PAC2_Llus Bosch Vilanova La Barcelona de mitjans segle XIX era una ciutat plena a vessar. necessitat de m La d!

o"ra per a la crei#ent ind$stria havia augmentat el

nom"re d!immigrants %ue arri"aven a la ciutat. &egons les dades de 'allego i (orell) la po"laci* va passar de +,.,,, ha"itants l!an- ././ a .0/.,,, el .01/.. 2ot i l!augment de po"laci*) la ciutat no havia crescut en e#tensi* territorial) constren-ida dins les seves muralles. 2an sols podia cr3i#er reconstruint edi4icis destru5ts) a4egint pisos a les construccions e#istents o inventant6se nous espais a trav3s d!arcs %ue co"rien parcialment els carrers. &egons Pernau) 7les cases eren petites i mal ventilades) de sostres "ai#os) am" poc espai per a molta gent) i sovint situades al costat matei# dels telers8 2. A%uesta acumulaci* de po"laci* comportava unes condicions higi9ni%ues molt de4icients) especialment per a la classe tre"alladora. Pons #i4ra l!esperan:a de vida en +; an-s per a les classes "enestants i en 2+ per a les m3s humils+. La manca d!espai era un pro"lema) parado#alment) la ciutat disposava de molt d!espai 4ora muralles) per<) com diuen 'arcia i 'u rdia) Barcelona era considerada una pla:a 4orti4icada i tenia l!o"ligaci* de dei#ar sense edi4icar els espais de davant les muralles =. >l / d!Agost de .01=) per ?eial @rdre del 'overn Central) sAiniciaren les o"res dAenderroc de les muralles gr cies a %ue el Ministerio de la Guerra dei# de considerar la ciutat pla:a 4orti4icada. Comen: ) aleshores) un pols entre l!Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Fomento per a veure %ui tenia la potestat per a decidir %ui havia de dur a terme les o"res d!ei#amplament de la ciutat. >l .011) el Ministerio de Fomento encarreg
'allego) ?B (orell) C. D2,.+E 7Cinco siglos de medicina - ar%uitectura8. >ditado coordinado por ?>&PI?A6CFGHACIIG >&PAJ@LA H>L PFL(IG6&>PA?) Barcelona. P.K;.
1

Pernau) '. D.KK/E 7>l centenario de las agregaciones8) pu"licat aL Barcelona Metrpolis Mediterrnea) GM +1) A-untamiento de Barcelona) Barcelona. >d. electr*nicaL NNN."cn.esOpu"licacionsO"_mm. Hata de consultaL . de Govem"re de 2,.+. Pons) P. Liberalisme i revoluci industrial, 1808-1874. (aterials Hid ctics de la F@C.P.+1
3

'arcia) AB 'u rdia) (. 72rans4ormacions Fr"anes a la Catalun-a del segle XVIII , pu"licat aL !edralbes revista d"#ist$ria Moderna. GM 0) .) .K00. P.2,+

directament el projecte a Ilde4ons Cerd . Al seu torn) l!Ajuntament pu"lic un concurs %ue guanel ., dA@ctu"re de .01K Antoni ?ovira i 2rias. Cinalment) el 0 de Puliol de .0;,) el (inisteri va tancar la %Qesti* mitjan:ant un ?eial Hecret pel %ual aprovava de4initivament el projecte de Cerd . Ruines di4er9ncies hi havia entre els dos projectesS

&egons Pitarch el projecte de ?ovira i 2rias era en tots els sentits molt men-s am"ici*s i innovador %ue el Pla Cerd
1

. &!inspirava en ciutats capitals

com Viena) Tashington o el projecte de re4orma de Uaussmann a Paris. Com e#plica l!historiador Vital) el projecte de 2rias ideava una ciutat radial) estructurada en tres sectors "en di4erenciats) separats per tres grans avingudes %ue nai#ien d!una gran pla:a central) u"icada a l!actual Pla:a Catalun-a) tei#int una mena de #ar#a %ue di"ui#ava semicircum4er9ncies al voltant de l!epicentre ur" .; >n el projecte de ?ovira i 2rias hi havia una jerar%uitVaci* dels "arris segons els seus usos i s!especi4icava indirectament lA$s privilegiat de cada Vona. A%uest projecte recollia les aspiracions de l!Ajuntament i la "urgesia de la ciutat) %ue volien una Barcelona %ue s!assem"l3s a les grans capitals europees) am" "ulevards envoltats de grans edi4icacions ar%uitect<ni%ues i edi4icis p$"lics %ue enllacessin l!e#terior de la ciutat am" el centre on hi hauria una gran pla:a plena de monuments. >l projecte de Cerd era innovador no prenia com a re4er9ncia cap altra ciutat. 2ampoc privilegiava cap "arri per damunt dels altres sin* %ue tendia cap a la uni4ormitat. >l seu dissen- es "asava enL
%uadrcules on imperava una geometria estricta de carrers paralWlels i perpendiculars %ue nom3s trencaven les grans avingudes %ue travessaven la trama en diagonal. >ntre les principals novetats hi havia les illes octogonals %ue incorporaven els #am4rans per 4acilitar la circulaci*./ Pitarch) 2. %lde&ons 'erd( i l")i*ample de Barcelona+ >#tret del "logL Ci9ncies &ocialsXen lniaY XHata de consultaL . de Govem"re del 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOOccsocials."logspot.com.esO2,,KO,1Oilde4ons6cerda6i6lei#ample6de6 "arcelona.html
5

Vital) C. D2,..O.,O.2E !la ,ovira i -rias o la Barcelona .ue no va ser . Xen lniaY XHata de consultaL . de Govem"re del 2,.+Y Hisponi"le a internetL http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/

Ajuntament de Barcelona. )l pla 'erd(+ Xen lniaY Coordinat perL @4icina An- Cerd Centre de Cultura Contempor nia. XHata de consultaL 2 de Govem"re del 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOONNN.an-cerda.orgONe"Oan-6cerdaO4a6.1,6an-sOel6pla6 cerda
7

Cerd

creia %ue all< %ue con4orma la vida ur"ana 3s l!est ncia i el

moviment) elements %ue s!han de poder e#ercir dins la ciutat a trav3s de dos mitjansL l!edi4icaci* i les vies 0. Per ai#< el seu projecte es preocupava especialment per les condicions de vida de tots els %ue haurien de viure6hi i) al matei# temps) per a %ue sAadapt3s a la revoluci* dels transports de lA9poca) per damunt de consideracions est9ti%ues. Cerd 4ou un dels pioners del socialisme ut<pic a Catalun-a i ai#< es notava en la seva idea d!ur"anismeK. Fna e#emple dAai#< 3s lAan lisi previ %ue 4eu de les condicions de vida dels ciutadans de la Barcelona emmurallada) l!an.01;) 3s a dir) despr3s de %ue li 4os encarregat pel (inisterio de Comento el projecte de l!>i#ample) per< a"ans del propi dissen- del projecte. L!an lisi previ de Cerd tenia en compte) entre altres) les condicions higi9ni%ues) el nom"re de persones %ue vivien als immo"les) la 4alta de serveis i la superposici* dels di4erents medis de locomoci* en una matei#a via .,. >ns pot ajudar a entendre la 4igura de Cerd "iogra4ia. Ilde4ons Cerd D.0.16.0/;E) nascut a Centelles. 2ercer 4ill d!una 4amlia emprenedora %ue comerciava am" Am9rica. Inici els estudis d!>ngin-er de Camins a (adrid) els %uals aca" l!an- .0=.. Pa mem"re del cos d!>ngin-ers 4ou destinat a di4erents llocs 4ins a esta"lir6se a Barcelona l!an- .0=0. A la mort dels seus germans heret el patrimoni 4amiliar 4et %ue li permet3 demanar l!e#ced9ncia del cos de 4uncionaris per dedicar6se als estudis d!ur"anisme i a la poltica. Cortament in4luenciat per les idees li"erals %ue predominaven a l!escola d!>ngin-ers de (adrid) arri" a ser diputat per Barcelona a les Corts espan-oles) conseller municipal de Barcelona i vicepresident de la Hiputaci* Provincial de Barcelona. (or el .0/; a Caldas de Besa-a D&antanderE a causa d!una malaltia cardaca. Fna manera de captar l!originalitat i singularitat del projecte de Cerd comparar6lo e#emple) el %ue inici el .01+ Uaussmann a Paris.
8

un petit es"*s de la seva

3s

am" altres projectes de re4orma contemporanis) com per

Cerd ) I. D.0;/E -eor/a 0eneral de la urbani1acin 2 aplicacin de sus principios 2 doctrinas a la re&orma 2 ensanc3e de Barcelona) (adrid) Imprenta >spaZola. P. 1K1. 9 Institut Cerd . %lde&ons 'erd(, l"urbanista+ Xen lniaY XHata de consultaL 2 de Govem"re de 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOONNN.icerda.esOinde#.phpS su"j[.=\lang[. 10 Cundaci* catalana per a la ?ecerca) D.KK;E+ 'erd(, las cinco bases de la teor/a 0eneral de la urbani1acin+ Compilaci*n) estructuraci*n - comentarios de Arturo &oria - Puig. &ociedad >ditorial >lecta) (adrid. P..1

>l projecte de re4orma de Pars 4ou ideat per lAemperador Gapole* III) arri"at al poder a Cran:a el .0=0. Uaussmann 4ou elegit pre4ecte del &ena i com a tal sAencarreg de dur a terme el projecte. Lora62ama-o e#plica %ue a%uest projecte 4ou totalment improvisat) sense un an lisi de les condicions de vida dels parisencs i sense cap pla previ %ue pre4igur3s com seria la capital 4rancesa ... L!>i#ample de Barcelona) en canvi) 4ou ideat) am" l!o"jectiu de corregir i solucionar els pro"lemes %ue Cerd havia detectat en lAan lisi previ. >n canvi) en el projecte de Uaussmann no veiem a%uesta consideraci*. &egons Lora62ama-o all< %ue m3s s!ha criticat del projecte de Uaussmann 3s la 4alta de preocupaci* per l!higiene a l!interior dels ha"itatges i de les mansanes) 3s a dir en l!espai privat.2. &egons Camp s) Uaussmann nom3s es preocupava per les 4a:anes dels edi4icis) per< l!interior %uedava al lliure al"ir del constructor) 4et %ue provocava %ue sovint grans 4a:anes amaguessin aut9nti%ues "arra%ues al seu interior on no hi havia ni aigua corrent si ai# ho decidia el llogater .+. >l projecte de Uaussmann pretenia convertir Pars en sm"ol del poder imperial de Gapole* III) i al matei# en l!ideal de ciutat "urgesa) per< s!o"lid de la majoria de po"laci* %ue hauria de viure6hi) a%uella am" men-s recursos. >n canvi) els criteris i o"jectius %ue guien el projecte dA>i#ample de Barcelona) es centren en la po"laci* %ue hi viur . 7Per a Cerd la igualtat) la lli"ertat Dla intimitatE i la cohesi* social s*n els 4onaments essencials de la seva pra#i. La ciutat igualit ria 3s en sntesi l!o"jectiu "uscat8 .=. LA>i#ample de Barcelona es constru en di4erents etapes. La primera va des de la seva aprovaci* de4initiva el .0;,) 4ins al .0/,. &egons 'u rdia durant

Lora62ama-o) (. D2,,2E.4rbanismo de obra p5blica2 derec3o a urbani1ar+6n(lisis comparado desde las aportaciones de G+)+#aussmann 2 la doctrina de %lde&onso 'erd(+ (arcial Pons) ediciones jurdicas - sociales) &.A.) (adrid.P.+0.
11 .2

Lora62ama-o) (. D2,,2E.4rbanismo de obra p5blica2 derec3o a urbani1ar+6n(lisis comparado desde las aportaciones de G+)+#aussmann 2 la doctrina de %lde&onso 'erd(+ (arcial Pons) ediciones jurdicas - sociales) &.A.) (adrid.P.+K. Camp s) P. L"art al carrer com a &actor de socialit1aci Xen lniaY. Article %ue pertana la F.@.C Xdata de consulta +.O.,O.+YP. 1 Hisponi"le a internetL httpLOOcv.uoc.eduO],=_KKK_,._u,/OCon4erencia_(ollet.pd4
13

Pitarch) 2. %lde&ons 'erd( i l")i*ample de Barcelona+ >#tret del "logL Ci9ncies &ocialsXen lniaY XHata de consultaL . de Govem"re del 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOOccsocials."logspot.com.esO2,,KO,1Oilde4ons6cerda6i6lei#ample6de6 "arcelona.html
14

a%uesta primera etapa el crei#ement 4ou lent degut a la manca de 4inan:ament) de legislaci* i d!in4raestructures .1. La segona etapa va des del .0/,) an- en %ue es retornen a la ciutat els terren-s ocupats per la Ciutadella) 4ins al .001) an- en %ue es decid %ue l!>#posici* Fniversal es cele"raria a Barcelona el .000. A%uest perode es caracteritV per l!auge econ<mic i un augment massiu de la construcci*. l! rea econ<micament &egons 'u rdia es complet la part m3s valuosa de l!>i#ample) el %ue va de Passeig &ant Poan a Passeig de 'r ciaB es consolid Antoni) i va veure n3i#er el "arri del Po"le &ec
.;

m3s modesta) entre els nous edi4icis de la Fniversitat i del mercat de &ant . La tercera 4ase s!inicia ja a 4inals segle XIX am" l!adveniment del moviment (odernista recolVat per la "urgesia %ue invertia en edi4icis per dedicar6los a lloguer. >n a%uesta 4ase l!>i#ample s!estengu3 de tal manera %ue lAan- .0K/ Barcelona va integrar els municipis de &ants) les Corts) &ant 'ervasi) 'r cia) &ant Andreu) i &ant (art. &egons 'u rdia el projecte original de Cerd successives 4ases de construcci*./. Cerd %ued desvirtuat en les preveia lAedi4icaci* de les illes

nom3s en dos dels costats) generalment els oposats. La resta estava adre:ada a jardins i espais lliures. >ls edi4icis havien de tenir una al:ada m #ima de .; metres i una 4ond ria edi4ica"le de ., a 2, metres. Per tal dAassegurar6los sol i ventilaci*) les estances donaven directament a lAe#terior. Per< els "urgesos propietaris del s<l i els especuladors volien m3s volum d!edi4icaci* i per a ai#< es van 4er desapar9i#er la major part de jardins centrals i d!e%uipaments) es va augmentar l!al:ada dels edi4icis i 4inalment es van construir els %uatre costats de les mansanes.

15

'u rdia) (. 7La ciudad del XIX - el pensamiento moderno+ D106;.E Pu"licat aL ,evista de in&ormacin 2 pensamiento urbanos+ G$m./;. @toZo) 2,,K. P.10. 16 'u rdia) (. 7La ciudad del XIX - el pensamiento moderno + D106;.E Pu"licat aL ,evista de in&ormacin 2 pensamiento urbanos+ G$m./;. @toZo) 2,,K. P.1K. 'u rdia) (. 7La ciudad del XIX - el pensamiento moderno + D106;.E Pu"licat aL ,evista de in&ormacin 2 pensamiento urbanos+ G$m./;. @toZo) 2,,K. P.;..
17

BIBLIOGRAFIA . A!"nta#ent de Barcelona. )l pla 'erd(+ Xen lniaY Coordinat perL @4icina An- Cerd Govem"re Centre de Cultura Contempor nia. XHata de consultaL 2 de del 2,.+Y Hisponi"le a internetL

httpLOONNN.an-cerda.orgONe"Oan-6cerdaO4a6.1,6an-sOel6pla6cerda . $a#p%s& '. L"art al carrer com a &actor de socialit1aci Xen lniaY. Article %ue pertan- a la F.@.C Xdata de consulta +.O.,O.+YP. 1 Hisponi"le a internetL httpLOOcv.uoc.eduO],=_KKK_,._u,/OCon4erencia_(ollet.pd4 . $erd%& I. D.0;/E -eor/a 0eneral de la urbani1acin 2 aplicacin de sus principios 2 doctrinas a la re&orma 2 ensanc3e de Barcelona ) (adrid) Imprenta >spaZola. .6 F"ndaci( catalana per a la Recerca) D.KK;E+ 'erd(, las cinco bases de la teor/a 0eneral de la urbani1acin+ Compilaci*n) estructuraci*n comentarios de Arturo &oria - Puig. &ociedad >ditorial >lecta) (adrid. . Gallego& R) *orell& F. D2,.+E 'inco si0los de medicina 2 ar.uitectura. >ditado - coordinado por ?>&PI?A6CFGHACIIG >&PAJ@LA H>L PFL(IG6 &>PA?) Barcelona.

. Garcia& A) G"%rdia& *. 72rans4ormacions Fr"anes a la Catalun-a del segle XVIII , pu"licat aL !edralbes revista d"#ist$ria Moderna. GM 0) .) .K00. . G"%rdia& *. 7La ciudad del XIX - el pensamiento moderno + Dp g.106;.E Pu"licat aL ,evista de in&ormacin 2 pensamiento urbanos+ G$m./;. @toZo) 2,,K. . Instit"t $erd%. %lde&ons 'erd(, l"urbanista+ Xen lniaY XHata de consultaL 2 de Govem"re de 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOONNN.icerda.esOinde#.phpSsu"j[.=\lang[. . Lora +a#a,o& *. D2,,2E.4rbanismo de obra p5blica2 derec3o a urbani1ar+ 6n(lisis comparado desde las aportaciones de G+)+#aussmann 2 la doctrina de %lde&onso 'erd(+ (arcial Pons) ediciones jurdicas - sociales) &.A.) (adrid. .6 -erna"& G. D.KK/E 7>l centenario de las agregaciones8) pu"licat aL Barcelona Metrpolis Mediterrnea) GM +1) A-untamiento de Barcelona) Barcelona. XHata de consultaL . de Govem"re de 2,.+Y.Hisponi"le a internetL NNN."cn.esOpu"licacionsO"_mm. . -itarch& +. %lde&ons 'erd( i l")i*ample de Barcelona+ >#tret del "logL Ci9ncies &ocialsXen lniaY XHata de consultaL . de Govem"re del 2,.+Y Hisponi"le a internetL httpLOOccsocials."logspot.com.esO2,,KO,1Oilde4ons6 cerda6i6lei#ample6de6"arcelona.html

.6 -ons& '. Liberalisme i revoluci industrial, 1808-1874 . (aterials Hid ctics

de la F@C. . .ital& F. !la ,ovira i -rias o la Barcelona .ue no va ser . Xen lniaY XHata de consultaL . de Govem"re del 2,.+YHisponi"le a internetL httpLOO"logs.sapiens.catOhistoriadorvitalO2,..O.2O.,O