Maneig Maqu UF2 NF3 PDF

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius
NUCLI FORMATIU 3.2 PREVENCI DE RISCOS LABORALS I PROTECCI AMBIENTAL EN LES OPERACIONS DE MANEIG I MANTENIMENT DEL TRACTOR I MQUINES MOTRIUS Autor: PERE ARBONS AURICH Adaptaci: JESS M. MARTN GANADO Revisi: MAGDALENA RUIZ RAMOS CFGM PRODUCCI AGROPECURIA CFGM PRODUCCI AGROECOLGICA
Taller i equips de tracci
NDEX Introducci .................................................................................................................3 Resultats daprenentatge ............................................................................................4 1. Conceptes generals .................................................................................................5 2. Riscos en el maneig de maquinria.........................................................................6 2.1. Riscos mecnics..............................................................................................7 2.2. Riscos elctrics ............................................................................................16 2.3. Riscos trmics ..............................................................................................17 2.4. Defectes ergonmics ...................................................................................18 2.5. Riscos derivats de materials i substncies ...................................................19 2.6. Riscos derivats de radiacions........................................................................20 2.7. Riscos derivats de sorolls................... .........................................................21 2.8. Riscos derivats de vibracions. .....................................................................22 3. Mesures de seguretat i mitjans de prevenci.........................................................22 3.1. Tcnica de treball segura ...............................................................................22 3.2. Proteccions de les mquines ..........................................................................23 3.3. Pictogrames de seguretat ...............................................................................26 4. Equips de protecci individual .............................................................................27 5. Formaci...............................................................................................................27 6. Manteniment.........................................................................................................31 7. Fitxes de seguretat ................................................................................................32 8. Protecci ambiental. .............................................................................................38
Introducci
El maneig i utilitzaci de maquinria agrcola comporta un seguit de riscos que cal minimitzar amb una tcnica de treball segura i la utilitzaci de elements de protecci adequats. La maquinria agrcola est implicada en ms del 60% dels accidents mortals i el 15% dels accidents greus que es produeixen en el sector agropecuari. La generalitzaci de ls de maquinria en el sector agrari, aix com la seva tecnificaci i complexitat fa que aquestes mquines siguin les responsables dun gran nombre daccidents i de bona part de les patologies dorigen laboral. Shi afegeixen dos fets que ho agreugen: el primer s que el sector agrari, s una economia dbil, de manera que sovint quan una protecci duna mquina s deteriora no s substituda i laltra s que en general, cal ms conscienciaci dels treballadors del sector, en considerar la seguretat com el factor ms important. La tipologia de maquinria agrcola s molt variada: tractors, recollectores, trituradores, segadores, etc., per els riscos daccidents que originen sn molt similars, de manera que cal ser molt conscients dells i adoptar les mesures de seguretat necessries per minimitzar-los, i en la mesura dall que sigui possible evitar que tinguin lloc.
Resultats daprenentatge
1. Identificar i avaluar els riscos derivats de ls de maquinria agrcola. 2. Prendre conscincia del perill daccidents i com evitar-los. 3. Entendre les normes de seguretat i recomanacions descrites en els manuals dutilitzaci de maquinria agrcola. 4. Conixer les necessitats de manteniment i substituci delements de seguretat de les mquines. 5. Saber escollir i utilitzar lequip de protecci individual quan sigui necessari.
1. Conceptes generals
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, sobre la prevenci de riscos laborals intenta promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjanant laplicaci de mesures i activitats encaminades a la prevenci de riscos derivats del treball. Regula una srie dactuacions a desenvolupar per les administracions pbliques, empresaris, treballadors i les seves organitzacions tot establint els principis generals relatius a la prevenci de riscos professionals, la informaci, consulta, participaci i formaci dels treballadors en matria preventiva. Cal disposar dun pla demergncia per tal de minimitzar el temps necessari per larribada dels serveis demergncia o minimitzar el risc dels treballadors si apareix una emergncia, s a dir hem de tenir previst que farem si tenim un accident o una situaci demergncia. En general, en el nostre lloc de treball hem devitar treballar sols i si no s possible tenir disponible alguna manera davisar a alg que ens pugui socrrer (telfon mbil amb cobertura o altre sistemes com: avisar on estarem treballant, a quina hora tornarem, ...). Tamb cal portar o tenir disponible en el nostre lloc de treball una farmaciola de primers auxilis i haver comprovat el bon funcionament dels procediments en cas duna emergncia, millorant-los si s necessari. Davant dun accident de treball cal aplicar el procediment PAS: Protegir. Avisar. Socrrer.
Primer cal, per tant, protegir a la persona ferida i a un mateix, en el lloc dels fets, desprs avisarem a un servei demergncies que pot ser el 112, o b, 085 dels bombers o 061 de ambulncies, finalment socorrerem a laccidentat comprovant els seus signes vitals: pols, respiraci i conscincia. s important que el personal tingui formaci de primers auxilis per poder socrrer al ferit fins a larribada de personal qualificat.
2. Riscos en el maneig de maquinria
Una bona manera devitar els accidents derivats de ls de maquinria agrcola, s conixer b els riscos als que estem exposats pel sol fet dutilitzar aquesta maquinria. Podrem agrupar aquests riscos en els segents apartats: Figura. 1. Principals riscos en ls de maquinria agrcola. Aplastament Tall MECNIC Impacte Fluids a alta pressi
Foc Fred o calor excesius TRMIC Explosions Cremadors de soldar Tubs descapament
Taller ELCTRIC Installacions (munyir, (munyir, esquilar,..) esquilar,..)
RISCOS
DEFECTES ERGONMICS
Males postures Esforos Sobrecrregues mentals
MATERIALS I SUBSTNCIES
RADIACIONS
SOROLLS I VIBRACIONS
1.1. Riscos mecnics El risc mecnic s el que pot produir lesions corporals com talls, abrasions, puncions, contusions, cops per objectes despresos o projectats, atrapaments o aixafades. Entre els ms comuns que ens trobem en el maneig de maquinria hi ha: a. Bolcada de tractor Les dimensions dels pneumtics dels tractor de rodes, afegit al fet que hi ha dhaver una altura mnima lliure del xasss al terra fa que el tractor tingui un centre de gravetat alt i que sovint ens veiem en situacions compromeses destabilitat, sobretot en circular per espais pendents que s precisament on es desenvolupen la majoria de tasques agrcoles i forestals. Tot i que hom podria pensar que al ser un vehicle lent i bastant estable, s difcil poder bolcar, en la realitat ens trobem que la majoria daccidents mortals en el sector agrari es produeixen per aquest fet. Aquest risc es veu agreujat en els segent casos: Tractor fruiter o vinyater. Sn un tipus de tractors ms estrets que els estndard per poder passar entre les files dels conreus. El fet de ser tant estret fa que siguin molt ms fcils de bolcar. Hem dutilitzar tractors que tinguin el ms ample de via possible. Utilitzaci dequips que eleven el centre de gravetat. s el cas duna pala frontal o dun elevador de palets. Cal fer sempre les maniobres amb la crrega el ms proper al terra.
Figura 2. Alteraci del centre de gravetat del tractor en tasques delevaci (Font: Pere Arbons)
Al girar o a lutilitzar els frens independents. Cal reduir sempre la velocitat abans de girar i tenir especial cura a lhora dutilitzar el frens independents. No cal dir que no sha de posar mai punt mort en una baixada, ja que ser completament impossible aturar el tractor. Utilitzaci dequips i arreus connectats al tractor de dimensions massa grans. Acobleu noms arreus ajustats al pes i a la potncia del tractor i pareu especial compte en situacions compromeses. Per exemple, un remolc de mides i crrega ajustades a un tractor condut per un terreny tou on les rodes del remolc senfonsen i afrontant un pendent, pot produir, primer una prdua de control de la direcci, ja que lexcs de fora que ha de fer el tractor eleva leix davanter i una posterior bolcada del tractor cap enrere. Tingueu en compte tamb, que un arreu de grans dimensions i pes poden afectar lestabilitat del tractor en girar o al circular per pendents. Condicions deficients de visibilitat. Els motius poden ser diversos (sol de cara, vidres bruts de la cabina, enllumenat deficient, arreus que dificulten la visi per maniobrar, etc.). Cal tenir sempre una bona visibilitat a lhora de conduir. Excs de velocitat o frens desajustats. Cal conduir sempre a una velocitat adequada, sobretot quan es porta crrega a les baixades. Comprovar que el fre de servei funciona correctament i que totes les rodes frenen per igual, utilitzar el fre del motor i anticipar situacions. Si intentem aturar un tractor i un remolc en una baixada quan la velocitat s excessiva, i una roda frena ms que laltra, el tractor s creuar i el pes del remolc que empeny ens far perdre el control i bolcar. Per tal de garantir el control del tractor en cas de frenada, cal portar els pedals del fre units, de manera que les dues rodes frenin per igual Daltra banda, els remolcs agrcoles de ms de 1500 Kg de massa mxima autoritzada i les mquines agrcoles remolcades de ms de 3000 Kg de massa mxima remolcada, han de disposar de frens que es puguin accionar des del vehicle remolcador i que puguin aturar el conjunt de manera segura. Tipus de bolcada - Lateral: provocada per un gir lateral del tractor.
Figura 3. Bolcada lateral (Font: Full monogrfic 1.Josep Bonet i Ramon Drudis)
- Cap enrere: un excs de crrega o tracci fa que el tractor pivoti sobre les rodes posteriors i bolqui. b. Atrapament a la transmissi de la presa de fora La transmissi de fora entre el tractor i els arreus o entre diverses parts dels arreus s difcil de protegir, especialment quan aquesta transmissi ha dabsorbir moviments de pujar o baixar larreu o b quan ha de girar respecte al tractor a lhora que transmet fora. Laccident es produeix quan ens acostem a una presa de fora en moviment que est desprotegida.
Figura 4. Atrapament per la presa de fora. (Font: www.gencat.cat/alafeinacaprisc)
Cal sempre aturar la presa de fora quan abandonem el lloc de conducci. A ms, cal portar totes les proteccions de la presa de fora correctament collocades, no portarem roba penjant, esparracada, cadenes, collars o cabells llargs sense recollir. No treballeu mai amb una mquina en la que pugueu llegir un missatge com el de la figura 5, on ens adverteix que estem treballant sense protecci. (GUARD MISSING:DO NOT OPERATE, que vol dir falta la protecci: no utilitzeu la mquina).
Figura. 5. Missatge que alerta daccident imminent. (Font: Pere Arbons)
10
Sha de tenir especial cura quan per circumstncies de treball cal baixar del tractor amb la presa de fora connectada. Per exemple, al carregar un tanc de purins o alimentar una biotrituradora. Hem de procurar no acostar-nos mai a leix de transmissi. c. Cops i atrapaments amb les transmissions i altres rgans en moviment de les mquines agrcoles A part de la presa de fora hi ha multitud de rgans mbils en les mquines que si no estan degudament protegits, poden provocar un accident. Tot mecanisme que transmeti energia cal que estigui degudament protegit. Les cadenes, corretges i engranatges han destar totalment protegits per una protecci fixa, una protecci mbil amb enclavament o amb enclavament i bloqueig.
Figura. 6. Perill datrapament. (Font: www.gencat.cat/alafeinacaprisc)
Ventiladors
turbines
han
danar
protegits
amb
una
reixeta
que
impedeixi introduir la m.
Figura. 7. Reixeta de protecci. (Font: Pere Arbons)
11
Hem de procurar no acostar-nos als elements mbils de les mquines quan estan en funcionament, per exemple la zona dalimentaci duna embaladora. Com a normes generals caldr: Aturar la presa de fora abans dabandonar el lloc de conducci i identificar i senyalitzar aquestes zones perilloses. Aturar sempre la mquina abans de fer tasques de neteja, desembossament o manteniment de la mquina. Aturar el motor i retirar les claus del contacte, per evitar posades en marxa no autoritzades.
Figura. 8. Els elements mbils de les mquines en funcionament produeixen accidents. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet Santacreu i Ramon Drudis Mauri)
d. Aixafaments Normalment es produeixen accidents daquest tipus per: - Caiguda dobjectes sobre els operadors de les mquines. s habitual manipular materials pesats i de gran volum com sn bales i palets amb tractor amb pala frontal, carregadors telescpics o b transportar aquests materials en remolcs. s en aquests casos on hi ha un perill de caiguda de la crrega sobre el conductor. Cal collocar un respatller de recolzament de la crrega igual o superior a laltura de la crrega per evitar la caiguda cap a loperari, a ms de disposar duna estructura de protecci contra caiguda dobjectes (FOPS). En el cas de remolcs, cal assegurar i lligar les crregues transportades.
Figura. 9. Respatller insuficient o crrega excessiva. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis)
12
- Engegar el tractor fent un pont amb un tornavs sobre el motor darrencada, ja que a part del risc dincendi, hi pot haver una marxa connectada i el tractor ens pot atropellar
e. Atropellaments Dins aquest grup podrem incloure: lautoatropellament i els atropellaments a altres persones. En el primer cas, laccident es produeix per no immobilitzar el tractor amb el fre destacionament o per pujar o baixar del tractor en moviment. A ms de posar el fre destacionament, cal comprovar peridicament que aquest funciona correctament i reparar-lo immediatament en el cas que presenti deficincies. Recordeu que moltes vegades ha de retenir no noms el pes del tractor sin tamb arreus o remolcs acoblats a aquest, que augmenten considerablement la massa del tractor. Recordeu tamb que qualsevol equip agrcola automotor o mquina agrcola remolcada de ms de 750 kg, han de disposar de fre destacionament que permeti immobilitzar la mquina de manera segura.
Reviseu peridicament el bon fucionament tant dels frens de servei com del fre destacionament, de manera que quan els necessiteu funcionin correctament.
Figura 10 Autoatropellament en pujar al tractor en moviment. (Font: Full monogrfic 1.Josep Bonet i Ramon Drudis)
Ens trobem tamb amb el cas dels motocultors on loperari va a peu, per corre un risc important datropellament amb conseqncies greus, sobretot quan sutilitza la marxa enrere. En el cas datropellament altres persones, laccident es produeix quan coincideixen en el temps i en lespai el tractor i treballadors que van a peu. El risc datropellament augmenta en les maniobres de marxa enrere i amb visibilitat reduda. Com a norma general, sempre que sigui possible sha devitar la presncia de persones a peu a lentorn del tractor, a lhora que sha de reduir la velocitat en zones transitades. A ms, cal disposar de retrovisors per facilitar la visibilitat en la zona posterior i avisadors sonors o lluminosos per advertir la maniobra. Tamb s til realitzar la maniobra seguint les instruccions duna persona situada en un lloc adequat i segur. Un altre tipus datropellament a altres persones s aquell que es produeix quan aquestes sn transportades sobre el tractor o remolc. Sobre el tractor noms hi ha
Abans de posar en marxa i maniobrar el tractor, comproveu que al voltants del radi dacci no hi hagi ni persones ni obstacles.
13
danar el conductor, a menys que porti un seient per acompanyant. Sobre la caixa del remolc no hi ha danar ning. Per suposat, tampoc hem de permetre que ning vagi sobre la barra de tir del remolc.
f. Aixafaments en les tasques de connexi i desconnexi de les mquines agrcoles Certament el moment denganxar i desenganxar arreus s un moment delicat sobretot quan hi intervenen dues persones, una que maneja el tractor i laltra que ajuda i dirigeix loperaci. Com a norma general, sha de maniobrar lentament, no sha de situar ning entre el tractor i larreu mentre el tractor est en moviment, ni posar les mans a la zona de largolla dacoblament o braos de lhidrulic. Si el tractor disposa dun comandament exterior per pujar o baixar lhidrulic, cal accionar-lo des del lateral del tractor i mai fer-ho situats entre el tractor i larreu (Fig. 11).
Figura 11. Sempre accionarem el comandament des dun lloc segur. (Font: Pere Arbons)
g. Aixafaments per transitar per sota una crrega elevada Molts equips agrcoles sn enlairats pel sistema hidrulic del tractor. Cal evitar que ning transiti per sota daquests equips enlairats. Deixarem descansar sobre el terra qualsevol crrega abans daturar la mquina i sempre que calgui realitzar alguna reparaci o manteniment. Si per operacions de reparaci, cal posar-se sota algun daquests elements haurem dassegurar-los amb topalls o altres sistemes per tal de garantir que no caiguin sobre loperari i provocar laixafament. Evitem la utilitzaci de sistemes improvisats com pedres, fustes o troncs dels quals no en sabem ni la resistncia ni lestabilitat. Sempre que shagin de fer aquestes operacions de manteniment traurem la clau del contacte per evitar posades en marxa no autoritzades.
14
Figura 12. Sota la pala no hi ha dhaver ning. (Font: Pere Arbons)
h. Talls Aquests accidents es solen produir per ls de determinades mquines que tenen parts molt esmolades, com per exemple: tisores pneumtiques de poda, motoserres, eines de taller (serra de cinta, radial), etc. Tamb es produeixen molts talls en les operacions de manteniment i canvi de ganivetes de desbrossadora, de picadores de farratge o forestals i fins i tot en el canvi de peces que es desgasten en contacte amb el sl com pales de freses, posts darades, etc., que en desgastar-se queden molt esmolades. Cal utilitzar guants per fer les operacions de manteniment daquestes mquines.
No deixeu que els nens pugin a les mquines i involuntariament possin en moviment el tractor, tampoc deixeu que juguin a prop de mquines en moviment.
Figura 13. Indicaci de perill de tall. (Font: Pere Arbons)
15
i. Projecci de partcules i impactes Molts equips agrcoles en funcionament llancen objectes a gran distncia. s el cas de desbrossadores, picadores, condicionadores, segadores rotatives, prepodadores, abonadores centrfugues o remolcs escampadors de fems. Cal evitar la presncia de persones a la zona de treball, en el cas de desbrossadores manuals, la distncia de seguretat s de 15 metres i de 50 metres en els cas de desbrossadores acoblades al tractor. Si hi ha risc que el conductor rebi impactes o projeccions dobjectes, es protegir adequadament amb xarxes de protecci, lones, reixetes, faldilla de cadenes o altres sistemes similars.
Figura 14. Les desbrossadores poden provocar accidents per projeccions. (Font:Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis ) Les pedres i objectes despressos per una desbrossadora, tamb sn perillosos quan passan per sota el tractor, rebonten contra la roda del davant i sn projectats contra el conductor amb molta fora.
i. Caigudes a diferent nivell
Com a conseqncia del treball agrcola en general i amb mquines en particular, sovint hem de treballar a diferents altures, la qual cosa pot donar lloc a: - Accidents lleus, com per exemple, al pujar els escalons duna cabina o lloc de conducci dun tractor o recollectora. - Accidents greus per caigudes de llocs elevats. Cal disposar descales daccs i agafador per accedir a una altura superior a 50 cm i duna barana per altures superiors a 2 metres. Cal que els escalons estiguin nets de fang i greix i que disposin duna superfcie rugosa per facilitar ladherncia. En cap cas sutilitzaran equips no dissenyats per enlairar treballadors ni que sigui de forma espordica, com serien pales frontals o telescpiques. Per evitar caigudes i posteriors atropellaments no hem de portar passatgers al remolc o acompanyants al tractor amb excepci dels que porten un seient habilitat per a acompanyant.
16
Figura 15. Perill de caiguda a lanar dacompanyant o de passatger al remolc. (Font: Full monogrfic 1:Josep Bonet i Ramon Drudis)
2.2. Riscos elctrics
El risc elctric implica la possibilitat que el nostre cos pateixi danys quan entra en contacte amb el corrent elctric o pateix els seus efectes.
Abans d'apropar-se per auxiliar la persona accidentada sempre s'ha de desconnectar el corrent elctric, mantenint sempre la distncia de seguretat fins que l'alimentaci elctrica estigui desconnectada.
Els accidents es poden produir per: - Contactes directes amb installacions elctriques del taller on fem manteniment i amb ls de mquines com trepants, mquines de soldar, compressors, etc., utilitzades per reparar o mantenir la maquinaria agrcola. - Maneig de maquinria agrcola que tingui contacte amb lnies elctriques quan saccionen bolquets, pales carregadores, plataformes elevadores, etc. Hem de procurar al maniobrar amb aquests equips de no acostar-nos a les lnies elctriques. Cal tenir en compte que el risc existeix tot i que no hi hagi contacte, ja que laccident elctric pot produir-se noms per apropar-se en excs a la lnia elctrica (daquest fenomen sen diu arc elctric).
Figura 16. Risc per contacte amb lnies elctriques. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis)
17
2.3. Riscos trmics
Sn els que produeixen cremades i incomoditats de treball a causa de calor o fred excessius.
Disposar dun extintor en el moment de linici dun incendi en una mquina pot evitar mals majors.
Sovint en els treballs agrcoles ens trobem que hem de treballar amb molta calor a lestiu i un fred rigors a lhivern. Hem de procurar portar roba fresca a lestiu i fer parades per beure i descansar. A lhivern portar roba dabric i impermeable. Independentment de la roba que utilitzem, recordeu que no es pot portar roba folgada, ni res que pengi per tal que no es pugui enganxar a les mquines. En les operacions de manteniment i reparaci al taller hi ha el risc de cremades i incendi per lutilitzaci de soldadura i per ls de les mquines de disc o radials. En aquest sentit s especialment perills soldar en recollectores amb restes de boll i palla o en mquines on hi hagi fuites doli o combustible. El sistema de refrigeraci que utilitza lquid refrigerant est sotms a una sobrepressi, de manera que quan obrim el tap, aquesta sobrepressi arrossega cap a lexterior lquid per sobre els 100 C, moment en el que es produeix laccident. En les mquines agrcoles hi ha perill de cremades per contacte amb tubs descapament i altres parts calentes del motor que estiguin desprotegides. Tamb hi poden haver cremades per contacte amb el lquid refrigerant calent. Sha de tenir especial cura a lhora dobrir el tap del radiador del sistema de refrigeraci. Si s estrictament necessari obrir-lo amb el motor en calent, ho farem sempre amb un drap, a favor del vent, alliberant primer la pressi interior del sistema. Finalment hi ha el risc dincendi de maquinria agrcola i productes inflamables com la palla que fan que calgui disposar de dispositius apropiats de lluita contra incendis. Un coixinet duna embaladora o una recollectora que sescalfa pot iniciar rpidament un incendi.
Desconnecteu sempre el cable de massa de la bateria, abans dintervenir qualsevol element elctric del tractor.
18
Figura. 17. Els incendis en la maquinria agrcola. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis )
2.4. Defectes ergonmics
Lergonomia s la cincia que tracta de ladaptaci del treball a les condicions fsiques i psquiques humanes, a fi que el binomi persona-mquina assoleixi la ms gran eficcia possible.
Sovint fem sobreesforos a lenganxar arreus al tractor, al moure pesos, etc. Cal sempre que calgui elevar un pes posar-lo el ms proper al cos i aixecar-lo amb lesquena recta i el genolls doblegats. Portar els braos enganxats al cos i evitar mentre el transportem de girar-nos. Demanar ajuda per moure materials pesats. Daltra banda, les sobrecrregues mentals o excs de treball tamb pot repercutir en una menor atenci en la tasca mecanitzada que estem fent i pot produir un accident per falta datenci. Actualment la majoria de mquines tenen molt en compte lergonomia i el comandaments estan en un lloc adequat i sn de fcil utilitzaci.
Figura 18. Mantenir lesquena recta i doblegar els genolls. (Font: www.gencat.cat/alafeinacaprisc)
19
2.5. Riscos derivats de materials i substncies
Sn riscos derivats de lutilitzaci de mquines que distribueixen productes qumics emprats a lagricultura, o b de lus de substncies en el manteniment de la maquinria.
Comenant per aquest segon aspecte, cal senyalar que en les operacions de canvi doli dels motors no sha de tenir contacte amb loli cremat, ja que ha sofert alteracions qumiques, com a conseqncia de les combustions. Tamb sha de tenir molt de compte amb lcid de les bateries per les lesions que pot causar. Recordeu que lelectrlit reacciona amb les plaques de plom i genera gasos txics i explosius. No encengueu mai un llum, ni soldeu o talleu amb la radial a prop duna bateria que sestigui carregant, ja que podria explotar. Tamb en les operacions de soldadura es generen gasos nocius despresos per lalta temperatura del procs de soldadura (fums i restes de partcules de ferro vaporitzades) i que hem evitar de respirar. En determinats tipus de soldadura es fan servir gasos que poden ser inflamables com s el cas de lacetil i loxigen, i en daltres casos sn gasos ms pesats que laire i que desplacen loxigen, de manera que cal un lloc ventilat o en cas duna fuita podrem morir asfixiats. En les operacions de tall amb la radial es desprenen petites partcules de ferro i aglomerant del disc que no hem dinhalar. Els sistemes hidrulics de les mquines treballen a pressions per sobre de 250 bar, de manera que fuites doli a aquesta pressi poden penetrar dins la nostra pell, a part de les cremades i talls que produeixen. Tamb les mquines de neteja a pressi poden provocar accidents, no tant pel material que utilitzem, que s aigua, sin per la pressi a la que surt. Mai sha de dirigir el raig a pressi cap a persones o animals per les lesions que produiria. Tampoc cap a la mateixa mquina per risc delectrocuci. En moltes operacions de neteja de filtres daire hi ha risc per la pols despresa per la neteja. Procureu no tenir engegat el tractor dins un local tancat sense una bona ventilaci, ja que els gasos descapament sn nocius per la salut i poden ser letals. El lloc on es realitzen treballs de soldadura cal que estigui ben ventilat i disposi dun equip dextracci de fums.
20
A part del manteniment, tamb en ls de les mquines es genera molta pols en temps sec i en determinades actuacions com laplicaci dadobs i productes fitosanitaris hi ha el risc dinhalar aquests productes tant en la preparaci del producte com en la seva distribuci. Cal utilitzar filtres de carb actiu en la cabina nicament per fer els tractaments fitosanitaris i tornar a posar els filtres de pols immediatament dacabar el tractament, ja que no es poden netejar i quedarien obstruts per la pols. Els filtres per a la pols, que estan elaborats nicament amb paper plegat sense carb actiu si que shan de netejar peridicament.
Figura 19. Filtres de carb actiu per la cabina. (Font: Pere Arbons)
Si no es disposa de cabina pressuritzada caldr utilitzar equips de protecci individual per fer els tractaments 2.6. Riscos derivats de radiacions
Sn riscos derivats de la soldadura per arc en els operacions de manteniment i reparaci, aix com per lexposici al sol en la majoria de tasques agrcoles.
Recordeu que cal utilitzar un protector solar per evitar cremades a la pell en les zones descobertes. Pel que fa a la soldadura a larc, no soldar mai amb mnigues o pantalons curts, o b sense guants, ja que la radiaci ultraviolada que desprn larc voltaic ens cremar la pell.
21
Figura 20. Radiacions produdes per la soldadura per arc. (Font: Pere Arbons)
Si hi ha altres persones treballant al taller mentre fem reparacions amb soldadura per arc, caldr posar pantalles protectores per evitar que els afectin les radiacions ultraviolades.
2.7. Riscos derivats de sorolls
Els sorolls sn sons no desitjats.
Les exposicions repetides a nivells de soroll per sobre 90 decibels sn perjudicials. Una motoserra est per sobre de 100 decibels. En el maneig de mquines i en el seu manteniment ens trobem sovint amb exposicions a soroll: cabines mal allades, coixinets que xerriquen, mquines que en el seu funcionament generen molt de soroll com seria el cas de desbrossadores forestals o picadores de farratge, etc.. Tamb en el manteniment de la maquinria sovint piquem amb un martell, polim o tallem amb una radial, etc. Per minimitzar aquest risc es poden utilitzar mquines menys sorolloses, protegir al treballador a linterior duna cabina insonoritzada, o b reduir el temps dexposici. Si no s pot fer res del que hem dit sha dutilitzar equips de protecci individual de les odes.
Figura 21. Algunes mquines poden produir sorolls excessius. (Font: Full monogrfic 1.Josep Bonet i Ramon Drudis)
22
2.8. Riscos derivats de vibracions Les vibracions generades per les mquines que sn transmeses al nostre cos ens poden provocar mala circulaci i alteracions al sistema muscular. Les vibracions originades per una motoserra o desbrossadora manual provoca la malaltia professional dels dits blancs, on notem un enrampament de les mans per una mala circulaci de la sang. Una desbrossadora de ganivetes descompensades acoblada a la presa de fora del tractor, fa que loperari rebi constantment un nivell de vibracions que li provoquen una fatiga excessiva afectant a la seva capacitat de coordinaci i concentraci. Per tal de reduir les vibracions cal que les mquines portin silent blocs o amortidors de vibracions i que aquests estiguin en bon estat.
Figura 22. Subjecci de la cabina sobre blocs de goma. (Font: Pere Arbons)
3. Mesures de seguretat i mitjans de prevenci
Molts dels riscos que hem descrit en lapartat anterior i als que estem exposats pel sol fet de manejar maquinria agrcola, no s poden eliminar, per si que s poden minimitzar prenen mesures de seguretat.
3.1. Tcnica de treball segura
s una manera de treballar que eviti accidents.
23
Sn exemples de tcnica de treball segura: Aturar la presa de fora abans dabandonar el lloc de conducci. Treure les claus del contacte quan es fa manteniment per evitar posades en marxa no autoritzades. Transportar materials amb la crrega propera al terra. Conduir amb una bona illuminaci. Conduir a una velocitat adequada. Reduir la velocitat al girar. No acostar-se a parts de les mquines en moviment. No pujar o baixar dun tractor en moviment. Respectar la distncia de seguretat en mquines que provoquen projeccions. No passar per sota una crrega elevada.
s a dir un conjunt daccions que fan el treball ms segur i que ja han estat tractades quan es citaven els perills en lapartat anterior.
3.2 Proteccions de les mquines
Sn dispositius installats a les mquines que redueixen el risc de tenir un accident.
Totes les mquines comercialitzades desprs de l1 de gener de 1995 han de portar marcat de manera visible el marcatge CE, conforme compleixen els requisits mnims de seguretat i salut. A ms, quan comprem la mquina ens han dentregar un document anomenat Declaraci CE de conformitat i un manual dinstruccions, redactat en una llengua oficial. Els fabricants de maquinria tenint en compte tots aquests riscos afegeixen a les mquines elements, tals com tapes, que impedeixin el contacte amb engranatges, politges, reixetes, faldilles contra projeccions, etc., que minimitzin el risc daccident. Cal que aquestes proteccions no dificultin el funcionament de la mquina, ni que siguin un impediment per al seu manteniment.
24
Figura 23. Les cadenes de transmissi no poden estar desprotegides. (Font: Pere Arbons)
Cal vetllar pel seu estat i manteniment, substituint-les si no compleixen la seva funci. Varien en funci de cada mquina, per les ms importants serien: Protecci del lloc de conducci. Mitjanant una cabina amb protecci contra bolcades ROPS (Roll Over Protective Structure) i caigudes dobjectes FOPS (Fallen Objects Protection System).
Figura 24. Protecci contra caiguda dobjectes. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis )
En cas de portar arc de seguretat abatible, noms abaixar-lo quan sigui estrictament necessari, ja que no ens protegiria en cas de bolcada Tant la cabina com larc de seguretat eviten en cas de bolcada que el tractor giri 180.
Figura 25. Proteccions contra bolcada. (Font: Full monogrfic 1. Josep Bonet i Ramon Drudis)
En el tractor on hi ha arc de seguretat en lloc de cabina, s molt important utilitzar un cintur de seguretat per tal que en cas de bolcada no sortim despedits del lloc de conducci i el tractor ens aixafi.
25
Dispositius contra engegades involuntries. Per engegar el tractor cal tenir la palanca de canvi en punt mort i prmer lembragatge. No desconnecteu ni anulleu aquests dispositius. Elements que evitin projeccions. Sn peces metlliques mbils, normalment una faldilla de cadenes o passamans, que deixen entrar el material que ha de ser triturat, per no les projeccions resultants de la trituraci.
Figura 26. Faldilla de cadenes de protecci contra projeccions. (Font: Pere Arbons)
No engegueu el tractor fent un pont amb el tornavs al motor darrencada, ja que a ms de perill de curtcircuit i incendi, el tractor es pot posar sobtadament en moviment i aixafar-nos.
Proteccions de la presa de fora. Sha de tenir especial cura de no treballar amb una mquina on aquestes proteccions no estiguin en bon estat.
Figura 27. Protecci de leix de la presa de fora. (Font: Pere Arbons)
Recordeu que peridicament cal greixar tamb la protecci de la presa de fora, ja que sin queda unida a leix que lobliga a girar, trencant primer les cadenes de subjecci i posteriorment tota la protecci.
Aturada demergncia. Moltes mquines estacionries i les mquines de taller porten un dispositiu daturada immediata que bloqueja el funcionament de la mquina en cas demergncia.
Les cadenes que eviten que la protecci de la presa de fora giri, no serveixen per penjar leix cardnic quan la mquina esta desenganxada, ja que es trenquen amb molta facilitat.
26
Figura 28. Aturada demergncia. (Font: Pere Arbons)
Les mquines especialment perilloses que han de treballar molt acostades al cos, com podria ser la motoserra, porten un seguit delements de seguretat per minimitzar aquests riscos com serien: el fre de la cadena, el captor de cadena, el protector de la m dreta per si la cadena es trenca, el bloquejador de laccelerador contra acceleracions involuntries, el polsador per aturar la mquina sense treure les mans de les empunyadures, la sortida de gasos descapament lluny de loperari, el sistema anti vibraci, la funda protectora de lespasa per al transport, els pictogrames que alerten de perills, etc. De totes maneres, les proteccions que incorpora la mquina sn insuficients per evitar un accident, sense un tcnica de treball segura i lutilitzaci dequips de protecci individual, si sescau.
3.3 Pictogrames de seguretat
Sn smbols que ens posen en alerta davant dun perill.
Cal tenir-los molt en compte i substituir els deteriorats o que no es puguin llegir.
Figura. 29. Pictogrames. (Font: Pere Arbons)
27
4. Equips de protecci individual
s un conjunt destris i de roba que un treballador subjecta o porta i que serveixen per a protegir-lo dels riscos laborals.
Els EPIs sn una mesura de protecci individual per un operari quan no s possible aplicar un sistema de protecci collectiva. Els EPIs tamb han de portar el marcatge CE conforme compleixen els requisits de la Normativa dEquips de Protecci Individual. Nhi ha de molts tipus i han ser tils sense ser incmodes per loperari i compatibles amb altres EPIs. Cada treballador ha de tenir el seu EPI, que no utilitzaran altres treballadors. Si les circumstncies exigeixen que diferents persones utilitzin el mateix EPI, ser necessari adoptar les mesures necessries per tal que no sorigini cap problema de salut ni higiene pels diferents usuaris. LEPI sha dutilitzar dacord amb la forma prevista pel fabricant i cal formar als treballadors per a la seva correcte utilitzaci. Com a exemples dEPIs podem enumerar: Casc amb visera i protectors auditius. Guants, pantalons i botes antitall per treballs amb motoserra. Pantalla amb filtre de radiacions ultraviolades, guants, maniguets i davantal de cuir, botes de soldador i granota per a treballs de soldadura.
5. Formaci
s molt important formar al personal en matria de riscos laborals per tal devitar accidents, la qual cosa repercuteix positivament en els mateixos treballadors/es que pateixen menys accidents i disposen de millor salut, aix com pels beneficis que suposa disposar dun personal efectiu per realitzar la feina sense absncies per baixa laboral. Per poder-se formar en matria de riscos laborals, sestableixen tres nivells de formaci: nivell bsic, nivell intermedi i nivell superior.
28
El contingut formatiu de cadascun daquests nivells habilita per fer unes determinades funcions que comporten una determinada graduaci de responsabilitat en tasques que comporten lavaluaci dels riscos aix com en el desenvolupament de lactivitat preventiva. La normativa de prevenci que reglamenta aquesta formaci est continguda fonamentalment per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, que aprova el Reglament de serveis de prevenci de riscos laborals. Nivell bsic (30h / 50h programa de lannex IV del Reial decret 39/1997) Les funcions que sintegren en el nivell bsic de lactivitat preventiva sn les segents: a) Promoure els comportaments segurs i la utilitzaci correcta dels equipaments de treball i protecci, i fomentar l'inters i la cooperaci dels treballadors/ores en lactivitat preventiva. b) Promoure les actuacions preventives bsiques com ara les relatives a lordre, la neteja, la senyalitzaci i el manteniment en general i efectuar-ne el seguiment i el control. c) Realitzar avaluacions elementals de riscos i establir les mesures preventives adequades segons el grau de formaci que es t. d) Collaborar en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics de lempresa, fent visites, atenent les queixes i suggeriments, registrant dades i altres tasques similars. e) Actuar en cas demergncia i primers auxilis gestionant les primeres intervencions en aquests casos. f) Cooperar amb els serveis de prevenci. Pot certificar formaci bsica en prevenci de riscos laborals qualsevol servei de prevenci, o una entitat pblica o privada amb capacitat per desenvolupar les activitats formatives especfiques del nivell bsic. Aquesta formaci no precisa autoritzaci de l'Autoritat Laboral, tant pel que fa a la formaci com al centre formador. Nivell intermedi Les funcions que sintegren en el nivell intermedi de lactivitat preventiva sn les segents: a) Promoure la prevenci a lempresa.
29
b) Dur a terme avaluacions de riscos, excepte les que expressament es reserven al nivell superior. c) Promoure les mesures necessries per al control i reducci dels riscos o plantejar la necessitat de recrrer al nivell superior a la vista dels resultats de lavaluaci. d) Realitzar activitats dinformaci i formaci bsica de treballadors/ores. e) Vigilar el compliment del programa de control i reducci de riscos i efectuar personalment les activitats de control de les condicions de treball que sels assigni. f) Participar en la planificaci de lactivitat preventiva i dirigir les actuacions en cas demergncia i primers auxilis. g) Collaborar amb els serveis de prevenci. h) Qualsevol altra funci assignada com a auxiliar, complementria o de collaboraci amb el nivell superior. Mentre les autoritats competents en matria educativa no determinessin les titulacions acadmiques i professionals corresponents a la formaci mnima assenyalada a larticle 36 del Reial decret 39/1997, de 17 de gener (nivell intermedi), la disposici transitria tercera daquest Reial Decret estableix la possibilitat dacreditar la formaci preventiva de nivell intermedi (durada no inferior a 300 hores del programa referit a lannex V daquest Reial Decret), a travs de certificaci expedida per una entitat pblica o privada que tingui capacitat per desenvolupar activitats en aquesta matria i estigui acreditada per lautoritat laboral competent. En data 21 de novembre de 2001, lautoritat educativa publica el Reial Decret 1161/2001, de 26 doctubre, que estableix, com a ttol corresponent a estudis de formaci professional, el ttol de tcnic superior de prevenci de riscos professionals, amb una durada de 2000 hores, amb carcter oficial i validesa per a tot el territori nacional i que faculta per exercir les funcions de nivell intermedi definides al Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Per tant, actualment la formaci de nivell intermedi simparteix a travs de la formaci professional amb el ttol "Tcnic Superior en prevenci de riscos professionals". Nivell superior El personal tcnic de nivell superior pot desenvolupar totes les funcions prpies del nivell intermedi i a ms tamb s lencarregat de dur a terme les funcions segents: a) La realitzaci de funcions que exigeixin fixar una estratgia de mesurament per tal dassegurar els resultats obtinguts, que sn els que caracteritzen la situaci controlada, o una interpretaci o aplicaci no mecnica dels criteris davaluaci.
30
b) La formaci i informaci de carcter general a tots els nivells en matries prpies de la seva especialitat. c) La planificaci de lacci preventiva que cal desenvolupar en les situacions en qu el control o la reducci dels riscos suposa la realitzaci dactivitats diferents que impliquen la intervenci de diversos especialistes. d) La vigilncia i el control de la salut dels treballadors/ores quan siguin personal sanitari i dacord amb el que preveu la Llei. Dacord amb lapartat 1 de la disposici derogatria nica del Reial Decret 337/2010 de 19 de mar, pel qual es modifiquen el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener pel que saprova el Reglament dels Serveis de Prevenci; el Reial Decret 1109/2007, de 24 dagost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 doctubre reguladora de la subcontractaci en el sector de la construcci i el Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en obres de construcci, resta derogada la disposici transitria tercera del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener pel qual saprova el Reglament dels Serveis de Prevenci. Per tant, es posa definitivament fi al perode transitori que habilitava a lautoritat laboral a autoritzar cursos daquest nivell; al respecte cal afegir que dacord amb les modificacions introdudes per aquest Reial Decret sestableix que per al desenvolupament de les funcions de nivell superior s necessari tenir una titulaci oficial i comptar amb una formaci mnima acreditada per una universitat amb el contingut especificat en el programa a que es refereix lannex VI, el desenvolupament del qual ha de tenir una durada que no sigui inferior a 600h i una distribuci horria adequada a cada projecte formatiu respectant el que sestableix al citat annex (modificaci de lapartat 2 de larticle 37 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels Serveis de Prevenci). Bases legals de la formaci en seguretat i riscos laborals
REIAL DECRET 337/2010, de 19 de mar, pel qual es modifiquen el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels Serveis de Prevenci; el Reial Decret 1109/2007, de 24 dagost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 d' octubre, reguladora de la subcontractaci en el sector de la construcci i el Reial Decret 1627/1997, de 24 doctubre, pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en obres de construcci. (BOE nm. 71 publicat el 23/03/2010). REIAL DECRET 1393/2007, de 29 doctubre, per la qual sestableix lordenaci dels ensenyaments universitaris oficials 30/10/2007). (BOE nm. 260 publicat el
RESOLUCI de 22 de juny de 2006, de la Secretaria General del Consell de Coordinaci Universitria, per la qual es dna publicitat a la relaci dels programes oficials de postgrau, i dels seus corresponents ttols, la implantaci
31
dels quals ha estat autoritzada per les comunitats autnomes. 157 publicat el 03/07/2006).
(BOE nm.
Reial decret 1161/2001, de 26 doctubre, pel qual sestableix el ttol de tcnic superior en prevenci de riscos professionals. 21/11/2001). (BOE nm. 279 publicat el
REIAL DECRET 39/1997, de 17 de gener, que aprova el Reglament de serveis de prevenci de riscos laborals. (BOE nm. 27 publicat el 31/01/1997).
LLEI 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscs laborals. 269 publicat el 10/11/1995).
(BOE nm.
6. Manteniment
Un manteniment efectiu i controlat del elements de seguretat de les mquines amb el mateix rigor i dedicaci que es fa amb la part mecnica daquestes mquines, ajuda i molt a reduir els accidents. El disseny de les proteccions no ha dentorpir ls eficient de la mquina i a lhora no ha de ser un obstacle per al seu manteniment. Un operari de maquinria pot tenir la temptaci de retallar o modificar una protecci de la presa de fora perqu troba dificultat o ha demplear ms temps per greixar el nus cardnic, per ha de saber que posar en greu risc la seva seguretat cada vegada que utilitzi aquella mquina, ja que la protecci no podr complir la funci per la qual ha estat dissenyada. El mateix passa amb una protecci fixa duna transmissi per corretges que no ens permeten veure si patinen mentre treballen. Treure la protecci seria un greu error. En aquestes condicions, s noms qesti de temps que sacabi produint laccident. Quan hi ha un conflicte entre manteniment o s i seguretat, sha dintentar resoldre i ha de prevaldre sempre la seguretat (en lexemple anterior, esbrinar la causa que fa que la corretja patini i reparar-ho en lloc de treballar sense la protecci per controlar millor el seu funcionament). Hi ha molts elements de seguretat en les mquines que precisen dun bon manteniment: Proteccions de plstic de la presa de fora. Proteccions fixes de corretges i cadenes. Reixetes de protecci delements mbils. Dispositius daturada automtica. Dispositius dengegada involuntria.
32
A part del manteniment corresponent, tamb cal peridicament comprovar-ne el seu correcte funcionament.
Figura 30. Greixatge de la protecci i accs al greixatge del nus cardnic. (Font: Pere Arbons)
7. Fitxes de seguretat
Sn un full que resumeix les normes de seguretat aplicables a la utilitzaci duna mquina en concret, on sespecifica les fases de treball de la mquina, la documentaci que cal tenir disponible, els riscos identificats derivats de la utilitzaci de la mquina i les mesures de seguretat que cal adoptar.
Seguidament sexposen quatre exemples de fitxes de seguretat que corresponen a: Tractor amb desbrossadora de bra. Tractor amb cabrestant. Tanqueta hidrulica en funcions de neteja de bosc. Operacions de taller de manteniment i reparaci de maquinria.
Es podria elaborar fitxes similars per a cada mquina que tenim a lexplotaci. a. Tractor amb desbrossadora de bra - Fases de treball:
Conducci a la zona de treball. Posada en marxa de la mquina. Treballs en carreteres.
33
- Documentaci:
Manual dinstruccions a disposici dels usuaris en catal o castell. Certificat de conformitat del fabricant. Marcatge CE. Instruccions de neteja i manteniment.
Figura 31. Marcatge CE.
- Riscos identificats:
Risc d'atrapament durant la maniobra dacoblament i desacoblament de la mquina, durant la realitzaci de treballs al bosc i carreteres, amb transmissions i preses de fora i per collocar-se sota el bra quan est elevat. Risc de bolcada per pendents i pes descompensador del bra. Projeccions. Vibracions per martells descompensats o gastats. Sorolls. Pols. Cansament (fatiga fsica). Calor (altes temperatures). Fluids a alta pressi. Riscos elctrics per contacte amb lnies elctriques. Perills daccidents de circulaci al treballar en vies pbliques.
- Elements i mesures de seguretat:
Utilitzar guants de protecci mecnica en les operacions denganxament i desenganxament de la mquina. Formar als usuaris en les bones prctiques en ls de la maquinria per tal devitar situacions de risc derivades de la manipulaci en el bosc i carreteres. Assegurar-se que no hi ha cap persona en el radi de treball de la mquina. Portar proteccions contra projeccions. Portar en perfecte estat les proteccions de la presa de fora. Portar protecci contra bolcades de la mquina. Canviar martells gastats o descompensats.
34
Treballar amb cabina climatitzada o b amb casc i proteccions auditives. Baixar de la mquina i descansar regularment. Portar calat de seguretat amb puntera reforada i sola antilliscant, allant del fred i la calor. Portar ulleres de protecci contra projeccions. Comprovar que funcionen els dispositius dengegada involuntria del tractor. Comprovar que funcionen els dispositius daturada de la mquina (frens, embragatges), aix com els elements de protecci del motor i equips. Fer cas dels pictogrames de seguretat. Disposar de senyalitzaci lluminosa de la mquina durant la seva utilitzaci (llum giratori taronja). Plegar completament el bra al fer desplaaments en els quals no sutilitzi la desbrossadora.
b. Tractor amb argues (cabrestantes) - Fases de treball:
Acoblament i desacoblament de la mquina. Conducci per carretera. Ancoratge de la carcassa protectora. Allargar cable. Enganxament de troncs. Arrossegament de crregues i recollida del cable.
- Documentaci:
- Riscos identificats: Risc d'atrapament durant la maniobra dacoblament i desacoblament de la mquina, en lenganxament i desenganxament de troncs al cable, amb transmissions i preses de fora i trencament del cable. Risc de bolcada per pendents, soques darbres, ... Projeccions al tensar el cable. Sorolls. Pols. Cansament (fatiga fsica). Calor.
35
Fluids a alta pressi.
Utilitzar guants de protecci mecnica en les operacions denganxament i desenganxament de la mquina i dels troncs al cable. Formar als usuaris en les bones prctiques en ls de la maquinria per tal devitar situacions de risc derivades de la manipulaci en el bosc. Assegurar-se que no hi ha cap persona en el radi de treball de la mquina. Portar en perfecte estat les proteccions de la presa de fora. Portar protecci contra bolcades en el tractor. Portar casc per protegir-nos de la caiguda dobjectes amb protectors auditius. Portar calat de seguretat amb puntera reforada i sola antilliscant, allant del fred i la calor. Comprovar que funcionen els dispositius dengegada involuntria de la mquina. Comprovar que funcionen els dispositius daturada de la mquina (frens, embragatges), aix com els elements de protecci del motor i equips. Fer cas dels pictogrames de seguretat. Mantenir els esglaons daccs a la cabina nets de fang i greix. Tenir cura quan sobri el tap del radiador del motor, si aquest est calent. Tenir cura per tal devitar cremades amb el tub descapament. Posar el fre de m quan calgui i no oblidar-se de treurel posteriorment. No engegar el tractor en una baixada. No desenganxar el cabrestant sobre socs o peus inestables. Si cal arrossegar el tractor fer-ho sempre amb una barra. Comprovar lestat dels cables. Estar lluny dels troncs quan es recull la crrega, per evitar desplaaments imprevistos. Si es disposa de comandament a distncia per recollir cable, collocar-se a la part alta de la pendent i en un lloc segur. Tenir cura amb els sobreesforos en el moment denganxar i desenganxar els troncs al cable. Afluixar la crrega abans de travessar per una zona abrupta i tornar-la a recollir posteriorment. Comprovar que hi ha bona comunicaci entre el conductor del tractor i loperari que enganxa els cables. Comprovar que el tractor est ancorat abans daccionar el cabrestant. Durant la recollida evitar treballar dintre els possibles llaos originats per cables fluixos.
36
c. Tanqueta hidrulica - Fases de treball:
Crrega, descrrega i transport. Acoblament i desacoblament de la mquina. Posada en marxa de la mquina. Desbrossar.
- Documentaci:
- Riscos identificats:
Risc d'atrapament durant la maniobra dacoblament i desacoblament de la mquina, en la crrega i descrrega, durant la realitzaci de treballs al bosc, amb transmissions i preses de fora. Risc de bolcada per pendents, soques darbres, ... Projeccions. Vibracions per martells descompensats o gastats. Sorolls. Pols. Cansament (fatiga fsica). Calor. Fluids a alta pressi.
Utilitzar guants de protecci mecnica en les operacions denganxament i desenganxament de la mquina. Formar als usuaris en les bones prctiques en ls de la maquinria per tal devitar situacions de risc derivades de la manipulaci en el bosc. Assegurar-se que no hi ha cap persona en el radi de treball de la mquina. Portar proteccions contra projeccions. Portar en perfecte estat les proteccions de la presa de fora. Portar protecci contra bolcades de la mquina. Canviar martells gastats o descompensats. Treballar amb cabina climatitzada o b amb casc i proteccions auditives. Baixar de la mquina i descansar regularment.
37
Portar calat de seguretat amb puntera reforada i sola antilliscant, allant del fred i la calor. Portar ulleres de protecci contra projeccions. Comprovar que funcionen els dispositius dengegada involuntria de la mquina. Comprovar que funcionen els dispositius daturada de la mquina (frens, embragatges), aix com els elements de protecci del motor i equips. Fer cas dels pictogrames de seguretat.
d. Manteniment i reparaci - Fases de treball:
Utilitzaci deines manuals de taller (claus, martells, alicates, ...). Utilitzaci de mquines de taller (compressor, trepant de columna i manual, moles, radials, mquines de soldar, serres de cinta, ...). Operacions de reparaci. Operacions de manteniment.
Documentaci:
Manual dinstruccions de les mquines de taller a disposici dels usuaris en catal o castell. Certificat de conformitat del fabricant. Marcatge CE. Instruccions de neteja i manteniment.
Riscos identificats:
Risc d'aplastament durant les operacions que impliquin aixecament de les mquines amb gats hidrulics o de parts daquestes mquines amb el sistema hidrulic propi de la mquina. Tamb en la utilitzaci tant deines manuals (martell) com de mquines al taller. Projeccions en la utilitzaci de moles i radials i especialment en trepants de columna. Vibracions en la utilitzaci de moles i radials. Sorolls. Pols. Cansament (fatiga fsica). Calor. Fluids a alta pressi. Radiacions en ls de la soldadura. Gasos txics i partcules en ls de soldadura i tall, aix com de materials i substncies en la manipulaci de olis cremats.
38
Riscos de caigudes a diferents nivells en la reparaci de les mquines. Perills mecnic de tall en la substituci de peces gastades de les mquines.
Utilitzar guants de protecci mecnica en les operacions de taller. Utilitzar guants de soldador en les operacions de soldadura. Formar als usuaris en les bones prctiques en ls de les eines i mquines de taller per tal devitar situacions de risc derivades de la seva manipulaci. Portar proteccions contra projeccions. Canviar les proteccions de la presa de fora de les mquines que no estiguin en perfectes condicions. Canviar martells, patins i altres peces gastades amb compte de no tallar-se. Treballar en taller net, ordenat, sec, ben illuminat i amb bona ventilaci. No treballar mai sota una part elevada duna mquina sense haver assegurat abans que no pot caure. Portar calat de seguretat amb puntera reforada i sola antilliscant, allant del fred i la calor. Portar ulleres de protecci contra projeccions. (tamb al treure lescria de la soldadura a larc amb elctrodes revestits). Comprovar que funcionen els dispositius de seguretat de les mquines de taller. Fer cas dels pictogrames de seguretat.
8. Protecci ambiental Com a conseqncia de ls de maquinria agrcola, es generen una srie de residus que cal gestionar-los de manera adequada. Cal tenir en molt bones condicions de manteniment els equips daplicaci de productes qumics i abonadores, aix com saber-les regular convenientment, ja que sin es fan aplicacions molt desviades de les quantitats necessries amb les conseqents afectacions al medi ambient. Tamb sha de tenir especial cura tant amb lemmagatzematge daquests productes com en el seu transport pel risc de vessament accidental. Sovint en qualsevol explotaci agrria hi trobem: dipsits de gasoil, dipsits doli de motor i de sistemes hidrulics, lquid refrigerant, etc., que han destar correctament emmagatzemats. Un altre punt important s leliminaci dels residus generats, que entre altres hi trobarem:
39
Envasos de productes qumics fitosanitaris. Olis de motor cremats. Olis dhidrulic i altres fluids com lquid de frens, reductors, diferencials, etc., que tamb shan de canviar peridicament. Lquid refrigerant del circuit tancat del sistema de refrigeraci. Filtres daire, filtres doli, filtre dhidrulic, filtres de combustible,... Bateries. Material de taller desgastat com discs de radial, broques trencades, ... Pneumtics usats. Ferralla i parts deteriorades procedents del manteniment i reparaci de maquinria.
Cal emmagatzemar tots aquests residus de manera ordenada i separada en perfecte estat dordre i neteja i lliurar-los a un centre de recollida per a la seva gesti. Els olis de motor cremats, olis de hidrulic, olis de transmissions, emulsions doli utilitzats al taller, etc., cal gestionar-los adequadament. En cap cas shan dabocar al terra o a corrents daigua, ja que un sol litre doli usat pot arribar a contaminar un mili de litres daigua. Per altra banda, si es cremen provoquen emissions de gasos contaminants a latmosfera (5 litres doli cremat poden polluir laire que respira un sser hum durant 5 anys). El tractament dels olis usats, a Catalunya, s un servei pblic de la Generalitat de Catalunya que mitjanant lempresa concessionria CATOR SA sencarrega de la recollida, transport i tractament daquest residu. Es pot contactar al telfon 934 881 919. De la mateixa manera per a la resta de residus que generem podem trobar un gestor especialitzat en funci del tipus de residu que es tracti. En la segent pgina web podeu introduir el tipus de residus que voleu eliminar, la comarca on esteu situats i us informar del gestor adequat de residus ms proper. http://www.arc.cat/ca/aplicatius/industrials/cgr_consulta_industrial.asp

Maneig Maqu UF2 NF3 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Maneig Maqu UF2 NF3 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2. Riscos en el maneig de maquinria

Taller ELCTRIC Installacions (munyir, (munyir, esquilar,..) esquilar,..)

Males postures Esforos Sobrecrregues mentals

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Figura 4. Atrapament per la presa de fora. (Font: www.gencat.cat/alafeinacaprisc)

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Figura. 6. Perill datrapament. (Font: www.gencat.cat/alafeinacaprisc)

Figura. 7. Reixeta de protecci. (Font: Pere Arbons)

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Figura 12. Sota la pala no hi ha dhaver ning. (Font: Pere Arbons)

Figura 13. Indicaci de perill de tall. (Font: Pere Arbons)

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

i. Caigudes a diferent nivell

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2.2. Riscos elctrics

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2.3. Riscos trmics

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2.4. Defectes ergonmics

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2.5. Riscos derivats de materials i substncies

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

2.7. Riscos derivats de sorolls

Els sorolls sn sons no desitjats.

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius

3. Mesures de seguretat i mitjans de prevenci

3.1. Tcnica de treball segura

s una manera de treballar que eviti accidents.

Taller i equips de tracci

Maneig i manteniment del tractor i mquines motrius