DICTAT MAT JUNY 2010

Els diumenges, la mare descansava. Amb freqncia no venia a dinar a cal iaio. Ning deia res, per tots sabem que, sola a casa, plorava labsncia de lhome. Nestava molt enamorada, deien. Algunes nits la sentem plorar des de la nostra habitaci, que compartia paret mitgera amb la seua. El meu germ i jo ens mirvem afligits sense dir-nos res. No havem conegut el pare i no el trobvem a faltar, per la mare no va poder superar mai la solitud a qu va ser reclosa. Cap de nosaltres constitua la seua felicitat, potser perqu cap dels dos sassemblava a lhome que estimava.