EV.

1
Lespai vectorial R
n
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.2
Lespai vectorial R
n
.
Espais vectorials: denicio
Combinacio lineal de vectors
Subespais vectorials
Base dun espai vectorial
Canvi de base
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.3
Espais vectorials: denicio.
Denicio 1 (espai vectorial). Un espai vectorial
sobre R es un conjunt E amb una suma + que
satisf`a:
(1+) operacio interna
u +v E, u, v E
(2+) propietat associativa
(u +v) +w = u + (v +w), u, v, w E
(3+) propietat commutativa
u +v = v +u, u, v E
(4+) exist`encia delement neutre

0 E, tal que u E,

0 +u = u
(5+) exist`encia delement oposat
u E, u E tal que u + (u) =

0
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.4
i un producte que satisf`a que
, R, u, v E:
(1) u E
(2) (u +v) = u +v
(3) ( +)u = u +u
(4) (u) = ()u
(5) 1 u = u
Als elements de E sels anomena vectors i es poden
simbolitzar amb una etxa sobre el nom del vector
(u), i als elements del cos R sels anomena escalars.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.5
Exemples despais vectorials
1. El conjunt R
2
= R R = {(a, b) | a R, b R}
amb la suma denida per
(a, b) + (a

, b

) = (a +a

, b +b

)
i el producte denit per
(a, b) = (a, b)
es un espai vectorial sobre R.
2. El conjunt R
n
es un espai vectorial sobre R amb
les operacions de suma i producte per escalars
denides per:
u +v = (u
1
, u
2
, . . . , u
n
) + (v
1
, v
2
, . . . , v
n
) =
(u
1
+v
1
, u
2
+v
2
, . . . , u
n
+v
n
)
u = (u
1
, u
2
, . . . , u
n
) =
(u
1
, u
2
, . . . , u
n
)
3. El conjunt de les matrius dordre mn,
M
mn
(R), es un espai vectorial sobre R amb les
operacions habituals de suma de matrius i producte
duna matriu per un nombre real.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.6
Exercici Proposat 1. Demostreu que R
n
i
M
mn
(R) son espais vectorials, es a dir, que
veriquen les propietats (1+), (2+), (3+), (4+),(5+),
(1), (2), (3), (4) i (5).
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.7
Exercici Proposat 2. Vegeu que el conjunt dels
polinomis amb coecients reals, de grau menor o
igual a n:
P
n
(R) = {a
0
+a
1
x +. . . +a
n
x
n
| a
0
, a
1
, . . . , a
n
R}
es un espai vectorial sobre R.
Exercici Proposat 3. Vegeu que el conjunt de totes
les funcions reals de variable real que sanul.len en el
punt x
0
,
F
x
0
(R, R) = {f : R R | f(x
0
) = 0}
amb les operacions habituals de suma de funcions i
producte dun nombre real per una funcio, te
estructura despai vectorial.
Exercici Proposat 4. Vegeu que el conjunt de totes
les funcions reals de variable real que valen 1 en el
punt x
0
,

F
x
0
(R, R) = {f : R R | f(x
0
) = 1}
amb les operacions habituals de suma de funcions i
producte dun nombre real per una funcio, no te
estructura despai vectorial.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.8
Combinacio lineal de vectors.
Denicio 2. Si tenim n vectors u
1
, u
2
, . . . , u
n
E i
n escalars
1
,
2
, . . . ,
n
R, sanomena
combinacio lineal daquests n vectors, tota
expressi o del tipus:

1
u
1
+
2
u
2
+. . . +
n
u
n
ex. Siguin u
1
= (1, 2, 1), u
2
= (2, 4, 1) i
u
3
= (3, 0, 2) R
3
, les combinacions lineals
daquests vectors son els vectors v tals que:
v =
1
u
1
+
2
u
2
+
3
u
3
=
1
(1, 2, 1) +
2
(2, 4, 1) +
3
(3, 0, 2)
= (
1
2
2
+ 3
3
, 2
1
+ 4
2
,
1
+
2
2
3
)
per exemple, per
1
=
2
=
3
= 1, v = (2, 2, 0).
Denicio 3. Si u
1
, u
2
, . . . , u
n
, v E son vectors
dun espai vectorial E, direm que v es combinacio
lineal dels vectors u
1
, u
2
, . . . , u
n
si existeixen

1
, . . . ,
n
tals que
v =
1
u
1
+ +
n
u
n
.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.9
ex. Donat el vector v = (5, 6, 2) determinar si es
combinaci o lineal dels vectors u
1
= (2, 4, 1) i
u
2
= (1, 2, 3).
v ser`a combinacio lineal de u
1
i u
2
, si existeixen
1
i

2
R tals que v =
1
u
1
+
2
u
2
, es a dir
(5, 6, 2) =
1
(2, 4, 1) +
2
(1, 2, 3).
Per tant, hem de trobar
1
i
2
que veriquin:
(5, 6, 2) = (2
1
+
2
, 4
1
+ 2
2
,
1
3
2
).
que es equivalent al sistema
2
1
+
2
= 5
4
1
+ 2
2
= 6

1
3
2
= 2
_

_
_
2 1 5
4 2 6
1 3 2
_

f
2
f
2
+ 2f
1
f
3
2f
3
f
1
_
2 1 5
0 4 4
0 7 1
_

1
4
f
2
_
2 1 5
0 1 1
0 7 1
_

f
3
f
3
7f
2
_
2 1 5
0 1 1
0 0 8
_
=
_

_
rang
0
B
B
B
@
2 1
0 1
0 0
1
C
C
C
A
= 2
rang
0
B
B
B
@
2 1 5
0 1 1
0 0 8
1
C
C
C
A
= 3
Com que el sistema es incompatible, no podem trobar

1
i
2
tals que v =
1
u
1
+
2
u
2
, i per tant v no es
combinaci o lineal de u
1
i u
2
.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.10
Exercici Proposat 5. Expressa el vector
v = (2, 4, 1) com a combinacio lineal dels vectors
u
1
= (1, 2, 3), u
2
= (4, 1, 2) i u
3
= (1, 0, 0).
Exercici Proposat 6. Considerem lespai vectorial
M
22
(R), i les matrius M, M
1
, M
2
M
22
(R)
seg uents
M =
_
5 15
1 4
_
, M
1
=
_
2 1
8 2
_
, M
2
=
_
7 1
6 3
_
Determineu si M es combinacio lineal de M
1
i M
2
.
Exercici Proposat 7. Donada la matriu
M

=
_
5 15
a b
_
determineu a, b R de manera que M

sigui
combinaci o lineal de M
1
i M
2
.
Exercici Proposat 8. Considerem lespai vectorial
de les funcions reals de variable real que sanulen en
el punt 0. Determineu si les funcions f(x) = x i
g(x) = x
3
+x
2
+x son combinacions lineal de les
funcions f
1
(x) = 2x
3
+x, f
2
(x) = x
3
x.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.11
Denicio 4. Els vectors u
1
, u
2
, . . . , u
n
E son
linealment independents (li) si l unica
combinaci o lineal que els anulla es la descalars nuls,
es a dir, si la igualtat

1
u
1
+
2
u
2
+. . . +
n
u
n
=

0
nomes es verica per
1
=
2
= . . . =
n
= 0.
En cas contrari, si existeix una combinacio lineal
nulla

1
u
1
+
2
u
2
+. . . +
n
u
n
=

0
amb no tots els
i
nuls, llavors els vectors
sanomenen linealment dependents (ld).
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.12
ex. Considerem els vectors v
1
= (1, 5, 3) i
v
2
= (2, 3, 1) R
3
. Son v
1
i v
2
li?
v
1
i v
2
seran l.i. si
1
v
1
+
2
v
2
=

0
1
=
2
= 0.
Per tant, el que hem de fer es determinar els valors
d
1
i
2
que veriquen
1
v
1
+
2
v
2
=

0.

1
v
1
+
2
v
2
=
1
(1, 5, 3) +
2
(2, 3, 1)
= (
1
+ 2
2
, 5
1
+ 3
2
, 3
1
+
2
)
Per tant cal resoldre el sistema amb matriu ampliada
_
_
_
_
1 2 0
5 3 0
3 1 0
_
_
_
_
Com que es un sistema homogeni sempre admet la
solucio trivial
1
=
2
= 0, per tant hem de veure si
el sistema te alguna solucio no trivial.
Com que

1 2
5 3

= 13 = 0 i

1 2 0
5 3 0
3 1 0

= 0,
tenim que tant el rang de la matriu del sistema com
el de la matriu ampliada es 2. Per tant el sistema es
compatible determinat i te una unica solucio

1
=
2
= 0. Per tant v
1
i v
2
son li.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.13
cont ex. Si haguessim resolt el sistema per gauss
tindrem,
_
1 2 0
5 3 0
3 1 0
_

f
2
f
2
+5f
1
f
3
f
3
3f
1
_
1 2 0
0 13 0
0 5 0
_

f
3
13f
3
+5f
2
_
1 2 0
0 13 0
0 0 0
_
on la unica solucio del sistema es
1
=
2
= 0, i per
tant v
1
i v
2
son li.
ex. Determineu si els vectors u
1
= (1, 2, 3) i
u
2
= (2, 4, 6) son l.i. o ld.
Observeu que en aquest cas es f`acil veure que
u
2
= 2u
1
, es a dir que:
2u
1
+u
2
= 0
Com que hem trobat una combinacio lineal que
anulla els vectors amb coecients no nuls, u
1
i u
2
son ld.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.14
Exercici Proposat 9. Comprova que els vectors
u
1
= (3, 2, 1), u
2
= (1, 0, 2), u
3
= (2, 4, 1) i
u
4
= (7, 14, 8) son linealment dependents.
Exercici Proposat 10. Existeix algun valor de
k R que faci que els vectors u
1
= (3, 2, 2) i
u
2
= (6, 4, k) siguin linealment dependents?
Exercici Proposat 11. Considereu les funcions
reals de variable real que sanulen en x=1.
Considereu les funcions f
1
(x) = x 1,
f
2
(x) = x
2
1, f
3
(x) = x
2
3x + 2 i f
4
(x) = x
3
1.
Son f
1
i f
2
linealment independents? Son f
1
, f
2
i f
3
linealment dependents? Quines tres funcions son
linealment independents entre elles?
Exercici Proposat 12. Considereu el conjunt de
les matrius dordre 3 sim`etriques. Comproveu que es
un espai vectorial i doneu quatre matrius que siguin
linealment independents entre elles.
Exercici Proposat 13. Considereu el conjunt de
les matriu dordre 3 antisim`etriques. Comproveu que
es un espai vectorial. Podeu trobar quatre matrius
que siguin linealment independents entre elles?
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.15
Subespais vectorials.
Denicio 5. Un subespai vectorial dun espai
vectorial E es un subconjunt F E que es espai
vectorial amb la suma i el producte de E.
Proposicio 1. Si E es un espai vectorial i F es un
subconjunt de E, F E, una condicio necess`aria i
sucient per tal que F sigui subespai vectorial es que
es compleixi que
(SV1) u, v F, u +v F
(SV2) R, u F, u F
Exemples de subespais vectorials
{(a, 0), a R} es subespai vectorial de R
2
.
{

0} i E son subespais vectorials de E.

{(a, 1), a R} no es subespai vectorial de R
2
.
1
0
1
2
3
y
3 2 1 1 2 3
x
y=1
y=0
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.16
Exercici Proposat 14. Demostreu que si F es un
subespai vectorial de E, llavors

0 F. Feu-ho servir
per demostrar que el conjunt
F = {(x, y) R
2
| x +y = 1}
no es un subespai vectorial de R
2
.
Exercici Proposat 15. Vegeu que el subconjunt de
R
2
, F = {(a, 0), a R} es un subespai vectorial de
R
2
, i que en canvi G = {(a, 1), a R} no.
Exercici Proposat 16. Vegeu que tant el conjunt
de matrius reals sim`etriques dordre 3, com el
conjunt de matrius reals antisim`etriques dordre 3,
son subespais vectorials de M
33
(R).
Exercici Proposat 17. Considereu el subconjunt
de R
3
, F = {(x, y
2
, z), x, y, z R}. Digueu si es o no
subespai vectorial.
Exercici Proposat 18. Considereu els conjunts
F
1
= {(x, y, z) R
3
| x +y +z = 0, 2x +y = 0}
F
2
= {(x, y, z) R
3
| x
2
+y +z = 0, 2x +y = 0}
F
3
= {(x, y, z) R
3
| x +y = 0, x y = 1}
Digueu quin dels subconjunts es subespai vectorial de
R
3
justicant la resposta.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.17
Denicio 6. Si v
1
, . . . , v
n
son vectors dun espai
vectorial E, sanomena subespai generat pel sistema
(v
1
, . . . , v
n
) al conjunt de totes les seves
combinacions lineals i sindica per
F = [v
1
, . . . , v
n
].
Es diu que v
1
, . . . , v
n
generen F.
Exemples de subespais generats
A R
3
, [(1, 0, 0), (0, 1, 0)] es un subespai vectorial
format per tots els vectors que tenen tercera
component nul
.
la.
A R
3
, [(a, b, c)] es la recta de direccio (a, b, c).
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.18
Exercici Proposat 19. Comproveu que donats
v
1
, . . . , v
n
vectors dun espai vectorial E, llavors el
conjunt de totes les combinacions lineals daquests
vectors, es a dir, [v
1
, . . . , v
n
], es un subespai vectorial
de E.
ex. Considerem el subconjunt de R
4
,
F = {(x, y, z, t) R
4
| xy = 0, x+y2z = 0, zt = 0}
Vegeu que es un subespai vectorial de R
4
.
Si (x, y, z, t) F, llavors
x y = 0 y = x
x +y 2z = 0 2z = x +y = 2x z = x
z t = 0 t = z = x
Aix, si (x, y, z, t) F, llavors
(x, y, z, t) = (x, x, x, x) = x(1, 1, 1, 1).
Per tant, F es el subespai vectorial generat pel vector
(1, 1, 1, 1), es a dir, F = [(1, 1, 1, 1)], i per tant es un
subespai vectorial.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.19
Exercici Proposat 20. Considereu els subespais
vectorials
F
1
= {(x, y, z, t) R
3
| 2x y = 0, x 2y +z = 0} i
F
2
= {(x +y, y x, x) R
3
}. Trobeu un conjunt de
vectors v
1
, v
2
de manera que F
1
= [v
1
, v
2
] i un
conjunt de vectors u
1
, u
2
de manera que
F
2
= [u
1
, u
2
].
Exercici Proposat 21. Considereu el subespai
vectorial F de les matrius antisim`etriques dordre 3.
Determineu tres matrius M
1
, M
2
i M
3
de manera
que F = [M
1
, M
2
, M
3
].
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.20
Base dun espai vectorial.
Denicio 7. Un conjunt de vectors u
1
, u
2
, . . . , u
r
de
E es un sistema de generadors de E si qualsevol
u de lespai vectorial E, es pot expressar com a
combinaci o lineal de u
1
, u
2
, . . . , u
r
, es a dir, si
u E existeixen
1
, . . . ,
r
R, de manera que
u =
1
u
1
+
2
u
2
+. . . +
r
u
r
.

Es a dir, si E = [u
1
, u
2
, . . . , u
r
].
ex. Considerem lespai vectorial
F = {(x, y) R
2
| x y = 0}.
Si u F, llavors u = (x, y) on x y = 0 x = y
Per tant, u = (x, x) = x(1, 1), es a dir, tot vector de
F sescriu com a combinacio lineal del vector (1, 1).
Per tant, F = [(1, 1)].
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.21
ex. Considerem lespai vectorial
G =
_
_
_
_
_
a b
c d
_
_
M
22
(R) | a b c = 0, b +c d = 0
_
_
_
Llavors, si M G, a b c = 0 a = b +c i
b +c d = 0 d = b +c, per tant M es de la forma
M =
_
_
b +c b
c b +c
_
_
= b
_
_
1 1
0 1
_
_
+c
_
_
1 0
1 1
_
_
Per tant, G =
_
_
_
_
1 1
0 1
_
_
,
_
_
1 0
1 1
_
_
_
_
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.22
Denicio 8. Un conjunt de vectors u
1
, u
2
, . . . , u
n
de
E, formen una base de E, si:
(B1) Son linealment independents.

1
u
1
+
2
u
2
+. . .+
n
u
n
=

0
1
=
2
= . . . =
n
= 0.
(B2) Son generadors de E:
v E,
1
, . . . ,
r
R tq v =
1
u
1
+
2
u
2
+. . .+
n
u
n
.
Els escalars (
1
,
2
, . . . ,
n
) sanomenen
components del vector u en la base
B = {u
1
, u
2
, . . . , u
n
} i es denota per
u = (
1
,
2
, . . . ,
n
)
B
.
Un espai vectorial E sanomena nit si tota base de
E est`a formada per un nombre nit de vectors.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.23
ex. Considerem lespai vectorial R
2
. Una base
daquest espai vectorial es B = {(1, 0), (0, 1)}.
Si considerem el vector
u = (2, 3) = 2(1, 0) + 3(0, 1),
Les components du en la base B son: u = (2, 3)
B
.
Considerem ara la base B
1
= {(3, 1), (1, 4)}. Com
que u = (2, 3) = 1(3, 1) 1(1, 4), les components
du en la base B
1
son: u = (1, 1)
B
1
.
Exercici Proposat 22. En la base
B = {(1, 1, 2), (3, 1, 4), (5, 2, 0)},
les components dun vector v son (2, 3, 0).
Determina les components daquest mateix vector en
la base can`onica B
c
= {(1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)} i en
la base B

= {(1, 0, 2), (2, 3, 1), (2, 1, 0)}.

Exercici Proposat 23. Les components dun vector
en la base B
1
= {v
1
, v
2
} son (3, 2). Troba les
components daquest mateix vector en la base
B
2
= {u
1
, u
2
}, on v
1
= 4u
1
u
2
i v
2
= u
1
3u
2
.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.24
ex. Sigui F = {(x +y, y z, x +t +z), x, y, z, t R}.
Determineu un conjunt de vectors generadors i una
base.
Si u es un vector de F, tenim que:
u = (x +y, y z, x +t +z)
= x(1, 0, 1) +y(1, 1, 0) +z(0, 1, 1) +t(0, 0, 1)
per tant F = [(1, 0, 1), (1, 1, 0), (0, 1, 1), (0, 0, 1)], i
un conjunt de generadors es u
1
= (1, 0, 1), u
2
=
(1, 1, 0), u
3
= (0, 1, 1), u
4
= (0, 0, 1).
Per determinar una base, hem de trobar un conjunt
de generadors linealment independents.
Observeu que u
1
= u
2
+u
3
, per tant, els quatre
vectors no son linealment independents.
Com que u
1
es combinacio lineal dels altres vectors,
el treiem, i mirem si u
2
, u
3
i u
4
son li.
Siguin
2
,
3
i
4
R tals que

2
u
2
+
3
u
3
+
4
u
4
=

0 (
2
,
2

3
,
3
+
4
) = (0, 0, 0).
=

2
= 0

3
= 0

3
+
4
= 0
_
_
_
=
2
=
3
=
4
= 0
Com que els vectors u
2
, u
3
i u
4
generen i son
linealment independents, son base de F.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.25
Proposicio 2. Les components dun vector en una
base qualsevol son uniques.
Proposicio 3. Totes les bases dun mateix espai
vectorial estan formades pel mateix nombre de
vectors.
Denicio 9. Sanomena dimensio dun espai
vectorial E, i sexpressa per dim(E), el nombre de
vectors que formen una base qualsevol de E.
Proposicio 4. Si dim(E)=n, aleshores:
- El nombre m`axim de vectors linealment
independents que es pot trobar a E es n.
- El nombre mnim de generadors a E es n.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.26
Nota 1. Tot conjunt de n vectors linealment
independents en un espai E de dimensio n,
autom`aticament es una base de E.
Exemple de base
{(1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)} es base de R
3
,
anomenada base can`onica.
Nota 2. Si en una base canviem lordre dels vectors,
es conserva la propietat de ser base, per`o obtenim
una base diferent.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.27
C`alcul duna base del subespai generat [v
1
, . . . , v
n
]
Per a trobar una base del subespai generat
[v
1
, . . . , v
n
], posarem els vectors per les en una
matriu i farem transformacions elementals per les
ns que la matriu tingui zeros per sota de la
diagonal.
Si F = [(1, 2, 3, 2), (3, 4, 3, 4), (2, 1, 0, 3)], es
subespai vectorial de R
4
, aleshores
_
_
_
_
1 2 3 2
3 4 3 4
2 1 0 3
_
_
_
_

_
_
_
_
1 2 3 2
0 5 6 1
0 0 0 0
_
_
_
_
.
Daquesta manera, {(1, 2, 3, 2), (0, 5, 6, 1)} es
base de F.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.28
Canvi de base
ex. Considerem dues bases dR
3
, B = {u
1
, u
2
, u
3
},
B

= {v
1
, v
2
, v
3
} on v
i
=
i

j=1
u
i
, i el vector
v = (1, 1, 1)
B

. Calculeu les components del vector

v en la base B.
Sabem que v
1
= u
1
, v
2
= u
1
+u
2
, v
3
= u
1
+u
2
+u
3
,
per tant
v = (1, 1, 1)
B

= v
1
v
2
+v
3
= u
1
(u
1
+u
2
) + (u
1
+u
2
+u
3
) = u
1
+u
3
= (1, 0, 1)
B
.
Una altra manera de fer el problema seria treballant
amb components:
v
1
= u
1
= (1, 0, 0)
B
v
2
= u
1
+u
2
= (1, 1, 0)
B
v
3
= u
1
+u
2
+u
3
= (1, 1, 1)
B
i per tant
v = (1, 1, 1)
B

= v
1
v
2
+v
3
= (1, 0, 0)
B
(1, 1, 0)
B
+ (1, 1, 1)
B
= (1, 0, 1)
B
.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.29
Noteu que aquesta ultima operacio es pot escriure de
manera matricial com
(1, 0, 0)
B
(1, 1, 0)
B
+(1, 1, 1)
B
=
_
_
_
_
1 1 1
0 1 1
0 0 1
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
1
_
_
_
_
B

Es a dir,
_
_
_
_
1 1 1
0 1 1
0 0 1
_
_
_
_
_
_
_
_
1
1
1
_
_
_
_
B

=
_
_
_
_
1
0
1
_
_
_
_
B
La matriu la denotarem per M
BB

, ja que ens passa

vectors expressats en la base B

a vectors expressats
en la base B.
La matriu M
BB

conte les components dels vectors

de la base B

en la base B col.locats en columna.

Recordeu que
v
1
= (1, 0, 0)
B
v
2
= (1, 1, 0)
B
v
3
= (1, 1, 1)
B
= M
BB

=
_
_
_
_
1 1 1
0 1 1
0 0 1
_
_
_
_
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.30
Sigui B = {u
1
, u
2
, . . . , u
n
} i B

= {v
1
, v
2
, . . . , v
n
}
dues bases dun espai vectorial E, on
v
1
= (
11
,
21
, . . . ,
n1
)
B
v
2
= (
12
,
22
, . . . ,
n2
)
B
.
.
.
v
n
= (
1n
,
2n
, . . . ,
nn
)
B
_

_
v
i
=
n

j=1

ji
v
j
Llavors, si v E es tal que v = (
1
,
2
, . . . ,
n
)
B

,
tenim que les components de v en la base B,
v = (
1
,
2
, . . . ,
n
)
B
son:
_
_
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
_
_
B
=
_
_
_
_
_
_
_
_

11

12

1n

21

22

2n
.
.
.

n1

n2

nn
_
_
_
_
_
_
_
_
. .
M
BB

_
_
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
_
_
B

La matriu M
BB

ens passa de les components en la

base B

a les components en la base B i est`a formada

per les components de la base B

en la base B.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.31
ex. Considereu una altra vegada les dues bases dR
3
,
B = {u
1
, u
2
, u
3
}, B

= {v
1
, v
2
, v
3
} on v
i
=
i

j=1
u
i
.
Donat el vector u = (0, 1, 1)
B
, calculeu les
components daquest vector en la base B

.
En aquest cas sabem que u = u
2
+u
3
, i volem
determinar
1
,
2
,
3
R tals que
u = (
1
,
2
,
3
)
B

=
1
v
1
+
2
v
2
+
3
v
3
=
1
(1, 0, 0)
B
+
2
(1, 1, 0)
B
+
2
(1, 1, 1)
B
= (
1
+
2
+
3
,
2
+
3
,
3
)
B
= (0, 1, 1)
B
,
per tant arribem al sistema dequacions

1
+
2
+
3
= 0

2
+
3
= 1

3
= 1
_

_
=
3
= 1,
2
= 0,
1
= 1.
Noteu que aquesta sistema dequacions en forma
matricial es:
_
_
_
_
1 1 1
0 1 1
0 0 1
_
_
_
_
. .
M
BB

_
_
_
_

3
_
_
_
_
B

=
_
_
_
_
0
1
1
_
_
_
_
B
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.32
Sigui B = {u
1
, u
2
, . . . , u
n
} i B

= {v
1
, v
2
, . . . , v
n
}
dues bases dun espai vectorial E, on
v
i
=
n

j=1

ji
v
j
= (
1i
,
2i
, . . . ,
ni
)
B
, i = 1 . . . n
Llavors, si u = (
1
,
2
, . . . ,
n
)
B
, les components de v
en la base B

, u = (
1
,
2
, . . . ,
n
)
B

, les trobem
resolent el sistema dequacions:
_
_
_
_
_
_
_
_

11

12

1n

21

22

2n
.
.
.

n1

n2

nn
_
_
_
_
_
_
_
_
. .
M
BB

_
_
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
_
_
B

=
_
_
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
_
_
B
Aix`o es equivalent a calcular (M
BB

)
1
i llavors
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
B
= M
1
BB

. .
M
B

B
_
_
_
_
_
_

2
.
.
.

n
_
_
_
_
_
_
B

Es a dir, la matriu que ens passa de les components

en la base B a les components en la base B

, M
B

B
es la inversa de M
BB

, M
B

B
= (M
BB

)
1
.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.33
Resum de canvi de base
Considerem B = { u
1
, . . . , u
n
} i B

= { v
1
, . . . , v
n
}
dues bases diferents dun espai vectorial E, i
considerem u un vector de E que te per components
en les respectives bases:
u = (x
1
, . . . , x
n
)
B
= (y
1
, . . . , y
n
)
B

.
Per poder passar dunes components a les altres
farem X = M
BB

Y , on:
X es la matriu duna columna formada per les
components de u en la base B,
Y es la matriu duna columna formada per les
components de u en la base B

, i
M
BB

es la matriu anomenada de canvi,

formada per les components dels vectors de la
base B

referides a la base B i collocades en

columna.
La matriu M
BB

es una matriu quadrada i inversible;

aleshores, la igualtat anterior es pot expressar,
tambe, com M
1
BB

X = Y , la qual cosa ens permet

realitzar el canvi de base invers, i per tant dedum
que M
B

B
= M
1
BB

.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.34
Interpretacio geom`etrica:
canvi dels eixos coordenats
La representacio est`andard dun vector a R
2
ve
donada per les seves components en la base can`onica
C = {(1, 0), (0, 1)}, es a dir, en la notacio v = (1, 1)
estem ometent el subndex C, v = (1, 1)
C
.

Es usual, donada una geometria, realitzar un canvi

de coordenades que faciliti el treball amb la
geometria.
Considerem per exemple la peca seg uent:
4
7
6
3
5
4
2
3
2
1
1
0
0 -1 -2 -3
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.35
En aquest cas per facilitar el treball, podrem
considerar el canvi de coordenades donat per la base
B = {(2, 2), (1, 1)} donada a la gura seg uent
u2=(0,1)
2
2
0
0
v2=(-1,1)
v1=(2,2)
u1=(1,0)
Llavors caldria tenir cada punt de la peca expressat
en el nou sistema de coordenades, es a dir, haurem
dexpressar els punts
(0, 0)
C
, (4, 4)
C
, (3, 5)
C
, (1, 3)
C
, (0, 4)
C
, (2, 6)
C
, (1, 7)
C
, (3, 3)
C
en la base B.
Com que tenim les coordenades en la base C i les
volem passar a la base B, necessitem M
BC
, es a dir,
necessitem saber les coordenades dels vectors de la
base C en la base B.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.36
En aquest cas, es trivial calcular M
CB
ja que
(2, 2) = (2, 2)
C
(1, 1) = (1, 1)
C
= M
CB
=
_
_
2 1
2 1
_
_
Llavors, per calcular M
BC
tenim dues opcions, o be
calcular la inversa de M
CB
,
M
BC
=
_
_
1
4
1
4

1
2
1
2
_
_
o be calcular les components de C en la base B.
(1, 0) =
1
4
(2, 2) +
1
4
(1, 1) = (
1
4
,
1
4
)
B
(0, 1) =
1
2
(2, 2) +
1
2
(1, 1) = (
1
2
,
1
2
)
B
Un cop tenim calculada la matriu de canvi de base
M
BC
, tenim que
_
_
1
4
1
4

1
2
1
2
_
_
_
_
4
4
_
_
B
=
_
_
2
0
_
_
C
i de la mateixa manera
(0, 0)
C
(3, 5)
C
(1, 3)
C
(0, 4)
C
(2, 6)
C
(1, 7)
C
(3, 3)
C

(0, 0)
B
(2, 1)
B
(1, 1)
B
(1, 2)
B
(2, 2)
B
(2, 3)
B
(0, 3)
B
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.37
Per tant, el canvi de coordenades ens porta a la nova
geometria
4
7
6
3
5
4
2
3
2
1
1
0
0 -1 -2 -3 2 1,5 1 0,5 0
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
Observeu que el canvi de coordenades que hem fet ha
sigut una rotacio de 90
o
en sentit horari mes una
homot`ecia.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.38
ex. Les components dun vector v en la base
B = {(3, 1), (1, 3)} son (2, 1). Quines son les
components daquest mateix vector en la base
B

= {(1, 2), (2, 1)}?

Sabem que les components del vector v en la base B
son (2, 1), es a dir:
v = (2, 1)
B
= 2(3, 1) + 1(1, 3) = (7, 1)
Les components de v en la base B

son
1
,
2
tals
que:
v =
1
(1, 2) +
2
(2, 1) = (
1
+ 2
2
, 2
1
+
2
)
Per tant tenim que
1
i
2
han de vericar

1
+ 2
2
= 7
2
1
+
2
= 1
_
_
_
=
1
= 1,
2
= 3.
Per tant, v = (2, 1)
B
= (1, 3)
B

.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.39
cont ex. Una altra manera de fer lexercici es fent
servir la matriu de canvi de base.
Coneixem les components de v en la base Bi volem
determinar les components en la base B

, es a dir,
volem trobar
1
i
2
tals que:
v = (2, 1)
B
= (
1
,
2
)
B

Necessitem con`eixer la matriu M

B

B
que ens permeti
passar de les components en la base B a les
components en la base B

.
Per tant ens cal saber les components dels vectors de
la base B en la base B

, es a dir
(3, 1) = (
1
,
2
)
B
=
1
(1, 2) +
2
(2, 1) = (
1
+ 2
2
, 2
1
+
2
)
(1, 3) = (
1
,
2
)
B
=
1
(1, 2) +
2
(2, 1) = (
1
+ 2
2
, 2
1
+
2
)
Si resolem els sistemes obtenim que:

1
+ 2
2
= 3
2
1
+
2
= 1
_
_
_
=
1
= 1,
2
= 1

1
+ 2
2
= 1
2
1
+
2
= 3
_
_
_
=
1
= 1,
2
= 1
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
ESPAIS VECTORIALS EV.40
cont ex. Per tant la matriu de canvi de base es:
M
B

B
=
_
_

1

1

2

2
_
_
=
_
_
1 1
1 1
_
_
Les components de v en la base B

llavors son:
_
_

1

2
_
_
=
_
_
1 1
1 1
_
_
_
_
2
1
_
_
=
_
_
2 1 1 1
2 1 + 1 1
_
_
=
_
_
1
3
_
_
Lavantatge de disposar de la matriu de canvi de
base, es que si ara necessitem saber les components
dels vectors (4, 2)
B
, (2, 1)
B
, (1, 4)
B
en la base B

,
nomes hem de fer un producte de matriu per vector.
Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal