Conferncia intergovernamental: Qualitat i inclusi en educaci: el rol nic de les llenges

Estrasburg, 18-19 setembre de 2013

Lobjectiu de la conferncia s el de posar de manifest el rol de les llenges en la recerca de la qualitat de leducaci. El treball del Consell dEuropa en matria de llenges i de poltiques lingstiques ha evolucionat des de la promoci de laprenentatge de les llenges estrangeres i de la descoberta de la cultura dels altres fins a lemergncia de la idea clau del repertori plurilinge de cada persona. De manera natural, han anat sorgint les qestions vinculades a les llenges regionals o minoritries aix com les llenges de la immigraci, sense ignorar les llenges clssiques. Aquestes qestions han portat a distingir entre la llengua o llenges descolaritzaci o dinstrucci com a matria o rea daprenentatge i les dimensions lingstiques de lensenyament i aprenentatge de les diferents matries. La Recomanaci CM/Rec(2012)13 del comit de ministres per assegurar una educaci de qualitat ha aportat una nova dimensi i orientaci a aquests treballs. La conferncia ha abordat diverses qestions, que sn: El rol de les llenges en laprenentatge de les matries escolars i les contribucions especfiques a la qualitat de leducaci (E. Thrmann). I en concret es van presentar: o Les dimensions lingstiques de lensenyament de les disciplines (J-C. Beacco). o Un marc de competncies en llenges intercurriculars per la Rennia del nord i Wesflia (H. Vollmer). o El marc noruec de competncies de base (R. Falch). o Els treballs dustria per la sensibilitzaci de la dimensi lingstica de tot ensenyament per a la igualtat doportunitats (G. Abuja i A. Wojnesitz). Procediments aplicats per especificar la dimensi lingstica de les disciplines segents: matemtiques (H. Linneweber-Lammerskitten), la lectura en matemtiques (S. Prediger), literatura (I. Pieper) i cincies (H. Vollner). La convergncia entre les llenges com a matria per a una educaci de qualitat (M. Fleming). Aquesta convergncia es va tractar a partir dels temes segents: o El recolzament de les llenges dorigen per aprendre la llengua descolaritzaci en un context multilinge (N. Auger). o Les aportacions recproques duna llengua regional i duna llengua nacional com a llengua descolaritzaci en un context bilinge (P. Escud). El professor Escud ens ha donat, molt amablement, un exemplar del manual Euromania. Intercomprensi, una via al plurilingisme. Aquest manual es podr consultar al CDR. o El recurs de la llengua descolaritzaci per aprendre una llengua estrangera (M. Egli).

Procediments aplicats per lespecificaci de la dimensi lingstica a laprenentatge de les matemtiques, la literatura i les cincies. Els documents daquests treballs es poden consultar al CDR. La formaci inicial dels docents en les dimensions lingstiques i culturals dels ensenyaments, el cas de Luxemburg (M-A. Hansen). Intercanvis dexperincies nacionals sobre aquestes qestions. Taula rodona sobre leducaci plurilinge i intercultural al servei duna educaci inclusiva de qualitat (Beacco, Byram, Cavalli i Thrmann).

Les conclusions o idees interessants que es van expressar en les comunicacions, els grups de treball i la taula rodona, destaquen la importncia de: Una exposici a les llenges i un s constant (Beacco). Reconixer les llenges dels alumnes migrants com un recurs didctic de la metodologia docent. Aquest reconeixement i s de les llenges dels alumnes immigrants s la base de lenfocament plurilinge i intercultural (Cavalli). La competncia intercultural s una forma deducar la competncia democrtica amb lobjectiu desdevenir un ciutad crtic i de challenge cultural challenge (Byram). Els alumnes tenen identitats mltiples, i en aquest sentit s necessari que el currculum no sigui un dispositiu fix i massa tancat. Al contrari, lescola necessita un grau de llibertat i autonomia curricular per tractar la diversitat (lafsdttir).

Informacions sobre les activitats futures del Consell dEuropa: Lelaborar un manual sobre la introducci de la competncia lingstica a cada matria escolar dirigida als responsables dels currculums i de la formaci del professorat. Sorganitzar una reuni dun grup dexperts i un seminari sobre aquest tema. Es presentar la Recomanaci del comit de ministres sobre la importncia de la competncia lingstica per preveure el fracs escolar, aquesta recomanaci mostrar el rol de les llenges descolaritzaci o dinstrucci per una educaci de qualitat. Es recolliran programes densenyament o currculums, descriptors de competncies i altres materials a la plataforma de recursos i referncies per leducaci plurilinge i intercultural (http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/langeduc/le_platformintro_EN.asp). Selaborar el complement del marc com europeu de les llenges a partir del 2014 i sobretot al llarg del 2015 a partir de diversos treballs duts a terme per diferents organismes especialitzats en els darrers anys. Es proposar de redactar uns perfils de cada pas sobre la seva poltica lingstica en educaci.