Professional Documents
Culture Documents
Calcul Probabilitats
Calcul Probabilitats
CLCUL DE PROBABILITATS
Pgina 239
Clcul de probabilitats Calcula matemticament quina s la probabilitat que una moneda d1 cm de dimetre no toque ratlla en la quadrcula de 3 cm 3 cm.
De quina grandria ha de ser un disc perqu la probabilitat que no toque ratlla en la quadrcula de 4 cm 4 cm siga de 0,2?
En una quadrcula de 4 cm 4 cm deixem cuare 5 000 vegades una moneda i comptabilitzem que no toca ratlla en 1 341. Estima quin s el dimetre de la moneda.
Sobre un sl de rajoles hexagonals regulars de 12 cm de costat es deixa caure un disc de 10 cm de dimete. Quina s la probabilitat que no toque ratlla?
rea del cuadrado grande = 32 = 9 cm2 rea del cuadrado pequeo = (3 1)2 = 4 cm2 P= 4 0,44 9
4 d = 1,8 d = 2,2 cm 4 d = 1,8 d = 5,8 cm No vale Ha de tener un dimetro de 2,2 cm. rea del cuadrado grande = 42 = 16 cm2 rea del cuadrado pequeo = (4 d )2 P=
2 1 341 = 0,2682 = (4 d ) 5 000 16
Permetro = 72 cm
a 12 cm 12
P=
P gina 240
1. Numerem amb 1, 2, 3 i 4 les quatre cares allargades duna regleta. Deixem caure la regleta i nanotem el nombre de la cara superior. a) Quin s lespai mostral?
Unitat 10. Clcul de probabilitats
b) Escriu un succs elemental i tres successos no elementals. c) Quants successos t aquesta experincia? a) E = {1, 2, 3, 4} b) Elementales {1}, {2}, {3}, {4} No elementales {1, 2}, {1, 3}, {1, 4}, {2, 3}, {2, 4}, {3, 4}, {1, 2, 3}, {1, 2, 4}, {1, 3, 4} {2, 3, 4}, {1, 2, 3, 4}, {} c) 24 = 16 sucesos
P gina 239
2. Justifica grficament la igualtat segent: A U (B I C ) = (A U B ) I (A U C ) E A C A U (B I C ) 3. Justifica grficament la igualtat segent: A B = A B' AUB AUC B E A C (A U B) I (A U C ) B
A
AB
A A B
B A I B
P gina 245
1. Llancem un dau sapastre 1000 vegades. Obtenim f (1) = 117, f (2) = 302, f (3) = 38, f (4) = 234, f (5) = 196, f (6) = 113. Estima les probabilitats de les diferentes cares. Quines sn les probabilitats dels successos PARELL, MENOR QUE 6, {1, 2}? P [1] = 117 = 0,117 1 000 P [2] = 0,302 P [5] = 0,196 P [3] = 0,038 P [6] = 0,113
P [4] = 0,234
1 2 3 4 5 6
P=
4 1 = 36 9
3. Quina s la probabilitat que en llanar dos daus correctes la diferncia dels seus resultats siga 3? Hacemos una tabla para la diferencia de resultados:
1er DADO
1 0 1 2 3 4 5
2 1 0 1 2 3 4
3 2 1 0 1 2 3
4 3 2 1 0 1 2
5 4 3 2 1 0 1
6 5 4 3 2 1 0
1 2 3 4 5 6
P [DIFERENCIA 3] =
6 1 = 36 6
P gina 247
1. Observa les boles que hi ha en lurna. 2 1 1 1 1 1 2 2 2 1 a) Completa el quadre de doble entrada en qu es reparteixen les boles segons el color (V, R, N) i el nmero (1, 2). b)Calcula la probabilitat de sici de lurna.
ROIG, NEGRE, VERD,
2o DADO
c) Comprova que les probabilitats obtingudes en b) es poden obtindre sumant files o columnes del quadre format en a). d) Calcula les probabilitats condicionades: P [1/ROIG], P [1/VERD], P [1/NEGRE ], P [2/ROIG], P [2/VERD], P [2/NEGRE ]. e) Digues si algun dels carcters ROIG, NEGRE, VERD s independent d1 o de 2.
Unitat 10. Clcul de probabilitats
a) 1 2
V 2 0 2
R 2 3 5
N 2 1 3
6 4 10 6 3 = = 0,6 10 5 4 2 = = 0,4 10 5
P [1] = P [2] =
e) No son independientes.
P gina 248
1. Calcula la probabilitat dobtindre tres P= 1 1 1 1 = 6 6 6 6 1 0,0046 ( ) = 216
3 CAP SIS QUATRES
( ) = 0,48
ALGUN SIS
3. Calcula la probabilitat dobtindre s el succs contrari de CAP SIS.) 1 P [NINGN 6] = 1 0,48 = 0,52
4. Calcula la probabilitat dobtindre ALGUN SIS en llanar sis daus. P [NO P [NO
SEIS
en un dado] =
5 6
SEIS
en seis dados] =
5 5 5 5 5 5 5 = 6 6 6 6 6 6 6
SEIS
( )
= 0,33
en seis dados] = 1
( )
5 6 = 0,67 6
P gina 249
5. Tenim un dau i les dues urne descrites ms amunt. Llancem el dau. Si ix 1 o 2, acudirem a lurna I. Si ix 3, 4, 5 o 6, acudim a lurna II. Extraiem una bola de lurna corresponent. a) Completa lles probabilitats en el diagrama darbre. b) Troba: P [{3, 4, 5, 6} i ], P [ /1], P [
2 6 4 6
(1,2)
(3,4,5,6)
/5] i P [2 i
].
P gina 251
1. Tenim dues urnes: Lexperincia consisteix a extraure una bola de I, introduir-la en II, re- I moure i extraure, finalment, una bola de II. Calcula la probabilitat que la segona bola extreta siga: a) Roja. b) Verda. c) Negra. P[ P[ P[ P[ P[ P[ P[ P[ P[ y y y 1 3 3 = ]= 6 5 30 1 1 1 = ]= 6 5 30 1 1 1 = ]= 6 5 30 2 2 4 = ]= 6 5 30 2 2 4 = ]= 6 5 30 2 1 2 = ]= 6 5 30 3 2 6 = ]= 6 5 30 3 1 3 = ]= 6 5 30 3 2 6 = ]= 6 5 30
II
3/5 1/5
II 1/6
1/5
y y y
2/5
2/6 II 3/6
2/5 1/5
y y y
2/5 1/5
II
2/5
a) P [2 b) P [2 c) P [2
]= ]= ]=
1 4 3 8 4 + + = = 30 30 30 30 15 1 2 6 9 3 + + = = 30 30 30 30 10 3 4 6 13 + + = 30 30 30 30
P gina 253
1. En lexercici proposat de lapartat anterior, calcula: a) Si sabem que la segona bola ha sigut negra, quina s la probabilitat que que la primera tamb ho fra? P [ 1 /2 ] b) P [ 1 c) P [ 1 a) P [1 b) P [1 c) P [1 /2 /2 /2 /2 /2 ] ] ]= ]= ]= P[ y ] 3/30 3 = = P [2 ] 13/30 13 P[ y ] 1/30 1 = = P [2 ] 8/30 8 P[ y ] 6/30 6 2 = = = P [2 ] 9/30 9 3
P gina 257
b) A = {(1, C), (1, +), (2, C), (2, +)} B = {(1, +), (2, +), (3, +), (4, +), (5, +), (6, +)} c) A U B = {(1, C), (1, +), (2, C), (2, +), (3, +), (4, +), (5, +), (6, +)} A I B = {(1, +), (2, +)} D' = {(1, +), (2, C), (4, C), (4, +), (5, C), (5, +), (6, C)} A U D' = {(1, C), (1, +), (2, C), (2, +), (4, C), (4, +), (5, C), (5, +), (6, C)} 2 Siga U = {a1, a2, a3} lespai de successos elementals dun experiment aleatori. Quines daquestes funcions defineixen una funci de probabilitat? Justifica la resposta. a) P [a1] = 1/2 P [a2] = 1/3 P [a3] = 1/6 c) P [a1] = 1/2 P [a2] = 0 P [a3] = 1/2 a) P [a1] + P [a2] + P [a3] = 1 1 1 + + =1 2 3 6 b) P [a1] = 3/4 P [a2] = 1/4 P [a3] = 1/4 d) P [a1] = 2/3 P [a2] = 1/3 P [a3] = 1/3
S define una probabilidad, pues P [a1], P [a2] y P [a3] son nmeros mayores o iguales que cero, y su suma es 1. b) P [a1] + P [a2] + P [a3] = 3 1 1 5 + + = >1 4 4 4 4
No define una probabilidad, pues la suma de los sucesos elementales no puede ser mayor que 1. c) P [a1] + P [a2] + P [a3] = 1 1 +0+ =1 2 2
S define una probabilidad, pues P [a1], P [a2] y P [a3] son nmeros mayores o iguales que cero, y su suma es 1. d) P [a1] + P [a2] + P [a3] = 2 1 1 4 + + = >1 3 3 3 3
No define una probabilidad, pues la suma de los sucesos elementales no puede ser mayor que 1.
3 3
Determina si sn compatibles o incompatibles els successos A i B : P [A] = 1/4, P [B] = 1/2, P [A U B] = 2/3 Dos sucesos A y B son incompatibles cuando P [A I B ] = 0. Como: P [ A U B ] = P [A] + P [B ] P [A I B ] 2 1 1 1 = + P [A I B ] P [A I B ] = 0 3 4 2 12 los sucesos A y B son incompatibles.
4 S
Una experincia aleatria consisteix a preguntar a tres personas distintes, elegides a latzar, si sn partidries o no de consumir un producte determinant. a) Escriu lespai mostral asociat a aquest experiment utilizant la lletra s per a les respostes afirmatives i la n per a les negatives. b) Quins elements de lespai mostral anterior constitueixen el succs almenys dues de les persones sn partidries de consumir el producte? c) Descriu el succs contrari de ms duna persona s partidria de consumir el producte. a) E = {(s, s, s), (s, s, n), (s, n, s), (n, s, s), (s, n, n), (n, s, n), (n, n, s), (n, n, n)} b) {(s, s, s), (s, s, n), (s, n, s), (n, s, s)} c) El suceso contrario es una persona, o ninguna, son partidarias de consumir el producto. Por tanto, estara formado por: {(s, n, n), (n, s, n), (n, n, s), (n, n, n)}. Es el suceso contrario al del apartado b).
En famlies de tres fills, sestudia la distribuci dels seus sexes. Per exemple (V, M, M) significa que el major s home i els altres dues dones. Quants elements t lespai mostral E ? Descriu els successos segents: A = La menor s dona, B = El major s home. En qu consisteix A U B ? E tiene 23 = 8 elementos. A = {(V, V, M), (V, M, M,), (M, V, M), (M, M, M)} B = {(V, V, V), (V, V, M), (V, M, V), (V, M, M)} A U B = O bien la menor es mujer, o bien el mayor es varn = = {(V, V, M), (V, M, M,), (M, V, M), (M, M, M), (V, V, V), (V, M, V)}
Es llancen dos daus. Calcula la probabilitat que la major de les puntuacions siga un 1, un 2, un 3, un 4, un 5, un 6. Completa aquesta taula i raona-hi.
1 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6
2 2 2 3 4 5 6
3 3 3 3 4 5 6
4 4 4 4 4 5 6
5 5 5 5 5 5 6
6 6 6 6 6 6 6
En la tabla vamos anotando la mayor puntuacin obtenida. As: P [La mayor de las puntuaciones sea un 1] = P [La mayor de las puntuaciones sea un 2] = P [La mayor de las puntuaciones sea un 3] = P [La mayor de las puntuaciones sea un 4] = P [La mayor de las puntuaciones sea un 5] = P [La mayor de las puntuaciones sea un 6] = 1 36 3 1 = 36 12 5 36 7 36 9 1 = 36 4 11 36
7 7
Una classe es compon de vint xics i deu xiques. La meitat de les alumnes i la meitat dels alumnes aproven les matemtiques. Calcula la probabilitat que, en elegir una persona a latzar, resulte ser: a) Alumna o que aprova les matemtiques. b) Alumne que suspenga les matemtiques. c) Sabent que s alumne, quina s la probabilitat que aprove les matemtiques? d) Sn independents els successos ALUMNE i APROVA MATEMTIQUES? Fes-ne una taula de contingncia. Hacemos la tabla de contingencia:
ALUMNOS APRUEBAN MAT. SUSPENDEN MAT. ALUMNAS
10 10 20
5 5 10
15 15 30
10
10 1 = 30 3
10 1 = 20 2
P [alumno I aprueba mat.] = P [alumno] P [aprueba mat.] Calculamos cada una: P [alumno I aprueba mat.] = P [alumno] = 20 2 = 30 3 15 1 = 30 2 10 1 = 30 3
P [aprueba mat.] =
Por tanto, s son independientes. 8 Digues quin s lespai mostral corresponent a les segents experincies aleatries. Si s finit i t pocs elements, digues-los tots, i si en t molts, descriulo i digues-ne el nombre total. a) Extraiem una carta duna baralla espanyola i nanotem el nmero. b) Extraiem una carta duna baralla espanyola i nanotem el coll. c) Extraien dues cartes duna baralla espanyola i nanotem el coll de cada una. d) Llancem sis monedes distintes i nanotem el resultat. e) Llancem sis monedes distintes i nanotem el nombre de cares. a) E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12} b) E = {OROS,
COPAS, ESPADAS, BASTOS} OROS;
c) Llamamos: O = Entonces:
C=
COPAS;
E=
ESPADAS;
B=
BASTOS.
E = {(O, O), (O, C ), (O, E ), (O, B), (C, O), (C, C ), (C, E ), (C, B), (E, O), (E, C ), (E, E ), (E, B), (B, O), (B, C ), (B, E ), (B, B)} d) E tiene 26 = 64 sucesos elementales. Cada suceso elemental est compuesto por seis resultados que pueden ser cara o cruz: (x1, x2, x3, x4, x5, x6) xi puede ser cara o cruz. Por ejemplo: (C, +, C, C, +, C) es uno de los 64 elementos de E. e) E = {0, 1, 2, 3, 4, 5, 6}
11
P gina 258
PER A RESOLDRE
9 En una caixa hi ha sis boles numerades, tres amb nombres positius y les altres tres amb nombres negatius. Se nextrau una bola i desprs una altra, sense reemplaament. a) Calcula la probabilitat que el producte dels nombre obtinguts siga positiu. b) Calcula la probabilitat que el producte dels nombres obtinguts siga negatiu. Hacemos un diagrama en rbol:
2/5
1/2
1 2 2 P [ ] = = 2 5 10 1 3 3 P [ ] = = 2 5 10 1 3 3 P [ ] = = 2 5 10 1 2 2 P [ ] = = 2 5 10
3/5
1/2
3/5 2/5
2 2 4 a) P [ ] + P [ ] = + = = 0,4 10 10 10 b) P [ ] + P [ ] = 3 3 6 + = = 0,6 10 10 10
10 10 S
En una certa ciutat, el 40% de la poblaci t els cabells castanys, el 25% t els ulls castanys i el 15% t els cabells i els ulls castanys. Sen tria una persona a latzar: a) Si t els cabells castanys, quina s la probabilitat que tamb tinga els ulls castanys? b) Si t els ulls castanys, quina s la probabilitat que tinga els cabells castanys? c) Quina s la probabilitat que no tinga ni els cabells ni els ulls castanys? Usa una taula com la segent:
U LLS CAT. CAB. CAST. CAB. NO CAST. ULLS NO CAST.
15 25
40 100
12
Hacemos la tabla:
OJOS CAST. CAB. CAST. CAB. NO CAST. OJOS NO CAST.
15 10 25
25 50 75
40 60 100
a) b) c)
11 Dues persones juguen a obtindre la puntuaci ms alta llanant els seus daus A i B. El dau A t quatre cares amb la puntuaci 6 i les altres dues cares amb la puntuaci 6 i les altres dues cares amb la puntuaci 10. El dau B t x una cara, amb la puntuaci 3, quatre cares amb puntuaci 6 i laltra amb puntuaci 12. Quin jugador t ms probabilitat de guanyar? Fes una taula on apareguen les 6 possibilitats del dau A i les del dau B. En cada
una de les 36 caselles anota qui guanya en cada cas.
Formamos una tabla en la que aparezcan todas las posibilidades (las 6 del dado A y las 6 del B). En cada casilla ponemos quin gana en cada caso: A gana en 14 casos. B gana en 6 casos. En 16 casos hay empate. En una tirada, la probabilidad de que gane A es: P [A] = 14 7 = 36 18 6 1 = 36 6
B 3 6 6 6 6
6 A B
6 A B
6 A B
6 A B
10 A A A A A B
10 A A A A A B
12
Halla P [A U B ] i P [A I B ].
Unitat 10. Clcul de probabilitats
13
Siguen A i B dos successos dun espai de probabilitat, de manera que: P [A] = 0,4, P [B] = 0,3 i P [A I B ] = 0,1 Calcula raonadament: a) P [A U B ] c) P [A/B ] b) P [A' U B '] d) P [A' I B ' ]
a) P [A U B ] = P [A] + P [B ] P [A I B ] = 0,4 + 0,3 0,1 = 0,6 b) P [A' U B' ] = P [(A I B)' ] = 1 P [A I B ] = 1 0,1 = 0,9 0,1 1 c) P [A/B ] = P [A I B ] = = 0,3 3 P [B ] d) P [A' I B' ] = P [(A U B )' ] = 1 P [A U B ] = 1 0,6 = 0,4 14 A, B i C sn tres successos dun mateix espai mostral. Expressa en funci daquests els successos: a) Sen realitza algun dels tres. b) No sen realitza cap dels tres c) Sen realitzen els tres. d) en realitzen dos dels tres. e) Sen realitzen, almenys, dos dels tres. a) A U B U C b) A' I B' I C' c) A I B I C d) (A I B I C' ) U (A I B' I C ) U (A' I B I C ) e) (A I B I C' ) U (A I B' I C ) U (A' I B I C ) U (A I B I C ) 15 S Un examen consisteix a elegir a latzar dos temes dentre els deu del programa i desenvolupar-ne un. a) Un alumne sap 6 temes. Quina probabilitat t daprovar lexamen?
Unitat 10. Clcul de probabilitats
14
b) Quina probabilitat t el mateix alumne de saber-se un dels temes elegits i laltre no? Y 2] + P [SABE 1 Y NO 2] + P [NO SABE 1 Y S 2] = a) P [APROBAR] = P [SABE 1= 6 5 6 4 4 6 30 24 24 78 13 + + = + + = = 0,87 10 9 10 9 10 9 90 90 90 90 15
16 Es llana un dau dues vegades. Calcula la probabilitat que en la segona tirada sobtinga un valor major que en la primera. En total hay 36 posibles resultados. De estos, en 6 casos los dos nmeros son iguales; y, en los otros 30, bien el primero es mayor que el segundo, o bien el segundo es mayor que el primero (con la misma probabilidad). Luego, hay 15 casos en los que el resultado de la segunda tirada es mayor que el de la primera. Por tanto, la probabilidad pedida es: P= 15 5 = 36 12
(NOTA: tambin se puede resolver el problema haciendo una tabla como la del ejercicio nmero 6 y contar los casos). 17 Un estudiant fa dues proves en un mateix dia. La probabilitat que passe la 17 S primera prova s 0,6. La probabilitat que passe la segona s 0,8 i la que passe ambdues s 0,5. Es demana: a) Probabilitat que passe almenys una prova. b) Probabilitat que no passe cap prova. c) Sn les proves successos independents? d) Probabilitat que passe la segona prova en cas de no haver superat la primera. Tenemos que: P [pase 1] = 0,6; P [pase 2] = 0,8; P [pase 1 I pase 2] = 0,5 a) P [pase 1 U pase 2] = P [pase 1] + P [pase 2] P [pase 1 I pase 2] = = 0,6 + 0,8 0,5 = 0,9 b) 1 P [pase al menos una] = 1 0,9 = 0,1 c) P [pase 1] P [pase 2] = 0,6 0,8 = 0,48 P [pase 1 I pase 2] = 0,5 0,48 No son independientes.
Unitat 10. Clcul de probabilitats
15
P [pase 2 I no pase 1] = P [no pase 1] P [pase 2] P [pase 1 I pase 2] = P [no pase 1] 0,8 0,5 0,3 3 = = = 0,75 1 0,6 0,4 4
18
En una comarca hi ha dos peridics: El Progressista i El Liberal. Se sap que el 55% de les persones daquesta comarca llig El Progressista (P), el 40% llig El Liberal (L) i el 25% no en llig cap. Expressa en funci de P i L aquests successos: a) Llegir els dos peridics. b) Llegir noms El Liberal. c) Llegir noms El Progressista. d) Llegir algun dels dos peridics. e) No llegir-ne cap dels dos. f) Llegir-ne noms un dels dos. g) Calcula les probabilitats de: P, L, P I L, P U L, P L, L P, (L U P)', (L I P)'. h) Sabem que una persona llig El Progressista. Quina probabilitat hi ha que, a ms, llija El Liberal? I que no el llija? Tenemos que: P [P ] = 0,55; P [L ] = 0,4; P [P' I L' ] = 0,25 a) P [P' I L' ] = P [(P U L )' ] = 1 P [P U L ] 0,25 = 1 P [P U L ] P [P U L ] = 1 0,25 = 0,75 P [P U L ] = P [P ] + P [L ] P [P I L ] 0,75 = 0,55 + 0,4 P [P I L ] P [P I L ] = 0,2 P [leer los dos] = P [P I L ] = 0,2 b) P [L ] P [P I L ] = 0,4 0,2 = 0,2 c) P [P ] P [P I L ] = 0,55 0,2 = 0,35 d) P [P U L ] = 0,75 e) P [P' I L' ] = 0,25 f) P [P I L' ] + P [P' I L ] = 0,35 + 0,2 = 0,55 g) P [P ] =0,55; P [L ] = 0,4; P [P I L ] = 0,2; P [P U L ] = 0,75 P [P L ] = P [P ] P [P I L ] = 0,35
16
P [L P ] = P [L ] P [P I L ] = 0,2 P [(L U P )' ] = P [L ' I P ' ] = 0,25 P [(L I P )' ] = 1 P [L I P ] = 1 0,2 = 0,8 h) P [L/P ] = P [L'/P ] = P [L I P ] 0,2 20 4 = = = 0,36 P [P ] 0,55 55 11 P [L ' I P ] 0,35 35 7 = = = 0,64 P [P ] 0,55 55 11
P gina 259
19 Una urna A t 3 boles blanques i 7 de negres. Una altra urna B t 9 boles blanques i 1 de negra. Triem una de les urnes a latzar i nextraiem una bola. Calcula: a) P [ BLANCA /A ] b) P [ BLANCA /B ] c) P [ A i BLANCA ] d) P [ B i BLANCA ] e) P [ BLANCA ] f) Sabent que la bola obtinguda ha sigut blanca, quina s la probabilitat dhaver triat lurna B ? a) P [BLANCA/A ] = b) P [BLANCA/B ] = c) P [A y d) P [B y
BLANCA]
BLANCA]
e) P [BLANCA] = P [A y f) P [B/BLANCA] = 20
+ P [B y
BLANCA]
3 9 12 3 + = = = 0,6 20 20 20 5
Tenim les mateixes urnes de lexercici anterior. Traiem una bola de A i la tirem a B i, a continuaci, traiem una bola de B. a) Quina s la probabilitat que la segona bola siga negra?
17
b) Sabent que la segona bola ha sigut negra, quina s la probabilitat que tamb la primera fra negra? a) P [2
NEGRA]
= P [1 =
BLANCA
y 2
NEGRA]
+ P [1
NEGRA
y 2
NEGRA]
b) P [1
NEGRA/2 NEGRA]
y 2
NEGRA]
P [2
NEGRA]
14/110 14 = 17/110 17
21
Extraiem una bola de cada urna. Quina s la probabilitat que siguen del mateix color? I la probabilitat que siguen de color diferent? P [mismo color] = 6 5 4 6 2 7 30 24 14 68 17 + + = + + = = 12 18 12 18 12 18 216 216 216 216 54 17 37 = 54 54
22 S
Un aparell elctric est constitut per dos components A i B. Sabent que hi ha una probabilitat de 0,58 que no falle cap dels components i que en el 32% dels casos falla B no havent fallat A, determina, justificant la resposta, la probabilitat que en un daquests aparells no falle el component A. Llamamos A = falla A; B = falla B. Tenemos que: A 0,32 As: 0,58 (A' I B') U (B I A') = A' La probabilidad de que no falle A es de 0,90. P [A'] = P [A' I B'] + P [B I A'] = 0,58 + 0,32 = 0,90 B P [A' I B'] = 0,58; P [B I A'] = 0,32
18
23
Dos jugadors tiren a la vegada dues monedes cada un. Quina s la probabilitat que ambds nobtinguen el mateix nombre de cares (zero, una o dues)? Raona-ho. Para cada jugador tenemos que: P [0] = P [0
CARAS]
( )
1 2
1 4
P [1] = P [1
CARA]
=2 1 2
1 1 1 = 2 2 2
2
P [2] = P [2
CARAS]
( )
1 4
Los resultados de los dos jugadores son sucesos independientes. La probabilidad de que ambos obtengan el mismo nmero de caras es:
( ) ( ) ( )
1 4
2
1 2
1 4
1 1 1 6 3 + + = = = 0,375 16 4 16 16 8
24
Es llana un dau repetides vegades i estem interessats en el nombre de tirades necessries per a obtindre un 6 per primera vegada. a) Quin ns lespai mostral? b) Quina s la probabilitat que el primer 6 sobtinga en la setena tirada? a) E = {1, 2, 3, } b) P [7
TIRADA]
( )
5 6
25
Un producte est format de dues parts: A i B. El procs de fabricaci s tal, que la probabilitat dun defecte en A s 0,06 i la probabilitat dun defecte en B s 0,07. Quina s la probabilitat que el producte no siga defectus? P [ningn defecto] = P [no defecto en A ] P [no defecto en B ] = = (1 0,06) (1 0,07) = 0,94 0,93 = 0,8742
26 26 S
Una urna cont 10 boles blanques, 6 de negres i 4 de roges. Si se nextrauen tres boles amb reemplaament, quina s la probabilitat dobtindren 2 de blanques i una de roja? P [BBR ] + P [BRB ] + P [RBB ] = 3 P [BBR ] = 3 10 10 4 3 = = 0,15 20 20 20 20
19
27 S
Una urna A cont 6 boles blanques i 4 de negres. Una altra urna B en t 5 de blanques i 9 de negres. Elegim una urna a latzar i nextraiem dues boles, que resulten ser blanques. Troba la probabilitat que lurna elegida haja sigut la A. Hacemos un diagrama en rbol:
6 5 10 9 5 4 14 13
1/2 1/2
A 6b 4n
2b
1 6 5 = 1 P [A y 2b] = 2 10 9 6 1 5 4 = 5 P [B y 2b] = 2 14 13 91
B 5b 9n
2b
1 5 121 + = 6 91 546
28 S
Es disposa de tres urnes: la A que cont dues boles blanques i quatre de roges, la B amb tres de blanques i tres de roges; i la C amb una de blanca i cinc de roges. a) Selegeix una urna a latzar i se nextrau una bola. Quina s la probabilitat que aquesta bola siga blanca? b) Si la bola extreta resulta ser blanca, quina s la probabilitat que procedisca de lurna B?
b r b r b r
A
1/3 1/3 4/6 3/6
1 2 = 2 P [A y b] = 3 6 18 1 3 = 3 P [B y b] = 3 6 18 1 1 = 1 P [C y b] = 3 6 18
B
3/6 1/6
1/3
C
5/6
P [b] =
b) P [B/b] =
20
P gina 260
29 S Siguen A i B dos successos tals que: P [ A U B] = Troba P [ B ], P [ A ], P [ A' I B ]. P [B ] = 1 P [B' ] = 1 2 1 = 3 3 3 2 1 P [ B' ] = P [ A I B] = 4 3 4
P [A U B ] = P [A ] + P [B ] P [A I B ] 3 1 1 2 = P [A ] + P [A ] = 4 3 4 3 P [A' I B ] = P [B ] P [A I B ] = 30 S 1 1 1 = 3 4 12
En cert pas on la malaltia X s endmica, se sap que un 12% de la poblaci pateix aquesta malaltia. Es disposa duna prova per a detectar la malaltia, per no s totalment fiable, ja que dna positiva en el 90% dels casos de persones realment malaltes i tamb dna positiva en el 5% de persones sanes. Quina s la probabilitat que estiga sana una persona a qui la prova li ha donat positiva?
0,12 0,88
ENFERMO NO ENFERMO
0,9 0,05
POSITIVO POSITIVO
P [ENF. y POSITIVO] = 0,12 0,9 = 0,108 P [NO ENF. y POSITIVO] = 0,88 0,05 = 0,044
En tres mquines, A, B i C, es fabriquen peces de la mateixa naturalesa. El percentatge de peces que resulten defectuoses en cada mquina s, respectivament, 1%, 2% i 3%. Es mesclen 300 peces, 100 de cada mquina, i es tria una pea a latzar, que resulta ser defectuosa. Quina s la probabilitat que haja sigut fabricada en la mquina A? A
1/3 1/3 1/3 1/100 DEFECTUOSA DEFECTUOSA DEFECTUOSA
P [A y P [B y P [C y
B C
2/100 3/100
P [DEF.] =
21
32 S
Una caixa A cont dues boles blanques i dues de roges, i una altra caixa B en cont tres de blanques i dues de roges. Es passa una bola de A a B i desprs sextrau una bola de B, que resulta blanca. Determina la probabilitat que la bola traslladada haja sigut blanca.
2/4
b r
B B
4b 2r 3b 3r
4/6
A 2b 2r
2/4 3/6
2 4 1 b; P [1 b y 2 b] = = 4 6 3 2 3 1 b; P [1 r y 2 b] = = 4 6 4
1 1 7 + = 3 4 12
P [1 b y 2 b] 1/3 4 = = P [2 b] 7/12 7
33 S
Una urna A cont 5 boles blanques i 3 de negres. Una altra urna B, 6 de blanques i 4 de negres. Elegim una urna a latzar i nextraiem dues boles, que resulten ser negres. Troba la probabilitat que lurna elegida haja sigut la B.
3 2 8 7 4 3 10 9
1/2 1/2
A 5b 3n B 6b 4n
2n 2n
1 3 2 3 P [A y 2n] = = 2 8 7 56 1 4 3 1 P [B y 2n] = = 2 10 9 15
P [2n] =
3 1 101 + = 56 15 840
Por tanto, la probabilidad pedida ser: P [B/2n] = P [B y 2n] 1/15 56 = = P [2n] 101/840 101
34 S
Tinc dues urnes, dues boles blanques i dues boles negres. Es desitja saber com he de distribuir les boles en les urnes perqu, en elegir una urna a latzar i extrauren una bola a latzar, siga mxima la probabilitat dobtindre bola blanca. Lnica condici exigida s que cada urna tinga almenys una bola.
22
Hay cuatro posibles distribuciones. Veamos cul es la probabilidad de obtener blanca en cada caso: a) I
1 1/2
II I
0 1/3
1 P [I y ] = 2 1 1 1 P [II y ] = = 2 3 6 1 1 2 P [] = + = 2 6 3
1/2
II
2/3
b) I
1 1/2
II I
0 0
1 1 P [I y ] = 1 = 2 2 P [II y ] = 0 1 P [] = 2
1/2
II
1
c) I
0 1/2
II I
1 2/3
P [I y ] = 0 1 2 1 P [II y ] = = 2 3 3 1 P [] = 3
1/2
II
1/3
d) I
1/2 1/2
II I
1/2 1/2
1 1 1 P [I y ] = = 2 2 4 1 1 1 P [II y ] = = 2 2 4 1 1 1 P [] = + = 4 4 2
1/2
II
1/2
Para obtener la mxima probabilidad de obtener una bola blanca, deberemos colocar una bola blanca en una de las urnas y las otras tres bolas en la otra urna. 35 S Siguen A i B dos muntons de cartes. En A hi ha 8 oros i 5 espases i, en B, 4 oros i 7 espases. Traiem dues cartes del mateix munt i resulta que ambdues sn espases. Troba la probabilitat que les hgem tretes del munt B.
23
1/2
A(8o, 5e)
5 4 13 12 7 6 11 10
2e
1/2
B(4o, 7e)
2e
1 5 4 5 = 2 13 12 78 1 7 6 21 = 2 11 10 110
As, tenemos que: P [B/2e] = 36 P [B y 2e] 21/110 819 = = 0,749 P [2e] 547/2 145 1 094
Una urna cont 25 boles blanques sense marcar, 75 boles blanques marcades, 125 boles negres sense marcar i 175 boles negres marcades. a) Se nextrau una bola. Calcula la probabilitat que siga blanca. b) Se nextrau una bola i est marcada. Quina s la probabilitat que siga blanca? c) Se nextrau una bola. Quina s la probabilitat que siga negra i estiga marcada? d) Sn independents els successos traure bola marcada i traure bola blanca? Resumimos la informacin en una tabla:
MARCADAS BLANCAS NEGRAS SIN MARCAR
75 175 250
25 125 150
a) P [BLANCA] =
b) P [BLANCA/MARCADA] = c) P [NEGRA y
MARCADA]
75 3 5 = 400 16 32
No son independientes.
Unitat 10. Clcul de probabilitats
24
37
Dues persones senfronten en un joc en qu ser vencedor el primer que guanye 5 partides. Per abans de finalitzar el joc, aquest sinterromp en el moment en qu un ha guanyat 4 partides i laltre 3. Com shan de repartir els 4 200 euros que van apostar? Descriu en un diagrama darbre les possibles continuacions de la partida. Llamamos A al jugador que lleva 4 partidas ganadas y B al de 3. Las posibles continuaciones del juego son:
1/2
1/2
B (A4, B4)
1/2
3 4 200 = 3 150 ; B 4
En un centre escolar hi ha tres grups de Batxillerat. El primer est compost per 10 alumnes dels quals 7 prefereixen la msica moderna, 2 prefereixen la clssica i 1 que no li agrada la msica. En el segon, compost per 12 alumnes, la distribuci de preferncies s 5, 7, 0, respectivament; i, en el tercer, format per 14 alumnes, la distribuci de preferncies s 6, 6, 2, respectivament. Selegeix un grup a latzar i es regalen 2 entrades per a un concert de msica clssica a dos alumnes seleccionats a latzar. a) Troba la probabilitat que els dos alumnes elegits siguen aficionats a la msica clssica. b) Si els dos alumnes agraciats sn, efectivament, aficionats a la msica clssica, quina s la probabilitat que siguen del primer grup? Organitza les dades en una taula. Organizamos los datos en una tabla:
MODERNA CLSICA NO TOTAL
1 2 3
7 5 6
2 7 6
1 0 2
10 12 14
1 . 3
25
a) P [2
ALUMNOS DE CLSICA]
1 2 1 1 7 6 1 6 5 + + = 0,168 3 10 9 3 12 11 3 14 13
DE CLSICA]
b) P [2
ALUMNOS DEL
1/AMBOS
= =
P gina 261
Q ESTIONS TE RIQUES
39 S Siguen A i B dos successos tals que P [A] = 0,40; P [B/A] = 0,25 i P [B] = b. Troba: a) P [A I B ]. b) P [A U B ] si b = 0,5. c) El menor valor possible de b. d) El major valor possible de b. a) P [A I B ] = P [A ] P [B/A] = 0,40 0,25 = 0,1 b) P [A U B ] = P [A ] + P [B ] P [A I B ] = 0,40 + 0,5 0,1 = 0,8 c) El menor valor posible de b es P [B ] = P [A I B ], es decir, 0,1. d) El mayor valor posible de b es: 1 (P [A] P [A I B ]) = 1 (0,4 0,1) = 0,7 40 Si la probabilitat que ocrreguen dos successos al mateix temps s p, quina s la probabilitat que almenys un dels dos no ocrrega? Raona-ho. Si P [A I B ] = p, entonces: P [A' U B' ] = P [(A I B )' ] = 1 P [A I B ] = 1 p 41 Raona lafirmaci segent: si la probabilitat que ocrreguen dos successos a la vegada s menor que 1/2, la suma de les probabilitats dambds (per separat), no pot excedir de 3/2. P [A] + P [B ] = P [A U B ] + P [A I B ] < 1 + pues P [A U B ] 1 y P [A I B ] < 42 1 . 2 1 3 = 2 2
Siguen A i B dos successos dun experiment aleatori. s possible que p 2 1 3 siga una probabilitat si: P [A] = , P [B] = i P [A' I B ' ] = ? 5 5 10 P [A' I B' ] = P [(A U B )' ] = 1 P [A U B ) = 3 7 P [A U B ] = 10 10
26
Por otra parte: P [A U B ] = P [A] + P [B ] P [A I B ] 7 2 1 1 = + P [A I B ] P [A I B ] = 10 5 5 10 Es imposible, pues una probabilidad no puede ser negativa. 43 Siga A un succs amb 0 < P [A] < 1. a) Pot ser A independent del seu contrari A'? b) Siga B un altre succs tal que B A. Seran A i B independents? c) Siga C un succs independent de A. Seran A i C ' independents? Justifica les respostes. a) P [A ] = p 0; P [A' ] = 1 p 0 P [A] P [A' ] = p (1 p) 0 P [A I A' ] = P [] = 0 No son independientes, porque P [A I A' ] P [A] P [A' ]. b) P [A I B ] = P [B] P [A] P [B ] = P [B ]? Esto solo sera cierto si: P [A] = 1, lo cual no ocurre, pues P [A] < 1. P [B ] = 0. Por tanto, solo son independientes si P [B ] = 0. c) A independiente de C P [A I C ] = P [A] P [C ] P [A I C' ] = P [A (A I C )] = P [A] P [A I C ] = = P [A] P [A] P [C ] = P [A] (1 P [C ]) = P [A] P [C' ] Por tanto, A y C' son independientes. 44 Si A i B sn dos successos dexperiment aleatori i P [A] = 0: a) Qu podem dir de P [A I B]? b) I de P [A U B]? c) Respon les mateixes preguntes si P [A] = 1. a) P [A I B] = 0 b) P [A U B] = P [B] b) P [A I B] = P [B]; P [A U B] = P [A] = 1 45 En tirar tres daus, podem obtindre suma 9 de sis formes diferents: 126, 135, 144, 225, 234, 333 I altres sis dobtindre suma 10: 136, 145, 226, 235, 244, 334.
Unitat 10. Clcul de probabilitats
27
No obstant aix, lexperincia ens diu que s ms fcil obtindre suma 10 que suma 9. Per qu? 1, 2, 6; 1, 3, 5; 2, 3, 4 cada uno da lugar a 3! formas distintas. Es decir: 3 3! = 3 6 = 18 1, 4, 4; 2, 2, 5 cada uno da lugar a 3 formas distintas. Es decir: 2 3 = 6 18 + 6 + 1 = 25 formas distintas de obtener suma 9. 25 P [suma 9] = 25 = 216 63 1, 3, 6; 1, 4, 5; 2, 3, 5 6 3 = 18 formas 2, 2, 6; 2, 4, 4; 3, 3, 4 3 3 = 9 formas 18 + 9 = 27 formas distintas de obtener suma 10. P [suma 10] = Est claro, as, que P [suma 10] > P [suma 9]. 27 216
PER A APROFUNDIR
46 Un home t temps per a jugar a la ruleta 5 vegades, com a mxim. Cada aposta s d1 euro. Lhome comena amb 1 euro i deixar de jugar quan perda leuro o guanye 3 euros. a) Troba lespai mostral dels resultats possibles. b) Si la probabilitat de guanyar o perdre s la mateixa en cada aposta, quina s la probabilitat que guanye 3 euros? a) Hacemos un esquema: 1(3) FIN 1(2) 1(1) 1(0) 1 1(2) 1(1) 1(0) 1(1) FIN 1(1) FIN
Unitat 10. Clcul de probabilitats
GGG 1(2) 1(3) FIN GGPGG 1(1) FIN GGPGP 1(1) FIN GGPPG 1(1) FIN GGPPP 1(3) FIN GPGGG 1(1) FIN GPGGP 1(1) FIN GPGPG 1(1) FIN GPGPP GPP P
1(0)
28
El espacio muestral sera: E = {GGG, GGPGG, GGPGP, GGPPG, GGPPP, GPGGG, GPGGP, GPGPG, GPGPP, GPP, P} donde G significa que gana esa partida y P que la pierde. b) Por el esquema anterior, vemos que gana 3 euros con: GGG probabilidad = 1 1 1 1 = 2 2 2 8
5
GGPGG probabilidad =
1 = (1 2) 32 1 1 GPGGG probabilidad = ( ) = 2 32
5
En una baralla de 40 cartes, sagafen tres cartes distintes. Calcula la probabilitat que les tres siguen nombres distints. P [3 nmeros distintos] = 1 P [2 dist. de la 1] P [3 dist. de la 1 y de la 2] = =1 36 32 192 = 39 38 247
48 S
Triades cinc persones a latzar, quina s la probabilitat que almenys dues hagen nascut en el mateix dia de la setmana (s a dir, en dilluns, dimarts, etc.)? P [ninguna coincidencia] = 1 P [2 en distinto da que la 1] P [5 en distinto da que 1, 2, 3 y 4] = =1 6 5 4 3 360 = = 0,15 7 7 7 7 2 401
P [alguna coincidencia] = 1 P [ninguna coincidencia] = 1 0,15 = 0,85 49 S En una competici de tir amb arc, cada tirador disposa, com a mxim, de tres intents per a fer diana. En el moment en qu ho aconsegueix, deixa de tirar i supera la prova i, si no ho assoleix en cap dels tres intents, en queda eliminat. Si la probabilitat de fer blanc amb cada fletxa, per a un determinat tirador, s 0,8: a) Calcula la probabilitat de no quedar eliminat. b) Si sabem que ha superat la prova, quina s la probabilitat que ho haja aconseguit en el segon intent?
Unitat 10. Clcul de probabilitats
29
a) 1 forma P [NO
ELIMINADO]
= P [AC 1] + P [NO
AC
1y
AC
2] + P [NO
AC
1y
NO AC
2y
AC
3] =
AC
1y
NO AC
2y
NO AC
3] =
b) P [AC 2/NO 50 S
ELIMINADO]
Siga A el succs una determinada persona A resol un determinat problema i B el succs el resol la persona B. Se sap que la probabilitat que el resolguen les dues s d1/6; i, la que no el resolga cap de les dues s d1/3. Sabent que la probabilitat que el resolga una persona s independent que el resolga laltra, calcula P (A) i P (B). Llamamos P [A] = x; P [B] = y. Como A y B son independientes: P [A I B] = P [A] P [B] x y = Adems, tenemos que: P [A' I B' ] = P [(A U B)' ] = Pero: P [A U B ] = P [A] + P [B] P [A I B ] = x + y Uniendo las dos condiciones anteriores: 1 5 y= x 6 6 5 5 1 5x 1 x+y= x x = ; x 2 = ; 5 x 6x 2 = 1 6 6 6 6 6 xy= 1 2 5 = , es decir: x + y = 6 3 6 1 3 P [A U B ] = 1 1 2 = 3 3 1 6
5 25 24 51 6x 2 5x + 1 = 0; x = = 12 12 Hay dos soluciones: x= 1 2 1 3 y= 1 3 1 2 P [A] = 1/2 P [B] = 1/3 P [A] = 1/3 P [B] = 1/2
6 1 x== 12 2 4 1 x== 12 3
x=
y=
30
51
Qu s ms probable, obtindre alguna vegada un 6 llanant un dau 4 vegades o un doble 6 llanant dos daus 24 vegades? P [AL
MENOS UN
EN
TIRADAS]
= 1 P [NINGN 6
EN
TIRADAS]
=1
(*)
P [DOBLE 6
(*)
CON
DADOS EN
24
TIRADAS]
= 1 P [NINGN 1 36 P [NO
DOBLE
6] = 1
( ) ( )
5 6
4
0,5177
24
35 36
0,4914
P [DOBLE 6
EN UNA TIRADA]
( )
1 6
DOBLE
6] = 1
1 35 = 36 36
31