Tema 2: BIOMECANICA I Introducci: -estudi de les forces musculars associades al moviment i equilibri dels ssers vius.

-estudi de les propietats mecniques dels biomaterials. -endgens: teixit ossi -exgens: prtesis
_______________________________________________________

IMPORTANT PER: -fisioterpia -medicina esportiva -traumatologia -ortopdia................................

Bibliografia
BIOFSICA A.S. Frumento (1995), Mosby/Doyma Libros FSICA J.N.Kane, M.M.Sternheim. (1994). Ed. Revert. FSICA P.A. Tipler. (1992), Ed. Revert. BIOMECNICA BSICA DEL SISTEMA MUSCULOESQUELTICO M. Nordin y VH Frankel (2004), McGraw-Hill Interamericana. FSICA PARA CIENCIAS DE LA VIDA D. Jou, J.E. Llebot, C.Perez-Garca. (1994) Ed. McGraw-Hill. Recursos dInternet: http://www.asbweb.org (web de lAmerican Society of Biomechanics)

PROPIETATS MECNIQUES I FORCES QUE ACTUEN EN SLIDS, LQUIDS I GASOS

GRANS Sist. Compressibles (GASOS) Distncies intermoleculars (VOLUM) PETITES Sist. Incompressibles (LQUIDS I SLIDS)

GASOS MOBILS Sist. Fluids Posicions Moleculars (FORMA) LQUIDS

FIXES Sist. Condensats (SLIDS)

ELS SLIDS SON DEFORMABLES, PER DIFICILMENT DEFORMABLES

DEFORMACI: MODIFICACI MACROSCPICA DE LA FORMA DUN COS SOTMS A FORCES EXTERNES

LA DEFORMACI DEPN DE LA COMPOSICI DEL COS I DE LA FORA EXTERNA APLICADA

Elasticitat. Llei de Hooke

F/S
L

B A
L+L

C D

O (deformaci residual) A: lmit de linealitat B: lmit delasticitat C: esfor mxim D: punt de fractura

L/L

F/S = E L/L

F/S : esfor L/L : deformaci relativa E: mdul de Young

DEFORMACIONS

1.- TRACCI-----COMPRESSI 2.- CISALLAMENT 3.- TORSI 4.- FLEXI

TRACCI COMPRESSI

F S

=E

L L ET =1,61010 Nm-2 EC = 0,91010 Nm-2

Os compacte

ET EC

HETEROGENIS:

ET EC

HOMOGENIS: ET EC

CISALLAMENT
S F

L L

tg = F S

L L =G

(deformaci angular o de cisallament)

L L

= G.tg

G : mdul de rigidesa o de cisallament

TORSI

: angle de torsi (depn del moment aplicat) =f(M), i per tant, M = k. , k es la constant de torsi que depn de la geometria de lobjecte .r .G 2
4

Per un cilindre de radi r,

k=

G, mdul de torsi

FLEXI

Compressi

Flexi lateral

FLEXI

Compressi tracci

Compressi tracci

Superficie/fibra neutre

PROPIETATS FSIQUES DELS OSSOS.

Composici i estructura.
1.- diferents tipus de cl.lules: osteoblats, ostecits i osteoclasts. 2.- part. inorgnica: cristalls de tipus cilndric de 20-70 de dimetre i 50-200
de longitud de hidroxiapatita clcica: Ca10 (PO4)6(OH)2. Constitueixen un 60% en pes (40% en volum).

3.- part. orgnica: protenes fibroses (col.lagen que tamb es troben en els
tendons, lligaments, dermis, parets dels vasos sanguinis, cartlags. Constitueixen aprox. 40% en pes (60% en volum).

4.- mucopolisacrids: actuen com a ciment d'uni entre els cristalls i el

collagen. aigua. Ions org. i inorg.

Els dos components ms importants des del punt de vista biomecnic sn els cristalls de hidroxiapatita i el collagen

Elasticitat i resistncia ssia.

1.- A conseqncia de la seva composici heterognia els ossos son a la vegada durs i relativament elstics. 2.- Paper de la fracci inorgnica i orgnica: - Els cristalls de hidroxiapatita donen rigidesa (mdul de Young elevat), per el sistema seria frgil sin fos per les fibres de col.lagen. - Gran resistncia als impactes. El collagen evita que es propaguin les esquerdes.

Compressi os compacte

Hidroxiapatita

(aprox. 4,81010 Nm-2)

F/S

Os compacte (aprox. 1,61010 Nm-2)

Collagen

(aprox. 1,0108 Nm-2)

L/L

BIOMECANICA DEL CARTILAG

DIFERENTS CLASSES DE CARTLAGS

CARTLAG ARTICULAR
MATRIU EXTRACELLULAR (ECM): 70-85% aigua Proteoglicans i collagen

CONDRCITS

Cal ampliar proteoglicns (composici, estructura), colagen (diferents tipus)

ESQUEMA DE LORGANITZACI DEL CARTILAG ARTICULAR

El cartlag articular esta altament organitzat en quatre zones: zona superficial (SZ), zona de mitjana (MZ), zona profunda (DZ) i la zona calcificada (CZ). Cada zona es diferent en la morfologia cellular (esquerra), en lorganitzaci de les fibres de collagen (centre) i en la composici bioqumica de la matriu extracellular (dreta).

Zona superficial
Les fibres de collagen es situen paralleles a la superfcie Els condrcits presenten forma amb el seu eix llarg parallel a la superfcie Baix contingut amb proteoglicans Alt contingut daigua

Zona mitjana
Fibres de collagen menys organitzades Condrcits mes arrodonits

Zona profunda
Fibres de collagen organitzades perpendicular a la superfcie Alt contingut de proteoglicans Mes baix contingut daigua Condrcits esfrics

Zona calcificada
Separa el cartlag articular de los subcondral Sobserva una superfcie de separaci (tidemark) entre aquesta zona i la zona profunda El nombre de tidemarks augmenta amb ledat