CATA DE CERVESA

La cervesa s la beguda ms antiga de la histria de la humanitat. El seu origen data de fa ms de 100000 anys. En el paleoltic es troben les primeres restes duna beguda molt semblant a la cervesa. Al mateix temps que comencen els humans a cultivar cereals, comencen a fer cervesa en una recepta molt semblat a la de la farina. Els sumeris: al sud de Mesopotmia es recullen els primers escrits sobre la cervesa. Era una beguda sagrada per els seus efectes i satribua a les divinitats. Els egipcis: perfeccionaren els mtodes delaboraci. I els papirus fan referncia a ms de 17 tipus de cervesa. s utilitzada amb fins mdics o com a moneda de canvi. Grecs i romans: era la beguda de la gent del poble. No va tindre importncia. Mentre que al nord dEuropa era la beguda per excellncia. En la edat mitja els monges elaboraven la recepta i la mantenien en secret. Al S. XV hi ha dos elaboracions de cervesa la del monges, ms densa i saborosa, i la dels laics ms fresca. Al S. XVIII la cervesa viu una poca daurada grcies a la maquinaria de la mquina de vapor destinada a la seua fabricaci. Al S.XIX els alemanys i els xecs s preocupen per la seua elaboraci i apareix la cervesa Lager. Als anys 60 del s. XX comena la elaboraci de forma industrial i les aparicions de les grans fabriques i els grans pasos productors com Alemanya, Repblica Txeca, Holanda, Blgica. Apareixen les grans fbriques espanyoles com Damm, Mahou o Aguila. Actualment, Espanya s el 3er pas productor de cervesa, per darrere dAlemanya i Anglaterra.

ESTILS CLSSICS DE TIPUS DE CERVESA Lambic: original de Blgica, elaborada amb ordi maltat, blat cru i llevat salvatge. T poc de gas i poca espuma. Cerveses de blat: sn refrescants i tenen molt de blat. La seua espuma s pllida. Sn tpiques de la part sud dalemanya. Ale: tradicionalment cervesa de les illes britniques. s una cervesa amb grans aromes afruitats i amb gran variacions de sabor. Stout: cervesa molt obscura i cremosa. Aquest terme defineix el seu carcter. Algunes de les Stout ms famoses sn la Guines. Porten: cervesa londinenca, molt torrada i amarga. Se serveix a temperatura ambient i el seu contingut alcohlic supera els 5 graus. Lager: cervesa de baixa fermentaci i que ha de consumir-se el ms aviat possible. Cervesa al vapor: cervesa californiana amb un alt percentatge de carbnic. Cervesa fumada: sobt al torrar els grans dordi sobre el foc. Tradicional dEsccia, Alemanya i Polnia. ndia pale ale (IPA): Cervesa originria dels dies en qu l'ndia formava part de l'Imperi Britnic. Alt contingut en extracte primitiu, est llupolitzada i t un gust amarg. Cervesa de sgol: originaria del pasos Bltics rica en ferri, calci i vitamina E.

CONTRIBUCI A LA SALUD La cervesa t un alt contingut en: vitamines sals minerals protenes fibres carbohidrats.

Segons un estudi realitzat a la Universitat de Cardiff (Regne Unit), la cervesa incrementa el colesterol "bo", millora la coagulaci de la sang, t un alt valor nutricional i afavoreix la digesti. Els seus autors aconsellen el consum diari de cervesa fins i tot a les dones en perode de lactncia, ats que els seus protenes estimulen el flux de la llet materna. La cervesa cont de 4 a 5 graus d'alcohol i no t greixos. Una canya, per exemple, t menys calories que un refresc, un got de vi o un suc de pinya. Calories per cada 100 ml.: Cervesa (42) Refrescos (44) Suc de pinya (54) Got de vi (67)

TIPUS DE GOTS MS ADEQUATS Chopp:

El got tipus chopp permet mantenir la temperatura de la cervesa causa que les anses eviten transmetre la calor de la m a la beguda. Est concebut especialment per cerveses suaus, refrescants i lleugeres.

Pinta:

Aquests sn els gots ms clssics; afavoreixen la formaci d'una escuma consistent i permeten apreciar les caracterstiques del lquid. Sn els ms adequats per gaudir les cerveses negres com la stout.

Flauta:

Els gots alts, tipus tub, sn ideals per cerveses ms delicades ja que pel seu format estret permeten concentrar el seu sabor. El got flauta destaca la brillantor, facilita la formaci d'escuma i s adequat per degustar cerveses aromtiques.

Pilsen:

Pel seu format estret a la base i ample a la part superior, el got pilsen s l'indicat per apreciar la qualitat, la brillantor i l'escuma d'una bona cervesa, per la qual cosa es recomana utilitzar-lo per beure cerveses cristal lines.

Tulipa:

Pel estretament que aquest got t al coll, el lquid demora en escalfar-se. A ms, afavoreix la formaci de bombolles, la concentraci de sabors i assegura que la capa superior d'escuma sigui ms gruixuda. s ideal per a les cerveses amb cos i escuma cremosa.

Calze:

Les copes amples tipus calze o globus permeten apreciar totes les qualitats de la cervesa. Per la seva format, l'aroma es desplega per la superfcie i s'exalten els colors del lquid. Aquestes copes resulten adequades per a les cerveses de sabor ms intens.

CERVESES A PROVAR AVUI LA GOUDALE: Cerveseria: Les Brasseurs de Gayant (Douai) Pas: Frana Tipus de cervesa: Lager Graduaci (vol): 7,2% Envs: Botella

Goudale, goudalle o good al : s'anomenaven aix a les cerveses de qualitat durant el segle XIV. No obstant aix, "La Goudale" no s una "ale" sin una "lager" de

fermentaci alta, que s molt millor quan est condicionada en ampolla gran. De color ros daurat fa olor de poma verda, a fenc I a farina de blat. En boca reapareixen les mateixes notes -per simplificar les coses- per molt matisades: escora de pa, grans de llpol i espcies desconegudes. No requereix un got especial i es deixa beure fins a l'ltima gota, sense fer melindros.

LA CHOUFFE: Cerveseria: Achouffe Pas: Blgica Tipus de cervesa: IPA Graduaci (vol): 8% Envs: Ampolla

Aquesta Houblon Chouffe, que es va comenar a elaborar el 2006, s una cervesa una mica especial ja que combina l'estil de les IPA amb la tradici belga. La seva carta de presentaci s el seu color daurat brillant, immaculat, que presumeix de 2 cm de corona blanca, del qual surt un perfum sorprenentment tnue.

Per sort, aquesta baixa intensitat aromtica no es trasllada al gust, que en el primer moment inunda la boca amb la dolor i la textura cremosa d'una belga, protagonitzada per malta, poma i llimona, i deixant en un segon pla suau mel i mnima llevat, per acabar amb l'agressivitat d'una IPA a l'estil EUA, accentuant la presncia de ctrics com la llimona, pinya, i sobretot el llpol, que es manifesta amb notes d'herba i pi, bastant picants, al llarg d'un potent amargor, cid, aspre i amb una considerable crrega alcohlic

POL: Cerveseria: Luna Ambeer. Pas: Espanya. Tipus de cervesa: ALE Graduaci (vol): 55% Envs: botella.

La primera cervesa del Camp de Morvedre. Aquesta cervesa d'estil angls i alta fermentaci, elaborada amb ingredients naturals, sense filtrar ni pasteuritzar, recupera els veritables valors de la cervesa tradicional i artesana, amb un lleuger dolor afruitat, cert amargor floral i els inconfusibles sabors a cereals torrats, deixant al final del glop un toc ctric. Per la seva equilibrada graduaci pot gaudir tant en l'aperitiu com acompanyant a la bona taula.