EL REPTE DE LA DIVERSITAT Un dels principals reptes dels centres educatius actualment s el que sanomena latenci a la diversitat (acadmica, cultural,

etc.) que, molt esquemticament, podem descriure de la segent manera: Alumnat Contingut

Docent

En el procs densenyament aprenentatge hi ha un alumnat, al qui se li requereix aprendre uns continguts, una tasca que pot estar ms o menys mediatitzada pels docents. El repte comena en el fet que, si be els continguts sn els mateixos per tothom, lalumnat s molt divers. Simplificant-ho molt podrem dir que, a nivell acadmic, hi ha quatre tipologies dalumnat a qualsevol aula (no entrar aqu a tractar el tema de la tipologia dalumnat en funci de la seva motivaci o actitud, que seria una variable ms, tot i que sovint lligada a aquesta altra): A: Alumnat que aprn els continguts de manera autnoma sense gaire mediaci B: Alumnat que pot requerir un cert ajut per que van fent C: Alumnat amb moltes dificultats per aprendre els continguts proposats D: Alumnat amb dificultats molt greus que ni tan sols t les eines o estratgies ms bsiques per aprendre autnomament (analfabetisme, desconeixement de la llengua daprenentatge, comprensi lectora baixa, etc.) Davant daquesta situaci, hi ha quatre possibles solucions: i. La millor manera de solucionar un problema s deixar de considerar-lo un problema, que en aquest cas significaria abandonar la idea de tenir un mateix contingut per a persones amb habilitats, necessitats, ritmes i interessos diferents. A B C D Contingut nic

Hi ha mltiples experincies reeixides de leficcia, leficincia i sobretot del valor educatiu individual i social daquesta idea tan simple a nivell nacional i internacional (consulteu Cuadernos de Pedagogia de Desembre de 2004). Cal recordar que, al contrari del que la majoria de professorat creu, lESO, a diferncia de leducaci post obligatria, s una etapa educativa ms que instructiva. De manera que tret dunes competncies bsiques slides, el primer nivell de concreci curricular, lnic que s prescriptiu, s prou ampli per permetre aquesta individualitzaci de laprenentatge.

ii.

Adequar els continguts en funci de la tipologia dalumnat. Agrupament heterogeni A B C D C1 C2 C3 C4

Seria una situaci en el que lalumnat compta, a dins de laula, amb racons o materials adequats al seu nivell de desenvolupament, o tamb una situaci en que el docent planteja a lalumnat un treball diversificat en funci del seu nivell. s a dir, lalumnat comparteix laula per el contingut en qesti est presentat amb diferents nivells de complexitat, tant conceptual com procedimental. iii. Separar lalumnat en grups homogenis amb continguts adequats al seu nivell AiB C D C1 C2 C3

Es tracta duna situaci tpica dagrupaments flexibles, grups de refor o de les mateixes aules dacollida. Lalumnat passa part del temps a laula ordinria en grups heterogenis i part del temps en grups suposadament ms homogenis. iv. Cap intervenci dagrupament El docent ensenya el contingut homogeni pensat per a un inexistent alumne mitj (en termes dhabilitats ms o menys el B, o ms sovint lA) i en la mesura de les seves possibilitats intenta ajudar lalumnat amb ms dificultats A B C D

C1

Avantatges/desavantatges de cada model. La primera opci, la menys utilitzada al sistema educatiu ordinari, em sembla personalment la millor, ats que, entre moltes altres coses, s la que ms respecta linters de la persona i ms capacitat t de desenvolupar la confiana, la responsabilitat i el pensament crtic. Tanmateix, requereix dunes estructures fsiques, organitzatives i, sobretot, mentals que en aquest moment no sn compartides al sistema educatiu. De la resta, la segona opci sembla ser la que millor pot garantir la inclusi de tot lalumnat, ja que tot lalumnat participa dins de laula en les activitats del grup. Tanmateix, s una soluci que

requereix un gran esfor i professionalitat tant en ladequaci curricular com en les estratgies docents. Potser paga la pena aturar-se un moment en aquests conceptes, definir qu impliquen aquestes adequacions curriculars, aquests plans de treball individuals. En un sistema educatiu en que les situacions daprenentatge sarticulen majoritriament a travs del text escrit, i amb un sistema avaluatiu basat en la comparaci entre persones de la mateixa edat, ladequaci dels textos s fonamental. Podrem dir que no hi ha realment adequaci curricular si no hi ha adequaci dels textos escrits. En altres paraules, la diversitat es pot gestionar collectivament a nivell oral amb una varietat destratgies docents (organitzadors grfics de la informaci, dinmica de grups, seqncia didctica...) per en el moment en qu sintrodueix el text escrit, cal tenir textos adequats al nivell de lalumnat. No s suficient amb adequar les programacions curriculars, cal comptar amb els materials escrits adequats. En altres paraules, una situaci dinclusi no es defineix perqu lalumnat divers comparteixi lespai fsic amb lalumnat normal, sin perqu els primers sentin que participen realment del treball collectiu. En cas contrari, estarem parlant del model d), en realitat un model dexclusi. En conseqncia, per tal de garantir leficcia daquest segon model calen una srie de condicions, entre daltres: - Docents que disposen del temps, de lorganitzaci de centre, dels coneixements i del comproms personal o collectiu per portar a terme aquest treball. - Una implicaci dels diferents agents educatius - Lelaboraci dun pla de treball de centre per tal de progressar en aquesta lnia. Un pla, per exemple, de 5 anys, durant els quals el centre vagi progressant en la recopilaci de materials, la formaci del professorat en models i estratgies datenci a la diversitat a laula, i la creaci de suports ms enll de lhorari escolar. La tercera opci representa una soluci intermitja. Tanmateix, durant la part de la jornada que lalumnat no es troba als grups flexibles o de refor, cal encara fer les adequacions curriculars esmentades abans, i per tant, shan de donar tamb les condicions perqu aix sigui possible, sobretot pel que fa a la formaci del professorat en estratgies datenci a la diversitat, ja que, en cas contrari, els grups flexibles i de refor acaben sovint plantejant el mateix tipus dactivitats i curriculum en grup una mica ms redut, per en el qual part de lalumnat encara acaba perdent-se molt. Aquesta tercera opci tamb pot referir-se a una situaci en qu lalumnat es agrupat, durant tota la jornada, en grups homogenis en funci dels seus resultats acadmics: classes de repetidors, de problemes conductuals, etc. En general, des de fa bastants anys, totes les investigacions sobre aquestes experincies confirmen la ineficcia daquesta mesura: lalumnat de les aules del nivell baix aviat percep lestigma, cosa que no afavoreix gens el seu procs daprenentatge. Daltra banda a les aules amb lalumnat amb ms nivell aviat es torna a generar una diferenciaci de nivells que reprodueix la situaci dorigen La quarta opci s igualment nefasta. Tota situaci social, com ho s leducaci, implica una redefinici de la prpia identitat, una posada en escena davant dels altres. Si a un adult ja ens pot resultar poc agradable aquelles situacions daprenentatge en que ens adonem que, respecte els companys, no tenim ni idea del tema en qesti, per a un adolescent, en ple procs de construcci de la identitat, no percebres capa de seguir el ritme o potser ni de llegir el llibre- deu de ser una situaci fora angoixant, sobretot si ests obligat a ser all i a estudiar un seguit de temes que no tinteressen en absolut. Certament hi ha aspectes difcils de solucionar perqu depenen de lestructura del sistema social i educatiu, per les mesures que un centre pot adoptar en termes del tractament de la diversitat poden produir canvis significatius.

En conclusi, el que volia illustrar s que el tractament dun tema, latenci a la diversitat, implica molts daltres: les estratgies densenyament, lorganitzaci del professorat, els horaris, la preparaci o adquisici de materials, la formaci del professorat sobre competncies bsiques, la distribuci de tipologies textuals i estratgies daprenentatge per departaments i professorat, etc.