ELS ALTRES MORTS DE LA GUERRA

per Joaquim Bolufer Marques i Josep Castello Mad

AI damunt de la tomba Iii lia nat un tarong;er', i a la branca mes alta Iii canta !'esparver, que diu en son Ileng;uatg;e, sempre de cara al vent; malei'des les g;uerres i aque!1
Bombardeig del camp d'aviaci6 del Pia. 2.3-VTTT-1938 Foto racilitada per Miguel Puchol

qui les va fer.

an pass at setanta-un Culminaven

anys d'en<;a que I'u d'abril de 1939 Franco va declarar s'iniciava ara una llarga postguerra del nacionalcatolicisme caracteritzada

o[icialment

acabada la guerra.

tres anys d'un llarg conflicte bel.lic que va comportar

milers de morts i una enorme destruccio. per fa [am i I'escassessa de contra els ven<;uts. a tants i tants (els de ultraconservador dels xabiencs que acabada fa i recordar repressi6

Pero despres productes

de tantes penuries,

basics, la instauraci6

i una cruel i sistematica

Tants anys com han pass at i ni tan sols la tornada de la democracia xabiencs que deixaren representat que fins ara coneixem) guerra, patiren I'Alemanya nazi. Per elaborar de Xabia i l'extens aquest petit treball, hem utilitzat basicament estudi de Vicent Gabarda Els afusellaments la vida per de[ensar per Franco. Ara, amb aquest article, nomes pretenem que van morir al front, victimes directes dels tribunals [ranquistes la repressi6

ha servit per esmentar

la Ilibertat i la democracia

front al totalitarisme i els d'aquells,

mostrar els noms d'alguns de la guerra,

i inclus la de Hitler, morint als camps de concentraci6 la documentaci6 al Pais Valencia conservada

a l'Arxiu municipal Tambe d'altres

(1938-1956).

2
ESTADO NUMERO 1

---~1l~l6dllo"llu rtalJo.pil.bl;<",qlltloabt'~~IIl~ f~(I _lt 'In

--Sil""'ell(",m.&olcildJ_.~aq~t

:iolti"'rd~,,,.selltr;J . q~t~~I'I':"~

,~="...

~~~SOSpt:(:h(t5aSd~i~~_ SU_~J.pdl~ 50 _'::

~
1~
.51

.a.
IA. (~ U.I

~ F~
$1

"".
td

~. ~ ,-.:'
1~.

t'~
~ ~~

~.-(.,.
>I~

=--~

treballs i documents de produi"des durant la documentaci6 amics

0

com ara la CAUSA GENERAL DE ALfCANTE, PIEZA PRINCIPAL, RAMO n* 56 jAVEA en el qual es detallen dels testimonis les morts, delictes participat.
0

2S de [ebrer de 1941 (Arxius estatals) document

que considerem

i destruccions de familiars, i que aquest

"Ia dominaciOn rqja" aixi com les persones sospitoses d'haver-hi

mes rellevant, la procedent i noticies. vei'ns de Xabia, nomes hem pogut noves informacions al Parlament iniciar-Ia. Esperem

Pero possiblement,

directes poder

indirectes

simplement L'any

continuar-Ia

articulet

servisca per obtindre

1936 les eleccions

de la Republica

van donar el triom[ al Front Popular, coalici6

formada per partits i grups d'esquerres. estat inic iat a les possessions Republica. L'inici d'emergencia funcionen de la guerra i actuen van impedir

Poc despres, a juliol, gran part de ]'exercit, recolzat per amp]is sectors de

la dreta donen un colp d'estat contra el govern de ]a Republica. EI Durant tot aque]] dificil temps, xabia va estar a la reraguarda, la rea]itzaci6

18 de ju]iol de 1936, 1"'Alzamiento" que havia

sempre fidel allegitim Per tot arreu, govern de ]a

espanyoles del nord d'Africa, es trasllada a la Peninsula; comen<;:ava aixi ]a guerra. mantenint-se municipals.

d'eleccions

davant la situaci6 pels sindicats, que

creada pel cop d'Estat, es van crear Comites Municipals, al costat dels I'Ajuntaments. Quasi un any despres

formats basicament apareix

a Xabia e] Consell Municipal, de CNT, cinc d' UGT i

organ de govern municipal un del Partit Comunista. responsables

que en un primer moment va estar format per set membres

A l'inici de la guerra es creen tambe les Milfcies, formades pels sindicats, que eren ]es

de ]a vigilancia del poble.

t:. . .
Ana~rama del FAPA\LX

Sindicato Unico de Campesinos y Oficios Varios

I. 1.
Se~ell dUGT. AM.X

Eis primers membres

mesos de la guerra destacats

van estar marcats per les greus alteracions d'esquerres.

i violencies

provocades

pels

mes radicals i exaltats de1s moviments

EI resultat va ser la mort de deu persones, quatre

rei igiosos i sis membres i d'altra mena. Entre el A mesura economiques nombrosos Republica

de la dreta i la falange locals, pero tambe i I'atac contra edi[icis religiosos

2S i el 26 de juliol van ser cremats i destrui'ts els bens de1s edificis religiosos i l'arxiu municipal. Poc despres, el 16 d'agost, s'iniciava la demolici6 dels convents de les Agustines i el de la PIaceta.
que avan<;:ava la guerra i d'abastiment refugiats procedents els problemes i d'altres de la pob]aci6 ames, altres augmentaven. Junt amb les dificultats per la vinguda de de la poblaci6, de Madrid s'hi afegiren realitzats com la provocada

zones, que foren evacuats

i desp]a<;:ats pel govern de la

davant e]s bombardejos

indiscriminats

sobre la poblaci6 civil per l'exercit sublevat i els seus

aliats, l'aviaci6 de l'Alemanya nazi i la ItaIia feixista. Mes avant, a I'estiu de pell la por dels bombardejos amb I'atac del mati del divendres alguns desperfectes coneguda Municipal i dos ferits. de l'aviaci6 feixista italiana, amb base a Palma de Ma]]orca, bombes que nomes ocasionaren A pesar de la seua posici6 ala reraguarda, parti r al front de guerra. La docu mentaci6 de[ensant la Republica. L'Arxiu Historic durant l'any des dels respectius desapareguts, coneixem Corbera el batallons

1938, Xabia coneixera en la propia 23 de juliol de 1938, de tres avions Savoia 5.79
sobre l'Arenal i el Pia unes 36 de j6vens que hagueren trameses de

que van descarregar

Xabia va aportar un nombre important sols conserva les comunicacions

no ens per met saber quants xabiencs van Iluitar i van morir a l'Ajuntament

dels quais, almenys quatre,

sembla que hi tornaren

1938. Nomes en aquell any hi van haver 14 vlctimes mortals i huit despres a Xabia. De l'any anterior, 1937, sols
tal com consta al Registre Civil de xabia. "Dombrowski". 3S Divisi6. Desaparegut 4 de gener de r939. al front de

una mort "per ferida de guerra",

Caporal Jaime Bisquert

Bisquert. XIII Brigada Internacional

8 de setembre de 1938. Data de la comunicaci6

Soldat Francisco Minana Leida. 553 BatalM, 139 Brip;ada MiXta. Mort .11sector de /'Ebre eI 13 setembre 1938. Data de 1.1comunicacio 22-X-1938. Carrer Estret J. Soldat Gines Bas Fuster. /2 Divisirf, 150 Brip;ada MI:l7a. 198 BatalM. Mort a /'liospital militar de Guadalajara. Data de 1.1comunicacirf 21-XII-1938. Soldat Francisco Cabrera Ortola. Mort. Comunicacirf Subpap;aduria 15-XII-1938. Soldat Jose Codina Salvador. 105 Brip;ada MiXta. Mort en accirf de f.{UerraeI 19 d'ap;ostde 1938. Data de la comunicacirf 25-XI-1938. Soldat Carlos Cardona Portela. Ejercito Popular /Yepublicano. 22 Divisirf. 122 Brip;ada MiXta. Desaparep;ut al sector de Corbera eI 23 d'ap;ostde 1938. Data de 1.1comunicacirf10 de desembre de 1938. Soldat Juan Yalles C1tala. 28 Diuisirf. /27 Brip;ada Mina. Sep;onBatalM. Desaparef.{Utal sector de San Af.{Usr/n-Barracasel16 de juliol de 1938. Data de 1.1comunicacirf 19 de juliol de 1938. Soldat Jose Paclies S,incliez. 92 Brip;ada MiXta. 366 Batallrf. Mort en accirf de p;uerra I'! d'ap;ostde 1938 al Front de Levante, Sector Sur Barracas. Data de la comunicaeirf 28-YlII-1938. Soldat Ap;ustin Nadal/Yos. /26 Brip;ada. 503 Batallrf. Mort en 1938. Comunieaeirf tramesa pel 13 Cuerpo del Ejereito, 39 Diuifirf. Sanitat. II-Yl-1938. Soldat Silvestre BUif.{Ues Af.{Ulles. Ejereito Popular /Yepublieano. 22 Brip;ada MiXta. 86 Batallrf. Desaparep;Uf . Data de 1.1eomunieacirf 3 de junlf de 1938 des de Nules. Caporal Jose Yicens Minana. 3 Brip;ada Miaa. 9 Batallrf de Carabiners. Desaparef.{Ut ales operacions d'Arap;o . Data de la comunieaeirf 17 de maip;de 1938. Soldat Jaime Ferrer Vives. 222 Brit!;ada Mixla. Mort per abril/mai!!; de 1938. Data de 1.1eomunicacirf tramesa eI 2 d'aR,vst de 1938. Soldat Jose BUiR,ues Sincliez. Batallrf "Ametralladoras Motorizado", XXII Cuerpo del Ejercito. Mort ales 17 liores de /'1Ide junlf de 1938 a Borriol per un bombardeip; de /'aviacirffaeciosa. Comunicacirf tramesa eI 17 de junlf de 1938 des d'Alf!jmia / Alfira. Sarp;entJaime Mata Soler. 148 Brip;adaMina, 589 Batal/rf. Desaparef.{UteI 23 de juliol de 1938 ales operacions del .front d'EXtremadura. Data de la comunieaeirf10 de setembre de 1938. Soldat Jose Font SeR,-arra. 216 Brip;ada Mixta, XX Cuerpo del Ejereito. Mort a juliol/ap;ost de 1938. Comunicacirf tramesa eI 18 de setembre de 1938. Soldat Vicente Sala Ferre(r). 25 Divifirf, 117 BriR,-ada MiXta. Mort ajuliol/aR,vst de 1938. Comunicaeirf tramesa eI /2 de setembre de 1938. Soldat Pedro Llido Vicente. 105 Brip;ada MI:l7a. Mort a /'liospital del XI11 Cuerpo del Ejercito ajuliol/ap;ost 0') de 1938. Comunicacirf tramesa eI 2 d'octubre de 1938. Soldat Pastor Bisquert. 216 BriR,-ada Mixta. Mort a setembre/octubre de 1938. Comunieaeirf tramesa eI 21 d'oetubre de 1938. Soldat Juan Perles Guardiola. 64 Brip;ada MiDa. Mort 14 de juliol de 1938. Combat .11sector de Manzanera (Tero/). Comunicacirf tramesa eI 5 de setembre de 1938. Soldat Jose /(osellrf Anp;lada. 64 Brip;ada MiX/a. Mort 14 dejuliol de 1938. Combat .11sector de Manzanera (Tero/). eI 5 de setembre de 1938. Comunicaeirf tramesa Comunicacirf

Soldat Dionisio Torres Clieli. 128 Batallrf, 32 Brip;ada, 70 Divisirf. Desaparef.{UteI 9 de junlf de 1938 al sector d'Atzeneta. tramesa eI 20 de juliol de 1938.

Guardia Pascual Codina Cardona. Cuerpo de Sep;uridad, I I Grupo de Asalto, 41 Compania. Desaparep;ut octubre/novembre (?). Comunieaeirf tramesa eI 24 de desembre de 1938 (Valdepenas). Soldat Hilario Sapena Devesa. De 19 anlfs, fadn; jornaler, traumatisme cerebral per .ferida de f.{Uerra. /Yef!jstre Civil T. 39 F. 101. Num. 202. domiciliat al carrer /Yonda Sud 21 de juliol de 1937. Causa de 1.1mort

Per informacions doc u mentacio:

orals

hem sabut

de la mort d'altres

quatre

xabiencs,

les quaIs

no consten

en cap

Cuil/em Pedros Sapena. Mort a Tero/ Uava/ambre ~ a/ /939. Quin/a del Bibero, /enia per /an! /6 0 /7 amp. Raiel Espasa Mar!. Mor fli/rim dia de /a fJ,uerra,quan se'n venia cap a casa. joan Bap/is/a Bisquer/ Ca/a/a. Mor a/fron/ de fEscorial. Semb/a que va morir com a conseqiiencia d'una pu/monia. Simo Bas Palacio. Va desapareixer despres d'una bara//a a/fron! d'Ex/remadura. (Eda/ 19 020 amp)

Tot i que la guerra l'hegemonia i la guerra; Cracies

va acabar oficialment

1'1 d'abril de 1939, des de finals de mar<; l'Ajuntament dels vencedors constitui"t oficialment i als grans propietaris i llarga repressio

republid

de Xabia havia deixat d'existir. EI nou Ajuntament i el poder a les forces conservadores reiniciaran ara pero amb l'ajuda d'una sistematica Falange. Eis vencedors a I'exiIi, ales presons 1993, coneixem

el 31 de mar<;, retornava pel n~~gimrepublid que va enviar l'any

agrfcoles, guiats per l'Esglesia Catolica i la interromput

el veil cicle que havia estat momentaniament

contra els ven<;uts republicans

i a la mort, a un bon nombre de xabiencs. al Pais Valencia (/938-/956), publicat

0

a I'extens estudi de Vicent Gabarda, Els ifusellaments els noms d'aquells

que van morir afusellats a AJacant

casar. Va ser vigilant de les presons

als centres de reclusio:

de X:'tbia durant la e;uerra. Afusellat a Alacant el

Francisco San/amaria Ferrer. 38 anys, jornaler,

17-XI-39 Bart%me Baiiu/s Morell. 23 anys, lIau rador, fad d. Af usellat a Alacant el 7-1lJ -40. Bauris/a Fornes LlidO. 35 anys, jornaler, casar. Va ser membre del Comite de Salut Publica de X:'tbia. Afusellat a Alacant el 7-111-4. Francisco Torres MorafJ,Ues.42 anys, Ilaurador, casar. Va ser membre del Comite de Salut Publica de X:'tbia. Afusellat a Alacant el
7-11J-4

jose Espasa Clio/bi. 43 anys, espardenyer, casar. Va ser vie;ilant de les presons de X:'tbia. Afusellat a Alacant el 22-VlTI-40. Anronio BUifJ,Ues Seu;arra. 33 anys, Ilaurador, fadd. Va ser membre del Comite de Salut Publica i vie;iJant de les presons
Af usellat a Alacant el 5-111-41.

de X:'tbia.

Tomas A/ber! Sarto 31 anys, fadd. Va morir al Sanatori Penitenciari de Porta-Coeli (Serra, Camp de Turia) el 26-IV-40 Jaime Cardona juan. 40 anys, jornaler, casar. Va morir all\eformatori d'Adults (Preso Provincial d'Alacant) el 19-111-45. Valentin Sel(arra Bisquert. 63 anys, mariner.
Va morir all\eformatori d'Adults (Preso Provincial d'Alacant) el 24-VJIJ-48.

Aquells que van optar per l'exili no sempre tingueren ocupada pels nazis. Ambdos foren capturats

millor fortuna. Alguns no van tornar mai mes al seu llu itant contra el feixisme a I'Eu ropa de Mauthausen. Mesos amb
22

poble; dos d'ells, Batiste Bas Soler i Bertomeu Cardona Espasa, van continuar despres van ser traslladats al camp de Cusen, on van ser executats: Bertomeu,

i enviats I'any 1941 al camp de concentracio

anys, el

9 de novembre de

1941 i Batiste, amb 29 anys, l'n de novembre

(Dades tretes de I'article d'Adrian BIas Minguez, 2005, Valencianos a Andreu Costa, a Juanjo Mas de I'Arxiu Juan

deportados en eI campo de exterminio nazi de Mautfiausen). EI nostre agrai"ment al Jutjat de Pau de Xabia i ben especialment Municipal Bisquert i ales persones que ens donat informacions Esteve i A. Bas i altres) (1. Pedros, 1. lUbes, 1. Espasa, 1. Espasa Bisquert,

Segell emes pel Consell Municipal de Xabia. [matge Miguel Puchol

A peseta

Bitllet emes pel Consell Municipall'any 1937- A.M.x.