Victria Carb Teresa Pigrau Rosa M.

Tarn

Competncies i cincia escolar. Qu fem amb el que sabem?

Doneu-vos aquesta oportunitat abans de seguir llegint i guardeu-vos els vostres pensaments en algun rac. Noms desprs, seguiu llegint i contrasteu, comproveu si coincidiu o divergiu molt o poc amb les nostres idees. A nosaltres, el que ens ve al cap, quan ens fem aquesta pregunta, sn respostes del tipus: Que semocionin, que els interessi lentorn, que se sorprenguin... I, a ms, que es plantegin coses, dubtes, preguntes... S, s, i que no siguin elements passius, que tinguin ganes dinvestigar... Ei, s, per tamb que disposin de temps per gaudir del que fan... Que identifiquin cincia en situacions quotidianes, que la vegin relacionada amb all que tenen al seu voltant: a la classe, al pati, al seu barri... I que tinguin ganes de dir-hi la seva, que vulguin entendre-la per valorar-la, millorar-la, modificar-la... Que siguin capaos de trobar estratgies i recursos per buscar respostes a preguntes investigables. S, s, per tot escoltant els altres, pensant i fent amb els seus companys i companyes.

Per alumnat competent, en cincies, entenem un alumnat actiu, que relaciona les cincies amb el seu entorn i amb el mn i que vol usar-les per actuar-hi. Per aconseguir que lalumnat sigui aix, el professorat ha dincidir en la seva actuaci a laula, a fi de millorar-la. En aquest article, fem una reflexi sobre les competncies cientfiques i la consideraci que reben en els nous currculums. Tamb proposem activitats en el marc del socioconstructivisme que poden ajudar a assolir-les.
Paraules clau: ensenyament i aprenentatge de les cincies, competncies cientfiques, currculum, cicle daprenentatge, socioconstructivisme, medi natural i social, formaci ciutadana, Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies CESIRE-CDEC. El fet evident dels grans canvis que sestan produint en la nostra societat, i que requereixen que els futurs homes i dones que la integrin hagin de disposar dhabilitats i recursos per entendre i participar de manera decisiva en el mn que els tocar viure, forosament ha dimplicar que la societat en el seu conjunt, lAdministraci, lescola com a instituci i el collectiu densenyants ens plantegem una srie de canvis que ja sn urgents i imprescindibles.

. . . . .

. .

Qu volem dir quan parlem dalumnat competent en cincies?

Apreciada lectora, benvolgut lector, si us preguntessin Qu entenem per un alumnat competent en cincies?, qu seria el que us vindria al cap?

Per tant, ens imaginem un alumnat fora actiu, amb inters, amb empenta. Que gira la mirada cap a lexterior, cap al que passa al mn, amb voluntat de ser-hi, de participar-hi. Que no espera, que pren iniciatives... Fa temps que som mestres i, en els darrers anys, ens hem dedicat ms especialment a la formaci en cincia escolar i | Guix nm. 364 p. 65-72 maig 2010

65

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

Imatge 1. [...] que els interessi lentorn, que se sorprenguin.

Imatge 2. Que tinguin inters per la cincia, [] per tot escoltant els altres, pensant i fent amb els seus companys i companyes

ESCOLA COVES DEN CIMANY. BARCELONA

Ens imaginem un alumnat fora actiu, amb inters, amb empenta. Que gira la mirada cap a lexterior, cap al que passa al mn, amb voluntat de ser-hi, de participar-hi. Que no espera, que pren iniciatives...
| Guix nm. 364 maig 2010

hem tingut la sort de compartir experincies amb altres mestres i amb un equip entranyable de formadores i formadors.1 Aquesta vivncia ens permet afirmar que veiem aquesta imatge

dalumnat competent igual que molts altres professors i professores, per, sovint, els nostres desitjos no concorden amb el que sesdev a laula. Per diverses raons, hi ha fora dificultats per aconseguir aquests objectius. I..., com ens en podem sortir? Ning, entre els professionals i les professionals, no t cap vareta mgica capa daconseguir que aix es produeixi sense incidir en millores o canvis tamb en la nostra conducta, en la nostra manera dorganitzar laula, en la nostra manera de dissenyar i portar a terme els diferents temes que es pretenen tractar. Un daquests canvis, que ens afecta directament, s assumir que lacumulaci din-

66

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

formaci no s suficient perqu el nostre alumnat construeixi coneixement. Superar dun cop la idea dun professorat transmissor de sabers i passar a la dun que escolta i que dialoga amb el seu alumnat, i que es veu a ell mateix com a aprenent; passar duna visi de cincia dogmtica a una idea de cincia feta per persones que es donen suport en models explicatius, que sn canviants, que evolucionen, que sassenten en el dubte i la incertesa... Per no parlar daconseguir una manera de fer cincia escolar que no estigui noms centrada en la descripci, sin que faci cam cap a la interpretaci de fets i fenmens. Tot aix no sembla fcil, ni s automtic. Requereix reflexi i temps.

[...] Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els quals interacciona. (Generalitat de Catalunya, 2009, p. 74)

Qu ens aporten els nous currculums?

Al costat de totes aquestes evidncies, hi ha un fet positiu que cal valorar i no desaprofitar. Trobem que la implantaci dels nous currculums competencials i els aspectes prescriptius que comporten, sobretot els que es refereixen a educar per a lacci, coincideixen plenament amb les nostres expectatives educatives. A tall dexemple, en la introducci a lrea de coneixement del medi social i cultural, hi trobem:
Lrea de coneixement del medi natural, social i cultural a leducaci primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Un altre dels aspectes que cal destacar-ne s que moltes de les competncies, prpies de lrea del medi natural i social, sn habilitats cognitives dalt nivell o dordre superior, s a dir, de pensament profund. Saber pensar reflexivament s un prerequisit per ser una persona crtica en una societat autnticament democrtica i s tamb una condici necessria per poder utilitzar la gran quantitat dinformaci que ens arriba. Una anlisi acurada de les competncies de pensament cientfic ens permet considerar laprenentatge de les cincies com un entorn excellent per desenvolupar les habilitats de pensament profund, perqu, com ja va remarcar Bloom (1954), analitzar, sintetitzar o avaluar corresponen a aquest tipus dhabilitats, enfront de la memoritzaci o la recuperaci Saber pensar reflexivament de la informaci, situades en s un prerequisit per ser una persona crtica en una un nivell cognitiu inferior. Ho veiem en lapartat societat autnticament decorresponent a la competn- mocrtica i s tamb una cia sobre conviure i habitar el condici necessria per poder utilitzar la gran quantimn:
Identificar un problema de naturalesa geogrfica o

tat dinformaci que ens arriba

| Guix nm. 364 maig 2010

67

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar-ne les causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta prpia que es pugui dur a la prctica, tenint en compte ls sostenible del medi. Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i canvis observables [...] Identificar evidncies i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar. Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius. (Generalitat de Catalunya, 2009, p. 75)

Per ltim, tamb volem constatar la importncia de la contribuci que fa aquesta rea a lassoliment de les competncies bsiques o transversals. En sn alguns exemples: Identificar, expressar i comunicar idees... En les comunicatives. Utilitzar habilitats de planificaci, de recollida de dades, de tractament i anlisi de la informaci... En les metodolgiques. Aplicar els coneixements en contextos propers, dissenyar i aplicar projectes individuals i/o collectius. Desenvolupar habilitats personals com ara autoestima, autoaprenentatge... En les personals. (Generalitat de Catalunya, 2009, p. 76)

. . .

De qu partim? Qu fem amb el que sabem? Contextos, accions... Tal com hem indicat abans, una de les aportacions ms rellevants que t la mirada competencial s la relaci que estableix entre ladquisici del coneixement i lacci. Aix ens porta a reflexionar sobre com podem situar-nos en qestions com ara els contextos, la finalitat o la manera com sorganitza la proposta pedaggica que fem a laula. La gran creativitat que demostra el professorat dia rere dia, fa que spiga treballar en contextos mltiples i variats. Sabem que hi ha mestres que saben veure cincia i fer-ne en qualsevol lloc, que identifiquen o que creen contextos que lalumnat troba rellevants amb facilitat. Podem treballar laire amb molt dinters partint dobservar un globus, o una forta ventada que hagi malms algun dels arbres del nostre pati... Ara b, el context ens ha de suggerir la manera de fer visible lacci que volem aconseguir i el procs que seguirem. Les accions que es realitzen dins el marc escolar no faran canviar el mn, per s que serveixen perqu nens i nenes sadonin que s possible pensar juntament amb daltres per fer actuacions individuals i collectives de millora, i tenen la fora

Per tant, tenim prou motius per seguir aprenent amb ganes de millorar, com tamb per aconseguir canvis en la nostra prctica. | Guix nm. 364 maig 2010

Les accions que es realitzen dins el marc escolar no faran canviar el mn, per s que serveixen perqu nens i nenes sadonin que s possible pensar juntament amb daltres per fer actuacions individuals i collectives de millora, i tenen la fora dun aprenentatge dut a terme socialment

68

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

Imatges 3 i 4: Les accions que es fan tenen la fora dun aprenentatge dut a terme socialment

ESCOLA COVES DEN CIMANY. BARCELONA

dun aprenentatge dut a terme socialment. En sn exemples: analitzar, planificar com podem adequar un espai de lescola (una terrassa, un pati, un hort), o b participar en la programaci i organitzaci duna sortida; iniciar un terrari, un aquari..., o dissenyar una investigaci per entendre problemtiques rellevants. Aquestes accions habituals a laula, com a activitats fetes en cooperaci, proporcionen una vivncia important als nens i a les nenes per tal que esdevinguin ciutadans i ciutadanes compromesos amb el seu futur. Lescola actual no pot renunciar a aquest paper formador i transformador (imatges 3 i 4). Com organitzem el procs? El cicle daprenentatge Per portar a la prctica aquestes millores o canvis tal com tamb indica el currculum, cal tenir molt en compte quins sn els processos densenyament-aprenentatge que cal seguir. Per aquest motiu, la nostra proposta est emmarcada en una dinmica socioconstructivista i t el cicle daprenentatge (quadre 1) com a eix organitzador de totes les activitats que poden donar-se al programar o realitzar qualsevol tema o unitat didctica. En els diferents apartats, intentarem donar idees, fer suggeriments o parlar de petits exemples, per tal de fer palesa la importncia que t cadascun (quadre 2). Per dissenyar propostes didctiques, pot ser molt til consultar els Criteris de riquesa competencial que es troben a la pgina web del CDEC, dins lapartat Competncies (www.xtec.es/cdec/competencies/pdf/criteris.pdf). | Guix nm. 364 maig 2010

ESCOLA TORRENT DE CAN CARABASSA. BARCELONA

69

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

Quadre 1. Cicle daprenentatge

ABSTRACTE Activitats per a la introducci daltres punts de vista Introducci de nous elements, relacions i variables amb diferents suports Hi ha unes altres formes de veure, de pensar, de sentir, dactuar i dexpressar? Identificaci de nous elements, relacions i variables que hi influeixen, per ampliar el nivell de complexitat i de generalitzaci inicial.

Activitats destructuraci

Estructuraci dels models construts

Qu ha canviat en les formes de veure, de pensar, de sentir, dexpressar i dactuar? Anlisi, anticipaci i planificaci, sistematitzaci, estructuraci i generalitzaci, amb capacitat creativa, dels nous models construts.

Activitats dexploraci Comunicaci dobjectius. Verbalitzaci dels models inicials Qu s? Qu penso? Qu sento? Qu faig? Com ho expresso? Davant duna realitat concreta o dun problema, reflexionar i explicitar els propis punts de partida. CONCRET SIMPLE
Adaptaci de Neus Sanmart i Rosa M. Pujol. UAB.
70

Activitats daplicaci Elaboraci de criteris davaluaci. Aplicaci del model construt Com puc aplicar les noves formes de veure, de pensar, de sentir, dexpressar i dactuar? Elaboraci, realitzaci i valoraci, amb capacitat crtica, de plans dactuaci aplicables a la realitat propera, amb graus diferents de complexitat.

COMPLEX

| Guix nm. 364 maig 2010

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

Quadre 2. Alguns exemples dactivitats dins el cicle daprenentatge EXPLORACI Quines idees, quin model mental t el meu alumnat? Com ho sabr? Com ho gestionar? Entre daltres: Conversa (en petit o gran grup). Dibuix i comentaris. Experiment. Qestionari KPSI. Plantejar un problema a partir duna histria o dun conte. Observaci dimatges. Mapa didees. Mapa conceptual. Pregunta investigable. Troballes o elements fsics al pati, en una sortida, personals... Jocs. INTRODUCCI DALTRES PUNTS DE VISTA Quins aspectes penso que he de recuperar per poder-hi enllaar els nous punts de vista? Entre daltres: Contracte didctic (qu, com i per qu aprenem?). Conversa (en petit o gran grup). Plantejament de situacions o problemes. Consulta de llibres o Internet. Experimentaci. Construcci de maquetes. Sortida. Observaci. Interpretaci i realitzaci de dibuixos. Realitzaci dun diari o un bloc. Lectura i anlisi duna notcia. Realitzaci dun joc de rol. ESTRUCTURACI Qu far amb el que s? Com ho organitzar? Entre daltres: Mapa conceptual. Esquema dun text. Recurs informtic de les TAC. Resum. Base dorientaci. Mapa semntic. Realitzaci i/o interpretaci de grfics. La V de Gowin. Utilitzaci dinstruments: lupes, cmeres, microscopis, sensors, etc. Participaci en activitats intercentres. Elaboraci de contes. APLICACI Quina finalitat tindr? Entre daltres Invent dun dispositiu. Construcci dun objecte, una joguina, un estri o un instrument... Accions per solucionar un problema. Realitzaci dinterpretacions. Realitzaci de projectes. Representacions teatrals o de contes. Realitzaci de reportatges. Muntatge duna exposici. Una carta dirigida a... Una exposici oral a... Coneixement i cura de... Organitzaci de...

. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

Sn aspectes importants: Lanticipaci de lacci: Qu ha de fer el professorat? Qu ha de fer lalumnat? (abans, durant i desprs de cada una de les activitats). La ubicaci i/o repetici dalguna de les activitats explicitades dependr de la intencionalitat didctica. La regulaci en interacci en la construcci del coneixement. Lavaluaci en cada una de les fases, i no tan sols al final del procs.

71

| Guix nm. 364 maig 2010

TEMA DEL CURS Les competncies a la prctica educativa

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC / PRIMRIA

I per acabar...
Hem dencoratjar-nos per fer possibles aquestes millores o canvis. Cal que siguem un collectiu agosarat i valent. Cal crear estructures organitzatives de centre que afavoreixin el sentiment de ser aprenents dins un grup diguals, que incitin a reflexionar de manera individual i collectiva sobre la prpia prctica, per tal desdevenir professionals ms competents i aix poder acompanyar millor lalumnat en el seu procs daprenentatge.

HEM PARLAT DE:

. . .

ria. Barcelona. Servei de Comunicaci, Difusi i Publicacions. Departament dEducaci. MANS, C.; PUJOL, R. M.; SANMART, N. i altres (2005): Curs per a lactualitzaci de lensenyament-aprenentatge de les cincies naturals: Materials de formaci. Barcelona. Departament dEducaci i Universitats de la Generalitat de Catalunya. SANMART, N. (2008): Qu comporta desenvolupar la competncia cientfica?. Guix. Elements dAcci Educativa, nm. 344, p. 11-16. TARN, R.M. (2009): Ensenyar a pensar a les classes de cincies: un cam per engrescar les noies a estudiar cincies, a Gnere i ensenyament de les cincies: representacions i propostes. Barcelona. UAB, p. 79-98 (Materials, 206). Bibliografia web CESIRE-CDEC. CENTRE DE DOCUMENTACI I EXPERIMENTACI EN CINCIES: www.xtec.es/cdec/

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn natural. Didctica dels components de les competncies. Didctica de les cincies i del coneixement del medi.

Referncies bibliogrfiques BLOOM, B.S. (1954): Taxonomy of Educational Objective. Handbook 1: Cognitive domain. Nova York. Logsmans, Green & Co. CARB, V.; PIGRAU, T.; TARN, R.M. (2008): Pensar, experimentar y comunicar en el Aula de Ciencias, con soporte TIC, en la educacin infantil y primaria, a El desarrollo del pensamiento cientfico-tcnico en educacin primaria. Madrid. Ministerio de Educacin Poltica Social y Deporte, p. 113-135. GENERALITAT DE CATALUNYA (2009): Currculum educaci prim-

Victria Carb Teresa Pigrau Rosa M. Tarn* CESIRE-CDEC. Universitat Autnoma de Barcelona
vcarbo@xtec.cat tpigrau@xtec.cat rosamaria.tarin@uab.cat
Aquest article fou sollicitat per GUIX: ELEMENTS DACCI EDUCATIVA el mes de juny de 2009 i acceptat el mes de febrer de 2010 per ser-hi publicat.

72

| Guix nm. 364 maig 2010