten a la possibilitat que les parts utilitzin de manera explcita els mitjans alternatius dins lmbit de lADRA de 1996 i, entre aquests, la mediaci10. Lexperincia europea no sescapa, naturalment, daquesta tendncia. Tamb en el nostre entorn ms proper saprecia un increment del recurs a instruments alternatius per a la resoluci de conflictes i, en particular, la mediaci. Entre els sistemes jurdics europeus comparats, cal fer un esment del model angls, francs i alemany, als quals farem referncia repetidament durant aquest captol. Aix, el Regne Unit ha estat un dels sistemes pioners de la introducci dels ADR, tamb en dret administratiu, des de la introducci dels Ombudsman als anys 60 (Boyron, 2007). Ms recentment, la possibilitat de mediaci abans i en el curs del procs sha derivat de la interpretaci que els tribunals fan de les noves Civil Procedures Rules, en particular desprs de la sentncia COWL (2001), on el President dels tribunals dAnglaterra i Gales (Lord Chief Justice of England and Wales), Lord Woolf, lafirm amb autoritat al Tribunal dApellaci (Court of Appeal) (Masucci, 2007). s destacable que el President dels tribunals ha adoptat un rol molt actiu en la promoci de ls de la mediaci en supsits de judicial review, davant la reticncia inicial daltres professionals de la justcia (Boyron, 2007). Per altra banda, la mediaci en dret administratiu tamb lha assumit com a prioritat el govern en el Governments pledge de 2001 sobre promoci i difusi dels ADR en el si dels departaments governamentals i agncies i impulsar aix la seva implantaci (Boyron, 2007).
A Frana i Alemanya, la introducci de la mediaci en dret administratiu ha estat ms pausada, tot i que sha accelerat en lpoca recent amb la incorporaci de diferents instruments en aquest sentit, en especial en el cas alemany, que mostra un xit notable (Boyron, 2007). En lactualitat, a Frana existeix un procs de mediation-conciliation abans del procs i tamb en el curs daquest, en el marc del Code de Justice Administrative. Ls daquest mecanisme tamb el recull una llei de 1996 que institucionalitza la mdiation judiciaire (Masucci, 2009). De manera anloga, a Alemanya, existeix tamb la possibilitat dacudir a la mediaci abans i en el curs del procs que, tot i no la recull explcitament, es deriva del WwGo (Codi de Procs Administratiu) (Masucci, 2009). En aquest darrer supsit, cal assenyalar que han estat despecial importncia les iniciatives de la prpia judicatura, que han establert projectes pilot de mediaci (Pilotproject gerichtliche Mediation) en alguns tribunals (Boyron, 2007). En termes generals, es tracta dun fenomen que ha causat certa sorpresa a alguns autors estudiosos de la matria, i aix shan plantejat si respon a una mera casualitat o hi ha raons de fons que permeten parlar duna certa comunitat. Per exemple, Boyron (2007, 281) analitza la recent aparici de la mediaci administrativa a Frana, Anglaterra i Alemanya i conclou que s el resultat dun procs de convergncia espontnia o natural, un procs dimitaci comparativa que es desenvolupa al marge dels mecanismes dimportaci, harmonitzaci o crossfertilisation. Daquesta manera, la coincidncia en la introducci de la mediaci no s tant un fenomen dinfluncia recproca entre els tres models, sin que ms aviat respon a les notables transformacions que est sofrint en lactualitat el dret administratiu, en el marc ms ampli la denominada globalitzaci jurdica. Aix, lincrement del recurs a figures com la mediaci i altres ADR seria lexpressi duna nova concepci emergent del funcionament de lAdministraci i del procediment administratiu, que es fonamenta en una nova manera dentendre les bases de la relaci entre lAdministraci i la societat. Ezeizabarrena (2003, 57) destaca que el fonament objectiu de la nova tendncia sempara en un nou model jurdic en la manera dadministrar, dins del qual lAdministraci comena a renunciar a la tradicional imposici imperativa i unilateral dels actes derivats della, i busca un equilibri consensual entre linters pblic o general (...), i els interessos individuals de les persones, la participaci de les quals resulta imprescindible per a discernir i aconseguir el compliment daquest inters pblic o general.
CAPTOL 13
El context s el que sha anomenat la crisis de la concepci tradicional administrativa, les causes de la qual es situen en les substancials transformacions que ha sofert la societat, el mercat i, en especial, per la prpia Administraci i el dret administratiu. En destaquen, en particular, lexternalitzaci de serveis, la regulaci de nous i molt diversos mbits, i laparici a una velocitat vertiginosa de nos instruments dactuaci administrativa, que comporten la introducci de noves lgiques en lorganitzaci administrativa i la prestaci de serveis pblics (Boyron, 2007; Chevallier, 2004). En parallel, tamb sha produt una transformaci notable de lavaluaci de leficincia de lAdministraci, i shan adoptat nous paradigmes que van ms enll del mer control jurisdiccional de la legalitat i que posen en qesti el tradicional funcionament i la burocrcia administrativa. Daquesta manera, sestan imposant progressivament els principis de la nova gesti pblica, importats del sector privat, fins al punt que ha portat alguns autors a tmer que arribin a difuminar la distinci entre els dos sectors (Chevallier, 2004; Craig, 2003). En aquest marc, es destaca la necessitat de modernitzaci del dret administratiu, que ha de mostrar flexibilitat i desenvolupar nous principis i procediments per a adaptar-se a la nova realitat (Ezeizabarrena, 2003; i Boyron, 2007). I com a element essencial daquesta transformaci, sincideix en el paper de la societat, impulsora i protagonista directa de molts daquests canvis, que a la vegada exigeix ms transparncia i participaci en les decisions de lAdministraci, fet que posa en qesti la concepci clssica de la rgida estructura piramidal de lautoritat i el poder pblic. De manera particular, aquesta nova concepci defensa la necessitat de superaci de la unilateralitat tradicional en ladopci de decisions per part de lAdministraci, que en moltes ocasions esdev un obstacle en aquelles relacions jurdiques en les quals la participaci sha de prendre en consideraci i el desenvolupament de nous procediments que permetin la configuraci dactes administratius amb un contingut consensuat; s a dir, que incorporin a la vegada els interessos individuals i collectius de la societat representada en cada supsit concret. En suma, la introducci de mecanismes com la mediaci es pot enquadrar dins daquesta nova concepci de lorganitzaci i el funcionament de lAdministraci pblica, basada en un increment de la transparncia, participaci i intervenci del ciutad dacord amb els paradigmes de la justcia relacional reiteradament citada durant aquest Llibre Blanc.
2.2 Especificitats de la mediaci en el dret administratiu comparat

Malgrat el que sacaba dexposar sobre lemergncia i lextensi dels mecanismes alternatius de resoluci de conflictes en matria administrativa, conv recordar que la mediaci en aquest camp presenta certes especificitats respecte de la mediaci en la resta dmbits essencialment jurdico-privats. Aquestes idees es mostren en dret comparat i sn, en general, aplicables al dret espanyol, amb els matisos que a continuaci veurem. En termes generals, les aquestes especificitats apareixen relacionades fonamentalment amb el seu mbit material i amb el procediment.
2.2.1 Especificitats materials

Havem senyalat que la mediaci s un instrument autocompositiu de carcter negocial. En conseqncia, la utilitzaci del procediment de mediaci implica o pressuposa la possibilitat jurdica de negociar la soluci del litigi o, almenys, algun dels seus aspectes. Resulta evident la problemtica que comporta la seva aplicaci a litigis entre particulars i lAdministraci pblica, ja que aquesta es troba vinculada als principis de supremacia i sotmetiment a la llei. Aix mateix, les normes de dret administratiu tutelen interessos de carcter pblic, que per tant es sostrauen del poder de disposici de les parts en conflicte i limiten, o en el seu cas extrem poden excloure, lespai per a trobar una soluci acordada (Masucci, 2009). De la part anterior sen desprn que en lmbit del dret administratiu, potser hi ha determinades rees on s complicat arribar a aquesta soluci negociada. No obstant aix, no sha de deduir bviament que s impracticable, sin que shan dindividualitzar aquelles rees o supsits en qu existeix un espai per a la negociaci entre les parts i, en conseqncia, sigui ms factible la utilitzaci del procediment de mediaci. A tall dexemple, la Recomanaci del Consell dEuropa estableix que els ADRs en dret administratiu haurien destar permesos en general, o en determinats tipus de litigis considerats adequats per aix, i cita en particular aquells relatius a actes administratius individuals, contractes, responsabilitat patrimonial i a reclamacions pecuniries. Aix, la delimitaci concreta daquests espais que permeten arribar a una soluci negociada amb lAdministraci depn de la diferent concepci de larticulaci del dret administratiu en cada sistema especfic, com es pot observar dels exemples de dret comparat que es presenten a continuaci.
CAPTOL 13
Frana. En la lnia de la Recomanaci del Consell dEuropa, a Frana sadmet la mediaci en general quan el litigi versa sobre contractaci administrativa o responsabilitat patrimonial de lAdministraci. Per contra, sexclou quan es tracta de litigis que afecten lexercici de les potestats administratives, reglades o discrecionals. La doctrina destaca que en els ltims temps sobserva linici duna orientaci del Consell dEstat (Conseil dtat) que no exclouria la mediaci en els contentieux de lexcs de pouvoir (Masucci, 2009). Alemanya. Amb una configuraci distinta, a Alemanya sadmet la mediaci quan es tracta duna potestat discrecional per sexclou, en general, quan es tracta de potestats pbliques reglades. No obstant aix, en aquests supsits sadmet si el litigi es refereix als fonaments en els quals es basa una decisi administrativa, als fonaments jurdics dun contracte de dret pblic o als fonaments duna transacci judicial (Masucci, 2009). Gran Bretanya. Per ltim, a Anglaterra s destacable que la mediaci en dret administratiu est sotmesa a ms lmits que en altres branques del dret per raons de naturalesa cultural (Masucci, 2009). Daquesta manera, sexclouen els conflictes en qestions de dret, qestions relatives als drets i llibertats civils, qestions dabs de poder administratiu i valoracions dinters pblic. En canvi, sadmet en aquells supsits en qu no es considera adequada una aplicaci rgida de les normes o en la resoluci de qestions fctiques complexes.
tegraci daquests factors en instruments tradicionals dautoritzaci administrativa (IPPC). Per aix, i com especificitat dins la distinci general que se sol fer entre mediaci procedimental i mediaci processal segons es tracti dins del procediment administratiu o en el procs contencis administratiu sha de tenir present la importncia potencial de la mediaci en els estadis previs al sorgiment dun conflicte de naturalesa processal que, al cap i a la fi, es podr subsumir en la tipologia clssica de mediaci penal, civil o administrativa. En aquest sentit, resulten plenament encertats els plantejaments de Puebla Pons (2009) en els quals es refereix a mediaci preventiva en contraposici a la mediaci una vegada sha produt el conflicte.
2.2.2 Inserci de la mediaci en les vies procedimentals administratives

Una de les caracterstiques que es prediquen comunament de lactuaci de lAdministraci pblica, i quasi sempre acompanyada del qualificatiu excessiva, s la rigidesa dels procediments que condueixen a lelaboraci de lacte administratiu. Aix planteja, bviament, algunes qestions prctiques dencaix dinstruments com la mediaci que responen a idees i principis, com hem vist, que se separen lleugerament daquells que regeixen una concepci ms clssica o tradicional del dret administratiu. En qualsevol cas, no es pot desconixer que el procediment existeix, lacte existeix, i cal donar una soluci a aquestes qestions. Dacord amb all que hem dit, i atenent a la seqncia o inserci temporal en el curs de la producci de lacte i de la fiscalitzaci de lactivitat administrativa en via jurisdiccional, se solen distingir dos tipus de mediaci: abans del procs o durant el procs. En lmbit administratiu, la mediaci es pot esdevenir en el procediment administratiu ordinari, eventualment en la resoluci del recurs o intraprocessalment. Als nostres efectes, i per tal de simplificar, cal destacar que en efecte sobserva com el dret comparat acostuma a adoptar aquesta distinci. Hem vist com la mediaci en el procediment en via de recurs s possible, en actes relatius ens referirem a la mediaci extraprocessal (entenent com a tal la produda fora del procs contencis administratiu) i intraprocessal. Sexposen a continuaci les lnies essencials daquests sistemes. 2.2.2.1 Mediaci prvia al procs Frana. En lnies generals, la mediaci prvia al procs revesteix carcter facultatiu. La caracte-
Juntament amb les especificitats relacionades amb la possibilitat jurdica de negociar la soluci del conflicte, i per a acabar de perfilar les particularitats materials de la mediaci en dret administratiu, potser conv fer una menci especial a la incidncia de la planificaci en aquesta branca del dret, sobretot en les seves vessants de plantejament territorial general, sectorial i urbanstic. La complexitat daquests procediments als quals tenen accs multiplicitat dinteressos que ordinriament excedeixen lmbit individual, ja revela per si mateixa la potencial rellevncia dels mitjans de conciliaci dinteressos entre Administraci i administrats. Aix s ms intens si es t en compte limpacte o laplicaci de certes tcniques de naturalesa ambiental en el curs dels procediments de planificaci. Ens referim, bviament, als instruments o tcniques de tema en consideraci dels elements ambientals abans de ladopci de decisions pbliques (poltiques, plans, programes, normes i projectes, amb els instruments davaluaci dimpacte ambiental o avaluaci ambiental estratgica), i din-
CAPTOL 13
rstica fonamental daquest procs de mdiationconciliation (confonen o identifiquen els termes) s que es desenvolupa davant drgans administratius especfics i que segueix el model del procs administratiu contencis. Per aix mateix, sha posat de relleu el risc dadministrativitzar el procediment de mediaci i fer-li perdre substantivitat caracterstica. Aix, per exemple, els Comits consultatifs de rglement lamiable des diffrends ou litiges relatifs aux marchs publiques (nacionals i regionals), o les Commissions rgionales de conciliation et dindemnisation des accidents mdicaux.. La composici dels comits dels mercats s tripartida, i inclou a jutges (nomenats per lEstat per 5 anys), funcionaris i experts en contractaci pblica (ambds nomenats segons el conflicte concret), pel president del comit entre aquells que consten en una llista preestablerta. La funci daquests comits (singularment en matria de contractaci, els dels marchs) s buscar elements de fet o de dret amb la vista posada en una soluci amigable i equitativa. Tenen un marge de valoraci ms ampli que el jutge administratiu o lrgan administratiu, i fins i tot poden proposar solucions dequitat, bviament, amb respecte a lordre pblic. Com a regla general, sestableix un termini de 6 mesos per a finalitzar el procediment, que el president pot prorrogar tres mesos ms. La soluci proposada pels comits es concreta en un avis, dictamen, i si les parts el comparteixen, es constitueix en la resoluci per la qual lAdministraci responsable posa fi al litigi. El sotmetiment del litigi als comits suspn els terminis per a recrrer judicialment fins que semeti aquest dictamen i es dicti la resoluci final. Alemanya. A Alemanya sadmet la mediaci abans del procediment i durant el procediment (mitlaufende mediation), i en el procediment en via de recurs administratiu (nachlaufende mediation). De forma similar al sistema francs, el mediador no t poders decisoris, sin que ms aviat aplana el cam per a trobar una soluci i, encara que sigui un funcionari pblic, no ha dactuar en inters de lAdministraci sin de totes les parts en conflicte. En cas que tingui que exercitar activitats de comprovaci, necessita una investidura especial ad hoc. En la sessi inicial, i dacord amb les parts, el mediador fixa les regles que regiran el procediment i un termini per al desenvolupament de la negociaci.
Una particularitat destacable daquest sistema s que els efectes de lacord de mediaci depenen del moment en qu es produeix: 1. Si s a linici del procediment, el particular modificar la seva instncia o sollicitud conforme al contingut de lacord. Si es produeix durant el procediment, shi integra (en la resoluci). Si shi arriba desprs dhaver-se produt la resoluci, shaur danullar, revocar o modificar lacte (si s que no s possible arribar a lefecte a travs de les mesures accessries).
2. 3.
A ms, com a conseqncia de lacord, el particular perd lopci de fer valer la seva pretensi original en seu jurisdiccional. Per altra banda, si lAdministraci no respecta lacord, pot procedir contra lAdministraci exercitant lacci dincompliment i de reparaci del dany; o tamb rescindir el contracte i reclamar els danys. Gran Bretanya. El sistema angls s ms flexible que els anteriors, ats que no existeix una regulaci tipus que disciplini el desenvolupament de la mediaci, i aix atribueix gran llibertat a les parts. Aix, les parts nomenen de com acord al mediador, que troba en el marc de lacord inicial entre aquestes el marc de la seva actuaci. I sn tamb les parts, dacord amb el mediador, les que estableixen lestructura del procediment de mediaci, tot i que existeixen una srie de passos generals que es solen seguir (trobada preliminar, trobades individuals mediador parts, negociaci entre les parts i formalitzaci de lacord). Per ltim, sentn que les parts tenen el ultimate control sobre el procs, que els permet abandonar-lo en qualsevol moment sense cap tipus de sanci, i que es considera una regla essencial del procediment. En el marc daquesta flexibilitat, sn destacables dues clusules que inclouen els acords que estableixen un procediment de mediaci: la clusula without prejudice, que garanteix la no admissibilitat ni ls de les informacions obtingudes en un procs posterior; i la clusula de secret, que imposa una reserva absoluta a totes les parts sobre el contingut de les seves comunicacions en el transcurs de la mediaci, i la violaci de la qual pot donar lloc a una acci de reparaci per danys. Lacord se sotmet a la confirmaci de lautoritat competent, que el dota de valor de contracte, i
CAPTOL 13
existeix tamb la possibilitat que el tribunal li reconegui els mateixos efectes que una decisi judicial. En cas que noms sarribi a un acord parcial, el tribunal competent tamb pot assumir-lo, i resoldre noms els aspectes en qu segueixi havent-hi conflicte. 2.2.2.2 Mediaci intraprocessal En els tres ordenaments considerats, la mediaci intraprocessal, o Court-annexed mediation, es configura com un parntesi consensual dins del procs judicial i es desenvolupa sota els auspicis del jutge. En el dret francs o en lalemany, s el jutge qui nomena amb lacord de les parts un mediador, o es constitueix ell mateix com a mediador (en el cas de Frana). En el supsit angls, tot i que formalment el mediador el nomenen directament les parts, veu els seus poders emmarcats per lacord judicial que preveu la utilitzaci de la mediaci. Quant als efectes de lacord, en lnies generals, els tres sistemes tamb coincideixen. Aix, a Frana les parts es poden limitar a posar-lo en coneixement del jutge per tal que declari el sobresement de la causa, o tamb poden demanar-li que es pronunci sobre aquest, acci que el transforma en una decisi judicial. A Alemanya, de manera anloga, un cop subscrit lacord, es retira el recurs o es declara extingit el procs, i si totes les parts en la mediaci ho sn tamb del procs, es pot convertir en una transacci processal. Finalment, a Anglaterra, tal i com succeeix en la mediaci prvia al procs, lacord t valor de contracte i existeix la possibilitat que el tribunal li reconegui els efectes duna decisi judicial.
no sn necessriament insuperables, i fins i tot, en molts dels casos sn el resultat de laplicaci restrictiva de les normes aplicables. Per aquestes raons, lmbit de la mediaci en dret administratiu s ms ampli del que podria semblar. s cert que les experincies de mediaci en lmbit de lAdministraci pblica no sn tan nombroses com aquelles que podem trobar en matria de famlia, educaci, laboral, consum, etc. No obstant aix, el recurs a solucions convencionals o mitjanant la transacci de problemes dndole administrativa no constitueix per una novetat absoluta en el nostre panorama intern. Noms a tall dexemple, i pel que fa estrictament a lmbit catal, cal fer una referncia a lexperincia del Consorci dEstudis, Mediaci i Conciliaci a lAdministraci Local (CEMICAL), una entitat pblica de carcter associatiu i naturalesa voluntria, constituda per gestionar activitats i serveis dinters pblic local en lmbit de la provncia de Barcelona, i que gaudeix de capacitat dactuar per trobar vies de soluci, mitjanant procediments fixats de mutu acord entre les parts, en els conflictes laborals o les controvrsies que es produeixin en lmbit local11. El CEMICAL duu a terme procediments de conciliaci (una tercera persona intenta posar dacord les parts en conflicte, mitjanant un pacte que els comporti un benefici mutu) i de mediaci (la persona que hi interv, intenta no noms que les parts arribin a un acord, sin que, a ms a ms, elabora una proposta concreta, primer indicativa i desprs definitiva, comptant amb la collaboraci activa de les parts)12.
3.1 Sistema de mediaci i fonts normatives

Amb la finalitat de dibuixar un panorama general de la qesti en el nostre dret intern, entenem que la distinci entre mediaci procedimental (extraprocessal) i mediaci processal a la qual hem fet referncia anteriorment es presenta, en principi, til per als nostres efectes. Tanmateix, les normes jurdiques aplicables es basen duna manera o altra en aquesta distinci. En qualsevol cas, i tot i linters que presenta aquesta classificaci, cal assenyalar que la qesti no s tan simple com pot semblar, ja que la realitat de la conciliaci dinteressos en lmbit administratiu presenta una riquesa de matisos que ultrapassen aquesta representaci entre mediaci processal i mediaci extraprocessal. Aix, entenem que ladequada comprensi de la mediaci en dret pblic administratiu exigeix adoptar una visi ms mplia que la que ens ofereixen les normes procedimentals i processals respecte a ls daquest recurs per a la resoluci de
3 Articulaci de la mediaci en el dret intern: el sistema de mediaci

A lhora darticular un sistema de mediaci en dret pblic espanyol, cal partir de la base que, en termes generals, no est exempt de les consideracions que sacaben dobservar en dret comparat. Aix, constitueix prcticament un tpic afirmar que la mediaci en aquest camp pot resultar limitada per ra de la matria sobre la qual es pretn mediar, pel sotmetiment de lAdministraci pblica al principi de legalitat, o per la vigncia duns procediments dadopci de decisions que presenten una certa rigidesa. Com es comprovar, aquestes barreres
CAPTOL 13
conflictes en el marc dun procediment administratiu o en el procs contencis administratiu. Des daquest punt de vista, i congruentment amb els plantejaments generals dels quals parteix aquest Llibre Blanc, sentn que s preferible partir del concepte de sistema de mediaci, ja que comprn una pluralitat de situacions ms mplia que la que ens ofereixen les normes a les quals acabem de fer referncia. En aquest sentit, sobre la base de la figura elaborada per Casanovas et al.13, en dret administratiu es donen una srie de situacions que basculen entre la utilitzaci de la mediaci construda jurdicament (o iniciada sobre la base de les vies procedimentals i processals que apareixen en les normes jurdico-adminstratives), i situacions amb un transfons bviament jurdic, per no construdes com un procs de mediaci dins de les vies dun procediment administratiu formal. I encara entre elles es pot distingir, de manera que, grosso modo, es tindrien les segents situacions que, bviament, incideixen en leficcia dels resultats que sobtenen:
1.
Mediacions que es donen fora de les vies processals i procedimentals, o anteriors a aquestes: per exemple, les negociacions anteriors a la fixaci dels espais a incloure en la Xarxa natura 2000, sobre fixaci de cabdals ecolgics, les negociacions anteriors a la formulaci inicial dun instrument de plantejament urbanstic, etc. Mediacions iniciades jurdicament, en el marc dun procediment en curs per que, dacord amb les normes de procediment administratiu, poden tenir o no un valor jurdicament vinculant de la resoluci final. Finalment, aquelles mediacions el resultat de les quals, si prosperen, posen fi a un procediment administratiu o sincorporen en la resoluci dun procs contencis administratiu.
2.
3.
En definitiva, la tipologia de la mediaci en lmbit administratiu b podria respondre a aquest esquema sinttic:
Figura 1. Tipologia de la mediaci en lmbit administratiu

Lacord o conveni posa fi al procediment Procediment administratiu de gesti Acords o pactes que no poden fi al procediment Vinculants No vinculants
Tipologia de mediaci en dret administratiu
Extrajudicial o extraprocessal
Procedimental Extraprocedimental
Procediment en via de recurs
Intrajudicial. Processal
La tipologia descrita no s simplement el resultat duna anlisi fenomenolgica, sin que resulta o encaixa en el sistema de fonts normatives que disciplinen el procediment o el procs administratiu. Partint llavors daquestes fonts normatives, s fcil inferir que les que ms inters presenten per a nosaltres sn aquelles que es circumscriuen a les normes tectniques que regulen el procediment i el procs administratiu: la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (a partir dara LRJ), la Llei 26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya tot i que encara es tracti duna norma que no ha entrat en vigor14 i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa (a partir dara LJCA). Juntament amb aquestes lleis, existeix una srie de normes sectorials a les quals farem
referncia durant aquesta secci, tot i que lesquema de desenvolupament seguir les disposicions de les normes de procediment administratiu general. Dins del marc de les normes de procediment administratiu general, cal mencionar en primer lloc la LRJ, norma de procediment administratiu com aplicable a lAdministraci General de lEstat, les administracions de les comunitats autnomes i a les entitats que integren lAdministraci Local, i dictada a lempara de larticle 149.1.18 de la Constituci. La LRJ sembla contemplar en dos preceptes lentrada de tcniques de mediaci en el procediment administratiu. Es tracta dels coneguts articles 88 (relatiu a la terminaci convencional del procediment, i que implcitament inclou la mediaci com a tcnica instrumental en aquest camp), i el 107.2, referit als instruments alternatius per a la resoluci de conflic-
CAPTOL 13
tes com a substitutoris dels recursos administratius, on es troba una remissi explcita als ADR. Lgicament, la regulaci general del procediment administratiu no sesgota en les disposicions de la LRJ des del punt de vista de les administracions territorials, ans al contrari, i en lexercici de les competncies en matria de procediment administratiu que assumeixen les comunitats autnomes en els seus respectius estatuts dautonomia. En el cas de Catalunya, tot i la vigncia encara de la Llei 13/1989, resulta dinters als nostres efectes la Llei 26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya, dictada en virtut de les competncies que sassumeixen en els articles 159.1 i 160.1 de lEstatut dautonomia (Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol). Val a dir que larticle 159.1 de lEstatut atorga a la Generalitat, en matria de rgim jurdic i procediment administratiu, la competncia per a regular les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de lorganitzaci de la Generalitat.
Doncs b, dins del marc de les normes de procediment administratiu general, resulta evident que lentrada de tcniques de mediaci amb uns resultats jurdicament ms forts es pot esdevenir ja sigui dins lmbit de la terminaci convencional del procediment de larticle 88 LRJ o de la substituci dels recursos administratius per arbitratge, mediaci o conciliaci que preveu larticle 107.2 LRJ. Per contra, la utilitzaci de la mediaci com a tcnica instrumental de conciliaci dinteressos amb un resultat dun pacte de mediaci, per sense que porti associat automticament un efecte vinculant, es pot donar dins del propi procediment administratiu, o en moments extraprocedimentals (com fases anteriors a la iniciaci dun procediment administratiu formal o reglat). Sense prejudici de desenvolupar immediatament algunes particularitats de cada una de les vies que ofereixen les normes de procediment administratiu aplicables, la taula que es presenta a continuaci pot ajudar a aclarir el panorama que sacaba dexposar.
Taula 1. T ipologia, requisits i efectes de la mediaci en la normativa de procediment administratiu i contencis administratiu.
SUPSIT DE MEDIACI Acord de mediaci com a terminaci del procediment (article 88 LRJ) Mediaci substitutiva dels recursos administratius (art. 107.2 LRJ) Acords o pactes de mediaci que no posen fi al procediment. Mediaci com a tcnica instrumental RESULTAT DE LA MEDIACI Conveni o contracte. EFECTES Posa fi a la via administrativa. Posa fi a la via administrativa No posa fi a la via administrativa Vinculant o no vinculant per a la resoluci final. SUSPENSI Possibilitat de sollicitar la suspensi del procediment dacord amb larticle 42.5 LRJ Requisits temporals dacord amb la previsi legal que ho introdueixi Persisteix el dubte doctrinal pel que fa a la possibilitat de sollicitar la suspensi dacord amb larticle 42.5 LRJ. No obstant aix, entenem que es pot utilitzar aquesta facultat. REQUISITS Possible necessitat de desenvolupament reglamentari Necessitat de configuraci legal.
Acord de resoluci No es tracta dun conveni que posa fi a la via administrativa. El resultat s un pacte que, en el seu cas, ha dincorporar-se a lacte administratiu de resoluci.
Mediaci intraprocedimental sobre la base de larticle 88 LRJ.
Vies informals: per exemple, previs a la iniciaci del procediment conflictes dinteressos antes de la iniciaci del planejament urbanstic, cabdals, etc.)
El resultat s un pacte, que, en el seu cas, ha dincorporar-se a lacte administratiu de resoluci.
No vinculant
No suspn No s aplicable a larticle 42.5 LRJ
Mediaci processal. Judicial. Art. 77 LJCA
Lrgan judicial ha de dictar una resoluci interlocutria (auto) que aprovi lacord.
No (77.3 LJCA)
Vegeu art. 77 LJCA
CAPTOL 13
Sexaminen a continuaci alguns aspectes particulars de cada un dels mitjans ressenyats.
3.2
Anlisi dels diversos supsits
3.2.1 La mediaci en el marc de larticle 88 LRJ

Larticle 88 LRJ va constituir una de les novetats que va introduir la Llei 30/92 respecte de la legislaci de procediment administratiu fins llavors aplicable. En aquest sentit, lesmentat precepte va obrir la via des del punt de vista normatiu (una altra cosa s que ja sestigus celebrant) per a lentrada dinstruments de naturalesa convencional en la tramitaci i terminaci dels procediments. Tornos (1995, 155) considera que aquest precepte s lexpressi dun intent de trobar frmules procedimentals de composici dinteressos. Daquesta manera (...) se supera la visi de lEstat com a entitat separada de la societat, que es relaciona amb aquesta a travs dactes dautoritat unilaterals, i savana cap a una concepci integrada de lEstat i la societat en la qual sacorda, pacta o contracta lexercici del poder. Dacord amb larticle 88 LRJ, les administracions pbliques podran celebrar acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret pblic com privat, sempre que no siguin contraris a lordenament jurdic ni versin sobre matries no susceptibles de transacci i tinguin com a objecte satisfer linters pblic que tenen encomanat, amb labast, efectes i rgim jurdic especfic que en cada cas prevegi la disposici que ho reguli, podent aquests actes tenir la consideraci de finalitzadors de procediments administratius o inserir-se en aquests amb carcter previ, vinculant o no, a la resoluci que els posi fi. Per la seva part, la Llei 26/2010 de rgim jurdic i de procediment de les administracions pbliques de Catalunya (LPAPC) no cont un precepte semblant. No obstant aix, la LPAPC, al regular les especificacions relatives a la terminaci del procediment (article 53.3), s cont alguna precisi en el sentit que exonera les administracions pbliques catalanes del deure de dictar una resoluci expressa en els supsits de finiment del procediment per pacte o conveni. Addicionalment, larticle 75.2 c) estableix una important precisi quant als efectes de la terminaci convencional del procediment administratiu en el sentit que inclou els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalitzaci del procediment, entre els actes que exhaureixen la via administrativa (fet que, lgicament, incideix en el rgim de recursos).
Com es pot observar, i malgrat lenquadrament de larticle 88 LRJ entre els mitjans de terminaci del procediment, resulta que, en realitat, contempla un elenc ms ampli de supsits. Aix s aix a causa de la referncia als diferents efectes que pot tenir aquest pacte, i que oscillen entre acords finalitzadors dels procediments administratius, i acords previs, vinculants o no, per a la resoluci que els posi fi. Aix, resulta clar que en aquest mbit de la tramitaci i terminaci negocial o convencional del procediment administratiu s on es pot donar lentrada de tcniques mediadores. s interessant posar de relleu que en els supsits en els quals sestigui parlant duna terminaci autntica del procediment mitjanant acord o conveni, es pot coincidir amb Gamero (2006, 346) en el sentit que aquest precepte no pretn que a causa dun instrument administratiu unilateral (lacte) sinsereixi una tcnica autocompositiva de resoluci de conflictes com la mediaci de la qual lAdministraci desprs pugui apartar-sen si sarribs a la resoluci definitiva de lexpedient, sin admetre la terminaci del procediment mitjanant un acord de carcter negocial. 3.2.1.1 Aplicabilitat directa o diferida. mbit material i alguns exemples de regulaci sectorial Pel que fa a lmbit material, i dacord amb Carballo (2008), es pot afirmar que larticle 88 LRJ ofereix, en principi, un ampli potencial per a la mediaci administrativa. La ra s que les limitacions substantives pel desplegament daquests acords consisteixen en el fet que no siguin contraris a lordenament jurdic ni tractin sobre matries no susceptibles de transacci. No obstant aix, aquesta amplitud inicial pot resultar matisada en la prctica dacord amb la soluci que sadopti en relaci a una qesti prvia: la relativa a si larticle 88.1 LRJ opera directament o si, per contra, necessita un desenvolupament legal o reglamentari per a la seva aplicaci. A favor de la necessitat de desenvolupament reglamentari es pronuncien Ripoll (2004), Snchez Morn (1995), Blanquer (2010); en contra, Delgado (1995), Carballo (2008). Ara no es pretn entrar a discutir aquest aspecte, ja que excediria els propsits daquest captol, per no es pot desconixer que la soluci que es doni a aquest problema pot redundar en ms o menys extensi material de laplicaci prctica dels acords com a mitj de terminaci del procediment; de manera que si sacceptessin les tesis ms mplies que propugnen una aplicaci directa daquest precepte sense necessitat dhabilitaci per norma sectorial, les possibilitats dextensi de la mediaci en aquest cap sn notablement ms extenses que les que resultarien de mantenir una posi-
CAPTOL 13
ci ms restrictiva que obligaria a examinar la normativa sectorial de cada mbit concret de lactuaci administrativa per a avaluar la idonetat dun acord de mediaci amb efectes finalitzadors. No obstant aix, i fins i tot si sacceptessin les tesis ms restrictives, que exigirien desenvolupament legal o reglamentari daquestes previsions, per als nostres objectius essencialment prospectius, s suficient extraure algunes conclusions que emmarquen lentrada de la mediaci com a instrument que pot abocar a una resoluci negociada del procediment, i que sexposen a continuaci. Aix, en primer lloc, les administracions pbliques estan habilitades per a dictar disposicions reglamentries que permetin articular instruments de mediaci en procediments administratius de gesti. Per altra part, lauxili o la concurrncia necessria de norma de desenvolupament ens permet avanar algunes de les matries en les quals explcitament t entrada linstrument de la mediaci en la resoluci de procediments en el nostre mbit territorial. s el cas de la responsabilitat patrimonial de lAdministraci, la potestat sancionadora (des dun punt de vista general en el Reglament aprovat pel RD 1398/1993 i en sancions sectorials com el dret de competncia), procediments sectorials dautoritzacions (RD 1778/1994), expropiaci forosa. Sexaminen a continuaci alguns daquests supsits sectorials en els quals es podr apreciar els diferents continguts i abastos del conveni o pacte de mediaci.
del procediment o, en el seu cas, lacord de terminaci convencional fixar la quantia i la forma dindemnitzaci, quan procedeixi, dacord amb els criteris que per calcular-la i abonar-la sestableixen en larticle 141 de la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com). Des dun punt de vista procedimental, i als efectes denquadrar lentrada de la mediaci en aquest mbit, cal assenyalar que la proposta de terminaci convencional per part de linteressat a lrgan instructor es pot donar amb anterioritat al trmit daudincia o en el mateix trmit (article 11.2); i en ella shan de fixar els termes definitius de lacord indemnitzatori que estaria disposat a subscriure amb lAdministraci pblica corresponent. s interessant ressaltar que la proposta dacord ha de ser formalitzada per lrgan competent per a resoldre el procediment que, si no estima procedent formalitzar la proposta de terminaci convencional, resoldr el procediment (article 13 RD 489/1993). Quant als seus efectes, lapartat 3 de larticle 2 del RD 489/1993 estableix que els acords de terminaci convencional que recaiguin en els procediments regulats en aquest reglament posen fi a la via administrativa. Similars previsions es contenen a la Llei 26/2010 de Catalunya, que reconeix que els procediments de responsabilitat poden finalitzar mitjanant resoluci o per acord indemnitzatori (article 84.3). Dacord amb larticle 85.2, les persones interessades poden proposar la terminaci convencional en el trmit daudincia i fixar els termes definitius de lacord indemnitzatori que estan disposades a subscriure. Dacord amb larticle 83.1, lacord est sotms a laprovaci per part del conseller o consellera del departament. b) Matria sancionadora Tamb en matria de dret administratiu sancionador sobserva lexistncia de mecanismes convencionals en la terminaci de certs procediments en els quals, bviament, hi ha ms possibilitats dintroduir instruments de mediaci; tot i que, per si mateixos, no ho exigeixin, ja que s suficient la intervenci de les parts sense cap mena dassistncia. De totes maneres, creiem que s important posar de relleu les diferents formes en qu es plasma la intervenci de la voluntat concorrent de lAdministraci pblica i administrat (interessat) en la resoluci daquests procediments. La ra rau en les diferncies entre els seus respectius objectes i abastos, i que pugui tenir com a conseqncia ms o menys idonetat del recurs al mtode de mediaci en el si daquests procediments.
a) Responsabilitat patrimonial En matria de responsabilitat patrimonial, i duna manera coincident amb els supsits examinats en dret comparat, el Real decret 429/1993, de 26 de mar, pel qual saprova el Reglament dels procediments de les administracions pbliques en matria de responsabilitat patrimonial recull determinats supsits de terminaci convencional del procediment en el marc de larticle 88 de la LRJ. En tot cas, conv tenir en compte que, dacord amb la seva exposici de motius, lacord de terminaci convencional no pot incloure, com a tal acord amb un particular, cap tipus de transacci sobre lexistncia o no de relaci de causalitat o de reconeixement pactat de la responsabilitat de les administracions pbliques, sin limitar-se a la determinaci de la quantia i la forma dindemnitzaci. Aquest s precisament el contingut mnim de la resoluci o acord que declara la responsabilitat patrimonial segons larticle 2.2 del citat Reglament (la resoluci
CAPTOL 13
Un primer grup de convenis en matria sancionadora estaria constitut per aquells casos que normalment consisteixen en actes dadhesi del particular a una proposta de sanci que suposa la reducci de la multa imposada (aix en dret tributari o les infraccions en matria de trnsit). Es tracta dall que sha denominat adhesi a un acte administratiu Gamero (2006), Huergo (1998). Aquests supsits, que efectivament suposen un acord entre particular o Administraci eviten litigiositat, impedeixen lexercici dels recursos, presenten possibilitats diferents a lentrada prctica de la mediaci. Aquesta sembla que es presenti, est clar, molt limitada en els casos que constitueixen la immensa majoria de les infraccions de trnsit per la prpia naturalesa i tramitaci expeditiva de lexpedient sancionador: amb proves que fixen els fets unilateralment per part de lAdministraci amb competncies sancionadores (Estat, CCAA o ajuntaments en lmbit de les seves competncies), duna manera prcticament inatacable i indubtable (actes de funcionaris pblics, fotografies de radar), i amb una aplicaci prcticament automtica dels preceptes del Reglament general de circulaci. Des dun altre punt de vista, lhabilitaci general que presenta larticle 22 del Reglament per lexercici de la potestat sancionadora (RD 1398/1993) ofereix ms possibilitats. Aquest precepte permet instaurar un procediment per a la terminaci convencional per a la fixaci de la quantia de les indemnitzacions que sen poguessin derivar, en el seu cas, dels eventuals danys i perjudicis ocasionats a lAdministraci pblica com a conseqncia de la comissi dinfracci. En aquests casos, quan la indemnitzaci per danys i perjudicis causats no hagi quedat fixada durant el procediment, es determinar mitjanant un procediment complementari que ser susceptible de terminaci convencional. En aquests supsits, la resoluci del procediment posar fi a la via administrativa (article 22.2 RD 1398/1993). Finalment, i ms enll dels acords dadhesi o la determinaci convencional de la indemnitzaci en supsits de comissi dinfraccions que shaguessin pogut causar, es troben altres possibilitats de substituci de la sanci mitjanant acord que preveu alguna norma sectorial. Aix, i emmarcats en el context general de larticle 88 LRJPAC, la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competncia preveu a larticle 52 que el Consell de la Comissi Nacional de la Competncia, si ho proposa la Direcci dInvestigaci, pot resoldre la terminaci del procediment sancionador de mutu acord amb els interessats quan aquests sobliguin a realitzar determinades actuacions que resolguin els efectes sobre la competncia15.
Com ha fet notar Bao Len (2008), aquesta possibilitat s certament avanada, sempre que lobjecte del conveni sigui substituir la possible sanci per compromisos o obligacions voluntriament acceptades per les empreses, que impliquen la exoneraci de la responsabilitat sancionadora. s a dir, els convenis no versen sobre la reducci o la quantia de les multes, sin que substitueixen lexercici de la potestat sancionadora de lAdministraci per lacceptaci de determinades obligacions que resolen els efectes sobre la competncia dels acords o prctiques prohibides. El Reglament de defensa de la competncia, aprovat per Real decret 261/2008, de 22 de febrer, desenvolupa aquestes previsions en el seu article 39. En aquest sentit, cal destacar que lacord dinici de la terminaci convencional es notificar als interessats, indicant si queda susps el cmput del termini mxim del procediment fins a la conclusi de la terminaci convencional. Els presumptes infractors presentaran la seva proposta de compromisos davant la Direcci dInvestigaci en el termini que aquesta fixi en lacord diniciaci de la terminaci convencional, que no podr ser superior a tres mesos. Aquesta proposta es traslladar al Consell de la Comissi Nacional de la Competncia per al seu coneixement. Si els presumptes infractors no presentessin els compromisos en el termini marcat per la Direcci dInvestigaci es considerar que desisteixen de la seva petici de terminaci convencional, i es continuar la tramitaci del procediment sancionador. Aix mateix, sentendr que els presumptes infractors desisteixen de la seva petici si, una vegada presentats els compromisos davant la Direcci dInvestigaci i un cop aquesta hagi considerat que aquests no resolen adequadament els efectes sobre la competncia derivats de les conductes objecte de lexpedient o no garanteixen suficientment linters pblic, els presumptes infractors no presentaran, en el termini establert a tal efecte per la Direcci dInvestigaci, nous compromisos que, al bon entendre daquesta, resolguin els problemes detectats. La Direcci dInvestigaci remetr la proposta de compromisos als altres interessats amb la finalitat que puguin adduir, en el termini que sestableixi, tantes allegacions com creguin convenients. La Direcci dInvestigaci elevar al Consell de la Comissi Nacional de la Competncia la proposta de terminaci convencional per a la seva adopci i incorporaci a la resoluci que posi fi al procediment. Un cop rebuda la proposta de terminaci convencional i, en el seu cas, informada la Comissi Europea dacord amb all que preveu larticle 11.4 del Reglament (CE) nm. 1/2003 del Consell, de 16 de desembre de 2002, relatiu a laplicaci de les normes sobre competncia
CAPTOL 13
previstes en els articles 81 i 82 del Tractat, el Consell de la Comissi Nacional de la Competncia podr: (i) resoldre lexpedient sancionador per terminaci convencional i estimar adequats els compromisos presentats; (ii) resoldre que els compromisos presentats no resolen adequadament els efectes sobre la competncia derivats de les conductes objecte de lexpedient o no garanteixen suficientment linters pblic; en aquest cas, es podr concedir un termini perqu els presumptes infractors presentin davant el Consell de la Comissi Nacional de la Competncia nous compromisos que resolguin els problemes detectats. Si, transcorregut aquest termini, els presumptes infractors no han presentat nous compromisos, es considerar que desisteixen de la seva petici i el Consell de la Comissi Nacional de la Competncia instar la Direcci dInvestigaci a la continuaci del procediment sancionador. c) Responsabilitat ambiental La Llei 26/2007, de 23 doctubre, de responsabilitat mediambiental recull tamb una previsi interessant de terminaci convencional del procediment administratiu des del punt de vista de les potencialitats de la mediaci. En aquest sentit, larticle 46 estableix una regulaci fora mplia daquest tipus dacords amb la finalitat destablir el contingut de la resoluci final (article 46.1), i es pot referir a diversos aspectes com: el contingut i labast de les mesures que el responsable o responsables hagin dadoptar; la forma de la seva execuci; les fases i prioritats i terminis parcials i totals dexecuci; els mitjans de direcci o control administratiu; les garanties de compliment i tantes altres que contribueixin a assegurar lefectivitat i la viabilitat de les mesures; i les mesures que hagi dexecutar lautoritat competent, a costa dels responsables. Tant lautoritat competent com els operadors responsables poden proposar aquests acords (art. 46.3). No obstant aix, no sn els nics subjectes que poden intervenir en les negociacions, tot i que est previst que en el cas que es personessin uns altres interessats, sels notificar linici de les negociacions i sels donar audincia per un termini de quinze dies hbils, aix com sels notificar lacord. Des del punt de vista temporal, els acords es poden subscriure en qualsevol moment del procediment. s interessant destacar respecte als efectes suspensius de les negociacions que, dacord amb la prpia Llei, linici daquestes suspendr el termini per a resoldre per un perode mxim de dos mesos. Si transcorre aquest perode sense haver arribat a un acord, lautoritat competent
haur de continuar la tramitaci del procediment fins a la seva terminaci. Per ltim, quant als seus efectes, els apartats 5 i 6 de larticle 46 preveuen que si sarribs a un acord, aquest sincorporar a la resoluci llevat que, atenent en particular a les allegacions daltres interessats, lrgan competent per a resoldre entengui que ns necessari el rebuig o modificaci per raons de legalitat. En aquest cas, es dictar la resoluci que procedeixi i es mantindr en la mesura del possible els termes de lacord. Aquesta particularitat no impedeix la possibilitat diniciar en aquest moment noves negociacions per a modificar lacord en all que resulti necessari. Els acords seran vinculants per als signants. d) Atorgament, modificaci i extinci dautoritzacions El Real decret 1778/1994, pel qual sadeqen les normes reguladores dels procediments administratius per a latorgament, modificaci i extinci dautoritzacions, a la Llei 30/1992, preveu en el seu article 5 la possibilitat de terminaci convencional en aquesta matria de manera que, quan per la naturalesa de lactivitat les normes reguladores de lautoritzaci aix ho prevegin, es podr finalitzar el procediment mitjanant lacord entre lAdministraci i els interessats. Des del punt de vista del procediment, els sollicitants o lrgan competent per a la instrucci del procediment podran, en qualsevol moment anterior a la proposta de resoluci, proposar un acord referit a lobjecte de lautoritzaci. En cas de conformitat de lrgan instructor i dels sollicitants, la proposta es remetr, amb tot el que sha actuat, a lrgan competent per a resoldre, el qual ho far amb llibertat de criteri. En qualsevol cas, si lacord es formalitza, produir els mateixos efectes que la resoluci del procediment. 3.2.1.2 Efectes a) Obligaci de resoldre i suspendre el procediment Aquells supsits enquadrables a larticle 88 LRJ on lacord, pacte o conveni de mediaci posa fi al procediment impliquen, en primer terme, una excepci al deure de lAdministraci pblica de dictar una resoluci expressa en tots els procediments i a notificar-la, que imposa amb carcter general larticle 42 LRJ. Aix, es desprn de larticle 42.1 in fine LRJ, i en idntic sentit larticle 53.3 de la Llei 26/2010, que exonera les administracions pbliques catalanes del deure de dictar una resoluci expressa en els supsits de finiment del procediment per pacte o conveni.
CAPTOL 13
Aix, la qesti es trasllada a la suspensi dels procediments en curs quan sutilitzi alguna daquestes tcniques i evitar daquesta manera que es produeixi un acte presumpte en el procediment administratiu amb el venciment dels terminis legals per a resoldre i notificar lacte. Dacord amb larticle 42.5 e) LRJ, la iniciaci de negociacions amb vistes a la conclusi dun pacte o conveni en els termes previstos en larticle 88 faculta o habilita per a suspendre els terminis legals per a resoldre i notificar. La suspensi sesdev des de la declaraci formal al respecte i es prolonga fins a la conclusi sense efecte, en el seu cas, de les referides negociacions que es constataran mitjanant la declaraci formulada per lAdministraci o els interessats. La suspensi no s, doncs, automtica; i en aquest sentit es pronuncia alguna norma sectorial com el reglament de la Llei de defensa de la competncia de 2008 (article 39). Tanmateix, Gamero (2006, 350) ha defensat que un cop lAdministraci accepta lentrada de la mediaci, ha dadoptar un acord de suspensi del procediment, basat en raons de la prpia mecnica de la mediaci, creant un clima digualtat i de no agressi. No obstant aix, existeixen supsits sectorials on la suspensi s automtica, com larticle 45 de la Llei de responsabilitat mediambiental (linici de les negociacions suspendr el termini per a resoldre per un perode mxim de dos mesos que, un cop transcorregut, si no sha arribat a un acord, lautoritat competent haur de continuar la tramitaci del procediment fins a la seva finalitzaci). La qesti no es presenta tan clara en els supsits en els quals les negociacions intraprocedimentals es medien entre interessats i Administraci pblica, quan aquestes no tenen com a conseqncia un acord o conveni que posi fi al procediment sin que shi insereixen amb carcter previ a la resoluci. Es tracta de supsits inclosos tamb en la dicci general de larticle 88 LRJ, per que alguns autors entenen que no es troben coberts per a facultat que confereix larticle 42.5 LRJ al qual sacaba de fer referncia. En aquests casos, es reclama lagilitat de les negociacions per evitar la producci dun acte presumpte. Per la nostra part, i sense negar el fonament daquestes opinions, entenem que de la redacci de larticle 42.5 LRJ no es desprn automticament la inaplicabilitat de la facultat suspensiva en els supsits de mediacions en acords, pactes o convenis que sinsereixin en el curs dels procediments administratius de manera prvia a la resoluci, amb efectes vinculants o no, tenint en compte lamplitud amb la qual es recullen en larticle 88 LRJ i del propi estil literal de larticle 42.5 LRJ que es remet a larticle 88, sense especificar si es tracta dacords que posen fi al procediment administratiu, o
acords que shi insereixen de manera prvia a la resoluci que posa fi. Lamplitud daquests supsits exigeix en qualsevol cas una aproximaci prudent en aquest sentit, encara que en la prctica es poden donar casos en els quals els continguts i finalitats daquestes negociacions poguessin quedar fora de labast de les previsions de larticle 42.5 LRJ. b) Vinculatorietat i fi de la via administrativa mitjanant lacord o pacte de mediaci Els efectes dels convenis en el marc de larticle 88 sn diferents depenent de la seva naturalesa i inserci en el procediment administratiu, i de la normativa sectorial aplicable. En termes generals, els convenis que posen fi al procediment, vlidament subscrits, shaurien destimar de naturalesa vinculant. La normativa considerada ens mostra que no s infreqent que sestableixi la necessitat que lrgan competent aprovi aquests convenis, o sincorporin a la resoluci que posa fi al procediment administratiu, i reserva a lrgan decisori la facultat per a resoldre. Respecte a la possibilitat de recrrer en via administrativa daquests convenis, cal tenir en compte si aquests convenis posen fi o no a la via administrativa. A aquests efectes, i pel que fa a lmbit catal, s precs recordar que la Llei 26/2010 en el seu article 75 estableix en lapartat c) els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalitzaci del procediment posen fi a la via administrativa. Aquesta previsi, que es refereix, bviament, als supsits dacords de larticle 53 de la prpia Llei 26/2010 i del 88 LRJ (s a dir, als acords en procediments de gesti), ens fa entendre que al posar fi a la via administrativa, aquests acords no poden ser objecte de recurs administratiu perqu seria anar en contra dels actes propis. En definitiva, i tal i com va assenyalar Tornos (1995, 156), la utilitzaci de frmules convencionals t com a conseqncia la reducci de lmbit litigis: el particular no podr impugnar el contingut de lacord, i la conflictivitat es reduir a la discussi sobre la interpretaci o lincompliment de lacord. Pel que fa als acords o pactes que no constitueixen el mitj de finalitzaci del procediment, sin que shi insereixen de manera prvia, els efectes, dacord amb larticle 88 LRJ poden ser vinculants o no. En aquests casos, es tracta a ms dactes que no posen fi a la via administrativa, motiu pel qual, ordinriament, subsisteix la possibilitat de que la resoluci que saparti del pacte o acord sigui recorreguda. s ms, ordinriament ho ser i, fins i tot, amb ms intensitat que les resolucions dels procediments on no shan dut a terme negociacions.
CAPTOL 13
3.2.2 La mediaci com a via substitutiva dels recursos administratius

Un supsit diferent a aquell al qual ens hem referit fins ara el constitueix la utilitzaci daquesta tcnica en el marc, o ms aviat com a mitj substitutiu, dels recursos administratius. s a dir, ens trobem encara en lmbit de la mediaci extrajudicial o extraprocessal (fora del procs contencis administratiu), per dins del procediment administratiu en via de recurs i no en els procediments administratius de gesti dels quals socupa larticle 88 LRJ i les previsions concretes de la Llei 26/2010 de Catalunya que shan examinat en lapartat anterior. En aquest sentit, larticle 107.2 LRJ disposa que les lleis poden substituir el recurs dalada, en el supsits o els mbits sectorials determinats, i quan lespecificitat de la matria aix ho justifiqui, per altres procediments dimpugnaci, reclamaci, conciliaci, mediaci i arbitratge, davant rgans collegiats o comissions especfiques no sotmeses a instruccions jerrquiques, amb respecte als principis, les garanties i els terminis que aquesta Llei reconeix als ciutadans i als interessats en qualsevol procediment administratiu. En les mateixes condicions, el recurs de reposici pot ser substitut pels procediments a qu es refereix el pargraf anterior, respectant el seu carcter potestatiu per a linteressat. Laplicaci daquests procediments en lmbit de lAdministraci local no pot implicar el desconeixement de les facultats resolutries reconegudes als rgans representatius electes que estableix la Llei. Per la seva part, larticle 79.1 de la Llei catalana 26/2010 (substituci dels recursos administratius) estableix que els recursos dalada i el potestatiu de reposici es poden substituir, en els supsits establerts per una llei, per altres procediments dimpugnaci i reclamaci, conciliaci, mediaci i arbitratge davant dun rgan collegiat no sotms a instruccions jerrquiques. Resten exclosos del procediment darbitratge els recursos de reposici respecte als quals lrgan competent per a resoldre s el president o presidenta de la Generalitat o el Govern. Lesmentat article 79 afegeix (apartat 2) que la llei que substitueix els recursos ha destablir el procediment administratiu dactuaci, la composici i el funcionament de lrgan collegiat, de conformitat amb els principis, les garanties i els terminis que estableix la legislaci bsica. La primera precisi que cal fer al respecte s que, al contrari dall que passaria amb la mediaci en els procediments administratius de gesti (on es plantejava la necessitat o no de desenvolupament normatiu com a condici per la seva aplicaci), ara sexigeix duna mane-
ra inequvoca la intervenci de la llei formal per articular aquests mitjans alternatius per a la resoluci de conflictes com a substituci dels recursos administratius. No obstant aix, la redacci dels dos preceptes deixa subsistent la qesti relativa de si la llei que estableixi la situaci dels recursos administratius dalada o reposici per mitjans alternatius per a la resoluci de conflictes, pot fer-ho duna manera que obligui en tot cas a linteressat a acudir a aquests mitjans alternatius o, per contra, aquestes previsions noms podrien ser potestatives per a linteressat. En aquest ltim sentit, linteressat podria optar per una soluci mediada o interposar el recurs administratiu corresponent. En definitiva, es discutiria si la llei pot imposar un procediment de mediaci obligatori per a linteressat en certs supsits, o si lentrada en el procediment de mediaci segueix sent voluntria. Les opinions respecte a larticle 107.2 LRJ no sn concordants, i aix Trayter (1997) entn que aquests supsits tindrien carcter alternatiu, Bustillo (2004) considera que la legislaci sectorial que implanta aquests procediments pot decidir entre configurar-los com a alternatius o que reemplacin els recursos; mentre que per a Snchez Morn (1993) la literalitat de la LRJ imposa la supressi del recurs quan sinstaurin aquests procediments. Gamero (2006) s partidari duna configuraci alternativa, basada en la prpia naturalesa de linstrument de la mediaci com a mitj voluntari, que s compatible amb un carcter imperatiu: no es pot obligar a entrar en una mediaci a qui no est convenut de les bondats daquest sistema, i a ms sense que li quedi loportunitat dutilitzar els mitjans dimpugnaci en qu consisteixen els recursos. Resulta dinters indicar que alguna norma com la Llei 3/1998 de protecci del medi ambient del Pas Basc configura aquesta substituci amb carcter alternatiu, i aix, el seu article 20 preveu que les resolucions que no posin fi a la via administrativa es podran recrrer opcionalment: a) mitjanant els procediments generals de recurs; b) sollicitant la seva resoluci per via de mediaci, conciliaci o arbitratge. La mediaci com a substitutiva dels recursos administratius presenta a ms una altra particularitat relativa a la persona o a lrgan mediador. En aquest sentit, resulta que, en termes abstractes, en lmbit de la mediaci en el procediment administratiu de gesti resulta irrellevant si la mediaci es du a terme amb el concurs duna persona mediadora a ttol individual, o es du a terme a travs drgans o institucions de mediaci. Per contra, en les mediacions que sesdevenen com a mitj substitutiu del recurs administratiu, tant la LRJ com la Llei 26/2010 exigeixen que es dugui a terme davant dun rgan collegiat no sotms a instruccions jerrquiques. Carballo (2008)
CAPTOL 13
es refereix en aquest cas a una mediaci institucional, que consistiria en un procediment mitjanant el qual els interessats, com a conseqncia duna resoluci o dun acte de trmit que decideix directa o indirectament el fons de lassumpte, acorden que un rgan collegiat faciliti la soluci de la controvrsia a travs dun procediment dimpugnaci. Pel que fa als seus efectes, la resoluci daquests procediments mediats posen fi a la via administrativa, com reconeix larticle 109 b) LRJ, i larticle 75 b) de la Llei 26/2010 al referir-se a la resoluci dels procediments de reclamaci o dimpugnaci que estableix larticle 79.
sevol moment anterior al dia en qu el plet hagi estat declarat concls per a sentncia. 3. Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparici de la controvrsia, el jutge o el tribunal ha de dictar interlocutria que declari acabat el procediment, sempre que el que sha acordat no sigui manifestament contrari a lordenament jurdic ni lesiu de linters pblic o de tercers.
3.2.3 La mediaci en el procs contencis administratiu

3.2.3.1 La mediaci en el marc de lactual article 77 LJCA Els apartats anteriors analitzaven lentrada de la mediaci dins del procediment administratiu, ja sigui en via de gesti o com a mitj substitutiu dels recursos administratius. Per contra, ara es fa referncia a la mediaci en lmbit del procs contencis administratiu, mediaci processal o mediaci intrajudicial dacord amb la terminologia que sha usat en aquest Llibre Blanc. Des del punt de vista de les normes processals administratives, la LJCA va introduir per primera vegada la terminaci convencional en aquest procs judicial a travs duns mecanismes que regula en el seu article 77, que literalment exposa: 1. En els procediments en primera o nica instncia, el jutge o el tribunal, dofici o a sollicitud duna de les parts, una vegada formulades la demanda i la contestaci, pot sotmetre a la consideraci de les parts el reconeixement de fets o documents, aix com la possibilitat dassolir un acord que posi fi a la controvrsia, quan el judici es promogui sobre matries susceptibles de transacci i, en particular, quan versi sobre estimaci de quantitat. Els representants de les administracions pbliques demandades necessiten lautoritzaci oportuna per portar a efecte la transacci, dacord amb les normes que regulen la disposici de lacci per part daquests. 2. Lintent de conciliaci no suspn el curs de les actuacions llevat que totes les parts que hi hagin comparegut ho sollicitin, i es pot produir en qual-
Com es pot observar, larticle 77 LJCA utilitza termes com conciliaci, acord o transacci, ra que, no obstant, no ha impedit que es consideri la mediaci com a instrument implcitament incls en aquest mbit. En aquest sentit, cal tenir en compte que des de fa temps sadmeten diverses instruments de naturalesa convencional per posar fi al procs contencis administratiu (frmules emprades, fins i tot, dins del marc dabsncia de regulaci en lanterior LJCA de 1956 Gimeno Sendra, 1999). Per aquestes raons, Carballo (2008) considera que larticle 77 LJCA noms es pot entendre en el sentit que admet lacord obtingut per mediaci per a finalitzar el procs contencis administratiu. Com a ra addicional, cal insistir a ms en que la prpia confusi terminolgica de les normes processals, com ara larticle 456.3 c) de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial, sembla suggerir que la mediaci esta inclosa dins de lmbit de larticle 77 LJCA. Aixi, lesmentat precepte de la LOPJ literalment diu que Els secretaris judicials, quan aix ho prevegin les lleis processals, tindran competncies en les segents matries (...) conciliacions, i fins i tot poden arribar a dur a terme la tasca mediadora que els sigui prpia. A continuaci es realitzen alguns comentaris sobre les particularitats de la mediaci en lmbit del procs contencis administratiu. Les idees exposades als pargrafs segents es basen en gran mesura en els resultats dun curs sobre les claus del procs contencis administratiu, organitzat pel CGPJ. Entenem que les i ponncies i comunicacions publicades sobre aquesta matria presenten un gran inters16. a) El subjecte de la mediaci. En una primera lectura, sembla que larticle 77 LJCA pensa en una mediaci amb el jutge com a mediador (Carballo, 2008). Existeixen, tanmateix, altres opinions (Fernndez de Benito, 2010, 271) que consideren que tenen cabuda altres subjectes diferents i, a ms, resultaria preferible entendre que en aquest context el jutge no s prpiament el mediador, sin lordenant. Daquesta manera, el mediador ha de ser ali al problema i adoptar una posici neutral, i que en ocasions ser convenient buscar lajuda dun mediador expert com un advocat, tenint sempre
CAPTOL 13
en compte les directrius del jutge o tribunal que remeti lassumpte a mediaci. En aquesta lnia dalienitat al conflicte, tot i que es refereix en aquest cas a la mediaci que du a terme un jutge, Moya (2010, 249) considera que el jutge responsable de conixer el procs no s la persona idnia per dur a terme una mediaci entre les parts, ja que la clau del procs est en la confidencialitat, i la tendncia natural de les parts ser la de desconfiar dun mediador que, a ms, t la tasca de resoldre de manera imperativa el conflicte. En definitiva, dacord amb aquest autor, els inconvenients de la mediaci judicial es poden evitar si aquestes tasques sencarreguen a un jutge ali, que no interv en el conflicte (Moya, 2010, 250). Per a aix, apunta a tres solucions diferents. La primera possibilitat consistiria en la instauraci de la figura del jutge alliberat de funcions jurisdiccionals, dedicat duna manera exclusiva a la mediaci. En aquests supsits, la secci de lrgan judicial que coneix el procs derivaria els casos per iniciativa prpia (consultades les parts), o per iniciativa de les parts. Una segona possibilitat consistiria en una mediaci que duria a terme un jutge duna altra secci diferent a aquella que coneix lassumpte, o al jutge dun altre dels rgans unipersonals del partit judicial. Finalment, la tercera opci seria atribuir funcions mediadores als secretaris judicials. En qualsevol cas, es pot reconixer que una de les dificultats que planteja la implantaci de la mediaci duna manera ms extensa en el procs contencis administratiu consisteix a exigir prviament que el jutge que coneix lassumpte estigui convenut de les potencialitats de la mediaci. Aquest fet est lluny docrrer en una jurisdicci on no t implantaci aquesta manera dactuar (Moya 2010, 253), agreujada a ms per la manca de convicci generalitzada de molts jutges de lordre jurisdiccional contencis administratiu (Rojas, 2010, 256). Com a remeis, sn constants les recomanacions de formaci dels jutges i altres mediadors, conscienciaci dels propis usuaris de lAdministraci de justcia, lestabliment de mecanismes que assegurin el control de qualitat dels serveis de mediaci. Sha arribat a plantejar fins i tot lelaboraci dun codi de conducta que sajusti al Codi de conducta europeu per a mediadors. b) mbit material i principi de legalitat. Una altra objecci freqent per a minimitzar laplicaci de la mediaci en aquest mbit es refereix al fet que es desenvolupa en un context en el qual les parts
es miren amb recel a causa de lexistncia de la posici dominant duna delles, i que a ms est subjecta al principi de legalitat, aix com a una manera de prendre decisions fortament burocratitzada (Moya, 2010). Davant daix, sentn que, en realitat, lnic lmit legal que simposa s que el que acorda no sigui manifestament contrari a lordenament jurdic, lesiu a linters general o de tercers. Daquesta manera, resulta que el camp dassumptes on es pot arribar a un acord s bastant extens: inclou supsits dincertesa sobre els fets o dret a aplicar, i aquells en els quals sexerceix una potestat discrecional i es pot elegir entre diverses alternatives. La garantia que lacord no s contrari a lordenament jurdic o als interessos esmentats s que el supervisa un jutge, que pondera si es respecten els lmits de la transacci. Sobre la base daquesta amplitud material a la qual ens hem referit, s precs, tanmateix, filtrar els assumptes per als quals la mediaci pot ser idnia. El prototipus de cas adequat per mediaci s aquell en el qual sadverteix que la soluci jurdica a travs de la sentncia no satisfar enterament les parts, ni produir una pacificaci en la relaci existent entre elles. Una relaci conflictiva pot donar lloc a diversos contenciosos connexos entre si, ra per la qual la mediaci permet, eliminant les causes de la desavinena, resoldre tots els processos que altrament sabordarien de forma separada i sense considerar el problema en la seva verdadera dimensi. En ocasions, shaur de tenir en compte qui sn els advocats de les parts per a avaluar la convenincia de proposar aquest tipus de resoluci. c) Moment de la mediaci. Interpretaci de larticle 77 en el marc del procs contencis administratiu. En primer terme, i com s fcilment perceptible, sha de tenir present que la regulaci de la terminaci convencional en lesfera del procs contencis administratiu es fa des de la perspectiva dun procs ja iniciat. No existeix, doncs, en el dret processal administratiu espanyol, una conciliaci preprocessal prpiament dita. Carballo (2008) entn que la manca de regulaci de la conciliaci preprocessal en el contencis administratiu es pot explicar precisament per ra de les previsions dutilitzaci de mitjans alternatius als recursos administratius en el marc de larticle 107.2 LRJ, de manera que aquesta conciliaci podria servir per als objectius que serveix ordinriament la conciliaci preprocessal. Dins del procediment, larticle 77 preveu que es dugui a terme en el moment en qu ja sha formulat
CAPTOL 13
la demanda i la contestaci. La previsi de larticle 77 t justificaci en molts casos (Moya, 2010, 254), tot i que el jutge es pot haver instrut en un moment anterior de la controvrsia amb ocasi, per exemple, dhaver conegut les mesures cautelars, i en aquests supsits no t sentit esperar a una fase posterior per a apropar posicions. Algunes experincies (Rojas, 2010, 160) demostren que el moment ms adequat per a iniciar les negociacions en el procediment ordinari no s limmediatament posterior a la contestaci a la demanda i abans del segent trmit (lauto admetent el recurs a prova), sin que s ms recomanable fer-ho una vegada que les parts hagin proposat la prova, ats que es dur a terme amb ms llibertat perqu les parts no podran aprofitar el que ha passat all per a proposar proves ms tard tenint en compte el que sha dit all. Cal advertir en aquest punt que, malgrat la possibilitat que larticle 77 estigui bviament emmarcada entre les normes que regeixen el procs contencis administratiu ordinari, aix no significa, no obstant, que aquesta possibilitat estigui exclosa del procediment abreviat (art. 78), entre altres raons per la previsi de larticle 78.23 LJCA en el sentit que li sn aplicables les normes generals daquesta llei, en all que aquest captol no disposa (Rojas, 2010, 160). En aquest marc lintent mediador s recomanable dur-lo a terme un cop que lAdministraci hagi rems lexpedient administratiu (cosa que a efectes serveix com a contestaci). Malgrat que no existeix inconvenient en realitzar la mediaci dins del judici, resulta ms prctic realitzar-la en aquest moment anterior, ja que una de les finalitats amb la mediaci s abreviar els trmits, i a ms s freqent que lassenyalament del judici es realitzi per una data molt posterior a la remissi de lexpedient (Rojas, 2010, 261). d) Manera de plantejar la mediaci. La LJCA no estableix un trmit exprs per a arribar a lacord, per resulta evident que sha de fer dins del procs. Rojas proposa dues solucions: Un auto exprs en el qual, sense sentir prviament les parts, el jutge realitza una proposta de resoluci convinguda, sense que aix paralitzi el procediment, concedint un termini prudencial per a respondre. Providncia en la qual es convoca expressament al recorrent, al seu lletrat i al lletrat de lAdministraci demandada a una compareixena.
e)
Desenvolupament de les sessions de mediaci. El jutge que consideri que un assumpte s idoni per mediar, haur dobservar una srie de pautes dirigides a informar les persones que intervenen del fet que aquesta via s la millor per tal darribar a un resultat satisfactori, sense oblidar que la participaci en la mediaci s essencialment voluntria. A la compareixena shan de citar les parts assistides per ladvocat. Les parts han de ser escoltades sense intermediaci dels lletrats directament: aix permet conixer de primera m com sha generat el conflicte i el que realment persegueix cada una delles (Moya, 2010, 255). Pel que fa al lloc ms idoni de la mediaci, sembla que s el lloc on sha generat el conflicte, si es pot localitzar en un punt concret. Per aix s important acudir a les possibilitats que ofereix el reconeixement judicial. Tot i que no estigui previst en la LJCA una fase separada de prova en mesures cautelars, els jutges haurien dacordar amb assidutat els reconeixements judicials quan el conflicte shagi generat en un lloc concret, i singularment en matria urbanstica. La posada en escena s important: la sala de vistes no s adequada, i fins i tot es prefereix la desaparici de qualsevol smbol que recordi un procs judicial. s millor la sala de reunions, i sense gravaci de sessions per a preservar la confidencialitat. Per la seva part, Rojas (2010, 262) comparteix aquesta opini, i afegeix que s especialment apropiada en urbanisme, catleg de camins pblics o responsabilitat patrimonial, tot i que a la prctica els acabi portant a terme al seu despatx. Efectes de la mediaci. En cas darribar a un acord, el jutge ha de dictar un auto declarant acabat el procs i assegurant-se que shan respectat els lmits que imposa larticle 77 LJCA.
f)
3.2.3.2 Referncia a la mediaci intrajudicial administrativa en el dret projectat No es pot tancar aquest apartat sense fer esment de levoluci del tractament de la mediaci intraprocessal en el contencis administratiu en les darreres tasques legislatives, ja que poden oferir una idea de lorientaci general de les tendncies actuals en aquesta matria. Aix, i en la lnia de buscar solucions fora del litigi judicial als conflictes que es poden suscitar davant la jurisdicci contenciosa administrativa, lAvantprojecte de llei de reforma de la llei 60/2003 darbitratge i de regulaci de larbitratge institucional en lAdministraci General de lEstat (de 10 de febrer de 2010) pretenia donar una nova redacci a larticle 77 de la Llei 29/1998, de 13
CAPTOL 13
de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, establint la necessitat que el jutge o tribunal sotmets necessriament les parts a la possibilitat dun acord transaccional per a buscar vies ms eficaces que permetin arribar a acords en els recursos contenciosos administratius17. En aquest sentit, lAvantprojecte de llei esmentat es remetia a la Llei de mediaci en assumptes civils i mercantils com la normativa aplicable en aquests casos. Aquesta previsi desapareix en el Projecte de llei definitiu de 16 de juliol de 2010.
coordenades que ofereix el dret vinculant (hard law) com el dret de natura no vinculant o soft law, i fins i tot regles prctiques que no tenen aquest carcter. 4. Lescenari material per al desenvolupament de la mediaci en lmbit del dret administratiu es presenta, en principi, ampli. Les apellacions tant al principi de legalitat a qu es troba sotmesa lactuaci de les administracions pbliques, com als lmits a la transacci en aquesta branca de lordenament, no es poden considerar com a barreres infranquejables per a una utilitzaci ms extensa dels mitjans alternatius per a la soluci de conflictes, i entre ells, de la mediaci. No obstant aix, cal avaluar la idonetat dels assumptes concrets susceptibles per a ser sotmesos a mediaci. La encara escassa implantaci generalitzada de la mediaci en aquest context, especialment en lmbit intrajudicial, sha relacionat amb la falta de tradici, o de conscienciaci dels jutges, aix com als recels envers aquest medi de les mateixes parts en conflicte. Les normes procedimentals i processals administratives ofereixen, en termes generals, una srie de vies per al desenvolupament daquest mitj alternatiu per a la resoluci de conflictes. En qualsevol cas, es tracta de preceptes escassament desenvolupats des del punt de vista de la legislaci general o sectorial administrativa. Aquest desenvolupament podria tenir com a conseqncia una implantaci ms extensa i necessita aquest mitj de resoluci de conflictes.
4 Conclusions i recomanacions
De tot el que sha exposat, podem extreure com a conclusions de la situaci de la mediaci en dret administratiu les segents idees: 1. La mediaci no s desconeguda com a potencial mitj de resoluci de conflictes de natura administrativa. Mitjanant la introducci de la mediaci i daltres instruments alternatius, es pretn contribuir a donar soluci a problemes com la sobrecrrega dels jutjats administratius, els costos elevats dels processos o les demores temporals en la resoluci dels litigis. Es tracta duna tendncia creixent, perfectament observable en dret comparat. Aquesta tendncia s lexpressi duna nova concepci emergent del funcionament de lAdministraci i del procediment administratiu, que es fonamenta en una nova manera dentendre les bases de la relaci entre lAdministraci i la societat. La mediaci en aquest terreny presenta diverses peculiaritats respecte a la seva utilitzaci en lmbit civil, com ho demostra el fet que es troba fora de lmbit daplicaci de la Directiva 52/2008/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig del 2008. El panorama de la mediaci en dret administratiu ens mostra una srie de situacions que basculen entre ls de la mediaci iniciada sobre la base de les vies procedimentals i processals que apareixen en les normes jurdico-administratives, i situacions amb un rerefons bviament jurdic, per no construdes com un procs de mediaci dins de les vies dun procediment administratiu formal. Des del punt de vista de les normes i regles aplicables, el sistema de mediaci administrativa inclou tant les
5.
6.
Finalment, es poden suggerir les segents recomanacions generals: 1. Desenvolupament normatiu. Una primera recomanaci est relacionada amb el desenvolupament de certes normes generals de procediment administratiu i de procs contencis administratiu. Daquesta manera, i en lmbit especfic de les administracions pbliques catalanes, caldria desenvolupar les interessants previsions que ofereix la nova Llei 26/2010 en el marc de la terminaci convencional del procediment administratiu, i de la substituci del sistema de recursos per mitjans alternatius per a la resoluci de conflictes. La mateixa Llei preveu, especialment en els supsits de solucions mitjanades com substitutives del recurs, un desenvolupament ulterior. Malgrat que resulta illusori confiar que la simple aprovaci de normes de desenvolupament porti com a conseqncia automtica una millora de la situaci, no
2.
3.
CAPTOL 13
es pot oblidar que una tasca en aquest sentit dotaria el sistema de mediaci de, a ms de la imprescindible efectivitat en certs casos, ms seguretat a lintrpret jurdic i a les parts en clarificar el rgim aplicable a la mediaci en una bona part dels sectors materials del trnsit administratiu. 2. Perfil del mediador. Un cop establert que, en termes generals, tant un jutge (en la mediaci dins el procs contencis administratiu) com un altre tipus de professional (en la mediaci dins o fora del procs contencis) pot dur a terme la mediaci, cal prendre en consideraci que el mediador ha de comptar amb una srie de coneixements adequats per al tipus dassumptes que es pretenen portar a mediaci. No s recomanable en tots els casos que aquest sigui un professional del dret (s ms, en certs casos sobretot en mediacions extraprocedimentals o extraprocessals, pot estar fins i tot contraindicada una excessiva juridificaci de lexposici de les posicions i de les solucions compositives dinteressos que es proposen). En altres casos, s pot resultar ms adequat acudir a un mediador jurista. La conscienciaci dels jutges, administracions i dels administrats mateixos es presenta com a un altre punt sobre el qual es pot incidir per a una implantaci ms extensa daquest mitj de soluci alternativa de conflictes. Lelaboraci de guies o codis de conducta, cursos o programes pilots dimplantaci daquest sistema podrien resultar vies adequades.
Boyron, S. (2007). Mediation in administrative law: the identification of conflicting paradigms, European Public Law, vol. 13, issue 2, pp. 263288. Bustillo Bolado, R. (2004). Convenios y Contratos Administrativos Transaccin, arbitraje y terminacin convencional del procedimiento. Madrid: Aranzadi, Czur Menor. Carballo Martnez, G. (2008). La Mediaci administrativa y el Defensor del Pueblo. Madrid: Aranzadi, Cizur Menor. Chevallier, J. (2004). Ltat post-moderne, 2a ed., Paris: LGDJ. Consejo General del Poder Judicial (2010). Informe de Consejo General del Poder Judicial al Anteproyecto de Ley de Mediaci en asuntos civiles y mercantiles., http://www.iustel.com/v2/diario_del_derecho/ noticia.asp?ref_iustel=1042448 Craig, P. (2003). Administrative law, 5a ed., London: Sweet & Maxwell. Delgado Piqueras, F. (1995). La terminacin convencional del procedimiento administrativo. Madrid: Aranzadi. Ezeizabarrena, X. (2003). La terminacin convencional del procedimiento de evaluacin del impacto ambiental, Revista de Admninistracin Pblica, nm. 160, pp. 251-282. Fernndez de Benito, M.J. (2010). La mediaci intrajudicial. Claves de la especialidad del proceso contencioso-administrativo. Estudios de de Derecho Judicial, nmero 154. Madrid: CGPJ. Gamero Casado, E. (2006). Apunte sobre la mediacin como tcnica para la resolucin de conflictos en el empleo pblico. Revista de Administracin Pblica, n 170, pp. 339-381. Gimeno Sendra, V. et al. (1999). Comentarios a la nueva ley reguladora de la jurisdiccin contencioso-administrativa de 1998. Madrid: Centro de Estudios Ramon Areces (CERA). Huergo Lora, A.J. (1998). Los contratos sobre los actos y las potestades administrativas. Madrid: Civitas. Masucci, A. (2009). El procedimiento de mediaci como medio alternativo de resolucin de litigios en el derecho administrativo: esbozo de las experiencias francesa, alemana e inglesa. Revista de Administracin Pblica. Nm. 178, pp. 9-35.
3.
Bibliografia
Bandrs, J.M. (1995) La solucin extrajurisdiccional de los conflictos con las administraciones publicas. Ponncia al X Congrs de Jueces para la Democracia. http://www.juecesdemocracia.es/congresos/xcongreso/ponecias/La%20solucion%20 extrajudicial%20de%20los%20conflictos%20 con%20las%20administracione%20publicas.%20 Jose%20Manuel%20Bandres.pdf Bao Len (2008). Terminacin convencional del proceso sancionador sin imposicin de sanciones. Estudios y Comentarios Legislativos (Civitas). Madrid: Editorial Aranzadi. Blanquer Criado, D. (2010). Derecho Administrativo. Valncia: Tirant lo Blanch.
CAPTOL 13
Mauri i Majs, J. (1995). El CEMICAL: un medio de solucin de conflictos para la Funcin Pblica Local. Gestin y anlisis de polticas publicas, N 2, 1995, pp. 85-92. Moya Meyer, L. H. (2010). Apuntes sobre la mediacin en el proceso contencioso-administrativo. Claves de la especialidad del proceso contencioso-administrativo. Estudios de de Derecho Judicial, nm. 154. Madrid: CGPJ. Palma Fernndez, J.L. (2006). El contrato de transaccin y las Administraciones Pblicas: la doctrina del Consejo de Estado. Revista de AdministracinPpblica, n 169, pp. 337-351. Peces Morate, J.E. (dir. ) (2010). Claves de la especialidad del proceso contencioso-administrativo. Estudios de de Derecho Judicial, nm. 154. Madrid: CGPJ. Phillips, B. A. (2001). The mediation field guide. San Francisco, CA: Jossey-Bass. Puebla Pons, C. (2009). Mediaci Ambiental, a P.Casanovas, N.Galera, M.Poblet (Eds.) Simposi sobre Tribunals i Mediaci, 18-19 de Juny 2009. Barcelona: Hyugens, pp. 243-249. Ripoll Martnez de Bedoya, M.D. Finalizacin del procedimiento en Ayala Muoz et al. Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y Procedimiento Administrativo. Aranzadi. Czur Menor, 2004. Rojas Pozo, C. (2010). La mediacin intrajudicial en la jurisdiccin contencioso-administrativa. Claves de la especialidad del proceso contencioso-administrativo. Estudios de de Derecho Judicial, nmero 154. Madrid: CGPJ.
Snchez Morn, M. (1993). Recursos Administrativos en La nueva Ley de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo Comn. Madrid: Tecnos. Snchez Morn, M. (1995). La Apertura del procedimiento administrativo a la negociacin con los ciudadanos en la Ley 30/1992 de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo. Oati: Instituto Vasco de Administracin Pblica. Sarmiento, D. (2006). La autoridad del derecho y la naturaleza del soft law, Cuadernos de Derecho Pblico, nm. 28, pp. 221-266. Tornos Mas, J. (1995) Medios complementarios a la resolucin jurisdiccional de los conflictos administrativos. Revista de administracin pblica, nm. 136, pp. 149-178. Trayter J.M. (1997). El Arbitraje de Derecho Administrativo. (1997). Revista de Administracin Pblica, nm. 147, pp. 75-106. Valls Arnau, J. (s/d). Resolucin extrajudicial de conflictos laborales: el CEMICAL. http://www.adimer. org/COMUNICACIONES/SOLUCI%C3%93N%20 EXTRAJUDICIAL%20CONFLICTOS_CEMICAL.pdf Sez Valcrcel R. y Ortuo Muoz, P. (dir.) Alternativas a la judicializacin de los conflictos : la mediaci. Estudios de Derecho Judicial. Madrid: CGPJ. Ware, S. (2001). Alternative Dispute Resolution. St. Paul, MN: West.
Notes
1 Tanmateix, cfr. nota 49, Cap. 1 LLB. Encara que el concepte de soft law t contorns imprecisos, des del punt de vista de la regulaci va ms enll de ser un mer parmetre interpretatiu dels principis generals del dret. 2 Es pot consultar a http://www.mjusticia.es/cs/Satellite?c=Documento&cid=1161680003706&pagename=Portal_del_ciuda dano%2FDocumento%2FTempDocumento 3 4 5 Disponible en http://www.mjusticia.es CGPJ, Informe a lAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils. 19 de maig de 2010) Disponible en http://www.mjusticia.es
6 Consell dEuropa. Comit de Ministres, Recommendation Rec(2001)9 of the Committee of Ministers to Member States on alternatives to litigation between administrative authorities and private parties (Adopted by the Committee of Ministers on 5 September 2001 at the 762nd meeting of the Ministers Deputies).
CAPTOL 13
7 8 9 10
Pub. Law 101-552, 104 Stat. 2736. Pub. Law 104-302 (amending Pub. Law 101-552 and Pub. Law 102-354). 40 Cfr Part 22. Chapter 40 Cfr Part 22. Section 18. (d) Alternative means of dispute resolution. (1) The parties may engage in any process within the scope of the Alternative Dispute Resolution Act (ADRA), 5 U.S.C. 581 et seq., which may facilitate voluntary settlement efforts. Such process shall be subject to the confidentiality provisions of the ADRA. (2) Dispute resolution under this paragraph (d) does not divest the Presiding Officer of jurisdiction and does not automatically stay the proceeding. All provisions of these Consolidated Rules of Practice remain in effect notwithstanding any dispute resolution proceeding. (3) The parties may choose any person to act as a neutral, or may move for the appointment of a neutral. If the Presiding Officer grants a motion for the appointment of a neutral, the Presiding Officer shall forward the motion to the Chief Administrative Law Judge, except in proceedings under subpart I of this part, in which the Presiding Officer shall forward the motion to the Regional Administrator. The Chief Administrative Law Judge or Regional Administrator, as appropriate, shall designate a qualified neutral.
11 Les organitzacions associades sn la Diputaci de Barcelona, la Federaci de Municipis de Catalunya, lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques, Uni General de Treballadors de Catalunya, i la Federaci de Serveis a la Ciutadania de CCOO. 12 Vegeu http://www.diba.cat/cemical/quisom/quisom.asp. A part de la web institucional del CEMICAL, es pot consultar Mauri i Majs (1995); vid. la presentaci del CEMICAL de J. Valls Arnau Disponible a: http://www.adimer.org/COMUNICACIONES/ SOLUCI%C3%93N%20EXTRAJUDICIAL%20CONFLICTOS_CEMICAL.pdf 13 Captol dintroducci. Figura 5.
14 La Llei ha estat publicada al DOGC de 5 dagost de 2010. Dacord amb la disposici final sisena, entrar en vigor al cap de tres mesos dhaver estat publicada al DOGC, amb les excepcions segents: a) El ttol IV i lapartat 3 de la disposici final tercera, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicaci de la Llei. b) Els apartats 1, 2 i 4 de la disposici final ter cera, que entren en vigor lendem de la publicaci de la Llei. 15 Artculo 52. Terminacin convencional. 1. El Consejo de la Comisin Nacional de la Competencia, a propuesta de la Direccin de Investigacin, podr resolver la terminacin del procedimiento sancionador en materia de acuerdos y prcticas prohibidas cuando los presuntos infractores propongan compromisos que resuelvan los efectos sobre la competencia derivados de las conductas objeto del expediente y quede garantizado suficientemente el inters pblico. 2. Los compromisos sern vinculantes y surtirn plenos efectos una vez incorporados a la resolucin que ponga fin al procedimiento. 3. La terminacin del procedimiento en los trminos establecidos en este artculo no podr acordarse una vez elevado el informe propuesta previsto en el artculo 50.4. 16 Cfr. Ponencies i comunicacions publicades en Peces Morate (2010). 1. Larticle 77 queda redactat de la segent forma: Artculo 77. 1. En los procedimientos en primera o nica instancia, el Juez o Tribunal, de oficio o a solicitud de parte, una vez formuladas la demanda y la contestacin, someter a la consideracin de las partes el reconocimiento de hechos o documentos, as como la posibilidad de alcanzar un acuerdo que ponga fin a la controversia, cuando el juicio se promueva sobre materias susceptibles de transaccin y, en particular, cuando verse sobre estimacin de cantidad. En este supuesto el juez o Tribunal podr imponer a las partes el sometimiento a mediacin de acuerdo con la legislacin reguladora de la mediacin. Los representantes de las Administraciones pblicas demandadas necesitarn la autorizacin oportuna para llevar a efecto la transaccin, con arreglo a las normas que regulan la disposicin de la accin por parte de los mismos. 2. El intento de conciliacin o mediacin, siempre que se sujete al procedimiento previsto en la ley o, en su caso, cuando todas las partes personadas lo soliciten suspender el curso de las actuaciones, a cuya terminacin las partes informarn al tribunal del resultado del procedimiento que hubieren seguido. Aunque se reanude el proceso, el tribunal admitir el acuerdo que se alcance posteriormente siempre que tenga lugar en cualquier momento anterior al da en que el pleito haya sido declarado concluso para sentencia. 3. Si las partes llegaran a un acuerdo que implique la desaparicin de la controversia, el Juez o Tribunal dictar auto declarando terminado el procedimiento, siempre que lo acordado no fuera manifiestamente contrario al ordenamiento jurdico ni lesivo del inters pblico o de terceros. 2. Safegeix un nou apartat 7 a larticle 106, amb la segent redacci: 7. Este procedimiento ser de aplicacin cuando el crdito frente a la Administracin se reconociera en un acuerdo alcanzado segn lo previsto en el artculo 77 o estuviere impuesto por un laudo arbitral.
17 Disposici final tercera. Modificaci de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.
Bloc V
Captol 14. La construcci institucional i jurdica de la mediaci Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos Captol 16. Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes
CAPTOL 14
La construcci institucional i jurdica de la mediaci

M Elena Lauroba (UB, Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques del Departament de Justcia) Immaculada Barral (UB) Jaume Tarabal (UB) Isabel Viola (UB)
Equip dinvestigaci
Jos Alberto Marn (notari); Consol Mart (advocada i mediadora); Antoni Vidal (advocat i mediador); Josep M. Tamarit (ULl)
Resum
Aquest captol aborda els aspectes jurdics principals de la mediaci recollits a la legislaci catalana (com ara el seu concepte, els principis, lmbit subjectiu i objectiu, el procediment i els efectes jurdics) per tal doferir la construcci jurdica actual de la instituci i fer propostes de cara a una futura llei general de mediaci.
Paraules clau
Procediment, procs, gesti, resoluci, litigis, conflictes, sistema, extrajudicial, intrajudicial, conciliaci, voluntarietat, imparcialitat, neutralitat, confidencialitat, alteritat, bona fe, carcter personalssim, flexibilitat, objecte, subjectes, mediador, jutge, advocat, parts, dret privat, escolar, comunitria, ciutadana, penal, familiar, procediment, acta, premediaci, postmediaci, sessi informativa, efectes, carcter executiu, prescripci i caducitat.
CAPTOL 14
ndex
1 Introducci 7 Els subjectes de la mediaci 7.1 El perfil del mediador 7.1.1 La condici de tercer 7.1.2 Els requisits per a lexercici de la professi A) La formaci del mediador B) La vinculaci a una instituci 7.1.3 Lactivitat del mediador. Els drets i els deures del mediador A) Lactivitat del mediador B) Els drets i els deures del mediador 7.1.4 I ncompliment de les obligacions del mediador. Les infraccions i el rgim sancionador 7.2 Lorganitzaci de la mediaci: els diferents serveis de mediaci 7.2.1 Centre de mediaci de Dret privat de Catalunya 7.2.2 Els collegis professionals com a col laboradors del CMDPC 7.2.3 Els serveis vinculats a les administracions locals 7.2.4 La Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya 7.2.5 El Consell Superior de la Cooperaci 7.2.6 Les comissions de convivncia dels centres educatius no universitaris i la USCE 7.2.7 Els organismes pblics dedicats a la mediaci en consum i la mediaci privada 7.3 Altres professionals en la mediaci 7.3.1 El rol de ladvocat 7.3.2 El jutge en la mediaci
2 Amb carcter previ: la competncia de la Generalitat de Catalunya 3 El concepte jurdic de mediaci 4 Finalitat de la mediaci 4.1 Lautogesti dels conflictes i la seva desjudicialitzaci 4.2 Les altres finalitats de la mediaci 5 Els principis de la mediaci 5.1 La voluntarietat 5.1.1 Lobligaci de recrrer a la mediaci amb carcter previ al procs judicial 5.1.2 Les clusules de submissi a mediaci 5.2 Imparcialitat i neutralitat 5.2.1 Imparcialitat 5.2.2 Neutralitat 5.3 La confidencialitat 5.4 El carcter personalssim 5.5 La bona fe com a principi de tancament del sistema 5.6 Els altres principis. Especial referncia a la flexibilitat i la transparncia 6 mbit objectiu de la mediaci 6.1 El dret privat: la LMADP i els reglaments sectorials 6.2 Consum 6.3 Lmbit escolar 6.4 Lmbit penal 6.5 Lmbit laboral
CAPTOL 14
7.3.3 Els altres actors en els procediments judicials 7.4 Les parts. La intervenci dels menors 8 El procediment de mediaci 8.1 La sessi informativa prvia 8.2 La designaci del mediador: especial referncia a la recusaci 8.3 Linici de la mediaci 8.3.1 La reuni inicial 8.3.2 Lacta dinici 8.4 La durada del procediment de mediaci. La possibilitat dinstar una segona mediaci 8.5 Nombre de sessions i durada 8.6 Lacabament del procediment de mediaci 8.7 La viabilitat dun perode de reflexi 8.8 El cost de la mediaci 9 Els acords resultants de la mediaci. Leficcia jurdica i el carcter executiu
9.1 La llibertat de forma dels acords 9.2 Els negocis jurdics solemnes 9.3 El carcter executiu dels acords resultants del procediment de mediaci 9.3.1 Ttols executius jurisdiccionals 9.3.2 Ttols executius no jurisdiccionals 10 La necessitat de coordinar el rgim jurdic de la mediaci amb les normes sobre prescripci i caducitat 11 Les ODR 12 Una coda a lanlisi. La naturalesa jurdica de la mediaci 13 Recomanacions 14 Bibliografia referenciada 15 Bibliografia Notes
CAPTOL 14
Introducci
Lobjectiu principal del captol jurdic del Llibre Blanc s identificar els trets essencials que permeten parlar de mediaci per tal doferir la configuraci jurdica de la figura en tant que instituci. Es tracta de fixar-ne el nucli, lespai que tothom identifica i denomina mediaci i no una altra figura. Igualment, sha volgut copsar quina s la concreta regulaci de la mediaci, aqu i ara, per saber quin s jurdicament el seu abast, de tal manera que, arribat el cas, es pugui complir amb el desideratum duna llei general de mediaci. En aquesta construcci jurdica de la instituci, hem partit del concepte que de la mediaci ofereixen les normes jurdiques que la regulen, els seus principis essencials, quin s, ara per ara, lobjecte de la mediaci segons la legislaci vigent, aix com el seu mbit subjectiu, amb atenci particular al perfil del mediador; pel que fa als requisits que cal complir per sser considerat com a tal, quins sn els deures i qu succeeix si no els compleix, sense deixar de banda el tractament jurdic de les parts en la mediaci, ni tampoc daltres subjectes que hi tenen una implicaci mediata, com ara els jutges o els advocats. Un cop identificats lobjecte i els subjectes, sha prets mostrar els elements que la regulaci catalana ofereix del procediment de mediaci. Els efectes jurdics de la mediaci i la seva relaci amb el procs judicial vnen a continuaci, per mostrar de quina manera els acords de les parts, duna banda, i linici del procediment de mediaci, duna altra, incideixen en la resoluci definitiva del conflicte. En lelaboraci del captol sha tingut en compte, com a material normatiu de referncia, la regulaci catalana, lestatal i leuropea, sense perjudici de la informaci sobre dret comparat continguda en el Captol 2 daquest Llibre Blanc. Aix, en una primera relaci cal esmentar, com a material preferent, la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat (en endavant, LMADP)1, aix com el seu antecedent, la important Llei
1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar a Catalunya, primera llei sobre mediaci a lestat espanyol que va ser desenvolupada pel Decret 139/2002, de 14 de maig, pel qual saprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya; el Decret 170/2009, de 3 de novembre, pel qual es regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya2 (DJAMCCCI); el Decret 171/2009, de 3 de novembre3, pel qual saprova el Reglament dels procediments de conciliaci, mediaci i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperaci (RPCMACoop); el Decret 279/2006, de 4 de juliol4, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (en endavant, DRCCE) reforat amb la Llei 12/2009, de 10 de juliol, de leducaci5 i el Codi de consum de Catalunya6 (en endavant, CConsum). El Codi civil de Catalunya (en endavant, CCCat) ha estat tamb present en lanlisi, perqu cont les normes bsiques del dret privat catal i, en concret, a les disposicions preliminars, una referncia expressa, per exemple, a la llibertat civil (art. 111-6). A ms, en el Llibre relatiu a la persona i la famlia sha volgut introduir malgrat la LMADP una menci especfica a la mediaci familiar (article 233-6)7. Per ltim, cal tamb tenir en compte la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infncia i ladolescncia8, perqu estableix que, per tal de garantir el dret dels infants i els adolescents a relacionar-se amb llurs famlies, els poders pblics han de fixar procediments especfics de mediaci familiar (art. 29). En lmbit estatal, els textos legals de referncia sn el Reial decret 231/2008, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema Arbitral de Consum9 (en endavant RDSAC), la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors10 (en endavant LORPM); molt especialment, les lleis autonmiques sobre mediaci familiar11; daltres, dmbit genric, com el Codi civil espanyol de 1889 (en endavant, CCE) i la Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil12 (en
CAPTOL 14
endavant, LEC). Finalment, sha tingut recurrentment en compte lAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, aprovat pel Consell de Ministres de 19 de febrer de 201013 (en endavant, APrLMACM) com a transposici de la Directiva 2008/52/CE, que presenta una regulaci de la instituci dmbit estatal. Si b s cert que preserva all que disposen les CA en la seva legislaci sobre mediaci, cosa que faria pensar que no s daplicaci preferent a Catalunya (art. 111-5 CCCat), cont preceptes dordre processal dincidncia general que cal tenir presents, alhora que regula aspectes relatius a la prescripci i caducitat, no previstos en les normes autonmiques, amb la corresponent incidncia. Tamb sha consultat lInforme a lAPrLMACM del Consejo General del Poder Judicial14. En lmbit europeu, sha tingut en compte la Directiva sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils15, aix com el Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes i les Recomanacions del Consell dEuropa16. Tamb sha tingut present el Codi de conducta europeu per a mediadors, text elaborat per la Comissi Europea i que constitueix una guia per a les persones mediadores en relaci amb els principis que han de situar la seva activitat17, i com a material especfic, lligat a consum, la Recomanaci de la Comissi, de 4 dabril de 2001, relativa al principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum18. Aquests darrers documents no sn jurdicament vinculants en sentit estricte, sin que constitueixen guies, elements de bon govern (governana) i de dret tou (soft law) similars als principis. Els hem tingut en compte per la seva importncia en la creaci dun camp de mediaci homogeni en tot lespai europeu, i perqu atenen tamb al camp professional i expert dall en el LLB hem anomenat sistema de mediaci19. Tamb hem observat de prop els resultats de lestudi empric efectuat en els diferents sectors del Llibre Blanc. Per b que, com s natural, lmbit del dret de famlia s el que hem tingut ms present compta amb un suport legislatiu que t prcticament 10 anys-, altres mbits que no sn estrictament de dret privat, com el de la mediaci comunitria/ciutadana i leducatiu, han estat tamb tractats. A ms, al llarg de lanlisi sha fet especial mfasi en la mediaci penal perqu presenta particularitats que requereixen una atenci especfica. La mediaci penal es considera, avui, com un dels processos reparadors propis de la restorative justice (justcia restaurativa o reparadora), una perspectiva que oposa al concepte tradicional idealista-retributiu de justcia una forma de resposta al fet delictiu orientada a restablir la pau social i concretament els vincles socials i comuni-
taris, la reparaci integral de la vctima i lassumpci de responsabilitat i reintegraci de linfractor. Nhi ha prou amb recordar que la posici de les parts que han dintervenir-hi es troba marcada dentrada per una desigualtat, perqu el desencadenant del procs mediador s que una part ha atemptat contra els bns jurdics de laltra. La vctima i lagressor estan en posicions diferents. Una altra particularitat deriva del mateix procediment penal, on vctima i imputat es troben tamb en posicions jurdicament distants que no responen a la dinmica de parts prpia daltres procediments jurisdiccionals com el civil o fins i tot el contencis o el social. Per situar aquest tipus de mediaci sha datendre a la Declaraci sobre els Principis bsics per a laplicaci de programes de justcia reparadora en matria penal20, que defineix el procs reparador com tot procs en qu la vctima, lofensor i, quan procedeixi, qualsevol altra persona o membres de la comunitat afectats pel delicte participen conjuntament de manera activa en la resoluci de les qestions derivades del delicte, normalment amb lajuda dun facilitador. La Resoluci parteix duna visi de la justcia reparadora com a complement de la justcia penal i afirma la seva validesa en totes les fases del procs penal, a ms dels principis de voluntarietat, igualtat i el de necessitat de respectar els principis dun procs just i la presumpci dinnocncia. En la preparaci daquest captol sha tingut molt en compte lestudi de dret comparat contingut en el Captol 2, que facilita la interpretaci que altres ordenaments jurdics fan de la instituci, aix com el Llibre de Materials Jurdics que recull les aportacions de diferents experts en aspectes jurdics especfics, des de lanlisi dels principis de la instituci a la comediaci o a la regulaci de la mediaci en mbits especfics, com ara la mediaci escolar, o en els contractes de conreu i els contractes dintegraci o la mediaci en lmbit del dret pblic21. Igualment, shan elaborat dos qestionaris especfics sobre els aspectes jurdics de la mediaci, un ha estat adreat als juristes que formen part de cadascun dels equips de treball (ET), i laltre als jutges i magistrats (reproduts a lAnnex 4 daquest LLB). Tamb sha consultat lentrevista semiestructurada que es va fer als fiscals, seguint la guia dall que shavia preguntat als jutges, que figura en el mateix Annex. El seu parer permet situar aspectes de la regulaci de la mediaci que encara no estan formulats, i que cal conixer per propostes futures. s sabut que una de les funcions nuclears del Llibre Blanc duna figura s proporcionar el material necessari per a la ulterior elaboraci duna norma que fixi jurdicament la instituci que sanalitza. En definitiva, aportar criteris i parmetres per fer una llei. Ara b, en el
CAPTOL 14
cas catal, la recent aprovaci de la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat, modula aquesta funci, perqu fa innecessria lactuaci legislativa a curt termini. La LMADP, que t present la Directiva 2008/52/CE, constitueix, a ms, el dret supletori daltres normes sectorials sobre mediaci, com es constata, per exemple, respecte del DJAMCCCI (Palau, 2010). Encertadament sha fet notar (Barral, 2010), que la LMADP pretn ser el marc normatiu general de la mediaci en dret privat i, per tant, que les idees base i els principis que desenvolupa poden ser aplicables a qualsevol tipus de mediaci. Ara b, que no existeixi, inicialment, una voluntat de construcci normativa, no impedeix una anlisi en temes jurdics que contribueixi a la millor interpretaci de la norma vigent, a lobtenci de respostes jurdiques a nombroses qestions lligades a la mediaci i, fins i tot, a la fixaci de criteris tils pel desenvolupament de la llei, que ja sha iniciat, mitjanant la redacci dun reglament.
Generalitat en un determinat mbit abasta tamb la de regular el procediment i ladministraci de la mediaci en la resoluci dels conflictes que hi sorgeixin. Aquest s el cas dels ja citats arts. 123 (Consum) i 124 (Cooperatives), aix com dels arts. 134 (Esport i lleure) 169 (Transports) i 170 (Treball i relacions laborals). Pel que fa a la la Directiva 2008/52, res no impedeix que la Generalitat adopti mesures tendents a la seva expressa transposici, ms enll que hagi estat ja tinguda en compte per la LMADP, a la qual inspira (vid. 3 Prembul LMADP). La competncia es fonamentaria en lart. 189 EAC segons el qual correspon a la Generalitat el desplegament, laplicaci i lexecuci de la normativa de la Uni Europea quan afecti lmbit de les seves competncies. Per tant, ats que la Generalitat t competncia en matria civil (art. 129 EAC), sha de concloure que est facultada per a transposar la Directiva 2008/52 al dret catal22. Una qesti diferent, que no obsta la competncia de la Generalitat, s que la Directiva tingui una dimensi eminentment processal que, atesa la competncia exclusiva de lEstat en matria de legislaci processal (art. 149.1.6 CE), reclami preferentment una transposici mitjanant llei estatal (Ordez Sols, 2009). De fet, largument favorable a la competncia autonmica es podria reforar allegant, tal i com fa la LMADP (vid. 14 Prembul), lart. 130 EAC, que atribueix a la Generalitat la competncia per a dictar les normes processals especfiques que derivin de les particularitats del dret substantiu catal.
2 Amb carcter previ: la competncia de la Generalitat de Catalunya

Segons larticle 106.2 de lEstatut dautonomia de Catalunya (en endavant, EAC) la Generalitat s competent per a regular el procediment de mediaci en la resoluci dels conflictes en les matries de la seva competncia. Cal observar que aquest precepte imposa recolzar la competncia en un ttol ulterior, en funci de lmbit substantiu per al qual es prevegi la mediaci. Aix s com sha procedit en totes les normes catalanes: quant al dret privat, la LMADP es fonamenta en la competncia exclusiva que larticle 129 EAC li atribueix en dret civil (vid. 14 Prembul LMADP); per a la mediaci en lmbit dels contractes de conreu i dintegraci, cooperatiu i escolar la Generalitat ha invocat, respectivament, els ttols competencials, previstos als arts. 116.1 EAC (Agricultura i ramaderia), 124 EAC (Cooperatives) i 131 EAC (Educaci). El CConsum, per la seva banda, es recolza en lart. 123.c EAC, que preveu expressament com a competncia exclusiva de la Generalitat la regulaci dels rgans i els procediments de mediaci en matria de consum. Val a dir que en molts dels preceptes del Ttol IV de lEstatut (de les competncies), sha preferit amb encert, malgrat el ttol competencial general en mediaci de lart. 106.2 EAC, especificar que la competncia de la
3 El concepte jurdic de mediaci

Lanlisi parteix de les definicions de la LMADP i de la Directiva, que permeten individualitzar una srie delements. Aix, larticle 1.1 LMADP estableix: Als efectes daquesta llei, sentn per mediaci el procediment no jurisdiccional de carcter voluntari i confidencial que sadrea a facilitar la comunicaci entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una soluci dels conflictes que els afecten, amb lassistncia duna persona mediadora que actua duna manera imparcial i neutral. I el segon apartat (art. 1.2) completa la definici en identificar la mediaci com a mtode de gesti de conflictes. Aix mateix, segons lart. 3 de la Directiva:
CAPTOL 14
A los efectos de la presente Directiva, se entender por: a) mediacin: un procedimiento estructurado, sea cual sea su nombre o denominacin, en el que dos o ms partes en un litigio intentan voluntariamente alcanzar por s mismas un acuerdo sobre la resolucin de su litigio con la ayuda de un mediador. Ambds articles permeten identificar uns elements que contribueixen a definir jurdicament el concepte. Tres sn, al nostre parer, els blocs que cal analitzar: A) el procediment, B) el paper de les parts en conflicte i C) lactivitat del mediador. Els textos legals els aborden amb redaccions diferents, per continguts clarament assimilables. A) Ls del terme procediment ens proporciona dues informacions. Duna banda, que existeix algun tipus destructura de fet, la Directiva esmenta estructurado, i de laltra, que permet situar la mediaci entre les altres figures procedimentals adreades a la soluci de conflictes. La tipificaci com a procediment apareix tamb als arts. 32.1 i 2 de la Llei 12/2009, deducaci; 132.1 CConsum; 19.1 DJAMCCCI i 12 RPCMACoop. Ara b, en analitzar la normativa catalana o aplicable a Catalunya amb voluntat de completesa apareixen altres denominacions, que en la mens legislatoris sn, en certs supsits, sinnimes, per que en daltres volen accentuar aspectes diversos. Aix, la mediaci es defineix com a procs (art. 5.1. g) LORPM; Art. 5.3 DRCCE); mecanisme (Art. 30.5 Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci els centres han destablir mesures de promoci de la convivncia, i en particular mecanismes de mediaci per a la resoluci pacfica dels conflictes; i art. 31.3 c)); institut (Prembul RDSAC); i, significativament, com a sistema. Mentre que la qualificaci com a institut emfasitza el component substantiu anar ms enll del canals procedimentals la condici de sistema implica superar lndex estrictament jurdic per tal didentificar un mbit dactuaci i de consolidaci de la mediaci. El Llibre Blanc de la Mediaci demostra que es pot parlar de mediaci no nicament en relaci amb els procediments no jurisdiccionals, sin tamb com a instrument de gesti de la conflictivitat amb connotacions que superen la individualitat de les parts en conflicte per identificar eines socials. Visualment, s una presentaci en cercles concntrics23. Es constata al Prembul del RPCMACoop, que utilitza ambdues qualificacions: Amb la inclusi de la mediaci entre els procediments de resoluci extraju-
dicial de conflictes, es recullen les directrius europees per a la promoci dels sistemes de mediaci, i levoluci favorable que aquest sistema dautogesti de conflictes ha experimentat a Catalunya en lmbit familiar i comunitari, si b adaptat a les particulars necessitats i idiosincrsia del sector cooperatiu. Tamb ho ha fet, en la seva condici de llei primria, la LMADP24, o lart. 29 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infncia i de ladolescncia. La idea de sistema tamb incorpora una manera de fer concreta, i enllaa amb el concepte de mtode, que esmenta lart. 1.2 LMADP. La tipificaci va necessriament lligada a lobjecte del procediment, que s la gesti del conflicte. Es constata la progressiva evoluci en la nomenclatura, des de la presentaci clssica, consolidada, de resoluci de litigis (art. 3 Directiva 2008/52/CE), a la noci de gesti de conflictes (art. 1.2 LMADP), o tamb per a la seva prevenci i resoluci25. Per ltim, lart. 1 APrMACM la presenta com una negociaci estructurada. El CGPJ feia notar, en el seu informe, que el trmino negociacin no es afortunado, por cuanto se suele emplear para referirse a un medio alternativo de resolucin de disputas an ms informal que la propia mediacin, caracterizado por la no intervencin de un tercero i afegia La negociacin suele ser una fase previa en el intento de gestionar una controversia que precede tanto a la mediacin, como al arbitraje y a la decisin jurisdiccional26. Volem pensar, tanmateix, que la tria del terme negociaci va lligada a la visibilitzaci de la denominada metodologia de Harvard amb relaci a la mediaci. Ho ratificaria la qualificaci com a estructurada, que, com diem supra, evoca la noci de procediment. De totes maneres, fins i tot des daquesta interpretaci, es tracta duna opci/ redacci poc afortunada, perqu existeixen una pluralitat de metodologies lligades a la mediaci, i en un moment primer dordenaci legislativa de la instituci, el legislador no hauria dapostar per una en concret. Per tant, no resulta adient utilitzar aquest terme en les regulacions normatives prpies. B) Lesment a les parts del conflicte incideix en la seva implicaci en el procediment, perqu sn elles les que construeixen, mitjanant la seva actuaci i responsabilitat, els acords que donen resposta al conflicte existent. Aquesta implicaci tamb es plasma en expressions com ara lart. 19 DJAMCCCI, ...gestionin ells mateixos una soluci dels conflictes que els afecten la LMADP o lart. 1 APrMACM: ... dos o ms partes en conflicto intentan voluntariamente alcanzar por s mismas un acuerdo para su resolucin.
CAPTOL 14
C) Com a darrera dada identificadora, es presenta el professional que fa possible el procediment: el mediador. Justament, tamb trobem una definici de mediaci que se sustenta en la seva figura com a conductor del procediment. Aix, a lart. 12 RPMCACoop, la mediaci consisteix en la intervenci duna persona habilitada com a mediadora pel Consell Superior de la Cooperaci per a laproximaci de les diferents postures de les parts en un conflicte, amb la finalitat que arribin a un acord, gestionant, per elles mateixes, la soluci del conflicte que els afecta. Es defineix la mediaci com a activitat dun tercer que ajuda les parts a arribar a un acord per solucionar un litigi (art. 3.a Directiva; arts. 1 i 3 LMADP). Aix s reconduble a la funci daquest tercer: la funci mediadora, que, segons la LMADP, es limita a facilitar la comunicaci entre les parts (1.1) i es concreta en ajudar els participants a assolir per ells mateixos els seus compromisos i les decisions sense prendre part en cap soluci ni mesura concreta (art. 6.2 LMADP; principi de neutralitat). Aquesta s la caracteritzaci clssica del rol del mediador com a mer facilitador (....), si b en analitzar la seva activitat es constata que la seva implicaci pot tenir un abast superior sense contestar la figura. De fet, cadascuna de les definicions incideix en els aspectes especialment lligats a lmbit en qu es desenvolupa lactivitat mediadora i a la seva finalitat i principis identitaris: per exemple, la necessria referncia a la convivncia en seu de mediaci escolar t un encaix de carcter mediat amb relaci a la LMADP. La manera en qu interv el tercer el mediador en el procediment sha de fixar de manera clara a la mateixa definici, per evitar la confusi entre linstitut de la mediaci i daltres mecanismes de resoluci de conflictes on tamb interv una tercera persona. Ens referim especficament a la conciliaci, des de la conscincia que molt sovint ambds instituts es regulen conjuntament o correlativa, com sadverteix, significativament, al Prembul RPCMACoop, en el Codi de consum (Ttol III: De la resoluci extrajudicial de conflictes), o en els procediments de lmbit laboral27. Aquest fet pot generar confusions, com sadverteix en lmbit laboral on fins i tot les normes es refereixen indistintament a la conciliaci o a la mediaci; tamb sha fet notar respecte de la LORPM. En general, est acceptat que la diferncia fonamental entre la mediaci i la conciliaci rau en la facultat de proposar o no de la tercera persona que interv en el procediment, si b no s una distinci impermeable. Aquesta qesti saborda, novament, en tractar de lactivitat del mediador.
Finalitat de la mediaci
4.1 Lautogesti dels conflictes i la seva desjudicialitzaci

Els textos legals identifiquen com a finalitat ms comuna la dintentar que les parts assoleixin per elles mateixes un acord sobre la resoluci del seu litigi. El pressupsit s lexistncia dun conflicte, i la mediaci esdev una eina que persegueix la seva soluci a partir de lactuaci de les parts implicades. Per tant, en un sentit genric, la mediaci sadrea a facilitar la comunicaci entre les persones per tal que gestionin per elles mateixes una soluci per als conflictes que els afecten (art. 1.1 LMADP i art. 1321 CConsum) o en aquest mateix sentit per a laproximaci de les diferents postures de les parts (art. 12 RPCMACoop.). Ja ho hem destacat, necessriament, en delimitar el concepte. Laltra funci que justifica el foment per part dels poders pblics de ls de la mediaci rau en qu, amb ella, els jutjats i els tribunals darreu, que estan prcticament col lapsats pel gran nombre de causes pendents, podran reduir-ne el nombre28. De fet, la prevenci o soluci de conflictes judicials s una finalitat explcita de la LMADP, manifestada en el seu primer article, com a mxima de tota la regulaci ulterior: la mediaci (...) pretn evitar lobertura de processos judicials de carcter contencis, posar fi als ja iniciats o reduir-ne labast (art. 1.2). El pargraf reprodueix el nucli de la definici de la mediaci a la Llei 1/2001, que no procurava una definici extensa de linstitut, sin que conjuminava, des de la presentaci, concepte i funci: mtode de resoluci de conflictes... per a evitar lobertura de procediments judicials de carcter contencis i posar fi als ja iniciats o reduir-ne labast (art. 1.1). La LMADP va optar per una definici inicial, a larticle 1.1, i en algun moment es va qestionar el manteniment del segon pargraf, ats que en certa manera coexistien dues definicions. Per s adient reflectir-ho, perqu contribueix a juridificar la instituci. Daltra banda, la importncia atribuda a aquesta finalitat tamb sadverteix explicitada en daltres lleis autonmiques29. Aix no obstant, la mateixa LMADP ( 9 Prembul) fixa la posici del legislador catal: La voluntat devitar la judicialitzaci de determinats conflictes no noms t la finalitat dagilitar el treball dels tribunals de justcia, sin, fonamentalment, la de fer possible lobtenci de solucions responsables, autogestionades i eficaces als conflictes, que assegurin el compliment posterior dels
CAPTOL 14
acords i que preservin la relaci futura entre les parts. La redacci, amb la correlaci no noms... fonalmentalment, s prou entenedora, i identifica un criteri que podrem estimar generalitzat, com avala lExposici de motius de lAPrLMACM (II 11): ... En la presente ley se articula un procedimiento elemental, informal, y reducido en el tiempo, dndoles la oportunidad [a los ciudadanos] de que puedan solucionar por s mismos sus controversias, y que al hacerlo liberen tambin a nuestros tribunales de justicia de la excesiva carga de trabajo que en ese momento tienen.... Podem afegir que, en demanar als jutges en el corresponent qestionari els motius que els induen a derivar a la mediaci, prima el desig daconseguir el benestar de les parts, i noms en segon lloc la desjudicialitzaci30. Tamb podem reconixer que els textos legals no esmenten els menors costos del procediment de la mediaci, enfront del litigi judicial, malgrat que s un atractiu no menor, no ja per reduir el pressupost dels departaments de justcia, sin per permetre una redistribuci de les partides pressupostries. Cal recordar, nogensmenys, que el Dictamen del Comit Econmico y Social Europeo sobre la Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo sobre ciertos aspectos de la mediacin en asuntos civiles y mercantiles ho destacava ( 3.2).
La rellevncia atorgada pels professionals a aquesta funci, aix com la realitat prctica imposen una reflexi des de lmbit jurdic: aquesta s una singularitat de provada eficcia que, com a tal, no t cabuda en una llei com la LMADP, per s en el sistema de mediaci que sustenta i recolza el funcionament de la instituci. A la vista daltres iniciatives sectorials, i des de la garantia del respecte als principis del captol II LMADP, s adient una reglamentaci sectorial especfica on tamb intervinguin responsables del mn local que ha apostat per la creaci de serveis de mediaci comunitria/ciutadana. Aquesta qesti sanalitza de nou en la secci on tractarem els serveis de mediaci. Tamb en seu de mediaci escolar sidentifica la funci preventiva, que en aquest cas es relaciona, a ms, amb la funci educativa. Ho estableix lart. 32 Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, quan defineix la mediaci escolar com a procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu. I ho desenvolupa lart. 25 DRCEE, en establir que la mediaci escolar pot actuar: 1. com una estratgia preventiva en la gesti de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a conductes contrries o greument perjudicials per a la convivncia en el centre. Justament el DRCCE ( 4 Prembul) esmenta la necessitat que, a Catalunya, es reguli la mediaci escolar com a procs educatiu per a la gesti de conflictes mitjanant la intervenci duna persona amb una formaci especfica que ajudi a les parts en conflicte a arribar a un acord satisfactori, i afegeix que [es] refora el carcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que semprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure daprendre i mantenir actituds de responsabilitat, amb la incorporaci de la mediaci escolar com un procs de carcter educatiu per resoldre determinats conflictes de convivncia ( 6). La funci reparadora se situa en lmbit penal (i en el marc de la restorative justice), on la mediaci cerca una activitat restauradora o de conciliaci amb la vctima per part del menor (art. 5.1 en relaci amb lart. 27.3 LORPM). Tamb sidentifica a larticle 25 DRCCE, que concep la mediaci escolar com a estratgia de reparaci o de reconciliaci, un cop aplicada una mesura correctora o una sanci, per tal de restablir la confiana entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir. Per ltim, s necessari apuntar que larticle 29 Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infncia i ladolescncia, en apostar per la mediaci fa-
4.2 Les altres finalitats de la mediaci

Resulta incontrovertit que linstitut de la mediaci persegueix i es justifica per la gesti/soluci de conflictes, mitjanant un procediment ali als tribunals. Ara b, en determinats mbits, es poden identificar altres funcions. Especficament, es pot parlar de (i) funcions de carcter preventiu, (ii) de carcter educatiu i (iii) de carcter reparador. La funci preventiva de la mediaci forma part de la mateixa conceptuaci de la mediaci comunitria/ciutadana analitzada en el Captol 6. Un text no normatiu de referncia en les seves actuacions, el Decleg de bones prctiques de la mediaci comunitria i ciutadana, estableix [nm. 6] que La mediaci permet conixer lestat de la conflictivitat social i esdev, en si mateixa, una eina de prevenci, sespecifica que pot actuar de termmetre i observatori de la conflictivitat dun territori determinat, que detecta aquells problemes i situacions que poden esdevenir conflictes i que, sobre aquesta base, pot collaborar en el disseny daccions de prevenci de forma multidisciplinria.
CAPTOL 14
miliar per garantir el dret dels infants i els adolescents a relacionar-se amb llurs famlies (gestionant positivament els conflictes existents), sembla concebre la mediaci com una eina de promoci dels drets dels menors, en la mesura que els permet participar en els assumptes que els afecten, tot contribuint, en ltima instncia al lliure desenvolupament de la seva personalitat (Prembul I i II).
5 Els principis de la mediaci

Des dels primers estudis, la mediaci sha identificat a partir duns principis o ndexs, les caracterstiques i el contorn dels quals han estat llargament debatuts. Apareixen en els mandats dels legisladors catal i estatal, lligats a futures normes de mediaci. Aix, la DA 3a del Codi de famlia de 1998 establia que el projecte de llei de la mediaci familiar havia dassentar-se sobre les bases segents: a) confidencialitat absoluta del contingut de les sessions de mediaci, b) llibertat de les parts per apartar-se o desistir de la mediaci en qualsevol moment, c) aprovaci judicial dels acords assumits en la mediaci, d) durada mxima del procs de mediaci limitada a tres mesos, prorrogables pel mateix termini a petici del mediador o la mediadora. Aix mateix, la DF 3a Llei 15/2005 esmentava un futur projecte de llei sobre mediaci basada en els principis establerts en les disposicions de la Uni Europea, i en tot cas en els de voluntarietat, imparcialitat, neutralitat i confidencialitat...31. Tant la Llei 1/2001, com la llei vigent els han desenvolupat en larticulat. Aix, la LMADP identifica com a principis de la mediaci la voluntarietat, la imparcialitat, la neutralitat de la persona mediadora, la confidencialitat, el carcter personalssim i la bona fe. Sobserva una consolidaci del concepte principis, dacord amb les iniciatives legislatives de lentorn. Ho hem de subratllar, perqu la Llei 1/2001 no parlava de principis, sin de caracterstiques i identificava com a tals la voluntarietat, la confidencialitat, la imparcialitat i lassessorament tcnic de qu han de disposar les persones mediadores (Prembul 20). El captol II de la mateixa llei, sota la Rbrica (Caracterstiques de la mediaci familiar),
contemplava la voluntarietat (art. 11);imparcialitat (art.12); confidencialitat (art. 13); suport a la persona mediadora (art. 14); carcter personalssim (art. 15). Sadvertia una disfunci entre les caracterstiques identificades al Prembul i les desenvolupades al captol II. La LMADP ha reordenat la presentaci anterior i ha optat pel concepte general de principis, que daltra banda ja havien fet seus diferents lleis autonmiques abans32. A ms, sha de tenir tamb present que determinats principis, per la seva rellevncia en la identificaci de linstitut, sesmenten en la prpia definici de la instituci, tot contribuint a la presentaci del concepte jurdic de mediaci. Ho palesa larticle 1.1 LMADP, que qualifica el procediment no jurisdiccional a partir del carcter voluntari i confidencial, i introdueix el mediador com el subjecte que actua duna manera imparcial i neutral. Es pot afirmar, a hores dara, que la fixaci normativa dels principis constitueix el nucli de linstitut. Ho posa de manifest, daltra banda, la Disposici addicional segona de la LMADP: Els principis que estableix el captol II sn aplicables a totes les persones que duguin a terme actuacions de mediaci per a la resoluci de conflictes en lmbit familiar i en els altres de dret privat als quals fa referncia aquesta llei, s a dir, que recorda la universalitat dels principis respecte de qualssevol mediacions, tant pbliques com privades. Tamb lart. 23 LMADP, que, en incorporar les administracions locals i daltres entitats pbliques per reconixer la seva capacitat dautoorganitzaci, puntualitza dacord, en tots els casos, amb els principis que estableix el captol II. El nucli dur dels principis de la mediaci a les lleis autonmiques sn la voluntarietat, la imparcialitat i la neutralitat, la confidencialitat i la bona fe. Tamb sen troben daltres, no menys importants, presents en una minoria de comunitats autnomes, com ara el principi de protecci als menors, als discapacitats i a les persones grans, previst a les LMF Madrid, Castella-Lle i Andalusia la legislaci gallega parla del benestar i linters superior del menor. Destaquem aquest principi justament perqu no el contempla la LMADP i val la pena justificar-ne lomissi. En el nostre dret, lart. 211-6 CCCat esmenta linters superior del menor com a principi inspirador de qualsevol qesti que lafecti. Ens consta que, durant lter delaboraci del text legal, es va excloure, considerant-lo un principi mediat, no especfic de la figura. Per, fetes aquestes precisions, seria adient un desenvolupament ms minucis dels principis, una delimitaci encara ms concreta? Les normes sectorials tamb mostren disparitat de criteris. Aix, mentre lart. 24 DRCCE, esmenta la voluntarietat, la imparcialitat, la confidencialitat i el carcter personalssim, larticle 3.1
CAPTOL 14
RPCMACoop inclou en un mateix apartat els principis de voluntarietat, confidencialitat, audincia, contradicci, economia processal i igualtat entre les parts. Lltim exemple daquest tractament inharmnic dels principis el trobem al CConsum (art. 132-1), que nenumera els segents: la voluntarietat, la imparcialitat, la confidencialitat i la universalitat. Apareix per primera vegada, i nica, en dret catal el principi duniversalitat, segons el qual la competncia de les administracions pbliques catalanes per a dur a terme la mediaci sestn a qualsevol assumpte que afecti les persones consumidores, amb les excepcions establertes per les lleis (art. 1322.6). Seria possible qestionar la seva tipificaci com a principi, ats que el que es vol destacar s el protagonisme de les administracions pbliques en la mediaci en lmbit del consum. Volem subratllar, nogensmenys, aquesta equiparaci del principi duniversalitat amb els que conformen el nucli dur de la mediaci. El millor referent per a lanlisi s, tanmateix, larticle 10 LMF Pas Basc, que identifica deu principis com a tals i nestableix el contingut. Sn els segents: (a) voluntarietat; (b) confidencialitat; (c) transparncia; (d) respecte al dret; (e) imparcialitat; (f) neutralitat; (g) flexibilitat; (h) debat contradictori; (i) immediatesa; (j) bona fe, collaboraci i manteniment del respecte entre les parts. Aix mateix, lanlisi del dret comparat mostra que els ordenaments tamb inclouen altres principis, com els de transparncia, flexibilitat, oportunitat o el principi deconomia processal. Es podria parlar, en definitiva, dun numerus apertus dels principis de la mediaci. s per aquest motiu que es va demanar als diferents equips de treball (ET) si, a banda dels principis nuclears o clssics de voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat, voldrien contemplar-ne daltres a la regulaci. Les opinions van ser fora diverses: des dels equips que van considerar que no calia inclouren de nous, a aquells que van defensar la inclusi daltres principis, significativament el de flexibilitat. Els jutges, al seu torn, van entendre que la Llei de mediaci hauria dincloure, per ordre, i de forma destacada, el de professionalitat del mediador (89,5%), el de bona fe (50%), els de flexibilitat i neutralitat (44,7% en ambds casos) i, en ltim terme, el de transparncia (39,5%) (Annex 4 LLB). Els principis de la mediaci seran analitzats en aquest apartat, dacord amb lordenaci de la LMADP. En darrer lloc sestudien els altres principis proposats, per tal de situar-los i pronunciar-nos sobre loportunitat dun ulterior reconeixement legal.
Com a postilla, cal tenir present que sovint alguns principis apareixen tamb normativament en seu de drets i deures dels mediadors, com es constata, per exemple, respecte als principis de confidencialitat i dimparcialitat. En qualsevol cas, el que podria ser contestat des dun punt de vista exclusivament teric o de la millor tcnica legislativa pot resultar pedaggic per a lassentament prctic de linstitut de la mediaci.
5.1
La voluntarietat
s el pressupsit de qualsevol anlisi. Tota definici de la mediaci nha de partir necessriament (v. gr. art. 1.1 LMADP, art. 3.a Directiva 2008/52/CE, art. 1 APrLMACM). T una doble manifestaci: com a llibertat dacollir-se al procediment (v. gr. art. 5.1 i 11.1 LMADP, art. 132-2.2 CConsum, art. 7 APrLMACM) i [sobretot] com a llibertat de desistir-ne en qualsevol moment (v. gr. art. 5 i 15.1 LMADP, art. 132-2.2 CConsum; Considerant 13 Directiva 2008/52/CE; art. 7 APrLMACM), sense necessitat de justificaci (art. 3.3 Codi de conducta europeu per a mediadors).
Noms quant a la seva primera manifestaci, el principi de voluntarietat pot quedar en entredit, com a conseqncia, duna banda, de la discutida admissibilitat de les clusules de submissi a mediaci i, de laltra, de lobligatorietat, en alguns casos, de ls de la mediaci (mandatory mediation) abans dacudir als tribunals.
5.1.1 Lobligaci de recrrer a la mediaci amb carcter previ al procs judicial

La voluntarietat no es contradiu amb la possibilitat dobligar les parts a acudir a una sessi informativa, o amb la fixaci de mesures que indueixin a demandar la mediaci, sempre que no impedeixin laccs a la tutela judicial. Com recalca el 11 Prembul LMADP, la voluntarietat del sistema per a les parts no s un obstacle perqu aquesta llei estableixi el dret daquestes i lobligaci consegent dassistir a una sessi informativa que acordi lrgan jurisdiccional competent. En efecte, lnica funci daquesta sessi informativa s assessorar sobre el valor, els avantatges, els principis i les caracterstiques de la mediaci (art. 11.1 LMADP, art. 5.1 Directiva 2008/52/CE). Per tant, obligar les parts a assistir-hi no vulnera el principi de voluntarietat ja que elles decidiran desprs de la sessi si opten o no per la
CAPTOL 14
mediaci (art. 11.1 LMADP), ni els impedeix laccs a la tutela judicial. Sha constatat la convicci per part de tots els grups de treball sobre la bondat dobligar a assistir a les sessions informatives, per discrepen sobre si cal atribuir efectes negatius a la incompareixena de les parts. En qualsevol cas, creiem que si es fixa el carcter obligatori de les sessions cal determinar les conseqncies en cas dincompliment. En aquest sentit, la proposta dimposici de les costes processals a la part incomplidora mereix una ulterior reflexi. Una qesti diferent s lestabliment de lobligaci legal de sotmetre la controvrsia a mediaci amb carcter previ al procs judicial, una possibilitat que la Directiva 2008/52/ CE admet (Considerant 14 i art. 5.2) i que el legislador estatal pretn acollir, en configurar lintent de mediaci de les parts com a requisit per a la interposici de determinades demandes33. El Consejo General del Poder Judicial va valorar aquesta novetat, amb marcada reticncia: ...es dudoso que el recurso obligatorio a la mediacin o a la conciliacin redunde por s solo en una autntica reduccin de la litigiosidad, antes bien corre el riesgo de acabar convirtindose en una suerte de formalidad cumplimentada de forma rutinaria, y en definitiva en una traba para el acceso al sistema judicial. (...) No parece que tenga mucho sentido instaurar supuestos de mediacin obligatoria cuando el propio legislador presume que se van a convertir en meros trmites previos sin una verdadera efectividad, pues lo nico que ello supondr es la agregacin de nuevas cargas llamadas a lastrar el ejercicio del derecho de acceso a la justicia34.
del cas davant els tribunals. Creiem que aix significaria atribuir a la mediaci uns efectes que no li sn propis i desatendre el seu principi ms elemental (art. 5.1 i 11.1 LMADP, art. 132-2.2 CConsum). De tota manera, ats que les parts no estan obligades a mantenir-se en el procediment i que, per tant, tenen llibertat per desistir en qualsevol moment, el debat acaba essent estril; i ho seria del tot si no fos perqu aix que sembla clar en lmbit del dret catal36 ha estat posat en dubte a escala estatal per lAPrLMACM. En efecte, segons lart. 8.3: [c]uando entre las partes en conflicto exista una clusula por escrito, incorporada en un contrato o en acuerdo independiente, que exprese el compromiso de someter a mediacin las controversias surgidas o que puedan surgir en su relacin, se iniciar el procedimiento pactado de buena fe, antes de acudir a la jurisdiccin o a otra solucin extrajudicial. Sigui com sigui, si finalment la llei estatal saprova amb aquesta previsi, ser necessari precisar-ne labast. Caldr, per exemple, concretar els efectes dun hipottic incompliment de la clusula de submissi: amb el benents que seria un contrasentit pretendren el compliment fors, el fet de negar-se a sotmetres a mediaci es podria considerar una violaci del deure de bona fe, a tenir en compte pel tribunal que hagus de conixer el conflicte, legitimant-lo potser a desestimar una ulterior demanda del subjecte incomplidor referent a lexecuci daltres disposicions contractuals37. En aquesta lnia cal destacar que funciona sense problemes en la mediaci de consum en lesquema del RDSAC. En efecte, lart. 25.1 preveu ladhesi prvia de les empreses al sistema arbitral en el qual, i a manca de manifestaci en contra, sentn que saccepta tamb la fase de mediaci prvia. Aix, ladhesi sense excloure la mediaci permetr que, un cop existeixi una reclamaci, sintenti la mediaci prvia a larbitratge (ar. 38.1), excepte que consti loposici expressa duna de les parts, e.g. lempresari que lha excls. La voluntarietat es mant en tot moment, ja que cal acceptar la mediaci intentada, per la facilita en el cas concret. Malgrat els dubtes que planteja la iniciativa, un 80,6% dels jutges i els magistrats enquestats es mostren a favor dintroduir en els contractes (com ara els de compravenda o de lloguer) clusules de submissi a la mediaci, davant el 19,4% que shi oposa (Annex 4 LLB).
5.1.2 Les clusules de submissi a mediaci

Es pot parlar en lmbit de la mediaci duna clusula de submissi a imitaci de larbitratge (art. 9 Llei 60/2003, de 23 de desembre, darbitratge)? O, el que s el mateix, podrien les parts que mantenen una relaci de tipus contractual anticipar un possible litigi tot incloent en el contracte una clusula que les obligus a sotmetre a mediaci un eventual conflicte? Per, quin inters podria tenir obligar a alg a participar en un procediment de mediaci contra la seva voluntat, si lxit del procediment depn, precisament, daquesta voluntat?35 Cal pensar, a ms, que ladmissi daquestes clusules afectaria el dret daccs a la justcia, car la seva obligatorietat podria fer enrederir o, fins i tot, impedir, la presentaci
5.2 Imparcialitat i neutralitat

Es formulen tpicament com a dos dels principis definitoris de la mediaci (segons el punt 9 del Prembul de la
CAPTOL 14
LMADP, constitueixen, juntament amb la voluntarietat, la confidencialitat, el carcter personalssim i la bona fe, els principis bsics del sistema). Van de la m, perqu ambds es prediquen de lactivitat o actitud de la persona mediadora durant el procs (recordem que se situen en la mateixa definici: art. 1 LMADP persona mediadora que actua duna manera imparcial i neutral). Aix condueix sovint el legislador a llur enunciaci conjunta (v. gr. art. 6 LMADP), que no poques vegades en comporta la confusi o la indefinici38. Un primer intent de diferenciaci es troba a la Recomanaci R (98) 1 del Consell de Ministres als estats membres sobre la mediaci familiar, de 21 de gener de 1998. Segons el Consell, el mediador s imparcial en les seves relacions amb les parts i neutral respecte al resultat del procs de mediaci. De manera ms explcita, lAPrLMACM dedica dos preceptes a definir ambds principis (informadores de la mediacin, segons lEM III-3), contribuint a separar-ne el significat. Segons el seu art. 9, amb la imparcialitat se garantizar que las partes intervengan con plena igualdad de oportunidades, manteniendo el equilibrio entre sus posiciones y el respeto hacia los puntos de vista por ellas expresados, sin que el mediador pueda actuar en perjuicio o inters de cualquiera de ellas. Per la seva banda, lart. 10 consagra el principi de neutralitat, que assegura a les parts en conflicte alcanzar por s mismas un acuerdo de mediacin, no pudiendo el mediador imponer solucin o medida concreta alguna. A continuaci analitzarem cada supsit per separat, per volem apuntar una idea que, en lmbit penal, safirmava en una publicaci del 2008: La neutralitat/imparcialitat en un procs de mediaci des del punt de vista dels implicats, ja siguin vctimes o infractors, pot resultar difcil dobjectivar perqu en general hi ha una tendncia subjectiva per part dels protagonistes a pensar que la mediadora es posiciona en un lloc o en un altre, afavorint una situaci o una altra, depenent en gran mesura del resultat o dels acords obtinguts en el procs de mediaci. Podrem dir que s difcil que surti tothom amb la mateixa idea o el mateix equilibri envers el grau de satisfacci dels acords39. s important aquesta precisi, perqu incorpora aquest plus de la percepci subjectiva de les parts, que fa ms necessria la cura en el compliment dambds principis.
en la seva intervenci, aquest tercer per a nosaltres, el mediador no ha de recolzar linters o els punts de vista de cap de les parts en conflicte, ni actuar en perjudici de llurs posicions. s habitual la seva enunciaci legal com a deure de la persona mediadora, lincompliment del qual s fet constitutiu dinfracci (art. 30.a LMADP) i, com a tal, objecte de sanci (art. 32 LMADP). De fet, ats el carcter autocompositiu del procediment de mediaci i el principi de voluntarietat que legitima les parts a desistir-ne en qualsevol moment (v.gr. arts. 5, 15.1 LMADP), s aconsellable que la persona mediadora, a ms de respectar el principi dimparcialitat en la seva actuaci, procuri que aquest respecte sigui percebut per les parts, com recomana lart. 2.2 del Codi de conducta europeu per a mediadors (el mediador, a ms dactuar imparcialment amb les parts en tot moment, sesforar en demostrar la seva imparcialitat). Fra bo incorporar aquesta precisi, si no en una futura reforma legal, almenys en els futurs i recomanables codis de bones prctiques, car s evident que la confiana de les parts en la mediaci depn en bona mesura de lopini subjectiva que els mereixi el nivell dimparcialitat del mediador en actuar. A fi de garantir el principi dimparcialitat, els ordenaments jurdics han de prendre mesures, al marge dels eventuals rgims de sancions pel cas de vulneraci, encaminades a evitar possibles conflictes dinteressos entre la persona mediadora i les parts. Aix ho recomana la Comissi Europea en la Recomanaci 2001/310/CE, de 4 dabril, relativa als principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum, que, en el seu segon apartat relatiu als principis, estableix que [p]er a garantir la imparcialitat dun procediment, les persones responsables del mateix: a) seran nomenades per un perode de temps determinat i no podran ser destitudes sense causa justificada; b) no tindran cap conflicte dinteressos aparent o real amb cap de les parts; c) facilitaran a ambdues parts informaci sobre la seva imparcialitat i competncia abans que comenci el procediment. s convenient, per tant, potenciar la informaci dels mediats sobre les condicions personals i professionals de la persona mediadora, aix com articular sistemes de renncia i recusaci. En aquest sentit, la LMADP obliga la persona mediadora a declinar la designaci si observa conflicte dinteressos40 o si mant vincle de parentiu o amistat ntima o enemistat manifesta amb algun dels mediats (art. 6.3). De fet, no podr actuar com a mediador la persona que anteriorment hagi intervingut professionalment en defensa dels interessos duna de les parts en contra de laltra (art. 6.4 LMADP). Per al cas que la
5.2.1 Imparcialitat
s una nota comuna a la majoria de tcniques de resoluci de conflictes en qu interv un tercer. Significa que,
CAPTOL 14
persona mediadora desatengui el seu deure de declinar la designaci, les parts han de poder, si conserven el seu inters en el procediment de mediaci, recusar-ne el nomenament (art. 6.5 LMADP). Aix no obstant, el joc predominant del principi de voluntarietat en el si del procediment de mediaci podria relativitzar la imparcialitat del mediador. Ho demostra lAPrLMACM, en permetre continuar la mediaci malgrat que la persona mediadora hagi revelat a les parts una circumstncia generadora dun conflicte dinteressos si aquestes aix ho consenten i ho fan constar expressament (art. 16.3). Aquesta dada revela que la voluntarietat, a ms doperar en un sentit negatiu (desistiment del procediment [art. 5 LMADP]), ho fa en un de positiu (decisi inicial dacollir-shi i ulterior de continuar-lo [art. 5 LMADP], fins i tot en un hipottic cas de conflicte dinteressos [art. 16 AprLMACM]). Ara b, el respecte al principi dimparcialitat no s necessriament incompatible amb el reconeixement de certs interessos superiors i, per tant, dignes de tutela preferent, com ara el del menor (Convenci ONU de 20 de novembre de 1989; Carta europea dels drets del nen de 8 de juliol de 1992; LO 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor). Ho palesa lart. 19.2 LMADP, en establir que els acords resultants de la mediaci han de donar prioritat a linters superior dels menors i de les persones incapacitades41. En un altre sentit, cal remarcar que previsions com aquesta reforcen la idea que si b la LMADP exclou linters superior del menor de lmbit dels principis especfics de la mediaci, el seu carcter transversal fa que hagi de ser necessriament tingut en compte en tant que principi inspirador de qualsevol qesti que lafecti (art. 211-6 CCCat).
de mera assistncia i facilitaci, sense en cap cas revestir naturalesa decisria. En altres paraules, la persona mediadora no pot imposar cap soluci ni cap mesura concreta (art. 6.2 LMADP). La no imposici de la soluci s lessncia de la neutralitat i la nota que diferencia la mediaci dels mtodes heterocompositius de resoluci de conflictes com el judici i larbitratge. Una darrera qesti s si la neutralitat pot quedar afectada en cas que la mediaci sigui oferta per un rgan de lAdministraci. Els equips de treball (ET) van pronunciar-se a partir del qestionari lliurat, amb precisions. Aix, per al grup de mediaci laboral (ET3), la neutralitat que acompanya lactuaci de les administracions pbliques va lligada a lobjectivitat en general i prevista per llei; en lmbit de la mediaci comunitria/ ciutadana (ET4) es va respondre que sha de delimitar molt clarament que el vincle amb lAdministraci s de caire remuneratori, i que no depn de lajuntament per la matria objecte de la mediaci. En tot cas, cal reforar aquesta neutralitat sobre la base de la confidencialitat (tot i que a la prctica als ajuntaments els costa dentendre el fet de no conixer qu est passant dins el procs de mediaci). Per a lequip de mediaci familiar (ET5), sempre s de la mateixa manera: la no ingerncia del mediador en el procs de decisi propi de les parts; segueixen la lnia de la mediaci escolar, que s no inclinar-se cap als interessos duna de les parts (de fet, pel grup de mediaci en lmbit de la salut shauria de parlar dimparcialitat). En definitiva, la presncia de lAdministraci, com a facilitadora de la mediaci que no com una de les parts implicades, que s un altre supsit, pot ser fins i tot una garantia de lobjectivitat del procediment, per cal deixar ben clares a les parts les coordenades del procediment, per evitar les suspiccies que poden qestionar-lo. Un cop ms, cal una pedagogia, que en seu de mediaci esdev especialment valuosa.
5.2.2 Neutralitat
La seva inicial indefinici feia que se situs errniament alguna de les seves manifestacions sota el rtol de la imparcialitat (vid. art. 12.1 LMFC). Lerror es fa pals en el fet que mentre el principi dimparcialitat s com a la majoria de tcniques de resoluci de conflictes en qu interv un tercer, el de neutralitat s exclusiu de la mediaci. A ms, la neutralitat no es refereix a les relacions del mediador amb els interessos en conflicte, sin a la seves facultats en relaci amb el resultat del procs de mediaci. La funci de la mediaci s que les parts savinguin a cercar per elles mateixes la soluci del conflicte (art. 1 LMADP). Tot i que, evidentment, la mediaci persegueix aquesta soluci (art. 1.1 LMADP; art. 1.a D. 2008/52/ CEE), lactivitat de la persona mediadora s, en principi,
5.3
La confidencialitat
Considerat tradicionalment com un dels principis bsics, assegura la necessria confiana mtua de les parts, contribueix a garantir la franquesa i la sinceritat de les comunicacions, en tant que hauria dimpedir que el document o informacions aportats en mediaci puguin ser utilitzats en un procediment judicial o arbitral posterior, amb les excepcions legalment previstes42. Des del vessant jurdic (Viola, 2009) es concep tamb com un deure o una obligaci, relacionat estretament amb el secret professional43.
CAPTOL 14
La confidencialitat es pot definir en dos sentits: 1. Positiu, consisteix a mantenir reserva sobre els fets coneguts a les sessions de mediaci familiar o sobre el desenvolupament del procediment negociador. Tamb pot consistir a mantenir en secret la informaci que es tracti en mediaci44. Negatiu, consisteix a no divulgar o no desvelar o utilitzar cap dada, fet, document que es conegui relatiu a lobjecte de la mediaci, ni desprs de la mediaci, hi hagi o no acord.
2.
qualsevol persona que directament o indirectament hi intervingui) per un 68,4% dels enquestats; noms el mediador en virtut del secret professional per un 26,3%, i noms el mediador i les parts per un 5,3%. Una gran majoria (un 88,9%) estima que el comproms de complir el deure de confidencialitat ha de ser per escrit, una opini que, al nostre parer, t una funci clarament garantista, per evitar filtracions en el ulterior procs judicial. Pel que fa a lobjecte sobre el qual recau la confidencialitat, la LMADP es refereix a les informacions (art. 7.1). Des dun punt de vista material o documental, sentn que la confidencialitat fa referncia al carcter reservat de les actes, lexpedient i els documents relatius al procediment incorporats en ells, i tamb a lacta de la sessi final48. Tot i que no sespecifica particularment, tamb sentn confidencial la conversa individual amb qualsevol de les parts sobre les matries que sn objecte de mediaci, de manera que el seu contingut no es comunicar a laltra part, excepte si ha estat expressament autoritzat per ella. Novament, volem fer especial menci de lopini dispar dels grups de treball, ara pel que fa a lmbit objectiu de la confidencialitat. Els de lmbit empresarial i laboral (ET3), familiar (ET4) i escolar (ET7) consideren que tot ha de ser confidencial: la informaci verbal, la documentaci escrita i els acords adoptats. Els equips en lmbit de la salut (ET8) i penal (ET6) entenen que sha dexcepcionar la confidencialitat si es tracta dacords homologats, amb la matisaci de lequip de justcia reparadora segons el qual no es pot utilitzar la informaci del procs de mediaci com a prova de culpabilitat. Per a lmbit comunitari/ciutad (ET4), el principi de confidencialitat noms regeix en relaci amb la informaci de les sessions. Tots coincideixen en les excepcions: quan si est en perill la integritat fsica i psquica de les parts o, tamb, a efectes estadstics i de formaci. Hi ha, no obstant aix, supsits particulars en qu tamb es podria excloure la confidencialitat: lequip de mediaci comunitria/ciutadana (ET4) assenyala els conflictes quan sn pblics, prvia informaci; en mediaci escolar (ET7) assenyala com a excepci el supsit en qu el mediador o les parts siguin menors perqu, aleshores, el coordinador de la mediaci est assabentat del contingut i resultat de les mediacions, entra dins el paquet de confidencialitat. Per la seva part, els jutges i els magistrats consideren que lobjecte de la confidencialitat ha de ser tot, excepte els acords si shomologuen (39,5%), noms el contingut de les sessions (28,5%) i, finalment, tot, amb excepcions: estigui en perill la integritat fsica i psquica de les parts, a efectes estadstics o de formaci (un 23,7%)49.
En conseqncia, les parts no poden sollicitar que la persona mediadora sigui cridada a declarar com a prit ni com a testimoni de qualsevol procediment judicial relacionat amb lobjecte de la mediaci practicada45 i, correlativament, el mediador ha de renunciar a intervenir com a testimoni o prit a proposta o sollicitud de qualsevol de les parts en tot tipus de litigi que afecti lobjecte de la mediaci46. Est subjecte a la confidencialitat, unnimement, el mediador i, en algunes legislacions autonmiques, les parts i les altres persones que intervenen en la mediaci, quan sentn que s un deure del mediador, de les parts i de tercers47. La LMADP s clara: tenen lobligaci de no revelar les informacions que coneguin com a conseqncia de la mediaci totes les persones que intervenen en el procediment de mediaci. Afegeix el mats que els mediadors i els tcnics que participen en el procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional. Tamb els membres de la Junta dArbitratge i Mediaci han de guardar confidencialitat en relaci amb els assumptes que coneguin, segons sestableix a lart. 19 DJAMCCCI. Que hi estan subjectes els mediadors, les parts i els que prestin servei a les Juntes Arbitrals de Consum, tamb ho diu lart. 41.2 RDASC. En alguna norma es parla genricament de participants per a designar tant les parts com el mediador (v. gr. art. 24 c) DRCCE). Cal destacar el parer dels grups de treball en aquest punt. Majoritriament es considera que la confidencialitat abasta el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci; en lmbit laboral (ET3), en canvi, es restringeix al mediador i les parts, i lequip de salut (ET8) respon que noms el mediador, en virtut del seu secret professional. El grup de mediaci familiar (ET5) tamb va associar-ho a lobligaci del secret professional. Per la seva banda, els jutges i els magistrats enquestats tampoc no tenen un criteri unnime (Annex 4 LLB). La confidencialitat abastaria tothom (mediador, parts i
CAPTOL 14
Sn excepcions o lmits a aquest principi lacceptaci expressa de les parts, la informaci obtinguda en el transcurs de la mediaci que no s personalitzada i que sutilitza per a finalitats estadstiques, de formaci o de recerca (art. 7.4.a) LMADP), aix com la informaci que comporta una amenaa per a la vida o la integritat fsica o psquica duna persona (art. 7.4.b) LMADP), amb la consegent obligaci del mediador dinformar les autoritats competents de les dades que puguin revelar lexistncia de lesmentada amenaa o tamb de fets delictius perseguibles dofici (aix, art. 132-5 Cconsum). Com a novetat de la LMADP, sexcepciona tamb la informaci que sutilitza en el procediment de dileg pblic, dins lmbit comunitari (art. 7.4 c)). Encara que la LMADP no ho preveu expressament, els acords resultants de mediaci deixen de ser confidencials quan han de ser homologats davant els tribunals o daltres institucions o quan les parts acordin lexecuci o ratificaci (una excepci al principi que s contempla lart. 8 b LMFPB). Com a criteri general, el mediador noms podr contravenir aquest principi en els casos previstos a la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal. La conculcaci del principi de confidencialitat per part del mediador s sancionada com a infracci greu o molt greu (art. 30 a) LMADP). No es preveu, per, sanci expressa quan la vulneraci prov de les parts. La revelaci de secrets s tamb penalment sancionable (art. 199 Codi penal). Els rgans encarregats de sancionar lincompliment varien segons lmbit de la mediaci. Aix, en lescolar, de la salut i familiar sassenyala que aquesta tasca correspondria als collegis professionals o a les associacions. El grup de mediaci comunitria/ ciutadana (ET4) entn que li pertoca al Centre de Mediaci (per no als collegis professionals). En lmbit penal (ET6), sobre un expedient que gestiona el Departament de Justcia. Pel grup de mediaci escolar (ET7), s competent ladministraci educativa o, si el mediador s un alumne, lescola i, en darrer lloc, els grups de mediaci en lmbit de la salut i familiar assenyalen que si el mediador no s collegiat o no pertany a una associaci, s feina del Centre de Mediaci de dret privat. En aquest punt, un 54% dels jutges i magistrats enquestats manifesten que en cas que el mediador incompleixi el deure de confidencialitat, el collegi professional de la professi dorigen del mediador ha de docupar-se de la seva sanci (54,1%), mentre que un 29,7 % estimen que el responsable de la sanci hauria de ser el centre de mediaci. Per un 16,2%, qui ha de sancionar el mediador s un altre rgan, i de lmbit judicial, de fet, la jurisdicci penal com a tot professional que reveli un secret segons all que estableix lart. 199 del Codi penal.
Com a darrera aportaci, cal tenir present el contingut pormenoritzat de larticle 11 APrLMACM: 1. Se garantiza la confidencialidad de la mediacin y de su contenido, de forma que ni los mediadores, ni las personas que participan en la administracin del procedimiento de mediacin estarn obligados a declarar en un procedimiento judicial civil o mercantil o en un arbitraje sobre la informacin derivada de un procedimiento de mediacin o relacionada con el mismo, excepto: a) Cuando las partes de manera expresa acuerden otra cosa en el acta inicial. b) Cuando, previa autorizacin judicial motivada, sea necesario por razones de orden pblico y, en particular, cuando as lo requiera la proteccin del inters superior del menor o la prevencin de daos a la integridad fsica o psicolgica de una persona. c) Cuando, previa autorizacin judicial motivada, el conocimiento del contenido del acuerdo sea necesario para su aplicacin o ejecucin. d) Cuando as lo establezca la legislacin procesal. 2. El procedimiento de mediacin y la documentacin utilizada en el mismo es confidencial. La obligacin de confidencialidad se extiende a las partes intervinientes de modo que no podrn revelar la informacin que hubieran podido obtener derivada del procedimiento. 3. La infraccin del deber de confidencialidad generar responsabilidad personal del mediador implicando la inhabilitacin para el ejercicio de la mediacin.
5.4
El carcter personalssim
Un altre element que inicialment sestima estructural del procs s el deure de les persones implicades en el conflicte destar presents en les sessions, ja que en elles shi crea el discurs dialogat, la negociaci i tamb la possible soluci com a fruit de la seva voluntat concurrent. Per cal matisar que estem davant una caracterstica definitria, bsicament, de la mediaci familiar, que pot ser qestionada en altres mbits. Respecte de lmbit familiar, sembla que el cam cap a lacord i la confiana ha de ser recorregut pels mateixos interessats, sense que es pugui confiar a representants. Les parts combinen les seves habilitats i recursos amb els del mediador amb lobjectiu de restablir la comunicaci i dassolir un
CAPTOL 14
acord adient per a elles. Consegentment, totes les lleis autonmiques de mediaci familiar recullen el principi dassistncia de les parts (Lasheras, 2008). Ho feia a Catalunya larticle 15 de la Llei 1/2001, antecedent de larticle 8 LMADP. Tamb es preveu com principi fonamental a lart. 24 d) DRCCE, perqu deriva de lessncia de la mediaci escolar. Ara b, larticle 8 LMADP, enfront de la taxativa exigncia dimmediatesa de la Llei 1/2001, fa una srie de precisions derivades de lampliaci del seu mbit. En primer lloc, estableix que [e]n situacions excepcionals que facin impossible la presncia simultnia de les parts, es poden utilitzar mitjans tcnics que facilitin la comunicaci a distncia, tot garantint els principis de la mediaci. En segon lloc (art. 8.2), es puntualitza que en la mediaci civil entre una pluralitat de persones, les parts poden designar portaveus amb reconeixement de capacitat negociadora, que representin els interessos de cada col lectiu implicat. Aquesta precisi sembla fonamentar-se, raonadament i lgica, en la dificultat duna interlocuci en cas de nombrosos implicats en el conflicte. Aix mateix, lart. 21.4 DJAMCCCI prescriu que les sessions posteriors a la primera poden ser conjuntament amb les dues parts o per separat amb cadascuna delles, a criteri de la persona mediadora, ergo est superant la immediatesa. Com a ltima dada, en seu de dret privat, alguns mediadors familiars han assenyalat que, en la seva prctica privada, per la millor gesti de la mediaci, realitzen sessions individuals. Daltra banda, en mediaci penal saccepta la possibilitat que no es produeixi un encontre directe entre vctima i ofensor. Aquest fet ha de posar-se en relaci amb l impacte psquic que el delicte hagi provocat en la vctima i amb el principi de voluntarietat. Pot donar-se el cas que la vctima accepti un procs mediador i que es consideri que aquest pot ser beneficis per a la reelaboraci psquica del fet i la seva reparaci moral per que en canvi la vctima posi com a condici de lacceptaci no veure directament lofensor, fet que pot repercutir negativament en la seva recuperaci psquica. El mediador en aquests casos ha dentrevistar-se per separat amb la vctima i lofensor i actuar com a transmissor entre les dues parts del procs mediador (per aquestes raons pot resultar adient la comediaci en alguns supsits en lmbit penal). Fetes aquestes consideracions, i malgrat larticle 8 LMADP, s possible plantejar-se la necessitat de definir millor aquesta presencialitat, per exemple, mitjanant lexpressa flexibilitzaci del principi, o b incorporant un mnim de sessions instrumentals entre la persona
mediadora i cadascuna de les parts. Aquestes sessions tindrien carcter accessori, serien contingents al procediment, per serien concebudes com a eina per a la millor gesti del conflicte, amb lobjectiu de proporcionar al mediador un major marge de discrecionalitat en la seva funci dassistncia a les parts a lempara del principi ms ampli de flexibilitat.
5.5 La bona fe com a principi de tancament del sistema

Lart. 9 LMADP introdueix a lordenament catal50 el principi de la bona fe lligat a la mediaci, que ja apareixia a les LMF Andalusia (art.11), Pas Basc (art. 8) o Madrid (art. 4). La norma catalana contempla, succintament, el deure de tots dactuar conforme a les exigncies de la bona fe (com el text de Madrid), enfront daltres, com la norma basca, la qual desglossa el principi en bona fe, collaboraci i manteniment del respecte entre les parts. Estimem preferible lopci catalana, perqu la noci de bona fe, en el dret privat, s prou indeterminada i aquesta s la seva fora com per abastar qualssevol actuacions en el si dun procediment de mediaci. La bona fe subratlla el necessari element cooperatiu per a la resoluci o interpretaci del conflicte i la superaci de la desconfiana, fins i tot si no sarriba a acords. Entre daltres efectes, implica que la mediaci no pot ser utilitzada com a instrument dilatori. Daltra banda, contribueix a situar la resta de principis, ms concrets, motiu pel qual ha estat qualificat de principi tancament del sistema (Barral et al., 2009, 194).
5.6 Els altres principis. Especial referncia a la flexibilitat i la transparncia

Lexposici anterior ha recollit els principis emblemtics de la instituci, si b en el dret comparat hi ha una nominaci especfica daltres principis, com ara els de llibertat o autonomia de la voluntat privada, veracitat, equitat del procediment o igualtat darmes, economia processal, oportunitat, flexibilitat o transparncia. De manera conscient, el legislador catal no els ha incls en lmbit de la LMADP perqu, si b tamb sn predicables de la mediaci, no en conformen lessncia o queden absorbits com una mera manifestaci daquells que nintegren el nucli dur. Aquest s el cas, per exemple, del principi dequitat del procediment o igualtat dar-
CAPTOL 14
mes51 que, bsicament, imposa al mediador atorgar a cadascuna de les parts les mateixes oportunitats de fer valer els seus drets i assegurar que es trobin en igualtat de condicions de cara a lassoliment de lacord. Nogensmenys, laplicaci adequada del principi dimparcialitat, combinada amb el respecte dels codis de conducta de mediadors (vid. infra) ha de conduir a idntic resultat sense que calgui la formulaci dun nou principi. En daltres casos, lexclusi respon al carcter netament processal del principi en qesti. Principis com ara el deconomia processal no sn ms que lelevaci a la categoria de principi de la mediaci duna de les finalitats del procediment de la mediaci que la fan preferible en molts casos a la judicialitzaci dels conflictes. En un altre sentit, no ha de confondre que tant la doctrina com el dret comparat utilitzin una nomenclatura diferent per a referir-se a algun dels principis ja vistos. Aix, per exemple, s habitual referir-se al principi bsic de voluntarietat en termes de llibertat o dautonomia de la voluntat. Malgrat tot, hi ha dos principis no formulats directament per la LMADP als quals conv referir-se; sn els principis de flexibilitat i de transparncia. El principi de flexibilitat apareix repetidament esmentat (vid. v. gr. EM III APrLMACM). La mediaci s essencialment un procediment dctil, que cal adaptar al cas concret. s sabut que la mediaci s una tcnica estructurada, amb uns passos coneguts, i aix sense perjudici que, a la vegada, estigui dotada delements que modulin la rigidesa del procs; es pot desenvolupar com en un cam en espiral positiva amb avenos i retrocessos segons el discurs de les parts. En aquest sentit, sapreciaria una diferncia entre la prctica de la mediaci pblica i la privada i tamb s rellevant la categoria de la mediaci intrajudicial; la privada s ms adaptable i no-formal que les altres dues, les quals shan de regir per normes reglamentries o un protocol dactuaci estandarditzat, amb un nombre de sessions preestablert i uns actes rituals dinici i final. Es constata, en definitiva, que a la mediaci privada es poden eludir els actes rituals, si el mediador ho considera oport fet que dna ms fora en aquesta modalitat al principi de la bona fe. Dit aix, tota regulaci jurdica de la mediaci haur de preservar, malgrat els procediments, un cert marge de discrecionalitat, lligat al component creatiu darticulaci de la figura. El principi de transparncia, per la seva banda, es troba incls en la Recomanaci de la Comissi Europea 2010/310/CE, de 4 dabril de 2001, relativa als principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci de litigis en matria de consum. El seu reconeixement garanteix
que ambdues parts tinguin accs a la informaci que necessiten relativa al procediment. En aquest sentit, simposa a lrgan responsable del procediment el registre duna eventual soluci del litigi i que aquesta es posi a disposici de les parts per tal devitar qualsevol malents o incertesa (vid. Considerant 11). Presentat en aquests termes, com a dret de les parts, el principi de transparncia no s problemtic. S que ho s, en canvi, quan es formula com un dret daccs pblic a la informaci relativa als resultats del procediment52, ja que obliga a delimitar-ne ntidament els contorns perqu el seu respecte no impliqui la vulneraci del principi de confidencialitat. Justament, el grup de treball de mediaci familiar (ET5) ha mostrat la seva preocupaci per una hipottica col lisi entre ambds principis. Per ltim, el Codi de consum pren en consideraci un principi nou, el de la universalitat relativa a qualsevol assumpte que afecti els consumidors catalans. Larticle 132-2.6 estableix la competncia de les administracions pbliques catalanes per a dur a terme la mediaci sestn a qualsevol assumpte que afecti les persones consumidores, amb les excepcions establertes per les lleis. En aquesta lnia, es poden sotmetre a la mediaci i larbitratge els conflictes sobre matries de lliure disposici, dacord amb les lleis aplicables (art. 131-2. 3; vid. tamb III, 6 Prembul)). Atesa la tipificaci legal com a principi, calia esmentar-ho, per, s qestionable que pugui en puritat ser considerat un principi. En definitiva, el carcter prevalent dels principis que conformen el nucli dur de la mediaci demostra que, tot i que es pugui parlar de numerus apertus, noms aquests tipifiquen la instituci, relegant la resta de principis a la categoria de secundaris o complementaris. Com a molt valdria la pena continuar la reflexi sobre els avantatges desmentar de manera especfica el principi de flexibilitat.
6 mbit objectiu de la mediaci

En aquest apartat ens ocuparem de quin s lobjecte de la mediaci, s a dir, respecte de quines matries la normativa vigent a Catalunya preveu aquest procediment com a mitj de resoluci de conflictes. Sistemticament, liniciarem amb lanlisi en dret privat, per seguir amb lmbit escolar, lmbit penal i el de consum; en ltima instncia, tractarem lmbit laboral.
CAPTOL 14
6.1 El dret privat: la LMADP i els reglaments sectorials

En lmbit del dret privat, sn objecte de la mediaci aquells conflictes entre persones que tenen una relaci, b sigui personal o familiar, com succeeix en les relacions de parella o entre pares i fills; merament de proximitat, de compartir uns espais fsics comuns, per exemple entre vens o tamb entre persones fsiques que formen part duna persona jurdica, com seria el cas de les cooperatives. Com a regla general, en aquest mbit sn susceptibles de mediaci les controvrsies sobre matries de lliure disposici de les parts, enunciades, de manera general, al final de lart. 2 LMADP. En concret, lobjecte de la mediaci en aquesta llei sn les matries de dret civil que es troben descrites a lart. 2, diferenciant la mediaci familiar (apartat 1, de lart. 2) de la mediaci civil (apartat 2, del art. 2). En com tenen que es tracta de matries que es caracteritzen perqu impliquen relacions personals. Com sassenyala al seu prembul, conflictes de lmbit civil caracteritzats per la necessitat de les parts de mantenir una relaci viable en el futur, normativitzat en lart. 2.2 de lesmentada llei en indicar que comprn qualsevol tipus de qesti o pretensi en matria de dret privat que es pugui conixer en un procs judicial i que es caracteritzi perqu shagi trencat la comunicaci personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur i en lapartat e) que cont una mena de clusula residual de la qual es desprn que la mediaci civil podr incidir en qualsevol altre conflicte de carcter privat en qu les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot evitar la iniciaci dun litigi davant dels jutjats o sen pot afavorir la transacci. La LMADP no es queda en una delimitaci genrica de lmbit daplicaci de la mediaci que shi regula, i relaciona, de manera exemplificativa, les matries que en lmbit familiar i civil, poden ser objecte de mediaci. Aix, la mediaci familiar es pot dur a terme en els supsits relacionats a la LMADP: crisi matrimonial (art. 2.1.a) i c) LMADP)53, excepte en casos de violncia familiar o masclista (art. 233-61. in fine CCCat)54; crisi de les unions estables de parella (art. 2.1. b) LMADP)55; elements de naturalesa dispositiva en matria de filiaci, adopci i acolliment, en particular les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i la seva famlia biolgica o entre els pares biolgics i
els adoptants, com a conseqncia dhaver exercit el dret a conixer les dades biolgiques (art. 2.1. d) LMADP)56; els conflictes derivats de lexercici de la potestat parental i del rgim i la forma dexercici de la custdia dels fills (art. 2.1. e) LMADP)57; els conflictes relatius a la comunicaci i a la relaci entre progenitors, descendents, avis, nts i altres parents i persones de lmbit familiar (art. 2.1. f); els conflictes relatius a lobligaci daliments entre parents (art. 2.1. g) LMADP); els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les quals hi hagi una relaci de parentiu (art. 2.1. h) LMADP); les matries que siguin objecte dacord pels interessats en les situacions de crisis familiars o conflictes familiars amb persones de diferent nacionalitat o quan el supsit presenta vincles amb ms dun ordenament jurdic (art. 2.1. i), j), k) i l) LMADP)58; els requeriments de cooperaci internacional en matria de dret de famlia (art. 2.1. m) LMADP); la liquidaci de bns en situaci de comunitat entre els membres duna famlia (art. 2.1. n) LMADP); les qestions relacionals derivades de la successi duna persona (art. 2.1. o) LMADP); els conflictes sorgits en les relacions convivencials dajuda mtua (art. 2.1. p) LMADP); els aspectes convivencials en els acolliments de persones grans, i tamb en els conflictes per a lelecci de tutors, lestabliment del rgim de visites a les persones incapacitades i les qestions econmiques derivades de lexercici de la tutela o de la guarda de fet (art. 2.1. q) LMADP),59 i els conflictes de relaci entre persones sorgits en el si de lempresa familiar (art. 2.1. r) LMADP).
Aquesta enumeraci es justifica per la voluntat de superar el nombre de conflictes familiars que abastava la Llei 1/2001, i que a la prctica havia quedat superat tant per altres normes autonmiques com, fonamentalment, per la realitat social mateixa. La mediaci civil, per la seva banda, comprn qualsevol tipus de qesti o pretensi en matria de dret privat que es pugui conixer en un procs judicial i que es caracteritzi perqu shagi trencat la comunicaci personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions en el futur. Particularment, entre daltres (art. 2.2 LMADP):
CAPTOL 14
Els conflictes relacionals sorgits en lmbit de les associacions i les fundacions, en correspondncia amb lart. 321-4.2 Codi civil de Catalunya, segons els qual els estatuts poden establir que les controvrsies que sorgeixin per ra del funcionament de lassociaci se sotmetin a arbitratge o mediaci. Els conflictes relacionals en lmbit de la propietat horitzontal i en lorganitzaci de la vida ordinria de les urbanitzacions. Les diferncies greus en lmbit de la convivncia ciutadana o social, per a evitar la iniciaci de litigis davant dels jutjats. Els conflictes derivats duna diferent interpretaci de la realitat a causa de la coexistncia de les diverses cultures presents a Catalunya. Qualsevol altre conflicte de carcter privat en qu les parts hagin de mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot evitar la iniciaci dun litigi davant dels jutjats o sen pot afavorir la transacci.
ponsabilitat professional (ambds, en un 24,3%), (v) actualitzaci de rendes (21,5%), o (vi) altres supsits (5,4%). Volem ressaltar com, de forma gaireb majoritria, els enquestats consideren que els conflictes derivats del contracte de lloguer no sn especialment propicis per a la mediaci. En canvi, com es desprn de les enquestes qualitatives, un dels jutges es va mostrar particularment favorable a la mediaci en els conflictes entre vens, perqu tot i haver un judici i una sentncia, com que el conflicte no est resolt del tot, els vens es tornen a trobar a lescala, a lascensor i el conflicte pot escalar. En lmbit del dret privat, sinclouen tamb els conflictes sorgits com a conseqncia dels contractes dintegraci i de conreu, que tenen la seva norma especfica per que implcitament cabrien art. 2.2 e). LMADP). Lobjecte del Decret 170/2009, de 3 de novembre, s regular la composici, el funcionament i els procediments darbitratge i mediaci de la nova i unificada Junta dArbitratge i Mediaci de contractes de conreu i de contractes dintegraci de Catalunya. En particular, i pel que fa a lobjecte, segons es desprn de lart. 19.1 del citat Decret, sn els conflictes que puguin sorgir entre les parts dels contractes de conreu o contractes dintegraci. Cal recordar, finalment, en lmbit privat, el fet que sestigui tramitant lAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, principalment, per aquest darrer mbit, ats que, en cas daprovaci, suposar que la mediaci tamb tindr lloc en els conflictes dempresa (art. 2 APrLMACM). Tamb formen part de la matria civil les cooperatives, en tant que persones jurdiques, i, en conseqncia, com tamb succeeix en les associacions i les fundacions, els conflictes que shi generin poden ser gestionats mitjanant la intervenci dun mediador. En lmbit de les cooperatives, sn objecte de mediaci aquells conflictes que reuneixen dos criteris objectius i un de subjectiu (art. 2.1 RPCMACoop). Els criteris objectius sn: (i) que els conflictes derivin de lactivitat cooperativa, (ii) i que soriginin sobre matries de lliure disposici60. El criteri subjectiu acota els conflictes amb aquells que es donen entre les persones i les entitats segents: a) entre persones scies duna cooperativa; b) entre persones scies duna cooperativa i la cooperativa a la qual pertanyin; c) entre una cooperativa i la federaci on es troba afiliada; d) entre cooperatives; e) entre federacions de cooperatives o entre aquestes i la Confederaci de Cooperatives de Catalunya. s necessari, a ms, que la cooperativa o federaci estigui inscrita al Registre General de Cooperatives de Catalunya.
Un menci destacada mereix lanomenada mediaci comunitria, social o ciutadana, que ha quedat inclosa en el camp daplicaci natural daquesta llei, segons es disposa en el prembul, en tant que fa referncia a determinats conflictes sorgits en lmbit de les comunitats i de les organitzacions, que sn una conseqncia del trencament de les relacions personals entre els afectats, com ara, els conflictes derivats de compartir un espai com i les relacions de venatge, professionals, associatives, collegials o, fins i tot, de lmbit de la petita empresa. En aquest punt, considerem dinters ressaltar lopini dels jutges i magistrats enquestats, els quals van pronunciar-se sobre les matries que podrien ser objecte de mediaci. Es consideren favorables, amb molta diferncia, pels conflictes de dret de famlia i les unions estables de parella, amb un 91,9% i els supsits de famlia amb fills (86,5%). A una certa distncia, trobem (i) els conflictes de vens, amb un 64,9% (ii); la liquidaci dels patrimonis familiars, en lmbit successori, amb un 59,5%; (iii) seguit de prop pels supsits de faltes penals (56,8%); i (iv) la quantificaci de la legtima en dret successori (43,2%). Amb menys del 40%, en cas dun futur canvi legislatiu, es consideren que tenen un inters menor per part dels enquestats: (i) en tots els casos previstos a la llei de mediaci (35,1%), (ii) sollicitud dexecuci dobres a la comunitat (29,7%), (iii) en conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis (27%), (iv) arrendaments i supsits de res-
CAPTOL 14
6.2
Consum
En lmbit del consum, labast de la mediaci dins del sistema arbitral s el mateix que el de larbitratge de consum, ja que aquesta es preveu com una fase prvia un cop admesa la reclamaci dins del sistema arbitral (arts. 1 i 38 RDSAC). En efecte, lart. 38 Reial decret disposa que quan no hi hagi causa dinadmissi de la sollicitud de larbitratge de consum, sintentar mediar per tal que les parts assoleixin un acord que posi fi al conflicte, llevat oposici expressa de qualsevol de les parts o quan consti que la mediaci sha dut a terme sense efecte. Pel que fa a lmbit material, lart. 2 disposa que nicament podran ser objecte de larbitratge de consum els conflictes que versin sobre matries de lliure disposici de les parts conforme a dret, amb excepci dels conflictes que versin sobre intoxicaci, lesi, mort o aquelles en qu existeixin indicis racionals de delicte, inclosa la responsabilitat per danys i perjudicis directament derivada dells, conforme al previst en lart. 57.1 RDLeg 1/2007, de 16 de novembre, pel qual saprova el text refs de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementries. Per la seva banda, lart. 131.2.3 CConsum acota el seu mbit material en els conflictes sobre matries de lliure disposici, dacord amb les lleis aplicables, que reprodueix la mateixa norma del RDSAC, ja que inclou les seves excepcions per remissi. En conseqncia, sentn que la mediaci versar sobre aquelles qestions que poden ser objecte darbitratge de consum, amb els lmits indicats.
nerable per les seves caracterstiques personals, socials o educatives (art. 38 c) DRCCE), i shagi emprat greu violncia o intimidaci. Igualment, en els casos de reiterada i sistemtica comissi de conductes contrries a les normes de convivncia en el centre (art. 38 h) DRCCE). b) Que ja shagi utilitzat el procs de mediaci en la gesti de dos conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat daquests processos.
6.4
Lmbit penal
6.3
Lmbit escolar
Lart. 25 DRCCE disposa en quins conflictes pot tenir lloc la mediaci en lmbit dels centres educatius no universitaris de Catalunya. Duna banda, en conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a conductes contrries o greument perjudicials per a la convivncia en el centre. De laltra, en conflictes generats per conductes de lalumnat contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, llevat que es doni alguna de les circumstncies segents: a) Lagressi fsica o les amenaces a membres de la comunitat educativa (art. 38 b) RDCCE) o les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar, particularment aquelles que tinguin una implicaci de gnere, sexual, racial o xenfoba, o es realitzin contra lalumnat ms vul-
El Codi penal de 1995 no recull la mediaci, per la qual cosa el seu objecte, els tipus de conflictes que pot gestionar o resoldre, no es troben especificats normativament. Aix no obstant, el Codi penal s que reconeix una transcendncia jurdica destacada a la reparaci, atorgant-li importants efectes jurdics: atenuant genric de lart. 21.5 CP61; diversos atenuants especfics de la part especial62 i possibilitat de substituir les penes de pres dun mxim de dos anys per les darrest de cap de setmana o multa de lart. 88 CP63. Una interpretaci mplia del Codi penal i de la legislaci complementria permet deduir la valoraci positiva de la reparaci obtinguda per mitj de la mediaci, a lefecte de facilitar la suspensi de la pena o possibilitar lobtenci de beneficis penitenciaris, en el decurs de lexecuci de la sentncia (Llei orgnica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment ntegre de les penes)64. Per tot plegat, s rellevant destacar lopini del grup de treball del Llibre Blanc de la mediaci en lmbit penal (ET6), el qual va indicar que es pot mediar en tot tipus de conflictes, sempre que hi hagi voluntat expressa de les parts i no hi hagi cap limitaci explcita per part del tribunal o, com s el cas comentat de la violncia de gnere, normativa. La perspectiva social i penal indica una tendncia a la criminalitzaci i, per tant, a la tipificaci de nous fets delictius. Daltra banda, en lordre penal, la LORPM s que preveu la mediaci per als menors de edat i la vctima, encara que no detalla els conflictes que poden ser objecte de mediaci, per la qual cosa i a la vista de lart. 19 es pot concloure que el criteri sobre la viabilitat de la mediaci en els casos de responsabilitat penal dels menors es troba en cada cas concret, en atenci a all que en la citada llei hi estableixi per part dels equips tcnics o professionals especialitzats encarregats de la mediaci.
CAPTOL 14
En casos de violncia de gnere, larticle 87 ter, punt 5, de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial, precepte addicionat per larticle 44 Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, disposa de manera taxativa que en todos estos casos est vetada la mediacin. Aix no obstant, els equips de treball del Llibre Blanc de la mediaci es mostren favorables a la mediaci en aquests casos, en funci del tipus i grau de la violncia i amb les necessries cauteles. El grup de mediaci familiar concreta, a ms, que s que s possible sempre i quan la violncia no faci inviable la mediaci per tal de generar por i debilitat en una de les parts i, amb aix, afectar la presa de decisi. Tamb en sentit positiu es pronuncien lequip de mediaci familiar (ET5) i el de salut (ET8) (la resta no shi pronuncia) en els supsits en qu excepcionalment, la violncia s puntual, de baixa intensitat, ocasionada per la ruptura. Ara b, en un percentatge prou significatiu (80%), els jutges i magistrats enquestats consideren que s possible la mediaci en supsits de violncia, davant del 20% que considera que no. En concret, consideren que seria possible la mediaci en aquells supsits de violncia puntual, de baixa intensitat, ocasionada per la ruptura un 71,4% (Annex 4 LLB).
per a la soluci de controvrsies collectives derivades de la interpretaci i aplicaci de convenis collectius; larticle 18 de la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del treball autnom, estableix que els acords dinters professional regulats a larticle 13 de la citada norma legal podran crear rgans especfics de soluci extrajudicial de conflictes; larticle 45 de lEstatut bsic de lempleat pblic disposa que les administracions pbliques i les organitzacions sindicals podran acordar la creaci, configuraci i desenvolupament dun sistema de soluci extrajudicial de conflictes collectius, essent la mediaci obligatria quan la solliciti una de les parts. Tot reprodunt el que destaca lequip de mediaci laboral, per a la resoluci extrajudicial dels conflictes que es plantegin en matria de personal en lmbit dels ens locals de la provncia de Barcelona, es crea lany 1993 el Consorci dEstudis, Mediaci i Conciliaci a lAdministraci Local (CEMICAL). Laccs als seus serveis es limita als conflictes sorgits als ens locals de la provncia de Barcelona, al personal al servei daquests ens locals i a les representacions sindicals en aquestes entitats. s de carcter voluntari i queden exclosos aquells conflictes en matria de reclamacions de quantitat, resoluci de contractes i procediments disciplinaris. Aix doncs, tot i la importncia daquesta instituci, el seu mbit dactuaci s redut en comparaci a les altres institucions mediadores existents a Catalunya. Per la seva banda, el TLC assumeix la resoluci de conflictes entre les administracions pbliques catalanes i el seu personal laboral, quedant-hi excls el personal funcionarial. De fet, hi ha molts ajuntaments que als convenis collectius per al personal laboral inclouen una clusula de submissi als procediments del TLC (arts. 40, 41, 44, 47 i 51 ET). Cal destacar finalment que la mediaci laboral rep un tractament particular i especialitzat, essent exclosa de regulacions generals, com aix sextreu de larticle 2 de lAvantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, que expressament lexclouen del seu mbit daplicaci, en conflictes transfronterers.
6.5
Lmbit laboral
s aquest un mbit on la resoluci de conflictes com a alternativa de la decisi judicial est molt estesa. Sn diverses les normes que preveuen de forma explcita la conciliaci, larbitratge i la mediaci com a vies per resoldre conflictes tan individuals com collectius. Aix, i remetent-nos a la legislaci citada pel grup de treball de la mediaci en lmbit laboral (ET3), podem citar, com a exemples, el Reial decret-Llei 17/1977, de 4 de mar, sobre relacions de treball que contempla la conciliaci i, si sescau, larbitratge com a via per evitar el conflicte o, si aquest s de carcter jurdic, com a via prvia a la jurisdicci social; arts.63 i segents LPL i 154 LPL, que preveuen la conciliaci obligatria prvia a la tramitaci de qualsevol procediment laboral en conflictes individuals i collectius davant dels corresponents serveis administratius; larticle 18 de la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lEstatut del treball autnom, per a la tramitaci daccions judicials en relaci amb el rgim professional daquests treballadors/es; larticle 91 de lEstatut dels treballadors estableix que, en els convenis i acords col lectius interprofessionals o de matries concretes es podran establir procediments com la mediaci i larbitratge
7 Els subjectes de la mediaci

En el procediment de mediaci, hi intervenen una pluralitat de persones, fsiques i, en algun cas, tamb jur-
CAPTOL 14
diques: el mediador, els serveis de mediaci, les parts, altres subjectes eventuals (principalment, el jutge, ladvocat) dels quals ens nocuparem a continuaci. Comenant per la figura del mediador, partim del seu concepte legal, seguit pels requisits que les normes preveuen per a lexercici de la professi, els deures del mediador i el seu incompliment (infraccions i sancions).
7.1
El perfil del mediador
dota dindependncia i dimparcialitat, destacant que no pot rebre instruccions de cap autoritat i dotant-lo igualment duna certa immunitat. Selegeix per un perode de sis anys sense que cpiguen prrrogues ni destitucions. Aquest estatut especial s el que permet inclourels dins del camp dels mediadors malgrat no ser prpiament un tercer, ats que el seu nomenament el realitza el Poder Executiu, el mateix del qual emanen els actes administratius susceptibles de mediaci67. En lmbit privat, una altra figura que ajuda a situar aquest tercer que actua en la mediaci s el defensor del client. Un exemple clar el procura la Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer68 que preveu la possibilitat de nomenar defensors del client en les entitats financeres, designats pels seus rgans dadministraci. Aquests defensors no tenen un estatut legal que els garanteixi la seva independncia i imparcialitat, i solen basar-se en les prpies qualitats personals de lelegit. Especialment la possibilitat de renovaci en el crrec fa que es rebaixi la garantia dindependncia en lexercici de la seva funci. Dependr de lestatut propi en cada entitat financera lapreciaci de la seva condici de tercer autntic. I s possible encara una darrera objecci per considerar-los mediadors stricto sensu: a la prctica, la seva missi s resoldre directament els conflictes que puguin sorgir entre els usuaris dels serveis financers i les entitats que els presten. Es tramita un expedient i el comissionat o defensor del client resol. La resoluci favorable a lusuari vincula lentitat financera, sense que aquesta vinculaci sigui obstacle a la plenitud de tutela judicial, al recurs a altres mecanismes de soluci de conflictes ni a la protecci administrativa. En cap cas la legislaci que regula aquestes institucions esmenta la funci mediadora o t un acostament entre entitat financera i clients69. Finalment, tamb les reclamacions de consum, amb un marc legal especfic, per identitat de principis, serveixen per situar entre daltres qestions lalteritat. La Directiva 2008/52/CE (Cdo. 10) les exclou del seu mbit daplicaci, juntament amb altres prctiques en les quals hi ha acord sobre el fet que no sn mediaci. Ara b, en aquest supsit es limita a dir que sexclouen els sistemes de reclamaci de consum, s a dir, qualsevol mecanisme de resoluci de conflictes, sigui o no mediaci, per ra del seu abast material: reclamacions de consum. El sistema queda excls ratione materia ja que les reclamacions de consum tenen el seu propi sistema general de resoluci alternativa de conflictes recollida a escala comunitria a la Recomanaci 2001/310/CE, de 4 abril, sobre principis aplicables als rgans extrajudicials de
Jurdicament, el mediador ha estat definit com qualsevol tercer a qui se li demani que dugui a terme una mediaci de forma efica, imparcial i competent, amb independncia de la seva denominaci o professi en lEstat membre en qesti i de la manera en qu hagi estat designat o se li hagi sollicitat que dugui a terme la mediaci, en els estrictes termes de lart. 1. b) de la Directiva 2008/52/CE. O tamb, s el tercer que assisteix al procediment no jurisdiccional de mediaci, que actua de manera imparcial i neutral (art. 1.1 LMADP).
7.1.1 La condici de tercer

El mediador sidentifica indefectiblement amb un tercer. Estem davant duna persona fsica. Queden escloses de la condici de mediadors les persones jurdiques i els grups de persones o rgans collegiats (Sol-Yss, 2001). s qesti prvia fixar aquesta alteritat respecte del conflicte i de les parts. Aqu apareix la dificultat, no menor, de quins sn els supsits de mediaci, nominats com tals, on actua com a mediador en un conflicte una persona que no t estrictament la condici de tercer, perqu o b t una vinculaci especfica amb el conflicte o b aquesta vinculaci singular la t amb una de les parts. Bsicament ens referim a aquells supsits on actua lAdministraci i que malgrat estar exclosos, per la seva prpia naturalesa, de la mediaci dmbit privat han dexaminar-se per a una normativa de mediaci en general. Sha seleccionat el cas francs on existeixen tres institucions relacionades amb la mediaci i nominades com tals i les administracions pbliques: mediador de la Repblica, mediador de leducaci nacional i mediador fiscal65, per concloure que noms el mediador de la Repblica reuneix les caracterstiques prpies dun mediador. Certament, lesmentat mediador exerceix les seves funcions entre Administraci i administrat per evitar processos administratius i t una xarxa de mediadors delegats en tot el territori francs, als quals sels exigeix coneixements sobre mediaci. La seva llei reguladora66 el
CAPTOL 14
resoluci consensual de litigis en matria de consum70 que regula, precisament, aquells processos en els quals, amb independncia de la seva denominaci, es persegueix lacostament de les parts per buscar una soluci de mutu acord (art.1). En el cas espanyol, aquests procediments es qualifiquen legalment com a mediaci dins lanomenat Sistema Arbitral de Consum dissenyat pel RDSAC i es preveuen com una primera fase del procs (arts. 37 i 38); per com es veur amb suficient independncia conceptual. A ms, a la mediaci en les reclamacions de consum se li solen fer dues objeccions de fons, respecte de les caracterstiques del mateix procs de mediaci. Duna banda, saddueix la falta de voluntarietat, pel fet que s una fase prvia a larbitratge, per el marc legal preveu clarament que la mediaci noms es realitzar si no hi ha oposici expressa de les parts (art. 37.2) en el moment diniciar-la. s ms, si la mediaci t xit i sarriba a un acord, pot acabar essent la fase nica del procs alternatiu de resoluci de conflictes. En segon lloc, sobjecta un retret que interessa especialment que la duu a terme un rgan de lAdministraci, cosa que pot anar en detriment de la seva neutralitat. En aquest punt, el mateix art. 38 RD esmenta com a principis que han de regir lactuaci del mediador la independncia, imparcialitat, que es prediquen per a aquesta persona en concret a qui sencomana aquesta tasca. Aix mateix, lart. 37 ha previst que no hi hagi mediaci si ja ha tingut lloc amb carcter previ, de manera que si les parts ja han intentat un procs mediador clssic sense xit, es passa directament a la fase darbitratge. Finalment, lart. 38 recull lobligaci de confidencialitat, que sha dentendre de la mateixa manera que en qualsevol altra mediaci. Tamb es constata la flexibilitat com a forma dactuaci ja que la llei noms preveu que es consigni en lexpedient linici i el final de la mediaci i el seu resultat (art. 38.2), sense cap menci al tipus dactuaci o protocol a seguir. Per tant, s evident que la mediaci en les reclamacions de consum participa de les caracterstiques bsiques de linstitut. Generalment, les definicions de mediaci es refereixen al tercer que ajuda les parts a assolir un acord, en singular, dada que porta a identificar-lo amb una sola persona fsica (v. gr. arts. 1.1 i 3.1 LMADP, art. 3a D. 2008/52/ CEE, art. 1 APr LMACM). En realitat, per, lactivitat de mediaci pot ser duta a terme per una pluralitat de mediadors, i dna lloc llavors a la figura de la comediaci. Com que la funci del mediador no s de naturalesa decisria, aquesta pluralitat no haur de ser, a diferncia de larbitratge (art. 12 Llei 60/2003, de 23 de desembre, darbitratge), necessriament de nombre senar. Val a dir
que en lordre penal aquesta pluralitat es pressuposa, ja que la mediaci sencarrega (art. 19.3 LORPM) a un equip tcnic (concepte que per definici sembla comportar una pluralitat de persones). En dret catal, la comediaci troba suport legal a lart. 3.2 LMADP. Resulta especialment indicada, segons aquest precepte, en les mediacions entre ms de dues parts. En clau estatal, la contempla larticle 21.2 APrLMACM per als casos en qu ho aconselli la complejidad de la materia o la conveniencia de las partes. Tamb est prevista a gaireb totes les legislacions autonmiques, excepte en el cas de Madrid, el Pas Basc i Galcia, que contemplen nicament la possibilitat que collaborin en el procediment de mediaci tcnics en lmbit objecte de la mediaci en el cas concret. Lnica diferncia existent entre les diverses regulacions s de caire terminolgic, unes usen lexpressi equips de persones mediadores i, daltres, la dentitats de mediaci familiar. Segons la doctrina (Martn Casals, 2009), que en lmbit de la mediaci familiar ha individualitzat una srie dindicadors en favor de la comediaci, la complexitat pot derivar de diversos factors, ms enll de laugment de les parts a qu explcitament es refereix la LMADP. Aix, per exemple, que el conflicte es doni en el si de famlies nombroses, recompostes, amb pluralitat de nuclis familiars o amb fills en diverses franges dedat; que dins la famlia hi convisquin persones de cultures, religions o ideologies diverses; que les parts presentin poders de negociaci o nivells de motivaci desiguals; etc. De fet, prcticament la totalitat dels equips de treball es decanten a favor de la comediaci (amb lexcepci del de mediaci laboral) i el grup de mediaci familiar la recomana en mediacions amb ms de quatre parts o participants. De tota manera, a lhora de configurar una eventual comediaci, shaur de tenir en compte que la presncia de ms subjectes en el procediment requereix un esfor addicional dorganitzaci i de preparaci per part dels mediadors, que hauran dactuar coordinadament. Ben utilitzada, la figura de la comediaci permet adaptar millor el procediment a les caracterstiques de les parts, com ara la diversitat de gnere o raa, a travs de lacci conjunta de mediadors que comparteixin les mateixes caracterstiques. Aix mateix, fa possible el repartiment del treball entre mediadors de perfil i enfocament del conflicte diferents (v.gr. un jurista i un treballador social) que, no obstant aix, es complementin professionalment. Nogensmenys, ats que lactuaci duna pluralitat de mediadors incrementa necessriament el cost del procediment, configurar-lo daquesta manera haur de ser fruit duna prvia avaluaci de la seva convenincia.
CAPTOL 14
7.1.2 Els requisits per a lexercici de la professi

De nou, cal diferenciar entre lexercici de la mediaci pblica i la mediaci privada. A Catalunya, als efectes de la LMADP (art. 3), s a dir, per la mediaci que anomenem pblica, la persona mediadora que pretengui lhabilitaci reconeguda pel Centre de Mediaci ha de complir amb tres requisits: 1r. Ha de tenir un ttol universitari oficial. No sespecifica quin, enfront de la Llei 1/2001, que noms considerava mediadors habilitables els qui procedien dalguna de les cinc professions segents: advocat, psicleg, pedagog, educador social i treballador social71.
ci, que sense uns coneixements inicials de mediaci sembla alludir a una altra cosa. La referncia, de totes maneres, a lactualitzaci dels coneixements, que, com hem dit, va incorporar la redacci final de la LMADP s aplaudible, i caldr un desenvolupament reglamentari que la garantitzi. Tanmateix, la necessitat de tenir formaci especfica en mediaci no sexigeix a les normatives sectorials. De lart. 12 RPCMACoop, de lart. 21.1 DJAMCCCCI i de lart. 132.1 CConsum es desprn que els mediadors daquests mbits han de ser persones expertes en les matries de fons, per sense coneixements especfics en mediaci. Daltra banda, lart. 27.1 DRCCE fixa, per la mediaci escolar, que el mediador pot ser un pare, una mare, una persona del personal docent i personal dadministraci i serveis del centre, que disposin de formaci adequada per a conduir el procs de mediaci (dacord amb els principis establerts a lart. 24). El director o directora tamb pot designar un alumne perqu collabori amb el mediador en les funcions de mediaci. Atesa la natura de la mediaci, no existeix cap concreci sobre qu sha dentendre per formaci adequada. Ara b, en aquesta modalitat, ms que una formaci concreta, per la mateixa mobilitat i caracterstiques dels actors, cal emfasitzar altres competncies. Semblaria que en el sistema de mediaci, on les funcions sn molt variades i especfiques de cada sector, la formaci estaria ms en funci de la possibilitat de realitzar la gesti del conflicte amb xit que no pas del coneixement del valor i els efectes jurdics de lacord. Dit aix, s cert que tots els grups destaquen la necessitat que el mediador conegui el context o mbit propi de cada tipologia de mediaci, les seves peculiaritats i el marc legal bsic. Els continguts daquesta formaci no sn coincidents en tots els mbits, com es pot deduir de les seves respostes als qestionaris. Com a mostra, els equips de mediaci laboral (ET3), comunitria/ciutadana (ET4) i escolar (ET7) consideren que la formaci del mediador ha de ser especfica, mentre que els de salut (ET8), familiar (ET5) i penal (ET6) prefereixen una formaci integral genrica i una despecfica per als diferents mbits. Aix no obstant, hi ha unanimitat sobre el fet que cal tenir formaci especfica per a cada mbit jurisdiccional, tot i que el grup de mediaci familiar entn que una formaci diferenciada segons el ttol universitari de procedncia pot suposar dificultat i una certa complexitat. Remarquen la necessitat de realitzar prctiques en serveis de mediaci. Laltra qesti que sorgeix, enfront del deure de formarse, s lautoritzaci o legitimaci per desenvolupar la formaci especialitzada. El reglament del 2002 establia (art. 12) que podien impartir-la els collegis professionals
2n. Ha dacreditar una formaci i una capacitaci especfiques en mediaci. La llei afegeix que degudament actualitzades, una precisi introduda durant la tramitaci parlamentria. Lactualitzaci shaur de realitzar dacord amb els requisits establerts per reglament (previsiblement nombre dhores, homologaci dels cursos per part dalgun organisme el Centre, mecanismes de constataci de laprofitament...). 3r. Ha destar, o b collegiada en el collegi professional corresponent, o b pertnyer a una associaci professional de lmbit de la mediaci, acreditada pel departament competent en matria de dret civil, o prestar serveis com a mediador o mediadora per a lAdministraci.
Cal tenir present que, enfront daquesta relaci, lart. 14 APrLMACM [Condiciones para ejercer de mediador] li demana: (i) que estigui en ple gaudi dels seus drets civils; (ii) que la legislaci no ho impedeixi o que estigui subjecte a incompatibilitat; (iii) que posseeixi, com a mnim, el ttol de grau universitari de carcter oficial o estranger convalidat; i (iv) que es trobi inscrita al Registre de mediadors i dinstitucions de mediaci. No coincideix substancialment amb els requisits de la norma catalana, com ara constatarem. A) La formaci del mediador A hores dara sembla incontrovertit que la mediaci comporta la seva prpia metodologia i competncies, de manera que resulta ms que convenient una formaci especfica. La LMADP suma ttol universitari oficial i formaci especfica en mediaci, criteri que avalen els diferents actors i tamb els enquestats. Per aix sobta la mera exigncia de ttol de grau a lAPrLMACM. A ms, resulta en certa mesura incongruent amb la necessitat que sestableix en el mateix text dactualitzar la forma-
CAPTOL 14
o els centres docents universitaris, un criteri que previsiblement mantindr el reglament que desenvolupi la llei del 2009. Aquest ha estat, daltra banda, el criteri dels grups de mediaci familiar, de salut i penal, si b el grup de mediaci penal (ET6) tamb admetria altres centres de formaci reconeguts com ara el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada un centre adscrit al Departament de Justcia; el grup de mediaci escolar (ET7), aparentment ms restrictiu, noms esmenta les universitats. Per contra, pel grup de comunitria/ciutadana (ET4), qualsevol podria desenvolupar aquesta formaci, mentre que el grup de laboral (ET3) estima que no s necessari un cos certificat de mediadors. Quant a lactualitzaci de la formaci, la majoria de grups entenen que establint lobligatorietat de realitzar una formaci continua es garanteixen els coneixements terics i prctics dels mediadors, amb lopini discrepant de lmbit de la salut que creu que ha de formar part de la voluntat i de linters del mediador. Amb el suport daquestes aportacions, creiem que lanlisi ha de partir, en primer lloc, de diferenciar entre la formaci inicial i la formaci ulterior, dactualitzaci. El punt de partida ha de procedir, mentre no shabilitin graus de mediaci que a hores dara sestan dissenyant de les universitats i els collegis, mentre que la formaci al llarg de la vida pot sorgir diniciatives molt diverses significativament, en lmbit comunitari, dels consells comarcals o les diputacions. B) La vinculaci a una instituci Com ja hem vist, per estar habilitat cal una vinculaci, una adscripci del mediador a alguna instituci. La Llei 1/2001 ho limitava als collegis professionals, dacord amb el seu paper de collaboradors rellevants amb el CMADP. Per en el moment que sobre la condici de mediador als diferents ttols universitaris, ladscripci collegial ja no pot ser lnic mecanisme i ms en un escenari de reformulaci del paper dels collegis professionals, arran la Directiva de serveis, per aix sinclou la pertinena a una associaci professional entesa en els termes de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de lexercici de professions titulades i dels collegis professionals (arts. 30-34) o a una Administraci pblica, on el subjecte desenvolupa professionalment tasques de mediaci. Aix ho estableix de manera expressa la Disposici addicional tercera LMADP: les persones que tenen una titulaci universitria i que exerceixen una professi no subjecta a collegiaci, o que presten serveis de mediadors per a lAdministraci pblica, poden demanar al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya dsser incloses en els registres respectius de mediadors, sempre que
compleixin els altres requisits que estableixen lart. 3.1 i el reglament corresponent. Aquesta adscripci a una altra entitat, que contribueix a homologar els mediadors, i a situar ms garanties en la prestaci del seu servei, no s recollida per lAPrLMACM. Des duna altra perspectiva, podrem dir que la supleix per lexigncia dassegurana de responsabilitat civil o garantia equivalent per poder ser inscrit al Registre de mediadors estatal (art. 6.3 par.2).
7.1.3 Lactivitat del mediador. Els drets i els deures del mediador
La LMADP diferencia entre lactivitat del mediador (art.13) i els seus deures (art. 14). Ho fa en el captol III (Desenvolupament de la mediaci). Seguirem aquesta distinci, que permet analitzar el rol del mediador en funci de les seves tasques i de la manera adient de realitzar-les. A) Lactivitat del mediador Correspon al mediador ajudar les parts a arribar a un acord per solucionar un litigi, i contribuir a la cerca, per elles mateixes, duna soluci al seu conflicte (art. 1.1 LMADP; art. 12 RPCMACoop i art. 23 DRCCE). I ho fa facilitant la comunicaci de les parts i ajudant-les a assolir per elles mateixes els seus compromisos i les seves decisions, sense imposar cap soluci ni cap mesura concreta ni tampoc prendre-hi part (art. 6.2 LMADP). Aix, encara que, en general, totes les normes jurdiques analitzades coincideixen en el fet que ajudar les parts a arribar a un acord s la funci del mediador, la concreci de lactuaci mediadora especfica varia dunes a les altres. Per exemple, lart. 13 LMADP i lart. 21 DJAMCCCI coincideixen en el fet que la persona mediadora: a) b) Facilita el dileg, promou la comprensi entre les parts i ajuda a cercar solucions al conflicte. Vetlla perqu les parts prenguin llurs prpies decisions i tinguin la informaci i lassessorament suficients per a assolir els acords duna manera lliure i conscient. Fa avinent a les parts la necessitat de vetllar per linters superior en joc (art. 13 LMADP)72.
c)
En definitiva, la persona mediadora ha dajudar els participants a assolir per si mateixos els compromisos i les decisions sense imposar cap soluci ni mesura concreta i sense prendre-hi part (art. 6.2 LMADP)73. s especialment illustrativa lexplicaci de lEM de lAPrLMACM (
CAPTOL 14
II, 2): La mediacin es una actividad neutral, independiente e imparcial que ayuda a dos o ms personas a comprender el origen de sus diferencias, a conocer las causas y consecuencias de lo ocurrido, a controlar sus visiones y a encontrar soluciones para resolver aqullas, perqu identifica les matries sobre les quals el mediador ha de situar les parts, i ajudar-les. El mediador contribueix a identificar les arrels del conflicte, a situar-lo en la seva realitat, i a construir les frmules per superar-lo. Dit aix, sha dentendre que, en lmbit de la LMADP, lactivitat del mediador no inclou la proposta de solucions concretes. Aquesta s, justament, la diferncia que semfasitza entre la mediaci i la conciliaci: la facultat de proposar o no del tercer que interv en el procediment (vid. art. 10.5 RPCMACoop). El mediador no proposa opcions de soluci a les parts mentre que el conciliador s que ho pot fer amb excepcions puntuals. Ara b, cal matisar aquesta afirmaci. Ms enll de lelemental impossibilitat dimposici dacords, cal concretar quines sn les facultats del mediador en relaci amb el resultat del procs de mediaci. Hem de preguntar-nos, per exemple, sobre la possibilitat que el mediador proposi a les parts solucions concretes o les gui (atenent al seu particular punt de vista o escala de valors), cap a la soluci ptima del conflicte. En aquest sentit, tot i que s habitual entendre la mediaci com una activitat eminentment facilitativa en qu, a diferncia de la conciliaci, la funci del tercer no abasta lavaluaci o proposta dacords, de lanlisi de diverses normes, com ara la LMADP i la Directiva 2008/52/CE, es deriva que el principi de neutralitat admet, en realitat, certa gradaci. La Directiva 2008/52/CE exigeix repetidament als estats garantir la imparcialitat en la mediaci (vid. Cont. 17, art. 3.b i art. 4.2), per, en canvi, omet una referncia expressa a la neutralitat. Hom pot trobar-ne un vestigi a la definici de mediaci proposada per la Directiva (art. 3.a) quan estableix que les parts intenten assolir lacord per si mateixes, que implica la no imposici de solucions concretes per part de la persona mediadora. Tanmateix, ats el carcter obert de la definici de mediador continguda a la directiva i la consegent llibertat de la qual gaudeixen els estats per a establir com haur de fer-se la mediaci (vid. art. 3.b),74 res no impedeix que la persona mediadora ofereixi a les parts propostes per solventar el conflicte75, sense que aix vulneri el principi de neutralitat, que pel cas de la directiva, es limitaria, per tant, al per si mateixes de lart. 3.a. Que el respecte al principi de neutralitat no s incompatible amb la proposta de solucions concretes per part del mediador ho demostra tamb lart. 16.1.II APrLMACV, que desprs de consagrar lesmentat principi (art. 10)
estableix com una de les obligacions del mediador el desenvolupament de una conducta activa tendente a lograr el acercamiento entre las partes, con respeto a los principios recogidos en esta ley. Daquesta manera, segons el Consell General del Poder Judicial, lAPrLMACM es decanta per un model de mediaci valorativa. s en lmbit anglosax on es parla d evaluative mediation, per a distingir-la de la facilitative mediation, model pel qual ha optat el legislador catal a la LMADP i en el qual, com hem vist, la persona mediadora condueix el procs i ajuda les parts a gestionar el conflicte, per sense pronunciar-shi ni oferir propostes de soluci76. Per contra, i a tall dexemple, la LMF de Galcia va establir (art. 7.): la actividad mediadora tendr por objeto la prestacin de una funcin de auxilio o apoyo a la negociacin entre las partes, concretndose, en su caso, en la facultad de la persona mediadora de proponer soluciones, a aceptar o no libremente por los sujetos en conflicto. Els lmits superen els enunciats normatius i caldria una reflexi ulterior sobre aquesta qesti, a partir de lanlisi emprica de les mediacions realitzades. B) Els drets i els deures del mediador En la regulaci de la figura del mediador, les lleis autonmiques mostren grans diferncies que es manifesten en lextensi dels seus preceptes. Shan separat, en aquest apartat, els conceptes de drets i deures del mediador i els requisits exigits tant per poder ser mediador com els de compliment obligatori en lexercici de les seves funcions. Com a drets del mediador destaquen, principalment, (i) el de renunciar o desistir de la mediaci sempre que es compleixin els requisits que cada legislaci preveu i (ii) percebre els honoraris que li corresponguin. Destaca, en aquest mbit, el dret a obtenir respecte i informaci de les parts que regulen les comunitats autnomes de Castella-Lle i Andalusia. El llistat de deures del mediador s molt ms extens en totes les legislacions que la carta de drets que els atorguen. Com a deures especfics dalguna o dalgunes legislacions autonmiques cal destacar la lleialtat a les parts, que resta contemplada nicament a la LMADP i a la llei de Castella-Lle; garantir la igualtat de les parts, previst a la llei de Castella-La Manxa; lobligaci dabstenir-se o recusar en cas dincompatibilitat, imposada a les comunitats de Madrid i Castella-Lle; prestar atenci especial als signes de violncia domstica, fsica o psquica, previst al rgim legal del Pas Basc i CastellaLle i; finalment, cal esmentar el deure de vetllar per la imatge de la mediaci, previst nicament al Pas Basc. Sovint podrien enquadrar-se en el marc dels principis que presideixen la instituci, i la seva explicitaci t un
CAPTOL 14
component pedaggic lligat a la consolidaci de la figura. En lmbit de la LMADP, el mediador, al llarg del procediment, ha de complir els deures que estableix el seu art. 14 i que sn els segents: a) Exercir la seva funci, amb lleialtat envers les parts, dacord amb aquesta llei, el reglament que la desplegui i les normes deontolgiques, i ajustant-se als terminis fixats. Donar per acabada la mediaci davant de qualsevol causa prvia o sobrevinguda que faci incompatible la continuaci del procediment amb les prescripcions que estableix aquesta llei, i tamb si aprecia manca de collaboraci de les parts o si el procediment esdev intil per a la finalitat perseguida, ateses les qestions sotmeses a mediaci. La persona mediadora ha de prestar una atenci particular a qualsevol signe de violncia, fsica o psquica, entre les parts i, si sescau, denunciar el fet a les autoritats judicials. Lart. 28.6 DRCCE s una norma similar a lart. 14. b LMADP77.
sessions; (vii) tenir cura de la sessi inicial; (viii) actitud crtica; (ix) la supervisi; i (x) potenciar la comediaci.
7.1.4 I ncompliment de les obligacions del mediador. Les infraccions i el rgim sancionador
La LMADP dedica un captol sencer al rgim sancionador (Captol V, arts. 29-34). El seu extens desenvolupament s un tret com a totes les legislacions autonmiques (e.g., a la LMF basca abasta 14 de 38 articles, a lasturiana 8 de 34, i a la madrilenya 10 de 29). Sha assenyalat (Ordez Sols, 2009) que esta fe en la amenaza de sanciones administrativas en materia de mediacin es muy propia de los legisladores espaoles pero no parece que est justificada ni sea apropiada precisamente en un mbito cuyo principio fundamental es el de la flexibilidad. Ara b, shan de tenir presents dos aspectes: en primer lloc, que el sistema dinfraccions/ sancions sassocia a la mediaci pblica, on lAdministraci simplica i s responsable del bon funcionament de la instituci; en segon lloc, que molts aspectes lligats a un procediment sancionador han de ser recollits en una norma amb rang de llei, justament com a garantia dels drets dels afectats. El legislador catal ha prets fixar-ne els fonaments, per a possibilitar un ulterior desenvolupament reglamentari de les seves previsions. Els articles que integren el Captol V LMADP provenen de la regulaci prevista anteriorment a la LMF del 2001, de la qual hereten el carcter enrevessat. Com aquesta, la LMADP inaugura el captol (art. 29) amb la proclamaci de la responsabilitat del mediador per tot incompliment de les seves obligacions que encaixi en algun dels fets actuacions o omissions constitutius dinfracci alfabetitzats a larticle 30. Sn els segents: a) Incomplir els deures dimparcialitat i neutralitat i de confidencialitat exigibles en els termes que estableixen larticle 6 i larticle 7.1, 2 i 3, respectivament. Incomplir el deure de denunciar en els termes que estableix larticle 7.5.78 Incomplir els deures que estableix larticle 14.79 Incomplir lobligaci de comunicaci a lautoritat judicial que estableix larticle 19.4.80 Incomplir lobligaci diniciar la mediaci en els terminis fixats per reglament. Incomplir lobligaci de comunicar el resultat de la mediaci al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya que estableix larticle 26.
b)
Daltra banda, com havem apuntat, els principis dimparcialitat i neutralitat apareixen en totes les legislacions analitzades com a requisits que ha de complir el mediador. El deure de confidencialitat s present a la majoria de les legislacions autonmiques, aix com lobligaci que el mediador estigui inscrit al registre corresponent, que tingui ttol universitari per a poder ser mediador, a part de rebre una formaci especfica que sindica en cada llei (o en el reglament que la desenvolupa). En canvi, sobserven altres exigncies especfiques duna legislaci autnoma en concret. Aix, la legislaci de Castella-Lle estableix que el mediador ha de ser competent; el Pas Basc, que ha de ser independent i a Catalunya, Castella-Lle, Castella-La Manxa i Canries, que el mediador ha destar collegiat. En el cas de Catalunya, a ms, es preveu que pugui estar inscrit en una associaci reconeguda o que estigui treballant per a lAdministraci. Per tot plegat, i com van assenyalar de manera unnime tots els equips de treball en respondre el qestionari, seria convenient lelaboraci de protocols o guies de bones prctiques del mediador (Vidal, 2010) el Codi de conducta europeu per a mediadors s una bona referncia. Els aspectes que constitueixen un mnim deines suficient per poder exercir la professi de mediador sn: (i) una formaci adequada; (ii) una relaci gil amb els advocats, respectant cadasc el seu paper; (iii) una bona relaci i comunicaci amb altres professionals; (iv) la bona fe dels mediadors; (v) el compliment rigors del procs de mediaci; (vi) una bona preparaci de les
b) c) d) e) f)
CAPTOL 14
g)
Incomplir el deure de facilitar prviament les tarifes, en els termes que estableix larticle 27.2, o incrementar limport fixat pel departament competent en matria de dret civil en les mediacions gestionades pel Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Abandonar el procediment de mediaci sense causa justificada.
c) Per una infracci molt greu, suspensi temporal de la capacitat dactuar com a persona mediadora per un perode dun any i un dia a tres anys, o baixa definitiva del Registre general del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Totes les sancions sn de tipus disciplinari, lligades, per tant, a un procediment de carcter administratiu i pensades sobre la base del bon funcionament del servei que el CMDPC facilita. s una llstima que una llei que expressament aposta per lactualitzaci continuada de la formaci del mediador (art. 3.1) no introdueixi sancions de tipus formatiu (v. gr. sotmetre la rehabilitaci del mediador susps, no a lescolament dun termini objectiu, sin a la realitzaci dun curs sobre mediaci o a lassistncia a un determinat nombre de sessions formatives), possibilitat que convindria tenir en compte de cara a una ulterior reforma. La LMADP tampoc no es pronuncia sobre una eventual acci de responsabilitat civil de les parts contra el mediador dirigida al rescabalament dels possibles danys econmics que experimentin. Naturalment que el silenci de la llei sobre aquest extrem no impedeix una tal possibilitat, per no seria sobrer que la LMADP sencarregus de recordar-ho. Observis que els arts. 30, 31 i 32 LMADP relacionen els tres conceptes clau del rgim sancionador esglaonadament o per passos: primer es descriuen de manera independent els fets constitutius dinfracci (art. 30); desprs es tipifiquen les infraccions en funci de determinats criteris (art. 31); i, finalment, sassignen sancions especfiques a cadascun dels tipus (art. 32). Aquesta manera legal de procedir imposa la qualificaci de tots els fets constitutius dinfracci, ja que noms aix ser possible la posterior determinaci de la sanci. Dit duna altra manera, per molt que un fet constitutiu dinfracci es trobi descrit a lart. 30, no ser sancionable segons lart. 32 si no es troba prviament qualificat a lart. 31. Aix, que pot semblar una obvietat, no va ser tingut en compte pel legislador en cap dels trmits parlamentaris previs a laprovaci del LMADP. En efecte, si hom compara amb atenci el Projecte de LMADP81 i el text definitivament aprovat, sadonar que, mentre el projecte descriu set fets constitutius dinfracci, la LMADP vigent en descriu vuit. Lafegit s lactual lletra e) de larticle 30 LMADP, que no apareix en larticulat original del projecte. El canvi produeix dues conseqncies: la primera s directa i consisteix en el desplaament correlatiu en lalfabetitzaci de la resta dapartats de larticle (la lletra e del projecte esdev la lletra f de la llei, la lletra f es converteix en g, i aix successivament fins arribar a lactual lletra h); la segona s indirecta i es tradueix en la necessitat dharmonitzar larticle modificat
h)
A continuaci, larticle 31 LMADP tipifica les infraccions sobre la base de tres criteris: el fet constitutiu dinfracci, la gravetat del perjudici que aquest ha produt a les parts i la seva reiteraci dins un determinat termini. Els fets constitutius dinfracci sn bviament els descrits a lart. 30, a les lletres del qual larticle 31 es remet. Quant a la gravetat del perjudici sofert per les parts, entenem que la seva valoraci correspon a lrgan sancionador competent (art. 33 LMADP), que haur de tenir en compte no noms els greuges de tipus econmic, sin tamb els destricte caire moral. Finalment, la reiteraci de la conducta incomplidora s tinguda en compte com a agreujant de la infracci. La combinaci daquests tres criteris permet qualificar la infracci de lleu, greu o molt greu: 2. Sn infraccions lleus els fets a qu fa referncia larticle 30.c, d i e que no comporten perjudicis a les parts. 3. Sn infraccions greus: a) Els fets a qu fa referncia larticle 30.a, b, g i h que no comporten perjudicis greus a les parts. b) L a reiteraci duna infracci lleu en el termini dun any. c) Els fets a qu fa referncia larticle 30.c, d i e que comporten perjudicis lleus a les parts. 4. Sn infraccions molt greus: a) E ls fets a qu fa referncia larticle 30.a, c i h que comporten perjudicis greus a les parts. b) La reiteraci duna infracci greu en el termini de dos anys. Lencaix legal de cadascun dels fets constitutius dinfracci (art. 30) dins els tipus (art. 31) s decisiu, car lart. 32 LMADP atribueix una diferent sanci a cada tipus dinfracci: a) Per una infracci lleu, amonestaci per escrit, que sha de fer constar en lexpedient del registre. b) Per una infracci greu, suspensi temporal de la capacitat dactuar com a persona mediadora per un perode dun mes a un any.
CAPTOL 14
amb el segent, que en depn. Doncs b, el cas s que, abans comentat. El que no podem saber s si el canvi en el text original del projecte ha produt, a ms, un efecte en aquesta tasca dharmonitzaci de larticulat, el legisen cadena que hagi afectat la qualificaci daltres fets lador acab fent-se un embolic, fins al punt doblidar-se constitutius dinfracci. En qualsevol cas, es tracta dun de qualificar un dels fets constitutius dinfracci descrits error que ha de ser urgentment esmenat i que obliga a a larticle 30. En concret, larticle 31 LMADP no especifirepensar els articles nuclears del rgim sancionador. En ca si lincompliment per part del mediador de lobligaci fer-ho, el legislador podria potser aprofitar lavinentesa de comunicar el resultat de la mediaci al CMDPC (art. La construcci institucional i jurdica de la mediaci per considerar les recomanacions del Llibre Blanc. 30.f) dna lloc a una infracci lleu, greu o molt greu. En conseqncia, guiant-nos per la literalitat de la LMADP i La segent figura proposa una descripci grfica del per la relaci esglaonada que estableix entre els conceprgim sancionador previst a la LMADP. En ella relacioLa segent figura proposa una descripci grfica del rgim sancionador previst tes del a seu rgim sancionador, hem de concloure que nem, tal i com fa la llei, els tres conceptes explicats (fets la LMADP. En ella relacionem, tal i com fa la llei, els tres conceptes explicats (fets la infracci descrita a lart. 30.f no s sancionable. Lerconstitutius dinfracci, tipus dinfracci i sancions) constitutius dinfracci, tipus dinfracci i sancions) i posem de manifest lerror i ror s, molt probablement, efecte indirecte de lafegit posem de manifest lerror denunciat.
denunciat.
Fig. 1. Estructura del rgim sancionador de la LMADP. Figura 1. Estructura del rgim sancionador de la LMADP.
Per ltim, cal tenir present lart. 33 LMADP, que determitjanant els rgans que estableixin les seves prPer ltim, cal tenir present lart. 33 i LMADP, que determina els rgans als que mina els rgans als quals correspon lexercici de la popies normes. Per ltim, respecte als mediadors aliens als correspon lexercici de la potestat sancionadora. Els collegis professionals actuen testat sancionadora. Els collegis professionals actuen collegis professionals que no prestin serveis de mediarespecte dels mediadors collegiats, dacord amb seva normativapblica interna. respecte dels mediadors collegiats, dacord amb la seva dors per la a una Administraci enRespecte definitiva els dels mediadors que prestin serveis de mediaci per a una administraci pblica, es normativa interna. Respecte dels mediadors que prestin mediadors integrats en associacions professionals, que, serveis de mediaci a una Administraci pblica, s el com a persones jurdiques privades poden que exercir aquesta la per que lexerceix, dacord amb procediment i mitjanant els no rgans aquestaestableixin la que lexerceix, amb el procediment potestat sancionadora, sestableix, les dacord seves prpies normes. Perlesmentada ltim, respecte als mediadors aliens mitjanals
collegis professionals que no prestin serveis de mediadors per a una administraci pblica en definitiva els mediadors integrats en associacions professionals, que, com 791 a persones jurdiques privades no poden exercir la dita potestat sancionadora, Blanc de la Mediaciper a Catalunya sestableix, mitjanant unLlibre procediment aprovat reglament, que tenen la potestat per sancionar el conseller competent (sempre en dret civil) en el cas dinfraccions molt greus, el secretari general del departament competent respecte de les infraccions greus i
CAPTOL 14
ant un procediment aprovat per reglament, que tenen la potestat per sancionar el conseller competent (sempre en dret civil) en el cas dinfraccions molt greus, el secretari general del departament competent respecte de les infraccions greus i el director del centre directiu al qual est adscrit el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya, respecte de les lleus. s interessant aquesta construcci, que podria ser contestada, perqu obeeix a la necessitat de donar resposta a la flexibilitat de requisits per ser habilitat com a mediador que ha fixat la LMADP. La Llei 1/2001 se cenyia al fet de la collegiaci, per el vigent article 3 inclou el pertnyer a una associaci professional o el prestar serveis com a mediador a lAdministraci. Calia dissenyar solucions especfiques perqu aquestes persones poguessin ser sancionades.
7.2 Lorganitzaci de la mediaci: els diferents serveis de mediaci

Els mediadors no actuen de forma solitria/independent, i ms en seu de mediaci pblica nucli de les regulacions existents. Compten amb el suport, i tamb la supervisi, de determinats organismes, els quals contribueixen a ladministraci adient de la instituci, al mateix temps que vetllen per consolidar-la.
7.2.1 El centre de dret privat de Catalunya

A Catalunya, el desenvolupament de la mediaci no es pot entendre sense el protagonisme del Centre de Mediaci Familiar, que neix arran lentrada en vigor de la Llei 1/2001. De fet, aquesta llei girava entorn al Centre, regulat als art. 2 i 3. Era leix vertebrador de la mediaci pblica a Catalunya, amb la collaboraci decisiva dels collegis professionals que podien subministrar mediadors advocats, psiclegs, pedagogs, educadors i treballadors socials, les funcions dels quals es detallaven a lart. 4. Era una regulaci ubicada al captol I (Disposicions generals). La LMADP ha optat per un desenvolupament normatiu focalitzat en linstitut de la mediaci com a tal i, per tant, ha desplaat la regulaci del Centre ara Centre de Mediaci de dret privat de Catalunya (CMDP) al captol IV, Organitzaci i registres, si b les tasques atorgades sn bsicament coincidents. El Centre t per objecte promoure i administrar la mediaci.... i facilitar-hi laccs (art. 20.2 LMADP). Aix inclou, entre altres funcions: (i) la gesti dels registres generals de persones mediadores en lmbit familiar i de persones mediadores en els mbits del dret privat (art.
21. c) LMADP); (ii) homologar, a lefecte de la inscripci de les persones mediadores en els registres corresponents, els estudis, els cursos i la formaci especfica en matria de mediaci (art. 21. d) LMADP); (iii) establir els requisits dactualitzaci de coneixements que garanteixin la plena aptitud de la persona mediadora i, de la mateixa manera, promoure lespecialitzaci dels mediadors en diferents mbits (art. 21. e) LMADP); (iv) facilitar les sessions informatives gratutes, tant a sollicitud directa de les parts com a instncia judicial o per derivaci daltres rgans actius titulars de serveis pblics amb competncia en matria de resoluci de conflictes familiars i de dret privat (art. 21. f) LMADP); (v) donar curs a les mediacions provinents de les autoritats judicials i administratives competents i fer-ne el seguiment (art. 21.g) LMADP); (vi) designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediaci s instada per lautoritat judicial (art. 10 i 21. h) LMADP); (vii) fer el seguiment del procediment de mediaci i arbitrar les qestions organitzatives que se suscitin i no formin part de lobjecte sotms a mediaci (art. 21. i) LMADP); (viii) trametre al collegi professional corresponent les queixes o les denncies que es presentin com a conseqncia de les actuacions de les persones mediadores inscrites en els seus registres i ferne el seguiment (art. 21. n) LMADP); i (ix) promoure la collaboraci amb collegis professionals, administracions locals i altres entitats pbliques, i tamb amb els cossos de policia, per a facilitar que la informaci i laccs a la mediaci arribin a tots els ciutadans (art. 21. o) LMADP).
7.2.2 Els collegis professionals com a collaboradors del CMDPC

Els collegis professionals, com hem apuntat, desenvolupen una important tasca gestora de la mediaci. Lactual 22 LMADP estableix que poden: a) Gestionar el registre de persones mediadores que hi estiguin collegiades i comunicar-ne les altes i baixes al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Proposar al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya la persona mediadora quan les parts sadrecin al collegi professional. Dur a terme la formaci especfica i declarar la capacitaci de les persones mediadores. Complir la funci deontolgica i disciplinria respecte als collegiats que exerceixen la mediaci. Comunicar al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya les mesures adoptades com a conseqn-
b)
c) d) e)
CAPTOL 14
cia dels expedients disciplinaris oberts a persones mediadores. f) Collaborar amb el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya en el foment i la difusi de la mediaci. Introduir, en lmbit de la formaci especialitzada que duguin a terme, lestudi de les tcniques de mediaci, de negociaci i de resoluci alternativa de conflictes. Elaborar propostes i emetre els informes sobre els procediments de mediaci que li demani el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Elaborar una memria anual de les activitats del collegi professional en lmbit de la mediaci, que sha de trametre al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Dur a terme formaci de capacitaci en matria de violncia en lmbit familiar, per tal de detectar i identificar situacions de risc, prestant una atenci especial a aquelles que afectin persones en situaci de dependncia.
g)
h)
i)
j)
La lectura del precepte ja visibilitza la quotidiana relaci amb el centre. Els collegis professionals durant la vigncia de la Llei 1/2001, els cinc repetidament esmentats han collaborat tant en la gesti del registre del CMF, com en la formaci i en el control de lactivitat de mediaci, amb lexercici de la potestat sancionadora. Per aix hem decidit incorporar-los sota la rbrica dels serveis de mediaci, malgrat la seva naturalesa especfica. En la nova regulaci, ja no sidentifiquen les professions que possibiliten actuar com a mediador, i per tant, el requisit de la collegiaci es satisf en qualsevol dels col legis existents si b sembla necessari la signatura dun conveni o protocol amb el Centre. A la vista de lart. 22, cal assenyalar que no es mant la funci de fer el seguiment de les mediacions portades a terme pels col legiats (art. 4.4 Llei 1/2001).
la mediaci gestionada pel Centre de Mediaci Familiar, que incorporava els conflictes sobre altres matries de dret privat i ampliava la tipologia de conflictes familiars, els afectava. Els serveis locals, a la prctica, actuen sobre conflictes privats que tamb identifica la LMADP, per aix volien contribuir. Existia una certa preocupaci que el reconeixement legal de les competncies del Centre pogus suposar una postergaci de les prpies, senzillament per manca de presncia, podrem dir, normativa. Per el legislador era conscient de la situaci real, i de la tasca desenvolupada, i per aix, la LMADP ja establia al Prembul: reconeix la capacitat dautoorganitzaci de les administracions locals i daltres entitats pbliques per a establir, en lmbit de llurs competncies, activitats i serveis de mediaci, dacord, en tots els casos, amb els principis que estableix el captol II (art. 27 LMADP). Es crea, a ms, el Registre de serveis de mediaci ciutadana per a facilitar laccs dels usuaris al servei de mediaci, lestructura i la gesti del qual shan destablir per reglament (art. 28 LMADP). Previsiblement aquest ser un dels punts nuclears del desenvolupament reglamentari, ats que no s una publicitat acrtica, sin que comporta, per poder ser inscrit, el compliment de determinats requisits de prestacions i de qualitat, que caldr debatre.
7.2.4 La Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya
Aquest rgan administra el servei de la mediaci. La Junta actua com a entitat que gestiona el servei de mediaci, per no el presta directament perqu lencarrega al mediador que designa. El Dictamen de la Comissi Jurdica Assessora del projecte de Decret subratllava que la Junta acompleix, en el seu mbit, funcions anlogues a aquelles que t, en lmbit del dret privat, el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. La Junta s lrgan de naturalesa arbitral i de mediaci competent per entendre de totes les qestions litigioses relacionades amb laplicaci de les lleis 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu, i 2/2005, de 4 dabril, de contractes dintegraci (Art. 2. 2.1 del Decret 170/2009, de 3 de novembre, pel qual es regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya). La Junta sestructura en un president o presidenta, el Ple i dues seccions, la Secci dArbitratge i Mediaci de Contractes de Conreu, duna banda, i la Secci dArbitratge i Mediaci de Contractes dIntegraci, de laltra,
7.2.3 Els serveis vinculats a les administracions locals

A Catalunya, com es constata en el captol que aborda la mediaci comunitria, existeix un important nombre de serveis pblics de mediaci fruit de la iniciativa tant dels ajuntaments com dels consells comarcals. Els seus representants es van implicar durant el procs delaboraci de la LMADP, perqu lampliaci de lobjecte de
CAPTOL 14
que tenen en matria de mediaci les segents funcions (art. 8.2): a) b) c) d) e) Lanlisi i lestudi de les peticions de mediaci que es presentin. Admetre o no a trmit les peticions de mediaci. Resoldre sobre les recusacions i abstencions de persones membres de la secci que es plantegin. Lassessorament que requereixi la persona mediadora o les parts, per tal darribar a un acord. Fer el seguiment del procediment de mediaci i arbitrar la soluci de les qestions organitzatives que se suscitin i no formin part de lobjecte sotms a mediaci. Limpuls i la tramitaci dels diferents trmits del procediment. La designaci de persona mediadora. Qualsevol altra que li encarregui el Ple de la Junta.
7.2.6 Les comissions de convivncia dels centres educatius no universitaris i la USCE

Dacord amb el DRCCE a cada centre pblic o concertat- sha de constituir una comissi de convivncia, que t com a finalitat garantir una aplicaci correcta dall que disposa aquest decret aix com collaborar en la planificaci de mesures preventives i en la mediaci escolar (art. 6.1 DRCCE). De conformitat amb l art. 30.5 de la Llei 12/2009, deducaci de Catalunya, que consolida la generalitzaci de la mediaci com a mitj de resoluci de conflictes en aquest mbit, els centres educatius han de concretar als seus reglaments de rgim interior el procediment de mediaci previst en el decret (art. 5.3 DRCCE). Aix no obstant, s el director o la directora del centre qui proposa les persones mediadores, ats que a lmbit escolar sempre es fa co-mediaci, en els casos de conductes que infringeixen les normes de convivncia del centre (art. 27. 1 DRCCE). En el marc del Programa de mediaci i convivncia escolar, el curs 2005-2006 el Departament dEducaci va crear una Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE) que, entre daltres funcions, assessora i collabora amb els centres en la gesti dels conflictes de convivncia. Parallelament, la USCE tamb porta a terme funcions de promoci de la mediaci i de formaci per a la mediaci als centres. Per tal daugmentar la seva cobertura i dincrementar la seva eficcia, lany 2008 es va crear la Xarxa dintervenci en la gesti del conflicte greu, amb lobjectiu de desplegar a persones formades per a lexercici de les seves funcions a cada servei educatiu, actualment en fase de pla pilot (fins al 2010).
f) g) h)
7.2.5 El Consell Superior de la Cooperaci

El Consell Superior de la Cooperaci s un ens de naturalesa consultiva (art. 152 Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives) depenent del Departament de Treball, i exerceix, a ms de les competncies que fixa lart. 153 de la Llei 18/2002, funcions dadministraci dun servei de mediaci especfic per a lmbit cooperatiu.82 Tanmateix, tal i com succeeix amb la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya, la gesti del servei no abasta la seva prestaci efectiva, que sencomana a un mediador habilitat i designat pel propi Consell (arts. 12 i 13 RPCMACoop). El procediment de mediaci es configura com a essencialment gratut, llevat que la persona mediadora no sigui personal funcionari, cas en qu es meriten els honoraris establerts a lefecte pel propi Consell (art. 6 RPCMACoop). Dacord amb lart. 2 RPCMACoop, els conflictes que poden ser sotmesos a la mediaci del Consell han de derivar necessriament de lactivitat cooperativa i versar sobre matries de lliure disposici, entre les persones i les entitats segents: a) entre persones scies duna cooperativa; b) entre persones scies duna cooperativa i la cooperativa a la qual pertanyin; c) entre una cooperativa i la federaci on es troba afiliada; d) entre cooperatives; i e) entre federacions de cooperatives o entre aquestes i la Confederaci de Cooperatives de Catalunya (com sha esmentat a lapartat de lobjecte de la mediaci).
7.2.7 Els organismes pblics dedicats a la mediaci en consum i la mediaci privada

El sistema arbitral de consum inclou una fase prvia de mediaci en la qual existeix una forta presncia dorganismes pblics a diferents nivells. El CConsum contempla els anomenats serveis pblics de consum que poden exercir, entre altres, la funci de gestionar les reclamacions per mitj de la mediaci en matria de consum (art. 12610. 1. c.) aix com rebre, gestionar i resoldre les queixes i reclamacions, com a mnim, de les persones consumidores domiciliades en llur demarcaci territorial, dur a terme la mediaci i, si escau, adrear-les al sistema arbitral de consum (art. 126.10.2). El mateix CConsum preveu un
CAPTOL 14
registre daquests serveis que en lactualitat sest gestant, per sn fcilment identificables diferents rgans que actualment entren dins daquesta denominaci: Juntes arbitrals de consum: tenen, entre daltres, especficament encomanada la funci dassegurar el recurs a la mediaci prvia al coneixement del conflicte pels rgans arbitrals, excepte que no procedeixi conforme a all previst en larticle 38 (arts. 5.f i 6 RDSAC). La Junta Arbitral de Consum de Catalunya depn de lAgncia Catalana del Consum i s lnica dmbit autonmic, encara que existeixen 8 juntes arbitrals de carcter local. Oficines comarcals dinformaci al consumidor (OCICs): solen dependre dels consells comarcals i algunes delles (actualment 26) tenen firmat un conveni de collaboraci amb lAgncia Catalana de Consum per tal de dur a terme tasques de defensa del consumidors, entre elles, la mediaci. Oficines municipals dinformaci al consumidor (OMICs) que sn serveis dels ajuntaments, que duen a terme la gesti de les reclamacions i la mediaci.
defensa dels interessos dels seus clients, passant pels tcnics, collaboradors del mediador en el procediment, perqu hi intervinguin com a experts, els quals han dajustar llur intervenci als principis de la mediaci (art. 3 LMADP).
7.3.1 El rol de ladvocat

Ladvocat, en tant que garant dels drets i dels interessos de les persones, t un paper rellevant abans, durant i desprs del procediment de mediaci (vid. Ortuo, 2009). Com fa notar el Prembul LMADP ( 10): La funci de ladvocacia en el procediment de mediaci s una garantia per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans. Per aquesta ra, shan destablir els protocols dactuaci perqu ladvocat o advocada es constitueixi en el principal valedor de la mediaci envers els seus clients, com una alternativa ms efectiva i indicada, en determinats casos, que la pugna judicial clssica. Per per a aix, com passa en el sistema de confrontaci processal, ladvocat o advocada ha de tenir definit duna manera adequada el seu paper en el procediment de mediaci, perqu en cap cas no consideri que els interessos dels seus representats es poden veure perjudicats per manca dassessorament legal. Ladvocat s entre daltres un professional que pot derivar a mediaci quan la situaci del client aix ho posi de relleu. Daltra banda, un cop iniciada la mediaci, s la persona indicada per resoldre els dubtes jurdics, les qestions tcnico-jurdiques que sorgeixen al llarg del procediment. Acabat aquest, ladvocat s el professional adient per comprovar que els acords assolits garanteixin els drets del seu client alhora que el pot orientar per tal que aquests acords tinguin carcter executiu. Conseqentment, lart. 19 LMADP prescriu que els advocats de les parts poden traslladar lacord assolit mitjanant la mediaci al conveni regulador o al document o protocol corresponent, per tal que sincorpori al procs judicial en curs o per tal que sinici, perqu sigui ratificat i, si escau, aprovat. s una referncia necessria en una regulaci sobre mediaci per diferents motius. En primer lloc, perqu contribueix a fixar la fora dels acords adoptats. En segon lloc per connotacions de poltica legislativa perqu s una bona manera de visibilitzar que lxit de la mediaci va lligat tamb a la intervenci dels advocats, que no sn els exclosos del procediment, sin actors rellevants per la millor resoluci. Enfront de les reticncies, encara, de sectors de
A ms, cal tenir present que quan la reclamaci presenta un element transfronterer, les reclamacions i la corresponent mediaci es poden adrear a la Secci de Consum Europeu, inscrita dins de lAgncia Catalana del Consum, que gestiona les reclamacions de persones consumidores residents a Catalunya en llurs relacions amb les empreses i professionals domiciliats arreu de la UE; i de persones consumidores de la UE en llurs relacions de consum amb empreses domiciliades a Catalunya. A banda dels serveis pblics de consum, tamb les organitzacions de persones consumidores poden dur a terme tasques de mediaci (art. 126-4 CConsum). Aix, les associacions de consumidors sn els agents de la mediaci privada en consum a Cataluya. El Reial decret disposa en lart. 38.2 que la mediaci es regir per la legislaci sobre la matria que resulti daplicaci. Amb ella hem de remetrens per a conixer els requisits dhabilitaci i capacitaci del mediador i el sistema o procediment per a la seva designaci.
7.3 Altres professionals en la mediaci

A ms del mediador, hi ha daltres professionals que poden intervenir-hi, directament o indirecta, des de les diferents persones que deriven les parts a mediaci, fins a ladvocat, que t un paper preponderant en la
CAPTOL 14
ladvocacia83, el reconeixement normatiu duna tasca que sovint estan fent, i que s una garantia de la legalitat de lacord i de la seva millor execuci, contribueix a consolidar la mediaci com a mecanisme de gesti de conflictes. Els ET es van pronunciar sobre la figura de ladvocat en el procediment de mediaci i majoritriament van considerar que els advocats poden presenciar les sessions de mediaci. De totes maneres, lequip de mediaci familiar va estimar que poden estar presents a les sessions informatives, per que no s recomanable que assisteixin a les sessions de mediaci ja que les parts podrien sentir-se incmodes (davant, sobretot, del lletrat de la part contrria). Per ells, la presncia dels advocats s contradictria respecte a la prpia essncia de la mediaci en qu les parts sn els actors del procs de gesti del seu conflicte. En tot cas, si a causa de la situaci concreta es veu necessria la presncia dels advocats durant les sessions de mediaci o no s possible dur-la a terme sense ells, hauran destar presents els advocats de totes les parts per garantir lequilibri de forces. Tot i reconeixent la important tasca de ladvocacia en lmbit de defensa i promoci de les ADR i la mediaci, sha de tenir en compte que, en un mbit emergent, els interessos corporatius poden tenir un paper de defensa de la professi davant daltres opcions que shauria devitar en un camp tan plural. En bona mesura, el seu paper s ms rellevant en funci dels efectes que es vulguin atorgar als acords que sadoptin. De nou apareix la pirmide de la mediaci, que podria lligar-se a parcelles de juridicitat especfiques. El legislador catal no va incloure cap referncia al paper dels advocats de les parts que noms en determinats mbits poden ser preceptius. De fet, lart. 3.2 (Persones mediadores) esmenta que el mediador pot comptar amb la collaboraci de tcnics, perqu intervinguin com a experts Aquests professionals han dajustar llur intervenci als principis de la mediaci. Podria pensarse en la intervenci dun advocat ali al de les parts, si b a la prctica podria ser problemtic, perqu duna banda encareix el procediment i daltra pot incrementar la desconfiana dels advocats de les parts. A ms, la mateixa llei estableix que el mediador recorda a les parts la convenincia de rebre assessorament jurdic durant la mediaci, (art. 15.2), per tant les tasques dels advocats no es qestionen. Del que es tracta, en definitiva, s de fixar si poden estar presents a les sessions o no, i considerem que, en el moment actual, el ms adient s no contemplar-ho legalment. Una prescripci general, fins i tot com a mera possibilitat, no beneficiaria necessriament el desenvolupament del procediment.
7.3.2 El jutge en la mediaci

El jutge t un paper preeminent en els supsits de la mediaci que anomenem intrajudicial, s a dir, un cop el conflicte ha arribat a lmbit jurisdiccional. Justament, la primera menci de la mediaci a lordenament catal fou a larticle 79.2 del Codi de famlia de 1998 derogat per la llei 25/2010 del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la famlia, que se centrava en aquesta competncia del jutge. Aquest paper el situem tant a linici com al final del procs de mediaci. A linici, com a derivador de la mediaci (encara que no s lnic). La Directiva emfasitza la funci del jutge, com a impulsor/inductor del procediment (art. 3: [s]ugerido u ordenado por un rgano jurisdiccional), per explcitament deslligat del seu funcionament efectiu (Incluye la mediacin llevada a cabo por un juez que no sea responsable de ningn procedimiento judicial vinculado a dicho litigio. No incluye las gestiones para resolver el litigio que el rgano jurisdiccional o el juez competente para conocer de l realicen en el curso del proceso judicial referente a ese litigio). En altres paraules, un jutge no pot actuar desprs com a mediador respecte del conflicte del qual ha tingut coneixement en lexercici de la seva funci jurisdiccional. Aquesta s una dada fora rellevant, enfront de determinades iniciatives desenvolupades a EEUU. En el qestionari adreat a jutges i magistrats, sels va demanar quins motius els duien a derivar a mediaci: el 81,6% va considerar que el benestar de les parts, mentre que un 60,5 % esmentava la reducci del nombre de contenciosos als jutjats, juntament amb el de donar un bon servei pblic, recolzat pel 50%. Aquests percentatges sn especialment interessants si es relacionen amb les finalitats descrites de la mediaci, on el propsit fonamental era el protagonisme de les parts en la gesti del seu conflicte, sense perjudici de la voluntat de descongestionar els tribunals la referncia a un bon servei pblic t tamb a veure amb aquesta finalitat, perqu permet a lautoritat judicial concentrar-se en els supsits que superen la capacitat dinterlocuci de les parts. Vegeu Annex 4 del Llibre Blanc. Al final de la mediaci lautoritat judicial t tamb funcions especfiques: duna banda, li correspon comprovar si els acords adoptats per les parts preserven els drets de les persones que mereixen una particular protecci (art. 19 LMADP) fonamentalment menors o incapacitats i, de laltra banda, a instncia de part, li pertoca homologar els acords i atorgar-los el carcter executiu necessari per fer complir per la via del procediment executiu els compromisos assolits per les parts.
CAPTOL 14
7.3.3 Els altres actors en els procediments judicials

Juntament amb els jutges, s important determinar, i en el seu cas identificar, si sn possibles altres actors derivadors en el si del procediment judicial. Creiem que pot resultar beneficis legitimar altres subjectes, especialment el Ministeri Fiscal, o els secretaris judicials (Ortuo, 2006). Cal subratllar que els enquestats es van mostrar molt favorables al fet que el fiscal pugui derivar a mediaci (73,5%), aix com els advocats o els equips psicotcnics (ambds amb un 64,7%) i els secretaris judicials (un 38,2%). Fins i tot, un 5,9% aposten per altres actors, sense identificar-los. Certament, la LMADP no els contempla, una mancana que es podria solventar mitjanant lelaboraci de protocols sobre la mediaci intrajudicial. Cal tenir especialment en compte que la implantaci de la nova oficina judicial a lEstat espanyol (a partir de la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislacin procesal para la implantacin de la nueva Oficina Judicial) comporta unes noves funcions dels secretaris judicials, que poden esdevenir els grans impulsors i gestors de la mediaci intrajudicial (Vives Martnez, 2009). Per aix s molt important involucrar-los en els processos, perqu estan abocats a ser els interlocutors primers dels serveis de mediaci de lAdministraci s a dir, inicialment, del Centre de Mediaci de dret privat de Catalunya, sense perjudici que es puguin establir convenis o protocols amb serveis de mediaci comunitria local.
mlia biolgica o entre els pares biolgics i els adoptants, com a conseqncia dhaver exercit el dret a conixer les dades biolgiques (art. 2.1.d LMADP); de lexercici de la potestat parental i del rgim i la forma dexercici de la custdia dels fills (art. 2.1.e) LMADP); conflictes relatius a la comunicaci i a la relaci entre progenitors, descendents, avis, nts i altres parents i persones de lmbit familiar (art. 2.1.f LMADP). La possibilitat dintervenir en els procediments va lligada al dret daudincia com una especificitat del principi superior del menor. Correlativament, en regular lactivitat del mediador, es recorda que fa avinent a les parts la necessitat de vetllar per linters superior en joc (art. 13.c). Ara b, no ha semblat necessari un article com lart. 14 LM Castilla-La Mancha [Proteccin de los intereses de la personas menores o incapaces]: 2. El mediador oir a las personas menores o incapaces si tuvieren suficiente juicio y en todo caso, a los menores con ms de doce aos, perqu establir una obligaci daquestes caracterstiques pot contestar la desitjable flexibilitat del procediment. Cal donar la mxima autonomia a la persona mediadora. Es pot afirmar que el criteri del legislador ha estat avalat, a posteriori, per les respostes dels grups de treball i dels jutges i els magistrats a la qesti de si els menors haurien de prendre part en la mediaci familiar referida a una ruptura de parella i si ha de ser una opci a decidir pel mediador. Els ET coincideixen en que s que poden participar-hi, sobretot els adolescents i sempre que es tracti de temes que els afecten directament. LET 5, de mediaci familiar, va anar ms enll, en matisar que en aquest ltims supsits, el mediador ha de fer visibles els infants com a part que ha de dir quelcom sobre la manera de gestionar el conflicte. Els jutges i els magistrats enquestats consideren que la participaci del menor a la mediaci s decisi del mediador (44,7%), tot i que en un percentatge no menor estimen que no ha de prendre part en el procediment (28,9%) o que ha de ser lautoritat judicial qui ho decideixi (21,1%) una opini que no compartim, perqu el jutge ha de ser ali al procediment de mediaci en s mateix. Noms un 5,3% entn que el nen sempre ha de prendre-hi part. La LMADP estableix de manera expressa i s una novetat respecte de la Llei 1/2001 que en els casos en qu hi hagi contradicci dinteressos, els menors dedat hi poden participar assistits per un defensor o defensora (art. 4.2 in fine)84. En el marc del dret penal, lart. 19.6 LORPM, contempla el cas que la vctima amb qui el menor imputat ha de dur a terme la mediaci sigui tamb menor dedat, i exigeix que sigui assumit pel seu representant legal, amb laprovaci del jutge de menors.
7.4 Les parts. La intervenci dels menors

Normativament, satn a les parts amb relaci a la seva capacitat per intervenir en un procediment de mediaci. Sembla incontrovertible que les persones que tenen capacitat dobrar i un inters legtim poden instar i intervenir en un procediment de mediaci (aix, art. 4.1 LMADP), si b s una prescripci que no expliciten altres lleis autonmiques. El nucli de la qesti, respecte de les parts s, al nostre judici, labast de la participaci dels menors dedat (vid. Hinojal, 2008). Larticle 4.2 estableix que poden intervenir en els procediments de mediaci que els afectin, si tenen prou coneixement, i, en tots els casos, els majors de dotze anys. A ms, excepcionalment poden instar per si mateixos la mediaci en els conflictes derivats de les qestions de naturalesa dispositiva en matria de filiaci, adopci i acolliment, i tamb de les situacions entre la persona adoptada i la seva fa-
CAPTOL 14
La LMADP no especifica res quant als incapacitats. En aquest cas, sn daplicaci les normes generals segons les quals podr intervenir en el procediment, quan tingui capacitat natural de voler i entendre i, si sescau, segons sindiqui a la sentncia judicial dincapacitaci (art. 200 i ss. CCE). Certament, s una mancana, per sestima menor, encara que podria fer-sen una menci explcita en una hipottica reforma. De fet, lart. 19.6 LORPM s que contempla la vctima incapa i fixa el mateix criteri que veiem a lapartat anterior.
que no trobem a altres lleis autonmiques. Constitueix, normalment, el fruit duna decisi discrecional de lautoritat jurisdiccional, la qual, quan el procs judicial ja sha iniciat i si les circumstncies del cas ho fan aconsellable, pot disposar que les parts assisteixin a una sessi informativa sobre la mediaci (arts. 11.4 LMADP i 233-6.3 CCCat). Lrgan encarregat de facilitar-les s el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya, no noms a instncia judicial, sin tamb a sollicitud directa de les parts o per derivaci daltres rgans actius titulars de serveis pblics amb competncia en matria de resoluci de conflictes familiars i de dret privat. En la sessi informativa prvia, les persones sn assessorades sobre el valor, els avantatges, els principis i les caracterstiques de la mediaci; sels proporciona, en definitiva, prou elements de judici per a decidir, sobre la base daquest coneixement i del cas concret, si opten o no per sotmetre-hi el seu conflicte (11.1 LMADP). La LMADP es limita, tanmateix, a enunciar la finalitat de les sessions informatives (art. 11) i a recalcar que sn totalment compatibles amb el principi de voluntarietat, fins i tot quan el jutge obliga les parts a assistir-hi (vid. 11 Prembul)85. No es manifesta, en canvi, sobre la manera en qu shan de dur a terme i, en concret, sobre si han de ser particulars (noms per a les persones implicades en un determinat conflicte) o generals (per a persones implicades en diferents conflictes i, en aquest cas, digual o diferent tipus). Per aix, i en tenir present la possibilitat duna futura llei general de mediaci o, si ms no, al desenvolupament reglamentari de la LMADP, es va demanar als ET com les consideraven ms adients. Tots van decantar-se pel carcter particular de les sessions. Aix no obstant, atesa la funci preventiva que pot tenir la mediaci, els grups de mediaci escolar i familiar van destacar la utilitat de sessions informatives generals. En aquest sentit, lAPrLMACM preveu expressament lorganitzaci de sesiones informativas abiertas para aquellas personas que pudieran estar interesadas en acudir a este procedimiento (art. 19.2), que situa al captol IV (Procedimiento de mediacin), on al nostre parer s una ubicaci sistemtica deficient, perqu confon el supsit en qu existeix un conflicte, i es dna una informaci sobre una instituci configurada per gestionar-lo, i el que s una poltica de difusi general, que hauria danar en lapartat de foment corresponent (o en una disposici addicional). Un darrer dubte que es planteja en relaci amb la sessi informativa s si les parts han de fer-se crrec de les despeses que genera. La LMADP opta per la gratutat de les sessions en atribuir al CMDPC la funci de facilitar les sessions informatives gratutes... (art. 21). s
8 El procediment de mediaci
s sabut que la prctica de la mediaci es realitza, en bona part, al marge de la regulaci, que noms abasta determinats mbits. Tanmateix, fins i tot on la norma jurdica no arriba, sobserva una certa protocolitzaci del procediment. Daltra banda, ats que la regulaci actual de la mediaci atn bsicament la mediaci pblica, resulta necessari fixar determinats parmetres, fins i tot des de la necessitat de la quantificaci econmica ulterior. La LMADP se centra en determinants aspectes nuclears, que permeten garantir-ne un correcte desenvolupament (sessi informativa prvia i designaci del mediador, art.11). Aix mateix, dibuixa els topants (inici, reuni inicial, durada i acabament del procediment, acords, arts. 12, 15, 17, 18 i 19) i preveu determinats aspectes econmics (art. 27). s en seu reglamentria on es perfilen ms minuciosament els trets del procediment, justament per accentuar que salludeix a mediacions gestionades pel Centre de Mediaci. Ho ratifica el mateix art. 10 LMADP [Lmbit daplicaci del procediment de mediaci], quan explicita que el procediment saplica a les mediacions familiars i en altres matries de dret civil desenvolupades pels mediadors designats per lrgan de mediaci del departament competent en matria de dret civil i a les mediacions desenvolupades per altres entitats que hagin signat convenis amb el Departament si ho estableix el mateix conveni. En defecte de referncia explcita en els convenis de collaboraci o fins i tot en defecte de conveni, cada organisme de mediaci pot articular els seus propis protocols procedimentals.
8.1
La sessi informativa prvia
Dantuvi, conv destacar que la previsi explcita duna sessi informativa prvia fou una aportaci de la LMADP,
CAPTOL 14
la conclusi lgica, ats que una de les finalitats de la LMADP s promoure el recurs a la mediaci. s diferent, bviament, de la gratutat del procediment de mediaci, lligada a lexistncia dunes circumstncies concretes de les parts. Sobta que lAprLMACM al dissortat art. 19.1 apartat 2 estableixi que en los supuestos de mediacin obligatoria las sesiones informativas sern gratuitas, ats que, a sensu contrario, dna a entendre que en els altres supsits caldria abonar-les.
8.2 La designaci del mediador: especial referncia a la recusaci

Les normes catalanes sobre mediaci es refereixen a la designaci del mediador de manera lacnica. En general, es pronuncien sobre a qui correspon designar mediador i les persones designables, per noms la LMADP es refereix a la possibilitat que la persona designada declini la designaci i a la qesti de la seva recusabilitat per les parts. Segons larticle 20.2 LMADP, lrgan encarregat de promoure i administrar la mediaci regulada per aquesta llei i facilitar-hi laccs s el CMDPC, adscrit al Departament de Justcia (art. 20.1 LMADP). Entre les seves funcions, enumerades a larticle 21 LMADP, hi figura: h) designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediaci s instada per lautoritat judicial. La Llei distingeix entre la proposta de mediador i la seva designaci efectiva. La proposta la poden fer les parts directament o mitjanant un collegi professional (art. 22.b) o el mateix CMDPC quan la mediaci s instada per lautoritat judicial. Les parts poden tamb designar mediador de com acord, per sempre dentre els inscrits en el Registre general del CMDPC. Si no ho fan ja sigui perqu no arribin a un acord, o perqu prefereixin que un tercer, ali, ho tri, han dacceptar la designaci del CMDPC (art. 11.2 LMADP). En lmbit de la LMADP, la designaci del mediador constitueix, per tant, una funci bsica del CMDPC. La normativa sectorial preveu certes especificitats en relaci amb la designaci del mediador, derivades del rgim dadministraci de la mediaci previst per a cada mbit concret. Aix, per als conflictes derivats de contractes de conreu i dintegraci, designar mediador s una de les funcions prpies de la Secci de Mediaci de la Junta dArbitratge i Mediaci (art. 8.g DJAMCCCI). La Secci pot designar el DJAMCCCI parla de nomenar un membre de la prpia Secci o b presentar una petici al CMDPC, als collegis professionals o a les universitats, perqu siguin aquests, en funci de lobjecte de la mediaci, els que ho facin (art. 21.1 DJAMCCCI).
En lmbit escolar, s el mateix centre educatiu on sorgeix el conflicte lencarregat dadministrar el servei de mediaci, tant si la demanda de mediaci sorgeix de lalumnat com si sinicia per lacceptaci de loferiment de mediaci fet pel centre (art. 27 DRCCE). Les normes sobre mediaci previstes pel DRCEE palesen que els centres gaudeixen dun alt grau dautonomia en la gesti del servei. De fet, la nica previsi normativa relativa a la designaci del mediador es refereix als supsits en qu la iniciativa procedeix del centre. Aix, lart. 27.1 DRCCE disposa que en aquests casos que el director ha de proposar, en el termini mxim de dos dies hbils, una persona mediadora, dentre els pares, mares, personal docent i personal dadministraci i serveis del centre, que disposin de formaci adequada per a conduir-lo. Pel que fa a lmbit cooperatiu, el Consell Superior de la Cooperaci s lencarregat de designar, a proposta de les parts, el mediador entre una llista constituda tant per personal funcionari del grup A, subgrup A1, adscrit al departament competent en matria de cooperatives com per persones de reconegut prestigi professional en lmbit cooperatiu (art. 13 RPCMACoop). Finalment, en matria de consum caldr esperar el desenvolupament reglamentari del CConsum per a saber qui s lencarregat dadministrar el servei de mediaci en aquest mbit. La prctica actual de lAgncia catalana del Consum s assignar un mediador dentre el seu personal en funci del tipus de conflicte. En clau estatal, LAPrLMACM estableix que el mediador ser designado por las partes de mutuo acuerdo i que a falta de acuerdo entre ellas, efectuar su designacin una institucin de mediacin (art. 21.1). La designaci del mediador no s necessriament ferma. Com hem vist en tractar el principi dimparcialitat, la LMADP obliga el mediador a declinar la designaci si observa conflicte dinteressos o si mant vincles de parentiu o amistat ntima o enemistat manifesta amb algun dels mediats (art. 6.3). A ms, preveu la possibilitat que les parts en recusin el nomenament (art. 6.5) - bviament, la recusaci noms t sentit quan la designaci del mediador no la realitzen les parts de mutu acord -. Per la seva banda, lAPrLMACM alludeix als casos de renuncia del mediador (arts. 21.1 i 27.2) i de necesidad de sustitucin (art. 21.1), sense tipificar-ne les causes. Loposici a la designaci, ja provingui de les parts (recusaci) o del mediador designat (declinaci o renncia), s un aspecte que totes les normes estudiades tracten de manera insuficient. Aix fa ms valuosa la resposta dels ET, que sha focalitzat en la possibilitat que les parts recusin el mediador, amb respostes ben diferents segons lmbit. En concret, es demanava si
CAPTOL 14
shavia dadmetre la recusaci per qualsevol causa o si, al contrari, calia taxar-ne el nombre (per tal dimpedir recusacions merament dilatries). El grup de mediaci escolar (ET5) admet qualsevol causa de recusaci, mentre que, en lmbit de la salut, ms restrictivament, noms sadmet en cas de conflicte dinteressos. Aix, el grup de mediaci comunitria/ciutadana (ET4) va mostrar la seva especial preocupaci per aquells casos en qu hi pogus haver en la recusaci una connotaci de gnere o de raa, sense ms precisions. En darrer lloc, cal destacar la detallada resposta de lequip de mediaci familiar, que fins i tot proposa un cert ordre procedimental. Afirmen que la part recusadora ha dallegar sempre una causa concreta i motivar-la. Assenyalen que sha descoltar tant la part recusadora com el mediador. s evident que la seva resposta va lligada al fet que el mediador recusat ha estat designat pel CMDPC, de manera que es parteix dun alt grau dinstitucionalitzaci del procediment. Per tant, si la designaci s contestada caldr una mnima fonamentaci del perqu i garantir el dret de resposta del mediador. Cal tenir en compte aquesta aportaci de cara al desenvolupament reglamentari de la LMADP.
el valor, els avantatges, els principis i les caracterstiques de la mediaci (art. 11.1), en la primera reuni el mediador t el deure dexplicar-los el procediment, els principis i labast de la mediaci, aix com, molt especialment, informar-les del dret de qualsevol delles de donar-la per acabada en virtut del principi de voluntarietat (15.1). A ms, la LMADP imposa al mediador el deure dinformar les parts de la convenincia de rebre assessorament jurdic durant la mediaci i de la necessitat de la intervenci dun advocat o advocada designat lliurement per tal de redactar el conveni o el document jurdic escaient, sobre la base del resultat de la mediaci (art. 15.3). Eventualment, el mediador pot tamb informar-les de la convenincia de rebre un assessorament especfic altre que el jurdic (art. 15.4). A ms de la funci informativa, la reuni inicial compleix una funci planificadora, car en ella la persona mediadora i les parts han dacordar les qestions que cal examinar i han de planificar el desenvolupament de les sessions que poden ser necessries (art. 15.2). El DJAMCCCI tamb fa referncia a la primera trobada entre les parts i el mediador, per lanomena primera sessi (art. 21.3). Creiem ms encertada la terminologia de la LMADP, perqu, en puritat, la reuni inicial no s una sessi de mediaci, ja que les sessions en sentit estricte es desenvoluparan noms a partir de la signatura de lacta inicial87, que nha de preveure el nombre (art. 16.1 LMADP; art. 21.3 DJAMCCI). A ms, mentre que a la primera sessi hi han dassistir necessriament ambdues parts, les sessions prpiament dites poden ser conjuntament amb les dues parts o per separat amb cadascuna delles, a criteri de la persona mediadora (art. 21.4 DJAMCCI). En qualsevol cas, ms enll de la qesti terminolgica, la nica diferncia de relleu entre la reuni inicial de la LMADP i la primera sessi del DJAMCCCI s que en aquesta darrera, a ms de les parts i el mediador, hi assisteix tamb el secretari o secretria de la secci corresponent (de contractes de conreu o de contractes dintegraci), el qual sencarrega de laixecament de l acta inicial. (art. 21.3 DJAMCCCI).
8.3
Linici de la mediaci
Un cop designat el mediador, aquest ha de convocar les parts a una primera reuni reuni inicial, que cal plasmar en lacta dinici del procediment de mediaci.
8.3.1 La reuni inicial

En lmbit de la LMADP, la paraula reuni designa la trobada personal de les parts i el mediador (arts. 8.1 i 15). Les parts han dassistir a les reunions personalment sense que es puguin valer de representants llevat de situacions excepcionals (art. 8).86 La primera reuni s la reuni inicial (art. 15.1), que no sha de confondre amb la sessi informativa vista supra (art. 11). Sen distingeix, en primer lloc, per la presncia en ella del mediador, que s qui lha de convocar (art. 15.1); en segon lloc, perqu en aquest estadi les parts ja han optat per la mediaci (art. 11.1); i, finalment, perqu a diferncia de la sessi informativa, que s eventual, la reuni inicial s necessria la persona mediadora t el deure de convocar-hi les parts (art. 15.1). Reuni inicial i sessi informativa coincideixen, per, en llur contingut eminentment informatiu. En efecte, amb independncia que les parts hagin estat assessorades en una eventual sessi informativa sobre
8.3.2 Lacta dinici

Lacta dinici s el document de formalitzaci de la reuni inicial. De contingut taxat, en ella shi han de fer constar la data, la voluntarietat de la participaci de les parts i lacceptaci dels deures de confidencialitat (art. 16.1 LMADP). La necessitat de la data respon a la limitada durada de la mediaci (v. gr. mxim de 60 dies hbils en lmbit de la LMADP o de dos mesos segons
CAPTOL 14
el DJAMCCCI i lAPrLMACM), el termini de la qual comena a crrer a partir del dia de la reuni inicial (arts. 17 LMADP, 23 DJAMCCCI). Pel que fa a la voluntarietat i a la confidencialitat, la seva constncia garanteix que el mediador ha complert amb el deure dinformar-ne les parts (arts. 15.1 LMADP i 21.3 DJAMCCCI). Aix no obstant, ats que aquests no sn els nics principis que regeixen el procediment, fra bo que sexigs una menci ms general en la qual es deixs constncia que en la reuni inicial el mediador ha subministrat a les parts tota la informaci legalment requerida. A ms, en lacta dinici shan destablir lobjecte i labast de la mediaci i una previsi del nombre de sessions (art. 16.1 LMADP)88. Finalment, ha de contenir les signatures dambdues parts, que sen queden un exemplar, i del mediador (arts. 16.2 LMADP i 23.1 APrLMACM) o del secretari (art. 21.3 DJAMCCCI).
dun termini determinat entre una mediaci no reeixida i una altra amb el mateix objecte, que ho presenta com una particularitat de lmbit familiar. Ara b, el precepte inclou una exempci, que es lliga a lessncia flexible de la mediaci: ...llevat que lorganisme competent apreci que es donen circumstncies que aconsellen dur a terme abans una nova mediaci, especialment per a evitar perjudicis als fills menors, a les persones incapacitades o a altres persones que necessiten una protecci especial. La necessitat o no de deixar transcrrer un termini entre mediacions ha estat tamb formulada als grups de treball. En lmbit laboral es respon afirmativament, mentre que consideren que no els grups de mediaci comunitria, penal i escolar90. Noms el grup de mediaci familiar, que de ben segur ha tingut en compte lart. 12.3 LMADP, ha respost amb matisos, aconsellant de prendre en consideraci tots els factors que afectin el cas. La LMADP, sota la rbrica de durada de la mediaci (art. 17), conjuga la necessitat de preveure un termini mxim de durada del procediment amb la dexceptuar la regla en funci de les necessitats del cas concret. Aix, segons aquest precepte, La durada de la mediaci depn de la naturalesa i la complexitat del conflicte, per no pot excedir els seixanta dies hbils, comptadors des del dia de la reuni inicial. Mitjanant una petici motivada de la persona mediadora i de les parts, lrgan o lentitat competent en pot prorrogar la durada fins a un mxim de trenta dies hbils ms, en consideraci a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades. Pel que fa al nombre de sessions que les parts hauran de preveure a la reuni inicial (art. 16.1), la LMADP remet a un ulterior desenvolupament reglamentari lestabliment dun mxim que shaur de respectar tant si la mediaci acaba amb acord com si no (art. 17.2). En termes molt similars sexpressa larticle 23 DJAMMCCI, que fixa la durada mxima del procediment en dos mesos, per sense admetren prrrogues. El DJAMMCCI no preveu el dies a quo a partir del qual sha de computar el termini. No obstant aix, entenem que, tal i com succeeix en lmbit de la LMADP, els dos mesos seran comptadors des de la data de la signatura de lacta inicial. Quant a les sessions, tampoc en fixa el lmit, tot i que sembla decantar-se per un nombre redut (una o ms sessions). Pel que fa a lmbit cooperatiu, lart. 14.3 RPCMACoop estableix tamb un perode de dos mesos prorrogable, de mutu acord de les parts, fins a un mxim dun mes.91 Sobserven dues diferncies de relleu entre aquesta
8.4 La durada del procediment de mediaci. La possibilitat dinstar una segona mediaci
Totes les lleis de mediaci fixen la durada mxima del procediment, tenint molt en compte les caracterstiques concretes de lmbit en qu aquest sha de desenvolupar. Es tracta, en general, de terminis caracteritzats per la seva brevetat,89 que responen a la voluntat de donar una soluci extrajudicial rpida a les controvrsies (vid. 2n Considerant Directiva 2008/52/CE). Com s lgic, la durada dun procs concret dependr del grau de complexitat del conflicte. Aquest s un aspecte que el legislador ha de prendre necessriament en consideraci, tot permetent a les parts la prrroga dels terminis o laugment del nombre de sessions. Una altra opci no menys atractiva seria permetre que fossin les parts en funci de les caracterstiques del conflicte les encarregades de fixar en lacta inicial la durada del procediment. Tot i que cap de les normes jurdiques analitzades preveu aquesta possibilitat, la voluntarietat de la mediaci i la flexibilitat que en defineix el procediment aconsellen tenir-la present, si ms no en lmbit de la mediaci privada. Cal tenir en compte, a ms, que per molt que es fixin terminis amb carcter inexorable, llevat dels casos en qu la norma ho limiti expressament, res no impedeix a les parts instar una nova mediaci un cop escolat el termini de durada de la primera si encara consideren possible assolir lacord desitjat. De fet, entre la legislaci analitzada, noms la LMADP (art. 12.3) exigeix el transcurs
CAPTOL 14
prrroga i la prevista per la LMADP. La primera s que la prrroga de lart. 14.3 no es formula en termes de petici motivada. Daquesta en deriva la segona: el mutu acord de les parts s suficient per a prorrogar. En relaci amb el dies a quo, com que el procediment previst pel RPCMACoop no preveu la reuni inicial, els dos mesos comencen a comptar des de la notificaci a les parts de la designaci del mediador. Finalment, en lmbit escolar, el procs de mediaci sha de resoldre en el termini mxim de quinze dies des de la designaci de la persona mediadora, tenint en compte com a particularitat destacable que les vacances escolars de Nadal i de Setmana Santa ninterrompen el cmput (art. 28 DRCCE). Per a aquells altres mbits sense regulaci legal especfica, ens recolzem en els resultats obtinguts de les enquestes realitzades. Tots els grups de treball, llevat del de mediaci comunitria, consideren necessari limitar la durada de la mediaci. Les opinions dels grups divergeixen, en canvi, a lhora de proposar el termini mxim del procediment (p. ex. sis mesos segons el grup de mediaci comunitria i un mes per al grup de mediaci escolar), una disparitat que vindria determinada, en darrera instncia, per la mateixa naturalesa dels litigis. Sigui com sigui, tots els terminis proposats sn breus, sobretot si es relacionen amb els terminis propis de la justcia jurisdiccional. En tots els casos, aquest escurament s interpretat com un benefici de la mediaci.
mentari de la llei, amb possibles matisos pel cas de les mediacions multiparts. Daltra banda, i aquesta s la observaci, creiem, ms rellevant, en el 2002 es va establir una durada mxima de 90 minuts per sessi. Certament, en el seu moment va ser considerada una durada adient, ats que una sessi major podia ser esgotadora i rdua per a tots els participants i, en conseqncia, contraproduent pels objectius de la mediaci. Una hora i mitja s un lapso adient per mantenir latenci (Villagrasa-Vall, 2002). Avui, caldria replantejar aquesta durada, tenint present els resultats del qestionari que va lliurar el grup de treball de mediaci familiar als mediadors habilitats del CMDPC, respecte de les mediacions que realitzaven amb carcter privat. Com es pot constatar en llegir el captol, la mitjana de les sessions privades s 1 hora i 58 minuts, s a dir, dues hores (en termes de regulaci: 118 = 120). Ats que s un lmit mxim res no impedeix al mediador fer sessions, si ho considera convenient de, per exemple, 70 minuts, es proposaria que la nova reglamentaci establs que cada sessi ha de tenir una duraci mxima de 120 minuts. Parallelament, cal recordar lart. 24 AprLMACM, que estableix que les actuacions de la mediaci se concentrarn en el mnimo nmero de sesiones. Aquesta prescripci, tenint present la diversitat de conflictes susceptibles de mediaci, ens sembla poc afortunada, perqu certament el mediador, com a millor gestor del procediment, ha de procurar que arribin a acords amb la mxima celeritat, i en el menor nombre de sessions, per ell tamb s qui calibra si la fixaci de determinats lapses, o la multiplicaci dencontres dins dels lmits pot ser la millor estratgia perqu les parts gestionin el seu conflicte de manera adient.
8.5
Nombre de sessions i durada
La LMADP remet al reglament la fixaci del nombre mxim de sessions (art. 17.2). Lart. 18 reglament del 2002 aplicable mentre no saprovi el reglament de desenvolupament de la LMADP, en all que no la contradigui parteix de la distinci entre mediaci total i parcial una distinci que la LMADP va evitar conscientment i estableix un mxim de sis sessions si la mediaci s total, i un mxim de tres si s parcial. Cada sessi ha de tenir una durada mxima de 90 minuts. Certament, aquests criteris tenen a veure amb la necessitat, esmentada de manera recurrent, dacotar el procediment de la mediaci pblica. Han estat contestats en base al necessari marge del mediador per conduir el procediment, per, ats que era imprescindible fixar un criteri, es van adoptar tenint en compte les experincies de la prctica. Per tant, cal defensar el seu manteniment en el proper desenvolupament regla-
8.6 Lacabament del procediment de mediaci

El procediment de mediaci pot finalitzar per diferents causes, aqu destacarem el desistiment de les parts, que pot produir-se en qualsevol moment (arts. 5.2 LMADP, 21.3 DJAMCCCI, 14.4 RPCMACoop, 24.a DRCCE, 27.1 APrLMACM), la decisi unilateral del mediador (arts. 14.b LMADP, 14.4 RPCMACoop, 28.6 DRCCE, art. 27.1 APrLMACM) tamb en qualsevol moment o, un cop realitzada la sessi final de la mediaci, laixecament de lacta final (arts. 18 LMADP, 22 DJAMCCCI, 14.5 RPCMACoop, 27.3 APrLMACM).
CAPTOL 14
Respecte dels dos primers supsits (desistiment de les parts i deure del mediador de donar per acabat el procediment) tinguis en compte, respectivament, el que sha dit en tractar el principi de voluntarietat i lexplicaci relativa als deures del mediador. En aquest apartat, ens referirem nicament a lacta final de mediaci. No cal dir que, un cop iniciat, lacabament ptim del procediment s el que es produeix amb lassoliment dacords satisfactoris entre les parts que donin soluci al conflicte sotms a mediaci. Aquests acords shauran de fer constar de manera clara i concisa en l acta final de mediaci (art. 18.1 LMADP), que signaran les parts i el mediador. Les parts han de rebren un exemplar que, si sescau, traslladen als advocats respectius (arts. 18.3 LMADP, 22 DJAMCCCI i 14.5 RPCMACoop). Per a lmbit de la mediaci escolar, el DRCEE no parla dacta, per estableix que els acords obtinguts han de recollir-se necessriament per escrit (art. 28.1). Aix no obstant, el procediment es pot allargar fins la sessi final de la mediaci sense que shagi assolit cap acord. En aquest supsit, la mediaci haur de finalitzar per haver transcorregut el termini mxim previst per a la durada del procediment (arts. 22.1 DJAMCCCI, 14.4 RPCMACoop, 28.7 DRCCE, 27.1 APrLMACM). Malgrat el no assoliment de lacord, shaur destendre igualment una acta on es faci constar tan sols aquest fet (arts. 18.2 LMADP, art. 22.1 DJAMCCCI, 14.5 RPCMACoop, 27.1 APrLMACM)
8.8
El cost de la mediaci
Una lloana recurrent de la mediaci s el seu cost moderat. Aquesta moderaci es constata, tant si es compara amb figures afins, especialment amb larbitratge, com si savaluen els costos de resoldre el conflicte per la via jurisdiccional (vid. Informe CGPJ; 6 Considerant 2008/52/ CE). Aix es destaca a 2 EM APrLMACM: Los ciudadanos acudirn a la mediacin si en ella encuentran un procedimiento muy simplificado, y de bajo coste.... Amb tot, no s menys cert que el mediador ha de ser remunerat (art. 27 LMADP) i que la mediaci genera un seguit de despeses a les quals cal fer front (p. ex. les comunicacions [arts. 19 i 26 LMADP], lemissi de documents [arts. 15.3, 19.3 i 26 LMADP], el lloguer despais per a les reunions [vid. Informe CGPJ]). Per afegiment, aquestes despeses augmenten si en el procediment hi intervenen experts o ms mediadors (art. 3.2 LMADP). Sn generalment les parts, que, no ho oblidem, se sotmeten a la mediaci de manera voluntria, les que han de soportar les despeses que en deriven (art. 27.2 LMADP), tant si el procediment resulta en acord com si no (art. 18 APrLMACM i, implcitament, art. 27 LMADP). Aix no obstant, alguns supsits o mbits concrets aconsellen que lactivitat de mediaci es realitzi en rgim de gratutat: aix la mediaci en consum es preveu gratuta (art. 41 RDSAC), per no deixa de tenir un cost com a servei pblic. Lafavoriment legal de la mediaci, amb la finalitat dalliberar de crrega els tribunals de justcia, passa per reconixer a les parts els mateixos beneficis que obtindrien si optessin per sotmetre el seu conflicte a la decisi dun tribunal. En bona lgica, doncs, la mediaci ha de prestar-se gratutament a aquells subjectes que acreditin les condicions materials que estableixen les normes reguladores de lassistncia jurdica gratuta (art. 27.1 LMADP). A ms, la gratutat pot tamb derivar de poltiques de promoci de la mediaci impulsades pels poders pblics (art. 27.3 LMADP). Es tracta, en ambds casos, de supsits en qu el carcter gratut de la mediaci es manifesta com una excepci a la regla segons la qual els usuaris han de fer-se crrec de les despeses que genera (art. 27 LMADP, art. 18 APrLMACM); una regla que sembla lgica en mbits com el civil en qu les controvrsies sn per definici de carcter jurdicoprivat, per que hauria de decaure en altres mbits, com ara lescolar, on el procediment es configura sobre una base pedaggica o educativa i on sn els propis alumnes o el personal del centre els que actuen de mediadors. Tot i aix, el DRCEE no cont cap norma relativa al cost de la mediaci, essent lart. 8 RPCMACoop lnic precepte de les normes estudiades que advoca de manera directa
8.7 La viabilitat dun perode de reflexi

Per acabar amb aquest apartat relatiu al procediment, voldrem fer esment dun darrer punt, just abans darribar a leficcia dels acords, que sorgeix del qestionari que els diferents grups de treball van respondre, i s el de si per tal de garantir un major compliment dels acords, seria bo que les parts tinguessin un perode de reflexi abans de la signatura o fins i tot, desprs de la signatura de lacord i, en conseqncia, un termini revocatori de lacord. Els ET del Llibre Blanc que van respondre el qestionari van mostrar divergncia dopinions. Els ET7 (escolar) i ET8 (salut) van respondre en sentit afirmatiu. El grup de mediaci familiar (ET5), tamb va contestar afirmativament, abans de la signatura. Per la seva banda, el grup de lmbit laboral (ET3) no es va posicionar (depn de les parts i del conflicte). El grup de mediaci comunitria/ciutadana (ET4) considera que lacord ja s fruit de la reflexi i es manifesta contundentment en contra de la revocaci. La resta de grups no responen a la pregunta.
CAPTOL 14
per la gratutat del procediment de mediaci en lmbit cooperatiu92. Sigui com sigui, ats que en lmbit de la mediaci no es pot parlar en termes de vencedors i venuts, no hi sn transposables les normes processals relatives a les costes (arts. 241-246 i 394-398 LEC). En altres paraules, lessncia voluntarista de la mediaci imposa un criteri de distribuci de les despeses entre les parts de carcter igualitari tant si sarriba a un acord que posi fi al conflicte com si no (llevat, bviament, de pacte de les parts en contrari)93. En el supsit dacabament de la mediaci sense lassoliment dun acord satisfactori i, per tant, amb el conflicte encara irresolt, les parts poden decidir recrrer a la via jurisdiccional. Aquesta possibilitat planteja el dubte de si leventual condemna a costes dalguna de les parts (arts. 394 i ss. LEC) ha dincloure el cost de la mediaci que ha precedit la intervenci judicial. La LEC no defineix costes del procs de manera abstracta, sin que es limita a enumerar-les i a caracteritzar-les com una espcie dins el gnere despeses del procs, concepte definit en termes de desemborsaments que tinguin lorigen directe i immediat en lexistncia de lesmentat procs (art. 241 LEC). Amb aquesta pressuposici, la idea mateixa de mediaci, definida per oposici al procs jurisdiccional com a mtode alternatiu, ens porta a considerar les despeses que en deriven com a alienes al concepte processal de costes, car no provenen de lexistncia de cap procs judicial. A parer nostre, aquesta conclusi podria ser contestada nicament en els supsits de mediaci obligatria en qu per a la soluci jurisdiccional del conflicte sexigeix el seu pas previ per la mediaci.94 Sorprn i s criticable, per tant, que lAPrLMACM proclami de manera tan general que cuando la mediacin no impida el planteamiento de un ulterior proceso con idntico objeto, en caso de condena en costas de alguna de las partes se incluir el coste de la mediacin (art. 18.3). Atesa la seva complexitat, potser fra bo un tractament ms especfic de la qesti en puritat, una anticipaci en una futura reforma de la llei catalana, si b som conscients que la condemna a costes es realitza noms un cop acabat el procs judicial. Com a darrera observaci, a fi dassuaujar encara ms el sacrifici econmic de les parts, es podria considerar la possibilitat daplicar beneficis fiscals, com ara exempcions, a les despeses derivades del procediment. Aquesta s una mesura innovadora que es preveu a lordenament jurdic itali (art. 17 Decreto Legislativo 4 marzo 2010, n.28)95 i que podria complementar les poltiques dimpuls de la mediaci al nostre pas.
9 Els acords resultants de la mediaci. Leficcia jurdica i el carcter executiu

Una vegada iniciat el procediment de mediaci, les parts poden (o no) arribar a acords que posin fi al conflicte existent entre elles. Aquests acords poden ser dndole molt diversa, amb contingut fora diferent en funci de diferents aspectes, tant objectius (per la matria de la controvrsia) com subjectius (segons els interessos i les necessitats concretes de les parts del conflicte). Per aix, poden consistir des del reconeixement duna mala conducta o la manifestaci duna disculpa pel dany causat a la prestaci dobligacions de donar, de fer o de no fer alguna cosa. Certament, en virtut del principi dautonomia privada de les parts (art. 1.255 CCE) aquestes poden establir els pactes, clusules i condicions que tinguin per convenient, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a lordre pblic, acords que, a ms, sn llei entre les parts. Cal tenir present, a ms, el principi de llibertat civil consagrat a lart. 111-6 CCCat. Cal tenir present que les diferents normes que tracten de la mediaci utilitzen habitualment el terme acord96, que s ms genric, en lloc de pacte amb una connotaci jurdica ms visible97. Aix, el valor de lacord ve donat per la voluntat de les parts: pot ser un comproms sense valor jurdic o pot ser un acord amb valor jurdic o b una transacci, si concorren els requisits establerts en larticle 1809 CCE, s a dir, voluntat devitar el plet judicial o acabar-lo si aquest ja sha iniciat aix com que hi hagi sacrifici per ambdues parts (onerositat)98. De fet, la persona mediadora pot recomanar a les parts que lacord al qual sarribi tingui el valor dacord transaccional, de conformitat amb lart. 1816 CCE i que en cas dincompliment es pugui fer valer davant de la jurisdicci ordinria o larbitratge (art. 22.1 pr. 2 DJAMCCCI). De la concurrncia de les declaracions de voluntat de les parts, es podria dir que neixen negocis jurdics, de tota classe, segons quina sigui la matria objecte del conflicte i es pot considerar fins i tot com un contracte, com aix el recull de forma expressa lart. 15 RPCMACoop. Ara b, la mediaci pot acabar sense que les parts hagin arribat a cap acord, per la qual cosa la controvrsia perviur. En aquest cas, no sha dinterpretar que la mediaci ha fracassat ja que el procediment pot comportar una modificaci positiva de la relaci entre les parts. Aquest s el comentari manifestat, en diferents frums,
CAPTOL 14
per algunes jutgesses de Barcelona, en els tribunals de les quals la mediaci s un recurs habitual. En concret, destaquen el fet que, en alguns casos, malgrat que la mediaci no va acabar en acord, tanmateix, les parts, majoritriament cnjuges (ats que la Llei 1/2001, se circumscrivia principalment als processos matrimonials) prossegueixen el procediment judicial amb una actitud ms receptiva i de menys confrontaci, ja que la tensi entre ells ha estat rebaixada grcies a la tasca mediadora.
nen amb un tipus de negoci jurdic solemne, requeriran que sadoptin determinades formalitats amb la finalitat que el negoci jurdic tingui efectes. Ser, doncs, requisit imprescindible el compliment dalguna formalitat. En cas que no es compleixin, estarem davant dun negoci jurdic nul o, segons com sinterpreti, inexistent. La forma t un abast diferent segons el negoci jurdic de qu es tracti. Aix, la forma es considera necessria en els negocis del dret de famlia, per als negocis mortis causa o, tamb amb matisos, per a la creaci o transmissi dalguns drets reals i, en general, en els negocis a ttol gratut. Traslladant aquest rgim jurdic general dels negocis jurdics formals o solemnes als acords de mediaci i en el context de la LMADP, el resultat vindria a ser el mateix. Els acords derivats del procediment de mediaci que es corresponen amb negocis jurdics solemnes requereixen de la concurrncia de determinades formalitats per a la formaci i leficcia daquests, sota pena de ser considerats com a nuls si les esmentades formalitats no es compleixen. Pel cap alt, lacord adoptat per les parts en mediaci quedaria com una mera declaraci dintencions delles. Posem dos exemples que poden ser objecte de mediaci en la LMADP i que requereixen dalgunes formalitats per a lexistncia i eficcia jurdica que es persegueix amb lesmentat negoci: 1. el conveni regulador; i 2. la transmissi mortis causa de lempresa familiar. Per al primer, si es persegueixen efectes judicials, cal la seva homologaci. Per al segon, ser precs que, a banda dels acords adoptats en un protocol familiar, el fundador de lempresa atorgui el testament que decideixi, amb les formalitats pertinents o, si sescau, les persones implicades celebrin els pactes successoris previstos al Llibre quart del Codi civil de Catalunya. Lart. 19 LMADP disposa que els acords respecte a matries i persones que necessiten una protecci especial, i tamb respecte a les matries dordre pblic que determinen les lleis, tenen carcter de propostes i necessiten, per a sser eficaos, laprovaci de lautoritat judicial. El mateix article preveu que siguin els advocats de les parts els que puguin donar trasllat dels acords al conveni regulador o el protocol corresponent, per tal que sincorpori al procs judicial en curs o per tal que sinici, perqu sigui ratificat i, si escau, aprovat. En lmbit del dret privat tamb, volem referir-nos a leficcia que es preveu de la mediaci que resol els conflictes en els contractes de conreu i en els dintegraci a la vista de que el decret que la regula estableix que lacord assolit grcies a la mediaci t valor transaccional, de
9.1
La llibertat de forma dels acords
Els acords a qu arriben les parts, sobre la base del principi de llibertat de forma dels negocis jurdics que es deriva de lart. 1278 CCE, en general, seran eficaos, qualsevol que sigui la seva forma de celebraci, sempre que es presentin les condicions essencials per a la seva validesa i existncia. Perqu es formi el negoci jurdic i es puguin produir els efectes propis del mateix, es requereix que concorrin requisits de diferent carcter. Si es presenten els requisits essencials del tipus negocial que es tracti, tant en el seu aspecte subjectiu (capacitat per emetre la declaraci de voluntat), com al seu vessant objectiu, o en el seu cas, presentant-se consentiment, objecte i causa, el negoci jurdic ja sha format i, per tant, ser vlid99 i efica. Per tant, podrem dir que els acords adoptats desprs de la mediaci, qualsevol que sigui la seva forma, sn vlids i eficaos. Si, com a regla general, els acords celebrats entre dues o ms parts no requereixen dunes formalitats especfiques (amb les matisacions que realitzarem ms endavant) tampoc shauria dexigir cap formalitat als acords obtinguts entre les parts en el marc dun procediment de mediaci, ja que el mediador ni treu ni posa res en els acords, tan sols afavoreix que les parts els generin, des del respecte als principis de la mediaci.
9.2
Els negocis jurdics solemnes
El principi de llibertat de forma dels negocis jurdics no s, tanmateix, absolut ja que determinats negocis jurdics requereixen de la concurrncia de certs requisits de forma perqu produeixin els efectes previstos. Per tant, i tenint en compte lmbit dincidncia de la mediaci segons la LMADP, alguns dels pactes aprovats per les parts en el procediment de mediaci que es correspo-
CAPTOL 14
conformitat amb el que estableix larticle 1816 CCE en relaci amb el 1809, del mateix cos legal. Aquest valor transaccional prov de la voluntat de les parts, duna banda, dapartar-se dun plet judicial, b sigui per posar fi a all que ja ha comenat o tamb per evitar que se ninici un, i de laltra, que per assolir aquesta finalitat, cal que hi hagi concessions recproques, s a dir, que ambdues parts es sacrifiquin amb alguna cosa (en correspondncia amb lexpressi dando, prometiendo o reteniendo cada una alguna cosa de lart. 1809 CCE). Des duna perspectiva processal i en atenci a all que disposa larticle 1816 CCE, aquesta transacci t valor de cosa jutjada, tant material (art. 207.3 i 4. i 421.2 LEC) com material (art. 222.1 LEC)100. Una menci particular mereix el tractament que del resultat de la mediaci escolar en fa el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de lalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya, de forma detallada, al seu art. 28. Segons aquest article, en primer lloc, cal que els acords presos en un procs de mediaci es recullin per escrit. Alhora, el precepte distingeix diferents situacions segons si hi ha soluci acordada o no, i si hi ha acord, com sha de dur a terme all acordat o tamb en funci de si sha iniciat o no el procediment sancionador. Si la soluci acordada inclou pactes de reparaci, shan despecificar les accions reparadores que, en benefici de la persona perjudicada, es compromet a fer lalumne i, si s menor, els seus pares i en quin termini les dur a terme. Noms sentn produda la reparaci quan es realitzin efectivament les accions reparadores acordades. Aquestes accions poden ser la restituci de la cosa, la reparaci econmica del dany o la realitzaci de prestacions voluntries, en horari no lectiu, en benefici de la comunitat del centre (art. 28. 2 DRCCE).
compliment molt satisfactori. Tanmateix, si alguna de les parts incompleix els acords adoptats, qu pot fer laltra part per aconseguir el compliment? A qui pot dirigir-se? Amb tota probabilitat, contactar de nou amb el mediador per comunicar-li la situaci. Aix no obstant, el mediador no podr donar resposta a aquest nou conflicte sorgit, si el que vol la part o parts s que laltra compleixi amb la prestaci a qu es va obligar. Es podria considerar aquesta situaci com un nou conflicte i, per tant, susceptible diniciar un nou procediment de mediaci relatiu al compliment dels acords de lanterior? Aix podria succeir si totes les parts estan conformes respecte daquesta situaci. Per en el cas que una delles no ho desitgi i pretengui que, senzillament, es compleixin els pactes adoptats, el mediador no t la competncia necessria legalment reconeguda per obligar les parts a complir amb all que es va acordar. Per a superar aquesta situaci, el ms freqent s que les parts acudeixin als tribunals, i lobjecte del conflicte ara sha desplaat del problema inicial al qual es va donar resposta, a lexecuci de lacord que solventava aquell. Situant-nos en una perspectiva estrictament jurdica, i que ara s necessaria, hem de recordar que, en virtut de lart. 117.3 CE i de lart. 2 LOPJ lexecuci forosa s una activitat de carcter purament jurisdiccional101. La justificaci de tal exclusivitat cal trobar-la en el fet que lexecuci suposa una ingerncia en lesfera del deutor de la prestaci i, per tant, el monopoli de lexercici de la coacci per lEstat cobra especial rellevncia. El mateix succeeix amb larbitratge. Si b lEstat reconeix eficcia a lautonomia de la voluntat de les parts en matries disponibles i permet que les parts defereixin la soluci de la seva controvrsia a larbitratge, sostreu lexecuci coactiva de lesmentada disponibilitat (art. 44 Llei darbitratge). s, doncs, lautoritat judicial lnica competent per fer complir els acords adoptats (a excepci de lmbit del dret administratiu)102. Amb tal finalitat es regula el procediment de lexecuci, recollit als articles 517 i segents LEC. Ara b, perqu lacci executiva es pugui instar cal dos pressupsits: duna banda, lincompliment de lobligat i estem, doncs, en un terreny on hem convertit a aquell que assoleix lacord de mediaci en deutor, i de laltra, que es fonamenti en un ttol que porti lexecuci aparellada; o el que s el mateix, s requisit indispensable que els acords adoptats en mediaci hagin estat recollits en un document que tingui el carcter dexecutiu, que en lmbit civil i mercantil es troba a lart. 517 i segents LEC103. En el cas que els acords de mediaci no hagin estat recollits en algun dels documents o resolucions indicades
9.3 El carcter executiu dels acords resultants del procediment de mediaci

Situats en lmbit de la mediaci en lmbit del dret privat, emfasitzant la seva condici dalternativa a la resoluci jurisdiccional, sembla evident que, una vegada assolits els acords, si les parts compleixen sense ms ni ms, el conflicte shaur resolt, (des del punt de vista jurdic si ms no). I sabem i s un dels atractius de la figuraque els acords de mediaci es compleixen en un percentatge molt elevat, al voltant del 80% (Serrano, 2008). En altres paraules, en el seu revestiment estrictament jurdic, el procediment de mediaci t un percentatge de
CAPTOL 14
a lart. 517 LEC, lnica via possible s recrrer al procediment judicial corresponent per ra de la matria objecte del conflicte que acabar en una sentncia judicial de condemna (per incompliment), que una vegada ferma esdev ttol executiu i, per tant, dexecuci forosa. En canvi, si els acords assolits a travs de la mediaci tenen el carcter dexecutiu, el procediment que persegueix el compliment sobtindria mitjanant lexercici de lacci executiva, sense haver de recrrer al procs judicial declaratiu previ104. Sn ttols executius reconeguts actualment en el nostre ordenament jurdic en el qual poguessin fundar-se els acords resultants de la mediaci prevista en la LMADP i subratllem, un cop ms, que s lmbit que ara ens pertoca, els recollits en lart. 517 LEC, tenint present que sn numerus clausus, com a jurisdiccionals (derivats de la intervenci judicial o arbitral) i no jurisdiccionals.
ttol executiu: (vi) les altres resolucions judicials i documents que, per disposici daquesta o una altra llei, duguin aparellada execuci105. El carcter executiu dels acords resultants de la mediaci en lmbit del dret privat es pot obtenir, de lege lata, per les formalitats ja previstes en els apartats pertinents de lart. 517 LEC. De lege ferenda, el carcter executiu de lacta final de mediaci o dels acords resultants de la mateixa podria fer-se mitjanant la inclusi en la LEC dun nou apartat que establs aquesta menci. Tamb es podria regular en una altra llei estatal, com sapunta a lart. 28 APrLMACM b sigui dmbit autonmic, en virtut de la competncia legislativa processal que es desprn de lart. 149.1.6 la CE i 130 EAC.
9.3.1 Ttols executius jurisdiccionals

Dels ttols establerts a la LEC, noms uns sn considerats per la doctrina com a jurisdiccionals: la sentncia judicial ferma de condemna, el laude i resolucions arbitrals i les resolucions judicials que aprovin o homologuin transaccions judicials i els acords assolits al procs, acompanyades, si s necessari per a constncia del seu contingut, dels corresponents testimonis de les actuacions.
10 La necessitat de coordinar el rgim jurdic de la mediaci amb les normes sobre prescripci i caducitat
Aquesta s laltra qesti estrictament jurdica per antonomsia, que supera la teoritzaci, perqu pot tenir importants conseqncies prctiques per les parts implicades en un procs de mediaci. El problema es planteja en relaci amb el dret daccs als tribunals, dret fonamental consagrat constitucionalment (art. 24 CE) i internacionalment (art. 6 CEDH; elevat pel TJCE al rang de principi general del dret comunitari STJCE de 15-V1986). Les tcniques ADR en general i la mediaci en particular compleixen una funci de complementaci dels procediments judicials i sn, com el seu nom indica, una alternativa a la justcia jurisdiccional. Ara b, el recurs a elles, ms que una alternativa, pot constituir un impediment si lordenament jurdic no en coordina el rgim amb les normes sobre prescripci i caducitat. Sabem que la mediaci s una activitat que es justifica per si sola i no pel resultat, tot i que el pretengui. En aquest sentit, s ben possible que sesgoti sense lassoliment de cap acord. Quan aix passa, els drets i/o pretensions objecte de disputa romanen insatisfets durant un perode de temps que, si lordenament jurdic no disposa altrament, pot comportar lescolament o escurament in-
9.3.2 Ttols executius no jurisdiccionals

Sn ttols executius no jurisdiccionals: (i) les escriptures pbliques, (ii) les plisses de contractes mercantils (amb els requisits de forma que shi estableixen); (iii) els ttols al portador o nominatius, legtimament emesos, que representen obligacions venudes i els cupons, tamb venuts, daquests ttols, sempre que els cupons confrontin amb els ttols i aquests, en tot cas, amb els llibres talonaris; (iv) els certificats no caducats expedits per les entitats encarregades dels registres comptables respecte dels valors representats mitjanant anotacions en compte als quals es refereix la Llei del mercat de valors, amb els requisits que shi especifiquen; (v) la interlocutria que estableixi la quantitat mxima reclamable en concepte dindemnitzaci, dictat en casos de rebellia de lacusat o de sentncia absolutria o sobresement en processos penals incoats per fets coberts per lassegurana obligatria de responsabilitat civil derivada de ls i circulaci de vehicles a motor. I finalment, com a clusula de tancament, la LEC considera que tamb s
CAPTOL 14
justificat dels terminis de prescripci i/o caducitat. Davant daquest risc, seran pocs els subjectes disposats a recrrer a la mediaci per a resoldre les seves conteses. Daquest problema se nha preocupat tant el legislador europeu (Directiva 2008/52/CE) com el legislador estatal (AprLMACM). No ho ha fet, en canvi, la LMADP, cosa que crida latenci, tenint en compte, primer, que la LMADP es refereix expressament a la Directiva (vid. 3r pargraf Prembul) i, segon, lavanada regulaci de la prescripci i la caducitat de qu disposa el CCCat (arts. 121 i 122). Segons el Considerant n. 24 de la Directiva 2008/52/ CE, con el fin de alentar a las partes a hacer uso de la mediacin, los Estados miembros deben garantizar que sus normas sobre plazos de caducidad y prescripcin no impidan a las partes recurrir a los tribunales o al arbitraje en caso de que fracase su intento de mediacin. Los Estados miembros deben asegurarse de que se obtenga este resultado, aun cuando la presente Directiva no armonice las normas nacionales sobre prescripcin y caducidad. El mandat comunitari es concreta seguidament a lart. 8.1 Directiva, que, sota el ttol Efecto de la mediacin sobre los plazos de caducidad y prescripcin, estableix: Los Estados miembros garantizarn que el hecho de que las partes que opten por la mediacin con nimo de solucionar un litigio no les impida posteriormente iniciar un proceso judicial o un arbitraje en relacin con dicho litigio por haber vencido los plazos de caducidad o prescripcin durante el procedimiento de mediacin. La norma comunitria posa en relleu el possible problema de descoordinaci enunciat i insta els estats membres a posar-hi remei. Els mitjans per assolir aquest objectiu resten, tanmateix, a larbitri de cada Estat membre. Al nostre parer, la soluci ms raonable passa per atribuir a lobertura i desenvolupament dun procs de mediaci efectes suspensius dels terminis de prescripci i caducitat. Aquesta s la soluci que preveu lAvantprojecte LMACM (art. 4) i tamb la que gaudeix de ms suport a escala europea106. En lmbit del CCCat la suspensi es pot predicar tant de la prescripci (art. 121-11 a 14) com de la caducitat (en aquest cas, noms quan es tracti de la caducitat de poders jurdics disponibles, art. 122-3.1). Sorprn, en canvi, que lAvantprojecte LMACM la refereixi a ambdues institucions, ja que en lmbit del dret espanyol, la prescripci pot ser sotmesa a interrupci, per no pas a suspensi (art. 1973 CCE).
La diferncia entre suspensi i interrupci s crtica quant als efectes. La suspensi comporta que el temps durant el qual perdura la causa que lha originada no es computi als efectes dels terminis prescriptius o de caducitat, sense que aix afecti, per, el temps transcorregut amb anterioritat (art. 121-19 CCCat). En altres paraules, el cmput del termini es reprn un cop cessada la causa que nha motivat la suspensi. La interrupci, en canvi, no noms produeix la paralitzaci del termini, sin que, a ms, permet desconixer el temps transcorregut fins a la verificaci de la causa dinterrupci, tot obligant a recomenar-ne el cmput (art. 12114 CCCat)107. Doncs b, considerem que una previsi normativa que decreti la suspensi de la prescripci i la caducitat en cas dobertura del procs de mediaci s, a ms de necessria, la mesura ms encertada per a assolir lobjectiu fixat per la Directiva, ja que, com ha fet notar recentment el CGPJ, si linici dun procediment de mediaci tingus per efecte, no la suspensi, sin la interrupci de la prescripci, aix podria esperonar el recurs a la mediaci amb finalitats fraudulentes, s a dir, sense cap voluntat darribar a un acord, sin noms amb lnim de desconixer la prescripci ja iniciada i aconseguir el recomenament del cmput del termini108. En qualsevol cas, una norma com aquesta fa necessari definir de manera molt precisa qu sha dentendre per procs de mediaci i, sobretot, determinar exactament el moment dinici i de finalitzaci del mateix a efectes del cmput dels terminis109. Davant el silenci sobre el particular de la LMADP i ats el carcter de numerus clausus de les causes de suspensi de la prescripci i la caducitat (Vaquer Aloy, 2005)110, lnica via per a aconseguir un resultat equivalent en lmbit del dret civil catal seria, tal i com proposa Vaquer Aloy (2010), recrrer a lautonomia de la voluntat de les parts. En el cas de la prescripci, les parts podrien renunciar a una porci del temps de prescripci transcorregut o b estendre el termini prescriptiu, per en aquest segon cas tenint en compte que lextensi del termini no pot doblar la durada del termini legal (art. 121-3 CCCat). Pel que fa a la caducitat, les parts podrien pactar expressament la suspensi convencional del termini (art. 122-3 CCCat) amb motiu de lobertura del procs de mediaci. En qualsevol cas, el recurs a lautonomia de la voluntat imposaria a la persona mediadora incloure els pactes resultants en lacta inicial de la mediaci (art. 16 LMADP). La relaci entre mediaci i prescripci va ser un dels aspectes que hagueren dabordar els jutges en el seu
CAPTOL 14
qestionari. Justament, a ells els afecta de manera essencial aquesta qesti, la qual, per la seva mateixa natura, i com es dedua de la presentaci de la qesti, s aliena a diferents mbits on opera la mediaci (per aix no es va demanar el parer dels grups de treball). A la pregunta de si la mediaci ha de tenir incidncia en els terminis de prescripci i caducitat, un 67,6% es postula en sentit positiu, davant el 32,4% que entn que no. Sobre el moment en qu sha dentendre iniciat el procediment de mediaci a efectes duna hipottica suspensi dels terminis de prescripci i caducitat proposen majoritriament dues possibilitats: a partir de lacta inicial (52%) o des de la sessi informativa en aquest darrer cas, sempre que hi assisteixen ambdues parts (44%). Noms el 4% restant prefereix una tercera possibilitat (quan les parts se sotmetin a mediaci i durant un termini de 2 o 3 mesos no continun un judici).
possibilitat denviar comunicacions i notificacions per aquesta via112. La importncia de ls daquests mitjans es palesa a les respostes dels jutges enquestats, els quals van entrendre, en general, que poden ser tils en casos de residncia en partits judicials diferents o de reticncia de la vctima a estar en presncia fsica amb lacusat (50%); o, tamb, en els supsits en qu hi ha dificultats per desplaar-se al lloc de celebraci de la mediaci (47,4). De fet, que s til en tots els casos, ho pensen en un 42,1% dels enquestats i, tamb, a efectes de tramitaci i simplificaci de tramitaci dels expedients. Per, ms enll deines de modernitzaci, que poden incrementar la rapidesa dels procediments i, per tant, sn especialment valuoses per lxit de la mediaci, cal tenir present les modalitats de mediaci online en tota la seva magnitud. El treball comparatiu presentat al Cap. 16 daquest Llibre Blanc no dna lloc a dubtes. En temes com e-commerce s essencial i ja ha estat assumit per les grans corporacions globals. Aqu el que estem considerant s la seva aplicaci als sectors de Llibre Blanc. La majoria dels ET que van respondre al qestionari jurdic consideren que s serien aplicables els sistemes de mediaci en lnia al seu mbit,i hi veuen, fins i tot, beneficis, amb lexcepci dels grups de mediaci laboral i comunitria, que consideren lelement de la presencialitat com a molt rellevant. Tanmateix, fins i tot en aquests casos, o en el de la mediaci penal, considerem que la comunicaci en lnia facilitaria laccs de la justcia als ciutadans en una primera fase del procs. Fetes aquestes consideracions, sembla evident que la mediaci online s una modalitat de la mediaci que est consolidant-se en el nostre entorn, com avalen els estudis. Per aix cal fer una anlisi de les seves especificitats normatives, i dotar-la duna reglamentaci especfica i especialment flexible, atenent al sector, mbit daplicaci i usuaris potencials. Ats que va lligat a dinmiques que superen, en durada, les regles del trfic que anomenarem clssic, caldria analitzar si el millor mecanisme dordenaci s una norma, o b la fixaci de protocols, o altres instruments de soft law. Aquests protocols, de fet ja existeixen, i sn tant de carcter tcnic (programaci), com de regulaci transnacional dels usuaris dels serveis (codis de conducta i ds per part de lusuari i del prestador del servei). Per el que caldria discutir en treballs posteriors s la convenincia de la seva regulaci jurdica pblica, ms enll daquests mecanismes, en funci de les garanties i proteccions que es vulguin atorgar als usuaris. De fet, la mediaci electrnica ja ha estat reconeguda en lart. 51 RDSAC. En efecte, aquest text pre-
11 Les ODR
En darrer lloc, sha datendre a la mediaci per mitjans electrnics. En lanlisi shan constatat dos aspectes. Duna banda, la utilitzaci de mitjans electrnics, i daltra, la mediaci online stricto sensu. Aquesta dualitat es constata, amb claretat, a lart. 29 AprLMACM: 1. Las partes podrn acordar que todas o alguna de las actuaciones de mediacin se lleve a cabo por medios electrnicos, siempre que quede garantizada la identidad de los intervinientes y el respeto a los principios de mediacin previstos en esta ley. 2. La mediacin que consista en una mediacin de cantidad que o no exceda de 300 euros se desarrollar por medios electrnicos, salvo que el empleo de stos no sea posible para alguna de las partes Certament, les lleis catalanes, de les Illes Balears i Canries esmenten els mitjans electrnics i els consideren necessaris en la mesura que no sigui possible que les parts assisteixin personalment a les reunions de mediaci, impossibilitat que podr ser solventada mitjanant la utilitzaci daquells mitjans tcnics que facilitin la comunicaci a distncia, garantint en tot cas els principis de la mediaci. En la LMADP, lart. 8 esmenta ls de mitjans tcnics pel cas que sigui impossible la presncia simultnia de les parts111. Aix mateix, a Catalunya, les respectives Disposicions addicionals del DJAMCCCI i el RPCMACoop preveuen la
CAPTOL 14
veu un procs darbitratge ntegrament dut a terme per mitjans electrnics. En aquest procs, com ja sabem, hi ha una fase prvia de mediaci que caldr tamb desenvolupar en lnia. Els problemes jurdics que planteja sn variats, especialment pel que fa a la identificaci de les parts, la confidencialitat i la prctica de les notificacions (Barral, 2010).
ser posteriorment exigible en alguna mesura. s a dir, hi ha efectes a tercers davant del sistema jurdic. El quadre segent presenta una matriu de les situacions possibles, combinant efectes exclusivament privats (entre les parts), socials (amb la comunitat), poltics (amb lAdministraci local o representants poltics), o jurdics (amb lordenament o el sistema judicial). Parlem de vincle entre les parts i del valor del vincle o vinculaci en relaci amb les dimensions social, poltica o jurdica que li atorguen aquest valor. No es tracta, doncs, duna relaci didica entre fets (acord, e.g.) i normes (articulat de la llei e.g.), sin tridica, perqu interv al mateix temps la dimensi on sest donant el vincle entre les parts. Encara que la matriu sigui de doble entrada, el criteri que configura la relaci no s noms semntic (relacionant els efectes normatius amb les condicions de la norma), sin pragmtic (t en compte al mateix temps la dimensi, el nivell i el tipus de regulaci que contempla la relaci entre les parts). Dit duna altra manera, el vincle entre les parts es pot convertir en vinculaci amb el sistema jurdic si es donen determinades condicions (especialment lexistncia de normes que regulen els escenaris, procediments i efectes del procs de mediaci i el valor de lacord). Per no sempre succeeix aix. Aquesta situaci a tres bandes (social, de governaa i de dret) no s desconeguda en el conflictes sobre bns mediambientals o en conflictes collectius sobre poltiques pbliques controvertides. Els acords de mediaci, doncs, poden assumir diferents valors en funci dels instruments emprats, les parts en conflicte i el nivell en qu se situen en la pirmide del sistema regulatori de mediaci (Cap. 1).
12 Una coda a lanlisi. La naturalesa jurdica de la mediaci

Hem vist, en fixar el concepte de mediaci, la pluralitat de termes que sadopten per a situar-la i que incideixen en la condici daquesta figura. Es tracta duna figura hbrida, amb un vessant social, poltic i jurdic. Ara b, el que hem volgut fixar aqu s la naturalesa jurdica de la instituci, en el sentit de la seva conformaci i estructura jurdica a partir de les normes i experincies normatives catalanes per, en darrer lloc, definir la vinculaci que sorgeix entre les parts quan sarriba a un acord amb relaci tant a la superaci del seu conflicte, com a actuacions futures. Hi ha situacions on aquest acord s vinculant noms en la mesura que les parts volen acomplir-lo. Si no ho fan, el que queda danyat s noms la relaci entre elles, al marge defectes a tercers o al propi sistema jurdic. Hi ha, en canvi, daltres situacions on el pacte assolit pot
Quadre 1. Matriu dels vincles socials, poltics o jurdics

VALOR DEL VINCLE (Vinculaci) VINCLE Dimensi privada Dimensi social (governana) Dimensi polticoadministrativa (governana) Dimensi jurdica Pacte implcit (acord) Pacte explcit (acord signat) Negoci jurdic o contracte (acord validable o validat)
A aquest captol no li correspon tractar els escenaris on la figura s eminentment social o poltica, sin sobretot aquells en qu la dimensi jurdica predomina sobre
les altres dues perqu es tracta del desenvolupament duna llei vigent en dret privat, o b duna norma sectorial que, en certa mesura, enllaa amb aquella, o va tenir
CAPTOL 14
en algun moment com a interlocutors als seus redactors. Hi ha legislacions, e.g., que, justament perqu situen la mediaci en lmbit del dret privat, converteixen directament la figura de la mediaci en un contracte. La Llei 18/2006, de 22 de novembre, de mediaci familiar de les Illes Balears defineix la mediaci daquesta manera: Art. 4 [concepte]: Mitjanant el contracte de mediaci, una persona anomenada mediador familiar sobliga a prestar els serveis dinformaci, orientaci i assistncia, sense facultat decisria prpia, a compte i per encrrec dels subjectes que, pertanyent a una mateixa famlia o grup convivencial, estan en conflicte i que sobliguen a retribuir els seus serveis amb la finalitat dintentar arribar a acords113. Sadopta en dret privat la forma contractual perqu s la que sadapta a considerar els pactes com a obligacions, dacord amb la seva naturalesa jurdica. En cas de no regular-se expressament i atesa la novetat de la figura, shauria de recrrer a lanalogia amb altres contractes per exemple, el contracte darrendament de serveis o el contracte de mandat. En les lleis de mediaci familiar esmentades no sha regulat el contracte de mediaci com a punt de partida de lactivitat mediadora, per la qual cosa el resultat ha estat una norma de carcter pblic que necessitar recrrer a figures anlogues per a la seva regulaci completa en aquest mbit. Aquestes situacions no sn noves, tal com recorda lextingit contracte de comproms (article 1820 del Codi civil, derogat), que formulava una remissi a les normes reguladores de la transacci, per la qual cosa aquesta insuficincia normativa va determinar laprovaci de la Llei darbitratge, de 22 de gener de 1953, que mantenia la naturalesa contractual. Potser aquesta s la singularitat de la mediaci que possiblement la fa ms satisfactria per la superaci de molts conflictes que envaeixen els jutgats. La mediaci possibilita ladopci dacords o protocols que superen el que s jurdicament exigible, incorpora compromisos dndole moral, que sn vlids entre les parts noms perqu les parts aix ho volen ats que atenen al valor estrictament privat de la seva relaci, sense que aix signifiqui que es comprometen ni tan sols a un compliment exigible que vagi ms enll de la relaci que mantenen o volen mantenir en el futur. Sinscriu en un mbit del dret privat on comencen a tenir cabuda i fora figures que no van lligades a lestricte naixement defectes jurdics, per que el dret contempla i emmarca. Ens referim, en altres mbits, a figures com ara les cartes de patrocini, o els protocols familiars el contingut dels quals no sempre s juridicament exigible.
13 Recomanacions
Les recomanacions segents sorienten, bsicament, a lestructuraci jurdica de la mediaci, amb vistes tant al desenvolupament reglamentari de la figura com a una futura llei general de mediaci a Catalunya. Es tenen presents els trets identificatius i principis comuns en tots els mbits i sectors socioeconmics sense deixar de banda les prpies particularitats, que els singularitzen. Tamb, sobre la base de lanlisi transversal de les diferents modalitats, es fan algunes propostes: 1. Caldria determinar un concepte jurdic unvoc de mediaci, que inclogui aquells elements essencials daquesta instituci i alhora permeti que les especificitats prpies de cada mbit quedin reflectides. Aquest concepte legal serviria de punt de partida per ulteriors normatives daltres mbits de conflictes. En el mateix sentit, s necessari establir els trets identificatius que diferencin la mediaci daltres figures de resoluci autocompositives significativament, respecte de la conciliaci. Aquesta precisi redundar en ls de la mediaci per part de la ciutadania. Seria imprescindible situar els principis estructurals que regeixen la mediaci, aix com daltres principis informadors, amb una descripci precisa quant al seu contingut i abast. Caldria, especficament, modular el principi de presencialitat i valorar els avantatges de la plasmaci explcita del principi de flexibilitat. Partint del principi de neutralitat, caldria una reflexi (desprs danalitzar les mediacions efectivament realitzades en diferents mbits) sobre els parmetres dactuaci del mediador, s a dir, si a la prctica la declarada mediaci facilitativa s tal, o esdev una mediaci valorativa. s convenient desenvolupar normativament el conflicte dinteressos tenint alhora presents els principis de confidencialitat i de neutralitat i valorar especialment els casos en qu una mateixa persona pugui intervenir en la mediaci amb diferents rols, com seria el cas de ladvocat mediador; ladvocat conciliador; lrbitre mediador; jutge mediador; etc. s adient destacar la complexitat del principi de confidencialitat, que pot tenir una intensitat i un nivell de gradaci diferents en funci dels mbits de mediaci, com sha subratllat reiteradament du-
2.
3.
4.
5.
6.
CAPTOL 14
rant lestudi. Tamb cal situar aquest principi en relaci amb el secret professional. 7. Pel que fa al procediment, caldria una anlisi acurada de lobligatorietat de la mediaci, tenint en compte les experincies en dret comparat, amb atenci particular a eventuals conseqncies negatives en cas dincompareixena o de rebuig de la mediaci. Fra bo considerar la possibilitat daplicar, com sha fet a Itlia, possibles avantatges de tipus fiscal per a les parts que decideixen sotmetre el seu conflicte a mediaci. Podria pensar-se, per exemple, per al cas que efectivament sassoleixin acords que posin fi a la contesa. Igualment, des de diferents mbits (especficament laboral) es demana una revisi del procediment per tal de reduir-ne els trmits i fer-los ms gils. Respecte del procediment, i en relaci amb el desplegament reglamentari de la LMADP, fra bo reflexionar sobre la durada ms adient de les sessions, i si convindria fixar un mxim de dues hores.
procedimentals, com ara la Llei denjudiciament civil, per tal de facultar els jutges a derivar assumptes a mediaci, quan aix sestableixi normativament. 15. Fra convenient lelaboraci de reglaments sectorials, amb el referent dels aprovats en lmbit cooperatiu i dels contractes de conreu i dintegraci. Aquesta poltica s especialment convenient en un mbit com el de la mediaci comunitria, per tal de visibilitzar les seves especificitats, i aclarir la relaci de collaboraci amb el Centre de Mediaci de Dret Privat, ms enll dels enunciats de la LMADP. 16. s necessria una regulaci amb voluntat generalista de les ODR, que anticipi leclosi de la modalitat en el nostre pas. 17. En general, s convenient elaborar codis de bones prctiques o protocols dactuaci lligats al millor compliment o intelligncia dels principis que presideixen la mediaci i de lactivitat del mediador. Es tracta dinstruments extremadament tils de cara a la consolidaci de la prctica de la mediaci al nostre pas i a la seva acceptaci social.
8.
9.
10. Caldria una revisi tcnica del rgim sancionador de la LMADP, aix com introduir, per a determinats fets constitutius dinfracci, mesures de carcter formatiu per a la rehabilitaci dels mediadors suspesos. 11. Ats que una conducta negligent del mediador pot generar perjudicis a les parts, cal preveure mecanismes jurdics per a rescabalar-les, com ara la contractaci dassegurances per part dels professionals de la mediaci. 12. Caldria valorar la possibilitat que els acords resultants de la mediaci lligada a conflictes fonamentalment jurdics tinguessin valor vinculant i fora executiva sense necessitat de procedir a lobertura dun procediment judicial declaratiu, sempre que el seu contingut fos ajustat a dret i, especficament, analitzar els mecanismes en el si de lordenament jurdic catal per plasmar-ho. Tamb fra bo buscar i debatre sobre els mecanismes de seguiment o de potenciaci del compliment dels acords que per la seva naturalesa no sn exigibles mitjanant mecanismes estrictament jurdics. 13. Igualment, seria convenient impulsar la incorporaci a les lleis que el procediment de mediaci suspn els terminis de prescripci i caducitat. 14. Caldria valorar la possibilitat de proposar, des de Catalunya, reformes legislatives de diferents lleis
14 Bibliografia referenciada
Barral, L. et al. (2009). El concepte jurdic de la mediaci. A Casanovas, P.; Daz, L.; Magre, J.; Poblet, M. (Eds.). Materials del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. La mediaci: concepte, mbits, perfils, indicadors. Vol. I. Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Barral, I. (2010). Cap a la mediaci electrnica (a propsit de la mediaci electrnica institucional en dret de consum). A Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dirs.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coords.). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (en premsa). Hinojal Lpez, S. (2005). Los menores ante la mediacin. A Ruz Marn, M. J. (Dir.), Mediacin y proteccin de menores en derecho de familia. Madrid, Consejo General del Poder Judicial: Centro de Documentacin Judicial, D. L.
CAPTOL 14
Lasheras Herrero, P. (2008). Mediacin familiar: oralidad y principios de procedimiento, Coloquio ADIP, Universitat de Valncia. Marco Molina, J. (2001). La incorporacin de directivas en materia de derecho patrimonial por el legislador cataln (La relacin entre las directivas comunitarias y la actividad legislativa de las Comunidades Autnomas), La Notara, pp. 15-50. Martn Casals, M. (2010). La comediaci com a model. A Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dirs.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coords.). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (en premsa). Ordez Sols, D. (2009). La Directiva sobre mediacin y sus efectos en el derecho espaol: <fuera de los tribunales tambin hay justicia>, Diario La Ley, nm. 7165, pp. 1-30. Ortuo Muoz, P. (2006). Justificacin de la puesta en marcha por el CGPJ del proyecto piloto de mediacin familiar en los juzgados de familia de Espaa en el ao 2006, Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin, Estudios de Derecho Judicial, n. 111, Madrid: CGPJ, 2006, pp. 593-627. Ortuo Muoz, P (2009). El papel del abogado en la mediacin. Disponible a: http://www.cgae.es/portalCGAE/archivos/ficheros/1256803556152.pdf Serrano, G. (2008). Eficacia y mediacin familiar, Boletn de Psicologa, nm. 92, mar 2008, p. 58. Sol Resina, J., Yss Solanes, M. Comentari a la Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya (nm. 3355, de 26.03.2001), La Notara, nm. 6, juny, pp. 19 a 47. Vaquer Aloy, A. (2010). Mediaci i prescripci. A Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dir.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coords.). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (en premsa). Vaquer Aloy, A.; Lamarca i Marqus, A. (Eds.) (2009). Comentari a la nova regulaci de la prescripci i la caducitat en el dret civil de Catalunya. Vidal Teixid, A. (2010). Els codis de bones prctiques. A Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dir.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coords.). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Vol. 2. Barce-
lona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (en premsa). Villagrasa Alcaide, C.; Vall Rius, A. (2002). Comentarios al desarrollo reglamentario de la Ley 1/2001, de 15 de marzo, de mediacin familiar de Catalua, La Ley, T. 6, pp. 1728-1733.
15 Bibliografia
Alcaraz Liao, A. B. (2007). El valor de la mediacin familiar en los procesos de separacin y divorcio, Anales de Derecho, nm. 25, pp. 493 a 503. Als Sioli, J. (2008). Los tesoros de la mediacin, La Ley: revista jurdica espaola de doctrina, jurisprudencia y bibliografa, T. 4, pp. 1723-1725. lvarez Moreno, M. T. (2002). La mediacin empresarial, Revista de Derecho Privado, Desembre 2002, pp. 957-986. lvarez Moreno, M. T.; Muoz Garca, C. (2003). Aspectos jurdicos de la mediacin familiar, Revista de Derecho Privado, nm. 87, mar-abril 2003, pp. 257-278. Amors, M.; Camps, F.; Pastor, X. (2000). Mediaci comunitria i gesti alternativa de conflictes a Catalunya, una guia per a la governabilitat, Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Andrs Ciurana, B. (2005). La mediacin civil y mercantil: una asignatura pendiente en Espaa, Actualidad Jurdica Ura & Menndez, nm. 12, setembre desembre 2005, pp. 60 a 69. Ballarn Marcial, A. (2003). La mediacin, Revista jurdica del Notariado, nm. 46, abril juny 2003, pp. 9-25. Barona Vilar, S. (2009). Mediacin penal como pieza del sistema de tutela penal en el siglo XXI. Un paso ms hacia la resocializacin y la justicia restaurativa, Revista de derecho penal, enero 2009, pp. 11-53. Barona Vilar, S. (2009). La mediacin penal para adultos: una realidad en los ordenamientos jurdicos (experiencias en Espaa, EEUU, Inglaterra y Gales, Pases Escandinavos, Francia, Alemania, Portugal, Brasil y Chile). Valncia: Tirant lo Blanch.
CAPTOL 14
Barrada Orellana, R. (2000). Proyecto de regulacin de la mediacin familiar en Catalua, La Notara, nm. 6/2000. Blanco Carrasco, M. (2009). Mediacin y sistemas alternativos de resolucin de conflictos: una visin jurdica, Madrid, Reus. Blanco Carrasco, M. (2009). La alternativa de la mediacin en conflictos de consumo: presente y futuro, Anuario Jurdico y econmico escurialense, nm. 42, pp. 129-152. Blanco Sabio, M. (2001). Comentarios al proyecto de ley de mediacin familiar en Catalua, Anuario de Justicia Alternativa, nm. 1, 2001, pp. 197-210. Bolaos Cartujo, I. (2008). Hijos alineados y padres alienados: mediacin familiar en rupturas conflictivas, Madrid, Reus. Campo Izquierdo, A. L. (2005). La mediacin familiar como complemento del proceso judicial de familia: anlisis comparativo de las distintas leyes de mediacin familiar, Revista de derecho de familia, nm. 26, pp. 279-304. Carulla Bentez, P. (2001). La mediacin: una alternativa eficaz para resolver conflictos empresariales, Anuario de Justicia Alternativa, nm. 1, pp. 121154. Casanovas, P. (1998). Las formas sociales del derecho contemporneo: el ius commune. Working Paper, n. 146, Instituto de Ciencias polticas y Sociales de Barcelona. Casanovas, P.; Poblet, M. (2008). Concepts and fields of relational justice. A Casanovas, P.; Sartor, G.; Casellas, N.; Rubino, R. (Eds.) Computable Models of the Law. Berlin - Heidelberg: Springer Verlag. Casanovas, P. (2002). Dimensiones del pluralismo jurdico. Actas del IX Congreso de Antropologa FAAEE, Cultura y poltica. El recurso a la reciprocidad. Barcelona. Casanovas, P.; Poblet, M. (2008). Micro-fundamentos de la justicia reparadora: primer ensayo de conceptualizacin, Estudios en homenaje al profesor Gregorio Peces-Barba. Madrid: Dykinson, T. 4, pp. 225-258. Casanovas, P., Daz, L., Magre, J., Poblet, M. (Eds.) (2009). Materials del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. La mediaci: concepte, mbits, perfils, indicadors. Vol. I., Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada.
Castells, M. (2009). The New Public Sphere: Global Civil Society, Communication Networks, and Global Governance. A Kishan Thussu, D. (Ed.) International Communication: a Reader. New York: Routledge. Castillo Martnez, C. C. (2003). El inters del menor como criterio prevalente en la mediacin familiar, Familia: persona y familia, nm. 25, pp. 25-51. Cobb, S. & Rifkin, J. (1991). Practice and Paradox: Deconstructing Neutrality in Mediation, Law and Social Inquiry, 16, pp. 35-64. Cobb, S. (1991). Einstenian Practice and Newtonian Discourse: Ethical Crisis in Mediation, Negotiation Journal, 7, pp. 87-102. Conrad, D. R. (1998). Confidentiality Protection in Mediation: Methods and Potential Problems in North Dakota, North Dakota Law Review, 74, pp. 45 i ss. Corvo Lpez, F. M. (2008). Los hijos menores ante el proceso de mediacin familiar a Homenaje al profesor Manuel Cuadrado Iglesias, Navarra: Cizur Menor, Thomson Civitas. Cucarella Galiana, L. A. (2003). Consideraciones procesales en torno a la mediacin familiar, Anuario de Justicia Alternativa, nm. 4, pp. 233-250. Dapena, J. (2000). La mediaci i reparaci, Justifrum: papers destudis i formaci, nm. 11, pp. 15-29. Davis, W.E. (1996). Diseo de sistemas para resolver conflictos: la experiencia con multipuertas en Estados Unidos. A Gottheil, J.; Schiffrin, A. (Coords.) Mediacin: una transformacin en la cultura, pp. 191-215. Domingo, V. (2008). Justicia restaurativa y mediacin penal, Revista de Derecho penal, nm. 23, pp. 33-68. Espn Alba, I. (2003). La mediacin familiar en Galicia, Estudios Jurdicos en homejae al profesor Lus Dez-Picazo, Madrid: Thomson Civitas. Ferreiro Lapatza, J. J. (Dir.) (2005). La justicia tributaria en Espaa: informe sobre las relaciones entre la administracin y los contribuyentes y la resolucin de conflictos entre ellos, Madrid, Barcelona, Marcial Pons, ediciones jurdicas y sociales. Fisher, H. M. (1942). Judicial Mediation: How It Works Through Pre-Trial Conference, University of Chicago Law Review, 10, pp. 453. Fiss, O. (2007). Contra la conciliacin, El derecho como razn pblica. Editorial Marcial Pons.
CAPTOL 14
Folger, J. P. (2000). Mediation Research: Studying Transformative Effects, Hofstra Labour and Employment Law Journal, 18, pp. 385 i ss. Funes i Artiaga, J. (Dir.) (1994). Mediaci i justicia juvenil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justcia, Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Garca Garca, L. (2002). En los conflictos familiares por qu deberamos acudir a la mediacin? La mediacin como alternativa en la resolucin de conflictos familiares y matrimoniales (I) i (II), Revista de Derecho de familia, nm. 14, gener 2002, pp. 55-74 i nm. 15, abril 2002, pp. 47-68. Garca Garca, L. (2003). Mediacin y familia: prevencin y alternativa al litigio en los conflictos familiares. Madrid: Dykinson. Garca Presas, I. (2009). El procedimiento de mediacin familiar, Actualidad civil, nm. 8, pp. 2 i ss. Garca Presas, I. (2009). La mediacin familiar: una alternativa en el proceso judicial de separacin y divorcio, Las Rozas (Madrid): La Ley. Garca Villaluenga, L. (2006). Mediacin en conflictos familiares: una construccin desde el derecho de familia, Madrid, Reus. Gimnez-Salinas i Colomer, E. (1996). La mediaci penal en dret comparat, Justiforum: papers destudis i formaci, nm. 5, pp. 9-26. Gimnez-Salinas i Colomer, E. (1996). La mediacin en el sistema de justicia juvenil: una visin desde el derecho comparado, Cuadernos de derecho judicial, nm. 15, pp. 53-81. Gimeno, R. (2001). La mediacin en el mbito penal juvenil, Anuario de Justicia Alternativa, nm. 1, pp. 233-257. Goldberg, S. B. (2003). Dispute Resolution: Negotiation, Mediation and Other Processes, New York: Aspen Publishers. Gonzlez Cano, I. (2007). ltimas propuestas en la Unin Europea sobre la mediacin en asuntos civiles y mercantiles Unin Europea Aranzadi, nm. 2, febrer, pp. 5-30. Gonzlez-Cullar Serrano, N. (Dir.); Sanz Hermida, A. Ma.; Ortiz Pradillo, J. C. (Coords.) (2010). Mediacin: un mtodo de conflictos: estudio interdisciplinar, Madrid: Colex.
Guilarte Gutirrez, V. (2000). La mediacin familiar: panacea cuestionable, Revista de derecho de familia, nm. 6, gener 2000, pp. 29-44. Lafuente, N.; Camps, F. (Coords.) (2003). La gesti alternativa de conflictes en les organitzacions del tercer sector, Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Lasheras Herrero, P. (2008). Mediacin familiar: oralidad y principios de procedimiento, Coloquio ADIP, Universitat de Valncia. Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I. (Dirs.); Tarabal, J.; Esteve, G. (Coords.) (2010). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Departament de Justcia (en premsa). Led Capaz, P. (2005). La mediacin escolar: un modelo institucional, Anuario de justicia alternativa, nm. 6/2005. Lederach, J. P. (1996). Mediacin, Gernika: Centro de Investigacin por la Paz Gernika Gogoratuz. Libro Verde sobre las modalidades alternativas de solucin de conflictos en el mbito del derecho civil y mercantil -COM (2002). Lorca Navarrete, A. M.; Dentici Velasco, N. M. (2005). La regulacin de la separacin de la separacin y el divorcio en la nueva ley de divorcio de 2005 con especial referencia a la mediacin familiar, San Sebastin: Instituto Vasco de Derecho Procesal. Lucas Mas, C. O. (2003). La mediacin y otros mecanismos alternativos de resolucin de conflictos en el mbito tributario estadounidense. Especial referencia a las actuaciones del IRS (Internal Revenue Service), Revista de derecho financiero y hacienda pblica, nm. 269, pp. 603-625. Luqun Bergareche, R. (2007). Teora y prctica de la mediacin familiar intrajudicial y extrajudicial. Navarra: Cizur Menor, Thomson Civitas. Llopis Giner, J. M. (Coord.) (2003). Estudios sobre la ley valenciana de mediacin familiar, Valncia: Sedav, Prctica de derecho.. Martn Braas, C. (1995). Los acuerdos adoptados en mediacin, conciliacin y arbitraje en el mbito del artculo 91 del Estatuto de los Trabajadores: su control jurisdiccional, Actualidad laboral, T. 3, pp. 793-815. Mejas Gmez, J. F. (2009). La mediacin como forma de tutela judicial efectiva, Madrid: El Derecho editores.
CAPTOL 14
Menkel-Meadow, C. (2002). When Litigation is Not the Only Way: Consensus Building and Mediation as Public Interest Lawyering, Washington University Journal of Law and Policy, 10, pp. 37 i ss. Montesinos Garca, A. (2008). Mediacin on line, Revista de la contratacin electrnica, nm. 94, pp. 85-110. Moreno Cordero, G. (2009). La Directiva comunitaria 2008/52/CE sobre ciertos aspectos de la mediacin en asuntos civiles y mercantiles (especial referencia a la mediacin de consumo en el ordenamiento espaol), Revista de la Corte Espaola de Arbitraje, pp. 87-117. Ordeana Gezuraga, I. (2009). La conciliacin y la mediacin en cuanto a instrumentos extrajurisdiccionales para solventar el conflicto laboral, Granada: Comares. Ortuo Muoz. P. (1995). El dictamen de especialistas como prueba pericial sui generis en el derecho de familia y la mediacin, Poder Judicial, nm. 37, pp. 193-212. Ortuo Muoz, P. (2003). Libro verde sobre las modalidades alternativas de resolucin de conflictos en el mbito civil y mercantil de 19 de abril de 2002 de la Comisin de las Comunidades Europeas, Revista Iuris-La Ley, 77, nov. 2003, p. 42 a 48. Ortuo Muoz, P. (2005). La Mediacin Familiar, a lobra collectiva Tratado de Derecho de Familia, editorial SEPIN, pp. 1101-1177. Ortuo Muoz, P. (2006). Justificacin de la puesta en marcha por el CGPJ del proyecto piloto de mediacin familiar en los juzgados de familia de Espaa en el ao 2006, Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la mediacin, Estudios de Derecho Judicial, n. 111, Madrid: CGPJ, 2006, pp. 593-627. Ortuo Muoz, P. (2007). La mediacin civil y penal (alternativas a la judicializacin de los conflictos). Mesa 2, Estudios de derecho judicial, nm. 136, pp. 73-84. Ortuo Muoz, P. (2009). A propsito de la Directiva 2008/52/CE sobre mediacin en asuntos civiles y mercantiles, Aranzadi civil, nm. 20, pp. 15-18. Ortuo Muoz, P (2009). El papel del abogado en la mediacin. Disponible a: http://www.cgae.es/portalCGAE/archivos/ficheros/1256803556152.pdf
Pedrajas Moreno, A. (2000). La impugnacin de los acuerdos de mediacin y de los laudos arbitrales y laborales, Justicia laboral, nm. 3, pp. 25-49. Prez Martell, R. (2008). Mediacin civil y mercantil en la Administracin de Justicia, Valncia: Tirant lo Blanch. Prez Martell, R. (2009). La ley catalana de mediacin en el mbito del derecho privado de 22 de julio de 2009, Revista jurdica de Canarias, nm. 15, pp. 57-75. Prez-Salazar Resano, M. C.; Ros Martn, J. C (dirs.) (2007). La mediacin civil y penal: un ao de experiencia, Madrid: Consejo General del Poder Judicial. Perlingieri, P. (2006). Il diritto civile nella legalit costituzionale secondo il sistema italo-comunitario delle fonti. Editore Edizioni Scientifiche Italiane. Prats Albentosa, L. (2008). Recurrir a la mediacin en los conflictos familiares, Iuris, nm. 124, febrer 2008, pp. 33-35. Ros Martn, J. C. (2007). Conclusiones del curso La mediacin civil y penal Dos aos de experiencia. 2 parte del curso sobre alternativas a la judicializacin de los conflictos dirigidos a jueces de familia y penales, Estudios de derecho judicial, nm. 136, pp. 253-302. Ros Martn, J. C. et al. (2008). La mediacin penal y penitenciaria: experiencias de dilogo en el sistema penal para la reduccin de la violencia y el sufrimiento humano , 2 ed., Madrid: Colex. Rogel Vide, C. (2009). Mediacin y transaccin en el Derecho civil, Revista general de legislacin y jurisprudencia, nm. 3, pp. 545-564. Ruz Esparza, J. M. (2007). Alternativas a la judicializacin de los conflictos, Estudios de derecho judicial, nm. 136, pp. 105-158. Ruz Marn, M. J. (Dir.) (2005). Mediacin y proteccin de menores en derecho de familia, Madrid: Consejo General del Poder Judicial, Centro de Documentacin Judicial, D. L. Sez Rodrguez, C. (Coord.) (2008). La mediacin familiar. La mediacin penal y penitenciaria. El estatuto del mediador: un programa para su regulacin, Navarra: Cizur Menor, Thomson Aranzadi. Sez Valcrcel, R.; Ortuo Muoz, P. (Dirs.) (2007). Alternativas a la judicializacin de los conflictos: la
CAPTOL 14
mediacin. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, Centro de Documentacin Judicial, DL. Sastre Pelez, A. (2002). Principios generales y definicin de la mediacin familiar: su reflejo en la legislacin autonmica, La Ley, T. 2, pp. 1752-1761. Snchez lvarez, B. (2007). Cuestiones relevantes de derecho sustantivo y procesal de la incorporacin de la mediacin a la jurisdiccin penal de adultos en la fase de mediacin. La mediacin penitenciaria, Estudios de derecho judicial, nm. 136, pp. 227-252. Santor Salcedo, H. (2006). La mediacin en los conflictos de trabajo; naturaleza y rgimen jurdico, Las Rozas (Madrid): La Ley. Serrano Romero, J. F. (2009). La mediacin en Catalua, tras el Proyecto de Ley de mediacin en el mbito del derecho privado de 27 de mayo de 2008, Actualidad civil, febrer 2009, pp. 381-414. Sol Resina, J.; Yss Solanes, M. Comentari a la Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya (nm. 3355, de 26.03.2001), La Notara, nm. 6, juny, pp. 19 a 47. Soleto Muoz, H.; Otero Parga, M. (Coords.) (2007). Mediacin y solucin de conflictos: habilidades para una necesidad emergente, Madrid: Tecnos. Soria, M. A.; Villagrasa, C.; Armadans, I. (Coords.) (2008). Mediacin familiar. Conflicto: tcnicas, mtodos y recursos, Barcelona, Bosch. Suars, M. (2005). Mediacin: conduccin de disputas, comunicacin y tcnicas, 5a reimp. Buenos Aires, Barcelona, Mxic: Paids. Torillo Gonzlez, F. J. La mediacin laboral, Aranzadi Social, Vol. V, pp. 531-552. Torre Garca, A. et al. (2006). Mediacin como alternativa de resolucin de conflictos laborales; perspectiva psicosocial, Introduccin al derecho del arbitraje y mediacin. Salamanca: Ratio Legis Librera Jurdica, pp. 311-332. Torres Muoz, M. (1999). Las crisis familiares en la jurisprudencia: criterios para una mediacin familiar. Valncia: Consell Superior de Collegis dAdvocats de la Comunitat Valenciana. Taylor, A. (1994). The Four Foundations of Family Mediation: Implications for Training and Certification, Mediation Quarterly, 12, pp. 77-88.
Ury, W. (2005). Alcanzar la paz: resolucin de conflictos y mediacin en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona, Buenos Aires, Mxic: Paids. Vall Rius, A. M. (2008). La mediacin: realidad y retos de futuro, La Ley: revista jurdica espaola de doctrina, jurisprudencia y bibliografa, T.3, pp. 1806-1809. Vargas Pavez, M. (2008). Mediacin obligatoria. Algunas razones para justificar su incorporacin. Revista de derecho, V. XXI, n. 2, desembre, p. 196. Vidal Teixid, A. (2009). Algunes reflexions sobre la nova Llei de mediaci, Mn Jurdic, nm. 249, pp. 8 i 9. Vives, G. (2009). Apuntes sobre la reforma de la oficina judicial: la mediacin como medio de desjudicializar conflictos, Economist & Jurist, nm. 135, pp. 66 i 67. Vilalta, A.E. (2009). La cultura del dilogo y la justicia relacional com tercera va. Revista IDP, nm 8, UOC. Villagrasa Alcaide, C.; Vall Rius, A. (2001). La mediacin familiar en Catalua: anlisis sistemtico de la Ley 1/2001, de 15 de marzo, de mediacin familiar de Catalua, La Ley, T. 5, pp. 1744-1755. Villagrasa Alcaide, C.; Vall Rius, A. (2002). Comentarios al desarrollo reglamentario de la Ley 1/2001, de 15 de marzo, de mediacin familiar de Catalua, La Ley, T. 6, pp. 1728-1733. Villagrasa Alcaide, C.; Vall Rius, A. (2003). Comentaris i reflexions sobre la regulaci de la mediaci familiar en el dret civil de Catalunya, Revista Jurdica de Catalunya, nm. 2, pp. 333-359. Villagrasa Alcaide, C. (Coord.) (2004). La mediaci. Alternativa multidisciplinria a la resoluci de conflictes, Barcelona: Prtic. Vinyamata, E. (2004). Guerra y paz en el trabajo: conflictos y conflictologa en las organizaciones, Valncia: Tirant lo Blanch. Viola Demestre, I. (2005). La mediaci a lempresa familiar: una eina per a la seva pervivncia, Nous reptes del dret de famlia: materials de les tretzenes jornades de dret catal a Tossa. Girona: Documentaci universitria, pp. 537-552. Viola Demestre, I. (2009a). El carcter ejecutivo de los acuerdos resultantes de mediacin, a Simposio sobre tribunales y mediacin. Nuevos cami-
CAPTOL 14
nos para la justicia. Comunicaciones. Barcelona: Huygens editorial, pp. 21-28. Viola Demestre, I. (2009b). Minora de edad y mediacin escolar, Por los derechos de la infancia y la adolescencia. Barcelona: Bosch, pp. 2739-2750. Viola Demestre, I. (2010). La confidencialitat en el procediment de mediaci, a Lauroba, M.E.; Barral, I.; Viola, I., (Dirs.); Tarabal, J.; Esteve, G., (Coords.), Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, vol. 2, Barcelona: Departament de Justcia i Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (en premsa).
Yss Solanes, M. (2003). Algunas consideraciones en torno a la Llei 1/2001: de 15 de marzo, de mediaci familiar de Catalunya, Estudios jurdicos en homenaje al profesor Lus Dez-Picazo. Madrid: Thomson Civitas. Per a ms bibliografia, vegeu el dossier de mediaci elaborat per la Biblioteca de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona, disponible a: http://www.icab. cat/files/242-190751-DOCUMENTO/Dossier%20 10b_Mediaci%C3%B3_llibre.pdf
Notes
1 DOGC nm. 5432, 30.07.2009. 2 DOGC nm. 5499, 05.11.2009. 3 DOGC nm. 5499, 05.11.2009. 4 DOGC nm. 4670, 06.07.2006. 5 DOGC nm. 5422, 16.07.2009. 6 Llei 22/2010, del 20 de juliol, de Codi de consum de Catalunya (DOGC nm. 5677, 23.07.2010). 7 Als efectes que ens interessen, cal tenir present la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la famlia (DOGC nm. 5686, 05.08.2010). 8 DOGC nm. 5641, 02.06.2010. 9 BOE nm. 48, 25.02.2008. En aquest RD es pretn, com sindica al seu prembul, aclarir el paper de la mediaci en el procediment arbitral, abstenint-se de regular aquest institut de resoluci de conflictes per congruncia amb les competncies autonmiques sobre la matria. La particularitat daquest mbit tamb queda pals per la Directiva 2008/52/CE (Cd. 10) on exclou els sistemes de reclamaci de consum del seu mbit daplicaci ats que aquest mbit ja es troba regulat per la Recomanaci de la Comissi de 4 abril de 2001 relativa als principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum [C(2001) 1016]. 10 BOE nm. 11, 13.01.2000. 11 Llei (gallega) 4/2001, de 31 de maig, reguladora de la mediaci familiar [BOE nm. 157, de 2.7. 2001]; Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediaci familiar, en lmbit de la Comunitat Valenciana. [BOE nm. 303, de 19.12.2001]; Llei 15/2003, de 8 de abril, de la mediaci familiar en Canries, modificada per la Llei 3/2005, de 23 de juny [BOE nm. 134, de 5.6.2003; reforma BOE nm. 177, de 26.7.2005]; Llei 4/2005 (Castella-La Manxa), de 24 de maig, del servicio social especializado de mediacin familiar [BOE nm. 203, de 25.8.2005]; Llei 8 de febrer del Pas Basc [DOPV nm. 2008034, 18.2.2008]; Llei 1/2009 (Andalusia), de 27 de febrer, reguladora de la Mediaci Familiar [BOE nm. 80, 2.4.2009]. A les referncies posteriors, sabreujar amb la referncia LMF i la Comunitat pertinent. 12 BOE nm. 7, 08.01.2000. 13 Es pot consultar a http://www.mjusticia.es/cs/Satellite?c=Documento&cid=1161680003706&pagename=Portal_del_ciuda dano%2FDocumento%2FTempDocumento 14 Accessible al web del Poder judicial [juliol 2010] http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetDoc?DBName=dPortal&UniqueKeyValue= 153342&Download=false&ShowPath=false 15 DOUE de 24 de maig de 2008, L 136/3.
CAPTOL 14
16 Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, COM (2002) 196. A ms, la Recomanaci del Consell dEuropa R (98) 1, del Comit de Ministres de 21 de gener de 1998, sobre mediaci familiar; per a lmbit penal, sha tingut en compte la Recomanaci nm. R (99)19, orientada de forma ms especfica a la mediaci en lmbit penal. 17 El Codi de conducta europeu per a mediadors s un document desenvolupat per un grup de persones interessades amb lassistncia dels serveis de la Comissi Europea, aprovat el juliol de 2004, a Brusselles, sense carcter vinculant. Estableix una srie de principis el compliment dels quals es deixa a larbitri dels mediadors individuals, essent daplicaci a qualsevol tipus de mediaci en assumptes civils i mercantils. Es pot consultar a ec.europa.eu/civiljustice/adr/adr_ec_code_conduct_es.pdf 18 DOCE, L 109/56 19.4.2001. 19 Vegeu el Cap. 1 daquest LLB. 20 Resoluci 2002/12 ECOSOC. 21 Certament, s una referncia recorrent, ats que en el captol shan obviat, excepte algunes referncies puntuals, les remissions a limportant aparell bibliogrfic, que es contrarresta amb la bibliografia final. 22 Sobre la competncia de la Generalitat en la transposici de directives comunitries durant la vigncia de lEAC de 1979, vegeu Marco Molina (2001, 15-50). 23 Cfr. amb les Figures 4 i 5 del Cap. 1. LLB. 24 Prembul LMADP: Quant als aspectes organitzatius, la implantaci efectiva del sistema i lobertura de la mediaci a determinats conflictes civils que sorgeixen en lmbit de les comunitats de propietaris i de la vida associativa i fundacional i a altres litigis nascuts en la comunitat que sn imprpiament judicialitzats. 25 Lart. 32 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, 16.07.2009) estableix que la mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitj del qual es dna suport a les parts en conflicte perqu puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori. 26 Cit., p. 22.
27 Per contra, lAPrMACM ( II, 2 EM) destaca del mediador, que dell se pretende una intervencin activa y orientada a la solucin de la controversia, a diferencia de otras figuras, como la conciliacin, en que la participacin de un tercero se produce con una menor implicacin o capacidad de propuesta. 28 Vegeu Cap. 1 i especialment el Cap. 16 i el seu resum executiu LLB. 29 Com exemple, vegeu lart. 2.2 LMF Castella i Lle [mbito de aplicacin y finalidad]: La finalidad de la mediacin familiar regulada en la presente ley es evitar la apertura de procesos judiciales de carcter contencioso, contribuir a poner fin a los ya iniciados o reducir su alcance, pudiendo tener lugar con carcter previo al proceso judicial, en el curso del mismo, o una vez concluido ste. 30 Cfr. els resultats estadctics a lAnnex 4 LLB. 31 Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei denjudiciament civil en matria de separaci i divorci. 32 Aix, p.e., art. 8 LMF Galcia 2001 Principios informadores; LMF Canries, 2003, art. 4: Principios informadores de la mediacin familiar o art. 8 LMF Castella-La Manxa 2005. 33 Es tracta, en concret, de les demandes de judici verbal per ra de la quantia que consisteixin en una reclamaci de quantitat (inferior, per tant, a sis mil euros [vid. 250.2 LEC]) i no es refereixin ni a les matries enumerades a larticle 250.1 LEC ni a matria de consum (vid. apartats 7, 10 i 11 de la DF2a Avantprojecte LMACM). 34 35 Informe al Anteproyecto de ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles, op. cit., p. 118. id. Llibre verd sobre les modalitats alternatives de resoluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, publicat per la ComisV si Europea el 19 dabril de 2002, p. 28.
36 En aquest sentit, pot ser illustrativa lobservaci que fu la Comissi Jurdica Assessora en relaci amb lart. 19.2 del Projecte de decret pel qual es regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya i la referncia que aquest feia a una hipottica clusula de submissi a mediaci: La Comissi fa lobservaci que, tal com est redactat, el precepte podria desvirtuar la voluntarietat de la mediaci i que la referncia a la clusula de submissi s una cpia inescaient de larbitratge. En conseqncia, la Comissi entn que lmfasi inicial cal posar-lo en el fet que la mediaci es produeix quan les parts, voluntriament, ho sollicitin a la Junta, sens perjudici que ho puguin haver pactat anteriorment (vid. Dictamen Comissi Jurdica Assessora 306/2009, d11 doctubre, sobre el Projecte de decret pel qual es regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya, p. 25). 37 Vid. Llibre verd..., cit. p. 28.
CAPTOL 14
38 Aix succea en lmbit de la LMFC, que noms definia la imparcialitat (art. 12) com a deure de la persona mediadora sense en cap moment esmentar la neutralitat. De fet, alguna de les notes que la LMFC atribua a la imparcialitat del mediador, com ara el deure dajudar els participants a assolir els acords pertinents sense imposar cap soluci ni mesura concreta (art. 12.1), era, en realitat, manifestaci del carcter autocompositiu de la mediaci i, com veurem, prpia del principi de neutralitat que la presideix. Aquesta imprecisi a lhora de definir el principi dimparcialitat es reprodueix ara de manera calcada a la Llei 22/2010, del 20-VII, del Codi de consum de Catalunya (cfr. art. 132-2.3). 39 La mediaci penal juvenil: qu nopinen les parts implicades?, Programa Compartim, gesti del coneixement del Departament de Justcia (http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/MediadorsJJ_2008_producte.pdf) 40 Perqu, per exemple, t una relaci directa amb els fets que han originat el conflicte (vid. art. 24.b DRCCE). 41 En aquest mateix sentit, lavui derogat art. 6.3 LMFC establia, en el cas que no hi hagus fills comuns o que fossin majors dedat o emancipats, el deure de donar prioritat a linters del cnjuge o del membre de la parella ms necessitat, en atenci a criteris dedat, de situaci laboral, de la salut fsica i psquica i de durada de la convivncia. En aquest cas, per, s que podia parlar-se duna vulneraci del principi dimparcialitat, ja que, no s el mateix velar per linters superior del menor i, en fer-ho, beneficiar indirectament els interessos duna de les parts en conflicte, que decantar directament la balana a favor duna de les posicions enfrontades. 42 Com a marc normatiu, la informaci obtinguda en el transcurs de la mediaci estar subjecte al deure de confidencialitat, conforme a les normes de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (vid. art. 18. 3 LMF Madrid.) 43 Com a deure es preveia als arts. 13. 1. i 3 i 18 LMF, derogada per la LMADP, que es configura, primer, com a obligaci de no revelar (art. 7. 1) i, desprs, tamb, com a deure (art. 7. 4). 44 Apartat 4 Codi de conducta europea per a mediadors. 45 Art. 7.2 LMADP i art. 132-2. 4 CConsum. 46 Tamb lart. 132-2. 4 CConsum, citat. 47 El mediador t el deure de confidencialitat, per exemple, a lart. 7 LMADP. En lmbit del consum, lart. 38.3 RDSAC disposa, genricament, que, en tot cas, qui actu com a mediador en el procediment arbitral est subjecte en la seva actuaci als mateixos requisits dindependncia, imparcialitat i confidencialitat exigits als rbitres. La rellevncia de la confidencialitat es manifesta a lart. 7 Directiva 52/2008/CE. Vegeu, sobretot, els punts 79, 80 i 81 de lapartat 3.2.2.1., relatiu a la confidencialitat del Llibre Verd (2008) sobre les modalitats alternatives de soluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, de 19 dabril de 2002 [COM (2002) 196 final]. 48 Del carcter reservat de les actes, vid. art. 7.3 LMADP i art. 132-2. 5 CConsum. 49 En una resposta, es va considerar que en cas de faltes, caldria mantenir-se confidencial tot el contingut del procediment, excepte si es va arribar o no a lacord, per no quin ha estat lacord; en la resta de supsits, tant penals com civils, la confidencialitat sha de donar en tot cas, excepte els acords. 50 En correspondncia amb lart. 111-7 CCCat el qual institueix la bona fe com un dels principis informadors i fonamentals de lordenament jurdic catal, al disposar que en les relacions jurdiques privades shan dobservar sempre les exigncies de la bona fe i de lhonradesa en els tractes. 51 Vid. lestudi de dret comparat del Llibre Blanc, Cap. 2.
52 Segons la R 2001/310/CE, aquesta informaci abasta, en particular, a) el nmero y la naturaleza de las reclamaciones recibidas y su resultado; b) el tiempo que ha llevado resolver los litigios; c) cualquier problema sistemtico que planteen las reclamaciones; d) el cumplimiento, si se conoce, de las soluciones acordadas. 53 Apartat a) Les matries regulades pel Codi civil de Catalunya que en situacions de nullitat matrimonial, separaci o divorci hagin dsser acordades en el corresponent conveni regulador i apartat c) La liquidaci dels rgims econmics matrimonials. Com sindica al prembul del Llibre segon CCCat, la mediaci s una eina per a garantir lestabilitat de les relacions posteriors a la ruptura entre els progenitors, i ladaptaci natural de les regles als canvis de circumstncies. 54 Els cnjuges podran sollicitar la mediaci en qualsevol moment del procediment i en qualsevol instncia, llevat en casos de violncia familiar o masclista (art. 233-6. 1. CCCat). 55 Els acords a assolir per les parelles estables en trencar-se la convivncia. Vegeu tamb, en concordana, la disposici addicional cinquena de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu de la persona i la famlia, disposici relativa als procediments relatius a la ruptura de la parella estable segons la qual es preveu la possibilitat que les persones integrants de la parella puguin sotmetre les discrepncies a mediaci i, per la seva banda, el jutge els pots remetre a una sessi informativa de mediaci. 56 En concordana amb aquesta disposici, el Llibre segon del CCcat, art. 235-49-3 estableix un procediment confidencial de mediaci per tal de fer efectiu el dret de ladoptat a conixer la informaci sobre llur origen, reconegut explcitament en aquest llibre segon. Dal-
CAPTOL 14
tra banda, vegeu tamb la disposici addicional setena de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu de la persona i la famlia, disposici relativa a la supervisi del rgim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar, el punt 4 de la qual en els casos en qu no hi hagi cap risc de violncia, abusos o maltractaments, quan la relaci parental es consolidi, els responsables del punt de trobada familiar poden proposar a lautoritat judicial la derivaci del cas a una sessi informativa de mediaci familiar. 57 En concordana amb aquesta norma, vegeu lart. 233-9.3 CCCat, segons el qual les propostes de pla de parentalitat poden preveure la possibilitat de recrrer a la mediaci familiar per a resoldre les diferncies derivades de laplicaci del pla, o la convenincia de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills i art. 236-13.3 CCCat. relatiu als desacords en lexercici de la potestat parental. 58 i) Les matries que siguin objecte dacord pels interessants en les situacions de crisis familiars, si el supsits presenta vincles amb ms dun ordenament jurdic. j) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i persones daltres nacionalitats residents a lEstat espanyol. k) Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat per diferent de lespanyola residents a lEstat espanyol. l) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitats diferents altres que lespanyola residents a lEstat espanyol. 59 En concordana amb aquesta norma, larticle 222-10.4 CCCat estableix que davant el supsit que diverses persones vulguin assumir la tutela duna altra, lautoritat judicial les pot remetre a una sessi informativa sobre mediaci familiar, amb la finalitat que assoleixin un acord. 60 En conseqncia, queden exclosos del seu mbit daplicaci els conflictes sobre matries de dret imperatiu; les conciliacions i els arbitratges laborals; les qestions sobre les quals ja hagi recaigut sentncia ferma, i les qestions sobre les quals sigui preceptiva la intervenci del Ministeri Fiscal en representaci i defensa de qui, per manca de capacitat dactuar o representaci legal, no pot actuar per si mateix, aix com qualsevol altre que en sigui expressament excls per la llei. 61 En aquest sentit, vegeu lapndix legislatiu del ET penal, en qu sestableix que Abans de la sentncia el Codi penal (CP) de 1995 (LO 20/1995, de 23 de novembre) no contempla de forma expressa la mediaci entre el delinqent i la vctima, per li dna una especial rellevncia jurdica penal a la reparaci del dany causat a la vctima. Diversos articles assenyalen de forma especfica, tant en la part general com en lespecial, la reparaci com una circumstncia per latenuaci o la modificaci de la pena. La reparaci s considerada un atenuant genric a lart. 21.5 del CP, que estableix que s circumstncia atenuant haver procedit el culpable a reparar el dany ocasionat a la vctima, o disminuir-ne els efectes, en qualsevol moment del procediment i abans de lacte del judici oral. 62 En aquest sentit, vegeu lapndix legislatiu del ET penal, en qu sestableix que Lapreciaci de latenuant genrica de reparaci en lart. 21.5 del Codi penal, pot comportar una disminuci de la pena a imposar. Dacord amb lart. 66.2 del Codi penal, si el jutge o tribunal aprecia la concurrncia duna atenuant i no concorre cap agreujant, no podr excedir laplicaci de la pena en la meitat inferior de la fixada pel delicte. Lart. 66.4 estableix que quan siguin dues o ms les circumstncies atenuants, o una sola molt qualificada, els jutges, raonant-ho en la sentncia, podran imposar la pena inferior en un o dos graus. La part especial del Codi penal, al ttol XVI, tamb regula la reparaci en relaci amb diversos delictes referits a lordenaci del territori, sobre el patrimoni histric, contra els recursos naturals i el medi ambient i sobre la protecci de la flora i la fauna. Tots aquests delictes tenen en com que el CP els dna valor especfic a la reparaci del dany causat. El CP tipifica diferents delictes i faltes perseguibles nicament mitjanant denncia de la persona ofesa (aix, la falta de lart. 620.2). En aquests casos un procs de mediaci pot facilitar lobtenci dun acord amb el qual el perjudicat es consideri plenament reparat i, com a conseqncia, retiri la denncia i el jutge o tribunal pugui arxivar la causa. 63 Novament, ens hem de remetre a lapndix legislatiu del ET penal, en qu sestableix que lart. 88 del CP preveu que el jutge o tribunal, prvia audincia de les parts, pugui substituir les penes de pres que no excedeixin dun any (excepcionalment dos anys) per la darrest de cap de setmana o de multa, quan la naturalesa del fet, les circumstncies especials del condemnat, la seva conducta i, en particular, lesfor per reparar el dany causat aix ho aconsellin. Lart. 83.1.5 del CP preveu la possibilitat que el jutge o tribunal puguin condicionar la suspensi de la pena de lart. 80, al compliment de determinats deures (entre els quals podria estar la reparaci) que consideri convenients per a la rehabilitaci social del condemnat, sempre que hi hagi consentiment previ de les dues parts. 64 Al respecte de la legislaci penal, relacionada amb la mediaci, vegeu lannex del grup de treball de mediaci penal, a la qual ens remetem per la seva exhaustivitat. 65 Vid. www.education.gouv.fr/mediateur; http://www.mediateur-republique.fr/
66 Loi n 73-6 du 3 janvier 1973 instituant un Mdiateur de la Rpublique. (http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=LEG ITEXT000006068469&dateTexte=20090427). 67 Tingueu en compte que el Senat francs ha adoptat recentment (3 de juny de 2010) el Projet de loi organique relatif au Dfenseur des droits. Aquest Dfenseur des droits aglutinar les funcions exercides actualment pel Mdiateur de la Rpublique i altres tres rgans de la Repblica francesa (Dfenseur des enfants, Commission nationale de dontologie de la securit i la Haute autorit de
CAPTOL 14
lutte contre les discriminations et pour lgalit). El Projecte, fortament criticat per alguns per suposar pressumptament una regressi a estadis anteriors de menys protecci dels drets fonamentals, es pot consultar a http://www.senat.fr/leg/pjl08-610.pdf. 68 BOE nm. 281, 23 novembre 2002. 69 Decret 303/2004 de 20 de febrer i Ordre ECO/734/2004, de 11 de mar, sobre els departaments i els serveis datenci al client i el defensor del client de les entitats financeres. 70 DOCE L 109/56, 19.4.2001. 71 Respecte del requisit del ttol universitari, sinclou una previsi en la disposici transitria tercera per als educadors socials, de tal manera que aquells que no estiguin en possessi duna titulaci universitria i que estiguin collegiats en el Collegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya, dacord amb all que estableix la disposici transitria quarta de la Llei 15/1996, de 15 de novembre, de creaci del Collegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya, i lart. 11 dels estatuts del collegi esmentat, i que acreditin una formaci i una capacitaci especfiques en mediaci, homologada pel Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. 72 En canvi, al DJAMCCCI no es fa esment que la persona mediadora hagi de promoure la comprensi entre les parts o que faci avinent la necessitat de vetllar per linters superior en joc. Sn dos aspectes que no semblen rellevants atesa la naturalesa dels conflictes. 73 Vid. tamb, en el mateix sentit, lart. 21.5 DJAMCCCI.
74 Segons lart. 3 b) de la Directiva 2008/52/CE, sentn per mediador tot tercer a qui es demani que porti a terme una mediaci de forma efica, imparcial i competent, independentment de la seva denominaci o professi en lEstat membre en qesti i del mode en qu hagi estat designat o se li hagi sollicitat que porti a terme la mediaci. 75 No hi est dacord lET5 (familiar), que va contestar aquest aspecte en respondre el qestionari jurdic: Respecte a la neutralitat es poden plantejar problemes si la persona mediadora fa propostes concretes o assessora les parts respecte a all que han de fer, ja que est interferint en el procs de decisi propi de les parts i aix no forma part de la tasca del mediador. Tamb es poden donar problemes si les parts arriben a compromisos que no agraden al mediador o el mediador considera que no sn adequats o fins i tot illcits. 76 Op. cit, pg. 37. 77 Art. 28. 6: La persona mediadora pot donar per acabada la mediaci en el moment que apreci una manca de collaboraci dels participants o lexistncia de qualsevol circumstncia que faci incompatible la continuaci del procs de mediaci dacord amb els principis establerts en aquest ttol. 78 Segons lart. 7.5 LMADP, La persona mediadora, si t dades que revelen lexistncia duna amenaa per a la vida o la integritat fsica o psquica duna persona o de fets delictius perseguibles dofici, ha daturar el procediment de mediaci i nha dinformar les autoritats judicials. 79 Recordem que, en virtut de lart. 14 LMADP, La persona mediadora, al llarg del procediment de mediaci, ha de complir els deures segents: a) Exercir la seva funci, amb lleialtat envers les parts, dacord amb aquesta llei, el reglament que la desplegui i les normes deontolgiques, i ajustant-se als terminis fixats. b) Donar per acabada la mediaci davant de qualsevol causa prvia o sobrevinguda que faci incompatible la continuaci del procediment amb les prescripcions que estableix aquesta llei, i tamb si aprecia manca de collaboraci de les parts o si el procediment esdev intil per a la finalitat perseguida, ateses les qestions sotmeses a mediaci. La persona mediadora ha de prestar una atenci particular a qualsevol signe de violncia, fsica o psquica, entre les parts i, si escau, denunciar el fet a les autoritats judicials. 80 Dacord amb lart. 19.4 LMADP, En la mediaci feta per indicaci de lautoritat judicial, la persona mediadora ha de comunicar a aquesta autoritat, en el termini de cinc dies hbils des de lacabament de la mediaci, si sha arribat a un acord o no. 81 BOPC nm. 452, 24.04.2009. 82 Davant el Consell Superior de la Cooperaci es substancien procediments de conciliaci i arbitratge des de lany 1993 a lempara, respectivament, dels Decrets 118/1993, de 6 dabril, de desenvolupament del procediment de conciliaci, i 177/1993, de 13 de juliol, darbitratge, ambds avui derogats. La previsi dun procediment de mediaci s, doncs, la novetat ms significativa que incorpora el RPCMACoop. 83 Vid. les observacions del captol sobre mediaci familiar.
84 Aquest article sha de posar en relaci amb la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infncia i ladolescncia i amb els art. 224-1 a 224-5 CCCat. 85 86 Vid. supra 5.1. Principi de voluntarietat. Vid. supra 5.4. Carcter personalssim.
CAPTOL 14
87 Segons el CGPJ, el procediment de mediaci sencetar en sentit propi noms un cop signada lacta dinici (Informe al Anteproyecto de ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles, cit., p. 57). 88 Segons lAPrLMACM, a lacta dinici shi han de fer constar necessriament: a) La identificacin del mediador y de las partes, b) El objeto del conflicto que se somete al procedimiento de mediacin, c) El programa de actuaciones y duracin mxima prevista para el desarrollo del procedimiento, e) El coste total de la mediacin o las bases para su determinacin, con indicacin separada de los honorarios del mediador y otras posibles tarifas, f) La declaracin de aceptacin voluntaria por las partes de la mediacin y de que asumen las obligaciones de ella derivadas (art. 23). 89 Segons lart. 24 APrLMACM, La duracin del procedimiento de mediacin ser lo ms breve posible y sus actuaciones se concentrarn en el mnimo nmero de sesiones. 90 Tamb en el captol sobre el dret comparat es demanava una reflexi sobre la prohibici esmentada. 91 Les previsions de lAPrLMACM relatives al procediment de mediaci confirmen la tendncia a fixar el lmit de la seva durada en dos mesos prorrogables excepcionalment per un mes ms (art. 14). 92 Efectivament, en el sector cooperatiu la mediaci es configura com un servei gratut que integra les tasques del funcionariat. s comprensible, doncs, que la gratutat sexceptu quan la persona que intervingui com a mediadora no sigui personal funcionari, cas en qu es meriten els honoraris establerts a lefecte pel Consell Superior de la Cooperaci (art. 6 RPCMACoop). 93 Aqu poden plantejar-se dubtes en relaci amb aquelles actuacions de mediaci relacionades exclusivament amb linters o situaci personal duna de les parts. La LMADP no realitza cap distinci entre despeses comunes (de totes les parts) i privatives (duna sola de les parts), per, com diem, res no impedeix que es pactin criteris diferents de ligualitari tenint en compte aquesta eventualitat. 94 Sobre aquesta possibilitat vid. supra 5.1. Principi de voluntarietat. 95 Gazzetta Ufficiale 5 marzo 2010, n. 53.
96 Com ara, arts. 12.3, 17.2 i 19.4 LMADP; art. 38.1 RDSAC; lart. 23 DRCCE; el Prembul DJAMCCCI; art. 132.1 CConsum; art. 12 RPCMACoop. 97 En aquest sentit es pronuncia la Comissi Jurdica Assessora, sobre el Projecte de decret pel qual es regula la Junta dArbitratge i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci de Catalunya, al seu Dictamen 306/09, p. 19. 98 Vegeu la Comissi Jurdica Assessora, sobre el Projecte de decret pel qual es regula la Junta dArbitrage i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci, de la qual en va ser ponent el professor Badosa Coll, al seu Dictamen 306/09 (p. 26). Aqu safegeix que la llei pot atribuir a un acord resultant de la mediaci el valor duna transacci com aix ho fa la Directiva 2008/52/CE, que considera desitjable que els estats atribueixin valor executiu a lacord final duna mediaci (article 6 de la Directiva). 99 El Llibre Verd va considerar lacord entre les parts com letapa essencial aix com una fase delicada del procediment, fins al punt de considerar convenient garantir que el pacte fos un verdader acord. Si lacord final no reflects la voluntat real de les parts, el comproms efectiu que les parts estan disposades a acceptar amb tot el que aix implica de renncia amb relaci a les seves expectatives anteriors, lADR no hauria aconseguit els seus objectius fonamentals, s a dir, la verdadera soluci del conflicte i la consegent pacificaci social. En tal cas, caldr tmer nous problemes, com la impugnaci jurdica de la validesa de lacord, el qestionament de la responsabilitat del tercer per arrencar-li a una de les parts un comproms no equitatiu, etc. (...) Conv fer tot el possible per garantir la validesa dels consentiments. Semblaria oport concedir un termini de reflexi abans de la firma o introduir un termini de retractaci desprs daquesta. Vegeu lapartat 3.2.2.2, intitulat Validesa del consentiment, del Llibre Verd, citat. 100 En aquest mateix sentit, es va pronunciar la Comissi Jurdica Assessora, sobre el Projecte de decret pel qual es regula la Junta dArbitrage i Mediaci dels contractes de conreu i dels contractes dintegraci, de la qual en va ser ponent el professor Badosa Coll, al seu Dictamen 306/09 (p. 24 i 25). 101 Literalment, el precepte de la LOPJ proclama el principi dexclusivitat jurisdiccional de lexecuci en dir que lexercici de la potestat jurisdiccional jutjant i fent executar el jutjat correspon exclusivament als Jutjats i a Tribunals determinats en les Lleis i als tractats internacionals. El tenor literal de lart. 2 LOPJ es refereix a lexecuci del jutjat. En els acords resultants de la mediaci, com en qualsevol negociaci, no hi hagi hagut cap judici pel que podria entendres que els pactes que les parts assoleixen amb la finalitat de posar fi a un conflicte podrien arribar a ser executats per una via diferent de la judicial. 102 En aquest sentit i respecte de lexecuci de resolucions, art. 93 i segents Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. 103 La rellevncia de la forma dels acords resultants de la mediaci als efectes de la seva execuci es desprn de la Directiva 2008/52/ CE, del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils (DOUE 24 de maig de 2008), a lart. del qual 6, apartat 2, es disposa que el contingut de lacord podr adquirir carcter executiu en virtut de sentncia, resoluci o acte autntic de lrgan jurisdiccional o una altra autoritat competent de conformitat amb la legislaci de lEstat membre en el qual es formuli la sollicitud.
CAPTOL 14
104 La justificaci de lexecutivitat del ttol ve de la m dels seus carcters principals: indiscutibilitat i imposici dun deure. Quant al primer, la indiscutibilitat del ttol es basa en el fet que tant els subjectes, creditor i deutor, com el contingut de lobligaci, dimanen dactes que li doten duna certa fefaena. Si b s cert que es poden apreciar diferncies del procediment dexecuci entre els ttols jurisdiccionals (derivats de la intervenci judicial o arbitral) dels extrajurisdiccionals en consideraci a la major possibilitat doposici en els segons que en els primers; en el cas dels ttols executius extrajurisdiccionals es parteix de la idea de qu qui expressa la seva voluntat de quedar obligat, en document pblic o en actes mercantils en massa (art. 517.2 nm. 6 i 7 LEC), dels quals ens ocuparem ms endavant, ho fa perqu sha comproms a complir amb una prestaci, perqu la deu. Lobligaci a qu es refereix el ttol executiu no s, doncs, dubtosa, o ms exactament, apareix no supeditada a una declaraci prvia sobre la seva existncia, validesa i exigibilitat. Tanmateix, la doctrina processal considera que la posici del deutor davant duna sentncia judicial o un laude arbitral ferm no s la mateixa que davant dun ttol no jurisdiccional, s a dir, no judicial o arbitral. Sentn que el ttol judicial ve precedit duna fase declarativa que conclou amb una sentncia ferma que deixa closa, definitivament, la qesti controvertida o dubtosa. En conseqncia, el procediment dexecuci dels ttols extrajudicials, els no jurisdiccionals, preveu majors possibilitats doposici del deutor, tant per fets anteriors a la formaci del ttol com per fets concurrents i posteriors, ja que, sentn que la indiscutibilitat s de menor grau en estar basat en una aparena. Pel que al segon dels carcters del ttol executiu es refereix, aix s, la imposici dun deure, la doctrina processalista conv que cal que el ttol executiu reflecteixi una obligaci, determinada o determinable, de qualsevol contingut possible, contemplat a lart. 1.088 CCE de donar, de fer o de no fer alguna cosa. 105 Article 132-3 CConsum, intitulat Naturalesa dels acords, estableix que els acords a qu arribin les parts desprs del procs de mediaci els sn vinculants i es poden formalitzar en un document escrit signat per elles i la persona mediadora. La signatura de la persona mediadora deixa constncia del comproms a qu sha arribat. Els acords sn executius dacord amb la normativa sobre mediaci. 106 Vid. art. III-7:302 Draft Common Frame of Reference. 107 Pel que fa al dret espanyol pot consultar-se la STS 280/2006, de 16-III (RJ\2006\5430), segons la qual lefecte de la interrupci es que el derecho vuelve a tener plena eficacia y, por ello, el tiempo tiene que volver a comenzar a contarse para dar lugar, en su caso, a una nueva prescripcin. 108 Informe al Anteproyecto de ley de mediacin en asuntos civiles y mercantiles, cit., p. 72. 109 En aquest sentit, vid. Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de resoluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil, publicat per la Comissi Europea el 19 dabril de 2002, p. 29. El prelegislador estatal sembla haver pres bona nota de la recomanaci de la Comissi: segons lart. 4 de lAvantprojecte LMACM, ...se considerar iniciada la mediacin con la presentacin de la solicitud por una de las partes o desde su depsito, en su caso, ante la institucin de mediacin. La suspensin se prolongar durante el tiempo que medie hasta la fecha de la firma del acuerdo de mediacin o, en su defecto, del acta final prevista en el artculo 27, o hasta la fecha de finalizacin del plazo mximo fijado para el procedimiento de mediacin. Si no se firmara el acta inicial en el plazo de quince das naturales a contar desde el da en que se entiende comenzada la mediacin, se reanudar el cmputo de los plazos. 110 De numerus clausus en parla Vaquer Aloy (2009, 191). 111 A finals de juliol de 2010, es va posar en marxa lOficina Virtual de Trmits, entre els quals shi inclou la sollicitud i gesti de la mediaci. Vegeu el web de la Generalitat de Catalunya (apartat de lOficina Virtual) http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=37d001f2dd1bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=37d001f2 dd1bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=94088a40d2404210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD 112 Dacord amb all que preveu el Decret 56/2009, de 7 dabril, per a limpuls i el desenvolupament dels mitjans electrnics a lAdministraci de la Generalitat. 113 Com a darrera dada, fora illustrativa, lart. 12 identifica i regula el Dret supletori: En tot el que no preveu aquesta llei, el contracte de mediaci es regeix supletriament per les normes generals de les obligacions i dels contractes que no siguin contrries als principis que informen el dret civil balear.
CAPTOL 15
La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos

Mercedes Ayuso (Universitat de Barcelona) Montserrat Guilln (Universitat de Barcelona)
Resum
Amb el disseny duna pirmide de litigiositat es pretn quantificar el nombre de casos observats en cadascuna de les etapes per les quals pot passar la resoluci dun conflicte, des que es genera, fins que es resol. La mediaci intenta arribar a lacord entre les parts enfrontades mitjanant la intervenci duna tercera persona, i se situa en els nivells superiors de la pirmide, a la mateixa altura que altres formes alternatives de resoluci de conflictes (com la negociaci o larbitratge), i just abans de la resoluci en els tribunals de justcia. El desenvolupament de la mediaci com a sistema abastament acceptat en la resoluci de conflictes en una zona geogrfica, o davant diferents tipologies de casos, passa per realitzar una anlisi exhaustiva sobre la seva eficincia, tenint en compte els costos de la seva implementaci, i lestalvi generat. Per a realitzar aquest procs en sistemes en els quals el desenvolupament de la mediaci no s exhaustiu, i sha vist limitat a la resoluci de determinats tipus de conflictes, resulta necessari aprofundir, en primer lloc, en les anlisis de la capa superior de la pirmide de litigiositat, amb lestudi dels indicadors habitualment utilitzats en el mesurament de la justcia ordinria. A continuaci passarem a analitzar limpacte que en aquests indicadors tindria el desenvolupament de metodologies alternatives de resoluci de conflictes. Els resultats tenen en compte el marc de la recent entrada en vigor de la Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya.
Paraules clau
Pirmide de litigiositat, resoluci de conflictes, justcia ordinria, mediaci, moviment dassumptes, taxes, cost econmic esperat, estalvi esperat.
CAPTOL 15
ndex
1 Introducci 4.4 Despesa en Administraci de Justcia a Catalunya 4.5 El cost econmic dels assumptes judicials 4.6 Pressupost associat a la desjudicialitzaci dels casos: formulaci descenaris 5 La mediaci: una via alternativa de resoluci de conflictes 5.1 La Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya 5.2 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en Jurisdicci Civil, per procediments, perode 2006-2008 5.3 Taxes de litigiositat en Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants) 5.4 Taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti en Jurisdicci Civil a Catalunya 6 7 8 9 El cost de la mediaci Conclusions Recomanacions Bibliografia
2 Marc teric: la pirmide de litigiositat 2.1 Lenfocament utilitzat en la construcci de la pirmide 2.2 Conceptes a quantificar en les capes de la pirmide 2.3 Motius de queixes (grievances) 2.4 Reclamacions (claims) 2.5 Disputes (disputes) 2.6 Terceres parts (third parties) 2.7 Tribunals de Justcia (court filing) 3 Referncia a estudis i dades comparatives 4 Justcia ordinria a Catalunya: un sistema congestionat 4.1 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en justcia ordinria (perode 20062009) a Catalunya 4.2 Anlisi de la taxa de litigiositat a Catalunya 4.3 Anlisi de la taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti a Catalunya
Notes
CAPTOL 15
Introducci
La construcci duna pirmide de litigiositat per a una determinada zona geogrfica s un procs complex, per de gran inters per als planificadors del sistema judicial, pels avantatges que comporta a lhora de realitzar una correcta distribuci de recursos. Lobjectiu de la pirmide de litigiositat s quantificar el nombre de casos que sobserven en cadascuna de les diferents etapes per les quals pot passar la resoluci dun conflicte, des que aquest es genera fins que es resol. Diferents treballs, alguns de carcter ms conceptual, altres de carcter ms aplicat, shan anat desenvolupant des que Marc Galanter va dissenyar la pirmide que duu el seu nom (Galanter, 1983) i, que sintetitza les diferents etapes que transcorren fins que un conflicte dinteressos arriba a la via judicial, com a ltima i nica forma de resoluci. En letapa prvia a la resoluci del conflicte en els tribunals de justcia, apareixen un seguit de mecanismes que busquen arribar a lacord entre les parts, normalment mitjanant la intervenci de terceres persones. Al costat de la negociaci i larbitratge, la mediaci s un dels sistemes que est guanyant major pes en els ltims anys com a via de resoluci, i salbira com un dels mtodes que ms poden ajudar a descongestionar el sistema judicial dels diferents pasos. La potencialitat de la mediaci com a via de resoluci de conflictes implica la necessitat despecificar un model de costos, que permeti analitzar la seva viabilitat i els avantatges que duu associada. Aquest model, com veurem al llarg del captol, es pot fonamentar en aspectes diversos, com el percentatge de casos que potencialment sespera que es resolguin per aquesta via, lestalvi econmic que podria arribar-se a assolir (per comparaci amb els costos propis de la justcia ordinria), o lestalvi en temps obtingut en la resoluci dels casos. A ms, els estudis deficincia han danar normalment acompanyats duna
quantificaci de lefectivitat del mecanisme, en el sentit de comparar els resultats obtinguts mitjanant aquesta via de resoluci amb els obtinguts si aquesta no hagus pogut aplicar-se. Lobjectiu daquest captol s realitzar una estimaci del cost econmic que el desenvolupament de la mediaci com via alternativa de resoluci de conflictes pot tenir a Catalunya, tenint en compte duna banda lexperincia existent sobre mediaci en lmbit familiar, i per una altra la recent entrada en vigor, al juliol de 2009, de la Llei de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya. El captol sestructura en quatre parts fonamentals. La primera, dedicada a lanlisi de la pirmide de litigiositat, pretn mostrar un resum dels principals conceptes que cal tenir en compte en el disseny de la mateixa, des de lenfocament usat en la seva construcci fins a la definici de les diferents capes que la formen. Es tracta dun apartat merament conceptual que ens permetr obtenir una visi global del procs que segueix un conflicte, des que es genera fins que es resol. s en aquesta primera part del captol on saprofundeix en el sistema de mediaci com via alternativa de resoluci de conflictes, situant-la com a part integrant de la pirmide de litigiositat. Lobjectiu no s tant entrar en una definici del concepte, com analitzar els parmetres que es poden considerar en lespecificaci dun model econmic del cost de la mediaci, que permeti analitzar la seva viabilitat dins el conjunt de tcniques ADR (Alternative Dispute Resolution). Els resultats obtinguts de laplicaci emprica dels conceptes presentats en aquest apartat sn fonamentals per a justificar el desenvolupament dels sistemes de mediaci, i el seu potencial per a reduir el nombre de casos que arriben a la justcia ordinria. La segona part del captol es centra especficament en Justcia Ordinria, amb una anlisis detallada de levoluci que els indicadors de mesurament de la mateixa han experimentat en els ltims anys a Catalunya. El desenvolupament de mtodes alternatius de resoluci de conflictes
CAPTOL 15
t especial rellevncia en sistemes en els quals la justcia ordinria mostra smptomes evidents de congesti, i per als quals no sesperen canvis substancials a curt termini. Les anlisis de les taxes de pendncia, congesti, resoluci i litigiositat per al perode 2006-2008 a Catalunya permeten extreure resultats concloents sobre la situaci del sistema judicial, i sobre la convenincia de potenciar metodologies alternatives de resoluci. En el tractament saproxima el cost unitari de la resoluci de cada conflicte, tenint en compte si ha estat resolt mitjanant interlocutria o sentncia. En tot el tractament sutilitza informaci sobre moviment dassumptes en Justcia Ordinria per a Catalunya, extreta de les bases de dades del Consell General del Poder Judicial (des dara CGPJ), aix com informaci detallada sobre els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a Justcia en el perode destudi. En la tercera part del captol sanalitzen exhaustivament els processos de mediaci i la seva potencialitat com a mtode de descongesti del sistema judicial. Per aix es parteix de dues premisses bsiques: la publicaci el 30 de juliol de 2009 de la Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya, i lexperincia ja existent a Catalunya sobre Mediaci en lmbit familiar (Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci familiar de Catalunya). La Llei 15/2009 fa una enumeraci dassumptes on pot existir mediaci, fundamentalment conflictes de la persona i la famlia que poden ser plantejats judicialment (mediaci familiar), i qualsevol qesti en matria de dret privat que pugui conixer-se judicialment, i en la qual shagi trencat la comunicaci personal entre les parts que han de mantenir relacions en el futur (mediaci civil). En les anlisis sestudia el moviment dassumptes en Jurisdicci Civil (utilitzant de nou la informaci publicada pel CGPJ per a Catalunya en el perode destudi), i en concret en aquells procediments que segons la nova Llei podrien ser resolts per mediaci. Es calcula levoluci dels principals indicadors ja obtinguts per a justcia ordinria en general (taxes de congesti, pendncia, resoluci i litigiositat), per en aquest cas particularitzant a Jurisdicci Civil, i en concret a aquells assumptes susceptibles de ser mediats. Daquesta forma sobtenen indicadors sobre el nivell de congesti que permeten extreure conclusions sobre la convenincia o no de potenciar la mediaci com via alternativa de resoluci de conflictes, atenent al moviment dassumptes que es generen, i a la capacitat del sistema per a resoldrels. La quarta i ltima part del captol est dirigida a quantificar el cost esperat de la mediaci en la resoluci de conflictes, i la seva comparaci amb els costos de justcia ordinria. En aquesta secci es realitza una anlisi exhaustiva dels resultats obtinguts pels diferents equips que han
treballat en lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, en el treball de camp realitzat, sobretot en relaci a aquells parmetres que sutilitzen en la formulaci descenaris de costos. Des daquest punt de vista es tenen en compte aspectes diversos, com el nombre mitj de sessions de mediaci utilitzats en cadascun dels mbits (mediaci familiar, mediaci comunitria, mediaci en salut,), el nombre ms freqent de mediadors que intervenen en les sessions de mediaci, el nombre mitj de parts intervingudes i la durada mitjana dels processos de mediaci, entre daltres conceptes. En el procs de clcul sincorpora un factor corrector sobre la probabilitat dxit dels processos de mediaci (processos finalitzats amb acords entre les parts), tenint en compte lexperincia observada pels diferents equips de treball. Addicionalment, sinclouen supsits sobre el nombre mxim de sessions de mediaci que es poden realitzar en la resoluci de conflictes, qesti pendent de reglamentar en la data delaboraci del present treball per que sespera no sigui superior a sis sessions. En el clcul dels costos econmics de mediaci es t en compte una tarifa mitjana per a cada sessi de mediaci, tenint en compte la informaci facilitada pel Centre de Mediaci Familiar de Catalunya. Aquesta tarifa varia segurament en funci del nombre de parts involucrades en el procs de mediaci, i es redueix quan el nombre de parts afectades s superior a dues. La comparaci del cost econmic esperat en la resoluci de conflictes per mitj de la mediaci versus lassociat a la resoluci dels mateixos conflictes en justcia ordinria ens permet extreure conclusions sobre la convenincia de potenciar aquesta metodologia alternativa de resoluci de conflictes, no noms en termes de descongesti del sistema judicial, sin tamb en termes econmics destalvi esperat. Abans de concloure aquest apartat introductori volem deixar pals lagrament als diferents grups que han participat en lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. El treball conjunt ha estat fonamental, entre altres coses, en la definici de la pirmide de litigiosidad, en la definici del concepte de mediaci, i en la captura de la informaci necessria per a dur a terme el tractament metodolgic que presentem en les pgines segents.
2 Marc teric: la pirmide de litigiositat

En el disseny duna pirmide de litigiositat s fonamental definir una srie de punts de partida, als quals ens
CAPTOL 15
referirem en els segents apartats. En primer lloc, s necessari diferenciar lenfocament de fons utilitzat en el seu disseny. Ens referim a determinar per endavant si el que pretenem analitzar sn els diferents mecanismes de resoluci que els individus poden seleccionar a lhora de resoldre un conflicte (oferta de sistemes legals), o b analitzar els mecanismes finalment seleccionats, davant un conjunt de possibilitats (demanda de sistemes legals). En segon lloc, i tenint en compte lenfocament seleccionat, s necessari determinar de manera explcita els diferents conceptes a quantificar (capes de la pirmide), i la seqencialitat que existeix entre les mateixes. Finalment, s necessari analitzar lhomogenetat que existeix en la informaci disponible per a realitzar el procs. s habitual que la informaci disponible no sigui prou completa, o existeixi certa heterogenetat en els diferents nivells que defineixen la pirmide.
and Van Loon (1992) i en Trubek et al. (1983) que seran comentats a continuaci.
2.2 Conceptes a quantificar en les capes de la pirmide

En la pirmide de Galanter, tamb coneguda com iceberg legal s necessari determinar clarament el significat dall que sanalitza en cadascuna de les fases. En termes generals, i seguint el treball de Wouters i Van Loon (1992), es diferencien tres etapes genriques en la construcci de la pirmide: a) la definici de la base destudi (baseline); b) el naixement del conflicte (dispute assessment process), i c) la resoluci del mateix (dispute handling process). En cadascuna de les fases genriques, i fonamentalment en les dues ltimes, s necessari definir diferents subetapes que permeten quantificar de manera adequada all que sest estudiant, i poder realitzar comparacions amb pirmides generades, per exemple, en altres llocs, o amb enfocaments alternatius. La pirmide tradicional de Galanter apareix illustrada a la Figura 1. Tribunals de Justcia (e) Terceres parts (mediaci, advocats, etc.) (d) Disputes (c) Reclamacions (b) Motius de queixes (a)
2.1 Lenfocament utilitzat en la construcci de la pirmide

Podem construir la pirmide de litigiositat des del punt de vista de loferta de mecanismes de resoluci, o b des del punt de vista de la demanda dels mateixos. s clar que en el primer cas (ents en el sentit ampli de la paraula) estarem parlant de les diferents possibilitats que els individus tenen per a resoldre conflictes (per exemple, mediaci, negociaci, arbitratge i justcia ordinria, entre altres). El segon enfocament, el de la demanda, se centra a construir la pirmide directament tenint en compte la freqncia de litigiositat, s a dir, parteix dun conjunt de relacions susceptibles de generar conflictes, determina quants sen generen finalment, i quines han estat les vies de resoluci utilitzades. Quan lenfocament seleccionat s el de loferta, la pirmide es construeix a partir de lexistncia prvia dun desacord manifest entre les parts que intervenen en el conflicte. Ens movem en situacions en les quals els individus enfrontats busquen informaci sobre les diferents formes dactuar per a resoldre la disputa. Cada mecanisme o via dactuaci t unes caracterstiques particulars, que el diferncia de la resta. Lanlisi dels avantatges i dels inconvenients lligats a cadascuna de les vies dactuaci seran rellevants a lhora de seleccionar-les. Lenfocament de la demanda t un carcter ms aplicat, i es centra de manera directa a quantificar el nombre de conflictes que shan generat, i les formes que shan utilitzat en la seva resoluci. Casos prctics daquesta aproximaci poden trobar-se en els treballs de Wouters
Figura 1. Pirmide de litigiositat.
Una definici completa dels diferents conceptes que componen la pirmide pot trobar-se en el treball de Miller i Sarat (1980). Bsicament, el significat de cadascuna de les capes s el que es detalla tot seguit.
2.3
Motius de queixes (grievances)
s la base de la pirmide, i potser el concepte que ms motiu de discussi genera, quant a la seva conceptualit-
CAPTOL 15
zaci. Les controvrsies afloren a lhora de definir la poblaci que pot ser objecte destudi (Trubeck et al. 1983). Bsicament, es diferencien dos enfocaments, que solen venir fonamentats pel tipus dinformaci que es disposa per a fer lanlisi.
2.4
Reclamacions (claims)
Baseline A
Total de situacions en les quals es pot engendrar un conflicte, genriques o relacionades amb algun mbit en particular. s laproximaci suggerida per Griffiths (1983). Per exemple, podrem estar interessats en analitzar la litigiositat originada entorn dels accidents de trnsit. Seguint el concepte proposat sota aquesta aproximaci podrem utilitzar com base de la pirmide el nombre dindividus exposats al risc (nombre de conductors, nombre de vehicles en circulaci, ...). Evidentment, la complexitat de definir la poblaci a estudiar i la seva grandria pot ser extrema en alguns casos, buscant frmules alternatives com ls denquestes (dirigides a la poblaci en general), que ajudin a dissenyar mostres representatives del fenomen que estem estudiant (veure un exemple en Wouters and Van Loon (1992) per a la poblaci belga).
s la segona etapa en el disseny de la pirmide i quan es produeix formalment el naixement del conflicte o de la disputa. En aquest moment, una de les parts reclama a laltra un dany o perjudici, i ho fa de manera formal. s el que Wouters i Van Loon (1992) anomenen the naming process, perqu a partir daquest moment el problema est clarament identificat, i els individus afectats aix ho reconeixen. Una vegada realitzada la reclamaci a la part contrria, aquesta pot acceptar-la de manera total, acceptar-la de manera parcial, o no acceptar-la. En el primer cas no hi haur disputa. En els dos segents, s, i passarem al tercer nivell de la pirmide.
2.5
Disputes (disputes)
Baseline B
Consisteix en composar la base de la pirmide com una agregaci dels conflictes que shan anat resolent en els diferents nivells, sobre la base de lexperincia existent (utilitzant informaci danys anteriors, o lobtinguda en llocs amb una composici poblacional similar). En aquest cas s necessari establir hiptesis fiables sobre el percentatge de casos que han estat resolts entre les parts sense la intervenci de tercers, i que no tenen perqu estar documentats. Per a la resta de casos, s necessari: 1) definir de manera adequada les vies alternatives de resoluci de conflictes, 2) quantificar les freqncies associades a cadascuna delles, i 3) identificar els casos que no han estat resolts en vies intermdies de resoluci i que han arribat directament als tribunals de justcia. En general, podem definir aquesta etapa inicial com la que recull aquelles situacions en les quals existeix un individu o entitat que se sent (o es pot sentir) perjudicat per un altre, per en les quals no sefectua formalment una queixa. Lindividu que se sent perjudicat pot seguir, fonamentalment, dues lnies dactuaci: 1) decidir emprendre mesures legals (i passar a letapa immediatament superior de la pirmide, com veurem a continuaci); 2) no actuar i acceptar el dany.
En aquesta tercera etapa, i com comentvem en el pargraf anterior, les parts enfrontades per una reclamaci no manifesten acord (total o parcial) sobre lobjecte reclamat o la forma de compensar-se. En aquest moment comena la fase de resoluci del conflicte. En la resoluci del conflicte lactuaci ms habitual es centra en la petici dajuda a terceres persones. Quan el conflicte afecta, per exemple, a una qesti familiar, les parts enfrontades poden demanar la intermediaci dalgun altre familiar o amic. No obstant aix, en molts casos, se reclama la intervenci duna o diverses persones considerades neutrals i alienes als seus cercles de relacions socials. Aqu s on intervenen les formes alternatives de resoluci de conflictes que queden recollides en la quarta etapa de la pirmide.
2.6
Terceres parts (third parties)
Les terceres parts semmarquen dins el conjunt de vies informals de resoluci de conflictes. Una o diverses persones tracten dajudar a les parts enfrontades per tal darribar a un acord. s en aquest punt on pren especial rellevncia el concepte de mediaci, encara que es podrien utilitzar altres vies com la negociaci o larbitratge. La intervenci dadvocats s tamb molt freqent en aquesta etapa, i aquests actuen en nom de les persones a les quals representen. La recerca dacords entre les parts enfrontades s molt habitual, sintenta evitar que el conflicte arribi als tribunals.
CAPTOL 15
2.7
Tribunals de Justcia (court filing)
s el vrtex de la pirmide i representa la via de soluci formal del conflicte. En aquest cas, i a iniciativa duna o de les diferents parts involucrades en la disputa, el problema es trasllada a un Tribunal de Justcia. La resoluci judicial posa fi al problema creat, dictaminant els criteris a seguir per a tancar el conflicte. s en aquesta etapa on es defineix el concepte estricte de litigiositat, ents com larribada als tribunals de justcia de conflictes que han passat per fases anteriors dintent de resoluci (se sol definir com el percentatge de disputes que arriben als tribunals).
Tyler (1989), Worthen et al. (1997) i Wholey et al. (1994), aix com en diferents estudis de la Administrative Conference of the United States (1995) i de la Federal Deposit Insurance Corporation (1997, 1999). Treballs, com els realitzats per Brett et al. (1996) i Scher (1996) han analitzat lefectivitat de la mediaci, mentre que en uns altres com el de Hedden (2004) es poden extreure algunes de les conclusions ms rellevants de la implementaci de processos de mediaci als Estats Units. Un altre treball que pot servir de referncia, encara que lligat a la justcia ordinria, s The costs of ordinary litigation de Trubeck et al. (1983), en el qual a ms a ms shi pot trobar una anlisi detallada dels principals aspectes a tenir en compte en el disseny duna pirmide de litigiositat. Els treballs de Marc Galenter (1983, 1989), aix com el treball de Wouters i Van Loon (1992) Civil Litigation in Belgium: the reconstuction of the pyramid of legal disputes determinen, igualment, punts de referncia en la recerca a realitzar. Com resum dels diferents treballs analitzats podem concloure que labast dels processos de mediaci varia notablement en els diferents mbits, per s possible consensuar una estructura comuna, i dissenyar algunes particularitats per a adaptar-se a cada programa de mediaci en concret. Lavaluaci efectiva del cost de la mediaci cont alguns elements bsics comuns que es poden sintetitzar en els segents punts: a) Utilitzaci de la mediaci. El percentatge de casos que es resolen per mediaci (o que potencialment es podrien resoldre per aquesta via), lestalvi de temps (temps que es triga a solucionar un conflicte per la via de la mediaci comparat amb lempleat en la justcia ordinria), i lestalvi de costos (quantitat destalvi econmic generat per la disminuci de despeses dadministraci, incloent-hi personal, temps, diners i altres factors quantificables, comparat amb el sistema judicial clssic) sn alguns dels parmetres fonamentals a tenir en compte. Nivell de satisfacci dels usuaris. Es tracta davaluar el grau de satisfacci que les parts involucrades (incloent, si s possible al mediador) tenen amb el mecanisme de resoluci de conflictes analitzat. Millora de les relacions socials entre les parts. Es tracta de determinar si el procs de mediaci utilitzat ha aconseguit relaxar les tensions que hi ha entre les parts afectades (fins i tot encara que no shagi arribat a un acord amists).
3 Referncia a estudis i dades comparatives

A data davui no shavia realitzat cap estudi metodolgic sobre la implementaci dun sistema de mediaci a Catalunya, i s per aix que la investigaci realitzada es pot considerar pionera en aquest mbit. Diferents estudis realitzats a Catalunya i Espanya (CGPJ, 2008, 2009; DJGC, 2005; ICAB, 2008) shan centrat en oferir una visi el ms exhaustiva possible de la situaci de la justcia ordinria en els ltims anys, amb xifres sobre els indicadors habitualment utilitzats en aquest mbit (taxes de pendncia, congesti, resoluci, sentncia i litigiositat) i sobre la durada dels processos. En termes de cost econmic alguns dels treballs han estat els desenvolupats per Pastor (2003), Pastor i Vargas (2002), Ayuso i Guilln (2009), centrats tamb en lmbit de la justcia ordinria. Aix mateix en Ayuso et al. (2010) es poden analitzar diferents aproximacions a la quantificaci de limpacte que el sistema judicial i el seu funcionament poden tenir en leconomia dun pas. No obstant aix, quan lobjectiu s referenciar treballs que se centrin en lanlisi de la mediaci des dun punt de vista quantitatiu, en termes deficincia i eficcia del sistema, i de lanlisi dels parmetres a considerar en el disseny dun model de costos, les aproximacions ms properes cal buscar-les en treballs realitzats en altres pasos en els quals els processos de mediaci estan molt ms desenvolupats. Lavaluaci de diferents alternatives ADR i les seves caracterstiques fonamentals poden trobar-se en els treballs de Constantino i Sickles-Merchant (1996), Clermont (2008), McEwen (1991), Patton (1990), Posovac i Raimond (1997), Susskind (1986),
b)
c)
CAPTOL 15
d)
Definici dindicadors apropiats per a donar a labast als objectius estratgics definits en els subapartats anteriors.
Respecte als costos es tenen en compte fonamentalment els honoraris mitjans lligats a la mediaci, el nombre de vegades que les parts han hagut de reunir-se fins a arribar a un acord, i el nombre de mediadors que intervenen en cada procs de mediaci, encara que podria arribarse a considerar altres costos com els lligats a la formaci dels mediadors i els costos administratius. Igualment rellevant resulta realitzar una anlisi del percentatge de casos en els quals la mediaci ha suposat arribar a un acord de manera definitiva, en contraposici a aquelles situacions en les quals lacord no ha estat possible, i el conflicte ha seguit la via judicial (per tant, conseqentment, aparellat un sobrecost). Els treballs analitzats tamb revelen conclusions importants sobre els punts ms fonamentals a tenir en compte en la quantificaci de lxit de la implantaci dun sistema de mediaci. Les mesures defectivitat dun programa de mediaci estan dirigides a avaluar limpacte daquest programa en labast dels objectius perseguits pel mateix. Leficincia es mesura quantificant el cost per lAdministraci a lutilitzar les ADR enlloc de ls dels processos tradicionals. En aquest sentit s necessari analitzar si ls de la mediaci s ms o menys cara que ls daltres vies alternatives de resoluci de conflictes (costos mesurats en diners, temps o altres factors quantificables). Aix mateix, resulta despecial inters analitzar el temps requerit per a la resoluci de conflictes utilitzant ADR, davant dels sistemes tradicionals. Finalment, lefectivitat mesura els resultats del sistema com, per exemple, el nombre dacords arribats mitjanant la mediaci davant daltres mtodes tradicionals, la naturalesa dels acords, el nombre de persones que han hagut dintervenir o el percentatge de reiteraci dels conflictes. Despecial inters resultaria analitzar la correlaci entre els resultats de la mediaci i les caracterstiques de cada cas intervingut.
sions molt rellevants sobre la convenincia de desenvolupar tcniques ADR, i sobre les quantitats pressupostries dels processos ordinaris que podrien ser alliberades en aquesta situaci. En aquest sentit els aspectes tractats en aquesta part del captol han estat els segents, sempre referits a Catalunya: 1. Clcul de les principals xifres sobre el moviment dassumptes en justcia ordinria (perode 20062009). Anlisi de la taxa de litigiositat (perode 20062009). Anlisi de taxes de pendncia, resoluci, sentncia i congesti (perode 2006-2009). Despesa en lAdministraci de Justcia a Catalunya. Clcul del cost econmic dels assumptes judicials.
2. 3. 4. 5.
Els principals resultats obtinguts fins ara, i que queden de manifest amb les xifres que presentem en els prxims apartats, han estat els segents: 1. Lanlisi del nivell superior de la pirmide de litigiositat revela una congesti del sistema judicial a Catalunya, que sha accentuat a lany 2009. Laugment del nombre drgans judicials a lany 2009 no ha estat suficient per a absorbir laugment observat en la litigiositat, malgrat que ha augmentat el volum dassumptes resolts. La taxa de pendncia s creixent, s a dir, laugment en la taxa de resoluci no ha estat suficient per a absorbir laugment en la taxa de litigiositat. La falta de recursos materials i humans en lmbit judicial que permetin millorar a curt termini les taxes de pendncia, congesti i resoluci fan pensar en la necessitat de desenvolupar mtodes alternatius de resoluci de conflictes que ajudin a descongestionar el sistema judicial a Catalunya. La litigiositat (nombre dassumptes que ingressen cada any per cada 100 habitants) a Catalunya segueix augmentant en els darrers anys malgrat laugment de poblaci que sha experimentat.
2.
3.
4.
4 Justcia ordinria a Catalunya: un sistema congestionat

Lestudi del nivell superior de la pirmide de litigiositat, centrat en la justcia ordinria, permet extreure conclu-
5.
La part final del treball es centrar estrictament en media ci, en lanlisi dels seus costos, degudament relativitzats als costos de la justcia ordinria.
CAPTOL 15
4.1 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en justcia ordinria (perode 2006-2009) a Catalunya Nombre drgans judicials
La Taula 1 mostra el nombre drgans judicials que hi ha a Catalunya, diferenciats segons les quatre provncies i per als anys 2006, 2007, 2008 i 2009. Taula 1. Nombre drgans judicials
Provncia Barcelona Girona Lleida Tarragona Total 2006 375 54 28 58 515 2007 385 55 28 61 529 2008 400 57 29 62 548 2009 411 58 30 64 563 (*)
laugment ha estat molt significatiu, ja que shan posat en funcionament 48 rgans, dels quals 36 corresponen a la provncia de Barcelona, 2 a Lleida, 4 a Girona i 6 a Tarragona. Barcelona s la provncia que t la majoria dels rgans de Catalunya. Segons es desprn de la taula, Barcelona i Tarragona sn les provncies on el creixement en el nombre drgans judicials ha estat ms marcat. La composici per provncies indica que Barcelona t el 73% dels rgans judicials de Catalunya, Girona en t el 10%, Lleida el 6% i Tarragona l11%. En termes percentuals podem dir que en quatre anys el nombre drgans judicials ha augmentat dun 10% aproximadament a tot Catalunya, encara que per provncies, laugment percentual ms important es produeix a Barcelona.
Font: CGPJ (2010) (*) Aquesta xifra s la suma de les quatre provncies per no coincideix amb la publicada al CGPJ per a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
Moviment dassumptes. Xifres absolutes

Les xifres dels moviments dassumptes des de 2006 fins a 2009 es presenten per a les quatre provncies catalanes en la Taula 2.
A Catalunya, entre 2006 i 2009 el nombre drgans judicials ha passat de 515 a 563, per tant es pot dir que
Taula 2. Moviment dassumptes. Xifres absolutes

Provncia 2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria Provncia 2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode 111.952 110.218 39.546 37.985 2007 113.013 112.185 39.541 39.546 871.549 853.085 233.297 213.435 148.961 126.556 2007 897.798 900.401 236.692 234.263 155.130 542.187 Barcelona 2008 965.502 933.506 269.559 236.692 165.306 602.000 Girona 2008 121.828 118.556 43.085 39.541 2009 134.869 131.607 45.325 43.085 2009 1.040.041 1.006.337 304.260 269.562 172.465 699.407
l
CAPTOL 15
l
Provncia 2006 Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria Provncia 2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria Provncia 2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria
Font: CGPJ (2010).
Girona 2007 20.273 67.632 2008 22.141 83.177 Lleida 2007 52.562 49.767 18.117 14.889 10.135 25.230 2008 61.285 58.896 18.979 18.117 10.406 32.637 Tarragona 2007 147.116 144.828 46.961 43.481 21.062 95.023 2008 162.822 157.436 53.407 46.961 23.220 117.762 2009 170.404 165.796 58.927 53.411 23.769 123.657 2009 64.283 59.913 21.973 18.979 11.251 35.757 2009 23.149 99.400
21.151 15.589
50.976 49.611 14.889 13.052 10.122 8.487
140.384 136.188 43.481 38.316 19.186 18.445
Amb carcter general, veiem que el comportament del moviment dassumptes s molt similar a totes les provncies, malgrat que les provncies tenen un volum molt diferent. Hi ha un augment dels moviments dassumptes als rgans judicials de Catalunya entre lany 2006 i lany 2009. Hi ha ms assumptes ingressats per tamb ms assumptes resolts, ms assumptes en trmit al final de cada perode, ms assumptes en trmit a linici de cada perode i ms assumptes resolts mitjanant sentncia i, sobretot, mitjanant interlocutria. El total dassumptes ingressats a Catalunya lany 2009, sumant les quatre provncies s de 1.409.597 assumptes: 1.040.041 a Barcelona, 134.869 a Girona, 64.283 a Lleida i 170.404 a Tarragona. La principal conclusi de les xifres presentades a la Taula 2 s que hi ha un augment generalitzat de volum dactivitat en lingrs, tramitaci i resoluci dassumptes a Catalunya, per lincrement en la capacitat de resolu-
ci, malgrat que augmenta, no s suficient per a absorbir lincrement del nombre dassumptes ingressats anualment. Respecte lany 2006, al 2009 sobserva que el nombre dassumptes que shan resolt mitjanant interlocutries s en aquest darrer any molt superior al nombre dassumptes que es resolen mitjanant sentncia. I aix es veu a totes quatre provncies des de lany 2007. La primera magnitud a analitzar amb detall s el nombre dassumptes ingressats. Veient el seu comportament per provncies es dedueix que en els darrers anys es produeix de forma persistent un augment dels assumptes de nou ingrs cada any. Per al total de Catalunya a lany 2006 es van ingressar 1.174.861 assumptes (871.549 a Barcelona, 111.952 a Girona, 50.976 a Lleida i 140.384 a Tarragona), i a lany 2009 es van ingressar 1.409.597 assumptes. Per tant podem dir que sexperimenta un augment percentual del 19,98% dels assumptes ingres-
CAPTOL 15
sats entre 2006 i 2009, s a dir prcticament un 20% daugment a Catalunya durant el total daquest perode de quatre anys. En la mateixa lnia que laugment dassumptes ingressats, es produeix un increment molt elevat del nombre dassumptes resolts. Es passa dun total dassumptes resolts d1.149.102 al 2006 a 1.363.653 lany 2009, per tant hi ha un augment del 18,67% en el total dassumptes resolts als rgans judicials de Catalunya. De tota manera, la diferncia entre el nombre dassumptes ingressats i el nombre dassumptes resolts en un any concret va essent cada vegada ms marcada. Per exemple, a Barcelona al 2006 varen ingressar 871.549 assumptes, i sen van resoldre aquell mateix any 853.085, per tant hi havia una diferncia de 18.464 assumptes. En canvi, a Barcelona lany 2009 van ingressar 1.040.041 assumptes i el nombre dassumptes resolts va ser de 1.006.337, una diferncia de 33.704 assumptes que mostra una tendncia a lacumulaci dassumptes als rgans judicials, si es compara amb la diferncia que hi havia lany 2006. Hi ha una altra dada destacada i favorable, que manifesta com el nombre dassumptes resolts un any concret s
sistemticament superior al nombre dassumptes ingressats lany anterior. Aquest fet es produeix a totes les provncies excepte a Lleida, on no es va donar ni al 2007, ni al 2009. Per tant aix indica una major congesti als rgans judicials daquesta provncia, malgrat que per ser la que t un volum dassumptes menor comparada amb la resta de provncies de Catalunya, no assoleix el mateix impacte que si la diferncia es produs a la provncia de Barcelona, on el nombre dassumptes ingressats s ms de 16 vegades superior que a Lleida (a Barcelona al 2009 singressaren 1.040.041 assumptes mentre a Lleida varen ser 64.283).
Moviment dassumptes. Total Catalunya. Xifres totals

La Taula 3 mostra el total de moviments dassumptes de Catalunya des de 2006 fins a 2009. En xifres absolutes sobserva un creixement tant en el nombre dassumptes ingressats com en el nombre dassumptes resolts, i el nombre dassumptes en trmit al final del perode s creixent.
Taula 3. Moviment dassumptes. Total Catalunya. Xifres totals

Provncia 2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria
Font: CGPJ (2010).
Total Catalunya 2007 1.210.489 1.207.181 341.311 332.179 206.600 730.072 2008 1.311.437 1.268.394 385.030 341.311 221.073 835.612 2009 1.409.597 1.363.653 430.485 385.037 230.634 958.221
1.174.861 1.149.102 331.213 302.788 199.420 169.077
De la Taula 3 es desprenen un seguit de conclusions globals del moviment dassumptes a Catalunya des de lany 2006 fins al 2009. Les principals caracterstiques sn: a) El nombre dassumptes ingressats augmenta anualment i per al 2010, de seguir aquesta tendncia, sarribaria a un mili i mig dassumptes ingressats. En el perode estudiat (2006-2009), el nombre dassumptes resolts augmenta anualment i supera c)
el nombre dassumptes ingressats lany anterior, per no el nombre dassumptes ingressats lany en curs. El nombre dassumptes en trmit al final del perode augmenta cada any i ja supera els 400.000 assumptes al 2009 per a tot Catalunya. El nombre dassumptes en trmit a linici del perode va creixent cada any i a lany 2009 suposa un
b)
d)
CAPTOL 15
total de 385.000 assumptes en tramitaci a linici del perode a tot Catalunya. e) El nombre dassumptes resolts mitjanant sentncia creix cada any i supera els 230.000 assumptes lany 2009 a Catalunya. El nombre dassumptes resolts mitjanant interlocutries augmenta molt en els ltims tres anys i si segueix aquesta tendncia recent, superar el mili dassumptes resolts mitjanant interlocutria a Catalunya al final del 2010.
provncies de Catalunya entre lany 2006 i el 2009 i, per tant, mostra levoluci del moviment dassumptes que permet la comparaci entre provncies. Exceptuant Lleida, el creixement dels assumptes ingressats s notablement superior al dels resolts entre 2006 i 2009, i per tant, augmenta la taxa de congesti en els jutjats. De la Taula 4 es desprenen algunes conclusions importants, que val la pena analitzar amb deteniment. Per una banda que el creixement percentual anual dassumptes ingressats al rgans de la provncia de Barcelona i a Girona ha augmentat molt ms que a les altres dues provncies. Per altra banda, tamb a Barcelona i a Girona s on a lany 2009 respecte al 2008 es produeix una major taxa de creixement dels assumptes resolts.
f)
Moviment dassumptes. Taxes de variaci

La Taula 4 presenta un detall de les taxes de variaci que han experimentat els moviments dassumptes a les
Taula 4. Moviment dassumptes. Taxes de variaci

Provncia Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Provncia Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Provncia Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Barcelona 2007/2006 2008/2007 2009/2008
3,01% 5,55%
1,46%
7,54% 3,68% 13,89% 1,04% 6,56%

Girona
7,72% 7,80% 12,87% 13,89% 4,33%
9,76% 4,14%
2007/2006
2008/2007
2009/2008
0,95% 1,78% 0,01% 4,11% 4,15%
7,80% 5,68% 8,96% 0,01% 9,21%

Lleida
10,70% 11,01% 5,20% 8,96% 4,55%
2007/2006
2008/2007
2009/2008
3,11% 0,31% 21,68% 14,07%

0,13%
16,60% 18,34% 4,76% 21,68% 2,67%
4,89% 1,73% 15,78% 4,76% 8,12%
l
CAPTOL 15
l
Provncia Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia
Font: CGPJ (2010) i elaboraci prpia.
Tarragona 2007/2006 2008/2007 2009/2008
4,80% 6,34% 8,00% 13,48% 9,78%
10,68% 8,71% 13,73% 8,00% 10,25%
4,66% 5,31% 10,34% 13,73% 2,36%
Un fet destacat s que el nombre dassumptes en trmit a linici del perode experimenta un creixement del 13,98% a la provncia Barcelona entre lany 2008 i lany 2009. Aquesta dada, ats el volum dassumptes que es tracten als rgans judicials daquesta provncia, suposa un indicador del volum creixent dactivitat que sest assumint. Malgrat lelevada taxa de creixement a la provncia de Barcelona en el volum dassumptes ingressats, laugment dassumptes resolts al 2009 respecte al 2008 ha estat el doble que lobtingut quan es compara el 2008 amb lany 2007. El creixement dels assumptes resolts a Barcelona s del 7,80% entre 2008 i 2009, davant el creixement dels assumptes resolts del 3,68% entre 2007 i 2008, en aquesta mateixa provncia. De forma general i posant de manifest el creixement de la dinmica del sistema judicial a Catalunya, llevat de
lexcepci a la provncia de Girona en la taxa de creixement del nombre dassumptes en trmit a linici del perode que s negativa quan es compara lany 2008 amb lany 2007, es posa de manifest que a totes les provncies es produeixen anualment taxes de creixement positives en el moviment dassumptes en trmit a linici del perode entre 2007 i 2009.
Moviment dassumptes. Total Catalunya. Taxes de variaci

La Taula 5 mostra la taxa de variaci en el moviment dassumptes global a Catalunya entre lany 2006 i lany 2009.
Taula 5. Moviment dassumptes. Total Catalunya. Taxes de variaci

Total Catalunya 2007/2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia
Font: CGPJ (2010) i elaboraci prpia.
2008/2007
2009/2008
3,03%
5,05%
8,34%
5,07%
7,48%
7,51%
3,05% 9,71% 3,60%
12,81% 2,75% 7,01%
11,81% 12,81% 4,32%
Les taxes de variaci reflecteixen un augment molt important en el nombre dassumptes ingressats que no es veu compensat amb un augment en el nombre das-
sumptes resolts, excepte a lany 2009 respecte al 2008 on ambdues taxes de creixement convergeixen i es situen al voltant del 7,5%.
CAPTOL 15
Com posen de manifest les xifres dassumptes en trmit al final del perode, encara hi ha creixements al voltant del 12% en aquest nombre dassumptes en trmit al final del perode en els darrers dos anys. En canvi, al 2007 respecte al 2006, lincrement del nombre dassumptes en trmit havia estat al voltant del 3%. Els assumptes en trmit a linici del perode havien crescut dun 12,81% al 2009 respecte al 2008, quan al 2008 respecte al 2007 noms ho havien fet en un 2,75%. Possiblement atesa la naturalesa dels assumptes ingressats als dos darrers anys, tamb es percep una desacceleraci en el creixement del nombre dassumptes resolts mitjanant sentncia, que havia crescut un 7,01% al 2008 respecte al 2007 i que al 2009 respecte al 2008 noms creix un 4,32%. Taula 6. Taxes de litigiositat (per cada 100 habitants)
Provncia Barcelona Girona Lleida Tarragona Total 2006 16,42 16,29 12,51 19,22 16,47 2007
4.2 Anlisi de la taxa de litigiositat a Catalunya Taxes de litigiositat (per cada 100 habitants)
La Taula 6 mostra les taxes de litigiositat a Catalunya i per provncies des de 2006, fins a 2009. La taxa de litigiositat s una mesura que sobt de dividir el nombre dassumptes ingressats respecte a la poblaci resident a Catalunya i sexpressa en termes del nombre dassumptes per cada 100 habitants. La taxa de litigiositat t en compte la grandria de la poblaci que resideix a Catalunya i, malgrat que no s exclusivament aquesta poblaci, els habitants de Catalunya i les empreses i institucions vinculades a Catalunya estarien generant la major part dels assumptes que singressen en els rgans judicials.
2008 17,83 16,65 14,36 20,64 17,81
2009 18,95 18,04 14,73 21,21 18,86
16,84 16,00 12,70 19,41 16,79
Font: CGPJ (2010) i elaboraci prpia a partir de dades del INE i IDESCAT. Poblaci Barcelona: 5.309.404 (any 2006); 5.332.513 (any 2007); 5.416.447 (any 2008); 5.487.935 (any 2009). Girona: 687.331 (any 2006); 706.185 (any 2007); 731.864 (any 2008); 747.782 (any 2009). Lleida: 407.496 (any 2006); 414.015 (any 2007); 426.872 (any 2008); 436.402 (any 2009). Tarragona: 730.466 (any 2006); 757.795 (any 2007); 788.895 (any 2008); 803.301 (any 2009). Total Catalunya: 7.134.697 (any 2006); 7.210.508 (any 2007); 7.364.078 (any 2008); 7.475.420 (any 2009).
El nombre dassumptes ingressats als rgans judicials de Catalunya es troba vora de 18,86 assumptes per cada 100 habitants en la dada ms recent que fa referncia a lany 2009. Aquesta dada s lleugerament superior a lobservada per a lany 2008, de 17,81. La taxa de litigiositat global de Catalunya s cada any lleugerament superior a lany anterior entre 2006 i 2008, i creix tamb a lany 2009, malgrat que lanlisi per provncies ofereix una perspectiva ms concreta. Per exemple, a la provncia de Tarragona s on hi ha una taxa de litigiositat ms elevada de totes les provncies de Catalunya. Ja a lany 2008 a la provncia de Tarragona se superaven els 20 assumptes per cada 100 habitants daquesta provncia, i a lany 2009 hi ha 21,21 assump-
tes per cada 100 habitants. En canvi, a la provncia de Lleida s on hi ha una taxa de litigiositat inferior respecte a la resta de provncies i al 2008 encara no singressaven 15 assumptes per cada 100 habitants, dada que tamb es confirma a lany 2009. La taxa de litigiositat es va incrementar durant lany 2008 dun 6,08% a Catalunya. Els rangs de variaci oscillen entre lincrement del 4,02% de Girona i el 13,08% de Lleida. Com que la taxa de litigiositat creix a totes les provncies, tamb ho fa en el conjunt de Catalunya i de seguir constant la tendncia actual, a lany 2010 es veuria una taxa de litigiositat molt a prop dels 20 assumptes per cada 100 habitants en el conjunt de Catalunya.
CAPTOL 15
4.3 Anlisi de la taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti a Catalunya Principals taxes sobre el funcionament de la justcia. Total de Catalunya
Les taxes de resoluci, pendncia, sentncia i congesti sn, probablement, els indicadors ms utilitzats a nivell internacional per a amidar leficincia del sistema judicial. Per a calcular-les s necessari disposar de dades suficients sobre el moviment dassumptes dintre de la justcia, tal com ha estat presentat en lapartat anterior. Les taxes de resoluci, pendncia, sentncia i congesti sn utilitzades per a quantificar el volum dassumptes que gestiona un determinat rgan judicial, aix com la seva eficcia a lhora de resoldre els conflictes que sorgeixen. Es calculen normalment a nivell anual. Quan aquestes taxes presenten valors en lnia amb lesperat, la poltica judicial seguida s loportuna, i els costos econmics suportats sn els necessaris. En cas contrari, es poden utilitzar com a indicadors duna doble situaci: i) la inversi en el sistema judicial no sha realitzat correctament; ii) la despesa pblica en justcia no s suficient, tenint en compte el nivell de litigiositat existent. Ambdues situacions, a ms, poden produir-se simultniament, considerant sistemes en els quals al baix pressupost atorgat a justcia suneix lexistncia de poltiques dinversi no eficient. Per a calcular les taxes de resoluci, pendncia, sentncia i congesti s necessari utilitzar informaci sobre el nombre dassumptes ingressats en un any, els assumptes en trmit (pendents) a linici del perode, els assumptes en trmit (pendents) al final del perode, i el nombre dassumptes resolts en lany. El clcul de cadascuna daquestes taxes es detalla a continuaci. Taxa de resoluci La taxa de resoluci es calcula com el quocient entre els assumptes resolts i els ingressats en un determinat perode, s a dir, s un indicador de la capacitat resolutiva dels rgans judicials, respecte dels casos que ingressen. Sentn per assumpte resolt (seguint la definici donada pel CGPJ) aquell sobre el qual lrgan jurisdiccional corresponent ha dictat una resoluci (sentncia o interlocutria). La resoluci pot posar fi al procediment (sobresement o sentncia) o pot indicar lelevaci del cas al jutjat o tribunal sentenciador.
El valor que sobt per a la taxa de resoluci (TR) ha dinterpretar-se de la segent manera: Si TR>1, significa que el nombre dassumptes resolts s major que el nombre dassumptes que ingressen en un determinat perode. Com veurem desprs aix implicar una reducci en la taxa de pendncia i de congesti de lrgan judicial corresponent. Si TR=1, vol dir que el nombre dassumptes resolts coincideix amb el nombre dassumptes ingressats. Aix no implica necessriament que no quedin assumptes per resoldre, que poden estar acumulats de perodes anteriors. Si TR<1, llavors el nombre dassumptes resolts s menor que el nombre dassumptes ingressats, pel que augmenta el nombre de casos pendents de resoldre (pendncia de lrgan judicial), i implcitament la congesti del mateix.
Sobre la base de les consideracions anteriors, una taxa de resoluci major que va lligada a una major eficincia de lrgan judicial analitzat. s a dir, com ms gran sigui la taxa de resoluci ms capacitat resolutiva t lrgan judicial corresponent. No obstant aix, la taxa de resoluci, com acostuma a succeir amb aquest tipus dindicadors, t punts febles. Bsicament, i seguint linforme ICAB (2008) cal destacar els segents: 1) No t en compte els assumptes pendents a linici del perode per al qual es realitza el clcul; 2) no t en compte els assumptes reiniciats; 3) no indica el tipus de resoluci (si ha estat per sentncia o per interlocutria) ni les caracterstiques de la mateixa (complexitat del cas, temps emprat,...). A ms, s important tenir en compte lexistncia daltres variables que poden afectar al moviment dassumptes dins la justcia, com la mobilitat judicial, larribada a un jutjat dun jutge en primera destinaci, etc, tots ells factors que poden comportar una reducci en el nombre de casos resolts. s important destacar que en aquells sistemes en els quals existeixi collapse en la resoluci de casos judicials una taxa de resoluci en equilibri, s a dir, igual a 1, es pot considerar no satisfactria, ja que no t en compte en el seu clcul una dada molt rellevant en aquests casos: el nombre dassumptes pendents. Taxa de pendncia Es calcula com el quocient entre els assumptes pendents al final dun determinat perode i els assumptes resolts en el mateix. s, per tant, un indicador dels as-
CAPTOL 15
sumptes que queden pendents de resoldre al final del perode destudi. La interpretaci de la taxa de pendncia s similar a la de resoluci, que hem vist en el punt anterior. Aix, com ms gran sigui la taxa de pendncia, major ser el nombre dassumptes pendents, i per tant, major ser la congesti de lrgan judicial o jurisdicci analitzada. La interpretaci de la taxa de pendncia (TP) s la segent: Si TP>1, significa que el nombre dassumptes en trmit a 31 de desembre de lany destudi s major que el nombre dassumptes resolts en lany en qesti. Normalment anir lligada a una reducci en la taxa de resoluci, i a un augment en la taxa de congesti de lrgan judicial corresponent; Si TP=1, vol dir que el nombre dassumptes en trmit al final del perode coincideix amb el nombre dassumptes resolts. Si TP<1, llavors el nombre dassumptes pendents al final del perode s menor que el nombre dassumptes resolts, pel que disminueix la taxa de congesti de lrgan judicial corresponent.
tncies, com sha posat de manifest en la Taula 3, s notablement inferior al de procediments finalitzats mitjanant interlocutries, el que queda de manifest en el clcul de lindicador corresponent, com veurem posteriorment. Taxa de congesti Es calcula com el quocient entre el nombre dassumptes pendents a linici del perode ms els assumptes ingressats en el mateix, en el numerador, i el nombre dassumptes resolts, en el denominador. Habitualment, la taxa de congesti i la taxa de pendncia sn els indicadors utilitzats per a amidar el nivell de saturaci de casos dels rgans judicials o de les jurisdiccions. La interpretaci de la taxa de congesti (TC) s la segent: Si TC=1, vol dir que el nombre dassumptes en trmit al final del perode s zero, s a dir, shan resolt tots els casos del jutjat. Si TC>1, llavors existeix congesti en lrgan judicial corresponent.
Com a regla general, com ms gran sigui la taxa de congesti major saturaci existir en lrgan judicial corresponent. Una vegada definit el significat de les diferents taxes, la Taula 7 mostra les referides al funcionament de lAdministraci de Justcia per a Catalunya entre lany 2006 i lany 2009. Taula 7. P rincipals taxes sobre el funcionament de la justcia. Total de Catalunya
2006 Taxa de resoluci Taxa de pendncia Taxa de sentncia Taxa de congesti 0,98 0,29 0,17 1,29 2007 1,00 0,28 0,17 1,28 2008 0,97 0,30 0,17 1,30 2009(*) 0,97 0,32 0,17 1,32
Diferents estudis, com el del ICAB (2008), posen de manifest que lexistncia duna taxa de pendncia elevada pot no ser un indicador de falta deficincia de lrgan judicial corresponent, i venir provocada per factors que inevitablement indueixen un comportament daquest tipus. Parlem, per exemple, de: 1) casos que sincorporen al final del perode, amb un temps de resoluci fins a final dany ms curt; 2) assumptes de carcter complex, que duen associat un perode ms llarg per a la seva resoluci; 3) assumptes en els quals el nombre de parts que intervenen s elevat i que, per tant, i de manera anloga a la situaci anterior, requereixen perodes de temps ms llargs en la seva resoluci, i 4) assumptes no resolts a final dany com a conseqncia de la mobilitat judicial. No obstant aix, com a regla general, i encara que tenint en compte les consideracions realitzades sobre causes inevitables daugment de pendncia, una taxa de pendncia major que (i fins i tot igual a ) se sol interpretar com una menor eficincia de lrgan judicial o jurisdicci analitzada. Taxa de sentncia Es calcula com el quocient entre el nombre de sentncies i el nombre dassumptes resolts en lany. Cal assenyalar que el nombre de procediments finalitzats mitjanant sen-
Font: CGPJ (2010) i elaboraci prpia. (*) Hi ha diferncies inferiors a l1% entre la xifra publicada pel CGPJ i el clcul propi de la taxa segons la definici.
Lany 2008 duu associat una reducci en la taxa de resoluci de conflictes en els rgans judicials de Catalunya respecte a lany 2007 i la taxa es mant idntica lany 2009. A tots els anys i per a tot Catalunya es constata que la taxa de pendncia, que correspon al nombre dassumptes en
CAPTOL 15
trmit al final del perode respecte al nombre de casos resolts, va augmentant lleugerament. La taxa de sentncia (assumptes resolts mitjanant sentncia respecte al total dassumptes ingressats) es mant constant en el 17% a tots els anys analitzats, per al total de Catalunya. La taxa de congesti als rgans judicials de Catalunya va anar augmentant lleugerament entre lany 2006 i lany 2009. Com que aquesta taxa de congesti no convergeix decreixent cap a la unitat, aleshores indica que sest produint una acumulaci dassumptes als rgans judicials de Catalunya. Laugment drgans judicials no Taula 8. Pressupostos totals. Dades en euros
2006 Captol 1 Remuneracions del personal Captol 2 Despeses corrents de bns i serveis Captol 4 Transferncies corrents Captol 5 Captol 6 Inversions reals Captol 7 Total Pressupost DGRAJ 186.311.948 89.414.588 45.507.173 11.058.868 332.292.576
ha compensat laugment produt en el nombre dassumptes.
4.4 Despesa en Administraci de Justcia a Catalunya Pressupostos totals

Els pressupostos totals de lAdministraci de Justcia a Catalunya pels anys destudi es mostren a la Taula 8.
2007 215.703.419 99.093.503 50.907.346 15.510.488 381.214.755
2008 240.533.951 125.275.520 55.019.931 18.439.413 439.268.814
2009 261.186.656 137.147.355 56.670.528
11.769.413 466.773.953
Font: Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Secci: Justcia; Serveis: S. Relacions amb lAdministraci de Justcia (JU05).
De les dades presentades a la Taula 8 es desprn un augment del pressupost total entre els anys 2006 a 2009, sent el creixement ms marcat el produt entre els anys 2007 i 2008, del 15,23%. Entre 2006 i 2007, la taxa de creixement va ser del 14,72%. En el 2009, encara que el pressupost ha seguit creixent, ho ha fet a un ritme menys marcat, del 6,26% respecte a lobservat per al perode anterior. Per captols, la partida pressupostria ms elevada s la corresponent a Remuneracions del personal, que en el 2008 va crixer un 11,51% respecte a lobservada per a 2007, i en el 2007 un 15,78% respecte al 2006. En el 2009 el creixement ha estat ms moderat, del 8,59%. Les despeses corrents de bns i serveis, que en el 2008 havia crescut un 26,42% respecte al 2007, ha redut notablement el ritme de creixement en el 2009, sent ara
del 9,48%, tornant a la taxa de creixement observada en 2007 respecte a 2006, del 10,82%. Els pressupostos destinats a transferncies corrents i inversions reals mostren una tendncia decreixent en les taxes observades entre 2006 i 2009, en el segon cas probablement justificat per la finalitzaci de la construcci de la Ciutat de la Justcia, en la provncia de Barcelona.
Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia

La Taula 9 mostra levoluci de la despesa en Administraci de Justcia a Catalunya des de lany 2006 a lany 2009. Es mostra la despesa, el seu increment percentual, la despesa per habitant i pel nombre drgans judicials que hi ha a Catalunya, aix com els seus respectius creixements anuals.
CAPTOL 15
Taula 9. Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia a Catalunya

2006 Despesa (euros) Increment Despesa per habitant (euros) Increment Despesa per rgans (euros) Increment 332.292.576 46,57 645.228,30 2007 381.214.755 14,72% 52,87 13,52% 720.632,81 11,69% 2008 439.268.814 15,23% 59,65 12,83% 801.585,43 11,23% 2009 466.773.953 6,26% 62,44 4,68% 829.083,40 3,43%
Font: Elaboraci prpia a partir dels pressupostos generals.
La despesa en Justcia, com ja comentvem en el punt anterior, ha sofert increments anuals al voltant del 15% entre els anys 2006 i 2008, i es redueix la taxa de creixement en el 2009 a un 6,26%. Respecte al comportament observat en relaci al total dhabitants de Catalunya, es donen increments de la despesa per habitant (que passa de 46,57 euros per habitant a lany 2006, a 62,44 euros per habitant a lany
2009), per lincrement de la despesa es desaccelera de forma molt marcada en lltim any. En relaci als rgans judicials existents, la despesa per rgan s cada cop ms elevada, en termes nominals, per mentre que la despesa sha incrementat al voltant dun 11% anual en el perode 2006-2008, en el 2009 respecte al 2008 la taxa de creixement ha estat notablement inferior, del 3,43%.
Taula 10. Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia, segons el nombre drgans judicials i els assumptes resolts a Catalunya. Despeses en euros
2006 Pressupost rgans Despesa per rgan Nombre dassumptes resolts per sentnciaa Nombre dassumptes resolts per interlocutria Nombre total dassumptes resoltsa Despesa per ass. resolt per sentnciab Despesa per ass. resolt per interlocutria Despesa per assumpte resolt
a
2007 381.214.755 529 720.632,81 206.600 730.072 1.207.181 830,33 234,97 315,79
2008 439.268.814 548 801.585,43 221.073 835.612 1.268.394 894,14 236,56 346,32
2009 466.773.953 563 829.083,40 230.634 958.221 1.363.653 910,74 219,21 342,30
332.292.576 515 645.228,30 199.420

a
169.077 1.149.102 749,83
884,40 289,18
Font: Elaboraci prpia. Segons dades publicades pel CGPJ. La suma del nombre dassumptes resolts per sentncia i del nombre dassumptes resolts per interlocutries no s igual al nombre total dassumptes resolts. bSuposant que lactivitat que condueix a la sentncia i a linterlocutria, com producte final, represents el 45%, en cada cas, del producte total dun rgan judicial, el 10% restant serien altres mtodes1.
CAPTOL 15
4.5 El cost econmic dels assumptes judicials Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia, segons el nombre drgans judicials i els assumptes resolts
La Taula 10 mostra un seguit de magnituds que permeten valorar levoluci, des de lany 2006 fins a lany 2009, de la despesa en lAdministraci de Justcia de Catalunya, tant pel qu fa a la despesa relativa al nombre drgans judicials, com a la quantitat dassumptes resolts. De les xifres de la Taula 10 es desprn que pel perode 2006-2008 la despesa en lAdministraci creix tant si es mira en termes de despesa per rgan com per nombre dassumptes resolts per sentncia i per nombre dassumptes resolts per interlocutria. Aquest comportament sobserva tamb per a lany 2009, encara que en aquest cas el cost unitari dels assumptes resolts per interlocutria s lleugerament inferior a lobservat en 2008, tenint en compte la taxa de creixement de les interlocutries entre 2008 i 2009, del 14,67%. La despesa per assumpte resolt creix a lentorn del 9% anual, amb lexcepci del 2009, en el qual sobserva un decreixement del 1,16%. No obstant aix aquestes xifres reflecteixen un comportament en termes nominals (la comparana en termes reals implicaria deflactar les quantitats presentades utilitzant algun dels deflactors
habitualment utilitzats, com lIPC o el deflactor del PIB, entre altres possibilitats). La despesa per assumpte resolt mitjanant sentncia s entre 3,5 i 3,8 vegades superior a la despesa de lassumpte resolt per interlocutria, sense considerar lany 2006 en el qual el nombre de sentncies i dinterlocutries mostra xifres ms similars. En el 2009 arriba a ser 4,1 vegades superior la despesa per assumpte resolt per sentncia respecte al resolt per interlocutria.
4.6 Pressupost associat a la desjudicialitzaci dels casos: formulaci descenaris Malla de percentatge de reducci dels assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per interlocutries) i pressupost alliberat
En les Taules 11 i 12 presentem un conjunt descenaris dirigits a quantificar el pressupost de lAdministraci de Justcia que podria quedar alliberat si un percentatge dels casos actualment resolts en Justcia Ordinria passessin a ser resolts per altres mtodes alternatius de resoluci de conflictes. En la Taula 11 analitzem diferents supsits relatius a la reducci de conflictes resolts per interlocutries. En la Taula 12 realitzem la mateixa anlisi, per tenint en compte una reducci en el nombre de casos resolts mitjanant sentncia.
Taula 11. M alla de percentatge de reducci del assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per interlocutries) i pressupost alliberat
Percentatges de reducci 1,25% 1,5% 1,75% 2% 2,25% 2,5% 2,75% 3% Nombre dassumptes 10.445 12.534 14.623 16.712 18.801 20.890 22.979 25.068 Imports alliberats (*) 2.470.887 2.965.064 3.459.242 3.953.419 4.447.597 4.941.774 5.435.952 5.930.129
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de despesa del 2008. (*) Aquest import sha calculat suposant que lactivitat que condueix a les interlocutries, com producte final, representa el 45% del pressupost total dun rgan judicial.
CAPTOL 15
Si l1,25% dels assumptes resolts mitjanant interlocutries no arribessin a la justcia ordinria (i es resolguessin per tcniques ADR, com la mediaci), el pressupost de lAdministraci de Justcia podria quedar alliberat en xifres properes als 2,5 milions deuros. Lgicament aquesta xifra haur de ser relativitzada amb les despeses associades a la mediaci per a amidar lestalvi econmic derivat, i que hi ha un seguit de despeses fixes dinfraestructura de lAdministraci de Justcia. Per aquesta ra, i afegint que hi ha un increment del nombre dassumptes que ingressen cada any, la quantitat alliberada podria ser inferior a lanterior.
5 La mediaci: una via alternativa de resoluci de conflictes

En lepgraf anterior hem mostrat els resultats obtinguts amb la modelitzaci de la part superior de la pirmide de litigiositat, directament associada amb justcia ordinria. Lobjectiu ha estat doble: 1. Calcular i analitzar el comportament de les principals taxes sobre el funcionament de la justcia ordinria a Catalunya: taxa de congesti, taxa de pendncia, taxa de sentncia, taxa de resoluci i taxa de litigiositat. La ra: determinar des dun punt de vista quantitatiu lexistncia de congesti en el sistema judicial de la nostra Comunitat Autnoma, i per tant, justificar empricament la convenincia de desenvolupar metodologies ADR. 2. Determinar els percentatges del pressupost de lAdministraci de Justcia que podrien quedar alliberats si un determinat percentatge de casos actualment resolts en la fase superior de la pirmide passessin a letapa immediatament anterior.
Malla de percentatge de reducci dels assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per sentncia) i pressupost alliberat
Taula 12. Malla de percentatge de reducci del assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per sentncia) i pressupost alliberat
Percentatges de reducci 0,25% 0,5% 0,75% 1% Nombre dassumptes 553 1.105 1.658 2.211 Imports alliberats(*) 494.177 988.355 1.482.532 1.976.710
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de despesa del 2008. (*) Aquest import sha calculat suposant que lactivitat que condueix a les sentncies, com producte final, representa el 45% del pressupost total dun rgan judicial.
Si el 0,5% dels assumptes resolts mitjanant sentncia es poguessin resoldre mitjanant tcniques ADR, el pressupost alliberat per a lAdministraci de Justcia podria arribar a xifres properes al mili deuros. Lgicament, i com hem comentat anteriorment per al cas de les interlocutries, aquesta xifra hauria de ser relativitzada amb les despeses associades a la mediaci per a amidar lestalvi econmic derivat. La conclusi, per tant, s la mateixa que assenyalvem anteriorment, i s que, tenint en compte la tendncia creixent que sobserva en el nombre dassumptes que ingressen cada any, la quantitat alliberada podria ser fora inferior a lanterior.
Lobjectiu actual s centrar-nos en la capa de la pirmide associada directament als processos de mediaci, recollint directament els resultats ja obtinguts i presentats en lapartat anterior. En el procs es parteix duna premissa bsica: la publicaci el 30 de juliol de 2009 de la Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya, emmarcada en un corrent europeu dactualitzaci de les lleis de mediaci. Tot tenint en compte que lexperincia a Catalunya sassocia fonamentalment a la mediaci en lmbit familiar (Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci familiar de Catalunya). En aquest apartat del captol: 1. Analitzarem el comportament de les principals taxes en aquells procediments que segons la nova llei podrien ser objecte de resoluci per mecanismes alternatius. La interpretaci dels valors obtinguts per a les taxes ens permetr extreure conclusions sobre lexistncia de congesti i pendncia en procediments que poden ser resolts per vies alternatives. Determinarem els costos associats a la mediaci segons els criteris marcats per la nova llei (nica-
2.
3.
CAPTOL 15
ment mediacions completes, desapareixent el criteri de mediaci parcial). 4. Considerarem un mxim de sis sessions en la mediaci dels conflictes, tot i que es tracta duna dada encara pendent de reglamentar. Utilitzarem els percentatges de casos resolts mitjanant sentncia, i de casos resolts mitjanant interlocutries per generar malles de costos comparatius entre justcia ordinria i mediaci. Plantejarem diferents escenaris de comparaci, sota criteris mitjans, optimistes i pessimistes en relaci als parmetres bsics considerats en la quantificaci, com sn el nombre de mediadors que intervenen en les sessions de mediaci, el nombre de sessions emprades en el procs, el nombre de parts que intervenen i finalment, el percentatge de casos que finalitzen amb acord, i aquells en els quals el procs acaba en via judicial, ascendint per tant a la capa superior de la pirmide.
8. 9.
En crisis familiars, matries objecte dacord, quan hi hagi vincles amb ms duna ordenaci jurdica. Conflictes familiars entre persones de diferent nacionalitat o residents.
5.
10. Liquidaci de bns en comunitat entre membres duna famlia, temes relatius a successions o sorgits en lempresa familiar. 11. Conflictes en relacions de convivncia dajuda mtua, acolliment de persones grans, tutela o guarda de fet. 12. Qualsevol altre conflicte en lmbit del dret de la persona i de la famlia. 13. Conflictes entre associacions i fundacions. 14. Conflictes en lmbit de la propietat horitzontal. 15. Diferncies greus en lmbit de la convivncia ciutadana i social. 16. Conflictes derivats duna diferent interpretaci de la realitat, donada la diversitat cultural. 17. Qualsevol altre conflicte de carcter privat en el qual les parts han de mantenir relacions personals en el futur. Els dotze primers tems estan relacionats amb la mediaci familiar; els cinc ltims amb mediaci civil. Tenint en compte les caracterstiques dels assumptes que segons la llei podrien ser mediats, el primer pas ha estat seleccionar aquells procediments que, dintre de justcia ordinria, podrien ser susceptibles de ser resolts per mediaci, seleccionant per tant del total del moviment dassumptes de justcia ordinria els que afecten nicament a Jurisdicci Civil. En un segon pas, i ja dintre de la Jurisdicci Civil, hem seleccionat els assumptes que responen a les categories recollides en la Llei de Mediaci. Cal assenyalar que aquest procediment no ha estat senzill, i sha realitzat en collaboraci amb lequip jurdic que tamb ha participat en lelaboraci del LBM. Sobretot, tenint en compte lltim tem del llistat presentat en la Llei, que assenyala directament com mediable Qualsevol altre conflicte de carcter privat en el qual les parts han de mantenir relacions personals en el futur, i que fa extensible el nombre de casos susceptibles de mediaci a un elevat nombre de procediments. La dinmica de treball pel que fa a la forma dobtenir els resultats ha estat molt similar a la presentada per a Justcia Ordinria. En primer lloc, i com veurem a continuaci, hem estudiat el moviment dassumptes en Jurisdicci Civil per al perode destudi, 2006-2008. En
6.
5.1 La Llei 15/2009 de 22 de juliol, de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya
La llei 15/2009 inclou la mediaci familiar (conflictes de la persona i la famlia que poden ser plantejats judicialment), i la mediaci civil (qualsevol qesti en matria de dret privat que pugui conixer-se judicialment, i en la qual shagi trencat la comunicaci personal entre les parts que han de mantenir relacions en el futur), i fa una enumeraci dassumptes mediables: 1. En situacions de nullitat, separaci o divorci, les matries susceptibles de ser part al conveni regulador. Acords de parelles dunions estables, en trencar-se la convivncia. Liquidaci de rgims econmics matrimonials. Temes de dret dispositiu en filiaci, adopci i acolliment, i situacions entre adoptat, famlia biolgica, i pares biolgics i adoptants. Controvrsies entre ptria potestat, custdia, i sistemes de custdia compartida. Relaci entre parents (progenitors i descendents, avis i nts). Obligaci daliments entre parents.
2. 3. 4.
5. 6. 7.
CAPTOL 15
aquest cas, no es disposa a la data delaboraci del present informe, de la informaci actualitzada pel Consell General del Poder Judicial, per la qual cosa no ha estat possible incloure en aquest apartat les dades actualitzades de lany 2009. A ms, i amb lnim de sintetitzar els resultats, el tractament sha realitzat globalment per a tota Catalunya, sense entrar en la diferenciaci per provncies com hem fet en lapartat anterior. Vegem a continuaci les principals xifres sobre el moviment total dassumptes en Jurisdicci Civil per procediments, aix com el comportament de les principals taxes, per a passar a continuaci a analitzar el comportament daquests valors tenint en compte nicament els procediments en els quals podria intervenir la mediaci com via alternativa de resoluci de conflictes.
el nombre dassumptes ingressats en cada perode, el nombre dassumptes resolts, el nombre dassumptes en trmit al final de cada perode, i finalment el nombre dassumptes en trmit a linici. Noteu que en aquest punt hem seleccionat tots aquells procediments en els quals el nombre dassumptes ingressats en el perode destudi ha estat diferent de zero, segons la informaci publicada pel Consell General del Poder Judicial2. Totes aquestes xifres ens permetran calcular les principals taxes indicatives de la situaci de la justcia ordinria en aquest conjunt dassumptes, s a dir, les taxes de litigiosidad, resoluci, pendncia, congesti i litigiositat, la definici de les quals ja ha estat presentada en apartats anteriors daquest captol. Els procediments susceptibles de mediaci han estat remarcats dintre de les prpies taules mitjanant un ombreig (per a diferenciar-los daquells en els quals la mediaci no seria possible), repetint el clcul dels principals indicadors devoluci de justcia ordinria per a aquest conjunt de casos. Lanlisi del comportament de les principals taxes en aquells procediments que segons la nova Llei podrien ser objecte de resoluci per mecanismes alternatius ens permetr extreure conclusions rellevants sobre lexistncia de congesti i pendncia en procediments que podrien ser resolts per altres vies, justificant les tcniques ADR.
5.2 Principals xifres sobre el moviment dassumptes en Jurisdicci Civil, per procediments, perode 20062008
En les Taules 13, 14 i 15 presentem en termes absoluts el comportament observat pel moviment dassumptes en Jurisdicci Civil, tenint en compte les xifres sobre
Taula 13. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2006 (Assenyalat en gris els tems que apareixen directament en la llei de Mediaci 15/2009, i aquells que podrien ser resolts per mediaci tenint en compte ltem 17 de lenumeraci presentada en la Llei)
Procediments Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode* Assumptes en trmit a linici del perode
JURISDICCI CONTENCIS SENSE DRET DE FAMLIA Ordinaris Verbals arrendaticis Verbals possessoris Resta verbals Canviaris Monitoris Divisi de Patrimonis Mesures cautelars 22533 12440 485 21359 3744 61098 120 1583 21645 12213 440 20853 3215 52618 79 1482 20772 4403 236 10312 5768 50500 157 600 19884 4176 191 9806 5239 42020 116 499
l
CAPTOL 15
l
PROCESSOS RELATIUS AL DRET DE FAMLIA Nullitats matrimonials Divorcis consensuats Divorcis no consensuats Separaci consensuada Separaci no consensuada Efic. civil separaci, dissoluci o nullitat Mesures prvies Mesures coetnies Mesures posteriors Modificaci mesures consensuades Modificaci mesures no consensuades J.Ordinaris J.Verbals Sobre la Capacitat de les Persones Liquidaci Rgim Econ. Matrimonial Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni Consensuat Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni no Consensuat Resta incidents Altres contenciosos INTERNAMENTS Internaments amb desplaament Resta internaments JURISDICCI VOLUNTRIA Adopcions nacionals Acolliments nacionals Proc.Esterilitzaci Incapaos 436 79 18 420 80 14 201 42 12 185 43 8 5139 2625 5082 2580 192 1697 135 1652 17 18940 7177 1628 490 70 2049 1497 32 650 1423 107 732 2404 158 31 19206 5992 1898 1172 69 1873 1417 21 590 1310 111 720 2052 139 17 2431 5084 540 1268 47 721 670 19 211 876 114 537 1180 127 31 2697 3899 810 1950 46 545 590 8 151 763 118 525 828 108
1088
1062
302
276
1404 1312 278
1359 1215 235
894 457 247
849 360 204
l
CAPTOL 15
l
Procediments Altres Proc. derivats de lordre de protecci Assumptes ingressats 15541 148 Assumptes resolts 13184 0 Assumptes en trmit al final del perode* 11407 148 Assumptes en trmit a linici del perode 9050 0
Font: Consell General del Poder Judicial, 2009. *Elaboraci prpia: Assumptes en trmit a linici del perode + Assumptes ingressats en el perode Assumptes resolts en el perode. Casos seleccionats: procediments amb nombre dassumptes ingressats en el perode diferent de zero.
Taula 14. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007
JURISDICCI CONTENCIS SENSE DRET DE FAMLIA Ordinaris Verbals arrendaticis Verbals possessoris Resta verbals Canviaris Monitoris Divisi de Patrimonis Mesures Cautelars 23588 13156 295 23637 4288 70836 115 1551 23282 12673 300 23119 3543 67137 90 1478 21019 4763 194 10745 6200 52400 175 645 20713 4280 199 10227 5455 48701 150 572
PROCESSOS RELATIUS AL DRET DE FAMLIA Nullitats matrimonials Divorcis consensuats Divorcis no consensuats Separaci consensuada Separaci no consensuada Efic. civil separaci, dissoluci o nullitat Mesures prvies Mesures coetnies Mesures posteriors Modificaci mesures consensuades Modificaci mesures no consensuades 26 17142 6218 1204 362 55 2006 1547 21 739 1635 21 17276 6267 1268 555 54 1961 1561 23 731 1535 20 2302 4843 432 891 48 680 596 19 210 969 15 2436 4892 496 1084 47 635 610 21 202 869
CAPTOL 15
Taula 14 (cont.) Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007
Procediments J.Ordinaris J.Verbals Sobre la Capacitat de les Persones Liquidaci Rgim Econ. Matrimonial Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni Consensuat Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni no Consensuat Resta incidents Altres contenciosos INTERNAMENTS Internaments amb desplaament Resta internaments JURISDICCI VOLUNTRIA Adopcions nacionals Acolliments nacionals Proc.Esterilitzaci Incapaos Altres Proc. derivats de lordre de protecci 394 77 13 17414 76 391 75 17 15930 0 206 44 8 12223 76 203 42 12 10739 0 5844 2282 5704 2200 341 1802 201 1720 Assumptes ingressats 116 769 2662 186 Assumptes resolts 88 703 2536 159 Assumptes en trmit al final del perode* 138 551 1332 151 Assumptes en trmit a linici del perode 110 485 1206 124
1211
1167
361
317
1545 1375 344
1467 1311 286
988 525 243
910 461 185
Taula 15. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2008
JURISDICCI CONTENCIS SENSE DRET DE FAMLIA Ordinaris reclamaci circulaci vehicles Ordinaris propietat horitzontal Resta ordinaris 2933 1178 22062 1951 753 21393 982 425 21838 0 0 21169
CAPTOL 15
l
Procediments Verbals arrendaticis Verbals precaris Verbals possessoris Verbals reclamaci circulaci vehicles Verbals propietat horitzontal resta verbals Canviaris Monitoris Divisi de Patrimonis Mesures cautelars Assumptes ingressats 15250 429 260 5909 842 17558 8014 113653 109 1533 Assumptes resolts 14302 327 281 4322 508 18291 4864 90765 111 1556 Assumptes en trmit al final del perode* 5675 102 132 1587 334 9881 9066 73223 164 600 Assumptes en trmit a linici del perode 4727 0 153 0 0 10614 5916 50335 166 623
PROCESSOS RELATIUS AL DRET DE FAMLIA Nullitats matrimonials Divorcis consensuats Divorcis no consensuats Separaci consensuada Separaci no consensuada Efic. civil separaci, dissoluci o nullitat Mesures prvies Mesures coetnies Mesures posteriors Modificaci mesures consensuades Modificaci mesures no consensuades J.Ordinaris J.Verbals Sobre la Capacitat de les Persones Liquidaci Rgim Econ.Matrimonial Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni Consensuat Guarda,Custdia, Alimentaci Fill menor Matrimoni no Consensuat Resta incidents Altres contenciosos 22 15078 6076 1148 326 41 2124 1698 17 868 1826 99 685 2829 174 1359 1745 1789 433 22 15525 5659 1206 415 55 2108 1592 24 798 1770 118 747 2657 169 1323 1572 1751 399 21 2157 5043 301 566 20 641 664 10 288 1072 78 518 1564 159 385 1088 540 251 21 2604 4626 359 655 34 625 558 17 218 1016 97 580 1392 154 349 915 502 217
l
CAPTOL 15
l
Procediments INTERNAMENTS Internaments amb desplaament Resta internaments JURISDICCI VOLUNTRIA Adopcions nacionals Adopcions internacionals Acolliments nacionals Acolliments internacionals Proc.Esterilitzaci Incapaos Declaracions hereus abintestat Altres Proc. derivats de lordre de protecci 302 59 35 3 27 1299 10605 57 330 49 55 1 22 1069 12246 0 173 10 21 2 13 230 10018 57 201 0 41 0 8 0 11659 0 6568 1839 6059 2210 844 1466 335 1837 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode* Assumptes en trmit a linici del perode
Tenint en compte les taules anteriors, el total dassumptes en Jurisdicci Civil que han estat tinguts en compte
en lanlisi, atenent als procediments presentats, apareix en la Taula 16.
Taula 16. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), total, Catalunya, 2006-2008
2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia* Assumptes resolts mitjanant interlocutria** 188.804 174.377 122.189 107.762 62.448 111.929 2007 202.729 194.908 126.140 118.319 61.695 133.213 2008 248.861 219.375 152.209 122.723 62.753 156.622
Font: Consell General del Poder Judicial (2009) i elaboraci prpia (suma resolucions jutjats primera instncia, jutjats primera instncia famlia, jutjats primera instncia e instrucci). Casos seleccionats: procediments amb nombre dassumptes ingressats cada any diferent de zero. *Total dassumptes resolts per sentncia (Jurisdicci Civil a Catalunya): 74.550 casos (any 2006); 74.626 casos (any 2007); 76.144 casos (any 2008). Xifres presentades a la Taula 16: nombre estimat dassumptes resolts mitjanant sentncia en aquells procediments en els quals el nombre dassumptes ingressats en els anys destudi s diferent de zero. **Total dassumptes resolts per interlocutria (Jurisdicci Civil a Catalunya): 151.165 casos (any 2006); 173.112 casos (any 2007); 196.534 casos (any 2008). Xifres presentades a la Taula 16: nombre estimat dassumptes resolts mitjanant interlocutria en aquells procediments en els quals el nombre dassumptes ingressats en els anys destudi s diferent de zero. Obtingut per diferncia entre el nombre total dassumptes resolts i aquells resolts per sentncia. El nombre dinterlocutries pot resultar sobreestimat tenint en compte que la suma de sentncies i interlocutries en justcia ordinria no s igual al total dassumptes resolts (veure Taula 3).
Daltra banda, el total dassumptes tenint en compte els epgrafs de la Llei de Mediaci apareix a la Taula 17.
CAPTOL 15
Taula 17. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Total, Segons epgrafs de la Llei de Mediaci, Catalunya, 2006-2008
2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode 165.333 153.517 108.733 96.917 2007 177.100 171.057 111.690 105.647 2008 228.466 197.769 139.581 108.884
Font: Consell General del Poder Judicial (2009) i elaboraci prpia (suma resolucions jutjats primera instncia, jutjats primera instncia famlia, jutjats primera instncia e instrucci). Casos seleccionats: procediments amb nombre dassumptes ingressats cada any diferent de zero.
Finalment, les taxes de variaci tenint en compte les dades presentades a les Taules 16 i 17 sn les segents: Taula 18. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008
2007/2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria
2008/2007 22,76% 12,55% 20,67% 3,72% 1,71% 17,57%
7,38% 11,77% 3,23% 9,80% -1,21% 19,02%
Com es desprn de la taula anterior, sha produt un notable increment en el nombre dassumptes ingressats en lany 2008 respecte al 2007. La tendncia creixent que ja es venia observant en el 2007 respecte al 2006 (dun 7,38%) saccentua en el 2008, arribant a un creixement del 22,76%. Les dades reflecteixen com el nombre dassumptes resolts en aquesta jurisdicci ha crescut tamb en el perode destudi, per el creixement ha estat menys marcat, del 11,77% entre 2006 i 2007, i del 12,55% entre 2008 i 2007. Lelevat creixement del nombre dassumptes en trmit al final de lany 2008 posa de manifest com lincrement en la capacitat resolutiva daquest tipus de jutjats no ha estat suficient per a absorbir laugment dassumptes ingressats, comportament que quedar reflectit en la taxa de congesti obtinguda, com veurem posteriorment. Quan les taxes de variaci les calculem tenint en compte els procediments relacionats amb els epgrafs de la
Llei de Mediaci, els resultats encara sn ms marcats. Tal com es desprn de la Taula 19, el creixement del nombre dassumptes ingressats arriba en el 2008 a la xifra del 29% quan comparem amb els assumptes ingressats en lany 2007. La tendncia creixent del nombre dassumptes ingressats ja es venia observant en el perode 2007-2006, encara que en aquest cas va ser del 7,12%. El nombre dassumptes resolts tamb ha anat creixent quan tenim en compte nicament els epgrafs de la Llei de Mediaci amb una taxa de variaci positiva del 15,62% en el 2008 respecte al 2007, taxa que va ser del 11,43% entre 2007 i 2006. No obstant aix, i com ja sintueix de limportant increment observat en els assumptes en trmit al final del 2008, la taxa de cogesti en relaci a aquells procediments que podrien ser resolts per mediaci ser molt elevada, el que pot justificar el desenvolupament daquest sistema com metodologia alternativa de resoluci de conflictes.
CAPTOL 15
Taula 19. Moviment de assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008. Segons epgrafs Llei de Mediaci
2007/2006 Assumptes ingressats Assumptes resolts Assumptes en trmit al final del perode Assumptes en trmit a linici del perode
2008/2007 29,00% 15,62% 24,97% 3,06%
7,12% 11,43% 2,72% 9,01%
5.3 Taxes de litigiositat en Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants)

Les taxes de litigiositat per cada 100 habitants a Catalunya, en Jurisdicci Civil, apareixen reflectides a la Taula 20. A la segona fila es presenta el resultat per pels epgrafs que apareixen en la Llei de Mediaci. Tal com es pot observar a la Taula 21 les taxes han crescut notablement al llarg de lany 2008, amb un creixement del 20,20% per al total de procediments considerats en
Jurisdicci Civil, i ms elevat, del 26,31% quan tenim en compte els epgrafs recollits en la Llei de Mediaci. Entre 2006 i 2008 ha augmentat prcticament en una unitat el nombre de litigis que podrien ser susceptibles de mediaci, per cada 100 habitants. La tendncia creixent observada en el nombre de litigis oberts en aquesta jurisdicci pot ser un argument per a justificar el desenvolupament de metodologies alternatives de resoluci de conflictes com la mediaci, que contribueixin a la descongesti del sistema.
Taula 20. Taxes de litigiositat Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants), Catalunya, 2006-2008
2006 Total Total (segons epgrafs Llei de Mediaci) 2,65 2,32 2007 2,81 2,46 2008 3,38 3,10
Font: Elaboraci prpia. Xifres de poblaci per Catalunya (INEbase, 2009): 7.134.697 hab. (2006); 7.210.508 hab. (2007); 7.364.078 hab. (2008).
Taula 21. Taxes de litigiositat Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008
2007/2006 Total Total (segons epgrafs Llei de Mediaci) 6,25% 5,99% 2008/2007 20,20% 26,31%
5.4 Taxa de resoluci, taxa de pendncia, taxa de sentncia i taxa de congesti en Jurisdicci Civil a Catalunya
Els principals indicadors utilitzats en el mesurament de la justcia ordinria sn ara presentats per a lm-
bit de la Jurisdicci Civil (Taula 22), i de manera ms concreta per a aquells procediments recollits en la Llei de Mediaci (Taula 23). Ens referim a la taxa de resoluci, la taxa de pendncia, la taxa de sentncia i la taxa de congesti. Totes han estat definides anteriorment, en lapartat relacionat amb justcia ordinria.
CAPTOL 15
Taula 22. Principals taxes sobre Jurisdicci Civil, Catalunya, 2006-2008

2006 Taxa de resoluci Taxa de pendncia Taxa de sentncia Taxa de congesti
2007 0,96 0,65 0,32 1,65
2008 0,88 0,69 0,29 1,69
0,92 0,70 0,36 1,70
Taula 23. Principals taxes sobre Jurisdicci Civil, Catalunya, 2006-2008, segons epgrafs Llei de Mediaci
2006 Taxa de resoluci Taxa de pendncia Taxa de congesti
2007 0,97 0,65 1,65
2008 0,87 0,71 1,71
0,93 0,71 1,71
La taxa de resoluci en Jurisdicci Civil, calculada com ja sabem com el quocient entre els assumptes resolts i els ingressats en un determinat perode, ha disminut notablement en lany 2008 trencant el comportament observat en el perode precedent, en el qual havia augmentat respecte a 2006. Com la taxa pren valors inferiors a la unitat es dedueix que el nombre dassumptes resolts s menor que el nombre dassumptes ingressats, augmentant el nombre de casos pendents de resoldre. El comportament daquesta taxa quan tenim en compte els epgrafs que apareixen en la Llei de Mediaci s molt similar. Recordem a ms que en el clcul daquesta taxa no es t en compte lexistncia dassumptes pendents de resoldre procedents de perodes anteriors, pel que la congesti pot ser ms accentuada. La taxa de pendncia es calcula com el quocient entre els assumptes pendents al final dun perode i els assumptes resolts en el mateix. Els resultats obtinguts revelen un augment en la taxa de pendncia en el 2008 en Jurisdicci Civil, tornant en el cas dels epgrafs considerats en la Llei de Mediaci a les xifres observades en lany 2006. No obstant aix, el fet que el nombre dassumptes en trmit al final de cada perode sigui inferior al nombre dassumptes resolts en els mateixos fa que les taxes de pendncia observades prenguin valors inferiors a la unitat. La taxa de congesti, calculada com el quocient entre el nombre dassumptes pendents al final de cada perode ms els assumptes registrats en el mateix en el numerador, i el nombre dassumptes resolts en el denominador, mostra en el cas de la Jurisdicci Civil i tamb per al cas concret dels epgrafs recollits en la Llei de Mediaci
valors notablement superiors a la unitat, sent un indicador evident de lexistncia dun sistema congestionat. Les xifres, lleugerament superiors per al cas dels epgrafs recollits en la Llei de Mediaci, han tornat a arribar en lany 2008 als valors observats en el 2006, sent aproximadament un 70% superiors al valor ptim d1 (que indicaria que el nombre dassumptes en trmit al final de cada perode s zero, s a dir, que shaurien resolt tots els casos de cada jutjat). Finalment, respecte a la taxa de sentncia, les xifres obtingudes revelen un decreixement en el percentatge dassumptes resolts mitjanant sentncia enfront daltres mtodes en Jurisdicci Civil, al llarg del perode 2006-2008.
El cost de la mediaci
El cost econmic dels assumptes judicials ha estat analitzat en lepgraf 1.4.5. Com hem assenyalat, partint de les hiptesis de treball establertes, la despesa per assumpte resolt mitjanant sentncia pot ser entre 3,5 i 4,1 vegades superior a la despesa de lassumpte resolt per interlocutria, tal com es desprn de la Taula 10. Lobjectiu daquest apartat s estimar el cost esperat de la mediaci i comparar els resultats obtinguts amb aquells que es derivarien si els casos analitzats haguessin estat resolts en justcia ordinria. Els resultats obtinguts ens
CAPTOL 15
permetran obtenir unes primeres conclusions en relaci a leficincia del desenvolupament de la mediaci com metodologia alternativa de resoluci de conflictes, efectuant un mesurament del potencial estalvi esperat, i de les situacions en les quals aquest pot produir-se. No obstant aix s necessari remarcar que es tracta dunes primeres estimacions que haurien de ser revisades a mesura que es disposi de ms experincia sobre laplicaci daquesta metodologia alternativa de resoluci. La dinmica seguida en lelaboraci daquest apartat, i que facilitar la interpretaci dels resultats obtinguts, ha estat la segent. En primer lloc, lequip de treball ha establert unes hiptesis bsiques de partida tenint en compte els costos associats a la prestaci pblica dels serveis de mediaci, fonamentalment respecte a la durada de les sessions, el seu nombre mxim, i el cost econmic de cada sessi (tenint en compte el nombre de mediadors que intervenen i el nombre de parts intervingudes). En segon lloc, sha utilitzat el treball de camp realitzat pels diferents equips que han participat en lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci (associats a diferents mbits daplicaci de la mediaci) per a obtenir estimacions sobre el valor mitj dels diferents parmetres tinguts en compte en la quantificaci. Fonamentalment sha realitzat una anlisi exhaustiva dels resultats obtinguts en aquells mbits en els quals la mediaci es planteja com un mtode alternatiu de resoluci de conflictes, s a dir, en aquells mbits en els quals la mediaci podria arribar a reduir la congesti existent en el sistema judicial. Des daquest punt de vista, la mediaci realitzada en mbits concrets com lescolar, encara que ha estat tinguda en compte en lanlisi exploratori, no ha estat finalment considerada en la quantificaci de parmetres, donat el redut nombre de conflictes que en aquest mbit arriben a la via judicial. En tercer i ltim lloc shan plantejat diferents escenaris sobre resoluci de conflictes per mediaci, tenint en compte el moviment dassumptes en lmbit de la Jurisdicci Civil que responen als epgrafs de la Llei de Mediaci (i que ja ha estat analitzat al llarg del captol), i els resultats que resultarien de derivar una part daquest conjunt a la via mediadora. En el plantejament descenaris hem tingut en compte duna banda comportaments mitjans (fonamentalment respecte al nombre de sessions de mediaci, i respecte al nombre de parts que han intervingut), i per laltra comportaments extrems (mxims i mnims quant al nombre de sessions i de parts intervingudes). A ms, hem tingut en compte els percentatges dacords arribats en mediaci, tal com es deriva del treball de camp rea-
litzat pels altres equips, i parallelament els percentatges de casos en els quals la mediaci no ha finalitzat amb acord, derivant-se el conflicte a la via judicial (i produintse, per tant, un sobrecost en el procs, com a conseqncia daddicionar al cost de la mediaci el cost de la justcia ordinria). No obstant aix, i respecte a aquesta ltima situaci, s necessari assenyalar que a partir dels diferents workshops realitzats en lelaboraci del present treball sha deixat evidncia que la mediaci, encara que no derivi en acord, pot comportar una srie davantatges en termes socials. Ens referim al fet que es pot constituir en una de les vies fonamentals per a millorar la relaci entre parts que, duna manera o duna altra, han de tenir contacte en el futur. La quantificaci daquest avantatge s difcil de portar a terme, per ha de quedar palesa la seva existncia.
Els costos associats a la prestaci pblica de la mediaci

Utilitzant com a base els costos associats a la prestaci pblica3 dels serveis de mediaci tenim els segents parmetres de partida: Durada de la mediaci (article 17 de la Llei 15/2009): no pot excedir els 60 dies hbils comptats des del dia de la reuni inicial, prorrogables 30 dies ms a petici motivada de la persona mediadora i de les parts (reducci de la durada en 90 dies respecte a la Llei 1/2001: reconeixia 90 dies des de la reuni inicial prorrogables en tres mesos). Fixaci del nombre mxim de sessions: pendent de reglamentar encara que sespera mantenir el criteri existent dun mxim de 6 sessions, que poden concloure amb o sense acord. Cost de la mediaci: varia en funci de les parts enfrontades4, de manera que que quan siguin dues les parts enfrontades la tarifa esperada s de 30 euros per part en cada sessi de mediaci, desapareixent el concepte de mediaci parcial. El cost esperat mxim sestipula, per tant, en 180 euros per part (6 sessions, 30 euros/sessi/part). Quan en el procs hagi tres o ms parts enfrontades la tarifa esperada s de 20 euros per part en cada sessi de mediaci. El cost mxim sestipula, per tant, en 120 euros per part (6 sessions, 20 euros/ sessi/part).
Lanlisi exhaustiu del treball de camp realitzat pels diferents equips que han participat en lelaboraci del Llibre Blanc de la Mediaci permet extreure una srie de con-
CAPTOL 15
clusions rellevants sobre el comportament mitj daquells parmetres que seran desprs fonamentals en lelaboraci descenaris de costos. Bsicament, les conclusions ms rellevants sn les que es detallen a continuaci. En general, i com sntesi dels diferents resultats obtinguts pels equips, podem indicar que: 1. El nombre mitj de sessions utilitzades en els diferents processos de mediaci (en els diferents mbits) oscilla entre dos i tres sessions (encara que en el cas de les mediacions familiars realitzades fora del Centre de Mediaci Familiar de Catalunya el nombre mitj de sessions saproxima a quatre). s freqent la intervenci dun solo mediador en els processos (moda de les distribucions, per mbits de mediaci, igual a 1). El nombre mitj de parts enfrontades en els processos de mediaci oscilla entre dues i tres. En general, la durada dels processos de mediaci sol ser inferior a tres mesos. El percentatge dacords derivats dels processos de mediaci s superior al 75% (del 78,15%, tenint en compte el nombre total de mediacions analitzades en lestudi, per a tots els camps dactuaci considerats). El percentatge de mediacions sense acord s, per tant, del 21,85%, encara que atenent al resultat proporcionat per lequip de mediaci comunitria, en un 16% dels casos la mediaci, encara que no hagi acabat en acord, es pot considerar productiva.
mediaci. Tenint en compte la primera aproximaci, hem formulat fins a sis escenaris diferents, comenant per una situaci en la qual suposem que el 95% dels assumptes segueixen sent tractats en justcia ordinria i un 5% passarien a la via de la mediaci. Posteriorment hem anat augmentant de forma progressiva el nombre de casos que passarien a la via mediadora descongestionant la via judicial, fins a arribar a una situaci que des del nostre punt de vista es podria considerar extrema, del 50% en justcia ordinria i el 50% restant en mediaci. En relaci al procs de la mediaci, els clculs shan realitzat considerant cinc escenaris. Dos escenaris mitjans, en els quals el nombre de sessions utilitzades en la mediaci ha estat tres (amb dos i tres parts enfrontades, respectivament); un escenari optimista, en el que noms shan necessitat dues sessions; i finalment dos escenaris pessimistes en els que shan necessitat cinc i sis sessions, amb tres i cinc parts enfrontades, respectivament. En totes les situacions hem suposat la intervenci dun sol mediador, i hem incls un percentatge de no acord del 22%, segons lestimaci de parmetres realitzada sobre la base del treball de camp dels diferents equips. s necessari destacar, evidentment, que la formulaci descenaris podria haver estat ms exhaustiva, per lobjectiu ha estat mostrar resultats associats a comportaments mitjans i extrems, que ens ajudin a extreure unes primeres conclusions sobre el cost esperat de la mediaci, i sobre els seus mxims i mnims. No obstant aix, s necessari assenyalar que els comportaments extrems presentats poden ser difcils docrrer en la prctica, ats que en el nostre plantejament suposem que el total de casos que recauen en la via de mediaci sn resolts en un nombre mnim o mxim de sessions (o almenys en un nombre baix o elevat de sessions, respectivament), i que el nombre de parts enfrontades s el mnim (dues parts enfrontades), o pren valors elevats (fixats en sis parts intervingudes com a mxim). Des daquest punt de vista, com veurem en lEscenari E, suposarem per exemple que el 25% dels casos que estan en mediaci sn casos molt complexos, amb un elevat nombre de parts enfrontades, que requereixen dun elevat nombre de sessions. En aquest escenari, el cost esperat de la mediaci podria ser elevat, tenint en compte el cost individual de cada sessi de mediaci, per cada part. La relaxaci daquest escenari, suposant que del 25% noms una part afects a un elevat nombre de parts enfrontades i amb un elevat nombre de sessions, i la resta respongus a un comportament mitj, derivaria en un cost esperat de la mediaci notablement inferior. De forma prvia, a les Taules 24 i 25 presentem el cost esperat si tots els casos analitzats shaguessin resolt per justcia ordinria, tenint en compte el total de assumptes
2.
3. 4. 5.
6.
La formulaci de les hiptesis a tenir en compte en el disseny descenaris sobre el cost esperat de la mediaci i la seva comparana amb els costos de la justcia ordinria sha realitzat tenint en compte diferents plantejaments sobre el nombre de sessions emprades en el procs de mediaci, el nombre de mediadors que intervenen, el nombre de parts enfrontades, el percentatge de mediacions amb acord (parcial, total, verbal o escrit), i el percentatge de mediacions sense acord, tot aix sobre la base de les principals conclusions que acabem de detallar segons el treball desenvolupat pels equips. Els resultats obtinguts tenint en compte que els percentatges de casos resolts mitjanant interlocutries i sentncies sn els mateixos que els observats en justcia ordinria, globalment considerats, apareixen a les Taules 26 i 27 (a, b i c, respectivament), per als anys 2007 i 2008. La lectura de les taules s la segent. En cadascuna delles es presenten els resultats derivats de la formulaci de diferents escenaris, tant des del punt de vista del percentatge de casos que podrien ser tractats en mediaci versus justcia ordinria, com de les caracterstiques dels processos de
CAPTOL 15
de Jurisdicci Civil (Taula 24), i els epgrafs recollits en la Llei de Mediaci (Taula 25). Per a realitzar els clculs tenim en compte el cost unitari de la resoluci dels assumptes per interlocutria o per sentncia, tal com ha estat calculat en pgines anteriors (Taula 10). La interpretaci dels resultats obtinguts presentats en les Taules 26 i 27 (a, b i c) s la segent. En la primera columna Cost de justcia ordinria presentem el cost esperat per al percentatge de casos, que segons cada escenari (veure lectura superior de les taules), sn tractats en justcia ordinria, tenint en compte els percentatges de resoluci per interlocutria i per sentncia presentats en la Taula 24. Per exemple, en el primer escenari presentat en la Taula 26, que suposa que un 95% dels assumptes sn resolts en justcia ordinria i un 5% en mediaci, el cost esperat per als primers s daproximadament 68,8 milions deuros. En la segona columna, Cost de la mediaci, presentem el cost esperat per al percentatge de casos tractats en mediaci. En lescenari analitzat, per al 5% restant. La variaci observada en aquesta columna respon a cadascun dels escenaris considerats (des de lA fins a lE), respecte a les parts intervingudes, el nombre de mediadors, el nombre de sessions de mediaci i el percentatge dacords arribats. A manera dexemple, en el cas analitzat, el cost esperat de la mediaci oscilla des de 1 mili deuros en lescenari ms optimista, fins als 5 milions deuros en lescenari ms pessimista. El valor esperat, tenint en compte els escenaris mitjans considerats, seria de 1,5 i 2 milions deuros, respectivament. En la tercera columna Cost sense acord es presenta el cost esperat daquells assumptes en els quals la mediaci ha finalitzat sense acord entre les parts, suposant, per
tant, que els casos han tornat a justcia ordinria. El cost per a aquests casos ha estat calculat tenint en compte, de nou, els percentatges de casos resolts per interlocutries i sentncies, com ja havem fet en la primera columna. Finalment la quarta columna, Estalvi esperat s el resultat de comparar el cost esperat total en lescenari plantejat (per tant, el resultat de sumar les tres columnes anteriors, de cost de justcia ordinria, cost de la mediaci, i cost dels assumptes sense acord) amb el cost esperat si tots els assumptes shaguessin tractat en justcia ordinria, sense arribar a la via mediadora (aquesta xifra s la presentada en la Taula 25: per exemple, 72,4 milions deuros aproximadament per a lescenari analitzat). En el Grfic 1 presentem la visualitzaci dels resultats presentats en les Taules 26 i 27, per als anys 2007 i 2008 respectivament, tenint en compte els costos esperats si tots els assumptes sn tractats en la via ordinria de la Jurisdicci Civil (barres granades), i si es produeix una desviaci dassumptes a mediaci (barres blaves). La diferncia daltura entre les dues barres indica lestalvi esperat en cadascun dels escenaris plantejats. En termes generals, els resultats obtinguts posen de manifest xifres destalvi esperat positives en tots els casos analitzats, amb lexcepci de lEscenari E, comentat anteriorment. La mediaci es presenta, per tant, com una via alternativa de resoluci de conflictes que pot ser eficient en termes econmics. A tot aix, i per a concloure, cabria afegir tamb lavantatge que aquesta via alternativa de resoluci de conflictes duu associada quant a temps de resoluci, tenint en compte les durades establertes per a labast dacords segons larticle 17 de la Llei 15/2009 de Mediaci, de tres mesos com a mxim a partir de la reuni inicial.
Taula 24. Cost dels assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007-2008
2007 Freqncia Absoluta Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant interlocutria Total 61.695 133.213 194.908 Freqncia relativa 31.65% 68.35% 100% Cost Associat (euros) 51.227.209 31.301.059 82.528.268 Freqncia absoluta 62.753 156.622 219.375 2008 Freqncia relativa 28.61% 71.39% 100% Cost Associat (euros) 56.109.967 37.050.500 93.160.467
Font: Elaboraci prpia. Inclosos procediments en els quals el nombre dassumptes ingressats en cada perode ha estat diferent de zero. Cost assumpte resolt per sentncia: 830,33 (any 2007); 894,14 (any 2008); Cost assumpte resolt per interlocutria: 234,97 (any 2007); 236,56 (any 2008) segons resultats presentats en la Taula 10.
CAPTOL 15
Taula 25. Cost dels assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007-2008, segons epgrafs Llei de Mediaci
2007 Freqncia absoluta Assumptes resolts mitjanant sentncia Assumptes resolts mitjanant auto Total 54.145 116.912 171.057 Freqncia relativa* 31.65% 68.35% 100% Cost Associat (euros) 44.958.507 27.470.731 72.429.238 Freqncia absoluta 56.573 141.196 197.769 2008 Freqncia relativa* 28.61% 71.39% 100% Cost Associat (euros)
Nombre dassumptes susceptibles de mediaci any 2007: 171.057. Resolts en justcia ordinria (distribuci percentual entre sentncies i interlocutries, segons freqncies presentades en la Taula 16). d Si tots els assumptes fossin resolts en justcia ordinria el cost esperat seria de 72.429.238 euros per a lany 2007.
b c
50.583.759 33.401.438 83.985.197
* Sestableix com hiptesi de partida que els percentatges dassumptes resolts mitjanant sentncia, i dassumptes resolts mitjanant interlocutries corresponen als observats per al total dassumptes a Jurisdicci Civil inclosos en lestudi. Font: Elaboraci prpia. Inclosos procediments en els quals el nombre dassumptes ingressats en cada perode ha estat diferent de zero. Cost assumpte resolt per sentncia: 830,33 (any 2007); 894,14 (any 2008); Cost assumpte resolt per interlocutria: 234,97 (any 2007); 236,56 (any 2008) segons resultats presentats en la Taula 10.
Taula 26a. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Any 2007b Escenarisa 95% Justcia Ordinria 5% Mediaci Cost justcia ordinria Cost mediaci Cost sense acordc 796.722 Estalvi esperatd 90% Justcia Ordinria 10% Mediaci Cost justcia ordinria Cost mediaci Cost sense acordd Estalvi esperat
Escenari A (mitj)
68.807.776
1.539.513
1.285.227
65.186.314
3.079.026
1.593.443
2.570.455
Escenari B (mitj)
68.807.776
2.052.684
796.722
772.056
65.186.314
4.105.368
1.593.443
1.544.113
Escenari C (optimista)
68.807.776
1.026.342
796.722
1.798.398
65.186.314
2.052.684
1.593.443
3.596.797
Escenari D (pessimista)
68.807.776
2.565.855
796.722
258.885
65.186.314
5.131.710
1.593.443
517.771
Escenari E (pessimista)
68.807.776
5.131.710
796.722
-2.306.970
65.186.314
10.263.420
1.593.443
-4.613.939
a
Escenari A mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades, 22% sense acord (amb tres parts enfrontades el resultat seria el mateix). Escenari B mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 4 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari C mediaci: 2 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari D mediaci: 5 sessions, 1 mediador, 3 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari E mediaci: 6 sessions, 1 mediador, 5 parts enfrontades; 22% sense acord.
CAPTOL 15
Taula 26b. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Any 2007b Escenarisa 85% Justcia Ordinria 15% Mediaci Cost justcia ordinria Cost mediaci Cost sense acordc Estalvi esperatd 80% Justcia Ordinria 20% Mediaci Cost justcia ordinria Cost mediaci Cost sense acordd Estalvi esperat
Escenari A (mitj)
61.564.852
4.618.539
2.390.165
3.855.682
57.943.390
6.158.052
3.186.886
5.140.909
Escenari B (mitj)
61.564.852
6.158.052
2.390.165
2.316.169
57.943.390
8.210.736
3.186.886
3.088.225
61.564.852
3.079.026
2.390.165
5.395.195
57.943.390
4.105.368
3.186.886
7.193.593
61.564.852
7.697.565
2.390.165
776.656
57.943.390
10.263.420
3.186.886
1.035.541
61.564.852 15.395.130 2.390.165
-6.920.909
57.943.390
20.526.840
3.186.886
-9.227.879
a Escenari A mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades, 22% sense acord (amb tres parts enfrontades el resultat seria el mateix). Escenari B mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 4 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari C mediaci: 2 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari D mediaci: 5 sessions, 1 mediador, 3 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari E mediaci: 6 sessions, 1 mediador, 5 parts enfrontades; 22% sense acord. b Nombre dassumptes susceptibles de mediaci any 2007: 171.057. c Resolts en justcia ordinria (distribuci percentual entre sentncies i interlocutries, segons freqncies presentades en la Taula 16). d Si tots els assumptes fossin resolts en justcia ordinria el cost esperat seria de 72.429.238 euros per a lany 2007.
CAPTOL 15
Taula 26c. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Escenari A (mitj)
54.321.929
7.697.565
3.983.608
6.426.136
36.214.619
15.395.130
7.967.216
12.852.273
Escenari B (mitj)
54.321.929 10.263.420 3.983.608
3.860.281
36.214.619
20.526.840
7.967.216
7.720.563
54.321.929
5.131.710
3.983.608
8.991.991
36.214.619
10.263.420
7.967.216
17.983.983
54.321.929 12.829.275 3.983.608
1.294.426
36.214.619
25.658.550
7.967.216
2.588.853
54.321.929 25.658.550 3.983.608 -11.534.849
36.214.619
51.317.100
7.967.216 -23.069.697
a
Escenari A mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades, 22% sense acord (amb tres parts enfrontades el resultat seria el mateix). Escenari B mediaci: 3 sessions, 1 mediador, 4 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari C mediaci: 2 sessions, 1 mediador, 2 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari D mediaci: 5 sessions, 1 mediador, 3 parts enfrontades; 22% sense acord. Escenari E mediaci: 6 sessions, 1 mediador, 5 parts enfrontades; 22% sense acord. Nombre dassumptes susceptibles de mediaci any 2007: 171.057. Resolts en justcia ordinria (distribuci percentual entre sentncies i interlocutries, segons freqncies presentades en la Taula 16). Si tots els assumptes fossin resolts en justcia ordinria el cost esperat seria de 72.429.238 euros per a lany 2007.
CAPTOL 15
Taula 27a. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Escenari A (mitj)
79.785.937
1.779.921
923.837
1.495.502
75.586.677
3.559.842
1.847.674
2.991.003
Escenari B (mitj)
79.785.937
2.373.228
923.837
902.195
75.586.677
4.746.456
1.847.674
1.804.389
79.785.937
1.186.614
923.837
2.088.809
75.586.677
2.373.228
1.847.674
4.177.617
79.785.937
2.966.535
923.837
308.888
75.586.677
5.933.070
1.847.674
617.775
79.785.937
5.933.070
923.837
-2.657.647
75.586.677
11.866.140
1.847.674
-5.315.295
a
CAPTOL 15
Taula 27b. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Escenari A (mitj)
71.387.417
5.339.763
2.771.511
4.486.505
67.188.157
7.119.684
3.695.349
5.982.007
Escenari B (mitj)
71.387.417
7.119.684
2.771.511
2.706.584
67.188.157
9.492.912
3.695.349
3.608.779
71.387.417
3.559.842
2.771.511
6.266.426
67.188.157
4.746.456
3.695.349
8.355.235
71.387.417
8.899.605
2.771.511
926.663
67.188.157
11.866.140
3.695.349
1.235.551
71.387.417 17.799.210 2.771.511
-7.972.942
67.188.157
23.732.280
3.695.349 -10.630.589
a
CAPTOL 15
Taula 27c. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros
Escenari A (mitj)
62.988.898
8.899.605
4.619.186
7.477.508
41.992.598
17.799.210
9.238.372
14.955.017
Escenari B (mitj)
62.988.898 11.866.140 4.619.186
4.510.973
41.992.598
23.732.280
9.238.372
9.021.947
62.988.898
5.933.070
4.619.186 10.444.043
41.992.598
11.866.140
9.238.372
20.888.087
62.988.898 14.832.675 4.619.186
1.544.438
41.992.598
29.665.350
9.238.372
3.088.877
62.988.898 29.665.350 4.619.186 -13.288.237
41.992.598
59.330.700
9.238.372 -26.576.473
a
CAPTOL 15
Grfic 1. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007-2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci Any 2007 Any 2008
CAPTOL 15
Grfic 1 (cont.). C omparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007-2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci Any 2007 Any 2008
Conclusions
5.
Les conclusions ms rellevants del captol es detallen a continuaci: 1. Lanlisi del nivell superior de la pirmide de litigiositat revela una congesti del sistema judicial a Catalunya, que sha accentuat a lany 2009. Laugment del nombre drgans judicials a lany 2009 no ha estat suficient per a absorbir laugment observat en la litigiositat, malgrat que ha augmentat el volum dassumptes resolts. La taxa de pendncia s creixent, s a dir, laugment en la taxa de resoluci no ha estat suficient per a absorbir laugment en la taxa de litigiositat. La falta de recursos materials i humans en lmbit judicial que permetin millorar a curt termini les taxes de pendncia, congesti i resoluci fan pensar en la necessitat de desenvolupar mtodes alternatius de resoluci de conflictes que ajudin a descongestionar el sistema judicial a Catalunya.
La litigiositat (nombre dassumptes que ingressen cada any per cada 100 habitants) a Catalunya segueix augmentat en els darrers anys malgrat laugment de poblaci que sha experimentat. Si l1,25% dels assumptes resolts mitjanant interlocutries no arribessin a la justcia ordinria (i es resolguessin per tcniques ADR, com la mediaci), el pressupost de lAdministraci de Justcia podria quedar alliberat en xifres properes als 2,5 milions deuros anuals. Lgicament aquesta xifra haur de ser relativitzada amb les despeses associades a la mediaci per a amidar lestalvi econmic derivat, i que hi ha un seguit de despeses fixes dinfraestructura de lAdministraci de Justcia. Per aquesta ra, i afegint que hi ha un increment del nombre dassumptes que ingressen cada any, la quantitat alliberada podria ser inferior a lanterior. Si el 0,5% dels assumptes resolts mitjanant sentncia es poguessin resoldre mitjanant tcniques ADR, el pressupost alliberat per a lAdministraci de Justcia podria arribar a xifres properes al mili deuros a lany. Lgicament, i com hem comen-
6.
2.
3.
4.
7.
CAPTOL 15
tat anteriorment per al cas de les interlocutries, aquesta xifra hauria de ser relativitzada amb les despeses associades a la mediaci per a amidar lestalvi econmic derivat. La conclusi, per tant, s la mateixa que assenyalvem anteriorment, i s que, tenint en compte la tendncia creixent que sobserva en el nom dassumptes que ingressen cada any, la quantitat alliberada podria ser fora inferior a lanterior. 8. Els escenaris plantejats indiquen que lestalvi esperat directe per la implementaci dun sistema de mediaci s fortament dependent del percentatge de casos que opten per la mediaci i del percentatge dxit de la mateixa. En un escenari mitj, i sense comptar amb un cost dinfraestructures suplementari, amb un percentatge del 10% dels casos de la Jurisdicci Civil portat a mediaci, sestima un estalvi entre 2 i 3 milions deuros a lany.
litzats en el mesurament deficincia dun sistema judicial, i levoluci observada per als mateixos en els ltims anys a Catalunya, revelen clarament lexistncia dun sistema judicial congestionat. 2. El fet que laugment en el pressupost de lAdministraci de Justcia a Catalunya entre els anys 2006 i 2009, que ha anat acompanyat dun augment en el nombre drgans judicials, no hagi estat suficient per a absorbir laugment observat en la litigiositat al llarg del perode, recomana la necessitat de desenvolupar estratgies alternatives que fomentin labast dacords en aquelles situacions en les quals no resulta estrictament necessria la intervenci dun jutge per a resoldre el conflicte. La taxa de congesti del sistema judicial a Catalunya presenta valors molt elevats per al perode 2006-2009, en mitjana un 30% superiors al valor 1, que indicaria un sistema no congestionat. Laugment en el nombre dassumptes ingressats en Jurisdicci Civil entre 2006 i 2008, i sobretot, lelevat creixement del nombre dassumptes en trmit al final de cada any, recomana el desenvolupament de mecanismes que ajudin a optimitzar la capacitat resolutiva daquest tipus de jutjats. Laplicaci de la Llei 15/2009 de 22 de juliol de Mediaci en lmbit del Dret Privat de Catalunya pot ajudar a reduir les elevades taxes de congesti observades, que en lany 2008 arriben a ser aproximadament un 70% superiors al valor ptim d1 (que indicaria que el nom dassumptes en trmit al final de cada perode s zero, s a dir, que shaurien resolt tots els casos de cada jutjat). La recomanaci sobre el desenvolupament de la mediaci en lmbit civil queda tamb pals quan observem el comportament de les taxes de litigiositat. Les taxes de litigiositat per cada 100 habitants a Catalunya, en Jurisdicci Civil, han crescut notablement al llarg de lany 2008, amb un creixement del 20,20% per al total de procediments considerats en Jurisdicci Civil, i ms elevat, del 26,31% quan tenim en compte els epgrafs recollits a la Llei de Mediaci. De seguir aquest comportament les taxes de congesti esperades seran superiors en els prxims anys, el que justifica la rellevncia del desenvolupament legislatiu produt amb la Llei de Mediaci i la importncia de la seva aplicaci. Respecte a lanlisi econmica, la formulaci de les hiptesis a tenir en compte en el disseny descenaris sobre el cost esperat de la mediaci, i la seva comparaci amb els costos de la justcia ordinria,
9.
3.
10. Aquestes mateixes estimacions amb parmetres mitjans i supostos moderats indicarien que per cada 1% de casos portats a mediaci enlloc de a la justcia ordinria, saconsegueix un estalvi daproximadament 250.000 euros a lany. 11. En altres paraules, si sextengus la mediaci al 20% dels casos, sestalviarien directament uns 4 milions deuros a lany. Estalvi que no t en compte el valor de la reducci drstica en el temps despera de la resoluci del conflicte i la seva implicaci per als afectats. 4.
8
1.
Recomanacions
Lincrement anual en el nombre dassumptes ingressats en el sistema judicial de Catalunya des de lany 2006 fins a lany 2009 (ltim any per al qual es disposa dinformaci, i que arriba a la xifra de 18,86 assumptes per cada 100 habitants), i la no suficient capacitat resolutiva del mateix (tendncia creixent en el nombre dassumptes en trmit al final de cada perode) recomanen el desenvolupament de metodologies alternatives de resoluci de conflictes (ADR, Alternative Dispute Resolution). A nivell empric, els resultats obtinguts en lestudi realitzat per a les taxes de pendncia, congesti, resoluci i litigiositat, indicadors habitualment uti-
5.
CAPTOL 15
sha de realitzar tenint en compte diferents plantejaments sobre el nombre de sessions emprades en el procs de mediaci, el nombre de mediadors que intervenen, el nombre de parts enfrontades, el percentatge de mediacions amb acord (parcial, total, verbal o escrit), i el percentatge de mediacions sense acord. Amb el transcurs del temps, i una vegada es disposi duna major experincia sobre laplicaci de la Llei de Mediaci, els escenaris haurien de ser revisats per a anar ajustant les hiptesis adoptades. 6. En termes generals, els resultats obtinguts amb el treball realitzat indiquen que lestalvi esperat per la implementaci dun sistema de mediaci s fortament dependent del percentatge de casos que optin per la mediaci i del percentatge dxit de la mateixa. En un escenari mitj, i sense comptar amb un cost dinfraestructures suplementari, amb un percentatge del 10% dels casos de la Jurisdicci Civil portat a mediaci, sestima un estalvi entre 2 i 3 milions deuros anuals. Aquestes mateixes estimacions amb parmetres mitjans i supsits moderats indicarien que per cada 1% de casos portats a mediaci enlloc de la justcia ordinria, saconsegueix un estalvi daproximadament 250.000 euros anuals. En altres paraules, si sestengus la mediaci al 20% dels casos, sestalviaria directament lequivalent a un pressupost duns 4 milions deuros anuals. No obstant aix, aquesta estimaci no t en compte els costos inicials dimplementaci de la mediaci amb un major protagonisme que el que t en el sistema judicial actual. Es recomana fomentar lincrement de casos mediats. Finalment, es proposa incrementar els esforos en monitoritzar amb major detall el cost i lefectivitat de la mediaci en les seves diferents tipologies, per poder avaluar quant sestalvia en justcia ordinria per cada euro invertit en el desenvolupament de la mediaci per mbits.
Ayuso, M.(dir.), Blasco, E., Jimnez, C., Ortiz, I., Pastor, S., Robledo, J., Sastre, S., Xiol, J. A. (2010). Justicia y Economa. Manuales de Formacin Continuada, 49. Consejo General del Poder Judicial, Madrid. Ayuso, M., Guilln, M. (2009). La resolucin de conflictos. Sus costes econmicos. Consejo General del Poder Judicial i Findacin CEDDET, Madrid. Brett, J. M., Barsness, Z. I., Goldberg, S. B. (1996). The effectiveness of mediation: an independent analysis of cases handled by four major service providers. Negotiation Journal, vol. 12, no. 3, pp. 259-269. Clermont, K.M. (2008). Litigation realities redux. Legal Studies Research Papers, Ithaca, NY: Cornell Law School. CGPJ (2008). La justicia dato a dato, Ao 2007. Consejo General del Poder Judicial, Madrid. CGPJ (2009). La justicia dato a dato, Ao 2008. Consejo General del Poder Judicial, Madrid. CGPJ (2009). Resmenes de la actividad judicial por territorio, Aos 2006, 2007, 2008. Consejo General del Poder Judicial, Madrid. h t t p : / / w w w. p o d e r j u d i c i a l . e s / e v e r s u i t e / GetRecords?Template=cgpj/cgpj/principal.htm Costantino, C., Sickles-Merchant, C. (1996). Designing conflict management systems: a guide to creating productive and healthy organizations. Jossey-Bass. DJGC (2005). Llibre verd de lAdministraci de Justcia. Documents de Treball, Barcelona: Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya. Federal Deposit Insurance Corporation (1999). Checklist for evaluation of federal agency ADR Programs: short and long Term. Attorney Generals ADR Working Group, Workplace Session Notes, 5/18/99. Federal Deposit Insurance Corporation (1997). ADR program evaluation project. Annual Report. Galanter, M. (1983). Reading the landscape of disputes: what we know and dont know (and think we know) about our allegedly contentious and litigious society. 31 UCLA Law Review, no. 4, pp.1-60. Galanter, M. (1989). Compared to what? Assessing the quality of dispute processing. Denver University Law Review, vol. 66, no. 3, pp. 11-14. Generalitat de Catalunya (2005). Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006. Secci Justicia,
7.
Bibliografia
Administrative Conference of the United States (1995). Dispute systems design working group. Evaluating ADR Programs: A handbook for Federal Agencies. Washington, D. C.: Administrative Conference of the United States.
CAPTOL 15
Servei: DG Relacions amb lAdministraci de Justcia (JU05). Generalitat de Catalunya (2006). Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007. Secci Justicia, Servei: S. Relacions amb lAdministraci de Justcia (JU05). Generalitat de Catalunya (2007). Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008. Secci Justicia, Servei: S. Relacions amb lAdministraci de Justcia (JU05). Griffiths, J. (1983). The general theory of litigation, a first step. Zeitschrift fr Rechtssoziologie, no. 5, pp.145-201. Hedeen, T. (2004). The evolution and evaluation of community mediation: limited research suggests unlimited progress. Conflict Resolution Quarterly, vol. 22, no.1-2, pp.101-133. Honeyman, C. (1990). On evaluating mediators. Negotiation Journal, pp. 23-36. Honeyman, C. (1995). Financing dispute resolution. Madison, WI: Wisconsin Employment Relations Commission. ICAB (2009). Informe 2008 sobre la Justicia. Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona, Barcelona. McEwen, C. A. (1991). Evaluating ADR programs, a F. Sander (Ed.), Emerging ADR issues in State and Federal Courts, Washington, D.C. Miller, R. Sarat, A. (1980). Grievances, claims and disputes: assessing the adversary culture. Law and Society Review, no.15, pp. 525-565. Pastor, S., Vargas, C. (2002). El coste de la justicia: datos y un poco de anlisis, a Pastor, S. i Moreno,
V. (Eds.), El coste de la justicia, Madrid: Consejo General del Poder Judicial. Pastor, S. (2003). Dilacin, eficiencia y costes. Foro sobre la Reforma y Gestin de la Justicia, Fundacin BBVA, Documento de trabajo n 5, Bilbao. Patton, M. (1990). Qualitative evaluation and research methods. Beverly Hills, CA.: Sage. Posovac, E. J., Raymond B. C. (1997). Program evaluation: methods and case studies, 5th Edition, Prentice Hall Humanities/Social Sciences. Rossi, P., Freeman, H. (1993). Evaluation: a systematic approach. Beverly Hills, CA.: Sage. Scher, E. (1996). Evaluations: what for, by whom, who pays?. Consensus, october, vol. 5, pp. 7-8. Susskind, L. E. (1986). Evaluating dispute resolution experiments. Negotiation Journal, pp. 135-139. Trubek, D.M., Sarat, A., Felstiner, W.L.F., Kritzer, H.M., Grossman, J.B. (1983). The costs or ordinary litigation, 31 UCLA Law Review, pp. 72-127. Tyler, T. (1989). The quality of dispute resolution procedures and outcomes. Denver University Law Review, vol. 66, pp. 419-436. Wholey, J.S., Harry P.H., Newcomer, K.E. (1994). Handbook of practical program evaluation. Jossey-Bass. Worthen, B.R., Sanders, J.R., Fitzpatrick, J. (1997). Program evaluation: alternative approaches and practical guidelines. Addison, Wesley: Longman. Wouters, Y., Van Loon, F. (1992). Civil litigation in Belgium: the reconstruction of the pyramid of legal disputes a preliminary report. Droit et Socit, no. 20/21, pp. 221-232.
Notes
1 En Pastor (2003) sestableix com hiptesi que lactivitat que condueix a la sentncia, com producte final, representa la meitat del producte total dun rgan judicial laltra part serien interlocutries finals i altres productes. 2 Aquells casos per als quals no es disposa dinformaci no han estat considerats en lestudi, encara que aix no impliqui necessriament que el nombre dassumptes hagi estat zero. 3 Segons informaci facilitada des de la Direcci General de Dret i Entitats Jurdiques de la Generalitat de Catalunya les quantitats assignades a mediaci en els pressupostos inicials van ser de 148.000 euros per a collegis i 5.000 euros per a entitats locals, en lany 2007; 151.000 euros per a collegis i 5.000 euros per a entitats locals en lany 2008, i 151.000 euros per a collegis i 5.000 euros per a entitats locals, en lany 2009. Daquestes quantitats, en lany 2007, els collegis
CAPTOL 15
van gastar 48.180 euros en actuacions mediadores i 76.200 euros en funcionament del SOM, i les entitats locals van gastar 4.000 euros. En lany 2008 els collegis van gastar 59.942 euros en actuacions mediadores i 87.800 euros en funcionament del SOM, i les entitats locals van gastar 5.336 euros. Finalment, en lany 2009, els collegis van gastar 95.478 euros en actuacions mediadores i 96.600 euros en funcionament del SOM, i les entitats locals 5.554 euros. 4 La quantificaci sha realitzat tenint en compte les tarifes utilitzades pel Centre de Mediaci Familiar de Catalunya. s necessari assenyalar que algunes daquestes xifres estan sent negociades en el moment delaboraci del present treball pel que han de ser interpretades com tarifes o preus esperats.
CAPTOL 16
Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes

Marta Poblet (ICREA, Institut de Dret i Tecnologia UAB) Pablo Noriega (IIIA-CSIC) Josep Suquet (Institut de Dret i Tecnologia UAB) Slvia Gabarr (Institut de Dret i Tecnologia UAB) Josep Redorta (Institut de Dret i Tecnologia UAB)
Resum
Aquest captol recull la recerca que lequip de mediaci i tecnologia (ET11) ha realitzat en el marc del Llibre Blanc. Els objectius generals del captol sn presentar, duna banda, una panormica de les tecnologies, processos i productes actualment existents en lmbit de la resoluci en lnia de conflictes (Online Dispute Resolution, ODR) i, daltra, analitzar els usos de tecnologia i les necessitats dels provedors de serveis de mediaci a Catalunya. El resultat de la recerca ha perms tamb desenvolupar un prototipus de plataforma online per a la mediaci que figura com a Annex del captol. En darrera instncia, la nostra aportaci al Llibre Blanc ha consistit a identificar i explorar noves oportunitats tecnolgiques i a oferir algunes recomanacions que potencin leficincia i leficcia dels serveis de mediaci, aix com la satisfacci dels usuaris envers aquests serveis.
Paraules clau
Alternative Dispute Resolution, ADR, Online Dispute Resolution, ODR, mediaci, tecnologia, serveis dODR, institucions electrniques.
CAPTOL 16
ndex
1 Introducci: Ls de tecnologies en la mediaci 2 Delimitaci de lmbit de lOnline Dispute Resolution (ODR) 2.1 ADR vs. ODR 2.2 Tecnologies de suport (IT supported), tecnologies de millora (IT enhanced) i tecnologies habilitadores (IT enabled) de la mediaci 2.3 DSS, NSS i ODR 3 Tecnologies de la informaci per a sistemes de recolzament a la mediaci 3.1 Comunicaci i interfcies 3.2 Emmagatzemament de la informaci 3.3 Gesti dexpedients 3.4 Criteris tecnolgics generals de disseny 3.5 Criteris de disseny per a sistemes de recolzament a la mediaci 4 Procediments i serveis dODR 4.1 Els procediments dODR 4.2 La negociaci assistida 4.3 La negociaci automtica 4.4 La mediaci 4.5 Larbitratge 4.6 Altres mecanismes dODR 5 Estat de lart dels serveis i les tecnologies 5.1 Etapes de desenvolupament 5.2 Estat actual dels serveis dODR 5.3 Aspectes a destacar dels serveis ODR 6 Els usos tecnolgics dels diferents mbits de la mediaci a Catalunya 6.1 Protocols de mediaci 6.2 Usos tecnolgics i aplicaci de la tecnologia 7 Notes 8 9 7 Recomanacions 7.1 Recomanacions de carcter general 7.2 Recomanacions de carcter especfic Conclusi Bibliografia
Annex: Prototipus dun Sistema Genric de Recolzament a la Mediaci 1 Introducci 2.1 2.2 Marc de comunicaci Model dinformaci 2 Qu entenem com a sistema de mediaci?
3 Per qu parlem dun prototipus genric de mediaci? 4 Caracterstiques del prototipus LLB 5 Una nota sobre les versions de demostraci del prototipus LLB 6 Descripci detallada del prototipus LLB 6.1 Ontologia 6.2 Model dInformaci 6.3 Estructura Performativa 6.4 Escenes 6.4.1 Itinerari 6.4.2 Negociaci Directa 6.4.3 Ofertes creuades convergents amb mediador 6.4.4 Mediaci Facilitada 6.4.5 Brainstroming annim 6.4.6 Mediaci Clssica 6.4.7 Arbitratge 6.4.8 Recomanaci Bibliografia
CAPTOL 16
1 Introducci: Ls de tecnologies en la mediaci

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci sn ben presents en tots els mbits de la mediaci: usem el telfon o el fax per sollicitar o derivar una mediaci, omplim formularis online disponibles a Internet, enviem correus electrnics per fixar les agendes, intercanviar documents escanejats i esborranys, o b avisem per SMS que arribarem tard a la sessi. I, per la seva banda, els serveis de mediaci disposen cada vegada ms de sistemes informtics de gesti de casos, de bases de dades, dequipament per a videoconferncia, etc. De vegades, ladopci de tecnologies es produeix de forma ms o menys espontnia i sense gui previ; daltres, s el fruit de programes i inversions de cost molt variable. En qualsevol cas, la finalitat no s altra que facilitar els procediments de mediaci als usuaris, als mediadors i als gestors dels serveis, fent-los ms eficients i menys costosos per a tots ells. Lobjectiu daquest captol del Llibre Blanc s, en primer lloc, oferir de forma ordenada un panorama de les tecnologies que sutilitzen actualment en la mediaci. Hi ha moltes maneres de fer aix, per ens sembla que una de les ms esclaridores s presentar lmbit del denominat Online Dispute Resolution (ODR) i escatir quins sn, actualment, els procediments, els serveis i les eines ms rellevants per a la mediaci (Seccions 3, 4 i 5). En segon lloc, presentem els resultats de la recerca sobre els usos tecnolgics en els diferents mbits de la mediaci a Catalunya. Aquests resultats han estat obtinguts a partir de dades quantitatives provinents de diferents enquestes del Llibre Blanc i, alhora, de qestionaris i entrevistes adreats a diferents experts i responsables de serveis en cada mbit (Secci 6). En tercer lloc, hem elaborat un conjunt de recomanacions, de tipus general i especfic segons les tipologies de mediaci, per facilitar-ne ladopci tant en la gesti del pro-
cs com en les activitats. Finalment, presentem com a Annex daquest captol el prototipus de software dODR que hem desenvolupat en paral.lel a la recerca: es tracta dun prototipus de plataforma, basada en la noci dinstituci electrnica, per a la gesti online del procs i les activitats de mediaci en un marc que inclou altres alternatives possibles (negociaci, conciliaci, recomanaci, arbitratge, etc.).
2 Delimitaci de lmbit de lOnline Dispute Resolution (ODR)

El terme Online Dispute Resolution (ODR) es comena a popularitzar amb el nou millenni. Lany 2001, Ethan Katsh i Janet Rifkin publiquen el primer llibre amb aquest mateix ttol als Estats Units i examinen la histria recent de lODR, les seves finalitats bsiques i les caracterstiques dels sistemes aleshores en s (Katsh i Rifkin, 2001). Katsh i Rifkin sn tamb els primers en assignar a les tecnologies online el rol de quarta part en la resoluci dels conflictes que sorgeixen en lmbit dInternet. Aquell mateix any, un equip de recerca de la Universitat de Ginebra publica un primer informe (Schultz et al., 2001) en el marc dun petit colloqui dexperts (ODR: Where Are We And Where Are We Going?) on es posen damunt la taula les principals qestions tcniques i jurdiques que plantegen els incipients serveis dODR que proliferen en un mercat on les transaccions electrniques, especialment en lmbit del comer, comencen a adquirir un volum significatiu. Aquests primers documents i encara daltres posteriors (e.g. Consumers International, 2001; Schultz, 2002a; Schultz, 2002b; Hammond, 2003; Conley Tyler, 2003; Conley Tyler,
CAPTOL 16
2004; Bonnet, 2004; Lodder i Zeleznikow, 2005) proposen distintes definicions dODR. Shultz, per exemple, es planteja una qesti recurrent: s el terme ODR sinnim de la provisi online dels procediments ADR tradicionals o b s un mtode sui generis de resoluci de disputes (Schultz, 2002a)? Cal que totes les fases del procs es facin online perqu el servei qualifiqui com a ODR o b s suficient si es combinen fases online i offline? (idem). Sadrea lODR a les disputes que es generen a Internet o tamb shan dincloure les que soriginen fora daquest mbit (Lodder i Zeleznikow, 2005)? En definitiva, sn els diferents termes que shan anat utilitzant al llarg daquesta dcada--Internet Dispute Resolution (iDR), electronic Dispute Resolution (eDR), electrnic ADR (eADR), online ADR (oADR)--intercanviables? Com el lector segurament ja anticipa, no hi ha una resposta unvoca a aquestes qestions i s, en canvi, persisteix certa confusi. En aquest captol, fetes algunes precisions, adoptarem una postura pragmtica no gaire diferent a aquella que va posar de manifest Colin Rule lany 2002 al prefaci dun dels altre llibres que han esdevingut referncia en aquest mbit: Sc el primer a admetre que lacrnim escollit per a aquest camp s desafortunat. (...). Mhe resignat tardanament al terme i a utilitzar-lo al llarg daquest llibre, el que sens dubte contribuir a cimentar la seva posici (Rule, 2002: 305). I heus aqu les precisions que, si cal, ens ajudaran a conviure amb aquesta expressi i a veure-la menys desafortunada del que podria semblar. El concepte en lnia (online) es va encunyar en cincies de la computaci a mitjans del segle passat i s el terme tcnic usat per a designar un algorisme que processa les seves entrades (input) de forma seqencial, a mesura que les va rebent, en lloc de tenir tot el contingut de les entrades des dun inici. Aquesta noci samplia desprs per tal de distingir entre un servei que es proveeixal mateix temps que sest produint una activitat (en lnia o online), dun altre servei que es proveeix quan aquesta activitat ja ha acabat (fora de lnia o b offline). Per posar un exemple, els intrprets presents en una sessi de lAssemblea de Nacions Unides o del Consell dEuropa tradueixen en lnia, mentre que el traductor de les Resolucions de lAssemblea o de les Recomanacions del Consell treballafora de lnia. De forma similar,el nostre saldo bancari sactualitza en lnia si comprem un producte amb una targeta de dbit, per si utilitzem una targeta de crdit el saldo sactualitzar fora de lnia, s a dir, quan arribi el dia acordat per al crrec de la targeta. Amb el temps, per, lexpressi ha anat prenent significats ms genrics: aix, en lnia se sol referir a un servei que es proveeixa travs dInternet (i, per exemple, fem reserves en
lnia quan volem comprar un bitllet davi a una companyia de baix cost) o a un servei al qual es pot accedir per mitj duna connexi per ordinador (estat de compte en lnia) o que, simplement,resideix en un ordinador (com ara quan consultem un diccionari en lnia). Com veurem de seguida, doncs, lexpressi online dispute resolution o resoluci en lnia de conflictes sha acabat entenent en un sentit lax i implica que sutilitzen les tecnologies de la informaci, dalguna manera significativa, en algun moment del procs (de negociaci, de mediaci, darbitratge, etc.). Ara b, qu vol dir dalguna manera significativa? En aquest captol entenem que un procediment pot qualificar-se dODR si la tecnologia permet que les parts inclosos els tercer neutrals puguin desenvolupar el procs en lnia ms enll de la fase inicial. Aix doncs, no hem qualificat de procediment dODR la mera possibilitat domplir una sollicitud online de mediaci a un servei determinat. A partir daqu, hem distingit entre diferents nivells de sofisticaci a lhora de proveir el servei dODR, en un rang que va des de la utilitzaci de tecnologies bsiques fins a la plena automatitzaci de tots els processos. Ho veurem amb ms detall en les seccions segents daquest captol.
2.1
ADR vs. ODR
Una altra precisi que contribueix a delimitar lmbit de lODR actual s veure quina relaci mant amb els procediments dADR (Alternative Dispute Resolution) que el precedeixen i amb els quals coexisteix actualment. I, en aquest sentit, s important recalcar que lADR tampoc no t un desenvolupament lineal, ni tant sols als Estats Units, que s on se situa lorigen i expansi del moviment que preconitza ls daquests mtodes tal i com els coneixem avui en dia. Aix, la ja famosa Pound Conference de 1976 se sol citar com lacte fundacional del moviment ADR als Estats Units1, per les dcades precedents sn testimoni diniciatives dorigen federal i estatal legislaci, programes, iniciatives, estudis, etc. i del sector privat que preconitzen ls de la negociaci, la mediaci i larbitratge com a forma prioritria de resoldre els conflictes2. Per exemple, Barret (2004) cita lArbitration Act de 1888, que instaura larbitratge voluntari en les disputes laborals del sector dels ferrocarrils, com la primera llei dADR als Estats Units. En aquest sentit, cal recordar igulament que lmbit dels conflictes laborals s un dels primers on sinstaura la mediaci de forma institucionalitzada amb la creaci, primer, del Federal Conciliation Service (1917) i, desprs, del Federal Mediation and Conciliation Service (1947), o b que lAme-
CAPTOL 16
rican Arbitration Association (AAA) es funda lany 1926 (Barret 2004). La segent onada diniciatives es produeix al llarg de la convulsa dcada dels seixanta, amb el rerefons dels disturbis racials i les lluites pels drets civils. Lany 1964 el Congrs nord-americ aprova la histrica Civil Rights Act i, tot seguit, es crea en aquest marc el Community Relations Service (1965) per a impulsar la conciliaci en el conflictes pels drets civils. Per les tensions del moment es mantenen molt elevades i, lany 1968, un informe de la Comissi Kerner alerta sobre la necessitat dintroduir canvis socials i legislatius davant de lagreujament de les divisions que travessen la societat nordamericana. No s casual, per tant, que la Ford Foundation, entre daltres institucions privades, comenci a finanar projectes per aplicar la mediaci en conflictes racials i comunitaris i es cren, lany 1968, el National Center for Dispute Settlement (NCDS) i el Center for Mediation and Conflict Resolution (CMCR) a Washington i Nova York, respectivament. Per tant, el que es produeix durant els anys setanta, de fet, s la cristallitzaci duna multitud diniciatives dorigen divers en un moviment que, molt clarament, vol dotar-se didentitat i estndards professionals propis. La fundaci de la Society of Professionals in Dispute Resolution (SPIDR) lany 1972 i, una dcada desprs, de lAcademy of Family Mediators (AFM) pot entendres en aquesta lnia. Les dcades dels vuitanta i dels noranta recullen tota aquesta herncia prvia i lADR es consolidar definitivament dins i fora les fronteres dels Estats Units com una alternativa ben definida a la resoluci judicial dels conflictes. Per tant, no hi ha dubte que lODR neix i es desenvolupa sobre les bases institucionals i lexperincia adquirides per lADR des de fa moltes dcades ja. Els rbitres, conciliadors i mediadors han anat decantant una srie de pautes i prctiques que es traslladen directament a lmbit online. Com b ho sintetitza Colin Rule: Les llions apreses amb lADR al llarg dels anys sobre la importncia de la imparcialitat, sobre com conduir les parts cap a la resoluci del conflicte de manera efectiva, sobre lescolta i la transparncia, i sobre els reptes de gestionar el desequilibri de poders sn aspectes centrals en la prctica de lODR. En les seves manifestacions inicials, els procediments dODR eren simplement procediments dADR conduits online. Amb el temps, no obstant, els reptes i les capacitats niques de la prctica de lODR han posat clarament de manifest algunes possibilitats noves per a la resoluci de conflictes. En aquest sentit, la capacitat dincorporar tecnologia al procs dota de nous poders tant a les parts
com als tercers neutrals. Alhora, la manca dinteracci cara a cara altera la dinmica dels procediments de resoluci de conflictes. I, el que s ms important, per primera vegada la resoluci online de conflictes no s prpiament una alternativa els tribunals de justcia no funcionen en moltes situacions online, de tal manera que sovint esdev el mecanisme per defecte. (Rule 2002, 13).
2.2 Tecnologies de suport (IT supported), tecnologies de millora (IT enhanced) i tecnologies habilitadores (IT enabled) de la mediaci
LADR, efectivament, s el tronc com que aporta els fonaments, els principis i lexperincia prctica als professionals, procediments i serveis dODR. En aquest sentit, entre lADR i lODR no hi ha prpiament una lnia divisria, sin que es tracta dun continuum dusos i aplicacions tecnolgiques. Per aix, ens sembla til distingir en aquest context entre tecnologies de suport (IT supported), tecnologies de millora (IT enhanced) i tecnologies habilitadores (IT enabled) de la mediaci, ja que daquesta manera clarificarem els seus objectius i tamb el seu abast: Tecnologies de suport a la mediaci (IT supported). Sovint, la tecnologia dna suport a la mediaci i als altres procediments tradicionals dADR per tal que transcorrin de manera ms eficient i efica. Ls del correu electrnic, del telfon mbil o dels SMS per part del mediador a lhora de comunicar-se amb les parts en qualsevol fase dun procediment de mediaci presencial aniria en aquesta direcci. La tecnologia existeix prviament, no ha estat creada especficament per a la mediaci, per dna suport a les parts com a eina de comunicaci o de gesti i pot accelerar el procediment en un moment donat. En qualsevol cas, aquest s no altera el procediment en el seu disseny ni aporta un valor afegit de caire substantiu. De fet, la majoria de serveis de mediaci podrien prescindir perfectament daquestes tecnologies i utilitzar la centraleta de telfon i el correu postal, per posar un exemple. Tecnologies de millora de la mediaci (IT enhanced). A diferncia del cas anterior, les tecnologies que sutilitzen aqu no noms donen suport a les parts en el desevolupament del procediment, sin que afegeixen elements nous al procs en la
CAPTOL 16
Figura 1. Mapa de localitzaci dincidents violents com a resultat de les eleccions de 2007 a Kenia, elaborat a partir dinformes dobservadors i altres ciutadans (Font: Ushahidi).
mesura que sadapten als objectius i a les necessitats dels mediadors o de les parts en conflicte. Certament, tamb es tracta aqu de tecnologies que existeixen prviament, per sen fa un s particular, o b es combinen de forma creativa. Un exemple en aquesta lnia el proposen el experts en mediaci comunitria daquest Llibre Blanc: No s si s una tecnologia molt avanada o no, per de vegades poder crear visualment un mapa de conflictivitat, sobretot en un conflicte pblic que est succeint, o dall que est succeint en un moment determinat... crec que visualitzar-ho s important dins el propi procs de mediaci. Que la gent pugui visualitzar via power point o el que sigui on estan ubicats, quin s el conflicte, quines sn les parts, o sigui fer servir aquest tipus de recursos s que podria ser til 3... B, hi ha tot un domini emergent en la lnia que apunta aquesta reflexi: el denominats crisis maps o peace maps sn eines que combinen tecnologies existents i
ds molt ests (SMS, Google Maps, Twitter, etc.). Els mapes resultants es creen a partir dels inputs que ofereixen els mateixos ciutadans a travs del correu electrnic, dels SMS o de Twitter amb els filtres de contrast i validaci de la informaci pertinents i varien en funci de la dinmica del conflicte. La projecci visual dun conflicte en un mapa dinmic de crisi afegeix nous elements al procs (de negociaci, de mediaci, etc.) en la mesura que permet estructurar i objectivar millor la informaci que les parts aporten al procs. De forma similar, ls combinat de pgines web, blogs, wikis i altres eines del Web 2.0 permeten que tots els participants en un procs de mediaci i especialment si es tracta de processos multipart hi puguin participar activament amb lelaboraci interactiva darguments i propostes que, posteriorment, poden ser objecte dun repositori. Tecnologies habilitadores de la mediaci (IT enabled). Les tecnologies habilitadores, a diferncia daquelles que donen suport o milloren determi-
CAPTOL 16
nats aspectes del procediment, sn les que estructuren per si mateixes tot el procs, de forma que sense elles no es podria realitzar. Les tecnologies poden existir prviament i utilitzar-se de forma estndard, poden combinar-se o b poden desenvolupar-se especficament per estructurar un procs de mediaci, per en aquest cas el procs mateix depn de la tecnologia per dur-se a terme. Els serveis de mediaci online sen serveixen i les apliquen a les seves plataformes de formes diverses: formularis web, control automtic dels fluxos de comunicaci, mtodes de comunicaci sncrona (videoconferncia, veu IP o xat) o asncrona (correu electrnic o post), algorismes de creuament de propostes, etc. Aquestes plataformes en veurem els exemples a la Secci 1.3 serien el cas ms acabat de mediaci online o de servei ODR. Aix, mentre les tecnologies de suport o de millora acostumen a digitalitzar alguns processos de mediaci offline, les tecnologies habilitadores creen prpiament una mova generaci de processos de mediaci i dODR. Les unes fan de la mediaci un immigrant digital; les altres donen llum a la mediaci i als altres mecanismes dODR com a natius digitals, per utilitzar els termes que Prensky va aplicar a les distintes generacions dusuaris dInternet (Prensky, 2001).
una banda, els sistemes que servien per a fonamentar una decisi particular i que, fins i tot, sarribaven a fer servir noms una sola vegada: per exemple, en el moment de negociar les clusules duna revisi de contracte collectiu. Per altra, els sistemes dissenyats per a un s regular per tal dajustar la presa de decisions a curt termini, com ara el monitoratge de preus i demanda per determinar les compres setmanals dun supermercat. Cap a principis dels anys vuitanta, ladveniment dels ordinadors personals, duna banda, i el desenvolupament de tcniques denginyeria de programari i intelligncia artificial, daltra, van fer que aquesta prctica produs dos importants resultats. En primer lloc, el desenvolupament deines per al suport decisional que poguessin utilitzar-se en qualsevol mbit i per decisions tant circumstancials com recurrents. Aquest va ser el cas, per exemple, dels fulls de clcul (VisiCalc) i paquets estadstics i matemtics de fcil utilitzaci (IMSL, SPSS, Mathematica). Daltra banda, els anomenats sistemes experts que sistematitzaven els coneixements dun especialista i desprs els aplicaven per decidir com abordar un determinat problema o situaci, per exemple en el diagnstic mdic, la gesti de serveis, la prospecci minera i el disseny denginyeria (Holsapple i Whinston, 1996). Aquesta confluncia dordinadors i eines genriques va fer accessible la tecnologia dels DSS a tot tipus dempreses i al desenvolupament subsegent de prctiques recolzades en ls de les TI. Els sistemes experts van donar lloc al desenvolupament de sistemes generalment molt valuosos ja que es feien servir per decisions clau, complexos perqu convertien en sistemtic un coneixement no sempre suficientment estructurat per ser explotat computacionalment, i costosos, ja que requerien un gran esfor per part despecialistes tant de lmbit decisional com de sistemes. Els DSS construts amb aquestes tecnologies estaven concebuts en general per a donar suport a les decisions dun individu. No obstant aix, a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, hi va haver dues innovacions tecnolgiques ms que van facilitar lautomatitzaci del suport als processos de presa de decisions entre diversos individus. Duna banda, la idea de flux de processos o workflow (WF) i, daltra, laparici deines per donar suport al treball cooperatiu CCSW (computer supported cooperative work): entre les darreres, el correu electrnic, el programari de coordinaci de projectes (com Lotus Notes), les xarxes de dades i, en general, les idees dintranet (Flores et al., 1988, Wilson, 1991; Poltrock i Grudin, 1999). Ambdues contribucions sn clau per entendre lODR actual.
2.3
DSS, NSS i ODR
Les eines habilitadores de la mediaci sn hereves duna tradici que arrenca a principis dels anys setanta amb els anomenats sistemes de suport a la presa de decisions o DSS per les seves inicials angleses (decision support systems). Els DSS van donar pas als sistemes de suport a la negociaci (NSS), i aquests als sistemes ODR. Els DSS parteixen del reconeixement que les tecnologies de la informaci que fins els anys setanta shavien utilitzat per a instrumentar loperaci de les empreses (automatitzant la nmina o la gesti dinventaris, per exemple) tamb podrien utilitzar-se per donar suport funcions estratgiques (Keen, 1978; Sprague, 1982). Aix, va establir-se una prctica de disseny de sistemes que aprofitaven els models i tcniques quantitatius de la teoria de les decisions (com ara la programaci lineal per modelar producci o la regressi estadstica per pronstics de vendes) i la possibilitat dun s interactiu dells per a lanlisi descenaris (anlisi what if) o la monitoritzaci de resultats. Els sistemes daquesta poca van ser molt diversos, per poden distingir-se dos tipus generals. Per
CAPTOL 16
Figura 2. Genealogia de lODR
Hi ha una altra lnia dinnovacions tecnolgiques que s tamb clau per ODR: els sistemes de suport a la negociaci (NSS, per negotiation support systems). Els NSS provenen directament dels DSS, per es concentren en les decisions relatives a una negociaci (Kersten i Lai, 2007). Aix doncs, els ODR sn, en sentit estricte, un tipus especial de NSS. De fet, els NSS recolzen dos tipus de decisions: les que requereixen un procs negociaci per arribar-hi (i.e. la signatura dun conveni) o b les decisions que alg ha de prendre per poder avanar en un determinat procs de negociaci (i.e. quant es pot cedir en un determinat punt). Aix, dins dels NSS i, en particular, en ODR, se solen considerar dos tipus deines diferents: les que donen suport al procs de negociaci i les que donen suport a les parts que intervenen en el procs. Per a donar suport al procs s apropiat ls deines de CSCW i workflow, mentre que en el suport a les parts es poden fer servir tant les tcniques matemtiques de decisi, com altres components dels DSS convencionals incloent, per exemple, el perfil psicolgic de laltra part, les tcniques de brainstorming o els diversos mtodes dagregaci dopinions (List, en premsa). Un desenvolupament important en els NSS s la possibilitat de fer negociaci automtica (AN, per auto-
mated negotiation). El sistemes AN sn capaos de prendre decisions per a una o ms parts negociadores (Kersten i Lai, 2007). Per exemple, lrbitre de PayPal s, de fet, un algorisme que determina si es fa efectiu un pagament o no, basant-se en les dades que un comprador i un venedor en disputa han aportat omplint uns formularis en web, com veurem ms endavant. De manera anloga, Cybersettle utilitza un algorisme per creuar ofertes i aix garantir la imparcialitat absoluta a les parts4. Un desenvolupament addicional consisteix a utilitzar agents de software per auxiliar o substituir les parts durant el procs. Aix sanomena negociaci recolzada en agents (ABN, agent-based negotiation). En ABN poden utilitzar-se agents per substituir totalment a una persona, o per realitzar funcions que requereixin certa autonomia o discrecionalitat. Per exemple, en borsa se solen fer transaccions on els operadors que compren i venen sn programes, no persones, i aquests operadors poden prendre decisions mitjanant eines semblants als vells sistemes experts complexos, per ara les seves decisions sn totalment automtiques. Sens dubte, el desenvolupament del comer electrnic esperona enormement aquestes eines. No obstant aix, la seva contribuci a lODR s igualment significativa.
CAPTOL 16
3 Tecnologies de la informaci per a sistemes de recolzament a la mediaci

En principi, tota tecnologia de la informaci pot fer-se servir en el context dels sistemes dODR. En aquest apartat, no obstant, ens centrarem en algunes consideracions referents a les tecnologies que sn clau per als sistemes de recolzament a la mediaci per b que farem esment a criteris que mutatis mutandi afecten les tecnologies de la informaci en general quan susen per recolzar la mediaci.
web estan controlats pel provedor del servei i les comunicacions ocorren dins duna xarxa privada o intranet. La caracterstica distintiva daquestes plataformes s que la interfcie es proveeix mitjanant un navegador web i, per aix, se sol utilitzar els recursos tpics daquest: hipervincles, comunicaci mitjanant formes preestablertes amb camps validats en lnia, adaptaci a perfils dinmics dusuari. Tamb permeten comunicaci sncrona. Telepresncia. De vegades, s possible o desitjable tenir una interacci entre participants que sigui fluida i menys estructurada que la que permet un sistema basat en interfcies de text i formularis preestablerts. I, no obstant aix, el contacte cara a cara tamb pot resultar molt difcil o no desitjat. En aquests casos, hi ha la possibilitat dutilitzar diversos mitjans de telepresncia, ja sigui com a canal preponderant de comunicaci o com a alternativa addicional. Aquests mitjans comprenen des de ls de xat o simples teleconferncies via Skype, fins a teleconferncies en circuits tancats de televisi o ls davatars o personatges sinttics del tipus Second Life5 en entorns immersius (Bogdanovyh et al., 2008)
3.1
Comunicaci i interfcies
Pel que fa a la manera dinteraccionar entre els participants del procs, podem identificar quatre tecnologies bsiques i que no sn necessriament excloents. Cal distingir alhora entre la mediaci concorrent, que es dna quan diverses parts interactuen a la vegada en lnia comunicaci sncrona i els processos de mediaci on no es requereix la concurrncia dels participants, sin que s possible recolzar el procs de forma asncrona. Aquestes tecnologies sn: Correu electrnic. Per una banda, es pot utilitzar per iniciar el procs, mantenir-lo actiu i continu, o per acabar-lo. Per laltra, pot registrar notificacions que sn part oficial del procs; per exemple, la convocatria i el subseqent rebuig o acceptaci de la mediaci, la documentaci dofertes i contraofertes, acords sobre les regles de procediment, acta dacord, etc. s un mecanisme asncron de comunicaci. Xarxa local. En ocasions, els participants fan servir un sistema dissenyat expressament en el qual la interacci es realitza a travs dordinadors dedicats al servei de mediaci que, generalment, es troben al local del provedor del servei. Sobre aquesta xarxa, el sistema pot guiar els usuaris durant tot el procs de mediaci o donar-los suport per a intervenir en fases especfiques del procs. Plataformes web. Poden ser de dos tipus: (i) obertes, en el sentit que els participants puguin acudir al sistema remotament sense precondicions significatives de seguretat, o (ii) privades, on els clients
3.2
Emmagatzemament de la informaci
La gesti de la documentaci i dels expedients dels processos ha de respondre al tipus dinformaci que s informatitzada i que es decideix emmagatzemar per a cada cas de mediaci. Conv distingir entre la informaci que es genera durant el procs i la informaci que es decideix conservar una vegada es finalitza, i caldr adequar-se llavors al tipus que correspongui. En tots dos casos, el sistema pot funcionar a partir de: Sistemes de fitxers plans: poden ser simples registres electrnics semblants als expedients en paper que es puguin conservar (o entregar als participants). Bases de dades o fitxers amb metadades (s a dir, informaci relativa al cas com el tipus, la duraci, el perfil dels participants, resultat de la mediaci...): permeten dur a terme alguns processos automatitzats de gesti ms o menys complexos sobre fitxers; per exemple, cerques, control deficincia, anlisi de la tasca dels mediadors... Representaci formalitzada dels expedients: emmagatzemament de la informaci relativa a cada cas de mediaci conforme a una estructura prees-
CAPTOL 16
tablerta, de manera que es pugui realitzar una anlisi sistemtica sofisticada sobre cada expedient. Informaci multimdia: s freqent que en certs mbits de mediaci es registrin entrevistes i certes fases del procs amb mitjans audiovisuals. Aquests registres requereixen una bona descripci en metadades o anotacions en algun llenguatge de marcatge, i tamb consideracions sobre la persistncia i la llegibilitat dels registres amb el pas del temps.
3.3
Gesti dexpedients
Aprenentatge automtic. Conv fer una representaci formalitzada dels casos quan es t per objectiu explotar lexperincia derivada de la mediaci per a millorar-ne el servei, en particular, per sistematitzar lexperincia i facilitar el diagnstic del conflicte i proposar lnies dintervenci. Aquesta representaci formalitzada s imprescindible si es preveu realitzar una anlisi automtica dels casos i, en general, aprenentatge automtic a partir de lexperincia. Aquest aprenentatge es troba dins de les actuals capacitats tecnolgiques per exemple, fent servir el raonament basat en casos, per encara no es veu en el sistemes ds real.
s possible emmagatzemar informticament la informaci que prov dels casos de mediaci, aix com la que es deriva dels processos. Evidentment, la informaci que es conserva i com es pot explotar ha de concordar, per una banda, amb com sentn la prctica de mediaci que es realitza i; per laltra, amb la forma i labast de les activitats administratives, de formaci o dinvestigaci associades als processos de mediaci. Els usos ms naturals sn: Documentaci de cada cas. s a dir, un expedient electrnic on es conserva tota la informaci pertinent com a suport operatiu o legaldun cas de mediaci. Aquest expedient pot contenir informaci en format de text i informaci multimdia. Gesti. Informaci derivada de lactivitat mediadora i que serveix per controlar, per exemple, els temps de cada fase dun procs, mesurar leficincia o qualitat del servei, preparar perfils i directoris de mediadors, o extraure dades per anlisi estadstica i la formaci de mediadors. Investigaci i formaci. Els processos de mediaci poden aportar elements molt valuosos per estudis de psicologia o sociologia i, en principi, aquest s ulterior pot ser anticipat i ats mitjanant un disseny adequat de com es recull i es conserva la informaci dels casos. A ms, sha de considerar acuradament quina informaci sha de recollir de cada cas i dissenyar la millor forma de registrar-la en cas que es prevegi iniciar o donar suport a projectes de formaci de mediadors, danlisi de lexperincia obtinguda o, en general, de dur a terme recerca que serveixi per millorar o dissenyar nous processos de mediaci, per a identificar necessitats diferencials i per a detectar levoluci dels tipus de conflictes que satenen.
3.4 Criteris tecnolgics generals de disseny

Per b que els sistemes de recolzament a la mediaci hagin de complir criteris de disseny semblants als altres sistemes dinformaci, conv assenyalar-ne algunes peculiaritats: Eficcia. El sistema ha de facilitar que la mediaci arribi a bon port i el que es decideixi automatitzar ha de quedar ben implementat. Economia. El disseny del sistema ha dautomatitzar amb exactitud el que es pretengui automatitzar, i aix ha de ser all que correspongui amb les millors prctiques que es decideixin recolzar informticament. Per aconseguir aquesta correspondncia, sha de dissenyar lapropiada implementaci de les segents funcions: gestionar adequadament els processos de mediaci, recolzar les decisions de les parts i dels mediadors, administrar casos, administrar els mediadors, recolzar la supervisi dels casos de mediaci, i posar els fonaments per estudis posteriors i per a millorar els serveis.
No sha dinformatitzar ni all que no s til ni all que, un cop automatitzat, es converteixi en un entrebanc o en quelcom que no sigui prctic. Tampoc shan de complicar les coses que poden ser simples, ni shan de fer trivials els problemes de
CAPTOL 16
coordinaci, seguretat i eficcia dun sistema de recolzament a la mediaci. Cal reconixer, tanmateix, els beneficis dels sistemes informtics a lhora destablir una forma de fer les coses. Fiabilitat. En el context de la mediaci, a ms de la garantia de fidelitat del sistema respecte al disseny (el sistema sempre fa exactament all que se suposa que ha de fer, ni ms ni menys), sn importants, per una banda, la invulnerabilitat davant atacs externs i, per laltra, la robustesa davant derrors operatius o errors humans. Privadesa. Cal adoptar mesures per garantir els nivells de confidencialitat, anonimat i privacitat adequats, tot distingint les caracterstiques especfiques de lorigen i el dest daquesta informaci. En particular, shan de prendre mesures tant pel que fa a la informaci que sintercanvi en qualsevol moment del procs, com a aquella que es comuniqui a qualsevol entitat aliena al procs, la que semmagatzemi i la que, ja emmagatzemada, es permeti utilitzar amb finalitats vinculades a lanlisi estadstica o la recerca. Les tcniques disponibles van des de lencriptaci de missatges i fitxers fins a lanonimat estadstic de les bases de casos que no siguin confidencials. Compatibilitat. El sistema ha de ser coherent amb la cultura tecnolgica dels usuaris i ha de permetre la interoperabilitat necessria amb la infraestructura tecnolgica del provedor del servei de mediaci.
que serveixen per recolzar el procs de mediaci, i les eines que recolzen als participants dun procs. Respecte al recolzament al procs, hi ha tres valors fonamentals a garantir: 1. Previsibilitat del procs. Els participants en el procs han de poder anticipar les accions que, tant ells com els altres participants, poden dur a terme en cada moment per tal de focalitzar els seus esforos en la valoraci de les opcions, ms que en la forma com es presentin. Neutralitat del procs. El sistema ha de donar garanties a les parts dun tractament equitatiu (no sactua a favor duna de les parts i en contra de laltra), uniforme (sempre i en tots els casos es segueixen les mateixes regles de procediment) i persistent (durant el procediment de mediaci no es perd cap mena dinformaci i les regles no es canvien de forma arbitrria i inesperada). Transparncia i opacitat del procs. El principi bsic s que el sistema no ha de revelar a ning all que no sigui necessari i no shagi acordat revelar; per aix, el sistema haur de donar als participants accs a la informaci que els sigui rellevant i que shagi quedat que han de conixer, per no a ms. Addicionalment, i a no ser que es decideixi el contrari, sha de dissenyar el sistema amb la capacitat de conservar per a cada cas la informaci necessria perqu una autoritat, aliena al procs, pugui determinar si el procediment de mediaci es va realitzar conforme a all que es va establir.
2.
3.
3.5 Criteris de disseny per a sistemes de recolzament a la mediaci

Especialitzaci. No tots els conflictes o casos de mediaci sn del mateix tipus, i com satn un mateix tipus de conflicte pot ser molt diferent duna instncia a una altra. Ls de les tecnologies de la informaci ha de ser molt sensible a aquestes diferncies i, quan es trien tecnologies concretes o es dissenyen sistemes o eines informtiques, s molt important adequar-les a la complexitat del conflicte, a la variabilitat entre conflictes, als diferents nivells de cultura tecnolgica i a les prctiques de mediaci de lentitat mediadora i dels usuaris. Distinci entre el recolzament al procs i el recolzament a les parts. Una apreciaci clau en els sistemes de recolzament a la mediaci (que ja havem senyalat respecte als sistemes de recolzament a la decisi) s la diferncia que existeix entre les eines
Per a sostenir tcnicament aquests valors, el sistema haur de ser capa dimplementar dos tipus de convencions: Regles constitutives, que determinen (i) les atribucions i responsabilitats dels participants segons els rols que duguin a terme en el procs (mediador, rbitre, querellant...), (ii) com aquestes facultats sadquireixen i es comproven i, si fos el cas, (iii) les regles que delimiten com es poden canviar les regles constitutives i les de procediment6. Regles de procediment, que defineixen les fases en les quals sorganitza una mediaci: (i) com sinicia i com sacaba un cas, (ii) com es decideix quin itinerari o seqncia dactivitats es poden o es podran realitzar durant el procs, (iii) quines con-
CAPTOL 16
dicions determinen laven en aquesta seqncia dactivitats, (iv) quins actes t cada participant obligaci i dret de dur a terme en cada una daquestes activitats, i (v) quines son les condicions per a actuar i quines les conseqncies dels actes dun participant en el si dun procs de mediaci7. Per a fer explcites aquestes regles, el sistema haur de fer servir un llenguatge precs de manera que el dissenyador codifiqui les regles que simplementen dins del sistema computacional i els participants les puguin conixer i interpretar per poder interactuar a travs del sistema. Amb aquesta finalitat, se sol establir una terminologia que sutilitzar per escriure les regles i desprs combinar-la mitjanant expressions ms o menys formalitzades. Podem ser una mica ms especfics. Per escriure les regles, es pot organitzar el procs de mediaci com un conjunt descenes o activitats, cada una delles descrita com a protocol dinteracci. El flux entre escenes es cenyeix a unes regles de transici que determinen sota quines condicions quins participants tenen dret a passar duna activitat concreta a una altra, mentre que els protocols es poden expressar com un conjunt de normes (regles que estableixen obligacions i prohibicions dacci per a un agent, quan es compleixen certes condicions) o com una mquina destats finits on els arcs sn accions subjectes a precondicions i postcondicions8. Per establir lontologia, conv construir dues ontologies complementries, una que es pugui utilitzar en qualsevol procs de mediaci i un altra que s especfica a cada mbit de mediaci. Per exemple, en la primera shaur de precisar la noci doferta, contraoferta, mediador, rbitre, acceptar, acord o dictamen. La segona ontologia recolliria els termes que es refereixen a all que s propi dun determinat mbit i no pot ser-ho daltres; per exemple, en mediaci familiar caldr recollir termes relatius a les relacions de parentesc com tutela, custdia o estipendi, termes propis de la mediaci familiar que apareixeran en les ofertes dels cnjuges o en els dictmens dun rbitre. Tot aix es pot abordar amb diferents metodologies i eines, i lannex daquest captol descriu un prototipus de sistema de recolzament a la mediaci en el qual aquests aspectes sexemplifiquen amb bastant detall. Respecte a la formulaci de les regles, es poden aprofitar idees dels anomenats fluxos de processos (workflows) i de regulaci de sistemes multi-agent (normative multiagent systems). Una alternativa prctica sn les institucions electrniques en les quals es basa el prototipus LLB de lannex (vegeu Sierra et al. 2004, Noriega 2007) i, per
lidiar amb la terminologia, es pot recrrer a les provades tcniques i eines de creaci i s dontologies afins a les idees de la web semntica (vegeu, per exemple, Poblet et al. 2009b i Antoniou i van Harmelen 2008). Respecte al recolzament a les parts, i seguint la tradici dels sistemes de recolzament a les decisions en general, s natural dotar aquests sistemes de funcionalitats que contribueixen a la millor actuaci dels individus participants, s a dir, funcionalitats que els ajudin a decidir qu fer en algunes parts del procs de mediaci. En aquest cas, les modalitats de recolzament sn molt diverses i, per consegent, una discussi profunda i sistemtica s difcil. Per aquest motiu, ens limitarem a uns breus comentaris que donen peu al lector perqu abstragui consideracions ms generals. Formulaci de les posicions. A linici del procs, les parts han de precisar els termes del conflicte que sha de resoldre i, si hi hagus un facilitador, aquest podr o haur dintervenir en aquest procs. En alguns tipus de conflictes com, per exemple, en lmbit de consum, podem trobar disputes que es derivin duna compra a eBay, una reclamaci de garantia dun electrodomstic o una queixa per prdua dequipatge. La variabilitat entre aquests casos s relativament poca i es pot dissenyar un formulari que reculli tots els elements relacionats amb el conflicte. En altres casos com s un divorci o un conflicte comunitari per la utilitzaci despai pblic com a lloc de culte, la formulaci de les posicions a mediar pot requerir un esfor considerable en el qual lajuda de facilitadors i diverses tcniques danlisi de decisions resultin inevitables. Lexperincia ha trobat algunes prctiques molt eficaces per a arribar a aquesta formulaci i algunes daquestes poden incorporar-se en un sistema de recolzament a la mediaci.
Per exemple, en conflictes amb mltiples punts a negociar, es pot facilitar la formulaci dall que els economistes acostumen a denominar una funci dutilitat, que permet a cada una de les parts poder ordenar les seves preferncies i fer-les comparables. Aix es pot determinar (quantitativament) quan una oferta s millor que una altra i, per tant, que cadasc mostri la seva posici de manera clara i intelligible per a la contrapart. Una altra prctica consagrada en la negociaci dun tractat internacional o un contracte collectiu s la redacci dun text amb claudtors. En aquesta modalitat, una part fa una primera proposta de document a signar i, sobre aquesta versi, la contrapart marca entre claudtors les frases amb les quals est en desacord i les seves prpies propostes de redacci. Amb aquestes anotacions
CAPTOL 16
es defineix un document a polir, per lnic que sha de modificar s el que est entre claudtors. La informatitzaci daquests mecanismes de formulaci de posicions no s difcil. Els formularis es converteixen en formes electrniques en qu les parts han domplir uns camps predeterminats. La gesti de text amb claudtors es pot tractar amb un wiki duna manera molt prctica, ja que es conserven totes les versions prvies, cada part pot fer una comparaci exacta entre versions, la feina de correcci es pot limitar a pargrafs o a seccions, etc. El cas de les funcions dutilitat s ms elaborat. Les posicions es poden presentar com llistes dassumptes a negociar i per a cada assumpte una proposta (valor) concreta i la funci dutilitat es calcula com una combinaci de tots aquests valors. El procediment s el segent: les parts proposen la seva prpia llista dassumptes en privat a un facilitador que les reformula, enriqueix i proposa a les dues parts fins que, repetint el procs, sarriba a una llista dassumptes a negociar que s acceptable pels dos costats. Una vegada definida la llista dassumptes, cada part haur de precisar alguns parmetres que permetin calcular la funci dutilitat. El que es requereix en realitat s aconseguir uns parmetres amb els quals el sistema pugui convertir les diferents alternatives que puguin donar-se de cada assumpte en un valor numric que normalitzi el valor de cada assumpte i calculi la utilitat de cada oferta. El sistema recolzaria les parts proposant, per exemple, (i) un diferencial semntic per a cada assumpte (que permet a lusuari comparar dues ofertes dun mateix assumpte entre s) i (ii) una matriu per a ponderar la importncia relativa dels assumptes dos a dos. Amb aix, el sistema podria calcular per a cada oferta completa (que inclogui valors per a tots els assumptes) un nmero que correspon amb el valor agregat daquesta oferta i que ser ms alt quan loferta sigui major per aquesta part; s a dir, el sistema calcula la funci dutilitat de cada part. La part, aprofitant aquesta funci, pot jugar amb diferents combinacions de valors i llavors escollir la posici que ms li convingui en cada pas de la negociaci. Selecci dofertes. Lobjectiu del disseny de protocols de negociaci o mediaci s facilitar lintercanvi dinformaci entre els participants o la combinaci de posicions de manera que es pugui arribar a un acord amb ms facilitat. Segons les circumstncies, uns protocols sn ms prctics que altres i, fins i tot, es poden automatitzar per a substituir en moltes ocasions al facilitador. Per exemple, el sistema PayPal realitza la funci de mediador entre les parts facilitant lintercanvi dinformaci entre elles (utilitza el que cada part li proporciona a tra-
vs de formularis tancats) i presenta formularis per a expressar ofertes i la seva acceptaci o rebuig. Si no saconsegueix un acord entre les parts, el propi sistema arbitra. En compensacions econmiques, el protocol del sistema Cybersettle9 estipula que el deutor faci fins a tres ofertes (que el sistema sempre mant privades) ordenades de forma ascendent i que corresponen al mxim que estigui disposat a oferir en cada ronda de negociaci. El sistema informtic li sollicita llavors al creditor les seves demandes una per una (ordenades de forma ascendent i tamb privades); si la primera demanda s compatible amb la primera oferta, el sistema fixa el pagament en el punt mig entre els dos valors (les contraparts mai saben els valors). Si no, es repeteix el procs per cada oferta del deutor. Si al final de les rondes no sha arribat a un acord, hi ha diverses opcions: (i) el creditor pot reiniciar el procs fent fins a tres demandes, (ii) qualsevol de les parts pot tamb sollicitar la intervenci dun facilitador (hum), o (iii) donar per acabat el procs de mediaci a travs de Cybersettle. En el cas de les funcions dutilitat comentades abans, el sistema pot ser de gran ajuda per al facilitador. Com en aquest exemple, cada part t la seva prpia funci dutilitat, la qual s desconeguda a laltra part. Tanmateix, el sistema coneix les dues, pot comparar les ofertes i determinar si una contraoferta millora una oferta i, en principi, fins i tot calcular loferta que optimitzi les preferncies de les dues parts. Daquesta manera el sistema pot recolzar tamb el facilitador, indicant si una oferta millora una anterior, i aix guiar les parts cap a un acord satisfactori. El sistema tamb pot substituir totalment la part orientativa del facilitador calculant, a partir duna oferta de cada part, una oferta que millori les anteriors i li garanteixi a cadasc la mxima utilitat equitativa (vegeu una descripci detallada daquestes idees a Thiessen 1993 i la seva implementaci comercial Smartsettle). Representaci del conflicte. Una manera molt valuosa per a recolzar els participants en mediacions complexes (familiars, comunitries, de salut) s orientar-ne latenci cap als aspectes que puguin ser ms pertinents per a arribar a un acord. Almenys hi ha tres tipus dajuda que es poden recolzar computacionalment. El primer s facilitar la tipificaci del conflicte. El cas ms senzill i ms obvi s el que fa servir PayPal, que consisteix en dissenyar formats o qestionaris que (com hem senyalat abans) recullin les posicions de les parts de manera sinttica i estandarditzada. El sistema presenta un primer qestionari on la part ubica el seu cas en una tipologia predefinida i, conforme
CAPTOL 16
savana en lintercanvi dinformaci, van apareixent qestionaris diferents i ms especialitzats que van recollint tota la informaci, la qual acostuma a ser suficient per resoldre els conflictes que rep. Un altre tipus similar dajuda, per per a conflictes menys estructurats, s fer una classificaci del cas dins duna tipologia que reculli un ampli ventall de tipus de conflictes i, per a cada tipus de conflicte, es fa una valoraci de les caracterstiques del cas respecte a unes dimensions que sn prpies de cada tipus (Redorta 2007). Fins i tot quan la classificaci del cas no es faci automticament, la pura representaci visual de les seves caracterstiques pot ser de gran ajuda per al mediador. El segon tipus de recolzament consisteix en donar al mediador (o, en ocasions, a les parts) lnies dintervenci que es determinen a partir de la classificaci del cas i de lexperincia acumulada. Finalment, cal fer esment del fet que s possible utilitzar qestionaris i mtodes de psicologia industrial per a generar perfils psicolgics de les parts, de manera que un mediador pugui orientar les seves interaccions amb cada una envers la direcci que ms li convingui en les diferents situacions del procs de mediaci. Algunes daquestes idees es recullen en el prototipus LLB descrit a lannex daquest captol.
carcter vinculant com larbitratge (Blanco, 2005). Per altra banda, lactivitat del tercer tamb es pren en consideraci per diferenciar aquells procediments consensuals, en els quals el tercer imparcial ajuda les parts a trobar la soluci al conflicte, que les parts mateixes prenen de com acord; daquells procediments adjudicatius, en el quals el tercer imparcial imposa la soluci a les parts (Kaufmann-Kohler, 2004). En aquest sentit, la Comissi Europea diferencia en lmbit del consum aquells rgans que actuen com a tercers actius, s a dir, que imposen una soluci formal, vinculant o no, al conflicte10 i aquells rgans que actuen com a tercers passius, on el tercer assisteix les parts en lassoliment duna soluci per sense imposar una resoluci formal per a les parts11. Des duna altra vessant, els processos dADR poden ser facilitatius, consultius o determinatius (CEN 2009, 16.) Aix, en aquells processos on les parts reben assistncia en lassoliment dun acord sense que hi hagi cap recomanaci ni imposici, parlem de processos facilitadors (la mediaci). En els processos consultius, el tercer imparcial sol suggerir una via de soluci al cas, sense imposar la seva visi a les parts. Considerem processos consultius la fase recomanadora de certs processos dADR/ ODR de fases successives12, els procediments davaluaci13, els procediments darbitratge no vinculant14 o qualsevol procs que, tot i tenir un altre nom, compleixi aquestes funcions15 (Suquet 2010a: 61) Finalment, en els processos determinatius, el tercer imparcial avalua la disputa i dicta una resoluci formal a la qesti que s vinculant per a les parts (arbitratge). Dins daquest marc categoritzador general, la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci als processos dADR ha provocat el sorgiment de processos sui generis dODR, les principals caracterstiques dels quals emanen precisament de lelement tecnolgic. Aix s aix en la negociaci assistida i la negociaci automtica. Per, a ms, en els darrers temps sestan desenvolupant sistemes parallels a lODR, els quals, mitjanant alguna de les caracterstiques de la Web 2.0, busquen prevenir ms que no resoldre les disputes. Partint de la interacci i lautoregulaci entre usuaris duna comunitat, aquests sistemes tendeixen a ometre la intervenci dun tercer neutral. Per aix, determinats autors estableixen una nova distinci entre aquests ltims processos que prevenen el conflicte denominats soft ODR dels processos dODR hard o durs, o processos que intenten resoldre directament els conflictes (Edwards, 2007). Un exemple paradigmtic sn els sistemes de feedback o reputaci en webs de C2C que shan demostrat altament reeixits, i on la in-
4 Procediments i serveis dODR

Els mecanismes dADR poden categoritzar-se a partir de mltiples variants. Tradicionalment, sha distingit entre aquells mecanismes tpics, com la negociaci, la mediaci, la conciliaci i larbitratge, daquells mecanismes hbrids, sorgits de la juxtaposici dalgunes de les caracterstiques de varis daquests mecanismes tpics, entre daltres, el med-arb o larb-med (Paz Lloveras, 2002). En ocasions, els procediments es defineixen en funci de si les parts intenten resoldre el conflicte per elles mateixes o b sn assistides per un tercer independent (procediments binaris i terciaris respectivament) (Casanovas, 2008) o a partir de la diferenciaci entre procediments autocompositius i heterocompositius, segons si la soluci al conflicte ve donada entre les mateixes parts com la mediaci o la conciliaci- o a partir de la resoluci dun tercer independent que la imposa amb
CAPTOL 16
formaci subministrada pels usuaris pot ser rellevant a lhora de realitzar una transacci econmica per altres usuaris (Suquet 2010b)16. En altres mbits, shan ideat sistemes de garantia i dipsit del pagament efectuat online que poden donar ms seguretat al comprador a lhora defectuar els seus pagaments17.
presenten una problemtica especfica derivada de la submissi als principis del procs ats que suggereix, de moment, un tractament separat del gruix dels ODR. Daltra banda, conv precisar que dins daquest captol farem referncia als sistemes de tractament de queixes (complaints handling) proporcionats per entitats independents tan sols si aquests sistemes de gesti ofereixen a ms serveis propis dADR. No sinclouen, per tant, sistemes de mer tractament o gesti de queixes ja que, a part de quedar fora del present mbit destudi, a la prctica hi ha multitud de sistemes de gesti de queixes que adopten en certa mesura algun element tecnolgic18.
4.1
Els procediments dODR
Amb carcter introductori, hem de fer esment a la categoritzaci dalguns mecanismes de resoluci de controvrsies dins del camp dels ODR. Per un costat, s coneguda la discussi sobre si els tribunals virtuals (tamb denominats cybercourts) formen part dels ADR/ODR, ja que precisament no sn sistemes alternatius a la justcia. s cert que actuals o futures experincies de tribunals estatals que realitzen alguna o totes les seves activitats de manera online poden beneficiar-se de les experincies que sestan desenvolupant en ls de la tecnologia aplicada als ODR, ra per la qual certa literatura inclou els cybercourts dins del camp dels ODR (KaufmannKohler 2004; Rabinovitch, 2008). No obstant aix, els processos desenvolupats en el si de la justcia estatal
4.2
La negociaci assistida
Com en qualsevol negociaci tpica, tamb en la negociaci assistida les parts negocien la seva disputa entre elles sense la intervenci dun tercer neutral. Ara b, en aquest cas, les parts compten amb la presncia de lelement tecnolgic que els assisteix bsicament a travs de dues funcionalitats: en primer lloc, a travs dun sistema de filtratge de la controvrsia ja que, a travs duna srie de formularis online amb uns camps deter-
Figura 3. Centre de Resoluci de Conflictes deBay.
CAPTOL 16
minats, el sistema va redirigint la controvrsia per tal de determinar des dall general, el problema especfic i qualificar especficament la controvrsia. Per exemple, a eBay el sistema filtra les controvrsies, a partir de preguntes i respostes del tipus qu has de fer quan no reps un article o s molt diferent al de la seva descripci o qu has de fer quan un comprador no paga (trmits per articles no pagats) per tal que la controvrsia sigui ms resoluble. El filtratge de la controvrsia tamb es dna en sistemes de suport a la negociaci i a la mediaci basats en la teoria de jocs. En sistemes com el Family Winner o lAsset Divider, el software atribueix els bns en conflicte a partir de la jerarquia dinteressos que cada part ha quantificat amb un nmero de 0 a 100. Aix es fora les parts a jerarquitzar els seus interessos de manera que el conflicte pren una via de soluci. En segon lloc, en determinats casos lassistncia prov de la disposici per utilitzar eines de comunicaci diverses, com els e-mails, la videoconferncia o laudioconferncia. Tamb a eBay, el sistema ofereix al reclamant lopci de consultar la informaci de seguiment de la compra efectuada, aix com contactar amb laltra part a travs del correu electrnic o sollicitar la informaci de contacte per tal de posar-shi en contacte telefnicament.
4.3
La negociaci automtica
La negociaci automtica o cega s aquell mecanisme mitjanant el qual cada part licita la seva controvrsia econmica sense conixer la quantitat oferta per laltra part, i s el programa informtic que, a partir de les quantitats ofertes i a travs duna srie dalgoritmes, acaba imposant una quantitat mitja que resol la controvrsia. En efecte, desprs de pactar la submissi al sistema informtic, les parts pacten un marge econmic dins del qual donen perms al software per resoldre la controvrsia. En alguns dels exemples que trobem en el mercat, com per exemple a Cybersettle, les parts disposen de diverses rondes de negociaci. Si la part A ofereix 13.000 com a primera oferta (tal i com mostra la pantalla segent), la part B sol.licita 14.000 i les parts han establert prviament un marge de 1000, llavors el sistema informtic resol la controvrsia dividint el marge i restantlo per parts iguals de cada un dels disputants: A haur de pagar 12.500 i B haur de rebre 13.500. La negociaci automtica s especialment adient per a reclamacions monetries com es veu en alguns supsits daplicaci al sector de les assegurances o de les reclamacions monetries de certs ajuntaments denvergadura19. No s aix en altres reclamacions on hi ha altres elements susceptibles de valoraci en la disputa.
Figura 4. Entrada dofertes de transacci al sistema de negociaci automtica de Cybersettle.
CAPTOL 16
4.4
La mediaci
La mediaci s un procediment estructurat i confidencial en el qual dues o ms parts en un conflicte sol.liciten voluntriament la participaci dun tercer neutral per tal que els assisteixi en la consecuci dun acord, al qual hauran darribar de com acord sense que el mediador pugui proposar ni imposar cap soluci20. En aquest cas, el tercer neutral es comunica amb cada part, en ocasions, a travs de reunions privades (caucus) o en ocasions, en sessions conjuntes (denominades joint sessions). Grcies a lelement tecnolgic, aquests actes de comunicaci es poden realitzar a travs dun seguit de mitjans que van des dels correus electrnics o pissares electrniques (comunicaci asncrona) fins a videoconferncies o serveis de telefonia per IP (comunicaci sncrona). Cal diferenciar aquelles entitats que ofereixen serveis de mediaci online daquelles entitats que ofereixen a ter-
cers ls i disposici del seu software i la seva plataforma online, activitats que en ocasions no es donen conjuntament en un mateix provedor. En aquests ltims supsits, el model de negoci determina de quina forma es permet ls de la plataforma online. Aix, alguns serveis disponibles al mercat proporcionen lassistncia duna plataforma online que pot ser llicenciada a entitats administradores de disputes o a tercers neutrals21. En aquests casos, tots els actes del procs de mediaci es realitzen online i compten amb funcionalitats que permeten des dinterposar la reclamaci o la contestaci a aquesta a travs dun formulari online a un forum de discussi pels actes de comunicaci entre mediador i les parts, o el possible s dels serveis de videoconferncia. En els casos ms paradigmtics, la prpia plataforma pot dissenyar-se perqu disposi de la configuraci i marca del llicenciatari; aix lentitat llicenciatria disposa duna plataforma de mediaci que sajusta alhora a les necessitats funcionals i dimatge22. En daltres serveis, les entitats ofereixen ls de sales virtuals per poder realitzar tot un procs
Figura 5. Plataforma de mediaci online de The Mediation Room llicenciada al Ministeri de Justcia del Regne Unit.
CAPTOL 16
Figura 6. Plataforma de mediaci online de Juripax.
Figura 7. Sala virtual a www.mediaronline.com.
de mediaci de manera online sota el pagament corresponent23. Aquestes sales virtuals disposen, a ms, dun conjunt deines de comunicaci com els xats pblics o privats, pissarres electrniques, videoconferncies o telefonia IP, entre daltres, per ls tant de les parts com del mediador.
4.5
Larbitratge
Larbitratge s un procs en el qual dues o ms persones en conflicte pacten en un conveni arbitral sotmetre lassumpte a un tercer imparcial i neutral per tal que adopti una decisi final sobre la controvrsia. Aquesta decisi
CAPTOL 16
s plenament vinculant per les parts (Moore 1996, 32) i a ms t els mateixos efectes que una sentncia judicial, s a dir, els efectes de cosa jutjada24. En tant que t per objecte substituir a una decisi judicial, es considera que larbitratge s un mtode quasi jurisdiccional de resoluci de controvrsies, motiu pel qual tradicionalment a Europa sha englobat fra dels ADR (Llibre Verd 2002)25. En el camp dels ODR, no obstant, larbitratge virtual es sol considerar com un mecanisme ms de resoluci alternativa de controvrsies. De fet, aquest tipus dODR va ser el primer que als ltims anys de la dcada de 1990 es va comenar a oferir a la xarxa aix com el primer de qu sen va ocupar la doctrina i certes institucions properes. (Suquet 2010 a)26. Lrbitre disposa dautoritat per tal que all que dicti sigui executat pels poders de lEstat. Per aix, larbitratge s un mtode de resoluci de disputes adjudicador o determinatiu on, a diferncia de la mediaci, les parts necessiten persuadir lrbitre amb tots els arguments adients i les proves preceptives. Per aquest motiu, la tecnologia aplicada a larbitratge (larbitratge ms o menys virtual) ha de permetre el normal i equitatiu desenvolupament dels actes i de la presentaci de
les proves del procs. Daltra banda, sha de tenir en compte que a ms dels efectes propis de larbitratge, amb carcter general la regulaci estatal supletria estableix que larbitratge es dicti en base a dret27.Aquesta s la ra per la qual els mecanismes tecnolgics de larbitratge virtual han de vetllar pels principis del procs degut. s,per tant, indispensable que sobservin els requisits dautenticitat i integritat tant en la transmissi de tot tipus de proves en el procs com en la presentaci dels diversos arguments legals (CEN 2009). Els sistemes darbitratge virtual ms usuals disposen tant de plataformes on es pot portar a terme tot larbitratge de manera online, com de sistemes de comunicaci i emmagatzematge dels actes i documents del cas. Per exemple, la plataforma ECAF de lOrganitzaci Mundial de la Propietat Intel.lectual permet consultar online tant un resum del cas com la informaci de contacte o la informaci sobre els terminis. Igualment ofereix un llistat de totes les comunicacions efectuades per les parts i per lrbitre que formaran part del cas, aix com daquelles comunicacions ms informals contingudes en el message board, a ms destablir un resum de lestat financer del cas.
Figura 8. Sistema ECAF de lOrganitzaci Mundial de la Propietat Intellectual.
CAPTOL 16
4.6
Altres mecanismes dODR
Per adjudicaci es coneix aquells mecanismes dADR/ ODR en els quals el tercer imparcial que participa en el procediment, desprs danalitzar els arguments de les parts, acaba imposant una decisi que s plenament vinculant per les parts. No obstant aix, en aquests casos la decisi del tercer imparcial no gaudeix dels efectes del laude arbitral i, per tant, la seva decisi no pot ser per se executada pels poders de lEstat. Per tant, els efectes tenen el seu marc dactuaci en lmbit contractual, dins lesfera privada de les parts. En daltres ocasions, tamb es sol denominar procediment davaluaci vinculant (o binding evaluation). En els procediments de recomanaci, les parts pacten que un tercer independent dicti un informe que expressi els arguments de les parts en el procs i contingui
una possible soluci al cas. Es tracta de procediments consultius ja que aquest informe s, en principi, no vinculant a no ser que les parts hagin pactat el contrari. Una vegada dictat linforme per lexpert independent, les parts tenen un perode de temps per aprovar-lo; si no s aix, el procs es considera acabat sense acord28. Si, pel contrari, les parts aproven la recomanaci del tercer, aquesta es sol formalitzar en un pacte entre les parts que resol la controvrsia. A ms, les parts poden abandonar el procediment en qualsevol moment. A vegades, el procediment de recomanaci es dicta en progressions internes, desprs que no hagin fructificat altres mecanismes com la negociaci i la mediaci29. En els processos davaluaci neutral inicial, les parts solliciten lopini a un expert independent sobre un aspecte clarament determinat de fet o de dret per tal que emeti una opini no vinculant que expressi la valoraci
Figura 9. El procediment de recomanaci a ECODIR finalitza les diverses vies establertes per resoldre un conflicte.
CAPTOL 16
dels mrits dambdues parts, clarifiqui els aspectes del conflicte i indiqui quin seria el probable resultat en cas que anessin a un altre procediment dADR o als tribunals (Poblet, 2009: 156)30. Aquest procediment, que gaudeix dels principis de confidencialitat i flexibilitat, finalitza amb lopini del tercer; tanmateix, les parts poden ferne s i signar un acord mitjanant el qual es resolgui la conferncia. En daltres casos, es parla de procs davaluaci independent31. El minitrial s un procediment ests sobretot en el pla dels negocis empresarials de lmbit anglosax, ats que pretn solucionar un problema de negocis ms que realment un assumpte legal. Es tracta dun procediment estructurat, flexible i confidencial on les parts, mitjanant els seus representants, intercanvien la informaci per posteriorment passar a negociar els assumptes en conflicte. Finalment, la prctica sol visualitzar procediments hbrids dODR que gaudeixen dalguna de les particularitats de diversos dels procediments tpics. Aix, en el procediment de med-arb el tercer imparcial actua en una primera fase com a mediador i, si no sarriba a un acord, aquest mateix tercer sacaba convertint en un rbitre que dicta una resoluci oposable davant les parts (Rule, 2002: 43; Barona, 1999: 82). Per altra banda, hi ha tot un seguit de procediments hbrids que configuren processos on hi conflueixen dos tercers independents. En el denominat Med-then-Arb, satribueix les competncies de larbitratge a una persona diferent del mediador. En canvi, en la mediaci a lombra, el mediador resta com a observador en la fase darbitratge. Respecte al Co-Med-Arb, s lrbitre qui acudeix a alguna de les sessions de mediaci sense poder-hi participar32.
Tyler 2003, 2004) on distingia quatre fases de desenvolupament de lODR: Fase amateur (inicis dels 1990-1996), on una srie de persones, a ttol individual, comencen a treballar, sovint sense recolzament formal, per desenvolupar un ADR online. Fase experimental (1997-1998), caracteritzada per la presncia de projectes pilot desenvolupats per institucions acadmiques33 o sense nim de lucre i finanats per fundacions i organismes internacionals, com ara la Hewlett Foundation34 o Nacions Unides35. Fase empresarial (1999-2000), impulsada per iniciatives del sector privat que es llancen al mercat dInternet amb la provisi de serveis de mediaci online. Fase institucional (des de 2001), en la qual algunes institucions pbliques (com ara els tribunals de justcia) adopten llicncies dalguns provedors de serveis.
Conley Tyler tamb constatava al 2004 que, dels 115 serveis analitzats, ms duna trentena ja no eren operatius. En aquest sentit, la sacsejada burstil de 20002001 que va provocar la desaparici dun bon nombre dempreses tecnolgiques i start-ups tamb va repercutir de ple en els serveis emergents dODR. El que es produeix desprs, doncs, s una restructuraci del mercat que, per un costat, es redueix en termes quantitatius i, per altre, adquireix una major maduresa tecnolgica.
5.2
Estat actual dels serveis dODR
5 Estat de lart dels serveis i les tecnologies

5.1 Etapes de desenvolupament
LODR t una histria recent no exempta de vicissituds: poc ms de quinze anys dexistncia aquest mbit ha donat lloc a ms dun centenar de projectes, prototipus i iniciatives comercials, un bon nombre de les quals van tenir una breu irrupci en el mercat online entre finals dels anys noranta i linici del nou segle. Melissa Conley Tyler va fer una anlisi en dos informes successius dels provedors ms rellevants en aquell moment (Conley
La recerca sobre lestat de lart de lODR realitzada en el marc del Llibre Blanc ha partit dels treballs previs de Conley Tyler (2003, 2004) i, ms recentment, dun informe del Centre Europeu dEstandarditzaci (CEN, 2009) que analitzava una quinzena de provedors de serveis. A aquesta feina de revisi prvia hi hem sumat la nostra prpia recerca etnogrfica i online amb entrevistes i intercanvis de correu electrnic que ens ha perms descartar i afegir nous serveis. El resultat s una taula de 35 serveis dODR que reflecteix el panorama de provedors actuals dODR en el mercat internacional (Taula 1). La recerca a travs dInternet sha realitzat durant bona part dels anys 2009 i 2010 i es va donar per tancada a finals de maig de 2010. Cal tenir en compte una srie de consideracions sobre la taula que presentem. En primer lloc, la taula inclou
CAPTOL 16
amb vocaci exhaustiva tots els serveis dODR actualment existents en el mercat i que mostren algun signe dactivitat (pel nombre de casos, per lestat dactualitzaci del web, de la llicncia o de la patent, si nhi ha). Hem excls, en canvi, i per raons diferents, tres mbits especfics: (i) els sistemes que sutilitzen preferentment en lmbit de la recerca sobre la negociaci (com ara Inspire o Negoisst), (ii) els sistemes de gesti de queixes (complaints handling) que no inclouen algun dels diferents mecanismes dADR existents (aquest aspecte s rellevant ja que en lactualitat hi ha una multitud de sistemes de gesti de queixes que, en major o menor mesura, es beneficien de la xarxa i dels elements tecnolgics per realitzar de forma ms eficient la seva tasca), (iii) els diversos estadis dutilitzaci de la tecnologia que poden desenvolupar els tribunals estatals (els denominats tribunals virtuals o cybercourts) en la mesura que els requisits del procs degut de la justcia estatal poden exigir uns requeriments especfics respecte dels ADR/ ODR, i (iv) els supsits dODR vinculats als Noms de Domini (ND) ats que aquest s un mbit que presenta unes especificitats prpies, i on el gran nombre de Noms de Domini territorials existents (ccTLD com el .es, .fr, o .uk) o esponsoritzats (com el .cat) estan en la major part conferits a les entitats nacionals corresponents, les quals tenen els seus propis sistemes de gesti de reclamacions. No obstant aix, i a tall dexemple, s que hem incls a la nostra taula el sistema de reclamaci de controvrsies establert pels noms de domini .cat. Aix doncs, el filtratge dels elements definitoris dels ODR ha comportat necessriament que la taula presenti un nmero menor de provedors dODR respecte danteriors estudis. Tanmateix, tamb s cert que fruit de lestudi comparatiu podem confirmar que un gran nombre de provedors o projectes sorgits a principis del 2000 ja no estan operatius avui en dia. Sembla per tant conseqent apreciar un cert posicionament de provedors dODR a escala europea i internacional en el mercat dels conflictes, per utilitzar el terme de Berger (2006). La taula est poblada per provedors dODR continguts en les columnes i per diversos conceptes aplicables o no als provedors en les files. Aix, en relaci amb cada producte concret dODR sidentifica el seu propietari, el pas, el lloc web i el domini dactuaci. En aquest ltim aspecte, sha diferenciat entre aquells provedors que tenen un mbit dactuaci genric daquells que actuen especficament en lmbit del comer electrnic i, en relaci amb aquest ltim aspecte, si el comer electrnic es realitza entre empreses (B2B), entre empresa i consumidor (B2C) o entre consumidors (C2C). Igualment, sha identificat aquells supsits on lmbit dactuaci
s la propietat intellectual, la privacitat o els noms de domini. Alhora, sidentifiquen els diversos mecanismes dODR existents: negociaci assistida, negociaci automtica, mediaci, arbitratge, adjudicaci, recomanaci i avaluaci neutral inicial, i sidentifiquen altres serveis addicionals que es poden proporcionar, com ara els serveis de premediaci o de med-arb (mediaci i arbitratge). De la mateixa manera, altres serveis poden consistir en la provisi de perfils psicomtrics dajuda als mediadors, dictar estndards de normalitzaci o atorgar segells de qualitat36. Pel que fa a les diverses funcionalitats que ofereixen els distints provedors dODR, cal tenir en compte les segents definicions: Control automtic de flux: controla la seqncia del procs, els temps i la participaci de les parts. Registre de casos: fa una transcripci en format digital del cas. Formes estructurades: la informaci inherent al procs (com la reclamaci, oferta i contraoferta i acord final) es representa digitalment duna forma estructurada. Missatges automtics de les parts: el sistema genera automticament les comunicacions conforme al protocol establert en temps i seqncia. Registres confidencials: els casos es preserven amb garanties de confidencialitat i persistncia. Bases de dades: sestableix duna manera sistemtica la informaci dels casos i ladministraci dels casos per poder recuperar en lnea. Es guarden la informaci relativa a cada cas, als processos per consulta en lnia i la seva anlisi.
Respecte del tipus de comunicaci, hem distingit entre mecanismes de comunicaci asncrona i sncrona. Amb els primers es deixa un registre i cada part interv segons la seva disponibilitat i convenincia. La comunicaci sncrona, en canvi, s aquella realitzada de forma simultnia. Pel que fa a lautomatitzaci de la negociaci, hem identificat la presncia de dos tipus dalgorismes. Aix, per algorismes doptimitzaci de resultats fem referncia a aquell algorisme que elicita una funci dutilitat i tria la millor dentre les solucions que sn acceptables per cada una de les parts. Mitjanant els algorismes de cre-
CAPTOL 16
uament de propostes, en canvi, cada part fa una proposta de forma confidencial i si es creuen les ofertes, s a dir, coincideixen en un llindar determinat, lalgorisme tria el punt mig com a millor soluci. Si les ofertes no sn compatibles es torna a demanar propostes confidencials noves i el cicle es repeteix un nmero finit de vegades. Finalment, i pel que fa al grau de sofisticaci de la tecnologia, hem establerts els segents models: ODR de tecnologia bsica: integra components fcilment disponibles en el mercat (correu electrnic, veu IP, etc.)
ODR de tecnologia prpia: lentitat fa servir tecnologia informtica que ha estat desenvolupada expressament per aquesta entitat o per a ells. ODR llicenciador de tecnologia dODR: el servei tecnologia dODR que llicencia a altres usuaris i que permet adaptar-la als interessos del llicenciatari. ODR SaaS (Software as a Service): ofereix els serveis de la plataforma web per ladministraci dels casos el realitza un altre provedor.
CAPTOL 16
Taula 1. Provedors de serveis ODR
CAPTOL 16
CAPTOL 16
CAPTOL 16
CAPTOL 16
CAPTOL 16
5.3 Aspectes a destacar dels serveis ODR

Hi ha una srie daspectes a destacar pel que fa als serveis que hem analitzat a la taula anterior: localitzaci, tipus de disputes tractades, mecanismes que utilitzen, formes de comunicaci i models de servei. Revisem a continuaci aquests elements, tot tenint en compte que tractem 35 provedors, per la suma de les xifres pot donar un valor superior ja que existeixen interseccions entre les dades que sexpliquen amb ms detall, i quan s el cas, desprs de cada grfic. El Grfic 1 mostra la distribuci dels provedors dODR al mn per regions. En primer lloc tenim Amrica del Nord, ms concretament Estats Units, on hi ha 17 institucions que es dediquen a la resoluci de conflictes online. Cal tenir en compte que Estats Units t una cultura ms orientada a lODR, de fet, ns el bressol ja que all es varen iniciar els primers projectes experimentals a meitats dels noranta. En segon lloc, trobem Europa, que compta amb 15 institucions. Aquesta xifra s significativa, ats que el nostre continent no compta amb la tradici que tenen als EUA i existeixen algunes dificultats addicionals com sn les diferents llenges, cultures, marcs jurdics, etc. Tanmateix, Europa s un mercat emergent en aquest camp
i en molts dels seus pasos sest promovent la resoluci alternativa de conflictes per evitar els tribunals (Traesch i Ferrali, 2007) especialment desprs de la Directiva Europea 2008/52/EC. Tant a sia com a Oceania trobem dos provedors per continent: en el primer cas es tracta dODRIndia i ODRChina que formen part dODRWorld; i en el segon es tracta dAssetDivider i Family Winner, ambds sistemes de negociaci assistida creats per la Victoria University (Austrlia). Mentre a Europa i a Amrica del Nord trobem heterogenetat respecte al model de servei, a sia tenim dos provedors SaaS i a Austrlia dos llicenciadors dODR. En darrer lloc, hem trobat un provedor a Argentina que tamb t seu a Espanya, ja que es tracta duna instituci on collaboren persones fsiques. Vam localitzar alguna altra iniciativa de tribunals virtuals a Amrica del Sud, com es el cas del Cibertribunal Peruano, per com hem explicat anteriorment, queden fora del nostre estudi. Tal i com es pot observar en el Grfic 2, hi ha un clar predomini dels mbits genrics pel que fa a lmbit de les disputes que tracten els provedors dODR. 23 dels 35 provedors identificats s a dir, el 65% del total es dediquen a la resoluci daquest tipus de conflictes, mentre que noms dues institucions (Mdiateur du Net i Truste) accepten disputes sobre temes de privacitat i una disputes sobre propietat intellectual (WIPO Arbitration
Grfic 1. Localitzaci dels provedors
CAPTOL 16
Grfic 2. Domini de les disputes
and Mediation Center). Tanmateix, hem trobat 9 provedors que es dediquen a les transaccions electrniques i que constitueixen el 26% del total. Hem cregut rellevant especificar quines parts participen de les transaccions electrniques, sense oblidar que el B2B (empresa-empresa), B2C (empresa-consumidor) i C2C (consumidorconsumidor) no sn excloents: un provedor pot oferir-ne tres, dos o noms un (per aquest motiu no coincideix el nombre de provedors per transaccions electrniques del grfic gran amb la suma de xifres del petit). Els resultats ens mostren que el nombre de provedors que accepten
disputes de B2C i C2C s majoritari; de fet, amb lexcepci de-Bay, totes les institucions tracten disputes B2C ja que solen ser les ms comuns. No obstant aix, en els darrers anys sha vist un important creixement de conflictes C2C grcies a plataformes com e-Bay que, a part de ser un lloc de compravenda de productes, t el seu propi centre de resoluci de conflictes. La majoria de provedors dODR que reben disputes B2B estan dacord que les empreses no acostumen a estar disposades a entrar en processos de resoluci alternativa de conflictes a causa de la manca de confiana que tenen en
Grfic 3. Mecanismes dODR
CAPTOL 16
Grfic 4. Tipus de comunicaci
aquesta possibilitat, moltes fins i tot la desconeixen. Per altra banda, una altra ra que explica la diferncia en el volum de casos entre B2C i C2C respecte a B2B (i, per tant, que hi hagi ms oferta per resoluci de casos dels primers que no pas del segon) s la qesti econmica: per un particular resulta molt ms car entrar en un procs de litigaci que no recrrer a la resoluci alternativa de conflictes, per a una gran empresa potser s que li resulta rentable i t possibilitats de treuren ms benefici. En el Grfic 3 podem observar que, dels set mecanismes dODR que hem identificat, la mediaci s el ms ests Grfic 5. Models de servei dODR
amb ms dun 74% dels provedors que la duen a terme, i va seguida de larbitratge amb ms dun 40% de les institucions. Noms 9 institucions ofereixen negociaci assistida i la resta de mecanismes (negociaci automtica, adjudicaci, recomanaci i avaluaci neutral inicial) encara tenen menys implantaci. Tot i aix, cal destacar que ls dun dels mecanismes no s excloent de ls dun altre: duna banda, hi ha provedors que ofereixen la possibilitat a les parts de triar qu volen segons la disputa o les seves preferncies; i de laltra, nhi ha que el seu procs de resoluci est integrat per diversos mecanismes (e.g. ECODIR inicia la resoluci del conflicte amb una fase de negociaci, si no sarriba a un acord es passa a mediaci i finalment el mediador emet una recomanaci). Un altre punt a tenir en compte s lexistncia dhbrids que no hem reflectit en aquesta grfica, ats que el nombre no era significatiu. LElectronic Courthouse s lnic provedor que a part de mediaci, arbitratge i avaluaci neutral inicial ofereix med-arb, s a dir, es pot iniciar un procs de mediaci i quan sigui convenient passar-lo a arbitratge. En el Grfic 4 podem veure que, dels dos tipus de comunicaci que hem definit a la taula, lasncrona predomina clarament per sobre la sncrona ats que la primera quadriplica la segona. Colin Rule (2002) afirma que aquesta preferncia de les institucions es dna perqu el fet que les parts no contestin en calent tindr un efecte positiu en el procs, ja que es poden prendre el temps de reflexionar i aix donar ms possibilitats dxit. A ms, en els processos on hi ha un tercer neutral, ls de correus electrnics (en cpia), fors, etc. faciliten la monitoritzaci del
CAPTOL 16
procs. Noms tres provedors (All American Dispute Resolution Online, eMediation.nl i Global Mediation Initiatives) fan us exclusiu deines de comunicaci sncrona com el xat o la videoconferncia, que tamb tenen avantatges com la immediatesa de resposta i, per tant, la resoluci ms rpida del conflicte. No obstant aix, gaireb el 50% dels provedors fan servir un sistema hbrid de comunicaci sncrona i asncrona per dur a terme tot el procs de resoluci de conflictes, des de la presentaci de la queixa fins que sarriba o no a lacord, daquesta manera es combinen els beneficis dels dos tipus de comunicaci. El Grfic 5 reflecteix com ms de la meitat dels 35 provedors dODR fan us de tecnologia propietria per a la gesti dels conflictes, s a dir, shan creat un software del qual ells en tenen els drets. Aquest model s el ms ests ja que leina a mida est feta per i per a la mateixa instituci, de manera que sadapta millor al mecanisme dODR emprat (mediaci, arbitratge, etc.), a les necessitats de les parts i a la tipologia del conflicte. El segon model ms ests s lODR de tecnologia bsica, ats que el fet dagafar eines que ja existeixen abarateix el cost per a la instituci, per li suposa haver-se dadaptar a all que hi ha en el mercat en un moment concret. Finalment, el nombre de llicenciadors de tecnologia ODR i provedors SaaS est bastant equiparat, 6 i 5 institucions respectivament. Ambds models tenen unes funcions molt concretes i delimitades, ja que no porten a terme el procs de gesti i resoluci del conflicte: mentre que el primer crea un software per a un tercer, el segon ofereix un lloc on un tercer pot dur a terme el procs per en cap moment hi entren. Segurament, tant els llicenciadors com els provedors SaaS seguiran sent els grups minoritaris mentre la cultura de lODR no estigui ms estesa i hi hagi ms professionals que requereixin aquests serveis.
dos tipus de fonts de dades: (i) dades contingudes als qestionaris generals adreats als distints mbits de la mediaci; (ii) dades extretes dun breu qestionari sobre usos especficament tecnolgics en cadascun daquests mbits (amb la descripci dalgun cas ds especfic). Aix, hem pogut elaborar un perfil tecnolgic bsic dels distints dominis de la mediaci que ens serveix de base per a suggerir algunes recomanacions posteriors.
6.1
Protocols de mediaci
Els qestionaris generals adreats als distints mbits de mediaci ens han perms copsar el grau de protocol litzaci del procediment de mediaci. En aquest sentit, per grau de protocollitzaci entenem la presncia de descripcions formals (normalment per escrit) del disseny i la implementaci del procediment de mediaci, o b de regles que defineixen les obligacions de les parts en el procs. Els protocols, aix, se solen traduir en regles escrites, instruccions, guies, formularis, etc. Per b que la presncia de protocols no s una qesti prpiament tecnolgica, no hi ha dubte que serveix de base per a la estandarditzaci dels processos, requisit alhora indispensable per a una posterior automatitzaci dalguns elements o fases de la mediaci (e.g. derivaci dels casos, designaci dels mediadors, generaci de documents, etc.). Aix doncs, la Taula 2 mostra per a cada mbit de la mediaci la presncia de protocols aplicats a les distintes fases del procs, a les obligacions de les parts o b a la durada del mateix procs. Hem marcat com a existent la presncia de protocols si sutilitzen almenys en algun dels serveis de mediaci de lmbit corresponent. Segons aquestes dades, la regulaci de la mediaci mitjanant laplicaci de protocols s present en gaireb tots el mbits. Per exemple, tots els mbits indicats excepte el de la mediaci ambiental tenen formularis escrits per sollicitar el procediment i es poden descarregar des duna pgina web. En el cas de consum, per exemple, es disposa dun formulari web (Figura 10). Ara b, a partir daqu hi ha graus diversos de protocol litzaci. Aix, la presncia ms elevada de protocols es registra en els mbits comunitari, familiar i sanitari (amb presncia de protocols en totes les fases i dominis assenyalats) i, en segon lloc, en els mbits de la mediaci penal, de consum i laboral. En tercer lloc trobem mbits lescolar, lempresarial i ladministratiu on la regulaci mitjanant protocols s menor i incideix en moments puntuals del procediment. Com a exemple, la segent reflexi sobre lmbit escolar:
6 Els usos tecnolgics dels diferents mbits de la mediaci a Catalunya

Una part significativa de la recerca realitzada en el marc daquest captol ha consistit a identificar quines tecnologies sutilitzen en els distints mbits de la mediaci a Catalunya, en quines fases dels procediments es fan servir i en quin sentit sincorporen a la mediaci: com a eina de suport del procediment i/o de les parts (IT supported), de millora (IT enhanced) o com habilitaci del procediment (IT enabled). Amb aquesta finalitat hem considerat
CAPTOL 16
Taula 2. Protocols en la mediaci

Administratiu
Comunitria
Empresarial
Ambiental
Familiar
1. P rotocols definits per a iniciar, derivar o tancar mediacions Protocols de sollicitud (formularis, etc.) Formulari escrit Telfon Des de la pgina web Protocols de derivaci (formularis, etc.) Protocols dacceptaci (actes, etc.) Protocols dinici (actes, etc.) Protocols de tancament (actes, etc.) 2. P rotocols que defineixen les obligacions de les parts Obligacions de les parts mediades Obligacions dels mediadors Codis deontolgics dels mediadors 3. P rotocols que defineixen aspectes quantitatius Nombre de sessions per mediaci Duraci total de la mediaci s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d.
Font: elaboraci a partir dels qestionaris del Llibre Blanc (s.d.= sense dades).
Pel que fa als protocols de sollicitud, a la majoria de centres existeixen unes bsties on els alumnes poden entrar un paper per demanar mediaci. Aquest pot ser un formulari dissenyat pel centre o simplement un full en blanc on lalumne explica per qu vol la mediaci. Tamb, alguns centres (una gran minoria) tenen pgines web de mediaci on hi ha una adrea de correu electrnic que poden utilitzar per demanar mediaci. Tot i aix, cap dels dos casos sn majoritaris. La gran majoria de mediacions es fan a proposta dun professor que valora que podria solucionar el conflicte i, per tant, s tot oral. El que si que tenen tots els centres, per escrit i amb format
definit, s lacord final que han de signar els mediadors i mediats. En alguns centres aquest s lnic document escrit que existeix del procs, mentre que en daltres (la minoria, i sobretot quan hi ha professors mediadors) pot haver-hi un informe intern que expliqui amb ms detall el cas i el procs de mediaci37. Finalment, hi ha un mbit on no es detecta encara lexistncia de protocols, com ara el de la mediaci mediambiental. En aquest cas labsncia satribueix directament a lescs nombre de serveis i casos registrats, alhora que es planteja com un problema per a una posterior automatitzaci38.
Consum
Laboral
Escolar
Penal
Salut
CAPTOL 16
Figura 10. Formulari web de denncia o reclamaci de lAgncia Catalana de Consum.
CAPTOL 16
6.2 Usos tecnolgics i aplicaci de la tecnologia

Els usos tecnolgics dels distints mbits de la mediaci han estat identificats a partir dels qestionaris especfics. El qestionari distingia entre: (i) eines de comunicaci (telfon, telfon mbil, SMS, videoconferncia, correu electrnic, telfon per ordinador, dileg per ordinador o xat, xarxes socials i.e. Facebook, Linkedin, Ning i microblogging i.e. Twitter); (ii) eines de difusi dinformaci i collaboraci a travs dInternet (intranets, FAQs, frums, portals web, blogs, wikis, entorns dimmersi i.e. Second Life; (iii) eines de gesti (bases de dades, software de gesti de casos, procediments automatitzats, plataformes de-learning, mediaci assistida per ordinador (ODR). Els resultats del qestionari resumits a la Taula 3 mostren que, pel que fa a eines de comunicaci, nhi ha dues ds generalitzat en tots els mbits de mediaci analitzats: el telfon fix i el telfon mbil. Com sassenyala des de lmbit penal: Sutilitza dins del procs de mediaci per establir contacte amb les parts a linici i durant la mediaci, ja sigui per a concretar reunions o per transmetre informaci. Ls del fix o del mbil s indiferent, i depn del nmero que shagi facilitat al centre39. La tercera eina ms utilitzada s el correu electrnic, que es fa servir habitualment en cinc dels deu mbits, i en ocasions en tres ms, i la quarta la missatgeria a travs de SMS, que es fa servir regularment en dos mbits i puntualment en cinc ms. En canvi, les eines de comunicaci a travs de la xarxa (videoconferncia, telfon per ordinador, xat, etc.) tenen un s molt baix o no sutilitzen gens. De tota manera, i tot i que cap qestionari ho ha recollit, cal assenyalar aqu lexistncia de la xarxa social que lAssociaci Catalana per al Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge (ACDMA) ha creat a Internet, i que es defineix com a espai obert de trobada de professionals de la mediaci de conflictes i de persones impulsores, estudioses i investigadores del tema.40 La xarxa t un carcter transversal i dinmic i aglutina ms de tres-cents membres que poden comunicar-se entre si, divulgar activitats, crear subgrups dinteressos compartits, etc.
Quant a eines de difusi i collaboraci a travs dInternet, destaca ls habitual de portals web en cinc dels deu mbits (i ocasional en tres ms) i dintranets (habitual en quatre mbits i ocasional en un ms). En el cas de la mediaci familiar i penal, els portals i intranets subiquen dins dels webs del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya i subministren informaci i formularis41. Alguns centres escolars, per la seva banda, ubiquen els seus webs dins lentorn de la Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament dEducaci i ofereixen informaci similar42. En canvi, ls daltres entorns com els blogs, els wikis, o els frums s molt ms puntual. Destaquem aqu els blogs del grup Mediaci de la plataforma e-Catalunya43. En algun altre cas sha obert un blog per a gestionar un cas concret, com a lexemple segent: Per a alguns casos ens ha estat til obrir una pgina o una secci dins duna pgina web. Aix ha perms publicar documents i actes de sessions. Tamb hem creat puntualment un blog per tal que shi poguessin recollir les opinions de les parts implicades44. Pel que fa a eines de gesti, la Taula 3 tamb mostra que leina ms utilitzada sn les bases de dades, que sutilitzen habitualment en set dels deu mbits analitzats. En canvi, el software de gesti de casos sutilitza normalment en tres mbits (i en un quart ms ocasionalment). Noms un mbit utilitza habitualment una plataforma de-learning (mediaci familiar) per a compartir experincies professionals i cap mbit no fa referncia a una automatitzaci dels casos. Aquestes dades ens permeten concloure, en primer lloc, que els diferents mbits de la mediaci a Catalunya han adoptat de forma gradual les tecnologies de la comunicaci ms habituals arreu (telfon fix, mbil, correu electrnic i, en menor mesura, SMS) per a establir els contactes inicials (informaci sobre el procs i el seu desenvolupament, agenda de les sessions, etc.) i per a mantenir els contactes entre el serveis, els mediadors i les parts al llarg de tot el procs. En canvi, ls de la videoconferncia, la veu per ordinador o el dileg per ordinador s molt puntual o gaireb inexistent, tant si es tracta destablir i mantenir aquells contactes com per habilitar prpiament un procediment de mediaci.
CAPTOL 16
Taula 3. Usos tecnolgics per a cada mbit de la mediaci

Administratiu
Ambiental
Familiar
Telfon Mbil SMS Videoconferncia Correu Electrnic Telfon per ordinador Dileg per ordinador Xarxes socials per Internet Microblogging Intranet FAQs Frums Portals Web Blogs Wikis Bases de dades Software de gesti de casos Procediments automatitzats Plataformes de-learning s habitual s ocasional
Consum
Laboral
Escolar
Penal
Salut
Tecnologia aplicada
Comunitria
Empresarial
Taula 4. Aplicaci de la tecnologia utilitzada en lactivitat quotidiana de mediaci
Tecnologia aplicada
Empresarial
Comunitria
Familiar
Penal
Escolar
Salut
Ambiental
Laboral
Consumo
Telfon Dileg Informaci Citacions Habilita la mediaci Citacions Informaci Citacions Informaci Citacions Informaci Habilita la mediaci Citacions Informaci Citacions Citacions Dileg Informaci Dileg Informaci Dileg Informaci Dileg Informaci
Dileg Informaci Dileg Informaci Citacions
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci
Dileg Informaci Dileg Informaci Citacions Habilita la mediaci
Dileg Informaci Dileg Informaci
Mbil
Dileg Informaci
Dileg Informaci
CAPTOL 16
911
Informaci Citacions Informaci Informaci Citacions Informaci
SMS
Citacions
Videoconferncia
Habilita la mediaci

Citacions Informaci
Correu Electrnic
Citacions Informaci
Citacions Informaci
Citacions Informaci
Citacions Informaci
Telfon per ordinador Dileg
Dileg per ordinador
Dileg
Xarxes socials
Microblogging
Administratiu
Tecnologia aplicada
Empresarial
Comunitria
Familiar
Penal
Escolar
Salut
Ambiental
Laboral
Consumo
Intranet Informaci Informaci Informaci Sollicitud Informaci Informaci Informaci Informaci Informaci Sollicitud Informaci Sollicitud Informaci Informaci
s intern Gesti
s intern Gesti
s intern Gesti
s intern Gesti
s intern Gesti Informaci Informaci
s intern Gesti
FAQs
Informaci
Frums
Informaci Informaci Sollicitud
CAPTOL 16
Portals Web
Informaci
Blogs
Wikis Gesti Gesti
Informaci Gesti Dileg Informaci Gesti

Informaci
Bases de dades
Gesti
Gesti
Software de Gesti de casos
Dileg Informaci
Procediment automatitzat
Sollicitud Dileg Informaci
Plataformes e-learning
Administratiu
912
CAPTOL 16
En segon lloc, constatem ls molt ms desigual i, en tot cas, espordic i puntual, de la resta de TICs actualment disponibles a travs dInternet (portals, xarxes socials, blogs, wikis, etc.). En aquest sentit, la difusi dinformaci, el treball collaboratiu o lintercanvi dexperincies entre els professionals mitjanant aquestes eines t encara un llarg recorregut, iniciat ja en alguns casos amb experincies interessants (la citada xarxa social de lACDMA o els grups i blogs de mediaci al portal e-Catalunya per a la gesti dels procediments). En tercer lloc, diversos mbits de la mediaci ens han referit ls de bases de dades per a finalitats de gesti.
En conseqncia, proposem ladopci gradual de tecnologies per a la mediaci amb una seqenciaci concreta: 1. Documentaci: formularis de descripci del cas inicial, crnica del procs i documentaci del resultat final. Base de dades amb garanties fortes de seguretat i confidencialitat (case management systems) Sistemes que recolzin el seguiment administratiu de cada cas (flow management systems) Mitjans que recolzin les activitats del mediador i dalguns subprocesos (comunicaci amb les parts, ofertes annimes, caucus, etc.). Si la mediaci t un fort component quantitatiu, valorar la incorporaci deines del tipus Family Winner o CyberSettle.
2. 3. 4.
5.
Recomanacions
Les entrevistes realitzades i les dades recollides ens han proporcionat un esbs del perfil tecnolgic de cada mbit de la mediaci a Catalunya. A partir daqu, les recomanacions sadrecen no tant a cadascun dels mbits en concret (ens caldrien moltes ms dades i, sobretot, treball de camp amb els usuaris) sin a distintes tipologies de mediaci. Les recomanacions sn tant de carcter general com especfic. Finalment, distingirem tamb entre recomanacions per millorar els processos i recomanacions que permetin donar suport a les activitats de mediaci.
En tercer lloc, qualsevol tecnologia que decidim adoptar ha de tenir en compte els principis bsics que inspiren la mediaci: confidencialitat, neutralitat, imparcialitat. A ms, els sistemes han de tenir robustesa suficient per a garantir la persistncia i observabilitat del procs, particularment en les tasques de supervisi o comediaci. La tecnologia sha dadaptar al grau de formalitzaci i especificaci daquests principis (i.e. mediaci de consum, sanitat, familiar, etc.) En quart lloc, i de cara al futur, cal valorar tamb ladopci de tecnologies que facilitin la interoperabilitat dels sistemes. Duna banda, perqu hi ha molts conflictes amb un component transnacional que poden requerir la compatibilitat amb serveis de mediaci daltres pasos. I, daltra, perqu estem en un procs delaboraci gradual dun marc regulador europeu on les Directives, les Recomanacions i els estndards de soft law marcaran la pauta tamb pel que fa als requeriments tecnolgics dels sistemes.
7.1 Recomanacions de carcter general

La primera recomanaci de carcter general s prvia a ladopci de qualsevol eina tecnolgica i t a veure amb lexistncia de protocols i lestandarditzaci dels processos i les activitats en lmbit de la mediaci. La prctica crea els estndards i no a linrevs. Per tant, cal que, abans dadoptar una nova tecnologia, la prctica hagi perms decantar protocols dactuaci i que, com a mnim, alguns processos es duguin a terme de forma estandarditzada. En segon lloc, ladopci de la tecnologia ha de ser gradual i en funci de les necessitats concretes dels usuaris. Per tant, es recomana prudncia i cura a lhora dintroduir-la. Les grans inversions que prometen una automatitzaci acabada dels processos sense tenir en compte aquestes necessitats ni dissenyar solucions a mida corren el risc de quedar molt per sota de les expectatives inicials i de comprometre la satisfacci de necessitats futures.
7.2 Recomanacions de carcter especfic

1. Cada tipus de mediaci ha didentificar quines sn les seves necessitats (si sorienten a millorar els processos o a assistir les activitats del mediador i les parts, o ambdues coses) i establir quines funcionalitats li serien ms tils. En els casos on els serveis de mediaci estan ms estandarditzats i el nombre de mediacions s elevat (i.e. consum) t sentit pensar, per exemple, en eines de documentaci dels casos i negociaci automtica (tipus eBay-PayPal).
CAPTOL 16
2.
s important sistematitzar i conservar electrnicament la documentaci de les dades referents als casos de mediaci. Aix permetr desenvolupar: (i) estadstica fiable; (ii) estudis socials; (iii) anlisis sistemtiques; (iv) adequaci posterior de les prctiques. Alhora, cal assegurar la confidencialitat, la fiabilitat i la riquesa de les dades. Si s convenient i prctic des del punt de vista de ladministraci i gesti del conflicte i amb la finalitat de millorar la intervenci, els formularis en lnia poden resultar de molta utilitat. El propsit, per, no ha de consistir exclusivament a recollir dades estadstiques, sin oferir una millor atenci a les parts. Ara b, el disseny dun formulari daquest tipus no s senzill, i cal tenir en compte que pot costar molt arribar a un bon formulari que reculli tot lespectre de possibilitats. Per tant, s el resultat dun treball previ de conceptualitzaci. En mbits on la tipologia del conflicte pot ser molt variada (i.e. mediaci familiar, mediaci comunitria), una rea doportunitat important s la tipificaci dels conflictes o la identificaci automtica de la tipologia de casos per tal de facilitar-ne el diagnstic, la derivaci i el tractament posterior. Hi ha mbits de mediaci multipart (i.e. comunitria, medi ambient i laboral) on es poden fer servir eines sofisticades dagregaci dopinions i negociacions multipart. Aqu no es tracta necessriament de comprar eines informtiques molt costoses, sin de veure com aquestes eines organitzen els processos i com es podrien adaptar a les necessitats concretes dels usuaris de cada mbit. Valorar tamb la incorporaci deines de la Web 2.0. que permetin treballar en formats estandard i millorar les cerques en bases de dades, lintercanvi dinformaci, etc. s important impulsar la formaci dels mediadors en les eines de mediaci en lnia, ja que els habilitaran nous escenaris i formes dinteracci. En aquest sentit, cal oferir un panorama general de possibilitats sense menystenir les eines ms senzilles (i.e. le-mail o el SMS) que sn a labast de tothom i, a ms, tenen una curva daprenentatge molt baixa. Cal promoure tamb ls creatiu daquestes eines.
Conclusi
3.
4.
5.
Aquest captol ha recollit lestat actual de la recerca en tecnologies per a la mediaci i la resoluci de conflictes que lequip de mediaci i tecnologia (ET11) ha realitzat en el marc del Llibre Blanc. Hem delimitat, en primer lloc, lmbit de lODR (online dispute resolution) distingint-lo de lADR (alternative dispute resolution) i dels denominats DSS (decision support systems) i NSS (negotiation support systems). Hem descrit a continuaci els procediments i serveis actualment existents en lmbit de lODR, i hem proporcionat un estat de lart que reflecteix el panorama actual de les tecnologies, els processos i els productes actualment existents en el mercat. La segona part de la recerca ha consistit a identificar un perfil tecnolgic bsic de cada mbit de la mediaci a Catalunya que sigui til per als mediadors i responsables dels serveis a lhora de valorar quines tecnologies sn susceptibles de ser incorporades en un futur proper. Aquesta part inclou tamb unes recomanacions finals sobre ladopci de tecnologies de suport al procs i a les parts de la mediaci. Finalment, una part significativa de la recerca sha concentrat en el desenvolupament del prototipus LLB, un prototipus de sistema de recolzament a la mediaci (tant pel que fa a la gesti del procs, com a les parts que intervenen en el seu transcurs). Per b que aquest prototipus no s encara aplicable a processos reals de mediaci, constitueix la base per a una especificaci funcional posterior (a partir de les necessitats de cada mbit) i el nucli dun sistema totalment operatiu. La conclusi principal que extraiem de la nostra recerca s que les diferents tecnologies dODR descrites i analitzades constitueixen una eina imprescindible a lhora de desenvolupar serveis de mediaci pblics i privats ms accessibles i eficients. Sens dubte, les tecnologies per a la mediaci permeten tamb introduir mecanismes flexibles i de menor cost tant per als ciutadans i les empreses com per a les institucions i les administracions pbliques. Els serveis de mediaci a Catalunya, en aquest sentit, tenen molt camp per recrrer i moltes possibilitat dinnovar.
6.
Bibliografia
Barona Vilar, S. (1999). Solucin extrajurisdiccional de conflictos, alternative dispute resolution (ADR) y derecho procesal. Valencia: Tirant lo Blanch.
CAPTOL 16
Barrett, J. T. (2004). A History of Alternative Dispute Resolution: The Story of a Political, Cultural, And Social Movement . San Francisco: JosseyBass. Berger, K. P. (2006) Private Dispute Resolution in International Business. Negotiation, Mediation, Arbitration. The Hague: Kluwer Law International. Blanco Carrasco, M. (2005). Mediacin y Consumidores. Madrid: Instituto Nacional del Consumo. Bogdanovych. A.; Simoff, S.; Esteva, M. (2008) Normative Virtual Environments: Integrating Physical and Virtual under the One Umbrella, Third International Conference on Software and Data Technologies (IC-Soft 2008), Porto (Portugal): 233-236. Bonnet, V.; Boudaoud, K.; Gagnebin, M.; Harms, J.; Schultz, T. (2004) Online Dispute Resolution Systems as Web Services. ICFAI Journal of Alternative Dispute Resolution, Vol. 3. Disponible a SRN: http://ssrn.com/abstract=899107. Casanovas, P.; Poblet, M. (2008). Concepts and fields of relational justice. A P. Casanovas, G. Sartor, N. Casellas, R. Rubino (Eds.) Computable Models of the Law . Berlin - Heidelberg: Springer Verlag. CEN (2009). Workshop Agreement on Standardisation of Online Dispute Resolution Tools). CWA 16026, Nov. 2009. Disponible a http://www.cen.eu Comissi Europea (1998). Recomanaci de 30 de mar de 1998 relativa als Principis Aplicables als rgans Responsables de Resoluci Extrajudicial dels Litigis en Matria de Consum (1998 (98/257/CE). Comissi Europea (2001). Recomanaci de 4 dabril de 2001 relativa als Principis Aplicables als rgans Extrajudicials de Resoluci Consensual de Litigis en Matria de Consum (DOCE 109/56 de 19.04.2001 (2001/310/CE). Comissi Europea (2002). Libro Verde sobre las Modalidades Alternativas de Resolucin de Conflictos en Materia Civil y Mercantil, Brusel.les, 19 dabril de 202, COM (2002) 196 final. Conley Tyler, M. (2003). Seventy-six and Counting: An Analysis of ODR Sites. A Katsh, E.; Choi, D. (Eds.), Online Dispute Resolution: Technology as the Fourth Party. Proceedings of the UNECE Second Forum on Online Dispute Resolution. UNECE. Center for Information Technology and Dispute Resolution, University of Massachusetts.
Disponible a http://www.odr.info/unece2003/pdf/ Tyler.pdf Conley Tyler, M. (2004). 115 and Counting: The State of ODR 2004. A Conley Tyler, M.; Katsh, E.; Choi, D. (Eds.) Proceedings of the Third Annual Forum on Online Dispute Resolution Melbourne, Australia, 5-6 Juliol 2004. Disponible a http://www.odr.info/ unforum2004/ConleyTyler.htm Consumers International (2001). Disputes in Cyberspace 2001: Update of Online Dispute Resolution for Consumers in Cross-border Disputes. Consumers International Office for Developed and Transition Economies. Disponible a www.consumersinternational.org Esteban de la Rosa, G. (2005). Irrupcin del movimiento ADR (alternative dispute resolution) en las relaciones transfronterizas. Revista de la Corte Espaola de Arbitraje XX: 89-115. Fernndez Rozas, J. C. (2007). Derecho de los negocios internacionales. A Fernndez Rozas, J. C.; Arenas Garca, R.; De Miguel Asensio, P. A. (Eds.) Derecho de los negocios internacionales. 1 ed. Madrid: IUSTEL. Flores, F.; Graves, M.; Hartfield, B.; Winograd, T. (1988). Computer Systems and the Design of Organizational Interaction. ACM Transactions on Information Systems (TOIS), Vol. 6 (2):153-172. Gibbons, LL. J. (1998). Rusticum judicium, private courts enforcing private and public rights: Regulating virtual arbitration in cyberspace. Ohio Northern University Law Review, Vol. 24: 769. Hammond, A.G. (2003). How do you write Yes?: A study on the effectiveness of online dispute resolution. Conflict Resolution Quarterly, Vol. 20(3): 261-286. Holsapple, C.W.; Whinston, A.B. (1996). Decision Support Systems: A Knowledge-Based Approach, West Publishing, St. Paul. Katsh, E., Rifkin, J. (2001). Online Dispute Resolution: Resolving Conflicts in Cyberspace. San Francisco: Jossey-Bass Inc. Kaufmann-Kohler, G. (2004). Online Dispute Resolution: Challenges for Contemporary Justice. The Hague [etc.]: Kluwer Law International: Schultess. Keen, P.G.W. (1978) Decision support systems: an organizational perspective. Reading, Mass: AddisonWesley Pub. Co.
CAPTOL 16
Kersten, G.E.; Lai, H. (2007). Negotiation Support and Enegotiation Systems. An overview. Group Decision and Negotiation, Vol. 16: 553-586. List, C. Judgment Aggregation: A Short Introduction. (en premsa). A. U. Maki (ed.), Handbook of the Philosophy of Economics. Amsterdam: Elsevier. Marchal Escalona, N. (2004). Los mecanismos de solucin extrajudicial y las controversias laborales internacionales. Revista Espaola de la Corte de Arbitraje: 95-124. Moore, C. (1996). El proceso de mediacin. Mtodos prcticos para la resolucin de conflictos. Trans. Anbal Leal. Buenos Aires, Argentina: Ediciones Granica, S.A. OCDE (2006). Consumer Dispute Resolution and Redress in the global Marketplace. Consumer dispute resolution and redress in the global marketplace. Paris: OCDE. Paz Lloveras, E. (2002). Libro blanco sobre mecanismos extrajudiciales de solucin de conflictos. Proyecto i-confianza: Autorregulacin y sistemas extrajudiciales off-line y on-line de solucin de conflictos para entornos de comercio electrnico. Madrid: AENOR. Poblet, M.; Casellas, N.; Torralba, S.; Casanovas, P. (2009b). Modelling Expert Knowledge in the Mediation Domain: A Mediation Core Ontology. A Casellas, N.; Francesconi, E.; Hoekstra, R.; Montemagni, S. (Eds.) Proceedings of the 3rd Workshop on Legal Ontologies and Artificial Intelligence Techniques (LOAIT2009). Barcelona: IDT Series volum 2, 8 de juny, 19 28. Poblet, M.; Noriega, P.; Lpez de Toro, C.; Suquet, J. (2009a). ODR i mediaci en lnea: Estat de lart i escenaris ds. A Casanovas, P.; Diaz, L.; Magre, J.; Poblet, M. (Eds.) Materials per al Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 157 - 167. Poltrock, S.; Grudin, J. (1999). CSCW, Groupware and Workflow: Experiences, State of Art, and Future Trends, CHI 99 Extended Abstracts on Human factors in Computing Systems, May 15-20, 1999, Pittsburgh, Pennsylvania Prensky, M. (2001a). Digital natives, digital immigrants. Part I. On the Horizon, Vol. 9(5), pp. 1-6. Disponible a http://www.marcprensky.com/writing/ Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf
Prensky, M. (2001b). Digital natives, digital immigrants, part II: Do they really think differently? On the Horizon, Vol. 9(6), pp. 1-6. Disponible a http://www. marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20 -%20Part2.pdf Redorta, J. (2007). Cmo Analizar los Conflictos. La Tipologa de Conflictos como Herramienta de Mediacin. Barcelona: Paids. Rule, C. (2002). Online Dispute Resolution For Business: B2B, ECommerce, Consumer, Employment, Insurance, and other Commercial Conflicts. San Francisco, CA: Jossey-Bass. Schultz, T. (2002a). Online Dispute Resolution: an Overview and Selected Issues. United Nations Economic Commission for European Forum on Online Dispute Resolution, Geneva, 6-7 June 2002. Disponible a SSRN: http://ssrn.com/abstract=898821 Schultz, T., Kaufmann-Kohler, G.; Langer, D.; Bonnet, V. (2001) Online Dispute Resolution: The State of the Art and the Issues, E-Com Research Project of the University of Geneva, Geneva. Schultz, T.; Bonnet, V.; Boudaoud, K.; KaufmannKohler, G.; Harms, J. Langer, D. (2002b). Electronic Communication Issues Related To Online Dispute Resolution Systems, Proc. WWW2002 The Eleventh International World Wide Web Conference Alternate Track CFP: Web Engineering, Honolulu, Hawaii, conference on 7-11 May, 2002. Disponible a http://www2002.org/ globaltrack.html. Sprague, R.M.; Carlson. E.D. (1982). Building Effective Decision Support Systems. Englewood Cliffs: Prentice Hall. Suquet Capdevila, J. (2010). Online dispute resolution (ODR): Una visin jurdica del estado del arte tecnolgico. Revista Vasca de Derecho Procesal y Arbitraje, Cuaderno 1, Tomo XXII: 57-80. Suquet Capdevila, J. (2010). Provedors i serveis donline dispute resolution (ODR). A Barral, I.; Lauroba, M.E.; Viola, I. (Eds.). Materials jurdics del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya (en premsa). Thiessen, E. M. (1993) ICANS: An Interactive ComputerAssisted Multi-party Negotiation Support System. Tesi doctoral defensada a School of Civil & Environmental Engineering, Cornell University, Ithaca, NY.
CAPTOL 16
Traesch, B. A.; Ferrali, L. (2007) Mediateurdunet: Case Study of an ODR success in France. A Lodder, A.; Rule, C.; Zeleznikow, J. (Eds.) Proceedings of 4th International Workshop on Online Dispute Resolution in conjunction with the 11th International Conference on Artificial Intelligence and Law (ICAIL),
Palo Alto, EUA. 18 de juny de 2007. Disponible a: http://www.odr.info/proceedingsODRWORKSHOP2007.pdf. Wilson, P. (1991). Computer Supported Cooperative Work: An Introduction. Amsterdam: Kluwer Academic Publishers.
Annex: Prototipus dun Sistema Genric de Recolzament a la Mediaci

Pablo Noriega, Carlos Lpez de Toro, Ren Montero, Hctor Prez Martnez. Institut dInvestigaci en Intelligncia Artificial Consejo Superior de Investigaciones Cientficas
Aquestes convencions afecten el procediment que sha de seguir per arribar a un acord mediat, aix com les caracterstiques de la informaci que els participants aporten al sistema i la que aquest produeix a partir daquestes perqu el sistema garanteixi un balan acceptable entre transparncia i protecci de la privacitat per a les parts. Finalment, el sistema ha doperar en unes condicions que recolzin els actes que es donin durant el procs de mediaci, aix com les conseqncies daquests. Les condicions que afecten el procediment sn les que sacostumen a expressar duna manera ms precisa en la descripci dun sistema de recolzament a la mediaci, ja que estan directament vinculades a la programaci del sistema, mentre que les convencions sobre la informaci tenen, a ms, un component empric que depn del context organitzacional en el qual operar el sistema. Les convencions que donen valor i certesa pragmtica a una mediaci realitzada utilitzant aquest sistema sn radicalment diferents de les dues anteriors. Aquestes convencions sn, per una part, condicions de carcter essencialment legal o institucional, ats que han destablir la capacitat jurdica de les parts per intervenir en el procs; per laltra, les condicions de verificabilitat dels fets que es representen al sistema i; finalment, la validesa del sistema per utilitzar-lo en un procs real de mediaci. Sobre aquestes darreres i la seva relaci amb els altres dos tipus de convencions, farem algun comentari al final daquesta secci. Ens recolzarem en la noci dinstituci electrnica (Sierra et al. 2004; Noriega 2007) per especificar un sistema de mediaci. Pel que fa a les convencions sobre el procediment de mediaci, cal reconixer en primer lloc que, al tractar-se dun sistema informtic, el procs de mediaci es basa en els missatges que sintercanvien les parts a travs del sistema i la informaci que aquest registra a partir dels
Introducci
En aquest annex es descriu la funcionalitat que pot tenir un prototipus de sistema de recolzament a la mediaci; en particular, de quina manera un sistema daquest tipus pot recolzar tant la gesti del procs, com a les parts que intervenen en el seu transcurs. Com que es tracta dun prototipus, no pretenem que sigui utilitzable en processos reals de mediaci, tot i que s pot ser la base per a una especificaci funcional i el nucli dun sistema totalment operatiu. Farem una presentaci detallada del prototipus LLB, un cop feta una breu explicaci dall que entenem per sistema genric de mediaci, de precisar labast daquest prototipus i comentar superficialment dues versions de LLB que estan operatives45.
2 Qu entenem com a sistema de mediaci?

Un sistema de recolzament a la mediaci, tal i com sentn aqu, s un sistema informtic interactiu que opera dacord amb una srie de convencions que, en el seu conjunt, tendeixen a facilitar la mediaci.
CAPTOL 16
missatges. Per aix, de cara a precisar les convencions de procediment, conv comenar amb aquelles que simposen sobre el llenguatge de comunicaci abans de precisar les que regeixen el procs de mediaci prpiament dit. Aquestes convencions sn el marc de comunicaci i el model dinformaci.
2.1

Marc de comunicaci
Illocucions: Tots els missatges tenen la forma dun acte de parla (Searle) en el qual es denota el parlant (expressat com un rol i lindividu que parla fent servir aquest rol particular), el conjunt de participants als quals es dirigeix la illocuci (expressat tamb amb rols i individus); i desprs apareix lacci (la fora illocutria de la qual ve donada per la partcula que encapala la illocuci). Per exemple, la illocuci (inform (!p2 p) (all all)) (acceptar)) correspon a lacte dinformar que lindividu p accepta (el que sigui que saccepti en aquesta fase). Qui informa s un individu p que du a terme el paper de la segona part (p2) del procs, i aquest informa tots els presents en aquesta fase (primer all) sigui quin sigui (segon all) el rol que duen a terme.
cions que, a ms dels anteriors, pugui referir-se a aspectes com el temps (per exemple, per dir que desprs de tres ofertes fallides les parts han dabandonar lescena dofertes creuades congruents). El llenguatge de comunicaci que es requereix per expressar una illocuci inclou tots aquests llenguatges a ms de les partcules illocutries. Ontologia: En realitat, els llenguatges han de ser suficientment expressius per poder referir-se a tots els elements que puguin aparixer en algun moment en un missatge del procs de mediaci. Aix se sol treballar tcnicament amb una representaci formal de lontologia corresponent, amb lavantatge que llavors s possible raonar de manera automtica sobre les frmules que sutilitzin en lespecificaci i ls del sistema. Estructura performativa: El procediment de mediaci sespecifica com una xarxa descenes que en realitat sn protocols especfics per a lintercanvi de missatges i que tenen com a objectiu concret, per exemple, intercanviar ofertes fins a arribar a un acord, fer una conferncia privada (caucus) entre el mediador i una de les parts, etc. Les escenes es lliguen entre s per reflectir la precedncia causal o temporal entre elles. El segent diagrama mostra de manera simplificada lestructura performativa del procediment EcoDir (http://www.ecodir. org), que integra cinc escenes. En la primera es convoca les parts i es procedeix a una escena de negociaci, si no sarriba a un acord, es procedeix
Rols: En general sinclouen aquells que permeten diferenciar capacitats dacci, per exemple: facilitador, rbitre, part... Aquesta enumeraci se sol acompanyar duna descripci de lestructura social entre els rols, en concret, quins rols es poden especialitzar en un moment donat de la mediaci. Per exemple, ens pot convenir separar el rol part en p1la part que inicia el procs i p2 la part que es convoca; en altres ocasions, es considera el rol mediador com el rol ms genric, que es pot especialitzar en facilitador o rbitre, i fins i tot es pot establir la convenci que un mediador no pot exercir simultniament ambds rols en una fase dun procs. Llenguatges: Per poder expressar les accions que puguin prendre els participants, solem recrrer a un llenguatge de mediaci (que s com a qualsevol procs) que, per exemple, inclou les accions acceptar o acabar. Tamb es pot requerir un llenguatge del domini especfic de lmbit de la mediaci; per exemple, pagar t sentit en mediaci de consum. I per fer lespecificaci de les condicions que restringeixen un determinat acte de parla, necessitarem un llenguatge de restric-
Figura 1. Estructura performativa del procediment EcoDir de mediaci.
CAPTOL 16
Figura 2. Diagrama ISLANDER amb lespecificaci de lescena negociaci per al prototipus LLB.
a una fase de mediaci i, si aquesta falla, les parts es sotmeten a un arbitratge o escolten una recomanaci. Els arcs mostren com s possible acabar la mediaci en qualsevol moment, ja que les parts poden passar directament de qualsevol escena a lltima. Escena: Una escena es defineix amb el conjunt de rols que puguin intervenir i els missatges que es puguin intercanviar en ella. Es representa com un mquina destats finits en qu els arcs estan etiquetats pels missatges, i cada un (illocuci) pot tenir associades pre i post condicions. Si les precondicions no es satisfan, el sistema no admet el missatge i, per tant, no hi ha un canvi destat. Si aquestes es compleixen, les postcondicions del missatge tenen un efecte vlid en els objectes del model dinformaci. En una escena solen concrrer diversos participants i els estats sn compartits, s a dir, quan un participant realitza una acci vlida, les possibilitats de lacci de tots i cada un dels participants de lescena canvien dacord amb aquesta acci. Lespecificaci de lescena tamb defineix els estats en qu s possible que un agent que desenvolupa un determinat rol entri en escena, i tamb els estats en qu pugui sortir. Vegeu per exemple el diagrama de lescena de negociaci directa (Figura 2): es mostra com una vegada iniciada lescena sarriba a un estat de negociaci on sintercanvien ofertes i contraofertes fins que saccepta una i sarriba a un acord amb el qual acaba la mediaci, o es refusa una oferta i, o b es decideix prosseguir amb una altra fase de la negociaci o una de les parts decideix abandonar el procs. Tamb pot succeir que es consumeixi el termini acordat per negociar i, sense haver arribat
a un acord, es prossegueixi a la segent fase de negociaci. Transici entre escenes: Lencadenament entre escenes sespecifica mitjanant arcs que surten de lescena a una transici i duna transici a una escena. Daquesta manera sespecifica el flux que poden tenir els agents, ja que es precisa el rol que t un agent quan surt duna escena cap a una altra i el rol que pot tenir aquest mateix agent a lentrar en una altra. Tamb es poden especificar condicions relatives a la possibilitat de participar en dues escenes a la vegada, la obligatorietat doptar per una escena en particular entre dues o ms possibles o la necessitat de sincronitzar la presncia duns agents abans de poder iniciar una escena. Estructura performativa: El terme denota en realitat el conjunt descenes i les transicions que les encadenen. Per aix, un diagrama de lestructura performativa, com el que apareix en lespecificaci de LLB, dna una idea global de les fases del procediment de mediaci que sest especificant.
2.2
Model dinformaci
A linterior del sistema (informtic) de mediaci, les accions que tenen efecte sn nica i exclusivament aquelles que sadmeten en una escena. Lefecte que han de tenir sespecifica en el moment despecificar la illocuci que etiqueta un determinat arc en el diagrama de lescena, i aquest efecte es registra en una estructura de dades que s part del sistema informtic de mediaci. Les estructures de dades que es requereixen en un sistema de mediaci constitueixen all que denominem el model dinformaci. En particular, se sol especificar
CAPTOL 16
la base de dades de casos i un registre daquesta base ser el reflex oficial dexecutar una mediaci en el sistema. s important aclarir que aquesta base de dades es defineix segons les necessitats o preferncies que tingui el dissenyador del sistema i, per tant, haur de reflectir el grau de confidencialitat que vulgui donar al procs. Tamb cal aclarir que, a ms daquesta base de dades, el sistema ha danar recollint la informaci que es va generant durant el procs de manera que pugui vigilar que les precondicions dun missatge es compleixen i que els efectes es registren, encara que, en general, no tots aquests efectes es comunicaran a algun dels participants del procs. En molts casos, algunes de les dades que resulten dun determinat missatge s se li presenten a un altre dels participants, tot i que desprs no es guardin en la base de casos. Per exemple, totes les ofertes que es presenten en lescena dofertes creuades congruents de LLB tenen una part privada que noms coneix el mediador, i una part pblica on el mediador es comunica amb la contrapart. Cada part pot veure la histria de les ofertes que ha fet (privada i pblica) i rebut (les pbliques), mentre que el mediador pot veure la histria completa per la base de dades noms guarda loferta que va tenir xit o el registre del procs que va finalitzar sense xit.
al sistema i que tamb sn essencials per al seu s en mediacions reals. El sistema que presentem s un prototipus genric per tres raons: 1. Si es modifica lleugerament lescena ditinerari, es podrien definir mltiples procediments seqencials de mediaci a partir dall que ja est especificat en LLB (aix s, tallant els arcs i les escenes que no interessen per quedar-se amb un procediment seqencial ms senzill). Com que hi ha set escenes ja programades, el dissenyador pot escollir desenes dalternatives. No es cenyeix a un mbit particular de mediaci: el llenguatge que sutilitza en lespecificaci no requereix termes especfics de domini, per aquest motiu, LLB es pot aplicar en principi a qualsevol mbit. No especifica procediments detallats dinteracci que responguin a les peculiaritats dun tipus de mediaci, ni tampoc incorpora eines de recolzament a les parts, tot i que aquestes sn possibilitats immediates. Tampoc crea un model dinformaci complet, noms illustra com es poden fer procediments concrets i quin s el tipus destructures de dades que es poden requerir en general.
2.
3.
3 Per qu parlem dun prototipus genric de mediaci?

El propsit del sistema LLB s donar una idea suficientment clara de com pot arribar a funcionar un sistema de recolzament a la mediaci i illustrar la flexibilitat que es pot arribar a tenir per adaptar aquestes idees a les necessitats i prctiques de cada mbit especfic de mediaci, o a les preferncies i particulars necessitats dels seus usuaris potencials. Com que es tracta dun prototipus, el sistema que aqu presentem s un software que funciona per que no pretn ser utilitzable tal qual en processos reals de mediaci, tot i que s pot ser la base per a una especificaci funcional i el nucli dun sistema totalment operatiu. Per tal que un prototipus evolucioni a un sistema en producci, shan de precisar tots els components que aqu es descriuen. En particular, cal desenvolupar un model dinformaci complet, aclarir b els rols, llenguatges, escenes i transicions de manera que corresponguin adequadament a les prctiques de mediaci que es desitgin automatitzar i al substrat sobre el qual simplementen. En el prototipus no es tenen en compte aspectes de seguretat i robustesa que sn essencials per a un sistema en producci. Tampoc shan considerat els aspectes legals ni organitzacionals que doten de context
Caracterstiques del prototipus LLB
El prototipus LLB est implementat i s plenament operatiu. Est construt amb la plataforma EIDE per a la creaci dinstitucions electrniques desenvolupada a lIIIA, en concret, lespecificaci est feta amb el llenguatge ISLANDER i s executable sobre el middleware AMELI (Esteva et al. 2008)46. El prototipus sinspira en el procediment de mediaci dEcoDir (Figura 1) amb la diferncia que LLB primer fora una escena (lescena itinerari en el diagrama) on les parts acorden un mediador i, amb lajuda daquest, acorden un flux de mediaci. En altres paraules, sescull una o ms escenes de negociaci seguides duna escena de mediaci clssica i desprs escenes darbitratge o recomanaci. Lespecificaci de LLB permet definir fluxos amb mltiples escenes de negociaci i mltiples escenes darbitratge, per, tal i com est especificat, no permet tornar duna mediaci clssica a cap escena de negociaci, ni de les escenes darbitratge i recomanaci a la de mediaci o a la de negociaci. Aquesta restricci de fluxos es pot relaxar de ma-
CAPTOL 16
nera trivial en lespecificaci dISLANDER simplement canviant els arcs de lestructura performativa. El prototipus LLB cont exemples illustratius descenes que poden ser tils en un procs de mediaci. Per exemple, cont lespecificaci dun protocol de negociaci per ofertes creuades, tipus CyberSettle; un protocol perqu les parts i el mediador facin suggeriments de solucions o possibles acords sense que lautor de la proposta sigui identificat (brainstorming annim); o un protocol de mediaci tradicional. Sinclou una escena darbitratge, per no sinclou un rol addicional de lrbitre o del recomanador, sin que en aquest prototipus sempre hi ha un mediador (que sescull en lescena itinerari i est actiu durant tot el procs). Les escenes que es van especificar en LLB no pretenen ser ni les ms prctiques, ni les ms tpiques; noms pretenen, per una banda, donar una idea clara de la gran flexibilitat que pot haver en la definici duna activitat de mediaci i, per una altra, illustrar amb suficient precisi com es fa una especificaci completa duna escena que es pot usar en realitat.
5 Una nota sobre les versions de demostraci del prototipus LLB

El prototipus LLB es va especificar fent servir la plataforma EIDE de lIIIA per al desenvolupament dinstitucions electrniques i s executable sobre els sistemes operatius Windows, MacOS i Linux. Per les demostracions i el sistema executable que sinclouen en el CD que acompanya aquests materials, es van desenvolupar dues versions de demostraci del prototipus LLB. El prototipus LLB s operatiu i, per aquest motiu, requereix que els participants rebin i envin missatges quan sest executant. No obstant aix, la interfcie entre el sistema de mediaci i les parts que resulta de la implementaci en AMELI est dissenyada perqu un agent de software o un programa de desplegament la utilitzin en lnia, i no s adequada perqu lutilitzi un ser hum. s possible generar una interfcie rudimentria usant leina de monitoritzaci (SIMDEI) de la plataforma EIDE, per aquesta eina est pensada per al treball de depuraci de sistemes multi-agent, ra per la qual la interfcie presen-
Figura. 3. Imatge de pantalla amb la interfcie rudimentria generada per SIMDEI. Les dues finestres de lesquerra despleguen les interfcies de cada una de les parts (extret de Noriega i de Toro, 2009).
CAPTOL 16
ta massa informaci que va canviant a gran velocitat i requereix cert entrenament abans que una persona pugui utilitzar-la. Per tal de tenir un sistema que es pugui utilitzar amb finalitats demostratives, es van fer dues versions, LLB.0 i LLB.1, amb la mateixa funcionalitat que LLB per amb interfcies que pretenen ser ms naturals. Ambdues sn executables encara que, mentre que LLB.0 est dissenyada perqu sinstalli automticament sobre Windows i es pugui utilitzar de manera molt senzilla, la versi LLB.1 t una interfcie ms poderosa per no s fcil dinstallar. La versi LLB.0 fa servir una interfcie stand-alone; i.e. un nic procs que, en un mateix ordinador, genera finestres per a cada un dels participants. A les finestres, diferents per a cada participant i canviants per a cada escena, van apareixent els missatges que el participant rep, aix com els botons amb les accions que pot dur a terme o lespai perqu escrigui un missatge que senviar a un altre participant (vegeu Figura 4). En la versi LLB.0 cal programar a mida les interfcies de cada una de les escenes per separat i aquesta programaci noms funciona sobre el sistema operatiu Windows. Aquesta versi t programada una interfcie ad hoc noms per les escenes Itinerari, Mediaci_ Clssica i Ofertes_creuades_convergents_amb_mediador. A LL.0 no hem programat les interfcies corresponents a les altres escenes i, per aix, hem acotat la interfcie de lescena Itinerari de manera que no permet se-
leccionar qualsevol itinerari possible, sin noms aquells que utilitzen les escenes amb interfcie disponible. El CD que acompanya aquest annex cont un programa dautoinstallaci que activa LLB.0 i els vdeos LLB0_*. flv (o .mp4) mostren com funciona aquesta versi del prototipus47. La versi LLB.1, a diferncia de LLB.0, funciona sobre els sistemes operatius Windows, MacOS i Linux, i proveeix una interfcie per a totes les escenes. La interfcie presenta una pantalla bsica a cada usuari, no molt diferent de les de LLB.0, on hi ha uns quants camps amb missatges, espais per escriure, botons amb accions i informaci sobre la ubicaci de lusuari dins del procs de mediaci. La gran diferncia amb la interfcie de LLB.0 s que leina HIHEREI genera de forma totalment automtica les interfcies de LLB.1, mentre que cada finestra en LLB.0 shavia de programar explcita i artesanalment. La interfcie generada amb HIHEREI, a ms de ser absolutament general, t lavantatge de permetre que un usuari pugui modificar lespecificaci duna instituci electrnica en lnia (sobre la marxa) i continuar fent servir les mateixes interfcies. La versi LLB.1 treballa exactament sobre la mateixa estructura performativa que LLB.0, tanmateix, les transicions entre escenes es poden modificar de manera que les restriccions dels possibles itineraris es puguin canviar de forma trivial. Amb la mateixa facilitat es pot canviar el protocol duna escena, per exemple la de negociaci, com es pot apreciar en el vdeo de demostraci LLB1.flv (o mp4)48.
Figura 4. Exemple duna interfcie de la versi LLB.0. Es tracta duna finestra per al mediador dins de lescena Mediaci_Clssica. En aquest cas hi ha un espai per escriure i rebre missatges, i un bot que permet al mediador desplegar la llista de missatges que el mediador ha fet i rebut durant el que ha durat el procs de mediaci
CAPTOL 16
Figura 5. Exemple de les interfcies de LLB.1. Es mostra una finestra per cada part en un moment de la mediaci. Lestructura de les finestres s la mateixa per els continguts canvien segons lescena i lactivitat de cada part. A la dreta es pot apreciar com la part est a punt de tocar un bot que li permetr entrar a lescena Itinerari.
6 6.1
Rols:
Descripci detallada del prototipus LLB Ontologia

Mediador: Staff: agent intern de la prpia instituci que realitza tasques automtiques. No s visible als usuaris.
p: una part en conflicte. Es pot especialitzar en dos rols ms: p1: Part 1 i p2: Part 2. Les dues parts en conflicte.
Llenguatge de mediaci:
Figura 6. Llenguatge de mediaci.
CAPTOL 16
6.2
Model dInformaci
Mediador (Data type):
Figura 7. Mediador que es proposa a PropostaMediador, en lescena Itinerari.
Missatge (Function type):
Figura 8. Missatge.
Com a exemple de Function type posarem la funci missatge. A aquesta funci se li passa un parmetre de tipus String, que s el missatge que es vol enviar. Escenes (Enumeration type):
Figura 9. Llista de tipus String que representa litinerari a seguir en la mediaci.
6.3
Estructura Performativa
Aquest diagrama indica els protocols de mediaci (en ovals) i com es poden combinar (les lnies que els uneixen) per determinar un itinerari de mediaci. Aquesta instituci electrnica illustra lespecificaci duna famlia mplia dopcions de mediaci en les quals es poden
combinar formes diferents de negociaci, mediaci prpiament dita i arbitratge. Tota mediaci ha de comenar en una primera escena (Itinerari) en la qual les parts trien un mediador i, interactuant amb ell, trien un itinerari de mediaci. Una vegada acordat un itinerari especfic, la instituci electrnica les guia al llarg daquest itinerari49.
CAPTOL 16
Figura 10. Estructura performativa de litinerari de mediaci.
6.4
Escenes50
6.4.1 Itinerari En aquesta escena entren les parts i seleccionen un mediador, seguidament aquest els proposa un itinerari de mediaci. Una vegada hagin arribat a un acord ditinerari finalitza aquesta escena i comena la mediaci en lordre establert a litinerari.
CAPTOL 16
Figura 11. Itinerari
Arcs: P1EntradaInvitaP2 Una part informa tots els presents que entra. Entrada de les parts. (inform (?p1 p) (all all) (entrada ?p2)) InvitacioP2 Staff (agent intern de la instituci) informa una de les parts que t una invitaci per entrar a la instituci. Una part convida laltra a entrar en la mediaci. (inform (?s s) (!p2 p) (invitacio)) Rebutja Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. Si la part rebutja la invitaci, surt de la instituci i finalitza la sessi. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Caduca La sessi caduca quan arriba al temps indicat. Quan ha passat un temps predeterminat, si la part convidada no ha fet res, la sessi finalitza. [!temps] P2Accepta Una part informa tots els presents que accepta la invitaci. La part accepta entrar en la mediaci. (inform (!p2 p) (all all)) (acceptar)) PropostaMediador Staff proposa un mediador a tots els presents. Si alguna de les parts rebutja el mediador, sen torna a proposar un altre. (inform (!s s) (all all)) (proposta ?mediador))
CAPTOL 16
Acceptar La part accepta el mediador proposat. (inform (?p p) (all all)) (proposta acceptar)) Rebutjar La part rebutja el mediador proposat. (inform (?p p) (all all)) (proposta rebutjar))
Figura 12. Imatge de lespecificaci en ISLANDER daquestes tres etiquetes amb les seves corresponents illocucions (Acci de larc), precondicions (Predicats) i postcondicions (Accions).
Abandona Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. Una part surt de la instituci i finalitza la sessi. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) MediadorSeleccionat Staff informa tots els presents que es continua ja que totes dues parts han acceptat. Quan les dues parts han acceptat, el mediador entra a la instituci. (inform (!s s) (all all)) (continua)) Itinerari El mediador informa tots els presents sobre litinerari de mediaci. El mediador proposa una seqncia dactivitats de mediaci possibles. (inform (?m m) (all all) (registre ?scenes)) AcceptarItinerari Una part accepta litinerari proposat. Les parts accepten litinerari proposat pel mediador. (inform (?p p) (all all) (acceptar)) Rebutja Una part rebutja litinerari proposat. La part rebutja litinerari proposat pel mediador. (inform (?p p) (all all) (rebutjar))
CAPTOL 16
Continua Staff informa tots els presents que es continua ja que totes dues parts han acceptat. Quan les dues parts han acceptat un itinerari surten de lescena i comena la mediaci. (inform (!s s) (all all)) (next)) Abandona Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. Si una de les parts surt de la instituci, finalitza la sessi. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) 6.4.2. Negociaci Directa En aquesta escena de mediaci cada part pot fer la seva oferta. Lescena finalitza si sarriba a un acord o si alguna de les parts decideix abandonar.
Figura 13. Negociaci directa.
Arcs: Inici Inici: entrada a lescena. Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda ?temps)) Oferta, Acceptar, Rebutjar Oferta: una part realitza una oferta que el mediador ha de validar. Una part informa tots els presents de loferta que fa. (inform (?p p) (?all all)) (oferta ?oferta)) Acceptar: la part que ha rebut loferta laccepta i sacaba la mediaci. Una part informa tots els presents que accepta loferta. (inform (?p p) (all all)) (acceptar)) Rebutjar: la part que ha rebut loferta la rebutja. Una part informa tots els presents que rebutja loferta. (inform (?p p) (all all)) (rebutjar))
CAPTOL 16
Acord, Abandona, Continua, Caduca Acord: sha arribat a un acord. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acord !oferta)) Segent: una de les parts surt de lescena, continuem amb la mediaci. Una part informa tots els presents que es continua amb la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (seguent)) Abandona: una de les parts abandona lescena, finalitza la sessi. Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] 6.4.3 Ofertes creuades convergents amb mediador En aquesta escena de mediaci les parts fan propostes econmiques (una pblica i una altra privada) fins que es creuen i arriben a un acord o sacaben les rondes de negociaci. En cas que no shagi arribat a cap acord continuarem amb la mediaci.
Figura 14. Ofertes creuades.
Arcs: Inici Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca i el nmero de rondes en qu es fan propostes. Entrada a lescena. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda2 ?temps ?numerorondes)) Monetari Una part informa al staff de quina s la seva proposta econmica, pblica i privada. Monetari: cada part fa la seva proposta econmica. (inform (?p p) (!s s)) (monetari ?privat ?public)) DefinicioRol Una part informa tots els presents de quin s el seu rol a la negociaci. Cada part tria el seu rol (deutor o sollicitant). (inform (?p p) (all all)) (rolNegociacio ?rol))
CAPTOL 16
SeguentRonda Staff informa tots els presents que es passa a la segent ronda i de quines han sigut les ofertes pbliques. Si no sha arribat a un acord passem a la segent ronda. (inform (!s s) (all all)) (seguentRonda ?publics)) Missatge El mediador envia a tots els presents un missatge. El mediador envia un missatge a les parts. (inform (?m m) (all all)) (missatge ?missatge)) AcordMonetari, Abandona, Caduca, Continua, NoAcord AcordMonetari: sha arribat a un acord econmic. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord monetari, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acordMonetari ?valor)) Abandona: una de les parts abandona lescena, finalitza la sessi. Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] Continua: una de les parts surt de lescena, continuem amb la mediaci. Una part informa tots els presents que continua amb la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (seguent)) NoAcord: shan acabat les rondes sense arribar a un acord econmic, continuem amb la mediaci. Staff informa tots els presents que es continua amb la mediaci sense haver arribat a cap acord. (inform (?s s) (all all)) (seguent))
Figura 15. No acord.
6.4.4 Mediaci Facilitada En aquesta escena de mediaci, cada part pot fer la seva oferta, que ha de ser validada pel mediador abans darribar a laltra part. En qualsevol moment el mediador pot enviar un missatge a les parts. Lescena finalitza si sarriba a un acord o si alguna de les parts decideix abandonar.
CAPTOL 16
Figura 16. Mediaci facilitada.
Arcs: Inici Inici: entrada a lescena. Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda ?temps)) Oferta, ValidarOferta, Acceptar, Rebutjar, Missatge, RebutjarOferta Oferta: una part realitza una oferta que el mediador ha de validar. Una part informa tots els presents de loferta que fa. (inform (?p p) (?m m)) (oferta ?oferta)) ValidarOferta: el mediador valida loferta per tal que laltra part la pugui veure. El mediador informa tots els presents que valida loferta que ha rebut. (inform (?m m) (all all)) (validar !oferta)) RebutjarOferta: el mediador rebutja loferta. El mediador informa tots els presents que rebutja loferta que ha rebut. (inform (?m m) (?p p)) (rebutjar)) Acceptar: la part que ha rebut loferta laccepta i sacaba la mediaci. Una part informa tots els presents que accepta loferta. (inform (?p p) (all all)) (acceptar)))) Rebutjar: la part que ha rebut loferta la rebutja. Una part informa tots els presents que rebutja loferta. (inform (?p p) (all all)) (rebutjar)))) Missatge: el mediador envia un missatge a les parts. El mediador envia a tots els presents un missatge. (inform (?m m) (all all)) (missatge ?missatge)) Acord, Abandona, Continua, Caduca Acord: sha arribat a un acord. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acord !oferta))
CAPTOL 16
Continua: una de les parts surt de lescena, continuem amb la mediaci. Una part informa tots els presents que es continua amb la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (seguent)) Abandona: una de les parts abandona lescena, finalitza la sessi. Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] 6.4.5 Brainstroming annim En aquesta escena de mediaci, cada part pot fer la seva oferta. La particularitat daquest tipus de mediaci s que loferta s cega, quan es fa pblica no sindica qui lha fet. Lescena finalitza si sarriba a un acord o si alguna de les parts decideix abandonar.
Figura 17. Brainstorming.
Arcs: Inici Inici: entrada a lescena. Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda ?temps)) OfertaCega, OfertaPublica, Acceptar, Rebutjar OfertaCega: una part envia la seva oferta a lagent s, aquest agent s intern a la instituci i les seves accions sn automtiques. Una part informa el staff de loferta que fa. (inform (?p p) (!s s)) (oferta ?oferta)) OfertaPublica: lagent s fa pblica loferta que ha rebut, sense indicar qui lha realitzat. Staff informa tots els presents de loferta duna part. (inform (!s s) (all all)) (oferta !oferta)) Acceptar: la part accepta loferta, si totes laccepten, sarriba a un acord. Una part informa tots els presents que accepta loferta. (inform (?p p) (all all)) (acceptar))
CAPTOL 16
Rebutjar: la part rebutja loferta, sha de realitzar una nova proposta. Una part informa tots els presents que rebutja loferta. (inform (?p p) (all all)) (rebutjar)) Caduca, Acord, Abandona, Continua Acord: sha arribat a un acord. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acord !oferta)) Continua: una de les parts surt de lescena, continuem amb la mediaci. Una part informa tots els presents que es continua amb la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (seguent)) Abandona: una de les parts abandona lescena, finalitza la sessi. Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] 6.4.6. Mediaci Clssica En aquesta escena de mediaci, cada part pot fer la seva oferta, que ha de ser validada pel mediador abans darribar a laltra part. Cada part tamb pot demanar un xat privat amb el mediador. Si una part i el mediador estan reunits, laltra part no pot realitzar una oferta. Lescena finalitza si sarriba a un acord o si alguna de les parts decideix abandonar.
Figura 18. Mediaci clssica.
Arcs: Inici Inici: entrada a lescena. Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda ?temps))
CAPTOL 16
Oferta, ValidarOferta, Acceptar, Rebutjar, Missatge, RebutjarOferta
Figura 19. ValidarOferta, Acceptar, Rebutjar, Missatge, RebutjarOferta.
Oferta: una part realitza una oferta que el mediador ha de validar. ValidarOferta: el mediador valida loferta per tal que laltra part la pugui veure. RebutjarOferta: el mediador rebutja loferta. Acceptar: la part que ha rebut loferta laccepta i sacaba la mediaci. Rebutjar: la part que ha rebut loferta la rebutja. Missatge: el mediador envia un missatge a les parts. Una part informa el mediador de loferta que fa. (inform (?p p) (?m m)) (oferta ?oferta)) El mediador informa tots els presents que valida loferta que ha rebut. (inform (?m m) (all all)) (validar !oferta)) El mediador informa tots els presents que rebutja loferta que ha rebut. (inform (?m m) (?p p)) (rebutjar)) Una part informa tots els presents que accepta loferta. (inform (?p p) (all all)) (acceptar)) Una part informa tots els presents que rebutja loferta. (inform (?p p) (all all)) (rebutjar)) El mediador envia a tots els presents un missatge. (inform (?m m) (all all)) (missatge ?missatge)) Caucus Caucus: es fa servir per anar a lestat de xat entre una de les parts i el mediador. Una part informa tots els presents que vol un xat privat amb el mediador. (inform (?p p) (all all) (caucus)) Missatge, missatge Missatge: missatges que senvien al xat entre el mediador i la part.
CAPTOL 16
Una part envia un missatge al mediador. (inform (!p p) (?m m) (missatge ?missatge)) El mediador envia un missatge a una part. (inform (?m m) (!p p) (missatge ?missatge)) Continuar Caucus: es fa servir per tornar de lestat de xat entre una de les parts i el mediador. Una part informa tots els presents que torna del xat privat amb el mediador. (inform (?p p) (all all) (caucus)) Acord, Abandona, Continua, Caduca
Figura. 20. Especificaci de quatre etiquetes dun mateix arc. Vegeu, per exemple, en el primer rengl, que per arribar a un acord calen dos participants.
Acord: sha arribat a un acord. Continua: una de les parts surt de lescena, continuem amb la mediaci. Abandona: una de les parts abandona lescena, finalitza la sessi. Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acord !oferta)) Una part informa tots els presents que es continua amb la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (seguent)) Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] 6.4.7 Arbitratge Si les dues parts accepten larbitratge hauran dacatar la decisi dun rbitre (el mediador).
CAPTOL 16
Figura 21. Arbitratge.
Arcs: Inici Inici: entrada a lescena. Staff informa tots els presents que comena lescena de mediaci amb el temps en qu caduca. (inform (?s s) (all all) (iniciRonda ?temps)) AcceptarArbitratge AcceptarArbitratge: la part accepta acatar la decisi dun rbitre (el mediador). Una part informa tots els presents que accepta larbitratge. (inform (?p p) (all all) (acceptar)) Decisio, Caduca, Abandona Decisi: el mediador realitza loferta amb la qual finalitzar la mediaci. Caduca: si alguna de les parts no fa res durant un temps determinat, la sessi finalitza. Abandona: si una de les parts no accepta que el mediador tingui lltima paraula, pot abandonar i la mediaci finalitza sense acord. El mediador informa tots els presents de quina ha sigut loferta final. (inform (?m m) (all all)) (decisio !final)) La sessi caduca quan arriba al temps indicat. [!temps] Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) 6.4.8. Recomanaci El mediador fa una proposta que les parts poden acceptar i, si alguna part abandona, finalitza la mediaci sense arribar a un acord.
CAPTOL 16
Figura 22. Recomanaci.
Arcs: PropostaMediador PropostaMediador: el mediador fa lltima proposta de la mediaci. El mediador informa tots els presents loferta que fa. (inform (?m m) (all all) (oferta ?oferta)) Acceptar Acceptar: la part accepta la proposta del mediador. Una part informa tots els presents que accepta loferta. (inform (?p p) (all all) (acceptar)) Abandona, Acord Abandona: si una de les parts no accepta la proposta del mediador, abandona i finalitza la mediaci sense arribar a un acord. Una part informa tots els presents que surt de la mediaci. (inform (?p p) (all all)) (abandona)) Acord: si les dues parts accepten loferta del mediador, sarriba a un acord i la mediaci finalitza. Staff informa tots els presents que hi ha hagut un acord, i informa daquest valor. (inform (?s s) (all all)) (acord !oferta))
Bibliografia
the Regulation of Electronic Social Systems. European Press Academic Publishing, Florncia: 55-77. Noriega, P.; Lpez de Toro, C. (2009). Towards a platform for on-line mediation. A Poblet, M.; Schild, U.; Zeleznikow, J. (Eds.) Proceedings of the Workshop on Legal and Negotiation Decision Support Systems (LDSS 2009) in conjunction with ICAIL 2009. Barcelona, 12 de juliol de 2009: pp. 67-75. Disponible a CEUR Workshop Proceedings, http:// CEUR-WS.org/Vol-482/ Sierra, C.; Rodrguez-Aguilar, J.A.; Noriega, P.; Esteva, M.; Arcos, J.L. (2004). Ingeniera de Sistemas Multiagente va Instituciones Electrnicas. Novtica, Vol. 170: 20-24.
Brito, I; Pinyol, I; Villatoro, D., Sabater-Mir, J. (2009). HIHEREI: Human Interaction within Hybrid Environments. A Proceedings of 8th International Conference on Autonomous Agents and Multiagent Systems (AAMAS 2009), Maig 2009: 1417-1418. Esteva, M.; Rodrguez-Aguilar, J.A.; Arcos, J.L.; Sierra, C.; Noriega, P.; Rosell, B. (2008). Electronic Institutions Development Environment. A 7th International Joint Conference on Autonomous Agents and Multiagent Systems (AAMAS 08), Estoril, Maig 2008: 1657-1658. Noriega, P. (2007). Regulating Virtual Interactions. A Casanovas, P.; Noriega, P.; Bourcier, D.; Galindo, F. (Eds.) Trends in Legal Knowledge. The Semantic Web and
CAPTOL 16
Notes
1 La Pound Conference de lany 1976, o Conferncia Nacional sobre les Causes de la Insatisfacci Popular amb lAdministraci de Justcia, reunieix uns dos-cents jutges, advocats i acadmics despecialitats diverses i parteix duna crtica explcita a les carncies del sistema judicial nord-americ a lhora dafrontar les diferents tipologies de conflictes. 2 3 4 5 Vegeu Barrett (2004) per a una histria del desenvolupament de lADR als Estats Units. Entrevista amb Maria Munn, 3 de maig de 2010. http://www.cybersettle.com/pub/home/about.aspx http://www.secondlife.com
6 s freqent que hi hagi normativa legal que incideixi directament sobre aquestes regles constitutives i pot ser prctic que el sistema de mediaci inclogui la possibilitat (com a recolzament a les parts) daccedir a un repositori on aquestes regles constitutives senuncin de manera clara i, si s el cas, sincorporin els textos legals corresponents. 7 s desitjable que el procediment inclogui una primera activitat en qu les parts confirmin que coneixen les regles del joc i que es posin dacord en com abordar aquells aspectes del procediment que tinguin un carcter opcional. Per exemple, si es tria una trajectria tipus EcoDir (http://www.ecodir.org/odrp/index.htm), les parts han de saber que el procs es divideix en una fase de negociaci, que si fracasa, es segueix a una de mediaci clssica i, si aquesta tamb fracasa, es passa a un arbitratge. Si sacorda fer la fase de negociaci amb el protocol dofertes creuades amb mediador (tipus Cybersettle http://www.cybersettle.com/pub/home/demo.aspx), sha de fixar el nmero de rondes doferta-contraoferta que sadmetran en aquesta fase de negociaci. 8 Per exemple, en el protocol de Cybersettle, hi ha (i) una regla que estableix que si el oponent fa una contraproposta vlida (que ha de millorar la proposta del proponent), llavors el sistema comunica a les dues parts loferta intermdia, que constitueix lacord; (ii) si la contraproposta no es vlida, el sistema informa loponent que la contraproposta no saccepta i nhi requereix una nova. 9 http://www.cybersettle.com/pub/home/demo.aspx
10 Recomanaci 98/257/CE, de 30 de mar de 1998, relativa als principis aplicables als rgans responsables de la soluci extrajudicial dels litigis en matria de consum. 11 Recomanaci 2001/301/CE, de 4 d abril de 2001, relativa als principis aplicables als rgans extrajudicials de resoluci consensual de litigis en matria de consum. 12 Per exemple, a ECODIR, http://www.ecodir.org
13 Per exemple, Electronic Courthouse, http://www.electroniccourthouse.com 14 Un exemple sn les regles de procediment de la UDRP de la ICANN. 15 Aix, les regles del procediment de mediaci dels noms de domini .Cat. estableixen que el mediador ofereix una recomanaci que les parts no estan obligades a seguir. Es pot consultar a http://domini.cat/normativa/en_normativa_procediments.html 16 Per exemple, en el sistema de reputaci d eBay, el comprador i venedor de cada transacci poden avaluar-se respectivament mitjanant un vot i un breu comentari annim. Aix, a mesura que un usuari va realitzant transaccions se li van acumulant els vots de les seves contraparts, de manera que es dna una visi positiva o negativa de la seva activitat dins de la comunitat. 17 Tamb a eBay: http://pages.ebay.ca/help/pay/escrow.html
18 Altres estudis, en canvi, s que han incls els sistems de gesti de queixes (e.g. Conley Tyler, 2003). 19 Entre daltres, lAjuntament de Nova York, o les empreses Walmart, General Electric o Zurich Insurance http://www.cybersettle.com/pub/home/casestudies.aspx. Segons fonts del mateix Ajuntament de Nova York, ls de Cybersettle ha estalviat ms de 70 milions USD des de la seva implementaci lany 2004 amb ms de 4000 queixes resoltes en aquest perode: http://www.cybersettle.com/pub/76/section.aspx/25 20 Dacord amb larticle 3 a de la Directiva 52/2008, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en asuntes civils i mercantils.
CAPTOL 16
21 Per exemple, The Mediation Room (http://www.themediationroom.com) o Juripax (http://www.juripax.com) ofereixen sota llicncia ls del seu software per no ofereixen serveis de mediaci online. 22 Aix a Juripax o The Mediation Room. Entre els llicenciataris del programari de The Mediation Room sinclouen, entre daltres, el Ministeri de Justcia del Regne Unit en un projecte pilot de mediaci en lnia en casos que esperen vista al Jutjats de reclamacions descassa quantia http://v2.theclaimroom.com/index.lxp?host=294. 23 24 Per exemple, a http://www.mediaronline.com Article 43 de la Llei 60/2003, de larbitratge.
25 Vegeu Berger (2006: 46), Kaufmann-Kohler (2004: 7), Fernndez Rozas (2007:626), Barona Vilar (1999: 214), Esteban de la Rosa (2005: 100). Tamb en aquest sentit, el Libro Verde sobre las modalidades alternativas de solucin de conflictos en el mbito del derecho civil y mercantil (2002: nota al peu de pgina 2 punt 1). 26 Un dels primers articles doctrinals que varen sorgir per la confluncia de larbitratge en el ciberespai va ser el de Gibbons (1998). Posteriorment, numerosos articles i monografies shan ocupat del tema, entre daltres, Kaufmann-Kohler (2004). En el Llibre Blanc sobre Mecanismes Extrajudicials de Soluci de Conflictes a Espanya sinclou larbitratge com a mtode d ADR. Aix, Paz Lloveras (2002) i tamb Marchal Escalona (2004: 95-124, en especial, p. 98). 27 Larticle 34 de la Llei 60/2003, de larbitratge estableix larbitratge dequitat com a supletori, si b en larbitratge de consum la regla pot ser la inversa (Disp. Add. nica de la mateixa Llei). 28 Per exemple, el procediment de mediaci dels NNDD .cat. http://www.iqua.net/?go=R3KV5eGGgIVf0lSvUS0nJkuzHiC KxSWU6UESTAmtMjeskf8= . Tamb a EcoDir, http://www.ecodir.org i al Centre de Mdiation et Arbitrage de Paris: http:// www.mediationetarbitrage.com/interne.php?page=26&niveau=1 29 Aquest s el cas de lEcoDir. http://www.ecodir.org
30 Per exemple, lavaluaci neutral inicial susa a lElectronic Courthouse. http://www.electroniccourthouse.com 31 Entre daltres, el Centre de Mdiation et dArbitrage de Paris utilitza lavaluaci jurdica independent: http://www.mediationetarbitrage.com/interne.php?page=26&niveau=1 32 s cert, per, que aquesta terminologia en ocasions pot ser equvoca. Per exemple, en ocasions sha utilitzat el terme med-arb per identificar aquells procediments darbitratge en els quals lrbitre no t capacitat per imposar una soluci a les parts (Rule, 2002: 43).
33 Aix, el projecte Virtual Magistrate de la Villanova University o lOnline Ombuds Office (OOO) de la University of Massachusetts. 34 Lany 1997, la Hewlett Foundation financia la creaci del Center for Information Technology and Dispute Resolution de la University of Massachusetts dirigit per Ethan Katsch, un dels centres de referncia en aquest mbit. 35 La United Nations Economic Commission for Europe (UNECE) va auspiciar els primers Forums Internacionals dODR (2003-2008). Vegeu http://www.odr.info 36 Les entitats que faciliten els segells de qualitat certifiquen que les entitats que gaudeixen daquest serveis es comprometen a seguir els criteris tics del segell de qualitat i a sotmetres al sistema alternatiu de controvrsies del segell de qualitat. 37 38 39 40 Dades proporcionades per Rita Vill, 14 de juliol de 2010. Entrevista amb Xavier Carbonell, 3 de maig de 2010. Entrevista amb Francesca Cano, 10 de juliol de 2009. http://acdmasocialnetwork.ning.com/
41 Per a la mediaci familiar, vegeu: http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.e6cd25a43dcc91b6bd6b6410b 0c0e1a0/?vgnextoid=5dcbf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5dcbf31f87203110VgnVCM 1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Per a la mediaci penal, vegeu http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.84f6394bc89391b6bd6b6410b0c 0e1a0/?vgnextoid=ac1cf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ac1cf31f87203110VgnVCM100 0008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
CAPTOL 16
42 Vegeu, per exemple http://www.xtec.es/crp-santcugat/mediacioexperiencies.htm i http://www.xtec.net/iesjplafarreras/Mediacio/mediacio.htm 43 http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/justicia/ecatblog?portal:componentId=ecat-blog&portal:type=action&port al:isSecure=false&pmAction=viewPost&blogId=40280e8b132d536601132f227a66057c&groupid=40280e8c0a8dcc3c 010a8e689f10008a&postId=40280e8e296854470129694fd0d50008&langCode=ca 44 Entrevista amb Xavier Carbonell, 3 de maig de 2010.
45 Com a part dels materials del Llibre Blanc de la Mediaci de Catalunya, sinclou un CD amb alguns materials als quals es fa referncia en aquest annex: (1) el manual del prototipus LLB; (2) el codi executable del prototipus amb la interfcie intutiva per a les tres escenes (LLB.0); (3) el seu corresponent manual dinstallaci. A ms, sinclouen breus vdeos de demostraci del prototipus LLB.0 i de la seva versi estesa LLB.1. Aquest darrer vdeo tamb est disponible al canal YouTube del IIIA: http://www.youtube.com/user/UDTIA#p/u/1/raFVXwtUf1g 46 ISLANDER s un llenguatge grfic per especificar institucions electrniques. Els diagrames i cpies de pantalla que sinclouen en la secci descriptiva daquest annex sn lespecificaci real del prototipus. Aquestes especificacions sn executables sobre un middleware (AMELI) que al seu torn genera lentorn virtual de la instituci electrnica. Ambds softwares i altres eines associades formen la plataforma EIDE (Electronic Institutions Development Environment) que es troben disponibles a: http://e-institutions.iiia.csic.es/software.html. El CD adjunt cont totes les llibreries de la plataforma EIDE. 47 El programa dautoinstallaci fa una cpia a lordinador de lusuari del directori prototipoLLB que cont tot el software necessari per executar LLB.0. A ms, el CD inclou el fitxer executarLLB0.bat (que fa funcionar laplicaci LLB.0), les interfcies prpies de LLB.0, lespecificaci completa de LLB i tot el software de la plataforma EIDE que suporta els prototipus. El vdeo LLB0_A_proces.flv (o .mp4) mostra de manera simplificada un procs de mediaci complet, mentre que els altres illustren cada una de les tres escenes implementades en LLB.0. 48 HIHEREI s una eina que es troba encara en procs de desenvolupament i, per la seva execuci, es requereix una instal laci no trivial dun nombre considerable de components de software; per aix, no resulta prctic incloure el seu codi en el CD annex. 49 En aquesta estructura performativa especfica, les lnies que uneixen les escenes limiten els itineraris possibles a lesquema dEcoDir, on la mediaci pot tenir tres fases successives: negociaci (els quatre protocols en el nivell superior de la grfica), mediaci clssica, i arbitratge o recomanaci (nivell inferior). Canviant les fletxes, es pot eliminar aquesta limitaci. 50 En cada escena sinclou el diagrama destats finits corresponent al procediment de lescena, les etiquetes de cada arc, les illocucions que corresponen a letiqueta i una descripci intutiva de la illocuci. En la descripci dalguna escena sinclou tamb una imatge de pantalla dISLANDER, on es pot apreciar com aquestes etiquetes sespecifiquen.
Bloc VI
Annex 1. Quadre comparatiu per sectors Annex 2. La formaci en mediaci a Catalunya Annex 3. Estudi sobre els conflictes i la incapacitat temporal. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic Annex 4. La mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via Annex 5. Percepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia Annex 6. Notcia dels collegis i associacions professionals Annex 7. A mode de conclusions: la implantaci de la mediaci intrajudicial
ANNEX 1
Quadre comparatiu per sectors

Nria Galera (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Emma Teodoro (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Resum
Els diferents recorreguts formatius en matria de mediaci poden ajudar a aclarir aspectes rellevants sobre el perfil del mediador o mediadora. Aquest informe vol aportar una visi el ms exacta possible de les ofertes formatives que, en matria de mediaci, existeixen actualment dins del territori catal. Lestudi t dos vessants, la primera comprn les institucions ms rellevants pel que fa a la formaci en mediaci a Catalunya: universitats, Diputaci de Barcelona, Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya i collegis professionals, i incideix tant en la tipologia de loferta com en el pes dels diferents mbits de la mediaci dins del contingut dels programes educatius. La segona, recull les experincies formatives dels formadors i formadores i les impressions que aquests tenen de diferents aspectes relatius a la professi.
Paraules clau
Formaci, mediaci, universitats, collegis professionals, msters, postgraus, cursos.
Mediacions realitzades 2008 Resultats mediacions Procs de mediaci Total Mediadors Total Mediats
Entitats amb actuacions en mediaci any 2008
Comunitria* 75,7 94,6 60,8 73,1 79,6 21,7 78,8 79,2 50,3 42,0 S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D S/D 1, 30 S/D S/D S/D 56,8 S/D 1, 30 1,5 S/D 49,7 S/D S/D S/D 20,3 70 1, 30 5 14,3 85,7 S/D S/D S/D S/D 23,7 75 1, 30 5 12,5 87,5 78,3 19,4 16,3 (*4) 1, 43 (*6) S/D S/D S/D 25 101 32 7 120 14 S/D 41 4555 (amb educaci) 3,4 21,7 78,4 996 (sense educaci) 26,9 1,58 (*5) 4,2 24,9 75,1 54 39,2 48,9 1, 58 (*5) 3,1 24,3 75,7 382 3,4 11,5 (*1) 0,43 (*2) 2,1 (*3) 32,2 67,8 3559 48,0 50,0 50,0 25,8 42,5 80,0 51,4 S/D S/D S/D S/D 24,3 29 1,12 2,8 S/D S/D 220 48,4
Escolar**
Familiar (pblic)
Familiar (privat)
mbit Total Total Dones (%) Dones (%) Homes (%) Homes (%) Nombre mitj sesions Durada mitjana sessions (hs) Durada mitjana processos (dies) Mediacions amb Acord (%) Mediacions Sense Acord (%) 51,6 52,0 50,0 50,0 74,2 57,5 20,0 48,6 S/D S/D S/D S/D 16463 30843 1220 1136 93 37139 4564 1416 61510 S/D S/D S/D
Total mediacions
69
19114
174
2466
610
568
Salut
20
45
Salut/Intercultural
98
37139
Penal/Joves
2135
ANNEX 1
945
70,5 29,3 41,8 1,3
Penal/Adults
397
Consum
85
30755
Laboral
47699
Empresarial
23 (*7)
S/D
Gesti i governana
41
674
Totals
515
141602
49,5
50,5
154384
* Mediacions de referncia per a lanlisi=9438 (sense Reus ni CC Alt Empord); mediacions interculturals=5079.
** Mediacions escoles=2140 (dades de referncia per a lanlisi), mediacions USCE=326.
*1. Mitjana en dies: aproximaci menys duna setmana= 3,5 dies i Ms temps= 40 dies. *2 aproximaci en minuts: Ms de 2 hores aproximat a 150 minuts. *3) Ms de tres aproximat a 5. *4) Calculat en base a 7 casos respostes. *5) Resposta enquesta mediadores en famlia * 6) Respostes de 9 centres *7) Mediacions internes dempreses de la mostra de 400 casos
ANNEX 1
Actuacions de suport a la mediaci

Tipus de mediaci (Per a tota Catalunya) Comunitria Escolar* Familiar Salut Penal/Joves Penal/Adults Consum Laboral Empresarial Gesti i governana
* Entitats de referencia: escoles
Total entitats amb suport 59 159 1 66 1 1 6 S/D S/D S/D
Entitats segons tipus suport (%) Formaci 56,3% 54,1% 100% 64,6% 100% 100% S/D S/D S/D S/D Assessorament 36,6% 20,1% 100% 46,2% 100% 100% S/D S/D S/D S/D Difusi 53,5% 87,4% 100% 48,2% 100% 100% 100% S/D S/D S/D
Tipus organitzaci mediaci a Catalunya

Organitzaci per mbits Famlia (privat) Privada Entitats privades Administraci autonmica Administraci Local Administraci Autonmica Administraci Autonmica ; Administraci Local Centralitzat/ Descentralitzat Centralitzat/ Descentralitzat Administraci Central; Administraci Autonmica Pblica Pblica Pblica Pblica/privada Pblica/privada Salut Comunitria Penal Consum Laboral
Educaci
Famlia (pblic)
Titularitat
Pblica
Pblica
Tipus organitzaci Privat/ Contractat Descentralitzat Centralitzat/ Descentralitzat
Administraci autonmica
Administraci autonmica
Centralitzat
Nivell gesti Mediadors professionals Hospitals i Caps Ajuntaments i Consells Comarcals
Descentralitzat (Escoles) Centralitzat (USCE)
Descentralitzat (Juvenil) Centralitzat (Adults)
Centre de Mediaci Familiar de Catalunya
Nom entitat prestadora
Escoles adherides al Programa de Convivncia i Mediaci Escolar (n=253); USCE: Unitat de Suport a la Convivncia Escolar
Juvenil: Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT). Adults: Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat.
Agncia Catalana de Consum; Juntes Arbitrals de Consum dAjuntaments i Consells Comarcals; Associacions de consumidors Directa: Pels propis mediadors de les entitats
Tribunal Laboral de Catalunya; Departament de Treball; Comissions paritries
ANNEX 1
947
Directa: Mediacions realitzades: a) de forma particular: 63,9%; b) Contractat per una entitat pblica: 17,2%; c) Contractat por una associaci sense nim de lucre: 16,6% Directa/ Indirecta: El 77,8% de les mediacions han estat realitzades per mediadors de la prpia entitat, i un 22,2% per mediadors daltres entitats. Directa/ Indirecta: Les mediacions han estat realitzades: a) nicament pels propis mediadors de lentitat en un 51,9%; b) nicament per empreses externes: 16,7%; c) nicament de forma mixta: 31,4% 118 69 1 54 2

Directa: Juvenil, per mediadors de lentitat Indirecta: Adults per mediadors dempresa contactada (Associaci pel Benestar i el Desenvolupament (ABD). 85
Directe: Pels propis mediadors de les entitats
Indirecta: Majoritriament per mediadors contactats; de forma minoritria per personal de CMF
Directa: Pels propis mediadors de les entitats
Tipus de prestaci
Nombre entitats prestadores
254
Mediadors per mbits Familia 382 382 54 1,6 3,4 7 32 S/D 54 25 220 7 32 14 Familia (mediadors) Salut Comunitria Penal (Joves) Laboral Penal (Adults)
Educaci Alumnes
Educaci Professors
Total 6,7
2138
1163
Mitjana per entitat 100% professionals S/D 76,5% D 25,6% H S/D 47,4% 100% 100% 100% S/D 100% 100% 74,9% D 25,1% H 85,7% D 14,3% H 87,5% D 12,5% H S/D S/D 100% professionals 64% professionals 36% voluntaris 100% professionals 100% professionals 88,6% professionals 11,4% voluntaris
18,5
Profesionalitzaci (%)
100% voluntaris
100% voluntaris
Sexo (%)
64,4% D 35,6% H
71,0% D 29,0% H
Formacin en mediaci (%)
100%
100%
Formacin bsica (%) Universitaris: 100% S/D Universitaris: 100% Universitaris: 100%
Secundaris (incomplet)
Universitaris: 100%
Universitaris: 100%
S/D
ANNEX 1
948
Mediats per mbits Familia (pblic) Salut 93 7,2 25,8% H 74,2% D 1220 1220 50% H 50% D 50% H 50% D 21,4 1136 Familia (privat) Comunitria 16463 238,6 48,4% H 51,6% D 210 1,2 S/D 92,7% espanyoles 7,3% estrangers S/D 43,5 S/D S/D 76,3 de les parts sn de diferent nacionalitat; 23,7% sn de la mateixa nacionalitat S/D 42,8 S/D
Primaris: 6,7%. Secundaris: 10,1% Universitaris: 83,2%.
Educaci (alumnes)
Eduaci (professors)
Penal (adults) 576 576 Imputats: 80% H 20% D
Penal (Joves) 2135 2135 Imputats: 59% H 29% D
Laboral 85.200 S/D S/D

Imputats: 72,41% espanyols; 22,25% estrangers S/D S/D
Total
3727
Mitjana per centre
22,1
Percentatge per sexe
35,6% H 64,4% D
35,6% H 64,4% D
Percentatge per nacionalitat
80,9% espanyoles 19,0% estrangers
Imputats: 75,52% espanyols; 23,26% estrangers
S/D
Mitjana Edat
S/D
S/D
ANNEX 2
La formaci en mediaci a Catalunya

Nria Galera (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Emma Teodoro (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Equip dinvestigaci
Suport general a la investigaci: Albert Pieira i Brosel. Politleg Investigaci i redacci: Nria Galera (Institut de Dret i Tecnologia, UAB); Emma Teodoro (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Resum
Els diferents recorreguts formatius en lmbit de mediaci poden ajudar a aclarir aspectes rellevants sobre el perfil del mediador o mediadora. Aquest informe vol aportar una visi el ms exacta possible de les ofertes formatives que, en matria de mediaci, existeixen actualment dins del territori catal. Lestudi t dos vessants, la primera comprn les institucions ms rellevants pel que fa a la formaci en mediaci a Catalunya: universitats, Diputaci de Barcelona, Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya i collegis professionals, i incideix tant en la tipologia de loferta com en el pes dels diferents mbits de la mediaci dins del contingut dels programes educatius. La segona recull les experincies formatives dels formadors i formadores i les impressions que aquests tenen de diferents aspectes relatius a la professi.
Paraules clau
Formaci, mediaci, universitats, collegis professionals, msters, postgraus, cursos.
ANNEX 2
ndex
1 2 Introducci Labordatge metodolgic 2.1 Objectius i metodologia 2.2 Disseny de la investigaci 2.2.1 Metodologia de la recerca 2.2.2 Definici i recerca dels participants 2.2.3 Elaboraci i disseny de lenquesta i del qestionari 2.2.4 Contacte amb els actors 2.2.5 Seguiment de lenquesta 2.2.6 Execuci de les entrevistes 2.3 Procediment danlisi de les dades 3 Marc legal i estat de la qesti 3.1 Marc legal 3.2 Procs de Bolonya 4 Anlisi de les dades 4.1 Oferta formativa a Catalunya 4.2 Creaci i contingut dels estudis 4.2.1 Prctiques formatives 4.3 Perfil de professors i estudiants 4.3.1 Perfil dels professors Notes 5 6 4.3.2 Perfil dels estudiants 4.4 Valoraci de diferents aspectes segons lopini dels formadors 4.4.1 Valoraci daspectes sobre la formaci 4.4.2 Valoraci daspectes sobre la professi 4.5 La formaci continuada 4.5.1 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya 4.5.2 Diputaci de Barcelona Conclusions Recomanacions Annex 1: E nquesta a les entitats formadores Annex 2: Q estionari dentrevista als formadors 1. Aspectes formals del curs 2. Dels alumnes 3. Dels professors 4. Contingut del curs 5. Valoraci personal dels segents aspectes
Annexos
ANNEX 2
Introducci
Examinar els perfils dels estudiants i dels formadors. Descriure lestat de la mediaci des dun vessant formatiu. Detectar les millores necessries, des del punt de vista dels formadors, per afavorir lexercici de la professi de mediador.
Aquest informe elaborat per lInstitut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) sencabeix dins del marc de la recerca del projecte del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Aquest estudi presenta una visi de conjunt de loferta formativa en mediaci al territori catal. La formaci ha estat un dels elements clau que ha perms que una instituci com la mediaci esdevingui un sector emergent amb una implantaci cada vegada ms slida. Aix, cada un dels captols que conformen el Llibre Blanc aporta informaci al respecte, tractant especficament quina s la formaci per mbits dels professionals i la importncia que aix pren a lhora de definir el perfil dels mediadors i mediadores a Catalunya.
La recerca es centra en els estudis reglats homologats pel Ministeri dEducaci i Cincia (MEC), les universitats i el Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya (CMDPC), i inclou tamb les institucions oficials que ofereixen formaci continuada.
2.2
La investigaci segueix el segent disseny: Quadre 1. Disseny de la investigaci

Labordatge metodolgic
Fases Elaboraci metodolgica
Activitats/tasques Metodologia de la recerca Definici i recerca dels actors

Elaboraci i disseny de lenquesta i del qestionari
2.1 Objectius i metodologia

Lobjectiu general daquesta investigaci s detectar les caracterstiques de la mediaci i dels mediadors i mediadores a Catalunya des dun punt de vista formatiu, a partir dun mapa acurat dels estudis en matria de mediaci i de resoluci de conflictes que sofereixen actualment a Catalunya i delimitant el context actual de la formaci en mediaci segons diferents variables. Entre els objectius especfics figuren: Analitzar la tipologia de cursos i entitats relacionats amb loferta formativa actual.
Contacte amb els participants Treball de camp Enviament i seguiment del qestionari
Execuci de les entrevistes
Anlisi de dades
Procediment danlisi
2.2.1 Metodologia de la recerca

Ateses les redudes dimensions de lunivers destudi, les tcniques principals de recollida dinformaci daquesta
ANNEX 2
investigaci combinen a la vegada mtodes quantitatius i qualitatius. Per una banda, sha prioritzat ls del qestionari per detectar les dades ms concretes, i per laltra, quan es tractava daconseguir una aproximaci ms especfica dels fets socials segons lanlisi que els participants realitzen de lobservaci de diferents situacions i processos, sha considerat ms apropiada lentrevista semiestructurada. Ruiz Olabunaga (1999)1 defensa aquesta dualitat metodolgica: La metodologia qualitativa no s incompatible amb la quantitativa, fet que fora a una reconciliaci entre ambdues i en recomana la combinaci en aquells casos i per aquells aspectes metodolgics que ho reclamin.
important del programa. Les 11 entrevistes realitzades representen el 75% de lunivers total destudis detectats.
2.2.3 Elaboraci i disseny de lenquesta i del qestionari

Lenquesta enviada a les entitats2 es va plantejar com una recollida dinformaci bsica, amb preguntes molt concretes que permetessin detectar els cursos formatius i les seves principals caracterstiques. En especial, es va tenir en compte que la persona que respondria seria un gestor dinformaci i no un expert implicat directament en la realitzaci dels cursos. Per a lelaboraci daquest qestionari, es va sistematitzar una cerca de totes les pgines web dels centres docents universitaris, detectant quina era la informaci que publicitaven dels estudis per poder fer un recull de mxims i determinar de manera aproximada quines eren les dades que tenien disponibles. Lenquesta es plantej per blocs idntics de 14 preguntes a omplir de manera diferenciada per cada un dels cursos objecte de lestudi, donant lopci dafegir altres informacions si es creia necessari. Ats que una part de lestudi qualitatiu fou pensat com a recolzament de la part quantitativa, lestructura de les entrevistes3 es plantej en 5 blocs: un bloc inicial de preguntes molt formals i 4 blocs de preguntes obertes que facilitessin una conversa distesa amb ajuda dun fil conductor i possibilitessin lobtenci de dades que difcilment es podrien haver extret a travs denquestes. Desprs duna primera prova pilot, el qestionari es va adaptar i simplificar per a la realitzaci de la resta dentrevistes.
2.2.2 Definici i recerca dels participants

En els estudis de tipus quantitatiu com aquest, la mostra ha de ser estadsticament representativa, s a dir, ha dsser prou mplia per representar lunivers i prou nombrosa per poder inferir informaci dels resultats. En el cas daquesta recerca, les dimensions del camp destudi permeten dissenyar una enquesta amb voluntat censal; aix s, amb lobjectiu dobtenir resposta de tots els individus del cens. Tanmateix, tot i obtenir resposta del 100% de lunivers, resulta difcil la inferncia de resultats pel redut nmero de casos. s en aquest punt, doncs, que lestudi qualitatiu actua com a refor i complement. Lobjecte destudi de la part quantitativa de la recerca sha concentrat en loferta destudis homologats pel MEC, les universitats o el CMDPC, aix com entitats pbliques que ofereixen formaci continuada. Daquesta manera, lunivers destudi es limita a les 12 universitats catalanes pbliques i privades, les escoles universitries, el mateix CMDPC conjuntament amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada de la Generalitat, la Diputaci de Barcelona i els 5 collegis professionals habilitats per sollicitar lhomologaci de la formaci pel CMDPC (el Collegi de Pedagogs de Catalunya, el Col legis dAdvocats, el Collegi de Psiclegs, el Collegi de Diplomats en Treball Social i el Collegi dEducadores i Educadors Socials). Pel que fa a la recerca qualitativa, la selecci dels individus vol mantenir un lligam amb les entitats objecte de la quantitativa, afegint criteris generals dexpertesa formal en el camp de la formaci i coneixements en lmbit de la mediaci i la resoluci de conflictes. En aquest cas, lunivers est format pels directors dels estudis homologats pel MEC, les universitats o el CMDPC que inclouen la mediaci i/o la resoluci de conflictes com una part
2.2.4 Contacte amb els actors

Prvia selecci dels participants, les dades de contacte es van obtenir de la xarxa, especialment de la pgina web de la Generalitat de Catalunya4. El primer contacte es va establir mitjanant una trucada telefnica, on sexposava breument el contingut de la recerca, i que tenia com a objectiu principal detectar quin era el servei ms adequat on adrear lenquesta. Tot seguit, senviava un correu electrnic que incloa una carta oficial de presentaci i lenquesta a realitzar, la qual, desprs domplir-la, shavia de retornar per la mateixa via. Les dades de contacte dels individus seleccionats per les entrevistes es van obtenir per dues vies, una primera a travs de la xarxa i les pgines web de les diferents entitats i laltra mitjanant la resposta de les mateixes enquestes daquest estudi. Majoritriament,
ANNEX 2
el primer contacte es va fer per correu electrnic, en el qual sadjuntava una carta oficial de presentaci del projecte i el qestionari. Posteriorment, amb la resposta a aquest correu electrnic, es concretava dia i hora per lentrevista.
Anlisi de les freqncies absolutes i de valors de mitja i mediana Tractament de resultats: tasques de sntesi, selecci de resultats, inferncies, interpretaci i s de resultats danlisi
2.2.5 Seguiment de lenquesta

Les enquestes foren enviades i retornades entre els mesos de novembre de 2009 i gener de 2010. En els casos en qu lenquesta es va retornar buida o no es va retornar, es va comprovar telefnicament si lentitat en qesti no oferia cap estudi de les caracterstiques requerides. Si es detectava alguna incidncia en les respostes principalment manca dinformaci o informaci dubtosa es contactava telefnicament amb el servei en qesti per aclarir o completar les dades. Lndex de resposta ha estat del 100% de les entitats enquestades. Tota la informaci va ser buidada pel seu tractament, amb el paquet estadstic PASW Statistics 17 (abans anomenat SPSS).
3 Marc legal i estat de la qesti

3.1 Marc legal
2.2.6 Execuci de les entrevistes

Les entrevistes es van realitzar entre els mesos de novembre i desembre de 2009. La seva durada oscillava entre 40 minuts i 1 hora i eren enregistrades amb gravadora pel posterior tractament de ludio. En la majoria docasions, les entrevistes van tenir lloc al propi espai de treball dels professionals. Els arxius de veu es van sotmetre a transcripci, per ser buidats en plantilles estructurades en funci del contingut i del participant, de tal manera que permetessin lanlisi i comparaci per aix allar patrons de resposta.
2.3 Procediment danlisi de les dades

El material obtingut mitjanant les enquestes i les entrevistes ha estat sotms a procediments sistemtics danlisi per inferir coneixements amb lajut dindicadors. Bsicament, el procediment danlisi implica: Lectura inicial dels textos, senyalitzaci dindicis Codificaci de casos i segmentaci darxius Elaboraci dels indicadors
A Catalunya, la Llei 1/2001, de Mediaci Familiar5, que va estar vigent fins el 19 dagost de 2009, fou capdavantera a lEstat espanyol pel que fa a la regulaci de conflictes pertanyents a lmbit de la famlia a travs de la introducci del procediment de la mediaci. Aquesta normativa va establir en el seu articulat dos elements cabdals pel que fa a la formaci en mediaci. Per una banda, amb relaci a quin professional podia exercir com a mediador o mediadora en els supsits previstos per la mateixa norma, vinculant aix oficialment a la mediaci cinc collectius professionals: advocats, psiclegs, treballadors socials, educadors socials i pedagogs. Per altra banda, per, limit la condici de mediador o mediadora en funci de lexperincia professional i formaci especfica establerta per desenvolupament reglamentari. Aix, el Decret 139/20026, de 14 de maig, fou linstrument legal que va permetre laprovaci del Reglament de mediaci familiar de Catalunya, que desenvolupava aquells aspectes necessaris per a la plena operativitat de la llei. Tenint en compte lobjecte daquest annex, entre ells caldria destacar els que fan referncia: 1) als requisits que hauran de tenir les persones mediadores i la seva formaci especfica, la qual ser impartida pels collegis professionals o per centres docents universitaris, prvia i degudament homologats pel Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (actualment Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya); i 2) a la regulaci del desenvolupament del procs de mediaci. Aquesta formaci es concretava en cursos duna durada mnima de 200 hores i un requisit mnim dassistncia del 80%. El contingut havia de ser aprovat per una ordre de la persona titular del Departament de Justcia i abordar coneixements juridicoeconmics, psicosocials, sobre tcniques de la mediaci i sobre mediaci familiar. LOrdre JUS/237/20027, de 3 de juliol, regul el contingut i
ANNEX 2
el procediment dhomologaci dels cursos de formaci especfica en matria de mediaci familiar. El propi reglament, en lapartat 2n de larticle 12, tamb feia menci especfica de les matries de les quals resten exemptes les persones sollicitants en funci de la titulaci que tinguin i que les habilita per a la professi respectiva. Aquestes van quedar reflectides en lannex de lOrdre JUS/237/2002, citada anteriorment. Molts dels professionals dels cinc collegis als quals la Llei 1/2001 atribua la possibilitat de ser reconeguts com a mediadors o mediadores (amb el compliment de la resta de requisits establerts) van veure en la mediaci una bona sortida professional. Aix, van endegar un procs de formaci especfica per tal de convertir-se en mediadors i mediadores professionals. Diferents universitats i els cinc collegis professionals vinculats legalment a la mediaci van posar en marxa aquesta primera formaci especfica en mediaci. El cert s que la realitat va acabar situant la mediaci com a una no tan bona sortida professional en aquells moments. Aix, davant la manca de peticions suficients per iniciar un procs de mediaci i de la constataci prctica que la mediaci encara no constitua una veritable opci professional, el nombre de professionals interessats en els cursos especfics sobre mediaci va decrixer, i aquesta circumstncia port a la suspensi de nombrosos cursos i postgraus durant el perode 2004-20058. Aquesta iniciativa catalana va obrir un nou cam i va permetre que, durant els anys posteriors, daltres comunitats autnomes9 legislessin especficament sobre mediaci i, especialment, posessin en marxa programes formatius que estan obtenint resultats molt satisfactoris. Retornant a Catalunya, una nova regulaci sobre la matria, la Llei 15/200910, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat a Catalunya, saprova com a conseqncia, bsicament, de tres factors que modifiquen el context de la instituci de la mediaci al nostre pas i que fan necessria una actualitzaci de la legislaci vigent sobre aquesta qesti. En primer lloc, i segons es fa constar en el prembul de la mateixa llei, lexperincia obtinguda amb la implantaci del sistema. El segon factor fa referncia a la publicaci de la Recomanaci 10 (2002), del Comit de Ministres del Consell dEuropa, i el debat que suscit en lmbit de la Uni Europea a partir de la publicaci, el 2002, del Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de resoluci de conflictes en lmbit del dret civil i mercantil. Fruit daquest text, aix com de les aportacions que els diferents pasos de la Uni Europea van fer al respecte, el Parlament Europeu i el Consell de la Uni Europea van aprovar la Directiva 2008/52/CE11,
de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils. El tercer factor s la modificaci de la Llei denjudiciament civil introduda per la Llei de lEstat 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil i la Llei denjudiciament civil en matria de separaci i divorci. Aix, sestableix concretament la mediaci familiar en els procediments de famlia. Aquesta nova regulaci pretn ser un recurs efectiu per a la gesti de conflictes de ciutadans i ciutadanes de tal manera que, en la mesura possible, eviti lescalada a tribunals de determinats conflictes entre particulars. La norma respecta voluntriament els continguts de la Llei 1/2001, si b la completa o nimplementa els segents aspectes: 1) amplia els supsits de mediaci familiar, introdueix la mediaci civil per gestionar els conflictes sorgits de la convivncia ciutadana, social i daltres de carcter privat en els quals les parts hagin de mantenir relacions en el futur; 2) esvaeix els dubtes sobre labast dels conflictes familiars susceptibles de mediaci; i 3) introdueix determinades millores sistemtiques i tcniques12. Pel que fa a la formaci, larticle 3.1 daquesta llei estableix que exercir com a mediador/a la persona fsica que tingui un ttol universitari oficial i acrediti una formaci i capacitaci especfica en mediaci (segons reglament). Afegeix que aquesta persona haur destar collegiada o pertnyer a una associaci professional de lmbit de la mediaci degudament acreditada, o b haur de prestar serveis com a mediador per a lAdministraci. Concretament, la disposici addicional tercera de la Llei 15/2009, de 22 de juliol, proposa la inclusi en els registres de mediadors de persones que exerceixen una professi no subjecta a collegiaci. Per tant, es modifica el perfil dels mediadors i mediadores respecte de lanterior normativa vigent, perqu el criteri de collegiaci ja no s exclusiu per a lexercici com a mediador o mediadora. Tanmateix, les disposicions transitries de la mateixa norma regulen la situaci dels mediadors i mediadores que han superat els requisits de capacitaci segons lanterior normativa i la dels educadors socials collegiats que, encara que no tinguin una titulaci universitria, poden ser inclosos en els registres de mediadors si acrediten formaci especfica homologada. Actualment, i per finalitzar aquest apartat, val a dir que el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya treballa en el reglament daquesta llei. En lentorn daquest projecte de recerca, els experts consultats opinen que, respecte a la formaci inicial i habilitaci de persones mediadores, el reglament apostar segura-
ANNEX 2
ment per habilitar aquelles persones que acreditin una formaci especfica en mediaci entorn de les 250-300 hores lectives, a ms de 40 hores de prctica. Aquesta formaci shaur dacreditar a travs duna assistncia efectiva als cursos de com a mnim el 80%. La condici de persona habilitada, aix com laccs al registre general del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya, comportar el fet dhaver cursat la part general (segons Ordre pertinent de la persona titular del Departament de Justcia) i com a mnim una especialitzaci. Els experts consultats amb relaci al futur reglament tamb indiquen la possibilitat que aquest reconegui la formaci no homologada pel Centre sempre i quan es pugui acreditar una formaci igual o superior a lestablerta. Respecte a la formaci continuada, els collegis professionals, les universitats, el Centre de Mediaci de Dret Privat, les entitats pbliques i els centres privats podran organitzar cursos dun mnim de 4 hores sobre lactualitzaci dels coneixements en mediaci per a les persones mediadores habilitades. Aquestes hauran dacreditar una participaci mnima de 20 hores anuals en aquest tipus de formaci. El fet de no complir aquest deure durant dos anys consecutius significar la inactivitat als efectes de la derivaci de mediacions per part del Centre. Es podr recuperar la condici de persona mediadora activa si sacredita formaci en mediaci de 20 hores per cada any sense formaci acreditada.
les bases dadaptaci al nou espai europeu deducaci superior en funci de quatre principis fonamentals: qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat. La substituci de les llicenciatures i diplomatures per graus i msters, el disseny de les titulacions per part de les universitats o lestabliment de sistemes de garantia que acreditin amb certa periodicitat la qualitat de lensenyament superior sn alguns dels punts ms importants a tenir en compte daquesta nova ordenaci. A Catalunya, per tal dadequar els estudis universitaris a la Declaraci de Bolonya, es proced, durant el curs 2004-2005, a endegar un pla pilot dadaptaci de titulacions per part del Departament competent en matria duniversitats. Durant els anys successius, aquest pla pilot es va anar continuant. El pla sinici amb titulacions pilot de grau i de mster universitari15. Les universitats catalanes van incorporar al Pla 82 titulacions de grau pilot i 16 msters pilot, segons dades de la Generalitat de Catalunya16. Actualment, i de cara al proper curs 20102011, les universitats catalanes oferiran 451 titulacions de grau adaptades a lespai europeu deducaci superior (EEES), de les quals 121 sn noves. Per branques, la majoria dels graus sn de lmbit de les cincies socials i jurdiques, seguits pels estudis denginyeria i arquitectura, arts i humanitats, cincies de la salut i cincies. Ser la primera vegada que tots els estudiants que comencin els estudis universitaris faran plans adaptats a la nova estructura europea. En el curs 2008-2009, les universitats ja van implantar els primers 31 estudis de grau adaptats a lEEES, i per al curs 2009-2010 loferta total de nous graus va ser de 330, segons dades del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Si b lEEES ofereix una homogenetzaci dels estudis universitaris, tamb s cert que ha introdut un alt grau dautonomia per part de les universitats en tot all que fa referncia al disseny dels continguts dels estudis, que es fa en funci dels recursos de qu disposa cada universitat i dels seus propis interessos. Aquest fet implica lespecialitzaci de moltes universitats i una adaptaci flexible a les necessitats i opcions formatives dels seus estudiants. Tanmateix, aquest ampli grau dautonomia en el disseny del ttol es veu limitat per lestabliment dun mecanisme davaluaci i acreditaci anomenat Sistema de Garantia de Qualitat. Concretament, a Catalunya, lavaluaci, acreditaci i certificaci de la qualitat en lmbit de les universitats i centres densenyament superior correspon a lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya17.
3.2
Procs de Bolonya
En aquest apartat, es fa necessria la menci i consideraci especfica de la incorporaci de les universitats espanyoles a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES), el que es coneix com a Procs de Bolonya13. Si no es fes, no sentendria amb prou claredat el dibuix que es presenta en aquest annex sobre la configuraci de loferta formativa en mediaci a Catalunya. Els cursos que shan detectat a travs daquesta cerca obeeixen a aquest nou sistema dordenaci que proposa lEEES. Aix, lEEES planteja fonamentalment dos objectius bsics: per una banda, ladopci duna estructura comparable de les titulacions a Europa, i per laltra, una renovaci metodolgica docent. Recordem que el prxim curs 2010-2011 s el lmit establert pel Reial Decret 1393/2007, de 29 doctubre14, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments universitaris oficials. Aquest estableix el nou sistema de titulacions basat en dos nivells grau i postgrau i tres cicles, alhora que regula els estudis de primer cicle, que condueixen al ttol oficial de grau. Aix mateix, determina
ANNEX 2
Anlisi de les dades

Total
Curs especialitzat Curs no especialitzat
Freqncia
9 4 44
20,5 9,1 100,0
En aquest bloc es presenten els principals resultats de la investigaci. Per tal de facilitar lexposici, sorganitzen en 5 punts diferenciats. El primer (4.1) presenta les dades relatives a aspectes formals i caracterstiques tcniques dels estudis en mediaci objecte daquesta investigaci. El segon (4.2) tracta la creaci dels cursos i el seu contingut. El tercer (4.3) es centra en els perfils dels actors. El quart (4.4) aborda els aspectes ms valoratius de la professi del mediador o mediadora i diferents prospectives de transformaci social relacionades. Finalment, el cinqu apartat (4.5) analitza la informaci recollida sobre la formaci continuada.
Com ja hem esmentat, lhomologaci s un dels requisits dels cursos objecte destudi. Concretament, un 70,4% estan homologats exclusivament per la/les universitat/s que limparteixen, el 25,1 % pel CMDPC i el 6,8% pel MEC. Els estudis que noms estan homologats pel CMDPC (9,1%) sn cursos oferts per escoles universitries i collegis professionals que no donen accs a cap altra titulaci homologada. En aquests moments, el CMDPC t 13 cursos vigents amb homologaci, dels quals 2 queden fora daquest estudi, un perqu sofereix fora del territori catal (concretament per la Fundaci Universitria Iberoamericana, Universitat del Pas Basc i Universitat de Lle) i laltre (ofert per la Universitat de Vic) perqu no existia en el moment de lenquesta (curs 2009-2010). Referint-se a la homologaci pel CMDPC, els entrevistats comenten que sest a lespera de laparici del nou reglament per dissenyar el proper curs en les noves condicions per lhomologaci; tamb que ens volem plantejar demanar lhomologaci, per primer esperarem que surti el reglament; en un altre sentit, dos dels entrevistats manifesten que el centre demana molts estudis en dret i psicologia i per nosaltres no sn tan importants, i que tractem la mediaci en famlia des duna vessant diferent de la del centre, el nostre programa no es pot adaptar al seu model. Taula 2. Entitats que homologuen els estudis (n = 44)
CMPC Universitat MEC CMPC+uni CMPC+MEC Interuniversitari Interuniversitari+CMPC Total Freqncia 4 28 2 5 1 3 1 44 % 9,1 63,6 4,5 11,4 2,3 6,8 2,3 100,0
4.1 Oferta formativa a Catalunya

Del conjunt de les entitats enquestades, shan detectat un total de 44 casos ds; s a dir, 44 ofertes formatives que soferien en el moment de la realitzaci de lenquesta i que compleixen els requisits de tenir una part important del seu programa dedicat a la mediaci o a la resoluci de conflictes i estar homologats pel MEC, el CMDPC o centres universitaris docents. Queden fora de la mostra els cursos destiu dels centres universitaris, per no estar vigents en el moment de lenquesta, i tamb altres opcions formatives com seminaris, tallers, xerrades, conferncies i cursos oferts per les universitats, els IES i altres entitats com lAssociaci de professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA, el centre cultural Casa Elizalde de lAjuntament de Barcelona, el portal web Solomediacion18 o lescola de lIESE. Els principals blocs destudis detectats sn els msters que representen el 27,3%, els estudis de postgrau amb el 43,2% i els cursos un 29,5% del total. La taula 1 mostra detalladament quina s la tipologia formativa. Els estudis, tot i ser oferts i cursats per separat, poden formar part duna trajectria educativa i estar vinculats entre ells; aix, per exemple, un mster pot estar format per dos postgraus i un postgrau per dos cursos especialitzats. Taula 1. Tipologia destudis (n = 44)
Freqncia %
Mster propi
Mster oficial Postgrau
9 3 19
20,5 6,8 43,2
Per una major concreci de les entitats que ofereixen els estudis, la taula 3 ens mostra quines sn les 18 entitats detectades i els tipus destudis oferts. Cal tenir en compte, per, que el 38,6% dels estudis sofereixen per ms duna entitat a la vegada, motiu pel qual la taula 3 mostra una freqncia de resposta superior al nmero de casos.
ANNEX 2
Taula 3. Entitats i els estudis que ofereixen (n = 44)19

UB UAB UPF UdL UdG URV URL UOC Collegi dAdvocats Collegi dEducadores i Educadors Socials Collegi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials Collegi de Pedagogs Escola de Prevenci i Seguretat Integral UAB IGOP-UAB IL3-UB Fundaci Pere Tarrs Fundaci Blanquerna Altres universitats europees Total Mster N 2 2 1 1 0 1 2 3 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 19 % 10,5% 10,5% 5,3% 5,3% ,0% 5,3% 10,5% 15,8% 5,3% ,0% ,0% ,0% 5,3% 5,3% 5,3% 5,3% 5,3% 5,3% 100% N 8 2 0 0 1 0 2 6 0 1 1 1 1 2 3 1 1 0 30 Postgrau % 26,7% 6,7% ,0% ,0% 3,3% ,0% 6,7% 20,0% ,0% 3,3% 3,3% 3,3% 3,3% 6,7% 10,0% 3,3% 3,3% ,0% 100% N 0 0 0 1 0 0 2 9 1 0 0 0 0 0 0 2 0 0 15 Curs % ,0% ,0% ,0% 6,7% ,0% ,0% 13,3% 60,0% 6,7% ,0% ,0% ,0% ,0% ,0% ,0% 13,3% ,0% ,0% 100%
En funci de la titularitat de lentitat, loferta formativa s majoritriament privada (59,1%). Loferta pblica concentra el 29,5% i, finalment, trobem un 11,4% dels casos en qu els enquestats han definit loferta com a pblica i privada alhora (seria el supsit en qu els estudis sofereixen conjuntament per ms duna entitat amb diferent titularitat). La taula 4 mostra aquesta distribuci pblic-privat en funci de la titulaci que simparteix.
de lhora oscilla entre els 0,92 i els 32,82 . Com a dada indicativa, la mediana del preu per hora s de 2,8 . Quan aquestes dades es posen en relaci amb la titularitat del centre, es detecta un lleuger augment de preu en les entitats privades en relaci amb les pbliques, amb una diferncia de 0,4 entre les dues medianes. En canvi, en els estudis oferts per entitats que es defineixen com a pbliques i privades, laugment del preu s
Taula 4. Titularitat pblica o privada de loferta distribuda per titulacions (n = 44)

Pblic Privat Pblic / Privat Total Mster Freqncia 5 6 1 12 % 41,7 50 8,3 100 7 9 3 19 Postgrau Freqncia % 36,8 47,4 15,8 100 1 11 1 13 Curs Freqncia % 7,7 84,6 7,7 100
Aquesta diferenciaci entre centres pblics i privats t una especial translaci en el preu dels estudis. El preu
molt acusat i la diferncia amb la mediana dels centres privats s de 8,84 .
ANNEX 2
Taula 5. Preu de lhora en euros (n = 39)

Centres pblics 2,66 2,40 Centres privats Centres pblics / privats
Mitja
Mediana
3,46
2,80
18,88 11,64
En general, el preu dels estudis es mou entre els 170 i els 5.820 . Aquesta informaci pren rellevncia quan es posa amb relaci amb les titulacions. Aix, trobem que el preu dels msters va dels 1.612,90 als 5.820 , els postgraus de 800 a 4.595 i els cursos de 170 a 1.730. La taula 6 cont la mitjana i la mediana de preus que es dna en relaci als estudis. En els msters i postgraus, els dos barems donen resultats molt similars. En canvi, quan es tracta dels cursos, la diferncia entre la mitjana i la mediana s de 287,27, cosa que indica una major disparitat de preus. Taula 6. Preu en euros dels estudis segons titulaci (n = 39)
Mitja Mediana Msters 3.596,44 3.600,00 Postgraus 2.074,11 2.100,00 Cursos 777,27 490,00
i el 4,5% restant correspon a estudis semipresencials. Dins de les entrevistes qualitatives, els professionals defensen el seu model destudi com una de les caracterstiques que destacarien del curs que dirigeixen. Aix, els responsables de cursos presencials esmenten que la presencialitat obliga lalumne a comprometres amb els estudis, venir cada dia i tenir tracte directe amb els professors. Per contra, en els altres casos, es destaca com un fet positiu la virtualitat, la no presencialitat pels adults que treballen i tenen obligacions familiars o la flexibilitat que ofereix la semipresencialitat. La taula 8 mostra com estan distributs els estudis atesa la seva modalitat i la titularitat del centre que els imparteix. Clarament, loferta no presencial es concentra en lmbit privat (94,7%) mentre que loferta presencial i semipresencial es reparteix entre ambdues titularitats. Loferta formativa dels estudis presencials i semipresencials es distribueix pel territori catal segons mostra la figura 1 (els estudis no presencials, per definici, estan oberts a tot el territori, no noms el catal o lestatal, sin tamb linternacional). La poca dispersi geogrfica dels estudis es correspon amb la poca dispersi de la poblaci i de les universitats, ja que 8 de les 12 universitats catalanes tenen la seva seu a Barcelona. Figura 1. Distribuci territorial dels estudis (n = 25)20
Si centrem latenci en les hores totals de formaci dels estudis, incloent, si s el cas, les hores dedicades a les prctiques i les hores de realitzaci de treball de mster o postgrau, el nmero mnim dhores de formaci s de 125, que sn les necessries per a la realitzaci dun curs especialitzat. A laltre extrem trobem les 3.000 hores de formaci que ofereixen alguns msters; en aquests casos, la durada prevista s de dos cursos acadmics. Els valors mnims i mxims dhores anirien de les 200 a les 3.000 hores en el cas dels msters, de 140 a 1.000 hores en els postgraus i de 125 a 375 hores en els cursos. Una dada complementria, que sextreu de les entrevistes qualitatives, s que, quan es tracta de formaci presencial, lassistncia al 80% de les classes sol ser obligatria per superar el curs. Taula 7. Hores de formaci dels estudis segons titulaci (n = 44)
Mitja Mediana Msters 1.425,00 1.500,00 Postgraus 472,63 300,00 Cursos 275,38 240,00
Els cursos presencials representen el 52,3% de loferta formativa actual, el 43,2% sn cursos no presencials
Les noves tecnologies aplicades a lensenyament han facilitat molt la tasca docent, especialment quan es tracta densenyament a distncia. Dels estudis no presencials, un dels entrevistats destaca que tot es fa mitjanant les noves tecnologies. Un altre entrevistat, parlant dels cursos semipresencials, observa que les noves tecnologies susen molt: campus virtual, frums, xats, etc..
ANNEX 2
Taula 8. Modalitat en els estudis distribuda segons la titularitat dels centres (n = 44)
Pblic Privat Pblic/privat Total Presencial Freqncia 11 7 5 23 % 47,8 30,4 21,7 100 No presencial Freqncia 1 18 0 19 % 5,3 94,7 0 100 Semipresencial Freqncia 1 1 0 2 % 50 50 0 100
De fet, el 90,9% dels entrevistats afirmen que un dels instruments que posen a disposici dels alumnes s el campus virtual; tanmateix, tot i disposar duna eina molt potent i amb moltes aplicacions, les opinions recollides entre els entrevistats vinculats a cursos presencials indiquen que sinfrautilitza: no es fa servir tant com es podria, no sutilitza gaire, es fa servir per penjar documents i resoldre dubtes, noms es fa servir per penjar la informaci, no per a activitats, es pengen classes, lectures, etc.. Altres recursos relacionats amb les noves tecnologies que detecten els entrevistats sn les presentacions en format Power Point i ls dInternet per recolzar les classes.
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 Total
Freqncia
% acumulat
1 7 2 1 10 2 13 44
2,3 15,9 4,5 2,3 22,7 4,5 29,5 100,0
20,5 36,4 40,9 43,2 65,9 70,5 100,0
4.2
Creaci i contingut dels estudis
Els estudis en mediaci es poden considerar relativament recents. Els cursos ms antics que encara simparteixen tenen la seva primera edici al curs 1996-1997. Posteriorment, han aparegut altres iniciatives, per no totes shan consolidat. Entre els entrevistats trobem comentaris com conec molts cursos, per no s si s actual perqu hi ha molts que van caient o s nhi ha molts [cursos], per no s si encara funcionen o no perqu alguns van desapareixent. Pel que fa a la primera edici dels cursos encara vigents, a la taula 9 sobserva la seqncia de creaci dels estudis. Com es veu, el 56,8% dels vigents actualment sn de creaci posterior al curs 2006-2007. Taula 9. Any de la primera edici dels estudis (n = 44)
Freqncia % % acumulat
Els criteris seguits per a la creaci dels cursos sn diferents segons cada cas, si b les iniciatives ms nombroses sn els encrrecs fets per fundacions, universitats, collegis professionals o altres institucions. Tamb cal destacar iniciatives personals dun grup redut de gent que aposta per aquest tipus de formaci i que afirma, literalment, que s qesti de sort, tens la idea i coneixes alg de la direcci.... Altres cursos neixen arran de lxit dun curs previ i es consoliden. El contingut dels cursos s molt divers, fins i tot entre els estudis que comprenen els mateixos mbits. Lnica constant que podem inferir de les entrevistes i dels programes de formaci que les entitats ens han facilitat s la formaci en resoluci de conflictes de caire general, que es repeteix, amb contingut similar, a tots els estudis. La taula 10 distingeix entre els estudis que ofereixen una idea mplia i multidisplinria de la formaci (sense especialitzaci) daquells que es centren en una o dues especialitats. Lexistncia de lespecialitat no significa que els estudis es limitin a lmbit en qesti, sin que incideixen especialment en un tipus de coneixements concrets. Seguint la taula, els estudis especialitzats majoritaris es donen en lmbit de famlia (22,8%) i en lmbit comunitari (20,5%), seguits per lmbit escolar (9,1%).
1996-1997
1999-2000 2002-2003
5 1 2
11,4 2,3 4,5
11,4 13,6 18,2
ANNEX 2
Taula 10. Cursos especialitzats per mbits (n = 44)

Freqncia %
Sense especialitzaci Familiar Comunitria Familiar i comunitria Escolar Interculturalitat i migraci social Familiar i escolar Empresarial Salut Total
21 5 5 4 3 2 1 1 2 44
47,7 11,4 11,4 9,1 6,8 4,5 2,3 2,3 4,5 100,0
que estan fora del llistat que es proposa originalment; s el cas de lmbit intercultural, que en dues ocasions es diu que simparteix de manera especfica. Altres mbits que volen destacar els formadors sn: Gesti de la diversitat: migracions socials Mediaci a les organitzacions Mediaci poltica Gesti de conflictes armats Mediaci en situacions de crisi personal (casos de malalts terminals, demncies, etc.) Seguretat Sndics Conflictes en lmbit esportiu Serveis socials
Les respostes de les entrevistes mostren quins sn els mbits que tenen rellevncia dins del contingut dels cursos; s a dir, aquelles matries que es tracten de manera diferenciada i especfica, encara que no suposin una especialitzaci ni tinguin un pes important dins el temari del curs. En aquest cas, noms un dels entrevistats no fa distinci per mbits i diu, parlant del seu curs, que no saprofundeix en cap mbit, es toca una mica de tot, mentre que els deu entrevistats restants ens presenten una situaci que coincideix bastant amb les especialitats detectades com a majoritries. Sobresurten els mbits comunitari, familiar i escolar; el primer est present en el 100% del casos i els dos segents en el 90% dels supsits. Taula 11. mbits que es tracten especficament als cursos segons els formadors (n = 10)
Comunitari Familiar Penal Escolar Salut Mediambient Administraci Pblica Laboral Empresarial Total Respostes Freqncies 10 9 4 9 2 2 3 3 2 44 % 22,7% 20,5% 9,1% 20,5% 4,5% 4,5% 6,8% 6,8% 4,5% 100,0% % de casos 100,0% 90,0% 40,0% 90,0% 20,0% 20,0% 30,0% 30,0% 20,0% 440,0%
Tamb cal destacar les matisacions que fan sobre la manera dabordar els mbits, enllaant-los amb lespecialitzaci. Aix, a tall dexemple, i amb relaci a diferents cursos, els entrevistats afirmen que la part intercultural i comunitria es centra majoritriament a la salut, que tots els mbits estan restringits al vessant de la immigraci, no seria la formaci estndard sobre la matria, que est molt enfocat a aspectes jurdics o b que est molt centrat en la resoluci de conflictes des dels serveis pblics, amb una perspectiva molt social.
4.2.1 Prctiques formatives

Una frase molt repetida a les entrevistes qualitatives, referint-se a la formaci prctica del mediador o mediadora, s que es vol trencar el motlle de mediaci igual a taula i cadira; en altres paraules, que la mediaci va ms enll de la sessi que es realitza al despatx i que per aix es pretn que lalumne realitzi totes les tasques de gesti que envolten la mediaci. Com a part del contingut del curs, el 43,6% dels estudis consultats ofereixen formaci prctica en mediaci; ho fan a empreses i institucions no necessriament relacionades amb la mediaci, per que estiguin interessades en la gesti dels conflictes, i en les quals lalumne actua com observador, consultories i serveis, empreses i centres de mediaci comunitria, centres de Catalunya i tamb dEuropa o Llatinoamrica. Per altra banda, els entrevistats dels cursos que no ofereixen prctiques apunten que no hi ha prctiques, per es dna informaci privilegiada per poder fer-les [...] i es facilita lentrada a entitats pels alumnes interessats, i tamb que no ofe-
Fora dels mbits tpics, els formadors detecten altres temes que tenen un pes especfic al seu programa per
ANNEX 2
rim prctiques externes, per a classe fem simulacions i observacions de vdeos de mediacions comentades. Les hores de formaci prctica que mostra la taula 12 shan dinterpretar tenint en compte que aquestes, en ocasions, inclouen tamb les destinades a lelaboraci del treball final. Les hores de formaci se situen en un interval que va de les 20 a les 500 hores, amb una mitjana de 59,35 hores. Taula 12. Hores de prctiques (n = 39)
Freqncia ,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 100,0 250,0 375,0 500,0 Total 22 1 2 1 1 7 1 1 1 2 39 % 56,4 2,6 5,1 2,6 2,6 17,9 2,6 2,6 2,6 5,1 100,0 % acumulat 56,4 59,0 64,1 66,7 69,2 87,2 89,7 92,3 94,9 100,0
i mediadores s precisament la formaci prctica; concretament, diuen: el dficit de la majoria dels cursos s un nivell excessiu de teoritzaci, s molt difcil introduir persones de prctiques als centres de mediaci, el tema de prctiques s evident, per s molt difcil garantir les hores de prctiques a tots els alumnes i no hi ha recursos suficients, un dels problemes que ens trobem s que els alumnes que treballen no poden accedir a les prctiques per incompatibilitat amb els horaris dels centres i serveis de mediaci. En contraposici a la percepci general, una de les entrevistades comenta que els alumnes volen molta dinmica i poca teoria, per per a nosaltres no s convenient perqu la prctica la poden assolir desprs i, en canvi, si falla la teoria, ser una mancana que arrossegaran sempre.
4.3
Perfil de professors i estudiants
Les caracterstiques ms rellevants dels principals actors en la formaci es deriven de les dades extretes de les entrevistes qualitatives.
4.3.1 Perfil dels professors

Tots els directors, sense excepci, han mostrat una especial atenci a lhora de triar els professionals ms convenients per impartir les diferents matries dels cursos. El criteri fonamental per a lelecci del professorat s que tinguin una mplia experincia prctica en mediaci i que estiguin implicats en la docncia, segons han remarcat el 90,9% dels entrevistats. Les caracterstiques ms valorades en els docents, ordenades de major a menor freqncia i que shan repetit en ms duna ocasi a les entrevistes sn: Lexperincia prctica Lexpertesa en lmbit que ensenyen (sigui o no la mediaci) La vocaci docent La familiaritat amb el camp que imparteixen, quan es tracta dexperts en mbits diferents a la mediaci La participaci a congressos i les publicacions La implicaci en la recerca El prestigi professional Que puguin aportar alguna cosa original
Segons els entrevistats, les prctiques compleixen una doble funci: per una banda, la prpiament formativa, i per laltra, actuen com a porta daccs al mn laboral. De fet, el 63,6% dels entrevistats consideren que les prctiques sn lentrada principal dels alumnes al mn laboral un cop acabat el curs; i daquests, el 27,3% destaquen que el treball final est pensat per aix i s un projecte daplicaci real a mida pel servei on shan fet les prctiques. Tots els formadors coincideixen a donar informaci general sobre lestat del mercat laboral i lexistncia i funcionament del CDPMC. Altres actuacions per facilitar laccs al mn laboral consisteixen en donar informaci privilegiada, a travs dels professors, i informar els alumnes quan arriben ofertes de feina. Per aix sesmenta la borsa de treball, per gaireb no es fa servir, funciona millor el boca orella, i tamb que donem molta informaci, per [els alumnes] tampoc hi mostraven molt inters. Tamb en 54,5% de les entrevistes sha indicat que moltes vegades la gent t feina prviai que aquesta formaci s complementria per a la seva feina habitual. El tema de la formaci prctica suscita un especial inters. De fet, el 81,8% dels entrevistats consideren que la mancana ms important en la formaci dels mediadors
Una prctica habitual als cursos, segons les entrevistes i els programes consultats, s convidar puntualment a
ANNEX 2
gent per explicar la seva experincia, tipus conferncia dexperts. Daquesta manera, saugmenta el nmero de professionals que transmeten la seva experincia als alumnes. Dels estudis amb ms trajectria, el 27,3% dels entrevistats parlen sobre el relleu dels professors a les diferents edicions del curs i informen que, habitualment, el relleu sha donat per canvis en les circumstncies personals dels docents i en casos de poca implicaci en la docncia. Aix mateix, dues de les entrevistades han remarcat que la valoraci dels alumnes s un fet determinant a lhora de prendre aquestes decisions.
social, educaci social i psicologia. El grfic 1 mostra les freqncies dels estudis de procedncia que els entrevistats consideren com a majoritaris en cadascun dels casos. Les dades obtingudes contrasten amb les proporcionades pel CMDPC per a aquest mateix estudi, segons les quals ms del 55% dels mediadors i mediadores registrats pel centre provenen del mn de ladvocacia. De fet, en tres dels estudis detectats s requisit daccs tenir la llicenciatura de Dret. Finalment, una altra caracterstica a destacar s que cada vegada hi ha ms persones de lmbit de la salut i tcnics de les administracions. Grfic 1. Disciplines de procedncia dels alumnes segons els formadors (n = 10)
4.3.2 Perfil dels estudiants

Una constant en el perfil del mediador/a a tots els mbits tractats en aquest Llibre Blanc s que la professi s exercida, majoritriament, per dones dorigen catal. Aquesta caracterstica tamb es reflecteix a la formaci; en diferent mesura, tots els entrevistats coincideixen en el fet que els alumnes sn sempre majoritriament del gnere femen. En un extrem hi ha els estudis on a lltima edici eren tot dones o el 95% sn dones, i a laltre aquells en qu hi ha majoria dones en un 55% aproximadament o homes i dones per igual... segurament alguna dona ms que homes. Una tendncia que es detecta, com diu una de les entrevistades, s que poc a poc es van veient ms homes, encara no arriben a la meitat, per van augmentant. En la mateixa lnia un altre entrevistat esmenta que al principi hi havia menys homes, encara estem lluny de ser majoria, per sen veuen ms. Sobre la nacionalitat dels estudiants, tamb es compleix la pauta general i la majoria sn dorigen catal; concretament, el patr que han detectat el 45,5% dels entrevistats s alumnes catalans sobretot, tamb algun de la resta de lEstat i normalment, a cada edici, un o dos alumnes de pasos sudamericans. Tanmateix, quan es posa en relaci la nacionalitat dels estudiants amb la tipologia destudis, apareix una excepci a aquesta pauta general; aix, en alguns cursos, trobem majoria dalumnes no catalans. Una de les entrevistades esmenta que al curs gaireb la meitat [dels alumnes] eren no catalans, en la seva majoria marroquins, dEuropa de lEst, i Llatinoamrica. En la mateixa lnia, una altra diu que[al curs els alumnes] sn marroquins i paquistanesos els que ms, desprs hi ha gent de la ndia, Nepal, Romania, Algria, Senegal, Rssia, etc.. Les disciplines universitries de procedncia dels alumnes segons els formadors sn, amb diferncia, treball
Al marge de les humanitats i de les cincies socials, altres disciplines/professions dorigen que es donen de manera puntual i que posen de relleu la multidisciplinarietat de la mediaci sn arquitectes, metges, matemtics, militars, bilegs, farmacutics, fsics, enginyers, personal de presons, belles arts, dentistes, capellans i aix fins a un llarg etctera. Les sortides professionals dels estudiants un cop realitzats els estudis de mediaci venen determinades per les especialitats dels cursos i per les caracterstiques dels estudiants. Tenint en compte els mbits especfics de la taula 11, no sorprn que el 63,6% dels entrevistats considerin que les sortides professionals dels seus alumnes estan relacionades amb ajuntaments i serveis de mediaci comunitaris. Per altra banda, i pel que fa les circumstncies dels estudiants, es recullen aquestes afirmacions: la gent que fa la formaci, la fa com a complementria a la seva feina, es tracta dun complement, molts dels alumnes ja tenen feina, es tracta de donar un valor afegit a professionals en actiu, opini compartida pel 54,5% dels formadors entrevistats. Altres sortides professionals que sanomenen sn els mediadors i mediadores en lmbit de la salut i centres sanitaris, ONGs, formaci, camp militar i policial, conflictes
ANNEX 2
familiars, conflictes diplomtics, assessors i consultors de fundacions i empreses, i tasques connexes amb la mediaci en general. El nmero dalumnes s una dada que oscilla segons el curs i ledici. Actualment, s molt difcil conixer amb exactitud el nmero destudiants que shan format en mediaci, especialment per la desaparici o transformaci de molts dels estudis anteriors a la data daquest informe. Respecte a ledici actual, la taula 13 ens mostra el nmero de places disponibles als estudis presencials i semipresencials (sexclouen els no presencials, ats que no tenen lmit de places). Taula 13. Nmero de places ofertes pels estudis presencials i semipresencials (n = 22)
Freqncia 12 15 17 20 27 30 35 40 60 Total 1 1 2 2 1 11 1 2 1 22 % 4,5 4,5 9,1 9,1 4,5 50,0 4,5 9,1 4,5 100,0 % Acumulat 4,5 9,1 18,2 27,3 31,8 81,8 86,4 95,5 100,0
juntament. Segons aquestes dades, el nmero mnim dalumnes per edici ha estat de 100 persones en els primers anys, mentre que en les darreres edicions sarriba sense problemes als 300 alumnes.
4.4 Valoraci de diferents aspectes segons lopini dels formadors 4.4.1 Valoraci daspectes sobre la formaci
Per accedir als cursos de formaci esmentats no sempre s necessari tenir una titulaci universitria prvia. En ocasions, doncs, s possible cursar els estudis universitaris sense complir aquest requisit, i aleshores el ttol que sobtindr no ser un ttol homologat sin un diploma. Amb relaci a aquest fet, sha plantejat als formadors la necessitat o no daccedir als estudis de mediaci desprs de cursar estudis de grau. La resposta gaireb unnime s afirmativa, tot i que les matisacions fan que la rotunditat de lafirmaci perdi fora. Com a exemple, una de les entrevistades diu s [cal una formaci prvia], malgrat que hi ha excellents professionals de la mediaci sense titulaci universitria. Un altre formador afirma s, a falta de ttol propi. Encara trobem ms opinions en aquest sentit: s en general, per poden haver casos en qu no sigui estrictament necessari, o b s molt convenient que tinguin formaci. Obligaci? No s.... Defensant aquest sistema, una professional apunta que s, per la formaci ha doferir-se a tothom interessat, tinguin o no titulaci. Destaca lopini dun dels entrevistats, que resumeix la qesti dient que des duna perspectiva formal, si es t en compte que bona part dels cursos sn de postgrau, s imprescindible que lalumnat tingui una formaci de grau (antiga llicenciatura o diplomatura) per tal de poder obtenir la de postgrau. Per altra part, el fet de disposar duna formaci prvia de caire universitari, proporciona un nivell de coneixements generals previs prou interessants per poder aprofundir en una temtica ms especfica com s la mediaci. Malgrat tot, cal reconixer que poden existir professionals de la mediaci que, tot i no disposar de titulaci universitria prvia, poden realitzar la seva funci professional de manera molt satisfactria. Noms apareix una veu clarament favorable a la no exigncia de titulaci, la qual afirma amb contundncia que no s necessria una titulaci, sn molt ms importants altres habilitats, com la capacitat de lectoescriptura. Seguint amb les titulacions universitries, un tema controvertit dins del mn de la mediaci s la convenin-
Segons aquestes dades, la mitjana de places ofertes per curs s de 28. Daquestes, en ledici actual, se nhan ocupat 20 de mitjana (prenent com a referncia el nombre de matriculats per curs). Si estudiem les edicions anteriors dels cursos encara vigents, el nombre mnim dalumnes per curs ha oscillat entre els 7 i els 30, mentre que el nombre mxim sha mogut en linterval de 15 a 35 alumnes per curs. Per altra banda, amb el pas dels anys, els formadors observen una evoluci a lala en el nombre destudiants per curs, de manera que les rtios ms baixes destudiants matriculats per curs es detecten a les primeres edicions i les ms altes en les edicions ms recents. En qualsevol cas, per, loferta formativa disponible s capa dassumir la demanda existent, perqu en tot el perode objecte destudi el nombre de places ofertades sempre s superior a la xifra de matriculacions. Finalment, les dades obtingudes de la formaci no presencial (que correspon al 43,2% de loferta total detectada) estan agrupades i corresponen a tots els cursos con-
ANNEX 2
cia o no crear un grau en mediaci o en resoluci de conflictes. Sobre aquesta qesti, els formadors manifesten opinions divergents. Els entrevistats que consideren la possibilitat del grau creuen que: un grau professionalment dignificaria, no s possible actualment, per no ho descarto si es pot fer b, es podria fer un grau, per amb una base molt mplia de diferents disciplines, es podria fer ben fet, per s molt difcil perqu els docents no estan preparats i la metodologia de classe shauria de canviar. Shauria de pensar b la metodologia, el contingut i els docents [...] de cara a la regulaci de la professi, el ms correcte seria fer un grau. En general, els entrevistats (81,85%) consideren apropiat el sistema actual de msters i postgraus. Sobre els estudis de segon cicle, les diferents opinions sn: que hi hagi diferents professions de base s enriquidor, sc poc partidari de la proliferaci de graus, un segon cicle s ms correcte, s important la formaci en un grau previ. La mediaci s una disciplina interdisciplinria. No pot ser acabar linstitut i formar-se en mediaci. Un entrevistat introdueix tamb la possibilitat dincorporar els estudis als graus existents dient que el grau esclerotitzaria els estudis i faria que deixs de tenir inters en pocs anys. La conflictologia hauria de ser una matria transversal, donar-se a totes les disciplines unes nocions i desprs oferir lespecialitzaci mitjanant postgraus i msters. Com ja sha comentat anteriorment, i segons els directors dels cursos, la mancana ms important en la formaci dels mediadors i mediadores fa referncia a les prctiques. Tanmateix, shan detectat altres mancances que preocupen en diferent mesura els formadors. Una delles, que afecta els directors de cursos homologats pel CMDPC, concerneix al contingut dels estudis i la distribuci de les hores segons les diferents matries; en paraules dun dels entrevistats, es dna una visi molt restrictiva de la mediaci, els estudis es centren molt en dos o tres disciplines i altres no sincorporen. Concretament, els formadors consideren excessives les hores de formaci en dret i, en aquest sentit, un els entrevistats adverteix que obliguen a massa hores de dret i jo no sc molt del parer que el mediador o mediadora sigui un bon coneixedor de la legislaci, perqu tal com explicita la llei de mediaci, en tot moment pots tenir el recolzament duna persona que en spiga i, per tant, no s si sha de ser un especialista en aquest tema. Seguint el mateix fil, una entrevistada lamenta que falten moltes hores de totes les disciplines tranversals, i tantes hores de dret i psicologia sn una prdua de temps. Tampoc cal advocats de segona divisi perqu facin de mediadors. Aquesta idea dels advo-
cats de segona divisi es repeteix en lopini duna altra entrevistada, quan afirma que la lnia a qu apunta el nou reglament per aconseguir lhomologaci del Centre [CMDPC] s una major quantitat dhores de teoria i prctica i sobretot de moltssimes hores de dret, [...] el que sintenta crear sn jutges de segona i per aix ja estan els jutges. En tot cas, si creuen que els acords que surten de la mediaci no tenen forma jurdica, el que cal fer s preveure una instncia de revisi per part dadvocats. La formaci continuada tamb es presenta com una dificultat per dos dels entrevistats, un dels quals ho explicita dient que la mancana ms important faria referncia a la formaci continuada dels mediadors. La formaci inicial queda regulada pel decret dhomologaci de cursos, per s bsic tamb regular la formaci continuada per tal que els coneixements es puguin anar actualitzant i estar al dia de les noves tcniques i estratgies que puguin anar-se desenvolupant.
4.4.2 Valoraci daspectes sobre la professi

Sha plantejat als formadors una srie de preguntes relacionades amb lestat actual de la mediaci a Catalunya, per tal de detectar la percepci que t el collectiu del mercat i quines sn les iniciatives concretes que es recolzen des del sector. Quan es planteja als formadors com consideren que es pot millorar la sortida professional dels mediadors, la constant que es repeteix a les entrevistes s la necessitat de fer promoci i difusi de la mediaci, no noms adreades als ciutadans, sin tamb a les institucions relacionades. A propsit de les institucions, un dels participants comenta que shauria de fomentar la cultura de la mediaci i estimular els serveis comunitaris als ajuntaments, un altre diu que sha dapostar per la formaci dels alumnes a les escoles i tamb que els centres de salut haurien de veure la importncia de la figura dels mediadors no noms com a traductors. Altres millores que afectarien positivament la sortida professional i que comparteixen bona part dels entrevistats sn, per una banda, evitar les restriccions i obrir lexercici de la mediaci a totes les professions, i per laltra, definir les funcions dels mediadors i, si s possible, inclourels com a personal de lAdministraci. Tot insistint en la millora de la sortida professional, els entrevistats concreten cinc propostes de canvi del sistema actual que, al seu parer, contribuirien a aquest objectiu:
ANNEX 2
a)
Reconixer la figura del mediador, la seva categoria professional i funcions des del moment de la contractaci. Augmentar els recursos i crear ms serveis; especialment, els ajuntaments haurien de creure que la mediaci s una eina bona per a ells. Obligatorietat dadrear-se a la mediaci abans daccedir a la via judicial en determinats conflictes. Una part dels entrevistats consideren que lobligatorietat es compliria assistint a una sessi informativa de mediaci, i altres que seria necessari sotmetres al procs de mediaci. Estimular la recerca, millorar i fer evolucionar la formaci, que hi hagus ms comunicaci, congressos, publicacions, etc.; en definitiva, que la investigaci s fonamental. Fomentar lactuaci collectiva dels mediadors i establir espais de contacte des don poder treballar conjuntament. En aquest sentit, la posada en marxa dun portal integrat pel CMDPC, universitats, collegis professionals, serveis i entitats que ho sollicitessin seria un pas endavant.
no magrada, per si vols ser alg has de tenir un collegi; finalment, el 18,2% restant es manifesta totalment a favor del collegi per protegir la professi des de la prctica. Si centrem latenci en la regulaci del funcionament intern del procs de mediaci aix s, en la regulaci de les fases i actuacions que es succeeixen un cop iniciada la mediaci les opinions es divideixen de forma prcticament idntica entre el 54,5% que afirma estar a favor duna mnima regulaci i que com a molt shan de fixar unes pautes flexibles, i el 45,5% que es posiciona en contra de la ms mnima regulaci, argumentant, com diu una de les entrevistades, que les fases de la mediaci sn molt clares; si el mediador est ben format, no hi ha res a pautar. Laplicaci de les noves tecnologies al procs de mediaci s una realitat. Eines de comunicaci com el correu electrnic i els telfons mbils sn ds habitual en les diferents fases del procediment de mediaci. Tamb la videoconferncia, que permet un grau dinteractuaci molt alt, es va consolidant com una manera deludir la presncia fsica en diversos sectors de la vida quotidiana. Tanmateix, aquesta eina encara est en fase dincorporaci pel que fa a la mediaci. Sobre aquesta qesti, el 54,5% dels professionals enquestats coincideixen en la convenincia de la videoconferncia com a substitut de lassistncia fsica a la sessi noms en supsits extrems i excepcionals, ja que sha de primar sempre la presencia fsica. Laltre 45,5% recolza rotundament ls de la videoconferncia durant les sessions, tot afegint que shan daprendre les tcniques adequades a ls de les tecnologies i que la mediaci ha dsser flexible i adaptar-se a les noves formes de comunicaci. Davant la possibilitat de realitzar la primera sessi informativa de mediaci mitjanant sistemes telemtics, la resposta s gaireb unnime i el 90,9% considera que seria factible realitzar aquesta sessi per videoconferncia.
b)
c)
d)
e)
Les iniciatives legislatives recents com la Llei 15/2009, lavantprojecte de llei estatal de mediaci, juntament amb la normativa europea, posen de relleu la situaci de canvi i redefinici que, en aquests moments, est vivint lexercici de la professi. Amb un marc legislatiu que tendeix a afavorir les associacions professionals i limita la proliferaci de nous collegis, el 72,7% dels entrevistats consideren apropiat lestabliment dun marc regulador de mnims que institucionalitzi la figura del mediador amb un carcter obert i flexible que doni protecci sense limitar lexercici. El 27,3% restant es pronuncien en contra, en els termes segents: lxit de la mediaci est fonamentat en qu va sorgir al marge de la llei i que fuig del marc legal car, lent i poc eficient, i shauria de desnormativitzar, lexcs de regulaci est convertint lexercici de la mediaci en un cmul de ficcions normatives, on el mediador es veur obligat a mentir per complir les normes i aquesta mentida ser coneguda i acceptada. Una darrera opini apunta que les lleis sempre sn restrictives i ara per ara sn el major impediment per a laccs a la mediaci daltres professions. Pel que fa a la proposta de creaci dun collegi professional com a eina que consolidi la professi i empari lactuaci dels mediadors i mediadores, el 63,6% dels participants es mostren obertament contraris; un 18,2% consideren que en principi no, per que donades les circumstncies actuals potser s apropiat, o b que a mi
4.5
La formaci continuada
El mercat formatiu adreat als mediadors i mediadores en actiu sest desenvolupant a mesura que la professi es consolida. La Directiva 2008/52/CE, a larticle 4.221, insta els Estats membres a promoure la formaci continuada dels mediadors i mediadores. La transposici daquest article queda reflectida a larticle 15 de lavantprojecte de llei estatal22. A Catalunya, la Llei 15/2009, en el seu larticle 3.123, posa de manifest lobligatorietat dactualitzar la formaci per poder exercir com a mediador o mediadora i remet al futur reglament per a la concreci dels requisits. Es preveu que limpuls que la nor-
ANNEX 2
mativa recent dna a la formaci continuada estimular un futur creixement de loferta i la demanda daquests tipus destudis. Actualment, a Catalunya, existeixen diferents associacions i institucions que ofereixen formaci pels professionals en exercici; daquestes, el CMDPC i la Diputaci de Barcelona sn les ms destacades. Abans de parlar ms detalladament daquestes institucions, conv mencionar altres iniciatives, com per exemple les activitats del portal web Solomediacion, que ofereix, entre daltres, cursets despecialitzaci a persones amb coneixements previs en mediaci, aix com les tasques informatives de lassociaci ACDMA, que entre les seves finalitats inclou la de prestar serveis a les persones associades i, en especial, promoure la seva formaci contnua.
una durada de mig dia o dun dia sencer i es conviden mediadors i mediadores de reconegut prestigi com Thelma Butts, Aldo Morrone, Marins Suares o Ignacio Bolaos, per citar alguns exemples. La seva periodicitat s de 4 o 5 jornades per any i tenen molt bona acollida entre els mediadors i mediadores habilitats. c) Les sessions metodolgiques sn tallers a travs dels quals els mediadors i mediadores comparteixen les seves experincies. Cada mes un mediador o mediadora dissecciona un cas i centra latenci en diferents aspectes de la metodologia emprada. Aquestes sessions es retransmeten online en temps real i desprs queden enregistrades a la Intranet24 a disposici dels usuaris.
4.5.1 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya

El CMDPC fou creat per la llei 15/2009 i suposa lampliaci de les competncies de lanterior Centre de Mediaci Familiar de Catalunya. Des de lany 2005, aquest centre ofereix cursos i activitats formatives per a mediadors i mediadores conjuntament amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada de la Generalitat (CEJFE), entitat depenent del Departament de Justcia que es dedica a temes de formaci. Les activitats que ofereix el Centre van dirigides a treballar la praxis per millorar la intervenci mediadora. La tipologia de loferta permet distingir, bsicament, tres formats diferents: cursos, jornades i sessions metodolgiques. a) Els cursos despecialitzaci sn importants no noms pels coneixements que simparteixen sin tamb per ser els impulsors de dinmiques de grup que es perllonguen en el temps. Els cursos impartits sn dos. El primer fou una especialitzaci en lmbit dorganitzacions, realitzat lany 2007, amb 24 alumnes. Un cop superat el curs, aquests mediadors i mediadores consolidaven un espai de treball conjunt on sexposaven casos i es compartien experincies. El segon curs va tenir lloc lany acadmic 2008-2009 i consist en una especialitzaci adreada a 150 mediadors i mediadores interessats en lmbit judicial. El curs de 48 hores de durada i de carcter anual simpartia en sessions mensuals de 4 hores i incloa la realitzaci dun treball de recerca. La seva superaci permetia formar part dun llistat oficial de mediadors judicials. Les jornades sn un espai de contacte amb la comunitat mediadora nacional i internacional. Solen tenir
Aquestes iniciatives formatives que proposa el Centre sadrecen exclusivament als mediadors i mediadores habilitats; aix no obstant, i sempre que lespai ho permeti, saccepta lentrada daltres professionals.
4.5.2 Diputaci de Barcelona

Parafrasejant la informaci que ens ha facilitat lrea dIgualtat i Ciutadania de la prpia Diputaci de Barcelona, podem dir que la instituci treballa en lmbit local i, dins del programa de gesti de la convivncia ciutadana, dna impuls a serveis de mediaci ciutadana en diversos ajuntaments de la provncia de Barcelona. Serveis que estan dedicats a la prevenci, la gesti i la intervenci en conflictes nascuts en lestructura social del barri, en la comunitat i en la ciutat. Es treballa, per tant, en lmbit comunitari. Com a part daquest impuls, lens provincial ofereix formaci diferenciada adreada a dos collectius: per una banda, els mediadors i mediadores dels serveis de mediaci comunitria dels ajuntaments, i per laltra, les persones vinculades a lAdministraci local, ja siguin tcnics o electes municipals. Aquesta darrera no es considera prpiament formaci continuada, per atesa la seva rellevncia sha cregut oport no excloure-la de lestudi. Des de lrea dIgualtat i Ciutadania, sha creat un espai de seguiment i supervisi de la prctica professional adreat als mediadors i mediadores ciutadanes dels ajuntaments participants en el programa de mediaci ciutadana. En aquest espai, guiats per un expert, els professionals reflexionen entorn a la seva tasca a partir de lanlisi dun cas o de situacions de dificultat que es troben en la seva prctica professional diria. Aquests dos canals de comunicaci permeten conixer les necessitats i demandes dels ens locals, i es dissenyen els cursos amb la intenci de millorar lespecialitzaci en
b)
ANNEX 2
la formaci dels mediadors i mediadores i, conseqentment, millorar el seu mbit professional i la qualitat del servei que ofereixen. Concretament, durant el 2009-2010 shan ofert 4 cursos de formaci especfica per a mediadors i mediadores; de cadascuna de les activitats formatives, sen programen dues edicions anuals de 20 hores cada una i amb una participaci total de 136 alumnes. Lentitat tamb es mant en contacte directe amb els tcnics municipals responsables dels serveis de mediaci ciutadana, mitjanant un grup de treball. Les trobades sn bimensuals itant la Diputaci com les prpies demandes dels tcnics marquen lordre del dia. Es detecten els reptes i les necessitats que tenen els ens municipals i es dissenyen els cursos. Durant els anys 2009-2010 shan ofert 3 cursos amb dues edicions anuals cadascun, amb un total de 120 alumnes aproximadament; cada un dels cursos ja porta 5 edicions i es calcula que hi han passat 283 alumnes. Una caracterstica important daquests cursos s que, prvia sollicitud de lentitat interessada, poden sser realitzats a les dependncies del peticionari i adrear-se exclusivament als seus treballadors.
cia de provenir duna disciplina de base prvia als estudis de mediaci.
Recomanacions
Les recomanacions que proposem a continuaci estan plantejades un cop preses en consideraci les dades obtingudes i les reflexions realitzades pels professionals en les entrevistes, per tamb sn fruit de la prpia reflexi daquest equip investigador. 1. Fomentar des de les entitats corresponents lactuaci collectiva dels mediadors; per exemple, amb la creaci duna xarxa que permeti el contacte i la collaboraci entre formadors, alumnes i mediadors, afavorint una dinmica de treball conjunt. Estimular la recerca entre els formadors per tamb entre lalumnat, perqu lestudi seris i la difusi dels resultats suposa levoluci contnua de la professi. Fomentar les prctiques formatives dins dels serveis de mediaci existents i promoure la creaci dun espai conjunt per a la realitzaci de prctiques des de les diferents entitats que permeti als alumnes treballar amb casos reals, participar en simulacions, visionar gravacions i dur a terme altres activitats relacionades amb la prctica directa que requereixin la implicaci de lalumne en un entorn ali al de la formaci terica. Els canvis en la regulaci fan preveure un augment de la demanda fruit de la necessitat de realitzar formaci continuada. Seria convenient implicar les diferents entitats per donar una resposta variada i de fcil accs a aquesta necessitat.
2.
3.
Conclusions
Les conclusions ja shan anat exposant a mesura que es comentaven les dades. Tanmateix, aquest apartat pretn sser un breu recull, a mode de sntesi, de les ms destacades: 1. Laugment progressiu de loferta formativa es correspon amb lincrement en el nombre de matriculats, sense que la demanda arribi a esgotar mai loferta de places disponibles. La formaci no presencial es concentra, gaireb en la seva totalitat, en lmbit privat. La mancana ms important pel que fa a la formaci dels mediadors i mediadores s la dificultat doferir prctiques formatives de qualitat per la totalitat dels alumnes. El perfil de lalumnat es consolida en gnere, origen i estudis de base, amb un perfil tipus de dona catalana que prov del camp del treball social, leducaci social o la psicologia. Actualment, els estudis de mediaci shan de continuar plantejant com estudis de postgrau o de mster. La creaci dun grau en mediaci precisaria un canvi de mentalitat respecte a la importn-
4.
2. 3.
Annexos
Annex 1: E nquesta a les entitats formadores
Entitat de consulta: Identificaci de la unitat o departament que respon al qestionari: A contestar per curs anotat:
4.
5.
ANNEX 2
1. 2. 3.
Nom del curs: Director/a/s: A part de lentitat consultada, tipus dentitat o entitats que tamb ofereixen el curs Universitat Fundaci Altres entitats Especificar
Annex 2: Q estionari dentrevista als formadors 1. Aspectes formals del curs

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Tipus de curs Entitat que el realitza Any dinici del curs i durada Criteris per a la creaci del curs: Qu li va fer pensar que tindria bona acollida? Coneix altres cursos? Titulaci Homologaci s de noves tecnologies aplicades a lensenyament Considera que els mediadors i mediadores han de tenir una titulaci universitria?
4.
Titularitat de lentitat Pblica Privada
5.
On simparteix: Municipi Especificar No presencial
6.
Titulaci Doctorat Mster propi Mster oficial Postgrau Cursos despecialitzaci Jornades Altres Especificar
2. Dels alumnes
10. Nmero dalumnes, fluctuacions en els anys de vigncia del curs. 11. Gnere i origen dels alumnes 12. Disciplines de les quals provenen els alumnes 13. Accs al mn laboral, facilitats que sofereixen des del curs 14. Sortides professionals
7. 8. 9.
Entitat/s que homologuen el ttol Any de la primera edici del curs Preu del curs
3. Dels professors
15. Criteris per triar els professors (sn mediadors?) Experincia prctica / Experincia terica / Expertesa en altres camps
10. Nmero de places 11. Hores totals de formaci 12. Hores dedicades a les prctiques 13. Requisits daccs al curs 14. Requisits daccs al ttol Observacions:
4. Contingut del curs

16. Quina classe de formaci es dna independentment dels mbits concrets? 17. Quin pes tenen els diferents mbits de la mediaci dins del programa i per qu? Desglossar per mbits: laboral/ empresarial/ comunitari/ familiar/ penal/ salut/ escolar/ mediambiental/ amb lA.P. 18. Prctiques que es realitzen durant la formaci; percentatge aproximat sobre el total 19. Detecta alguna mancana en la formaci dels mediadors?
ANNEX 2
20. Dins del mercat, qu fa el seu programa ms atractiu?
23. Qu canviaria del sistema actual? 24. Com considera que shauria de regular lexercici de la professi (llei, collegi, registre)? 25. Considera que shauria de regular el procs de mediaci (fases del procs)? 26. Considera factible la realitzaci de mediacions no presencials mitjanant ls de les noves tecnologies?
5. Valoraci personal dels segents aspectes

21. Qu opina sobre la creaci dun grau en mediaci? 22. Vost creu que es pot millorar la sortida professional? Com?
Notes
1 Ruiz Olabunaga, J. (1999). Mtodos i tcnicas de investigacin. Universidad de Deusto. Bilbao. 2 Annex 1. 3 4 Annex 2. http://www.gencat.cat/
5 Llei 1/2001, de 15 de mar, de Mediaci Familiar a Catalunya. Disponible a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/ Derogadas/r1-ca-l1-2001.html#a5 6 Decret 139/2002, de 14 de maig, pel qual saprova el Reglament de mediaci familiar de Catalunya. Disponible a: http:// civil.udg.edu/normacivil/cat/fam/D139-02.htm 7 Ordre JUS/237/2002, de 3 de juliol, per la qual es regula el contingut i procediment dhomologaci dels cursos de formaci especfica en matria de mediaci familiar. Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.6a30b1b2421bb1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=97fdf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchanne l=97fdf31f87203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 8 Aquesta afirmaci lavalen les dades elaborades per lequip que estudiava lmbit de la mediaci familiar en el decurs daquest projecte de recerca. El recull de dades ha estat efectuat per la Fundaci Carles Pi i Sunyer, que participa tamb en aquest projecte. 9 A lEstat espanyol, trobem les segents lleis autonmiques en matria de mediaci: Llei de Galcia 4/2001, de 31 de maig, de mediaci familiar; Llei de la Comunitat Valenciana 7/2001, de 26 de novembre, de mediaci familiar; Llei de Castella la Manxa 4/2005, de 24 de maig, del servei social especialitzat en mediaci familiar; Llei de les Illes Balears 18/2006, de 22 de novembre, de mediaci familiar; Llei de la Comunitat de Madrid 1/2007, de 21 de febrer, de mediaci familiar; Llei del Principat dAstries 3/2007, de 23 de mar, de mediaci familiar; Llei del Pas Basc 1/2008, de 8 de febrer, de mediaci familiar; i Llei dAndalusia 1/2009, de 27 de febrer, reguladora de la mediaci familiar. 10 Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. Disponible a: http://www.gencat.cat/diari/5432/09202029.htm 11 Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:136:0003:0008:ES:PDF
12 Cal fer esment que la Directiva 2008/52/CE, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediaci en assumptes civils i mercantils, determina la introducci de la mediaci de manera genrica en tots els conflictes de caire civil i mercantil. El Ministeri de Justcia de lEstat espanyol ultima un avantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils. Mentrestant, Catalunya, seguint les directrius que indica la Directiva esmentada, obre labast de la mediaci a travs de laprovaci daquesta nova normativa en matria de mediaci. 13 Podeu trobar la Declaraci de Bolonya subscrita al 1999 per trenta estats europeus a: http://www.gencat.cat/diue/doc/ doc_15759149_1.pdf 14 http://www.boe.es/g/es/boe/dias/2007/10/30/seccion1.php#00004
ANNEX 2
15 El nombre total de crdits va ser de 180 ECTS per al grau, impartits en tres anys (European Credit Transfer and Accumulation System), i 120 crdits ECTS per als msters universitaris (tres anys). 16 Primera edici: curs 2004-2005. Titulacions Pla pilot Bolonya iniciades el curs 2004-05, disponible a: http://www.gencat. cat/diue/ambits/ur/universitats/sistema/eees/catalunya/pla_pilot/curs04_05.html Segona edici: curs 2005-2006. Titulacions del Pla pilot Bolonya iniciades el curs 2005-06, disponible a: http://www. gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/sistema/eees/catalunya/pla_pilot/curs05_06/index.html Actualment trobem informaci sobre les diferents universitats catalanes amb relaci a lEEES a: http://www.gencat.cat/ diue/ambits/ur/universitats/sistema/eees/catalunya/index.html 17 18 http://www.aqu.cat/aqu_catalunya/index.html http://www.solomediacion.com/
19 Dins daquesta taula no est representada la Universitat de Vic que, tot i tenir un postgrau en mediaci, s de carcter bianual, i en el moment de lenquesta no era un curs vigent. 20 Tot i que lN correspon als 25 casos presencials i semipresencials detectats, el percentatge est calculat sobre 26 casos, perqu un dells sofereix simultniament a dues ciutats del territori catal. 21 Directiva 2008/52/CE art. 4.2: Els Estats membres fomentaran la formaci inicial i continuada dels mediadors per garantir que la mediaci es dugui a terme de manera efica, imparcial i competent en relaci amb les parts. 22 Avantprojecte de llei de mediaci en assumptes civils i mercantils, art. 15: Les administracions pbliques competents, en collaboraci amb les institucions de mediaci, fomentaran ladequada formaci continuada dels mediadors [...] 23 Llei 15/2009 de mediaci en lmbit del dret privat a Catalunya, art. 3.1: Pot exercir com a mediador o mediadora, als efectes daquesta llei, la persona fsica que t un ttol universitari oficial i que acredita una formaci i una capacitaci especfiques en mediaci, degudament actualitzades dacord amb els requisits establerts per reglament. 24 Aquesta Intranet forma part de la xarxa Compartim: programa de gesti de coneixements per organitzacions que el CEJFE posa a disposici del CMDPC.
ANNEX 3
Estudi sobre els conflictes i la incapacitat temporal. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic
Llus Bosch Tercero (Especialista en Medicina del Treball, Institut Catal dAvaluacions Mdiques, Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Blanca Igual Ayerbe (Psicloga i investigadora social, Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Resum
Lestudi que es presenta t com a objectiu evidenciar i descriure lexistncia de conflictes en la gnesi dalguns processos dincapacitat temporal i fer una primera aproximaci a limpacte socioeconmic de la medicalitzaci del conflicte a Catalunya. Per aquest motiu centra la seva anlisi en la poblaci que, tenint un procs obert de baixa laboral i rebent una prestaci econmica dincapacitat temporal, s cridada per ser avaluada pels metges de lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques a Barcelona i comarques. Aquests metges en algunes ocasions detecten, en les seves visites de seguiment dels processos de baixa laboral, casos en qu un conflicte s la causa del procs de malaltia que ha acabat produint la baixa i que ha estat diagnosticat, amb anterioritat, pels metges datenci primria. Donat que no hi ha mecanismes de registre de lexistncia de conflictes en la gnesi del procs patolgic, per al present estudi es crea un qestionari ad hoc per tal de protocolitzar lenregistrament daquests casos. Duna poblaci de baixa a la provncia de Barcelona, a novembre de 2009, de 96.924 treballadors, els metges avaluadors participants en lestudi han revisat 8.157 casos. Els resultats indiquen 495 processos oberts de baixa laboral a la provncia de Barcelona amb algun tipus de conflicte en la seva gnesi. Els autors plantegen la possibilitat que mitjanant ls de solucions innovadores basades en la resoluci de conflictes, com la mediaci, es puguin prevenir i evitar, en la mesura del possible, despeses importants en el sistema sanitari. El fet de no facilitar la gesti o transformaci daquests conflictes, deixant que
l
ANNEX 3
segueixin el seu curs descalada i generaci de patologia, perpetuant la incapacitat laboral en el temps, contribueix a incrementar la despesa sanitria i de Seguretat Social, aix com el cost emocional i la prdua de salut i de qualitat de vida dels treballadors.
Paraules clau
Conflicte laboral, conflicte no laboral, salut, incapacitat temporal (baixa laboral), atenci primria, inspecci sanitria, estrs, mobbing, acomiadament, trastorn adaptatiu, trastorn depressiu, trastorn per ansietat, tractament farmacolgic, tractament psicolgic, resoluci de conflictes, mediaci, despesa sanitria, Seguretat Social.
Agraments: Agram al Comit de Direcci de lICAM, encapalat pel seu director, el Dr. Rafael Manzanera, el suport i lajuda facilitada. Aquest estudi no hauria estat possible sense la participaci i la implicaci dels metges avaluadors de lICAM, als quals felicitem i encoratgem a collaborar en altres projectes i estudis que ens puguin ajudar a comprendre millor la complexitat de la salut en el treball. Agram a la Fundaci Carles Pi i Sunyer, el suport rebut en el tractament de les dades.
ANNEX 3
ndex
1 Introducci 4.2 Caracterstiques de lestudi 5 Anlisi quantitatiu. Resultats de lestudi 5.1 Incapacitat laboral i tipologia del conflicte 5.2 Influncia del gnere 5.3 El factor edat 5.4 Treball i conflicte 5.5 Diagnstics i tractaments de la conflictivitat medicalitzada 6 Clcul de limpacte econmic de la medicalitzaci del conflicte 6.1 Cost de la productivitat perduda per Incapacitat Temporal 6.2 Cost de la visita a lICAM 7 Conclusions Catal dAvaluacions Mdiques
2 Definici dels objectius de lestudi 3 Marc teric 3.1 Definici dIncapacitat Temporal (IT) 3.2 Institut (ICAM)
3.3 El conflicte com a generador de malaltia i dIT 3.3.1 Factors biolgics com a causa del conflicte i de la malaltia 3.3.2 Emoci, conflicte i malaltia 3.4 Tipologia de conflictes generadors de malaltia 3.4.1 Conflictes no laborals 3.4.2 Conflictes laborals i risc psicosocial 3.5 La gesti dels conflictes: prevenci de la malaltia o promoci de la salut? 3.6 La medicalitzaci dels conflictes i limpacte socioeconmic 3.7 Despesa sanitria i de Seguretat Social 4 Disseny de la investigaci 4.1 Hiptesi de partida
8 Propostes de futur: un espai per a la creativitat 9 Bibliografia
Annex Qestionari sobre conflictes i IT (ICAM 2009) Notes
ANNEX 3
Introducci
constncia enlloc per manca dun protocol de recollida daquesta informaci.
La baixa laboral o incapacitat temporal (IT) s una prestaci econmica que rep un treballador quan, per causa duna malaltia o dun accident, i amb carcter temporal, pateix una disminuci de les capacitats fsiques o mentals necessries per realitzar amb efectivitat la seva tasca laboral habitual, suplint aix la manca dingressos i autoritzant la no assistncia al treball. Aquesta prestaci, inclosa en lacci protectora de la Seguretat Social, ser suportada per diferents estaments en funci de la contingncia i de la durada de la mateixa, dacord amb la legislaci vigent, els seus reglaments i els convenis collectius. Des de fa molts anys, els metges avaluadors de lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM) venen observant, en el transcurs de la seva activitat professional, com en lorigen i la gnesi dun procs dIT, moltes vegades, sentreveu lexistncia dun conflicte. Els conflictes motiu daquest estudi sn, precisament, tots aquells que per les seves caracterstiques i intensitat poden alterar la salut dun treballador fins al punt de necessitar una baixa laboral. Aquests conflictes, no tractats ni afrontats adequadament, poden ser determinants duna progressiva alteraci de la salut de la persona exposada, capa de reduir el seu funcionalisme i de ser motiu duna IT o, fins i tot, amb el temps, duna incapacitat permanent (IP). Lactivitat inspectora dels metges avaluadors de lICAM sovint posa en evidncia lexistncia dantecedents de carcter sociolaboral en lorigen de molts processos de baixa, prescrits pels metges dassistncia primria. Linterrogatori habitual, en realitzar una rpida anamnesi dun treballador en situaci dincapacitat temporal, posa en ocasions de manifest que ha estat un conflicte lorigen del seu procs patolgic actual per no en queda
2 Definici dels objectius de lestudi

1. Detectar, mitjanant la collaboraci dels Serveis dInspecci Sanitria (a Catalunya, Institut Catal dAvaluacions Mdiques), aquelles situacions en qu un conflicte esdev la causa o el desencadenant duna malaltia diagnosticada pels metges de lmbit de latenci primria, i que, alhora, s causa dun procs dincapacitat temporal. Identificar els diferents tipus de conflictes que sn causa de baixa laboral en funci de lmbit en el que es produeixen i dels actors que hi estan implicats. Posar en evidncia limpacte socioeconmic que suposa, a la provncia de Barcelona, la medicalitzaci del conflicte. Posar de manifest la necessitat de gestionar aquests conflictes, implicant als diferents agents que hi intervenen, destacant la utilitat de la mediaci i dactuacions vinculades a ella en aquest procs de gesti, complementant amb aquests resultats les dades obtingudes per lequip de treball en lmbit de la salut, al qual pertanyen tamb els autors del present estudi.
2.
3.
4.
El primer objectiu consisteix en detectar i quantificar el nombre de processos dIT (contingncia comuna), amb una durada inferior a 18 mesos, que tinguin com a desencadenant algun conflicte.
ANNEX 3
El segon objectiu a assolir pretn classificar aquests conflictes, partint de la tipificaci dels mateixos en dos grans grups: conflictes laborals i conflictes no laborals. El tercer objectiu plantejat pretn realitzar una valoraci de limpacte socioeconmic daquests processos i determinar les seves repercussions en els diferents agents implicats. Aquest clcul ha de permetre assolir el quart i darrer dels objectius: formular propostes de futur per a la millora de la gesti de les situacions generadores daquests conflictes.
socioeconmic, s el concepte de la contingncia del fet determinant de la IT. Aquesta pot ser: 1/ contingncia comuna; s a dir, per malaltia comuna o accident no laboral, o 2/ contingncia laboral, quan es tracta duna malaltia professional o accident de treball. Que sigui una o altra contingncia determina una srie de drets diferents per al treballador i dobligacions tamb diferents per a les entitats gestores de les prestacions. Per tant, un procs dIT generat com a conseqncia dun conflicte en el lloc de treball hauria destar considerat com a contingncia laboral fet que, actualment, no es produeix gaireb mai. Tamb s important assenyalar que el control del procs dIT per contingncia professional recau en les entitats gestores corresponents, habitualment mtues daccidents de treball i malalties professionals i, per tant, les altes i baixes no les fan el serveis pblics de salut ni lICAM.
Marc teric
3.1 Definici dIncapacitat Temporal (IT)

Coneguda tamb com a baixa laboral, la incapacitat temporal (IT) anomenada amb anterioritat a lactual reforma legislativa incapacitat laboral transitria (ILT), s aquella situaci en la qual un treballador, a causa duna malaltia o accident, resta impedit per treballar, rebent una prestaci econmica i quedant lliurat dacudir al seu lloc de treball. La Llei 40/2007 de 4 de desembre de mesures en matria de Seguretat Social (llei dmbit estatal) en el seu article primer defineix el concepte dincapacitat temporal, modificant laparat 1 de larticle 128 del text refs de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu, 1/1994 de 20 de juny), que queda redactat de la forma segent: Tindran la consideraci de situacions determinants dincapacitat temporal: a) Les situacions degudes a malaltia comuna o professional i a accident, sigui o no de treball, mentre el treballador rebi assistncia sanitria de la Seguretat Social1 i estigui impedit per a treballar, amb una duraci mxima de 12 mesos, prorrogable per uns altres 6 quan es presumeixi que durant aquest perode el treballador pot ser donat dalta mdica per curaci. El perode dobservaci per malaltia professional, que tindr una durada mxima de 6 mesos prorrogable fins un mxim de 12 si ho fa necessari lestudi i diagnstic de la malaltia.
3.2 Institut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM)

LInstitut Catal dAvaluacions Mdiques s un organisme autnom de carcter administratiu, adscrit al departament competent en matria de sanitat. Creat per la Llei 31/ 2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i regulat pels seus estatuts aprovats mitjanant el Decret 256/2003, de 21 doctubre, t encomanades les segents funcions: a) Dur a terme el control, la inspecci, lavaluaci i el seguiment dels processos mdics i sanitaris corresponents a les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matria dincapacitats laborals. Efectuar avaluacions mdiques dels funcionaris dels diferents cossos o escales de lAdministraci de la Generalitat que ocupen llocs de treball que requereixen unes condicions fsiques o psquiques especials, en els procediments dassignaci de llocs de treball de segona activitat, dacord amb la normativa aplicable, i tamb dels treballadors amb possible incapacitat per a exercir adequadament les funcions prpies de llur lloc de treball, si sescau. Efectuar avaluacions mdiques dels treballadors amb possible incapacitat funcional per exercir determinades activitats, dacord amb la normativa sectorial aplicable. Elaborar informes i dictmens que avalun ladequaci de les actuacions sanitries del sistema
b)
b)
c)
Un concepte important i que cal explicar per tal de fer ms entenedors els resultats de lestudi i el seu impacte
d)
ANNEX 3
sanitari de cobertura pblica a la bona prctica professional, en el marc dels procediments de responsabilitat patrimonial. e) Qualsevol altra que, dins lmbit de lavaluaci mdica, li encarregui el departament competent en matria de sanitat.
seguretat que pot salvar i millorar moltes vides; resultant ms til que la ira o la tristesa, tant a nivell personal com a nivell social. En les societats modernes amb un elevat grau de desenvolupament econmic, les necessitats dels individus no es limiten solament a lalimentaci, la seguretat o la protecci; tamb tenen a veure amb el fet de disposar de mitjans econmics, treball, prestigi, acceptaci social, control de la salut o accs a les prestacions mdiques, etc. Les sensacions de por sn estmuls que serveixen per generar mecanismes de supervivncia amb lobjectiu de satisfer aquestes diverses necessitats, que poden anar des de les ms bsiques fins a les ms elaborades i complexes, tal i com assenyala la teoria de les necessitats humanes de Maslow (2003). Aquests mecanismes de supervivncia sn fonamentals per comprendre els conflictes i per mirar de gestionarlos i transformar-los (Vinyamata, 2009). Segons aquest autor, la majoria de conflictes apareixen o escalen quan un individu t la percepci que un altre representa un perill o una amenaa per a la seva supervivncia. Davant el temor que aquest fet suscita, sinicien sensacions de por (entenent que la por s una sensaci i el temor un estat dnim) que sn reaccions dalarma relacionades amb el sistema nervis simptic i amb la segregaci dadrenalina i noradrenalina, amb la finalitat de desenvolupar una resposta corporal rpida i adequada al problema plantejat, mitjanant mecanismes de fugida o datac (que poden arribar a ser de coerci i violncia). Aquest perode dalarma s la primera reacci fsica davant estmuls que provoquen por (tamb angoixa, frustraci o estrs) per desprs es produeix un perode de resistncia, i tot seguit un desgotament, en el transcurs dels quals es poden desencadenar trastorns adaptatius, trastorns depressius, trastorns per ansietat, etc. Tanmateix, quan aix es trasllada a un context laboral i s un treballador/a a qui li fallen els mecanismes normals dadaptaci i de supervivncia, davant la percepci dun perill o una amenaa de qualsevol tipus, en el propi entorn laboral (mobbing, estrs, acomiadament, etc.) o en qualsevol altre entorn social o comunitari (separaci, violncia de gnere, ser vctima dun delicte, la malaltia dun familiar, etc.), apareix aquell conflicte (laboral o no, segons lescenari en el qu es produeixi) que pot acabar generant patologia i sent causa duna IT. Per a autors com Vinyamata (2009), en labordatge de la resoluci dun conflicte no importa tant lobjecte de la disputa com lestmul que la provoca; s a dir, la por, la tensi, langoixa, la frustraci, el pnic o lestrs que han estat els seus factors desencadenants. Aquestes causes
El metges avaluadors de lICAM desenvolupen, dacord amb els esmentats estatuts, les funcions que la legislaci atribueix als inspectors de serveis sanitaris i tenen la consideraci legal dautoritat pblica. La revisi dels pacients en situaci dIT, amb la finalitat davaluar les limitacions funcionals i determinar la necessitat de mantenir o no lesmentada situaci laboral i administrativa, s una de les tasques principals de lICAM. Per tal de dur a terme aquesta activitat inspectora, els pacients sn citats a una revisi mdica en la qual, desprs duna anamnesi i de lexploraci i la valoraci dels informes dels diferents especialistes, podran mantenir la situaci dincapacitat temporal (IT), ser proposats per a una incapacitat permanent (IP) o donats dalta per inspecci en el cas de no objectivar-se patologia incapacitant en relaci a la seva activitat laboral habitual. Si b, durant lanamnesi, com es posa de manifest a travs daquest estudi, el metge avaluador de lICAM pot detectar lexistncia dun conflicte laboral en la gnesi de la malaltia, laprofundiment en la investigaci daquest fet o qualsevol intervenci que pogus fer-se, queda fora del seu mbit competencial, entenent el conflicte com un risc psicosocial del qual ha docupar-se el servei de prevenci de riscos laborals (SPRL) de lempresa del treballador.
3.3 El conflicte com a generador de malaltia i dIT 3.3.1 Factors biolgics com a causa del conflicte i de la malaltia
Molts autors associen lorigen dels conflictes a una percepci de perill respecte a les necessitats de seguretat i didentitat. Vinyamata (2009) descriu lorigen, la formaci i el desenvolupament dels conflictes mitjanant un procs encadenat de necessitat-por-acci. La por a la que es refereix pot tenir conceptualitzacions diferents com angoixa, frustraci o estrs. En aquest mateix sentit, per a Damasio (2009), la por justificada (aquella que no s el resultat duna avaluaci incorrecta de la situaci o el smptoma duna fbia) s una excellent poltica de
ANNEX 3
biolgiques intervenen en el desenvolupament dels conflictes que, al mateix temps, poden estar en la gnesi dalgunes malalties que es produeixen per dificultats adaptatives. Aquests estmuls, en casos extrems, produeixen sensacions de por excessiva que actuen com a senyals dalarma sobre-estimulant linstint primari, bloquejant les capacitats cerebrals racionals i activant mecanismes de coerci i de violncia irracional, reforant la concepci negativa del conflicte. El bloqueig de la capacitat de discerniment i la reducci de les capacitats analtiques, davaluaci i de comprensi dels problemes, expliquen que al cervell li sigui ms difcil prendre decisions correctes a nivell individual, per, tamb a nivell social. Solament quan es disposa deines per compensar aquesta reacci violenta i primria enfront estmuls de por i dalarma, s possible triar quina de les dues alternatives, la violenta o la pacfica, sutilitzar per gestionar de la manera ms adequada possible un conflicte. Quan els individus disposen daquestes eines, pot arribar a ser per a ells un acte de responsabilitat individual decidir per quina daquestes opcions decantar-se (Martnez, 2001, 2005). Per tant, arribats a aquest punt, es posa de manifest que t sentit dotar deines els individus per tal que puguin restablir el funcionament de les seves capacitats cerebrals racionals, obrint vies pacfiques de gesti dels seus propis conflictes (Vinyamata, 2009). Aquestes eines de gesti dels conflictes, entre les quals es troba la mediaci, contribuiran a evitar el seu aflorament o escalada, i la seva possible generaci de processos patolgics, motiu dIT, amb clares repercussions socioeconmiques que es tradueixen en costos laborals, sanitaris i de Seguretat Social, per una banda, i en costos emocionals, per una altra, que afecten als diferents actors que intervenen en el conflicte. Els conflictes no sorgeixen, doncs, nicament com a problemes de comunicaci (Vinyamata, 2009). Segons aquest autor, les dificultats en la comunicaci sn solament la simptomatologia observable de lexistncia dun conflicte per no sempre representen la seva causa. En tot cas, dotar dhabilitats comunicatives els individus significa donar-los una eina ms per restablir o millorar el funcionament de les seves capacitats cerebrals racionals, fugint de les respostes violentes, primries i irracionals, i obrint vies pacfiques de gesti i transformaci dels conflictes. Es tracta, per tant, duna eina ms que els ajudar a responsabilitzar-se en la tria dun afrontament positiu o negatiu del conflicte. En moltes ocasions, les causes que intervenen en el desenvolupament dels conflictes sn de carcter biolgic.
Una causa important, com assenyala Vinyamata (2009), s lestrs. Aquesta malaltia, prpia de civilitzacions modernes, s deguda a una demanda excessiva dadaptaci. Els nivells elevats destrs de les societats actuals tenen a veure amb els canvis accelerats i constants que aquestes pateixen i amb les dificultats dadaptaci a que es veuen sotmesos els seus individus degudes a noves formes de vida i a exigncies socials i professionals. Quan situem lorigen de determinats conflictes en causes de carcter biolgic, podem entendre ms fcilment perqu, en ocasions, aquests poden veures implicats en la gnesi de certes patologies. Alguns problemes socials poden produir malalties i, al revs, algunes disfuncions biolgiques poden acabar generant conflictes socials, en qualsevol de les seves variants (familiars, laborals, comunitaris, etc.). Hi ha factors psicolgics (frustraci, por, contrarietat, enveja, coacci, preocupacions materials i professionals, divorcis, gelosia, mort o malaltia de persones properes, etc.), factors fsics (fam, malaltia prpia, fatiga, fred o calor, soroll excessiu, treball nocturn, polluci, etc.) i factors biolgics (malnutrici, desequilibris alimentaris, consum exagerat de sal, caf, tabac o alcohol, etc.) que sn agents productors destrs i que estan relacionats directament amb lactivitat social, les formes de pensament i els sistemes poltics (Vinyamata, 2009) per que tamb tenen un efecte important i directe sobre la salut. Hi ha, per tant, una estreta relaci entre els processos biolgics, els psicolgics i els socials, que es produeix de forma bidireccional i que cal que sigui tinguda en consideraci pels professionals de la medicina que volen curar malalties que en ocasions podrien ser susceptibles de ser ateses mitjanant intervencions psicolgiques, pedaggiques o sociolgiques (Vinyamata, 2009). En un estudi realitzat per un equip de la Harvard School of Public Health i del Bringham Womens Hospital de Boston (Cheng, Kawachi et al., 2000) es demostra que dones amb un treball excessiu, amb poc control sobre el mateix i amb poc recolzament per part dels seus caps, veuen deteriorada la seva salut i pateixen una prdua important de les seves habilitats professionals. En un altre estudi sobre les causes dinsatisfacci i lorigen dels conflictes en lmbit laboral, apareixen com a causes ms freqents lescassa valoraci i reconeixement del treball i els defectes organitzatius, generadors de tensions i dequvocs entre els treballadors i entre aquests i els seus caps (Vinyamata, 1999). En aquest mateix estudi, es destaca el desconeixement i la por dels directius sobre les causes dels conflictes aix com dels costos que aquests comporten; motiu pel qual es deixa de banda la possibilitat de trobar solucions.
ANNEX 3
Els conflictes en les organitzacions representen milers de milions en prdues degudes a disminucions de la productivitat, en prestacions sanitries i en perjudicis causats per vagues i crisi (Vinyamata, 2009). La major part de les empreses sobrepassen un 4% de baixes per malaltia. Segons aquest mateix autor, la baixa laboral no es produeix solament per una malaltia, sin que sovint s una manera daconseguir un alliberament de lestrs que representa assistir a un lloc on la tortura psicolgica est garantida degut a la presncia dun conflicte latent constant.
3.3.2 Emoci, conflicte i malaltia

Lemoci, la cognici, la conducta i la motivaci sn els factors principals de la personalitat de lindividu. Els estats afectius tenen un paper important en els processos dadaptaci perqu participen en la presa de decisions, en els judicis, les atribucions i laprenentatge. Per tant, les emocions tenen un paper rellevant tamb en les situacions de canvi i en les situacions de conflicte associades als processos adaptatius que tot canvi comporta. Qualsevol novetat en la vida laboral o personal dun treballador requereix una necessitat dadaptaci i un esfor per tal de veure satisfeta aquesta necessitat. Al mateix temps, qualsevol canvi laboral o personal pot ser viscut com una experincia negativa que desborda la capacitat de reacci de lindividu o com una experincia positiva i enriquidora que li dna loportunitat de crixer i davanar. Donat que canvi i conflicte sn dos conceptes associats (Acland, 1993), sembla, doncs, evident que, tal i com posen de manifest molts autors, el carcter positiu o negatiu dels canvis i dels conflictes no depn duns o daltres sin dels mitjans utilitzats per tal dabordar-los (Muoz, 2001). Per tant, un mateix conflicte, sigui quina sigui la seva naturalesa i lmbit en el qual es produeix (laboral, familiar, etc.) pot ser positiu o negatiu, constructiu o destructiu, depenent dall que siguin capaos de fer amb ell els seus protagonistes (Cornelius i Faire, 2007). Mentre la violncia porta a una concepci negativa dels conflictes, ls de mitjans pacfics dna lloc a una visi positiva que permet afrontar les tensions que es produeixen, generant nous objectius i garantint la continutat de les relacions interpersonals i la millora de la convivncia. De la mateixa manera, mentre la capacitat de saber gestionar un conflicte i les seves emocions associades protegeix de la possible generaci de patologia, causa possible duna IT, no tenir les habilitats necessries per gestionar aquestes emocions, transformant en adaptatives o sanes aquelles que no ho sn, pot ser causa potencial de malaltia i de baixa laboral.
Per amb el que acabem de dir, no sha dentendre que els conflictes shan derradicar o evitar en les organitzacions de treball i en la vida dels individus. El conflicte s inherent a lsser hum, s inevitable, s una part natural de la vida (Ury, 2005) i est present en totes les situacions dinteracci social. En aquest sentit, de Diego i Guilln (2006) afirmen que a les organitzacions es produeixen conflictes laborals collectius que poden tenir conseqncies diverses depenent de les respostes dels grups o collectius implicats, alhora que poden trobar diverses maneres de soluci o transformaci. Alguns autors parlen de loptimitzaci del rendiment a les organitzacions mitjanant lestimulaci del conflicte (Munduate i Medina, 2005) i, de manera ms genrica, Vinyamata (1999) afirma que tots els conflictes sn motor i expressi de les relacions entre les persones i els constants intents per reprimir-los o eliminar-los no fan sin incrementar-los fent-se necessari canviar la manera de comprendrels i dabordar-los. Seguint en aquesta lnia, un estudi de Weiss (2005) posa de manifest com el fet de cercar lharmonia i els objectius comuns, pot arribar a esdevenir un obstacle per al treball en equip a les organitzacions donada la gran variabilitat de grups de persones, de prioritats, de necessitats, dincentius i de formes de treballar. Sn els directius que consideren el conflicte com a natural i necessari, els que aconsegueixen una collaboraci realment efica dels seus treballadors. Aquests directius reconeixen les diferncies i contribueixen a cercar eines per tal de gestionar-les, proporcionant alternatives a ls de la violncia i disminuint la probabilitat dels seus treballadors demmalaltir i de tenir una IT a causa dun conflicte. Tamb Edmondson (2008) afirma que enlloc deliminar els conflictes, els equips han daprendre a afrontar-los obtenint daquesta manera una major comprensi dels problemes de lempresa per tamb de les persones que hi treballen. Els temes polmics desencadenen reaccions emocionals que dificulten debats ben argumentats i que, un cop desencadenades, no acostumen a desaparixer per si soles. Quan les reaccions emocionals negatives es posen de manifest (a travs del to de veu, de crtiques ms o menys soterrades, intensificant les tensions en les relacions de convivncia que tenen lloc en el s duna organitzaci o en el s de qualsevol escenari social o comunitari, etc.), aleshores s quan el conflicte fa acte de presncia i es fa necessari saber-lo gestionar amb eines que protegeixen de laparici de patologia o disfunci, o de la prdua de qualitat de vida. Les emocions i els sentiments sn part integrant del que som, en el terreny personal per tamb socialment (Damasio, 2009) i el coneixement sobre el seu funciona-
ANNEX 3
ment i sobre el seu paper en la biologia del cos i de la ment, suposa un clar avantatge per a la gesti de la vida personal i social. La forma de pensar dun individu, la seva manera dinterpretar lambient i les circumstncies, les creences sobre un mateix, sobre els altres i sobre la vida i el mn en general, ajuden a entendre i a gestionar els problemes emocionals (Lega, Caballo i Ellis, 2002). Lestrs es refereix, com assenyala Vinyamata (2009) al conflicte que produeixen els canvis imprevistos o traumtics, i a les incapacitats crniques dadaptaci. Existeix, per tant, com destaca aquest autor, una relaci directa entre lorganisme, les actituds psquiques i emocionals i les activitats socials. Lexistncia de determinades actituds psicolgiques i determinats comportaments dels individus generaran reaccions orgniques directament implicades en comportaments agressius que desembocaran en certes accions socials generadores de conflictes. A linrevs, una determinada situaci social, si resulta excessivament estressant, pot generar una resposta emocional alterada i, aquesta, una reacci orgnica especfica que ser smptoma dalgun procs patolgic. Daquesta manera es posa de manifest que moltes malalties tenen un vincle directe amb aspectes socials, malgrat que aparentment no ho sembli. s fcil comprendre, doncs, com la gesti dels conflictes pot requerir ladopci de mesures que normalment els mediadors no tenen en compte (Vinyamata, 2009). En ocasions, el desconeixement daquesta gnesi biolgica dels conflictes fa que la intervenci mediadora no tingui els efectes positius esperats, incrementant la sensaci de frustraci daquells qui opten per aquesta via. Per aix, els professionals de la conflictologia, en general, haurien de disposar dinstruments que els permetin fer s de mtodes danlisi i tcniques dintervenci plurals i inclusives de coneixements sobre els processos biolgics subjacents als conflictes, com assenyala Vinyamata. Per a aquest autor, aquells professionals que tinguin dificultats per entendre les causes dels conflictes, tindran tamb dificultats per trobar possibles solucions als mateixos o per contribuir a la seva gesti i transformaci positiva. Es tracta dhabilitats molt ms mplies que van ms enll de la simple aplicaci dhabilitats comunicatives, com ja apuntvem abans.
conflictes no laborals. Els conflictes laborals (patir una situaci destrs laboral, mobbing, acomiadament, etc.) estan relacionats amb lentorn de treball mentre que els conflictes no laborals (viure una separaci traumtica o passar per una situaci de violncia de gnere, ser vctima dun delicte, estar en trmits judicials, viure la malaltia dun familiar, etc.) sn atribubles a altres problemes socials i familiars, no relacionats amb lentorn laboral. Uns i altres, per, acaben repercutint en lmbit de la salut que ha dacabar-se fent crrec dels costos que suposa latenci dels processos patolgics que sen deriven. Tanmateix, les despeses per IT, en cas que arribi a produir-se una baixa laboral com a conseqncia de la malaltia que t un conflicte en la seva gnesi, es traduiran en despeses per a les empreses i per a la Seguretat Social.
3.4.1 Conflictes no laborals

Les situacions de conflicte familiar o de conflicte de parella, sn determinants de perodes de gran labilitat emocional, baixa autoestima i baixa capacitat dafrontament, que poden agreujar-se a causa de problemes econmics o falta de recolzament de lentorn ms immediat (Bosch, 2009). Aix mateix pot arribar a passar, en major o menor intensitat, en totes les situacions conflictives que puguin donar-se en qualsevol escenari social i la falta de recursos i habilitats personals limiten la capacitat de resposta dels individus davant daquestes situacions. Les separacions traumtiques, els casos de violncia de gnere, les ocasions en qu un individu s vctima dun delicte, est en un procs de trmits judicials o ha de conviure amb la malaltia dun familiar, sn moments vitals, externs a lmbit laboral, que poden afectar a les capacitats normals dafrontament del canvi, repercutint tamb en el lloc de treball i, en general, en la convivncia amb els altres. Aquestes situacions sn aspectes contextuals del conflicte que tenen a veure amb les condicions en les quals sorigina i es desenvolupa el conflicte (Munduate i Medina, 2005). En qualsevol comunitat, gran o petita, apareixen confrontacions i situacions conflictives de les que podem destacar que: Es produeixen en la interacci de dos o ms individus o grups; Existeix una incompatibilitat (real o percebuda) entre fites, conductes, interessos o valors propis i de laltre (les parts o els actors del conflicte);
3.4 Tipologia de conflictes generadors de malaltia

Segons lentorn en el qual es produeixen els conflictes es pot parlar de dos grans grups: conflictes laborals i
ANNEX 3
Com a mnim una de les parts, percep una situaci com a injusta o incompatible; Sn inherents a lsser hum i, per tant, formen part de qualsevol interacci social; Sn inevitables en les situacions de canvi; Estan presents en totes les relacions interpersonals convertint-les en relacions complexes; Resulta impossible triar entre tenir-les o no tenirles, solament es pot triar la manera dafrontar-les; Existeix una percepci de dany o perjudici en alguna de les parts o en ambdues (Bosch i Igual, 2009).
Autors com de Diego i Guilln (2006) afirmen que en lactualitat hi ha un gran consens en situar el conflicte en el context ms natural de les relacions humanes. Per a Munduate i Medina (2005), el conflicte no ha de ser forosament perjudicial per a les relacions interpersonals ni per al desenvolupament de les tasques que els individus realitzen. En qualsevol tipus de relaci (de parella, familiar, social, esportiva, universitria, cultural, laboral, etc.) es produeixen tensions que poden canalitzar-se adequadament i reconduir-se (de Diego i Guilln, 2006). La presncia de conflictes representa un repte, ens estimula la intelligncia i convoca la nostra creativitat per tal de dur a terme accions que ens permetin avanar i millorar com a individus, anant ms enll de la simple fugida endavant, de la negaci o de latac violent. Podrem dir que des de la comoditat no hi ha possibilitat de creixement (Larriera, 2004) i que els individus necessiten, quan han dafrontar un conflicte, en qualsevol dels escenaris socials possibles, estar en disposici de certes eines i habilitats que actun com a facilitadors de la seva adaptaci al canvi.
(presncia i interacci daltres patologies o discapacitas). Si pensem en un individu que presenta un trastorn de personalitat, per posar un exemple, amb un patr de pensament i uns trets de comportament rgids que es tradueixen en unes relacions familiars, socials i laborals difcils, ser fcil entendre la relaci entre malaltia i conflicte. Sn molts els processos patolgics que presenten aquests trets caracterstics, tendents a la presncia de tensions i al conflicte. La conseqncia final sempre s la mateixa: la inadaptaci de lindividu al seu entorn, en qualsevol dels seus escenaris de convivncia, i un elevada tendncia a desenvolupar respostes anmales i processos patolgics davant lexposici a un risc piscosocial. Lexposici a un risc psicosocial produeix diferents tipus de danys en els treballadors, en funci del seu grau de resposta i dels diferents factors moduladors que intervinguin en una determinada situaci. Davant lexposici a un estressant hi ha vries possibilitats de resposta: 1. Una resposta o reacci normal que s la que tindria qualsevol persona amb bona salut (desnim, alteraci de la son, molsties digestives, disfunci sexual, ansietat ms o menys manifesta). La desaparici de lestressant o ladopci de mesures per al seu afrontament dna lloc a la remissi daquestes manifestacions. Una situaci destrs agut com el que succeeix quan ss vctima dun atracament o es presencia un accident mortal o un incendi. La resposta pot ser des de laparici dun trastorn dissociatiu fins a un quadre de shock. Els trastorns dissociatius sn una alteraci de les funcions integradores de la conscincia, la memria, la identitat i la percepci de lentorn. Els principals sn: amnsia dissociativa, fuga dissociativa, trastorn dissociatiu didentitat i trastorn de despersonalitzaci. Shan de presentar en absncia daltres malalties i dels efectes de drogues. Cursen amb: prdua temporal de la memria immediata i de lesdeveniment desencadenant, no reconeixement de la prpia identitat i fuga (situaci en la que lafectat pot aparixer a gran distncia del lloc on ha estat exposat a lestrs sense recordar o saber com ha arribat fins all). Tamb es recuperen ntegrament. Lestrs agut pot evolucionar a depressi. Trastorn per estrs post-traumtic. Presncia de malsons i dimatges en les qu es reviu lesdeveniment traumtic (flashback). Est relacionat amb grans catstrofes, atemptats, guerres, violacions. Per, tamb est present en casos greus dasset-
2.
3.4.2 Conflictes laborals i risc psicosocial

Entenem per risc psicosocial lexposici a un estressant laboral o a alguna cosa que distorsiona el normal esdevenir duna activitat professional, generant incomoditat, malestar o intolerncia. Segons la OIT (Organitzaci Internacional del Treball) sn les interaccions entre el contingut, lorganitzaci i la gesti del treball i les condicions ambientals, per un costat, i les funcions i necessitats dels treballadors, per un altre. Aquestes interaccions podrien exercir una influncia nociva en la salut dels treballadors a travs de les seves percepcions i experincia. El risc psicosocial est modulat per factors personals i socioculturals (relacionats directament amb la formaci, laprenentatge i lentorn) i per factors patolgics
3.
ANNEX 3
jament laboral (mobbing) i assetjament sexual. Les caracterstiques clniques ms rellevants sn: presncia dansietat, sentiment de culpa, ira, hostilitat i vergonya. 4. Trastorns adaptatius. Trobem simptomatologia depressiva i ansiosa per un cop eliminat lestressant (la causa) remet sense deteriorament ni menyscapte. Fins i tot aquests trastorns sn tolerats i resulten compatibles amb una activitat laboral ms o menys eficient (a diferncia del que passa amb un trastorn depressiu major). Trastorns per addicci a substncies. El consum dalgunes drogues, entre elles lalcohol, es pot iniciar o veures incrementat com a mecanisme de defensa davant dun estressant.
del metge de famlia del corresponent servei pblic de salut de la baixa laboral, amb finalitats teraputiques. Per, quan aix no passa i el pacient va a la consulta del metge datenci primria amb signes clnics dansietat o depressi i no els relaciona obertament amb una situaci laboral anmala, solament lhabilitat del metge pot fer aflorar aquesta relaci de causa i efecte (Bosch, 2009).
5.
3.5 La gesti dels conflictes: prevenci de la malaltia o promoci de la salut?

Quan considerem que un risc psicosocial o que qualsevol situaci prpia o de lentorn pot produir desajustaments psicosocials en un individu, ens situem en un paradigma de factors de risc que es centra en la prevenci de la malaltia. Per aquest paradigma es pot complementar amb el de la resilincia, centrat en la promoci de la salut a partir del desenvolupament de les parts sanes o preservades. El terme resilincia es refereix a la capacitat dels individus per fer front a les adversitats de la vida, superant-les i sortint-ne ms enfortits i, fins i tot, transformats (Marro, 2009). Aquest autor posa mfasi en els resultats de les investigacions sobre el tema que mostren com les persones resilients no noms poden afrontar els factors estressants i ladversitat sin que tamb poden disminuir la intensitat de lestrs, lansietat, la depressi i la rbia, augmentant la seva curiositat i salut mental. Sn les actuacions responsables sobre un mateix i sobre lentorn les que permeten una adaptaci positiva que, lluny de generar patologia i conflicte, afavoreix el desenvolupament personal, organitzatiu i social de lindividu. Regular positivament un conflicte, com succeeix en els processos resilients, suposa tamb responsabilitzarse de tot el que es fa, es diu o es calla (Pars, 2009). En aquest mateix sentit, la teoria dels actes de la parla dAustin (1971), considera la solidaritat comunicativa o pragmtica com a actitud necessria per aconseguir una gesti constructiva dels conflictes. La manca de responsabilitat de les persones respecte del que poden fer amb les seves paraules, gestos i silencis, pot provocar malentesos i males interpretacions del missatge ems per lemissor en lacte comunicatiu, sent causa de nous conflictes o de lescalada dels ja existents, incrementant les tensions, langoixa, la frustraci o lestrs, en lesfera laboral per tamb en la privada. El valor de la responsabilitat en la transformaci pacfica dels conflictes pot ampliar-se tamb des duna altra perspectiva amb la fenomenologia lingstica de Straw-
Hi ha un augment de patologies psiquitriques reactives a conflictes en el treball (Bosch, 2009). Els trastorns produts per lexposici a un risc psicosocial sn viscuts de manera subjectivament diferent, en funci dels mltiples condicionants i dels factors descrits anteriorment (personals i socioculturals per una banda, i patolgics, per una altra). Les malalties causades per un risc psicosocial milloren o es curen amb atenci mdica i psicolgica i amb lallunyament del focus dexposici. Quan aquesta millora es produeix, el metge de famlia o el metge avaluador estenen lalta mdica i el treballador torna al seu lloc de treball. Ning t en compte que no hi ha cap sistema de protecci i de prevenci i que no sen posar en marxa cap i, per tant, el treballador, quan torni al treball, no estar lliure dels mateixos condicionants que en el seu dia li van causar la malaltia i es veur sotms a ms estrs o ms mobbing, per exemple, una nova escalada del conflicte i la reaparici de la simptomatologia que va ser motiu de la primera baixa laboral. A no ser que el treballador anteposi la salut al seu futur laboral i deixi el treball voluntriament o lempresa lacomiadi (Bosch, 2009). Quan la correcta organitzaci del treball es desvia, es pot dir que hi ha un risc potencial per a la salut del treballador. Moltes de les baixes laborals conseqncia de lexposici a un risc psicosocial, ho sn per mobbing o situacions dassetjament sexual, per agressions psicolgiques o per estrs. Els metges assistencials i els metges avaluadors o inspectors troben a les seves consultes, a diari, casos en qu un treballador t conscincia que una determinada situaci laboral est deteriorant la seva salut mental. Quan aix passa, el treballador utilitza la baixa laboral com a mtode, fcil, poc costs i legal, per allunyar-se del perill. Aix li dna dret al cobrament duna prestaci de la Seguretat Social, grcies a la prescripci
ANNEX 3
son (1995). Aquesta teoria proposa que les accions dels altres ens poden fer sentir gratitud, alegria, rancor o odi i, per tant, caldr realitzar una transformaci dels sentiments negatius que condueixen a la violncia i a la ruptura de les relacions en sentiments positius que afavoreixin la prctica de la transformaci pacfica dels conflictes. Tant la teoria dAustin com la de Strawson, tenen una certa vinculaci amb el concepte de resilincia i incideixen en el fet de la nostra responsabilitat en all que fem, diem o callem aix com en els sentiments, i en les accions i conductes que aquests causen, per contribuir de manera favorable a la construcci i establiment de la cultura de la pau (Pars, 2009). En resum, hem vist com un conflicte pot acabar produint malaltia per manca dadaptaci al canvi i hem vist com el problema de qui emmalalteix a causa daquest conflicte no est tant en el fet conflictual en s mateix sin en la seva particular manera de gestionar-lo (que inclou una certa manera de pensar i dactuar, donat que cognici, emoci i comportament estan ntimament relacionats). Una gesti correcta del conflicte passa per una gesti adequada de les emocions associades a aquest, de manera que la rbia, la depressi, langoixa o leufria donin pas a lenuig, la tristesa, la preocupaci i lalegria. Per tant, podem afirmar que no s possible ignorar, pel que fa a la gesti dels conflictes, els aspectes de la regulaci biolgica de les afliccions i les alegries, donant pas, daquesta manera, a lesperana dun mn on la pau sigui, finalment, possible i on siguin possibles tamb moltes poltiques socials que tal vegada shagin de replantejar.
Ls que habitualment fa la classe poltica del conjunt de prestacions que configuren lestat del benestar, crea falses expectatives en els ciutadans, que en un moment donat, quan demanden una determinada prestaci o exigeixen leficcia dun determinat servei, prenen conscincia duna realitat no sempre idllica. Podrem posar milers dexemples i parlar de llistes despera en sanitat, dendarreriments en la justcia, dincompliments laborals o de prestacions socials que mai arriben, per quedarien eclipsades davant les reestructuracions i retallades que, a causa de la crisi financera, pateixen i patiran la majoria dels habitants daquests estats avanats. No s, doncs, destranyar que la medicalitzaci de la prdua de benestar tingui un efecte pervers i emmascarador de la realitat que permet traslladar als professionals de la salut problemes que haurien de resoldre altres professionals des de diferents mbits. La medicalitzaci del conflicte s un fenomen real, que existeix i pot ser detectat i avaluat. En aquest estudi demostrem que hi ha persones, treballadors i treballadores en el nostre cas, que han emmalaltit a causa dun conflicte fins al punt darribar a obtenir una baixa laboral. Aquesta medicalitzaci del conflicte fa que lestalvi dels recursos, materials o no, que suposaria detectar, transformar o prevenir els conflictes i la seva escalada, sacabi convertint en un cost de grans proporcions per al conjunt de la societat i per a lindividu. Limpacte socioeconmic de la medicalitzaci del conflicte es posa de manifest en quatre mbits principals: mbit personal mbit empresarial mbit sanitari mbit de la Seguretat Social
3.6 La medicalitzaci dels conflictes i limpacte socioeconmic

El concepte medicalitzaci, en aquest estudi, va ms enll del que podrem entendre per tractar amb medicaments esdeveniments o situacions vitals, crono-fisiolgics i normals, com per exemple lenvelliment o la menopausa. La medicalitzaci del conflicte evoluciona parallelament a la medicalitzaci de molts altres aspectes de la vida de les persones i obeeix a cavis socials i poltics propis dels pasos desenvolupats. La complexitat de les societats democrtiques occidentals, lalt grau de protecci social i les prpies definicions de salut que fan els organismes internacionals competents, determinen que lindividu percebi com una manca o prdua de salut tota aquella situaci que alteri el grau de benestar i confort assolit.
Els dos primers representen limpacte en lesfera privada, i els dos ltims en la pblica. Dins de lmbit personal podem detectar i quantificar els danys emocionals i la seva progressi fins lalteraci de la salut mental, els costos que poden significar la prdua de reputaci professional, les reduccions dinerries a causa de baix rendiment o incapacitat temporal i, per ltim, les despeses directes que comporta la judicalitzaci dun conflicte. En lmbit empresarial trobem costos indirectes que van dun empobriment de la imatge corporativa als efectes duna baixa productivitat, queixes dels usuaris, inspeccions administratives, etc. Els costos directes del conflicte es troben en les aportacions empresarials en els proces-
ANNEX 3
sos dincapacitat temporal i en tots aquells derivats de la judicalitzaci del conflicte. Dins lesfera pblica tamb hi ha unes despeses directes pel que fa a les prestacions per incapacitat temporal, suportades per les diferents entitats gestores i col laboradores de la Seguretat Social, i unes despeses, sovint ignorades, que recauen sobre els Serveis Pblics de Salut.
El present estudi es centra en les prdues de guany salarial com a conseqncia de la incapacitat temporal, sense considerar els casos que poden derivar en incapacitats permanents, mort o en pensions no contributives. Laprofundiment en lestudi del cost generat pel conflicte laboral ens obligaria a incloure altres despeses pbliques i privades com: Entitats collaboradores de la Seguretat Social, com les mtues daccidents de treball i malalties professionals. Ladministraci de justcia pel que fa a la judicalitzaci dels conflictes. Ladministraci competent en matria laboral: Inspecci de Treball. Serveis de prevenci. Agrupacions sindicals. Agrupacions professionals. Collegis professionals.
3.7 Despesa sanitria i de Seguretat Social

La medicalitzaci del conflicte, relacionada directament amb les malalties mentals, comporta despeses per a les administracions pbliques amb especial rellevncia pel que fa a lassistncia sanitria i a les prestacions de la Seguretat Social. Cal recordar que les primeres, en el nostre cas, sn assumides directament pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i les segones, pels pressupostos generals de lEstat mitjanant lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS). La despesa sanitria, per a qualsevol malaltia, t diferents components que, en funci de levoluci del procs patolgic, incrementaran ms o menys la seva repercussi en el cmput total. Aquests components de la despesa sanitria sn: Visites dels metges de primria Visites de metges especialistes Visites daltres professionals (per exemple, psiclegs) Despesa farmacutica Despeses dhospitalitzaci
s per aix que partim de la hiptesi que tota activitat preventiva del conflicte o que qualsevol inversi en la gesti del mateix, comportar importants reduccions de despeses tant pbliques com privades.
4
4.1
Hiptesi de partida
Recentment, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va informar als mitjans de comunicaci de la realitzaci dun estudi2 que analitzava el cost de la depressi a Catalunya, xifrant en 736 milions deuros el cost sanitari vinculat a la depressi, equivalent al 2% del pressupost en salut i un 0,4 % del PIB de Catalunya. En aquesta mateixa lnia hi ha informes de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) que situen entre un 3% i un 4% del PIB el que gasta la Uni Europea en problemes de salut mental. Per altra banda, la prdua de guany salarial dels treballadors que a causa duna malaltia no poden seguir la seva activitat laboral, genera despesa pblica en ser assumida per la Seguretat Social mitjanant les prestacions per incapacitat laboral.
Com acabem de dir, aquest estudi parteix del fet de considerar que poden ser detectades, en lmbit de la medicina primria i mitjanant la collaboraci dels Serveis dInspecci Sanitria (a Catalunya, Institut Catal dAvaluacions Mdiques) aquelles situacions en qu un conflicte s la causa o desencadenant dun procs de baixa laboral per contingncia comuna. Aquest coneixement, relacionat amb el temps de durada de la IT, la seva contingncia i el tractament rebut per intentar resoldre la malaltia que causa la baixa laboral i en la gnesi de la qual hi ha el conflicte (laboral o no), permetr fer una primera aproximaci a limpacte social i econmic de la medicalitzaci dels conflictes, determinant la necessitat destablir en lmbit de les organitzacions, mecanismes de gesti dels conflictes, no solament per millorar la convivncia entre les persones sin tamb com a mesura destalvi de les despeses del sistema sanitari i com a sis-
ANNEX 3
tema per restablir els nivells de salut dels individus i la seva qualitat de vida. Tots els conflictes, de qualsevol mbit, poden acabar tenint repercussions en lmbit de la salut en tant que tots poden afectar a un treballador, estant en la gnesi dun procs de malaltia que sigui la causa duna IT, amb repercussions finals en la despesa sanitria. La tasca avaluadora dels metges de lICAM consisteix en determinar lexistncia de patologia i de limitaci funcional, prescindint dels factors que lhan originat o en el millor dels casos minimitzant la importncia dels mateixos. En aquest estudi, es demana la collaboraci daquests metges per tal que determinin i constatin aquests factors, que observin i extreguin de lanamnesi la informaci necessria per tal devidenciar aquells casos en qu ha estat un conflicte lorigen de lactual procs de baixa laboral. Cal tenir en compte que, per exemple, un conflicte relacionat amb lmbit familiar (com una separaci) podria ser motiu duna baixa laboral per contingncia comuna per que, en canvi, un conflicte derivat duna situaci dassetjament laboral (mobbing) t una contingncia laboral, amb unes repercussions econmiques diferents. El present estudi pretn aportar una aproximaci a limpacte socioeconmic (costos sanitaris, de Seguretat
Social, empresarials i personals) que suposa, en el cas de Catalunya, la medicalitzaci del conflicte. Per aix, es planteja en els seus objectius la detecci i descripci daquells casos de treballadors que tenen un procs obert de baixa laboral, que estan cobrant una IT, i que s un conflicte (laboral o no) el causant de la malaltia que provoca la baixa laboral. Caldr, doncs, considerar els costos associats al tractament daquestes malalties que tenen un conflicte en la seva gnesi (i que sn motiu dincapacitat temporal) i els costos associats al temps transcorregut des de linici de la IT.
4.2
Caracterstiques de lestudi
Univers i mbit destudi

Lunivers del present estudi s la poblaci amb un procs de baixa laboral per contingncia comuna obert, a la provncia de Barcelona, a novembre de 2009 (N=96.924). Aquesta dada sobt consultant informaci registrada per lICAM. Segons la base de dades daquesta font hi ha 126.182 processos oberts a tot Catalunya, dels quals 96.924 es concentren a la provncia de Barcelona, 12.636 a la de Tarragona, 10.650 a la de Girona i 5.972 a la de Lleida.
Grfic 1. Situaci IT obertes, totals 0-24 mesos per data de comunicat. Total Catalunya, per provncia i per Seu ICAM (N=126.182)
Font: Institut Catal dAvaluacions Mdiques (ICAM). Dades actualitzades a 02/11/2009
ANNEX 3
Mostra destudi
La mostra est constituda per tots aquells processos de baixa laboral per contingncia comuna visitats pels metges avaluadors que han participat en la investigaci (n=8.157). El nmero total de metges de lICAM integrats en els serveis dAvaluacions Mdiques, en lAtenci Primria a la provncia de Barcelona, s de 52. Daquests 52 metges avaluadors de lICAM, han participat en aquest estudi 33 metges, que han omplert en el moment de lentrevista clnica el qestionari creat ad hoc, detectant i deixant constncia daquells casos en qu existeix un conflicte en la gnesi de la patologia diagnosticada a primria, motiu de la IT. La mostra destudi ha vingut determinada per aquest nombre de metges avaluadors que han participat en lestudi doncs el nmero de pacients que durant el temps de durada de lestudi (novembre 2009-febrer 2009) han passat per una de les seves visites de control ha determinat el tamany final de la mostra. La selecci de la mostra s pseudoaleatria perqu els pacients poden ser citats a instncies dels diferents agents implicats en la gesti de la IT: INSS, mtues, empreses, metges datenci primria; sent les citacions realitzades per lINSS majoritries en nombre.
o observador un codi o unitat funcional (UF) amb la finalitat de no utilitzar dades personals que puguin produir biaixos i interferncies en el posterior anlisi de les dades obtingudes. Daquesta manera sassegura tamb la confidencialitat de les dades mdiques dels pacients donat que en cap moment consta ni el seu nom ni el seu nmero dhistria clnica o dafiliaci a la Seguretat Social, que pugui servir per a la seva identificaci. Per suplir aix i tenir un cert control sobre les dades referides, el nmero dUF serveix per identificar al metge avaluador de lICAM que ha realitzat la visita del pacient-treballador.
Perode del treball de camp

Del 27 de novembre de 2009 al 8 de febrer de 2010.
Instrument per a la recollida de dades

Per donar resposta als objectius plantejats, sha utilitzat un disseny quantitatiu i shan utilitzat tcniques de metodologia quantitativa, obtenint dades a partir dun qestionari elaborat ad hoc per a la present investigaci (veure annex). Els metges de lICAM que collaboren en lestudi han dobservar i extreure de lanamnesi, aquella informaci necessria per tal devidenciar que ha estat un conflicte lorigen de lactual procs de baixa laboral. Per dur a terme aquesta tasca i posteriorment poder tractar la informaci generada, els metges avaluadors que participen en lestudi han domplir un qestionari dissenyat amb aquesta finalitat. Es tracta dun qestionari presencial que omple el metge avaluador de lICAM en el moment de lanamnesi o entrevista clnica. El qestionari s gil i molt rpid domplir i est dissenyat per tal que la visita del metge avaluador no es vegi ni allargada ni interrompuda. Est disponible en format paper (pdf) i en format electrnic via web. Lenviament telemtic del qestionari, que s simple i rpid, s la modalitat aconsellada pels investigadors. Sindica als metges avaluadors que participen en lestudi el fet que s estrictament necessari que existeixi el comproms, un cop iniciat el perode dobservaci, de no abandonar i mantenir lactitud observadora des del principi fins al final de lestudi (de novembre a febrer). En referncia als mtodes de medici i tcniques de recollida de dades, sutiliza una metodologia quantitativa que, mitjanant ls daquest qestionari, ens permet detectar les situacions de conflicte motiu de baixa laboral que arriben als Serveis dInspecci Mdica de la provncia de Barcelona i la seva evoluci en els mecanis-
Criteris d inclusi i exclusi de la mostra

Per tal de formar part de la mostra, els subjectes han de complir els criteris dinclusi segents: Tenir obert un procs de baixa laboral per contingncia comuna i estar cobrant una prestaci econmica per incapacitat temporal. Tenir diagnosticada per un metge datenci primria una malaltia que incapacita per desenvolupar la feina que normalment es realitza. Que un conflicte (laboral o no laboral) estigui en la gnesi daquesta malaltia. Que la IT tingui un mnim de tres mesos i, per tant, siguin cridats per lICAM per ser avaluats.
Protecci de dades i procs daleatoritzaci de la mostra

Per tal dassegurar la privacitat de les dades utilitzades durant la investigaci, sassigna a cada metge avaluador
ANNEX 3
mes sanitaris per la seva contingncia, aix com la seva evoluci en quant a les repercussions personals en la vida dels individus que el pateixen. Les dades recollides sanalitzen amb el paquet estadstic SPSS v.12.0. Descripci de les variables que es recullen a travs del qestionari: I. Variables sobre les dades del conflicte Es distingeixen dos grups de conflictes segons lentorn on es produeixen, que es subdivideixen segons la malaltia diagnosticada pels metges datenci primria i de la qual en sn la causa o el factor etiolgic: Conflicte laboral: ntimament relacionat amb lentorn de treball, les persones i les directrius. Un conflicte laboral pot presentar 4 categories, segons el procs patolgic diagnosticat que desencadena i que acaba sent motiu duna IT: estrs (situacions on queda definida lexistncia dun factor estressant laboral sinclou lestrs post-traumtic); possible mobbing (o situacions similars dassetjament laboral); acomiadament (aquella situaci de prdua del lloc de treball o de reducci dactivitat econmica en el cas de treballadors per compte propi); no definit (quan un conflicte, tot i ser laboral, no es pugui incloure en cap altre dels grups anteriors). Conflicte no laboral: no relacionat amb el lloc de treball i atribuble a altres problemes socials i familiars. Un conflicte no laboral pot presentar 6 categories, segons el procs patolgic diagnosticat que desencadena i que acaba sent motiu duna IT: separaci traumtica (sinclouen aqu aquells casos en qu la ruptura de parella desencadena i causa un trastorn psicolgic, amb conflictes relacionats amb la custdia dels fills, per exemple); violncia de gnere (sinclouen aqu tots els casos dagressions fsiques i psicolgiques, com denncies falses, etc.); vctima dun delicte (categoria que inclou els trastorns relacionats amb atracaments, robatoris, estafes, etc.); en trmits judicials (trastorns nicament relacionats amb lestrs del trmit judicial); malaltia dun familiar (processos de baixa iniciats amb la finalitat de tenir cura dun familiar i que sovint (per no necessriament) sacompanyen dun trastorn adaptatiu secundari); altres (tots aquells no classificables en els apartats anteriors). II. Dades personals Es tracta de dades genriques que en cap cas poden permetre identificar una persona i que sn les segents:
Sexe: home i dona. Grups dedat: shan fet coincidir amb els grups dedat utilitzats habilitualment en els estudis realitzats per lICAM. Tipus de situaci laboral: temporal (es refereix a totes les situacions en les que no existeix un contracte fix, incloses les ETT); fix (es refereix a treballadors/es amb contractacions indefinides) i autnom (es refereix a treballadors/es per compte propi incloses empleades de la llar en qualsevol modalitat). Sector o activitat: indstria (treballadors de fbriques, tallers, empreses auxiliars, etc.); serveis (estan incloses en aquesta categoria les empreses de distribuci, comer, transport, sanitries, etc.); construcci (sha classificat per separat aquest sector per la incidncia especial i significativa que t dins el context de crisi actual). Treballador pblic En el cas dels treballadors que desenvolupen la seva activitat laboral a ladministraci pblica, es diferencia entre les diferents modalitats de vinculaci del treballador: funcionari (personal funcionari de qualsevol administraci, local, de lEstat o de la Generalitat); inter (personal de qualsevol administraci, que ocupa una plaa de funcionari de forma interina); laboral (fa referncia a personal contractat en rgim laboral: pot ser personal laboral fix o personal laboral temporal); estatutari (fa referncia a treballadors dinstitucions sanitries pbliques (ICS), poden ser fixos o interins). III. Dades de la visita mdica a lICAM Durada de la IT: s el temps aproximat que el treballador porta de baixa en el moment de realitzar la visita a lICAM. Shan tingut en compte les mateixes franges temporals que utilitza lICAM en els seus estudis. Diagnstic: fa referncia al diagnstic habitual en processos derivats duna situaci conflictiva (trastorn adaptatiu, trastorn depressiu, trastorn per ansietat). Quan no s cap daquests diagnstics, cal marcar altres i especificar de quin es tracta per a una posterior recodificaci de la variable. Tractament: recollim en aquesta categoria, de manera orientativa, el nombre de frmacs per tal devidenciar la repercussi en la factura farmacutica, malgrat que no s un objectiu daquest estudi calcular el seu cost. Tamb es recull lexistncia de
ANNEX 3
tractament psicolgic, altres tractaments o la possibilitat dabsncia de tractament. Visita IT. Amb la finalitat destudi dels costos es registra la necessitat dutilitzar un consultor o no durant la visita dinspecci duta a terme a lICAM: informe consultor (si al metge avaluador de lICAM li ha calgut la visita i informe dun consultor extern (especialista en psiquiatria), per tal de contrastar la informaci aportada pel pacient i els signes i smptomes apreciats durant la visita); no informe consultor (si al metge avaluador de lICAM no li ha calgut la visita i linforme dun consultor). Sollicitud. Es tracta dinformaci referent a la instncia que inicia la visita dinspecci: INSS (visita efectuada a instncia de lInstitut Nacional de la Seguretat Social); mtua (visita efectuada a instncia duna entitat collaboradora, mtua daccidents de treball i malalties professionals o empreses col laboradores); empresa (visita efectuada a instncia de la direcci o gerncia duna empresa, davant la sospita ds inadequat de la prestaci); metge (visita realitzada a instncia dun metge de famlia del Sistema Nacional de Salut). Unitat Funcional (UF): codi del metge avaluador que fa la vista. Permet identificar tamb la seva ubicaci geogrfica. Tamb t utilitat com a mecanisme de control de seguretat dels participants en lestudi. El camp de la UF admet 2 lletres i 4 nmeros.
5.1 Incapacitat laboral i tipologia del conflicte

Lestudi ha perms obtenir un total de 495 formularis, en els quals sha detectat lexistncia dun conflicte com a causa determinant de la gnesi de la malaltia motiu del procs dincapacitat temporal, duna mostra de 8.175 pacients citats a revisi per la inspecci mdica. Cal puntualitzar que en lestudi no poden quedar reflectits aquells processos de baixa de durades inferiors a 15 dies i que, malgrat la possibilitat de ser conseqncia dun conflicte, queden condicionats al control exclusiu des de lmbit de primria.
La majoria de casos detectats sn conflictes laborals

Un 60,4%3 dels conflictes que acaben sent motiu duna IT sn conflictes laborals, lorigen dels quals est directament relacionat amb el lloc i amb lorganitzaci de treball. El 39,6% restant, sn conflictes dorigen no laboral.
El possible mobbing s la causa ms freqent de conflicte laboral i la malaltia dun familiar, la causa definida majoritria en els conflictes no laborals.
El possible mobbing, amb un 37%, s la causa predominant dels conflictes dorigen laboral. Cal recordar que possible mobbing sn aquelles situacions en qu el treballador (pacient) viu una determinada situaci laboral conflictiva, amb la percepci destar assetjat. Si b el metge avaluador, avui dia, no disposa delements de judici per tal detiquetar de mobbing una determinada actuaci, s pot assegurar que la capacitat demmalaltir s similar a la que es produiria en el cas dun mobbing verdader amb la seva intencionalitat i finalitat. Lestrs, que suposa un 26,3% de les causes de conflicte laboral, segueix sent un factor amb una prevalena considerable, seguit daltres causes no definides (23,2%). Molt per sota, amb un 13,5%, trobem aquelles situacions dacomiadament que provoquen un conflicte en lindividu prou important com per fer-lo emmalaltir fins al punt dobtenir una IT.
5 Anlisi quantitatiu. Resultats de lestudi

La proposta, en el seu disseny, es basa inicialment en identificar i analitzar els conflictes que afecten a la salut dun treballador i que han estat motiu duna baixa laboral, establint una categoritzaci que permeti distingir conflictes produts per causes laborals i conflictes produts per causes no laborals, descrivint el perfil sociodemogrfic i laboral dels pacients-treballadors que els pateixen i aportant dades sobre el seu procs patolgic i sobre la visita realitzada a lICAM, que ens permetran fer una estimaci de limpacte econmic que representa la medicalitzaci del conflicte.
ANNEX 3
Grfic 2. Causes del conflicte laboral. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons causa (n=299)
Grfic 3. Causes del conflicte no laboral. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons causa (n=196)
Font: qestionari propi a partir de les dades de lICAM4
La malaltia dun familiar (31,6%), juntament amb les causes no definides (33,2%) constitueixen els grups de causes de conflicte no laboral amb ms representativitat, seguit de prop pels conflictes no laborals relacionats amb les separacions de parella categoritzades com a traumtiques (24%). A ms distncia en percentatge es troben els conflictes no laborals que tenen el seu origen en situacions de violncia de gnere (8,2%) i, finalment, aquells que tenen el seu origen en situacions degudes a trmits judicials (2%) o en situacions en qu el pacienttreballador s vctima dun delicte (1%).
5.2
Influncia del gnere
El 64% dels conflictes que acaben sent motiu duna IT afecten a dones
El conflicte sempre est present en processos de baixa laboral ms freqentment en dones que en homes, independentment de si es tracta dun conflicte laboral o no; per, quan el conflicte s laboral, la distncia entre homes afectats i dones s menys gran.
Grfic 4. T ipologia del conflicte segons gnere. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de conflicte i gnere (n=495)
ANNEX 3
Lacomiadament com a causa de conflicte laboral t una prevalena una mica ms elevada en el gnere mascul
mentre que lestrs i el possible mobbing tenen una prevalena fora ms elevada en el gnere femen.
Grfic 5. C auses de conflicte laboral segons gnere. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons causa i gnere (n=299)
La malaltia dun familiar, les separacions traumtiques i estar en trmits judicials, sn causes de conflicte no laboral que tenen una prevalena ms elevada en dones que en homes. En canvi, ser vctima dun delicte afecta
per igual a homes i dones. Pel que fa a la violncia de gnere, solament afecta a dones; no es troba cap cas en qu sigui la causa dun conflicte no laboral que alhora sigui causa duna IT en homes.
Grfic 6. Causes de conflicte no laboral segons gnere. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons causa i gnere (n=196)
ANNEX 3
5.3
El factor edat
Es produeixen ms baixes laborals generades per conflictes entre els 35 i els 44 anys, amb independncia del gnere i del tipus de conflicte.
Grfic 7. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i edat (n=495)
Amb independncia de la seva tipologia, conflictes laborals i no laborals tenen una prevalena ms elevada, en primer lloc, entre els 35 i els 44 anys. En
segon lloc, els conflictes laborals es donen ms en edats ms joves i els no laborals, afecten a individus de ms edat.
Grfic 8. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons edat i tipologia del conflicte (n=495)
ANNEX 3
Quan la causa del conflicte laboral s un possible mobbing o una situaci dacomiadament, la franja de ms edat amb una major prevalena daquest conflicte s la
que va dels 35 als 44 anys. Lestrs tamb t una major prevalena en aquesta franja dedat per a molt poca distncia de la franja que va dels 25 als 34 anys.
Grfic 9. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons edat i causes (n=299)
Les separacions traumtiques tenen una prevalena ms elevada en individus entre 35 i 44 anys i els conflictes no laborals deguts a la malaltia dun familiar, afecten ms a
la franja de ms edat (55 anys endavant). Els casos de violncia de gnere afecten ms a individus entre 25 i 34 anys.
Grfic 10. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons edat i causes (n=196)
ANNEX 3
5.4
Treball i conflicte
Hi ha una major presncia dIT per conflicte en treballadors amb contracte fix, amb independncia del gnere i del tipus de conflicte.
Un 65,7% dels casos detectats de conflicte en la visita dinspecci mdica, afecten a treballadors amb un contracte fix; un 21,6% a treballadors amb un contracte temporal i un 12,7%, a treballadors autnoms. Vegeu grfics 11, 12 i 13. Grfic 11. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de contracte laboral (n=495)
Els casos de possible mobbing i els casos destrs es donen principalment en treballadors fixos. De fet, totes les causes de conflicte laboral tenen major prevalena en els treballadors fixos. Destaca la presncia de possible mobbing i de situacions dacomiadament en treballadors autnoms. La seva prevalena s petita per la seva realitat es posa de manifest en lestudi i es correspon a aquelles situacions laborals que pateixen alguns treballadors quan la seva empresa els obliga a fer-se autnoms esdevenint autnoms que acaben treballant en exclusiva per a una entitat. Com que el seu vincle amb lempresa, per, s mercantil i no laboral no tenen cap dels beneficis que es deriven dun contracte laboral per si poden patir, en canvi, totes les conseqncies negatives que pot patir un assalariat. Vegeu grfic 14. La malaltia dun familiar com a causa de conflicte no laboral es dna amb ms freqncia en treballadors fixos. Aix mateix passa amb els casos de vctimes dun delicte i de violncia de gnere. Les separacions traumtiques, en canvi, es produeixen amb ms freqncia en treballadors temporals per amb molt poca diferncia amb els treballadors fixos. Totes les causes del conflicte no laboral tenen una prevalena menor en treballadors autnoms. Vegeu grfic 15.
Grfic 12. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i tipus de contracte laboral (n=495)
ANNEX 3
Grfic 13. P ercentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de conflicte i tipus de contracte laboral (n=495)
Grfic 14. P ercentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons tipus de contracte laboral i causa del conflicte laboral (n=299)
ANNEX 3
Grfic 15. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons tipus de contracte laboral i segons causa del conflicte no laboral (n=196)
En el sector serveis es troben ms conflictes generadors de baixa laboral.

Pel que fa al sector laboral, amb independncia del gnere i de la tipologia del conflicte, el sector serveis s el grup en el qu es troba un percentatge ms elevat de conflicte associat a IT; la prevalena, per, s ms elevada en dones que en homes i una
mica ms elevada en el cas dels conflictes no laborals. El segon sector ms afectat per la presncia dun conflicte associat al procs de baixa laboral s el sector de la indstria. En la indstria i en la construcci, per, predomina la presncia de conflictes en el gnere mascul, fent-se ms evident aquesta diferncia en lmbit de la construcci, on la presncia de treballadores s relativament baixa.
Grfic 16. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i sector laboral (n=495)
ANNEX 3
La construcci i els treballadors pblics sn els sectors en els qu trobem menys percentatge de conflictes, amb la diferncia que en el cas dels conflictes laborals la pre-
valena s ms elevada en els treballadors pblics i en el cas dels conflictes no laborals, s ms elevada en la construcci.
Grfic 17. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector laboral i segons tipus de conflicte (n=495)
La majoria dels treballadors pblics que tenen un conflicte associat a la seva IT sn fixos5; el conflicte que els afecta s laboral i la seva primera causa definida sn les situacions de possible mobbing i lestrs
Els conflictes que afecten a treballadors pblics fixos sn, en un percentatge molt elevat, conflictes laborals. Desprs de les causes no definides, entre les seves cau-
ses es troben les possibles situacions de mobbing i lestrs, en el mateix percentatge. Els treballadors pblics temporals es veuen afectats digual manera per conflictes laborals i no laborals. La principal causa de conflicte laboral en aquests treballadors s lestrs. La causa de conflicte no laboral que ms afecta a treballadors pblics fixos i temporals, i ho fa a parts iguals, s la malaltia dun familiar.
ANNEX 3
Grfic 18. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i tipologia del conflicte (n=40)
5.5 Diagnstics i tractaments de la conflictivitat medicalitzada El diagnstic ms realitzat pels metges, amb independncia del sector (privat/pblic)6 s el trastorn adaptatiu; seguit a molta distncia pel trastorn dansietat i pel trastorn depressiu. A la majoria de pacients sels prescriu, en ambds sectors, entre 2 i 3 frmacs.
Grfic 19. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i diagnstic (n=495)
ANNEX 3
Grfic 20. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i tractament (n=495)
Els processos de baixa laboral sn de ms llarga durada en treballadors pblics fixos7.

En la majoria de treballadors pblics fixos la durada de la IT s de 6 a 12 mesos mentre que en la majoria dels treballadors pblics temporals la durada de la IT s de 1 a 3 mesos. Grfic 21. P ercentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i inici de la IT (n=40)
Amb independncia del tipus de treballador pblic, destaca una majoria de trastorns adaptatius diagnosticats i la prescripci entre 2 i 3 frmacs com a tractament per a la patologia causant de la IT.
En els treballadors pblics fixos el segon diagnstic ms realitzat s el trastorn per ansietat i en els temporals, el trastorn depressiu.
ANNEX 3
Grfic 22. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i diagnstic (n=40)
Grfic 23. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i tractament (n=40)
El trastorn adaptatiu s el diagnstic predominant, amb independncia del tipus de conflicte.

En general, ms de la meitat dels conflictes associats a IT tenen un diagnstic de trastorn adaptatiu (54,3%). Els dos segents diagnstics estan molt lluny de lanterior en percentatge, per molt a prop entre ells: el segon s el
trastorn per ansietat (18,5%) i el tercer, el trastorn depressiu (17,5%). A altres diagnstics li correspon el 9,8%. Si considerem la tipologia del conflicte, aleshores en el laboral segueix sent ms de la meitat dels casos i en el no laboral, est lleugerament per sota de la meitat. El segon diagnstic ms freqent si depn, en canvi, de la tipologia del conflicte: en el cas dels conflictes laborals s el trastorn per ansietat i en el cas dels no laborals, s el trastorn depressiu.
ANNEX 3
Grfic 24. P ercentatge de casos de conflicte associat a IT, segons el diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons tipus de conflicte (n=495)
Sigui quina sigui la causa del conflicte laboral i no laboral, el trastorn adaptatiu s el que presenta una prevalena ms elevada. Grfic 25. P ercentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons causa del conflicte laboral (n=299)
ANNEX 3
Grfic 26. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons causa del no conflicte laboral (n=196)
Els altres diagnstics sn rellevants en lestudi precisament per la seva poca freqncia. Es codifica la variable altres diagnstics8 amb posterioritat a lestudi, segons especificacions fetes pels metges avaluadors de lICAM, anotades en el qestionari quan en un pacient el diagnstic motiu de la seva IT no era cap de les possibilitats diagnstiques contemplades (trastorn adaptatiu, trastorn depressiu, trastorn per ansietat). Les especificacions anotades es reagrupen en les segents etiquetes diagnstiques (entre parntesi apareix la freqncia de casos, n=48): agorafbia (1), distmia (2), dol greu (2), esquizofrnia i trastorns psictics (2), trastorn bipolar (3), trastorn neurtic (1), trastorn obses-
siu-compulsiu9 (2), trastorn ansis-depressiu (13), trastorn de personalitat (4), trastorn per consum dalcohol (3), trastorn per estrs post-traumtic (3) i altres (12)10.
Tamb el diagnstic ms freqent en ambds gneres s el de trastorn adaptatiu.

Les diferncies entre gneres venen en els diagnstics per sota daquest en freqncia: en els homes sn dos els diagnstics associats a conflictes i a IT (el trastorn depressiu i el trastorn per ansietat a parts iguals), i en les dones s el trastorn per ansietat amb molt poca diferncia amb el trastorn depressiu.
Grfic 27. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i diagnstics motiu de la IT (n=495)
ANNEX 3
s freqent el politractament daquests processos patolgics11, amb independncia del gnere i de la tipologia del conflicte
En els casos de conflicte associat a IT descrits en aquest estudi, els pacients reben amb ms freqncia de 2 a 3 frmacs, siguin homes o dones, amb independncia de la tipologia del conflicte i de la seva causa, i molt per sobre de la resta de possibilitats de tractament. A ms, sobserva que la diferncia en la prevalena dun i altre gnere s mnima. Destaca el fet que rebre tractament psicolgic est per sota de no rebre tractament. El fet, per, que la prevalen-
a del tractament psicolgic sigui molt baixa en aquest estudi no ens permet fer una lectura ms mplia dels resultats donat que es refereix a pacients que reben exclusivament tractament psicolgic. No podem aportar dades sobre el percentatge total de casos que reben tractament psicolgic encara que tamb en rebin de farmacolgic (no era un objectiu de la present recerca i no podem aportar cap conclusi al respecte per seria interessant en un futur plantejar-se quina inversi es fa en psiclegs clnics que ajudin als pacients a tenir eines que els permetin afrontar i prevenir els conflictes que sn causa de patologia i dIT).
Grfic 28. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tractament rebut pel pacient-treballador (n=495)
Grfic 29. P ercentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons tractament rebut pel pacient-treballador i segons tipologia del conflicte (n=495)
ANNEX 3
Grfic 30. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i tractaments rebuts (n=495)
Tant en el sector pblic com en el privat, predominen corresponen amb IT de que llarga els casos deuna conflicte esdurada predominen casos conflicte que es (6-12(6-12 mesos). corresponen els amb una de IT de llarga durada mesos).
Grfic 31. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i inici de la IT (n=495)
Els processos de baixa laboral sn de llarga durada, amb independncia de la tipologia del conflicte.
La majoria dels casos de conflicte associats a IT detectats en lestudi, amb independncia de la seva tipologia,
porten entre 6 i 12 mesos de baixa, seguits molt de prop pels que porten entre 1 i 3 mesos. En el cas dels conflictes laborals, les prevalences sempre sn una mica ms elevades per a totes les franges dinici de la IT excepte quan la durada de la IT s superior als 12 mesos. En aquest cas, la prevalena s major en el cas dels conflictes no laborals.
ANNEX 3
Grfic 32. P ercentatge de casos de conflicte associat a IT, segons el temps transcorregut des de linici de la IT i segons la tipologia del conflicte (n=495)
6 Clcul de limpacte econmic de la medicalitzaci del conflicte

En aquest apartat fem una aproximaci terica als costos que poden generar-se com a conseqncia dels processos patolgics causats o agreujats per un conflicte i que han estat motiu de baixa laboral (IT). En una part molt important, aquest costos seran despeses pbliques. Sn moltes les despeses, tant directes com indirectes, que podrien ser quantificades per per la seva complexitat sescapen de les possibilitats i finalitats daquest estudi. Tenint en compte les variables implementades en el qestionari utilitzat, centrarem lestudi econmic en dos aspectes generals: 1. 2. El cost corresponent a la productivitat perduda per incapacitat temporal. El cost de la visita a lICAM, on noms es fa referncia a les despeses ocasionades per la necessitat dutilitzar el servei dun consultor extern, sense repercutir els costos administratius i assistencials de la visita a lICAM ni els suportats per entitats gestores de la Seguretat Social.
6.1 Cost de la productivitat perduda per Incapacitat Temporal

Per a poder realitzar una aproximaci el ms acurada possible sha utilitzat, per al clcul del guany salarial mitj anual, les dades presentades en la darrera Enquesta dEstructura Salarial (2006) publicada per lINE (Instituto Nacional de Estadstica). Aquest guany salarial s limport brut total que rep un treballador per any, abans de les deduccions per Seguretat Social i IRPF. Taula 1. G uany salarial mitj anual, segons gnere i edat, a Catalunya
Mitjana Homes Menys de 20 anys De 20 a 29 anys De 30 a 39 anys De 40 a 49 anys De 50 a 59 anys Totes les edats 10.451,4 17.254,6 23.170,5 27.892,9 30.363,7 24.287,0 Mitjana Dones 7.563,8 14.667,5 18.500,7 18.595,1 17.794,6 17.177,6
Font: Institut Nacional dEstadstica (INE). Enquesta dEstructura salarial (2006).
El cost assistencial amb els seus diferents components: visites per metges de primria, visites per especialistes, hospitalitzacions i cost farmacutic, malgrat la seva importncia, no poden ser avaluats en aquest estudi.
Per adaptar aquests resultats a les diferents agrupacions dedats utilitzades en aquest estudi, sha procedit a calcular la mitjana aritmtica dels intervals en els que es troben les edats considerades (grups anterior i posterior a linterval dedats utilitzat en lestudi)12, tal i com queda expressat en la taula 2.
ANNEX 3
El clcul del guany salarial dels grups dedat de lestudi sha obtingut fent la mitjana aritmtica dels grups dedat anterior i posterior de la taula del guany salarial de lINE. Aquest mtode fa que en calcular el promig de totes les edats, existeixi una diferncia respecte a la taula de lINE que en el cas dels homes s de 469,09 i en el de les dones, de 730,16. Amb la finalitat de poder tenir en compte aquestes quantitats, shan sumat a cada grup dedat. Taula 2. Guany salarial mitj anual i guany salarial diari, segons gnere i edat, a Catalunya
Homes Mitjana Entre 16 i 24 anys Entre 25 i 34 anys Entre 35 i 44 anys Entre 45 i 54 anys 55 anys o ms Totes les edats 14.322,1 20.681,6 26.000,8 29.597,4 30.832,8 24.287,0 GS/dia 39,24 56,66 71,24 81,09 84,47 66,54 Dones Mitjana 11.845,8 17.314,2 19.278,0 18.925,0 18.524,7 17.177,6 GS/dia 32,45 47,44 52,82 51,85 50,75 47,06
en IT i decidir sobre la continutat o no de la seva situaci de baixa laboral. Aquest informe el fan els centres o professionals adjudicats dacord amb la Resoluci de 23 de mar de 2009 de lInstitut Catal dAvaluacions Mdiques, expedient nmero 5/2009. Limport total de la licitaci era de 59.996,00 per a un total de 1.132 visites/informe, que dna una quantitat de 53 per informe.13 Taula 4. Despeses externes de lICAM, en elaboraci informes consultors, segons tipologia del conflicte
Tipus de conflicte Informe consultor Laboral No informe consultor Total Informe consultor No laboral No informe consultor Total Total Freqncia % Vlid 141 155 29614 85 111 196 47,6 52,4 100 43,4 56,6 100 11.978 Cost 7.473 0 4.505 0
Font: elaboraci prpia a partir de dades de lINE.
Font: prpia a partir de resultats obtinguts en la recerca i de limport de lICAM de la licitaci per a lelaboraci dinformes consultors.
Com que la informaci recollida en lestudi permet fer una aproximaci als dies de durada de la IT en el moment de la vista a lICAM, en la segona i quarta columnes tenim el guany salarial per dia (GS/dia). En la taula 3, a la pgina segent es mostra el clcul de la productivitat perduda total, a causa de conflictes laborals i no laborals, calculada en funci de lagrupament dedat, la durada de la IT i el gnere. A cada grup dedat i gnere li correspon un guany salarial/dia. Per poder fer el clcul amb els agrupaments de durada de la IT sha obtingut la mitjana de dies de cada agrupament.
El cost total del 45,9%15 de visites de processos dIT generats per un conflicte que han precisat dun informe de consultor extern, ha estat de 11.978. La despesa externa en la visita a lICAM a causa dIT per conflicte laboral (7.473) tamb s superior a la despesa dIT per conflicte no laboral (4.505). La causa s lexistncia de ms visites amb petici dinforme de consultor quan el conflicte que origina la IT s un conflicte laboral. Taula 5. Resum de la despesa deguda a la medicalitzaci del conflicte
Cost () Prdua de guany salarial per IT total Despeses externes ICAM Total 5.904.012 11.978 5.915.990
6.2
Cost de la visita a lICAM
La variable visita IT ens dna informaci sobre si sha demanat o no un informe extern a un consultor psiquiatra, per tal de facilitar lavaluaci mdica del treballador
Font: prpia, a partir de dades obtingudes en la recerca.
ANNEX 3
Taula 3. Productivitat perduda total a causa de conflictes, segons edat, gnere i durada de la IT
Gnere Edat GS/dia Inici de la IT 1a3 mesos 16 a 24 anys 39,24 3a6 mesos 6 a 12 mesos Total 1a3 mesos 25 a 34 anys 3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total 1a3 mesos 35 a 44 anys 3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total 1a3 mesos 45 a 54 anys 3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total 1a3 mesos 55 anys o ms 3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total 60 135 272,5 455 60 135 272,5 455 60 135 272,5 455 60 135 272,5 455 Dies de mitjana 60 135 272,5 Total IT conflicte Laboral 2 1 2 5 7 9 8 3 27 10 14 14 2 40 5 4 7 4 20 2 4 14 9 29 No Laboral 2 0 2 4 4 4 3 2 13 9 7 4 1 21 3 1 2 3 9 2 3 4 1 10 Total 4 1 4 9 11 13 11 5 40 19 21 18 3 61 8 5 9 7 29 4 7 18 10 39 20.273 79.824 414.325 384.339 10.136 45.614 322.253 345.905 10.136 34.210 92.072 38.434 739.305 38.923 54.736 198.873 258.272 24.327 43.789 154.679 147.584 14.596 10.947 44.194 110.688 81.214 201.965 349.432 97.243 42.744 134.644 271.781 64.828 38.470 67.322 77.652 32.414 37.396 99.438 169.838 128.902 23.797 68.842 123.519 77.341 13.598 30.596 46.320 51.561 Productivitat perduda per IT () Total 9.418 5.297 42.772 Laboral 4.709 5.297 21.386 No Laboral 4.709 0 21.386
56,66
Mascul
71,24
81,09
84,47
2.672.479 1.933.174
ANNEX 3
Gnere
Edat
GS/dia
Inici de la IT 1a3 mesos
Dies de mitjana 60 135 272,5 455
Total IT conflicte Laboral 2 0 0 1 3 No Laboral 1 2 1 0 4 11 9 9 2 31 7 8 15 8 38 8 11 10 11 40 8 5 7 6 26 Total 3 2 1 1 7 27 27 16 7 77 32 22 28 13 95 21 19 25 20 85 14 11 19 9 53
Productivitat perduda per IT () Total 5.842 8.763 8.844 14.767 Laboral 3.895 0 0 14.767 No Laboral 1.947 8.763 8.844 0
16 i 24 anys
32,45
3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total 1a3 mesos
60 135 272,5 455
16 18 7 5 46
76.847 172.906 206.823 151.085
45.539 115.270 90.485 107.918
31.308 57.635 116.338 43.167
25 i 34 anys
47,44
60 135 272,5 455
25 14 13 5 57
101.408 156.866 402.991 312.411
79.225 99.824 187.103 120.158
22.183 57.042 215.888 192.253
Femen
35 i 44 anys
52,82
60 135 272,5 455
13 8 15 9 45
65.330 132.994 353.224 471.829
40.443 55.997 211.934 212.323
24.888 76.996 141.290 259.506
45 i 54 anys
51,85
60 135 272,5 455
6 6 12 3 27
42.632 75.368 262.772 207.833
18.271 41.110 165.962 69.278
24.361 34.258 96.811 138.555
55 anys o ms
50,75
3a6 mesos 6 a 12 mesos > 12 mesos Total
3.231.53 3 1.679.500 1.552.033
Font: elaboraci prpia a partir de dades de lINE i dades obtingudes en la recerca. Els valors en euros de la productivitat perduda per IT shan aproximat al nombre enter corresponent, obviant els decimals.
ANNEX 3
Conclusions
da per un conflicte, ens dna la quantitat de 5.904.012; quantitat que, en gran part, es transformar en despesa pblica en forma de prestaci econmica per IT. A aquesta xifra caldria afegir la despesa assistencial i farmacutica, aix com totes aquelles derivades del control mdic i administratiu de la prestaci. Si el 6% de les baixes a la provncia de Barcelona tinguessin com a causa la medicalizaci del conflicte el seu cost en prestacions per IT estaria entre 60 i 70 milions deuros. Cal insistir en que lunivers destudi ha estat la poblaci de la provncia de Barcelona en situaci dincapacitat temporal per malaltia comuna (96.924 a novembre de 2009) i que el 60,4% dels conflictes ho eren per causa laboral, qesti que ens ha de fer reflexionar sobre la idonetat de la contingncia determinada.
El conflicte en la gnesi duna incapacitat laboral s una realitat. Els 495 casos detectats en els que el procs dincapacitat temporal ha estat generat per un conflicte, desprs dhaver visitat un total de 8.175 treballadors, posa en evidncia que la medicalitzaci del conflicte s un fet real amb una prevalena prou significativa (6%) com per aprofundir en el seu coneixement. Amb un univers destudi de 96.924 processos dIT a linici del mateix, podem concloure de manera estimativa, que en la provncia de Barcelona podrien haver 5.800 treballadors de baixa laboral per patologies sobrevingudes o agreujades per levoluci natural duna situaci conflictiva. Caldria en el futur fer un estudi ms llarg en el temps i que ens permets treballar amb una mostra representativa de tota la poblaci de baixa a Catalunya, per tal daprofundir en les dades obtingudes en aquesta primera aproximaci a la realitat de la medicalitzaci del conflicte. El fet que un 60,4% daquests conflictes, identificats en lestudi, corresponguin a conflictes laborals, ens ha de fer pensar, ms enll de les responsabilitats socials i jurdiques, en les possibilitats i els avantatges de la prevenci i la gesti del conflicte. La percepci de mobbing s la primera causa de conflicte laboral. Els conflictes afecten ms a les dones en general. Es produeixen ms baixes laborals generades per conflictes entre els 35 i els 44 anys, amb independncia del gnere. Hi ha una major presncia dincapacitats temporals per conflicte en treballadors amb un contracte fix, amb independncia del gnere. En el sector serveis trobem ms conflictes generadors de baixa laboral. Els processos de baixa laboral sn de llarga durada, amb independncia de la tipologia del conflicte. El trastorn adaptatiu s el diagnstic predominant, amb independncia del gnere i del tipus de conflicte. s freqent el politractament daquest processos patolgics, amb independncia del gnere i de la tipologia del conflicte. Cal considerar limpacte socioeconmic de la medicalitzaci del conflicte. La prdua de guany salarial per incapacitat temporal daquests 495 treballadors afectats duna malaltia genera-
8 Propostes de futur: un espai per a la creativitat

La constataci de la medicalitzaci del conflicte i del seu impacte socioeconmic ens ofereix la possibilitat futura daprofundir en aquesta temtica i de plantejar solucions o lnies dactuaci que puguin tendir a revertir aquesta tendncia costosa i poc saludable.
Aprofundir en lestudi del cost del conflicte des de latenci primria

Plantejar el disseny destudis amb metodologies ms precises i amb capacitat de recollir informaci ms detallada sobre la conflictivitat i la seva repercussi en lmbit de la salut, podria ser un objectiu dels rgans administratius i poltics competents. Estudiar el tema des de lassistncia primria i plantejar un univers destudi que vagi ms enll dels treballadors en situaci dincapacitat temporal, ens donaria la magnitud real daquest fenomen social i el pes especfic del mateix en el ja conegut i elevat cost que comporten les malalties mentals a Catalunya, a Espanya i a la UE16.
Afavorir la implementaci de sistemes de resoluci de conflictes a nivell organitzacional

Per damunt de les consideracions legals que podrem fer en referncia als conflictes laborals que causen una ma-
ANNEX 3
laltia fins i tot tributria duna incapacitat temporal (IT), ms enll de les obligacions empresarials que comporta la Llei de Prevenci de Riscos Laborals (LlPRL) i de la possibilitat dafinar ms en la determinaci de la contingncia daquests processos dIT, cal insistir en el fet que gestionar els conflictes pot ser rentable per a lempresa o per a qualsevol organitzaci. Per tant, establir mecanismes en el s de lorganitzaci encarregats de la prevenci i contenci dels conflictes, basats en la cultura mediadora, que vagin ms enll de la resoluci del conflicte i apliquin aquest principis a la gesti del canvi i al manteniment dun clima laboral saludable, sesdev el primer baluard a conquerir.
En aquest moments a Catalunya estan implicades en temes de treball i salut: LAgncia de Salut Pblica de Catalunya, amb les esmentades funcions de coordinaci entre Departament de Salut i Departament de Treball. El Centre Nacional de Condicions de Treball, de Barcelona (Ministeri de Treball). Les Unitats de Salut Laboral (USL) com a serveis integrats en una xarxa de collaboraci amb lassistncia primria en matria de salut laboral. Els Serveis de Prevenci propis o concertats amb les competncies atorgades per la LlPRL i els seus reglaments. Les Mtues dAccidents de Treball i Malalties Professionals, com a entitats collaboradores en la gesti de la Seguretat Social. Els Serveis dAssistncia Primria amb competncies en incapacitat temporal per contingncies comunes. LInstitut Catal dAvaluacions Mdiques, organisme que, a ms de les competncies descrites a lapartat 3.2. daquest document, assumeix competncies que, dacord amb la legislaci vigent, sn exclusives de lInstitut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Realitzar un replantejament integrador de la Salut Laboral a Catalunya

Quan un conflicte causa danys en la salut dun treballador tamb costa diners a lempresa, a la Seguretat Social i als serveis pblics de salut. s per aix que les administracions pbliques haurien de millorar els mecanismes de control i la coordinaci entre totes les institucions amb competncies en salut laboral. Caldria anar avanant, en un futur no gaire lluny, cap a models de protecci de la salut que incloguin lmbit laboral i on els mecanismes dinspecci i control actun amb igual eficcia sobre el treballador, lempresa i els serveis sanitaris, amb marcs legals ben definits i equitatius amb sistemes de resoluci extrajudicial de conflictes, eficaos i independents. Una adequada gesti del conflicte, evitant la medicalitzaci del mateix, comportaria millores en la salut de les persones i evitaria despeses innecessries per a la sanitat del nostre pas. Aquests diners podrien utilitzar-se en benefici de tota la societat, en tasques preventives i daugment de la qualitat de vida dels individus i de la seva percepci de salut, enlloc dinvertir-los en palliar uns efectes que no shan sabut evitar. Actualment, el sistema vigent remunera als individus com a compensaci per una feina que han hagut de deixar de fer a causa dun conflicte que no solament genera limitacions en la convivncia i la comunicaci sin que dificulta, o incls pot fer impossible, el retorn al seu lloc de treball, el restabliment de la seva salut i la normalitat de la seva vida laboral. Malgrat el que diu la recent aprovada Llei de Salut Pblica en el seu captol IV, on satribueix a lAgncia de Salut Pblica de Catalunya les funcions dorganisme coordinador de les activitats de protecci i promoci de la salut, en matria de salut laboral, segons els autors daquest treball en lactualitat existeix un excs dorganismes i institucions que, per les seves funcions i competncies legals, incideixen sobre els treballadors i el seu estat de salut.
Entenem que un model on, la major part de les competncies relacionades amb la salut i el treball, quedessin integrades en un organisme amb personal especialitzat i envestit de la necessria autoritat, augmentaria leficincia administrativa, leficcia i la seguretat jurdica per als treballadors. Cal un replantejament poltic i normatiu diferent i imaginatiu, que sallunyi de frmules i maneres ja obsoletes i sajusti millor a lnic objectiu poltic dacceptaci universal: millorar la salut de les persones.
Bibliografia
Acland, A. (1993). Como utilizar la mediacin para resolver conflictos en las organizaciones. Barcelona: Paids. Austin, J.L. (1971). Palabras y acciones. Cmo hacer cosas con palabras. Buenos Aires: Paids. Bosch, L. (2009). Incidencia de los riesgos psicosociales sobre la salud mental. Tribuna Social, n 218, febrero, pp.48-55.
ANNEX 3
Bosch, L. i Igual, B. (2009). Teora y niveles del conflicto. Mdulo didctico. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Cornelius, H. y Faire, S. (2007). T ganas, yo gano. Mstoles: Gaia. Cheng Y., Kawachi I., Coakley EH., Schwartz J., Colditz G. (2000). Association between psychosocial work characteristics and health functioning in American women: a prospective study. British Medical Journal, May 27;320(7247):1432-6. Damasio, A.R. (2009). En busca de Spinoza. Neurobiologa de la emocin y los sentimientos. Barcelona: Crtica. De Diego, R. y Guilln, C. (2006). Mediacin. Procesos, tcticas y tcnicas. Madrid: Pirmide. Edmondson, A. I McLain, D. (2008). Cmo gestionar los conflictos de relaciones en los equipos. Harvard Deusto Business Review, novembre, pp. 16-24. Irigoyen, M.F. (1999). El acoso moral. El maltrato psicolgico en la vida cotidiana. Barcelona: Paids. Lega, L.I., Caballo, V.E., Ellis, A. (2002). Teora y prctica de la terapia racional emotivo-conductual. Siglo veintiuno de Espaa editores. Larriera, E. (2004). El conflicto como motor del cambio. Editorial universitaria Ramn Areces. Luna, M. (2004). Prevencin en la dependencia farmacolgica en el anciano. Informaciones Psiquitricas, segundo trimestre, no.175. Marro, F. (2009). La resilincia com a canvi paradigmtic en la promoci de la salut laboral en els docents, a Riart, J. I Martorell, A. (Ed.), Els estressors laborals docents i programes palliatius, Publicacions de lInstitut Superior dEstudis Psicolgics, Barcelona, pp.45-53. Martnez, V. (2001). Filosofa para hacer las paces. Barcelona: Icaria. Martnez, V. (2005). Podemos hacer las paces. Reflexiones ticas tras el 11-S y el 11-M, Bilbao, Descle de Brouwer. Maslow, A.H. (2003). El hombre autorrealizado: hacia una psicologa del ser. Barcelona: Kairs.
Munduate, L. i Medina, F.J. (2005). Gestin del conflicto, negociacin y mediacin. Madrid: Ediciones Pirmide. Muoz, F. (2001). La Paz Imperfecta. Granada. Universidad de Granada. Pars, S. (2009). Filosofa de los conflictos. Una teora para su transformacin pacfica. Barcelona: Icaria, Antrazyt. Salvador-Carulla, L. (2007). Comentario: La economa de la salud mental en Espaa. Una asignatura pendiente? Gaceta sanitaria, vol.21, no.4, pp.314-315. Sicras, A. et al. (2007). Costes y patrn de uso de servicios en pacientes que demandan atencin por problemas mentales en asistencia primaria. Gaceta Sanitaria. Strawson, P.F. (1995). Libertad y resentimiento, a Strawson, P.F. (Ed.), Libertad y resentimiento y otros ensayos, Paids, Barcelona. Ury, W. (2005). Alcanzar la paz. Resolucin de conflictos y mediacin en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paids. Vinyamata, E. (1999). Manual de prevencin y resolucin de conflictos. Conciliacin, mediacin, negociacin. Barcelona: Ariel Practicum. Vinyamata, E. (2009). Conflictologa. Curso de resolucin de conflictos. Barcelona: Ariel. Weiss, J. I Hughes, J. (2005). Acepte el conflicto y gestinelo activamente. Harvard Deusto Business Review, octubre, pp.47-57. Jornada de debat. La medicalitzaci creixent de la vida. (2007). Comit Consultiu de Biotica de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Model sanitari catal. 2002 [ Consulta el 26-04-2009] Disponible en: http://www10.gencat.net/catsalut/ cat/coneix_models.htm Projecte de mediaci en lmbit de la salut al territori catal. Data de publicaci: 18-07-2007. Disponible en: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/ sanitat/html/ca/dir441/doc12246.htm Serveis sanitaris. 2002 [Consulta 27-04-2009] Disponible: http://www10.gencat.net/catsalut/cat/servcat.htm
ANNEX 3
Annex
Qestionari sobre conflictes i IT (ICAM 2009) Dades del conflicte
conflicte laboral conflicte no laboral no definit estrs possible mobbing acomiadament separaci traumtica violncia de genere vctima dun delicte en trmits judicials malaltia dun familiar altres
Dades personals
Treballador pblic: Dona 16-24 anys temporal indstria Funcionari Estatutari Laboral Home 25-34 anys fixe serveis Fix Fix Fix 35-44 anys 45-54 anys autnoms i EH construcci Inter Inter Temporal > 55 anys
Dades ICAM
Inici de la IT Diagnstic Tractament Visita IT Sollicitud 1 frmac Informe consultor INSS 2-3 frmacs No informe consultor Mtua empresa metge UF ms de 3 frmacs 1-3 mesos T. adaptatiu 3-6 mesos T depressiu 6-12 mesos T per ansietat > 12 mesos altres Especificar Tractament psicolgic
ANNEX 3
Notes
1 Aqu hem dentendre assistncia pels serveis pblics de salut de les respectives Comunitats Autnomes o per les mtues daccidents de treball i malalties professionals. 2 La Vanguardia.es de 30/11/2009. 3 Tots els percentatges a qu ens referim en aquest apartat sn percentatges vlids. 4 Tots els grfics daquest apartat tenen la mateixa font. 5 Variable codificada amb posterioritat a la realitzaci del qestionari i al seu emplenament pels metges avaluadors de lICAM durant lentrevista clnica o anamnesi. 6 Variable codificada amb posterioritat a la realitzaci del qestionari i al seu emplenament pels metges avaluadors de lICAM durant lentrevista clnica o anamnesi. 7 Variable codificada amb posterioritat a la realitzaci del qestionari i al seu emplenament pels metges avaluadors de lICAM durant lentrevista clnica o anamnesi. 8 Variable codificada amb posterioritat segons les especificacions anotades pels metges de lICAM, en el qestionari. 9 TOC. 10 Es torna de nou a deixar un grup de diagnstics amb letiqueta altres. s un conjunt de diagnstics molt variats dels quals no sha considerat rellevant la seva especificaci per a aquest estudi. 11 No hi ha la possibilitat de ms duna resposta (aquest fet sespecifica aqu, malgrat que en les altres variables passa el mateix, per la rellevncia que en aquest cas t donat que hauria estat interessant poder determinar els casos de coincidncia entre tractament psicolgic i farmacolgic aix com la significaci de la categoria altres tractaments i tamb la seva possible coincidncia amb les anteriors). 12 Sha aplicat un factor corrector per tal que la mitjana de totes les edats sigui la mateixa que la mitjana de lINE. 13 BOE N 133 de 2 de juny de 2009. 14 Hi ha 3 casos perduts (en 3 casos de conflicte laboral no tenim informaci sobre lexistncia o no dinforme consultor perqu en el moment de lanamnesi no es va poder recollir aquesta dada). 15 Percentatge vlid global (casos de conflicte associat a IT en qu si hi ha informe consultor, independentment de la tipologia del conflicte; representa un 47,6% dels casos de conflicte laboral i un 43,3% dels casos de conflicte no laboral). 16 Luis Salvador-Carulla. La economa de la salud mental en Espaa. Gaceta Sanitaria Vol. 21, N. 4, 2007.
ANNEX 4
La mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via

Gloria Novel i Mart. Directora del Projecte de Mediaci Sanitria, Universitat de Barcelona-Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Directora de lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona. Miquel Poch i Reig. Llicenciat en Dret. Director de Recursos Humans del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona) Sara Dav i Fernndez. Coordinadora del Projecte de Mediaci Sanitria, Universitat de Barcelona-Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Mediadora de la Unitat de Mediaci Sanitria del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona). Amb la col.laboraci i suport de Pere Vallribera i Rodrguez, Gerent del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona), impulsor del Projecte de Mediaci Sanitria.
ANNEX 4
ndex
1 Introducci 4.1.2 Conflictes relacionats amb el perfil de lindividu o amb crisis personals o situacionals dalguna de les parts: 4.1.3 Conflictes relacionats amb la coordinaci, direcci i/o lideratge dels serveis 4.1.4 Conflictes relacionats amb lestructura i organitzaci del servei 4.1.5 Conflictes relacionats amb escales de valors divergents 4.1.6 Conflictes relacionats amb canvis no integrats en el lloc de treball 4.1.7 Conflictes relacionats amb la percepci de recursos escassos 6 7 Conclusions Bibliografia
2 Qu entenem per una organitzaci de la tercera via? 3 Conflicte organitzacional i sistemes de mediaci 4 La mediaci en un procs de canvi organitzacional: La experincia del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona) Fase 1. L lanament i incorporaci de la mediaci al CST. (La UMS) Fase 2. La inversi en formaci orientada a la cultura del consens Fase 3. Formadors interns (inter-pares) i la prevenci del conflicte 4.1 Tipologia dels conflictes en les organitzacions de salut 4.1.1 Conflictes relacionats amb problemes de comunicaci i de treball en equip
Notes
ANNEX 4
Introducci
Aquest captol pretn plantejar un model de canvi organitzacional per a la construcci de Organitzacions de la Tercera Via1. La finalitat daquest tipus dorganitzacions s el canvi de creences, supsits bsics i valors, per donar lloc a noves actituds i comportaments, ms humans, ms efectius i cost-eficients. s a dir, estem parlant duna innovaci en la visi i en la missi organitzacional, definint una lnia dactuaci duna organitzaci intelligent, que aprn i alhora, produeix aprenentatges de gran impacte i abast, en el seu interior i en la seu entorn (Novel, 2010). En aquesta lnia, es presenta una experincia concreta en la que sha implantat sistemes de mediaci promovent el canvi, la innovaci, la transferncia de coneixements en mediaci i en suma, el canvi de paradigma cap a la construcci duna organitzaci de la Tercera Via.
centrades en el client o usuari, amb un enfocament de lideratge bsicament directiu i amb la vista posada sobre els nmeros i en menor mesura, en les persones. I aix contrasta amb la realitat actual, en qu la participaci ciutadana s una realitat visible en qualsevol mbit sigui familiar, venal, institucional, poltic o social. Es fa doncs necessari insistir en el canvi, en la creaci dun nou paradigma cultural per a qu les empreses, institucions i organitzacions treballin cap al que avui sespera delles. Al segle XXI, una organitzaci exitosa no noms savana o gestiona el canvi de manera positiva, sin que ella mateixa el produeix per avanar cap a la innovaci, el desenvolupament, lexcellncia i lxit. La paraula clau i que inclou a tots els actors del sistema organitzacional s aqu: co-responsabilitzaci, comproms amb les persones, els processos i els resultats i com a conseqncia natural, lxit compartit (Novel, 2010). Ara b, la innovaci i per tant el canvi, van inexorablement units a certes resistncies prpies de la condici humana. s per aix, que es fonamental la implicaci suport a les persones que probablement discutiran aquests canvis, els donaran suport -o no-, els implementaran i els avaluaran. I aqu s on entra amb fora el concepte proposat de Organitzaci de la Tercera Via, que suposa un canvi cultural dels paradigmes anteriorment existents i que definim com una organitzaci intelligent que aprn, que gestiona positivament el consens i que resol les diferncies i / o conflictes a travs del dileg pacfic i productiu propi dels sistemes de mediaci, tenint cura al mateix temps a les persones que hi treballen i es relacionen. Aquest tipus dorganitzaci es caracteritza perqu fa servir el poder de les parts per a la deconstrucci dels conflictes, utilitzant una perspectiva mediadora per gestionar les diferncies. Aix mateix, posa mfasi i recursos per instaurar processos de dileg pacfic i per tant no violent, per a la millora de lambient laboral i les relacions entre les persones. A ms a ms, enfoca el seu
2 Qu entenem per una organitzaci de la tercera via?

A la societats avanades shan succet canvis continus que han deixat obsolets els sistemes organitzacionals existents. En els darrers anys hem vist com es parlava de visi, missi, plans dacci, lnies estratgiques, indicadors per a lavaluaci continuada i tot aix sota parmetres basats en la creixent especialitzaci i la costeficincia. No obstant aix, en aquest avan empresarial, les accions es centren encara avui principalment en el curt termini, en la pressi dels temps establerts, en poltiques
ANNEX 4
inters en qu les persones que hi treballen es sentin reconegudes, incloses, motivades i compromeses amb els valors i objectius de lorganitzaci. Finalment, una organitzaci daquest tipus aposta per processos sistematitzats deducaci per la pau, perqu puguin ser replicats en tots els mbits en qu aquestes persones interactuen (Novel, 2010).
treballadors com dels clients / usuaris, facilitant la construcci despais de dileg pacfic, un millor rendiment laboral, la disminuci de costos associats al conflicte i una millora de la satisfacci de totes les persones que hi treballen i es relacionen . Daltra banda, quan parlem de sistemes de mediaci, ens referim a les intervencions per a la prevenci i gesti del conflicte, que sapliquen des del marc teric, principis i valors de la mediaci, utilitzant de manera complementari i de vegades combinat. Aquest enfocament multi-intervenci, millora les possibilitats que sofereixen des dels serveis de mediaci de les organitzacions, citant a continuaci les segents (Novel, 2008 i 2010): Assessorament per a la prevenci i gesti del conflicte, com intervenci preventiva i/o curativa, amb un alt component educador i dirigit tant a directius com a persones individuals que vulguin millorar les seves habilitats denfrontament individual en situacions de diferncies o conflictes. Formaci en habilitats i competncies mediadores, com intervenci preventiva i de promoci i foment de la salut relacional, amb la finalitat dajudar a millorar lestil relacional de les persones, donar a conixer les possibilitats de la mediaci i transmetre valors de cultura de pau a aplicar a les organitzacions. Coaching directiu i dequips, en conflictes, com intervenci rehabilitadora, per acompanyar els processos de canvi produts per les intervencions mediadores, fent-los sostenibles a llarg termini, aix com per ajudar a millorar les habilitats personals de lideratge i treball en equip. Tcniques per a la construcci despais de dileg i de consens grupal, com intervenci preventiva i de foment de la salut relacional, de manera que facilitin el comproms, la motivaci, la participaci, la inclusi i la col.laboraci, en les decisions de millora i / o de canvi de les organitzacions i equips A ms a ms, son tils per treballar el conflicte de manera indirecta quan el seu nucli no pot ser tractat directament, per falta de voluntarietat dentrar en un procs formal, per posar un exemple. Processos de mediaci, com intervenci curativa o de tractament directe del conflicte, que permet a les parts en conflicte i amb lajuda del mediador, tractar amb un enfocament col.laboratiu els problemes derivats del conflicte per arribar a un acord mutu que sajusti a les seves necessitats.
3 Conflicte organitzacional i sistemes de mediaci

En els conflictes organitzacionals i per les especials caracterstiques de complexitat que tenen les organitzacions (xarxes relacionals mltiples, requeriments de velocitat de resposta sota situacions de pressi, alt nivell dinterdependncia i de necessitat de sincronitzaci per aconseguir els objectius, gran nivell despecialitzaci, necessitat de reducci de costos, etc.), cal utilitzar un enfocament sistmic desenvolupant estratgies dirigides a la microgesti (millores en la comunicaci i transferncia de coneixements) i a la macrogesti (creaci dun sistema especialitzat, amb la intervenci dun agent extern, el mediador), del conflicte, perqu limpacte sigui total en lorganitzaci, alhora que produeixi els canvis i millores desitjades (Farr, 2004 i Novel, 2010). En general, quan els mediadors parlem de mediaci, normalment ens referim a un procs establert en base a unes etapes i metodologia especfica per al tractament dun conflicte actiu i en escalada, que es desenvolupa sota la direcci dun mediador professional. s doncs un tractament curatiu del conflicte No obstant, per les caracterstiques i necessitats detectades en lmbit empresarial i organitzacional, entenem que introduir noms una manera dintervenci, la mediaci com a procs, resulta insuficient, ja que els gerents, directius, treballadors i equips, necessiten un sistema de suport que va ms enll de la intervenci quan el conflicte ja s una realitat (Novel, 2010). Ens referim a la necessitat de prevenir el conflicte i encara ms, crear espais de dileg que millorin la salut relacional de les persones que conviuen a manera duna gran famlia humana, utilitzant la terminologia de William Ury (Ury, 2000). Aix, es pot definir la mediaci organitzacional com un mbit despecialitzaci de la mediaci, que t a veure amb una nova manera de viure les relacions personals en lentorn organitzatiu, incloent les necessitats tant dels
Treballar en aquest modus combinat i sistmic, proporciona nombrosos avantatges dimpacte positiu com sn
ANNEX 4
la dinamitzaci de lorganitzaci, la resoluci cost-eficient dels conflictes, la millora dels rendiments i dels resultats, la satisfacci tant dels professionals com dels usuaris dels serveis i el que s molt important: la visibilitzaci de la instituci amb una marca distintiva de la Tercera Via.
un seguit de mecanismes per afrontar els inevitables conflictes que afloren quotidianament en qualsevol organitzaci. El resultat final ha estat una evoluci evident de la cultura del consens en el si de lorganitzaci i la percepci majoritria de que aquesta disposa dun recurs neutral, slid, vlid i activable en qualsevol moment. La histria de la introducci i evoluci de la mediaci en el CST sinicia a lany 2004, amb la creaci del Projecte de Mediaci Sanitria (ja relatat en el captol 9, Bloc 3) desenvolupat des de la Universitat de Barcelona (UB) i en estreta collaboraci amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en el que el CST va participar des del seu inici, de manera compromesa, obrint serveis externalitzats de mediaci. En aquesta aliana estratgica, la UB aportava el coneixement dels seus mediadors professionals i lactivitat prctica dels alumnes del segon any del Mster en Mediaci en organitzacions de salut. Consultoria en gesti de conflictes3 i el CST oferia lespai necessari per endegar la Unitat de Mediaci Sanitaria (en endavant UMS) dins el seu centre hospitalari de Terrassa, a la vegada que es constitua en camp dacci per executar des duna perspectiva docent les prctiques de mediaci. La UMS de lHospital de Terrassa per, no circumscrivia el seu camp dactuaci exclusivament al CST sin que, tractant-se dun projecte que gaudia del suport del Departament de Salut, es presentava com un recurs a labast de qualsevol centre sanitari ali.
4 La mediaci en un procs de canvi organitzacional: La experincia del Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona)
A continuaci presentem com a model, el cas duna organitzaci que va apostar des de lany 2004, en la seva transformaci cap a una Organitzaci de la Tercera Via. Es tracta del Consorci Sanitari de Terrassa2 (dara endavant CST), entitat pblica de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Terrassa i la Fundaci Sant Lltzer, creada lany 1988 i integrada per set centres datenci primria, un centre datenci especialitzada (Hospital de Terrassa) i un centre sociosanitari i datenci a les dependncies, a ms dun hospital de dia per a pacients dAlzheimer, una unitat assistencial de medicina de lesport (CAR) i de lnica Unitat dHospitalitzaci Penitenciria de tot lestat espanyol. Al CST presten els seus serveis ms de 2.400 professionals, per atendre a una poblaci de referncia de 200.000 persones de diverses poblacions de la comarca del Valls Occidental (Terrassa, Rub, Matadepera, Castellbisbal, Sant Quirze del Valls i el sector occidental de Sabadell) El procs de canvi produt al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) durant el perode 2004-2009 ha comportat la seva transformaci en una organitzaci Sanitria integral, que ha refundat el seu model assistencial, amb totes les implicacions que sen deriven a nivell de reordenaci destructures, processos, presa de decisions, participaci dels professionals, paper dels directius, etc. Aquest procs de transformaci del CST al que sha fet esment ha suposat un canvi de model assistencial (amb una aposta decidida pels equips clnics multidisciplinars i per la continutat assistencial), ha sigut possible grcies a una srie delements que han tingut un paper rellevant. En aquest sentit, lorganitzaci sha dotat dun nou recurs -la mediaci- que ha contribut a facilitar el procs de canvi, tot posant a labast dels professionals
Fase 1 Llanament i incorporaci de la mediaci al CST. (La UMS)

La primera fase (2004-2007) comportava bsicament donar a conixer la mediaci al conjunt de lorganitzaci, explicar que comporta i quins beneficis sen poden obtenir, endegar lactivitat de la UMS i avaluar el resultats de les intervencions en aquesta etapa. En aquest primer moment la comunicaci a tots nivells (directius, lnia de comandament i conjunt de la plantilla en general) era cabdal per donar a conixer les caracterstiques i finalitats daquest nou recurs. Daltra banda, en el desenvolupament daquesta fase inicial calia concentrar esforos en apaivagar i vncer progressivament els recels lgics que per part dels treballadors, el comit dempresa i els propis comandaments, podia generar la irrupci en lorganitzaci de la prctica mediadora oficialitzada. Aquest objectiu noms sassoliria mitjanant la demostraci permanent de la bondat i leficcia del nou recurs per a superar situacions de conflicte.
ANNEX 4
Lxit del pla de comunicaci esmentat, operativitzat mitjanant reunions i trobades exclusives per a cada col lectiu, on sexposaven amb claredat els principis que regeixen el procs i la dinmica de mediaci van ser el primer pas pel bon fi del procs. Posteriorment, el nombre creixent dintervencions sollicitades i la percepci entre els professionals de que els principis de confidencialitat i neutralitat eren escrupolosament respectats van anar consolidant la bona imatge de la UMS i la tasca que shi realitza. Daltra banda, conv destacar tamb que la progressiva integraci dels mediadors professionals en la dinmica de la vida quotidiana de lorganitzaci, van afavorir aquesta percepci positiva envers la UMS
diferncia. Aquesta nova etapa pretn la formaci dun grup de mediadors interns entre els professionals de lorganitzaci que, sense deixar de realitzar la seva tasca habitual en el CST, recolzin lacci dels mediadors de les UMS (externs) i esdevinguin referents de la gesti del conflicte a nivell corporatiu. No es tracta, per tant, de disposar dins la plantilla de lorganitzaci dun grup de mediadors especficament dedicats a aquestes tasques, sin de complementar amb ells la tasca de la UMS. En aquests moments el CST disposa dun sistema global per a la prevenci i gesti del conflicte organitzacional, mitjanant la mediaci, el que significa que disposa dun sistema datenci primria del conflicte (mediadors interpares), un sistema datenci especialitzada (UMS) i un sistema de formaci global en habilitats mediadores a diferents nivells. Pel que fa al Sistema dAtenci Primria del Conflicte, actualment es disposa dun total de 10 professionals de la salut amb una formaci bsica en mediaci. Es preveu una capacitaci addicional i de seguiment anual aix com lincrement daquests recursos, dacord amb un estudi de necessitats que ens permetr conixer el nom idoni de persones a entrenar, per a la consecuci dels objectius proposats. Una dels comeses assignades al mediador intern s latenci primria del conflicte. Sentn com a tal tot aquell conjunt daccions preventives o prvies capa dincidir sobre un conflicte emergent o en construcci, mitigant les seves expectatives intrnseques de creixement i amb capacitat dinvertir / reconduir lorientaci conflictual duna determinada relaci. Es tracta, per tant, dactuacions en conflictes encara no consolidats o de baixa o mitjana intensitat. I tot aix, en el marc dun treball en xarxa amb la UMS del CST. El mediador intern (tamb anomenat inter-pares), desprs de rebre una formaci inicial bsica, caldr que es colloqui al costat del mediador professional (de la UMS), per compartir tots aquells inputs sobre el desplegament dun conflicte emergent i pugui anar complementant progressivament la seva formaci inicial. Daquesta forma podr actuar directament o preparar el cam a lactuaci del mediador professional, quan aquesta resulti inevitable en funci del propi desenvolupament o intensitat del conflicte. Pel que fa al funcionament del Sistema dAtenci Especialitzada del Conflicte, est constitut per la UMS del Consorci, que funciona de manera externalitzada i gestionada per lObservatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona. Disposa dun equip format per la direcci del projecte, 2 mediadors professionals i 1-2 mediadors en prctiques (segons els convenis establerts anualment). Pel que fa als resultats de les intervencions realitzades, es disposen de
Fase 2 La inversi en formaci orientada a la cultura del consens

En aquesta segona fase (2007-2009), la UMS del CST va reorientar la seva activitat, ampliant la cartera de serveis de mediaci i entrant en una fase destabilitzaci. En aquesta fase el CST es vincula amb lObservatori de Mediaci, tot i que continua tenint la UMS oberta a possibles demandes dintervenci externes al CST. Lacci mediadora ha assolit ja un reconeixement generalitzat en el si de lorganitzaci i com a conseqncia del seu propi nivell dactivitat i els resultats obtinguts, la majoria dels professionals la consideren com un recurs valus, capa daportar bons resultats i superar conflictes. Parallelament, des de la perspectiva de la direcci de lorganitzaci, sapunten tamb altres valors afegits vinculats a reduccions dabsentisme, major productivitat i reducci de la judicialitzaci. Lavaluaci del resultat daquesta segona fase ens reafirma que el nivell dutilitzaci dels recursos en mediaci ha augmentat com tamb ho ha fet el nivell dintegraci dels propis mediadors en el teixit social de la organitzaci, generant un alts nivells de confiana en la seva professionalitat i independncia. El nombre de demandes dintervenci del CST augmenta i la major part delles no sn resultat de derivacions de la direcci.
Fase 3 Formadors interns (inter-pares) i la prevenci del conflicte

La tercera i ltima fase (2009 actualment en execuci) sorienta a consolidar una cultura prpia de pau i consens en lorganitzaci, on els professionals que en formen part tinguin una predisposici inicial a conciliar i entendres en comptes de buscar lenfrontament i/o recrear-se en la
ANNEX 4
dades des de loctubre de lany 2005 (any dobertura de les UMS) fins al juliol de 2010, destacant les segents:
UMS DEL CONSORCI SANITARI DE TERRASSA: ANYS 2005 - 2010 N DE CASOS TIPUS DE CONFLICTE en percentatges: Conflicte intern (Entre professionals/treballadors) Conflicte extern (amb usuaris) PERSONES IMPLICADES EN LA GESTI DE CONFLICTES TIPUS DINTERVENCI: Assessorament Grups de Consens Processos de mediaci Coaching directiu Accions de formaci 55 86.80% 13.2% 215 14 15 24 2 42 (*)
Treballadors de la instituci, mitjanant la formaci des de la Unitat de Mediaci, en activitats de curta durada, per a la difusi i impregnaci de la cultura de la mediaci a tots els nivells.
821
4.1 Tipologia dels conflictes en les organitzacions de salut

Com a resultat de lexperincia del Projecte de Mediaci Sanitria i en base a la casustica, podem afirmar que, en general, hi ha uns tipus de conflictes que es repeteixen i que sn propis de les organitzacions de salut, la qual cosa ens dna informaci valuosa per a la prevenci i sobretot per a la identificaci dels grups vulnerables i de risc al conflicte. Si b es tracta dun treball complex i que segons el nostre punt de vista precisa dun estudi posterior ms exhaustiu i rigors, ara per ara i com a exemplificaci hem evidenciat les categories segents, per ordre de ms a menys incidncia:
(*) La formaci a efectes de casos de conflictes gestionats- es comptabilitza apart, donat que s una activitat preventiva i per tant no indica lexistncia de conflictes entre persones i en els equips.
ACTIVITATS DE DIFUSI
55
Finalment, pel que fa referncia al Sistema de Formaci, que complementa els altres dos, els fa sostenibles i els refora, sha posat un especial mfasi en els processos formatius i dentrenament en habilitats mediadores, per dinamitzar la instituci i produir coneixement amb la finalitat de promoure el canvi cultural de lorganitzaci. En resum, des de lany 2004 i fins al juliol de 2010, al CST sha realitzat una transferncia de coneixements important que es resumeix en el quadre segent:
Mediadors especialistes en organitzacions de salut, mitjanant el Mster en: Mediaci en organitzacions de salut. Consultoria en gesti de conflictes Professionals que treballen en espais despecial vulnerabilitat al conflicte, mitjanant el curs de postgrau: Consultoria en gesti de conflictes en organitzacions de salut Persones diana escollides per actuar com a Mediadores interpares Directius formats en Tcniques de negociaci de Harvard, amb una formaci especfica de 32 hores Comandaments intermedis formats en Tcniques de negociaci de Harvard, amb una formaci especfica de 32 hores Comandaments intermedis, mitjanant formaci des de la Unitat de Mediaci, en Habilitats mediadores i tcniques de gesti del conflicte i de construcci de consens.
4.1.1 Conflictes relacionats amb problemes de comunicaci i de treball en equip

En aquesta categoria, sinclouen totes les situacions on laspecte comunicacional i/o de concepci de treball en equip entenent per aquest la conscincia dequip, dunitat i de collaboraci esdevenen un element central tant en la gestaci, escalada i resoluci del conflicte. A tall dexemple podrem citar el tpic cas de dues o ms persones que no parlen entre elles sobre les coses que els molesta respecte laltre part, per s amb altres persones del seu mbit laboral on van generant un caldo de cultiu alimentat pel recolzament daquests tercers. Sorprenentment aquests casos, que en aparena, no son greus, freqentment acaben esdevenint conflictes intra o intergrupals, comportant situacions de percepci de moobing i allament a qui els pateix.
10
85% 70%
4.1.2 Conflictes relacionats amb el perfil de lindividu o amb crisis personals o situacionals dalguna de les parts:
Ens referim als casos relacionats amb letiquetatge de persones que siguin on siguin dins lorganitzaci, formen part de conflictes. Duna banda, perqu la majoria de persones que es troben al seu voltant parteixen de la presumpci de que tindran problemes amb elles i de
48
ANNEX 4
laltre perqu habitualment hi ha antecedents que ho confirmen. Tamb incloem aqu aquells conflictes que apart del conflicte interpersonal visible, existeix una situaci de canvis i/o crisi de les persones implicades, que facilita lescalada del conflicte i la confrontaci o b, es una causa concomitant (crisis familiars, accidents greus, canvis de feina forats, morts sobtades, etc.). Aquest cas es dna sovint entre els usuaris aix com entre els professionals i treballadors del sistema sanitari i el conflicte aqu es crea a causa de la situaci de susceptibilitat que viu la persona en crisi, que pot provocar problemes de comunicaci amb el personal que la tracta o en t cura. A tall dexemple podrem citar situacions on la persona presenta una actitud habitual massa impulsiva o extremadament introvertida, amb tendncia a la confrontaci o evitaci extremes, desequilibri en lautoestima, manca dhabilitats socials, etc. En aquests casos, el treball mediador es centra en el conflicte interpersonal i en com negociar acords vlids per a les parts, des de la comprensi de la situaci personal i la de laltre.
lestructura jerrquica deficient o irregular, mala assignaci de funcions o tasques, circuits de treball complexos o contradictoris, entre altres, que per la seva disposici generen un nivell de tensi que afavoreix la confrontaci i lescalada del conflicte. A tall dexemple destacar aquells casos en qu els circuits de treball sn de difcil compliment perqu depenen de la coordinaci dun gran nombre de persones i procediments. O b quan un mateix espai fsic ha de ser compartit per persones amb necessitats i funcions diferents o fins i tot contraposades.
4.1.5 Conflictes relacionats amb escales de valors divergents

Considerant com a tals aquells casos en que lenfrontament entre les parts ve determinat en gran mesura per algun valor, principi o creena que cadasc pren com a part de la seva identitat i que veu contnuament transgredit per laltre part. A tall dexemple habitual podem citar quan una de les parts considera la coherncia com un valor indispensable per fer b les coses i en aquest valor inclou el fer les coses complint tot el que est reglamentat institucionalment. Per contra, laltra part, pot considerar el compliment de tota la reglamentaci secundari i tpic duna actitud tancada i limitada que impedeix actuar b quan hi ha situacions que requereixen un cert incompliment, per arribar a lobjectiu desitjat o per respectar els temps dexecuci
4.1.3 Conflictes relacionats amb la coordinaci, direcci i/o lideratge dels serveis
Ens referim aqu als conflictes relacionats amb el cap dequip, adjunts/es, supervisores, etc. quan no tenen prou eines de coordinaci, direcci i/o lideratge dequips o b el model que apliquen no s compartit pel grup que acaba deslegitimant al directiu en qesti. A tall dexemple pot passar que un equip que durant anys ha tingut un cap amb un estil de lideratge altament flexible, basat en la confiana i la tradici i de sobte, entra un cap nou amb un estil ms directiu, posant lmits a les conductes no aprovades per la instituci o per ell mateix, i s rebutjat per lequip pels canvis i prdues que els suposa. Un altre cas freqent s quan el nou cap dequip s una persona que ha estat company en el mateix nivell de responsabilitat durant anys i passa a ocupar un crrec directiu, sent difcil la integraci daquest canvi de rols per al grup.
4.1.6 Conflictes relacionats amb canvis no integrats en el lloc de treball

Es tracta aqu de totes aquestes situacions que ens han arribat on la causa principal motiu del conflicte s un canvi organitzacional, on hi ha hagut un problema dintegraci per part dels actors-receptors del canvi. Aix fa que el canvi hagi quedat en dubte i en situaci despera, provocant problemes interpersonals entre els afectats del mateix i els seus superiors i/o professionals que han de treballar amb ells. A tall dexemple penseu en un canvi dubicaci dun servei, que originriament estigus en un altre edifici fora de lHospital o Unitat central. A linici, quan es decideix la ubicaci a lHospital o Unitat central, pot semblar que la decisi s acceptada. No obstant en iniciar el canvi, part del grup pot sentir que les condicions anteriors eren millors, estancant-se en la visi pessimista del canvi.
4.1.4 Conflictes relacionats amb lestructura i organitzaci del servei

Sn aquells conflictes on els elements de violncia estructural sn els generadors principals del conflicte, s a dir, situacions relacionades amb lespai fsic de treball,
ANNEX 4
Aquest extrem fa que sacabin posicionant en contra del canvi a realitzar, produint noves aliances per ampliaci de les parts, fragmentant lequip, i generalitzant el conflicte a tot el grup implicat. No noms els canvis despais fsics creen situacions de vulnerabilitat o escalada del conflicte, sin que tamb els nous projectes, canvis en les lnies estratgiques, implementaci de noves poltiques, etc. el produeixen freqentment. Per exemple, la inclusi dun nou sistema informtic, pot generar mltiples diferncies sobre el per qu, qui ho fa, com es fa o per qu. I aquest tipus de qestions, com totes les situacions de canvi, son tpiques de casos de sollicituds de mediaci.
amb lopini positiva declarada per la major part dels professionals de la instituci, sobre el seu nivell de sentiment de pertinena a lorganitzaci, satisfacci, motivaci i desig de continuar a lempresa. Pel que fa als usuaris amb els que hem treballat, han manifestat no noms el seu agrament per la personalitzaci, tractament i mode de resoluci del seu cas, sin que han expressat limpacte positiu que els ha suposat en la imatge que tenen de la instituci desprs dhaver estat en processos de mediaci. Aquests resultats ens permeten concloure tamb que, tenint en compte el profund procs de canvi realitzat en el CST, la introducci de lacci mediadora ha estat, sense cap dubte, un element de gran impacte positiu. Per finalitzar, s important insistir en que la mediaci sigui vista com un recurs necessari a integrar en els plans de qualitat i en la cartera de serveis de qu disposa qualsevol tipus dorganitzaci, de la mateixa manera que existeixen altres com s el datenci al client, per posar un exemple. Tenir cura del client o de lusuari s important, per no ho s menys tenir cura de les persones que conformen el teixit productiu i hum de lorganitzaci. Les persones donen un toc personal al crrec que ocupen, a les tasques que desenvolupen i a la imatge de lempresa o organitzaci. I s una inversi per al futur, fer ms humans i amb aix ms productius, els espais de treball.
4.1.7 Conflictes relacionats amb la percepci de recursos escassos

Finalment i no menys important per s amb menys incidncia en la casustica de qu disposem, trobem els conflictes relacionats amb recursos escassos. A tall dexemple, podem citar el cas en qu dos parts lluiten per una mateixa plaa i la direcci els ofereix la possibilitat descollir entre elles, en presentar condicions similars. O b la lluita per aconseguir una ajuda de formaci que han donat a un altre candidat i lafectat considera que compleix amb millors requisits, plantejant aqu el conflicte amb el superior que ha pres la decisi. Un altre exemple s el de la lluita per la remuneraci per a formaci que lempresa dna a una persona, quan en la prctica la han realitzat dues.
Bibliografia
Conclusions
Farr S. (2004) Gestin de Conflictos: Taller de mediacin. Un enfoque socioafectivo. Barcelona: Ariel. Navarro, A. (2006) Activitats de la Gerncia de la Direcci General de Recursos Sanitaris: Proyecto de mediacin Sanitria. En: Fent Balan 2004-2006. Barcelona: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, pp 48-50. Novel G. (2008) Los programas educativos en la resolucin de conflictos en el mbito sanitario: Propuesta de un modelo. Tesis doctoral presentada en la Universidad Complutense de Madrid. Madrid, 2008. ISBN: 978-84-692-4264-3. Disponible en: URL: http://eprints.ucm.es/view/people/Novel_ Mart=ED,_Gloria.html. Novel G. (2009) Sistemas de mediacin en organizaciones complejas: El caso de la salud. En: Materiales
En la nostra experincia en les organitzacions, hem pogut comprovar com a travs de la mediaci, seviten les rotacions de personal, es disminueixen les baixes laborals aix com les amenaces dabsentisme, es reforcen els llaos interpersonals, es reconstrueix la confiana en les persones de lequip, es potencia el comproms amb lorganitzaci, es milloren els rendiments i la imatge, la qual cosa suposa un valor afegit de gran magnitud. En el cas del CST, es confirma aquest fet, amb la recent enquesta de clima laboral (qestionari Opina), realitzada simultniament amb altres organitzacions integrades en la xarxa sanitria pblica catalana, que ens ha perms conixer uns resultats altament satisfactoris en relaci
ANNEX 4
del Libro Blanco de Mediacin en Catalua, Vol I. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justicia, Centre destudis Juridics i Formaci Especialitzada; p. 273-283. Novel G. Mediacin organizacional: Desarrollando un modelo de xito compartido. Madrid: Reus; 2010.
Ury WL. Alcanzar la paz: Diez caminos para resolver conflictos, en la casa, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paids; 2000.
Notes
1 Concepte que utilitza William Ury al parlar de les organitzacions que utilitzen sistemes de prevenci i gesti del conflicte mitjanant la mediaci (Ury,2000). 2 El CST va formar part del Projecte de Mediaci Sanitria realitzat conjuntament des de la Universitat de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, essent en aquests moments una organitzaci en processos de canvi i millora continuada, mitjanant la implantaci de sistemes de mediaci, tal com sha descrit en el captol 9 Bloc 3 daquest Llibre Blanc de la Mediaci. Respecte al Projecte de Mediaci Sanitria, cal dir que constitueix la primera experincia documentada que inclou serveis integrats de mediaci, per conflictes interns i externs, de manera institucionalitzada en el sistema sanitari pblic (Navarro, 2006). 3 Aquest Mster es realitzava a l Institut de Formaci Continua (IL3) de la Universitat de Barcelona.
ANNEX 5
Percepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia

Elisenda Casaas (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Nria Galera (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Emma Teodoro (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Paula Ruiz Alfaro (Institut de Dret i Tecnologia, UAB) Isabel Viola Demestre (Universitat de Barcelona)
Equip dinvestigaci
Suport general a la investigaci: Joan Manel Snchez Gri (Fundaci Carles Pi i Sunyer); Marta Poblet (ICREA-IDT, UAB); Slvia Gabarr (Institut de Dret i Tecnologia, UAB)
Resum
Aquest annex recull els resultats de la recerca sobre les percepcions i valoracions dels professionals de la justcia a Catalunya realitzada en el marc del Llibre Blanc. Les dades provenen de diferents enquestes i entrevistes a diversos collectius de professionals i tamb de documents subministrats pels diversos grups professionals (collegis dadvocats, educadors socials i diplomats en treball social) on descriuen la tasca realitzada en relaci amb la mediaci i la seva posici institucional pel que fa a la situaci actual.
Paraules clau
Professionals de la justcia, jutges, magistrats, fiscals, secretaris judicials, advocats, mediaci, mediaci intrajudicial.
ANNEX 5
ndex
1 2 Introducci Estat de lart 5.3.3 Supsits de violncia 5.3.4 Mediaci desprs de la sentncia 5.3.5 Homologaci i carcter executiu dels acords adoptats en mediaci 5.4 Principis de la mediaci 5.4.1 Objecte de la confidencialitat 5.4.2 Preservaci de la informaci confidencial en un procs posterior 5.5 Lestatut del mediador 5.5.1 Formaci 5.5.2 Supervisi i sanci per incompliment 5.6 Noves tecnologies en la mediaci 5.7 Conclusions 6 7 Secretaris judicials Advocats 7.1 La xarxa de Serveis dOrientaci Mediadora (SOM) 7.2 Conflictes susceptibles de ser resolts a travs dun procs de mediaci 7.3 Perfil del mediador 7.4 Finanament del procs de mediaci 7.5 Propostes concretes per implementar la mediaci 8 Annexos 8.1 Qestionari telemtic adreat als jutges 8.2 Qestionaris per jutges i fiscals (entrevistes qualitatives) 8.3 Qestionari per secretaris judicials 9 Bibliografia Notes
3 Jutges i magistrats a Espanya 4 Lenquesta del Llibre Blanc als jutges i magistrats 4.1 Anlisi de resultats 4.1.1 Caracterstiques de la mostra 4.1.2 Aspectes generals de la mediaci 4.1.3 Aspectes del procediment de la mediaci 4.1.4 Principis de la mediaci 4.1.5 Lestatut del mediador 4.2 Conclusions 5 El Ministeri Fiscal 5.1 Metodologia 5.2 Aspectes generals de la mediaci 5.2.1 Experincia amb la mediaci 5.2.2 Valoraci de la mediaci 5.2.3 Funci del fiscal en la mediaci 5.2.4 Possible extensi de ls de la mediaci a nous supsits 5.2.5 Violncia domstica 5.2.6 Supsits en qu no s adequada la mediaci 5.2.7 Possibilitat destablir lobligatorietat de passar per la mediaci 5.2.8 Inclusi de clusules de mediaci en els contractes 5.2.9 Derivaci cap a la mediaci i elecci del mediador 5.3 Aspectes del procediment de la mediaci 5.3.1 Prescripci i caducitat 5.3.2 Ruptures de parella amb nens
ANNEX 5
Introducci
Aquest document s el resultat de la recerca realitzada entre diversos collectius de professionals del dret a Catalunya amb lobjectiu de copsar les seves percepcions sobre el desenvolupament i les potencialitats de la mediaci en el marc jurdic on desenvolupen la seva tasca professional. Lestudi, doncs, sha adreat als jutges, fiscals, advocats i secretaris judicials de Catalunya a partir duna enquesta de camp i de la realitzaci de diverses entrevistes semiestructurades. Tot i que les dades obtingudes no permeten una generalitzaci dels resultats, sn prou rellevants per a ser incloses en un annex especfic com el que presentem. A ms, i per a millor contextualitzaci dels resultats, hem incorporat tamb els resultats de la darrera Enquesta a la carrera judicial del Consell General del Poder Judicial relatius a les percepcions dels jutges sobre la mediaci intrajudicial.1 En sntesi, les dades que aqu presentem ofereixen els trets principals de les opinions i actituds que els professionals del dret a Catalunya han manifestat respecte de la mediaci.
tacar estudis de referncia com els de Galanter o Wall et al. dels anys vuitanta (Galanter 1983, 1985, 1986; Wall et al. 1982, 1984), o b els de Menkel-Meadow (1985), Mastrofski (1988) o Rude i Wall (1989) sobre actituds i percepcions davant del creixent procs dinstitucionalitzaci de la mediaci als Estats Units. Posteriorment, i a tall dexemple, trobem estudis centrats en collectius judicials ms especfics, com ara els jutges dIndiana (Medley i Schellenberg, 1994), els jutges federals australians (DeGaris, 1994), els jutges nordamericans respecte de la mediaci en justcia juvenil (Bazemore i Leip, 2000), els jutges holandesos i la justcia reparadora (De Keijser et al., 2002), o els jutges canadencs i els sentencing cycles (Cunliffe i Cameron, 2007; Belknap i MacDonald, C. 2010). Pel que fa a lmbit dels advocats, la literatura tamb s variada i recull, encara amb ms intensitat que en el cas anterior, el debat sobre el paper daquests professionals del dret en la mediaci. A tall dexemple, Hoffman es demanava lany 1999 si hi havia un nnxol de mercat per als advocats en lmbit de la mediaci (Hoffman, 1999) i, deu anys ms tard, en canvi, alguns estudis qualitatius basats en entrevistes en profunditat amb experts de lmbit reflecteixen una tendncia diferent. Aix, gaireb tots els experts entrevistats per Jarrett (40) assenyalen com a tret sociolgic distintiu una creixent formalitzaci i juridificaci de la mediaci (Jarrett, 2009: 60). De forma similar, els 31 pares fundadors de la mediaci als Estats Units entrevistats per Goldberg i Shaw parlen dun mercat de la mediaci dominat per advocats i jutges retirats (Goldberg i Shaw, 2010). No obstant aix, el que costa ms s trobar dades empriques obtingudes a partir denquestes sobre les percepcions dels propis professionals del dret respecte de la mediaci i del rol que hi tenen o creuen que hi haurien de tenir. En aquest sentit, podem citar alguns estudis recents dabast geogrfic molt diferent. Un s de Clark i les actituds dels advocats escocesos davant la mediaci (Clark, 2009); el de Sela (2009) sobre els advocats civilistes a Israel; el de
Estat de lart
Els estudis sociolgics que tenen com a objecte les percepcions de les professions jurdiques sobre la mediaci shan desenvolupat en parallel a la institucionalitzaci creixent daquest procediment en lmbit dels sistemes judicials i a partir, sobretot a Europa, de la dcada dels noranta. El que hi ha, doncs, sn estudis que analitzen el paper dels jutges i advocats pel que fa al desenvolupament de la mediaci a cada pas i que, alhora, tamb es fan ress de les friccions institucionals que aquest procs provoca. Pel que fa als jutges, en primer lloc, cal des-
ANNEX 5
Brooker i Lavers sobre els advocats mercantils anglesos (Brooker i Lavers, 2005), el de De Palo i Harley sobre els italians (De Palo y Harley, 2005), el dAltobelli sobre els advocats de famlia de Nova Gales del Sud (Altobelli, 2005), o el de Relis sobre els advocats dOntario (Relis, 2009). Per b que els resultats daquests treballs no sn generalitzables, el que podem destacar com a tret general s que els diferents collectius dadvocats, en un entorn de forta competncia, han assumit la mediaci com a tcnica i servei que cal oferir als seus clients en una gesti dels litigis que ja no es limiten a la litigaci en seu estrictament judicial. I s en aquest procs, precisament, que els advocats assumeixen tamb un protagonisme central a lhora de delimitar els casos susceptibles de mediaci, els procediments i les tcniques.
3 Jutges i magistrats a Espanya

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha esdevingut un element important per tal dimpulsar la mediaci intrajudicial, especialment pel que fa a lmbit civil
i penal. Iniciatives com la creaci duna nova vocalia especfica amb funcions de coordinaci i suport a iniciatives que tenen a veure amb la mediaci, aix com el fet de posar a disposici de la ciutadania i els professionals la informaci sobre els serveis de mediaci als tribunals a travs del seu portal web2, sn una mostra daquesta voluntat. Tanmateix, cal destacar el fet que el CGPJ ha recollit regularment dades dopini dels membres de la carrera judicial sobre distints aspectes de lAdministraci de justcia i de lactivitat judicial, entre ells la mediaci. En aquest sentit, la darrera enquesta a la carrera judicial demostra un especial inters per obtenir lopini de jutges i magistrats sobre la mediaci intrajudicial en els mbits penal, laboral, mercantil, civil, contencis administratiu i familiar. Concretament, i tal i com mostra la Taula 1, dels resultats es desprn que la mediaci intrajudicial obt un recolzament clar en els mbits familiar, civil, i laboral, mentre que les opinions estan ms dividides pel que fa als mbits penal, i contencis. Cal destacar que ms de la meitat dels jutges (52%) de lmbit contencis t dubtes o prefereix no manifestar-se sobre la idonetat de laplicaci de la mediaci. Pel que fa a lmbit mercantil, si b un 48% dels jutges sn partidaris de la mediaci, cal matisar aquesta dada amb el 45% dels jutges que dubten o b prefereixen no contestar al respecte.
Taula 1. s vost partidari/a de potenciar la mediaci intrajudicial que algun dels assumptes que entren als jutjats puguin ser derivats, si les parts ho desitgen, a un servei de mediaci per a la resoluci de conflictes en algun daquests ordres jurisdiccionals, sempre sota la tutela judicial?
Penal No sc partidari/a, la considero innecessria o de poca utilitat o generadora de problemes Sc molt partidari/a, la considero molt convenient o necessria en molts casos No tinc una posici clara i general Prefereix no contestar
Font: Consell General del Poder Judicial (2010)
Laboral 5% 56% 14% 25%
Mercantil 6% 48% 18% 27%
Civil 8% 66% 9% 16%
Famlia 4% 71% 6% 19%
Contencis 16% 32% 25% 27%
28% 37% 18% 17%
Quant a la trajectria que durant ms de deu anys ha seguit la implantaci de la mediaci intrajudicial a Espanya, hem de fer esment dalgunes experincies favorables realitzades en diverses comunitats autnomes. Sn aquestes que estan realitzant una implantaci prctica i gradual dels serveis de mediaci en general, i de la mediaci intrajudicial en particular. Aix per exemple, Catalunya, grcies a una legislaci pionera en la matria3 i a la creaci del Centre de Mediaci Familiar de Cata-
lunya4, aconsegu en poc temps estructurar les derivacions a mediaci que es feien des dels jutjats. Tamb trobem experincies prctiques amb menys recorregut en el temps, per que estan resultant molt efectives des del punt de vista de la consolidaci dun marc estable per al desenvolupament efectiu de la mediaci intrajudical. Ens referim als diferents projectes pilot de mediaci intrajudicial5 realitzats en el marc de les diferents comunitats autnomes. Totes aquestes experincies semblen
ANNEX 5
coincidir en els resultats positius que estan obtenint pel que fa a la implantaci de la mediaci intrajudicial, tal i com indiquen alguns dels experts que han participat en el marc daquest projecte del Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Aquests resultats incideixen en: (1) la predisposici essencial dels jutges per recolzar la mediaci intrajudicial; i (2) la percepci favorable que es conformen tant els ciutadans com els operadors jurdics participants en aquests processos de mediaci. Amb independncia de les actuacions dutes a terme pel CGPJ esmentades anteriorment en relaci amb la mediaci, part del collectiu dels jutges i magistrats espanyols a ttol individual tamb han considerat adequat recolzar la mediaci intrajudicial mitjanant la utilitzaci de frmules associatives com s el cas del Grupo Europeo de Magistrados por la Mediacin de Espaa (GEMME6). Aquesta societat s la secci espanyola de la European Association of Judges for Mediation7. GEMME Espaa, va nixer lany 2007 amb la finalitat de promoure els sistemes alternatius de resoluci de conflictes (ADR) i, especialment, la mediaci des dels propis tribunals de justcia. Actualment compten amb ms de 100 membres, la majoria jutges i magistrats, si b tamb permet als fiscals, secretaris judicials, mediadors i persones relacionades amb lmbit de la mediaci, formar part daquesta associaci.
respostes obtingudes mantenen una proporci aproximada: el 60,5% de les enquestes respostes sn de dones.
4.1
Anlisi de resultats
4.1.1 Caracterstiques de la mostra

Del total de 38 enquestats, les dones representen el 60,5% i els homes el 39,5% restant. Pel que fa a anys dexercici professional, el percentatge ms nombrs s el grup que porta de 0 a 5 anys dexercici (41,2%), seguit daquells que exerceixen de jutge dentre 5 i 10 anys (el 29,4%); els de 15 a 20 anys dexercici, representen l11,8% de les persones que han respost el qestionari; de 20 a 25 anys, hi ha un 8,8%; de 10 a 15 anys dexercici de la professi, hi ha el 5,9% i, finalment, de ms de 25 anys, hi ha un 2,9%. Grfic 1. Anys dexercici professional.
4 Lenquesta del Llibre Blanc als jutges i magistrats

Lenquesta del Llibre Blanc dirigida als jutges degans de Catalunya es va adrear a un cens de 49 individus, i el nombre de respostes obtingudes va ser de 38, s a dir, un 77,5%. El qestionari plantejava als destinataris preguntes estructurades en quatre apartats diferenciats: (1) aspectes generals de la mediaci; (2) aspectes del procediment de mediaci; (3) principis de la mediaci; i (4) lestatut del mediador.8 De forma complementria, tamb es van fer tres entrevistes semiestructurades a una selecci daquests mateixos jutges, representatius dels diferents mbits judicials. El treball de camp es va desenvolupar entre els mesos de gener a juliol de 2010. Com a dades generals, cal assenyalar que dels 38 jutges i magistrats que van respondre al citat qestionari, 15 sn homes i 23 sn dones. Dacord amb la informaci disponible sobre el cens prvia al llanament de lenquesta, lunivers destudi est format per un 53% de dones. Les
Respecte a ledat, el grup ms nombrs s el de jutges i magistrats d entre els 30 i els 35 anys (47,1%); la resta de jutges estan entre els 35 i 40 anys dedat (20,6%) i els 45 i 50 anys (17,6%). Amb un percentatge menor trobem el grup entre 40 i 45 anys i els de ms de 50 (ambds amb un percentatge del 5,9%) i els menors de 30, que representen el 2,9% de la mostra. Grfic 2. Edat
Seguint lestructura del qestionari que sha especificat anteriorment, a continuaci oferim els resultats obtinguts respecte als aspectes generals de la mediaci, als aspec-
ANNEX 5
tes del procediment de la mediaci, als principis de la mediaci i a lestatut del mediador.
4.1.2 Aspectes generals de la mediaci

Els jutges i magistrats que han contestat el qestionari consideren que la sessi informativa de mediaci no t perqu ser obligatria en tot cas, sin en funci de la matria objecte de conflicte. En aquest sentit, els supsits de famlia amb fills menors dedat, amb un 91,9% a favor o, en general, conflictes del dret de famlia i en unions estables de parella [UEP], amb un 83,3% dels enquestats, sn mbits en els quals es considera, gaireb unnimement, que es podria establir lobligatorietat de la sessi informativa de la mediaci. Pel que fa a daltres matries, saprecia com ms del 50% dels jutges i magistrats pensen que es podria
establir en els conflictes de vens o de propietat horitzontal. En aquest cas, un 62,2% es mostra a favor del seu establiment. Tamb en el dret successori opinen que es podria establir, concretament, en la liquidaci de patrimonis familiars o en supsits de faltes penals (59,5%). Els jutges i magistrats enquestats no es mostren tan clars respecte de lobligatorietat de la sessi informativa en matries com ara, i per ordre decreixent, tots els conflictes previstos a la llei de mediaci (43,2%), la quantificaci de la legtima en dret successori (40,5%), en conflictes societaris (27,0%), arrendaments (24,3%), sollicitud dexecuci dobres a la comunitat (21,6%) o supsits de responsabilitat professional (21,6%) i, finalment, actualitzaci de rendes (18,9%). Finalment, noms un 27% dels casos ha respost que la sessi informativa en cap cas hauria de ser obligatria.
Taula 2. En quins daquest casos considera que es podria establir lobligatorietat duna sessi informativa voluntria en mediaci? (n=37)
Respostes Freqncies Supsits de famlia amb fills menors dedat Conflictes del dret de famlia i unions estables de parella En dret successori: liquidaci de patrimonis familiars Quantificaci de la legtima en dret successori En conflictes de vens, propietat horitzontal Arrendaments Sollicitud dexecuci dobres a la comunitat Actualitzaci de rendes En conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis Supsits de responsabilitat professional Supsits de faltes penals En tots els conflictes previstos a la llei de mediaci En cap cas Altres supsits Total 34 31 22 15 23 9 8 7 10 8 22 16 1 3 209 % de respostes 16,3% 14,8% 10,5% 7,2% 11,0% 4,3% 3,8% 3,3% 4,8% 3,8% 10,5% 7,7% 0,5% 1,4% 100,0% % de casos 91,9% 83,8% 59,5% 40,5% 62,2% 24,3% 21,6% 18,9% 27,0% 21,6% 59,5% 43,2% 2,7% 8,1% 564,9%
Pel que fa a si l assistncia a sessi informativa ha de tenir o no conseqncies, de la lectura dels resultats es desprn que un 58,4 % de les persones enquestades es mostren favorables al fet que en tingui, b siguin positives (52,8%), b siguin negatives (5,6%), en contrast amb el 41,7% restant que considera que no hauria de tenir cap efecte.
Taula 3. C onseqncies de lassistncia a la sessi informativa (n=36)

Freqncia No ha de tenir cap conseqncia Hauria de produir alguna conseqncia negativa: multa o altres 15 2 % 41,7 5,6
ANNEX 5
Freqncia Hauria de tenir conseqncies positives Total 19 36
% 52,8 100,0
Pel que fa a la convocatria a la sessi informativa, un 66,7% dels consultats considera que s adient que sigui el jutjat qui comuniqui el dia i lhora per a aquesta sessi informativa, que realitzaria, aix no obstant, el Centre de Mediaci. Laltre 33,3% entn que no seria adient que es comuniqus des de lrgan judicial. I a la pregunta de si semblaria adient introduir el deure de comunicar al jutjat la negativa a assistir a la sessi informativa de mediaci, prop del 72% dels jutges es mostren favorables al fet que es dugui a terme aquesta notificaci, per discrepen respecte de qui ho ha de fer: si les parts (50%) o b el seu representant legal (22,2%). Al 27,8% restant dels jutges, en canvi, no li sembla adient aquesta comunicaci. Taula 4. El deure de comunicar al jutjat la negativa a assistir a la sessi informativa de mediaci (n=36)
Freqncia S, la comunicaci shauria de fer mitjanant signatura de les parts S, s suficient que la comunicaci es fes mitjanant signatura del representant legal No Total 18 8 10 36 % 50,0 22,2 27,8 100,0
Sobre les matries per a les quals es considera adequat iniciar una mediaci en una futura llei es desprn, novament, que els supsits rellevants, amb molta diferncia, sn: els conflictes de dret de famlia i les unions estables de parella, amb un 91,9% i els supsits de famlia amb fills (86,5%). A una certa distncia hi trobem els conflictes de vens (64,9%) i la liquidaci dels patrimonis familiars, en lmbit successori (59,5%) seguit dels supsits de faltes penals (56,8%) o la quantificaci de la legtima en dret successori (43,2%). Amb menys del 40%, es considera que tenen un inters menor per part dels enquestats: tots els casos previstos a la llei de mediaci (35,1%), sollicitud dexecuci dobres a la comunitat (29,7%), conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis (27%), arrendaments i supsits de responsabilitat professional (ambds, en un 24,3%), actualitzaci de rendes (21,5%) o altres supsits (casos civils on estiguin relacionats menors o incapacitats i divorci i separacions sense fills, 5,4%). Veure Taula 5 a la pgina segent. Un nombre significatiu denquestats es mostren a favor de la introducci en els contractes (com ara els de compravenda o de lloguer) de clusules que estableixin en cas de controvrsia posterior, com a requisit, acudir a una sessi inicial de mediaci, amb un 80,6% (laltre 19,4% respon que no). A les entrevistes, tots coincideixen que aix s la llibertat contractual. Si les dues parts hi estan dacord, per qu no? i, en particular, un magistrat estima la seva convenincia en els contractes dadhesi. En canvi, es considera que, per llei, en determinats contractes no shauria destablir una clusula obligatria. Quant a lelecci del mediador, un 59,5% opta per la designaci per part dun centre pblic, davant lelecci de lliure disposici de les parts (24,3%) i noms un 8,1% considera que el jutge pugui designar al mediador. El 8,1% restant indica que hauria de ser per altres vies, com ara, el sistema de peritatge, o tamb que hi hagi la possibilitat que les parts trin al mediador i, en cas que no es posin dacord, que sigui lentitat pblica la que ho faci. Les entrevistes tamb recullen lopini que el mediador estigui el ms proper possible al lloc on la mediaci sha de desenvolupar: si un cas es deriva a mediaci i les parts shan de desplaar lluny del seu lloc de residncia no ho faran. Cal que la mediaci sapropi al territori. Un altre dels entrevistats manifesta que el jutge no ha de ser qui esculli el mediador perqu donaria lloc a suspiccies. Millor per acord de les parts o pel centre oficial de mediaci o del llistat de mediadors professionals.
Els enquestats es mostren tamb molt favorables al fet que, a banda del jutge, el fiscal sigui la persona que pugui derivar a mediaci (73,5%), seguits pels advocats o els equips psicotcnics (ambds amb un 64,7%) i dels secretaris judicial (un 38,2%) i noms altres casos (policia, mossos desquadra, nicament els jutges) un 5,9%. Grfic 3. Qui, a part del jutge, podria derivar a mediaci? (n=34)
ANNEX 5
Taula 5. Matries susceptibles de mediaci obligatria (n=37)

Supsits de famlia amb fills menors dedat Conflictes del dret de famlia i unions estables de parella En dret successori: liquidaci de patrimonis familiars Quantificaci de la legtima en dret successori En conflictes de vens, propietat horitzontal Arrendaments Sollicitud dexecuci dobres a la comunitat Actualitzaci de rendes En conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis. Supsits de responsabilitat professional Supsits de faltes penals En tots els conflictes previstos a la llei de mediaci Altres supsits Total Respostes Freqncies 32 34 22 16 24 9 11 8 10 9 21 13 2 211 % 15,2% 16,1% 10,4% 7,6% 11,4% 4,3% 5,2% 3,8% 4,7% 4,3% 10,0% 6,2% 0,9% 100,0% % de casos 86,5% 91,9% 59,5% 43,2% 64,9% 24,3% 29,7% 21,6% 27,0% 24,3% 56,8% 35,1% 5,4% 570,3%
Taula 6. Lelecci del mediador (n=37)

Ha de ser un aspecte de lliure disposici de les parts Lha de designar un centre pblic El jutge pot designar un mediador en concret Altres Total Freqncia 9 22 3 3 37 % 24,3 59,5 8,1 8,1 100,0
necessaris s que es poden abastir totes aquestes possibilitats. Per si per fer la mediaci shan de suspendre els terminis, segur que es poden utilitzar. Si no hi ha una comunicaci rpida, sest perjudicant el procediment; estem convertint la mediaci en una arma de doble filo. En conseqncia, cal fixar els dies a quo, s a dir, el moment a partir del qual es veuen afectats els terminis. Trobem que hi ha dos moments significatius: en primer lloc, amb la signatura de lacta inicial (52%) o, en segon lloc, a partir de la sessi informativa, sempre que hi assisteixin les dues parts ( 44%). En un altre moment, noms obt un 4% (quan les parts es sotmetin a mediaci i durant un termini de 2 o 3 mesos no continun ni promoguin un judici). Taula 7. E l moment a partir del qual es veuen afectats els terminis (n=25)
A partir de la sessi informativa sempre que acudeixin les dues parts Un cop signada lacta inicial En un altre moment Total Freqncia 11 13 1 25 % 44,0 52,0 4,0 100,0
4.1.3 Aspectes del procediment de la mediaci

En relaci amb el procediment i, en concret, si la mediaci ha de tenir incidncia en els terminis de prescripci i caducitat, un 67,6% dels jutges es postula en sentit positiu, davant el 32,4% que entn que no s el cas. A les entrevistes, un dels jutges va manifestar que quan la mediaci interfereix en els terminis processals, aquesta pot ser una arma que els lletrats o les parts poden utilitzar per entorpir el procediment judicial, fer ms llargues situacions que requereixen una resoluci immediata, perqu hi ha menors o sn de famlia. Si fas un sistema de mediaci ms immediata amb els mitjans
Pel que fa a la intervenci dels menors dedat en el procs de mediaci que tracta de la ruptura com a parella
ANNEX 5
dels seus progenitors, les persones enquestades consideren que la participaci del nen en la mediaci s decisi del mediador (44,7%), tot i que en menor mesura tamb hi ha qui considera que el nen no ha de prendre part en el procediment (28,9%) o que sigui el jutge qui ho decideixi (21,1%). Noms un 5,3% entn que el nen sempre hi ha de prendre part. Aquesta qesti fa referncia a un dels temes que ha suscitat ms dun debat en lmbit de la mediaci. De les entrevistes, a ms, es destaca que la llei preveu que a partir dels 12 anys el menor t dret a ser escoltat; avui dia, un nen de 12 anys est ms desenvolupat, aix que a partir dels 810 anys, depenent del jutge o del mediador, en cas que el jutge no lhagi vist prviament. Per si el jutge ja lha vist perqu per llei aix sestableix en segons quins procediments, no estaria malament que el jutge pugus dir que no procedeix la mediaci per al menor perqu est influenciat o pel motiu que sigui. Un altre jutge, no obstant, diu que noms quan siguin grans, 14 o 15 anys i en aspectes determinats que els afecti a ells. La valoraci tamb correspondria als dos: jutge i mediador. Grfic 4. La intervenci dels menors dedat en el procs de mediaci que tracta de la ruptura com a parella dels seus progenitors (n=38).
el procediment judicial. Noms un 16,2% pensa que noms es pot suspendre el procs a instncia del jutge. Grfic 5. La possibilitat de la suspensi del procs per la mediaci (n=37)
Amb relaci al lloc de celebraci de la sessi informativa, de forma gaireb unnime, els jutges i magistrats que han respost el qestionari consideren que ha de ser a les dependncies del centre de mediaci (noms un 7,9% creu que shan de dur a terme a les dependncies judicials). Respecte del lloc de celebraci del procs de mediaci, els percentatges es mantenen gaireb iguals que els de la pregunta relativa al lloc de celebraci de la sessi informativa: un 92,1% a les dependncies del centre de mediaci davant dun 5,3% a la seu judicial. El 2,6% restant entn que, en els supsits de faltes, ha de ser a la seu judicial, per tal que coincideixi amb el judici; en la resta de supsits, ha de realitzar-se on es trobin les millors installacions. Grfic 6. Lloc de celebraci del procs de mediaci (n=38)
Quant als casos de violncia, un percentatge prou significatiu de jutges i magistrats (80%) consideren que s possible la mediaci en supsits de violncia, davant del 20% que considera que no. En concret, opinen que seria possible la mediaci en aquells supsits de violncia puntual, de baixa intensitat, ocasionada per la ruptura, amb un 71,4%. Alhora, els jutges es mostren a favor de les intervencions mediadores programades per desprs de la sentncia i per tal devitar reclamacions en execuci, amb un percentatge del 94,7%. Pel que fa a la possibilitat de la suspensi del procs per la mediaci, un 45% considera que la mediaci pot suspendre el procs noms si ho solliciten les parts, davant del 37,8% que entn que la mediaci sempre suspn
4.1.4 Principis de la mediaci

A ms dels principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), els jutges i magistrats que han contestat el qestionari entenen que la Llei de mediaci tamb hauria dinclouren daltres. Per ordre, i
ANNEX 5
de forma destacada, el de la professionalitat del mediador (89,5%), seguit pel de la bona fe (50%), flexibilitat i neutralitat (44,7% en ambds casos) i transparncia (39,5%). Grfic 7. Altres principis de la mediaci (n=38)
Freqncia Noms el mediador, en virtut del seu secret professional Total 10 38
% 26,3 100,0
A ms, els jutges entenen, en un percentatge del 88,9% que el comproms a complir el deure de confidencialitat ha de ser per escrit (davant dun 11,1% que entn que no). A ms, i en virtut del principi de confidencialitat, un 70,3% entn que el mediador no pot ser citat com a testimoni en un judici, mentre el 13,5% creu que s. Un 16,2% dels enquestats considera que el mediador pot ser citat, excepte en els casos en qu estigui exceptuada la confidencialitat. Taula 10. E l mediador pot ser citat com a testimoni en un judici? (n=37) Taula 8. Lobjecte de la confidencialitat (n=38
Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, dhuc als acords adoptats Tot, excepte els acords si shomologuen Noms el contingut de les sessions Tot, per amb excepcions: si est en perill la integritat fsica i psquica de les parts; a efectes estadstics, de formaci i de recerca Hi ha algun altre supsit on es podria excloure Total Freqncia 2 15 11 9 % 5,3 39,5 28,9 23,7 S, el mediador pot ser testimoni en un judici S, excepte en els casos en qu estigui exceptuada la confidencialitat No, el mediador no pot ser citat com a testimoni en un judici Total Freqncia 5 6 26 37 % 13,5 16,2 70,3 100,0
1 38
2,6 100,0
I pel que fa a lmbit subjectiu de la mediaci, els jutges i magistrats han respost que la confidencialitat inclou a tothom: mediador, parts i qualsevol persona que directament o indirectament intervingui, amb un 68,4%; noms al mediador, en virtut del secret professional, amb un 26,3% i noms al mediador i a les parts, amb un 5,3%. Taula 9. Qui est obligat pel principi de la confidencialitat? (n=38)
Freqncia La confidencialitat abasta tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) Noms el mediador i les parts %
En cas que el mediador incompleixi el deure de confidencialitat, poc ms de la meitat dels enquestats entenen que el collegi professional de la professi dorigen del mediador ha docupar-se de la seva sanci (54,1%), mentre que el responsable de la sanci hauria de ser el centre de mediaci (29,7%). Un 16,2% ha considerat que qui ha de sancionar el mediador per incompliment del deure de confidencialitat s un altre rgan dmbit judicial, la jurisdicci penal, com a tot professional que reveli un secret segons el que ha establert larticle 199 del Codi Penal. Grfic 8. Qui hauria de sancionar el mediador per incompliment del deure de confidencialitat? (n=37)
26
68,4
5,3
ANNEX 5
Quant al principi de voluntarietat, les persones que han respost el qestionari pensen que les parts poden desistir del procediment de mediaci en qualsevol moment, amb un 92,1% (davant dun 7,9% que opina que no es pot desistir). Alhora, un percentatge elevat (86,8%) dels enquestats considera que el mediador pot desistir del
procs quan no es puguin garantir els principis bsics de la mediaci; en canvi, un 50% entn que pot desistir el mediador si les parts no tenen la actitud cooperativa o collaboradora necessria. Si hi ha manca digualtat, noms un 15,8% pensa que el mediador pot desistir; en qualsevol cas, noms ho han considerat un 2,6%.
Taula 11. En quines circumstncies el mediador pot desistir del procs? (n=38)
Per qualsevol causa Absncia de cooperaci de les parts Manca digualtat en la negociaci entre les parts Quan no es puguin garantir els principis bsics de la mediaci Altres Total Respostes Freqncies 1 19 6 33 2 61 % 1,6% 31,1% 9,8% 54,1% 3,3% 100,0% % de casos 2,6% 50,0% 15,8% 86,8% 5,3% 160,5%
4.1.5 Lestatut del mediador

En lmbit de la formaci del mediador, els jutges i magistrats que han contestat el qestionari han considerat, en un 57,9% dels casos, que els cal una formaci integral genrica i una altra especfica pels diferents mbits jurisdiccionals. El 34,2% de les persones consultades han considerat adient la formaci integral. Taula 12. Com ha de ser la formaci del mediador? (n=38)
Integral Una formaci integral genrica i un altra formaci especfica pels diferents mbits jurisdiccionals Noms cal formaci especfica en lmbit en qu sactu Altres Total Freqncia 13 22 2 1 38 % 34,2 57,9 5,3 2,6 100,0
Grfic 9. A qui correspon desenvolupar la formaci homologada en mediaci? (n=36)
Gaireb tots els jutges i magistrats consideren que la tasca del mediador ha de ser supervisada pel centre de mediaci (78,9%) i en un percentatge menor, pel jutge (15,8%), mentre que un 5,3% creu que no sha de supervisar. A les entrevistes, un dels jutges tamb es va mostrar contrari a la supervisi, ats que va considerar que el mediador s un professional expert que noms requereix de la intervenci dun altre professional en supsits concrets, com ara la impossibilitat de redacci dels acords. Grfic 10. La tasca del mediador hauria de ser supervisada? (n=38)
Un 64,9% dels jutges veu la necessitat duna formaci diferenciada en funci del ttol universitari de procedncia. En una entrevista, a ms, un dels jutges ha posat de manifest la necessitat que el mediador conegui la matria sobre la qual sest discutint o, si no s aix, que un especialista daquesta matria estigui present en el procediment donant suport al mediador. Pel que fa a la formaci homologada en mediaci, els jutges estimen que ha de ser impartida pels centres o serveis de mediaci (41,1%), per les universitats (30,4%) o tamb pels collegis professionals (26,8%).
ANNEX 5
Pel que fa al coneixement del procs de mediaci, segons els degans consultats, el 94,7% dels jutges del seu partit judicial coneixen el procs de mediaci. Daltra banda, a les entrevistes sha posat de manifest que seria interessant que es facilits als jutges formularis, documentaci, punts de contacte, etc. A tall dexemple, una entrevistada apunta que no sabem on dirigir-nos en concret (..) de la mateixa manera que es tracta amb els prits o els metges forenses, hauria dhaver un centre al qual adrear-se per derivar a mediaci Un dels jutges entrevistats desitjaria un protocol institucional (Tribunal Superior de Justcia), per establir en quins casos concrets es poden derivar, o per evitar que un mateix jutjat sempre derivi a mediaci i aix faci que el jutjat es col lapsi o que els advocats ja sapiguen que all es fa aix. Cal destacar tamb els motius que duen al jutge a derivar a mediaci: segons el 81,6% dels enquestats, es considera que s prioritari el benestar de les parts, mentre que la reducci del nombre de contenciosos als jutjats representa el 60,5%, juntament amb el donar un bon servei pblic, recolzat pel 50% dels jutges. Grfic 11. Q uins motius porten als jutges a derivar a mediaci? (n=38)
liars, siguin en seu matrimonial, dunions estables de parella, de successions, sn un mbit en qu es podria establir lobligatorietat duna sessi informativa de mediaci. 2. El fet de no assistir a la sessi informativa no hauria de tenir cap conseqncia i, en canvi, lassistncia s que hauria de produir efectes positius. Els trmits de comunicaci de dia i hora per a la sessi informativa, el lloc de celebraci daquesta, o el procediment de mediaci shan de dur a terme pel o al centre de mediaci. Els jutges, els secretaris judicials, els advocats i els equips psicotcnics sn considerats els subjectes ms adients per a derivar a mediaci. El 80,6% dels jutges es mostra favorable a la inclusi en els contractes de clusules que estableixin, com a requisit, en cas de controvrsia posterior, acudir a una sessi inicial de mediaci. Lelecci del mediador hauria de correspondre al centre de mediaci o b a les parts, de mutu acord. La mediaci hauria de tenir incidncia en els terminis de prescripci i de caducitat. El moment a partir del qual es veuen afectats aquests terminis est repartit entre la signatura de lacta inicial de mediaci i lassistncia de les dues parts a la sessi informativa. La participaci del menor dedat en la mediaci lhauria de decidir el mediador, encara que el 28,9% dels enquestats considera que no hi hauria de prendre part. En els supsits de violncia, sadmet la mediaci, en particular, en casos de violncia de baixa intensitat.
3.
4.
5.
6. 7.
8.
9. Pel que fa a la utilitzaci de les noves tecnologies en lmbit de la mediaci, s entn, en general, que aquestes poden ser tils especialment en casos de residncia en partits judicials diferents o reticncia de la vctima a estar en presncia fsica amb lacusat (50%), aix, en els supsits on hi ha dificultats per desplaar-se al lloc de celebraci de la mediaci (47,4%) o que s til en tots els casos (42,1%). Tamb es contempla a efectes de tramitaci i simplificaci de tramitaci dels expedients.
10. Saccepta la mediaci en fase dexecuci de sentncia. 11. La mediaci noms hauria de suspendre el procediment si les parts aix ho solliciten. 12. El principi de confidencialitat sentn que obliga al mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci. 13. El comproms a complir el deure de confidencialitat hauria de ser per escrit. 14. El mediador no hauria de ser citat com a testimoni en un judici. 15. El collegi professional hauria de sancionar el mediador per haver incompliment del deure de confidencialitat.
4.2
Conclusions
Dels resultats de les enquestes formulades als jutges i magistrats que han respost el qestionari es desprenen les segents conclusions: 1. Pel que fa a lobjecte de la mediaci, el 91,9% dels jutges coincideix a afirmar que els conflictes fami-
ANNEX 5
16. Les parts, en qualsevol moment, haurien de poder desistir del procediment de mediaci. 17. El mediador noms hauria de poder desistir del procediment de mediaci quan no es poguessin garantir els seus principis bsics o en absncia de cooperaci de les parts. 18. La formaci del mediador hauria de ser, duna banda, integral i genrica i, de laltra, especfica pels diferents mbits jurisdiccionals aix com diferenciada segons el ttol universitari de procedncia. 19. La formaci homologada en mediaci es podria dur a terme tant per part de les universitats, els collegis professionals i tamb pels centres o serveis de mediaci. 20. La feina del mediador hauria de ser supervisada pel centre de mediaci. 21. Els jutges del partit judicial dels enquestats coneixen el procs de mediaci. 22. Els motius que porten els jutges a derivar a mediaci sn, principalment, el benestar de les parts, la reducci del nombre de contenciosos als jutjats i loferiment dun bon servei pblic.
funcions que hauria de tenir el fiscal en la mediaci, els supsits als quals es podria estendre la mediaci en cas dun futur canvi legislatiu, plantejant tamb la possibilitat destablir la seva obligatorietat o la seva inclusi en les clusules dun contracte; i, finalment, la derivaci cap a la mediaci i lelecci del mediador.
5.2.1 Experincia amb la mediaci

Les experincies amb la mediaci relatades pels diferents entrevistats ens permeten distingir, a efectes expositius, entre la jurisdicci penal de menors, la jurisdicci civil i la jurisdicci penal ordinria. Destaca, en especial, la jurisdicci penal de menors, on en lactualitat el Ministeri Fiscal t un rol fonamental.
Responsabilitat penal dels menors

Com s ja conegut, la LO 5/2000, de responsabilitat penal dels menors preveu diversos mecanismes en diferents moments del procediment perqu el menor infractor i la vctima puguin resoldre el conflicte de manera extrajudicial, amb diferents conseqncies jurdiques en funci del supsit i del moment en qu es porta a terme. La llei atorga al Ministeri Fiscal el rol fonamental de la iniciativa processal, assignant-li la incoaci de lexpedient i limpuls del procediment, i a la vegada incorpora el principi doportunitat, que li permet no incoar o demanar larxiu de lexpedient si concorren determinades circumstncies. En aquest marc, la llei preveu que un cop presentada una denncia, el fiscal pugui decidir no incoar un expedient en els casos de menys gravetat i en qu el menor no sigui reincident, per correcci en lmbit educatiu o familiar.9 Daquesta manera, si sha produt una mediaci en lentorn educatiu o familiar del menor que finalitza amb un acord i la conciliaci entre el menor infractor i la vctima, el fiscal pot decidir no iniciar un procs judicial pels mateixos fets. A la prctica, per, es deriva de les entrevistes que actualment aquesta possibilitat sutilitza en molt poques ocasions. Com explica un entrevistat, moltes vegades quan arriba una denncia els fets sn molt recents i no hi ha hagut temps per iniciar cap altra resoluci alternativa.10 Una vegada incoat lexpedient, la llei tamb atorga al fiscal la possibilitat de desistir en la seva tramitaci, atenent a la gravetat dels fets i a les circumstncies, quan es produeixi una conciliaci entre el menor i la vctima o el primer hagi assumit el comproms de reparar el dany o de complir una activitat educativa.11 Iniciat lexpedient, el fiscal deriva els casos que poden acabar en conciliaci a lequip tcnic que en valorar la viabilitat i, en cas
5
5.1
El Ministeri Fiscal
Metodologia
Aquesta secci reflecteix la interpretaci de les entrevistes qualitatives realitzades als fiscals en cap de les provncies de Tarragona, Girona i Lleida, a una fiscal de Barcelona, en representaci del Fiscal en Cap daquesta provncia, i al Fiscal de Menors de Barcelona, durant el mes de juny del 2010. Les preguntes sorganitzen en 4 blocs corresponents a: 1) aspectes generals de la mediaci; 2) aspectes del procediment de mediaci; 3) principis de la mediaci; i 4) estatut del mediador, amb una pregunta final en relaci amb la utilitat dusar noves tecnologies en la mediaci.
5.2
Aspectes generals de la mediaci
En aquest primer bloc es tracten aspectes ms generals de la mediaci, incloent, com a punt de partida, lexperincia dels entrevistats amb la mediaci i la seva valoraci daquesta. A continuaci, es consideren les
ANNEX 5
afirmatiu, la portar a terme. Un dels entrevistats explica que la tendncia s intentar desjudicialitzar aquests casos i lequip tcnic intenta potenciar la conciliaci al mxim.12 Aix, per exemple, en els delictes on no hi ha vctima, i on podria ser difcil veure a qui compensar, es mira qui s lafectat i com es pot fer la conciliaci.13 Daquesta manera, afirma, actualment la possibilitat de conciliaci es dna en el 99 % dels casos. En els casos en qu sarriba a la conciliaci, i a partir de linforme de lequip tcnic, s el fiscal qui demana al jutge larxiu del cas. s destacable que la decisi correspon al fiscal i que, encara que lacusaci particular no es consideri finalment satisfeta, aquest pot demanar al jutge larxiu de lexpedient si considera que lactuaci del menor i el compliment dels compromisos adquirits s suficient. Un dels entrevistats explica el cas duns joves que havien fet unes pintades i que va derivar-se a conciliaci. Establert lacord, els joves van complir les mesures acordades, per una de les vctimes va voler continuar amb el procs considerant que no eren suficients. El fiscal, per, va argumentar que els joves havien reparat els danys i va demanar al jutge larxiu del cas. Tamb es produeixen alguns supsits de conciliaci en delictes ms greus, on, dacord amb la llei, no es pot produir larxiu de lexpedient. Un entrevistat explica que fins i tot en els delictes ms greus, on en teoria no s possible fer conciliaci, tampoc no est prohibit. s quelcom que gaireb no passa, per en alguns casos hi ha hagut conciliaci amb la vctima.14 Aleshores, continua, es t en compte per la sentncia. Finalment, la llei inclou la possibilitat de conciliaci entre el menor infractor i la vctima desprs de la condemna, que pot deixar sense efecte la mesura imposada. En aquests casos, la decisi correspon al jutge, a instncia, juntament amb el lletrat del menor, del Ministeri Fiscal.15 De les entrevistes es deriva, per, que des del Ministeri Fiscal no la promouen gaireb mai. Com explica un dels entrevistats, no en som gaire partidaris perqu hi ha el perill que no es faci perqu es cregui important sin com un mitj per aconseguir una reducci de la pena.16 s destacable que la valoraci de lexperincia de la mediaci en lmbit de la jurisdicci penal juvenil s molt positiva, tant de cara als menors infractors com a les vctimes. En aquest sentit, un dels entrevistats manifesta que en menors funciona molt b, perqu en general les vctimes no demanen sang sin tranquillitat; i els agressors responen en les conciliacions, simpliquen i sempre s millor que ells siguin partcips del procs i no que els vingui imposat.17
mbit civil
El segon mbit al qual els entrevistats fan referncia s lmbit del dret civil, on recentment ha entrat en vigor la Llei 15/2009 de mediaci en lmbit privat. En aquest marc, la funci del Ministeri Fiscal s garantir la protecci dels drets de les parts ms vulnerables. Aix, com explica un dels entrevistats,el fiscal no interv en la mediaci. En alguns casos en lmbit civil on el jutge ha interpretat que es podria arribar a un acord, ha enviat les parts a mediaci; si ha acord, signen un conveni.18 La funci del fiscal en aquests casos, continua, s revisar el conveni i vetllar pels interessos dels menors i incapaos. De manera ms general, un dels entrevistats manifesta que laprovaci daquesta nova llei s un element molt positiu, ja que a partir de la seva entrada en vigor, la mediaci est ms consolidada, i aix ha agilitat els procediments i els ha donat un marc en el qual sha de definir.19
mbit penal dadults

El tercer mbit que destaquen els fiscals s el de la jurisdicci penal ordinria, on estimen que actualment la situaci est notablement menys definida. En aquest mbit, expliquen, i a diferncia dall que succeeix amb la jurisdicci penal de menors, el Codi Penal no contempla de forma expressa la conciliaci entre el delinqent i la vctima com a causa de sobresement del procs. Daquesta manera, el tribunal noms pot arxivar la causa per conciliaci en aquells casos de delictes o faltes perseguibles nicament per denncia de la persona ofesa, quan aquesta retiri la denncia. I aquests, segueixen, sn un nombre de supsits molt reduts. A ms, qualsevol iniciativa per intentar aconseguir la conciliaci entre les parts necessitar lacord del fiscal i del jutge, que s qui porta la instrucci, i llavors hauran de valorar els possibles efectes de la mediaci per la vctima.20 En tractar-se principalment de faltes, que segueixen un procs molt senzill i breu, un altre dels entrevistats destaca que a vegades s molta feina per a pocs resultats.21 Una altra possibilitat que plantegen els entrevistats en cas de conciliaci entre linfractor i la vctima s laplicaci de latenuant per reparaci del dany, recollit al Codi Penal i que permet la reducci de la pena.22 Ara b, tots ells coincideixen que aquest est pensat principalment per a la reparaci econmica, s a dir, al pagament duna indemnitzaci i destaquen que en aquests casos no els interessa tant una compensaci econmica de la vctima sin el reconeixement de la conducta per part de linfractor i lesfor real per reparar els danys causats. Com apunta un dells a vegades hi ha gent que potser surt ms satisfeta amb una disculpa que amb una in-
ANNEX 5
demnitzaci.23 En la mateixa lnea, un altre fiscal explica que les vctimes volen saber per qu els ha passat i un comproms que no tornar a passar.24 Daquesta manera, consideren que aquesta circumstancia atenuant tamb es podria interpretar de manera ms mplia, per incloure la reparaci moral de la vctima, per, com conclou un dells, que s un tema que sha dacabar de definir de manera ms clara.25 Els entrevistats tamb destaquen que en el marc legal actual es troben molt limitats en lexercici de les seves funcions. Per una banda, els fiscals es troben subjectes al principi de legalitat, que implica que necessriament han dincoar un procediment quan hi ha la sospita que sha coms un fet delictiu, i que no en poden instar el sobresement mentre subsisteixin els pressupsits que lhan iniciat. Tot i que estiguin a favor de la mediaci i dels seus beneficis, un dells explica que la legislaci actual no recull el principi doportunitat i ens deixa molt poc marge dactuaci.26 Per altra banda, els fiscals exerceixen les seves funcions dacord amb el principi dunitat dactuaci, que significa que han dactuar dacord amb les altres fiscalies. Aix, no pot ser que un fiscal prengui iniciatives que no estiguin consensuades amb les altres fiscalies, i per prendre-les en aquest sentit actualment es necessita un plantejament ms clar.27 En aquest marc, alguns dels entrevistats es manifesten a favor duna regulaci clara de la mediaci i dels seus efectes en lmbit penal, advertint del perill que es substitueixin les previsions legals concretes per la voluntat de les institucions implicades, dels mediadors, de la vctima i dels infractors.28 En el mateix sentit, avisen que si no es regula de manera concreta, en casos en qu no funcioni la conciliaci es poden arribar a situacions conflictives en el procs amb el perill de la vulneraci de la presumpci dinnocncia de limputat.29 Un entrevistat destaca que el procs penal s un procs molt regulat, i sha de determinar la forma de portar a terme la mediaci, els trmits, qui la pot portar a terme i les conseqncies daquesta. No pot ser un aspecte que quedi lligat al voluntarisme del jutge.30 O en altres paraules, que les coses han destar clares perqu no es faci desprs enginyeria jurdica per donar cabuda a la mediaci.
xien prviament i que shan de tornar a trobar (com, per exemple, en casos de disputes venals) i en determinats casos, pels seus efectes per la recuperaci i la tranquil litat de la vctima. Tamb, de manera ms general, fan una valoraci molt positiva de la idea de la mediaci en s com a mitj de resoluci de conflictes que mira ms cap al futur que cap al passat; i que contribueix al fet que les penes vagin dirigides a la reeducaci i reinserci social, tal i com estableix la Constituci.31 Per ltim, un dels entrevistats destaca, a ms, la utilitat de la mediaci per descongestionar lAdministraci de justcia.32 Els entrevistats veuen amb bons ulls lextensi de la mediaci a nous mbits, per amb dues cauteles importants. La primera, de naturalesa ms general, s que sha de garantir que la mediaci no es pugui utilitzar de manera fraudulenta. Aix, un dels entrevistats manifesta que sha dassegurar que no es pugui utilitzar la mediaci per evitar el compliment de contractes, laplicaci de la llei o com a mitj dilatori per evitar un procs judicial i leventual sentncia o la seva execuci.33 I en lmbit del dret penal, sha dassegurar que sempre hi ha un clar reconeixement de lautoria per part de linfractor i una voluntat inequvoca de conciliar-se amb la vctima i darreglar el dany causat.34 En paraules dun altre entrevistat, la mediaci no pot ser una excusa per evadir responsabilitat i evitar laplicaci de la pena i per aix hi ha dhaver sempre una valoraci prvia per part del fiscal i del jutge dinstrucci.35 La segona cautela, especfica per a lmbit penal, s que sha de garantir en tot moment labsolut respecte per a la vctima. Aix, un dels entrevistats adverteix del perill de que es produeixi una victimitzaci secundria, que afegeixi ms patiment a la persona que ja ha sofert els danys del delicte i que a ms ha de passar pels trmits que en resulten (policia, jutjat...).36 En la mateixa lnia, un altre fiscal afegeix que la vctima en cap moment pot sentir-se preocupada, pressionada o que se li complica encara ms el procs per anar a mediaci.37 Com a conseqncia, subratllen que noms es pot fer si la vctima accepta anar a la mediaci de manera totalment voluntria. Com apunta un dels entrevistats, no hi pot haver cap tipus de pressi, ni directa ni indirecta, en el sentit de dir-li: si vost no participa en la mediaci, aquesta persona anir a la pres.38
5.2.2 Valoraci de la mediaci

Com hem vist, tots els entrevistats fan una valoraci molt positiva de la mediaci com a mitj alternatiu de resoluci de conflictes. Aix es desprn, per una banda, de les seves experincies, on destaca lxit en el cas de menors infractors, en casos de conflictes entre persones que es conei-
5.2.3 Funci del fiscal en la mediaci

Pel que fa a quina hauria de ser la funci del fiscal en la mediaci, les respostes dels entrevistats coincideixen i manifesten que, sense afectar el principi de confidencialitat, el
ANNEX 5
fiscal ha dintervenir en tota mediaci on hi hagi una vctima o es vegin afectats menors o incapaos. En tals casos, el fiscal ha de tenir coneixement de linici del procediment, per poder intervenir en all que es refereixi a la protecci de les vctimes o al menors i incapaos; i una vegada finalitzat, des duna posici externa a la mediaci, ha valorar que lacord al qual sarribi protegeix aquests interessos.
vistat, si hi ha una sentncia encara pot complicar ms la situaci, i llavors hi ha una probabilitat elevada que es torni a repetir. Si es pot resoldre amb la mediaci se soluciona el conflicte subjacent, i daquesta manera sevita que torni a emergir en el futur.41 Pel que fa als supsits de faltes, hi ha certa diversitat dopinions. Tots els entrevistats consideren molt recomanable la mediaci en conflictes de faltes on hi ha una relaci continuada entre les parts o un conflicte de llarga durada. Alhora, per, alguns consideren que cal analitzar la seva idonetat en cada cas concret, ja que el procs per faltes s tant senzill i curt que incloure la mediaci encara el complicaria (en alguns casos s que s molt aconsellable la mediaci, per cal considerar si val la pena).42 Finalment, un dels entrevistats destaca la complexitat de la introducci de la mediaci per a conflictes entre particulars i lAdministraci, atesa la posici de les parts. Aix, manifesta que s complicat perqu es parteix dun situaci de desigualtat, per shauria de reflexionar una mica per trobar la manera.43
5.2.4 Possible extensi de ls de la mediaci a nous supsits

A continuaci es van plantejar als entrevistats una srie de supsits concrets als quals es podria estendre la mediaci en cas dun futur canvi legislatiu. Ats que les respostes van ser majoritriament afirmatives per a tots els casos, es presentaran conjuntament en forma de llista i a continuaci es destacaran alguns comentaris addicionals sobre aspectes concrets. Els supsits sn els segents: supsits de famlia amb fills menors dedat; conflictes del dret de famlia i unions estables de parella; en dret successori, liquidaci de patrimonis familiars i quantificaci de la legtima; en conflictes de vens, propietat horitzontal; arrendaments; sollicitud dexecuci dobres a la comunitat; actualitzaci de rendes; en conflictes societaris, quan es tracti de relacions entre socis; supsits de responsabilitat professional; supsits de faltes penals; supsits dalguns delictes comesos per menors o joves; conflictes dempresa; i conflictes amb lAdministraci (conflictes tributaris/ urbanstics). El plantejament general de tots els entrevistats, doncs, s favorable a lextensi de la mediaci en tots els casos. Com a punt de partida, un dels entrevistats manifesta que en tots els conflictes del dret hi hauria dhaver la possibilitat de mediaci i justcia restaurativa, encara que en alguns supsits la possibilitat dxit sigui mnima.39 En general, els entrevistats veuen especialment fcil la introducci de la mediaci en tots el mbits de dret privat i destaquen que hi regeix lautonomia de les parts o el principi de lliure disposici. A ms, un dells destaca que moltes vegades quan un daquests conflictes acaba el procs judicial, cap de les parts es troba plenament satisfeta amb el resultat imposat per la sentncia ja que ha passat molt temps, shan gastat molts diners i generalment no veuen reconegudes totes les seves pretensions.40 Tamb consideren especialment recomanable la introducci de la mediaci per a tots aquells supsits on hi ha dhaver una relaci continuada entre les parts, destacant com a exemples els casos de conflictes dret de famlia, els de dret successori i els conflictes de vens. En aquests darrers supsits, subratllen que nhi ha molts que acaben en judici de faltes i, com explica un entre-
5.2.5 Violncia domstica

Tot i no ser un aspecte especfic del qestionari, un tema com a totes les entrevistes s el de la violncia domstica. Com el fiscals fan notar, actualment la mediaci en aquest mbit est prohibida, almenys en fase dinstrucci, per la Llei orgnica 1/2004, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere.44 Lopini generalitzada, per, s que potser shauria de replantejar aquesta prohibici absoluta atesa la particular naturalesa daquests casos, ja que sovint linfractor i la vctima segueixen convivint. Aix, suggereixen que shauria de distingir entre casos de violncia puntual i de violncia habitual, i fer possible la mediaci en episodis de violncia puntual, subratllant la necessitat dassegurar totes les garanties per a la vctima i sempre que serveixi per a millorar la situaci i prevenir futures situacions conflictives, o tamb per canviar la situaci per una de separaci raonable i civilitzada.45 Un altre fiscal destaca tamb que podria ser molt beneficiosa en els casos de coaccions o amenaces telefniques que no es poden demostrar i per tant no s poden portar a judici; seria una manera que les parts tanquessin el conflicte, evitant que pogus derivar en conseqncies ms greus.46
5.2.6 Supsits en qu no s adequada la mediaci

La majoria dels entrevistats opina que no s adequada la mediaci en tots els delictes amb violncia greu o molt
ANNEX 5
greu. Alhora, diferents entrevistats afegeixen que tamb shaurien dexcloure, en un cas, els delictes dagressi sexual;47 en un altre,tots aquells delictes en qu la persona es troba en rgim de pres preventiva, perqu la persona es troba molt condicionada per la seva situaci;48 i en un ltim, aquells supsits en qu la vctima dentrada digui que no vol participar en la mediaci, que vol que sapliqui la llei i ja est.49 Cal destacar, per, que un dells manifesta que, en al seva opini, la mediaci i la justcia reparativa haurien de ser sempre possibles.50
No obstant aix, tamb destaquen el perill que es converteixi en un nou mitj per dilatar el compliment del contracte, en perjudici de la persona afectada per lincompliment. Un del fiscals opina que s complicat, perqu de vegades ja s difcil trobar la gent quan no compleix un contracte i, pensant en persones malintencionades, si sha demplaar, a ms shauria danar a mediaci.58 Per aix, suggereix que hauria danar dins del procs i que el jutge dons la possibilitat danar a mediaci i que aix simplifiqus el procs, per no com a requisit previ que complica ms la vida al perjudicat.
5.2.7 Possibilitat destablir lobligatorietat de passar per la mediaci

Quant a la possibilitat destablir lobligatorietat de passar per la mediaci en alguns supsits, noms un dels entrevistat shi mostra favorable, considera que es podria establir pels casos de violncia domstica, supsits de famlia amb fills menors dedat, conflictes del dret de famlia i unions estables de parella, que, explica sn aquells casos en qu sha de conviure per fora.51 Un altre afirma que en conflictes entre joves es podria considerar, per destaca la possible afectaci per lesmentada obligatorietat al dret a la tutela judicial efectiva, que inclou el dret a poder acudir directament als tribunals. La resta dels entrevistats shi mostren clarament oposats, allegant diferents arguments: perqu hi ha conflictes en qu les parts estan tant enfrontades que ja es veu que ser inviable, llavors no t cap sentit imposar la mediaci;52 perqu en alguns procediments el que faria seria afegir ms trmits que dilatarien el procs principal i serien utilitzats de manera fraudulenta53 i finalment perqu la voluntarietat s un dels principis de la mediaci.54 En aquest ltim cas, lentrevistat proposa lopci destablir lobligatorietat doferir la mediaci, per que aquesta hauria de ser acceptada per les parts en conflicte.
5.2.9 Derivaci cap a la mediaci i elecci del mediador

Pel que fa a les persones o institucions que podrien derivar cap a la mediaci, els entrevistats aputen als jutges, fiscals, secretaris judicials, advocats i equips psicotcnics, afegint en alguns casos la policia. Concretament, en lmbit penal subratllen la importncia dels jutges dinstrucci i dels fiscals, tot i que aquests ltims tenen coneixement dels fets ms tard. Aix doncs, suggereixen que en aquest mbit els advocats i els equips psicotcnics o datenci a la vctima podrien instar al jutge, que tindria el poder final de decisi, amb lacord del fiscal. En daltres casos, i en particular en el conflictes de dret privat, els advocats podrien recomanar-ho als seus clients, sempre que la situaci no estigus judicialitzada. Altrament, consideren que tamb necessitarien lacord del jutge i, en els supsits on hi interv, del fiscal. Quant a lelecci del mediador, les respostes dels entrevistats distingeixen entre lmbit pblic especficament, el penal i els casos que afecten menors o discapacitats i lmbit estrictament privat. Aix, la majoria dels entrevistats considera que en lmbit del dret pblic ha de ser el jutge o un organisme oficial qui esculli el mediador. Per a un fiscal, el jutge que coneix el procs pot designar un mediador concret en el marc duna instituci pblica;59 en el mateix sentit, un altre afirma aquest hauria de ser un mediador pblic, amb reconeixement pblic i designat per una instituci pblica.60 Per contra, en qestions de dret estrictament privat, els entrevistats consideren que les mateixes parts en conflicte podrien escollir el mediador ja que, com fa notar un fiscal, si les parts trien el mediador potser li reconeguin certa autoritat o confiana i acceptin millor la soluci.61 En canvi, un altre fiscal opina que hauria de ser un centre pblic que escolls el mediador en tots els casos, ja que els mediadors privats sempre presenten certs dubtes.62 En aquest sentit, reconeix que efectivament hi ha casos darbitratge privats que funcionen molt b, per argumenta que tamb
5.2.8 Inclusi de clusules de mediaci en els contractes

Els entrevistats veuen ms factible la possibilitat dintroduir clusules en els contractes (com ara els de compravenda o de lloguer) que estableixin com a requisit, en cas de controvrsia posterior, acudir a una sessi inicial de mediaci. Daquesta manera, subratllen lanalogia amb les clusules de submissi a larbitratge; si ho acorden les parts55 i la prevalena de lautonomia de la voluntat en tractar-se dun contracte, ells mateixos sestan obligant.56 Aix sempre, per, que siguin majors dedat i en matries de lliure disposici.57
ANNEX 5
nhi ha alguns daltres en qu els arbitres han actuat en funci daltres interessos, i s molt difcil exigir llavors responsabilitats en lmbit privat. Concreta la seva afirmaci afegint que no vol dir que necessriament siguin funcionaris, per si que haurien de ser designats per un centre pblic, i si sn funcionaris, fins i tot seria millor. Aix hi haurien ms garanties per a les parts, ja que a lmbit pblic hi ha sancions gravssimes pel suborn.
5.3 Aspectes del procediment de la mediaci

Els aspectes del procediment considerats inclouen la incidncia de la mediaci en els terminis de prescripci i caducitat i la possibilitat de suspensi del procediment, la participaci dels menors en la mediaci en cas de ruptura dun parella, la possibilitat de mediaci en supsits de violncia, la convenincia dintervencions mediadores desprs de la sentncia i la necessitat dhomologaci judicial dels acords adoptats i les formalitats necessries perqu aquests tinguin carcter executiu.
de linfractor en un moment adequat (no just abans de la condemna).70 Com a alternativa, suggereixen que en alguns casos es poden tramitar de manera parallela el procs judicial i la mediaci (per exemple, un robatori amb violncia) i que el jutge deixi un marge de temps a linfractor i a la vctima per arribar a un acord abans del judici oral. Un dells proposa tamb la possibilitat destablir una sanci per aquelles parts que lutilitzin de manera fraudulenta, que perdin el terminis que han guanyat.71 Quant al moment en qu comenaria a afectar la suspensi o la interrupci de la prescripci o caducitat, els entrevistats consideren que ho hauria de fixar el jutge. Aix, proposen que aquest ho podria establir en el mateix moment que es manifesti la voluntat inequvoca de les dues parts, o quan ho demanin els advocats, el fiscal o el jutge dinstrucci. Un dells destaca que tamb shauria de tenir en compte el desenvolupament del procs, en cas que ja shagi iniciat. Si hi ha actes en trmit (prova pericial, testifical) no shauria dinterrompre, ja que es poden tramitar simultniament i si llavors no funciona la mediaci, es podr celebrar el judici.72
5.3.1 Prescripci i caducitat

Tots els entrevistats consideren que linici dun procs de mediaci podria interrompre els terminis de prescripci i caducitat. Afegeixen, per, que hauria de ser un parntesi molt breu,63 que shauria de fer amb molta cura, que no sigui una excusa64 i que per evitar el frau hi hauria dhaver un control posterior en el judici.65 En lmbit penal, un dels entrevistats proposa que es podria preveure per les faltes, perqu tenen un termini de prescripci molt curt, per per als delictes potser no caldria, ja que tenen terminis de prescripci ms llargs.66 La conseqncia que no veuen tant clara en cas diniciar un procs de mediaci s la necessria suspensi dels procediment. En la lnia dalguns comentaris anteriors, opinen que en dret privat es podria establir la suspensi del procediments civils, si les parts la demanen de mutu acord.67 En els processos penals ho consideren ms complicat i manifesten que sempre shauria destablir un termini mxim perqu si no, una persona amb mala fe ho podria utilitzar per guanyar temps;68 o, en altres paraules, t el perill que pugui ser utilitzat de forma abusiva.69 Un dels entrevistats considera que dependr de cada cas: del tipus de procediment, que les persones afectades ho acceptin (per exemple, en el cas de les faltes, es jutgen tant rpid que si es paralitza es complica ms) i hi ha dhaver un comproms voluntari
5.3.2 Ruptures de parella amb nens

Quant a la possibilitat de la participaci de fills menors en la mediaci en el cas de ruptura duna parella, els entrevistats mostren certa diversitat dopinions. Uns consideren que sha daplicar el principi general que a partir dels 12 anys els nens tenen capacitat i han de ser escoltats (a partir dels 16 ja han de decidir per ells mateixos i a Catalunya i Arag, destaca un entrevistat, es poden emancipar als 14). En el cas dels menors de 12 anys, cal valorar en cada cas concret si se lha descoltar, en funci de la seva maduresa73 i la seva participaci lha de decidir el mediador o el jutge, a proposta del mediador. En canvi, altres entrevistats consideren que el nen no ha de participar mai a la mediaci, perqu s una ruptura de la parella i aquesta ha de procurar el que sigui millor pel menor.74 En aquest lnia, consideren que el menor ha de quedar protegit i la participaci en la mediaci seria perjudicial per a ell75 i que si el nen no s vctima o part directa en el conflicte, hauria de participar-hi el mnim.76
5.3.3 Supsits de violncia

La majoria dels entrevistats, com ja hem vist, manifesta que noms considera adequada la mediaci pels casos de violncia de baixa intensitat, sempre que es tracti de violncia no habitual o reiterada, i que les persones afec-
ANNEX 5
tades, en particular les vctimes, acceptin la mediaci. Un dells, per, considera que la mediaci hauria de ser possible en tots els casos de violncia, sense distinci.
jors dedat i noms els afecta a ells, la transacci pot ser extrajudicial sense cap problema i no cal homologaci judicial.84 Quant a les formalitats que han de reunir aquests acords per tenir consideraci de ttol executiu, els entrevistats consideren que haurien de complir amb certes formalitats legals per tenir la garantia de ser executables85 i tamb perqu hi pugui haver un control de legalitat.86 Un dells destaca que en els casos dhomologaci judicial, hi han destar presents els advocats, el fiscal i tots els afectats, i aix passa a ser com una escriptura pblica.87 De manera ms general, per un altre s una qesti sobre la qual cal reflexionar; lacord ha de tenir fora executiva per si mateix, per per aix sha de fer de manera seriosa.88
5.3.4 Mediaci desprs de la sentncia

Els entrevistats tamb mostren certa diversitat dopinions respecte de la convenincia que es puguin realitzar intervencions mediadores programades, desprs de la sentncia, per tal devitar reclamacions judicials en execuci. Un dells shi mostra en contra, allegant que lexecuci s una conseqncia de la sentncia i per tant la mediaci shauria de portar a terme abans; shauria darribar a un acord en un moment anterior.77 Un altre es mostra favorable, tot i que considera que tenen poc xit, perqu la gent ho fa per salvar-se.78 La resta dels entrevistats consideren molt convenient aquesta possibilitat, per exemple, pels casos de pagament dindemnitzacions o per agilitar les execucions (molts temes queden per execuci, shan de fer transaccions, una vista...),79 i que s una garantia del seu compliment.80 Un daquests ltims manifesta que aquest s probablement s un dels camps que ms fa falta desenvolupar tant en lmbit civil com en el penal, perqu, per exemple, en el camp civil s on ens trobem amb ms obstacles a lexecuci (per part de pares, cnjuges...), que generen molts problemes. I a lmbit penal, el legislador condiciona molts aspectes a la reparaci a les vctimes (substituci per llibertat condicional, permisos penitenciaris, laccs al tercer grau), de vegades sense gaire realisme.81
5.4
Les qestions relatives als principis de la mediaci es centren en el principi de confidencialitat i, en particular, en el seu objecte i en la preservaci de la informaci obtinguda en un eventual procs judicial posterior.
5.4.1 Objecte de la confidencialitat

Quant a quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat, els entrevistats estan plenament dacord: tota la informaci relativa a la mediaci en si, inclosa la informaci verbal i la informaci escrita aportada o relativa a la tramitaci de la mediaci. Aix doncs, com un dells concreta, nicament sha de fer pblic lacord final al qual sarriba i que sha de comunicar al jutge i al fiscal, si hi ha un procs obert; llavors aquest depenent del supsit es pot validar.89 Aquest acord, o linforme que sen fa actualment a lmbit de la justcia de menors, no ha dincloure el contingut de les converses entre linfractor, el mediador i la vctima, o entre les parts en lmbit civil, noms el resultat de la mediaci.90 Per contra, si la mediaci no t xit i el resultat s negatiu, no cal que sen publiqui res o sen faci cap informe, per preservar al mxim la confidencialitat.91
5.3.5 Homologaci i carcter executiu dels acords adoptats en mediaci

Respecte a la necessitat dhomologaci judicial dels acords adoptats en una mediaci perqu tinguin eficcia, els entrevistats coincideixen que no cal que sigui un requisit en tots els casos. Com emfasitza un dells, la paraula homologar s potser una mica massa, ja que ho hauria de fer el jutge, i depn del tipus de procs.82 Aix, per exemple, apunta que en aquells casos on hi hagi menors o incapaos afectats o que suposi la renncia a determinats drets, seria lgic que hi hagus una certa homologaci judicial; en canvi, en conflictes duna relaci de parella sense fills menors, de dret successori o de propietat horitzontal, lacord seria vlid com un contracte, i no caldria lhomologaci. Ara b, per altra banda, un dells reconeix que lhomologaci li donaria un refor.83 Lopini generalitzada sembla recollir-se en lafirmaci que cal veure cada cas concret; si sn ma-
5.4.2 Preservaci de la informaci confidencial en un procs posterior

Els entrevistats tamb mostren aqu un consens absolut. Aix, en paraules dun dells, el jutge ha de quedar una mica al marge del procs de mediaci, perqu sin sest comprometent la seva imparcialitat;92 i, en lnia
ANNEX 5
amb el punt anterior, noms pot conixer el resultat de la mediaci en un document que reculli lacord concret. Com a conseqncia, en el cas que una de les parts li comuniqui una informaci aconseguida en el procs de mediaci, ha de fer un parntesi i no acceptar-la.93 Citen com a situacions anlogues el que succeeix amb les comunicacions de linculpat amb el seu advocat94 o quan un testimoni o una part aporta informaci amb dades confidencials de terceres persones, com podria ser, per exemple, un informe mdic,95 i posen mfasi en el fet que sn qestions que no han dentrar en el procs.96 Un dells afegeix que, a ms, si s un advocat qui aporta aquesta informaci, pot incrrer en la vulneraci del secret professional i en una infracci del codi deontolgic.97 Com a conclusi, manifesta que s un tema complicat i s un risc, per que cal crrer perqu els avantatges compensen els desavantatges. 98
quan lacord ha de ser validat per un jutge, aquest ja porta a terme una certa supervisi de la tasca del mediador.103 En altres casos, la majoria coincideixen en el fet que, si sn mediadors pblics, els podria supervisar un rgan pblic o els centres pblics de mediaci i, si sn mediadors privats, el centre privat o el propi collegi professional. A la vegada, mostren certa diversitat dopinions sobre qui hauria de sancionar el mediador per incompliment dels seus deures, i plantegen diferents alternatives. Aix, un dels entrevistats proposa que hauria de ser el collegi professional respectiu en el cas dun mediador privat i el centre de mediaci o lAdministraci en el cas dun mediador pblic.104 Un altre distingeix en funci de la gravetat de la infracci: ms lleu, el collegi professional respectiu; ms greu, lAdministraci pblica, si comet una infracci sancionable; i en casos molt greus, shauria de preveure algun tipus de responsabilitat penal.105 En canvi, un dells soposa al fet que satribueixi al collegi professional, ja que considera que no hauria de ser la seva responsabilitat; i en el mateix sentit, un altre adverteix del perill dallunyar la capacitat sancionadora de lAdministraci, perqu es va difuminant.106 Davant la delicadesa daquestes situacions i la importncia de les funcions que porten a terme els mediadors, aquest ltim considera que lAdministraci hauria destablir mecanismes en aquest sentit.
5.5
Lestatut del mediador
Les qestions relatives a lestatut del mediador fan referncia a la seva formaci, la seva supervisi i a la sanci per incompliment dels seus deures.
5.5.1 Formaci
Els entrevistats consideren que els mediadors han de ser titulats, per que ho poden ser dels diferents mbits que tenen alguna relaci amb la mediaci. Els diferents exemples que mencionen inclouen psiclegs, treballadors socials, pedagogs i juristes. Alguns afegeixen que, a ms, s important tenir formaci especialitzada i coneixement de lmbit on ha de treballar99 i que, en part, un bon mediador el fa lexperincia.100 Tamb destaquen la gran importncia de la formaci jurdica, tant del mediador individual o de lequip si treballen en grup. Com explica un dells no cal que sigui llicenciat en dret, per part de la seva formaci ha de ser jurdica perqu cal que coneguin b les conseqncies jurdiques de la mediaci per a les parts.101
5.6
Noves tecnologies en la mediaci
5.5.2 Supervisi i sanci per incompliment

Els entrevistats coincideixen que la tasca del mediador hauria de ser supervisada ja que, com un dells destaca, lactuaci del mediador per mala formaci o mala praxis pot determinar lacord;102 per aix, continua, s necessari algun tipus de control jurdic posterior o dhomologaci. Per una banda, un dels fiscals posa de relleu que
Quant a la utilitat de les noves tecnologies per al procs de mediaci, els entrevistats consideren que podrien facilitar la mediaci en determinats supsits, per destaquen la importncia de lencontre directe. Aix, consideren que les tecnologies es poden utilitzar per iniciar la mediaci, facilitant linici del procs107 i que en casos de distncia geogrfica, les videoconferncies poden escurar les distncies o tamb poden evitar desplaaments en qu es perd molt de temps (per exemple, potser sha de demanar un dia de perms a la feina..).108 Tot i aix, tamb consideren que els molt delicats s millor tractar-los personalment, perqu s ms fcil establir confiana amb el contacte o perqu si no es perd lessncia de la mediaci, que s que la gent es trobi.109 Per ltim, un dels entrevistats destaca el perill de les noves tecnologies, si no susen amb moltes garanties, per preservar la confidencialitat de la mediaci. Per exemple, explica, si una mediaci o parts de la mateixa es graven, hi ha la possibilitat que les imatges arribin a altres persones o es facin pbliques amb molta ms facilitat que amb el document escrit tradicional.110
ANNEX 5
5.7
Conclusions
Com a conclusi, sobserva que els fiscals entrevistats fan una valoraci molt positiva de la mediaci, tant a partir de la seva experincia com per la idea de la mediaci en si, i per tant son favorables a la seva extensi a nous tipus de conflictes. Mostren especial preocupaci per lmbit penal on, com alguns dels mateixos conclouen, la mediaci sha de regular perqu si no pot provocar que persones tendents a aplicar el principi doportunitat generin situacions dinjustcia, on el jutge decideixi segons el seu propi criteri si arxivar el cas o no.111 De forma similar, la mediaci ha de tenir unes conseqncies legals determinades;112 i no es pot establir com a obligatria, per evitar que es produeixi una victimitzaci secundria, que perjudiqui encara ms les persones que han patit el delicte o falta.113 A tall de conclusi, un entrevistat afirma que la mediaci s nova, molt til i pot contribuir a descongestionar a lAdministraci de justcia, per sha de regular i sha de portar a terme per professionals.114
mostren un gran entusiasme per la nova funci que sels ha atribut, que consideren tamb molt beneficiosa en termes de descongesti judicial. Els secretaris judicials de Catalunya que han participat en la formaci inicial en mediaci i conciliaci impartida pel Ministeri de Justcia, expliquen que sha centrat en la capacitaci per donar informaci referent als procediments en qu s factible dur a terme la mediaci i, treballant en grups de secretaris i mediadors professionals, en dissenyar el contingut de la formaci que impartiran en el seu mbit corresponent. Destaquen, per, que es tracta dun curs inicial i informatiu, i consideren que encara no tenen suficient formaci en tcniques de mediaci per a realitzar la conciliaci ells mateixos. Respecte a la materialitzaci de lactuaci dels secretaris en matria de mediaci, consideren que seria de gran utilitat lestandaritzaci dels criteris necessaris per a realitzar aquesta funci, per tal de poder preservar el principi digualtat dactuaci que els regeix. En aquest procs destandarditzaci shaurien destablir tots els drets de les parts, les obligacions per part dels secretaris i les responsabilitats que tindrien en cas dincompliment. Pel que fa a tenir una autoritat que exercs un control efectiu sobre ladequada actuaci mediadora per part dels secretaris judicials, opinen que aquesta funci hauria de ser autnoma i noms susceptible de ser revisada i controlada si les parts aix ho sollicitessin davant lautoritat judicial corresponent. Quan es tracti de qestions relatives a lestatut del mediador, lentrevistada considera que aquestes podrien ser revisades pels secretaris de govern. Quant a la confidencialitat com a principi en qualsevol mediaci, els secretaris judicials assenyalen que el principi shauria de garantir a partir del Reglament orgnic del Cos de Secretaris Judicials, que estableix un rgim sancionador per incompliment de deures. s en aquesta regulaci on hauria denquadrar-se la sanci per incompliment de la funci mediadora. Aix, s en lmbit de la mediaci familiar on els secretaris judicials han realitzat positivament les seves funcions destadstica, dinformaci i de connexi amb el centre de mediaci, en referncia a laplicaci del Protocol per a la implantaci de la mediaci familiar intrajudicial als jutjats i tribunals que realitzen processos de famlia115. Per altra banda, una breu anlisi de les experincies pilot en altres mbits en diferents comunitats autnomes (Catalunya: Programa pilot de mediaci en mbits de dret civil diferents al dret de famlia116, Bilbao: Experincia pilot al Jutjat Social Num.3117 i La Rioja: Experincia pilot de mediaci penal118) posa de manifest que la intervenci dels secretaris judicials en la mediaci fins aquest moment sha limitat a lestabliment de la conne-
Secretaris judicials
La reforma de la Llei orgnica del Poder Judicial mitjanant la LO 19/2003 ha dotat de major protagonisme als secretaris judicials, augmentant notablement les seves funcions dins el marc de la nova oficina judicial. Aix, larticle 456.3.c els atribueix competncia en matria de conciliaci, realitzant la tasca mediadora que els s prpia, quan aix ho prevegin les lleis processals. Aquestes reformes han estat incorporades a la legislaci processal mitjanant la Llei 13/2009, que ha establert la funci de conciliadors dels secretaris judicials als mbits civil i laboral. En tractar-se duna funci de tan recent atribuci, per, sha observat que encara es troba en fase de desplegament i que els secretaris judicials no han comenat a exercir encara les seves noves funcions. Les tasques fins ara han estat les de formaci per part del Ministeri de Justcia, com a part del Pla de formaci contnua de lany 2010 per al Cos Superior Jurdic de Secretaris Judicials, on el Consell del Centre dEstudis Jurdics (CEJ) ha realitzat cursos de formaci de formadors en mediaci i conciliaci, per exercir com a formadors a les respectives provncies o comunitats autnomes. Segons es desprn de lentrevista qualitativa realitzada a la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en el marc daquest projecte, els secretaris
ANNEX 5
xi entre el jutge, les parts i el centre de mediaci. Aix s deu al fet que sn un cos de funcionaris nacionals i que encara no han rebut la formaci necessria per part del Ministeri de Justcia per a realitzar ms funcions en aquest sentit. De manera general, lopini dels secretaris sobre la mediaci s molt positiva i es mostren molt favorables a lextensi de la mediaci a altres mbits jurisdiccionals. Aix, consideren que tots els conflictes sn susceptibles de ser mediats, sempre que les parts acceptin sotmetres voluntriament a aquest procs. En casos de violncia, manifesten que una mediaci tamb s viable, sempre que aquesta sigui puntual. Per acabar, indiquen que quan la mediaci s intrajudicial, els jutges sn els nics que hi poden derivar casos.
i-dos a vint-i-nou) a travs dun conveni signat entre el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya i els catorze collegis dadvocats.120 Aquests serveis tenen com a objectiu prioritari informar i orientar els ciutadans sobre els avantatges de la mediaci com a eina de resoluci de conflictes i sobre els requisits necessaris per tal dutilitzar la mediaci. Si els requisits es compleixen, sn els propis punts del Servei dOrientaci Mediadora que derivaran el cas al Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya (CMDPC). El Centre designa un mediador del seu partit judicial. Per tant, els Serveis dOrientaci Mediadora obeeixen a la gesti que realitzen els collegis dadvocats de Catalunya en collaboraci amb el CMDPC i actuen en el marc dels Serveis dOrientaci Jurdica (SOJ) dels collegis dadvocats. Pel que fa a la descripci del funcionament dels diferents punts de Servei dOrientaci Mediadora, els representants assistents a la sessi fan una valoraci positiva en termes generals. Coincideixen en definir el SOM com a un servei necessari i que compleix amb escreix les funcions de difusi de la mediaci entre els ciutadans i, especialment, entre els collegiats en el si dels propis collegis, canalitzant certa desinformaci per part dalguns advocats pel que fa a la mediaci. En aquest sentit, alguns dels participants detecten confusi entre alguns professionals pel que fa a qu s un procs de mediaci. Indiquen, a ms a ms, que molts confonen la mediaci amb una negociaci, i pensen que el procs el realitza el propi SOM, amb independncia del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya. Desconeixen, doncs, la derivaci que ha de realitzar el SOM al CMDPC. En aquest sentit, un des participants indica: De vegades hi ha una mica de confusi... perqu es diu: al collegi es fan mediacions? De vegades es pregunta aix i algun membre de junta pot dir s o no. De vegades s el que es fa quan es demana un arbitratge per part del deg dels advocats, per no t res a veure amb la mediaci, s diferent. Aquesta confusi sembla que disminueix notablement quan al collegi hi ha ubicat un centre de mediaci, ja que aleshores facilita informaci no noms als mediadors, sin tamb als collegiats (novetats legislatives, sessions informatives i conferncies sobre mediaci sn algunes de les actuacions concretes que aquests centres posen en marxa per tal de difondre la mediaci). La coordinadora de la Comissi de Mediaci de lICAC refereix que una de les seves activitats principals es centra en la realitzaci de xerrades entre els collegiats que pertanyen al Servei dOrientaci Jurdica. La finalitat s donar a conixer el procs de mediaci entre aquests professionals, perqu tamb es detecta ...desconeixement del contingut propi de la mediaci. La Comissi,
Advocats
A diferncia dels collectius de jutges, fiscals i secretaris judicials, les dades que recull aquest document no provenen denquestes o entrevistes en profunditat, sin de les principals aportacions i conclusions extretes pels representants de les comissions de mediaci dels illustres collegis dadvocats de Catalunya, aix com tamb de membres de la Comissi de Mediaci del Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya (CICAC) en un focus group que es va dur a terme al desembre de 2009 al Consell dIllustres Collegis dAdvocats de Catalunya.119 La sessi tenia com a finalitat lobtenci de les opinions, valoracions i percepcions dels professionals pel que fa a cinc eixos temtics de la mediaci: (1) els Serveis dOrientaci Mediadora en els collegis respectius; (2) tipologia de conflictes susceptibles de ser resolts a travs dun procs de mediaci; (3) perfil del mediador; (4) finanament del procs de mediaci; i (5) propostes concretes per tal dimplementar la mediaci. A continuaci, sexposen els principals resultats obtinguts daquesta sessi de treball
7.1 La xarxa de Serveis dOrientaci Mediadora (SOM)

La xarxa de Serveis dOrientaci Mediadora (SOM) est integrada actualment per vint-i-nou punts de servei distributs per tot Catalunya. Lampliaci del nombre de punts daquest servei es va produir al juliol de 2009 (de vint-
ANNEX 5
per, no adrea aquestes actuacions a la ciutadania, ja que aix s propi dels Serveis dOrientaci Mediadora presents en tots els collegis de Catalunya. La valoraci tamb s molt positiva pel que fa a difondre la mediaci entre professionals i ciutadans dels diferents SOMs. Una altra de les activitats principals de la Comissi s proporcionar formaci adequada seguint les indicacions legals previstes en lactual text legal que regeix la mediaci a Catalunya. Posteriorment, sn els diferents collegis que fan la difusi que creguin oportuna i els collegiats accediran o no a la proposta formativa presentada. Per cal remarcar que el CICAC no t un Servei dOrientaci Mediadora ni tampoc accs als mediadors. Segons la majoria dels participants, lentrada en vigor de la Llei 15/2009121, de mediaci en lmbit del dret privat dibuixa un panorama dincertesa pel que fa a la coexistncia i convivncia dels Serveis dOrientaci Mediadora i del Servei dOrientaci Jurdica (SOJ), especialment pel que fa a lampliaci de casos susceptibles de mediaci. En aquest sentit, un dels participants indica que ...el que sest fent actualment al SOM s un SOJ i jo suposo que es tendiran a unificar SOM i SOJ, perqu en realitat sn dos cares duna mateixa moneda. Fins ara hem canalitzat temes de famlia a travs del SOM, per si ara la llei amplia els supsits... doncs passar que sampliar a aquells supsits que ja estem fent als collegis a travs del SOJ. Aix shaur daclarir. Daltres participants, en canvi, no auguren una propera unificaci daquests serveis i indiquen que el que shauria de fer s que el SOM fos un servei previ al SOJ, tal i com ja es produeix en la majoria de collegis (...) aix ho estem fent a tots els collegis pel que fa a la mediaci familiar. Al final tot ho haurem passar pel Servei de Mediaci i mhaur de barallar amb molta gent, per la idea s fer-ho passar.... Alguns participants tamb afirmen que les mediacions no van tenir xit fins que les varem fer passar primer pel SOM i desprs pel SOJ.
sens dubte, la ms complicada, pel seu fort component emocional. Segons un dels participants: ...al SOJ de vegades venen temes que dius Ostres, per aix sha de fer un procediment judicial? Segur que els podrem posar dacord contactant a un i altre. I en canvi hi haur altres temes on ja es veu que una mediaci no t lloc perqu sn faves contades i ha danar al jutjat... per aix s important que als SOJ hi hagi mediadors. El professionals assenyalen tamb dues problemtiques concretes lligades a la tipologia de conflictes susceptibles de ser resolts a travs dun procs de mediaci: (1) el finanament precari que lAdministraci atorga a la mediaci i (2) la necessitat dun canvi de mentalitat pel que fa als propis advocats i ciutadania en relaci amb la mediaci, juntament amb la necessitat de descarregar daquesta obligaci de manera exclusiva als collegis. En aquest sentit, demanden una implicaci major per part de la Generalitat de Catalunya
7.3
Perfil del mediador
7.2 Conflictes susceptibles de ser resolts a travs dun procs de mediaci

Els participants a la sessi opinen prcticament de forma unnime que lampliaci dels casos susceptibles de ser mediats que incorpora la la Llei 15/2009 no constituir cap problema (si fins ara el SOM estava centrat en casos de mediaci familiar ara tamb encabir, per exemple, casos de propietat horitzontal). Destaquen tamb que la tipologia de conflictes lligada a lmbit de famlia s,
Els participants diferencien, per una banda, la necessitat que el mediador tingui certes habilitats relacionals i, per altra, una srie de capacitats professionals com a condici indispensable que hauran de ser reglades per part de les universitats i centres de formaci en mediaci, entre daltres. Respecte de les habilitats relacionals, insisteixen en el fet que el mediador no ha de ser protagonista de res durant el procs de mediaci... sha de fer invisible i, a ms a ms, ha de donar caliu, seguretat.... Les habilitats comunicatives, dobservaci, de participaci controlada durant el procs i, especialment dempatia, de creaci dun context de confiana, sn algunes de les ms destacades durant la sessi. Tamb precisen que no depn de la formaci acadmica de base del mediador: ...no s millor mediador un psicleg, no, perqu es tracta que funcioni, i si no vas a un altre... I ja siguin advocats, psiclegs, assistents socials, etc. qui faci la mediaci haur de tenir quelcom especial que el caracteritzi com a bon mediador i aix li ho donar la prctica. En igual sentit, un altre participant afirma que: ...jo mhe trobat amb companys molt formats, amb moltes habilitats, segurament amb molt bones propostes dacord, per les parts no arriben a un acord. Fins i tot no shan trobat a gust amb el mediador... realment lhabilitat ms important s la capacitat per fer entendre a la part que ests per ella, que lescoltes i lentens, que et poses al seu lloc.... Noms en certs casos de lmbit de famlia, especialment si lacord al qual arriben les parts pot perjudicar un menor, una de les participants indica que veu amb bons ulls que el mediador sigui tamb
ANNEX 5
advocat, i insisteix en el fet que l nica manera que aquell acord pugui arribar a bon port s tenint uns coneixements legals. Pel que fa a la formaci del mediador, tots els participants introdueixen matisos significatius, si b majoritriament subratllen la necessitat duna formaci mnima en mediaci. Aix, alguns opinen que shauria de rebre una formaci completa, molt especialitzada i amb control peridic de lexercici professional. Daltres, val a dir que de forma majoritria, comenten que ms que una formaci continuada es tractaria de fomentar una assistncia mnima continuada a una srie de sessions globals per estar al dia, ja que cada mediaci s diferent. Cal tamb, segons apunten, fomentar lintercanvi dexperincies en lmbit de la mediaci amb una periodicitat determinada (dun a tres mesos). Per tant, ms que una formaci continuada, els participants semblen estar dacord en insistir ms en sessions peridiques que tinguin com a objectiu l intercanvi de coneixement prctic i experincies concretes. Tamb posen de relleu la necessitat que els collegis ofereixin la formaci que sigui exigida al col legiat per actuar com a mediador.
1.
Fugir del voluntarisme quasi general en el qual la mediaci est immersa pel que fa als advocats en el si dels collegis dadvocats. Establir la mediaci obligatria prvia a la judicialitzaci del cas, ja que si no hi ha una obligaci legal dimposar una mediaci prvia no savanar pel que fa a la seva implantaci. Repensar els serveis de SOM i SOJ i veure com es conjuga la seva existncia amb la nova legislaci. Els participants consideren que el SOM cada vegada anir assolint major importncia, per no hi ha consens al voltant de leliminaci o no del SOJ. I per les opinions recollides sobserva una tendncia a unificar els dos tipus de serveis. Actualment, per, a la majoria de collegis el SOM s previ al SOJ. Els collegis dadvocats han doferir sessions formatives peridiques dintercanvi de coneixement professional prctic per als advocats pel que fa a mediaci. Reclamar un major finanament per continuar implementant la mediaci a Catalunya.
2.
3.
4.
5.
7.4 Finanament del procs de mediaci

La majoria dels participants destaca el finanament com a element clau per assolir la implantaci efectiva de la mediaci a Catalunya i coincideix a qualificar dinsuficient la dotaci econmica de la Generalitat de Catalunya. Un dels participants exposa en aquests termes el problema: ...sest dedicant per als SOM un import que no supera el que sest pagant per dos SOJ dels 14 que hi ha a Catalunya. s a dir, estan pagant per tots els SOM existents a Catalunya el que costa un SOJ i mig...; ... no voldria enganyar amb els nmeros, si no mequivoco, per tots els SOM de Catalunya no arriben als 100.000 euros, sn 90 i pico mil, i per un SOJ dun collegi petit possiblement estan pagant ja 60 o 80 mil euros. No hi ha color....
Annexos
8.1 Qestionari telemtic adreat als jutges

1. Aspectes generals
1. En quins daquests casos considera que es podria establir lobligatorietat duna sessi informativa voluntria en mediaci? Supsits de famlia amb fills menors dedat Conflictes del dret de famlia i unions estables de parella En dret successori: liquidaci de patrimonis familiars Quantificaci de la legtima en dret successori En conflictes de vens, propietat horitzontal Arrendaments Sollicitud dexecuci dobres a la comunitat Actualitzaci de rendes
7.5 Propostes concretes per implementar la mediaci

De la sessi de grup focal sextreuen un seguit de propostes concretes que a continuaci esmentem i que fan referncia als eixos temtics tractats. Aix, els participants proposen bsicament quatre punts dactuaci:
ANNEX 5
2.
En conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis Supsits de responsabilitat professional Supsits de faltes penals En tots els conflictes previstos a la Llei de mediaci En cap cas Altres supsits (especificar) 7.
En conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis. Supsits de responsabilitat professional Supsits de faltes penals En tots els conflictes previstos a la Llei de mediaci En cap cas Altres supsits (especificar)
Tri una daquestes opcions: lassistncia a la sessi informativa... No ha de tenir cap conseqncia Hauria de produir alguna conseqncia negativa: multa o altres Hauria de tenir conseqncies positives
Considereu apropiada la introducci en els contractes (com ara els de compravenda o de lloguer) de clusules que estableixin com a requisit, en cas de controvrsia posterior, acudir a una sessi inicial de mediaci? Lelecci del mediador... Ha de ser un aspecte de lliure disposici de les parts Lha de designar un centre pblic El jutge pot designar un mediador en concret Altres (especificar)
8.
3.
Li sembla adient que el jutjat comuniqui dia i hora per a una sessi informativa que realitzaria el centre de mediaci? Li semblaria adient introduir el deure de comunicar al jutjat la negativa a assistir a la sessi informativa de mediaci? S, la comunicaci shauria de fer mitjanant signatura de les parts S, s suficient que la comunicaci es fes mitjanant signatura del representant legal No Els fiscals Els secretaris judicials Els advocats Els equips psicotcnics Altres (especificar)
4.
2. Aspectes del procediment

9. Considereu que la mediaci t incidncia en els terminis de prescripci i caducitat? 9.1 A partir de quin moment es veurien afectats els terminis de prescripci i caducitat? A partir de la sessi informativa sempre que acudeixin les dues parts Un cop signada lacta inicial En un altre moment (especificar)
5.
Podrien derivar a mediaci, a part dels jutges:
6.
En cas dun futur canvi legislatiu, en quines daquestes matries consideraria adequada lobligatorietat diniciar una mediaci? Supsits de famlia amb fills menors dedat Conflictes del dret de famlia i unions estables de parella. En dret successori: liquidaci de patrimonis familiars Quantificaci de la legtima en dret successori En conflictes de vens, propietat horitzontal Arrendaments Sollicitud dexecuci dobres a la comunitat Actualitzaci de rendes
10. En els casos de ruptura de parelles amb nens, vost considera que: El nen sempre ha de prendre part en la mediaci El nen no ha de prendre part en la mediaci La participaci del nen a la mediaci lha de decidir el mediador La participaci del nen a la mediaci lha de decidir el jutge
11. Considereu possible la mediaci en supsits de violncia? 11.1 Penseu que seria possible la mediaci en aquells supsits de violncia puntual, de baixa intensitat, ocasionada per la ruptura?
ANNEX 5
12. Considereu convenient que es puguin realitzar intervencions mediadores programades, desprs de la sentncia, per tal devitar reclamacions judicials en execuci? 13. Pel que fa a la possibilitat de la suspensi del procs per la mediaci... La mediaci sempre suspn el procediment judicial La mediaci pot suspendre el procs noms a instncia del jutge La mediaci pot suspendre el procs noms si ho solliciten les parts
18. Qui est obligat pel principi de la confidencialitat? La confidencialitat abasta tothom (el mediador, les parts i qualsevol persona que directament o indirectament obtingui informaci sobre la mediaci) Noms el mediador i les parts Noms el mediador, en virtut del seu secret professional
18.1 Considereu convenient que les parts que es sotmeten a mediaci es comprometin per escrit a complir amb el deure de confidencialitat? 19. La llei que correspongui, hauria de preveure que el mediador pugui ser citat per fer de testimoni en un judici? S, el mediador pot ser testimoni en un judici S, excepte en els casos en qu estigui exceptuada la confidencialitat No, el mediador no pot ser citat com a testimoni en un judici
14. Fsicament on considera que s convenient que es realitzi la sessi informativa de la mediaci? A les dependncies de la seu judicial A les dependncies del centre de mediaci Altres (especificar)
15. Fsicament on considera que s convenient que es realitzi el procs de mediaci? A les dependncies de la seu judicial A les dependncies del centre de mediaci Altres (especificar)
20. Qui hauria de sancionar el mediador per incompliment del deure de confidencialitat? El collegi professional de la professi dorigen El Centre de Mediaci de Dret Privat Un altre rgan (especificar)
3. Principis de la mediaci
16. A banda dels tres principis clssics de la mediaci (voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat), caldria que la Llei en contempls tamb... Bona fe Flexibilitat Neutralitat Transparncia Professionalitat del mediador Altres (especificar) Tot: la informaci verbal, la documentaci escrita, dhuc als acords adoptats Tot, excepte els acords si shomologuen Noms el contingut de les sessions Tot, per amb excepcions: si est en perill la integritat fsica i psquica de les parts; a efectes estadstics, de formaci i de recerca Hi ha algun altre supsit on es podria excloure (especificar)
21. Pel que fa a labast de la de la voluntarietat, poden les parts desistir del procediment de mediaci en qualsevol moment? 22. El mediador pot desistir del procs... (possibilitat de ms duna resposta) Per qualsevol causa Absncia de cooperaci de les parts Manca digualtat en la negociaci entre les parts Quan no es puguin garantir els principis bsics de la mediaci Altres (especificar)
17. Quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat?
4. Lestatut del mediador

23. La formaci del mediador ha de ser: Integral Una formaci integral genrica i un altra formaci especfica pels diferents mbits jurisdiccionals Noms cal formaci especfica en lmbit en qu sactu Altres (especificar)
ANNEX 5
24. Cal una formaci diferenciada en funci del ttol universitari de procedncia? 25. A qui correspon desenvolupar la formaci homologada en mediaci? Universitats Collegis professionals Centres o serveis de mediaci Altres (especificar)
En dret successori: liquidaci de patrimonis familiars Quantificaci de la legtima en dret successori En conflictes de vens, propietat horitzontal Arrendaments Sollicitud dexecuci dobres a la comunitat Actualitzaci de rendes En conflictes societaris quan es tracti de relacions entre socis Supsits de responsabilitat professional Supsits de faltes penals Supsits dalguns delictes comesos per menors o joves En tots els conflictes previstos a la Llei de mediaci Conflictes dempresa Conflictes amb lAdministraci (conflictes tributaris/ urbanstics) En cap cas Altres supsits (especificar)
26. Considereu que la tasca del mediador hauria de ser supervisada? S, lhauria de supervisar el jutge S, lhauria de supervisar el Centre de Mediaci S, lhauria de supervisar un altre mediador No sha de supervisar Altres (especificar)
27. Coneixen els jutges de la poblaci dall on vost s deg el procs de mediaci? 28. Quins motius creu vost que porten als jutges a derivar a mediaci? Donar un bon servei pblic El benestar de les parts Reduir el nmero de contenciosos en els jutjats Altres (especificar)
33. Dels supsits anteriors, en quin creu que es podria establir la obligatorietat de la mediaci? 34. Podrien derivar a mediaci: Els jutges Els fiscals Els secretaris judicials Els advocats Els equips psicotcnics Altres (especificar)
29. En quins supsits considereu que les noves tecnologies poden ser tils als procs de mediaci en el vostre mbit jurisdiccional?
8.2 Qestionaris per jutges i fiscals (entrevistes qualitatives)

1. Aspectes generals
30. Pot resumir la seva experincia amb la mediaci? Quina valoraci en fa? 31. Quin paper t el fiscal/jutge/secretari amb relaci a la mediaci? Que nopina? 32. En cas dun futur canvi legislatiu, en quines daquestes matries consideraria adequat iniciar una mediaci? Supsits de famlia amb fills menors dedat Conflictes del dret de famlia i unions estables de parella
Raoni la resposta 35. Considereu apropiada la introducci en els contractes (com ara els de compravenda o de lloguer) de clusules que estableixin com a requisit, en cas de controvrsia posterior, acudir a una sessi inicial de mediaci? 36. Lelecci del mediador... Ha de ser un aspecte de lliure disposici de les parts Lha de designar un centre pblic El jutge pot designar un mediador en concret Altres (especificar)
ANNEX 5
2. Aspectes del procediment

37. Considereu que la mediaci t incidncia en els terminis de prescripci i caducitat? I de suspensi del procediment? En quin moment comenaria a afectar? 38. En els casos de ruptura de parelles amb nens, vost considera que: El nen sempre ha de prendre part en la mediaci El nen no ha de prendre part en la mediaci La participaci del nen en la mediaci lha de decidir el mediador La participaci del nen a la mediaci lha de decidir el jutge
4. Lestatut del mediador

45. Quina creu que hauria de ser la formaci del mediador? Cal una formaci diferenciada en funci del ttol universitari de procedncia? 46. Considereu que la tasca del mediador hauria de ser supervisada? 47. Qui hauria de sancionar al mediador per incompliment dels seus deures? El collegi professional de la professi dorigen El Centre de Mediaci en Dret Privat Un altre rgan (especificar)
48. En quins supsits considereu que les noves tecnologies poden ser tils al procs de mediaci?
39. Considereu possible la mediaci en supsits de vio lncia? 38.1 P enseu que seria possible la mediaci en aquells supsits de violncia puntual, de baixa intensitat? 40. Considereu convenient que es puguin realitzar intervencions mediadores programades, desprs de la sentncia, per tal devitar reclamacions judicials en execuci? 41. Pel que fa a leficcia dels acords de mediaci, creu que els acords resultants de mediaci shaurien dhomologar judicialment? Tots o noms en determinats mbits (familiar) o casos per a la major protecci dels interessos de determinades persones o collectius (menors, incapacitats)? 42. Quant al carcter executiu dels acords, cal que els acords resultants de la mediaci reuneixin unes formalitats concretes (homologaci judicial, escriptura pblica, etc.) per tal que tinguin la consideraci de ttol executiu (art. 517 LEC) o considera que els acords resultants o lacta final podria tenir directament carcter executiu? O caldria un control de legalitat? O homologaci dels advocats?
8.3
1. 2. 3.
Qestionari per secretaris judicials

Existeixen experincies mediadores per part dels secretaris judicials? Quina valoraci fan els secretaris judicials de la mediaci? Respecte a la Reforma de la LOPJ que fa la Llei 19/2003, en particular a lart.456.3 (satribueix al secretari judicial la funci conciliadora a realitzar mitjanant la tasca mediadora): quin ha estat o com es planteja la formaci dels secretaris judicials en mediaci? Quina ha estat la participaci dels secretaris judicials en el programa pilot de mediaci en mbits diferents al dret de famlia? Considera apropiada la derivaci a mediaci per part dels secretaris judicials? La tasca mediadora dels secretaris judicials hauria destar supervisada per algun rgan superior? Segons el principi digualtat dactuaci, es considera el fet destablir els casos susceptibles de ser mediats i pautes per elaborar aquest llistat? Com poden preservar la confidencialitat els secretaris judicials en el procs de mediaci?
4.
5. 6. 7.
8.
3. Principis de la mediaci
43. Quin ha de ser lobjecte de la confidencialitat? La informaci verbal, la documentaci escrita, dhuc als acords adoptats... 44. Com poden els jutges preservar la confidencialitat de la informaci obtinguda durant el procediment de mediaci?
ANNEX 5
Bibliografia
Galanter, M. (1986). The Emergence of the Judge as a Mediator in Civil Cases. Judicature, Vol. 69, pp. 257-62. Goldberg, S.B.; Shaw, M.L. (2010). The Past, Present, and Future of Mediation as Seen through the Eyes of Some of Its Founders. Negotiation Journal, Vol. 26(2), pp. 237-253. Hoffman, D.A. (1999). Is There a Niche for Lawyers in the Field of Mediation?, Negotiation Journal, Vol. 15(2), pp. 107-111. Jarret, B. (2009). The Future of Mediation: A Sociological Perspective, Journal of Dispute Resolution, Vol. 49, pp. 49-74. Mastrofski, J.; Ritti, R.R. (1988). Personal, Organizational, and Environmental Factors Influencing Judges Preferences for Mediation Versus Litigation, Policy Studies Journal, Vol. 16, pp. 663-688. Medley, M.L.; Schellenberg, J.A. (1994). Attitudes of Indiana Judges toward Mediation. Conflict Resolution Quarterly, Vol.11 (4), pp. 329337. Relis, T. (2009). Perceptions in Litigation and Mediation: Lawyers, Defendants, Plaintiffs and Gendered Parties. Cambridge: Cambridge University Press. Robinson, P. (2006). Adding Judicial Mediation to the Debate about Judges Attempting to Settle Cases Assigned to Them for Trial, Journal of Dispute Resolution, Vol. 2006 (2), pp. 336-355. Rude, D.E.; Wall, J.A. (1989). Judicial Involvement in Settlement, Judicature, Vol. 72, pp. 75-89. Sela, A. (2909). Attorneys Perspectives of Mediation: An Empirical Analysis of Attorneys Mediation Referral Practices, Barriers and Potencial Agency Problems, and their Effect on Mediation in Israel, Stanford Thesis. Disponible a: http://www.law.stanford.edu/publications/dissertations_theses/diss/ AyeletSela-tft2009.pdf Wall, J.A.; Schiller, L.F. (1982). Judicial Involvement in Pretrial Settlement: A Judge Is Not a Bump on a Log, American Journal of Trial Advocacy, Vol. 6. Wall, J.A.; Schiller, L.F; Ebert, R.J. (1984).Should Judges Grease the Slow Wheels of Justice? A Survey on the Effectiveness of Judicial Mediary Techniques, American Journal of Trial Advocacy, Vol. 8, pp. 83.
Altobelli, T. (2005). Family Lawyers Attitudes to ADR. ADR Bulletin, Vol. 7(9): 173-179. Bazemore, G.; Leip, L. (2000). Victim Participation in the New Juvenile Court: Tracking Judicial Attitudes toward Restorative Justice Reforms. Justice System Journal, Vol. 21, pp. 199226. Belknap, J.; MacDonald, C. (2010). Judges Attitudes about and Experiences with Sentencing Circles in Intimate-Partner Abuse Cases. Canadian Journal of Criminology and Criminal Justice, Vol.52 (4): 367-395. Brooker, P.; Lavers, A. (2005). Mediation Outcomes: Lawyers Experience with Commercial and Construction Mediation in the United Kingdom. Pepperdine Dispute Resolution Journal, vol. 5, pp. 161-172. Clark, B. (2009). Mediation and Scottish Lawyers: Past, Present and Future. Edinburgh Law Review, Vol. 13, pp. 252-277. Cunliffe, E.; Cameron, A. (2007). Writing the Circle: Judicially Convened Sentencing Circles and the Textual Organization of Criminal Justice, Canadian Journal of Women and the Law, Vol. 19, pp. 135. De Keijser, J. W., Van der Leeden, R.; Jackson, J.L. (2002). From Moral Theory to Penal Attitudes and Back: A Theoretically Integrated Modeling Approach, Behavioral Sciences and the Law, Vol. 20, pp. 317335. De Palo, G.; Harley, P. (2005). Mediation in Italy: Exploring the Contradictions, Negotiation Journal, Vol. 21(4), pp. 469-480. DeGaris, A. H. (1994). The Role of Federal Court Judges in the Settlement of Disputes. University of Tasmania Law Review, Vol. 13: 217. Galanter, M. (1983). Reading the Landscape of Disputes: What We Know and Dont Know (and Think We Know) About Our Allegedly Contentious and Litigious Society. UCLA Law Review 31, pp. 4-71. Galanter, M. (1985). A Settlement Judge, Not a Trial Judge: Judicial Mediation in the United States. Journal of Law and Society, Vol. 12, pp.1-18. Garca de la Cruz, J.J. (2010)Encuesta a Magistrados y Jueces sobre la mediacin intrajudicial. Madrid: CGPJ.
ANNEX 5
Notes
1 Volem agrair al Dr. Juan Jos Garca de la Cruz Herrero, cap de la Secci dEstudis Sociolgics del CGPJ, que ens hagi facilitat de primera m els resultats corresponents a la V Enquesta a la carrera judicial de juliol de 2010 duta a terme sota la seva direcci. Disponible a: http://www.poderjudicial.es/eversuite/GetDoc?DBName=dPortal&UniqueKeyValue=15424 1&Download=false&ShowPath=false 2 3 http://www.poderjudicial.es A partir de la Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya.
4 Actualment, Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya: http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa. jsp?codi=12844 5 A tall dexemple, citarem el Projecte de mediaci interjudicial de Santiago de Compostela. Vegeu ms informaci daquesta experincia a la pgina web de GEMME Espaa: http://www.gemme.eu/nation/espana/section/programa-piloto-de-mediacion-intrajudicial 6 http://www.gemme.eu/nation/espana 7 http://www.gemme.eu/en/
8 Les qestions formulades tamb van prendre com a model les efectuades pel Consejo General del Poder Judicial per tal delaborar lestatut del mediador amb les modificacions presentades per la magistrada Isabel Toms, a qui volem agrair la seva collaboraci. 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Art. 18, Llei orgnica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Transcripci entrevista fiscal 1. Art 19, Llei orgnica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 1. Art. 51.3, Llei orgnica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 3. Arts. 21.5, 66.2, 66.4 i 88, Llei orgnica 10/1995, del Codi Penal. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4.
ANNEX 5
31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67
Art. 25.2, Constituci espanyola de 1978. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Art. 44.5, LO 1/2004, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 2.
ANNEX 5
68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 2. Art. 770.4, Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 5. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 2. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 1. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 3. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 4. Transcripci entrevista fiscal 2.
100 Transcripci entrevista fiscal 1. 101 Transcripci entrevista fiscal 4. 102 Transcripci entrevista fiscal 3. 103 Transcripci entrevista fiscal 2. 104 Transcripci entrevista fiscal 2.
ANNEX 5
105 Transcripci entrevista fiscal 3. 106 Transcripci entrevista fiscal 4. 107 Transcripci entrevista fiscal 4. 108 Transcripci entrevista fiscal 3. 109 Transcripci entrevista fiscal 3. 110 Transcripci entrevista fiscal 2. 111 Transcripci entrevista fiscal 4. 112 Transcripci entrevista fiscal 4. 113 Transcripci entrevista fiscal 3. 114 Transcripci entrevista fiscal 5. 115 Protocol per a la implantaci de la mediaci familiar intrajudicial als jutjats i tribunals que realitzen processos de famlia. Disponible a: http://campus.usal.es/mastergenero/protocolo.pdf 116 Programa pilot de mediaci en mbits de dret civil diferents al dret de famlia. Disponible a: http://noticias.juridicas.com/ base_datos/CCAA/ca-res196-2010-jus.html 117 Experincia pilot a desenvolupar en el Jutjat Social 3 de Bilbao per tal dintroduir la mediaci en lmbit de la jurisdicci social. Vegeu: http://www.icasv-bilbao.com/images/comisiones/Mediacoion.JurisdSocial.pdf 118 Gordillo Santana, L. La mediacin penal: caminando hacia un nuevo concepto de justicia. Anlisis y evaluacin de la experiencia piloto de la comunidad de La Rioja. El programa piloto de mediacin penal de la Comunidad Autnoma de la Rioja. 119 Els representants assistents eren dels illustres collegis dadvocats de Barcelona, Granollers, Manresa, Sabadell, Tarragona, Terrassa, i la coordinadora de la Comissi de Mediaci del CICAC. 120 Vegeu la notcia que fa referncia a la signatura del conveni i que figura en lapartat Sala de premsa de la pgina web de la Generalitat de Catalunya: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=40586 121 Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. Disponible a: http://www.gencat.cat/ diari/5432/09202029.htm
ANNEX 6
Notcia dels collegis i associacions professionals

Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya (Ldia Condal Invernon) Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona (Elena Moreno Duran; Snia Torras i Maribel Balaciart) Collegi dEducadors i Educadores Socials de Catalunya Collegi de Pedagogs de Catalunya (Josep Armengol Medina) Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya (Cathrine Perell Scherdel) Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya (M. Rosa Carrasco Coria) Associaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA (Nria Villanueva) Introducci de Nria Galera i Emma Teodoro (IDT-UAB)
Resum
En aquest annex es presenten les collaboracions que han aportat diferents entitats vinculades directament amb el desenvolupament de la mediaci a Catalunya. Es recullen les experincies de cinc collegis professionals: Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona, el Collegi dEducadors i Educadores Socials de Catalunya, el Collegi de Pedagogs de Catalunya, el Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya i el Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya. Aix mateix, sinclou el document que a mode de participaci en aquest projecte de Llibre Blanc de Mediaci a Catalunya, ha fet arribar lAssociaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA.
Paraules clau
Mediaci, collegi professional, associaci professional.
ANNEX 6
ndex
1 Introducci 1.1 Contribuci 1: Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya 1.2 Contribuci 2: Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona 1.3 Contribuci 3: Collegi deducadores i educadors socials de Catalunya (CEESC) 1.4 Contribuci 4: Collegi de Pedagogs de Catalunya 1.5 Contribuci 5: Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya 1.6 Contribuci 6: Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya 1.7 Contribuci 7: Associaci Catalana per al desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge (ACDMA) Notes
ANNEX 6
Introducci
de collegiaci ja no s exclusiu per a lexercici com a mediador o mediadora. Amb la finalitat de recollir lexperincia dels collegis professionals a Catalunya en relaci amb la mediaci, a continuaci sadjunten les contribucions que els diferents collegis professionals han elaborat en el marc del Llibre Blanc de Mediaci referents a la seva experincia amb la mediaci i daltres aspectes significatius del projecte. Concretament, durant el mes dabril de 2010 es va celebrar la taula rodona: Una experincia de 10 anys3 a la qual van assistir representants dels principals collegis professionals que han realitzat actuacions especfiques en el camp de la mediaci. Arran daquesta experincia, es va requerir als participants que presentessin un document particularitzat que recolls la seva intervenci en la jornada. Tot seguit es presenten els documents enviats pel Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya4, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona5, el Col legi dEducadors i Educadores Socials de Catalunya6, Collegi de Pedagogs de Catalunya7, el Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya8 i el Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya9. Aix mateix, sinclou el document que a mode de participaci en aquest projecte de Llibre Blanc de Mediaci a Catalunya, ha fet arribar lAssociaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA10. Daltra banda, lAssociaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA (creada lany 1993) tamb ha tingut un paper cabdal en el desenvolupament, divulgaci i promoci de la mediaci entre els diferents professionals. Creada com a espai obert dintercanvi dexperincies en mediaci, aquesta associaci ha estat capa de teixir una xarxa de collaboraci entre diferents entitats que ajuden a impulsar la mediaci com a opci efectiva de resoluci de conflictes. La ferma activitat desenvolupada per aquesta associaci al llarg daquests anys ha consolidat lACDMA, de tal manera que avui dia es planteja actuar amb els mateixos reptes
Fent un reps cronolgic de la legislaci a Catalunya en matria de mediaci amb relaci als collegis professionals, la Llei 1/2001, de mediaci familiar1, va establir quins requisits havien de complir els professionals per exercir com a mediadors en els supsits previstos per aquesta norma, vinculant aix oficialment a la mediaci cinc collegis professionals: el dadvocats, psiclegs, treballadors socials, educadors socials i pedagogs. Den que saprov aquesta normativa fins ara, aquests collegis professionals (ja sigui amb estratgies individualitzades o conjuntes) han tingut un paper molt rellevant pel que fa a impulsar la mediaci i, especialment, en tot all que fa referncia a lorganitzaci d activitats en lmbit de la formaci i difusi de la mediaci entre els seus membres. Posteriorment, la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat a Catalunya2 modifica la instituci de la mediaci al nostre pas, realitzant una revisi actualitzada de la legislaci vigent sobre aquesta qesti. Larticle 3.1 daquesta llei estableix que exercir com a mediador/a la persona fsica que tingui un ttol universitari oficial i acrediti una formaci i capacitaci especfica en mediaci. Afegeix que aquesta persona haur destar collegiada o pertnyer a una associaci professional de lmbit de la mediaci degudament acreditada, o b haur de prestar serveis com a mediador per a lAdministraci. Concretament, la disposici addicional tercera de la Llei 15/2009, de 22 de juliol, proposa la inclusi en els registres de mediadors de persones que exerceixen una professi no subjecta a collegiaci. Per tant, es modifica el perfil del mediadors i mediadores respecte de lanterior normativa vigent, perqu el criteri
ANNEX 6
i objectius que un collegi professional, tal i com recull la collaboraci que ha aportat aquesta associaci i que es recull en el punt 1.7 daquest annex.
i, al llarg dels anys, creant-ne de nous a altres seus (b en els edificis dels jutjats, b en les delegacions collegials) i ampliant els horaris datenci. La creaci duna comissi de mediaci a cada col legi i la participaci del seu representant a la comissi de mediaci del Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya, des don es coordina tota lactivitat formativa i promocional de la mediaci. Participaci activa dels responsables dels SOM i dels membres de les comissions de mediaci a tots els actes, jornades, cursos i simposi que des de la Generalitat sorganitzen o promouen (sigui a travs del Centre dEstudis Jurdics, del Centre de Mediaci Privada de la Generalitat, o dassociacions vinculades a la mediaci). Lactivitat de promoci de les juntes de govern dels collegis sha dut a terme posant-se en contacte amb els jutges dels respectius partits judicials per donar-los a conixer i posar a la seva disposici els corresponents centres de mediaci, els mediadors, aix com oferint-los la possibilitat de derivar assumptes contenciosos a una entrevista al Servei dOrientaci a la Mediaci. La promoci i difusi tamb sha dut a terme organitzant visites institucionals amb els responsables de les entitats locals (ajuntaments) per donar a conixer la mediaci i els SOM. En molts casos, les reunions han finalitzat amb la signatura de convenis amb els ajuntaments per promocionar i fer difusi de la mediaci i dels SOM. En el cas concret del collegi de Figueres, el conveni signat amb lAjuntament t com a objectiu poder derivar a mediaci diferents conflictes a travs de loficina del Sndic de Greuges de la ciutat. La resta de convenis signats tenen per objectiu coordinar la mediaci a les ciutats i assegurar el dret dassessorament i/o assistncia jurdica gratuta als ciutadans que sadrecin al Servei de Mediaci que gestiona lAjuntament corresponent. Amb lentrada en vigor de la nova Llei de mediaci, a cada collegi dadvocats sestan creant comissions mixtes Servei Orientaci Jurdica Servei Orientaci a la Mediaci per tal de coordinar ambds serveis. Collaboraci en lactivitat parlamentria i governamental relativa a la mediaci (elaboraci de lleis i reglaments), b presentant esmenes i allegacions als projectes de llei i reglament, b amb la compareixena de la Presidenta del Consell a la comissi
1.1 Contribuci 1: Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya11 Comissi de Mediaci del Consell dels illustres collegis dadvocats de catalunya
Den que es va aprovar la primera Llei de mediaci familiar a Catalunya, ara fa 9 anys, la dedicaci i lesfor en formar i promoure la mediaci entre els collegiats per part dels catorze collegis dadvocats catalans, directament o a travs del Consell de Collegis, ha estat constant i en tots els mbits (formaci, organitzaci del servei, promoci, informaci de les novetats legislatives, etc.). De les actuacions collegials ms destacables en lmbit de la mediaci, comunes a tots els collegis dadvocats de Catalunya, caldria destacar les segents: La implicaci i impuls donat des de les juntes de governdels collegis per tal de fer difusi de la mediaci entre els collegiats i per formar, amb qualitat i rigor, els advocats, tant mediadors com no mediadors. La formaci i informaci facilitada des dels collegis ha estat constant durant aquests anys, b amb ledici de cursos homologats, organitzant conferncies, colloquis i jornades, o b informant amb circulars peridiques sobre tots els esdeveniments i novetats legislatives sobre mediaci. De forma particular, cal destacar lorganitzaci per part del Collegi dAdvocats de Figueres del III Congrs de lAdvocacia Catalana, a loctubre de 2009, en el qual el Collegi va treballar molt activament en lapartat de mediaci (pel que fa a organitzar ponncies, conferncies, tallers, etc.) i on la resta de collegis van tenir una participaci molt destacada, directament i a travs dels seus mediadors. Incorporaci de la mediaci als temaris de dret de famlia impartits per les escoles de prctica jurdica dels collegis. Collaboracions i publicacions peridiques darticles referents a la mediaci en les revistes col legials i, en el cas del Collegi de Sabadell, tamb a la revista dels comerciants de Barber del Valls. La creaci dun Servei dOrientaci a la Mediaci (SOM) en un primer moment a cada seu collegial
ANNEX 6
parlamentria (en el cas concret de la tramitaci del projecte de llei de mediaci) en el trmit de les compareixences que els grups parlamentaris van acordar. Laposta per la mediaci, des del primer moment, ha estat evident dins lmbit de ladvocacia, tot i que som conscients que requereix un esfor constant i important no noms institucional, sin tamb personal i professional dels mediadors i dels advocats. El canvi de cultura entre la ciutadania a lhora de decidir com enfocar i solucionar un conflicte, dins el ventall de possibilitats existents, s lent, per evidencia una tendncia cada vegada ms present cap a la mediaci, motiu pel qual els professionals hem destar preparats per donar-li una resposta dacord amb la petici i de qualitat.
Llobregat, Gav, Sant Boi de Llobregat, i Santa Coloma de Gramanet. Aquest ltim punt assoleix les mediacions daquest partit judicial i les que corresponen a Badalona. Daltra banda, tamb hi ha un punt SOM a Vilafranca, que assoleix lmbit daquest partit i de Vilanova i la Geltr. LICAB, conscient de la importncia de tenir en aquest serveis advocats coneixedors de la matria, ha treballat per garantir formaci en matria de mediaci de tots els advocats que presten els serveis SOJ/SOM. Creaci de la Comissi de Mediaci. En els darrers mesos destaca la creaci per Junta de Govern de la Comissi de Mediaci de lICAB, des de la qual simpulsa la realitzaci dactivitats formatives i dintervenci efectiva en lmbit de la mediaci per part de ladvocacia. Formaci. Es realitza una actuaci continuada amb el seguiment dels programes despecialitzaci, organitzaci de cursos i msters, i conferncies. Ha estat fomentada la formaci en mediaci dels lletrats adscrits als serveis SOJ del Collegi. Normativa. Realitzaci destudis i preparaci de comunicacions o esmenes amb relaci als projectes de normativa en aquesta matria tant de carcter autonmic com estatal.
1.2 Contribuci 2: Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona12 Departament de Mediaci ICAB

Es remarcable que lICAB ha realitzat una forta aposta per la Mediaci. Juntament amb la Direcci del Departament de Mediaci ICAB, i ladaptaci daquest a la modificaci legal que va ampliar lmbit de la mediaci familiar al dret privat, civil i mercantil, resulten destacables algunes de les actuacions realitzades en els darrers mesos, com sn: Informaci actualitzada als advocats. Es facilita en relaci amb les modificacions legals en aquesta matria, projectes en trmit, cursos formatius, o altres aspectes dinters. Gesti de les peticions de mediaci i dels pagaments als lletrats mediadors. Es traslladen les peticions de mediaci al Centre de Mediaci en Dret Privat del Departament de Justcia, i es tramiten els pagaments per les mediacions efectuades per advocats mediadors designats. Creaci de nous punts SOJ/SOM. Els advocats que estan al front daquest punts dorientaci jurdica han rebut formaci especfica en orientaci a la mediaci i gestionen latenci daquelles consultes que sn atendibles via mediaci i les destrien daquelles altres que no ho son. Ha estat una tasca de desenvolupament que facilita descentralitzar i apropar la mediaci al ciutad. Aquests nous punts SOM, a partir del 5 de juliol de 2010, sn: Cornell de Llobregat, El Prat de
Projectes
Es preveu impulsar el CENTRE DE MEDIACI de lICAB creat lany 2001 per tal de centralitzar la gesti dels diferents SOMs, la relaci amb el Centre de Mediaci de la Generalitat de Catalunya i les relacions amb altres col legis professionals, a ms de poder donar servei directe a ladvocacia i fer-li promoci sobre la derivaci dassumptes a mediaci. El Centre de Mediaci tamb ser, juntament amb la Comissi de Mediaci, qui impulsar la posta en marxa de la mediaci en altres mbits com la mediaci laboral, mediaci en el comer i la indstria, i tamb en les relacions dels collegiats o el ciutad amb les administracions pbliques. Es preveu, aix mateix, iniciar un seguit de reunions amb els responsables de mediaci daltres collegis professionals implicats en la mediaci, tant per apropar i compartir projectes, com per a establir una collaboraci i acci conjunta en lactivitat dels respectius professionals de la medicaci.
ANNEX 6
Comentaris finals i valoraci del Llibre Blanc

LICAB valora molt positivament la iniciativa i el treball desenvolupat en el Llibre Blanc de la mediaci i agraeix les invitacions rebudes a participar activament en la seva culminaci. Al fil de la sessi de revisi final, celebrada el 6 de juliol denguany, vol destacar i fer confiana a la conclusi com de tots els blocs participants respecte a la necessria especialitzaci dels mediadors. Lespecialitzaci que es demana en cada mbit s la que prpiament sadquireix amb el ttol de postgrau (abans titulaci universitria superior) i que entenem com a formaci bsica o mnima per accedir a la formaci en mediaci, que llavors esdev formaci especialitzada. Per aquest motiu i salvant excepcions actuals pel que fa a la mediaci en lmbit de les administracions locals cal fer una reflexi acurada respecte a la necessitat dexigir una titulaci especfica i lespecialitzaci (mster) en mediaci, per cada mbit concret de mediaci (la qual cosa no exclou que dos o ms titulacions puguin ser ptimes per a la mediaci en un mbit concret). Entenem que la formaci especialitzada que es reclama en cada bloc s la formaci universitria que shauria dexigir com a mnim per a poder accedir al mster de mediaci i, finalment, per a poder exercir com a mediador en determinats conflictes. Lencert dacotar lmbit dactuaci de cada mediador a aquell que correspongui a la seva formaci universitria (bsica) resol el requeriment de la formaci especialitzada que, a ms, millorar amb la formaci contnua obligatria, de tal manera que la veritable especialitzaci ser la del mster en mediaci. Aquest criteri resol, alhora, dues qestions sobre les quals tamb cal reflexionar, com sn (i) que en els msters de mediaci figurin temaris generals o poc aprofundits sobre matries en les quals no s suficient un coneixement genric o puntual; i (ii) que es fomenti la consulta i collaboraci (especialitzada) entre mediadors o equips de mediaci. Traslladant els anteriors comentaris a exemple, val pensar que una mediaci en lmbit sanitari podria fer-la (amb ms garanties professionals) un metge o psicleg amb la corresponent formaci especialitzada en mediaci, que un arquitecte o educador amb la mateixa formaci (especialitzada) en mediaci. En la mesura que sordeni cada mbit o bloc amb els corresponents mediadors especialitzats per ra de la seva formaci universitria i no per la formaci rebuda en el mster de
mediaci, entenem que sincrementar la solvncia, lexperincia i lintercanvi o treball en equip a la mediaci. Aquesta ordenaci tamb permetr que els diferents collegis professionals inverteixin els seus esforos en projectes de foment direccionat en lespecialitzaci i la formaci continua a partir de lexperincia prctica (ms concreta) i en el treball i formaci sobre espais comuns de lactivitat. El futur Reglament s el marc normatiu idoni per a regular aquestes qestions i entenem que val la pena aprofitar el moment actual per a introduir els criteris didonetat exposats, amb la collaboraci que calgui per part de lICAB.
1.3 Contribuci 3: Collegi deducadores i educadors socials de Catalunya (CEESC)13 El Collegi dEducadores i Educadors Socials i la mediaci
El Collegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha estat comproms des del primer moment en el desenvolupament de la mediaci, tant des de la vessant de mtode alternatiu de la resoluci de conflictes com deina que ha ajudat a lacci educativa en la millora de la tasca quotidiana. Fa cosa de deu anys que es va constituir la Comissi de Treball en Mediaci del nostre collegi. Hem de situar els inicis de la Comissi en un moment histric de gran expectativa respecte dall que podria significar el desenvolupament de la mediaci en el nostre pas. Concretament, la Llei 1/2001, de mediaci familiar de Catalunya, es va aprovar i va entrar en vigor en la primera etapa de la Comissi. Cal esmentar, doncs, que el Collegi va estar present en les diverses comissions que van treballar en la concreci de la Llei i del posterior Reglament que la va desplegar. En aquella fase, anys 2001-2002, comptvem amb una llei molt desitjada i que tenia el repte de potenciar la mediaci com a mtode de resoluci de conflictes. Pensvem que aix seria suficient perqu arribessin multitud de casos, ja que entenem que disposvem duna bona eina de treball, tenem un grapat de companyes i de companys experts en la seva feina quotidiana i que, a ms, shavien preparat com a mediadors en els diversos cursos que shavien realitzat, especialment, en el decurs dels anys noranta.
ANNEX 6
Durant lany 2002 i 2003 es van habilitar diversos professionals com a mediadors i es va crear el Registre de mediadors. El nostre collegi va aplicar de manera rigorosa les condicions que havia establert el Reglament per a aquells educadors que acreditaven la formaci i lexperincia demanada. Tamb va collaborar en el desenvolupament efectiu de la mediaci, implicant-se amb altres collegis, en la creaci de lAssociaci per la Promoci de Serveis per a la Mediaci (APSM). El Collegi, a ms, es va preparar per donar el suport a les mediacions que havien darribar; va habilitar un espai per realitzar les mediacions i va concretar accions formatives per poder habilitar als futur mediadors i per actualitzar els coneixements dels mediadors en actiu. Val a dir que malgrat les bones intencions de tothom, les xifres en forma de casos de mediaci, han estat molt modestes. Aquesta s una realitat que no ha estat exclusiva de nosaltres sin que s extensiva als altres collegis acreditats. El 2008, per exemple, es van poder tancar un total de 30 mediacions familiars dutes per educadors que estan habilitats per exercir de mediadors; 51, durant lany 2009 o 31, en el primer trimestre del present 2010. Hi ha un augment significatiu per continuen existint uns percentatges molt baixos, tenint en compte que el nombre de mediadors que pertanyen al nostre collegi seria de 139. Es pot dir, doncs, que el desenvolupament prctic de la mediaci no ha satisfet les expectatives que shavien generat. Respecte de la Comissi de Treball en Mediaci del Collegi, cal esmentar que sha anat mantenint durant aquests deu anys. De vegades, amb una assistncia nombrosa, de vegades amb una assistncia ms modesta. Sha participat en diversos actes i jornades; shan organitzat diverses accions formatives o shan analitzat en profunditat i presentat diverses esmenes a la Llei aprovada el 2009. Cal tamb fer esment de la gesti del Servei dInformaci Mediadora del nostre Collegi que va funcionar durant el perode de juny 2007 a desembre de 2009, i que estava ubicat en el Centre de Salut dAtenci Primria Vallcarca Sant Gervasi de Barcelona. En el temps de gesti es van atendre fora casos de crisi de parelles, de pares i de fills o de cura a persones grans, amb diverses accions datenci i de derivaci, per hi va haver pocs casos que es poguessin abordar a partir duna mediaci. Situant-nos en el moment actual, hem de valorar lampliaci dels mbits dintervenci que permet la nova Llei que ha entrat en vigor i la creaci de diversos serveis de mediaci ciutadana i comunitria en clau municipal.
El Collegi es planteja augmentar la seva participaci efectiva, promovent noves accions formatives, valorant la legislaci existent o aprofundint en aspectes terics. El punt fonamental, per, ha de ser lanlisi de les accions que podem realitzar, amb la idea de potenciar la mediaci en tots els seus mbits dactuaci i el desenvolupament efectiu segons la realitat i els problemes detectats en cada territori concret. Cal fer, doncs, una lectura optimista de la situaci actual. No hi ha, encara, la realitat i el foment de la mediaci que desitgem, per la histria s llarga i sobren noves possibilitats i expectatives. Hem de ser imaginatius i sentir-nos coresponsables en la recerca de les estratgies que han de permetre que la mediaci es consolidi definitivament, tant en qualitat com en quantitat.
1.4 Contribuci 4: Collegi de Pedagogs de Catalunya14

El Collegi de Pedagogs de Catalunya s un dels 5 col legis que inicialment amb la Llei 1/2001 de mediaci familiar de Catalunya va apostar decididament per la mediaci com a una nova via per la resoluci de conflictes familiars a Catalunya. Des de llavors, ha estat col laborant tant amb lantic Centre de Mediaci Familiar com ara amb lactual Centre de Mediaci en Dret Privat de Catalunya per fer pedagogia de la mediaci i possibilitar-la. Malgrat aix, ja fa molts anys que des de la pedagogia es treballa amb altres professionals per la cultura de la pau, del dileg i de la tolerncia en molts mbits, sigui familiar, venal, escolar, comunitari, de la salut, gent gran, etc. Veiem la mediaci com una realitat existent fa molt temps a la nostra societat i que ens els ltims temps sha anat professionalitzant, tant des de la vessant formativa (msters o postgraus de mediaci) com en la praxis professional (persones mediadores, serveis de mediaci). Moltes persones professionals del nostre collegi fa temps que aporten el seu coneixement i expertesa a la formaci de professionals i la praxis de la mediaci, ja sigui organitzant msters o postgraus, impartint formaci en mediaci en tots els nivells educatius, collaborant en projectes de difusi i de cultura de la mediaci, aix com la seva implementaci mediant en conflictes de tot tipus: familiars, escolars, venals, comunitaris... La realitat de la mediaci a Catalunya, que el Llibre Blanc ens fotografia, ens ha de permetre reflexionar sobre don venim i a on anem, ja que estem en un moment impor-
ANNEX 6
tant pel futur de la mediaci al pas. Per tant, s el moment diniciar un nou debat profund dins la comunitat mediadora. Un dels trets ms importants s el de la necessria transdisciplinarietat en el foment de la mediaci a Catalunya, en el disseny de la formaci de les persones mediadores professionals i en la implementaci de la mediaci en tots els mbits. El futur de la mediaci ha de correspondre a la comunitat mediadora. Per tant, ning (sigui Administraci, col legi o associaci professional, empresa o collectiu) pot fer que la seva visi sigui la vlida. Aix doncs, calen processos de consens i treball transdisciplinar reals, tenint en compte lexpertesa existent en mediaci a Catalunya, per continuar aportant a la mediaci i a la seva implementaci aquelles mirades que aporten aquell relleu que lhan fet i lhan de fer continuar crixer. Pensem que els actors de la mediaci a Catalunya sn els que han de treballar conjuntament per vertebrar el futur de la mateixa a Catalunya. Lexistncia de les lleis no s lnic factor decisiu. Cal una aposta per la mediaci des dmbits molt diferents, i especialment cal vetllar per possibilitar econmicament la seva implementaci. Cal treballar pel dret a la mediaci com a dret bsic de les persones, com pot ser el dret a leducaci, a la salut o a la justcia. I possibilitar-ne laccs. Cal tenir en compte totes les iniciatives de mediaci que estan quallant en el pas per tal de donar el suport institucional i econmic que les faci crixer i millorar, dignificant la mediaci i els seus professionals. Cal cercar la facilitat daccs a la mediaci afavorint la proximitat. Pensem que les iniciatives locals de mediaci sn molt importants i cal tenir-les molt en compte, atesa la seva experincia, aix com la coordinaci i el coneixement dels equips que intervenen en mediaci als territoris. El treball en la difusi, la coordinaci i les sinrgies de les persones i les intervencions mediadores en el territori ha de ser una de les prioritats en les quals sha de fonamentar la consolidaci de la mediaci a Catalunya. Pensem que s des de lmbit local on es poden vertebrar. El Collegi de Pedagogs de Catalunya seguir sumant i treballant per fer pedagogia de la mediaci i de la seva cultura, afavorint ladequada formaci dels professionals, vetllant per la difusi i la implementaci de la mediaci en tots els mbits i encoratjant tots aquells processos que portin a treballar de forma transdisciplinar dins la comunitat mediadora pel present i futur de la mediaci a Catalunya.
1.5 Contribuci 5: Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya15

Al 1993 es va constituir lACDMA, Associaci Catalana pel Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge, primera associaci de mediaci a lEstat espanyol. En la primera junta de lAssociaci hi havia tres psiclegs, fet que demostra linters que han sentit els psiclegs per la cultura de la mediaci, ja que redueix els problemes emocionals i facilita la reintegraci de la personalitat. El COPC ha impulsat la mediaci en diferents mbits: 1. Creant una secci dAlternatives de Resoluci de Conflictes Mediaci, el 10 de juliol de 1996. Aquesta secci est formada per ms de 300 mediadors agrupats en diferents grups de treball: mediaci familiar, escolar, comunitria, empresarial, multidisciplinar, amb una junta en cada un dels GT. Els objectius de treball han estat els segents: Recerca, estudi i promoci de formes de resoluci alternativa de conflictes. Fomentar el desenvolupament de lespecialitzaci prpia de la secci mitjanant la promoci dactes de formaci i divulgaci. Defensa especfica pel professional especialitzat en la resoluci alternativa de conflictes. Promoci de lexercici professional en lmbit de la resoluci alternativa de conflictes. Collaboraci amb els rgans del Collegi encarregats especficament de la formaci en tasques de reciclatge i de formaci propis, en els mbits prctics i terics. Defensa i impuls per lestabliment de centres de mediaci.
2.
Collaborant amb el Departament de Justcia i el Consell de lAdvocacia per establir els continguts de la formaci per esdevenir mediador i poder entrar en el llistat del Centre de Mediaci de Catalunya. Tamb participant en totes les peticions que ens han arribat: taules rodones, esmenes a les lleis de mediaci, presncia al Parlament etc. Formaci especialitzada en mediaci: Amb el Consell de lAdvocacia, en cursos mixtes dadvocats i psiclegs. Amb lICAB i lOhio State University, el primer curs de mediaci a Catalunya (curs del junyjuliol de 1995).
3.
ANNEX 6
Amb la Fundaci Bosch i Gimpera, el mdul de mediaci familiar del Mster europeu de resoluci de conflictes (primer mster de mediaci de lEstat espanyol del 1997 i en posteriors edicions). Molts cursos de vint hores per habilitar els psiclegs mediadors que reunien els requisits establerts en la Llei de mediaci familiar. Un curs dhabilitaci en mediaci familiar de vuitanta hores per psiclegs i advocats organitzat conjuntament amb el Consell de lAdvocacia. Altres cursos bsics de mediaci familiar, els primers anys amb professionals estrangers i desprs amb mediadors acreditats catalans. 6.
I Simposi de Pacificaci i Resoluci de Conflictes, Sala Winterthur, a Barcelona, el 27 i 28 dabril de 2000. I Congrs de Mediaci Comunitria, El Prat de Llobregat, el 21, 22 i 23 de novembre de 2000. II Encontre dExperts en Mediaci, Casa Elizalde, el 3 de juny de 2000 III Encontre dExperts en Mediaci, Pati Llimona, el 3 juny de 2002 Jornades Europees de Mediaci Comunitria, Sala Winterthur, el 9 i 10 maig de 2003. Participaci en Ponts de Mediaci dintre del Frum de les Cultures 2004.
4.
Acreditacions: El COPC han intentat seguir estrictament els criteris per a acreditar mediadors, aix com per a mantenir uns bons estndards de formaci en mediaci, convidant experts estrangers americans i de la UE.
Establint convenis: Amb la Fundaci Bosch i Gimpera.
7.
Difusi: Difusi de la mediaci a travs darticles publicats al suplement Togas de La Vanguardia. Trptics generals de mediaci i especialitzats en mediaci familiar i escolar. Articles sobre la mediaci en revistes nacionals i estrangeres. Participaci en tota mena dactes, congressos, etc. Publicaci darticles sobre mediaci en diaris comarcals. Xerrades sobre la mediaci en la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci. Intervencions tant en programes de rdio com de televisi que tractaven el tema de la mediaci.
5.
Collaboraci en lorganitzaci de jornades i congressos com: Primeres Jornades Catalanes de Resoluci Alternativa de Conflictes, al Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada del Departament de Justcia de la Generalitat, 12 i 13 dabril de 1996, que va convocar persones de tot lEstat i tamb alguns mediadors estrangers. I Encontre dExperts en Mediaci del Estat Espanyol, 15 mar 1997, al Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya. Participaci en la campanya de divulgaci de la mediaci familiar en els collegis dadvocats de les quatre provncies de Catalunya, grcies a la Fundaci Privada Carmen i Maria Jos God, al juny 1997, que va organitzar el Departament de Justcia, el Collegi dAdvocats de Catalunya, el Collegi Oficial de Psiclegs, el Collegi de Treballadors i Assistents Socials, i lACDMA. II Jornades Catalanes de Resoluci de Conflictes: Mediaci i Serveis Comunitaris, a Mollet del Valls, el 22, 23 i 24 doctubre de 1998. Congrs Internacional de Mediaci Familiar, a Barcelona, el 6, 7, 8 i 9 doctubre de 1999.
8.
Altres activitats: Creaci de centres de mediaci en totes les delegacions del Collegi de Psiclegs de Catalunya. Recerca sobre el coneixement de la mediaci dels jutges, dels usuaris de la mediaci, publicada en un llibret del COPC.
En la petita recerca que va fer el Collegi, es va constatar que la societat encara no t prou informaci sobre la mediaci. Per desenvolupar-la i implantar-la a tots els
ANNEX 6
mbits, no noms hem de delegar la responsabilitat a les conselleries sin que la difusi, la nostra implicaci personal en institucions i la pressi social, ha facilitat, cada cop ms, el respecte per la mediaci.
Portar el Registre de persones mediadores, declarar-ne la capacitaci i comunicar les altes i baixes al Centre de Mediaci Familiar de Catalunya (CMF). Proposar al CMF la persona mediadora quan les parts sadrecin directament al collegi professional. Comunicar al CMF lactivitat disciplinria. Fer el seguiment de les mediacions. Programar i realitzar formaci especfica en mediaci. Collaborar en el foment i difusi de la mediaci. Estudiar tcniques de mediaci familiar. Elaborar propostes i informes demanats pel CMF. Trametre al CMF una memria anual. Proposar honoraris orientatius per a les mediacions.
1.6 Contribuci 6: Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya16

Lany 1999 es crea, al Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya, el Grup de Treball de Mediaci. En els seus orgens, es tracta dun grup redut de professionals interessats en cercar frmules de difusi de la mediaci i en obrir vies que permetessin el seu exercici professional. Ben aviat, aquest grup lidera la representaci del Collegi davant la Generalitat en temes de mediaci, especialment arran de la convocatria del Departament de Justcia per a participar en les reunions de debat de lesborrany de la futura llei. En aquestes reunions de treball, a ms de representants del Departament de Justcia i de lInstitut dEstudis Jurdics, tamb hi participaven representants dels collegis professionals dadvocats, de psiclegs, deducadors socials i de treball social ats que, en un inici, aquestes eren les quatre professions que es contemplaven com a idnies per a exercir la mediaci. Aquestes reunions les presidia la que seria la primera directora del futur Centre de Mediaci Familiar de Catalunya, la senyora Teresa Perell. En aquest espai ja es va dur a terme una important tasca mediadora per tal darribar a acords relacionats amb temes clau que implicaven als collegis professionals: creaci i gesti del registre de persones mediadores, requisits per habilitar aquestes persones, criteris de formaci mnima indispensable, aspectes metodolgics del desenvolupament de les sessions, etc. Es feia evident que cada professi partia de situacions diferents: per a uns era indispensable legitimar lexercici professional de la mediaci i difondre-la com alternativa idnia per abordar situacions de crisi familiar, per a altres existia la por que la mediaci amenacs el seu exercici professional. Aix doncs, acostar aquestes posicions corporatives va ser un xit de treball compartit. El 15 de mar de 2001, desprs de ms dun esborrany i molts mesos de preparaci, negociacions i debats poltics i tcnics, es publica la Llei de mediaci familiar de Catalunya. s a partir de llavors quan els collegis professionals tenim definida la nostra participaci en el desenvolupament de la mediaci familiar a escala pblica:
Un altre dels aspectes que queda recollit a ltima hora en la llei s la incorporaci del recent creat Collegi de Pedagogs de Catalunya com una de les professions, juntament amb les abans esmentades, que collaboren en el desplegament de la llei. Donada la importncia de les funcions assignades a aquests collegis professionals, es planteja la possibilitat de fer un abordatge intercollegial que tira endavant parcialment amb la constituci, lany 2002, de lAssociaci per a la Promoci de Serveis per a la Mediaci (APSM), integrada pel Collegi de Pedagogs de Catalunya, el Col legi dEducadors i Educadores Socials de Catalunya i el Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. Aquestes tres entitats comparteixen la voluntat i lobjectiu doferir a la societat la mediaci, no noms com una frmula de resoluci de conflictes, sin tamb com una alternativa per a afavorir la interrelaci de persones, grups i comunitats treballant des del dileg. Els objectius de lAPSM sn: Donar suport a la prctica de la mediaci en qualsevol dels seus mbits daplicaci aix com a daltres mtodes de resoluci de conflictes. Promoure lestudi, el desenvolupament de la mediaci i daltres mtodes alternatius de resoluci de conflictes Programar i dur a terme formaci especfica en lmbit de la mediaci Procurar la collaboraci amb qualsevol entitat pblica o privada relacionada amb la resoluci de conflictes.
ANNEX 6
Fins al juny del 2003, el volum dactivitat que van assumir els collegis professionals va ser molt important ja que, per disposici transitria de la llei, fins a aquesta data restava obert un perode dhabilitaci excepcional amb requisits ms flexibles que els establerts com a norma general. La finalitat daquesta disposici transitria era, per una banda, que aquelles persones que ja shavien format en mediaci no haguessin de tornar a repetir la formaci de 200 hores requerides i, per altra banda, que els professionals que tenien reconeguda experincia en mediaci no haguessin de cursar aquesta formaci especfica. Mentre els requisits dhabilitaci general eren, a ms destar collegiat/da, acreditar experincia professional de tres anys en els ltims cinc i 200 hores de formaci en mediaci homologada per el CMF, els requisits dhabilitaci extraordinria eren els segents: Estar collegiat/da. Tenir experincia professional de cinc anys en els ltims vuit. Fer un curs de 20 hores sobre la nova Llei de mediaci familiar. Tenir una formaci prvia dun mnim de 80 hores acumulables sumant diferents cursos.
A partir del lany 2004, un cop finalitzat el procs dhabilitaci extraordinari, lactivitat administrativa de lAPSM sha anat reduint i sha centrat en fer el seguiment conjunt dels canvis normatius vinculats amb la mediaci tant a escala catalana com estatal, a organitzar de manera conjunta sessions formatives i dactualitzaci i a mantenir la comissi tcnica de treball interdisciplinari. Des del Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social, continuem argumentant que ls de tcniques mediadores en el treball familiar, grupal i comunitari forma part inherent de la nostra disciplina des dels seus orgens i, per tant, exercir com a professionals de la mediaci, sigui per delegaci del Centre de Mediaci de Catalunya o per iniciativa privada, s tornar a posar en prctica des dun altre context les nostres habilitats professionals. El futur de la mediaci dins del Treball Social volem que sigui un futur innovador, integrador, s el moment de fer noves propostes, recerca, i poder donar resposta a diferents realitats fent servir la mediaci com una efectiva eina integradora de diferents cultures, de diferents realitats i tamb de diferents capacitats personals. Creiem en la mediaci com a tcnica, com a procs i com a filosofia, per aix volem fer-la crixer.
LAPSM va mantenir la seva activitat fins lany 2004 tramitant les habilitacions dels seus collegiats i collegiades, coordinant els registres de persones mediadores dels tres collegis que la integraven i oferint la formaci que, segons la normativa, es considerava necessria per a accedir a lexercici pblic de la mediaci. Tamb cedia espais als professionals, en totes les seves delegacions, per a dur a terme les mediacions i oferia assessorament i supervisi en lexercici de la mediaci. El posicionament de lAssociaci respecte al model de mediaci que definia la Llei ha estat crtic i expectant des del comenament, ats que tenem el convenciment que shavia perdut una oportunitat de desenvolupar el veritable potencial que pot tenir la mediaci en la nostra societat: es regulaven bsicament supsits de trencament de convivncia entre els membres duna parella excloent altres situacions familiars i comunitries que podien beneficiar-sen. Per altra banda, la rigidesa del procs previst a la Llei (nombre de sessions, exclusi de la comediaci, limitaci dels temes subjectes a acord...) dificultava el propi exercici de la mediaci. Alguna daquestes dificultats es van anar reconduint a partir de la prpia prctica i, en lactualitat, algunes millores shan incorporat a la nova Llei de mediaci en lmbit del dret privat, llei 15/2009 de 22 de juliol.
1.7 Contribuci 7: Associaci Catalana per al desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge (ACDMA)17 Histria i presentaci de lACDMA
A lany 1993 neix lAssociaci Catalana per al Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge, ACDMA, amb la finalitat de desenvolupar, donar a conixer, crear opini i fomentar els diversos mtodes alternatius de gesti de conflictes. Durant anys, lentitat ha estat un espai obert a tot tipus dintercanvi dexperincies de les persones que estan relacionades amb els mtodes de resoluci alternativa de conflictes i, de forma especfica, ambla mediaci. Gradualment, lexercici professional de la mediaci de conflictes a Catalunya sha anat consolidant i, si b encara la mediaci de conflictes continua essent una activitat complementria a una professi principal, cada vegada hi ha ms persones que shi dediquen laboralment a temps total o b a temps parcial per manca doferta laboral.
ANNEX 6
Ats aquest nou escenari emergent, en el si de lentitat sorgeix la necessitat que lAssociaci esdevingui un espai ms concret de trobada de mediadors professionals en general, independentment de la seva procedncia, de persones estudioses i impulsores de la mediaci i, de forma especial, un referent per als mediadors en formaci que esdevindran els futurs professionals de la mediaci de conflictes. Tenint en compte tots aquests elements, lany 2009 lACDMA modifica els seus Estatuts i inicia el seu cam com associaci professional amb el nom Associaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA. A ms de la tasca bsicament divulgativa i de promoci desenvolupada durant anys, ara tamb ha de vetllar, per una banda, pel bon exercici de la professi i pel respecte dels drets de les persones destinatries dels serveis professionals i, per laltra, per la defensa dels drets i dels interessos generals vinculats a lexercicide la professi de la mediaci de conflictes.
Any 1999: Collaboraci amb el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya en el I Congrs Internacional de Mediaci Familiar. Any 1999: Collaboraci amb lAjuntament de Terrassa en les I Jornades sobre Policia i Mediaci. Any 2000: Co-organitzaci amb lAjuntament del Prat i la Fundaci Pi i Sunyer del I Congrs de Mediaci Comunitria: Municipi, Comunitat i Conflicte. Any 2000: Collaboraci amb el Centre Pau i Treva en el I Simposi sobre pacificaci i Resoluci de Conflictes. Anys 2000-2001: Organitzaci de cursos de formaci en mediaci familiar i escolar. Anys 2000-2004: Programa de mediaci penal en conveni amb el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Any 2002-2006: Participaci i collaboraci amb Ponts de Mediaci. Anys 1995-2001: Revista ACORD nm. 1 fins al nm. 17. Any 2003-actualitat: Pgina web www.acdma.org Anys 2003 i 2005: I Premi X Aniversari ACDMA i Premi ACDMA al millor article sobre mediaci. Any 2004: Collaboraci amb Ponts de Mediaci en el Frum de les cultures de Barcelona. Any 2005: Organitzaci de les IV Jornades dExperts en Mediaci. Mediaci Empresarial. Any 2005: Co-organitzaci amb la Cambra de Comer de Barcelona de les Jornades de mediaci comercial. Any 2008: Creaci de la xarxa social http://acdmasocialnetwork.ning.com/ Any 2009: Renovats els Estatuts, lentitat continua la seva activitat amb el nom de Associaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya ACDMA Anys 2009-actualitat: Collaboraci amb el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya en el Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya. Anys 2009-actualitat: Collaboraci amb el Departament. de Justcia de la Generalitat de Catalunya en el Programa God de Mediaci Pblica.
Principals esdeveniments i projectes de lACDMA

Una bona manera de conixer lAssociaci s veure quines activitats ha desenvolupat i, en especial, parar atenci a lany en qu es van desenvolupar, dada que avala lACDMA com a entitat pionera a Catalunya i a lEstat, amb una trajectria construda pas a pas amb el coneixement, prestigi i dedicaci dels seus membres. Any 1993: Fundaci de lAssociaci Catalana pel Desenvolupament de la Mediaci i lArbitratge, ACDMA. Any 1995: Fullets de difusi de la mediaci escolar i familiar. Any 1995: Investigaci sobre la mediaci a lmbit jurdic. Any 1996: Organitzaci de les I Jornades catalanes de resoluci alternativa de conflictes. Any 1997: Collaboraci en la Campanya per a la difusi de ls de la mediaci en els conflictes de separaci i divorci, Massa freda. Anys 1997-2000-2003: Organitzaci de les I, II i III Trobades dExperts en Mediaci. Any 1998: Co-organitzaci amb lAjuntament de Mollet del Valls de les II Jornades Catalanes de Resoluci Alternativa de Conflictes. Anys 1998-2003: Servei Punt de Trobada ACDMA.
ANNEX 6
Any 2010: Organitzaci de la I Jornada de Professionals de la Mediaci de Conflictes Identificant els elements clau de la professi.
dels deures laborals de la persona mediadora com a professional dun sector emergent. Facilitar que els professionals de la mediaci de conflictes, les persones estudioses i impulsores dels mtodes de resoluci alternativa de conflictes i les persones en formaci que esdevindran els futurs mediadors, es continun trobant i compartint coneixement a la xarxa social de lentitat que s oberta a tothom. En aquests moments t 350 participants i es pot visitar a http://acdmasocialnetwork. ning.com Consolidar una estructura on tots els professionals de la mediaci que ho desitgin formin part de lentitat com associats i, en conseqncia, enfortir aquesta associaci que sap treballar en collaboraci i alhora amb independncia frut del treball cooperatiu intern dels seus membres i persones collaboradores des de lany 1993.
Objectius i reptes de lacdma en lactualitat

Com a associaci professional, lACDMA es planteja els objectius i reptes dun collegi professional modern en construcci que aplegui els professionals de la mediaci de conflictes i, alhora, promogui activament tots els denominats mtodes alternatius de gesti pacfica de conflictes en general. I s per aix que treballa intensament dins daquests 4 eixos principals: Aprofundir en lestat actual de la mediaci de conflictes des de la perspectiva dels elements clau que configuren una professi, la de la mediaci de conflictes. Una professi jove i encara no prou coneguda per la ciutadania per amb una intensa trajectria plena dexperincies pioneres a Catalunya, objecte de referncia a daltres comunitats i estats. Articular propostes que garanteixin la millor prctica de la mediaci de conflictes partint dels drets i
En resum, lAssociaci aposta per la mediaci de conflictes com una professi independent basada en una formaci de grau i postgrau especfica en gesti i resoluci de conflictes, i en una prctica professional de qualitat a la qual la ciutadania tingui fcil accs.
Notes
1 Llei 1/2001, de 15 de mar, de mediaci familiar a Catalunya. Disponible a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/ Derogadas/r1-ca-l1-2001.html#a5 2 Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediaci en lmbit del dret privat. Disponible a: http://www.gencat.cat/diari/5432/09202029.htm 3 4 Per a ms informaci, podeu consultar la pgina web de lacte en qesti: http://idt.uab.es/taularodona/ http://www.cicac.org/
5 http://www.icab.cat/?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb1a58854a600312cc2d373401687f1ddf3b1f7fdf39 8c8842 6 7 8 9 10 http://www.ceesc.es/ http://www.pedagogs.cat/ http://www.copc.org/ http://www.tscat.cat/ http://www.acdma.org/
11 Text facilitat per la Comissi de Mediaci de lIllustre Consell dAdvocats de Catalunya i signat per la Presidenta del Consell, Sra. Ldia Condal Invernon.
ANNEX 6
12 Text facilitat pel Departament de Mediaci de lICAB i signat per la Sra. Elena Moreno Duran, advocada, Diputada de Mediaci i Normativa de lICAB; Sra. Snia Torras i Sra. Maribel Balaciart, advocades del Departament de Mediaci. 13 Text facilitat pel Collegi dEducadores i Educadors Socials de Catalunya.
14 Text facilitat pel Sr. Josep Armengol Medina, Coordinador del Grup de Treball de Mediaci del COPEC i signat pel Collegi de Pedagogs de Catalunya. 15 16 17 Text facilitat pel Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya i signat per la Sra. Catherine Perell Scherdel. Text facilitat pel Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social de Catalunya i signat per la Sra. Rosa Ma. Carrasco Coria. Text facilitat per la Presidenta de lAssociaci, la Sra. Nria Villanueva i signat per lACDMA.
ANNEX 7
A mode de conclusions: la implantaci de la mediaci intrajudicial

Pascual Ortuo
ANNEX 7
La investigaci emprica sobre la implantaci de la mediaci en lmbit dels tribunals presenta resultats que permeten enunciar, en el mes de setembre de 2010, les segents conclusions: 1. La major part dels jutges han sentit parlar de la mediaci, per la seva posici davant daquesta metodologia s molt heterognia, com a conseqncia de les diverses percepcions, les diferents jurisdiccions i, en especial, el coneixement erroni dall que tcnicament significa mediaci. De manera similar a limpuls que aquesta metodologia que va rebre des dels tribunals als EUA durant la dcada de 1980, lassociaci internacional Grup Europeu de Magistrats per la Mediaci (GEMME) que, segons la seva web1, est integrada per jutges i fiscals de catorze Estats de la Uni Europea ha exercit una gran influncia. La secci espanyola, constituda al congrs de Roma de 2005, compta en lactualitat amb 115 membres, que formen un grup molt actiu dintercanvi dexperincies que afavoreixen el coneixement de la metodologia i la seva implantaci en diversos mbits. La confusi ms sorprenent s la dassimilar mediaci a conciliaci. En concret, en lmbit civil i laboral, existeix ms dun 50% de jutges que realitzen intervencions conciliatries amb un percentatge dxit significatiu de prop dun 5% en civil general, dun 15% en famlia i dun 30% en social, segons es desprn de les estadstiques del CGPJ. La metodologia conciliatria sol ser intutiva i improvisada. Sincrementa el percentatge de conciliacions que tenen xit quan el jutge simplica i ha estudiat lassumpte a fons amb anterioritat. Per a un grup important de jutges que practica la conciliaci, no hi ha inters per la mediaci realitzada per un tercer al qual han de derivar, ja que els complica el procs i no sobtenen rendiments prctics immediats.
3.
La prctica de la mediaci, en el sentit estricte del terme, s molt escassa per part dels jutges, gaireb simblica. Es realitza fonamentalment en lmbit dels litigis de famlia (en la fase de mesures provisionals), en alguns jutjats de menors i en els jutjats del social. Els pocs jutges que simpliquen en un procs de mediaci, que en ocasions es denominen jutges mediadors, no tenen gaire formaci en tcniques mediadores i, en general, improvisen la seva actuaci, tot i que la seva gesti sol transcendir a la premsa i, en especial, amb la seva presncia a frums de mediaci. Grcies a la seva gran intuci, algunes de les seves intervencions han adquirit rellevncia pblica. Lefecte que produeixen, no obstant, s negatiu, ats que el grau de notorietat, la presncia als mitjans de comunicaci i el nivell de polmica que generen fan que no tinguin capacitat darrossegar al seu peculiar estil a ms jutges del seu entorn. Des del punt de vista institucional, el CGPJ ha estat realitzant una activitat important en el procs de divulgaci de la mediaci. En lmbit de la formaci i investigaci judicial, ja sn nombrosos els treballs i estudis que shan produt i que es poden trobar a les bases de dades jurdiques el mateix CGPJ. Tamb sn freqents i reiterats des de fa ms de cinc anys, els pronunciaments de les trobades jurisdiccionals que reclamen la implantaci legal de la mediaci i la dotaci de mitjans humans i materials. El CGPJ va crear al 2004 un grup de treball sobre aquesta matria, en lmbit de modernitzaci de la justcia, que va servir per donar a conixer la instituci, encara que des del principi es varen produir reaccions de rebuig a la metodologia que provenien de sectors pressionats per ladvocacia. Aquesta situaci ha experimentat un gir desprs de la renovaci de lrgan de govern judicial al 2008, amb la incorporaci programtica de la mediaci entre els objectius del procs de
4.
2.
ANNEX 7
modernitzaci, i la creaci duna vocalia especial dedicada a aquesta matria. Com a conseqncia, shan elaborat una srie de protocols per a impulsar la implantaci dexperincies de mediaci, i sha obert un lloc a la web del CGPJ2 on es pot trobar informaci sobre el tema i hi ha una relaci dels tribunals de tota Espaa i en totes les jurisdiccions en les quals hi ha disponibles serveis de mediaci. 5. En la jurisdicci de menors, on lexistncia dequips tcnics s generalitzada, sn els mateixos equips que realitzen la mediaci i no els jutges, que, en la major part dels casos, intervenen desprs, quan les possibilitats de mediaci han fracassat. s molt interessant apreciar les diferncies percentuals de mediaci en aquesta jurisdicci segons les comunitats autnomes. En aquelles on els equips tenen ms formaci en mediaci i hi ha ms dotaci en mitjans humans (mediadors) i materials, com el Pas Basc i Catalunya, els acords per mediaci superen el 50%; mentre que, en altres com Madrid o Andalusia, les mediacions no arriben al 15%. En la jurisdicci penal es dna una controvrsia molt acusada. Hi ha jutges molt compromesos amb la implantaci de la mediaci, per que amb prou feines arriben a un 2%, i altres que sn contraris per convicci terica (vulneraci del principi digualtat davant la llei i afavoriment de delinqents amb millor posici econmica). Els jutges partidaris de la mediaci penal promouen de manera allada en els seus jutjats el que es denomina experincies pilot. Per aix, han de concrrer diverses circumstncies, com la coordinaci amb la fiscalia, lactitud cooperadora de la secretaria judicial i, sobretot, la possibilitat de comptar amb mediadors amb una preparaci adequada. Segons les dades estadstiques, aquestes experincies acostumen a tenir un xit notable, tenint en compte la qualitat dels serveis de mediaci de qu disposen. Molts daquests estan integrats per professionals que collaboren voluntriament en els jutjats; noms a Catalunya i al Pas Basc existeix un servei pblic normalitzat. En la jurisdicci civil, les experincies de mediaci sn molt incipients. Subiquen especialment als Jutjats de Barcelona, on el Centre de Mediaci en Conflictes de Dret Privat ha incorporat mediadors especialitzats en aquest tipus de conflictes a disposici dels tribunals a partir de la reforma legal de 2008. Tamb existeixen experincies puntuals en els Jutjats Civils i Socials de Madrid i en els Jutjats
del Social de Bilbao. Tanmateix, i davant les expectatives de la transposici de la Directiva 52/2008 de la UE, els collegis dadvocats estan multiplicant les accions de formaci de mediadors, malgrat que el desconeixement de la metodologia encara s majoritari. En determinats despatxos dadvocats amb projecci internacional, en cambres de comer i organitzacions professionals, tamb sha produt un moviment de reciclatge en aquesta matria, en especial, en el camp de les assegurances i en aquells que mantenen correspondncies amb el mn anglosax. 8. Els jutjats de famlia sn lexcepci, ats que les experincies pilot allades que es duen a terme des de 1994 shan multiplicat de tal manera que, en lactualitat, i com resulta de la relaci de tribunals de la web del CGPJ, sn ms de 50 els jutjats de famlia que disposen daquest tipus de serveis. A aquesta situaci ha contribut el desenvolupament legislatiu de la mediaci familiar en 11 comunitats autnomes i, fonamentalment, en la proliferaci de centres de mediaci o de punts de trobada familiar en lmbit dels serveis socials dels ajuntaments. El panorama del desenvolupament de la mediaci, des del punt de vista institucional de lAdministraci de justcia, s optimista, tot i que es parteixi del fet que un canvi en les tendncies judicialitzadores del sistema noms es pot produir en un llarg perode de temps. Es necessiten unes infraestructures de centres de mediaci amb professionals qualificats que no existeixen. Els postgraus i msters universitaris sn encara escassos (es comptabilitzen ms dun centenar a tot el pas), i encara no existeix un model clar per part del Ministeri de Justcia per a lesperada reforma legislativa. La reacci contra la mediaci dimportants sectors de ladvocacia i, fins i tot, de lmbit acadmic sha incrementat davant el temor a la prdua de privilegis i de mercat en la gesti de conflictes. El desconeixement daquests sistemes i del seu funcionament normalitzat en la tradici del common law tamb provoca posicionaments molt viscerals de rebuig, que han sigut la tnica general en tots els processos dimplantaci de la mediaci en pasos amb tradici de dret continental europeu.
6.
9.
7.
10. El paper de lAdministraci de justcia en tot aquest procs no pot ser de protagonisme, ats que els mtodes alternatius han de funcionar, per la seva prpia naturalesa, en parallel. El paper que el CGPJ ha de tenir s el de facilitar que aquests mitjans puguin desenvolupar-se i evitar que les rigi-
ANNEX 7
deses del sistema processal interfereixin negativament en la gesti extrajurisdiccional dun gran paquet de conflictes que, en lactualitat, senquadren en all que denominem la litigiositat imprpia, s a dir, la que mai havia dhaver arribat als tribunals o que, per les seves caracterstiques, necessita mtodes de resoluci diferents al mtode decisionista del sistema judicial basat en la controvrsia legal. 11. Finalment, sha de ressaltar que en lmbit de lEscola Judicial, les activitats de formaci sobre la mediaci shan incorporat a loferta formativa de manera significativa. En formaci inicial, lestudi sistmic de la funci jurisdiccional sobre la base del mtode del cas sha incorporat en tots
aquells mbits en qu la metodologia de la mediaci s susceptible daplicaci. Les noves generacions de jutges han pogut analitzar ja en la prctica els avantatges del sistema i la seva inserci en les diferents fases del procs. En formaci contnua, shan multiplicat els cursos, seminaris i tallers de bones prctiques de la mediaci, tant en matria de famlia com en la justcia de menors, en penal, en civil i mercantil. Per, a ms, per al Pla de formaci de 2011 sha triat la mediaci com a activitat transversal. La potenciaci dels mtodes alternatius per acollir la litigiositat imprpia s necessria si es pretn incrementar la qualitat de la justcia.
Notes
1 2 www.gemme.eu www.poderjucial.es
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
Conclusions i Recomanacions
I Introducci
una funci tant preventiva com resolutria. Els mtodes de resoluci alternativa no sn nicament mecanismes processals, per b que tinguin una part procedimental. La mediaci no pretn nicament ladopci dun acord i que aquest tingui efectes executius. El que persegueix tamb s una gesti raonable del conflicte que eviti que les parts implicades converteixin la seva controvrsia o disputa en un litigi que acabi arribant a la jurisdicci ordinria, o que produeixi una escalada a situacions ms agressives. Sovint, doncs, estabilitza el conflicte, ms que no pas solucionar-lo; per aix permet a les parts identificar i assumir millor les diferncies que les separen, de manera que decideixin no prosseguir la contesa. Aquest equilibri, per precari que sigui, s el que la mediaci facilita, i per aix mateix el grau de compliment dels acords assolits s superior al grau de compliment de les sentncies judicials, com veurem. Des daquest punt de vista, la mediaci s tant un sistema de gesti social, poltica i jurdica de les diferncies (personals, econmiques, professionals, culturals, religioses..) com un sistema civil o ciutad de justcia. Per aix aquest tipus de justcia relacional es complementa (i no es contraposa) al sistema estatal de ladministraci de justcia. Es pot presentar, doncs, com una pea fonamental del funcionament de la justcia en les societats complexes, perqu s un nexe duni social, poltic i jurdic (en diversos graus) entre les diverses administracions pbliques especialment locals, properes a la ciutadania, els rgans de govern i la societat civil per a gestionar els problemes socials. Constitueix, doncs, un desenvolupament democrtic de lestat de dret contemporani. Gran part dels resultats obtinguts en la investigaci del Llibre Blanc es poden entendre des daquesta perspectiva com la reacci del conjunt de la societat catalana i de les seves institucions als tres problemes estructurals que es plantejaven en la Introducci del captol 1: (i) la transformaci demogrfica i social de la societat catala-
El captol final pretn obtenir una visi de conjunt que englobi totes les parts del Llibre Blanc , assenyali el que considerem destacable dels resultats obtinguts, i ens permeti fer una srie de recomanacions generals, a partir de les propostes sectorials elaborades pels grups de treball. Per comoditat, el lector pot consultar les taules contingudes en lAnnex 1. Per facilitar tamb la lectura i la situaci de les mediacions o de les activitats de mediaci a les quals ens referirem, s convenient tenir present la pirmide de regulaci (figures 5 i 6 del Captol 1). Distingirem aix entre (i) mediacions i (ii) intervencions o actuacions de mediaci. Les primeres corresponen a processos formals complets. Les segones poden no estar institucionalitzades i corresponen a actuacions socials i/o poltiques molt diverses (intervencions, traduccions, informaci, assistncia etc.). Cada acte o procs de mediaci se situa en tres dimensions: social, poltica (governana) i jurdica (dret). Distingir-les pot resultar til per comprendre la funcionalitat que tenen les intervencions de mediaci socials. A mesura que ascendim cap al vrtex des de la base de la pirmide, creix el nivell de formalitzaci i el grau de vinculaci jurdica que tenen els acords resultants dels processos de mediaci. Per aix no significa que les mediacions de carcter social o ms informals que trobem a la base siguin menys importants. Ben al contrari, per tal que es produeixi un procs de mediaci, cal que hi hagi hagut una maduraci del conflicte. No resulta sorprenent, doncs, que en determinats sectors hi hagi molt poques mediacions si ho comparem amb els milers de sentncies de la jurisdicci ordinria. Per aquesta comparaci no s adient, perqu no tindria en compte que les mediacions formen en realitat part dall que hem anomenat sistema de mediaci, un conjunt de mltiples actuacions socials i poltiques amb
na; (ii) la crisi del model exclusivament jurisdiccional de lAdministraci de justcia; (iii) lassumpci per part de la Uni Europea de mecanismes de dileg, governana i soft law, i trobar aix entre tots un model de regulaci no basat exclusivament en els sistemes poltics i jurdics tradicionals de lestat del segle XIX i XX. Desprs daquesta breu introducci conceptual, seguirem el segent ordre en lexposici de conclusions: (II) Aspectes metodolgics rellevants, (III) Visi global dels resultats, (IV) Recomanacions. Abans de proposar algunes recomanacions, descriurem primer sintticament laproximaci metodolgica, per seguir desprs amb una explicaci dels resultats obtinguts.
referits a la magnitud dactors consultats sin tamb a la diversitat deines. Amb relaci als estudis quantitatius, shan consultat nombroses institucions un total de 1.263 i persones fsiques 757 a travs de qestionaris i enquestes, i shan consultat 15 bases de dades per a obtenir-ne informaci estadstica. En lmbit qualitatiu, es van organitzar 21 grups focals en els quals van participar ms de 100 persones, es van realitzar 118 entrevistes semiestructurades i 50 estudis de cas. Les caracterstiques dels universos destudi, les dimensions per analitzar i la prpia empremta dels equips dinvestigaci, expliquen les lgiques diferncies en la implementaci de les tcniques danlisi. Malgrat tot, la flexibilitat i adequaci metodolgica ha perms ordenar de forma harmnica diferents experincies i camps del saber sense caure en biaixos epistmics que impedeixin lanlisi comparativa i transversal de la mediaci. La complementarietat de mtodes de recerca, lestandarditzaci de la informaci per aconseguir una lectura transversal dels resultats i la voluntat censal tant temtica com territorial en la recollecci de les dades, han estat tres dels pilars metodolgics del Llibre Blanc. En falta, per, un quart que ha planat des de la gnesi del projecte: lobligaci de proporcionar dades noves i no simples reescriptures de la informaci ja existent que era modesta i poc fiable des del punt de vista numric. Tanmateix, aquest esfor ha fet aflorar un conjunt de prctiques dalt valor social que havien passat, fins ara, desapercebudes. Aquest mapa en relleu s el que, succintament, resseguirem ara.
II Aspectes metodolgics rellevants

Un dels reptes ms importants del projecte de Llibre Blanc ha estat organitzar la recerca a partir de pautes metodolgiques que permetessin obtenir un coneixement fonamentat de lestat de la mediaci a Catalunya. Els estudis sobre les caracterstiques de la recerca de les universitats catalanes, objecten que, en un moment en qu la interdisciplinarietat s la caracterstica comuna, la investigaci continua patint un excs dallacionisme temtic i metodolgic. Per aquest motiu, des dels primers moments de configuraci del projecte es va voler aglutinar el mxim denfocaments terics i metodolgics possibles. Sha comptat amb la participaci dequips multidisciplinaris, els quals han intervingut en totes les fases del projecte. En la primera etapa es van consensuar les pautes teriques i metodolgiques comunes que han perms definir un conjunt de conceptes, variables, indicadors i tcniques dinvestigaci que faciliten una lectura transversal de lestudi. La definici daquests pressupostos mnims es va realitzar tenint en compte lespecificitat de cada mbit de la mediaci aix com la necessitat dobtenir informaci comparativa i integral sobre lestat de la mediaci a Catalunya. A partir dun conjunt de dimensions bsiques es van definir variables i indicadors comuns i especfics, aix com els mtodes qualitatius i quantitatius ms apropiats als objectes destudi i a la fase de la recerca. El desplegament deines qualitatives i quantitatives utilitzades ens mostra uns resultats significatius no noms
III Visi global dels resultats

1 Extensi de la mediaci
Com es comprova fcilment en llegir les conclusions sectorials, la mediaci com a instituci t encara un camp molt gran per crrer. Els mateixos mediadors i experts sectorials estimen que la instituci podria ser molt ms coneguda i reconeguda, i el ciutad podria tenir-la en compte com a primera opci abans dacudir a la jurisdicci ordinria. s una percepci encertada i que t fonament. Tanmateix, si sobserven els nmeros del primer quadre general de lAnnex 1, aquesta percepci no s enterament exacta. La primera sorpresa s la profunditat
i amplitud de labast que ha assolit la mediaci en ben poc temps. Lany de referncia de lestudi, el 2008, es van dur a terme 141.602 mediacions que han comportat 154.384 mediats. s a dir, ms del 2% de la poblaci catalana es va veure implicada en un procs de mediaci. Cal afegir a la descripci lalt nombre dentitats prestadores de serveis de mediaci que sumen un total de 515. I una precisi important: ens estem referint aqu a mediacions o processos de mediaci complets, amb un cert grau dinstitucionalitzaci. Aix vol dir processos que es troben en la part superior de la pirmide del sistema regulatori de la mediaci. Es pot comprendre fcilment que el nombre dintervencions socials mediadores que es troben a la base ha de ser molt superior. Per b que no possem dades comparatives globals, posarem un exemple ms endavant. Ms encara, si anem al sector estrictament privat de la mediaci empresarial, ens adonem que, malgrat les previsions i opinions prvies, hi ha un alt grau de coneixement de la mediaci per part de les empreses, que segueix a ms un patr. El grau de coneixement de la mediaci s directament proporcional a la grandria i antiguitat de lempresa, de manera que el 90,8 % de les empreses amb ms de 100 treballadors i el 80 % de les fundades abans de 1980 la coneix. Aix, conjuntament amb el fet que el punt ms baix se situa per sobre del 50% en els dos casos per empreses recents i amb menys de tres treballadors, fa pensar que les tcniques de resoluci de conflictes entre elles la mediaci- forma part dels coneixements i instruments habitualment emprats per les seccions de recursos humans i, per tant, forma part de la cultura organitzativa i empresarial del pas. Aix tamb s consistent amb el gran nombre de mediacions laborals: 47.699 durant lany de referncia de lestudi. Aquest mbit de gesti de les tensions laborals (incloent-hi els produdes entre el personal de lempresa) constitueix certament un terreny particular de negociacions, tant individuals com collectives, ms proper a les tcniques de conciliaci, per no es pot obviar com a camp abonat dexperincia per a la mediaci. Captol a part mereixen les 30.755 mediacions en consum que es registren durant el mateix perode. Aquestes sn mediacions en sentit ple, no negociacions o conciliacions, i segueixen una srie de protocols establerts per lAgncia Catalana de Consum (ACC), i per tots els organismes que les practiquen 113, distribudes per tot el territori. Se situen en un terreny intermedi, entre el pblic i el privat, i vehiculen una quantitat creixent de reclamacions entre consumidors i empreses, per tamb entre provedors i empreses. Indica el cam dun sector que afecta els ciutadans i sectors econmics importants
on hi ha una multiplicitat i diversitat dactors i prestadors de serveis: associacions de consumidors, administraci, i cambres de comer, organismes locals... Els sectors ms implicats sn telefonia/Internet, compres, transport aeri de passatges i subministres, que sumen el 68% de les mediacions. El primer sector, per, acumula el 40% de les mediacions. Excepte en els sector de compres es tracta dempreses de gran dimensi que ofereixen els productes de forma indiferenciada i tenen una clara posici de preeminncia sobre el consumidor. Aix indica tamb la diversitat de maneres que hi ha de conceptualitzar el procs del procs de mediaci, perqu en aquest sector es tendeix a la protecci del consumidor, i el fet que lACC pugui imposar sancions afecta la neutralitat de la seva posici.
2 Fragilitat de la instituci i professionalitzaci

En termes globals, existeix una clara dissonncia entre limportant nombre de mediacions que hi ha hagut al llarg de lany 2008 i la situaci en qu est la instituci. Prcticament tots els equips de recerca han assenyalat que la mediaci es troba en una situaci encara emergent, i per tant, amb un baix grau dinstitucionalitzaci, de coneixement per part dels ciutadans i de reconeixement professional. Aquesta percepci s general. Hi ha, per, un segon ordre de contrastos, produt pel refinament a qu arriben els procediments dels serveis de mediaci en lmbit de salut, o el nombre relativament alt dajuntaments i consells comarcals que declaren tenir protocols i codis de bones prctiques de mediaci. Aqu hi ha la segona sorpresa. El 34,2 dels ajuntaments i el 36,4 dels consells comarcals declaren tenir tots els protocols de regulaci per a la mediaci. El 56% de centres sanitaris (CAPs o hospitals) disposen de protocols tamb. Per tant si ens situem en lmbit del mercat (mediaci empresarial, laboral, consum) com en lmbit pblic (o semipblic) de la gesti del sistema familiar, educatiu, sanitari, o dAdministraci local, hi ha una sensaci de fragilitat. Sembla no obstant aix que hi ha hagut una reacci organitzativa i institucional immediata. Per qu es produeix aquest contrast? En quines condicions es dna, doncs, lemergncia de la professi de mediador? La resposta t relaci amb un augment de la demanda daquest tipus de serveis lligada sens dubte amb els processos socials de canvi social i de mobilitat demogrfica i migratria sobtada abans esmentats, per tamb amb les dinmiques generades durant el procs
dinstitucionalitzaci de la mediaci en un temps relativament curt. La institucionalitzaci es produeix per diverses raons. Una s causada per la intervenci poltica del mateix legislador: el punt de partida, ats que comprn tot el territori catal, va ser el Centre de Mediaci Familiar, constitut arran la Llei de mediaci familiar 1/2001 la primera llei de mediaci de lestat espanyol. La creaci del centre va suposar un impuls decisiu per lexistncia de la figura, en convertir el seu foment i gesti en una acci poltica identificada i autnoma en el si del Departament de Justcia. Aix i tot, la corba que mostra laugment del nombre de lactivitat dels mediadors lany 2002 i 2003 reflecteix clarament les expectatives que la llei va generar. Lany segent es va experimentar una davallada notable, tat en lactivitat dels mediadors com en liters pels cursos de formaci. Les expectatives generen tendncies. Aix i tot, la majoria de variables que afecten la institucionalitzaci no sn producte de cap impacte legislatiu, sin que es refereixen a la prpia organitzaci i conducta dels rgans de lAdministraci pblica. El 49,1% dunitats especialitzades en mediaci en els ens pblics (dun total de 53) es van crear lany 2006 i el segent (amb una davallada tpica lany 2008). El fet s que la implementaci de la mediaci, la generaci de protocols de mediaci, i laugment del nombre de mediadors estan fortament vinculats o b a lestructura de lAdministraci de justcia, o b a les poltiques pbliques de participaci endegades des de les administracions, significativament els governs locals. Aix no s sorprenent: s lAdministraci la que respon a les tensions socials generades per la conflictivitat i els desequilibris territorials, demogrfics, laborals o professionals. Lexpressi comunament utilitzada als estudis especialitzats sobre leclosi dels mecanismes comunitaris i professionals de resoluci de conflictes durant els anys vuitanta i noranta a EUA, Austrlia i Canad s in the shadow of the law: la mediaci es va desenvolupar a lombra del dret, especialment als tribunals. Als pasos de tradici jurdica continental podrem traduir aquesta expressi sense desviar-nos gaire com a lempara de lAdministraci (ja sigui aquesta estatal, autonmica o local). Aix, lAdministraci de justcia en el cas de mediaci laboral; agncies autonmiques en el cas de les queixes de consum; ajuntaments, consells comarcals i diputacions en el cas de les mediacions comunitries i ciutadanes; consorcis mixtes amb participaci pblica i departaments del Govern especialment Justcia, Educaci, Sanitat i Medi Ambient per amb presncia en
molts altres departaments en el cas de les mediacions familiars, escolars, sanitries (en salut), mediambientals i penals (juvenil i dadults). Sigui com sigui, s el diner pblic que sost en gran part aquest tipus de mecanismes. En aquest escenari, la professi de mediador emergeix i segueix la via duna institucionalitzaci amb una penetraci residual en el mercat, encara. Per aix es produeix aquesta sensaci de fragilitat malgrat el nombre tan alt de mediacions. Aquest punt s fcilment comprovable, perqu els clients preferents de les empreses de mediaci creades sobre tot per lexternalitzaci dels serveis socials sn les institucions pbliques. Si observem la composici de la professi arribem a la mateixa conclusi. Es fa difcil comptabilitzar el nombre exacte de mediadors. Si tenim en compte les mediacions reals comprovades, podem acordar que no arriben a mil persones (descomptant les mediacions escolars). De fet, hi ha majoria dadvocats, seguits pels qui provenen del camp de la psicologia un mbit de coneixement que sol trobar tamb una sortida professional en els departaments de recursos humans de les empreses, i la resta provenen del camp del camp educatiu o dels serveis i assistncia social. En definitiva, quatre cinquenes parts exerceix de forma preferent la mediaci, per dins duna altra professi ms establerta (advocat, psicleg, mestre, tcnic de lAdministraci). Molt pocs en viuen de forma exclusiva. I poqussims en el mercat lliure, com a tals mediadors o com a treballadors socials empleat en empreses de serveis (220, lligats a mediacions efectivament realitzades, segons la taula 4 de lAnnex 1, per dependents tamb de ladministraci pblica). Per tant, de moment, el grau de professionalitzaci es vincula ms a una especialitzaci duna altra professi. Aix implica tamb un grau de sectorialitzaci especialment alt, lligat en el fons a poltiques pbliques explcites o implcites. La professi creix en laixopluc de lAdministraci i en el nnxol daltres professions i aquesta doble dependncia explica tant lalt grau de sectorialitzaci com de formaci que posseeix. El 83% dels mediadors comunitaris, e.g., tenen estudis universitaris. I tampoc s sorprenent que hi trobem barrejat un element de gnere: aproximadament tres quartes parts dels mediadors sn dones, la qual cosa contrasta amb la poca incidncia de les variables de gnere en els mediats, almenys en famlia i comunitria/ciutadana (50% de cada sexe en famlia i comunitria; no aix en salut, on hi ha predomini de dones mediades, ni en mediaci penal, on ms del 85% sn homes, per un altre tipus de raons vinculades a lmbit delictiu i penitenciari, tant dadults com juvenil).
Podem concloure doncs que, globalment, hi ha una dependncia dels programes i projectes lligats a lAdministraci. Si sobserva la taula esmentada, amb lexcepci de lmbit de consum, laboral, en algun cas de famlia i comunitria, els centres que es dediquen a la mediaci reben el seu suport. s interessant observar que lAdministraci autonmica s la que concentra una major penetraci en aquest univers. Malgrat tot, aquesta descripci es matisa amb la importncia del govern local, tant en nombre de mediacions representen ms del 10% de totes les que shan dut a terme com en nombre de mediadors. El paper de stopper daquest nivell de govern explicaria, en part, el paper preeminent que t. Un darrer element que cal tenir en compte s la manca dentrada del tercer sector en els mbits de la mediaci que pot ser el revers de la professionalitzaci descrita en el punt anterior. Noms en el cas de comunitria, salut i consum hi ha una certa entrada del teixit associatiu. La resta sn tots mediadors professionals (laborals). Certament, aquest tret sha de matisar: existeixen els mediadors voluntaris, que participen pro bono en els processos. Per, ats que el teixit associatiu catal ha estat tradicionalment robust, sesperaria una participaci ms alta. En canvi, el 88.6 % dels mediadors comunitaris/ ciutadans sn professionals, i noms l11,4% , voluntaris. Tanmateix, si ens situem a un nivell organitzatiu intermedi, a mig cam entre el pblic i el privat, en lmbit del consorci sanitari, e.g. sobserva un element que cal explicar i que s la clau de com sest produint el procs: hi ha un 36% de voluntaris.
temps dautocomposici dels conflictes, i de cooperaci amb els professionals i la ciutadania. En el sector educatiu realment s sorprenent la rpida penetraci que ha tingut la mediaci com a forma de resoluci dialogada i pautada de conflictes. De fet, sha tractat duna poltica educativa portada pel Departament dEducaci de la Generalitat amb diferents fases i etapes almenys durant els darrers deu anys, mitjanant programes de formaci per a alumnes, mestres i pares, i amb protocols formals establerts. La mediaci escolar no s concebuda, doncs, com una mera tcnica, sin com una autntica cultura de la pau i la no violncia practicada tant per mestres com per alumnes i que es transmet no noms com a contingut curricular sin com a prctica habitual de gesti de la convivncia. Durant el curs 2008/09 es van realitzar 2.140 mediacions a les escoles catalanes (176 centres educatius) amb una mitjana de 12,7 mediacions. s una xifra indicativa que es tracta ja dun conjunt de pautes establertes i ben implantades en lmbit escolar. A ms, darrerament sha creat una unitat especialitzada, la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE), per tractar els conflictes de carcter ms greu on hi estan involucrades les famlies (casos dassetjament, de mal s dInternet, de violncia a les aules etc..). En canvi, en el sector sanitari, hi ha hagut molt poques mediacions prpiament dites, per si observem, a la base de la pirmide, el tractament que ha rebut el problema de laccs al sistema per part dusuaris amb dificultats dexpressi i dintegraci social i cultural, el resultat s tamb sorprenent. Al 2008, sobre un total de 9.438 casos de mediaci comunitria, un 44 % van ser prpiament mediacions ciutadanes, per un 53,8 % van ser interculturals (sense Reus ni lAlt Empord, que sumen un total de 9.676 mediacions interculturals ms). La incidncia de la interculturalitat s encara ms intensa en lmbit sanitari. Lany 2008 a Catalunya es van realitzar 37.139 actuacions de mediaci intercultural (MIC) en 98 centres de salut. I, si es desglossa el total daccions de mediaci efectuades per cadascuna, arriben a la xifra de 122.593, amb un promig de 4,2 accions distintes per mediaci. No es tracta, doncs, dun fenomen simple, ni tampoc duna labor de mera interpretaci: s un fenomen complex, on el mediador assisteix i exerceix competncies lingstiques, culturals i tcniques al mateix temps. Aquest conjunt de funcions, que tenen el tret de buscar la integraci del ciutad en el sistema social i la satisfacci de necessitats bsiques, tamb s perceptible en un altre domini sensible amb un baix nombre de medi-
Lorganitzaci social de la mediaci
Cal aprofundir una mica ms i no quedar-nos en el panorama que acabem de dibuixar. La institucionalitzaci segueix les vies fressades de la cultura administrativa dominant, per, curiosament sest produint al mateix temps al marge i a linterior mateix daquesta cultura, a partir dun conjunt de reaccions innovadores. Ens explicarem. Des dun altre punt de vista, lAdministraci no ha fet sin donar resposta a les demandes socials que ha rebut dels ciutadans i dels professionals que senfronten a problemes nous i a lincrement de la conflictivitat en diferents sectors, per amb una dimensi proactiva que cal avaluar. Nhi ha dos despecialment sensibles: leducatiu i el sanitari. Tenint en compte el nou panorama que es dibuixa al nostre pas i que hem sintetitzat en el Captol 1, en tots dos sha produt una resposta rpida al mateix
acions, prpiament dites: el familiar. Cada cop sn ms freqents les mediacions entre membres de la famlia o de lentorn domstic que no sn estrictament els conjugues, sin avis, o germans, i ms enll el que de vegades ha estat descrit per la literatura com modalitats de famlia incerta per contraposar-les als models ms tradicionals: sn famlies cohabitants, famlies reconstitudes, parelles homosexuals i monoparentals. El conjunt de funcions que realitzen els mediadors en lmbit escolar, sanitari i de famlia, doncs, no solament at al procs i al resultat (lacord), sin que apunta a la gesti dels problemes i, de retruc, assumeixen un conjunt de rols i funcions dassessorament, suport i atenci difcilment quantificables, per que sens dubte constitueixen un mecanisme dintegraci social de primer ordre, similar a aquell que busca de forma directa la mediaci dun altre tipus, la comunitria/ciutadana. Sintenta evitar lescalada del conflicte, per el resultat que sobt, de fet, s lequilibri entre les persones, i entre aquestes i la societat en la qual conviuen.
pautes de conducta i dileg social implcit, (b) dileg amb regles explcites, (c) dret tou (soft law): codis de bones prctiques, protocols dactuaci, regles tcniques... (d) legislaci, normes, sentncies. El que distingeix un nivell de laltre s el tipus de regulaci i la vinculaci que susciten els acords respecte a les tres dimensions esmentades, s a dir, la relaci existent entre lacord resultant del pacte (si nhi ha) i el seu valor social, poltic i jurdic. Val a dir que hi sol haver una relaci inversa entre el valor jurdic i el social, perqu s indicatiu del grau de maduraci del conflicte i de la tcnica de garanties aplicades per garantir-ne el compliment. A ms institucionalitzaci, protocollitzaci i valor executiu dels acords (validaci judicial mitjanant interlocutria, o b legislats), menys increment del nombre de conflictes. Per aix la figura resultant s piramidal, perqu el nombre dintervencions i casos es relaciona amb el tipus de regulaci que els defineixen i tracten com a tals en un procs. En termes generals, el problema, a la base, es converteix en un cas social i poltic al mig, i en un cas jurdic al vrtex, perqu el pes dels procediments dintervenci, regles i protocols i, finalment normes, s forma un continu seqencial i s diferent a cada nivell. A la base es troben els conflictes tractats amb procediments exclusivament socials i amb pocs efectes jurdics, que tamb formen part del bagatge dels mediadors. En el punt intermedi es troba la zona grisa del soft law: protocols de governana i la relaci de la ciutadania amb els poders pblics que el gestionen en el moment en qu sidentifica com un problema collectiu: conflictes sobre bns bsics com els de laigua, sobre la seguretat pblica (la situaci duna pres en el territori), religiosos i culturals (com laugment sobtat de la poblaci dun barri o lestabliment dun centre de culte) o els conflictes mediambientals (com la gesti de residus radioactius), tenen un tractament complex, amb mltiples enfrontaments entre els actors, un temps de latncia llarg, i una possible pervivncia desprs dels acords parcials sobre mnims que solen marcar els punts dinflexi i evoluci. Aquesta via assenyala els problemes als quals ha hagut de fer front la societat catalana i on sha optat per buscar una soluci dialogada. No s, doncs, estrany que sigui en els mbits de mediaci comunitria/ciutadana i en lmbit de salut on es concentri el major nombre i la possibilitat de creixement dintervencions de suport i de mediacions interculturals. Davant la impossibilitat de tractar els problemes dexpressi, convivncia i comunicaci de forma efica duna altra manera, sha optat pel dileg com a nica via de sortida, una autntica vlvula descapament que ha perms la representaci i la gesti de les situacions conflictives assolint un equilibri de vegades
5 El disseny institucional de la mediaci

El panorama que tenim al davant, doncs, s el dun gran conjunt de processos diversos, amb protocols diferents entre si segons els sectors, per amb lobjectiu com daconseguir una manera ms raonable de procedir abans darribar a la via jurisdiccional o que el conflicte esdevingui socialment intractable. Tanmateix, com tamb veurem en arribar als aspectes ms collectius, s una pintura que es disposa sobre una tela sense un dibuix clar. Encara no hi ha un disseny institucional que permeti vincular tots els aspectes de la mediaci en un nic projecte. I aquesta carncia llasta dalguna manera el seu desenvolupament. Hi ha tres aspectes que val la pena destacar i que no permeten que la base i el vrtex del sistema regulatori que s la mediaci acabin dencaixar en un sistema homogeni: (i) existeix una alta dispersi orgnica i molt poca vinculaci intrainstitucional; (ii) la transversalitat entre els diversos sectors s quasi inexistent; (iii) i aix sha tradut tamb, almenys fins ara, en una manca dinformaci i de coneixement acumulat que permeti avaluar-ne el resultat i monitoritzar el procs dimplantaci i desenrotllament de la mediaci de forma racional. De fet hem de distingir entre les tres dimensions abans esmentades: social, poltica (governana) i jurdica (de dret); i els quatre nivells de la pirmide regulatria: (a)
precari, per que pallia conseqncies indesitjades si no resol el conflicte. Els acords de la mediaci escolar tenen aquest carcter, per exemple. Els subjectes sn aqu menors, i els documents que signen no tenen un valor equiparable al dels acords signats per les parts en un procs de divorci, o b als acords laborals o empresarials. Tanmateix, comparteixen amb ells la figura del pacte que produeix un vincle entre les parts, i per aix sn autntiques mediacions. Per sn mediacions molt ms educatives i pedaggiques que no pas jurdiques (tal i com s definida la mediaci en la llei catalana). No s el vincle, sin el seu valor la vinculaci el que canvia. I tanmateix sn molt efectives des del punt de vista institucional i contribueixen a la millora de la convivncia del centre i al bon govern de lescola. Anem a les mediacions de salut: el nombre de reclamacions i queixes que van rebre les unitats datenci a lusuari van ser 50.569 lany 2008, segons CatSalut. Per dun total de 425 centres de salut a Catalunya noms 20 centres van manifestar haver realitzat mediacions (5 hospitals i 20 centres de primria). En sentit estricte, el nmero de mediacions realitzades va ser de 45. Com s possible aix? Hi ha milers de queixes, dintervencions socials i de mediacions interculturals i, en canvi, un nmero quasi irrisori de mediacions. s clar que es tracta dun tipus dinstrument que sest implantant i considerant en aquests moments. La mediaci en salut ha comenat pels conflictes interns, en canvi lusuari rep atenci personalitzada sobre tot intercultural. Un aspecte del problema s el que abans esmentvem de la sectorialitzaci, manca dinteroperabilitat entre els diversos serveis i que aquest tipus de tcniques no arriben encara al ciutad o usuari del servei de forma normalitzada. Per des dun altre punt de vista, el del sistema de mediaci, s normal que nhi hagi pocs. Si b no tan pocs: es tracta de procediments emergents, que encara no shan acabat de decantar des del punt de vista de la mediaci com a instituci. La natura i el tipus de maduraci del conflicte s el que ha marcat tamb la seva menor o major institucionalitzaci. Aix, no hi ha encara una comunicaci fluda ni horitzontalment ni verticalment entre les tres dimensions: en el moment en qu el conflicte sagreuja i esdev intractable pels serveis socials existents o pel sistema establert mediacions escolars, sistemes datenci a lusuari, serveis socials... aleshores noms queda el recurs de recrrer a la jurisdicci ordinria i convertir-lo en litigi. Surt aix potser massa rpidament del sistema sanitari o del sistema escolar, perqu no hi ha una coordinaci
eficient entre la dimensi social, poltica i jurdica del procs de mediaci. Aquesta darrera afirmaci afecta al funcionament i gesti del sistema, no a la relaci entre els professionals. En mediaci penal i juvenil, lequip de justcia restaurativa (Cap. 10), un camp on Catalunya ve treballant des de fa vint anys, amb molta experincia i 6.358 casos tractats el 2008, conclou: Hi ha una bona coordinaci en lmbit professional en el cas a cas entre mediadors i professionals daltres mbits de la comunitat (escola, serveis socials, mediaci comunitria, etc.) per, en canvi, no es dna de la mateixa manera una coordinaci interinstitucional per tractar de convertir en poltiques totes aquestes iniciatives orientades a la resoluci de conflictes. s just. En lmbit personal i professional, en ser encara pocs i haver coincidit, a ms del dia a dia, en mestratges i activitats de formaci, els mediadors es coneixen i poden operar informalment per cooperar en la derivaci o en determinats casos. Per aquesta activitat es dna al marge duna existncia de protocols clars de regulaci interinstitucional homognia que faciliti aquesta mateixa cooperaci. La idea, doncs, seria establir protocols dinteroperabilitat (horitzontalment), flexibles i atenent al tipus de cas en els diversos sectors, i graus de juridicitat (verticalment) atenent al grau dexigncia i protecci necessria dels drets i de les persones. No tot acord necessita de validaci jurdica forta: noms aquells en qu les parts demanen o necessiten una garantia jurdica perqu volen protegir els seus drets. Hi ha molts casos, especialment en aquests sectors socials, en qu la mediaci es podria incardinar com un procs de resoluci reglat de conflictes noms amb protocols dactuaci de governana o amb intervencions socials, amb un vincle i un valor vinculant de fet tant fort com el jurdic, per en una altra dimensi que s des don es pugui tractar millor el problema (social i/o poltico-administrativa). Des daquest punt de vista, el dret separa tant com uneix, i juridificar el conflicte significa tamb afeblir la possibilitat de la seva gesti paccionada, s a dir, amb intervenci mnima de lautoritat i la capacitat coercitiva de lestat. Aqu la zona del soft law cobra tot el seu sentit i, com ha estat exposat en el Caps. 11, 12 i 13 en els casos de conflictes collectius, des duna Administraci relacional els protocols de governana podrien tenir fases on la mediaci i larticulaci amb el vessant tou del dret administratiu pot impedir lescalada als tribunals
(buscada generalment amb un efecte poltic per influir en la negociaci).
iii)
6 Processos judicials, mediaci intrajudicial i anlisi de costos

Un dels aspectes ms interessants de lestudi dut a terme s lanlisi de costos comparatius, ms els procediments de derivaci judicial i el grau defectivitat dels acords derivats. En sntesi: i) Hi ha encara una escassa derivaci a mediaci per part de jutges i magistrats. Si atenem als resultats tant de lenquesta del CGPJ com de la duta a terme pel LB i exposada en lAnnex 5, globalment els magistrats no soposen a la mediaci, per no la practiquen habitualment. (Encara que a mesura que abandonem la jurisdicci civil per anar a la penal, el grau doposici s major). Segons les dades del Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya (CMDPC) les sollicituds de mediaci a petici directa de les parts sn ms nombroses (72,9%) que les sollicitades a travs de derivaci judicial (27,1%). Pel que fa al resultat, en el cas de les mediacions sollicitades directament per les parts, el nivell dacords supera el 70%, en contrast amb les mediacions de derivaci judicial o amb un procs judicial obert, que va ser del 47,5%. La judicialitzaci prvia, per tant la desescalada del conflicte mitjanant la derivaci, tot i ser molt important, t una eficcia menor que la que no ha passat abans pel jutjat. Per la derivaci judicial, tot i ser crucial per vincular el sistema i la instituci de la mediaci al sistema estatal de justcia, no soluciona el problema de lesgotament del model: lelevada taxa de litigiositat i pendncia com mostra a bastament el Captol 15 no s lnica clau del problema dun canvi en la cultura jurdica externa en la societat catalana. Lany 2009, el nombre dassumptes ingressats als rgans judicials de Catalunya es trobava al voltant de 18,86 assumptes per cada 100 habitants. L observada per a lany 2008, era de 17,81. De seguir constant aquesta tendncia, previsiblement lany 2010 data en qu lliurem el present estudi es veur una taxa de litigiositat fregant els 20 assumptes per cada 100 habitants en el conjunt de Catalunya. Aix significa que probablement un de cada cinc habitants t un cas pendent als tribunals de justcia.
El clcul de costos comparatiu entre la jurisdicci ordinria (civil) i diversos escenaris de mediaci s taxatiu sobre la viabilitat i la convenincia doptar per un model mixt, jurisdiccional i de mediaci. Lequip deconometria conclou: Si sestengus la mediaci al 20% dels casos, sestalviaria directament lequivalent a un pressupost duns 4 milions deuros anuals. Aquest estalvi no t en compte el valor de la reducci drstica en el temps despera de la resoluci del conflicte i la seva implicaci per als afectats, per tampoc els costos inicials dimplementaci de la mediaci amb un major protagonisme que el que t en el sistema judicial actual.
La mediaci intrajudicial s necessria, i un instrument imprescindible de coordinaci entre equips tcnics, centres de mediaci i la prpia Administraci estatal de justcia. Per se situa al vrtex de la pirmide, en el seu punt ms lgid a ms, on el conflicte ja sha tradut en litigi. Sembla que el model pel qual es podria apostar sigui en canvi un model no exclusivament jurisdiccional, de carcter mixt, on el sistema de mediaci (tant en el seu vessant privat com pblic) absorbeixi la major part de la litigiositat, almenys en aquells sectors on aix sigui possible. En lmbit penal, la justcia restaurativa ha contribut a canviar la visi tradicional del delicte per centrar les actuacions en les vctimes i en la integraci social de linfractor, desprs, per tamb abans, del seu pas per un centre penitenciari. El treball i les funcions integradores i preventives en lentorn social sn, doncs, decisives i formen part, ms enll de la mediaci juvenil i dadults, del conjunt de funcions que es podrien potenciar des de la prpia Administraci de justcia. Un enfocament com aquest requereix impulsar alguns canvis legislatius, tal i com ms endavant sespecificar.
ii)
7 El procs i els procediments de mediaci

La diversitat de processos i de procediments s una de les caracterstiques de la mediaci tal i com sha desenvolupat a Catalunya. Generalment es diferencia entre premediaci, mediaci i postmediaci. El nombre mitj de dies del procs i la durada de les sessions s variable. Segons les dades disponibles, el nombre de dies varia en un rang de 11,5 dies (mediaci escolar) a 75 dies (mediaci penal juvenil), i el temps que duren les sessions de 43 minuts (escolar) a 1 hora 58 minuts (mediaci
familiar en lmbit privat les sessions de mediaci gestionades pel Centre tenen una durada mxima de 90 minuts). El nombre mitj de sessions varia tamb de 1,5 a 5 sessions. Per raons diferents, les mediacions laborals (quan es prenen com una formalitat) i les mediacions escolars sn ms curtes (una sessi i mitja). En canvi, les mediacions entre vctima i agressor solen tenir cinc dies de mitjana. Com s previsible, la natura del conflicte delimita tant el tipus de procs, tcniques i mtodes que sutilitzen, com els trets de la seva durada. El grau dacord assolit es troba en funci de la dificultat i la complexitat de les diferncies i dels interessos en el problema abordat. La mediaci escolar presenta un 94,6 % dacords. Les mediacions familiar, comunitria i penal es mouen en un rang entre el 60% i el 80%. Les mediacions laborals i de consum, en canvi, baixen al 42% i al 50,3%. El que no es comptabilitza s la varietat de tcniques utilitzades. Les sessions formals poden conduir-se de moltes maneres, per cada sector ha desenvolupat tcniques especfiques. Les tcniques de negociaci, dins de la varietat, semblen ser ms adients als processos de mediaci empresarial i laboral, que es donen al voltant dinteressos ms acotats. En canvi, les mediacions en lmbit comunitari/ciutad, originades moltes delles en un espai molt ms obert en all que sanomena mediaci de carrer o mediaci de caf, despleguen per la seva prpia dinmica una varietat de mtodes, rols i funcions molt amples (vid. Cap. 7). Potser per aquestes raons ms concreci de lobjecte en discrdia, major protocolitzaci dels processos de mediaci a lentorn dinteressos precisos, menor intervenci daltres variables de tipus social o cultural laplicaci de mitjans tecnolgics automatitzats sembla ms adequada en una primera instncia en les mediacions en consum i en les mediacions laborals. El diagrama del procs de la mediaci en lmbit de consum resulta especialment apte per a efectuar un programa pilot de negociaci automtica. Per aix ha constitut el cas ds del programa informtic processal que es presenta en el CD-ROM annex al Llibre Blanc. Lequip de tecnologia que ha elaborat el programa de mediaci en lnia (ODR, vid. Cap. 16) adverteix de la necessitat de protocols i de lestandarditzaci dels processos abans de procedir a lelaboraci de qualsevol eina. La prctica crea els estndards i no a linrevs. Ladopci de la tecnologia ha de ser gradual i en funci de les necessitats concretes dels usuaris. Per tant, es recomana prudncia i cura a lhora dintroduir-la. Les grans inversions que prometen
una automatitzaci acabada dels processos sense tenir en compte aquestes necessitats ni dissenyar solucions a mida corren el risc de quedar molt per sota de les expectatives inicials i de comprometre la satisfacci de necessitats futures. Aix no significa que no es puguin automatitzar els procediments en altres mbits, sin que aquells que presenten fases i objectes ms simples i definits constitueixen el punt de partida adequat per a lelaboraci de protocols automtics que vagin ms enll de ls del telfon, el correu electrnic i les pgines web, que sn els instruments tecnolgics ms utilitzats pels mediadors/ res en aquests moments.
IV Conclusions i recomanacions
Arribats aqu, donarem finalment algunes recomanacions generals, a mode de conclusi. Ens basarem en les guies segents, que permeten recollir els resultats del Llibre Blanc que acabem dexposar: 1. En primer lloc, la regulaci que institucionalitza la mediaci com a procediment jurdic ha de ser prou flexible com per respectar i incentivar les formes de mediaci que han sorgit en els diversos sectors amb perfils professionals diversos. All que pot detreure litigaci imprpia a lAdministraci de justcia s una bona gesti i funcionament del sistema de mediaci, i no solament el seu vessant institucional (i/o jurdic). La regulaci ha datendre a la governana (la vinculaci amb ladministraci) i a la dimensi social que tenen les diverses intervencions i accions mediadores. LAdministraci pblica ha desdevenir relacional, tamb. Limportant s assolir un equilibri en el funcionament de la dimensi poltica, social i jurdica de la instituci. Noms aix es podr aconseguir lobjectiu dun bon encaix jurisdiccional i de posar lmits a la taxa de litigiositat i pendncia. Cal iniciar una labor conceptual daclariment de les diverses funcions i rols en el sistema de mediaci que tenen organismes com el Sndic de Greuges, els sndics locals, els serveis socials dels ajuntaments, les diputacions i els consells comarcals. Es una tasca til identificar i distingir quin paper tenen i quina s la seva lnia dactuaci, especi-
2.
alment pel que fa al finanament del sistema de mediaci i a la relaci que mantenen amb els mediadors/res professionals, centres de mediaci i les diverses empreses que ofereixen serveis en aquest camp. s aconsellable buscar tamb un equilibri no solament dins de les dimensions regulatries, sin entre aquestes i el mercat, amb lobjectiu dassolir condicions estables per al desenvolupament de la professi. 3. Tal i com ha estat expressat per diversos equips en lmbit pblic, conv regular a partir de mnims, amb objectius i garanties concretes, i aprofitant els mecanismes ja establerts. s important implicar a tots els organismes del tercer sector que ja han comenat a assumir la capacitat regulativa en aquest mbit, com el Consell i les cambres de comer, els collegis professionals i la prpia ACDMA. I tamb que la regulaci proposada operi en la dimensi i el nivell que li pertoca: els mecanismes de soft law semblen adequats per a una estratgia dintervenci mnima, justament perqu es pretenen mxims. En el mateix sentit que la guia anterior, conv potenciar les unitats creades des de les distintes administracions i departaments governamentals que ja shan plantejat la mediaci des daquesta perspectiva. Unitats com les creades en el si de ladministraci de justcia (SMAT), en el Departament dEducaci (USCE) i en el sistema sanitari (unitats de mediaci dins del CSI, e.g.) han de poder seguir desenvolupant la tasca iniciada amb ms competncies que siguin clarament identificades com a mediaci. Lobjectiu dimpulsar canvis legislatius, per, s un objectiu tamb prioritari, perqu la legislaci actual que afecta cada mbit especfic no constitueix un marc adequat pel seu desenvolupament quan no contempla especficament els processos de mediaci com una eina utilitzable. Lmbit penal i el civil presenten aqu diferncies, perqu la mediaci ha estat fins ara un instrument de dret privat (i no pblic), i per tant hi ha problemes justament per labsncia duna regulaci-marc que la contempli tamb en aquest mbit. Aix ho ha expressat molt clarament lequip de mediaci penal en les conclusions del Captol 10: Shan dimpulsar canvis legislatius, en particular en la jurisdicci penal dadults, que possibilitin la mediaci penal i altres prctiques restauratives. Per ms que es reguli com fer la
mediaci, qui la pot fer i quina formaci han de tenir els mediadors, no es desenvolupar la mediaci penal si el marc normatiu no incorpora elements que reconeguin el valor jurdic penal (no noms des de la perspectiva civil) de la restauraci, tant des de la perspectiva de la vctima com de linfractor i, alhora, estableixi criteris de derivaci, fases del procediment en qu es pot dur a terme, preservaci dels drets i garanties en el marc del procediment, conseqncies jurdiques, penals, etc. Actualment, tot i la importncia que pot tenir una llei especfica de mediaci, en lmbit penal, s ms valus insistir en canvis concrets en el Codi penal i la Llei denjudiciament criminal que facilitin laccs a la mediaci. Com va dir un dels mediadors entrevistats, depn de la llei, millor seguir sense llei. A partir daquestes guies, proposem les segents
4.
RECOMANACIONS
1. Es recomana una clarificaci social i normativa, de la instituci de la mediaci, amb la diferenciaci, provada en aquest llibre, dels diversos nivells i dimensions de la instituci, que permetin diferenciarla daltres mecanismes de resoluci de conflictes. Es recomana un reconeixement de les experincies de mediaci que han proliferat des de les iniciatives pbliques, per superar el sentiment fora generalitzat de fragilitat de la mediaci, malgrat lexistncia duns resultats que demostren que la mediaci s un mecanisme efica de la gesti de conflictes. Shan de generar mecanismes de comunicaci i interoperabilitat entre les entitats pbliques i privades que han optat per la mediaci, per consolidar-la. Al mateix temps, sha de promoure la mediaci en mbits aliens, inicialment, a les comeses de les administracions, mitjanant la collaboraci i implicaci daltres organismes del tercer sector i de la societat civil. Es recomana, i s considera necessari, conscienciar als mxims responsables del poder judicial dels avantatges i els beneficis de la mediaci per a la gesti de determinats tipus de conflictes. La derivaci de conflictes a mediaci permet als jutges un millor desenvolupament de les seves funcions, ats
2.
5.
3.
que es poden concentrar en aquells conflictes que, per les seves caracterstiques, necessiten indefectiblement la seva autoritat. Aconseguir que determinades controvrsies es resolguin mitjanant la mediaci millora la resoluci, en el seu conjunt, dels conflictes que arriben als rgans jurisdiccionals. 4. Es recomana que es potencin els esforos en monitoritzar amb el major detall possible el cost i lefectivitat de la mediaci en les seves diferents tipologies, per a poder avaluar quant sestalvia en justcia ordinria per cada euro invertit en el desenvolupament de la mediaci. Aix mateix, cal malgrat la seva dificultat intrnseca formular indicadors que permetin avaluar els costos estalviats a escala general derivats tant de la rapidesa del procediment de mediaci com del nivell de satisfacci superior de les parts en conflicte. s recomana laprovaci, amb la mxima celeritat, del reglament de desenvolupament de la Llei de mediaci en lmbit del dret privat, ats que el reglament constitueix leina complementria idnia per fixar lestatut del mediador habilitat pel Centre de Dret Privat en els propers anys i per dissenyar lestructura de la mediaci que aquest gestiona. Ara b, cal que quedi clar que el procediment saplicar a les mediacions del Centre, o, a les dels serveis de mediaci ciutadana que aix ho facin constar en el conveni, per que no saplica preceptivament a altres modalitats de mediaci. El reglament s una eina lligada a les tasques del Centre, com a garantia dusuaris i de professionals. Es recomana lelaboraci de reglaments sectorials (es poden tenir present les normes en vigor en lmbit densenyament, cooperatiu, o dels contractes de conreu i dintegraci). Aquesta acci pot resultar especialment adient per mbits com la mediaci comunitria, ats que far visibles les seves especificitats i de manera especfica, la funci preventiva. Tamb pot resultar molt til en altres mbits, com ara la mediaci en lmbit de salut, per garantir una consolidaci harmonitzada en tot el lespai sanitari, o en un mbit com el del medi ambient on podria esdevenir una eina dintroducci i de coneixement de la mediaci, fins i tot per la mateixa Administraci. Es recomana lelaboraci de codis de bones prctiques o protocols dactuaci lligats al millor compliment o intelligncia dels principis que presideixen la mediaci significativament el de confidencialitat i de lactivitat del mediador. Es tracta
dinstruments extremadament tils de cara tant a la consolidaci prctica de la mediaci com a la seva acceptaci reconeixement social. Serveixen de referncies indiciries el Codi de conducta europeu pels mediadors i algunes iniciatives sectorials, com el Decleg de bones prctiques de la mediaci ciutadana i comunitria. Tamb caldria treballar sobre altres possibles manifestacions de soft law que sadaptin a la riquesa de les manifestacions de la mediaci. Ara b, cal partir sempre del principi de flexibilitat de la mediaci, que enforteix la metodologia, i per tant defugir dimposicions que pugin alentir-la o burocratitzar-la en la pitjor accepci del terme. 8. Es recomana que, des de Catalunya, simpulsin reformes legislatives de diferents lleis estatals, com ara la llei denjudiciament civil, el Codi penal o la Llei denjudiciament criminal, per tal de facultar els jutges a derivar assumptes a mediaci, identificant i ampliant els conflictes. Al mateix temps, a la vista de lavantprojecte de mediaci en assumptes civils i mercantils, cal demanar i, si sescau, impulsar, una millor collaboraci entre les administracions pbliques, per evitar discrepncies competencials i, tamb, perqu es tinguin en compte les nombroses i consolidades experincies autonmiques en mediaci. Es recomana, en aquesta fase de consolidaci de la mediaci, analitzar la possibilitat dincorporar incentius de carcter econmic a favor de les persones que optin per aquest mecanisme per a gestionar els conflictes. Cal atendre els mecanismes que es debaten o ja shan adoptat en altres pasos de lentorn, com per exemple Itlia. Algunes daquestes mesures seran efectivament executives si tenen una plasmaci legal en normes fiscals, de manera que aquesta recomanaci enllaa formalment amb lanterior.
5.
9.
6.
7.
10. Es recomana la constituci despais permanents dinterlocuci que permetin una millor comunicaci de les experincies recproques, sobretot en el moment en qu queda provada lexistncia de sistemes de mediaci en tots els mbits socials. Respecte de la mediaci, i a la vista del carcter transversal de molts conflictes, shan dactivar interpretacions i actuacions tamb fonamentades en la transversalitat. 11. Es recomana la promoci i la implantaci de la mediaci en lnia (ODR) en els diversos mbits de la mediaci, significativament en matries com
consum, on pot resultar especialment profitosa. En una segona fase, caldria una regulaci amb voluntat generalista de les ODR, que contribueixi a leclosi daquestes modalitats al nostre pas. Caldr considerar aqu les necessitats especfiques de formaci per als professionals que lexerceixin. 12. Es recomana la facilitaci i lexigncia duna formaci rigorosa en mediaci, lligada tant a les especificats de la metodologia, com a lmbit substantiu els conflictes. Noms amb una formaci complerta, que conjumini les vessants terica i prctica, sobtindr un mediador professionalment competent i alhora respectat socialment. Sest davant duna professi emergent que ha de consolidar-se des de la promoci de les institucions i el respecte de la ciutadania. Cal implicar a totes les universitats catalanes, com a garants duna formaci de qualitat, sens perjudici dincentivar altres iniciatives i de potenciar les ja existents, que han daccentuar el seu rol respecte de la necessria actualitzaci de la formaci. Tanmateix, i identificades moltes actuacions mediadores que contribueixen al millor desenvolupament daltres tasques professionals o, significativament, de carcter cvic, shan de promoure accions formatives per optimitzar les habilitats de la persona mediadora. 13. Es recomana una difusi de la mediaci entre la ciutadania, que destaqui tant els seus beneficis per a la millor gesti de conflictes com els seus aspectes tcnics. Shan de dissenyar estratgies de comunicaci generalistes i, parallelament, shan de potenciar accions per a la disseminaci des-
tudis cientfics en tots els mbits, preferentment adreades a professionals que, de manera transversal, puguin fer servir tcniques de mediaci i de gesti i resoluci alternativa de conflictes. 14. Es recomana, i es considera necessria, una revisi peridica i lanlisi correlativa de les dades obtingudes en aquest Llibre. Cal mantenir la cartografia de la mediaci, enriquida amb lanlisi de sries temporals a partir de lelaboraci daquest treball. Tamb shan de perfeccionar els sistemes de recollida dinformaci, consolidar els mecanismes especfics davaluaci de limpacte de la mediaci, i crear procediments danlisi de les experincies i del coneixement acumulat. Es recomana la supervisi daquesta actualitzaci per organismes independents, que coordinin les tasques dinvestigaci. Per facilitar aquesta actualitzaci fra adient, en un futur immediat, activar mecanismes dinteroperabilitat i articular protocols sectorials de manteniment i elaboraci de dades. Arribar, en la prctica, a un cert automatisme en lobtenci i generaci de dades pot contribuir de manera decisiva a la consolidaci de la mediaci en tots els mbits. 15. En darrer lloc, es recomana la mxima difusi daquest treball, des de la convicci que procura els fonaments que ratifiquen la legitimaci dunes tasques decisives per a levoluci pacfica de la societat catalana, de les quals fins ara no en tenem prou coneixement, i que per tant, en si mateix, impulsa noves accions executives respecte de la mediaci en els propers anys.
NDEX ANALTIC
NDEX ANALTIC
Acta inicial 7, 140, 148, 215, 235, 301, 305, 566, 777, 800, 801, 808, 809, 824, 1036, 1040, 1053 Administraci relacional 16, 17, 44, 56, 58, 653, 654, 655, 658, 659, 676, 677, 679, 680, 681, 682, 698, 718, 735 Alternative Dispute Resolution 22, 39, 41, 43, 79, 90, 92, 103, 115, 120, 190, 224, 257, 312, 737, 756, 757, 829, 868, 873, 878, 914, 915 Aprenentatge automtic 884 Automated negotiation 882 BATNA Best Alternative to a Negotiated Agreement 62, 81 Bullying 442, 490, 493, 500, 509, 513, 514, 651 Centres europeus de consum 255 Cercles de pau 10, 354, 355, 361, 372 Circuit de reclamacions 276 Circuits de derivaci 376, 388, 389, 597 Clusula contractual 158 Coaching directiu 527, 555, 1020, 1023 Codi de bones prctiques 7, 250, 308, 664 Codi europeu de mediadors 138 Collegis professionals 42, 46, 57, 76, 77, 216, 228, 239, 246, 328, 375, 383, 385, 390, 403, 405, 763, 777, 786, 787, 791, 792, 793, 799, 943, 949, 954, 955, 956, 957, 958, 961, 967, 986, 1039, 1041, 1055, 1063, 1067, 1069, 1070, 1074, 1075 Concepte jurdic de mediaci 310, 763, 767, 771 Confiana 3, 6, 8, 12, 66, 89, 91, 94, 101, 102, 110, 111, 112, 113, 128, 140, 141, 164, 181, 216, 220, 246, 261, 278, 306, 307, 309, 310, 313, 350, 356, 368, 381, 412, 423, 443, 528, 538, 544, 550, 551, 551, 554, 571, 572, 593, 594, 613, 613, 614, 620, 628, 682, 698, 703, 708, 709, 770, 774, 775, 777, 904, 1022, 1024, 1025, 1045, 1048, 1051, 1070
Confidencialitat 3, 4, 5, 8, 60, 84, 89, 90, 92, 95, 98, 100, 101, 106, 107, 108, 110, 111, 112, 117, 118, 121, 125, 126, 128, 129, 134, 138, 139, 141, 146, 147, 148, 149, 151, 152, 153, 160, 162, 163, 164, 169, 170, 176, 177, 181, 182, 184, 210, 212, 213, 215, 216, 222, 225, 226, 227, 231, 237, 238, 244, 245, 248, 250, 252, 259, 281, 282, 289, 299, 300, 308, 314, 325, 326, 349, 350, 376, 382, 417, 438, 441, 503, 506, 524, 550, 551, 555, 571, 577, 612, 615, 630, 752, 753, 761, 763, 771, 772, 774, 775, 776, 777, 779, 785, 789, 800, 801, 810, 811, 818, 820, 885, 895, 896, 913, 914, 920, 988, 1022, 1029, 1037, 1038, 1040, 1043, 1047, 1048, 1049, 1054, 1056 Conflictes collectius 16, 150, 176, 191, 192, 197, 201, 203, 208, 210, 214, 234, 241, 653, 679, 783, 810 Conflictes empresarials transfronterers 143 Conflictes estructurals 446, 561, 562, 563, 565 Conflictes internacionals 89, 142 Conflictes interns en empreses familiars 5, 150, 154 Conflictes interpersonals 14, 63, 360, 443, 445, 452, 477, 546, 546, 571, 578, 1024 Conflictes relacionals 11, 427, 431, 442, 526, 527, 546, 569, 574, 781, 781 Construcci jurdica de la instituci 765 Contractaci en massa 252, 253, 302, 310 Conveni de mediaci 748 Cultura de dileg 1, 12, 13, 15, 437, 451, 472, 501, 504, 507, 589, 593 Cultura de la mediaci 9, 12, 52, 313, 318, 319, 330, 335, 342, 349, 350, 355, 356, 364, 368, 369, 371, 443, 533, 544, 699, 700, 701, 708, 966, 1023, 1071, 1072 Cultura de pau 13, 14, 68, 329, 518, 523, 524, 535, 554, 555, 576, 579, 985, 1020, 1071 Cursos homologats 404, 966, 1068
NDEX ANALTIC
Derivaci judicial 386, 388, 389, 391, 396, 399, 400, 402, 410, 429, 430, 431 Designaci del mediador 424, 763, 798, 799, 802, 906 Dileg intercultural 39, 40, 79, 81, 334 Dileg interdisciplinari 48 DSS (decision support systems) 25, 875, 881, 882, 914, 915, 916, 937 Efecte de cosa jutjada 94, 139 Empoderament [empowerment] 9, 68, 324, 327, 343, 356, 370, 595, 596, 637 Equips dAssessorament Psicopedaggic (EAP) 453, 482, 497, 498, 510, 512, 531 Escalada dels conflictes 1, 36 Escenaris de conflicte 4, 14, 47, 62, 134, 135, 152, 187, 251, 277, 366, 377, 387, 519, 542, 575, 589, 611, 614, 633, 689, 699 Escenaris de costos 24, 830, 858 Estructura performativa 875, 918, 919, 921, 922, 924, 925, 940 Experincia pilot 11, 78, 121, 122, 382, 383, 389, 400, 432, 527, 536, 597, 638, 639, 648, 1049, 1061, 1082 Fase de mediaci 15, 158, 159, 160, 161, 257, 565, 569, 572, 589, 596, 613, 630, 631, 711, 712, 714, 715, 716, 716, 717, 773, 817, 919 Fiscalia 456, 492, 493, 495, 497, 498, 502, 504, 506, 600, 602, 607, 609, 610, 617, 617, 620, 621, 622, 623, 626, 629, 643, 650, 1082 Flexibilitat 2, 3, 6, 14, 47, 107, 108, 110, 114, 140, 215, 220, 227, 237, 244, 247, 252, 255, 282, 284, 285, 292, 322, 331, 460, 466, 551, 577, 612, 615, 623, 680, 706, 739, 741, 761, 763, 778, 779, 785, 792, 797, 801, 811, 895, 920, 960, 1038, 1054 Fluxos de procesos 886 Formaci contnua/continuada 93, 124, 141, 270, 365, 371, 450, 528, 556, 612, 617, 787, 951, 953, 954, 957, 958, 966, 967, 968, 969, 972, 1026, 1049, 1052, 1070, 1083 Formaci continuada veure Formaci contnua/continuada Formaci dels mediadors 7, 40, 216, 252, 269, 277, 284, 300, 308, 338, 378, 412, 413, 415, 614, 834, 914, 963, 966, 969, 970 Formaci especialitzada 57, 69, 71, 73, 76, 77, 108, 228, 239, 246, 310, 330, 370, 413, 433, 511, 581, 599, 612, 615, 617, 638, 786, 787, 793, 812, 813, 814, 818, 954, 968, 1026, 1048, 1070, 1072, 1073 152, 283, 607, 772, 921,
Gesti alternativa de conflictes 18, 324, 372, 453, 527, 691, 696, 813, 815 Gesti de la conflictivitat 474, 475, 476,768 Gesti de poltiques pbliques 697 Governabilitat 1, 29, 31, 39, 60, 65, 81, 813 Governana 1, 11, 16, 17, 29, 31, 39, 40, 41, 46, 48, 53, 59, 60, 65, 66, 79, 81, 522, 585, 653, 654, 655, 657, 658, 728, 731, 733, 735, 736, 766, 810, 945, 946 Grups focals 15, 47, 58, 75, 451, 277, 280, 281, 282, 283, 284, 285, 287, 296, 298, 308, 500, 519, 528, 530, 542, 576, 577, 583, 589, 597, 605, 614, 630, 636 Hard law 60, 67, 81, 680, 735, 754 Homologaci judicial 97, 1046, 1047, 1056 Imparcialitat 3, 6, 60, 62, 84, 91, 101, 106, 107, 108, 109, 110, 113, 117, 128, 134, 141, 147, 149, 160, 215, 216, 220, 221, 222, 227, 237, 239, 244, 252, 255, 259, 281, 281, 305, 325, 326, 327, 340, 349, 350, 351, 355, 364, 376, 382, 425, 426, 430, 441, 524, 548, 577, 578, 595, 612, 623, 650, 708, 709, 761, 763, 771, 772, 773, 774, 775, 779, 784, 785, 788, 789, 799, 820, 879, 882, 913, 1037, 1047, 1054 Implementaci de la mediaci 9, 15, 18, 24, 210, 325, 332,369, 375, 433, 173, 489, 589, 599, 634, 635, 692, 695, 869, 1072 Independncia 3, 6, 7, 9, 84, 93, 101, 109, 110, 117, 125, 141, 148, 207, 220, 222, 254, 256, 259, 268, 281, 297, 364, 387, 552, 612, 664, 784, 785, 820, 1022 Individualitzaci 141, 192, 593, 601 Instituci de la mediaci 1, 6, 47, 48, 62, 135, 148, 169, 187, 220, 252, 301, 518, 520, 575, 589, 598, 620, 635, 689, 722, 956, 1067 Institucions poltiques de govern 42 Instruments de governana 48 Interculturalitat 14, 35, 324, 518, 540, 542, 579, 579, 962 Internet Dispute Resolution (iDR) 878 Intervenci psicosocial 428, 577 Intervenci rehabilitadora 1020 Joint ventures 5, 155, 683 Judicialitzaci dels conflictes 412, 719, 779 Jurisdicci contenciosa administrativa 731, 743, 753, 754, 757 Jurisdicci penal juvenil 15, 587, 588, 593, 594, 612, 623, 635, 649, 650, 1042
NDEX ANALTIC
Jurisdicci penal ordinria 15, 587, 588, 590, 593, 598, 599, 601, 602, 607, 608, 609, 610, 611, 613, 615, 617, 618, 619, 624, 635, 638, 639, 640, 642, 644, 646, 1041, 1042 Justcia relacional 39, 69, 73, 79, 84, 87, 117, 638, 739, 817 Justcia reparadora 15, 39, 46, 62, 79, 502, 585, 587, 593, 596, 604, 648, 766, 776, 814, 1031 Justcia restaurativa 15, 100, 106, 447, 448, 591, 592, 595, 598, 636, 637, 639, 640, 814, 1044, 1057 39, 44, 70, 71, 512, 514, 515, 599, 601, 617, 642, 648, 649, 79, 84, 93, 99, 578, 587, 588, 618, 634, 635, 766, 770, 813,
Mediaci privada 796, 239, 249, 251, 252, 257, 260, 260, 261, 263, 263, 266, 268, 269, 273, 278, 280, 281, 284, 286, 289, 292, 304, 413, 763, 779, 786, 794, 795, 801, 1068 Mediaci processal 710, 731, 740, 742, 744, 751 Mediaci social 327, 328, 338, 372, 539 Mediaci transfronterera 249, 251, 252, 258, 259, 261, 261, 267, 271, 280, 282, 283, 288, 295, 298, 299, 307 Mediacions privades 385, 402 Mediador natural 63, 369, 579 Mediador intercultural 9, 10, 326, 334, 338, 342, 344, 345, 351, 358, 363, 365, 368, 369, 532, 541, 549, 583 Mediadors voluntaris 50, 52, 269, 355, 364, 373, 535 Mobbing 553, 974, 979, 982, 984, 987, 989, 990, 992, 994, 995, 998, 1010, 1013 Model humanista 62 Model circular-narratiu 350, 596 Model Harvard 595, 596 Model interpretatiu 62 Model MIME, Model Integrador de Mediaci Efica 383 Model transformatiu 9, 324, 350, 372 Negociaci assistida 25, 257, 707, 875, 888, 889, 896, 903, 905 Negociaci automtica 25, 875, 882, 888, 890, 896, 905, 913 Negociaci collectiva 5, 6, 60, 154, 185, 190, 191, 213, 214, 221, 233, 234, 235, 241 Negociaci estructurada 138, 140, 768 Neutralitat 3, 4, 8, 58, 60, 62, 84, 93, 101, 106, 107, 108, 108, 109, 110, 111, 113, 139, 141, 147, 215, 216, 221, 222, 227, 228, 237, 239, 239, 240, 244, 246, 250, 251, 252, 278, 281, 296, 297, 298, 301, 305, 306, 307, 324, 327, 376, 524, 548, 550, 553, 555, 571, 577, 595, 600, 612, 615, 623, 630, 650, 682, 723, 761, 763, 769, 771, 772, 773, 774, 775, 785, 788, 789, 811, 820, 822, 885, 913, 1022, 1038, 1054 Obligatorietat de la mediaci 213, 812, 1055 Online Dispute Resolution 1, 25, 39, 43, 280, 313, 508, 509, 873, 875, 877, 878, 914, 915, 916, 917 Ontologia 875, 886, 918, 923 Pautes de comportament 659, 680
Lestatut del mediador 7, 147, 228, 240, 247, 285, 308, 1029, 1033, 1034, 1039, 1041, 1048, 1049, 1054, 1056, 1058 Llibre Blanc de Mediaci a Eslovnia 39 Llibre Blanc del Comit de les Regions sobre la governana multinivell 39, 79 Llibre Blanc sobre el dileg intercultural 39, 40, 79 Llibre Verd 39, 40, 41, 80, 126, 127, 129, 138, 170, 190, 224, 254, 766, 819, 820, 823, 824, 869, 893, 956 Mecanisme de prevenci 15, 589, 593 Mecanismes de conciliaci i/o mediaci 5, 185, 190, 191 Mecanismes de dileg 628 Mecanismes de governabilitat 65 Mecanismos Alternativos para la Solucin de Controversias (MASC) 38 Mediaci extrajudicial 120, 121, 122, 731, 750 Mediaci Facilitada 930, 931 Mediaci indirecta 498, 664 Mediaci institucional 7, 29, 121, 249, 250, 251, 252, 257, 258, 261, 262, 263, 264, 266, 267, 268, 269, 276, 277, 278, 279, 280, 281, 282, 284, 285, 289, 297, 301, 305, 306, 309, 751 Mediaci intercultural 10, 14, 56, 63, 318, 319, 321, 325, 326, 330, 331, 332, 336, 338, 339, 340, 341, 342, 343, 351, 368, 454, 518, 519, 525, 528, 530, 531, 532, 534, 539, 540, 541, 542, 543, 545, 546, 547, 548, 553, 575, 576, 577, 578 Mediaci intrajudicial 1, 20, 38, 41, 47, 78, 121, 122, 303, 304, 382, 413, 433, 434, 731, 733, 743, 751, 753, 754, 755, 756, 761, 779, 796, 797, 815, 941, 1027, 1031, 1032, 1033, 1049, 1050, 1057, 1058, 1061, 1079, 1081, 1082, 1083 Mediaci on line 214, 226, 234, 241
NDEX ANALTIC
Pautes de funcionament 13, 680 Perfil del mediador 10, 14, 48, 353, 364, 365, 367, 368, 371, 373, 429, 515, 518, 519, 530, 542, 548, 549, 612, 613, 615, 689, 722, 755, 763, 765, 784, 943, 949, 964, 1029, 1050, 1051, 1067 Pirmide de litigiositat 21, 46, 759, 825, 827, 829, 830, 831, 832, 833, 834, 846, 867 Poltica dequipaments penitenciaris 653, 658 Premediaci/postmediaci 217, 410, 520, 538, 559, 560, 565, 566, 567, 568, 569, 570, 571, 572, 573, 589, 596, 613, 630, 711, 712, 761, 869 Prescripci 6, 21, 102, 106, 112, 113, 114, 128, 146, 147, 149, 215, 226, 235, 242, 761, 764, 766, 789, 796, 797, 802, 807, 808, 809, 812, 813, 822, 824, 984, 1000, 1029, 1036, 1040, 1046, 1053, 1056 Principi de transparncia 101, 114, 252, 283, 297, 298, 304, 779 Principis de la mediaci 14, 85, 100, 106, 113, 227, 252, 277, 280, 285, 298, 319, 325, 340, 343, 349, 350, 363, 367, 519, 530, 542, 550, 763, 771, 772, 778, 795, 796, 805, 809, 1029, 1033, 1034, 1037, 1038, 1041, 1045, 1047, 1054, 1056 Procs de Bolonya 951, 957 Processos multipart 10, 354, 355, 358, 880 Resoluci Alternativa de Conflictes 12, 13, 14, 39, 41, 61, 95, 254, 256, 445, 448, 449, 454, 471, 472, 474, 520, 527, 556, 649, 697, 784, 793, 903, 904, 905, 1072, 1073, 1075, 1076, 1077 Responsabilitat del mediador 114, 389, 789 Responsabilitat personal del mediador 148 Responsabilitat professional 781, 1034, 1035, 1036, 1044, 1053, 1055 Secretaris judicials 751, 752, 797, 1027, 1029, 1031, 1033, 1040, 1045, 1049, 1050, 1053, 1055, 1056 Serveis de mediaci online 881, 891, 895, 939 Sessi informativa 147, 148, 149, 181, 215, 235, 242, 243, 378, 382, 388, 389, 390, 412, 413, 414, 417, 418, 419, 420, 421, 670, 761, 763, 772, 773, 792, 796, 798, 226, 391, 664, 800, 227, 399, 669, 809,
820, 821, 967, 1034, 1035, 1036, 1037, 1040, 1050, 1052, 1053, 1054 Sindicats 6, 186, 191, 194, 195, 208, 210, 211, 212, 213, 248, 714 Sistema de mediaci 1, 2, 14, 24, 29, 58, 60, 63, 64, 65, 87, 112, 130, 214, 226, 234, 241, 257, 258, 262, 280, 281, 282, 285, 304, 307, 499, 508, 536, 555, 556, 581, 635, 729, 733, 735, 742, 743, 754, 755, 766, 768, 770, 786, 809, 829, 833, 834, 868, 869, 875, 917, 919, 921, 938, 1017, 1019, 1020, 1026, 1036 Sistemes alternatius de resoluci de conflictes 144, 145, 261, 1033 Sistemes de suport a la negociaci (NSS) 25, 875, 881, 882, 890, 914 Sistemes multi-agent 886, 921 Societat multicultural 323, 346, 347 Soft law 1, 7, 19, 29, 60, 64, 66, 67, 72, 81, 127, 654, 674, 680, 681, 682, 684, 685, 687, 723, 735, 737, 754, 756, 766, 809, 913 Suspensi del procediment 215, 744, 749, 1046, 1056 Suspensi del procs 227, 394, 396, 397, 1037, 1054 Tcniques de mediaci 48, 141, 169, 221, 301, 338, 447, 548, 552, 593, 664, 704, 718, 738, 743, 744, 793, 1049, 1074 Tcniques de negociaci 124, 170, 216, 240, 1023 Tipologies de mediaci 395, 877, 913 Violncia de gnere 340, 390, 431, 442, 604, 611, 619, 634, 635, 645, 782, 783, 979, 982, 989, 991, 992, 994, 995, 1013, 1044, 1059 Violncia domstica 11, 100, 125, 390, 594, 618, 619, 634, 645, 788, 1029, 1044, 1045 Voluntarietat 6, 60, 106, 107, 108, 128, 134, 139, 147, 162, 194, 195, 207, 208, 215, 216, 220, 227, 237, 238, 244, 245, 252, 259, 279, 279, 282, 283, 286, 287, 288, 307, 325, 349, 350, 354, 356, 376, 387, 413, 441, 503, 524, 550, 571, 615, 697, 701, 761, 763, 766, 771, 772, 773, 774, 775, 778, 779, 785, 798, 800, 801, 803, 819, 822, 823, 1020, 1037, 1039, 1045, 1054 Web 2.0 39, 40, 43, 65, 880, 888, 914
NDEX ONOMSTIC
NDEX ONOMSTIC
Abbott, K. 682, 685 Abrevaya, S. 524, 580 Abril, T. 449, 510 Acland, A. 981, 1011 Aertsen, I. 598, 638 Agranoff, R. 682 Agull, M.S. 434 Alexy, R. 69, 81 Almeda, E. 70, 434 Almirall, J. 449, 511 Alonso, I. , 525, 580 Alonso, L.E. 334, 370 Alonso, M. 222, 223 lvarez Lata, N. 310 lvarez Moreno, M.T. 172, 813 lvarez, G.S. 172 Alzate, R. 317 Amors, M. 317,813 Andrs Ciurana, B. 172, 813 Aneas, A. 517, 525, 580 Anguera, J. 250 Antoniou, G. 886 Araos, B. 443, 511 Arbter, K. 718, 724 Arcas, M. 511 Armadans, I. 422, 432, 434, 517, 518, 523, 580, 598, 607, 639, 817 Armas Hernndez, M. 511 Armengol Medina, J. 1078 Armengol, R. 517 Aubarell, G. 323, 370 Aubert, J.V. 62, 69
Auerbach, J. 90, 114 Austin, J.L. 984, 985, 1011 Axelrod, R. 682, 685 Ayuso, M. 69, 869 Baigorri, J. 525, 580 Bajoit, G. 322, 370 Balaciart, M. 1063, 1078 Balaguer, R. 449, 511 Balanz, I. 434 Ballestn, B. 511 Bandrs, J.M. 755 Bao Len, J.M. 747, 755 Baranowska, O. 29 Barcel, F. 512 Barona Vilar, S. 813, 914, 939 Barral Vials, I. 249, 310 Barret, J.T. 878, 879, 915, 938 Barrington, L. 878, 879, 915, 938 Barsness, Z.I. 869 Bartomeu, N. 580, 581 Barzelay, M. 682 Bash, M.A. 511, 514 Basz, V. 524, 580 Bauman, Z. 322, 370, 684 Bazemore, G. 1031, 1057 Bazerman, M.H. 172 Belknap, J. 1057 Belloso, M. 326, 370 Bentez Jimnez, M.J. 639 Berga, A. 511, 649 Berger, K.P. 896, 915, 939 Bergua, A. 249, 314
Berman, G. 114, 117, 126 Bernal, T. 433 Berra, S. 525, 580, 581 Binaburo, J. 448, 511 Birnbaum, P. 69, 81 Blanch, A. 222, 311, 557, 580, 683, 727, 755, 813, 816, 817, 914 Blanco Carrasco, M. 258, 278, 310, 814, 915 Blankenburg, E. 38, 69, 104, 114 Blanquer Criado, D. 755 Blasco, E. 869 Blaya, C. 422, 511 Blesa, C. 63, 653 Bogdanovych, A. 915 Bolaos, I. 382, 432, 433, 814, 968 Bonaf-Schmitt, J.P. 75, 327, 370, 372, 443, 511, 523, 524, 580 Bonnet, V. 878, 915, 916 Booher, D.E. 683 Boqu, M.C. 442, 443, 448, 511, 606 Bordone, R.C. 140, 171 Bosch Tercero, L. 973 Botana Garca, G. 253, 310 Bottomore, T.B. 323, 371 Boudaoud, K. 915, 916 Boulle, L. 114, 118 Bourgoignie, T.H. 253, 310, 312 Bovens, M. 683, 685 Boyron, S. 738, 739, 755 Braconnier, C. 36, 69 Bradshaw, W. 639 Brandoni, F. 448, 511
NDEX ONOMSTIC
Breslin, B. 447, 512 Brett, J.M. 833, 869 Brooker, P. 1032, 1057 Brugu, J. 63, 653, 684 Brullet, C. 382, 432 Buckle, L. 691, 698, 724 Buckles, D. 691, 724 Bueno, L. 249 Burger, W. 90 Burgess, G. 697, 724 Burgess, H. 697, 724 Burn, A. 580 Bush, R. 324, 326, 370, 371, 372, 433, 638, 649 Bustillo Bolado, R. 755 Busto Lago, J.M. 310 Buti, A. 97, 114 Butts, T. 968 Caballo, V.E. 982, 1012 Calais-Auloy, K. 311, 312 Calcaterra, R.A. 172 Cals, M. 317 Calveras Aug, R. 185 Calvo Soler, R. 62 Cameron, L. 514, 724, 1031, 1057 Camp, B.W. 511, 514 Campos, A. 434, 517 Cano, F. 587, 599, 638, 939 Canyameres, M. 317 Capdevila, M. 249, 258, 311, 638, 650, 916 Capellades, J. 34, 69 Carballo Martnez, G. 755 Carbonell, X. 687, 727, 939, 940 Carlson, E.D. 916 Carod Requesens, A. 83 Carra, C. 511 Carrasco Coria, M.R. 1063, 1078 Carrasco, B. 258, 278, 310, 443, 511, 513, 725, 814, 915, 1078 Carrasco, S. 437, 443, 511, 513 Carulla Bentez, P. 172, 814 Casado, C. 598, 638
Casaas Adam, E. 437, 731 Casanovas, P. 29, 39, 62, 69, 71, 79, 80, 87, 114, 115, 127, 310, 311, 432, 511, 580, 581, 596, 638, 683, 684, 743, 756, 812, 814, 888, 915, 915, 937 Casares, E. 557, 581 Casas Valls, R. 83 Casellas, N. 69, 115, 683, 814, 915, 916 Castells, M. 102, 115, 254, 311, 322, 370, 814 Castells, X. 580 Castiglioni, M. 326, 370 Cazorla Gonzlez, M.J. 311 Cerezo Domnguez, A.I. 639 Cervera, C. 517, 518, 580 Checa, P. 449, 511 Cheng, Y. 980, 1012 Chevallier, J. 739, 755 Child, J. 99, 118, 127, 432, 683, 684, 937 Cilliers, P. 683, 685 Cima, M. 587 Ciurana, A. 172, 517, 813 Clark, B. 1031, 1057 Clark, D. 116, 141, 1031, 1057 Clarke, J. 683 Clermont, K.M. 833, 869 Coates, R.B. 72 Cobb, S. 370, 638, 814 Cohen, S. 638, 682, 683, 685 Collins, H. 302, 311 Comas, A. 449, 511 Commaille, J. 69, 114 Condal Invernon, L. 1063, 1077 Conley Tyler, M. 877, 895, 915, 938 Constantinesco, L.J. 2, 87, 115, 127 Cordobs Milln, E. 249 Cornelius, H. 433, 981, 1012 Corraliza, J.A. 691, 724 Correa, P.V. 443, 511 Costantino, C. 110, 115, 869 Cots, F. 525, 580 Coy, A. 433
Craig, P. 739, 755 Crespo, M. 427 Cruz, M. 38, 70, 119, 449, 511, 1057, 1058 Cunliffe, E. 1031, 1057 Currie, C.M. 523, 524, 580 Daems, T. 598, 638 Damasio, A.R. 979, 981, 1012 Dapena, J. 587, 597, 598, 601, 638, 639, 814 Darder, I. 438 Dav i Fernndez, S. 1015 Davis, W.E. 110, 115, 814 De Diego, R. 222, 523, 580, 981, 983, 1012 Debarbieux, E. 511 Decastello, A. 523, 524, 580 DeGaris, A.H. 1031, 1057 Del Campo, J. 595, 597, 609, 638, 651 Del Rey Guanter, S. 185, 222 Del Rey, R. 511, 513 Delfini, F. 115, 117 Delgado Piqueras, F. 755 Di Masso, M. 687 Di Rosa, R. 370 Daz, L. 29, 69, 80, 310, 812, 814, 916 Daz-Aguado, M.J. 512 Dez Ripolls, J.L. 639 Diez, F. 639 Dez-Picazo Ponce de Len, L. 302, 311, 814, 818 Doak, J. 639 Donahue, J. 683 Donellon, A. 683 Dols, S. 438, 481, 515 Domingo de la Fuente, V. 640, 645, 651, 814 Dormegen, J. 36, 69 Dryzek, J. 683, 685 Dubar, C. 322, 371 Edmondson, A. 981, 1012 Egea Fernndez, J. 725
NDEX ONOMSTIC
Elboj, C. 449, 512 Elejabarrieta, F.J. 597, 639 Ellis, A. 982, 1012 Elorza Ricart, J.M. 580, 581 Emery, R.E. 422, 432 Escalona, M. 916, 939 Esparrica, J. 517, 518, 524, 580 Esping-Andersen, G. 36, 70 Esteban de la Rosa, G. 915, 939 Esteva, M. 915, 920, 937 Esteve, G. 70, 71, 80, 725, 812, 813, 815, 818 Ezeizabarrena, X. 739, 755 Fabra Abat, P. 83 Fbregas, M. 727 Faget, J. 327, 371, 372 Faire, S. 433, 981, 1012 Fajardo Martos, P. 172 Farr, S. 371, 372,1020, 1025 Faulkner, D. 683, 684 Favale, R. 97, 115, 116 Felouzis, G. 444, 512 Felstiner, W.L.F. 870 Fernndez Barrera, M. 375 Fernndez de Benito, M.J. 751, 755 Fernndez Rodrguez, T.R. 725 Fernndez Rozas, J.C. 915, 939 Fernndez, J. 432, 433, 725, 756, 915 Ferrali, L. 903, 917 Ferrari, F. 435 Ferrer, M. 638, 650 Fisas, V. 70, 80 Fisher, R. 70, 140, 171, 372, 433, 595, 639, 648, 683, 814 Fishkin, J. 683, 684 Fiss, O. 115, 117, 814 Fit Guarro, J. 375 Fitzpatrick, J. 870 Flaquer, L. 34, 36, 70, 427, 432 Florensa Toms, C.E. 258, 304, 311 Flores, F. 881, 915 Floyer, A.A. 172 Folch, R. 129, 691, 724
Folger, J.P. 326, 370, 371, 433, 638, 649, 815 Font, J.N. 524, Forester, J. 683 Foucault, M. 322, 371 Fox, C. 683, 684 Freeman, H. 870 Fried Schnitzman, D. 512 Friedman, L. 70, 81, 102, 103, 115, 116, 117 Fritz, C. 62, 72 Fumero, C. 582 Funes, J. 512, 597, 600, 639, 815 Gabarr, S. 29, 71 80, 311, 731, 873, 1027 Gaebler, T. 683 Gagnebin, M. 915 Galanter, M. 69, 114, 115, 117, 126, 829, 831, 869, 1031, 1057 Galeote, M.P. 172 Galera, N. 29, 69, 71, 80, 372, 432, 435, 756, 943, 949, 1027, 1063 Gallardo, A. 517 Gamero Casado, E. 755 Garca, A. 517 Garca Castao, F.J. 540, 580 Garca Cela, M. 512 Garca de la Cruz, J.J. 38, 1057, 1058 Garca Espaa, E. 639, 647 Garca Fernndez, C. 512 Garca Fernndez, M. 223, 512 Garca Garca, L. 445, 449, 815 Garca Presas, I. 815 Garcia Villaluenga, L. 281, 311, 815 Garcia, G. 310, 334 Garca, O. 580 Garca, P. 433, 580 Garcia-Roqueta, J. 314 Garland, D. 592, 639 Garrido, V. 512, 724, 726 Geddes, D. 141, 171 Genn, V.H. 115, 120
Ghetti, S. 41, 71, 598, 639 Giacomelli, S. 94, 115 Gibbons, Ll.J. 915, 939 Giddens, A. 322, 371 Gili Saldaa, M. 133 Gilmartin, M.A. 691, 724 Gimnez Romero, C. 512, 595, 639 Gimeno, R. 249, 815 Gimeno Sendra, V. 751, 755 Giner, S. 70, 77, 78, 815 Gins i Fabrellas, A. 185 Ginsburg, J.C. 254, 311 Giralt Masana, E. 185 Gispert de Catal, T. 375 Gizzo, V. 97, 98, 115, 128 Glover, J. 422, 432 Goldberg, S.B. 172, 815, 869, 1031, 1057 Goleman, D. 564, 580 Gmez, M.V. 434 Gonzlez Betancor, S. 185 Gonzlez Cano, I. 815 Gonzlez Pillado, E. 258, 311 Gonzlez-Cullar Serrano, N. 815 Gordillo, L. 598, 639, 1061 Gottheil, J. 115, 172, 814 Grcia de, S. 512 Granados Martnez, A. 580 Grau, M. 683 Graves, M. 618, 619, 915 Gray, W. 115, 119 Griffiths, J. 832, 870 Grosch, J.W. 172, 724 Grossi, P. 115, 126 Grossman, J.B. 95, 116, 870 Grover Duffy, K. 172 Grudin, J. 881, 916 Guillamat Rubio, A. 375 Guilln, C. 222, 258, 311, 523, 580, 833, 981, 983, 1012 Guilln, M. 79, 825, 869, 523, 833 Guimer i Galiana, A. 598, 639 Gulliver, P.H. 62, 70 Gutman, A. 679, 683, 684
NDEX ONOMSTIC
Habermas, J. 115, 117, 683, 683 Hage, J. 70, 81 Hajer, M.A. 683, 684 Haley, J.O. 89, 95, 102, 115, 116, 119, 127, 129 Hammond, A.G. 127, 877, 915 Harding, A. 115, 119 Harley, P. 1032, 1057 Harms, J. 915, 916 Harry, P.H. 870 Hart, P.Y. 311, 639, 683, 685 Hartfield, B. 915 Hattotuwa, S. 96, 115 Hausmann, S. 580, 581 Haynes, G.L. 433 Haynes, J.M. 433 Heckscher, C. 683 Hedeen, T. 870 Heifetz, R.A. 683 Helman, C.G. 525, 581 Hendry, R. 445, 446, 512 Hennuy, L. 115, 128 Hensler, D.R. 115, 129 Herraz, M. 326, 371 Herrera del Rey, J.J. 726 Hicks, E. 564, 565, 581 Hicks, J. 564, 565, 581 Highton, E.I. 172 Hinojal Lpez, S. 812 Hoffmann-Martinot, V. 36, 70 Holland, J.H. 683 Holsapple, C.W. 881, 915 Hompanera, M.J. 639, 651 Homs, O. 70, 78 Hondius, E. 311, 314 Honeyman, C. 870 Hood, C. 683 Hopkins, B. 448, 512 Huergo Lora, A.J. 755 Huertas Bartolom, T. 172 Hursh, D. 444, 512 Iacoboni, M. 62, 70 Iannitelli, S. 728
Ibaez, J. 410, 432, 728 Iglesias de Ussel, J. 432 Igual, B. 517, 973, 983, 1012 Innes, J.E. 683 Isla, M. 517 James, D. 444, 512 Jarret, B. 1031, 1057 Jimnez, C. 172, 639, 728, 869 Jimnez, J. 172, 334, 639, 728, 869 Johnson, D.W. 118, 442, 446, 447, 512 Johnstone, G. 70 Jones, T. 371, 433, 638 Kamphausen, W. 525, 581 Kane, J. 446, 512, 513 Karp, D.R. 447, 512 Katsch, E. 939 Kaufmann-Kohler, G. 888, 889, 915, 916, 939 Kawachi, I. 980, 1012 Kawashima, T. 94, 115 Keen, P.G.W. 881, 915 Kelemen, R.D. 115, 119 Kelly, J.B. 422, 432 Kersten, G.E. 882, 916 Kettl, D. 684 Kickert, W. 683, 684 Kitchner, N. 599, 639 Kitzmann, K.M. 422, 432 Kolb, D.M. 172, 433 Kooiman, J. 683, 684 Kopelman, E. 371, 372 Kritz, N. 70, 79, 870 Kritzer, H.M. 870 Kupper Schneider, A. 371, 372 Lai, H. 882, 916 Lane, L. 683, Langer, D. 916 Larriera, G. 983, 1012 Lasheras Herrero, P. 813, 815 Laslett, P. 684
Lauroba, M.E. 29, 70, 71, 80, 129, 310, 311, 511, 812, 813, 815, 818, 916 Lavers, A. 1032, 1057 Lax, D.A. 140, 171, 878 Led, P. 449, 512, 515, 815 Lederach, J.P. 71, 371, 581, 815 Lega, B. 982, 1012 Legrand, P. 115, 119 Leip, A. 1031, 1057 Lemkow, L. 687, 691, 724, 726 Levitas 444, 513 Lewis, C. 691, 724 Lipsky, D.B. 141, 171 Lizana, T. 517 Llerena, Ll. 249 Llevot, N. 454, 513 Llins, R. 329, 330, 371 Llorens, T. 317, 334 Lloyd, G. 447, 512, 513 Lobet-Maris, C. 115, 128 Lodder, C. 878, 917 Lpez Casanovas, G. 683 Lpez de Toro, C. 916, 917, 937 Lpez Gonzalez, J.I. 725 Lpez Gonzlez, R. 71 Lpez Menudo, F. 726 Lpez, S. 432 Lovelle, I. 375 Luque Parra, M. 185 Luque, E. 638 Macaulay, S. 115, 116, 117 Macas, C. 639, 651 Mackay, R. 71, 79 Magre, J. 29, 69, 80, 310, 311, 812, 814, 916 Malaret, J. 172 Malik, B. 326, 371 Maluquer de Motes, C.J. 282 Manzano, J. 422, 432 Maravall, J.A. 684 Mar-Klose, P. 71, 78 Marn, J.A. 761 Marn Lpez, J.J. 71
NDEX ONOMSTIC
Marn, A. 310, 761 Marshall, T. 323, 371, 601, 639 Mart, C. 310, 432, 761 Martn Njera, T. 433 Martn, J. 71, 587, 597, 598, 638, 639, 816 Martn, M. 434, 587, 726 Martnez Chicn, R. 580 Martnez, M. 587 Martnez-Alier, J. 691, 724 Martnez-Otero, V. 444, 513 Mascarell, M. 449, 511 Masucci, A. 737, 738, 739, 740, 755 Mateos, A. 683, 684 Mathis, R.D. 422, 432 Mattei, U. 89, 90, 116, 117 Matthews, S.G. 422, 432 Mauri, J. 42, 43, 223, 756, 757 Maxwell, J. 445, 513, 639, 755 Mayer, B.S. 62, 71, 81, 434 McCarthy, J. 697, 724 McCluskey, G. 447, 512, 513 McCold, P. 639, 648 McCragh, P. 441, 448, 513 McEwen, C.A. 833, 870 McGillis, D. 371, 372 McGuire, M. 682 Medley, P.C. 1031, 1057 Menkel-Meadow, C. 816, 1031 Meny, I. 683, 684 Merryman, J.H. 103, 116, 117, 119 Mestitz, A. 41, 71, 598, 639 Miller, R. 683, 684, 831, 870 Milton Keynes, H. 127 Mir, M. 511 Mitchell, C. 371, 372, 691, 724 Mnookin, R.H. 172 Moffitt, M.L. 140, 171 Mola, B. 517 Monge, E. 517, 526, 581 Monte, M. 683 Montero, R. 917 Montesinos Garca, A. 816 Monti, M. 674, 675, 676, 685
Moore, C. 172, 560, 561, 562, 563, 564, 581, 893, 916 Moreno, E. 172, 311, 375, 721, 813, 816, 870, 1078 Moreno Duran, E. 1063, 1078 Morrone, A. 968 Mourre, C. 97, 116 Muldoon, B. 434 Munn, M. 71, 80, 317, 325, 371, 372, 441, 448, 513, 685, 728, 938 Muoz Garca, C. 813 Muoz, B. 511 Nader, L. 62, 71, 90, 116, 117 Navarro, L. 70, 1025, 1026 Neale, M.A. 172 Newcomer, K.E. 870 Nieto, J.E. 29, 718, 724, 731 Nolan-Haley 129 Noriega, P. 311, 873, 886, 916, 917, 921, 937 Novel, G. 517, 523, 524, 556, 581, 1015, 1019, 1020, 1025, 1026 Oda, H. 116, 119 Olczak, P.V. 172, 724 Oliver, J. 36, 71, 77 Oliveras, J. 77 Ordez Sols, D. 767, 789, 813 Orellana, A. 814 Ortega lvarez, L. 726, 727 Ortega Bernardo, J. 726 Ortega, R. 444, 511, 513, 726, 727 Ortiz Cobo, M. 513 Ortiz Lallana, M.C. 223 Ortiz Pradillo, J.C. 815 Ortiz, I. 454, 869 Ortuo, P. 38, 43, 71, 78, 80, 172, 382, 400, 433, 433, 434, 756, 795, 797, 813, 816, 1079 Osborne, D. 683 Palacin Lois, M. 517 Palau, A. 129 Palma Chazarra, L. 639
Palma Fernndez, J.L. 756 Palomo, J.L. 524, 581 Palou, J. 71, 79 Parsons, C. 525, 581 Pastor, S. 38, 71, 172, 255, 311, 358, 813, 833, 869, 870 Patton, B. 70, 371, 372, 595, 639, 648, 833 Patton, M. 870 Paz Lloveras, E. 257, 311, 888, 916, 939 Peachey, D.E. 599, 639 Peces Morate, J.E. 756, 757 Pea Lpez, F. 310 Peppet, S.R. 172 Perell Scherdel, C. 1063, 1078 Prez Cobos, M. 185 Prez Crespo, M.J. 442, 513 Prez Jimnez, F. 639 Prez Martell, R. 816 Prez Martnez, H. 917 Prez-Perdomo, R. 117 Prez-Salazar Resano, M. 71, 816 Perroton, J. 444, 512 Picker, B.G. 172 Pieira i Brosel, A. 949 Poblet, M. 29, 39, 69, 71, 79, 80, 87, 115, 257, 310, 311, 313, 432, 683, 684, 756, 812, 814, 873, 886, 895, 915, 916, 937, 1027 Poch i Reig, M. 1015 Poltrock, S. 881, 916 Ponferrada Arteaga, M. 437 Posovac, E.J. 833, 870 Potter, P. 116, 117, 119 Potts, A. 513, 514 Prensky, M. 881, 916 Prokopljevi, M. 317, 687 Puebla, C. 687, 726, 727, 740, 756 Puig Llus, L. 375 Puig, I. 249 Puntes, S. 71, 80, 302, 371, 372, 406 Putnam, R. 36, 71
NDEX ONOMSTIC
Ramirez, A. 517, 724 Raymond, B.C. 870 Redorta, J. 71, 80, 517, 888, 916 Rees, C. 89, 116 Requesens, A.C. 83 Reyes, A. 311, 597, 639 Reyes Lpez, M.J. 311 Rhodes, R. 684 Ribas, N. 334 Riddell, S. 512, 513 Rifkin, J. 370, 814, 877, 915 Ros Martn, J.C. 71, 816 Robert, L. 81, 598, 638, 649 Robledo, J. 869 Roca i Trias, E. 379 Rodrguez Aguilar, J.A. 937 Rodrguez Muoz, V.M. 513 Rodrguez Ramos, L. 727 Rodrguez, J. 517 Roger, T.J. 442, 648 Roig, X. 434 Ros, M. 317 Rosell, B. 937 Rosell, M. 653, 937 Rossi, P. 115, 126, 870 Roussel, L. 427 Rovira, E. 685 Rovira, J. 334, 406, 685 Roxin, C. 639 Rubio Prado, R. 513 Rude, D.E. 1031, 1057 Ruiz Alfaro, P. 29, 1027 Ruiz Esparza, J.M. 816 Ruiz Garca, J.A. 133 Ruiz Marn, M.J. 812, 816 Ruiz Olabunaga, J.I. 954, 971 Ruiz-Rico, G. 727 Ruiz, M. 314, 812, 816 Rule, C. 879, 905, 916, 917, 939 Sadler, B. 718, 725 Sez Rodrguez, C. 38, 71, 80, 816 Sez Valcarcel, R. 38, 71, 80, 172, 756, 816
Sagals, M. 250 Sala Franco, T. 223 Sales Salvador, D. 326, 371, 581 Salvador-Carulla, L. 1012, 1014 Salvador Coderch, P. 133 Snchez Alvarez, B. 817 Snchez Gri, J.M. 1027 Snchez Morn, M. 745, 750, 756 Snchez, J. 71, 77 Snchez, L. 587 Snchez, V.M. 116 Sander, F. 90, 870 Sanders, J.R. 870 Sandrock, O. 102, 116, 117 Santos Pastor, I.M. 38 Sarasa, S. 70 Sarat, A. 95, 116, 831, 870 Sarmiento, D. 72, 81, 735, 756 Sarries, L. 557, 581 Sartor, G. 69, 115, 683, 814, 915 Sastre Pelez, A. 817 Sastre, S. 817, 869 Saulo, M. 524, 581 Schellenberg, J.A. 1031, 1057 Scher, E. 833, 870 Schiffrin, A. 115, 172, 814 Schultz, T. 877, 878, 915, 916 Scoble, W. 95 Scott, R. 684 Sebenius, J.K. 113, 116, 140, 171 Seeber, R. 90, 116, 141, 171 Segura, M. 511, 513 Sellers, J. 36, 70 Senden, L. 684, 685 Sendra Montes, J. 375 Serra-Cots, F. 580 Serra, C. 513, 514 Serrano Lozano, R. 727 Serrano Olivares, R. 185 Serrano, G. 383, 422, 433, 806, 813 Serrano, X. 317 Serra-Sutton, V. 525, 581 Serratusell, L. 587 Shapiro, D. 70
Shaw, M.L. 1031, 1057 Sherwin, R. 72 Shorett, A. 697, 724 Sibbitt, E. 115, 119 Sickles-Merchant, C. 833, 869 Sierra, C. 886, 917, 937 Simoff, S. 915 Singer, L.R. 62, 172, 434 Singer, T. 62, 72 Six, J.F. 116, 434, 915 Skjorshammer, M. 524, 581, 582 Snidal, D. 682, 685 Snyder, F. 72, 81 Sol, B. 375, 434, 435 Soldati, N. 97, 116 Soria Verde, M.A. 375 Spencer, D. 93, 116 Spiller, P. 116, 118 Sprague, R.M. 881, 916 Standifer, R.L. 582 Stark, J.B. 582 Stead, J. 512, 513 Stefan, O.A. 72, 81 Stevahn, L. 442, 447, 514 Stiglitz, J. 684 Stoller, S. 557, 582 Suares, M. 371, 372, 434, 595, 639, 649, 817, 968 Subirats, J. 684 Suquet Capdevila, J. 249, 916 Susskind, L.E. 725, 833, 870 Tagg, J. 304, 312 Tamanaha, B. 116, 126 Tamarit, J.M. 310, 761 Tan, P.L. 116 Tanaka, H. 95, 116 Tpia, G. 494, 595, 639 Tarabal, J. 70, 71, 80, 761, 812, 813, 815, 818 Tarrazn Rodn, M. 133 Taylor, A. 433, 817 Teodoro, E. 71, 80, 943, 949, 1027, 1063 Terraza, R. 582 Theidon, K. 72, 79
NDEX ONOMSTIC
Thiessen, E. M. 887, 916 Thoenig, J.C. 683, 684 Thompson, D. 71, 679, 683, 684 Tobo, C. 434 Toharia, J.J. 36 Toledano, C. 525, 582 Torras, S. 1063, 1078 Torregrosa, J.R. 724 Torres Muoz, M. 817 Toms, I. 382, 1058 Torillo Gonzlez, F.J. 817 Tornos Mas, J. 756 Torralba, S. 916 Torre Garca, A. 817 Torrego, J.C. 448, 514, 612, 639 Torres, D. 334, 817 Touzard, H. 172 Towsend, P. 691 Traesch, B.A. 903, 917 Trayter, J.M. 750, 756 Trenczeck T. 639 Trifu, A. 249 Troja, M. 718, 725 Trubek, D.M. 831, 870 Tulumello, A.S. 172 Tyler, T. 870 Uguarte Ballester, X. 582 Umbreit, M. 62, 72, 639 Ury, W. 70, 72, 80, 171, 172, 371, 372, 433, 523, 582, 595, 639, 648, 817, 981, 1012, 1020, 1026
Vacas Garca Alos, L. 727 Valencia, R. 514, 515 Vall Rius, A. 375, 435, 813, 817 Vallribera i Rodrguez, P. 1015 Valls Arnau, J. 756, 757 Van Harmelen, F. 886 Van Loon, F. 831, 832, 833, 870 Vaquer Aloy, A. 808, 813, 824 Varela, A. 449, 514 Vargas Pvez, M. 91, 116, 817 Vargas, C. 91, 116, 582, 817, 833, 870 Varona, G. 598, 634, 640 Vasquez, L. 517 Vergara, J. 517 Vidal Teixid, A. 813, 817 Vidal, A. 310, 724, 761, 789, 813, 817 Vigoriti, V. 98, 117 Vil, R. 595, 587, 609, 638, 651 Vilalta Nicuesa, A.E. 83 Vilardell, S. 517 Vill Taberner, R. 437 Villagrasa Alcaide, C. 802 Villanueva, N. 375, 382, 400, 433, 598, 639, 1078 Vinuesa, M.R. 595, 597, 609, 638, 651 Vinyamata, E. 434, 817, 979, 980, 981, 982, 1012 Viola, I. 70, 71, 80, 310, 761, 775, 812, 813, 815, 817, 818, 916, 1027 Vos, B. 72
Waal, F. 62,72 Wacquant, L. 640 Wagenaar, H. 683, 684, 685 Wagener, R.J. 581 Waldrop, M. 684, 685 Walks, R. 36, 72 Wall, J.A. 523, 582, 1031, 1057 Ware, S. 737, 756 Weedon, E. 512, 513 Weiss, J. 981, 1012 Whinston, A.B. 881, 915 Wholey, J.S. 833, 870 Wilson, P. 881, 917 Winograd, T. 915 Wiseberg, L. 95 Woolf, H. 97, 126, 738 Worthen, B.R. 833, 870 Wouters, Y. 831, 832, 833, 870 Wyer, M.M. 432 Yingling, L.C. 422, 432 Yoshida, M. 95, 117 Young, M. 117, 118, 119, 127, 513 Yss, M. 434, 784, 813, 817, 818 Zanfrini, L. 323, 371 Zapata-Barrero, R. 323, 329, 330, 370, 371 Zehr, H. 640 Zeleznikow, J. 878, 917, 937 Zernova, M. 640 Zongwei, S. 119
NDEX DORGANISMES I INSTITUCIONS
Academy of Family Mediators (AFM) 879 Associaci de Professionals de la Mediaci de Conflictes de Catalunya 958, 1063, 1067, 1076 Agncia Catalana de Consum 7, 54, 75, 76, 249, 795, 908, 947 Agncia de Salut Pblica de Catalunya 1011 Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 957, 972 Ajuntament de Barcelona 319, 331, 332, 334, 370, 958 Ajuntament de Castelldefels 336 Ajuntament de lHospitalet de Llobregat 556 Ajuntament de Reus 336 Ajuntament de Sant Joan Desp 556 Ajuntament de Sant Pere de Ribes 328 Ajuntament de Sant Vicen de Castellet 354 Ajuntament de Terrassa 10, 365, 373, 1021, 1076 Ajuntament del Prat de Llobregat 328, 728 ALTER-Serveis Integrals de Mediaci 317, 328, 337 American Arbitration Association (AAA) 5, 90, 91, 140, 141, 142, 143, 171, 182, 327, 879 American Bar Association (ABA) 91, 129 ARC Mediaci Ambiental 687 Associaci Alemanya de Treball Social, Dret Penal i Poltica Criminal (DAP) 99 Associaci Internacional de Desenvolupament 118 Associaci Catalana de Mediaci i Arbitratge 599, 601 Associaci Catalana de Municipis i Comarques 757 Associaci de Consumidors de la Provncia de Barcelona 261, 265, 314 Associaci de defensa dels Consumidor de Productes Financers -ADICAE 261, 276, 313 Associaci pel Benestar i el Desenvolupament 602, 947 Associaci per a lAutoregulaci de la Comunicaci Sectorial 156
Associaci per la Promoci de Serveis per a la Mediaci (APSM) 1071, 1074, 1075 Associaci Salut i Famlia (SiF) 14, 56, 517, 519, 531, 532, 540, 541, 583 Cambra de Comer de Barcelona 137, 140, 146, 151, 152, 169, 1076 Cambra de Comer, Industria i serveis dAgadir 117 Cambres de Comer de Catalunya 53, 144 Cambres Oficials de Comer 134, 144, 171 Casa Elizalde de lAjuntament de Barcelona 958 CatSalut 13, 56, 517, 521, 522, 525, 528, 529, 531, 554555, 556, 577, 580, 581, 582, 1012 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya 11, 375, 385, 388, 390, 429, 434, 435, 787, 789, 790, 791, 792, 793, 798, 822, 949, 951, 953, 955, 957, 1050, 1058 Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada (CEJFE) 57, 69, 71, 76, 77, 310, 370, 433, 511, 581, 599, 612, 638, 639, 787, 812, 813, 814, 818, 954, 968, 972, 1026, 1073 Center for Information Technology and Dispute 915, 939 Center for Mediation and Conflict Resolution (CMCR) 879 Centre dInvestigaci per la Pau Gernika Gogoratuz 442 Centre de mediaci Comunitria del Consell Comarcal de la Selva 343 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya 11, 375, 385, 388, 390, 429, 434, 435, 787, 789, 790, 791, 792, 793, 798, 822, 943, 949, 951, 953, 955, 957, 1050, 1058 Centre de Mediaci en Dret Privat del Departament de Justcia 1056, 1069, 1071 Centre de Mediaci Familiar 386, 390, 398, 400, 405, 409, 422, 434, 792, 793, 830, 858, 871, 947, 955, 968, 1032, 1071, 1074 Centre de Mediaci, Arbitratge i Conciliaci 151, 225 Centre Europeu dEstandarditzaci 895
Centre Europeu del Consumidor 255, 260, 288 Centre for Business Arbitration 120 Centre for Dispute Resolution 5, 120 Centre for Effective Dispute Resolution (CEDR) 183 Centres dInformaci al Consumidor 259 Centro de Innovacin Educativa (CIE-FUHEM) 455, 511, 513 Centre de Mediaci de Dret Privat de Catalunya (CMDPC) 11, 375, 385, 388, 390, 429, 434, 435, 787, 789, 790, 791, 792, 793, 798, 822, 943, 949, 951, 953, 955, 957, 1050, 1058 Collegi dEducadores i Educadors Socials 385, 822, 954, 959, 1063, 1065, 1067, 1070, 1074, 1078 Collegi de Diplomats en Treball Social 385, 954, 959 Collegi de Pedagogs de Catalunya 954, 1063, 1065, 1067, 1071, 1072, 1074 Collegi Oficial de Psiclegs 11, 332, 385, 405, 954, 1063, 1065, 1067, 1073, 1078 Collegis dAdvocats de Barcelona 399, 818, 870, 1063, 1065, 1067, 1069 Comisin de Mediacin del Foro por la Justicia 433 Comissi de Mediaci de lICAC 1050 Comissi Europea 39, 40, 80, 98, 106, 123, 129, 138, 143, 254, 255, 256, 257, 260, 283, 305, 306, 312, 313, 598, 674, 683, 747, 766, 774, 779, 819, 824, 888, 915 Comissi Jurdica Assessora 793, 819, 823 Comissi Obrera Nacional de Catalunya 191, 194 Comissi Tcnica de la Federaci de Municipis de Catalunya 298 Comit de les Regions 39, 40, 79 Comit Econmico y Social Europeo 770 Commercial Mediation Centre 120 Comunitat Prctica de Mediaci Penal Juvenil 598, 607, 638, 650 Confederaci Hidrogrfica de lEbre 713, 714 Consejo General del Poder Judicial 36, 37, 57, 69, 70, 71, 166, 167, 168, 171, 172, 183, 311, 382, 400, 433, 755, 773, 812, 816, 817, 869, 870, 1058 Consejo Superior de Investigaciones Cientficas 917 Consell de Consumidors i Usuaris 261 Consell de la Comissi Nacional de la Competncia 747, 748 Consell de la Uni Europea 641, 956 Consell de Relacions Laborals de Catalunya 185 Consell de Vint 145
Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya 1050, 1063, 1067, 1068 Consell General del Poder Judicial 26, 137, 153, 165, 381, 735, 788, 830, 848, 850, 851, 853, 854, 1031, 1032 Consell General de lAdvocacia Espanyola (CGAE) 69, 78, 433, 813, 816 Consell Superior de la Cooperaci 763, 765, 769, 794, 799, 817, 822, 823 Consolat de la Casa Llotja de Mar 144 Consolat de Mar 4, 134, 140, 144, 145, 146, 169, 171 Consorci dEstudis, Mediaci i Conciliaci a lAdministraci Local (CEMICAL) 6, 186, 192, 223, 742, 756, 757, 783 Consorci Sanitari de Terrassa 527, 554, 555, 556, 1015, 1017, 1021, 1023 Cos Superior Jurdic de Secretaris Judicials 1049 Cosmocaixa 43, 74, 75, 77, 80, 383 Court of International Arbitration (LCIA) 120, 183 CPR Institute for Dispute Resolution 91 Defensor de la Ciutadania de Cambrils 665 Defensor de la Ciutadania de Girona 666 Defensor de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet 665 Defensor de la Ciutadania de Tortosa 665 Defensor de la Ciutadania de Vilanova i la Geltr 665 Defensor del Ciutad dArenys de Mar 665 Defensor del Ciutad de Granollers 665 Defensor del Ciutad de Matar 665 Defensor del Ciutad de Ripollet 666 Defensor del Ciutad de Salt 665 Defensor del Ciutad de Sant Jaume dEnveja 665 Defensor del Pueblo 511, 755 Defensor del Vilat-Vilatana dArgentona 665 Defensors Locals de Catalunya 664 Departament dInnovaci 957 Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci 638 Departament de Justcia 11, 15, 29, 42, 43, 44, 55, 56, 69, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 224, 328, 370, 375, 378, 384, 385, 386, 388, 390, 399, 400, 402, 405, 409, 422, 429, 433, 581, 587, 587, 598, 599, 601, 602, 603, 604, 605, 608, 609, 610, 613, 614, 615, 617, 638, 647, 648, 673, 683, 761, 777, 787, 799, 812, 813, 814, 815, 818, 820, 869, 909, 955, 956, 857, 968, 1026, 1050 Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques 714
Departament de Salut 517, 519, 522, 528, 531, 532, 539, 540, 553, 554, 555, 556, 577, 580, 583, 986, 1011, 1012, 1015, 1021, 1025, 1026 Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 186, 194 Departament dEconomia i Finances 259 Diputaci de Barcelona 9, 42, 54, 57, 71, 263, 270, 317, 319, 321, 327, 328, 329, 329, 330, 334, 335, 337, 354, 369, 370, 371, 372, 375, 538, 725, 727, 729, 757, 943, 949, 951, 954, 968 Direcci de Serveis de Prevenci de lAjuntament de Barcelona 334 Direcci General dArquitectura i Paisatge 728 Direcci General dExecuci Penal 44, 56, 601 Direcci General de Comer del Departament dIndstria Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya, 144 Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques del Departament de Justcia 29, 761 Direcci General de Participaci Ciutadana de la Generalitat de Catalunya 671 Direcci General de Presons de la Generalitat de Catalunya, 44 Direcci General de Sanitat i Consum de la Comissi Europea 257 Dispute Management, S.L. 133 Electronic Consumer Dispute Resolution (ECODIR) 98, 120, 122, 894, 905, 918, 920, 938, 939, 940 Environmental Protection Agency (EPA) 737, 738 Espai Europeu dEducaci Superior (EEES) 957, 972 Espai per a la Prevenci i Resoluci Alternativa de Conflictes (E-PRAC) 14, 520, 527, 542, 553, 556, 557, 558, 559, 564, 567, 568, 577 European Association of Craft, Small and Medium-Size Enterprises (UEAPME) 143 European Company Lawyers Association (ECLA) 143 European extrajudicial Network (EJJ-Net) 255 Facultat de Dret de Harvard 90, 648 Federaci dEntitats Ecologistes de Catalunya 693 Federaci de Municipis de Catalunya 298, 299, 757 Federaci de Serveis a la Ciutadania de CCOO 757 Federaci Europea de les Associacions de la Indstria Farmacutica (EFPIA) 155 Federal Conciliation Service 878 Federal Deposit Insurance Corporation 833, 869 Federal Mediation and Conciliation Service 878
Foundation for the Prevention and Early Resolution of Conflict (PERC) 141 Fundaci Assaig 557 Fundaci Bofill 33, 69, 71, 77 Fundaci Bosch i Gimpera 406, 1073 Fundaci Carles Pi i Sunyer 9, 29, 43, 44, 54, 57, 72, 73, 74, 75, 151, 333, 335, 400, 401, 402, 403, 404, 405, 406, 407, 408, 517, 727, 971, 974, 1027, 1076 Fundaci la Caixa 70, 74, 434, 541, 583 Fundaci Privada Carmen y Maria Jos God 43, 417 Fundaci Privada Institut de Recerca de lHospital Universitari Vall dHebron 541 Fundaci Sant Lltzer 1021 Fundaci Surt 56, 517, 519, 531, 532, 540, 541, 542 Fundaci Universitria Iberoamericana 958 Gabinet dEstudis Socials i Opini Pblica (GESOP) 149 General Accounting Office 737 Generalitat de Catalunya 11, 44, 49, 55, 56, 57, 70, 71, 77, 144, 186, 194, 224, 259, 310, 311, 323, 324, 328, 370, 371, 385, 432, 433, 438, 448, 457, 458, 503, 504, 511, 512, 519, 524, 531, 539, 540, 553, 554, 556, 580, 581, 582, 583, 587, 598, 599, 601, 605, 608, 638, 668, 671, 675, 683, 725, 767, 815, 824, 830, 843, 869, 870, 909, 916, 954, 956, 957, 986, 1012, 1015, 1021, 1025, 1026, 1050, 1051, 1052, 1061, 1069, 1076 Gestin Integral del Conflicto S.L. 328, 338 Grup de Recerca i Estudi de Conflictes 328 Grupo Europeo de Magistrados por la Mediacin de Espaa (GEMME) 43, 71, 74, 75, 383, 1033, 1058, 1081, 1083 IERMB - Institut dEstudis Regionals i Metropolitans 36, 70 Institut Catal dEstadstica 34, 265 Institut Catal de la Salut (ICS) 517, 526, 554, 989 Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) 26, 151, 152, 182, 539, 581, 649, 840 Institut dEstudis de la Salut (IES) 540 Institut dInvestigaci en Intelligncia Artificial 44, 917 Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA) 44, 687 Institut de Dret i Tecnologia (IDT-UAB) 29, 43, 44, 73, 74, 349, 638, 731, 873, 943, 949, 953, 973, 1027, 1063 Institut de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP) 44, 653, 959
Institut de mediaci de la Cambra de Comer 98 Institut de Seguretat Ciutadana 517 Institut Nacional dEstadstica (INE) 34, 35, 36, 78, 198, 248, 840, 1006 Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) 986, 988, 990, 1011, 1013 Institut per a la Mediaci i la Resoluci de Conflictes 90, 648 Institute for Restorative Practices 448, 648 Institute on Conflict Resolution at Cornells School of Industrial and Labor Relations 141 Instituto Nacional de Consumo 310 International Bar Association (IBA) 101 International Finance Corporation (AoMBiH) 98 International Institute for Restorative Practices 448, 648 Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) 259, 261, 262, 263, 264, 265, 268, 269, 270, 272, 273, 274, 276, 277, 286, 287, 288, 292, 302 Junta Arbitral de Consum de LHospitalet 249 Junta dArbitratge i Mediaci 129, 763, 765, 776, 781, 793, 794, 799, 819, 823 Juntes Arbitrals de Consum 258, 259, 261, 776, 795, 947 Mediaci i Convivncia, S.L. 328 National Alternative Dispute Resolution Advisory Council (NADRAC) 92 National Association for Mediation in Education (NAME) 442 National Center for Dispute Settlement 90, 879 National Center of Technology and Disputes Resolution (NCTDR) 118 National Centre for Restorative Justice in Education 448 National Institute for Dispute Resolution (NIDR) 442 Obra Social la Caixa 43, 70, 71, 76, 78, 224 Observatori de Mediaci de la Universitat de Barcelona (ODM) 517, 527, 528, 554, 556, 1015, 1022 Observatorio de la Delincuencia (ODA) 639 Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) 249, 261, 314 Organitzaci Internacional del Treball (OIT) 983, 986 Parlament Europeu 4, 19, 41, 123, 126, 128, 129, 134, 138, 169, 170, 189, 224, 260, 294, 304, 310, 312, 668, 735, 754, 823, 956 Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) 191
Residncia Collblanc Companys Socials 557 Residncia Francisco Padilla 557 Restorative Justice Consortium 448 Serveis de Mediaci Social S.L. 328 Serveis dInformaci Mediadora (SIM) 386 Serveis dOrientaci Mediadora (SOM) 386 Servicio de Orientacin y Mediacin de la Infancia y de la Adolescencia (SOMIA) 415, 416, 417 Sndic de Greuges de Catalunya 12, 16, 45, 56, 340, 388, 514, 655, 659, 660, 661, 662, 663, 664, 666, 684, 685, 706 Sndic de Greuges de LEscala 665 Sndic de Greuges de Rub 665 Sndic de Greuges de Tiana 666 Sndic de la Vila dArenys de Munt 665 Sndic defensor de la Ciutadania 665 Sndic Defensor de la Ciutadania de Badalona 665 Sndic Municipal de Greuges de Cornell de Llobregat 665 Sndic municipal de Greuges de Figueres 665 Sndic municipal de Greuges de Gav 666 Sndic municipal de Greuges de La Seu dUrgell 665 Sndic municipal de Greuges de Lleida 655 Sndic municipal de Greuges de Palams 665 Sndic municipal de Greuges de Sabadell 665 Sndic municipal de Greuges de Sant Boi 665 Sndic municipal de Greuges de Sant Cugat del Valls 665 Sndic municipal de Greuges de Sant Feliu de Guxols 665 Sndic municipal de Greuges de Sant Feliu de Llobregat 665 Sndic municipal de Greuges de Sant Jordi Desvalls 665 Sndic municipal de Greuges de Tarragona 665 Sndic municipal de Greuges de Viladecans 666 Sndic Personer de Mollet del Valls 666 Sndica de Greuges de Barcelona 666 Sndica de Greuges dIgualada 665 Sndica municipal de Greuges de Manlleu 665 Sndica municipal de Greuges de Reus 666 Sndica municipal de Greuges de Terrassa 665 Sndica municipal de Greuges dUlldecona 665 Sndica municipal de Greuges de Vilafranca del Peneds 665 Sndica municipal de Greuges de Vilanova del Valls 666 Small Claim Mediation Service 303 Societat Catalana dOrdenaci del Territori 693, 725 Society of Professionals in Dispute Resolution (SPIDR) 879 Solomediacion 958, 968, 972
Uni Consorci i Formaci (UCF) 538, 583 Uni de Consumidors de Catalunya (UCC) 261, 314 Universitat Autnoma de Barcelona 44, 74, 406, 433, 724, 953 Universitat Catlica de Leuven 257 Universitat dEdimburg 447 Universitat de Barcelona 44, 317, 406, 434, 517, 527, 528, 532, 554, 556, 577, 587, 727, 825, 1015, 1021, 1022, 1026, 1027 Universitat de Girona 407 Universitat de Leuven 598 Universitat de Lleida 406 Universitat de Lle 958
Universitat de Vic 538, 958, 972 Universitat del Pas Basc 958 Universitat Nacional Educaci a Distncia 407 Universitat Oberta de Catalunya 44, 83, 311, 1012 Universitat Pompeu Fabra 44, 133, 317, 407 Universitat Ramon Llull 407 Universitat Rovira i Virgili 406 Xarxa de Centres de Consum Europeu (ECC-Net) 255, 260, 313 Xarxa Hospitalria dUtilitzaci Pblica ( XHUP) 13, 26, 529, 531, 532, 533, 534, 558 Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC) 448, 512, 515, 909, 940
ndex de taules, figures, grfics i mapes
NDEX DE TAULES, FIGURES, GRFICS I MAPES
Bloc I
Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura
Taula 1. Evoluci de la poblaci estrangera. Total de Catalunya (1990-2010) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Evoluci dels divorcis i separacions, Catalunya (2007-2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Evoluci dels concursos als Jutjats Mercantils, Catalunya (2007-2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Partidaris per jurisdiccions de potenciar la mediaci (sota tutela judicial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Entitats de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Entitats de formaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. La part mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Las parts mediades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Parts vinculades indirectament amb la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. Les actuacions de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. A ctuacions complementries o de suport a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Les conseqncies de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Eines utilitzades per a lanlisi quantitativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Enquestes i qestionaris a empreses i bufets dadvocats de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. M ediacions i conciliacions dutes a terme al 2008 pel Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) i Departament de Treball de la Generalitat (DTG) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 16. Total casos tractats lany 2008 per lAgncia Catalana de Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 17. Qestionari a entitats amb actuacions mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 18. Estudi preliminar a les entitats locals a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 19. Qestionari a les entitats amb actuacions mediadores a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 20. E xplotaci de la base de dades del Centre Mediaci Familiar de Catalunya (CMFC). Casos tractats lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 21. Qestionari a mediadors registrats al CMFC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 22. Qestionaris de satisfacci dels usuaris consultats lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 23. Qestionari a entitats participants al PCME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 24. C onsulta base de dades Unitat de Suport a la Convivncia Escolar (USCE), Departament dEducaci. Curs 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 25. Qestionari breu adreat a CAPs i Hospitals de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 26. Qestionari extens adreat a tots els CAPs i Hospitals amb actuacions mediadores . . . . . . . . . . . . Taula 27. Mediaci intercultural. Total casos tractats lany 2008 pel PDI, SiF i SURT . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 37 37 38 50 51 51 51 51 52 52 52 53 53 53 54 54 54 54 55 55 55 55 55 56 56 56
Taula 28. Mediaci de menors i dadults. Total casos tractats al 2008 pel Programa de Mediaci i Reparaci Penal a la Jurisdicci Ordinria (PMRP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 29. Mediaci adults. Total casos tractats al 2008 pel Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT) Taula 30. Total casos tractats al 2008 pel Sndic de Greuges de Catalunya (SGC) i pels Sndics Locals (SL) . Taula 31. Qestionari a ajuntaments de Catalunya de ms de 10.000 habitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 32. Anlisi dades del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Total dassumptes tractats a Catalunya durant el perode 2006-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 33. Anlisi dades pressupostos totals de lAdministraci de Justcia a Catalunya durant el perode 2006-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 34. Enquesta sobre loferta destudis en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 35. Qestionari a magistrats de lAdministraci de Justcia a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 36. Enquesta a responsables jurdics dels equips dinvestigaci del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 37. Sntesi de tcniques qualitatives utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 38. Tcniques qualitatives utilitzades per ET . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Evoluci de la poblaci estrangera a Catalunya 2000-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Evoluci de la poblaci estrangera per provncia (2000-2010) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 1. Percentatge de poblaci de nacionalitat estrangera per comarca respecte del total de la poblaci de nacionalitat estrangera, Catalunya (2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 2. Percentatge de poblaci de nacionalitat estrangera per comarca respecte la poblaci total de la comarca, Catalunya (2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. Coordinaci dels Paquets de Treball (PT) i dels Equips (ET) del Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 2. Organigrama de la relaci entre Equips de Treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 3. Pirmide del sistema regulatori de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 4. Dinmica del sistema de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 5. Dimensions del sistema de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 6. Pirmide multidimensional i multinivell del sistema de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Equips de Treball per mbits de recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 2. Tipologia bsica de la resoluci alternativa de conflictes i estructura de la mediaci . . . . . . . . . . . Quadre 3. Tipus de regulaci: classificaci dels mecanismes de governabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex Quadre 1. Reunions i Actes del Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
56 56 56 57 57 57 57 57 57 59 59 34 35 35 36 42 45 63 64 65 65 44 61 67
72
Captol 2. Un estudi de dret comparat en matria de mediaci

Diagrama 1. Fases del procs comparatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Taula de procediments de resoluci de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 105
Bloc II
Captol 3. La mediaci empresarial
Taula 1. Casos ingressats en els jutjats mercantils (en nombre) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
Taula 2. Formes dintervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Nivell de gesti de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Temps i cost de resoluci dun conflicte valorat en 200.000 euros mitjanant un procediment judicial i un procediment de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Empreses entrevistades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Empreses que han sentit parlar de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Pregunta 1 Enquesta de clima empresarial de Catalunya. II trimestre del 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Pregunta 2 Enquesta de clima empresarial de Catalunya. II trimestre del 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Procediments de denncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. Concursos presentats per TSJ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. Concursos presentats per provncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Execucions hipotecaries presentades per TSJ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Execucions hipotecaries presentades per provncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Casos ingressats jutjats mercantils / nombre dempreses (rtio en casos per cada 1000 empreses) Diagrama 1. Procediment de mediaci empresarial. Fase de premediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 2. Procediment de mediaci empresarial. Fase de mediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ANNEXOS Annex 1. Enquesta realitzada a empreses catalanes Taula 1. Persona encarregada dels temes jurdics o de personal de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Crrec de la persona entrevistada, quan forma part de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Any de fundaci de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Nombre de treballadors assalariats de lempresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Ubicaci de les empreses entrevistades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Empreses que han sentit parlar i han utilitzat la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Nombre de mediacions que han dut a terme les empreses que han utilitzat la mediaci durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Causa ms freqent dels conflictes entre les empreses que han utilitzat la mediaci i altres empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Costos de la mediaci en comparaci amb els litigis que arriben als Tribunals de Justcia . . . . . . . Taula 10. I ncentius de les empreses que han sentit parlar de la mediaci a la seva utilitzaci per a la resoluci de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. S egons les empreses que no han utilitzat la mediaci interna, oportunitat dimplementar algun tipus de mediaci per a conflictes entre lempresa i el personal o entre el personal de la prpia empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 3. Resultats de lenquesta realitzada a despatxos dadvocats Taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
139 142 143 149 150 151 152 158 165 166 167 167 137 159 161
173 173 173 173 174 174 174 175 175 176
176
178
Captol 4. La mediaci en lmbit laboral

Taula 1. Nombre de mediacions efectuades pel TLC i DT el 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Evoluci de mediacions presentades davant del TLC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Evoluci de mediacions presentades davant del DT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 195 196
Taula 4. Dimensions de les mediacions collectives efectuades pel DT el 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Dimensions de les mediacions individuals efectuades pel DT el 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Dimensions de les mediacions (individuals i collectives) efectuades pel TLC el 2009 . . . . . . . . . . . Taula 7. Mediacions DT segons demarcaci territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Mediacions TLC segons demarcaci territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Mediacions individuals segons motiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. Mediacions individuals del DT segons sector econmic dactivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. Mediacions collectives i individuals del DT segons forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Mediacions collectives i individuals efectives del DT segons forma dacabament . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Mediacions individuals del DT segons motiu i forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Mediacions individuals del DT segons motiu i forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. Mediacions individuals efectives del DT segons motiu i forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 16. Mediacions del TLC segons forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 17. Mediacions efectives del TLC segons forma dacabament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 18. Mediacions collectives del TLC segons forma dacabament i segons si hi ha hagut vaga . . . . . . . . Taula 19. Mediacions collectives del TLC amb avinena entre les parts i vaga o no . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 20. Mediacions efectives i finalitzades amb avinena efectuades pel TLC i DT el 2009 . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Evoluci de mediacions presentades davant del DT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Mediacions efectuades pel TLC el 2009 segons la dimensi de les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Procediments del TLC segons motiu del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Procediments del TLC segons sector econmic i dactivitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Organigrama: rgans de mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama del procediment de mediaci laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FITXA TCNICA TREBALL QUALITATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ANNEXOS Annex III. Dades agregades entrevistes en profunditat Taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex IV. Dades agregades qestionaris Taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
197 197 197 199 199 200 201 203 203 204 204 205 205 205 206 206 207 196 198 200 201 193 218 211
229
234
Captol 5. La mediaci en lmbit del consum

Taula 1. Ens dels quals es disposa dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Ens amb actuacions mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Mediacions per tipus dens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Mediacions per sectors (mediaci institucional) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Mediacions per sector (mediaci privada) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Total de mediadors per ens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Procedncia dels mediats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Resultats de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 263 265 267 268 269 272 274
Taula 9. Nombre de mediacions de consum a Catalunya per sectors a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 1. Nombre dentitats mediadores a Catalunya (2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 2. Nombre de mediacions a Catalunya (2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Nombre de mediacions de consum a Catalunya per sectors a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Procs de mediaci a lAgncia Catalana del Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
275 264 266 275 290
Bloc III
Captol 6. Mediaci ciutadana i comunitria
Taula 1. Tipologia i nombre dintervencions. Servei de Mediaci Intercultural de Barcelona . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Univers destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Tipus de mediacions segons institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Nombre total de mediacions durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Nombre de mediacions per tipus de mediaci durant lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Nombre de mediacions per tipus dentitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Empreses que presten serveis als ens locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Nivell de formaci dels mediadors per tipus de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Nombre de persones mediades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. N acionalitat de les parts duna mediaci per tipus de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. P rotocols definits per sollicitar, acceptar, derivar o tancar les mediacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Protocols existents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Conflictes mediats i no mediats en els serveis de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Llocs on shan produt els conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. A cceptaci de les sollicituds de mediaci segons tipus de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 16. Origen de les sollicituds de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 17. Resultats de les mediacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 18. Resultats de les mediacions per tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 19. Nombre daccions que afavoreixen la cultura de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 20. Nombre total dhores de conferncies o xerrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 21. Normes o protocols que defineixin el preu de la tarifa de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Any dinici de lunitat especialitzada en gestionar mediacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 1. Mapa dels serveis de mediaci ciutadana-comunitria i intercultural a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. La dimensi tica en la mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Les dues visions de la mediaci intercultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 2. Els quatre focus de la mediaci ciutadana i comunitria a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 3. Grups de discussi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 4. Entrevistes semiestructurades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 5. Processos de mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 6. Funcions i rol del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 335 336 336 336 337 337 338 339 339 339 339 340 341 341 341 342 342 343 343 343 337 353 324 325 328 334 334 355 364
Quadre 7. Tipologia de conflictes en mediaci ciutadana i comunitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 1. Processos en mediaci comunitria i ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 2. Processos en mediaci comunitria i ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 3. Processos en mediaci comunitria i ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 4. Processos en mediaci comunitria i ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 5. Processos en mediaci comunitria i ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
366 354 357 359 361 362
Captol 7. La mediaci en lmbit familiar

Taula 1. Expedients tractats (sollicituds de les parts + derivacions de jutjats) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Resultats de les derivacions de jutjats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Sollicituds de mediaci segons el seu origen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Iniciativa en la presentaci de la sollicitud: conjunta o unilateral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Sollicituds amb inici dactuaci mediadora a lany 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Edat de les persones sollicitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Nacionalitat de les persones sollicitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Assistncia jurdica gratuta de les persones sollicitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Relaci entre les parts que han sollicitat mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. Total mediacions amb fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. Nombre de fills de les parts sollicitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Edat dels fills de les parts sollicitants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Tipus de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Objecte de mediaci parcial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. Durada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 16. Durada del procs de mediaci des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 17. Mediacions finalitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 18. Nombre de sessions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 19. Distribuci de les sessions per mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 20. Resultat segons el nivell dacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 21. Durada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci . . . . . . . . . Taula 22. Durada del procs de mediaci des de la data de linici de la mediaci fins a la data de finalitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 23. Mediacions finalitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 24. Nombre de sessions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 25. Distribuci de les sessions per mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 26. Resultat segons el nivell dacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 27. Durada del procs de mediaci des de la data de la sollicitud a la data de finalitzaci . . . . . . . . . Taula 28. Durada del procs de mediaci des de la data de linici fins a la data de finalitzaci . . . . . . . . . . . Taula 29. Mediacions finalitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 30. Nombre de sessions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 31. Distribuci de les sessions per mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 32. Resultat segons el nivell dacord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391 391 391 391 391 392 392 392 392 393 393 393 393 393 394 394 394 395 395 395 395 395 396 396 396 396 397 397 397 397 397 398
Taula 33. Evoluci de mediacions i expedients oberts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 34. Derivacions judicials (2002-2009) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 35. N ivell dacord en les mediacions familiars acabades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 36. N ombre de mediacions segons la relaci entre les parts del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 37. Forma de realitzar les mediacions familiars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 38. Mediacions segons lorigen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 39. M ediacions en funci del nombre de persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 40. N ombre de sessions que ha realitzat la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 41. T emps promig de durada des de linici fins al final de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 42. Remuneraci de la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 43. Edat de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 44. Trams dedat de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 45. Sexe de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 46. Nacionalitat de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 47. Titulaci de la formaci en mediaci de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 48. Universitat o instituci responsable del curs ms rellevant en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 49. Taula dhores de formaci en mediaci per persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 50. Grau de formaci de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 51. Centre universitari de formaci de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 52. Experincia en la mediaci com a persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 53. Experincia en mediaci familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 54. Nombre de mediacions familiars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 55. Total de mediacions realitzades com a persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 56. La mediaci com a activitat principal de la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 57. Persones mediadores que han intervingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 58. Nombre de mediacions que han realitzat les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 59. Professi de la persona mediadora que ha participat en cada mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 60. Total de persones mediadores per sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 61. Taula dactuacions en un cas no judicialitzat de divorci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 62. Actuacions en un cas de convivncia pares/fills . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 63. Actuacions en un cas de convivncia entre germans (tenir cura dels pares) . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Nmero de casos presentats als tribunals espanyols en matria de divorcis i separacions del 2004 al 2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Expedients oberts del CMFC durant el perode 2002-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Mediacions del CMFC acabades durant el perode 2002-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Derivacions judicials durant el perode 2002-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. Nombre de sessions que ha realitzat la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 6. Temps promig de durada des de linici fins al final de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 7. Trams dedat de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 8. Trams dhores de formaci en mediaci per persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 9. Any en qu les persones mediadores van acabar la formaci en mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 10. Formaci bsica de les persones mediadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 11. mbits dactuaci com a persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 12. Activitat principal de la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
398 399 400 400 400 401 401 401 402 402 403 403 404 404 404 405 405 406 406 407 407 407 408 408 409 409 409 410 420 421 421 381 398 398 399 401 402 404 405 405 406 407 408
Grfic 13. Any dinici de lactivitat de la persona mediadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 14. Proporci del lloc de naixement dels participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 15. Freqncia dels motius de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 16. Freqncia dels acords . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 17. Collegi Professional dels mediadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 18. Freqncia de resoluci dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 19. Puntuacions mitjanes de cada tem especfic del CSM-C . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 20. Puntuacions mitjanes de cada tem global del CSM-C . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 1. Distribuci comarcal SIMs a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mapa 2. Distribuci comarcal SOMs a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
408 423 424 424 424 425 425 425 386 386
Captol 8. La mediaci en lmbit escolar

Taula 1. Nombre de centres enquestats sobre el total de centres deducaci secundria pblics per Delegaci Territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Perfil dels centres enquestats: composici i grandria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Tipologia de casos atesos per la USCE, curs 2008-09 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Evoluci de ladhesi i la participaci dels centres al Programa de Convivncia i Mediaci del Departament dEducaci de la Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Activitats relacionades amb la introducci de la mediaci al curs 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Distribuci de les prctiques dincorporaci de la mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. Proporci de conflictes per als quals es fa s de la mediaci als centres escolars per tipus de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 6. Mediacions realitzades als centres escolars per tipus de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 7. Proporci de centres que utilitzen la mediaci per conflictes entre els actors implicats . . . . . . . . . . Grfic 8. Nombre total de mediadors segons rol als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 9. Nombre total de mediats segons rol als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 10. Proporci dalumnes mediadors i alumnes mediats per sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 11. Proporci dalumnes mediadors i alumnes mediats per nacionalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 12. Sessions del procs de mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 13. Durada de les sessions del procs de mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 14. Durada del procs de mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 15. Mediacions realitzades als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 16. Mediacions finalitzades amb acord escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 17. Mediacions finalitzades amb acord no escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 18. Tipus de formaci en mediaci del professorat mediador dels centres escolars . . . . . . . . . . . . . . Grfic 19. Hores de formaci en mediaci del professorat mediador dels centres escolars . . . . . . . . . . . . . . Grfic 20. Tipus de formaci en mediaci realitzada per lalumnat als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 21. Tipus de formaci en mediaci disponible per lalumnat als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 22. Durada de la formaci en mediaci de lalumnat realitzada als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . Grfic 23. Destinataris de la formaci en mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 24. Destinataris de la difusi de la mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 25. Activitats de difusi de la mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 26. Responsables de la difusi de la mediaci als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457 458 452 459 460 461 461 462 463 464 464 465 465 466 467 467 468 468 469 470 470 471 471 472 473 473 474 474
Grfic 27. Percepci del grau de conflictivitat als centres escolars estudiats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 28. Aplicaci destratgies de gesti de la conflictivitat als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 29. Incidncia destratgies de gesti de la conflictivitat al marge de la mediaci als centres escolars Grfic 30. Nombre dexpedients disciplinaris oberts als centres escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
475 476 476 477 478 478 479 480 481
Captol 9. La mediaci en lmbit de la salut

Taula 1. Freqncia dels centres de lunivers destudi, segons tipus de centre i Regi Sanitria . . . . . . . . . . Taula 2. ndex de resposta i freqncia dels centres de lunivers destudi, segons tipus de centre i Regi Sanitria (n=425). Primera enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Freqncia i percentatge dels centres que responen, segons tipus de resposta (n=327) . . . . . . . . . Taula 4. ndex de resposta i freqncia dels centres que realitzen alguna actuaci de mediaci i/o suport, segons tipus de centre i Regi Sanitria (n=183). Segona enquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Freqncia dels centres que realitzen alguna actuaci de mediaci i/o suport, segons tipus dactuaci (n=160). Possibilitat de ms duna resposta (un mateix centre pot realitzar ms dun tipus dactuaci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Accions efectuades, dins duna sessi, equivalents a problemes a resoldre o gestionar (n=160) . . . Taula 7. Activitats UMS (2005-2010) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Model sanitari catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Univers de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Percentatge de centres amb actuacions de mediaci i/o de suport a la mediaci (n=327) . . . . . . . Grfic 4. Nivell dacord de les mediacions en salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. Nombre dactuacions de mediaci intercultural segons tipus dentitat mediadora . . . . . . . . . . . . . . Grfic 6. El conflicte en el sistema sanitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 1. Procs de Mediaci de lE-PRAC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Tipologies de conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 2. Causes i motius del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 3. Categoritzaci i nivells de conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 4. Tipus de demanda segons la causa del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 5. E stimaci temporal del procs de resoluci vs. tipus de demanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 6. C ronograma del procs de premediaci, mediaci i postmediaci. Demanda Tipus A (amb risc psicosocial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 7. C ronograma del procs de premediaci, mediaci i postmediaci. Demanda Tipus B (sense risc psicosocial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532 533 534 534
534 534 555 521 529 533 538 540 578 559 561 562 564 565 566 567 568
Bloc IV
Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil
Taula 1. Tipologia conceptual dels models de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Procedncia dels programes finalitzats dins la jurisdicci penal ordinria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Distribuci territorial per comarques de les demandes considerades viables . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Tipologia dels delictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Sexe dels imputats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Nacionalitat dels imputats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Tipologia de les vctimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Tipus dacord assolit (jurisdicci ordinria) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Tipus dacord assolit (jurisdicci de menors) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. R esultat positiu sense participaci vctima (jurisdicci de menors) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. Perfil del mediador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Cronograma dun procs de mediaci (jurisdicci de menors) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Cronograma dun procs de mediaci (jurisdicci ordinria) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Evoluci de la poblaci a presons a Catalunya. Histric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. Evoluci de la taxa dels delictes totals a Espanya segons tipologies delictives . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. Diagrama del procs de mediaci en la jurisdicci penal ordinria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 2. Diagrama del procs de mediaci en la jurisdicci penal de menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 596 608 608 609 609 610 610 611 611 611 613 626 627 647 647 624 625
Captol 11. Gesti relacional i governana: mecanismes de resoluci de conflictes en les poltiques de la Generalitat
Taula 1. Nombre i tipus dactuacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Actuacions per matries (2004-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Finalitzaci de les Queixes i actuacions dofici tramitades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Administracions implicades en els casos arriben al Sndic (2004-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Sndics i Defensors Locals a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. Evoluci de les demandes al Sndic (2004-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 2. Actuacions per matries (2004-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 3. Administracions implicades en els casos que arriben al Sndic (2004-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 4. Municipis catalans amb i sense Sndic Local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 5. Consultes ateses i traslladades (2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 7. mbits de conflictivitat per als sndics i defensors locals (2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 6. Circuits treball Sndics i Defensors locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 8. Les fases del procs deliberatiu per lelaboraci dels Plans de Gesti de conques a Catalunya . . . . Figura 9. Protocol participatiu en la poltica daigua a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 10. Fases en la definici de la poltica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 11. Protocol per a una administraci deliberativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 660 661 662 663 665 660 661 663 664 666 667 668 669 670 672 678
Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals

Grfic 1. Nombre total de conflictes per tipologia dins els mbits temtics de lanuari sobre gesti ambiental i medi natural. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 694
Grfic 2. Distribuci territorial del nombre de conflictes relacionats amb la gesti ambiental . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Distribuci territorial del nombre de conflictes relacionats amb el medi natural . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Nombre total de conflictes relacionats amb la gesti ambiental i el medi natural . . . . . . . . . . . . . . Mapa 1. Aproximaci al mapa de conflictes ambientals a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 1. Etapes del procs de mediaci en conflictes ambientals fase de premediaci. . . . . . . . . . . . . Diagrama 2. Etapes del procs de mediaci en conflictes ambientals fase de mediaci i postmediaci. . . . Diagrama 3. Fase de mediaci dins el procs destabliment del Pla sectorial de cabals de manteniment. . . . Diagrama 4. Fase de mediaci dins el procs delaboraci de la Carta del paisatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diagrama 5. Fase de mediaci dins el procs de concertaci de mesures entre els usuaris recreatius de lEbre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Anlisi jurisprudencial de la conflictivitat en matria mediambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
694 695 695 693 711 712 715 716 717 720
Captol 13. Mediaci en dret administratiu

Taula 1. Tipologia, requisits i efectes de la mediaci en la normativa de procediment administratiu i contencis administratiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. T ipologia de la mediaci en lmbit administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 744 743
Bloc V
Captol 14. La construcci institucional i jurdica de la mediaci
Figura 1. Estructura del rgim sancionador de la LMADP. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Matriu dels vincles socials, poltics o jurdics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 791 810
Captol 15. La mediaci dins la pirmide de litigiositat per a Catalunya: anlisi de costos
Taula 1. Nombre drgans judicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Moviment dassumptes. Xifres absolutes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Moviment dassumptes. Total Catalunya. Xifres totals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Moviment dassumptes. Taxes de variaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Moviment dassumptes. Total Catalunya. Taxes de variaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Taxes de litigiositat (per cada 100 habitants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Principals taxes sobre el funcionament de la justcia. Total de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Pressupostos totals. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Evoluci de la despesa en Administraci de Justcia a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. E voluci de la despesa en Administraci de Justcia, segons el nombre drgans judicials i els assumptes resolts a Catalunya. Despeses en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. M alla de percentatge de reducci del assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per interlocutries) i pressupost alliberat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 835 835 837 838 839 840 842 843 844 844 845
Taula 12. Malla de percentatge de reducci del assumptes resolts en justcia ordinria (casos resolts per sentncia) i pressupost alliberat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 14. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 15. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 16. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), total, Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . Taula 17. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Total, Segons epgrafs de la Llei de Mediaci, Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 18. Moviment dassumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 19. Moviment de assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008. Segons epgrafs Llei de Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 20. Taxes de litigiositat Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants), Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . . . . Taula 21. Taxes de litigiositat Jurisdicci Civil (per cada 100 habitants), Taxes de variaci, Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 22. Principals taxes sobre Jurisdicci Civil, Catalunya, 2006-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 23. Principals taxes sobre Jurisdicci Civil, Catalunya, 2006-2008, segons epgrafs Llei de Mediaci . Taula 24. Cost dels assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007-2008 . . . . . . . . . . . . . Taula 25. Cost dels assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya, 2007-2008, segons epgrafs Llei de Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 26a. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 26b. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 26c. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 27a. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 27b. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 27c. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci. Dades en euros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Comparaci costos assumptes Jurisdicci Civil (per procediments), Catalunya 2007-2008, segons aplicaci Justcia Ordinria versus Mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. Pirmide de litigiositat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
846 848 850 851 853 854 854 855 855 855 856 856 859 860 860 861 862 863 864 865 866 831
Captol 16. Tecnologies per a la mediaci en lnia: estat de lart, usos i propostes
Figura 1. Mapa de localitzaci dincidents violents com a resultat de les eleccions de 2007 a Kenia, elaborat a partir dinformes dobservadors i altres ciutadans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 2. Genealogia de lODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 3. Centre de Resoluci de Conflictes deBay. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 4. Entrada dofertes de transacci al sistema de negociaci automtica de Cybersettle. . . . . . . . . . . . Figura 5. Plataforma de mediaci online de The Mediation Room llicenciada al Ministeri de Justcia del Regne Unit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 6. Plataforma de mediaci online de Juripax. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 880 882 889 890 891 892
Figura 7. Sala virtual a www.mediaronline.com. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 8. Sistema ECAF de lOrganitzaci Mundial de la Propietat Intellectual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 9. E l procediment de recomanaci a ECODIR finalitza les diverses vies establertes per resoldre un conflicte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 10. Formulari web de denncia o reclamaci de lAgncia Catalana de Consum. . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 1. Provedors de serveis ODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Protocols en la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Usos tecnolgics per a cada mbit de la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Aplicaci de la tecnologia utilitzada en lactivitat quotidiana de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Localitzaci dels provedors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Domini de les disputes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Mecanismes dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Tipus de comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. Models de servei dODR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex: PROTOTIPUS DUN SISTEMA GENRIC DE RECOLZAMENT A LA MEDIACI Figura 1. Estructura performativa del procediment EcoDir de mediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 2. Diagrama ISLANDER amb lespecificaci de lescena negociaci per al prototipus LLB. . . . . . . . . . Figura. 3. Imatge de pantalla amb la interfcie rudimentria generada per SIMDEI. Les dues finestres de lesquerra despleguen les interfcies de cada una de les parts (extret de Noriega i de Toro, 2009). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 4. E xemple duna interfcie de la versi LLB.0. Es tracta duna finestra per al mediador dins de lescena Mediaci_Clssica. En aquest cas hi ha un espai per escriure i rebre missatges, i un bot que permet al mediador desplegar la llista de missatges que el mediador ha fet i rebut durant el que ha durat el procs de mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 5. E xemple de les interfcies de LLB.1. Es mostra una finestra per cada part en un moment de la mediaci. Lestructura de les finestres s la mateixa per els continguts canvien segons lescena i lactivitat de cada part. A la dreta es pot apreciar com la part est a punt de tocar un bot que li permetr entrar a lescena Itinerari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 6. Llenguatge de mediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 7. Mediador que es proposa a PropostaMediador, en lescena Itinerari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 8. Missatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 9. Llista de tipus String que representa litinerari a seguir en la mediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 10. Estructura performativa de litinerari de mediaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 11. Itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 12. I matge de lespecificaci en ISLANDER daquestes tres etiquetes amb les seves corresponents illocucions (Acci de larc), precondicions (Predicats) i postcondicions (Accions). . . . . . . Figura 13. Negociaci directa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 14. Ofertes creuades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 15. No acord. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 16. Mediaci facilitada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 17. Brainstorming. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 18. Mediaci clssica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 19. ValidarOferta, Acceptar, Rebutjar, Missatge, RebutjarOferta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura. 20. Especificaci de quatre etiquetes dun mateix arc. Vegeu, per exemple, en el primer rengl, que per arribar a un acord calen dos participants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
892 893 894 908 898 907 910 911 903 904 904 905 905
918 919
921
922
923 923 924 924 924 925 926 927 928 929 930 931 932 933 934 935
Figura 21. Arbitratge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 22. Recomanaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
936 937
Bloc VI
Annex 1. Quadre comparatiu per sectors
Actuacions de suport a la mediaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus organitzaci mediaci a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 946 947
Annex 2. La formaci en mediaci a Catalunya

Taula 1. Tipologia destudis (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Entitats que homologuen els estudis (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Entitats i els estudis que ofereixen (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. Titularitat pblica o privada de loferta distribuda per titulacions (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 5. Preu de lhora en euros (n = 39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Preu en euros dels estudis segons titulaci (n = 39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. Hores de formaci dels estudis segons titulaci (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Any de la primera edici dels estudis (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Modalitat en els estudis distribuda segons la titularitat dels centres (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. Cursos especialitzats per mbits (n = 44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. mbits que es tracten especficament als cursos segons els formadors (n = 10) . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Hores de prctiques (n = 39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 13. Nmero de places ofertes pels estudis presencials i semipresencials (n = 22) . . . . . . . . . . . . . . . Quadre 1. Disseny de la investigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Disciplines de procedncia dels alumnes segons els formadors (n = 10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Figura 1. Distribuci territorial dels estudis (n = 25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 958 958 959 959 960 960 960 961 961 962 962 963 965 953 964 960
Annex 3. Estudi sobre els conflictes i la incapacitat temporal. Medicalitzaci del conflicte i impacte socioeconmic
Taula 1. Guany salarial mitj anual, segons gnere i edat, a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. Guany salarial mitj anual i guany salarial diari, segons gnere i edat, a Catalunya . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Productivitat perduda total a causa de conflictes, segons edat, gnere i durada de la IT . . . . . . . . . Taula 4. Despeses externes de lICAM, en elaboraci informes consultors, segons tipologia del conflicte . . . . Taula 5. Resum de la despesa deguda a la medicalitzaci del conflicte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Situaci IT obertes, totals 0-24 mesos per data de comunicat. Total Catalunya, per provncia i per Seu ICAM (N=126.182) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Causes del conflicte laboral. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons causa (n=299) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1006 1007 1008 1007 1007 987 991
Grfic 3. Causes del conflicte no laboral. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons causa (n=196) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. Tipologia del conflicte segons gnere. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de conflicte i gnere (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. Causes de conflicte laboral segons gnere. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons causa i gnere (n=299) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 6. Causes de conflicte no laboral segons gnere. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons causa i gnere (n=196) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 7. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i edat (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 8. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons edat i tipologia del conflicte (n=495) . . . . . Grfic 9. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons edat i causes (n=299) . . . . . . . . . . Grfic 10. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons edat i causes (n=196) . . . . . . . Grfic 11. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de contracte laboral (n=495) . . . . . Grfic 12. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i tipus de contracte laboral (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 13. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tipus de conflicte i tipus de contracte laboral (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 14. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons tipus de contracte laboral i causa del conflicte laboral (n=299) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 15. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons tipus de contracte laboral i segons causa del conflicte no laboral (n=196) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 16. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i sector laboral (n=495) . . . . . . . . Grfic 17. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector laboral i segons tipus de conflicte (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 18. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i tipologia del conflicte (n=40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 19. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i diagnstic (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 20. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i tractament (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 21. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i inici de la IT (n=40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 22. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i diagnstic (n=40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 23. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons treballador pblic fix/treballador pblic temporal i tractament (n=40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 24. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons el diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons tipus de conflicte (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 25. Percentatge de casos de conflicte laboral associat a IT, segons diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons causa del conflicte laboral (n=299) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 26. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons diagnstic de la malaltia que s causa de la IT i segons causa del no conflicte laboral (n=196) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 27. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i diagnstics motiu de la IT (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 28. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons tractament rebut pel pacient-treballador (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 29. Percentatge de casos de conflicte no laboral associat a IT, segons tractament rebut pel pacient-treballador i segons tipologia del conflicte (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
991 991 992 992 993 993 994 994 995 995 996 996 997 997 998 999 999 1000 1000 1001 1001 1002 1002 1003 1003 1004 1004
Grfic 30. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons gnere i tractaments rebuts (n=495) . . . Grfic 31. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons sector pblic/sector privat i inici de la IT (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 32. Percentatge de casos de conflicte associat a IT, segons el temps transcorregut des de linici de la IT i segons la tipologia del conflicte (n=495) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1005 1005 1006
Annex 5. Percepcions de la mediaci segons els professionals de la justcia

Taula 1. s vost partidari/a de potenciar la mediaci intrajudicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 2. En quins daquest casos considera que es podria establir lobligatorietat duna sessi informativa voluntria en mediaci? (n=37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 3. Conseqncies de lassistncia a la sessi informativa (n=36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 4. El deure de comunicar al jutjat la negativa a assistir a la sessi informativa de mediaci (n=36) . . . Taula 5. Matries susceptibles de mediaci obligatria (n=37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 6. Lelecci del mediador (n=37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 7. El moment a partir del qual es veuen afectats els terminis (n=25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 8. Lobjecte de la confidencialitat (n=38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 9. Qui est obligat pel principi de la confidencialitat? (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 10. El mediador pot ser citat com a testimoni en un judici? (n=37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 11. En quines circumstncies el mediador pot desistir del procs? (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Taula 12. Com ha de ser la formaci del mediador? (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 1. Anys dexercici professional. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 2. Edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 3. Qui, a part del jutge, podria derivar a mediaci? (n=34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 4. La intervenci dels menors dedat en el procs de mediaci que tracta de la ruptura com a parella dels seus progenitors (n=38). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 5. La possibilitat de la suspensi del procs per la mediaci (n=37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 6. Lloc de celebraci del procs de mediaci (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 7. Altres principis de la mediaci (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 8. Qui hauria de sancionar el mediador per incompliment del deure de confidencialitat? (n=37) . . . . Grfic 9. A qui correspon desenvolupar la formaci homologada en mediaci? (n=36) . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 10. La tasca del mediador hauria de ser supervisada? (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grfic 11. Quins motius porten als jutges a derivar a mediaci? (n=38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1032 1034 1034 1035 1036 1036 1036 1038 1038 1038 1039 1039 1033 1033 1035 1037 1037 1037 1038 1038 1039 1039 1040
AQUEST LLIBRE ES VA ACABAR DIMPRIMIR A BARCELONA LOCTUBRE DEL DOS MIL DEU

Llibre Blanc Mediacio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Llibre Blanc Mediacio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Blanc Mediacio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pompeu Casanovas Jaume Magre M Elena Lauroba

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

Ttol: Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya 1 Edici, 2010

Edita: Departament de Justcia, Generalitat de Catalunya Producci editorial: Huygens Editorial

ISBN : 978-84-393-8560-8 Dipsit legal:

Imprs sobre paper 100% reciclat

VII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

VIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

IX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

X Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

XI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

XII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NOTA DELS DIRECTORS

Nota dels directors

XIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

ndex dels captols

XV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Captol 2. El marc jurdic: dret comparat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XVI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

XVII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Captol 4. La mediaci en lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3  Estat de lart de la mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XVIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Captol 5. La mediaci en lmbit del consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XIX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

XX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

XXI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

310 312 312

XXII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Captol 7. La mediaci en lmbit familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XXIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

418 419 420 420 422 422 422 422 423

XXIV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Captol 8. La mediaci en lmbit escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XXV Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

8  Conclusions: La mediaci en lmbit escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Captol 9. La mediaci en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XXVI Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

XXVII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

4  Caracterstiques de lestudi (trets de la mostra, etc.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

XXVIII Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

Apndix 1. Legislaci general sobre lmbit de la mediaci penal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

XXIX Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya

NDEX DELS CAPTOLS

3 Estat de lart de la mediaci laboral a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 Conclusions: La mediaci en lmbit escolar a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

4 Caracterstiques de lestudi (trets de la mostra, etc.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Annex 4. La mediaci organitzacional: un model per a la construcci de la tercera via . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Captol 1. Introducci: Marc conceptual, metodologia i guia de lectura

Captol 6. L a mediaci ciutadana i comunitria en lmbit local

Captol 7. L a mediaci en lmbit de famlia

Captol 10. Justcia reparadora: mediaci penal per adults i juvenil

Captol 12. Mediaci en conflictes ambientals

Captol 14. L a construcci jurdica de la mediaci

1 Justcia Ordinria a Catalunya 20062009: un sistema congestionat

2 La mediaci com a via per a la reducci del cost de la justcia