Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

1



PRCTIQUES DE FSICA MDICA

Llicenciatura de Medicina
Primer curs - 2n semestre -
Curs 2009-10



Prctica 1: ptica geomtrica: dioptres i lents primes. Pg. 2
Lloc: Laboratori M2-011.
Prctica 2: ptica de la visi. Pg. 13
Lloc: Laboratori M2-011.
Prctica 3: Circulaci dun lquid real per un tub rgid. Pg. 19
Lloc: Laboratori M2-011.
Prctica 4: Aplicaci de les lleis de la circulaci i de lelasticitat a la
circulaci de la sang. Pg. 24
Lloc: Seminari de la Unitat de Biofsica M0-111A.


Ramon Barnadas
J osep Cladera
Mireia Duach
Antonio Frumento
David Garcia Quintana
J oan Manyosa
Antoni Morros
Esteve Padrs
Manel Sabs

Unitat de Biofsica
Departament de Bioqumica i Biologia Molecular
Facultat de Medicina


Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

2
Prctica 1: PTICA GEOMTRICA. DIOPTRES I LENTS PRIMES

Part I: Programa d'ordinador RAYTRACE


Objectius

Familiaritzar-se amb els conceptes fonamentals de l'ptica geomtrica.


Fonaments terics

Una lent s un sistema ptic format per dues superfcies refringents que tenen un
eix com (eix ptic, e). Tot i que aquestes superfcies poden ser planes, cncaves o
convexes, donant lloc a diferents tipus de lents, en realitat noms nexisteixen dos
de bsics: convergents i divergents. Es diu que una lent s prima quan el seu gruix
s petit en comparaci amb el seu dimetre.


Realitzaci

Obriu els fitxers per lordre indicat i seguiu les instruccions en cada cas. Per a les
modificacions dels fitxers seguiu els procediments indicats ms endavant.


Procediment per a la utilitzaci dels fitxers:

Per seleccionar: Situeu el quadradet de Select sobre de lobjecte escollit i premeu
dos cops el bot esquerre del ratol. Apareixer la llegenda Drag. Movent el cursor
moureu lobjecte .

Per desseleccionar: Premeu un sol cop el bot esquerre del ratol.

Per modificar la potncia de la lent o del dioptre (hi ha 3 maneres possibles):

a) Si la lent s representada per una sola lnia:
1) modificant els focus: Situeu el quadradet de Select exactament a sobre
de la lnia i premeu el bot esquerre del ratol. Apareixeran uns quadradets de
color blau a la dreta i a lesquerra de la lent, just a sobre dels focus. Cliqueu a
sobre de qualsevol dels dos quadradets i acosteu-los o allunyeu-los de la
lent.

b) Si el dioptre o la lent sn representats en color blau:
2) modificant lndex de refracci: Situeu el quadradet de Select
exactament en la lnia corba del dioptre o de la lent (per fora dels raigs) i
premeu el bot esquerre del ratol. Ara aneu al men i seleccioneu Modify,
element i Refractive index. Modifiqueu lndex de refracci del vermell.
Tamb podeu canviar el material del que est fet el dioptre o la lent
seleccionant Material.
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

3
3) modificant el radi de curvatura: Situeu el quadradet de Select
exactament en la lnia corba del dioptre o de la lent (per fora dels raigs), i
premeu el bot esquerre del ratol. Apareixeran uns quadradets de color blau.
Cliqueu ara a dins del quadradet situat a lexterior, ms a lesquerra, de
manera que hi aparegui la llegenda Drag. Movent el cursor observareu com
varieu la curvatura del dioptre o de la lent.

Per modificar la posici del focus objecte: Cliqueu exactament a sobre del punt F
(pot ser necessari clicar 2 o fins i tot 3 vegades). Apareixer un quadre, en el qual
cal clicar: Drag all rays from this source. Acosteu i allunyeu el punt de la lent i veureu
com canvia la trajectria dels raigs. Cliqueu novament el bot esquerre per deixar el
punt immbil una altra vegada.

Per modificar la distncia objecte-lent: Sha de moure la lent, no lobjecte.
Cliqueu un sol cop a sobre de la lent per tal de que apareguin uns quadradets blaus.
Ara cliqueu a sobre de la lent, per no en els quadradets. Ara podreu moure-la a
dreta i a esquerra.


1. Dioptre esfric

Obriu el fitxer DIOP1

En aquest primer exemple podem visualitzar com un dioptre esfric (superfcie de
separaci esfrica de dos medis dndex de refracci diferents) modifica la trajectria
dels raigs de llum. Lndex de refracci, n, indica les propietats ptiques del medi. Un
medi es caracteritza, des del punt de vista ptic, pel valor de la velocitat amb qu la
llum el travessa. Per tant,

n =c/v

on c s la velocitat de la llum en el buit i v la velocitat de la llum en el medi. En
lexemple que teniu en pantalla es demostra que tots els raigs de llum provinents de
linfinit (i que per tant arriben parallels al dioptre) es troben en un mateix punt
desprs de travessar-lo: s el focus imatge.

Qestions:

Com canvia la posici del focus imatge en canviar

a) lndex de refracci del dioptre (n)?
b) el radi de curvatura? Fins i tot es pot passar dun dioptre convergent (loriginal,
que fa convergir els raigs), a un de divergent (que fa divergir els raigs).

2. Focus imatge duna lent convergent

Obriu el fitxer CFOCUSI

En aquest exemple es pot veure com el raigs que surten de linfinit i que, per tant, es
propaguen parallels a leix ptic de la lent, desprs de travessar-la l passen per un
punt com. En conseqncia la imatge de linfinit es forma en aquest punt,
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

4
anomenat focus imatge de la lent. La distncia entre el focus imatge i el centre de
la lent sanomena distncia focal (f').

Qestions:

Com varia la posici del focus imatge en variar la potncia de la lent, ja sigui per
canvi de l'ndex de refracci o b per canvi del radi de curvatura?

3. Focus objecte duna lent convergent

Obriu el fitxer CFOCUSO

De forma similar, aqu es pot veure com els raigs que passen per un punt concret
situat sobre leix ptic de la lent, es propaguen parallels a leix desprs de travessar
la lent. Consegentment, un objecte situat en aquest punt formar una imatge a
linfinit. Aquest punt s conegut com a focus objecte de la lent. Noms si
procedeixen daquest punt (el punt focal o focus) els raigs, una vegada travessen la
lent, es propaguen parallels a leix ptic. La distncia entre el focus objecte i el
centre de la lent s'anomena distncia focal (f). Per a lents primes es compleix que:

| f | =| f| .


Qestions:

a) En modificar la posici del focus objecte
a1) Continuen sortint parallels a l'eix ptic els raigs que travessen la lent?
a2) Per tant, aquest punt, segueix essent el focus objecte, un cop modificada la
seva posici?
b) On tindr el focus objecte una lent ms potent (ja sigui pel canvi de lndex de
refracci o pel canvi del radi de curvatura)?


4. Formaci dimatges en una lent convergent

Obriu el fitxer CIMATG1

En aquest diagrama podeu veure la trajectria dels raigs procedents dun objecte
situat ms enll de la distncia focal duna lent convergent, i la formaci de la seva
imatge.

Cal que tingueu present que:
- si dividim la lent per la meitat, es considera com a espai objecte la zona des de la
qual arriben els raigs de llum i com a espai imatge la zona per on surten.
- el raig que incideix parallelament a leix ptic, passa pel focus imatge.
- el raig que passa pel centre de la lent, no es desvia.
- el raig que passa pel focus objecte, desprs de travessar la lent, es propaga
parallel a leix ptic.
- la imatge es forma en el punt on convergeixen els raigs originats en un mateix
punt de lobjecte.
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

5
Qestions:

Com varia la posici on es forma la imatge i la grandria de la imatge:

a) en modificar la distncia objecte-lent?
b) en modificar la potncia de la lent?



5. Focus imatge duna lent divergent

Obriu el fitxer DFOCUSI

En les lents divergents, les prolongaci dels rajos que incideixen parallelament a
leix ptic de la lent passen per un punt situat a lespai objecte: s el focus imatge, el
qual, en aquest cas, s virtual. Aix, degut a la seva geometria, els focus de les lents
divergents estan canviats despai respecte els de les lents convergents. Per tant, el
focus imatge duna lent divergent est situat a lespai objecte, per la qual cosa la
seva distncia al centre ptic t signe negatiu; consegentment la potncia duna
lent divergent s negativa.


Qestions:

Com varia la posici del focus imatge en variar la potncia de la lent?



6. Focus objecte duna lent divergent

Obriu el fitxer DFOCUSO

De manera similar, el focus objecte est situat en lespai imatge i, per tant, la seva
distncia al centre ptic t signe positiu. Els rajos que surten parallels a leix ptic
de la lent han dincidir en la lent de forma que les seves prolongacions passin per
un punt situat en lespai imatge; s el focus objecte, que en aquest cas tamb s
virtual.

Qestions:

En modificar la potncia de la lent

a) Continuen sortint parallels a l'eix ptic els raigs que travessen la lent?
b) Per tant, aquest punt segueix essent el focus objecte?
c) On tindria el focus objecte una lent ms potent?

Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

6
7. Formaci dimatges en una lent divergent

Obriu el fitxer DIMATG2

En aquest diagrama es pot veure la trajectria dels raigs procedents dun objecte
situat ms enll de la distncia focal duna lent divergent, i la formaci de la seva
imatge.

Qestions:

Com varia la posici on es forma la imatge (que en aquest cas s virtual!) i la
grandria de la imatge

a) en modificar la distncia objecte-lent?
b) en modificar la potncia de la lent?
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

7
Part II: Banc ptic

Objectius

El clcul dels parmetres ptics duna lent convergent i duna lent divergent.


Parmetres ptics de les lents

Com ja sha vist a la primera part de la prctica, la imatge d'un punt ve donada per la
intersecci dels raigs provinents d'aquest punt (imatge real), o de les prolongacions
d'aquests raigs (imatge virtual). La posici i grandria de la imatge d'un objecte
formada per una lent prima pot determinar-se grficament a partir de tres raigs de
trajectria fcilment representable. Aquests raigs s'esquematitzen a la Figura 1.

Matemticament, els parmetres ptics estan relacionats per les segents
expressions:

on: C s la potncia de la lent (les unitats de potncia sn les diptries, D, o
m
-1
); i f s la distncia focal de la lent (f s positiva a lents convergents, i
negativa a les divergents).

Podem calcular quantes vegades s ms gran la imatge que lobjecte a partir de
lexpressi:

on: | s l'augment lateral; y s l'alada de l'objecte; i y' s l'alada de la imatge.
C =
f
1
=
p
1

p
1
'

p
p
=
y
y
=
' '
|
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

8





on: p i p' sn les distncies de l'objecte a la lent i de la imatge a la lent,
respectivament; F s el focus objecte, punt per on passen els raigs de llum que,
desprs de travessar la lent, segueixen parallels a l'eix ptic; F' s el focus
imatge, punt on convergeixen els raigs de llum que han incidit sobre la lent
parallelament a l'eix ptic; O s el centre de la lent.

Com es comprova a la Figura 1, amb noms 3 raigs caracterstics, de trajectria
fcilment representable, podem obtenir grficament la imatge d'un objecte:

- el raig parallel a l'eix ptic, el qual, en travessar la lent, passa pel focus imatge F'.
- el raig que travessa la lent pel centre ptic O sense desviar-se.
- el raig que passa pel focus objecte, F, (o que arriba a la lent amb un angle
equivalent a si passs per F), que en travessar la lent es propaga parallelament
a l'eix ptic.
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

9

Realitzaci

1. Clcul de la potncia, la distncia focal i l'augment lateral en una lent
convergent

Es disposen sobre el banc ptic la font de llum, l'objecte, la lent i la pantalla, segons
el dibuix de la Figura 2.
Figura 2

Escolliu tres valors de p. En cada cas desplaceu la pantalla sobre la guia del banc
ptic fins aconseguir-hi un bon enfocament de la imatge. Mesureu les distncies p' i
l'alades y' de la imatge en cada cas, i anoteu els resultats a la Taula I. Utilitzant les
frmules de l'apartat de parmetres ptics de les lents, calculeu f , C i |.

Qestions:

a) La potncia de la lent s fixa o varia amb el canvis que heu fet?
b) Obteniu el mateix valor de | a partir dels dos mtodes de clcul ? A qu
poden ser degudes les diferncies?


Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

10
2. Representaci grfica

Colloqueu l'objecte a una distncia de la lent menor que la distncia focal f.
Desprs de plantejar la qesti experimentalment, feu la representaci grfica del
cas plantejat (utilitzeu el paper millimetrat del full de resultats: Fig.1).

Qesti: Com s la imatge obtinguda?

3. Clcul de la potncia i de la distncia focal d'una lent divergent

La imatge obtinguda amb una lent divergent sempre s virtual, s a dir, no s
possible projectar-la directament sobre una pantalla. De tota manera, s possible
determinar els parmetres ptics de les lents divergents utilitzant a la vegada una
lent convergent, de major potncia que la divergent, i a partir de la disposici dels
elements ptics utilitzada a l'apartat anterior. Tingueu en compte que sempre que hi
ha ms duna lent lobjecte de la segona lent s la imatge de la primera i aix
successivament. Una vegada fet l'enfocament correcte, interposeu la lent divergent
entre la lent convergent i la pantalla. Degut a la interposici de la lent divergent, ara
la imatge es forma ms lluny. Mogueu la pantalla fins enfocar correctament la
imatge. Mesureu p i p' (vegeu la figura 3), anoteu els resultats a la Taula II i calculeu
f i C.

Qesti:

Quines caracterstiques t lobjecte de la lent divergent?





















Figura 3
Llicenciatura de Medicina - 1er curs Prctiques de Fsica Mdica

11
RESULTATS

TAULA I


p

p'

f

C

y

y'



(m)

(m)

(m)

(diptries)

(m)

(m)

y'/y

p'/p

















































Potncia mitjana desviaci estndard:

Respostes a les qestions de lapartat 1:











Fig.1


Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
12

Resposta a la qesti de lapartat 2:








TAULA II


p
(m)

p'
(m)

f
(m)

C
(D)



















Potncia mitjana desviaci estndard:

Resposta a la qesti de lapartat 3:




Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
13

Prctica 2: PTICA DE LA VISI


Objectius

Podreu constatar alguns aspectes bsics de la visi, pel que fa a la formaci dimatges,
tant en l'ull emmetrop com en diferents ametropies (miopia, hipermetropia, presbcia).


1. FUNCIONAMENT DE L'ULL NORMAL

Per tal de familiaritzar-nos amb la maqueta, val la pena destacar les seves possibilitats
pel que fa a reproduir el funcionament de l'ull hum, i tamb algunes de les seves
limitacions:

s possible simular un aspecte clau de l'ull hum: el fenomen d'acomodaci. En
aquest cas, el paper exercit pels msculs del cos ciliar modificant la forma del cristall, i
per tant la seva potncia, s simulat per unes xeringues que permeten injectar o
extreure aigua (el cos ciliar s simulat en el model per un cercle encunyat). Per altra
banda, la distncia de l'eix anteroposterior (crnia-retina) es pot modificar. Aix permet
estudiar diferents ametropies (anomalies) causades per valors excessius o massa
reduts d'aquesta distncia.

Els valors dels diferents parmetres que calcularem amb aquest model d'ull no sn
els mateixos que en l'ull hum.

El model utilitza una nica lent per imitar el conjunt de tots els elements ptics de
lull. Per tant, quan es modifica la seva potncia, sest realitzant un procs diferent en
comparaci amb lull hum, cas en qu la potncia de la crnia roman constant, i
solament es modifica la potncia del cristall.


Realitzaci:

Com sabem, la potncia C d'una lent ve donada per:


on p s la distncia objecte-lent, i p' la distncia lent-imatge. En el cas de lull la
potncia la representarem per la lletra D. Recordeu que les unitats de la potncia sn
les diptries (1 diptria =1 m
-1
).

Per a una visi ptima, s indispensable que les imatges es formin just a la distncia
on s la retina. Altrament all que s'hi projectar seran els rajos de llum abans o
desprs de la seva intersecci, segons els casos. s a dir, la imatge ser borrosa o, in
extremis, no veurem.

Tal i com ja sha explicat al Tema 1 de Fsica Mdica, per a un sistema ptic donat, les
imatges es formen a una distncia menor com ms allunyat est l'objecte, i a una
distncia major com ms proper s l'objecte (vegeu l'equaci anterior).

A l'ull, p' sempre s fixa. Per tal d'aconseguir enfocar les imatges d'objectes que es
troben a diferents distncies de lull, el cristall varia la seva potncia en ser comprimit

p
1
' p
1
= C

Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
14

pels msculs del cos ciliar. A aquesta capacitat se l'anomena acomodaci. La variaci
entre la potncia mxima de lull (Dmax, enfocant al punt proper, Pp) i la mnima (Dmin,
potncia de l'ull relaxat enfocant al punt remot, Pr) determina l'amplitud d'acomodaci
mxima, A
mx
.
A
mx
= Dmax - Dmin

- Qesti 1. Punt remot: determineu Pr i calculeu Dmin.

Fixeu el dimetre de l'ull a la posici intermdia, que representar l'ull normal
(emmtrop) i engegueu la font de llum.

Donat que no disposem dun objecte situat a linfinit (punt remot de lull emmetrop),
utilitzarem una lent convergent d1 diptria per tal de simular, que els objectes situats a
1 m de la lent, lull els detecta com si estiguessin a linfinit. Expressat duna altra
manera: els rajos de llum procedents dun objecte situat a 1 m de la lent (s a dir situat
en el focus daquesta lent) arriben a lull parallels a leix ptic, com si procedissin de
linfinit. Per tant, per simular que lobjecte s a linfinit cal situar la lent en el suport just
davant de lull i situar lobjecte a 1 m de la lent (s a dir, en el seu focus). Varieu la
potncia del cristall (introduint o extraient aigua de les xeringues) fins que es formi la
imatge a la retina.

Atenci: Lobjecte NO pot tocar el focus de llum, ja que cremarem lobjecte (intenteu
una distncia mnima entre els dos de 15-20 cm). L'aigua de dins el cristall cont
azida sdica per tal d'impedir el creixement de fongs. L'azida sdica s un producte
txic (vegeu la fitxa de seguretat). Aneu en compte a l'hora de fer les manipulacions
amb les xeringues. En principi no heu de tenir contacte amb aquesta aigua, per si s
el cas, renteu-vos les mans amb abundant aigua de l'aixeta.

Observeu que la imatge s invertida, tal i com sabem que succeeix als sistemes ptics
convergents (s el cervell, desprs d'un aprenentatge, que fa que la percepci sigui
dreta).
Calculeu Dmin utilitzant la frmula anterior (les distncies p i p' es mesuren des de la
meitat del cristall).


- Qesti 2. Punt prxim: mesureu Pp i calculeu Dmax.

Augmenteu ara la potncia del cristall fins al mxim d'acomodaci. Per evitar una
pressi excessiva pressioneu noms amb una xeringa deixant l'altra lliure. Quan la
xeringa lliure retrocedeixi, ja haureu assolit la mxima pressi d'aigua (i per tant, la
mxima potncia del cristall). Tanmateix, abans de prendre cap mesura, espereu un
moment a estar segurs que la potncia sigui estable (els mbols no retrocedeixin).
Moveu lobjecte (desprs dhaver retirat la lent! Ja que la lent noms lhem utilitzat per
simular objectes a linfinit) fins que obtingueu una imatge ntida. Anoteu el valor de Pp, i
calculeu Dmax (potncia mxima de l'ull quan enfoca al Pp) com heu fet abans.

J a tenim doncs els valors de Pr, Dmin, Pp i Dmax del nostre model d'ull emmetrop.
Aquests valors serviran de referncia en estudiar les diferents ametropies.


- Qesti 3. Amplitud mxima d'acomodaci, A
mx
. Calculeu A
mx
, per diferncia
entre Dmax i Dmin.
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
15

2. AMETROPIES

2.1. Miopia

S'estima que aproximadament la meitat de la poblaci est afectada, en un grau
significatiu, per la miopia.

La majoria de les miopies vnen donades per una longitud excessiva de l'eix
anteroposterior per a la potncia donada de l'ull en reps; aquest s el cas que ens
permet plantejar la nostra maqueta (una altra causa, menys freqent de miopia, s un
excs de potncia de la crnia, que no simularem en aquest model).

Aquesta anomalia fa que els rajos que arriben parallels a l'ull (procedents dun objecte
a linfinit), convergeixin en un punt dins l'humor vitri, a partir del qual divergeixen fins la
retina, on no es projecta per tant un punt imatge per cada punt objecte, sin una taca
circular per a cada punt objecte. Com a conseqncia lull miop veu borrs objectes
situats a linfinit. A l'ull miop, el Pr no est a l'infinit sin a una distncia ms propera a
lull. Tots els objectes ms llunyans que aquest Pr es percebran borrosos (ms com
ms allunyats). Per altra banda, a l'ull miop, el Pp s ms proper a l'ull, que en l'ull
emmetrop.

Realitzaci:

Primer, partirem de lull normal en situaci de reps, s a dir cristall amb potncia
mnima, enfocant al punt remot. Per tant, tornareu a collocar la lent d1 diptria i
situareu lobjecte a 1 m de la lent, enfoqueu la imatge a la retina, tal com heu fet a la
qesti 1. Aix tenim lull emmetrop relaxat enfocant linfinit.

Ara, simulem la miopia: afluixeu el cargol superior de la maqueta i augmenteu la
distncia crnia-retina, fins fixar-la a la posici mxima.

- Qesti 4. Per tal de caracteritzar com la miopia afecta la funcionalitat de l'ull,
mesureu Pr i calculeu Dmin. (Penseu si cal treure o no, la lent d1 diptria? Per qu?)


- Qesti 5. Quins sn els nous Pp i Dmax ?


- Qesti 6. Varia poc o molt l'amplitud dacomodaci A
mx
comparada amb l'ull
emmetrop? Per qu?



- Qesti 7. Qu han de fer unes lents correctores de la miopia?



- Qesti 8. Feu l'esquema ptic corresponent a la miopia.
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
16
2.2. Hipermetropia

Anomalia en la formaci dimatges molt menys freqent que la miopia. En general s
deguda a una longitud de l'eix anteroposterior massa curta, per a la potncia de l'ull en
reps. Per tant, els rajos que arriben parallels a l'ull, provinents d'un objecte a l'infinit,
convergirien en un focus ms enll de la retina (igualment com a la miopia, el resultat
d'aix s la projecci de taques circulars per a cada punt objecte i, per tant, visi
borrosa). Aquesta anomalia fa que un ull hipermetrop en reps no pugui formar
imatges ntides, sigui quina sigui la distncia de l'objecte. Per formar imatges ntides
d'un objecte situat a l'infinit, l'ull hipermetrop ja ha d'acomodar (aquesta acomodaci
permanent sol produir fatiga). Aix implica tamb que l'A
mx
est reduda a efectes
prctics, ja que una part de l'acomodaci ja s emprada per veure objectes llunyans.
En conseqncia, a l'ull hipermetrop el Pp est ms allunyat de l'ull, comparat amb el
punt proper dun ull emmetrop (tots els objectes ms propers que el Pp es percebran
borrosos; ms com ms apropats). El Pr sense acomodar, s virtual (ms enll de
linfinit i aix NO s possible!).


Realitzaci:

Partirem de lull normal en situaci de reps, s a dir cristall amb potncia mnima,
enfocant al punt remot, de la mateixa manera que heu fet abans. A continuaci,
afluixeu el cargol superior de la maqueta i disminuu la distncia crnia-retina, fins fixar-
la a la posici mnima. Comproveu que no es formen imatges ntides de lobjecte que
est a linfinit.

- Qesti 9. Penseu si una persona amb hipermetropia, pot veure objectes a linfinit
sense portar lents correctores?



- Qesti 10. Determineu el nou Pp, i la Dmax, augmentant la potncia del cristall fins
al mxim d'acomodaci tal com heu fet en els casos anteriors.



- Qesti 11. Qu han de fer unes lents correctores de la hipermetropia?



- Qesti 12. Comenteu si lamplitud dacomodaci mxima varia entre un ull
hipermetrop i un normal (emmetrop).




- Qesti 13. Feu l'esquema ptic corresponent a la hipermetropia.

Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
17
3. PRESBCIA

Prcticament des del naixement, el cristall perd plasticitat i elasticitat. S'observa tamb
prdua de capacitat del cos ciliar, si b no est clar si aix s causa o conseqncia de
la presbcia.

Aix fa que l' A
mx
es redueixi i que, per tant, la distncia del Pp augmenti amb ledat.
En el moment que aquest procs comena a interferir amb la lectura, es parla de
presbcia o vista cansada (A
mx
<4 diptries). Aix esdev normalment entre els 40 i
50 anys, i afecta la prctica totalitat de la poblaci. Vers els 60 anys s'ha perdut, en
general, tota l'acomodaci. La presbcia s'addiciona a possibles miopies o
hipermetropies.

La conseqncia d'aquesta prdua d'elasticitat s la impossibilitat, per part del cristall,
d'adquirir la potncia necessria per enfocar objectes que estan propers. No hi ha
problemes, en canvi, per enfocar objectes llunyans; cal no confondre, doncs, la
presbcia amb la hipermetropia, en la qual cal acomodar fins i tot en aquesta situaci.


Realitzaci: Torneu a la distncia crnia-retina que correspon a la posici normal del
model dull. Ajusteu la potncia del cristall al mxim i enfoqueu la imatge per tal de
recuperar el Pp que haveu determinat per lull emmetrop.

- Qesti 14. A continuaci extraiem uns 20 ml de cada xeringa (s a dir: 40 ml en
total). Suposarem que aquest s ara el lmit d'acomodaci d'aquest ull afectat per
presbcia. Determineu el Pp i compareu-lo amb el de l'ull emmetrop. Calculeu la nova
Dmax. Comproveu que un ull amb presbcia no pot produir una imatge ntida d'objectes
ms propers que aquest punt (Pp).



- Qesti 15. Varia poc o molt l' A
mx
comparat amb la de l'ull emmetrop? Per qu?



- Qesti 16. Qu han de fer unes lents correctores de la presbcia?.



- Qesti 17. Calculeu la potncia de la lent correctora, per tal que aquest model dull
pogus llegir (enfocar ntidament objectes) a 20 cm de distncia.





- Qesti 18. Suposeu que un hipermetrop i una persona afectada de presbcia tenen
el mateix punt proper. Quina diferncia hi ha entre les lents correctores que utilitza la
persona afectada de presbcia i les que fa servir lhipermetrop.
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
18
Resum

- Qesti 19. Empleneu la taula amb els valors resultants. Comenteu-ne els resultats:
a) com est afectada la visi a la miopia?
b) a la hipermetropia?
c) i a la presbcia?
d) tenen sentit els valors d'A
mx
obtinguts?




model ull emmetrop
(normal)

model ull
miop

model ull
hipermetrop

model ull
amb presbcia
Pr


Virtual
Pp



A
mx






Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
19
Prctica 3: CIRCULACI D'UN LQUID REAL PER UN TUB RGID


OBJECTIUS

Visualitzar la prdua de pressi dun lquid real en circular per un tub rgid.
Comprovar les lleis que governen el moviment dels lquids reals.


INTRODUCCI

Si un fluid real, incompressible, circula en rgim laminar per un tub rgid des del punt
1 fins al punt 2, l'energia total disminueix al llarg del tub de corrent, convertint-se en
calor degut al fregament. Donat que la pressi s energia per unitat de volum podem
escriure, segons el teorema de Bernoulli per a fluids reals:

p
1
+ v
1
+ g h
1
> p
2
+ v
2
+ g h
2
(1)
{ { {
crrega d'altura
pressi cinemtica
pressi hidrosttica

( : densitat; v: velocitat; g: acceleraci de la gravetat; h: altura )

Si el tub s horitzontal (h
1
=h
2
), podem prescindir de la crrega d'altura, la qual s
constant al llarg del tub. A ms, si el tub s de secci constant, la pressi cinemtica
tamb s invariable al llarg del tub (degut a que v
1
= v
2
). En canvi, la pressi
hidrosttica sofreix una disminuci al llarg del tub, anomenada caiguda de pressi
hidrosttica ( Ap =p
2
- p
1
) .

En rgim laminar, l'nica causa de la prdua d'energia i, per tant, de la caiguda de
pressi hidrosttica, s el fregament en el s del lquid. Segons la llei de Poiseuille,
en un tub horitzontal, cilndric, de secci constant, la caiguda de pressi (Ap) s
directament proporcional al cabal (Q), al coeficient de viscositat (q) i a la longitud del
tub conductor (l), i s inversament proporcional a la quarta potncia del radi (r) del
tub:

8 q l
Ap = Q (2)
t r
4

Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica
20

Si es defineix la resistncia (R) a la circulaci del fluid com:

8 q l
R = (3)
t r
4


queda, pel rgim laminar: Ap = R Q (4)


En canvi, en rgim turbulent, hi ha prdua d'energia (i de pressi hidrosttica) degut
al fregament i, a ms a ms, hi ha prdua d'energia (i de pressi hidrosttica)
originada en la formaci de turbulncies. Llavors Ap s ms gran i ja no segueix una
relaci lineal (equaci 4) amb el cabal, sin que es compleix una relaci del tipus:

Ap = k Q
n
(5)


REALITZACI

Utilitzeu el sistema de tubs de vidre de la figura 1, que consisteix en un tub
conductor (b-g) de 2 mm, aproximadament, de radi interior, provet de quatre tubs
manomtrics.


Figura1

Un extrem del tub va connectat a la sortida de lquid (b) d'una proveta, en la qual es
mant estacionari el nivell de l'aigua (i) mitjanant un sobreeixidor.
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


21
La mesura de l'alada en cm de la columna d'aigua de la proveta (a-i) (vegeu Fig 1) i
de cadascun del tubs manomtrics, ens dna directament el valor de la pressi
hidrosttica en els cinc punts a,c,d,e,f, expressada en cm H
2
O. bviament, a nivell
del punt a la pressi hidrosttica es mant sempre constant. Quan hi ha circulaci de
lquid, a partir de l'orifici de sortida de la proveta (b), una part de la pressi
hidrosttica del lquid (energia total / volum), precisament la corresponent a l'alada j-
i, s'inverteix en la pressi cinemtica (energia cintica / volum) la qual es mant
constant al llarg del tub conductor (b-g) per on circula laigua.


1.- Comprovaci del principi fonamental de la hidrosttica o principi de
Pascal

Tanqueu la sortida de l'aigua per l'extrem g mitjanant una pina. Observeu la
igualtat de la pressi hidrosttica en els cinc punts: a (de la proveta) i c,d,e,f del tub
conductor.


2.- Comprovaci de les lleis de la hidrodinmica

Experiment A

Obriu totalment el pas de l'aigua per l'extrem g. Efectueu la determinaci
experimental dels segents parmetres:

Cabal V
Q= (6)
t

Mesureu el cabal Q
A
(lmin
-1
) mitjanant una proveta de 1 litre: recolliu aigua
durant 1 minut (cronometrat). Efectueu dues determinacions i anoteu-ne els
resultats i la seva mitjana a la Taula I.


Caiguda de pressi

Mesureu la prdua de pressi hidrosttica (Ap) al llarg del segment c-f del tub
conductor (diferncia entre les alades c-k i f-n, en cm). Anoteu el resultat,
expressat en cm H
2
O, a la Taula I.


Pressi cinemtica

Determineu la posici del punt j per extrapolaci de la recta k-l-m-n.

Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


22
Mesureu la distncia i-j sobre la vertical del punt b. Aquesta longitud (i-j),
mesurada en cm, ens dna directament el valor de la pressi cinemtica
expressada en cm H
2
O, que anotarem a la Taula I.

Experiment B

Per tal de disminuir el cabal i, per tant, la velocitat del lquid, connecteu un tubet
de petita secci en l'extrem g del tub conductor. La disminuci de cabal que
s'observa s deguda a l'augment de la resistncia total, que ara ser la suma de
la resistncia inicial (la del tub b-g, que segueix essent la mateixa que abans)
ms la del tub afegit.

En aquestes condicions, mesureu novament el cabal (Q
B
), la caiguda de pressi
hidrosttica (Ap
B
) del segment c-f, i la pressi cinemtica i anoteu-les a la Taula
I.


CLCULS (Cal fer-los tant per l'experiment A com pel B)

Velocitat de l'aigua

Calculeu la velocitat de l'aigua en el tub conductor (b-g) a partir del cabal (Q) mitj i
de la secci (A) del tub conductor (de 2 mm de radi, aproximadament), tenint en
compte que:

Q = A v (7)

Anoteu els resultats dels dos experiments a la Taula I. Compte amb les unitats !!


Resistncia

Calculeu la resistncia (R) del segment c-f (deguda a la viscositat) a partir de
lequaci 3, i tenint en compte que:

q =1 x 10
-3
N s m
-2
; l =0,45 m ; r =2 x10
-3
m

Anoteu el resultat, com als dos experiments, a la Taula I.


Caiguda de pressi hidrosttica

Calculeu la caiguda de pressi hidrosttica Ap del segment c-f, que correspondria a
l'esmentada resistncia hidrodinmica (R) si el lquid compls la llei de Poiseuille:
Ap = R Q
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


23
Aquesta s una hiptesi de treball que desprs caldr confirmar o rebutjar, segons
els resultats experimentals. Anoteu el resultat dels dos experiments, expressat en
cm H
2
O, a la Taula I (tingueu en compte que 1 cm H
2
O 98,1 Nm
-2
).


Nmero de Reynolds

Calculeu el nmero de Reynolds (N
R
) per a cada experiment, d'acord amb la
frmula:

v r
N
R
= (8)
q

(densitat aproximada de l'aigua: =1x10
3
kg m
-3
)

utilitzant la velocitat (v) calculada a partir del cabal. Anoteu els resultats a la Taula I.


DISCUSSI

I) Expliqueu les vostres observacions de lapartat 1 de la Realitzaci de la Prctica
(Comprovaci de lequaci fonamental de la hidrosttica).

II) Discutiu, a continuaci, les observacions que heu fet en lapartat 2 de la
Realitzaci de la Prctica, i els resultats que heu anotat a la taula I:

* Com s que la mesura de laltura i-j s la pressi cinemtica del lquid que circula
pel tub conductor b-f?

* Compareu els resultats de lexperiment A amb els de lexperiment B. Expliqueu-
ne les diferncies.

* Per qu hem assumit que la resistncia (R) del segment c-f s la mateixa en
lexperiment A que en el B ?

* Aix doncs, com s que el cabal (Q), la pressi cinemtica, la caiguda de pressi
(Ap) i la velocitat, donen valors molt ms petits en lexperiment B que en el A ?

III) Compareu, per a cada experiment, la mesura experimental de la prdua de
pressi (Ap) amb el valor que heu obtingut mitjanant el clcul (aplicant la llei de
Poiseuille). Observeu si es confirma la hiptesi de treball de lacompliment de la llei
de Poiseuille. Discutiu els resultats tenint en compte el nmero de Reynolds de cada
experiment.
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


24
Prctica 3: CIRCULACI D'UN LQUID REAL PER UN TUB RGID

Components del grup:.................................................................................................



Data:

TAULA I:

RESULTATS Experiment A Experiment B

PARMETRES MESURATS:
Cabal, Q (lmin
-1
): 1 mesura
2 mesura
mitjana

Prdua de pressi Ap del
segment c-f (cm H
2
O)


Pressi cinemtica (cm H
2
O)


PARMETRES CALCULATS:
Velocitat, v (ms
-1
)
Resistncia R del segment
c-f (Nsm
-5
)


Prdua de pressi Ap del
segment c-f (cm H
2
O)


Nmero de Reynolds

Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


25
Prctica 4: APLICACI DE LES LLEIS DE LA CIRCULACI
DE LQUIDS REALS I DE LELASTICITAT
A LA CIRCULACI SANGUNIA


OBJECTIUS

Comprovar lefecte que t lelasticitat dels vasos sobre les pressions arterial i
venosa. Establir les relacions que existeixen entre lelasticitat dels vasos, el cabal, la
pressi i la resistncia.


INTRODUCCI

Sanomena pressi transmural (p
tm
) dun rgan buit a la diferncia entre la pressi a
linterior de lrgan (p
i
) i la del medi extern (p
0
):



A causa de les propietats elstiques dels vasos, el seu volum depn de la pressi
transmural. Sanomena capacitncia (C) dun vas, al quocient entre lincrement de
volum provocat per un augment de pressi transmural i lesmentat increment de
pressi:




La tensi T (tau) de la paret dun vas cilndric (definida com la fora per unitat de
longitud, com en el cas de la tensi superficial) est relacionada amb la pressi
transmural i el radi del vas segons lexpressi:




Daquesta equaci sen desprn que com major s el radi dun tros de vas, major s
la tensi de la paret necessria per equilibrar la pressi transmural.

En la circulaci sistmica, el volum del sector vens (V
v
) i la capacitncia sn majors
que en el sector arterial:
V
v
>V
a

C
v
>C
a

La pressi mitjana de laorta s de 100 mm Hg. La pressi mitjana al final de les
venes caves s prcticament nulla. La diferncia entre aquestes dues pressions s
la que fa passar la sang del sector arterial al vens, a travs de la resistncia
perifrica (arterioles, capillars i vnules).


En la circulaci sistmica, la diferncia de pressi arteriovenosa (Ap =p
a
- p
v
) est
en relaci directa amb el cabal sanguini. Suposant que la resistncia
perifrica es mant constant, per tal que disminueixi el cabal ha de disminuir
p
tm
=p
i
- p
0

C =AV /Ap
tm

T =p
tm
r
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


26
la diferncia de pressi arteriovenosa. Aix noms pot produir-se per disminuci de
la pressi arterial i augment de la venosa, amb acumulaci de sang en el sector
vens; s a dir, a menor cabal major pressi venosa. Aix es pot comprovar
representant el cabal sanguini en funci de la pressi venosa (al final de les venes
caves). Si la circulaci satura, la diferncia de pressi arteriovenosa s nulla i la
sang es distribueix en equilibri entre els sectors arterial i vens a una pressi que
rep el nom de pressi mitjana dompliment.

.
REALITZACI

Sutilitzar el circuit de la Figura 1, que representa la circulaci sistmica. Les seves
parts sn:

B: Bomba que simula el conjunt format pel cor i el circuit pulmonar.
A: Sector arterial, constitut per un tub elstic poc distensible.
V: Sector vens, format per diversos tubs elstics ms distensibles que
lanterior; tres dells connectats en parallel i un en srie.
R: Resistncia del cabalmetre, situada entre els sectors arterial i vens.
C: Manmetres del cabalmetre (la diferncia de pressi enregistrada entre
ambds tubs s directament proporcional al cabal, ja que el flux s laminar).
E: Manmetre que enregistra la pressi arterial mitjana.
F: Manmetre que enregistra la pressi venosa central.
M i N : Claus que permeten variar la potncia (cabal i pressi) de la bomba.
L: Clau per poder modificar la resistncia perifrica.

Durant la demostraci sexplicaran altres detalls referents al circuit.



















Figura 1
Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


27
Pressi mitjana dompliment

Amb la bomba parada i totes les claus obertes, anoteu les pressions que indiquen
els manmetres E i F. Han de coincidir?

Pressi arterial, pressi venosa i cabal

1. Tanqueu la clau M.
2. Poseu en funcionament la bomba.
3. Obriu gradualment la clau M (la sang comena a circular pel circuit) fins que la
pressi arterial arribi, aproximadament, a 13 mm Hg. Anoteu a la columna 1 de la
Taula 1 el valor llegit. Llegiu la pressi venosa i anoteu-la a la columna 2 de la
mateixa taula. Mesureu la diferncia de pressi entre els tubs C i anoteu-la a la
columna 4.
4. Repetiu diverses vegades el pas 3, tot ajustant la pressi arterial a valors
creixents a intervals aproximadament de 13 mm Hg (26 mm Hg, 39 mm Hg, etc.),
fins arribar al voltant de 100 mm Hg.

Resistncia perifrica i pressi arterial

1. Seguint el procediment explicat, poseu en marxa la bomba i obriu gradualment la
clau M fins que la diferncia de pressi indicada pel cabalmetre sigui de 12 cm
daigua aproximadament. Anoteu la lectura exacta a la columna 1 de la Taula 2,
a lalada de Normal (significa Resistncia perifrica normal).
Llegiu la pressi arterial i anoteu-la a la columna 2.
Llegiu la pressi venosa i anoteu-la la columna 4.
2. Tanqueu gradualment la clau L (aix augmentareu la resistncia perifrica) fins
que la diferncia de pressi indicada pel cabalmetre baixi a 11 cm daigua,
aproximadament.
3. Obriu gradualment la clau M fins a recuperar la mateixa diferncia de pressi en
el cabalmetre (el mateix cabal) que en el pas n 1. Anoteu la lectura exacta a la
columna 1 de la Taula 2, a laltura del signe + ( Resistncia perifrica
augmentada moderadament).
Llegiu la pressi arterial i anoteu-la a la columna 2.
Llegiu la pressi venosa i anoteu-la a la columna 4.
4. Repetiu una vegada ms els passos 2 i 3 i anoteu els valors enregistrats a la
Taula 2, a laltura dels signes ++(Resistncia perifrica molt augmentada).


CLCULS I REPRESENTACIONS GRFIQUES


Taula 1

1. Expresseu en mm Hg les pressions de la columna 2 de la Taula 1 mitjanant la
frmula:


i anoteu els resultats a la columna 3 de la mateixa taula.


Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


28
2. Calculeu el cabal corresponent a cada diferncia de pressi del cabalmetre
(columna 4) mitjanant la frmula (llei de Poiseuille):
R
P
= Q
C
C
A


tenint en compte que la resistncia interna del cabalmetre, R
C
, s 5,15 cm H
2
O/
l/min. Anoteu els resultats a la columna 5.

3. Calculeu els diferents valors de la diferncia de pressi arteriovenosa a partir de
les columnes 1 i 3 i anoteu-los a la columna 6.


Taula 2

1. A partir de les diferncies de pressi del cabalmetre (AP
C
) de la columna 1 de la
Taula 2, calculeu els cabals i anoteu-los a la columna 3.

2. Expresseu en mm Hg les pressions de la columna 4 i anoteu-les a la columna 5.

3. Calculeu les diferncies de pressi arteriovenosa a partir de les columnes 2 i 5 i
anoteu-les a la columna 6.

4. A partir dels valors de les columnes 3 i 6, calculeu la resistncia total (R
T:
suma de
la resistncia perifrica, R, i la resistncia interna del cabalmetre R
C
) en cada
cas, utilitzant la llei de Poiseuille:


i anoteu els resultats a la columna 7.



Grfiques

1. A partir de les dades de la Taula 1, representeu grficament el cabal en funci de
la pressi venosa, en cm H
2
O.
2. A partir del mateixa Taula 1, representeu el cabal en funci de la diferncia de
pressi arteriovenosa, en mm Hg.



DISCUSSI

Es discutiran les grfiques obtingudes a partir de la Taula 1 i els resultats
enregistrats a la Taula 2.


Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


29
Prctica 4: APLICACI DE LES LLEIS DE LA CIRCULACI DE LQUIDS
REALS I DE LELASTICITAT A LA CIRCULACI SANGUNIA

Components del grup: ................................................................................................
Data:

RESULTATS

Pressi mitjana dompliment

P
a
(cm H
2
O) = ..... P
v
(cm H
2
O) =..... Q (l/min) =..... AP
a-v
(mm Hg) =.....


Taula 1. Pressi arterial, pressi venosa i cabal:

1

2

3

4

5

6

P
v
P
a

(mm Hg)

(cm H
2
O)

(mm Hg)

AP
C

(cm H
2
O)

Q
(l/min)

AP
a-v
(mm Hg)
























Taula 2. Resistncia perifrica i pressi arterial:

1

2

3

4

5

6

7

P
v



R
perifrica

AP
C

(cmH
2
O)

P
a
(mm Hg)

Q
(l/min)

(cm H
2
O)

(mm Hg)

Ap
a-v

(mm Hg)

R
T
(mm Hg
l/min )

Normal




























+















++


Llicenciatura Medicina 1er curs Prctiques Fsica Mdica


30