TALLER DE JOC EN LEDUCACI INFANTIL

PRCTICA 2:
JOCS MOTORS treballats amb una SESSI

EL MN

DEL

CIRC

25/10/2013
BADENAS CHAPA, MARTA MARCHANTE AVELLANEDA, ESTER PEARROYA I FERRER, ANDREA TORTAJADA CELDA, NEUS

3r Q 0

NDEX
1. Presentaci 2. Objectius 3. Continguts 4. Organitzaci espacial 5. Recursos materials 6. Aspectes metodolgics i didctics
a) Tcnica densenyament b) Estils densenyament c) Estratgia prctica

2 3 3 4 5 7

7. Estructura de la sessi 8. Conclusi 9. Bibliografia

9 13 16

1.Presentaci
La present prctica est elaborada per Marta Badenas Chapa, Ester Marchante Avellaneda, Andrea Pearroya i Ferrer i Neus Tortajada Celda. Com a futures mestres dEducaci Infantil (EI), ens hem posat a la pell de docents que fan classe amb un grup de 22 xiquets del 2n cicle dEI, concretament de 4-5 anys. Desprs dhaver posat en prctica a laula el conte motor i, tot sha de dir, desprs de gaudir i relaxar-nos amb ell (encara que tamb cansar-nos), hem optat per treballar laltra opci: la sessi. A classe ja vam estar parlant que el conte motor no s lnica eina metodolgica per aconseguir que els xiquets aprenguen una srie de continguts, sin que ns una de tantes. Per aix, ens apetia endinsar-nos en la tasca de planificar una sessi i fer front a les dificultats per tamb gratificacions que creiem que amb la seua realitzaci soriginen. Per tot a, aquest treball consisteix en una sessi formada per activitats que desenvolupen les habilitats motrius bsiques. Hem treballat la sessi partint de la temtica del circ i els seus personatges (pallassos, malabaristes, equilibristes i trapezistes). El grup catal de msica Txarango ens ha servit dinspiraci per ambientar amb canons la sessi ( per a la part inicial Benvinguts, per a la principal Quan tot senlaira i En caravana i per a la final Per art de mgia), ja que tant el seu repertori com lambientaci dels concerts gira al voltant dels saltimbanquis i somiadors del circ. Endems, han participat en un espectacle solidari conjuntament amb el Circ Cric per tal de recaptar fons per als Pallassos Sense Fronteres. Per tot aix, hem volgut fer nostra lessncia del seu primer disc anomenat Benvinguts al llarg viatge.

Pel que fa a lestructura de la prctica, la iniciem esmentant els objectius que volem perseguir amb les activitats, els continguts que volen tractar i lorganitzaci espacial que semprar al llarg de la sessi. Seguidament explicarem els aspectes metodolgics i didctics que hem seguit per desenvolupar les activitat, aix com les tcniques i estils densenyament que hem posat en prctica i lestratgia prctica. Ms endavant exposarem com hem dividit la sessi en tres fases, traurem conclusions sobre la prctica i explicarem la bibliografia que ens ha servit de suport per dur-la a terme.

2. Objectius
Amb la present sessi hem volgut treballar els segents objectius: Treballar les habilitats motrius bsiques Fomentar una actitud de cooperaci Potenciar la creativitat Familiaritzar-se amb la mgia del circ Treballar el ritme

3. Continguts
Els continguts tractats al llarg de tota la sessi han estat: Els desplaaments (reptaci, trepa, marxa, salts, girs, desplaaments construts...) i la manipulaci dobjectes (llanaments i recepcions) El treball en equip com a forma daconseguir fites comunes La creativitat com eina de joc, de vida: llibertat per experimentar, buscar estratgies, solucionar problemes, realitzar activitats.

Aproximaci al circ i a tot all que lenvolta com a element motivador per treballar el joc motor El ritme com a eina per facilitar el desplaament i la coneixena de lespai

4. Organitzaci espacial
Com que aquesta activitat que presentem s una sessi, i com a tal consta de tres parts, lorganitzaci que farem dels alumnes ser diferent segons la part de la sessi que pertoque. Per tal dexplicar duna forma ms clara quina ser lorganitzaci dels alumnes al llarg de tota la sessi, passarem a explicar-ho per parts. En la part inicial, on les mestres faran la presentaci del circ i introduiran als xiquets en la sessi, els alumnes estaran organitzats amb la forma de grup massiu, ja que estaran tots junts, formant un cercle. Desprs daquesta primera part, els alumnes tindran loportunitat danar a caracteritzar-se del personatge que ms els cride latenci del circ. Per a fer aquesta tasca utilitzaran la forma de distribuci individual perqu cadascun buscar lliurement all que ms li agrade. Una vegada estiguen tots caracteritzats es tornar a la formaci en grup massiu i en cercle, per a realitzar lltima activitat daquesta part inicial. Pel que fa a la part principal, aquesta t dues activitats i en cada activitat els xiquets sorganitzaran duna forma distinta. En la primera activitat es distribuiran tant de mode individual com per grups de 4 5 infants. Per una altra banda, per a realitzar la segona activitat daquesta part principal, els xiquets aniran en formacions frontals: faran una fila i aniran realitzant tots activitats. Tamb en alguns moments sagruparan per parelles per a dur a terme algunes proves.

Per ltim, en la part final, els alumnes tornaran a organitzar-se en grup massiu formant un cercle, per tal de fer lltima tasca de reflexi en la que contaran que s all que han aprs del circ i ms els ha agradat.

5. Recursos materials
Com que aquesta sessi lhem ambientada en el mn del circ, tots els materials que utilitzarem estaran prou relacionats amb aquest mn.

Les teles i la msica sn els materials principals de la sessi, ja que apareixen en quasi tot moment. Les teles les emprarem per a decorar lespai i tamb perqu els alumnes es caracteritzen dun personatge del circ. La msica susar en gran part de la sessi (ja hem especificat a la presentaci les tres canons de Txarango que sempraran en les tres parts de la sessi mentre es duen a terme les activitats).

Doncs, primer es far servir en la presentaci per tal que els vagen familiaritzant-se amb el circ i posteriorment en la part principal ser un bon recurs per motivar-los mentre fan les activitats i perqu se submergisquen en el mn del circ.

Un altre material fonamental i molt relacionat amb el circ sn les pintures i el maquillatge. Aquest material estar a la disposici dels alumnes perqu aquells que vulguen puguen pintar-se la cara i caracteritzar-se millor del personatge del circ que hagen escollit. Per ltim trobem un altre tipus de material que ja no est tan directament relacionat amb el circ, per que pot ser en alguna actuaci podrem trobar. Aquestos materials sn: pilota de goma espuma per realitzar dues activitats, crcols de diferents colors (aquests no seran llanats com sutilitzen al circ sin que en la nostra sessi tenen altres utilitats), farem servir tamb les espatlleres que hi ha al gimns per fer que els alumnes repten, i per ltim tamb emprarem bancs i matalassos per a lactivitat ms dinmica de la part principal.

En un principi aquestos sn els materials que ens hem plantejat utilitzar, per com que els alumnes disposaran de molt ms material al magatzem i no sabem fins on pot arribar la creativitat dels infants, pot ser que a lhora de la posada en prctica de la sessi susen uns altres materials que nosaltres no havem considerat amb anterioritat.

6.Aspectes metodolgics i didctics

a) Tcnica densenyament
A letapa dinfantil el joc s una bona manera per que els xiquets aprenguen ja que s la forma ms natural que tenen de fer-ho mentre es desenvolupen fsica, psquica i socialment. s molt important informar als xiquets sobre el tema de la sessi (el circ) i fer-los preguntes per tal desbrinar all que saben al respecte i introduir algun aspecte nou, utilitzant aix la tcnica de descobriment dels alumnes on aquests indaguen i van descobrint coneixements grcies a les seues respostes. Tamb s necessari explicar de manera clara i breu les activitats que es realitzaran posteriorment perqu els xiquets no tinguen problemes a lhora de realitzar els jocs. A ms, cal crear un ambient agradable dacord amb la temtica escollida i fer que els xiquets es caracteritzen, al igual que les mestres, dun dels personatges que hi podem trobar al circ quan ells entren al nostre circ.

b) Estils densenyament
Aquesta sessi ambientada en el circ proposa jocs que els xiquets desconeixen, per aix el mestre els ha dexplicar de manera clara i concisa manant daquesta manera una activitat perqu els xiquets facen, per tant lestil densenyament predominant s el dassignaci de tasques i resoluci de problemes. Per, per tal dexplicar ms clarament lestil densenyament utilitzat ho comentarem per parts. En primer lloc, tenim la part inicial en la que farem el joc i qu fan? Ara ho fem tots!. En aquest joc, al contrari que la resta, no fomenta la creativitat perqu lestil densenyament utilitzat s el manament directe on els xiquets nicament hauran dimitar el que fan les mestres. A continuaci, passarem a la part principal on realitzarem activitats de major intensitat com circs del mn i viatge en caravana. El joc de circ del mn utilitza lassignaci de tasques perqu les mestres diran als xiquets que facen all que els suggerisca la msica (ballar, botar, crrer) per no especifiquen com ho han de fer. Per altra banda, el segon joc realitzat en aquesta part s de resoluci de problemes ja que els xiquets hauran daconseguir vncer els obstacles que es trobaran de la manera que consideren ms pertinent. Finalment, per acabar la sessi farem a la part final lactivitat estime el circ perqu... la qual tamb s dassignaci de tasques perqu els xiquets hauran de passar-se la pilota per ho podran fer com ells vulguen ja siga per terra, per laire, botant... Els estils densenyament proposats promouen tant la cohesi del grup com laprenentatge significatiu perqu els xiquets s transformen en un personatge del circ, convertint-se aix protagonistes i fent coses prpies del circ.

c) Estratgia prctica
Crearem un ambient daprenentatge que siga agradable per al xiquet on es transforme en el protagonista i siga un subjecte actiu en el procs densenyament/aprenentatge.

Lestil densenyament que predomina permet que el xiquet experimente i descobrisca els diferents moviments que pot fer, aix com triar el ms pertinent segons lactivitat proposada. Per tant, lestratgia de prctica emprada s la global perqu el xiquet realitza la tasca motriu de manera completa i sense fraccionar-la.

7. Estructura de la sessi

El mn del circ Sessi: 1 Nivell: 2n cicle dEducaci Infantil, 4-5 anys Nmero dalumnes: 22 alumnes

ACTIVITAT

ORGANITZACI

MATERIALS

TEMPS

PART INICIAL
Presentaci del circ i personatges Amb lespai Els 22 xiquets es collocaran en ambientat i la msica del mn del circ sonant), cadascuna cercle, asseguts a terra. de nosaltres apareixer caracteritzada dun dels 4 personatges principals del circ. Els xiquets tractaran dendevinar de quins personatges es tracta. Caracteritzaci i posada en el paper Una vegada els coneguen, sels donar loportunitat de que cadasc es caracteritze de pallasso, malabarista, trapezista o equilibrista. Ho podr fer amb els diferents materials i pintures que deixarem per lespai. Els alumnes aniran per lespai buscant aquells materials que els ajuden a la caracteritzaci. Teles i materials per decorar i ambientar. 1 radiocasset amb 1 can del circ: Benvinguts de Txarango. Diferents pintures per a la cara. Teles i materials. 2min.

2min.

I qu fan? Ara ho fem tots! Entre tots tractarem Els xiquets es posaran en cercle i dendevinar quin s el paper daquests personatges al circ en peu. i cadasc els imitar a la seua manera mitjanant el seu cos.

2min.

10

PART PRINCIPAL
Circs del mn Es collocaran 5 crcols repartits per lespai. Els 22 xiquets estaran repartits Cada crcol representar un circ del mn. Els 22 xiquets que per lespai mentre sona la en la part inicial shauran vestit dun dels 4 personatges del msica. Quan pare, shauran circ, aniran ballant, botant, reptant... a ritme de la msica. dagrupar en 5 grups de 4. Quan aquesta pare, els alumnes hauran dagrupar-se entre ells, de manera que aconseguisquen la uni dels 4 personatges diferents del circ. En el moment, que estiguen els 4 agrupats, hauran de crrer cap a un dels 4 crcols i intentar ficar-se tots dins. Daquesta manera cada grup de xiquets estar formant un circ del mn amb un malabarista un trapecista, un pallasso i un equilibrista. Viatge en caravana Els xiquets, encara caracteritzats Els 22 xiquets es colloquen de personatges del circ, es posen en fila i es preparen per en fila per comenar el viatge comenar el viatge en caravana. Mentre sona la msica, tots i les activitats es fan de forma junts shauran dajudar i vncer els obstacles que troben al individual o per parelles en cas cam, que seran activitats prpies del circ. Hauran de botar dels llanaments. amb les dues cames, sols amb una, anar a quatre potes, reptar per terra, fer llanaments i trepar per les espatleres. Si tots aconsegueixen arribar al final de recorregut, la recompensa ser poder fer una exhibici en altre circ del mn 5 crcols de diferents colors. 1 radiocasset amb 1 can Quan tot senlaira de txarango.

10min.

10 crcols. 10 pilotes de gomaespuma. 5 espatleres. 2 bancs. 10min. 5 matalassets. 1 radiocasset amb una can En caravana de Txarango.

11

PART FINAL
Estime el circ perqu... Els xiquets sasseuran en Els xiquets es collocaran en cercle, en cercle i entre tots reflexionaran sobre all aprs durant asseguts a terra. la sessi. Per tal daconseguir la participaci de tots, un a un aniran passant-se una pilota mitjanant llanaments per terra o per laire. El nen que llana preguntar a qui la rep Per qu estimes el circ?. Aquest contestar amb all que haja aprs, que ms li haja agradat o que vulga compartir amb la resta de companys relacionat amb la sessi i el circ. Per exemple: Estime el circ perqu els trapecistes boten i giren molt o Estime el circ perqu magraden els pallassos. 1 pilota de gomaespuma. 1 radiocasset amb la can Per art de mgia de Txarango 5 min.

12

8. Conclusi
Al llarg de la nostra trajectria com a alumnes del Grau de Mestre en Educaci Infantil mai hem tingut loportunitat delaborar i planificar una sessi. Endems, nicament en una ocasi hem realitzat una unitat didctica (per a lassignatura de llengua anglesa del primer curs). Per aix, sentem inters i alhora incertesa per fer front a un treball que mai havem fet. Som conscients de qu aquesta prctica s una eina molt til per a la nostra futura prctica docent, ja que quan siguem mestres podrem posar en prctica les experincies ac relatades. Per no sols per a un futur relativament lluny, sin per a un futur ms immediat. Aquesta assignatura podem veure-la com una introducci a la Didctica de lEducaci Fsica i, doncs, aquesta sessi ens ajudar a dur a terme la unitat didctica que probablement ens manaran fer en el segon quadrimestre. Tot a feia que estigurem motivades per treure endavant aquest treball, pensant que ens aportaria coneixement i experincia per a la nostra formaci. Aix mateix volem destacar la nostra experincia com a grup en treballar en equip. Cert s que de vegades ens ha costat un poc posar-nos dacord per escollir activitats, ja que cadascuna tenia el seu punt de vista i les seues argumentacions per decidir una cosa o una altra. Tanmateix, hem sabut solucionar els obstacles, dubtes i embolics sorgits. Ens hem enriquit amb les propostes de la resta i creiem que si aquest haguera estat un treball individual, no hauria quedat igual. Haguera sigut un altre treball, fins i tot, potser haurem tractat una altra temtica. Un dels obstacles que ms mal de cap ens ha portat ha sigut reflectir a la nostra sessi el rebuig cap a qualsevol tipus de discriminaci, dexclusi. Hem deixat de costat els jocs que poden conduir a la competitivitat i al gust de guanyar i no participar en el joc. Hem pensat jocs on linfant escollira com desenvolupar les tasques que manvem, hem inventat activitats on cada xiquet

13

decidira en quin personatge es volia transformar, on deixara expressar la seua personalitat i emocions, on cadasc elegia els moviments que el seu cos havia de fer, on tenir una discapacitat motriu no era cap impediment per participar al joc i ser un ms del grup. La llibertat ha estat una de les claus de la sessi perqu pensem que sols amb ella es pot desenvolupar lautonomia i creixement personal. Per a acabar, voldrem justificar el motiu de la nostra temtica, el circ. Per una banda, pensem que el circ i el joc tenen en com, entre altres coses, el seu desprestigi social:ambds es relacionen exclusivament amb els xiquets i sn usats nicament per a omplir temps doci. Com dequivocats estan els qui afirmem aquesta idea. Al llarg de totes les sessions treballades a laula hem vist com el joc constitueix una eina per a laprenentatge significatiu que desenvolupa diversos nivells de lindividu (social, emotiu, motriu, psicolgic...). Amb aquesta sessi el que hem prets es fer veure que tant el joc com el circ sn preciosos instruments per desenvolupar les habilitats motrius bsiques. Per una altra, creiem que el circ sassocia amb paraules tan fonamentals en el creixement i aprenentatge de qualsevol xiquet com sn: mgia, illusi, descobriment, gaudi, felicitat. Per a nosaltres el circ s el mn dels somnis, on tot s possible. Precisament sn els somnis els que ajuden a avanar i progressar tant en la vida personal com acadmica i, per aix, pensvem que fer del circ lescenari en qu es duguera a terme aquesta sessi (i creiem que qualsevol altra) era molt adequat. Volem transmetre eixes ganes daprendre, desbrinar com funciona el mn mitjanant la mgia que porten els pallassos, trapezistes, malabaristes i equilibristes. Tenem un repte i esperem haver-lo complit. Per a nosaltres ha estat tot un plaer recordar les nostres nits en famlia al circ, ha estat com viatjar temps enrere i tornar a ser xiquets. Tornar a illusionar-nos. No creieu que aquest ha de ser lesperit que tot mestre tinga mentre guie els seus alumnes en el procs densenyament/aprenentatge?

14

Per ara, i noms ara que has vingut aqu per parar el temps, confians el do de latemporalitat. Deixa el teu mn a les nostres mans que el doblegarem per fer-ne figures de papiroflxia. Illusionat. Endinsat. Desapareix enmig de la histria que ests a punt de viure. Oblidat. I si ets valent...reinventat. Sigues savi i meravellat amb el plaer de la vida. Benvingut a un lloc on tot s possible. Benvingut al teatre, benvingut al circ, al ball... Benvingut al llarg viatge 1

Les paraules que el grup de msica Txarango li dedica al circ.

15

9. Bibliografia
AGUDO BRIGIDANO, D. et alii. (2002): Juegos de todas las culturas. Juegos, danzas, msicas... desde una perspectiva intercultural. Saragossa, INDE publicaciones BUSTOS MOZ, MA et alii (1999): Juegos populares. Una propuesta para la Educacin Fsica. Madrid, Editorial Pila Telea INVERN I CURS, J (2003): Circo y educacin fsica. Otra forma de aprender. Barcelona, INDE Publicaciones TRIGO AZA , E (2005): Juegos motores y creatividad. Barcelona, Libergraf, S.A, editorial Paidotribo.

16