1.

NDEX
1. ndex (pg.1) 2. Introducci (pg.2) 2.1. Concepte (pg.2) 2.2. Histria (pg.2) 2.3. Objectius (pg.3) 2.4. Problemes de lagricultura industrial (pg.4) 2.5. Perqu produir i consumir productes ecolgics (pg.5) 2.5.1. Recuperar la cultura agrria tradicional 2.5.2. Conservar i millorar el medi ambient 2.5.3. Lagricultura ecolgica com a inversi per el futur 2.5.4. Un medi rural viu 3. Lhort ecolgic (pg.8) 3.1. Implantaci i organitzaci de lhort (pg.8) 3.2. Fabricaci de compost (pg.9) 3.3. Lencoixinat (pg.11) 3.4. Els adobs verds (pg.12) 3.5. Fertilitzaci de lhort (pg.13) 3.6. Rotaci i associaci de cultius (pg.13) 3.6.1. Rotaci i alternana 3.6.2. Associaci de cultius 3.7. Les plagues i les malalties (pg.14) 3.8. Conservaci de les hortalisses (pg.15) 4. Importncia de la matria orgnica en lagricultura ecolgica (pg.17) 4.1. Naturalesa de la matria orgnica del sl (pg.17) 4.1.1. Introducci 4.1.2. Bioqumica del procs de formaci de lhumus 4.2. Paper de la matria orgnica en la formaci del sl y en la creaci de la seva fertilitat (pg.27) 4.2.1. Matria orgnica i erosi del sl 4.2.2. Participaci de la matria orgnica en la formaci del perfil del sl 4.2.3. Matria orgnica i estructura del sl 4.2.4. Matria orgnica del sl com a font danhdrid carbnic per a les plantes 4.2.5. Matria orgnica del sl com a font delements de nutrici per a les plantes 5. Situaci de lagricultura ecolgica a Espanya (pg.39) 6. Opini personal (pg.41) 7. Bibliografia (pg.42) 8. Annex (pg.44)

2. INTRODUCCI
2.1. Concepte El concepte dagricultura ecolgica actualment tamb el podem trobar com agricultura orgnica, biolgica, biolgico-dinmica o biodinmica. Lagricultura ecolgica no s una agricultura nova, ja que abans que els adobs inorgnics sintrodussin a lagricultura, tots els agricultors practicaven una agricultura respectuosa amb el medi ambient on el fems i els residus vegetals eren les niques fonts de nutrients que disposaven per a les plantes. Actualment coneixem amb el nom dagricultura ecolgica aquella agricultura que tendeix a aproximar lagronomia amb lecologia i retorna de bell nou a sistemes que propicien el manteniment de la vida a la terra. Aquesta agricultura es pot definir com aquella que realitza una srie de prctiques agrcoles en les quals no sutilitzen productes qumics de sntesi, es practica una fertilitzaci orgnica, rotacions i associacions de cultius. Tot aix t com a finalitat mantenir la productivitat de la terra i els cultius, proporcionar aliment a les plantes i controlar de manera biolgica els parsits, les males herbes i les malalties. Lagricultura ecolgica s una manera dobtenir recursos del sl en quantitat suficient i de qualitat, sense hipotecar la productivitat de la terra i fer malb el patrimoni medioambiental com.

2.2. Histria Lagricultura ecolgica ha estat lagricultura que sha realitzat fins a la introducci de la qumica sinttica a la producci agrcola a finals dels segle XIX, encara que no es tingus conscincia de que sestava practicant aquest tipus de agricultura.

Les bases de lagricultura ecolgica es posen al voltant dels anys vint i es produeixen els primers moviments alternatius envers els anys seixanta. La primera associaci dagricultura biolgica es crea a Frana lany 1962. El primer pas de la Uni Europea que reconegu de manera oficial lagricultura ecolgica fou Frana a lany 1980, seguit de Dinamarca a lany 1987. A Espanya es cre el Consell Regulador de lAgricultura ecolgica i saprov el reglament de la denominaci genrica dAgricultura Ecolgica lany 1989.

2.3. Objectius

Producci suficient daliments de qualitat natural, entenent per qualitat natural

els aliments amb un correcte equilibri dels elements minerals orgnics que els constitueixen, sense residus de substncies qumiques alienes als cicles naturals i que tenen una elevada vitalitat.

Mxima conservaci de lequilibri natural mitjanant la creaci de sistemes

agrcoles estables, no contaminants i que respecten la vida.

Conservaci dels recursos naturals, com la vida silvestre, la terra cultivable i la

seva fertilitat, laigua continental, els combustibles fssils, els minerals utilitzats com adob, les espcies i la varietat autctones de plantes cultivades i animals domstics, etc.

No utilitzaci de productes txics o contaminants, com plaguicides i adobs

qumics o de sntesis, additius alimentaris no naturals, etc.

Utilitzaci ptima i equilibrada dels recursos locals a travs del reciclatge de la

matria orgnica, de les energies renovables, lautosuficincia, etc.

s de tcniques que: cooperen amb la naturalesa en lloc de tractar domar-la;

siguin compatibles amb el desenvolupament de la creativitat de lhome; exigeixin poc capital perqu estiguin a labast de tots i siguin aplicables a petites escales.

Reducci del transport i dels perodes demmagatzemat mitjanat canals de

comercialitzaci que aproximi als productors i consumidors entre s i promoguin el consum de productes locals, frescs i de temporada.

Satisfer tant les necessitats materials com les espirituals dels habitants de les

zones rurals.

2.4. Problemes de lagricultura industrial

Alt

cost energtic. Es necessita doble denergia per produir aliments que lenergia

que ens proporcionen aquests. Aquest fet es especialment preocupant si tenim en compte que lenergia prov bsicament de combustibles fssils no renovables que poden esgotar-se en un breu termini.
Destrucci

de la fertilitat i erosi del sl. La utilitzaci dadobs qumics comporta

la prdua dhumus. El sl perd la seva estructura, perd capacitat de retenci daigua, es redueix la vida microbiana, etc. El sl serosiona i es lixiva. Cada any es desertitzen sis milions dHa. Leutrofitzaci suposa el creixement vegetal a les aiges com a conseqncia de lacumulaci de substncies nutrients vegetals procedents de les aiges residuals dels cultius i dels abocaments domstics. Els adobs nitrogenats, residus ramaders i pesticides, contaminen constantment gran quantitat de corrents daigua subterrnies i de superfcie. Laigua tamb resulta contaminant ja que una gran part dels plaguicides que sapliquen als cultius van a parar a laigua.

 Prdua

de la qualitat natural dels aliments. Als aliments hi sn presents de

pesticides, nitrats i metalls pesants. Lexcs de nitrats en els aliments provoca cncer i la mort. Tamb s important la prdua de propietats dels aliments com lolor i el sabor. Aquests aliments sense la qualitat natural poden suposar riscs per a la salut segons ls de productes qumics que sutilitzen de forma convencional. Taula de riscs per fitofrmacs (Annex 4)
Problemtica

del monocultiu. Es cultiva un sol tipus de planta. Es fomenta ls de

varietats i espcies dalt rendiment i es redueixen o es suprimeixen les rotacions. Tot aix suposa lempobriment del patrimoni gentic, laparici de plagues i labs dels productes fitosanitaris. El monocultiu origina un excs de mecanitzaci.
Aparici

de noves plagues. La quantitat de plagues augmenta duna manera

espectacular, mentrestant els depredadors naturals (insectes i aus) desapareixen a un ritme alarmant.
Prdua

de recursos naturals i degradaci del medi ambient. Seliminen

ecosistemes, es destrossa el paisatge, es perd sl til, es perden varietats, es perd aigua til. La diversitat ecolgica de la flora i la fauna est en perill per la utilitzaci de productes qumics.
Dependncia

de factors externs. Lagricultor compra llavors hbrides seleccionades

que shan dadobar qumicament i han de ser tractades amb productes fitosanitaris per combatre els parsits i les malalties que sn el resultat del desequilibri del sl i de les plantes. A lhora de treballar la terra, lagricultor depn de la maquinria i a lhora de vendre la collita es veu en la necessitat davanar-la o guardar els excedents en cambres frigorfiques, emprant conservant o esterilitzant els productes,

 Sobreproducci

i colapse de preus. Lactual poltica de preus fomenta el

productivisme i la intensificaci de la producci agrcola. Hi ha muntanyes dexcedents que es perden i costen molts de diners als consumidors.

2.5. Perqu produir i consumir productes ecolgics 2.5.1. Recuperar la cultura agrria tradicional Amb lagricultura industrialitzada es perd la cultura agrcola, el profund coneixement dels processos naturals , les varietats i rases apropiades a les condicions de cada zona, els cicles de cultiu determinats per el clima i el sl, laprofitament ntegre i sostenible dels recursos naturals. Lagricultura ecolgica recupera aquesta cultura, com a base per el desenvolupament del sistema agrari. Aix no significa, com alguns pretenen fer veure, tornar a lagricultura del passat, perqu aquesta agricultura s complementaria i compatible amb els coneixements moderns tcnics i cientfics, els quals permeten comprendre la ra de ser de les tcniques tradicionals, permetent la seva millora i la seva justa aplicaci, y aporten nous processos i medis.

2.5.2. Conservar i millorar el medi ambient. Els adobs qumics utilitzats per lagricultura convencional son la principal causa de contaminaci de les aiges dolces en els pasos que tenen una agricultura molt industrialitzada. Els nitrats arriben a les aiges subterrnies, fent-les inservibles per el consum hum. Fosfats i nitrats contaminen les aiges superficials, originant la seva eutrofitzaci o mort biolgica. Ms recentment, shan trobat insecticides i altres verins qumics a les aiges de consum hum.

Els adobs i insecticides sacumulen en el sl. Per una part enverinen als microorganismes que sn la base de la fertilitat, per altre part, segueixen contaminant les aiges desprs de molts danys dhaver-los aplicats. Els adobs i insecticides de sntesis qumica, les llaors hbrides produdes a zones allunyades, la creixent mecanitzaci i moltes altres tcniques de lagricultura industrial impliquen elevats consums denergia. Per aix, lagricultura ha passat de ser una transformaci de lenergia gratuta de Sol en aprofitable per a la nostra alimentaci a ser deficitria.

2.5.3. Lagricultura ecolgica com a inversi per el futur Ls abusiu dels recursos agrcoles i naturals, habitual als actuals sistemes dagricultura industrialitzada, condueix al seu esgotament, arriscant les nostres vides i el futur dels nostres fills. SE degraden els sols cultivables, fent-los improductius, es contamina laigua amb nitrats i verins, es simplifica la diversitat gentica, es perd la qualitat dels aliments i es consumeixen grans quantitats de combustibles fssils. Lagricultura ecolgica es una inversi per al futur, perqu amb la utilitzaci ptima dels recursos renovables es procura un desenvolupament sostenible.

2.5.4. Un medi rural viu Lagricultura ecolgica cerca la qualitat dels aliments en ves dels elevats rendiments de lagricultura qumica, contribuent a un millor control dels excedents agraris. Grcies al manteniment dun paisatge ms ric i variat, a travs de la conservaci i creaci de tancats vius i la realitzaci de cultius diversificats, permet laprofitament daltres valors del medi rural com el turisme. Per altre banda, sol utilitzar ms m dobra, collaborant aix tamb a evitar labandonament de les zones rurals.

3. LHORT ECOLGIC
3.1.Implantaci i organitzaci de lhort Hem descollir el terreny, per aix cal tenir en compte:

La distncia respecte a lhabitacle, aix dependr del tipus de cultiu que

vulguem plantar, per exemple per un cultiu que necessiti una certa vigilncia s preferible que lhort sigui proper a la casa.

La superfcie de lhort, aquesta dependr de la quantitat dhortalisses que

vulguem obtenir i de la varietat que vulguem cultivar.

Lorientaci i la pendent, sn preferibles els terrenys sense o amb poca pendent,

i sempre orientats al sud.

El mitj, ha destar protegit dels vents freds, no rodejat darbres molt grans,

allunyat de les carreteres i les fbriques pel risc de contaminaci, no rodejat de terres cultivades qumicament.

La naturalesa de la terra, shan devitar terres molt profundes ja que tenen la

capa anterior a la roca mare molt fina.

Les possibilitats de reg, s aconsellable disposar duna presa daigua prxima a

lhort.

Per tal de poder cultivar una terra que fa on molts anys no es cultiva res abans cal transformar-la en un hort frtil, i aix no es pot aconseguir dun dia per laltre. La millor poca de lany per fer-ho s la tardor. Sha de: segar lherba, destruir la vegetaci, ablanir la terra, aportar adobs minerals naturals i barrejar amb garfi els adobs i el compost de la capa superficial.

3.2. Fabricaci de compost Les plantes no poden utilitzar la matria orgnica fresca, perqu no estan de forma assimilable. Sn necessries nombroses transformacions microbianes per a que el femta es converteixi en humus i en aliment per les plantes. Cal donar compost a les plantes ja que per elles s un aliment predigerit. Una altra avantatge que t el compost s que aquest disminueix considerablement els atacs parasitaris.

Per fer el compost podem utilitzar qualsevol matria orgnica que no estigui contaminada, unes provindran de lhort i les altres de compra. Les produdes per lhort son: els residus de la collita que aporten nitrogen (com ms jove s la planta) i carboni (les plantes ms velles); els adobs verds que tamb contenen nitrogen i carboni igualment com els residus; les segues de la gespa que s una matria molt aquosa i rica en nitrogen i sha de barrejar amb matries riques amb cellulosa i ms seques; els tronc de poda dels fruiters per triturats; les fulles; les males herbes per si ja tenim molta matria amb molta quantitat daigua conv assecar-les abans de afegir-les a les altres matries; les ortigues que faciliten la descomposici; els restes de la cuina que s matria aquosa, rica en nitrogen i pobra en carboni; i el femta danimals petits que enriqueixen en nitrogen per no es aconsellable afegir-nhi molta quantitat. Les matries que han de ser comprades son: femta de vaca que est considerat com a bsic per formar el compost; femta de cavall que s el que desprs ms calor durant la descomposici i accelera la fermentaci; femta dovella que s similar a la de vaca per ms rica en nitrogen i per aix cal utilitzar-lo en quantitats moderades; adobs orgnics comercials com restes de lescorxador, guano, etc. que pot substituir el femta quan no disposem dell; i components minerals que sn necessaris per corregir les carncies de magnesi, fosfats potassi, etc.

A lhora de fabricar el compost sha de tenir molt en compte les quantitats de nitrogen i coroni, aquestes han de ser equilibrades perqu sin la descomposici no es realitzar duna manera adequada. Tamb hem de tenir en compte la humitat, ja que els microorganismes que descomponen la matria orgnica necessiten aigua per viure i multiplicar-se. Per si nhi ha en excs laigua ocupa els espais de laire i els microorganismes aerbics no es podran desenvolupar i seran els anaerobis qui es desenvolupin passant a la putrefacci.

La fabricaci del compost esta dividit en passes:

Elecci del lloc demplaament. Sha de collocar en un rac de lhort de fcil

accs, i si s possible que no hi pegui molt el Sol.

Preparaci dels materials. Reunirem els materials per descompondre en el lloc

on construirem el munt, humitejarem els material massa secs i triturarem aquells que sn massa grans.

Construcci del munt. Construirem un munt allargat i de secci triangular i

barrejarem de manera homognia els materials pobres i rics en nitrogen, i els materials secs i humits. I de tan en tan hem de posar un poc de terra o roca en pols. Una vegada finalitzat el munt el cobrirem amb una capa de palla o b un poc de terra.

El munt ha diniciar la fermentaci rpidament. Amb pocs dies ha darribar als 5060 C. Desprs la temperatura anir descendent progressivament. Si aquest no sescalfa s necessari tornar-lo a fer.

10

La duraci del procs de descomposici s molt variable segons els materials utilitzats, segons lestaci i segons per qu utilitzem aquest compost. Per en general es pot utilitzar desprs dun temps de fermentaci dunes setmanes a 6 mesos.

3.3. Lencoixinat Lencoixinat consisteix en cobrir el sl amb un material generalment orgnic, destinat a protegir-lo i algun cop a alimentar la terra. Es pot encoixinar amb diverses coses com ara: palla, herba, compost o qualsevol tipus de restes orgnics. Aquest encoixinat serveix per: protegir la terra dels rigors del clima, s a dir, impedeix que a lestic la terra sescalfi massa i que a lhivern no es refredi tan; per alimentar als ssers vius de la terra; i per limitar el desenvolupament de les males herbes, ja que amb aquest la majoria dherbes sn asfixiades. Per fer lencoixinat haurem de seguir les segents passes: elegir els materials, aquesta elecci dependr dels materials disponibles, de la naturalesa de la terra i del cultiu, els materials secs sn de descomposici lenta, en cavi els aquosos tenen una descomposici ms rpida; preparar els materials, com ms triturats estiguin ms fcil ser la seva descomposici, sha de pensar que hi ha dhaver espais per on pugi passar laigua i laire; el gruix de la capa dencoixinat, aquesta variar depenent del material que sutilitzi; temps dencoixinar, generalment es fa a la primavera, quan els cultius estan en creixement i sha danar renovant a lestiu a mesura que es vagi descomponent.

11

3.4. Els adobs verds Els adobs verds sn cultius destinats a ser enterrats per augmentar la fertilitat de la terra. De cap manera estan reservats a lagricultura extensiva sin que tamb tenen lloc en lhort familiar. Aquests adobs sn bons perqu: estimulen la vida microbiana de la terra; milloren lestructura de la terra a travs de les seves arrels; protegeixen el sl de lerosi; proporcionen elements nutritius al cultiu segent; quan pertanyen a la famlia dels llegums, enriqueixen la terra amb nitrogen; suprimeixen el rentat dels elements nutritius; milloren la circulaci de laigua a travs de la terra; limiten la invasi de les males herbes; i proporcionen matria verd per lencoixinat. Les plantes ms utilitzades per fer aquests adobs son: les llegums, ja que aporten nitrogen a laire; les crucferes perqu creixen molt rpidament i es conformen amb terres amb poc humus; i les gramnies que normalment sassocien a les llegums. Aquests tipus dadobs es sembren generalment en cultiu intercalat, s a dir, abans o desprs del cultiu principal. La destrucci dels adobs verds dependr de si hem dutilitzar o no el sl immediatament. Si volem sembrar immediatament hem de retirar tota la vegetaci. En cavi si no lhem dutilitzar immediatament hem de segar ladob verd o triturar-lo, una vegada sec el podrem recollir per afegir-lo al munt del compost, encoixinar una altre part o incorporar-lo a la capa superficial de la terra.

12

3.5. Fertilitzaci de lhort Per la fertilitzaci generalment ser suficient el compost, lencoixinat i els adobs verds, per en alguns casos ser necessari aportar complements. A la tardor o a comenament de primavera aportarem el compost sobre la totalitat de lhort si la terra no te molt humus. Per sobretot naportarem a les parcelles on sembrarem hortalisses exigents, en canvi no naportarem tant on les hortalisses siguin menys exigents. Tamb aportarem complements minerals si son necessaris en funci del tipus de terra on cultivem. A lpoca de creixement de les plantes aportarem compost entre cultiu de primavera i cultiu destiu si el primer no lha rebut.

3.6. Rotaci i associaci de cultius 3.6.1. Rotaci i alternana La rotaci s la successi de cultius en una mateixa parcella, i lalternana s la divisi de la terra cultivada en parcelles consagrades cada una a un cultiu diferent de rotaci. La necessitat duna rotaci rigorosa s menys important en lhorticultura que en lagricultura extensiva. Una terra molt rica en humus pot suportar que es cultivin varies vegades seguides el mateix cultiu sense que es vegi afectat el seu rendiment. Per s necessari rotar els cultius i no deixar a latzar la successi de plantes cultivades en una mateixa parcella. El principi fonamental s: alternarem els cultius que tinguin tipus de vegetaci, sistemes radiculars i necessitats nutritives diferents. Les arrels de les diverses plantes que es succeiran podran aix explorar totes les capes de la terra i utilitzar en proporcions equilibrades tots els elements que contenen.

13

A lhora de posar-ho en prctica hem de tenir en compte les segents regles: les plantes que es succeiran han de tenir diferents tipus de vegetaci; evitarem que es succeeixin dues plantes amb diferent vegetaci per de la mateixa famlia botnica; introduirem regularment una lleguminosa per enriquir la terra en nitrogen; i alternarem cultius exigents i no exigents.

3.6.2. Associaci de cultius Lassociaci de les plantes perqu sajudin entre si es coneguda des de sempre per poc utilitzada, per lagricultura biolgica intenta tornar a recuperar aquesta tradici. Aquesta associaci presenta moltes avantatges: la terra, lespai i laigua son millor aprofitades; els riscs de males collites son reduts; latac de parsits son ms dbils; hi ha menys invasi dherbes; en certes associacions les plantes es beneficien mtuament; i el rendiment s sempre ms elevat.

3.7. Les plagues i les malalties La prevenci s essencial: situar les plantes en les millors condicions possibles pel seu desenvolupament, perqu els seus mecanismes de defensa pugin funcionar normalment. Tamb cal afavorir lequilibri natural mitjanant la prctica de rotacions correcta i la protecci de tots els animals.

Els productes utilitzats son a base de plantes i minerals. Els preparats a base de plantes son molt nombrosos com ara el pudin dortiga, la decocci de la cua de cavall, el donzell i el tanacet. Els preparats comercialment a base dessncies de plantes no sempre es sap la seva composici exacta, per pareix que en un futur podrien ser molt tils. I els minerals com les pols de roques silcies tenen una acci preventiva.

14

A lagricultura ecolgica la majoria de pesticides estan prohibits, per nhi ha alguns que son permesos com ara el pelitre, la rotenona i la cuasia. A lagricultura ecolgica es fa una lluita biolgica, s a dir, la destrucci dun parsit pels seus enemics naturals. Aquest procs afavoreix la multiplicaci dels depredadors i es respecta al mxim els equilibris naturals. Principals plagues i malalties (Annex 1)

3.8. Conservaci de les hortalisses Hi ha diverses formes de conservar les hortalisses duna manera biolgica, alguns exemples son:

Conservaci sobre el terreny, en la mateixa parcella. Algunes hortalisses

resisteixen el fred com perqu se les pugi deixar tot lhivern en el terreny.

Conservaci en trinxeres. Aquest mtode sutilitza per conservar hortalisses de

fulla que shagi dutilitzar per ensalades. Consisteix en arrabassar les hortalisses amb el seu cepell abans de les glaades i posar-les en un lloc reservat daquestes.

Conservaci en sitges. s el mtode clssic de conservaci de la majoria

dhortalisses darrel. La sitja es realitzar semienterrada si la terra s sana o b en superfcie si es massa humida.

Conservaci en soterrani. Les possibilitats daquesta manera de conservaci

dependran de les condicions del soterrani. Aquest s un mtode eficient per conservar patates durant tot lhivern.

Conservaci en la golfa o en el graner. s un manera de conservaci adequada

per a les hortalisses de bulb, per tamb pot servir un altre lloc que sigui sec i abrigat de les gelades.

15

Fermentaci lctica. s un tcnica dinters excepcional. Permet disposar

durant quasi un any de gran varietat dhortalisses llestes per a consumir. El seu principi s el que sutilitza per a la fabricaci de col fermentada: una fermentaci anaerbia controlada permet el desenvolupament de bactries lctiques, que fabriques cid lctic a partir de sucres contingut en els aliments, acidifiquen el mitj i daquesta manera assegurem una conservaci perfecta. Amb aquest procs les hortalisses es tornen ms digeribles i senriqueixen en vitamina C.

16

4. IMPORTNCIA DE LA MATRIA ORGNICA EN LAGRICULTURA ECOLGICA

4.1. Naturalesa de la matria orgnica del sl 4.1.1. Introducci Tota la varietat de substncies orgniques del sl pot ser sistematitzada en dos grups fonamentals: les matries orgniques de naturalesa individual i les substncies hmiques prpiament dites. El primer grup est format per restes orgniques, i representa els productes de la seva descomposici o els productes de l'activitat vital (metabolisme) de la poblaci viva (protenes i aminocids, hidrats de carboni simples i compostos, cids orgnics de distinta naturalesa, ceres, resines, lignines i alguns altres).En conjunt els compostos orgnics de naturalesa individual constitueixen en els sls minerals aproximadament el 10-15% de la reserva total de matria orgnica. Els components sn els segents: hidrats de carboni, hidrocarburs, cids orgnics de la srie aliftica i els seus sters, aldehids, resines i composts nitrogenats. El segon grup constitueix la porci principal de la part orgnica del sl, s a dir fins el 85-95 % de la reserva total dhumus. Les substncies hmiques constitueixen el complex de compostos orgnics de color marr. La major part de les substncies hmiques es troben unides de distintes formes amb la part mineral del sl, quedant tan sols una petita fracci en estat lliure, per tant, per a passar a estat soluble cal destruir aquesta uni. L'extracci del sl de les substncies hmiques en l'actualitat es du a terme amb l's de diversos dissolvents. Les sals neutres dels cids minerals, en particular el pirofosfato de sodi, igual que algunes sals neutres dels cids orgnics, s'utilitzen amb aquesta finalitat en base a la capacitat que tenen per a formar precipitats

17

insolubles o complexos solubles amb el calci, ferro, alumini i altres cations polivalents, amb els quals estan unides en el sl. Aix, com a resultat d'aquestes reaccions, aquestes passen a estat soluble. Per a pesar d'aquest fet, amb les solucions citades s'extreu menys matria orgnica que amb solucions dlcalis.

cids hmics del sl.

En el grup dels cids hmics estan englobades les matries que s'extreuen del sl per dissolvents (NaOH, KOH, NH4OH, Na2HCO3, Na4P2O7, NaF, oxalat sdic, urea, i alguns altres). A pesar de la diversitat dels cids hmics de distints sls, torbes, restes vegetals en descomposici, conserven uns principis d'estructura molt semblants. Els cids hmics tenen una naturalesa qumica molt particular, molt distinta a la de qualsevol substncia vegetal. En l'actualitat el nitrogen es considera com part constitucional de les molcules dels cids hmics i el seu contingut s del 3,5-5,0 %. Una part del nitrogen, aproximadament la meitat, passa a la soluci en el cas de produir-se una hidrlisis cida; aquesta part est representada per amides, mono i diaminocids, la relaci del qual va resultar ser caracterstica per a les protenes d'origen animal i vegetal. El contingut d'aminocids dels cids hmics de distints sls, s en general homogeni, encara que la capacitat d'hidrolitzar el nitrogen en els diferents cids hmics s distinta. La situaci del nitrogen en les molcules de les substncies hmiques s molt important, ja que determina en certa mesura l'accessibilitat d'aquest als microorganismes. Els grups funcionals caracterstics dels cids hmics sn els carbxils i hidrxils fenlics, l'hidrogen dels quals s susceptible a les reaccions de substituci. Per la presncia d'aquests grups es determinen les propietats cides i la capacitat de canvi dels

18

cids hmics. Per a determinar la quantitat d'aquests grups funcionals, caldr considerar la naturalesa daquests cids, aix com els mtodes emprats en la seva determinaci. Els cids hmics tenen el punt d'equivalncia a pH prop de 8,0-9,0. A part dels grups carbxils, fenlics i alcohlics, hi ha en els cids hmics grups metxils OCH3, la quantitat dels quals en els distints representants s oscillant. S'ha constatat que el contingut dels grups metxils s major en els representants menys "madurs" (6-8 %) i menor en els cids hmics ja formats (1-2 %). El percentatge de carboni en els cids hmics augmenta regularment dels sls podsol al sl gris fosc forestal i al chernoziom; una disminuci d'aquesta magnitud s'observa en els cids hmics del sl castany. Relaci inversa es registra en el percentatge del contingut d'hidrogen. Segons aquestes dades, canvia clarament la relaci C:H en la composici elemental dels cids hmics. La relaci C:H augmenta en el procs de formaci del carb i reflecteix el grau de condensaci de les reixes del carboni aromtic en la molcula. A mesura que transcorre la "maduraci" dels cids hmics, augmenta el percentatge de carboni i, al mateix temps, disminueix el d'hidrogen i nitrogen. Actualment se sap que els cids hmics sn compostos polmers, i que per tant estan constituts per monmers, que a la seva vegada estan formats per altres unitats estructurals. Els compostos aromtics de tipus fenlic constitueixen la reixa de carboni de la molcula d'cid hmic; la presncia de ponts, que uneixen el sistema d'anells, proporcionen a la reixa una estructura porosa, "esponjosa". Serveixen de ponts, toms allats (-O-, -N=) o agrupacions elementals (-NH-, -CH2 -). L'enlla es pot efectuar tamb directament a travs del carboni. Pel que fa al pes molecular dels cids hmics, apareixen certs problemes en la seva determinaci a causa de la no homogenetat prpia

19

dels polmers. Aix depn molt de les condicions en que s'efectua la determinaci i, en particular, de la desagregaci de les partcules dels cids hmics que s'arriben utilitzant un dissolvent o un altre. S'han obtingut valors de pes molecular dels cids hmics que oscillen entre 700 i 1400. Aix que queda un llarg cam en la investigaci daquest camp. El contingut de les molcules daquests cids son: reixes atmiques de carboni aromtic i carboni no organitzat en reixes aromtiques . La forma de les molcules de la matria orgnica juga un important paper en la formaci de l'estructura del sl. Aix, existeix l'opini que les substncies de forma lineal, participen ms activament en aquest procs que els cids hmics, les molcules dels quals tenen forma esfrica. Les molcules dels cids hmics no sn compactes, sin que posseeixen una estructura tova "esponjosa", amb multitud de porus interns. Aquests graus d'estructura determinen de forma significativa la seva capacitat de retenci d'aigua i les seves propietats de absorci. D'aquesta manera, la hidrofilia depn de la proporci de reixes aromtiques del carboni en les molcules, ja que posseeixen propietats hidrfobes, i dels radicals laterals, portadors dels grups hidrfils. Tamb la presncia de grups hidrfils determina la tendncia de les matries orgniques a formar compostos intracomplexos amb cations polivalents.

Fulvocids de lhumus del sl

Els fulvocids es distingeixen dels cids hmics per la seva coloraci ms clara, pel contingut relativament baix en carboni (menys del 55 %), i per la seva bona solubilitat en aigua, alcohol, lcalis i cids minerals. Els fulvocids pertanyen al grup dels cids hidroxicarboxlics, i en la hidrlisi cida formen substncies reductores i furfural. Els fulvocids tenen alta capacitat de canvi. Actuen destructivament sobre els minerals; sn propensos a formar compostos complexos amb R2O3, que posseeixen gran mobilitat.

20

Aquests englobaven en el concepte "fulvocids" totes les substncies orgniques de la soluci cida que quedaven desprs de precipitar els cids hmics de l'extracte. El contingut d'aquest grup de matries resulta ser molt variat; a part dels fulvocids prpiament dits, s'han descobert hidrats de carboni, glucsids, substncies de naturalesa fenlica, cids urnics i cids orgnics nitrogenats. Dins el contingut dels fulvocids trobem composts de naturalesa aromtica. Podem dir que aquests cids tenen estructura aromtica, contenen grups metxils, carbnics i hidrxils fenlics, s a dir, els mateixos grups que sn caracterstics pels cids hmics. Els cids flvics, igual que els hmics, contenen nitrogen. Quan els hidrolitzam amb HCl 6N, trobem que el 20-30 % del seu nitrogen pansa a la soluci, en la qual va descobrir diversitat d'aminocids; aquest nitrogen presenta gran mobilitat. En la composici dels fulvocids hi ha aminosucres. Aix doncs, contenen substncies reductores i, possiblement en quantitats majors que els cids hmics, aproximadament entre un 20-25 %. Els fulvocids es caracteritzen per la presncia d'una fracci nuclear poc pronunciada amb predomini de cadenes laterals. Aix dna fonament per a considerar-los com els representants menys "madurs" del grup dels cids hmics. Les propietats comunes dels cids hmics i fulvocids sn la no homogenetat i possibilitat de separaci en una srie de fraccions per distints procediments. Es pot parlar de l'absncia d'una identitat completa de la naturalesa i propietats dels cids hmics en distints sls, i del "tancament" de la seva fila amb els fulvocids. s indubtable que els representants del primer grup, prxims per naturalesa als fulvocids, tenen tamb alguna cosa com en les funcions que determinen la seva participaci en els processos del sl. Si s'ha de jutjar pels ndexs, els cids hmics en els sls fortament podslics sn els ms prxims per les seves funcions als fulvocids.

21

Humines de lhumus i carbonis hmics del sl

Sota el terme de humines s'engloba el grup de substncies que no s'extreuen amb solucions alcalines, d'un sl descalcificat. La prdua pels cids hmics de la capacitat de dissoldre's en lcalis en les condicions del sl, pot ser el resultat de l'alteraci de les propietats qumic-coloidals, provocada per la dessecaci i congelaci i, tamb, per linteracci dels cids hmics amb la part mineral del sl. Si el residu de sl, desprs de l'extracci dels cids hmics solubles en lcali, es tracta amb H2SO4, HNO3 o HF, per a trencar els enllaos de les substncies hmiques amb silicats, desprs d'aquest residu, que cont humines, al tractar amb solucions alcalines s'extreuen de nou cids hmics. Els cids hmics extrets de humines tenen un percentatge de carboni alguna cosa menor, i major el d'oxigen i hidrogen, en comparaci dels cids hmics extrets del sl descalcificat; posseeixen tamb menor capacitat d'absorci. Probablement els cids hmics extrets de humines sn per la seva naturalesa menys complexes. Les humines de lhumus del sl representen en si cids hmics, en general molt prxims als cids hmics extrets del sl desprs de la seva descalcificaci, i la prdua de la seva capacitat per a dissoldre's en lcali s'explica no tant pel canvi de naturalesa dels cids hmics, com per la fermesa de la seva uni amb la part mineral del sl. Ms slidament units estan els cids hmics amb els minerals argilosos del grup montmorillonita. No obstant aix, no en tots els casos el grup de les substncies orgniques denominat "humines" est representat per cids hmics. Aix, en els sls turbosos o en els horitzons de gespa, aquest pot contenir gran barreja de restes vegetals que no estan del tot humificades. Una forma particular sn les restes vegetals carbonitzades, presents en major o menor proporci en tots els sls. L'alteraci d'un humiteig excessiu i la dessecaci afavoreixen la carbonitzaci de les restes vegetals. Els carbons hmics sn inclusions inertes que no participen directament en els processos del sl.

22

cids himatomelnics

Els cids himatomelnics no sn un grup independent de matries hmiques, sin la fracci soluble en alcohol dels cids hmics. Per tant, el problema de lhumus del sl, a pesar d'una srie d'indiscutibles xits, t encara molts punts confusos. Els materials existents permeten traar nicament els principis generals de les estructures de les matries; no obstant aix, s un problema extraordinriament important establir les particularitats de la seva estructura, determinades per les condicions concretes del sl. La necessitat de l'estudi de la naturalesa de les substncies hmiques del sl, es dicta en aquest aspecte pel fet que amb les diferents naturaleses dels representants d'un mateix grup (cids hmics), estan relacionades les diferncies de les seves propietats i, corresponentment, el distint paper en els processos del sl.

4.1.2. Bioqumica del procs de formaci de lhumus La font principal de matries hmiques del sl sn les restes orgniques d'origen vegetal i animal. En el sl les restes orgniques se sotmeten a canvis pels processos, per exemple, d'oxidaci parcial i hidrlisi de les substncies orgniques que estan formats, la qual cosa s possible per l'acci de l'aigua, llum, aire i reacci cida o bsica del sl. Alguns canvis s'operen sota la influncia dels ferments dels teixits, l'acci dels quals en les plantes mortes adquireix un carcter unilateral, oxidant, el que contribueix a la formaci de productes de condensaci de tint fosc. No obstant aix, els responsables del procs dhumificaci de les restes orgniques sn en total els microorganismes i animals que habiten en el sl. Noms com resultat de l'activitat dels ms diversos representants de la microflora i fauna que transformen les

23

restes orgniques, s'efectua aquest procs d'importncia excepcional en el cicle total de matries en la naturalesa en el procs de formaci del sl i la seva fertilitat.

Modificaci de la composici qumica dels restes vegetals.

La composici qumica de les restes orgniques, aix com les condicions del mig sl, sn determinants en el procs dhumificaci, ja que influeixen en l'activitat dels microorganismes. Composici qumica aproximada dorganismes vegetals superiors inferiors (Annex 2). Els organismes vegetals contenen en general els mateixos grups de substncies (ceres, grasses, resines, protenes, carbohidrats simples i compostos, lignina i algunes altres), aix i tot, la proporci d'aquests components influeix considerablement en la velocitat dhumificaci. En la segent taula s'exposen les dades de la composici qumica dels organismes vegetals superiors i inferiors (Annex 3). La descomposici dels lquens i, sobretot, de molses, transcorre bastant a poc a poc, al contrari que el mid que s el que es descompon ms rpidament. Possiblement, la causa sigui l'elevat contingut de hemicelluloses en la composici d'aquestes plantes i, en particular, d'cids urnics, resistents a la descomposici. A lhumificar-se les restes de vegetaci herbcia, de fulles i de pinassa, es produeix la mineralitzaci completa de gran part de substncies hmiques que entren en la seva composici; aquesta arriba al 50-75 % del pes inicial. Aquestes xifres serveixen de base per a suposar que la quantitat de substncies hmiques que poden formar-se en el procs dhumificaci constitueixen noms el 50-25 % del pes inicial de les restes vegetals. En

24

altres paraules, el coeficient dhumificaci per a la vegetaci herbcia pot ser pres igual a 0,5-0,25. Lhumificaci de les restes de vegetaci herbcia es verifica per una complexa associaci de microorganismes: Al principi es desenvolupen preferentment els grups de

bacteris no esporangis, com sn moltes de les mucilaginoses i floridures que consumeixen les matries orgniques ms assequibles com mono i disacrids, aminocids i protenes. Posteriorment aquests grups de microbis se substitueixen

per bacteris esporangis, les quals poden aprofitar compostos ms complexes. En el moment de la desaparici dels bacteris no esporangis, es registra un desenvolupament intens de bacteris que descomponen la cellulosa. Al final del procs, s'observa en el material humificat un

abundant desenvolupament dactinomicets, els quals, segons sembla, no noms aprofiten els components estables de les restes vegetals, sin tamb les substncies hmiques recent formades.

Descomposici de les substncies hmiques per

microorganismes. L'aparici de fongs i colnies de microorganismes sobre el gel dels cids hmics, igual que en les solucions de humats i fulvats, reflecteixen que, a pesar de la complexa estructura de les substncies hmiques, aquestes poden ser utilitzades pels

25

microorganismes. En molts dels treballs relacionats amb l'estudi de la funci dels microorganismes en la descomposici de les substncies hmiques, tan sols s'aprecia l'aprofitament de les impureses d'aquestes substncies per la microfauna del sl, o b de les seves cadenes laterals. No obstant aix, actualment se sap que tamb poden utilitzar els compostos de naturalesa aromtica. La descomposici de les substncies hmiques en el mig sl est condicionada per dos factors: En primer lloc, aquestes substncies estan presentis no en

forma de preparats purificats, sin en barreja amb altres matries orgniques, entre elles les que es descomponen fcilment pels microorganismes. En segon lloc, les substncies hmiques se sotmeten en el

sl a l'acci d'associacions de microorganismes, amb gran diversitat de funcions inherents. En l'actualitat, una srie de treballs parlen sobre l'elevaci de la intensitat de descomposici de les substncies hmiques a afegir compostos orgnics que es mobilitzen amb facilitat pels microorganismes. Aquest fet s de gran importncia en les condicions del mig sl, sobretot quan existeix en aquest una gran reserva de material orgnic inert.

Paper dels animals en les transformacions de les

substncies orgniques del sl. L'acci dablanir el sl, el transport de les restes orgniques dintre dels lmits del perfil i fora d'ell, la redistribuci de les reserves de sals, el trossejament i transformaci del material humificat, la creaci d'una estructura hidroresistent, prenen part activa en tots aquests processos els distints representants de la macro, meso i microfauna.

26

Per l'activitat de la fauna es determina en certa mesura la naturalesa de lhumus del sl. Lhumus gruixut es forma en condicions d'humitat excessiva i amb reacci cida del sl que obstaculitza l'activitat dels animals. Per contra, en condicions de reacci neutra i humitat moderada, els animals transformen les restes vegetals intensament, afavorint lablaniment del sl. La tasca dels insectes en el trossejament del material vegetal s'ha posat de manifest en gran nombre d'investigacions, per no s menys important el seu paper en la maduraci del fem, aix com en la preparaci de tot gnere de composts, en particular de composts de desaprofitaments de les poblacions. El trossejament de les restes orgniques gruixudes i la seva transformaci en una massa porosa movedissa succeeix per la participaci activa dels animals. No obstant aix, no hi ha cap fonament per a limitar el paper dels animals noms al trossejament del material vegetal i el seu entremesclat amb la terra. Cada vegada s'acumulen ms dades que indiquen que en l'intest dels animals el material vegetal sofreix una transformaci, grcies a la presncia de microorganismes i ferments. D'altra banda, s tamb en l'intest dels animals on es poden formar substncies hmiques, al interactuar els productes de descomposici de la lignina i dels compostos orgnics nitrogenats que formen part de les restes vegetals que s'estan digerint. A la condensaci d'aquests components contribueixen els ferments de tipus fenoloxidasas, segregats per lepiteli de l'intest. Els protozous tamb participen en la transformaci de les restes orgniques, grcies a la presncia en aquells de ferments com cellulasas, quitinasas, etc. Per tant es pot establir, que en la poblaci de sl hi ha gran nombre de representants dinvertebrats i protozous, les complexes relacions dels quals amb els microorganismes, es reflecteixen sens dubte en els processos provocats per aquests ltims.

27

4.2. Paper de la matria orgnica en la formaci del sl y en la creaci de la seva fertilitat 4.2.1. Matria orgnica i erosi del sl L'acci de les substncies orgniques s responsable en gran mesura de la formaci del sl i existeixen motius per a considerar que els pioners en aquest procs sn els microorganismes, els quals constitueixen una baula fonamental en el cicle del ferro, sofre, calci, silici, fsfor, i altres elements. En les complexes condicions de l'acci bioqumica dels organismes i l'aigua amb l'oxigen, cid carbnic i substncies orgniques que en ell es contenen, es produeix la descomposici dels silicats i aluminosilicats, l'alliberament d'hidrxids de ferro dels compostos rics en protxid de ferro, la formaci de sals carbniques alcalines i alcaltrrias, en la seva major part solubles en aigua, la precipitaci de coloides de slice, argiles caolniques, i la destrucci de la uni de la slice i almina amb els metalls. Les formes d'acci dels organismes vius i els productes de la seva activitat vital sobre l'escora terrestre, sn molt diverses. Aix, la forma ms senzilla s la dissoluci pels productes de l'activitat vital dels microorganismes de minerals, com calcita (CaCO3), magnesita (MgCO3), dolomita (CaCO3, MgCO3), siderita (FeCO3), surts de l'cid fosfric, i altres compostos. Entre els productes de l'activitat dels microorganismes hi ha tant compostos minerals (CO2, HNO3, H2S i alguns altres) com cids orgnics de baix pes molecular.

28

El paper dels lquens en l'erosi de roques cristallines massisses i els minerals allats que les constitueixen, grcies a l'acci dels seus cossos mucilaginosos sobre el substrat. L'explicaci del procs resideix en el fet que aquestes secrecions mucilaginoses posseeixen una gran capacitat aglutinant, i desprs del seu assecat, produeixen la ruptura de les partcules cohesionades. Existeixen productes de l'activitat vital dels organismes que en la seva acci de contacte sembla que "arrenquin" de les roques i minerals l'alumini, ferro, magnesi, coure i altres elements, per a formar amb ells compostos complexos i intracomplexos: els quelats. Les substncies orgniques que tenen propietats quelants juguen un paper important en el subministrament a la planta de ferro i microelements (Mn, CO, Mo, Zn). Tot l'exposat ens remet a la participaci dels productes del metabolisme dels ssers vius en els processos de formaci primria del sl, per sens dubte, en aquests processos tamb participen activament les substncies hmiques prpiament dites, la formaci de les quals es registra ja en les etapes primerenques de formaci del sl, abans que apareguin les plantes superiors. Els silicats tenen la possibilitat de descomposici, i els cids crnics tenen una acci reductora. La descomposici de distints minerals (en particular, els que pertanyen al grup de silicats i alumosilicats) per solucions d'cids hmics, crnics i apocrnics, va ser demostrada experimentalment per molts investigadors i el carcter d'aquesta acci depn tant de la naturalesa dels cids hmics com de la dels minerals. El paper ms actiu en la descomposici de roques i minerals pertany als fulvocids, i tamb als representants dels cids hmics, els quals posseeixen propietats quelatitzants. L'acci de la matria orgnica sobre la roca mare s'intensifica amb la poblaci dels sls primitius per les plantes superiors. Es coneixen casos de trituraci mecnica de roques per les arrels de plantes superiors i , aix mateix, de dissoluci de minerals per les secrecions

29

radiculars. Aquestes secrecions contenen compostos orgnics amb propietats quelatitzants (aminocids, cids orgnics, amines i uns altres), i la importncia en el procs d'erosi i en el cicle de substncies (ferro, coure, mangans i uns altres) s important.

4.2.2. Participaci de la matria orgnica en la formaci del perfil del sl L'heterogenetat del perfil s el resultat de l'alteraci de la roca mare i de la redistribuci del material en el procs de formaci del sl. Un paper bastant important en aquests fenmens pertany a les matries orgniques del sl. Noms una petita part d'aquestes ltimes est present en estat lliure; la porci predominant est unida a la part mineral del sl. La naturalesa dels compostos orgnics minerals, diferents en distints sls, encara no est estudiada actualment amb suficient plenitud.

4.2.3. Matria orgnica i estructura del sl Ja en el segle passat diversos investigadors van parlar sobre el paper de l'estructura en la creaci dels rgims hdric, aeri i nutricional favorables a la planta, i van assenyalar la importncia que tenen els sistemes radiculares de les plantes, lhumus i la fracci llimosa del sl, en el procs de formaci d'aquesta estructura. El procs de formaci de l'estructura consta d'un complicat mecanisme, sobre el qual t influncia el complex de condicions del mig sl: composici mecnica i mineralgica, naturalesa de lhumus, carcter d'interacci entre la part mineral i orgnica, condicions d'humitat i acci mecnica.

30

Les diferncies en la construcci dels agregats estructurals s'han revelat amb evidncia en distints tipus de sls, i depenen tant de la naturalesa del humus com de la part mineral del sl. Juntament amb la participaci indubtable de les substncies hmiques prpiament dites en la formaci d'agregats hidroresistents, molts autors assenyalen l'important paper en aquest procs d'una srie de compostos orgnics de naturalesa individual que formen part dels cossos microbians i dels productes del seu metabolisme. Aix, molts autors han establert que el miceli de fongs microscpics (Cladosporium, Penicillium, Trichoderma, i alguns altres), embolicant les partcules de terra, obstaculitza el garfulli d'aquestes. Per aquest fenomen s de carcter efmer i satura al desaparixer la microflora fngica. Noms en els casos que el miceli dels fongs es transforma en productes estables dhumificaci, els agregats conserven durant llarg temps la resistncia respecte a l'aigua. En la creaci de l'estructura hidroresistent sn de gran efectivitat els muclags bacterians, en particular els formats per representants de Pseudomonas. En general podem dir que la majoria dels microorganismes, els productes de la qual de metabolisme participen en la formaci d'una estructura hidroresistent, sn aerobis. Per aix, les afirmacions d'alguns autors sobre la possibilitat de formaci de l'estructura del sl sota plantes anuals en condicions aerbiques, sn indubtablement fonamentals. Com mesures prctiques per a l'establiment de l'estructura del sl, es recomanen procediments especials de labor i, en els sls cids, emblanquinat. La revisi dels resultats del mtode de restabliment de l'estructura mitjanant sembra d'herbes vivaces, va demostrar que, encara sent normal el seu desenvolupament, la millora de l'estat estructural no arriba a el nivell assenyalat anteriorment com criteri per al sl estructural

31

(contingut d'agregats hidroresistents de 0,25 mm, deu constituir en aquest el 65-75 % del pes del sl). Va resultar a ms que, desprs de que es trenqui la capa d'herbes vivaces, l'estructura empitjora rpidament, sobretot en sls que es caracteritzen per una activitat microbiolgica intensa (sls gespa-podsol de composici mecnica lleugera). En els ltims anys s'estan elaborant nous procediments de millora de l'estat estructural del sl mitjanant aportaci de substncies aglutinants. Ja en els anys trenta, va sorgir aquesta idea en l'Institut Agrofsic de l'Acadmia Lenin de Cincies Agronmiques de la Uni Sovitica. Van ser proposats mtodes de creaci artificial de l'estructura del sl, aprofitant els residus industrials amb propietats hidrfiles de coloides, a saber: cellulosa (viscosa), hemicelluloses (xilana), lignina i, aix mateix, cids hmics de les torbes. Per es recomanava aplicar aquestes substncies en grans quantitats, el que impedia la seva mplia introducci a la prctica. Els polmers del grup dels "kriliums" es van utilitzar en els anys de la postguerra amb fins d'estructuraci, ja que sent coloides hidrfils, aquestes substncies actuen de manera semblant als poliurnids d'origen vegetal i muclags bacterians i, en major o menor mesura, contribueixen a la creaci d'una estructura hidroresistent. Els problemes referents a la conservaci de l'estructura creada pels krilium, la possibilitat de restabliment en cas de la seva destrucci mecnica i , aix mateix, les qestions d'economia relacionades amb la producci i efectivitat dels krilium, exigeixen futures precisions. Tenint en compte les mplies perspectives de producci de polmers, el procediment d'estructuraci artificial del sl, mereix indubtable atenci amb la finalitat de lluitar contra la pulveritzaci del sl i arrossegament de sorres.

32

4.2.4. Matria orgnica del sl com a font danhdrid carbnic per a les plantes Les plantes utilitzen els elements nutricionals en condicions del cicle biolgic i geolgic de matries, de manera que, l'acumulaci d'elements dispersos en l'atmosfera, hidrosfera i escora terrestre pels organismes auttrofs i hetertrofs en formes de matria viva, i l'alliberament d'aquests elements, representa en si un cicle biolgic de substncies que es desenvolupa en la trajectria del cicle geolgic. Desprs de la mort, la descomposici dels organismes vegetals i animals no s total fins els productes finals de mineralitzaci, sin que va acompanyada d'una nova formaci de substncies complexes de naturalesa orgnica (torbes, carbons fssils, sapropeles, petroli, substncies hmiques del sl) que posseeixen major resistncia a la descomposici de les restes orgniques originals. Aquesta reserva total de la Terra cont grans quantitats tant d'anhdrid carbnic com de carboni, en formes inorgniques i orgniques. No obstant aix, la principal font d'anhdrid carbnic que es consumeix pel mn vegetal en el procs de fotosntesi s l'atmosfera, on el CO2 constitueix aproximadament el 0,03 % o prop de 0,57 mg en 1 litre d'aire, i la reserva s de 2.100 bilions de tones. Considerant que les plantes de la Terra assimilen anualment en el procs de fotosntesi prop de 20.000 milions de tones de carboni (aproximadament 80.000 milions de tones de CO2), la reserva total d'anhdrid carbnic arribaria a noms per a unes quantes desenes d'anys. Per, es sap que el contingut de CO2 en l'aire es va restablint contnuament d'altres reserves, entre elles la hidrosfera, la superfcie de la qual est en comunicaci lliure amb l'atmosfera. La quantitat total d'anhdrid carbnic en l'aire i en les aiges del globus terraqi, assequible a les plantes terrestres, supera les 1.1014 t, el que cobreix la necessitat de les plantes en anhdrid carbnic en milers d'anys. No obstant aix existeixen certes observacions que indiquen que en els perodes d'intens creixement, a les hores de la

33

fotosntesi, les plantes poden experimentar falta d'aquest cid. A aquestes hores la concentraci de CO2 en la capa d'aire lindant amb la terra es fa inferior a la normal, i aquesta circumstncia pot ser un factor que redueixi l'energia de la fotosntesi. Per aix, la qesti de subministrament ininterromput d'anhdrid carbnic a la planta no es pot excloure en agricultura, sobretot al solucionar els problemes d'elevaci brusca de la productivitat dels conreus. El mtode ms important que assegura la producci d'anhdrid carbnic pel sl s el de reposar les reserves de matries orgniques fresques i regular els processos de la seva descomposici.

4.2.5. Matria orgnica del sl com a font delements de nutrici per a les plantes

Naturalesa qumica de les formes orgniques del nitrogen, fsfor i sofre en el

sl. La principal part del nitrogen en les capes superiors del sl est representada per formes orgniques, no obstant aix, en els horitzons inferiors una part considerable es troba en forma de NH4, adsorbit pel reticle cristall dels minerals argilosos. Es relaciona la presncia de nitrogen en les capes inferiors amb el passat de la Terra, i safirma que aquest s'incorporava amb les precipitacions atmosfriques i va ser fixat per les roques dhuc abans que es transformessin en sl. Una part considerable del nitrogen es pot fer passar a la soluci, mitjanant hidrlisi del sl, que s'efectua amb l'ajuda de HCl 6N. Prop dun ter del nitrogen del sl no passa a l'hidrolitzat cid; aquesta part est representada per formes heteroccliques o b per compostos de nitrogen fermament units amb la part mineral del sl. Aquest, anomenat nitrogen de les humines, s la part menys mbil de fons nitrogenat del sl. La naturalesa dels compostos organofosforats no est del tot clara. La forma ms difosa de P2O5 s la finita, que representa el producte d'interacci de l'cid fosfric amb

34

linositol (alcohol cclic hexatmic) i surts de calci i magnesi. La finita constitueix el 30-38 % de tota la reserva de fsfor orgnic en el sl. El segon grup sn els cids nucleics, la quantitat total dels quals s aproximadament el 10 % de la reserva de P2O5 en formes orgniques. Entre els cids nucleics han estat identificats el desoxirribonucleic (DNA) i el ribonucleic (RNA), evidentment d'origen microbi. Algunes formes orgniques del fsfor, especialment la fitina, poden assimilar-se per les plantes directament, o desprs de ser desintegrades pels ferments, que contenen les secrecions radiculares de la planta. Se sap molt poc referent a les formes orgniques del sofre en els sls, encara que si s segur que la principal font d'aquestes formes sn les restes d'animals i plantes, aix com el plasma dels microorganismes, en els quals el sofre forma part dels distints compostos , entre ells les protenes i els aminocids. Per la seva participaci en la formaci de les substncies hmiques, pot explicar-se la presncia en aquestes d'aminocids que contenen sofre, metionina i cistina. Les considerables reserves potencials de nitrogen i fsfor en el sl es mineralitzen gradualment, passant a ser formes assequibles a les plantes. Per l'agricultura no pot seguir la via de mobilitzaci contnua d'aquestes reserves sense reposar-les. Per aix, la importncia del problema de la creaci d'un balan no deficitari de substncies nutritives en el sl no deixa lloc a dubtes.

Agafament de substncies nutritives per a la planta i reposici de les seves

reserves en el sl. Al mateix temps que es produeix l'absorci de nutrients per la planta, aquesta retorna al sl substncies nutritives, preferentment en forma de restes radiculares i rostoll, amb els quals s'incorpora prop dun ter de la quantitat total del nitrogen i fsfor que s'empren per la planta en el procs de vegetaci.

35

Per cal considerar tamb altres fonts d'aportaci de substncies nutritives al sl. Aix, certa quantitat d'elles es cont en les secrecions radiculares i arreletes que van decaient en el procs de vegetaci, encara que en el cas dels cereals aquesta quantitat s insignificant. En l'apartat d'ingressos del balan, es deu incloure l'aportaci de nitrogen a compte del material de sembra (prop de 3 kg.ha-1), aix com de les precipitacions atmosfriques, que lluny de les ciutats, en condicions de clima moderat, constitueix de 4 a 6 kg.ha-1. No sha dignorar la possibilitat de completar les reserves de nitrogen del sl a compte de l'activitat dels bacteris lliures fixadores del nitrogen atmosfric. Una elevaci considerable de les reserves del nitrogen s'aconsegueix amb conreus de llegums vivaos, a condici del seu bon desenvolupament. La reposici de reserves de nitrogen i altres elements nutritius es pot realitzar per mitj de l'aportaci d'abonaments orgnics, tenint en compte que el veritablement important no s la quantitat de matria orgnica en el sl, sin la velocitat amb que aquesta es mineralitza. Factors que regulen la velocitat dhumificaci.

La velocitat dhumificaci dels materials orgnics s un parmetre molt important a l'hora de valorar l'equilibri hmic d'un sl i, per tant, la seva fertilitat, que es veu afavorida a l'augment dels valors d'aquella. Els factors que regulen aquesta velocitat dhumificaci sn: a) Naturalesa del residu. En els residus vegetals, la lignina engloba la major part de la cellulosa i hemicellulosa retardant la seva descomposici. b) Humitat. La multiplicaci microbiana exigeix la presncia d'aigua en el propi residu (tiges i fulles tendres, fems frescs, etc.), o en el sl.

36

c) Airejaci. La flora microbiana aerbica presenta major activitat i per tant es pot beneficiar amb els treballs del sl, un bon drenatge, amb la disgregaci dels munts de femta, etc. Per contra, en condicions anaerbies lhumificaci s molt lenta i incompleta. d) Temperatura. Segons la llei de Van't Hoff, la velocitat de reacci es duplica o triplica per cada 10C que augmenta la temperatura mitja anual d'una zona, encara que aquesta llei noms s vlida per a un interval entre 5C i 40C. Si se supera aquesta temperatura, a l'oxidaci dels compostos carbonats i la prdua de nitrogen s tan intensa que es redueix el valor fertilitzant del humus que es forma a aquestes temperatures. Si se superen els 70C, les prdues tornen a ser petites, doncs l'activitat microbiana es redueix a l'actuaci de la microflora termfila. e) Contingut en elements minerals. La multiplicaci microbiana exigeix la utilitzaci de elements minerals, com: nitrogen fsfor, sofre, calci, etc. Per de tots ells el que juga el paper ms important en lhumificaci s el nitrogen, ja que actua d'element limitant. En aquest sentit els materials orgnics es classifiquen de la segent forma: - Materials amb un contingut en nitrogen superior al 2,4 % en la seva matria seca. Existeix suficient nitrogen i durant lhumificaci hi haur alliberament de nitrogen mineral, que enriquir el sl i afavorir la nutrici dels vegetals cultivats. - Materials amb un contingut en nitrogen entre 1,2 i 2,4 % en la seva matria seca. Existeix cert equilibri que permet la nutrici dels microorganismes sense que es produeixi globalment variaci en el contingut de nitrogen del sl.

37

- Materials amb un contingut en nitrogen menor del 1,2 % en la seva matria seca. Es manifesta una falta de nitrogen en els materials orgnics que dna lloc que els microorganismes utilitzin el nitrogen del sl i, per tant, estableixin una competncia amb les plantes, disminuint la fertilitat nitrogenada temporal ja que, al morir els microorganismes, el nitrogen del seu protoplasma es mineralitza. f) Condicions del sl: pH i salinitat. Perqu es produeixi una adequada evoluci de la matria orgnica el pH ha destar comprs entre 6 i 7,2, sent les condicions ms desfavorables les de pH menor de 5,5, en el qual es desenvolupa una flora acidfila, i les de pH superior a 7,5, on la flora s basfila.

38

5. SITUACI DE LAGRICULTURA ECOLGICA A ESPANYA

El nostre pas, grcies a la situaci, clima i qualitat de les terres t grans possibilitats per ser un dels principals provedors europeus de productes biolgics. Sha de valorar el rpid creixement que aquest mercat ha registrat en els ltims anys i el potencial i capacitat que tenim de desenvolupament. Hem passat de 4.235 ha al 1991 a 152.100 al 1997. En noms 7 anys hem multiplicat per 35 la superfcie de hectrees dedicades al cultiu biolgic. Aquesta producci mou ja un xifra respectable, al voltant de 5.000 milions de pessetes. Aix i tot, degut principalment a la falta dinformaci sobre les coses bones daquests productes, la major part (quasi un 90%) sexporta. Per comunitats autnomes, les que representen un major nombre dhectrees son: Castella Lle, Andalusia, Astries i Arag, encara que si valorem la importncia del tipus de cultiu lordre seria: Andalusia, Arag, Catalunya, Navarra i Valncia. A Europa la superfcie dedicada a aquest tipus dagricultura natural s de quasi 1.800.000 ha, el 845 % de les quals es cultives a Espanya. Les produccions ms cotitzades en el mercat son els ctrics, les fruites i les hortalisses, els cereals i els llegums. I dels productes transformats: el vi, loli, les conserves vegetals i els sucs. Segons una recent enquesta realitzada a Espanya, prop de dos teros dels consumidors espanyols coneixen o han sentit parlar dels productes biolgics. El perfil dels consumidors de productes ecolgics son persones de nivell social econmic mitj, en una franja dedat compresa entre els 35 i els 50 anys.

A Europa el consum de productes biolgics arriba en alguns pasos com Dinamarca prop del 18 % del total de la alimentaci, seguida de ustria amb un 12 %, i de Sussa i Sucia amb un 7 %. Alemanya amb un consum de 25 % mou 5.500 milions de marcs 39

(uns 410.000 milions de pessetes) i no est lluny dequiparar-se al consum dustria, el que la situar en un volum de ventes de 250.000 milions de marcs (ms de 2 bilions de pessetes). El cas de Dinamarca s exemplar. A lany 2000, per demanda dun grup de diputats, aquest pas va iniciar un procs que podria conduir a la desaparici de pesticides. Es preveu que la transici a lagricultura biolgica es podria completar a lany 2010. Estudis realitzats a tot el mn demostren que les noves tendncies del mercat van cap un tipus de consum ms racional. Les noves generacions comencen a reclamar aliments ms respectuosos amb la naturalesa i no contaminant. La tendncia comena a ser consumir productes ecolgics no noms per la salut sin tamb per linters de collaborar amb la descontaminaci del planeta.

6. OPINI PERSONAL
Quan em varen proposar fer aquest treball em va fer una gran illusi, per desprs varen comenar a aparixer els problemes. El primer de tots era quin tema triar, no va ser fcil, hi vaig canviar un parell de cops. Per al final em vaig decidir per fer-lo de lagricultura ecolgica ja que vaig pensar que era un tema dactualitat i que a ms minteressava molt. La meva mare treballa en aquest camp i molt dels aliments que consumim a casa sn extrets daquest tipus dagricultura, i la veritat com a experincia personal puc dir que la diferncia entre uns aliments i els altres es bastant notable. Aix que aconsello a la gent a que sanimi a provar aquest aliments grcies a les avantatges que t, lnica desavantatge que t des de el meu punt de vista s que els productes sn bastant cars, per crec que si tots ens unim i menyspreem laltre agricultura en un futur podrem arribar a trobar productes ecolgics amb preus assequibles.

40

7. BIBLIOGRAFIA
Pequea enciclopedia de la horticultura biolgica, 1992, Pas-Aguilar. Gaspar Caballero de Segovia i Toms Martnez, Lhort ecolgic escolar i familiar, 1998. Tazieff, H i altres, Una sola terra. Per una Europa ecolgica, 1992. Marie-Luise Kreuter, Jardn y huerto biolgicos, 1994, Ediciones Mundi-Prensa. Alwin Seifert, Agricultura sin venenos, 1988, Oasis S.L. Herbert Koepf, El compost, 1988, Oasis S.L. Richard Bird, El jardn orgnico. El Nuevo manual de tcnicas libres de productos qumicos, 1997, gata. Dieter Heinrich i Manfred Hergt, Atlas de edologia, 1997, Alianza editorial Claude Aubert, El huerto biolgico, 1997, Oasis SL. http://www.greenpeace.es/genetica/campagnb.asp?IdSubcamp=115 http://www.diariovasco.com/ekoplaneta/datos/actualidad/mayo/actu080502.htm http://www.chapingo.mx/dicea/uniaec/uniaec.htm http://www.laosa.org/revista/6/agricultura.htm http://europa.eu.int/comm/agriculture/qual/organic/index_es.htm http://www.elafos.com/esp/eco.htm http://www.crie.uji.es/agric/pagina1.htm http://www.eapv.org/agriculturaecologica.htm http://europa.eu.int/comm/agriculture/qual/organic/brochure/abio_es.pdf http://www.humboldt.org.co/biocomercio/redae/html/documentos.htm http://www.lacerca.com/reportajes/pagina(09-02)-1.htm 41

http://es.geocities.com/picodelobo/agrobio.html
http://www.agrieco.com

http://www.alimentosecologicos.com/CASTELLANO/CONTENIDOS/ECOAGRICULTURA.html

Gran Enciclopdia Catalana

2. Composici qumica aproximada dorganismes vegetals superiors inferiors.

Objeto de estudio Hierbas leguminosas vivaces: Races Hojas Hierbas gramineas vivaces rboles de hoja ancha: Hojas Madera Conferas: Hojas Madera Musgos Lquenes Algas Bacterias

Ceras grasas resinas

Protenas

Celulosa

Hemicelulosas hidratos y carbohidratos

Lignina

10-12 5-12

10-15 12-20 5-10

20-25 15 25-30

25-30 10-12 25-30

10-15 5 15-20

3-5 20-25 -

4-10 0,5-1 5-7 0,1-1 5-10 3-5 10-15 40-70

15-25 40-50 20 45-50 15-25 5-10 5-10 No hay

10-20 20-30 15-20 15-25 30-60 60-80 50-60 Mucosidad

10 20-25 15 25-30 No hay 8-10 No hay

1. Modificaci de la composici qumica dels restes vegetals en procs dhumificaci.

42

Objeto de estudio Hojas de trbol Races de alfalfa Races de Agropyr um Tenerum Agujas de pino

Peso (g) 1001 27,5 22 100 25,2 100 52,4 100 34,9

Sust. extrad. por alcoholbenzol 23,073 18,64 11,24 5,7 6,97 25.2 24,47 11,9

Almidn 3,00 No hay 17,75 2,1 No hay

Hemicel 8,07 18,8 11,94 28,4 22,86 40,6

Celulosa 15,4 23,5 20,97 17,8 25,49 33,0 27,59 12,7

Resid. de lignina 4,29 100 8,61 97,1 18,43 92,1 15,05 86,03

Prot 21,67 43,5 13,31 39,1 7,94 37,6 6,67 No determinado

No hay

12,68 37,4

1 Muestra tomada para el ensayo. 2 Peso de la masa humificada que qued al finalizar el ensayo. 3 Contenido de sustancias en los restos vegetales frescos (en % de materia seca, sin cenizas). 4 Contenido de sustancias en el material humificado (en % de la cantidad inicial). 2. Riscs per fitofrmacs LEYENDA Mutacin gentica M = mutacin gentica

OO = ningn dao sealado -- = negativo + = positivo de un solo test perteneciente a los tres grupos de test experimentales tiles para la valoracin de la mutacin gentica (test de mutacin gentica, test de rotura y reconstitucin del ADN, test sobre efectos cromosmicos) ++ = positivo de ms de un test pertenecientes a dos grupos de test experimentales para la valoracin de la mutacin gentica

43

+++ = positivo de ms de un test pertenecientes a los tres grupos de test experimentales tiles para la valoracin de la mutacin gentica. Teratogeneidad T = teratogeneidad

OO = ningn dao sealado -- = negativo RNC = resultados no concluyentes + = positivo de un solo test experimental

++ = positivo de ms de un test sobre un solo modelo experimental +++ = positivo de ms de un test sobre modelos experimentales diversos. Cancerogenicidad C = cancerogenicidad

OO = ningn resultado sealado -- = negativo RNC = resultados no concluidos. Fuente: Instituto Oncolgico Romagnologo -Reg. Emilia-Romagna (Cerisola, 1989). Anticriptogmicos Benomyl Buripimate Captafol Captan Carbendazim Cymoxantyl Dichlofluamid Ditalinfos Dinocap Dithianon Dodine M +++ OO ++ +++ +++ OO ++ OO + OO OO T +++ OO ++ +++ +++ OO OO OO OO OO OO C 00 OO OO RNC OO OO OO OO RNC OO RNC 44

Anticriptogmicos Benomyl Fenarimol Fentin Acetate Folpet Idropione Mancozeb Maneb Metalaxyl Metiran Phosethyl Pyzarophos Procymidone Propineb Rame Thiophanate Methyl Thiram Triadimefon Trioforine Vinclozolin Zineb Ziram Zolfo

M +++ + OO +++ OO ++ ++ OO OO OO + OO ++ OO + ++ OO OO OO ++ ++ OO

T +++ OO + +++ OO + ++ OO OO OO OO OO + + + +++ OO OO OO ++ OO OO

C 00 OO RNC RNC OO OO RNC OO OO OO OO OO OO RNC OO RNC OO OO OO RNC RNC OO

Insecticidas y/o acaricidas Acephate Amitraz Azocyclotin Azinphos-Ethyl Azinphos-Methyl

M ++ OO OO OO ++

T OO OO OO OO +++

C OO OO OO OO RNC

45

Insecticidas y/o acaricidas Acephate Benzomate Bromopropylate Carbaryl Carbofuran Cartap Chlorfenson Chlormephos Chlorpyrifos Ethyl Chlorpyrifos Methyl Cyexatin Deltamethrin Dichlorvos Dicofol Diflubenzuron Dimethoate Dnoc Endosulfan Ethiofencarb Fenbutatin Oxide Fenson Fenvalerate Fonofos Isofenphos Malathion Methamidophos Methidation Methomyl Monocrotophos Omethoate Oxydemethon Methyl

M ++ OO OO +++ OO OO OO OO OO OO OO OO +++ -+ ++ +++ OO OO OO OO OO OO OO ++ OO + + + + +++

T OO OO OO +++ + + OO OO + OO + OO +++ OO OO +++ OO + OO OO OO OO OO OO RNC OO OO OO OO OO OO

C OO OO OO RNC OO OO RNC OO OO OO OO OO RNC RNC OO RNC OO RNC OO OO OO OO OO OO -OO OO OO OO OO OO 46

Insecticidas y/o acaricidas Acephate Parathion Parathion Methyl Permethryn Phorate Phosalone Phosphamidon Pirimicarb Propargite Propoxur Prothoate Tetracholorvinphos Tetradiphon Trichlorfon Vamidothion

M ++ + ++ OO OO OO ++ ++ OO +++ OO OO OO +++ +++

T OO + ++ OO + OO OO OO OO + OO OO + +++ OO

C OO RNC RNC OO OO OO RNC OO OO OO OO OO OO -OO

Herbicidas Alachlor Atrazina Benzthiazuron Chloridazon 2,4-D Diquat Ethofumesate Glyphosate Ioxynil Lenacil Linuron

M OO +++ OO OO +++ ++ OO + OO OO +

T OO ++ OO + +++ ++ OO OO OO OO OO

C OO RNC OO OO RNC OO OO OO OO OO OO

47

Herbicidas MCPA Mecoprop Metamitron Metolachlor Paraquat Pendimethalin Phenmediphan Propyzamide Simazine Terbutryn Trifluraline

M +++ ++ OO OO +++ OO + OO + OO ++

T ++ OO OO OO ++ OO OO OO + OO ++

C 00 OO OO OO OO OO OO RNC RNC OO RNC

[1]En 1948 se concede el premio Nobel a Paul Hermannmller por poner a punto la aplicacin del DDT como insecticida y una generacin ms tarde queda prohibido su uso con este fin.

48