Apunts destadstica i combinatria

TEMA I: Conceptes Generals destadstica 1) Poblaci i Mostra. 2) Variable Estadstica a) Variable qualitativa b) Variable quantitativa: i) discreta ii) continua. 3) Taula de distribuci de Freqncia. a) Variable discreta: i) dades agrupades ii) dades no agrupades. b) Variable continua. 4) Grfiques de distribuci de freqncia. a) Diagrames de barres. b) Histogrames. c) Polgons de freqncia. d) Diagrames de sector. Tema II: Mesures de centralitzaci 1) Mediana 2) Moda 3) Mitjana Aritmtica Tema III: Parmetres de Dispersi 1) Rang 2) Desviaci mitjana 3) Desviaci tpica. 4) Variana. Tema IV: Combinatoria 1) Permutacions i variacions ordinries. 2) Permutacions i variacions amb repetici. 3) Combinacions. Tema V: Introducci a la Probabilitat 1) Experiment i succs.

Apunts destadstica i combinatria

2) Espai mostral. 3) lgebra de successos. 4) Probabilitat. 5) Definici de Laplace. (Probabilitat condicionada)

Apunts destadstica i combinatria

Tema I: Conceptes generals destadstica.

1) Poblaci i mostra. Qualsevol investigaci estadstica, com saber qu opinen els alumnes de primer curs de segon cicle dESO sobre la Reforma Educativa, va referida a un conjunt delements. Aquest conjunt delements rep el nom de poblaci, i una part representativa de la poblaci sanomena mostra. 2) Variable estadstica. Sanomenen caracterstiques les qualitats que sestudien dels elements duna mostra o poblaci, com pot ser el sexe, edat, nombre de germans, etc. Hi ha caracterstiques que es poden mesurar, com pot ser el pes, ledat lestatura, i sanomenen variables quantitatives. Altres caracterstiques, com pot ser el sexe, no es poden mesurar, sn qualitatives i sanomenen variables qualitatives. Quan les alternatives duna caracterstica sexpressen amb nombres es diu que shan codificat; per exemple, les alternatives del sexe ( noi, noia) es poden codificar com: noi = 0, noia = 1. Sanomena variable estadstica els valors numrics que sobtenen en estudiar la caracterstica duna poblaci o mostra. Per exemple, quan es pregunta ledat als alumnes duna escola, els nombres que sobtenen sn els valors de la variable estadstica. En alguns casos, les variables noms poden prendre uns valors determinats; aleshores sanomenen variables discretes. Per exemple: el nombre de germans s una variable discreta, perqu es poden tenir 2 o 3 germans, per no 2,8. Altres variables poden prendre qualsevol valor comprs entre cada dos consecutius; aleshores sanomenen variables contnues. Per exemple, lestatura s una variable contnua. 3) Taula de distribuci de freqncia. Anomenarem freqncia absoluta corresponent a la dada xi i escriurem ni, el nombre de vegades que apareix aquesta dada.

Apunts destadstica i combinatria

Anomenarem freqncia relativa corresponent a la dada xi i escriurem fr(xi), el quocient

ni , sent ni la freqncia absoluta de xi i N el nombre total de dades N

de la srie estadstica. Ordenada la srie estadstica de ms petit a ms gran, agrupant les dades iguals, anomenarem freqncia absoluta acumulada Ni respecte de la dada xi la suma de totes les freqncies absolutes de les dades de la srie des del principi fins a la xi inclosa:

N i = n1 + n 2 + ... + ni
Ordenada la srie estadstica de ms petit a ms gran, agrupant les dades iguals, anomenarem freqncia relativa acumulada Fi respecte de la dada xi la suma de totes les freqncies relatives de les dades de la srie des del principi fins a la xi inclosa. Per a lestudi duna srie estadstica, s aconsellable distribuir-ne les dades en una taula en la qual figuri cada dada i la seva freqncia absoluta. A partir daqu podem ampliar la taula amb freqncies relatives, freqncies acumulades etc. Exemple:
Als 20 alumnes de classe, el professor els ha preguntat el nombre de germans que tenen. Els resultats sn aquests: 2,1,0,1,1,3,2,2,4,3,1,1,1,0,2,1,2,3,5,4

Xi 0 1 2 3 4 5

Recompte // ///// // ///// /// // / 2 7 5 3 2 1

ni 2 9 14 17 19 20

Ni

fr(xi) 2/20 7/20 5/20 3/20 2/20 1/20 2/20 9/20

Fi

14/20 17/20 19/20 20/20

4) Grfiques de distribuci de freqncia. Diagrama de barres: En aquest diagrama es representen damunt leix de les abscisses els valors possibles de la srie estadstica i per a cada valor alcem un segment (barra) que representa la seva freqncia absoluta o relativa.

Apunts destadstica i combinatria

8 freqncia absoluta ni 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 nombre de germans xi

Polgon de freqncies: Anomenarem polgon de freqncies la lnia formada per la uni per segments dels extrems de les barres de distribuci de la srie estadstica.
8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 xi 3 4 5 ni

Histograma: Per a la representaci grfica de la distribuci dun srie estadstica en la qual les dades shan agrupat per classes, normalment sutilitza lhistograma, format per rectangles la base dels quals s lamplitud de la classe, i laltura la freqncia absoluta o relativa.

Apunts destadstica i combinatria

8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5

Diagrames en sectors: Aquests diagrames consisteixen en un cercle en el qual dibuixarem sectors lrea dels quals s proporcional a la freqncia de cada dada de la srie estadstica.

360 o ni Langle central que correspon a la dada xi s: = N

nombre de germans

0 5

0 1 2 3 3 4 5

Apunts destadstica i combinatria

Tema II: Mesures de centralitzaci.
1) Mediana. Anomenarem mediana el nombre que, un cop ordenada la srie de ms petit a ms gran sense agrupar les dades repetides, es troba en la posici central. La representarem amb m. En cas que la srie estadstica tingus un nombre parell de dades, aleshores prenem com a mediana la semisuma dels valors centrals (punt mig). 2) Moda. Anomenarem moda el valor de la srie estadstica de major freqncia absoluta. Pot passar que aquesta sigui nica o no. 3) Mitjana (mitjana aritmtica). Si tenim una taula de freqncies absolutes de la segent forma: Valor X1 X2 X3 Fr. Absoluta N1 N2 N3

Xk

Nk

Anomenarem mitjana i la representarem amb

x el quocient:

x=

x1 n1 + x 2 n2 + x3 n3 + ... + x k nk n1 + n2 + n3 + ... + nk

Tema III: Mesures de dispersi.

Les mesures de dispersi tenen com a missi mesurar el grau de separaci de les dades de la srie estadstica. 1) Rang o recorregut. Anomenem rang a la diferncia entre el valor ms gran i el ms petit de la srie estadstica. 2) Desviaci mitjana Donada una srie estadstica de mitjana x , anomenarem desviaci respecte a la seva mitjana de la dada xi la diferncia xi - x .

Apunts destadstica i combinatria

Anomenarem desviaci mitjana de la srie i la representarem amb dm el nombre

dm =

( x1 x )n1 + ( x 2 x )n 2 + ( x 3 x )n3 + ... + ( x k x )n k n1 + n 2 + n3 + ... + n k

3) Variana. Si tenim una taula de freqncies absolutes de la segent forma:

Valor X1 X2 X3

Fr. Absoluta N1 N2 N3

Xk

Nk

Anomenarem variana i la representarem amb 2 i s el quocient:

( x1 x ) 2 n1 + ( x2 x ) 2 n2 + ( x3 x ) 2 n3 + ... + ( xk x ) 2 nk = n1 + n2 + n3 + ... + nk
2

On x s la mitjana aritmtica de la mostra. 4) Desviaci tpica. Definim la desviaci tpica per larrel quadrada de la variana, i la denotarem per s.

= 2

Apunts destadstica i combinatria

Tema IV: Combinatria 1) PERMUTACIONS I VARIACIONS ORDINRIES PERMUTACIONS ORDINRIES Definici: Diem permutacions ordinries de m elements, als grups que poden formar-se amb els m elements de manera que entrin tots en cada grup i que dos grups siguin diferents perque varia l'ordre en qu estan col.locats els elements. Exemple 1: Volem col.locar quatre llibres diferents de totes les maneres possibles en un prestatge. Els llibres els senyalem amb les lletres : { a, b, c, d } Per saber quines sn aquestes ordenacions construirem un diagrama d'arbre:

En aquest diagrama veiem que de cada un dels 4 elements originals surten 3 fetxes i de cada una d'aquestes 2 i de cada una d'aquestes 1. Per saber el nmero de grups de quatre elements diferents que es poden formar amb els 4 elements originals, haurem de multiplicar: 4.3.2.1 En general la frmula per trobar el nmero de permutacions ordinries s : Pm=m(m-1)(m-2)(m-3)..........1= m!

Apunts destadstica i combinatria

Hi ha dues notacions per indicar les permutacions ordinries de m elements: Pm , o , m! (factorial de m)

Exemple 2: Volem saber quantes i quines banderes tricolors es poden formar amb els colors: { Groc, blau, vermell } Per saber quantes utilitzarem la frmula anterior: P 3 = 3.2.1 = 6 Per saber quines utilitzarem el diagrama d'arbre :

Recorda: En les Permutacions ordinries, dos grups sn diferents si els elements estan col.locats en ORDRE DIFERENT. VARIACIONS ORDINRIES Definici: Diem variacions ordinries de m elements diferents, agafats de n en n, als grups que es poden formar de n elements diferents amb els m, de manera que dos grups siguin diferents tant si tenen algun element diferent o aquests estan colocats en ordre diferent Exemple 1: Volem saber quants i quins grups de tres elements diferents es poden formar amb els nmeros: {1, 2, 3, 4, 5 }. Per saber quins construirem un diagrama d'arbre:

Apunts destadstica i combinatria

En aquest diagrama veiem que de cada un dels 5 elements originals surten 4 fetxes i de cada una d'aquestes 3. Per saber el nmero de grups de tres elements diferents que es poden formar amb els 5 elements originals, haurem de multiplicar: 5.4.3 Exemple 2: Ens interessa saber quantes i quines banderes tricolors es poden formar amb els colors: { blau, verd, rosa, negre } Per saber quantes utilitzarem la frmula anterior: V4, 3 = 4.3.2 = 24 Per saber quines utilitzarem el diagrama d'arbre :

Apunts destadstica i combinatria

Per utilitzar la frmula de les variacions ordinries en comptes de calcular mn+1, per saber en quin nmero hem d'acabar, ens podem fixar en qu sempre hi ha tants factors com ens indica el 2n subndex. Aix doncs: V5, 3 = 5.4.3 ; V8, 2 =8.7 ; V7, 4 = 7.6.5.4 En general la frmula per trobar el nmero de variacions ordinries s : Vm,n=m(m-1)(m-2)(m-3)..........m-n+1

Vm ,n =

m! (m n)!

Recorda: En les variacions ordinries, dos grups sn diferents si varia l'ORDRE o LA NATURA dels elements que l'integren. 2) PERMUTACIONS I VARIACIONS AMB REPETICI PERMUTACIONS AMB REPETICI Definici: Diem permutacions amb repetici de m elements, als grups que poden formar-se amb els m elements, dels quals n'hi ha que estan repetits un cert nmero de vegades.

Apunts destadstica i combinatria

Exemple 1: Amb les lletres de la paraula "CASA".Quantes ordenacions diferents podem escriure? Per saber quines sn aquestes ordenacions construirem un diagrama d'arbre:

Fixem-nos que ens surten les segents possibilitats: 12 Aix respon a l'expressi:
2 PR4 =

4! 4321 = = 12 2! 21

Exemple 2: Volem construir el diagrama d'arbre per les ordenacions possibles amb els elements del conjunt : { C, C, C, X, X }

L'expressi que ens donaria quantes permutacions amb repetici seria:

3, 2 PR5 =

5! 54321 = 3!2! 32121

Apunts destadstica i combinatria

En general la frmula per trobar el nmero de permutacions amb repetici s :
n ,l , k PRm =

m! n!l!k!

Exemple 3: De quantes maneres pots col.locar 8 llibres en una estanteria, si tens 3 llibres repetits del "Tirant lo blanc" i dos repetits de " La plaa del Diamant"?
3, 2 PR8 =

8! 3!2!

Recorda: En les Permutacions amb repetici, l'nic que varia d'un grup a un altre, s l'ordre dels elements i a ms hi ha algun element repetit. VARIACIONS AMB REPETICI Definici: Diem variacions amb repetici de m elements, agafats de n en n, als grups que poden formar-se amb els m elements, dels quals n'hi ha que estan repetits un cert nmero de vegades. Exemple 1: Volem saber quants grups de tres elements es poden formar amb els nmeros: {1, 2, 3, 4, 5 }. Podrem fer el diagrama darbre i veurem que quan he triat el nmero 1 per a la primera cifra el puc tornar a triar tamb per a la segona i per a la tercera. Aixa doncs, el nmero total de grups que es poden formar sobtindr multiplicant 555 = 125, ja que hi ha 5 possibilitats de triar el primer nombre, per cadascuna daquestes nhi ha 5 ms (ja son 25) i per a cadascuna daquestes tenim 5 possibilitats ms. Escriurem: VR5,3= 555 = 53 I en general: VRm,n = mn 3) COMBINACIONS ORDINRIES Definici: Diem combinacions ordinries de m elements agafats de n en n, als grups que es poden formar de n elements amb els m, de manera que dos grups siguin diferents si varia la natura d'algun dels seus elements. Exemple 1: Amb els elements del conjunt:{a, b, c, d } Quants i quins grups de 3 elements puc formar, de manera que l'nic que influeixi sigui la natura dels elements? Per saber quins construirem un diagrama d'arbre:

Apunts destadstica i combinatria

Per saber quants grups utilitzem la frmula de les combinacions ordinries.

C 4,3 =

V 4,3 P3

432 =4 321

(Combinacions de 4 elements agafats de 3 en 3, s'obtenen dividint el nmero de variacions ordinries pel nmero de permutacions). En general la frmula de les combinacios ordinries s

C m ,n =

Vm,n Pn

m! n!(m n)!

Hi ha una altra notaci per a les combinacions :

m C m ,n = n
Aquesta notaci rep el nom de nmero combinatori Exemple 2: Una oficina disposa de 3 llocs de treball iguals que pot cobrir amb 6 persones. De quantes i quines maneres pot omplir-los si numerem les persones de l'1 al 6? Per saber quantes utilitzarem la frmula anterior: C6, 3 = 20 Per saber quines utilitzarem el diagrama d'arbre :

Apunts destadstica i combinatria

Exemple 3: Quants grups diferents de 4 estudiants cada un poden formar-se amb els 8 estudiants d'una classe ? Com que ens diuen noms quants grups hem d'utilitzar la frmula: C8, 4 =70 Exemple 4: Quantes Lottos 6/49 haurem de fer per encertar segur la combinaci guanyadora ?

Dels 49 nmeros n'hem de triar 6, per l'ordre en qu els agafem no importa, noms la natura dels nombres escollits. Per tant :

49 494847464544 C 49,6 = = 13.983.816 6 = 6 5 4 3 2 1

Aquestes sn les lottos que hauriem de fer per encertar-ho segur. Aquest nmero multiplicat pel que val cada aposta ens donarien els diners que haurem d'invertir. Fixeu-vos que no surt a compte.

Apunts destadstica i combinatria

Recorda: En les combinacions ordinries, dos grups sn diferents si varia LA NATURA dels elements que l'integren. No importa lordre en que estiguin els elements dins del grup. Quadre Resum: