ANY XLI

NM. 41

Full Dom nical

BISBAT DE LLEIDA
13 DOCTUBRE DE 2013 www.bisbatlleida.org / Aportaci voluntria: 0,30 E

Estada a Roma i celebracions

a la capella de la residncia Santa Mar ta, jornada que celebrava els 50 anys de la seva ordenaci de prevere i cinqu any com a bisbe de Lleida. Ell mateix ens deia en el seu mur de Facebook: Doneu grcies amb mi al Bon Du. Tamb, ha estat aquest moment locasi per presentar-li al Sant Pare un esbs del projecte dHabitatges Socials del Seminari per a famlies desnonades i en risc dexclusi social. Tota la Dicesi ens unim en aquesta acci de grcies i celebrem plegats aquests esdeveniments.

AJUDANT A VIURE

Testimonis de la fe fins a la mort

quest diumenge ens apleguem a Tarragona per a celebrar amb goig la Beatificaci de germans i germanes nostres que han donat la vida per Jesucrist, en diversos llocs dEspanya, durant la persecuci religiosa dels anys trenta del segle XX, i que lEsglsia reconeix solemnement. El proper diumenge, a la nostra Catedral, en donarem grcies al Bon Du i demanarem rebre, per la seva intercessi, la llum i la fortalesa necessries per a viure i anunciar amb valentia i humilitat lEvangeli de salvaci (Ef 6,19). LEsglsia sempre ha cregut que els apstols i els mrtirs, que han donat el testimoniatge suprem de fe i amor amb la seva sang, sn ms ntimament vinculats a nosaltres en Crist (que altres germans que viuen ja a la glria). Per aix, els venera amb especial afecte, juntament amb la benaurada Verge Maria i els sants ngels, i implora piadosament lajut de la seva intercessi (Lumen Gentium, 50). La vida i el martiri daquests germans i germanes, pels quals donem grcies, tenen en com alguns par ticulars: sn veritables creients, persones de fe madura, slida i ferma, i persones de pregria centrada sobretot en lEucaristia i en la devoci a la Mare de Du. Molts dells no varen acceptar menysprear la seva identitat cristiana quan els hi oferien la possibilitat de lliurar-se de la mort. Ni varen deixar-se intimidar per les coaccions fsiques o morals. s ms, han estat models de la fe fins a morir perdonant i reproduint el model del nostre Mestre, Jess, que s el mrtir tipus.

urant la setmana del 16 al 22 del mes passat el nostre bisbe Joan Piris ha participat a Roma en una trobada del Consell Pontifici de les Comunicacions Socials, del qual s membre des de lany 2010, quan va ser nomenat pel papa Benet XVI. En la carta que el papa Francesc li ha adreat per felicitar-lo, referint-se a les responsabilitats que t el nostre Sr. Bisbe, li recorda que tamb tocupes dels moderns Mitjans de Comunicaci Social, amb els quals es difon la Paraula de Du ms copiosament. El mat del dissabte 21 de setembre concelebr la missa amb el sant Pare

Comena un nou curs de Vida Creixent

l dijous 19 de setembre es van reunir a lAcadmia Mariana els membres de Vida Creixent per donar el tret de sortida al nou curs 20132014. Mn. Joan Jov, el seu consiliari, inici lacte presentant el nou temari del curs, amb el ttol: ELS SIGNES DEL REGNE DE DU. Mn. Ramon Prat, vicari general, en representaci del Sr. Bisbe, que es trobava a Roma, ens acompany. Un cop presentat el temari va tenir lloc un treball de grup, on es va estudiar i discutir el tema primer passant, desprs, a una posada en com. Les conclusions van ser exposades pel consiliari del Moviment. LEucaristia fou presidida pel vicari general i concelebrada pels mossens assistents. A continuaci, un dinar de germanor va unir a tots els membres en un acte molt emotiu. Per la tarda ens va dirigir unes paraules el Sr. Pere Canaleta, president de Vida Creixent de Girona. Seguidament, la Sra. Divina Alb, secretria del Movi-

E
ment, va informar sobre el curs que organitza lIREL per a la formaci dels seus membres. Tots els assistents vam passar una jornada molt agradable.
Josep M. Condal

l martiri s una forma didentificaci amb el Crist, no lnica per s la ms eminent, ats que al mrtir se li concedeix la grcia especial dassemblar-se a Jess en la seva mort en Creu. Ell, amb el seu sacrifici voluntriament acceptat, dna el testimoniatge suprem de la seva fidelitat a la missi que el Pare Du li ha confiat: dna la vida testimoniant la veritat (Jn 18,37) i perdonant els seus botxins. Aquesta identificaci, segons el gran Orgens, t com a fonament un gran amor a la persona de Jess i un immens desig de Du. El mrtir es demana amb el salmista: Com pagar al Senyor tot el b que mha fet? Segurament a nosaltres no sens demanar el testimoniatge de la sang, per s el de la fidelitat que tot batejat ha de donar cada dia en la seva realitat ordinria i que, tantes vegades, s com un nou martiri: el daquell que s cridat a viure contra corrent en molts aspectes. Un testimoniatge que no s mai fcil. En realitat Jess noms ens demana una cosa: que siguem agrats; que responguem amb amor a linfinit amor rebut, i aquesta ha estat la resposta que han donat i segueixen donant tants homes i dones que viuen la seva fe cristiana amb fidelitat. Rebeu la salutaci del vostre germ bisbe,
Joan Piris Bisbe de Lleida

Pgina 2

13 doctubre de 2013

ENTREVISTA

LES GRANS PARBOLES DE LLUC

GAUD, PEDRA I SMBOL

Parbola del ric i del pobre Lltzer

Jess s el Lltzer veritable (3)
braham no pot enviar Lltzer a la casa pairal del ric. Per, en aquest punt, hi ha un detall que ens crida latenci. Pensem en la resurrecci de Lltzer que es narra en lEvangeli de Joan. Qu passa? Molts dels jueus van creure en ell... Per alguns dells anaren a explicar als fariseus el que Jess havia fet. I aix dna motius duna reuni consultiva del sanedr. Es veu la cosa des dun punt de vista poltic: un moviment popular en aquesta direcci podria alarmar els romans i crear una situaci perillosa. I decideixen matar Jess: el miracle no s ocasi de fe, sin denduriment (Jn 11,45-53). La parbola ens porta altres pensaments. No reconeixem, en la figura de Lltzer, cobert de nafres a la porta del ric, el misteri de Jess que va sofrir fora de la porta de la ciutat (He 13,12), ests i despullat a la creu, exposat a les befes i menyspreus de la gent? Per jo sc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble (Sl 22,7). Aquest Lltzer veritable ha ressuscitat, ha vingut a dir-nos-ho. Si veiem en el relat de la resurrecci de Lltzer una resposta de Jess a la petici dun senyal per a la seva generaci, trobem aqu un acord amb la resposta que Jess va donar a aquesta petici. LEvangeli de Mateu ho diu aix: Aquesta generaci dolenta i adltera demana un senyal, per no els ser donat cap altre que el del profeta Jons. (Mt 12,39s).
Joseph Ratzinger-Benet XVI (Jess de Natzaret, 1a part, Ed. Claret)

La creu, la nostra esperana

aud no dubta a repetir el motiu de la creu a les tres faanes i a laltar de la Sagrada Famlia. A la faana de la Glria la creu s linstrument de la passi que mereix ms relleu. A laltar i a la faana de la Passi hi ha sengles grans imatges de Jess crucificat. A ms, per, en aquesta ltima faana hi ha una creu nua, triomfant i gloriosa, portada per ngels, que assenyala que la redempci sha esdevingut. A la faana del Naixement, la creu amb lanagrama de Jess (JHS) s collocada sota larbre de la vida, i tamb aqu dos ngels lencensen. La creu s linstrument de salvaci que allibera del pecat i de la mort. La redempci de Jess determina la histria humana. La gran metfora de la redempci obtinguda per Jess s larbre de la vida. El poder del mal ha estat venut. Dins el gran arbre de la vida (la creu) que corona la faana del Naixement hi ha fins a vint-i-un ocells blancs, smbol dels homes i les dones que han estat redimits per la mort i la resurrecci de Jess. Aquests comparteixen la vida de Jess ressuscitat mitjanant la fe, els sagraments i lamor concret, especialment als pobres. Larbre de la vida s un xiprer, sempre verd, per indicar que es tracta duna vida sense fi, a la qual tenen accs els qui shan acollit al do salvador que ve per Jesucrist. Daqu ls del xiprer en els cementiris cristians de la Mediterrnia.
Jordi Bonet/Armand Puig (Arquitectura i smbol de la Sagrada Famlia, Ed. Prtic)

IGNASI ROVIR

La bellesa

l Dr. Ignasi Rovir, vicedeg de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), va impartir dimecres la lli inaugural de curs de les facultats eclesistiques, amb el ttol La bellesa salvar el mn. Quin missatge t la lli? La nostra societat ha apostat per la bellesa. Mai no havem tingut un mn tan ben ordenat, tan dissenyat i tan bell com ara. Protegim el medi ambient, posem bellesa a les cases a travs de la decoraci, visitem els museus, anem a concerts i festivals de msica... I, tanmateix, continuem tenint un mn molt injust, on la bellesa s ms a labast dels rics que de tothom. Aquesta no s la bellesa que salva.

Quina s la bellesa que pot salvar el mn? Dostoievski escriu en la seva novella LIdiota: La bellesa salvar el mn; una frase que ha estat repetida per molts escriptors, per papes i intellectuals. Per Dostoievski no diu en cap moment en qu consisteix la bellesa, ni quines proporcions t. En una ocasi, el protagonista s interrogat sobre la bellesa espectacular duna noia. I ell contesta: no estic preparat per respondre. La bellesa s un enigma. El concepte teolgic de bellesa, qu afegeix al concepte filosfic? La filosofia aporta la pregunta; la teologia una possible resposta. I a la base de totes dues hi ha ladmiraci. Enamorats de la bellesa, la filosofia pregunta per qu aix s tan bell, qu t aix que el fa participar de la bellesa. La teologia mostra com aix bell ens remet a la totalitat de lexistncia. I perqu la teologia s posterior a ladmiraci i a la filosofia pot afirmar St. Agust: Tard et vaig estimar, Bellesa, tan antiga i tan nova. I vet aqu que tu eres dins meu.
scar Bardaj i Martn

SER PADRES

LECTURES MISSA DIRIA I SANTORAL

Accs al Breviari

El confiado vnculo madre-hijo

i hay alguna cosa slidamente establecida en este mundo de relacin entre personas, esta es, sin lugar a dudas, el vnculo de unin entre una madre y su hijo recin nacido. El apego que la madre experimenta por su retoo es fundamental para la super vivencia y desarrollo del nio. Y esta entrega total y absoluta de la madre a su beb es algo innato, ancestral, en la especie humana (y en la mayora de seres vivientes). Ya lo dice bien claro un proverbio ruso que me encanta: Nadie hace por dinero lo que una madre hace gratis. Aqu tengo que resaltar la importancia del sentimiento de confianza que debe adquirir el beb para desarrollarse adecuadamente. Sabe por qu precisamente la confianza y no otro sentimiento? Porque el recin nacido ha llegado a este mundo para establecer un vnculo slido con los seres queridos que le atienden y necesita poder confiar en ellos, tanto si se trata de la madre como del padre o de cualquier cuidador habitual que se haya responsabilizado del nio. Sepa tambin que en funcin del grado de apego que tenga el beb con las personas que le cuidan, se generar mayor o menor autoestima y seguridad en uno mismo. Estos dos rasgos de la personalidad son esenciales para comportarse provechosamente el da de maana en el entorno de la escuela y en el comienzo de las relaciones sociales.
Dr. Paulino Castells (Consejos del doctor para padres principiantes. Edicions 62, Barcelona)

14. Dilluns (lit. hores: 4a setm.) [Rm 1,1-7 / Sl 97 / Lc 11,29-32]. Sant Calixt I, papa (217-222) i mr.; sant Just, bisbe; santa Fortunata, vg. i mr. 15. Dimarts [Sir 15,1-6 / Sl 88 / Mt 11,25-30]. Santa Teresa de Jess (vila 1515 - Alba de Tormes 1582), vg. carmelitana i doctora de lEsglsia, reformadora; sant Bru, bisbe.

16. Dimecres [Rm 2,1-11 / Sl 61 / Lc 11,42-46]. Sta. Hedvig (Eduvigis), rel. cistercenca (1243), viuda del prncep de Silsia; Sta. Margarida-Maria Alacoque (1647-1690), vg. salesa a Paray-leMonial, propagadora de la devoci al Sagrat Cor. 17. Dijous [Rm 3,21-30 / Sl 129 / Lc 11,47-54]. Sant Ignasi dAntioquia, bisbe successor de Pere i mr. a Roma (107); sant Rodolf, mr. 18. Divendres [2Tm 4,10-17b / Sl 144 / Lc 10, 1-9]. Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apstols, patr dels artistes plstics; sant Just, nen mr. 19. Dissabte [Rm 4,13.16-18 / Sl 104 / Lc 12, 1-12]. Sants Joan de Brbeuf (1648) i Isaac Jogues (1647), prev. jesutes, i sis companys ms, mrs. al Canad. 20. Diumenge vinent, XXIX de durant lany (lit. hores: 1a setm.) [Ex 17,8-13 / Sl 120 / 2Tm 3,144,2 / Lc 18,1-8]. Mare de Du de la Bonanova; sant Andreu de Creta, monjo.

13 doctubre de 2013

Pgina 3

DIUMENGE XXVIII DE DURANT LANY

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 5,14-17) En aquells dies, Naaman de Sria baix al Jord i shi bany set vegades, com li havia dit Eliseu, lhome de Du. La pell se li torn com la duna criatura i qued pur de lepra. Llavors sen torn amb tot el seu seguici cap a lhome de Du, entr a casa dell i, dret al seu davant, li digu: Ara s ben b que, fora dIsrael, no hi ha cap altre Du enlloc ms de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor. Eliseu li digu: No acceptar res. Tho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo. Naaman insistia que admets el present, per Eliseu shi neg. Llavors Naaman digu: Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra daquest pas? s que dara endavant el teu servidor no oferir cap holocaust ni cap altra vctima a altres dus, sin noms al Senyor. Salm responsorial (97) R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaci. Canteu al Senyor un cntic nou: / ha fet obres prodigioses, / la seva dreta i el seu bra sagrat / han sortit victoriosos. R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, / i els pobles contemplen la salvaci. / Lha mogut lamor que ell guarda fidelment / a la casa dIsrael. R. Tothom ha vist dun cap a laltre de la terra, / la salvaci del nostre Du. / Aclameu el Senyor arreu de la ter- Jess i els leprosos. Miniatura del Missal del cardenal Cisneros, Biblioteca Nacional (Madrid) ra, / esclateu en cants i en crits dalegria. R. Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu (2Tm 2,8-13) Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat dentre els morts. Aquesta s la Bona Nova que jo predico, i per aix he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Per les presons no poden encadenar la Paraula de Du. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perqu ells tamb aconsegueixin la salvaci i la glria eterna que Du ens dna en Jesucrist. Aix que diem s ben cert: Si morim amb ell, tamb viurem amb ell; si som constants en les proves, tamb regnarem amb ell; si el neguem, ell tamb ens negar; per com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels. Lectura de levangeli segons sant Lluc (Lc 17,11-19) Un dia, Jess, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que saturaren un tros lluny i cridaren: Jess, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!. En veurels Jess els digu: Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un dells, quan sadon que estava bo, torn enrera donant glria a Du amb grans crits, es prostern als peus de Jess amb el front fins a terra i li donava grcies. Era un samarit. Jess digu: No eren deu els qui han estat purificats? On sn els altres nou? Noms aquest estranger ha tornat per donar glria a Du? Llavors li digu: Aixecat i vs-ten. La teva fe tha salvat. Lectura del segundo libro de los Reyes (2Re 5,14-17) En aquellos das, Naamn el sirio baj y se ba siete veces en el Jor dn, como se lo haba mandado Eliseo, el hombre de Dios, y su carne qued limpia de la lepra, como la de un nio. Volvi con su comitiva al hombre de Dios y se le present diciendo: Ahora reconozco que no hay dios en toda la tierra ms que el de Israel. Y t acepta un presente de tu servidor. Contest Eliseo: Juro por Dios, a quien sirvo, que no aceptar nada. Y aunque le insista, lo rehus. Naamn dijo: Entonces, que entreguen a tu servidor una carga de tierra, que pueda llevar un par de mulas; porque en adelante tu servidor no ofrecer holocaustos ni sacrificios de comunin a otros dioses fuera del Seor. Salmo responsorial (97) R. El Seor revela a las naciones su salvacin. Cantad al Seor un cntico nuevo, / porque ha hecho maravillas: / su diestra le ha dado la victoria, / su santo brazo. R. El Seor da a conocer su victoria, / revela a las naciones su justicia: / se acord de su misericordia / y su fidelidad en favor de la casa de Israel. R. Los confines de la tierra han contemplado / la victoria de nuestro Dios. / Aclama al Seor, tierra entera, / gritad, vitoread, tocad. R.

Lectura de la segunda carta del apstol san Pablo a Timoteo (2Tm 2,8-13) Querido hermano: Haz memoria de Jesucristo, resucitado de entre los muertos, nacido del linaje de David. Este ha sido mi Evangelio, por el que sufro hasta llevar cadenas, como un malhechor; pero la palabra de Dios no est encadenada. Por eso lo aguanto todo por los elegidos, para que ellos tambin alcancen la salvacin, lograda por Cristo Jess, con la gloria eterna. Es doctrina segura: Si morimos con l, viviremos con l. Si perseveramos, reinaremos con l. Si lo negamos, tambin l nos negar. Si somos infieles, l permanece fiel, porque no puede negarse a s mismo. Lectura del santo evangelio segn san Lucas (Lc 17,11-19) Yendo Jess camino de Jerusaln, pasaba entre Samaria y Galilea. Cuando iba a entrar en un pueblo, vinieron a su encuentro diez leprosos, que se pararon a lo lejos y a gritos le decan: Jess, maestro, ten compasin de nosotros. Al verlos, les dijo: Id a presentaros a los sacerdotes. Y, mientras iban de camino, quedaron limpios. Uno de ellos, viendo que estaba curado, se volvi alabando a Dios a grandes gritos y se ech por tierra a los pies de Jess, dndole gracias. Este era un samaritano. Jess tom la palabra y dijo: No han quedado limpios los diez?; los otros nueve, dnde estn? No ha vuelto ms que un extranjero para dar gloria a Dios? Y le dijo: Levntate, vete: tu fe te ha salvado.

COMENTARI

evangeli davui ens mostra el poder de la fe, i com aquesta va lligada a lagrament. Levangelista ens recorda que Jess est de cam, recorre Galilea i Samaria i sencamina cap a Jerusalem. En un poblet surten al pas de Jess i la seva comitiva un grupet de deu leprosos. La por al contagi daquesta terrible malaltia fa que la Bblia consideri la persona leprosa impura, i era apartada del culte i de la relaci habitual amb els altres. Els leprosos vivien en grups als afores de les poblacions (cf. Lv 13,45-16; i 17,11-19), ajudats pels seus familiars i les almoines de la gent compassiva. Donat el poc coneixement mdic de l-

Fe i agrament
poca, es consideraven lepra altres malalties de la pell que de fet no ho eren; en aquests casos, quan lafecci desapareixia, calia practicar un ritu de purificaci al santuari, i el malalt es reintegrava a la vida normal (cf. Lv 13,1-23). Aquells deu leprosos invoquen la misericrdia de Jess: Jess, mestre, apiadeu-vos de nosaltres! I Jess respon enviant-los al santuari, com si ja estiguessin nets de la malaltia. Ells hi van, i amb aix mostren la confiana absoluta en la paraula de Jess. La seva fe els ha guarit! Amb aix mostren que la paraula de Jess era certa: Si tingussiu fe, moureu i plantareu una morera al mig del mar! El miracle, per, cont un apndix: tots deu shan guarit, per no tots deu es mostren igualment agrats. Un dells, un estranger samarit, s capa de reconixer lacci de Jess, i torna enrere donant glria a Du amb grans crits i prosternant-se als peus de Jess. No es prosterna davant dels sacerdots on han estat enviats, sin davant de Jess! Aquell samarit ha intut el misteri de Jess: en ell es revela el poder salvfic de Du. Per aix Jess acaba afirmant: la teva fe tha salvat. La fe del samarit lha salvat de la lepra perqu ha obet Jess, per tamb, i sobretot, lha salvat perqu li ha obert els ulls per reconixer en Jess la glria de Du. Tant de bo la nostra fe sigui com la daquell samarit.
Jordi Latorre, SDB

Pgina 4

13 doctubre de 2013

NOTCIES DE LA DICESI
XII. Cal viure la fe
Crec en la vida perdurable. Aquesta veritat de fe ha orientat sempre la vida dels cristians. Hem estat creats no per al buit del no-res, sin per a la vida eterna. Aix dna sentit a tot: lalegria i les penes, la malaltia i la salut, lesfor i lamor; sobretot lamor. Escoltem sant Joan de la Creu: Al final de la vida sens examinar de lamor. No podem oblidar aquest examen, aquest judici. Cal ser fidels a levangeli, a tot levangeli. La bondat de Du s infinita. Tamb ho s el respecte de Du a la llibertat humana. Podem dir a Du i als germans S; podem dir NO. I no s el mateix. En crear-nos lliures, Du ha acceptat el risc de perdrens i que ens perdem. Per ens ha donat, amb la llibertat, la joia dacceptar lliurement el seu amor, la seva salvaci. No podem jugar amb la llibertat. La definici de lautntica llibertat s: escollir sempre el b sense coacci. I aix podrem sentir de Jess, com Maria i els sants, i tants i tantes: Veniu, benets del meu Pare a posseir el regne preparat per a vosaltres des de tota leternitat. Viure estimant per sempre, viure en el si de la Trinitat, viure en la famlia dels fills de Du... Amb ra deia sant Pau: Les dificultats i contradiccions daquesta vida no sn res comparats amb la glria que ens espera. Entendrem, aleshores, el Muero porque no muero de santa Teresa de Jess. En aquest Any de la Fe, i en tots els anys de la vida, visquem amb els peus a terra per amb els ulls fits en el cel.
J.R. Ezquerra

AGENDA
Adoraci dirna a lEsglsia de St. Pere De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dissabtes de 10 a 14 h Diumenge, 13 doctubre: 12 h, Eucaristia de les beatificacions a Tarragona. Dimarts, 15 doctubre: 8.30 h, Eucaristia al Monestir del Sagrat Cor (Carmelites - La Caparrella). 19 h, visiten al Sr. Bisbe els confirmands de la parrquia de Torrefarrera. Dijous, 17 doctubre: 19 h, Lli inaugural de lIREL a lAula Magna de la UDL. Dissabte, 19 doctubre: 10.30 h, Eucaristia amb lAssociaci de Laringectomitzats. Parrquia de Sant Joan. 12 h, Trobada del Sr. Bisbe amb les mares dels sacerdots diocesans a la Casa de lEsglsia (Acadmia Mariana). Diumenge, 20 doctubre: 17 h, Eucaristia dacci de grcies per les darreres beatificacions a la Catedral Nova. quests investigadors. La primera va ser en els inicis de la societat, quan els seus fundadors van retre homenatge a la tasca que lAcadmia Mariana havia desenvolupat fins llavors. Ara ha estat amb motiu del 150 aniversari de la seva fundaci.

amb el qual ambdues entitats han ajudat al CIJCA a aconseguir els seus objectius fundacionals. Lacte de lliurament es va realitzar durant la inauguraci del curs 2013-2014, en el qual es va anunciar la uni de totes les plataformes deducaci social dels salesians de Catalunya. A Lleida, afecta el CIJCA i Casa Don Bosco, que passaran a ser una sola entitat a partir de l1 de gener de 2014, amb el nom de Salesians Sant Jordi.
Jordi Prez

Lleida acull el congrs de la Sociedad Mariolgica Espaola

LAcadmia Mariana ha estat aquesta darrera setmana, del 10 al 13 de setembre, la seu del congrs de la Sociedad Mariolgica Espaola que, des de la seva creaci (1940), en ocasi dalgun esdeveniment vinculat als estudis sobre la Verge Maria, anualment, se celebra en una ciutat de lEstat. Lleida s la segona vegada que acull la trobada da-

Reconeixement a Critas Diocesana de Lleida i Fundaci Arrels-Sant Ignasi

Critas Diocesana de Lleida i la Fundaci ArrelsSant Ignasi han estat guardonades amb el premi Antoni Mateu del Collectiu dIniciatives Juvenils contra lAtur pel treball en xarxa, continuat i lleial,

Lli inaugural de lIREL

El proper dijous 17 doctubre, a les 19 h. Lli inaugural de lIREL, a cr rec del Sr. Rafael del Ro, director de Critas Espaola. Lloc: Aula Magna de la UDL.

AYUDANDO A VIVIR

Testimonios de la fe hasta la muerte

ste domingo nos reunimos en Tarragona para celebrar con gozo la Beatificacin de hermanos y hermanas nuestros que han dado la vida por Jesucristo, en varios lugares de Espaa, durante la persecucin religiosa de los aos treinta del siglo veinte, y que la Iglesia reconoce solemnemente. El prximo domingo, en nuestra Catedral, daremos gracias al buen Dios pidiendo recibir, por su intercesin, la luz y la fortaleza necesarias para vivir y anunciar con valenta y humildad el Evangelio de salvacin (Ef 6,19). La Iglesia siempre ha credo que los apstoles y los mrtires, que han dado el supremo testimonio de fe y amor con su sangre, estn vinculados ms ntimamente a nosotros en Cristo (que otros hermanos que viven ya en la gloria). Por ello, los venera con especial afecto, junto con la bienaventurada Virgen Mara y los santos ngeles, e implora piadosamente la ayuda de su intercesin (Lumen Gentium, 50).

La vida y el martirio de estos hermanos y hermanas, por los que damos gracias, tienen en comn algunos par ticulares: son verdaderos creyentes, personas de fe madura, slida y firme, y personas de oracin centrada sobre todo en la Eucarista y en la devocin a la Virgen. Muchos de ellos no aceptaron ser infieles a su identidad cristiana cuando les ofrecan la posibilidad de librarse de la muerte. Ni se dejaron intimidar por las coacciones fsicas o morales. Es ms, han sido modelos de la fe hasta morir perdonando y reproduciendo el modelo de nuestro Maestro, Jess, que es el mrtir tipo. El mar tirio es una forma de identificacin con Cristo, no la nica pero s la ms eminente, dado que al mrtir se le concede la gracia especial de parecerse a Jess en su muerte en Cruz. l, con su sacrificio voluntariamente aceptado, da el testimonio supremo de fidelidad a la misin que el Padre Dios le ha confiado: da la vida dando testimonio de la verdad (Jn 18,37) y perdonando a sus verdu-

gos. Esta identificacin, segn el gran Orgenes, tiene como fundamento un gran amor a la persona de Jess y un inmenso deseo de Dios. El mrtir se pregunta con el salmista: Cmo pagar al Seor todo el bien que me ha hecho? Seguramente a nosotros no se nos pedir el testimonio de la sangre, pero s el de la fidelidad que todo bautizado debe dar cada da en su realidad ordinaria y que, tantas veces, es como un nuevo martirio: el de aquel que es llamado a vivir contra corriente en muchos aspectos. Un testimonio que nunca es fcil. En realidad Jess slo nos pide una cosa: que seamos agradecidos; que respondamos con amor al infinito amor recibido, y esta ha sido la respuesta que han dado y siguen dando tantos hombres y mujeres que viven su fe cristiana con fidelidad. Recibid el saludo de vuestro hermano obispo,
Joan Piris Obispo de Lleida

Per publicar notcies, les podeu enviar a: mcs.bisbatlleida@gmail.com Per publicar dades a lagenda, aneu al web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org), apartat Agenda, i entreu les dades Per collaborar econmicament amb la Delegaci de Mitjans de Comunicaci Social del Bisbat de Lleida: Banco Sabadell-Atlntico: 0081-0455-94-0006223737
Edici: MCS del bisbat de Lleida, c/ Bisbe 1, 25002 Lleida; tel. 973 268 628; a/e: mcs@bisbatlleida.org - Web: www.bisbatlleida.org - Dip. legal B. 52212-2000 - Realitzaci: Impresin Offset Derra, s.l.